Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dilluns, comencem setmana...
Començament de l'11 més de l'any, ja ha passat la castanyada, el Halloween, el Castaway. La qüestió hagi sigut celebrar una de les festes, o la festa més bonica i amb la màtica de la tardor. Déu-n'hi-do, amb les pluges que queien ahir la tarda, sembla ser que avui algun rosset es pot escapar. De fet, el dia està així rúfol, ennubulat, ara surt el sol. Dia rúfol, que diuen els meteoròlegs i meteoròlogues.
Hem escoltat l'alerta, aquest simulacre anunciat una mica més tard de les 10 del matí. Ha sonat aquesta alarma, aquest simulacre, a tots els mòbils de la regió metropolitana de Barcelona. El Maresme també ens ha tocat avui, fa dies que altres punts del país.
I més que alerta, avui és notícia, perquè un any després, Carlos Mazón ha dimitit com a president de la Comunitat Valenciana, no convoca eleccions i apel·la al Partit Popular i Vox, apel·la al Partit Popular i Vox per trobar-li substitut. Es quedarà com a diputat, cosa que li permetrà
en aquest cas, no ser jutjat. Per tant, veurem què és el que passa. És allò de morir matant, eh? Realment, ha volgut pintar-se com la víctima, ha atacat a Pedro Sánchez, i en aquest cas ha dimitit com a president, però no convoca eleccions. Insistim, apel·la a Partit Popular i Vox, Partit Popular i Vox, per trobar-li substitut.
Veurem quina és la jugada política de Carlos Mazzón. Ja, en aquest cas, encara no sé com es farà efectiva aquesta dimissió, però podem dir gairebé expresident de la Comunitat Valenciana, un any després d'aquell desastre humà, aquell desastre absolutament amb majúscules, negretes, sobrallà, poseu-lo com vulgueu.
tard, tardíssim, el poble valencià li demanava la dimissió, feia molt, molt, molt de temps i ha esperat ara, després dels actes de l'altre dia en què li van demanar, entre altres coses, la dimissió, doncs finalment sembla que farà aquest pas. Ha fet, no sé quan es farà efectiu, però sí que ha fet aquest pas. És la notícia d'aquest dilluns 3 de novembre, n'hi ha d'altres.
Parlàvem del temps, el temps que ens explicarà Joaquim Serra aquest inici de mes de novembre passat a Paraigua, sobretot ahir la tarda de la comarca del Maresme. De seguida marxem al centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà i, com sempre, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, de cara als propers dies.
De seguida, també, amb Joan Escofet, arriba el Por que ens passa, on repassem l'actualitat i els seus protagonistes. Al Por que ens passa repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles, també, aquelles notícies que ho eren un dia com avui, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze, parlem de l'aula d'extensió universitària de Vilassar de Mar, perquè demà i com cada 15 dies arriba una altra interessantíssima conferència. I com sempre, la persona el conferenciant passa pel parlant de tot el dia abans.
Per tant, tenim una entrevista avui interessantíssima. Parlem de l'Islam. Parlem de l'Islam perquè demà arriba una altra de les interessantíssimes conferències que ens porten els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària. Les coordenades sempre ja sabeu.
Sala en Roger Carrau, dimarts cada 15 dies a partir de les 6 de la tarda. Conferència sota el títol L'Islam, més enllà de les etiquetes. Una conferència que anirà càrrec de Jaume Borràs i Galsaran, que és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i diplomat en Ciències Religioses per l'Institut Sant Fructuós de Tarragona.
L'Islam, més enllà de les etiquetes, té per objectiu trencar les simplificacions i els redaccionismes al voltant del tema. La conferència tindrà diferents parts, Muhammad i els pilars de l'Islam, grans confessions islàmiques. La gran expansió de l'Islam girarà a l'entorn de conèixer aquesta comunitat. A les 11 i, com sempre cada setmana, arriba l'economia per joves i no tan joves. En aquest cas, en Martí Brutau i l'Adam Baus, Martí Brutau i Adam Baus ens porten...
El Pardós Durus, on posem damunt la taula aspectes relacionats amb l'economia. Cada setmana dediquen el mes, en aquest cas, o millor dic cada mes, dediquen l'espai a l'oient del mes. I atenció a l'oient del mes que ve de terres gironines. Avui el coneixerem, aquest oient que visita el Pardós Durus. A dos quarts de dotze no podem contactar amb Marc Aquino, el nostre especialista del món dels taurons. Es troba a Mèxic encara, doncs, aposentant-se i, per tant, seran les properes setmanes quan parlarem amb ells.
Sí que escoltarem la Emma Rossell, que acaba de proclamar-se fa una setmana campiona de la Copa del Rei de Raiz a cavall. Comentarem la seva experiència, evidentment, en aquesta copa i la seva trajectòria des de l'hípica Rossell.
A les 12, l'Albert Ortiz, el nostre cuiner, en aquest cas el xef Vilasarenc, que està treballant a Can Brils, al restaurant Can Bosch, a Can Bosch de Can Brils, doncs cada setmana juguem amb ell, li proposem un o diversos ingredients, i ell, doncs, tirant de llibreta, tirant d'imaginació, perquè ell no ho sap prèviament, ens prepara un o diversos menús. Però avui, per motius professionals, l'Albert no pot estar amb nosaltres. I centrarem la nostra atenció en el proper cap de setmana. Més aviat, aquest any cau més aviat, arriba el gran rac,
capta a tot el país i a Vilassar de Mar. Cesario Villagrà, l'ànima del gran recap del Maresme, passava fa pocs dies pel programa. Escoltarem l'entrevista. I a dos quarts d'una, la Sandra Ovide, psicòloga, ens visita per parlar d'un altre curs, d'un altre taller que porten des del centre que ella co-dirigeix. Per tant...
La Sandra Ovide passarà pel nostre programa. Avui per parlar de la infància. Tallers d'intel·ligència emocional de cap de setmana i el nou projecte d'atenció musicoteràpia que començaran d'aquí molt poc. Doncs aquest és el menú.
El temps...
Després de les pluges intenses en algun moment ahir a la tarda, avui llueix el sol en presència de núvols. No sabem, però, si el paraigua haurà d'estar a punt aquest inici de setmana, inici de mes de novembre. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, en directe, explica'ns què ens espera aquest inici de setmana i inici de mes. Molt bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Molt bon dia. La situació meteorològica ve encapçalada en aquest inici de setmana per un temps tranquil després dels xàfecs que ahir al vespre, primeres hores de la nit, van afectar alguns punts, sobretot del sud del Maresme, que és on més va ploure en alguns casos. Per exemple, a l'ella superaven els 20 litres
D'entrada, avui ja no s'esperen precipitacions, de fet s'espera que el domini el sol, tot i així amb temperatures que baixen una mica, ens arriba una mica d'aire més fresquet en el dia d'avui, per tant, les màximes quedaran les més altes 20-21 graus. Seran agradables al migdia, però tampoc seran molt elevades.
més si les tenim en compte amb dissabte, que van pujar força. S'espera de cara a demà que es mantingui l'abonança meteorològica, el temps tranquil, però amb canvis a la vista i canvis importants de cara a dijous, amb una situació típica del pas d'una línia frontal que acabarà formant una pertorbació quan arribi aquí a la Mediterrània i tot plegat farà que dijous tinguem un temps força complicat. De moment, avui i demà amb vents fluixos, bàsicament de garbi a les tardes, tant avui com demà,
La situació marítima poc alterada amb una mica de mar de fons, però poc destacable també avui i demà dimarts. Demà, per cert, les temperatures al migdia fugen una mica cap als 21-22 graus les màximes. Dimecres ja tindrem un augment dels núvols i, de fet, de cara a la tarda, possiblement puguem tenir ja algun primer ruixat, sobretot cap al sud del Maresme. Creiem que poca cosa i serà dijous quan...
Els núvols siguin abundants i ens arribi aquesta pertorbació que ens afectarà fins més o menys les primeres hores de divendres. Després divendres ja aniria millorant, això sí, amb unes temperatures ja de plena tardor, unes temperatures que a partir de dijous baixaran de forma clara.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Alberesme. Anem a pams. Pujar temperatures demà de manera, doncs, seguiran anormals. I de cara a dijous sembla que està previst l'arribada d'una pertorbació que pot ser bastant forta. Estarem molt atents al que pugui passar. Joaquim Serra, demà ho acabem de confirmar en directe a la mateixa hora. Fins aleshores que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, som-hi al dia preferit de la setmana d'en Joan Escofet, Joan. Doncs sí, ha arribat aquest dilluns, dilluns que fa especial il·lusió. Sí, escolta, Joan, que hi havia alarma avui a les 10, però ara no ens anava bé. No, perquè l'hauríem d'haver posat sobre les 10, 13, 10, 14, quan entra el poc que ens passa.
Doncs nosaltres hem demanat que ens la posin a l'hora que toca. Exacte. Hem trucat al gencat.cat barra avisos barra simulacres. Sortirem millors persones. Exacte. Sortirem millors persones.cat i volem que soni l'alarma a l'hora que ens agrada. A l'hora del poc ens passa. Clar. Escolta, són 5 milions de persones, eh, les que rebran l'alarma. Algú no ho sap, eh. Algú no sap que hi ha alarma, eh. Segur que no. Atenció. Jo crec...
que alguns col·legis que tenen prohibit els nens portar el mòbil avui els professors i professores expulsats veuran tots els que els estan enganyant 15 segons Joan és com any nou si no ens veiem bon any que no sigui pel Mazón hem de llegir ben bé què ens diu ens comuniquen que ha dimitit 4 3 2 1 a dintre
També és una manera d'alarmar. A veure, calma, calma. Amb un silenci... Silenci inquietant, eh? Ara que estem aquí... Sí, sí.
I hem de posar la música aquella de la dimensió desconeguda. Sí, sí, sí. Hola? Ja fan tard. Això fos suïssa, ja estaria... Sí, home, sí. Està fent el cafè. El tio que fa l'alarma, que preta, està fent el cafè. Està apurant. Diu que no puges. Que no puges. Tranqui. Que l'has de connectar.
Eh! Eh! Ojo! Ojo! A les 10. 37 segons tard, eh? Que bé! A veure què diu. Mira, diu. Prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. En una emergència real rebries instruccions per protegir-te. Llavors ho diu en espanyol i hem d'acceptar, no? Bueno, jo a mi se m'ha parat ja i no he tocat res. A tu encara et sona? Posa el micro. Encara em sona.
Ah, bueno, doncs no sé. D'acceptar, eh? D'acord. D'acord. Espera, que a mi m'envien diverses... Però crec que fas tu millor l'alarma. Sí? Vols que te la faci? Sí.
és millor senyors del gencat.cat barra sortirem millors persones barra baixa lamevasalut.com cat.cat contractin a Jumacabots que fa l'alarma molt millor això ha sigut una mica de xinxinabo això ha sigut una cosa això és una cosa
Mira, em sona l'alarma, em sona en whatsapps. Ara la gent comenta si he rebut l'alarma. Tu que ho saps tot? Tu que ho saps tot? Bueno, Joan, som-hi. Ens ho diuen, eh? Som-hi? Va, poc ens passa.
Doncs ara sí! Ara sí ens hi posem amb una mica d'ensurt inclòs. Una mica l'estem d'ensurt. Hem hagut de sortir esperitats, tu i jo. Sí, senyor. Perquè se'ns ha desmaiat un senyor a l'entrada. Se'ns ha caigut aquí un senyor. En Blas. En Blas. Se'ns ha caigut aquí, sembla que ha perdut una mica, però està bé. Sí, està bé, està bé. L'hem assegut en una cadira, vam ofertar aigua. Exacte.
Consequències d'aquesta alarma. Aquesta alerta. Aquesta alerta. Aquesta... Pobre, no passa res, eh? Que ningú s'especti, però que està bé el senyor. El que passa és que just a l'entrada, el poc ens passa, hem hagut de sortir en Joan i jo perquè un senyor ha caigut aquí a l'entrada. Joan! Uf!
Alerta, eh? Dilluns més accidentat, eh? Ja, quin dilluns, amb alertes, mazons. Amazon que, bueno, és lent, el tio és lent. Un any, ha trigat un any a fotre el camp. I no marxa. No. No marxa, no? Es queda com a diputat. Conserva l'acte. Així no el jutgen. Que no sigui per això, eh? Que no ho diguis. Això és entre tu i jo, eh? Perquè no el jutgin, deu ser.
La seva companya de Ventorro també va ser ingressada d'urgències. Això ho porta molt a la comunitat valenciana. Quan han de declarar sempre passant aquest cap de setmana, si va tenir una crisi d'ansietat, va ser hospitalitzada, ja va tornar al seu domicili.
a darreres hores de dissabte, diria que va ser la ciutat, no sé si dissabte o dimetre, però sempre és, abans de declarar, sempre passen situacions una mica estranyes. Molt bé, Joan, com ha anat el cap de setmana?
Avui, hem comentat abans d'entrar que volies fer una salutació cordial. Sí, els amics i amigues del Barra Espígol, que sempre tenen la ràdio posada. Doncs escolta, senyors i senyores del Barra Espígol, moltíssimes gràcies per deixar-vos fer companyia per la Vila Sa Ràdio i pel por que ens passa. Moltíssimes gràcies. Si els arrencam un somriure, doncs diem sempre fantàstic i si no, doncs mira, els fem companyia. I tant que sí, i tant que sí. Situació polèmica aquest cap de setmana, baralla nocturna a Londres. Ai, què ha passat?
Clar, hem de ser molt curosos a l'hora de qualificar la baralla. S'ha viralitzat absolutament. Clar, una baralla entre joves musulmans i travestis. Clar, vagis amb qui vagis... Transvestit, que es diu ara. Comets un delicte d'odi. Sí. És molt difícil posicionar-se aquí. Què ha passat? En qualsevol cas, va ser una petita atracció, tothom gravant...
i, en fi, baralla unes certes trompades entre persones transvestides i persones musulmanes. Té alguna cosa a veure aquest fet amb el... podem dir un apunyalament que va haver-hi ahir de 32 persones al tren de Londres, on una persona està ferida, insistim, ahir va ser 32 persones, una d'elles ferida greu, i això va ser un apunyalament massiu, li diuen. Sí, un apunyalament massiu. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. També...
El Regne Unit Londres també està bonic, eh? Sí. La Barcelona d'Ada Colau, ja. Sí, senyor. I de diòxid de... De Collboni. De Collboni. També ens ha fet molta gràcia els tuits de Mossos d'Esquadra. Ah, no ho he vist. No són tan macos com abans quan hi havia la platja, no? Com es deia? La cap de comunicació? La Patricia Plata. Això, la Patricia Plata. Però...
Diuen, detenim el responsable d'una botiga de llaminadures a Horta Guinardó. Ah, carai! Diu, venia llaminadures a infants i cocaïna als adults.
Sóc que no es va confondre el tio. Això és el tuit oficial de Mossos. Ens ha cridat l'atenció la comparativa, no? Venia llaminadures a infants i cocaïna a adults, com donat per sentat que venia. A veure, som policia judicial, però fins que el jutge no ho digui, clar, no pots aventurar d'aquesta manera. Hem de dir, tenia la droga repartida per la botiga a l'abast de qualsevol, és a dir...
Tu vas a buscar un moniato o t'endús un gram? Això depèn de cadascú. La botiga estava a prop de tres escoles, segueix Mossos i generava molta inseguretat al barri. Hem de dir que la botiga ja torna a estar operativa un cop. Doncs han detingut els presumptes culpables que Mossos ja els culpabilitza d'entrada, eh?
Les dosis de droga estaven repartides per la botiga. Ojo pel sideral. Si han comprat sideral els nens, ojo. Ojo, que mengi una altra cosa. Que mengi gossitos. Que mengi nossets. En fi, què ve, Joan? Doncs 3 de novembre és el dia mundial del sàndwich. Ah, sí? El sàndwich. Hi havia que deia un sàndwich. O sigui, en Núñez deia això, oi? Sí.
Resulta que és en honor del comte de Sandwich, un senyor noble anglès, que es veu que li agradava molt la bona cuina, però que també era un gran aficionat a jugar a cartes. Aleshores no es volia alçar de la taula i feia que les viandes els hi posessin entre pa i pa per poder seguir jugant a cartes. I com es deia, comte de Sandwich, doncs se li dona...
a l'honor d'haver inventat l'entrepà. Mira, Joan, mira, atenció, eh? Aquesta és la roda de premsa mítica del president Núñez, eh? Atenció. ...que sempre ha intentat enganyar els socis. Jo no puc tindre un professional que guanya 300 milions de pessetes. És a dir, que la setmana que ve a anar a Andorra a vendre apartaments és motiu de César. No pot anar a inaugurar bancs, és motiu de César.
A pesar de tot això, fabriquem el seu fill perquè pugui jugar. Jo als directius li vaig dir jo jugaré l'última carta. Vam estar menjant allà uns petits sànguis. Sànguis? Vos dius sànguis? Vam menjar uns sànguis. Uns petits sànguis. Uns petits sànguis. En fi. També sempre és la frase d'un biquini i un Coca-Cola per sopar.
I que la portera li fitxava, no? En fi, hòstia, quin cap de setmana més raro, no, avui? Ha estat... Home, avui som dilluns, eh? Benvingut, jo m'ha acabat. Sí, dilluns. Quin cap de setmana més... Quin inici de setmana? Sí, ha sigut un inici de setmana... Atropellat. Sí, sí, sí. No sabem si Mazón, clar, a partir d'ara, Mazón, doncs diguéssim, és ociós.
Ja no treballa oficialment. No, encara no ha donat data. Com omplirà els seus dies? Pobret. Jo crec que és moment de recuperar el grup Marengo, del qual ell formava part i van arribar fins i tot a ser finalistes de la prèvia d'Eurovisió. Carlos Mazón donant-ho tot, eh?
I.S.R., Marengo era Carlos Mazón, i cantaban això. Volien anar a Eurovisió els tíos. Sí, bueno, van arribar a la fase final, eh. Aquest és Mazón, eh. Enamorados en la playa bajo el sol, no hay nadie más.
La feia en merengu per no dir-se trio de... Hem buscat la lletra i no surt Ventorro, eh? No es va anticipar. Aquestes lletres premonitats... A més, Ventorro en comos rimes, eh? Les rimes són lletges, eh? Sí, fàcils, eh? És que es lletja el nom de Ventorro. Vemos el Ventorro y después de comer... Vale, vale, vale.
Hòstia, tu, un mazón. Bueno, que torni la música, o no. O no, és igual, que se'n vagi a casa seva. Jo crec que és millor cantant que política. Bueno, no és difícil, eh, Joan? Fots de cantar i tenim un problema. Bueno, però jo, per més malament que canti, el prefereixo cantant que almenys no molestes. Mira, fas així, fas així. Com a polític no ho pots fer, però com a músic dius, eh, fora! S'acabó, ja està. I com a polític això no ho pots fer.
I ara que parlem de música, doncs Johnny Deep ha donat 60.000 euros al centre musical de Massanassa. Seguim parlant del País Valencià, que va quedar absolutament arrasat per la gota freda d'ara fa un any. I Johnny Deep, doncs, de la seva butxaca, ha donat 60.000 euros, que no està gens malament, per la reconstrucció d'aquest centre musical, l'escola de música. És que en Johnny Deep és el dels pirates, no? Home, el del Carib...
Molt bé, en Joni, eh? El centre musical de Massanassa tot el dia cantant això. Tot el dia, clar. Que entri el director. Arriben els alumnes de violí. Vinga. Molt bé. Bonica aquesta música, eh? Sí, està molt bé. Ara, per músiques boniques, Jaume, la de l'imbècil del dia, eh? Home, estàs parlant de l'imbècil del dia, eh? Sí, home, aquesta secció que apareix i desapareix, qual guadiana informativa.
Doncs moment de saber qui ocupa el dubtós honor de, en aquest cas, l'imbècil del dia. Fixa-t'hi, el primer imbècil del dia del mes de novembre. I de la setmana. Doncs a mi! Havia una vez...
Doncs vinga, va, qui ocupa aquest lloc aquesta setmana? Dubtós, honor. Doncs marxem cap a París. Laure Bacot, que és la fiscal en cap de París, que és l'encarregada d'investigar el robatori del Louvre. Hòstia, que hi ha... El robatori del segle, uns 102 milions valorat el que es van endur, és a dir, uns 200 grams de panellets, 250 de pinyons. Exacte.
Doncs ara va la fiscal que ha començat a investigar el cas, la Laura Bacó, i diu... Són criminals de poca volada. Delinqüents comuns! Els hi pot ser dos milions d'euros i diu... És un delinqüent comú. Són delinqüents comuns. Deixa'l, deixa'l. Que recordem que vam perdre la corona de no sé qui, allà a terra, és igual, allà... Però no et sembla molt... És que poca ens passa, eh? Que digui que són... Oh, poca volada! Ah!
És la fiscal en cap, eh? Això que ho digui algú del carrer, dius, mira, però la fiscal en cap. Algú del carrer sempre hi ha i diu, han tingut sort. Sempre hi ha un que ens sap molt. Recordem que es van enfilar amb una grua de neteja, eh? I se'n van anar tranquil·lament, eh? Passant-se pel Ventorro tota la seguretat del Louvre. Se'n van endur 102 milions d'euros.
Amb dues teories evasives, eh? Una era amb el Chuspino de tota la vida i l'altra era amb patinet elèctric. Jo crec que l'Elisi està intentant evitar qualsevol imatge que marxin amb patinet. Sisplau, sisplau. Però aquesta gent...
S'enduen tot això d'aquesta manera i encara van parlar... Va, poca cosa. M'han de tenir un, oi? Com, dos? Dos. I n'hi ha un que està allà fotent-se un far de riure al costat del Louvre. Si saps que ets de poca volada, saps que el que et caurà per part de la fiscal serà un furt. Exacte, treball forçat. Menor de 400 euros. Per tant, és un delicte de furt. Molt bé, la fiscal, per tu!
Vinga, va, Joan, més coses. Pujem al Dilori, en què és tard, eh? Sí? Bueno, no, no. Tens un parell de coses més o no? Tinc un parell de coses i tres més. Molt ràpidament, l'estat espanyol ha aconseguit ja més de 16.000 persones de més de 100 anys, eh? Poca broma amb la notícia, perquè indica una molt bona qualitat de vida, sí, sí.
Més de 16.000 persones ja han fet més de 100, la majoria dones. Un 80% són dones que tenen una esperança de vida més llarga que els homes. 86.3 per les dones, 81.1 pels homes.
Científics britànics han creat a laboratori la primera cervesa sense alcohol que amb borratxa no dona ressaca i no es detecta els controls d'alcoholèmia. La pregunta és, cal? Cal, però si no té alcohol com amb borratxa?
És un treball científic, han localitzat el neuroreceptor del cervell i aleshores han vist que no cal estimular-lo amb l'alcohol. És a dir, si et vols emborratxar, doncs agafa una cervell amb l'alcohol. 30 minuts, diu, que et dura, i després t'empenxo. Ah, mira, agafes una cleva de... 30 minuts i no deixes ressaca, eh? No, no, no deixes ressaca. Poc ens passa. A properes edicions hi aprofundirem més, perquè també podria optar l'imbècil del dia. També.
Joan Barri, pugem al Dilòria en 3 de novembre de 1933. Avui naixia aquest compositor i director d'orquestra que ens va deixar tantes i tantes sintonies com ballant amb llops, nascuda lliure, o clar, l'enorme Memòries d'Àfrica. Ja ho dius bé, eh? Enorme.
Amb un Robert Redford que ja començava a mutar a Txelo García Cortés. Tens raó, eh? Va ser l'inici del canvi. S'està canviant. Notava canvis en el seu cos, l'un i l'altre. Sí, sí, es van trobar. Hi va haver un punt que es van trobar Robert Redford. Robert Redford era la Txelo García Cortés. No sabies qui era qui. Exacte. Txelo García Cortés doblava les escenes perilloses de Memòries d'Àfrica a Robert Redford. És com la Colau, que també està mutant amb algú.
Sí, amb un senyor, amb un cantautor de la movida madrilenya. Sí, està munçant tranquil·lament, eh? Va, què més? Doncs mira, número 1, l'any 1960, Elvis Presley, que feia aquella versió del O Sole Mio, eh?, d'aquella àrea napolitana, però van dir, no li diguem O Sole Mio, li direm, és ara o mai, it's now or never. 65 anys. It's now or never Come hold me tight
Joan, què més tenim? A puntualitzar que el senyor que s'ha accidentat ha recuperat perfectament. I ha marxat, eh? I hem de celebrar-ho. Sí, celebrar-ho. Sí, senyor, sí, senyor. Què més, Joan? Tanquem. 1990, Ice Ice Baby de Vanilla Ice va ser el primer número d'un raper de raça blanca. Què dius ara? Sí, senyor. I sonava, mira, així.
Joan, això a mi em sona molt, eh? Mira, mira, escolta això, eh? Ben Elias, eh? I ara escoltem això. Estàs dient que va fer la viu-viu. Sí. Això és Queen, Under Pressure, i això és Ben Elias.
És el mateix! Sí que hi ha una nota que... Hi ha un silenci que no hi és, però, escolta, és el mateix! Sí, sí, sí, quin còpia barat, això, per favor! Va fer-la viu-piu! Veus? És el mateix que l'Under Pressure! En fi, Joan! Quin DeLorean més arreglada, quin poc ens passa més accidentat, però més xulo! Ens harem sortit, ens harem sortit! Sí, ja ho saps, donar al migdia 3.57 de la tarda, mira, em deixo l'Under Pressure! Vinga, va, parlarem de salut mental, parlarem amb l'Emma Rossell...
Clar, si a Vilasa de Mar diem rocell de cognom, doncs parlarem de cavalls. Segurament ha estat, doncs ha proclamat campiona de la Copa del Rei.
i també coneixerem una iniciativa molt bonica de nines per nenes però no nines per jugar sinó nines des del Maresma per ser referents a nenes, noies de País 1 sobretot en vies de desenvolupament i nova derrota de la Unió Esportiva ahir dissabte a la nit 1 a 0 per Diana Cornellà els de Dani Pérez
Una del migdia 3.500 de la tarda t'escolto i demà torno a saludar païrata meu. Perquè la vida serà meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxopèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis.
També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
i obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Seguim-nos a la xarxa
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
18 minuts, arribem a les 11 del matí. Comentàvem que avui teníem prevista l'entrevista amb en Jaume Borràs i Galzerán. És la persona que demà serà l'encarregada de fer una conferència de les interessantíssimes conferències que ens proposen des de l'Aula d'Extensió Universitària. Ell és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Ciències Religioses per l'Institut Sant Productuós de Tarragona.
En aquests moments no el tenim localitzable, ho estem intentant. Intentarem parlar amb en Jaume Borràs per portar a terme aquesta entrevista que teníem prevista a aquesta hora.
Doncs en aquests moments no és possible aquesta connexió. Nosaltres el que farem, per això sempre tenim i sempre expliquem que tenim un pla B. I és a parlar d'un projecte molt, molt xulú que ens arriba des de Riu d'Arenes i és un projecte que es diu Plantes Oblidades. Segur que heu anat pel bosc moltíssimes vegades i heu trobat alguna planta com el romaní, etcètera, que aquest coneix més o menys tothom, però n'hi ha moltíssimes d'altres que no coneixem.
Doncs des de la Fundació Emis, amb altres fundacions i entitats, han fet el projecte Plantes Oblidades. I nosaltres en vam parlar amb la Carla Cárdenas. Escoltem de seguida l'entrevista que li fèiem a la Carla Cárdenas. Parlant de tot amb Jaume Cabot. Per l'entrevista del matí. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireu, us n'hem parlat al Començament, un projecte molt, molt xulo que porten des de la Fundació Emmys. Es tracta de plantes olvidades. No deixa de ser les plantes olvidades una valorització d'aliments forestals per una gestió sostenible del territori. Moltes vegades caminem pel bosc, les nostres muntanyes, en aquest cas per aquí, la serralada litoral, i veiem unes plantes, a vegades tots ho veiem verd. Jo que sóc un ignorant total d'aquestes flors i plantes, doncs veig verd.
I hi ha qui diu... Això no és verd, això té un nom. I això es diu, per exemple, gratacul o crema o el que sigui. Moltes de les plantes que veiem per aquí. I des de la Fundació Emis n'ha fet aliments. I això és un projecte del qual ens agradarà molt parlar avui amb la Carla Cárdenas. Des de la Fundació Emis la saludem en 15 segons.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Carla Cárdenas, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, moltes gràcies per haver-nos convidat. No, gràcies a vosaltres per explicar-nos aquest projecte tan xulo, plantes oblidades, que m'agradaria que m'expliquessis d'on surt tot plegat. Doncs plantes oblidades...
surt de la idea, de la pregunta més aviat, de dir què podem fer amb els nostres boscos, què podem fer amb aquests boscos tan joves, a conseqüència del despoblament rural del segle passat, i tan densos, els quals necessiten gestió forestal, com podem fer per facilitar aquesta gestió forestal? I la resposta se'ns va acudir, en especial a la Xarculan, que és qui coordina aquest projecte,
Doncs revaloritzant els fruits forestals potser podem trobar la manera que això sigui una manera de complementar aquesta gestió forestal i les despeses associades i a la vegada generar bioeconomia dins de la ruralitat.
És a dir, aquesta gestió forestal necessària per cuidar els nostres boscos, a vegades pocs cuidats, també porta ja no tensió a una gestió, sinó porta a la creació d'uns productes, uns aliments, aprofitar el que tenim aquí a la vora. Seria una mica el que heu fet entre la Fundació de Mís i Xarculant, no?
Exacte, no només Fundació Emissió Xerculant, sinó que aquest projecte, hi ha tres entitats principals, que serien la Xerculant, que és qui ho coordina, i després la cooperativa Sambucus.
a Fundació EMIS, i després també el grup de recerca etnobiòfic de la Universitat de Barcelona i la xarxa de conservació de la natura. Són les entitats que han participat en aquest projecte. Això et diu que és un projecte impressionant, impressionant, perquè si s'hi posa totes aquestes entitats a universitats, etcètera, a fundacions, etcètera, és que la cosa deu estar funcionant molt bé. Com comença tot plegat i en quin punt esteu ara, Carla?
El projecte va començar ara el 2024, ja quasi fa dos anys.
I ara ja ens trobem en el punt final d'aquest projecte. El projecte va començar en primer lloc triant 12 finques arreu de Catalunya i a cada finca s'hi va decidir aplicar unes mesures de gestió en funció de l'espècie principal que es volia aprofitar, que aquestes són 5. Són el Gratacul o Gavarrera, l'Agla de l'Alzina
la pinya verda del pi, en especial el pi blanc, l'aranyó, i finalment la cirereta d'arbós. I aleshores, segons una d'aquestes espècies, quina predominava a cada finca, s'hi va fer gestió forestal i després s'hi ha fet una sèrie d'avaluacions per veure si aquesta gestió forestal ha dut avantatges tant a la productivitat com resiliència de la massa com biodiversitat,
I després s'hi va fer com aquest aprofitament de cada fruit a cada finca, on posteriorment es van portar els productes al fruit de l'obrador, i allà s'han fet proves de diferents productes que ara podem trobar a la venda. Ens trobem en el moment de la prova pilot de comercialització, que és ja la darrera de tot el projecte que acaba aquest desembre.
Penseu que amb aquesta... Això que ens comentava la Carla, l'aranyol, el gratalcul, la glala, la pinya verda de pi o la sirena d'arbós, s'han fet fins a 30 productes elaborats. Ara, si tu i jo anéssim caminant per aquí, al Maresme, per la serrada preditoral o litoral...
i anessin caminant a... jo et diria, hosti, ensenya'm plantes, si tu m'ensenyes un gratacul, per exemple, o una... l'aranyó ja és més conegut, també la sirena d'arbost, però aquests productes... jo et diria, i Carla, què podem fer amb això? Quins productes? Parla una miqueta d'aquests 30 productes, amb 11 novetats que tinc entès que fa poquet també vau afegir, o sigui, aneu afegint encara més productes.
Sí, i s'ha fet també com diverses tongades d'afegir aquests productes. Va començar el juny i ara van sortint encara alguns d'aquests 30. Per exemple, dins d'aquests productes hi trobem vinagreta d'aranyó o gelat de gla o galetes de gla, que en el gla s'ha fet molts productes on s'ha utilitzat la farina de la gla.
També trobem, per exemple, xocolata blanca àcida amb gratacol. La gratacol té un gust àcid boníssim. Què més, què més? Podem també trobar kombucha d'arbos, un ketchup fet a partir d'aranyó.
Bé, moltíssims productes. Pensa que abans de treure aquests 30 productes al mercat se'n van fer fins a 145 proves i després es van seleccionar els més, a partir de tastos,
es van seleccionar els que rimfaven més. Guau, però és que... No sé si ens recorda més els remeis de la iaia, els remeis de la iaia. Això podem, inclús, hi ha alguns... Segur que hi ha productes remeiers, també, segur, eh? Però l'espai, aquest programa, el parlant de tot, tenim una bruixa amb nosaltres, la Paquita Bruixa, que cada setmana també, entre altres, ens entra a l'arbulari de la Paquita. Em recorda una miqueta tot això, eh?
Que xulo. Bé, en el nostre cas és tot alimentari. En aquest cas sí que la part més medicinal la deixaríem en un altre projecte. Però sí, sí, tot va relacionat. N'hi haurà més de projectes, no? Perquè això us ha sortit, a més a més, molt bé. Crec que està tenint molt d'èxit. Ara ens explicaràs com podem accedir a aquests productes. Però hi ha algun projecte més després d'aquest èxit aconseguit?
De moment això és el que està per veure ara mateix. Ara ens trobem en un punt en què això s'acaba i hem de pensar quina és la manera que podem donar-li continuïtat. De moment no està definit, però la gràcia és que seguíssim investigant i podem fer algun projecte que donés continuïtat a això, tant per
es fan cortets, al fe i al cap, com per la part de comercialització. Però no està definit. És veritat que aquí hi ha una gestió forestal tan necessària, la creació d'uns aliments completament bons per la salut humana, i evidentment està funcionant molt bé. On podem comprar aquests productes, Carla? Doncs mira, hi ha fins a... Bueno, hi ha bastants punts al llarg de tot Catalunya, però vosaltres que esteu a Vilassar,
el punt que us queda més a prop és, a Mataró, al mercat cooperatiu La Feixa. Però, per la resta d'avients que ens escoltin, si entreu a la web de Xarculant Plantes Oblidades, hi ha un mapa on surten tots els punts de venda. Uau, és a dir, em sembla un projecte etínic, em sembla apassionant. Clar, la pregunta és, Carla, per què s'acaba això?
Doncs per què s'acaba? Bueno, principalment perquè de moment això és una prova pilot que s'ha pogut fer gràcies a un projecte Next Generation, per tant anem una mica limitats per als tempos d'aquest projecte.
Però la gràcia una mica serà com aquest projecte es va fer amb la idea ja de poder fer un pas més després, no? No de només que es quedi en aquests dos anys. Tot i així, clar, s'ha de veure com, de quina manera i com es pot. Això, qui més ho està liderant en aquest sentit és Eixarculant, que és qui té més pràctica en plantes oblidades. Havíeu treballat amb ells anteriorment o no?
Bé, en algun projecte puntual sí, en un altre que també anava relacionat amb plantes silvestres i productes alimentaris.
però més petitet, no tant en aquesta gran d'àrea. Parlem, sí, perquè moltíssims mitjans se n'han fet ressò d'això, i això és una altra dels fets, a part de la gent que hi treballeu, de tots els estaments, institucions, entitats que hi treballeu, i associacions i fundacions, doncs els mitjans també se n'han fet molt ressò. Porta'ns, siga'ns els nostres ulls cap a Riu d'Arenes i explica per què la Carles troba a Riu d'Arenes amb la Fundació EMIS. Què feu a la Fundació EMIS, a part d'aquest projecte tan xulo?
Doncs mira, la Fundació EMIS és una fundació que té origen ara ja fa bastants anys en un grup de voluntaris que van començar a ajuntar-se per fer seguiments de tortuga d'estany a la plana de la selva. I això, més tard, va acabar professionalitzant-se fins al punt on estem ara, que ens dediquem a tot de temes de conservació de la natura, però des de diferents
Àrees dins de diferents branques, ja sigui la branca de seguiments de fauna i flora, com la branca de crear economia local a partir de productors de la zona. Treballem molt en custòdia agrària amb pagesos i pageses, però també amb propietaris privats. I jo estic a l'àrea de gestió, també es fa educació ambiental,
i regulació d'espais sobrefreqüentats naturals, i jo estic a l'àrea de gestió sostenible, que és la que ens dediquem a temes de biodiversitat agrària. És una mica entre... Bueno, sí. Doncs m'ha cridat molt l'atenció quan ho visitava a la pàgina, si voleu, Fundació Emis, a mi crec, eh? Fundació emis.org. M'ha cridat molt l'atenció al banc de llavors de la selva. El banc de llavors de la selva. Què és el banc de llavors? Sí.
El Banc de Llavors de la Selva, m'agrada molt que em preguntis per això, a mi és un projecte que m'agrada molt, va sorgir, el vam iniciar el 2022,
i bàsicament és un espai on intentem conservar i reproduir per tal que les llavors no es facin malbé, varietats locals, prioritàriament de la Selva, però també del Gironès i també d'altres parts de Catalunya. I què són les varietats locals? Doncs són aquelles que
són varietats antigues adaptades i són aquelles que la pròpia pagesia o gent aficionada va anar seleccionant amb els millors caràcters i aleshores tens per exemple un tomàquet resistent a un tipus de plaga o adaptat a un tipus de terreny i són aquestes varietats que algunes al no ser tan productives no van fer el salt a la industrialització de l'agricultura i per tant s'han anat perdent
Doncs em sembla... És a dir, a part de tot, de la gestió ecològica i tal, treballeu-hi molt per no perdre coses que tenim en el nostre entorn, tan a la vora que a vegades desconeixem. És aquesta una mica la feina, no? Escolta, també teniu un altre que es diu El Bosquet de la Selva, que serveix perquè famílies puguin anar al bosc, redescobrir, fer activitats per ells i, per tant, des de la Fundació Emis, pel que entenc i pel que veig els projectes, com aquest que comentàvem, les llavors de la selva...
també treballeu per no perdre l'essència del nostre territori exacte vull fer un petit apunt només el Busquet de la Selva que has mencionat aquest projecte és un projecte de dues noies que compartim espai però és un projecte a part però treballem conjuntament perquè estem a la mateixa masia i fan molt bona feina amb infants de dos o cinc anys
I, bueno, sí, sí, fan una tasca d'educació ambiental increïble. Sí, sí, és molt important donar a conèixer, bueno, el primer és conèixer, després valorar i estimar el que coneixes i finalment, no?
a protegir-ho o intentar salvar-ho o potenciar-ho. Conservació, gestió sostenible, educació voluntariat, ús públic, economia verda, són una mica els ítems de la Fundació de Més, del qual avui hem entrat, de la mà de la Carla, i hem conegut aquest Plantes oblidades, que em sembla fantàstic, un Plantes oblidades. M'has dit que havíeu fet 145 proves?
Sí. I 145 proves ens hem quedat amb una trentena de productes, però no perquè no servissin la resta, sinó perquè vosaltres, doncs el comitè avaluador, diguem-ho així, heu decidit que per gustos us quedau aquests, però que n'hi ha molts més, no per fer.
Sí, a veure, no només per gust, sinó que hi havia diversos criteris. Primer de tot, sí que la valoració del gust o de la curiositat de la gent que ho tastava, però també si era rendible aquest producte, si era fàcil de conservar, si el mercat creiem que podia acceptar-lo o no, etc. Hi havia com diversos criteris, també alguns pràctics per dur a terme aquesta selecció.
Doncs anava a dir una cosa, Carla, Carla Cárdenas, anava a dir que la pròxima vegada que xerrem era dia que vinguessis a la ràdio, que ens expliquessis tots els projectes, però ho farem d'una altra manera. M'agrada tant aquest projecte que em sembla que vindré jo fins a Riu d'Arenes i m'ensenyes tot això de primera mà, perquè sou visitables, esteu oberts al públic o no?
Oh, i tant. Convidadíssim. Aquí estem a la masia de Can Moragues. Podreu trobar qui vulgui posar en el rebost de Can Moragues o Fundació de Mís al Google Maps i si algú mai vol venir a visitar, doncs que vingui. Ens avisa una mica abans perquè puguem atendre'l bé i ensenyem una mica tot plegat.
Serra Cárdenas, afegim alguna cosa o ens emplacem per un altre projecte que estic segur que us portarà fins a la ràdio o a nosaltres fins a la vostra ubicació? Alguna cosa més afegit sobre? Sí, només una cordeta, una última cosa. Convidar tothom a seguir el projecte i ara mateix encara estem arribant a fer les conclusions finals de tot plegat, tant econòmiques com així més generals. Llavors, a finals d'any hi haurà sessions
on explicarem els resultats finals del projecte. Estarem molt atents, de veritat. Gràcies a tot l'equip, a la Magda Castillo, a la Carla Cárdenas, per ajudar-nos a conèixer i a comprendre aquest Plantes Olidades, del qual avui hem tingut el gust de parlar. Carla, serà fins aviat, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Adéu. Fins aviat. Una abraçada.
Salutacions l'equip de la Síndica de Greuges. Oferirà atenció gratuïta dimecres de la setmana que ve, 12 de novembre, de 9 del matí a 2 de la tarda a l'Hotel d'Entitats, al carrer Sant Joan 36, primera planta. El servei s'adreça al veïnat i a les entitats de Vilassa de Mar que vulguin fer consultes.
o presentar queixes relacionades amb vulneracions dels seus drets per part d'administracions públiques i empreses que presten serveis generals. L'atenció es realitzarà presencialment i telemàticament per tal de tenir visita. Cal que demaneu cita prèvia que podeu concertar a través de l'enllaç que hi ha al web de l'Ajuntament, vilassademar.cat. També podeu trucar per telèfon al 900 124 124 o podeu també demanar cita prèvia enviant un correu electrònic
Barcelona treballa per posar a prova fins on pot arribar la ciutat davant d'escenaris de calor extrema. L'Ajuntament de Barcelona preveu dur a terme el primer simulacre d'un episodi de 50 graus durant el primer trimestre de 2027 i amb una durada superior a un dia.
Ho ha avançat la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament, Laia Bonet, a l'Agència Catalana de Notícies, abans d'exposar-ne públicament els detalls en la reunió de Ciutat C40 que té lloc des d'avui fins al 5 de novembre a Rio de Janeiro, al Brasil.
Barcelona destinarà tot el 2026 a fer un diagnòstic exhaustiu per entendre l'impacte d'una situació que superaria els rècords de temperatures registrats fins ara. Aquest treball del que parlem inclourà analitzar com respondrien infraestructures crítiques, com ara el paviment, les vies del metro, la il·luminació o el subministrament elèctric, i mobilitzar els actors...
que haurien d'intervenir en una emergència, escoles, hospitals, operadors de transport, empreses subministradores i entitats veïnals. La diagnosi requerirà projeccions climàtiques detallades amb el suport del Servei Materiològic de Catalunya per determinar en quins escenaris hi podria haver un pic de 50 graus centígrads i quina sensació tèrmica real se'n derivaria. Segons Bonet, l'objectiu és poder establir protocols revisats i accions preventives davant de situacions límit que podrien ser cada vegada més probables
en un context d'escalfament global. Carlos Fernández, que va ser regidor de l'Ajuntament de Marbella quan governaven Jesús Gil i Julián Muñoz, s'ha entregat aquesta passada setmana després d'estar gairebé 20 anys pròfug de la justícia espanyola. Era el darrer dels implicats en el cas Malaya que encara no havia estat jutjat. Carlos Fernández...
va ser detingut a l'aeroport de Barajas dimecres, justament quan arribava de l'Argentina. L'Audiència Nacional l'ha posat en llibertat i l'ha convocat a un judici que es farà demà passat, el 5 de novembre. Després d'un pacte amb els seus advocats, la Fiscalia ja només li reclama una multa per la seva implicació en el cas. L'exregidor d'Esports de l'Ajuntament de Marbella estava fugit de la justícia des de...
Juliol de 2006, durant la segona fase de detencions de l'operació Malaya contra la corrupció en el municipi de la Costa del Sol. Quan la policia va anar a buscar-lo a casa, va dir que estava fent el camí de Santiago, però que tornaria si la justícia el reclamava. Se li va perdre la pista a la província de Llaó, va fugir i no es va saber res més d'ell fins que es va entregar a la policia argentina el 2017.
Segons sembla, Carlos Fernández ha viscut durant aquests anys a Buenos Aires, Argentina, a la vista de tothom des que va marxar d'Espanya. Futbol, el Barça supera un valent Elts i ja pensa en la Champions. Resultat 3-1, el Barça torna a situar-se a 5 punts del Real Madrid a la classificació de la Lliga.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya
Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassadencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a triaducativa.gencat.cat Tu sabies que el germà de la Laia patia assajament escolar? Ah, sí? Sí.
I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'OSAC.
La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Hola, molt bon dia a tothom. Ens trobem aquí avui en un nou episodi, una setmana més, per dos duros. Bon dia, Adam. Molt bon dia, Martí. Aquí estem amb més ganes que mai. Un altre dilluns, la nostra gent. Sí, la veritat és que aquesta última setmana ens ha fet llargar amb els episodis que hem presentat últimament. I avui compta perquè torna a ser un altre episodi especial, no, Adam?
Un oient del mes, el moment més esperat del mes pel nostre públic. Sí, veient la llarga sol·licitud de persones que volien venir aquí a l'oient del mes, avui hem fet una... hem escollit, jo crec que hem fet una bona triada, Adam. Ara us el presentarem. El cas és que no és David Laçà.
Vé de bastant lluny. Bastant, bastant lluny. Sap a sobre sobre el tema d'inversió i finances personals, així que és una persona de molt, molt, molt profit. I, bueno, doncs, no triguem més i anem a conèixer-la. La pela és la pela.
Doncs de segon convidat, el primer recordem que va ser l'Adrià Marimont, també un crac, hem portat una persona que, com us hem comentat, està molt, molt a dins del tema de la inversió. No és famosa ni coneguda, així que segurament no el coneixereu. Us presentem l'Alfred Llorenç. Bona tarda, gent. És un plaer per mi estar aquí al vostre podcast i desitjant aportar coneixements i el meu punt de vista d'aquests temes tan importants.
Ostres, Alfred, em permets preguntar-te quina edat tens, d'on ets, estudis, una miqueta sobre tu? Bé, jo soc de l'Estany, que és un poble que està entre Manresa i Vic, un poble bastant petit, té uns 600 habitants durant la temporada d'hivern, després a l'estiu sí que s'omple una mica més per la gent que estigueja, però jo soc d'allà, tinc 20 anys, i després en tema estudis em vaig formar al poble del costat durant l'ESO i la batxillerat que vaig fer, el batxillerat social-econòmic,
I un cop va acabar aquella època, doncs, vaig anar a Manresa, vaig fer un grau superior a l'Administració i Finances, en el qual ha sigut una experiència molt, molt positiva i molt enriquidora. I sortint d'aquest grau superior, doncs, vam anar cap a la carrera. I ara, doncs, res, l'he començat a agafar un maset a Barcelona i estic fent AD. Va bé? Sí, sí, es nota el canvi, vull dir, és més intens i més una dificultat poder major, però de moment molt bé. Has dit que véns de l'estany.
De l'estany, correcte. Això on queda, més o menys, si ho situem al moment? Entre Manresa i Vic, un poble del Mollanès. I quant de temps hi ha en cotxe? Fins aquí a Vilassar, aproximadament una horeta i quart. És una estona. Es pot dir que és el viatge més llarg que ha fet un... Valdrà la pena, valdrà la pena. Un ollent, a sobre, ha vingut amb la seva parella, que l'hem conegut abans de fer... Bé, hem fet un passeig abans d'entrar aquí a la ràdio, que te l'has portat també amb tu, eh? Sí, sí, és el nou acompanyant número 1.
Molt bé, tu. Com a pregunta estrella que et volíem fer a aquest programa és quina és la teva relació amb les inversions. O sigui, ho hem de fer sí o sí, això.
la meva relació amb les inversions, molt bé, bona pregunta, bueno, va començar no fa gaire, tinc que ser sincer, bueno, també tenim que tindre'm en compte, doncs, que soc jove, va començar fa aproximadament dos anyets, amb 18 anys, vull dir, vamos, fa res, i res, doncs, va ser un tema, doncs, que degut a l'àmbit familiar, doncs, sortien aquests temes de tant en tant, i dic, ostres, és la veritat, m'agradaria adentrar-m'hi, anar-ne aprenent a poc a poc, i dit això, i dit fet, i ara, doncs, la veritat és que és part de la meva vida i part del meu dia a dia.
Escolta, 18 anys està molt bé començar amb 18 anys, vull dir, és molt més d'hora que com ho fa la majoria de la població. No sé si t'hem preguntat, Alfred, si treballes. Bueno, ara no treballo, amb la carrera en tinc més que suficient, però sí, bueno, hem estat de pràctiques de diferents empreses, a un banc d'inversió, a una immobiliària, vull dir, ens hem anat moguent en aquests sectors que també m'interessen, sí.
Molt bé. Tens el carnet de conduir, per cert? El tinc, el tinc. Si no, no hagués pogut venir. Clar, és veritat. És que amb l'últim convidat que vam tenir, tenia un problema amb el carnet de conduir, però vam estar parlant una estona sobre això. Llavors, també et volíem preguntar sobre...
El tema de per què... Bé, perquè vas contactar amb nosaltres, no? I nosaltres vam pensar que eres el perfil adequat per aquest programa. Per què? Per què vas dir, vas a provar? Doncs jo penso que, bé, em vaig posar en contacte amb vosaltres perquè realment el que esteu fent vosaltres té molt prestigi i de veritat que us ho estic molt agraït perquè sou gent jove que està divulgant sobre temes que poca gent i el sistema educatiu evita bastant.
i considero que, ostres, gent així, jo m'intento apropar i intentar fer la comunitat més gran i que el missatge que esteu donant dia a dia aquí a la ràdio es vagi expandint, ja que crec que són missatges molt, molt importants per la gent. Que bo, Alfred. S'ha de dir que és la primera persona que portem aquí a la ràdio, que no és un conegut nostre, un amic, un cosí. És una persona que ens va contactar. Bé, ja ho veieu, bé de l'estany. Molt bé. Entenem també que ens has escoltat tots els episodis. I tant. Pregunta retòrica, completament retòrica.
Ens havies portat una notícia per començar, però abans que la comentis explicarem a l'Ada Milló que avui estem en una situació una mica diferent. Clar, avui, res, per errors tècnics, estem els dos al mateix micròfon, en Martí i jo. Sí, amb la mà cadascú amb la mà a la cama de l'altra. Sí, estem togant les cames l'una a l'altra, cuixa en cuixa. Així que si ho escolteu una mica estrany, aquest és el motiu, perquè estem aquí convertint micròfon, però més amics que mai. Doncs comentes, Alfred, quina notícia havies portat?
Bueno, sí, notícia recient sortida del forn. Ahir a l'IBEX 35, a l'índex d'aquí espanyol, va arribar a màxims històrics. Mai l'IBEX havia estat tan amunt, a uns 16.000 punts bàsics. I una notícia que realment, com a persones que vivim aquí a Espanya, ens hauria d'interessar. Mostra molt de com està l'economia actualment.
També és degut a que la situació bursàtil són uns mercats molt correlacionats, perquè ens entenguem, quan puja l'índex alemán o el d'Estats Units, doncs difícilment el d'Espanya es quedarà enrere, i és per això que també ha pujat tant. Tampoc hem de tirar-nos gaires flors que ha pujat perquè Espanya és el millor país econòmicament, que no és el cas, sinó que es veuen correlacionats els diferents índexs. Clar, perquè això t'anam a preguntar jo, tenint en compte que l'índex espanyol és l'IBEX 35, que són les empreses més cotització...
Això, com acabes de dir ara, no és com mèrit nostre directament que haguem potenciat l'economia, Ana, ni molt menys. No, no, no. Que va relacionat amb la resta de mercats. Exacte. Tenim que tenir clar això. I és aquí també aquest argument on molts polítics s'hi agafen. Polítics diuen que l'IBEX està en máximos históricos gràcies a que Espanya és la millor economia d'Europa.
No és així. Estan distorsionant la realitat. Estan distorsionant totalment la realitat. Com quan miren la taxa d'atur només a l'estiu, quan tothom es tracta de cambrer. Exacte. Doncs sí, sí, tenim que tenir en compte aquests factors. Escolta, doncs molt bé, quina bona notícia ens has portat aquí, no? Que el nostre país estigui amb màxims històrics. Això què pot representar per nosaltres com a vilatants, que estem, per exemple, aquí a Vilassar? Ens podem, no sé, podem notar alguna cosa?
Bueno, sí, el que podem notar, el principal és que s'està parlant això a les notícies, que de normal no passa. Una persona que no li agraden els mercats o no està posat, doncs engega la tele i ahir al 324 o a la sexta mateix diuen l'Ibex està en máximos históricos. Vull dir, també quan ens trobem això tenim que vigilar, s'ha de dir, quan la massa veu que tot va bé, quan tot està a dalt de tot, que guanyar diners en els mercats actualment és fàcil, és aquí on s'ha de vigilar. Això s'ha de tenir en compte.
tu també defenses molt, ets un gran defensor, de la importància de la inversió. Sí. Ens has comentat que inverteixes? Sí, tant, i tant. Igual que nosaltres, aquí som tres que invertim. De fet, la teva parella també invertia? Sí, sí, i tant, i tant. Molt bé, molt bé, que crec. Com és que tu també estàs en aquest món, en aquest món, digui jo, de la importància de la inversió?
Bé, perquè jo vaig començar a investigar abans d'invertir i vaig veure la realitat que invertir no és una opció. Vull dir, no és allò que dius puc invertir o puc no invertir, òbviament que pots, però és decisió personal, però per mi no és una opció i per la gent del meu voltant doncs els hi faig veure el mateix.
que té que ser quasi una cultura, té que ser, bueno, en el meu cas perquè m'agrada molt i és el meu quasi dia a dia, però s'ha de fer. S'ha de fer perquè si no s'inverteix estem assumint una pèrdua constant sense que ens donem compte, que això és el més fort, com que no et dones compte és com que si no la veus i la gent ha de tenir això al cap, no? Que no invertir és, bueno, assumir una pèrdua permanent del patrimoni, sense que una es doni compte. Clar, hi ha una frase que diu, molt mítica, no hi ha major risc que no assumir cap risc. Exacte, molt bona, molt bona.
Sí, i al final és això el que dius tu, Alfred, que si la gent no veu la pèrdua, no?, el d'ojos que no ven, corazón que no siente, doncs és això. Però realment sí que hi ha una pèrdua intrínseca, sobretot quan puja la inflació, que estem perdent bàsicament poder adquisitiu, i els bancs no... això no ho expliquen, l'únic que volen és que tinguis els diners allà al banc, paradets, perquè ells puguin operar. Llavors, en el moment en què tu fas alçar la inversió, passes a tenir tu el control d'aquests diners. Jo us explico una mica la història...
Jo tenia els meus petits estalvis, com tot jove, dins d'una entitat bancària, i una entitat coneguda, en un producte financer de molt poc risc, com podria ser unes lletres del tresor, i jo ho tenia allà, però també com per...
no doctrinament familiar, però per decisió familiar, no? I jo vaig veure que, ostres, realment li podria treure una jugada molt més positiva que tindre'ls allà, que sí, que s'estan remunerant a un nivell de la inflació i que és millor això que res, això està claríssim. Però vaig dir, ostres, què podem fer? Quina és la millor opció perquè els petits estalvis que tinc a dia d'avui, doncs que en un futur, en un futur dic 40, 50, 55 anys, doncs pugui estar tranquil.
I és aquí on em vaig començar una mica de manera autodidacta a formar-me, a escoltar gent que en sap, i està clar, el que hauria de fer tothom és agafar un fons d'inversió, un ETF, el més típic que ara ja s'està veient en reds socials diferents divulgadors a parlar d'això, que això està superbé.
I doncs allà anar-hi fent aportacions. Anar-hi fent aportacions mensuals. No fa falta que t'agradin els mercats. No fa falta que siguis economista. Tampoc fa falta tenir molts diners. No, no, no. És per això que és tan atractiva aquesta inversió. Pots començar amb 100 euros, amb 200. Sí, sí, sí. I tu ja mensualment hi vas aportant i això a llarg plaç et dona una tranquil·litat bàrbara. Compte, Alfred. Consideres que no hi ha...
diguem, suficient al nivell bàsic de coneixement econòmic de finances personals, diguem, a la persona mitja de Vilatà d'Espanya, no? Completament d'acord, vull dir, tu sortim aquí al carrer, aquí a Vilassà, i podem preguntar a la gent, a gent de la nostra edat i gent més gran, preguntes bàsiques sobre educació financera, els preguntes, què és la inflació?
Doncs la inflació... No, no ho saben. Què és l'SP500? Tampoc ho saben. I és per això que també he vengut aquí, no? Perquè la gent es vagi nutrint en aquests temes. No, em sé el bàsic. El bàsic que és que els diners es diuen euros...
Sí, s'ha de dir que amb això que hem comentat ara, que no fa falta tampoc tenir molts diners, una barbaritat de diners per començar a invertir, la meva germana, que aquí li hem donat bastants pals al llarg del programa, s'ha de dir que ha començat a invertir, ara fa uns 5-6 mesos, perquè vaig aconseguir fer-li veure que no necessitava tenir un munt de diners, una barbaritat de diners estalviats per començar a invertir, sinó que simplement amb 20 euros al mes, 50 euros al mes, ja comences a fer i ja pots començar a rendibilitzar. Jo penso que al principi el més important és l'hàbit.
Un cop has agafat l'hàbit, tant la meva parella com jo, invertim mensualment quantitats que ens podem permetre en aquest moment. Però un cop tu tens aquest hàbit i la vida et vas formant professionalment, ja tindràs un moment o altre la capacitat d'invertir més quantitat, si tot va bé. Després l'hàbit ja el tindràs. La quantitat, si les coses fan bé, ja arribarà. Però l'hàbit és el més important. I si s'agafa de jove és el més essencial. No sé si és una pregunta molt personal.
però es podria saber quins índexs o fons els quals inverteixes? Sí, i tant. Si voleu, us explico una mica la cartera d'inversió, aviam... Sí, una mica de l'estratègia, si volia ser. Què m'ha portat aquest home, que t'ha explicat de tot. Doncs aviam, la meva estratègia d'inversió es podria dividir en tres parts principals. La més important, i que li dono més importància, però també la més avorrida, però a vegades el més avorrit és el que funciona millor, s'ha de tenir clar això,
És bàsicament un ETF d'Eishers, no, era d'Amundi, bueno, una gestora, ETF de l'MSC World a llarg plaç. Què volies, MSSC World, per la gent de peu? Bé, és un índex on, a dins d'aquest índex, formen part les empreses i països més desenvolupats. Actualment, el 70%, crec, o 80% d'aquest fons és Estats Units. Sí.
Però, bueno, també tens la teva part d'emergents i, bueno, això a llarg plaç, ni me'l miro. Si baixa, doncs compraré més i estaré tranquil i content. Vull dir, si aquesta frase és, si baixa i entra en crisi, per mi serà una gran oportunitat, perquè és una inversió a llarg plaç i és una oportunitat d'entrar-hi més barato. Que s'estava de la baixa, no? Exacte.
Perquè ho entengui la gent, els inversors que realment confien a llarg termini amb la seva inversió, el que volen és que quan els preus estan baixos no s'ho prenen com una crisi o com un drama, sinó aprofiten per comprar perquè el mateix valor està per menys euros que pots invertir. Correcte. Aquesta és la part número 1 i la més essencial que, com he dit, a llarg plaç i anar fent l'interès compost i ja està per la jubilació.
I després, una altra part, és una mica de stock picking. A mi m'agrada el moviment empresarial. Què vol dir stock picking, perdona? Bueno, que selecciono jo empreses i compro accions d'empreses que considero que li puc treure un rendiment a un mig curt termini. Alfred, estàs en tot, eh?
No, no. Podríem dir que tens un fons? Bé, sí, podríem dir que tinc el meu propi fons d'empreses. Que te l'has creat tu, no? Exacte, jo faig una selecció amb uns criteris que a mi m'agraden, ja siguin sectorials o d'avaluació bursàtil o la situació que tingui que ser.
i a partir d'aquí no acostumo mai a passar de 15 empreses en cartera perquè després perdria el control tampoc tinc gaire temps prefereixo tindre'en entre 5 i 10 i portar-les bé amb un bon control i després les comproccions miro com van evolucionant amb les seves cotitzacions i arriba un punt que m'ho venc perquè això també et dona una mica de dopamina som gent jove i volem veure com guanyem també perdem però s'ha d'estar una mica actiu
I Alfonso Alfred, perdona, quina és la seva rentabilitat anual? Rentabilitat anual, mira, us puc dir una mica les posicions que he estat venent ara recentment, perquè no tinc la rentabilitat anual, però així posicions que haguem sortit ara fa menys d'un mes i poc, vaig sortir el 100% d'Alfabet, Alfabet que és Google, amb un 64% de rentabilitat sobre el capital invertit,
I després, ara fa dues setmanes, d'AMD, que és una de semiconductors, aquesta ha sigut fins a dia d'avui la millor que he fet, amb un 106,75% de retorn. Però, clar, això ja és un altre món que ja tens que estar-hi més posat i més atent. Més a sobre, no? Exacte, sí. Clar, això diríem...
Que passa les barreres, no?, del que fem a l'Ada Milló, que nosaltres sempre proposem invertir en fons indexats, que això és estar molt a sobre i que puguis anar invertint periòdicament, però tu ja vas un pas més enllà, no?, ja mires les empreses, les estudies i et fas tu la teva pròpia cartera. Correcte, correcte, sí. Clar, això és interessant sobretot si tens coneixements i temps, no? Sí, està clar, aquí tens que tindre uns mínims coneixements, no?,
Jo sempre soc del parer del value investing, que és molt important, que és comprar empreses de qualitat. No estic comprant empreses que acabin de sortir als mercats, que acabin de sortir borsa, no, no. Estic comprant empreses amb una trajectòria, si pot ser, llarga, de 15-20 anys,
amb uns ingressos i uns beneficis augmentant anualment, amb quotes de mercat, amb mode, que es diu que són fortes, que la competència no és fàcil d'entrar dins del seu sector. Bé, podríem estar parlant d'això de la selecció de les meves empreses bastant. Intento agafar empreses bones quan han caigut, barates.
I això per establir el teu criteri, per veure empreses, valorar, perquè entenc que això li has de dir que unes quantes hores, almenys a la setmana. Quantes estem parlant setmanalment? Bé, més que hores setmanals, jo estic molt al dia dels mercats, d'acord? Jo tinc dins del meu bròquer una llista de seguiment, que són 135 empreses, aproximadament, de les quals sé què fa cada empresa, d'acord?
I a partir d'allà, si veig que una, perquè a mi el que m'interessa és comprar una empresa quan està callent, no quan està pujant, o sigui, vaig en contra tendència del mercat en aquesta secció d'inversió, doncs veig quan una empresa està callent, veig si val la pena entrar-hi o no. Veig si el problema que està passant afectarà directament el seu model de negoci o és un problema totalment transitori, que totes les empreses s'hi troben tard o d'hora.
Molt bé, molt bé. Escolta, Alfred, ets un complet estratega d'això de les inversions. Recordarem el teu nom, a veure si et fas pomos dintre un temps i direm què vas passar per aquí per dos duros. Anem a passar pàgina perquè ens has comentat també que tu inverteixes en actius refugi, pot ser? Correcte, sí, sí. Bueno, actius refugi entenem com bitcoin i or, no, nois?
Depèn amb quin criteri, no, valoris què és un actiu refugi. Què ha de ser per tu? Per mi un actiu refugi ens té que refugiar d'algú, no? Aquesta és la cosa. I després, per fama, són or i bitcoin. Jo sóc un gran defensor dels dos, inclús algo més de bitcoin, també perquè és més de la nostra quinta, el bitcoin, però són actius que estan formats i la gent els té com a actius que et defensen del teu patrimoni, et defensen en períodes complicats econòmicament.
perquè potser no van tan correlacionats amb la resta de mercat borsàtil. Correcte, això també s'ha de tenir en compte, perquè sí que hi ha la fama que és un actiu refugi al bitcoin i a l'or i de més, però si nosaltres mirem com s'ha mogut el bitcoin en els últims anys, hem de tenir en compte que és un actiu molt nou,
doncs pràcticament s'ha mogut bastant igual que el Nasdaq, que el Nasdaq és l'índex de tecnològiques dels Estats Units, veiem que la correlació és quasi directa. Després, clar, dir actiu refugi a Bitcoin, doncs és com que xoca una mica, però bueno, la idea és aquesta. Bueno, està bé, està bé, sobretot tenir aquests coneixements per saber que hi ha també altres actius. Compte, ens demanen des de la finestra, sabem que hem acabat ja les obres d'aquí que estan fent a la finestra, la gent ja torna a circular, ens demanen, Adam, si tu i jo invertim en actius refugi.
Doncs saps, soc sincer, Martí? La veritat és que Bitcoin, si es considera, sí. A no o no? Bueno, això no sé si és bona o mala notícia, Martí. Bé, bé, està bé, està bé. Aquí ho tenim. Jo, de fet, també inverteixo en Bitcoin. Vam començar, de fet, a invertir criptomonedes molt a la part, molt una mica al mateix període. Així que el que diem, si considerem Bitcoin com a actiu refugi, tu i jo estem completament a dins. Bueno, tampoc tinc molts diners jo a Bitcoin, eh? Vull dir, el tinc una mica allà per si fan el pelotazo.
I la vostra visió amb Bitcoin, més o menys, què és? Per especular, vull dir, el tens i d'aquí un o dos anys, si veiem que Bitcoin ha duplicat el seu valor, us el trauríeu? O realment creieu que Bitcoin té valor com a actiu? Jo realment crec que Bitcoin té valor. Aquests són els vots, aquests són els vots. Per això encara tinc, o sigui, vaig treure ja una part. Sí.
Però van ser, no sé, potser vaig treure 600 en total de beneficis i la resta tinc bastanta més quantitat. Molt bé. I, bueno, a poc a poc, confiem. 600 com a benefici, ho ha dit així tranquil·lament. Bueno, Alfred, per anar acabant aquesta interessant xerrada amb tu, anem a preguntar si tu tens una rutina establerta durant el dia, tu et consideres productiu,
La veritat és que sí, molt, i soc molt rutinari, m'agrada molt la rutina. Bé, jo em llevo ben d'hora perquè tinc que anar a Barcelona a estudiar, em llevo aproximadament a les 5.45, a les 6 del matí, i amb la meva mare anem cap a Barcelona...
I després, doncs, a classe, a tope, i ara fins fa dues setmanes, a les tardes també feia classe, vull dir, sortia de la universitat fent ADE i anava a fer un postgrau allà, centrat en mercats financers, i estava a tope i arribava a casa, que eren les 12 de la nit. Sí, sí. Molt bé, que crac, eh? O sigui, com les 5-6 del matí com tu, no, ara, més o menys?
Bé, jo potser no, potser 7 i quart, però això t'ho he de preguntar jo com a friki de l'esport. Practiques algun tipus d'esport, gimnàs, córrer, el que sigui? Mira, Adam, no et mentiré, la veritat és que és una cosa que tinc pendent de reforçar, vull dir, no tots són inversions i empreses. L'esport sí que abans, doncs, jugava a bàsquet, que sé que et mola...
però ho vaig deixar. A casa hi ha l'afició dels cavalls, del ride, però esport com a tal actualment estic bastant caducat. La veritat és que he de tornar-m'hi posar. Tinc pensat tornar a sortir a córrer ni que sigui 20 minutets al dia per trencar el suor. Però, hòstia... T'animem, a veure si ho pots recuperar. Fèiem aquesta pregunta per introduir una mica el que serà el següent episodi en el que parlarem sobre la productivitat. I ara, per acabar aquest episodi de l'oïllent del mes, hem obert una nova secció. Ara, com que estem a tope, eh?
Entrem amb les seccions i l'Instagram que no podem veure ja. Correcte, farem una secció així una mica estranya, a veure com queda. Serà un most likely to, en català seria un qui és més probable, no? Perquè el Martí està una mica flipat amb els estudis d'anglès. Doncs sí, serà, l'Alfred ens llegirà una frase, una pregunta, i a l'Adam i jo hem de dir qui creiem que és més probable que ho faci, si l'Adam o jo. Va, perfecte, començo. Primera pregunta. Qui s'aixeca més d'hora entre setmana?
Jo crec que el Martí. Jo crec que jo també. A quina hora? A 6.45. Em guanyes, sí, em guanyes. Molt bé, coincidim aquí, hem coincidit. Bé, bé, està bé, està bé. Fota-li la segona. Següent. Qui és més probable que negociï millor preu a una compra? Jo crec que el Martí. El tema dels negocis, els calés, ho pren bastant en sèrio.
Doncs jo crec que jo també. Mira que bé. Sí, sí, aquí també coincidim. La veritat que, més que per jo tenir més poder de negociar això que l'Adam, que no és així, per el tema dels diners, sobretot, que potser sí que toco una mica més i podria tancar una compra un preu més baix. Molt bé, següent. Qui és més del seu equip? Jo crec que jo.
Jo crec que jo. Sí? Tu de quin equip ets, perdona? Del joventut de balona de bàsquet. Doncs jo soc del Barça de Futbol, bueno, Barça de Futbol i joventut de bàsquet no es poden comparar, però aquí discrepem, no? Jo he anat a desplaçaments. Jo he anat a Sevilla a veure la Copa del Rei. Vale. Jo he anat a Andorra, em guanyes, d'alguna o em guanyes? Està bé, està bé, sí, sí. I ja per acabar, qui és més probable que ha deixat el programa per fer el seu propi projecte personal? Jo crec que jo. Jo crec que jo. Jo crec que jo.
No em fodis, com és, Alan? Vols deixar el programa? I tu, Martí? No, però... Estem raros aquí al micròfon parlant el mateix, eh? Jo tinc previst el tercer curs de la meva carrera, marxar d'Erasmus. Tercer o quart, això és un parell o tres d'anys, a la cinquera o quarta temporada que fem. Així que hauré de marxar. Jo dic allò perquè cap dels dos ho deixarà i perquè quedaria així més maco, no? Potser... Bé, bé, sou una família unida. Bé, doncs fins aquí el joc. Espero que us hagi agradat aquest minijoc. Ens ho hem passat bé. Gràcies, Alfred, per llegir les preguntes. Gràcies a vosaltres.
I fins aquí l'episodi d'avui. Moltes gràcies, Alfred, per aquesta interessant xerrada i tertúlia sobre el tema de la inversió, actius-refugi, allò de l'IBEX, que ens ha informat també, ha sigut molt interessant. Tu te'n vas content, no, Adam? Home, encantat d'aquí conèixer l'Alfred i esperem que t'hagi sentit còmode. La veritat és que sí, m'he sentit com a casa i desitjant poder tornar algun dia o altre.
No ho dubtem, no ho dubtem. Sí, perquè ens ha semblat un tio, eh?, de cap a peus. Molt bé, molt bé. Doncs feu-nos-ho saber, vosaltres, si voleu venir a l'Ollenda al mes, a través de l'Instagram. Estem rebent també bastantes sol·licituds. I el següent episodi, Alfred, t'hem fet ja una petita introducció, serà sobre la productivitat. Així que estigueu atents, si voleu saber a veure quins tips hi ha.
Recordem les nostres xarxes socials per dos duros, dos amb número, on podeu fer qualsevol consulta, seguir-nos i ja estem a la cresta de la ola. Tu la tens, no, Alfred? Estàs allà dins. I tant, estic allà dins, però, vamos, activo. Doncs moltes gràcies per venir-nos. Mantenim en contacte, Alfred. Perfecte. I vosaltres, que tingueu molt bona setmana. Adeu. Que vagi bé.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. A la pròrroga es decideixen partits.
A la pròrroga es desdeixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils?
Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys s'han envenut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'or a les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Doncs vinga, som-hi, seguim endavant. És moment de parlar. Jo sempre dic que Vilassar està farcit d'artistes, d'esportistes, que és espectacular el nivell que tenim.
I a Vilassar de Mar, doncs si parlem de cavalls i parlem del món dels cavalls, parlem de la Ípica Rossell. No hi ha dubte. I és que dissabte passat, entre altres, la Emma Rossell i el seu Urco del Garet es van proclamar guanyadors campions de la Copa de Semesestat, el rei de Raït. I avui, evidentment, l'hem volgut sentar aquí.
I a més a més, li volem donar les gràcies especialment per venir a la ràdio i per venir encara convalescent d'una petita operació que, re, fa 24 hores li estàvem fent. A Emma Rossell la saludem de seguida.
Emma, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. De res, a vosaltres. Estàs bé de la mà? Sí, sí, sí. M'estic recuperant. És una lesió de cavall, això, no? No, no, no. Té res a veure, eh? Té res a veure. Molt bé. Escolta, primer de tot, felicitats. Moltes gràcies. Perquè això no es guanya cada dia. No, la veritat que no. I hem de posar molt en valor, doncs, els esportistes. És una disciplina esportiva i artística, no, podíem dir? Sí. Què és més, esport o...
Bé, en el meu cas és esport i molta afició. Des de ben petit a casa meva sempre han hagut cavalls.
Home, tu ja vas néixer amb els cavalls. Sí, sí. La hípica es va afrontar fa 53 anys amb l'avi i tots els que hem vingut després hem anat muntant a cavall i tenim relacions amb els cavalls. Nosaltres estem dedicats a la disciplina del raid, que és resistència per la muntanya amb els cavalls i és el que vam viure a casa i és el que ens dediquem.
Doncs, clar, tu neixes amb els cavalls i de petita hi ha muntes i hi ha, doncs, vius el món dels cavalls i fas competicions. Explica'm quina escoba... Ara entrarem a parlar de la Copa del Rei, però en qualsevol cas explica'm quan comences a dedicar al món del cavall a nivell, doncs, competitiu.
Doncs en l'any 1991 jo tenia uns anys i vaig començar a córrer a rides, llavors feia promoció, que són rides més curts, que són de 40, 60, 80 quilòmetres, i el 93 vaig començar de forma internacional, que ja corríem 160 quilòmetres en un dia o 200 en dos dies.
Hòstia, això és molt, eh? És molt. I per muntanya? Sí, sí, tot muntanya. I dius córrer, és a dir, això és... Vinga, anem ràpid, no? Que aquí el primer que arriba és el que guanya. Exacte. El ride consisteix en anar fent quilòmetres, es van fent fases i cada certs quilòmetres, cada fase...
es para a fer un control veterinari i miren el cavall, aviam si està bé, si té bones condicions per seguir, si té bones condicions per seguir, doncs seguim, i si no, doncs ens eliminen i ens quedem fora de la competició. O sigui, que ja fa més de 20 anys o més, o 30, que estàs fent raids. Explica'm una mica la trajectòria, què has guanyat al llarg d'aquesta trajectòria?
en aquesta trajectòria, doncs, durant tots aquests anys, aviam, guanyar guanyar també és molt difícil, eh? Però hem guanyat el 2014, sí, el 1900... Bueno, aviam, que aquí estic una mica liada, eh? Sí. Vam fer... Aquí tinc una aplicació que ho veig tot. Ah, molt bé. Tens una aplicació per controlar el teu palmarès, eh? Exacte. Aquí a nivell, eh? I guanyar
vam guanyar un any a Ripoll, que eren 140 quilòmetres, eren dos dies, 70 per 70, anem molt a França també, a França també vam guanyar, un altre cop a Ripoll, un altre cop a Ripoll, Ripoll va ser campionat de Catalunya un any, després... O sigui, n'has fet moltíssims, no, de rai? Sí, molts. Els tens comptabilitzats o no?
A l'aplicació. Els vas posar perquè ja no te'n recordes. I clar, durant tants anys no me'n recordo.
Com t'entrenes per preparar un rail? Clar, necessites preparació tu, en aquest cas, i també el cavall. El cavall. Això és el més dur, perquè al final el dia de la carrera només és un dia. La preparació jo trobo que és el més dur, que és el dia a dia estar treballant amb el cavall. L'hem d'entrenar, perquè el cavall ha de fer molts quilòmetres, i com tu has dit abans, com més ràpid millor, perquè al final el primer que entra i el primer que té el cavall en millors condicions és el que guanya,
I nosaltres ens preparem treballant-los cada dia com a mínim dues hores o tres per la muntanya i cuidant-lo i alimentant-lo bé. Sempre amb l'urco?
No, en tenim molts. Aquesta vegada ha sigut amb l'urco, i l'urco del Garet és criat nostre. Tots els cavalls tenen el seu nom, i del Garet és de la casa on han nascut, perquè nosaltres tenim una fincatona i és allà on criem, i la finca es diu el Garet. I per això tots els cavalls nostres ja són del Garet.
Ah, molt bé. Urco del Garet. Sí, i no sempre és amb l'Urco. Ara, per exemple, l'Urco va fer una carrera bona a finals d'agost, que també la vam guanyar a França, que eren dos dies, i ara hem anat aquí a Badajoz el dia 25, dissabte passat, i també el va guanyar. És un cavall de 8 anys, pràcticament és jove, és la primera vegada que feia una carrera llarga de distància a aquesta velocitat, perquè va marcar molt la velocitat,
que eren 22 quilòmetres per hora, i ara aquest cavall ja descansa fins a l'any que ve, per lo menys. És a dir, això és una mica, si m'ho permets dir-ho així, és com una mica les motos, no? Un triadons la moto, el tipus de pneumàtic, etc. I aquell llet vas decidir d'importar l'urco per algun motiu especial? El veies animat especialment o com per què l'urco?
perquè va fer molta carrera va fer molt bona carrera a França i vam veure que aquest cavall estava en bones condicions per anar a Badajoz pel tipus de terreny era pla vull dir, també les curses són molt diferents perquè hi ha llocs que hi ha més muntanya i no es pot córrer tant encara que correm molt igualment per la muntanya i a Badajoz era un tipus de terreny més pla vam veure que l'Urcó podia fer bona carrera allà i la va fer
És a dir, heu de deliberar una miqueta, no? Escolta, qui portem, quin cavall, i al final va ser l'urco, que allà descansa fins l'any que ve. Sí, sí. En principi, sí. El desembre hi ha el campionat d'Espanya, que és aquí Santa Susana, que ho tenim a la vora. L'urco no vindrà. No ho sé, fins a l'últim moment. Ara de moment estàs descansant.
Nosaltres pensem que és millor que descansi ja. Està molt bé el cavall, però clar, està tan bé que també donant ganes d'agafar-lo per anar al Campionat d'Espanya. És que a més és jove quan viu un cavall, més o menys.
Aviam, un cavall en competició pot estar 16 anys, està bé, després la carrera competitiva pot ser que se'ls acabi, però nosaltres els cavalls duren molt més. Nosaltres quan retirem els cavalls es queden per passejar o per fer classes a la nostra escola, que tenim l'escola d'equitació, però duren molt més, sí, sí.
Escolta, explica'm una miqueta el pla de la setmana passada. Marxeu, clar, donar Badajoz, heu de portar el cavall, no pot arribar cansat. A veure, ell va darrere en el remol, però clar, necessita també bellugar-se. Explica'm des que sortiu de la hípica fins que arriba Badajoz i torneu, quin és el pla? Doncs vam sortir el dimecres al dematí a primera hora.
I vam parar a dinar i a ell el baixem, el caminem, bueno, de fet ens vam quedar a casa d'una mica, el vam deixar suelto, vam anar a dinar tranquil·lament, així ell pot beure aigua, pot moure's una miqueta, perquè al final són moltes hores, arribem allà a Badajoz i quan arribem el primer dia no fem res, ell està descansant i llavors el segon dia ja el caminem una mica, el...
El trotem, el galopem, però tampoc massa, perquè he fet un viatge llarg. Després el divendres va ser, llavors sí que li vam fer 15 quilòmetres tranquil·lament, el trot i el galop, que suï, i el dissabte va ser el dia de la carrera. A veure, entén-me el que et vaig dir, ja sé que és un animal, però és un animal i els animals també són molt intel·ligents. Ell ho sap, que va amb una competició?
Jo crec que ells ho noten, perquè aquí a casa actuen d'una manera diferent i quan anem a competició ells saben, clar, el camí amb el remol, que ja és molt més llarg, si els esquilem, els posem guapos... Això també, eh? Sí, sí, perquè per competir els esquilem el cos, perquè recuperin més ràpid...
les pulsacions, quan més pèl tenen, més suen també i es queden més acumulats. En canvi, si els anem mullant, els hem de mullar perquè recuperin les pulsacions i llavors sí, ells ho noten. Canvi de lloc, sí, sí. Explica'm, explica'm el dia de la cursa, va, quina hora, quants quilòmetres la cursa aquesta? 120. 120. Sí. Amb un dia? Sí. Amb un dia, eh? A veure, explica'm, explica'm com us lleveu, com prepareu el cavall i com les sensacions durant la cursa.
Bé, jo m'ho prenc, no em poso gaire nerviosa, la veritat, m'ho prenc com si anés a fer una excursió, són quatre fases, penso que eren 40, 30, 30 i 20 quilòmetres, alguna cosa així, i són quatre fases, i jo m'ho prenc tranquil·lament i anar fent fase per fase, no miro ja al final directe, vaig fer tranquil·lament.
On em poso més nerviosa és l'última fase, però perquè és un esport que necessites d'altra gent, en aquest cas la meva família, el meu home, el meu fill, perquè en aquestes fases hi ha punts d'assistència que ells ens porten aigua per remullar el cavall, perquè begui el cavall perquè pugui seguir.
I en aquest cas on te'n posa més nerviosa és que si vas ben posicionada, com aquest cas que era, que tot el ratonava a la primera, ells es posen molt nerviosos i llavors, clar, ens posem tots molt nerviosos perquè, clar, has d'arribar al final. Per guanyar la cursa al final has de guanyar i el cavall t'ha de respondre. Hi ha cavalls que entre aquestes també es cansen i es paren i necessiten respirar una miqueta més.
Clar, i tu et poses nerviós al veure que arribes, l'heu de remullar, sisplau, anem ràpid, uns nervis, però clar, són nervis normals i positius. Sí, sí, sí, però clar, són nervis. Tu saps quan surts que vas a la primera en tot moment? Sí. I en quin moment dius, hòstia, això ho puc guanyar? És la primera copa del rei que guanyes? La primera copa del rei que guanyo, sí. I en quin moment de la cursa dius, hòstia, que això ho guanyaré avui, eh? Els últims quilòmetres.
Quan veig que el cavall m'està reaccionant... Perquè, clar, en aquesta carrera hi havia molts cavalls bons. Érem un grup poder de set cavalls o... Sí, que anàvem tots a davant i llavors, quan més ràpid recuperes, llavors més ràpid surts. El meu cavall té molt bon cor, recuperava molt ràpid i llavors sortia abans que ells. És a dir, arribes a una base, li miren el cor al cavall, li fan la revisió del veterinari, eh? La revisió que és el cor, el...
I et diuen ja pot sortir? Exacte, el cor, si va a cuix, el moviment intestinal, si està bé el cavall, ve on segueixes, si no, no. I clar, tu com més ràpid recupera, doncs millor. Quants cavalls corren la Copa del Rei? Aquí em penso que hi havia registrats 60 cavalls de diferents parts del món. Del món? Sí, sí. Hi havia d'Aràbia Saudí, de Bèlgica, francesos, espanyols...
Perquè era una carrera internacional. A part que és la Copa del Rei, és una carrera internacional. Emma, sincerament, eh? Tu com vas sortir de Vilassar? Vas dir això ho guanyem o anaves a veure què passava?
Jo pensava que sí que tenia possibilitats de guanyar. Tinc un cavall molt bo, però clar, els altres cavalls... Jo no sé... Els coneixes els altres o no? Els altres els conec, però jo mai miro amb qui serà el meu contrincant. No? No, mai ho miro. Però els coneixeu? Els coneixem, sí, sí. I tu veus algun cavall que dius, hòstia, aquest va fort. Clar, i el meu...
El meu al final va guanyar una carrera a França, però la va guanyar 16 per hora. Al final, les condicions climatològiques a França, va ploure molt, no es podia córrer tant, però bueno, el va guanyar i el va fer molt bé. Aquí a Badajoz sabíem tots que aniríem tots molt més ràpid, i jo no sé el meu cavall. Si ell ho aguantaria, ell correria aquesta velocitat, era molt nou per nosaltres. I la carrera era molt plana o era... No, era molt plana. Molt plana, eh? O sigui, vas agafar velocitat. Sí.
Sí, sí, ja et dic, 22 quilòmetres per hora vam fer, de mitja. A veure, l'urco del Garet té molt mèrit, però la que va a sobre també té mèrit aquí, perquè clar, tu li marques el cavall una mica més, més ràpid, para, tu vas notant les sensacions teves del cavall, no? Per tant, a veure, explica'm quina és la teva funció.
Perquè, a més a més, el cavall es cansa, però tu també, eh? Sí, sí, sí. 120 quilòmetres en cavall. Sí, però diàriament ja estem treballant amb el cavall, jo estic muntant diàriament. Vull dir, és una cosa de fa molts anys, també, que el meu cos ja té assimilat d'anar amb cavall. Per mi anar a cavall és res, no és com... No em canso, no és com fer... No sé com anar una hora per mi al gimnàs, a córrer, o això seria més difícil per mi. Ja estic acostumada a anar...
Necessites preparació física per això també, per anar... Sí, vaig al gimnàs, la veritat, però... però sí, perquè més hobby que no pas... Emma, parles amb el cavall? Sí, molt. Sí? I durant la carrera també li vas dient coses? Sí. I què li dius? És molt important d'animar-lo constantment. Si la persona que va dalt del cavall es desanima, el cavall també es desanima. Si la persona de dalt li va dient, va, anem, anem, que podem, vinga, va...
Ell s'anima molt més. Sí o no? Sí, és l'estat d'ànim de la persona que va a dalt. Hòstia, és brutal, eh? Sí, sí, sí. I quan guanyes, què? Que arribes a la meta i què? I quan guanyo, és una satisfacció brutal que dius, uau, i he arribat i arriba la primera. I arribes a la família, m'imagino que t'espera, t'espera tothom i què sents? Perquè vas arribar molt abans que el segon o no?
Jo en l'última fase vam sortir amb una americana i anava a l'americana amb mi, la vam fer a la fase juntes i al final ella es va quedar una mica enrere perquè el seu cavall no anava i jo vaig entrar sola. I la veritat és una...
No et comuniques amb ningú durant la cursa, no? No. No, però si no pots dir, escolta, estic aquí, estic arribant... Puc fer-ho, però no em comunico. No. Vas molt concentrada amb el teu... Sí, per exemple, el meu mòbil, el desactivo, perquè no vull que m'entrin trucades de ningú.
ni whatsapps, el desactivo, només el deixo activat amb el meu home, amb el meu fill, per si ells m'han de dir alguna cosa durant la cursa. O jo porto el mòbil a sobre per si em passa alguna cosa, o si es desfarrés el cavall, o si caic, o si em passa alguna cosa, llavors jo porto el mòbil si em passa alguna cosa. Pot passar això? Clar, exacte que pot passar. Però si no, el mòbil no l'agafo per res. Te'n recordes la primera vegada que vas muntar cavall? No.
No devies ser conscient, no? Devies anar mesos dalt del cavall, no? Sí, sí, no me'n recordo. Me'n recordo el primer raid que vaig fer, això sí que me'n recordaré sempre, que el meu pare m'acompanyava perquè no anés sola, i ell va caure. I jo, clar, em vaig esbarar, oi, oi, oi, i ell em va dir, això és el que no has de fer mai, caure.
Gràcies. És una bona lliçó, eh? Deus haver caigut, per això. Sí, moltes vegades. Per sort no m'he fet mai res amb la caiguda, però sí que hem caigut. Sí, sí. I suposo que cauria més, clar.
Jo una vegada parlava amb una persona que té cavalls, just per Sant Antoni, que els animalistes surten al cavall i tal, i em deia, jo, part de la meva família, no hi ha res a la vida que estimi tant com un cavall. Tu creus que li faria mal a un cavall? I aquella reflexió, hòstia, li vaig dir, és que tens tota la raó, no? Això és una miqueta la lluita vostra, no? Amb els animalistes, que sigui el cavall, que sigui...
Exacte, ells no entenen com podem muntar, que si li fem mal, que si li posem la sella, només posant-li la sella ja li fem mal, passejar que no els agrada, jo no estic a favor d'ells, però jo disfruto molt amb els cavalls, els cuidem molt, molt, molt, molt, i per mi són la meva família, i sense ells no podria estar. Com es deia el primer cavall que vas tenir?
Com es deia el primer cavall? El primer cavall que vaig tindre era un poni una mica malparit que em tirava molt. Sí, sí, que es deia Lucky i sí, sí, me'n recordo d'ell. Sí o no? Sí, durant la meva vida he tingut molts cavalls i m'han ensenyat tots molts, eh? Però ell va ser un dels que, sí, que em va tirar bastant. I l'objectiu ara quin és Emma?
Ara l'objectiu és anar al campionat d'Espanya amb l'Urco o amb un altre cavall. Això ja al desembre. En tenim diversos de cavalls i ara l'objectiu és anar aquí al campionat d'Espanya o al desembre també hi ha un rei de Portugal que està molt bé.
Ja ho veurem. És la teva feina i, per tant, doncs, la gaudeixes moltíssim. Sí. I si no ve l'Urco, ja tens de ser qui vindrà o no? Sí. Qui? Ja està en Simone, està l'Urso, hi ha molts cavalls... Del Garet o no del Garet? Sí, sí, del Garet. Tots del Garet, eh? Sí, sí.
Ara on te'ls teniu, al Garet o a la Hípica? No, no, tots estan a la Hípica. Tots aquí a Vilassà, eh? Sí, perquè nosaltres hem vingut a viure fa un any i mig o així, a Vilassà, ens hem tingut que traslladar. Jo he estat sempre vinculada a la Hípica, donant les classes, però ara ja hem baixat tots a viure aquí, cavalls, tota la família, i estem aquí a Vilassà ja, tots. Què és el més important a l'hora de muntar un cavall? Paciència.
i paciència s'ha de tindre molta paciència amb ells perquè van molt bé són cavalls, són animals molt dòcils però tot i així no deixen de ser animals i els hem d'entendre també
Un dia l'Urco diu que avui no em dóna la gana, no li dóna la gana. Sí o no? Emma, m'ha encantat que vinguessis, que ens expliquessis això. A més a més, la hípica Rossell, si parlem de cavalls a Vilassa de Mar, tenim el luxe i podem presumir que tenim la hípica Rossell i que si a més a més aneu a aquests campionats els guanyeu
Espero que en Teddy no em falli, que en Teddy, que és el meu productor, que sempre que feu alguna cosa m'envia un WhatsApp. Doncs ja li diré, escolta, al Campionat d'Espanya vull resultats i me'ls envies, eh? Emma, que vagi molt bé, que tingueu molta sort. Ets l'única de la família que fa concursos o competicions? Ara... Bueno, i la meva germana també. Ah, també? Sí, sí, sí. Molt bé. Sí, sí, les dues. Doncs moltíssimes gràcies per tot. Gràcies. Que vagi molt bé i felicitats. A vosaltres.
Necessites ajuda? Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera.
I si els pujas el núvol... Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
Místi, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Místi, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Quatre minuts, arribem al migdia. Ja sabeu que el parlant de totes vas amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. Arribem al migdia, temps de notícies amb sopa de cabra i seguirem somiant. Quina gran cançó, preciosa, eh? Per cert, renuncien, gira l'any que ve. Sopa de cabra, seguirem somiant. Notícies amb Robert Mazza, avui Albert Ortiz no pot estar amb nosaltres. Però sí que tenim en Cesario Villagrà per parlar del gran recat del proper cap de setmana.
Un home amb braços del seu àngel i algú que ja ha vençut la por. Un home agafa una guitarra. Un home llença un crit al vent
Sous-titrage Société Radio-Canada
Seguirem cantant Ensorrarem els murs Anirem sempre més lluny Hi ha un home que ara estén les ales
home que ha tocat el cel no tornarà mai més a casa hi ha algú que ja ha pagat el preu seguirem somiant
Mentre el món és molt dins dels teus ulls, seguirem lluitant, ensorrarem els murs.
Hi ha un home per la corda fluixa. Hi ha un home
Les notícies de les dotze.
Salutacions, l'equip de la síndica de Greuges oferirà atenció gratuïta dimecres de la setmana que ve, 12 de novembre, al nostre poble. Entre les 9 del matí i les 2 de la tarda, a l'hotel d'entitats al carrer Sant Joan 36, primera planta. El servei s'adreça al veïnat i a les entitats de Vilassa de Mar que vulguin fer consultes o presentar queixes relacionades amb vulneracions dels seus drets per part d'administracions públiques i empreses que presten serveis generals. L'atenció es realitzarà presencialment i telemàticament.
Si voleu tenir visita amb l'equip de la Síndica de Greuges, recordeu sobretot que heu de demanar cita prèvia. La podeu concertar a través de l'enllaç que hi ha al web de l'Ajuntament, vilassalamar.cat. Podeu telefonar al 900 124 124 o enviar un correu electrònic a l'adreça citaprevia arroba síndic.cat.
Recordem l'horari i el dia en què estarà la síndica de Greuges, l'equip de la síndica, millor dit al nostre poble, dimecres de la setmana que ve, 12 de novembre, de 9 a 2, al carrer Sant Joan 36, primera planta, hotel d'entitats.
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha comparegut avui a primera hora del matí en una compareixença pública sense preguntes al Palau de la Generalitat per manifestar que dimiteix com a cap del govern valencià. Tot i això, romandran el càrrec en funcions fins que prengui possessió al seu successor, un procés que podria prolongar-se depenent si hi ha acord amb Vox o no i si es convoquen o no eleccions anticipades després d'aquest procés.
Finalment, Mazón no convoca eleccions anticipades i conserva l'acte de diputat a les Corts. Això li permetrà mantenir l'aforament un aspecte clau en la causa judicial de la Dana. Dijous passat, Mazón va anunciar un temps de reflexió després del funeral d'Estat, quan feia un any de la Dana, el 29 d'octubre, on va ser escridassat tant a l'inici com al final per part de familiars de les víctimes de la catàstrofe. Paral·lelament, recordem que avui s'està produint...
Des de primeres hores del matí, la declaració com a testimoni davant de la jutgessa de catarroja que instrueix la causa penal sobre la gestió de la dana, Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb Mazón al restaurant El Ventorro el 29 d'octubre de 2024, el dia de les inundacions que van causar un total de 229 morts a la comunitat valenciana.
12 i 2 minuts, la línia R7 de Rodalies que connecta Fabra i Puig amb Cerdanyola Universitat queda fora de servei i entre avui i el maig de l'any que ve, uns 7.500 viatgers diaris se'n veuen afectats. La supressió d'aquesta línia durant set mesos és conseqüència de les obres d'infraestructures que a DIF està portant a terme l'estació de Montcà de Bifurcació.
que obliguen a reduir la capacitat operativa en aquesta estació. Els usuaris afectats, majoritàriament estudiants de l'Autònoma, han de combinar des d'avui tren i bus per accedir al campus. Així, per tant, poden viatjar en trens de la R4 des de Barcelona fins a Cerdanyola del Vallès i allà agafar els busos llançadora que Renfe posa a disposició dels viatgers des d'avui. La freqüència és de mitja hora als dies feiners i de 60 minuts als caps de setmana i festius.
A l'autònoma també s'hi pot accedir amb l'R8 de Rodalies, també la línia S2 dels ferrocarrils de la Generalitat i amb nombroses línies d'autobus. Almenys 20 persones han mort i més de 300 han quedat ferides per un terratrèmol de magnitud 6,3 al nord de l'Afganistan avui a la matinada, mentre que la població dormia. Els fets han tornat a exposar novament l'extrema vulnerabilitat del país als desastres naturals.
El Barça supera un valent Elx i ja pensa en la Champions. Resultat del partit, 3-1, victòria del Barça. El Barça torna a situar-se a 5 punts del Real Madrid en la classificació de la Lliga. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
A veure, uah, més roba! És que tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al llarg de la nostra vida. Això, l'Àngels, ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant! Som-hi! Som-hi! Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament, però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el bé. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. No, però quan ha sigut l'Àngels donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant-te. Què hem de fer ara? Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al zero del so? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilassarradio.cat El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio
I atenció, apunteu-ho bé perquè aquest any s'avança. Parlem, com dèiem, al començament del programa del Gran Recapte 2025, un Gran Recapte que ja està en marxa. Apunta, dia 7 i 8 de novembre. Celebrarem la 17a edició del Gran Recapte, una gran mobilització ciutadana que ens permet garantir aliments a milers de famílies que ho necessiten. Per parlar del Gran Recapte al Maresme, en general, diàvem la seda marra en particular. Visita avui la ràdio una de les ànimes, podem dir, d'aquest Gran Recapte.
És en Cesario Villagrà. Cesario, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé, bueno, cansat i atabalat, però... És el que toca aquesta època. Sí, és el que toca. I una de les coses que toca és passar per la ràdio, que això ens agrada molt. Molt bé. Gràcies, Cesario. Parlem ara mateix.
Cesario, encantat que estiguis aquí amb nosaltres, una campanya basada en el voluntariat, basada en la solidaritat. Explica'm per què aquest any ens en anem una mica abans del que és habitual, el primer... segon cap de setmana, en aquest cas, perquè el dia bus dissabte, doncs el segon cap de setmana, divendres i dissabte 7 i 8 de novembre, segon cap de setmana de novembre, arriba el Gran Recapte. Motiu pel qual s'avança aquest Gran Recapte, Cesario?
Bueno, efectivament, sempre s'havia fet més aviat la darrera setmana, el darrer cap de setmana de novembre, però des que se va implantar la festivitat comercial, diríem, del Black Friday, que se va també posar aquest cap de setmana, a final de novembre, nosaltres trobàvem una competència, diríem, descarada, des del punt de vista comercial, eh?
de presència de la població en les ofertes, en les botigues, etcètera, que tenien a veure en el Gran Recap, perdó, en el Black Friday, i, per tant, sobretot en els grans magasins, en el Mataró Park, en llocs així, els grans supermercats estaven buits i les botigues estaven plenes, i, bueno, al final la Federació de Bancs d'Aliments d'Espanya va decidir avançar-lo el primer cap de setmana de novembre.
Doncs el Black Friday, que tingui el seu cap de setmana, i el Gran Recap, també. Per a aquells que no ho sàpiguen, dubto que hi hagi el que no ho sàpiga, però com definiries què és el Gran Recap? El Gran Recap és una campanya de solidaritat amb un objectiu bàsic, que és poder ajudar a...
una organització que està a tot arreu, en Espanya i fora d'Espanya, de fet ha nascut fora d'Espanya, de recollir aliments...
tant de donacions com dels mecanismes del malbaratament que es fan a la societat en un sistema capitalista com el nostre, de consumisme, etcètera, i intentar organitzar una xarxa de distribució d'aquests aliments a les persones que realment existeixen patint una precarietat alimentària molt notable. Això que diguem persones en un estat de vulnerabilitat
elemental, com és el menjar, que és quasi el primer que necessitem fer.
Curiós, perquè les dades, recordo, necessària, com explicava, havia baixat, però tenim la sensació que cada dia hi ha més gent que tira de campanyes de solidaritat amb el menjar, com el gran recap de famílies que necessiten aquest... Els números estan aquí, no?, m'imagino. Sí. Aquests dies mateixos a Catalunya han sortit dades de l'institució aquesta, l'IndesCat,
on es parla clarament d'un 17% de la població que està sota del lindar de la pobresa. Això vol dir que fins i tot un cert nombre de gent que té un treball en el cost de l'habitatge, en el cost de l'energia, en el cost dels transports, dels desplaçaments, etcètera, no dona...
en què guanya de salari i han d'acudir als serveis socials municipals per explicar la seva situació i, bueno, algunes estan en una situació important de precarietat i de vulnerabilitat.
Cada servei social, cada municipi té la seva manera d'ajudar en aquest sentit, cada servei social s'organitza com decideixen. En aquest cas, què es fa amb l'aliment que s'agafa o recull del gran recapte? Com es reparteix? Quin és el centre operatiu, en aquest cas, de logística de repartiment d'aquest aliment?
Bé, primer, de base, des de fa... inicialment no era així, però en el temps s'ha consolidat així. Parlant de... no de Barcelona, ciutat, ni el barcelonès, sinó parlant de les comarques, els aliments que recullen a les comarques queden a les comarques. No han d'anar a Barcelona perquè després les comarques vagin a buscar els aliments...
a Barcelona. Aleshores, per tant, tot el que es pugui recollir al Maresme es quedarà en les diferents entitats de distribució d'aliments del Maresme. És veritat que en un cas com Vilassar de Mar, precisament, no hi ha cap entitat vinculada al banc per distribuir aliments. Va haver-hi en el passat.
Càritas de Vilassar. Però en un moment determinat van desistir i entre Càritas, com en algunes altres localitats, però poques. En el Maresme hi ha 25 entitats de distribució.
I pràcticament, no dic totes, però gairebé totes les poblacions d'una certa dimensió demogràfica tenen una o més d'una entitat de distribució. Per tant, haig d'entendre...
Que m'expliqui bé, que no vol dir que no ens toqui, vol dir que Vilassar de Mar reparteix aquest menjar d'una altra manera. No participa directament en rebre els aliments del gran recapte, m'imagines així o no? Correcte. Els supermercats que participen a Vilassar de Mar, que són les mateixes cadenes que participen a altres localitats, un capravo...
dos condis, un amellers i un sorli, tot el que es recapti o va a premiar o va a matar-ho. Per què aquestes dues localitats? Perquè són les localitats que tenen una quantitat de persones derivades que han de rebre d'aliments més gran i, per tant, s'acumula el que es recapta en les seves...
població. Tessàrio, repassem, repassem perquè m'has dit Condis, Caprabo, Atmetller i Sorli. Per tant, a Vilassa de Mar tenim tres Condis. Comptem que són els tres supermercats de Condis o no?
No, és el condis de Maria Vidal. Si hi ha tres condis... De carrer Cuba, eh? Ah, el carrer Cuba és condis. Ah, perdó, estic... Sí, sí, sí. Condis, hi ha tres a Vilassa. De moment, només fanen dos. No sé el tercer, que és nou. No, hi ha, en aquest cas, el condis del carrer Cuba, el condis de Metal Barato i el condis d'allà al mercat del... Del mossèn Rebull. El segon que m'ha dit, jo no en tenia notícia i el banc no tenia... Perquè no és que la tingui jo, és que a mi m'he passat... No, està clar, està clar.
I al banc se li passen les cadenes. A mi potser hi ha alguna raó particular que jo desconec? Doncs, en qualsevol cas hi ha oportunitat de participar. I no tan sols de donar 7 i 8 de novembre, sinó aquí tenim un any, un objectiu, tenim una lluita, si m'ho permets, d'aconseguir persones voluntàries.
Sí, bueno, aquest objectiu està a tot arreu, eh? I Vilassar, justament, no sé per què raons, com que té molta oferta, diríem, de supermercats...
Comparativament amb la quantitat de població, sempre ha tingut una mancança de voluntaris, però no en tots els supermercats. Hi ha un que és especialment problemàtic en aquest sentit i que a mi em mereix tot el reconeixement perquè col·labora molt el personal del...
diríem, del supermercat, que és el sorli de Maria Vidal. Enguany, per primera vegada, tenim de ben aviat un coordinador...
que és un senyor, un noi discapacitat, que és de Vilassar, que durant la setmana està en un pis de la Fundació Maresme de Mataró, però que té aquí la família, ves cap de setmana, i viu molt a prop d'aquest supermercat, i sempre s'incorporava com a voluntari fent totes les hores que calia en aquest supermercat, i jo li vaig proposar que enguany fes de coordinador, i està fent de coordinador.
es diu Ivan i vull fer un reconeixement explícit diríem d'aquest personatge Sí senyor, doncs nosaltres també ens afegim en aquesta notorietat en aquesta obvietat que participa i participa en moltes coses del poble que ho sàpigues
Escolta una cosa, quin tipus, quants voluntaris i per què necessitem voluntaris? Per quins càrrecs necessitem voluntaris? A veure, jo aquest matí he vist com està la pàgina d'inscripció, tenim el Caprabo té alguns voluntaris, potser el que a vegades té més dèficit, no, després de Maria Vidal, perdó,
En el mossèn Rebull, tant el Condis i el Ametllès, que estan al costat del mercat a tocar, hi ha un coordinador molt actiu, i, bueno, acabaven... Hi ha voluntaris ja, no tots els que calen, però hi ha un bon grapat, sobretot el Condis, i són dos supermercats, sobretot el Condis, que recull el que més... Bueno, entre ell i el Caprava, els que més aliments recullen. I...
per la col·laboració, almenys fins ara, i suposo que continuarà, del personal del propi supermercat. Una col·laboració molt activa i molt productiva. Al carrer de Cuba també...
No hi ha en aquests moments 4 o 5 voluntaris, però té coordinador i jo crec que arribarà a haver-hi una quantitat de voluntaris raonable respecte a altres anys. I faig una crida a la gent del barri on està el sorri de Maria Vidal, que hi ha alguns voluntaris, al final hi ha més dels que s'apunten, perquè hi ha una mica de boca a boca i diem.
I, bueno, que sàpiguen que en guany tenen coordinador i hi ha mancança. Tant el Capravo com el... El Sorli. El Sorli hi ha mancança més notable. Les altres, evidentment, encara hi ha mancança, però ja tenen un grapat de voluntaris i suposem que arribaran a tenir com cada any.
De fet, jo recordo algun any, almenys un prellaç que necessari, el tio que ens trucava, escolta, que perilla això del gran recapte, i al final s'aconseguia, perquè és el que dèiem també, hi ha gent que a través del boca a orella, amb el boca a orella, doncs agafa i diu, escolta, jo no m'he apuntat però hi vaig, també som ben rebuts, eh? No, i gent que està una mica pendent de les seves circumstàncies personals, familiars, fins a última hora per saber si està disponible o no, etcètera.
Què s'ha de fer per ser voluntari? Apuntar-se, en aquest cas. Podeu entrar, doncs, a granrecapta.org i allà hi ha una pàgina que posa voluntariat, voluntariat.granrecapta.org i allà, doncs, amb el DNI i tal us podeu apuntar. És la manera, eh? Sí, sí, sí, aquesta és la manera de sempre. La pàgina va canviar l'any passat, ens va donar una mica de problema, en quan és la mateixa, però està bastant millorada, diríem, en quant a la funcionalitat bàsica.
I, bueno, el que s'ha de fer és això. I, de tota manera, si... Ara m'acaba de passar una anècdota. He hagut d'aparcar a prop dels condis del carrer Cuba i he entrat al supermercat, ha donat-les un pòster, i el responsable del supermercat, molt amablement, m'ha tret un paper d'una senyora que li havia dit...
Miri, aquí està el meu nom i el meu telèfon, vull apuntar-me al gran recapte, però no sé com fer-ho. I aleshores m'ha donat el paper i ja jo parlarà amb el coordinador i el coordinador la trucaré, etc. O sigui que... Hi ha moltes maneres. Si hi ha maneres, això, l'encarregar del supermercat no és l'habitual i millor és que no donar-les més ocupació de la que correspon, no?
Podeu col·laborar de forma individual com a coordinador o coordinadora de punt de recollida, doncs a coordinació dels supermercats, un o més, seguiment d'inscripcions dels voluntaris voluntàries, recollida i distribució del material de la campanya, informació i coordinador del teu equip de voluntaris voluntàries. També com a voluntaris de punt de recollida, la recollida d'aliments, informació, recepció de les donacions, que poden ser atenció d'aliments o econòmiques. Correcte. I sobre les econòmiques...
he de dir una cosa, aquí a Vilasar a més a més hi ha un Mercadona Mercadona no fa recollida física d'aliments però sí que fa recollida econòmica i ho dic perquè és una cadena que té molt de públic
i si hi ha gent que és client habitual doncs puc fer perfectament una aportació al Gran Recapte i afegeix una nota totes les donacions econòmiques si es guarda el tiquet de compra es poden enviar està explicat en la web al Gran Recapte i de cara a desgravació fiscal perquè fins a 200 euros
hi ha una desgravació fiscal del 80%. La qual cosa vol dir que una persona que donés 200 euros, en el fons el banc rep 200 euros, però de la seva butxaca només ha donat 20, perquè això li vindrà reconegut després fiscalment si han de tornar-li diners i senda.
Com es fa una donació econòmica? Quan vas a pagar, dius, vull donar això el gran recapte. I això ja t'ho compten, t'ho sumen a la compra, no? Sí, però no. Ha de sortir un tíquet, sortirà un tíquet diferenciat. Una cosa és el que tu has comprat. I l'altra és la donació.
Doncs dèiem que com a voluntari i voluntària també podeu fer o fareu la classificació dels aliments, encaixes i entencament, promoció de la campanya Supermercats per incentivar donacions i treballa en equip amb la resta del voluntariat. També com a grup, organitzar un grup d'amics amb la vostra empresa, centre educatiu, entitat, associació, esplai, centre esportiu, recollida d'aliments i informació als compradors, els punts de recollida seria la feina i un mínim de 10 persones per cobrir com a mínim un torn.
Però això, a veure si vull aclarir-ho perquè pot portar a confusió. Quan un col·lectiu vol fer-se càrrec o d'un tor, o de dos tors, o de totes les jornades, s'ha de crear aquest grup.
I això del mínim de 10 es posa perquè en jocs com els grans magazines, els Carrefourts, el Campo de Mataró Parc, clar, allà la quantitat de caixes de pagament és molt gran i allà es posen fins a 10 voluntaris. Però si un grup volgués fer un torn sencer de qualsevol de Vilassar,
de Vilassar de Mar, el màxim que posem és 3-4 voluntaris. Pot ser un mínim de 4 voluntaris per tor, si és un tor. Si és tot a les jornades, més. Però per un tor no cal més que 4. O 3, o 2.
Cesario, ja saps que sempre fem el mateix i sé que tu t'uneixes el nostre record. Cesario està ara al capdavant i fa uns anys estava acompanyat d'una materorina esplèndida que era la Núria Massafreds, que fa quatre anys ens va deixar. Ella era la que era l'encarregada de venir també a la
ràdio, amb en Cesario, els mitjans els portava ella. I des d'aquí volem tenir un record a la Núria Massafreds, una mataronina lluitadora, doncs entre altres, antifranquista, mestra i molt implicada en moviments socials, com el gran recapte, i va tenir un accident fatal que li va llevar la vida ara fa 4 anys. Des d'aquí sempre volem tenir uns records per la Núria Massafreds. Sí, me'n recordo l'any passat i altres anys que he parlat amb tu.
Cesario, un autèntic plaer. Igualment. Força i l'any que ve ens tornem a trobar aquí. Perfecte. Que vagi molt bé. Gràcies. Ja us donaré notícies de com ha anat tot i això. Em truqueu, el que sigui. Com sempre que tens un sí per nosaltres i t'ho agraïm moltíssim. Moltes gràcies. No, forma part de la pel·lícula, diria. Gràcies. Home, tenir la difusió fa molt. Bàsica. És bàsica com la feina, com tota la feina. Gràcies, Cesario, que vagi molt bé. Una abraçada. Cesario Villagra. Adeu.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Saltimbanquis, somiadors, arlequins i clowns. Somiatruites, equilibristes, rapesistes, mims, mags, viatgers...
Vaig estar temptant la sort, mesurant les paraules. Vaig flotant entremig dels records i flotant, buscant el paradís, retallant les distàncies que em transporten a un món indecis. Però jo mai, mai, mai, mai...
Seré feliç com ho he estat aquesta nit, però jo mai, mai, mai, mai. Quan tots enlaire, troco els somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes. Junts podem arribar més lluny.
Feliptejant amb la por navegant entre dubtes vaig somiant amb la teva escalfor i somiant que tu remes amb mi fins que aquella incertesa es fa quan se'ns creuen els camins però jo mai mai mai mai
Seré feliç com ho he estat aquesta nit, però jo mai, mai, mai, mai. Quan tots enlaire, troco els somnis de puntetes, junts podem arribar més lluny, més lluny. Un llarg viatge,
Il·lusions dins les maletes. Junts podem arribar més lluny, més lluny, quan tot s'enlairà. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vila Sàdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueixos a la xarxa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. 3 minuts per damunt de dos quarts d'una. Últims minuts, doncs, de l'edició d'avui d'aquest dilluns. Compartim cada dia 3 hores de 10 del matí a 1 al migdia.
Us ho explicàvem fa començant el programa en el sumari. Avui ens visita de nou la Sandra Ovide, ben acompanyada, molt ben acompanyada. Des d'Imasfusion de Mataró es parla del món de l'acompanyament, dels coets, de la intel·ligència emocional, de tot plegat. I avui volem parlar de dos temes. Un, atenció, un tall d'intel·ligència emocional vivencial de cap de setmana. Ens anem de colònies. Ens anem de colònies.
I després parlarem, atenció, d'un taller de musicoterapia i coetj infantil per infants de 6 a 12 anys. Ja diu que la música, ho diuen en castellà, amants a les fieres. Sandra Huide, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Aquí de nou, eh? Sí. Molt bé, hem de parlar de dos temes avui, eh? Hem de parlar de dos temes, sí. Avui amb en Francesc Chaparro, bon dia, Francesc. Bon dia. Amb ell parlem de musicoterapia, però abans volem parlar d'aquestes colònies, diguem-ho així, eh? Exacte.
Taller d'intel·ligència emocional vivencial de cap de setmana. Som-hi!
I a més, et vas acompanyar de dues persones, l'Elise i en Rafa. Bon dia a tots dos. Bon dia. Com esteu? Bon dia, bon dia. Doncs ens venen com a testimonis. Ells venen com a testimonis d'un taller que vam fer a l'octubre. Molt bé. I ara el tornem a fer quant? El febrer. El febrer. El 20 de febrer. 20, 21 i 22 de febrer. Molt bé. Escolta, què és un taller d'intel·ligència emocional? Primer començarem pel nom, que es diu Qui sóc i qui vull continuar sent.
Uau! Hòstia, quan fas aquesta pregunta... Qui sóc i qui vull continuar sent? I quan ens la fem, aquesta pregunta?
Bueno, ens el fem, suposo, quan les coses no acaben d'anar del tot rectes. De rutllar. De rutllar, exacte. Però és un bon què fer-se aquesta pregunta, no? Sí, i tant. Més val aviat que tard. Més val aviat que tard, exacte. I aleshores dius un dia, hòstia, qui sóc i on vull anar a parar? I això no té edat.
Això no té edat, ni sexe, ni edat, ni res. Sí que és veritat que aquest taller, aquesta vegada, per exemple, hi havia més dones que homes, però és mixt, evidentment, però en aquest cas a vegades hi ha més homes que dones, però en aquest cas no, en aquest cas hi havia més dones que homes. I escolta, ens fem aquesta pregunta, va, i què?
Doncs mira, és un taller, quan diem vivencial, vol dir que comença el divendres a la tarda, a les 6 de la tarda, i acaba el diumenge després de dinar. Ho fem amb una casa que es diu Casa Santa Elena, que està a Solius, a Girona, al costat de Santa Cristina d'Aro, que era un convent que l'han convertit com en un hotel. Mira. A més, està molt bé, ara hi ha aquí en Rafael i la Lluïsa, que ens ho acabaran de...
De dir, hi ha habitacions individuals amb lavabo per cadascú perquè no volem que ningú dormi. Abans els tallers que fèiem els fèiem en un altre tipus d'hotel que dormia la gent, les habitacions eren entre dues i tres persones. Però ara hem trobat aquest, ja fa tres o quatre tallers que ho fem aquí. La gent ha de dormir i ha d'estar sol.
Sílvia, costa? Ai, Sílvia, dic... Costa, ara, ara. Perdó. Que te m'estàs anant i acabaràs a casa el veí, ja ho veig a tenir. Perdó, perdó. I volem que la gent pugui tenir el seu moment i la seva introspecció i pugui estar sol per viure això. I també, evidentment, suposo que una aposta en comú.
Sí, home, tot, el taller, des de menys el rato de dormir i de descansar, els ratos que donem per descansar, tot es fa en comú amb el grup. Descansar poc, eh? Ja va dir, tres dies aquí, amb la Sandra al costat, tu diràs. I Lluís, i Rafa, i vosaltres en quin moment decidiu que voleu anar a aquest taller?
A veure, jo era una persona que no creia en aquestes coses. Jo era la típica de jo puc, jo puc, amb tota la meva vida jo puc. I quasi als 60 anys he decidit que no puc. I la veritat que ha sigut un encert però tremendo. Molt recomanable, molt... O sigui, s'ha de viure. És que s'ha de viure. Jo, de fet...
Era usuari o soc usuari d'IMAS, per altres qüestions. Quan es va plantejar tots els temes de coaching d'intel·ligència emocional, la veritat és que, a banda de necessaris, són temes que realment m'interessen.
I quan es va plantejar, jo crec que no vaig dubtar. Inicialment havia de ser el mes de maig. Jo ja vaig pagar i la Sandra em deia, escolta'm, que al final l'endarreirem, et torno els diners. No, no, no, queden tals que jo. Jo segur que hi vaig, i segur que hi vaig. A veure, la veritat és que és un camp de setmana molt intens, on afloren moltíssim les emocions...
Per tu i per la resta de persones. Érem 19 persones. 19 persones i els formadors, la Maribel i jo. A la grup de 19 persones hi ha diferents moments. Per això et deia que de descans poc, perquè alguns inclús a la nit de dissabte a diumenge vam estar treballant. Treballant, preparant les activitats del diumenge. I...
I realment, segons quin tipus d'activitat, et fa reflexionar molt sobre el que vols treure, el com ho vols treure, el com es viurà, el com no es viurà. És un taller de treure's molt la màscara. Jo crec que és molt important treure's la màscara, perquè al final...
Bueno, m'ha fet molta il·lusió veure la Lluïsa, eh? Perquè ara feia dies. Sí que pel grup de WhatsApp anem connectant-nos, però m'ha fet molta il·lusió veure la... A més, avui la sada de mare al nostre poble. I tant. Escolta, és molt important això que ha dit en Rafa, eh? No és una frase així que es deixin atreure la màscara, no? A vegades ens fotem aquesta façana davant de puc i puc i el somriure posat i etcètera, i a vegades val dir... Ei, l'altre dia ho comentàvem, parlant de salut mental, el fem salut...
I una de les conclusions que traiem és que val la pena a vegades deixar de treure'ns d'aquesta façana, no? Que tens tot el dret del món a dir, com estàs? Si estàs bé, dir bé. I si no estàs bé, tens tot el dret del món a dir, escolta, no estic bé. Sense que se't jutgi, sense que se't posi... Perquè tothom estàs... Què et passa? Això no és res. Tothom en sap molt. A mi m'ha passat...
Jo també, el meu cosí, el meu marit... Tothom està igual. Tothom està igual, sí, sí. És el Covid. Bueno, ara és una... Tot coble el Covid. Sortirem millors persones, diuen. Sí. Escolta'm una cosa, va. Treure's la màscara, que enrafes així, eh? Treure's la màscara i, sobretot, fer una...
fer una construcció, sapiguem, des del moment zero que venim a la vida, ens anem construint, però no només és de les nostres experiències, sinó a vegades és d'experiències i de...
de màscares que ens transmeten els demés, els cuidadors, els professors... La motxilla. Bé, els pares, i al final anem vivint no només la nostra vida, sinó la vida que ens han una mica creat. I és una mica barreja, o millor dir, arribes a aquesta conclusió quan la vida personal t'ha fet a la professional, quan la professional t'ha fet a la personal?
Bé, jo crec que quan hi ha un dels àmbits afectat, t'afecta tot. Perquè si tu estàs malament a casa, a la feina és impossible. Clar, però la feina és on t'hi passes la major part del dia. Ja, però, clar, però si tu ara, per exemple, estàs malament a la feina, quan arribes a casa és molt difícil estar bé. Si tu estàs malament a casa és molt difícil estar bé quan arribes a la feina normal.
Rafa, Lluïssa, sense fer espòilers, eh? Però quin tipus d'activitats fem? Perquè hi ha molta gent que és el que diu la Lluïssa. No, si això no hi creia abans. Escolta, escolteu, a veure... Diu, espera, espera. No, no, jo vaig escriure una cosa quan vaig sortir, perquè no es pot fer espòilers, i m'agradaria llegir-la.
Ho vaig fer en castellà perquè en el grup que tenim venia gent que no parlava català. I vaig dir, és un viaje per les emocions més profundes, on aflorin creences obviades. Un fin de setmana de conexió amb tu i jo més real, guiat tot allò per la millor cirujana emocional que se pugui imaginar. Maribel. Per finalitzar amb una catarsis que marcarà un antes i un després.
Jo crec que això ja resumeix. Això ho resumeix tot. Sí o no? Sí, sí. I és una catarsis, la veritat. És brutal, brutal. És una mica que et fotin a tocar de peus a terra o no? Bueno, de peus, de cap, de cul, de tot. Una aterrada a la realitat, Rafa. Sí.
Vaig gastar dos paquets de Kleenex. Ah! Jo crec que en 10 anys de la meva vida no he gastat tants paquets de Kleenex com el cap de setmana, en el sentit aquest. Jo, quan parlava de la màscara, parlava que... Podria parlar de la màscara, podria parlar de la motxilla, no? Jo vaig buidar la motxilla. Allà. Vaig buidar la motxilla. I això, hòstia, dona unes forces espectaculars. La veritat...
I no només buides la motxilla, sinó que veus que també ajudes d'una o altra manera a la resta de les teves companyes i dels teus companys a buidar la motxilla. Però ja no tan sols és deixar els problemes, sinó possiblement relativitzar-los o deixar-los allà, és això? No està oblida, perquè a la vida si has anat allà perquè has tingut algun problema, sigui personal, sigui professional, el problema segueix, és potser relativitzar-lo o tractar-lo com...
Els problemes hi són i continuen sent. Una altra cosa és la manera com des d'allà tu... Gestiones. És una bufetada amb la realitat. I et fa conscient d'allò que no sabies que t'estava passant. O sigui, hi ha coses que no et deixen avançar. I de cop i volta...
et fan ser conscient d'allò que tu creies que estava més que oblidat i que no, que això no passa nada. I no, sí, passa. I és molt bèstia. De totes maneres, vull puntualitzar una cosa. No tothom que ve al taller ha d'estar malament, eh? No, no.
No, no, és que pots estar molt bé anar al taller, vull dir, és que és una vivència tan introspectiva a nivell general de les teves creences, perquè a vegades tenim creences que ens limiten molt.
I no som conscients, normalment no som conscients de les creences que tenim limitants. I al taller vull dir que hi ha gent que va venir que estava molt bé i ha marxat molt bé. Però, clar, si no estàs bé, el taller aflora moltes coses. Però és espectacular. Jo recomano, des de la primera vegada que jo el vaig fer com a alumne, però hi vaig dir, com la Maribel sempre ho diu a les classes, sortiria al carrer amb una pistola i amenaçaria la gent a anar-hi.
No, dèiem que segurament en l'àmbit educatiu, en les escoles, en els instituts, s'hauria de promoure el fet que hi haguessin aquests espais, perquè moltes vegades ens oblidem que aquesta part emocional, que de vegades surt, i les vivim de vegades en els instituts amb les baralles entre joves, segurament si ens aprenguessin o si ens ensenyessin més a gestionar aquesta part d'emocions, aniríem diferent.
És la gestió. Tu les emocions les tindràs igualment, però és la gestió d'aquestes emocions. Escolteu, Lluís Arrafa, us agraeixo moltíssim que avui he estat aquí en aquest petit testimoni perquè volem també parlar del taller de musicoterapia. Escolta, en parlarem quan faci falta d'això, sí o no? Molt bé, aquí estarem. Gràcies, gràcies a vosaltres. Doncs us agraeixo que hàgiu fet aquest foradet a l'agenda pretada, que hàgiu gestionat d'aquesta agenda de dilluns per poder estar aquí. Gràcies. Gràcies, Jaume. A vosaltres. Que vagi molt bé. Adéu.
Volem parlar també del taller de musicoterapia i volem parlar-ho amb en Francesc Chaparro, que escoltava molt atentament. Francesc, què tal? Molt bé, molt bon dia. Escolta musicoterapia, la música també... Jo dèiem broma al començament, no?, que en castellà diuen amants a les fieres, però en aquest cas és veritat que amb la música podem fer una molt bona teràpia. Amb la música es poden fer moltes coses i moltes vegades es pensa que la musicoterapia és una activitat musical, lúdica, que cantem cançons, ens movem i té part d'això, és una eina que s'utilitza
Però la musicoteràpia va molt més enllà, diguéssim. És una disciplina que té una recerca i una validació científica per la qual es validen els seus beneficis i, per tant, serveix per moltes més coses, diguéssim, que amansar les feres. Qui és el premset Chaparro? Què és dedicar?
Jo soc músic professional des de tota la vida i recentment m'he format com a musica terapeuta i m'estic especialitzant en infants i adolescents perquè és un col·lectiu que realment crec que necessiten molta ajuda i justament el que es parlava aquí de la gestió emocional i de reconèixer les emocions i poder-les comprendre i també empatitzar amb l'entorn és molt interessant.
És curiós perquè la música ens acompanya en tots els àmbits de la vida, eh? I quan un està content es posa música, quan està allò de baixó es posa també un altre tipus de... A vegades ens flagelem també, no? Perquè necessites animar-te i et fots una música d'aquelles que... Però és veritat que és una teràpia amb si mateixa, eh?
Això és musicoteràpia. Jo sempre dic que la música té la capacitat que en dos minuts i mitja et pot canviar l'estat d'ànim. Això, quantes coses poden fer realment d'una manera tan ràpida? Poden pujar, poden baixar, poden empatitzar amb un sentiment. És allò, necessito un rock and roll. Exacte. O al revés, necessito un tema trist perquè estic trist i encara vull empatitzar amb aquesta emoció. Doncs també serveix, clar. Mira, és una manera de veure-ho, això, empatitzar amb l'emoció. Ja no és flagelar-se, sinó és dir, ostres, vull...
Vull que aquesta emoció m'acompanyi, no? Sandra, de 6 a 12 anys, eh? De 6 a 12 anys. Davant d'una edat difícil. Totes les edats són difícils, però de 6 a 12... Però grups separats, eh? De 6 a 8 i de 9 a 11, 11 i mig, 12. I els nens estan... Perquè, clar, una persona adulta pot gestionar això. La música em va bé i tal. Un infant pot fer-ho això ràpid o no?
Els infants, de veritat que gestionen millor que els adults. Sí o no? De veritat. Nosaltres ja tenim experiència i més en fer tallers infantils i et puc dir-te que els nens, clar, és que són molt verges els nens, no és com els adults. Encara no els hem espatllat. Exacte, no tenen tantes creences com tenim els adults i funciona molt bé, molt bé.
Francesc, quin tipus de música demana? O demanen o els hi poses com funciona un taller de musicoterapia? A veure, la musicoterapia té moltes eines, perquè funciona per objectius. Depèn de l'objectiu que tinguis, utilitzes unes eines o unes altres. En aquest cas, com que estem parlant d'emocions, estem parlant d'infants, treballarem molt amb la improvització, amb el moviment...
Podem construir instruments musicals que ens ajudin a calmar el nostre estat d'ànim, composar cançons, tocar percussions... O sigui, podem fer moltes activitats que ens serveixin en cada sessió, diguéssim, per aconseguir els objectius determinats. Clar, però això no és que poseu música, sinó que participeu de la música, eh? Participem de la música i també la sentim i també l'aprenem a utilitzar com una eina molt útil, diguéssim, per ajudar-nos a comprendre les emocions i gestionar-les millor, sí, sí.
Vols dir que som conscients de la importància de la música o no? Ara em ve al cap d'una pel·lícula, una sèrie, treu-li la música, treu-li la banda sonora, allò es queda com una cosa així.
És una molt bona pregunta. No en som conscients del que ens arriba a afectar la música en les nostres vides. I quan aprens com a músico terapeuta el poder que té, encara t'anomenes més que utilitzat d'una manera terapèutica té molt de poder. I amb els infants, el que deia la Sandra, que tenen aquest punt més vivencial, més d'experimentar, els pots donar unes eines que els serveixin per avançar molt més.
Sandra, quan es fa aquest taller? Mira, comença el febrer, i en principi... Tot ho feu el febrer. Mira, comença el febrer, i clar, encara no tenim molt definides els dies, perquè jo sé que els infants... Perquè ho farem en principi o un dilluns, o un dimecres, o un dijous. I sé que els nens d'aquesta edat tots tenen extraescolars, d'esports...
Nosaltres des d'ahimàs el taller que fèiem l'any passat era dissabtes, però sí que és veritat que eren nens més petits que encara no comencen cap esport. Fèiem de nens de 3 a 6 anys, però ara hem decidit una mica més grans.
I tenim en principi aquests dies, dilluns, dimecres o dijous. I seran tallers de dues hores i farem quatre sessions. Treballarem emocions a través de la música i música a través de les emocions. I farem això en principi, és quatre sessions. Perquè no volem fer cursos sencers perquè els pares no pensin que serà molt llarg. De moment quatre sessions i a partir d'aquí anirem veient.
Jo Déu m'enguàrdia de fer... judicis, eh? Però he llegit la definició de musicoteràpia i no acabo d'estar molt de cor, jo, Francesc. Explica'm. Déu, és l'ús de la música com ajuda en determinats trastorns i difuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional. Que no dic que no vagi bé, però no cal tenir una disfunció.
Exacte, molt bona observació. És el que deia la Sandra també amb el taller vivencial. Que no cal que la gent estigui malament. Que no cal que la gent estigui malament. La musicotràpia pot servir per a persones sanes per aprendre el que també deiu vosaltres, coses que no sabem ni què ens passen o emocions que no sabem ni com gestionar. Per tant, en el fons és un exercici de descobriment també, persones que no tenen cap mena de problemàtica.
Existeix també la sonoteràpia, coneixes la sonoteràpia, quina diferència hi ha entre la... A través de la vibració, en aquest cas la sonoteràpia també utilitza la vibració, a través de la vibració física, celularment hi ha una afectació que s'està estudiat que pot arribar a tenir un efecte terapèutic. I també utilitzarem alguna cosa a la sonoteràpia en aquest taller, farem alguna cosa.
De fet, amb tractaments experimentals s'ha fet servir això, eh? En hospitals, quiròfans, inclús posar música, etcètera. La música té un poder que no ens l'imaginem, eh? Què més hem d'afegir? Que se'ns està acabant el temps.
Doncs bueno, afegir això, que és un taller molt recomanable pels nens. Inclús amb en Francesc també parlàvem l'altre dia. Potser algun dia, més endavant, no al febrer, el farem també per adults. Van a la ràdio fer-lo. Això, en directe. Home, clar, fem musicoterapia en directe. És de les poques coses que ens queda per fer aquí. Un repte, un repte. L'acceptem, l'acceptem. Estaria molt bé això, eh? Sí, sí, sí.
Que bé. Què més hem d'afegir, va? Bé, a veure, una mica els objectius del taller, no? El que comentàvem al principi, que és que els nens reconeguin les emocions perquè les aprenguin a gestionar millor i també l'altra part important és generar aquesta empatia. Jo sento l'emoció, per tant, la reconec en l'altre, puc entendre l'emoció que té l'altre i això en genera un caldo de cultiu perquè la convivència sigui millor. Sí, sí.
I la confiança en un mateix, vull dir, els nens, quan són petits, és quan els hem de transmetre aquesta confiança en ells mateixos. Deia la Lluís abans, és que amb això no hi creia, amb això no hi creia, i mira, doncs, per provar-ho, doncs, s'ha fet una seguidora més. Vols dir algú, Lluís, eh?
Això de la musicoterapia per adults, què? Home, ja està bé. Home, ja arribarà, ja arribarà. Ja arribarà, ja arribarà. El Fabre, el Fabre. Potser del 27, potser del 27. El 26, no.
Doncs escolteu, us agraeixo moltíssim. Tu, en Francesc, a part de fer això, doncs és música, eh? Música, és de calar producció i diverses feines, no? Sí, sí. Època de molta feina, ara o què? Bueno, s'està acabant la feina important, però bueno, comencem d'altres. Qui és la feina important? A veure, tocant directe és la feina que més, no? Fem qui toques.
Bueno, toco amb un grup que es diu Premi Nuit, amb els xerxes a Noti, i també tinc altres bandes amb els que toco, però també em dedico a... Aquí hi ha un músic que toca també amb Bernat Cassares. El Bernat és company meu de grup, mira. Home, doncs ja ho podem fer, musica teràpia amb el Bernat. Ja ho tenim fet, això. Amb l'Ignasi Cavallet. Home, l'Ignasi també. Tot aquest personal ja podeu venir. Tots aquests són amics, o sigui que podem fer aquí un... Tots aquests perillosos, els músics, que són perillosos, els músics. A Vilassalla, a Vilassalla, uns músics espectaculars, ja ho sé.
Brutal, brutal. Aquí de veïna nostra de paret tenim la Judit, que també la farem venir, i escolta, cap problema. Escolteu, us ho agraeixo moltíssim a tots tres, en Rafa i en Marçà, tots quatre que hagueu vingut avui, per parlar d'aquests temes, i jo ho he deixat anar així, però no estaria gens malament fer un taller de musica-teràpia per a la ràdio un dia, fem unes hores en cena, i escolta, que si apunti, si apunta. Vinga, el dia que tu ens diguis, en Francesc i jo aquí estarem. Doncs a mi m'encantarà. Perfecte.
Lluïsa, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Francesc, torna com vulguis també. Moltes gràcies. I a tu no cal que t'ho digui. La setmana que ve tornem, no? Sí, la setmana que ve tornem. Segon llibre? Segon llibre vindré amb la Maribel Genzor i hi ha un nou llibre que ja... És un repte que em va posar nerviós? 12 mesos, 12 llibres? Penso, ai, que no arribem. Però sí que arribarem. Sí, sí, que arribarem. Ja t'ho dic jo que arribarem. Segon llibre ja, eh? És l'obra de teatre? És l'obra de teatre. Hòstia, ja tinc ganes que vingueu. 17 em sembla, oi, que és?
No, el dijous 13. El dijous 13. Ara farem un forat, dijous 13. Molt bé. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu.
Acaba el parlant de tot, l'edició de la número 2240, 2.240 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornaré a posar en directe. Amb bones mans us deixo. Serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb Joan Escopet i Robert Mazza, la informació local i comarcal. Arriben quatre edicions, una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. I demà...
A les 10 ens tornem a saludar i ens ho expliquem tot a través del 98.1 de l'AFM, el Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Quina música ens inspira? Quina cançó ens inspira fins a arribar a la una? Doncs Pero Atolado con los secretos. Gràcies per fer-nos confiança al meu nom, Jaume Cabot. Demà ens ho expliquem tot. Pero Atolado, secretos. Que vagi molt bé!
Un árbol he plantado, su fruto ha dado y desde hoy algo ha empezado. He roto todos mis poemas, los de tristezas y de penas.
A son de acordes.
Una altra vida.