Les notícies de les 10 Salutacions, Renfe ha començat les obres per obrir una nova porta a l'andana en direcció cap a Mataró des de l'estació de trens de Renfe de Vilassa de Mar que permetrà accedir-hi directament des del passeig marítim. Aquesta actuació respon a una demanda del govern municipal per tal de donar compliment a una moció presentada per vavor al ple municipal i aprovada per unanimitat
de tots els regidors i regidores, amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat de l'estació, ja que els ascensors interiors de Renfe fa més de dos anys que no funcionen. La nova porta facilitarà l'entrada i la sortida a l'andana a persones amb mobilitat reduïda, persones usuàries de cadira de rodes i famílies amb cotxets.
La previsió és que aquestes obres finalitzin en aproximadament una setmana. Aquesta és una solució provisional, mentre que Renfe no repari de manera definitiva els ascensors interiors de l'estació. Mentrestant, les persones que necessitin accedir o sortir de l'andana en direcció cap a Mataró poden fer-ho pel passeig marítim utilitzant els ascensors que hi ha en aquest espai que depenen de l'Ajuntament.
En marxa des de primera hora del matí un dispositiu dels Mossos d'Esquadra contra el tràfic de drogues a Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat. El cos policial està actuant contra una organització d'àmbit internacional que opera entre Catalunya i Itàlia en el tràfic principalment de cocaïna i de heixís. Al voltant de 150 agents dels Mossos d'Esquadra estan desplegats entre efectius de la Divisió d'Investigació Criminal...
La sala central, l'Arro i la Brimo, la unitat canina i la de drons són les unitats presents, com deien, en aquest dispositiu. Es preveuen nous registres entre Barcelona i l'Hospitalet i la detenció dels principals líders d'aquesta trama. Aquest cas està ara mateix sota secret de les actuacions.
10 del matí i dos minuts, 15 avions cisterna nord-americans han abandonat les bases militars de Rota i de Morón de la Frontera situades a Andalusia després de la negativa del govern d'Espanya perquè els Estats Units les utilitzin en la seva ofensiva contra l'Iran, segons ha informat l'agència Reuters. No s'utilitzaran les bases sota sobirania espanyola per cap comesa.
que no estigui dins del conveni amb els Estats Units i que no tingui encaix dins de la Carta de Nacions Unides. Són paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, en una entrevista a Televisió Espanyola. El ministre d'Exteriors ha manifestat que no s'utilitzaran les bases sota sobirania espanyola perquè, comesa, com dèiem, que no estigui dins del conveni amb els Estats Units.
En aquest sentit, el Regne Unit també s'havia negat inicialment a permetre l'ús de les seves bases per un atac contra l'Iran, però diumenge el primer ministre del país va autoritzar el seu ús per badir l'autodefensa col·lectiva. Més enllà de la negativa a l'ús dels Estats Units de les bases andalusas, el govern espanyol també s'ha desmarcat dels seus socis a la Unió Europea, d'Alemanya, França i Regne Unit i manté que no participarà ni tampoc donarà suport a cap intervenció militar a l'Iran.
Ahir dilluns va ser una de les dates més importants en el procés electoral al Barça. Els precandidats van lliurar les signatures que van poder aconseguir durant l'última setmana. Per passar el tall i ser considerats candidats, han d'haver-hi 2.337 de vàlides, una xifra a la qual només van arribar Joan Laporta, Víctor Font i Marc Siria. A les 11 del matí, nou contacte amb la informació.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem-hi ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si es petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa, Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal, com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes, un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de dimarts, és 3 de març de 2026, ens endinsem aquesta primera setmana del tercer mes de l'any, ens endinsem a la semària, ens endinsem també ja aquest mes de març.
La previsió, després d'uns dies de molta abonança, indicava que pot haver-hi algun plugim avui en algun punt de la comarca. De fet, el dia està tapat. I és curiós, la temperatura era més agradable a quarts de vuit que ara, que són les 10 del matí, les 10 i 7 minuts del matí concretament.
Sembla que avui es pot escapar algun plugim de cara al vespre. Això indicava la previsió, una previsió que en principi la setmana passada marcava pluja dimecres i dijous, però finalment serà dijous i divendres. Això és l'última hora que ens portava Joaquim Serra ahir des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
De seguida tornem cap allà i Joaquim Serra ens explica si ens confirma o no l'arribada d'aquests possibles plugims avui al vespre i la cara dijous i divendres les pluges. Amb Joan Escofet repassant, com sempre, l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa.
El poc ens passa on repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho eren un dia com avui. I és que un dia més, pujant al DeLorean, repassem les efemèrides, sobretot aquestes efemèrides musicals.
A dos quarts d'onze del matí parlarem, en aquest cas, del monogràfic, un monogràfic que organitzen els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària de Videsa de Mar. Durant tres dimecres parlarem del monogràfic dedicat als Estats Units d'Amèrica, que malauradament ara és notícia.
Més que els Estats Units, malauradament el que és malaurat és el president dels Estats Units. Amb en Juan José Romero, que és professor d'Història Social i Contemporània, parlarem del monogràfic que presenta demà. Estats Units, el país de les contradiccions, la primera part, la República dels Senyors. És el temps que abarca entre 1776 i 1865 en què es parla del naixement i construcció dels Estats Units.
Doncs això ho parlarem a dos quart d'onze com enfoquen aquest monogràfic. A les onze, com sempre, dimarts, tertúlia, avis i aies. Avis i àvies de la ràdio, com sempre, moderats durant 60 minuts per la mar. Bé, la major parla dels temes d'actualitat des del seu prisma particular i peculiar. Doncs, al seu punt de vista, com sempre, hi ha els dimarts a les onze i fins al migdia. A les dotze, alternen presència sempre a la ràdio...
En aquest cas, la Isabel Caparrós, per parlar del món de la moda, la imatge ets tu des de mi.exclusius, i la Montse Martínez, des d'Addictes Solitaris, des d'Addic Badalona, Centre de Recuperació de les Persones Addictes, doncs parlem d'això, de tots els tipus d'addiccions.
I a última hora, els dimarts, i com sempre saludarem el company i amic Xem a la saga. Ell és crític de cinema i televisió, el nostre crític de cinema i televisió, i sempre repassem sèries, pel·lícules, repassem tot el que podem veure en matèria de sèries i pel·lícules.
Avui, justament, parlarem de diverses raons per veure unes sèries que es van estrenar el mes de febrer. Diferents motius per veure unes sèries que es van estrenar televisivament parlant el mes de febrer. Doncs aquesta és l'edició d'avui, dimarts, 3 de març de 2026. L'edició, la número 2.309. 2.309 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt.
Motor encès, posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, explica'ns en directe l'última hora del temps, possibles plugims avui al vespre i pluges de cara dijous i divendres. Es confirma o no es confirma? Joaquim Serra, en directe. Molt bon dia. Hola, bon dia. Mentre esperem un canvi de temps més important que tindrem a partir de la tarda dijous...
i durant el divendres i cap de setmana la situació encara es manté tranquil·la amb molts núvols. Això sí, avui la nubolicitat serà abundant a tota la comarca. No esperem, però. Precipitacions i destacable també el vent que avui començarà a guanyar protagonisme i que demà serà moderat en cops forts aquí a la costa Marasmenca de Garagal del nord-est. No esperem que se superi el guindar d'alerta, però sí que s'hi aproximarà. Demà al matí...
migdia fins a primeres hores de la tarda ben bé, tindrem rafegats de vent que podrà arribar als 60-65 km per hora puntualment pel que fa a l'estat del mar, avui s'anirà alterant, de moment aquest matí tindrem maró, aquesta tarda cap a últimes hores ja veurem àrees de forta maró i de cara demà Maragassa a tota la costa de la Merezmenca, tota la costa de la comarca
amb onades que superaran els dos metres d'alçada a partir de demà al migdia. Per tant, situació marítima que s'altera, vents que es tornen a reforçar sense arribar per l'edat temporal ni de bon tros, però sí que tindrem un vent que es notarà sobretot, com dèiem, demà al matí. Demà a la tarda aniria perdent força i de cara a demà passat aquest vent seria menys destacable.
De moment de precipitacions no n'esperem ni avui ni demà, tot i que la nuvolositat serà abundant, almenys precipitacions importants. Es pot escapar alguna goteta, però poca cosa, tot plegat, sobretot aquesta tarda i demà, però en general seguien, insistim, fenòmens poc significatius. Tot això amb unes temperatures suaus, amb unes temperatures que no seran pas fredes al llarg dels pròxims dies,
I ben bé fins al cap de setmana no sembla que hagin de baixar de forma una mica més destacable. En quant a precipitacions, ja ho hem dit abans, fins dijous al migdia no esperem pluges destacables. A partir de dijous a la tarda sí que arrenca un nou episodi de pluges que ens acompanyarà sobretot el vespre de dijous, divendres, dissabte i probablement també diumenge i fins i tot dilluns de la setmana entrada.
Ja anirem veient com evoluciona tot plegat, però tot apunta que tindrem l'arribada d'una borrasca, novament amb vents allavantats i, per tant, amb pluges aquí a la costa. Doncs, Joaquim Serra, àmplia i puntual informació des del Centre de Referència Meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Possible esplugims avui, per tant, si heu de sortir...
per aigua i, sobretot, dijous, divendres, i ara s'extén també el cap de setmana. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Demà ho acabem de confirmar tot plegat en directe i a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Moment! Com sempre, aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Sanyos Cofet. Bon dia, bona hora!
Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Com estem? Doncs prou bé, per la que està caient. Per la que està caient, prou bé, Jaume. A nivell mundial, eh? Sí, a nivell mundial, a nivell el Vox Arena i també, Déu-n'hi-do, amb el Real Madrid. Van expulsar Franco del Bernabéu, eh?
Ja ho hem vist tot. I penso una cosa, eh? Han aconseguit una cosa que no hem pensat que fos possible. Que per uns moments ens caigui bé el Getafe. Sí. Han aconseguit que fins i tot el Getafe, encara que sigui per un estonet, ens caigui bé. Dir Getafe de bordalàs ja espanta. Oh, oh, oh. És un bordalàs que està escoltant cants de sirena de la Premier League, eh?
Ah, sí? Sí, sí. Carai, tu. L'objecte del desig d'alguns dels clubs de la millor lliga del món, d'aquests de mitja taula. Carai, bueno, sí, d'aquests correosos, no? Sí, d'aquests tipus Talk City, eh?, que diem nosaltres, eh? Sí, senyor, sí, senyor. Per cert, avui ja no t'ho pregunto perquè sé que ets optimista patològic, no cal. 5 o 6 a 1, com a poc. 6 a 1, com a poc.
No cal que t'ho pregunti. Sí que és cert que si hi ha un equip, el que se li pot guanyar és l'Atlètic de Madrid. És a dir, és l'Eterna, em diguessis Real Madrid, Espanyol, València... Encara, però l'Atlètic de Madrid... En fi, jo no vull caure en el teu optimisme patològic, aniria en contra dels meus principis. Però, en fi, si hi ha un 2-0 a la mitja part...
Almenys 15, Joan, ja hi ha 3 a 0. Compte, perquè jo soc flick i faig una cruïfada avui de posar seigna a la porteria. Sí o no? Però ja. Per què? Per fer una cruïfada. Ah, val, així. Per atemorir el xolo.
Jo el posaria sentat al costat del xolo, en Xefna, que el sentaria allà en Xefnik. Com li diuen? Ja la veu... La veu anglesa, Xeczni, i la veu polonesa, que seria alguna cosa semblant a Xeczna. Però té un minutiu, no? Li diuen així per escurçar. No sé com li diuen. Li poden dir xuqui, eh? Muñeco diabólico, eh?
També és veritat, eh? També és veritat, eh? Per cert, mira, avui fa anys ha de Colacau, immaculada Colacau, i clar, tal dia com... És del meu any, em sembla, oi? Sí, i tal dia com avui, de fa uns anys, va fer aquell...
Tuit absolutament espectacular. Ada Colacau va dir... Fa 41 anys el règim feixista va matar Puig Antic a Barcelona i hores després vaig néixer jo. Sí, senyor. Espectacular, eh? Espectacular. A mi em va passar anant a Pompeia, eh? Vaig dir... Estic a Pompeia i fa 3.000 anys va haver-hi aquí. Sí, sí, sí. El Vasubi...
Ho va cremar tot, em vaig salvar de poc. És que és Ada Colacao, és Ada Colacao. Escolta, del 74 és? Sí, senyor. Avui fa 72. No, 72 no, 52. Ja llegaràs, ja. Ja llegaràs a mi edat. No corris.
52 en fa. Ens portem 5 dies amb l'Ada. Em pensava que en Puigantic havia mort el 2. Sí, clar, però això ho diu ella hores després, per fer-ho passar encara com pisuerga, diguéssim, tamany... Tamany Guadalquivir. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molt bé, Joan, va, més coses. Avui és el dia internacional de la C trencada, eh?
Ah, sí? També t'he dit això. De la cecerilla, que diuen, més enllà de l'Ebre.
Una lletra simpàtica. Se'ns està anant de les mans, això dels dies internacionals. Perdoneu que us ho digué, però el dia mundial de la C trencada... I que hi ha gent que ho celebra, no? M'imagino, tots els filòlegs deuen estar, inclús els de filologia hispànica, perquè la C-cerilla es va perdre, però que també estava en l'idioma cervantil. També hi havia la C-cerilla, una derivació...
del llatí culte, quan passa el llatí vulgar, doncs hi havia alguns sons que no acabaven de lligar i es va optar per fer com una continuació d'una I, originàriament era la continuació d'una I, la I va caure fent aquesta ser trencada. On vegin la cerilla, jo no la veig. Ser trencada perquè no ens hem parat mai a analitzar què vol dir, ser trencada, perquè en castellà seia ser rota. Ser cerilla, diuen ells. Ser cerilla, per no dir rota, clar. Per no dir rota. Mora meva, mora.
Ja hi ha el tribunal de la ruta. Escolta, això dels dies internacionals, això n'hem de parlar un dia. Hem de dedicar un programa. O tres. O sigui, el dia internacional del dia internacional farem. I hem de dedicar un programa a veure què està... Però hauríem de buscar algun expert. Algun coach. Algun influencer. No podem trucar als tertulians perquè a aquesta hora estan tots a TV3. Però ells ho saben, eh? Sí, però no poden venir. Estan a TV3.
No paguem nosaltres com TV3. No, no, no paguem directament. Per tant, clar, fer-los venir... Com fas programa al matí? Ah, és que estic a TV3. I què fas a TV3? Parlo absolutament de tot el que... De tot, perquè jo sé de tot. Ara parlàvem del Barça, després parlaran dels Estats Units, l'Iran, després parlaran... Ves que no s'haguessin equivocat i l'ordre fos eliminar els Terians, eh? I era eliminar Teheran. Sí.
Ai, ai, ai. Va. Molt de compte amb el llenguatge. Sí, que vas, el carrega el diable. El diable. El diable amb la C trencada. Ja ho deia Kennedy, eh? Pots treure l'home de gràcia, però no gràcia de l'home, eh? Dia de Sant Madí avui, eh? Sí, senyor. 3 de març, dia que recordo sempre amb una certa estima.
aquesta gràcia celebrant la festa de Sant Madí, juntament amb Sant Cugat. És una història comuna entre els dos municipis i fa molta gràcia als cavalls que hi havia aleshores, quan ara entenc que deuen haver-hi menys cavalls. Però, en fi, moment simpàtic. Poso música de la coral Sant Madí, justament. Coral Sant Madí, és el que he trobat. A veure com canten.
És molt xula, ja, la festa de Sant Madí. O podríem posar el beguetero, també, eh? També, eh? Escolta una cosa... Fa temps que no fotem el beguetero, eh? Sí, sí, ja busquem una excusa. Escolta'm una cosa. Sant Madí és com Sant Antoni Abad passa a Vilassadal, per exemple, que caigui quin dia caigui de la setmana, doncs es fa els tres toms. Doncs Sant Madí, caigui quin dia caigui de la setmana, Gràcia es fa la festa. I és molt xulo, eh?
Molt xulo, si no ho heu vist mai, de veritat és una cosa molt recomanable. Hi ha un cerc a vila al matí i el gran, diem que és a la tarda vespre. El fi de festa. El fi de festa. Ja no surten tants cavalls per això, eh? Jo crec que no. Jo, clar, fa molt temps que no m'hi moc. Sí que és cert que els jardinets, de gràcia, el verb no seria aparcar, eh? On es guardaven els cavalls.
i, doncs, els nens i nenes d'aquella època anàvem a veure els cavalls als jardinets de Gràcia, perquè, en fi, un animal simpàtic, el cavall. Sí, senyor. Va, més coses. No és tan simpàtic Rudiger, eh? No, no, no. Molt de compte ahir amb la doble...
impacte de genoll al cap de Rico, jugador del Getafe, que jo crec, sincerament, hauria d'anar per via penal. I no estic fent broma, això passa en un bar...
I te'n vas a... Sí, sí, sí. I què passa? No, ell va fent... Aixeca, aixeca, que no t'he tocat. És que no pot ser més... Perdó, eh? Però jo aquest tio el veig pertorbat. Jo crec que no passaria el tall. Pepe i ell no passarien el tall. Però, Joan, anem a la final de la Copa del Rei, que volia pagar l'arbi, tant de coses. Allà va lançar uns glaçons des de la banda. Sí, sí, sí. Està molt loco. Algun dia prendrem mal, eh? Sí, sí, sí. Algun dia serà tard amb aquest home, ja ho veus.
Serà tard. Què, pugem en el nostre DeLorean o com ho veus? M'estic tan lúriejant al damunt, si tens alguna cosa més endavant. Puc comentar que ha fet un rànquing europeu dels productes més robats als supermercats a Europa, que jo sé que sempre et fa gràcia. En sèrio? Els productes més robats a Europa?
Però a nivell europeu, eh? Normalment parlem, quan surten les estadístiques, a principi d'any del que passa als supermercats de l'estat espanyol. Doncs aquí és a nivell europeu. Destaquen d'entrada que no hi ha el furt per fam. És a dir, la gent que roba, perquè pobra gent no té per menjar, eh? Estan parlant de furs que segurament impliquen una venda posterior
I destaquen els autors d'aquest estudi que aliments, podríem dir, forces sequibles com la farina, la pasta, no la pasta fresca, la pasta seca, etcètera, són productes que pràcticament ningú no roba. És a dir, es podien deixar al carrer perquè ningú se'ls enduria i, clar, el gran... Podria ser, perdona, eh, Joan...
Podria ser una pregunta de concurs de 1, 2, 3, per exemple. Oye, m'ha acabat... Has vist que tu... Estàs canviant la veu ara que estem a les portes del teu aniversari, Jaume, acabo. Sí, estic canviant la veu. Poc se'n parla. He pegado el estirón, ja. He pegado el estirón. Escolta, pues podría ser pregunta de... 1, 2, 3. ¿Cuáles son los productos europeos más robados? Por ejemplo, una tele...
Sí, en fi, el rei a Europa de productes més robats als supermercats són les begudes alcohòliques. Aquestes ampolles, insistim, descarten que sigui el furt per fam, sinó que seria per revendre. Ara, hi ha costums pròpies de cada país mantenint que les begudes alcohòliques
estan en el top 5 de pràcticament tots els països. Estat espanyol, evidentment, el pernil ibèric i l'oli d'oliva, com no podia ser d'una altra manera.
Canvi Bèlgica i França, per comptes dels espirituosos de gran graduació, tendeixen a robar més la cervesa. A Alemanya el que roba més són productes de forn i bolleria industrial. Ah, sí? M'ha sorprès, això.
Els alemanys, una gent tan seriota... Jo crec que ni roben, aquests. Sempre hi ha algú. L'excepció confirma la regla. Però són tan seriosos que igual... Al Regne Unit, les xocolatines volen molt. És el que...
I als Països Baixos i França, el cafè és el producte més robat als supermercats. Curioses dades, eh?, la que ens porta aquest estudi dels productes més sostrets als supermercats europeus. Vinga, ara sí, pugem el Dilorian, que ho estic de l'Uriajan, perquè va fi...
I ens anem molt enrere, com que no té cervell el nostre De Lòrian, ens porta fins a l'any 1875. Avui s'estrenava Carmen, òpera de George Bizet, que passa a l'Andalusia de principis del segle XIX. Avui fa 151 anys. 151 anys que s'estrenava això. Si tu no m'aime pas, si tu no m'aime pas,
És impressionant, això, eh? Més coses, Joan, va. I avui moria Cabrils, crec que era Cabrera, 3 de març de 2013. Moria Sigfried André den Boer.
Que, nom complicat, eh? Era nascut als Països Baixos, com indica aquest nom, però va fer tota la seva vida a Catalunya. Estem parlant de Toni Ronald. I clar, si diem Toni Ronald, hem de dir allò de... Jaume, ajuda'm! He d'olvidar-me de aquell fracassos, de aquell fracassos...
Ja està, ja està, tot el dia, tot el dia. Sí senyor, Toni Ronald, que vivia a Cabrils, vivia a Cabrils durant molts anys, va fer molta vida aquí a Vilaçà, fent activitat esportiva, activitat cultural aquí a Vilaçà.
I va morir un dia com avui, ja de quan fa uns anys fa? 2013. Doncs mira, 13 anys. Més coses, Joan, va. 1972, un 3 de març, el tot jo em va dir, anem a celebrar Sant Madí, i va publicar el teu Home Cuet, de Rocketman.
Fins demà!
Gran, eh? És que... Saps que la teva parlàvem d'Ava i dèiem d'Ava que totes les cançons d'Ava són èxits, no? Dèiem, hi ha artistes. Elton John seria un d'aquestes. Beatles. Elvis. I tant, i tant. Rocketman, Rocketman amb Elton John i que bonica i que bé que sona, això! And I think it's gonna be a long, long time to touch down brings me round and get too fine. Vinet, finet ens va el DeLorean.
I ara obrim un doble parèntesi, perquè ens agrada molt a tu i a mi aquestes one-hit-men, o one-hit-woman, que són aquestes persones, tipus Rick Hasley, perquè ens entenguem, que treuen un senzill, ho rebenten, i després surten de l'eix comercial del gran públic. Doncs tal dia com avui, de l'any 1984, nena ens deia que tenia 99 globus vermells.
99 Red Balloons. Mira que costa, eh? Entendre, eh? 99 Red Balloons. He sentit autèntiques... Mira, a veure, anem a escoltar-ho, eh? 99 Red Balloons. Ara, perquè sents el títol, li diu... Lligues, però he sentit frases de tota mena. No diu això, diu allò. Déu-n'hi-do. I tant, que és One Single Woman, eh? One Single Woman. I tant.
Saps que trobo que és molt bangles, època del White Likes Egyptian? Un son molt 80, eh? Un son molt 80, eh? Quantes vegades l'hem escoltat, o l'hem tararejat, o fins i tot qui vulgui ha intentat ballar sense saber que era tan nena, eh? I els seus 99 globus vermells.
Més coses, Joan. I el 89, sí que és cert que Tecnotronic va fer alguna coseta més, però el dia com avui estrenaven segurament el seu gran single, eh? Pop, pop, the jam, ens deien els narlandesos. Saps que jo tenia el disco? Sí, tenia el disco. I el teu és visualitzar, com sempre l'expliques, eh? Recordo aquelles llums així, discoteca.
Vinga, va, ja deixo de ballar. Ja deixo de ballar, estic aquí dandolo todo. Va, més coses, Joan. Doncs mira el mateix dia que moria Toni Ronald, el 3 de març del 2013, no a Cabril, sinó a València, perdia la vida José Sancho, el pare de la nissaga dels Sancho com a actors. Ell era, doncs, el nostre Curro Jiménez.
No recordo, recordo que feien Corro Jiménez, però no havia vist mai ni la capçalera. No? No, no, no. Aquells quatre a cavall. Sí, sí, sí. Hi havia l'Algarrobo, també. L'Algarrobo? L'Algarrobo. Hi havia en Sancho Gracia. El estudiante. Després hi havia l'estudiante. I què més? Va. Algarrobo estudiante. Crec que eren quatre, si no m'equivoco, però els tres protagonistes, la Santíssima Trinitat, eren, doncs, Corro Jiménez, l'Algarrobo i l'estudiante.
Algarrobo... Això li van dir també un dia a Dennis Rodman, parlant dels grans Chicago Bulls, parlant d'aquestes Trinitats, va dir Michael Jordan era Déu, Corey Pippen era Jesús, i jo, Dennis Rodman, era el diable, eh? Aquí em ve això com un estudiante, un fraile i un algarrobo. Fraile no em sona, eh? No em sona. Bueno, jo ja et dic que no ho veia, això. Perquè tu ets molt jove. Sí, sí.
Curro Jiménez, Algarrobo, Estudiante i Fraile. Posa els quatre... Esther? No ho sé. Va, va, més coses, Joan. I el tal dia com avui, del 2005 es publicava el doble CD...
Quinientes noches para una crisi, eh? Si sé, álbum de Joaquín Sabina, el de Úbeda, que s'havia gravat al mític Luna Park de Buenos Aires. Para no asediarla con mi antología de sábana fría y alcoba matías. Para no comprarla con bisutería ni ser el fantoche que va en romería con la cofradía del santo reproche.
Tanto la querida, que tarden a aprender a olvidarla. Diecinueve días y quinientas noches. Doncs vinga, mira, avui arrima del Help, Ayúdame, et sembla, no? Una del migdia, 3.57 de la tarda. Joan, Help, Ayúdame!
Què servim avui? El Payudamé s'està construint l'accés de la porta al passeig marítim de Vilassar de Mar, per tal que persones amb dificultat reduïda o portin cotxets de nadó puguin accedir, insistim, per la part del passeig marítim a la andana en direcció Mataró.
De la teva mà també anirem al Club d'Esgrima Històric de Vilassat de Mar. Ells es diuen Maresme perquè engloben gent de la nostra comarca. No us perdeu, ahir crec que ho passaves en el teu parlant de tot. No us perdeu ni la reportatge que fas.
ni la notícia electrònica i netejarem la cara tu te'n recordes fa uns anys el fals thriller del carrer d'en Roig que va escriure Anna Leonard d'Índex Edita l'ha agafat Columna, una editorial potent, li han rentat la cara han aprofundit en alguns personatges i es presentarà aquest llibre Un carrer sense sortida que ve a ser una neteja de cara del fals thriller del carrer d'en Roig
Un dia al migdia, 3.57 de la tarda, t'escoltaré molt atentament i demà, meitat de setmana, ja tindré la sort de poder-te dir allò de Joan Escofet.
I aderció, perquè demà tindrem al Crònica un premi Goya. Què dius ara? Amb accent marasment. Què dius ara? Sí, senyor. Estarem molt atents, eh? Sí, sí. Doncs estarem molt atents, sí. Però abans de demà, abans del Crònica demà, saludem i diré allò. Bon dia, senyor Escofet, bon dia, bona hora. Senyor Escofet, bon dia, bona hora, això. Que tinguis molt bon dia de Sant Madi, home. I tant que sí. Doncs recordem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa. Que tant don la quise i se burló ja fa cent dies...
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran. Tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Quan escolts Peix Local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Hola! No et moleria colar-te els armaris de la gent? M'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat! Hauràs de fer quatre piles de roba. Una pila amb roba que utilitzes habitualment. Una altra amb roba que la utilitzes esporàdicament. Una altra pila amb la roba que no fas servir. I una pila de roba que ja està en mal ús. T'ho de fer neteges d'armaris? Bastant divertit.
Jo tampoc ho sabia. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera, perquè aquí sota, carai, ja... Tot això... Ja m'ho diuen, eh, que compromessa. O sigui, més roba que no fa servir que fa servir. Correcte. T'esperaves aquest resultat? És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Què hem de fer ara?
Tens feina, guapa, eh? Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Tal com explicàvem al començament del programa, a les 10 demà i durant tres dimecres seguits començarà un monogràfic més que interessant, com sempre organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar.
Parlarem dels Estats Units d'Amèrica, el país de les contradiccions. I en aquesta primera part que ens oferirà Juan José Romero, que és professor d'història social contemporània de la Universitat de Barcelona, parlarem de la República dels Senyors. Naixement i construcció dels Estats Units entre el 1776 i el 1865. Precisament parlem amb el professor d'història social contemporània Juan José Romero.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Juan José Romero, professor, bon dia, bona hora, buenos dias. Bon dia, què tal? Molt bé. Moltes gràcies per la invitació. Gràcies a vostè per atendre la nostra trucada i explicar-nos una miqueta ara que és tan notícia als Estats Units, i ho dèiem al començament, dèiem malauradament, però malauradament el malaurat és el president dels Estats Units, no el propi país, doncs ens anem a aquells inicis en la qual, no sé jo, amb tota la ignorància,
Si sabem com és avui dels Estats Units, o els Estats Units d'avui ve d'aquella creació, si era el que volien o no volien la República dels Senyors. Què és la República dels Senyors, Juan José? Bé, sí que està molt relacionat amb el present, perquè va ser un país que va ser dissenyat, a diferència d'altres que tenen la seva llarga història, els Estats Units és com un experiment de laboratori.
I ja des del bon començament, abans fins i tot de la Guerra d'Independència, que ells anomenen la Revolució, curiosament, ja s'estava dissenyant un país fet per una oligarquia. Anomenaríem avui una societat de castes, pràcticament ja estava dissenyada al principi. Jo crec que encara estan vivint... El que canvien són les oligarquies.
Les primeres van ser les esclavistes, després van els senyors de la sed, i ara són potser els de les noves tecnologies. Però el model no ha canviat massa. És a dir, el model, amb diferents èpoques, evidentment, avui parlem de tecnologies, etcètera, però clar, el model és aquell, no?, la creació ja de la... es diu la primera potència mundial. És així o no és així? Bé, no van néixer amb la idea de la potència, però ben aviat van començar a fer un imperi, abans que nosaltres...
anomenem l'imperi americà del segle XX, ja tenien una mentalitat imperial. Tothom recorda el tema de la doctrina Monroe, que és de començar més del segle XIX, i ja tenien molt clar, un cop havien establert un model polític, la seva expansió.
Doncs parlàvem de les colònies, eh, professor? Podríem parlar del Tea Party, no? Aquelles bosses de te al port de Boston, una mica de la queixa, era la queixa que, clar, era una colònia anglesa i ells volien ser anglesos, de fet ho eren, però volien tenir el mateix estatus que els anglesos, no? Doncs eximir-se dels impostos, etcètera.
I aquí una miqueta va ser quan van dir, escolteu, doncs ja que no ens voleu perquè ens voleu com una colònia, però no que ho sé com vosaltres, fotem les bosses de te al riu. És així, no? Podíem... És una... És un fet històric, però que parla molt, no?, de la societat americana, del jo, jo, jo. Jo primer, sí. No, és el que deies abans, no?, de les contradiccions, perquè aquesta gent que va organitzar el Tea Party, no?, amb les bosses de te de la companyia aquesta de les Índies Orientals...
van ser els que van signar després l'acta d'independència. El 70% eren els funcionaris de la corona britànica, d'aquests signants. I són aquestes contradiccions. Jo crec que el que intentaré explicar una mica és que els britànics no van prendre seriosament el que estaven fent els Estats Units, el tipus de societat que estaven construint.
I una mica els criollos, perquè són criollos, encara que ells no fan servir aquest terme i mai fan servir el terme de conqueridor, i són conqueridors, no són colons, ells sempre diuen els colons. Va ser quan es va fallar la corona britànica, la defensa dels seus interesses, que van decidir que era millor separar-se de la metròpoli.
Ja que parlem... Sí, sí, endavant, endavant, perdó, digui, digui. No, i fent servir l'argument que tu esmentaves, no? Mai impostos sense representació, que és una mica l'eslogan que vam fer servir. És el gran error dels britànics, el gran error històric aquest, deixar escapat això? Bé, el tema és que no eren molt rendibles aquestes colònies, eh? El que era una mica les joies de la corona eren el Carib, no? Les Barbados, Jamaica, aquestes que portaven molt a l'economia.
de la Gran Bretaña, pero no las colónias americanas. Doncs ja eren molt americans en aquest sentit, també en aquella época. Clar, ens anem a una història, és a dir, evidentment estem parlant de la història de la primera potència mundial, parlem de la República dels Senyors, la naixement i la construcció dels Estats Units, la separació de les colònies, i diem que té un punt de paral·lelisme
amb la realitat. I això ho lligarem amb properes també monogràfics, per exemple, la que farà en Daniel Agudo, que parlarà del país de les contradiccions, allunyar ho és a la pantalla, el western com a mitem fundacional. I tancarà aquests monogràfics també del país de les contradiccions, en Xesco Rabarter, que és periodista de TV3 i a més ha estat corresponsal dels Estats Units, parlant del món de Trump.
És a dir, Fundació West Trump. Jo ja no sé si això es pot lligar d'alguna manera o no, però és evident que sí, eh? Sí, sí, sí. Té una història molt clara, de molta continuïtat. Encara que nosaltres som una mica ignorants de la història dels Estats Units, sí que hi ha una continuïtat des dels inicis, del període colonial, fins ara.
El concepte polític que tenen de participació, per exemple, això que sempre ens sorpren a nosaltres, que per votar s'han d'inscriure i que cada estat té una política diferent. Totes les tensions entre estats, que es va solucionar una mica amb la guerra de successió, perquè originalment Estats Units era una confederació, originalment els estats podien sortir si volien, però després de la guerra de successió es va acabar, va convertir-se en una federació.
I fa poc Texas va preguntar a la Corte Suprema si podien fer un referèndum i separar-se, i la Corte Suprema va dir que no.
El que l'acord diu no, no. Això és una federació, ja no és una confederació. No és que no s'entengui el... o que siguem uns ignorants de la història dels Estats Units, és que costa entendre això dels Estats Units. Aquesta maquinària, quan hi ha eleccions, costa moltíssim d'entendre. Sempre hi ha d'haver-hi experts que ens expliquin com funciona això, perquè és que costa, és un país que costa d'entendre. Sí, sí. El mateix sistema de partits per nosaltres és incomprensible.
un bipartidisme que sembla en el mateix partit i les diferències pràcticament són per estats, comptats, famílies...
Sí, sí, i hem vist allò tan típic, aquest estat decidirà les eleccions, els republicans, els demòcrates, és un país que ja costa de per si entendre. Es va plantejar durant un temps que Espanya pugui ser també una federació. S'entén una federació fora dels Estats Units? S'entendria qui Espanya, per exemple?
Jo és que crec que el temps de les federacions, si repassem una mica la història, Estats Units va convertir-se en una federació quan s'estava construint Itàlia i Alemanya. Hi ha un moment a la història, a finals del XIX, que s'estan definint els diferents estats-nació, i jo crec que aquest va ser el moment de la construcció d'estats unitaris o d'estats federals. Aquí jo crec que seria una mica més complexa.
Perquè primer, delimitar les fronteres no és fàcil aquí. Com els Estats Units, que eren fronteres que era la colònia, en la colonització van determinar, i si mires el mapa són rectes. Era molt més fàcil perquè estava per construir tot. Jo crec que el tema de les federacions, o modificar-les, quan ja està construït un estat és molt més complicat. No és que no es pugui fer, però és molt més complicat.
Ahir era com una terra verge, podíem fer una mica el que volíem. I és una mica el que explicaré, com van delimitant el model durant aquest període. Clar, una terra, plantem estats, aquí s'ha de delimitar, clar, i aquí ho veiem ja construït, això, però això és un procés immensament llarg, és a dir, estem parlant d'un país immens, immens en tots els sentits, eh? I per tant no és un procés fàcil que es faci en dos dies, això?
Sí, sí. No, no, i a més és molt polític. Potser no coneixem un cas molt interessant, que és que els natius americans, una de les seves cultures, quan va comprendre com funcionava el sistema polític dels blancs, va crear un estat i va fer una constitució. Els demà és que no els van reconèixer, els estats dels colons. Però els natius ràpidament van aprendre. Aquests europeus funcionen d'aquesta manera, fem un estat, fem una constitució, posem una capital...
I no, no va sortir, perquè es van reconèixer. És un país que estava construint-se i era molt fàcil fer experiments de tot tipus, el model democràtic, el model territorial, el tema de la divisió de poders, per exemple, que era molt difícil en aquell moment, molt complicada. Tenien aquesta petatge, que partien de zero.
De fet, com veiem excentricitats, moltes vegades diem This is America, no? Això és Amèrica, no? Aquí es pot fer absolutament de tot, que continuï el xou, no? Diuen. Anàlgi de la construcció dels Estats Units des de les dècades prèvies a la seva guerra d'independència fins al final de la Guerra Civil. Per una banda, s'exposaran raons, les raons, de fet, que van aportar la separació de les colònies, que n'hem parlat ara de la seva metròpoli, particularment les de caire social i econòmic. Hi haurà tres monogràfics parlant dels Estats Units,
Gràcies.
Una època que, evidentment, o un moment de la història ara mateix, que els Estats Units tornen a estar al punt de vista... Jo crec que no han deixat d'estar mai al punt de vista de tothom, però ara, amb la invasió a l'Iran, tornen a estar allò. Tornen a estar a tots els informatius. Jo no sé si algú ha analitzat el per què d'aquests presidents als Estats Units, que aquests moderns són molt excèntrics, personatges capaços de portar-nos a un caos absolut.
Jo crec que el tema del Trump, perquè és el cas del Trump, no? Bueno, hem tingut també a Clinton, hem tingut també als Bush, per tant, són personatges que també, Déu-n'hi-do, eh?
Sí, el model polític, això que parlàvem, que no hi ha grans diferències entre un partit i un altre, llavors el discurs i la narrativa sí que és important. Els temes de fons són els mateixos. Si mirem la guerra d'Ucrània, no hi ha massa diferència entre la política de Biden i la després de Trump. Llavors, ells fan una mica d'enfasi en la narrativa, això que deies de l'espectacle, del xou...
Però el que estem veient en els darrers presidents dels Estats Units són una mica un símptoma de la decadència d'un imperi. És un imperi que ja ha començat la seva devallada a poc a poc, i és una mica l'intent de retenir el que tenen. Això que estan obsessionats ara amb l'hemisferi occidental, que deien ells, les Amèriques. De controlar les Amèriques és perquè ja s'han adonat que
El control del món ja és pràcticament impossible, com el teníem fins fa 20 anys, més o menys. I ara estan perdent aquesta hegemonia i és una mica la desesperació de com intentar mantenir-la. Hi ha decadència als Estats Units? És que és una societat amb decadència, un país amb decadència. Hem parlat de la primera potència mundial, eh?
Sí, com a imperi, sí. El tema social, ja parlaran, la tercera conferència és més específica sobre el tema de les tensions internes. Però com a imperi, sí. Vull dir, va sorgir com a imperi després de la Segona Guerra Mundial, amb un model internacional molt concret, el que s'anomena Bretton Woods, i tot el sistema monetari d'intercanvis, i ara mateix el dòlar, que era l'infonament de tots els intercanvis internacionals, està en regressió.
I el poder dels Estats Units depèn dels dòlars i de la seva força armada. Són les dues úniques forces que té per mantenir la seva hegemonia. I el dòlar està molt tocat. En molts països estan derivant les reserves cap a altres monedes o cap a l'or. I el volum d'intercanvis global en dòlars s'ha reduït.
està per el 60 o 67% i abans era el 90% tots els intercanvis es feien dòlars i això és un problema perquè el dòlar és el que manté l'economia americana ells poden imprimir tots els dòlars que volen perquè és acceptat internacionalment si ara hi ha alguna retracció de l'ús del dòlar de fet els bons americans ara no són els més atractius que hi ha al món molts països estan desfent dels bons americans
Segurament, si un americà ens estigués escoltant, ens diria que això, doncs, que, perdoni que digui així, ni hablar, és a dir, està al ressorgir de l'Amèrica, no? Ells creuen la seva Amèrica, escolta, això és invencible en tots els sentits, també en aquests sentits, eh?, com a imperi. Jo m'imagino que això, si ho parlés amb un americà, ens diria que això és, vamos, és que ni por asomo.
Bueno, és interessant que la societat americana sempre ha tingut molt bons crítics. Hi ha gent als Estats Units, el tema és que no tenen massa ressò, però hi ha molts analistes que ja parlaven d'això fa uns 10 anys, que veien que
que l'economia americana s'estava enfonsant i que no tenia capacitat per controlar el món com ho feia 30 anys abans. Hi ha gent, no sé si recomana alguns, com el Jeffrey Sachs, que és professor de la Universitat de Colúmbia. Aquest fa anàlisis molt bons des de fa 10 o 15 anys. Després hi ha el professor Merchheimer, que és de Chicago, que ja va parlar als 90 de la crisi de l'imperi americà.
Vull dir que sí que hi ha veus crítiques, el tema és com tot, que potser no arriben a la gran població dels Estats Units, però tenen molt bons analistes, ho tenen molt clar.
Doncs serà molt interessant xerrada que portarà càrrec el professor d'Història Social Contemporània de la Universitat de Barcelona, Juan José Romero. Demà és la primera d'aquestes tres sessions, dimecres 4 de març, dos quarts de set de la tarda, organitzar per l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassa de Mar a la Biblioteca Municipal Ernest Lluc.
Doncs parlarem de la República dels Senyors, naixement i construcció dels Estats Units, 1776-1865. Si us voleu apuntar, podeu anar directament a aulabilassar.com. Allà trobareu el formulari d'inscripció, més que interessant, per una o les tres conferències, tres dimecres, seguit per parlar dels Estats Units d'Amèrica al país de les contradiccions. Professor, moltíssimes gràcies, que vagi tot molt bé. Gràcies a vostès. I que, doncs, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada. Que tinguis molt bon dia.
Gràcies.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent del que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
He de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una mandra tota aquesta paperassa.
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper. Més informació a dretssocials.gencat.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Les notícies de les 11. Bon dia, Renfe ha començat les obres per obrir una nova porta a l'andana en direcció cap a Mataró de l'estació de Vilassa de Mar que permetrà accedir-hi directament des del passeig marítim. Aquesta actuació respon a una demanda del govern municipal per donar compliment a la moció presentada per vavor al ple municipal i aprovada per unanimitat de tots els regidors i regidores.
amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat de l'estació, ja que els ascensors interiors de Renfe ja fa més de dos anys que no funcionen. La nova porta facilitarà l'entrada i sortida a l'andana a persones que tenen mobilitat reduïda, persones usuàries de cadira de rodes i famílies amb cotxets. La previsió és que les obres de la nova porta finalitzin en aproximadament una setmana. Aquesta és una solució provisional, mentre que Renfe no repari de manera definitiva els ascensors interiors de l'estació.
Mentrestant, les persones que necessiten accedir o sortir de l'andana en direcció cap a Mataró poden fer-ho pel passeig marítim utilitzant els ascensors que hi ha en aquest espai que depenen de l'Ajuntament.
El Mòbil World Congress va obrir ahir les portes al matí al recinte de la Gran Via de la Fira de Barcelona, a l'Hospitalet de Llobregat. L'edició d'aquest any celebra el 20è aniversari de l'arribada del Congrés de Telefonia a Barcelona el 2006 i preveu tornar a superar els 100.000 visitants. El Congrés de Telefonia i Connectivitat més Gran d'arreu del món aplega més de 2.900 expositors.
I els usos pràctics de la intel·ligència artificial tenen un protagonisme pràcticament omnipresent. Les propostes sobre com aplicar la intel·ligència artificial arribaran a un nivell mai vist, segons els organitzadors. Així, el Saló dels Visitants...
Poden els visitants posar a prova els assistents d'intel·ligència artificial que fan de personal shopper i que ens ajuden a trobar la roba que més ens escau i d'altres que ens guien a l'hora d'escollir el cotxe que més ens convé. La robòtica també hi és present més que mai, amb robots cada vegada més estilitzats i amb moviments cada vegada més similars als dels éssers humans. Recordem que el Congrés té el seu propi canal de televisió.
i és que el canal televisiu local privat de la ciutat de Barcelona, Terra Mar, un canal que es pot veure a tot el barcelonès i al Baix Maresme per la TRT, per la televisió digital terrestre, s'ha convertit durant la celebració d'aquest congrés en el canal televisiu oficial d'aquest congrés i s'hi pot seguir a través d'aquest canal, com dèiem, que emet a través de la freqüència de Terra Mar les intervencions dels congressistes en aquest certament de caràcter internacional.
Polèmica entre animalistes i naturalistes a Girona per la captura de Uipus al riu Unyà, que passa pel centre de la ciutat. Els animalistes rebutgen que se sacrificin, en canvi els naturalistes recorden que es tracta d'una espècie invasora i que, per tant, se n'ha de limitar la població.
La carretera C28 es va reobrir parcialment ahir a la tarda després d'estar tancada des de dimecres per una esllevissada. Ara s'hi dona pas alternatiu. Un tram d'una escollera de 60 metres de longitud va cedir justament al quilòmetre 43 i l'havia quedat envaïda per roques i per pedres de grans dimensions. Segons ha informat el Departament de Territori, un cop solucionada la incidència...
Totes les carreteres del Parc de Conservació d'Esterri d'Àneu, que depenen de la Generalitat, estan obertes al trànsit i aquesta en concret, C-28, es va reobrir parcialment ahir a la tarda al trànsit. Hi ha el Reial Madrid per contra el Getafe amb el resultat de 0 a 1. D'aquí pocs segons iniciarà la tertúlia dels nostres avis i àvies al Parlen de Tot. Tornem amb més informació quan el rellotge ens indiqui que són les 12 del migdia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassà de Mar. L'actualitat de Vilassà de Mar la trobaràs a Vilassà Ràdio.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilesarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí. Només una, eh? Va, que amb una n'adones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Escolta'm per internet a vilassarradio.cat Vilassarradio 98.1 FM Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
11 i 6, gairebé 7 minuts del matí. Seguim en directe. La Marvi la Major ho està preparant tot per la Tertúlia. De seguida arriba la Tertúlia. Avui només Tertulianes, eh? Mira que bé. Només Tertulianes. En Feliu avui el tenim de festa. I avui ho començarem d'una manera molt xula. Avui començarem amb la bona música. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Ho començarem amb música mentre la Mar calma les fieres, que l'estic aquí, estan aquí, amb una festa. Elvis Presley amb Suspicious Minds i de seguida Suspicious Minds i Elvis Presley. La Mar les està calmant, perquè porten des de les 8 del matí aquí. Oh, què us haig d'explicar jo? De seguida saludem a la Mar i a l'equip de la Tertúlia. Elvis els hi donarà la benvinguda.
Fins demà!
Saludem ara mateix a l'amiga Mar Vilamajor. Mar, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Mira, quina benvinguda t'he fet avui. Ja veus. Elvis, t'agrada l'Elvis? M'agrada, m'agrada, però ara ho comentàvem. Jo soc més de Beatles.
Sé que no tenen res a veure. Però una cosa, l'altra o l'altra. I és que sempre hi ha gent que diu això, tu ets de Beatles o de Rolling? Jo puc ser dels dos, no? És com dir, no sé, ets de sau o sopa de cabra? A mi m'agrada la música. Igual no soc ni un de l'altre o soc d'un per la música, no per el que sigui. Total, total. Com estàs?
Molt bé. Has tingut molt atabalada avui. Molt atabalada. Cada dia arribo més tard, no sé com ho faig. Però aquestes dones a les 8 ja estaven aquí, eh? Els hem portat a esmorzar el cafè, el cafè amb llet, un segon cafè amb llet i que ja no els hi donem més cafè, que ja no... Saps què m'han dit que em posarien retard?
Què dius ara? Sí. Només els falta sortir amb la llibreta ja i marcar el retard en vermell, eh? Avui estem fent una cosa que no havíem vist encara, perquè sempre van ulleres de sol, m'agrada molt, eh? Sí, eh? La Maria Rosa. És veritat, que no portes ulleres, Maria Rosa. No, me'ls he deixat i les que porto em van bé, però vaig bé així, eh? No passa res. Ah, mira, no l'havia vist, en sèrio, sense ulleres.
És dia de canvis avui, perquè a més també ens hem estigut diferents. No, no, no, però aquí m'han ordenat, eh? Per obligació. Un jove que ha vingut per aquí a dir, no m'ho veu les cadires, que així a la tarda quan venen ja no. Mireu el micro, mireu el micro. Que mireu el micro. Ah, no, però si estàs estupenda. I tant. Estàs perfecta així. Gràcies, carinyo. De res. Gràcies, gràcies.
No ho dèiem per res, perquè sempre hi havia mulleres de sol molt elegant, ella. Sempre hi havia mulleres de sol. Està molt bé, està molt bé. Bueno, escolteu, què parlem avui, Mar? Avui, avui parlem de cuina.
De menjars, eh? De menjars, cuina, receptes... No, els menjars normalment es fan a la cuina. No? No es fan a la cuina els menjars? Sí, clar. No. Bueno, cuando los pides hechos, no. Ah, no, però s'haurán fet amb una cuina, digui. Lo han hecho en la cocina, pero tú no.
Però si vas, que te'l facin millor. Quan seus i tu presenten bé, encara és millor. Però el que t'ho fa, ho fa a principi amb la cuina. Jo he cuinat aquí, això no és una cuina. Això és fortíssim, per cert. Ho haurem de fer, haurem de cuinar. A mi no comptes. És que no t'agrada cuinar, Aurora? No, no, no.
de pan-tomàquet i per mi. Ah, això està bo. Jo una vegada vaig cuinar espaguetis amb l'alliolio, amb una italiana aquí, que vam estar un mes en pudor de estudi. I l'altre vam cuinar, això aquesta temporada, vam cuinar amb el campió de tots els campionats d'alliolio, vam cuinar un alliolio aquí. Ostres, un alliolio. I aquí també, l'olor també, eh? Divendres i el següent dimecres encara feia olor.
No, no fa pudor. Pudor no, olor. Bueno, principis olor. Després es converteix en pudor. Siguem clars, eh? Us deixo amb la tertúlia, val? Molt bé.
Estàs lluny, eh? Mira, ja, Aurora, normalment estem més a prop i avui sí, estem lluny. Em trobaràs de faltar, eh? I tu a mi també. 100%. Jo no he dit res, ha sigut ella. No, no, no, perdona, ni tu ni jo. Ha vingut un jove i ha dit... Un jove. El Xavi. El Xavi jo en qüestió. Aquesta tampoc, clar.
Ha vingut un desnoi, sí, i ens ha dit que després de la tarda també tenien el problema de tornar a canviar la cadira. Diu, per què no canviar ella? Jo a mi m'és igual, jo m'he posat aquí tan tranquil. Ah, ho ens han estructurat d'aquesta manera. Bueno, jo també n'he canviat, eh? Però per un motiu, eh?
Siempre hay un motivo, porque ellas han de ir más central. Y tiene que salir mejor. Y esta cadira es un poco comprometida. Te puedes tirar al alpujarra y volver. Això passa. Ho odio, ho odio. Aquestes cadires de rodes no t'agraden? No, no, no. Mira, vaig a fer-me les ungles i també tenen les cadires aquestes. Sí.
M'haig de gatxar aquí perquè se m'envaig. Ja ho tenen així. Sí, per moure't, desplaçar-te. Ara estàs aquí, ara estàs a l'altra banda. Va, anem al tema d'avui. Jo he dit de parlar de cuina i l'Aurora ja m'estava dient que no, de cuina no, de menjar. Bueno, menjar és a la cuina. D'acord. Així bé, Aurora, ens ho acceptes? No, més igual.
De veritat... No, no, no, jo parlo perquè la meva llengua ja saps que si no està en marxa no és feliç i això no té res a veure. Però ja parlarem del tema, que comenci un altre. Què vol dir? Què vol dir el què? Ah, haig de parlar allò de menjar? No, no, la primera pregunta que us llenço és què sou més, de cuinar
O de menjar? Jo de menjar. I jo també. No, jo no. Jo sé. Jo no. Jo m'agrada molt fer el cuinar per tothom. Sí. Y siento un amor por hacerlo y un cariño cuando comen todos, que yo poco como poquito, pero me encanta ver cómo comen los demás. O sigui, el cuinar com un acte d'amor i com un acte social, no? Así es.
Perquè la cuina s'ha de fer i la menjar s'ha de fer amb amor. Si no, no surt bé. A mi m'agrada molt. Molt bé, Nadia, molt bé. És un accent que no sé si és de Lleida, de Tarragona o de Manraig. D'igual, no. No, no, que ho fas molt bé. A mi el meu marit em renya a vegades, em diu...
Avui no has fet el menjar, m'amor. Mira, li dic, l'he fet en cansant, si estic cansada. Doncs no el facis. Ahir, precisament, vam tenir aquesta petita discussió. Això li falta, no sé què. Dic, mira, estic cansada. Si li falta, li poses. No, sincerament, no m'ha agradat mai la cuina, us ho dic sincerament. Per mi, sola...
Jo no cuineria. Jo em faria una truita a la francesa o pa amb tomàquet amb algo. Jo cuino sempre. Però pels altres, sobretot el meu marit, que és menjador, i a més variat, li agrada això. Ara compra'm allò, ara compra'm això. Escolta'm, jo tinc un costum. M'agrada molt menjar. Bé, molt normal. A mi no massa. Però faig una amanida.
Teniu que veure l'amanida que jo faig. Ben posadet, un rap aquí, que faci xoc. Ah, sí? Amb una bona presentació, eh? Amb una bona presentació. Com si fos plat de restaurant. Home, si vénen... Bé, però jo per mi em faig una amanida i aquí a l'anciamia, aquí el pobrotet, i aquí allò vermellet, i aquí una oliva. Per a mi, també. Molt ben presentada. Sí?
És imprescindible presentar la comida bien, porque la comida, antes de probarla, la comes por los ojos. Total. És un asco, és un asco. Però és que jo ho faig per mi, perquè ja m'he acostumat a fer-ho per tots, i quan em preparo, dic una amanida perquè és més fàcil. Perquè t'agrada, t'agrada. Una amanida, m'agrada presentar-me-la ben presentada. També potser és perquè ets molt organitzada, no? Bueno, a vegades sí, a vegades no.
Jo no sóc desorganitzada, potser sí que és això, però jo no sóc tan curosa o tan... No m'hi miro tant. Potser és l'acostum que sempre quan he fet pels a més m'ha agradat presentar-ho, doncs quan me la faig per mi, jo s'ho dic perquè ahir em va passar. I jo mateixa d'ella, però si és per tu, perquè tot és la prova i l'olimenta... Jo ho faig també, eh, Maria Rosa, sí. Home, el que diem,
per la vista t'entra molt al menjar, perquè si vas a un restaurant i t'ho posen de qualsevol manera, no et ve tant de gust com si t'ho posen ben presentat. Però jo a casa, no, sincerament, no. Però mai m'ha agradat cuinar, us dic sincerament, cuino perquè haig de cuinar, i si venen la família, també, però no sóc d'aquelles que cuino i prou. A que nadie ha ganado un concurso de tortillas.
Tu sí? Sí? No, pregunto, tu sí? Sí. De què? De tortillas, no? De truites? No. Ah, no. De calçots. Truita de calçots. De la novedad, gané. Molt bé. Truita de calçots. Con senyoras, muchas senyoras por allí. ¿Y sabes quién me lo dijo y quién realmente me ayudó para no quitarme yo, ponerme la medalla? La medalla la tiene mi hijo.
Y él realmente fue el que ganó. Pero bueno, vale. Aviam, explica'ns això, Dorita. A quin concurs et vas presentar i on eres? Al Mercat de San Antoni, de Barcelona. Ah, de Barcelona. Fa quan? Fa temps, però faia i se continua. Bueno, ara ha perdut bastant tot aquello, però bueno. Però se hacía con la gente del mercado.
I, bueno, venien muchas señoras i presentaven su tortilla de patatas, de cebolla, sin cebolla. Aquí te mufan, eh? Sí, pero aquí yo no lo he hecho nunca i no puedo hablar. Però allí... Mira, ja m'apuntarés quan me lo vea. És per Sant Joan?
Normalment sí. Allí no, allí se hizo porque era, digamos, una cosa que le hacían los del mercado y se presentó quien quiso. Había casi todo señora. Y venía mi hijo conmigo. Y de verdad que el autor fue él. En realidad el pensamiento fue de él, porque el calçot hecho en casa es difícil, hay que hacerlo con mucho cuidado. Bueno, eso iba por dentro, igual que la Seba, pues por dentro y todo lo demás. Y luego iba adornado con los calçot por encima...
Y, lógicamente, con la salsa. Aquello fue... Oh! És que m'ho estic imaginant, no? Quina gana m'ha entrat de sople. Buenísima, buenísima. Avui, que justament he esmorzat poc, teníeu de parlar de tretes de calçot. Le van donar 100 euros. Ah, sí? Un xec, però no en dinero, sino que, como eran gente del mercado, cosas que podían comprar con ese dinero. Millor i tot, mira el que et dic. Pues sí que sí.
Molt bé, molt bé. I és bonic, no creus que és bonic? No, és molt bonic, sí, i tant. Ja tenim aquí un mòbil acompanyant-nos, no? Jo, perdona, que l'he quitat o no l'he quitat. No passa res, no passa res. Nos pesaos que pa què? No, no.
La Maite, l'Aurora i la Maria Rosa ja saben que aquí apaguem els mòbils. Sí, jo li he apagat. Però no passa res, Dorita, com ets relativament nova, t'ho passem. De fet, a mi, de vegades, també em sona, eh? No, no, és un fallo, un fallo mío, lo siento. No passa res, no et preocupes. Cuando se está en un sitio no se tiene que tener el mòbil. No et preocupis. Te digo la verdad, yo cocino, pero cocino porque, en realidad, al final de toda la cosa y la cuestión de tener un restaurante en la Gran Vía de Barcelona...
Y yo no tenía mucha gana de estar dentro de la cocina, ¿eh? Pero se fue el cocinero...
desapareció el hombre. De un día al otro. Sí. Y claro, yo llego y no estaba nada hecho. Y la gente tiene que venir y tiene que comer. Y yo pensaba ahí, Dios mío, ahora qué hago, ¿no? Madre mía. ¿Y comas de ella el restaurante? Pues mira, se llamaba El Yupi. El Yupi. Somos muy Yupis. Pero luego, como no éramos tan Yupis, le pusimos taladro. ¿Por qué? Da Yupi a taladro. Pero ¿sabes por qué?
No, pero es que tiene una explicación. Mis hijos jugaban a rugby y cuando jugaban a rugby le llamaban taladro. Entonces todos los chicos que venían, que venían todos, todos los equipos y tal, les decían, vamos a cal taladro, vamos a cal taladro. Y al final dije, bueno, ¿y esto por qué se llama yuppie?
Y no al taladro, claro. Vamos al taladro. Y por eso quedó. Y cuando falló este señor bendito sea, pues yo que iba siempre perita, ¿sabes? Pues metida en una cocina puedes pensar lo que me pareció a mí aquello. Pero yo, mi honor...
No me permitía. Pues bueno, había que hacer algo. Y yo entonces pensé, bueno, las lentejas de la abuela, lo otro de no sé qué, lo otro de no sé cuánto, vamos a hacer algo. Y me puse allí. Te lo digo sinceramente, en mala hora. ¿Sí? Hombre, hombre. Me pasé pensando que vendría otro cocinero de aquí para allá que valen un pastón, porque valen un pastón un cocinero. Nunca nos poníamos de acuerdo y tal. Y yo seguía dentro de la cocina.
Y me pasé mucho tiempo que no era mi cometido, yo no era cocinera. Pero mira, siempre pienso que si quieres, puedes hacerlo. Y logré lo imposible hacer platos primeros, platos segundos, inclusive postres.
Jo sempre he pensat que els postres és el més complicat. Sí, per servir un postre ben posat. Saps què passa? Com que jo he andat molt per els llocs, tu saps que jo soy bailarina de professió, figúrate. Llavors jo he andat per llocs molt bonics, que et presenten tots els plats, que et presenten tot i tal. Llavors jo tenia això en ment i per això m'agradava, com tu has dit, presentar, aunque fues un menú, da igual, presentar-lo bonic, que quedara bé.
Y la verdad es que yo me empeñaba en hacerlo bien. Y bueno, finalmente lo conseguí. Lo que pasa que ahí, pues bueno, ahí me pellé los deditos, los pies y todo lo demás. Porque no encontrábamos un cocinero y ya está.
Avui està passant una cosa molt noticiable i és que l'Aurora està parlant ben poc. No, sí. Què et passa, Aurora? Ja arribarà, ja arribarà. Primer fa la tertúria en castellà i després vindrà en castellà. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho a més. Fem-ho
Però, ara, normalment, jo m'encuentro més... No, no, em serveix per fer-se. Per explicar-lo en castellano. Perquè, quan parlo català, i ara mateix te tengo que explicar todo esto, ho has de pensar... Seguro que meto la pata en algo. No, dona, no. Es tracta d'això. Que et posis la pota. Perquè així tu mateixa aniràs rectificant. I és l'única manera d'entrar amb la norma. Exacte. I que no ha de fer por a equivocar-se, perquè ens equivoquem tots. Sí, ens equivoquem. Jo la primera. Sí.
Aquí, si t'equivoques, no passa res. Sí, sí. Escolta una cosa, totes cuineu. Jo també cuino. Qui us va ensenyar a cuinar? Ningú. Ningú. Tu mateixa. No, no, no, no, aviam. Em toca? Sí. Et toca qui vol dir? La meva mare, segons el meu marit, la meva mare cuinava des de la porta de la cuina i llançava els ingredients. Això qui, la teva mare? La meva mare no havia cuinat. La meva mare igual. Mai. La meva mare igual. Jo...
A mi no m'agrada posar-me floretes. Jo he estat sempre a casa i he tingut quatre fills i els quatre em passen un pam. I per nassos tenies que cuinar. No, és que, a més a més, no. Jo tenia l'avantatge que el que cuinava com els àngels era el meu pare.
I el diumenge, al dematí, jo em despertava, perquè vivia allà, amb l'olor de sopa de ceba, però a l'estil francès, perquè el meu pare era molt francòfono. Llavors, la sopa de ceba la feia... Tot el que... Imagina't l'olor que sortia, i era una casa molt gran. A mi m'agrada molt la sopa de ceba. I el meu pare deia... No és fàcil una sopa de ceba. La feia de conya.
Jo em despertava i em llevava i deia, papa, què coi, ja has sentit l'olor, oi? Ja la tenia mig feta, ens posàvem els dos a menjar la sopa de ceba. Jo no l'he feta mai, m'hauràs d'ensenyar a fer-la. El què? La sopa de ceba. Oh, està boníssima. No l'he feta mai. I la d'all? La d'all no l'hi fem mai. Ah, la sopa d'all és molt bona. No, jo tampoc. Jo la feia al papa i després feia un bacallà. Oh, el bacallà, com ens agrada. El nom...
El nom és una mica barroer i ordinari, però era com el feia, és deia, va callar a la recollonada.
Perquè era posar els ous i el bacallà i amb la caçola anar remenant. Sí, senyora. I el papa es posava, al final rondinava. Però deia, és igual, quan ens ho mengem no ens oblidarem de tot. Perdona, però això es diu d'una altra manera, sense els ous. Oi que es diu d'una altra manera? O sigui, posar el bacallà i anar remenant té un altre nom.
No, no, segur. El meu pare va posar aquesta pantera. Al final el bacalao se queda ondonado y se queda cubierto como si fuera por un alioli, una especie así. Alioli, alioli. I també se le pone unos esparraguitos, si quieres. No, no, no, amb el bacallà ben posat. Però el bacallà així, com dius tu. Sí, sí, sí. Els ous i batuts o no batuts. Jo sé que el papa es passava moltes hores enrondinant...
Cada vegada que remenava, rondinava. Però queda com una gelatina perquè jo l'he menjat. No, no, no, perdona. Queda un allioli ben fet, amb el bacallà, tot no... Desmegat. No obert, però... Desmegat el bacallà. No, no, no. Una mica, sí. Sí? Una mica, sí. Si era un bacallà bo, ja estàvem ben desfets. Bacallà al pil-pil.
No, no, no, no. Això és el que t'ho has dit. Això és un altre. La Maire és al que em refereix. El bacallar el pil-pil és que... Jo no l'he fet mai, per això que jo menjava a casa d'una parenta meva i el feia així, estava 3 hores, donava volta sense... Els ous, eh? Sí, sí, no. El bacallar el pil-pil. Perdona, el pil-pil. No.
Sí, sí, sí, donant-li voltes... Lo siento mucho. A veure, busca-ho. Bueno, és igual. Aquell que diu ella, sí, porque yo lo he fet, bueno, que te cuesta un montón. Va callar el pil-pil. I va a decir la palabra... I com es fa. Sí, bueno. Ara, continueu, i ara us ho explico. Sí, sí. El síndol és difícil, difícil de hacer, també. No, però... Perdoneu, el va callar...
De totes les maneres és boníssim. A mi em s'enfaina, amb tomàquet, amb patates. Saps com a tomàquet està? No ho sé. Poso força oli en una paella petita, però molt d'oli.
I el bacallà ben preparat i el poso. Les dues coses en fred. La poso a dintre i el deixo amb molt poc gas i què vas-hi fent? I el bacallà van agafant el gust de l'oli i quan la cosa comença a estar una miqueta, tiro dos alls.
Que es desfà, eh, el bacallà? No, no, no, no. No se'm desfà perquè el tinc al punt. I quan jo el menjo... Bueno, amb el meu marit sempre feien bromes perquè... Però molt oli? No queda molt oleoso? No, no, no, no. Queda perfecte. Perfecte perquè tot l'escalfor de l'oli va entrant dintre del bacallà. Llavors, quan el menges, surt a capes.
I l'all que el tires, també en fred? No, no, no. L'all el tiro ja quan comença a estar una mica fet. I no el tiro sencer, el faig a làmines. I llavors només que agafi una mica de gustet el bacallà ja n'hi ha prou. És que tinc bacallà al congelador per...
Jo també en tinc. Jo li ponia sempre un poquit d'harina. No, no. Amb aquest no cal que hi posis farina perquè hi queda més bo. A més, pel cos mateix, per nosaltres. No, no, jo no m'he mirat mai, eh? Jo he menjat més de lo normal per no aprimar-me. Amb això ja estàs on dir. Mira, Maite, ja tinc la teva resposta.
Diu, per fer la salsa del pilpil, posem l'oli de la cassola en un bol i deixem temperar una mica. Quan estigui temperat, tornarem a posar una mica d'oli a la cassola, així com una mica del sèrum del bacallà, i emulsionem amb un colador movent suaument a foc mig. Diu, després anem afegint a poc a poc la resta de l'oli i de sèrum, sense deixar de moure amb el colador, fins que veiem que la salsa va agafant una textura més espesa.
I llavors, quan la salsa pilpil ja està feta, posem a la cassola els trossos de bacallà, amb compte perquè no es trenquin, deixem uns dos minuts i apaguem el foc. Ja està. És diferent. Són maneres. Puc acabar? Això només era proles, eh? Ostres! Mira, quan jo em vaig casar jo no cuinava, cuinava amb la meva mare.
Primer l'àvia i després la mama, però la mama no es va esforçar mai perquè a més era una persona molt maca, molt perfecta, però només menjaria. Ell no menjava mai tocino. No, perquè no li agradava. I llavors el seu plat preferit era patata muntat a tendre.
I jo el tinc avorrit. Jo l'ho diu. Jo l'ho diu, també, una mica. Sí, sí, sí. El dia que estic una mica així, dic, mira, avui em faré patata i mancheta. Sí, a mi m'agrada molt la patata i mancheta. A mi no és que no m'agradi, però prefereixo fer-me unes altres coses. Sí, a mi no. No, però jo la...
La cosa que us vull explicar és que he tingut quatre fills, tots fan les noies metro setanta, i el noi metro vuitanta el dia ha alimentat jo i sempre em diu, mama, que bo, allò que feies. I jo pensava, vols dir? Perquè jo no m'he valorat mai com a cuinera, perquè no era la meva passió.
Llavors jo he cuinat per menjar-m'ho jo. A vegades, dinant amb l'Esteve, li deia, em sembla mentida que ho hagi fet jo de tan bo que està. Així mateix, vull dir, no m'he donat mai de... Perquè no era el que a mi m'agradava. Jo cuinava per menjar i perquè menjessin els altres.
Per necessitat i per cuidar. No, no, i mira, ara mateix jo vaig a comprar i el primer que agafo són llanties, cigrons, mongetes, perquè jo m'ho menjo tot durant el mes, perquè jo ho tinc programat. De pot? De pot les llagües? Sí, sí, molt bons. Totes compreu llagües de pot? Sí, a mi m'agrada molt fer els cigrons jo, però ara últimament... Els cigrons són una mica punyeteros, eh? No, doncs a mi ens surten molt bons, eh?
Sí, el que no m'acaba d'agafar el punt és la llantia. Ah, doncs és el més fàcil de fer. Sí, les llantejas o... Les llanties les posen amb aigua un horeta abans, que s'estubi una mica, i ja està. I llavors, a partir d'aquí, li fas el sofregit, el tires dintre, li poses una mica de caldet i... Sí, parlant de les cuites. Una morcilla, un to... Sí, claro, con todo eso, y un pimientito... Oh, un chorizo. Perdona, Llorita, jo la morcilla... No la diu a ella. No, no.
No, eh? Jo sí que sóc, eh? De posar-hi carn a les dienties, que agafin un gos. Un gosso bueno de jamón. Sí, sí, sí. Aviam no morcilla, eh? També se puede hacer de verduras, cuidado, eh? No, no, i posar bacon o troceos de... Bacon sí. Ah, sí. Morcilla no, però bacon sí, eh? Sí, és diferent. La morcilla, si és una morcilla de Burgos mateix, que l'he vista molt... No, de Burgos jo no. És compacta, la fregeixen... Allò ho veus... Perdoneu, els de Burgos...
A mi això que diu la Dorita, jo l'havia menjat la meva àvia. L'àvia me la va ensenyar a mi. La meva tia feia unes llenties. Unes llenties que podies morir. Aquella casa, el dia que feia llenties, només es menjava llenties. Ara, amb tot, eh? Sí, sí, sí.
Amb tall? Eren amb tall? Sí, sí, sí. I repeties. Aquestes són les bones, de veritat. No volia res més, no calia res més. Mare de Déu. Ara, mai més les he menjat així. I la que fa amb verdures molt bones és la meva cosina. I sempre que fa llenties em diu, Maite, avui se m'han enganxat. Dic, porta-les, que els hi posarem merros, perquè les fa molt bones. Però ella les fa de verdures. Sí, també estan molt bones. Mira, jo saps com me les faig les llenties, que són les que més m'agraden. A l'hivern sempre em vento. La perdina o la grossa? No.
M'és igual, no tinc problemes de sexe. No, no, no, és que a l'estiu, per exemple, les trec del pot. Bones, eh? Ah, estem parlant del pot. Del pot, sempre del pot. Està parlant de genties del pot. Venes bandides, les poso en un plat, faig un ou dur, una llauna de tonyina, uribes... Amanida, amanida de genties. Això a l'estiu.
Ho deixes preparat, te'n vas a la platja i quan tornes tens un plat. I a més, ben fresc, eh? Perquè el deixes dins la nevera. Pensa que jo l'amanida l'he fet de cirons, de mongetes, però de llentia no l'hi fem mai. La de llentia és bona, però totes són bones. Perquè si fas una bona mongeta del ganxet, que el condi se la tenen, eh? No faig propaganda, però... Però una mica. Això mateix. I ben esbandida, i allà li poses igual la mateixa amanida, si vols.
I queda boníssim. I tens un plat... A l'istó ho faig molt, això, eh? Jo també. Jo faig una amanida de cigrons, que hi poso salmó, hi poso tonyina, hi poso bròcoli, formatge fresc... Sí, sí, de veritat, ho barrejo tot, li poso oli, una mica de sal...
Boníssim. Però el bròcoli que li poses curcuit. Sí, sí. Sí, evidentment, evidentment. O és que hi ha gent que menja cru, les verdures. Ai, no, no, no. Cru res. Només el salmó per al sushi cru. Jo no m'agrada el sushi. O la carn l'estic tartar, però tota la resta cuina. Jo l'estic tartar, me'ls menjo, però ben fet. Clar. N'has fet algun? Tothom menjant aquí, eh?
De veritat, tinc una gana, ni us imagineu. No has esmorzat. He esmorzat molt poc avui, Aurora. Doncs s'ha de menjar abans de sortir. Al carrer no es pot sortir si no has fet un bon esmorzar. Ja està, ja m'hem portat la bronca. Ja no esmorza. Aurora, has fet algun stick tart ara a casa? No. Un stick tart tart? No.
Mira, jo he fet sopars i dinars, ja ho has explicat, i no és broma, fins que va morir l'Esteve. Els dies de Nadal eren 20-22, i la senyora és la que va cuinar, sempre. Sempre feia unes croquetes que eren una meravella. Amiques i no m'arribaven, perquè...
Feia croquetes, croquetes, croquetes. Venia el net, ja ja m'endonaràs per endur-me. L'altra, ja ja, guarda'm amb quatre fills. L'altra, mama, no sé... Aurora, jo, mira, el diumenge vaig comprar pollastres alàs i en compro més del compte. Llavors m'han quedat dues petxugues i ara avui faré croquetes que venen demà al meu net i al meu fill, que els encanten.
Faré les croquetes del pollastre a l'as, que queda molt més clar. Ah, molt bo, molt bo. I després, un dia vaig fer, em va sobrar molta cardolla, això ho tinc al congelador, vaig dir, què faré de tanta cardolla?
doncs vaig fer canelons de Cardolla, els tinc al congelador. Em van sortir una pila. Jo canelons en menjo un dia, si puc, i un altre també, perquè m'agraden. Però comprats. Però comprats. Però aquell dia... I diuen, home, quanta feina que tens. Mira, m'ha donat. Així que et cuines molt, Maite, realment. Sí.
El dia que cuino, cuino. El dia que t'hi poses, t'hi poses bé. Sí, i a més a més faig menjar, sopar... O sigui, cuino potser per dos dies. O sigui, o per congelar. El dia que m'hi poso. I no m'agrada. Torno a dir-te que no m'agrada, que si m'agradés... Bueno, però, a veure, per exemple, el meu home té moltes... Bueno, ara ja està plantant. I ens donen... Tenim un pagès que fem canvi. Nosaltres tenim ous i fem canvi d'ous per verdures. I jo tinc molta verdura. Llavors, cuino...
A les verdures. A les verdures, o sigui, bròquils, o sigui... Boníssim. Ho congelo amb bossetes d'aquestes dels súpers, del xino, faig paquetets, no gaire grans, perquè som dos, i tinc el congelador top. Ple de verdures. Ple de verdures. ¿Habéis probado alguna vez las berenjenas cordobesas? No, com són? Las berenjenas... Os lo voy a explicar que es muy fácil y lo podéis hacer. Va, molt bé, molt bé.
Cortáis las berenjenas con un poquito gruesas, ¿no? Sí. Y luego las hacéis como si fueran patatas alargadas. Sí. Las ponéis un poquito en agua. Luego las secáis bien. Se le pone un poquito de sal y bien sequitas, ¿vale? Bueno, luego con bastante aceite, como usted dice, pues se ponen... Como tú, tú, tú. Como tú dices, pues se ponen a freír. Luego, en un papelito de esos de cocina, se cambian... Para el aceite. Sí. Entonces se van poniendo así en el plato y se les unta de miel de caña y se... ¡Oy! ¡Hala! ¡Hala!
Eso es lo normal, cariño. ¿Qué es la miel de caña? Están hechas, yo las he hecho de mil maneras, con miel. Sí, pero bueno, tú vas a Colma y es que te las ponen en todos los lados, igual que el rabo de toro. Sí, el rabo de toro. ¿Es que sí? Todita, pregúntala, Maite, ¿qué es la miel de caña? ¿Qué es la miel de caña? Pues, bueno, que es de caña, caña de azúcar. Ya, pero donde super venden.
Sí, clar que la venden. Hi ha moltes coses. Carita, però la venden. Però jo sempre compro... No qualsevol súper, doncs. Puc anar a algun lloc més especial. Sí, sí que la venden, sí. Però cara. I és molt dolç, això? A la Vallée segur que la tenen, perquè tenen de tot. Perdoneu, i no és molt dolç, allò? No. No, que bueno. Lo que pasa que és muy buena. La mel en silla és dolça, vull dir. Per això, no? Però jo compro la de flores, también, que queda muy buena. Sí, la de flores. I ja està. A mi m'agrada molt l'albergínia farcida de carn. Oh.
Aquesta i bechamel per sobre. Sí, com en saps, Aurora, com en saps. Jo no la hago con bechamel, las pongo a l'horno, con la carne ya puesta y todo en el momento, le pongo un poquito de tomate a cada una y luego le pongo mucho queso. Sí, sí, sí, com en saps, Aurora. No, jo li pongo bechamel.
formatge a la sopa, formatge a l'albergínia, formatge a tot arreu, per favor. I formatge en tinc sempre de 3 o 4 classes. Perdoneu, això és per engreixar molt, eh? Ja m'hi veig, ja m'hi veig. Benvingudes, tinguin les calories. Jo menjo formatge al dematí un bon tros. Al migdia no, però a la nit tinc el formatge, tinc la safata que em poso, el puré, el segon plat, les patates petites...
Això per sopar. Això per sopar, sí. Que és molt, que és molt. Jo menjo per sopar. Pan tomaca. Digo pan con aceite. Pan con aceite cada dia. Ah, pan amb oli i ja està, ni tomàquet ni res. I el queso. I el cafè con leche. Però per sopar? No, per la mañana. Ah, pan con aceite. Solo, pan con aceite. De oli, eh? De oli d'oliva. Sí, sí, sí. ¿Quieres que os cuente una cosa muy divertida? Explica, explica. Sí?
Bueno, pues cuando me as va a casa yo era una bailarina. ¿Era? Bailarina. Ah, bueno. Y de cubina cuisinaba mi abuela y la meva Mara. Resmes. Mi abuela era genial. Y yo hacía lo poquito que tenía que hacer, pero por lo demás, nada.
Cuando me voy a casar resulta que, claro, a ver, pues crejemos un pisito allí en el paralel y nada, bien, vamos a hacer, bueno, pues lo más fácil del mundo que era un bistec, ¿no?, la plancha. Bien. Y bueno, no te voy a decir de las croquetas que me salieron porque le puse cosas muy buenas pero al ponerlas se abrieron y parecen torticas. Pero bueno, vamos a pasar de eso. Pero el bistec.
Mi marido allí puesto, los dos jovencitos, pum, pones la mesa, todo bien, bien. Madre mía, me quedó el bistec como una alpargata. Duro. Aquello era frito, frito, frito. Y yo, pobre de mí, casi lloraba, te lo juro. Que vas a usar el fox super fort, ¿no? Sí, sí, muy frito, más bien quemado.
Y yo se lo presenté allí y tal. Y le digo, mira, si quieres te hago otra. Y le digo, no, no, si a mí me gusta así, me encanta. Me gusta quemado. Me gusta quemado. Perdona, eso que dices tú, yo no sabía cocinar. Y recién casada, a mi marido le agradamos. Porque era muy bien educado. Sí, sí, sí. Le agradamos las truitas de patatas.
A veure, que no escolto la Maite, aviam. Vaig a fer una truita de patates, molt bé, molt bé, la giro i la truita de patates se me'n va per la lluera.
Estava cuajada, cuajada, cuajada. Se me'n va anar per la lligua. Plorava, eh? Plorava. I després vaig a fer el llocet. Sabeu aquest llocet petit que es fa amb la cua? Que es posa... Llocet, que es mossega la cua, jo li deia... Tu diràs si amb ella o a mi li has d'ensenyar el llocet. Bueno, doncs giro el llocet, encara tinc la marca. I el llocet se'm va quedar. Ai, que...
Em va quedar... Això és la meva introducció. Experiència. Experiència de cuinera. El món de la cuina. Jo no em vaig tindre. I tot i així vas continuar. Jo què sé, amb una espàtula, però no ho sé com ho vaig fer. Amb una pinxeta. Jo què sé el que vaig fer.
Perdona, tenia 20 anys com a la cançó. I així la Maite va continuar, no es va donar per dançuda, i avui fa canelons, croquetes, i et surten bé. Jo los canelones solo me los como cuando lo hace mi cuñada. Tenia un problema. Porque los hace ella.
Com la Maite, la Maite també em fa. Jo he comprat també, no estan bons. Són bons també. I vaig a la botiga, els compro i els preparo. I els prepares i els poses al forn, oi que sí? Jo no he fet la de xamel, por lo menos. A mi em passa que sóc més de l'estanya que de canelons.
Ah, no, a mi no. A mi la lasanya no. Jo saps que tenia un problema, que el meu home no tenia pare. I es va criar amb la seva mare, bueno, no tenia, es va morir quan tenia mesos. I tenia mare i una tia soltera, que no tenia fills. I la tia sabia molt cuinar. I jo li deia, quan vaig casar, escolti, com fa això? Fent-ho...
Així mateix, fent-ho, però escolta, explica'm, què faig primer? No ho volia, saps per què? Perquè volia que anéssim a sopar a casa seva o a dinar a casa seva. Perquè llavors el nen, que era el meu marit, el nen, li feia els bunyols de bacallà. Anda que no em va donar pallissa amb els bunyols de bacallà.
Perquè els feia molt bons. I el meu marit, tu no en saps? Bueno, ja no n'hi fem mai més, eh? No en surten mai com ell vol. Llavors els compro la sirena dels millors que hi ha. I tampoc estem fent patrocini. Ella, Laura, debes comprar segurament de bo, de bo.
Seguim, continuem amb el patrocini aquí. Vull dir, tota aquesta gent ens paga, nosaltres. Millor, millor. Hem dit ja el nom de tres marques, supermercats diferents. No, és que realment és bo de Bosco. De verdad, el género... Podia decirte otra marca que es genial y sale fantástica que se llama... ¿Lo puedo decir? Maeso. Oye, que os paguen en la rádio, Jolines. Que le hacemos promoción. Si ho esteu escoltant, pagueu-nos. Jo ara, abans... Ens anonim...
Vull dir la recepta que l'he seguit gràcies a la meva filla. Endavant, endavant. No, no, no, aviam. Jo sé que pel cos necessitem tot. Verdura, les monguetes, cigrons, la pasta... Doncs imagineu-vos-hi i no us penseu que el que estic dient és una cosa que no us agradarà. Agrada. Mira, primer de tot amb una cassola
La ceba. Jo no us haig d'enganyar. La compro congelada. Perquè jo tallo la ceba. La ceba congelada. Sí, sí. Jo compro congelada. A una hora comencem malament, ja. Sí, sí. Però no he dit el nom, eh? No he dit el nom de la ceba. No, menys mal. I llavors poso un o dos anys. Quan la ceba comença... L'hai congelat, també? No. Ah, no? Bueno, jo què sé. I ara no vaig dir tota la cosa, però me callo. Ah, ah, ah, ah.
Bé, una vegada, això ja comença a estar una mica, sempre tinc tiretes de pebrots de colors. Ah. I també en poso uns quants. I ho deixo que es descongelin. Congelats, eh? Ai, no. Les verdures congelades és que em sembla una cosa criminal. Sí, sí. Això és de pis d'estudiants, perdona. Les meves amigues que vivien a pis d'estudiant tenien totes les verdures congelades al congelador. Jo, jo, jo.
Tu. Tu ets una jove eterna. No, no, perdona. Si estàs sola i compres una coliflor, si no la fas tot el dia i la congeles tu després, es fa malbé. Llavors ja la compres congelada i ja està. Bueno, em deixes que acabi de dir-te la recepta? Sí, sí, sí. Acaba, acaba. Quan això, aquest fondue ja està fet, no us n'enrieu, que em videu a demanar. I llavors dir-ho, si és una coliflor, la faig a l'asseig,
la llen, la tiro a la cassola i quan comença a estar ben agafada de tot el fóndol que he fet, llavors tiro una mica de caldo perquè no s'assegui. I llavors és quan tiro el legum que vulgui fer aquell dia, o monguetes o cigrons, ho llenço a dintre, ho rameno ben remenat. I llavors quan el cigró ja ha agafat el gust i el bròquil també,
em poso força caldo i llavors quan vull el caldo tiro pasta de sopa, però una pasta de sopa petitona. Escolta'm, tinc tots els ingredients, me'ls menjo, me'n separo per 3 o 4 dies perquè em faig una bona cassola i disfruto tot l'hivern perquè a més és de cullera. I el caldo és de pollastre, eh? Ja el tinc congelat i...
I això, escolta'm, jo sé que porto tots els ingredients que he de menjar. Menges la pasta, menges la verdura, menges els cigrons o les monguetes o el que vulguis. Has hecho nunca el potaje de garbanzos con espinacas?
Mira, perdona, les espinaques... No m'agraden gens les espinaques. Mira, però se ponen poquitos y pequeñitas. No, no, no, però les espinaques hi ha unes caixes a la maller. Una altra marca. És igual, la tenim aquí... No van a pagar, por tanto. És igual, és igual.
Aquestes espinaques, Marc, són petitones i són fresques i estan en una caixa. Les espinaques, Maria Rosa. L'Arnau París, que fa la cuina pim-pam, va fer un dia, imagina't, oli en una paella...
Unes xaltites, 3, 4, 5, les que vulguis per tu menjar-te'n per 3 o 4 dies. Les fregeses a poc a poc que deixin el seu suc. Llavors, si vols, les treus i ja tires les panxes ben mulladetes, si pot ser amb una mica de licor o una mica de vin, i els...
Ai, els pinyons. Ah, sí? Si són xinos, tampoc no passa res, perquè no parlem. I ens entenem igual. Llavors, és un bon grapat dels pinyons. Quan això ja està de fresc i dent, tires les espinacs, que seran així. Escoltem, un plat...
sensei i boníssim perquè les espinacas són fresques, eh? Són naturals. També podes poner otra cosa que no te guste a les espinacas. Puedes poner acergas o podes poner otra cosa. Y luego tú tienes unos huevos duros que cuando los vas a servir el plato de ese potaje, el huevo duro va... No, pero eso no es potaje, eh? Eso que yo sé. No, no, ya lo sé, ya lo sé. Con eso que tú acabas de decir alguna tortilla que te puede morir. Ah, bueno. Sí, bueno. Yo si no me la faig...
Ens hauràs de fer algun dia una truita. Cuando quieras. La de calçots a mi m'ha... Sí, t'ha agradat, eh? M'ha quedat aquí gravada. Que una andaluza gane...
con una tortilla de carçots. I té la seva gràcia, és força icònic. I tant, i tant. Jo era amb una colla, que encara hi ha molts que hi viuen, d'aquí de Vilassar. Érem sis matrimonis, érem 12 persones, sis dones i sis noves. Tothom dèiem, farem un sopat al dia, i tothom portava, perquè jo cuino això, jo cuino això, i jo pensava...
a la pastisseria, ja comprava els postres i arribava... Mira que bons que són. La més fiesta. M'he passat tota la nit cuinant. Au, vés, home. Estar-te tota l'estona perquè cuinessin i menjessin els altres. I segur que cuinaven les dones, només. Totes. Els homes, no. Si fèiem carn a la brasa, sí, eh? Ah, clar. Perquè com és algú d'homes, no? La carn a la brasa, fum... Jo t'he de dir...
De verdad, mi marido, mi marido hacía la comida mejor que nadie. Y la tortilla, por excelencia, venía todo el mundo a probar la tortilla que hacía mi marido. Cocinaba, yo puedo decir, de puta madre.
Doncs jo, si jo m'he esperat que cuinis l'Esteve, li hagués mort de gana, perquè a vegades li deia... Esteve, el lleó de la porta de la cuina l'hi tret, eh? Doncs entra quan vulguis. No entrava mai. Però jo no em discutia mai amb l'Esteve. Sempre feia unes bromes i ell s'ho agafava bé. De broma en broma... Això del lleó, la de vegades que li deia...
T'he vallat i t'he tallat a la cuina. Perquè no entrava ni per parar a taula. Però bueno, és igual. Mira, a casa meva, per exemple, he de dir que cuinen bastant igual el meu pare i la meva mare. Cuinen els dos. A més, els agrada els dos.
¿Nunca habéis hecho una empanada? No, no. ¿Nunca habéis hecho una empanada? No. Pero eso es muy fácil porque tú compras lo que es la pasta, estas grandes, largas, la pones aquí alargada y luego pones la carne, la compras picada.
Entonces la carne la sofríes como quieras, con un poco de tomate, un poco de sofritito. No me lo digas porque no pienso ferla. Bueno, pero yo le digo a lo mejor se anima a mar. A lo mejor se anima a mar. O si algú ens està escoltant. O si algú ens escolta i ho vol saber. Sí, pones así de encima, luego pones la otra parte de encima de la pasta...
La pinxas sempre, com se suele fer, amb un tenedor i tot el altre, amb un huevo... Li passes la pinzallada. I després la metes al horno. Oye, cosa més fàcil i rica. Realment. Con la misma pasta. Si tu quieres fer una cosa també de postre...
Dolça, sí. Sí, por ejemplo, puedes poner, tú sabes, los, ¿cómo se llama? Los cabellos d'ángel. Cabellos d'ángel. Sí, pues eso también, en vez de carne, pones cabellos d'ángel, lo pones bien, bien, bien, espadito, pones también la pasta, y lo pones igualmente en el ono. Te sale una de esas, pero así de grande, para todo el mundo. Y tienes un pozo estupendo, chica, y baratito, baratito. I de què viurien la de la pastisseria?
Oh, però no pots estar cada tarda. Voy a San Ignasi, me peguen una clavada que me montan. Bueno, vamos. Una altra marca, vinga, continuem. Perdona, però és catalana. No, jo no. Oye, mira, a San Ignasi le podría decir que le hacemos propaganda y que pague algo aquí. Jo la veritat és que sempre penso... Hombre, los conozco bastante, eh? Si jo faig les aves mateixes que les venen a la roca de dalt, molt bones, jo sempre penso... I si em poso jo a fer-la...
Que li trec la feina a aquesta persona? És que se li diu així. Ah, és clar. Fes no les pastisseries, les fes tu. Jo penso... I quantes dones haig de fer? Mentre faig això, faig una altra cosa. A lo millor m'agrada més llegir que posar-me a fer una carta. Clar, és qüestió de gustos.
Si tu prefereixes passar el teu temps llegint o fent una altra cosa que no pas cuinant, doncs acabes d'anar a la pastisseria a buscar-ho. Si en canvi gaudeixes cuinant i ho vols fer a casa... Endavant, endavant. Hi ha gent de tot. Jo reposteria no em faig perquè no en sé fer. No l'he fet mai. La reposteria sempre l'he comprat. Els postres, això sempre l'he comprat. Però els primers plats sí que m'agrada fer-los, però...
M'agrada fer-los, com us he dit abans, o sigui, com si fes una... Perdó. Com si fes una... Què et diré?
Un regal. Que quedi maco la presentació. Clar, clar. Bon, normalment queda bo, però és que queda quasi més maco que bo. Clar. Els que venen així a casa, els hi sap greu fer-lo molt bé. Ai, mira, que maco. Més d'importància l'aspecte que no el gust, eh? Per mi, sí. Home, acostuma a sortir bé, eh? Però bueno...
Aquí hay platos muy buenos, la verdad, sinceramente. Aquí hablan... Home, la cuina catalana... És muy buena. És excel·lent. Només tenien el pa en tomàquet, si el pa... Home, home, home. I el tomàquet i l'oli és com de humana. I el jamón, perdó.
Mira, una vegada baixàvem d'un viatge per Europa amb el meu marit i vam entrar per Andorra perquè anàvem molt en un hotel que ens agradava com s'adormia i tot. Quan vam arribar ens va dir la maestra el sopar no us el puc donar perquè és massa tard. Diu, però aneu a aquell restaurant ja eren les 11. Una gana que teníem perquè l'Esteve no va voler aturar-se des de León que vam vindre amb el cotxe. Anava amb els dos sols.
Gràcies.
I arribem a aquell restaurant, mira que ens envia gas, vale, vale, què voleu? Dic, jo pantomàquet. I el meu marit diu, pantomàquet. Ens posa el pantomàquet i va, sí, sí, sí. I quan vaig acabar li vaig dir, jo ja me'n diria, perquè estava boníssim. I només era pantomàquet, això. Ja, però sí. Començaré pel final. Començaré pel final. Primer el pobre Esteve, el pobre Esteve, que no va poder parar des de l'Eau. Hòstia, quina pixera, com devia arribar a Andorra, devíeu estar, que no podíeu més. Però...
Atenció a l'Aurora, que ha dit textualment, ho he apuntat. Vam passar per Andorra perquè hi havia un hotel que ens agradava com es dormia. Sí! A dormir no vas a l'hotel, clar! No es necessiten...
Sí, a l'hotel, a l'hotel, a dormir, a l'hotel. Ja, home, te voy a hacer callar, perquè al dormir d'aquesta manera hem dormit. Jo he anat a Bilbao, que l'Esteva estava allà fent... Era el jefe... Era el jefe de Bilbao, eh? No, del País Basc... Del País Basc ens era!
Però el jefe de què? Que era l'endacari? No, no. Tenia molts homes allà. D'un laboratori americà. I ell era el responsable. I llavors jo pujava i baixava. Però jo no cuinava a casa d'ell, eh? Perquè tenia un apartament. Jo quan arribava deia, on anem a dinar? On anem a sopar? Perquè tal com diu que no vol treure la feina a les pastisseries, no vol treure les feines als restaurants. Que bona gente, eh?
Anàvem a Guernica, a casa de l'abuelo. Oh, boníssim, eh? Bueno, bueno, i com aquest... A dormir, anava a dormir ella, diu. Sí, sí. A dormir, a dormir. A dormir a l'hotel. Dormíem després. Després de què? De sopar. De què? A dormir què? De passar el rosari. Ah, val. De comptar fins a 100...
Sí. Fins a 100? Durava fins a 100? Durava fins a 100, això, carai, tu. A poc a poc, al ràpid. Un, dos, així, o un, dos, tres. Ara t'ho diré. Des d'entonces li llaman sol, Aurora. Un moment, d'aquestes parlant-ho. Jo? Un moment, que estem parlant de coses importants. No, jo de dormir.
Ah, jo també, eh? Ets tu, eh? Que penses malament? Eh, perdona. Jo no tinc la mena bruta. En aquest cas discrepo. A veure, per què? No és parlar malament. És parlar real. Pensar, pensar. Dic pensar malament. No, dic pensar malament. Jo no penso malament. Si tu em dius que anaves a dormir a l'hotel, jo em crec que anaves a dormir a l'hotel, home. Què anaves a fer si no? És que, clar, aprenc que fem llet de tant en tant. A remenar la xocolata del lloro. Doncs...
Mira quina cara posa. Escolteu, ara la Maite ha marxat. Diu, tio, canvio verdures per ous. I on té les gallines? Perquè per tenir ous has de tenir gallines. Però on te les té les gallines, a casa? No, la Maite és la que té les verdures. La Maite és la que té les verdures i el veí és el que té les gallines. M'ha agradat molt. Les berenjanes cordobeses diuen mel de canya i li pregunta a la Maite què és mel de canya i fa així, la canya. Molt bé.
La canya. Formatge a la sopa, Marc. Hi ha prou de formatge a la sopa. No posis formatge a la sopa, sisplau. Realment em poso poc, eh? No, ni molt ni poc, home, ja. Formatge a la sopa. Formatge a tot arreu. Ara sembla que tinc la meva filla davant. Sembla que tinc la meva filla. No posis formatge a la sopa. Ai, papa! Ai, papa! Vale, escolta una cosa.
Què més, què més? Ah, sí! La Maite, gràcies en nom de la Sirena. Joan, la Sirena ha trucat a la ràdio, que gràcies. Ha trucat a Dorita, ha trucat a en Toni Boda, de bo, donant-te les gràcies a tu també. Què més ha trucat? El Condis ha trucat, també. Ha trucat a en Xavier Matller, que es diu Xavier Matller, per donar les gràcies a la... perquè avui he fotut propaganda de tot, eh? De tot i més. I avui la Mar ha trucat un tema que, llàstima que tenim un minut, que ja l'obrirem. Diu...
Menjar verdures congelades és de pis d'estudiants. Jo he vist, ho he vist jo, això, eh? Tàpers de menjar marxant sols d'un pis d'estudiants. O sigui, marxant sols. No aguantaven ni ells mateixos. Hòstia, els pisos d'estudiants. És tot un món. Un dia en parlarem perquè jo he viscut quatre anys en un pis d'estudiants. Jo he tingut la sort de passar-hi alguna nit, però no viure-hi. Perquè m'agradava com es dormia. Ah.
Que vagi molt bé. Ai, picaron, ai, picaron. Arribem al bisdia Temps de Notícies amb Robert Mazza. Tornem de seguida amb Addictes Solitaris i ens anirem a parlar de les sèries que ens ha deixat, o que encara tenim, evidentment, el mes de febrer. Som-hi!
Les notícies de les 12. És migdia, Renfe ha començat les obres per obrir una nova porta a l'andana en direcció cap a Mataró de l'estació de Vilassa de Mar que permetrà accedir-hi directament des del passeig marítim. Aquesta actuació respon a una demanda del govern municipal per donar compliment a la moció presentada per vavor al ple municipal i aprovada per unanimitat de tots els regidors i regidores.
L'objectiu és millorar l'accessibilitat de l'estació, ja que els ascensors interiors de Renfe ja fa més de dos anys que no funcionen. La nova porta facilitarà l'entrada i sortida a l'andana a persones que tenen problemes de mobilitat, a persones amb mobilitat reduïda, per tant, i també a persones usuàries de cadira de rodes i famílies amb cotxets. La previsió és que les obres de la nova porta finalitzin en aproximadament una setmana.
Aquesta és una solució provisional mentre Renfe no repari de manera definitiva els ascensors interiors de l'estació, mentrestant les persones que necessiten accedir o sortir de l'andant en direcció a Mataró poden fer servir aquest accés pel passeig marítim utilitzant els ascensors que hi ha en aquest espai que depenen de l'Ajuntament.
El mòbil World Congress va obrir ahir les portes al matí al recinte Gran Via de Fira de Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat. L'edició d'aquest any celebra el 20 aniversari de l'arribada del Congrés de Telefonia a Barcelona l'any 2006 i preveu tornar a superar els 100.000 visitants. El Congrés de Telefonia i Connectivitat més gran del món aplega més de 2.900.
més de 2.900 expositors, i els usos pràctics de la intel·ligència artificial tenen un protagonisme pràcticament omnipresent. També està molt present la robòtica, amb robots cada vegada més estilitzats i amb moviments cada vegada més similars als moviments humans. Recordem que el Congrés té el seu propi canal de televisió, el canal Televisió Local Privat de Barcelona, Terramar.
Durant aquests dies, Terra Mar, que es pot veure al Barcelonès i al Baix Maresme, es converteix en el canal oficial d'aquest congrés i des d'aquest canal es poden seguir les intervencions dels congressistes en aquest certament.
L'Antàrtida ha perdut 12.800 quilòmetres quadrats de costa en els darrers 34 anys, des de l'any 92 fins a 2025, segons un estudi acabat de publicar per la revista Proceedings of National Academy Science, una de les científiques...
publicacions més prestigioses del món. Es tracta d'una superfície que equivaldria dues vegades la superfície de la província de Tarragona, la totalitat de la província de Lleida, el 40% de tot Catalunya o a escala internacional, la superfície d'Irlanda del Nord o de Catar. Dades recollides pel satèl·lit mostren com han minvat un 23% l'Antàrtida de costa. La reducció ha estat particularment notable en zones de...
fosses profundes que permeten l'entrada d'aigües més càlides i que afavoreixen més de gel submarí. L'estudi s'ha centrat en la zona de transició de les glaceres entre la Terra i el mar perquè aquestes franges són indicadores de l'estabilitat de la plataforma de gel.
Des del 2 de febrer no es podia pujar la muntanya de Montjuïc en telefèric. Durant aquest temps, l'alternativa passava per agafar la línia 150 de bus de la plaça d'Espanya. El servei es va reprendre ahir dilluns, després de quatre setmanes en què s'hi han fet les tasques anuals de manteniment del telefèric. L'any passat va superar el 1.700.000 viatges. A més, l'altre servei de transport per cable que hi ha a Montjuïc, el funicular, continua, recordem, fora de servei. En aquest cas...
Ja està des de l'octubre i per les obres del col·lector d'aigües de Vila i Milà. A la una de la tarda tindreu tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofets. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi!
Sabies que Vilassa de Mar al segle XVII es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges
el pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència.
Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Es por ti que hay océanos donde solo había charcos. Es por ti que soy un duende compliter del viento. Que se escapa de madrugada para colarse por tu ventaja.
Fins demà!
Li hem donat temps a respirar. La nostra companya, la Montse Martínez, que cada 15 dies ens parla de dictes solitaris des d'Àdic, Badalona. Esportir amb còmplices. Li hem donat, insisteixo, una mica de temps allò per respirar. És per això que hem començat així. L'última hora del Parlen de Tut, aquest dimarts 3 de març de 2026. Som-hi!
Fonse Martínez, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, què tal? Com estàs? Una mica estressada ara mateix. Ara estàs estressada? Bueno, no, però ja està, ja m'ho trec de sobre.
És que l'aparcament ho tinc complicat, aquí. No t'estressis. Hi ha coses que t'has d'estressar perquè depèn de tu, però hi ha coses que no depenen de tu. Ja, des d'alegro. O és que plou, m'estresso ja, però tu no pots apagar l'aixeta. Exacte que no. I plou? Fa ben oi, ara? Fa ben oi, ara? Sí, fa un dia molt lleig. Sí, s'ha girat un ventot, aquí. S'ha girat un ventot, eh? Un dia molt lleig, però bueno, ja que hi ha.
I depèn d'aquí. Depèn d'aquí, hi ha gent que és un dia molt xulo. Hi ha dies que, hòstia, que bé, que avui plou. Jo no, però jo soc de sol i calor. Jo també, sempre ho toquem aquest tema tu i jo. Montse Martínez, va, de què parlem avui? Avui farem un petit recordatori de la setmana... La setmana passant, fa 15 dies, que vam estar parlant de la nova llei que ha posat el govern de mesures preventives de les noves tecnologies a partir de 16 anys.
I avui farem una miqueta un recordatori i mesures preventives. Va, anem-hi. Doncs ara mateix amb la Montse Martínez ens anem a Dig Badalona. Som-hi.
Vols ser, com vulguis. Què? Vinga, va, com començo? Faig un petit recordatori del que vam estar parlant en l'últim programa, que vam estar parlant com afecta les pantalles a nivell cerebral. Faig un petit resum. Afecta el còrtex perfrontal, que justament és la part del cervell on es regula la part emocional, on les persones prenen decisions i el control de la conducta de l'impuls, d'impulsivitat i compulsió. Aleshores,
Aquesta mesura sí que anem una miqueta tard, perquè portem dues generacions tranquil·lament amb uns nanos que el seu cervell s'ha anat formant amb les pantalles. Això què genera? Sempre ho explico, la famosa dopamina barata. Són nanos que la seva gestió de frustració, per exemple, o d'ira o de ràbia, ho han posat el foc a les noves tecnologies.
Què fan les noves tecnologies? S'agreguen dependència per un pic de dopamina. Què passa quan no hi ha dopamina? Hi ha una baixada de dopamina i llavors hi ha com un buit. Aquest buit crea malestar. Hi ha molts estadis de l'addicció. Faig un recordatori. Estan els usuaris, que són persones que sí que poden fer servir les conductes addictives o inclús les drogues, aquí no passa res. Els abusadors, que són aquelles persones que sí que introdueixen
conductes addictives o drogues en moments que no toquen i els dependents que són els addictes. Estem parlant d'abusadors de la droga, no estem parlant d'abusadors com s'entén la paraula. No, abusadors de droga i de conductes addictives. Recordo, comportament addictiu, noves tecnologies, addicció al sexe, compres compulsives, trastorns alimentaris, això és la part de conducta de comportament. Les noves tecnologies han entrat a dins d'aquest estadi de conductes addictives.
I així estem, no? Va, què podem fer? Primer de tot, clar, primer potser hem de començar a diferenciar quin és la persona o l'adolescent o preadolescent més igual que realment té un problema.
aquella persona que no pot deixar de fer-ho. Aquestes persones que no poden deixar de fer-ho i que tenen símptomes d'abstinència, que jo sempre ho dic, que les conductes agreguen simptomatologia d'abstinència igual que les drogues, aquestes persones, lògicament, no poden fer servir el telèfon. I són persones que necessiten ajuda professional.
ajuda professional, què vol dir? Bueno, consciència de malaltia, desintoxicació i començar a regular la seva conducta d'impulsivitat i compulsió. I són persones que necessiten un tractament. Estan els abusadors, que són aquelles persones que, ostres, que tenen una vida funcional
però que han agafat uns mal hàbits. Què són mal hàbits? Deixo de tenir contactes socials i em quedo més recluit amb un smartphone, deixo en baixa el rendiment acadèmic, començo a tenir problemes de trastorn de son, perquè l'esmartphone afecta moltíssim el trastorn de son,
començo a tenir molt mala gestió en el meu dia a dia de la frustració, de baixa tolerància, de com jo soc incapaç d'interactuar a l'hora d'interactuar d'una manera emocional, què em passa a mi, com em relacionava amb meus pares, per què jo estic més recluït. Aquests són els abusadors i els dependents són aquells que no poden deixar de fer-ho i que ho passen realment malament.
Aquesta setmana m'ha passat un cas, us ho posaré perquè ho veieu, un nano que és ludopatà, té 22 anys i el tinc àdic. Aquest nano va arribar a àdic amb un deute de 10.000 euros. Lògicament ho van assumir els pares. Aquest nano està patint una desintoxicació a la ludopatia, teràpies, apostes online, telèfon. Aleshores, què ha passat? Lògicament no està apostant
perquè no està postant, ho estem treballant, i què ha fet el seu cervell? S'ha enganxat totalment al YouTube. Clar, llavors... Al YouTube? Al YouTube. Al YouTube s'ha posat? Sí, sí, sí. Però no a jocs? No, no, no, perquè és conscient que no pot jugar, agafa i diu, va, no posa YouTube. Total, aquesta setmana li he tret al YouTube i exactament li ha passat el mateix que la ludopatia. Amb això ho dic tot. Què he tingut que fer? Bé, doncs fora, smartphone.
Si no pots fer-ho servir, fora smartphone. Sempre diem el mateix. És a dir... He de parlar de tabac, per exemple, no? Una droga molt generalitzada, eh? Clar, si tu no vas a comprar tabac, no tens tabac. I això és de pero grullo, que diuen. Pero grullo, pero...
Clar. El joc, quina eina fa servir? 99% de les vegades el mòbil. Exacte. El sexe, 99% del porno, que aquí vam tenir un exemple. El porno. Telèfon. Fa servir el 99% de les vegades el telèfon. El YouTube, 99% de vegades el telèfon.
Clar, jo sempre t'ho he preguntat i t'ho torno a preguntar per si algú ens descobreix avui. Aquest nano no podrà agafar mai més el telèfon? Sí, quan passi el síndrome d'abstinència, quan recondueixi la conducta d'impulsivitat i compulsió i quan gestioni la seva part emocional d'una manera normal.
És igual que una persona que surt de les drogues no podrà tornar a provar les drogues, però una persona que possiblement surti d'una addicció al porno, que vam tenir, insisteixo, algun dia... Podrà. Podrà veure una pel·lícula pornogràfica, no? Bueno, veure una pel·lícula pornogràfica no, però tenir sexe així, d'una manera sana. Doncs això passarà una miqueta el mateix. Per què poso aquest exemple? Per demostrar una vegada més el que significa l'esmartphone, d'acord? Aleshores, per això són persones que són dependents.
Què podem fer amb un usuari? Què podem fer? Quines mesures preventives puc tenir amb un nano que té... Bé, naturalment, la setmana passada vaig estar parlant també de la maduració cerebral d'una persona, que és fins als 25 anys, i que jo recomano... Bé, en alguns casos fins als 65 anys.
Bé, sí, també és veritat. Però a la maduració em refereixo als circuits neuronals. Aleshores, jo recomano que fins als 16 anys no donar-li ningú un smartphone. Això ja per començar. Però per què? Per la sobreestimulació externa que vaig començar a parlar de llums, de moviments i del que li afecta al cervell. A partir dels 16 anys, més o menys, un nano...
ja pot començar a fer un bon ús. Jo no estic en contra de l'esmartphone. Jo sempre us parlo de fer un bon ús o un mal ús. És que és una eina. Una arma si la fa servir com la fa servir, però és una eina que va molt bé. Que va molt bé. El que passa que no ens enrotllarem, ja, home, com la setmana passada, que no estem informats ni als pares, ni als professors...
Ni ningú, ni la societat no ens han informat i ens han posat allò una eina que pot ser molt bona, però ha estat molt dolenta i és molt dolenta actualment. Però mira què et dic, Montse. Què passa? Em vull quedar amb això que dius tu. Jo recomano, perquè això es recomana, els 16 anys. Sí. El 99% de joves que passen de siseta primària, és a qui acaba la primària, i passen a l'ESO. A primer ESO, a l'estiu aquell, els acaba el mòbil. Esclar.
Es tenen, no sé si 12 o 13 anys, eh? Però els que... Mira una cosa. Resulta que hi ha gent que sí que diu, no, no, fins que no faci 16 no tindrà el mòbil. Però aquell, la societat, tots, la societat som tots, recordo, no és un ente, eh? Jo sempre ho dic, la societat som tots. Exacte. El veu com el raret. Ah, mira, no té mòbil. És el raret. I és possible que no estigui fent les coses ben fetes.
Però ell és l'estranyet, l'estranyet de la mira. Bueno, sí, és com aquell que no beus alcohol, no? Si al grup tothom beu alcohol, doncs bueno, és que tu has d'educar de no beure alcohol. Jo sempre, és que insisteixo molt, si tu el teu fill no et beu bevent alcohol o no et beu fent servir el telèfon o quan sopes o quan esteu en família, doncs potser el nano ja comença a veure que això es fa en moments puntuals. Sí, sí, sí. Però clar, és una miqueta l'educació. Vale, tornem una miqueta enrere, ja, home. Va, va.
A partir de 16 anys, no? Aleshores, un nano pot tenir 11 o 12 anys i els pares, per una cosa seva de por de tenir el nano controlat, volen que tingui telèfon. No passa res, doncs dona-li un telèfon normal i corrent, sense ordenador, i el tindràs controladet amb les trucades i no passa res. Amb les trucades. Una persona que ja té 16 anys que comença a fer servir l'esmàrtfon. Què he de fer jo perquè no s'enganxi?
màxim dues hores al dia. No necessita més. I aquestes dues hores al dia, lògicament, ha d'estar supervisat. Jo penso que els pares han de tenir clar quin contingut veuen el nen, eh? I la nena? Però tu... Què? Amb quin argument? I ara vaig a una cosa que jo t'asseguro, t'asseguro que no ho he fet. Però en qualsevol cas, molta gent sí, i ho respecto tot, eh?
Tu amb quin argument li dius? Dos hores al dia? Si quan tenia dos anys i estaves al restaurant perquè no molestés, li posaves el mòbil davant. Això és el que dèiem la setmana passada. Tu amb quin argument li dius? Per què quan tenia dos anys em fèieu callar mirant un mòbil al restaurant i en canvi ara que en tinc 15...
Dos hores, o 16, dos hores. Amb quin argument és això? És que això ja no es desmunta. Llavors, tindràs que veure els teus arguments al dia a dia del nano. Si ha baixat el seu rendiment escolar, si no té hàbits de vida saludable, si no s'interactua amb els seus companys d'una manera presencial, etcètera, etcètera. Això és una miqueta el que passa a casa teva, no?
I què passa quan et trec a l'esmartphone i quin tipus de comportament tens, que segurament té comportaments agressius, perquè crea agressivitat, l'abstinència, i tant. De mòbil també? I tant. Home, però que ets capaç de fer perquè ara tens mòbil. Bueno, pots tenir abratllats, pots tenir ràbia, pots focalitzar amb els teus pares perquè t'està traient la droga. Si tu realment entens que això és una droga, ho tens que tractar com a tal.
Clar, és un mateix que dir, veritat, que amb les drogues estan al carrer i avisem als nens, ojo que les drogues estan, doncs una miqueta el que hem de fer també amb l'esmartphone, no? Aleshores, va, tornem una miqueta enrere. Dues hores al dia. Quins moments? Quan ha acabat les seves tasques de l'escola i un moment on, primer, no s'ha de quedar sol,
Què passa quan un adolescent està sol? Normalment sempre és quan està a la seva habitació o se'n va al lavabo. Aquesta sensació de llibertat que ningú em veu és on comença tot. Aleshores, prohibir tenir el telèfon a les habitacions. A part que afecta el son, les pantalles, de fet, aconsellen dues hores abans anar-te'n a dormir. No tenir mai el telèfon a l'habitació, no?
Això per un costat. I lògicament, quan veus que el teu fill se'n va al lavabo amb el telèfon, tu això ja és un deturant de dir que alguna cosa està passant. Què puc fer amb el meu fill perquè deixi de posar el seu foco, la seva atenció a les xarxes, potenciar altres hàbits com l'esport, la pintura, els llibres, els sudokus... Hi ha 50.000 coses que s'han deixat de fer.
El nano no té que interactuar a través del WhatsApp. Al WhatsApp hi ha una llei que diu que és a partir dels 16 anys, que és mentida, que tothom fa servir WhatsApp molt abans. Ostres, fer-li entendre al nano que si ha de tenir una conversa amb algun amic seu, amb algun company, amb algun germà o inclús amb mi, que ho faci d'una manera presencial. Què ha de fer el pare? Els pares, lògicament, no fer servir tant els telèfonos ni quan es dinen, ni quan es sopen, ni quan estàs parlant amb el teu fill.
A partir d'aquí, ens hem de reeducar. Fer servir, per exemple, els jocs de taula. Els nanos han passat dels jocs online a no fer servir els jocs de taula. Aleshores, tu com a pare li has de fer entendre que s'ha acabat els jocs online, que els jocs online, ja et dic jo, que és una droga bastant potenta, que enganxa molt més que l'Instagram...
i potenciar els jocs de taula, per exemple. Clar, però és que si jo començo a tirar del fil, si el mateix pare agafa aquest nano o aquesta nena i l'exposa a l'Instagram, què li estàs dient? Que l'Instagram no té cap mena de perill. Vinga, tornem una altra vegada a l'educació. Clar, i a part, tot el que tu penges a l'Instagram és que es queda de per vida, eh?
Clar, li has preguntat a aquest nano si vol estar penjat a l'Instagram? Perquè potser quan sigui gran t'ho preguntarà, no? Clar, si jo des de casa no començo com a jo, com a adult, no fer servir això, el nano ho veurà d'una altra manera. Que a l'Instagram. Instagram, en el fons, l'escroll, sabeu què és l'escroll? L'escroll és anar passant continguts amb el dit contínuament.
El 80% del que tu veus a Instagram, si t'ho pregunten al cap d'una hora, no te'n recordes. Parlen sobre accés d'informació allà. I l'escroll també està dissenyat perquè la gent s'enganxi, no? I tu vas canviant de contingut sense cap tipus de sentit aleshores. Si jo em dono un smartphone, què puc fer? Treure'm les notificacions.
començar a veure l'Instagram des de l'ordenador. Penseu que el telèfon és molt més ràpid que l'ordinador. Si jo cada cop que tinc que, sobretot tancar les sessions, jo tanco sessions d'Instagram, tanco sessions de TikTok, tanco sessions de cada una de les seves coses, deixo el telèfon i començo a fer-ho servir de l'ordenador, l'ordenador és molt més lent. Això què implica ser més lent? Hi ha menys immediatesa.
si hi ha menys immediatesa hi ha menys dopamina aleshores a partir d'aquí comencem a reduir el cervell llavors aquestes petites cosetes són les que tenim que començar a posar-les en marxa i aquí veurem la gravetat d'addicció que té el meu fill però clar, és que la línia és molt fina fer un bon ús d'una cosa que enganxa no ho saps fins que t'hi trobes o fins que deixes de fer-ho
M'explico o no? Sí, sí, t'expliques perfectament. Què passa que aquest món està mal vist o està... Avorrir-se no està dintre l'hora del dia. Llavors, què fas quan t'avorreixes? Doncs el primer que tens, què tens a sobre sempre? L'smartphone. Què és un smartphone? Què és? Definició d'smartphone. És un telèfon intel·ligent, és a dir, un ordinador. Però el que menys fem servir...
És el telèfon? És a dir, les trucades? La semana pasada, la semana pasada ho dèiem, és que els nanos no truquen. Parlo dels joves, eh? Nosaltres tenim una edat que sí. Sí, sí, no, no, els nanos no truquen. No truquen. Vale, aleshores... És un portàtil, això és un portàtil. Vale, doncs aleshores comencem a fer-ho servir tal com és. Si el nano necessita trucar per telèfon, no li donis un smartphone. Comença a treure totes aquelles apps que no les fas servir, perquè hi ha 50.000 apps que no les fas servir.
Posa't notificacions, una notificació que et diu contínuament, escolta, m'has rebut un missatge, automàticament tu agafaràs el smartphone, te l'estreus, posa't-ho tot en modo avió. Hi ha moltes maneres de fer servir el telèfon, fer-ho servir en moments d'oci, no durant tot el dia. Però, clar, això és com tu t'has d'educar. Qui m'ha d'educar? Els meus pares.
En el col·le ja hem vist que no és viable que els nanos surtin amb els telèfonos, no? A l'hora del pati, és que no interactuen entre ells.
Bueno, sí, allò jo crec que es va fer de pressa i corrents, i realment els instituts, molts instituts... No saben ni què fer, ja no. No, no, molts instituts ja ho practicaven abans que el govern encés aquesta llei. Aquí hi havia instituts que eren mòbil zero, i era mòbil zero. Sí. I ho parlaves amb ells i et deien que el trauma el té la gent de fora, que aquí no hi ha hagut cap trauma, no pots fer servir el mòbil, no es fa servir el mòbil.
Torno a la setmana passada perquè hi ha una normativa i al final la gent passa pel tubo. Doncs ja està, fem-ho. Sí, sí, hi ha molts instituts que van fer la llei mòbil zero a l'institut abans que el govern despertés. Per què ho feien? Perquè hi havia les dificultats d'un nano que està tot el dia enganxant el telèfon, que hi ha baix rendiment escolar, que li afecta la part de concentració i retenció, perquè això ho fan les pantalles, etcètera, etcètera.
Montse Martínez, Àdic Badalona. Doncs moltíssimes gràcies, ens veiem... Se m'ha quedat cura una miqueta. Doncs mira, la setmana d'aquí 15 dies més. Tornem-hi del mateix tema. Ens agrada molt sempre acabar la frase que, doncs, diu la pàgina web d'Àdic Badalona. Per cert, aritbadalona.com. L'addicto sempre busca algo que no sabe lo que es... Diquen un callega. Diquen un callega.
Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Un plaer. Pausa. Igualment. Pausa i ens anem al cinema. Som-hi. Un batec invisible que connecta el món.
La ràdio local sempre amb tu.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilassaradio.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar. Què passa al món? Les entrevistes d'actualitat. I obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Dos minuts per damunt de dos quarts d'una. Seguim endavant i en directe. És moment per saludar a Gemma Lasagans. Moment de repassar sèries, pel·lícules. Avui, sèries que s'han estrenat el mes de febrer.
Senyor La Saga, bon dia, bona hora. Què tal, Jaume, com anem? Perfecte, i tu? Jo bé, bé, bé, aquí. Bueno, a veure, he vingut, fotiu un vent, que tela... Per què fa tant de vent, ara? Sí, no sé, i diuen que demà plourà, i que dijous i divendres... De fet, l'última hora ens han dit, avui al vespre ja és possible que plogui. Aleshores, fa una pausa i dijous i divendres hi torni, i al cap de setmana dic, que he passat ja, que no et mania la primavera, ja. Sí, sí, sí, és que com hem passat un hivern.
tan xungo. La temperatura era més agradable avui a quarts de 8 que després a quarts de 10. És increïble. Ara bufa el vent. Veig aquí que les palmeres van... Sí, sí, va fort la cosa. Bueno, en fi, nosaltres aquí fent ràdio. Exacte. Què farem? Doncs xem a la saga, va, anem a fer sèries avui, no?
Sí, hem vist unes sèries interessants al mes de febrer que volia comentar-vos, que volia, doncs, posar el cuquet per dir, i potser l'hem de veure. Algunes són la segona temporada, altres són novetats, però penso que són molt interessants i que algunes d'elles l'haureu vist. Doncs ara mateix amb Xem a la saga! Agafarem el comandament i anirem a buscar les sèries de televisió, algunes, doncs, que el mes de febrer ens ha deixat...
A les plataformes tal avisives. És que ja és més de març, Gemma. Eh? Sí, sí, sí. No, no, no, és una passada. Semblem dos iaios, però és que és veritat. Falta anar a mirar obres i ja està. Sí, sí, sí. Bueno, ja em trucaràs. Doncs vinga, va, Gemma. Vinga, no, el primer...
sèrie de la qual us vull parlar, que és la seva temporada 2, però a mi em va encantar la primera, he començat a veure algun capítol de la segona, i dic que això està molt bé. Monarch, el legado de los monstruos, a Apple TV. Recordeu, això està inscrit en el Monsterverse. Què és el Monsterverse? Doncs és tot allò que ens parla del Godzilla, del Gucci, i...
i de totes les criatures que en principi estan allà a baix de la terra i que per qüestió, en principi, això és un caigú que va sortir en els anys 50 com...
per part japonesa, per la por que van tenir, per l'atenció, pel que els va provocar les bombes de Hiroshima i Nagasaki, i a partir d'aquí treuen aquest Monsterverse, que està molt bé, està molt bé, aprofundeixen els secrets d'aquesta organització, Monarch, després dels aveniments que van connectar amb Gotchira.
La trama alterna dues línies temporals. El passat, amb els orígens de l'organització, i la seva obsessió per entendre els titans, i el passat on els descendants dels fundadors descobreixen noves amenaces que qüestionen el control humà sobre aquestes criatures colossals. La temporada aposta més per l'acció, més presència de monstres i una dimensió emocional més marcada en els conflictes familiars.
Jo crec que aquesta temporada 2 consolida la sèrie com la peça més reflexiva del Montserverde. I tenim un equip artístic principal que està molt bé, perquè són aquestes dues línies temporals, i, clar, això fa que puguem utilitzar dos actors que siguin pare i fill. El Karl Russell és el que havia estat jovenet als 50, i qui ho fa al moment de fill?
el Wyatt Russell, el seu fill, i va uns clavats, no? Tenim l'Anna Saguail, Kirsi Clemons, el rei Guatanave, tenim un elenc bastant interessant i us ho passareu molt bé, si s'agrada el gènere, us ho passareu molt bé perquè combina molt bé tot el que és la presència dels monstres amb tota aquesta línia investigativa de com va passar això a principis dels 50 i a l'actualitat, que és el que ha passat.
Per tant, Monarch LL de los Monstros, Apple TV, aquesta temporada 2, val molt la pena. I si us agrada, veieu la primera. Si no heu vist la primera, val molt la pena, perquè us podeu posar en sol fa en un moment. Doncs el podem veure a través d'Apple TV, d'Apple TV, apeteció perquè anem a escoltar el tràiler, sí? Va, molt bé. El mundo ha cambiado.
Está pasando algo. No es Kong. Ni tampoco Godzilla. Es algo más grande. Él abrió la brecha hacia otro mundo.
Cometimos un error.
Dues coses, Xema, no sé si m'agradarà. No és tan olífic, és més ciència-ficció. No, no, ja, ja, ja. És això, precisament el tema, no sé si començarà, ho provaré, però... I l'altre ens hem fet grans de cop, ara mateix m'acabo de fer gran, eh? Acabo de veure Carl Rassel, que li ha passat el temps, i molt, eh? Bueno, clar. Jo estava pensant, hòstia, Carl Rassel, tango i caix, amb en Stallone.
Estava a Tango i Cash, i Tango i Cash eren no joves, però sí, joves, estaven joves. Sí, sí, sí. Hòstia de cop, tu, clar. I penso, quan va entrar a Tango i Cash jo també devia ser un nen, i ara no sóc un nen. En fi. No, segueia sent un nen. Sí. En realitat ho ets, ho ets. Sí, sí, sí, tant i tant.
Doncs aquesta mona que li agrada a los monstros i feu-me confiança. Molt ben feta, eh, per això. Molt ben feta, es veu. Molt bé, molt bé. I us agrada aquest tipus de gènere. La veritat és que està francament bé. També anem a parlar d'una altra que, a més a més, aquesta ha estat amb molts premis...
moltes nominacions, es veu a Disney+, s'anomena Paradise, una sèrie molt ben feta, és un thriller, hi ha ciència-ficció, desastres, si no l'heu vist la primera temporada, mira-la, mira-la perquè val molt la pena. Després d'aquesta primera temporada, l'aparent utopia,
es revela com un experiment encara més pervers. Publica els protagonistes a qüestionar-se què és real i què mou els fils. Per què s'ha de veure? Perquè eleva el suspens amb més tensió i revelacions. Perdó. Aprofundit en els dilemes ètics dels seus personatges i converteix el misteri inicial en un film més ambiciós i adictiu. Tenim una equipa...
l'artístic increïble, Sterling Cabrón, que va estar nominat a l'EMI per millor actor, la Julian Nicholson, la Sara Shahi, i el director és un tio que ha fet moltes, moltes sèries, però, clar, si us parlo de la que tothom coneix, diríeu, ah, doncs potser que m'ho miri. És el Dan Fogelman, de la sèrie This Is Us, una sèrie molt bona,
I la veritat és que combina molt bé aquest thriller polític, aquest thriller d'assassinats, aquest thriller, però tot això, ubicat en el que el món s'ha anat a Norris i que hi ha com una espècie de càpsula increïble on viuen allà com una petita Amèrica, no?
Està francament bé, tot té una raó, i no se'n van per als Terres d'Ulbida, no, no, no, està superben acurat i pensat. Per tant, si em voleu fer cas, i si no, cap problema, doncs aquesta segona temporada de Paradise està molt, molt bé. Doncs la podeu veure a Disney+, i aquí tenim el tràiler. Vinga.
Hace seis meses, nuestras vidas cambiaron para siempre. ¡No tenemos tiempo! Vale, vámonos. Se ha perdido toda comunicación con la superficie. ¡Dios mío! El mundo exterior ya no es un lugar habitable. Después de todo lo que ha pasado, podría estar viva mi mujer. ¿Podría alguien estar viviendo todavía arriba?
He pasado los últimos tres años en un búnker subterráneo. ¿Así que es verdad? Sí, existe.
¿Y cómo es? Es como antes, pero más raro. Cuanto más tiempo pases ahí abajo, empiezas a ver toda la trampa.
Són autèntiques pel·lícules. Cada capítol són autèntiques pel·lícules. Sí, han posat un pressupost important, han agafat grans actors, el Dan Fogelman és un home que sempre intenta anar amb èxit fet, allò de dir, vaig a fer una cosa i la faig bé, i la veritat és que està molt bé. Jo us dic que mireu-vos la primera, que a part que és apassionant, us posarà les idees en clar, i després enganxeu-vos a la 2, que només han fet 3 capítols.
Em sobta la manera de demanar Mayday quan cau un avió, eh? Estàs conduint un avió, tens els motors rancers, es veu el motor rancers, i ell, Mayday, Mayday, com aquell que diu, perdona, em pots portar una tònica? Estic amb Mayday, però tu tranquil, eh? Molt bé, molt bé. Vinga, va! Estava bastant ben feta.
Anem per una altra, aquesta és primera temporada, miniserie, podríem dir, no hi haurà segona temporada, que el senyor Ryan Murphy, a part d'American Horror History, de Pous, d'infinites sèries, The Beauty, per exemple, doncs aquesta vegada s'ha fixat... American Horror History, dedicada al seu emblemàtic president, eh?, aquesta...
Això que és una història de terror. Tot una sèrie. Això és una història de terror amb si mateix, aquest home. Donald Trump és una història de terror amb ell mateix. De tota manera, ara em fas obrir el parèntesi perquè hi ha una sèrie, una pel·lícula interessantíssima que parla de
per què es va convertir en el que és el senyor Donald Trump i que va estar nominada a Globus d'Or fa un parell d'anys dels Oscars. Ara no me'n recordo com es diu el títol, però cerqueu-la perquè... D'aparients, la història de Trump pot ser o no? Com? D'aparients, la història de Trump? Sí, d'aprentais.
Sí, exacte, l'aprendit. Sí, sí, està molt bé. No us la perdeu perquè realment entendreu moltes coses. Perquè tenia un mestre que era un antèntic fill que el va guiar a tu. La vida l'has de fer d'aquesta manera i deixa't de punyetes perquè així es triomfarà. Aquest s'ho va creure, però absolutament s'ho va ser. Això no és un producte que s'hagi fet a ell mateix, no s'ha inventat. Això és una cosa ja des de petita t'inculquen aquests valors. Sí, sí, sí. Està molt bé, està molt bé.
Doncs en aquest cas ens fa aquesta love history d'un matrimoni que, bé, a finals dels 90 va donar que parlar molt, era John Fitzgerald Kennedy Jr. i la Caroline Besset, que van ser matrimoni. Reconstrueix aquesta sèrie, la intensa relació entre John Fitzgerald Kennedy Jr., evidentment, i Caroline Besset Kennedy. Mmm...
Jo us la poso perquè ofereix una mirada íntima, menys mitificada del cont de fades modern, contextualitza el pes del llegat Kennedy i analitza com la cultura de la celebritat dels 90 va convertir la seva vida privada en espectacle públic. Un revertiment molt bo.
Paul Anthony Kelly, que fa el paper de John Fitzgerald Kennedy, la Sarah Pidgeon, fantàstica, està estupenda, però també tenim gent important, eh? Tenim, per exemple, el Paul Anthony Kelly, la Sarah Pidgeon, la Naomi Watts, la Grace Gummer, que és la filla de la Mellie Streep,
que l'hem vist amb algunes sèries, i la Sandra Nibola, que realment dius, ostres, a part que m'interessa, ho expliquen bé, doncs està molt, molt ben interpretat. Per tant, recordeu-vos aquesta sèrie, Love Story, John Fitzgerald Kennedy Jr. i Karen Besset, a Disney+. Està molt bé. Doncs n'escoltem al trailer, Xema. Vinga. Calvin Klein's office, please hold...
Joan, I want to introduce you to Carolyn Besset. Carolyn, this is John Kennedy. Hi. Sorry, is this a bad time?
Què hi ha? J.F.G.Jr. és aquí, per veure Carolyn.
És amor a primera vista, xeva. Molt. I fixem-vos aquesta cover del Head Over Heels dels Tears for Fears, que l'han aprofitat per fer... Sí, sí, senyor. Que, francament, és... Bé, jo... Si tu t'enteres, Jaume, que els Tears for Fears venen a Barcelona, diguem-ho, sisplau. Val. Perquè és que és dels meus grups de sempre. Tears for Fears, sí. I quants anys porten, ara meva? Sí, sí, sí, sí.
Justament el nostre Advice for the Young and Hard és el títol d'una de les seves cançons. Per això el vaig posar. Tanquem parèntesis. Anem ara amb una sèrie que és potent. M'agrada, m'agrada. S'anomena Como llegar al cielo desde Belfast. Està a Netflix. És de...
La gent que va fer, per exemple, una sèrie molt interessant, que es deia Derrigals, que va tenir un gran, podríem dir...
bona crítica, al públic li va encantar molt, i és aquesta sèrie de tres dones que, després de la mort d'un amic comú, d'una amiga comú, tres dones tornen a reunir-se a Belfast i es veuran implicades en un misteri que destaparà secrets del passat i tensions mai ressoltes.
Per què l'hem de veure? Perquè combina thriller i drama íntim amb un mercat accent local, ofereix personatges femenins complexos i utilitza el transport social de Belfast per donar profunditat i atenció a una història sobre la culpa, l'amistat i la redenció. Són molt bones actrius, Roisin Gallagher, Sinit Kinen i Caulfion Dune. Són tres actrius irlandeses que realment són totalment diferents però són
Són íntimes amigues, i se li mora, eren quatre de joves, que anaven sempre a tot arreu, i un es mora. Bueno, van a fer, a reter-li l'homenatge, i allà es troben amb un pan tomàquet important, perquè quan van a obrir, bueno, anem a veure la nostra amiga, i resulta que la seva amiga no és la que està en el...
en el taut. I a partir d'aquí comencen a investigar què nassos ha passat, què és tot plegat. A més, és més divertida, perquè entre elles tres sempre tenen històries. Mira, per exemple, el diario El País va fer una crítica molt interessant, la Laura Fernández. Ens diu, és una pequeña obra maestra entre Twin Peaks i Yellow Jackets. És un festín per a los amantes de la comedia, aquí transformada en una història d'oscuríssimos secretos.
Està molt bé, està molt bé. La teniu a Netflix, que Apple TV potser no la teniu, però Netflix s'acostuma a tenir. I jo m'ho he passat molt bé. Doncs Netflix, eh? Netflix, com ha llegat al cielo des de Belfast? Quantes capítols té aquesta? Té 6 o 8, no me'n recordo. En qualsevol cas no t'estaràs un any, veiem. Com ha llegat al cielo des de Belfast? Tràiler, va, som-hi.
Querida Sasha, Dara y Robin, siento tener que daros una noticia muy triste. Un segundo, mi amiga ha... muerto. Mi amiga ha muerto. ¿Nos morimos ya? Qué locura, ¿verdad? Es un auténtico horror. Era muy joven. Me refería a tu conjunto. ¿Es un pijama? Son pantalones. Pues parece un pijama. Robin...
¿Por qué habrá contactado con nosotras? Han pasado 20 años. Se cayó por las escaleras, la pobre. Este sitio es como horripilante. Este sitio me está empezando a cojonar. Cálmate, Jim. Todo va bien. Esperad. No era ella. La de la Taúd no era Greta. ¿Entonces quién era?
Pinta molt bé, sí senyor. Combina molt bé el thriller i la història d'investigació amb l'humor, d'ells 3, i la veritat és que se't van passant les capituds com aquell qui res. A veure, si és irlandesa, potser no estem tan basats en veure més cinema o sèries irlandeses, però francament està genial. Així que aquesta sèrie, amb aquest títol tan llarg, Com ho llegirà al cielo des de Belfast, va a la vera.
Doncs l'última ja la tenim vista, ja bon comentar-ho. Bé, una sèrie dura, si no l'heu vist, molt recomanable, però no és aquelles de vaig a passar l'estona, és dura. No, no és aquelles de, bueno, va, passem-ho bé i ja està. No, no, estem parlant de Salvador a Netflix, és la història d'un pare que descobreix que la seva filla forma part d'un grup neonazi
que defensa postulats racistes i violents, totalment oposats als que ell li va educar. Per què l'hem de veure? Perquè combina el carisma aspre de Tosar amb la intensitat generacional de sales. I ofereix un tríler fosc, contemporani, amb transformació social, i porta el segell d'atenció i ambigüetat ètica característics del seu creador, Aitor Gabilondo, un home que ens ha flipat amb pàtria o jo addicto.
Lluís Tosar, Clàudia Salas, Leonor Wanling, està irreconeixible, Leonor Wanling, porta un perrucot que Déu-n'hi-do, i la Patricia Vico, entre altres. També he agafat una crítica que m'ha semblat bastant representativa del que podeu veure en aquesta sèrie, del Raquel Hernández Luján, de los Vicon Solas. Diu, intensa y visceral, muestra los resuertes de los procesos de radicalización ideológica
Y las élites que se nutren de ella, mientras se aprovechan de los más vulnerables buscando crear relatos falsos en redes sociales y medios. D'alguna manera, esta me ha semblat la més... Perdona, eh? M'acabo d'entrar que aquesta noia, que em va encantar fent aquest paper, és Leonard Rewolding. Sí, sí, sí. Leonard Rewolding, hòstia, m'acabo de desavantar ara mateix, eh? Sí, sí, sí. És brutal, eh?
Amb aquell perrocot que porta... Sí, sí, sí, sí, increïble, increïble. I no, és molt directe, sí que, com diu el Jaume, que té tota la raó, no és una sèrie per anar a veure quan te'n vas a dormir, no. No, perquè et poses una miqueta en temps... Em remou una mica l'estoma pensant que això és una història que pot passar a casa nostra, no cal anar molt lluny, és a dir, a casa nostra, a qualsevol lloc, aquest... Bé, parlàvem dels esquins, te'n recordes dels esquins abans? Sí, sí, sí. El moviment aquest neonasi i tot això, pot estar aquí, eh?
En realitat han agafat, que ara ja no hi són, gràcies a Déu, els Ultrasud i els de l'Olímpic de Marsella, que tela, els Olímpics de Marsella, i bueno, allà es comencen a fer. Evidentment, no s'han eliminat tot, evidentment.
Però no hi són, però existeixen. Ah, exacte. És a dir, no estan al Santiago Bernabéu, que no es diu en cap moment Santiago Bernabéu ni al Madrid, però denotes que és allò. Però sí que és veritat que no hi són, però no estan al Santiago Bernabéu, però són a la societat. I al costat nostre hi poden ser. I això és on...
A part de les imatges, que són d'una cruesa important, algunes, això et remou l'estómac. Sí, perquè bàsicament veus a gent que es converteix en autèntics animals. Sí, sí, sí. Perquè tu dius, bueno, aquest tio està un miqueta sonat amb aquestes idees que veig. Un professor... Ah, exacte. Que dius, no pot ser, no? L'única cosa illògica que veig és que aquell professor segueixi durant classes. Sí, jo també ho vaig pensar en aquest tio. En fi... Molt incongruent. Tràiler? Sí, vinga. Anem-hi.
Mi hija Milena, cuando era pequeña, decía... Mi padre se llama Salva y salva vidas. ¿Qué haces aquí con esta gente? Te lo dije, son peligrosos. ¿Sí? Sí. Ah, qué miedo.
Hija, yo no te eduqué para esto. ¿Tú no me educaste ni para esto? Ni para nada.
Doncs, Gemma, ja ho tenim. Sí, fem un resum, perquè a vegades la gent em diu... És que heu estat parlant, però és que no he arribat. Doncs mira, Monarch, el legado de los monstruos, temporada 2 a Apple, Paradise, temporada 2 a Disney+, Love Story, John Fitzgerald, Kenny Jr. i Caroline Bassett, Disney+, Como llegar al cielo desde Belfast a Netflix, i l'última, Salvador, també a Netflix.
Doncs, senyor Txema La Saga, 7 de la tarda, dissabte i diumenge, què tenim a l'Advice aquesta setmana? La segona part del Funky Waves. Anem a fer un repàs encara més extens de les grans cançons funkys. I estic preparant un programa de l'últim treball del Bruno Mars. Uh, molt bé, Txema. Que et té una pinta. Estarem atents. Gràcies, Txema. Que vagi molt bé.
Fins aquí l'edició d'avui del Parlam de Tot, la número 2.309, 2.309 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Us humano no és que us ho domani, sinó que us humano sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo, serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escobet i Robert Mazza ens acosten l'actualitat de Vilassar de Mar i el Maresme. Voleu estar...
Assabentats de què passa i ha passat a Vilas de Mar i al Maresme, doncs una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda, una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Arribem a la una, amb la cançó, amb la música que ens inspira i avui ja vam explicar que amb motiu del 8M, de fet això ho fem cada setmana perquè ha de ser així, però aquesta setmana s'accentua. Mirem un punt femení i el Parlen de Tot es basa en un punt femení perquè és el Dia Internacional de la Dona.
Diumenge, 8 de març, diumenge, 8 de març, hi ha Internacional de la Dona i, per tant, entre altres coses, la cançó que ens inspira aquesta setmana fins a arribar a l'una del migdia, doncs, serà 100% femenina. I avui, de la veu de la gran Olvidogara, la gran neia Alaska, Olvidogara Alaska, quan estàvem d'Inarama, ha estat embarisguts, repesquem una cançó quan estàvem d'Inarama, de fet, és una de les més emblemàtiques. A qui l'importa? I a qui l'importa?
Arribarem a la una del migdia. Demà a les 10 ens hi tornarem a posar en directe. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. 98.1 FM, Almeresma, Vilassaradio.cat, per internet. Demà, doncs, entre altres, tota l'actualitat, evidentment. Pequita Bruixa, Recomendacions Literàries, Torna, s'ha acabat el Roc, el Bròquil, anirem a l'agrícola Vilassar i més coses que descobrirem al llarg de demà. Que demà ja és dimecres, meitat de setmana.
No correm tant, però va. Dimarts 3 de març de 2026, finiquetat el parlant de tot d'avui, com us deia, arribem a la una amb la cançó que ens inspira. Que vagi tot molt bé, sigueu feliços, atents a les notícies, ho podeu repescar tot a través de vilassarradio.cat barra parlant de tot, vilassarradio.cat barra parlant de tot, o a lacarta.vilassarradio.cat, a lacarta.vilassarradio.cat, allà de programa, entrevistes, tots els programes de la casa, evidentment, però del magazín del matí, doncs, entrevistes, seccions,
I tot el que doni de sí. A què l'importa? A què l'importa? Malasca fins la una. Nosaltres demà a les 10 anys hi tornem a posar en directe. Que vagi molt bé! La gent se me sentia ara, me apunjan con el dedo, susurra a mis espaldas, que a mi m'importa un dedo. Té más melà, si soy de
Mi vida les agobia
Me mantendré firmes mis convicciones.
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Salutacions i molt bona tarda.