Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
Gràcies per la vostra confiança. Matí de divendres és 16 de gener de 2026. 10 i 7 minuts, com dèiem, d'aquest matí assolellat. Presència de núvols preludi de tot plegat. Va començar sent una previsió de llarga distància, però ara ja és una previsió que tenim al caure. Arriben pluges demà.
sembla que en principi havien de ser de cara al vespre a nit, sembla que es poden avançar, i també de cara a diumenge. I arriba el primer temporal del 2026, una llevantada que ens pot portar a onades serioses, d'aquelles maques de veure, en aquest cas a partir de dilluns, dimarts i dimecres. Per això, estem a les portes del cap de setmana i completem així la primera setmana sencera després de les festes de Nadal. Després de les festes de Nadal...
Setmana sencera. Tenim la primera llevantada i és per això que pren especial importància, rellevància, la connexió que farem ara mateix amb el Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme. L'última hora, si es manté aquesta previsió, si hi ha hagut alguna variació, Joaquim Serra ens ho explica de seguida.
Amb en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassarra, diu que cada dia, un quart d'onze, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, un, repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, és que un dia més pugem al DeLorean i repassem les efemèrides.
A dos quart d'onze, 16 de gener. No sé si sabeu que el 16 de gener celebrem el Dia Internacional de la Croqueta. I això a Vilassar de Mar té una especial rellevança, una especial importància. Per què? Doncs mira, fa 20 anys, fa 20 anys, la Ima Pardos i l'Iñac Escué van decidir obrir un negoci a la plaça Picasso, una botigueta. Ells ja venien del sector de l'hostaleria i van decidir obrir una botigueta que es deia Coc.
I al coc hi venien, doncs, a cuinar esmenjats des de canelons, tal. Però les croquetes, les típiques, eh?, les de pollastre, les de bacallà, les de rostit, eren les croquetes molt bones. Van anar aprenent una especial rellevància. 20 anys després, 20 anys després, tenen un obrador, sentiu que desplaçar arenys de mar, a un polígon d'arenys de mar, tenen un obrador on fan 20.000 croquetes diàries, una a una,
amb els 20 treballadors que tenen aquesta empresa, 20.000 croquetes diàries, més de 50 varietats, concretament 57, 57 varietats de croquetes. I avui volem parlar amb l'Aima Pardos, marxarem cap a COC, delicatessen, per saber quin és el secret de tot plegat. Interessant, molt interessant l'entrevista de Preveu, eh? A les 11, com cada 15 dies, fem Salut, un espai que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassa de Mar, i el parlant de tot, de Vilassa Ràdio,
i on parlem, evidentment, d'aspectes relacionats amb la salut, amb la col·laboració del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut i també, evidentment, els establiments sanitaris, tals com farmàcies i, en aquest cas, farmàcies i òptiques que també participen en aquest espai.
I avui parlem de seguretat alimentària. És per això que rebrem el nostre estudi. No és la primera vegada que ve. Per tant, també servem una feina que passa a una persona que és inspector en aquest cas de seguretat alimentària i la seva feina, entre altres, consisteix en anar a diferents restaurants, bars i repassar que tot estigui com ha d'estar per la seguretat alimentària i la seguretat dels consumidors i consumidores. Parlem avui amb l'Oriol Brutau.
Acaba de començar la temporada de, en aquest cas, l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar, com cada 15 dies fan diferents conferències interessantíssimes, i membres de la seva junta de l'Aula d'Extensió Universitària ens van venir a presentar el segon trimestre d'aquest curs 25-26. I, per tant, de 25-26 en van parlar i tornem a escoltar les interessants conferències que tenim previstes en aquest, insisteixo, segon trimestre.
A les 12, com cada divendres al migdia, ens en anem amb la Conxi Farra a buscar les fake news, les notícies falses que ens ha deixat aquesta setmana. I ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. Prepareu-vos perquè l'última estona del programa, els últims minuts, els dedicarem a la música per entrar amb un peu el cap de setmana, un cap de setmana en què, en principi, el paraigua haurà d'estar a l'ordre del dia.
El meu nom, Jaume Cabó, l'edició d'avui, la número 2.279. 2.279 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ja ho tenim tot a punt divendres 16 de gener de 2026. Motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Exactament 12 minuts per damunt de les 10, a les portes d'un cap de setmana, en què sembla que han d'haver-hi canvis importants al temps. Joaquim Serra, en directe, explica'ns-ho tot plegat. Bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. Ens trobem a les portes d'un cap de setmana que vindrà marcat per les pluges, precipitacions que demà, en alguns punts del Maresme, ja podrien acumular al voltant de 40-50 litres per metre quadrat i demà passat entre 40 i 50 litres més. Per tant, al llarg del cap de setmana...
podem tenir registres que superin puntualment els 100 litres per metre quadrat. Tot això a conseqüència d'una pertorbació que ens portarà vent de llevant. De moment el vent aquest cap de setmana no serà massa fort, però sí que a la mar veurem com es faltaran maró demà, amb maries ja de forta maró, que ens acompanyaran també de cara a diumenge. De moment avui situació tranquil·la.
situació marcada per un augment dels núvols, amb la possibilitat d'alguna goteta a darreres hores del dia, però, d'entrada, es presenta avui un dia bastant tranquil, amb vents fluixos i amb situació marítima dominada pel Marajol. El que dèiem, dissabte i diumenge, pluges, vent de llevant, la mar que s'anirà alterant, però el pitjor, pel que fa al vent i pel que fa a l'estat del mar, arribarà entre dilluns i, sobretot dimarts, amb ràfegues de vent que superaran els 80 km per hora,
i amb un senyor temporal marítim a Maragassa, monedats de més de 4 metres,
a tota la costa de la comarca. Ja veurem com anirà tot plegat, però en principi tot a punta en aquesta direcció. A banda d'això, lògicament les temperatures baixaran aquest cap de setmana, especialment les màximes, amb aquestes precipitacions, aquest cel de nubolat que tindrem tant dissabte com diumenge. Comencem, per tant, la propera setmana amb aquest temporal que continuarà fins i tot amb noves precipitacions que dilluns tornarien a ser molt abundants a tota la comarca.
Doncs Joaquim Serra, hem d'estar molt atents en aquest cas a aquestes pluges que arriben. Entre 40 i 50 litres no és poca pluja, per tant. I començarà tot plegat demà fins ben entrada la setmana que ve. Estarem en contacte per qualsevol actualització. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. En qualsevol cas, si no hi ha res de nou, nosaltres ens tornem a parlar dilluns aquesta hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia, Joaquim. Moment d'obrir finestra informativa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Senyor Escofet! El seu dia preferit de la setmana. Ja li agrada poc al cap de setmana, si a sobre ha de venir pluja i llevantada, ja no sé com això. No, millor, millor. Jo sempre sóc més fanàtic del mal temps que no... Tinc com més excusa de la meva vida avorrida i tediosa.
Doncs, clar, si fa bon dia, penses, ostres, hauràs de fer alguna cosa, t'hauràs de moure una mica. I ho tenim rodonit, eh? Pensa que el Joaquim Serra, el nostre home del temps de capçalera, passa de la glòria, d'ara fa sis anys, a un senyor temporal, eh? Sí, senyor, un senyor temporal. Un senyor temporal. Que no arriba glòria, eh? Un senyor temporal. No té nom, no té nom. Jo crec que li estava... Llam, jo crec que es diuria Llamma.
Fa temps que no escoltem de fons el llam, eh? És el gos de Joaquim Sarra, que el té tancat, i a vegades, si el llam no ha sortit a fer les seves cosetes... Clar, clar, clar. Es queixa. Es queixa el llam, clar. Senyor Escofer, bon dia, bona hora! Bon dia, avui inaugurem nova secció fruit de la teva activitat cerebral nocturna. És a dir...
Tenim diferents seccions, tenim l'imbècil del dia, avui per cert bé farcit, tenim la secció aptònim, tenim la secció tenim dades, i hem de treballar amb una nova secció que és aquesta també de titulars o consells dels experts. Aquesta l'estem treballant, però estrenem avui la secció activitat cerebral de Jaume Cabot Docturna.
Tot bé que aquesta setmana li vaig explicar a Joan que vaig tenir un somni surrealista, que m'ho vaig passar molt bé, que estava en una taula de fusta allà al mar, però sense cap manera de parir. Amb José Ramón Alexanco, exjugador del Barça... N'han vinculat a Papendal, eh, sempre. Que no he... No he tractat mai, personalment, aquest senyor. No sé per què feia el meu somni, però era així. Li vaig explicar... Recordem a tu i Alexanco, eh? Sí. En fi. I aquí va venir, hòstia, això seria... I avui l'he comentat...
No, no, ets una font inesgotable de prodigis, de somnis. També obrim les portes a que la gent comparteixi els seus somnis. La bonica secció Dream, Dream, Dream. M'encanta. Comparteix amb nosaltres, Jaume Cabot, el teu somni.
El meu somni avui te'l podria, a més a més, te'l podria il·lustrar. Sí o no? Sí. Tenim documents. Te'l te'l podria il·lustrar amb una cançó. M'ho permets o què? Sí, home, i tant. Doncs el meu somni aniria per aquí avui.
Jo, per a ser feliç, que era un camió. És a dir, no seria que has somiat que pujaves a la Concagua. És a dir, amb aquesta sintonia ja ens ubiques una mica. Jo crec que aquí hi ha una predisposició a somiar-ho, perquè els que em coneixeu sabeu de la meva debilitat pels camions i la meva il·lusió en algun dia conduir un camió en un tràiler. Jo, per a ser feliç, que era un camió.
I avui, Joan, avui ha passat, eh? He conduït uns camionacos. Però una cosa, ara, perdó que ho digui així, que és poc periodístic i poc elegant, però ho haig de dir així perquè ens posem en context, eh? Unes hòsties. Sí. M'emportava tot. I a més a més, recordo especialment que estava amb una bateria de camions, jo camioner també, era un mes. Eres un mes, eh? Era un mes de la manada aquella de camions. Hòstia, que guapo, allò.
Bé, moc, moc. Bueno, resulta que hi havia una plaça ple de cadires. Imagina la plaça d'Ajuntament com ple de cadires i taules, la gent prenen algú. I nosaltres havíem de treure els camions per allà. La gent s'aixecava. Passeu, passeu. Recordo una girada espectacular. Això ha sigut el més llevant content avui. Hi ha gent que també somia que ha parit una gossa. Sí, sí, sí. És un altre component de la nostra subsecció Dreams, Dreams, Dreams.
El meu somni és aquest avui. Jo, per a ser feliç, que era un camió. Doncs, en fi, setmana intensa d'activitat cerebral nocturna de l'amic Xamacabon. Però no m'has desvetllat un dels reptes que et vam proposar, o els dos ens vam proposar mútuament, si era en blanc i negre o en color, el somni. Ja m'has dit que estaries atent, eh? Jo diria... T'aniries a dormir atent a veure si era...
amb color blanc i negre. Jo diria que el camión era de colors, eh? Era guapo, eh? Una cosa. Hòstia, m'he despertat de contestar el meu camión. Hot wheels! Ho he despertat cansat perquè conduï un camión... Ara em fotia unes hòsties amb el camión. M'emportava tantes coses per endavant. Ha sigut molt xulo. Amichicametermano... Diu, amichicametermano... Escupir a los urbanos... Amichicametermano... Amichicametermano... Amichicametermano...
Bueno, Joan, doncs ja està el somnis aquest, eh? Vinga, va, doncs tira'm la propera cançó que tenim. Aquesta acció de Dream, Dream, Dream promet seguir, eh? Si marques aquest ritme, a més, amb aportacions de diferents vilasarenques i vilasarenques que a primera hora ens expliquen també els seus somnis, eh? De viva veu.
També, algun cop, bastant sovint ens passa, si ho voleu fer també via WhatsApp, que quan acabi la temporada el Jaume Cabot se l'aprendrà de memòria.
No ho tinc clar, eh? Ara fem una pausa dramàtica mentre... Sí, busco el guàrdia. En qualsevol cas, si teniu algun somni curiós... Ja el tinc. Doncs ens el feu a reball. El comentarem a la subsecció Dreams, Dreams, Dreams. 675 99 00 52. 675 99 00 52.
Què més, Joan? Què tenim, avui? Estem de dol, eh? Perquè ha mort la Macària. Als 89 anys d'edat, Mercedes Balimanya, que, entre d'altres, era la cantant de la vella Maya. Una veu entranyable, eh? És d'aquelles cançons que, quan la penses, no l'escoltes, eh? La penses, et ve aquella veu. Aquí la tenim, mira, mira.
Sí, entranyable, eh? Veus entranyables? Ella, la macària, t'ho compro i t'ho doblo. Ai, ai, ai. Era la veu de les muñeques de famosa se dirigen al portal. Oh! M'estàs dient que la mateixa veu de la veja maia és les muñeques de famosa se dirigen al portal. Sí, sí, aquell anunci...
que segurament tots visualitzem amb blanc i negre d'aquesta empresa a la cantina, que sempre als voltants del Nadal ens deien allò que les muñeques de famosa se dirigen al portal.
Cantaven nens, però era ella la que cantava. Hòstia, és brutal, no ho sabia això. I a més... I a més, la Macària formava part... Eurovision formava part del trio La La La. I amb qui va anar? Amb Maciel.
Ja, però què passa? Que m'entero avui de l'existència d'aquesta senyora. Home, ja m'entero dels teus somnis. Això va, això és un tet-a-tet, eh? Un guin-guin, això. Hòstia, la macària. Veu de l'Aveja Maya, les munyeques de famosa, que ens pensaven que eren nens. No, era la macària. De fet, molts dels doblatges a les sèries de nens són dones, eh? Sí, sí, sí. Sense anar més lluny, Barra Simpson. Barra Simpson. Però avui no és Maciel, la protagonista és la que canta... La-la-la. La-la-la.
Mira-les, mira-les.
Descansi en pau, la Macària, eh? Doncs Mercedes Balimanya, la Macària, que va formar part de la nostra infantesa, eh? Aquesta generació que ja comencem a tenir joventut acumulada. Doncs la Macària ens va donar entranyables moments, eh? Amb la vella Maia, que no era una vella, era una vespa. Era una vespa, és veritat, és una vespa. Ens van enganyar d'entrada, eh? Era tan bona que, mira, ni picava, ni picava de la bona que era. Oh, doncs Macària, que descansi en pau, eh? Ens ha deixat joies importants.
I atenció, que entre subseccions, descobriments de cantants, arriba... Sí, però abans d'intentar comentar, he fet una pregunta si ja has esmorzat avui, Jaume. No, encara no vull. Tinc gana, eh? Molt de compte amb els esmorzars. Ai, ai, què passa, ara? Han acomiadat un treballador per haver-se negat sistemàticament
A fer la pausa de l'entrepà. El tio no volia fer l'entrepà. No volia parar un quart d'hora. No volia parar. No volia parar. Ell era... Argumentava, acabat això, el Tribunal Superior de Justícia de la Rioja, que acaba de donar la raó a l'empresa. A l'empresa! I han acomiadat l'home que es negava a fer l'entrepà. Resulta que ell...
diguéssim, per comptes de fer de 8 a 3 doncs deia, jo no faig l'entrepà i surto a les 3 menys quart i em gestiono el meu temps doncs, es veu que no el Tribunal Superior de la Rioja li dona la raó a l'empresa, argumenten que el descans de l'entrepà primera ho tenia regalat i segona ell treballava en una empresa siderúrgia i tot el
que recomanaven aquesta aturada perquè pogués descansar i relaxar-se una mica. Si l'home no vol esmorzar, on t'està el problema? Si l'home no vol esmorzar, clar, és que, en fi, poc ens passa, Jaume. Jo poques vegades he vist en Joan Escofet esmorzar en aquesta casa. Poc d'esmorzar, sí. Sí, sí, jo soc d'esmorzar, ja tinc l'entrepellar que tinc una gana. Faig la dieta intermitent, que diuen. Molt bé.
És curiós, la notícia. Va, què més, Joan? Doncs, home, avui tenim concurs a veure, imbècil del dia, qui guanya de diferents opcions que portem, totes d'actualitat. Ja ho has dit, que n'hi havia diverses opcions, que venien farcits, has dit. Veníem concurs a veure per qui voteu. Dos? N'hi ha? Més, més. Tres? Mica més. Quatre? Un corull, ja ho he dit. Té imbècils del dia.
A veure, qui opta a ocupar aquest dubtós honor? Qui té aquest dubtós honor d'ocupar aquesta fantàstica secció? Tenim quatre candidats, ja m'ha acabat, tu, després en tan a vot ponderat, dius el que... Va, en fi. Número 1, conductor sense punts del carnet...
Es presenta a Plasencia, gran bonic, població extramenya. Sí. Doncs conductor sense punts, del carnet, sense carnet, es presenta a l'examen per recuperar-los. Sí. I es presenta conduint el seu cotxe sense assegurança i sense ITB. És magistral. Té números, té números. És magistral. És magistral.
Registra-l, tio, aquest títol d'entrevista. El descobrir a un niño hacer... Atenció, conductor. Vinga, conductor, primera opció. Conductor de placent. Sí, sí, sí. Anem per la segona. Segon. Segon candidat, noi de 18 anys, detingut aquesta setmana mateix a l'aeroport de la Prat. Ai. Portava cocaïna.
normalment els narcotraficants les mules tendeixen a dissimular el més possible les substàncies estopafaents però aquest protagonista que venia de Lima clar, la maleta era de cocaïna ha, ha, ha
La maleta era de cocaïna. 4,31 quilos d'una maleta de cocaïna amb tots els revestiments i tal. Va dir... A mi que més resiste no porto res dins. No, no, no. No era el continente. No, és el contenido. Somos felices al conseguir. Vinga, va, tercera opció.
No sortim de l'aeroport del Prat perquè ahir va haver-hi l'avís de bomba d'un avió de Turkish Airlines que va haver de fer aturada d'emergència a l'aeroport de Barcelona, escortat per dos cases, un de l'exèrcit espanyol i un de l'exèrcit francès, perquè hi havia una alarma de bomba dalt de l'avió i resulta que va ser una broma.
Ah, una broma. Bromista, un bromista. Un dels passatgers es veu que va posar, jo no sé tècnicament com va, però va establir un punt wifi dins de l'avió i li va posar un nom, tipus, no ha transcendit, però hi ha una bomba a l'aparell. Hi ha una bomba, hi ha una bomba. I a partir d'aquí, doncs, es va desencadenar tot el protocol de seguretat. Hem de dir que l'aeroport del Plat va reaccionar perfectament, el trànsit aèric no va arribar ni a interrompre's, eh? Però una broma... Sí, una broma, no.
Bromista, bromista. I atenció a la quarta opció. Qui ocupa la quarta opció, va. La víctima d'un robatori a roda de terra coneix el lladre perquè portava la seva roba posada al carrer.
Aquell jersei que m'havia robat el veus posant, no? L'individu li van entrar a robar a casa. El 16 de desembre se li van endur peces de roba, olleres de sol, rellotges, sabates i altres objectes i passejava la pobra víctima precisament per Roda de Ter i va veure un individu que anava vestit com ell amb la seva roba i va dir, calla, que no sigui aquest...
Qui m'haurà furtat? Evidentment, va a l'artal. Tampoc és molt gran. També ha de ser una mica burro, també, per robar. I ha de ser burro per robar, però robar i posar-te la roba. Al mateix lloc, la roda de taer, vés a Banyoles, no? Clar, vés a ser. Sí, roda de barà, no roda de te. 6,75, 99, 0052. Fins al final del poc ens passa. 6,75, 99, 0052. Tenim...
Les opcions de l'imbècil del dia. El conductor, sense garnet ni punts, que va a totes el carnet conduint sense ETV i sense assegurança. El que porta la maleta plena... No, plena, no, feta. Porta roba, però la maleta és de cocaïna. És de cocaïna. A veure si no en beuen, saps? El bromista imbècil, ja li diem, el bromista imbècil de la bomba.
O el lladre de la roba, clar. Jo, personalment, em quedo amb el primer, eh? Sí, tu t'has fet gràcia al conductor de Plasencia. A mi, el conductor de Plasencia. Me voy a sacar el carnet otra vez, que me han sacado los puntos. Con que vas, voy en coche, pero si no tiene el ITV, me da igual. Ni el seguro, me da igual. Ara t'ho imagina en la parella, eh? De la Guàrdia Civil. Hòstia, com devien riure. Això, has d'estar sèrio, en aquells moments que has d'estar serios, però com se'n va, tio. Ja tenen l'anècdota pel sopar de Nadal, eh? Home, i tant, i tant. ¿Os acordáis en enero? No.
La Glòria i en Toni també diuen, eh? La número 1. Plasencia. Plasencia guanyador. Glòria i Toni, eh? Té pes, eh? Ens quedem amb l'imbècil del dia de Plasencia, eh? Sou tres. Tu què tries? Home, a mi particularment, el senyor Rodas de Terra. Moltes gràcies.
T'he imaginat que et regalen allò, papa, ets el millor, no? Firmat amb el nom del teu fill, per dir alguna cosa. I vas pel carrer i et trobes el senyor. És que... Has de ser en poques llums. Ja ets lladre de professió, eh? Sí, també. Tampoc demanem Pere de l'Olmo.
Vinga, tremen el DeLorean perquè, tal dia com avui, naixia a Nigeria, 1959, una tant Helen Folasade, compta, eh? Helen Folasade, adu coneguda en el món de la música com Sade. Doncs va, home, i així sonava Sade amb el seu Zmut Operator. No need to.
Podem parlar de One Single Woman? No sé, va guanyar algun Grammy, Sade, parlo de memòria. Crec que també va ser, com ho diuen allò, ordre del cavaller britànic o alguna cosa així. Una teada, moltes bandes sonores de fons, també, però val la pena, Sade, eh? A mi m'agrada molt com comença això, mira, mira.
Vinga, més coses, Joan. És preciós, aquest inici. I quedem-nos el dia com avui de 1988, perquè ja havíem...
Dos números 1. 38 anys, eh? Fa d'això, 38. 88, sí. 88, no. 88 fa més de... 38, 38. Els Estats Units i Anglaterra hi havia dos números 1 diferents segons els billboards de cada país, eh? Els Estats Units. George Harrison. Uau! I got my mind set on you. I got my mind set on you. I got my mind
38 anys que aquest senyor... El bateria, què era? El bateria, els Beatles? I aquest got, my mind set on you! A whole lot of spending money It's gonna take plenty of money To do it right, child It's gonna take time A whole lot of precious time It's gonna take patience and time Mmm...
I got my mind set on you. I got my mind set on you. Què més, Joan? I sí, George Harrison, un 16 de gener del 88, arribava el número dels Estats Units amb aquesta bonica cançó que escoltem, número 1 a Anglaterra. Una tal Belinda Carles que ens deia que el cel és un lloc a la terra. Heaven is the place on earth.
Fins demà!
Melinda Carlyle. Melinda Carlyle és... Molt bé, m'agrada molt, també, aquesta... Aquella música que ja no es fa. Vinga, més coses, Joan. I l'any 1992, tal dia com avui, Eric Clapton gravava el seu... amb plaguet, el seu desendollat, i, evidentment, clar, si parlem d'Eric Clapton, doncs hem de parlar de Tears in Heavens.
que és una cançó tan repreciosa, és preciosa aquesta cançó, com trista és el motiu de la seva composició. No cap altra, és una dedicatòria al seu fill que va caure des d'una rascacel·les de Nova York i, doncs, evidentment va perdre la vida, era molt petit. Té quatre o cinc anys. I li va escriure aquesta cançó que és tan preciosa com trista és el motiu de la seva composició. Eric Clapton, un dels grans tears in heaven.
Que finet va, Lilorian, eh? Va bonic. Va bonic, però bonic, bonic. Va, el tanquem, va. I el tanquem a Milà, el tanquem a la Llombardia, perquè avui fa 16 anys que moria Bruno De Filippi, que no és un lateral del Biela Real. Bruno De Filippi, amb el dorsal 34. Ex de l'Inter de Milà, no? Sí, sí. No, era un guitarrista, músic i compositor italià que en aquesta cançó de Domenico Dugno, que ara escoltarem, ell toca la guitarra.
Volaré, cantaré.
S'ha versionat amb tantes... amb tants artistes en versionant la cançó i amb tants gèneres, penso en rumba, flamenco, és a dir... Doncs el guitarrista d'aquest, Nel Blu di Pinto di Blu, la gent li diu Volaré, però en veritat la cançó es diu Nel Blu di Pinto di Blu. El guitarrista d'aquesta cançó fa 16 anys que va morir. Sí, senyor.
I nosaltres a la una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda estarem molt atents a què expliqueu el crònic. Doncs sí, d'entrada dinarem croquetes, eh? Croquetes vilassarenques. Avui és el dia internacional, dia mundial de la croqueta. I parlarem amb Imma Pardos des del COC, des de l'obrador del COC. Moltes sorpreses i alguna notícia també interessant pel que fa a exportacions de producte made in vilassar al món, eh?
Doncs ara mateix ja tenim la Imma Pardos a punt. És el 50% de, en aquest cas, Coc Delicatessen. L'altre és l'Iñaki Escue, que és el xef. Que ahir m'explicava la Imma, com a curiositat, digui, escolta, quantes croquetes teniu? Ara us n'escoltarem, eh? Que ella em deia, en tenim de noves. Diu, demà t'ho explicaré. Ara m'ho explicarà, eh? No!
Tenim una de nova, però el tenim lligat de peus i mans, perquè aquest home és un creador que li hem de dir, para, ja, no podem albergar tant. Per tant, escoltarem l'entrevista. No creïs més, no? És com el de l'entrepà que l'han acomiadat. Exacte. Ves a fer l'entrepà, descansa. Joan, t'escolti la una al migdia 3, 5, 7 de la tarda i dilluns a un quart d'onze, torno a saludar. Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Vilaçà Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Ons t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell? D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Sempre és un bon moment per tastar unes bones croquetes.
Ho hem explicat i ho explicàvem ahir. Avui, dia 16 de gener, és el Dia Internacional de la Croqueta. I si parlem de croquetes de Vilassar... Doncs podem parlar d'una història entre entranyable, bonica i efectiva. I és que ara farà 20 anys la Imma Pardos i l'Iñaki Escué, que són els fundadors de COC, van decidir posar una botigueta aquí a la plaça Picasso. Hòstia, mira el COC, han posat el COC. Que bo, això. Però sobretot les croquetes. La cosa va anar creixent
fins que han creat les croquetes, podem dir això. Coccroquetes, més de 50 varietats de croqueta que arriben a molts llocs més dels que us penseu. Parlem ara mateix en directe amb la Imma Pardos. Imma Pardos, bon dia i bona hora!
Bon dia, què tal, com anem? Doncs molt bé, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, t'agafem conduint, i per tant t'agraïm moltíssim que tinguis la nostra trucada. Escolta, com celebreu a Can Coc el Dia Internacional de la Croqueta? Bueno, por todo lo alto, por todo lo alto. La veritat és que, bueno, ens agrada celebrar-ho molt bé. És cert que els dies puntuals a l'obrador treballem, no sé si ho sabeu, treballem entre 15 i 20 persones normalment,
I nosaltres celebrem sempre tots els aniversaris de tot el personal que tenim amb un bon esmorzar. I avui, com a aniversari de les croquetes, diguem-ne, doncs avui també fem un gran esmorzar. Home, i escolta, suposo que croquetes n'hi ha per l'esmorzar, no?
I tant. També posem treta de patata, eh? Treta de patata i pa amb tomàquet que no falti, també t'ho he de dir. Però sí, sí, sí, no pot faltar res d'això. Doncs ens agrada molt tenir dies per celebrar. Escolta, anem una mica al començament de tot, quan l'Iñaki i tu vau decidir posar una botigueta a Vilassà, és així, oi? Exacte. Sí, sí, fa... Això farà 20 anys i ja feia temps. Sempre ens hem dedicat a l'hostaleria i li vaig comentar a l'Iñaki, escolta'm, va,
muntem una botigueta que em fa molta il·lusió i tal, i la veritat és que la vam muntar en un mal moment perquè començava una crisi molt forta, però la veritat és que vam estar supercontents, vam tenir molt bona reguda del poble de Vilassaramar. Nosaltres ja hi vivíem, a Vilassaramar, però, bueno, era complicat perquè hi havia botigues molt entranyables al poble que també oferien molt bon producte i nosaltres, bueno, ens vam fer lloc
amb les croquetes i amb bons vins i amb formatges i va ser una etapa de la nostra vida molt bonica.
Tu dius que era una mala època, que estava al mig d'una crisi, però tu et podies imaginar que aquell... Deixa'm-ho dir així, eh? Aquella bebè es fes així de gran, en aquest sentit. 20 anys després estiguessin parlant d'un obrador amb 20 persones treballant a Arenys de Mar. Heu tingut que marxar a Arenys de Mar i repartint croquetes per arreu, que ara en parlem. Tu ho podies imaginar en algun moment, això? No, no ho podia imaginar, però sí que és cert que m'emociona...
tot l'esforç que hi hem ficat a dins i que realment hi ha hagut un fruit. L'esforç que hem fet, que ha estat enorme, s'ha realitzat en un projecte molt llarg i molt bonic. També és cert que estic acompanyada d'un equip fantàstic que t'ajuda a créixer i a ser millor. Això està claríssim.
Les persones que treballen amb mi són gent que creuen el coc, que fan coc, i que cada dia és un dia que suma, realment. Però, clar, ara, 20 anys després, amb aquesta perspectiva, tu has vist créixer aquest bebè que dèiem, però hi ha un punt en què tu dius, escolta, hem de canviar el paradigma, que hem de canviar la manera de fer això. S'està fent molt gran, ja no sou dos o tres treballant i de cara al públic així, sinó que sou vint. Tu en quin moment dius, hòstia, aquí hem de fer un canvi, però ja...
Bé, no hem canviat, eh? Realment fem el mateix que fèiem des del primer dia. Sí que és cert que els processos potser han canviat una mica, però el que és el paradigme, el cor del coc no ha canviat gens. És un producte totalment artesanal, acabat a mà, el millor producte que podem trobar sempre intentem que sigui quilòmetre zero.
I la veritat és que no hem canviat. Sí que hem canviat instal·lacions més grans que ens permeten amagatzemar més o ens permeten congelar més o tal, però realment nosaltres fem-ho de sempre.
Amb més quantitat, perquè clar, no sé... 20.000 croquetes diàries, he llegit una barbaritat així, 20.000 croquetes diàries, això és molt, perquè no només feu això, feu canelons, feu altres xurros també, però clar, 20.000 croquetes vol dir, diria que més de 50 varietats, les tens controlades o no? Sí, sí, sí, tenim ara mateix 57. 57!
Això vol dir que cada any hem introduït novetats al món croqueteros, que li dieu a vosaltres. Els croqueteros, sí. La veritat és que li hem posat una mica de freno de mà a l'Iñaki perquè la seva capacitat de crear és tan gran que li hem de dir, tio, frena, perquè és que no pot ser. El mercat no pot assimilar tantes varietats de croquetes. Aleshores, el tenim vetat, no li deixem fer novetats,
perquè hem d'apair totes les que tenim ara mateix, perquè són moltes, i la veritat és que, a més, molt variades, i la gent ha d'assimilar tots aquests conceptes.
El teniu lligat de peus i mans perquè, em creatiu així de la cuina, no continua bé, perquè, clar, tenim d'embotits i formanges, tenim peix i marís, carn i casses, 100% vegetals, dolces, especials de Nadal. És a dir, m'ha quedat molt l'atenció les dolces, eh?, de Nutella i Galeta Maria, de llet fregida, de xocolata i taronja...
Es pot fer croquetes d'absolutament tot o què? Perquè vosaltres el que feu és una croqueta, però cuineu amb carinyo dins la croqueta. O sigui, qualsevol plat el podeu convertir en croqueta. Exacte. O sigui, el nostre ideal és poder agafar un plat i transformar-lo en una croqueta. Això és molt xulo, molt divertit, a més, i al client li agraden aquests tipus de croquetes. I sí, sí, es pot fer de qualsevol... A veure...
qualsevol gust que sigui una mica exactable, vull dir, a veure, per gustos colores, no? Però sí que és cert que es pot fer una cloquetada o qualsevol cosa, sense problema. I quina és l'última creació de l'Iñaki a partir d'aquí li va dir prou, Iñaki? Calma't un temps. Hi ha una que no... O sigui, que l'ha fet i no ha sortit al mercat. Ai! Perquè no li hem deixat sortir al mercat perquè encara no pot sortir i hi ha una de Galta de Vedella amb pistatxo.
Rostida, amb el xup-xup i tal, Isareta amb pistatxo, que és excel·lent, però mateix que no pot sortir al mercat perquè hi ha encara moltes que...
Tenen que donar una mica la campanada i no li podem treure protagonisme a les altres, no? Hòstia, però això té molt bona pinta, eh? Galta de Padell. És a dir, i tu recordes quan vau començar? Quantes tipus de croquetes fèieu quan estàveu aquí a Vilassà, eh? Mira, quan vam començar, vam començar a Parnil...
amb la de pollastre, bacallà, i vam començar a fer una, que era la de sepsifoà, que s'ha tornat la mítica del coc, o sigui, la clàssica del coc, que no és cap clàssica, perquè sepsifoà no té res de clàssic. En aquell moment, fa 20 anys, no era clàssic, no? I vam ser els primers que vam aconseguir posar foà dins d'una croqueta sense que explotés. El maigreix, de foà, que és preixós...
doncs feia que explotés la croqueta, no? I ara, després, les croquetes no peten. I, realment, em feia molta gràcia a mi perquè em deien, no, no, dóna'm la clàssica, la clàssica, la de fer-sifar. Jo pensava, bueno, aquesta no és clàssica, la clàssica és pernir, el bacallà i pollastre, vull dir, fa 20 anys la croqueta gourmet no existia i el que hi havia era el sota, cavall i res, no? I ara, bueno, s'han de poder escollir entre molts tipus i molt bona.
I a partir d'aquí, quin és el secret d'una bona croqueta? Hi ha un secret en el coc? No, no existeix el secret. El secret és molt constant amb el teu producte de matèria prima, que sigui de la millor qualitat possible, i posar-li carinyo, que ja dic, al meu equip, una altra cosa no, però a carinyo li posen molt de carinyo a les croquetes i realment es nota que a una croqueta
Clar, i després, a l'hora de fregir-les, jo soc d'aquells que sempre pateixo perquè se'm cremi d'una banda, de l'altra, o de dintre es quedi freda. Com s'ha de fer per fregir una bona croqueta? Digue'ns-ho ja. No té cap secret, eh. En lloc d'una paella li poso un caçó, un caçó on facis la sopa, doncs li poses dos dits d'oli, no cal que sigui d'oliva, pot ser de girassol, que encara aguanta més la temperatura i va molt bé.
I ja està, que estigui ben ruent en l'oli, ja està, ja ho teniu. Home, doncs m'acabes de donar un bon secret, un cassó, no una paella. Una paella mai, paella mai. Hòstia, mira, ara ja he après una cosa avui, ja he après una cosa. I, va, escolta una cosa, i tinc entès que aquestes croquetes, clar, 20.000 croquetes diaris són moltes croquetes, eh? No es queden només aquí, se'n van, en alguns casos, molt lluny d'aquí, no? On arriben les croquetes del coc?
Bé, a veure, ja fa anys que nosaltres ja exportem al Regne Unit, tenim un client molt bo i en gasten moltes croquetes al Regne Unit, també a Holanda i al sud de França. El que passa és que ara tenim un projecte nou, que el vam tancar ahir, que casualment, mira, no són coses de la vida, que tenim clients interessats en el que és Araoya Saudí,
Emiratos Saladés i també la zona de Sud-amèrica. Aleshores, bueno, estem en ellos, estem en ellos, estem en probatures i tal, però bueno, ja han fet un primer pas de probatures i, bueno, estan flipats amb els gustos, ens hi encantan les croquetes.
I jo crec que, bueno, si tornes a trucar d'aquí un any, el 16 de gener del 2027, doncs igual et dic, mira, ja m'hem portat uns quants palers a Miratos Árabes. Uau, a l'Orient. Això és als Reis d'Orient, que els hi deuen agradar molt les croquetes. Però escolta, estem parlant de grans mercats mundials, és a dir...
El Regne Unit, els Països Baixos, m'estàs parlant de l'Urinaràbia, etcètera, i Amèrica del Sud. I dius que ho va tancar ahir. Això m'ho dones com a exclusiva, no? M'ho vens com a una exclusiva, no? Sí, sí, perquè això s'ha acabat... En lloc del forn, s'ha tret de la fregidora a secar. Vull dir que s'ha acabat de fer. I la veritat és que estem molt contents i molt satisfets, perquè realment creiem que tenim coc per 20 anys més. Vull dir que això està segur.
Que bé, i a més això és una gran notícia. La gran notícia per l'Iñaki és que el deixareu tornar a crear perquè haureu de crear noves croquetes, ell està content. Però clar, això vol dir més producció de croquetes. Cap problema, cap problema. A mi que m'hi piden que jo faig croquetes no tinc cap problema, tinc les mans preparades per fer croquetes. Tu com te sentes a taula algun dia? Et ve de gust menjar croquetes o no? Sí, sí, sí, sí. No, no, 100%, 100% jo i les meves filles, eh? Sí, sí, sí, sí.
Doncs m'encanta, a mi m'encanta les croquetes, i realment tal. Inclús ara també això, t'ho dic així, que no ens escolta ningú. Ara tinc una mica de temps lliure i els hi faig a les amigues, a les meves filles i als amics, quan és el seu aniversari, els hi faig pastís de croquetes. Oh, escolta, i com és això, un pastís de croquetes?
La veritat és que va ser com... Bé, té una amic, la meva filla, que és superfan de les croquetes. Dic, quita, que a aquest li farem un pastís de croquetes. I mira, amb una base vam fer i vam... Va quedar xulíssim. I bé, la gent va flipar. O sigui que és una bona idea, per aniversari, fer pastissos de croquetes. D'un toc, clar, això sí. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
És a dir, us he convertit en empresaris directament, en una empresa que està movent croquetes a nivell mundial, i és que això fa 20 anys va néixer, és que és impressionant. Segurament, des de fora ho veiem molt bé, però se li ha de donar la importància que té, que és moltíssima.
D'una botigueta a la plaça Picasso de Vilassar de Mar, que passaves i deies, hola Imma, què tal, com estàs? Ha passat a ser una empresa que està exportant a llocs del món croquetes. Per tant, la voràgina aquesta és sensacional. Jo no sé si et dones compte a darrere el camí que estàs deixant, i amb el que m'acabes de dir, coc per 20 anys més i molts més. És a dir, és un camí esplèndid, és espectacular, no?
La veritat és que, com vius el dia a dia, no t'ho planteges, no ho vius així tampoc. Jo no ho visc així. Però sí que realment, si fas un pas enrere, un pas al costat, dius, ostres, ¿de dónde venimos y dónde vamos? Bueno, és bo, és xulo, la veritat. És que tampoc no es fa sol, eh? Hi ha un gran esforç i molt, molt, molt de treball. Molt de treball, molt.
És que si no això és impossible, evidentment, no? I a més a més seguim l'essència del començament, eh? L'Iñaki i la Imma. I, clar, perquè normalment quan una empresa es fa gran doncs hi ha interessats empreses. Escolta, a tu t'interessa vendre l'empresa? Suposo que alguna temptació us han fet, no? Suposo o no? Sí, alguna que altra, però bueno, a mi és que m'agrada molt la feina que faig, disfruto molt la feina que faig,
I realment no, de moment no em compensa tot això. Però bé, també és cert que, bé, quan vas als llocs, per exemple, ara anem a dos fires, anem a l'alimentari, ahir anem al Gourmet Madrid, en un instant, i realment arriba un moment que la gent et coneix i et diu, hombre, hombre, què tal? Ostres, les oves del coc! Vull dir, que et coneguin, és com arribar...
et crea una mica de dir, bueno, tampoc no ho hem fet tan malament que et venen a veure els tals de la competència, que et venen a veure, hola, què tal, com estàs? Perquè, bueno, nosaltres tenim bon rotllo amb tothom i no... els sols són per tothom, no?, també.
Ima, no és que ho heu fet tan malament, és que ho heu fet genial, ho heu fet impressionant. No, no, és així, hòstia, no fotem, és que estem parlant d'un producte fet amb molt de carinyo i moltes hores de feina, aquí hi ha molta curra darrere. I l'Imma Parados i l'Inyaki Escué, que són els fundadors de COC, doncs han explicat una història que jo crec que pot ser un llibre, això, eh? En algun moment pot ser un llibre, eh?, de com hem convertit la botigueta en un gegant.
Mira, ara m'has donat una bona idea. A veure, que vienen els 20 anys de l'empresa, que és aquest any. No sé com ho celebrareu, això. Fent croquetes, evidentment, però com ho celebrareu? Mira, encara no el tinc massa... Però segur, segurament, segur que farem alguna cosa. Això està garantit perquè 20 anys d'una empresa, avui dia no es pot dir així com així. Aleshores, segur, segur que farem alguna cosa.
Escolta, hi veus, tu dius 20 anys més, però hi veus descendència a l'empresa de les croquetes, així com empresaris de les croquetes, o no? Bé, en el meu cas, les meves filles, tant la Laia com la Nina, no s'hi volen dedicar, de moment, no s'hi fan mai.
cap de les dues han volgut seguir el nostre... Però, bueno, no sabem mai, no sabem mai, perquè, bueno, tinc de vots, tinc tal... Bueno, no sabem mai. Això és un projecte personal, és un projecte vostre, de l'Iñaki i de la Imma. Imma, és un auténtic player, et vull marcar un...
Tinc un objectiu, ara jo. És que estava pensant en l'any que ve, el 16 de gener del 27, dir que la pròxima entrevista que et faci, o quan toqui, eh?, quan haguem de parlar del que haguem de parlar, que no cal que sigui el dia internacional de la croqueta, eh? No, quan vulguis. Vull venir en allà a fer-te l'entrevista. Vull veure la croqueta davant meu.
fas més que convidat, jo no tinc cap problema. El coc sempre està obert per qualsevol visita, no hi ha problema. A mi el que realment m'agrada i m'enorgulleix del meu...
El meu obrador és que el puc obrir sempre a qui vulgui i m'agrada que vegin com fem les croquetes, que les fem a mà, que les fem una a una, com remenem la cassola, com fem les coses. Per mi és molt important. Realment, veure el dia a dia del coc és molt bonic. Això ho hem de veure perquè, clar, 20.000 croquetes fetes a mà una a una és que és sensacional, és brutal. Per què coc, Imma?
El nom de coc? Sí. Mira, el nom de coc, jo buscava un nom curt, consistent, que la gent se'n recordés, que fos fàcil i tal, perquè clar, la croqueta, no sé què... I aleshores tinc una enciclopèdia molt xula a casa meva, de cuina, i vaig començar a mirar paraules, paraules, i vaig fer una tria,
I aleshores vaig trobar aquest coc en català antic de Menorca, quan els anglesos van estar a Menorca, els cuineses li deien coc, coc.
Cuiner és coc, coc. I aleshores, bueno, vam posar coc, per això. Que bé, que bé, que bé. I bueno, va ser així, com oi, Menorca ens agrada molt i tal, i bueno, va ser una mica... Aquest nom, punt 6. Aquí m'has tocat el meu punt feble, eh? Menorca és la... És que és Menorca.
És que has tocat el meu punt feble, eh? Escolta, Imma, moltíssimes gràcies per haver tès la nostra trucada per molts anys i felicitats per la feina feta. 20 anys de feina molt ben feta. Seguirem parlant. L'objectiu, ja et dic, és visitar l'obrador, perquè això és impressionant. I quan vulgueu, cap problema. Suposo que pels 20 anys deixareu que l'Iñaki, deslligareu l'Iñaki i li deixareu fer alguna croqueta especial 20 anys. Això ja ho podem deixar...
Si no, el dia que vinguis el deslligues. I el Galta de Vedella. A mi la Galta de Vedella m'ha agradat. Li pots dir l'Iñaki, eh? Ima Pardos, moltíssimes felicitats. Que vagi molt bé. Moltes gràcies, nois. Gràcies a tots. Que vagi molt bé. Gràcies.
Les notícies de les 11.
El cantant espanyol Julio Iglesias, de 82 anys, ha publicat fa pocs minuts un comunicat a les seves xarxes socials per defensar-se de les acusacions de violació. En el text, Iglesias nega en rodó que mai hagi abusat, coaccionat o faltat el respecte a cap dona, el que tan assegura que totes les acusacions, diu, són absolutament falses i que li generen una profunda tristor.
El Catà em posa el focus en les dues denunciants i diu que mai havia vist tanta maltat, però afirma que està preparat per defensar-se. Encara em queden forces perquè es conegui tota la veritat i defensar la meva dignitat. Per fer-ho ha contractat un dels advocats més influents de l'estat espanyol, José Antonio Choclan, que ha defensat, entre d'altres, a Cristiano Ronaldo o a Corina Larsen, la amistat entranyable del rei emèrit.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la creació d'un nou fons públic que substituirà els fons europeus Next Generation que expiren a finals d'any d'entrada al pla, anomenat Espanya Creix. Comptarà amb 10.500 milions d'euros provinent d'aquests fons europeus amb l'objectiu d'arribar a mobilitzar 120.000 milions d'euros.
Quantitat que s'assoliria a través de deute privat i d'inversions nacionals i internacionals. Segons ha detallat el cap de l'executiu estatal, les ajudes prioritzaran nou àmbits claus. Serien l'habitatge, l'energia, la digitalització, la intel·ligència artificial, la reindustrialització.
Economia circular, infraestructura, aigua i sanejament. Més detalls es donaran dilluns vinent en roda de premsa.
Davant de les amenaces de Donald Trump, una quinzena de soldats francesos, especialistes en alta muntanya, ja han arribat a Groenlàndia, Suècia, Alemanya, Noruega i els Països Baixos. També han anunciat que hi desplegaran les seves forces per participar en maniobres militars. Espanya sospesa valor a sumar-s'hi amb una missió de reconeixement. El president francès Emmanuel Macron s'ha mostrat disposat a donar suport a un estat sobirà
i ha assegurat que en els propers dies enviarà més mitjans terrestres aèris i marítims a Groenlàndia. Oficialment, l'argument no tindria res a veure amb les intencions de Trump per quedar-se amb l'illa. Per exemple, des del Ministeri de Defensa alemany, asseguren que l'objectiu és protegir la seguretat de l'Àrtic davant de les amenaces russes i xineses. Per la seva banda, la ministra de Defensa de l'Estat espanyol, Margarita López,
Robles demana prudència davant la possibilitat que Espanya enviï tropes a Groenlàndia a parella. En qualsevol cas seria una missió militar, sinó missions de reconeixement sobre el terreny. Robles insisteix que Espanya no actua mai sola.
La principal líder de l'oposició venezolana, Maria Corina Machado, s'ha entrevistat amb el president dels Estats Units, Donald Trump, en un dinar privat sense presència de premsa a la Casa Blanca. Machado ha acudit a la trobada amb el Premi Nobel de la Pau i li ha alliurat simbòlicament el guardó al president dels Estats Units.
La medalla portava un text que deia textualment per al president Donald Trump. Matxador ha volgut agrair com a símbol personal de gratitud en nom del poble venezolà l'acció íntegra i decisiva, diu, que ha fet Trump a Venezuela. Fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Comença una nova hora del nostre matinal. El parlant de tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Ei, tu, sabies que les compres per internet a Catalunya generen tant CO2 i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes en un any? Abans de comprar res, pensa en el cap i no en el cul.
Agrupa les comandes i utilitza els punts de recollida. Si esperes un paquet, la llei de Murphy diu que te'l portaran just quan surtis de casa. No surtis i evita desplaçaments inútils. Un altaveu per molestar el veïnat no és urgent. No cal que marquis la casella d'entrega immediata. I sempre que puguis, compra també al barri. Perquè la compres en línia, però la contaminació no. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones critiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat
El temps passarà, la música no l'oblidarem i junts viurem records que ja ens han dit adeu. Torna-la a tocar, Sam, el programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio. Cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM. Torna-la a tocar, Sam. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Seguim-nos ara.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant. Moment pel Fem Salut, un espai que coproduïm entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Amb ella, evidentment, parlem d'aspectes relacionats amb la salut amb la col·laboració del CAP, doctor Marriera, de l'Institut Català de Salut, i també establiments sanitaris tals com òptiques i farmàcies. I avui...
També hem de parlar d'un aspecte relacionat amb la salut. No és la primera vegada que ve i ens fa molta il·lusió de nou saludar a l'Oriol Brutau. Ell és inspector de seguretat alimentària. Ens explicarà què fa un inspector, quina feina fa, etc. I l'acompanya, l'ànima d'aquesta secció, i és la productora la que busca els temes i se'ls treballa. Marta Casas, tècnica de Salut Pública. Bon dia, bona hora.
Ara sí, bon dia, Marta. Bon dia. Ara sí. Què tal, com estàs? Bé, bé, molt bé, bon any. Igualment, eh? Bé, així comencem el 2026, eh? Sí, sí. Amb l'Oriol també passarem a balanç del 2025. Oriol Brutau, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora i bon any, també. Igualment, eh? Com estàs? Molt bé, molt bé, content d'estar aquí. Nosaltres també que estiguis aquí, doncs ens agrada, moltes vegades ens agrada conèixer feines que sabem que existeixen, però que no sabem ben bé què és el que fan, i per tant, doncs, gràcies per estar amb nosaltres. Ara mateix, aquí, fem salut.
Marta, quan parlem de salut pública, de la qual tu ets tècnica de la regidoria d'aquest Ajuntament, clar, també hem de parlar d'inspeccions i d'una tasca de prevenció, però de vigilància, també.
Sí, seria com una de les dues potes més importants de salut pública. Per una banda hi ha el que és la promoció de la salut, que potser és el que dediquem més temps d'aquests programes, parlar de temes de promoció de la salut, però llavors hi ha una part que és de protecció, que aquesta és absolutament obligatòria que els ajuntaments hem de complir, en què la seguretat alimentària en forma part. Aquí també hi trobaríem el que és el control de plagues,
També trobaríem el que és el control de la jornalosi, el tema de la zoonosi dels animals domèstics... Bé, és tota aquesta part de protecció que ve regulada i que hem de protegir perquè no afecti a la ciutadania. Que n'hem parlat també de moltes vegades, també he vingut el tècnic en qüestió, l'empresa... Però avui a l'Oriol ve...
T'ho dic ara, t'ho dic ara perquè tinc un objectiu, és no batejar-te com a Martí, perquè ara ja ho anava a dir, ja ho dic perquè alguna vegada se'm pot escapar. Cap problema. És que aquest home és el pare d'un element que hem descobert fa ja la segona temporada i és sensacional, ens encanta quan venen a parlar d'economia per joves i no tan joves, el per dos duros.
En Martí Brutau i la d'en Baus. Ell és d'en Martí, eh? D'en Martí Brutau. I realment és que gaudim molt d'aquests joves amb aquesta empenta i aquestes ganes. És sensacional, eh? Això et fa ser optimista. Moltes vegades em diuen els joves, els joves, els joves. Que hi ha joves que són espectaculars, eh? I tant. Doncs va, Oriol, què fa un inspector de seguretat alimentària?
Doncs mira, abans d'explicar què fa un inspector, deixa'm comentar una cosa perquè ho sàpiga també l'audiència, perquè abans ho hem comentat amb tu i t'ha sobtat una mica. Jo soc de formació veterinari, llavors històricament els veterinaris sempre eren els professionals que estaven relacionats amb les inspeccions sanitàries.
a escorxadors, a fàbriques d'aliments, etc. Per què? Perquè com els veterinaris coneixen les malalties dels animals, quan després s'obtenen productes d'aquests animals per consumir les persones, són els tècnics que també poden veure si aquells productes, aquelles cars, aquella llet, els sols que sigui, tenia algun tipus de malaltia que podia afectar les persones. Per tant, tots els inspectors de sanitat, escorxadors, per exemple, històricament han sigut sempre veterinaris.
S'en sobte, eh? Avui he descobert... Mira que fa temps que ens coneixem. Avui he descobert que no has exercit mai de veterinari.
Estic exercint de veterinari. Entenc que exercies de veterinari, però com a tal, com coneixem la majoria... Com a clínica, no. Veterinària clínica de petits animals, no. De fet, jo vaig estudiar la carrera volem curar gossos i gats, i després, dins de la carrera, ja estan totes les diferents opcions de sortides, que hi ha temes de producció d'animals, de fabricació de pinsos, de seguretat alimentària, i em va agradar molt tot el tema alimentari.
Hòstia, sí que... Crec, eh? A veure, suposo, per lògica, la majoria de nois i noies que estudien veterinàries perquè volen tractar animals, però després descobriu aspectes... Sí, senyor. Sí, senyor. Em va passar a mi. Jo volia curar gossos iats i no he tocat un gossos i un gat a la meva vida. Bé, no he tocat. Vull dir que no he exercit amb ells. Vull dir que hi ha moltes sortides de, suposo...
no només de veterinària, sinó de moltes carreres que fins que no estàs dintre del que és la professió i que també no coneixes. I realment estic exercint de veterinari perquè els veterinaris tenen una part important que és del control de la seguretat alimentària, la protecció de la salut, que deia la Marta.
Aleshores, Oriol, això t'ho he preguntat, com dius, tu què et dic? Això és un inspector de seguretat alimentària. Ah, i per qui treballes? Per quina empresa? Nosaltres som d'una empresa, una consultora en seguretat alimentària que ens diem a FIA 2005, que donem serveis no només a ajuntaments, sinó també a empreses privades que necessitin qualsevol tipus d'assessorament o formació o el que sigui en temes de seguretat alimentària.
I una part important de la nostra tasca és fer col·laboracions amb ajuntaments. I ara mateix estem col·laborant amb diversos ajuntaments del Maresme, entre altres comarques, i ja fa, penso que des del 2018, Marta, estem treballant aquí amb l'Ajuntament de Vilassamar, que és on no hem viscut, vull dir que estic encantant de poder treballar aquí i de col·laborar amb l'Ajuntament a la protecció de la salut amb el control alimentari.
També pensava, com suposo que altra gent, que els inspectors, en aquest cas, eren una cosa de pública, de la Generalitat, del govern, tot això. Suposo que és un error comú, això. No, no, no. Els inspectors de la Generalitat, tens tota la raó, són funcionaris públics i s'accedeix per oposició. I els inspectors de la Generalitat el que fan és inspeccionar, bàsicament, les indústries alimentàries. Aquelles que poden tenir més risc perquè dels seus productes poden afectar més gent que no pas una botiga de barri.
I hi ha vegades que els inspectors de Generalitat també col·laboren amb els ajuntaments, però bàsicament les inspeccions les fan a dintre del municipi, les fan tècnics municipals. Llavors, s'ha de dir, és una cosa també molt important, que les inspeccions que se'ns contracten a nosaltres com una entitat externa, com un col·laborador,
realment no són unes inspeccions que puguem tenir una validesa oficial. Nosaltres anem a fer auditories sanitàries, però, evidentment, després hi ha un requeriment de l'Ajuntament en base als nostres informes, que aquests requeriments sí que tenen aquesta validesa oficial. O sigui, a part, evidentment, de treballar amb els ajuntaments, també pots treballar amb institucions com la Generalitat, no? És a dir, amb un inspector públic, mira, hem descobert això, s'ha fet aquest requeriment, has d'actuar tu. És a dir, tu no pots tancar-hi un negoci, però sí que pots requerir
Sí, sí que el podem tancar. No, no, no, parlo com a empresa. Parlo com a empresa. Tu sí que pots requerir a l'Ajuntament o als Estaments Oficials. De fet, aquí a Vilassa de Mar, no ho hem fet molt, però alguna vegada s'ha tancat algun establiment per les condicions higièniques lamentables i, evidentment, he avisat a la Marta Casas, ja ha vingut ella i l'acte l'ha signat un funcionari públic que és qui té la potestat de poder tancar establiments.
Però instàncies, doncs, vostres. Exactament, exactament. Tota la feina, doncs, de fer totes les visites i d'allí tota la informació, que després pot derivar en un tancament, o no, la majoria de vegades no deriven en un tancament, però serveix perquè els establiments vagin millorant, tota aquesta feina, doncs, la fem nosaltres i així ajudem, doncs, a l'àrea de salut pública de l'Ajuntament. Per tant, entenc que contracten directament, eh? Exactament. És a dir, no et presentes en qualsevol botigola, què tal, sinó et contractes, vés aquí o vés als restaurants. Anem a posar un exemple. A veure, Martí... Ai, Martí...
No hi ha manera, eh? No hi ha manera. Soc així, mateixo a la gent, però d'una manera... Oriol, perdona. Anem a posar un exemple en pràctic, no? A tu et diuen, escolta, has d'anar a fer la restauració a Vilassar de Mar, no? Tu vas allà i com... Nosaltres tenim, com no som personal de l'Ajuntament, l'Ajuntament ens ha fet una acreditació, un full que diu que nosaltres estem contractats per poder fer les tasques de control de seguretat alimentària, que és el primer que ensenyem als establiments,
diem que venim de part de l'Ajuntament a fer una visita de control sanitari. Jo personalment no dic mai inspecció, perquè la gent quan sé la paraula inspecció ja se li posa els pèls de punta. Llavors, bé, dic que fer una visita de control sanitari. Doncs es tracta de veure una mica les condicions de l'establiment. I li explico, mira, el que voldrem fer és veure com treballeu, veure on treballeu, veure l'estat de neteja, veure magatzems, veure cuina, i després us demanarem també documentació sanitària, perquè hi ha una part de control sanitari que és obligatòria i que també han de tenir.
I sempre intentem anar en horaris que no emprenyin gaire, perquè un restaurant, per exemple, a partir de quarts d'una a la una, doncs ja no s'hi pot anar, perquè ni poden estar per mi, ni jo podria fer la feina correctament, amb la qual cosa els hem deixat treballar, evidentment, però hi ha moltes altres hores en què es poden fer. Llavors, estem allà una hora, una hora i escaig, revisant totes les coses, després es fa un informe,
I aquest informe diu que les deficiències que s'hi ha trobat, que aquestes deficiències se li han explicat en el moment de veure-les, se li explica també la manera de resoldre-les i se li proposa una data per fer una visita de comprovació. Sempre a les inspeccions s'han de dir una comprovació al darrere per veure que s'han aplicat les mesures correctores adequades.
Llavors, dintre d'això, i lligant-te una mica amb la pregunta que em fas, nosaltres no anem a fer les visites d'inspecció a veure avui em llevo i a veure què vaig a fer, sinó que hi ha una programació. I aquesta programació ve donada per un ordre en funció del risc.
hi ha una... tenim un full Excel que es diu mapa de risc, que aquí són, estan classificats els establiments per ordre de risc. És a dir, nosaltres, a l'hora de fer les inspeccions, puntuem també els establiments. Llavors, els que surten amb una puntuació més alta són els que després programem per fer d'una manera més prioritària amb la idea de, en un període aproximadament de 4 anys, poder fer la volta i poder inspeccionar tots els establiments. Hem parlat de botigues i restaurants, o sempre d'alimentació, no?
Alimentació, sí. Nosaltres hi ha dos sectors grans d'alimentació, que és la restauració d'una banda, bars, restaurant, restaurant, rostrisseries, etcètera, i d'altra banda hi ha el que seria el comerç minorista, que aquí estaríem parlant de carnisseries, fleques, pastisseries, botigues de queviures, peixateries, etcètera.
I estem parlant, doncs, que comencem l'any, i això vol dir que es fa balanç de l'any passat. Podem fer balanç, ja, del 2025? Sí, clar, i tant que podem fer balanç. Per dir quatre números, tenim a Vilassava Mar 212 establiments alimentaris sensats,
D'aquests 212, aquest any s'han fet unes 60 visites de control sanitari, d'acord? Unes 60 inspeccions. I amb aquestes inspeccions no només s'han anat als establiments que es considera que són de més risc, sinó que s'ha aprofitat també, és a dir, aquests establiments, restaurants, sobretot, que per la seva activitat poden tenir més risc, sinó que també hem aprofitat, no només per veure aquest tipus de botigues de carrer, sinó, sobretot, també estem fent ja des de fa uns anys unes campanyes de control dels mercats...
dels mercats ambulants, d'aquestes parades que no són sedentàries, i també de tots els fires o esdeveniments on hi ha parades que tenen aliments. Clar, això em varia al cap a mi ara, no? Jo puc tenir el meu comerç aquí, doncs amb les meves neveres, etcètera,
Però tots anem a vegades a la festa major d'aquí d'allà, de Vilassà, de Mataró, d'Arzentona o de Canet, i tu veus aquelles parades als carrers. Allà també has de passar uns controls. També, també. Evidentment no se li pot demanar el mateix, que si fos un establiment fixa, amb totes les seves estructures, però han de tenir un control, han de complir un mínim.
Tals com els xiringuitos de la platja, també. Exactament, els xiringuitos de la platja també, quan comencen a muntar abans de l'estiu, a primers algun any comencen a muntar el maig, en funció una mica de com ho veuen, algunes vegades ja comencen a muntar al juny, al principi sempre anem a fer una visita i intentem corregir o que corregegin les coses que podem trobar perquè a mitjans de juny, ja per la festa major, ja estiguin en totals condicions i totalment inspeccionats perquè puguin treballar tot l'estiu sense cap problema.
A Vilassada Mar, 212 establiments sensats del sector alimentari, 60 visites el 2025.
totes acabades positivament o no? Sí, sí, sí. Bé, a veure, sempre hi ha deficiències, no pots anar mai a un establiment i dius, ostres, tu, està tot perfecte, ho ha passat en la vida. Però bé, sempre hi ha coses a fer i encara que, bé, que hem comentat abans, que no soc jo funcionari públic, la idea és que a les nostres visites sempre hi hagi una millora de les condicions. Llavors, per això es fan aquestes visites de comprovació i per això hi ha darrere també els requeriments de l'Ajuntament, és a dir, que vegin que no...
és només l'Oriol que es lleva i va visitar-me i em diu que he de fer això i allò altre, sinó que l'Ajuntament diu, escolta'm, el que diu aquest senyor és perquè s'ha de complir una normativa i això ens hem d'adaptar a complir la normativa aquesta. Oriol, l'establiment, la botiga, la botigueta de la cantonada?
malauradament, malauradament, ja no hi és, ja no existeix. Hi havia carrers, doncs, que hi havia, jo penso, per exemple, amb el carrer del Carme, no? El carrer del Carme hi havia Cala Remei, Camp Pera, establiments, doncs, d'alimentació no n'hi ha. Ara hi ha o grans cadenes de supermercats o els establiments que avui he descobert que es diuen de conveniència.
Són aquests establiments que cobren fins a altes hores de la nit, i que normalment estan regentats per persones d'origen paquistanès, i que són de conveniència, i oficialment es coneixen així perquè em convé... Ai, que m'he deixat el pa, i vas a buscar el pa. Ai, que m'he deixat, no sé què és, el m'he deixat. Aleshores, doncs, aquí també hi ha control, des dels grans, les grans cadenes de supermercats, com en aquests establiments.
Sí, sí, i tant, vull dir, aquí no se salva ningú, si precisament el fet de tenir tots els estaliments alimentaris sensats és per tenir-los controlats i en un moment o un altre poder fer l'inspecció. Aquestes botigues de convenience, que bàsicament són els que viure de tota la vida, estem fent un seguiment que seguirem donant aquest any una mica més intens. Bàsicament perquè l'any passat vam tenir diverses denúncies, diverses queixes de
d'aquestes botigues i vam anar a fer algunes actuacions i vam veure que s'havia de fer un seguiment potser una mica més proper del que estàvem fent. Inclús, veient la dificultat que poden tenir els treballadors d'aquestes botigues a l'hora d'entendre el català,
se'ls farà una formació en seguretat alimentària, i aquesta està programada per principis d'aquest any, en el seu idioma, en ordó en el qual vindrà una tècnica paquistanesa, tècnica en seguretat alimentària, que els explicarà tota la norma de seguretat alimentària perquè no hi hagi cap tipus de problema a l'hora d'entendre les directeurs que se li diuen.
Aquesta formació s'aprofitarà també per comentar-li temes referents a la recollida dels residus, temes també d'activitats i que poden excusar-se a l'hora de no complir-ho per el tema de l'idioma, amb la qual cosa aprofitarem que disposarem d'aquesta tècnica per mirar d'explicar-los aquestes coses.
Oriol, també, quant fa que et dediques a això? Ara t'ho explico per què et faig aquesta pregunta. Doncs jo diria que fa a el que és temes de seguretat alimentària, recol·laborant amb ajuntaments, fent visites de controles d'aliments, jo crec que més de 10 anys. És que tinc una sensació que això és una cosa molt nova.
Tinc una sensació que és una cosa que hauria de ser... És obligatòria, evidentment. Estem parlant de la nostra seguretat, d'una possible intoxicació, que ens pugui passar alguna cosa. Però tinc una cosa que això... Jo penso en els anys 90, que jo tenia 18 o 20 anys, i penso que això no devia existir. Existia, existia. Sí, sí, sí. Veritablement, la gràcia és que no se sàpiga gaire la nostra feina. De què treballa? Sóc llibreter, jo.
No, la veritat és que ha existit tota la vida, vull dir, les inspeccions de sanitat s'han fet sempre i el que passa és que potser no hi havia un control tan organitzat com ara, vull dir que abans hi havia el veterinari del poble i el farmacèutic del poble i anava a fer aquestes visites una mica quan potser hi havia alguna queixa o hi havia alguna història greu. Ara ja les coses s'han mirat d'organitzar més, els ajuntaments són totalment conscients que tenen aquesta responsabilitat del control sobre els aliments alimentaris, que és
d'una competència seva, i el que volem nosaltres és dur a la pràctica aquest control. Inclús, ja de cara a aquest any, hem ideat una plataforma informàtica en la qual nosaltres hi abocarem tota la informació dels cens dels establiments alimentaris i aquí també posarem totes les actuacions que hi fem, de manera que aquesta plataforma permetrà visualitzar molt fàcilment tot l'estat sanitari, per d'alguna manera, dels establiments alimentaris de Vilassar.
I aquesta informació, que serà molt visual perquè va en gràfiques, i es podrà transmetre també a la ciutadania perquè vegi... Serà pública, per tant. Sí, sí, la idea és també les dades que siguin importants de cara a la ciutadania, evidentment, fer-les públiques, perquè es pugui veure aquesta feina fosca, sorda, muda, invisible, que realment es fa i que és molt necessari que es faci.
Clar, ja t'ho pregunto a nivell personal, eh? Clar, treballar al teu poble no és el mateix que anar a fer una inspecció allà on no et coneixes, perquè clar, tu entres aquí, hòstia, Oriol, què tal? No, mira, que vinc a... Per molt que no diguis la paraula inspecció, hòstia, deu ser difícil treballar al poble, no? Bueno, me'n recordo que quan vaig començar a treballar aquí l'any 2018, la Marta em va dir, no és tan fàcil, eh?, treballar al teu propi poble...
Però la veritat és que no he tingut cap problema. La gent és totalment conscient que la feina aquesta s'ha de fer i no hi ha cap problema. Vull dir que em saludo amb la gent, la gent no em gira la cara quan diu pel carrer ni res. No hi ha cap problema, al contrari, estic molt content.
I a part que sempre per part nostra no hi ha la idea de sancionar a primera instància, vull dir que sempre són visites que la idea és millorar, no? El que comentava abans, intentem, en diem inspeccions potser perquè és el que es coneix, no? Però realment és sempre una ajuda a millorar...
És que diem inspecció, perquè la paraula inspecció ens crea això, però és que realment és una inspecció. Quan et venen a mirar el gas a casa, no és res més que una inspecció de gas, però és que inspeccionar no ha de ser una cosa negativa, ha de ser una cosa de seguretat, d'ajuda, en alguns casos, i per tant, ho veig així, eh? No sé què siguin dient, d'aquests ja no.
Són inspeccions d'igenda i tancar alguna cosa perquè alguna cosa has fet malament. El cas és que nosaltres sempre som bastant proactius a l'hora de mirar, d'ajudar, que implementin les millors necessàries per arribar a complir la normativa. Jo crec que no hi ha hagut cap sanció en tots els anys que portem aquí. Sí que hi ha hagut tancaments perquè evidentment hi havia unes condicions sanitàries que eren incompatibles en poder servir aliments al públic.
Però, clar, aquests tancaments són totalment lògics, la gent ho ha entès perfectament, en el moment en què han tingut ja l'establiment de manera adequada, net, desinfectat, endreçat, etcètera, per poder servir aliments, han obert. Amb la qual cosa, és una mica un servei d'ajuda, per dir-ho d'alguna manera, als establiments perquè arribin a complir normativa. Oriol Marta, ara em ve al cap un tema, també, que els que ens agrada això, el teixit associatiu, les entitats i tal, doncs a vegades diem, què fem? Doncs mira, podíem fer una botifarrada. Això...
Clar, jo entenc que això sí que abans era... Vinga, i ara crec que aquí hi ha un control, no? Sí, sí, també hi ha uns controls. És a dir, tot i que siguin actuacions molt puntuals, ho fa gent que és voluntària, que potser no és professional del tema, i aquest any, per exemple, de 2025, se li ha fet una formació a les entitats de Vilassar que es dediquen a fer aquestes activitats puntuals o aquests esdeveniments.
amb orifarrades, o fan cuques, o fan les migues, o coses d'aquestes al carrer, amb unes condicions que dius, bueno, aquí hem de tenir una mica de seny, i almenys les quatre normes bàsiques s'han de complir. I hem tingut en compte també aquestes accions que comentes, i se'ls ha donat formació a les entitats, i després, en el moment en què han fet aquests desdeveniments, també s'hi ha passat per veure que realment s'estaven duent a terme aquestes coses, almenys les quatre coses bàsiques que han de tenir.
Som, i fixa que et dic, eh, som proactius o no? O en principi és allò de rufar el nas. Normalment la gent s'ha bé a dir-ho si anem-hi. Sí, sí, sí, hi ha de tot, eh? Però, en general, si he de posar una balança, sí, la gent realment és molt... Bueno, sap que la feina que estem fent l'estem fent per la millora de l'establiment i, en conseqüència, per millora també de la salut dels consumidors i estan molt receptius a millorar les coses que se'ls comenten.
La gent ja ho sap, que a mi aquesta secció m'agrada molt, el fem salut, perquè coneixem aspectes que moltes vegades els tenim aquí, però no els coneixem bé, i avui ha sigut un dels casos. L'Oriol Brutau que ens ha portat a... De què treballes, tu què dius?
Doncs mira, jo sempre me'n recordo que quan els meus fills anaven a P5 a l'escola del mar, havien d'explicar a la classe que treballa el seu pare. Llavors, clar, jo els havia dit que era veterinari, però, clar, llavors, a l'hora de demanar, bueno, papa, i tu de què treballes cada dia? Què fas? Doncs, clar, jo no curava ni gossos ni gars, no ho he fet mai. Llavors, clar, havia d'explicar que era veterinari, però era un veterinari d'aliments, bueno, és una mica complicat.
Ara ja són grans i ja saben a què me'n dedico i dient que faig inspeccions de sanitat i ja tothom té una mica una idea de la feina a la que em dedico. Doncs ha estat un plaer de nou tenir-te aquí a la ràdio, de veritat, i t'ho agraeixo moltíssim.
Moltes gràcies a vosaltres, de veritat, per donar llum en aquesta feina que a vegades té mala premsa, que a vegades és invisible, però que realment creiem que és molt necessària. Home, és necessària. Tots som consumidors, eh? Tots anem a comprar i tots anem a un restaurant i, per tant, doncs és bo que hi hagi un control sanitari, no? I a vegades només ens en recordem quan passen coses grosses, no? Quan hi ha toxinfeccions que provoquen greus problemes, després ens en recordem de la importància d'aquesta feina.
Doncs us ho agraeixo moltíssim. Marta Casas, tècnica de seu pública i l'Oriol Brutau, inspector de seguretat alimentària. Us ho agraeixo moltíssim que avui hagueu estat amb nosaltres. Que vagi molt bé i serà fins la propera. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos en a cultura.gencat.cat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. 6 minuts per damunt de dos... Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs com aquell qui no vol la cosa, ja estem al 2026. Ens endinsem en el primer mes de l'any, i això vol dir, entre altres moltes coses, que arriba el segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassà de Mar. Les coordenades les sabeu. Dimarts, cada 15 dies, sala Roser Carrau. Les millors conferències, de veritat, tots els temes damunt la taula. Les persones conferenciants que...
Aporten moltíssima qualitat en aquest sentit. Per tant, moment ara mateix per parlar d'aquest segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Tenim amb nosaltres, per una banda, la Susana Aledo, que és la cap de Comissió de Programació de l'Aula. Susana, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Encantada d'estar aquí.
Doncs moltíssimes gràcies. I un habitual d'aquí ja, la Míria González, que també era vocal, era presidenta i ara és de la Comissió de Programació també. Exacte, deixem pas a nous companys que venen amb moltes forces i moltes ganes de continuar treballant.
Bon dia, eh? I molt bon any de totes dues. Que vagi, doncs, aquest segon trimestre, doncs, que promet molt. I ara mateix en parlem, sí? Molt bé. Doncs vinga, parlem ara mateix. Set minuts per damunt d'Oscar, doncs, de l'Aula d'Extensió Universitària. Segon trimestre ja és 2026. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, comencem a parlar d'aquestes conferències que, sense anar més lluny, ja arriben dimarts que ve, dimarts 13 de gener, la Unió Europea i el Comerç Global. Aquest gegant que es diu Unió Europea, que tots ens hem de parlar, moltes vegades desconeixem, perquè és tan gran que dius, si a vegades des del poble no ens fan cas, com ens han de fer cas des d'Europa, no? Doncs parlem de reptes i oportunitats en temps de canvi geoeconòmic.
Exacte. Si recordeu, en l'últim trimestre vam parlar de geopolítica i vam parlar d'Europa des del punt de vista geopolític. Aquesta vegada ho parlem des del punt de vista geoeconòmic. Aquí tenim el Joan Pere Plaza, que és professor de l'Escola de Negocis de la UPF i és especialista en l'àmbit de les institucions polítiques de la Unió Europea.
En aquesta conferència s'explorarà com la Unió Europea afronta els reptes i també les oportunitats d'un entorn geoeconòmic canviant. Es parlarà de l'impacte de les guerres comercials i les disputes sobre subsidis, de la necessitat de compatibilitzar obertura i seguretat i del paper creixent dels valors en la configuració de l'estratègia comercial de la Unió Europea.
En definitiva, es farà una reflexió sobre com la Unió Europea pot seguir sent un actor influent en l'economia mundial en un moment en què el comerç ja no és només economia, sinó també geopolítica, seguretat i futur.
Doncs de tot això, perreu dimarts, a les 6 de la tarda, com sempre, serà la de Rosa Carrao, però dilluns ja està pactada l'entrevista, la nostra productora, la Míriam, ha buscat ja l'entrevista, i dilluns serà en directe en Joan Pere Plaça, aquí el parlant de dos quarts d'onze del matí. I d'Economia, passem dues setmanes més tard, ja l'últim dimarts del mes de gener. Ens anem de viatge, però no un viatge qualsevol.
No, no, ens anem a Alaska i Yukon, al Camí de l'Or. Aquí tenim el Jordi Canal Soler, que és escriptor i fotògraf de viatges, explorador de la diversitat del món, president de la Societat Nova Geogràfica.
Farem un recorregut al llarg del Chilkut Trail, el camí històric que s'endinsava des de l'Asca cap a les terres del Llucon, per arribar fins a Dawson Street, a les mines d'or de Klondik, de Canadà.
És un viatge ple d'històries seguint els passos dels miners que es van veure enduts per la febre de l'or de Klondike de finals del segle XIX i que van immortalitzar tant Charles Chaplin amb la quimera de l'or com Jack London amb l'ujal blanc.
Uau! Un dels bons viatges, eh, aquests? Qui pogués fer-lo, ara, aquest viatge? Doncs amb en Jordi Canal Soler, que és escriptor i fotòrop de viatges, també en parlarem. A través del seu objectiu hem pogut viatjar al llarg d'arreu del món. En aquest cas, Alaska i Yukon al Camí de l'Or.
Doncs tocant a Carnaval, dos dies abans de dijous, Gras, dimarts, dia 10 de febrer, parlarem de cinema, concretament el cinema i els llibres, Míriam. Exacte. La relació entre cinema i literatura està ben present des dels inicis del sete art, a finals del segle XIX fins avui. En bona part, l'adaptació de grans clàssics es va fer per legítimar el nou espectacle que volia elevar-se de categoria.
Aquesta conferència proposa un repàs per algunes de les pel·lícules on els llibres i les biblioteques són importants. Bé, des d'un punt de vista històric, com la pel·lícula Ágora, o El nom de la rosa, o iniciàtic, amb la princesa prometida, o sugerem, com los libros de Prospero, o transgressor, com Fahrenheit 451, o des de la pura ficció, com la carta final.
Perdona, això vindrà l'Albert Beorlegui, advocat i periodista, comentarista cinematogràfic i col·laborador del programa Via Lliure de RAC1. Doncs tindrem aquí el 10 de febrer, tancarem les exposicions, o més ben dit, en aquest cas, les conferències del mes de febrer.
Avril, dia 24, fent una exploració pacífica, colonització i explotació de l'espai, a càrrec de Miquel Sureda, físic enginyer aeroespacial, doctorat en proporció especial. Vaja, que agafem un coet el 24, eh? Sí, bueno, ja saps com, tal com està el món, no sabem què passarà i potser és necessari buscar territoris nous. Potser sortirem amb coet. Potser sortirem amb coet.
No és que el pujarem, sinó que sortirem tots plegats, com un coet. Exacte. En aquesta conferència s'analitzen els reptes i les oportunitats que sobren davant la propera presència humana estable a la Lluna i a Mart, i a partir de les missions internacionals que preparen l'entorn a la Lluna i els primers viatges tripulats al planeta vermell. S'exploren diversos escenaris de futur,
des d'una exploració purament científica i cooperativa fins a models de colonització amb bases permanents i iniciatives comercials. S'hi debat com conjugar la recerca de recursos, minerals, aigua o energia, amb la necessitat d'una explotació sostenible i el respecte dels tractats internacionals que promouen un ús pacífic de l'espai.
Doncs, de ciència, passarem a l'art. Ja estarem al tercer mes de l'any, el dimarts 10 de març. Artistes oblidades a la història de l'art a càrrec de la Georgina Sassanoí, que és historiadora de l'art i divulgadora cultural. Artistes oblidades, entre altres coses, pel fet de ser dones. Exacte. Sin sombrero i amb un altre aspecte que és literari, però en aquest cas parlem en història de l'art pel fet de ser dones, bàsicament.
i agafem aquest tema precisament perquè coincideix amb el 8 de març, el dia de la dona treballadora, i sempre intentem buscar un tema d'interès. Aquesta conferència, com tu molt bé dius, té com a objectiu recuperar i reivindicar dones artistes marginades de la narrativa tradicional de la història de l'art, i començarem amb una introducció sobre les causes de l'oblit,
centrant-nos en les estructures patriarcals i culturals que van silenciar aquestes figures. I aquí es presenten exemples d'artistes del segle XVI fins al segle XX, com Artemisa Gentileschi, Elizabeth Viguel Lebrun, la Berta Morisot, que era la dona del Manet...
Natacha Ramboba o Susanne Balandon. Com podeu veure, aquests noms, jo de totes aquestes només coneixia una. Així que podrem reflexionar i veure quins reptes tenim per la seva recuperació i el seu impacte en la mirada contemporània de l'art.
Doncs el mes de març, i evidentment coincidint amb el 8 de març, 8 de març Dia Internacional de la Dona, hi haurà artistes oblidades a la història de l'art. Serà el 10 de març. I si parlem de medi ambient, parlem del 24 de març, de la sequera a les inundacions. Som d'extrems nosaltres. Tenim una sequera extrema, ens anem a les inundacions.
La crisi del planeta Aqua, càrrec de Narcís Prat Fornells, una veu més que autoritzada. Ell és catedràtic a mèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta conferència la fem dins de les activitats de les jornades de la Setmana de l'Aigua i la fem en col·laboració amb la Mina Vella. Com tu saps, moltes vegades...
col·laborem amb altres associacions o institucions del poble i aquí ens hem afegit en aquesta conferència on paraules com emergència climàtica o crisi climàtica i d'altres s'han fet molt populars. Mentre alguns encara hi veuen un complot dels ecologistes o de l'esquerra i neguen els seus efectes, altres ens adverteixen de l'AFI del món imminent. Tot aquest enrenou té a veure especialment amb el cicle de l'aigua.
El planeta Terra en realitat s'hauria de dir planeta aqua, ja que totes les crisis que ara identifiquem estan relacionades amb el cicle de l'aigua, ja sigui per massa poc sequeres extremen o per massa menys com inundacions catastròfiques aplicades a escala local o regional. Els efectes els hem vist en els darrers anys i sembla que tot va pitjor.
I podem fer alguna cosa nosaltres? O, com diuen alguns, la nostra petjada ecològica és massa petita?
Com adaptem a nivell local el cicle de l'aigua a les sequeres o a les inundacions properes? Aquí tenim, no ha entrat dins del programa que tenim, tenim una altra conferència i una... Sí, però abans de parlar de l'última conferència, deixa'm dir una cosa, que és una pregunta que a més a més faré ben a en Narcís Prat, insistim, català d'Emèric d'Ecològia de l'Universitat de Barcelona. La Míriam diu, podem fer alguna cosa? Jo crec que hi hem fet una cosa important, que és destrossar el planeta. Per tant, per una banda, dius, millor que ens quedem quietets.
Sí. No intentem fer més coses, perquè ja Déu-n'hi-do la que hem liat, eh? Per tant, doncs, ganes de parlar d'aquest tema també de Medellín. Em diguis que si agafeu el tríptic que teniu a la vostra disposició de l'Aula d'Extensió Universitària, falta una conferència que per qüestió de temps no ha pogut entrar. Quin dia i què es fa? Va. Això ens ho explicarà la Susana.
Susana, va! Hola, mira, es farà el dia 27 de març i aquesta vegada es faran divendres i a l'Ateneu, ens estrenarem a l'Ateneu. Carai! Això ens ho explicarà Lorenzo Correa, que serà el ponent, i el títol és I després de la sequera i la Dana què?
Això, com ho ha dit la Míriam, ho fem en col·laboració en Aigües de Barcelona i la Mina Vella, i ho fem a l'Ateneu perquè esperem que hi hagi molta afluència, perquè està oberta a tothom. Doncs es torna a l'Ateneu amb una de les conferències de l'Atenció. Atenció, que serà divendres, no dimarts, eh? Divendres, sí. Crec, Míriam, que l'última vegada que es va anar a l'Ateneu va venir l'Antoni Bassas, oi? Sí, però això ja fa molts anys. Va venir aquí, abans. Estàs sentada tu en aquest moment?
Hi ha una cosa... O sigui, nosaltres ara hem fet una petició a l'Ajuntament perquè ens deixi fer més conferències a l'Ateneu, perquè és que ja no agafem. O sigui, actualment tenim 290 socis i la capacitat de la sala Carreu són 155.
Hem buscat sistemes perquè la gent pugui venir i assegurar-se un seient, sobretot pels socis, però estem veient que és impossible. Jo em trobo amb socis que em diuen, mira, no vinc a les conferències perquè com hi ha tanta gent i després trobar-me que no tinc lloc...
Doncs prefereixo no venir. I la veritat és molt trist perquè, com tu has dit, tractem temes força interessants, que els treballem molt perquè tu veus això que coincideix, però de vegades són conferències que hem estat treballant des de fa un any. Es pot veure encara online a les conferències? Sí, sí. Vull dir, si entreu dins de la pàgina web, es poden consultar totes les conferències que hem fet fins ara. Però es poden veure en directe o no?
En directe no, ara en aquests moments no. És que som menys gent, som voluntaris i intentem arribar on podem.
Doncs vinga, mira que són molt interessants, eh? Doncs vinga, va, perquè no tan sols farem conferències, aquest és el segon trimestre, això demostra la bona salut de l'aula, sinó que ens anem de sortir de la capital del Baix Camp, marxem a Reus, a Gaudí, la ruta Gaudí-Centre, i la Casa Navàs, una de les cases...
és un edifici molt característic i molt bonic de Reus, la Casa Navas. Marcem d'excursió el dijous 26, no? Exacte. La Casa Navas és una casa modernista, que es conserva molt bé, i el Gaudí Centre ho vam planificar perquè és el centenari de la mort d'en Gaudí.
Aleshores, tant al Gaudí Center com a Casa Navas, farem visites guiades. I acabarem anant a dinar, com estem a Reus, al Museu del Vermut de Reus, en un vermut i en un dinar festiu. Sí, senyor, perquè a Reus tenen moltes coses, però, entre altres, com a apropiat, jo dic amb tot el carinyo, del vermut. Sembla que el vermut hagi sortit d'allà. No és que sigui d'allà, però molt bé. Bueno, coincideixen diverses empreses que treballen allà. S'ho han treballat molt bé.
Places limitades, inscripció prèvia necessària al web aulavilassademar.cat. Inscripció prioritària per a les persones associades fins al dia 20 de març. A partir del 20 de març sí queden places les persones no associades. Preu per anar d'excursió. Doncs el preu són pels associats 67 euros i pels no associats 77.
Aquí entra el transport, el dinar, la visita, entra tot. Dos quarts de vuit, sortir davant del camp de futbol el Xevi Ramon de Vila-Sanamar. Jo era petit i ja deien que l'any del centenari de Gaudí, del naixement de Gaudí, ja deien que la serada de família s'acabaria.
I em sembla que no, eh? Oi que no? Van tard, oi? Encara, encara. Doncs escolteu, aquestes són les sortides, però a més a més també hi ha monogràfics. Per tant, parlem d'aquests monogràfics, si és que no heu d'afegir res més sobre la sortida o en aquest cas les...
No, doncs mira, parlem del monogràfic... Per cert, ja he dit naixement, no. És de març de la mort. Va morir el 1926, eh? Ja que no he dit naixement, dic no, no, no em quadra. Però igualment la serà família i tampoc estarà, ja us ho dic ara. No acabarà encara. Què més?
Bueno, parlem del monogràfic, aquesta vegada es farà a la Biblioteca Municipal Ernest Lluc i Martín, perquè també no tenim la sala Carrau per aquests dies, i pensem que a la biblioteca tindrem més aforo. Es fa aquí, a la biblioteca, els dimecres a les 6 i mitja. I aquest monogràfic, que crec que és molt interessant, es titula Estats Units, el país de les contradiccions.
Es fa amb tres sessions consecutives, 4, 11 i 18 de març. Comença el 4, el 4 de març, començarà en la història dels Estats Units la República dels Senyors, naixement i construcció dels Estats Units des del 1776 al 1865. Això vam planificar perquè ho vam programar
perquè és els 250 anys de la signatura de la Carta de la Independència. Aleshores, el dimecres 4 de març, que és la primera conferència, vindrà en Juan José Romero, que és professor d'Història Social Contemporània, i ens explicarà la construcció dels Estats Units des de les dècades prèvies a la seva guerra d'independència fins a finals de la seva guerra civil. Perfecte.
Aleshores, la següent conferència, no tindrà res a veure amb això, sí sobre Estats Units, que ens parlarà del western com a mite fundacional, el llunar oest a la pantalla. Això el dimecres 11 de març.
i vindrà Daniel Agudo, que ell és divulgador cinematogràfic a Ràdio Nacional Espanyola. Ell ens explicarà com els Estats Units tenen d'ells mateixos una imatge que va ser forjada per les lletres al llarg del segle XVIII i XIX fins que va haver-hi la irrupció del cinema del segle XX per fomentar definitivament l'anomenada Conquesta de l'Oest com a mita incorrupta.
senyora, veiarem als Estats Units des de tres prismes molt diferents, primer la República dels Senyors, després allunyau és a la pantalla, el cuesta com a mita fundacional, i acabarem parlant d'algú molt actual. Haurem de fer un especial aquí, ja ho vaig venir, perquè parlarem d'aquest element que ens ha tocat viure a la nostra època. Exacte.
I es farà el dimecres 18 de març, es titula així, El món de Trump, i ens la vindrà a fer Xesco Reverter, que és periodista de la secció internacional de TV3, que va estar a les primeres eleccions de Donald Trump allà. Ell ens explicarà com la tornada de Donald Trump ara a la Casa Blanca alterar les relacions internacionals i els mateixos Estats Units.
què està fent Trump als Estats Units, com és el nou món que es dibuixa i com queda Europa. Jo crec que més actual no pot ser. Ui, ui, ui, ui. Ja veurem quants canvis hi ha d'aquí al mes de març. Aquí l'entrevista la farem d'hora i mitja, Miriam. Quan diguis, escolta, que ventxes, dic una hora i mitja d'entrevista. Vale, sí, sí.
Inscripcions i reserves al web aulavilassadamarra.cat, aulavilassadamarra.cat. Sapigueu que per les persones sòcies són 15 euros, per les persones sòcies 20 euros, les 3 sessions. Si voleu anar a una de les sessions, les persones sòcies 6 euros, les no sòcies 8 euros. Doncs estem de molt bona salut i nosaltres estem d'enhorabona perquè tenim aquí...
Les dues persones que formen part de la comissió de programació, no sé si hi ha alguna persona més o sou vosaltres dues. No, hi ha unes persones. M'agradaria que m'expliquéssiu com busqueu aquests convidats, aquests temes. Vosaltres que esteu a la sala de màquines de conferències de l'aula d'extensió.
Bé, una mica, després tu també dius, Susana, per una part mirem temes d'actualitat i personatges d'actualitat, allò que podem trobar en els mitjans de comunicació, quan comuniquen en ràdio, televisió, per una altra...
També tenim unes reunions que va cada mes, que és cada mes o cada trimestre? Cada trimestre. Cada trimestre amb les altres aules universitàries que també estan dins de Pompeu Fabra. I llavors ens expliquem una mica els temes que cadascú tracta i els que han tingut èxit. I, bueno, no sé, alguna altra més que puguis...
També tenim relacions en altres aules que no són de l'UPF, a través de correus o inclús hem anat allà a visitar aules per veure alguna conferència. Sí que mirem molt les efemèrides, mirem de mirar d'encaixar la setmana de salut d'aquí Vilassà, el dia de la dona, com heu vist...
la setmana de l'aigua, sempre mirar d'encaixar dins dels actes que també es fan aquí. Doncs ja ho veieu, economia, viatge, cinema, ciència, art, medi ambient. Doncs des d'economia, viatge, cinema, ciència, art, medi ambient poden passar per esports, per música, pel que faci falta.
Et volia avisar, això que ha dit ella, que entrem dins d'Efemèrides, el tercer trimestre tindrem l'Antoni Trilla, que ens parlarà de la història de les vacunes. Això, dins de la Setmana de la Salut. Molt bé. Ja mira, anava a dir, ja que estic aquí, doncs a veure si em feu una mica d'espoiler del tercer trimestre i pensava que no m'ho diríeu. Doncs mira, ja ho estic sense preguntar-ho, eh? Bueno, com ja sé que sempre preguntes. Sí, senyora. I un altre, també en teatre, tindrem a l'Oriol Brogi.
que és el creador de la Perla 29, una plataforma teatral des de la qual ha dirigit diverses obres, entre elles Els fugells de la senyora Carreà, Bertolt Brecht, bueno, varios. Home, una veu més que ha utilitzat. I no sé si... Bueno, hi ha més temes, no sé si... Parlarem, no, no, us convido a venir-ne a parlar, eh? Us convido a parlar-ne, doncs, algun cop hagi entrat ja el mes de març.
Susana, Míriam, Míriam, Susana, moltíssimes gràcies. Que vagi tot molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Per molts anys gaudiu de tan bona salut des de l'aula per portar aquestes interessantíssimes conferències i la nostra productora ens pugui ajudar que cada dilluns normalment portem a terme aquestes entrevistes amb els i les protagonistes d'aquestes conferències. Gràcies. Que vagi molt bé. Igualment. Arribem a les 11. Temps de notícies amb Joan Escofet.
Doncs, evidentment, no arribem a les 11, arribem a les 12. Això era una entrevista enregistrada, tal com us hem explicat a principis de setmana, per saber el segon trimestre de l'Aula d'Extensió Universitària. Nosaltres seguim endavant. Encara ens queda una hora llarga per compartir del dia d'avui i d'aquesta setmana. Som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Quan esculls peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te a tu i tota la pesca.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Un parlant de dos que es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I arribarem al migdia, a temps de notícies, en Joan Escobet amb el gran Miguel Bosé i los chicos no lloran. Los chicos no lloran, Miguel Bosé, ara batés 3 minuts pocs segons migdia. Con un canalla como yo y un corazón en paro bastaría porque estoy loco y es malo.
Fins demà!
Chicos no lloran, tienen que pelear, es mi vida, chicos no lloran, es mi vida, chicos no lloran. Con un canalla como yo, un oficial con mucha artillería, el que sería de ti, el que dices nunca tan
Bona nit
Y bailaremos, eh. Y bailaremos, eh. Y bailaremos, eh. Y bailaremos, bailaremos, bailaremos, eh. Es mi vida, no quiero cambiar. Los chicos no lloran, solo pueden sonar.
Dos chicos no lloran, solo puedo soñar. Es mi vida, no quiero cambiar. Dos chicos no lloran, tienen que perear. Es mi vida, es mi vida. Es mi vida, mi vida, un chico no llorará. Mi vida, bailaremos bailar.
Les notícies de les 12. Tania Verge ha anunciat fa pocs minuts que deixa l'escor al Parlament i que abandona la política. Sento que aquesta etapa ha acabat. A finals de mes deixaré l'escor i retorno a la vida acadèmica i a l'activisme, ha anunciat. La diputada Esquerra Republicana va ser la primera consellera del Departament d'Igualtat i Feminismes
durant la legislatura de Pere Aragonès entre els anys 21 i 24. La seva marxa també implica un relleu a les files parlamentàries de la formació republicana i el becam serà la número 2. Verge recalca que el que quedarà per combinada el seu pas en l'executiu van ser dos avantprojectes de llei que ja estaven redactats.
però que l'avançament electoral va fer, s'aconsella, que no es poguessin tramitar al Parlament. Per una banda, un era la llei contra el racisme, i per l'altre, la van projectar que garanteix el dret de les persones trans. Verge assegura que la seva feina ha acabat i expressa que sempre ha entès el pas per la política com un viatge, diu, d'anada i tornada.
Després d'uns dies tranquils, la situació canviarà radicalment aquest cap de setmana, amb l'arribada de pluges, nevades al Pirineu, ventades i mala mar. El sol i l'abonança que ens ha acompanyat fins ahir tardarà a tornar. El protagonisme se l'emportaran els núvols i l'ambient més fred, com a mínim fins a mitjans de la setmana vinent.
Dissabte el canvi de temps ja el veurem i les pluges guanyaran protagonisme amb el pas d'aleshores. Arribaran des del mar, s'estendran terra endins i seran cada cop més generals i continuades. També es reforçarà el vent i nevarà amb ganes a tot el Pirineu i Prepirineu amb una quota de neu que podria baixar fins al mil metres en algunes valls.
Durant la nit de dissabte a diumenge continuarà plovent o nevant, si estem a la muntanya. Però de cara a diumenge les precipitacions podrien afluixar i ser més intermitents. En qualsevol cas, l'ambient serà fred i humit amb temperatures màximes que amb prou feina arribaran als 12-13 graus.
Tot fa pensar que les pluges i nevades del cap de setmana continuaran la setmana que ve i fins i tot podrien ser encara més abundants. De fet, entre dilluns i dimarts esperem una borrasca mediterrània que impulsarà vents de llevant directament cap a casa nostra, cosa que si s'acaba confirmant es traduiria en una nova situació.
de pluges continuades i abundants. A més, també podríem tenir un temporal de mar molt dur amb onades que poden arribar a fregar als dos metres i mig.
El cantant espanyol Julio Iglesias, de 82 anys, acaba de publicar fa unes horetes un comunicat a les xarxes socials en el qual es defensa de les acusacions de violació. En el test publicat per Iglesias, neguen Rodó que mai hagi abusat, coaccionat o faltat al respecte cap dona, diu. El cantant assegura que totes les acusacions són absolutament falses i que li generen una gran tristesa.
Julio Iglesias posa el focus en les dues denunciants i diu que mai havia vist tanta maldat, però afirma que està preparat per defensar-se. Encara en queden forces perquè es conegui tota la veritat i defensar la meva dignitat. Per fer-ho, ha contractat un dels advocats més influents de l'estat espanyol, José Antonio Juclán, que, per exemple, ha defensat l'exjugador del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo Juclán,
o també a Corina Larsen, la amistat entranyable del rei emèrit. Fins aquí aquest darrer contacte amb l'actualitat. Més informació al punt de la una en el nostre Crònica. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Botellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Hola, m'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Això no fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè ara ja... Tot això... T'esperaves aquest resultat? Més roba que no fa servir que fa servir.
És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació. Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Vilesaradiu.cat. Més a prop teu.
El 98.1 de la FM Vilasar Ràdio. 12 i 6 minuts del migdia, última hora de l'edició i de la setmana. Jo vaig buscant el paraigua perquè es veu que caurà la de...
La dà, deixem-ho així. Ara és moment de repassar la setmana i fer-ho a través de les notícies, concretament les fake news. La nostra amiga, la Conxifar, cada setmana durant uns minuts ens ajuda a repassar quines han estat les fake news de la setmana. Som-hi. Conxifar, bon dia, bona hora.
Molt bon dia. Com estàs? Ja, bé, bé. Desitgem que fos cap de setmana després de tanta festa. Primera setmana sencera després de festes, eh? Exacte. Bueno, bé, bé, bé. Ha anat molt bé, això. Doncs, Conxi, un auténtic plaer i feina ja, eh? Perquè durant la setmana surten moltes notícies, algunes d'elles, doncs, aquestes notícies falses que la Conxi s'encarrega d'anumerar i de repassar.
Exacte, i de pescar també, va. De pescar. Bueno, comencem, farem una voltata al món, com sempre, una voltata ràpida, d'un quartet d'hora, i parlarem primer de Venezuela. Hi ha un vídeo viral que firmava-se d'ara, de 2026, i de lliberació de presos polítics a Venezuela, concretament, no?
Doncs no, eren imatges de novembre del 24 a Carabobo, també a Venezuela, però d'una altra cosa totalment distinta. O sigui, no tot el que sembla actual ho és, i sempre dic que cal comprovar les fonts i les dates. Doncs sí, senyora. També tenim, ara ens anem una mica més avall, de Sud-amèrica, tenim en José Antonio Cast, que també que ha promet, que ha promet de Xile, també...
també serà un dels nostres clients habituals, i, bueno, va circular aquest president, el president electe xilè, perquè encara crec que hi ha una presposació, però és electe, que prometia diners a colons israelans a la Patagònia, israelians a la Patagònia, no?,
I va sortir un vídeo, tal, tal, tal, i bueno, que donaria subsidis perquè aquests israelians que estan a la Patagonia i tal. Bueno, en realitat era un muntatge, era un muntatge que es va fer per part dels seus opositors. És que clar, cada cop té la seva posició i cada cop fa la seva història, no?
Evidentment, aquí cada dos munta la seva, la seva pròpia festa, clar. Sí, sí. Què més, congell? Ara ens anem un poc més a dalt que amb els Estats Units, no? Vinga. Lídia Viral que mostrava protestes a Minneapolis per la mort d'aquesta noia que la va, bueno, jo considero que la va assassinar un ICE, un membre de l'ICE.
Hi havia unes imatges que semblaven reals, però eren de Grècia, de l'any 25. O sigui, que tampoc. Tampoc, eh? És que ni això, eh? Tampoc, tampoc. Tampoc ni això. Bé, després aquí, ara que hi ha el judici del tema de la Dana, que ja sé que és un temps d'antic, però de veritat és que encara estan sortint
encara estan sortint, narratives falses, dic fons per actors concrets, per generar per confusió, perquè circulava uns rumors que la tempesta anava més i anava menys. Diu que està provocada artificialment per perjudicar l'agricultura espanyola. Home, i tant, això és el primer que et ve al cap, el primer que et ve al cap, que hi ha una desgràcia, això ha sigut artificialment, ha sigut la intel·ligència artificial.
Que jo sempre dic que a falta de la natural fotem l'artificial, no? En fi, en fi. Que aquesta desinformació no només m'han sobrefet, sinó que crea teories de conspiració, que a més que no se les creu ningú, però sí que hi ha qui les creu. Bueno, bueno, bueno, no se les creu ningú. A veure, no se les creu ningú amb dos dits de front, però hi ha qui no els té, els dos dits de front, els té justets, justets. Per tant, doncs, aquests potser sí que se les creuen, eh?
Zelensky, Ucrània. Zelensky, propietats de Lutsa. Circulava que gastava diners occidentals amb propietats arreu del món. O sigui, aquest senyor de repente té un dineral i va gastant. No, o sigui, no. O sigui, el que han fet ha estat publicar documents falsos i aquesta suplantació de militants per fer-ho creïble. Però són totalment fals. Aquest senyor no està...
en disposició de comprar res arreu del món. Ja té prou problemes que té a Ucrània. També tornem una altra vegada al tema d'aquestes manifestacions. Hi ha hagut dos vídeos virals que també han estat creats. Aquest segon està creat per Intel·ligència Artificial.
O sigui, que passa una pena no poder veure els vídeos perquè així no se poden identificar. Alguns, a més a més, estan fets de manera força barrueta. Alguns diuen, hòstia, és intel·ligència artificial o no? Però n'hi ha alguns que només cal veure el tema per veure que sí, eh? Realment, eh? En fi, va.
Ara anem a Catalunya. Mira que també en tenim aquí. Sí, home, és clar. S'ha publicat a X... A Twitter, vaja, sí. Sí, el que ja vaig dir l'altre dia, que sempre serà a Twitter. Un organigrama fals del Departament... S'ha publicat un organigrama fals del Departament d'Igualtat i Feminismes
que es deia que els càrrecs cobraven 10.000 euros per treballar un dia al mes. Això no és cert. Són unes fotos falses de 2023 i l'equip virtual és diferent i treballen a temps complet segons una normativa. Per tant, no. Ja m'agradaria treballar un dia més i 10.000 euros. Home, mira, això és un bon xollo que es diu. Un bon xollo que no crec ni que existeixi.
Ara ens anem cap a Iran. Mira si anem voltes pel món, eh? Déu-n'hi-do, quin salt el fotem aquí, eh? Déu-n'hi-do. Va, què més? Aquest vídeo ha tingut, perquè de vegades les visualitzacions que tenen els vídeos, ha tingut 66 milions de visualitzacions. Només? Només. Vinga. Bueno, era un vídeo que hi havia manifestants iranians amb llanternes,
perquè hi ha hagut una apagada de llum gubernamental. No hi ha hagut cap apagada elèctrica a Iran, sí que hi ha hagut tall de mitjans de comunicació per apagada elèctrica, no n'hi ha hagut cap. I aquest vídeo, que ja repeteixo, va ser visualitzat per 65 milions de persones
Ha estat creat per IA. Vinga, otra. Ja us ho dic jo, que a falta d'intel·ligència natural fotem l'artificial, ja t'ho dic jo. Exacte, exacte. O sigui que l'intel·ligència artificial en comptes de ser una cosa positiva, que podria ser una cosa positiva, està canviant la manera de com fer notícies falses i ja diria que hauríem de ser crítics amb aquest contingut visual, no? Bueno, i ara... Donald Trump. Home, l'apartat superapartat. Donald Trump amb ella que ve, em sembla, no?
Sí. Bueno, doncs aquest senyor, bueno, senyor, per dir-li alguna cosa, ha tornat a recórrer a la desinformació visual per marcar la seva agenda política. Cosa estranya, que no ho fem mai, eh? Pobre homo, eh? No. Aquest diumenge passat, aquest individu, president, va publicar la seva xarxa social, Truth Social, que, a més que Truth és Verdad, Verdad Social, o sigui, per més recotxineo, no?,
va publicar una imatge manipulada del seu propi perfil a la Viquipèdia en què se li atribuïa, bueno, s'atribuïa ell mateix el càrrec de president interí de Venezuela amb data de gener de 2026. Hòstia. Hòstia. Malgrat l'impacte que va tenir aquesta publicació és un muntatge, evidentment, perquè la pàgina oficial... Veus, aquí no m'estranyaria. Veus que et dic, aquí no m'estranyaria. Hòstia.
Sí, però la pàgina oficial no ha registrat aquests canvis i manté el càrrec com a president dels Estats Units, que ja n'hi ha prou, ja en tenim prou, no? Sí, ja en tenim prou, ja en tenim prou. I bé, i com sabem ja tots aquí, el nostre públic, tu i jo tothom sap que no és la primera vegada que entrem que utilitzin imatges retocades o vídeos generats per ja... I tant. Per generar polèmiques i reforçar aquesta narrativa seu tan maca que té.
Aquí ho tenim, no? I això ja. Doncs Conchi, per l'autèntic plaer. Que vagi tot molt bé. Divendres que ve torrem a repassar les fake news. En aquest cas, de la setmana que ve. Que encara no ho sabem, però hi seran segur. Ja t'ho dic jo, que hi seran. Que vagi molt bé. Apartat fix, això. Que vagi molt bé, Conchi. Gràcies. Bon cap de setmana. Gràcies.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Ara mateix, un quart d'una, 16 minuts ja per damunt del punt de les 12. Ja sabeu que el Parlen de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entretaniment i, en aquest cas, amb l'entretaniment musical. Arribarem a la una del migdia. Gràcies per la vostra confiança en Vilassar Ràdio amb General i el Parlen de tot en particular. Parlen de tot amb Jaume Cabot.
Comencem el camí cap a la una amb un èxit enresistant l'any 96. Doncs mira, fa 30 anys com aquell qui no vol la cosa, que els senyors de los Rodríguez s'acomiadaven amb un treball en directe anomenat Hasta Luego. Doncs a Hasta Luego també hi havia aquesta cançó, aquesta grandíssima cançó, aquest gran roc en roc, que es diu Palabres Más, Palabres Menos.
El directe amb el qual deien adeu a molts anys d'història los Rodríguez treballa. Hasta luego. Palabras más, palabras menos. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
I aquests senyors aquest any 26 també arriben a Barcelona. Un farà revólver amb Carlos Góñi al capdavant. Amb temes com aquest, el roce, tu piel... O aquest que s'anomena si és tan solo amor. Nena, tú que siempre sabes dónde estás. Nena, dime ahora si esto es mi final. Nena, dime...
Tú me diste un beso sin saber por qué. ¿Cuántas carreteras yo quemé por ti? ¿Cuántas carreteras yo quemé por mí? Mírate en mis ojos y dime que no. Que ya no me quieres, nena, dime.
Si es tan solo amor, si es tan solo amor, algo tan hermoso no puede quemar, más que leña al fuego si es tan solo amor.
Ya no tengo fuerzas para respirar. Oh, porque tus uñas me arañan la piel. Si ya no me quieres, déjame marchar. Si es tan solo amor.
Más que hay leña al fuego si es tan solo amor, si es tan solo amor.
Si eres tan solo amor Si eres tan solo amor
Havia coses de la ràdio, moltes, que m'encanten, eh? M'encanten. I m'agrada pensar en aquells anys 80 i 90, en què els programes, alguns d'ells, molts, molts programes... Ei, va, doncs truqueu a la ràdio i demaneu una cançó, mira.
Ara no us faré trucar, però si voleu. I que tenim el WhatsApp del programa per poder demanar una cançó o a través del Twitter, com vulgueu. Això sí que em fa il·lusió, veus? Si voleu demanar una cançó, doncs entreu al Twitter i la demaneu. I també a través del WhatsApp, que ara recordarem, ens anem a la capital del Maresme, ens anem a Mataró, perquè l'Albert ens demana via WhatsApp aquest tema en directe de Sopa de Cabra, de l'univers amb Sopa de Cabra. Gràcies, Albert. Una abraçada ben fort a la capital del Maresme.
amb l'univers, amb l'univers, amb l'univers, amb l'univers.
Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran. Quan siguis gran.
que anar endavant sigui sumar a les instants, i a cada un any ja vindran més, és tan estrany que passi el temps. Com passa el temps? Com dius que et sents? Com passa el temps? Clar, com la pau que es fa ballar, hi ha un vell jugant i seu nou nat, si l'has cagat, tothom té el dret, si ja ho saps tot, no et dic res més. No et dic res més. No et dic res més.
Ni res més.
Més peticions, més coses. Ens mira, va. La Núria, grandíssima seguidora de Queen. És que realment, qui no és seguidor d'això, eh? Ens demana aquest a Who Wants to Life Forever. I a segure qui li dedica, a mi, cosa que li agraeixo moltíssim...
I el seu gran ídol, el senyor francès lateral del Barça, central reconvertit a lateral, eh? Ni més ni menys que Jules Koundé. A mi en Jules Koundé. Doncs escolta, que m'agrada molt. Who wants to live forever? Canta, Freddy, canta. No et trepitjo. There's no...
Fins demà!
Fins demà!
Who waits forever anyway?
S'ha fet el silenci a tot arreu i és que canta Freddy aquesta immensa cançó. He tingut la sort que la Núria me la dediqués al 50%. Bé, el 50%, m'imagino que entre Condé i jo és el 50%, potser és el 95% per ella. Gràcies, Núria, una grandíssima cançó. S'ha fet el silenci recordant el grandíssim Freddy Mercury.
I no ens muguem del Regne Unit. Chris Love, Neil Tennant, Petshot Boys. I és que passarà el temps i passaran els anys, però això seguirà sonant. Que meravella suborbia amb els Petshot Boys. Gràcies per la vostra confiança el dia més en Vilassar Ràdio en general i el Parlant de Tot en particular, que també tenim estonetes per l'entreteniment.
Fins demà!
Let's take a ride a run with the dogs tonight In the silver of the hour Break a window by the town hall Listen the siren screams There in the distance Like a roll call of all our suburban dreams Let's take a ride a run with the dogs tonight
Fins demà!
This is the hour of need Where's a policeman When you need one To blame the color TV
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Doncs sí, senyor. No et preocupis per res. Don't worry, baby, the Beach Boys. La festa de l'amor. L'any passat de Brian Wilson segueixen, segueixen.
No, I love you like I do.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs d'aquesta cançó hi ha una història que alguna vegada s'ha explicat, sabeu? El 3 de febrer de l'any 1959 es considera el dia que va morir la música. Igual que el 8 de gener, el dia que va néixer, Freddie Mercury...
Entre altres, David Bowie també. Doncs el 3 de febrer es considera el dia que es va morir la música, és el dia que una avioneta es va endur per endavant. Els grans va dir Holly, Richie Valens i The Big Bopper. I allà hi havia de viatjar un quart element, que eren més i menys que en Dion, dels Dion & The Belmonts. I en Dion va dir, no, no, no, jo deixeu-me que vagi amb cotxe i ja us ho fareu. Doncs mira, sobre aquesta decisió es va poder salvar. El curiós, digue-li curiós per no dir-li una altra cosa, eh? El curiós és que estaven de gira tots quatre junts
amb una producció americana que havien d'anar de gira, i quan es va produir l'accent de l'avioneta que va costar la vida a Buddy Holly, Richie Valens i David Bopper, doncs els productors de la gira van dir, eh, queda en Dio, noi? Doncs busquem-ne 3 més i que segueixi la gira. I va seguir la gira! Avui en dia m'imagino, o vull pensar que això no seria possible. Canviem de registre! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Va tancar la gira del 2025. Seguirà el 2026. Ho va fer-ho el 27 de desembre al Sant Jordi Club de Barcelona presentant Corazones Legendarios. Rock and roll. Loquillo cantant en aquest dissenyunt amb Coquemalla aquest Besos Robados. Sus besos robados una vez más. Miente el art para triunfar.
tus besos traidores les gustarán. Y quizás el día de tu entierro curan con ellos tu pecho y así podrás descansar.
Oye tus besos letales una vez más Corre más que los demás Y una corona de flores te obsequiarán Y en vez de flores oye tus besos
Y quizás el día de tu entierro
Gràcies.
Subira un infant, va mig espantat, mentre una guspira li cau al portal. El pare li dóna la mà al seu costat, l'any vinent anirem a ballar. I mitja les fosques espera un carrer, que s'ompli de màgia aquest any també, que torni a córrer la gèria a cridar, al veure els diables passar.
El timbal retronen a la plaça, ja comença a vibrar tothom. Carrentilles són com medicina, el foc il·lumina els baix dels pobles del món. Corre foc, anem a ballar sota, que no estem prou a plor. Corre foc, anem a ballar sota, que no estem prou a plor.
Agafa'm la cintura, corrent cap a la fort. Corre a volt. Han vingut moltes colles, repiquen els tambors. Corre a volt. Diu lluc i fer que aquesta nit hi haurà volt.
L'olor de la pòlvora és per tot arreu, d'encesa final la fan a les deu. Creu aquell barret i el mocador que guardes per festa major. I ben remullats per l'ocasió, cridem a la gent del carrer Major. Estem molt cansats i tenim calor, que tirin aigua pel balcó.
Els timbals retronen a la plaça, ja comença a vibrar tothom. Carrentilles són com medicina, el foc que il·lumina els ballos dels pobles del món.
Anem a ballar sota, que no estem prou a prou. Corre a foc. Anem com la cintura, correm cap a la foc. Corre a foc. Han vingut moltes colles, ràpid que no estan bons. Corre a foc. Els buhós cantant aquest Corre a foc. Si heu vist els buhós aquest estiu de l'any passat, anunciaven que pel seu 20è aniversari farien quatre concerts. De fet, no anunciaven on eren els concerts, sinó que posaran en venda les entrades. I tu, si volies, compraves entrades, però no sabies per on.
Després resulta que ha estat a Barcelona, a les escales de la Catedral de Girona. Bon lloc, eh? Les escales de la Catedral de Girona. I resulta que de 4 concerts han passat a 20. 20 concerts per celebrar els 20 anys de bus aquest 2026. Així acabem avui!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el Mar té veu i aquí la pots escoltar. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols.
Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tanquer la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.pilasaradio.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Nosaltres acabem ara mateix aquí amb una última hora de TV3, i és que després de l'enquesta del baròmetre del CIS, el PSOE manté un avantatge de 8,7 punts respecte al Partit Popular amb una intenció de vot de cara a les generals. El PSOE manté insistint 8,7 punts respecte al Partit Popular,
Segons l'últim baròmetre del CIS, segons la intenció de vot que hi haurà de cara a les properes eleccions generals.
Amb aquesta última hora del Som3.cat TV3, nosaltres acabem. Matí, que hem començat a les 10, acabem ara 6 minuts per arribar a la una del migdia. Gràcies per la vostra confiança en Vilassar Ràdio en general, ja el parlen de tot en particular. I us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Bon cap de setmana i que la música i la marxa us acompanyi sempre quan la música i la marxa no estigui al peu dret i al peu dret a l'accelerador, eh? Compte si sortiu i si no sortiu també. Compte, eh?
I a més a més, plaurà. Arriba el primer temporal del 2026, pluja que havia de començar demà al vespre, doncs sembla que s'avança, eh? Demà al migdia. També tot diumenge hi ha el primer temporal que arriba d'aquest 2026. Compte amb això. Doncs l'edició d'avui, la número 2279, 2279 edicions del magazín del Matí de Vila. La ràdio, el meu nom, Jaume Cabot, i amb bones mans us deixo Joan Escobeta amb la informació local i comarcal i amb l'informatiu. Com?
ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs amb la gran luz que sal. Jo digue-sí gran luz que sal i un pedazo de cielo. Amb un pedazo de cielo! Arribem a la una i dilluns ens hi tornem a posar a les 10 en punt 98.1 FM a Maresma Vilasarradio.cat per internet dilluns. A les 10 ens ho expliquem tot. Bon cap de setmana, sigueu feliços i que vagi molt bé!
Ellos podrán seguir.
Gràcies.
Número.