Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, a través del 98.1 de l'AFM, el Maresme, i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Matí de dijous, fa molt bona olor cap de setmana. Dijous, 27 de novembre de 2025...
recte final d'aquest 11 mes de l'any. De fet, amb un mes ja haurem passat de les festes principals. Haurem passat el Nadal i Sant Esteve. Ja haurem passat aquestes festes i encara harem l'any nou. Però no correm tant, que el temps ja corre prou per si mateix.
Parlant del temps, hem de saber el temps previst de cara avui, però sobretot de cara als propers dies. Perquè Joaquim Serra la setmana passada ens deia que dimecres, dijous, podia ploure. Aquesta setmana, però, la previsió, els mapes han canviat i indiquen que possibilitat de pluja de cada diumenge. Un cap de setmana començant per demà a la tarda, en què s'encendran els llums de Nadal a Vilassar de Mar, hi haurà l'encesa i el cap de setmana dissabte tot el dia i diumenge al matí arriba...
en aquest cas a la fira de Nadal. Per tant, entre altres coses, molt pendents de la previsió del temps que ens portarà Joaquim Serra en un parell de minuts. Marcharem cap al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomara del Consell Comarcal d'Omeresma. Des d'allà ens farà la previsió de cara avui, de cara als propers dies.
Joan Escofet, al cap dels serveis informatius d'Àvil a la ràdio, ens acosta a l'actualitat i als seus protagonistes. El poc ens passa on, com sempre i cada dia, repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven també un dia com avui. És que tot pujant al DeLorean repassarem les efemèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'oficina municipal d'informació al consumidor, l'OMIC,
Ell ve en qualitat de responsable d'aquesta oficina i cada mes ens parla d'aspectes, evidentment, relacionats amb el consum i les persones que consumim, que som absolutament tot. I avui parlem d'aquest Black Friday. Demà arriba el Black Friday, un Black Friday que...
un Black Friday que va una mica a la baixa, sembla ser no és allò, aquella bogeria per comprar, és que cada vegada tenim més inputs, més ofertes, més rebaixes tot l'any i per tant sembla que va a la baixa, però tot i així sempre doncs el divendres, demà de fet arriba el Black Friday per què? perquè avui els Estats Units celebren el dia d'acció de gràcia el Thanksgiving Day
un Thanksgiving Day, que de moment és americà, però això també ho dèiem del Halloween. Fa uns anys a algú li parlaves de Halloween i arrufava el nas dient què m'estàs dient? Ja sabeu què ha passat amb el Halloween. Jo tinc una teoria que a part del Halloween d'aquí un temps, possiblement un dijous com avui, l'últim de novembre,
celebrarem el Dia d'Acció de Gràcies i indultarem un capó, etcètera. Per tant, tens el temps. Temps el temps que tot arribarà. Doncs després de l'últim dijous de mes, que és de novembre, lògicament, l'últim dijous de mes de novembre, arriba el Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. Doncs l'endemà se celebra el Black Friday.
parlarem d'aspectes que hem de tenir i molt en compte a l'hora de comprar. Dispositius que fem servir, si amb un ordinador ja és difícil a vegades veure les condicions, amb un mòbil, que és el que utilitzem la majoria de vegades per comprar, encara costa més. Per tant, hem d'estar molt atents, atentes de les compres, sempre per internet, però especialment en el dia de demà.
A les 11, amb l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova, farem el punt de trobada. Ens trobarem, en aquest cas, dues generacions, una trobada intergeneracional. Una setmana parlen dels punts de diferència entre dues generacions, una dels anys 70 i l'altra dels anys 90. Per exemple, en el món de la música, en el món de la comunicació, en el món dels jocs, parlarem i farem aquest punt de trobada al punt de les 11.
També, punt de trobada habitual, ens encanta. A dos quarts de 12 cada, deixa-ho estar Túlia Jove, l'alumnat dels dos instituts de Vilassar de Mar, l'alumnat de Quart d'ESO, una representació d'aquest alumnat, passa per la ràdio. La setmana passada el torn era pel Vilazzara, aquesta setmana pel Pere Ribot. I precisament parlarem de consumisme. Compren per internet, o millor dir compren a les botigues, encara van a comprar a les botigues.
Ens ho explicarà l'alumnat de Quart d'ESO, on el dia abans del Black Friday i el mes més consumista de l'any, que és el mes de desembre, ens explicaran quina visió tenen des del seu punt de vista. A les 12 del mig i ens anem al teatre, de la mai de la veu de Joan Hernández, com sempre amb la Joana, cartellera, estrenes, recomanacions i les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana.
Al Tantarantana Teatre de Barcelona estan portant a terme Bambi, el clàssic de Disney, Bambi. I passa per la ràdio i la Candela Mai. La Candela Mai ens en parla. I a última hora en rebrem el nostre estudi a dos representants de la revista Mirades. Per què? Perquè el dissabte a les 12 al migdia a la sala Carrao presenten ni més ni menys el número 8 de la revista Vilassarenca Mirades. En parlarem.
què hi haurà en aquesta revista, què faran en aquesta presentació, a què va dedicada la revista, la portada, etcètera. En parlem a la recta final de l'edició. Una edició, avui, la número 2.257. 2.257 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 12 minuts per damunt de les 10 del matí, matí de dijous, 27 de novembre.
Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Avui dia solellat, fred, tal com toca el mes de novembre. Però sembla que hi ha canvis de cara als propers dies de cap de setmana. Un cap de setmana que el tenim aquí, ja el comencem a olorar. Joaquim Serra, doncs volem saber el temps previst de cara avui i demà, però sobretot de cara al cap de setmana. Si finalment confirmem aquests canvis possibles arribar de pluges de cara a diumenge. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Avui tornem a començar aquesta jornada de dijous amb temperatures baixes fins als dos graus negatius. A Tordera, un grau sota zero per a la Folls, com a valors més freds, a les fundalars de l'interior de la comarca, en conjunt a la conca de la Tordera, a Pineda, dos graus de temperatura mínima, amb una estació meteorològica que està tocant a la platja. Per tant, ambient força fred, per exemple a Mataró també hem tingut una mínima de 5 graus,
i a mesura que ens endinsem cap a l'interior de la comarca, valors més baixos. Aquest fred s'ha d'acabar almenys momentàniament, ja que tindrem una recuperació de les temperatures al llarg dels pròxims dies d'entrada avui en un dia que tornarà a ser completament assolellat. Això ja farà que les màximes pugin una miqueta més i demà,
També pujaran les temperatures nocturnes, amb alguns núvols demà que augmentaran cap al migdia de la tarda, però en general seran núvols poc importants. Aquest migdia tindrem vent fluix, que bufarà de components sud-oest també al llarg d'aquesta tarda, mentre que aquest matí els vents seran més aviat del nord-nord-oest. I la situació marítima, que encara ens porta una mar de fons força marcada a tota la costa, maresment cada cara demà,
Com dèiem, continuarà l'estabilitat, és a dir, que no hi haurà precipitacions i amb aquestes temperatures que es van recuperant, també pujant les nocturnes amb vents que bufaran fluixos, girant cap a sud-oest a la tarda i situació marítima que s'ha de mantenir tranquil·la. Dissabte, bàsicament el mateix, amb nobulositat que serà poc important, no esperem que deixi precipitacions, però diumenge sí que tindrem el pas d'una pertorbació
que farà que tinguem núvols més abundants i la possibilitat d'algunes precipitacions. Sembla que febles i poc importants aquí al Maresme. Les més destacables, el Pirineu, Prepirineu, on nevarà de forma generosa, i cap a les comarques de la Catalunya central, com a molt en alguns punts del prelitoral, però de l'àrea sud de Tarragona, també podria ploure de forma més destacable. Aquí arribaran les escurrialles en forma de plugims, una petita pluja al llarg del matí migdia...
i primeres hores de la tarda del diumenge. Com que hi haurà més núvols, les temperatures tornarien a baixar i aquest descens el tornarem a notar força més la matinada i les primeres hores del dilluns. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió ampla i puntual des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, centre de referència meteorògica del país, que tornarem a anar-hi i tornarem a connectar-hi demà a la mateixa hora. Fins aleshores, que tinguis molt bon dia.
Per cert, un programa especial demà. Ens desplacem, tornem a sortir d'excursions. Anem a la biblioteca Ernest Lluc i Martín. Allà té la seu la Fundació Ernest Lluc, el polític vilasserenc, que just fa una setmana va ser assassinat o fa una setmana commemorava amb el 25è aniversari del seu assassinat a mans de la banda terrorista ETA. El polític vilasserenc va rebre actes d'homenatge i de record, com sempre,
a la capital catalana, Barcelona. Demà, aquests actes es trasllant a la Vilaçà. Entre altres, de 10 a 1, un parlant de tot especial des de la biblioteca. Us ho explicarem al llarg, evidentment, del matí. Ara obrim finestra informativa. El parlant de tot
I saludem, com sempre, a aquesta hora, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Marcades, temperatures baixes, eh? Sí, sí. Fa fred, avui. Sí, a Tordina.
Ja sabem que el lloc de la comarca més fred és Tordera, el lloc de la Tordera, de la Sambocadura, però sempre ha fotut un fred. Jo recordo d'anar a la Tordera, fèiem diferents coses un dia a la nit, hòstia, estàvem sota zero. No, no, no, a veure, diferents coses. A tocar amb el grup, bàsicament. Un dia a la nit, a la Tordera. Jo recordo un concert que vaig fer amb un grup que tenia fa mil anys, que vam arribar a Tordera i vam dir marxem, perquè...
Fú, tia, un fred del carall. Tot sold out, eh? Entenc, entrades esgotades. Tot el paper acabat, eh? Tot el paper acabat. Sold out s'ha esgotat de moda ara, eh? Abans era exhaurides les localitats o s'ha venut tot. Què tal? Doncs bé, molt content perquè avui és el Thanksgiving, eh? Sí. Avui és el dia que donem gràcies...
a l'altra part del món. S'ha gallinat, però en qualsevol cas, doncs avui és un dia complicat, sobretot per la seguretat als Estats Units, la gran quantitat de vols que... vols domèstics, que es diuen, de la gent, doncs... Això podria ser qualsevol argument de pel·lícula d'antena 3. Tal dia com avui, dona jove, guapa, empresària de Nova York,
agafa un avió per anar-se'n al Midwest, a l'Amèrica Profunda, a casa dels seus pares, a trinxar el gall dindi, i es troba amb el Jack, que va ser el seu primer nòvio a l'institut... Que estàs fotent un guió... Que està treballant amb una benzinera, que fuma, i s'enamoren, clar. I el dilema és, tornarà aquesta noia a Nova York...
Fins aquí l'argument que passa molt avui, això. Totes les pel·lícules dedicades a això. I demà el Black Friday. Sí, demà el Black Friday. Estàs d'acord que cada cop va menys o no? Sí, jo penso que va haver-hi una eufòria...
Inicial, però com tot... Som una societat saturada en general. Per cert, tu que ets fidel seguidor d'això. Avui també sembla que als Estats Units és una llarga jornada de futbol americà. Sí, és una jornada especial aquest dijous. La Gràcia sempre és el darrer dijous del mes de novembre.
I, en fi, hi ha normalment 3 partits i normalment juguen els Cowboys, eh? De les Cowboys, són l'equip d'Amèrica i sempre és un dels 6 equips que participen en aquest... I això és molt tradicional, que les famílies es posin a veure tots junts el futbol americà, eh? Molt bé, hosti, tu, molt bé, molt bé. Si fos americà, no sé si m'agradaria, no he vist mai a la meva vida un partit de futbol americà, ni en directe ni per la tele. No ho sé, eh?
Sempre ho diem aquí, mitja broma, mit seriosament, però tradició de trinxar el gall d'indi que acabarà imposant-se. Jo cada vegada ho dic més seriosament. Fa anys parlaves del Halloween i tothom arrufava el nas i deia el Halloween, això és de les pel·lícules americanes. I ara està passant per sobre, si no hi ha passat ja, de la castanyada. I jo estic segur que d'aquí uns anys celebrem el Dia d'Acció de Gràcies i veurem a Diòxid de Collboni o els seus successors
Trinxant. No, trinxant, no. Indultant el gall lindí. Perquè avui en Trump té feina. Avui ha d'indultar un gall lindí. Bé, en Collboni, Olilla, qualsevol d'aquests. Què vol dir això, d'indultar un gall lindí? Se li perdona la vida. Van com un Herodes, que també... Barrabàs, barrabàs. Se'l foten a mils, però en perdonen un, no? Molt maco, això. Això és molt americà. Sí, home, sí.
La terra de les oportunitats. M'estàs dient que potser en uns anys veurem Carnes Boer, Carnes Montserrat, Can Manel... Sí, i tant. Reservi el seu gall dindi, que després s'acaben. Exacte, jo també. Home, sí, i tant, que ho veurem. I tant. Can Pucurull, tots aquests, ja ho veuràs tu.
Jo estic segur, eh? Però som una societat saturada, eh, Jaume? Parlant del Black Friday i això que perd pistonada, ens cansem sovint d'aquestes... Són modes que arriben i, en fi, el seny es va imposant. Sí, el que passa és que les modes que arriben i la majoria ens agraula, dic la majoria, doncs ja està...
ja està gairebé no imposat ni condemnat, però està gairebé ja escrit que es quedaran. Aquestes modes que van així, bueno, uns quants sí, uns quants no, això és passatger. I és així, això. Històricament sempre ha estat així, però que estic segur que algun dia celebrem el Dia d'Acció de Gràcies, això, m'agradaria apostar-hi a alguna cosa, si vols. I demà marxem d'excursió, no? Sí, senyor. Demà, programa especial del nostre matinal, parlant de tot.
Doncs ens desplaçarem a la biblioteca per, de 10 a 1, fer un homenatge, per què no dir-ho, al quart de segle ja, que el polític Vila Sereng Ernest Lluc era abatut per la banda terrorista, un assassinat que no va deixar ningú indiferent.
Evidentment, parlarem de coses que la gent sap. Evidentment, eh? No pot ser d'anar a treballar. Però parlarem de coses que possiblement la grandíssima majoria, i coses molt vilassanenques, no saben. I aquests dies preparàvem el programa parlant amb un, amb l'altre. Ah, doncs, podríem explicar allò que tal. I dius, hòstia, de veritat, això va passar? Sí, sí, sí. O sigui, sabrem coses. Volem...
amb el nostre negociat, evidentment, vilassanitzar aquesta figura. Ell era nascut a Vilassar, va viure a Vilassar. Va viure a altres llocs, eh?, perquè va viure a altres llocs. Però l'arrel amb Vilassar era profunda. De fet, ell segueix tenint família a Vilassar de mar i ens agradarà molt conèixer aspectes que segurament la gran majoria no sabem de l'Ernest Lluc. Demà farem la missa, eh? Evangelis segons Sant Lluc, eh? Sí, senyor. Sí, senyor.
Un home que va morir, evidentment, ningú mereix m'ho dir, assassinat. Va morir molt prematurament. No va morir, el van assassinar, diguem-ho clar. Però que a mi m'agradaria veure'l anys després, i estic segur que s'ho han preguntat moltíssimes vegades, sobretot a l'òrbita socialista, què hauria fet Ernest Lluch? Perquè era un tio de consens, una persona amb seny, però també amb rauxa. I realment era...
Jo el veig ara, a mi m'ha enganxat de petit i de jove, però el veig ara i penso, hòstia, aquest hauria estat un polític d'aquells que han fet història més de la que ja s'ha fet. Segurament seria una qüestió que podem traslladar demà amb les diferents persones que s'asseuran a la nostra taula, a la sala d'actes de la biblioteca, que precisament porta el seu nom,
Seria una bona reflexió, eh? A vegades aquesta política ficció no deixa de ser, bé, ideals. No podríem entendre, doncs, clar, l'evolució que hagués fet Lluc si hagués seguit en vida, evidentment, eh? Descobrirem Vilasserencs que també són família de...
de l'Ernest Lluc. En principi, avancem que parlem amb l'Esteve Uruval, un vilacenenc que va estar molt vinculat professionalment i personalment a l'Ernest Lluc, en dos treballaven a la Universitat de Barcelona. Catedràtic. Sí, els catedràtic. I el catedràtic Uruval passarà per la ràdio. També passarà, evidentment, amb Ferriol Sòria, que és el director de la Fundació Ernest Lluc, que té la seu a Vilacenamar.
Parlarem també amb algunes de les filles de l'Ernest Lluc, algun familiar vilassadent que encara viu a Vilassà. Parlarem també amb aquells joves regidors a l'època de l'alcalde Jordi García Bosch a Vilassà de Mar, joves com Zep Labarta o Denso Almera, que van viure de prop també les incursions d'Ernest Lluc a la política vilassadenca. Parlarem també amb Jordi García Jaques, el fill d'aquell alcalde que ara viu a Canàries.
i que regentaven...
una impremta i una editorial, Oi Costau, i sembla que Lluc tenia una certa relació amb Oi Costau. Parlem amb patrons, presidents i vicepresidents. Oi Costau podria ser el nom d'un còmic manga. Sí, senyor. Parlem, com dèiem, amb presidents, vicepresidents, patrons de la Fundació, entre ells destaca la figura d'Enric Lluc, que era el nebot del polític vilassarenc. En fi, que posarem diverses arestes, que t'agrada dir tu, damunt la taula i descobrirem coses xules, segur.
Oikostau, oikostau, sí, sí. O de també superheroi, també tindríem. Superheroi, o del japonès que fitxa la Real Societat. Oikostau, jove promesa. Jove promesa japonesa. Bueno, què, Joan? Doncs mira, avui ara parlant de promeses, que és una realitat, en el Crònica parlarem amb el Vilsarenc Pau Paniti, que...
Ja s'ha declarat seleccionable per Itàlia, ell és el porter del Freikin Granollers, i optarà per defensar els colors de la selecció transalpina. Ja s'ha decidit, eh? Un vilacerenc sota pals del combinat azzurri.
Doncs ja s'ha decidit, perquè sabíem que havia estat... Va estar en un estat, com qualitat de convidat. I allò que el van tentar, escolta, que la selecció espanyola, que tal... No per res, deia... Ell, recordo la notícia que has fet fa uns dies, que era la gran qualitat que hi ha a la selecció espanyola, li tallava una mica el pas, tot i que és un grandíssim porter, li tallava una mica el pas a l'hora d'accedir. Va dir, escolta, l'atzurra sembla ser que... A part que ell és mig italià, també...
l'atzurra sembla ser que pot ser un destí per veure la nivell de selecció. Su pare, Estefano Peritti, nascut a Bolònia, vida a casa nostra. En qualsevol cas, amb molta compte, la selecció italiana d'en Vol, perquè estan fent molt i molt bé les coses. I també sempre és important, quan es parla d'esport d'elit,
Doncs les declaracions del president de la Federació Italiana d'Enbol, en aquest cas, que ha volgut lluar la transparència amb la qual en Pau Beniti, el seu representant, en Víctor Tomàs, aquell exjugador de la Barça d'Enbol, gran, que va haver de retirar-se...
abans d'hora amb algunes cardiopaties, per la transparència i per la manera de fer aquest trasbast administratiu i burocràtic que, d'altra banda, no té més, tenint en compte l'ascendència italiana d'en Pau Peniti, del d'Avila Sadamar.
Li preguntarem en el Crónica aquest Espanya-Itàlia l'europeu, que només es podria donar a semifinals. Ai, ai, ai, veurem què passa. Per cert, no dic que pugis encara, eh, si no, però que no hi ha Dilòrien avui, perquè m'estàs parlant de les notícies, que trobarem i dic que igual avui no pugem a la remissió. Hem parlat de joves promeses i... Una cosa ens ha portat a l'altra, doncs, 1957. Pugem al Dilòrien? Sí.
Buddy Holly, que segurament va morir massa d'hora i els crickets van treure el LP de Chirping Crickets, precisament que és considerat com un dels grans arquitectes del futur rock'n'roll que vindria dins d'aquest àlbum absolutament preciós destaca aquest èxit Don't be the day
Buddy Holly, que va ser un dels que va morir el dia que va morir la música. Sí, senyor, era... Tenia 22 anys, Buddy Holly feia una ruta amb Richie Balans, el que coneixem segurament per la bamba, cantant de los lobos, i per Ian, David Booper, els tres, doncs, van perdre la vida en un tràgic accident d'avioneta. Crec que recordar que va ser aigua, aigua, o així, però, en fi, es considera el dia que va morir la música.
En aquesta avioneta havia de volar i també d'Ion, dels d'Ion han de Belbons, però la seva por volar va fer que digués jo us espero allà amb el cotxe. Home, espereu vosaltres. I malauradament no van arribar. El més curiós, que sempre ho comentem, és que això formava part d'una gira muntada als Estats Units i que com va passar aquest accident, doncs quedava molta gira per fer i la gent va dir, bueno, doncs s'acaba la gira, evidentment. I els promotors van dir, no, no, aquí no s'ha acabat res, n'agafem tres més i seguim. I seguim. Deixeu-me's go.
Exacte. La pela és la pela. És igual, a vegades els sentiments personals passen molt per darrere, malauradament, del que seria el sentit comú. Ai, Joan, és que música com aquesta ja no se'n fa. That's what they tell me, that's what they say.
i avui celebra el seu aniversari nascut el 1964 un cantant que en els seus inicis va formar part del grup hasta los huevos de mili
I després, Niggins Mine Workers Union Band. Eren els primers grups en els quals jove Gerard Quintana... Home, doncs avui està aniversari, eh? 1964. Venia al món, a la ciutat de Girona, líder del Sopa de Cabra. 61, en Gerard Quintana.
Serra, amb aquest nom que dius... Es van presentar a unes fires de Girona a parlar i allà on van tocar, l'amo del bar va dir, no, no, busqueu un altre nom, això no podeu anar així. I va passar... Què va passar, Joan? Doncs que es van dir sopa de cabra, que també m'hauria de veure d'on va sortir el bar.
Somriu i diu que no té pressa, i tu no m'espera allà dalt. I en el fern no m'interessa, és com és bonic a Empordà. Doncs per molts anys, per molts anys, ja Gerard Quintana cantant, i podem dir també un dels líders de sopa. Escriptor, compositor, home, en fi, poeta... Fa de tot, eh?
Doncs vinga, què més tenim? I l'any 1978, un 27 de novembre...
començava un procés que va acabar l'any 86, procés musical, que Lionel Richie va aconseguir des del 78 fins al 86 com a mínim un número 1 cada any a les llistes estatúnicas. Lionel Richie, uf, enorme. Ai, Joan, say you. Say me.
Say You Say Me, un dels grans... Bé, els números 1, com tu dius, molts anys seguís va aconseguir el número 1, però jo crec que aquest, el Say You Say Me, ressalta i molt per damunt de tot, eh? Co-guionista també de We Are The Wall. Sí senyor, un de les ànimes del We Are The Wall, eh? Tothom a cantar això. Va, cantem tots junts. Ah, no, s'ha equivocat ara. Someone who understands
Ara sí, Lionel, dale. Say you, say me, eh? Say you, say me. Ara, ara, ara. Say you, say me. El bo és cuita, però mi, eh? Va, Joan, més coses. I avui, el 27 de novembre, però de l'any 1983, hi havia un accident aèri a Barajas. Sí, senyor. Un avió, doncs, s'estimava en el moment de despegar
42 anys, eh? En el qual a dins hi havia la pianista Rosa Sabater. Rosa Sabater, molt vinculada a Vilassar de Mar, una pianista excel·lent i que residia al carrer del Carme, aquí al costat de casa nostra. D'allà on tothom somriu, d'allà on tothom sempre diu que el sol curta,
I la Judit Naderman cantava aquesta cançó vind d'un poble parlant del carrer Alcarma i justament la casualitat va fer que Judit Naderman naixés a la mateixa casa on anys abans hi vivia la Rosa Sabater, carrer Alcarma número 13, és on vivien. I aquest feliu que estem escoltant és el nostre. El nostre, eh? El nostre feliu, eh? És el nostre, eh? Que no ens el toquin, eh?
En Feliu serà sempre nostre. Se l'ha d'estar crit. En Feliu serà sempre nostre. I a més, Joan, tanquem Dilorian, va. I tanquem Dilorian amb John Bon Jovi, eh, any 1986. Li donava a l'amor un mal nom. And you're too late, darling, you give love a bad name.
Doncs a Rima de Jón Bon Jovi, ens quedem sense temps perquè Oriol Contre s'està esperant ja per parlar-nos del Black Friday. Joan, a la migdia, 3.500 de la tarda, a part de Pau Paniti. Doncs Pau Paniti, també Lluc, la prèvia de Lluc, i també parlarem d'aquells milions, aquells 384 milions que havien d'arribar per pacificar la Nacional 2 al Maresme. Doncs sembla que s'ha... Bueno, sembla que no, els ha desbloquejat ja el Consell de Ministres, és a dir, que poden arribar ja a la nostra comarca.
Joan, t'escolto a la 1, 16, 37 de la tarda i demà ens t'arriba a veure. Recordem que la vida pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Ceitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha posat de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Un dijous més, parlem de consum.
I per parlar de consum tenim amb nosaltres l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, l'OMIC. Oriol Contreras, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé. Doncs gràcies per estar amb nosaltres aquest dia d'acció de gràcies.
Jo dic que, broma en broma, però no ho dic tan en broma, que algun dia acabarem celebrant això aquí, eh? Sí, sí, també tens raó, és una bona deducció. Suposo que ens en fotíem abans, com dèiem, que algun dia celebràvem el Halloween, tot això, i mira, ja està més establert que la castanyada, gairebé. Per tant, avui, Oriol, de què parlem? Doncs del dia després del dia d'Acció de Gràcia. De demà, parlem de demà. Això mateix, que és el dia del Black Friday. Doncs parlem del Black Friday ara mateix.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs Oriol Contreras, anem a parlar del Black Friday i d'aquestes mesures que hauríem de tenir en principi en compte a l'hora de fer compres compulsives perquè dures a quatre pessetes en principi no existeixen. I aquesta és una frase catalana.
Sí, nostre o nostre aquesta. L'hem de combinar amb el Black Friday americà. I volia fer-te abans de tot una mica d'introducció històrica, el que alguna vegada no he volgut fer-ho, però aquesta vegada m'he centrat una miqueta més en l'origen, d'on ve per saber també cap a on anem. I com bé deies tu, és el dia posterior al dia d'Acció de Gràcies, aquest dia que els americans reuneixen les famílies, els amics, bàsicament perquè ho han vist a les pel·lícules, oi?
i ja al voltant del 1950, ja del segle passat, doncs els comerciants, els empresaris, se'n van adonar que ben bé, durant dos o tres dies es paralitzava tot Estats Units, es paralitzava, evidentment, una de les coses que era el comerç. I, doncs, per solventar-ho, el que van decidir és que el dia després del dia d'Acció Gràcia, que és el quart dijous de novembre, per tant, el dia següent ja era el darrer divendres del mes de novembre, van decidir, doncs,
tirar la casa per la finestra i vendre tots els productes molt més econòmics que durant la resta de l'any. D'aquí es va crear un...
En principi, caos, caos circulatori, caos de moviment, perquè la gent s'abalançava sobre els comerços a comprar i va sortir d'aquí la paraula Black. O sigui, quan diem Black Friday, el Black és per aquesta mena de caos que es creava per aquestes superofertes. Vam transcorrer els anys, això se seguia practicant i fins que van arribar els grans empreses tipus Amazons, Apples i la companyia, on vam promocionar encara més aquest descompte i aquest dia de descompte després del Direcció de Gràcies.
Lògicament, com totes les tradicions americanes, o gairebé totes, arriben a Europa i aquí, sobre els anys 2000, comencen a arribar aquesta tradició. Però és molt important el 2013, que és l'any que aquí a Espanya es liberalitza la data de les rebaixes. És a dir, les conegudes rebaixes de gener i d'estiu es liberalitzen. A partir del 13 vol dir que pots fer rebaixes tot l'any, perquè Black Friday són rebaixes...
Llavors no es podia haver fet amb aquesta llei. A partir de l'any 2013 es liberalitza el mercat en quant a les rebaixes, els periodes de rebaixes i es poden fer tot l'any. I és quan, evidentment, agafa més força el Black Friday aquí al nostre país. Doncs avui és l'últim dijous de novembre i això vol dir que els Estats Units se libran Black Friday i això vol dir que d'aquí uns anys nosaltres estem a punt de menjar el capó que menjaré. Si arriba tot, això és possible que també ens arribi.
Doncs vinga, Oriol, què hem de tenir en compte? Perquè una mica podem dir allò de fet a la llei i fet a la trampa, que és una tradició molt nostra també, no? Sí, també. Perquè, esclar, la tradició comercial i l'atenció al client americana, evidentment, a Europa, però sobretot a Espanya, no és la mateixa.
però això no vol dir que puguem parlar en general de, com pots entendre, grans enganys o grans estafes, al contrari. El que es fan realment són unes grans promocions, unes grans rebaixes, i el que el ciutadà ha de tenir molt en compte, més que en podem parlar aquestes possibles artimanyes o enganys que ens puguin causar els comerços, és el que hem de tenir molt clar és
no gastar més, i això ho estem dient a tot arreu, no gastar més del que necessitem. Fer una carta, una petita llista, una carta als reis, perquè és un exemple molt clar que jo estic explicant a diferents emisores que m'entrevisten,
la família que el mes d'agost diu, ui, aquesta televisió del menjador està a punt de petar i l'hem de canviar. No, doncs no ho fem al setembre ni ho fem a l'octubre. Intentem esperar, per exemple, el Black Friday perquè aquesta televisió, i sota qüestions electròniques encara més, pot baixar 40, 50 i 60%. Això és justificat, d'acord? També seria justificat, doncs arriben les vacances de Nadal, arriben al... etcètera, etcètera,
intentem fer-ho tot una mica més econòmic. I per què no, petits capricis? Però el que no podem fer és com feia aquella senyora del cort inglès que entrava i s'abalançava, només obrir-se la botiga sobre, el primer que trobava, perquè tot té descompte, tot és rebaixat i ho hem de comprar tot o tot el que a la butxaca pugui, o més enllà, perquè ara estan molt de moda els crèdits del consum i, per tant, encara aquest vici de comprar es pot complicar molt més.
Ja no hi ha aquella imatge que es deia que sempre era la senyora la mateixa la que s'obria els comerços el dia 7 de gener, l'obrien el Corte Inglés i es veuen les imatges aquelles, ja no existeix, però sí que existeix gent que a casa fa aquestes compres de manera compulsiva perquè només era el Black Friday. Només es deia, jo no ho sé si tu ho saps o no ho saps, però es deia que els comerços, evidentment, el que feien els dies abans, sobretot en grans superfícies, era pujar el preu per després fer una baixada notòria aquest dia. Per tant, tampoc era... No sé si t'ha arribat alguna...
queixa o no, o si has actuat mai per la Black Friday. Això el que està actuant i ho està dient i ho està fent campanya per la premsa és l'Agència Catalana del Consum, que és qui té els inspectors i capacitat suficient per inspeccionar i sancionar. I sí, sí que s'està fent, sí que s'estan fent aquestes campanyes. De fet, l'Agència Catalana del Consum diu que ha inspeccionat vora els 10.000 productes
per veure si ha passat el que tu dius. Per què només, o gairebé només, ho poden fer les administracions que sancionen i que tenen inspectors? Perquè un consumidor, difícilment, quan arribi a un establiment o miri per internet en dates de Black Friday, un preu sabrà si un mes abans, unes setmanes abans, havia estat menor. Hi ha gent per tot, eh? Sempre en tenim, sempre en tenim. Però és molt difícil que tu vagis a veure, mira, ara veig aquesta televisió que està al 40%, i haver-ho vist abans, no? Llavors...
Aquella família que al mes d'agost volia haver anat a televisió, potser sí que va haver el preu, i quan arribi el novembre, si veu que s'infla i es desinfla amb el descompte, aquí enganxaran el comerç. Però és molt difícil. Llavors, qui ho fa això? Bé, l'administració. Perquè l'administració, setmanes i menys abans, ja fa mostres, agafa mostres d'aquests productes, d'aquests preus,
I després, si veu l'increment i el decrement per la rebaixa, que és un engany, pot sancionar. Per tant, si l'Agència Catalana de Consum té diverses persones inspeccionant el terreny, és que això ha passat. I tant. Cada any, evidentment, enganxen empreses i cada any...
doncs posen sancions. Però segurament no és, vaja, jo estic convençut que no és ni el 5 ni el 4% dels comerços i de tot el producte que es ven per Black Friday. Una altra cosa que sí que pot fer el ciutadà és si té un catàleg d'aquell establiment de fa dos, tres, quatre setmanes, doncs podria contrastar-ho també. Però no ens hem d'obsessionar amb aquest possible engany perquè jo estic convençut que és molt baixet. Almenys jo, amb els anys que portem de Black Friday, mira que són uns quants i treballo diferents ajuntaments, mai he tingut un cas...
per aquesta pujada de preu de manera d'engany.
Doncs aquí caldria repescar aquelles seccions vigilant a quines pàgines comprem, perquè amb la falera, podem dir, sí, de comprar-comprar, doncs a vegades podem oblidar aspectes de seguretat que hauríem de tenir molt en compte, no? De fet, la Comissió Nacional del Mercat de la Competència diu que un 80% dels consumidors espanyols, 80% dels consumidors, no de tota la població, sinó dels que consumeixen, compren alguna cosa en dates de Black Friday.
Més enllà, diuen que gasten una mitjana de 250 euros. Jo trobo una barbaritat, això són les dades. I més enllà, donarem una altra dada, que és la que té a veure una mica amb la seguretat, i és que un 70% de les compres es fan per internet i d'aquest 70%, un 60% es fa en el mòbil. I a mi això, crec que se'n parlarà, és un problema, perquè si ja no veiem bé les condicions amb una pantalla d'ordinador,
ens la saltem, o fem clic on no hem de fer clic, o no llegim exactament quines són les condicions de venda, tu imagina't en un terminal mòbil el que podem apreciar i el que podem descobrir si ens estan intentant enganyar o no. Llavors, per mi, una de les més seguretats és tenir molt clar on estàs comprant, què estàs comprant,
I si es pot fer, evidentment, en pantalla gran. Això ja és una opinió personal meva, però està clar i no és difícil entendre que si tu estàs amb un mòbil fent scroll, passant pantalla amunt, amunt, amunt, amunt, se't saltin condicions a tope i no puguis contrastar la majoria de qüestions que sempre penso que s'han de repassar. I els interessa que compris a través del mòbil. Fàcil i ràpid, no? Correcte. T'asseguro que mai he comprat pel Black Friday.
Jo tampoc. La veritat és que jo tampoc. Perquè també és cert que durant la resta de l'any també es fan altres tipus de promocions. Primera. Segona, a mi no em coincideix mai per aquestes dates, doncs la necessitat, insisteixo, la necessitat de comprar alguna cosa. Però del voltant meu sí que sé que hi ha gent que ho fa...
I et diré una... Jo també conec molta gent, el tant meu, però... Però jo et donaria una exclusiva. Va. Una exclusiva que et pot fer gran. Pot fer gran l'emissora. Va, va, anem-hi. Jo crec, no ho sé, ara m'equivocaré, però per l'apreciació que tinc de la quantitat de reclamacions, del que se'n parla i del que, si t'hi fixes a les campanyes publicitàries, televisió i ràdio o internet estem veient, com si això fluixés.
Hi havia una època en les quals els anuncis de Black Friday eren un sí, un també a la ràdio, un sí, un també a la televisió, un sí, un també a la premsa escrita. Jo això ja no ho sento tant. Jo no ho he sentit tant, jo escolto ràdio, lleixo premsa i miro a internet. I al voltant meu tampoc sento de gent que vagi boja, i les primeres serien les meves filles a casa, m'entens, que és un detecto...
aquest increment d'aquestes dates. Jo em dono la sensació que com que ens bombardeixen tant durant tot l'any totes les empreses, el Black Friday perd una mica de pistonada. Aquesta és la meva opinió i el meu titular. Una mica el que passava amb les rebaixes, aquelles mítiques imatges del 7 de gener quan obrien els grans. Clar, això ha perdut pistonada perquè havia el Black Friday, etc. Ara hi ha ofertes, tothom fa ofertes tot l'any.
Perquè aquesta llei que comentava del 2013, és que es poden fer ofertes tot l'any. És que sortim del Black Friday per entrar amb el Cyber Monday, que s'acord que és 72 hores després, però és que en trobarem en Nadal. En trobarem que el gener, malgrat que pots fer rebaixes tot l'any, el costum del país de fer rebaixes al gener i torna a ser. Bé, és que després vas tot l'any, tot l'any,
Veus, rebaixes, rebaixes, rebaixes, rebaixes. Això a la botiga física, eh? Per tant, dic, hòstia, això sí que... Anem de rebaixes. En fi, encara és l'època després de festes, però és veritat que ara de rebaixes en trobem tot l'any, eh? Oriol, Black Friday, tu em deies de...
rebaixes i descomptes durant tot l'any. Per exemple, sense anar més lluny al Media Market, vam parlar d'alguna vegada, aquell 21% del dia sense IVA. Això ho fan... Però això no pot ser, perquè tu han de cobrar l'IVA, no? Explica'm com funcionava això. Això és una campanya que ja se'ls ha sancionat alguna vegada, però no sé, la veritat és que la sanció no sé per on va anar a parar, perquè segueixen fent la mateixa campanya. Lògicament no poden vendre un producte sense IVA i no poden anunciar que venen un producte sense IVA,
poden anunciar que venen un producte amb un descompte del 21%, que potser no capta tant l'interès del ciutadà, però és el que s'hauria de dir. Però segueixen fent-ho. Llavors, se suposa que si se'l sanciona, que no ho sé, és possible que la sanció sigui molt menor que el benefici que tenen de fer la campanya. Això és de calaix, no? Què és el que sol passar amb canals de televisió, que es passen mitja hora passant anuncios publicitaris? Això significa sanció?
Però és que els surt més a compte a pagar la sanció que no pas deixar d'emetre anuncis. Per tant, és una mica també el peix que es mossega la cua, això, eh? Les sancions... També un segon titular avui estic... Estàs a titulars avui, eh? Les sancions el que haurien d'anar és en proporció, aquesta és la meva opinió sempre, de la capacitat econòmica de l'empresa sancionada.
Evidentment, no podem sancionar igual un comerç de carrer, que s'ha equivocat fent una campanya publicitària, que una empresa on té darrere grans despatxos d'advocats i uns grans beneficis, tipus les elèctriques, i se'ls sancioni amb la mateixa quantitat o semblant a el que podia ser un altre tipus de comerç. Per tant, hauria de ser proporcional.
I si fan mal a un comerç petit una sanció, hauria de fer mal a un comerç gran aquest tipus de sanció. Però això ja passava amb el Corte Inglés quan feia la Semana Grande de la Xina, de la Índia o del Japó. Eren rebaixes encobertes fora de temporada de rebaixes permeses en aquell moment. I se suposa que sí, que els hi queda alguna sanció, però evidentment els números els hi resultaven.
Què més hem de tenir en compte? M'imagino que les empreses de veritat volen vendre pel Black Friday, però aquelles empreses que no són de veritat i que treballen per enganyar la gent, suposo que te deuen estar preparant les seves ofertes de Black Friday, no? Sí, hem de tenir molt en compte, sobretot ara que dius aquest tema de les empreses que ens poden enganyar, d'on prové la publicitat que estiguem llegint. Si ens arriba a través de missatjar en les àrees socials,
és, per exemple, té bastants visos de ser un frau. Per tant, quan nosaltres veiem una campanya publicitària que ens arriba mitjançant les xarxes socials, no tenim res més que anar a la... Però no clicant l'enllaç que ens envia la xarxa social. Per exemple, Zara, em pot arribar a través d'Instagram una campanya del 50, 60 o 70%. Si jo clico aquell enllaç de Zara, evidentment aniré a una web de Zara, però que no és Zara. El que tinc a fer és sortir-me de la xarxa social, sortir-me de l'Insta, de l'aplicació, anar a la web, posar 3bdobleszara.com i veure...
contrastar aquesta oferta immensa, que ha arribat a veure del 70%, que això ja és fora del Black Friday, això ja és exagerat, però que ens bombardeixen constantment en les xarxes socials. Aquesta és la millor manera que tenen els estafadors, els que ens enganyen, d'arribar a nosaltres.
De fet, una de les he estat buscant i un dels consells que es dona és buscar comerços que estiguin adherits al sistema arbitral de consum. Això em sembla que ho fa ningú, ni ho fa quasi ni l'Oriol, això. Molt, per desgràcia, poc, poc. Després, doncs, tan senzill com l'HTTPS, que és aquesta URL, aquesta matrícula, aquests números que hi ha a dalt, com busques una adreça, si posem HTTPS...
és una cosa senzilla però s'ha de tenir molt en compte i sobretot tenint en compte la pregunta és si comprenc pel Black Friday tinc aquests 14 dies de desestiment o no? Tenim els mateixos trets que si comprem un 3 de març Els 14 dies de desestiment que s'apliquen quan comprem per internet se'ns han d'aplicar igual pel Black Friday si tenim 3 anys de garantia pels productes nous se'ns ha d'aplicar igual per Black Friday
Hem de veure molt bé igualment les condicions de venda, les condicions de transport, les condicions de canvi en els comerços de carrer, els establiments de carrer, doncs sabem que no estan obligats a complir amb aquest 14 dies de desistiment, però en canvi si ho anuncien, si ho promocionen, doncs hem de tenir molt clar també les condicions.
Tot això el que fa és simplement, són les mateixes recomanacions que donem sempre aquí a la misura durant tot l'any quan una persona compra, el que passa que aquí tenim la pressió de concentració de compra en un, dos, tres dies, i de campanyes que en teoria duren dos, tres dies, quan sabem que després s'allarguen encara més, i aquesta tensió, insisteixo, és que és...
és el mateix que passava amb aquella senyora del Corte Inglés. Tenia tensió perquè les rebaixes duraven el que duraven i el primer que arriba, el primer que s'ho emporta. Ens estan traslladant el mateix neguit i la mateixa necessitat. Llavors, ara és més complex a comprar perquè comprem per internet. Per tant, hem de tenir els quatre ulls...
dos i dos si ens ajuda algú més, però si no, els dos ulls molt fixats en l'operació de la compra perquè després poden venir els problemes. I ja t'avanço la pregunta, ja em faig de periodista. Tenim més reclamacions en l'època de Black Friday?
Seria un tercer titular per mi, que és que no. O sigui, seguim igual. El comerç és estacionari, ja tot l'any es compra igual, tot l'any ja en rebaixes, igual que a l'Istiu no hi ha més reclamacions, una mica més, puntant per ser molt baixat, de qüestions relacionades amb companyies aèries o hotels. Quan arriba el Black Friday, jo no noto mai, i des de fa un temps, però ara menys, una setmana, dos, tres, quatre després, escolti, és que avalanxa de reclamacions perquè el Black Friday ens han enganyat. No, no.
De fet, de la mateixa manera que diem que hi ha 14 dies d'assistiment, també direm que si algú pensa fer la carta de Ses Majestats dels Reis, si algú pensa començar a fer la carta de Ses Majestats dels Reis en el Black Friday, sàpiga que són 14 dies, no són 3 mesos, no és allò de compro i si no els agrada ho torno.
Per tant, de la mateixa manera que hem de saber els nostres drets, també hem de saber els nostres deures, eh? Correcte. Si estem pensant en avançar-nos en aquestes dates nadalenques, doncs ens quedan potser masses dies, tot i que hi ha moltes empreses que fan aquesta campanya de 30, 60 o 90 dies o passat el dia 7 de gener. Això està de moda darrerament. Però estiguem molt al tanto, eh? Perquè no totes les empreses ho fan, eh?
No, i és el que et deia, això busca-ho ara en una compra a través del terminal mòbil. Sí, per l'ordinador ja fa mandra. Sí, sí, imagina't en el mòbil. Doncs dic mandra i ho és difícil de veure i imagina't si algú que ho busca tampoc ho trobarà a través del terminal. Oriol, què més podem afegir sobre aquest Black Friday? Avui que celebrem aquest o celebren? I celebrarem.
El dia d'acció de gràcia és el Thanksgiving Day o és Thanksgiving Day. Doncs, si costa, ja ens acostumarem. Com el Halloween, que tothom ho diu, ja, doncs igual. Doncs res, simplement el mateix recordatori, consell de sempre, que guardem tots els correus electrònics de confirmació de compra, els tiquets de les botigues, els alberans, les factures, qualsevol comunicació per correu electrònic, perquè és...
Insisteixo, no hi ha una punta de reclamacions, però les reclamacions hi són. I, per tant, quan més documentada vingui la gent, perquè percebo darrerament també algunes instàncies de gent que presenta reclamacions a l'OMIC sense documentació. I els hi ha de requerir i a vegades encara se m'emprenyen quan diuen, però per què em demanes? Perquè la llei obliga a tenir documentació i és la millor prova per poder reclamar. Per tant, fem-nos no...
No despreciem la documentació que se'ns pugui donar, fins i tot aquell tiquet que realment podrien embolicar un arbre, que a vegades dius, aquest tiquet fa falta, però és igual, l'hem de tenir durant un temps, que no et dic els 300 anys de garantia, però com a mínim durant un temps per si hem de reclamar.
Doncs Oriol, quins dies visites a Vilassà de Mar i altres pobles de la comarca i també fora de la comarca? Doncs a Vilassà estem els dimarts i dimecres per la tarda, dijous els dematins. I per la resta de la comarca ja ho saps, des de Premià, Arenys, Canet, Malgrat, Palafolls... I també ja ens anem ja a Montmeló, Cardedeu... Anem explorant territori.
Oriol Contreras, responsable de l'AMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Moltíssimes gràcies. Serà fins al mes que ve, que ja tanquem aquest 2025, més de desembre, que és a punt de caure ja aquí. Gràcies. Gràcies. Que vagi molt bé.
Salutacions, Vilassar de Mar retomenatge a Ernest Lluch en el 25è aniversari de la seva mort. Recordem que va ser assassinat per la banda terrorista ETA el 21 de novembre de 2000 a Barcelona. Demà divendres, aquesta casa Vilassar Ràdio emetrà una edició especial del programa Parlant de Tot, presentat per Jaume Cabot, dedicat, aquesta edició especial, a la figura, com dèiem, d'Ernest Lluch.
Un espai que es farà en directe des de la sala d'actes de la Biblioteca Municipal i que estarà obert a tothom. L'espai comptarà amb diferents convidats que aportaran records i testimonis sobre les diferents facetes de Lluc. Entre els participants hi haurà Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluc, Esteve Uruval, amic i company, l'exalcalde de la nostra localitat Pere Almera i diverses persones que havien format part del PSC en aquella època que van compartir vivències amb Ernest Lluc
Com, per exemple, en Seb Labarta o Jordi García Jaques, entre altres, també tindrem diferents patrons de la Fundació, entre els quals Enric Lluc. Recordem que, hores més tard, a les 6 de la tarda, també a la biblioteca, se celebrarà un altre acte, en aquest cas, dins del cicle Diàlegs, anomenat la cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes.
L'activitat està organitzada per la Fundació Ernest Lluch i comptarà amb la intervenció de Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau, i Carme Colomina, investigador sènior del CIDOF i professora associada del College of Europe.
Juanfra Pérez-Yorca, candidat del Partit Popular a rellevar Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana, se sotmet aquest dijous al debat d'investidura a les Corts Valencianes. A la sessió on assisteix el president en funcions de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón,
Fins demà!
En la primera votació, els populars sumen 40 escons i Vox 13 més, però el partit de Santiago Boscal ha evitat confirmar si investirà el candidat elegant que vol veure exactament quina és la posició i els compromisos que assumeix amb els ciutadans en el discurs d'investidura. Vox ja ha avisat que es votarà fins al darrer segon la decisió de donar suport al candidat a la presidència per assegurar-se que el PP valencià compleix íntegrament amb les condicions pactades amb les dues formacions polítiques.
El debat ha començat fa dos minuts amb la lectura de la proposta de candidat per part de la presidenta de les Corts, Janos Massó, segons el guió del ple que ha passat aquest dimícres per la mesa del Parlament valencià.
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha demanat al PSOE la llista de pagaments en metàl·lic efectuats entre els anys 2017 i 2024 i els justificants que els acredita. Ho fan al mar de la investigació sobre els pagaments del partit a l'exministre José Luis Sábalos i el seu exassessor Coldo García.
El magistrat investiga aquest abonament seguint les instruccions del Tribunal Suprem en una peça separada de la part del cascoldó que s'instrueix a l'Audiència Nacional, la que té amb les comissions per la venda de mascaretes durant la pandèmia. La petició s'ha fet a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, que considera que s'han posat de manifest una sèrie de conductes, des de blanqueig de capitals fins a un possible desfalc comès en el partit, a més d'altres eventuals irregularitats.
Des del PSOE insisteixen que no estan investigant la causa i que els seus comptes són transparents, legals i fiscalitzats. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap. Pel Black Friday, consum amb cap. Més informació a consum.gencat.cat.
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l. El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una frustraria al poble. Em sembla molt bé.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Movent el parlant de tot pel punt de trobada.
Com sempre, cada setmana busquem un punt de trobada intergeneracional entre l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. Elisenda Jordi, bon dia, bona hora. Hola, què tal? Hola, Jaume, bon dia, què tal? Com va, això? Bé. Doncs molt bé, però sembla que ha arribat el fred, ja, no? Molt fred. Home, ja era hora, no? Bueno, també és veritat, estem ja quasi al desembre. Vosaltres, els joves, no sabeu que abans el novembre, el desembre, el gener i el febrer feia fred.
És veritat. Ara ja sabeu vosaltres que l'hivern dura mitja hora tres quarts i se'n va, ja surt el sol i s'ha acabat. És veritat. Jo recordo anys que hem menjat els torrons amb manega curta. Has vist? Elisenda, això era impensable. Impensable, a la nostra època. La castanyera. La castanyera, que estava allà brigadeta. La llar de foc. Això ja és cosa del passat, de les vostres generacions. No, això és problema vostre, això. L'heu liat vosaltres? L'hem liat tots una mica. Bueno, bueno, ja parlarem. Escolteu, ens portem avui de punt de trobada.
Doncs avui parlarem una mica de les modes, però no només les modes de vestir, sinó les modes dels jocs, dels artilugis i de les diferents generacions. Mira que bé. Ja us dic una cosa abans de començar, una conclusió abans de començar. Tot torna. Sí o no? I tant. Anem al punt de trobada. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Avui us proposem fer un viatge que ens porta de les cintes de caset enrotllades amb un bolivic fins als Reels d'Instagram. Un trajecte que passa per les modes, els jocs i els objectes que han fet vibrar la generació X i la Millennial. La generació X va créixer amb els pantalons de texans desgastats, les caçadores de cuir, les samarretes de grups de rops i les Martins. Les caniques, el trivial, el Pac-Man i les partides interminables de futbolí al bar.
Els artilugis, el Wallman amb piles que sempre s'acabaven, el Disman que saltava amb cada cop i aquells telèfons amb cable que et feien estar lligats a la paret. Els millennials, en canvi, van fer del Tamagotchi el seu primer animal de companyia digital. Van passar hores amb la PlayStation i van descobrir el món amb el Harry Potter i els Pokémon.
Les modens, els pantalons de campana dels 90, les ulleres de sol gegants, les polseres de plàstics de colors i, més endavant, el boom de les sneakers i les selfies. Els artilogis ja eren telèfons mòbils amb politons descarregats i, més tard, smartphones que van obrir la porta a WhatsApp, Instagram i TikTok.
I si ho pensem bé, cada generació ha tingut els seus rituals. Els X amb les cintes gregades de la ràdio i els concerts en directe. Els millennials amb els memes, els hashtags i les maratons de sèries a Netflix. Però al final, tots hem compartit la mateixa passió. Jugar, vestir-nos amb estil propi i buscar aquell objecte que ens fa sentir part d'una tribu.
Avui parlarem de com aquestes modes i jocs han estat molt més que entreteniment. Han estat la manera de construir identitat, de connectar amb els altres i de deixar empremta en la cultura popular. Baixem a la plaça al punt de trobada.
Hola Jordi, què tal? Hola, doncs molt bé, estava molt atena tot això que estaves dient. Ja hi tornem a ser, aquí a la plaça? Sí, sí, sí, on millor s'està, no a la plaça, que ens agrada una plaça a nosaltres. Ens agrada, ens encanta. Escolta'm, estava veient coses que en principi són de la teva generació, que estaves dient aquí a les caniques, que si el Pac-Man, que si no sé què...
que si les Martins... Això que les Martins jo crec que ja és una cosa transgeneracional, que tothom, qui més qui menys... Ha tornat, sí, sí. Jo crec que mai ha marxat. Mai ha marxat, això és veritat. Mai ha marxat. I el tema de les caniques, jo me'n recordo de petitó jugar a les caniques. Jo és que estic una mica a cavall, entre una generació i l'altra. Però tu, per exemple, els cromos els tenies? Clar, els cromos de... Sí, sí, sí, que tu feies la col·lecció. Jo no els col·leccionava perquè era una cosa...
Avorridíssima, vull dir. Jo vaig de fer cas de diners dels meus pares amb quatre coses d'enganxines. M'encantaven. Però sí, recordo els llibrets aquests que tu els anaves enganxant. Sí, sí, sí. Però jo feia col·lecció de tot. O sigui, fins i tot de futbol. Ah, de futbol. De jugadors de futbol, però de les lligues de la que fos, eh? De països que no sabies ni que existien, no? Bàsicament.
Però bueno, era aquesta cosa que jugàvem al pati i era molt emocionant per mi. I te'l canviaves amb altres gent, no? Com les bales, les caniques, per mi era molt emocionant, perquè quan jugava, jo no sé si això ho fèieu vosaltres, ens les quedàvem. Si jo guanyava...
ens quedava amb les bales dels altres, les caniques dels altres. És que jo no recordo jugar amb això, o sigui, jo jugava com a casa, sol, no, no, al pati. Clar, no, per nosaltres era tot un ritual, perquè nosaltres cadascú portava la seva osseta amb les seves bales, i que hi havia gent que en tenia més xules, deia, no, que en tenia més xules.
I n'hi havia de més grans i més petites. Sí, de més grans i més petites. Hi havia unes transparents amb una ratlla a dintre, hi havia unes altres que eren en puntets... Sí, sí, sí. I, clar, llavors tu anaves de guanyar perquè tu et volies... Si eren més guais les del teu company, era com... Les volies. Si guanyaves, te les calaves. Era com un trofeu. Però després tot era com un bucle, perquè tornavam a jugar l'endemà... I les perdies. I les perdies. I les tornaves. I hi havia moltes baralles al pati amb això que...
A vegades sí, depèn del dia, de com estàvem, i de si guanyaves la que volies o la que volies. Però no entenc com es jugava, o sigui, què fèieu? Sí, nosaltres, bueno, era com... Fèiem un foradet al terra, a la sorra, bueno, al terra del pati, i llavors això era el guà. Llavors tu havies de tirar la bala i és a prop del guà. Una mica com la petanca, no? Sí, una mica, però amb boletes petites...
I llavors tu havies d'anar jugant per arribar a posar-la en el guà. O sigui, dintre del foradet. Sí, dintre del foradet. Llavors hi havia tute, el matute, el retute, bueno, i havies d'anar jugant amb les mans. Hi ha un llenguatge i tot això. Sí, era tot un ritual, i havies d'anar jugant amb les mans, i era molt xulo, era molt xulo. I escolta'm una cosa, estic veient aquí que tens apuntat Blandi Blue. Sí. Això què és? Això és...
Em sembla que vosaltres li dieu slim. Era com un moc. No sé si és el mateix. Jo crec que sí, era com un moc verd, que era bastant escaroset, però tothom... Però és com gustós a tocar, no? Com l'slim aquest. Sí, sí, es va fer com molt famós. Slim, slim. I això era com que es va posar molt de moda,
en una època, bueno, la nostra li dèiem el blandibluc. Llavors tocaves i es quedava com enganxifós i era com, mira, ens agradava això. Jo recordo una cosa que és com similar, que eren com uns ninotets, com unes formetes de coses que era també com una textura així com enganxifosa i que tu ho tiraves i es quedava com enganxat a la paret. Sí, jo també ho recordo. Això era com una mà que anava com caient. Ah, o sigui...
la mà, és veritat. Sí, sí, això també teniu vosaltres. Hi havia, no sé, al cap, que era com una forma de mico, que també, que el tiraves i es quedava engançat a la paret. Nosaltres, jo, una mà. Una mà, sí. I això, o sigui, que s'engançava a tot arreu i això vol dir que la pols, els pèls, i tot s'anava com la sorra... Però a mi el que em sembla curiós, clar, que jo em pensava que el Randy Blum només era nostre i quan... Ja...
No, no, no, perquè com ha dit aquí el nostre conductor, totes les modes tornen i també això ha tornat amb el que ara es diu en aquest slide. Bé, ara és tot anglicismes. I la cosa és que amb tot allò de les xarxes socials, durant la pandèmia jo recordo molt de la gent que feia l'ASMR, que és aquests vídeos que et parlen així al micròfon i que fan sorollets.
I llavors agafaven l'Slime aquest i li posaven coses i boletes i no sé què, llavors tenia com textura. I jo recordo que he passat hores i hores a l'Instagram mirant vídeos d'aquests que et relaxen i et deixen com el cervell fregit. Això m'he assabentat fa poc d'això que estàs dient. Veus, és una moda de la teva generació que s'ha adaptat una mica a la meva.
I això que dius, mira, això que dius de les Martins, que és veritat, que ara tothom, que és veritat que no han marxat mai, però jo les anava a comprar a una botiga, es deia El Camello, que jo no sé si tu te'n recordes del Camello, que era allà a Portaferrissa, era molt, molt... Allà comprava moltes coses.
És fort això, recordo el primer i segon any que jo estava a Barcelona, que vaig arribar aquí per estudiar la uni, que era com la botiga on havies d'anar i hi havia com aquell camell de cartó amb piedra, no? Sí, sí, llavors entraves i allà jo comprava les Martins, els pantalons... I que hi havia un jardinet amb un barret. Sí, sí, que la van tancar, però bueno, nosaltres anàvem molt allà. I allà venien Martins? Sí, les meves me les has comprat allà. A més, les meves eren d'aquestes de no sé quants forats, o sigui, molt botes cap amunt. I bueno, jo estava feliç.
Que fort, ostres, quin record amb aquesta botiga, jo l'havia ja com eliminat del meu cervell. I res, i després tenim aquí una a Nintendo, que tenim una Game Boy, que jo recordo, a veure qui recorda aquest sorollet.
A mi em vol sonar, però... No, això ja, jo crec que ja no ha tornat, això s'ha quedat. Això era la Game... Bueno, la Nintendo van treure la Game Boy, el 1989, i van començar amb el Donkey Kong, que aquí van afegir el Mario Bros, que després es va anar evolucionant, i després hi havia el Tetris, i era una maquineta de quadradeta, amb res, amb quatre mandos, que era molt, molt senzill,
Jo recordo una així com allargada, que era la pantalla de sota... La pantalla era primera gris i després va anar evolucionant, però jo me'n recordo al principi. I després jo en tenia una que era doble pantalla. O sigui, s'obria com una espècie de... No sé com explicar-ho. S'obria i això era lo masso. Si tenies doble pantalla ja eres...
Estaves al top, top, top. Però bueno, això era molt de la nostra generació. Després també hi havia un joc que van treure, jo jugava a casa amb el Commodore 64. Què és això? El Commodore, que es deia Street Fighter, que era superfamos a la nostra època. Era un joc de lluitadors. Però era un joc per la Game Boy aquesta?
Sí, i per l'ordinador. Jo jugava a l'ordinador i jugava amb el joystick. No sé si tu saps sonar. Sí, un joystick encara. Encara ho has vist. Doncs jugava amb aquest joc i aquest joc eren uns lluitadors i que lluitaves... És que em costa, perdona, però és que em costa molt imaginar-te l'Eli Gamer. Gamer a la meva generació. Però a més en aquest joc hi havia una dona...
perquè, clar, tots eren nomes, que es deia Txulli. Uau, que xunguíssima, segur. Bueno, i totes nosaltres agafàvem la Txulli. Home. I, clar, les noies eren la Txulli. I han fet una pel·lícula de la Txulli. Ah, sí? Sí, sí, sí. Què? Sí, molt fort. Uau, i l'has vist a la pel·lícula o què?
per això que sí. Però és més actual, eh? La pel·lícula, el joc és bé. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Tema jocs, Super Mario, el Mario Kart... Però no he sigut jo gaire de jocs, ni de Nintendos, ni de res de tot això. O sigui, n'he tingut una tota la meva vida. I jugava... A quin joc jugava jo? Ai, ara? A un de xinxant, potser...
Em sona que sí, no, dels pingüins aquells de Madagascar. Ah, mira, jo aquí no he arribat. Tenia un joc, o sigui, la meva Nintendo, jo vaig tenir una així, com molt petit, no me'n recordo, quan vaig acabar sisè de primera, que vaig treure molt bones notes, els meus pas em van regalar pel Nadal una que es deia microSD, que era una cosa diminuta, o sigui, com un telèfon, bàsicament, així, horitzontal. Vale.
I hi havia com aquest joc dels pingüinos de Madagascar. I després tenia un altre joc, me'n recordo, del Shin-chan, crec, i ja està. Després aquesta mini-tal va passar al meu germà, que la va destrossar, i aquesta ja queda molt muerta. Però els altres jocs, ni idea. Jo de coses així de barallar-se, no.
Però nosaltres, clar, la vostra generació tenia altres coses, no? A nivell de... Que hi havia com un animal, no? De juguets. De companyia, no? Sí, que tu n'has parlat al principi. Que jo n'he parlat al principi. Que és el tamagotchi, diguem-ho. Sí, sí, sí. El tamagotchi, que jo en vaig tenir un, de fet. Sí, sí, sí. Mira, és aquest sorollet.
Que alguns feien aquests sorollets. Feien aquests sorollets? Perquè jo no n'he tingut mai, de tamagots. Doncs jo vaig tenir un, només. I sí, em sona que alguns en feien de sorollet d'aquest. Llavors, clar, és que era un joc... O sigui, és que era una cosa molt tonta, realment. Ara que hi penso, és que no sé per què. Això que era com un mull... És que ni el recordo. Era com aquests en forma d'ou, diguem. Sí. Hi havia dos botonets i allà hi havia una coseta
que era com un puntet que l'havies com de mantenir viu. Després jo crec que això va anar evolucionant i es va portar la versió de telèfon mòbil al pou, no sé si et sona, que era com una espècie de caqueta que l'havies de mantenir viu i tal, i ara estava pensant, m'ha vingut, i jo crec que és l'evolució del tamagotchi. Ah, mira...
Però t'he de dir que he vist que fa poc ha tornat el tema del tamagotji. He vist algun tamagotji penjant d'alguna motxilla. Jo els tamagotjis sí que els havia sentit i això, però és veritat que jo ja era més gran i no en vaig tenir cap. Però...
Jo vaig tenir un perquè, me'n recordo que un dia em vaig posar a plorar perquè en volia un i els meus pares no em compraven coses d'aquestes perquè, i ho entenc, perquè eren xurrades i era malgastar els diners, i després me'n van comprar un i en dos dies se'm va morir perquè jo em vaig oblidar del trasto que... Clar, és que era com una cosa... Sí, sí, l'havia de tenir... Si no se't moria... Era com tenir un gos. I el revivies o no? És que no me'n recordo. No me'n recordo.
Bueno, nosaltres teníem els clics de Playmobil. Els clics de Playmobil. Els clics de Playmobil eren també... Jo no n'he tingut mai. Sé el que són, sé el que són, però no... Sí, sí, jo tenia, jo tenia els clics per nosaltres. I què tenies? Doncs, bueno, tenia... Clar, van sortir... Clar, els clics, el divertit era que eren els neutres, però després hi havia clics... Hi havia com edicions i coses, no? Sí, edicions, abans hi havia el castell dels clics. Clar, nosaltres vam créixer amb el Leo, també, no?
Què és el Lego? El Lego de muntar estructures, de muntar... Llavors els clics també hi havia edicions, llavors hi havia el castell, llavors muntaves els castells, llavors hi havia els clics, els cavallers, les princeses, hi havia diferents edicions i diferents vestits. Llavors, clar, jugaves, però t'inventaves històries, no? Era una època d'inventar-se històries i de jugar... Però això no és la teva època, però ara un Lego, un Playmobil d'aquests, val una fortuna.
Ja. És heavy, com... Sí, sí, és com de col·leccionista, no? N'hi ha que si, de fet, bueno, Passeig de Gràcia, una botiga de Lego, que tenen allà una Sagrada Família feta de Lego, no sé què, la Pedrera també feta de Lego, i això. Hi ha una pel·lícula, no?, del Legoland, em sembla, o sembla que sí que... Sí, sí, el Lego era...
Jo, mira, legos, no n'he tingut mai mentida. Me'n van regalar, mira, me'n van regalar per Sant Jordi, les mores amiques, aquest any, una rosa de Lego. És el primer i únic Lego que he tingut a la meva vida. Que són dues roses que tu les havies de construir amb les peces aquestes. I és maco, sí. Però a part d'això, mai. Jo tinc una pregunta. Els labubus. Explica'm.
amb això, perquè per mi això no... Què és això? Què és els labubus? Els labubus és, com t'ho explico, perquè jo també m'he fet la pregunta aquesta de què és un labubu? Són com uns ninotets, com uns peluixos que tenen com una careta i són com uns minimonstres llavors hi ha com aquesta febre que la gent se'ls compra, que en principi són com petitons però n'hi ha d'altres tabans que són una mica més grans i la gent, els joves, moderns i tal, ho porten penjat a la motxilla
O al bolso, on sigui. Ara la gent porta coses penjades al bolso. Abans es portava potser un clau, ara portes un labubu, un Sony Angel, una cosa d'aquestes. Llavors, són aquests petits monstres. Monstruïtos, que això la vostra generació ho porta penjat. Es veu que sí. Els Sony Angels també són com uns ninotets. Exacte, t'explico. Els Sony Angels ara potser ja no estan tan de moda.
però fa uns mesos que van estar super de moda i és com aquests ninotets també que són entre forma de mig angelet, mig animalet o no sé què, i tenen com la careta i tenen un té al cap de poma, l'altre és una girafeta, l'altre no sé què, i són angelets que estan nus, sense roba ni res, i tu això representa que t'ho enganxaves, oi representa no, t'ho enganxaves al
telèfon. El mòbil. I llavors tu estaves mirant la teva pantalla i per sobre tenies el capet del ninotet. Clar, és que nosaltres, clar, a la meva generació no teníem el mòbil. I no podíem enganxar res. No, teníem càmeres analògiques. I no enganxava res de la càmera analògica? No, no. No enganxava res. Però bueno, clar, nosaltres amb les càmeres analògiques era... Clar, nosaltres teníem... No vèiem les fotos.
Quan fèiem les fotos, no les deies. Llavors teníem el carret de 24 i el carret de 36. O sigui, 24 fotos o 36? I 36. Llavors tu t'anaves de viatge i era el que havia. No podies estar fent selfies i merdes d'aquestes. I abans tu feies la foto...
I tu no sabies... Com ha sortit? Si ha sortit amb ell tancat, amb la boca oberta... Però era emocionant. Sí, era emocionant. Jo recordo el fet d'anar a les botigues de revelar, quan anaves de vacances o amb els amics a fer viatge o el que sigui, quan anaves a les botigues de fotos, donaves l'espera que t'havien de revelar. I quan anaves i et donaven el sobre amb les fotos...
Jo hi havia moments que les miràvem a la mateixa botiga, i era superxulo. Era com allargar una mica el viatge, no? Sí, i era molt maco, perquè de cop i volta, clar, recordaves el viatge, i a més a més, clar, tu no sabies, i a més a més hi havia fotos. I deies, ostres, aquesta foto aquest moment. Era molt més màgic, no? Era molt més sorprenent en aquest sentit, no? Jo recordo molt xulo això.
Potser li donaves com més pes o més importància o més emoció a una foto, que ara tu fas una foto... Sí, sí, sí. I mira, es queda allà a la galeria i ja te n'oblides. Sí, sí, sí, era això, no? Llavors hi havia els àlbums, era com més... era més ritualístic, no? És veritat. Jo ara estava pensant, és que a vegades faig fotos que ni les miro. Clar. Faig la foto i vinga, ja està. Clar, nosaltres... O era el 24, quan tenies 24 fotos, no hi havia més, saps? I quan costaven a rebar les fotos? Perquè jo no t'ha de rebar les fotos l'any passat o així i, carinyo...
Sí, era caret, però ara mateix no me'n recordo. Hi ha coses que no canvien, doncs.
Ja ho entenc, ja entiendo tu rotllo. Parlem també, ara que dic això i ja entiendo tu rotllo, una cosa del llenguatge, que això ho tinc aquí apuntat, però com la meva generació, però jo crec que és una cosa de totes les generacions, que cada generació té el seu llenguatge. Ara, per exemple, els joves, o sigui que jo sé que soc jove, però és que hi ha generacions més joves que jo que ja parlen d'una manera que la meva generació ja no parlem.
i ja no entenem. I això fa molt poc, vaig veure un reportatge, no sé si era un Sense Ficció, un 30 Minuts, una cosa d'aquestes a TV3, que justament anava del llenguatge dels joves. I deien paraules com funar, servir, servir cony, això sí que jo ho sé, i sé el que és, pec, bro, es veu que els joves d'ara diuen bro tot el dia. Bro, bro, no sé què, bro. I jo penso... Sí, jo els vaig sentint. De fet, jo tinc amics que tenen fills d'adolescència i un dia els vaig dir, expliqueu-me això.
Amb paper i llapis. Amb paper, li vaig a prendre punts, perquè jo això de servir cony pensava que és això. Ara era molt senyora, eh? I m'ho van explicar i pensava, bueno, clar, sí, sí, però és veritat, jo recordo, clar, el meu llenguatge ara ja és una mica... Chachipiruli, coses d'aquesta. No sé, també l'aspiro vampiro. Uau!
Me l'espiro vampiro. Me l'espiro vampiro. Tranquitronco. Tranquitronco. Totes aquestes coses. Me l'espiro vampiro sí que l'havia escoltat. Xipirullo és una paraula que farà sempre molt de riure. Els joves diuen aquestes. Funar. Funar què és funar? Funar és... Com t'ho explico jo ara? Ho entenc, però per explicar-ho, no. És com...
Cancelar algú. Ah, d'acord, d'acord. M'han fonat a les xarxes socials, que tu dius que l'has liat i... T'han cancel·lat, d'acord, d'acord. Que cancel·lar és... Perquè hi haurà gent que potser ens escolti que no sap que és cancel·lar. Cancel·lar és com posar un veto a algú, per exemple, no? Algo així. Ah, d'acord, d'acord. Tu la lies a les xarxes i et cancel·les en plan, doncs que ja no et segueixen o que no... Això, algo així.
Això de llenguatge és molt interessant, perquè a mi m'agrada també aprendre i saber, perquè així també pots entendre una mica els salts generacionals, és molt interessant. Sí, i al final ens n'adonem que potser aquests joves ho saben parlar o diuen coses que no sé què, i és com, revisa't, perquè tu, la teva generació, també utilitzes paraules com guateque.
Guateque també era el seu. Un guateque per la gent jove que ens estigui escoltant és una festa. És una festa, exacte. Què més? Escolta, em tinc aquí apuntat als Funko Pops. Això ho vaig apuntar, però ho declaro aquí i potser em cancela algú. Però els Funko Pops són com uns ninotets que també la gent fa col·lecció i no els pot obrir ni de la caixa perquè perden valor.
Són una cosa horrible, els odio. No sé per què els vaig apuntar, però són tremendos. Bueno, perquè són de la teva generació. Malauradament. Malauradament. Jo tenia aquí també una cosa apuntada a la meva generació que volia també treure-la, que era una revista que es deia Superpop. Home!
Home! La Superpop. O sigui, era la nostra bíblia de la nostra adolescència. O sigui, qui no ha mirat de la imaginació? La Superpop. Allà hi havia... És una revista de safreig dels anys 90, 80... Sí, sí, sí. Jo me'n recordo allà de tot, no? Dels cantants de l'època, dels actors... El test de la Superpop, l'horoscopo de la Superpop, el test de Me Quiere o no... Bueno, era tot una...
I que et regalaven com enganxines i pòsters. Sí, i pòsters, oi, els pòsters. Pòsters dels cantants. Sí, i jo tenia un pòster també de Dirty Dancing del Patrick Suaix, que crec que em va sortir a la Superpop i estava encantada de la vida. Home, és que... T'ho penjaves allà a la teva habitació... Sí, sí, ho penjaves allà, i dels pòsters... O el poses per la carpeta per anar al col·le, al col·le institut...
Sí, sí, sí, això també, que et forraves la carpeta, qui no anava amb la carpeta forrada amb retalls de la Superpop. Sí, sí, sí, i les enganxines, que és molt heavy. Ja no queden revistes d'aquestes, com per a d'unes cents. La Superpop jo crec que va estar un temps online, web, i després jo crec que ja la van... La Superpop seria com una cosa com la Quore. Sí, una mica. Ara la Quore sí que és digital, però ja no tal, ja no existeix en paper. Sí, sí.
Doncs bé, Jordi, molt bé aquesta xerrada de les nostres generacions, de les nostres modes i aquests remembers. I fins aquí aquest punt de trobada d'avui. I ens tornarem a escoltar ben aviat i fins aleshores sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és... Una bona conversa! Adeu!
Molt bé, nois, no marxeu, no marxeu, perquè aquí té la que cortar, aquí. Avui heu tocat punt fi, aquí, amb les bales, amb les caniques. Tu te'n recordes que l'objectiu era fotre-li la canica a la prefe, la meva prefe. És veritat. I li volies fotre la prefe. La prefe, és veritat. Jugàvem al xino, el xino era un cop, és a dir, era uno contra u i era...
Tu tiraves la canica i l'altre te la tocava i li foties. I l'altre és el guà, que és el que deia el tutematute, tot això, que llavors quan acabaven la foties al forat i te les quedaves totes i allà ets el campió. Què més, què més?
Em ha dit, diu, el nostre conductor. Sí. Els nostres conductors els teníem putejats, si t'explico per què. Així de clàudic, putejats. Posàvem l'autobús per anar a excursió i el que feia és anar al conductor, donar-li una cinta de caset i dir-li, posa música. És veritat. I donava la cinta de caset? Sí, sí. I el tio aguantant estòicament 300 quilòmetres de viatge amb la gamba. Amb una cinta. Els nens cridant i cantant allò...
És veritat. Espectrum, com el del 64, la que arribien aquelles màquines, aquelles màquines així rectangulars d'únic joc, que jugaves un joc, que era que la mona passava d'un lloc a l'altre i anava repetint i es anava complicant. Aquella era molt xula. Aquella era xula, sí. Què més teníem? Anar a revelar fotos, això era fantàstic. Brutal. Això era molt guai. Era el més modern, eh? Revelat en una hora.
fotia unes cues, no per entrar. Era la botiga, l'única botiga que es fotia, que anaves a rebalar al carrer i en una hora el tenies. Les cases de fotos són les úniques botigues que la cua era a l'inversa. És a dir, per què? Perquè tu entraves, però al sortir tothom mirava les fotos allà dintre. I tothom fotia cua per sortir. Era molt bo. Després has parlat de les Martins. Avui, de veritat, em anava a posar les Martins, no me les he posat al final.
A les nostres ebos, les Martins, sí que les portava molta gent, però era d'aquella tribu que se deien els skinheads. Sí, sí, sí. Cuidadin quan te'ls trobaves, eh? Sí, senyor. Després, què vol dir servir, cony?
Això el Jordi. Què vol dir servir cony? Quan alguna persona diu alguna cosa o fa alguna cosa que és com memorable, que dius ole, que em treca el barret, és que serveix cony. Servir cony, així? Sí, servir cony. Estàs servint. Ara és més senzill. Tipo, literal, bro, en plan i tot chill.
Home. Tot xil. Què és això, tot xil? Tot xil és que guapo. Això ho diuen així. Hòstia, que guapo, doncs és tot xil. Ah, tot xil. I nosaltres també dèiem guai del Paraguai. Ai, guai del Paraguai. Mentre miràvem els àlbums de fotos, dèiem guai del Paraguai. Jordi i Elisenda, un plaer, que vagi molt bé. Igualment, Jaume, gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
4 minuts per damunt de dos quarts de dos encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició del Parlem de Dub d'aquest dijous. Avui és 27 de novembre, en recte final de l'onzer més de l'any. Arriba el moment de la tertúlia jove, arriba el moment dels nervis. Estaven aquí...
Podríem dir que aquella dita, que no sabrà ni què vol dir, però jo ho dic, que como Pedro por su casa, saps allò? Aquí, passejant, al lavabo... No direm com han anat al lavabo, no cal. Però que sí que estaven aquí fent ASMRs, no sé què feien, però ha sigut obrir el micro i aquestes cares de nervis, aquest somriure que s'escapa de nervis. Aixa, bon dia, bona hora! Bon dia! Què tal? Molt bé, i tu? S'ha obert la llum i t'has posat nerviosa, però a més no poves.
Sí o no? Sí. Per què? Perquè no m'esperava. Què és el que no t'esperaves? No sé, això, tot això. Tot això, no. Un llum, uns micros, no t'ho esperaves, no? Bueno, mira, hi ha una que està amb una calor, que és que no pot ni viure. Laia, bon dia. Bon dia. T'ha pujat la temperatura, també amb la llum, eh? S'ha obert la llum i tu... Estàs també molt nerviosa. No, però és que m'ha fet molta gràcia i m'ha entrat molta calor.
Què és el que t'ha fet gràcia? L'Aixa, quan s'encés la llum. S'encés, s'ha espantat i tot, oi? Sí. Aixa, tu ets una dona nerviosa? Et posen nervioses els llums normalment? No. Sí, mira, mira què diuen totes, sí. Sí. No les llums, et poses nerviosa. Sí, però... Però per tot? Sí, et diuen sí amb el cap totes. Què et posa nerviosa tot? No sé. Tot? Sí, però jo no tinc vergonya mai. No, jo no dic vergonya, dic nervis. Vale, sí. Nervis, sí, eh? Què és el que més nerviosa et posa a la vida?
Una persona. Una persona en concret? Quina persona? El Lluís. El Lluís. Què és, el nòvio, el profe, l'amica? El profe. No m'ho diguis, el de mates. Sí.
Jo un dia el convido, eh, pobre home. És que els diu jous a dos quarts de dotze. Aquest home li xiula les orelles, que dóna gust, eh? Et posa nerviosa, eh? Sí, però en cau bé. No dic que no, però et posa nerviosa. Per què? Perquè... no sé. Bé, no ens ho expliques. Laia, tu també, t'ha passat la calor? Eh, no. És que aneu molt abrigades. Ja. Sí, no? Sí. Això pot ser un factor que també faci calor. Tu nerviosa, no? No. No, per res, no? No. Val.
Gina, com estàs? Bon dia. Bon dia. Aquest somriure també et indica nervis, sí o no? Sí, sí. Sí, què et posa nerviosa? No sé, et fa vergonya. Et fa vergonya? I tu ets vergonyosa a la vida o no? Depèn. Algun diu no, els altres diuen sí, i tu què dius? Depèn, depèn de les persones. De les persones, en Lluís, no?
No, en Lluís. En Lluís no fa vergonya. No. Val, val, val. Kiara, què tal? Bon dia. Bon dia. Tu no estàs nerviosa? No. Però si tu això de la ràdio és com si vinguessis cada dia. Clar. Sí o no? No. Com va tot? Bé. S'han complès les expectatives que vas dir que estudiaries més o no? Sí. Sí o no? Sí. La prevaluació no va anar molt bé? No, sí. Ah, sí? Sí. Quantes em van quedar? Ninguna. Ah, ninguna? Doncs et va anar molt bé. Però tu no em vas dir això, em vas dir que te n'han quedat alguna. Ja, però no m'ha quedat. Molt bé, no? No.
Clar, si tu vols ser, què volies ser, tu? No, ja no, ja no. Què volies ser? No sé, però ja no. Però què volies ser? Ja no, ja no. Ja ho sé que no, però què em vas dir que volies ser? Res, res, res.
Em va dir metge o alguna metgessa? Sí, sí, volia estudiar medicina. Medicina. Ja està, amb un mes et passen les ganes. Va, va, doncs ara m'ho explicaràs. Alexia, bon dia. Bon dia. L'Alexia té un problema amb els botons de la... Té uns problemes amb els botons de la... Diu, si estornudo, què passa? O estornudes al micro, no passa res. El primer que m'ha preguntat, on està el mute? Dic, el mute? Per què vols el mute? Per estornuda, que estàs constipada. Una mica. Com tots, tranquil·la.
Tu, nervis en la vida o no? Sí, una mica. Sí, no? I la ràdio també, no? La ràdio també. Molt bé. Doncs, amics, amigues, ara sí, comença la tertúlia jove. Som-hi!
Alexi, em volies dir alguna cosa? No, no. Ah, no, vaig pensar que anava a dir alguna cosa. Qui vulgui dir alguna cosa que m'ho digui també. Escolteu, va, per cert, no em dic que sou representació de l'alumnat de Quart d'Eso del Pere Ribot. Escolteu, sabeu quin dia és avui o no? 27 de novembre. Sí, sabeu què celebra als Estats Units avui o no?
Black Friday. No, avui no. És demà. Avui no és Friday. El Thanksgiving. Sí, senyor. El què? El Thanksgiving Day. Què és? Això és el que dèiem nosaltres. Això és el que dèiem nosaltres fa uns anys quan ens deien...
Celebren el Halloween i dèiem què? Ja de tothom celebra el Halloween. Ara et dieu això. Què? Què és això? D'aquí a poc ho celebrarem, això. Si no, ja ho veureu. Això vol dir que és l'últim dijous de més de novembre. I això vol dir que demà arriba el... Black Friday. Black Friday. Quantes compres heu fet ja? Avui parlem de consumisme. Mira, mira, l'Aixa. Aixa, mira, començo per tu, perquè m'ho has dit, però perquè sempre començo per aquí, eh? Tu ho sabies. Per això ella s'ha sentat a l'altre costat, però sempre començo per aquí, Aixa.
Dos, m'has dit. Dos què? Dos mil euros, ja? Ah, dos compres. Perquè és Black Friday. Sí. Unes sabates i un mòbil. Que guai. I què has comprat aquests dies perquè és Black Friday? Sí, perquè necessitava unes sabates i mi mare em va dir, ens esperem a Black Friday. Clar.
Ja està. I el mòbil què? Ja que fa una sabata es fa un mòbil també, no? No, no, que porto un mes i mig sense mòbil. Oh! Terrible.
Un terror. Un terror? És que no sé ni com has pogut viure així. Ni jo. I ara m'ha d'arribar. Ara estarà a casa, ja. Per fin. Sí o no? Hi ha algú a casa? La mama. Sí. Vols que truquem a casa? Si voleu. Truquem a casa? Vale. Per veure si ha arribat el mòbil. Xavi, no marxis, sisplau. No marxis, que anem a trucar a casa. Apunta-li. Mira, et dono un paper. Et dono un paper i un boli i li apuntes el número a en Xavi. Com es diu la mare? Cristina. Cristi. Cristi. Cristi. Va, doncs la trucarem. I tu estàs supernervi. Quin mòbil és? L'iPhone 13.
On te l'has comprat? A Backmarket. Què és això? Perquè l'iPhone 13 és dels antics, ja, no? No, bueno... Ara han tret el 17, no? Llavors sí. Però estàs nerviós. Clar, si és el 13 el 17... Igual fa dues setmanes que el van treure en iPhones cada dia. Ara m'has tret el full i no me'n recordo com es diu la Laia. Laia, Laia.
Què, com estàs? Doncs molt bé. Black Friday i tu o no? No, o sigui, sí, però no he comprat res. Encara? Encara. Però tu et compres normalment pel Black Friday o no? No, és que no crec en el Black Friday. A veure, explica'm què vol dir que no creus en el Black Friday? Què vol dir no hi creus? Existeix, eh? Sí, sí, però abans del Black Friday pujan els preus, llavors quan és el Black Friday tornen a fer el preu. Posa-li un número ben gros, Aixa, que si no, a veure, ja tenim l'edat i no ens hi veiem, eh? Ara, digues, perdona la Laia.
Això, que pujan els preus abans al Black Friday i quan és el Black Friday tornen els preus a normal i llavors no ha baixat igualment. Clar, fan la piula. M'ho compro igual a un altre mes. Clar, fan la piula. Home, espero a Nadal. Sí. O sigui, li estàs dient a la Aixa que les sabates que s'ha comprat estaven igual de preu fa uns dies, no? Què passa? És la... Ara, ara. No et toquis els auriculars que s'acopla. Que me duele la oreja. Ah, doncs mira, posa-t'la així.
No, no, si és per la perla, ja està. Ah, és la perla? Vols treure la perla? No, no, que s'han tancat el forat. Home, en 20 minuts s'han tancat el forat? Sí, sí, que jo cicatrito molt ràpid.
Hosti, tu, molt bé, molt bé. Bueno, escolteu, tu m'has dit que tu no creus en això. No. Molt bé. Doncs, i per tant no t'has comprat res. Eh, Aixa, que diu que els preus els pugen abans i després els baixen. Bueno, perquè... Però ha aprofitat i ja ha ficat les coses a ser mala i llavors ja s'ho ha complert i ja està. Clar, tenim el telèfon de la Cris, ja o no? Sí? Doncs va, toquem a la Cris. Ai, pobre.
Estàs escoltant la ràdio, la Cris? Segurament. Segur. Free Cris. Ara deu dir-me... Ja hi ha el frigo allà. És nerviosa, la Cris? No, no. No, ella és tranquil·la, no? Té el mòbil a la mà, no crec, no? No ho sé. No ho sé. Hola, Cris! Hola! Hola, què tal? Com estàs? Bon dia, qui és? Sí, jo sóc en Jaume, en Jaume Cabot de Vilassar Ràdio. Ah, bon dia, Jaume! Bon dia, com estàs?
Molt bé, i vosaltres? Mira, ara mateix molt bé i molt nerviosos estem tots aquí a la ràdio. T'explico per què. Perquè tenim l'Aixa aquí, la tertúlia jove.
Sí. Sí, suposo que l'està escoltant, no? Sí, sí. Sí, sí, aquí, a través de... A través de l'internet. Ah, molt bé. Escolta'm una cosa. Que l'Aixa està molt nerviosa perquè s'ha comprat unes sabates pel Black Friday, però a les sabates li importa un bledo si arriben o no. Ell està molt pendent de si avui arriba el mòbil. I diu, potser ja ha arribat. Dic, cony, truquem a casa i li preguntem a la Cristina. Cristina, a hores d'ara, a les 11.43 segons, 43 minuts, pots dir, sisplau, si ha arribat l'iPhone de l'Aixa?
Em sap molt de greu, això, però encara no ha arribat. Encara? Però, però... Està de camí, està de camí, eh? Està de camí, com ho saps? Estic fent el seguiment. Ah, val, tens el telèfon del repartidor? No. No, val, si tinguessis el telèfon el passes de seguida que ens posem en contacte amb ell, perquè l'Aixa ha sigut beniquista, que no pot, no pot. Pensa que han anat al lavabo, ja han anat a les 5 a dintre del lavabo.
M'ho crec, m'ho crec. No, no, els nervis de l'Aixa, perquè no... del telèfon, que no arriba, que no arriba. Està nerviosa. Sí, m'ho crec. Que escolta, que li he preguntat... Digue-li que no pateixi. No, t'està escoltant, t'està escoltant. Hola, mami. Sí, la carinyo. Que no passarà d'avui que no el tingui. És que Cris, que porta un mes i mig sense telèfon. Hòstia, això és com... És exagerada. Hòstia, li falta. I l'únic que li ha anat.
Un mes i mig sense poder-te trucar a tu, que et truca cada dos minuts. Un mes i mig, un mes i mig sense mirar res de l'Instagram. Això és que, vamos, és que està... No, però estaré ordinado. Ja, ja, però és que ella vol el mòbil. Ella vol el mòbil. Bueno, Cris, sobretot, quan arribi, truca al Pere Ribot, truca a l'Institut, i fer que per megafonia li digui, naixa, tranquil·la, el mòbil ja ha arribat.
Vale, així ho faré. Faré un post a xarxes, ho publicaré i ho etiquetaré a tot. Vale, perfecte.
Clar, com que ella té el mòbil, ho pots fer. Tu no tens mòbil i no pots fer-ho. Vinga. Cris, gràcies. A tu. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu. Aixa, que arribarà. El passat repartió esmorza, és una persona, i també esmorza, i també es pren un cafetó, i el tio no para de repartir... Ah, no pot esmorzar? No. Ah, no per què? Perquè primer és el mòbil d'ara, això. Ah, i tu no esmorzes? Sí. Ah, i què?
Però és que jo estic 3 hores aguantant a un profe i jo necessito esmorzar. Jo crec que és diferent que els profes estan 3 hores aguantant-vos a vosaltres. No, no, no, no. No té dret a esmorzar el repartidor, segons la Chiara, no pot esmorzar. Que no visqui directament, que no respiri fins que ho hagi entregat tot. No, que és bo, que és bo. Home, ja m'imagino. Hòstia, faltaria... Gina, tu què? Estàs esperant alguna cosa pel Black Friday o no?
No, però avui jo demaniré. Aniràs a on? Sí o no? Sí, perquè hi ha les ofertes i són. Sí, però hem de fer un treball. Avui no em vas. Avui no em vas. A veure, de què heu de fer el treball i jo n'heu quedat. Perquè hem decidit a classe només hartar-nos i un dia faltava una, l'altre faltava alça. Què vol dir hem de decidir hartar-nos? Riberar-nos i no fer-me riure. Mentira, sí que hem fet. Hem fet molt poc, llavors hem quedat... A veure, un moment, un moment.
És a dir, teníeu un treball que us posa aquí, en Francesc? Sí, en plan, és d'acrosport, llavors, totes les figures les tenim totes fetes, però què passa? Que hem d'entrar i sortir, saps?
És un treball escrit, m'imagino. No, no, no, de fer-ho, però què passa? Que entrem, una fa la voltareta, l'altra entra rodant... Ah, i heu quedat no per fer el treball, sinó per fer la coreografia. I on t'heu quedat per fer això? Doncs no ho sé. A Casa de Martí, no? No, el Parque Picasso, al final. És que busquem un cerrató. A veure, t'he de posar ordre aquí, sisplau.
T'heu clar que heu quedat avui? Sí, sí. Hora. A les dues i mitja. Només sortir de l'insti, mengem en plan un bocata, jo m'he portat tàper i ja està allà. I després aneu al seu bocata. I allà què feu? Figures. Aquesta aneu tota la tarda fent això? Fins que surti, sí. Aquí qui mana? Jo. Jo a les sis i mitja. I jo a les quatre i mitja m'heig d'anar.
Pots jo a les 3, no et fot. Podràs anar a Barcelona. Ai, que no provareu. L'Aixa diu, jo baixo després, quan tingui configurat el mòbil. Home, a veure, estàs dient que el repartiu no pot esmorzar fins que l'Aixa no tingui el mòbil, ella no vindrà a fer el treball fins que no tingui configurat el mòbil. Però que compta amb 70% de la nota que suspendrem. Jo no vull suspendre l'educació física, justament. No us posen nerviosos, segur que proveu. Tu què compraràs?
Ja he mirat... Avui hi ha polèmica. Avui acabarem... Què? Ja he mirat marques que feia temps que volia perquè fa molt que no em compri roba. Sí. Almenys fa un parell de mesos. Sí, crec que sí. A veure, va dir molt, molt, no deu fer, però bueno. Què?
em vull comprar roba de diferents llocs. Sí, però ve Nadal, i ve el Reis, i ve el Tió, i tot això que... Ja, però també puc aprofitar i alguna cosa, la puc comprar per ara, i alguna cosa que estigui millor de preu per Nadal. Clar, ja guardaràs per... iPhone per Nadal. El guardes un mes? Era pel meu aniversari. Quan és el teu aniversari? 28 de desembre, és que no puc més aguantar. Doncs és pel meu aniversari. No, no. Home!
Cris, Cris, que ens estàs escoltant. Quan arriba el repartidor, guardes el mòbil i fins al seu aniversari li dius que no ha arribat, dius que el repartidor no l'ha deixat. No, no. Hòstia, que t'agafaria un urticari o una cosa que no podria... Et desmaiaries. Ja és que és normal. Un mes i mig sense mòbil. Que haig de fer TikToks. Que feia TikToks amb la càmera. Sembla que li facis... Saps el típic que li fas? El mòbil i se queda... L'enteres. Sí, sí, sí.
O sigui, ha de fer TikToks. Claro, tiene que seguir con su cuenta. Avui aquesta dona rebentarà TikTok des que tingui el... Es fan un gest... Avui acabarà amb polèmica, això, eh? S'estan fent uns gestos aquí. Va, qui ara, tu què? Jo què? Tu què? Black Friday, consumisme... No. Tu no passes. De moment, no. De moment. Bueno, fa un mes volia ser metge, i ara ja no. Igual aquesta tarda sí, ja. No, que han de fer treball. Ah, és veritat.
O sea, que yo voy a estudiar medicina, pero que no haré bachillerat al final. Ha cambiado eso. Ah, bueno, después m'ho expliques. Però bueno, això del consumisme, tu no et va o què? No. No et compràs mai res? Ah, sí? Però no cal que sea Black Friday. Clar, perquè ara tot l'any són ofertes, no? On te compres, tu?
Depèn. Depèn, ja ho sé, però acostumes a comprar per internet o anar a la botiga? No, no, jo a la botiga. Sabeu que hi ha uns llocs que es diu botiga? Sí. I es va a comprar? No, no, sí. Ho sabeu, eh? Online no m'agrada. No t'agrada tampoc. Perquè luego me lo pruebo y digo, no me gusta. Però pots tornar. Tens 14 dies. Ja, però no. No, acaba de... No. Tu les sabates estàs segura que et van bé? Sí, les porto posades. Ah, però ja n'ha arribat! Sí. A veure. Vinga, le voto. Ai, mare, que em dóna una patada a la cara. Uau! Quan et van arribar?
Les vaig anar a buscar perquè les vaig anar a la botiga i vaig dir que me les demanessin perquè no estava a la meva talla. Ah, i te la van enviar. Molt bé. Mira que contenta, ho diu. Estava un somriure. Imagina que quan arribi el mòbil, plorarà. Plorarà d'emoció. Segurament. De quin color és? Blanc. Cris, si arriba abans de les 12, truca a la ràdio de seguida. Ara imagina't, truca, sobretot. Alexia, i tu això del Black Friday, què?
A mi m'agrada. A tu et mola, no? Què t'has comprat? No, encara no, però aniré. Quan, quan? Doncs no ho sé, aquesta setmana. El fin de. El fin de. Però tu has de comprar físicament, també? Sí. I què et compraràs? Roba. Roba. Para.
També fa molt que no t'has comprat roba? No, fa una setmana. Ah, una setmana! Jo també, jo vaig amb la setmana passada. I ha segat antiga. Però si tu m'has dit que no compraves, que no t'agradava això. Dic que no compravem el Black Friday. Però fa una setmana era Black Friday, també. A Barcelona jo vaig estar, no. Dura 15 dies el Black Friday, com a mínim. A la maquinista no. Doncs jo fa molt que no em compro roba perquè els meus pares no estan a favor. Quan és molt? Quan?
Fa potser un mes i mig o dos. Jo? No, no. Fa menys que ella. Ja, però ella segur que es va comprar un muntó i em vaig comprar un pantaló i jo no tinc roba d'hivern. No tens roba d'hivern? Sí tinc roba d'hivern. Ah, pobreta, anava a dir, ara ja la veig que va amb maniga curta. Però vull més, sí. No em conjunta tot. Un cop que vaig anar a compres va ser amb la Laia. Fa un mes i mig. No, no, fa molt de temps. Molt. Almenys dos mesos.
Més. Dos mesos i mig. Tres, crec que tres. Tres, tres. Tres, buah, és que això fa molt de temps. Mira, tres mesos és el doble que fa que tu no tens molt més i mig. Escolta una cosa. Ja el tindràs. Alexia.
Deixeu parlar, Alexia, sisplau. Perdó. Deixeu parlar, Alexia. Escolta, tu per Nadal què ets? De... Tio, Reis, Papa Noel, tot... Tot. Tot. Vinga, lo grande. Sí. Sí, no? I què? Però tu creus que això és consumisme pur o és que, clar, si... Sí, però a mi m'agrada. Tipo, tampoc crec que en el Black Friday, però m'agrada... No entenc això que dieu, que no crec en el... Què és el que no creieu?
Doncs que no fan rebaixes de veritat. L'Alexi li fot bronca perquè toca el micro. Ja, és que m'agrada tocar. No, toca, toca. Si t'agrada tocar, toca. Escolta una cosa, mentre no toquis el micro, tu toca la fusta, que així no fa gaire soroll. El micro, veus el que fa?
Fa soroll. A mi també. Sí, clar, però si et piques fort i si et pifes un taladro a la paret se sent escandalosa. Àlexia, va, què demanes per Reis? O pel Tió, o Papa Noel, o tot això. Diners, roga, sabates. Un rellotge. Un rellotge? Quin tipus de rellotge? L'Apple Watch. L'Apple Watch.
Deixeu-la que toqui la taula, és igual. Apple Watch. Estarà nerviosa? Estarà nerviosa? Apple Watch. Sí o no? I te'l portarà o no? Depèn de les notes una mica tot o no? No.
Com depengui de les notes. Ai, com depengui de les notes no hi ha ni un rellotge d'aquests... Ni carbó. Ni carbó. Que no van bé, les notes? No molt. Bé, parlarem. Parlem amb totes, perquè sempre ja ho sap la Chiara que acabem parlant d'això, eh? Aixa, ja tens la carta feta tu. Bueno, clar, si tens un 9 milions de bambes, ja ho tens tot? No. No, què et falta? Em falta el regal de cumple, el Papa Noel, el cagatió i els reis.
Tu celebres el Sant? Sant també. Quin dia és el Sant? Sí que tinc. Sant Aixa? 29 d'abril. Ah, mira. T'ho juro, buscava molt bé. Igual que jo tampoc tinc, jo tinc Santa Clara, però jo no em dic Clara, em dic Chiara. Encara que sigui en Itàlia. Bueno, però si tens Sant també. És l'11 d'agost, crec. Santa Gina. Ho diu amb una cara de fàstic. No, no, per coses. Ho diu amb cara de fàstic.
Aixa, tu dius 29 d'abril, ho dic perquè l'aniversari és entre Nadal, Sant Esteve, any 9, Reis, ho tens tot allà junt, no? Sí. Llavors que aquell dia t'omplen de regals. Sempre. Oh, ha passat això que et diguin, ja t'ho regalaran als Reis. Sí. Sí, és que n'és aquesta època és el que té, eh? Ja. Sí o no? Sí. Ets la més petita de la classe?
No perquè sóc del 2009, he repetit. Bueno, però sí. Però perquè he repetit, no? Si no, sí. Eres la més petita, no hi havia ningú nascú de 3 dies perquè t'ho casis de 2010. Ja. Ui! Escolta, va, i això et passa, eh? No és ni l'abril, és el 18 de setembre. Però què dius?
Bé, que és igual, que ho celebre com vulgui. Aixa, tu ets de Reis, Pare Noel, Abre, tot, tió... Tot. Tot. Clar, si tens l'aniversari tot allà al mig, fot-li tot allà. I també sóc de celebrar-ho als Estats Units. Com? Que te'n vas als Estats Units? Que te'n vas als Estats Units? Ah, sí? Sí. Quan, Mercè, és als Estats Units? Bueno, vaig anar... Però perquè té família. Sí.
Però te'n vas al Nadal als Estats Units? Aquest Nadal no venen ells. Ah, feu un any cada un. Però allà els reis no arriben. Ja, perquè el meu tiet és d'aquí, però van a viure allà quan era jove. Però tu ets nascuda aquí? Sí. Llavors feu un any a cada lloc, no? Me'n vaig al poble, a Nova York.
A Nova York. Com vas, als Estats Units? A New Orleans. A New Orleans. I és xulo, no? Tu segur que dius, no cal que vingui, ja hi anem nosaltres. Sí o no? No vingueu aquest any, ja hi anem nosaltres, a New Orleans. I és xulo, no? I vas molt sovint o no?
Bueno, vaig anar... L'any passat? No, el 2023. Molt bé. Les demés sabreu el Nadal aquí o no, Laia? Sí. Sí, eh? Fas tot? Nadal, any reis, tio... Faig... Bueno, el Papa Noel només faig amb la família de la meva mare, perquè sí, amb tots els cosins. Perquè sí, claro. El cagatio depèn de l'any, algun detallet i això, però poc. I reis ho faig gran amb els dos pares. Vinga, lo grande, no? Sí, i ja està. Molt bé. I tu, Gina?
Jo què? Tot, tot. Ho celebres tot també, tio? Sí, sí, sí, ho celebro tot. Tot. Ja tens la carta feta? No. Roba, no? He anat mirant coses. I tu també roba, no? Jo sí. Si no tens roba d'hivern, si avui va amb banyador, que no té roba d'hivern, pobreta.
I tu aquí ara també tot? Sí. Tot, eh? Sí. També carta, que és roba... No, jo no faig carta. Ah, tu passes, no? Jo hablo amb mi mare i ja està. Bueno, és una manera de fer carta, eh? Ah, sí, sí. Però què li demanes? Roba. Roba? Sí. Així, no? Roba. Sí. I segur que et diu que ara diguem-ho una mica més concret, què necessita? Ah, no, no, però jo no li dic roba, jo li dic vull això, això, això. Ah, i tu, Alexia? Jo s'ho passo per WhatsApp.
Ah, és la carta moderna, no? Ho faig, tipus... O sigui, quan arribin al rei, no els hi doneu la carta, al rei, no? Bueno, jo estic, però perquè tinc un germà petita, doncs he de fer un poc el paripé. Home, clar. Ah, bueno, sí, jo també amb el meu germà. Clar, donar la carta al rei. Però en plan falsa. Aixa, ets de bones notes, tu? Bueno. Què vol dir, bueno? Què va quedar la prevalució? Valors. Ai, de veritat. Com et pot quedar la prevalució? No, no, perquè no fem valors. A mi no. Feu què? Un momentet, un momentet. A mi tampoc. Deixeu què? Fem filosofia.
Clar, i això a Descartes i tot això no. És que mai hem fet filosofia, sempre a Valors. Hem fet pel·lis i ara... El teu mòbil no ha depengut de les notes, eh, per això? No. No. Mira quina cara fa, eh? Cristina, sobretot, que tenim 3 minuts. Si ha arribat el mòbil, truca a la ràdio, eh? Laia, tu, quines notes? Jo, bé, també Valors. Bueno, Matges no em va quedar la prevaluació, però el primer trimestre jo crec que sí, perquè és molt difícil. Ai, ai, ai. I Valors també? Valors sí, perquè el profe, bueno. El profe, clar, és que...
No, no, t'ho juro, t'ho juro. Faltes un dia. Una classe no falta. I dos greus, una a mi i una altra a mi. Que m'han expulsat per culpa seva. Per què? D'expulsat de què, de l'institut? Un dia. Perquè, no, acumulació de quatre faltes, dues seves i dues d'uns altres profes. Però dues seves, que fica falta per tots. Les faltes són teves? Sí, però és que hi ha una falta que és justa, l'altra que no. Ah, però falta... Vol dir una falta... Oh, què vas fer?
No, a la primera, perquè em va dir algú, i li vaig contestar, i em va fer fora, i jo ho entenc, però a la segona, o sigui, en sèrio, que no, o sigui, no estava fent res, i em va ficar una falta així, en plan, em va ficar nou faltes a la classe. Nou? I dos greus. I dos greus. Així, eh? A mi em va posar una greu, i a l'Aran també. A mi també em va posar una falta, a ella també, i a ella també. A totes us ha quedat valors? No, a mi no. Gent que mai en l'havia tingut falta. Però escolteu, i era falta greu o no?
No, la meva no. Només la de la Chiara i la de l'Aran. Jo? És que no puc dir-ho per què. Ah, llavors és una gaire justa. No, no, no, perquè jo hi ha un company meu, que em cau molt malament, i llavors el vaig insultar i el profe es va pensar que l'havia insultat amb ell. I clar, i tercera vermella. Què vols ser, Laixa, com sigui gran, molt ràpid? No ho sé. De veritat no ho sé. No ho saps. I la Laia? Jo vull fer màrqueting. Màrqueting. La Gina?
A veure, no sé, però m'agradaria fer psicologia. Psicologia. Vas bé de notes, tu? Més o menys. Vinga. Què ara? Tu, metge, però no vols fer... No, vull fer auxiliar de la infermeria. Ah, molt bé. I què vols tu? Les notes han anat bé, per això? Sí. Molt bé. I l'Alexia? Enfermera. Enfermera. I les notes com han anat? Eh, bueno... Quantes han quedat així fluixet? A la prevalació? Tres. Això és superable. Qui dit ara?
A veure... Home, però si això... Està... Com ho dieu ara? Està què? Regalau. Està regalau, sí o no? El que està regalau és que vingueu aquí, que ens ho passem molt bé. Aixa, Laia, Gina, Kiara, Alexia, mil gràcies que vagi molt bé. Gràcies a Santa Negrebul per fer-vos companyia i a l'equip que fa possible aquesta tertúlia. Arribem al migdia, temps de notícies, anem al teatre i a última hora repassem i descobrim el número 8 de la revista Mirades. Ho veus també?
Tornareu? Sí, clar. No sé si ha arribat el mòbil. Jo també torno, eh? Estic d'uns nervis jo ara. Truquem a la mare ara, eh? Vinga, que vagi molt bé. Temps de notícies. Adéu, adéu. Les notícies de les 12.
És migdia demà divendres, a partir de les 10 del matí aquesta casa emetrà una edició especial del Parlant de Tot, dedicada a la figura d'Ernest Lluch. Recordem que va ser assassinat el 21 de novembre de 2000 a Barcelona per part de la banda terrorista ETA i, per tant, fa 25 anys de la seva mort. En aquesta edició especial, que es farà en directe des de la sala d'actes de la Biblioteca Municipal,
L'exalcalde de Vilassadamar Pere Almera...
Diverses persones que havien format part del PSC en aquella època i que van compartir vivències amb l'Ernest, com en Seb Labarta o en Jordi García Jaques, entre altres. I també tindrem diferents patrons de la Fundació Ernest Lluch, entre els quals Enric Lluch. Hores més tard, a les 6 de la tarda, seguiran els actes d'homenatge a Vilassa de Mar. En recorda Ernest Lluch, a la biblioteca tindrà lloc, des de les 18 hores, un acte d'homenatge obert al públic també...
En aquest cas serà una de les sessions del cicle Diàlegs, que tractarà sobre la cultura de pau en un context bèl·lic, gestionar la pau en democràcies complexes, activitat organitzada per la Fundació IUC, que comptarà amb la intervenció de Jordi Armadans, activista i consultor en cultura de pau, i Carme Colomina, investigador sènior del FIDOF i professora associada del College of Europa.
El govern català comprarà 1.064 pisos de lloguer en 14 municipis a la immobiliària de la Caixa, Inmocaixa, per un total de 87,2 milions d'euros. Així s'evita que aquests habitatges passin ara o els propers anys al mercat lliure, ja que entraran a formar part del parc públic de lloguer permanent, ho ha anunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa a Sabadell.
Recordem que és previst comprar part d'aquests habitatges que costaran de mitjana 82.000 euros cadascun. Part d'aquests habitatges, com dèiem, es compraran a Sabadell i els altres a Barcelona, Cornella de Llobregat, Hospitalet, Mataró, Montornès del Vallès, Sant Just d'Esvern, Sant Manat, Sitges, Terrassa, Tordera, Olot, Lleida i Tarragona. L'operació respon també a una necessitat mutuà.
Recordem que la Generalitat vol accelerar l'entrada d'habitatges al parc públic i, per la seva banda, també la Caixa ja va anunciar el 2021 que volia sortir de l'àmbit immobiliari. El govern català ha precisat que de la compra, que es tancarà properament, se n'encarregarà l'Incasol i que això permetrà ampliar el nombre d'habitatges de lloguer assequible de manera permanent.
Desenes de barques de pesca esportiva que navegaven pels pantans de Canelles i de Santana, situats entre la Noguera i la Franja, estan aturades des de l'1 de novembre perquè s'hi ha prohibit tot tipus d'activitat nàutica fins que s'hi habilitin estacions de desinfecció contra el muscló zebra. Els ajuntaments ja treballen per tenir-ne abans de Setmana Santa, però alcaldes i pescadors troben que la mesura no té sentit i la tirienda desproporcionada.
La Confederació Hidrològica de l'Ebre va comunicar la mesura el 28 d'octubre i va agafar tothom per sorpresa. Aquell mateix dia es va informar que l'última campanya de mostres que es va fer durant l'estiu va confirmar la detecció de larves d'aquest musclo a Canelles i exemplars adults a Sant Anna. La presència de musclos ebre en aquests dos embassaments es va detectar per primera vegada l'any 2024.
En futbol, l'Atètic de Madrid supera l'Inter en el temps afegit, resultat 2-1 al Metropolitano, es manté inexpugnable i Simeone salva els tres punts gràcies a un gol de José María Jiménez. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
I el rànquing de RAE més recollits a Catalunya són, en cinquena posició, petits aparells d'informàtica i telecomunicacions.
En quarta posició, monitors, pantalles i televisors. En tercera posició, petits aparells. En segona posició, aparells d'intercanvi de temperatura, com neveres i calefactors. I, en primera posició, els guanyadors en recollida. Els grans aparells, com forns, rentadores, grans equips d'informàtica, amb el 48% del total de recollida a Catalunya.
Tu saps que encara hi podem fer més. Per això, quan tinguis un aparell que ja no funciona, primer prova de reparar-lo i evitaràs fer més gran aquest rànquing de residus. Per una economia circular real, recícla'ls bé. Recícla'ls com es mereixen. Durant el Black Friday, fixa't en el preu. Hi ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important.
Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap. Per Black Friday, consum amb cap. Més informació a consum.gencat.cat La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'Oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.encat.cat
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Radio.
Bona nit.
Me mantendré, firme en mis convicciones, me importaré.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar. Què passa al món? Les entrevistes d'actualitat. I obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació i l'actualitat. També tenim per os donetes per l'entreteniment. I en aquest cas, l'Asca i dinar a mai a qui li importa, ens ha situat a les 12 i 11 minuts del matí. O del migdia ja...
Última hora del parlant de tot. Mira que hem estat enrigut amb la tertúlia. És que són... Són energia pura. Doncs un cop han passat per la tertúlia. Ara sí, saludem!
Hola, Joan Hernández, que a tu, tu té punt per anar al teatre. Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Què tal? Doncs aquí, com que ha de dir xous, amb moltes ganes d'anar al teatre. Jo també. I aquesta setmana tenim bastantes obres que acaben. Vinga.
alguna estrena i l'entrevista que ens donarà, com sempre, a finals... Bueno, a darrers minuts, després que fem el repàs de les sales de teatre. Et sembla bé? Em sembla perfecte. I ara, abans de la cartellera, si vols, m'anuncies avui a qui tenim a l'entrevista. Et sembla, Joana? Doncs vinga, va, som-hi! La cartellera estrena, recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs començarem dient que avui l'entrevista la farem amb una sala petita, la farem amb el Tantarantana Teatre, que tot i que té doble programació, nosaltres ens referirem a una de les obres, concretament a Bambi.
Per què Bambi? Doncs perquè ens ha creat l'atenció amb aquest títol, què pot ser Bambi? Si és una obra infantil per tots els públics o què és Bambi? Això ho sabrem després perquè a darrers minuts parlarem amb la Candela May perquè ens doni més informació. I ara, ara sí, ara comencem a repassar els teatres a la ciutat de Barcelona...
I ho farem al Teatre Gaudí Barcelona, el TGB, on tenim els malvats. Els malvats, el TGB. El poliorama continua aquesta deliciosa obra de teatre, aquest musical... Bueno, sí, aquesta mena de musical estrany com és Glorious. A la Via Roel, la mà. Al Teatre Romea, la mort venia en taxi. Al Goya, la trena.
A les sales del Teatre Nacional de Catalunya tenim a la Sala Gran la Corona d'Espines i a la Sala Tallès Tarsos. També tenim a la Sala Petita Los Nuestros.
I anem ara cap a l'altre gran grup de teatre, que és el Lliure, i amb el Lliure de Gràcia continuen fins aquest diumenge, dia 30, Little Woman. Aquesta és una de les peces que ens deixen aquesta setmana. Little Woman, al Teatre Lliure de Gràcia. I al Teatre Lliure de Montjuïc, a la sala Fabià Puigcerver, el dia del Batusi. Continuem cap al Herbrecht Hotel, allà tenim Juna Plena.
Al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa tenim a tres bandes. Hi ha la Biblioteca de Catalunya, un divertimento, una de les propostes molt bones que no us la podeu perdre, com és aquest Natal in Casa Copielo. Natal in Casa Copielo, en direcció d'Oriol Brogi, i una obra escrita per l'Eduardo de Filippo, que si... bé...
perquè per la de l'Eduardo de Filippo si no hi ha cap obra que no sigui interessant i divertida. Per tant, a la Biblioteca de Catalunya Natale in Casa Copialo. A l'Aquarela, Fuera de Guion. A l'Àtrium tenim Carn Humana, una altra de les obres que ens deixa aquest diumenge dia 30. A l'Àtrium, que és Carn Humana.
A la sala Bequeta ja tenim Oficina de Vida Independent, Oficina de Vida Independent, que també acaba, acaba aquest diumenge dia 30.
El Tantarantana, com hem dit abans, ens donarà l'entrevista d'aquí uns moments i té doble programació. Té La nit dels mons i també Bambi. Aquesta serà la que a darrers minuts en sabrem més. A l'Espai Texas, Desaparellats, és una de les obres que s'estrena aquesta setmana. Desaparellats a l'Espai Texas.
A la sala Arts, aquí representa Art, aquella obra de la Germina Ressa i que, qui no l'hagi vist, doncs és força interessant. Al Teatre Borràs, pel davant i pel darrere.
al Coliseum, atenció perquè acabaven les seves representacions aquest diumenge del Tenorio, però malauradament Andreu Benafuente no està en condicions de continuar fent ni teatre ni televisió i ha suspès totes les seves activitats de moment i per tant queden anul·lades les entrades que hi havia fins diumenge per gaudir d'aquest Tenorio del Coliseum.
El Tívoli, una proposta interessantíssima, una posada en escena bestial i sobretot aquests números mig màgics que hi ha són impressionants i és que estem parlant al Tívoli del fantasma de l'òpera. Un fantasma de l'òpera espectacular que no us podeu perdre al Tívoli.
A la sala d'Au al Sec, allà tenim Raptes, Raptes, que també acaba aquest diumenge dia 30. A l'Apollo, un altre dels musicals, Tutsi.
El Victoria Nada es impossible. Aquí arriba el Mac Pop, arriba a casa seva i fa de les seves meravelles perquè la gent que li agrada la màgia disfruti. El Teatre Victoria Nada es impossible. A la Montaner continuen els nois de Corta el Cable Rojo i acabem a la Badabadoc Teatre on es presenta Muerte solament des del dia 28
el dia 1. És a dir, des de demà i fins al dia 1. Poques sessions per veure aquest muerde de la Badabadoc Teatre. I ara, doncs sí, ara fem una petita pausa i d'aquí uns moments tornem amb l'entrevista. Vilaçà Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de la Sala Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Tal com anava dient quan hem començat, l'entrevista d'avui la farem per parlar d'una obra de teatre que és una mica diferent del que estem acostumats. Es tracta de Bambi. Bambi es va estrenar el dia 20 al teatre Tantarantana i volem saber com s'ho fa, perquè és una obra una mica en sorpresa. La triu que ho fa, la Candela May, no sap...
En qui? En qui ha de lidiar, per dir alguna cosa? En qui se les ha de veure? Bon dia, Candela. Bon dia. Com estàs? Jo molt bé, i tu? Contenta? Molt bé, molt bé. Molt contenta. Escolta'm, és una proposta diferent. No és el típic obre de teatre. Aquí hi ha una persona, normalment és un personatge conegut, no?,
I que cada dia canvia, no? Tu cada dia tens una persona diferent per fer l'espectacle. Exacte, sí. Jo mai sé qui va fer l'espectacle. Bambi és una peça cineteatre, performance, basada en la mita d'Ifigènia, i és una primera cita entre Ifigènia i Aquiles. I d'aquí a que jo...
representa que sóc ifigenia, que és un altere o un personatge, i l'actor que ve nou a cada funció és Aquiles. I jo en cap moment sé qui ve. Quina Aquiles et trobaràs cada dia, no? Exactament, exactament. Mai sé qui ve. Això ho porta el meu equip.
Per tant, tu a hores d'ara no saps qui tindràs aquesta setmana, ni qui tindràs a caber, ni res de res. Exactament. Sí, la veritat és que és tot un repte, perquè també, per exemple, es va publicar un reel a Instagram, anunciant als nois, i jo durant dos dies vaig desaparèixer d'Instagram per no tenir cap mena d'informació sobre això, però per mi és molt important no saber-ho.
I crec que és el pacte que s'ofereix dins de la peça i és important per mi. De totes formes, ells també tenen un problema. Ells saben que tu els rebaràs, però tampoc saben de què parlaran.
No, ells saben que se'ls donen unes pautes, saben que és una primera cita, però dins d'aquest marc de la primera cita no saben el que passarà, exactament. Llavors no tenen cap mena de guió i a més se'ls diu que es deixin portar pel que jo els proposi.
De fet, esteu improvisant tots dos. Ells perquè no saben de què va la cosa, la història, i tu perquè no saps qui és ni com s'ho prendrà, el que li diguis. Exacte. Sí, d'alguna manera jo tinc una estructura molt clara i, clar, dins d'aquesta estructura sí que hi ha improvisació, però jo sí que tinc una estructura i aquesta estructura...
canvia depenent de la persona que em vingui, no?, i depenent de com em respongui a certes coses que jo li proposi, o certes coses que li digui. Ja, ja. Per tant, tornem a allò de sempre. Aviam qui toca i aviam què fem.
Exacte. Se sent molt nova sempre la peça. Cada dia diferent? Sempre és diferent. Aquí no pots dir ja he anat a veure-la, no cal que torni. Aquí dius, escolta, em vaig tornar i no s'hi semblava en res el dia primer que vaig anar.
Clar, totalment. Això crec que és una de les coses bones de la peça, que si de sobte agrada, hi ha una curiositat de veure amb una altra persona i veure què passa amb una altra persona i quin món es desplega amb una altra persona. Per tant, aquesta proposta, aquesta mena de muntatge, ho havies fet anteriorment?
No, és la primera vegada... Bueno, aquesta peça es va estrenar a Madrid l'any passat i és la primera vegada que jo he fet alguna cosa així. Sempre m'han interessat molt les arts vives, la performance, el cinema... Jo crec que en aquesta peça el que he fet és barrejar totes les coses que m'agraden i he creat això. De fet, quan em pregunten quin gènere és la peça, em costa molt...
però per mi té molt de cineteatre, performance i el que té la performance és això i les arts vives tenen això que estan molt vives la improvisació exacte jo ja no t'he preguntat si era una comèdia si era un psicodrama ja no t'he preguntat res perquè pot ser qualsevol cosa exactament perquè depèn qui tinguis al davant i com reaccioni
Totalment, totalment de sobte hi ha funcions que són molt divertides o de sobte hi ha funcions que són més emotives perquè també depèn de com arribi aquella persona aquell dia pot ser que estigui més emotiva aquella persona o que de sobte estigui més avispada però sempre es genera aquest nerviosisme d'una primera cita i aquesta incomoditat tan maca d'una primera trobada entre dues persones que no es coneixen
Per tant, si volen veure una cosa diferent de teatre, una proposta que no sigui habitual, el que han de fer és anar fins al tantarantana, no? Exactament. I gaudir d'aquest Bambi. I per què el nom de Bambi?
Perquè la peça està basada en el mite d'Ifigènia. I, bueno, Ifigènia era la filla d'Agaménon, que era el comandant de les tropes gregues, i amb ella se la va sacrificar per anar a Troia, per arribar a Troia. Però per sacrificar-la se la va enganyar i se li va dir que se l'anava a casa amb Aquiles. Però en el moment en què ella va arribar a l'illa on estaven el seu pare i l'exèrcit grec,
es va trobar amb la realitat que era que l'anaven a sacrificar. Llavors una versió del mite és que en el moment en què l'anaven a sacrificar la deserta misa la va substituir amb ella per un cèrvol i van sacrificar el cèrvol i d'aquí el nom de Bambi. Per això, perquè jo ja dic com arribem a posar-li nom a l'obra? Doncs ja ho sabem, ja ho sabem. Sí, també hi ha un...
Hi ha algú de quan t'enamores i quan experimentes l'amor per primera vegada, veus el món amb uns ús diferents, no? Ho veus com si haguessis nascut una altra vegada. I també hi ha la innocència del bambi, del cèrbol petit, de veure el món per primera vegada.
La innocència, eh? Vull dir, aquella mena de... Bé, quan ets jove i és la primera vegada que t'enamores hi ha aquella cosa de dir, ostres, no sé què m'està passant, aquella il·lusió. Exacte. Que no vol dir que quan siguis més gran no torni a passar. Però la primera vegada, la primera vegada, doncs, és molt especial, no? Sí. I sempre és especial. I sempre és especial. I tu tens moltes vegades, eh?
Quants dies es representa? Quants actors passaran? Són 12 funcions, per tant, 12 actors. Doncs bé, i després escolliré un, no? O no està previst? No està previst això. Es fa tot per la ficció. Per tant, es va estrenar el dia 20, estem a 27, encara ens queden una setmana i mitja més, no?
Sí, exactament. Doncs escolta'm, una proposta agosserada, una proposta diferent, i sempre ve de gust anar a veure coses noves. Aviam, què ens la para, no?, el teatre. Totalment, jo crec que us sorprendrà. I quan acabeu, teniu gira, teniu bolos, o ja s'acaba aquí? Ara, de moment, no tenim res previst, però la idea és...
Poder fer gira, poder-la fer més a Barcelona, a mi m'agradaria, a Madrid també, i també m'agradaria portar-la a altres llocs de Catalunya i d'Espanya també. A Madrid ja es va fer, la vas fer tu? A Madrid ja es va bé, ja es va fer. Sí, sí, la teca és de creació meva. I com va anar a Madrid? Va anar molt bé, va anar molt bé.
La resposta del públic va ser molt positiva. I, clar, el que té la teça és que genera molt... És molt voyer, l'experiència, perquè et dona la sensació que estàs veient alguna cosa molt íntima entre dues persones, no? I llavors això es genera molt de morbo entre cometes, no? Ai, estic veient alguna cosa que no hauria d'estar veient, però no puc deixar de...
Llavors, crec que això va treure molt a la gent. Doncs escolta'm, aquí no serem menys que a Madrid, eh? Vull dir, aviam, si a Madrid va ser un èxit, esperem que aquí a Barcelona també ho sigui, eh? No pot ser? Sí, segur que sí. No pot ser això. Vinga, la rivalitat que es continuï, ho tenim amb els esports, doncs ara ho tindrem també amb el teatre. Exactament, això mateix.
Candela, que tinguis molt èxit, que vagi molt bé aquestes representacions, que continuin amb èxit. A més, el Tantarantana té una cosa, que té un públic.
Té un públic que és fidel, que cada vegada que estrena hi ha els seguidors de dir, mira, ara s'estrena això i jo vaig a veure això. I això ja ho tens segur. Ara falta que la gent que no ha estat mai al tant tarantana, que nosaltres ho diem moltes vegades, que els petits formats, els teatres petits, val molt la pena perquè estàs molt a sobre dels sectors, que ho vius molt bé, eh?
L'experiència és molt íntima. Sí, per això. Escolta'm, que continuïn els èxits, Candela, que vagi molt bé. Moltíssimes gràcies. I a vostès que ens escolten, ja saben, el tantarantan a veure Bambi. Candela, ens veiem al teatre. Una abraçada. Moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Doncs molt bé, Joana, fantàstica. L'enrevista, un minut per damunt de dos quarts. Una gràcies per portar-nos al teatre una setmana més. Ja ho tenim, això, Joana? Doncs ja ho tenim, no, Jaume? Ja ho tenim, sí, sí. Ja hem repassat els teatres, ja hem aconsellat l'obra de la setmana i res més. Doncs vinga, bon cap de setmana. Fins la setmana que ve. Bon cap de setmana, Jaume. Igualment. Doncs després d'aquesta pausa i de seguida escoltem
A Martí Gassades i Edic Castells, dos representants, en aquest cas, de la revista Mirades, que és a punt de treure a la llum el segon, segon dic, el vuitè, el vuitè número 1. Serà a les 12 del migdia a la sala Roger Carrao aquest proper dissabte. Una pausa i parlem amb en Martí Gassades i Edic Castells. Som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista, moment per parlar d'una nova entrega de la revista Mirades.
Doncs apunteu-hi el proper dissabte 29 de novembre, 12 al migdia, a Sala Roja Garrau, les coordenades habituals, arriba l'acte de presentació del número 8 de la revista Mirades, aquesta revista vila-serenca, que també obre fronteres, això ens en van explicar una de les darreres visites que ens han fet, doncs presenta, sota el títol principal, Esport, quins valors? En parlem amb dos dels seus responsables...
L'Edith Castells i en Martí Casares. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Edi Castells, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estem? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres per convidar-nos. I en Martí Cassares, bon dia. Bon dia, com anem? Doncs molt bé, ha tornat a passar temps i per tant vol dir que ha passat ràpid, eh? Sis mesos, passen sis mesos. I amb això estem contents perquè mantenim el ritme de... Ens vam comprometre a treure un parell de números a l'any i... Complim, complim. Mantenim.
Doncs aquest dissabte, dèiem-se la Roger Carrao, número 8 de la revista Mirada, sota el títol Esport. Quins valors? Hi participaran en Manel de Barro, és el president del Club Bàsquet Vila-Sedemar, o en aquest cas representant del Club Bàsquet Vila-Sedemar, la Mireia Bosch, representant del Centre Excursionista Pirinaic, el Piri, i l'Ester Vinyals, en aquest cas, de l'Associació de Persones amb Altres Capacitats, la PAC, un acte que moderada Jos Petit.
Doncs, he dit, Martí, l'esport pren protagonisme, entre altres temes que en parlàvem ara, en aquest número 8. Exactament, sí, també és un tema cultural, dels que ens agrada tractar.
Sí, nosaltres sempre plantegem els actes aquests de presentació agafant un dels temes que surten a la revista i l'ampliem una mica i el posem a debat. I aleshores, com que en aquest número surt un article d'en Jos Petit precisament sobre el tema esportiu i també hi ha algun altre article que també parla d'altres jocs i d'altres esports, doncs ens va semblar que era apropiat.
L'esport des del punt de vista dels valors, no pròpiament des de fer rodar la pilota, eh? Exactament. De fet, és el tema que creiem que és important en l'esport, no? Valorar el que aporta o no aporta.
Sí, hi ha moltes coses que es poden posar en qüestió, perquè és evident que des del punt de vista físic té uns valors positius, però també està acompanyat de tot de qüestions que són potser més qüestionables, des del punt de vista d'una competitivitat excessiva de vegades, dins del paper que les famílies poden jugar, i de la relació amb l'educació, etcètera. Hi ha coses a parlar.
Els valors, i ara obrim un meló, però per això ja llegirem el Mirades, els valors a l'esport a vegades brillen, però brillen per la seva absència, Martí. Exactament, aquest és un tema preocupant, perquè anem fent i no sempre ens qüestionem el que fem.
No, i des del punt de vista educatiu, tothom és molt conscient que les actituds de les famílies moltes vegades no són les adequades, però costa molt posar-hi remei. Bé, i aleshores, a veure, en Jos Petit, un personatge prou conegut en el poble, no només en l'àmbit esportiu, però també en l'àmbit esportiu, doncs ens va semblar que era una bona persona, primera...
per escriure aquest article i, segona, per moderar aquest debat amb gent que porta visions diferents de tot això. Gospet, històricament lligat en el món dels esports, en manera professional, en la seva feina, i també en el Club Bàsquet de Vilassà, per tant, és un home que sap del que tracta.
i parlàvem d'aquests valors, no? A vegades, doncs, en una pista, en un camp de futbol, especialment en un camp de futbol, doncs, un va cremar frustracions, la seva frustració la projecten els seus fills i filles, m'imagino que tot això anirà sortint, però també des d'una base esportiva, en aquest cas, amb la presència d'en Manel i de la Mireia, representant el bàsquet Vilassar i el Piri, respectivament, però també volem parlar de l'esport de manera inclusiva, en aquest cas, amb la presència de l'Esther Vinyals, de l'Associació de Persones amb Altres Capac, l'esport,
per tothom, l'esport inclusiu, que això moltes vegades s'omple amb la boca, escolta, l'esport inclusiu, però hi ha poc d'inclusiu a vegades, masses vegades, no?
I tant. Sempre que tractem un tema intentem obrir al màxim el ventall de possibilitats, no? I, evidentment, l'esport inclusiu és una part molt important de l'esport i, com tu molt bé dius, no sempre es tracta adequadament. Per això tenir els representants a la taula de dissabte ens ha semblat molt important.
Sí, i la PAC han fet coses molt ben fetes amb això, perquè han organitzat unes curses inclusives que han posat molt sobre la taula aquesta problemàtica i la necessitat que des de tot arreu es tingui aquesta visió inclusiva.
Aquest és el tema principal del Mirades, tampoc farem spoiler de tot, ja ho llegireu. Per cert, ja ho llegireu. On te la podem trobar, Mirades? Com sempre, la podeu trobar a molts llocs, però especialment a la biblioteca, especialment a la llibreria Índex, especialment a les altres llibreries i papereries, i fins i tot a molts bars i als centres cívics, on allà la deixem perquè, com sempre, gratuïtament estigui a l'abast de tothom que la vulgui llegir.
I si veniu dissabte, teniu un exemplar garantit, això, evidentment. I encara diria més, dissabte fins i tot es podrà trobar algun d'aquests exemplars endarrerits tan difícils de trobar i que tanta gent ens demana. Comencem a tenir incunables, ja ho veus. Això ja és històric, eh? Exactament. Guardeu-ho perquè això és històric. Dèiem en anteriors entrevistes, i parlo de Mòria Martí, que inclús havíeu pensat sobrepassar fronteres, no?
Sí, en la mesura de les nostres possibilitats, però com a mínim cada número, i també ho estem complint, hi posem un article d'alguna cosa relacionada amb pobles del costat. I sí que podem explicar que en aquest número tenim un molt bon article sobre el Rebelat. El Rebelat és un festival de fotografia analògica que fan a Vilassar de Dalt i que el seu director ha tingut també...
escriure'ns un article, dues pàgines molt completes, i evidentment el tractar-se un festival de fotografia amb algunes fotografies realment impactants sobre aquest festival. I la intenció és continuar en aquesta línia, i com que ja estem pensant en el número següent, perquè això és un no parar, doncs també ja tenim coses previstes relacionades amb els altres pobles per als propers números.
Això no ho expliquem, encara. No explico el què, però explico el com. El Rebelat. És a dir, de festivals de fotografia i de concursos n'hi ha patades, però fotografia analògica no. I aquest festival tan vilasserenc, en aquest cas de dalt, s'ha convertit en un referent internacional. És a dir, a vegades allò des dels pobles petits, com el nostre, com els pobles del voltant...
Costa una miqueta allò de dir, va, anem a ensenyar una mica de múscul. Doncs es fa un festival internacional, per tant, important, eh? Què més tenim en el Mirades d'aquest, el número 8? Mira, jo m'atreviré a explicar la portada. Va, vinga. És la primera vegada que la portada, en comptes d'una persona, n'hi posem quatre. I són quatre persones...
prou conegudes també en el poble, perquè són quatre persones que han estat o són regidores a l'Ajuntament i que són dones. I aleshores hem volgut posar sobre la taula el tema de les dones i la política en l'àmbit municipal.
perquè amb la nostra visió de la cultura, que és molt àmplia, el fet polític és evident també un fet cultural, perquè ha de veure amb la manera com vivim, com ens relacionem i, per tant, com ens governem. I des de la mirada aquesta de la perspectiva de gènere, anar a buscar aquestes quatre persones que tenen una experiència interessantíssima sobre el que ha estat i el que és ser regidor a l'Ajuntament de Vilassar, doncs ens va semblar que realment això era molt potent.
i les vam posar les quatre juntes perquè parlessin entre elles i, doncs, això, posessin en comú les seves experiències. La meva obligació periodística és preguntar-vos a qui. Vosaltres teniu el dret de dir si voleu dir-ho o no. Mira, doncs, jo penso que sí que es pot dir. Jo ja he dit que es pot dir. Mira, doncs són la Núria Pera, la Montse Igual, la Carme Ramon i l'Agnès Salat.
molt transversal, com tot el que volem que sigui la nostra revista, d'edats, de posicions polítiques, de maneres de ser, i per tant va sortir un diàleg molt interessant, que com en molts casos de la nostra revista, el que podem oferir en la revista en paper és una pinzellada del que es va dir allà,
I després, mitjançant el codi QR, hi ha accés a la pàgina web on tenim penjada tota la conversa completa. I aquesta relació entre la revista en paper i la pàgina web, que des del començament estem tirant endavant, penso que és un dels actius de la nostra revista.
Què més tenim en aquest número 8? Mira, jo m'atreveixo amb la contraportada. Va, vinga, el davant i el darrere. Però no us salteu al mig, eh, tampoc. No, no, no, és per no haver de fer spòilers del mig. Era intencionat. A la darrera plàgina, vaja, a la contraportada, tenim una sorpresa que jo crec que molta gent de Vilassar...
quedarà realment meravellat amb el que ensenyem. D'acord? Puc dir que és una sorpresa ubicada al carrer del Rosari, però no vull dir gran cosa més, perquè realment serà... Jo crec que serà molt bonic i, a més, és molt visual. De seguida que doneu la volta a la revista ho veureu.
Crec que us agradarà. Aquí confrontem aquesta llengua. A vegades hem enfrontat... Aquí enfrontem aquesta vegada. Ho expliquem també. Però no ens preguntis moltes més coses, home, sinó no hi haurà sorpresa. Aquí també li donem la volta perquè... Bé, el tema és el de les terrasses dels bars.
És a dir, les terrasses dels bars tenen una funció positiva i al mateix temps tenen unes conseqüències negatives perquè provoquen, és evident, i tothom ho sap, unes molèsties en els vianants. I aleshores hem confrontat aquestes dues opinions. I aquesta vegada, no sé si anunciar-ho o no...
Ja diria, el mateix ésser ha contestat el sí i el no. Està molt bé, això. Està molt bé, perquè, un, per no tirar-se pedres a un o a l'altre, no? És a dir, tots tenim diferents punts de vista amb moltíssimes coses, i les terrasses dels bars és un altre, hòstia, que bé si està, però si alhora ets veí o vianana, a vegades penses, hòstia, que ja és hora de dormir. Està bé que una mateixa persona s'hagi mullat, en aquest cas, eh? Sí.
Bé, bé, persona... Tu has dit persona i jo he dit ésser. Ésser! A veure si sortirà un gos per primera vegada. Quasi, quasi. Bueno, escolteu una cosa. Voleu avançar alguna cosa més de què trobem a l'interior de la revista o no? A veure, sense dir els títols ni els temes, sí que dic que mantenim una cosa que vam iniciar també en l'anterior número, que és el de la persona convidada.
en què una persona d'un alt nivell, en aquest cas científic diré, ens explica una qüestió molt interessant. I en aquest cas un tema que ja no té res a veure amb Vilassar de Mar, un tema genèric, però que hem anat a buscar i que l'hem convidat a que ens doni la seva opinió. I per tant també ho tenim aquí.
Quantes pàgines tenim? 40. En el número anterior vam passar de les 36 a les 40 i aleshores ara estem estabilitzats amb les 40 i al futur poden passar moltes coses. I tant, de moment ja estem treballant amb el nou. I en Martín diu i què més em volies avançar, Martín? Què et volia avançar? Bé, és que sempre també hi ha aquesta pàgina d'opinió
que en aquest cas també té a veure amb la cultura i que anem incorporant gent d'Avilassà, bé, molt potents des del punt de vista intel·lectual, que ens fan reflexions a fons. Ho dic perquè, a veure, sempre intentem que hi hagi al costat d'aquesta reflexió més profunda
coses molt lleugeres. A veure, també, va, ho diré. Ens ha sortit una pàgina amb uns friquis que ens han sortit disfressats aquí explicant-nos a què juguen els diumenges a la tarda, que Déu-n'hi-do també. Aleshores, aquest compensar la cosa intel·lectual i la cosa friqui i la cosa artística, que això també ho hem de dir, sempre a Vilassar de Mar, ens és fàcil trobar gent molt bona que tant des del punt de vista de les arts plàstiques, de les arts musicals, de les arts de tots els tipus,
ens omplen unes quantes pàgines que jo penso que són un goig de veure. Sí, sí, realment som un mosaic, que és una de les coses que preteníem des del principi. Doncs, no sé si el recordeu, però hi havia un locutor que es deia Luis Arribas Castro, que feia un programa que es deia la ciutat és un milió de coses. Jo sé que és una cosa que repeteixo constantment, la ciutat és un milió de coses. Ara estic pendent i estic pensant què foten aquells el diumenge a la tarda.
És interessant. Hem trobat autèntiques peces. Jo sempre dic que a Vilassà, sempre ho he dit, i ho defenso, eh? A Vilassà hi ha altres pobles, però pel negociat tothom és notícia. El que passa és que no ho sap. A vegades li dius a algú i això ho he comprovat. Jo amb els anys que porto aquí a la ràdio, escolta, vine a fer una entrevista. Jo, per què? Hòstia, perquè això que has fet és molt xulo. Oh, això...
Tothom té una notícia, eh? Des dels nostres veïns, veïnes, els nostres infants, els adults, la gent gran. Per tant, doncs, creiem-nos-ho tot plegat. Acte de presentació del número 8 de la revista Mirades. Esport, quins valors? 40 pàgines de revista, que es publicarà aquest dissabte. De fet, ja deu estar al forn, a punt de sortir, amb la participació d'en Manel Navarro, representant el Club Bàsquet Vila Sadamar, Mireia Bos, el centre excursionista Piri, Nike, el Piri...
i Ester Binyals, representant de la PAC, l'Associació de Persones amb Altres Capacitats, un acte que modera en Jos Petit. Dic això, 40 pàgines d'una qualitat extraordinària, d'una fotografia cuidada, d'una redacció molt bona, i tenia dues preguntes que sempre us he fet i sempre us faré.
això no es paga sol i per tant necessitem que algú aporti alguna cosa. Què es fa o què es pot fer per ser soci o no sé si dir-ho d'aquesta manera, eh?
Tenim un munt de socis i en necessitem més, és evident. O sigui que demanem als nostres socis que quan vinguin, vinguin acompanyats d'algú que li pugui interessar ser soci de la revista. Evidentment els socis són molt altruistes perquè reben el mateix que reben totes les persones que no ho són, que és la revista en paper i ja està al dia de tot això. Quan val això?
Això és una quota que és voluntària. Hi ha persones que paguen només 10 euros i d'altres que en paguen moltíssimes més amb la seva generositat. Totes són importants. A l'any. Sí, a l'any. No som gens exigents, però realment els necessitem. I des de l'altra banda, no sé si esteu oberts també a col·laboració de periodistes o aficionats al periodisme per fer articles, no ho sé, eh?
Demanem sempre moltes col·laboracions i realment moltes vegades, molt generosament, hi ha gent que ens ajuda.
Sí, deixa'm dir que jo sempre faig propaganda de la web al mateix temps. I estem molt contents perquè últimament han sortit un parell o tres d'articles de gent molt jove que ens han fet autèntiques peces d'un gran valor, per exemple. Tant parlant del tema de les migracions com parlant de reflexions sobre el procés d'escriure una novel·la.
I això són gent que ens han fet, són peces que ens han fet nanos i nanes de 18, 19, 20 anys, que les han fet com a treball de recerca a l'institut, en els primers cursos de carrera, i per nosaltres realment és un plaer poder-los donar sortida de moment a la web, però més endavant és possible que siguin articles d'opinió importants a la nostra revista.
Doncs sempre diem que els pobles com el nostre i ciutats en general de tot arreu, que tinguin diversos mitjans de comunicació demostra un molt bon estat de salut. Celebrem ja aquest número 8 de mirades i ja esteu animats amb el 9. Ja us he dit, no us faré avançar arreu, ja tampoc ho fareu, ho sé, però ja esteu treballant amb el 9, eh? Sí, sí, sí, sí. És un no parar, és un no parar. De fet, ara ja tenim un engranatge que va molt més rodat, no? Perquè quan vam començar...
no sé, estem molt contents, ja tenim perfilant un 10 que quasi ni nosaltres mateixes ens ho creiem. No corris, no corris, que vol deu... Sóc optimista. Ja veurem, ja veurem. Però de moment és veritat que mai com aquesta vegada teníem perfilat el número següent abans de fer la presentació de l'anterior. N'aprenem, n'aprenem.
Doncs que per molts anys seguiu aprenent i desenvolupant aquesta revista Mirades. Dissabte 29, 12 del migdia, sala Roser Carrau. Edi Castells, Martí Cassares, si no voleu afegir res més, us agraeixo moltíssim que avui ens hàgiu vingut a explicar aquest número del Mirades, que el teniu al forn a punt de sortir. Molt bé, doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
D'una sola cosa pots estar segur. Quan més vell, més tocat te l'ala, sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
Varen passar ampolles i anys i en Siseta encara aguantava. Dormint la mona a la vora del terra però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia que la matinada es mataria. Però cap al migdia
Somriu i diu que no té pressa. Ningú m'espera allà dalt. I en el pern no m'interessa.
Avui, que justament amb en Joan Escofet repassàvem el por que ens passa dins el Dilori en les efemèrides. Recordar que el cantant i un dels leaders de Sopa de Cabra, en Gerard Quintana, avui celebra 61 anys, doncs per molts anys. Avui l'hem recordat i el recordem ara mateix amb l'Empordà. Sopa de Cabra i l'Empordà, ja sabeu que el Parlen de tot es basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, amb l'entreteniment musical, hem arribat al pur i final al Parlen de tot d'avui.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs apa, acabem el Parlem de Tot avui en 5 minuts. La 1 amb bones mans us deixo. Serveis informatius de Vilassar Ràdio amb en Joan Escovella i en Robert Mazza. 1 al migdia 3.57 de la tarda per estar ben assabentats de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. 1 al migdia 3.57 de la tarda.
L'edició d'avui, la número 2257, 2257 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No us que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt feliços.
Arribem a la muna amb la cançó que ens inspira i aquesta cançó avui no és una atracada. Sau, enviem un àngel. Cançó preciosa, eh? Sau i enviem un àngel, un autèntic plaer. Demà a les 10 des de la Biblioteca Especial dedicat a Ernest Lluc. La setmana passada divendres va fer 25 anys el seu assassinat i demà el recordem amb els actes que se celebren a Vilassà. Des de la Biblioteca de 10 del matí a 1 al migdia. Us ho manu, no els que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt feliços. Que vagi molt bé.
L'hivern casaca.