Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada matí des del 98.1 de l'AFM al Maresme.
i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dimarts 18 de novembre de 2025, els vilassarencs vilassarenques. Comencem setmana perquè ahir va ser festiu local i, per tant, ahir negocis i comerços tancats. Avui torna a la normalitat després de la festa de tardor que va començar divendres, seguint dissabte, diumenge i dilluns, ahir festiu a Vilassar de Mar.
Dimarts, dia que s'ha notat. De fet, ahir al vespre ja es notava una miqueta, però avui s'ha notat la baixada de temperatures, i sembla. Som una espècie d'extrems, nosaltres. Passem de tenir calor la setmana passada en alguns dies, sobretot a les hores centres del dia.
sembla tenir força fresqueta i fred de cara a la final de setmana on la neu pot caure 500 metres. Hi ha els agosarats, després, eh? Hi ha els agosarats que diuen que pot ser que caigui a Barcelona, a la línia, a prop de la línia de la costa, de moment, res de res. Les pistes d'esquí Vilaserenques, les pistes d'esquí Vilaserenques seguiran tancades, eh? No sembla que hagi de nevar, tot i que els més agosarats, doncs, diuen que a cotes molt baixes, però...
sí que és notori ja la baixada de temperatures. Que, per altra banda, no hauria de ser notícia que el novembre, ben entrat el novembre, segona meitat ja de l'11 mes de l'any, doncs faci fred. Però com que estem en aquesta situació, quan fa fred, quan hauria de fer fred, doncs també és notícia. En qualsevol cas, Joaquim Serra ens ho explica de seguida des del Centre de Referència Meteorològica de la comarca, Servei Meteo, mare del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, Joaquim Serra,
Ens parla i ens fa la previsió del temps de cara avui, de cara als propers dies. Aquesta tarda, 6 de la tarda, les coordenades de sempre. Sala Roger Carraú. Cada 15 dies arriba la conferència una setmana més de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Una interessantíssima conferència que avui porta un món apassionant. I us ho dic així, és un món apassionant.
Varietats, mentides i curiositats de les abelles. És un món a part, és per conèixer-lo. És apassionant el món de les abelles, com treballen, quins càrrecs tenen. És completament jeràrquic el seu estatus. Doncs avui ens en parlarà l'Ernest Francolí Ferrer, divulgador apícola, apicultor semiprofessional i apassionat de les abelles. Aprendrem com són i com viuen les abelles, com hi treballem.
o com hi treballen els apicultors, i quins mites tenim assumits que no són veritat d'aquests insectes. Ens en farà, doncs, cinc cèntims, ens en parlarà, ens farà una prèvia, a dos quartons el parlen de tot.
A les 11 arriba la Mar Vilamajor, encapçalant la tertúlia amb els avis i les iaies, avis i àvies de la ràdio, com sempre amb els seus temes d'actualitat, vistos des del seu peculiar i particular punt de vista. Parlem i fem la tertúlia amb la Mar Vilamajor. Cada 15 dies, una setmana, passa per la ràdio la Isabel Caparrós des de mi.exclusius per parlar del món de la imatge, la moda, la imatge, ets tu.
I avui, atenció, perquè el torn és per la Montse Martínez. Ella és la responsable d'Àdic Badalona, un centre que ajuda a pal·liar les addiccions de tota mena. I avui coneixerem en Joel. En Joel és un addicte al porno, al cinema pornogràfic i a tot el que envolta. I està àdic Badalona tractant-se per sortir d'aquesta addicció. Parlem al punt del migdia.
Fins demà!
Doncs aquest és el menú. L'edició d'avui, la número 2250. 2250 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. 10 minuts, gairebé 11 ja per damunt de les 10 del matí. Ja ho tenim tot a punt. Motor rancès, posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, notori des d'ahir al vespre nit la baixada de temperatures, que sembla que pot anar més. Ara mateix, des de fa estona, de fet ahir al mar, si veieu a la nit al mar, doncs llampagava, feia uns llamps que Déu-n'hi-do, i avui tenim un mar endins doncs ben tapadot. No sabem si hi haurà baixada de temperatures, això sí que ho sabem, ho hem certificat,
Però no sabem si haurem de treure el paraigua una hora o altra. Joaquim Serra, Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Marès. M'explica'ns-ho tot plegat. Molt bon dia, Joaquim.
Algun problema de connexió tenim que solvantem de seguida, veurem si tenim en Joaquim Serra, però ara sí. Joaquim Serra, com deia, molt bon dia. Hola, bon dia. De moment, aquesta jornada de dimarts estarà marcada per un temps que es mantindrà tranquil. Veiem algunes nubulades marandins en aquestes primeres hores del matí, però es tracten nubuls poc importants.
Aquest migdia predominarà el sol i aquesta tarda tornarem a tenir alguns núvols baixos, en aquest cas també cap a la serrada litoral. En general, núvols sense precipitacions. Les temperatures d'aquesta passada nit han baixat encara.
una mica més, cap als 6 graus de temperatura mínima a Tordera, per exemple, o fins als 10 a Mataró. Són a prova d'aquestes temperatures ja tardurals, unes temperatures normals per l'època de l'any. De fet, les màximes avui, unes màximes que ahir encara fregaven els 20 graus, en alguns punts de la comarca avui ja quedaran per sota dels 20, 17, molt estirar 18 graus al migdia gràcies al domini del sol.
Els vents bufaran molt fluixos, per la qual cosa la situació marítima també estarà molt tranquil. La mare arrissada, petites arees de marajol i poca cosa més. De cara demà s'espera que tinguem, novament, un temps tranquil, tot i que amb vent més aviat apunentat. Això farà que la temperatura més o menys es mantingui com avui, tot i que les mínimes podrien baixar una miqueta més. I, per la seva banda, la situació marítima continuarà dominada pel marajol amb àrees de mare de fons poc importants.
L'estat del cel, la presència d'alguns núvols plims i poca cosa més a destacar demà. Dijous tenim un canvi de temps, un canvi que ens portarà més núvols i precipitacions al llarg del matí i migdia i fins i tot també de cara a la tarda vespre encara podria quedar algun xàfec.
irregular. Les temperatures dijous aniran a la baixa a mesura que avanci el dia amb ambient pràcticament d'hivern, ja que les màximes amb prou feines passaran dels 10 graus i les mínimes un cop s'aclareixi la nit de dijous a divendres seran baixes amb glaçades cap a l'interior de la comarca
que no arribarien a la costa, però tindrem valors de 2, 3, 4 graus, com a molt, a la franja costanera de la comarca. Per tant, el que dèiem, temperatures de ple hivern dijous, divendres. Començarem el dia amb el cel, força serà, i això farà que les temperatures mínimes siguin més baixes, com ja hem dit. Però, com que farà sol, les màximes seran semblants a les de dijous, malgrat en el cel d'etat tinguem molt d'aire fred.
Pel que fa a les precipitacions de dijous, en general no han de ser molt importants, quedaran concentrats entre el litoral i perelitoral, per tant, anirà plovent aquí el Maresme en forma de pluja d'anar fent. Com ja hem dit, des de mig matí ben bé fins a la recta final del dia, tot i que al vespre de dijous podem tenir algun xàfec puntual i aleshores...
localment anirien acompanyats amb calamars a tova o neu granulada gràcies a aquest descens de temperatura. Per tant, sembla que, com ja indicàvem ahir, la setmana es presenta força interessant des del punt de vista meteorològic, de moment en un temps de típica tardor, tranquil, avui i demà, però dijous amb canvis que ens portaran pluges i una marcada baixada de la temperatura.
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per la àmplia i puntual informació des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Atents estarem a aquests canvis. Ho seguirem parlant a partir de demà a la mateixa hora fins a les hores que tinguis molt bon dia. Un quart d'onze en punt del matí.
Moment per saludar. Ha arribat el dia. Ell ho estava esperant des de divendres. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Doncs sort que t'has acomiadat de Joaquim Serra, perquè jo pensava que em palmàvem amb el Crónica ja. No sortiré d'aquí perquè aquest home és com el seu regal de reis, aquesta setmana que ell el vira.
I dic, bueno, doncs canviarem l'esqueleta i... I crònica directa. I passem a fer el crònica, però... Per cert, t'haig de dir dues coses. T'haig de fer una pregunta, un concurs. Faré un concurs. I l'altre va una reflexió o una explicació que a tu n'has sigut testimoni. Sí. Primer de tot deixa'm dir que ha sigut un cap de setmana...
molt agradable, amb la qual cosa m'he enrabiat, perquè, clar, em traeixo a mi mateix. Clar, els caps de setmana per a tu han de ser desigents els dilluns. Bueno, va, anem-me. Saps quin dia és avui? Pregunta de concurs.
Avui és 18 de novembre, dimarts. Ja, ja. Però saps quin dia celebrem, avui? Eh... M'agafes ara 6. Et dono una pista. En Joaquim Serra n'acaba de superar un. Rècord Guinness, estàs dient? És el dia mundial del Rècord Guinness. Joaquim Serra acaba de superar el Rècord Guinness amb una crònica radiofònica de 3 hores. 3 minuts. S'han fet com 3 hores, eh?
amb carinyo, eh? 3 minuts i 17 segons. 3 minuts i 17 segons. I després, tu has sigut testimoni d'un fet que ha passat aquí, no és broma, i aquí tot el que diem és seriós, malgrat ho diem amb un to humorístic.
Alguns hem aprofitat per esmorzar. És veritat o no? Sí, sí. A més, amb complicacions, perquè la mà esquerra del nostre amic i director, Jaume Cabot, està fora de servei. S'ha caigut de la convocatòria.
Fora de servei, ja està. I menjar-se l'entrepant els 3 minuts amb una mà, diguéssim, perquè l'Esquerra no la podem fer servir. Un altre récord guinès. Sí, home. Récord guinès, també el d'oques grasses. Què està passant amb oques grasses? Per cert, deixa'm dir que l'ama Esquerra és la que faig servir per obrir-te el micro. No te'l tancaré, a veure què dius avui. No, no, no pateixis. Oques grasses.
36.000 concerts, ja han anunciat. Faran una gira, a l'estiu, a l'estadi olímpic. No, no, no faran una gira, seran permanents. És a dir, estaran allà ells, sessió contínua, com els cines d'abans. Sí, com si fossin una gira, però quedant-se al mateix lloc. Per exemple, Catalunya-Palestina. Sí. Amb oques grasses tocant. Clar. Que ve Bruce Esprinçin, doncs oques grasses tocant. Bruce serà el taloner. No sortiran d'allà dins, aquesta canalla, eh? Sí, home...
De totes maneres, és un fenomen que l'hauríem d'estudiar en calma. Jo crec... No entenc exactament què està passant amb Oques Grasses, qualitat musical a banda. Al final hi haurà 400 persones. És que no n'hi haurà més. Tot això deu ser rebenta i deu ser especulació. Jo no entenc, sincerament, un grup com Oques Grasses, que pugui fer quatre estadis olímpics...
Arribant a nivells de Coldplay, que és qui té el rècord a Barcelona, a mi hi ha alguna cosa que em grinyola aquí. A mi hi ha alguna cosa que em grinyola i que aquestes entrades venien aquí i hi havia moments que hi havia gent connectada amb 200 dispositius diferents, la mateixa persona, perquè no pot ser que hi haguessin mig milió de persones allà fent cua. És que no pot ser. Llavors ara estan lluitant, per això diuen que allarguen concerts perquè els de la reventa se les mengi.
En fi, a Vilassar de Mar ja els hem vist. Va venir, i aquí van ser batejats com a... Aquí no, eh? A la ràdio. Van ser batejats com a Oques Gordes. Vienen Oques Gordes. Te'n recordes, Joan? Oques Grasses. El fenomen Oques Grasses... Són molt fan, eh?, d'aquestes traduccions. Jo, amb tot el carinyo, que ho estan fent molt bé, que es retira la gent amb ganes de veure'l, però no l'acabo d'entendre. Cal 36.000 concerts.
En fi, no sé què passarà. A veure si en un concert estan totes les entrades vengudes. Hi haurà mitja entrada, eh? És que és el que... En fi, és el que...
Seguirem, seguirem, o que es gordes, a veure com evoluciona aquests quatre estadis olímpics, que Déu-n'hi-do la gentada que hi ha, eh? I seguim amb música, perquè per primera vegada a mig any, Taylor Swift ja no és l'artista més escoltada del món. Aquesta setmana ja és, segons les plataformes,
que controlen aquestes dades. Rosalia passa a ser el luxe, l'àlbum seu, concretament amb la cançó La Perla, la cançó, l'àlbum més escoltat del món, desbancant Taylor Swift. Doncs aquí tenim La Perla amb la Rosalia. La decepció local rompe corazones nacional Un terrorista emocional El mayor desastre mundial
No saben lo que es cotizar.
tal com deia una cosa, en dic una altra. Tal com deia Balló d'Oques Grasses amb tot el carinyo, aquí no m'estrana. Ho està fent molt bé. És que ho està fent molt bé, aquesta noia. Desbancar l'enorme monstre Taylor Swift és a l'abast, ara mateix, de molt poca gent. Sí, tant. D'ella. D'ella, bàsicament. Molt bé, Joan, què més tenim avui, al poc ens passa? Doncs tenim la nostra secció habitual. No! Sí! Oh!
Habia una vez.
I qui té el doctor Sonor d'ocupar la secció d'avui l'imbècil del dia? No cal dir que estem al segle XXI. Sí. No cal dir que estem al... Encara que no ho sembli, eh? Al 2025. Encara que no ho sembli. Europa Press ens ha sorprès aquest cap de setmana. Sí. Una joven dà a luz en su casa de València sin saber que estava embarazada. Ah... Ah... Clar...
Com, amb la informació que hi ha avui en dia, com pot ser que una dona no sàpiga que està durant nou mesos embarassada? Ella explica que va anar a dinar amb el seu pare i després de dinar...
dinar d'aquells... Copiosos. Contundents. Al Ventorro, potser va anar a Ventorro? No, no, no, transcendit. No. I es va notar després com inflada, saps? Ella ho diu en el vídeo d'Europa, però és com amb sensació una mica de gasos. Sí, sí, sí. I, en fi, li va dir el papa porta'm a l'hospital, no van arribar i a casa va... Va parir. I sorpresa espectacular, eh? A mi, d'entrada... No hi havia aigua calenta, sempre a les pel·lícules. I tovalles. I tovalles límpies. Sí, sí.
A mi se'm generen dos dubtes. Una, si ets una dona, se't retira la regla un, dos, tres mesos, ves que no passi alguna cosa. Dos, se'm genera això, que estàs inflada com estàs embarassada. I ara, atenció, perquè just la setmana passada sortia que hi ha un tipus d'embaràs complicat de veure. No...
No impossible, sinó que el bebè no està ben bé on ha d'estar. Però, clar, si tu vas al metge perquè no et ve la regla, et fan una ecografia i ho veus. Per tant, se'm fa difícil, eh? Per mi és meritoria d'ella i la família, eh? I el pare, també. Imbècil dels dies, sense cap mena de dubte.
Somos felices al conseguir a un niño hacer reír. Nosaltres som feliços al conseguir si algú de vosaltres esgrimeix un somriure d'aquells així per sota el llarg. Esbossa. Esbossa un somriure, nosaltres ja som feliços també. Va, Joan, què més tenim? I parlant de parir, fa ja 56 anys que Roser Capdevila paria l'Anna, l'Helena i la Teresa. Qui són? Doncs les tres bessones, les protagonistes...
Ja tenen 56 anys.
És a dir, les tres bessones són, de fet, les filles de la Roser Capdevila, que després es van convertir en personatges d'una sèrie de TV3. Un, dos, tres. Un, dos, tres. Som tres bessones. Us durem sols una estona. Viatjant al cor dels contes. Tres ratolins són els nostres països.
Molt bé, Joan. 56 anys ja, les tres bessones. Déu-n'hi-do. A la sèrie continuen igual, eh? Continuen, no tenen 56. No fan versió, diguéssim, over 50. Exacte. I la Bruixa Avorrida. La Bruixa Avorrida. Molt bé, molt bé. Que es diuen, com has dit, Helena... Teresa, Helena i Anna. Ah, molt bé. Teresa, Helena i Anna. Teresa, Helena i Anna. Demà tu preguntes, me'n recordaré.
més coses, Joan. Encés accidentada dels llums de Nadal de Vigo. No! L'alcalde de Vigo estava esperant Abel Caballero, sabem que és aquest home que vol posar la ciutat gallega a l'epicentre mundial de les festes de Nadal.
Ell era el seu moment àlgid, l'encesa de 12 milions... Jo crec que aquest any van tard, perquè normalment ho fa a l'agost, els 12 milions de leds, doncs van tenir un perjudici important perquè va haver-hi un curtcircuit. Oh! I van dir, anem a fer l'encesa...
i van punxar van haver d'esperar a la brigada que anés a la brigada de Vigo que anés allà i van trigar 4 minuts a tornar a funcionar els llums però són 4 minuts i va haver-hi un moment que van dir potser no tenim Nadal aquest any pensa que 12 milions de LEDs 4 minuts a arreglar-los em sembla prou un rècord important sí o no? hem de posar la Nadal o no?
Pues amb la Nadal, ¿no?, ja que estem anant bien... Mentre la megafonia no falli, fallen els llurs, ja metge l'home. Bueno, vamos a verlo, no funciona, vamos a poner un villancico.
Un dia hauríem de fer un especial Lletres de les Nadales. Sí, sí, sí. La Virgen s'està peinant. Sí. Bueno, això encara. Entre cortina i cortina. Però jo, encara que s'esté peinant. Fé una cançó d'això. Però que s'esté peinant encara, però que los peces en el río beben i beben com han de beber los peces en el río. Los cabellos son de oro. El peine de plata fina. Tothom fem aquest fin. El peine de plata fina.
Beben los peces, eh. Tu sí que te has bebido algo. Bueno, eh, les dotze van tocant. Sí?
Neva i vanteja, neva i vanteja. El cel és estrellat, neva i vanteja. Conys, si és estrellat, no, no. És complicat que neva i vanteja. Exacte, si neva, no es veiem les estrelles, tio. Ho farem aquest any. Hauríem de fer un estudi acurat. Farem un poc ens passa especial Nadal. Especial Nadal. Et sembla? Vinga, portarà feina, però... Ens hi posem, ens hi posem. Analitzem les lletres. Sí, senyor.
Què més, Joan? Doncs mira, aquí bé, bé, bé, són també el ministre de Transport, Òscar Puente, que ha anunciat que els trens d'alta velocitat Barcelona-Madrid passaran els 300 km per hora.
Dels 300 als 350 km per hora, que vol dir que en menys de dues hores s'uniran Barcelona i Madrid. És a dir, trigaràs menys que anar amb rodalies de Vilassar de Mar a Badalona. Exacte, ben vist. Arribes abans a Madrid que a Badalona, gràcies a aquesta inversió per l'alta velocitat del govern estatal. Està bé córrer, però a veure, tant potser no cal, eh?
És que 350 són 350, eh? Són molts, eh? No es nota, eh? És el que diu la gent quan posa l'AV per primera vegada. Però hi va, eh? Hi va, eh? Aquella velocitat. Hòstia... No corris tant. Bueno, és igual. També a 250 que a 350, l'hòstia va ser la mateixa. La trompada és la mateixa, sí.
Vinga, va, més coses. Amor, aquest cap de setmana, el Ti Lam és un creador xinès que és el pare de la neguet de goma groc. No! Sí, senyor. Moment trist, luctuós del dia. Amor, el pare...
de l'anaguet de goma, una joguina inicialment que va convertir-se en una icona comercial. Ell va ser un dels famosos creadors del Made in China que portaven aquells anaguets que jo crec que tots han tingut a les nostres llars per amenitzar els bonics banys dels nostres infants. Mor a l'edat de 105 anys a Hong Kong. 105.
105 anys... Era jove, la flor de la vida, perquè per ser xino... Era una jove promesa. Era una jove promesa. Ell segurament d'hauria menjar els iogurts de la fageda, que s'estan investigant, com la iaia d'Olot. I, en fi... La flor de la vida, eh? Amb tota la vida per davant, 105 anys el tio. I si tu i la gent que ens escolta ens pregunten per què va crear aquest aneguet de color groc, diu perquè representa clarament els valors de pau, harmonia i comprensió mutuals.
Tu veus la neguet i el primer que et ve al cap és pau, harmonia i comprensió mutua. Saps que aquest de neguet es va desvirtuar una miqueta? Sí, no, tirem endavant. També es feia servir la dutxa. Problema amb Encarnita Polo, que mor assassinada, diguéssim. Sí, sí, sí.
En una residència en la qual estava passant, anem a dir, una mica els darrers anys de la seva vida. Sembla que un company de residència amb greus problemes, es veu que psiquiàtrics, també què hi feia allà? És una altra pregunta que ens podríem fer. Ara, Policia Nacional està escatint si aquest home és imputable o no, segons el seu estat mental. En qualsevol cas,
va escanyar Encarnita Polo i, doncs, en fi, és una... en fi, és molt... és molt trira, doncs, una de les figures més importants de la música de la Copla i del pop dels anys 60 i 70, coneguda per... Un panciete, niño Camino de Sevilla, Paco Camino de Sevilla, Paco Camino de Sevilla, Paco Paco
Per cert, en una setmana, lamentable, tres persones grans han estat assassinades en mans d'homes en residències. I aquestes víctimes no computen en la violència, les dades de la violència masculista. Per tant, a tenir-ho en compte, eh? És el que dius tu, què fot un home aquí? Ah, no, no. Perquè entenc que si un home té 66 anys, o una bona, i té greus problemes psiquiàtrics, vol dir que amb 66 anys...
hi ha hagut temps per demostrar que no anem massa fins. Aleshores, no sé si posar-lo en una residència convencional... O fotre-la a Sant Boi. Seria la millor solució. Va, més coses, Joan. Què està passant al país? Què està passant? Se separen els Javis. Sí. Se separen Andy Lucas. Sí. Que gràcies a aquesta separació sabem... Ja sé qui és Andy i qui és Lucas. Jo encara no, però... Sí, sí, Lucas és el de la totxa. Va.
Doncs també posa a punt i final aquest intent de recuperació de Sònia i Selena. Oh! Per novena vegada s'havia ajuntat. Van intentar fer un... I ara es veu que n'ha acabat, però molt malament. Han fet un endil·luc. A principis de segle, que estava aquí, o a finals dels 90, no me'n recordo. I una vegada es van estirar els cabells. Tampoc sap ningú qui és la rosa i qui és la morena, ni ens importa. No, tampoc. Quiero bailar, Sònia i Selena.
I nosaltres entrem el Dilori? Molt ràpidament, any 1956, tal dia com avui, faig Domino. Cantava aquest Blueberry Hill, una de les cançons més famoses. El que passa és que l'anècdota del dia com avui és que en faig Domino, per gravar aquesta peça que estem escoltant, va haver-la tallat diferents vegades perquè no se'n recordava de la lletra. I va haver de ser apuntat, la figura de l'apuntador.
per tal de poder anar ajuntant. Què més tenim? Blueberry Hill, estàvem escoltant, per cert, i tal dia com avui es gravava del 1993 l'emplaguet de Nirvana, el desendullat, podíem dir, els estudis de la MTV de New York, de Gotham.
I tanquem el DeLorean amb Nirvana, si vols. Sí, tanquem, que sempre... Sempre va bé, sí, senyor. Una del migdia, 3.57 de la tarda, rima de Nirvana amb aquest emplaguet. Què teniu avui? Doncs seguirem amb música, perquè parlarem amb Mariona Gava Rovira, la gava guanyadora del Premi Festival, del Festival Valgui la Redondància Mares Music, un curs de talent jove del Maresma que es va celebrar dissabte passat a la fàbrica. La coneixerem amb més profunditat
parlarem amb ella i voldrem saber qui és la Gava i parlarem d'aquest premi. Entre altres temes, tenim també temes i notícies del món esportiu, Vila Sarenc i de la Sala Carrau, que des de les 6 de la tarda serà un gran rus de velles. Demà et saludo a un quart d'onze i avui t'escolto una 3-5-7 de la tarda. Que vagi bé, Joan. La vida a vegades pot ser meravellosa.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment, ara mateix per l'entrevista del matí.
Normalment l'entrevista que fa referència a l'Aula d'Extensió Universitària, les conferències que arriben cada dimarts les fem dilluns, però ahir dilluns era festiu a Vilassadamar per festa local, celebrem les festes de tardor, i per tant aquesta entrevista la fem avui. I és que aquesta tarda arriba, com sempre, a les coordenades Sala, Roser Carrao, 6 de la tarda, una nova i interessantíssima conferència dels amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassadamar. Entrem en un món apassionant.
Veritats, mentides i curiositats de les abelles. Les abelles que més o menys sabem que tenen una forma de ser bastant jeràrquica, que tenen unes coses més conegudes i altres desconegudes. Ens ho ensenyarà l'Ernest Francolí Ferrell. És divulgador apícola, apicultor semiprofessional i apassionat de les abelles. Aprendrem com són i com viuen les abelles, com hi treballen els apicultors i quins mites assumits que no són veritats d'aquests insectes.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Ernest Francolí, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, què tal? Com estàs?
Doncs molt bé, tot correcte. Doncs ho celebrem, ho celebrem moltíssim. T'esperem aquesta tarda a les 6 de la tarda a Vilassa de Mar amb una conferència. Estic segur que no serà res indiferent, perquè si he tingut mai una experiència amb abelles, sigui quina sigui, segur que heu après alguna cosa. Hi ha moltíssimes coses que hem d'aprendre d'aquests animalons que diuen, no sé si és així, Ernest, que són bàsics i primordials per la nostra supervivència. És tant així com diuen o no?
Bé, sí, per molts aliments que consumim diàriament, sí, són pràcticament imprescindibles amb la seva funció que fan de pol·litzar, que és bàsicament passar el pòlen d'una flor a una altra per aconseguir que aquesta faci un fruit.
O sigui, tant fruites com verdures, si no hi hagués pol·lidització per part dels insectes, i que molta part la fan les abelles que normalment les tenim per fer mel, no existirien aquests fruits, bàsicament. Doncs primordial, sí que és primordial la feina. Més enllà que, com veiem, una abella sempre o molesta o ens espanta, jo dic jo que sembla ser que soc bastant al·lèrgica a les abelles.
Bé, la primera diapositiva de la presentació és bàsicament saber distingir una abella. Molta gent li diu abelles a coses que realment no són abelles. A la vespa, no suposo? Per exemple, el que veiem a les piscines. A les piscines tothom diu, ah, m'ha picat una abella. Ja l'hem parida, ja anem malament. Ja anem malament. A les piscines no hi ha mai abelles, hi ha vespes. Vespes, vinga. Aquesta és una altra mita. I quina diferència hi ha entre les abelles i les vespes? Com les hem de diferenciar, més enllà d'aquest piquin o no?
Mira, l'abeja maia, que no tothom la coneix, pels colors que tenia era una vespa. Perquè les vespes són grogues i negres amb ratlles molt ben definides. En canvi, l'abella que tenim aquí, el seu nom és abella negra, que per alguna cosa és. Bàsicament no té ratlles, és negra. Per això dic que molta gent que li diu abelles a coses que no són abelles i després paguen justos per pecadors. Hòstia, ara acabes de trencar el mite de l'abeja maia, tu, eh?
Exacte, sí. I l'abeja maia està inspirada en una abella, pensa que d'abelles que fan mel a tot el món hi ha set espècies diferents. Ara aquí tenim l'àpiz melífera melífera, que és l'abella ibèrica, però després també hi ha l'àpiz ligústica, que és la que tenen, per exemple, l'est d'Europa, hi ha l'abella que també tenen a l'Àsia, la que tenen a Sud-amèrica, l'abeja maia...
Seria l'abella que tenen cap al sud-est asiàtic. Vinga. Aquella sí que té ratlles grogues. Res a veure amb l'avespa asiàtica o sí? Bé, l'avespa asiàtica és l'últim enemic que ens ha arribat aquí de les nostres abelles. L'avespa asiàtica és molt més gran, fa uns 3 centímetres i mig, és pràcticament tota negra, excepte la cara, el quart segment de l'abdomen i les potes, que són taronges. Ja, és l'enemic número 1 de les nostres abelles.
No, l'anemic número 1 és l'últim enemic que ens ha arribat. L'últim enemic que ens ha arribat. I l'anemic número 1 de les abelles, qui deu ser? És la barroa. És un àcar. Com un tipus de paparra que només ataca les abelles. I a nivell de tot el món és l'àcar que està atacant a totes les abelles i és el principal problema que tenen els epicultors de tot el món. Aquest àcar. Molt petit, molt petit. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Escolta, a què et dediques exactament tu?
Jo tinc entre setmana, tinc el meu de feina, que treballo en un magatzem d'una pressa industrial, i després tardes, dies festius, caps de setmana i totes les hores que puc, tinc les meves abelles, que jo tinc unes 80 caixes. Unes 80 caixes, pensa que en número vindrien a ser uns 4 milions d'abelles. És el meu bestiar.
I després, caps de setmana i dies festius, i sobretot a l'hivern, que és quan no es treballa amb les abelles, em dedico a fer cursos d'apicultura d'iniciació i amb el Departament de Medi Ambient fem xerrades i les xerrades d'aules de la gent gran, que no només hi ha la que vinc a fer avui, sinó que hi ha d'altres que vaig per tot Catalunya, també. Però és la meva passió. És com un hobby que em dona un sobresou, diguem-ho així. I això, a tu, és una pregunta personal per tu, com se't desperta aquest món de les abelles a tu?
Mira, de família no, perquè els meus pares són òptics. Vull dir que no tenen res a veure. Mira, veus. Sí, jo vaig estudiar forestals fa molts anys, jo ara en tinc 41, vaig estudiar 18 anys, i hi havia una supersignatura que era productes no fustaners del bosc, que entre ells hi havia els bolets, les tòfones i les abelles, la mel, l'epicultura.
I a partir d'aquí vaig anar a fer pràctiques, molt resumit, eh? Astúries amb una ONG que vaig estar vivint durant 3 anys, que aquesta ONG tenia un projecte amb abelles per polinizar zones on no hi havia abelles d'Astúries i comprovar si així es evitaven els atacs d'ós a xais, a les ovelles. Perquè com que les abelles ja polinizaven, ja feien suficientment fruits...
els arbres i els arbustos, i l'os ja tenia suficient menjar i no se n'havia d'anar a atacar les ovelles. M'explico? Uau! Això és... és espectacular, eh? Jo l'he de fer tres anys. En tres anys, els dos primers anys, posant les abelles en llocs on no n'hi havia, es va rodeir un 70% dels atacs d'os a Xaixia.
Hòstia, doncs atenció, perquè aquesta història, aquesta dada, és molt important, eh? És molt interessant, i és un projecte que encara segueixem fent.
i que està fent que en moltes zones on hi havia molts atacs d'os bestià estiguin desapareixent els atacs perquè els ossos ja troben suficient menjar a la natura i no han d'anar a buscar els bestià que està pencat. Clar, a vegades hem d'anar una mica a l'arrel de tot plegant, no? Per què l'os ataca el bestià? Per què no té prou menjar? Si no té prou menjar és per què no es poliniza? Si no es poliniza és per què no anem a abelles? Solució, fotem abelles i és així. És així de fàcil d'explicar i tan difícil de...
El que es feia és agafar grups de 10 caixes d'abelles, que 10 caixes d'abelles poden contenir més o menys mig milió d'abelles, i se les posava en zones on a través de GPS s'havia estudiat que no hi havia abelles, perquè les abelles han d'estar censades com qualsevol bestiar, doncs s'agafava tot el sens que hi havia d'abelles a Astúries i on no arribaven les abelles, que les abelles van uns dos quilòmetres més o menys de cada seu,
Doncs es feien rodones de dos quilòmetres i on no es tocaven aquestes rodones, volia dir que no hi havia abelles, se n'hi posaven. I a partir d'aquí, d'anar fent grupet de deu caixes en aquestes zones, el 70% d'atacs de bestiar havien desaparegut en dos anys. En dos anys i prou, eh? Vull dir que ara en porten molts més d'anys i pràcticament no hi ha atacs. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Escolta, et deies al principi de la xerrada que és important diferenciar les abelles amb la vespa i tal. Em deies, amb una piscina, no, però clar, les abelles també piquen o no piquen.
Sí, les abelles piquen. La diferència és que les vespes poden picar tants cops com vulguin, una sola vespa, i no es mor. O sigui, et pot deixar demacrat a picades, una sola vespa. En canvi, una abella pica un cop i es mor. Té un cible amb una forma d'arpor, que quan t'entra dintre la pell, entra molt fàcilment, però no pot sortir. Després ella es desbudella viva, et deixa l'agulla amb el sac de verí, que et va injectar en verí, ella vola 15 segons, més o menys, i s'acaba morint de sagnada. Per tant, hi ha molta gent que diu, què fa més mal, la vespa o l'abella?
Depèn. La vespa et farà molt mal en número de picades, perquè te'n pot fer moltes, però si comptes només el mal que fa una picada, fa molt més mal l'abella perquè et fica tot el verí que té dintre del seu cos en una sola picada.
Per tant, la quantitat d'abris és major, per tant, el dolor és major. Déu-n'hi-do. Escolta una cosa, és interessantíssim, i no vull deixar d'explicar-te una història que ens va passar fa un parell d'anys aquí a Vilassar Ràdio, nosaltres estem en un edifici, i a sobre tenim dos plantes més i un terrat. Vam veure que hi havia moltes abelles, vam veure, hòstia, hi ha abelles aquí...
i el sostre estava com una mica tacat, no? És a dir, al final vam decidir trucar a la Fundació Maresme, no sé si coneixes l'objectiu que tenen, és sensacional també, i van venir aquí, i efectivament van fer un rus d'abella, una cosa perfecta, van entrar a una càmera, ho van mirar, és espectacular el món de les abelles,
Teniu un rusc ficat en un falsostre. Sí, senyor. I em diu... M'he quedat amb això perquè n'hi ha moltes. Jo no vull pujar perquè sóc al·lèrgic, insisteixo. I em diu... Home, diu, una 60-80. Dic, home, tampoc en semblen tantes. Diu, no, no, 60 o 80 mil. És a dir, és una població brutal, això. És que quan em va dir això vaig dir... I ara m'agradaria, arrel d'això, que tu em parles que tens 4 milions d'abelles, m'has dit,
Sí, més o menys aproximadament. Depèn de l'època de l'any, però quan estan en producció a la primavera, tu has de comptar que per caixa que tenim nosaltres produint, hi ha unes 60.000 abelles a dintre. Déu-n'hi-do. Doncs això és el que m'agradaria que m'expliquessis la jerarquia, perquè en una població tan alta hi ha la reina, tinc entès que hi ha els obrers, els gendarmes de la reina. Explica'm una miqueta la jerarquia d'aquest animal.
La generosquia, bàsicament, és que cada caixa és com un individu gran. O sigui, una abella, pels apicultors, no és un animal. És una molècula de l'organisme gran, que és el rusc. Després, aquest rusc es composa de tres individus diferents. Una reina, només una, o sigui, cada caixa té la seva pròpia reina. Després, un 95% són obreres, que són femelles, que no són fèrtils, que no poden pondre ous.
i un 5% de bellots, que són els mascles, que són una mica els tontos del grup, perquè no saben fer gaire res. L'únic que saben fer és fecundar reines verges. Després, la reina és la que amb la seva olor fa que tot el grup estigui cohesionat i que avisa les altres abelles que ella hi és, amb una farumona, amb una olor,
Les obreres són les que fan absolutament totes les feines, les femelles que no poden prendre ous, com pot ser netejar, construir els penals de cera, defensar, anar a buscar mel, cuidar la cria, d'acord? I després els mascles, que només viuen a dintre del rusc de primavera i estiu, són els que volten per allà, no fent gaire res, menjant ni poca cosa més, i se n'encuiten de quan han de criar noves reines, doncs poder-les fecundar perquè sigui fèrtil. Com que no saben fer res més...
Aquests mascles ara en aquesta època, octubre-novembre, les obreres a la nit els treuen fora del rus i els maten congelats, perquè a la tardor i a l'hivern, com que no es fabriquen noves reines, no s'han de fecundar, per tant, els mascles els maten i s'estalvien d'haver d'alimentar boques que no serveixen per res durant la tardor i l'hivern.
Hòstia, quina... Em sembla, de veritat t'ho dic, eh? És brutal. Una mica la intel·ligència d'aquests animals, no? És a dir, aquests no foten res, per tant, això és alimentar fora d'aquí, no? Clar, jo sempre dic que de les abelles n'hem d'aprendre molt, perquè nosaltres, tu et tenen en una casa amb 20 persones i acabaràs barallat amb 15.
per fer les feines, a veure qui fa això, qui fa allò, qui m'ha tocat, qui no sé què. En canvi, les abelles viuen 60.000 i dintre un recinte superpetit, amb la foscor pràcticament absoluta, totes han de menjar, han de defecar, han de fer totes les seves necessitats vitals cada dia i no es baralla ni una. N'hem d'aprendre molt, ja t'ho dic jo, que n'hem d'aprendre molt. I també sempre es diu que les abelles és un reialme, perquè ells tenen una reina...
Però la reina en el fons és una subdita total, perquè ell l'únic que fa és pondrous. Però si les obreres veuen que la seva reina no és bona i està deixant de pondrous o no els agrada, en crien reines d'amagat, sense que aquesta se n'enteri, i aquestes reines quan neixen el primer que fan és anar a buscar la seva mare i pelar-la. Després es maten entre elles fins que només en queda una, que serà la reina més forta genèticament, que serà la que es cabrà a la caixa. Per tant, tot i ser una reina que sembla que tingui el poder absolut,
parlant en plata, és una pringada. Perquè si els seus fills, o si les seves obreres, no la volen, sense ni preguntar-li, la pelarà i la canviaran, i fora, i tornem-hi.
És que cada vegada m'apassiona més, cada cop que escolto històries de velles, t'ho dic en sèrio, que això ja deuen ver-hi molts documentals i molts llibres que ho expliquen, no? Què passa que a la societat també s'ha creat una sèrie d'allegendes, o bulos, o digue-li com vulguis, que fan que aquestes coses que són tan interessants i tan reals, doncs no ho sapiguem moltes vegades, eh? Perquè, clar... Perquè la societat mira la pel·lícula de les abejas assassines, i ja està, les abejas maten, pum, i es fiquen en forma de fleixa per atacar-te, i hi ha gent que s'ho creu de veritat.
Hi ha molta gent que quan ve amb tu les abelles, jo porto molta gent a les abelles, veig gent que està interessada, dic, va, doncs agafem trajes i ens anem a les abelles. I el primer que et demanen és, quan es fiquin en forma de fletxer i mullin atacar, què he de fer? Dic, no, és que això no passarà. És que això ja te'n pots anar, no? Això ho has vist en una pel·lícula, però no passarà, no pateixis, ja està. I després, quan porten 5 minuts i veuen que si la saps tractar, és un animal molt dòcil,
i que s'hi pot treballar tranquil·lament sempre que sàpigues tractar. Jo no dic que la gent vegi un rost d'abelles i s'hi acosti. Això ha prohibit. Sempre amb fum, sempre amb vestit de protecció... Però quan ho saps fer, i porto uns quants anys d'experiència, saps diferenciar el soroll que fan de quan estan agressives amb no, l'olor quan estan agressives. Per exemple, l'olor d'agressivitat de les abelles és l'olor de plàtan. Si tu estàs treballant en una caixa i de cop sents molta olor de plàtan, va més que la tenguis i canvis de caixa.
Perquè és la seva farumona d'alerta. Olor de plàtan, eh? Sí, la farumona d'alerta de les abelles és olor de plàtan. Hòstia. Quantes abelles t'han picat, a tu? Moltes, no ho sé. De tant en tant sí que et cau alguna picada. Sí, jo quan treballo així, sobretot l'època de picada és quan vas a treure mel, perquè és quan més es pols les abelles, més les empipes...
Després d'aquests dies, jo fins a 20 picades treballo. A partir de 20 picades me'n vaig. 20 picades, això, en un dia de feina? Sí. No és cada dia, eh? Això són dies que... no fa gaire bon temps, per exemple, elles estiguen una mica emprenyades, tu estiguis pensant en altres coses... Jo sempre dic que quan vas a les abelles has d'estar per les abelles. No estiguis pensant en què faré demà o problemes que tinc a altres llocs. Estigues per les abelles. Perquè igual que els gossos amb gent que...
que li fan por als gossos, es posen molt més nerviosos, perquè noten l'escalfor corporal, taquicàrdies... Les abelles és igual, però multiplicat al quadrat. O sigui, tu si vas amb por a les abelles, o amb ansietat, o que no estàs còmode amb tu mateix, no vagis a les abelles, perquè es posaran com les cabres al cap de dos minuts. I hauràs de marxar perquè no et deixaran treballar de la mala llet que portaran.
Anem d'aprendre moltíssim. També diuen que les abelles no piquen sinó les molestes. Exacte. Jo aquí tinc els meus dubtes. Això és totalment cert. Jo mai he emprenyat a cap abella i m'han picat unes quantes. I mai m'hi poso perquè és que insisteixo. A mi, de veritat, eh? T'han picat abelles o vespes?
Ara mateix no les... Però alguna abella segur perquè les he vist caure mortes al costat, és a dir... T'han deixat l'agullo clavat a la pell? Sí, és a dir, és allò que et pica i la veus allà, dius, mita-la, és aquí. Per tant, allò era una abella, no? Em queda que la vespa et pot picar el que vulgui i l'abella un cop. Per tant, almenys, com a mínim, dues vegades m'ha picat una abella.
Però, en qualsevol cas, jo sempre ho dic, és una cosa meva personal. A mi no em fa por cap animal, cap, una ser, no em fan por, però una vella em fa molta por pel resultat que em pot donar. Clar, jo no l'he emprenyat en cap moment. O, en qualsevol cas, també podem dir que si elles no es veuen amenaçades, perquè jo puc estar caminant per un lloc i ella veure's amenaçades sense que jo ni l'hagi ni vist. És així, no? Seria més correcte dir-ho així, no? Sí, el que pot passar és que tu paguis l'error que un altre ha fet abans.
Què vull dir amb això? Que si hi ha un rus d'abelles, jo què sé, imagina't el que ens va passar a vosaltres sobre la vostra ràdio, que teniu un rus d'abelles. Sí? Sí, sí. Si el que tenia el rus que el sostre, amb un pal, pum, pum, pum, va començar a picar el sostre, elles es van sentir agredides, es van emprenyar, aquest va marxar, cap problema. I tu al pis de sota vas obrir la finestra.
Què passarà? Que les abelles estan emprenyades, per tant, ho pagaran amb tu. Elles no sap qui les està emprenyant. Sap que estan emprenyades. No sé si m'explico. Sí, sí, sí, perfectament, perfectament. Això, què va passar moltes vegades? On tenim les caixes nosaltres, normalment és al mig de la muntanya, ara s'ha posat de moda anar a córrer per tot arreu, i on tu tenies les abelles abans tranquil·lament, ara s'ha fet un curriol a 30 metres, que la gent hi passa cada dia corrent i tal-hi, Pasqual. El dia que jo estic treballant amb les abelles, jo estic emprenyant les abelles.
Què passa? Que quan jo marxo cap a casa, l'alerta de les abelles dura més o menys unes 24 hores. Per tant, si jo he estat treballant el dematí amb les abelles i a la tarda passa algú caminant o corrent per allà...
pot ser que alguna d'aquestes abelles encara estigui emprenyada i ho pagui amb aquesta persona. Però no perquè aquesta abella estigui tacant amb aquesta persona, sinó perquè encara està en l'alerta de quan jo hi he estat treballant. No sé si m'explico. T'expliques perfectament. I l'altra cosa que et volia preguntar, eh, com ja surt, per exemple, aquí, no?, que se'ns va fer aquest rost d'abelles, algú, l'apicultor, Ada Benin, en aquest cas, en mans de la Fundació Maresme...
Clar, les estàs traient d'un lloc que elles han triat, en principi, per viure. Aquest és el moment més perillós de les abelles, perquè elles trien, suposo, a venir, no sé per què, si m'ho pots explicar, si ho saps, de dir, escolta, mira, han triat perquè estan a prop del mar o per la temperatura, perquè, a més a més, amb aquest canvi climàtic evident, les abelles ho pateixen. No pot ser que el mes de novembre encara anem molts dies amb màniga curta, i això els animals també ho pateixen, les abelles també, no?
Sí, ho pateixen més que res perquè la seva compaginació del seu sistema reproductiu i vital s'ha de compaginar molt bé amb les flors, que és el seu aliment. Actualment què està passant? Que amb el canvi climàtic les floracions, les primeres floracions de la primavera, s'han adelantat 3 setmanes respecte a fa 15 anys. Si abans el romaní et floria la segona de març, ara està florint l'última de febrer.
Però clar, l'última de febrer fa unes temperatures que les abelles encara no poden sortir de cada seva, perquè si fa una temperatura més baixa de 15 graus, elles no poden sortir, són animals de sang freda i es moririen. Per tant, què els passa? Que tenen flors a fora, però elles no poden sortir menjar. Després estan perdent tots aquests dies d'acumular menjar que no poden sortir perquè fa massa fred.
I a l'estiu, al contrari, tenim unes calors molt més altes, que fa que les plantes assequin molt més ràpid, per tant, no dura tant la temporada de flors de cara a l'estiu, perquè la sequera les mata abans. Després han d'acumular moltes més reserves durant la primavera, i després aquestes reserves les van gastant durant l'estiu que no hi ha flors, i a vegades pot passar que si no han acumulat suficient, les haguem d'alimentar artificialment perquè no se'n morin de gana.
Déu-n'hi-do. I el que comentava, com trien el lloc? Qui tria això? El lloc no se sap ben bé. No se sap ben bé perquè es posen en un lloc o en un altre. Hi ha gent que diu que són els creuaments telúrics, hi ha gent que diu que són electromagnetismes... No se sap ben bé. El que sí que se sap és que aquestes abelles que us van arribar a vosaltres aquí a la ràdio provenien d'una caixa d'un apicultor. O sigui, d'un rus d'un apicultor. Això vol dir que
a menys de 3 quilòmetres en línia recta, teniu algun apicultor que a la primavera, les caixes quan s'omplen molt, la colònia es divideix en dos. I la meitat d'aquesta colònia se'n va buscar un nou lloc per viure. És la seva manera, com si diguéssim, d'agafar territori. I això era part d'una caixa, d'un apicultor, que va trobar un forat on es podia entrar amb una càmera buida. Les abelles sempre viuen en llocs on no hi ha ni llum, ni aigua, ni vent. Per tant,
Devien entrar per un fornet molt petit i a dintre hi havia una càmera d'aire gran que és on van construir el seu rusc. Però això no són abelles salvatges, les abelles salvatges han desaparegut, no existeixen. Totes les abelles que nosaltres tenim actualment, tant a Catalunya, a nivell d'Europa i Amèrica, és que són abelles que són, entre cometes, propietat d'un apicultor.
Sense picultors actualment no hi haurien abelles. Bàsicament per l'àcar que dèiem al principi de tot, per la barroa. Si jo deixo una colònia d'abelles lliure a la natura, amb dos anys està morta. Han desaparegut totes les abelles salvatges, dius? Sí, les abelles malíferes, eh? Després tenim moltes espècies d'abelles que són... que viuen individualment, que no fan colònies. D'aquestes n'hi ha moltes. Però clar, el seu número és molt més petit, perquè si hem dit que en una caixa n'hi viuen 60.000...
Necessito 60 mil abelles solitàries per tenir el mateix número d'abelles. Però sí que és veritat que a nivell de forma silvestre, el que ens trobàvem als anys 50, 60, a 20 troncs d'arbres que hi havia una colònia d'abelles, això ha desaparegut, no existeix. I si en trobes una, si hi tornes al cap de dos anys, haurà mort, perquè ningú l'haurà medicat. Els epicultors, per llei, hem de medicar cada any les nostres abelles contra la barroa. Si no, ens poden ficar en una sanció. Déu-n'hi-do.
i m'has dit un apicultor a 3 quilòmetres com a molt a línia recta exacte, perquè les avenes no fan les corbes de la carretera és a dir només hi ha 3 possibilitats, davant tenim el mar no crec que hi hagi cap apicultor tenim sentit Barcelona, sentit Mataró o amunt a la muntanya per tant, doncs a prop d'aquí hi ha un apicultor, no? aquí aquesta zona a la serralada prelitoral hi ha molts apicultors perquè és una zona molt bona perquè les floracions comencen molt abans
a la primavera. Pensa que visc a Prepirineu, jo les meves abelles comencen a treballar alguna cosa a mitjans d'abril. I aquí a la costa, a mitjans d'abril, hi ha molts apicultors que ja estan trient mel. O sigui, que em porten més de dos mesos d'avantatge. I estem a una hora i quart, no estem gaire més lluny. Però clar, Catalunya és molt diversa en quant a paisatges florístics. És una passada. Tenim un país que no sabem el que tenim, però quantifiques una mica, és una passada.
El que és una passada és el món de les abelles i com domina l'Ernest Francolí, que aquesta tarda estarà explicant això. Ja dic jo que les xerrades tenen una durada i n'hi ha que s'allarguen. Jo estic segur que aquesta s'allargarà perquè és realment espectacular. Divulgador apícola, apicultor semiprofessional i apassionat de les abelles. La xerrada, 6 de la tarda.
Les notícies de les 11.
Amb el suport del Consell Comarcal...
Recordem que té per objectiu donar a conèixer el talent musical jove de la nostra comarca. La Gava i Niu van ser els artistes de Vila Salamar premiats. Recordem en aquest Mares Music. A partir de la 1 us ampliarem tota la informació al nostre espai crònica amb Joan Escofet.
L'Audiència Nacional ha acordat que l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, comparegui per videoconferència la setmana que ve per tal d'avaluar el seu estat de salut. De fet, els forenses a instància de l'Audiència Nacional han conclòs que l'expresident
de la Generalitat no està en condicions per declarar i, per tant, per ser jutjat. La compareixença ha de servir per determinar si Pujol, de 95 anys, pot declarar i de quina manera, i també hauran de compareixer els forenses que l'han examinat. En aquest sentit, la defensa de l'expresident ja havia sol·licitat que pogués seguir tot el judici que arrenca aquest dilluns des de Barcelona i, per tant, no hagués de viatjar cap a Madrid. Pujol està ingressat
des de dissabte per una neumònia, tot i que la família ha explicat que evoluciona de manera favorable. Oriol Pujol també ha afirmat que l'expresident vol participar en el judici. La Fiscalia demana una condemna de nou anys de presó per l'expresident, mentre que pels seus set fills sol·licita penes que oscillen entre 8 i 29 anys a banda de moltes milionàries. Estan acusats de delictes d'associació il·lícita, blanquets de capitals, falsedat en document mercantil, delictes contra la hisenda pública
i frustració de l'execució. Pel Ministeri Fiscal, la família va ocultar grans quantitats de diners a Andorra obtinguts dels favors a determinats empresaris. La defensa, en canvi, manté que es tracta de diners procedents de la deixa de l'avi Florenci que inicialment tenia a Suïssa.
La pobresa infantil continua augmentant a Catalunya i ja afecta un de cada tres menors, 34,7%, segons un informe que acaba de donar a conèixer la plataforma d'infància de Catalunya, PINCAT. L'estudi conclou que ara mateix hi ha 467.000 infants i adolescents que estan en risc de pobresa o d'exclusió social. Són 75.000 més que fa 8 anys i un 3% més respecte a 2022, el que denota que la pobresa infantil no para de créixer.
El que també augmenta, diu l'informe, són les violències contra els menors. El nivell més extrem de pobresa és la privació material severa, que a Catalunya afecta l'11,4% d'aquest col·lectiu. El problema general amb l'habitatge i la inflació també repercuteixen en els infants, ja que un 23% de la població no pot cobrir el cos de la criança, estimada en 938 euros per fill cada mes.
El Barça tornarà a jugar al Camp Nou dissabte contra l'Atlètica Club. El club Blaugrana obté el permís UV per poder obrir l'estadi amb 45.000 espectadors repartits entre tribuna, gol sud i a partir d'ara també al lateral.
El primer partit, per tant, que acollirà la remodelada instal·lació del Camp Nou serà el Barça Atlètic Club, que es jugarà dissabte proper 22 de novembre a un quart de cinc de la tarda. L'últim partit a l'estadi de les Corts es va viure el dia 28 de maig de 2023. A les 12 en punt, nou contacte amb la informació.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassaràdio, 98.1 FM. Escoltes per internet a vilassaràdio.cat. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa, Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Raïm de Xila, plàtans de Costa d'Ibori, quin gust de noves alanda? Què passa? Que no has sentit a parlar dels productes de proximitat? Els productes de proximitat són garantia de qualitat i, a més, donen feina al territori, lluiten contra la despoblació i són beneficiosos per al medi ambient. El consum d'aquests productes representa un estalvi important per la nostra butxaca i, alhora, també contribueix a la butxaca del país, ja que el sector agroalimentari és el primer sector de l'economia catalana.
Mira una olor, no? És que és de proximitat. 012. La millor resposta. Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassà de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassà de Mar. Viu-la.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, encetem la segona hora de la nostra edició d'aquest dimecres. Com que ahir era festiu, ja no sé quin dia és, avui. Dimarts 18 de novembre, 11 i 6 minuts, segona hora del parlant de tot d'avui. I com sempre, a aquesta hora es movim per la tertúlia. Hi ha una tertúlia, doncs, amb la meitat. Hi haurà la meitat d'aquesta tertúlia que no cobrarà la nòmina final de ves. Parlant de tot, amb Jaume Cabot.
La que sí que obrarà la nòmina serà la Mar Vilamajor, que puntualment avui a les dos quarts de vuit del matí acorria per la ràdio. Mar Vilamajor, bon dia, bona hora! Bon dia. S'ha de venir aviat perquè hem de preparar moltes coses, clar. Com estàs? Molt bé. No em veus? Home, i tant. No, si no era una pregunta, eh? Ah, era una afirmació. Com estàs?
Molt bé, Mar, doncs què tenim avui? Explica'ns què portem avui. Avui som pocs, però serà entretingut igual, eh? Home, està claríssim, això. I avui li tocava el Feliu triar temes. Ha triat el tema amb Feliu? Sí. Deixa'm endivinar què he triat. Vinga. Fa que no m'han dit. La música? No. Va, tres oportunitats, eh? Tres. Ara toca la segona, eh? La casa? No.
No vagis per el típic tòpic. O l'estiu. Tampoc. La festa amb això... No, tampoc. Jo volia parlar sobre el transport escolar en els nostres temps i l'evolució que ha anat fent. Avui en dia... Com dius transport escolar, parles del tren, potser?
del tren, d'anar a peu, d'anar amb bicicleta... És que el tren Feliu, que té 150 anys o no sé quant se'n té, 175 ja n'ha fet. Anava igual de ràpid de Barcelona a Mataró fa 175 anys que ara? Igual, igual. Ara que diu l'has sentit, Marc? El tren d'alta velocitat, l'AVE, que anirà a 350 i en dues hores arribarà. I en Joan Escopeta ens ha explicat aquest matí. Diu, trigarà el mateix anar de Barcelona a Madrid que de Vilassava de l'Ona. Literalment.
Molt bé, m'agrada el tema, m'agrada molt el tema, Feliu. He hagut d'informar-me molt, ja l'he dit, el Feliu. Sí, no? Perquè, a mi tot això em queda gran, eh? Això tant de mirar tan enrere, clar, no recordava jo les dates, hi ha hagut aquí de fer-me un croquis, eh? Per això dos quarts d'avui t'estaves aquí. Perquè ets molt xogonetes.
S'haurà d'acostar més el micro, la Maria Rosa, si no, no l'escoltarem gaire. A veure, Maria Rosa, a veure, hola, Maria Rosa. Hola, bon dia. Ara sí, ara sí. Com estàs, Maria Rosa? Bé, molt bé. Bé, us deixo amb la mar i jo estic ojo a vizor, que després farem les conclusions.
Doncs això, avui tenim aquí amb nosaltres el Feliu. Què tal, Feliu? Bon dia, com estem? Bé, bé. Molt bé. Gràcies a Déu. Estupendo. Perfecte. La Maria Pilar. Bon dia. I bona hora. I a la Maria Rosa. Bon dia. Fresqueta, eh? Per això. Sí, avui hi ha refresca. Sí, quan he sortit al carrer dic, ui, això, ja s'ha de treure la roba. Ja s'ha d'acabar l'estiu. Ja toca treure l'abric, eh? Canvi d'armari. Sí, sí, sí. Hem de fer caramari d'armari.
I res, li enviem aquí des d'aquí un missatge a la Maite que es recuperi, que no es troba bé, i a l'Aurora que està a l'hospital, doncs que li sigui lleu, que s'està fent proves, no és res greu, eh? No ens espantem. Aviam, això, el Feliu ens proposava parlar del transport escolar, i jo hi vaig trucar, i a la tarda truco el Feliu i li dic, escolta'm Feliu,
Molt preocupada, li dic jo. Necessito saber exactament a què et referies quan em vas proposar aquest tema. I què em va dir el Feliu? L'evolució del transport escolar, a mesura que ha anat passant el temps, dintre la nostra edat. No anem més enrere perquè no hi érem. No hi era massa. És natural. I per aquí vaig pensar, mira, parlaràs d'això més o menys.
És un tema que tu coneixes bé. Home, aquí, dintre del poble, diguem-ho així. Exacte, és d'aquí i ho coneixes bé. Sí, vam tocar això perquè vaig pensar que ha anat evolucionant molt de pressa o molt a poc a poc, depèn de les èpoques i depèn del temps.
Nosaltres, com és natural, vam començar a anar a l'escola, que anàvem a l'escola nosaltres, els nois, a les franciscanes. Hi havia altres escoles que ensenyaven aquests, els més petits, aquí a Vilassar. Allà ens hi portaven o la tieta, que en aquell moment no tenia feina, o els avis...
Si estaven, ens acompanyaven així, agafant la mà, nens, nens cap al col·legi. I així s'esnaven portant. Nens i nens. Nens. Jo parlo dels nens, perquè les nenes... Les nenes eren les nenes. Estàvem separats. Estàvem completament. A les monges només hi havia una...
una aula, diem-ho així, que era aula, per nens fins als 6 o 7 anys, aproximadament. Llavors ja anàvem a altres escoles. Ja anàvem. Escola, normalment, era l'escola nacional, però en aquella època hi havia la nacional, si no hi havia escola dels hermanos de premiar, escola dels...
de Valdèmia, de Mataró, i després els, els d'això, els de cap aquí, com se'n deien, aquests, que és els que hi anaven més, aquí a Mataró. Els Escolapis, això, els Escolapis. Però està clar, llavors, quan tenies aquesta edat, tenien de buscar escola. Molts ja es quedaven a l'escola nacional.
que en dèiem els hermanos. Perquè allà del patronat, a darrere, van haver-hi unes aules que havien vingut els germans de la salle de premiar a donar classes aquí a Vilassar. Perquè va haver-hi una reunió de pares que van demanar a veure si podien venir aquests. I van venir uns anys a donar classes aquí a Vilassar. Que venien a peu ells, de premiar aquí, venien a peu.
Llavors anaven les classes i se'n tornaven cap al convent de premiar. Per el que fos, es veu que no es van entendre, siguin el senyor rector, siguin el que fos, aquesta clava, aquests ja van deixar de venir aquí. Llavors, què va passar? Que els que volíem anar a premiar, teníem d'anar nosaltres cap a premiar. Els que volíem anar a Mataró, doncs teníem d'anar a Mataró. Llavors, què fèiem?
agafàvem i els que anaven de cases de pagès cap als hermanos, normalment o anaven a peu o anaven amb bicicleta. A peu des de Vilastà fins a premiar. A cases de pagès, o sigui, ja estaven quasi mig camí de premiar. O sigui, aquests, clar, si tenien de venir a buscar el tren o el que fos, tenien de venir aquí i després anar cap allà.
O sigui, haguessin tingut d'anar enrere i tirar endavant. En canvi, anaven a peu i estaven menys estona. Era tot un grupet dels que anaven cap allà. D'altres ja podien més, llavors compraven una bicicleta, el que fos, i que ells anaven amb bicicleta.
Ara van amb patinet elèctric. Bueno, ara sí. I de pressa, de pressa. Ui, molt de pressa. Molt de pressa, eh? És perillós. Més d'una vegada he patit per la meva vida i la meva existència, ja us ho dic. A Barcelona, dos. Sí, sí. Menys mal que no van tombar, però una noia japonesa.
I es va quedar tot de sorri, sorri. Bueno, bueno, sorri, sorri. Deixem-ho córrer. I després una vegada un noi també, que va parar, aquell em va tocar, però l'altre va parar just al meu costat i vaig pensar, mare meva, una mica més i vaig al terra.
No, no, jo ho sé que en sèrie, si vinc per aquí, per tota la casa meva, aquí, pel passeig, quan els veig, ja em separo, ja me'n pots cap a un cantó al dret o a l'esquerra, més igual. Com veieu, ha evolucionat molt, d'anar caminant, anar amb bicicleta. Exacte. És un tema interessant, això de la evolució del transport. Els que anaven a Mataró solien anar-hi amb el tren.
Que anaven a Mataró, solien anar amb el tren. Des de Vilastà fins a Mataró. Mataró, cap als Escolapis de l'estació, fins als Escolapis és un trosset, és un tros, però bueno. I com funcionaven els trens? Perquè Déu-n'hi-do ara, eh?, amb Rodalies. Normalment... Anaven bé els trens. Solien haver-hi... Solien... Cada mitja hora n'hi havia un. Cada mitja hora. Aproximadament cada mitja hora. Com aquí, diu el Jaume. I... Anaven.
Màquines de carbó, màquines elèctriques, ja hi havia. Perquè aquí va ser posada l'electricitat del 1948. Jo tenia 3 anys i encara me'n recordo. Encara sembla que vegi les màquines aquelles. Com eren, recordeu aquesta pregunta per tots, eh? Com eren els seients i com eren els trens per dins...
Clar, ara tenim els típics seients aquests de 4, no? Dos davant dels altres dos, després hi ha aquests de costat que són de 3 en 3 normalment, hi ha per posar la bicicleta, hi ha un lavabo dins... No recorda ningú com eren els trens? Molt cutres els xicheros, però no et sabria dir. Jo l'havia agafat per anar de Lleida a Barcelona. Ai, ara ens explicaràs això, eh?
Com era el tren de Lleida a Barcelona? Bueno, pues era un borreguero. O sigui, tardàvem quasi 4 hores. Ai, com ara? Com el regional d'ara? És que jo estudiava Lleida i al principi vaig començar agafant el regional que l'agafava a... on l'agafava? L'agafava a Sants.
O sigui, jo agafava el tren de Vilassà, parava Sants, llavors agafava el regional. I, clar, com passava per als pobles de tota Catalunya, 3 hores i 45 minuts perfectament. I l'estiu, amb aquella calor que fa, sense aire condicionat, era una cosa... Per tant, veig que tot evoluciona menys el tren que va de Barcelona a Lleida.
Sí, sí. Aquí hi havia, ja dic, anaven... Els vagons eren els vagons clàssics d'aquells de l'oeste. Els seients de fusta, sí, això recordo. Els seients eren de fusta, a la meva època eren de fusta. Mantenilles que sobrien... Que sorties amb un cul completament quadrat. Però allò hi havia els de primera...
Aquest ja no l'havia... Aquells eren... Eren encoixinats, aquells. I pagaves més cart. A dins d'un mateix tren hi havia diferents... Els vagons de primera... De segona. De primera em sembla que no li fien. De segona. Aquests eren encoixinats.
Ah, mira que bé. Doncs cosí és de color blau, així és. Tenies de vigilar que a vegades hi havia més posses que res més. Ostres! Potser era millor agafar sense cosí, no? Sense cosí era més bé. I llavors ja dic, i llavors hi venia algunes màquines de carbó,
de fum, i ja anem-hi. A vegades feien carreres entre un camión que volia córrer més que el tren i el maquinista volia córrer més. I tant que sí, recordo. I nosaltres, a vegades, aquí hi havia una volta que feia així el tren, que ara no hi és tan forta,
I anàvem a la plataforma darrere, clàssica d'aquelles agafades així de ferro. Sí, sí, sí. Molt de pel·lícula, això. Per mi, eh? Per mi. I anàvem cap allà i fins que quan venia la volta tots fèiem... I ells gruixàvem. I cap allà amb la cartera a l'esquena, abrigats amb un abric...
i una bufanda, on passa muntanyes, i capa, i tots en calces curtes. Cap a l'escola, amb el fred que feia, tot glaçat, i tots en calces curtes. Mare de Déu, senyor. Jo quan vaig començar a estudiar a l'institut a Lleida, el cotxe de línia d'Aitona del meu poble sortia a les 8 del matí.
sortia de casa amb una boira que no sé bé, gens, gens, era tan terrible, després arribaves a l'estació i havies d'anar caminant a l'institut, que estava bastant lluny, i a la tarda, fins a les 6 de la tarda, no hi havia un altre cotxe de línia. Perdona, Maria Pilar, aquí m'has agafat, eh? Cotxe de línia. Sí.
Què vol dir això? Autocar de línia. Un autocar. Anau amb autocar. Bueno, sempre els he dit cotxe de línia. Cotxe de línia. No ho havia sentit mai, això de cotxe de línia. Ah, bueno, és que jo et podria dir moltes paraules que no he sentit mai. Segurament. Del nou poble i de la zona aquella. Moltíssimes que segur que no tens ni idea. Era un autocar, entenc que petit. Un cotxe de línia. Els cotxes que passaven pels pobles, venia des de la granja d'Escarp, Serós, Aitona...
Soses, Alcarràs i Lleida. Hi havia diferents línies. I us portava cap a la ciutat. Sí, però hi havia 3 o 4 cotxes al dia. Us venien a buscar a la porta de casa? A la porta de casa? El cotxe tenia una parada a la carretera. Ah, d'acord. Hi havia una parada a l'autobús.
A la porta de casa. I no se pot ser així com una mica, com a Amèrics. Ai, a tot faria il·lusió això. Entre altres coses, el que el poble no hagués pogut passar, perquè els carrers eren estrets, era impossible, i el meu, que era un carrer a la costa, encara menys. No, anàvem a la carretera i esperàvem allà, al cotxe de línia.
Em queda clar. El cotxe de línia. Nou concepte que m'he d'apuntar. Però això encara es diu, eh? A Lleida encara es diu el cotxe de línia. Aquí també. Clar, cotxe de línia. És el que feia la línia, doncs això, de la granja d'Escarp fins a... Per qualsevol poble, eh? Fins a Lleida, clar. El cotxe de línia estava a tot arreu.
Nosaltres quan anàvem en cotxe de línia, perquè hi havia temps que anàvem en trenc, parava aquí davant de los tres leones, parava el cotxe que venia de Cabrera, que portava nois que anàvem al col·legi de Cabrera,
Venien, i portava altra gent. I entre ells, doncs uns quants, que anàvem a premiar a col·legi. I l'esperàvem aquí, entre els tres leones, i començava a frenar allà, que a l'Espinalé ja sentíem el freno. Mira, ja ve la carraca saballona. La carraca saballona.
Els cotxes que funcionen a Lleida, que ara canviaran per fi l'estació, perquè encara tenien l'estació que... Estava fatal aquella estació. I ara per fi l'estam fent una estació molt maca al costat de l'estació de trens. Doncs...
La companyia era l'Alzina Graells de tota la vida, que també venien a Barcelona. Jo havia vingut en tren i amb l'Alzina Graells molt millor. Ara, al començament, quan vaig començar a vindre, que encara passava pel Burú, que no hi havia el túnel del Burú, mare meva. 7 hores, quasi. Paràvem a la Penedella...
que llavors estaven allí tots els camioners, que es paraven allí, i bueno, jo el que és, bueno, perquè les voltes del Bruc, clar, amb unes velocitats, no sé si set hores, però sis o set també, potser, no ho sé. Moltíssim. Perquè posaves marxa curta i anar fent xuc-xuc-xuc. Sí, sí, jo recordo que era, sí, sí. Tot és pujada i curbes i curbes i voltes. Clar, molt, molt, molt, encara ho recordo jo.
Era molt joveneta perquè era quan venia a posar això a la família. No, jo no tenia cotxe de línia. Bé, sí que n'hi havia, però jo anava al Verdeguer, que estava a part de la Ciutadella, a l'institut, i jo estava a la Barceloneta, o sigui, era un quart d'hora caminant.
I anaves a peu. Sí, a peu. Passaves per davant de l'estació de França, en un moment, i estaves allà. I sempre havia anat a l'institut. No vaig tenir problema d'anar full avall. El de Lleida, clar, llavors acabaves l'institut. Les classes a les 4, no ho sé, o a les 3, no ho sé, acabàvem aviat.
i t'havies d'esperar a les 6 o les 7, que passava el cotxe de línia, i llavors sempre anàvem a una cafeteria a fer els deures amb les amigues, i algunes que també feien, que eren de seròs o de soses, i agafaven el mateix cotxe de línia, o del carrer. Això ho passava bé. No et pensis, eh? Perquè, bueno, tot el dia, des de les 7 del matí, i després...
Arribaves allà i la boira sí que era una cosa. Jo no sé com no va passar mai cap accident, perquè la carretera també no està com ara. I la boira, ara no té res a veure, la boira que jo vaig viure a Lleida, ara, és una boira de Passo Catambola. Jo quan vaig arribar, que vaig començar a estudiar fa 6 anys, potser, Lleida, i anava molt preocupada, perquè pensava, no veuré res amb tanta boira. I ja em van dir, no, no,
No té res a veure. Pensa que jo quan vivia allà, al novembre ja es posava la boira i no tornaves a veure la llum fins al març. Era una cosa, i a més boira d'aquella, que no veies ni a un mes. Sí, sí, sí.
Ara no, ara ja fa anys que no. I que no fos gebradora. I gebrador, hombre, i tant que era gebradora. I entre tot això, pues, algun dia també nevava. Però gebradora, i tant gebradora. Jo recordo, bé, treure, bueno, veure la meva mare, treure la roba de l'estenedor.
Completament tiesa, com un bacallà. Sí, sí. Igual que un bacallà, que llavors la deixava estès allà... A l'intre casa. I els cotxes tot gelats, no? Eh? Els cotxes tot gelats. Els cotxes. Ah, sí, clar. Bueno, tampoc a la meva època, tampoc hi havia... Hi havia un taxi al poble.
que un que tenia cotxe que feia de taxista, però hi havia pocs cotxes. Ara en parlarem d'això. Però, si us sembla, ens mantenim en el tema dels trens, perquè a mi m'ha fet molta gràcia, jo no sabia, no estava informada, que el primer tren que va circular a Catalunya va fer el trajecte Barcelona-Mataró, i fa una estona, ara, quan no està en directe, el Feliu ens estava explicant justament una mica sobre aquest tema, el que ell sap. Feliu, aviam.
Explica'ns, tu ens estàs explicant que a Vilassar hi havia una estació. A Vilassar hi havia l'estació. Però a Mataró no. No. Com és això? Perquè els terrenys que es tenia d'haver fet l'estació no s'havia pogut construir perquè encara no estaven d'acord. Com que era una companyia privada. Ara és de l'estat. Però llavors era companyia privada.
I hi havia accions i obligacions i tot això. Si no hi havia prou calés, no es feia. I si aquell que tenia de vendre el terreny no es posaven d'acord, tampoc es feia. Doncs es va fer primer a l'estació Vila-Sà de Mar per això. Però els trens sortien de Mataró, això sí. Però llavors la primera estació que trobaven era Vila-Sà de Mar.
I doncs ja continuava. Milassà de Mar, Cabrils i Cabrera. Això era el rètol que duia l'estació. Milassà de Mar, Cabrils i Cabrera. A Cabrils i Cabrera, si no hi havia l'alto de línia, anaves a peu.
Això és natural. I després ja dic, anàvem cap allà a l'escola, i després ja va venir, en el 1948, ja va haver-hi la electrificació de la línia de Vilaçà a Barcelona, de Barcelona a Mataró. De Mataró, cap Arenys, via única, hi havia doble via, i màquines de carbó. Encara tenim d'anar amb màquines de carbó.
Em comenta el Joan Escofet via WhatsApp, que és el primer viatge d'Espanya, que he dit Catalunya i no el d'Espanya. El d'Espanya, el d'Espanya. Gràcies, Joan. Sí, sí, clar que sí. Mira, us sembla que posem un tall que tinc aquí preparat? Posa el tall. Imagina un monstruo de hierro i vapor, escupiendo humo y devorando la distancia.
En 1848 este prodigio llegó a España para cambiarlo todo. No era solo un tren, era el futuro. Mientras Europa ya veía sus paisajes hurcados por máquinas, España, inmersa en guerras y divisiones, soñaba con la modernidad. Bajo el reinado de Isabel II, ese sueño empezó a rodar. Barcelona. Mataró. 1848.
El 28 de octubre de 1848, el primer ferrocarril español se inauguró. Un viaje de Barcelona a Mataró. La gente, incrédula y emocionada, veía cómo esa locomotora volaba a 40 km por hora. Una velocidad impensable. De repente, las distancias se encogían. El comercio se agilizó, las mercancías y las personas se movían como nunca antes.
Más que una vía, se abría una puerta a la revolución industrial. Aunque corto, ese trayecto inicial fue un símbolo de progreso y ambición. Fue el inicio de una red que transformaría el país, uniendo regiones y acelerando el desarrollo. El tren no solo transportaba, sino que conectaba a una España que miraba al futuro. ¿Sabías que el primer tren español es más antiguo de lo que creía?
Atenció, perquè el tren volava a 40 km per hora. Sí, mare meva. I aquí anava molt bé perquè aquí hi havia les almadraves i les tonyines que pescaven aquí, gràcies al ferrocarril aquest, podien dur-les ja al Mercat de Barcelona.
I aquí pescaven aquestes tonyines, a l'Almadrava, que hi havia la caseta aquella, que allà les obrien, les arreglaven, les carregaven al tren i cap al Mercat de Barcelona, les tonyines que es pescaven aquí.
Les pescaven aquí? Sí, sí, aquí, a Vilassar. Ah, ja, aquí, a Vilassar, sí. Les almadraven, n'hi havia hagut dues. L'última va ser allà on tenien els bans cintet, que en dèiem, on tenia el club nàutic, però allà era l'última almadrava que va haver-hi.
que es pescaven. Encara ja s'han tret algunes àncores d'aquestes grosses que fixaven les xarxes, el qual feien com un laberint, que entraven els peixos i no podien sortir. Pobrets. I allà els agafaven, oh, pobrets, me'n tenien de menjar. A casa. De lògica.
A casa dels meus pares a Barcelona teníem una àmfora. El meu pare era pescador, tenia una barca. I vam portar una àmfora i com ell va ser el primer perquè això no la venia, no la subestava, com ell va ser el primer que la va treure...
Eh, l'amfora va venir cap a casa. Ja no la té la meva filla, la té molt racó. Oh, molt maco. Però, escolta'm, massa, eh? No massa voluminosa, però... No, sí, sí, aquesta alçada, sí. Que maco. Molt maca. Aquí tant portaven oli, com portaven oli, com portaven vi, com portaven gran. O monedes, hasta monedes portaven. Monedes també. Sí, sí, que feien contrabando.
Bueno, això ha existit sempre. Sí, no? Tota la vida. Doncs ja dic, aquí hi havia això, i llavors, gràcies al ferrocarril, carregaven aquest bestiat i el duien cap al mercat de Barcelona. A vendre. Que l'esperaven, sí, sí. Molt bé. Mira, el Joan em comenta una altra cosa. Em diu, atenció, a veure si això algú se'n recorda, que la gent, abans de pujar als trens, es confessava perquè tenien por. Ah, ah, ah.
Jo encara tinc por de pujar a Renfe, també. Serien els creients, això, no? Pone de fer un tren. Els campanyats tindrien molta feina. Clar, m'imagino que al ser un mitjà de transport que era relativament nou, no, deuria fer respecte a la gent. Bueno, jo encara he vist ara gent que es persigne el tren. Sí, bueno, sí, jo. I fent els viatges, jo encara ho he vist ara, no fa molt, eh? Sí, sí, sí. Què fem ara?
No, no, hi ha viatges d'avió o així. No, no, però a Barcelona inclús els tramvies ho feien. Sí, sí, això encara ho fan ara. Em sembla molt bé. Diuen, he de la Fada Renfe, vaig a comprar el nostre. N'hi havia molts, abans del tren i tot això, que havien de fer un viatge, que anaven amb tartanes, anaven amb aquelles locomotores, abans de marxar anaven a fer testament.
Què dius ara? Sí, perquè hi havia molts bandolers i deien, i si em maten? I si jo desapareix? A més, els meus fills, els meus descendants, tinguin el testament ja per poder tirar endavant dels meus. Però això no és de la teua època, no? No, però hi era, això sí estigués.
Ah, però no és això de la teua, eh? Però és el 1.800, eh? Home, clar, que devia passar això i més, clar. Doncs feien testament. Però vull dir, testament, que ara els altres estaven a confessar perquè hi havia la màquina de trenc i treia foc i treia foc, doncs també és natural.
Vull dir, tot porta la mateixa relació. No, no, sí, sí. Clar, clar, clar. Tot el desconegut sempre impressione, clar. El cavall de ferro, vés a saber què, i passaven, i els cavalls que anaven amb carro fugien corrents esbarats, perquè veien allò que truca, truca, truca, truca. No sabien què era. Això ja se sap.
És així, és això. Nosaltres fèiem això. Anavem així, llavors ja vam anar evolucionant, agafar l'auto d'en casa, el trenc, aquells ja, en vés d'anar a peu, ja anaven amb bicicleta, o a casa seva ja anaven amb cotxe, que els duien amb cotxe. Jo havia anat amb burro al col·legi. A casa teníem un carro amb una burra,
Això a l'escola? Sí, i anàvem, venia un treballador que teníem a casa, que ens duia, i a casa, doncs, carregàvem, doncs, anàvem jo, com és natural, i tres o quatre nois que també anaven a col·legi, però no tinguen de pagar el bitllet, que ens portaràs, sí, home, sí, pugeu, pugeu, i tot una colla amb el burro, anem, toca, toca, toca, toca. Què fa l'escola? Cosa curiosa, que quan arribava a la porta de l'escola, el burro es parava.
No feia ni una passa més endavant ni una enrere per treballar. I quan havien baixat, ell mateix, dintre la carretera nacional, feia la volta així, feia la volta i es posava per tornar cap a casa. I se n'anava tot sol? No, havia un xicot. Ah, ostres, quin burro. Portava conductor. Clar, clar, clar. Has dit, així tot sol, ell feia la volta? No inclou idea, res. Ell ja sabia. Ell ja feia que tenia de fer la volta.
Com que tenia d'anar a carregar l'escorxador, que li carregàvem el bestiar que havíem mort, el que fos, i ella sola ja anava fins a la punta, feia la polta, la volta, anàvem el carro cap enrere, un burro que vagi enrere, el carregàvem i cap a casa.
Però es va morir el burro. No, el que tenia el carro era jo. Tenia un nom, el burro? L'estrella, l'estrelleta. L'estrelleta. Molt maca. Li donaves una barra de pega i se la posava aquí. De què? De pega dolça. Ah, de pega dolça. Clar, clar, jo parla i dic... A la pega dolça. Ai, l'estrella. L'estrelleta. L'estrelleta.
Ja ho vaig dir una vegada, em sembla. Era temps de missions, feien moltes missions. Missions. Missions, perquè com que eren rojos, ens tenien de convertir.
venien els mossens i els capellans que venien llogats o el que fos a fer sermons a fer sermons a l'església i estaven així plenes de gent i perquè el pecado perquè aquí quedàvem amb un cap així nosaltres i la mare de Déu
Llavors es feien professons i un dia allà els hermanos van voler fer la portada de... l'entrada de Jesucrist a Jerusalem. I vau portar el burro. Un burro, però està clar. Jo més portava el burro. Allà no inventava res perquè hi havia el fill del senyor Fulano, però com a si alhora el burro no tirava. No hi havia manera. Total, que em van haver de disfressar amb el que vam poder...
Per acabar jo el burro i fer-hi córrer el burro. Si no, no hi ha escorregut la burra. Ostres. El Jesús Aral. Quines històries feliu que tens, de veritat, eh, Alma? Ja em van posar com si fes una túnica, com la bandera nacional. Apa, quin goç. Això, sobretot. Això, sobretot. Perquè no es veiés massa, que anava vestida cada dia...
Molt bé, molt bé, quin goig. Històries. Després havíem anat a inauguracions d'escoles que s'havien fet a premiar, se'n havien inaugurat una o dues, llavors també tots de professor cap allà, sortint d'allà a missa...
ja esperàvem que fos el dia de los caídos el dicembre que aquell dia anàvem a la missa però després ens donàvem festa allà si teníem una passeta anàvem a comprar un mantecao o un polo i ja està i ja està i a celebrar clar, anàvem així doncs mira, dels primers trens als burros a la remfe actual
Quan agafeu trens, aquí? Jo durant cinc anys l'agafava cada dia perquè anava a Barcelona. Però ara ja no, a partir d'un... Ara no, ara ja l'he deixat d'agafar i la veritat és que era un martiri. Sí, oi? Sí, un martiri. Ja ho diu la gent que l'ha d'agafar cada dia, que és horrorós. Pesadíssim, pesadíssim.
Però bé, ara ja... De fet, vaig deixar de treballar per això, perquè vaig pensar, mira, ja estic tipa d'anar a Barcelona. Ara treballo només aquí a Vilassà, però ho vaig deixar perquè m'agoviava molt més el tren que la feina. Doncs de la que t'has lliuret, Maria Pilar. La resta, Maria Rosa, tu agafes el tren sovint...
No, ara no. Ara fa anys ja me'n recordo com som per dintre. No, però havia anat perquè nosaltres teníem un pis a Blanes, els meus pares, i teníem un pis. I anàvem sovint, però no teníem com això, teníem el pis, però no teníem. I anàvem en tren.
I ho passàvem molt bé, ja me'n recordo que ho passàvem molt bé. Perquè l'agafaves poc. Llavors, quan l'agafaves... No, anava per esport, sí. Era el pis de posar els caps de setmana. D'acord. Perfecte. I el Feliu ho agafaves tant al tren o no? Quan anava a l'escola sí, però no. Ara, últimament no. A vegades, l'altre dia vaig haver d'anar a Mataró i li vaig dir al noi, vine que em trauràs tu el bitllet perquè no sé com van aquestes màquines. Ja, ja, ja.
vaig haver d'anar a Mataró amb ell, vam anar tots dos per una feina que teníem de fer i va ser que vaig anar en trenc ostres, he anat en trenc cosa que no hi anava mai tota una experiència però ja dic amb els meus nanos els deia si vull feu voluntat anirem a veure els avis a premiar en trenc
Ara és ben bé al revés, eh? Si no us porteu bé, us portaré la Renfe. Escolteu una cosa, no us ho comento, perquè jo, la majoria dels meus amics que encara estudien o treballen a Barcelona, estan horroritzats i s'ha posat de moda, i ara perdoneu-me per l'expressió, a la gent, a la joventut, diguéssim, de dir puta Renfe. Va venir-ho amb puta Renfe. Pobreig. I ara us poso un tall que he trobat que, déu-n'hi-do, que és bastant divertit, a veure què us sembla.
Puta Renfe. Però què hi ha al darrere del puta Renfe? Va, que tu també ho has pensat alguna vegada. Quan no et cancelen el tren, arribes amb dues hores de retard. O t'has de quedar dret perquè està més petat que un que va a les 6 de la matinada. Tot això si vius a un lloc on hi parada, clar. Puta Renfe. Si els joves no tenim ni per pagar-nos el carnet, com voleu que tinguem cotxe? I si l'àvia em deixa el seu, l'Ajuntament no em deixa entrar-lo a Barcelona. Així que no agafo la Renfe per amor. L'agafo perquè no tinc alternativa.
Estic fart d'aixecar-me a les 6 de la matinada per agafar un tren que no sé si passarà. I a sobre, haver-me de tregar les bronques per arribar tard a classe o a la feina. Pot ser llavors que ser bronques se'ls enduqui qui se les mereix. Puta Renfe! Els trens són competència de l'estat espanyol. Inverteix quatre vegades més en Renfe a Madrid que Catalunya. Quan Catalunya té dos milions més d'habitants que a Madrid. Pot ser, la solució seria que...
Els trens de Catalunya fossin gestionats des de Catalunya! Bueno, no ho diguis gaire alt. Els treballadors de RINFE estan en contra que les competències de RINFE passin a Catalunya. I per això amenacen en vagues cada vegada que es planteja el tema. Així segueix amenant-los de sempre. I mentrestant queda tu ascendant, esperant. RINFE, qui em donarà les hores que he perdut esperant-te? Al final, l'únic que em queda per dir-te és...
Doncs això, puta Renfe. Recordeu, bueno, es deia, jo almenys ho recordo això, que la Renfe volia dir roguemos empujan nuestros ferrocarriles estropeados. Això jo ho recordo de quan érem jovenets que dèiem això de la Renfe. Ostres. Sí, sí. A tu et sona, eh? Sí, sí. Sí, sí. Perquè ja teníem mala fama des de fa mil anys. Doncs segueix ara pitjor, jo crec.
hi ha més gent s'utilitza menys potser la gent ja tenen més cotxes, moltes coses pensa que cada dia a les 7 del matí jo quasi m'havia de posar de peu perquè està molt ple hi ha molta gent, són molta més gent i molta gent que ha anat a viure fora quan jo vaig vindre a viure a Vilassà fa 30 i pico d'anys més de 30 hi havia 12.000 habitants, ara som quasi 22.000 sí, clar
Ja se sap, això ja se sap, és l'evolució del temps, el que passa és que el altre no ha evolucionat, s'ha quedat allà. I el dels autocars que van a Barcelona a línia directa tampoc no n'hi ha des de Vilassar. Però deu haver un cotxe de línia, no? Un o dos, em sembla, però que fa parades, si alguna vegada el veia que fa... No, no, amb parades, amb parades. Sí, això era una proposta de... Bueno, hi havia diferents partits de la...
de l'Ajuntament que volien implementar-ho, perquè molta gent ho demana, això d'un autobús directe de Barcelona. Perquè com el tren funciona tan malament. Diria que des de Vilassada dalt sí que n'hi ha. Sí, des de Vilassada dalt sí. Sí, però des d'aquí com que ja tens el tren... Perquè si tens cotxe, jo ja sé d'algú que quan sabia que hi havia tempesta o alguna cosa, agafaven el cotxe, anaven a Vilassada dalt i agafaven el cotxe de línia. Però clar, jo ara fa més de dos anys que no tinc cotxe.
De fet, jo tinc amics que treballen a Barcelona i ho fan, van fins a Vilassada, dalt amb el cotxe, i diuen, vas molt més tranquil, sí, sí, sí. El tema dels trens gestionats des d'aquí, què opinem? Creieu que s'haurien de gestionar des de Catalunya, els trens? Sí, sí, sí, sí. Tens els catalans mateix, d'aquells van molt més bé que els de la Renfe. Els ferrocarrils. Els ferrocarrils catalans. Aquells van molt més bé que la Renfe.
pot que hi hagi una incidència, això sempre pot ser. Home, jo crec que sí, de fet ja es va aprovar, no?, el traspàs. Normalment van... Ja està, aprovar. Van alhora...
O sigui, els ferrocarrils dels catalans van... No n'hi ha, on n'hi ha molt poquetes. De què? Queixes de la gent dels ferrocarrils catalans. Ah, no, no n'hi ha massa. Que està clar, si vas d'aquí cap a Manresa, saps també les teves hores, eh? Estes dues hores o més, eh? De Barcelona a Manresa, també trigues molt. Però està clar, vas molt... Vas tota la vall del...
del riu, i ja està clar, llavors vas seguint tots aquests pobles, Martorell, amunt, amunt, ja està clar, estigues moltes hores, encara que no vulguis, no és tan ràpid, però van bé, van alhora, tota la banda del Llobregat, vas seguint tot el riu Llobregat. Però no és la mateixa infraestructura, tampoc. És diferent, també és més estreta la línia. No abarca tota la...
Tota Catalunya, com a Renfe. Quan teníem el Pisa Blanés sí que l'agafava molt el tren, però ara ja fa molts anys que no el tenim i ja no... Com a conclusió, sí que creieu que els trens de Catalunya haurien d'estar gestionats des d'aquí, des de casa. Sí, sí. Què us sembla si parlem d'autobusos ara?
Hem parlat de trens, ja. Passem als autobusos. Autobús és correcte? Autobús és, eh, tota la vida. Autobús. Tinc apuntat que els primers autobusos que comencen a circular per la ciutat de Barcelona són l'any 1906.
Diu, inici el servei d'autobús motoritzat. Llavors, el que us havia comentat abans, això ho vaig trobar a la pàgina web d'Autobusos de Barcelona. Diu, Barcelona va ser la primera ciutat de l'estat amb autobusos l'any 1906, quan la catalana va substituir els seus rippers de cavalls per vehicles motoritzats i va obrir la primera línia, que era Plaça Catalunya-Gràcia, concretament a Plaça Trilla.
Diu, l'èxit i les tarifes més barates van alarmar les companyies de tramvies que van utilitzar recursos legals, denúncies i pressions veïnals per frenar la competència. El que us comentava, els tramvies van veure que els autobusos eren més barats i que la gent els utilitzava més i van prendre mesures legals. I diu, finalment, l'Ajuntament va suspendre el servei l'any 1908, per tant, dos anys més tard que comencessin, i la ciutat no va recuperar autobusos urbans fins al 1922.
Déu-n'hi-do. A mi m'agradaria saber si autobusos és correcte. En plural. Autobusos. Sembla que sí. Sí. És que no em sona. Autobusos no. No em sona bé. Fem recerca. Jo crec que és autobús. Jo crec que és autobús. O sigui, vosaltres dieu que el plural d'autobús és autobús. Jo crec que sí, els autobusos.
Però autobusos... Ai, sí, mira, em surt que és correcte, autobusos. Tinc un ara autobús, plural autobusos. Doncs sí. Està tot solucionat. Ja està solucionat. Gràcies a l'aparatet aquest. Vosaltres dèieu els autobusos...
Sí, sí, a l'autobús. Una cosa és dir l'autobús, que és un autobús. Suposo que en plural és veritat. Sí, però és que normalment els autobusos no són... Perquè no ho acostumes a dir, no tampoc. O sigui, tu dius, vaig agafar l'autobús, el plural no el deu servir massa. No, a Sandra. Vaig agafar l'autobús. Això sí que ho diem molt, però autobusos és que és una paraula que no em sembla massa bé.
Ara comentàveu que sí que heu agafat força estrens.
D'autobús n'agafàveu també? Sí, jo sí. Quan agafaves l'autobús? Oh, mira, doncs el dia que no anava el tren, no agafàvem el tren, agafàvem l'autobús. Per anar a l'escola, a l'escola, a vegades havíem anat a Barcelona i agafàvem l'autobús de Barcelona cap aquí, que em passava més via que no pas amb el tren. A vegades, de Barcelona cap aquí. D'aquí cap a Barcelona, no.
Però de Barcelona cap aquí sí que ho havia fet, més d'una vegada. I a l'escola havíem anat amb l'autobús, i, bueno, acabem allà, a l'auto de línia, ja venien, agafàvem de Cabrera, agafàvem de Cabrils, de Vilassar de Mar, i els de Vilassar de Dalt ja agafàvem una altra línia de Vilassar de Dalt, TIA, Premià de Dalt, i fins a TIA. Tots aquests anàvem a les escoles d'aquí, de la Salle, de Premià.
Sí, sí, anàvem amb l'autobús, ja venia a mi. Per anar a Barcelona. Per anar a l'institut. Amb la Carraca Sabellona. Amb la Carraca Sabellona, que és com li deies. I tu, Maria Rosa, tu ens has comentat que, clar, tu eres de Barcelona i anaves a l'escola també a Barcelona. Sí, sí.
Mai agafaves l'autobús per anar d'una banda o d'una altra? No a l'escola, perquè a l'escola vivies a un quart d'hora. No, l'autobús el vaig començar quan érem ja més grans, que hi sorties, que anaves a comprar, que t'anaves al centre, que t'anaves... No agafaves massa el tramvia, agafaves l'autobús. Hi havia gent que agafava el tramvia, però jo sempre havia anat amb autobús.
Si no volies anar caminant tant de rat, agafaves l'autobús. Però tranquil·lament, cada autobús tenia la seva parada, el seu número i el seu horari. I eren com els d'ara? Jo crec que sí. Potser aquests són una mica més moderns. Llògicament, però no ho sé. Ara fa molts anys que no agafa autobús, però sí que sí.
Els meus fills no van utilitzar mai la transport escolar, tampoc, perquè l'escola també estava a prop de casa. No, jo de transport escolar, mai. I quan van vindre aquí a Vilassà, ja anaven caminant perquè eren una mica més grans. Només utilitzaven l'autobús quan anaven a piscina, a l'escola de Barcelona, llavors. També els anava a buscar, feia quatre viatges, no es podien quedar a dinar, perquè, clar, allà el menjador, tampoc,
Tampoc potser els haguessis deixat. Jo et dic, anava al Verdeguer, que clar, de la Barceloneta al Verdeguer, hi havia un trosset, però anàvem caminant amb altres companyes que anàvem i anàvem caminant, no l'agafaven mai al tur. Nosaltres es quedàvem a dinar, molts a l'escola,
I no hi havia menjador, hi havia una aula que la feien servir per menjador. I anàvem a una cistella, aquell tipus de cistella de mimbre que duien els ferrocarrils, que duien els ferroviaris, allà hi posaven la fiambrera, hi posàvem tot, el tovalló i tot a dintre, anàvem a callar.
amb la cistella aquella, i llavors allà, com que hi havia un convent de frares, ens deixaven escalfar la fiambrera. Llavors anaven allà i les portaven al forn d'allà dels frares, i llavors ens les duien per tenir el menjar calent. Jo també, a l'institut no hi havia menjador, també, quan va anar a Barcelona. Llavors ens deixaven, no hi havia ni cuina ni menjador. A la...
Jolines. Hi havia una aula que ens deixaven a totes les que veníem dels pobles dinar allà. Llavors mos em portàvem el menjar de casa. Jo no, perquè ja et dic, com teníem un quart d'hora de casa de l'institut a la Barceloneta...
Ja no, ja anàvem a dinar a casa i tot, o sigui, no hi havia cap problema. Nois, noies, hòstia, mira que ha donat de si aquest tema, eh, feliu. Mira que ha donat de si, eh. Mira, ho vas a posar a una banda sonora, si voleu, que podia resumir la secció, vale? Va. Vale.
Que gusto de viajar cuando no vas con refe. Eh? Sí, sí, sí. És que avui he trec conclusions, Marc, que en tenim per una estona, eh? Aviam, aviam. Avui he pensat, ai, el tema, però jo et dic una cosa, eh? A veure, quan sap la Maria Rosa diu quina fresqueta fa, ja és hivern, jo li dic que això durarà mitja hora. És a dir, mitja hora, no més. L'hivern ara dura mitja hora. Tres quarts com a molt, eh? No dura més.
Avui no durarà més. No, avui no. En tot l'hivern. Ja sortirà el sol i ja ve l'estiu. No cal ni que treguis la jaqueta aquest any. Bé, més coses. Feliu, volia parlar de l'evolució del transport. Jo diria la involució del transport. Sí, perquè...
Jo, Feliu seria més exacte en aquest sentit, eh? Transport escolar, m'ha encantat en Feliu. Quan ha començat a parlar del transport escolar, diu, per exemple, la tieta que no tenia feina. Clar, jo he flipat aquí, eh? I que bo. I sempre la tieta que no tenia feina. La tieta que no tenia feina va ser el primer... El primer transport escolar va ser la tieta que no tenia feina. Sí, ho he dit, ho he dit. Sí, ho he dit, ho he dit. Sí, sí, i tant. Era...
La tieta és la soltera de... A casa meu n'hi havia una. Una tieta soltera? A mi tenia una germana que era soltera i havíem viscut sempre junts, amb els padrills i tot. Hi havia moltes tietes. Per dir que no solterona. En Feliu anava a dir solterona. Soltera.
N'hi havia moltes. Maria Pilar m'ha fet gràcia com tan bé. El patinet quasi li cau al damunt. I diu, sorry, sorry, sorry, que quasi et fot el terri-terri. Vigila, vigila. Patinet. La japonesa aquella tota espantada. Ai, sorry, sorry. Em foten d'una mala llet, Pilar. Em foten d'una mala llet. Oh!
Després, una altra cosa, massa greu que no parleu d'un tema que la Mar no va conèixer. Els trens marrons i els blaus. Hi havia els trens marrons, de color marron, i els blaus. I els seients, tu preguntes com els seients, eren seients aquells com acolxadors, que fotien una mica d'esquín, una mica de fàstic.
I la calefacció sortia per sota, però hi havia... Saps allà on anem? Ara, quan vas a la finestra, que poses el peu a sot, no sobre el seient, sinó que posaves el peu sobre una repisa, allò era la calefacció. I jo havia vist bambes desfetes amb la calefacció del tren. O sigui, aixecar-se d'allà un tio dormint, aixecar, i la sola de la bamba desfeta. No et pots ni imaginar la calor que fotia allà dintre. I no només humana.
Hi havia el sellet al davant, hi havia així com una reixa, ja ho recordo, això. I el tren era blau. I allà sortia la calefacció. El blau era el nou, el vell era el marrón. Després hi havia el directe i el semidirecte, el directe era Barcelona Matró i el semidirecte parava a alguna estació, pots comptar per posar corrent allà, gasolina. M'ha agradat molt el terme, pusses el tren d'en Feliu, per favor. Jo crec que ara és el mínim que pots trobar amb un tren a vegades, eh?
A l'estiu, sobretot. Massa greu, feliu, que no parléssiu de la figura del Piques. De què? De la figura del Piques. El revisor. Ah, Piques. Ai, així és veritat. Home, venia un tio de bitlletes i et picava amb una màquina i et feia... El bitllet era groc. Un foradet, sí. I feia un forat al dia i l'hora feia... I després hi havia el Bonotren, que t'explico, el Bonotren, tu picaves.
Sí, però ell només el mirava. Això ara ho puc explicar perquè ha prescrit el delicte, eh? O sigui, hi havia un bonotren que era una cosa així, vermella i blanca, llarga, i tu picaves, i hi havia 10 viatges, i anava tallant el 10, el 9, el 8, el 7. I jo venia de Mataró a una època en què la meva germana, la meva germana estudiava en un institut de Mataró, i jo amb un altre, i ens trobàvem a l'estació, i ens assentàvem esquena per esquena. I com passava el piques...
Li ensenyava un, ens passàvem amb el tiquet per rotlla, perquè era el mateix, i li ensenyava. Molt belló! Molt bona tàctica. Boníssima. No era culpa meva, eh? No, no, t'ho havien ensenyat. No, la meva germana ho va. Que fàcil que és culpar un altre, eh? Va, després, Marc, cotxe de línia, que sàpigues que el Maresme es deia el cotxe d'en cases.
Perquè era l'empresa Casas i era el cotxe d'en Casas. Sí, a Lleida també diem els inagraents. Sí, com vas a Mataró? Agafo el cotxe d'en Casas. Sí, el cotxe d'en Casas, eh? Sí. Després m'ha fet molta gràcia i patir, m'ha fet patir en Feliu, amb el freno que començava a frenar a l'Espinalet i frenava a la fonda catalana, i Tres Leons, Tres Leons era a la fonda catalana. Una seguretat màxima, Feliu. Una tranquil·litat m'ha donat a mi jo. Absoluta. Mare meva, mare meva.
La Maria Pilar m'ha fet... Oh, la panadella, tia. Saps que he parat tres cops a la panadella en els últims temps? He parat a la panadella. No, encara existeix. Sí, clar, a la panadella passaven tots els cotxes per allà, perquè era la nacional. Quan va fer l'autopista, doncs la gent va deixar de passar. Però encara hi ha molts cotxes, perquè està a la sortida de l'autopista. Trens de dos pisos, sapigueu una altra anècdota. El tren de dos pisos havia d'anar a la Liga al Maresme i quan ja estaven col·locats es m'han d'acord que hi havia un túnel de mongat i que el tren no passava.
No m'ho puc creure. T'ho juro, t'ho juro. Després us explico una anèdota. En Feliu diu les tonyines, l'almadrava, tot això si escolteu el ran de mar. El ran de mar ens ho explica moltes vegades l'Agustí. Però jo t'ho explico una altra anèdota. Sabeu què són les cebes de Figueres? Les? Les cebes de Figueres. La varietat de les cebes, les cebolles. Sí, sí, home, claro. Doncs les cebes de Figueres. Gràcies al tren es diu cebes de Figueres, que és una ceba que no s'ha cultivat mai a Figueres.
Ah, no? No. Es cultiva a l'Alt Empordà, a Vilatenim, a Vilamalla, a Llançà, al Port de la Cella, es cultiva, però només es cultiva allà. I com va sortir el tren, portaven les cebes amb el tren a Barcelona. I era el tren de Figueres-Barcelona. I a partir d'aquí es coneix...
Les cebes de Figueres. És curiós. També parlàvem feliu del burro, que sàpigues que els pagesos abans anaven del Maresme a Mercabarna, a Barcelona, al Mercat Central, amb el cavall. I, clar, era un viatge una mica llarg. I es dormien.
5 hores. 5 hores, ja es dormien. Què passava quan es creuava un pagès que anava a Barcelona i un altre que anava cap a Maturot? De tornada ja, anava de tornada. Doncs el que anava a Barcelona, per fotre-hi una broma, li picava el cavall, el cavall donava la volta...
I tornava a Barcelona, clar, el pagès dormint. I quan es despertava deia, cabrons, cabrons, m'han donat la volta. Ningú tipus de gràcia, eh? Jo ho vaig fer cada dia, això. Verge santa. Traspàs de rodalies és el pitjor que ha pogut acceptar la Generalitat, també us ho dic. Clar. Després, en Feliu, com si fos Jesús, entrar a Jerusalem, ell va entrepremiar amb el burro, eh?
Que boníssim, això m'ha semblat. No sé a quantes escoles van en Feliu, perquè he parlat de quan anàvem a Cabrera, quan anàvem a Premià, quan anàvem a Mataró. Dic, no sé quantes escoles... Jo no m'he traït a preguntar-ho, tampoc. L'han fotut fora de l'escola.
I després m'ha fet molta gràcia que li has preguntat, quant fa que no agafes el tren, Feliu? Diu, últimament no l'he agafat, des que estudiava. O sigui, fot 70 anys que no agafa el tren el tio. Boníssim, això, eh? En fi, són les conclusions que he tret a la gran tertúlia que heu fet avui. Boníssimes conclusions, si em preguntes. Doncs escolta, que vagi tot molt bé.
Gràcies, igualment. Moltes gràcies. Qui li toca tema la setmana que ve? Ja l'he dit a la Maria Pilar, ella diu que no sap. Home, Pilar, és que no ho veig, no ho veig. A veure, jo, els meus temes em sembla que serien una mica controvertits, una mica... Ostres, també és una tertúlia, si d'això es tracta. No, però no sé si serien políticament correctes. Això es tracta, d'això es tracta. Soc molt alternativa. Que no siguin políticament correctes. Exacte. No ho sé. Vinga, va. Algú que parli.
Acopià amb la tertúlia que tinc un senyor aquí darrere que vol fer la informació. Ah, clar, el Robert. Moltes gràcies a la Maria Pilar, al Feliu i a la Maria Rosa per venir. I ens veiem l'estatmana vinent amb un altre tema alternatiu. No sé si serà alternatiu o serà controvertiu.
Les notícies de les dotze.
Salutacions, la 21a edició del Mares Music, el concurs de música jove del Maresme ja té guanyadors i guanyadores. Recordem que dissabte passat a la fàbrica de Cabrils es va celebrar la final en què es van decidir els premis. El concurs organitzat pels ajuntaments de Cabrils, el Masnou, Montgat, Sant Vicenç de Montalt, Tiana Tordera i Vila Salamara amb el suport del Consell Comarcal del Maresme té l'objectiu de donar a conèixer el talent musical jove de la nostra comarca.
A partir de la 1 ampliarem la informació a la crònica. Recordem que la gava IMIU vencia els artistes de Vilassalamar premiats en aquest certament. La regidora de joventut de Vilassalamar, Maria Vinuesa, va estar present en aquest acte i va participar en l'entrega de premis. Com dèiem, a partir de la 1 en punt tindreu una amplia informació a l'espai crònica amb Joan Escofet.
Amazon vol acomiadar 978 treballadors de les oficines que té a Barcelona. És la xifra que ha presentat l'empresa en la primera reunió amb els sindicats per tal d'abordar l'héroe anunciat per la multinacional. L'expedient afecta també al personal corporatiu de Madrid, però la realitat és que el 80% d'acomiadaments es volen fer a Barcelona. Aquesta desproporció s'explica perquè és a la capital catalana on treballen tots els teleoperadors de la companyia.
Plantilla afectada per l'ERO, juntament amb el personal TIC, amb el personal Tecnologies de la Informació i Comunicació. De fet, els sindicats han precisat que hi ha uns 2.200 teleoperadors i uns 650 treballadors TIC a les oficines corporatives d'Amazona-Barcelona i, per tant, aquest ERO afectaria més d'un 30% dels treballadors.
Comissions obreres, el sindicat majoritari en la taula negociadora ha apuntat que estan revisant la documentació de l'ERO. També apunten que lluitaran per reduir el nombre d'acomiadaments i per recol·locar els treballadors afectats en altres departaments i per prioritzar les sortides voluntàries.
El Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat una resolució dels Estats Units que es basa en el pla de pau de Donald Trump per Gaza. La resolució inclou un govern transitori palestí i desplegar una força de seguretat internacional al territori. Aquests eren alguns dels 20 punts que preveia el pla de Donald Trump, que també parlava d'un futur estat palestí i que ara el Consell de Seguretat de l'ONU ja d'un estat palestí.
El vistiplau amb 13 vots a favor i les abstencions de la Xina i de Rússia, que no han exercit el seu dret a veto. Les funcions d'aquesta força internacional, que operarà almenys fins al desembre de 2027 i no seran cascos blaus, són assegurar les fronteres de gas amb Israel i Egipte, protegir els civils i els corredors humanitaris, així com preparar una nova força...
policial palestina. A més, la resolució demana establir una junta de pau com una administració de transició amb personalitat jurídica internacional. Aquesta junta, que serà dirigida per Donald Trump, coordinarà el lliurament d'assistència humanitària, facilitarà el desenvolupament de Gaza i donarà suport a un comitè tecnocràtic de Palestins responsables de les operacions quotidianes de Gaza, del Servei Civil i també de l'administració.
El text afegeix que els Estats Units estan plinant un diàleg entre Israel i els palestins per acordar un horitzó polític amb coexistència pacífica i pròspera. Sobre aquesta qüestió, Netanyahu va reiterar diumenge que Israel es manté contrari a un estat palestí.
Els Premis Botac han reconegut dues de les apostes més arriscades i reixides de la temporada passada, la monumental L'Herencia, el Teatre Lliure, i el musical de creació en català Ànima, el Teatre Nacional. A la una, tota la informació local i comarcal a La Crònica. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassada Mar.
Esquerra és la banda.
El programa que viu l'esport local.
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi. Digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Doncs jo no sap a la brossa. Em fa mandra. Jo sí. Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Llaunes brics i envasos de plàstic, el contenidor groc o el cubell del porta-porta.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Encetem l'última hora del parlant de tot d'avui.
6 minuts i mig per damunt del migdia, última hora del parlant de tot d'aquest fred dimarts de mes de novembre. Tal com toca, no hauria de ser notícia això, però ho és. 18 de novembre de 2025. Cada 15 dies alternen posició, alternen secció. La Isabel Caparrós, des de mi.exclusius, ens parla del món de la moda. La imatge ets tu.
I alterna posició, en aquest cas, amb la Montse Martínez. Ella és la responsable d'Àdic Badalona, un centre que cuida i ajuda a curar les adiccions. En aquest cas, és d'Àdic Badalona de Montse Martínez. Montse, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, bona hora, què tal? Com estàs? Molt bé, amb jersey, avui.
Amb jersei. Mitja hora, eh? És el primer dia que m'he posat jersei. L'hivern dura mitja hora. Vigila que això passa aviat, eh? Això d'aquí mitja hora surt el sol. Ja pot ser. Amb un mateix dia fot tot. A què sí? Jo no sé ni com vestir-me ja, però bueno. Estem tots constipats, però en fi. Montse, que avui em portes un convidat. Avui et porto un convidat, avui et porto en Joel, que en Joel, per cert, avui és el seu cumpleany, el seu aniversari, que fa 24 anyets. Per molts anys, Joel. Molt contenta per ell. Quina manera de celebrar-ho, venir a la ràdio. És un regal.
Això és un regal. Aleshores, en Joel, ara us explicarà una miqueta, és un pacient exclusivament de conducta, conducta d'addicció a la pornografia, és un pacient bastant peculiar, porta set mesos de tractament, llavors a mi m'encantarà que ell expliqui la història perquè entendreu molt de què va la malaltia d'addicció. Doncs en parlem ara mateix amb en Joel, som-hi!
Joel, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. I per molts anys. Moltes gràcies. La veritat és que per mi és un plaer estar aquí. La veritat, un aniversari, el primer en cinc anys que estic net de pornografia...
Com bé ha dit la Montse, jo soc només de conducta, vaig començar a consumir durant el confinament de la pandèmia i he estat 5 anys fins que ja vaig dir que no podia més i vaig començar el tractament.
Joel, jo d'entrada, sempre que la Montse em porta una persona convidada, li haig de dir que moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies perquè jo sempre explico, i soc molt repetitiu però no em cansaré de fer-ho, que quan véns a la ràdio a presentar un llibre, a presentar una cançó, és una cosa molt xula i molt maca, però quan véns a parlar d'una dicció no és tan fàcil ni tan maco. Per tant, t'ho agraeixo moltíssim que avui estiguis aquí. Joel, fa cinc anys, plena pandèmia...
Tu vas caure en el món de la pornografia, en aquest cas addicte a la pornografia. Com comença tot plegat? Bé, jo vaig començar realment la meva conducta addictiva més cap a secundària a l'institut, quan vaig començar a tocar els videojocs.
Sempre al principi jugava amb la família, inclús amb el meu germà, però a tercer d'ESO vaig canviar d'institut i vaig començar a patir bullying i aquestes dinàmiques del món dels videojocs va començar a ser una cosa com per fugir del dia a dia. Realment vaig començar a aïllar-me de grups de persones importants.
No m'agradava relacionar-me amb la gent, no estava content, no? I el món dels biojocs era com on podia aïllar-me i estar content amb mi mateix, no? Per això sempre... La veritat és que és la primera fase, no? La fase de l'enamorament de l'addicció, no? La part que gaudeixes i que no s'ho posa un problema, no? Però que ja estàs començant a... Doncs...
A una conducta que acaba desembocant al final, doncs, a la pornografia, no? Tu fuges de la realitat buscant la ficció, els videojocs, i aquí allà et sents còmode perquè tu estàs dominant el teu moment, no? M'imagino el teu dia a dia. Correcte.
Tu primer ets addicte als videojocs i després a la pornografia? Bé, jo als videojocs va haver-hi una època de jugar compulsivament, de fet, sobretot als estius, no?, quan més estava sol a casa.
però tampoc era un jugador diguem-ne empadernit vull dir sí que hi havia vegades que jugava compulsivament però la part heavy va ser la pornografia diguem-ne la meva droga estrella
La teva droga estrella. Correcte. Això va començar durant el confinament i l'accés a la pornografia és fàcil, potser massa fàcil, que és un mòbil, un ordinador, qualsevol estri que es pugui connectar, no? Correcte. Jo vaig començar, bueno, a partir de les xarxes socials, no? Havia començat a relacionar-me amb persones a la universitat, que ho estava passant molt bé, no? Realment, per mi era com una nova vida, tenia moltes ganes de començar a la universitat i quan...
Em van confinar, va ser com un retornar al passat i em vaig tancar a les xarxes socials, vaig començar a veure continguts de noies i tal, que em van portar la curiositat de, escolta, i el porno i tal, perquè mai havia consumit, no? I va ser llavors quan vaig començar a mirar les típiques webs que són accessibles per absolutament tothom,
I allà va començar la meva addicció més forta. L'addicció, i això ens ho explica la Montse, que ara parlem amb ella també, és una malaltia. Correcte, és una malaltia que jo sempre l'he vist com una persona que viu al meu cervell, que em porta per mal camins...
Maïlla de la societat, no? I que això és per sempre. Però Joel, jo el que et deia és una malaltia, que això s'ha d'acceptar, ho acceptes tu i ho accepta el teu voltant, però tu quan te'n dones compte que estàs malalt del porno? Jo em començo a adonar fa dos anys, quan eren les festes majors d'un poble que jo he anat a jugar a jocs de rola, Montmeló.
i va haver-hi un dia que vaig estar consumint tot el dia i vaig acabar a la comissaria perquè m'estaven intentant extorsionar i vaig començar a donar-me compte...
que tenia un problema, no?, perquè dic, ostres, com he arribat fins aquí, no? Però què vol dir que et intentaran extorsionar a través del porno? Sí. O sigui, vas anar tu a la comissaria a denunciar? Sí, sí, vaig anar a la comissaria a denunciar, però finalment no ho vaig fer. I en aquell moment és quan vaig començar a dir, escolta, potser tinc un problema, no? Perquè quantes hores de pornografia consumies tu al dia?
Jo he arribat a estar 3 hores consecutives veient vídeos porno i més, vull dir, per les nits m'aixecava i consumia. Potser estava en total el dia de forma interrompuda o una interrompuda, 5-6 hores al dia.
tu ets conscient d'això. Al teu voltant, al teu entorn, ho sabia això o no? No, no ho sabia. La veritat és que quan li vaig explicar a la meva mare, que va ser la primera persona a la que li vaig explicar que tenia aquest problema, es va quedar amb una cara que... Bueno, jo estava molt avergonit, però no sabia què dir-me. Ho vaig portar molt en silenci. Clar, quan una s'ha dictat una substància...
doncs tard o d'hora se n'acaben assabentant. Entén mal que et dic, eh? Hòstia, t'has enganxat a una cosa perquè t'ho prens i el teu cos t'ho demana. Montse, aquí és on et pregunto jo. El teu cap et pot dir vull porno, vull porno, necessito porno?
Sí, sí, ho explico moltes vegades. Les conductes addictives s'agreguen també a les mateixes substàncies que les drogues i l'abstinència de la conducta comportamental, odopatia, addicció al sexe, noves tecnologies, etcètera, etcètera, que ho explico moltes vegades,
Un pateix síndromes d'abstinència. Aleshores, clar, el tema del Joel, que ha parlat d'una extorsió. Clar, tu et poses en unes certes pàgines on tu tens contactes amb certes persones. A partir d'aquí, un nano que té 24... Avui fa 24, però clar, estem parlant d'un nano que té 18, 19 anys o 20, es posa en uns mons complicats. Complicats per què? Perquè hi ha un cert tipus de persones. I aleshores, clar...
I a vegades, quan parlem molt de la pornografia, un nano de 20 anys, quin tipus de sexe ha après a fer? És que això és un dels temes de la societat. Diuen que avui els joves, els nens, nenes, els infants, o els adolescents en aquest cas, infants no tant, però sí, tot i que hi ha infants que consumeixen també. Sí, sí, a partir dels... Mira, jo m'atreveixo aquest tema. A partir dels 8 anys, un nen ja comença a tenir contacte amb la pornografia.
Però cada pel·lícula és porno, tothom n'ha vist alguna vegada. El que passa és que ara mateix diuen, els que han fet estudis d'aquest etic, que els adolescents s'eduquen en el porno. I el sexe, el sexe que tu puguis tenir amb la teva parella o amb qui sigui, no és porno, justament. No té res a veure el sexe amb el porno. Però tu...
si has tingut alguna parella o has tingut alguna persona, això t'ha sugestionat a tu, el món del porno? T'ha permès ser tu o no? Bé, jo vull dir que no he tingut parella mai, jo a l'institut estava totalment aïllat dels companys i companyes,
i la universitat era la meva primera oportunitat de conèixer dones. I és aquí on em vaig enganxar al porno, i jo no m'he relacionat mai amb una dona d'una forma sana. No sabia com parlar-li. La pornografia m'ha destruït per complet la capacitat de parlar amb una dona sense sexualitzar-la, bàsicament.
I ara és quan estic començant el procés d'escolta, això no és real, reeducat, t'has de desconstruir tot el que la pornografia ha construït al teu cap i després aprendre de la realitat com és, no la que m'ha ensenyat el porno.
Com s'ha educat el Joel des d'aquest punt, des del punt de la sexualització de la dona? I sobretot, fixa't en el que diu, que el porno l'ha tret d'estar amb una persona d'una manera real. O sigui, un nano que ara té 24 anys no ha tingut contacte físic amb cap persona, bueno, persona, home o dona, m'és igual. Què vol dir això? Que el seu cap exclusivament estava virtualment.
Quin serà el tractament del Joel? Començar a seduir, començar a reeducar-lo sexualment, perquè el sexe pot ser algú, és que ho és, molt sa, però un nano que s'ha educat d'aquesta manera, quan no sap interactuar amb el sexe femení i el sexe femení per ell,
el té des d'una visió, des de submissió, des de possessió, una sèrie de pensaments molt restrictius que això s'ha de netejar. Per què m'has dit al començament que en Joel és peculiar? Justament per això, perquè és un nano que no ha tingut contacte físic. És que és molt fort, no tenir contacte físic amb cap persona en 24 anys. Per això és peculiar. Però per això s'està curant, per poder-lo tenir amb tota normalitat i oblidar aquest passat i dir, escolta, està allà...
Està allà, però que el sexe no és porno. I d'una manera sana, no? Escolta, l'amor és una cosa meravellosa i fantàstica, no? Llavors, què fa aquesta malaltia? I ho explico moltes vegades, eh? És una malaltia que et treu amor, no vol amor, et separa de les persones, tu consumeixes substàncies i conductes al final de la malaltia d'una manera solitària,
Mira, el meu programa es diu Addictes Solitaris, justament per aquest concepte. Jo aquest concepte vull deixar-lo clar. Addictes solitaris. Doncs ja ho tens. Joel, jo saps que t'agraeixo molt que estiguis aquí, i jo pregunto, i tu respons si vols, òbviament, no cal ni que t'ho digui, eh? Tu t'has enamorat mai? Jo vaig estar enamorat, sí. Jo a l'institut...
Quan jo, quan patia abolic, estava bastant depressiu, sempre aïllat, no tenia ganes de fer res, ganes de viure, de vegades, inclús. I va haver-hi una dona que no em va tractar com si fos un mocador, per dir-ho d'alguna manera.
I et va enamorar. I em vaig enamorar d'aquesta persona. Compte amb això, eh? Ell pateix bullying, dels mals més... Deixa'm-ho dir així per no dir una altra cosa molt grossa, eh? Però més maldestres de la nostra societat, és terrorífic. El mal que podem fer a un adolescent o a un infant amb el bullying.
Us recordo que aquí vaig portar també l'Adrià, que va començar amb un bullying, xarxes socials, el que passa és que el cervell de l'Adrià intentes marxar de la realitat per anar a un món virtual. Ella va a xarxes, ella al porno, i primer els videojocs. Però és curiós el que diu en Joel, una persona que em va tractar no com un mocador i es va enamorar d'aquesta persona. És a dir, va ser un enamorament per dir, hòstia, m'està tractant com una persona, no?
Bàsicament, sí, sí, sí. De fet, vaig utilitzar aquest sentiment que tenia cap a ella.
per continuar endavant, perquè no tenia ganes de continuar. Què estudies tu? Jo he acabat aquest maig un grau en gestió de ciutats intel·ligents i ara he començat fa un parell de setmanes un màster en eficiència energètica i descarbonització. Clar, tu treballes amb ordinadors. Sí. I treballes amb connexió a internet.
Sí, està siguent un repte fer el màster perquè és un màster online i la veritat és que està sent complicat però realment ho estic gaudint perquè estic utilitzant els portàtils d'una forma que realment mai jo havia utilitzat i estic content realment per això
Bé, el tema de l'ordenador sí que és cert que l'hem estat treballant i el Joel també, com tots els addictes, doncs durant uns mesets ha estat sense tocar ordenador i uns mesets ha estat molt aïllat. I ara, clar, tinc un pacient que m'està demanant fer un màster i jo el tinc d'ajudar a fer aquest màster. El que passa que sí que ha dit que ha fet, bueno, doncs agafar-li l'ordenador i fer-lo una miqueta de neteja i sobretot ajudar el Joel a fer servir l'ordenador com el que és, un ordenador. Una eina. Una eina.
És que sempre diem, Joel, i això estaràs d'acord, que lo perillós no són els ordinadors ni els mòbils, lo perillós som nosaltres quan l'utilitzem, no? Sí, la veritat és que si...
Joel, m'has dit que no consumies des de quan? Jo... O sigui, jo porto sis mesos i una setmana sense consumir i quasi set detectament. Sis mesos i una setmana, ho compteu gairebé per dies, eh? Bé, jo sí, la veritat. Jo, bé, de fet tinc un... Bé, tinc un bloc de notes al meu mòbil, no?, de... Avui m'ha passat això, avui tal, i porto un recompte de dies, jo, sí.
Joel, entre les persones joves i no tan joves, sempre hi ha els grups d'amics aquests que sempre passen algun moment, algunes imatges, aquelles de broma que vas, té menys gràcia i una altra cosa, però sempre hi ha coses d'aquestes.
A tu et passa això o no et passa? Bé, jo, grups d'amics, uf, això és molt dir, jo tinc alguns amics, però dos o tres, de confiança a confiança, dos o tres, jo no tinc grup d'amics com la pandilla, com li diuen, doncs amb deu persones jo mai he tingut tanta quantitat. Com veus el futur, Joel?
Home, jo la veritat és que el veig molt positivament. Jo poder relacionar-me amb persones d'una forma normal, d'una forma sana, d'una forma respectuosa amb les dones, que he tingut una relació, doncs, desastrosa, no?, de la pornografia que m'ha tornat misogint, no? Ara he començat a llegir llibres sobre el feminisme, que si m'haguessin dit fa dos anys, hauria dit, bueno, però tu què m'estàs explicant, no?, què m'estàs dient, no em coneixes?,
I jo la veritat és que ara tinc ganes de millorar, cosa que no m'havia passat mai.
És un dels, amb tot el respecte, per tots els que han vingut, hem tractat diversos temes d'addicció, en seva por de convidats i convidades, que hem tractat addiccions de diferents maneres i que arriben amb una altra adicció per diferents vies, eh? Però el teu testimoni és sensacional, eh?, que ens ho vinguis a explicar, això. A Itàlia han baixat molt el consum del porno, només en una mesura.
Quin han fet? Que quan entres has de posar les teves dades. Però les teves dades de veritat. No pots posar el nom que tu vulguis sense posar el teu dirí. No passa res, aquestes dades no es fan servir, però saben que estàs allà.
han rebaixat a unes cotes. Clar, aquí el porno està a l'abast de tothom. A l'abast de tothom. Només a la pestanyeta si tens mayores de 28 anys. Sí, però m'has de posar si ets mayor... Sí, sí, soy mayor. Ja està. Vinga, vale, molt bé. Què vols que et digui? Jo vull que expliqui també el Joel que tu també vas començar a perdre molts cèntims. Què passa dins d'aquestes webs i com també fan... Clar, hi ha webs gratuïtes i webs de pagament. Tu m'imagino que ja no hi diferenciaves, no?
Sí, perquè a veure, el porno, tens la indústria pornogràfica que és molt gran, tens webs com Pornhub que són gratuïtes i tu allà consumeixes i punt, tu allà no et gastes diners.
Però si et dones compte, al final veus que els vídeos que hi ha allà són fragments de pel·lícules que estan en altres webs que sí que són de pagament. Llavors jo vaig passar primer de les webs gratuïtes a les webs de pagament, que sí que són, o sigui, et gastes uns diners però no tants. Jo quan vaig començar a gastar-me molts calés va ser quan vaig descobrir OnlyFans, que és una xarxa social que cada cop és més coneguda, no?,
que va néixer com una xarxa social normal i corrent i després es va tornar com a... Bé, tot era pràcticament sexual, no? I és allà on m'he arribat a gastar quantitats de 400 i 500 euros en una hora per la tarda al meu llit de casa.
Jo no necessitava sortir per consumir ni per gastar-me calés, i m'he arribat a gastar grans quantitats, he venut coses meves, videojocs i inclús videoconsoles per sofregar tot això. I fires, m'imagino que també, no?
Fires? Sí, com fan festivals aquests a Barcelona, tot això. No, a fires no he anat. Sempre el meu consum ha estat a casa. A casa? A casa, al llit de la meva habitació. O sigui, sempre ha estat així. Realment no he consumit a altres llocs que no sigui la meva habitació. Si no t'arriben a extorsionar o a intentar extorsionar, també s'hi has d'anar compte que estaves, en aquest cas, malalt, enganxat en aquests... No ho sé. La veritat és que...
Va ser el primer pas per començar a donar-me compte que això va ser un procés bastant llarg, vull dir, no va ser... vaig tenir aquesta extorsió i vaig dir, bueno, vale, tinc un problema sobre què dic, no va ser així, no? Després vaig estar uns quants mesos que continuava consumint, però a la universitat va haver-hi una època que vaig decidir no fer-ho perquè gastava moltes hores al dia i les necessitava per estudiar, que és una cosa molt pràctica, no? I vaig estar quasi sis mesos sense consumir
I ho vaig passar fatal, o sigui, era terrible, no? Sempre estava enfadat amb tothom, tan verbalment com quasi físicament, no? I quan vaig tornar a consumir vaig dir, vale, sí, és que no puc deixar, no puc deixar, no sóc capaç. I ara com estàs?
Home, ara estic, a veure, amb els meus altibajos del tractament, però estic estupendo comparat amb fa un any. Feliç, no? Sí, estic feliç, vull dir, tinc tot, tinc tot el que vull, no tinc pressa per coses que abans tenia una pressa que era bastant tòxica, no? Recordes el primer que et va dir la Montse o no? Quan vas entrar a Diguadalona?
Doncs no, la veritat és que no me'n recordo de les primeres paraules que em va dir, però sí que paraules que m'ha dit al començament de, escolta, tu ets molt edicte, no? Perquè fa anys que portes una conducta d'aquest estil, no? Doncs amb els videojocs, vaig estar tapant amb esport quan competia, que jo feia taekwondo,
I he vist, doncs, escolta, que això ve de llarg, saps? Que la Montse parla clar i català, eh, sempre. Sí. Parla molt clar, eh? Sí, la veritat és que sí. Però el bé que va, no? Va bé, va bé. És millor que et parlin clar que no, que et donin voltes per acabar dient el mateix. La veritat és que sí.
Tremenda, eh, la història? Impacta, eh? Impacta. Impacta molt, no? Impacta molt perquè això hi ha gent que ho pot estar patint sense donar-se compte, eh, d'estar enganxat en aquest tipus de... I a part és una conducta molt invisible, no? Sí, a veure, és que a sobre és una conducta que et canvia la forma de pensar completament, no? No és com una conducta, diguem-ne, típica, no? És a dir, et canvia la forma de veure la societat.
I és important que l'entorn teu familiar t'acompanyi en aquest sentit? Tu li vas dir a la teva mare, ho vaig dir amb tota la vergonya, però segurament sempre han estat allà, no? Bé, no sé si... Realment vergonya, no sé si és la paraula, va ser un crit de socors, realment. Un crit de socors, perdona, eh? No gaire fàcil de fer.
No, no gaire fàcil de fer si assumeixes que no estàs perdut si no ho fas, realment. Jo vaig fer, em va sortir que estava tot sola amb la meva mare i vaig dir, mama, necessito ajuda perquè em passa això, no?
És dur, però és que s'ha de fer. Per començar, no estaria aquí, però no sé on estaria. Potser estaria tirat al carrer. Joel, insisteixo, moltíssimes gràcies per venir aquí a explicar una història dura, però superable, ho estàs superant, ho faràs, i això quedarà com un record, un aprenentatge, suposo,
Totalment, és una aprenentació per la vida. Puc explicar una cosa? Jo estic deixant de fumar ara. I per mi, ja sé que no és el mateix, però també és una addicció. I és un repte anar passant hores de programa sense fumar.
I ara n'he passat un altre. Per tant, la vida, suposo, Montse, de les edicions és això. Una hora, una hora. No intentem anar d'aquí un mes, sinó avui, demà i demà passat. I cada dia, i no sé si la Montse estarà d'acord, crec que és una petita victòria. Evidentment, i cada dia et reforces més, no? La cosa més important d'una dicta...
és que es doni compte que sí que és possible deixar de consumir, perquè no s'ho creu. Jo parlo molt d'aquest pensament que és molt tòxic, que és un pensament que t'he sequestrat durant anys, i quan et dones compte que t'aixeques i te'n vas a dormir sense consumir, ni substàncies ni conductes, et vas reforçant.
La Bonsera Sucraurà, però és un dels grans descobriments d'aquest programa les últimes temporades. És la primera temporada sencera. La temporada passava a començar mitja temporada, però és un dels grans descobriments perquè ens ha fet descobrir coses brutals, impressionants. Un parla d'addicció, un parla de... Pensa en les drogues, pensa en l'alcohol... Però hi ha molts tipus d'addiccions i el teu, doncs, el testimoni ens ha valgut molt i només que ajudem a una persona que ens estigui a dir, hòstia, doncs jo potser tinc aquest problema...
Això serà molt bo. AddictBadalona.com. I saps què diu AddictBadalona.com? A la Montse li agrada molt que ho digui. El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega.
Joel, gràcies, de veritat, i per molts anys, celebra-ho, eh? Sí, home, sí, un dirà, un sopar o el que sigui, això s'ha de celebrar, eh? Bueno, ja ho veurem, primer teràpia aquesta tarda, que per mi això sí que és un regal. Ara, ara, mira, veu? Ja li has fet el regal, tu, eh? Montse, mil gràcies, també ens has fet un regal, que vagi molt bé. Vinga, a vosaltres. Gràcies. Vinga, vagi bé. Una pausa i anem al cinema amb Xem a la saga.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des de navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. I com cada setmana a aquesta hora és moment per saludar el company i amic crític de cinema i televisió...
El senyor Txema La Saga! Senyor La Saga, bon dia, bona hora, cada dia més jove a tu. Sí, sí, sí, és una passada. Va cabre l'exil de la joventut en La Saga. Ah, exacte, com a l'obèlix. Què tal? Doncs bé, bé, bé, bé, perquè avui es porta un petit resum del Festival Serializados, que ens vam acreditar per veure-ho, perquè sempre és un festival que es fa a Barcelona i que la veritat val molt, molt la pena. I després us parlaré de les sèries més interessants que han arribat aquests primers 15 dies a les plataformes.
Doncs amb en Xema la Saga ens anem a Serializados.
Es va fer la setmana passada, Gemma. Sí, sí, sí, la veritat és que del 3 al 12 de novembre i aquest festival, Serializados, a mi sempre surt Serializados, Serializados. Serializados. Exacte. A veure si ho dic bé, això. No, no, no, perquè tots... Serializados, no? Exacte.
Ah, vale. No sèrie. No, no sèrie, serialitzados, clar, clar, clar. Però tot ens escapa. I bé, he vist cosetes, eh? He vist cosetes interessants. I res, fer-nos un breu resum. La millor sèrie, el premi, la secció oficial nacional se l'han portat Anatomia d'un Instante, que ens arriba aquest dimarts 20-N. A més a més, perquè refereixo aquest 20-N, perquè aquesta sèrie...
Dimarts, no, dijous. Dijous, dijous. Ara ja no sé quin dia soc jo, dijous. Exacte, exacte. Doncs aquesta anatomia d'un instant es parla del cop del 23F del 81 per la senyor Tajero. No és casualitat, doncs, que vingui el Vinenes. No, no, no, és per recordar-nos. Aquells que diuen, ah, Franco, diuen que es vivia millor, no? Mireu tot això. Mireu tot això i veure tota la gent que envolta segons què.
També vam portar el millor guió, Iacarta, una sèrie molt, molt xula. Vigila, no em fotis espòilers, que l'estic veient ara, eh? Sí, sí, després en parlem d'aquesta. Iacarta, un guió estupendo. Millor interpretació també per Iacarta i per als protagonistes Javier Cámara i Carla Quiles, que estan fenomenals. I a la secció aficionada internacional va guanyar la millor sèrie, Abbederman, d'una sèrie noruega molt interessant.
Home, hi ha haver-hi sorpreses agradables. Nepo Baby, una sèrie enorme. Nosaltres anem allà al festival i sempre veiem o dos o tres capítols, per fer-te una idea general del que pot esdevenir aquesta sèrie. I Nepo Baby és com un succession
però a la Noruega, amb no tanta pasta, però un guió molt més cuidat. I haurem d'estar atents per veure quan arriben aquí i a quina plataforma. 37 segons també va estar molt bé, una sèrie francesa.
que ens explica uns fets verídics que van passar al Mar del Nord a França, quan el dia del 2004, en 37 segons, un vaixell s'enfonsa. I tothom diu, és impossible, un vaixell d'aquest tipus ser tombat, no?,
Bé, doncs començarem a averiguar, averiguar, i el 2024, o el 2021, sembla que era, sí, arriba el judici final i realment veiem que no, no, no, no ha estat una cosa... Allò, mira, s'ha enfonsat. No, no, allà passaven coses i allò investigant...
Allà va passar alguna cosa. Sí, molt important, a més a més. I, d'un exemple, vaig estar veient I Know Your Soul, una sèrie bosniana molt interessant sobre el bullying, sobre l'assetjament, i vaig assistir a la masterclass de Laetitia Dolera, recordeu que és la directora i guionista d'aquesta meravella que s'anomena Pubertat, amb les dues psicòlogues que la van assessorar durant tot el rodatge. Gauriera, això, a Barcelona? Sí.
Sí, sí, tot això es feia al cinema Arribau, a les sales 1 o 2, i la veritat és que estava molt bé, la veritat és que s'ho organitza d'una manera fantàstica. Per tant, estigueu alerta per l'any passat, l'any que té, l'any passat ja ha passat, i que... És el que té l'any passat. L'any passat, sí, todo pasa, todo queda, eh? Lo nuestro es pasar haciendo camino, se hace camino al andar.
Doncs recordeu, jo us ho aniré recordant tant en quant perquè val la pena aquest festival. Porta'm l'any que ve, home. Com? Que m'hi portis l'any que ve. Ah, sí, home. Anem-hi. Anem-hi. Vinga, cap problema. Jo saps que més de dues pel·lícules em costa ja, però bueno. Aquí són sèries, o sigui que hi ha capítols que són més... Però ja han parlat moltes vegades que les sèries són les noves pel·lícules. Hi ha més pressupost, en sèrio, ara parlo en sèrio, amb un capítol d'una sèrie que amb moltes pel·lícules senceres. És a dir, és que s'estan fent sèries...
Però no per casualitat, perquè la gent cada vegada ens quedem més a casa a mirar sèries i tal, i no és una casualitat. Això és un tema a debatre, últimament. El cine, en Xema, ja et dic mil vegades que el que són les sales pròpiament no li veig molt futur, no sé què, un canvi dràstic en moltes coses.
A veure, jo que cada divendres me veig a veure 3 o 4... Però tu ets en Xema. No, no, però miro el tema. I, per exemple, ara hi ha hagut una invasió de bon rotllo de cinema, d'animació, manga, i els nanos han acudit massa cap a aquestes pel·lícules que estan en el top 3 des de fa temps al box office. La gent va al cinema. El que passa és que, clar, si el divendres a les 4, la primera pel·lícula, dic que som 3...
Sí, és veritat que abans ja no cal parlar de Vilassar, premiar... Parlem de Mataró. El Núria, el Foment, els cinemes Mataró, l'Iluro... Hòstia, hi havia cinemes i era així la primera sala, multisala, els cinemes Mataró que véns a tres sales o quatre. Això és impressionant. Però hi haurà d'haver-hi un canvi, perquè tu ho has dit moltes vegades, ara mateix tenim pel·lícules al cinema que d'aquí deu dies, deu dies, no deu mesos, estaran a la tele. Sí.
Jo crec que aquí haurà d'haver-hi un canvi per part de tots, eh? Des del productor al consumidor, haurem de... Ara no toca, parlem, parlem de... No, no, no, a veure què passa, la setmana que podem tornar a parlar d'aquestes sèries perquè no caduquen. El tema és difícil, el tema és per això que com en el cine...
no es veu res millor en la pel·lícula. I això que jo he intentat, això que tu mateix que estàs dient de pel·lícules que els 15 dies s'estrenen, doncs tinc pendent per veure Frankenstein, però jo sé que em passarà el de sempre. Ai, per un moment que vaig a buscar... Tinc set. Tinc una cola aquí preparada, tal. Ai, espera't, que truca al mòbil. No, no, no. La teva atenció a casa...
No és total. No és el mateix, evidentment. I, evidentment, malgrat que tinguis un pantallón, el cinema, el so, la visió... El cine és el cine. Exacte. Aquí estem completament d'acord. És igual que el futbol, no? És a dir, el futbol a casa es veu molt bé. Però si vas al camp, i jo tinc la teoria que com més amunt estiguis del camp, més veus el joc, que l'important no és veure els jugadors a dos metres, sinó veure tota la perspectiva,
És veritat que també és un camp de futbol per anar a futbol, però que el cinema... Hi ha gent que diu, bueno, jo sóc un dels que dic què penso, i és molt a debatre, és car, costa molt anar-hi no sé què, que si després et menges no sé què...
Però, clar, serà que les plataformes són barates, també, no?, que cada vegada són més cares. No, i que també, si tu investigues, tots els cines tenen, doncs, ofertes, abonaments d'aquests que surt l'entrada per 6 o 7 euros, i la veritat, doncs, si tu investigues, trobes, no? I, a veure, jo no crec que morirà el cine, jo crec que, bueno, possiblement... No, no, morir no crec, però jo crec que serà un concepte diferent del que tenim ara.
Morir no, crec, però és impossible, això. Però sí, un concepte diferent. Sortirà alguna cosa nou? Sí, el que passa és que, clar, jo t'ho dic que el plaer de veure una pel·lícula al cine, posar-hi els cinc sentits amb allò que estàs veient, identificar tot allò que el director ha volgut oferir-te, els actors han estat treballant, el productor ha posat tota la pasta perquè allò funcioni. I jo penso que encara hi ha pel·lícules que són, per exemple, no sé, Avatar, que s'estanant aquest Nadal. Sí.
Estem parlant de produccions immenses, eh? Clar. Tu creus que els directors fan pel·lícules pensant en el cine, ara? O més en la tele? No, no. A veure, en el cine segur. En el cine segur. Després ells mateixos també a vegades es dediquen a les sèries. També. Com a...
Aquest pont que hi ha entre uns i altres passa amb els actors, passa amb tots. És una indòstria que ha crescut d'una manera molt bèstia i que fa que tothom vulgui poder tirar per un costat o per l'altre. Jo el que crec és que pel·lícules molt, molt bones...
A part de que s'han de veure, es veuran al cine. Després, doncs, bueno, podràs veure-ho a casa amb la pantalla, però pel·lícules com la que s'està en aquest cap de setmana que ve, Dràcula, de Luke Besson, si no estàs al cine, a casa, la foscor no la veus enlloc.
Vull puntualitzar una cosa. Jo dic que el cinema és car, atenció, però com ens anem al cinema ens agrada estar còmodes, ens agrada veure-ho molt bé, ens agrada veure... Escoltar-ho allò amb un so immens, i aquí hi ha una inversió d'un empresari que ha dit, eh, jo fos tota la pasta perquè, per tant...
Vull puntualitzar, eh, allò del cine escar, és a dir, segurament val el que val i molts cines perden calés, eh? Però també és veritat que els cines, tu dius, sou tres al cinema, l'altre dia un amic meu va penjar una pel·lícula, va anar a una pel·lícula de terror i va penjar una foto d'ell sol al cine, no?
A mi m'ha passat. Però... A mi m'ha passat. Tindrien tot el dret, ells, a dir, no? I, escolta, et regalem l'entrada a un altre moment, però qui no ens surt a compte passar... I ells tiren endavant. És a dir, i allà hi ha gent treballant i tal, i hi ha una despesa. No, no, això se'ls ha de valorar, també. Clar, clar. Jo, com a crític de cinema, doncs, hi ha moments en què els he dit, no? Estic jo sol, diu, tira, tira, tema, que...
que tu més o menys faràs la crítica. O sigui que ells ho tenen tot controlat. Potser el dia següent, a les 6 de la tarda, o a les 8 o a les 10, doncs tenen... Això va com va. Sí, i tant que sí. I hi ha públics per a tot tipus de cinema, i jo penso que el cinema, com tu dius, s'ha anat transformant, ja s'està transformant, i que hauran de conviure com s'està fent el cine i la sèrie. I la sèrie, sobretot...
Molt important que us entereu, que busqueu, que us doni una miqueta de guia perquè hi ha moltes que dius, tio, no perdis el temps. Va, doncs parlem de sèries. Avui ens hem menjat el temps, però... Sí, però calia fer aquest petit kit-kat. Us porto a I Love LA, aquesta sèrie de HBO. A veure, creada per Raquel Xenot, una directora i actriu també de la mateixa i que ha fet forces pel·lícules.
Ens explicarà la vida de Maya, una nova llorquesa de vint i tants que es trasllada a Los Ángeles per a treballar com a assistent en una agència de talents.
Allà, una vella amiga de la universitat, Talula, reapareix després de convertir-se en influencer. I el seu retrobament deslliga tot tipus de tensions entre ambició, amistat, relacions tòxiques i es va i véns de l'anomenada cultura influencer. A veure, és una pel·lícula destinada a la gent entre 25 i 35 d'aquesta generació i que és molt, molt, molt àcida. Però tremendament àcida, no? Jo crec que
És una, podríem dir, van a tocar a la fibra de tots aquests espectadors i aquests espectadors que són influencers que viuen un món a part. I els queden retratats i dius, ostres, però jo en conec alguns d'aquests.
I està molt ben feta perquè sense voler fer mal sí que et diu, ei, potser aquesta no és la manera. Però, clar, t'ho expliquen d'una manera molt directa i que es ho entendran a la primera. Tenim el taller d'aquesta pel·lícula, d'aquesta sèrie, perdó, I Love L. I Love L.
Maya! I am more than ready for the junior manager track. Oh, promotions. They're so tough. Yeah. It's, like, so tricky. Dylan will not believe the fucking day that I just had it.
H-B-O, I love L-A Sí, sí, aquesta sèrie que, doncs, la Rachel Cernot és una noia que l'havíem descobri tots fa 4 o 5 anys amb Shiba Baby, ho va fer molt bé, té algunes altres pel·lícules també interessants, antes era divertido.
I apunta maneres, també hi ha el Josh Hutcherson, la Truby Taker, la Odessa Nacion, tots bastant coneguts pel món de les sèries i sèries juvenils i pel·lícules juvenils. Evidentment estem davant d'una comèdia satírica, ingeniosa, sobre aquesta generació Z, i denunciant aquesta infantilitat que tenen els joves que es dediquen a tot plegat.
Molt bé, Xema. Doncs aquesta és la primera, anem per la segona. Doncs mira, anem a parlar de... No em facis spoiler, que l'estic veient, eh? No, no, no. Quants càpits has vist de Yacarda? Crec que vaig pel quart. Vaig pel quart. Vale, està bé, està bé. Jo en queda un. I bé, la veritat és que, diguem-ho tot, eh? És una sèrie bastant de pregativa.
Mira, va molt bé que diguis això, perquè jo estic veient la sèrie i estem comentant a casa, ho comentem, eh? No sé si és bo o no és bo.
Però tu estàs veient la sèrie i descobreixes que això passa l'any 2025, perquè hi ha un moment que en Javier Càmera intueixes, però posa una càmera de vídeo i llavors com reprodueix unes imatges de la noia que entrena, posa març 2025. Però tu la veus i dius no sé si aquesta sèrie està passant ara o als anys 80.
És fosca, decolorida. Són aquelles imatges dels anys... Sembla que estiguis veient aquella de l'autocar segrestat. Dels anys 80. Saps aquell color que dius... És antic, això.
Té tota la intenció. Té tota la intenció, perquè, a més a més, es fan molts flashbacks per explicar la situació, en aquest cas, de l'entrenador, del Javier Càmera, que, com sempre, el Javier Càmera no pot fer res malament. Valor segur, valor segur. Increïble. A més a més, com s'ha deixat aquí, gordo, sense cabell, gairebé... Sense cuidar-se. Sí, sí, sí. És com en Pedri, mai jugant malament. Doncs Javier Càmera, Javier Càmera sempre ho fa bé. Exacte. A veure, l'ha creat el Diego San José.
Un home que té molt, molt, molt recorregut a BBC Celeste, per exemple. I bé, la història d'aquest home, José Ramon, José Regarido, un jugador olímpic de badminton...
que avui sobreviu fent classes d'educació física en un institut de Vallecas, Madrid, i, a veure, la seva vida és un desastre, divorciat, sense grans il·lusions. Fa un tom quan creu descobrir en Mar, una jove, interpretada més per la Carla Quílez, que ja va estar a pobretat, atenció a aquesta noia perquè promet molt, una promotadora alumna adolescent, l'oportunitat de refer-se. Junts emprendran un viatge físic per tota Espanya per veure si realment ella acaba sent campiona d'Espanya.
Però l'esport és una miqueta com la línia contínua d'aquesta sèrie, però molt important d'on ve un i d'on ve l'altre. I descobrirem, uf, que les motxilles que porta la gent a vegades són impossibles de portar. Quants capítols té? I la temporada és una, oi? Sí. Em sembla que són set. Set capítols. Vinga, doncs, va. Set o sis. A mi em falta un. I la veritat és que està molt bé
I a més, en els últims capítols hi ha com una espècie de ressurrecció. Però, clar, estem en fang tot el punyeter a sèrie, eh? Tot el rato és un desastre d'home, i sí, sí, tu entens el que li està passant, però dius, home, tio, reacciona, tens 60 anys, o sigui, fes alguna cosa, no?
I la noia com realment el segueix i realment creu el que li està dient i més l'ajuda. Una noia de 17 anys que està ajudant amb un pàjaru de 60, no? Molt interessant. 6 episodis té, confirmat. 6 episodis, n'escoltem una mica el tràiler, va. Vinga. Tu què te dedicas? Al badminton. I te ganas la vida con eso?
Me has preguntado a qué me dedico, no con qué me gano la vida. ¿Sabes dónde está Yacarta? ¿Qué? Te va a encantar cuando vayas. Un, dos, y... Sé que suena raro. Me sento aquí para decirte que tu hija puede ser la mejor de España en un deporte que tampoco conoces muy bien. No es que suena raro, es que suena mal. Yo no quiero ser amigo mío.
Eso lo dijiste a la otra chica. ¿Te lo vas a contar? Doncs hi ha carta, eh? Una de les bones sèries que feu veure a Movistar Plus. Sí, a Movistar Plus. He pogut escoltar el tràiler fent una miqueta d'incisió en el tema, no? És depressiva, és com tu dius, amb musculos molt foscos,
Però clar, és que ell... És que no saps quan està passant, si als anys 80 o ara, és que és curiós. És que les seves aficions, per exemple, cantant amb un cor... Sí. I... El tipus de música que canta amb el cor. Tela. Els ocells. Sí, sí, sí, sí. I és un aficionat al bingo. Sí, hòstia. Que jo no conec gaire gent que estigui aficionat al bingo. Jo no sabia que els bingos encara existien.
I, bueno, té problemes, per això, per aquesta addicció. Però, clar, és que és molt fosc. És molt fosc. I veus ratxos de llum que dius, home, mira, aquí sembla que... Però, clar, també... S'ha deixat anar, eh? És a dir, el cabell d'aquella manera. O sigui, amb càmera és brutal. Impressionant. I la seva situació amb la seva dona i amb la seva filla és patètica. Sí, sí, sí. O sigui que, a veure, no us volem desanimar perquè la veieu, perquè no és bo, no és excel·lent, però no és l'alegria de la guanya. No, no, no, no.
En fi, va, més temes, Gemma. Va, vinga, en farem una més i ja seguirem. Una sèrie brutal. Per mi és la gran sèrie de... Una de les 10 millors sèries de l'any. Carai. Sí, sí, estem parlant de Pluribus, a Apple TV. Clar, el tema és que no molta gent té Apple TV. Però atenció amb aquesta sèrie que l'ha creat el Vince Gillingham. Qui és aquest home? Doncs és el creador de Breaking Bad i Better Call Saul. O sigui que dos grandíssimes sèries, no? A veure, la trama gira en torn de Ria Seahorn, un
que es diu Carol, estorca, en el seu paper d'interpretació, una dona aparentment normal, que de sobte és l'única a no ser afectada per un misteriós virus, contagi global, que converteix a la humanitat en versions eternament felices. O sigui, ella és l'única
que aquest virus no ha fet res amb ella, ella és bastant amargada, és bastant negativa, i es veurà atrapada en aquest univers on tota la gent respon a una sola persona, o sigui, ell mateix, tothom pensem igual.
exacte, tothom pensant igual i la vida és feliç però també és bastant irrespirable moltes vegades d'això, hòstia, si no tinguéssim diferents opinions, a tothom ens agradés el mateix seria terrible, tu, no terrible i explica molt bé, perquè al final queda tot el món queda contagiat per aquest virus, moren molts perquè no hi ha hagut una adaptació d'alguns i queden 13 persones que no han estat afectades pel virus
I cadascuna té la seva història. Molt interessant, eh? És una distopia de ciència-ficció, però que té molt de reflexió, que té molt la mala llet, i que jo penso que val molt la pena. Escoltem el tràiler un momentet? Vinga, doncs, Pluribús. La podem veure a Apple TV, eh? Sí. Buenos días, Carol. ¿Podemos hacer algo para animarte?
Hola, Carol. Hola, Carol. Solo queremos que seas feliz. Una pregunta. Claro, ¿qué quieres saber? ¿Cómo revierto todo esto?
Posa com nerviós, que tothom estigui... Queremos que seas feliç. És molt explícita i jo recomano que la veieu. Per acabar, el títol fa al·lusió al llatí E pluribus unum. De molts, un. De molts, un, sí senyor.
Xem a la saga! Per molts dimarts puguis venir a explicar-nos això. La setmana que ve, però, no hi serem per un programa que no ens agrada gens de fer. La setmana que ve és 25-era, Dia en contra de la violència envers les dones, i farem un programa especial des del Mercat Municipal, des de la cantonada Narcís Montenor Montevideo.
I alterarem la nostra programació perquè fer aquest programa que no ens agrada gens. De fet, esperem que arribi algun dia que no haguem de parlar d'aquests maleïts assassins de dones. Avui ja n'hi ha hagut un altre, n'han detingut, el presumpte culpable.
a l'Hospital de Llobregat. És una xacra del qual hem de treballar-hi molt per acabar. Xema, moltíssimes gràcies. Vinga, fins una altra. Que vagi molt bé. L'edició d'avui, la número 2250, 170 per més, 2250 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, us ho manu. No us causo demà ni sinó causo manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços demà a les 10 en punt. Ens hi tornem a posar en directe. Ens ho expliquem tot a través del 98.ufm. A Merezme i a través de vilassarradio.cat.
per internet. Joan Escofet i Robert Mazda amb l'actualitat local. Que vagi bé, minut i la una.