Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresba i a través de vilassaradio.cat per internet.
Salutacions! Aquest dimarts, 14 d'octubre del 2025, ens endinsem a la setmana en què sobrepassarem la meitat d'aquest desèr mes de l'any. De moment, dia solellat, presència de núvols, sembla ser que al llarg del dia potser haurem de treure'l per aigua, i on estan traient aigua sense parar. Són la gent de les Terres de l'Ebre, des de la Montsià, altres poblacions, altres comarques, que va veure com, sobretot diumenge, i ahir va ploure de nou sobre mullat,
en aquella zona on, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do tot el que ha passat. Això sí, celebrem entre totes les cometes del món que no hi ha cap víctima personal, tot i les destrosses que hi ha hagut. Molt pendents també del que passa entre Israel i Palestina. Donald Trump serà així com l'autèntic protagonista de la signatura d'acords entre Israel i Palestina. Anem seguint al llarg, evidentment, del dia d'avui.
Del temps, en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà i amb un parell de minuts, Joaquim Serra ens farà, com sempre, la previsió meteorològica de cara avui, també de cara als propers dies. De seguida marxem cap a aquest centre amb Joaquim Serra. També saludem els vols d'un quart d'onze i, com cada dia, Joan Escofet, el cap dels serveis informatius d'Àvilesa Ràdio,
Amb ell repassem també cada dia l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles que ho van ser també un dia com avui. Tot pujant al Dilòrian un dia més. Repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze, rebem a l'estudi a la Lua Trevín Ernaiz. La Lua Trevín ha guanyat un premi i és que fa pocs dies es van fer entrega dels Premis Dona TIC 2025, reconeixent 12 dones i dos projectes pel seu talent i impuls del lideratge femení en l'àmbit tecnològic i digital.
L'Àvila Serenca, la Lua Treviniernait, va guanyar el premi Estudiant TIC de Formació Professional. Ens explicarà què significa i quin projecte ha presentat per tal d'emportar-se un d'aquests importants Premis Dona TIC 2025. A les 11, a terra, a la ràdio...
Els nostres tertulians i tertulianes, amb la Mar Vilamajor al capdavant, arriba la tertulia, avis i àvies, avis i aies de la ràdio, com sempre, amb diferents temes d'actualitat i també els temes que els prepara la Mar Vilamajor. De fet, avui, amb els nostres tertulians i tertulianes, de fet...
parlarem de la cuina mediterrani, els seus plats preferits, quin és el truc per fer un bon sofregit, per exemple, els plats que els seus nets fills demanen que els cuinin. Doncs amb el bon saber dels avis i aies, avis i àvies de la ràdio. A les 12, la imatge ets tu, amb Isabel Caparrós, la Isabel Caparrós que arriba com cada 15 dies a la ràdio per portar el món de la imatge. La imatge ets tu, amb la Isabel Caparrós des de mi.exclusius. Avui posem damunt la taula
La menció, que és un armari càpsula, i ho lligarem també amb prendes de tardor de Mi.exclusius. Avui s'acompanya de la seva sòcia, la Maria Lloret. Cada 15 dies alterna amb la Montse Martínez, qui des d'Àdic Badalona ens parla i ens porta diferents protagonistes de les addiccions.
I a última hora, i com cada dimarts, també, amb l'amic Xem a la saga, crític de cinema i televisió, parlem de les sèries, del cine, tot el que podem veure en aquest món. Per tant, el món del cinema i la televisió. Avui, Xem a la saga ens porta a les sèries d'estrena de la primera quinzena del mes d'octubre a les plataformes televisives.
Aquest és el menú, el volem compartir amb tots i totes vosaltres. Avui és dimarts 14 d'octubre del 2025, gairebé meitat del desemes de l'any. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2.226, 2.226 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Tot a punt, 10, gairebé 11 minuts per damunt de les 10. Gràcies per ser-hi un matí més. Motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, comencem ara mateix dia solellat, temperatures agradables, presència núvol i no deixem el paraigua gaire lluny. Això és almenys el que indicava la previsió d'ahir. La confirmem ara mateix? Joaquim Serra, que ens espera. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Comencem aquest dimarts amb nubolades que veiem mar endins on estan descarregant, però aquí a la comarca no ha plogut. Situació, per tant, tranquil·la. Amb el cel sereu, amb alguns novos prims poc importants. D'entrada s'espera que durant les properes hores...
El dia d'avui tinguem també domini del sol aquí a la comarca. Si bé, això sí, de cara a aquesta tarda apareixeran nubolades. No es descarta que es pugui escapar algun ruixat puntual, però en conjunt, en el conjunt del Maresme, no esperem precipitacions. Aquestes serien més probables cap a l'extrem sud, a llarg, com dèiem, d'aquesta tarda vespre. Però poca cosa ara pararà.
Els vents bufaran aquest matí com a molt lleugerament moderats del sector nord, de component nord de tramuntana, aquesta tarda de gregal del nord-est, fluixos, la situació marítima que continuarà dominada per la maró en mar de fons. Les mínimes han baixat una mica, les temperatures, les màximes, si fa no fa, seran com les d'ahir. De cara a demà s'espera, doncs, més o menys al mateix temps, alguna nubulada de tarda, al matí més sol, temperatura mínima un pèl més baixa, la màxima
semblant a la d'avui, amb vent que continuarà més aviat feble, situació marítima, altre cop maró de fons a tota la costa de la comarca, i demà passat dijous sembla que podríem tenir alguns xàfecs durant el matí, matinada, primeres hores del matí. Ja ho acabaríem de concretar perquè amb aquesta mica d'aire fred que hi ha en alçada, la inestabilitat es pot presentar, però...
Ahir semblava que havia de ploure molt més, per exemple, del que va arribar a ploure. Per tant, quan anirem seguint, anirem veient com evoluciona tot plegat. Ara per ara sembla que tindríem un divendres més tranquil i un cap de setmana també dissabte amb tranquil·litat, diumenge amb més núvols i amb risc d'alguna petita precipitació mentre esperem.
un canvi de temps més important que arribaria de cara a dilluns. Per tant, de moment, tranquil·litat, com dèiem avui, no descartem algun ruixat puntual, però poca cosa, i demà més sol, que no pas núvols, també com avui, en una jornada en la qual baixaran les temperatures nocturnes.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual servei Miteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Saludem, com sempre, aquesta hora al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Saludem el senyor Joan Escofet. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Ha sonat xinès, Wang Escofet. Wang, ets en Wang. Bueno, xinès o andalús també una mica. Wang, com està, Wang? Molt bon dia, tots i totes. Molt bon dia, Jaume Cabot, per cert.
Escoltant la teva introducció, m'ha cridat l'atenció una dada, saps que a mi els números m'agraden no en quant a matemàtiques, sinó en quant a les seves propietats cabalístiques. I has anunciat que avui és l'edició 2.226.
Per tant, a mi se m'ha passat el 2.222. Ah! I dic, ostres, mira que volia fer-te algun tipus de broma quan arranqués el 2.222 i se'm va passar. Espera que t'ho miro, eh, com va ser. Avui, 2.226, per tant, la 2.222 va ser tal dia com... Dimecres passat, dia 8, 2.222. M'estàs dient que el dia del meu aniversari va ser el 2.222. Això no estava preparat, eh? No, no, no, no.
2.222, eh? Vols que et digui una cosa? Jo, quan el vaig dir, vaig dir, hòstia, 2.222, ja se'n va oblidar, eh? Home, però és una efemèride bonica, eh? Sí, està bé, eh? Déu-n'hi-do, eh? 2.226, en qualsevol cas, al capdavant del buc insígnia d'aquesta casa, del parlant de tot, eh? Si multipliquem unes dues, tres entrevistes diàries, doncs feu la multiplicació, eh? Això hem acabat...
Té una carrera al darrere. Mira, aquest any farà 25 anys que presento, no aquí, però sí, matinals, amb ràdio local, i comptava gairebé 10.000 entrevistes. Entre allà, a Ràdio Arsentón, on vaig estar 8 anys, entre Ràdio Arsentón i aquí, doncs unes 10.000. Sí, sí, ràpid, eh? Ha passat...
Personatges, com sempre diem aquí, a nosaltres ens és igual que siguin top per entendre'ns o abans de tot, que ens interessant són les històries que hi ha al darrere.
Digues, digues, no. Gràcies, home. Evidentment, és una feina de tots, però et diré que m'he adonat amb aquestes entrevistes del talent extraordinari que hi ha als nostres pobles i ciutats aquí a Vilassar de Bar, eh? Sense anar més lluny, a vegades és això. Jo sempre dic el mateix, un personatge famós l'entrevisten a tot arreu. El personatge de Vilassar, que fa alguna cosa extraordinària aquí a Vilassar, normalment l'entrevisten als mitjans locals. Per tant, això és on t'aprèn la importància a la proximitat, eh?
I tant que sí, us subscrivim. Si et sembla, Jaume, comencem amb números, seguim, no amb el 2226 edicions del Parlant de Tots, sinó dades dels trànsits de passatgers als aeroports de l'Estat. Vinga. Un cop ha passat l'estiu, veiem que lidera Madrid...
amb 5.922.000 passatgers. Han passat per l'aeroport Adolfo Suárez. Barcelona amb segona posició, 5.279.000. Per tant, hi ha uns 7.6.000 de diferència. Tercera posició, Palmas, on Sant Joan, 4.100.000. Estim molt aviat, això, eh? I quarta plaça, Màlaga, Costa del Sol, amb 2.626.000.
que serien els de dalt, però tu saps que el poc ens passa. Se'n va els del darrere. Ara, anava a dir, hòstia, qui deu ser? El guaire, el guaire. El trànsit de passatgers en els darrers aeroports d'aquesta llista. Ara parlo de memòria, no sé si són 48 aeroports de l'estat espanyol. Castelló segur, no? Encara està tancat Castelló, encara. Aquesta dada me l'has de dir abans d'entrar, perquè llavors sembla que jo estigui assabentat. Però, en fi...
Tanca la... No, a veure, anem a fer... Tercer lloc per la cua, Albacete. Ah, mira. La Nova York de la Manxa. Sí. Amb 207 passatgers. Ah, molt bé. Sí, home, sí. Per cert, l'aeroport de Castelló opera 14 rutes regulars. Però va estar molts anys tancat, per això t'ho deia, que estava en una infraestructura, anava empotent coses allà, però estava tancat.
Albacete, tercer per la cua, 207 passatgers. Això és un avió. Un avió petit, eh? O un autobús. Em sembla que un A2-3 dels 280, que són els que operen per què? No sé si és 280-380, crec que és 280. Té 180 passatgers, per tant, un avió i una mica més. En segona posició per darrere, aquí hem de matisar...
que és estiu, tot i que també ofereix certs atractius a la muntanya. O és que Pirineus amb 144 passatgers. No, no omplen un avió. Si al Bacete omplien un avió i dos avionetes, aquí hi ha un avió. I última posició segons AN. Ai, ai.
La bonica localitat de Burgos. Ah, mira! No sabia ni què tenien aeroport, aquestes localitats. Des d'aquí demano disculpes. Quanta gent hi ha anat per Burgos? La Friolera de 19 passatgers. Carai! Dos avionetes. Un Super Mirafiori.
En una època no gaire llunyana, amb un Super Mirafiori marxaven 8 famílies de viatge tots junts. El gos, el canari i la iaia. I a més fumant 18 famílies, no persones, famílies amb un Super Mirafiori. I aturant-se les benzineres a buscar els clàssics casets que hi havia amb seleccions musicals atrevides. Oh, boníssim, eh?
M'ha agradat molt, eh? M'ha agradat molt les dades dels avions. 19 passatgers, eh? Burgos, 19 passatgers. Hòstia, qui va a Burgos amb avió? Doncs això implica una certa infraestructura. Tenia un aeroport, en fi...
Amb tot l'estiu, eh? Amb tot l'estiu. Aquesta és la dada, eh? Perquè mira, 19 al dia, dius, bueno, algú hi va, però 19 amb tot l'estiu. Molt bé. Què més, Joan? Doncs camiem radicalment de tema. Necessito arribar divendres, Jaume. No perquè sigui el meu dia preferit. Ah, anava a dir. No.
sinó per la bonica secció de Conchi Farr, el nostre especialista en fake news. Sí. Perquè ahir vaig tenir un dubte. I crec que, a més a més d'un servidor, el va tenir tothom. A veure. La estranya salutació de Donald Trump a Charles Malcey. Charles Malcey vindria a ser com la Marbella d'Egipte.
Es va fer una cimera de 30 països i la posada en escena era com a mínim sospitosa. Un Donald Trump amb el seu cabell taronja, la seva cara vermella, doncs anava saludant, ell es va posant el fotocall, un fotocall amb un fons blanc, gairebé ateri, i anaven passant primers ministres o presidents dels diferents països. Hola, hola, què tal? Era el passamanos en aquest fotocall, clar...
La salutació amb Pedro Sánchez és imperdible. No sé si l'heu vist. Busqueu, perquè sembla intel·ligència artificial. Es veu que Donald Trump tendeix, quan dona la mà especialment a un home, a agafar la mà dreta amb la qual sacseja la persona que saluda i la tira cap a ell amb força, com volem dir jo soc, el mascle alfa. Però Pedro Sánchez no va entrar en el joc
i va estirar la mà de Trump cap a ell. No sé si s'entén una mica el que explico. Sí, sí, sí, perfectament. I va haver-hi així una mica com sacsets, tipus jugant al futbolí, entre els dos, i era una situació com a mínim curiosa. Hem estat intentant buscar-ho, no és intel·ligència artificial, per tant, sembla que aquesta com a mínim estranya salutació es va donar entre Donald Trump i Pedro Sánchez. Ven aquí, som a que estiguin. Ven aquí, anava amb tu. Te ho veiem.
Sí, sí, ho estic veient. Sembla una salutació entre dos amics o un bar a primera del matí fent el cafè. És curiós el joc de mans que fan. Per cert, li va adreçar unes paraules d'on el tram a Pedro Sánchez breus, que està fent una feina fantàstica que arriba poc després.
que Trump amenacés a expulsar Espanya de la OTAN. Però va seguir fent bromes Donald Trump. Va arribar Emmanuel Macron, el primer ministre francès, que continua absolutament preocupat perquè ha de demostrar que la seva dona és una dona.
Te recordes que ho vam explicar, que aniran a judici i aportaran proves que Brigitte Macron és realment una dona i no un home disfressat. Doncs li va dir a Macron, diu, pensava que estaries amagadet darrere meu, però avui tens una actitud molt disfressada.
discreta, li va dir Donald Trump a Macron. El Federic Merz, el canceller alemany, li va dir uf, és fàcil de reconèixer perquè ets molt alt i molt intel·ligent, estàs fent una feina fantàstica. Però, clar, la complicació va arribar quan... quan va arribar George Meloni. Ai, ai, ai. Què va passar? Que és la primera ministra italiana i Donald Trump se'l veu que intenta... Donald Trump pensa una broma...
I el Déu li diu, frena't. Para. Para aquí. Para aquí. Sí.
Pare, reflexiona, però al final es deixa anar una mica... Entenem que les paraules que Trump li dirigeix a Meloni són autocensurades, però tot i així li diu, ets una dona jove i bonica. Si als Estats Units descrius una dona com a bonica, s'acaba la teva carrera política, però m'arriscaré. No et molesta que et diguin preciosa, oi? Perquè ho ets.
Molt bé, a veure, Donald Trump a la seva... Això ve després d'uns segons de reflexió. Sí, sí, sí, sort, sort. Demana el que hauria de xanar, diguéssim, en un entorn més relaxat, sense càmeres, en un d'aquests sopars i trobades que fan. Que té un quart de neurona com a molt mitja que li va dir frena, dona'l, frena, frenando, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Jo trobo gravíssim que un president, algun altre president, per la condició de dona, li digui... Bàsicament estàs com un tren. Però és que és lamentable ell. És a dir, ara està enfadat, perquè clar, no té el Nobel de la Pau.
Sí, per cert, amb el primer ministre... amb el primer ministre noruec, que són, com saps, els que s'encarreguen, doncs, de donar aquesta distinció, li va dir... Ai, ai, ai, Noruega, què ha passat? On és Noruega? Crec que no es vol aixecar. Li va dir a Donald, en el primer ministre... en el primer ministre noruec, Jonas Gachstor,
Doncs amb aquesta polèmica de fons. Donald Trump argumenta que ell ha acabat amb vuit guerres i que per ell ha sigut fàcil i en el seu calendari té unes quantes guerres més per acabar i s'hi posa en sèrio. Ell vol aquest guardó, premi Nobel de la Pau i, en fi, suposo que té una mica d'enveja de Barack Obama
que crec, ara parlo de memòria, que ara com a mà li van atorgar, oi?, el Premi Nobel de la Pau a l'Acadèmia. Doncs... Em sona que sí, eh? Jo crec que sí.
Sembla que s'ha acabat per fi la gran turra que ens estan donant a tots els mitjans de comunicació sobre l'OPA de Sabadell, el BBVA. Per favor, ja. Prou, prou. Els anuncis, a més els anuncis són pam, el Sabadell li fot el Sant Adé allò, pam. Però és que jo crec que a la població mitjana li interessa zero, entre zero i menys zero. Exacte.
inclús encara que tu tinguis els teus comptes al BBA o al BAC de Sabadell poc hi pots fer per tant a fer, donem gràcies a Déu també que s'hagi acabat aquesta turra que porta setmanes obrint fins i tot alguns TNs i diferents mitjans de comunicació 2009
guanyar l'Obama, que ho saps. Veus que sí que va guanyar el Nobel de la Pau. Revolució a la Fageda. Què ha passat? Per cert, no sabia el psicòleg que va crear la Fageda. Sí. És un tal Cristóbal Colón. Ah, mira, sí, sí, sí, ho sabia. Tu em sonava, eh? Sí, sí, em sonava, sí. Érem psicòleg per donar feina a gent amb certes trastorns o... Vilacerencs molt vinculats. Sí, molt vinculats. Doncs la Fageda
Te'n recordes que ho explicàvem aquí en el Poques Passes, que s'estava estudiant els gens de la superàvia catalana a 117 anys? Doncs un dels arguments que es va posar sobre la taula investigadors de tot el món, Estats Units, Gran Bretanya, era l'alimentació. Ella, a part, la menjava dos, tres iogurts al dia de la fageda. Doncs ha transcendit la fageda com a nom comercial. Primer es deia iogurts. Doncs a la fageda no donen a l'abast
a produir iogurts. Han dit que ells no poden crear més. Són una empresa... És una cooperativa. Una fundació sense ànim de lucre. És una cooperativa que treballa amb gent discapacitada. Per tant, és una feina... Si podeu anar-ho a veure, aneu-hi, perquè és sensacional. Val molt la pena. Però fixa't que en les dues primeres setmanes després de la publicació d'aquests estudis que estaven estudiant, valgui la redundància, l'alimentació de la superàvia catalana,
Doncs la Fageda ha rebut en dues setmanes les mateixes peticions que en tot un any. Tothom vol el iogurt de la Fageda, eh? Tothom vol viure fins als cent... Cent quants? Disset, tenia? 117, ella. Ara parlo de memòria, crec que era Maria Branyà. Sí, sí, sí. Maria Branyà, eh? Déu-n'hi-do. Doncs, en fi, els iogurts de la Fageda no han dit si són de gustos, eh? Ara... No, deu ser natural. Iogurt natural, eh?
Vaig a veure si es pot encarregar alguns iogurts. Vols que encarregui iogurts de la faxada? O trucar, podem trucar. A veure si ens poden enviar un lot de iogurts a... Al poc ens passa, no? Al poc ens passa. Joan Escofet. Cristóbal Colón, eh?
Estic el creador de... Aquí no seria un aptònim, eh? No, no, no, no. Seria un aptònim si es diés Cristóbal Lletós. O Bífidus. O Bífidus, un conom molt català, Bífidus, com Lletós. Nen, posem el DeLorean o què? M'estic DeLorean ja de sobre. Estem ara mateix, si ens escoltes en directa, ja pràcticament un minut i mig per dos quartons, eh? Va, anem-hi. Tal dia com avui, any 1976, el compte quilòmetres del nostre DeLorean, ens porta cap a...
Per fi, la gran Tina Turner es va divorciar oficialment del seu marit, Ike Turner, que li va amargar absolutament la vida. Ike Turner era un gran productor, un mal músic, i no va saber superar mai l'èxit de la seva dona Tina Turner. Del dia com avui, del 76, posava punt i final a un calvari.
Fins demà!
Simplement la millor, és així, sempre ho hem dit. Simplement la millor. Ciutadana suïssa que va morir fa parells d'anyets, eh? Parlo de memòria. Va restar apartada, es va agafar la nacionalitat suïssa i es va instal·lar en una menció. Petit país centre europeu. El DeLorean ens porta un any després.
Ja tenia el divorci signat. Sortia un dels LAPs claus a la història del rock and roll, eh? Via David Bowie. Era allò dels héroes. No del silenci, sinó de David Bowie.
Gran, imprescindible a qualsevol bona discografia, els treballs del gran David Bowie. Vinga, Joan, més coses. I el Covendes, Madrid. Sí. Sorprès, és cert, eh? 14 d'octubre de 1977 moria un dels grans de la música mundial, eh? Bing Crosby. El tio estava a Madrid, concretament el Covendes va perdre la vida.
tal dia com avui de 1977. Va col·laborar amb grandíssimes bandes sonores, Frank Sinatra, etcètera, etcètera, i fins té el rècord de single més venut de tots els temps, aquest Nadal blanc, aquest White Christmas. Estem parlant del Gant Bing Crosby.
És curiós, eh, això. Mor al Covendes, un poble, una ciutat molt propera a Madrid, i per tant, doncs, el va agafar allà. Recordat i enyorat, vinc Cròsby amb aquest guai Christmas. Dius el single més menut de la història. Brutal, això.
Què més tenim en aquest dilòrien d'aquest 14 d'octubre? Doncs mira, l'any 1983 moria Narcís Llança. Segurament no ens vindrà al cap qui era Narcís Llança, però Narcís Llança era l'avi siset, l'avi siset de l'estaca. Què dius ara? I els carros veien passar...
Siset que no veus l'estalca on estem tots lligats. Si no podem desfents en mai no podrem caminar. Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba.
Doncs l'avi Siset de l'Estaca. Nascut a Tortellà, barbé a Besalut, també regidor d'Esquerra Republicana i avi d'un dels millors amics de Lluís Llach, l'advocat Ponsa Fàliu. Què més, Joan?
Doncs vinga, posem una mica... Una mica de guitarra. Vinga, va. Després de l'estaca posem una mica de guitarra, eh? Els amics de Def Leppard, un dels singles també més venuts i més liderant, les billboards de tot el món. Doncs tal dia com avui, 1988, s'encaramaven en el número 1 i van seguir algun tantes setmanes liderant, eh? Deien allò de posa'm una mica de sucre sobre meu, eh? Saps que sucre...
En slang estatunidenc es refereix a algun tipus de substància, eh? Death Leopard.
Fin de l'Orient Arreglada, també tenim aquest dimarts 14 d'octubre, sí senyor. I encara no estem, eh? No, perquè l'any 1990 perdia la vida Luis Bernstein, compositor, pianista, director d'orquestra dels Estats Units i, a més a més, autor de moltíssimes bandes sonores. Per exemple, aquesta que ens sona, ens explica les històries del cantó oest de Gotham, de Nova York. West Side Story.
Maria, and suddenly that name will never be the same to me. Maria, I've just kissed a girl. Una de les grans històriques pel·lícules de Hollywood. S'ha fet també en teatre, però clar, com la pel·lícula aquest, Wet Side Story, Wet Side Story, amb una banda sonora sensacional. Say it loud and there's music.
Vinga, tanquem el DeLorean, Joan. I tanquem el DeLorean perquè pràcticament a un mes de morir, moria el 24 de novembre del 91, un tal, un xaval que no havia fet res al món de la música, un tal Freddy Mercury, davant de la reina, van publicar el seu darrer senzill en vida de Freddy Mercury. Insistim, el 14 d'octubre del 91 moria el 24 de novembre i era això. Sembla una premonició, eh? El xou...
Ha de continuar. El show ha de continuar. The show must go on. No sé si la casualitat o la causalitat, no ho sé, casualitat o casualitat, van fer que aquest fos l'últim. Treball de Queen amb Freddie Mercury al capdavant. Aquest show must go on.
Per cert, per això, el tenor Josep Carreras va interpretar Barcelona, Montserrat Cavaller, en els Jocs Olímpics de la capital catalana, perquè, desgraciadament, Freddy Mercury s'havia traspassat. Doncs arriba d'aixeu, must go on. Nosaltres també hem de continuar. I, per tant, explica'm què tenim a la una del migdia, 3.57 de la tarda. Doncs, com sempre, per aquestes dades, s'acosta a tots anys, per tant, explicarem el dispositiu de l'Ajuntament de Vila-Salemar
de cara a aquesta festivitat de culte a les persones que ja no són entre nosaltres. Parlarem també serveis mínims. Demà ja convocada una vaga, 15 d'octubre a dimecres, serveis mínims de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
I, entre altres coses, marxarem cap a beure una mica de cervesa amb els amics de l'Octoberfest i també mirarem cap al cel per mirar d'entendre amb en Marc, aquí no, o si no agrada, vilacerenc, què és el que està passant amb aquestes tempestes tan violentes. I acabarem secció d'esports acomiadant Albert Ramos, tenista de Mataró, que ha penjat la raqueta després de gairebé mil partits de tenis.
Un avui dia 3, 5, 7 de la tarda t'escolto i demà un quart d'onze et torno a saludar. I recordarem, tots plegats, que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet que te crac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Místi, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Místi, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. A Vilassar Ràdio, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, un moment per l'entrevista del matí. Mireu, fa pocs dies vam saber que es van entregar els premis Dona TIC 2025, que reconeixien i han reconegut 12 dones i dos projectes pel seu talent impuls del lideratge femení en l'àmbit tecnològic i digital.
Una Vilassarenca, ni més ni menys que la Lua Treviner Naif, estudiant TIC de formació professional. Volem saber què vol dir tot això, quin projecte va presentar. Volem saber-ho tot sobre la Lua, que avui tenim la sort que ens acompanyi en directe aquí, al Parlen de Tot de Vilassar Ràdio. Som-hi! A Vilassar Ràdio, sempre parlant de tot.
Lua, bon dia, bona hora! Bon dia, bona hora! Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí. Doncs nosaltres també, molt contenta. Escolta, què significa tot plegat a un premi TIC, a més a més, en 12 premis que s'han entregat a les dones? Així en balança, ara entrem en directe, eh? En directe, ara entrem en detall. Doncs aquests premis signifiquen molt, perquè al final les dones tenim molt poca representació en el sector i és un premi per la meva carrera acadèmica.
No he tingut moltes referents d'ones en aquest procés i quan em van proposar presentar-m'hi va ser ja tot un orgull de, uau, puc estar aquí jo també i ser referent per a noves generacions que venen. Tic, és ni més ni menys que la tecnologia, la informació i la comunicació. I tu estàs estudiant una formació professional, fins ara estaves estudiant, un grau superior de què exactament?
Vaig estudiar primer un grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes, que et donen unes bases una mica de què és la informàtica i què es pot fer, i després vaig decidir fer el grau superior de desenvolupament multiplataforma.
És una mica aplicacions web, mòbil, una mica de tot. Un món molt masculinitzat, dius? Sí, encara sí. Anem mica en mica millor, però falta molts referents, falta molts referents, falta visibilització a les dones que hi som. Quin tant percent de dones o de noies esteu estudiant això?
Els estudis són molt diversos, depenent d'on ho facis. Jo quan estava al grau mitjà érem unes 6 dones en 6 classes, de 20 persones cada classe. És un percentatge molt petit encara. Molt baix. I el món professional també es veu fora de les aules?
Sí, no tant, jo crec, perquè depèn també del que estudis. A Engineria jo crec que a poc a poc van augmentant el percentatge, però formació professional pels estigmes que es té encara és molt baixa el percentatge. Doncs, entre altres coses, per això també es premien Dona Estic 2025, que insisteixo que han reconegut 12 dones i dos projectes pel seu talent Impuls del lideratge femení en l'àmbit tecnològic i digital.
defineix-me això que està estudiant, que és un llenguatge molt modern, un llenguatge que dius que està estudiant i la majoria de gent et deu dir, Lua, i això què és? Doncs mira, els últims estudis que he fet es basen en entendre com es planteja un desenvolupament, quines fases té el desenvolupament i...
com posar una idea que tens al cap a codi. Ja pot ser una aplicació web, una aplicació mòbil, coses més específiques, perquè jo per exemple també he fet una mica de robòtica, llavors comunicació amb el robot des d'un ordinador extern... Al final el que fem és programar-hi que té una utilitat. Llavors el que t'ensenya la formació sobretot és aquesta idea que tens al cap d'un programari que vols fer, com posar-la en marxa.
Per tant, tu treballes en tecnologia, amb la creació d'espais web, amb les aplicacions, diferents aplicacions. Tu, precisament, per aquí va el tema, perquè l'UATRE-20 va cursar el segle formatiu de grau superior a renda suplement d'aplicacions multiplataforma a l'Institut Tecnològic de Barcelona i vas haver de presentar un projecte. El seu projecte és desenvolupar un sistema d'acreditacions en l'àmbit de la formació professional amb la infraestructura del blockchain europea, un projecte innovador en torn de la identitat digital sobirana.
I ara et diré, Lua, tradueix-me això. Primer de tot, què és i com se't va ocórrer fer això? Això, més que ocórrer amb mi, va ser una proposta que va fer l'apartat d'innovació del centre. Hi ha una sèrie de professors que es dediquen a presentar certs projectes. I a mi m'ho van proposar d'implicar-me en aquest projecte i vaig dir, no sé què és. Jo al principi tampoc sabia què era. O sigui, estaves com jo ara mateix. Sí. Val.
I va haver-hi una entitat, una empresa que va participar en aquest projecte que ens va fer al principi una formació de què és el que volia dir el que estàvem fent, perquè és una cosa molt gran i no en teníem ni idea. Al final, el que hem fet és digitalitzar un procés que dius, bueno, digitalitzem moltes coses, quin mèrit, això!
El problema és que són títols de formació professional, és un títol acadèmic, és un títol que hem de poder fer que no es falsifiqui.
I per això necessites una sèrie de tecnologies molt complexes perquè realment el títol que presentes es pugui verificar i certificar que realment és veritable. També vam fer, perquè clar, això ara ho pots fer, o sigui, truques al centre on aquesta persona diu que ha cursat, escolta, aquesta persona ha cursat aquest grau i et diuen sí o no. Però el problema d'això també és que estem afegint molts passos a un procés que podria ser molt ràpid i...
Per altra banda, l'UA també agilitzaria o acceleraria el procés, m'imagino, o no, d'entrega d'aquests títols. Passen anys i anys abans de rebre un títol universitari, que és molt car, arriba anys molt tard els títols de l'ESO, batxillerat, de formació professional, triguen molts anys. Això també permetria a algú, en aquest cas, que acaba amb l'assignatura del Ministeri, del rei també, agilitzar una mica aquests passos o no?
Sí, sí. Al final el que fem és donar-li el control del títol a l'estudiant de forma digital. Què vol dir això? Quan s'emet el títol ho decideix l'estudiant. L'estudiant és el que sol·licita el títol i automàticament se li afegeix a la seva cartera d'identitat digital aquest títol que vol.
I llavors, a l'hora de presentar-lo, l'entitat que li està demanant aquest títol no necessita corroborar amb cap altra entitat que aquest títol és fiable. Només amb la propietat del títol es pot verificar que aquesta persona té aquests estudis. Perquè, a més a més, parlem dels títols emesos a partir de... Ja no dels títols emesos fa anys, no? No, no, això ja no. Sí, estem proposant una forma nova d'emetre títols.
El sistema permetrà això, la missió de diplomes de formació professional a petició dels estudiants mateixos o la verificació per part d'una entitat externa, com deies, les empreses. També participen en esdeveniments organitzats al centre per fomentar la cohesió i orientació d'altres estudiants. Escolta, i quan et diuen això, escolta, mira, Lua, que hem d'agilitzar això perquè no es falsifiqui, perquè sigui més ràpid a l'hora de rebre el títol físic dels teus estudis,
I tu què fas? Com ho desenvolupes, això? Com li dones el cap per divers? Com ho farem, això?
Doncs primer va ser un procés d'entendre què volíem fer, perquè al final són moltes paraules que jo no tenia, que és el blockchain, que és EPSI, EPSI és la infraestructura de serveis de blockchain europea, però a mi em deien tot això i em quedava una mica igual, no sabia què volia dir. Llavors al principi va ser un procés de formació de què és el blockchain, la seva història, per què es va desenvolupar i quines aplicacions li volen donar ara a Unió Europea.
i en base a entendre això el que nosaltres vam desenvolupar al final és una cartera digital i el portal d'emissió de diplomes del nostre centre hem anat tan ràpid que hem arribat al nivell de desenvolupament de la infraestructura europea i no pot avançar més el projecte la infraestructura encara està pilot perquè és una cosa molt nova i no es pot implementar ara mateix perquè no dona el desenvolupament hem arribat al mateix desenvolupament que la infraestructura
Però tu això ho has de desenvolupar d'alguna manera, sigui amb un web, una aplicació, etc. I en el moment de dir, faré una aplicació que contactarà amb el govern o contactarà amb els centres, amb el Departament d'Educació, com ho faràs, això? Perquè això és un projecte o ja funciona?
Això funciona el pilot que hem fet. I com ho has fet? Explica'm el pilot. En base del que vam fer és un portal web que seria propietat del centre, que seria on entren els estudiants per demanar els seus títols. Després té una aplicació mòbil que és on l'estudiant guarda els seus títols i on els demana.
I després una rèplica d'un portal d'una empresa fictícia que és on presentaries els títols. Llavors el procés era que l'estudiant escanejava un codi QR del portal del centre, el portal del centre li generava aquesta credencial que és el diploma i li enviava el mòbil. Llavors ara l'estudiant ja tenia el diploma. I l'altre cas d'ús és presentar el teu diploma. Llavors anaves al portal de l'empresa, escanejaves un QR, acceptaves compartir...
el teu diploma i l'enviaves. I això es farà realitat? Això, la idea és que sí, òbviament. Després de tot el curro que hem fet, és la idea que es pugui implementar. És un treball individual? No, va ser un treball grupal. A part, amb una empresa, una start-up d'aquí de Barcelona i dos companys de classe. I el premi te l'emportes tu, per això?
El premi no és només pel projecte, és per tota la meva trajectòria acadèmica que porto, tot el que he fet. Al final he estat en moltes iniciatives també. A veure, explica'm això. L'Institut Tecnològic de Barcelona és un centre que neix de voler donar-li la importància que es mereix a l'AFP i llavors és un centre especialitzat de formació professional només de l'àmbit tecnològic.
Això és una iniciativa que és dels primers centres que es va fer, però ara a poc a poc s'està fent amb més famílies professionals. El que es vol és donar una formació de CP de qualitat i treure-li tots aquests estigmes. Llavors jo vaig acabar l'ESO. A on? On t'estudiaves l'ESO? L'ESO la vaig fer al Vilatgera. I la frase que més escoltava a quart d'ESO era, l'UAM, les teves notes, perquè vols anar a formació professional.
Treies bones notes. Treies bones notes. Clar, aquí hi ha un dels estigmes, no? Si treus bones notes, a batxillerat. Si les notes són justes, a formació professional. Però, clar, això ja els que ho impulsen són alguns instituts, alguns instituts, no dic tots, però alguns, des del departament de tot això, perquè sí, potenciar la formació professional i els graus mitjos i graus superiors, a la boca de molts, oh, fantàstic, però després us encaminen, els que teniu bones notes, a fer batxillerat i una carrera. Sí.
I això és així. Per tant, per una banda, és aquesta falsedat, aquesta hipocresia, millor dit, de dir, ui, ui, ui, sí, potenciem aquesta formació professional, però, escolta, els bons estudiants que vagin cap a batxillerat. És així, no? Sí, sí, actualment és així. A poc a poc es lluita, com tot. Anem intentant canviar-ho, perquè al final...
Jo crec que la FP és una altra via, com qualsevol altra, i no és que hi hagi vies millors o pitjors, simplement és que cadascú fa un camí per arribar on vol. I la FP és un d'aquests camis que pots fer. Tu ho tenies molt clar, pel que veig. Bon estudiant i tenies molt clar. Quan decideixes tu dedicar-te al món de la tecnologia? Jo tenia clar que em volia dedicar a ordinadors. Algú relacionat amb ordinadors, però no sabia què encara. I, clar, què passa? Si jo entrava a batxillerat,
Per mi era com si m'estic preparant un examen per entrar a una carrera, però no tindré informació de què vull fer després. I vaig dir, formació professional, què faré? Començaré a tocar coses, començaré a aprendre i començaré a saber el que m'agrada. I què deies tu quan et deien l'UA? No, no, tu cap a batxillerat, què els hi deies? Això em va ajudar una mica els meus pares, que són els que em van començar al final que jo el que havia de fer era formació professional.
i, bueno, vaig acabar fent que la meva tutora estudiés el que era formació professional, perquè no tenia molta idea, i quan va veure la possibilitat que tenia aquest món, em va dir, no, no, l'ho va, tira, endavant. Tira, tira, vés cap a... Però és que hi ha molta informació que es perd, i visibilitzem una part de l'EFP, però no tota. I has acabat, no?, el grau superior. I ara què estàs fent?
A la que vaig acabar el grau superior vaig començar a treballar jo. A on? A la start-up on vam fer el projecte. Ah, mira, et van clitxar, no?, ràpidament. I a què us dediqueu? Jo ara mateix m'he sortit del projecte fa no res.
però el que ens dediquem és una start-up de sostenibilitat que al final el que volem era crear un ecosistema de tema sostenible, perquè hi ha molt poca transparència en aquest món, tothom es posa l'etiqueta de sí, sí, jo soc molt sostenible, però no tens forma de certificar-ho això. Llavors el que fèiem eren uns rànquings d'ajuntaments, empreses i particulars, ciutadans,
de quants sostenibles eren. I això ho fèiem recollectant un munt de dades. I t'has sortit, eh? I processant-les. He sortit fa poc. Molt bé. Escolta'm una cosa, i tu el Premi Dona TIC 2025, un dia sona el telèfon, o qui truca, o qui... Com t'assabentes? Això va ser un dia... Estava a l'institut i em va venir el meu director de l'institut i em va dir, l'ho, t'has de presentar això. I jo, què és això? No, no, i em va començar a explicar...
però què he de fer? Em diu, no, no, tu tranquil·la, jo et faig una carta i graveu un vídeo amb la coordinadora d'innovació i la que porta les xarxes socials i l'envieu, i ja està, no has de fer res més. Passa el temps i un dia què?
I un dia em truquen i em diuen, la Griselda, que és la que coordina tot de vent. Em truca i em diu, estàs finalista? Vas demanir al Palau de la Música a les 5 aquest dia. I jo, ah, ni me'n recordava d'això i em vaig presentar. Sí que sabia que era l'octubre que trigarien.
però no m'esperava així acabar finalista i ja quan van dir el meu nom, estava jo assentada, va ser un event molt maco, estàvem al Palau de la Música, tot super maco, decorat, i de sobte arriba a la categoria d'estudiant de formació professional i diuen el meu nom. Em vaig quedar així?
No t'ho esperaves. No m'ho esperava. Vas sentir l'U atrevint her night, no? I vas pujar. No tenies ni el discurs preparat, oi, o no hi havia discurs? No hi havia discurs. Menys mal. Sí, sí. M'hagués quedat una mica malament. Doncs, i tu reps aquest... Això vas fa poc, no? Pocos dies. Sí, va ser a principis d'octur, el 2, crec que va ser. I tu surts d'allà amb aquest títol i dius, hosti, estic dintre les 12 dones i dos projectes dels Premis Dona TIC 2025. Gairebé, doncs, sense saber-ho. Sí.
Sí, sí, vaig sortir allà, no m'esperava. I a partir d'aquí, 2 d'octubre, fa uns dies d'això, has rebut alguna oferta ja? Escolta, anem a parlar-lo, que ha de ser bona. Vaig rebre una... El tema... Costa moure's en aquest sector, i més quan no tens experiència. Per molt que se'ns doni visibilitat i tal, entrar al mercat laboral ara mateix és molt complicat ser un júnior, que és algú sense experiència en el sector...
Llavors, bueno, vas rebent coses i et vas movent i a poc a poc vas fent el teu camí. Però és complicat. Quants anys tens tu ara? 20. I què vols fer tu? Com et veus d'aquí 10 anys o 5? D'aquí 10 anys... 10 o més complicat. Sí que et podria dir que jo em vull treure una carrera, però és per... m'encanta estudiar. I és algú que vull fer. I què vols estudiar? Per voler vull fer matemàtica computacional.
que és una carrera que es dedica a explicar les matemàtiques aplicades a l'entorn TIC, bàsicament. El que passa és que també vull treballar. Llavors, m'he plantejat treballar amb la carrera molt a poc a poc i mentre anar treballant. Anar treballant de lo teu. Del meu. Sí, sí. Doncs satisfeta i, a més a més, supercontenta de rebre aquest premi, no? Qui és el primer que et felicita quan baixes de l'escenari? Els meus pares. I què et diuen?
Estava molt orgullosa de mi. Al final jo m'he fotut un curro important. Evidentment. I els que et deien l'1 a l'1 a fes batxillerat t'han dit alguna cosa ja o no? No. No, eh?
Però des d'aquí els dic que em vau fer plantejar-me moltes coses i segurament no hagués acabat a FP si no m'haguéssiu fet plantejar-ho. I us ho agraeixo molt. Doncs sí, senyora. Doncs l'Ua Trevín Ernaiz, Vilasarenca, orgullosíssims que, home, Vilasarenca, que hagis rebut aquest premi Dona Tica 2025. Conecies els altres finalistes del teu... No.
No, eh? I d'algun estudiant tics de doctorat, també hi havia d'iniciativa referent empresarial, coneixies algú? Sí que coneixia una iniciativa que era la d'Hipàtia. Ah, associació Hipàtia Mars, eh? Amb la iniciativa Missions Hipàtia. Doncs la tecnologia és el teu. Quan vas tenir el teu primer ordinador? El meu primer crec que va ser... No sé si va ser amb 10. És que vinc de casa informàtica també, el meu pare era programador.
T'ha vingut d'això, no? No, no és d'això. De fet, abans li tenia bastant rebuig. El meu pobre pare m'intentava ensenyar i no ho podia. No? I en què moment fas el clic i dius, hòstia, això sí que m'agrada? Doncs va ser amb una optativa que vaig tenir a l'ESO, al Vilatgera, de robòtica. A la segon d'ESO.
Ostres, i el professor sap que gràcies a la seva matèria et dediques a això, no? Escolta, i quin plan tens algun dia? Què t'agradaria inventar en el món? Perquè es diu, els que no sabem res d'això diuen, ja està tot inventat. No està tot inventat, no?
No, al final la societat canvia i les necessitats que tenim també. Sempre hi hauran coses per inventar. Sí? Tens alguna cosa així a casa que facis així? Em tens llibre o no? No, de moment no. Perquè ara m'estic sentant en aprendre tot el que pugui i d'aquí mirar què vull fer.
Doncs, Lua Trevín, Hernández, moltíssimes gràcies, moltíssimes felicitats per rebre aquest premi estudiant TIC de formació professional dins d'aquesta categoria d'aquests 12 guardons premis Dona TIC 2025 i moltíssimes gràcies per venir-nos-ho a explicar. Gràcies, Lua. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi bé. Arribem a les 11. És temps de notícies. Ens les porta, ens les acosta Robert Matà.
Les notícies de les 11. No contacte amb la informació des de demà fins al 2 de novembre. El cementiri de Vila-Salemar romandrà obert ininterrompudament en l'horari de dilluns a divendres de 8 del matí a 6 de la tarda. Als caps de setmana del 18 i 19 i 25 i 26 d'octubre l'horari serà de 8 del matí a 3 de la tarda.
mentre que al cap de setmana de l'1 i 2 de novembre l'obertura s'ampliarà de 8 del matí a 6 de la tarda. Entre les actuacions previstes es repararan amb morter de calç les zones malmeses de la fila de Sant Carles i es repintarà l'entrada antiga, tasques que havien quedat pendents de l'any passat.
L'1 de novembre s'habilitarà un servei gratuït d'autobús per facilitar els desplaçaments fins al cementiri municipal. El servei serà directe, sense parades intermediàries, amb sortida i arribada a la plaça de l'Ajuntament i al cementiri. La primera sortida des de la plaça de l'Ajuntament serà a les 9 del matí, amb expedicions cada hora fins a les 2. I des del cementiri la primera sortida s'efectuarà a dos quarts de 10 del matí, també amb freqüència cada hora fins a dos quarts de 3 de la tarda.
Israel i Hamas han materialitzat l'intercanvi de captius aquest passat dilluns, l'intercanvi que recull el pla de l'alto al foc a Gaza, mentre que Hamas ha alliberat els vint hostatges israelians que continuen vius després de dos anys de captiveri.
Israel ha donat l'ordre de posar en llibertat gairebé 2.000 presos i captius palestins. Centenars de familiars els han esperat durant hores a Gaza, a fora de l'hospital de Nasser, a Can Llunis. Per ara han arribat una desena d'autocars en captius que han estat rebuts per la multitud. S'espera que n'arribin més en les properes hores. Tanmateix Israel ha donat per acabar l'alliberament dels captius i presos palestins i assegura que ja són els seus destins respectius.
L'expresident de França, Nicolas Sarkozy, entrarà dimarts 21 d'octubre a la presó parisenca de la Santé per complir la condemna de 5 anys a que va ser sentenciat en relació amb el finançament LIBI de la seva campanya de les eleccions presidencials de 2007. Nicolas Sarkozy, declarat culpable d'associació il·licita,
Es convertirà d'aquesta manera en el primer ex-cap de França a anar a la presó després d'haver comparegut a primera hora de la tarda aquest dilluns davant de la Fiscalia Nacional Financera en què ha conegut la data i el lloc on complirà condemna. L'ex-president de França entrarà al centre penitenciari dimarts que ve tot i haver apel·lat la sentència dictada en primera instància pel Tribunal Correccional de París fa 18 dies.
El polític conservador que va exercir de president de 2007 a 2012 va ser condemnat el 25 de setembre per conspiració per delinquir en permetre que els seus col·laboradors sol·licitessin el règim de Muammar al-Gaddafi, finançament il·legal per la campanya presidencial que li va obrir les portes de l'Elisi. El Tribunal va justificar aquesta mesura en el cas de Sarkozy de 70 anys per l'excepcional gravetat dels actes comesos per un líder polític que llavors aspirava al màxim càrrec de la República
Jordi Trias torna al Barça. L'ex-pivot es reincorpora a l'estructura de la secció per assumir funcions de suport esportiu i institucional. El seu darrer vincle amb el club va ser el 2017, a les files del Barça B, on Trias va ajudar els joves Valors Blaugranes en els darrers moments de la seva llarga i reixida carrera esportiva.
A banda del Barça, on va jugar de la temporada 2004 fins a 2009, l'exjugador també va militar a les files del joventut al Manresa, al Girona i a l'Andorra. A les 12.09, contacte amb la informació.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sant. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sant espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar. Protegeix els infants del fum del tabac.
Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon. Tu sabies que el germà de la Laia patia assatjament escolar? Ah, sí? I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'USAP.
La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
11 i 5, gairebé 6 minuts del matí. Això vol dir que dimarts toca la tertúlia i això vol dir que aquesta hora saludem, com sempre, a l'amiga Mar Vilamajor. Mar, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia a tothom. Què tal, com estem? Molt bé, i tu? Molt bé, preparats per una tertúlia més. Com ens agraden les tertúlies. Ens ho passem molt bé. I tant, i tant. I a més, tothom sempre em diu, ai, són molt divertides.
És que són molt divertides. Escolteu, tema avui damunt la taula. Què poses avui damunt la taula? Avui parlarem de cuina. De fet, tenim la Maria Pilar molt contenta, perquè és un tema que li interessa molt. Doncs ara el saludarem i el saludarem amb ell. Exacte. Som-hi!
Vinga, Marc, què tenim avui? Com sempre, superben acompanyats. Tenim en Feliu. Bon dia, Feliu. Crec que no se t'escolta molt bé, Feliu. Aviam, aviam, aviam. Bon dia, Vilassà! Ara sí! Quin Vilassà!
Tot bé, Feliu? Sí, tot bé, estupendo. Ara, Feliu, et estava explicant el tema de les pluges, no? Pensa que en Feliu, a dos quarts de sis del matí, a corria per Vilassar, a posar-ho tot, eh? Però en Jaume ja hi era, eh? Sí, sí, ens hem creuat. Vaig a saludar, vaig a comprovar, t'ho he dit, Feliu, vaig a comprovar que ho hagis col·locat tot bé. Sí, sí, sí. Els carrers, els bancs, els bars, les taules... Hi havia un que fallava un amic, però ja he vist que hi havia la brigada i ho acabaven d'arreglar. Tot bé.
I què fas tan aviat de peu, ja? Anem a fer la volta amb la senyora. Primer vaig a buscar un cafè amb llet per la senyora a la barretina. I un per mi. A la barretina perquè és on vaig. O sigui, vas a buscar dos cafès amb llet. Dos cafès, una barreja i una altra barreja.
Perquè barreja és una cosa, però un cafè i llet també és una barreja. I tant. I llavors, acabem, sortim i anem a fer la volta per tot el poble, com diu en Jaume. Com diu tot el poble, vol dir tot el poble i part de Cabrera i Premià, també. Sí, bueno, i Cabrils. I l'estat Cabrils-Cabrera. Volta extensa. A Premià no hi arribo. I això a quina hora, si podem estar bé? No, no, tard.
Tard, tardíssim. Què són, tard? Dos quarts de vuit per tu, tard. Això el dia que m'he adormit, potser sí, que són quarts de vuit. Perquè jo no l'he trobat d'algun matí. Mira, normalment a les sis en llevo. A les sis? Sí, a les sis. Ell s'aixeca amb el gall, saps? Com el gall. Canta el gall i en Feliu... De fet, és ell el que fa cantar el gall. Tu, canta, que jo m'he aixecat. Li estiro la cua i a veure... En Feliu en tenia, eh? En Feliu en tenia de galls i gallines. Tenies gais?
La meva tingut. I tant, i tant. I un burro. I un burro. I vens. Carai. I pedells. Conills. Ai, conills. I rates. Ai, no. Ai, no. Perquè en tallar menjar hi van...
Les rates no, les rates no ens agraden tant. No, no, no, és el meu animal fòbic. No vas confondre mai cap rata amb cap conill, no? No, perquè aquelles tenen la cua llarga i el conill té la cua petita. Ah, de la cua petita de dos pams, sí. Els conills després te'ls menjaves?
Jo els venia... Els matava i els menjava. Jo de petita tenia un conill i no he tornat a menjar mai més conill des de llavors. Doncs mira que són bons, eh? Doncs no ho sé, no ho sé. Avui ens en podia cuinar explicant com es cuina un bon conill. És veritat.
Sí, bueno, mira, el poses a la paella. Sí, home, clar, hi ha alguna cosa més, no? I la Maria Pilar, la Maria Pilar com està? Bé, bé, molt bé, bon dia a tothom i molt bé, molt bé. Jo no us parlaré de conills i de cuinar conills perquè ja sabeu que no és lo meu.
No ets molt de carn, tu? No, jo no menjo carn, sóc vegetariana. Ah, d'acord, per això no ets tant de carn. Molt bé. I l'Aurora? Jo sí que menjo carn. L'Aurora s'hauria de costar una miqueta el micro, eh? Això sempre li passa a l'Aurora. Està a casa la veïna. Per què? Si tinc el micro bé. Ara. Mira com estic jo, Aurora. Sí? Més o menys, Aurora. Ara, ara. No, sí que menjo carn. Menjo de tot.
De tot, dieta variada. Dieta variada. Sí, sí, sí, procuro, procuro. Si faig verdura, faig pasta, faig legum, o sigui, a vegades m'ho barrejo, eh? I faig sopes amb tot barrejat, molt bones. Me les va ensenyar una filla meva. Jo no he sigut mai bona cuinera. Han alimentat tots, els quatre, s'han fet molt grans.
Però no puc benagloriar-me de bé. Ha estat hores fent ni calalots. El que faig són les croquetes de Nadal. No m'ho recordi. Bueno, ja saps el que diuen. Cadascú fa el que pot amb el que Déu li ha donat, no? De cervell, per això. Perquè de menjar se't te'n pot donar molt, però si no tens ganes... Aurora, que em truca la veïna que surtis de casa seva i t'acostis al micro que no et sentim bé. No pot ser. Va sent com passes enrere. Acosta la cadira. Aurora, acosta enrere. Però què vols amb el micro? Ara! Ara!
Ara! 25 anys a la ràdio i encara li hem d'explicar això, eh? I la Maria Rosa, que està molt callada. No, bueno, he donat clar... Peu perquè pel reu. No, bé, a mi m'ha agradat molt cuinar. M'agradava molt abans quan tenia tota la família i ara, per mi sola, acabo viat.
vull dir, busco el més pràctic allò que ho puc fer ràpid i si em pot quedar per demà una mica ja ho deixo quan faig, no sé, brous o coses aquestes però sí, m'ha agradat, la cuina m'agrada força i no em fa mandra fer-me coses per mi però no em faig elaboracions ni canelaons ni per mi sola no me'ls faig, me'ls compro fets i estan molt bons per tant, només plats elaborats quan hi ha família o quan hi ha gent a casa si no, s'ha de fer plat bàsic, senzill
No, jo no. Jo si estic sola, no, no. Lo normal, eh? O et faràs un caldo, et faràs alguna cosa, però normal, normal. Verdura, molta verdura i molta fruita. Soc de verdura i fruita, jo. Escolteu, parlant de menjar, és que jo encara no he esmorzat avui. Us vaig escoltant, però deixeu-me anar a esmorzar. Marement, he d'haver esmorzar el primer de tot. Sí o no? Sí, el primer és un bon esmorzar. Jo sóc a esmorzar quan puc.
Perquè seria molt lleig començar aquí menjant a l'altra part. No, això tampoc. Mar, tot teu! Gràcies. Ara estàvem parlant abans de començar Tertúlia i el Feliu ens deia que avui li toca cuinar. Sí, sí, sí. Bueno, com cada dimarts, que el tenim establert cada dia un diferent de casa. Ah, molt bé. Avui em toca a mi...
Un telèfon. Ai, sí. Maria Rosa, el telèfon. No passa res, tranquil·la. Tot sigui això en aquesta vida. La paguem i ja està. Em semblava que l'havia parat. A lo millor no ho fas bé. Coses del directe, no? Sí, sí, això ja se sap. Jo diria que l'havia parat, però no... És igual, ja està. Suposo que l'havia parat. Ara ja està. Jo el dimarts em toca mongeta tendra, patata bullida i un bisteguet que fem de vedella, de culata, si pot ser.
I a darrere, avui toca mató, tinc. Perquè jo no puc menjar massa sucre, doncs a vegades meixo un tallet de mató, o sigui una poma. La poma és la meva base. Així estàs tu, que sembla que ets una pometa, a la teua edat. I així ho fem a casa, cadascú té la seva feina, la meva senyora ajuda tothom, i entre tots ho fem tot.
Molt bé. Clar, perquè tothom ha de col·laborar. I tant. Compartiu feina. Exacte. No fem res d'extrem. No, no. Bé, tu ja t'has hagut... No has necessitat reciclat. Perquè, clar, ara avui en dia, clar, hi ha moltes parelles joves que han de demanar...
Doncs que col·laborin les parelles, perquè no era una cosa habitual. I tu veig que això ja ho tenies integrat, veus que bé. Falia una pregunta. I la patata munteta tendra no poses una ceba? No. Sempre. No, no. I sense sal?
No, jo sense sal, però la ceba sí. No, no. Jo ara me l'he deixat l'olla del vapor amb una ceba fresca, nova. Sí, sí, sí. No antiga, de les noves, eh? I l'he deixat allà, que s'està estocant. I m'ha ninat. No, ara ja l'he tret del foc. Ara quan arribi posaré les mongetes i la patata, però al favor de la ceba, oh, que bo. No. A la ceba hi ha una dita que diuen el dematí és hort.
Al migdia plata, i a la nit mata. Sí, és veritat, això també ho diuen del... És un dit, és un dit. Això també ho diuen del meló. És una mica indigest. Sí, i del meló també ho diuen, i és veritat que la seva a la nit no és bona. No és bona, no. Li dono la raó. Jo per això vaig tastar-ne un dia...
i em va fer un rebombori que es diu... I vaig dir, però s'ha acabat la ceba. I una altra cosa de la ceba que potser la gent no sap és que no es pot guardar a la nevera una vegada tallada. Ah, no es pot guardar? No, perquè la ceba té unes propietats que és antibacteriana. Ja sabeu que a vegades, quan els nens tenien dos o estaven constipats, els hi posava la tauleta de nit perquè treu una substància per mactar els bacteris i això ho fa quan està a la nevera, absorbeix tots...
La resta del que hi ha als aliments. Ah, no ho sabia. I llavors no s'ha de guardar. Jo ho dic perquè segurament la gent no ho sap, tallen la ceba... Jo he guardat molta ceba de nevera, eh? Sí, jo també. Jo també, nena, al llarg de 88 anys. A partir d'ara, que ja ho sé. No, no passa res. Una altra cosa que la gent suposo que tampoc sap, perquè hi ha molta gent que ho fa, és congelar el julivert.
No, el julivert no. Sí, el julivert quan s'obre el posen al congelador i no es pot congelar, hi ha molta gent que ho faci. És que perdi vitamini. No, perquè perdi, perquè quan està congelat treu una substància que és molt tòxica, que a veure, per posar una mica de julivert tampoc passaria res.
Treu una substància, no me'n recordo ara del nom químic que té, que és molt virinosa. Llavors no es pot congelar, però hi ha molta gent que el congeli als restaurants i als hotels. Les picades les tenen al congelador, no les fan al moment normalment. Però, clar, en poca quantitat no t'intoxicaràs. No passa res, clar. Però no val la pena anar, perquè si ho fas sovint, clar, mica de mica no t'intoxiques, però no és bo.
Jo el que sí que s'han dit sempre és que l'arròs un cop cuinat no el pots guardar tampoc a la nevera. Ni l'arròs ni la patata. La patata tampoc? No, doncs. Res que tingui fècula. Perquè té molta aigua, a més la patata, i es fa molt bé. I congelar-la tampoc. Déu-n'hi-do. Jo la patata saps com a vegades em faig alguna més però sense pelar.
Ah, això. I llavors aquesta la guarda la novia. Sí, aquesta sí que es pot guardar. Quan haig de fer verdura, n'agafo un ou dos sense parlar, per si em vull fer una amanida o alguna cosa, i aquestes sí, les que he estat amb la pell, les deixo darrere. Si no està tallada, sí.
Mira, jo vaig viure quatre anys en un pis d'estudiants i us hauria agafat algú, eh, veient les neveres dels fills d'estudiants. No, no, no. A mi no, perquè jo deixo que tothom faci el que vulgui. Tu veus a casa les meves filles com ho tenen, jo, ni obro la nevera. No ets la típica mare que baila obres, no? No, mai, mai. Ui, jo seré així. No. Zero dubtes. Però mai, eh.
No, jo tampoc, eh? Mai, no? Jo també sempre deixo que tothom mengi el que vulgui, l'únic que fa és recomanar el que considero que és saludable. Deixar sempre, però... No, jo saps què faig quan arribo i mengem, fem un dinar, sempre dic que bo que està, que bo que està, i ja està, adeu, guapos, patons, me'n vaig. I sóc la dona més feliç del món. I si està dolent? No, normalment no està dolent. No t'ha passat mai que diguis, ostres? No.
Això no hi ha qui s'ho mengi. No, no, no. Perquè jo he cuinat cada joia, que Déu-n'hi-do, eh? A mi m'agrada molt cuinar. M'entretén moltíssim. Sí que és veritat que em falta bastant coneixement, però a poc a poc vaig fent coses... I és la manera. Sí, vas aprenent. Però la cuina, a més, té un component que és molt important. És l'efecte que li poses, la qualitat que li poses. Té un...
El cuinar pels altres també és una cosa molt afectuada. Ho fas perquè gaudeixin, transmets salut, benestar, joia de menjar, plaer... No sé, la cuina és que és màgica. La cuina té un component màgic, per mi, eh?
I sempre m'ha agradat molt. Ara ja fa molts anys que estic sola, perquè els meus fills ja estic divorciada, però jo cuino per mi cada dia i disfruto una barbaritat cuinant. I cada dia em faig coses elaborades i diferents, perquè a més els que no mengem carn hem de posar molta imaginació per adquirir...
amb el llegum i amb el cereal alcològic, natural, la proteïna, jo cuino coses molt elaborades i que m'encanten. A més, Maria Pilar, si ets vegetariana tampoc menges peix, entenc. Sí, un cop o dos a la setmana, sí, peix blau, eh, només. Peix blau. I el que és petit, perquè el que és gran també està molt contaminat de mercuri, tot el que és el bacallà gran. No, perdona, el bacallà és l'únic aliment, mira, que això ho dic perquè ho sàpiguin també.
que no es contamina de mercuri. Em referia a la tonyina, al salmó aquest de viver, tot el que és peix de viver jo tampoc no ho menjo. Perquè, bueno, els hi posen també molta cosa...
I no ho menjo. Però un cop a la setmana si hi ha el barat, que per cert el barat és el peix que té més omega 3 de tots els peix blaus. És boníssim. És el millor de tots. És peix blau. Sí, i el boqueró o la sardina també. Sí, sí. Però és l'únic, un cop o a la setmana, o si va al cap de setmana a comprar peix, però si no, no, tot el més no.
Clar, per això has de tenir moltíssima imaginació, és el que tu dius, no? Bé, més que imaginació també... Bé, ganes de fer-ho, clar, perquè si unes hamburgueses de mijo, de quinoa, tot això, s'ha d'elaborar, vull dir, s'ha de fer tota l'elaboració i és una mica... però a mi no em fa cap mandra. I a casa teva també són vegetarians? Sí, als meus fills ja no els hi vaig donar tampoc carn.
I els dos, a més, són uns cocinites. La meva filla, bueno, menjan, i el meu fill també, i tampoc no mengen carn, peix també, sí, però tampoc mengen carn i també disfruten molt cuinant. La dona del meu fill també és molt, només mengen coses també ecològiques i tot. No, amb això ho han après. No sé per què, perquè podria ser al revés, no?, que digués, ah, doncs mira, però no, però no, tampoc no en mengen, no.
I quin diríeu que és el vostre plat estrella? Va, Maria Rosa, comencem amb tu. El meu plat estrella. El plat que et queda millor, el plat que dius... Ah, el que em queda millor a mi. Sí, amb el que impressionaries a tothom. Bueno, això depèn del dia, eh? Perquè a vegades el que et queda millor, el dia que vols quedar més bé, no et queda. Però ja et pot passar, eh? Sí, sí. Però...
Els macarrons m'agraden molt. Som molt elaborats, necessiten molta feina, per això no els faig estar que si no tinc gent per mi sola no me'ls faig, però els macarrons m'agraden molt. Amb carn picada? Amb carn picada. Amb el que sigui. O trossets de pernilet, o trossets de tocino...
Una altra vegada. Una altra vegada. Algú truca. Al final prohibiré que entrem mòbils d'aquí, eh? És que ja no ho porto. Perdoneu, eh? No, tranquil·la. Perdoneu, però això era... Si he pres les pastilles del dematí. Estàs perdonada. Que organitzada, un munt de recordatoris. Un munt de recordatoris, sí. Perquè soc molt despistada, la memòria la tinc molt despistada, i la meva filla se't preocupa molt. Jo me'ls he pres.
Estàvem preses. Estàvem amb els macarrons i ara estàvem dient que li poses carn picada, pernil... Ah, sí, pernil o trossets de panceta o torcino i també a vegades li poso. Però a mi el plat que més m'agrada, perquè a més amb un plat en tinc prou, és els macarrons. I si em faig per mi, no em faig per un dia. Ah, clar. És un plat que sempre el tens a punt.
Molt bé. El tinc a la nevera, per això el que em queda. El tomàquet el fas tu també.
No, bueno, sí. No el compro mai d'allà on el ratllo. O sigui, no m'agrada. O sigui, no m'agrada mai, eh? O sigui, jo el ratllo. Compro tomàquet de dret, el ratllo i el faig jo al moment. I què més li poses? Tomàquet, ceba, li poses... No, ceba no. Ceba no li poso mai. Jo tota la vida ceba, primer de tot. Jo també. Una mica d'all li poso. Ai, tomàquet... I oli, clar. I hi ha alguna mica de pernilet.
pernil o panceta o... El que tinguis de carn. El que tinguis a mà. I m'he quedat molt bon, sí. Ai, el Feliu se'ns adorm, eh? No, l'ull aquest que em pica. Ai. Aquí m'ho rasco. Però això m'ho rasco. No, no, ja passa això.
I tu, Feliu, ets de macarrons, també? O quin diries que és el teu plat d'estrella? No em puc menjar. No em pots menjar macarrons? Pasta, no. No, perquè té molt caraboy. No em puc menjar. Té molta glucosa. Això no vol dir que el dilluns fem brou, brou, fem un brou, com cada dilluns, i a mi em posen uns quants... Galets. Galets o... O que sigui. O que sigui la sopa. Que demà també em menjaré.
perquè el que va sobrar de dilluns el posem a la nevera, com que és brou i es conserva bé, doncs demà tots menjaran macarrons, jo menjaré aquesta mica de caldo que ha sobrat amb quatre calets. Molt bé. I a darrere un platet de xampinyons. Ostres, tu! Així, laminats, amb una mica de carn de tocino. Com us poseu les botes de Can Feliu, eh? No, no, és natural.
És natural, una cosa natural. I tant, i tant. Cada dia tenim establert un d'això, és un menú. Quan vulguis portar-nos carmanyoles... Embrotaria amb el taulell. Has de portar el foc per escalfar-lo, també.
No, vull dir, fem això, que tenim establert, per exemple, el diumenge jo menjo llenties, mengem tots llenties, i un tros, una cuixa de pollasta, per exemple, a la planxa, o no, entre cuix, allò que fan, desossat, o el desosso jo,
ho fem a la planxa i ja està. Per dinar, tampoc hem de fer grans menjors. Menges molt bé, Feliu, menges molt bé. No, normal. Sou molts, Feliu? Ara, actualment, som quatre. Dos nois, la meva senyora i jo. Algun dia som tres. El noi, el petit, el noi petit, que dic jo, que ja té 40 anys, la meva senyora i jo. I ara diumenge, potser serem una mica més, ja ho veurem.
Això depèn de la trucada. Depèn. Depèn, depèn. Però sí, sí, això és així. Ara, jo, d'elaborar menjars, no. Però de fer botifarra, sí. Això, això, això. Moltes. Sobrassades, sobretot, també hi he fet moltes. Com es fa una botifarra, Feliu? Amb carn. No, es fa... Mira, la sobrassada es fa amb panxeta, que se'n diu, o cançalada viada, papada de porc,
o la cancel·lada del coll, es pica ben finet, això sí, n'hi ha que ho fa més gruixut, però si vols fer una sobrassada així pastosa, la fas amb un trinxat que quedi ben fi, llavors així poses pebre vermell, pebre negre,
Pebre jamaic, o pebre d'olor, pebre d'olor o pebre de jamaic, després hi poses sal, no massa amb excés, és salat, i llavors ho pastes com si pastessis pa, però ho fas. Ara ho fan amb màquina. Jo ho feia a mà.
Vinga, anem i anem, que costa molt, perquè és fort, això queda fort. Llavors s'emboteix, emboteix, sigui prim o sigui cruixut, de vent, i llavors es deixa penjar,
Es pot menjar quasi enseguida, perquè el pebre vermell i així ja et donen el seu sabor, però potser més val deixar-ho curar una mica. Més val deixar-ho assecar una mica, curar, i ja està, aquí dins una sobrassada, com la de Mallorca. Ostres, tu. Fer la competència als de Mallorca. Aquí hauria d'haver vingut jo amb paper i bolígraf. Em havia fet molta. Patés.
El paté és molt senzill. Jo no soc massa de paté. Però el paté, agafes fetxa, no massa. Em fa una mica d'algúnia. No, no, agafes fetxa, fetxa per un quilo, per exemple. Fas tres quarts de quilo de fetxa i 750 grams de carn o de panxeta o del que sigui amb això.
Ho trinxes, però el fetge l'has d'escaldar. Perquè si no l'escaldes surt negre, surt molt, és molt sanguinós. Si l'escaldes queda allò rossat, queda aquella can rossada i maca. Això amb el fetge. Llavors hi poses els ingredients que vulguis, sigui orenga, sigui tot el que tu vulguis allà hi poses per donar-li sabor. I ja està. Llavors en pots fer-ne un pa i el fas al forn.
Ah, mira. També, pots fer-lo al forn, que llavors em diuen paté, que li deia paté brille, que si es queda més bé. És el pastellar, fa una mica de gelatina perquè quedi ben lligat.
I ja està, no hi ha problema. I si vols fer una cosa més original, que vols fer les quatre barres, agafes la pasta aquesta de carn, no de fetxa, no de carn normal, que es fa igual, i fas quatre ratlles al mig, i poses pebrot,
de color vermell, ho tapes ben tapat. És un artista, eh? I llavors, quan el talles, quan el talles, es surten les quatre barres. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. El paté de Sant Jordi. Sant Jordi. Pots fer-lo de moltes maneres. Cadascú té la seva manera de fer. I ara, maestrillo, tienes un libro. Sí, sí. Doncs la Convergència, a vegades em havien dit, porta-nos un plat de el que sigui. Jo els hi feia, amb embotit, els hi feia l'escut de Convergència. Mira, està bé.
Entrava el cuibi per fer les fulles de l'arbre, el cuibi, què més hi posava allà? Per fer l'arbre, així de color marrón, no recordo què hi posava, i llavors al fons tot groc, i les quatre barres al mig, llavors hi presentaves la plata i ja està.
Però això és tenir una mica d'imaginació. Molt bé. I ganes de fer-ho. I ganes de fer-ho. I ganes de fer-ho i temps lliure, clar. Home, tu feies... Estaves treballant a l'obrador i hi havia vegades que deies, va, m'han demanat això, doncs ho vaig a fer-ho. Clar, i tant. Buscaves el temps. Molt bon professional. Molt bé. I el bull, per exemple, el bull, el cap de jabalí...
Ui, el cap de jabalí. El cap de jabalí. El cap de jabalí era el ventre, el ventre de porc embotit. Versa santa. Sí. I aquí podies posar tota la llengua sencera al porc i tallar-vos i sortiria amb llengua. Tenim aquí una vegetariana que la Maria Pilastro una mica... A veure, la vida ja deveu de tot, no? Elles esperen això i ho fa molt bé, és fantàstic. I fer els fuets, fer les sacallones...
fer el pernil. En canvi, el pernil en dolç no l'havia tocat mai. No. Havia preparat per fer el pernil en dolç, però jo no l'havia tocat mai. Perquè anava a desfer algun porc en aquesta cuixa, me la desfas per el pernil en dolç. Que jo la tenia de desfer diferent.
Fins igual. Un altre cop el recordatori, Maria Rosa. Doncs jo l'apago, eh? Aviam, passa amb el mòbil, passa amb el mòbil. Deixa-ho ja la marca, potser no el deus apagar bé. Nino, nino, nino, nino, nino, nino. Aviam, aviam. És que vosaltres no ho veieu, però el mòbil va passant de mamma. Has de clicar a atura. Si tu cliques a jorna, tornarà a sonar. Has de clicar el petit, el que posa atura. El que posa atura. Que és en petit, a baix de tot de la pantalla.
Sí, no, però jo el parava per aquí al darrere. Ah, doncs així suposo que esteu a jornar. L'apagava bé. Sí, jo el parava pel darrere, eh? Per aquí al darrere el parava. Bé, no ho sé, mira. No havia passat mai, eh? No, no, jo tampoc ho entenc, dic, mira...
És la primera vegada, sí. Ara la qüestió amb l'embotit, sobretot, és mirar que sigui fresc tot. La carn ben fresca. Perquè si poses una carn una mica així, sortirà també una mica així.
Això, en canvi, la catalana és diferent. Com amb la verdura i amb tot. La catalana és diferent. Si la fas tipuntic, avui en dia es fa amb dues tonteries, però si volies fer la catalana tal com s'ha de fer, hi entraven nitrats, cosa que ara ja no s'hi posa, però antigament s'hi posava. Llavors, aquella carn que havies fet, la tenies a deixar reposar 8 dies.
tapada amb una tela. A cap d'huit dies allà s'embotia i es tenia de coure a uns 80 graus aproximadament, depèn de la peça, una hora, una hora i mitja, ja sortia la cant rosada i tenia aquell bus de catalana, que avui en dia s'ha perdut.
Avui en dia es fa... De qualsevol manera. Però allò es feia servir carn més madura. O sigui, més vella ja. Menys mal que es bulli a 80 graus, perquè a 8 dies allà hi havia una quantitat de microbiòtica. Tot s'ha de bullir, sobretot. Sobretot el que és cuit, s'ha de ser com la botifarra d'ou, també.
l'has de deixar coure el seu temps el seu temps i la seva deixances i fer-ho amb ous naturals no fer ous d'aquests de plàstic que dic jo o sigui amb un quilo de botifarres d'ous i t'hi caven mitja d'onzena d'ous com a mínim amb un quilo de carn o més i llavors deixar-la coure i pastar-la ben pastada ben treballada perquè si no queda ou per aquí o per allà i allò sembla un mapa amunt dic
M'has fet una classe magistral de botifarres. Sí, sí, ara ja estem preparadíssims. I són coses... I les botifarres de sang, les botifarres negres... I tot el dia estaríem aquí parlant de botifarres. I tant, el Feliu, ui! Home, això havia tocat molt. Ja, ja és l'oteu, clar. I la Maria Pilar?
Quin és el seu plat estrella? Doncs mira, l'hamburguesa de mijo. És una cosa que... La que sí? L'hamburguesa de mijo. Mijo és un cereal africà. Ah, sí, el mijo, el mijo, sí. A l'Àfrica és un... Mill, mill. I a més no té gluten, és un cereal que no té gluten i les hamburgueses és una cosa, bueno, deliciosa. També faig paters vegetals o, bueno...
empanades de verdura sí, no però les hamburgueses de mijo bueno, és una passada ara quan les faig aprofito si vénen els meus fills bueno, jo per mi també me'n faig però llavors ja em faig vàries i tots se les emporten i els hi encanten i bueno, els macarrons també m'encanten però clar, jo els faig amb bolets els faig amb verdures i també m'encanten els macarrons, sí els compro un sense gluten també
La pasta m'agrada molt, la veritat és que sí. Sí, a mi també m'agrada molt la pasta, però inclús si he fet un brou i que intento posar una mica de pasta, m'encanta. Sí, sí, a mi m'encanta, però sempre ho he fet sempre amb verdures. I amb la de xampinyons, on queda? Avui, perquè ho vaig fer ahir i me'n va quedar feta i la tenia a la novia. Què tens, pasta avui? Sí.
Amb què l'has feta? No, vaig fer un brou amb pilota, amb verba. M'encanta. El faig un cop, però hi va tocar. Vindrà amb tu avui, Maria Rosa.
Com no sortia al carrer ahir, em vaig anar perquè, clar, si fas un brou, has d'anar col·locant, ara toca això, ara toca la pilota, ara toca... I sí, sí, el faig de tant en tant, no crec que se'n faig molt sovint, però sí, de tant en tant, sí. Perquè si tinc molta pressa, agafo un caldo de crem i també poso una mica de pasta, vull dir que no. I a l'Aurora li he preguntat quin és el seu petestrella?
Ella ha dit que no és molt de cuinar. No, cap. Jo em truquen divendres a la nit o a mitja tarda i em diuen, mama, demà venim a dinar.
I em quedo amb el telèfon pensant que tinc a la nevera per tanta gent per tindre plat. I sempre acabo fent pasta. Puc fer una pasta de llaços, que queda molt bona, amb un pot directament. No pensis que em poso a pelar la verdura ni...
Les verdures de pot, eh? No, és sanfeina. D'acord. Si bulles els llaços i la sanfeina... Jo sempre li poso ceba, per això, al fondo. Una ceba petitona, que quedi tubeta. I llavors tiro la sanfeina i tiro els llaços quan estan bullits.
que no escorre gaire que quedi caldo saps què passa? que són petits perquè la nena té 7 anys i el nen en té 12 s'ho mengen tot amb una delicadesa que bona, jo penso més industrial no pot ser perquè jo no m'hi mato un altre faria la verdura poqueta poqueta poqueta jo vaig a sac jo avui tinc la feina però si jo me la tinc mai mai
Mai, perquè sempre tinc alguna cosa més per fer. És que m'entens? Sí, i tant. Si tens unes altres coses per fer, el menjar és molt important. A mi m'agrada, jo he menjat sempre, perquè sempre he tingut de vida de menjar. No un plat gran, eh? Mai. Poquet. Esmorzar bé, dinar, berenar i sopar.
Però reconec que la cuina, quan més ràpida vagi, millor. I això que s'està bé, la cuina. I això que diuen que és al revés, que cuinar és paciència i foc lent, no? I jo no en tinc. I tu no en tens, la paciència. I és ni mica. Doncs potser per això cuinar no és exactament el que t'agrada, no?
No, sí, perquè menjo molt bé. Sí, sí, sí. Li agrada menjar, però no li agrada cuinar. Són coses diferents, sí, exacte. M'agrada menjar, però poc. Jo si vaig a un restaurant i em posen un plat ple, ella ja ho sap, dic no, no, no, jo ha de ser una miqueta. I allò m'ho menjo molt a gust, ara que no em posin gran quantitat. Per nat i parta. No, no.
No, no és per no tipar-me, perquè em canso de menjar. I no, però bé, i tinc quatre fills, són quatre torres, i escolta, a mi tots els he criat jo i els he fet la cuina jo, vull dir que tampoc no ho deia que m'he fet tan malament, no? No. O i tant, que no, segur que no. Em passen un pa amb tots, imagina't.
Els has alimentat molt bé. T'ensenyaré la foto del meu fill. D'acord. Ui, que vas a buscar-la ara? No, no. No, i agafes el bolso. No, no, és que no és una foto. Ah, no és una fotografia, què és? Què m'ensenyes? El WhatsApp. Ah, el WhatsApp, el WhatsApp. D'acord. No, tranquil·la, tu fes. Jo vaig fent, sí, sí, tu ja me l'ensenyes. Ara que ve la castanyada, som de fer panellets aquí o què?
Jo no. I que no s'ha de guanyar la vida, el pastisser? Sí, i tant, però no hem fet mai panellets. Mai a la vida. No és algo típic fer panellets. Mai a la vida. Sobretot amb la canalla, quan érem joves, quan érem petits, ja preparàvem l'amella picada, els pinyons, el sucre, tot això, i ens posàvem tots a la cuina, tots.
I tots allà remenant i fent els panellets, que si ara se'ns cauran massa, que si ara no. Per cert, que tenia un oncle d'ells, o sigui, un cunyat meu, que és pastisser. I el dia que ho feia ell, eren boníssims. Els panellets eren boníssims. Ella confitia i ho feia molt bé. Ara no ho feia. Doncs, més o menys ens havien dit una norma.
Però fèiem la que volíem. La norma era... Passar-se-ho bé. Ara farem. La norma era passar-se-ho bé i disfrutar fent-ho. I vinga, i anar fent, i empastifar-nos les mans, i anar fent, i llavors és posar-los tots en una plata, posar-los al forn, que si és massa fort, que si és massa fluix, que tanca el foc, que no nictosis... És cremarant. Veus, avui no han sortit... Sí que han sortit bé. Vols dir? Jo me'ls menjaré. Ai, vols dir, vols dir...
Bueno, són una mica cremats. Però disfrutàvem molt fent-ho. Ara ja són grans i ho fem. I a més, tampoc em puc menjar jo. Això és una altra cosa. Però això s'havia fet molt. I castanyes, sobretot la castanyada. Les castanyes, clar. Halloway que diuen no.
Halloween? Ai, quina vergonya. Aquesta no es feia... Això no vol dir que algun nano de l'escola que havia sortit de moda sortís, volia disfressar i així.
Sortia de casa, feia una volta per allà davant de casa i es tornava a entrar. Si veia que venia alguna cosa, alguna persona, ja se m'agrava. No com ara, que es passegen per tot el poc. Això és terrible. És terrible, el del Halloween. Mira, jo la primera vegada, fa molts anys, que vaig anar a Nueva York, va coincidir que era el novembre.
I bueno, allò era una bogeria, però una bogeria, els aparadors, les cases, tot, les masques, tot allò. Jo pensava, realment ben bé són americans, perquè quina cotrada, allò a mi em semblava algo terrible. Bueno, doncs ara... No, no, i ens ha arribat aquí. I jo dius, bueno... Tot el que arriba a Amèrica, després acaba arribant aquí. Però terrible, eh? No, no, és espantós. Si em pregunteu a mi, jo estic horroritzada. Terrible, terrible. Jo visc al carrer dels Balcons...
I allò, el dia 31 d'octubre, és... És horrible. Bé, jo tanco la porta de fusta de casa meva perquè no em piquin. I no és que em piquin, és que m'aporregen la porta, que bàsicament jo penso que algun dia me la tiren al terra. I tot per quatre carmels, ja veus tu. No, no, però és que, a més, estan... Estan contentíssims. Tan antilatural.
Mira, és una cosa, jo també tinc la casa a pèl de carrer, i una vegada em van picar també uns anys, dic, a veure, carinyos, aquí hem de celebrar la castanyada, i heu d'anar vestits de castanyera i de castanyers, amb aquestes cares tan...
I es van quedar pobrets, anaven amb la mare i dic, mira, a mi em sap greu fer pedagogia, però és que em sap greu que es perdi la castanyada, tan maca que era. I tant. El pitjor de tot és que ara els pares es disfressen, també. Això ja no ho he vist jo, encara. Abans ja parlo de quan jo era xic.
Això quan venia no era per tots sants, però durant aquest temps ja teníem algú de nosaltres, el que fos hi havia un xicot valencià que treballava a casa d'uns de vins d'allà i ens buidava una carbassa o ens buidava una xíndria.
Llavors li pintava uns ulls una casa, li posava un estelme a dintre i ja fèiem això. Això també ho fèiem. Ho fèiem per espantar la gent, que tothom reia. Clar. Això és el màxim que havíem fet. Clar, i al meu carrer també ho fèiem això. Ara això sí. Hi havia allà un senyor que dormia així, un senyor gran, que sempre prenia i li fotíem un cordill a la gorra i quan es despertava jo et veies la gorra que volava. Pobreta.
Això ho feia amb la canalla. A vegades el dia que se'ns agafava anàvem a trucar a les portes. Jo això també ho feia, trucar a les portes i marxar corrent. Això qui no ho ha fet? Això és una cosa que vull dir que... L'Aurora no ho ha fet mai. Noia, ho sento. Aquesta tarda de nit quedem i anem a... Tarda de nit estic molt bé estirada al sofà. Doncs avui esport, esport. A córrer. Ja camino, ja.
Feia la canalla, venien, ja se sap, ja no em feien cas, la gent. Contàvem contes a la vora del foc, a la castanyada, no? Jo tenia un foc a terra a casa meva, jo soc de poble, teníem una a casa, i ens assentàvem allà a contar contes de por. Me'n recordo que la mama ens contàvem contes de por, coses que havien passat, que es deien, no? Hi ha gent de... Sí, però bueno...
però menjant allà castanyes i panellets. Heu portat molt de castanyes i de boniatos? Ah, i a mi és el que més m'agradava perquè la castanya no m'agrada. Jo també per això ho dic. Jo si no hi havia boniatos, si no hi havia boniatos, no hi havia castanyada. Jo m'ho compro per mi des de Castellzola.
Me'ls compro per mi un moniato i castanyes, i vaig controlant una mica de castanya i una mica de moniato. I a vegades penso, em farà mal, dic, bueno, com estic sola ja ho veuré jo demà. Abans hi havia, aquí no he viscut tant, però a Barcelona hi havia moltes castanyeres. I tant.
Jo no m'he fixat si hi ha en castanyera. A la Tango de Carles III hi ha una castanyera. I al baral de Locata també. Allà dalt de la grangeta del baral n'hi ha un... Allà també hi ha un xicotca.
Jo sempre anava al que està Eduard... No, com es diu? Ja l'estic liant. Eduard Ferrés, sí. Avinguda arquitecte Eduard Ferrés, no? Sempre anava en aquell. Perquè allà s'hi posaven molta canalla que anaven a l'escola i feien la castanyada per vendre castanyes per ajudar a pagar el viatge. I anàvem allà a buscar perquè érem per ells.
No, jo tinc dues tandes de fills, uns dos de grans i tots amb el mateix marit, eh? No, que això també compta, escolta'm. I llavors anaven a un col·legi de monges, que encara hi és, a la Barceloneta, al costat de casa.
I els feien posar guants i bufanda. I jo, per allò del canvi de temps, i les dues ja són grans ara, me'n recordo que els deia no us poseu les bufandes i els guants que morireu aquí xerrades perquè feia una calor horrorosa per la castanyada. Almenys quan les meves filles eren petites, allà a la Barceloneta feia calor. Va haver-hi una temporada que el fred va desaparèixer. Nosaltres
abans de fer els deures, perquè no hi havia corrent, que hi havia restriccions, anàvem aquí baix, on hi ha el bar aquest d'aquí davant, que hi havia el castanyero.
I baixava a Bruc i feia la fogaina allà amb Bruc per torrar les castanyes. I nosaltres anàvem allà per escalfar-nos. Feria fred. Per escalfar-nos perquè... Perquè feia fred. Ara, últimament, la gent va a la platja. Efectivament, això és el que jo volia dir. Les meves filles una tenen 46 i l'altra 50.
no són de la teva edat. Llavors ja tenen una cosa més cap aquí. I el que sempre els hi deia la monja, porteu bufanda i porteu guants, eh? Jo els hi deia, jo els ho dono, però no us els poseu perquè us marejareu, perquè feia calor. No dic una calor exagerada, però no feia el temps de posar-se. Però comparat com quan tu eres més jove, no? Home, no té res a veure, llavors sí que feia fred. Sí que feia fred. Tant que...
castanyes amb un fanal també a casa ens ensenien un fanal aneu a buscar castanyes anàvem al fanal baixant per aquí pel passeig dels pins que no n'hi havia en pins la meva germana i jo amb el fanal amb el fanal com vols una bossa, dues bosses calentes cap a casa llavors allà mentre estàvem esperant que vingués algú a la botiga menjaven castanyes d'allà
que vintage amb el fanal i quan també érem petits ens deien vosaltres aneu a dintre amb els avis i anàvem a dintre de la cuina que hi havia la cuina econòmica la cuina econòmica i anàvem al zina i allà ens escalfàvem la cuina econòmica i anàvem llenya amb tacos de llenya o d'això ens es delzina allò s'ensenia es feia el menjar allò
I allà, doncs mira, es escalfava. A mi la meva, ja, ja, ja. Toqueu aquí. I feia, ui, ja us heu cremat? Sí, doncs no poseu més els dits aquí, us cremareu més. Doncs tot això són vivències que hem fet. Són vivències. Que hem tingut. Bona lliça d'aprenentatge aquesta. Ja ens deia això. I llavors, quan estàvem encostipats, agafava una mitja...
posava segó. Segó és la pallofa de la panotxa del blat de moro que donaven als conills. Agafava aquest segó, el posaven a escalfar en el forn allà on fos, el posaven allà dintre la mitja i te'l posaven aquí el coll. I quan tenies engines, t'ho posaven al coll. Era així. Això sí que... I si ho publicaven, que l'entès, que l'entès, i se'l posaven aquí, al coll. Sí, això sí.
Jo aquí ja no arribo tant. Arribo a la ceba. A la ceba sí que a mi de petita m'havien posat ceba amb aigua, no? A la tauleta de nit. O a sota el llit. I llavors l'àvia del meu pare li trencava les engines. Ah, sí. Tocant un punt. Sí, tocant un punt. O les engines. Això també se m'ha explicat. Trenca les engines.
Això va molt bé per quan tens tos. Jo en tinc una, la tercera, que té tos. Sí. Té tos. Ara ja no. Ara sí que té tos, que se la tregui. Però quan era petita, tenia una casa molt gran, però se sentia el tossir de la nena a la seva habitació i no deixava dormir la resta. Llavors jo, quan ja estava a tipa de posar-li el supositori que m'havia dit el metge, la crema, tot, i la nena continuava tossint, agafava un mocador de cotó,
una paella, posava una mica d'oli. Quan estava ben calent, posava. Jo sempre li dic, nena, tens un coll perfecte de totes les massatges que t'he fet amb el mocador calent. Era l'únic que la feia calmar la tos. Per la tos va molt bé, però s'ha de fer quan nens que tinguin més de 3 anys, perquè si no... No, aquesta ja era gran. Vicsvaporú a la planta del peu.
A la nit. A la planta del peu. A la planta del peu. Una frega de vicsvaporú, és fantàstic. Però desapareix totalment, la tos. Però el vicsvaporú, jo normalment... No, no, jo parlo específicament... Sí, però el pit és quan tens problema del pit, que tens molta mucositat o... Però el peu és específicament per tallar la tos. La tos pot vindre del coll, del pit, pot ser una tos espasmòdica, a vegades de tipus inclús nerviós, no?
Té una zona... Va molt bé. El peu, la planta del peu... Té una zona de sensibilitat... A tot el peu. A tot el peu tenim tots els nostres òrgans. La reflexologia podal treballa. Com si fos la circulació. O sigui, posar alguna cosa a la planta del peu, fred o calent, és molta més sensibilitat que contra el cos. A la planta del peu se reflexia tot el nostre mapa del cos. Exacte. Tenim els ulls, els
el fetge, el colon, tot. Jo he estudiat dins de naturopatia. Perquè té una connexió directa. Clar, sí, sí. Bueno, tu que ets fisioterapeuta ho saps, no? Ja, però jo us ho deia. La planta del peu és fantàstica. Per això és tan important caminar bé, perquè avui en dia això també ho han perdut, no?, de caminar més descalços o més amb la natura i tot això. Però, bueno...
Jo ara tinc una neboda que va tenir un accident fa uns dies i li va fer malbé el peu. Escolta'm...
ho està passant a fatal, amb uns olors tremendos. Sí, és terrible. I és per la sensibilitat. Està en guixada, li han hagut de treure el guix. Ara porta una bota d'aquestes afalpades així. Perquè es veu que, clar, la sensibilitat que tenim a la planta del cos és tanta que qualsevol coseta et fa molt de mal. Et reflecteix a la resta del cos, a més. Sí, sí, puja cap amunt i et fa molt de mal. Sí, et reflecteix a la resta del cos. Total. Jo fa poc vaig tenir un esguins fent surf
I se'm va moure un os del peu, l'escafoide, que es veu que té tendència a pujar-se i baixar-se. Sí, sí. I em va dir el meu osteòpata que em venia del fetge, això. Sí. I jo li dic, però com pot ser que no tenia molt bé la relació? Sí, sí, i tant que té relació. Sí, sí, i m'ho va explicar. I tant que té relació. Totes les passes del cos, sí, relació. I segons com t'aprita...
Ell, la persona que et fa el massatge al peu, es nota si et fa dolor i a vegades et pregunta, et fa dolor?
Jo penso, no. Aprè també, es dic, home, em fas mal, però no em fa mal. Vale, vale, doncs ho tens bé, ho tens bé. Vull dir que t'ho miren tota la part del cos només amb la reflexió podal. Sí, sí, és una meravella la reflexologia. Reflexió podal. Reflexologia podal, sí. Podal, sí. I les persones que grans, a vegades, se'ls deformen, tenen els seus en forma de garra i tot això. Sí, sí, sí.
Això té molt a veure amb el que correspon al cervell. El peu és la punta del dit gros. Sí, senyora. Aquí dalt tenim tota la... La part receptiva. La part cerebral, sí. Llavors, està molt relacionat amb actituds de vida, pors, angoixes, preocupacions. O sigui, la part emocional...
Té molta importància també a la nostra vida i a la nostra naturalesa perquè som un tot, tenim un cos físic, un cos etèric, mental i emocional i tot conforme el nostre benestar i la nostra salut. I això dels dits en garra és por.
Por, estar en l'actitud defensiva, no? Quan un té les mans així és per defensar-se. I els peus passen el mateix. Llavors, treballant molt la part del cap... Un dia podríem parlar de tot això, perquè és realment interessant. Sí.
El que passa és que no... Estic cuinant aquí, ara jo. T'està ofent, he portat el Campingas i estic... Mentre anava a apuntar les conclusions, estic fotent uns macarrons, que no sé si sembla una truita de patates, uns macarrons o no. Ja et veiem, ja. No seria la primera ni última vegada que hem cuinat en aquest estudi. Amb les truites de patates i d'escarxofa. Oh, que fan, que fan.
treballant, jo he d'anar a treure'ls i la feina? Sí. No, home, ja me la compro i, escolta'm, està boníssima. I què l'altre dia heu fet a ioli, aquí, que ho vaig veure? Sí, a ioli en directe. I hem cuinat pasta a l'alliolio, amb un italian aquí. A l'alliolio. Escolta una cosa...
Estem al final? I he trec conclusions, eh? He trec conclusions. Me les permeteu, les conclusions? Vinga. Primera, que parlàveu de castanyada Halloween, no? El castawin, que diuen. A veure, jo soc molt de tradicions de castanyada i tal, però ara aneu amb els nens, adolescents i petits i grans, i els hi dieu, mireu, nens, què preferiu, la sobretaula amb les castanyetes, el bibó, aquí, o preferiu anar de cachonde o trucar a cases? A veure...
No hi ha collo. Que no es perdi la castanyada. Però a veure, que una cosa no té res a veure amb l'altra. Si nosaltres fóssim jovenets, ara també aniríem a picar cases més del que ja fèiem, Mar. Més del que ja fèiem, almenys jo.
M'ha agradat molt l'Aurora, que diu... Tinc quatre fills amb dos tandes, amb el mateix marit que també compta. Oh, no! Oh, no! Quatre fills amb dos tandes. En Feliu... Ara mateix li vaig marcar un repte. Dos. Que vagi preparant la guitarra pel Nadal, però això encara no cal. Pensava que digués la sobressada. No, no, sobressada. Volem una sobressada aquí. Com les de Mallorca. Vull dir que anava a buscar castanyes amb un fanal i els reis els anava a buscar amb unes castanyes, eh?
Després, la Maria Pilar, diu la ceba, jo això ho he provat, la ceba allà sobre la taula, quan estàs constipat a la tauleta de nit, un dia ho vaig fer, ja no et constipes mai més de la pudor que fot aquella habitació. Ja no has passat més la ceba. Ja no m'he trepit més a constipar-me. No, no, ja no poso la ceba, no. És que no m'he trepit a constipar-me mai més. Una mesura radical. Després, els macarrons de la Maria Rosa.
Ojo amb els macarrons de la Maria Rosa, també els hauríem de provar. I que m'he ensabentat que és físio. Sí. La setmana que ve portaria una llitera, una camilla. Aquí. Ara m'hi poso. I Aurora, tot ho trobes bé, petons i adeu. Això també m'ha agradat molt.
Ara, això sí, la conclusió definitiva és que la setmana que ve, prohibit entrar mòbils a l'estudi. Ah, molt bé. Sabeu que als instituts estan prohibits, ara? Sí. Els hi posen una caixeta. El senyor director de l'escola ve amb la caixeta i diu, deixeu els mòbils d'aquí quan sortiu-vos els dones. Doncs aquí farem el mateix. Farem una caixeta i els mòbils de dintre. Molt bé. Bueno, feliu, sobrassada, sí o no? Amb un parell de setmanes?
No, espera, que t'adonarà la recepta. No, no, no. Sí, ara, ara. Jo no vull la recepta. Jo vull que la porti, la recepta, que la faci ell. El que vol és la botifar. Home, clar. Una sobrassada, sí, sí. Feliu, volem una sobrassada. Una sobrassada. Sí, home, sí. Sí? Sí, ja l'aniré a comprar.
Si no és feta per tu, no la volem. No, no la volem. Mar, que vagi molt bé. Que vagi molt bé. M'encanten les teves conclusions. I la setmana que ve, què? La setmana que ve... Ho parlem després d'ara fora. Ai, ai, ai. Quina por, quina por. Ens seran els peus així. Jo només us dono una pista.
Què passa l'últim diumenge de cada 4 anys? De més de maig. L'últim diumenge de maig de cada 4 anys. Per tant, l'últim diumenge de maig, el 27, què hi haurà? Estarem cridats a les... Per qui va la cosa? No tinc problema, perquè jo, com que no voto, no tinc cap problema. No hauràs de votar. T'hauran de votar, tu. Ja ho veuràs. Que vagi molt bé!
Les notícies de les 12. És migdia als sindicats CGT, la intersindical CSAC i altres han convocat per aquest dimecres 15 d'octubre per demà una vaga general com a mesura de protesta davant del genocidi a Palestina. En canvi, els dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT,
han convocat els seus afiliats a fer aturades parcials de dues hores per torn. L'Ajuntament de Vilassa de Mar, via decret d'alcaldià, ha fixat els serveis mínims per demà dimecres. Així, el consistori del nostre poble ha establert els mínims obligatoris per aquest dimecres
Uns mínims que passarien per dues persones a l'àrea de serveis generals, oficina d'atenció al ciutadà, serveis territorials i serveis econòmics. Pel que fa a la Brassoleta, l'escola Brassol Municipal fixa els mínims en la meitat del personal. Pengen de la Generalitat de Catalunya, per cert, tant als centres educatius del nostre poble com també al CAP, al Centre d'Atenció Primària, doctor Mas Riera. Ampliarem la informació a partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha deixat les portes obertes a l'enviament de tropes espanyoles en cas que hi hagi un desplegament internacional per garantir la pau a Gaza, un cop segellat l'alt o el foc entre Israel i Hamas. Espanya vol tenir presència activa, diu, no només en la reconstrucció, sinó també en aquest horitzó de pau. Són declaracions seves en una entrevista a l'espai Oi por Oi de la cadena SER.
Sánchez ha assegurat a més que el govern espanyol mantindrà l'embargament d'armes a Israel aprovat la passada setmana.
La immensa majoria dels accionistes que són clients del Banc de Sabadell i que hi tenen dipositades les seves accions han rebutjat l'OPA del Banco Bilbao Vizcà i Argentària, segons ha informat l'entitat. En un comunicat enviat a la Comissió Nacional de Valors, el banc assegura que només un 2,8% dels clients accionistes han acudit a l'OPA. Això equival tant sols a l'1,1% del capital del banc.
Els accionistes minoritaris, que són clients seus, representen el 30,8% de la propietat i d'aquestes dades es dedueix, per tant, que un 29,7% ha decidit quedar-se com a accionistes del banc de Sabadell. És la primera xifra que oficialment es coneix de l'operació del Bilbao-Bizcà i Argentària per controlar el Sabadell. Aquest...
No a l'oferta de la majoria dels petits accionistes, que al sumari també el 5% d'accions del banc que té la multinacional asseguradora Zurich, que ha dit públicament que tampoc acceptava l'OPA. Cal recordar que Zurich té el seu negoci d'assegurances amb el banc que presideix Josep Poliu i que si l'OPA tira cap endavant el perdran. En la pràctica això no implica que l'OPA no pugui prosperar, perquè queda sense saber encara oficialment què han fet els altres dos terços dels accionistes.
La Cantana Itana ha anunciat una gira mundial l'any que ve que inclou un concert a Barcelona el 4 de setembre. De moment s'han anunciat 24 escales per a Amèrica Llatina i a tot Espanya. També és previst que la gira passi pels Estats Units i diferents ciutats europees que encara no consten al calendari penjat a la pàgina web de la Cantana.
L'abadet empresària i artista Doli Bandol, pionera del transformisme i figura clau de la nit barcelonina dels anys 70 i 80, ha mort a l'edat de 87 anys a causa d'un baçament cerebral, segons han informat fons del seu entorn. A la capital catalana va actuar en altres locals emblemàtics, com Barcelona de Noche i Teatre Victòria, i va participar també en diferents produccions cinematogràfiques. A principis dels 80 va obrir la seva pròpia sala Belle Epoque al carrer Montaner.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Hola. M'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Això no ho fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè ara ja... Tot això... T'esperaves, aquest resultat? Més roba que no fa servir que fa servir. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges,
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou. Els certificats professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur.
Més informació a fp.gencat.cat Generalitat de Catalunya sempre endavant. Només una, eh? Va, que amb una n'adones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio. Sí, és gairebé 7 minuts per damunt del migdia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Última hora del Parlem de Tot aquest dimarts. Moment per parlar de la imatge. La imatge ets tu, secció que alternem. Una setmana la imatge, l'altra... Addictes solitaris, amb la Montse Martínez. El torna avui per la Isabel Caparrós, que ve molt ben acompanyada. Avui no sé què m'ha dit d'una càpsula, no hi té res. Així de claus ho dic, això jo. Isabel Caparrós, bon dia, bona hora. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé. Fantàstic, doncs ja tornem a estar aquí. Mira com passa el temps, eh?
Ja fa 15 dies. I almenys fa 3 dies que no vas a Milàndia. Sí, més de 3. Tot bé? Tot molt bé. De què parlem avui? És una càpsula. Avui vinc amb la Maria Lloret. Hola, bon dia. Bon dia, Maria, com estàs? Molt bé. No tant com tu, però bé. Segur, eh? Segur, segur. Vinga, va.
Doncs, ara parlarem de tot això, des de mi exclusius. Doncs vinga, parlem dels herbàries càpsula? Parlem-ne. Vinga, doncs va, som-hi. Doncs, Isabel, Maria, som-hi. Què són els herbàries càpsula? Per cert, de quin color vens avui, eh?
De quin color és aquest? Home, això és un color de tardor.
Fa cares. Vosaltres no el veieu, però Maria i jo sí. De tardor. Col·lo xulo, eh, un lila així. No et vols mullar amb el color. És un lila, no? És bugombília. Què? Color bugombília. És una flor, la bugombília. Exacte. I és d'aquest color. D'aquest color. Xulo, eh? Del lila de tota la vida. No. No és lila, això? No. Amb un toc magenta, amb un toc una mica més... Entre lila i fúcsia. Ara, ara, fúcsia. Sí, sí. Més fúcsia. Sí, sí, sí.
L'armari Càpsula és aquell armari que té poques peces, poques peces neutres però de bona qualitat.
Què passa aquí? Que amb tres peces de baix i sis de dalt podem fer tantes barreges i tenir els conjunts per tota la setmana. Però molt important introduir un toc de tendència al teu armari càpsula de cada temporada per donar-li aquest punt d'actualitat.
Toma ja, fins aquí la secció d'avui ja sabem que és un armari càpsula. Però càpsula no és per la grandària de l'armari, sinó per les peces que hi poses dins. Sí, així s'ha embatejat una càpsula. Una càpsula és un trosset, no? Un trosset de l'armari, l'armari gran dividit entre càpsules. L'armari càpsula és això, peces atemporals o neutres, de colors neutres, que es pugui un taxà, una americana, una samarreta blanca...
Peces d'aquestes que després, introduint els tocs de tendència de cada temporada, et poden durar les peces de l'armari càpsula molt de temps i sempre pots anar actual introduint aquestes novetats. I a poder ser aquestes peces que se diguin entre si. Clar. Hòstia que guapo, ara faré armaris càpsula jo.
Això és xulo, eh? Xulo, xulo. A mi jo vaig seguir uns consells de l'Isabel, una vegada que ja ni ens deuen recordar, de com distribuir l'armari, per exemple, de la roba interior, tot barrejat, allò és un drama, en canvi poses els mitjons a un costat... Això va molt bé. És molt bàsic, però va molt bé. Home, clar... Es descobera el món.
Sí, com la Marie Kondo aquella, no? Com es deia, aquella? Marie Kondo. Marie Kondo, que va fer... Molt bé, doncs això ho vaig fer. I va molt bé. Clar que va bé. I si poses les sabates al sabater, buah. Ja és la pena. I si poses totes les camises juntes, els jerseis junts, els pantalons junts, quan vas a buscar una camisa no tens que fer així. Ja tinc feina. Aquella setmana tinc feina, ja. Ja està. Va, què més, Maria?
Bé, això, un cop tenim l'armari càpsula, doncs nosaltres també ajudem a donar un toc de tendència de cada any, actualitzar-lo. Llavors, moltes vegades, clientes que ens venen amb una faldilla que no sé com combinar-la, i entre la GB i el DIO, l'assessorem i fem que s'aprofiti una mica la roba, també. Tampoc es tracta d'anar...
d'anar llançant o regalant cada temporada, sinó d'anar... Això és la sostenibilitat. A més, com que tot torna, tot torna, això que dius, això és vell, bueno, ja tornarà, tranquil, ja tornarà. Però tot torna
Amb el punt d'actualitat, això ja ho hem parlat moltes vegades aquí, perquè si nosaltres ens posem un conjunt que portàvem fa 10 anys, sabates, pantalons, jersei, abric, tot de fa 10 anys, se'ns veurà. Clar. Se'ns veurà poc actuals, però si aquells pantalons i aquell abric els posem amb una sabata de temporada o un complement de temporada, llavors ja no es veu passat, eh?
Clar, també és veritat que depèn de la qualitat de la roba, també. Hi ha roba que amb 10 anys ja dius, escolta, això no s'aguanta per allò, ja. Bueno, també depèn de la qualitat, però també, sobretot, dels colors i de les formes, eh, també. Sobretot les formes, no? Sí. I els colors. Ara l'Isabel ens explicarà una miqueta els colors d'aquesta temporada. Ja vam parlar una mica dels colors, te'n recordes? I tant. Però recordem que el toc de tendència són el marró cacao i el borgoña, que són els dos grans protagonistes...
donen calidesa i elegància. Però també hi ha el gris, que torna amb molta força com a neutre sofisticat. Però vols dir que ha marxat mai el gris? No, però no, sempre hi és, perquè és un neutre, com altres colors neutres que ara ens dirà la Maria, però aquest any està com...
com un dels protagonistes, sense deixar de banda el marró cacau i el borgoña, que són els dos que, a més, ens demanen moltíssim, eh, Maria? Aquests dos colors. Tothom veia que tens algú granater, que tens algú marró. Molt marró, el borgoña, sí, marró. Sí, sí, sí, venen, venen. I, bueno, doncs el gris també és un color que combina a la perfecció amb el marró i el borgoña. Imagineu-vos un...
conjunt amb peces granates combinades amb gris. Queda xulíssim. De fet, ens vas parlar de molts colors, eh? Ens vas parlar del veix, mantega, el cristal, el marró, cacau, el verd oliva, el blau, petroli, el vermell, borgonya, el taronja, cremat, groc, mostassa, ens has fotut una barreja de color. No tens tot això al cap. Tot això te'n recordes? Jo és que tot això ho estudo. Com l'Isabel m'ho diu, jo m'ho quedo. Vaig a la botiga i dic dóna'm alguna cosa, mostassa, veix i cacau. Sí.
I fotre-li un tros de vergonya, també. Bueno, aquí no us he dit i no us he parlat del color caldera, que la Maria m'ha fet la puner i el caldera, recordes? Color caldera, eh? Caldera és el taronja aquest cremat. Hòstia, a veure, a caldera, va. El taronja de tardor, que és molt xulo. Maria, què més ve? Què més ve? Bueno, com sempre, el negre i el cru, que no poden faltar.
i sobretot la sorpresa d'aquest any ja ho has dit abans ara no me'n recordo com es diu el mostassa el verd blau petroli el color petroli entre un turquesa i un blau fosc és molt elegant i combina molt bé amb tots els colors que hem dit amb el caldera preciós amb el marrón vaig a buscar quin és el color caldera que aquest no el tinc una mica el d'aquest estudi però si l'afegeixes negre
I queda el coure, aquell color coure, una mica. Ah, les calderes. Clar, he pensat en la caldera de... La caldera de l'aigua caldera. És blanca. És blanc. La caldera de l'aigua caldera. Exacte, és blanc, això. Sí, sí, és un color així atronjat. Aquelles calderes que simula antigues, eh? Exacte. Molt bé, molt bé. Exacte, sí, sí. Molt bé. Escolteu, però això per home i dona o no? Sí, sí.
Home, més per la dona. Els homes, un toc. Una bufanda, un toc caldera, no cal. Un traje sencer caldera. Que n'hi ha que suposen. Que sí, que sí. A mi no m'agrada personalment, però... No, eh? A mi no. No. Jo tampoc hi veig, eh? Jo tampoc t'hi veig, ja, tu. No, no. Si vas molt casual, sí. Un pantaló tipus taxat, de color caldera, una camisa de pana, t'ho compro. Però si no...
I amb què combinaries el pantaló taxà caldera per un noi? Quina camisa, de quin color li posaries? Molts colors. Gris, el blau petroli moníssim, el blau cel, el blau royal també. Superxulo, superxulo, sí. Evidentment el cru, molts colors combinat amb el caldera. Marrons...
Això són els colors d'aquest any, eh? Sí. Que sempre pregunto, Isabel, qui ho estableix, això? Sempre t'ho pregunto, eh? Qui ho posa, això? Això la Maria t'ho explicava perfectament. Qui estableix les tendències, Maria? Ja ho vaig explicar, però... Bueno, es reuneix un comitè i per vendre, clar, hem de vendre, canviem les formes i els colors, suposo que és així. Sí, clar, però jo a vegades veig una passarel·la de moda i penso, això no ho veuré pel carreró.
Bé, perquè es fa... el que veus a passarel·les per cridar una mica, per fer... per fer... cridar l'atenció. Per sort, a vegades, perquè veus cada cosa a l'altre de la passarel·le que dius... Sí, home, clar, però han de fer efecte. D'on ha sortit, això? Han de fer efecte, la cosa. Si no, si treus un traje i jaqueta sense res més... Ja. Va, què més? Bueno, venen els teixits.
hem parlat una mica dels colors aquesta temporada a part dels teixits les prendes que venen fortes són les prendes d'abric o sigui els abrics
amb un apartat molt especial, jaquetes amples amb abrics llargs tipus batí, saps aquests abrics que tenen el cinturó, o Versailles, les bombers, les parques més curtes també...
Però les gabardines allò no, eh? També. Ah, també. Les gabardines sempre estan al nostre armari. Les gabardines més curtes, més llargues, sempre estan al nostre armari. És una prenda de transició. La gabardina és la prenda que ara ens la podem posar i a la primavera també. Llavors, quan fa molt fred o molta calor, no, però és una prenda que no es mou mai de l'armari. La gabardina sempre està allà, eh? Sempre. I la bomber, com dius la bomber? És aquesta jaqueta. Ha tornat, ha tornat. Aquesta caçadora a bombadeta, d'acord?
que clar, que dones una imatge, depèn del cos que tinguis, una bomber, si és molt exagerada, encara et fa més arrodonit o més ample. De fet, la bomber era la que portaven en la seva època els esquins, aquells que portaven els caps rapats, anaven amb la bomber, que era normalment o verda o negra, i de dintre era taronja i se podia girar. Ah, és veritat.
Era taronja. Taronja caldera, una mica. Sí, sí, una taronja així. Allò es portava en aquella moda dels anys 90. Normalment té el coll de punt de canaler i el baix també, la cintura també. Doncs això. Bueno, i si parlem dels teixits, el punt continua sent, sempre a la tardor-hivern, un dels preferits.
amb jerseis gruixuts, amb jerseis més primets i d'aquests suaus i càlids, còmodes, elegants, perfectes pel dia a dia. Molt bé. I també molt introduït i molt important aquest any, els peludets, que a mi m'encanten. Els peludets? Peludets. Arriba la pell davant. Abrics peluts, tot ecopell, eh? Tot fals. Sí.
colls, punys, abrics sencers, peluts, caçadores, cortetes, bolsos, tot el que vulguis pelut, està molt la tendència, i va molt bé per l'hivern, també. Hi ha uns buf peluts que van perfectes per abrigar.
Ara que l'hivern dura mitja hora, mitja hora tres quarts com a molt, perquè... Bueno, però aquestes prendes petitones, precisament un buf d'aquests, vas amb una gabardina i un buf i ja vas a brigadets. Però ara estem una mica a l'època tonta, eh, del temps. Sí, esclar. És a dir... Home, ara fa calor. Jo hi anava mania curta, avui poso un jersei, tinc calor, després molt treballant de fred... Sí, sí, sí. I ja dic que l'hivern dura mitjoreta, t'aprofites per posar-t'ho tot, la jaqueta i tot, i després cap de dos dies ja torna a fotre calor...
I així anem. Per tant, estem a l'època tonta de roba. No saps si fer el canvi, no fer el canvi. Però gener i febrer fa fresqueta encara. Gener i febrer és xulo. És les ganes que tenim de fotre'ns la caçadora, les botes. Sí, també, també. Aquest any es dona molta importància a la prenda exterior, eh? Vull dir que ve fora els abris, tal com a dir Isabel. Perquè és molt fàcil portar un abril llarg
És, ah, no tinc ganes de vestir-me massa, tinc d'anar a fer un parell de coses, quan fa fred, clar, em poso l'abric a sobre i vaig muníssim, muníssima. La jaqueta de pell de cuero, sí, mare, ja tinc ganes de posar-me-la. Aviat ja te la pots posar, la de cuero. Bueno, aviat, aviat, ja t'ho diré. Bueno, si és forrada, no. No, no, escolta, perquè clar, amb el temps que fot... A la tarda. A la tarda, potser... Ara ja tinc ganes, ja tenim ganes ara de la xupa, les botes, això, sí o no? Sí, i tant, i tant. Me les vaig mirar a les botes i penso, no, encara no.
ni hi ha mitjons ni mitges encara tu i jo vam dir fa dues setmanes, crec que comentàvem Isabel la moda que s'ha posat aquest estiu de les camperes, les botes en les noies i hem vist inclús descansos al mes de juny uns descansos que deia, hòstia, aquests peus estan patint la vida aquí
Però, noi... Per què diuen que per presumir s'ha de patir, però fins a un punt? Home, ja, però, hòstia, unes camperes al mes de joc, amb la cançó... Les camperes ja s'havien dut a l'estiu molt, eh, abans? Quan érem joves, sí. Els anys 80, a tope. Però no apretava tant com ara. Ara estàvem a 40 graus, hòstia, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Hòstia, no ho sé, eh? Jo quan he patit, aquest estiu he patit pels peus d'algunes noies, eh? Dic-ho, aquí no pot venir res de bo, eh? No, realment jo ni loca.
Continuem amb teixits molt fort també, la napa, ecopell també, tot el que és pantalons de cuero, perquè ens entenguem, faldilles, caçadores, evidentment bolsos...
I ve molt fort per donar un toc més actual i una mica rockero. Exacte, però això l'any passat també, oi? Sí, però va continuant. Home, és un toc rockero, a mi m'agrada molt aquest toc rockero, m'agrada molt. Sí, perquè tu ets un rockero. A mi m'agrada això, jo ara no m'atreveixo anar com anava fa anys, però sí que no m'atreveixo, no vull, però realment aquesta moda és molt xula.
passa que també hi ha amb colors actualitzats que no dona tant l'aire aquest que vols dir tu però bé, ve fort, ve fort i va molt bé tenir uns pantalons fa anys era la camisa quadros oberta quadros grans, eh? oberta, així de colors verds també vénen aquest any els quadros oberts, sabarreta blanca sota texans i les camperes
I els que podien el toper. Deixant de banda el toper, tot l'altre que m'has dit, ara està de tendència. Sí o no? Sí. El pantalón de pell, o la xupa de pell, o el texar de la xupa de pell, la camisa de quadres, tot això ara està de tendència.
modernitzant el cabell i poder posar-li un mocador. Més que res... Si ho tens a l'armari, ja t'ho pots tornar a portar. Alguns que portaven toper ja no poden, per tant, doncs això deixem-ho córrer. Això deixem-ho córrer. Exacte. Sí, sí. La Isabel i jo cada any fem... Bé, junt amb G Barcelona, ja vam estar aquí les tres. Traiem una parella, un parell de prendes que la dissenyem nosaltres i ara està a punt de sortir. Me'n recordo, això. A veure, què et traurem?
Ara ens ho explica, l'Isabel. Aquesta temporada traurem unes jaquetes a bric, són curtetes, perquè entenguin els oients en forma d'ac, com l'Audrey Hepburn, sabeu que portava aquelles peces petitones de dalt i una mica EVAC. Hem fet aquesta prenda, que ens fa molta il·lusió perquè ens agrada molt com està quedant, amb tres colors,
Aquí parlàvem la Maria i jo ahir quan ens estàvem preparant una mica això. Com diem? De què són? El panyo, que s'ha dit tota la vida. Són de panyo. Són de panyo. En català com ho diem? De panyo. De panyo. Amb un. Panyo, amb un.
N'hi ha dues de panyo, i una altra que fa com un borreguito, que és molt sou, molt càlida i molt gustosa de tocar. I per dintre són folrades, amb un estampat que hem triat nosaltres per aquestes prendes, que és com sedós, i a més la prenda és reversible. O sigui...
Si te la vols posar pel dia a dia, o si tens una ocasió especial, te la gires i tens una prenda única, perquè només la tindrem G Barcelona i nosaltres. De drap, diu. De panyo? És de drap, diu. Bueno. No ho compro. Si diem de drap no ens entén ningú. No, de panyo, de tota la vida. És de panyo, de panyo. Sí.
Molt bé, i això que no ho veurem? Això... La setmana que ve, jo crec que ja ho tinc aquí. Sí o no? Sí. Hi haurà molta tirada o no? No, molt poquetes. O sigui, serà exclusiu, això, eh? Exclusiu com nosaltres, bueno, com el nostre nom. I com una, no? Són exclusives. Sí, sí.
I si algú ara mateix està pensant per on començo, què faig amb el que tinc? Què faig, Maria? Per aconseguir un armari càpsula. Has fet ja un incís al començament? Bé, doncs ens truqueu, que nosaltres ho fem per cita prèvia i sense cap compromís, ni un, no volem mai que tingueu compromís, doncs us tirem un cable. Si ens pugeu el pantaló, la fandilla, l'abric, com el combino, doncs li donem un toquecillo, sobretot a l'Isabel, que és assessora d'imatge.
Però la Maria també té molta idea. Molta, molta. Entreu també al web de vídeo exclusius, mi punt exclusius, i allà trobareu tot el que heu de saber, mi punt exclusius, i, escolta, allà trobareu on donar... Sí, perquè de vegades... On contactar, volia dir. De vegades tenim aquella peça que està dient la Maria, no?, la faldilla, el pantaló, aquella blusa que ens vam comprar amb tota la il·lusió, ai, que ens agrada, i després la tenim a casa, això ens hi trobem moltíssim. És que m'ho vaig comprar perquè m'agradava
Però és que no sé com combinar-m'ho. Me la poso, me la trec, me la poso, me la trec. Perquè és molt important saber, quan et compres una peça, amb què te la posaràs. Això és important. Nosaltres t'ajudem que puguis combinar aquella peça per donar-li una nova vida en el teu armari, no?
Maria, i què més hi afegim? Jo m'encanten els complements, i l'Isabel els col·loca superbé, llavors fem un bon tàndem amb això, i res, posant un bolso diferent, un culleret diferent, un mocador, el que vulguis, ja canvia tot. Que tot, a vegades, depèn d'un complement, de veritat. Precisament ahir ens vam tornar boges amb un proveedor.
que ens va venir a veure i hem comprat una bisuteria i uns complements. Una camisa i uns pantalons, vas amb una camisa i dius, hòstia, què m'hi falta? Un mocador. Clar, ja està, ja ho has donat. El que dèiem de l'armari càpsula, les prendes bàsiques amb un complement a sobre, actual, ja vas. Si voleu construir el vostre armari càpsula, preneu nota.
És molt fàcil el que acabem de dir. Escolliu una paleta del color base, grisos, crus, negres, aquest any és el marró... Això són colors que són com neutres, no?, considerats. I li dones amb les textures, els materials, com el punt, el ras i la icopell. I combineu bàsics, sobretot amb alguna prenda de tendència.
I recordeu que no es tracta de comprar més, sinó de comprar millor. Sí senyora, comprar bé, no? Triar el que us faci sentir bé i que pugueu portar de moltes maneres.
I això, entre altres, us ajudaran, us assessoraran a mi, punt exclusiu. Isabel, polígon industrial dels garrofers, quan arribeu a la rotonda de Calespinali, per entendre's, tireu avall. Exacte. I allà trobareu la volta dels garrofers. Tots són garrofers, allà. Perquè devien haver-hi garrofers. Segur. O encara n'hi ha de garrofers. Segurament. I un camp de futbol, també, i uns garrofers. Doncs allà, la volta dels garrofers, les trobareu a la... Isabel i a la Mària. Escolta, ahir vaig pensant en tu. Digues, digues, Isabel. No, no, jo només volia despetir-me dient...
Que recordeu que la moda amb ànima comença dins del vostre armari. Toma, ja. Espera, espera, que encara no estiguem. Perquè ahir la Nipa va estar allò xafardejada, mentre era al Twitter, a veure què diu la gent al Twitter, a veure quantes tonteries diuen. I a veure una noia que em va crear l'atenció i vaig pensar en tu. Perquè una tal Montse Forga, no la conec, eh, la Montse Forga?
Diu, es parla molt, i aquí saps on te vaig, eh? Es parla molt d'allò de donar una bona primera impressió. Ah, sí? Quan, en realitat, la important, i a tenir en compte, és l'última. Perquè diu més de tu com te'n vas que no pas com has arribat. Estic totalment d'acord, eh?
Totalment, però la primera impressió és la que et capten. I després, això ho hem parlat moltes vegades, després quan aprofundim, aquella persona que d'entrada igual t'ha caigut molt bé, després no t'hi cau i al revés. El més important és el que tenim a dintre, el que expressem i com ens comportem. Això és el més important. Estic totalment d'acord amb aquesta noia.
Es parla molt d'allò de donar bona primera impressió, però en realitat l'important ja tenint compte és l'última, perquè diu més de tu com te'n vas que no pas com vas arribar. És veritat, totalment d'acord. Isabel Caparrós, Maria Lloret, mil punts exclusius. Mil gràcies, d'aquí 15 dies ens torneu a trobar que aneu a Milán. Sí. Quan?
Segurament la setmana que ve. Jo podria venir, també, segurament. Clar. Sí, eh? Després parlem. Val. Jo em prendré un cafè... Agafes una guitarra i toques algú allà... No, no, no. No, no, jo... I nosaltres fem els coros. M'assento en una cafeteria i, escolta, prenc allà una... Expresso... Manxiata. Manxiata. Manxiata. Que vagi molt bé. Gràcies. Moltes gràcies.
Una pausa i ens anem al cinema. Ens anem a veure les sèries de televisió d'aquesta primera quinzena del mes d'octubre. Gairebé dos quarts d'una. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tanquer la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Saludem a Xema La Saga.
L'amic Xema La Saga, crític de cinema i televisió, avui ens ve, com sempre, parlant de cinema, televisió, sèries, i avui expressament de sèries d'estrena de la primera quinzena d'aquest dezemes de l'any. Més d'octubre a plataformes. Senyor La Saga, bon dia, bona hora. Veig que és octubre, perquè tu portes el 6.
Sí. No perquè faci falta. De bon matí, suposo, jo també anava amb una jaqueteta i ara quan entrava a la ràdio dic, no sé si entrar a la ràdio, me'n vaig directament a la platja. Ho comentava ara mateix, ara que l'hivern dura mitja hora, mitja hora tres quarts com a molt, la tardor dura 20 minuts, perquè realment ahir m'aniga curta. Avui al matí dic, va, poso un jersei. Ara em s'obre el jersei pertot arreu. És que no saps què posar-te. No, no, no, fins que t'agafes el refredat i dius, mmm, exacte, ja el tinc aquí. Benvinguda tardor.
Si encara hi ha mosquits. Encara hi ha mosquits. I mosques d'aquelles. Que no diria per què quedar-ne a la ment. Colloneres, colloneres. Doncs Xem a la saga. Gràcies per estar amb nosaltres i anem a repassar la sèrie que s'estrenen a les plataformes aquesta primera quinzena de mig d'octubre estival. Sí, perquè més a més hem hagut de fer-ho així perquè...
Hi ha una quantitat de sèries que dius, bueno, fem 15 dies i 15 dies, no?, perquè és que no donem a l'abast. Mira, començarem amb la primera, que m'està agradant bastant, queda un capítol només, però jo vaig tenir unes expectatives d'excel·lent i li deixarem amb un notable de 7, perquè us explico el per què.
Estem parlant d'Animal, a Netflix. Vuit episodis. Ens parla d'un veterinari rural gallec arruïnat per la crisi del camp que es veurà obligat a treballar a la botic de mascotes de la setmana boda a la ciutat, afrontant el xoc entre el rural i l'urbà amb molt d'humor. Direcció del Víctor García León, que, per exemple, té la trilogia de Venga Juan, vamos Juan, vota Juan, que està bastant bé. I el repartiment... Sí, per això és la primera, ni la segona ni la tercera. I la gran estrella...
encara surt poc, diria jo. És Luis Zahera. Luis Zahera és una bèstia parda, jo l'he pogut veure amb monòlegs aquí a Barcelona i he flipat, he flipat com un tio amb una hora i quaranta aguanta de tot davant de l'escenari i en cap moment s'ha avorrit. Doncs tenim Luis Zahera però també tenim molts actors i actrius de Galícia perquè una de les coses que té bo aquesta sèrie és que tot passa a Galícia i realment
que els actors siguin gallecs, que tot soni gallec és fantàstic, perquè dius, bueno, és que m'ho crec de tal a baix. L'Alcia Caraballo, per exemple, és l'agafada neboda. I a veure, m'ha agradat molt perquè hi ha aquest equilibri entre humor i tema social. No tot és comèdia.
perquè la sèrie aconsegueix introduir qüestions reals, la precarietat del món rural, canvi climàtic, dificultats del relleu generacional, macrogranges, amb lleuseresa, la qual cosa facilita acostar-se a aquests temes sense resultar tediosa. L'humor és amable, està bé, i per mi el gran fallo d'aquesta sèrie és que s'equivoca el tret a no posar com a màxim protagonista l'Urissa Era, perquè tota la història de la setmana boda és interessant,
però no et permet després potser entrar més a fons sobre alguns problemes que es detecten i que podrien fer, entre cometes, més sang. De dir, ostres, això al món rural no s'ho pot permetre, etcètera, etcètera, que realment dius, home, és necessari, penso que podria haver estat una miqueta més incisius i donar-li més temps encara al Luis Zaira. Anyway, és una...
sèrie que m'està agradant molt, que m'he divertit molt, però de notable. Sí, sí, de notable només. Tenim el trailer, si vols, de Netflix, d'Animals. Sí que el tenim? Doncs l'escoltem ara mateix.
Te cortaron el gas. Uy, te van a cortar la luz también. No se te puede hundir más, hombre. Estás de mierda hasta las orejas. ¿Cómo que...? No puedes seguir así, Anton. Teníamos aquello pendiente. Los pasos, la factura, está tardí. Es que subió todo. Las cosas están muy difíciles. ¡Joder! Sobrina, qué alegría tan grande. ¿Qué tal? Una plaza de veterinario. ¿Y dónde sería? Bienvenida al Caguanda. ¡Caguanda!
Lo que busca es para las mascotas. Nosotros lo tenemos. Peludito feliz. Un perrito que viene a que lo castren, a que le corten los huevetes. ¿Tú crees que sale tan contento como el dueño? Como la persona conviviente. ¿Perdona? Es despipa, es dislésico. Antes siempre veíamos juntos las películas de los sábados. Tiene un embarazo psicológico. Está muy baja de tono. Como agobiada. Está agobiada. Mira raro, como si le cayera mal. Ahora mismo el perro está mirando mal. Sí, raro.
Molt bé, és un capítol, eh? M'ha agradat molt, eh? Jaimí, és que tot és muy gallego. I Luisa, eres increíble. Pues que este veterinario que va a hacer los trabajos en la granja y no cobra nunca, pobrecito mío. Pobre fillo. És que la vida està muy cara, de via, yo también. Cómo? És que està molt bé, està molt bé. No, no està molt bé, és molt bé. L'úrica, jo amb Luisa sempre espero el màxim, no? I ella està fantàstic, però a vegades se distreuen amb altres temes, que no fa que sigui tan, tan, tan bona.
Vinga, anem a parlar d'una que jo estic segur que el senyor Cabot no mirarà. Jo t'ho dic ara així. Estem parlant de Monstruo, la història d'Ed Game a Netflix, la tercera temporada d'aquesta franquícia anomenada Monstruo. Recordeu, Damer, la història de Lyle i Eric Menéndez, creada per Ryan Murphy, el pare del segle XXI a nivell de terror, American Horror Stories, o American Horror History, 12 temporades. Però també he fet altres coses. He fet Hollywood, Pratchett, Pous...
I a veure, qui no coneix Ed Gein?
Jaume, no sé si el coneixes, no el coneixes. No, però jo crec que sí que el coneixeràs. Perquè aquest senyor va ser un assassí en sèrie dels anys 50 i ens retrata aquesta Wisconsin de l'any 50 amb aquest Ed Gein, un home aparentment retret i solitari que viu en una granja esgavellada, a simple vista inofensiu, però sota aquesta aparència oculta horrors inimaginables.
amb el Charlie Hunman, el gran protagonista de l'anarquia, doncs com a paper d'Ed Gain, la Laurie Metcalf, Tom Hallander, Hollander, per exemple, tenim bastant bon nivell a nivell interpretatiu. Però clar, és que Ed Gain, aquesta història, va provocar que després psicòsis...
La matanza de Texas, i me'n deixo una, que van inspirar el silenci dels xais, el silenci de los corderos. Doncs totes tenen com a punt de partida el que va passar a Met Gain, que aquest senyor va existir.
I està molt ben feta. Intenta explorar al rerefons la solitud, la psicosi, la relació tòxica amb la seva mare, l'aïllament rural... Intenta donar-nos la dimensió humana, encara que pertorbadora, del personatge. La qual cosa pot fer-la més inquietant i reflexiva que una mena mera recreació gore. El disseny de producció és tan brutal, tot que s'ho està a la Wisconsin, a l'Amèrica Profunda dels anys 50, i...
També potència una miqueta el debat ètic. Per què? Perquè jo crec que a vegades els límits del true crime ja està... Tothom parla del true crime i està bé i s'ha de fer, però a vegades podem arribar a glorificar l'assassí?
Ah, que famós, que famós. Eh, atenció, que era un punyetero, això sí. Jo crec que les grans sèries i les grans pel·lícules a vegades rauen allà on estàs al costat del protagonista, sigui bo o dolent. Perquè aquest costat, quan és bo, és fàcil. Però quan és dolent... No t'ha passat moltes vegades que veus una sèrie on el tio és un malparit, però malparit, i el van a tenir i dius, no, que no el detinguin. No sé si encara o que no el detinguin. Et poses al costat. Sempre, sempre. Això denota que està molt ben fet. Exacte.
Exacte, aquesta és la clau. I aquesta està molt bé, però, nois, és veritat, eh? No... Deixeu-vos de punyeta, és una pel·li que a l'estómac dirà... Ui, com m'estàs posant? Si dius, no, no, és que Adamer m'encantarà, és que la història dels dos mans Benendit em va flipar. Doncs, tio, endavant, endavant perquè t'encantarà aquesta sèrie. Doncs què, tràiler? Vinga, va, a Netflix, eh? Monstro, la història d'Edgain. There's something real dark about you, Eddie Cain.
Eddie, you're a mess. Only a mother could love you. It's always with a sense of shame I've always been the one to blame
tràiler merament visual, però com escoltes els Pit Shop Boys a mitj de 100, doncs ho has de deixar una estona. I jugant molt bé amb aquest contrapunt musical, és a dir, estem parlant de l'any 50 i ens poses aquesta versió, aquest cover dels gran Pit Shop Boys d'It's the Sin. Jo penso que és una molt bona sèrie, una molt bona sèrie, però ja us ho he dit al principi, esteu avisats. Anem per un altre, va, i hem fet el repàs habitual de la nostra secció a l'anglès, a veure com el teníem de rovellat o encara el portem bé.
Anem per la tercera, va, La Suerte, Disney+. Atenció amb aquesta comèdia espanyola divertida, de sis episodis, que ens parla d'un tímid taxista, en David, que es convertirà inesperadament en el xòfer de El Maestro, una figura d'altureix que surt del seu retir per recuperar el prestigi perdut.
El maestro es troba en un moment baix de la seva carrera i David li porta sort, o això diu. Per tant, estem en una història molt, molt, molt interessant perquè, clar, jo em poso, això sóc jo, eh? Primer que em poso una miqueta de cul quan parlem d'atureig, però, bueno, anem a intentar, perquè jo tinc alguna mica...
Doncs que sí, que li agraden, i perquè ha conegut com porten les ganaderies, com viu el toro... O sigui, clar, és bo conèixer els dos punts de vista. Tu tindràs el teu, evidentment, però intentar conèixer el de l'altre és interessant, no? I aquest punt de partida és el que té, a nivell còmic també, aquesta sèrie, que la dirigeix en Paco Plaza. Sí, sí, un home que va ser franquícia de rec amb en Jaume Palaberó, que sempre ha fet pel·lícules...
de por, no? La hermana muerte, l'abuela. I, doncs, aquí canvia totalment el seu sentit i acompanyat d'un elenc brutal. El maestro, Òscar Genada. Brutal. Està increïble. El Ricardo Gómez, el de Cuéntame, doncs és el taxista.
A més tenim el Modern Amor i el Denmar. Està rodant en pel·lícules de 16 mil·límetres, que li dona un tractament visual molt particular. I jo penso que he vist ja un parell de capítols i m'està agradant. M'està agradant perquè, sobretot, com aquesta amistat improbable entre dos personatges diferents, David, jove, antitaurí, i el mestre d'un torrent de cadència. I aquesta reflexió sobre els judicis, tolerància, respecte, mons diferents, jo penso que...
a part d'entretenir, doncs també es deixa escoltar, es deixa veure i, evidentment, doncs també podeu riure amb aquesta sèrie de Disney+, La Suerte. Mi hermano te queda a ti, porque lo traigo suerte. Y él ahora mismo lo que necesita es la suerte. Y tu taxi. No se puede fumar en el taxi. A la plaza. Venga, arranca, arranca ya. ¿Dónde vamos? Al hospital, tío. Mira para adelante. ¿Qué estudias? Una oposición. Ah.
En tu taxi tiene que ser, papá. ¿Pero por qué? Porque les da suerte. Venga, niño. ¿Pero tú qué carajo te estás haciendo? Este es el tío que va a traer buena suerte. Tú estás muy loco, ¿eh? Se acabó la fiesta. David tiene que estudiar. Va a ser procurador. Vamos a procurar que David se saque sus oposiciones. Tú paga esta equipa, ya ve para atrás, ¿no? Vale, ¿y a mí quién me paga? Una tarde mala es la que te permite tener una tarde buena. Y yo me expreso con el capote.
¿Un gato anhebró con tus muertos? Tú no tenías tanto que estudiar.
Bé, Xema, bé, això pinta bé, no? Sí, sí, sí, pinta molt divertit. Pinta molt divertit i jo penso que, a més a més d'entretenir, fa una miqueta de dir... Bueno, doncs vale, no estic d'acord amb tu, però m'agrada el que em estàs explicant. Vinga, anem per al següent. Anem a Movistar. Home, sis episodis, 50 minuts, sobre El Centro.
Què és el centro? Justament un retrat del CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència. Atenció perquè un assassinat destapa una operació internacional de l'espionatge rus que posa el CNI en alerta màxima. Mentre intenten frenar l'amenaça, els agents hauran de descobrir qui és el traïdor dins la pròpia institució i bregar amb les conseqüències personals d'una vida marcada pel secret.
Doncs bé, això és el que en dirigeix guionitza el David Moreno, guionista, per exemple, de Nacho, de L'Immortal, o Farinha, i el David Ullora, de La Xica de Nieve 1 i 2, i la sèrie també, ni una més. Un repartiment de luxe, Juan Diego Boto, Elena Martín, Israele Rijalde, Elisabet Casanovas, Clara Segura, Tristan Ulló, o sigui, lo más de lo más, per una sèrie que a vegades pot ser un pèl densa,
però si tu agafes el rotllo, agafes el rina, és més que interessant.
I va estar assessorat pels mateixos del CNI. I van dir, bueno, us anem a dir quatre coses del que fem nosaltres i com ho fem. Però tot no, eh? No. Evidentment no. Evidentment que no. I doncs els personatges estan molt ben identificats més en les seves vides personals, més en què és portar una vida com a persona de la gent, de l'agència del CNI, que no pas tant de les espies, que també. Però tot això queda molt ben reflexat.
Tràiler? Vinga Reparatim el Centro Movistar Episodis 6 Mírame Ayúdame a atrapar a Volkov No lo cojas Necesito un análisis actualizado de todas las infraestructuras susceptibles de ser atacadas por Rusia Ha ido por mí
Habla también con los servicios de El Salvador. Así empezamos ya la colaboración con ellos. Creo que por fin tenemos un nexo entre Adaro y Volkov. Sabemos que has mostrado algunas cosas que no te va a resultar fácil publicarlas. Adaro es un hombre muy importante. ¿Creéis que me calle? En absoluto. Para nosotros esta no es una operación.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Gemma, també pinta bé. Sí, sí, la veritat és que pinta molt, molt bé. I anem a parlar d'una altra sèrie interessant, que, doncs, The Last Frontier. Una de les sèries, jo penso que més guapes que podeu veure, a Apple TV.
Ens transporta... A veure, el primer, qui la fa és el John Bokkencamp. John Bokkencamp ha fet una de les millors sèries, per a mi, del segle XXI, que és The Blacklist. Van ser onze temporades, però espectacular. Una sèrie molt ben feta. I en aquest cas...
és una sèrie molt d'acció, molt ben filmada, i que està tot el rato en un ritme, doncs, no frenet, dic un ritme molt fort, perquè resulta que, a veure, un avió amb un munt dels pitjors prisioners que us pugueu imaginar americà, doncs, arrenca des de Washington i ha d'anar a Alaska per portar-los a una presó de màxima seguretat.
Què passarà? S'escapen. Sí, perquè es produirà, doncs, un incident dins l'avió que no sabem si és provocat o no. Total, l'avió acaba estavellant-se i, bé, a partir d'aquí, doncs, l'únic Marshall d'allà, d'aquesta regió, de Fairbanks, doncs, és...
el Jason Klerk, i que haurà de trobar la manera per perseguir i averiguar de quina manera podem casar tots aquests pàjaros que queden, perquè molts els queden, evidentment, amb l'accident. Està molt bé, té molt de ritme, m'està agradant, és pura, pura acció. De fet, tontos, sinó acció per a gent que li encanta l'acció.
Doncs, a veure, és que el 99,9% de les pel·lícules o sèries que comencen amb un trasllat de presos acaben escapant-se. Això és així. Diem-ho clar. Sí, perquè si no es fan com els deixen allà, tampoc no té cap gràcia, no? Doncs vinga, va, anem a escoltar el trailer, sí? La trobem, recordeu, a Apple TV, eh? Sí. Apple TV, aquesta de les frontiers conspiracions en Alaska. Necesito saber qué pasó ahí arriba.
Nos desviamos para una recogida no programada. Era prioritario. Había un encapuchado. Inmovilizado. Le llamaban Hablock. Es como si lo supiera. Saber que...
¡Poneos en círculo! Avión estrellado a tres kilómetros al sur. Se usaba para trasladar presos. Once capturados, dieciocho siguen desaparecidos. Es su única oportunidad de ser libres. Sí.
Acció, sí senyor. Acció és ben feta, eh? Ben fet. Molt, molt ben feta. No vull marxar sense recordar-vos que hi ha altres sèries, perquè és que és una passada. Quan t'he dit que havíem fet una selecció, és veritat, perquè hi ha moltes i bones. Per exemple, per mi, la millor sèrie de fa bastant temps, juvenil, que no insulta la intel·ligència dels joves, que no és élite,
que els problemes són molt reals i n'hi ha de molt seriosos. S'anomena Zoomers a Amazon. Està molt bé. Està molt bé. Si l'heu veure amb els vostres fills, de 17, 18, 19, o 16, inclús, està francament bé. Després hi ha reclutes a Netflix. Diuen que és la gran revelació i que és la peça amagada d'aquest any de Netflix. També tenim a la tercera temporada de Lut, una de les millors sèries d'Apple TV,
i segona temporada de Mentes Brillantes, a Movistar, i una altra sèrie que va funcionar molt bé, la diplomàtica tercera temporada. Per tant, jo us dic que no hi ha temps per viure, no hi ha temps per arribar a poder veure-ho tot, però a partir d'aquí jo us he posat el menú, amb la carta, el postre, i vosaltres decideu, doncs mira, prendrem això.
Doncs això em sembla fantàstic, i dimarts cada dia més coses. Xem, què tenim aquesta setmana a l'Advice? Doncs mira, volem fer un repàs i un ors a aquest gran grup dels anys 60. The Who!
Com sembla que hi ha no més, doncs més. Sí, sí, sí. A més a més, que us adonareu que molts de vosaltres diuen això era de Hu, perquè van convertir grans de les seves cançons en punts bàsics de T.C.I. Miami, T.C.I. Las Vegas, T.C.I. Nueva York. Doncs això a les baix d'aquest cap de setmana. Txem a la saga dimarts que ve més coses. Que vagi molt bé. Vinga, gràcies. Gràcies, igualment.
Fins aquí el Parlem de Tot Avui, l'edició de dimarts, gairebé meitat de més, 14 d'octubre de 2025. Us ho manu, no us causo de mani, si no causo manu. Segueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 en punt ens ho tornem a explicar tot a través del 98.1 de la FM, el Maresme i a través de vilasarradio.cat per internet. El meu nom, Jaume Cabot. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilasarradio, Joan Escofeta i Robert Maza. Una del migdia, 3.57 de la tarda, per estar...
Ben informats de què passa al Maresme i a Vilassar de Mar. Una del migdia 3.57 de la tarda. Com us deia, sigueu tots i totes molt i molt feliços i avui ens inspirem amb aquests dos nois. Better Boys, Chris Love, Neil, Tenen. Esperem, esperem d'aquí molt pocs que la gira que acostumen a fer per a Europa i al món els torni a portar a casa nostra. Better Boys, it's a 5 i a mitja 5, arriba a la 1. Demà a les 10 ens hi tornem a posar. Que vagi molt i molt bé.
Fins demà!
Fins demà!