Les notícies de les 10 Salutacions. El Museu Monjo està acollint des d'ahir fins al 17 de maig l'exposició temporal El sentit d'una vida de la Vila Serenca Purimartín.
La proposta reuneix un conjunt d'obres elaborades en els últims anys en què la figura humana és la principal protagonista, abordada des d'una òptica expressionista. Els personatges que provenen de l'imaginari de la creadora destaquen pel moviment, caminen, corren, surten o es dirigeixen cap a algun lloc. Formada a l'Escola Massana de Barcelona, l'artista utilitza diferents disciplines com el retaule, el gravat, el dibuix, l'escultura i la instal·lació.
La passada setmana, divendres, vam entrevistar-la al temps d'entrevista del Parlant de Tot, una entrevista que podeu recuperar al nostre web vilassarradio.at. Recordeu el sentit d'una vida fins al dia 17 de maig al Museu Monjo.
Setmana de vagues convocades al sector de l'educació les convoquen el sindicat majoritari USTEC, juntament amb la Intersindical, professors de secundària i CGT, que no han subscrit l'acord assolit fa una setmana entre el Departament d'Educació de la Generalitat i Comissions Obreres i UGT.
Les primeres concentracions, les primeres vagues comencen aquest dilluns als centres del Barcelonès i el Baix Llobregat. Els sindicats majoritaris justifiquen la convocatòria davant de la negativa del Departament d'Educació de reobrir les negociacions. Totes quatre entitats sindicals van decidir no sumar-se a l'acord després de fer una consulta oberta a tot el personal educatiu.
en què va participar la meitat de la plantilla i en què el 95% va votar a favor de rebutjar-lo. Durant tota aquesta setmana hi ha aturades territorials del personal docent, personal laboral i personal de lliure als centres d'infantil, primària i ESU públics i concertats. Com dèiem, avui dilluns, aquesta vaga...
Es realitza al Barcelonès i al Baix Llobregat. Dimarts 17 serà el torn de les comarques del Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre. Per dimecres que ve s'aturarà les classes al Pirineu, Aran, Catalunya Central i dijous. Dijous serà al Maresme, Girona, Vallès Oriental i Occidental. I finalment divendres ja convocada una aturada general del sector educatiu al Conjunt de Catalunya amb una gran manifestació unitària que es farà a la ciutat de Barcelona.
El Partit Popular ha guanyat les eleccions a la comunitat de Castella i Jaó, però Alfonso Fernández Mañueco torna a dependre de Vox per poder governar. Amb el 99% dels vots escrotats, el Partit Popular obté 33 diputats, dos més que fa quatre anys. El PSOE també en guanya dos i es manté com a segona força en 30 escons. Vox en suma un i es queda amb 14 procuradors.
La Unión del Pueblo Leonés, un moviment que reivindica una autonomia pròpia per les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca, i per Àvila, sortit d'una sessió del PP, mantenen posicions, amb tres diputats i un escó respectivament. Soria ja en perd dos, però encara en queda un. Els que desapareixen de l'hemicicle autonòmic són Podem, Ciutadans, Esquerra Unida, Sumar, que lluitava per un diputat dels 82 que estaven en joc,
un mes que fa quatre anys per l'augment de població a Segòvia, però no ho ha aconseguit. Joan Laporta ha guanyat amb contundència les eleccions a la presidència del Barça i serà president fins al 2031. Els resultats definitius han confirmat el triomf de Joan Laporta amb el 68,1% dels suports, el percentatge més alt d'un guanyador des de l'any 1997. A les 11.09 contacta amb la informació. Ara s'inicia el parlant de tots.
Vila Sa Ràdio. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Llaunes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al covell del porta-porta. Necessites ajuda? Estic provant també uns arxius però no hi ha manera.
I si els pujas el núvol... Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Radio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Radio.cat per internet. Matí de dilluns, avui a 16 de març de 2026, comencem setmana i arrenquem també la segona meitat d'aquest tercer mes de l'any.
Dia que avui s'ha llevat fred, i no dic fresc, dic fred, Déu-n'hi-do, com picava avui l'absència de núvols, a fet que les temperatures baixessin de manera substancial fins que s'ha imposat el sol i ara les temperatures són d'allò més agradables. Normal per l'època de l'any, no oblidem que encara estem a l'hivern, d'aquí pocs dies entre la primavera, però encara estem a l'hivern. Per tant, avui ja estava previst, primera i últimes hores del dia, doncs, la temperatura és freda, conforme...
Es va imposant el sol, arribem al centre de la jornada, les temperatures es normalitzen. Venint d'un cap de setmana, marcat perquè els culers, els socis i socis del Barça, han triat nou president, bé, nou president, nova, en aquest cas nou mandat d'un president, perquè el president segueixen jugant la porta després d'una...
Més que victòria contundent davant de Víctor Font. Una candidatura a Víctor Font. Recordem que amb gust Vilassarè, amb la Gemma Mat i altres persones que també tenen una vinculació amb el nostre poble. Victòria claparadora de Joana Laporta, qui serà cinc anys més president del Futbol Club Barcelona.
Dissabte, molt passat per aigua, eh? Inclús, tal com deia Joaquim Serra, ens explicava el divendres que la previsió era que en alguns punts ja és una tempesta, i en alguns moments va haver-hi tempesta, eh? Al Maresme i altres comarques. De fet, la policia local va procedir a tallar el pas de vehicles a les Rieres, doncs perquè, Déu-n'hi-do, quan baixaven i, per tant...
Déu-n'hi-do com va apretar l'aigua, doncs, durant tot el dia, fins a sis quarts de seca va deixar de ploure i ens va deixar un dia magnífic. Això sí, en algunes comarques també el vent en va ser protagonista. Ara mateix marxarem cap al centre de referència meteorològica de la comarca. El servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òlmeresma i des d'allà Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, de cara a aquest inici de setmana, de cara també a aquesta segona meitat del mes de març.
Saludem també a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. Un poc ens passa on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho van ser també un dia com avui, un dia més, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio Unxesco Rabarter. Ell és periodista de televisió de Catalunya. Va ser, doncs, durant anys corresponsal de...
la televisió pública catalana als Estats Units, i és que dimecres serà l'encarregat de tancar el monogràfic Estats Units, el país de les contradiccions. Enxesco Rabarter coneix de primera mà aquest país i farà la conferència que tancarà aquesta trilogia, aquest monogràfic sobre els Estats Units d'Amèrica, una conferència que ell anomena el món de Trump. Enxesco Rabarter, que precisament el seu llibre porta el nom de, en aquest cas,
Aquestes xerrades, aquest monogràfic, porten el nom del primer llibre de Xesco Rabarter. Estats Units, el país de les contradiccions. En parlem amb el periodista dos quarts d'onze. A les onze, com sempre i cada dilluns, saludarem en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam són dos joves que ens parlen d'economia. Economia per joves.
i no tan joves. Per dos duros, avui amb un convidat de luxe. Passa per la ràdio Ferran Martínez, qui va ser jugador del Barça de bàsquet, va ser jugador de la penya, del joventut de Badalona i el Panateinaikos, entre altres. Es dedica al món de l'economia i als negocis. Per tant, avui lliguem, lliguen...
En aquest cas, esport i negocis, esport i economia. A dos quarts de dotze, en Joan Escofet se senta amb en Pere Gené. En Pere Gené és el cap de la policia local de Premià de Mar, qui acaba d'escriure un llibre d'atenció de novel·la negra. Amb alguns punts de realitat o no, ens ho explica al punt de dos quarts de dotze.
I de les 12 fins la 1, com cada dilluns, rebem a l'Albert Ortiz, el nostre xef vilasserenc, un xef vilasserenc que treballa al restaurant Can Bosch de Cambrils, de Cambrils, al restaurant Can Bosch. Sempre li proposem un o diversos ingredients que ell no sap prèviament i a partir d'aquí li fem preparar algun menú. Insisteixo, ell no ho sap prèviament, ell tira d'inventiva, tira de llibreta. I a dos quart d'una saludem en Martí Sants, qui, com sempre, ens parla de les curiositats del món del cinema a través de la seva...
de la seva pàgina Motion is Emotion. Ell té una llista de 100 pel·lícules que ell ha triat per alguna cosa o altra que anomena Motion is Emotion. I a partir d'aquí ens explica les històries i història del cinema. Història i històries del cinema amb les curiositats del seteart, precisament del cinema.
Avui, doncs, nit d'Òscars, aquesta nit passada. Una batalla tras otra s'imposa amb sis Òscars. En aquest cas, a l'Acadèmia de Hollywood ja els ha entregat. Valor sentimental i Formula 1 deixen cirats sense els premis a millor pel·lícula internacional i millor so. Una batalla tras otra s'imposa a los pecadores i recull sis Òscars, entre els quals el de millor pel·lícula i la millor direcció per Paul Thomas Anderson, que per fi veu reconegut el seu talent per l'Acadèmia de Hollywood.
Doncs aquest és el menú. L'edició d'avui, la número 2318. 2318 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. Ja ho tenim tot a punt. Gairebé 12 minuts per damunt de les 10. Motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, venint d'un cap de setmana dissabte molt passat per aigua. Ahir el vent va ser protagonista en algunes comarques i en alguns punts de la comarca, no pel que fa aquí al centre. En qualsevol cas, ens llevem avui en un dia completament assolellat. Dèiem fred, fred a primeres hores, però conforme s'ha anat imposant el sol i conforme ens acostem a les hores centrals del dia, les temperatures són agradables. Joaquim Serra,
Què ens espera de cara a aquest inici de setmana? Bon dia!
Hola, molt bon dia. Comencem una nova setmana, després d'un dissabte i un diumenge complicats des del punt de vista meteorològic, dissabte amb precipitacions que en alguns casos van ser intenses aquí a la comarca. Fins i tot ens consta que hi va haver algun perill ensurt cap a la zona sud del Maresme, cap a l'àrea de l'Ella, a conseqüència de la baixada de la Riera. D'entrada, ahir diumenge, el protagonista va ser el vent, un vent que va bufar moderat a fort cap a l'extrem nord de la comarca, mentre que la resta, doncs,
El vent va ser molt fluix amb un dia assolellat que continuarà també en aquest inici de setmana. Per cert, la setmana en què arribarà oficialment la primavera. Això passarà aquest proper divendres. De moment la situació serà plenament primaveral. Els pròxims dies encara amb un ambient força fred després del descens important de les temperatures que vam tenir.
sobretot a últimes hores de dissabte, i que es va materialitzar a primeres hores d'ahir diumenge amb valors al voltant dels 0 graus cap a l'interior de la comarca i 4 tan sols a Mataró, per exemple. Per tant, ambient fred, un ambient d'hivern, però que, com dèiem, al llarg dels pròxims dies la temperatura ha d'anar pujant i, per tant, ha d'anar disminuint aquest fred. De fet, avui han pujat les nocturnes, les màximes també són una mica més altes, amb vents que bufaran freds.
encara la mar alterada amb mar de fons a tota la costa Maresmenca. De cara a demà s'espera una situació que tornarà a estar marcada bàsicament pel temps tranquil, pel temps estable i assolellat a tota la comarca. Demà passat, tres quarts del mateix, les temperatures demà pugen, pugen de forma clara, i de cara a dimecres es mantindran sense canvis importants. Tot això amb béns ja més afablits i, per tant, amb una situació marítima,
molt tranquil·la a tota la costa de la comarca. Sembla que aquesta abonança continuaria també durant la resta de la setmana fins diumenge. Diumenge el temps podria canviar. Entre diumenge i dilluns tornaríem a tenir un nou canvi de temps amb noves precipitacions i un nou descens de temperatures. Però queden molts dies i, per tant, ja tindrem temps de parlar-ne. Doncs tindrem temps de parlar-ne en properes connexions. De moment serà demà a la mateixa hora. Joaquim Serra, fins aleshores, que tinguis molt bon dia.
14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres de 10 a 1, Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Moment d'obrir finestra informativa. El Parlem de Tot poc ens passa. Moment per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, dia allò de Senyor Escofet. Bon dia, bona hora, benvingut al dilluns, el teu dia preferit de la setmana.
Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Doncs sí, ja som dilluns. I no ho celebres com en la porta, que sigui dilluns, però gairebé. Déu-n'hi-do perquè el Sigalero, a un quart de quatre de la matinada, quan pràcticament tu i jo ja ens llevàvem, arribava ell a l'ús de gas... A un quart de quatre!
celebrar la nit, és espectacular Joan Laporta està, a mi em recorda aquells dictadors romans, me l'imagino molt tant la manera de dirigir el club, sí que cert que en fi els millors d'èxits han vingut de la seva mà però me l'imagino amb un triclínium estirat amb uns granets de raïm segurament
Joan Laporta té unes maneres de fer molt, molt ja, diguéssim, pròpies de l'imperi romà. La celebració ha hagut de ser descomunal. Des d'aquí fem una crida. Si algú l'ha vist, doncs, en fi, que la torni, perquè realment va gaudir com... Això ho sap fer molt bé, Laporta. L'escenografia la domina a la perfecció.
I, clar, no sabem hores d'ara com està. És probable que entrin als matinals tant en Ricard Ostrell com en en Basté. Pagarien per escoltar la veu d'un Laporta que entrava a l'Ut de Gades. Insistim, a un quart de quatre de la matinada. Diem ara comencem a celebrar-ho, eh? Quan es va passar tot el dia saltant i ballant amb les diferents personatges que anaven a votar. Per cert, Ter Stegen no va poder votar.
el porter del Girona, doncs, va anar a votar i veu que no havia pagat la quota i va haver de marxar. Jo crec que no hi havia l'actualització dels 100, els hi va passar a diversos socis, eh? Això diu molt, vaig a escoltar-ho i realment tenen raó, això diu molt dels socis i sòcies que estaven a les taules que van ser inflexibles amb això.
Escolta, Joan, un quart de quatre, això vol dir que deu haver sortit sense dormir. Ara, anant bé, ara. Sí, igual l'han fet fora i ja li han dit, senyor Laporta, vagi abandonant ja l'U de Gas, ha anat directe, suposo que a l'Austria, a Can Basté, no hi ha notícies, ho he buscat. Suposo que es va assegurar el dia d'ahir o divendres, els seus caps de premsa li diuen dir, no vindrà abans de les 11. Però és que és igual, tampoc passarà pel llit. Aquest home avui és el tio que té el cap, com una campana més gran de Catalunya, eh?
Realment, en fi, el que dèiem, no sé si podem reproduir els moments eufòrics de la porta i el vespre. Hi ha un moment que a mi em fa molta gràcia. Sí que és un document més vàlid de veure que d'escoltar, perquè aquesta cara que fa de... Fa cara de protagonitzar molts memes. Sí, sí, sí.
La meva vida és el Barça, la meva vida és el Barça, va dir d'aquí. Però hi ha un moment que a mi em fa molta gràcia i he seleccionat un tros, Joan, aquí el tens, eh? Atenció. Atenció, eh?
Els macarrons de Joan Laporta, que han estat protagonistes d'aquesta campanya, junts amb la visita al Mercabarna, del Mercabarna conduint un toro mecànic. Un toro i els macarrons. Però aquí no té cara de celebrar, té cara de menjar-se els macarrons. Déu-n'hi-do, eh? Botifarra! Botifarra! Ell arrenca, eh?, aquest botifarra, botifarra.
S'estava fotent de gana aquí. Arrenca també amb algun Hansi Flick, Hansi Flick, també algun càntic dedicat a la Minyamal. A Deco. I després se li costa un i diu i embojen allà. I embojen. Escolta...
I això és la reacció al sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio. TV3 i Catalunya Ràdio. Aquí ja es van donar, que el sondeig se sabia, eh? Però des de... Mira, mira, mira. És un document, ja dic, eh? Si el podeu veure més que escoltar, però només escoltant ja et fas la idea. Va treure les passes prohibides, eh?
Va, Joan, tenim coses. Va, explica'm. Tenim més cosetes. Una mica darrera hora per si us heu de moure en cotxe. Els docents han acabat la concentració que durant més d'una hora ha tallat l'autopista C31, l'autopista del Maresma, a l'entrada de Sant Adrià, Badalona, per entendre'ns.
Els docents estan queixant-se, inicien una setmana de vaga a tot el país. Pel que fa al Maresme, a la nostra comarca, la vaga es farà efectiva dijous i divendres.
A hores d'ara, però, la Gran Via continua registrant talls i problemes de trànsit a causa de la vaga de l'educació. Es dilueixen els talls, com deien Joan, els accessos a Barcelona, però es manté el de la Gran Via. Per tant, si heu d'anar a la capital catalana amb vehicles, sabeu que podeu trobar problemes per aquestes manifestacions, que és tota la setmana, el Maresme, recordem, dijous... I divendres. Però divendres és general. Dijous el Maresme, avui toca Bas Llobregat i Barcelonès, dijous Maresme i divendres és tot general.
Si no, podem anar amb Rodalies a Barcelona, que funciona molt bé. Sí, que serà com una vaga més. Com una vaga més serà, Rodalies. Aquesta nit han lliurat els Òscars. Jo crec que, en fi, és una gala... Caduc. Un format ja molt caduc. Caduca, oi? Segurament s'hauria d'evolucionar. Hi ha hagut pocs missatges polititzats. És a dir, Trump fa por. Deixa tastar de tonteries. Trump fa por. Sap que qui obri la boca pot tenir conseqüències.
Javier Bardem va ser l'únic que va pronunciar un no a la guerra, un Free Palestine. A mi em fa molta gràcia perquè Javier Bardem, tota la seva família, va a l'Hospital Montsinaí de Nova York, que és jueu.
i que és considerat un dels millors hospitals del món. A més a més, el part dels seus fills, que te revestia una certa complicitat, es va fer al Mont Sinaí de Nova York. És a dir, mira't primer a casa teva i després surt amb el Free Palestine Amic Bardem.
És a ser conseqüent, és a dir, tu pots pensar i dir el que vulguis, evidentment, però has de ser conseqüent amb les teves paraules i ja està, és senzillament això. Vinga, va! Parlant d'Israel, molt preocupat, no per aquesta possible fake news o...
o notícia del suposat assassinat a través d'alguns missils iranians de Benjamin Netanyahu, el primer ministeri arreliar. Sí que no se l'ha vist en els darrers moments, però a mi em preocupa molt la fotografia de...
Una fotografia d'arxiu de Netanyahu amb la seva dona, que també presuntament hauria d'estar aniquilada. La seva dona és Terelo Campos. Què dius ara? No havíem arribat a fer aquest parecido razonable. S'ha convertit en Terelo, eh? Sembla una bessona de Terelo Campos. Home, i tant!
S'assembla més a Terelo Campos que a Carmen Borreó, eh? És brutal, eh? Terelo Campos. Ha mutat, igual que Joan Gràcia en el tricicle, ha mutat Joan Laporta. Joan Laporta i Joan Gràcia. La dona de Netanyahu és Terelo Campos. Jo crec que et dic que avui, a Calustrell, a Can Basté, no hi va a Laporta, hi anirà en Gràcia. Hi anirà en Gràcia de Laporta. Soc en Joan Laporta.
Vinga, va. A vegades diem en aquesta secció que la realitat supera la ficció absolutament. Bastantes vegades, sí. Dos mataronins detinguts per amenaces de mort. Els fets van passar sense l'oni. La setmana passada ho havien denunciat alguns casos d'una...
noia, una veïna de Sant Saloni, la van trucar a la porta, dos individus, van lliurar-li una bala de 9 mil·límetres i un missatge pel germà d'aquesta noia que l'anaven a assassinar, que l'anaven a matar. Finalment sembla que Mossos d'Esquadra han pogut detenir les dues persones, però es va blindar totalment...
El titular era aquest, eh? Els Mossos blinden Sant Saloni. Sí, sí. Però no em diguis que no sembla una escenografia de passo que t'emboli, de sèrie... La bala amb el nom del noi, eh? La bala amb el nom, eh? On estem anant a parar? On estem anant a parar, eh?
Tenim una societat molt bona. Bons nois, bons nois. Ells només volen jugar. Només volien jugar. Déu-n'hi-do, celebrem en aquest cas que Mossos d'Esquadra hagin pogut intervenir, evitar segurament aquesta sentència, sentència entre cometes d'aquesta persona i segurament les represàlies, perquè ja saps, Jaume, que aquestes coses no només és el fet, sinó que després ve tota la represàlia, etcètera, etcètera.
però realment sembla un argument d'una sèrie o d'una pel·lícula d'anys 70, pràcticament. Sí, sí, sí. Més coses, va. Doncs poques coses més, perquè aquest és una mica el resum ampli, bueno, ampli no, resum del que ens ha cridat més l'atenció de les darreres hores, si et sembla.
doncs... Pugem al DeLorean. Pugem al nostre DeLorean i marxem a l'any 1970, del segle passat, perquè moria Tammy Terrell, que havia sigut una cantant que va fer duet durant molt temps, juntament amb Marvin Gaye. Doncs, Tammy Terrell va morir d'un tumor cerebral, 24 anys, molt i molt jove, però ens deixa aquesta interpretació fantàstica amb Gaye, eh?
Bona nit. Bona nit.
Com som els catalans, eh? Tenim una sort que jo crec que no valorem el que tenim, eh? Jo ho he comentat diverses vegades, això, en aquest espai. Ho torno a comentar avui, eh? És a dir, a TV3, fa poca estoneta, parlaven de la vaga dels docents. Parlaven de...
Fèlix Millet. Parlaven de moltíssimes coses i ara estan parlant dels Oscars de Hollywood. I són els mateixos tertulians. És que tenim una sort de tenir gent tan, tan intel·ligent. Hi ha tres professions, sempre ho diem, que s'haurien d'assassinar directament. Joan! Un són els comentaristes aquests de matinals i tardes. Coats serien els següents, que s'haurien de rebre una bala al cap. I tercers, els influencers. Joan, avui ja estàs emprenyat. Què et passa? No, no, no. Soc realista. Realista...
Tres xacres que el món seria molt millor sense cap dels tres. Doncs ara els tenim aquí parlant dels Òscars, eh? Fa un moment parlàvem de la... De la... De la vaga dels docents. Poden parlar d'Israel, poden parlar de... Mil coses, eh? Que bo saber tant, eh? I no equivocar-se mai, eh? No, però és que no sabem res. Escolta, això ens tranquil·litza molt. Ei, no m'ho hem de hide now.
Fa més coses, Joan. I moria també els 75, 5 anys després de Temitarell, el que estàvem escoltant ara. Bon Walker va ser un dels pioners del blues elèctric. Va influir moltíssim en altres grans com B.B. King, Chuck Berry o fins i tot Jimi Hendrix. Recordem aquesta Wichita Falls Blues, que seria el blues de les cascades de Wichita.
Wow. Baby, baby, baby, I'm down on my pen and knee Baby, baby, I'm down on my pen and knee
The more I do for you baby, the less you care for me. Tell me baby, what more can your daddy do? Tell me baby, what more can your daddy do?
I've forsaken my mother. Vinga, Joan, més coses. Doncs acabem, aparquem el DeLorean el 2019, perquè va morir Dick Dale, un dels grans guitarristes, especialment en la dècada dels 60 del segle passat. Ell és l'autor d'una de les cançons més reconegudes cinematogràficament parlant, i sobretot relacionat, ja que parlàvem dels Oscars, doncs Dick Dale, que és l'autor
d'aquesta peça que et dóna obertura a la mítica palficció de Quentin Tarantino. Home, és d'aquelles cançons que tothom l'ha escoltat i ningú sap què aquí és.
Doncs vinga, Joan, què tenim? Quina autèntica meravella, eh?
Joan Escofet, una del migdia 3.57 de la tarda que tenim en el primer Crònica de la setmana. Doncs escoltarem atentament el Xesco Rabarté, corresponsal de TV3 als Estats Units, doncs molt atent, forma part de la tercera alliurement del cicle d'aquest monogràfic a l'aula d'extensió universitària dedica als Estats Units, el país de les contradiccions, i ens farem ressò també de la Unió Esportiva, eh? Empat a zero...
a casa davant del Cornellà tercer classificat, proper cap de setmana al punt de les 12 a Can Anglada per jugar contra el centre parroquial Sant Cristó de la Unió Esportiva que ha sumat 4 dels darrers 24 punts posats en joc i a fi
haurà de millorar molt, molt el que fa la artilleria. Sí que és cert que suma dues setmanes seguides sense perdre, amb dos empats, zero, això és cert, contra dos dels grans, eh? Badalona, líder i Cornellà, tercer classificat dissabte, sota un fred extrem i molta humitat el Xavi Ramon, eh? Doncs, Joan Escofet, demà torno a saludar en quart d'onze i t'escolto atentament a la una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. I seguirem recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Twitter.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret d'assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
4 minuts, far damunt de dos quarts d'onda. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi. Aquest dimecres 18 de març, dos quartes set de la tarda, la Biblioteca Municipal de Vilassar de Mar serà l'escenari de la tercera conferència d'aquest monogràfic organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Monogràfic sobre els Estats Units d'Amèrica, el país de les contradiccions. Una conferència sota el títol El món de Trump que pronunciarà el periodista de televisió de Catalunya, que a més ha estat corresponsal als Estats Units i, entre altres...
Angesco Rabarté. Angesco Rabarté precisament té un llibre que es diu Estats Units, el país de les contradiccions. I els amics de l'aula han titulat aquest monogràfic de la mateixa manera. Mireu.
Aquest monogràfic, si és que no sabéssim que fa mesos i mesos que l'han preparat, diríem, escolta, això és d'actualitat, això ho han preparat fa 15 dies encara no. Doncs resulta que, malauradament, l'actualitat torna a ser americana. Dic torna per no dir que deixa de ser. Més que americana torna a ser d'aquell president que tenen, de Donald Trump. Parlem en directe ara mateix amb Xesco Rabarté. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Xesco Rabarter, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estem? Molt bé, molt bé. Doncs ja, gràcies per estar amb nosaltres i mira el que són les coses, que fa setmanes i mesos que estan preparant aquest monogràfic al País de les contradiccions i a tu et toca parlar del món de Trump. Més d'actualitat això ja no pot ser, és a dir, el món de Trump que sempre està present però ara més que mai, Xesco.
Sí, realment aquest president té la virtut o l'efecte d'estar contínuament a les notícies. I una xerrada que, com tu dius, feia temps que estava programada, que jo ja me l'havia preparat fa un temps, però que l'he hagut d'anar canviant i adaptant perquè a la velocitat amb el que va la qualitat ens obliga a canviar-ho. I les coses que pensàvem que diríem fa un mes o 15 dies, per exemple, amb tot el que està passant a l'Idan, doncs queden que potes en l'aire i l'hem hagut d'adaptar.
Tu, que vas ser corresponsal als Estats Units, també vas estar a Londres, ha enviat especial a l'Ucraïna, al Pròxim Orient, als Estats Units, et va la marxa, això està claríssim, però que tu vas estar, diria que tot el mandat de Biden fins que va tornar a entrar a Trump aproximadament. El vas arribar a conèixer, aquest home, o no?
Sí, i de fet vaig estar amb el primer mandat de Trump i el principi del de Biden. Ah, val. I per tant, sí, conèixer personalment no, he estat en mítings i en rodes de premsa seves, però no li diré mai la mà per dir alguna cosa, pensem que és el president dels Estats Units i que TV3, com qualsevol altre tele europea...
i més si és d'una regió que no tan sols és una carrer nacional, doncs l'accés que tens el president és molt limitat. Però bé, podríem dir que conec bastant el personatge perquè me'l vaig haver de tregar aquests quatre anys que va ser president i, per tant, estic bastant abasat a la seva persona i als seus mètodes. Val dir també que aquest segon mandat hem vist Trump bastant més diferent o amb algunes coses diferents que no passa en el primer mandat. Amb quines coses l'has vist diferent?
Mira, jo crec que és un president que jo dic ser professionalitzat, en el sentit que quan va arribar a Trump el primer cop a la Casa Blanca, el 2017, el 20 de gener del 2017, era una persona que era un empresari, que no tenia ni idea del que era governar, no tenia cap experiència de govern política abans, era un outsider que entrava a dins de la Casa Blanca i, per tant, es va haver de rodejar...
un cert establishment republicà, de gent del Partit Conservador que podria tenir això, que sabés com funcionava l'administració, els ministeris, la relació amb el Congrés, etcètera, etcètera. Què li va passar? Tota aquesta part de gent amb qui es va rodejar era gent, com de llavors, d'establishment, i que, per tant, el que intentàvem fer durant quatre anys va ser, en gran part, frenar les seves iniciatives més descabellades, podríem dir. I contínuament ja estaven...
L'estaven pressionant o li venien a dir que això que et vols fer no pots fer perquè provocaràs un altre baix aquí o provocaràs una crisi allà, els aviat no els pot ser tan malament i era contínuament una operació de limitació d'aranys del que volia fer Trump i el que realment al final s'acaba fent.
La seva primera presidència va acabar, si us recordeu, però amb moltíssimes dimissions i també expulsions de l'administració, perquè Trump, a mesura que anava avançant el seu mandat, veia que cada cop li tallava més les ales i, per tant, s'anava cansant dels seus ministres, dels seus assessors, i els anava a fer fora aquests del plegat. Al final va acabar, realment, amb un grup de col·legi prop, i ara, al final,
i va ser un final molt tempestúol, recordeu la sala del Capitoli, recordeu també tota l'atenció que va haver-hi amb els dos Floyds, etc. Què passa ara amb el segon mandat? Doncs bé, Trump ha pres la lliçó i bàsicament s'ha rodejat...
d'assessors i de ministres que tenen bàsicament un requisit, que siguin 100% lleials a la seva persona i, per tant, que no el contradiguin, que no l'intentin pressionar perquè facin altres coses i que compleixin els desitjos i les ordres que ell dona. I, per tant, tenim una administració que és molt més obedient que no pas la primera. I en aquest cas, doncs, Trump ha sabut fer aquest canvi i s'ha rodejat de gent que és absolutament lleial a les seves punts.
I a part per això estem veient també un Trump molt més radicalitzat i que fa coses que no s'atrevia a fer en el primer mandat.
Clar, Xesco, en aquest sentit no és que hagi canviat el seu pensament i les seves idees descabellades. Ha canviat el seu equip perquè ell pugui nedar a les seves aigües i com li doni la gana i com li doni la gana. I clar que veiem un tram. Aquest home, ara mateix, amb en Joan Escofei, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, repassàvem l'actualitat i parlàvem de la cerimònia als Òscars. Tothom ben calladet, excepte
en Javier Bardem, Javier Bardem és l'únic que ha fet referència a la Guerra Mundial, i m'ha dit un titular que diu Trump fa por, o sigui, ja no fa por al món, fa por als seus. És així o no? Sí, sí, és així, sí, sí, sí, realment jo crec que és un titular acurat i en el món de l'espectacle dels mitjans de comunicació s'ha vist moltíssim. Pensem que fa dos dies el que és com el cap de l'agència de comunicacions
dels Estats Units que és l'encarregat en el fons i qui té la potestat de donar o treure licències de televisió
d'ones, diguem-ne, a les principals cadenes de televisió, va dir que estava molt preocupat perquè les informacions que s'estaven donant a l'Iran estaven esbiaixades i que visitessin els mitjans perquè a veure si es posaven en risc la seva capacitat d'emetre la quarantena i a través de les zones els seus canals, les seves informacions. Era una amenaça en tota regla de dir als mitjans o deixeu de donar, de
de fer informació crítica, o potser us retrem la licència. És així de bèstia. És escandalós. I no és el primer cop que passa. Però clar, pensem que dir una cosa així en el país de la primera esmena, que és la primera esmena de la Constitució, que és la libertat d'expressió i que és un valor absolutament sacrosanto en aquell país, és molt fort. Però, en tot cas, estem veient que des del govern s'està fent aquesta campanya de pressió als mitjans,
I hem vist com ja durant tot aquest primer any, i només en portem un, diversos candidats de televisió, com la CBS, com l'ABC, han acceptat, per exemple, retirar segons quins reportatges, censurar un late night show durant unes setmanes perquè havíem fet comentaris crítics amb Donald Trump, i sempre amb l'amenaça de l'administració que si no us plegueu al nostre dictat, aquella fusió empresarial que voleu fer tan important potser no la podreu fer, etcètera.
El mateix ha passat al Washington Post, un dels diaris grans de referència, que recordeu que és de Jack Bezos, el fundador i l'amo d'Amazon, que va comprar aquest diari fa 15 anys, va donar un impuls molt gran, però ara des d'aquest segon mandat ha agafat un perfil molt més baix, bastant més trampista, etcètera. Per tant, realment, jo crec que sí que hi ha un clima de por en els mitjans de comunicació i segurament també hi ha Hollywood,
perquè com que Trump està disposat a perjudicar les persones que vagin en contra seva, doncs tothom mira més pel seu negoci i fa aquests càlculs perquè només si no ho fico amb ell potser no en surto escaldat i puc continuar fent el que feia. Però que, sens dubte, això és un retrocés democràtic enorme, està jurídic que també causa molta preocupació a dins i a fora del país.
De fet, aquest monogràfic, que tu vas fer un llibre amb el mateix títol, és a dir, el monogràfic porta el títol del teu llibre, que és Estats Units, el país de les contradiccions, em fa pensar aquest home que fa tan valejar ja a nivell, al món, ja no només als Estats Units, sí al món, en aquest cas, però penses, escolta, algú l'ha votat, eh, Xesco, aquest home? De fet, presumptament la majoria l'ha votat.
Sí, sí, totalment. No, no, i al fons això també ens queda molt clar i és molt important que treguis aquest assumpte perquè Trump no enganya ningú en el sentit que és una persona que va fer una campanya electoral claríssima dient el que volia fer i prometent una revolució pràcticament del que era el sistema nord-americà i va guanyar clarament les eleccions. Va treure 4 o 5 milions més de vots
que acaba la Harris i, per tant, té un mandat clar i democràtic per fer el que està fent i no és una persona que arribés amb un programa i n'estigui a aplicar un altre. Vull dir que Trump, si alguna cosa té, és que és molt transparent i, per tant, gran part de les coses que està fent a dins del país...
va dir que les faria, va dir que acabaria amb la immigració irregular a la frontera de Mèxic i ho ha fet, va dir que posaria arrencials a tot el món i ho ha fet, etcètera, etcètera. Per tant, és un home que està aplicant, podríem dir, amb un mandat clarament legítim i democràtic el que va dir que faria.
i a més, amb l'afasí trobo jo que els nord-americans el van votar per segona bada, és a dir, que molts nord-americans l'havien votat el 2016, van veure la presidència que era, el caos que era, i tot i això el van tornar a votar el 2022, perdó, el 2024. Per tant, sabien què venia i per què, però en tot cas és el de sempre. Si Trump guanya...
és per mèrit seu, però també és per demèrit dels demòcrates, que van fer una mala campanya, Joe Biden va ser un mal president, no van fer els primaris, recordareu, i al final va ser Kamala Harris, que a l'últim minut va ser la candidata i que tampoc agradava. Per tant, malgrat que el país anava bé, no van ser capaços de transmetre aquesta...
un optimisme i una il·lusió a la gent, que en tot cas van acabar tornant a votar a Trump. I per tant, els nord-americans, la majoria ara ja rebutgen aquest Trump, crec que només té un índex d'aprovació del 40%.
Però, en tot cas, aquest senyor té un mandat per fer el que va fer, i aquestes encara tres anys, i ell, si una cosa també es diferència a Trump, es diferència a Trump, i se li valora molt a la gent que vota, és que és un home expeditiu i que fa el que promet. I, per tant, ell està decidit a fer-ho, i també sap, en el fons, que té dos anys per fer-ho, que són els dos primers anys de mandat,
perquè sabeu que al novembre hi ha eleccions legislatives i pot ser que perdi el control de tot o part del Congrés i, per tant, allà començarà a tenir frens en aquesta revolució que està fent. Al fons hi queden sis mesos o vuit mesos per acabar d'intentar trencar aquest xercle que va començar fa un any i que està trasbalsant tant el país i la resta de la sèrie internacional.
En fi, el món de Trump, la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, va alterar les relacions internacionals i els mateixos Estats Units, i és el que deien Xescu ara fa el mateix, no només per mèrit d'ell, que va fer una campanya, sinó per demèrit també dels seus contrincants. I es tracta de la xerrada de dimecres, parlar de Trump als Estats Units, però com és el nou món que dibuixa...
I com queda Europa en tot aquest sentit, no? Estats Units estem parlant que és un país, doncs la màxima potència mundial, i que res ens ha de semblar, doncs, a baladir, no? És a dir, no ens pot semblar res de dir, escolta, no passa res, això són els americans. Els americans afecten a tot el món. Per tant, com rebem Europa en aquest sentit? Doncs jo crec que aquest segon mandat de Trump agafa Europa en molt mal moment, eh? I veurem com en sortim. Pensem que...
Europa, durant 80 anys, ha sigut molt dependent dels Estats Units, en molts sentits, però especialment a nivell de seguretat, a nivell militar. Si a fons es diu, hem pogut tenir aquest estat del benestar que hi ha a Europa, grosso modo, en temes generals,
Ha estat també perquè no hem hagut de gastar i no hem hagut de gastar en defensa perquè teníem el paraigua dels Estats Units. Als Estats Units li convenia tenir aquest paraigua i ell també se'n beneficia. Però en tot cas, a Europa es troba que ara, després de 80 anys, el gran amic i el germà americà que teníem i que sempre ens donava seguretat,
doncs ja no podem comptar amb ell. Tenim una guerra a Ucraïna, on clarament Estats Units s'ha retirat i sembla que estigui seguint l'acord a més a Putin que no pas a Zelensky, i també tenim avui mateix Donald Trump amenaçar els països de l'OTAN que si no l'ajudaven a patroliar l'estret d'Hormuz, el gol pèrsic, doncs seria una molt mala decisió pel futur de l'aliança atlàntica.
Per tant, tenim un president dels Estats Units que amenaça a retirar el suport a la resta de països, recordem, i no fa tant, també amenaçàvem a accionar-se a Groenlàndia, això de moment està a un calàs, però ve a veure quan ho torna a recuperar. Per tant, Europa es troba en una posició realment molt incòmode perquè perdem el gran mentor i protector que teníem. Què passa dins d'Europa? Bé, obviament, tots ens estem...
fem grans i estem adonant-nos que ens hem d'independitzar d'aquest pare que teníem perquè ja no podíem confiar més en ell, fins al punt que depèn de com pot ser una amenaça per Europa de la presidència de Trump. Ell ha dit obertament que vol donar suport als països i als partits d'extrema dreta dins de la Unió Europea, que el que fan és rebentar el que seria la Unió Europea. Per tant, tenim una...
una presidència norteamericana que treballa activament per minar el que és el projecte europeu. Doncs bé, Europa a poc a poc jo crec que va sent conscient que ens hem dintre patit d'ells i hem de ser cada vegada més autònoms i per tant això ja s'està produint, els països estan fent una cursa per rearmar-se, per gastar moments en defensa, per aconseguir un punt més d'autonomia respecte als Estats Units, perquè mai saps què pot passar si un dia tens una guerra amb Rússia i els Estats Units no està al teu costat, doncs has d'augmentar, creuen les teves capacitats militats per poder dir
per poder-hi fer front. Però això també arriba en un moment en què Europa té molta debilitat interna i molta fractura, i sobretot pel mateix argument que et deia de l'extrema dreta. Pensem que en molts països l'extrema dreta està agafant cada cop més protagonisme. Per exemple, a França l'any que ve hi ha eleccions presidencials i podria ser que el partit de Marine Le Pen fos la primera força i acabeix governant un país...
central a Europa com és França i què pot passar a partir d'aquí. És a dir, que Europa, en lloc d'estar molt unida i cohesionada, ens trobem amb uns governs bastant impopulars i amb una amenaça de l'extrema dreta cada cop més important. I això fa que no estiguem en les millors condicions per afrontar aquesta independència estratègica dels Estats Units, que és el que hauríem de tenir perquè Europa, en el fons, s'acabés consolidant com un autor robust i sòlid
en la sèrie internacional a l'alçada dels Estats Units de la Xina o eventualment de la Rússia.
Tu, de fet, Cesc, ja insisteixo, has estat corresponsal a Washington, he enviat especial a l'Ucraïna al pròxim Orient. Tampoc deu distar tant, no?, un líder com és Trump de Putin, etcètera. Estem davant d'uns líders que realment fan molta por. De fet, entre el 2000 i el 2024, he estat revisant una miqueta, i es parlava d'una tercera guerra mundial, es parlava, no? Entesos deien, estem al límit d'una tercera guerra mundial. El 2026, curiosament, quan el món, deixa'm-ho dir així, està fet un merder i és un drama,
Hi ha gent que és molt reàcia i diu, no, no, escolta, no estem davant d'una tercera guerra mundial. Estem d'alguna manera? Tu creus que hi estem davant d'una possible guerra o no?
Una pregunta molt difícil. Jo crec que ara mateix encara no. És cert que el món cada cop està més en abudició i, per tant, potser hi ha un dia que ens trobarem en una tercera mundial i encara no ens serem conscients, perquè si tu et mires el mapa, el que està passant ara mateix a Iran és bestial, en el sentit que tenim una regió que està en flames amb intercanvis de foc diaris i amb una relació estratègica absolutament paralitzada, amb els efectes que té això de tot el món. Europa continuament hi
una guerra sagnant a Ucraïna i, per tant, tenim una confrontació indirecta molt forta entre Estats Units, entre la Unió Europea, Europa i Rússia. Per tant, el planeta cada cop està més clar. Que sota generi en una confrontació a nivell mundial, jo encara ho veig d'ull, però sí que és cert que caminem cap a un món on el que semblaria impossible fa tres dies
avui ja no sembla tant. I si sumem aquests diferents conflictes que hi ha amb aquesta voluntat que té Donald Trump i Vladimir Putin de rebentar l'ordre establert, de acabar amb el multilateralisme,
acabar amb el dret internacional, amb el respecte sagrat per la subvenida dels estats, etc. I si anem llimant el que són les normes i les idees que regien les relacions internacionals, doncs bé, caminem cap a escenaris com el que tenim ara, amb aquests múltiples conflictes a diverses parts del món, i això no impedeix que d'aquí tres anys, abans com a vent, encara n'hi pugui haver més.
perquè és el de sempre. Tu a la guerra del Gran saps com la comences, però no saps com l'acabes. No volia estar, per exemple, llegint també que el Trump intenta que hi hagi altres països que ajudin a controlar l'estat d'Hormuz i a petrolar i a escoltar petroliers que vagin per allà i ha demanat a la Xina que ho faci. La Xina no farà mai, no es ficarà mai a una guerra dels Estats Units, però què passa si eventualment, m'invento, hi ha un vaixell xinès que surt de Gran carregat de petroli, que se'n va cap a la Xina i els Estats Units, per alguna raó,
vaixell perquè no vol que arribi i surti patroli i anirà del gol fèrcic. Bé, per tant, hi hauria aquí un episodi important de tensió entre l'Estat Unit i la Xina. És a dir, que tu comences una guerra, saps com ho fas, però té tantes variables i té tantes conseqüències indesitjables que no pots preveure que mai pots saber com l'acabaràs i cap a on es dirigerà aquesta guerra. Per tant, no estem a la tercera guerra mundial, ni molt menys, però també podríem dir que avui estem més a prop que no, però fa una setmana o fa un mes.
Cesco, per anar acabant, parlàvem d'Europa, com viu Europa això, et parlaria com viu Espanya això, no? Fa poques setmanes, fa pocs dies, el president Sánchez va condemnar la guerra de l'Iran i Trump va contestar de menys mal que va dir que els espanyols són bona gent, no? Que tenen mals dirigents però que són bona gent, no? Tu com reacciones, sincerament?
periodísticament. Tu com reacciones? Espanya no pot fer ni una mica de nos als Estats Units. Dóna la sensació que ho ha de fer, si vol, evidentment s'ha d'anar en contra una guerra, però en qualsevol cas, dius, cal posar-se en aquests jardins sabent que no tens absolutament res a fer?
Bueno, tampoc estic tan d'acord que no tens res a fer. És a dir, Espanya, per exemple, ha optat per prohibir als Estats Units que facin servir les seves bases. I les deixarà de fer servir? Trump va dir que això a ell no li era cap problema, que les faria servir una. Sí, sí, les deixa de fer servir per aquesta operació. És a dir, en el moment en què Espanya informa als Estats Units que ja no pot fer servir aquestes bases, es veuen en els flightrunners, en aquestes webs que segueixen els avions,
Com hi ha 15 avions que surten de Moroni i de Rota i se'n van cap a Anglaterra, se'n van cap a Alemanya, se'n van cap a Itàlia, per tant, clarament Espanya ha posat una palla de pedra o pedreta a la sabata en l'operació que els Estats Units està fent a l'Iran. A banda, els avions varien dels Estats Units, feien escala a casa nostra, per entendre'ns, i després seguien cap al pròxim Orient, bé, doncs ara han de fer un viatge una miqueta.
Per tant, Espanya té alguna tecla que tocar. Jo crec que aquí el que fa Sánchez és erigir-se, jo crec, com a la veu de l'esquerra europea contra el nou a la guerra, molt conscient, jo crec, i llegint l'opinió pública espanyola, que en gran part, tant de dreta com d'esquerra, jo crec que està en contra d'aquesta guerra, i que es troba que bàsicament és l'únic líder europeu que aixeca la veu amb aquest missatge.
perquè fins ara hem vist Friedrich Merkel a Alemanya, Emmanuel Macron a França, o Starmer al Regne Unit, que tots no volen la guerra, però no s'atreveixen gaire a criticar Donald Trump, no són gaire contundents, critiquen molt més l'Iran que no pas als Estats Units, i mentre que Sánchez és l'únic dirigent europeu, que de fet és pràcticament l'únic dirigent d'esquerres europeus, que té un discurs clar, i que en el fons en tronca, i això també et dona una idea de com ha canviat Europa, i per mi aquest punt de desorientació europea,
Si tu recordes el no a la guerra de la guerra a l'Iraq, vam tenir llavors uns dirigents a França i a Alemanya, que eren Gerhard Röder i Jacques Chirac, que ells van ser els no a la guerra, els promotors i els grans crítics, el Consell de Seguretat de l'ONU, etcètera, que van criticar molt la guerra que volia fer, la invasió que volia fer als Estats Units.
contra l'Iraq i sense cap mena de legalitat a les mans. Doncs bé, ara veiem una Europa desdibuixada que ha perdut una mica el nord i que deixem de reclamar aquest dret internacional i de condemnar en contundència les violacions que es fan
i l'únic que és el satèl·lit a Espanya, que aixeca la veu però clarament està en minoria. Jo crec que Sánchez juga aquest paper a consciència. Sabem també que els riscos per a Espanya també són limitats, perquè a l'hora de Donald Trump dir que pot perjudicar molt comercialment Espanya, que arranquem relacions comercials,
Bé, no ho pots fer als Estats Units perquè les relacions comercials formen part de la Unió Europea i, per tant, si volgués trencar relacions comercials amb Espanya, automàticament trencaré relacions comercials amb la resta de la Unió Europea i això no s'ho pot permetre, no?
Xesco Rabarter, ha estat un autèntic plaer, com sempre, parlar amb tu, una veu més que autoritzada. Xesco, tornem a parlar en properes setmanes, a veure què ens depèn al món i al món de Trump, i dimecres t'escoltarem atentament a la Biblioteca Municipal. Gràcies, Xesco, una abraçada. A vosaltres, gràcies. Bon dia.
Avui és 16 de març. Deixeu-me que avui feliciti a la meva nebuda, a l'Anna, que avui fa 22 anys. I és que ens anem fent gran. Doncs moltíssimes felicitats de part de tota la família i també de part de tot l'equip de Vilassar Ràdio. A l'Anna, que avui fa 22 anys. Avui que fas anys, moltes felicitats i per molts i molts anys. Fins les 11, tota per tu.
Arribats de tots els vents per celebrar junts el camí, que anem guanyant la guerra al temps, que seguim vius el joc imprevisible, que en tenim prou quan coincidim enmig del laberint d'aquest món impossible.
I amb el cor a cel obert de rialles i records, qüestionar tots els poders, celebrar els antics amors, vells somiadors vivint en la deriva. Quan fa mal temps, si ens plora el cor, solem cantar cançons com si ens hi anés la vida.
Seguim sumant històries, seguim dius, salvant a poc a poc tots els paranys. Seguim a prop avui que fas anys. Seguim aquí, malgrat tota la boira del camí. Els laberins de la paraula junts. Anem a poc...
Les notícies de les 11.
Salutacions, el Museu Monjo està acollint des d'ahir l'exposició temporal El sentit d'una vida de la vilacerenca Puri Martín. La proposta reuneix un conjunt d'obres elaborades en els últims anys en què la figura humana és la principal protagonista, abordada des d'una òptica expressionista. Els personatges, que provenen de l'imaginari de la creadora, destaquen pel moviment, caminen, corren, surten o es dirigeixen cap a algun lloc.
Formada a l'Escola Massana de Barcelona, l'artista vilecerenca utilitza diferents disciplines com el retaule, el gravat, el dibuix, també l'escultura i la instal·lació.
Avui es reactiva a l'àrea metropolitana de Barcelona la zona de baixes emissions. Una vegada la Generalitat de Catalunya ha comunicat que s'han acabat les circumstàncies excepcionals que van justificar-ne la suspensió. Ho ha anunciat l'autoritat del transport metropolità i també l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ja ha signat el decret per posar-la de nou en marxa. Per tant, a l'àmbit de les zones de baixes emissions rondes de Barcelona...
que inclou Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Parc d'Esplogues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, no hi poden circular els vehicles més contaminants als dies laborables de dilluns a divendres de 7 del matí a 8 del vespre. Els vehicles amb etiqueta ambiental 0ECO-COB hi poden circular sense restriccions.
Els Estats Units volen una aliança internacional que protegeixi l'estret d'Hormuz, gairebé paralitzat per l'Iran. És la possibilitat que ha mencionat el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Besant, per permetre el pas de les embarcacions que han de circular per aquest enclavament estratègic. A través de la xarxa social, Donald Trump també ha dit que espera que molts països enviïn vaixells de guerra.
a la zona i s'ha adreçat especialment a la Xina, al Regne Unit, França o al Japó, així com a la resta de territoris que es beneficien del petroli que travessa per aquest país. Donald Trump també ha assegurat que bombardejaran sense parar a la costa i enfonsaran contínuament embarcacions de l'Iran.
El Partit Popular ha guanyat les eleccions a Castellà a la Manxa, però Alfonso Fernández Mañueco torna a dependre de Vox per poder governar. Amb el 99% dels vots escrotats, el Partit Popular obté 33 vots, dos més que fa quatre anys. El Partit Socialista Obrer Espanyol també en guanya dos i es manté com a segona força política amb 30 escons. Vox en suma un i es queda amb 14 procuradors.
La Unió del Poble Jaunès, un moviment que reivindica una autonomia pròpia per Jaó, Zamora i Salamanca i per Àvila, sortit d'una sessió del Partit Popular, mantenen posicions amb tres diputats i un escor respectivament. Sòria ja en perd dos, però encara n'hi queda un. Els que desapareixen de l'hemicicle autonòmic són Podem, Ciutadans, Esquerra Unida i Sumar.
Joan Laporta ha guanyat amb contundència les eleccions a la presidència del Barça i serà president fins a 2031 del Barça. Els resultats definitius han confirmat el triomf de Joan Laporta amb el 68,1% dels suports, el percentatge més alt d'un guanyador des de l'any 1997, l'any de l'última reelecció de Josep Lluís Núñez.
A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació. Recordeu, totes les notícies locals i comarcals a la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet. Fins a les 13 hores continua el Parlant de Tots. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes, Facebook, Twitter i
En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació. I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari, per resoldre conflictes de consum sense judicis. Arbitratge de consum. Hi guanya tothom. Generalitat de Catalunya.
És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi guanyaràs molt més.
Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte.
Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Bon dia a tothom, molt bon dia a Vilassar. Aquí estem una setmana més a part dos duros. Molt bon dia, Martí. Hola, Adam, bon dia. Estàs bé? Trobes bé? Avui un episodi xulo, xulo. Aquests que molen, eh? Ja vam dir la setmana passada que aquesta setmana portàvem un convidat que, compte, és de luxe.
de luxe per tota la seva trajectòria i tot el que pot aportar avui. Sí, jo diria que és un convidat completament top i no és, compte, una persona de Vilassar, no és un oient d'aquí de Vilassar, sinó que es tracta del Ferran Martínez. Et sona, Adam, el Ferran Martínez? Un professional de bàsquet, de cap a peus. I a sobre és també un complet entès del tema de la inversió, la tokenització immobiliària, start-ups i inversions en tecnologia. O sigui, ho té tot.
Ens ho passarem molt bé avui, Martí. Jo trobo que pot ser un episodi molt interessant i de molt profit. Amb tot això, i sense més dilació, Adam, comencem. La pela és la pela.
Bé, abans de començar i presentar el nostre convidat, Ferran Martinet, hem de fer una petita aclaració sobre l'episod interior de les nòmines. Us en recordeu de la base de cotització de contingències comunes? Adam, era aquest nom una mica enrabassat. Tantes inicials, eh?
Doncs us vaig dir que hi ha una altra, que és la BCCP, que és Base de Contingències Professionals, que és la de contingències comunes més les hores extres, que és la base sobre la qual es paguen l'atur, la formació professional i el fogassa. Vam explicar els seus percentatges i a què es deuen aquests conceptes l'episodio interior, però no era sobre la de contingències comunes, sinó contingències professionals. Doncs afegim aquest punt, aquesta pinjellada que faltava de l'episodio. Sí, era clar el que vam comentar l'episodio interior. Ara sí, Ferran Martínez, hola, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal? Molt bé, content d'estar aquí amb vosaltres. Escolta, moltes gràcies. Primer de tot, gràcies per venir al programa. Voldríem, Ferran, que et presentessis una mica, tot i que segurament alguns dels nostres oients ja et coneixen molt bé, però una mica presenta't qui ets, quants ens tens, on vius, algunes coses sobre tu.
Em dic Ferran Martínez, he sigut jugador professional de bàsquet, he jugat 10 anys al Barça, 6 al joventut, al Panathinaikos també, 156 vegades internacional amb la selecció espanyola, he jugat a Jocs Olímpics, Mundials, Europeus, i em vaig retirar amb 35 anys, i a partir d'aquí vaig començar una segona vida, on he treballat en diferents departaments,
de banca privada dirigida a esportistes d'elit i celebrities, tant a UBS, a Suïssa, com a Banc Sabadell, com a Mirabó, també a Suïssa, i en banc. I bé, soc una persona que he tingut la sort de gaudir d'aquestes dues vides, la d'ajugador professional i la d'empresari, sobretot en temes de tecnologia i d'inversions.
Ostres tu, com un quadre amb el perfil per dos duros. Sí, i a sobre quin canvi d'esport a tope, a tope, a tope, ser professional a ser ara un empresari inversor, podríem dir quasi també que professional, perquè amb tots els projectes que tens d'entremans, segur que sí. Ens has comentat, Ferran, quants anys tens? 57.
Molt bé, 57. O sigui, que ja has fet part de la teva bona carrera. I tant. Molt bé. I tu, què vas estudiar, Ferran? Perquè, clar, entenem que en el món de l'esport no sé si estaves ja decantat pels diners i l'economia o estaves més centrat en l'esport. A mi sempre m'havia agradat moltíssim, sobretot la programació i els ordinadors, en una època que aquí encara no havien arribat.
i quan era molt jove jo vaig fitxar amb 12 anys pel Barça, i al 16 ja estava el primer equip. En aquella època ja em vaig comprar un ordenador que es deia Spectrum, que era molt bàsic, que tenia 16 cas, i vaig començar a programar. A partir d'aquí vaig acabar els estudis i tot això, vaig intentar fer la carrera d'informàtica, però era impossible, perquè...
no podies compatibilitzar el que era l'esport professional amb anar a l'universitat, ni tampoc et donaven facilitats en aquella època, ara tot és molt més senzill, i pel meu cantó vaig anar estudiant també programació i computació, i sí que és veritat que vaig estudiar la carrera d'empresarials i després, quan em vaig retirar, sí que em vaig formar i vaig estudiar al Centre d'Estudis Financiers de Barcelona, temes de finances i inversió amb renta variable,
I també vaig fer un executif MPA, el vaig fer a la Ramon Llull, a la SAIE, i amb les pràctiques a Sant Francisco, a la Universitat de Sant Mèrit de Sant Francisco, als Estats Units. Brutal, eh? Collons, sí que està bé, no? Brutal.
T'he de dir, Ferran, que com a panyero, eh?, recordo amb molt de carinyo aquesta Copa del 94. No la vaig viure, eh?, per sort o per desgràcia. No, però, ostres, sí que és veritat que es sona molt, no?, a l'afició d'avui dia. I, bueno, t'ho volia agrair des d'aquí, des de part dos d'oros. Va ser una cosa increïble, la Copa d'Europa, que vam guanyar amb la penya.
i com es va volcar tota la ciutat de Badalona amb aquest èxit tan important. Que bé, que bé. També ens hem assabentat, Ferran, que treus un nou llibre el mes d'abril, pot ser coincidint amb Sant Jordi? Sí, sí, el Sant Jordi, just, bueno, faré la signatura que farem al Passeig de Gràcia, al Sant Jordi, serà amb exclusiva pels que vinguin el podran adquirir allà i oficialment crec que surt el 2 de maig el llibre.
i espero que tingui molt èxit i que us agradi. De què va el llibre? Es pot explicar? Sí, el llibre es titula El algoritmo de l'èxit i va molt sobre com aconseguir la teva llibertat financera i ho explico des de la meva experiència primer com a esportista, com ho vaig fer, com vaig planificar les inversions i l'estalvi
i com després em vaig d'alguna manera reinventar i començar a entrar primer en el món de l'assessorament financer amb aquestes entitats bancàries que us he dit abans, després també amb la inversió en start-ups, creant un vehicle d'inversió que es deia Lanzame Capital, que invertíem en start-ups, i més tard ja com a emprenedor muntant les meves pròpies empreses amb altres socis, sempre molt orientades a l'alta tecnologia.
amb els camps de blockchain, intel·ligència artificial i amb computació quàntica, també. Molt bé, o sigui, molt important, sobretot, haver aconseguit aquest nivell d'independència financera, que és el que sempre parlem, Adam, en els episodis. Correcte, correcte, correcte. Sempre, no?, que no hagis d'aprendre d'una sola feina, sempre tenir aquesta autonomia, sempre que es pugui. Sí, això mateix, autonomia.
Doncs bé, Ferran, avui dividirem l'episodi en tres blocs, després d'aquesta extensa i agrada per la presentació que hem fet. El primer bloc serà una mica l'època de bàsquet professional, perquè és la primera vegada que ens trobem, Adam, amb un esportista professional en el nostre programa, i Ferran, et volem explorar una mica més a fons. T'hem de dir que hem estat veient els teus èxits i fracassos que has tingut en la teva trajectòria, i el nostre corresponsal d'esports aquí, Adam Baus...
Porta una mica els millors èxits que has tingut tu a la teva carrera professional. Home, sí, ja s'ho han anat uns quants, no? El tema de jugar al Barça, Joventut, Panantinaikos i diversos equips italians. També tants cops que has vestit la samarreta de la selecció. I, bueno, Mundials, Eurobàsquets, Olimpiades... Bueno, Olimpiada, no? Olimpiada, sí. Olimpiada va ser el 88. El 88, sí, perquè la 92, que a més a més era...
anava a ser un dels capitans, vaig tenir una lesió molt greu al peu i, bueno, desafortunadament vaig tenir que renunciar a anar a la selecció amb uns temps que si no estaves al 100%, vaig tenir que renunciar jo, cosa que em va fer, bueno, va ser una decisió molt dura que vaig tenir que prendre. Clar, era just a Barcelona, les del 92, oi? Sí, sí, sí, les de Barcelona.
Bueno, vaig tenir-me que, o sigui, vaig tenir que seguir una mica el que, clar, em van aconsellar els metges en aquell moment, que m'havien operat tres vegades del peu, encara no estava al 100% recuperat, i eren uns temps en els quals, no és com ara, que moltes vegades a les seleccions nacionals et diuen, bueno, encara que no estiguis al 100%, vine i et vas recuperant aquí, i si et necessitem pels partits importants, doncs ja et podem forçar una miqueta, no? En aquell moment, doncs, es va decidir
que pel meu bé, per no posar en perill la meva carrera, era millor que no hi anés, tot i que hi havia jugat dos mesos abans el playoff amb el Joventut, però vaig haver de prendre aquesta decisió i no vaig poder anar als Jocs.
Entenc que et donarà molta ràbia, oi? Però, vist en perspectiva, és una coseta molt petita dins de tants èxits. Doncs, jo et volia preguntar, una miqueta tornant al tema dels esports, els canvis d'equip, com has viscut tant canvi? Perquè vas estar a Grècia, vas estar aquí a Barcelona, a Itàlia, també nomenat. Com es viuen aquests canvis? Aquesta incertesa?
Sí, de fet, tampoc van ser tants canvis, perquè jo em vaig formar, com us he dit, a la cantera del Barça, i vaig estar des de l'any 84 fins a l'any 90 en el Barça. És veritat que un any vaig anar cedit a un equip que era Grup IFA, vaig anar cedit pel Barça per poder jugar molts minuts allà, en aquella època tenia 18 anys, potser em va anar molt bé per jugar molts minuts, vaig tornar al Barça,
i després vaig prendre la decisió d'anar al Joventut amb un temps que no combrava massa amb l'entrenador que havia en aquell moment anar al Barça i vaig prendre aquesta decisió esportiva molt arriscada però que va anar molt bé perquè va ser el canvi de tendència després de guanyar moltes lligues amb el Barça tres seguides vam guanyar dues lligues seguides amb el Joventut i la Copa d'Europa també amb el Joventut el 94 després vaig tornar un altre cop al Barça
on vaig estar dues temporades, i després vaig rebre també l'oferta del Panathinaikos, que en aquell moment era el millor equip d'Europa, i vaig estar jugant allà també quatre anys a Grècia, a Atenes, vaig tornar dos anys més aquí a la joventut, els últims anys de carrera, i vaig acabar la meva carrera a Itàlia, i quan estava jugant en aquell estiu amb la selecció catalana,
amb els Gasol, que eren molt joves, amb el Navarro i amb tots aquests jugadors, vaig tenir una lesió molt greu al junoll que va fer que em tingués que retirar en aquella temporada de l'any 2002. I tot això és tot el que vaig fer a nivell esportiu, que sembla que siguin molts, molts equips, tampoc van ser tants perquè van ser etapes llargues en cada un d'ells.
Home, doncs també s'ha de tenir els seus pros, no tot això. Qui no estigui molt entès amb el tema del bàsquet, hi ha ara mateix un problema, podríem dir, i és que hi ha una fuga de talent jove cap als Estats Units, cap a altres lligues, i era preguntar-te una mica sobre, ostres, si veus alguna mena de solució, com pot ser Ada Imara, Jordi Rodríguez, marxen molts dels jugadors, i a veure quina és la teva opinió al respecte.
Bé, jo crec que no hi ha solució, perquè clar, al final, des que s'ha posat aquesta regla a les universitats americanes, per exemple, com a anècdota et puc dir que jo quan estava al Barça vaig tenir opcions d'anar a becat a les 4 milions universitats als Estats Units per jugar a la lligada ja, però no vaig poder anar perquè ja havia cobrat com a jugador professional aquí a Europa, al Barça. Llavors justament ara és el contrari, a les universitats americanes
com ingressen moltíssims diners per drets de televisió i per les audiències que tenen, doncs ara els jugadors universitaris ja són 100% professionals. Què vol dir això?
que competeixen directament amb les lligues professionals europees. Llavors qualsevol jugador jove que destaqui una mica té l'opció d'anar-se a una universitat americana a jugar i a sobre cobrant molt més del que cobraria Europa. Per tant, és molt difícil que un club europeu pugui competir amb tot això perquè els pressupostos d'allà són molt més alts. Llavors molts jugadors prenen aquesta decisió i més aquí quan és tan difícil amb tants estrangers que hi ha
i amb només un 25% de jugadors nacionals a la CB, per exemple, que puguin tenir minuts quan són joves. Per tant, fan aquest pas i marxen allà amb moltes més opcions també de poder jugar amb un futur a la NBA.
I si no venen aquí a Europa amb contractes molt grans. Clar, doncs és una llàstima aquí, sobretot pel bàsquet local, perquè perdem capital. Ferran, et volia fer una pregunta ja per abans de saltar el món de les finances i els diners. És si marxar del Barça a la penya és una mica com el que ha fet Joan Garcia aquest estiu d'anar de l'Espanya al Barça?
Bé, aviam, primer s'ha de dir que cap jugador vol marxar del Barça, no? Si estàs allà, i més quan a mi em van oferir abans de marxar un contracte en blanc en el qual jo podia posar els anys que volia estar al Barça i el que volia guanyar, no? Per tant, va ser una decisió esportiva 100%, en la qual jo era molt, molt culer i vaig decidir fer aquest pas perquè sabia perfectament que si anava al Madrid, que era l'altre club que em volia fitxar cada any,
doncs mai més tenia l'opció de tornar al Barça. Això sí, quan vaig prendre la decisió d'anar al Joventut, només ho vaig fer pensar, o sigui, amb la condició que poguéssim tenir un equip molt competitiu per aconseguir guanyar també justament en el meu exequip, que era el Barça, i que havíem guanyat moltes lligues seguides. Llavors, vam tenir un pressupost molt alt, em vam poder fitxar, i arrel d'això vam construir un equip boníssim amb grans jugadors, i vam aconseguir les dues lligues aquestes consecutives i la Copa d'Europa el 94.
Però bé, no era potser el mateix perquè no era, diguéssim, d'anar d'un equip, entre cometes, una miqueta més pedit a un equip molt gran com el Barça, com seria l'Espanyol al Barça, però sí que va ser una aposta de canviar de tendència i anar a un equip que ho havia guanyat tot a un altre equip que vam ser capaços de guanyar-ho tot també.
Doncs els verd i negres ens alegrem molt el que ens hagis aportat tant a la nostra història. T'he de preguntar també sobre el tema de com gestionar les finances ser un jugador professional. Hi ha molt de jove que comença a cobrar milionades i que potser és difícil gestionar segons qui i com ho vas gestionar tu. Clar, aviam, la qüestió és que quan ets un jugador...
que a més a més, si ets top i guanyes molts diners, saps que guanyaràs molts diners en un període de temps molt concentrat i molt curt. I llavors tens que ser capaç de calcular perfectament el que guanyes i el que gastes, i mai gastar més del que guanyes, i encara que sembli impossible, això pot passar, que es puguin començar a comprar cases, cotxassos...
o començar a gastar, perquè en veritat tenen molts diners i sempre disposen d'ells i tenen una mica com si diguéssim la xeta oberta, que tot el que vull ho puc comprar, i no tenen ni coneixements ni temps de poder-se preparar un pla financer. Llavors el més habitual és rodeges de gent bona, tant d'assessors financers com d'assessors fiscals,
assessors legals que fan tota aquesta feina el tema està en que encara que ho facin bé tu no tens el control perquè no tens coneixements llavors jo el que he aconseguit sempre és que dintre de les possibilitats que es pugui que ja sé que no és molt òbvi o que no són moltes cada jugador que està en aquests nivells d'ingressos pugui tenir un mínim coneixement financer per tenir aquest control encara que després ho deleguin amb altres persones que s'encarreguin de fer-los la planificació financera
perquè saps que amb 35 o 36 anys et jubiles i l'aixeta es tancar de cop i el teu nivell de vida no el baixaràs. Per tant, pots tenir bastants problemes de poder mantenir aquest nivell de vida durant molts anys.
Sí, i Ferran, tu a l'hora haver-te estat dedicant a més al món de l'empresa, de les finances, tu gestionaves els diners diferents a l'edat que dius tu, que tots sou joves, entre 18 i 30 anys, potser 18 i 35, tu gestionaves els teus diners diferents que els teus companys? Potser tenies una mica més de coneixement, una mica més potser de consciència, amb aquesta metàfora que has dit tu de la xeta oberta, tu potser miraves de planificar per un futur també?
Sí, jo el que feia era, bueno, com t'he dit que m'agradava molt la programació i els ordinadors, vaig crear els meus propis models, primer he construït-me jo mateix les fulles de càlcul, quan no existien les Excel, i a partir d'aquí calculant que si jo, per exemple, guanyava 10 i amb 3 podia viure perfectament, els altres 7 els dedicava a inversió. I llavors, per mi, mentalment és com si no existissin. I llavors el que feia...
era anar invertint en aquell moment en mercat immobiliari i en el mercat financer i ja està, i anar fent-me un plan de llarg plaç, i intentar fer alguna cosa molt equilibrat i molt sostenible, fent unes simulacions amb aquest nivell d'ingressos, quants anys podria viure sense treballar després quan em retires. Això era una cosa que vaig anar fent i vaig anar-me formant i vaig anar aprenent,
i a partir d'aquí, justament per això, quan em vaig retirar i com més o menys em van sortir les coses bé, em va fitxar a UBS per crear un departament d'Esports and Entertainment a Suïssa per ajudar esportistes com jo a gestionar i planificar el seu futur. I clar, ningú millor que un exesportista per posar-se'n al cap d'ells i poder-los convèncer de la importància que tenia fer totes aquestes coses.
Clar, això és molt interessant perquè abans de moure'ns els teus projectes emprenedors que hagis tingut o empreses que hagis creat, la teva primera feina, diguéssim, just després d'acabar la carrera de basquetbolística, va ser l'ajudar els nous esportistes d'elit a gestionar els seus diners?
Bé, només retirar-me, realment, no vaig entrar immediatament, sí que em va fitxar una empresa que es deia Mediasports Marketing, del grup Mediapro, on vaig començar allà, justament després de retirar-me, a fer planificació, diguéssim, de temes de màrqueting, no tant de temes financers, però va venir a buscar-me UBS, des de Suïssa,
per fitxar-me, no? Llavors és quan vaig entrar directament en aquest tema de crear un departament específic. Ja no és tant per ajudar, sinó, diguéssim, a crear productes específics i comprendre, ficar-te amb el cap dels esportistes professionals amb la mentalitat que són gent que amb 35 anys es jubilen. Llavors no és una carrera normal com qualsevol persona que es jubilen als 65 o el que sigui, no? I han de tenir una sèrie de...
de condicions molt determinades i molt diferents. I així és com vaig entrar al món de la banca, gràcies a que també vaig fer, després de la punxada de la bombolla tecnològica del 99 al 2002, doncs vaig ser capaç de poder renegociar amb un banc i recuperar tots els estalvis que s'havien perdut en aquella època, i arrel d'això el banc em va venir a buscar. I allà vaig estar dos anys i mig o tres, fins que... I bueno, en paral·lel a això també vaig començar a muntar les meves pròpies empreses amb altres socis,
i vam crear una que és Global Sports Advisors, que és de representació de futbolistes i jugadors de bàsquet, i aquí és on vaig entrar en contacte amb el Sabadell, arrel que el primer client que vam tenir, diguéssim, per portar-li els temes d'imatge, no de representació, perquè ja tenia el seu agent i el seu pare, vam tenir el Messi quan tenia 18 anys, i arrel de la negociació amb el Banc Sabadell el vam fitxar d'imatge de Banc Sabadell, quan el Leo tenia 18 anys,
i és quan em va fitxar al Sabadell per, diguéssim, replicar el que havíem fet a Suïssa, Esports en Entertainment, i vam muntar el departament Esports en Entertainment aquí a Espanya. I així és com vaig començar, més o menys, i així és com em vaig introduir en el món de la banca. Brutal, i això del Messi, Martí. Ara sí que acabo de flipar, i això sí que no ho sabia. Impressionant, eh? Tens una foto com la minyamada a la banyera amb Messi, o no? No, no, però sí que tinc fotos amb el Messi en aquella època,
Estava claríssim que anava a ser un superjugador, però clar, tot just tenia 18 anys. Ell havia debutat el primer equip un any abans i havia fet partits increïbles. I bé, dintre de tot això, juntament amb els seus assessors fiscals i assessors legals, jo vaig portar la negociació amb el Banc Sabadell i així és com va fitxar el Messi com a imatge del Banc Sabadell per un producte dirigit a la gent jove.
que ens veia haver-se clic-on i que va tenir moltíssim èxit. Doncs esperem que aviat portis el tovalló amb el que va firmar el VAR, el primer contracte, em sembla que va ser. A veure si ens pots explicar una mica, Ferran, aquests projectes actuals, que si no m'equivoco és Vievolutive i Rental. Sí, Vievolutive és l'últim projecte en el qual estic involucrat,
que és un projecte justament d'aprofitant els valors de l'esport i aprofitant totes les ensenyances que hem pogut aprendre de tot, de la disciplina, el treball en equip, tot això traslladar-ho al món empresarial, sobretot amb entrenar d'alguna manera equips del rendiment dintre de les companyies, cosa que ja els últims anys també he anat fent conferències internes per multinacionals i per empreses, però fer-ho de manera superestructurada i molt ben organitzat, amb un equip boníssim
amb l'Iñaki Saltor, que ve del món del headhunting, la Núria Sala, que ve del món de l'storytelling, del món del màrqueting, i amb l'Iñaki Urdangarin, justament, que va ser company meu a la residència Blume, quan érem joves. Ell estava al Barça de Humboldt, jo al Barça de bàsquet, tenim la mateixa edat, vam conviure molts anys, diguéssim, al vestidor del Barça, perquè el Humboldt i el Barça compartíem la sala d'embandatges. Humboldt i bàsquet, no? Sí, sí, amb...
Jo estava al Palau Blaugrana, doncs teníem el vestuari del bàsquet, el vestuari del handball i entremig el vestuari, diguéssim, de fer els ambenatges abans dels partits i dels entrenos. Allà vam coincidir, ens vam conèixer durant molts anys i a l'Iñaki amb la seva trajectòria també esportiva que ha tingut i tot el que li ha passat posteriorment, doncs creem, hem fet un equip, tots quatre, que ens dediquem justament a fer això, a donar
Formació també tant per la pre-elit, que són els esportistes més joves, com els esportistes d'elit, temes de coaching personalitzat per ells, com el que nosaltres diem a la retirada, que sol ser un sotrac molt important.
i aquesta és una de les empreses, i l'altra és Rental, que ja porto molt més temps, que justament va de tokenització immobiliària i que és una nova manera d'inversió en la qual dones accés a qualsevol persona que pugui entrar a la inversió immobiliària sense haver d'invertir grans quantitats de diners, però sí es pot beneficiar de l'estabilitat o de les rentabilitats que donen molt immobiliari, i més en el temps que estem vivint ara,
que hi ha tantes incerteses i que la clau és que puguis diversificar molt i puguis intentar invertir amb la màxima seguretat. I això és el que fem a Rental. Que bé, que bé. O sigui, tens dos projectes. Un seria aquesta consultoria esportiva empresarial i l'altre Rental, que és una mica per democratitzar l'entrada al mercat immobiliari. Bé, a part estic amb moltes altres, però ja estic com a advisor o com a inversor, que són companyies que més o menys ja funcionen soles i que van relacionades amb...
amb temes de blockchain o amb computació quàntica o altres històries molt més tecnològiques, diguéssim, però, bueno, que sempre hem intentat avançar una mica en el temps i entrar en mercats que penso que seran claus en el futur. Sí, molt ràpidament, Ferran, perquè hem d'acabar. És cert que tens el premi al millor director general deportivo de l'any per l'agència AGC?
Sí, una associació catalana de dirigents de l'esport, bueno, aquest sí, és un premi que em van donar fa uns anys, que vaig agrair moltíssim i em va fer il·lusió perquè, clar, no és tan habitual que... perquè, bueno, d'alguna manera també estic vinculat al món de l'esport. Estic a la junta directiva de l'associació de veterans del Barça, de bàsquet, amb la qual cosa vaig a molts partits del Barça, viatjo amb els jugadors també,
i tinc aquest reconeixement. Brutal, brutal, brutal. Doncs bé, Ferran, hem d'acabar l'episodi ja per aquí. Ha estat una llarga i jo trobo que molt profitosa xerrada. No sé si ens vols comentar alguna cosa més que se t'hagi quedat per comentar. Què tenies pensat dir-nos? No, no. Com a última cosa, només dir que l'experiència que jo he viscut com a esportista...
Una vegada els valors que tenim els esportistes, quan et retires, molts d'ells entren en una espècie de pressió perquè passen d'estar tot el dia jugant, competint i ser famosos i estar sota els focus, a no ser ningú i a no entrenar ni res. Llavors, que moltes vegades aquesta inseguretat que tenen molts esportistes quan es retiren,
l'han de poder superar perquè si han sigut capaços de fer el que hem fet en el món esportiu, també poden ser capaços de fer-ho en el món empresarial. I per això la clau és intentar formar-se, tenir inquietuds i és el que aconsegueu tothom. I a partir d'aquí que tinguin ambició igual que l'han tingut en el món esportiu i que tenen totes les oportunitats de poder fer el que vulguin.
Doncs Martí, un convidat de superluxa avui, molt ficat al món de l'esport professional, al tema de la inversió, entre molts altres tipus de sectors. Sí, moltes gràcies Ferran per haver convertit aquesta estona amb nosaltres i per haver enriquit el nostre programa. Molt bé, doncs moltes gràcies, m'ha agradat molt aquest podcast, o sigui que molt agraït també. Doncs Martí, ens veiem la setmana vinent, moltes gràcies Martí, fins aviat. Apa, adeu!
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs vinga, que al Parlant de Tot estem d'estrena i ens fa moltíssima il·lusió. Ensetem la segona part segona, hora i mitja del Parlant de Tot d'aquest dilluns 16 de març, i ho fem estrenar en secció...
Un bon dia, van aparèixer a la ràdio les vilassarenques. A Eulàlia Armengol i la Carla Pí ens van venir a explicar que Vilassar té molt de cuento. Ja sé que la gent que ara escolta ja, no, cuento no compta. Doncs no, si té cuento, té cuento. A mi un entrenador de futbol una vegada em va dir, tens més cuento que en Calleja. I aquell dia vaig aprendre qui era en Calleja. No ho sabia. Veieu com el futbol també ensenya coses? A Eulàlia Armengol i Carla Pí, bon dia, bona hora. Bon dia. Bon dia, Jaume. Com anem? Com anem?
Prou bé, no? Escolta, i Vilassar té molt de compte de què anirà aquesta secció. Aquesta secció és una finestra que gràcies a tu ens ha obert Ràdio Vilassar i aleshores Vilassar Ràdio. Ràdio Vilassar és els de dalt. Amb carinyo, que som amics, però ells són els de dalt, nosaltres els de mar. Comencem bé. Bé, escolteu-me. Els nervis del directe. Els nervis del directe.
doncs vam decidir que aquí a Vilassà hi havia molts contistes, molta gent que escriu contes, homes, dones, molta gent. I si ampliem el focus resulta que tot el Maresme són una colla de contistes. I vam dir, escolta, per què no fem un programa de ràdio? Doncs ja que Vilassà Ràdio parla de tot el que passa a Vilassà, parlem de contes. Parlem de contes. Perquè els contes són...
Un gènere, el primer gènere literari que va existir i el més essencial, perquè la humanitat abans s'explicava a través de contes. Mira, totes les civilitzacions tenen contes i per dir-te quina va ser la primera reconeguda...
va ser a Mesopotàmia. A Mesopotàmia fa 2.300 anys. No m'ho puc creure. Doncs sí. 2.300 anys? Encara no havia nascut ni Jesucrís. Ni jo. 2.300 anys abans de Jesucrís, o sigui, 43 segles des d'ara, resulta que es va trobar una pedra amb caràcters coneiformes que hi ha al primer conte. Allò és un conte. Allò és un conte. Escolta, doncs ara tot això ens ho expliqueu. Comença aquí, perquè a Vila Sada Mar tenim molt de conto.
Vinga, va, Eulàlia, explica'm, explica'm això que em comentaves, que... 2003... Sí, 2.300 anys, sembla que fa 4 dies, doncs no, fa 43 segles. I això va començar a Mesopotàmia, a l'Àsia. Coneixeu la ventafoc, suposo? Tothom coneix la ventafocs. Doncs mireu, la ventafocs la van escriure els xinesos.
9 segles abans de Jesucrist. Què em dius, ara? Sí, es deia Xinyu. Com es deia, dius? Xinyu. Clar, ventafocs amb... Com tothom sap. En xinesa es diu ventafocs, aquest Xinyu. I aleshores aquest conte de la ventafocs, que evidentment abans els contes que ara són infantils eren contes per gent gran, eren contes que tenien uns finals terrorífics. El de la ventafocs...
s'acaba que la ventafocs que va al ball i la sabateta i tot plegat les germanastres són condemnades a ballar amb unes xineles ruents de ferro o sigui imagineu-vos si això avui dia seria viable doncs els contes abans eren per gent gran i a partir d'aquest conte xinès va passar per Europa i es va distribuir per tots els contes de tot el món i tothom se l'ha adaptat i se l'ha fet seu
Per tant, nosaltres no parlarem aquí del conte infantil, sinó que parlarem del conte d'adults i del conte que ajuda a pensar, del conte que ajuda a transmetre informació, a explicar realitats diferents. I com ho farem? Primer agafarem contistes de Vilassar, com la convidada fantàstica que tenim avui, i després us parlarem...
de contes de literatura catalana de tots els segles, perquè conegueu autèntiques joies que tenim i que potser no són prou conegudes. I qui farem servir? Doncs actors de Quibilassà, alguns independents, altres de la tropa, que són tan bona gent que s'han dedicat hores a llegir-se els contes per acompanyar-nos i que això sigui més entretingut. La Carla parla.
La Carla parla, doncs, va, va, Carla. Sí, que no li agrada gens, a la Carla. Aprofita. Bé, ens agradaria avui començar, bueno, no ens agradaria, ens agrada molt avui començar amb una persona molt coneguda per tothom, la Lali Rivera, que ha estat molts anys professora de llengua i literatura a Lies Vilanzara, que molts joves la coneixen i molts adults també,
que és coneguda sobretot com a poetessa, almenys la meva ignorància fa que la recordi sobretot com a poetessa, però que també ha escrit contes. I avui el que farem és llegir-ne un, esclar. Benvinguda, Lali. Moltes gràcies per ser amb nosaltres. Molt bon dia i moltíssimes gràcies a vosaltres per comptar amb mi per aquest primer programa.
Hi ha una pregunta que et volia fer perquè jo me l'he fet moltes vegades. A veure... Per què els que hem començat escrivint poesia, quan ens passem a la prosa, tendim a fer contes, i sobretot contes curts?
Per què creus? Quin lligam hi ha entre els dos gèneres? Jo penso que l'essencialitat. És a dir, el que puguis dir amb tres paraules no cal que em faci salvíssim. Ja està. Llavors, això implica que els que hem fet poesia, que hem estat buscant la paraula justa, la paraula, diríem que encertada, tinguem aquest recurs molt més per mà...
per a l'hora d'escriure un conte que, teòricament, el conte ha de tenir un personatge, un conflicte i un enviat de pas de temps, res més. I si tu el que has de fer és essencialitzar, doncs, clar, ens surt primer el conte. Tot i així, jo t'explicaré el meu cas particular, que realment jo és que vaig començar escrivint una novel·la.
El que passa és que va acabar amb 84 pàgines i no era ni una novel·la, ni un relat, ni era res. I aleshores a mi va haver-hi algú que em va dir, escolta'm, això és poesia. Llavors, el Sal va ser el contrari, una miqueta. I llavors entrevistar el conte. És trobar la paraula precisa i adequada i penso que per això ens ajunta els poetes amb els contistes. Curiós que aquesta primera novel·la tingués 84 pàgines. Jo només n'he fet una
I no sé si hi arriba. De 84 pàgines, per sort, l'editora li ganen les novel·les curtes, perquè si no, em sembla que no, doncs no hauríem sortit. Aleshores, com ha dit l'Eulàlia, hem demanat col·laboració, actors i actrius de Vilassar. I clar, si hem començat els contistes amb la Lali, no podíem començar els actors per ningú que no fos en Joan Ramon.
Tothom el coneix, actor des de ben jove i, a més, un bon actor, i no menys bon director teatral, amb moltíssima experiència, i, vaja, qui no el coneix a Vilassà i qui no l'aprecia. Gràcies, Joan, per haver volgut participar al programa. Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Avui en Joan ens llegirà uns fragments d'un conte que es diu Qualitat de vida, de la Lali, i que està inclòs en un llibre que es diu Passió pel conte. És un llibre col·lectiu que es diu Passió pel conte, editat per Voliana. Joan, endavant.
Els amics l'hi han repetit tantes vegades que finalment s'ha decidit. Ha deixat el pis de Barcelona i s'ha traslladat al Maresme. Ha fet números i, de moment, li ha semblat que podria mantenir-lo, el pis, que una propietat a la ciutat sempre és una propietat a la ciutat. El poble s'ha instal·lat en una casa unifamiliar que ha comprat a preu de ganga. Li han dit...
Ara està ben cofoi de l'operació. Ell ja en tenia prou amb un pis ampli que ell no en té de família, ara. Però els amics l'han convençut que per una mica més valia la pena una casa. I una casa sempre és una casa.
assegut a la butaca de la sala, contempla el seu jardí. Ah, no és gran cosa, la veritat sigui dita. 20 metres quadrats de gespa tancada d'obra vista i un ribet de bruc, un pel esclarissat, que l'amaga a banda i banda dels veïns. Fantàstic! Si ho arriba a saber, ho hauria fet abans, això d'anar a viure a un poble. Ha comprovat que, malgrat que hi arriba esbuja davant,
Tres trams d'escales més amunt, des de la terrassa de l'estudi es veu el mar. Procura que la vista passi de llarg de la carretera nacional i de la via del tren i se li vagi a perdre horitzó enllà. Magnífic!
El descampat que queda a la seva dreta, aquests dies s'ha instal·lat l'embalat i les firetes de festa major. Això sí que és qualitat de vida. Sospira. Ha fet la millor pensada de la seva vida. Llàstima que els nens només vinguin en cap de setmana altern, perquè els seus amics estan més que satisfets de les escoles públiques que hi ha al poble.
Es veu que funciona d'allò més bé i quan els nens en surten l'oferta d'activitats extraescolars és incomparable. Amb tot, confessa que no els troba a faltar gaire els fills. De fet, no els pot enyorar gaire, mai no ha tingut temps de fer-los gaire cas. Això ara canviarà, es diu.
A fora el xibarri creix. Ha demanat una pizza per sopar, que un home sol ja se sap. Espera que demà mateix li connectin el telèfon i ja ho tindrà tot. Amb el mòbil ja faria, però durant el trasllat ha estreviat el carregador de bateria i no pot comunicar-se amb ningú. Engega la televisió i juga amb el comandament a distància fins que comprova que no fan res que valgui la pena. Haurà de recordar-se de sol·licitar la digital.
Malgrat l'enrenou de la festa major, ara ja més que considerable, enfila l'escala. És d'hora, però ha estat un dia molt cansat i aprofitarà que demà és dissabte per dormir a cor que vols. Abans d'agafar el son li passen un parell d'hores. Ell no hi està acostumat a la xordadissa d'autos de xoc i tombles, però deu ser bonic integrar-s'hi.
L'any vinent potser podrà divertir-se amb els amics que ja haurà fet, perquè un poble tothom es coneix, ja se sap, encara que no hi tinguis gaire relació. Qui més qui menys saluda pel carrer amb un cop de cap. L'ha despertat el xiulet del tren. Mira el despertador, les quatre de la matinada, i conclou que deu haver somiat perquè a aquesta hora no passen trens.
Intenta no perdre el fil del son, però no hi ha res a fer. S'ha desvetllat. En lloc de quedar-se donant voltes al llit, s'ha estimat més alçar-se. S'ha assegut a la taula de l'estudi i ha premut satisfet el botó del seu extraordinari portàtil somriu. De fet, és un home de recursos. La pantalla li dona el codi personal i la contrassenya, i llavors ja ha caigut. Sense telèfon, ni mòdem, ni internet, ni res de res.
Remena la caixa de CDs, en tria un de lletres llampants i el col·loca meticulosament al lateral de la màquina. Gairebé d'immediat, la pantalla s'omple de colors bellugadissos. Pot jugar fins que li torni la son. Al carrer ja m'ho ha dit, la festa major descansa fins demà.
Li aniria bé tenir a mà un programa d'actes. Sort que en un poble n'hi haurà qualsevol botiga. S'havia tornat a dormir. I ara la sirena, persistent d'alguna alarma veïna, l'ha fet seure al llit d'un bot. Lentament ha pujat altra vegada l'escala. Ha sortit a la terrassa a xopar-se de l'aire de mar.
A la seva dreta, escorrialles d'embalat. A l'altra banda, Gorriac se fos a la nit. La carretera de la costa ronca a batzegades. D'aquí a poca estona passarà el primer tren. Força la vista i intenta endevinar el mar. Ah, se li escapa una llàgrima imprevista. L'andana és deserta.
L'home salt camina a desme pel pedregar entre les vies. La seva silueta s'allunya xuclada per la foscor. Un xiulet agut avisa. L'home mira el mar sense apartar-se de la via. Això sí que és qualitat de vida.
Un conte magnífic, magnífic. Magníficament llegit pel Joan, com no faltaria més. Aquest conte us l'hem retallat moltíssim. S'ha de dir perquè era un conte bastant més llarg, però no tenim temps aquí a la ràdio.
És un conte d'una subtilesa i d'un humor finíssim en què el seu protagonista, que és un optimista d'aquells que tots coneixem, va tomant les coses meravelloses i la Lali ens va deixant una escletxa petitona que veiem que allò acabarà per malborràs.
I al final, quatre persones que l'hem llegit i l'hem comentat, cada una hi veu un final diferent. Lali, digue'ns això del final, va. La idea és que cadascú triï el final que li sembli. En el fons es diu qualitat de vida i segurament el subtitul és solitud, no?
I tant si és un somni, com si és que s'aixeca i se'n va veure al mar més de prop. I a mi m'és igual com s'interpreti. Per mi era tot real. En el moment d'escriure, la idea era que realment aquest home, després de convèncer-nos... Tu dius que és optimista, i és perquè li toca ser optimista. És un mascle, és un triomfador, i li toca ser optimista. S'ha separat, tal, tal.
li toca ser optimista i els amics li diuen el que ha de fer i per tant ara la solitud és el fil que tira per sota
I d'alguna manera, jo, m'és igual com s'interpreti, no? Perquè si somia això vol dir que potser al cap d'una setmana el faci el somni realitat, vull dir que, en definitiva, és la solitud d'aquell que ha viscut, diríem que, de manera, diríem, superficial i en les cordes fluixes, no?
Perfecte, gràcies Lali. Això és precisament el que us volem explicar en aquesta secció, que un conte té moltes lectures i anirem avançant en aquest sentit i estem contentíssimes, la Carla i jo, que sigui la Lali, que és una mastressa del conte, que ens ho hagi fet veure.
I després de contistes de quilòmetre zero, tenim els contistes de fa temps. La secció, diríem, temps era temps. I volem parlar de grans autors catalans que han escrit contes. I no podíem començar per un altre que no fos Pere Caldés.
Pere Caldés, nascut el 1912 i mort el 1994, va ser l'introductor a casa nostra de dues coses. Una, del realisme màgic, i dues, del microrelat. Jo crec que tots els microrelatistes del país el consideren el seu pare.
i el conte que llegirem recull les dues característiques. Veureu que és curt, molt curt, pertany a les cròniques de la veritat oculta, i es titula «L'arbre domèstic». Joan, quan vulguis. En aquesta vida he tingut molts secrets.
Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que trobo oportú d'explicar. Mireu. Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu. Es tractava d'un arbre de debò, amb barrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.
Vaig veure de seguida que allò no podia ser la broma de ningú i no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capità, duent un vestit, l'elegància del qual no podria explicar per què el tapaven els galons. Vaig dir...
Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de debò al marge de la meva voluntat. L'home, vos direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i després digué, no ho pot ser. Sí, esclar, aquestes coses no se sap mai com van, però l'arbre és allí prenent llum i fent-me nosa. Fent-me molta nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capità. Van donar un cop damunt la taula amb la mà plana, va alçar-se i m'agafa una solapa. No pot ser, dic. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa, enteneu, s'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdria més temps del que sembla a primer cop d'ull.
Estaríem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualsevol passessin coses tan extraordinàries. Els revolucionaris els serien al cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei. I qui sap si alguna potència encuriosida ens declararia la guerra. Que no ho compreneu? Sí, però a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans. Apa, apa, oblideu! Mira, compartiu amb mi només aquest secret.
i l'Estat pagarà bé el vostre silenci. Ja anava a firmar un xec quan es mobilitzà la meva consciència. Vaig preguntar, què és d'interès nacional, això? I tant! Doncs no vull ni un cèntim. Jo per la pàtria, tot, sabeu, podeu-me anar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui amb això no es sentiria ben pagat?
Els llibres de contes no són mai la primera elecció quan la gent va a la llibreria tenen molta més tendència a agafar novel·les i darrerament com més gruixudes millor però si nosaltres des d'aquí aconseguim que aneu a la llibreria i trieu un llibre de contes primera, vosaltres no us en penedireu i segona, a nosaltres ens fareu felices
Em sembla que ja m'exhaurit el temps. Gairebé, gairebé. Estic al·lucinada, m'ha agradat molt a mi això. Li volia fer una pregunta a la Lali. Havies escoltat mai algú que llegís un conte teu? No.
El conte no. Poesia sí. I resulta... És espectacular. Tinc la sensació que és bo, saps? Que el llegeix algú i el llegeix bé i amb aquesta... Ben estudiat. I això m'havia passat amb la poesia, però amb els contors no, perquè realment en tinc pocs. Però m'he quedat i dic, ostres... Això és meu, eh? Això ho he escrit jo. I mira que se n'ha menjat perquè ho han reduït i ho han reduït molt bé. La veritat és que
i ostres tinc ganes allò mira que estic a un hectare de desert però ganes d'arribar a casa i agafar l'ordinador ah sí? toca fer alguna cosa t'hi posaràs o no? les ganes ara mateix hi són després quan arribes a casa emporta't en Joan Ramon i que et vagi llegint al costat no, no, no, ell ha de llegir el final molt bé, moltíssimes gràcies Joan Ramon perquè ha sigut brutal de debò
Gràcies a tu, Lali, perquè escrius molt bé i és molt dúctil la teva manera d'escriure. És molt fàcil en el sentit de llegir-ho bé i net i el lèxic molt clar. Gràcies. Jo t'hi animaria a tots els que ens escolteu que aneu a la biblioteca o aneu a la llibreria i llegiu el conte sencer.
que no té desperdici de veritat. Llegiu el conte sencer. Escolteu, molt bé, hem anat a un conte de quilòmetre zero, l'hem llegit aquí, això és una secció que avui hem estrenat aquí, el parlen de tot, la setmana que ve hi haurà més conte.
És veritat, però, que quan anem a la llibreria, o anem a la biblioteca, tendim a agafar la novel·la, no el conte, no? Al pensar que el conte va ser pels infants, no? I dius, no. Hi ha contes per adults, doncs, molt, molt interessants, eh? I també em sembla molt interessant l'Ali, això que dieu, no? Diu, quin final? Diu, jo he fet un final perquè vosaltres ho l'imagineu. Això és una mica com la música, les cançons, no? A vegades entrevistem aquí cantants i venen aquí i dius, aquesta cançó que parla, i diu...
Jo la vaig escriure en un altre sentit, però tu queda't a la si vols, perquè un cop, igual que el llibre, un cop que la cançó sona per la ràdio, el llibre ja vola sol, ja no és teu, Lali. I amb la poesia també passa molt. Què volies dir? Tu que has entès. Hi ha algú que encerta el que... Sí, sí, a vegades sí, però és el que dius tu en el moment que està imprès o que serà dit per la ràdio. Ja no és teu, jo el que vull és que arribi algú i que et pessigui, ja està. Si et pessiga, per mi ja està bé.
Que no et faci gaire mal. Exacte. Jo sempre dic que els llibres viuen perquè algú els llegeix. Per tant, el que els llegeix és el que li ha de donar una intenció i una interpretació. Perfecte.
Eulàlia, Carla, la setmana que ve, què? En mig minut. Va. La setmana que ve tenim un altre puntista. Tenim l'Emília Illamola. Oh, mira! Mira, no l'entrevisto des de la pandèmia. A l'Emília. Recordo que la vaig entrevistar en plena pandèmia. Sí, sí. Fa uns contes completament diferents als de l'Eulàlia. Molt intimistes. I després tindrem l'Enric Larreula d'autor clàssic. Que encara és viu, eh? Encara és viu...
Vivito coleando y fantástico. A Eulalia Armengol, Carla Pí, Lali Rivera, Joan Ramon, moltíssimes gràcies per haver estrenat aquesta secció, perquè vi la Sada Mar... Té molt de compte. Clar que sí. Que vagi molt bé. Les 12 temps de notícies.
Les notícies de les dotze. És migdia, el Museu Monjo està acollint des d'ahir la mostra El sentit d'una vida de la vila serenca Puri Martín, una mostra que reuneix un conjunt d'obres elaborades en els últims anys en què la figura humana és la principal protagonista, abordada des d'una òptica expressionista.
Formada a l'Escola Massana de Barcelona, l'artista vilasserenca utilitza diferents disciplines com el retaule, el gravat, el dibuix, l'escultura o la instal·lació. Podeu recuperar l'entrevista que es va realitzar el passat divendres al Parlant de Tot a Purimartín
Setmana de vagues convocades en el sector de l'educació la convoca el sindicat majoritari USTEC, juntament amb la intersindical, professors de secundària i CGT. Sindicats que no han subscrit l'acord assolit fa una setmana entre el Departament d'Educació i Comissions Obreres i UGT. Les primeres concentracions...
Han començat avui mateix els centres de Barcelona i Baixa Llobregat. Els sindicats majoritaris justifiquen aquesta convocatòria davant de la negativa del Departament d'Educació de reobrir les negociacions. Les quatre entitats sindicals van decidir no sumar-se a l'acord després de fer una consulta oberta a tot el personal educatiu, en la qual va participar la meitat de la plantilla i encara el 95% va votar a favor de rebutjar-lo.
Recordem que durant tota la setmana hi ha aturades territorials del personal docent, laboral i de lleure als centres d'infantil, primària i ESO de centres públics i també concertats. Aquest dilluns, com dèiem, la vaga està convocada pels centres del Barcelonès i Baix Llobregat. Demà la vaga estarà convocada pels centres del Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre. Dimecres aturaran les classes al Pirineu, Aran, Catalunya Central i Lleida.
i dijous serà el torn del Maresme, Girona, Vallès Oriental i Occidental. Divendres hi ha convocada una aturada general del sector educatiu a tot Catalunya amb una manifestació unitària que es farà a la ciutat de Barcelona.
Les pluges torrencials de l'última setmana a Kènia han causat almenys 66 morts. Segons l'últim balanç oficial, la meitat han estat a la capital, Nairobi. La xifra encara augmentarà perquè hi ha persones desaparegudes i continua plovent a diferents zones del país. També hi ha més de 2.000 famílies desplaçades a tot el territori. La policia ha instat la població a ser extremadament prudents i també a seguir les actualitzacions
instruccions de les autoritats.
Avui es reactiva a l'àrea metropolitana de Barcelona la zona de baixes emissions. Una vegada la Generalitat ha comunicat que s'han acabat les circumstàncies excepcionals que van justificar-ne la suspensió. Ho ha anunciat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ja ha signat el decret per posar-la de nou en marxa. Per tant, atenció conductores i conductors, a l'àmbit de la zona, baixes emissions, rondes de Barcelona, que inclou...
Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Parc d'Esplugues de Llobregat i de Cornellà de Llobregat, des d'avui no hi poden circular els vehicles més contaminants els dies laborables, és a dir, de dilluns a divendres, entre les 7 del matí i les 8 del vespre. Els vehicles amb etiqueta ambiental ZeroEcoCOB hi poden circular sense restriccions.
I acabem, Joan Laporta ha guanyat amb contundència les eleccions a la presidència del Barça i serà president fins a 2031. A la una, tota la informació local i comarcal a La Crònica.
Pilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de pilassarradio.cat. Soc amb la Petra i l'Enric, que són una parella estupenda que han acceptat fer el repte de neteja d'arbaris. La sentència vostra? Vinga, som-hi. A veure qui trobem.
La dinàmica és molt senzilla. Heu de fer quatre piles de roba, amb la roba que teniu aquí, amb la següent premissa. Una pila de la roba que us poseu habitualment. Una altra pila de la roba que feu servir esporàdicament. Una altra pila de roba que dius... No me'n recordava que això ho tenia a l'armari. I una pila de roba que ja està en mal ús. Doncs que comenci la neteja d'armari. Els vas comprar i no se'ls ha posat. I no me'ls he posat encara.
Perquè aquí sota, carai, hi ha tot això. Visca, Pepa! I què és això? Pots robar que no em poso? Bastant heavy, no? Tot això és el que jo no faig servir. Tinc més roba que no fa servir que cada cop que fa servir. Correcte. I ara m'he adonat que de la roba que em poso, que gairebé és la make-up de la que no em poso. Bueno, com que, no ho sé, amb la roba és alguna cosa que t'identifiques i en algun moment m'he identificat amb això, doncs suposo que per això em fa temps.
Sí que és una cosa com emocional, gairebé, no? Sí, jo diria que sí. Doncs bueno, és bastant fèvi, la veritat, que la roba que no fem servir és molt millor que la roba tingui una altra vida que que estigui a fan pols aquí dins d'una maleta. Vull dir, si te l'estimes realment, dona-li una vida nova. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l.
El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
12 i 6 minuts i mig del migdia. Mira que ja no me'n recordava ni la cara que tenia. Aquest personatge que tinc aquí davant em fa molta il·lusió.
rebre el senyor, el xef i la seren, treballant a Camp Bosch, a Cambrils, restaurant Camp Bosch de Cambrils, el senyor Albert Ortiz. Senyor Ortiz, bon dia, bona hora. Bon dia, senyor Jaume. Però com estàs? Molt bé, a mi també em fa molta il·lusió, eh? Tornar un altre cop aquí. Ja ves que m'encanta. Avui una mica xius de temps, però bé he arribat, eh? Has tingut per l'autopista amb la sirena posada i tot, eh? Clar, exacte, exacte. Però m'ha faltat molta il·lusió, molta il·lusió, de veritat. A nosaltres també. Senyor Albert Ortiz, vol jugar amb nosaltres avui? I tant, i jugar fort, no, avui? Avui tinc dues coses per tu.
Dos. Avui et volem conèixer més profundament. Bé, no? Molt bé, molt bé. Hem jugat amb la intel·ligència artificial. Ui, amb aquesta mai hi vaig jo, encara. Tinc una cosa que no s'ha fet mai amb ràdio, que es faré un test. Ah, mira que bé, mira que bé. Però és un test diferent, perquè em contestaràs tu i posant quatre dedes teves a la intel·ligència artificial...
Ha contestat també ell per tu. I veurem la intel·ligència natural de l'Albert Ortiz i la intel·ligència artificial sobre l'Albert Ortiz. Estic en rip, en rip. Sí o no? M'agrada, m'agrada. Sí, la llibreta avui... Tira-la. Avui no em va servir. Has passat per davant de l'Ajuntament, oi? Sí. Has vist allà el balcó aquí via penjada, no? El primer que he mirat, per gràcies a tu, perquè aquestes coses tan tradicionals jo no les seguia molt. I ara, clar, com surto més al carrer que abans o el que sigui... La vella cuaresma. Aleshores, tu ja saps que...
que la cosa anirà per aquí, perquè vaig dir, anirà sobre la quaresma. Clar, ja vas pensar, plats de setmana santa, plats de quaresma... No, no, no, no, no. Una mica més-ho de sempre. Ja porté ja unes quantes temporades que ja estic canviant. Avui, avui, mi arma, mi arma. Bueno, bueno. Nos vamos a Sevilla, pixa. Molt bé, m'encanta, m'encanta. T'encanta, Sevilla? M'hauràs de cuinar.
Si et falta algun ingredient, jo t'ajudo. Vale. Però m'hauràs de cuinar. Un potaje de vigília. És una recepta tradicional de Quaresma i Setmana Santa de Sevilla. Mi arma juega conmigo. Pixa. Aro, illo. Dale, dale. Aro. Vamos allá.
Què passa? Avui t'he agafat, eh? Bastant, bastant. Avui m'he agafat bastant i, a més, l'únic que tinc de Sevilla és que tinc un gran amic i un germà que a més coneix el CD de Can Roca que es diu El Curro. El Curro? El Curro. Vols que el truquem?
Bueno, pobre, pues no estaria malament. Que t'ajudés. No estaria malament. No sap res, ell, eh? No, no, que t'ajudés. Hòstia, ara... Ai, ara. Va, anem-hi, anem-hi. Va. Bueno, anem parlant, no? I vaig passant el número, no? Sí, tu ves-me dient amb el número. Ves-me amb els dits, em vas dient i ho vaig marcando. Bueno, no, tu vas per guarçat millor, no? Ah, me passa així millor. Fem-ho bé, fem-ho bé. Sí, som els cabatos. Espera, eh? Anem fent, anem fent. Anem fent, perquè avui li proposo un potaje de vigília. Vaig buscar, Albert, una recepta de quaresma, però vaig jo, hòstia, una recepta de quaresma. Ara el va callar,
Bacallà també n'hi ha. Vols que et digui els ingredients? O esperem a veure si en Curro ens diu alguna cosa? A veure, sí, digue'l. Que potser el tio no coneix, eh? No, no, que ens ho digui. No, en Curro pot ser que l'agafi, perquè el Curro és un gran professional. Va tenir un restaurant i ara està la professora d'una escola de cuina a Jerez. On te me l'estàs enviant, el número nen? Espera. Ah, que no l'estàs trobant? Espera, espera. A Jerez de la frontera, mi arma.
Ah, era de la frontera. I vaig estar un temps també amb ell treballant, quan tenia vacances, jo com saps que les vacances no... Sí, no t'acaben d'agradar? No t'acaben d'agradar, vaig anar un cop a Sevilla, a un congrés de gastronomia, no, fa uns anys, a un congrés de gastronomia i aleshores el...
Bueno, bé, el vaig conèixer més... Quan tenia el restaurant, es deia, veixen etapes, allà va anar al Pitu Roca, va anar a Joan Roca a dinar... Molt bé, eh? Un lloc molt encantador que estava a Otrera, no? Sí. I a mi em va agradar molt, molt, molt, molt. I el Curro és com un germà que, quan els moments dolents el tens, saps? Aquests amics que...
que el... Sí, que està allà, que està allà. Bueno, què, trobes el telèfon d'en Curro? Sí, el tens ja. El tinc ja, el tinc ja, espera't. Ah, sí, sí. Curro. Mira, mira, m'agrada molt avui, eh? Sí. Avui, mira, t'estic... A part, el Curro segurament que estigui ara fent les processions, perquè ell surt al carrer, o sigui...
Jo, que consti que tan dolent no soc, perquè t'estic ajudant molt, perquè avui t'he enganxat, ho has de reconèixer, eh? Molt, molt, molt. A part, la seva dona és de Breda. Sí o no? De Breda? De Breda, sí, sí. Hòstia, tu. Es diu Eva. Eva. Anem a veure si hi ha en curro. Xula, eh, aquesta cançó. Molt, molt, molt maca, molt maca. Deu estar treballant, en curro. T'hauràs d'empruntar sol, eh?
El móvil ni tocarlo, eh. Hola, ¿qué tal? Tenia la seadona.
No és cuinera, no? Sí, sí, sí, també. Ah, també és cuinera? També, és la filla del cap de cuina del restaurant Via Veneto. Què dius ara? Va, truquem a l'Eva. Vinga. Tu faràs qualsevol cosa per no cuinar avui. Exacte, exacte. Això és el vol de la ràdio i el bonic de la ràdio, no? Sí, amb la improvisació, Magami, ja saps que... A part l'Eva té un accent català que no sé si porta uns quants anys a Sevilla i no li ha marxat.
Oh, que bé. Anem a veure si trobem l'Iva. L'Iva també treballa, de la cuinera. És cuinero també. Ara està estudiant a la universitat, però tota la vida ja ho tens. A veure, anem a trucar. Si no, ja comencem nosaltres, no? Si no, jo et diré els ingredients i tu ho fas. Sí? Que ràpid és tot, molt com jo, eh? Sí, molt, molt. Triana! Triana!
Sevilla tiene un color. Que és maca aquesta cançó. Molt, molt. No hi serà l'Eva, tampoc, ja ho heig. Que sevillanos. És que és l'hora de cuinar, ara, tio. És l'hora d'estar en la cuina, no? Se te ha redirigido al botó. Oh, pues ya está. Quina llàstima, quina llàstima. Allà els hi miràs un WhatsApp i escolta, t'hem trucat en directe. Vale. Va.
A veure, potaje de vigília. El potaje de vigília és una receta tradicional de Quaresma i Setmana Santa de Sevilla i porta els següents ingredients. Va, apunta. Porro, tomàquet, ceba, pimento verde italiano,
Italiano, eh? Sobretot, eh, italiano. Sí, l'italiano és aquest al llarg. Sí, bacalau, bacallà, ous, cigrons, espinacs, i un caldo o un fumet. Sí, perquè seria com, a veure, ja està perfecte, mira, ja la podem fer, eh? Va, atenció.
He sigut molt bo, eh? És molt fàcil, avui. A sobre, no? A sobre, no es treia cap a la cara. Perquè amb aquesta recepta, jo el que entenc aquí, clar, és com una...
Seria com una escudella d'aquí, una mica més, evidentment, de quaresma, no? I aquí el que començaríem seria fer un sofregit amb la ceba, no? Sí. Pot ser? Amb la ceba, amb aquest porro, alls, no m'has dit, no? O sigui, més detalls. No té detalls. Però aquí hi posaríem uns alls també, no? Un bon sofregit, que agafi aquest color armoriós i bonic. I després l'afegiríem aquí un tomàquet ratllat, no?
un tomàquet ratllat, abans prèviament li posaria amb el pebrot verd italià, aquest famós, que és el pebrot aquell llarg, que a mi m'encanta per aquest tipus d'estofaig i tal, està molt bé, no? Aquest sofregit, jo aquí li afegiria, mira, diria més, li afegiria aquí unes fulles de llorer,
que a lliure sempre agrada molt, no? I ara, en aquest cas, fem aquest sofrègit i després aquí li afegiríem els cigrons per, òbviament, remullar. Saps que el cigró, o sigui, tinc que tenir una nit de repost. El cigró per mi és molt delicat. Un remull, no?
amb remull. I a mi el cigró, hòstia, és una d'aquest frutes que m'encanten. A mi també. M'encanten, però trobo que, hòstia, que a mi costa coure'ls a la perfecció, diguéssim, que no surtin pellut i tal. Però jo, bueno, la recomanació que sempre segueixo és això, posem el remull una nit abans, i en aquest sofredit afegim els cigrós i aquí sí que cobriríem amb aquest caldo de fumet que diu la recepta, no? Sí senyor.
Una mica més de dalt, perquè el cigró tindria una hora i mitja o una oreta ben bona de cocció. Depèn del cigró, perquè tenim el gros i el petit. A mi aquest petit m'agrada molt per aquest tipus d'olles o putxeros. Com has dit? Olla, no? El putxero. El putxero. És perfecte.
Aleshores, a banda, mentre es fan aquest estupat de cigró, el bacallà. A mi m'interessaria molt parlar del bacallà, que sempre parlo, però és que per mi és un producte de deu. I el bacallà...
A veure, ara al mercat suposo que hi haurà alguna cosa de fresc, però a mi m'agrada molt el d'abans, les bacalleries, que tens aquests bacallars secs, hi ha moltes parts del bacallar, la penca, que és la part de l'avantresca, que és molt fina, que està amb sal, després tenim el llom, que és una mica més car, i després tenim la cua, que la cua per mi és molt interessant, té molta espina, però té una gelatina impressionant, i en aquest cas, la nit anterior igualment no...
3 dies abans o 4 dies abans, si anem a fer aquest putxero, diguéssim, no? Jo al bacallà el que faria és agafar... La penca m'agrada molt i és molt econòmica, igual que la cua. La deixaríem a... Jo sempre, jo he dit un parell de cops ja al programa, però insisteixo molt en comprar bacallà salat perquè és d'abans i és que te doble sempre o triplica el volum del producte, no? Diguéssim.
Aleshores, agafem aquest pacallal, deixem amb aigua la primera nit, diguéssim, sense tocar res, d'acord? I d'aquí dos dies canviem aquesta aigua, la primera, d'acord? La primera la que tenim és sal, no? Jo sempre la primera la deixo dos dies. Canvio aquesta aigua dos dies i a partir d'aquest segon dia, cada dia, fins quatre dies o així, vaig canviant l'aigua cada dia. I llavors anem provant, sobretot a la part central o a la part que sigui més gruixuda, que estigui ben desalat, d'acord?
com tenim el bacallà salat, torno a insistir que per mi és una manera i és econòmic i és impressionant el bacallà salat, no? I això ho tenim sempre als mercats. A tots els mercats que vagin, les bacalleries estan...
El bacallà abans era el plat típic de... Això ho hauràs sentit a dir a casa 20.000 vegades. Era el plat típic de Setmana Santa perquè era un peix molt barat. Exacte. El que passa que ara s'ha convertit en un peix, com tot, molt car. Molt car, com la benzina, com tot, no? Com les galeres, les galeres abans eren com un regal, deies, hòstia... A portar el peixater. Clar, té, un esgaler...
ara són les pagues i ara nosaltres estem en temporada de galera ja és l'època de les galeres a Cambrils ja la temporada de la galera en jornades gastronòmiques estem ara amb les jornades que no participarem nosaltres realment a la revista perquè estan de vacances però fem plats amb galera és a dir, feu plats amb galera
Molt, però molt, molt bons, de veritat, la Galera. Jo la Galera aquí, mira, fixa-t'hi, que aquí, quan estava aquí, al Maresme, no m'havia... De petit recordia la Galera. Allà a Cambriol, a Tarragona, la Galera és una... És boníssima.
A veure la setmana que ve... Podríem parlar de galeres, perquè ara estic molt recent. Va, la setmana que ve jugarem d'aquí dues setmanes. La setmana que ve parlem de galeres. Si no ens enrotllem i el temps s'ha... Les trucades que hem fet aquest matí ja... Ja estàs de preparar el potaje aquest? No, encara teníem el bacallé amb remull.
I aleshores, ja, un cop, els ous, a banda, també, els ous, jo, els considero que estarien bullits, bullits a banda, també, uns ous bullits, i després tenim les espinacs, que m'encanten, les espinacs, i estan por d'espinacs i bledes. Aquí també podem substituir per bledes. Les bledes, que és un producte, una verdura que està molt... O sigui, crec que es consumeix molt poc o que... Nosaltres estem fent ara també un pla gastronòmic amb bledes. Carai!
i al final tens la bleda vermella, la bleda groga, la blanca, aquestes tenen molt tipus de bledes. La bleda és aquell tipus de verdura que t'agrada quan et fas gran, quan ets petit sempre rufes el nas. Sí, perquè hi ha l'aspecte, la part blanca, la part verda, és com que no... Hi ha dues parts de la bleda molt importants. També podríem parlar un dia de la bleda, que és molt interessant. Aleshores d'aquest plat podríem posar o espinacs o bledes.
Posem les bredes i les espines, que sigui de verdura, que la verdura és molt bona i molt sana. Un cop tenim ja els signos cuits en aquest potatge, que ja veiem que el cigró ja s'està a punt de fer, o que ja està quasi fet, en aquest cas ja afegiríem el bacallà de salat. Què el volem posar? Si és la penca talladeta, la penca, que és la part que tinguéssim de la ventesca, de la...
de la panxa, diguéssim, o la cua. La cua la deixèiem sencera amb les espines i després és el treball o la feina del comensal de treure les espines, o si no, li traiem l'espina aquesta de la cua, que la cua té un coratge al·lucinant. Si algú s'està incorporant, de veritat, ell no sabia que avui cuinava aquest plat, ni de fet el coneixia, que ni coneixies el plat, és...
Potaje de vigili, eh? I ell no hagi donat els ingredients i ell està cuinant. Jo després explicaré com es fa, eh? Ah, molt bé, està molt bé. Sí, sí, perquè al final, si m'equivoco, no. I aleshores, facim aquest bacallà a l'últim moment i acabem posant els espinacs ja nets o les bledes, en aquest cas, que facin aquesta bullició que li quedarà el bacallà, val? És important que en aquest fet...
tinguem present que l'espinac o la bleda incorpora molta aigua al nostre potatge, no? Diguéssim. Aleshores, que no té que quedar molt aigualit quan afegim el bacallà, que també portarà aigua, i l'espinac o la bleda, que portaran aigua, aleshores, que no tinguin gaire aigua, no? Perquè si no queda molt aigualit. Queda un potatge molt aigualit. Aleshores, aquesta ullició de 5 minuts, com a molt 5 minuts, si falta més caldo de pes, doncs més caldo de pes. Mira el tio. Vale?
I aleshores... Com si coneixes el platell. Sí, bueno, jo m'imagino així, eh? I aleshores, al final, el que serviria en el botatge aquest, i els ous, tallis per la maitó, o trussejats. Bueno, ho estàs fent molt bé, això. I aquí jo afegiria una mica de pimentón. Ah, sí? Sí. Ah, bueno, bueno. Hola, buenos días! Hola, buenas! Curro, eres curro.
Sí, dime. Curro, mira, te presento a alguien ahora mismo. A ver si te acuerdas de él. Perdona que te atraguemos así de esta manera. Churra. Venga, venga. Churra, que sabés quién soy. Claro, no sabés quién eres, carajo. Que estoy en la radio. Curro. Ponte guapo. A ver si voy a hacerte una burra.
Curro, perdona, que te hemos atracado así. Somos de Vilasar Radio, de Vilasar de Mar, aquí en Barcelona, en Cataluña, y cada lunes tenemos el lujazo de tener este pedazo de cocinero ahí sentado, que jugamos con él cada semana, y cada semana le...
le proponemos algún ingrediente que él no sabe que le vamos a proponer y él pues nos hace un menú con el ingrediente que le damos y a ver, te digo una cosa le puteamos, le puteamos pero no hay manera de cogerlo un día le hemos hecho cocinar con flores y hoy digo, hoy lo voy a pillar hoy lo voy a pillar porque le he hecho cocinar un potaje de vigilia
¡Anda! ¡Anda! Y el tío no sabía que era un potaje de vigilia y lo está cocinando sin saber qué es. Y hemos dicho, llamamos a Curro, me ha hablado a ti, llamamos a Curro. Que no sea burro, que ha cocinado mucho. Ha cocinado mucho potajes de vigilia. Ha estado en muy buenas casas donde se hacían unos potajes de vigilia espectaculares. Curro, tú también eres cocinero, ¿no?
Bueno, intento ganarme la vida con ellos. ¿Y dónde estás, curro, tú trabajando? Mira, pues yo soy de Utrera y vivo en Utrera y resido en Utrera y a día de hoy lo que soy es docente. Me dedico a la docencia, soy profe de cocina y en eso es a lo que dedico ahora mismo mi tiempo.
Hostia, qué bonita. ¿Y cómo conociste este elemento que tengo aquí delante? Pues mira, la vida te pone en sitio, te vas conociendo a gente, trabajas con él. Nosotros coincidimos en una gran casa en la cual los dos le tenemos gran estima y ahí formamos la amistad. Cuando yo entré a trabajar en esa casa, yo entré de práctica y él estaba allí ya trabajando. Él llegó a ser mi jefe.
Y con el tiempo hicimos nuestra amistad, hasta que los dos empezamos a trabajar y hasta hoy. Creo que nosotros nos conocimos por el 2001, que para mí fue mi mili. Y para mí también. Antiguamente contaban nuestros padres de eso, de pues yo en la mili con el de Cuenca, con el de ese qué. Yo mi mili la hice con el catalán este, la hice yo. ¿Y en qué cuartel estabais? ¿En qué restaurante?
Nosotros hicimos... Yo me licencié en Girona. Nos licenciamos los dos. En el celler, sí. ¿En el celler en Roca? Claro, el bércoles y allá dos altres. Hostia, qué grandes, qué grandes. Y ahí la seva dona es la Eva. Y es de aquí también, de Breda. De Breda, ¿eh? Y también cocinera, ¿eh?
También cocinera, pero también ya dedicarnos a... A día de hoy nos dedicamos a otra cosa a los dos. Ella es docente, pero docente de... Ella estudió filología inglesa y a día de hoy docente de lengua inglesa.
Curro, que siempre nos hace ilusión ir a Sevilla, aunque sea telefónicamente, lástima que solo sea virtualmente, pero te agradecemos muchísimo que... Mira, es que te lo digo de verdad, ni lo sabía él. Me ha hablado de Curro, me ha hablado, hostia, pues cuando hemos empezado un potaje de vigile. Hostia, yo conocí a un cocinero. No, conocí no, conocí no, conocí no, que es como somos como hermanos. Exacto, es vital, me ha dicho. Me han cerrado ya. No, no, no.
No, ha dicho... Somos como hermanos, de verdad, me lo ha dicho. Somos como hermanos. Digo, ¿y dónde está? Y digo, pásame el teléfono. Y me lo ha pasado. Digo, tío, vamos a llamar, ¿no? Tenemos mucha estima, la verdad. La verdad que sí. Mira, nos tocó vivir cosas en la vida. Los dos hemos estado durante mucho tiempo... Bueno, mucho tiempo, desde que nos conocimos. Pues mira, no perdimos nunca el contacto, sino todo lo contrario. Lo que hicimos fue alimentar más nuestra amistad y a día de hoy sí es verdad que tenemos una distancia...
entre los dos kilométricas muy grandes pero son de las cosas estas que cuando pasan con los amigos que en 5 minutos quitas todo el tiempo que ha habido por medio y toda la distancia que hay porque en 5 minutos nos arreglamos, nos contamos y mira, íbamos retomando y siguiendo las cosas que teníamos ahí pendientes los dos y demás y la verdad que sí que es un gran tío, aunque él no lo diga tenía ahí una gran persona y es un crack igualmente es un crack
Sí, señor. Aquí tenemos a... Se han juntado dos cracks, Curro y Alberto. Uy, Curro, un día si viene por aquí tenemos que traerlo a la radio y Curro. Pero hay que hacerle dos horas de programa, por lo menos. Este habla mucho más que yo. Curro, un abrazo muy fuerte. Oye, un placer y un beso muy grande, Albert. Igualmente, Curro, te quiero mucho. Un abrazo. Gracias, Curro. Gracias.
Quin craque, eh? En poques paraules, eh? Sí, senyor. Molt gran encurró. Escolta'm una cosa, Albert. Acaba que hem de fer-ho testa encara, tio. Jo és el que dic. T'afrigiria els ous, no sé si trotsejats, o la meitat sobre el... Vinga, fes-me.
Atenció! Aquesta gent els fa d'aquesta manera, això. Es couen els ous amb aigua abundant durant 10-12 minuts, pelar i reservar. Bé, bé. Talleu els talls de bacallà, si voleu fer-lo amb bacallà fred, recordeu que és temporada, diu ells, de bacallà escreix. Llavors, per aquesta recepta prefereix tallar-los allargadament, eh? I fins, els lloms de bacallà. Tallar-los als espinacs, a trossos petits, un sofregit de ceap a broc verd, que és el que has fet tu també, porro picat, deixeu-ho posar durant 10 minuts, incorporar els tomàques ratllats i el brou de peix.
És un sofregí, el que has fet tu, eh? Triturar el sofregit amb la batedora. Ah, aquí no he tritulat jo. Quan ho torni a bullir, afegim els espinacs al bacallà, deixant que tot bulli durant 5 minuts. Incorporem els cigrons cuits, que deixem que coguin durant un minut. Si feu servir cigrons secs, haureu de deixar-los en remull una nit i coure'ls dues hores a foc lenta, 18 minuts o 18 minuts en una olla ràpida, l'Odia Express. Després es fa servir, com acabem d'indicar. Apaguem el foc, remenem la cassola i recol·loquem el contingut i a menjar. I els espinacs.
Col·loquem els ous d'ús tallats a quarts sobre la resta d'ingredients i portem a taula... Ah, li falta l'espinac, aquesta recepta. La tens d'ingredients, però no té l'elaboració. Bé, escolta, has aprovat sobradament, eh? Bé, bé, bé. Anem a conèixer... Nosaltres el coneixem, tenim la sort de conèixer-lo, però jo no sé si la intel·ligència artificial coneix aquest home que tinc aquí davant. Avui he fet un experiment, doncs mira, he volgut fer un test, dic, hòstia, però és que un test això ho fa tothom a la ràdio, eh? I hem dit, saps què? Eh...
Anem a fer un test de l'Albert, però l'hi hem fet també a la intel·ligència artificial. És a dir, hem posat quatre dades de l'Albert a la intel·ligència artificial i dic, contesta aquest test com si fossis l'Albert Ortiz. I ara te'l faré tu. És a dir, això és un partit entre intel·ligència natural d'Albert Ortiz i intel·ligència artificial sobre l'Albert Ortiz. Sí? Juguem o no? Va. Un ingredient que mai pot faltar a la teva cuina. És resposta ràpida, això, eh? Ceba.
El teu altre regó artificial diu oli d'oliva. Sense això no comencem. I no l'has encertat, eh? Bueno, l'ha encertat ell. Un pla que et transporti directament a casa. Els pèsols. La intel·ligència artificial versus Albert Ortiz diu uns bons macarrons gratinats. Ens estem carregant la intel·ligència en divisió, però ja, eh? Cuinar amb música o en silenci? En silenci, però amb música tranquil·la.
Què? Què t'ha dit? Amb música sempre, la cuina té ritme. Hola, hola. I he posat quatre dades, eh? Treballa, xef i la serenc, treballa a Can Brins. Ha fallat, ha fallat. Mare meva mare. Un producte del Maresme que defensaries amor? Pèsol. Pèsol del Maresme! Encertada. Gran, gran. Si no fossis cuiner, què series?
Pues... Si no fuese cuine, ¿qué sería? Sí. No sé. Locutor de ràdio. Locutor de ràdio. La intel·ligència artificial diu... Segurament alguna cosa és relacionada amb el mar. Ah, mira. També no estaria malament. Series pescador, potser. No estaria malament. Vinga. Què més, què més? Aquesta l'ha fallat, eh? Vinga. Un plat que et demanen sempre els amics.
A casa, eh? Això s'entén a casa. Verdura, verdura o alguna cosa així, no? Vale. La intel·ligència artificial Albert Ortiz diu arròs. Mira. Molt bé, molt bé. Sempre acabo fent arròs. També està bé. Sí? Sí o no? Sí, sí, sí. Vinga, va, doncs sí. El donarem per bona, va. Un desastre a la cuina que recordis amb humor. Aquesta te la podia dir jo. Que em cremi.
Hòstia, però això ho recordes amb humor, tio? Sí, també. No fotis? Sí, pot ser. A veure, doncs la intel·ligència artificial, el xarque peté, és el xarque peté, ha dit alguna salsa que havia de ser fina i va acabar sent semblat ciment. També pot ser, també pot ser, i té somriure, sí. Sí? Sí. Va, sí. Un cuiner, una cuinera que t'inspiri.
Fernà deia. Diu, aquí els que treballen el producte amb respecte i senzillesa. També està. No, s'ha mullat, no s'ha mullat. Corre, corre, va. Vinga. Dols o salat? Les dues. Salat, però un bon poste sempre entra. Molt bé. Un lloc per menjar bé al món? El C, que en roda. Qualsevol amb un bon producte i una bona companyia. També, també, també. El secret perquè un plat funcioni.
L'amor. Respectar el producte també és bo. I un pla que encara tens pendent de dominar? A la meva postres. Epa, n'hi ha algun i això és el que fa divertir de la cuina. Albert Ortiz! Moltes gràcies. Moltes gràcies i bon dia.
Segueix-nos a la xarxa.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quan duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM.
5 minuts per damunt de dos quarts d'una. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 5 minuts ara i ací per damunt de dos quarts d'una.
I com cada 15 dies, els dilluns, hem de rever el nostre estudi a l'amic Martí Sanz, un autèntic especialista del món del cinema, a través de Motion is Emotion. Motion is Emotion, una llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat i del qual ell ens explica la història i històries del cinema. Som-hi!
Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé. Doncs vinga. Anem per feina, doncs? Anem per feina. A veure, seguint, com sempre, la llista, avui arribaríem a la pel·lícula 19, que és Río Rojo, Red River del Howard Hawks. Ja vam parlar del Howard Hawks, per tant, no parlarem de la pel·lícula, és una pel·lícula brillant,
Però sí em donarà el peu a parlar d'una cosa que és el mètode. Igual has sentit a parlar l'Àctors Studio, els actors del mètode, tot això. Perquè en aquesta pel·lícula s'enfronten dues maneres d'actuar molt diferents. Una és la dels actors clàssics, que seria el John Wayne,
I llavors el Howard Hawks, perquè és una història d'un senyor que adopta un nen, que és com el seu fill, i després es rebel·la contra ell, en fi, hi ha històries. Llavors el jovenet agafa un actor que triomfava en aquells moments al Teatre de Nova York, que era l'oposat d'algú, és un intel·lectual, un actor que és la primera vegada que feia cine, jove, que estava en el món del teatre, tal que es deia Montgomery Cliff.
I aquesta, diguéssim, química entre els dos funciona, fantàstic, la pel·lícula és fantàstica i tal. Llavors, què era aquest senyor Montgomery Cliff? Per què era tan, diguéssim, novedós? Perquè era un senyor que seguia el mètode.
el famós mètode. I què vol dir això? Això vol dir que, clar, els actors d'abans, el Peter Bogdanoitz té un llibre sobre els actors on explica una anècdota que a mi m'agrada molt, que ells van amb un acte de Hollywood i tal, que s'ha d'identificar per entrar, i el que hi ha davant d'ell és el Gary Grant. I llavors la noia que l'identifica diu, vostè no sembla Gary Grant. I ell li contesta, no, és que ningú sembla Gary Grant.
I a partir d'aquí ell fa una reflexió que Gary Grant és un constructor, diguéssim. No és la persona que es digui Gary, Archival, no sé què, Grant. No, no. És un constructor que s'ha fet. A base d'acutacions a diversos directors, tal, s'ha anat creant un personatge
I aquest és el personatge que la gent vol veure, i sempre és aquest personatge. No es volien sortir d'aquí. O sigui, el Gary Grant tenia el seu personatge. Era un home simpàtic, xermant, encantador, una mica tarambana, tal, i era aquest el personatge. Si li deien de fer una cosa fora d'això...
No, perquè això és el que ell volia fer. I tots, el Bogart, diguéssim, el Bogart, l'André Basen, que aquí n'hem parlat molt, el pare de la crítica, el va definir com un actor en passat, un home en passat. Quan el veus, ja veus que aquell home té un passat. Aquest és el seu paper, diguéssim, i no sortia d'aquest paper. Aquests són els galants de Hollywood, més o menys, grosso modo, fins...
Fins la Segona Guerra Mundial. Però, clar, la Segona Guerra Mundial canvia moltes coses. La societat, diguéssim, perd capes d'ingenuïtat. S'ha tirat la bomba atòmica, passen coses fortes, l'holocaust, etcètera. I llavors comencen a sortir una tasseria de galants, diguéssim, més...
amb una certa més ambigüetat, a partir de la postguerra, diguéssim, que serien el William Holden, el Kirk Douglas, el Burr Lancaster, i sobretot tres jovenets, que són el James Dean, el Marlon Brando, que per alguns és el millor actor de cine del món, i... I per tu? A mi m'agrada més el Montgomery Cliff.
M'agrada més el Montgomery Cliff, i a més té una cosa, el Montgomery Cliff no va fer pel·lícules dolentes, mentre que el Brando va tindre una època... Bueno, els tres són personatges molt torturats, amb unes vides complicades, però que eren el model màxim, diguéssim, d'aquest nou...
d'aquest nou model, d'aquest nou paradigma d'actuació, que era el Mètodo. D'on surt el Mètodo? El Mètodo surt d'un senyor que es deia Constantin Alexeyev, que després es canvia el nom per Stanislavski, que era un actor i director rus nascut als anys 60 del 1800, el 1863. I aquest senyor...
Era fill d'una de les famílies més riques de Rússia. Imaginen el que era una de les famílies més riques de Rússia a l'època d'Azhar, a finals del segle XIX.
I llavors era un home amb un talent excepcional. Des de petit estava obsessionat pel teatre. Incluso a casa seva li van fer un teatret. Com que a casa seva li van fer un teatret? Sí, amb una supercasa que tenien a Moscú, van agafar una ala i li van habilitar perquè tenies un teatre. Ah, bueno, lo normal, no? Lo normal, és a dir, fer un teatre a casa. Multimilionaris.
L'altre dia, Martí, vaig veure que a Barcelona, al barri de Gràcia, està considerat, i a més es diu així, el teatre més petit del món. Hi ha un senyor que toca molt bé el piano, i el teatre és el menjador de casa seva. I cauen 30 persones, per tant, no és un menjador petit, 30, i s'anomena el teatre més petit del món. Ah, doncs no ho coneixia.
És que m'ha fet gràcia això de... A veure, li van muntar un teatre a casa. No, aquí van habilitar un ala d'un palau de Boscú. Sí, sí. Això era un teatre com el Teatre Victòria, podíem dir. Exacte. Va, què més? Bueno, i llavors aquest senyor des de molt petit està obsessionat pel teatre. I als 14 anys ja...
Va començar un llibre, que després va ser el seu gran llibre, però jo va començar als 14 anys amb les seves reflexions de què devia de fer l'actor, què feia l'actor. A ell li interessava, sobretot, l'ensenyança, el model d'actuar, diguéssim.
i es va anar buscant, es va matricular en una escola d'òpera, a Moscú, va estar un temps estudiant òpera, ho va deixar, va estudiar teatre, també ho va deixar, perquè ell anava investigant els mètodes. Llavors va anar a París, al conservatori, va dir, a veure com ho fan els francesos, i allí al conservatori coneix un músic polonès que es diu Stanislavski, i diu, ostres, t'agafo un nom teu. Clar, el mètode Stanislavski. A partir d'ara em diré Stanislavski perquè el nom Alexeyev li passava molt, clar.
Diguéssim, distorsionaves com si un acto americà es diu Rockefeller, diguéssim. Clar, clar, clar. Seria un problema. I llavors comença a partir d'aquí, a partir d'aquest pseudònim. Llavors troba un personatge important a la seva vida que és Chekhov, munten amb ell la gavina de Chekhov i munten totes les obres de Chekhov. I ell va desarrollant, ja amb aquest estil nou d'ell...
que és, diguéssim, un estil realista. Després de la Revolució del XVII, curiosament, i tot aquest senyor ser molt ric i tal, alguns diuen, no, això és el passat. No, no, veuen que aquest senyor és un revolucionari. Com tu saps, a Rússia, diguéssim, als primers anys de la Revolució hi ha una eclosió de les vanguardies artístiques, com s'ha donat poques vegades als constructivistes, amb cine, amb arts plàstics, i aquest representa aquesta renovació, aquesta, diguéssim, art de vanguarda amb el teatre.
I després, diguéssim, tot això s'ho va carregant l'Estali i es queda sobretot amb el realisme socialista. Però ell és un exponent màxim d'aquest realisme, per tant és un home que fins que ha mort als anys 30 està superconcidat i el fan jefe del Teatre Nacional de Moscú, etcètera.
Perquè ell el que fa és revelar-se contra l'antic estil interpretatiu. L'afectació, fa els patatismes, la declamació, els convencionalismes amb els decorats... Va sobretot contra el divisme, contra l'Star System. Diu que els actors han de ser gent del carrer, que visquin la cosa, que no estiguin allí fent comèdia, diguéssim. I d'això crea el seu mètode.
que consisteix en que l'actor recordi experiències personals reals i utilitzi aquestes emocions. És a dir, si tu fas de lladre, has de buscar un punt amb què tu vas fer alguna cosa o no sé què. És un sistema clar. Pensa que a partir del 1900 s'estableix, diguéssim, la teoria psicoanalítica i aquest sistema xupa molt d'aquí, diguéssim, seria com quasi el psicoanàlisi aplicat al cine. I...
Per què això? Perquè l'actor el que pretén és que visqui les emocions, no que les representi. Jo recordo que vaig sentir un documental sobre el Brando, un senyor que diu la primera vegada que vaig veure el Brando jo anava a veure els actors actuar i de sobte vaig veure un actor que estava visquent.
la cosa, no? Vull dir, ho farien aquest mateix que no hi era, fins llavors. Llavors aquest senyor comença a fer gires per París, sobretot, i per als Estats Units i tal. I als Estats Units es queden dos alumnes seus que donen classes a gent i tal, diguéssim, extenen el seu mètode. Sobretot, els primers interessats són 7 o 8 actors joves que munten una cosa que es diu Group Theater, i entre aquests hi ha Stella Alder,
Lee Strasberg i Elia Kazan, que són els tres més importants d'aquesta pel·lícula. Llavors, aquest mètode triomfa totalment als Estats Units. Tu em diràs, ostres, com és que un sistema revolucionari rus, que ve del realisme socialista, antiburgès, tal, triomfa a Hollywood, que és una perfecta màquina capitalista, no?
Perquè el cine necessitava una altra manera d'actuar. És a dir, el teatre, un actor ha de fer uns gestos més exagerats perquè l'han de veure des de la fila 50, ha de reclamar, s'ha de moure d'una manera, no pot murmurar...
murmurar, diguéssim, però clar, el cine era una altra cosa, amb el cine existien, sobretot a aquesta època, ja d'una manera tal, els primers plans, llavors la gent havia de ser molt més continguda, amb un primer pla tu amb la mirada havies de donar alguna cosa, en comptes de cridar podies murmurar, diguéssim, i tot això era necessari un mètode específic pel cine, i el mètode estenislàfic els hi va, diguéssim, com anillo al dedo, i l'adopten a...
automàticament. I està molt bé això que em dius, eh? Està molt bé això que em dius de... Hòstia, què foten els capitalistes? Ara et sento, no et sentia bé, noi. No em senties? No. I m'has tardat de dir-m'ho, eh, per això? Sí, no sé. Microdavant per dir-me, no et sento. Em sabia greu. Home, no, que si no... Escolta una cosa, això, i que dius que feien uns comunistes així, eh, uns comunistes a la societat capitalista de Hollywood...
És que davant del caler, saps què passa? Que algú a vegades perd inclús els seus ideals, també. O no és així? També. Home. No, però això va ser un moviment, és a dir, no era un moviment del caler perquè el caler ho haguessin sigut si ho haguessin proporcionat als estudis, als jefes. I això era una cosa dels actors. Els actors volien, diguéssim, eren artistes i volien... I saben que això pot generar uns ingressos importants. Sí, els altres van dir que això els anava bé, evidentment van veure que el Brando era un èxit de taquilla impressionant, això és evident. Déu-n'hi-do.
Bé, el mètode triomfa als Estats Units i a partir d'aquí surten dues escoles bàsiques dintre del mètode. Una, que és la que coneix tothom i és la que s'ha menjat la fama, que és el Lee Strasberg, i una altra, que la reivindiquem avui aquí, mire, ja que ahir era el dia de la dona, que és l'Estela Alder, que és per mi la verdadera heroïna de tot aquest moviment i que va estar, diguéssim, silenciada perquè no tenia el carisma potser de l'Estrasberg, era una dona...
A més, una dona tossuda, perquè li van dir... Canvis el nom, perquè Alder és un nom molt jueu. Si vol fer d'actriu, diguis Estela Curtis, no sé què, perquè tots es canviaven el nom, eh? Diguéssim, el Toni Curtis es diu Aaron Schwartz, per exemple, eh? Diguéssim, es canvia... O sigui, es diu Schwartz, el primer nom, no ho sé, però... Digues, es canviaven el nom, diguéssim. I ella va dir... No, no, de cap manera, una dona, diguéssim, amb dos allons. I aquesta dona...
El 1934, Estanislàstic estava a París treballant amb la seva companyia, que era el Moscú Art Theater, la companyia més importanta. Bernard, Bernard Suárez es diu. Antoni? Bernard, veus? Bernard es diu, sí. Sí, sí, no, no, és res. Tots tenen els noms canviats, sobretot en aquesta època, diguéssim, d'abans de la guerra. Després ja van començar alguns a conservar el seu nom de veritat. I llavors...
Aquest senyor estava fent una gira i la Estela Alder aprofita un viatge a Europa per anar amb ell. I li diu, escolti, m'interessa molt el seu metellons. Està amb ell com cinc setmanes parlant, estudiant, debatint... I és l'única americana que realment ha estat amb el Stanislavski. Perquè els altres...
diguéssim, ho treien d'oïdes, dels textos, d'alumnes, d'alumnes, etc. I llavors l'Stanislavskian a tota aquesta època, al final dels 30, li diu que ja no està tant, no exagera tant amb el tema del psicoanàlisi i tot això, que ell dona ara més importància a la imaginació i al contexte.
és a dir, un actor el que ha de tindre és una imaginació per imaginar i conèixer molt bé el context on es mou si fas de rei mitjaval i tal has de saber el que era de mitja com funcionaven els reis ella posa més èmfasi en això i quan torna als Estats Units els hi diu en el grup theater els diu l'Stanislavski ja no està per aquí i tal i això provoca un debat entre ells i una scissió diguéssim que fa que siguin grups diferents l'Istrasberg
insistint en la memòria emocional, en el psicoanalític, i l'altre més en la imaginació i les circumstàncies. Estela Alder va fundar una escola, que es diu Estela Alder Studio, que encara existeix, que va ser el director, no el director, president, perquè era com un grup,
era el Marlon Brando fins que es va morir. Perquè el Brando sempre va dir que la verdadera mestra d'ell... El Brando va estar als dos llocs, diguéssim, i passa com ser el d'Estrasburg, però ell diu sempre que la verdadera mestra d'ell va ser l'Estel Alder. Actors de l'Estel Alder eren Robert De Niro, Herbert Keitel, Warren Beatty, Roy Shader, inclús més recentment Benicio del Toro, Mar Ruffalo, Salma Hayek, etcètera.
I Alder va atacar públicament a l'Starsberg, va dir que no volia que els seus actors tinguessin que viure a neurosis per actuar i tal, i el que els deia és que llegissin sobre història, art, feien anàlisis literari, discussions sobre societat, cultura... Molts alumnes deien que semblen més classes d'humanitats que de teatre, els obligaven a...
Els obligava a anar a museus, a estudiar història, i sobretot a observar la gent del carrer, perquè no pots fer una cosa aïllada, és tot un entorn que has de controlar. I és molt curiós amb això, aquest mateix documental que et deia, que Brando comenta, clar, ell el que més li agradava era anar a metro per observar la gent, però hi ha un moment que diu, ja no puc fer-ho, perquè ara jo no puc observar la gent. Ara la gent, exacte.
La gent m'observa a mi, perquè, clar, va canviar a partir de l'àrea de silenci i tal. I això és el que, diguéssim, podríem dir, d'Estel Estalder. En quant a l'altre? L'altre està lligat amb una cosa que sigui l'Actors Studio, que és una associació que encara existeix. El president és, per exemple, avui en dia el Pacino, que és un home de l'Actors Studio,
El 1947, Elia Cazan amb dos col·legues i tal, munten una associació d'actors professionals, directors de teatre, dramaturgia, etcètera, que el seu objectiu és permetre que tots aquests actors i dramaturgia puguin...
que són actors consagrats, no és una escola, diguéssim, són actors importants, però aquí farem un taller per poder experimentar, arriscar-nos sense les pressions comercials, de no sé què, i comencen a fer aquestes coses. Això l'any 47, i a l'any 51 agafen com a director de l'escola l'actor Liss Trasberg, que jo no sé si tu recordes bé el Padrino, però és el que fa de gànsters jogueu en el Padrino.
de Heiman Roth, el gánster jueu, aquell que reparteix el pastís de Cuba i tot allò, que està inspirat en un personatge real, el que va muntar els casinos a Cuba. I aquest home adquireix fama internacional, i prestigi internacional. Tothom parla de l'actors estudios, es converteix en una referència pel teatre mundial,
pel cine i pel teatre. De l'Actors Studio, diguéssim, surten... Bueno, el Brando també hi va anar, però sobretot es fa famós per això, perquè els seus alumnes, Brando, James Dean, Elizabeth Taylor, Montgomery Cliffs, clar, són molt famosos. I a partir d'aquí, tots els que venen després, Al Pacino, Robert De Niro, Marilyn Monroe, Paul Newman, James Dean, Jane Fonda...
Dustin Hoffman, perquè tu entraves, era com un club exclusiu, gratuït i vitalici. Però per entrar et feien, el Hoffman el van regeçar sis vegades, els exàmens i tal, fins que va poder entrar. Eren molt rigorosos i volien gent que en sapigués molt. I...
Algú, anaves a dir? No, no, que ja quasi ho tindríem, això, eh? Sí. Se'ns està acabant el temps. Se'ns està acabant. Bueno, només dic que les carreres d'aquests tres icones del Mètodo, que són el Brando, el Montgomery i el James Dean, van ser bastant desastroses. Com tu saps, el James Dean, que a mi mai és un actor que no m'ha agradat mai, trobo que exagera fa ganyotes tot el rato...
Sí, és que em cansa, diguéssim. Però va morir molt jove, tu saps que és el cas de la Marilyn... Mita. Clar, si vols ser mite... Mita, per la mort dels joves. Si vols ser mite has de morir molt jove. Clar. Només hi ha una actriu que ha aconseguit ser mite sense morir, que és la Greta Garbo, perquè es va retirar absolutament. Ningú més va saber d'ella. Però, excepte això, Marilyn i James Dean contribueixen a això.
El Montgomery Cliffs també va tindre una carrera difícil, també va tindre un accident de cotxe que li va desfigurar la cara, estava fent una pel·lícula, L'àrbol de la vida, que la meitat de la pel·lícula ja només surt mig girat i tal, i al final es va morir relativament jove. I el Brando...
va tindre una època brillant, les seves grans pel·lícules d'Ambelia Cazan, La Ley del Silencio, que n'hem parlat aquí, sobretot un tramví allà amb Odeseo que es va convertir en el Hamlet modern, és a dir, totes les escoles de teatre del món fan un tramví allà amb Odeseo, diguéssim.
Però després ell es va quedar incòmode amb la seva professió. Era un home que no estava... I va tindre tota una època bastant xunga, amb pel·lícules que no valien gran cosa, fins que el Coppola, per indicació de l'Alpacino, perquè no el volia ni el Coppola ni l'estudi, agafa el Brando per fer el Padrino. Llavors ja fa dos o tres pel·lícules importants. I amb un. Sí, sobretot l'último tango, que és la que...
ell es presenta més com ell. Perquè ell a l'últim tango, per exemple, toca els bongos, que és la seva passió de tota la vida, etcètera. Doncs Martí Sanz, ja estem. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, d'aquí 15 dies tornem a parlar de més cinema. Molt bé. Gràcies a tu.
Fins aquí el Parlem de Tot aquest de dilluns, 16 de març de 2026. Reitero les felicitacions a la meva nebuda que avui fa el seu aniversari de part de tota la família i tu a l'equip de la ràdio per molts anys. L'edició d'avui la número 2308, 2318 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. 98.1 FM, amaresma, vilassarradio.cat.
Arriba en Joan Escopet i Robert Mazza amb la primera edició del Crònica, una del migdia, 3.57 de la tarda. Com ens inspirem fins la una? Doncs amb Seguridad Social i Chiquilla. Seguridad Social i Chiquilla fins la una. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé, us ho manu. Sigueu feliços.
Fins demà!
Bona nit.
Ese silencio que me desvive me dice cosas que son tan claras que yo no puedo, no puedo, no puedo dejar de mirarla. Y yo le tengo que decir pronto que estoy loquito de amor por ella y que sus ojos llevan el fuego de alguna estrella. Que las palabras se quedan cortas pa'
Todo lo que siento fue mi chiquilla lo más bonito.
Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas. Pero sus dos ojos negros se me clavan como espadas. Como el sol a la mañana, como los rayos de luz.
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet.