Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
Salutacions cordials! Ara mateix, dimarts, 10 i 6 minuts i mig del matí de dimarts 28 d'octubre del 2025. Això vol dir recte final d'aquest mes d'octubre, d'aquest desemes de l'any, i amb la vista posada final de setmana amb la qual ens estem endinsant, amb la celebració de la castanyada, el Halloween, el Castawayn, dieu-li com vulgueu, però la qüestió sigui celebrar la festa més bonica, més emblemàtica de la tardor.
Ens disposem a arrencar un nou Parlen de Tot, on, com sempre, repassarem l'actualitat i també amb l'entreteniment. De seguida marxem al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, és el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà Joaquim Serra ens farà la previsió del temps de cara avui, també de cara als propers dies. Ahir vam tenir un dia fresca, 12 graus a un quart d'avui del matí, dèiem ahir. Avui ens hem llevat amb les temperatures una mica més altes, però a primera...
i a últimes hores del dia un jerseiet o una jaqueta no fa gens de nosa. Hi ha qui ha començat ja a posar mantes al llit. El vespre refresca i de quina manera? A veure si aconseguim que la tardor sigui meteorològicament tardor. És a dir, hauria de fer fred per la castanyada, però la previsió indica pujada de temperatures de cada dijous i cap al cap de setmana. Ens ho confirma o no? De seguida, en Joaquim Serra, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, el servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
També arriba de seguida Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Com sempre, ens repassa l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles que també...
Ho eren un dia com avui i és que tot puja en el DeLorean. Com sempre, repassem també les efemèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio la Carla Cárdenas. La Carla Cárdenas, des de la Fundació Emis de Girona, ens parla de les plantes olvidades. Una valorització d'aliments forestals per a una gestió sostenible del territori.
És a dir, aliments que a vegades desconeixem i que anem per la muntanya i els veiem, doncs que ens poden ajudar per equilibrar una dieta, etcètera. Un projecte molt interessant, les plantes oblidades. A les 11 saludarem a la Mar Vilamajor i al seu equip, els avis i les iaies, els avis i les àvies de la ràdio, com sempre amb els punts d'actualitat. Avui posem damunt la taula la tardor, com la vivien, com la viuen i quins canvis hi han hagut respecte als anys de la seva joventut. En parlem d'11 i fins les 12 al migdia.
A les 12 saludem la Isabel Caparrós, La Imatge Ets Tu, alterna presència cada 15 dies, amb la Montse Martínez amb Addictes Solitaris. Addictes Solitaris ens va fer companyia la setmana passada. Avui serà la Isabel Caparrós que ens presentarà la Pilar Olivares, que és la fundadora i creadora de Dolls for Girls. Dolls for Girls, avui a La Imatge Ets Tu. I acabarem, com sempre...
El dimarts, els últims minuts reservats pel company i amic crític de cinema i televisió, Xema La Saga. Amb en Xema La Saga, repassem sèries de televisió, pel·lícules, plataformes, cinemes, i avui parlarem de les novetats a la cartellera d'aquest darrer cap de setmana. Cartellera cinematogràfica.
Doncs aquest és el menú de dijous, dijous dic, ganes que tenim que sigui dijous ja. Dimarts 28 d'octubre de 2025, l'edició d'avui la número 2.236, 2.236 edicions del Magassin del Matí de Vila Serròdio. El meu nom, Jaume Cabot, tot a punt, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, dia solellat, temperatures més agradables que no pas ahir, amb la vista posada al cap de setmana que arriba la castanyada, el Halloween, dieu-li com vulgueu, casta wind. Volem saber si arriba pluja o no i si es confirma o no la pujada de temperatures prevista de cara a dijous i al cap de setmana. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia. Després que ahir les temperatures fossin més pròpies de la tardor, sobretot pel que fa a les temperatures nocturnes, aquesta passada nit en el conjunt del Maresme han pujat una mica, exceptuant les fondalades de l'interior de la comarca on encara han arribat a baixar un palet. Les mínimes, com dèiem, s'han enfilat entre 1 i 2 graus en relació a la jornada ahir. Les temperatures màximes també pugen una mica...
situant-se cap als valors entre els 20 i els 22 graus al centre de la jornada. Per tant, de moment, continuem amb poc fred. Els vents avui fluixos, força variables a llarg de la jornada, en predomini, però, del Garbí, de cara a aquesta tarda...
i feble i amb una situació marítima que continuarà dominada pel Marajol. No cal dir que l'ambient serà plenament assolellat, tot i que aquesta propera nit ja arribaran núvols prims i és que de cara a demà tindrem un petit canvi de temps, com ja anunciàvem ahir. Un canvi de temps que ens portarà
Un increment de la nuvolositat, que serà abundant durant bona part del dia, núvols que es tornaran a fer més prims cap a última hora de la tarda, però baix en general, núvols força abundants, com dèiem, i precipitacions que, de forma feble, podran afectar qualsevol punt de la comarca.
Unes pluges que començarien a caure més o menys cap a mig matí, que aguantarien fins a primera hora de la tarda, molestirà mitja tarda aquí al Maresme en general. No esperem pluges importants com diumenge, 3, 4, 5 litres per metre quadrat on més caurà. Per tant, poca cosa. Com que tindrem més núvols al migdia...
Les temperatures màximes baixen una mica, però tampoc no massa. Quedaran situades entre els 17 i els 19 graus al centre de la jornada. Per contra, pujaran les nocturnes. De cara demà passat, dijous, doncs s'espera un temps que continuarà ja més tranquil, més estable.
amb domini del sol i amb temperatures que tornen a fer-se força suaus de cara al migdia, i així arribarem a la castanyada. Divendres, dissabte, dia de tots sants, s'espera molta abonança, sobretot dissabte, màximes que podrien arribar als 23 o 24 graus, i per tant unes temperatures anormalment altes pel que és l'època de l'any.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Joaquim Serra, fins demà, doncs. Que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment d'obrir, finestra informativa. El parlant de tot...
Com sempre a aquesta hora, moment de repassar l'actualitat i els seus protagonistes. Moment de saludar, com sempre a aquesta hora, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. 10 i 13 minuts i mig del matí de dimarts 28 d'octubre. Senyor Escofet, bon dia, bona hora!
Com la Renfe. Avui li diré Joan Escofet Renfe. Anar venint, el llum... Com estàs? Home, és que... T'he agafat amb els pixats al ventre.
Col·loca't, col·loca't. Avui treballeu, diu la gent. Avui treballeu. Com estàs? Molta feina. Gràcies a Déu a tots els sants del Santoral Catòlic, Islàmic i Budista. Doncs molta feina. Això ens ha obligat a fer un petit Rodalies, com deies tu. Ja ho hem arribat uns segonets tard. Per cert, ja estava...
llegint un article molt interessant sobre la xarxa ferroviària japonesa. Sí. La mitjana anual de retards al país Nippó, en quant la xifraries?
A veure, torna a repetir. La mitjana anual de retards a la xarxa ferroviària nipona. Parlem de Japó. Per tant, em llenço, eh? Zero minuts, zero hores, tot zero dies. Six segons. Hòstia, van molt tard. Six segons és el dia que... És a dir, Renfe no ho ha fet mai. Mai, eh? Però mai, mai, mai. Six segons. I encara es deu encaixar. Anual, eh? Es deu encaixar. Hi ha algun tren...
d'aquests d'alta velocitat nipona, que en 30 anys ha sortit sempre a l'hora i ha arribat sempre a l'hora. 30 anys, eh? En fi, per cert... Poc ens passa. Poc ens passa. El nostre amic, la Min, ja té casa nova a Barcelona. Sí. I sabem quina casa és. La Casa Malaïda, podíem dir. La Casa Malaïda, sí senyor. S'ha anat a viure, doncs on va viure...
valgui la redundància amb molt temps el matrimoni Piqué i Shakira. Sí, senyor. La casa de la bicicleta ara la té l'amic Yamal. De fet, ha sigut notícia últimament a l'amic Yamal per diverses coses. Una d'elles és perquè, primera, Piqué i Shakira, a través del pare del jugador, sembla, de l'exjugador...
que a la Gira Immobiliaria es van vendre aquesta casa per 3 milions d'euros. I ara la Min ha comprat, és un complex en 3 cases, a Esplugues del Llobregat, al Diagonal, no sé què, i resulta que han comprat les 3 cases per 13 milions d'euros. Que per cert, si busqueu a Google, posa Diagonal no sé què. Sí, sí, Diagonal. És molt periodístic, molt periodístic això, eh?
Doncs resulta que l'amint ha agafat i ha comprat aquesta casa. Per una banda és notícia perquè es veu que quan el professor Flick li dona festa a la classe dels dofins, ell que ja fa primer de batxillerat, es veu que la nit és una mica seva amb la nòvia aquella que té. I segona és notícia perquè diu que en aquest complex de tres cases es muntarà un centre d'alt rendiment per ell, és a dir, amb el seu físic, amb el seu preparador físic...
Home, si ha de ser això ho celebrem. Recordem que els futbolistes cada cop més, i esportistes en general, s'estan cuidant més si ho celebrem. Un milió i mig de dòlars anuals se dedica a ell mateix
Lebron James, per exemple, eh?, el jugador dels Lakers, en 41 anys, crec que encara té, encara està a ple rendiment, un milió i mig de dòlars, doncs, amficios, gimnastes, nutricionistes, xefs, es destina, doncs, a ell mateix, Lebron, per allargar la seva vida professional, eh? Ciutat Diagonal, Ciutat Diagonal, ara sí que he donat la informació, Ciutat Diagonal, que sí, perquè es diu Diagonal, eh?, si no, Ciutat, sembla, sempre... Ciutat Badia...
Ciutat Meridiana. Com aquells equips de futbol. Com aquells equips de futbol, eh? Que van anent-se, saps que allà no sortiràs bé. Allà hi haurà en amarro. Doncs tot el que acaba en ciutat va dir... Ei, des d'aquí, una salutació a tots, eh? Faltaria més amb el màxim respecte. Per cert, salutació a Rosalia, que ens ha deixat la catant catalana aquesta autèntica preciositat que escoltarem ara. El single que ha llançat Vergein dins de l'àlbum Luxe.
que sortirà el 7 de novembre. Castellà, anglès i alemany. Àlbum Intimista, una preciositat. És impressionant. Com canta, eh? És impressionant. Podria ser la banda sonora d'una pel·lícula, però de les grans. Registres, escolteu bé, perquè és brutal on arriba la de Sant Esteves a Rovira.
Col·laboració amb la islandesa Björk, aquella cantant de raça Inuit. I, en fi, aquest single, el Bird Game, ens explica la història d'una diva de l'òpera que passa per un procés de dol i a través de l'espiritualitat.
doncs, començar a remuntar. La llàstima és que Rosalia, que fa aquesta preciositat, el proper single serà amb el portorriquen de torn i serà un reggaeton d'aquests que hem fet... Que no cal, no? Impressionant, és l'adjectiu, impressionant el nou treball de Rosalia amb aquesta cançó. Bergain, o Bergheim, digue-lo així, eh? Molt bé, Joan, què més? Doncs tenim declaracions en directe després...
Que hagin trencat Junts, el Juntaires, Carles Puigdemont. Oh, ha dit que no, ha tancat la porta. Olvida-me, li ha dit a Zapatero 2, eh, a Pedro Sánchez. Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti. Por eso adete, olvida mi nombre, mi cara, mi casa y pega en la vuelta. Jamás te pude comprender.
De fet, Turull aquest matí ha dit que ha negat rotundament una moció de censura que proposa el PP, Pedro Sánchez. I ha dit que no. I ha dit que no. És a dir, ni contigo ni contigo, ni sentit. Jo no sé per què...
Vam fer declaracions, podien haver punxat aquesta cançó perfectament. I tant. Una pregunta. Senyor... Rull, no? Són el Turull o el Rull? Bueno, són els mateixos. Com valoraria la reunió? Escolti, escolti això.
Mi escaño. Olvida mi cara, mi escaño. I pega la vuelta. Olvida mis ojos, mis manos, mis labios. Per cert, que no ho hem dit, estem escoltant Pimpinela, que està registrada a l'Olvida-me i paga la vuelta. I pega, pega la vuelta. Dic una cosa, eh? Avui estan així i aquesta tarda canten el te quiero, te quiero, eh? Te quedo, vira mía, te quiero noche y día. I a tu, digui, oh! Els polítics són així...
Què més, Joan? Què més? Doncs, dimarts, per exemple, a la tarda poden fer aquestes pel·lícules d'Antena 3 absolutament. Ara començaran les del Nadal, eh? Sí, home. Solo en casa 1, 98... Hi ha aquelles que podríem titular Presidenta por sorpresa, eh?
Kate Perry, la cantant estatunidenca, doncs ha confirmat la seva relació amb Justin Trudeau, ex-president del Canadà. Ha sigut un romans crònic en Rosa Jaume Cabot, doncs estan junts Kate Perry i Justin Trudeau.
Què més ens porta a l'actualitat d'aquest dimarts 28 d'octubre, Joan? Jo amb aquesta parella, abans de seguir amb l'actualitat, saps allò que diuen mucho arroz para poco pollo o alguna cosa així? Demasiado arroz para tan poco pollo. Ah, no ho he sentit mai, això? Demasiado arroz para tan poco pollo. Ets massa dona Katy Perry per aquest pobre Justin Trudeau, eh?
Què més, Joan, va? Doncs podríem anar posant la nostra bonica sintonia, eh? Imbècil doble del dia. Avui podem fer imbècils del dia. Doncs jo crec que sí. Avui obrim aquesta fantàstica subsecció. Doncs, com sempre, cada setmana tenim motius per fer-ho i avui... Atenció, som-hi! Oh, amb el bé que havia quedat. A veure, atenció, som-hi! Ara!
I qui té el doctor's honor d'ocupar aquest espai avui? Doncs el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. A veure, què hem fet? Diari Segre, portada, coberta, en català no podem dir portada. L'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida només pot tractar els ictus més greus
De dilluns a divendres i durant 5 hores. Frio, el calor... És a dir, a veure, si... A veure... Es comenta sol, és a dir... A veure, a veure, si malauradament teniu un ictus, l'heu de tenir... Si és el més greu, hem de procurar tenir un horari d'oficina. Un horari d'oficina de dilluns a divendres. De dilluns a divendres, perquè si no ja... Si no... És a dir, de dilluns a divendres... Durant aquestes 5 hores...
I sobretot que no sigui festiu, eh, també, perquè... Tia, per favor. Si tens sort de tenir un nictus menys greu, doncs es poden fer un apanyet, no? Entenem.
els amics de l'Hospital Arnau de Vilanova, que insistim, el pobre hospital, no té cap mena de culpa aquí, perquè amb això ve a altres distàncies, per això el títol d'imbècil del dia va al Departament de Salut de la Generalitat. I ara que estem en moments de cobrar nòmines, mireu allò l'IRPE, fer els impostos, tal, tal, tal, veureu com us retenen al mes, entre altres, per mantenir la sanitat pública del qual...
Som seguidors i fans. Mai podem agrair tot el que fan per nosaltres. Però hi ha uns que es dediquen a menar a dalt que es mereixen ser en aquesta secció. Perquè si després de tot el que pagues, i no vull frivolitzar ni molt menys, tens un ictus fora d'horari d'oficina, ho tens complicat. Per tant, imbècil del dia per no dir una altra cosa, eh? Imbècil del dia per no dir una altra cosa. Però no és l'únic que ho fa aquesta secció! No!
Qui més tenim? Renaixement, reborn, que diuen a l'altra banda de l'Atlàntic, de Dani Alves. Ha aparegut unes imatges que s'han viralitzat com no podia ser d'una altra manera. Un Dani Alves, hem d'avisar que si busqueu el vídeo, sí, és Dani Alves, tot i que costa una mica entendre l'exjugador del Barça un cop complerta, diguéssim, la seva condemna per violació. S'ha posat a Girona
i el tenim, doncs, predicant l'Evangeli, d'una església evangelista, un estil com molt americà, eh?, molt gospel, perquè ens entenguem. Dani Alves, doncs, ha abraçat a Jesucrist, sort que a Jesucrist... En fi, escoltem-ho.
Sempre hi ha un massajer per això. Sempre hi ha un massajer per això.
I que consti, i que consti, que evidentment ho expliquem, però no cal, que no estem ni en contra de cap religió, ni dels evangelistes, ni dels predicadors. El que passa, que és un tio que ha predicat, i valgui la redundància, amb molt poc exemple, i ha deixat la justícia d'aquest país amb bastanta evidència. Per tant, que foti aquestes aparicions ara, després de fer el que... Sense presunta, aquí no cal posar presunta, estava culpat, no? Resulta que em sembla bastant, bastant de...
Penós, com a poc, em sembla bastant penós, aquest tio. En fi, Joan, poc ens passa. Sí, poc ens passa. Molt de compte, perquè també, parlant de poc ens passa, ens ha cridat molt l'atenció una notícia, drons i gossos contra els grafiters de Rodolieta. És a dir... A veure, a veure, explica'm això. Els pobres canain, els canou, les unitats policials, clar...
que es podran esnifar pintura aquests gossos perquè vagin a buscar els grafiters. Diuen que, com no en fan cas aquests que es dediquen a pintar els trens, pensen que, anant amb gossos, les unitats policials intimidaran una miqueta més. Acompanyaran aquest pla amb drons que enfocaran en llums intermitents i d'alta potència aquests personatges que es dediquen a pintar.
els trells amb horaris neutrons, però ens ha cridat molt l'atenció als gossos, enganxats a la pintura, pobre gos. Ho diu perquè, tradicionalment, ja no sé si és la mateixa tècnica, els gossos que són antidroga són gossos que saben el que és la droga, els fan provar, i després els donen un premi, els donen un premi. Clar, ara l'hauran desnifar pintura o directament es nifaran el grafiter, directament, eh?
Molt bé, si serveix, a mi em sap molt bé, perquè hi ha trens que foten autèntica llàstima de veure la gent lo mal educada que és. Però això és un fet que només passa aquí, a Catalunya. És molt poc habitual veure això en altres comunitats. Tenim gossos per buscar persones, gossos per buscar drogues, gossos... En fi, ja tenim gossos especialistes en pintura. Va molt gran dir si és color magenta, color cian...
Seran gossos titan. Gossos titan. Unitat titan. Sí, senyor, a mi m'agrada. O titanluc. Sí, senyor. El pantone també m'agrada, eh? Què és això? Això és un pastor pantone. Sí, és el 136.2. A mi, les també tenim canaina, encara o no?
Tot i que els gossos veuen en blanc i negre. Sí, això ho diuen. Eh, eh, tenim canaïna a Vilassau, no? Va haver-hi un. Va haver-hi una aparició fugaz. Sí, i ho van veure, eh, amb una exhibició amb diverses policies de Catalunya. I van venir aquí a la ràdio. Sí, i van tenir una exhibició a la marxica dels gossos, i per això sabem el que els hi donen, i els hi donen una llaminadura, en fi. Tots molt de llaminadures, eh. Jo soc molt de xutxes, jo soc de xutxes. Soc poc, eh, de veritat, eh, ni quan era petita. Ni tu ni jo, eh.
Jo és que no... A veure, si les tinc a davant, potser em provo alguna. Però em costaria molt, des d'aquí, una abraçada a tots els varadors de llaminadures. Acabem d'enfonsar el negoci. Amb tu i amb mi, no... Sí, no, no, no. En fi, pugem el Dilòrien o què? Va, anem a mi, anem a mi.
Quan em diguis. Ja. Doncs a Xinexità, si rima amb el ja, naixia, això és, a Roma, evidentment, tal dia com avui, de 1963, un d'aquells, també, que podien posar la carapeta de com més gran et fas, més et poden agradar, eh? Naixia Eros Ramazotti. Home! Completamente enamorados, alucinando con los otros dos, sintiendo un morbo por primero,
Gran cantant, eh? Gran cantant, eh? Porta uns xous impressionants, des de fa molts i molts anys. Completamente enamorados, como borrachos y yo no sé de qué. Només un tio guapo, ja ho era de jo, però ara és guapo, és el que dius tu, eh? Millorata molt, molt amb els anys, eh? Para amarnos bien, para amarnos bien, para amarnos bien. I allà, atenció, eh? Ara, ara. Ah, ho fes això, ho fes? Bien!
Què més Joan tenim avui, va? Doncs a Georgia, un 28 d'octubre de 1967, venia al món la que va ser durant molts i molts anys l'actriu millor pagada de la història. Estem parlant, qui no la coneix, de la nostra Júlia, de la Júlia Roba. Pretty woman Walking down the street Pretty woman The kind I like to meet Pretty woman
Guapíssim, amb un somriure d'aquells que enamora, eh? Aquells que cau bé, eh? Sí, sí, sí. Ara, ara.
Ara no ho ha fet. En Roy. En Roy Orbison, un altre dels grans, eh? Estàs jugant aquí amb un... Sí, estic jugant amb un terreny pantanó. Sí, perquè t'acabaré demanant l'alarma que farem un assaig el 3 de novembre al Maresme. Que, com saben els nostres oients, tens diferents registres d'alarma. Sí. Però podem... Demà el fem. Demà el fem. Demà el fem.
Ho apunto, eh, demà, assajar-ho, jo, ara que fa temps que no ho fem. Vols que no el faci amb accento cubano? No, no, no. Deixem per demà, deixem aquí l'audiència dalt, tothom intrigat. Què més tenim, Joan? Any 1972, tal dia com avui, re, un xaval que no havia fet res en el món de la música, un tal Stevie Wonder va dir, saps què faré avui? Què faré? Me n'aniré a l'estudi, gravaré i faré aquesta meravella. Sí.
Primer Grammy amb aquesta cançó per Stevie Wonder. Cançó absolutament preciosa. Aquest son dolç, molt buitantero. Ens agrada molt. I el 2009, un 28 d'octubre, moria Taylor Mitchell. Taylor Mitchell amb només 19 anys era una gran promesa de la cançó. I moria tal dia com avui.
I moria atacada per dos collots que la van destrossar mentre es feia senderisme. Es va perdre, a part, evidentment, d'una vida, una de les veus, moria als 19 anys, més prometedora, eh?
Quin DeLorean més fi, quin DeLorean més fi tenim aquí, el parlen de tot, el por que ens passa. Surtout que et matin dos collons. Hòstia, molt fort, eh? En 19 anyets, bueno, a qualsevol edat, però en 19 anyets. Què més tenim? Doncs avui enterràvem anys, fa 3 anys, eh, només.
que enterraven el gran, l'amic d'aquest programa, Jerry Lee Lewis, i les seves grans boles de fer. You shake my nerves and you rattle my brain. Too much love drives a man insane. You broke my will, but what a thrill. Goodness gracious, great balls of fire. I let you love what I thought in this morning. You came along and... Now, honey, I've changed my mind. This love is not...
Un dels genis d'aquells una mica despistat, eh? Què és fer més, Joan? Tanquem el DeLorean o encara no el tancarem? No el tancarem, no, encara. I tancarem amb aquesta cançó que ara, tots i totes, a casa, al cotxe, a la dutxa, ens ho escolteu, ja fa dos anys que avui a La La Land, a Los Ángeles, perdia la vida Matthew Perry.
Aquest és Matthew Perry, actor de Friends, d'aquella sèrie que ens va captivar tots i totes. Avui al món fa dos anys, insistim, coneixia que havia mort a la banyera de casa seva víctima d'algunes substàncies segurament una mica mal administrades. Es parlaven d'alguns relaxants, d'algunes ketamines, en fi...
Una notícia que va colpir moltíssima gent, sobretot de generacions que hem crescut sent amics. I avui, Joan, si m'ho permets, abans de tancar el DeLorean, m'agradaria felicitar...
El Real Cup Esportiu Espanyol a Barcelona, que avui, aquest 28 d'octubre, celebra 125 anys d'història. Els pericos, doncs, felicitats per aquests 125 anys d'història, que avui celebren a dalt de tot, eh? A dalt de tot vull dir que fan una festa immensa, realment, i a més els acompanya a la temporada esportiva, que està fent el primer equip de futbol. Són una meravellosa minoria. Això diuen, això diuen. Felicitats a l'Espanyol!
Joan Escofet, una del migdia, 3.57 de la tarda, què tenim avui? Doncs avui farem una mica Canet Rock, l'únic festival de Catalunya que no és Canet ni és Rock, doncs passa amb el túnel del terror de l'Espigó del Garbí, que no és a l'Espigó del Garbí, sinó que és al carrer de Sant Magí. Divendres, doncs, aquest túnel del terror, que el faran cada dos anys, per tant, aquest...
25 toquen, fins solidaris volen revintar el túnel de l'estació de Renfe per entendre'ns, tal com hem fet amb el de la Torre del Nadal i el de davant de l'Ajuntament. Túnel del Terror recobrarem.
Esperits de pescadors antics alguns coneguts, eh? Bastar en hechos reals, eh? Sí, senyor. Com el de l'amic Bauxes. Sí. Dia també en el crònica de... amb el Tots Sants de la cantonada, doncs amb en Feliu Novell, fill, anirem a visitar el cementiri municipal de Vilassar de Mar, alçarem el cap.
i veurem les joies arquitectòniques que tenim. I acabarem amb el Mataró. Pam, pam! Un bonic regal de Reis que es pot fer. És un joc una mica trivial sobre la ciutat de Mataró. Són 180 preguntes. I té molt bona pinta. Per cert, potser escoltarem una cançó que t'agrada molt per acompanyar aquesta notícia. Ah, sí? Anem fins a 15. Ai, ai, ai, ai, ai, ai. Estaré molt atent. Per cert, Joan, tu t'ha anat a... saps el que és un gratacul?
És una planta, és una planta, és una planta oblidada, que ara en parlarem, un projecte molt xulo. Molt xulo, molt interessant. Joan Escofet! Escoltarem atentament, eh? Un al migdia 3.57 de la tarda. T'escolto, recordem que avui a les 8 tenim tertúlia política, com cada dos mesos, amb els representants polítics de govern i oposició. En Joan no està fent un whisky, està fent, no beu ell, està fent un cafè amb gel, eh? Fes soroll de cafè amb gel. Sí, mira.
Hem d'agrair, per cert, al company amic Héctor Torremanca, responsable de l'Esports, que va ser el seu aniversari, i ens ha subministrat, doncs, a tu i a mi, doncs, una mica de cafè. A mi un cafè amb llat descafeinat, eh, és un crac. Gràcies, Héctor, i per molts anys. I nosaltres, et deia que una al migdia 3.57 de l'esca tarda t'escolto i demà un quart d'on et torno a saludar. En 150 minuts, perquè la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Moment per l'entrevista del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireu, us hem parlat al començament, un projecte molt, molt xulo que porten des de la Fundació Emis. Es tracta de plantes olvidades. No deixa de ser les plantes olvidades una valorització d'aliments forestals per una gestió sostenible del territori. Moltes vegades caminem pel bosc, les nostres muntanyes, en aquest cas per aquí, la serralada litoral, i veiem unes plantes, a vegades tots ho veiem verd. Jo que sóc ignorant total d'aquestes flors i plantes, doncs veig verd.
I aquí diu... Això no és verd, això té un nom. I això es diu, per exemple, gratacul o crema o què sigui. Moltes de les plantes que veiem per aquí. I des de la Fundació Emis han fet aliments. I això és un projecte del qual ens agradarà molt parlar avui amb la Carla Cárdenas. Des de la Fundació Emis la saludem en 15 segons.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Carla Cárdenas, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, moltes gràcies per haver-nos convidat. No, gràcies a vosaltres per explicar-nos aquest projecte tan xulo, plantes oblidades, que m'agradaria que m'expliquessis d'on surt tot plegat. Doncs plantes oblidades...
surt de la idea, de la pregunta més aviat, de dir què podem fer amb els nostres boscos? Què podem fer amb aquests boscos tan joves, a conseqüència del despoblament rural del segle passat, i tan densos, els quals necessiten gestió forestal? Com podem fer per facilitar aquesta gestió forestal? I la resposta se'ns va acudir, en especial a la Xarculan, que és qui coordina aquest projecte,
Doncs revaloritzant els fruits forestals potser podem trobar la manera que això sigui una manera de complementar aquesta gestió forestal i les despeses associades i a la vegada generar bioeconomia dins de la ruralitat.
És a dir, aquesta gestió forestal necessària per cuidar els nostres boscos, a vegades pocs cuidats, també porta ja no atenció a una gestió, sinó porta a la creació d'uns productes, uns aliments, aprofitar el que tenim aquí a la vora. Seria una mica el que heu fet entre la Fundació Emis i Xarculant, no?
Exacte, no només Fundació Emissió Xerculant, sinó que aquest projecte, hi ha tres entitats principals, que serien la Xerculant, que és qui ho coordina, i després la cooperativa Sambucus.
a Fundació EMIS i després també el grup de recerca d'etnobiòfic de la Universitat de Barcelona i la Xarxa de Conservació de la Natura. Són les entitats que en participen en aquest projecte. Això et diu que és un projecte impressionant, impressionant, perquè si s'hi posa totes aquestes entitats a universitats, etcètera, a fundacions, etcètera, és que la cosa deu estar funcionant molt bé. Com comença tot plegat i en quin punt esteu ara, Carla?
El projecte va començar ara el 2024, ja quasi fa dos anys,
I ara ja ens trobem en el punt final d'aquest projecte. El projecte va començar en primer lloc triant 12 finques arreu de Catalunya i a cada finca s'hi va decidir aplicar unes mesures de gestió en funció de l'espècie principal que es volia aprofitar, que aquestes són cinc. Són el Gratacul o Gavarrera, l'Agla de l'Alzina
la pinya verda del pi, en especial el pi blanc, l'aranyó, i finalment la cirereta d'arbós. I aleshores, segons una d'aquestes espècies, quina predominava a cada finca, s'hi va fer gestió forestal i després s'hi ha fet una sèrie d'avaluacions per veure si aquesta gestió forestal ha dut avantatges tant a la productivitat com resiliència de la massa com biodiversitat,
I després s'hi va fer com aquest aprofitament de cada fruit a cada finca, on posteriorment es van portar els productes als fruits de l'obrador, i allà s'han fet proves de diferents productes que ara podem trobar a la venda. Ens trobem en el moment de la prova pilot de comercialització, que és ja la darrera de tot el projecte que acaba aquest desembre.
Penseu que amb aquesta... Això que ens comentava la Carla, l'aranyol, el gratalcul, la glala, la pinya verda de pi o la sirena d'arbós, s'han fet fins a 30 productes elaborats. Ara, si tu i jo anéssim caminant per aquí, al Maresme, per la serrada preditoral o litoral...
i anessin caminant, jo et diria, hosti, ensenya'm plantes, i tu m'ensenyes un gratacul, per exemple, o l'aranyó ja és més conegut, també la sirena d'arbost, però aquests productes, jo et diria, i Carla, què podem fer amb tot això? Quins productes? Parla una miqueta d'aquests 30 productes, amb 11 novetats que tinc entès que fa poquet també vau afegir, o sigui, aneu afegint encara més productes.
Sí, i s'ha fet també com diverses tongades d'afegir aquests productes. Va començar el juny i ara van sortint encara alguns d'aquests 30. Per exemple, dins d'aquests productes hi trobem vinagreta de ganyó o gelat de gla o galetes de gla, que en a gla s'ha fet molts productes on s'ha utilitzat la farina de la gla.
També trobem, per exemple, xocolata blanca àcida amb gratacol. La gratacol té un gust àcid boníssim. Què més, què més? Podem també trobar kombucha d'arbos, un kèchup fet a partir d'aranyó.
Bé, moltíssims productes. Pensa que abans de treure aquests 30 productes al mercat se'n van fer fins a 145 proves i després es van seleccionar a partir de tastos
es van seleccionar els carrers on fa més. Guau, però és que no sé si ens recorda més els remeis de la iaia, els remeis de la iaia. Això podem, inclús, hi ha alguns, segur que hi ha productes remeiers també, segur, eh? Però l'espai, aquest programa, el Parlen de Tot, tenim una bruixa amb nosaltres, la Paquita Bruixa, que cada setmana també, entre altres, ens entra a l'arbulari de la Paquita. Em recorda una miqueta tot això, eh?
Que xulo. Bé, en el nostre cas és tot alimentari. En aquest cas sí que la part més medicinal la deixaríem en un altre projecte. Però sí, sí, tot va relacionat. N'hi haurà més de projectes, no? Perquè això us ha sortit, a més a més, molt bé. Crec que està tenint molt d'èxit. Ara ens explicaràs com podem accedir a aquests productes. Però hi ha algun projecte més després d'aquest èxit aconseguit?
Bé, de moment això és el que està per veure ara mateix. Ara ens trobem en un punt en què això s'acaba, no?, i hem de pensar quina és la manera que podem donar-li continuïtat. I, bé, de moment no està definit. No està definit, però la idea és que la gràcia és que seguíssim investigant, no?, i podem fer com, bé, algun projecte que donés continuïtat a això, tant per la
perquè dos anys es fan quartets, al fi i al cap, com per la part de comercialització. Però no està definit. És veritat que aquí hi ha una gestió forestal tan necessària, la creació d'uns aliments completament bons per la salut humana, i evidentment està funcionant molt bé. On podem comprar aquests productes, Carla? Doncs mira, hi ha fins a... Bueno, hi ha bastants punts al llarg de tot Catalunya, però vosaltres que esteu a Vilassar,
el punt que us queda més a prop és a Mataró el mercat cooperatiu La Feixa però per la resta d'avients que ens escoltin si entreu a la web de xarculant plantes oblidades hi ha un mapa on surten tots els punts de venda Uau, és a dir, em sembla un projecte etínic, em sembla apassionant Clar, la pregunta és Carla, per què s'acaba això?
Doncs per què s'acaba? Bueno, principalment perquè de moment això és una prova pilot que s'ha pogut fer gràcies a un projecte Next Generation, per tant anem una mica limitats per als tempos d'aquest projecte.
Però la gràcia una mica serà com aquest projecte es va fer amb la idea ja de poder fer un pas més després, no? No de només que es quedi en aquests dos anys. Tot i així, clar, s'ha de veure com, de quina manera i com es pot. Això qui més ho està liderant en aquest sentit és Eixarculant, que és qui té més pràctica en plantes oblidades. Havíeu treballat amb ells d'anteriorment o no?
Bé, en algun projecte puntual sí, en un altre que també anava relacionat amb plantes silvestres i productes alimentaris.
però més petitet, no tant en aquesta gran d'àrea. Parlem, sí, perquè moltíssims mitjans se n'han fet ressò d'això, i això és una altra dels fets, a part de la gent que hi treballeu, de tots els estaments, institucions, entitats que hi treballeu, i associacions i fundacions, doncs els mitjans també se n'han fet molt ressò. Porten, siguen els nostres ulls cap a Riu d'Arenes i explica, perquè la Carles troba a Riu d'Arenes amb la Fundació EMIS. Què feu a la Fundació EMIS, a part d'aquest projecte tan xulo?
Doncs mira, la Fundació EMIS és una fundació que té origen ara ja fa bastants anys en un grup de voluntaris que van començar a ajuntar-se per fer seguiments de tortuga d'estany a la plana de la selva. I això, més tard, va acabar professionalitzant-se fins al punt on estem ara, que ens dediquem a tot de temes de conservació de la natura, però des de diferents...
Àrees de diferents branques, ja sigui la branca de seguiments de fauna i flora, com la branca de crear economia local a partir de productors de la zona. Treballem molt en custòdia agrària amb pagesos i pageses, però també amb propietaris privats. I jo estic a l'àrea de gestió, també es fa educació ambiental,
i regulació d'espais sobrefreqüentats naturals, i jo estic a l'àrea de gestió sostenible, que és la que ens dediquem a temes de biodiversitat agrària. És una mica entre... Bueno, sí. Doncs m'ha cridat molt l'atenció quan ho visitava a la pàgina, si voleu, Fundació Emis, a mi crec, eh? Fundació emis.org. M'ha cridat molt l'atenció al banc de llavors de la selva. El banc de llavors de la selva. Què és el banc de llavors? Sí.
El Banc de Llavors de la Selva, m'agrada molt que em preguntis per això, a mi és un projecte que m'agrada molt, va sorgir el BEM inicial 2022.
i bàsicament és un espai on intentem conservar i reproduir per tal que les llavors no es facin malbé, varietats locals, prioritàriament de la selva, però també del Gironès i també d'altres parts de Catalunya. I què són les varietats locals? Doncs són aquelles que
són varietats antigues adaptades són aquelles que la pròpia pagesia o gent aficionada va anar seleccionant amb els millors caràcters i aleshores tens per exemple un tomàquet resistent a un tipus de plaga o adaptat a un tipus de terreny i són aquestes varietats que algunes al no ser tan productives no van fer el salt a la industrialització de l'agricultura i per tant s'han anat perdent
Doncs em sembla... És a dir, a part de tot, de la gestió ecològica i tal, treballeu-hi molt per no perdre coses que tenim en el nostre entorn, tan a la vora que a vegades desconeixem. És aquesta una mica la feina, no? Escolta, també teniu un altre que es diu El Bosquet de la Selva, que serveix perquè famílies puguin anar al bosc, redescobrir, fer activitats per ells i, per tant, des de la Fundació Emis, pel que entenc i pel que veig els projectes, com aquest que comentàvem, les llavors de la selva...
també treballeu per no perdre l'essència del nostre territori exacte vull fer un petit apunt només el Busquet de la Selva que has mencionat aquest projecte és un projecte de dues noies que compartim espai però és un projecte a part però treballem conjuntament perquè estem a la mateixa masia i fan molt bona feina amb infants de dos o cinc anys
I, bueno, sí, sí, fan una tasca d'educació ambiental increïble. Sí, sí, és molt important donar a conèixer, bueno, el primer és conèixer, després valorar i estimar el que coneixes i, finalment, protegir-ho o intentar salvar-ho o potenciar-ho.
Conservació, gestió sostenible, educació voluntariat, ús públic, economia verda, són una mica els ítems de la Fundació de Més, del qual avui hem entrat, de la mà de la Carla, i hem conegut aquest Plantes oblidades, que em sembla fantàstic, un Plantes oblidades. M'has dit que havíeu fet 145 proves?
Sí. I 145 proves ens hem quedat amb una trentena de productes, però no perquè no servissin la resta, sinó perquè vosaltres, doncs el comitè avaluador, diguem-ho així, heu decidit que per gustos us quedau aquests, però que n'hi ha molts més, no per fer.
Sí, a veure, no només per gust, sinó que hi havia diversos criteris. Primer de tot, sí que la valoració del gust o de la curiositat de la gent que ho tastava, però també si era rendible aquest producte, si era fàcil de conservar, si el mercat creiem que podia acceptar-lo o no, etc. Hi havia com diversos criteris, també alguns pràctics per dur a terme aquesta selecció.
Doncs anava a dir una cosa, Carla, Carla Cárdenas, anava a dir que la pròxima vegada que xerrem, m'agradaria que vinguessis a la ràdio, que ens expliquessis tots els projectes, però ho farem d'una altra manera. M'agrada tant aquest projecte que em sembla que vindré jo fins a Riu d'Arenes i m'ensenyes tot això de primera mà, perquè sou visitables, esteu oberts al públic o no?
Oh, i tant. Convidadíssim. Aquí estem a la masia de Can Moragues. Podreu trobar qui vulgui posar en el rebost de Can Moragues o Fundació de Mís al Google Maps. I si algú mai vol venir a visitar, doncs que vingui. Ens avisa una mica abans perquè puguem atendre'l bé i ensenyem una mica tot plegat.
Carra Cárdenas, afegim alguna cosa o ens emplacem per un altre projecte que estic segur que us portarà fins a la ràdio o a nosaltres fins a la vostra ubicació? Alguna cosa més a afegir sobre? Sí, només una coseta, una última cosa. Convidar tothom a seguir el projecte i ara mateix encara estem arribant a fer les conclusions finals de tot plegat, tant econòmiques com així més generals. Llavors, a finals d'any hi haurà sessions
on explicarem els resultats finals del projecte. Estarem molt atents, de veritat. Gràcies a tot l'equip, a la Magda Castillo, a la Carla Cárdenas per ajudar-nos a conèixer i a comprendre aquest plantes oblidades del qual avui hem tingut el gust de parlar. Carla, serà fins aviat, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Adéu. Fins aviat. Una abraçada.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis.
També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Armilla, triangles, quatre intermitents. Si baixes no mires, pots perdre les dents. Si se't fa de nit i no tens solució. Armilla, triangles, llums de posició.
Les notícies de les 11.
Salutacions, avui dimarts de 8 a 9 del vespre emetrem una nova entrega de l'espai Tertúlia Política durant 60 minuts. Govern i oposició faran balanç dels primers set mesos de govern després de la moció de censura que recordem va provocar el canvi de govern a l'Ajuntament de la nostra localitat. I també parlarem sobre quins són els objectius per la segona part del mandat 2023-2027 fins a les properes eleccions municipals.
La tertúlia política serà presentada per Jaume Cabot, director de Vilassar Ràdio, i demà l'espai crònica conduït per Joan Escofet. Cap d'informatius us oferirà un ampli resum del contingut de la tertúlia d'aquest vespre que podreu escoltar al 98.1 de la FM i també online a través del nostre web vilassarradio.cat.
El centre logístic d'emergències a les Terres de l'Ebre anunciat pel govern de la Generalitat per gestionar l'atenció als afectats en casos d'aiguats o incendis podria concretar-se el 2026 i es vol desplegar amb dues bases, una amposta i l'altra a ull de cona. El pla del govern català està destinat a reduir el risc d'inundacions a la zona.
i crear un punt d'atenció i coordinació de les emergències que també allotgi les persones afectades. Així ho va avançar ahir la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlón, en una reunió a l'Ajuntament d'Amposta en la qual va abordar amb representants municipals responsables del Servei Català de Trànsit
Mossos d'esquadra i bombers, mesures de millora de la gestió viària en episodis com el pas de la borrasca Alis. El centre logístic d'emergències permetrà disposar al mateix territori del material necessari per garantir una primera atenció als afectats i estarà situat estratègicament en dos punts al llarg de l'eix viari que conformen la P7 i la Nacional 340. La previsió del govern, va dir la consellera Parlon, és començar a treballar quina és la proposta...
a l'espera de disposar dels recursos pressupostaris per tal de materialitzar-la de cara a l'any que ve per tal de poder operar de cara a possibles episodis meteorològics com els d'aquest any.
La presidenta de la Junta d'Extremadura, Maria Guardiola, va anunciar ahir l'avançament de les eleccions autonòmiques en aquesta comunitat. La comunitat d'Extremadura, governada actualment pel Partit Popular, celebrarà comissis autonòmics diumenge 21 de desembre després que Maria Guardiola hagi signat el decret de convocatòria d'eleccions a l'Assemblea d'Extremadura.
La presidenta de la comunitat ha pres la decisió d'avançar les eleccions perquè no ha plegat prou suports de la resta de grups parlamentaris per aprovar els pressupostos de l'any que ve. No ha arribat a cap acord ni amb Vox ni amb el PSOE per tirar-los cap endavant. D'aquesta manera serà la primera comunitat autònoma de les que van tenir un govern de coalició, Partit Popular Vox, que anuncia un avançament electoral.
L'Espanyol celebra el 125è aniversari del club en un acte que es du a terme al Parení Infant de la Universitat de Barcelona avui, aquesta tarda. L'esdeveniment es podrà seguir en directe a través de TV3 i de la plataforma 3CAT des de les 7 de la tarda, 5 minuts. Després de la victòria dels pericus contra l'Ells, consolidar-se després en places europees...
L'Espanyol continua de festa. En un esdeveniment històric, els blancs i blaus celebren el seu 125è aniversari a la Universitat de Barcelona, lloc simbòlic on va néixer l'Espanyol el 1900 gràcies a un grup d'estudiants universitaris. La gala d'aniversari vol fer un homenatge a la història de l'Espanyol en un acte que serà presentat pels periodistes Ernest Riberes i Elia Danón. Es podrà veure, com dèiem, per TV3 a partir de les 7 de la tarda, 5 minuts. Ara continuo el parlant de tot amb la tertúlia dels avis i àvies.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els puxes al meu bull? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu. Amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs un dimarts més ja ho tenim tot a punt. M'acaba de passar una cosa, aquesta és que passa alguna vegada, he sortit d'aquí un moment a veure el temps que feia. Fa un temps, per cert, força agradable, molta sol i molta... Una temperatura molt agradable. Se m'ha costat un senyor i em diu... Textualment, eh? Ja tens en Feliu a punt?
I dic sí, i em dius que la setmana... Us escolto sempre, diu, però és que la setmana passada... De veritat us ho dic, eh? La setmana passada em va agradar molt la història que va explicar que va baixar les vies a salvar un senyor que s'havia, doncs, tirat o caigut allà. Diu, Déu-n'hi-do amb la memòria que té aquest senyor. M'acaba de passar i diu, Déu-n'hi-do amb la memòria que té aquest senyor.
No em sentiu, diu. Feliu? Jo sí. El Feliu no et sentia i em mira i em diu però comença a parlar i jo dic no, però si està parlant el Jaume. Feliu, ara em sents?
Ara sí. És que ara m'he posat el pinganill. Cap problema, cap problema. Tornem a començar, com que és gravat, ho tornem a començar, va. M'acaba de passar una cosa d'aquelles que de tant en tant passa. He sortit a fora a mirar el temps que feia, bla, bla, fa calor, fa fresquet, no, fa temps agradable, sol, una temperatura agradable. Se m'ha acostat un senyor i em diu...
textualment m'ha dit, ja tens a punt en Feliu? I dic, sí, està a punt, i diu, hòstia, m'agrada molt, us escolto sempre, i m'agrada molt, i em va agradar molt la història que va explicar, diu, ara me'n vaig cap a casa i us escoltaré. Diu, em va agradar molt la història que va explicar que va baixar les vies del tren. Diu, aquest senyor té molt bona memòria. Li dic, sí, dic, té un disc dur molt potent, dic, té un disc dur molt potent. Feliu, m'ha passat això, per tant, t'ho transmet total com ha anat, eh?
Gràcies. Marvila Major, bon dia. Bon dia. Bon dia i bona hora. Molt bé. Estupendes, perfectes. Que bé. Foteu una cara de salut i de... Gràcies a Déu, no? Vé la castanyada, eh? És la meva xobaneta de tot. Ah, i tant.
Bueno, però no soc tan sàvia com vosaltres, eh? Toma. Jo pagaria per tenir la vostra sàvia. Ja la tindràs, ja la tindràs. Ja la tindràs, eh? Dóna-li temps. Això és temps. Això és temps. Bueno, Marc, què tenim avui?
Avui per primer cop els he deixat triar sobre el que parlar. Sempre ho compartim abans de parlar algun tema, però han estat ells i elles els que m'han proposat de parlar del canvi d'estació, de l'arribada de la tardor, del canvi d'hora, del dia de tots sants, una mica...
És que pensa, Marc, que no tan sols ha canviat el temps, eh? No tan sols, eh? Ha canviat la tardor, la manera de celebrar les coses i tot això. I ens poden explicar les històries de com vivia la tardor pròpiament amb la castanyada i tal. Ara que arriba el Halloween, el Castawin, dieu-li com vulgueu, però que abans se celebrava tot molt diferent. Dic Castawin perquè la seva castanyada és Halloween, tradicions americanes. Castawin, no ho havia sentit. Castawin, Castawin, perquè jo tinc la teoria
que d'aquí a poc, aquí a Europa, celebrarem el Dia d'Acció de Gràcies, perquè ja és l'últim que ens falta per celebrar els americans. Sí. En fi, doncs, serà una tertúlia molt xula. Us estic aquí, no vigilant, però sí escoltant, i apuntant les meves conclusions. Sí, Mar? Perfecte. Doncs tot teu.
Bon dia, Feliu, què tal, com estem? Molt bé, gràcies a Déu, estupenda, ben bé. Perfecte, i la Maria Pilar, què tal, com la tenim? Molt bé, estupenda. La Maite? També, molt bé. I la Maria Rosa? Molt bé, molt bé. Ai, que bé que tothom estigui tan bé. Toma. Quin goig, no? Felicitats. Felicitats, enhorabona, per estar tan bé. Esteu perfectes. Va, acabeu-vos-hi vosaltres els que em vau proposar parlar del canvi d'estiu.
Jo tenia una pregunta inicial. I és algú d'aquesta taula que s'ha posat ja a l'edredor? No. Jo sí, el finet, el d'entretemps, sí. Però no és edredor, és una funda. Una funda. No, jo no tinc edredor tampoc. Bé, jo he posat una funda. Una funda.
Tinc una funda i una altra funda que la poso dintre, ara, com fa més fred. Una d'hivern i una d'estiu. Sí, d'entretemps, una mica. Sí, d'entretemps, jo també he posat. I una mica de menteta que tenia allà, perquè aquests dies tenia una mica de fresca, però el que és el nòrdic encara no. No sou molt fredolics, doncs. Bé,
Jo una mica... No m'agrada passar fred al llit, eh? Però no deig ser molt fredolica perquè en tinc suficient. És que no baixa tant la temperatura, eh? Jo tampoc ho crec. Home, no. Això, quan estiguem a 5 sota 0, llavors sí, però fins llavors...
I pijama llarg o curt? Jo llarg. Pijama llarg o curt? No, camisón. Camisón. Jo és que soc fredolica de cames. I llavors necessito... Abans deia que tenia fred, també hi posaves els mitjons. Després me'ls vaig treure, eh? Però els veus, tinc poca... La circulació no la tinc molt bona, llavors agafo fred a les cames. A dalt no, però les cames sí. I llavors necessito llarg.
Sí, en pantalón llarg. Re, fa quatre dies que he començat. Jo porto tot l'any, que m'he sort d'estiu. Sí? Tot l'any. A l'hivern també? També, també. Caram. Aviam, no en tinc, ja d'hivern, ja no els tinc. I no tens fred? I no tens fred a l'hivern? No, no, no, no, me posaré això, una manteta més o alguna cosa més, però no, no soc fredolica. No, no, no ho ets, no? No gens, sí.
I el Feliu, què? Pijama llarg o curt? Sí, pijama llarg, ara ja, sí. Amb el barret? Sí, el barret no. Però abans hi havia dormit amb barret. Sí? Sí, quan feien nevades, que nevava més i tot això, em posàveu un serenito, que deien, el carnet.
Un serenito. Serenito no és res més que un gorro d'aquests que vas a la muntanya i et poses allò amb la borra al cap. Ho havia fet com feia fred. Serenito. Serenito. Vaig treure aquesta paraula, la vaig treure d'Horrius.
Que els d'orges et deien, que ara ja et poses el serenito. Serenito. Feliu una pregunta. Quan abans feia més fred, perquè el meu home té un cosí que treballava a l'aire lliure, i es deia, cuando hace frío ya me pongo los calzoncillos marianos. Los calzoncillos marianos són aquells calçotets llargs. Aquells calçotets llargs. A casa se'ls posava. Jo em havia dit, quan anava amb la vespa, quan anava...
Quan anava amb la vespa, que anava cap aquí dalt a granollers i tot això, que hi havia uns terrossos de gel així, em posava calçotets. Mariano. Mariano. No sé per què. Calçotillos marianos. Anava amb això...
I entre jaqueta i samarreta, un paper de diari. Això ho vas explicar, me'n recordo. Perdona, una pregunta feliu. Jo me'n recordo, quan era joveneta, les samarretes de llana, que picaven, perquè la llana, és que la llana pura, de llana, no hi havia... Bueno, no sé si hi havia, però a mi em posaven les samarretes de llana i jo em picava. Samarreta interior a sota, no? Sí, però de llana...
Clar, però si a sota et poses una samarreta interior de cotó... No, a mi me la... No sé, poder, perquè... Jo no recordo això. Jo de llana, sí, sí que... Hi havia de llana, sí, n'hi havia, però jo normalment em havia dut de llana. De llana. Però després vaig a agafar les de cotó. Bueno, jo era petita, és que tu i jo ens portem pocs anys, per això poder... Sí, era l'època. L'època, sí, no ho sé.
No ho sé, la meva mare podria tenir por que amb la de cotó, però sí, sí, de llana. Podria era molt petita, podria, no ho sé, els anys que tenia. Però jo recordo aquella picó de la llana, oi? Quina angúnia. No recordo, no la sorpció. No, no, ni jo tampoc. Recordo.
No m'hagués pas aguantat. De totes maneres, el que diu el Feliu, abans feia més fred. Jo quan vivia a Santa Coloma, els carambres, no sé com li diem en català, els carambres. Escaramulls, no. No, el gel que penjava. Sí, canelobres. Al meu poble, a Lleida, diem canelobres.
que penjaven de balcons, l'aigua gelada, jo ho recordo, i tenir que trencar amb les gotes. Aquí al Maresme, això? No, jo vivia a Santa Colom. Aquí ja sorties de casa i veies tot l'or de davant, el jardí tot blanc.
Ah, però una cosa és algebre i tot això. Algebre sí, però a Nevada, aquí? No, a Nevada no. Ah, a Nevada no. Si hi havia basses d'aigua, quedaven glaçades, ja ens agradava trencar el glas amb els peus, que quedaves tot tomoll. I elles d'aquí, d'aquí, no. Jo d'aquí, no.
O sigui, no he vist mai ni nevades ni res. No sé si era l'any passat o la temporada passada, que va caure una pedra així. Sí, la pedra, sí. Però Maria Rosa, la gran nevada, que va haver-hi a tot arreu, sí, que et deus en recordar el 62.
Quin any? El dia de Nadal, el 66. No vivia aquí. Bueno, és igual, però on vivies? A Barcelona, sí. Però a Barcelona també va caure? Sí, a Barcelona va caure, que els meus avis tenen un munt de fotografies d'aquest dia. Que la gent esquiava pels carrers? Sí, no, no, d'aquesta de Barcelona. Ah, Barcelona i a tot arreu. Molt anecdòtic, anecdòtic. No era una cosa... Però a tot arreu. Va ser anecdòtic, però...
Cada any hi havia una nevada, més gran o més petita, però cada any alguna nevada sempre queia. Normalment era pel gener o febrer. Jo, com a anecdòtic, us puc explicar el dia aquest de la pedra així, perquè tinc un ficus enorme...
I totes les ulles es van quedar foradades, totes. O sigui, cada pedra que ella em foradava, i encara les tinc, no se'n mor, no. Pobretes. El fico s'està bé, però tots tenen un forat així, totes les ulles. I Feliu, de la nevada del 85, què me'n dius d'aquí Vilassa?
La del 85... Te'n recordes? Sí, està clar. Bé, és que això de la nevada sempre n'hi havia hagut, poc o molt, sempre n'hi havia hagut. La del 85, sí, però n'hi va una més tard. Aquesta també va haver-hi neu, però vull dir, no sense cap cosa extraordinària, però aquestes...
El 2014 n'hi va haver una que va durar més temps, que va agafar tota la serralada d'aquí dalt i vaig agafar els nanos que sortien de l'escola i amb el que ja vaig pujar cap a la mútua, però no hi vaig poder arribar perquè ja hi havia massa niu. El 2014. El 2014, eh?
I després també n'hi va... Ai, sí que me'n recordo d'això jo. Que mort. No, és que dius que vas agafar els nanos, però els tres nanos ja devien ser grans. Sí, però no ho sé. Si vols, devia ser un altre que hi va haver-hi més abans. Ah, abans, un anterior, clar. Sí, n'hi havia n'hagut bastantes. De nevades n'hi havia n'hagut bastantes. Segons dia la meva mare estava, la van operar aquí a l'Hospital de Barcelona,
no me recordo quina hospital era, i com anàvem amb el cotxe caien uns flocs de neu grossos així, nevant tota l'estona. Sí, sí. Ara els hiverns no fa ni molt fred ni neva ni res. Aquí a Barcelona des que, bueno, aquí a Vila Sant recordo dos de nevades, aquí, al poble.
Jo aquí no la recordo, la nevada. Sí, aquesta que diu el Feliu, a Cabré, jo me'n recordo. Potser encara no hi havia. Potser encara no hi havies arribat. Però aquí baix, perquè els meus nets vivien aquí al Barato, i al Barato nevava, i si va nevar es va desfer. O sigui, la zona més amunt... Aquí no la recordo. Sí, i la meva filla que vivia a Cabrils també, estava tot nevat a Cabrils.
Sí, jo la del 2014 ara hi caic, que sí que la recordo perquè era petita i diria que no vam anar a l'escola, potser. Sí, ara que dius això me'n recordo que els meus nanos anaven a la universitat a Barcelona i quan van sortir molts van fer fotografies d'aquí a Barcelona la nevada que hi havia. Ara que ho dius, sí, ara me'n recordo.
Anem parlant i ens van venint coses al cap. Anem afegint comentaris. El que havia vist, molta pedregada, un dia estàvem a la cooperativa L'Obrera, allà al Barato, ensejant la música de cara a Nadal.
i plovia, però com vam ser aquí a l'alçada que en diem de l'Atlanti, d'aquí dalt, aquest carrer, doncs tot, tot, tot, pedra, pedra, pedra, fins aquí baix, hi havia dos dits de pedra, i en canvi allà dalt n'hi ha una gota. Jo la que recordo i és perquè la tinc el dia, és l'última. Present.
És que em fa molta ràdio, sí que en sèrio, perquè el ficus està molt maco, està preciós, però totes les fulles... Amb un foradet. Sembla un gruier, vamos. Tens un ficus gruier.
Parlàvem dels arceis d'allana, dels de cotó, ens estava explicant el Feliu també que es posava paper de diari, no?, quan anàvem a la moto. Jo també, jo ja ho havia dit una vegada. També ho havíem dit, sí. Heu fet canvi d'armari, ja? I tant. Bueno, mig-mig. Mig-mig-mig. Què vol dir això? Perquè, clar, si fa uns dies de calor tinc samarretes d'estiu i tinc arceis d'hivern. Sí, mig-mig. No he guardat tot el d'estiu. Bueno, el de ple estiu sí que he guardat vestits i així. Home, sí.
però samarretes i coses d'entretemps, aquest mateix jersei és d'entretemps, vull dir, no, a l'hivern tindria fred, o sigui, ho tinc a mitges, perquè és clar, és que està fent un temps que un dia et fa fresqueta i l'altre dia et fa calor, però cada any ha fet igual, jo recordo sempre, sempre dic el castanyer, el pobre castanyer, el dia de la castanyà, que ven, segurament ven, a més l'altre dia el meu home diu, em ve de gust un moniato, em vaig quedar de moniato, ai,
Un moniatu, saps què em va cobrar? Un moniatu, 5 euros. Un moniatu petit o així. Em vaig quedar, dius, 5 euros. Digo, todos igual, dius, sí, sí, el que quiera. Digo, bueno, un poco más grande, vaig pensar, dius, per preu sabates grosses, no?, una mica. Doncs mira, jo l'altre dia, que no ho havia fet mai, eh?, i menys per mi, quan estic sola, si hi ha família i així, sí.
No sé, vaig passar pel mercat i vi en un i altres i em vaig agafar dos. I me'ls he fet, me n'he menjat un, l'altre encara no. Com l'has fet? Al microones. Al microones, sí, sí, els vaig posar al microones. Però clar, no és el mateix. Aquest home, tu di per què? Jo no tinc foc.
Com que jo sí que tinc foc, la ximeneia, quan fa fresqueta, que l'altre dia el meu home fa... Diu, deixa-me l'encenda. Diu, vés, vés. Encén-la, clar. Encén-la. I li feia una il·lusió, dic, si no, fa fred. Diu, bueno, però em fa il·lusió. És que fa molt de tardor. Molt. Nosaltres a l'hivern ja no és el fred, perquè tenim altra cosa pel fred. Però, com que tenim la llenya, bueno, barata, no barata, no regalada, llavors tenim el pati ara ple de llenya i al meu home li encanta...
I a vegades fa molta gràcia perquè té un silló que el té mirant a la tele. Dic, a veure, enxufes la ximeneia. Jo la tinc més a la vora i tu t'ho poses d'esquena. Dic, per què la vols? Diu, és igual, però em fa raó. Sí, sí, sí.
li agrada molt el foc i tanta gent que diu que fa porqueria bueno, jo cada any la netejo, bueno jo no m'hi ve un senyor que la neteja, això sí l'has de tenir molt neta perquè no faci rebufós i verdaderament estic molt contenta estic molt contenta de tenir-la jo la tenia quan vivia a Santa Coloma vivíem en un pis i vam posar, o sigui el meu home sempre li ha d'amol i a mi també, a casa dels meus pares teníem teníem dues, una al saló i l'altra al menjador
I quan vam arribar, o sigui, ens vam casar i vam anar a viure al nostre pis, era un pis, un segon pis, i vam consultar i ens vam fer una ximeneia. Jo vaig estar diversos mesos pensant, qualsevol dia sentiré bum i ens anirem a casa la veïna.
Molt bé. Em pensava, em tenia por perquè el pes de la ximeneia no ens obrés al pis. I mai, mai va passar res. Bé, perdó, sí, un dia li vaig posar jo una caixa de fusta, mitja caixa de fusta, i la fusta crema molt. No, no, no, no, segueix, continua. I estava, o sigui, tenia una terrassa, dic, ui, què és això que vola? Em va volar el caputxon
De la ximeneia. O sigui, va haver-hi tant de foc que la caixa de fustes pren molt enseguida i va fer... Jo sentia un soroll raro. I va cremar la sutxa, per això jo ara la tinc natíssima, la ximeneia, la sutxa de les parets, va cremar allò, va anar cremant, cremant, i va sortir volant. I jo vaig veure una cosa que volava...
Dic, què és això? I era la caputxa. O sigui, sabeu que hi ha una caputxeta a dalt? Sí, sí, sí. I va sortir la caputxa volant. Sí, vaig tenir que canviar-ho. I mai més. O sigui, fusta. De caixa de fusta, mai més n'hem posat. No, no, perquè allò és com un incendi. O sigui, allò fa una flamarada que fa por, eh? Fa por. Fa por.
Ningú més d'aquí té llarg de foc, no, doncs? No, jo no. Bé, jo a tot el meu poble, a la meva casa, tota la vida, sempre, clar. I és una cosa... Ara tinc uns pebrots, estic esperant d'encendre-los un altre cop perquè els faig a la xamenea i compraré... Els boniatos. Els boniatos per fer-los... No té el mateix gust, eh? I en feliu. Sí, en cas... Però s'estava bo.
A casa no n'hi havia, n'hi havia hagut, i ara quan vaig fer reformes, a darrere, m'hi vaig fer fer un escalfapanxes. Escalfapanxes. Escalfapanxes. Sí, es diu escalfapanxes. I no, i l'he encès tres o quatre vegades, però no l'he encès més, perquè, que para, fa fum, para aquí, para allà, doncs el pare diu, ja ho fareu vosaltres.
Bé, jo el que pateixo... Però no fa, ja et dic, no en fa gens. Ara, si fa un dia de molt, molt de vent, sí que alguna vegada rebufat. Però clar, a casa meva no fumem. Estan més brutes les cases que la gent que fuma? En cert, bueno, és que s'enfusqueix de seguida, eh? Aquí fuma algú? Ai, perdona, aquest tema. No, no, no, tranquil·la. No fuma ningú aquí? No. Eh?
Si fumes, si has fumat. No, a casa no fuma ningú. No, i a casa meva tampoc. Jo de fumar sí que havia fumat. Amb pipa, amb pipa, de tot havia fumat. Però fa 40... Com el meu home. Mira, fa 40 quants anys fa? Feliu en té 51. Doncs fa 48-49 anys que vaig deixar-ho.
I des de llavors no has tornat mai a fumar ni un... No, no, tu fumes? Jo no. Com que la joventut fuma, per això t'ho pregunto. El meu marit sí fumava, eh? He fumat, però no fumo ja. Ara he estat com l'esportista. Jo no. És molta sort, eh, no fumar de joventut. Jo, quan veig els meus nits, els meus fills no han fumat mai i els meus nits fumen. No, bueno. No ho entenc.
El meu marit fumava molt, eh? I després ja no fumava ningú. Quan vénen els meus rebots ara, dintre de casa, no fuma ningú, a la terrassa. Bueno, i a casa també. Jo, els meus nets fumem a la terrassa. Fa anys que va morir el meu marit, però és que miro la casa i està blanca.
Abans havíem de pintar cada dos per tre. I jo dic des d'aquí... I l'olor. I l'olor. I l'olor. Perquè els que no fumem, la meva germana fuma molt i el meu germà. I li faig un petó a la germana i diu, si m'acabo de rentar el cabell, dic, és igual. Gemma, dic, ho sento molt, dic, però faç olor a fum.
No, no, ella, l'Alet, tota ella, jo no sé, jo potser tinc l'olfato molt desenvolupat. No, no, això ja passa, eh. Bueno, cada un... Amb els seus hàbits, no? Exacte, no sé. Jaume, un guinyo, cap a tu. Que fuma també? No, algun cigarret així, de tant en quant, i sempre dic, Jaume!
Ja prou. Bueno, de tant en tant... Al final hi ha cada un... Exacte, no, sí, faltaria menys. No som ningú tampoc per anar dient el que ha de fer la gent. Bueno, el meu pare va morir 96 anys, l'altre dia ho vaig comentar, em sembla, i havia fumat sempre. I no va morir... Gràcies a Déu va morir, bueno, d'altres coses, però no... Ara deia d'ell sempre que ell no es tragava el fum. Ell cremava cigarros. Bueno, però...
Però jo suposo que és el mateix. És molt difícil fumar sense entregar-te el fum. Sempre t'ho menges. Suposo, és clar. I sempre, va fumar. Bé, potser quan els 90 ja... No ho sé, no recordo quina edat ho va deixar, però ho va deixar molt gran. Bé, jo tinc la Xus, que no para, i el Francesc, eh? Freliu? Sí, bé. I el Francesc, que no fumava. Com que són els seus veïns i la meva cosina...
Perquè un acompanya l'altre. Però ell no havia fumat mai i ara fuma. Ja ho sé que no, però ara torna... Però tampoc fuma massa. No? No veig que tot el dia... Perdona, jo quan vaig a casa seva sempre sento Xus, tens... Xus, Xusa a vegades li diu, oi? Xusa, sí. Xusa, es diu Maria Jesús, eh? Ah, Xusa. Xusa, el seu marit li diu Xusa.
Si ens estan escoltant una abraçada per la Txussa. No crec. És que ara vinc de casa seva i està fent càlbot, però el seu marit ha enxufat la tele de bon dematí. La té muda, però la té a la cuina. Mare, que estàvem parlant una mica de la tardor, sempre ens anem de tema. La castanyada.
Això ho vam parlar, vam parlar una mica de si éreu de castanyada, si éreu de Halloween, tots en resum em vau dir que éreu de castanyada, que no us agradava el Halloween, que era una festa americana, no? Bueno, però acabes callent. Bueno, si tens crios petits... Ara jo soc molt adelantada.
perquè la setmana passada jo vaig comprar panellets castanyes. Bueno, és que si els veus... La meva filla diu, mare, la castanyada és l'altra setmana, eh? Jo dic, ah, pues mira, menjarem panellets. Però escolta, jo tampoc el mateix dia, si hi ha la nit, castanyes i moniatos, a mi no em ve de gust. No, no, no.
Si tenim companyia, que segurament aquest any tindrem uns amics que venen sempre, ho fem a l'endemà o quan venen. Vull dir, no, sols a la nit que toca, doncs no. Vull dir, ho tinc a casa, però no... No, castanyes no vaig comprar. Vaig comprar un sobre...
que deia castanyes pelades i tal, que hi havia. Però és com si fos castanya pilonga. Allò dur. Estava bullida. Allò dur, però allò és molt dur. Però deia castanya fresca. No, era un sobret petit. I castanya polida. I la vas cuinar o no? No, jo no la vaig cuinar. Ja estava.
Però vas menjar i no estava molt dura, això? No, estava una mica dura, però molt dura, jo. Ah, jo estic molt contenta. És teva? És meva, sí. Jo també. Ara, abans de començar la tertúlia, estàvem aquí tots i totes parlant sobre el dia de tots sants. I jo els hi preguntava, el dia de tots sants és el de novembre? Sí. I m'estaven explicant que també hi ha el dia dels difunts. Difunts, clar.
Sí. Bueno, també m'estava explicant tot el tema de les flors. Sí, i anar a portar flors. Però jo crec que això s'acabarà. S'està acabant, sí. Perquè la gent jove, primera que ja no fan ni enterraments, fan... Bueno, sí, fan cremacions i això. Que no fan cremacions. Clar, i llavors...
Bé, no ho sé, jo crec que s'acabarà això. Quan la gent gran mori... Crec que és un costum... A casa meva no he sigut mai costum de portar flors. Jo tampoc. Jo seguia el de la meva àvia d'encendre la llum. Encendre la llum, no ho havia sentit. Això, encendre la llum, no ho sé. Sí, perquè jo havia sentit que em venien... Que tiene luces, em demanava. Jo pensava, llums, per què? Perquè es venien ja les llumanetes aquelles amb un plàstic, oi? Sí, sí.
Sí, no, però a casa no. O sigui, ja hi havia, com ja era històric, ja hi havia com un jarret petit. O sigui, com això però amb vidre. Sí. I llavors això es posava aigua fins aquí i després oli. L'oli sempre surt a sobre. I aquí es posava la llentia. La llentia, sí. La llentia aquella. I això on es deixava?
A sobre un lloc, normalment en un lloc una mica reservat, que tinguessis alguna fotografia dels que hi faltaven. D'acord. Entens? Com per recordar aquella persona. Per recordar les persones que s'havien mort a casa o fora de casa, però que eren família. I la Maria Pila què hi diu? Tu creus també que s'acabarà això de les flors? Doncs la veritat és que no ho sé. No...
No sé, no tinc molt criteri sobre si s'acabarà o no, o si s'ha de fer o no. Lo de la llum sí que té un sentit, però lo de les flors... De les flors jo no he anat mai, eh? Ni a portar flors al cementiri no ho he fet mai. No ho sé, la veritat és que no m'interessa massa el tema. No, eh? I en Feliu?
Sí, a casa se celebrava molt el Tots Sants, no el dia abans, sinó el dia de Tots Sants, fèiem la castanyada a la tarda. Tots anaven al cementiri, anàvem, petits i grans, tots al cementiri, resant el rosari.
i quan érem a la capella del Santí, d'allà dalt del cementir, tres parts de rosari. Nosaltres estàvem mig adormits i no volia saber què, però el meu pare, el rosari. Llavors, anava a veure els difunts, les deixones dels difunts. Flors no se n'hi portaven mai, perquè deien més val una oració que no pas una flor. La flor es fa malbé i no serveix per res. Canvia una oració i fa molt. Això és el que en deien a la casa.
I quan baixàvem del cementiri, la meva àvia i la meva mare ja havien torrat les castanyes, que les posaven en un cistell tapades en un sac perquè no marxés l'estalfor. Escolta, Feliu, i paper de diari a sobre. També. Però les feien al foc, a la ximeneia, oi?
Sí, ara teníem una cuina econòmica, però les fèiem allà amb la paella foradada i anaven torrant. Quan arribàvem allà, ens fèiem covar les castanyes. Quan érem petits, tant nosaltres com les meves cosines, perquè teníem cosines, tot això ens...
ens feien seure sobre el cistell. Sobre el cistell, perquè així no tindreu fred. No, perquè a més s'estoven més. Sí, així és veritat, jo havia sentit. I llavors traiem les castanyes, panellets i el birranci. O el mosquatell. Però el birranci és diferent, eh? Sí, és més sec.
Perquè el busquatell és molt dolç. Sí, el vi ranci és sec. Aquí m'he perdut. Això m'ho haurà d'explicar bé. El vi ranci és un vi sec. No d'aperitiu, però... És diferent.
el mosquatell. I el mosquatell és un vi dolç, però dolç. Molt dolç. I normalment aquestes coses es feien com els panellets. També es fa servir mosquatell. I el músic? El postre de músic? Ah, sí, els postres de músic. Amb virància o mosquatell? Sí, sí, sí. Encara es fa... I el porró, nosaltres el fèiem servir amb porró. Què?
amb porró, hi bevies amb porró tota la vida sí, sí, jo també a casa meva ho havia vist amb porró sí, amb porró però el vi per la castanyada, eh? durant l'any no, no, durant l'any a casa meva i era el dia que s'engrava en la bota no sé el que és això
posaven el most a la bota perquè fermentés el vi i sortés vi. El dia de tots anys es feia un foradet a la bota i sortia un rajolit a veure si era bo o no el vi que no s'hagués quedat agra. Aviam una pregunta. Amb quina edat bevies vi agra tu ja?
No, jo, bueno, érem petits i devíem tenir 12 anys o així. Ai, la mare del nano. Sí, sí. Abans sí. Jo no, eh, a casa meva no, però el meu home ho he d'explicar, que a casa seva i li donaven, perquè reforçar-lo, quina Sant Clemente. Oh, quina Sant Clemente queda més forta encara. A casa, el que feien els meus pares, clar, ens ho saben, un vaset petit així...
els tres, bueno, dos germans que tinc. Però es bevia a dies de festa. Sí, sí, moscatell o... Sí, sí. Però tenia molts menys així. Un xarrop, eh? Xarrop de vinets. Sí, sí, sí, és que encara en tinc a casa. Aquests gots. Jo també els tinc. Eren petitets així i aquells se'ls posaven els tres i ja està. En dia de festa, eh? Amb quina edat? Maria Rosa. Oi, doncs no sé, perquè ens portem tres anys cada un, doncs podria ser a partir dels cinc. Hòstia!
Sí, sí, sí. No em passava bé. I ningú s'ha sigut... Tampoc ho veig tant. Abans era normal que posés el dia al porró o a la taula i no et donaven un... Però era normal això. Tu ara, aquestes borrones, però era normal i no havies... I l'aquina San Clemente famosa i el meu home, per reforçar-lo... L'aquina ja era més com medicament. Sí, sí, però era vin. Però era alcohol. El Carme també era un medicament, però...
Quina Sant Clemente! Quan batejaven la criatura, que anaven a batejar la criatura, agafaven el xumet i posaven xampanya en el xumet i el nano ja xumava per dir...
No, jo això no. Jo havia batejat. Estic al·lucinant. Jo amb els meus fills no els hi havia fet mai. La veritat no, tampoc. El Feliu sí, eh? Tu ho feies, Feliu?
Sí, suposo que ho devien haver fet. Ets un gran feliu. Però escolta'm una cosa, però és que no és una persona addicta a l'alcohol? No. Perquè mira, jo ara devia haver-hi. Una cosa no ha desencadenat l'altra. No, però és el que et vull dir, que tu t'esborrones però no va haver-hi cap d'aquesta època que desencadenés amb persones babadures. La veritat és que penso que hi ha molt més problemes d'alcoholisme ara.
que potser a la meva jove, per exemple, a la meva edat, quan vivia a Aitona, amb amics borratxos, jo no n'he vist mai cap. Jo tampoc, mai, mai. I ara, en canvi, amb els botellons i tot això... Això és perquè ja no es posen el xumet xampant, ni es donen cinc atxvi als nens. Si us haguessin ja posat aquesta vacuna de petits... Si s'hagués normalitzat, no? Clar, sí.
És que potser l'alcohol s'ha tornat una mica un tema tabú, no?, també. No, però, a veure, això que ens expliquem no era per ningú estrany, això que ens expliquem. Jo viví, vaig començar a beure una mica, eh?, quan vaig conèixer, o sigui, vaig entrar a casa de la meva futura sogra i me'n recordo que em van, bé, feien arròs els diumenges i llioneses, sempre ho recordaré.
Pioneses de postre. No les feien, les compraven. I recordo que em van posar un got amb vi. I jo dic, no, no, jo no bevia, a casa meva no bevien. I diu, sí, dona, que això fa sang, sempre ho recordo. Jo era molt blanca. Jo era molt blanca i molt primeta. No és que em van dir que tenia una cara de merda d'oca, però algú semblant.
Perquè sí, la veritat és que era esllenquida, jo era molt esllenquida, no sé explicar la paraula, molt poca cosa, i em vaig emborratxar aquell dia, perquè jo no havia vingut mai vi, i així a pal sec, sense graciosa, sense aigua, diu, sí dona, sí, que anirà bé, que necessites... No sé la paraula que em van dir, no me'n recordo, que fa sang, sobretot que fa sang.
Sí, que fa sang, ho deien molt. Sí, ho deien molt, que fa sang, el vi. Però era un vi que era de Cala Maria, que era de bota. No era vi comprat. Era uns veïns de la bota. A casa es comprava. No, però ells tenien bota. Sí, el anàvem a comprar. Però aquells veïns tenien bota i era un...
Recorderia tot. Era molt bo, eh? Un vi que, esclar, no es venia, aquell vi. Però, esclar, ja et dic jo, no havia begut mai vi, a casa meva no es bevia vi, es bevia sifon, aigua...
Els meus pares no bevien i no es bevia. Podia el dia de festa una mica de cava. A més, era molt típic, no sé si passava a casa vostra, que potser els teus pares no ho feien a casa, no tenien costum que els nens no es beguessin. Però venia algú, el padrí o la padrissina o tal. Ai, posa-li una miqueta al nen.
Hola, nena. A mi això també m'ho feien, eh? Sí. Ara, que no se l'armi ningú. Jo, aviam, no molt jove, no tan jove com tu, Maria Rosa, que tenies 5 anys, jo com el Feliu que en tenia 12, no? Però ja quan en tenia 13, 14, algun cop una mica de cava em posava una mica de vinet. Sí. Jo a cava era molt de cava. A casa meva. Jo soc molt de cava, eh? Més de cava queda bé. Sí? Sí.
Però el cava és més aviat per celebrar? Jo crec que sí. Sí, però a casa era per beure. Jo compro cava, quan vénen... Per beure-te'l quan també ve de gust. Mira, jo sempre en tinc, perquè a casa meva hi havia l'acostum, tinc dos, bueno, com aquella paret, així, amb ampolles. I si se'n buida una, en compro una altra. És com un acostum. Però de cava o d'altres coses? De tot, de tot. De cava, de vi, de licors... Si no, no.
Tots de casa de la Maria Rosa. Aquesta nit quedada a casa de la Maria Rosa. No, perquè no ho voldreu. A casa estic sola ara, eh? Ui, escolta. Doncs mira, tu te'n riuràs, però si trec una ampolla de cava quan ve algú, perquè per mi no... No, perquè no vull, eh?
Si la trec i queda el foradet em vaig a comprar un encoso. Sí, clar que sí, molt bé, Maria Rosa, molt bé. Jo tinc una amiga, bueno, una veïna, que ella diu que sempre en té, ara no ho sé, fa dies que no parlo amb ella, i em va dir, diu, Maite, és igual, perquè a mi m'agrada, però jo no obro mai una botella de cava per mi.
No, jo tampoc. I aquesta noia diu, jo la compro, i si em ve de gust, diu, compra aquests taps, que jo el tinc, el tap aquell que és... Sí, bueno, un tap que s'aprita. Sí, sí, és hernètic, sí. I, però no, no. I em la trec, quan vénen els meus fills a una festa de complèns i així, i només veig jo. Els meus fills no ho beuen. Em deuen, mama, aquest cava no és bo. A veure, compro el millor. Vaig canviant de marques. No és bo. És que no els agrada. No els agrada el cava. No ho beuen. No en saben prou. I tot el més...
una cervesa. No en saben prou, perquè el Cava és perfecte. I segons on el compres i de quina marca el compres, jo compro sempre el brut, i marques bones, vaig canviant, perquè a vegades el trobo agra. Però jo crec que el Cava t'ha de venir de bus.
ha de ser, no sé, per el meu pare, de dir avui em ve de gust. Una ocasió especial, potser. Saps com m'agradava? A mi ara no planxo res. Però quan planxava em posava una copa de cava, et t'ho juro. Però ara com que no planxo no ve en cava. No m'estranya, perquè és odiós planxar. És odiós, jo no planxo res. Per això estupeia més divertit amb la copa de cava. Sí, sí, m'estranya que ho fesses. Perquè no tinc camisa, el meu home no fa servir camises, i si em fa servir una, digues a peres, i per una camisa li dono la meva cosina cap al
Quina sort, jo me n'havia fet un fart. Jo no planxo res. Tres homes a casa, els meus germans i el pare. Però perquè feia servir roba... De planxar camises. Oi, les camises són odioses, de planxar, són odioses. I amb mi donar els colls. Tenien d'ahir amb mi donar els colls. Feliu, escolta, ara que dius això... Tot això és una oportunitat.
A casa del meu marit, quan era soltera, giraven els colls. Sí, giraven els colls. Per aprofitar la camisa, els punys també. Tu saps quina feinada? Es trencaven una mica.
i després la tombaves al revés i ja tornava a servir mira si s'aprofitava la roba no, ara tirem ara tirem la roba sencera sempre la podem donar la canviem la donem nova la roba nova però també et dic una cosa la roba d'abans era una roba bona i durava si no gastes molts diners i coses que no valen res
Sí, però si compres amb roba molt bona, perquè jo tinc un jersei de llana de l'hivern que me'l poso quan fa molt, molt, molt fred, perquè no és ben bé un jersei, és un tres quarts, i és llana pura, i feia, no sé, fa 15 anys que el tinc, i no l'havia rentat mai. I tu saps per rentar allò, amà? La meva cosina m'ho va explicar com ho rentar, però vull dir, no passarà mai de moda i sempre estarà, hasta que em cansi.
Sempre has de tenir una peça que sigui la peça estrella, no? Sí, no, aquesta és estrella, però ha de fer molt fred, eh? Perquè me la posi, perquè és de llana pura. Ens estem deixant un tema superimportant. Sí. El canvi d'hora. Ah, sí. Tu et trobes important? Per mi ho és. Sí? Per vosaltres no, no li doneu important. Abans m'afectava més, ara ja no m'afecta. A mi no m'ha afectat. Per mi sí que és important, perquè és un disbarat.
És un desbarat el de l'horari d'estiu. L'horari correcte, perquè no és normal que estiguem amb dues hores de diferència d'hora solar. Això és en contra, totalment.
de la naturalesa i del que és natural. I és un autèntic disbarat. Si ara aquest canvi que hem fet ara ja no es canviés, que sembla que és això el que pretenen, seria l'horari normal. Tindríem una hora de diferència. Per tant, tu et quedaries amb l'horari d'hivern. Absolutament. L'horari d'estiu és un disbarat. No és normal que a les set del matí encara sigui post, que els ocells encara no pion, no canton.
No és normal. I tampoc és necessari que a les 10 de la nit, a l'estiu, encara s'hi vegi, o a les 10 i mitja, i a Galícia fins a les 11. No és normal.
No és normal que tinguem dues hores amb una diferència horària de matí, tarda i nit envers el que és el sol. No és normal, és antinatural i tot el que és antinatural fa mal. Si no anem amb els biorritmes de la naturalesa
Ens perjudica la salut, i els animals igual, i les plantes i tot. De fet, per anar bé hauríem d'anar amb l'horari d'Anglaterra. D'hivern. Sí, però amb la mateixa franja horària que Anglaterra. D'Anglaterra, clar. Ells tenen només una franja, una diferència d'hora envers el sol. Nosaltres ara, amb aquest canvi, estem...
A més, no sé, perquè estem en un meridià... No, no correspon el que fem. Va ser un disbarat, el canvi d'horari. Us en recordeu de com es va canviar l'hora? Sí, jo sí, me'n recordo.
Sí, és que fa 40 anys o 40... Jo no. Es va canviar el 1940, diria. La va canviar Franco. Sí, això ja ho sé. Per anar igual que a Alemanya. A Alemanya, exacte. Ho vaig sentir l'altre dia. I ara per això nosaltres anàvem diferents al meridià de... Bueno, ara no em surt, és igual. De Grèmbits. De Grèmbits, exacte. Que seria l'horari d'Inglaterra, a nosaltres els que ens pertocin. Sí. Clar.
Però l'adaventar una hora més va ser l'any 1972-73, que van adaventar una hora a l'estiu. I llavors l'octubre la van tornar a posar l'horari d'ara. Així és com ara fem pel... No me'n recordo. No, no va ser el 73, em sembla que no, eh? Perquè jo el meu fill el vaig tindre el 77...
I no, no et va canviar aquell any l'hora. El meu fill va néixer l'1 d'octubre del 74. I va ser el primer any que vam canviar l'hora. Ah, sí? Ah, doncs jo pensava que quan vaig tindre la meva filla... Que el dia que va néixer aquí al casal, a quina hora és? Ai, que sí, que no. I doncs havien canviat l'hora. Que, per cert, ja havien posat l'horari d'hivern aquell any.
L'1 d'octubre. Confirmem que sí, que va ser el 74. Tens raó, Feliu. Tens més bona memòria tu que jo. El meu fill el vaig tindre el 23 de setembre i pensava que hi vaig estar molts dies a l'hospital. És una tonteria. Pensava que no, que no s'havia canviat l'hora. A tu, Feliu, t'importa el canvi d'hora? Abans no.
No ho notava, però ara sí. Saps que ara des que han canviat l'hora vaig a dormir, doncs allà a les 12 quarts d'una, doncs ara trigo més a anar a dormir. Ah, sí? Tigo aquesta hora que anava a l'estiu, anava, vaig més de jonses, doncs em costa més a dormir.
Jo també ho noto, ho he de dir. Jo no ho hi noto. Jo ho notava molt abans. A mi m'afecta a nivell personal, però és un disbarat perquè no està bé. Jo m'afectava molt abans, ara no m'afecta tant, l'únic que m'empipa perquè es fa fos molt aviat i a mi no m'agrada gaire la nit, m'agrada més el dia. De nit hi ha gent de dia, jo sóc de dia.
Però jo crec que soc de dia, això que a les set del matí, quan vas a caminar, no s'hi vegi, ara havia d'esperar sortir de casa a quarts de vuit, almenys, perquè s'hi veies. Jo soc de dia. Jo soc com els animalets.
Quan surt el sol em despejo i al matí m'aixeco. Clar, però llavors això també... I quan se'm va el sol, ja estic més en una franja més de recolliment i m'enveia el llit aviat i m'adormo i ja està. Això també implicaria que després la gent entraria a treballar a l'estiu, no?, amb molta calor ja, a les 8-9 del matí. Com molta calor? Perdona? No? Amb una hora diferent, amb molta calor, entrar a treballar a les 9 del matí? Ja faria més calor, potser...
No? Jo ve que sí. Estarien més aire condicionat.
És que, clar, jo és que no sé l'estalvi energètic, no ho veuen. És que no l'entenc. No, allò. No l'entenc. Perquè ara, al contrari, ara jo crec que gastem més, perquè tenim, clar, tenim la llum oberta més hores, no? Crec jo. Ara? Jo crec que gastem més ara. A l'horari d'hivern? Sí. Ah, no, perquè jo al matí, al matí no gastes tanta llum, ni molt menys. I a la nit... Clar, a les set de la tarda, si a les set de la tarda ja no s'hi veu, bueno, se suposa que hem d'estar a casa...
Jo penso que aquí a Espanya tenim uns hàbits que no són normals. Sopar a les 10 de la nit... Ah, això ho tinc apuntat aquí també. Clar, és que no és normal. Sopar a les 10 de la nit... Perdona, les pel·lícules una mica que estan bé, les 10, 10 i pico... A mi m'és igual, això. No, però vull dir que...
Jo dic que el normal i el correcte seria tindre uns hàbits adequats a la resta d'Europa. Parlem d'això. A quina hora, per exemple, esmorzaries? No, esmorzar no, però a quina hora dinaries? Jo a les 12 i mitja o una. 12 i mitja o una. Sí, si puc. Com els anglesos? I després sopo normalment màxim, màxim a les 8, però si no a les 7 i mitja o 8 estic sopant-ho. Tu això ja ho fas, doncs, ara?
Vines a una? Jo sempre, ara, i sobretot des que estic sola, abans, clar, quan havia d'esperar que vingués el meu marit, però també, com a molt ara, a les 9, ara, que jo fa molts anys ja que estic sola, però sí, sí, ara sí, venen els meus fills, m'adapto, però és que és normal. A les 10 no pots anar a dormir amb l'estómac ple, s'ha d'anar a dormir amb la digestió feta per dormir bé.
Ja el sopar acostuma a ser a les 9. Sí? Sí, però clar, si te'n vas a les 12 al llet, doncs ja... Però és que hi ha gent que sopa a les 10. De sempre. I depèn del que sopis, clar, perquè si et poses a sopar i menges... No, no, no, el sopar, bueno, de sempre és poqueta cosa, vull dir, no sé, tinc massa gana de dir, no, més bé, ara no m'importa dinar a les 3, 3 i mitja. Sí? Ui, jo no, jo no, jo ja...
No m'importa. Per mi és molt tard. No, no, no. Ja estic sola, vull dir que puc fer-ho quan vull. I al matí, al matí, us enriureu, jo em puc llevar, igual em llevo a les 8 que a les 9 i mitja, perquè no tinc funora fixa. Si no tinc, no he d'anar aquí, no he de fer-ho. Quan esmorzo, sempre són quarts a 10, sempre.
I Alina, doncs, cap a les 3. Ui, què tal? I entre mig no piques ni res? No, no, no pico res, no. No, no, no. O sigui, aquí esmorzo el matí i ara esmorzo. Vaig tenir una temporada que no tenia gana. Sóc de menjar poc. Jo esmorzo a les 7. A les 7? I després ja me'n vaig a caminar. Després tot va ser caminar.
I esmorzes abans de caminar? Sí, clar. Clar, sí, s'aixequen les... No podries sortir al carrer a caminar. Ara havia d'esperar que se vegués, perquè, clar, si no sorties a les fosques, tampoc és agradable. Perquè m'agrada sortir per veure sortir el sol. Jo faig dos o tres esmorzes, eh? Què dius? Sí, ben fet.
Estic així de prima. No, no, però sí, esmorzo molt. Esmorzo només llevar-me, que potser avui, per exemple, m'he llevat a les 8, doncs a dos quarts de nou ja estava esmorzant. Després esmorzo abans de venir un altre cop un plàtan o unes galetes o el que sigui, i ara tornaré a casa i tornaré a esmorzar. I a quina hora dines? A les dues. A les dues.
I quan arribis a casa quarts d'una, menges alguna cosa. Menjaré alguna cosa i picaré. Caram!
Sí, sí, és que si no, passo molta gana. Sí? No, però ja està bé, si el cos t'ho demanis. Està enamorada, està enamorada. No. Està enamorada, perquè veu que quan estàs enamorada tens molta gana. Normalment, quan estàs enamorada, perds totalment la gana. Per això estic tan desganat. No t'has enamorat gaire, em sembla. Hola. Bueno, m'he enamorat una vegada i ja en tinc prou, eh?
Bueno, cada un s'enamora com de la manera que vol. Jo tinc gana, tu. Aquesta una vegada la conservo. Sí, sí, sí. Ja no estic per canvis a la meva vida, jo, eh? Deixeu-me allà... Jo, si m'enamoro, tinc gana, tu. Tu què tens gana? Que cadascú faci el que vulgui. Tu tens gana, Marc, quan t'enamores o tens desgana? Jo tinc ganes sempre. Veus? Feliu, tu quan et vas enamorar tenies gana o poca... Sí, sí. Ho veus, Maria Pilar? Cada un s'enamora com vol. I la Maita què feia?
Jo no tenia gana. No, no tenies gana, eh? Tu, Maria Pilar, tampoc. La Maite és de les meues. I la Maria Rosa tenia gana o no?
És que la Maria Rosó no menja massa. Quan t'enamorades. Suposo que era la mateixa pauta. Conclusió. Escolteu, anem a les conclusions. Saps què passa? Que tinc molta tendència a engreixar-me. I llavors m'he acostumat molt a menjar por. Això i que els homes ens treuen la gana. Ara, ara.
M'ha agradat la frase de la Maite, una mica de menteta. M'he posat una mica de menteta. Vol dir allò als peus. Veus? Una mica de menteta. M'ha agradat molt. El serenito d'en Feliu, que juntat amb els calzoncillos, Mariano...
I paper de diari, això vull veure-ho. El paper de diari, jo ja ho vaig dir l'altre dia. El serenito i el mariano. I si anaves amb els marianos i lligaves, i per algun d'aquells els pantalons anaven avall, allò feia passar tot el sabofoir. Aquesta persona que és coseta el meu home, treballava al port de Barcelona. I feia molt fred a l'home.
Home, ja ho deia. Però és igual. Ell començava a l'hivern i es fotia. Ens ho deia. I a Lleida posaves els marianitos o se't quedaven els catoplins congelats. En Feliu se n'anava a Granollers. I si algun dia lligava Granollers, a veure els marianos. És igual. Sí, això rai, va bé. I no va bé.
Les nevades. Escaramuix. Feliu diu que es diu Escaramuix. Nevades, molt ràpid. Maria Pilar, 8 de març del 14, 5 de gener del 85, grans últimes nevades que hem tingut. El ficus de la Maria Rosa, jo de tu demanaria d'anys i perjudicis, ja mateix. Abans a la castanyera feia fred, quan anam a la castanyera feia fred, i no fa tants anys. Feia fred, però ara fa anys que no. No, ara fa anys que no.
Quedeus amb el titular. En Feliu havia fumat de tot. No diguis res més, Feliu, que et poden incriminar. Estic molt content amb vosaltres perquè Movistar ja no patrocina la secció. El vi fa sang, m'agrada molt. I... Això ja no tinc ni la meva lletra. Ah, sí, sí, sí, la Maria Rosa. Diu...
Estic sol a casa i hi ha de tot. On anem de festa avui? On anem de festa avui? I em sembla, Marc, que tenim alguna coseta per reafirmar el programa d'avui, eh? Sí, en Feliu, que ens ha portat un dels seus poemes i deixarem que sigui ella el que ens llegeixi, evidentment. Quan vulguis, Feliu. Mira, es diu Tardó.
Sento la fresquera de l'alba en el meu jardí florit. Olors de roses blanques arriben fins al meu llit, engalanat de porcelanes i records infinits. Entre els arbres les fulles fan quietud. Tarda suau, cap vespre, amor, plenitud.
Oh, Feliu, ets un tresor. No m'estranya que l'Eugènia estigui, sempre aneu agafadets de la mà, estigui tan enamorada. Oh, m'agafo perquè no fugi. No m'estranya, no m'estranya, no m'estranya, perquè jo penso que tampoc t'hagués assoltat. L'Eugènia i unes quantes més que estan enamorades d'ell, segur. Sí, sí, segur. Ell només té ulls per l'Eugènia, això està clar. Però que, Feliu, cua fora, cua fan. Jo estic seguríssima.
Club de fans de Feliu Novell, eh? Sí. Em havia tingut. No, no. Quan anava amb la guitarra cantant per aquí, em havia tingut. I tant, i tant. Perdona, ja tenim tema, eh? Ja tenim tema. Jo proposo un tema per la setmana que ve. Com lliguem o com lligàveu a la vostra època? Ja ho vam dir? Ja ho vam parlar? No, no. En Feliu no va parlar de la guitarra.
No, però un dia podríem parlar de poliamor i relacions obertes, eh? Jo ho deixo caure. De què, diu? Explica-li, explica-li. De poliamor i relacions obertes. Pobres de nosaltres, què ens expliques a la nostra edat? No, o sigui, era molt bona a nosaltres. No, no, és que no sap el que és poliamor. Vinga, ens aixequem, marxem, vinga, tanquem la porta. No, que la Maria Pilar ha de marxar, que fa tard. Home, però si falta un minut de tertúlia.
No es pot esperar. Una cosa, jo la setmana que ve igual vinc una mica tard. Volem permís patern, eh? La setmana que ve jo no vindré. Sí, home, no vindré ningú a la setmana. No, perquè tinc metge i... Canvia de metge. La Maite arriba tard, el Feliu no ve, que em voleu matar d'un disgust. No ho sé si arribaré tard, és que tinc una reunió... Feliu segur que ve, sempre diu el mateix. No, perquè tinc metge i... Canvia de metge, ja t'ho dic sempre. No.
Nois, noies, que vagi molt bé. Si tingués la sort de poguer-ho... En fi, jo em passa en Robert. Que vagi bé! Les notícies de les 12.
És migdia, recordem que avui, des de les 8 fins les 9 del vespre, emetrem una nova edició de la tertúlia política bimestral. En el transcurs de 60 minuts, en el transcurs d'una hora, govern i oposició faran balanç dels primers set mesos de govern de l'actual executiu.
Recordem que el nou govern de Vilassar demà vendrà després de la moció de censura a l'anterior executiu. Farem balanç, per tant, d'aquests set mesos del nou executiu, de l'acció de govern del nou, com dèiem, executiu, i quins són els objectius de cara a la segona part del mandat 2023-2027 fins a arribar a les properes eleccions municipals. Aquest espai serà presentat per Jaume Cabot, director d'aquesta casa de Vilassar Ràdio, i demà a La Crònica amb Joan Escofet us oferirem un ampli resum
d'aquesta tertúlia política, que no us podeu perdre. Avui a les 8 del vespre la podreu seguir en directe al 98.1 de la FM. També enviu a través de la nostra senyal online, vilassaradio.cat, i també un cop emesa dins de la nostra web, a la secció a la pestanya Ràdio a la Carta.
La cúpula de Junts ha decidit per unanimitat trencar amb el SOE en una reunió aquest dilluns de l'executiva Perpinyà. La reacció del govern espanyol ha estat assegurar que respecta la decisió de Junts i mantenen la mà estesa cap a la formació independentista. El líder de Junts, Carles Puigdemont, ha acusat els socialistes d'incomplir els acords de Brussel·les i ha acabat assegurant que, a hores d'ara, no hi ha prou confiança amb el govern espanyol per mantenir-los el suport parlamentari.
Junts convocarà avui un Consell Nacional per determinar les bases per la consulta a la militància que haurà de decidir si avala o no aquesta ruptura, aquest trencament. La consulta, segons ha detallat Puigdemont, serà des de dimecres a les 10 del matí fins dijous a les 6 de la tarda. Fa dos anys l'acorda Junts amb els socialistes per la investidura de Sánchez com a president del govern espanyol el van avalar els afiliats de Junts en una consulta de caràcter interna.
La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de l'Adana ha demanat a les Corts Valencianes el llistat de trucades del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Masson. La tarda de l'Adana, la instructora assegura que cal analitzar el procés de presa de decisions en la reunió del CECOPI i l'enviament de l'alerta a la població per la qual cosa resulta dit pertinent.
L'estudi de les trucades telefòniques que es van poder creuar l'exconsellera Salomé Prades, investigada en la causa i cessada del càrrec, i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazzon, que és aforat. A més, justifica la jutgessa, el llistat que Presidència ha remès a la Comissió d'Investigació és un document públic. La jutja vol disposar d'aquesta informació abans del 3 de novembre,
quan està citada a declarar la periodista Maribel Vilaplana, que va anar a dinar amb Carlos Maffón aquell dia. Tot plegat, quan queda un dia pel premi aniversari de la dana i mentre segueixen algunes incògnites sobre què va fer el president de la Generalitat Valenciana des que va acabar el dinar fins que va arribar al Secopia dos quarts de nou del vespre, un cop l'alerta ja s'havia enviat.
L'Espanyol celebra el 125è aniversari del club en un acte que es du a terme aquesta tarda al Paranínfant de la Universitat de Barcelona. L'esdeveniment es podrà seguir en directe a través de TV3 i de la plataforma 3CAT a partir de les 7 de la tarda, 5 minuts. Després de la victòria dels Pericos contra l'Ells per 1 a 0 i de consolidar-se a les places europees, l'Espanyol continua de festa. És un esdeveniment històric.
Els blanc i blau celebren el seu 125è aniversari a la universitat, que és un lloc simbòlic on va néixer l'entitat el 1900 gràcies a un grup d'estudiants universitaris. A la una, més informació a la crònica amb Joan Escofet.
Cada residu és una decisió. Tot el que consumim té una conseqüència. El reciclatge comença a l'hora d'anar a comprar. Evitem generar residus innecessaris. Tenim l'oportunitat de triar en quin món volem viure. Participa-hi i assegura un present i un futur millor per a tothom. En un món finit i en un context d'emergència climàtica, els residus són la nostra responsabilitat. Tria bé. Reciclem millor. Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de Coembes i Covidrio.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la Mar de Música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasarradio.cat Només una, eh? Va, que amb una n'adones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
6 minuts per damunt del migdia, enfilem l'última hora de la nostra edició, el Parlem de Tot, de dimarts 28 d'octubre de 2025. Últim dimarts, el mes d'octubre, ja som-hi! És moment, com sempre, cada 15 dies de rebre el nostre estudi, la Isabel Caparrós des de Mi.exclusius.
L'alegria de la huerta, terrada fa minuts de l'aeroport del Prat. De fet, ha vingut amb helicòpter a la ràdio. Isabel Caparrós, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume. Què tal? Ets un cunyero, no li feu cas, eh? Home, fa poc que s'ha aterrat, eh? Sí, ahir al vespre, però amb helicòpter no. De Milano cap aquí. Els va dir, questo, questo, que tinc que anar a la ràdio. Presto, presto. Presto. Anem per feina, eh? Anem per lavore, que en italià es diu lavore. Mm-hm.
Molt bé. Avui amb un tema apassionant. Sí, senyora, ens acompanyes, molt ben acompanyada, per cert, d'una persona de la capital de la comarca, de Mataró, que es diu Pilar Olivares i és fundador i creador, a veure si ho dic bé, de Dolls for Girls, és així? Sí. Ho he dit bé, veus? Pilar, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs ja ens explicaràs què és el... A veure si ho dic bé una altra vegada, eh? Dolls for Girls.
Bé, Dolls for Girls... Ara ens ho expliques. Ara ens ho expliques. Ara ens ho expliques. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, Isabel, explica'ns això. Doncs com tu has dit, la Pilar té un projecte preciós que vesteix a nines amb professions i d'aports. Per recordar-nos que els somnis també es modelen amb referents. O sigui, jo fa molt temps ja que conec la Pilar...
Fa molt temps que la segueixo amb aquesta fita que té. És una lluitadora de cap a peus. Ho ha donat tot ja per aquest projecte i és, com he dit, preciós. Ara ens explicarà. A veure, a veure, a veure.
Diuen que, parlant d'imatge, vaig pensar, escolta, la Pilar Vesteja Nines... Què vol dir Vesteja Nines? Ara t'ho explicarà tot. Sí, això és molt xulo, eh? Perquè diuen que la imatge té poder i pot ser que poques coses ho puguin demostrar millor que una nina. Per el que una nena veu en les seves mans. Veu una metge, veu una futbolista... I això pot ajudar a convertir-la en el que ella voldria ser, no?
Ai, que l'haurem de tornar a convidar. Ja ho veig abans i que aquí hi ha molta tele, eh? Projectes, proyectos y miedo, adopta una nina... Escolta, Pilar, jo em pensava que avaria de parlar de moda, que aquesta tarda ens posaria... No, no, nines, nines. A veure, explica'm, Pilar, què és aquest projecte d'en Xulo? Ara. Ara sí.
La Pilar ja volia acabar-ho tot així que l'he saludat. Digue'm, Pilar, digue'm. Bé, el projecte... Us explico primer el que és Dos for Girls, que és una associació sense ànim de lucre que es va iniciar el 2016. Des del 2016 al 2019 vam estar ajudant els refugiats de Grècia portant nines, bebès, i moltes joguines als nens de tots els camps de refugiats.
El 2019 ens amàvem a Bangladesh, on hi havia el genocidi de Myanmar, i allà també anàvem bebès, fins que el cap d'una setmana amà 19 és que aquí les nenes, a partir dels 12 anys, no tenen accés a l'educació. I jo anava amb bebès. Disculpa, amb nines bebès, eh? Ah, sí, sí, disculpeu, nines bebès, sempre parlo de nines, eh? Uau, i tu com et poses al món? Com comença això? Ets tu l'ànima d'All for Girls?
Sí, sí. Fa una cara, diu, sí, sí, sóc jo. Jo vaig estar sis anys visquent fora. Aquí a la vora, eh? Sí, on les notícies estan capades. Llavors, quan vaig arribar aquí, jo no sabia el desastre dels refugiats, no el coneixia. Vaig veure aquell nen cap per ballar a la platja, va ser aquell moment en què vaig tornar...
I em vaig esparverar i vaig voler buscar un camp de refugiats on volia ajudar, no entenia res. I em van acceptar finalment, perquè no era ni titulada metge, ni infermera, ni res, i em van acceptar en un camp a Salònica, a Grècia. Però tu a què et dediques professionalment? Jo soc interiorista, 38 anys. Interiorista? Sí. I d'això vaig treballar fins fa dos anys. És a dir, has canviat el teu món.
és que el projecte de les nines que t'explicaré ara, el que portem ara, és molt més important. Jo dono les gràcies per haver pogut treballar del que m'ha agradat tota la vida, he disfrutat molt, he tingut la gran sort d'estar en el moment del disseny i viure'l, però ara mateix és molt més important la problemàtica que hi ha a les nenes i jo crec que si podem fer-ho val la pena poder apujar-les, no?
I tant, que decideixes deixar la teva vida professional per dedicar-te a aquest món solidari. Sí. Sí, perquè és que el meu món... No és gens fàcil, eh? Gens. He fet cursos tots. Impulsar, acelera, tots. Empoderar, tots, tots els he fet tots. Inclús en vaig fer una IS que m'ha anat molt bé.
que és Mujer y Lideratgo. Llavors, aquest és el que més ens ha ajudat per poder tirar endavant el que és una ONG. Perquè tu tens urgència d'eliminar barreres i garantitzar la igualtat d'oportunitats en educació, salut... I lideratge, com acabes de dir? Sí.
I sobretot amb les nenes. Per què sempre nenes? Per què sempre nines? Mira, perquè fins ara, sempre que s'ha parlat de les mujeres, d'empoderar les mujeres, bien, mujeres bien, però tarde. Les dones ja, quan les volen empoderar ja porten una motxilla darrere.
Crec que és molt més important començar amb les nenes, començar que vegin que poden fer allò que vulguen. Això que està tan manidor, no? Sí, sí. Però que és cert, perquè les nenes fins als vuit anys està demostrat que volen ser, volen ser, creuen que poden ser i somien, i quan es transforma del somni a la realitat...
Es tiren al darrere i agafen por. Però tu estàs parlant d'uns països molt diferents al nostre, que en el nostre també passa, però de quin país parles tu exactament? Jo vaig iniciar, vaig començar-ho a Bangladesh, va vindre el Covid, ens van tallar tot.
Quan vaig veure que aquest projecte era tan important que valia la pena posar-hi el 100%, vaig decidir que havia de ser un país de Latinoamèrica perquè poguéssim modelar el que és el programa. És un programa educatiu, per tant, s'havia de poder modelar amb el nostre idioma. Nosaltres hem estat ajudant a Ucraïna amb el seu idioma, amb Anglades és el seu idioma, sempre traduint de l'anglès i necessitava algú que parlés espanyol com a mínim per poder-lo adaptar
I on vas anar? Perdona? On vas anar? A quin país vas anar amb aquest projecte? Anem, anem, anem. Anem a Colòmbia. Aneu ara? Sí, sí, sí. Ah, explica'm això. Sí, sí, tenim signat des de l'any passat un acord amb les nenes a Buayú, que és a la Colòmbia, a la Guajira, on començarem allà.
Tenim el projecte, les escoles Pies ens han ajudat a fer la part educativa, tenim 200 nines de donació, vestides de professió i esport, falta poder-hi anar al primer viatge a vagilar que tot va a través de les escoles tal com nosaltres tenim el projecte, i el següent pas ja és enviar tot el material.
A veure, anem a pams, eh? També vas anar a camp de refugiats, no? Sí. Home, i tant, Salmanica i totes les illes. I com vas anar allà, perquè tu vas anar a engegar aquest projecte una mica, doncs a dir, a veure, com ho fem des del terreny, no? I què trobes allà?
A veure, estàs parlant del 2016? Sí. No, jo no vaig anar a engegar res. Jo vaig estar allà i veia que les nenes no jugaven. Els nens els arribaven pilotes i joguines i aquelles nenes estaven dénvolant pels camps que no jugaven. Els nanos es trencaven el cap amb un vidre. Ai, amb un vidre, saps? Trencaven vidres, es tiraven pals i s'ho passaven bomba i aquelles nenes no jugaven. Per tant, vaig decidir des d'allà i des de Salònica vaig muntar dels forgels
a Facebook perquè havíem de portar per poder cobrir aquest gap que hi havia de nines per poder que les nenes juguessin i així va començar però per exemple actualment m'has explicat abans d'entrar que aneu per moltes escoles sí
Escoles on hi ha a les classes nens i nenes. Sí, clar, el programa es tracta d'entrar a través de les escoles amb classes mixtes, superimportant. No és que les nenes a una banda i els nens a l'altra, no. Perquè he parlat de la mateixa manera que les nenes agafen una pilota, doncs els nens també tenen que poder... Que no vulguin agafar la nina és cosa seva, però tenen que poder-ho, l'equitat està aquí. I les nines d'on surten?
Són espanyoles, són nines d'onil, que són d'un fabricant que es diu Paola Reina.
I que ells ja tenien aquestes nines en algunes professions fetes, i allà ens va anar molt bé per poder iniciar. I la gent em diu, bueno, i per què no agafes nines xines, que en tindràs més i podràs enviar-ne més, però no ens interessa. Nosaltres volem que sigui una nina potent, una nina ben feta, sense... Una nansi. A les cases de tota la vida hi ha nansis. Però tu les compres, aquestes nines? I tant. O sigui...
Disculpa, fins ara les compraven per vendre, per poder apujar i poder tindre nines per poder donar, però gràcies a aquest programa que t'he dit abans del Mujer i Liderazgo vaig aprendre a pactar. Llavors vaig anar al fabricant i vaig dir, mira, des del 2019 que te compramos muñecas, has ganado un previo gracias a esto, bueno, que se us ha dado la idea de que es podria...
Què es parece si ens feu una donació? I he aconseguit durant 5 anys, tenim 200 nines cada any, per poder portar el projecte en un país diferent. Això va començar, i ara tu em rectificaràs si continua igual o no, quan jo vaig contactar amb la Pilar per coses nostres, som amigues, i va començar aquesta història, era tu compraves una nina,
Tu compraves dues nines, rectifica'm si no és així, tu compraves dues nines, una te l'endúies i l'altra anava a parar amb una nena, no? Pel preu d'una nina, tu te'n quedaves una i jo me n'emportava una altra. No compraves dues, no.
Era com si em compressis una... Era un dos per un. Una solidària i una per tu. Aquesta, sí, això ha durat i encara dura. Encara dura. Hòstia, mira que ha portat gent interessant, eh? I de veritat t'ho dic. I ho dic molt sincerament, eh? Però, hòstia, aquest projecte m'encanta. És xulíssim. Ja t'he dit...
I a més, a l'ara, a fer el pas aquest de vestir-les de professions, d'aports, etcètera, vaig pensar que era ideal per parlar de la imatge, perquè la imatge, com sempre diem, comunica, la imatge té un valor bastant important, i si a una nena li donen una nina...
vestida de metge, de bomber, de futbolista, estàs ja incentivant que aquella nena tingui dret a pensar i a somiar, no, Pilar? Exacte. És això. És això. Com et deia abans, a Bangladesh, que anàvem amb dos bebès potenciant que les nenes fossin mares, que és l'únic que tenien dret de fer perquè se'ls negava l'educació a partir dels 12 anys,
Allà vaig veure que les nines que havien d'arribar en aquests llocs havien de ser nines referents.
Nosaltres tenim referents aquí, però aquestes nines i, sobretot, el que sí que té és que és una manera d'entrar sense ofendre. No pots arribar a un camp i dir, escolta, vostè no ho està fent gens bé. És a dir, d'aquelles nines van jugant, el que és la comunitat ho s'accepta, perquè ho accepten, perquè és una nina, perquè aquella nena juga, però a l'interior de la nena està fent més que això.
I a més a més, la Pilar treballa allà un... no sé si li demana o no el cor li demana, perquè si entreu a la seva pàgina, dolls4gels, és a dir, dolls4gels.org, trobarem les campanyes d'enaveniments que fan Sant Jordi, etcètera, s'aprofita també per vendre i fer campanya, però veiem que ha estat a la guerra d'Ucraïna des del 22, ja fa 3 anys de la guerra,
És a dir...
Deixa'm-ho dir així, eh? I en tema, i ho dic molt seriosament, eh? Allà on hi ha una desgràcia, arriba Dolls for Girls. Exacte. El ser petits ens permet poder modelar, i allà on hi ha un desastre, allà podem estar. I això des Mataró, eh? Des de Mataró, clar. Sí, sí, des de Mataró. Quan dius ans, quan parles en aquest plural, sou molts o no? No, el que passa és que... Però no estic sola. La gràcia de Dolls for Girls és que, per molt que jo ho lideri,
per molt que ja ho digui, lideri, hi ha molta gent al meu voltant, gent que ens ajuda, hi ha voluntaris, hi ha mentors, i gràcies a això, els meus dos fills, per exemple, no els ho he dit, però aquí es va muntar, tots els forgalses es va muntar a l'associació, perquè vaig arribar a Grècia i vaig dir, això va amb sèrio, no és només per aquest camp, sinó que això...
Pot ser molt llarg. Què us sembla si fem una associació? I els dos... Els dos em van ajudar. Tinc aquest recolzament. I us inspireu en dones reals, Pilar? Nosaltres no, perquè són nenes petites. Llavors, aquestes nenes...
El que a ells els motiva és aquella nina, per què la professió, què hi fan amb aquesta professió, que això és el que nosaltres una mica els incitem. Però arribar a dones reals, a veure, Marie Curie, què li dius amb unes 5 anys i 6 anys? Marie Curie, ja li diran, ja li explicaran a la següent fase. Hi ha d'haver algú que recull aquest des del 2008 fins als 15 anys. Sí.
I ara quan, per exemple, aneu a fer aquestes xerrades a les escoles i tot això, com s'ho prenen les criatures? De quines edats? Això és el que farem. Encara no ho heu fet? Encara no m'he iniciat. Estem buscant escoles per poder-ho fer. Sí que ens ho han demanat en una escola d'ètnia gitana a València. Nosaltres som cooperació internacional, però a València ens van demanar el projecte perquè necessitaven...
es trobaven aquí les nenes, estudiaven fins als 10 anys, i se n'anaven, i si tornaven a estudiar, venien amb una criatura. I la Pilar nena, la Pilar de fons anys que era nena, li agradaven les nines o no?
No, jo era de pilota, no, de pilota no, era de patins, de bicicleta, de tot allò que em portés molt lluny. Bé, sí que vaig jugar a pilota, clar, sí que vaig jugar a tenis durant molts anys, però no era de nines, era de cases de nines.
De cases de nines. Clar, perquè ella és interiorista. I, de fet, portes nines perquè ho vols feminitzar en aquest sentit, perquè els nens tenen aquesta pilota que les nenes no tenen la por de tenir una nina, encara que si una nena vol una pilota, òbviament la té, i si un nen vol una nina, també. Normalitzem la situació. I quan va sortir, quan el cap et va fer el clic de portar bebès nines a professions nines?
Això que us deia a Bangladesh. Perquè anava amb bebès en un lloc on les nenes no tenien accés a l'educació perquè anaven a ser mamis a la vida. I aquesta era la frase que em van dir. Per què han de seguir estudiant? Si seran cuidadores, seran mamis? I allà em vaig esgarrifar. Era com potenciar aquesta mala idea, no? Que no existeix només a Bangladesh, sinó que a Centroamèrica, a Sudamèrica, existeixen molts llocs, inclús aquí, en segons quins llocs.
Doncs tu pots adoptar una nina, una nina de prototip, una nina, una nina de professions. Com ho hem de fer, això, per la gent que vulgui col·laborar, digui, escolta, va, nimi. Mira, de moment, podem adoptar, podem anar a la web, triar una nina, la nina que tu vulguis, vestida de la professió que vulguis, i aquesta nina, això és un projecte, és un prototip, també, no està del tot engegat, però que està allà perquè l'engegarem...
Llavors és, tu compres una nina, aquesta nina és la que anirà a la Colòmbia, si estem en el projecte de Colòmbia anirà a Colòmbia, tu pots fer el seguiment, sapiguer si aquella nina que tu has comprat està al magatzem encara, si està viatjant o si ha arribat a Colòmbia.
I un cop arriba a Colòmbia tens dues opcions. Nosaltres et donem les gràcies per haver col·laborat o pots seguir ajudant a la nena que li ha arribat la nina. Perquè hi ha molts fronts oberts al món i tu dones la nina en el projecte que teniu obert en aquell moment. No, jo vull donar a Ucaraïna. Ara estem a Colòmbia, per exemple. És més enllà del que passi. És l'única manera que entenc de tindre un control.
Encara que siguem petits, hi ha d'haver un control molt exhaustiu. És a dir, ara aquestes 200 nines, nosaltres no les enviarem. Ah, s'envien nines. No, perquè ho rebaran com un regalito i són una eina. Per tant, hem de fer que... Jo he d'estar convençuda que aquella gent ha entès que això és un programa educatiu, que això va a través de les escoles i que no és un regal.
No és un regal, és una eina. Aquest és el titular de Totplegat, per entendre una mica el rerefons de la funció de la vostra... Sí, i quan, per exemple, ara ja no això, però jo sí que he viscut la parada de Sant Jordi, la parada no sé què. Ara, amb les nines vestides de professionals o d'esportistes, o el que sigui, et demanen alguna nina especial? No, dona'm una metja, o dona'm una no sé què, o els és igual, dona'm una nina que la regalaré. No, no, no.
Normalment em demanen la professió que té la mare, el pare... Compren aquella professió que ells coneixen. Val. Això sí que passa.
Un projecte més que interessant, podeu entrar en el web, teniu xarxes també per visitar-vos o no? Sí, sí, el que està més mogut és Instagram. És a dir, la web està allà, es va fent el seu moment i s'ha d'acabar d'actualitzar per aquestes coses que passen, però en canvi Instagram és allà, podeu veure dia a dia el que passa, el que fem. I si poguessis resumir-ho en una sola frase, Pilar, quin poder té una imatge i què li diries a...
A qui encara pensa que les nines són solament un joc? Bé, nosaltres estem demostrant que són més que un joc, que poden servir d'eina sense ofendre. Què li diria a qui es pensa que les nines són solament un joc?
Compro una nina perquè jugui. Què li diries? I quin poder té la imatge externa de les persones? Evidentment, en aquest cas, de les nines. No té res a veure una nina vestideta de Barbie que una nina de professions on poden jugar a...
imaginar-se què és el que poden ser de grans. La Pilar va vindre amb un dels cursors que jo vaig fer. I tant, i tant. Em va anar molt bé. Que eren de sis mesos, era aquell curs, així, eh? Sí, sí. Que parlàvem... Crec que Marta Badia també fa un programa aquí, oi? El fèiem conjuntament, la Marta Badia i jo, i era la imatge amb...
La imatge externa amb la imatge interna. La part del coach ho feia la Marta i la Pilar es va voler apuntar en aquest curs perquè sempre és una dona que no para de voler aprendre. Sí, és veritat. És veritat.
Escolta, fem un resum, perquè m'ha encantat. Hauràs de tornar, ja t'ho dic ara. Hauràs de tornar, perquè aquesta dona va estar 38 anys treballant en el disseny d'interiors, que era el seu, la seva professió, allà on es guanyava la vida. I va decidir un dia canviar-ho per un projecte solidari. I això ja diu molt de la persona, de la Pilar, ja diu molt. A partir d'aquí ha fet projectes solidaris i...
no ha estat només en un projecte, ha estat allà on la necessiten o ella ha cregut convenient que allà necessiten des de la Palma, des de València, des de Grècia, des de la Índia, on faci falta. I això és un projecte molt xulo que està a Mataró, i al centre de Mataró, que a vegades escoltem això, hòstia que xulo, això deu ser d'Estats Units. No, això és aquí, al Maresme, a la capital. Et puc dir que és l'única associació que porta nines, exclusivament nines, a les nenes.
Hi ha moltes associacions que fan altres coses i que van només per les nenes, però nosaltres som els únics que fem això. Doncs és un projecte molt xulo i no m'agradaria deixar-me res, Pilar.
Crec que ho hem dit bastant tot, no? Seguiu la xarxa, seguiu la... Doncs entreu en el web. Una coseta més. Espera, que ara veuràs tu. No, només una coseta més. Ara, a finals d'aquest mes, o a mitjans finals d'aquest mes, farem un crowdfunding, que ho penjarem a la web. Ah, que bé. Sí, perquè així com et dic que tenim tot preparat, no tenim diners per poder-hi anar. Per tant, hem de fer un crowdfunding per poder fer el primer pas i el primer abans del projecte pilot a la Guajira.
Doncs, persones, a títol individual, empreses, que vulgueu col·laborar, ja ho sabeu, entreu a Instagram, entreu, si no, atdolsforguels.org i donem un cop de mà, donem un cop de mà amb aquest projecte tan xulo. Escolta, Isabel, d'un de tres o ja estàs convidada, tu? Home, jo és que... És que tu t'han d'anar a Milán, t'han d'anar a Milán. Haurem de parlar-te, a veure si t'hauré d'acompanyar a Milán jo algun dia. Va.
Javier Mil, gràcies. Gràcies a tu, Jaume. Però hem de recordar on estàvem i punts exclusius, també. Sí, a volta dels garrofers. Sí. Número 51, a davant mateix de l'espinaler, entrant per darrere. Mira que bé. Veus? És com quan arribes al carrer principal del polígon industrial dels garrofers, quan arribes a cada espinaler i gilles avall, i allà hi ha la volta als garrofers. Que la gent encara no ho sap, això. Encara no.
És polígon industrial dels garrofers, volta dels garrofers. I ara encara, o sigui, des de demà ja encara tindrem moltes més coses xules perquè ja ens ho estan portant des de Milà. I et guanyes les garrofes allà, els garrofers. Guanyo les garrofes i m'aixeco les 4 del matí.
On te vas a les 4 del matí? Agafo un avió de les 7 del matí, doncs tinc que aixecar-me aviat. Si aneu amb xàrter, ja ho sabeu, això. És veritat, és veritat. Escolteu, gràcies. Podeu recuperar aquest espai a la carta.vileserradio.cat, també a vileserradio.cat, barra Parlar de Tot. Que sàpigues, Pilar, que la Isabel aquesta tarda em dirà que no m'envies l'espai, que no m'envies. Ja t'enviaré. Tu tranquil·la, Isabel. Sí, perquè a ells els agrada tenir-li escoltar-se després.
I, a més a més, ens faria molta il·lusió que algú que ens estigui escoltant digui, doncs, vaig a comprar una harina xula d'aquestes. I ara que ve Nadal i tal, és una època fantàstica per fer-ho. Pilar Olivares, mil gràcies per tot, per visitar-nos i per aquest projecte i per llançar-te a la piscina gairebé sense aigua. Gairebé, eh? Però ens fa molta il·lusió que ens ho hagis vingut a explicar. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Isabel, mil gràcies. A tu. Ens veiem. Una abraçada a tots.
Vilaçà Ràdio 98.1
Fins demà!
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Últims minuts de l'edició! Últims minuts de l'edició d'aquest dimarts. Tres minuts i mig per damunt de dos quarts d'una. Cada setmana a aquesta hora, el company amic crític de cinema i televisió, Txem, a la saga, ens porta al cinema, a voltar per les sèries televisives, plataformes, etcètera, documentals. Avui crec que pagarem els lluns perquè ens anem al cinema, amb les estrenes, recents estrenes d'aquest mes d'octubre.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Senyor La Saga, bon dia, bona hora. Senyor Cabot, com estàs? Doncs molt bé, aquí, amb aquest dia estiuent que fa, doncs fantàstic. Sí, però poses el jersei, quan surts... Ai, fa una miqueta de fresca, i ja està. I després una calor, després et tornes a tapar, i que resulta, tots costimats. Hola, com estàs? La hora de pato, Lucas. Exacte.
T'ha agradat la meva interpretació de Pato Lucas? Hola, Gemma. No, si no me'n recordo, hi havia un dibuix animat que parlava així. Hola. A l'Epi, a l'Epi amb l'As. Ah, i tant, i tant. Hola, Gemma. Hola, Gemma. Vinga, després de fer l'Índium més, anem per feina, ja.
Bueno, és que a veure, si no fem l'indiu tu i jo, què hem de fer, no? Sí, clar, què farem? Doncs vinga, va, comencem, perquè jo he volut fer aquesta secció d'avui sobre les sèries que es van estrenar al cap de setmana... Perdó, sèries, pel·lícules que es van estrenar al cap de setmana passat a les sales, i la veritat és que n'he vist tres de quatre, i m'han agradat bastant, bastant, sobretot dos d'elles que són una passada. Anem a parlar de los domingos. Atenció amb aquesta pel·lícula, que no arriba a les dues hores...
de la gran Alauda Ruiz de Azúa, que és tan oia basca que té un golla per 5 lobitos, i 3 feroz per la miniserie Querer. Realment és una grandíssima directora. I aquí ens porto un tema que té a la marinera, perquè provocarà cantidad de debat.
Estem amb una jove brillant de 17 anys, estem ara mateix a l'actualitat, i sorprendrà la seva família quan anuncia la seva decisió d'abandonar la universitat i fer-se monja de clausura.
No està en això, la jove manifesta que se sent cada vegada més a prop de Déu i que es planteja abraçar la vida de monja de clausura. La notícia pilla per sorpresa a tota la família, provocant un sisme, un abisme i una prova de foc per a tots. Repartiment blanca sobre aquesta noia de 17 anys està increïble.
I, a veure, és una pel·lícula que realment et descol·loca.
Es descol·loca perquè em veus una noia a la merda normal, de la que té els seus amics i tal i qual, però a poc a poc anem veient que està enamoradíssima de Déu i que comença a tenir contacte amb unes monjes de clausura i que li agrada molt tot això que fan i, bueno, doncs al final va a casa i li diu, mira, que vull ser això.
Clar, amb el provocar un autèntic d'altabaix, perquè, clar, per exemple, la seva tieta, que sempre, perquè ella no té mare, doncs la seva tieta sempre ha estat la seva, podríem dir, consellera, algú que sempre li ha fet cas, i, bueno, es torna boig, dient com és possible que vulguis fer això, no? I a partir d'aquí anirem veient...
tot allò que va provocant-se, tot allò que passa, i és una pel·lícula íntima, emotiva, té molta sensibilitat, un guió ple de silenci significatius, és a dir, hi ha molta expressió no verbal que tu dius, ostres, aquí està dient moltes coses encara que no dius res, no? Una direcció subtil, naturalista, amb una narrativa pausada, observacionant, deixant que els personatges i les seves emocions vagin emergint amb autenticitat. És una pel·li
Que de veritat, eh? Jo dic que quan l'aneu a veure, aneu amb algú més. Perquè jo crec que això és d'anar a fer un cafè després i debatre sobre tot allò que ens està dient, no? Jo la vaig trobar molt bona. Malgrè tu, com diuen els ancesos, segons Xema la saga, perquè és una persona personal totalment, jo crec que és un pèl anacrònica. És a dir, una noia d'avui en dia, de 17 anys, encara que sigui enamora de Déu,
Ostres, les dones, les dones de l'església, són un zero a l'esquerra. Més, les monges de clausura, que viuen absolutament tancades en el seu món, i pregar i fer coses absolutament tancades, jo no ho acabo de veure. No ho acabo de veure. Probablement sí que altres em diran, Xema, però si hi ha moltes nenes joves que van a missa. Jo aquí no les veig.
Estan que no vaig a missa, però igualment no veig jo de banda de les esglésies molta nena jove, no? En fi, hi haurà de tot, evidentment, jo tampoc veig molta joventut, però en principi hi haurà, evidentment, al món hi haurà de tot. Clar, clar, clar, clar, però per això és tan obert aquesta pel·lícula, no? Perquè realment tu, bueno, acabo de dir això i tu ja m'has dit, bueno, però espera't, provocarà debat.
Segur. No, no, no. Estupendo, eh? Ahir parlàvem del que no té res a veure. Res, eh? Però parlàvem del cas de Daniel Ves, que estava allà predicant, i ho hem dit, i ho torno a repetir per si algú no ho queda clar. Ho diem amb tot el respecte pels predicadors, els evangelistes, els catòlics, a totes les religions, eh? I escolta, que cadascú faci el que hagi de fer. Criticàvem la persona, en aquest cas, no? Sí, sí, sí. I en aquest cas, els joves, és veritat, que hi haurà de tot, evidentment. Ahir sortíem a un programa, no recordo quina era, una noia de 22 anys, practicant i tal...
però és una mica el rar avis en aquest sentit, perquè els joves no van a missa, perquè la institució tampoc s'ha modernitzat, eh, diguem-ho tot. No, no, és que el tema és aquest. I a més a més, quan tu veus la pel·lícula hi ha un moment en el qual ella té un noviet, un noviet que li fa molt de cas, i acaben, doncs, bueno, un dia que estan a casa seva, doncs mira, per què no...
Va, s'enrotllen i acaba entrant a la dieta i, bueno, però ella, o sigui, el que és l'amor de parella, clar, ho experimental, li agrada, però no, té que tirar-ho tot per la finestra per l'amor. En fi, adéu, no? Veiem el trailer? Sí, sí, sí. El veig jo i l'escolteu tots els altres. Vale, perfecte. Vinga, fins ara.
Eso es serio, ¿eh? Va de la vocación. No entiendo ese empeño tuyo en Sarantalli con cuatro viejas. ¿Tú le has animado a que vaya a la universidad? ¿Le has explicado por qué te parece una locura que se encierre en un convento? Son monjas de clausura, ¿eh? Había pensado, si Ainara sabe que puede contarme lo que sea. Lo sabes, ¿verdad?
¿Por qué me la llevas al psicólogo? No está loca. Pero luego le pasa. ¿Pero vos no ves que atacándola así solamente vas a conseguir alejarla? Más de lo que se está. La fe es un regalo de Dios. ¿Se tiene o no se tiene? Es verdad que el amor es un sentimiento poderoso. Pero tú tienes que experimentar muchísimas cosas. Tienes 17 años y nada más.
No, lo que tenemos que intentar es generar espacios donde tenga otros puntos de vista. ¿Te estás riendo de mí? ¿Y tus queridas monjas también te estás riendo? ¡Contesta! Tú sigues prestando la atención. Igual es este el problema, ¿eh? Demasiada atención. Dejarla respirar. No le insistimos. Le hacemos la maleta y se la ponemos ahí dentro. Si te vas, te voy a echar tanto de pena. Es una vocación religiosa. No se le va a pasar porque le ofrezcas un plan mejor. No se le va a pasar.
En fi, de fet, en la pròpia pel·lícula el tràiler explicita que ja s'aixeca un debat en aquesta pressa. Està clar, està clar, i està molt ben provocat, està molt ben interpretat, és una pel·lícula boníssima per a algú li han donat la conxa d'or d'aquest any, i és una pel·lícula francament interessant, que provoca discussió, doncs perfecte, justament el que et provoca la directora és que diguis, bueno, i tu què penses de tot plegat? Està molt bé, i respectar-ho absolutament tot. Sí, sí, tant i tant, per suposat.
Molt bé, Gemma, una primera proposta molt xula. La segona, què? A veure, per tu no, perquè la segona proposta és Blackphone 2. N'hi ha dos d'avui que no... Que t'estàs jugant la renovació, Gemma. Que t'estàs jugant la renovació. Parlarem amb Carre Bajal, eh, tu mateix. T'has lesionat, eh?
Ai... Te'l faràs, te'l trobaràs. Sí, el Carme. No, jo no li desitjo res de dolent, però realment... Bueno, és igual, d'esports en parlem esports. Va, ara toca cine. Doncs BlackFond 2. És la seqüela de BlackFond del 2021 que em va agradar molt, molt. Aquella història sobre uns nanos que eren segrestats per un assassí que portava una màscara de pallasso i els fotia dins un sòtano i allà hi havia penjat un telèfon i quan sonava el telèfon...
M'estàs donant unes ganes d'anar a la neu entre els pallassos que em fan por, reconec-ho, ho dic obertament, els pallassos que em fan por, i la pròpia pel·lícula, escolta... Sí, sí, sí. A mi m'agrada molt la primera. Què passa? Que aquesta segona, doncs... A mi tampoc. Ja, ja, ja.
Doncs ells després de sobreviure el segrestador amb Finney i la seva germana, Gwen, tornen a enfrontar-se al mal quan el misteriós telèfon negre torna a sonar, revelen nous secrets i un perfil i un perill que encara els persegueix. A veure...
Probablement, si jo n'he vist la primera, aquesta segona m'hauria agradat molt. Perquè té... té... té un argument, té tot un treball a nivell de buscar, a nivell d'edició, buscar allò que... No cal haver vist la primera, no? Què penses, si he vist la primera i la segona he dit que li hi ha?
Clar, però en canvi, veus la segona, dius, fantàstic. Sí, sí, sí. Malgrat que la direcció hi ha l'Scott Derrickson, que és un home que ha fet, per mi, la millor pel·lícula sobre exorcismes del segle XXI, que és l'exorcisme d'Emily Rowles del 2005, que és brutal, que si després d'això dorps, hi flipo. Però també ha fet Doctor Estreny, ha fet l'Abismo Secreto, i és la productora Blumhouse. Blumhouse és una productora que està dedicada tot aquest segle XXI a fer pel·lícules no excel·lents,
No suspeses, però que estan entre el bé i el notable, o sigui que no estan mal. A veure, destaquem sobretot les bones interpretacions dels joves, ho fan molt bé, són xavals ara ja, han passat anys des del Black from Primero, i ja són xavals de 17, 18, 19...
I, bé, clar, juguen amb aquesta història dels germans, la connexió entre els germans, aquest terror sobrenatural amb drama familiar. És ara a la que ataquen, és la seva germana, mitjançant sons, somnis, eh? O sigui, apareix aquest assassí, pren somnis, i després la fan realitat. O sigui, està bastant bé perquè combina terror psicològic, emocions familiars i elements paranormals. Eh...
com a pel·lícula, bueno, per tretenir-te a nivell de terror, està bé, m'agrada que, clar, jo potser la primera em va sorprendre molt i aquesta segona no m'ha sorprès res. Xeva, aprofito. Mentre passo el tràiler me'n vaig a fer pipí. A fer pipí. Llavors que l'acabi tu mateix, eh? Vinga, vinga. Has oído hablar del captor? Jo lo maté. Lo que vivió en aquel sotano le cambió.
Fin, he tenido una pesadilla. Era sobre unos niños desaparecidos. Solo era un sueño. Pero ese lugar existe. Es un campamento. Tenemos que ir allí. Hola, Fini. ¡Oh, no!
Tú me mataste. He tardado mucho tiempo. Pero tú mejor que nadie. Sabes que he muerto.
Doncs com podeu veure, és una pel·lícula típica per al senyor Jaume Cabot, que ja està sent cua per entrar al cine. Jo això no... No ho entenc, que us agradi això. No ho entenc, no ho entenc. No, no, hi ha gent que ens agrada i hi ha gent que no ens agrada. No, no, jo ho entenc perquè està molt ben feta. És a dir, els efectes, tot està molt ben fet i s'ha de reconèixer. A mi no m'agrada el gènere, i ho sé, ara parlo molt seriosament, n'he vist, però no m'agrada el gènere, no m'agrada patir ni els ensurts,
Però que està molt ben feta. Es veu que és una pel·lícula amb cara i ulls. No són aquelles pel·lícules de terror que fan els diumenges a la tarda i saltes a la tarda per la tele, que més que por foten pena. Perdó, és així, eh? No, no, i tant. Però aquesta està molt ben feta. Sí, sí, és una bona pel·li i que, malgrat que jo, com a crític, la primera era millor, la segona no està gens malament per poder passar una bona estona.
Però està bé, sense necessitat de veure la primera, pots veure la segona, que t'agradarà molt. Els que heu vist la primera, segurament la frase que és el titular, podríem dir, calia, i ja està. Sí, sí, sí. Molt bé. Anem per un pel·lículon. Pel·lículon, pel·lículon absolut. Però no fa por, eh? No fa por, eh? No, gens ni mica. Jo crec que a tu t'interessa. Ah, espera. Sí, sí, sí. Estem parlant, evidentment, de Springsteen, Deliver Me From Nowhere. I tant.
Vale és l'adaptació cinematogràfica del relat de Warren Zanes sobre la gravació de l'àlbum Nebraska de Bruce Springsteen el 82. La veritat mostra com Bruce Springsteen en un moment de crisi personal i creativa grava l'àlbum Nebraska, buscant una expressió més íntima, honesta, mentre afronta...
els seus propis fantasmes interiors, una motxilla de problemes al seu darrere brutal. I està molt bé feta, perquè la fa el director Scoot Cooper, que va guanyar un Òscar per Corazón Rebelde. Allà parlàvem de country, ara parlem de rock.
A veure, repartiment de luxe. Jeremy Allen White és el protagonista absolut de The Beer, de la sèrie. Jeremy Strong, un tio que l'hem vist fer mil coses, com Succession, com The Apprentice. Paul Walter Heiser, la Odessa Young. Stephen Graham, atenció, el pare d'adolescència d'aquella sèrie que l'any passat ens va fer ballar el cap, quina manera, no? A veure, m'agrada molt perquè...
És un moment en el qual Bruce entra al The River i Born to the USA's. Vol fer aquest debrasca perquè està fet caldo. A nivell psicològic està fatal. No sap per on va. I vol trobar aquell sol que només el té ell al cap.
I intenta muntar, bueno, es tornen bojos els de la CBS, la gent que està produint, el seu mànager que l'ajuda sempre a tope, que és un mànager que m'agradaria tenir-lo aquí al costat, perquè és el paper que fa Jeremy Strong, un grandíssim actor, i atenció, jo per mi t'hauria nominat als Oscars perquè ja ho va fer amb dia 30 anys quan era l'advocat de Donald Trump, i aquí canvia de registre totalment. Aquí és un tio, bueno, increïble, no bo, no, boníssim, s'abaralla amb tothom per dir...
El traurà, el traurà, no us preocupeu. Segur que surt, no? O sigui, posa una paciència que no et diria ningú, no? Per això és molt, molt, molt difícil. O sigui, el que ell volia transmetre, fins que es va cristal·litzar tot plegat, és un esforç titànic d'ell, dels seus fantasmes. Perquè, clar, el seu pare era un tio molt, molt, molt dur. Era borratxo. Pagava la seva mare amb ell, també. O sigui...
Tota aquesta història que porta el Bruce, perquè a més a més està molt ben feta perquè està assessorada per ell. Ell va dir que tot això era veritat. Tot el que s'explica és veritat. Doncs la veritat és que dius, bueno, bueno, bueno. De fet, la setmana passada parlant d'aquesta pel·lícula, pel·lícula de Bruce Springsteen, que per cert, parlàvem també la setmana passada que les pel·lícules han de donar dues setmanes a les sales i passen a les plataformes ja. Sobretot Netflix. Sí, sí, sí. Sobretot Netflix.
Doncs Bruce Springsteen la va veure 11 vegades. La setmana passada 11 vegades l'ha vist i va sortir plorant, plorant de lo fida digna que arriba a ser la vida. Que vas, els veus allà i dius, tants calés i tanta fama i gran música i ven el que vol. Són superfeliços. També tenen els seus moments, evidentment com tothom. No tot el que hi ha allà dalt som feliços perquè tenen una feina important darrere. Ah.
També tenen pas de temps de dir, hòstia... Són genis. Són genis. Són genis. I els genis sempre... Jo, per exemple, us convido que busqueu a Apple TV el documental sobre Martin Scorsese. Espectacular. Veureu qui hi ha al darrere d'aquest director. Però aquí passa el mateix. Dius...
Hòstia, que tio... Ell declara que la seva depressió, doncs, l'ha tingut sempre. I que sempre s'ha vist arropat per terapeutes. Però que dic que no cal ser un geni per tenir una vida normal com tothom. No, no, no, està clar. Que tothom menja, fa pipi, fa popo, i riu i plora quan no va de fer-ho, entens? És a dir, a vegades hem de desmitificar el que tens allà dalt, que són grans figures, són genis, però els has de desmitificar una mica i dir, eh, aquesta gent són com nosaltres, eh? Per tant...
I un punt més que jo us dic sobretot com a crític, perquè veig tantes coses, que Jeremy Ellen White no ha hagut d'esforçar-se gaire. Perquè us ho explico. Clava l'Espritstein. Però és que el seu paper de carn i de vida durant les quatre temporades és clavat al que té l'Espritstein. És a dir, és un tio que ha tingut problemes amb la seva mare, que no sap expressar l'amor, que sempre està amargat, que no sap... O sigui, dius...
Tio, estàs fent de carni O sigui, clar, faig aquesta reflexió Per si la veieu i la voleu comparar Perquè jo crec que té molt, molt, molt d'allò Anem pel trailer
El 305 V8. Nunca había tenido un coche nuevo. Le vine al pelo a una estrella de rock tan apuesta. Sé quién es usted. Ojalá lo supiera yo. ¿Vos hacemos una prueba de micro? ¿Cómo lo ves? Suena correcto. No tiene que ser perfecto. Quiero que parezca que estoy solo en la habitación. Vale. Vamos a probar.
Tienes que entender una cosa. Esto no va sobre nosotros. No va sobre las listas. Va sobre Bruce Springsteen. Y estas son las canciones en las que quiere centrarse ahora. Just don't worry.
Te voy a contar una historia. Cuando Bruce era pequeño había un agujero en el suelo de su habitación. El suelo tiene que ser sólido. Tienes que poder plantarte encima. Pues Bruce no podía.
Està clar que aquest àlbum és primordial perquè, si no, Born in the USA i moltes de les cançons que surten a l'àlbum de després ja estaven fetes. Mentre ell va buscant Nebraska, ja està fent Born in the USA. I, clar, realment, el que flipes és que és un... sobretot, per mi, jo soc bastant amant de Bruce Springsteen, però si tu, Bruce, dius, bueno, vale, no sé si és la teva pel·lícula.
Per cert, deixa'm aportar la meva humil opinió. Ja saps que el cine no és el meu, però en qualsevol cas, quan va sortir Bohemian Rhapsody, el Bohemian Rhapsody de Queen, la gent l'ha vist a casa i diu, sí, està bé. Si l'has vist al cine et sona impressionant, perquè el cine és allà. Si voleu anar a veure aquesta pel·lícula on sona música també...
veieu-la al cine. A casa també es veurà bé, però veieu-la al cine. I si a més veus la versió original, que està complicat, però realment és que com el clava. Doncs... Anem per l'última, Xema. Vinga, sí, perquè aquesta pel·li és molt bona, però és el que jo estaves explicant abans, Jaume, de Netflix. Netflix la presenta, Netflix diu que aquesta és una de les meves apostes importants d'aquest any, però el dia 7 de novembre ja el tenim a Netflix.
O sigui, deixa molt poc temps. Té 15 dies, d'acord? I, evidentment, és el Frankenstein de la història que coneixem de Guillermo del Toro. Guillermo del Toro, el gran director de cinema mexicà, sempre havia tingut, entre cell i cella, vull fer aquesta pel·lícula. Vull fer una pel·lícula molt, molt, molt bona i, de veritat, ara ho ha pogut portar a terme, amb un home que, recordem, té tres Òscars.
basat, evidentment, en el llibre de la Mary Sheryl, la història és d'ell mateix, i un repartiment de luxe, Oscar Isaac, un guanyador de Globus d'Or, el Jacob Elordi, que el recordareu sobretot, de Eufòria, l'Amiagot, el Christopher Walsh, que sent un repartiment de luxe, i la música de l'Alexandre Desplat, guanyador de dos Òscars. A veure, és un tour de forç visual, emocional, amb una estètica gòtica pròpia del director que domina terror.
drama i moments poètics, no? Diguéssim que tot el que aconsegueix és donar una dimensió humana i empàtica a la criatura, és a dir, te'n surt una història clàssica de monstres en un relat sobre la soledat, el dolor i la recerca d'identitat. Per tant, és una pel·li molt interessant, molt, eh? Si voleu esperar fins al dia 7 que la fan a Netflix, vosaltres mateixos. Si podeu anar al cine, aneu-la a veure-la perquè, com dèiem abans, pantallón és pantallón.
Doncs, Xeva, la Saga, un autèntic plaer, dimarts que ve torno a trobar, ja més de novembre, que tinguis molt bona castanyada, Halloween, Castaway, tot plegat, celebrem-ho tot, la qüestió sigui això, i molt ràpidament, què tenim a l'Advice d'aquest cap de setmana? Doncs mira, he fet justament un Halloween party, no callaré tot, callaré, només us diré totes les músiques que us poso sobre el món de Halloween, i penso que us ho podeu passar bé. Que bé, doncs dissabte 7 de la tarda, diumenge 8 de la tarda, l'Advice amb en Xem a la Saga. Gràcies, Xeva. Vinga, abraçades.
Amics, amigues, us ho manu, no és que us ho demaneixin que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe 98.1 FM al maresme, vilassarradio.ca per internet. El meu nom Jaume Cabó, l'edició, la número 2236, 2236 edicions del magazín del matí de Vilassarradio. Demà a les 10 ens ho tornem a explicar tot. Amb bones mans us deixo.
Serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escopet i Robert Mazza amb l'actualitat local i comarcal. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Quatre edicions per estar assabentats i assabentats de què passa i ha passat a Vilassar i al Maresme.
Una al migdia 3.57 de la tarda. Com ens inspirem fins a la una? Doncs amb el roce, topiel i revólver, Carlos Gonyi. Gran, eh? Carlos Gonyi, revólver, el roce, topiel. A les 8 de la tarda, tertúlia política. Ens escoltem, també, per escoltar l'actualitat local, vista des del punt de vista dels nostres representants municipals. Que vagi molt bé! No puedo pagar. Recojo mis cosas, nena, vuelvo a mi hogar.
Nuestros corazones laten a la vez ¿Quién soy yo sin ti? ¿Quién eres tú? ¿Quién? El ritmo de la noche viste mi canción Mejor cojo mis cosas, nena Mejor me voy Y es que no hay droga más dura Que el amor sin medida Y es que no hay droga más dura
fer et du biel.
Bona nit.