Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
10 i 6 minuts del matí d'aquest dilluns. Avui és 13 d'octubre del 2025. Venim d'un cap de setmana. Mogudet. Mogudet en quant a meteorologia i al país. De fet, hi ha una alerta meteorològica que indica que poden caure encara pluges al sud i desplaçar-se cap a Barcelona després del... Sembla ser cal maresme.
pot ser, sense assegurar, no quedi el marge, no quedi accent d'aquestes possibles pluges. Per tant, estarem molt atents amb aquests fenòmens violents. Hem viscut aquests fenòmens al País Valencià una vegada més, a les Pitiuses, tant com a Ibiza, Formentera, com també...
Al País Valencià, a les Terres de l'Ebre, Déu-n'hi-do als estralls que ha fet l'aigua. De moment, però, i per sort, no s'han de levantar víctimes personals. Per tant, esperem que la situació millori i que ens ho expliqui Joaquim Serra. De seguida marxem al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca
Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, com sempre i des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara a avui, de cara a aquest inici de setmana i arribant i gairebé sobrepassant la meitat del mes d'octubre. De seguida també saludarem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, amb ell i com sempre repassarem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. Formació local, general...
Repassarem també les notícies curioses, aquelles notícies que crida l'atenció per aquesta curiositat, i també pujarem al primer DeLorean de la setmana, tot repassant les notícies que també passaven un dia com avui, un 13 d'octubre.
A dos quarts, doncs, parlem amb en Pep Molís. És una de les ànimes de les cares visibles de l'Octoberfest, que arriba aquest cap de setmana, divendres i dissabte, a Vilassar de Mar, al terreny de la bòbila, just al costat, entremig del Xevi Ramon, el camp municipal d'esports, i la piscina municipal.
A les 11 saludarem en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam ens porten, com sempre, per dos duros. Economia per joves i no tan joves. I avui aquests dos futurs economistes ens parlaran de la història dels diners. Per tant, una història curiosa, una història que val la pena i molt escoltar.
A dos quarts de dotze ens llancem a l'aigua amb en Marc Caquino. Avui és un d'aquells dies que en aquesta secció ha saltat l'esquelet, ha saltat el guió, ja que hem decidit parlar en directe amb en Marc Caquino d'aquests fenòmens, aquestes danes, aquestes gotes fredes que cada vegada són més habituals a casa nostra, fenòmens violents, fenòmenes atmosfèrics,
que res fa pensar que siguin anecdòtics, més ens el contrari. Estem parlant de fenòmens cada vegada més visibles i més presents a la nostra geografia. No cal anar molt lluny, unes hores enrere, Terres de l'Ebre, Formentera, Ibiza, País Valencià.
A les 12, amb el nostre cuiner, l'Albert Ortiz. Amb ell juguem cada setmana, amb el xef Vilaserenc. Un xef que treballa a Can Bosc de Cambrils. A Can Bosc de Cambrils és on té la seva sala de màquines i els dilluns passa en directe en aquest estudi.
Nosaltres sempre li proposem un o diversos ingredients. I ell, tirant de llibreta i tirant d'inventiva, no sap aquests ingredients prèviament, doncs ens prepara un menú. I amb en Martí Sants, com sempre el nostre especialista en història i històries del cinema...
Anirem a repassar també la història del cinema a través de les seves curiositats, a través de la seva llista Motion is Emotion, 100 pel·lícules, 100 films històrics que ell ha triat per desenvolupar-nos i explicar-nos. L'edició d'avui, la número 2.225, 2.225 edicions del Magassin del Matí de Vila-Sarràdio, el meu nom Jaume Cabot,
A les vies de son, Jordi Velasco, Xavi Puig, tot a punt per començar una nova edició del Parlant de Tot. Som-hi! De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. El temps!
I molta importància aquesta previsió meteorològica amb Joaquim Serra, marcent cap al Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme. Estem en alerta, una alerta que es manté a les terres del sud de Catalunya, a les terres de l'Ebre, i sembla, almenys la previsió indicava que aquesta alerta pot anar pujant cap a la província de Barcelona i cap al Maresme. Joaquim Serra, explica'ns en directe què ens espera de cara a les properes hores. Molt bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Bon dia. Arrenquem setmana amb una situació meteorològica que no vol acabar de canviar. De fet, tot el contrari. Sembla que avui pot empitjorar el temps aquí a la comarca, especialment de cara a aquesta tarda i primeres hores de la nit. De moment tindrem un matí amb força núvols,
Nubuls que poden deixar algun ruixat, creiem que puntual, poc important, més probable cap al sud del Maresme, menys cap a la zona interior i nord de la comarca, mentre que els vents en conjunt bufaran fluixos aquest matí de component nord aquesta tarda del nord-est. Com dèiem, aquesta tarda sembla que les nubulades anirien guanyant protagonisme i tot i que principalment descarregaran mar endins poden afectar també algun sector del litoral maresmenc.
amb alguns xàfecs que podrien ser intensos, no del calibre del que hem tingut aquest cap de setmana cap a l'extrem sud de Catalunya, però pot descarregar amb intensitat. Pel que fa a les temperatures, sense grans canvis, les mínimes fins i tot han pujat aquesta passa de nit, l'ambient s'ha de mantenir moderadament suau i els vents, com ja hem dit, fluixos, amb la mar una mica alterada, ja que hi haurà una mar de fons molt marcada a tota la costa Maresmenca.
De cara a demà, dimarts, la situació hauria d'anar millorant i, tot i que encara hi haurà força nobús, sobretot al matí, les clarianes haurien d'anar guanyant protagonisme, també de cara a dimecres, amb un temps, per tant, més tranquil. De tota manera, sembla que cap al cap de setmana ens podria visitar una pertorbació. Ara per ara veurem.
que queda, però possiblement tinguem precipitacions, sobretot de cara a diumenge i especialment a última hora. Per tant, temperatures també que baixarien durant la recta final del diumenge, però fins aleshores en un ambient que s'ha de mantenir força agradable. Sobretot demà i demà passat, amb més sol al migdia, notarem unes temperatures suaus a tota la comarca.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Com sempre, previsió amplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, des del Servei Meteorol del Consell Comarcal d'Omarès. Estarem molt atents a aquesta possible arribada de pluges intenses i en qualsevol cova s'ho anirem confirmant al llarg de les properes hores. De moment, línies obertes i, si tot va com ha d'anar, demà a la mateixa hora ens saludem en directe. Gràcies, Joaquim.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tots. Moment per obrir finestra informativa. El parlant de tots.
Un moment per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Un moment per saludar el senyor Joan Escofet. Senyor Escofet, si és el teu dia preferit de la setmana, com estàs? Bon dia. Sens cap mena de dubte i realment poc ens passa. Molt bon dia, Jaume, com molt bon dia a tots i totes. Recordes que dèiem divendres en aquesta secció, eh? Sí, què dèiem? Que hi haurien nens i nenes que anirien al col·legi. Ho vas comprovar? Efectivament. No! Vaig ser...
Òbviament no vaig fer la fotografia. Recordem que era festa de lliure a disposició, eh? Era de lliure a l'acció, i tu i jo vam dir, a les deu i quart, en directe, que segurament, doncs, alguns aliens, segurament, aquestes festes aleatòries, tots haurien anat al col·legi sense que pares i mares en fossin conscients. I què? Va passar, eh? Va passar.
No vaig fer la fotografia de testimoni, evidentment, perquè són menors, però ahir eren. Tota la innocència, pastits amb les motxilles, la motxilla de l'extraescolar de divendres a la tarda. És el que dèiem, van posar un exemple de Pere Sala, per exemple, que algun pare o mare acompanya, veu que a les franciscanes, a les monges de tota la vida no hi ha ningú, deuen estar d'excursió.
El nen-nen el deixen allà a la cantonada perquè tallen a Vinguda Montevideo, tallen a Vinguda Montevideo, puja, va, puja cap allà. El quiz and go, que diuen els anglesos. I els nens-nenes arriben allà i dius, hòstia, aquí tampoc hi ha ningú. Què està passant aquí? Clar, aquestes vegades no tenen mòbil. Ni criteri, com nosaltres. No, exacte. Nens 8 hores a la porta de l'escola, esperant que algú obri. Nen, no et moguis. No et moguis d'aquí, que ja vinc, a les 8 de la tarda.
Són els capricis del calendari. Sí, home. Que es mou la festa del Pilar, dient el Pilar, eh? Sí. I, en fi, divendres no va haver-hi escola amb els danys col·laterals. Sí, home, això sempre, això sempre. En fi, i quan hi és festiu general, segur que algun dia també passa això. Hi ha molta gent despistada, Joan. Com ha anat això? Va, explica'm. Doncs mira, una alerta, eh? Alerta meva, en aquest cas. Ah, ja. Haig avisat. És un escofet puncat. Que ens escolti.
Que hi ha una norma no escrita, que es compleix, però és una norma no escrita, que quan el preu de l'or puja, està pujant una autèntica barbaritat. Nivells històrics. Vol dir que s'avecina una crisi, eh?
Ha arribat a superar l'unça d'or ja els 4.000 dòlars, que és una autèntica barbaritat. Mai a la vida havia estat, eh? L'or havia pujat molt el 2008, va ser el primer tope, coincidint amb la crisi immobilià. El 2011, aquí sí, el 2000 pel tema de la crisi de l'euro i el 2020.
Amb la crisi de la pandèmia, la gent inverteix en or, quan s'olora, que venen maldades. Ara mateix, doncs, en rècords absoluts pel que fa a la unsa d'or. No és una cosa anecdòtica, eh? És a dir... És increïble, eh? Els mercats parlen. Sí, home, i tant. Saps quan és una unsa d'or amb grams? Va, amb grams. Tu com dies que és una unsa? Perquè abans es deia això, posa'm mitja unsa. Mitja unsa era...
200 grams, em sembla, no? Sí, vols dir? Una onça equivala exactament a 31,1034768 grams. 31 grams. Molt petit, una onça. Sí, és veritat. Posa'm una onça de pernil dolç, llep el ganivet.
O de xocolata. O de xocolata. És veritat, eh? Una unsa. Mitja unsa. Hòstia, doncs Déu-n'hi-do, eh? 30 grams d'or a 4.000 euros. Doncs no està mal, eh? 4.080 va arribar a marcar, el que passa que... Tu tens or. Va baixar. Jo no tinc ni or, ni plata, ni sí, ni no, ni blanc, ni negre, no? Jo m'esteia aquella bonica juguesca. Escolta, nen... Oro no és... No, no, allò que no es conti ni or, ni plata, ni blanc, ni negre, ni... Sí, però hi havia una banda... Oro no és... Plàtano... Bueno...
No sé, no sé. Plàtano era la... Plàtano era la resposta, sí. Plàtano era la resposta. Nen, ja tenim l'alineació del clàssic, eh? En exclusiva poc ens passa. Però si encara queden dies. Bé, ja tenim l'alineació. A veure, canta. Tenim, per part del Barça, l'amint Vamal. Vamal. Franqui Lemort. Aquests són els jugadors del Barça que jugaran. Sí. I, per l'altra banda, tenim Empapé.
Vicius Junior i Carcamal. Carcamal, i això d'on surt això? En exclusiva, poc ens passa, ja pot dir, que el clàssic, ara parlo de memòria, crec que és el 26. 26, 26. A una hora molt maca, un quart de cinc de la tarda, un diumenge. Doncs ja tenim l'alineació. La companyia Circo del Terror...
ofereix una funció, un Barça-Madrid, doncs amb aquests noms que hem dit, l'alineació és envoltant de Halloween, és un circo una mica del terror, els zombis futbolistes que podreu veure, per cert, a Badalona. Badalona està guanyant punts per ser una ciutat a tenir en compte en el poc que ens passa. És dolent el nivell dels circos aquests que acostumen a ser molt dolents. El circo del terror, dius, hosti...
Aquests són els futbolistes del terror, fins al 20 d'octubre, sapigueu que ho podeu veure a la bonica localitat de Barcelona. Per cert, un espòiler, el jugador que representa Vinícius, és a dir, Vícius, cometa penal i l'expulsen. En fet, hi ha un petit espòiler, tot i que des de la companyia assegurant són una mica xaqueteros, perquè depenent del públic que hi ha i de les reaccions, que tenen dos finals assajats,
I allò, si veuen un públic més merengon, guanya el Madrid, i si veuen un públic més culer, guanya el Barça. Per cert, fins al 20 d'octubre, en horari de tarda, a la carpa instal·lada a la plaça Terradellas de Badalona. Què faríem sense la nostra audiència?
Què faríem sense... Una mitja onze... Mitja onze són 50 grams. Una onze i mitja, 150 grams. Per tant, estem parlant de més. Estem parlant de... Ens ho diuen així, eh? T'ho torno a llegir? Sí, sí, no, no. Una onze i mitja, 150 grams. Mitja onze, 50 grams. Per tant, en fi, 75 grams serien. 75 grams. Una mitja onze, 75 grams.
Sempre ho diem, eh? Moltíssimes gràcies a les persones que tenim. A l'altra banda, eh? Hi ha algú a l'altra banda, eh? Sí, senyor. Són ells, són ells, no? El que dèiem. Felicitem la Luna. Rectifico, atenció, 300 unses, 300 unses són 100 grams.
Te'ns està posant aquí un problema matemàtic. Jo és que sóc de lletres, eh, tio. Si un tren sale de Madrid... Oh, com odiava, com odiava aquests... Sempre hi havia també una dada...
Que feia ballar, eh? Una dada trampa que no servia per res en aquests problemes. Sí, 3-11-100 grams. 3-11-100 grams. Perfecte, doncs. En fi, molta pasta, Vallor. Ja vam felicitar la Luna, ara mateix, eh? La Luna ha nascut... La Luna? Què ha passat? Poc ens passa, eh? Resulta que hi ha una influencer, o una persona d'aquestes que ven... Bueno, sí, sí. Que va decidir... Jo ho trobo a nivell personal una mica...
saltant-se alguns codis, alguns límits, va retransmetre en directe aquesta influencer, el seu part...
en directe, amb totes les càmeres, diguéssim, enfocant el forn. Ella estava en una casa seva, amb una banyera inflable, una Toys Aras de tota la vida, i van estar retransmetent en directe per alguna d'aquestes plataformes per Twitch, vuit hores de la dona patint...
fent amb tot luxe de detalls el naixement de la seva filla Luna. La piscina és Toy. Toy Saras són els grans magansems. La piscina és l'Stoy de tota la vida. Saps com era el lema de les piscines Toy?
Estoy con Toi. Estoy con Toi, sí senyor. Vinga. Doncs això, aquest naixement, no sé fins a quin punt. Bé, jo sempre dic que hi ha influencers perquè hi ha influenciadors. És a dir, si la gent passés d'això, tu t'influencia algú? No. A part de jo? No, no, tu ets l'únic. Clar, doncs a partir d'aquí, una influencer. Què vol dir una influencer o un influencer? Que hi ha algú que es deixa menjar l'olla per aquests. Que poc ens passa.
Ara la Luna tindrà un reportatge exhaustiu de 8 hores del naixement a la piscina Toy. Vinga, va, què més? S'ha cridat l'atenció Terrassa, ha suspès, això és absolutament seriós, com tot el que diem aquí, encara que sembli mentida, l'adopció de gats negres per Halloween.
El consistori considera que aquests gats negres, això és cert, hi ha un repunt d'adopció de gats negres al voltant de tota la mitologia que representa els gats negres, de bruixes, etcètera, doncs sembla que hi ha un repunt d'adopció de gats negres per, diuen, per decoració
o per alguns rituals que segurament el gat no deu quedar massa ben parat. Jo he fet un petit rodolí aquí. Hi havia una cançó d'Enrique i Anna, Enrique del Pozo i Anna, no sé com es deia l'Anna, ara en Robert vindrà i ens ho dirà, que es deia Tenia un gato negro, negro, negro, negro. Tenia una cançó també prescindible, com la majoria d'ells, però jo recordo l'haver-la escoltat. Tenia els discos, jo, d'Enrique i Anna.
Doncs si ho saps, fins a l'1 de novembre, a partir del 2 de novembre ja podràs adoptar un gat en negre a Terrassa, si és que et ve de gust.
Anna Anguita es deia... Anna Anguita. Hòstia, no ho veig dit ni volguent. Ja l'Anguita era un... Polític. Un polític. Julio Anguita, sí senyor. El califa de Córdoba. Que s'assemblava a un exregidor de comunicació de l'Ajuntament de Vilassama. Tenia una retirada. Una retirada, eh? Què més?
Escolta, si vols entrem en el Diorian, ja, no sé com estem anant de temps, però en qualsevol cas podrem explicar que, tal dia com avui, l'any 1925, aquí no hi ha música, eh? Aquí no hi ha música. Doncs un recordatori que naixia la dama de ferro, eh?
Margaret Thatcher
La seva política conservadora... Sí, fotia por, eh? Era una mica l'Àngela Merkel, una miqueta, fotia por també. Però jo crec que la Thatcher multiplicava per 4 la Merkel, eh? Sí, sí, quan entrava la Thatcher... Que entra la Thatcher! No la Títxer. No, no la Títxer, no, la Thatcher. Igualment. He pensat la mateixa broma, eh? En 1948, el dia com avui, naixia Paul Simon, eh? Que va formar part...
Que aquí vam tenir un atac de riure amb en Paul Simon, que era l'alt o el baix. Vam saber ja per sempre més... Bueno, ja no me'n recordo, ja aquí. Sí, home. L'alt. No, el baix. Art Garfunkel era l'alt. Art Garfunkel era l'alt. Ja no li diem art, li diem alt. I en Paul era el baix. Molt bé. I ens feien aquesta cançoneta. Vinga.
Fins demà!
Doncs felicitats en el seu 84è aniversari a en Paul. Aquestes tècniques mamotècniques van molt bé, eh? Sí, sí. Per aprendre que l'alt del Simon & Garfunkel és l'art. Molt bé, va, fot-li, fot-li.
Vinga, va, Joan, més coses. Dilorian. I avui, 1965, hem de saltar uns quants anyets enrere, The Who, el grup The Who gravava el seu gran tema, eh? My Generation, un dels grans himnes del rock and roll. People try to put us down Talking about my generation Just because we get around
Acabo de demostrar les meves dots matemàtiques, són 60, no 55. Jo sempre t'ho dic, hauríem d'entrar en una calculadora. Sí, ja tinc aquí. No, no, no la del mòbil, aquelles grans, amb números grans, i poder fer 2025 menys a l'any de torn, i... En fi. Una certa agilitat a l'hora de calcular. Dejo my generation a mi. I'm not a generation. I'm not a generation. I'm not a generation. I'm not a generation.
Què més tenim avui al DeLorean? I un 13 d'octubre de 1972, un avió de la Força Aèria Uruguayana s'estavellava als Anders. Donava pas al llibre, a les pel·lícules que s'han fet.
d'aquell grup de supervivents de la tragèdia. Vivents, sí senyor. Era un equip entre els que hi havia dins de la nau, ho sap tothom, però era un equip de rugbi del Uruguai. Els que van sobreviure van estar un parell de mesos alimentant-se de les restes humanes.
l'Old Christian Club. A mi em va fotre molt nerviós aquesta pel·lícula. Sabem que era real? Hòstia, me'n vaig patir molt. És facto, que diuen ara els joves. Sí, ara diuen això. Facto. També tenen FOMO. Què és FOMO? FOMO és, per exemple, no ser a la festa o no quedar en un grup i perdre's. He fet un FOMO, no? Ens dona FOMO. Ens dona FOMO. Molt bé, molt bé. Ens estan passant per l'esquerra. Sí, sí.
Per l'esquerra, per damunt i per tot arreu, eh? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, va. Són d'una altra generation. Total, eh? Vinga, va, què més? 1984, Stevie Wonder, arribava als números 1 dels Billboards amb aquesta cançó, eh? Només vull dir-te que t'estimo. I just call to say
Només vull trucar-te per dir-te que t'estimo. Aquesta va ser la banda sonora de la pel·lícula, es deia La Mujer de Rojo. El que passa que no sé si va ser... Sí, senyor. No sé si va ser famosa la cançó per la pel·lícula o la pel·lícula per la cançó, no ho sé. O el vestit vermell, eh? Va ajudar el vestit vermell. Sí, i l'Estivi trucant, també. I l'Estivi, i cantant d'aquella manera, eh? Aquells moviments que feia cara a tots i totes l'esteu veient. Sí, és molt gran, eh, Stevie Wonder. Molt.
De fet, jo me'n recordo la portada d'aquest disc que tenia, i es veia el tio rodejat de sintetitzadors, però per damunt de les seves possibilitats. És a dir, una cosa que mai havia vist tant sintetitzadors junt, eh? En fi, el gran Stevie Wonder. Hi havia molts acudits de l' Stevie Wonder, eh? Sí, que no es reproduirà. No, no, i són molt prescindibles, eh? Que ens tanquin el xiringuito. Exacte.
I tanquem el DeLorean, no? I tanquem el DeLorean i tanquem amb Gabinete Galigari, perquè tal dia com avui tancaven, eh? Tal dia com avui, 13 d'octubre de l'any 1999, un dels grups de roca espanyol, molt vinculats a la movida madrilenya, doncs finiquitaven la seva aventura global, Gabinete Galigari, que com sense recuperar el nom d'una pel·lícula expressionista alemanya de terror, tot va ajuntat
de cara a Halloween, de cara a la castanyada, de cara a tots els sants. En fi, molts temes de Gabinete Galigari que se'n anaven cap a Sòria, que anaven amb quatre roses, que donaven la culpa al xatxatxà i que també trobaven l'amor en un bar.
Veig que comença el mateix error que jo, eh? Jo també els dic que sempre gabinete galigari, i són caligari, amb en Jaime Urrutia. Jaime Urrutia és d'aquells tius que cau molt bé o cau molt malament, perquè té un posat així, té un to... Sempre dic que en Jaime Urrutia té un to calmodóvar. S'assemblen bastant. Podien passar, com a... Podien passar, eh?
Són d'aquelles persones que et cauen bé fins que els coneixen. Com l'entrenador de l'Espanyol. Sí, exacte. Típica persona que la veus afable. Mira que és maco. Fins que parla. Fins que parla. Fins que es manifesta. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Estam esperant el ximpum, però no acaba, que és quan Jaime Guillí li va fotent, diu, dale, dale, dale, que m'entenguen. Doncs Joan Escofet, quin DeLorean més xulo per començar la setmana, una del migdia, 3.57 de la tarda. Què tenim avui, Joan? Passarem als 5, no podem dir finalistes, i als 5 classificats vilasarencs del Mares Music, de cada gran gala final. 5 dels 16, no? 5 dels 16, pràcticament un 30%, gairebé una onsa, eh?
Un 30% que demostra el gran nivell musical que tenim a casa nostra. Us repassarem. Un a uns a 33 grams, eh? I ens tirarem a les aigües de l'Estret. Curiosa entrevista que li feies amb en Lluís a Framis.
Està a punt, a punt d'aquestes finestres que diuen ells que els donin les autoritats competents per poder fer els 14 quilòmetres nedant entre Europa i l'Àfrica. Molt interessant l'entrevista i també coneixerem amb un altre vilasarencs. Hi ha vilasarencs i vilasarenques a tot arreu. A tot arreu. Un agent FIFA, el que es deia abans representant. Volem saber exactament en què consisteix la feina d'un agent FIFA.
Avui ve la Sarega amb una llarga experiència en aquest negoci i explicarem en el Crònica quina és el directiu més dur amb el que ha hagut de negociar. Sí, senyor. I aquí ho deixem. Tu t'estàs negociant ara mateix perquè també tens ganes de dir que aguanta molt el Crònica. Sí, jo t'aguanto. Jo no ho diré, però que sàpigues que ara parlarem d'unces de cervesa
amb en Pep Molís, que és un dels organitzadors de l'Octoberfest. Parlarem de 33,3 centímetres grams. Jo crec que ens serveixen alguna més coneguns. Arriba el proper divendres i el proper dissabte, i a tu no cal esperar, perquè t'escolto a la una al migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze et torno a saludar. I recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Ramon, 78 anys, jubilat. No va respectar la preferència de pas. La seva dona va morir perquè no portava acordat el cinturó de seguretat. Un any de presó i un any sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb accés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos en a cultura.gencat.cat.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap com s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat. Jo sempre tinc llet preparada i un esmorzar bo. Làctics fantàstics tots junts en un got. Calci i nutrients van cap a dins d'un globus. I en 3 segons sento que puc amb tot. Jo menjo en ritme. Beure llet cada dia ens ajuda a seguir el ritme. Jo menjo en ritme.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs som-hi, seguim endavant. Un moment per parlar, per fer l'entrevista al matí, ho dèiem fa una estoneta.
El proper divendres i dissabte arriba una nova edició de l'Octoberfest a Vilassar de Mar. Tot a punt. Els terrenys de la Boble entre el camp de futbol Xevi Ramon, el camp municipal d'esports i la piscina municipal. Per albergar, doncs, això, bon rotllo, una festa familiar, bona cervesa, evidentment, estem parlant de l'Octoberfest i actuacions musicals. En parlem amb un dels seus organitzadors. En parlem amb en Pep Molí. Som-hi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Pep Molís, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs bé, molt bé, molt animat. Per aquests dies que venen sempre són dies que ens animen molt. Tu ets un clàssic ja, també, a la ràdio, és a dir, com l'Octoberfest. Ja és aquesta època, ja és moment de venir a... Un cop a l'any, vinga.
Us vinc a veure, sí, sí. Escolta, però això no es prepara en una setmana. Això és divendres i estats, això es porta preparant molt de temps, no? Nosaltres portem ja gairebé un any preparant-ho. O sigui, acaba una edició i es poseu en l'altra, eh? Exacte. Pensa que és una festa que organitza Huatiner, la Organització Cultural Huatiner. Jo col·laboro amb ells i també és en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilassà. Ells també ens ajuden moltíssim i llavors és una festa per tot el poble, superfamiliar. És la novena edició, crec.
Si no hagués sigut per la pandèmia, hauria sigut la de Sena. Fa 10 anys, però 9 edicions. Una festa que es va fer... Ara parlo de memòria, eh? La plaça Picasso es va fer a l'Escola del Mar i finalment s'ha trobat la ubicació final per fer aquesta festa. I comencem per aquí, ja que ho comentàvem. És una festa, evidentment, on hi ha cervesa...
però és que hi ha cervesa a qualsevol bar, també. Per tant, si hi ha gent que vol veure més, no cal esperar l'Octoberfest, ho pot fer-ho cada cap de setmana. Per tant, vull destacar això, l'ambient familiar, l'ambient festiu, l'ambient que es viu en aquestes ocasions a l'October. Totalment, totalment. Pensa que... A part que és un ambient...
Jo diria, sempre que ho veig, és molt de festa major, com la gent del poble, tots ens trobem allà, amb els nens, amb grans, petits... Aquest any, a més a més, hi ha part de les actuacions musicals. La gent gran de Vilassar ens obrirà tant el divendres com el dissabte amb un ball tiroles, tots disfressats de tirolesos, tota la gent gran...
I serà super, super divertit i molt, molt... Novedós. Exacte. Sí, sí, sí. És una cosa novedosa. Que ells han volgut col·laborar vestits de tilolesos i ens faran allà un ball com un commemoratiu de l'october, que això es fa molt a la resta d'Europa. Eh, eh.
Doncs això serà per començar el divendres i el dissabte. Parlem però abans de les actuacions, parlem dels comerços. Què trobarem a l'Octoberfest per prendre i per menjar? No trobarem cervesa, evidentment, com per exemple nosaltres als Globs, però també altres portaran les seves begudes.
Hi haurà el bar Milú, també, també amb beguda. Hi haurà cap roig, que aquests són uns clàssics de cada any, que fan tot típic d'entrepans de l'October i fan molt menjar així, típic Octoberfest. Hi haurà el barbut, d'aquí Vilassà.
Hi haurà la formatgeria d'aquí Vilassà, hi haurà la Quandi i hi haurà un parell de Fugtracs, segurament, que també faran molta, molta cosa. O sigui, hi haurà molta varietat, sí, sí, sí. Per tant, doncs, tot a punt per començar el divendres a les 7 de la tarda, obertura de portes. Com anirà l'entrada? Hi haurés entrada per dia? Entrada o pots comprar els dos dies? Com funciona això? Això és entrada per dia.
Sí, véns el divendres, compres l'entrada, l'entrada valdrà 5 horets, és per financiar bàsicament tots els gastos que es fan, perquè l'associació va tenir sense afán de lucre, llavors tot el que fem és per pagar equip de música, so, llums, bueno, els músics, els grups...
Els lavabos, bueno, tot. És que hi ha feina, Roder, eh? Des de Boatiner, amb col·laborador, doncs, en col·laboració d'altres persones com tu mateix, organitzen, fan moltes coses, però organitzen, en aquest cas, el seu gran hit o el seu... La seva marca en el calendari està a l'octubre amb la FES, eh? Sí, sí, sí. Va començar com un experiment. Tu hi eres el començament, no? Sí, sí, sí. De fet, era un experiment que jo, bueno, amb en Pol, que és el president de Boatiner, sempre comentàvem...
I nosaltres vam estar a l'Octoberfest de Calella, tant jo com ell, ell com a Milun, nosaltres vam estar com a Globs. L'Octoberfest de Calella és un Octoberfest que porta 40 anys fent-se. Llavors, bueno, allà va ser una experiència molt maca, perquè tot nou hi vam, ostres, molt xulo, vam veure que era molt maco i tot allò. L'Octoberfest també és una fira que es fa a Urrel d'Europa, a la majoria de països europeus sempre hi ha un Octoberfest.
i vam veure que seria, bueno, ens va ocurrir la idea que seria molt maco portar-la aquí a Vilassà, perquè aquí a Vilassà també, en l'ambientet que tenim, del bon rotllo, la gent, tot, doncs jo crec que triomfaria, i la veritat és que està triomfant, tothom ens pregunta durant l'any, quan la feu, quan la feu, i és molt maco.
De fet, no sé si sabeu d'on ve el tema Octoberfest, una festa que es realitza anualment entre els mesos de setembre i octubre, des dels seus inicis l'any 1810, any en què es va celebrar el matrimori d'un natal príncep, Lluís I de Baviera, amb la princesa Teresa de Saxònia, Altersburgo, i per la qual es va convidar els ciutadans de la ciutat, i ja pots comptar què van veure. Doncs a partir d'aquí van dir, hòstia,
No ens casarem cada any, però farem una festa cada any amb l'Octoberfest d'aquí ve. L'Octoberfest a Vilassar de Mar. Ara, aquests dies, se n'està celebrant moltíssimes. Com tu dius, a Calella, a Barcelona, al Bas Llobregat, hem estat buscant. Cada vegada està més al bord del dia. En aquest sentit ens anem europeïtzant més. Alemanya, Suïssa, Holanda també, els Països Baixos.
Doncs, per tant, és una cosa que cada vegada tenim més establerta. Abans la gent deia, Octoberfest, què és això de l'Octoberfest? Doncs ara ja ho tenim, no a tots els pobles, però sí a molts pobles ja, eh? Sí, sí, sí, cada cop més. De fet, des que, jo sempre ho he dit, des que viatgem més, doncs ens donem compte de moltes coses. Abans també passava amb la cervesa,
Aquí teníem dues marques molt conegudes, però tot el que posaves diferent era molt estrany. Ara, si t'hi fixes, molts bars, molts restaurants, moltes coses, tenen una varietat de cerveses, igual que amb els vins, una mica tot. Igual que si vas a l'estranger veus que hi ha molts vins i dius, hòstia, abans aquí...
O sigui, jo què sé, vas a un bar belga i tenen vins inclús d'aquí i de Rioja, que abans no n'hi havien. Vull dir, és una mica tot es va... Jo penso que sí, que tot es va... Europeïtzant, sí, sí, ens anem a posar-nos una mica a l'hora del dia. Menys amb els horaris, que això no hi ha manera que ens posem d'acord, però en qualsevol cas això ara no toca. Parlem de les actuacions de l'october. Va, què tenim per començar divendres? Comencem amb la gent gran de Vilassar. Sí, amb la gent gran de Vilassar que es farà el ball tirolès típic, un...
No és fàcil, eh? No, no, no. Cuida-ho, eh? Si estan ensajant, no, no, això que els queda de conya. Després començarem amb el primer concert que es diuen Martin Beat and Friends. Aquests són banjos, és espectacular, són com una música tradicional...
jo diria una mica irlandesa, country rock, perquè fan versions de tot, però amb el seu personalitat, que són manjos, sobretot instruments aquests que no estem acostumats a veure. Mira aquest xulor. Sí, sí, sí.
Cal dir que la benvinguda serà, ja ho hem dit, a les 7 de la tarda, als Valls Tirolesos a les 8 i el primer concert amb de Martín Vítanfrens és a dos quarts de nou del vespre, la primera actuació, però no és l'última. No, a les 10 i mitja del vespre, un cop acabi amb Martín Vít, tenim Depo Purris. Sí, senyor. Depo Purris és un grup de versions dels anys 80, 90, 2000...
Són brutals, també. Són bons amics d'aquesta casa, els hem tingut aquí moltes vegades. De fet, ells mateixos tenen un tribut a Duncandú, que està triomfant moltíssim, però com a pupurris són gent molt divertida, molt maca, gent de granollers d'aquí a la vora. Sí, sí, sí, hem apostat per gent, sobretot músics d'aquí, que és que n'hi ha molts i boníssims, vull dir que això sí que no ens ho acabarem.
És a dir, la festa, cal dir, doncs, que només divendres i dissabte, tal com va ser l'any passat, al principi es feia divendres i dissabte i diumenge, no? Però potser era estirar massa. Era estirar massa, sí, sí, sí. El diumenge era un dia... Són dies estranys, els diumenges, per fer coses... Llavors la gent el dilluns treballa i tampoc estan... Si ja venen divendres i ja venen dissabte, doncs el diumenge descansen i és el que ens passava.
I les actuacions, aproximadament fins a les dues de la nit, eh, Pep? Sí, una i mitja, una i mitja ja... A les dues tanquem portes? Sí, exacte. Perfecte. I ens anem als concerts de dissabte, que arriben uns tals aviadors anglesos, què és això?
Aviadors anglesos també són un grup d'aquí del Maresme. També versions, també... Espectacular. Són molt bons, també. És que, bueno, què dir, no? Són uns grans músics tots i ens ho passarem molt, molt, molt, molt bé amb el tema versions perquè ho foten de puta mare. Molt bé. I a dos quarts d'onze... No tenim el grup local. Anava a dir, ja van venir l'any passat. Sí, fa dos anys. Fa dos anys, sí senyor.
Fa dos anys que són els Bonnie and Clyde. Són versions dels 70, dels 60, dels 70, dels 80. Jo crec que també és un grup espectacular i que ens fa moltíssima il·lusió que tornin. Pep, si ara mateix tinguessis algú aquí davant que diies, hòstia, no he anat mai a l'Octoberfest de Vilassar, què li diries per dir-li? Escolta, vine a provar-ho, això. Què li diries? Què has trobat allà?
Doncs es trobarà, sobretot, un ambient molt familiar, molt familiar, molt conegut. Jo crec que es trobarà molt bona música, molt bona cervesa, molt bona gastronomia i una fira per gaudir i passar-s'ho molt bé. Sí, senyor. Ah, gaudir. Presentes alguna cervesa, tu o no, allà?
Sí, com cada any presentarem una. Què presentes? No t'ho puc dir. No m'ho pots dir, però em pots dir d'on ve, més o menys. D'on ve, d'Alemanya? Mira, te presentaré una de les fàbriques més antigues d'Alemanya, i la tindrem en barril aquí Vilassana, exclusiu. A més, la versió Octoberfest, que és la versió que fan expressament per aquest octubre.
Això no és una anècdota. Aprofito la benentesa, l'amistat que tenim des de... Jo què sé, no aixecàvem dos pams de terra, però tu això ho expliques perquè és la teva feina, la teva normalitat, no? Però això no és gens senzill, Pep. No pots portar cervesa d'aquí i d'allà sent un qualsevol. Estem parlant d'un dels bars
de Catalunya no ho sé, però com a mínim del Maresme segur referents en aquest sentit. No, no, i ho dic molt en sèrio, ho saps. No, no, merci, merci, t'agraeixo i tant. Com es fa això? Com es fa sentir això? Doncs, bueno, bàsicament estimant-te la feina, o sigui, estimant la cervesa, en el nostre cas. I sobretot, sobretot, i d'això ho vull posar,
També que la gent ho sàpiga que tenim uns proveïdors que també estimen molt la cervesa i ells també es mullen, busquen, si tu vols alguna cosa ells t'ho busquen, troben ells també moltíssimes coses, són fantàstics a l'hora de portar cosetes així.
I jo crec que, bueno, sí que és difícil perquè a vegades són fàbriques molt petitetes, són coses que a vegades importar-les podien ser massa cares, però sempre tot negociant, i més ara amb la Unió Europea, que diem. Doncs mira, trobem coses molt maques, molt antigues, i és un plaer tenir-les aquí al poble, sí, sí.
Coneixent-te i coneixent en Pol Berrocall i tota la tropa que feu aquesta moguda, sé que us ho passeu molt bé, sé que en teniu moltes ganes, però que patiu molt. Patiu molt, sí. La gent no és conscient del que hi ha darrere. Sempre dic que hauríem de saber què hi ha darrere les coses, no? Tu quan vas a veure un grup de música vas a tocar i veus el grup i te'n vas, perquè hi ha una feina de molta gent de tot el dia, com en qualsevol feina, però clar, un no és conscient, hi ha un producte final, clar, el producte final en aquest cas és l'October,
Però quina feina hi ha darrere d'un auto? Hi ha molta feina, molt col·laboradors, has de parlar molt en els grups. Per exemple, nosaltres en aquest cas tenim el Clive i també Marc Monte, que són els que s'encarreguen del tema música, porten tot l'any parlant amb ells, negociant, fent...
intentant que vingui el millor i intentant buscar coses diferents cada any perquè la gent pugui anar en rotació. Després, bueno, hi ha una feina, sobretot, de permisos, de papeleos, de tot això amb la policia. Això és només el pitjor, no? Sí. La burocràcia que s'ha de fer, això és el pitjor, no? Sí, sí, perquè a més a més són festes que, entre cometes, grans, llavors has de tenir tot molt controlat amb el tema seguros, normatives, tot, no?
Clar, la seguretat, eh? Sí, llavors has d'agafar un escenari, has de llogar un escenari que estigui... Homologat. Homologat, has d'agafar, a part de tot el tema elèctric, això s'encarrega a l'Ajuntament, que ens col·labora moltíssim amb aquest tema, i agraïm moltíssim, sobretot, que ens ajudin així. Que s'impliquin, perquè és una cosa per tots al final, i estem superagraïts.
Si dilluns que ve us trobeu amb Pep Molís pel carrer, us asseguro que us dirà una cosa. És l'últim any. No ho torno a fer. Però després, quan arribo, us pica algú. Ho diem sempre. L'any que ve són 10 anys, suposo, que l'any que ve la muntarem. Més grossa encara, no? Esperem. 10 anys, no. 10 edicions, que quedi molt tard. 10 edicions, sí. Però la desena edició ha de ser xula, home.
Jo crec que totes han sigut. Sí. Perquè totes ho fas amb la mateixa il·lusió, eh? Des de la primera fins l'última. Clar, que tu quan estàs fent allà... Pateixes molt pel temps, també, per tot. Sempre estàs, hòstia, mirant els calendaris del temps. Ja ho mires? Sí. I què? No, bé, bé. Pinta bé, pinta bé. Vinga. Parà núvol, no farem un sol espaterrant. Bueno, escolta, si fa núvol, menys calor, eh? Perquè hem passat de tot, eh?, en l'octubre fet. Sí, sí, sí. Mal temps, vent, pluja, a calor.
i la gent ha vingut sempre aquí estem doncs ja sé que quan esteu fent esteu pensant, mira aquesta és la novena edició però sí que l'any que ve suposo que la muntareu més grossa encara jo espero que sí i tant n'heu parlat ja? en parlem, sí parlem perquè mira, és una cosa que ens fa també molta il·lusió a més són 10 que no ho pensaves mai quanta gent esteu darrere el tot plegat?
Bueno, a veure, darrere, sobretot, bueno, cinc o sis, eh? No som més... David, en Pol, la mare d'en Pol també ens ajuden moltíssim. Som d'aquí Vilassà, tots. En Marc, tu, és a dir... En Marc, sí. L'any que potser podíeu portar en Bruce. O a la segona edició, no? A mi m'encantaria.
Fuentes, al menos que Fuentes. No és el mateix, però... Doncs, Pep, què més podem apagir? Intentaré parlar amb el manager de Springsteen. Bé, el trucarem ara, ara com surtis. Quants litres de cervesa surten de l'Octoberfest entre totes les parades? Ostres, doncs mira, és una cosa que no...
No hem calculat, de veritat, però jo què sé, 300, 400, 500. Déu-n'hi-do. La gent beu molta cervesa aquest dia, sí, sí, aquests dos dies. Aquests dos dies, doncs escolta, i pot veure altres coses, eh, també. Amb moderació, eh, sempre. Però pot beure... Sí, sí, home, tenim aigua, tenim Coca-Cola, tenim Fanta, tenim de tot, eh.
Doncs Premolis, en aquest cas, com un dels organitzadors de l'Octoberfest, en Boatiner i tota la gent que hi participa, t'agraeixo moltíssim que hagi estat un any més aquí. Gràcies a vosaltres, sempre. I moltíssima sort en aquesta novena edició. Deu anys, insistim, però l'any de la pandèmia ens la vam saltar i, per tant, novena edició de l'Octoberfest. Recordeu i apunteu a l'agenda el proper divendres i dissabte, 17-18 d'octubre respectivament,
a la bòbil, allà on tenim el trocat de futbol i la piscina municipal. I és l'escenari establert, aquest. Convido a tothom a venir a passar-ho molt bé. De veritat. Moltes gràcies. Gràcies a tu, Pep. Que vagi molt bé. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
El meu país, la pluja no s'aplauré. El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments. Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, la xeta sí. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Només una, eh? Va, que amb una n'adones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta. Per provocar un accident n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mai va ser el típic conte de donzelles, rescatades pels seus prínceps blancs. 4 minuts, les 11, arribem amb els catarres i estels al vent. De seguida, en Martí Bruteu i l'Adam Baus, en Martí i l'Adam per dos duros, i en Marc Aquino, que avui ens llencem a l'aigua per parlar d'aquests fenòmens meteorològics extrems. Amb catarres i estels al vent, fins les 11, temps de notícies. I jo seguim les normes de la gent normal.
Mai serem modèlics o exemplars, però serem autèntics huracans. Sé que un dia tornarem a viure com els grans amants de tots els temps.
Com una gent perduda en una selva, vas reconèixer el teu tarzan en mi. No va ser fàcil ballar en sincronia, no, aquella nit. I amb aquells aires de princesa Leia, eres tan bona fent-me perdre el cap. Però Can Solo no l'espanta el repte, som pebre i sang.
Mai serem modèlics o exemplars, però serem autèntics huracans. Sé que un dia tornarem a viure com els grans amants de tots els temps.
Ai amor, no em tremola el pols per dir-te un i mil cops que som dignes de llegenda. No tinc por de les proves d'un amor tan capritxós i al mateix temps.
Sé que un dia tornarem a viure com els grans amants de tots els temps.
Les notícies de les 11.
Salutacions, Vilassa de Mar torna a demostrar un any més el potencial musical i artístic que tenim. Tant és així que 5 dels 16 classificats al Mares Music, una mica més del 30% dels participants són de Vilassa de Mar. Es tracta de David, la Gaba, en Marc, el Trofeu, Marc, Molleja, Quintet i Niu.
Tots esperen passar les pertinents validacions del jurat per tal de poder actuar en directe en la gran gala final que tindrà lloc el 15 de novembre a les instal·lacions de la fàbrica de Cabrils. Hi ha importants premis en joc. El Festival de Música Jove del Maresme, el Mares Music, que arriba a la seva edició 21, està organitzat pels ajuntaments de Cabrils
Almas Nou, Mungat, Sant Vicenç de Muntal, Tiana Tordera i Vila Sadamar. Ampliarem la informació a La Crònica a partir de la una de la tarda amb Joan Escofets.
L'episodi de pluja estorrencials d'aquest diumenge ha deixat un miler de persones en centres habilitats en diferents poblacions a les Terres de l'Ebre. Per passar la nit, la consellera d'Interior, Núria Parlón, ha demanat a la població evitar la mobilitat i no apropar-se a rius, rieres ni barrancs. També ha recomanat fer teletreball i tenir molta prudència davant d'un fenomen en vida pròpia molt difícil, ha dit, de preveure.
El Departament d'Ensenyament de la Generalitat ha suspès les classes d'aquest dilluns a tots els centres escolars del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Baix Camp i Terra Alta. En aquestes comarques també s'han anul·lat les activitats esportives i s'han suspès les activitats no urgents als centres sanitaris, tot i que es mantenen les urgències en hospitals i centres d'atenció primària, així com quimioteràpia, radioteràpia i diàlisi.
Els bombers han atès 340 avisos entre quarts de sis de la tarda d'ahir diumenge i les set del matí d'aquest dilluns.
Ha començat l'alliberament dels vini israelians segrestats per Hamas que continuen vius. Els set primers segrestats han estat entregats al Comitè Internacional de Creu Roja minuts abans de quarts de vuit del matí, segons l'exèrcit d'Israel. Els serveis d'intel·ligència i l'exèrcit israelià els han estat traslladant a l'hospital de Shiba a prop de Tel Aviv, on passaran un control mèdic abans de retrobar-se.
amb els seus familiars dos anys després de començar la guerra. Hamas ha fet públic aquest dilluns la llista amb els noms de totes les persones que seran alliberades. Els entrega aquest matí al Comitè Internacional de Creu Roja i a l'exèrcit d'Israel dividits en tres grups i des de tres llocs diferents. Tots són homes d'entre 21 i 48 anys. Dos són soldats i la meitat van ser retinguts en el transcurs del festival del 7 d'octubre.
Aquests vins israelians són els últims hostatges que s'ha confirmat que continuen vius i retinguts per Hamas dels 251 que van segrestar aquell dia. També hauria començat l'alliberament dels 1.966 palestins detinguts per Israel que ja estarien pujant en autobusos des de les presons segons fonts oficials israelianes. La majoria, 1.716 persones, són civils palestins detinguts a Gaza els darrers dos anys que seran traslladats a l'hospital de Nasser a Gaza.
Els bolets i els colors de la tardor atreuen molts visitants al Parc Natural del Montseny, que ha pujat en marxa un dispositiu per reduir els vehicles particulars des d'abans d'ahir dissabte fins al proper 8 de desembre. Hi ha dos punts on es pot aparcar de manera gratuïta i agafar l'autobús Buspark per anar fins a Santa Fe.
Font Mortina i Coll Formic, les zones amb més afluència de públic. Són el punt d'acollida de Fogars de Montclús, que ja fa dues temporades que funciona, i el nou punt d'acollida del brull que permet accedir a Coll Formic. A les 12.09, contacta amb la informació.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes.
Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials i idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia a tothom. Avui estem aquí a un nou episodi per dos duros amb el meu habitual acompanyat. Bon dia, Adam. Molt bon dia, Martí. Aquí una setmana més. Avui un programa especial, oi? Sí, la veritat és que avui... A veure, ho haureu vist el títol, és una mica estrany com ho encadarem, això. Avui és un episodi molt interessant sobre la història dels diners. Ja n'hi ha hagut prou, Adam, de xerrades amb convidats, de debats. Avui tornem a matèria, tu i jo sols. D'una forma molt especial, molt diferent, eh?
Llavors, esperem que us agradi molt i comencem amb això. Som-hi, la pela és la pela.
En l'episodi anterior, i abans de començar amb la història dels diners que us explicarem avui, vam tenir en l'episodi anterior l'oïent del mes. Adam, va ser un senyor episodi molt xulo, la veritat. La veritat és que sí, quan me'l torno a escoltar dic, ostres, aquest és dels episodis que m'encanta. Per emmarcar-los allà, sí, en un quadre. De fet, van passar dues coses històriques. Una que t'agrada molt a tu. A tu les coincidències aquestes t'encanten, eh? A mi els d'altres així sí que m'agraden. Va aparèixer, Adam, compte, la primera veu femenina en el programa.
Com t'agraden aquestes coses, eh? De probabilitats, últim cop, primer cop, què tal? Et fiques a pensar i en 23 episodis no hi ha prescut cap dona encara a l'audio. I després, recollint, l'Adrià ens va comentar que ens esperava per fer la caminada aquest any. Gran notícia. Perquè pensem en alguna altra persona així i se'ns acudien poques idees. I que ens ho digués l'Adrià ens va alegrar, oi? Sí, la veritat és que podríem organitzar entre tots els jovins una caminada a Barcelona blanès. La veritat és que estaria molt bé. Bé,
Avui, de moment, encara no tenim cap episodi de números farragosos, que ja arribaran, Adam, així de percentatge i tal, sinó que avui explicarem la història dels diners, però, Adam, ho explicarem en forma de conte. Per això he dit abans que era diferent. Llavors, heu d'estar atents perquè serà molt curios avui, molt...
espontani. Sí, serà com si fos un relat, o sigui, senteu-vos, relaxeu-vos i escolteu. Provarem aquesta nova versió del programa, per tenir-vos entretinguts mentre us expliquem la història dels diners, que no sigui només una parrafada grossa, sinó que sigui així com una mena de conte.
Doncs començarem amb la història, Adam, el personatge principal, com tant recordeu-vos, es diu Alfons Nicolau. O Alf. O Alf, correcte, li podem dir Alf. Ens orientem a la història dels diners, Adam, molts anys enrere. A una localitat anomenada Manrússia. Sí, i aquests noms es portaven, Alfons Nicolau estava completament a la moda. I qui tingui l'hora de la primera temporada d'aquest programa sabrà per què.
Correcte. A Manrúcia, el noiet aquest va néixer a una família de ramaders, d'acord? Imaginem-nos que tenen cabres i vaques i tal, allunyada del nucli de la població. Que va arribar a 13 anys, la seva mare Catalina, li va dir que cada cop
que havia d'anar al mercat, havia de tenir uns truques, no? Coses per fer truques. Sí, l'Alfons Nicolà, amb la seva vida, va arribar a 13 anys i la seva mare li va dir, escolta, noi, ja que tens edat, ja comença a tenir pèls a l'aixella, hauràs de començar a anar a vendre la llet que obtenim de les vaques que tenim al mercat. Així que va ser així, quan va fer 13 anys, la seva mare Catalina li va dir que anés al mercat a vendre llet. Doncs, el primer cap de setmana que va anar, el nostre amic Alf
Va arribar amb la seva mare i ella, Adam, va començar a col·locar unes pedres estratègicament perquè ja sabia que aniria per llarg el dia, eh? Li va arribar un client que anava molt carregat amb una gàbia de gallines. Ostres. Imagina't la imatge, eh? Ja s'havien descobert les gàbies? Home, esperem que sí, no?
I els va demanar què volien aquestes gallines per quant a litres de llet. Quin seria el canvi? Clar, és a dir, un home va venir amb gallines i els va dir, escolta, quantes gallines voleu per 5 litres de llet? Ostres, tu estàs allà? I l'Alf aquí va descobrir la seva primera forma de pagament. Que és anomenada com trueque, en castellà no, col·loquial.
I bascanvi en català. Sí, jo crec que bascanvi, no sé si ho he utilitzat mai, Adam, aquesta paraula de bascanvi. Jo crec que sí. Jo cada dia, de fet. Jo, bueno, diria més canvi, no? Més o menys es data l'inici del trueque del canvi, o del bascanvi, com vulgueu, a l'any entre el 10.000 i el 8.000 abans de Crist. Ostres, que concret, eh? Imagineu-vos si estava de moda el nom d'Alfons Nicolau, eh? A aquestes èpoques.
I com continua la història? Perquè l'Alf es va quedar al·lucinant, estupar facta. Clar, es va quedar de pasta de moniato dient com que la llet val gallines? Com que em donen gallines si jo li dono llet? Rumiant, l'Alf va arribar a la conclusió que cada cop que volgués vendre llet havia de necessitar alguna cosa. Clar, si t'estan oferint gallines, et poden oferir ous, et poden oferir pells. Així va ser com l'Alf li va demanar a la seva mare. Senyora mare, senyora mare, què passa si un home vol comprar llet i nosaltres no volem el que ens ofereix?
A lo que la seva mare li va respondre. Ai, petit bailet, doncs li trobem una utilitat al que ens ofereixen o no li vanem la llet? L'Alfa es va quedar pensatiu tot el que quedava a la jornada sense ajudar la mare. Clar, jo crec que l'Alfa va desconnectar. Li va donar reflexionar, no? Molt, tot el dia. Va petar i va dir, hòstia, què vol dir això? Hem de trobar utilitat al que ens estan oferint, si no, no podem vendre, perquè necessito sempre el que... I es va donar que havia de...
aconseguir d'alguna forma algun utensili, algun objecte que tingués certes característiques, oi? Clar, l'Alf tornant cap a casa, ja el dia així, cap cot, va arribar a la conclusió que necessitava una cosa
d'un moment diríem cosa, que es pogués fer servir tant per comprar com per vendre. Clar, perquè potser a mi em donen gallines, Adam, i jo no vull gallines. Alguna cosa que li servís a tothom per escanviar qualsevol cosa. Llavors, havia de tenir les següents característiques. Per començar, havia de ser durador en el temps.
Clar, per exemple, no podrien ser flors. Coses que es podrissin. Exactament. També havia de ser transportable. No podrien ser, doncs, arbres per ficar a la butxaca. Tu no podries transportar arbres? Jo crec que sí. Però amb certes dificultats. I havia de ser divisible en unitats, podríem dir.
Clar, per exemple, no podria ser una casa. No pots pagar amb cases, perquè, clar, quantes gallines t'han de donar per vendre amb una casa, saps? També havia de ser homogeni en el sentit que no hi hagués molta varietat que canviés el preu sense una forma superconcreta. Per exemple, si vens roques, hi ha roques de tots els tamans i totes les... Clar, una roca pot tenir més valor, perquè ens en tanquem nosaltres, i una menys. I també, per últim, havia de ser d'oferta limitada.
Això vol dir que no podia ser una cosa que poguessis trobar sortint de casa a terra. Imagina't que fos la sorra de la platja. Aquesta cosa per fer intercanvi. Serien milionaris, eh? Abans d'anar al mercat, passem per aquí, pugem a Vilassar de dalt i ens comprem el que vulguem, que ja no tenen cap mena... Aquí no serien molt milionaris, eh? Cada cop amb més sorra. Sí, exacte, amb l'aigua que ens menja més la platja. Llavors, la cosa que havia de...
de descobrir, no, l'Alf, com seria... Havia de complir això, eh? Havia de ser durador, transportable, divisible, homogeni i havia de tenir una oferta limitada. Aquestes són les cinc característiques dels diners que coneixem avui en dia. Però, clar, l'Alf va estar pensant i pensant i va sortir, Adam, efectivament, els diners. A quin any, més o menys, van sortir els diners? Estem parlant del 1500 abans de Crist. Hosti, que bo, eh? Això... Com t'has informat d'això, Martí, eh? Curiós. Sí, en blanc i negre, no? Estarien les coses allà.
Suposo, suposo. Llavors, l'Alf va pensar que no eren ben bé els diners. Abans els diners que coneixem avui en dia...
una multitud de coses se li van acudir per utilitzar per mètode de canvi. Aquestes van ser espècies, animals i sal. Sí, de fet... Curiós, la sal. De la sal ve la paraula salari, que aquesta sí que tothom l'haureu escoltat, la paraula salari, ve perquè abans a l'antiga Roma els treballadors es pagaven salts.
i tu la feies servir perquè en aquella època es conservaven els aliments amb sal. No existien les neveres, lògicament, i amb la sal es conservaven els aliments. Llavors aquí surt salari. Totes aquestes coses que hem comentat van sortir abans dels diners que coneixem avui en dia. Era el que es coneixia com diners mercaderia, que poden ser espècies, animals o sal, el que hem comentat. Llavors l'Alf va començar a ser reconegut dins del poble per...
per canviar aquests mètodes de comerç, al cap d'un temps estava al mercat amb un home, en Bernat Pascaires, deia. Bernat Pascaires va trobar? Què li va dir? Il·lustra el fons, Nicolau. Resulta que ben llana un home a qui només té ovelles. Resulta que els animals és una moneda de canvi, però jo no vull més ovelles. Què podem fer?
Ostres, amb el que ens trobem aquí, eh? Com se li va quedar la cara. El Bernat Pescaira resulta que ha trobat un fallo en la lògica dels diners que va trobar en Nicolau, perquè, clar, si es podien fer servir animals com a intercanvi de pagament, imagina't un home, això, que ven llana o que ven llet, doncs potser no vol ni uvelles ni vaques, no?, perquè ja en té. Clar, el pobre Bernat Pescaira diu, ostres, doncs a mi aquest diner mercaderia, eh?, al fons, Nicolau, que has creat tu, no em funciona, perquè no vull el que m'ofereixen.
i en aquest cas no m'ofreixen sal ni espeixes, així que hauria d'acceptar les ovelles. Ja us podeu imaginar, Adam, la cara de l'Alf, que es va passar tot el dia sense tornar a treballar.
tot el dia de morros, tot el dia enfeinat, pensant en com podria solucionar aquest problema. Va agafar, ojo, les dues mateixes pedres que havia agafat la seva mare feia 8.000 anys enrere per sentar-se tot el dia al mercat. Li va dir a la seva mare. Senyora mare, avui hauré de saltar-me de les meves labors donat que m'ha sorgit una inquietud i m'està matant per dins.
Pàlid i sense veure la llum durant moltes setmanes. Ostres, que es va tancar o què? Sembla que sí. Sembla que així es va quedar blanquet, blanquet, com els guiris, eh? Es va passar tota la setmana pensatiu, fins que va descobrir els mateixos preciosos, com poden ser l'or i la plata. Llavors...
va considerar que tenien les qualitats que necessitava, els diners. Havia de ser un dipòsit de valor, havia de ser una unitat de compte, amb una unitat que es pugui comptar,
I havia de ser acceptat de forma general per la població. Clar, el plus que donaven aquests mateixos preciosos és que, a part de tot el que els diners mercaderia oferien, que ja havíem vist que no fos divisible, que fos transportable, etcètera, tenia unitat de compte concret.
Volia dir que una moneda volia dir una moneda. No és una vaca val tres gallines, saps? Potser. Llavors, una muller o una moneda era un dipòsit de valor, vol dir que tu podies guardar, per exemple, una vaca, si te la guardaves, potser ara amb el temps es moria. O li agafaria una infecció o alguna cosa així. Potser no, segur. Segur, exactament. I era acceptat de manera generalitzada. Generalitzada. Això és molt important...
Per què? Perquè vol dir que si jo, Adam, et pago tu amb una moneda, l'Adam sap que amb aquesta moneda podrà comprar una altra cosa. Qualsevol altra cosa. O sigui que tots els que venien i tots els que compraven acceptaven aquests metalls preciosos. Va ser així com l'Alf es va alçar un altre cop com el salvador de la seva vila, Manrússia, eh?
I va proposar a l'Ajuntament que es fabriquessin monedes d'or i de plata, amb la plata i l'or que tenia la gent, per fer-se servir com a monedes per comprar i vendre. Compte, perquè un diumenge estava a casa, després d'una llarga jornada laboral com a héroi de la vila, que era, es va trobar un home plorant. Plorant al costat un camí. Com es deia l'home?
Es deia el Pere de la Cullera. No fotis. Pere de la Cullera? Que curiós. El forner era. El forner més famós de la vila. Hòstia, imagina't, el que et fa els pans cada dia. Pere de la Cullera el que fa el pa cada matí. Llavors, l'Alf se li va acostar
I li va dir... Pere, aquests deuen les llàgrimes que regalim per les teves galtes. Clar, tu imagina't ser l'Alf i veure un home... Sobre, no és un home, no. És en Pere de la Cullera, allà plorant en un caminet. I el Pere, sense poder treure's les mans a la cara, li va dir... Ai, gran Alfons Nicolau, resulta que uns lladres m'han trobat sol a mig camí i m'han robat tota la fortuna que duia a sobre després de les meves vendes d'aquest cap de setmana. Ostres, tu. Pobre, pobre, eh? Que dramàtic, eh? Sí, sí.
Llavors, l'Alf el que va sentir és una ràbia, una ràbia que no va poder contenir. Clar, tu imagina't, no sé, el Pere de la Cullera haver estat treballant tota la setmana, tot el dia per vendre pa, i a sobre va i li roben tota la fortuna, totes les monedes amb metalls preciosos que portava a sobre. Llavors, li van a la seva mare, l'Alf. Un altre cop? I li va dir, senyora mare, senyora mare,
Sí, hereu meu, sí. Pots estar tancat a les golfes la temporada que vulguis. I així va ser, eh?, com un altre cop el nostre amic Alfons Nicolau va tornar-se a estar tancat una llarga, llarga, llarga temporada a les... bueno, a les seves... a la seva casa...
I es va quedar tancat, pensant com podia resoldre aquest problema que li havia passat al nostre amic, al Pere de la Cullera, per solucionar això que no li poguessin robar tots els diners. Abans tot es portava, imagina't, a sobre que tu ets ric, i tens una bossa gegant de diners, potser inclús et passava massa portar aquests diners pel carrer, i era molt ostentós, com que tothom et veia amb aquesta bossa, saps?
Martí, ens hem quedat a meitat d'aquesta història, que seguirem el següent episodi. Hòstia, em deixes aquí, Adam, no fotis. Estigueu atents, sabem que us dona molta llàstima i que voleu continuar, però ho deixarem pel següent episodi. Abans d'anar-nos, abans de marxar, comentarem una notícia que ha sortit un estudi amb les localitats d'Espanya amb més renta bruta mitjana. Ah, molt bé, tornem a l'actualitat completament. Tornem una miqueta al nostre programa per tancar.
I, doncs això, un estudi que a dins del top 5 hi ha 3 localitats catalanes. Ostres, o sigui, diguéssim que és un estudi de la... Què era? La renta mitjana? És les localitats d'Espanya amb la renta bruta mitjana. Molt bé. I quina és la primera? A veure si estem per aquí. La primera, Pozuelo de l'Arcon, a Madrid. Vale, bé. A prop, a prop, a prop.
Després tindrem a Boadilla del Monte. Bé, també. On està Boadilla del Monte? A Madrid, també. El primer, perdoneu que no ho he dit, 88.000 euros. De renta mitjana. Per persona, eh? Al·lucinant, eh? El segon, 70.800. Després, Sant Just d'Esvern. Comptat! Aquest sí que el tenim localitzat. El tenim a cop de tren, eh?
També he seguit de Sant Cugat del Vallès, amb 66. També aquí hi ha Tirada de Pedra i Mata de Pera. Hosti. També catalana la localitat. Després tindríem l'Ella al top 6, que això sí que ens toca a prop a prop, eh? Home, el tenim aquí a una caminata, arribem de seguida. Després tenim Torre Lodones, Aigües, de València, Alcobendas i...
Majadaonda. Bueno, aquestes últimes estan molt bé. El que ens interessava a nosaltres és que, sobretot, el top 3, 4, 5 i 6 de localitats més riques d'Espanya estan a Catalunya. Repassem. Sant Just d'Esvern, Sant Cugat, Mata de Pere i Alella. Ostres, això està molt bé. Molt bé. Dona senyal de riquesa de la nostra comunitat. Sí, del nostre país i al final, escolta, la més riques d'Espanya. S'ha de dir que la més pobra...
Estava Andalusia, eh? No tenim ara mateix la notícia, però sí que vaig veure que estava en torn uns 13.000 euros a l'any, que és bastant poc. Es veu que és un poble, una localització d'allà d'Andalusia, que sobretot són ramaders, i amb el Covid i tal van tenir alguns problemes. I, bueno, resulta que tenen aquesta renta encara més baixa. Així que, bueno, aquesta és la llista de localitzacions que us volíem portar a aquesta notícia perquè veiéssiu on està Catalunya en el top d'Espanya.
I, per acabar aquest episodi, anem a repassar, anem a fer un repàs de què veurem en el segon episodi, de com ha sigut la història d'aquest Alfons Nicolau. Al principi, els diners van començar sent, ara en una... Bueno, mercaderies, no et trobem què és. Llavors es van buscar, en alguna forma, la societat general de jo tinc un objecte
i vull aconseguir un altre objecte. Cadascú té el seu objecte i vol aconseguir un altre objecte. Per supervivència, llavors era... Llavors es va arribar a la conclusió que s'havia d'aconseguir un objecte
qualsevol cosa que li interessés a tothom. Clar, que tinguis un valor comú per tots. Un mètode de canvi. Clar, està claríssim que el truque, la primera forma d'intercanvi que es va creant al món, és molt dèbil, podríem dir, perquè jo no vull el que tu m'ofereixes, però tu necessites el pa que faig jo, la llet que faig jo, el formatge. Doncs això és un problema, perquè si jo no t'ho vull vendre, no t'ho vengu, perquè no vull les teves gallines ni els teus cavalls. Llavors...
Pot passar que un poble tingui molt d'un material i tingui un valor menor que un altre poble. Llavors, era necessari això, llavors van arribar a aquesta conclusió. Sembla molt obvi això dels diners, però...
Cal aclarir-ho, perquè jo, de fet, fins que no em vaig informar amb aquestes classes que fem a l'ESO, no m'havia parat a pensar com havia aparegut els diners. Clar, clar, clar. Tinguis en compte, mira, ho hem comentat a l'episodi, des del 10.000 abans de Crist fins al 1.500, que comencen a sortir les primeres...
diners mercaderia, que és el que hem comentat que eren espècies, sal i alguns animals. Imagina't, van ser més o menys uns 8.500 anys en els que es comercialitzava en truque. Tu anaves al mercat i això, havies de portar els teus bidons de llet, les teves gallines per poder comprar. Llavors, a cada país, a cada zona geogràfica, que ja encara no eren països, doncs va aparèixer una unitat de canvi. Llavors,
Diguem, aquí eren els... Com es diem? Bueno, antigament, molt antigament... Els duros? Els duros, els duros. No, però potser eren francs o qualsevol nom que tingués, la moneda. Sí, sí, sí. Cada poble, cada regió, diguéssim, tenia la seva. I s'ha anat com, diguem, internacionalitzant això una miqueta...
perquè sigui una moneda que incloui més zones geogràfiques. Clar, està clar que, com vosaltres ja sabeu al final de la història, està clar que falten encara les figures dels bancs, dels bitllets, de les targetes, però al principi va ser això, la gent tenia els seus diners els que guanyava a casa, guardats, amb monedes,
i el dia que volia sortir al mercat anava a comprar amb aquestes monedes. Que sabia, i era molt important, que si guanyava monedes o si donava monedes, aquestes es podrien fer servir per després comprar altres coses, que això és el que dona valor als diners, que sigui un mètode de pagament globalment acceptat. Fins aquí havíem deixat la història de l'Alfons Nicolau. Recordem, li havien robat al Pere de la Cullera tots els seus estalvis, eh?
Em fa molta gràcia aquest nom, eh, Berti? Sí, però home, a mi no em faria gràcia ser ell, la veritat, perquè quina feinada, tu. La veritat és que sí. Deixem aquest episodi per aquí, continuem el següent, la segona part. Això mateix, us hem deixat en la intriga, espereu, esperem que estigueu ansiosos. Hem fet això, una espècie de conte amb alguns personatges, inclús amb les seves veus, que les hem recuperat del... bueno, l'arxiu de veus, no?, del 1500 abans de Cris,
Així que durant el segon episodi seguirem aprofundint en la història d'aquests personatges, a veure com es crea el que coneixem avui dia com diners, que avui s'ha de dir, Adam, que ja quasi no hi ha ni diners en efectiu. Tot és targeta o això de pagar amb el mòbil, eh? Això haurem de fer tres episodis més per explicar aquest tema, eh? Doncs fins la setmana que ve. Esperem que estigueu atents a com acaba la història del nostre gran Alfons Nicolau. I, bueno, nosaltres ens quedarem per aquí. Que vagi bé. Bona setmana. Bona setmana.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putelles. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al Zero Dolça? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a na triaeducativa.gencat.cat T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils?
Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys, se n'han venut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'or a les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls, recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. I com cada setmana a aquesta hora, ens llancem a l'aigua, ens llancem al mar, amb en Marc Aquino.
Déu-n'hi-do, els dies que portem en quan a pluja temporals extrems. Més que dies ja portem força temps. Hi ha qui ho atribueix al canvi climàtic, la presència d'aquestes danes, d'aquestes gotes fredes que provoquen diversos estralls. De fet, d'aquí pocs dies farà un any del que va passar a València amb diversos morts. Per sort, de moment no s'han de lamentar desgràcies personals en quan a ferits ni morts en aquestes últimes pluges que han caigut.
A les Terres de l'Ebre, també a les Pitiuses, a Ibiza i Formentera i al País València. Avui aprofitem la benentesa de tenir Marc Aquino aquí. Oceanogra, especialista. Amb taurons i amb el mar en general per parlar d'aquests fenòmens. Parlem amb en Marc Aquino a l'aigua. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Marc, aquí, no bon dia, bona hora. Què tal, bon dia, com anem? Com estàs? Bé, home, bé. Doncs avui és d'aquells dies, Marc, de canvi de guió, última hora, eh? Teníem previs un tema, però el que està passant amb aquestes danes, aquestes gotes fredes, va que ens posem una mica a veure què està passant amb tot plegat, on el Marc és molt protagonista en aquestes llevantades. Marc, així en general, després entrem més en detall, però què està passant?
Bé, doncs veníem parlant una mica del context del que és el canvi climàtic i en especial aquella mediterrània que s'escalfa un 20% més ràpid que altres mars. Vull dir, aquí podríem dir que ens serveix una mica com una finestra al futur per altres llocs del que vindrà a nivell global, perquè aquí els canvis...
succeeixen molt més de pressa, no? Això que parlàvem de l'escalfament normal del mar que està esdevenient els últims anys, cada any estem batint rècords de la temperatura a promig dels oceans i, a més, aquests temes que hi ha, per exemple, de les onades de calor internes, no?
que en qüestió d'uns pocs dies podia pujar la temperatura a uns 3 graus de l'aigua, que és molt bèstia, debut a aquests fenòmens que venien a nivells atmosfèrics, són capes atmosfèriques d'origen subtropical, que arriben a la zona del Mediterrani i s'estableixen durant uns dies o setmanes causant aquestes onades internes de calor, perquè porten molta temperatura.
De fet, aquest estiu ho hem comentat moltes vegades, de bon matí cap a les 9, quarts 10 del matí, teníem una temperatura ambient de 24-25 graus, i en canvi el mar restava 26-27. És un fenomen que nosaltres...
Comentava en plan anecdòtic, però no és anecdòtic, que el mar a les 9 del matí de l'estiu, insisteixo, el matí i després del migdia a canvi, evidentment, però que estigui 2-3 graus per sobre la temperatura ambient, això habitual o molt normal no ha de ser, no?
Bé, el mar el que té és el calor específic del mar. Què vol dir això? Que ell té una inèrcia. Costa molt refredar-se respecte a l'aire i també costa molt escalfar-se. Llavors, a la superfície del mar, que és la part que està en contacte amb l'atmòsfera, diguéssim que sí que respon una mica més, però si ara, per exemple, entréssim ja al novembre, ja amb temperatures de no sé, què vols, ja amb
12 graus, imagina't, no?, a l'atmòsfera. En el mar, a la que et fiques una mica sota l'aigua, potser la superfície sí que té aquesta temperatura també, però una mica més enfondària continua estant més elevada perquè té aquesta inèrcia de la temperatura de l'estiu. Aquí el problema és que aquesta calor que hi ha a l'atmòsfera, el mar ho va absorbint.
Ho va absorbint i abans només passava a la superfície, no? Però ara, per superfície, el mar, el maiterrani, ens sembla un promig de 2.000 i escaig metres de fundària, de promig, però ens sembla que al màxim estava 5.000 i alguna cosa. Aquesta calor va baixant cada cop capes més profundes, d'acord?
I romana ja, què vol dir això? Que ara, en aquestes èpoques, que la temperatura de l'atmosfera comença a disminuir, aquesta calor, perquè sempre hi ha un gradient, un gradient que s'intenta compensar, el calor acostuma a anar cap al fred. I ara, l'oceà està deixant anar aquesta calor, mica en mica, que ara la pot deixar tota, però perquè ens donem compte, entre els últims estudis que s'han fet, entre 2023-2024,
el mar, en general, està absorbint una calor que corresponia com a 8 bombes atòmiques d'Hiroshima per segon. Per segon? Per segon. 8 bombes atòmiques d'Hiroshima per segon? Per segon, sí, sí. Perquè et donis compte la capacitat que té el mar d'absorció
Això parlem de bomba atòmica en quant a la calor que desprèn, no? Sí, sí, sí, evidentment. Exacte. I doncs, és una dada que just avui m'han recordat perquè és molt impactant, no? Però sí, sí, vull dir, te l'estic confirmant perquè és així. Vuit bombes atòmiques per segon d'Hiroshima, el que és capaç d'absorbir... I doncs què passa? Que tot això ara ho està llançant cap a l'atmòsfera...
A vegades venen aquestes danes, que són depressions aïllades a nivells alts, són com unes bosses fredes, per això són aïllades, perquè no és que vingui... No és el normal de l'estació que toca de l'any, sinó que són masses d'aire fredes i ens el mar va deixant anar aquesta temperatura i aquell Mediterrà, com tornem a dir, s'està escalfant bastant més ràpid, un 20% més ràpid. Doncs què passa?
que aquest aire que puges troba amb aquestes masses d'aire fred, aïllada, i, doncs, clar, l'aire calent, quan es refreda, el vapor d'aigua es fa líquid i cau tot de cop. Per això tenim aquests aiguats. El que fa tot això és...
fer extrems, cada cop seran més extrems aquests fenòmens atmosfèrics. Tant això com provocar huracans dins del Mediterrà, els medicanes que es diuen, tot això abans era una cosa teòrica i ja n'hem tingut. L'últim va ser a Grècia el 2020, em sembla, 2022. Clar,
Ara aquí ve quan la gent, sobretot la gent gran, ens diu, escolta, aquí ha plogut tota la vida. Sí, que ha plogut tota la vida. Hi ha hagut riarades i això ha passat sempre. De fet, hi havia pluges a finals d'agost, principis de setembre, que volia dir que s'havia acabat l'estiu. Et fotia una riarada i s'ha acabat. Ara aquestes pluges són molt sovint. Aquest estiu han tingut fenòmens importants de pluja. Parles dels huracans, molt típics a setembre, principis de setembre, allà on sempre els hem vist.
Ja estem parlant que aquests fenòmens violents ja estan arribant aquí. Ja sé que el futur no el sabem. Però hi ha manera d'aturar això? Hi haurà fenòmens més violents? O creieu els que hi enteneu que hi haurà fenòmens cada cop més violents? València, sense anar més lluny, fa un any, eh?
A veure, a escala geològica, vull dir, és que el món és món, sempre hi ha hagut edats... l'edat glacial, l'edat de gel, no? Intercalades amb eres interglacials, no? Que són més caloroses. Ara estem en una interglacial. El que passa que...
Si tu mires els registres de diòxid de carboni, que és una manera d'entendre com estava la temperatura fa milers d'anys, això ho fan, per exemple, anant a l'Antàrtida i agafant cores de gel, agafant uns xurros de gel de diversos metres i comencen a mirar la concentració de diòxid de carboni capturat. A més diòxid de carboni a l'atmòsfera, més calor farà perquè fa això de l'efecte hivernacle. Què passa? Que des de la revolució industrial...
que va originar a Anglaterra amb la crema del carbó i tot això, parlem del 1700, 1800 i alguna cosa. Tu mires el registre de diòxid de carboni i es van disparar. Amb el desenvolupament tecnològic tot això s'ha disparat. Llavors, què passa? Que tu anaves mirant aquests nivells interglacials i glacials, més o menys eren cíclics.
I ara estem interglacial, però el que passa és que s'ha sortit d'escala. Aleshores, que si això es pot frenar... A veure, no pots frenar un fenomen climàtic natural de la Terra, no, és impossible, perquè és la seva inèrcia natural, però és que a sobre l'hem empitjorat, honestament, i això no és com posar el freno de mà d'un cotxe, saps? Imagina't un tren amb tonelades i amb tonelades i cada cop i volta...
Tu el vols frenar, doncs té una inèrcia. Llavors, vaja, es passarà de frenar de segur. El que podem fer, tant quan intentem limitar i fer bondat amb aquestes cimeres que n'hi ha de Johannesburg...
del medi ambient, que al final els Estats Units no en fan ni cas, China tampoc en fan ni cas, els altres països venen la seva empremta de diòxid de carboni i es pot comprar, és com una... Quant pots emetre tu a l'atmòsfera? Tantes tonelades de diòxid de carboni al mes. Doncs jo te les compro. O a l'any, doncs jo te les compro. És absurd, no sé, no estem... Això no és un joc, això... L'economia continua estant per sobre del clima, és una cosa que no...
Això ho hem escoltat moltes vegades, que diuen, els surt més a compte pagar la multa que deixar de produir això. Exacte. Per tant, doncs, aquí és una mica el cap. El que passa és que les calors aquestes que ens fa a l'estiu no és un fenomen anecdòtic, no? Hòstia, quina calor! Mira, després hi ha una causa, i la causa són aquestes gotes fredes, aquestes danes, aquests aiguats, aquestes llevantades, que n'hi ha hagut sempre, de llevantades, estem d'acord, però cada cop el fenomen és més violent. El 2020 recordem el Gloria, l'episodi del Gloria,
molt violent i segueix i segueix. El Maresme, històricament, és un lloc perquè, no sé si geogràficament, hi ha aiguats i molts aiguats, però últimament es concentra molt a les pitiuses, a el que seria Eivisa-Formentera, com ha passat aquest cap de setmana,
Moltes vegades es concentren moltíssimes vegades a València, i ara hem vist allò de les terres de l'Ebre. Per què? Geogràficament és més factible que passillar o això passa on passa, s'escalfa on passa? Perquè és curiós això de València, dos anys seguits.
Bé, aviam, no diguéssim que no hi ha cap bomboi a nivell atmosfèric que es produeixi just allà senzillament, que són zones on justament el mar ha pogut estar més calent, realment, perquè...
més cap a baix t'ho penses, dius, més al sud fa més calor, ja, però és que tenen l'entrada d'aigua de l'Atlàntic, saps o no? I volguis que no això ho modera. I si tu mires els mapes de calor, de temperatura superficial de la mar, justament a Balears, o tu mires a ple agost, eh, vull dir-te, per donar-nos una compta. Tu és que està, però vermell, vermell, vermell, no? Vull dir-te, és on està més escalfat i tota aquesta zona de València, doncs, també espari a davant. En canvi...
I ja ens agafen una mica Terres de l'Ebre i a partir d'aquí de Barcelona al Maresme es comença a fer una miqueta més fresc i arribes cap a la zona de Cap de Creus i golf de lleó que hi encara està molt més fred. Aleshores, senzillament podríem dir que són zones on el mar pot estar irradiant més calor d'aquesta que ha estat absorbint allà.
podria ser això, però evidentment els fenòmens atmosfèrics són més complets que això, però encaixa amb aquest. Després una altra cosa és les particularitats topogràfiques de València, tots aquests barrancs que té, que té les muntanyes, quan baixa allò, realment va cap al mar amb una força que és inusitada. Llavors, el tema del Gloria que deies ja és una altra història, perquè ja parlem de... allò era restes d'huracans que venen de l'Atlàntic, no?
I que, clar, com que el mar s'està escalfant, els huracans què fan? Es nodreixen d'aigua calenta.
Com que cada cop l'oceà està més calent, doncs és més fàcil que duri més aquests períodes i que inclús puguin pujar més. Si normalment estan en zones tropicals i subtropicals, com que tots els oceans s'estan tropicalitzant, doncs pugen i doncs arriben a les nostres latituds i l'úrrega de l'Òrrega va ser això, va ser unes restes d'un úrrega que acaba d'haver-hi i va poder agafar la nostra zona. Llavors és que realment està fent-se tot molt extrem, és el que ens està passant.
De fet, aquest estiu hem vist l'entrada d'una cap a les Azores, a l'entrada a Portugal, per Galícia també passa. El que passa és que abans els huracans, quan arribaven aquí, es convertien en un altre fenomen. Crec que li deien la ciclogènesis explosiva. Cada cop els tenim més a la vora. Ja n'hi va haver-hi una a Grècia, com tu bé dius. Pot ser que d'aquí un temps els huracans aquí també estiguin presents o no?
Bé, i tant, vull dir, no hi ha cap motiu, això ho deia l'Antonio Turiel, l'Escolteu és un físic matemàtic del CSIC, ara està allà a Barcelona, a l'Institut Assens del Mar, us el recomano molt que l'Escolteu, en totes entrevistes sempre parla tant del temps com del tema de les energies renovables, és...
està especialitzat en això ara i sembla que fos Nostradamus però senzillament és nosaltres els que ens dediquem a estudiar el clima tant oceanòlegs com meteoròlegs és una feina molt dura perquè tu estàs veient les bestieses que estem veient quant a quantitats d'energia que s'estan acumulant que dius bé, només pots creuar els dits perquè això va és cada cop
trencar un rècord i un altre rècord i un altre rècord ell bàsicament està dient això que tots aquests fenòmens extrems que estan a haver-hi de temperatura que faci intensificar tot el que ja va en el context del canvi climàtic no...
poca cosa podem fer per revertir-ho. És absurd negar-ho, això. Hi ha gent que ho nega, però és absurd. I ell deia que el fet que hi hagi... O típic, no? Perquè si no ens toca aquí, aleshores no, no, no. Diu, el fet que hi hagi hagut un medicament allà a Grècia, o un altre que va haver-hi per allà, més cap a la zona d'Israel, o el Líban, em sembla que va ser...
Pot passar aquí perfectament. Si tenim aquestes danes, això vol dir que aquí hi ha molta energia en forma de calor que s'està alliberant a l'almòsfera. I els Medikens ja és a una escala una mica més gran que una dana. Una dana és més localitzada, per això es diu depressió aïllada.
I, en canvi, els huracans ja són... Agafes més centenars de quilòmetres, no? Més enllà de l'efecte d'una dana a nivell regional. Clar que ens pot tocar, i tant. Vull dir, no tenim aquí cap escut protector ni res. Això va ser impossible pensar-ho, eh? Sí, sí, sí. Home, no, aquí un huracà no reuneixen les condicions. Pot passar, pot passar, sí.
La fauna marina, Marc, això ho pateix també, aquest efecte de canvi climàtic en el sentit d'aquests temporals, etcètera, ho pateix o no? Bé, ja n'estudi... Bé, per començar, el tema de la temperatura, no? Això que dèiem, que el que fa... Qui pot, el que fa és, per exemple, un peix que està acostumat a estar, no sé, entre 15 i 20 graus, doncs quan l'aigua està a 23, 24 o 30, doncs agafa i se'n va...
a llocs, per exemple, això que dèiem, el golf de Lleó, no?, del cap de Creus i la part aquesta de França, això, allà és un lloc que genera aigua freda, doncs podrien anar cap allà en aquella zona, no?, o nedar cap a aigües més fondes. Què passa? Però que aigües més fondes també tens zones que hi ha poc oxigen, ja com és una barrera, i doncs, clar, això es diu constricció d'habitat, perquè tens la temperatura i l'oxigen, i doncs, ostres, no? Però, bueno, diguéssim que tenen
tenen manera de poder adaptar-se una mica, fins a cert punt, això. Els organismes cècils, com cècil vol dir que no et pots moure, que estàs en el fons i estàs allà quiet, estàs fixat com la Posidònia, per exemple, o escuralls, tot això, ells, pobrets, no poden, no tenen manera, per això...
diuen que a finals de segle la Posidònia està molt greu amenaçada aquí al Mediterrà, perquè és endèmica d'aquí, no la tenim a cap lloc més del món, m'imagina la importància que té, i les funcions que té, que oxigena, que fixa el substrat, dona refugi a moltes espècies de peixos i altres animals per cria, etcètera. Tot això és un bé ecosistèmic que tenim i segurament, perquè és d'aigües més fresquetes, no aguanta tan bé el canvi de temperatures.
I això vol dir que altres animals, com per exemple la teva especialitat dels taurons, poden dir, hòstia, el Mediterrani s'hi està molt bé, venim cap aquí. Bé, bueno, què passa? Aquí tenim les dues vessants. El Mediterrani és un mar que no és ni... Aviam, ara, més aviat ja podríem dir que és calent, però diguéssim que és un mar temperat, que vol dir que no és ni molt calent ni molt fred. Què passa? Que, clar, doncs a l'hivern es refreda més, a l'estiu s'escalfa més, però...
En promig, diguéssim que tota la vessant europea acostuma a ser més fresca i tota la vessant africana acostuma a ser més calenta, inclús ja la part que anem cap al cul de sac del Mediterrani, d'Israel i tot això, i a la desembocadora del Nil, tota aquella zona també és molt calenta, no?
Llavors, hi ha una distribució d'espècies en funció de la seva temperatura. Què passa? Que hi ha hagut casos que han entrat taurons balena aquí al Mediterrà, des de l'Atlàntic. Per què? Perquè està tan calenta l'aigua que ells van fent. Ai, mira que... De fet, no tenen un cartell que posi. Exacte. Hem vingut al Mediterrani. Diguéssim que s'obren com autopistes, autopistes tèrmiques, on ells van fent. Llavors,
Però si hi ha estudis, per exemple, en quant a fenòmens atmosfèrics, com per exemple que venen tempestes fortes i tal, doncs era amb una llacuna, tenien diferents individus de taurons marcats amb una tecnologia acústica, llavors porten un dispositiu que emet una senyal i posen uns receptors que reben aquesta senyal. Llavors, tu saps si l'animal està per allà o no, bàsicament. I ho ficàvem per tota la veia. I vam veure...
que just abans de fenòmens atmosfèrics potents, de tormentes, una baixada atmosfèrica, de la pressió atmosfèrica, dels bars, de les atmosferes de pressió, els animals es movien cap a zones més profundes, per exemple.
O sigui, realment, si tenen una resposta, anticipen, d'alguna manera, perquè, doncs, dic, ostres, que aquí hi haurà mala maró, doncs, vaig una mica més, ells troben refugi a la fundària, no?, perquè, clar, igual que tu, per exemple, te vas un dia a bucejar, aquí l'aigua està brava,
I està fent un... S'aixeca el vent i hi ha onades de dos metres allà i... Però tu, clar, tu la que abuseixes, en base de cinc metres, cinc metres a fundar i quasi no ho notes. A deu encara menys. I a vint o trenta, doncs encara menys. Estàs allà de mar de bé, doncs bé. Com anem d'aprendre, eh? Em queda una mica amb el titular que seria... Deixem de pensar que són fenòmens anecdòtics. Són fenòmens cada vegada més...
més repetitius en el temps, que ens hem carregat una mica tot, perquè això és un efecte... I la pregunta així, perquè ens entenguem, Marc, el món està emprenyat amb nosaltres, amb l'espècie humana? Home, si tingués consciència, jo crec que ho seria. Evidentment... Bé, per exemple, una de les coses que és més evident és...
És el mar, no? El mar molts cops li donem molta merda i ens escup, no? I que ens deixa les platges plenes d'això. Diu que això és teu, no? És una cosa molt metafòrica que realment em sorprèn i és que és així. El mar ho acaba traient tot, diuen. Sí, sí, sí. I també diuen que al mar tothom n'hi treu però ningú n'hi posa, saps?
No l'ajudem, i això passa amb la natura. Vull dir, no... Si tingués consciència del planeta, evidentment, és que... Però és que la consciència hauríem de ser nosaltres. Nosaltres som la consciència del planeta. M'entens? Els altres animals tenim una funció ecològica que ara mateix és pràcticament nulla. Abans, quan érem caçadors-recolectors, doncs també menjàvem llavors, i a mesura que ens anàvem movent, doncs també...
Llavors les treiem amb les nostres femtes i també fertilitzem i ajudem. Ara mateix la nostra funció... Som l'única espècie que per estar a gust hem de obrir muntanyes en canal per passar autopistes, per agafar minerals en el subsol, l'aigua... Per estar bé hem de destrossar. Som l'únic animal i és una cosa que no s'entén molt bé. La nostra adaptació ha sigut tenir un servei més gran
I clar, com que la nostra tendència és a minimitzar energia per sobreviure, en compte que està passant fred et construeixes, o per passar calor, per exemple, tots aquests aires acondicionats no hauríem de poder viure en zones desèrtiques.
Hi ha gent, no sé, vull dir, a Mèxic, per exemple, que veu al desert, està tot el dia amb l'aire condicionat. I també hi ha gent que ha d'estar vivint en zones molt, molt fredes. Vull dir, això no és sostenible, perquè tu has d'utilitzar combustibles i energia, no? Jo crec que, a més que adaptar-nos al sistema, al planeta, ens estem inadaptant una miqueta. O estem tirant tot una mica enrere. I insisteixo que això, hi ha gent que hi entén molt i val la pena escoltar-vos, perquè som fenòmens...
que no passen cada 25 o 30 anys, cada any passen coses d'aquestes. I si mirem l'històric dels últims anys és que cada vegada rebateixen els fenòmens i cada cop són més violents. El que hem viscut aquest passar cap de setmana a les Terres de l'Ebre, al Montsià, doncs a totes aquelles...
és molt gran, és a dir, 300 litres per metre quadrat en poca estona, això és sensacional. Jo sempre dic, tu parlaves dels barrancs de València, si aquells barrancs a València, a totes les poblacions, Paiport, etc., ens hagués caigut aquí, jo crec que hauria estat inclús pitjor, és a dir, perquè allà tenen uns barrancs, que tu saps, i tenen unes rieres molt i molt i molt grans, si ho puc visitar la zona...
I aquelles rieres no podien absorber l'aigua. Són rieres que són més rius que rieres, però d'una conca brutal. Aquí no sé si ho haguéssim pogut, però tot està al caure. Jo soc molt conscient que aquests fenòmens, cada cop hi ha més avisos meteorològics, cada cop hi ha més alertes activades...
Que aquí també hi ha un efecte a València, eh? Hi ha un efecte a València de dir, hòstia, més va que ho activem i després no passa res, però és veritat que hem de fer una mica de casa al planeta perquè, si no, pot haver-hi una desgràcia. Jo sempre dic, tan de bo no, eh? Tan de bo no. Però Formentera, per exemple, està rebent uns cops i uns fenòmens brutals l'estiu passat, de l'any passat, aquest mateix, aquest darrer cap de setmana. I allò és una illa de... petita, eh? És a dir, hòstia, jo no sé si estaria molt tranquil allà.
Sí, clar, és una zona, diguéssim, que és poc alta respecte al nivell del mar, això ja parlem de tempestes, això, i després són zones...
normalment són àrides i les zones més aviat àrides no estan preparades per absorbir tota aquesta quantitat d'aigua i per això estan fins amunt. És que poca cosa que afegi aquí. Vull dir, tenim una sèrie de...
de fenòmens que ens venen, com et deia, d'origen natural, els hem empitjorat i continuem visquent amb una bombolla, visquent d'esquenes, la majoria de nosaltres, cada cop hi ha gent que es desperta més, però visquent d'esquena de tots aquests fenòmens, només la gent que s'edica a l'estudi o que treballa a la natura per diferents motius, pescadors, gent que es talla ramaders, aquesta gent és la que se'n fa creus.
Sí. En fi. Mart, t'agraeixo moltíssim que avui has estat aquí un dia més. A punt de marxar, ja o no? Sí, el dijous. El dijous.
I a punt a punt, eh? Sí, sí. Te'n vas a buscar els teus amics taurons allà, eh? Bé, vaig acabar, com deia el doctorat, i, evidentment, qualsevol oportunitat que hi hagi per anar a l'aigua, es trobo a faltar. Ja vam dir-ho, vam explicar-ho la setmana passada, que tant bon punt puguem, doncs farem alguna connexió, a veure si les comunicacions i tot plegat, i els horaris, evidentment, doncs ens ho permeten.
Donar-te moltíssimes gràcies, desitjar-te molt bon viatge, estic segur que parlarem. No sé si podrem fer-ho cada setmana, però sí de tant en tant, i ens expliques una mica com està tot plegat. I que tinguis molt bon viatge, com tornis, et diré doctor Marc Aquino. No, sisplau. Home, tu vas a treure el doctorat? Mira, saps què em diuen? Un millor del doctorat, saps què és? El treure't el de sobre.
Més que el títol de doctor, perquè és com una iosa que tens allà, que dius, mare meva. Ja tens ganes de treure-te. Sí, sí, sí, ja aniré flotant. Doncs Marc, una abraçada ben forta, que tinguis molt bon viatge i anem parlant. Vinga, moltes gràcies i fins als mires.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no deixis els teus drets a terra.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Les notícies de les dotze.
És migdia. El centre d'atenció primària doctor Mas Riera de Vilassadamar, amb la col·laboració del Consistori i les farmàcies del nostre poble, posa avui en marxa la campanya de vacunació contra la grip i la Covid amb l'objectiu de protegir la població més vulnerable i reduir el risc de complicacions derivades d'aquestes malalties, amb l'objectiu de millorar l'accessibilitat
s'habiliten dos equipaments municipals. Avui i demà, el local municipal d'Albarato. I els pròxims dies 15, 16 i 17, la sala cultural Maria Roser Carrau. A partir del 20 d'octubre, la vacunació es farà al cap doctor Mas Riera. Recordem que la vacunació està especialment recomanada per aquests col·lectius. Persones a partir de 60 anys sense patologies prèvies,
persones amb malalties cròniques i factors de risc, amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques, respiratòries, renals o inflamatòries, així com persones amb diabetis, obesitat, anèmia, disfunció cognitiva i fumadores, i col·lectius amb contacte habitual amb el públic, com personal dels centres sanitaris,
centres geriàtrics, centres educatius, policies i bombers. Per facilitar l'organització es recomana demanar cita prèvia a través de l'aplicació La meva Salut o ve telefonant al 93 326 890.
Donald Trump ha aterrat aquest matí a l'aeroport d'Angurion per una visita d'hores a Israel. El president dels Estats Units s'entrevistarà amb les famílies dels sostatges alliberats per Hamas i participarà en una sessió del Parlament d'Israel on farà un discurs. Després anirà a Egipte per presidir la firma del Pla de Pau per Gaza al costat del president d'Egipte. A l'acte també hi assistiran.
Una vintena de caps d'estat i de govern, a més del secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, i el president del Consell Europeu, Antonio Costa. No hi haurà cap representant de Hamas i tampoc estava previst que hi fos ningú del govern d'Israel, però aquest dilluns al matí, fons del govern israelià han dit que el primer ministre Netanyahu s'estava plantejant anar-hi. Després d'això, la televisió pública d'Israel ha donat per fet que Netanyahu hi assistirà.
Continuem pendents del temporal a les Terres de l'Ebre. Els aiguats en aquesta zona continuen. El temporal no ha acabat i la Nacional 340 trigarà hores a recuperar-se. Crida, per tant, a la prudència per la previsió de pluges intenses en les properes hores al litoral, prelitoral i prepirineu, mentre que les Terres de l'Ebre avaluen els danys.
Seguim amb altres informacions. El bitllet senzill, el bitllet aeroport, s'integren al sistema T-Mobilitat de transport públic des d'avui, segons ha informat Transports Metropolitans de Barcelona. És el que han anat fent també altres operadors de Barcelona i de l'àrea metropolitana que han substituït
Les targetes magnètiques del sistema sense A contacten els bitllets d'un sol viatge. Les màquines automàtiques de venda de bitllets de la xarxa de metro s'aniran adaptant de manera progressiva i és previst que en un parell de setmanes ja no dispensi les targetes magnètiques que hi havia fins ara.
Futbol femení, nova golejada del Barça a la Lliga femenina, 7 en blanc, 0-6 contra l'Atlètic de Madrid per demostrar una jornada més que no tenen rivals ni tan sols les segones classificades. Ple de victòries amb una mitjana de 5 gols per partit.
En Humboldt el Barça continua invicta a la costa del Granollers amb el resultat de 28 a 35. El conjunt de Carlos Ortega compta els partits per victòries a la Lliga a Sobal. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Som-hi!
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per xerrar amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproves. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 minuts per damunt del migdia. Seguim amb l'última hora en directe del Parlant de Tot. És moment de rebre l'alegria de la casa. Rebre el Berro Ortiz, el nostre xef per excel·lència. Senyor Ortiz, bon dia, Benora. Bon dia, home. Com estàs? Tot un plaer. Estic aquí al costat teu. Hòstia, és un plaer. No passa cada dia. No, avui tenim la sort de tenir un parell de tècnics. Escolta, en Jordi i en Xavi. Saps per què? Perquè avui t'agafaré.
He vist alguna cosa per aquí a la taula? Sí, has vist aquí a la ràdio l'estudi. Ara hi ha tres capullos. Un que es diu Jaume, un que es diu Albert i un capullo de veritat que és una flor. Tot bé que jo avui et volia fer cuinar una cosa, però no t'ho avançaré perquè això t'ho guardo. Però avui, venint a la ràdio, m'he trobat una senyora recollint una flor pel carrer. Recordem que no és la primera vegada que et poso una flor a l'estudi. Vam cuinar per Sant Jordi amb una rosa. Va ser molt xulo.
I allò que ens hem creuat les mirades i em diu, allò que passa als pobles. Escolta, noi, saps què és això? I dic, no, dic una flor, una flor. I diu, no, això és un hibiscus. Perdoni, diu, això és un hibiscus.
i diu, ah, és molt bonica, i em diu, és que amb això es pot cuinar. Dic, senyora, m'ha caigut com en ella el dit. Això és un ibiscos i es pot cuinar. Dic, avui sí que serà el dia d'agafar l'Albert Ortiz. L'Albert Ortiz, per qui no ho sàpiga, ho sap tothom, però per qui no ho sàpiga, és el xef del restaurant Can Bosch de Cambrils, de Cambrils, del restaurant Can Bosch,
I cada setmana juguem amb ell i jo li poso un o diversos ingredients damunt la taula i ell em cuina. I la senyora, que no m'ha dit el nom, però la veig sovint i li preguntaré, m'ha donat aquesta flor, una flor d'hibiscus. Coneixes l'hibiscus, tu? Sí, sí, sí, sí.
A més, aquesta senyora agraeixi el seu detall perquè m'ha vingut, suposo que vines per aquí l'Hibiscus, és super elegant, hòstia, m'has donat la vida avui. No, no t'agapo? No, que va, que va. Amb un hibiscus, una flor... Clar, no es compra, o sigui, diguéssim, es veu que és del seu jardí. Sí, si aneu per les cases, aquí al carrer Sant Pau, on ha passat això? No puc robar, no puc robar.
I m'ha dit això, clar. I dic, hòstia, no t'agafos i et dic que cuinis amb un hibiscus? Jo sé el que es pot cuinar amb això perquè m'ho ha explicat. No t'ho diré, perquè no vull donar-te pistes. Et sembla? Perfecte. Doncs ara mateix, i en directe, gairebé 9 minuts per damunt del migdia, cuinem amb hibiscus. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Albert, m'ho dius en sèrio que tampoc t'agafo amb això? No, tio... Què pots cuinar amb això? A veure si coincidiu. Què pots cuinar? A veure, l'hibiscus... I avui en dia està molt de moda. Va tindre la seva moda i, a part, és una flor d'ara, no? Perquè no necessita molt de sol. Florista i tot el tio, ara. No, és que m'hi fixo molt. Ui, s'ha trencat.
I el que mola és això, que siguin coses naturals i que siguin... I amb el discos... No passa res, no? La senyora, això és la senyora. Però li hem d'agrair molt perquè m'ha donat un guant avui. Jo em pensava que el feia a mi el guant i te l'ha donat a tu, no? Molt malament. Què pots cuinar amb això?
Mira, amb l'hibiscus, nosaltres el comprem a les botigues normalment sec, no? Tu cuines amb això? Sí, i tant, i tant, i tant. Pleguem, vinga. Següent secció. No, mira, és molt interessant perquè, a més, és una cosa que tenim, i a part, crec que la flor d'hibiscus, si plantes a l'arbre, o sigui, surten, i surten molt bé, i és a la tardor que surten, o sigui, quan fa menys sol, perquè, si no, el sol les crema. I és molt interessant, Jaume, de l'hibiscus, perquè nosaltres el comprem... Perdona, Albert, ara vaig a fer un Instagram en directe perquè la gent que vulgui, doncs, sàpiga que és l'hibiscus, que la gent estem aquí... Exacte.
Jo soc un profà d'això, la gent diu, ah sí, però jo ho penjo per ser les mosces. I normalment l'hibiscus es compra sec sempre, diguéssim, i el veus esmiculat i el bo que té l'hibiscus...
Va sortir una cervesa del faran Adrià, i l'Albert Adrià. Sí. Te'n recordes, tu, que era la... Sí. Mira, salut, Albert, que t'estan salvant, eh? En directe per Instagram de la ràdio, si voleu. Mira, això és l'Hibiscus. Veu? És més guapo que jo l'Hibiscus. L'Hibiscus. Molt millor. Eh? Molt bé. Molt bé, Albert. Doncs va sortir la Malquerida. No t'acordes la cervesa Malquerida? Sí, i tant, i tant. Doncs la Malquerida portava cervesa i portava... Mira, i té els seus bitxets i tot, eh? Sí, està viva, eh? Però escolta una cosa, i com pots cuinar amb això?
Repeteixo per qui s'incorpora a Instagram, que s'està incorporant gent. Això és una flor que m'ha donat una senyora avui anant a la ràdio. No és que me l'hagi donat. Em deia, nen, amb això es pot cuinar. I dic, ho enganxaré a l'Albert. I em pensava que em tirava un guami i li he tirat a l'Albert, perquè es veu que això és cuina. Vinga, Albert, doncs tu mateix.
Mira, amb això el que fem, el que faríem ara, bueno, veus que té aquests bitxets? Sí. El que faríem ara és agafar les pètals, no diguéssim? I treure els bitxets. Treure els bitxets, el primer. Sí. Amb aquest, que seria el capullo, com tu i jo, no? Sí. I en tres capullos, tu, jo i la panta. Els descartem. Sí. I amb aquestes fulles tan maques, el que faríem... Sí.
és separar-les i posar-les en una safata sobre la cuina o simplement si tenim... Però un moment, que la senyora m'ha dit, es pot fer diverses coses, jo no t'ho dic. Tu què cuines amb això, ara? Amb això el que faria és això. Primer, secar-la, sempre. Per què? Perquè si la cuina és en fresc, jo el que he provat en fresc no desenvolupa els àcids. Això és una flor superàcida, però és perfumada també, no té una fragrància rosa, ni molt menys. No sé si perfumaria s'utilitzarà.
Però la cuina és molt interessant perquè té... És un àcid que neteja molt bé la flora intestinal, tot això. Sí, per anar de ventre. Exacte, i per això es fan infusions, no? Ah, infusions, mira, m'ho ha dit ella, faig infusions. Ah, sí, t'ho ha dit? Però m'ha dit una altra cosa que... A veure si anem per aquí.
Doncs mira, amb això... Infusió era fàcil, eh? Infusió en una planta era fàcil. Doncs seria assecar-la, ben assecada, i una copa assecada aquí ja posem el que vulguem. El fàcil seria, diguéssim, una aigua a bullir amb aquesta flor assecada esmicolada i l'aigua ens queda totalment vermella, diguéssim, saps? Sí, sí. És com un colorant natural, saps? És un colorant natural, l'únic que aquest colorant no és neutre sinó que ens aporta aquesta acidesa.
I també va treure una tònica, també les sueps, perdó que parli de marques. La tònica aquella vermella és això? Aquella vermella és amibiscus. Amibiscus. Perquè queda com un to rosat molt bo. I ara, Jaume, ara que... Ai. A veure si n'hi has de parar. La senyora que m'ha donat m'ha dit es pot fer, però jo no t'ho dic, perquè es tracta de donar-te un ingredient i que tu ens cuinis amb aquest ingredient. A veure què cuines. L'infusió era fàcil. Això va molt bé i això ho feia. Més que res també pel color, perquè el codony.
El codony, que és un producte de tardor, t'ho dic de bo. És el que m'ha dit ella. Ah, sí? M'ha dit l'infusió i el codony. Tindríem que convidar-la un dia, no? Perquè aleshores, si fan codony... No t'he agafat avui que et faig cuinar amb això? Una planta, una flor maca, eh? Una flor preciosa que té la seva també, les seves flors verdes. M'estàs dient que no...
Va, home, va, així no es pot jugar amb tu. T'ho he dit de debò, Jaume, t'ho he dit de debò. Codony, m'ha dit codony. Sí, perquè a més els vermells de la tardor, saps? És una flor molt de tardor per això, bueno, quan és l'otoño nipon que diuen de Japona, això que està vermell, així castanyat. I aleshores, amb això, pues sí, si t'ho he dit aquesta dona... No m'ho ha dit, però jo em pensava que tu això no ho sabies. Jo el que proposaria aquí... Anem a la llibreta. Anem a la llibreta.
El que proposaria aquí seria cinema amb el codoll. Mira, espera. Espera, que ara fa multiplicacions, ell. Exacte. En sèrio fas multiplicacions? Sí, perquè te dic la proporció per si a casa... Saps què passa, Jaume? Una vegada vaig fer cuina amb roses per Sant Jordi i vas fotre un plat meravellós. Però avui pensava jo que t'agafàvem, això. A mi els rotis m'agraden molt. Jo he fet codoll, ho saps? Ah, sí? Com el fas tu? No m'ho facis dir. Fa un parell anys que el vaig fer. Em vaig fer codoll per tot el veïnat i part de premiar.
En sèrio? Vaig fer tonelades, no vaig fer quilos, vaig fer tonelades. T'ho vas agafar a un veí o t'ho vas comprar? No, no, que ho vaig fer, el veí costa, eh? Vas comprar la fruita. Sí, sí, sí, vaig fer-ho, i em va agradar molt fer-ho, però, hòstia, em va sortir Cudony, vaig a punt de fer l'Octoberfest del Cudony. Sí, ara que ve, no? Aquest matí. Exacte. I com vas fer, primerament, tu? És que no me'n recordo, Albert.
Vaig agafar una recepta. Sí, vaig agafar una recepta. Com cuinar codony? Codonyat. Com es deia el codonyat? M'embrillo. Que el compraves a la botiga i, a més, a la botiga... No, no, compraves, no el fem. Sí, però quan el compres a la botiga, si et fixes, té un to com aquest vermell, eh? Sí, sí, sí.
Jo mai l'he aconseguit, aquest vermell. Jo no vaig fer-ho amb... Com es diu això? Ibiscus. Ibiscus. I anava a dir nyigus. N'érem a dir nyigus. Però si afegem aquesta flor... Sí. És que a més... Perquè a més el Codonya és temporada i al mercat hi ha Codonya. Avui he passat pel mercat perquè quan vinc de Tarragona a mi ja saps que sóc un enamorat del Maresme i vaig al mercat perquè el mercat et diu com està. Mal dia per anar al mercat dilluns, no? Per això...
El peix sí, però amb fruita i tal. Jo crec que el mercat et diu com és una província, com és una... Una comarca. Una comarca, com és tot, no, diguéssim... Quilòmetre zero. Exacte, quilòmetre zero. Doncs escolteu, espera un moment, que vaig acomiadar la gent. S'ha contratat molta gent aquí a l'Instagram. Escolteu, poseu el 98.1 de l'IFM i Vilassar Radio.cat, que aquest home, amb l'Ibiscus, amb aquesta flor...
Ara ens faran codonyar. Farem receptes. Què, som-hi, Albert? Anem-hi. Com ho fem? Mira, això, i és una fruita, crec que no sé el preu, ara no he passat així de passada, però els he vist, perquè clar, ja saps que la fruita, el mercat, aquesta fruita llueix molt, no? No sé quin preu té, però el preu és molt econòmic, no? Però sí que és veritat que jo ho trobo
que sempre n'hi ha, no? Quan hi ha temporada sempre n'hi ha, no? Mai diria, no, avui no tinc que la gent se torna boja amb algodon. Jo crec que la gent no es torna molt boja amb algodon. I és una frita, per mi, superinteressant.
I des del punt de vista de textures del que et pot aportar un plat o tal, el trobo molt... O sigui, el trobo un producte, diguéssim, sí que el codonyat amb el seu format a botiga s'es ven, però el que és la frita trobo que, clar, evidentment, si coges un codony i te'l poses a la boca...
El que et dona és aspera, diguéssim, que allò que és la textura ni tot vols menjar natural, no? Però si el cuinem és molt interessant, eh? Aleshores, ja tenim aquesta flor d'hibiscus, que li tindríem seca, el codony, el pelem, no, diguéssim, i el posem amb una aigua, per un litre d'aigua... Una mica rotllo, eh, pel codony? Sí, però amb el pelador de patates va molt bé, cap a baix. I com sempre estan durs...
Per un litre d'aigua són 80 grams de sucre. Evidentment, si amb dos codons, per exemple, jo ja tiraria a quatre, o per exemple, a doble. Serien dos litres d'aigua, 160 de sucre, diguéssim. Però la base, perquè ho tinguem ben clar, seria un litre d'aigua per 80 de sucre.
Això ho diluïm, posem l'aigua a bullir i posem el sucre. En aquest cas, ja que hi tenim aquest almíbar entre moltes cometes, no sé si són almíbar, al final no és un... Són molts fluix de sucre. Per què? Perquè el codon, ara aquí, aquí li podem afegir taronja, pell de taronja, pell de llimona, vainilles i ilibiscus. I ilibiscus. Sec. El posem amb aquesta aigua. Que ho sàpies. Ah, molt bé.
Albert Cuisiner. Cuisiner. Cuisiner. I... Sí, en francès, perquè mola més, no? Sí, perquè... El xef, jo soc de xef, no ho comparteixo molt. No, no, jo sempre et dic xef, a tu. No, però dic... Ets el nostre, el xef. Et poden dir xef, però jo sempre dic que, a lo millor, un mateix dic ser xef, jo soc xef, jo no ho dic, però dic que jo soc cuiner. Cuiner, tu ets cuisiner. Sí, exacte. Perquè la cuina és això, al final és un ofici artesanal i no...
No tantes embolicades. Avui m'està quedant molt clar que és una ofició artesanal, perquè t'estic fotent cuidar amb una flor. Exacte, i és el més bonic que hi ha, agafar els productes des que surten de la terra. I aleshores, amb això, l'hibiscus. Què es farà aquí l'hibiscus? Interessant. El codon ja és una mica àcid, té un dorsor especial, però és una mica àcid. Aquí ens aportarà àcid a aquesta flor seca, però aquesta flor, per dos litros d'aigua, potser no hi tindríem...
sis flors, vuit flors, no? Seces. Les posem allà, les esmiculem un cop seces. No triquen gaire a secar-se, no? Que va, se siga molt ràpid. Mira, si fixa en aquest estudi de ràdio, ara perquè aquí a lo millor la humitat, però aquí tenim el mar al costat, però si la deixes demà estarà no demà seca, però si no demà passarà tot l'altre estarà seca. A mi el divendres la tens seca. Mira, ho deixo aquí. Un gin tònic. Això també?
Sí, sí. Aquesta flor seca amb el gintónic, amb la tònica i tal, aquestes idees que proporciona. No és un acides com un cítric tan seca, però és un acides agradable, floral. Està molt guai. No te'n vagis, és més macudonyat. Aleshores, tenim el membrillo, el codony ja pelat. Un cop hagi bullit aquesta aigua, bullit més que res, perquè el sucre es dissolgui. L'has de remenar bastant, perquè si no s'enganxa o no cal.
No, no, no, perquè tens molta... Mira, pensa que tens un litre d'aigua per 80 grans de sucre. 80 grans de sucre no és res. Aleshores, posem el codoll sempre, sempre, cobertment d'aigua i deixem reduir. Per què posem tan poc de sucre? Perquè això necessitarà unes... Tanta poca proporció de sucre. Necessitarà unes dues hores de cocció al mínim. Hosti, dues hores. Alexa, calcula dues hores. Tu fas servir l'Alexa per cuinar o no?
No. No? Jo ho faig servir de temporitzador. Ah, sí, temporitzador. Per música. Ah, vale, vale. I Alexa, calcula dues hores. Exacte. Yo soy temporizador. Temporizador de dues hores activado.
Doncs mira, això em dona... O sigui, veus que sóc antic jo... L'altre dia em va dir... No em cuinis amb un Àlex, ara tu. No, jo sóc antic, diu, no, això es pago per internet i tal, jo sóc una mica més d'anar al banc i tal, no? I amb això sóc antic també, poso el temporitzador del mòbil... Sí. Sí, jo a mà perquè dic, no em fallarà. Saps com que no em fio gaire de que m'avisin, saps? Jo poso el temporitzador, és com l'alarma del matí, no? I ja em salta. Anem al codany. No, Àlex, no?
Ara m'he perdut jo, eh? Però bueno. Jo també. M'estava perdent. Això ho dic, vamos a recuperar. Anem al principi. I aleshores, agafem aquest codoll, si li posaves el que dic, vainilla, canyella, el que vulguis, dues hores, però és important aquest fet. O sigui, diguéssim, agafem una olla i posem un paper sulfuritzat. Saps el paper sulfuritzat? Sí. Per què? Perquè el codoll s'oxida molt ràpidament. S'ha fixat que quan coneixes apelar-lo s'oxida molt ràpid, no? Sí, senyor.
I el deixem coure ja a foglent dues hores. Ja veurem que estarà tendre, quan estigui ben tendre, el deixem refredar a la mateixa olla i l'aigua, l'aigua tintarà. Això tinta, és un colorant natural. L'únic que no és neutre, que té aquest dècid. El deixem reposar, el tallem, el codony, aquest, i el podem fer servir de postre. Sí.
Ja està, ja el tenim fet. Amb formatge. Amb un bon formatge d'aquí, de Catalunya. Amb raïm, també. Amb raïm. Un formatget, un tros de codony nostre fet per nosaltres. Amb formatge, eh. Si el volem fer com a terrina de codony, diguéssim, no? Sí. Simplement, al sobre s'atreu aquestes llavors que té al mig, es trituren i té la seva pròpia pectina. La pectina és el que fa gelificar, diguéssim, no? O sigui, un cop està fet, amb calent, triturem sense les llavors,
Titurem bé, fem un puré, el deixem a una bandeja, el collem a la nevera i la pectina... Ell ho diu així de fàcil. Pectina, collem a la nevera, pim-pam, ja està. Exacte. És fàcil, és fàcil. I aleshores se'ns ha agafat un color vermell comercial, no? Perquè si el fas a casa sempre et queda groc i tal, que està molt bo, però la vista fa molt, no? I aquest codony...
que ja venen als supermercats i tal, tan vermell, amb aquesta flor, que li podem acides, amb l'hibiscos, queda molt bé. Aleshores, aquí ja tenim, per una banda, el codony, tenim quallat, diguéssim, o arroganxes, diguéssim, per acompanyar un formatge, un tall de formatge. Entre mig de galetes també està molt bo, eh? Per berenar unes galetes d'aquelles. És que és impressionant. Les Maria, t'acord? Les galetes Maria. I un tros de codony al mig. Fantàstic.
I el contrast d'arcodony amb sal és impressionant, eh? Sí o no? Sí. A mi en formatge em pot, eh? En formatge. És útil, en nous formatge d'arcodony, que has fet per tu, a més, tan gelificat com a gris està molt bé, com a rodantxa, com hem dit abans. I després està la parcel·lada. Bé,
Anem a la parcel·lada. La parcel·lada jo combina superbé amb la cua de bou, un estofat de... Què dius ara? Una cua de bou amb codonyat? Tu fas una cua de bou o un fricandó mateix, no? Sí. Anem a ser una mica... Sí. O sigui, què vols... Tu has fet cua de bou amb codonyat? Sí, farcit, sí, sí. Farcit? Sí, jo el que feia, que és una mica més complicat, té més feina i ja està, és agafar la cua de bou un cop guisada amb el gui negre, tot això, ben estofada... Amb el Pedro Ximénez.
Però en aquest cas no li pujarien perquè és dolç el cul. I seria ja més un vi negre o un vi ranci. Això puja al preu, eh? Reducció de Pedro Ximenez. Sí, això està molt... Aquestes coses pujan al preu. Jo crec que l'han explotat molt.
I aleshores posem aquesta cua de bou ben desmigada, fem un paper film, i al mig de la cua de bou posem les tires de codony, no triturat, sinó el que hem fet nosaltres, que el tenim a l'almiba amb el seu sucre, i després fem una mena de rulo, diguéssim. Un cilindre. Un cilindre.
caiem aquest cilindre i es veurà per dintre aquest codoll. Després fas una salseta, que escalfes aquest... I si no volem fer tanta complicació, potser és fer un estofat i posar-li l'últim cop aquestes rodanxetes de codoll fet per nosaltres. Aquí què ens passarà? És molt interessant. Tens la carn allà estofada, que és dura, i aquest codoll t'ajudarà a... Hòstia, és tot més agradable, diguéssim, no? Que sigui més tendreta.
com a la cuina francesa quan feien el foie gras amb poma, la típica combinació foie gras-poma, perquè la poma és àcida, i el codony té molt de poma també, però clar, no cuinat. Aquest home que ha cuinat a les millors cuines del país, de l'estat espanyol, a França has cuinat o no, tu?
No, saps què passa, jo? Jo tenia por de l'idioma, i ara m'empenedeixo. Ja. Doncs jo francès, feia gràcies a francès, però jo deia, jo soc cuiner, i a mi... Cuciner. Cuciner. Sí, cuiner, sí. I al final diu, bueno, sí que hi ha moltes coses que vindre el francès, però vaig dir, no, jo, jo a la cuina, jo, ja, com a currar, no? Necessito que m'entenguin. I m'empenedeixo de...
de no anar... O sigui, sí que he anat a dinar a França... I està molt bona la cuina francesa, però per mi, per mi, eh? Està un pèl sobrevalorada. A mi m'agrada molt més la cuina d'aquí. Jo crec que també això, exacte, perquè potser és la manera de vendre, no? Perquè nosaltres sempre entiem aquí, no? Amb els pesos i tot això. Falta, falta. Allà al Maresme, sobretot, per mi, personalment... Diu allà al Maresme perquè ell viu a Can Brils, encara que sigui a Milassà. Estàs aquí ara. Perquè ara que estic a Can Brils, o sigui, a Tarragona, diguéssim...
Hòstia, per exemple, ja tenen l'anguila de l'Ebre, del Delta, no sé què. Oh, està bona, eh? Molt bona, eh? I ho promocionen. I jo sempre penso, hòstia... Marquen musculatura. Marquen musculatura amb productes... Jo sempre t'ho he explicat, i ho hem parlat moltes vegades tu i jo ara, i seriosament, eh? Per exemple, arreus, no? El vermut d'arreus. El vermut no és d'arreus. El que passa que ho han vengut molt bé. I al Maresme fa falta marcar musculatura, en aquest sentit. Jo l'altre dia... Dic musculatura per no dir una altra cosa. Sí, exacte. Més cap a baix.
L'altre dia va vindre el de l'Anguila, del Delta, el senyor Rosset, que el Rosset és com la marca més potent d'Anguila, no? I jo pensava, de debò no ho vaig dir, però pensava que jo arribo a tindre això al Maresme, un producte com l'Anguila, i jo ho rebento. Sí, però tu l'Anguila allà la tenen, l'Anguila la tenen, perquè tenen el Delta. I la saben vendre. I la tenen, i la cuinen, i la cuiden, i la fan criar. Però és un producte d'ells. Però...
Aquí també tenim producte, però... Ni el valorem. Jo el que em refereixo és a llocs on diuen, fem la cuina d'això, i no és d'allà, el vermut de Reus, sense anar més lluny, el vermut no és ni català, però ells ho saben vendre. L'Alanguila està al Delta de l'Ebre, però què tenim aquí? Què faries tu? La cuina de què?
La torronada de Vilassà, faria jo. I qualsevol pes, qualsevol cosa que surti, jo crec que ens falta... El Maresme, per exemple, jo que estic a fora, és una zona de pijos, diguéssim, o d'aquí la vivenda és més cara, es viu perfeita, estàs acostat a Barcelona, però només es parla d'això, diguéssim. El pèsol, sí, que el coneixem nosaltres, però no el sabem expandir, diguéssim. Si ve un de Tarragona, dirà que el seu pèsol és millor. Per què? Perquè no sap...
I potser, jo que sé, ara parlo de política, però no de política, potser no tenim les suficients ajudes com per fer tot això, o la maduixa, no? I algun peix, el llorito, la roscaïda va explotar molt el llorito. Està molt bo el llorito, eh?
i ja està. Sembla que el llorito ara el té tothom menys nosaltres, no? Andalusia està el llorito. El raó, que també es diu, aquí el mares, el raó, el llorito... I aquestes petites coses que tenim tan maques i tan bones, crec que no les acabem d'estir fent aquí una propaganda, però és veritat, no? Sí, sí, no, no. Te n'adones que tu estimes molt el teu territori, però no es ven bé o no fem les coses bé, clar.
Avui, Albert, haig de dir, que he entrat a la ràdio molt content, amb la senyora, que insisteixo, li preguntaré el nom, que he vist que treia una rosa, una rosa no, una flor, i m'ha dit, noi, saps què és això? I dic, no. I em diu, un ibiscus, i amb això és cuina. I dic, avui enganxo l'Albert. I justament m'ha dit, es pot fer una infusió i es pot fer codunyat. Dic, hòstia, no pot ser, avui l'enganxo. I tu sabies això, eh? Sí, sí, sí. O flor de Jamaica, es diu, també. Flor de Jamaica. Ibiscus o flor de Jamaica? No t'he agafat, no?
Bueno, no, però ens ha servit per... Sí, no, no, m'ha encantat, eh? I ara ja... Tu ets com en faré el xulo, amb això, quan vagi pel carrer? Tu et saps que amb això... Ara, cuideu les cares que tinguin, Flònia i Viscos, perquè es fan arrasar amb unes tisores a la butxaca, tac, tac, tac, a la nit. Molt bé, molt bé. I saps que, per acabar, amb el meu braguet que ens sobra del codony, es pot fer una beguda alcohòlica, diguéssim, una beguda alcohòlica, o sigui...
la barreja una mica de brandy o una mica de, jo què sé, de vermut negre. Sí. Això amb el líquid que et sobra? Amb el líquid que et sobra del codon, amb el hibiscus, codon hibiscus, fas com un licor. L'almíbar, diem. L'almíbar, exacte, aquest xarop. Posa una mica d'aigua, perquè potser està molt reduït. Una mica d'aigua, una mica de vermut negre. Vem amb el vermut negre que ja té aquest to, o un cava, o un cava rosat, un cava rosat d'aquí, també, i fem una beguda superlleugera, superfresca, amb uns gels. Hosti.
I taronja, un gris de taronja com el vermut, i un oliver, si vols. Vinga, va, ja m'hi tiro a la... I venga, vamos, allà. Escolta, per cert, com està... Tu estaves ahir a Cambrils, allà on treballes, cada diumenge a la nit, o dilluns al matí véns a Vilassar, i què tal, allà, la pluja? Ahir va ser... A Cambrils... Va ploure molt poc, però sí que és veritat que si volies marxar d'allà... A partir de l'Hospital d'Infant va ser... Van tallar tot.
I, bueno, es veu que el que es sentia aquest matí no hi ha cap desgràcia, que ja és important. De moment que se sàpiga no, eh? Però, bueno, hem dit que està... Bueno, ahir va ser molt graciós perquè anaves amb el mòbil pel carrer i tot va saltar aquesta alarma. Sí. I veies al costat i es miraven tots i, quin mòbil és? I va sortir tota l'alarma. Va sortir tots els mòbils.
I avui no hi ha esclar, no hi ha col·le, ni res, ni... Bueno, aquest home avui no podia venir, per motius professionals, tenia que estar a Lacan, i va intentar sortir, i va arribar de Cambridge a l'Hospital d'Infant, que hi ha 10 minuts. Ja vaig trucar. Ja, home... Ja, home, que demà vinc, eh? Vinga, doncs va... Sí, sí, sí. Fantàstic. I aquí estem, i al final és tant això, no? Doncs un plaer, com sempre. El plaer és meu, i a sobre tindrà al costat, m'agrada. La setmana que ve? La setmana que ve què? Què fem?
No t'ho diré, però avui m'ha vingut molt bé aquesta flor, m'agrada molt i a part dóna alegria. Sí, sí, alegria. Alegria a la vegada m'has donat a mi, que em pensava que no sabries què fer amb aquesta flor. Tens tisores i anirà a buscar les quantes o què? Home, tampoc ara es tracta d'anar... Ara estan a l'aguai. Estan a l'aguai. I les ha fet cunyat. Escolta, Albert, que em sempre és un autèntic plaer. Espero que la feina et deixi venir la setmana que ve al teu poble. I ja fa uns quants anys que estàs a Camp Bosch.
Ja, sí, fa quatre anys, ja. Quatre anys, eh? Després de la pandèmia? Sí, sí, després va ser una... Al principi, bueno, com, bueno, per motius personals, va sortir una mica d'aquí, que un dia l'explicarem, si vols, podem fer un llibre de la meva vida, també. I vaig sortir d'allà, doncs, bueno, vaig desconnectar i, bueno, la veritat és que me trobo molt bé i em cuido molt bé i estic molt feliç. És una família molt xula, eh? Ens hem pogut conèixer moltes vegades, sempre col·laborar amb nosaltres. I sou una família molt normal.
De fet, la coca de llavaneres, diguem-ho tot, els he ensenyat a cuinar jo. Sí, exacte. Ara has deixat un tros del Maresme, allà. El del Massi també deixa pesos del Maresme. Sí, però saps què passa, Albert? Que jo he complert la meva part del tracte. A mi, és que la meva part... O sigui, em donarà respecte perquè tot aquest... Aquestes entrevistes que fas, jo no tindré tanta... A mi, jo parlo més o no, però... No, no, no, a veure. Tu i jo vam fer un pacte. Tu i jo vam fer un pacte que jo vinc a cuinar a Can Bosch
I jo presentava el programa. I jo presentava el programa. I jo el dia 19, i tu presentaves el programa, jo el dia 19 de juliol, dissabte, vaig venir a cuinar Can Bosch, sí o no? Vaig cuinar, vaig menjar també una... La xaquetilla d'en Joan Bosch. Sí, la xaquetilla d'en Joan Bosch. Tu no te l'has posat.
No he tingut tal valor. Tu sí, i sense senyora. A més, que t'he dit que has vist que portes aquí el not, te'n recordes? Sí, el jefe. Jo em vaig notar-ho perquè, com passava pels llocs, la gent em mirava i em dius, hòstia, es plantava una miqueta. S'ha portat aquí Joan Bosch. Joan Bosch, del jefe. 40 anys d'estriar Michelin, tu, sobre les esquenes. Jo en 10 minuts, pam! Davantal de Can Bosch, tot perfecte. Però tu la teva para del tracte encara no l'has complert, que és que vinguis a fer un programa tu. Té que ser un dilluns, eh?
Sí, dilluns. Posem data, va. Posa data. Mira, dilluns... Per almenys ara que estàs aquí, tenim aquests professionals que tenim de tècnics. Fins ara no tens cap professional, eh? Fins ara... Total, total, no, això no. Mira, el dia 3. No, el dia 3 no, que el dia abans tens un xou, tu. El dia 4, si et dic, no? No, el dia 10. El dia 10 de novembre.
10 de novembre, pas el programa. 10 de novembre, des de les 10 aquí, no? 10 a una. Perfecte. Sí? T'avorriràs de mi, eh? T'avorriràs. Jo no. Jo no em vaig emparadir perquè ja suelto la cuina. Jo també complé la meva part. Jo et prepararé el programa. És que està aquí. Igual que ja està. Tu, jo, et preparo el programa. Però tu l'executes. Perfecte. I el poc es passa tot això també, eh? Home, amb en Joan. Pot ser maco, pot ser maco.
Albert Ortiz. Moltes gràcies, Jaume. Un plaer, que vagi molt bé. Pausa i històries del cinema.
Encara que no funcionis, no em diguis ruc. Si ets el que de tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Ramon, 78 anys, jubilat. No va respectar la preferència de pas. La seva dona va morir perquè no portava acordat el cinturó de seguretat. Un any de presó i un any sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent? Generalitat de Catalunya.
Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya. L'altre dia vaig buscar vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu. Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sàneri sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persianes pujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. 6 minuts per damunt de dos quarts d'un, en directe a últims minuts del Parlant de Tot d'avui. I, com sempre, els dilluns d'aquesta hora rebem en Martí Sanz, una autèntica especialista del món del cinema, a través de la seva llista Motion is Emotion. 100 pel·lícules que ella ha triat,
pel fet d'històriques, pel fet del seu propi gust. Història, històries al cinema. Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, bé, millor. Sento l'altre dia que no està fotut. Bueno, escolta, les coses van com van, eh? A part, tot el rato tossim, no era un dia per fer ràdio. Ja t'ha recuperat, eh? Sí. Doncs vinga, va, què fem avui, Martí? Mira, ens vam quedar... Estàvem amb Hitchcock. Sí. I ens vam quedar a...
Em sembla que... On ens vam quedar? Ah, sí, a la Ventana Indiscreta. Sí, senyor. A la Ventana Indiscreta, que és la Fala Grace Kelly, que ell havia començat dos pel·lícules abans amb... No, perdona, va ser la primera que va fer. Va ser la primera que va fer. Després va fer Atrapa un ladrón, que és la que ve després,
També amb ella, etcètera. Llavors, no, la primera va ser Crimen Perfecto, que és del mateix any, perdó perquè em lio, perquè les dues són dels 54. Dues pel·lícules en un any, eh? Sí, entre la Grace, la Ventana Indiscreta, que ja vam dir que estava superben valorat, perquè Hitchcock, ja ho vam dir, és un dels directors més ben valorats del món. Jo l'altre dia em vaig ficar per curiositat al xat GTP, vaig dir, quin és el millor director del món?
diu, bueno, això és molt subjectiu, tal i qual, però del món clàssic posaríem aquests tres. Suposo que això fa una estadística. Qui sortia? El primer, el Hitchcock. Després, el Coró Sava i el tercer, el Kubrick. Això ho vas fer-ho tu? No, no, no. Aquests, aquests, ho vas fer-ho tu. El XACPT es basa en aquesta secció per dir-ho.
Doncs vas amb tot el publicat, potser també amb aquesta secció. No, perquè aquí estaries bastant d'acord amb aquesta llista. Absolutament. Per això t'ho dic, el xac GPT escolta la teva secció. Absolutament. Bé, jo vam dir que era un director, diguéssim, que no valorava molt els actors, perquè ell venia al Cine Mut, ho volia explicar tot amb imatges, inclús els hi deia, els actors són ramats, en algun moment de la seva vida, perquè jo crec que cultivava aquesta espècie de cosa de no ser molt simpàtic i tal...
De fet, ho cultivava i s'aprofitava d'això. Hitchcock, que era famós, entre altres coses, pels seus cameos, i em va agradar molt la història, que vas explicar la pel·lícula que passava sempre... Naufragos. Naufragos, que és una pel·lícula que passa absolutament en una barca, no sé com ho devien gravar allò, i va sortir... Com vas fer sortir ell mateix allà?
Bueno, ells troben una altra barca abandonada, no sé què, hi ha un diari vell, i a la contraportada hi ha un anunci d'Adelgaz en 15 dies, abans i després, i Surell, de prim i de gordo, diguéssim. És curiós, eh? El tio havia de fer un camió amb una barca, com surts allà, amb un... Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Va, què més? Havíem dit això, que ell havia abandonat el... s'havia tret de sobre el Stelznik i ja comença a fer les seves pròpies... amb la seva pròpia productora, fa la soga, tal qual. La Ventana indisqueta, que potser és la més ben valorada. Després Atrapa un ladrón, també amb la Grace, que a mi és una pel·lícula que la trobo molt fluixa, la veritat. Però Quien mató a Harry, El hombre que sabía demasiado, l'any 56, que és un remake d'una de les seus èxits del cinema mut a Anglaterra.
El 57, falso culpable, que és el tema d'ell, perquè ell sempre és un falso culpable, és un home que l'acusen d'algú, per tant, la policia no pot recórrer i llavors ell ha de resoldre el crim per, diguéssim, demostrar la seva innocència.
I després d'això, el 58 fa una de les obres mestres d'ell, que està a la meva llista, per suposat, una de les pel·lícules més importants de tots els temps, que és Vèrtigo. Vèrtigo. Que també està parlant molt que és cine sobre el cine, perquè, esclar, és un senyor que recrea una realitat. S'enamora d'una persona que no existeix, és una trampa que li fan, li fan veure que existeix una persona perquè ell caí la trampa,
I llavors la torna a veure pel carrer, no sé si tu ho saps, i a la que ha fet d'actriu, diguéssim, llavors la torna a voler convertir en la persona que era. És una pel·lícula plena de matisos, una pel·lícula de la que vas margar. És l'obra mestra de Hitchcock?
Bueno, per mi és un... No. Potser és que és molt difícil parlar d'obres mestres, perquè en té moltes. Jo crec que per la crítica i tal, normalment es valora més La Ventana Indiscreta, que no està a la meva llista. No està a la teva llista, eh? No, ni La Ventana Indiscreta ni Psicòsis, que també... No, perquè són pel·lícules... No ho sé, és més fosques, que no és tant el meu rotllo. I el 59, una altra que està a la meva llista, que és Con la Muerte en los Talones, que per mi...
Jo t'ho anava a dir, perquè tu a l'últim programa vas dir, no, Hitchcock, a mi no m'interessa massa. Jo anava a dir, per favor, Jordi, veu com la mort en les talones... No, Jordi, no, Jaume. Ja hi tornem a ser. Ja hi tornem a ser. A veure... Veu com la mort en les talones i en parlem d'aquí dos programes. No, no, no, jo no vaig dir que no m'interessis.
Jo vaig dir que el cinema de Hitchcock no el coneixia. Ja saps que el món cinematogràfic i jo... Ho sé, amb el qual fem una estranya pareja. Sí, senyor, fem una estranya pareja. Però no és que no m'interessés, és que no conec el món de Hitchcock. No he vist ni psicòsis, o sigui, tampoc no...
Déu meu. Llavors, con la muerte de los talones no pot fer-ho amb la Grace. Ara s'ha fet un diopic de la Grace, que suposo que està més o menys basat en algunes memòries, que ell va inclús a Mónaco intentar convèncer-la i l'altra li diu que no. I ara princesa?
I ara princesa, i a l'entorn, diguéssim, de mona, que li diuen, no, vostè no pot fer de xicabon, diguéssim, amb una pel·lícula d'espies. No, no, això no és sèrio per una princesa. I no ho fa. Perquè ell buscava roses... De fet, la Grace Kelly va deixar el món del cinema per amor a en Rainero.
Segurament. Va deixar així, va tenir les filles, el fill, la Carolina, l'Estefania i l'Alberto. Sí, sí, ho ha deixat tot. I, de fet, fins que va tenir l'accident de trànsit, en què presumptament conduïa la seva filla petita, Estefania, sense carnet, i va morir, però diuen que la gran icona del cinema, la icona femenina del cinema greix, que li va deixar-ho per amor.
Això ho diuen. Bé, i llavors el Hitchcock va trobar una altra rossa, perquè ell buscava roses constantment. Constantment buscava roses. Inclús, per exemple, li van fer una oferta a la Teresa Gimpera. La Teresa Gimpera... Què dius ara? Sí, sí, ho explica a les seves memòries, va rebre una trucada a Los Ángeles i diu, escolti, al senyor Hitchcock li van fer una prova.
va anar cap allà rapidíssim, li va fer una prova, després de la prova el Hitchcock li va dir únicament gràcies senyoreta i bon viatge, amb la qual cosa ella va tornar d'aquí una mica decebuda,
Però al cap d'uns dies va rebre un xec de la Universal de 150.000 pessetes, que llavors era moltíssim. Només per haver anat a fer això? Només per haver anat a fer això i es va considerar, diguéssim, suficientment indemnitzada, per dir-ho així, no?
Però, bueno, ella... La Tràcia Gempera, una dona també molt guapa, però, clar, com a actriu no arriba a Greix Kelly, dic jo, no? Sí. Bueno, jo no sóc fan de la Greix Kelly. No, jo tampoc, però, a veure... Sí, jo sóc molt de la F. Mary Sainz, la que va agafar. F. Mary Sainz és una persona d'una elegància, d'un saber-estar... Home, Greix Kelly era molt elegant, eh?
Sí, però m'agrada més l'estil F. Mary Sainz. Només va fer 13 pel·lícules, però totes amb directors boníssims. Només, eh? Només 13. O sigui, la primera, ella... Jo crec que anava per profe d'universitat, va venir una família molt burgesa. Per tu, només. Jo penso que 13 són pel·lícules, eh? Sí, home, però per als actors, no. Qualsevol actor passa de les 80, diguéssim. Però a quina edat s'hi va posar, la senyora?
Bueno, després a la universitat va entrar amb l'Escolar Dermàtic, l'Elia Kazan la va veure i va dir, escolta, vols fer amb una pel·lícula que estic preparant... A muntar l'Alfa. La Ley del Silencio, i va entrar a fer la Ley del Silencio com a secundària i va guanyar l'Òscar a la millor actriu secundària. La primera pel·li, després ha treballat amb el Minel, i jo la tinc dos o tres vegades a la meva llista, diguéssim.
Molt bé, motion, easy motion, que anem dient a la llista. I con la mort en los talones, que per cert, és on els que van fer els productors, el bròcoli, que van fer James Bond, és una còpia d'això. Tant és així que inclús va anar el Hitchcock, que la primera opció va anar al Hitchcock a veure si el volia dirigir James Bond. I ell es veu que els va dir, no, no cal perquè ja he fet con la mort en los talones, no cal que torni a fer la mateixa història.
I també li van proposar el Gary Grant, que va dir que no, i el personatge que fa el Sean Connery està molt inspirat amb el Gary Grant, amb aquesta espècie d'humor i tal. Per mi no li arriba la sola sabata com a personatge, però bueno...
Jo crec que Quan la muerta no està res una pel·lícula brutal, és el compendi de tot el seu saber, diguéssim. Tot és ficció, o sigui, el Gary Grant, per exemple, té 54 anys, com la fa, i l'actriu que feia la seva mare tenia 10 mesos menys que ell, diguéssim.
etcètera, no? I llavors és una pel·lícula... Sí, vull dir, però és igual, això funciona. O sigui, una pel·lícula d'una gran modernitat, amb el vestuari, amb tot, perquè ell ho quedava molt, amb les cases, surt una casa que és com un homenatge al Frank Lloyd Wright, el gran arquitecte americà, diguéssim, el Gaudí americà,
I no va poder rodar a la ONU, perquè no li van deixar, va fer un plànol ocult amb un cotxe de fora i l'altre tot era amb estudi. El Monte Rushmore tampoc, van dir, escolti, gent aquí escalant el nas dels presidents gran, no ho volem. I no li van deixar. I és curiós pels friquis del cine, diguéssim. Hi ha una seqüència en el Monte Rushmore que és una... diguéssim, fan veure que maten el...
El Gary Grant, o la noia, fan veure que la maten, tiren un tret, i hi ha un nen del públic que es posa les mans a les orelles abans del tret. O sigui, és un fallo de ràcord que llavors els friquis hi han detectat i surt a vegades quan es parla d'aquesta pel·li. Bé, perquè es va tapar les orelles perquè veia que anava a disparar. És que, clar. Exacte.
Aquí també va estar tallada, em sembla que hi ha un minut i mig tallat, dels petons del Hitchcock, que són antològics, i si algú la veu doblada, veurà que hi ha un canvi de doblatge durant un minut i mig, etcètera. Déu-n'hi-do. Després de fer aquesta pel·li tan impressionant, que jo t'aconsello molt, però veig que ja l'has vist, va fer Psicòsis, que també és una de les meves...
no està a la meva llista, però és una de les més ben valorades per tothom, i també va fer unes innovacions increïbles, com, per exemple, matar l'actriu a mitja pel·lícula. Primer terç de pel·lícula, que tu quan veus una pel·lícula, veus el Gary Grant patint i dius, no, no el poden matar perquè és el protagonista, diguéssim. I ell li va donar la volta, doncs sí,
Escolti, el primer terç de la pel·lícula, la protagonista, la Janet Lake, una actitud importantíssima, la maten. I ell es va cuidar molt amb la publicitat que feia, de dir no expliquin a ningú el que ha passat i tot això. De fet, això és cridar molt l'atenció i enganxar. Perquè, clar, tu no t'ho esperes. Jo sempre dic que una novel·la negra escrita per un bon amic, que fins fa poc era el director de la EPM TV3, va escriure un llibre de cinema de novel·la negra,
Clar, no era negret, això. Es tracta d'anar descobrint qui és l'assassí. A grans trets, hi ha molts més detalls. I ell, en la tercera línia de la primera pàgina, ja deia qui era l'assassí. Hòstia, aquí et saltes els esquemes. M'ha recordat aquest cas, no? Que dius, hòstia, el protagonista no el matarà. No en sé, el mata el primer terç de la pel·lícula.
Bueno, després d'això, Fa los pájaros, el 63, també una de les grandíssimes pel·lis. Clàssica aquesta. També basat en un cuento de la Daphne de Morier, que ja vam parlar, és l'autora de Rebecca i de Posada de Jamaica i tal, i allí comença a treballar amb la Tippi Harden, que és una actriu fantàstica també, és la mare de Melanie Griffith, etcètera.
I després de Los Pajaros ve una altra que està a la meva llista, que és una de les meves pel·lícules favorites, Marn i la ladrona, que és una pel·lícula que no es va valorar molt. Al principi no és de les més ben valorades, ara va guanyant amb els anys. Inclús deien, és una pel·lícula fallida del Hitchcock, no és la millor. Per mi és una obra mestra absoluta. I ella està fantàstica, i el Sean Connery també.
Després d'això fa Cortina Arrasgada, que és una pel·lícula bastant anticomunista, i Topaz, que també ho és totalment. Topaz, diguéssim, reflexa una mica la crisi dels missils, que va haver als 62 i tot allò. I surt una espècie de Castro, passa a Cuba, que va a Nova York i s'espera en un hotel de Harlem, que això va ser veritat, tot això. I després d'això fa frenesí als 72 la seva...
penúltima pel·lícula, que curiosament passa al mercat de Covent Garden, que és on havia treballat el seu pare tota la vida. I diuen alguns que ell es va emocionar. Per primera vegada era un home molt fred, però que això li va tocar. Es va emocionar, diguéssim, de tornar a aquests escenaris i tal. La pel·lícula és molt bona. I finalment fa l'última, el 76, que és la trama.
L'última perquè se'n retira o perquè hi ha...? Home, jo crec que es retira, ja és molt gran i ja no li interessa més. No, no, evidentment no ho sé, però és per això, perquè a dissimproductors no li faltaven, gent disposada a pagar-los la peli i tal, no, segur que no li faltaven. Quin any era? L'any 1976, ja dius? L'any 1976 fa l'última. L'any 80, fa l'any 80. L'any 1980 va ser com a memòria. Ja està, exacte.
I, bueno, parlant del Hitchcock s'ha de parlar de la seva dona. Això ho hem de dir perquè la dona es deia Alma Reville. L'altre dia vam dir alguna cosa, ell la va conèixer, es va tindre que, per pressions de la mare, convertir al catolicisme per caçar-se amb ells, que ja saps que hi ha una família catòlica, procedent d'Irlanda, segurament, com tots...
I llavors va ser la seva ajudant. Ella era una muntadora, però va ser la seva ajudant i la persona que diuen que estava a l'ombra, que li revisava tots els guions. La seva mare dreta, vaja. Totalment. I...
hi ha un crític que va dir, diu el Toque Hitchcock, un crític americà molt important, sembla que era Charles Champlin, que li va dir el Toque Hitchcock té quatre mans i dos són de l'alma rivill. I ell va dir una cosa que la llegiré textualment, quan li van donar el premi a AFI, o sigui, American Film Institute, a tota la trajectòria, que són uns premis que donen, perquè ell no havia guanyat cap òscar, ell va dir textualment, diu, vull agrair i esmentar les quatre persones que m'han donat més efecte a pressi
i ànim i una col·laboració constant. El primer dels quatre és un muntador de cinema. El segon és guionista. El tercer és la mare de la meva filla Pat i el quart és la millor cuinera que mai ha fet miracles en una cuina domèstica. I els seus noms són Alma Revill. Els quatre.
Molt bé, Martí, doncs tenim una cosa pendent, eh, aquí, per posar avui una banda sonora i... Ai! Ai! No les hem posat. No, bueno, pues les posem ara. No les hem posat. Bueno, ara volia... Vale, d'acord. Posem ara i deixem... Sí, hem... Jo volia... Et vaig dir que me deia que posessis un tros de Con la muerte en los talones. Sí.
que és el que suposo sentirem ara. Sí, ara ho sentim, de Bernard Herrmann. Bernard Herrmann, que ja vam parlar el dia de les bandes sonores, és la seqüència dels crèdits, uns crèdits fabulosos fets pel Saul Bass, el millor autor de crèdits de tota la història del cine, i hi ha aquestes cordes... I és aquesta, és aquesta, mira. Sí.
Gran banda sonora, eh, Marti? Grandíssima. I la següent? I la següent és el tema principal de Marn i la ladrona, que és un tema, diguéssim, romàntic, però que també té aquest toc de suspens que tenia sempre el Bernard Herrmann. Doncs mires aquesta...
Quin canvi de registre té, això, eh? És important, eh? Això és molt de cinema mut, eh? Aquest canvi de registre segons l'escena que està narrant la música. És curiós, eh? Bueno, i avui estic una mica despistat, ja ho veus, perquè és que tinc al cap una altra cosa. Ah, mira, que tens... Jaume. Es pot explicar, això, o no? Es pot explicar. A veure. Estic realment, diguéssim...
Trist. Què dius ara? Sí, perquè va morir fa dos dies Diane Keaton. Diane Keaton per mi és que no té nom el que és Diane Keaton. Diguéssim, hi ha actors, molt bons actors, que no són estrelles, hi ha estrelles que no són actors. Jo, per exemple, volia parlar l'altre dia al Robert Redford, que per mi és una estrella, però com a actor, diguéssim, no...
I hi ha, a part la de Ian Keaton, és que és un altre gènere, és un gènere un si mateixa, és la persona que té més personalitat que jo conec del món del cine, amb un bon gust exquisit, tant a la roba, s'ha inventat un sistema de vestir diferent a tothom, era una persona que s'interessava molt, per exemple, per l'arquitectura, va comprar la casa, la famosa casa del riu del Frank Lloyd Wright, que és el, diguéssim, el...
el Gaudí o el Le Corbusier americà, com el Le Corbusier investigava l'arquitectura mediterrània popular, ell va investigar molt l'arquitectura dels indis, dels tipis, de tot això, i ella es va interessar molt en l'arquitectura, diguéssim, americana pròpia, i va restaurar diverses cases, és una dona excepcional.
jo trobo que no hi ha cap actriu com ella, diguéssim, que tingui la seva personalitat, no se sembla ningú, és única, és única i repetible, i ha mort relativament jove, abans parlàvem de l'Ef Marisan, l'Ef Marisan encara viu té 101 anys, per exemple, diguéssim. Doncs sí, sí, Diane Keaton ens va deixar aquesta setmana, descansi en pau Diane Keaton, que per cert, no té res a veure amb Àster Keaton, ni família, ni absolutament, eh?
No s'ha filtrat res, amb això ha sigut elegant, com sempre fins a l'últim moment, la família ha dit no s'ha filtrat ni de què mor, ni si portava temps malalta, ni han fet cap acte públic, han fet de la manera més. I és una persona, diguéssim, excepcional, com ja dic, és que no tinc paraules. Ella va començar, o sigui, la primera pel·lícula important que fa,
que, curiosament, jo l'estava veient, jo la veig un cop cada dos anys, estava veient, just el dia que va morir, jo estava veient una versió extesa del Padrino 1 i 2, que dura set hores. Dura set hores, i va vindre un amic que la tenia, i els vam mirar en dos dies, i jo pensava, quina dona, quina química, perquè, a més, la mort de la seva vida, ell ho diu a les seves memòries, és l'Alpacino. Sí, és allò.
no s'hi va voler casar mai i tal i qual, però ella el va ajudar fins a l'últim moment, perquè era molt amiga dels seus amics. Quan el Woody Allen, totes aquestes del Me Too, tot i haver sortit lliure de dos judicis, el van atacar i no sé què, ella el va defendre sempre, no li va importar donar la cara, perquè moltes l'atacaven i després el trucava i li deien, mira, és que si no dic això, no, em quedo sense feina, Woody, ho sento. Ella no, ella no li importava això. Doncs, Martí, hem d'acabar? Hem d'acabar. Bueno, doncs ja està dit.
Simplement que una cosa que potser molta gent no sap, que va dirigir un documental que jo no l'he pogut veure. Com tu. És molt difícil de fer. Com tu, que n'has fet diversos, eh? Que es diu Haven. Doncs un dia parlem dels documentals d'en Martí. Martí Sanz, mil gràcies. Igualment. Que vagi molt bé. L'edició, la número 2.225, 2.225 edicions del magazín del Matí de Vila. Se ràdio el meu nom, Jaume Cabot.
A les vies d'això, Jordi Velasco i Xavi Puig, i demà a les 10 empures ens hi tornem a posar. I us ho mano, no els que us ho davanis, sinó que us ho mano, que sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio, com sempre amb la música que ens inspira, la música que ens inspira, que ens farà arribar a la una del migdia.
Amb B Codisi, arribem a la una del migdia i us convoco. Ens trobem, ens ho expliquem tot, demà a les 10 en punt, en directe a través de Vilassar Ràdio.