Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet.
Matí de divendres, 14 de novembre de 2025, marcat el calendari Vila-Serenc, perquè avui comencen les festes de tardor. Avui, demà dissabte, demà set diumenge i dilluns, 14, 15, 16, 17 de novembre, respectivament festes de tardor.
Ho indicava la previsió. Ho indicava Joaquim Serra. Al llarg de la setmana, divendres a la tarda arribaran pluges. També deia que al matí podria ser tapat amb plugims. Doncs aquí ho tenim. La previsió s'ha complert i volem saber l'última hora. De seguida marxem al centre de referència meteorològic de la comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Volem saber el temps de cara avui i també de cara als propers dies. Cap de setmana i festes de tardor. S'ha de indicar que la previsió es complirà. Per tant, estigueu ben atents
a les informacions que poden alterar, dic, poden alterar aquest inici de Festa de Tardor. De fet, Joaquim Serra també ens deia ahir que...
En principi hem de ser plugims, sembla que anirà una mica més que plugims i també hi haurà pluges de mal vespre. Per tant, molt atents a aquesta previsió que de seguida ens envia Joaquim Serra. Divendres 14 de novembre 2025, venint de dies assolellats i temperatures agradables. Avui tenim un dia tapat, plujós, però les temperatures no baixen, eh? Les temperatures, aquest matí, hem de dir que, ho hem comentat amb diverses persones, la jaqueta avui feia nosa. Ens ponem la jaqueta perquè estem al mes de novembre, no pas per necessitat de temperatura.
De seguida parlem amb en Joaquim Serra i de seguida també saludem en Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, on ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. L'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa. Un poc ens passa on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses
I com sempre i cada dia repassem les efemèrides, aquestes notícies que passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean. A dos quarts d'onze seguirem endavant i avui, amb aquestes festes de tardor, fa pocs dies passava per la ràdio la Maria Vinuesa. La Maria Vinuesa és la regidora...
de festes populars de l'Ajuntament. Repassem l'entrevista que li fèiem amb totes les activitats destacables. A l'espera, insisteixo, que es pugui alterar alguna activitat de cara a les properes hores i els propers dies a causa del temps. També hem parlat aquesta setmana amb la Susana Borés. La Susana Borés...
És una mare, una mare que té un fill amb una discapacitat i ella treballa perquè el seu fill pugui, i el seu fill i altres persones, evidentment puguin fer una vida completament normal. Va treballar molt per l'altre espai, l'espai jove.
I ara ha treballat amb l'aula de música, amb la Meritxell Vinaixa, la seva directora, per formar el Teams. És, en aquest cas, inclusió musical. I avui comença tot plegat. Una interessant entrevista que escoltarem avui.
A les de dos quarts de doze ens anem amb la nostra llibre i motxillera, l'Érica Castillo. L'Érica Castillo que ens explica, ella viatja sola i de fet la seva feina es tracta d'aconsellar i ajudar a dones a viatjar soles. Sobretot a dones a viatjar soles.
I cada divendres ens explica, doncs, els seus viatges. I avui amb ella ens anirem motxilla d'esquena a Istanbul. Què hem de saber? Què hem de deixar de saber? A les 12 del migdia, la Conchi Far ens porta les fake news de la setmana. La Conchi Far cada divendres, aquesta, ens acompanya amb les fake news. I a última hora, escoltarem l'entrevista que li ha fet Joan Escofet a l'entrenador vilasserenc Met Brutau. Amb Met Brutau...
entrenador, exentrenador de la Unió Esportiva, des de fa aquesta, la segona temporada, entrenador del futbol formatiu, la base del Girona Club de Futbol. Doncs volem saber la seva trajectòria i parlarà en Joan Escofeta, m'admet brutal. Aquest és el menú, el menú d'avui, l'edició de la número 2.249, 2.249 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, gairebé 12 minuts per damunt de les 10, a veure si espantem la pluja...
Motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps!
Avui, demà, demà passat i dilluns, 14, 15, 16, 17 de novembre respectivament, una vegada més per mil·lèsima vegada recordem que dilluns és festiu a Vilassar de Mar. Hem d'estar molt pendents del temps perquè arriben les festes de tardor. Joaquim Serra, al llarg de la setmana, ens ha anat dient la possibilitat de plugims divendres tarda. Ahir aquests plugims ja no ho eren tant, eren més pluges i ara mateix, doncs, dia ennubulat, cauen gotes i aquesta tarda es preveu que es compleixi aquesta previsió.
I també ens deia ahir que dissabte a la nit podia ploure. Per tant, molt atents a la previsió que ara mateix en directe ens porta Joaquim Serra des del centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, explica'ns què ens passa tot plegats amb el temps. Molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia. De moment, situació meteorològica encapsulada pel pas d'una línia frontal que, sobretot aquesta tarda, ens ha de deixar precipitacions en el conjunt de la comarca. De fet, aquest matí ja podria començar a caure alguna goteta, poca cosa, tot plegat, i, com dèiem, serà aquesta tarda quan les pluges es farien una mica més generals. No esperem que siguin importants, però sí que puntualment es pot escapar algun xafeg.
Pel que fa als vents, molt variables en el dia d'avui, aquest matí més aviat del nord-nordest, aquesta tarda de components sud a primeres hores girant cap a sud-oest i reforçant-se cap a mitja tarda un cop hagi acabat de passar el front.
sobretot ja de cara al vespre, i les temperatures que, malgrat els núvols, continuen molt suaus. De fet, aquesta passada nit, en conseqüència de la núvolositat i de la bombolla d'aire càlida que tenim al damunt, han pujat les mínimes. Alguns punts de la comarca no han baixat dels 18 graus, especialment a prop de la costa, però és que també a l'interior del Maresme hem tingut valors mínims entre els 15 i els 16 graus. Per tant...
Ambient molt suau, això anirà canviant aquest cap de setmana i sobretot ja de cara a la setmana vinent, amb una possible irrupció d'aire fred important de cara a la recta final de la propera setmana. Ja n'anirem parlant. De moment, com dèiem, avui ha posat algunes precipitacions. De cara a demà s'espera que la situació sigui més tranquil·la, amb domini de
El sol al matí augmenta els núvols a la tarda i és que la nit de demà a passat, com ja indicàvem ahir, tornarà a passar una altra línia frontal, també poc activa. Però durant la nit de demà a demà passat podran caure algunes precipitacions de caràcter feble i poc important. Les temperatures que demà baixen lleugerament però continuaran francament suaus al migdia...
I demà passat, diumenge, tres quarts del mateix, encara baixarien una miqueta més, però continuaríem amb uns valors agradables. Dilluns ja notarem més aquest descens de la temperatura. Per cert, que diumenge, un cop hagi passat el front, a primeríssima hora del matí, s'anirà clarint i el sol s'acabarà imposant. Dilluns comencem la nova setmana, amb ambient més frescot, més de tardor, més propi per les dates, i durant la tarda no descartem alguna nubulada amb algun petit ruixat cap a l'àrea del Maresme Nord.
Doncs Joaquim Serra, mantenim línies obertes amb el Consell Comarcal del Maresme per si hi ha alguna novetat en el temps i en principi nosaltres ens tornem a escoltar dimarts. Dilluns és festiu, no hi serem, estarem treballant però no farem programa, estarem a peu de carrer, podeu seguir les xarxes de Vilassar Ràdio per seguir la festa. Per tant, Joaquim, fins dimarts, que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana.
Obrim finestra informativa. Saludem aquesta hora, com sempre, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, el seu dia preferit de la setmana i, a més a més, doble preferit perquè dilluns és festiu. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. T'agrada la Forgala. Té, té. És que ahir... Ahir ho pensava. Dilluns festiu, però aquí se li...
Arribarà el dimarts, amic Jaume. Arribarà, arribarà. Ja em fregaré les mans. Estaré al cap de setmana assegut al sofà acariciant el gat i pensant, ja vindrà el dimarts. Ja arribarà, ja. Arribarà el dimarts. Ja llegaré a mi edat, ja llegaré a mi edat. Bueno, què tal? Doncs mira, tinc una pregunta per tu. Ah, mira. Que no saps què et preguntaré. No, ni tan sols sé si et sabré contestar. Sí. A veure. La pregunta és...
Realitat o muntatge? Ahir vam veure un dels vídeos de l'any, sens dubte, de l'any 2025, per no dir de la dècada. Posem en context Luis Rubiales, l'home del Pico, Jennifer Hermoso,
va presentar el llibre. Primer hem d'entrar que va anar a l'Ostrella, el Déu Pare Totpoderós, en l'U Gran Català. Sí, sí, sí. En una situació que a mi personalment em sembla lamentable, donar veu a un home condemnat. Sí, sí, sí. Tu i jo, Jaume, ho hem parlat i saps per on vaig. I tant, i tant. No hem volgut fer entrevistes a gent en aquesta situació. I hem pogut, eh? I hem pogut, perquè entenem que estan jutjats i pensem que no se'ls ha de donar veu. Mhm.
El du gran català, Ricard Ostrell, creu que... Per cert, gràcies a ell podem fer ràdio tots. Sí, tots. Doncs, Lluís Rubiales a la tarda presentava a Madrid el seu llibre. Matara Rubiales. Aleshores apareix un energúmen des del públic i li llença tres ous.
Amb l'ocard que van els ous. Recordem que estan confinades les gallines. Sí, això ja és jugar amb foc, eh? Rubiales fa un 3,60. Rep un ou no l'impacta, el segon fa un gir sobre ell mateix, li toca a l'esquena l'ou i surt qualmiure cap a l'home que li ha tirat els ous. Sí, sí.
L'home que li tira els ous és el seu tiet, que es diu Luis Rubiales, com ell. Un Luis Rubiales, agressor, entre cometes, que és actor. Ha aparegut en diferents programes, tipus Cajero 2, o Policia 3,
la que s'avecina i de sempre, com a molt secundari, hi ha fet alguns anuncis. Doncs el tiet Carnal és el presumpte agressor del Luis Rubiales. I, a més a més, ell, per blanquejar, diu pensava que anava armat
hi havia una dona embarassada entre el públic i vaig anar a defensar-la. Sí, sí, sí, i tant, i tant. Resum, Jaume Cabot.
A mi em fot pudor muntatge, però no et vull influir. Home, home, home. Jo crec que és una cosa coreografiada perfectament per intentar blanquejar la imatge de Luis Rubiales i més amb aquesta explicació que també ningú li anava armat, perdona. Què dius? I sobretot aquesta...
Picada d'ullets sobre el que té a sobre, una dona embarassada, i vaig anar cap allà, en fi. Que si no me llegué a parar, ahora estaríamos hablando en otros términos. A veure, patillero, que ets un patillero. Si vols fer un muntatge d'aquests, que no ho faci un familiar teu que tothom pot conèixer, que ho faci algú altre que no coneixi. El familiar hem de dir que anava a Nora, que la cara... Patillero, que ets un patillero. Agafa el teu llibre i vés-te'n a casa teva, home.
Em sembla molt trist, molt lamentable tot, eh? Ricard Ostrell, el lucre en català pel matí i per la tarda aquesta pantomima que deu haver-hi algú que encara s'ho creu. Sí, home, sí. En fi, interès zero pel llibre, interès zero per ell.
Home, pel vídeo sí. És una situació curiosa. Sí, sí, sí, un vídeo... Bé, a mi em vaig quedar amb aquella cara de sobrat de barri baix. Bueno, quan... Va, és que si no me lleguen a parar estaríamos hablando. A mi em vaig recordar nens i nenes, nois i noies, quan són al timbre, eh?
Del migdia, del divendres, que allà desapareixen tots, fan un simulacre d'incendi que en dos segons desapareix tothom de la classe. Per cert, m'està preparant que et demanaré si pots reproduir l'alarma en breu. Home, i tant, que em vaig preparant.
De moment, seguim amb les nostres classes de periodisme, sobretot a l'hora de titular. Ens ha cridat el 3CAT, infoCAT. SomCAT, som millors persones. Sí, sortirem millors persones. Que ens sobte molt el titular. Diu, cau al web per avaluar els riscos laborals de les treballadores de la llar per un atac maliciós. Ah, molt!
Hi ha algun atac bo? Exacte. Per què injectivem un atac quan és inútil? Ja se sap, és a dir, l'han atacat... Un atac bo, o sigui...
És que és l'avançament. Clar, en fi, titulen així i... Sí, no, no, és patètic, és patètic. És patètic, realment... Però divertit, eh? Un atac maliciós. Un atac maliciós, com si hi haguessin atacs bons. Un atac bo és el que fa un davanter a jugar. També, mira, que ens ha agradat, eh? Sí, sí, sí, però bueno, en fi. Què dius, Joan? T'ho he demanat i m'agradaria...
Que puguem reproduir l'alarma. L'alarma? Quin tipus d'alarma vols? Doncs és una alarma complicada perquè la Generalitat ha començat a alertar. Sí. El de l'alarma és broma nostra, eh? Sobretot que la gent ha començat a alertar que el 12 d'agost del 26 hi haurà un eclipse total a Catalunya. Ja ens estem preparant, sobretot a les Terres de l'Ebre, és on es veurà molt bé. I no sabem si amb aquesta dèria d'alarmes...
He vist el llop, he vist el llop. Doncs si podrem començar a preparar una alarma per eclipse. Ara la prepararem. Els hotelers d'allà ja estan fraguant-se les mans. La alarma d'un eclipse seria...
Aquestes d'Eclipse, però m'acollona més que les altres que tens en el teu ampli registre d'alerta química o de tempesta. M'ha espantat més d'Eclipse, que en principi l'Eclipse... Doncs ha de portar perill. A no ser que el miris directament, eh? Ara sortiran tots els col·laboradors... Però no sé que sigui un atac dolent. No sé que sigui un atac maliciós de l'Eclipse...
Tots els col·laboradors què faran, dius? No, tots els col·laboradors matinals, dels programes matinals, ara seran experts en Eclipse i ens diran que no mirem el sol directament, que posem una radiografia, etcètera. Sí, l'Ustrell ja està preparant les 8 unitats mòbils per anar cap allà a explicar l'Eclipse, també. Vinga, que li vagi bé. En fi, t'agrada l'alarma, eh? No, no, no, no cal, no cal, no cal.
Jo sabem que era una broma. T'has espantat. Has augmentat dos o tres graus la intensitat en relació a la química o a la tempesta. Els joves em dirien t'has vingut amunt. T'has vingut amunt. Els que s'han vingut amunt són el grup català Les Migues. Ah, mira, Les Migues. Què passa? Han guanyat aquesta nit el Grammy Llatí a millor àlbum de música flamenca per un títol molt homeopenya. Flamenques es diu a l'àlbum. Molt bé. I flamenques inclou aquesta cançó.
Hi ha un grup de baneres català, composat tot completament per dones, que es diuen les anxubetes. M'encanten, ho dic en sèrio, les anxubetes. I... recorden amb elles. Recorden les anxubetes i les migues. Hòstia, aquest és un clàssic de... cantava la Lola Flores, oi? I què deia, Joan, què deia...?
Desierto de arena, pena... Què més tenim, Joan? Pena tinc jo fins dimarts, eh? Ja t'ho dic ara, eh? En Joan s'ha llevat així avui! Pena, penita, pena... Pena, pena de mi corazón... Que me corre... Tinc un guasat d'un oient, Joan.
En referència a la meva alarma. Diu el llogo per la meva alarma. Et compro l'exclusiva. No, no. És que... Totalment d'acord amb aquest oient. És a dir, estem perdent aquí molts calés, Jaume. Sí, sí, sí. L'hauria d'haver patentat abans de deixar-la anar així. Ai, senyor. Pena, penita, pena. Va, què més tenim, Joan? No sé si tu t'has preguntat. A mi, a vegades, els meus fills m'han preguntat aquestes preguntes que fan i dius... Hòstia, però...
No és tan tonta la pregunta, no? A veure... I, per exemple, si ens fa mal... Tenim una inflamació al braç i ens posem un Hello Catil o un producte... No en farem publicitat, eh? Sí, qualsevol... Sí, paracetamol. Sí, i... Clar, com sap el paracetamol que ha d'anar al lloc afectat? T'ho juro, t'ho juro, que a més d'una vegada m'ho he preguntat. Jo tinc mal de cap, ara em foté. Com ho sap que va aquí i no va, diguéssim, allà? Sí, exacte, exacte.
Pregunta molt científica. Com va aquí i no va allà? I no va allà. Doncs han creat, això és molt interessant, uns microrobots que portaran el medicament just a la zona a la que fa mal dins del cos per assegurar... Sí, sí, espectacular, eh? Microrobots. Per assegurar el 100% d'efectivitat. Va pensat en medicaments...
de cara a trombosis, de cara a quimios, i és espectacular perquè és molt minis, en veritat, és una càpsula magnetitzada que detecta, a la revista Science ha publicat, que detecta, diguéssim, la zona del nostre cos en la qual ha d'impactar directament per... Això és molt bo, eh? És molt bo, és molt bo.
És molt bo, perquè a més m'imagino que les dosis es podran reduir. Regular, sí, sí, i a més a més evitar efectes secundaris. Estem parlant, doncs, no estem parlant de maldecaps, ni estem parlant de... No, no, estem parlant de menors dies. Estem parlant de trombosis, estem parlant de quimios, i a més a més, clar, el bitxo aquest, aquest microrobot, que són aquestes petites càpsules magnetitzades, a més a més...
a part d'assegurar un impacte real, evita molts efectes secundaris. És a dir, per exemple, productes d'aquests, que són forts però ens poden provocar, no sé, ara m'ho invento, alteracions en el sistema digestiu o altres efectes secundaris, però clar, el robot, per exemple, no hauria de passar per l'estómac, aniria directament o no hauria
d'anar, eh? Una autèntica passada, eh? Però sempre que parlem d'avanços mèdics, sempre que parlem d'avanços mèdics, són grandíssimes notícies, però grandíssimes notícies de veritat, eh? I això és, realment, jo ja no sé on pot arribar això, perquè és espectacular els avanços que hi ha, eh? A més, a vegades, sempre ho diem de manera molt curosa, en el poc ens passa en especial, hem de ser tots periodistes, sobretot els primers,
en dir que això no són coses que es posaran a la venda demà passat, ni molt menys, sobretot missatge esperançador, sí, però que les persones que estiguin patint aquestes situacions tampoc donen els falses esperances. Però en qualsevol cas s'està treballant i segurament això pot ser una molt bona notícia per a les persones que pateixin aquestes malalties.
Parlant de medicina i canviant molt de tema, atenció perquè falten metges i metgesses al món rural. Hi ha 74 equips d'atenció primària amb dificultats per cobrir la plaça que, atenció, hi ha un incentiu per anar-la a cobrir que pot arribar a 7.400 euros l'any. 7.400 euros l'any per anar a cobrir aquestes places. 74 perquè hi ha pobles i poblets, sobretot, que els costa molt omplir. Però et recollo el guant...
Aquesta Catalunya segurament oblidada, no? És que no només això. No tenen ni forn, no tenen ni queixer, no tenen... Segurament ni cobertura. Persones grans que a vegades han de demanar favors a veïns, amics, que els portin a 40 quilòmetres a la ciutat més important de la zona d'influència per treure diners. És molt lamentable. És molt lamentable la situació.
Què més, Joan? Doncs, si vols, pugem el nostre DeLorean de la setmana. Sí, fins dimarts. Fins dimarts, Joan. Finet, finet, eh, va el DeLorean? Sí. Ja estic assajant per dijous que ve. Ja estic assajant jo. Però tenim algun tipus d'alarma per dijous o no?
Em faré una alarma per no dir una a la migdia, 3, 5 i 7, perquè en principi hi ha ple la setmana. En principi ha d'haver-hi ple, ordinari. Exacte, 1, 3, 5, 7, no, 1, 3, 3, 5. Em faré una alarma, tranquil. Ja faré un gestor d'alarmes. Tens diferents registres. Sí, llavors que t'ho puguis descarregar. L'aplicació es dirà Alarm James, que et sembla bé? Alarm James, per fer-ho internacional. Avui m'has deixat...
Sorprès. Veig que no només a mi, sinó també a la nostra audiència, des d'aquí. Una abraçada molt forta a la persona que ens escrit. Abraçada Teletavi, eh? Una abraçada perquè segurament devien estar a casa, al cotxe o a la feina on sigui, i sentir això els deu bé. Hòstia, en Joan s'ha anat enrere. S'ha anat a agafar la cadira.
Vinga, va! Tal dia com avui. Avui és l'aniversari. Per cert, l'any 1948 naixia a Buckingham. Què dius? A veure, aquí. El que va ser príncep de Gales molt temps i ara, rei Carles III, avinguda Montevideo. Sí, senyor! Dear Charles! Dear Charles! Congratulations!
Happy birthday to you, de part de l'Speaking All About, el poc ens passa i el parlen a tot. 48, dius que nascut aquest home? Sí, que avui fa 77. Fa 77, oi? Sí. Sí, sí, sí, 77.
Bueno, doncs per molts anys. Recordem que entre les seves atribucions, i això és seriós, és la de comptar balenes, oques i signes que hi ha al Regne Unit. Ell porta uns cents. I és veritat, això que estem dient. Ho podeu buscar, eh? Ho vam descobrir com va morir la reina Isabel. Entre les atribucions que hi ha són aquestes. Doncs sí, sí.
Doncs vinga, molta feina té el senyor. I passem de Charles a Charles, ens sembla. Sí, passem de Charles a Charles, perquè l'any 1960, del dia com avui, Ray Charles portava aquest Georgia On My Mind, el seu número 1, no cal dir que és l'himne oficial de l'estat de Georgia. 65 anys d'això. Georgia Georgia The whole day through
És tan preciosa aquesta cançó que no em sona com un himne, oi? Com deuen fotre l'himne, deuen dir...
Què més tenim, Joanet? Són molt de posar-la amb el pit, eh, als Estats Units. Sí, aquesta cançó porta, eh, segurament a posar-la amb el pit. Sí, senyor. El teu pit, eh, cada escull el seu pit, eh? Sí, exacte. Quan cliquem-ho, a Joanet més coses. I avui, que s'ha estat l'aniversari, va néixer el 1961, doncs Antonio Flores, eh, que segurament va marxar massa d'hora.
Per cert, el 28 de novembre s'estrena Flores per Antonio, la pel·lícula documental original de Movistar, liderada per la seva filla Alba. 28 de novembre s'estrena amb cines. Sempre ho dèiem, eh?, com feien el musical de Queen, el Bohemian Rhapsody. Al Bohemian Rhapsody ho dèiem, escolta, aneu al cine, que a casa serà molt bé i tal, però millor el cine amb el so. Doncs això diem exactament el mateix. Podem veure per Movistar, però si podeu anar al cine, sempre el so serà diferent. Jo, Joan, no lo dudaré. No, no, jo tampoc.
Vinga, Joan, més coses. A vegades parlem d'aquells one single man, que es diu, d'aquelles persones, o one single woman, que fan una cançó que és un èxit.
I no se'n sap més. Per exemple, tipus Black, amb el cap. Sí, el Wonderful Night. No, Wonderful Life. Wonderful Life. One Single Man. Doncs a vegades hi ha el One Hit Wonder, que són grups que treuen un single, que ho peta, i no fan res més. Doncs mira't el dia com avui número 1, els The Archies, amb el seu Sugar Sugar.
De fet, és d'aquells grups, d'aquella cançó que tothom, absolutament tothom sap. Sugar, sugar. Però poca gent sap que aquesta cançó la cantaven d'Archis. No, confondre'n amb Steve Archibald. No, l'Archie no, eren els cosins. Els cosins de l'Archie.
Jo, des que aquest DeLorean el toca qui el toca, va més fi que mai, però més fi que mai. És que no cal passar ni l'hi té bé. Ens apuntem amb un paper que va amb gasole o A. Sí, i jo l'aparquem.
Ho dic perquè aquest dimarts passat, li vaig explicar a en Joan, vaig aparcar el cotxe i no el trobava. Li vaig explicar, Joan, no trobava el cotxe, no era capaç de recordar-lo. A vegades, per allà hem vist jo el barato, em trobo diferents veïns que fan com una peregrinació matinal buscant els cotxes.
Sí, a la part que sense avançar. No estàs sol, Jaume. I després dius, on t'he deixat el cotxe? Passa, eh? I vas buscant la zona, però no saps el carrer. Allà passa, eh? Sí, sí, sí. Entre Lluís Jovert, Riera d'Encintet, Geroni Marçal... Avui estem departament. Hi ha una peregrinació matinal de gent donant voltes esma perduts amb una certa pressa. He vist el teu dos carrers més avall. La gent s'ho comunica.
Estic per patentar dues idees, les alarmes i una llibreta Busca cotxes, que puguis apuntar. Un plànol de la ciutat on estiguis i apuntar. Va, anem i anem i més coses. Sugar, sugar... Va, Joan. 1987, número 1. No només als Estats Units, sinó tots els billboards mundials. Dirty Dancing. Dirty Dancing.
La pel·lícula més repetida a la història de les televisions. L'any unes 800 vegades. Només a TV3. Només a TV3. Què més, Joan? Doncs mira, gravava avui de l'any 1987 el Greg George Michael. Gravava el seu àlbum Face. Doncs aquesta la cançó. Maquetai One Your Sex. Cançó polèmica en el seu moment, eh?
I tanquem el Dilorient, Joan? I ens posem, el tanquem de peu, perquè tal dia com avui, de 1991, s'estrenava de manera simultània a tot el món Michael Jackson, el rei del pop, amb el seu Black or White, aquell vídeo amb tantes cares que canviaven una. Per cert, passa desapercebuda, però una de les cares és d'un jove joveníssim, Macaulay Culkin, solo en casa. Sí senyor, Black or White.
Doncs allò, Joan Escobet, el ritme del Black or White. Explica'm què tenim avui a la una al migdia 3.57 de la tarda a l'informatiu. Doncs bé, hem tornat boig al xat GPT perquè li hem preguntat quins equips de futbol porten 8 mesos sense perdre. No ho ha trobat.
Però el que sí que podem dir és que el sub-15 del Girona, entrenat pel vilassarenc Met Murutau, no perd des del dia del teu aniversari de l'any passat. Des del 8 de març del 24, sense perdre una ratxa absolutament espectacular. Segona temporada del de Vilassar de Mar a Montiliví. En la primera, també, èxit sense precedents. Doplet, eh? Lliga i Copa, molt interessant.
I després, Jaume, si vols venir, serà ja la una, ens anirem a dinar. El gran bufet del Maresme amb l'amic Shijing ens explicarà aquesta meganau transformada en un paradís del bufet lliure, cuina mediterrània japonesa i xinesa a l'Avinguda del Progrés 26, més o menys perquè us ubiqueu al costat d'on és la comissaria.
Doncs t'acompanyarem a la una al migdia 3.57 de la tarda i dimarts a un quart d'onze. Et saludaré. Sense cap atac maliciós. Exacte. La vida a vegades pot ser meravellosa, no oblidem.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seïtons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Divendres, dissabte, diumenge, dilluns, 14, 15, 16 i 17 respectivament. Atenció, 17. La setmana que ve, dilluns, festiu a Vilassar de Mar, no ens canseguem de repetir. No volem veure aquelles imatges de les 9 del matí, veure algun nen al col·le una mica despistat.
Dilluns, que més festiu a Vilassar. Celebrem el dia 19 de novembre 241 anys d'història de la segregació dels veïns de dalt, de Vilassar de dalt. Per parlar d'aquestes festes tenim amb nosaltres a la regidora de festes populars de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, la Maria Vinuesa. Amb ella parlem de seguida. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Maria, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Prou bé. Prou bé, eh? Suposo que no tants nervis com és la festa major de Sant Joan, la gran, però aquí afilant coses l'última hora. Bé, organitzar una festa sempre és un compromís perquè el que vols és que tothom ho passi bé i que les coses vagin bé i llavors sempre estàs amb aquella atenció més focalitzada en aquests dies, no?
Maria, ni festa major petita, ni festa major d'hivern, ni festa major en sí, sinó festes de tardor. Aquest és el títol? Ens semblava perquè d'hivern no estem a l'hivern, per tant no té sentit dir-ho així. Festa petita, no sé, sembla que la menys tinguis una mica, no? I en canvi, doncs, festes de tardor és el que és. I a més a més és per commemorar una cosa important i va agafant volada aquesta festa de tardor.
Una festa, antigament als anys 80, sobretot l'any 1984, que va ser quan Vilacerda Mar va celebrar el bicentenari, es va estirar un o dos anys més, alguns anys més, però es va perdre. I ara fa uns anys es va recuperar. I... important que es vagi establint en el calendari, sí? Exacte.
Hi ha molta gent de Vilassà que no treballa a Vilassà, que hi ha altres festes que s'han canviat per poder fer festa aquest dilluns, però la podem donar per consolidada, aquesta festa, Maria? Jo diria que si més no es va consolidant i la intenció és que vagi sent així. Per tant, cada any, l'any passat es va fer una festa de tardor molt potent...
I aquest any hem intentat que continuï tenint la mateixa línia que s'ha marcat aquest parell d'anys. Per tant, jo diria que es va consolidant. La intenció és que sigui així. Per tant, podem dir una festa continuïsta en el sentit que és una celebració de la, diguem-ho així, ja sí que és segregació, però diguem-li la independència dels veïns de dalt, que gira una miqueta...
amb els actes de cultura i tradició popular, ara en parlarem, de xerrades i d'una festa major recollida, però emblemàtica. I que tingui cabuda això mateix, una sèrie d'activitats. La gent tenim ganes de passar-nos-ho bé i de sortir i de ballar i de fer gresca, però també hi ha d'haver-hi cabuda, com hi ha en aquesta, que si ara repassem ja veurem, hi ha cabuda perquè...
hi hagi el manifest del correllengua, hi ha acabuda perquè hi hagi visites culturals, hi ha acabuda perquè els infants, que també han de tenir el seu espai, tenen a part del seu espai lúdic, també tenen el seu espai de reflexió en relació.
en relació als seus drets. O sigui, vull dir, és una festa en la que hi pot haver-hi molts temes i que tots els temes han d'estar recollits i ha d'haver-hi cabuda per les diferents àmbits i les diferents edats que formen el nostre municipi. I...
una vegada més, amb la inestimable, i crec que... És a dir, és la mare dels ous, podríem dir, la col·laboració de les entitats i associacions de Vilassar, eh?
Això no ens cansarem de dir-ho que sense les entitats seria molt difícil fer aquestes festes. O sigui, les tenim al nostre costat des del primer moment, o sigui, totes les reunions que hem fet. En aquesta festa major de tardor potser no s'hi impliquen o no hi ha tantes entitats implicades, però les que hi estan hi estan a tope.
doncs vinga, em parlaves per una estona del manifest del Correllengua que precisament serà l'acte inaugural d'aquesta festa de tardor i serà a dos quarts de set de la tarda a càrrec de la comissió del Correllengua 2025 exacte, aquest és el primer acte de la festa de tardor
I seguirà tot plegat, a partir també l'escenari serà, en aquest cas, la sala petita del Teleu i l'Escanès albergarà aquestes festes, aquest manifest, on també hi haurà la presentació del llibre El mite del bilingüisme de Jordi Martí Montllau, a la mateixa sala petita. Exacte, és l'altre, és la presentació d'un llibre que ens va semblar que tenia tot el sentit relacionat amb el que és el correllengü i relacionat amb el
amb el que tenim de reflexió en relació al català i en Jordi Martí presentarà el seu llibre.
I ens anirem directament a la plaça de l'Ajuntament, on a les 7 de la tarda hi haurà el cercavila dels estrepits per donar el tret de sortir als actes de festa major. 8 de la tarda, lectura del band de crida a les festes i petardada, amb la tropa teatre, els mensuets de foc, també en aquest cas a l'Ajuntament.
Sí, això serà la plaça de l'Ajuntament. Deixa'm dir abans que en un principi aquest divendres no estava pensat fer, era només dissabte i diumenge i dilluns, evidentment, perquè dilluns és el dia festiu.
Però ens va semblar que quedava tot com molt atapeït i vam pensar que fer el divendres a la tarda, que és un dia que ja tothom... Ja era el carrer. Exactament, ja estem de cap de setmana, doncs que era molt oportú fer aquest espunjament i donar acabuda a...
aquestes activitats des d'un punt de vista més tranquil i llavors per tant hem pogut incloure en aquí la glosa càustica i aquest concert de l'Ajuntament de música tradicional que ens semblava que encaixava perfectament amb el que era el contingut de la festa major
Un quart de nou, actuació de Glossa Càustica, és una cançó, diem, un viatge repetible a la cançó improvisada amb humor, crítica i emoció, i després concert de niu, que és música d'arrel per ballar i per escoltar. Molta cultura tradicional en aquesta festa, eh? Doncs bé, si s'intenta fer així, vull dir, i fins i tot els altres grups que venen, que ja els comentarem ara, també són gent molt arreglada al que és el nostre context.
I ens anem a dissabte, on hi ha tallers, l'hora del conte, una visita guiada a històries a peu de mar, que són històries molt xules per conèixer el nostre poble, concert familiar, un vermut en rumbero. Escolta, tenim un matí replet d'activitats dissabte, eh? Doncs sí.
A més a més, jo voldria destacar en el primer que hi ha, que és els meus drets, la meva veu, que és en relació a la Convenció dels Drets dels Infants, que...
Aquest any el Consell d'Infants fa tota una feina en relació als seus drets i pensàvem que incloure-la dins d'aquestes activitats, dins d'aquesta festa de tardor, tenia tot el sentit. I a més a més també marcat dins dels patis oberts que es porten al cap de setmana. Exactament.
Doncs, com dèiem, eh, Vermut Romero, podeu consultar el programa d'actes a vilassademar.cat, allà a la pàgina web de Vilassar de Mar, també a la pàgina web vilassarradio.cat a Vilassar Ràdio. I a la tarda, escolta, ja arriben les bèsties, el foc i això que tant li agrada als vilassarecs i vilassarenques, eh? Plantada de bèsties de foc a l'escola Pérez Sala. Exacte.
Tabalada, a la mateixa Escola Penesalto, plegat amb els Mansuets. També arribaran bèsties de diferents municipis convidats. Cert que a Vila d'aquestes bèsties hi ha exhibició individual i col·lectiva, ja desplaçats a la plaça Tarradelles. Aquí, doncs, la cultura popular, eh?
Sí, seguim aquest fil conductor. Aquesta plantada de bèsties que és molt nostra, és una tradició molt endinsada dins el que són les nostres tradicions i, per tant, pensàvem que era... I, a més a més, que sempre és una de les activitats que fan i és aquesta cercavila que jo diria que és aquesta idea de...
que conflueixin persones de totes les edats. Persones des dels infants fins a persones més grans. Tot tipus d'edats perquè gaudeixin d'aquesta cercavila. Hi ha el Dora Sapiens, un Dora Sapiens que la pluja per Sant Joan no va deixar acabar, que era un acte preciós. Doncs escolta...
En castellà diuen, nunca es tarde cuando la dichas buena. I no es podia deixar així, eh? Home, nosaltres... És que a tothom se li va quedar la mel als llavis, no? D'agafar i de dir, a veure, això no es pot quedar així, això ha de continuar. I així mateix ha estat, o sigui que ha continuat.
fa uns anys, crec que fa un parell d'anys, però la festa major va ploure, les avenides van haver de suspendre, fa un any o dos ja, no, tres anys fa, i vam aprofitar la festa major de tardor també per recuperar, doncs escolta, que serveixi també per recuperar activitats que per alguna cosa o altra no es puguin fer. Sí, esclar, vull dir, aquest és un exemple clar que a vegades les coses no es poden fer quan toca, però sempre tens aquell moment perquè sí, i aquesta ha sigut
aquest ha sigut el moment de fer aquesta continuació del Dona Sapiens. Maria, ens anem amb una de les novetats de la Festa Major, que algú dirà, hosti, que hem anat a Gràcia, o hem anat al barri de Gràcia a Barcelona, o hem anat a Vilassar. També es fa el sopar de fogarons, previ al concert d'Enric Naderman i la Catalatin Band, que és la seva nova formació, i al concert de Police Line Band, a la plaça Tarradellas. Però explica'm això dels fogarons. Què són els fogarons?
Doncs a veure, això dels favorons és una cosa tan senzilla com que hi haurà unes brases allà posades al cantó de baix de la plaça Tarradelles, però no a dalt a l'escenari, sinó al cantó de baix, perquè tothom qui vulgui es pugui fer el que li sembli, des d'unes mitjanes de xai a unes... Que cada u es porti el seu, eh?
Sí, sí, cadascú s'ha de portar... No, no, no, allà no hi haurà un mercat perquè vagis com... No, no, no, cadascú es portarà a lo seu i, per tant, a la mida del seu gust. Si vol una coixa de pollastre, si vol, doncs, un esvergínia i un carbassó per fer-lo... Sí, sí, sí. Unes cebes o el que sigui, o una botifarra negra, o sigui... Tothom, el que li sembli poder fer aquesta brasa...
i menjar-se-la tranquil·lament allà, que hi haurà unes taules i tot el parament perquè puguin menjar-se amb tranquil·litat. Sí, això és una novetat. I arriba l'Enric Naderman amb la seva nova proposta musical, l'Enric Naderman en solitari, amb la banda, evidentment, però ell és un projecte molt seu, molt personal, amb la Catalatin Band. La música també, com no pot ser d'altra manera, Maria, present, sobretot a les nits de Festa de Tardó, eh?
Això no pot faltar, o sigui, si faltessin els grups musicals, diríem, però què passa aquí, no. Exacte. Per tant, hi tenen una presència, i això, vull dir, gent com l'Enric Nederman, que vull dir que tot el que proposa té una qualitat intrínseca, i l'altre concert del Polis Banca també és un grup de versions... Polis Lai Manet, molt bé, també. Sí, molt bé, molt bé, la veritat és que sí.
I ens anem a diumenge, a l'Equador, a l'Equador de les festes. Arriba diumenge la fira d'entitats, el que dèiem. Les entitats són bàsiques en un poble i bàsiques també a l'hora de celebrar amb diferents activitats que podreu visitar, en aquest cas a la plaça Tarradelles, on es farà aquesta fira d'entitats.
A part, també, l'exhibició de gegants des de la plaça del Círcol, els estrepits, tastet de música tradicional... Això durant tot el dia, en aquest cas, el matí és la fira d'entitats, eh? Sí, tot això és el matí. Destaquem la bona salut, no?, de les entitats, Maria?
Jo diria que sí, té una salut de ferro i una empenta impressionant i es visualitza amb actes com aquest. A més, jo penso que hi ha... O sigui, allò que deies de la consolidació de la Festa de Tardó, no? Vull dir, aquest és un acte central. O sigui, que les entitats tinguin aquesta presència i tinguin aquesta oportunitat fins i tot de fer tallers, de mostrar el que fan...
i fins i tot de fer aquesta interrelació entre elles, que ja ho fan habitualment, però allà és un lloc que tothom està allà. És un moment, també, jo diria que molt interessant i molt maco quan hi ets, perquè veus aquest ambient tan positiu que es dona entre les entitats.
Dos quarts de set de la tarda, diumenge, tastet de música tradicional i marinera, càrrec de l'aula de música, un altre dels grans actius d'aquest poble. Tres quarts de set, posse, espectacle itinerant a càrrec de Sound de Sacà, Sound de Sacà, i el vespre, dos quarts de vuit, no us ho deixeu perdre, perquè arriba a molta qualitat, també, amb la vilaçà Big Band de l'aula de música, plaça Tarradelles, vespre de swing i ball l'indie hop.
Sí, jo també volia destacar que hem intentat descentralitzar el que eren les... Ja veus que es fa molta cosa a les Tarradelles, però també es fa a la plaça de l'Ajuntament, o sigui, vull dir que no tot, i descentralitzar-ho sobretot del que...
habitualment era, que eren el pre-sala i l'escola. Destaca, ja sé que dilluns és festa, però dèiem que moltíssima gent, potser la majoria de gent de Vilassà no treballa a Vilassà de Mar, i per tant els actes de diumenge no s'allarguen fins més enllà del vespre-nit, perquè hi ha gent que l'endemà es dilluns i toca anar. Es dilluns ja ha d'anar a treballar.
El lístic és diferent, però ara... Sí, ja veus que és a dos quarts de vuit i això té una durada molt òptima perquè la gent faci això, faci aquesta ballada, aquesta escoltada d'aquest swing, que segur que serà boníssim, com sempre, però a dormir cap a una hora prudent. Prudencial. Prudent.
17 de novembre, dilluns, de 10 a 2, Jocs de Gegants de Fusta Càrrec de Ratataplam, a la plaça del Círcol, on tornem amb les històries a peu de mar, a carrer de la Paula Lloret. La Paula Lloret és també un actiu important que ens explica la història del poble. A les 12, Teatre Harmonia, el lloc on els drets dels infants són especials, amb la companyia Teatre el 8 a la plaça del Círcol, i ens anem a la tarda perquè hi haurà el Cerca Vila Popular amb totes les entitats de cultura popular del poble. 6 de la tarda, des de la plaça Pau Vila,
la plaça de la Torre Nadal fins a la plaça de l'Ajuntament i representació del Som Poble a càrrec de la Tropa Teatre, que és una mica la representació de dir, ei, ja ha nascut un nou poble, ja ha nascut Vilassadamar, que el dia 19 farà 241 anys. Maria, tot plegat, aquest és el resum de dilluns. Sí, el dilluns ja es pot veure que avui dia al dematí són activitats fonamentalment adreçades als infants,
i la tarda seria aquest acabament de festa que seria aquesta cerca vila popular de totes les entitats més festives de cultura popular que tenen aquest caire Deixa'm dir, Maria
Digues. Que l'any passat, aquesta va ser una de les activitats dilluns a la tarda més multitudinària. Va anar-hi moltíssima gent. Allò que anaves allà, dius, hòstia, a més feia una tarda fresca, d'aquelles de novembre, hòstia, quina sorpresa veure tantíssima gent allà. És a dir, la gent té ganes de cresca, encara que no sigui estiu.
És que jo diria que sempre en tenim, i quan fas una proposta d'aquest estil, amb la qualitat que hi ha al darrere de totes aquestes entitats, la gent té ganes d'acostar-s'hi. Una cosa que volia dir és que aquí, en la representació del Sompoble, a veure, aquí cadascú pot venir vestit com vulgui, però les persones que tinguin ganes de vestir-se de...
de l'època, doncs, poden fer-ho, vull dir... Ja tens el vestit a punt o no, Maria? Ara sí, entre tu i jo. Jo diria que a mi em costa això.
Veurem, veurem, va. Però, de tota manera, sí que convidem a tothom que vulgui, perquè ens sembla que cadascú ha d'anar com se senti més còmode i se senti millor. Maria Vinoesa, regidora de Festes Populars, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres i explicar-nos aquestes festes de tardor i que tinguis molt bona festa. Evidentment, anem parlant al llarg d'aquells dies, d'acord? Doncs ja sabeu que sempre estic a la vostra exposició. Moltíssimes gràcies, Maria.
Les notícies de les 11.
Salutacions des d'avui fins dilluns. Vilassadamar viu una nova edició de les festes de tardor. Uns dies per celebrar la història i la identitat del nostre poble. La festa vol rememorar el naixement de Vilassadamar com a municipi independent de Vilassadadal, un moment històric que va marcar l'inici del camí que ha portat a configurar el Vilassadamar actual. El programa s'estructura al voltant dels valors de la identitat, la participació i la cultura popular.
Hi haurà espais per la música i el ball, per la tradició, la història, per la convivència i per la festa. Durant quatre dies, la nostra localitat torna a bategar amb activitats per totes les edats. Cercaviles, bèsties de foc, concerts, contacontes, jocs i moltes altres propostes que faran vibrar tot el municipi. Recordeu que teniu tota la informació sobre les activitats de les festes de tardor
Després de dues setmanes i sis intenses sessions al Tribunal Suprem, el judici al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha quedat vist per sentència des d'aquest passat dijous. La vista oral estava oberta per esclarir un presumpte delicte de revelació de secrets arran de la filtració del correu electrònic en què l'advocat de l'empresari
Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso, reconeixia en nom del seu client que certament s'havien començat dos delictes fiscals. L'última jornada ha estat marcada pels informes de les acusacions que vinculen la suposada filtració a un pla polític contra el nòvio de Díaz Ayuso i els de la defensa que denuncien un judici paral·lel al fiscal general de l'Estat.
El Congrés dels Diputats va aprovar ahir una esmena que obliga Renfe a recuperar la política d'indemnitzacions per retards en alta velocitat anterior al juliol de 2024. Així doncs, la companyia hauria de retornar el 50% del bitllet si el tren arriba 15 minuts tard i no una hora com ara.
i el bitllet integrarà en retards de més de mitja hora quan ara s'aplica als 90 minuts. Renfe ja ha dit que estudiarà la fórmula per recórrer aquesta decisió perquè, segons la companyia, això no els permet competir en igualtat de condicions amb els operadors privats, IRIO i...
En aquest sentit, fons del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible defensen que si es vol regular de manera seriosa s'hauria d'aplicar la mateixa política a tots els operadors, malgrat que afegeixen que això pot repercutir en l'usuari final. Des del Ministeri han explicat que això pot ocasionar una pujada de preus per pagar les multes.
Amb tot el Ministeri, titlla de demagògica i populista aquesta mesura i assegura que només busca un titular de premsa. El 2023, l'antiga política d'inamnitzacions, la d'afrontar una multa si el retard supera els 15 minuts, li va costar renfer 42 milions d'euros, una xifra que hauria sigut només de 12 milions i mig amb les condicions actuals. De fet, els criteris es modificaren l'1 de juliol de 2024 per equiparar el compromís de puntualitat al mateix nivell que la resta de competidors d'alta velocitat.
La mesura és una esmena que va proposar el Partit Popular a la llei de mobilitat sostenible i que el Congrés ha votat en la sessió plenària. La proposició ha tirat cap endavant gràcies al suport de Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Podem, Bloc Nacionalista, Gallec i malgrat el votant contra del PSOE i de Sumar.
Humble, pas de gegant del Barça contra el Bislaploc per apropar-se als quarts de la Champions. El Barça ha guanyat per 30-24. Es tracta de la sisena victòria en set partits dels culers que van tombar un rival directe gràcies a una gran segona meitat del partit. A les 12 en punt del migdia tindreu un nou contacte amb la informació.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Què fas? Estic buscant un regal per al pare, però no trobo res que em convenci. I per què no anem a fer una volta pel barri?
El comerç de proximitat dinamica, vertebra i cohesiona els centres dels nostres pobles i ciutats. Ofereix un servei personalitzat, professional i modern que satisfà les necessitats i il·lusions dels ciutadans. I tot a quatre passes. A més, la renda que genera es reinverteix en el país i això contribueix a garantir la sostenibilitat del territori. Comprar el comerç de proximitat és comprar amb responsabilitat. El regal del pare? 012. La millor resposta. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat?
Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omaresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurant-se multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer.
Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu.
Veconeu-vos contra la grip. Us podeu vacunar al vostre centre de salut. Vaconeu-vos contra la grip si teniu 60 anys o més. Esteu embarassada. Teniu malalties cròniques que la grip pot agreujar. Cuideu o esteu en contacte amb persones grans o malalts crònics. Teniu obesitat mòrbida. Sou professionals de la salut. Esteu en centres per a la gent gran o altres institucions tancades. Vaconeu-vos contra la grip.
El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio, el 98.1 de la FM, cada diumenge a les 9 del matí. Des del centre del teu diari, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a Vilassar Ràdio.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Amb Jaume Cabot.
Mireu, arriba el tall inclusiu musical, un espai musical creat i adaptat per joves amb diversitat funcional. Un taller que organitzen des de l'Aula de Música de Vilassar de Mar, el tall inclusiu musical amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Volem saber què és tot plegat, què és el TIM, com es portarà a terme, a qui va destinat. I és per això que saludem en breus instants a la Susana Bores. Des de l'Aula de Música ens presenta el TIM.
Susana Boreis, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí i amb moltes ganes d'explicar-vos coses de Tim. Doncs explica'ns-ho tot, primer de tot. Va, Tim, taller inclusiu musical. Què significa tot plegat?
Taller inclusiu musical. La pròpia paraula ja ho indica, és un taller destinat, adaptat per a aquests joves amb diversitat funcional, que tinguin un espai on es puguin, bàsicament, expressar, créixer, fer vincle, generar...
En definitiva, i per ser així i resumir, és per generar benestar, perquè ells puguin estar junts, que a través de la música creem aquest vincle, aquesta màgia, aquest poder que té la música de...
T'ha compartit. Perquè la música té aquest poder terapèutic, però per totes les persones, eh?, amb diversitat i no. Correcte. Té aquest poder terapèutic. I és un projecte molt xulo, no sé si és innovador, si l'estrereu ara o no, i tinc la sensació que en aquest sentit, diuen en castellà que en un castart, diguem-ne, la dicha és bona, però que anem una mica allò tard, no? Dius, hosti, una cosa tan xula, és innovador o no?
Sí, mira, malauradament el tema de la música és un tema que és molt estrany, però és així, tal com dius, que arribem tard, jo no sé si arribem tard o no, perquè això no... No parlo vosaltres, parlo com a societat, anem una mica tard. Sí, sí, sí, correcte, com a les escoles, per exemple, l'educació musical o...
o els músics en si avui en dia, no?, com la seva situació professional és com una mica estranya, amb l'important que és, no?, hi ha els beneficis, tu ho has dit, terapèutics o d'expressió corporal, i encara hi ha així, doncs és una cosa que queda com una miqueta en un ladito, no?,
De fet, quan crides un professional a casa, se t'espatlla la rentadora, et passa un pressupost i aquí el tens. En el ram artístic, dels músics, dels tècnics sobretot, sempre tendim a rebaixar-ho, però m'ho faràs més barato. Però aquest és un valor que ara no vull obrir. Un dia l'obrirem, si voleu podem fer una taula rodona sobre la relació del contractant amb els contractats, en aquest cas en el món artístic. Però ja en parlarem. Qui és la Susana Voresa? Què es dedica? I per què és la mare d'aquest projecte?
Doncs mira, jo tinc un fill que es diu Ander, que té 23 anys, és un jove amb discapacitat intel·lectual. I arrel de situacions que vius, que les tens molt a prop perquè les tens a casa, vas veient necessitats que no les trobes i que estaria molt bé tenir-les. Com per exemple l'espai jove que vam crear fa 4 anys a Vila Sadamar,
que vas venir-ho a parlar aquí a la ràdio. Exacte, ja fa quatre anys d'això que vaig venir aquí. I és un espai d'oci per ells. Així com hi ha els altres espais joves, ordinaris, vam crear un que sigués adaptat per ells. Avui en dia és un èxit i hi ha llista d'espera.
Amb la música què ha passat? Doncs una mica, perdó, el mateix. Nosaltres a casa som molt de música, sempre hem escoltat molta música, anem molt a concerts en directes perquè ens agrada moltíssim, a mi m'encanta ballar, ballo moltíssim, i tot això suposo que s'ha anat transmetent a l'Ander, el meu fill, que des de ben petit escolta molta música. Ell fa bateria, a centres musicals fa bateria.
L'Ander, si aneu pel carrer i veieu el cartell del taller inclusió musical, és ell. És ell, sí, ell fa bateria. I llavors vam pensar, per què no ens imaginem, perquè va començar així, ens imaginem un lloc on pugueu anar a fer la música al vostre ritme i que pugueu fer les funcions a final de curs i que us pugueu expressar i que cadascú tingui el seu ritme i sigui respectat.
I vam començar així, a imaginar, a imaginar, i a poc a poc es va gestar Tim. I arribeu a l'aula de música, m'imagino, parleu amb la seva directora, la Maritxell Gineja, i aquí ja comenceu a donar-li forma, el pensament es transforma una mica en realitat, no? Correcte, correcte. Com va aquest pas?
Aquest pas funciona, doncs mira, després de tenir el projecte a la ment i a la imaginació, per dir d'alguna manera, el que és la idea, la idea se'l presenta, clar, necessitava l'espai on pogués desenvolupar tot això. Tota aquesta idea s'havia de consolidar d'alguna manera. I com que és una iniciativa social i un dels requisits bàsics era que fos o gratuït o molt, molt, molt econòmic, perquè això també seria un altre debat,
i necessitàvem un espai on ja la infraestructura tingués tots aquests materials i havia de ser una escola de música. Vaig anar a parlar amb la Maritxell que des del minut zero va estar superinteressada i em va encantar el projecte i llavors ja vam començar a créixer i a organitzar-ho. I això comença aquest divendres de dos quart de sis a dos quart de set de la tarda, tinc entès, i que feu la presentació, no? Hi ha molta gent interessada o no?
Doncs no ho sabem, però jo crec que sí, que hi ha molt bona acceptació. Penso que la gent està molt contenta i sembla ser que tenim bastants participants ja esperant a poder començar, que ens omple d'alegria, la veritat. I tant, l'objectiu és terapèutic, evidentment. L'objectiu és que ells tinguin també un espai com qualsevol altra persona per anar a estudiar música. Hem de dir que el preu és molt reduït, crec que són 20 euros, no? 20 euros, la quota mensual, sí. La quota mensual.
I l'objectiu és que hi hagi una banda o no inclusiva? Claro, por supuesto. Mira, un dels objectius que ens fa més il·lusió a nosaltres, i sobretot a ells, és que puguin representar, o sigui, puguin fer l'audició davant de les persones, de les famílies, que tinguin el seu moment de glòria, com normalment...
tenim tots quan estem fent música, que tenim la nostra audició. Això serà al final de curs i als concerts de Nadal, com a mínim. Sí, sí, per supuesto. Després vols, després vols, gires, després ja gires directament. Ojalá, ojalá. Escolta, i l'Ànder com us ho pren, això? És a dir, quan li vas dir, escolta, mira, hi ha la possibilitat de fer això que he dit? Perquè fa molt que toca la bateria, l'Ànder, o no? Sí, ella fa, doncs, jo farà sis, set anys. Sí, sí, de forma intermitent, de vegades ho ha deixat. A casa, eh, estic parlant? A casa toca, eh?
O va a classes? Ell va a classes, ha tingut professors particulars i va a un centre de música. I què et diu quan li dius Miranda? Ell està molt content perquè li agrada molt tot el que és la percussió en general, li agrada molt. I clar, està molt content. De tota manera, ell tampoc deixarà les seves classes i seguirà amb timp. Vull dir, tot el que sigui reforçar i avançar, endavant. Molt content, clar.
Doncs una iniciativa social amb aportació de 20 euros mensuals, un taller de cant i percussió, un grup rodís. Cant i percussió, de moment, eh? Sí. No es farà... De moment no s'obren més instruments, eh? No, mira, t'explico, si vols, molt ràpidament. Explica, explica. Jo volia fer també teclat, piano. A mi m'agrada molt tot el piano. I vaig pensar, doncs vinga, piano. Però saps què va passar? Que preguntant i donant veus i parlant amb ells, perquè jo tinc molt accés amb ells pel meu fill...
I els hi explicava, mira què us sembla això, i tots ja, bueno, cantant. I saps què em va sorprendre molt? Que molts em deien, jo vull cantar, jo vull cantar. Els hi feia molta il·lusió cantar. I vaig dir, doncs fem cant. I llavors ens hem obert una classe, una sessió de cant.
Em queda l'atenció, evidentment que hi haurà sortides, hi haurà equip docent especialitzat, però em queda l'atenció que l'objectiu del projecte és oferir un entorn adaptat i segur. Parlem d'un espai on es respiri confiança, és a dir, que ells i elles vegin que és un entorn assegurat, perquè el món no és un entorn segur per ells i elles, no?
Bueno, això també seria un altre debat. En el món hi ha entorns de tot tipus, depèn molt d'on vagis a parar, no?,
Hi ha molts interessos i hi ha moltes coses que de vegades queden amb una part una miqueta més fosca, per dir-ho d'alguna manera. Però el que és molt clar, molt senzill i molt evident és que un entorn segur, si el crees, tant tu com jo com ells, vindran i voldran que hi hagi una continuïtat.
Però jo el que a mi que referi més que res és que quan vagis a veure'ls no et salti els ulls. Oi, mira, és que tenen un punt de discapacitat i tal. No, és a dir, és un grup de música que està oferint la seva pròpia música. Correcte. I aquest és un dels objectius, no? Sí, sí, sí. De fet, ja n'hi ha, eh? Perdona que t'ho digui així, eh? Lluny de la pena, no? Oi, mira. Pobrets, no? Lluny del pobrets. Això és el que ve més... Segurament amb ells també, eh? Són els principals afectats. Per tant, lluny del pobrets.
Claró, claró, sí, sí, sí, sí, aquest és un dels punts principals. De fet, ja n'hi ha, eh? Ja n'hi ha, hi ha alguna associació a Badalona, si no m'equivoco, i estan fent gires i bolos, eh? Sí, sí, sí, sí. Ja t'ho dic, d'aquí poc gires. Vull dir que lluny dels pobrets, perquè tenen unes altres capacitats i precisament la musical tenen una sensibilitat que a nosaltres moltes vegades ens fa com una mica de vergonya mostrar-la, no?
Tot i que és com un alivio, no? Quan la despréns et sents molt aliviat. I ells aquesta vergonya no la tenen tant. Per tant, pot ser superinteressant el resultat. Saps què tinc la sensació? Que vosaltres, sobretot els pares i mares, teniu una paret molt alta davant i com l'aconseguiu tirar a terra ja tenim l'altre espai. Vinga, en ve un altre. Ara la música. Després l'esport. I heu d'anar derribant parets una darrere a l'altra per buscar oportunitats.
Sí, sí, és una miqueta així. Mira, la bona notícia d'això que comentes, que estic tothomment d'acord, és que hi ha molta feina per fer. Vull dir, jo ja tinc a cap una altra cosa. A veure, explica'm. No, no, no, te l'explico. Una miqueta, una miqueta. De què va, de què va.
Seria més enfocat per adults. Hi ha més per adults perquè tinguin més un lloc on professionalment poder realitzar-se una miqueta. Però això està molt a l'aire. Però el que et vull dir, el que em comentaves, és que hi ha molta feina per fer, moltes parets per derrumbar.
Perquè tu, a través de l'Ànder, t'has projectat una idea, que és un objectiu que és som-hi, no? És a dir, a través de l'Ànder t'has convertit en una mica una mare reivindicativa, no? Bueno, no, mare reivindicativa. Reivindicativa en el sentit que si tens un objectiu vas a parell. Bueno, a veure, jo sí veig que... Mira, la pregunta és molt senzilla, és per què no?
Per què no? Quants cops te la preguntes? Eh, doncs mira, quasi cada dia. Quasi cada dia. Perquè moltes coses és, bueno, això millor que no, això millor que no. I si tu pares a pensar, dius, però per què no? Potser anem una miqueta més lents, potser ho hem de fer... O no, o no.
O no, o fer-ho d'una altra manera, o sortir molt abans de casa, o sigui, és un altre ritme, en realitat. Però no vol dir que el ritme sigui millor o pitjor, simplement és un altre ritme, que jo també m'he acostumat ara a la meva vida a portar-ho i estic encantada, eh? Clar. Encantada. I el motiu de la bateria, l'Ander, què va ser? Que és l'instrument que més li agrada? Com va això?
Doncs mira, no ho sé, li va agafar per la bateria ja quan era molt petit, que de fet la teníem a casa, la vam haver de treure a casa de l'àvia, que és molt més gran i no molesta tant. Sí, sí, perquè molestava els veïns. Li va agafar per tocar la bateria. Jo crec que el tema de la percussió el portem tots molt interioritzat dintre, no? És un tema molt d'anestros.
i la sentia molt interiorment i llavors li va agafar per la bateria va començar a tocar-la i la veritat és que té bastant de feeling ara ja comença a detectar una mica què li agrada més què li agrada menys ja té criteri Com és el seu dia a dia? Toca cada dia? No, cada dia no toca però toca entre 3 i 4 dies a la setmana Un al centre i després ell va practicant
Li agrada molt anar a concerts en directe, és molt observador, moltíssim. Quin tipus de música li agrada? Doncs mira, li agrada, com a tots els joves, perquè té 23 anys, li agrada molt el reggaetón, la Shakira li encanta... És que això pot ser un altre meló que obrim, no? Quan arribem allà divendres i diguem, va, què toquem, no? Aquí que per gustos colors diuen, eh?
Sí, bueno, de fet, és un tema que hem parlat amb els profes, eh? De dir, bueno, sí, home, hauran de guiar una miqueta el què, perquè si no acabarem aquí fent reggaeton. Que no tinc res en contra, eh? Però, clar, també es tracta una miqueta de fer cosetes potser més... De fer música, de fer música. Sí, de fer música. Però, bueno, també, com que són persones molt sensibles, també tot el que és més melòdic, i més jacero, i més suau, també els hi entra molt bé, eh? Et sorprenen molt, eh? Tenen molta sensibilitat?
Com nosaltres, ja de tot, hi ha persones que la tenen més interioritzada i no... Jo el que sí que he detectat és que, per exemple, quan estic amb ells escoltant música i ja t'he dit que a mi m'agrada molt ballar, llavors quan balles també els dones l'opció que s'obrin ells a fer les seves coses, tanquen molt els ulls.
quan estan fent alguna cosa musical. I això és molt important perquè vol dir que t'evades i et deixes anar. És el que et deia abans, a nosaltres tenim més prejudicis i ens fa més vergonya fer això. En canvi, ells no tant. Això és molt valuós perquè llavors deixen anar. I quan deixes anar, surts d'aquell taller...
Millor del que has entrat. En principi, quan puges a un escenari, la vergonya l'has de deixar baix, diuen. Per tant, doncs, ho porta bé. I a partir d'aquí pot sortir algun grup, pot sortir alguna coseta, com a mínim per fer. Ja ho veurem. Quan fa que esteu gestant aquest projecte? Doncs mira, és molt interessant aquesta pregunta perquè fa exactament nou mesos.
Mira, doncs, l'hem gestat com un part, quasi. T'ho juro, fa 9 mesos. Ahir ho parlàvem i dic, que fort, és com un part. Sí, sí, a parir, divendres pariu. Sí, divendres parim. Fem la presentació, que mira, aprofito per convidar tothom, és aquí a l'Aula de Música Vila Sada Mar, divendres 14, de 5 i mitja a 6 i mitja aproximadament.
I es presenta a la gent interessada, o a públic, o a qui... Qui vulgui, tothom, ober a tothom. Home, evidentment vindran les famílies, hem convidat entitats, que espero que s'hi poden, vindran, i sobretot els participants, m'imagino. No sabem a hores d'ara quants participants, eh?
No ho sabem, no ho sabem. Comencem ara i tot és molt nou. És un projecte que, com m'has dit abans, sembla mentida que aquestes coses encara no estiguin tant en marxa. Vull dir que estem aprenent i evolucionant. Per tant, comencem de mica en mica, poquet, i si es va fent gran, que és el que s'espera, anirem ampliant i fent més classes i obrint més. Això és la presentació? Vol dir que cada divendres en aquest horari o ja es veurà quan es faran les classes?
No, no, ja està tot tancat. Comencem el 9 de gener, després de Reis comencem i serà cada divendres a la tarda. Cada divendres a la tarda. Cada divendres.
Doncs escolta, em sembla un projecte preciós. Et vull felicitar a títol personal a tu, com a, podem dir, mare del projecte, la Susana Borés, també a l'Aula de Música, amb la Meritxell Ben Aixalcat davant, per fer una cosa tan interessant i portar l'emoció. Jo diria que la música és teràpia per a tothom. Per tant, ens anirà molt bé escoltar-la, tocar-la o intentar-la tocar. És a dir, la música és teràpia. Moltes gràcies, sí.
T'agraeixo moltíssim que avui he estat a la ràdio, que tingueu molta sort, moltíssima, i que vagi molt bé, Susana. Moltíssimes gràcies per tot i... Música maestro! I tant que sí, endavant. Ens explicareu com va el projecte, eh? Quan vulgueu, aquí estarem. Gràcies, que vagi molt bé.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Pilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Agafem la butxilla i ens anem d'excursió. Acabada d'arribar ara mateix de Turquia. Acaba de terra fa 10 minuts.
Libre i motxillera, Erika Castillo, bon dia, bona hora. Bon dia, sí, soc, com esteu? Estàs morena. Què va? Sí, t'ha tocat el sol la Turquia, t'ha tocat. No, no creguis, fa una miqueta de fred, però bueno. Sí o no? Una mica, és que potser és que estic destemplada, perquè acabo d'arribar i no sé què dir-te, però... Vas plorar l'avió? No. Segur? És que estava molt cansada, vaig dir, bueno, vaig adormir, descansa, guarda les energies...
Doncs avui anirem a Turquia primera part. És a dir, vam anar-hi a la primera part, avui serà segona, perquè farem avui Istanbul. Correcte. I la setmana que ve ens explicaràs més coses del viatge. Fem Istanbul avui? Sí, sí, avui fem Istanbul, perquè Istanbul és molt Istanbul. Doncs vinga, doncs anem i cap allà, som-hi! Doncs vinga, com ha anat això? Explica'm.
Doncs mira, acabo d'aterrar i tinc unes ganes de veure aquesta ciutat que flipes. O sigui, ja vaig estar-hi, com ens vaig comentar, però tinc molta il·lusió perquè ara és diferent. O sigui, quan hi vaig anar era com més estiu, ara ja fa com més fresca, i bueno, perquè després ja aniré a altres zones, però l'objectiu és poder explicar altres històries. L'altra vegada que et vaig explicar coses. Doncs va, explica'm, explica'm, explica'm. A veure, explica'm Istanbul. Per què val la pena anar a Istanbul?
A veure, Isambul és un lloc que és que no s'acaba mai. O sigui, realment és com la barreja entre l'Orient i l'Occident i té tants barris, però tants barris que no surten. Així és com a les guies i que has d'esbrinar que t'has de perdre per allà pels carrers perquè, clar, la gent pensa allà, Sofia!
O a la mesquita de Soleima. O a la torre Gàlata. Però és que hi ha uns barris que són superguais i és que 4 o 5 dies no dona temps. Estava mirant ara els barris. N'hi ha molts de xulos, eh? Sí, un monton. El que m'agrada molt, i tinc moltes ganes d'esbrinar i de passejar-me, és el barri de Balat.
No sé si l'has vist aquest. No l'he vist ja, vaig a mirar, vaig a mirar. Doncs a veure, jo mentre el mires jo us vaig explicant, perquè clar, tu quan arribes a Istanbul, la majoria de gent es queda al centre, que és la zona de Sultan Ahmed. La zona de Sultan Ahmed està superben connectada, perquè a part, doncs, tenen... La ciutat d'Istanbul té un sistema de metro molt bo. Té autobusos, o sigui, això em va sorprendre, perquè tenen molt bona organització, tipus Barcelona, saps? El servei d'aquests que tens una targeta, la recarregues... No m'ho esperava així.
sincerament. I llavors tenen molta connexió amb els ferris, que òbviament van de tota la zona d'Ushkudar, bueno, perdoneu-me si ho dic malament, amb l'accent així, amb l'accent turc, i hi ha un barri que em fa especial gràcia, que és el barri on es graven les telenovel·les turques. Ah, això, això, això, que acaba d'estar més de moda aquí, eh? Tu creus? Sí, sí, hi ha gent... Potser hauria de fer la meva. Ah, mira, per què no? Ah,
Home, no sé, és que ja tindríem bastanta feina en el tema d'edició i de més, eh? Però t'estic buscant el nom perquè és que me l'he apuntat aquí en el mapa. Mira que he tingut sort que he trobat aquí un espai aquí en el meu hotel que no molesta ningú i parla connexió a Catalunya, eh? Escolta, eh? Mira, mira, el barri es diu... Ostres, és que em fa una mica de vergonya dir-te, o sigui, de pronunciar-lo perquè... Bueno, a veure, aquí no crec que ningú sàpiga turc.
Bueno, espera't. Ai, que l'he perdut, aquí. Bueno, espera't. Està al costat del barri de Moda, que el barri de Moda també em fa gràcia, però és que en aquest barri recorda a mi una mica com el tema de... Doncs que són tot barris residencials i la gent es porta a la cadira de casa del jardí per veure la posta de sol al Bòsfor. Ah, mira, això és molt típic a les illes. A les illes la gent es porta cadires i tal. Doncs mira, la versió durca. I el barri que jo et deia comença amb K, d'acord? Sí.
no t'ho sé dir, és impossible és impossible dir però ho posaré per Instagram en la meva newsletter perquè realment ho has pronunciat millor tu que jo doncs aquí, doncs que sàpigues que tota aquesta zona és supermoni color colorida, oi? és molt colorida, és el que t'anava a dir per tot el tema de les fotos la gent vol viure en viatge però també vol viure experiències i sobretot que la gent ho vegi
A la gent li agrada fer-se fotos instagrameables i que puguis compartir els teus fotos d'estados. Aquest barri és bastant maco i vagis on vagis hi ha una cantonada on fer-te alguna foto. La gent és supermaca i està plena de cafès així supercookies.
De fet, ara que dius això, al barri de Notting Hill, a Londres, que a Londres tothom va allà a fer-se la foto, que és un carrer preciós de colors, els veïns estan tant fins als ovaris i fins als d'allò, que saps què han fet? Què han fet? Estan pintant les cases de negre. Què dius ara? D'aquí a poc allò s'estan queixant i diu prou, perquè per entrar a casa havies de demanar permís. I això és sèrio, eh? A Notting Hill estan pintant les façanes de color negre.
Això és què vols dir? Que m'he de marxar a Istanbul per anar a Londres l'última vegada i per tornar i t'ho torno a explicar? Bueno, quan hi vagis, vas i m'ho certifiques, però en principi això, doncs a Istanbul, que també deu estar ple aquest barri, de gent fent-se la foto i tal, són cases molt maques, molt boniques.
Sí, a veure, suposo que al final tot el tema del turisme és una part que té, no?, la part positiva de l'impacte econòmic i després l'altra part que és més negativa i de convivència amb els veïns. De totes maneres estem parlant de diferents models turístics de ciutat. És un Barcelona...
Però és una millora de distribució de la riquesa. És veritat que quan una cosa es fa molt famosa, al final incomoda la gent local i tampoc és la idea. És per això que es promocionin també altres barris i per això també us vull explicar altres zones, perquè al final...
Si sortiu d'aquest barri, a uns 15 minutets està el barri de Moda, que es diu Moda, així és del qual, que és on et comentava que surt la gent a les cadires i això m'ha fet molta gràcia perquè crec que és com una part més familiar, no? No és el típic Istanbul dels basars, de les espècies, de les mesquites, sinó com que veus...
un contacte com molt més local i més autòcton sempre des del respecte, no?, per la gent que tu estàs, que tu estàs de viatge allà, però que la gent viu allà. Llavors has de ser com molt respectuós, no?, amb el seu estil de vida i com viuen ells. Clar, clar, clar. Escolta, això et vull preguntar, eh? El fet de, ja t'ho he preguntat moltes vegades, però ara que estàs així en directe, el fet de ser dona i anar sola t'has sentit una mica incòmoda a Istanbul o no?
No, la veritat és que m'he sentit molt còmode. Potser és perquè ja he viatjat molt, però no sento que... És el que deia una mica l'altre dia, no sento aquesta diferència. Sí que és veritat que quan vols entrar a una masquita i, a més, t'has de tapar el cabell, t'has de treure les sabates, no pots mostrar ni els ombros, ni tampoc les cames... El període que sempre portes. Exacte, el període que sempre porto. Però no m'he sentit
ni discriminada, ni que et mirin malament. Saps? Com, per exemple, a Irak sí que em va passar això, que al final és molt diferent. Però a nivell de país musulmà, jo crec que per una dona és una bona porta per iniciar-te en aquest món. Per exemple, a Marroc em vaig sentir com molt agobiada en aquest sentit. Sí, en quin sentit? Explica'm això.
Doncs em vaig sentir, quan anava al basar, et faré dues similituds, no? En els basars de Marroc, m'he sentit com, per exemple, el de Fes, em vaig sentir com que la gent era molt pesada, molt insistent, des del respecte, eh? Ho dic que al final tot són cultures, però que compra això, compra-lo a l'altre, tu li dius que no, i vinc a regatejar-t'ho, i és com, ostres, estàs agobiant, no? I arribes a l'hotel agotadíssima. Això passa a mi també, no cal dir que... A mi que no em passa, eh? A tu et passa això. A tu et passa això.
Tu vas a alguns mercats i et sents agobiat. Mira'm això, mira'm allò. Escolta, si vull comprar ja compraré. El mercat, diguem, de fruita, verdura i carn i peix, eh? O sigui, això passa. Ostres, a mi no. Això passa. Sí, sí, sí. Deuen veure cara de comprador.
Potser sí. Potser sí. Doncs jo això ho assimilo més a certs països i a mi això al Marroc m'agobiava molt. En canvi a Turquia, a Istanbul, la resta del país no ho sé encara on no hi ha arribat, ja us ho explicaré, a veure els contrastos, perquè clar, segons la regió que sigui més tradicional, però el Gran Basar
Jo em poso a parlar amb la gent i inclús m'expliquen, recordo que l'altra vegada que vaig venir, vaig estar parlant amb un noi d'una botiga que em va preguntar què em dedicava i em va estar explicant que estava estalviant per fer-se una agència de viatges, les seves històries, i en cap moment que a vegades dius, potser m'explica tot això per vendre'm, no? O perquè... No, no, en cap moment va ser, bueno, doncs gràcies i vaig marxar i ningú... I la tàctica estic esperant el meu marit que arribi, l'has fet servir, eh?
Calla, calla, que tinc l'anell allà del... Tinc un anell que m'haig de comprar fals. T'estic veient la cara, Enric. Per favor, explica'm això, sisplau. A veure, noies, dones del món, que vulgueu viatjar soles, és molt important tenir... Mira, ara que ho dius. Oh, boníssim, això. Si tenim un anell del típic tòxic, l'ex, el que sigui, que el tens allà amagat i t'ha fet pena tirar-lo, és el moment de rescatar-lo, i si no, Amazon...
venen ells falsos. Si no, el que tu vulguis. Que tingui un brillantet. Llavors, te'l poses i, el típic, estàs sola? No, no, estic esperant el meu marit. O... Puc seure aquí? No, perdona, està ocupat el meu marit. O...
Amb la nena, el meu marit. No, però fas així amb el cabell, perquè això no em deu. Et fan l'anell així i ja està. I un altre tema és la típica foto, la mítica foto amb un nen. Això és brutal. El meu fill i el meu marit. O una nena. Tu el xat GPT, que utilitza el xat GPT. O els teus nebots, o qui sigui. Li pots demanar una foto abans de marxar? Vesteixem de núvia i posa'm un nòvio al costat?
Sí, el que passa és que ara la gent no és tonta i ja sap que el xat GPT fa aquestes coses. Però real, perquè clar, tu pensa que en alguns països tu no pots anar-te'n amb el teu nòvio si no esteu casats, no pots anar-te'n amb un hotel. Ja porto l'anell i porto la prova aquí de... Encara no l'he fet servir, però el tinc aquí a mi, a la motxilla. Em sembla espectacular, eh?
Però també és trist, això. Ens en riem d'això, però... És lamentable. Però em sembla d'una estratègia tan bona. És boníssima. És boníssima. Perquè, bueno, al final, jo no li dic a ningú que vaig sola.
No, clar, tu no vas amb un cartell o la viatja sola, digue'm coses. No, i llavors, doncs, amb el meu anell, jo, meravellós. I llavors, doncs, mira, si t'interessa i vols lligar el que sigui, doncs te'l treus, no? Però en situacions que dius, uf, no, saps? Te'l poses. No, i encara em dóna més. Mira, me'l trec i li ensenyes com te'l treus. No, home, no, perquè no te'l vegi, està? No te'l vegi, no, no. Escolta, escolta, i el viatge amb avió quant dura d'aquí a Istanbul?
Doncs mira, la veritat és que mai ho sé. Perquè jo em lio i jo ho sé, jo l'he agafat a les 12 i he arribat a les 6 i mitja. Però al canvi d'hora. Clar, llavors jo em deixo portar. És igual. Piloto llévame. Piloto llévame tal qual. Sí, perquè clar, d'Arenys a Barcelona, Barcelona a aeroport, ja és com més igual, saps? O sigui, tributant que no ho miro, això. Quan ho miro en el bitllet d'avió, sí, però a l'hora de la veritat... Et és igual. Dorms, tu ets a dormir a l'avió.
Doncs mira, saps què faig anar a l'avió? Per mi l'avió és com una mica parada estratègica. Jo sóc una persona que pensa moltíssim, moltíssim. Llavors sempre porto la meva llibreta i començo a escriure, però escric moltíssim d'idees, de projectes, de coses que puc fer amb les meves clientes, de millores, de productes, de no sé què. I llavors també, a part de fer això, com que no hi ha internet, em dedico a ordenar
coses a l'ordinador o a reestructurar... O sigui, estic treballant a l'ordinador. O sigui, que si tens algú al costat que s'avorreix, deu estar mirant què fot aquesta. Sí. I en els autobusos també el mateix. També ho fas, eh? Sí. O sigui, no perdo oportunitat. Jo he treballat en aeroports, en fronteres, en deserts, en tot. Perquè la meva ment dóna moltes voltes. I només dormo si estic molt cansada. És petit el món per tu?
Ostres, aquesta pregunta no m'ha fet mai, eh? En quin sentit? Què vols dir? Has viatjat tant amunt i avall i tal? Digue, deus tenir el món, deus ser petit per tu. No crec que sigui petit, el que passa que potser li trec la part extraordinària del que és el poder viatjar. O sigui...
S'ha convertit en una cosa que disfruto molt però que alhora és com bastant freqüent a la meva vida. Llavors és com... No sé, hi ha gent que espera un any o dos o tres per fer un viatge i jo, gràcies a Déu, els puc fer més sovint. Llavors és com... Ho he com normalitzat. No sé si et contesto la pregunta. Sí, sí, sí, perfectament. He normalitzat una mica més.
Molt bé. Va, què més que Istanbul? Va, aquests primers compassos. A veure, us recomano moltíssim de veure l'Aia Sofia, que és l'església així com més principal. El que passa que un truc, o sigui, crec que s'ha encarit molt la ciutat i és caríssim entrar a aquests llocs. No sé si vaig pagar entre 40 euros o una cosa així...
i té dos parts la part de baix que és pels creients i que van a practicar i la part de dalt sempre t'has de tapar i em va encantar tota la part de l'estructura realment es pagaria és una cosa que és molt maca i que s'ha de veure una vegada ara si hi aneu recordeu-vos que l'hora d'einar és la millor hora
Perquè hi ha unes cues brutals i es pot comprar el tiquet online. I just al costat hi ha una meravella que m'hagués agradat viure en aquell moment perquè és una joia arquitectònica que aquest sí que ho pronunciaré bé perquè sí que m'ho sé, que és el Palau Topkaki. Topkapi, perdó.
És com si fos... Sí, és un palau realment... Necessites com dues hores per visitar, perquè té jardins i té diferents càmeres. Es pot fer amb una audioguia o amb una persona que t'ho expliqui millor. Perquè és com que... Bé, doncs tu pots anar per lliure, però realment no t'enteres de la història. Tu que ets més, d'audioguies o de guia? O de guiar-te tu? Mira, jo amb l'audioguia em perdo, no m'entero.
Jo prefereixo que algú m'ho expliqui. Hi ha coses que el que dèiem en el programa anterior, que si et gastes 40 euros per entrar en un lloc, jo prefereixo que algú m'ho expliqui. És com anar d'un viatge. Què vols, anar-hi tu sol o que algú t'acompanyi i t'expliqui les coses?
Perquè, sobretot, a nivell històric, hi ha persones... Jo, per exemple, soc bastant dolenta a nivell d'història. Llavors necessito que algú m'ho expliqui. I a mitjans que m'ho expliquen, doncs, me'n recordo més. Tu, Erika, ets una persona que sap estar sola, perquè per això viatges sola. Sí. Però hi ha algun punt del viatge que diguis, hòstia, no, jo necessito contacte amb algú, vaig a parlar amb aquella persona.
Sí, clar que em passa. I també, sobretot, del moment vital. Hi ha vegades que portes molt de temps viatjant sola i ja m'he avorrit d'estar a mi mateixa. No perquè no m'agradi estar a mi mateixa, però hi ha un moment que necessito obtenir més informació o compartir amb una altra persona...
per sentir-me acompanyada. I no passa absolutament res. Però hi ha moments que sí. I en l'altre viatge que vaig fer d'Istanbul em va passar una mica això. Perquè jo portava, doncs, 10 dies o 12, no sé, quan vaig estar a Irak, i portava molt voltatge a sobre. Vull dir, portava moltes experiències i, clar, havia estat amb un guia i, saps, diferent. I quan vaig arribar a Istanbul em vaig fer un plof que em vaig caure. Vaig dir com...
Com pot ser, no?, que jo soc una persona que li ha d'estar sola i que disfruta, però ara mateix... Potser és que necessito compartir aquestes coses amb una persona. També afecta, també, a l'hora d'escollir on estàs, a quin tipus de barri, perquè al barri on em vaig quedar no m'hi hagués quedat ara. O sigui, em vaig quedar en un barri que era més econòmic, també en el centre, però no hi havia moviment. Llavors, també, la part de sentir-me sola es va aguditzar. Sempre dic...
pots anar on vulguis, que si et sents sola et sentiràs sola on sigui. I la nit d'Istanbul...
Doncs mira, a l'anar sola jo practico una regla, que realment la segueixo seguir. I és que quan cau el sol, jo desapareixo. O sigui, jo quan estic al matí, quan surto el sol, jo soc d'aixecar-me aviat i recórrer les ciutats i veure les coses i de més. Però quan ja comença a fer fred o comença a caure el sol, penso, bueno, jo què faig aquí al carrer? Perquè jo no soc una persona a sortir de festa, tampoc.
Però ho penses pel fet de ser dona o no? No, més que res, que ho podria pensar, però no en el meu cas, no, a veure, segons el lloc. Ho dic perquè qui escolti això ara, ella és libre i moxillera, viatja sola i ensenya a la gent, o ensenya, recomana, fa recomanacions a les dones de com viatja sola. Podeu entrar al seu Instagram, libre i moxillera, i ho veureu, per això li pregunto, no per res, perquè s'incorporà dirà què li pregunta aquest. Perquè ella és libre i moxillera i viatja sola per tot el món,
i té un compte a Instagram i té molts projectes per ensenyar i recomanar sobretot a les dones viatjar soles pel món.
No, jo és que també per la meva manera de ser, jo no soc una persona nocturna. Llavors jo prefereixo aprofitar el dia i a la nit recollir-me. També s'ha de ser intel·ligent i s'ha de tenir dos dits de front, el que dic sempre. Ahí donde fueres es lo que vieres. Si tu no veus dones al carrer segons a quina hora o al barri, doncs
no surts. A Istanbul no m'ha passat mai res. Però, al final, com porto tot el dia fent coses, estic cansada i prefereixo
anar cap a casa. I els ciutadans turcs, les turques, com són? Perquè a vegades aquí ens arriben imatges de Turquia de pavellons, etcètera, ara que juga l'Eurobàsquet, o no l'Eurobàsquet, la Copa d'Europa de Bàsquet, es juga i equips d'aquí van a jugar allà i li diuen l'inferno turco, perquè són gent molt calenta, molt cridanera. Són així realment o és una cosa esportiva com aquí ens pot passar?
A mi no m'ha donat aquesta impressió, la veritat. O sigui, sempre em passa en països musulmans que puc parlar més amb homes que amb dones. Suposo perquè al final a les botigues el que et trobes més són homes. I en els bars i a més, a no ser que te'n vagis en una zona com el que dèiem, aquest barri que has pronunciat, o moda, o a més que les cafadries són així com més monis i hi ha més noies de cara. Però sempre parlo més amb homes perquè són els que estan al carrer.
Llavors, a mi no m'ha semblat que siguin gent que crida molt o que faci molt de xivar i, de fet, em va semblar bastant ordenat. El trànsit també bastant ordenat. Vull dir, vull dir, a veure, hi ha un tema una mica caòtic, que és el tema dels autobusos. Els metros i els ferris funcionen bé, però els autobusos és com... Bé, pots estar allà una hora que no passa l'autobús i cadascú et diu una cosa diferent. Però ja estic acostumada a això, vull dir, Sud-amèrica també passa i passa en molts llocs. Potser pitjor, no?
has d'anar amb paciència i saber organitzar-te les rutes. I possibilitat que et quedis més dies dels que toquen o no? O tornaràs aviat? No, aquesta vegada no, aquesta vegada no, perquè estic preparant moltes coses per... per livre i motxinera i per clientes. És que sempre vols que t'expliqui coses. Home, per això... I clar, jo no vull fer spoiler, no? Els periodistes som així. Volem saber.
No, no, aviam, estic tancant rutes i fent coses, però sobretot també el que vull és oferir qualitat. El que vull és oferir qualitat i aquest tracte proper, no? I això es fa parlant amb gent i respectant els temps també del país amb el que vas. Quant et connectaràs avui en directe?
Avui en directe a Instagram? Sí. Doncs mira, ara quan surti de l'hotel i comenci a fer voltes, jo ja començo a pujar stories i el que penjo molt són reflexions i coses que em criden l'atenció. Ja, però et volem en directe també, eh? Què vols dir en directe? Volem fer un live d'aquells que fan els joves, que feu els joves. Ostres, doncs en qualsevol moment, eh? Faràs o no? Quan m'inspiro, sí, sí. O sigui, connectaràs en directe, eh? Jo quan vegi Libre i Motxiller està online, parlo el programa, eh?
No t'hauria pensat, però ho puc fer, eh? Peso, això està molt bé. Mira, hi ha un noi...
anava a dir, doncs, una mica, no, aventurer, ell ho fa, tu ho fas professionalment, però ell ho fa cada dia, que és camioner. I es diu el traginer, el traginer de la tona o alguna cosa així. I ell fa live amb el camión, com para, mare i se servei, l'altre dia estava a França, avui estava a Itàlia, i va connectant, i va explicant coses i tal, no? I la gent li diu moltes coses, i això és molt xulo, quan la gent ho veu. Per això t'ho dic, connecta en directe, a veure què et diu la gent.
Sí, m'agrada molt això, perquè al final és compartir i és com, bueno, doncs, veniu de viatge amb mi, saps? Sí, però una cosa és que tu vegis una història, sí, que està molt bé i que les esperem i que ens expliquis coses, però ara és un live, allò, estic aquí, estic aquí. Resalta preguntes. Sí, sí, la gent, què fots aquí? Mira, estic aquí, que... Doncs ho faré, ho faré. Va, va, va. Aneu-vos apuntant les preguntes, que apareixeré sorpresa, però clar, m'heu de seguir, perquè si no, no us enterareu de res.
Érica, la setmana que vens expliques la resta de viatge fora d'Istanbul? Us explicaré les joies fora d'Istanbul, que no només és Cappadòquia, i us explicaré també els trucs de com triar una companyia d'aquestes de globus, on tirar-se fotos, on menjar, i coses de salseo viajero. Que bé, que bé, que bé. Escolta, el turc el domines, no? No, que va.
Només domino l'actitud i el voler-se menjar el món i somriure a la gent, que la gent és molt maca i endavant. El turc encara no.
Però, bueno, ja m'escriuré jo alguna coseta amb un paper i així el practico cap allà, perquè, clar, l'accent no sé com sortirà, eh? Sí, és fàcil, eh? És fàcil, el tour. A veure, tu parles o no? Home, per favor, que és que... Mira, mira. A veure què et dic, eh? A veure si saps el que t'estic dient. A veure si saps el que t'estic dient. Va. Guten Abend.
Bona nit. Bon dia, bon dia, bon dia. Ostres, és que clar... Bé, potser m'he d'apuntar alguna paraula així clau, no? D'estic casada... Home, amb un Aydin, està bé. Un Aydin. I aquesta, i aquesta, i aquesta. A veure, eh?
Ostres, a mi em sembla una mica rus, això, eh? Sí, és una mica raro. Ja m'estàs enganyant. Tu me vols que me'n vagi a un altre país? Espera, espera, espera. Ah, ja sé què ha passat, espera. Ai, ai, ai, aquestes coses del directe. Ara, ara, ara. Mira, mira, mira això, mira això. Ara no hi sona, ja. Repeteix amb mi.
I Yesilash. Hòstia, tu agafes molt bé, això. Has vist? Doncs jo et dic Erika. I Yesilash. Erika, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adéu, fins la propera.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau. Groc.
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una frustració al poble.
Em sembla molt bé. Doncs què, quina pell anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio.
Es noche de luna llena, tijeras abiertas en la mesa. Si se cruza un gato negro o se te rompe el espejo.
Tocar madera.
Fins demà!
Y alguien nombra lo innombrable, mejor deshaces tu equipaje.
Cuando es viernes, cuando es martes No te cases, no te embarques mal Si alguien te mira mal
Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I amb bona música arribem al punt del migdia. Temps de notícies amb Robert Maza, l'última hora de l'actualitat. Venen les fake news amb la Conchi Barri, l'entrevista que Joan Iscofet li fa a l'entrenador Vilasaleng. Ara mateix el futbol formatiu futbol base del Girona. Met Brutau.
Tocar madera amb el senyor Manol Otena. Tocar madera amb Manol Otena ens fa arribar el punt del migdia, última hora del parlant de tot d'avui i de la setmana. Som-hi!
Les notícies de les 12.
Salutacions, és migdia. Des d'avui fins dilluns que ve, Vilassar de Mar viu una nova edició de les festes de tardor. Uns dies per celebrar la història i l'identitat del nostre poble. La festa vol rememorar el naixement de Vilassar de Mar com a municipi independent de Vilassar de Dalt, un moment històric que va marcar...
L'inici del camí que ha portat a configurar el Vila Salamar d'avui dia. El programa d'activitats s'estructura al voltant dels valors de la identitat, la participació i la cultura popular. Hi haurà espais per la música i el ball, per la tradició i la història i també per la convidència i la festa durant quatre dies. Per tant, des d'avui mateix...
La nostra localitat torna a bategar amb activitats per totes les edats, com són cercaviles, bèsties de foc, concerts, compte a comptes, jocs i moltes altres propostes que faran vibre tot el municipi fins dilluns que ve. Recordem que dilluns que ve és jornada festiva a la nostra localitat. Tota la informació sobre totes les activitats la trobareu al nostre web vilasaradio.cat.
El grup català Les Migues ha guanyat el gremi llatí a millor àlbum de música flamenca per Flamenques a la gala que es va celebrar ahir a Las Vegas. A la mateixa gala, l'artista catalana Aitana va ser guardonada per primera vegada amb un gremi llatí al Premi a millor disseny de portada pel seu quart disc anomenat Quarto Azul. L'artista també optava per aquest disc a les distincions de millor àlbum de pop contemporani, productor de l'any per tot l'enregistrament per Nico Cotton,
i productor de l'any pel tema 6 de febrero inclòs en el disc. Un dels grans protagonistes de la nit va ser Bad Bunny, que es va endur per primera vegada el Grammy llatí a l'àlbum de l'any per David tirar más fotos. L'artista espanyol Alejandro Sanz va ser guardonat amb el Premi a la gravació de l'any per la cançó Prim Palmeres en el jardín. La colombiana Carol G, que sonava com una forta contrincant, va emportar-se el reconeixement a Cançó de l'any per si antes t'hi hubiera contado i Rafael va endur-se el Premi
a persona de l'any 2025 en reconeixement a la seva trajectòria de més de sis dècades de carrera. Leo Messi podria tenir una estàtua al nou camp nou de Barcelona. El president del Barça, Joan Laporta, ha anunciat que la directiva que encapçala treballa en fer realitat aquesta iniciativa durant la presentació del llibre anomenat Jo vaig viure a la masia del periodista del canal Esport 3, Xavi Torres.
Joan Laporta no ha presentat detalls sobre com serà ni qui firmarà l'escultura en honor al geni de Rosario. El millor fruit que ha donat la prestigiosa Acadèmia Blaugrana, però el simple anunci s'ha convertit ja en el primer gest públic de la directiva per impregnar el remodelat estadi del record de l'astre argentí. Recordem que Messi compta també amb monuments a ciutats d'Argentina com Buenos Aires o bé Mar del Plata.
Luis Rubiales, expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol, va ser atacat amb ous durant la presentació del seu llibre Matarà Rubiales aquest dijous a Madrid. Durant l'acte, un individu completament tapat va acostar-se a Rubiales i el crit de poca vergonya li va llençar tres ous abans de ser reduït per la seguretat de la sala. Una estona després, mitjans com la Cadena Cope van identificar l'home com un oncle de Rubiales, un extrem que el mateix et futbolista va confirmar al final de la presentació.
El tiet de Rubiales va quedar detingut per la policia i l'acte va continuar sense incidències. La reacció de Rubiales, que no va poder esquivar del tot l'impacte dels ous, va ser anar cap a l'agressor, però entre els assistents i la seguretat li van impedir. En Humboldt, pas de gegant del Barça contra el Bisla Ploc per apropar-se als quarts de la Champions. Victòria per 30 a 24. A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
Vilassarradiu 98.1 Segueix-nos en directe a través de vilassarradiu.cat La cultura La que hi ha a cada porta i a cada balcó La de qui escriu i la de qui assaja La de qui busca i la de qui escolta La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res La que pren vida perquè tu hi ets Tu també en formes part El teu gest t'ho canvia tot
Més cultura. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Només una, eh? Va, que en una no dones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.pilassaradio.cat Pilassaradio 98.1 FM Segueix-nos en directe a través de pilassaradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Són les 12 i 7 minuts del migdia. Última hora del Parlem de Tot d'avui, de la setmana, a les portes de les festes de tardor. Un moment per saber com cada divendres les fake news de la setmana. Aquestes notícies falses directament i que ens les porta l'amiga Conchi Far. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Conchi Far, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Bé, aquí, mira, aquí vam de repassar les fakes... És que tenia tants que podríem estar parlant més. Sí, sí, sí. No vull avorrir a la gent. Doncs vinga, Conchi, per on comencem avui? Bueno, començarem per la NASA. Ah, mira, la NASA. Recordes que vam parlar el darrer dia que hi havia un objecte interestel·lar, el 3-1 Atlas...
que havia de, bueno, havia de xocar contra la Terra, però passava 200 i escaig o mil de quilòmetres, no? Sí. Doncs ara resulta que està, la NASA ha hagut de sortir dient que aquest cometa 3-1 Atlas no té origen extraterrestre, perquè hi ha hagut certes, però moltes, moltes persones allà dels Estats Units dient que això era una cosa, era un origen extraterrestre i tal, no.
l'Anna s'ha hagut de sortir a desmentir-ho i ja sigui qualificant que aquest objecte interestel·lar com un cometa que no arribarà a la Terra, malgrat que molta gent ens agradaria que vengués el meteorit. Sí, el meteorit on estàs, no? Deien meteorit on estàs. Exacte, exacte.
Bé, ara anem a Espanya i tenim, qui se va dir, se va dir com a cosa certa, que en Carlos Alcaraz, el tenista, havia donat 400.000 euros per a fotets per a l'inundació de Múrcia i Alicante. És mentida, és mentida, ho van publicar a certs mitjans, inclús a diaris,
Però no, o sigui, no és cert. Ell no ha donat ni un cèntim a ningú. O sigui, que se guardi tots els seus milions i que li faci un bon profit, no? I tant, i tant, i tant. Escolta, no té cap obligació, però és que no entenc això que la gent digui... Ha donat 400.000 euros, és que no... Exacte, exacte, però el que no es pot fer també és fer publicar aquestes coses, que no té cap ni peus.
Ara anem a l'Argentina i parlarem d'en Milei, que és un dels teus amics. Home! Bueno, en Milei va dedicar a escoltar música espanyola d'un temps, de fa temps, i va dir que la cançó llibre de Nino Bravo, que és aquella tan famosa, que no fa anys que és mort, pobra,
va dir al Milei que estava inspirada en el muro de Berlín, en la quiguda del muro de Berlín, aquell jove que cau, que travessa el muro, tal i qual. Doncs no, no, o sigui, s'ha fet una petita averiguació amb els compositors d'aquestes cançons i ha dit que la veritable inspiració era la manca de llibertat de l'Espanya franquista d'aquell temps
estava vivint més que ara. Però això no només ho ha dit en Milè, això ho ha dit molta gent, que estava vinculat amb un jove que saltava al mur de Berlín, que el mataven i tot això. Ja fa molt de temps que es va dir això. Sí, sí, i la Lucía Echeverría també, ho han dit molta gent, però no és cert. També han d'anar-te demanar els compositors que, pobres, ja estan més que jubilats i aquest re que t'ha jubilat. I han volgut dir que no.
Després també va sortir un informe publicat que UNICEF, l'ONG, havia dit que a Gaza no hi havia cap tipus d'embruna, d'embruna, de fam, no? S'ha verificat per UNICEF que ell està totalment d'acord amb què ha hagut embruna i que...
se contradiu, bueno, aquestes conclusions que va arribar nada más y nada menos que la classificació integrada de la Seguretat Alimentària. O sigui que era un organisme britànic, un organisme britànic que ho va dir, que va dir que l'UNICEF li ha dit que no hi havia embruna agafa.
També no està mal, no? Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Què més tenim, Conji? També tenim una notícia que ha sortit que el Tribunal Europeu de Drets Humans, aquesta se veu molt bé que és un fake news, que ha sortit, entre altres, el 8TV, que també és molt divertit de veure, que el Tribunal Europeu de Drets Humans van dir que es plantejava autoritzar la poligàmia a tot el continent europeu.
no és cert, o sigui, simplement hi ha hagut un cas d'una persona musulmana que ha volgut ser de reconeguir els seus drets, està encara subiódice, però el que havien dit ells era que se plantejava autoritzar la poligàmia, i jo dic, imagina't si no pots agontar-ne una i agontar-ne tant tampoc no és cap benefici, no? Déu-n'hi-do!
I per altra part, també la regulació del matrimoni depèn de cada país i el Tribunal Europeu de Drets Humans no té res a dir amb la legislació de tipus matrimonial de cada país.
amb aquesta elecció d'en Mandani, que ja li estan atribuït moltíssimes coses i encara no pren possessió fins al gener. Vull dir que tot el que diguem que està fent no ho ha fet. Hi ha moltíssimes coses de xarxes. Encara no, encara no. Encara no, però bueno, ja tindrà temps de fer coses. Sí que hi havia un vídeo viral de musulmans recents, Times Square, allà a Nova York,
que no és de la victòria d'en Mandani, sinó que és del ramadan del 2022. Vull dir que... El que sempre d'any, no? Que sempre estan extrapolant imatges i dient que n'hi ha moltíssimes, moltíssimes que podríem tenir un programa només per les imatges que s'estan...
difonen dient que són una cosa i són una altra. I, bueno, i a què veurem amb Donald Trump? Home, ja anava a dir, què passa avui? Què passa, que no hi ha fake news? Impossible, això no és possible. Ah, bé, doncs, t'acomp. A un berenar, a un desallun amb els senadors republicans que se va fer el dia 5 de novembre,
Trump, el nostre benvolgut amic, va afirmar que per anar al supermercat a una benzinera s'havia de donar la identificació. Ell va dir, you have to give ID, i ho va fer servir com un argument per exigir lleis més estrictes d'identificació perquè la gent pugui votar. Això ha estat desmentit, no feia falta tampoc que se desmentís,
però ho va dir a senadors republicans en aquesta edat. I bueno, però avui ja crec que tenim... Ja ho tindríem, ja ho tindríem. Doncs escolta, Conxi, fantàstic. Cada setmana amb la Conxi fa repassem les fake news de la setmana, cosa que li ha agraït moltíssim. Conxi, un plaer. Divendres que avui tornem. Molt bé, moltes gràcies. Bon cap de setmana. Igualment, gràcies.
Un quart d'11 en punt, un quart d'11 dic, un quart d'una, un quart d'una en punt. Joan Escofet va assentar l'estudi de Vilassar Ràdio al bo de Met Brutau, l'amic Met Brutau, exentrenador de la Unió Esportiva durant moltes temporades al futbol base i ara es troba al futbol formatiu del Girona Club de Futbol. Parlem de la seva trajectòria, parlem i parla en aquest cas Joan Escofet a Met Brutau, som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Pausa i tornem. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi! Quan esculls Peix Local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Met Borutau, temporada mega exitosa l'any passat. Portaves l'infantil a la sub-13 de la Girona. Com va anar la temporada? Explica'ns-ho.
Per començar a ser la primera temporada del club, amb moltes ganes i el record sempre queda. I si va acabar l'últim mes d'aquella manera, celebrant dos títols, va ser excel·lent. Però en aquest sentit, aprenentatge, sortir de la zona de confort, que al final portava 17 o 18 temporades al Virassamac com a jugador i ara ja era la vuitena o novena temporada com a entrenador.
Molt content perquè el que notes diferent, que és el que a mi m'apassiona, és les ganes del jugador a arribar a intentar ser futbolista professional. Llavors, en aquest punt estem dins d'una cantera la nostra feina, a part del que és tot el tema col·lectiu, és millorar l'individual del jugador i això, quan veus la diferència, es nota molt. Quins títols vas guanyar amb el Sub-13?
Bueno, era el primer any que es feia aquesta categoria sub-13 infantil i jo ja abans de començar, quan em van comentar una mica els nanos que tenia, doncs ja vaig veure el llistat i, ostres, hi havia algun jugador que era molt interessant i vam aconseguir al final guanyar la Lliga, que va ser amb un punt de diferència el Barça i va ser una mica a l'èpica i al final després ens el vam trobar també a la final de Copa Catalunya i a Badalona, doncs vam aconseguir guanyar el títol també.
És a dir, un doplet que va més enllà, a veure si m'explico, a part d'un doplet excel·lent, a més a més, guanyat contra el Barça i en categoria de formació o qual cosa, no sé si algun equip del Girona havia aconseguit un doplet en un sub-13.
No, mira, el Girona l'any abans el cadet havia guanyat, en teoria, a futbol base la primera Copa Catalunya i, bueno, va ser una gran fita. De fet, jo des de fora ho seguia i, a més, coneixia jugadors i entrenadors d'allà. I, bueno, sí que, com que al ser el primer any que existia la Sub-13, va ser la primera lliga.
l'hem aconseguit nosaltres, i crec que a nivell estadístic el club no tenia lligues a Divisió Honor, Divisió Honor és la categoria on estan el Barça i l'Espanyol, llavors sí, clar, com a repte va ser molt maco, llavors ara estem amb el repte aquest, que en teoria cada categoria que passa és més complicat guanyar partits, perquè tot es va igualant, també el nivell d'entrenadors, que ja va ser molt a l'any passat, però cada vegada és millor, llavors intentar repetir-ho, el veig acostar-nos alguna temporada, pot ser un gran objectiu.
Com arriba en Ben Borutau a la Girona? Entenc que vius allà. Com arribes i com és el dia a dia vivint a Girona? Jo portava ja 3 o 4 temporades. Jo des que vaig començar amb 16 o 17 anys m'he cregut bo, que m'apassiona i que tenia possibilitats, però ara miro enrere i veig que estava una mica enganyat. Llavors, sí que és veritat que una vegada vaig tenir una xerrada amb un excoordinador de Girona que no va tenir res a veure i em va dir, nano, si vols
Entrar a una cantera professional, competeixes molt bé, però hem d'intentar ser més protagonistes en pilota. Vaig estar dues o tres temporades donant-li voltes a aquest tema, a intentar ser protagonista, i com que a la lliga aquesta de caet preferent vaig estar quatre temporades amb el caet al Vilassamar, doncs ens enfrontàvem al caet B del Girona, que és el que estic portant jo ara, doncs, bueno...
fèiem bons partits, els hi trèiem la pilota, que allò és complicat a un Barça, a un Espanyol, a un Girona treure la pilota, i això va anar sonant allà dins del club. Sí que és veritat també, com que algun jugador que vas entrenant algun dia se'n va provant en aquestes canteres, doncs, com que t'he dit, que una de les coses importants dels entrenadors és millorar
o fer pas endavant amb els jugadors, doncs quan vaig entrar al club el que em van demanar és, un, que amb l'equip, amb els jugadors que hi ha al Girona, si podia anar repetint aquest tipus de futbol, i dos, doncs si un jugador que era un 8 el podia fer un 8 i mig, doncs ja era un pas important dins del club. En Met Borutau pot desenvolupar el seu criteri, la seva manera de jugar, o el Girona marca unes directrius a les quals tu una mica t'has d'adaptar?
Al final, quan tu entres al club o quan tu ja vas formant part del futbol base, veus de què funciona cada club, cada club té les seves característiques. Primer, per la història passada i també per la gent que estava anant en aquell moment. Llavors, el Girona ja fa anys que intenten fer un bon futbol.
I òbviament ells et demanen que no surtis una mica dels paràmetres. Sí que és veritat que com que estem amb nanos i el creixement del nano és molt important gràcies a la motivació de l'entrenador, perquè al final si l'entrenador que està 8-10 mesos amb el jugador no té aquestes ganes en el dia a dia ni de superar-se ni d'ajudar el nano,
Jo crec que aquest equilibri entre ser tu com a entrenador i anar progressant, deixant-te ajudar, òbviament, crec que en el dia a dia, que és molt important que aquí en aquests clubs és on es millora, doncs entre això i els criteris que va marcar en el club, doncs cada vegada jo també em vaig apropant més, però sí que és veritat que des de l'inici s'ha d'anar ficant tots els paràmetres una mica en línia perquè no és tan poc tan fàcil, perquè és el que et dic, s'ha de guanyar,
perquè estàs en un club on és important guanyar, però el com a vegades és molt important, però si pares a mirar només el com i després no guanyes, doncs tampoc no és el més important. Llavors, dintre de tot això, també és intentar, que no és fàcil, tant pels nanos com tampoc per nosaltres, ni tampoc pel club, que hi ha molts jugadors dins de la plantilla, que aquest equilibri d'anar jugant bé, anant canviant peces setmana a setmana o cada 40 minuts, que no baixi aquest ritme competitiu ni aquest nivell de pilota, que és el que ens demanen.
El que està clar és que t'hi sents còmode, quina és la, fem futbol ficció, la idea del joc d'en Met Borutau, la idea, ara sense pressions i aquesta adaptació que estàs fent al Girona.
A mi m'agrada ser una persona protagonista i atrevida, llavors crec que si a sobre tens bons jugadors, doncs m'agrada tenir la pilota, i sí que és veritat que això també dins del club ens ho marca molt, que amb la força de gol, d'anar a buscar el gol, l'abans possible. Si ha de ser amb tres passades, si és possible, doncs amb tres passades, i si ha de ser amb 25, com qui diu, doncs amb 25. Però sí que jo em sento còmode quan l'equip està vivint a camp rival, quan el rival és el que...
tu vas portant-hi l'iniciativa, sí que és veritat que hi ha molts des vegades que tenim el dubte amb els entrenadors d'allà al club o també de fora amb algun company que no saps mai si estàs dominant perquè el teu equip s'està imposant al rival o perquè el rival es deixa com dominar una mica en aquest punt. Llavors, una cop estàs instaurat a camp rival, a mi m'agrada ser...
molt agressiu a la pèrdua, perquè ja també és un moment del futbol on els gols arriben amb 3-4 passades, i clar, si tu ja estàs a camp rival, doncs ja tens amb 2-3 passades opció de, si recuperes, poder fer gol, que a vegades quan surts des de la teva porteria, doncs estàs treballant a les jugades pròximes, no només fer gol en aquella acció. Llavors, bueno, m'agrada ser protagonista en pilota, però els meus equips són bastant agressius d'anar ràpid a recuperar-la. Tinc la sensació que disfrutes com un nen petit,
I a més a més que estàs aprenent molt, no, Girona? Bueno, ara em sento còmode. El primer any no va ser fàcil perquè també són clubs on estan creixent molt ràpid i quan creixes molt ràpid va haver-hi canvi i dins d'aquest canvi l'estabilitat. Quan també hi ha entrenadors nous no és fàcil, però sí, aquest any tenim dins de metodologia, tenim més gent...
més gent a sobre que dins del dia a dia et fa dubtar i òbviament, clar, quan fas el que t'agrada i tens la sort de poder dir que ja estàs per primer any a la teva vida o podent, vivint o sobrevivint una mica del futbol, doncs és clar, el dia a dia va enfocat a això, els matins anem, abans em preguntaves, els matins anem amb el meu segon entrenador
a l'estadi a Montilivi, provarem els entrenaments, hi ha debat en metodologia amb altres companys del club, òbviament hi ha les punyetes d'intentar anar millorant i tothom vol ajudar-te, però òbviament també en el dia a dia si hi ha una mica d'autopressió és positiva.
i crec que sí, doncs estem trobant una mica l'ADN dels equips i, òbviament, el més important per mi és quan arriben les 7 de la tarda i et fiques Albert i comença a rodar la pilota. A mi, per mi, és el meu únic moment del dia que el meu cap s'aïlla i d'entrar a formar part de persones, d'estar-los ajudant, sentir-te important en aquest sentit i la competició, que és el que també em genera una mica més de nerviosisme i d'il·lusió, doncs s'ajunten aquestes dues coses i...
Sí, sí, sí, estic bastant content. Et sents mimat, cuidat, mirat des de la directiva? Mirat, ja m'entens com t'ho pregunto, eh?
Home, l'autopressió més gran que puc tenir és la meva mateixa. O sigui, jo des que vaig començar, en cada detall, cada dia, si hi ha dos equips entrenant, a mi m'agrada ser el que millor entrena, i no per desperdiciar del costat, sinó com a automotivació personal. I crec que una de les parts per les quals jo estic al Girona ara mateix, en el sentit de confiar en el club, és les persones. Jo crec que ara mateix...
Les persones que tinc per sobre meu són molt vàlides a nivell, com es diu, a nivell competitiu, a nivell professional, però sobretot també a nivell personal, doncs després també de la meva situació, de marxar de casa i d'estar vivint sol a Quibirassà, doncs el que necessitava era una mica de reforç en aquest sentit de persones i ser persona.
A vegades, quan entrevisto alguna persona vinculada al futbol, especialment al futbol base, sempre dic amb totes les cometes del món, és molt fàcil ser entrenador d'un primer equip. Ara tu em diràs, no, que també tenen molta pressió, el que vulguis.
Però per mi els entrenadors de debò són els entrenadors del futbol base, són els que haurien de cobrar molts diners, són els que realment estan entrenant, formant futurs jugadors, perquè al cap i a la fi un tio que està en una banqueta a primera divisió dirigeix empreses multimilionàries, en el fons. És a dir, la figura de l'entrenador del futbol base, que jo no sé si se li dona el mèrit que té...
Però que per mi, i la gent que ens agrada el futbol o qualsevol esport, és allà on són entrenadors de debò.
Sí, al final jo crec que hi ha les dues vegades. Jo crec que és molt important que els jugadors que han d'acabar arribant a l'àmbit professional estiguin ben acompanyats i aquí els entraves han de tenir unes certes característiques molt importantes perquè, clar, no ens podem deixar de banda l'àmbit competitiu perquè si tu en un nano no li inculques les ganes competitives de guanyar, de ser millor al dia a dia i de transformar-se, de trobar la seva millor versió, al final és impossible que vagi fent passos al món professional.
Però també és veritat que arriba un moment a primera divisió o les competicions més grans on tot s'iguala, on tots els equips tenen les seves armes i al final jo crec que fàcil, fàcil no és, dintre que, òbviament, per mi el més complicat del meu dia a dia és quan a vegades el dia negatiu, el dia que dubtes, ostres, a veure si arribaré, a veure què passarà d'aquí dues temporades, què puc fer perquè...
el del costat encara confia més en mi, doncs clar, jo crec que quan arribes allà a estar a la roda de la segona divisió o primera divisió, etc., doncs crec que aquest neguit no el tindria tant, dintre d'aquell llavors el meu neguit és, ostres, que em duri la il·lusió d'estar allà. En aquest sentit jo crec que...
És molt diferent, però jo crec que tot l'entrenador que sent la competició al màxim, doncs quan més exposat tu com a entrenador per la tele o per la ràdio o pels periodistes que et puguin, a mi m'agradaria molt sentir-me encara més exposat. Ja no et dic entrenar a primera divisió, que òbviament...
Seria el somni de qualsevol entrenador, inclús de qualsevol que no és entrenador i no té la sort de dedicar-se en aquest aspecte, però jo crec que el fet de sentir-te mirat i poder-te provar a tu mateix és el que a mi em motiva també per anar creixent, òbviament. A pit descobert, no, Met?
Sí, és que al final, mira, jo sempre dic la mateixa frase a la gent que em coneix, o inclús als meus amics, i jo els dic, perquè a vegades et trobes a la gent en la vida que no té, potser, la seva il·lusió, o que no la veus sentint-se realitzada mal dia a dia. Jo, quan tenia 10 o 12 anys, jo tenia que volia fer tres coses.
I una era treballar a la ràdio, i amb 18 o 19 anys vaig estar aquí fent un programa a sobre amb un amic, que feia tertúlies amb el Jaume sobre partits del cap de setmana, llavors en aquest sentit, òbviament en un futur, i si a sobre acabes tirant amunt amb el món professional d'entrenador, m'agradaria seguir enganxat en aquesta roda.
L'altre era guanyar, perquè jo veia al Club Nàutic de Vilassamar com els grans jugaven a vòlei platja i el meu somni era guanyar un torneig de vòlei platja i quan vaig fer 18 anys vaig estar 5 o 6 anys guanyant el torneig de vòlei platja, llavors em vaig treure aquesta espineta i la tercera era ser entrenador.
No sé per què m'agrada liderar, m'agrada sentir-me part en aquest aspecte a dins, que molta gent diu que l'entrenador no és important. Jo soc dels que li dona valor a la feina de l'entrenador i jo dic que un equip sense aquell entrenador seria molt difícil que fes aquelles coses pel dia a dia o per petits detalls. Però jo crec que el meu motor ara mateix a la meva vida és això, intentar arribar i intentar ser millor al dia a dia i demostrar. Al final no és fàcil.
Més una persona, sempre et veig escurtat pels teus amics, són importants a la vida, en un grup molt, sembla des de fora, com molt unit, és important també el contacte amb la gent, en fi, en la casca.
Jo hi ha dues parts importants, és que sempre he sigut una persona que quan he tingut coses amb il·lusió a fer he intentat ser el millor i millorar-me i quan no m'ha agradat alguna cosa doncs perdo aquesta xispeta i per mi això és el motor de la vida en el dia a dia, llavors faig molt poques coses, les que faig les intento fer al màxim
I en el temps lliure de desconexió, doncs soc molt, encara intento viure en aquesta edat de 17-18 anys, que si per les tardes les tinc lliures vull estar amb els amics, i si a la nit, en comptes d'estar a casa veient una pel·lícula, puc estar amb els amics a un vanga a la fresca parlant, doncs mira, agafem un rep.
i parlem de futbol o parlem de... ens imaginem possibles negocis i aquesta història. Llavors, aquesta manera de ser meva, juntada amb el que va passar al meu pare ara fa un any i mig, al final també t'uneix i et fa tornar al teu cercle tancat de saber qui ha estat, qui estarà i amb qui vols compartir els teus moments, perquè si estem aquí de pas, per mi he de fer en el món professional el que jo vull i he d'estar
amb qui jo vull, a qui li agrada i bé, i a qui no, doncs tampoc no li he donat moltes explicacions, en aquest sentit, però no em refereixo a què intento ser feliç, dins que, òbviament, també m'ha canviat la vida. El Mer Borutau ensenya, entrena, què aprens dels nens?
Ostres, doncs, home, moltes coses. Sobretot, mira, hi ha dues parts per mi importants que et podria dir del que més he après al Girona en aquell any i mig i són dues coses senzilles. Jo quan vaig entrar al Girona vaig entrar amb una idea molt tancada o molt que em creia que era la meva idea de com volia que el meu equip s'establís a camp rival o com jugués al meu mig centre, ara per exemple.
I portàvem una setmana i teníem un mig centre que era boníssim, ja la gent ho sabia, òbviament ho havia de mostrar perquè va ser un pas de futbol set a futbol onze, però jo al acabar la setmana vaig tirar enrere, vaig parlar amb el nano, li vaig dir tot el que t'he dit fins ara, oblida-ho, dona'm una setmana més, tu fes el que hagis de fer i a partir de jo veure't a tu i no tu haver-te adaptat al que jo t'he demanat...
doncs tornem a començar. Jo crec que ja va ser un clic per mi, va dir, ostres, és que potser el que et diuen a vegades, no, l'important també és centrar-te en el jugador, doncs crec que fins que no et toques, fins que no tens un equip tan bo, o tens uns jugadors tan importants, doncs no t'adaptes en aquest sentit, i per mi segon aquesta temporada em trobo que tinc sis jugadors a davant, o set,
que són titulars, en 3-4 posicions. Llavors, el gestionar quan sí i quan no, triar en funció de les característiques, doncs crec que és el que m'està apropant a gestionar possibles juvenils, possibles amateurs en un futur, en el sentit que no és només fiques els bons i ja està, o fiques a qui tu creus, no, no, és debatir amb el segon, debatir amb els responsables del club, perquè al final, clar, si tots poden jugar...
has d'anar trobant aquest equilibri, i dintre d'aquest, cadascú té una connexió diferent amb el jugador. Però no són aquestes dues coses, la humilitat de dir, ostres, un nano de 13 anys l'any passat, a la primera setmana ja em va ensenyar que jo no havia de tancar-li el seu futbol, i ara el nerviosisme del dia a dia d'intentar pensar qui és el millor per l'equip,
i també de quina manera, si jo soc el primer que estigui en que hi ha sis o set nanos a davant que tenen projecció en el futbol, doncs no tallar-li les ales a que puguin seguir creixent en aquest sentit.
Portes una de les ratxes, no sé si ja no, però en qualsevol cas, 8 mesos era, o 9 mesos, sense perdre, és així, recorda'ns una miqueta aquesta ratxa, que no crec que a Europa hi hagi ningú que tingui això ara mateix.
Bueno, no, mira, l'any passat vam anar al camp de l'Espanyol faltant 10 jornades i, ostres, allà anàvem líders i vam perdre el 8, me'n recordo que era el 8 de març i jo aquell dia vaig sortir i, ostres, hem perdut la Lliga, s'ha acabat, calava el calendari complicat, jugava contra el Barça, jugava contra el Cornellà, jugava contra l'Adam la setmana següent, veníem de perdre també el primer partit de Lliga, la jornada abans, i s'ha acabat, estàvem lluitant la Lliga un punt amunt, un punt a sobre amb el Barça i l'Espanyol, però aquesta gent no punxa i calaven 9 partits
Vam haver de guanyar els 9 jornades per ser campions, llavors es van ajuntar els 3 partits de Copa de Catalunya i l'equip va acabar per mi fent en la final un partidàs, llavors vam passar els últims 12 partits guanyant i ara a l'inici hem fet dos empats i no sé si portem 6 victòries, això...
Portem 21 partits sense perdre, que crec que, ostres, òbviament, si juntes dues temporades ja no és el mateix, però la sensació de tu mateix, sentir-te de dir, hi ha hagut dies complicats que ho has acabat traient i hi ha hagut dies fàcils que no són fàcils sempre, doncs que també ho treus, ostres, en aquest sentit, doncs és un motor. Per mi és un motor. 1. Intentar allargar-ho i 2. Creure en tu mateix. Crec que a la vida, si ho fas amb ganes i amb convicció, és molt difícil que guanyin i ho intentem demostrar el dissabte.
Una altra pregunta, entrenadors de la vostra òrbita, Barça-Espanyol, Girona, en el teu cas. Clar, com motiveu els nens en el sentit? Un Barça guanyen 26 a 0 cada partit fins que juguen contra l'Espanyol, la Dava...
Vull dir, aquesta superioritat, vosaltres, com aconseguiu motivar els nens? Perquè al final guanyar 7 a 0 pot acabar sent, no l'obligació, però el dia a dia, no? Hi pot haver un relaxament, parlo des dels altres coneixements. Quin és el plus que feu per, en aquests equips puntés, mantenir la competitivitat en els nens?
Bé, primer, deixa'm dir-te que ara mateix el nivell s'està igualant molt. S'està igualant molt perquè tots els equips tenen els seus recursos i sobretot per mi el que ha canviat una mica el futbol és el nivell dels entrenadors. Llavors jo em sento molt identificat amb els entrenadors que no estan en aquestes canteres, perquè jo he estat més temps en aquest. En aquest sentit, molt de respecte als entrenadors d'Hospitalet, a l'entrenador del Badalona, a l'entrenador del Sant Gabriel...
molt de respecte perquè clar és que al final també a mi em passava quan estava a la seva vessant que el seu partit de l'any és quan jugues contra el Barça l'Espanyol i el Girona en aquest sentit com a il·lusió llavors no hi ha tanta diferència si que el Barça era espanyol quan tu mires les classificacions de totes les categories potser fan més gols encara i encara reben una mica menys de gols que potser nosaltres
però en aquest sentit crec que al final s'ha d'anar superant, per mi els meus punts són dues coses, fer-li entendre al nano que els nens d'avui en dia, ostres, els costa esforçar-se, però clar, si no s'esforcen amb el que més els agrada, doncs anar trobant aquest equilibri dintre d'aquest, no ens enganyem.
el grup de nanos que estic tenint jo al Girona o els mateixos que havia tingut el Vilassà de Mar poques vegades jo m'he queixat que no sigui un grup compromès en aquest sentit si més no també és veritat que el Vilassà de Mar ja sabien on anaven amb mi d'entrenador i jo els deia que jo només faig això doncs un nano de 13, 14, 15 anys no em treurà a mi amb tot respecte és la il·lusió del dia a dia llavors crec que si al dia a dia els entrenaments vas al màxim llavors cada partit
S'ha d'anar trobant aquest equilibri d'en... Jo no vull mentir al jugador. Jo me'n recordo quan era jugador que quan anaves al camp de l'últim l'entrenador et deia que avui seria molt complicat, que avui... Jo sóc dels que dic que quan jugues contra els dos últims, els tres últims, li has de dir al jugador i li has de transmetre la pressió. Avui és un dia que ho has de treure tu. Òbviament us ajudarem i el que faci falta, però...
I anar trobant aquest, perquè si tu 30 partits els dones el mateix missatge, doncs jo crec que el missatge es crema, llavors en aquest sentit, doncs anar-te trobant tu mateix, anar ficant reptes als entrenaments, doncs potser un dia fas un entrenament una estona que vas perdent i els motives a remuntar o que vas guanyant i no perds el resultat.
llavors aquestes coses també són estímuls que per anar als de 14, 15, 16, 17 anys doncs crec que tenen les ganes i en aquest punt on està el futbol que cada vegada els joves arriben abans doncs és que estan a dos anys de poder anar un dia a una parada de seleccions a entrenar amb el primer equip llavors que més motivació que això doncs i si a sobre tenim la sort que algun dia ens donen entrades i veus allà a Montilivi com juguen i com dirigeix l'entrenador doncs el dia a dia ha de ser focus al 100% en això
Has tingut converses, coneixes en Mitchell, has tingut algun tipus de contacte? No, amb el Mitchell no he tingut la sort, el que sí que puc dir que a Girona tenim un contacte molt, molt, molt bo tots els entrenadors, tant amb els del futbol set, que inclús algun ja era mica abans d'entrar al club, fins al juvenilà, i també jo ja des de l'any passat vaig tenir la sort de parlar molt amb els entrenadors del filial, que jo crec que
A mi no m'agrada mirar tan amunt a primera divisió perquè jo li dono molt de valor al que tu has de guanyar i abans d'arribar ja has de passar per un juvenil o per un filial o per un futbol amateur. No he tingut la sort, òbviament, ens agradaria a tots poder tenir un dia. Sí que és veritat que el dia a dia de l'entrenador no para. Tant per als de primera divisió, que no vull ni imaginar-m'ho, i més quan les coses no acaben de sortir bé, com per nosaltres, perquè ho vivim molt, tot i que sigui un partit
de cadets, de nanos de 14 o 15 anys, llavors no podem, no és tan fàcil, però sí que en el dia a dia entre nosaltres fem molt, llavors molt agraït a saber que vas allà a treballar, perquè a altres llocs, doncs, òbviament, jo què sé, hi havia la sala de mar, hi havia de tot, hi havia gent que venia a treballar 8 hores abans, llavors anava allà a fer la seva passió, però no és el mateix, hi havia entradors que anàvem allà, que era el primer que comences a fer en el dia, i llavors va de veritat.
En el radar de la padrera de la Girona hi ha nens, no sé si noies, però nens sí que em consta, de Vilassar de Mar, n'hi ha uns quants. Quina valoració fas dels nostres veïns i veïnes, en aquest cas, que estan vestint de vermell i blanc?
Des de fa anys el Girona ha sigut un club que ha tirat molt aquí dins del Maresme, molts jugadors perquè al final per zona el final del Vallès s'apropa a Girona, però sí que és veritat que a Vilassar a Mar, com que hem tingut bones categories i llavors quan millors categories el jugador representa, que són millors, doncs diversos nanos estan allà i ara al meu equip hi ha un nano...
el Víctor Coma, que és de Vilassar de Mar, que jo, de fet, quan tenia 4 o 5 anys ja el vaig entrenar aquí a Vilassar, que sempre he dit que és el millor nano que he vist en 5 anys a la meva vida, llavors, al cap de 4 mesos vaig acabar al Barça, i res, també al Cadeta hi ha dos nanos que els vaig entrenar jo fa dos anys a Vilassar de Mar, al juvenil també n'hi ha un altre, bueno, si no, també al juvenil nacional hi ha un nano de Vilassar a dalt, o sigui, no, hi ha bastants nanos, òbviament, també ens ajuda a nosaltres a sentir-te més com a casa, però també a ells,
I això jo em dono compte, que no et saluden igual potser a tu, que amb tot respecte a l'entrador que és de Vic, perquè és que no tenen aquest vincle de saber que tornes a casa i estarà per allà, perquè al final amb aquests nanos et trobes al futbol, vas a veure els seus amics que juguen al Vilassaral i estan ells allà veient-ho. Llavors en aquest sentit és maco, és maco dintre que òbviament anem a treballar i volem el millor possible per ells, però és que repeteixo, el dia a dia a vegades no et deixa...
poder estar més de sobre molts dies, penso, ostres, demà parlaré amb ell, a veure com li va, però que no et dona, i a vegades tampoc no vols molestar els altres entrenadors de ficar-te pel mig, però no, no, els nanos de Vilassamar tenen nivell, ja es va sortir l'Ona Batlle que havia jugat amb mi abans d'anar al Barça, si jo vaig jugar a 4-5. Estava donant l'equip aquell de nois i ella, no?
No, l'ha fet amb l'Ona Batlleva, ella va néixer el mateix dia que jo, del 1999, el 10 de juny de 1999, i sempre ens hem felicitat aquell dia i, ostres, ella era molt bona allà quan jugàvem nosaltres, de fet, anava al parquet jugàvem junts, i ara doncs està ella ensenyant-nos a nosaltres quin és el camí per arribar allà dalt. Què t'anava a dir per acabar dues preguntes? Una, un somni?
Ostres, és que el meu somni que jo deia feia anys quan encara no estava ficant en aquest món, ens n'anem a mullar i jo deia que era ser entrenador del primer equip del Sevilla, però era més per l'himne, perquè genera un ambient diferent, hi ha mals anys al Liverpool, aquests tipus de camps, on quan tu veus que surten els jugadors al camp sembla que ja vas guanyant 1-0 amb la pell de gallina, doncs crec que això...
Com a dada de nen era un dels meus somnis. Ara, sincerament, no miro només primera divisió, no. El meu somni és poder agafar un club. No sé si abans d'intentar arribar a primera divisió o si arribés a primera divisió, després tornant de baixada...
Agafar un club de tercera divisió, de segona ref, i pujar-lo a segona A o a primera, sentir-te part d'aquest aspecte, ostres, a mi el que va fer el diagostera, que amb 8 o 10 anys vam pujar de l'última categoria a segona A, ostres, a mi m'agradaria tenir una xerrada algun dia amb l'Alzina, perquè, ostres, és un model a seguir, ja no només com a entredor, sinó ja una mica d'entredor empresari, de sentir-te part d'un club, perquè com que jo també havia fet de córrer a la Quibirassà,
doncs és una cosa que també em molaria llavors en aquest sentit, doncs òbviament, estar a un estadi d'aquests i dirigir el partit i si no, doncs si no arribes a tenir aquesta sort, doncs fer un grow up, un equip de baix pujar-lo cap amunt, doncs seria un dels meus somnis i ja per acabar, quan et pregunten de què treballes amb la boca plena, què dius?
No, jo del futbol. Jo faig la broma de dir que estic jubilat, jo desperto una mica més tard i vaig a un ritme diferent. No, però jo treballo al futbol i 24 hores. De fet, el cap de setmana que hi ha pon i no hi ha partits... Jo no és perquè no hi hagi el meu partit, perquè no puc anar a veure partits rivals o a nanos. Ostres, jo ho passo molt malament. A mi l'estiu per mi és el pitjor moment de l'any, amb molta diferència. Quan els comento els meus responsables...
No s'ho creuen, però jo els dic, doneu-me feina perquè això és molt avorrit. Llavors, no, no, a mi el meu estímul és el futbol, el competir i el sentir-me part d'alguna cosa. Crec que és el que has d'intentar trobar en aquesta vida. Tancasi, Més Moroteu, moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estoneta xerrant de futbol amb nosaltres. Aquesta és casa teva. Moltes gràcies. I felicitats per la feina feta i sobretot pels èxits que estàs recollint.
Intentarem seguir amb aquest ritme i, si no, ho seguirem intentant. És un plaer sempre venir aquí amb vosaltres i encantat de veure'ns més sovint. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat.
Gràcies a Met Brutau i Joan Escofet. Una xerrada molt, molt, de veritat, molt xula. Molt xula l'entrevista. I ara amb la bona música arribarem al final. Recordant el canto loco en volver a disfrutar. Tornem a disfrutar. Doncs va, fotem-ne una mica de rock and roll.
y ahora vais a marearnos más. No veo la necesidad de discutir.
Fins demà!
Tener les coses clares para no volver a tràs. Canviar la direcció en un sol amontrol. Dejar les coses clares para no acabar tan mal. Parlem de tot amb Jaume Cagot.
Un dels clàssics, ja, eh? Volvem a disfrutar amb el senyor Dani Martín, el catalán del canto loco. Ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i amb la bona música arribarem al final de l'edició. De fet, 10 minuts, la una. Toquem el punt i final de l'edició d'avui i de la setmana. Avui i de la setmana. Som-hi!
Río, lloro y paso de todo por el bien de los dos.
Vivo en un jardín sin malvones, un saguán sin salones, tu amistad quinto sé. Pido que me olvide tu olvido, pero ya es bien sabido, no lo va a conceder. Ando como siempre vagando por algún escenario y no lo vas a creer. Supe que mentías y todo por el bien de los
Y otra vez seremos dos extraños, otra vez volver a hacernos daño, otra vez estoy en el fondo del dolor.
Fins demà!
Y otra vez seremos dos extraños, otra vez volver a hacernos daño.
Fins demà!
Otra vez, Coti! Oh, com ens agrada aquesta cançó i compartit-la amb vosaltres, eh? 7 minuts la una. Otra vez, Coti, nosaltres anem plegant veles per una estona, que aquesta tarda ens hi tornarem a posar. No per la ràdio, eh? Ens podeu seguir per les xarxes socials. Facebook, Twitter i Instagram.
Matí, que hem començat a les 10 en punt, acabem ara a 6 minuts i mig per la 1. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escopet i Robert Mazza ens acosten l'actualitat local i comarcal amb 4 edicions per estar ben assabentats i assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. A una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
Una del migdia, 3.57 de la tarda. Aquesta tarda comencen les festes de tardor. 14, 15, 16, 17. Divendres, dissabte, diumenge, dilluns, respectivament. Divendres, dissabte, diumenge, dilluns, respectivament. Recordant per dos milions de vegades que dilluns a Vilassar de Mar és fàstiu.
Per tant, nosaltres dimarts ens hi tornem a posar. I us humano no és que us ho demani, sinó que us humano sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan la música i la marxa no estigui al peu dret i al peu dret a la serana. Doncs, hem entès? Compte si sortiu i si no sortiu també, eh?
A gaudir de les festes, dèiem molta pluja, molta pluja, ara a l'última hora diu que seran pluggins molt febles de perfil molt baix per avui i demà, dissabte, diumenge, d'11 de la nit a 6 de la matinada. Estigueu molt atents a les xarxes, a veure si se'l tira algun acte i si les voleu seguir perquè sou fora o perquè no sortiu, doncs també les podeu seguir pel Facebook, Twitter i Instagram.
L'edició d'avui, la número 2249, 2249 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Com us deia, el meu nom, Jaume Cabot, la cançó que ens inspira fins a arribar a la una. Avui ens porta Astúries, preciosa, preciosa terra. Astúries amb Melendi. Melendi dedicant una cançó a la seva terra.
Dimarts a les 10 ens hi tornem a posar. Dilluns, festiu a Vilassa de Mar, d'acord? Dimarts ens hi tornem a posar moltes més coses i ens ho expliquem absolutament tot. Gaudiu moltíssim del cap de setmana i, sobretot, sigueu feliços!
Arriba l'actualitat ara mateix a Vilassar Ràdio. Podeu recuperar tot, tot, tot el programa, seccions d'entrevistes, tots els programes de la casa a través de lacarta.vilassarradio.cat. I pel que fa el parlant de tot, doncs, podeu fer el que vulgueu. Recuperar seccions d'entrevistes, el que vulgueu.
A vilesarradio.cat barra parlant de tot. Vilesarradio.cat barra parlant de tot. A Mastúria, Semi-Lendi, fins la una. Ens retrobem a través de la ràdio dimarts a les 10 i ens retrobem a través de les xarxes aquesta mateixa tarda per seguir les festes de tardor. Sigueu feliços i que vagi molt bé. Un caballó pase por su buen caminera Borracha y dinamitera Teniendo de marrón la roja sangre
Y hoy te dedico a este canto, casi entre dolor y llanto, a la gente que cayó. Es veinticuatro primaveras, mucho viaje por el mundo, y si el comparar no es justo, diré que no hay comparación, pues no hay mejor sensación, que respirar bien profundo, cuando pases el melón.
Contemplar su perdatado, reguardarme en sus tejados, de su hervallo agotador. Y hacer caso a Don Pelayo, luchando con pundo honor. Pues mientras nos queden piedras, lo que nos sobra es valor.
Fins demà!
Y no es por tirarnos flores, señoritas ni señores, pero todo en asturiano no sabe de rendición, pues tenemos los cojones de un tamaño que va acorde al de nuestro corazón. Contemplar su perdetado, reguardarme sus tejados, tesorballo agotador y hacer caso a Don Pelayo.
Bona nit.
en mi piedro tatué, porque Asturias en mi patria es sincera, es su bandera.
Bona nit
Si pruebas de su manzana