Les notícies de les 10 Salutacions 11 comparses amb un total de 601 persones participaran a la Rua de Carnaval conjunta entre Vila Sada Marí Cabrera que se celebrarà d'aquí 24 hores demà dissabte. Aquest any una de les principals novetats és que els premis del certamen no seran acumulables excepte el premi al millor rei o reina de Carnestoltes. En total es repartiran
4.300 euros en premis, 1.000 euros pel primer premi, 800 pel segon, 700 pel tercer i 500 pel quart. Es manté el premi especial a la millor comparsa escolar dotat amb 400 euros i el premi Toni Linares a la millor carrossa que inclou una escultura i 700 euros.
El premi El millor rei o reina de Carnestoltes està dotat amb 200 euros. A més, cada comparsa inscrita que completi el recorregut rebrà una aportació de 200 euros que haurà de ser degudament justificada. El jurat puntuarà l'originalitat, el vestuari, la coreografia i l'atractiu de la comparsa. A partir de la una de la tarda tindreu tota la informació al nostre espai crònica amb Joan Escofet sobre les activitats de Carnaval, sobre el Carnestoltes Vilasserenc,
sobre tots els actes que se celebren des d'aquest cap de setmana. Una dona de 46 anys que estava ingressada a l'hospital de la Vall d'Hebron ha mort aquesta nit a causa de les ferides que li va causar la caiguda parcial del sostre d'una nau industrial a Barcelona, segons ha informat el Departament de Salut de la Generalitat. Es tracta de la primera víctima mortal del temporal de fort vent que, ahir dijous,
Va afectar Catalunya la pitjor ventada de l'última dècada amb ratxes que han superat els 100 km per hora en molts punts del territori català i que ha causat l'hospitalització en total de 9 persones. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís de l'accident en una nau industrial de Barcelona a les 12 i 10 i van desplaçar-se diferents patrulles de seguretat ciutadana i d'investigació que van localitzar la víctima ferida. També s'hi van mobilitzar
5 dotacions dels bombers de Barcelona i 4 del sistema d'emergències mèdiques que van traslladar-la a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Està oberta una investigació sobre les causes de la caiguda d'elements de la nau industrial. La dona morta és una de les dues persones que estava en estat crític. L'altra persona és un noi de 22 anys, voluntari de protecció civil, ingressat a Bellvitxer per la caiguda d'un arbre a Sant Boi de Llobregat.
El Congrés ha aprovat la llei contra la multireincidència impulsada per Junts amb el suport del PSOE, el Partit Popular Vox i el Partit Nacionalista Basc. Esquerra Republicana de Catalunya i Coalició Canària s'han abstingut i la resta de formacions, incluent i sumar, hi han votat en contra. Es tracta d'una reforma penal que va proposar Junts per Catalunya i que pretén augmentar el càstig contra els lladres multireincidents.
La proposta ha estat encallada durant més d'un any i es va reactivar aquest novembre després que Junts anunciés el trencament amb l'executiu de Pedro Sánchez i donés per bloquejada la legislatura. La reforma penal avança, doncs, amb el suport de bona part de la cambra. La proposició de llei anirà ara cap al Senat i la previsió és que entri en vigor abans del proper estiu.
En futbol desequem la derrota del Barça contra l'Atlètic de Madrid al Metropolitano per 4-0. I del Barça al club de l'Atlètic de Bilbao. La FIFA prohibeix a l'Atlètic Club de Bilbao fitxar fins al 2028. El club no podrà inscriure cap jugador durant les tres primeres finestres. Segons el diari deia, el club confia que li aixequin la sanció durant les properes hores.
Des del centre del teu dial, Vilassaràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles.
I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor. I es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite? 012. La millor resposta. No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador.
No podem viure sense línia. Sense funda. Sense connexió. Sense memòria. No podem viure sense mòbil. Però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts. Tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Marius. Saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresma i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de divendres, avui és 13 de febrer de 2026.
Si les coses haguessin anat com havien d'anar, ja hagués arriat el rei Carnestoltes. Ahir vam tenir un dia, evidentment no cal que en parlem, passat per ben ventades i, doncs, malmetre moltíssimes coses, entre ells l'arribada del rei Carnestoltes. Però ara sí, ja estem a Carnaval. Avui és dia gran per les escoles, sempre i quan el temps ho permeti. Sempre i quan...
ho permeti perquè des del matí, i no plaurà molt, però sí que anirà fent una estona, una altra estona, al migdia sembla que pararà, a mitja tarda hi tornarà. Per tant, avui no tenim vent, però tenim pluja. Quin hivern més autèntic ens està fent, eh? És curiós, feia anys que no passava, a veure si recuperem la normalitat en aquest sentit. En qualsevol cas, del temps en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, volem saber...
El temps de cara avui sembla prou clar que avui paraigua a l'hora del dia, però sobretot de cara demà i demà passat, i no tan sols, perquè sigui cap de setmana, evidentment, que també, és perquè celebrem el Carnaval. Matí, Carnaval Infantil, plaça Picasso, 12 del migdia, organitzat per l'Ajuntament, tarda a l'epicentre del Carnestoltes-Vila-Serenc, Rua, coorganitzat entre...
Cabrera demà arribi a la sa de mar. Per tant, volem saber sobretot el temps de cara demà, tarda, vespre i nit. I diumenge celebrem el 49è. I això es diu molt aviat. Això es diu molt aviat. 49è festival, o en aquest cas 49è Carnestoltes del Firovi.
La festa que desemboca dimecres que ve, dimecres de cendre, dia de l'enterrament de la sardina, dia en què cremarem el rei Carnestoltes. Per tant, el temps important, eh? Ja no tan sols el que va fer, que ho tenim prou clar, sinó el que vindrà, el temps meteorològic que vindrà de cara a les properes hores, perquè moltes escoles tenen previstes fer una ruia, mini-rua, pels carrers de Vilassar de Mar, lluint les seves disfresses i, per tant, estan molt atents a la previsió que ens enviï Joaquim Serra de seguida des del centre
de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio. Avui és el dia d'aquests que ens dediquem a aquesta bonica bogeria que és fer ràdio cada dia. I, per tant, deixeu-me felicitar a totes les persones que han fet, fan i faran possible la ràdio local en general i Vilassar Ràdio
en particular, i tot a les ràdios, evidentment, però nosaltres, el nostre negociat, això que ens toca de la vora és la ràdio local, la informació de proximitat. No sempre ben valorada, però sempre necessària, que ho sapigueu, sempre necessària. Gràcies també a vosaltres que ho feu possible.
A dos quarts d'onze, saludem a Ferran Saurina, un músic vilassaren que es dedica al món, professionalment al món del software, al món de la informàtica, però de manera amateur. I serà perquè vol, perquè quan escolteu el que fa aquest home, doncs quedareu ben parats. Ferran Saurina es dedica a fer música...
Un rock alternatiu, un rock dur, un rock possiblement sigui una mica underground i tot, en català. I a més ha escrit una òpera rock espectacular, però espectacular de debò. Ferran Saurina ens ho explica a dos quarts d'11. A les 11 fem salut! Un espai coproduït entre el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio, la Regidoria de Promoció de la Salut de l'Ajuntament de Vilassar de Mar...
amb la col·laboració del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut i altres establiments sanitaris com farmàcies, òptiques, etc. I avui parlem del 4 de febrer. Fa pocs dies, 4 de febrer, celebràvem el Dia Internacional del Càncer per curar, per lluitar, per investigar, per intentar curar i eliminar aquesta malaltia. I avui parlem precisament d'això al Fem Salut.
A dos quarts d'altre escoltem l'entrevista que també els hi feien fa pocs dies, en endemiada al Clot i l'Albert Calls. Quatre mans per escriure dos morts i mig. Dos morts i mig no és una novel·la negra. Podria ser-ho, però no ho és. És un true crime, un crim d'aquells de veritat, que va passar l'any 80 al Maresme. Va haver-hi un crim. Va passar per molta gent...
allò que ni se'n van assabentar. Encara quan se'n parla avui diuen, ah sí, això va passar, doncs va passar l'any 80, però no va ser un crim qualsevol. Va ser un crim en aquells moments en què hi havia aquella dita o maldita transició, va ser un crim que se n'hauria i se n'ha de parlar més. Dos morts i mig, ens ho expliquen Damià del Clot i Albert Calls. A les 12 arriba...
L'espai de la Conchifar Fake News. Repassem els fake news de la setmana. I atenció perquè en quart d'una parlem amb l'Oriol Contreras. L'Oriol Contreras és el responsable de l'OMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. I avui, nostra avi la sa, però entrarà en directe a un quart d'una per explicar-nos
Si tenim dret o no tenim dret a reclamar a l'assegurança o a qui sigui a l'administració, si ho hem de fer de caràcter privat, de caràcter públic, amb tot el tema de les ventades. Si algú ha patit danys materials, doncs que a un quart d'una Oriol Contreras ens resoldrà els dubtes des de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. I coneixerem...
Un projecte maresment a Cabrera de Mar. És a l'School of Barcelona, British School of Barcelona, amb l'Anna Ortís, d'una de les seves responsables. A última hora passarà pels micròfons al Parlant de Tot, entrevistada per en Joan Escofet. Tot aquest menú l'hem de compartir, el volem compartir amb tots i totes vosaltres. 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2000.
298, 2.298 edicions del Magassin del Matí de Vila-Sarba. Tot preparat, motor encès, posem primera i arrenquem. Som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps!
Escoles que qui més qui menys téu tot a punt per fer un cercavila pels carrers de Vilassar. Això avui i a la gran festa prevista per demà i també diumenge. Per tant, molt atents a la previsió que ara mateix ens explica Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
Més que el que ha passat, que ahir va ser, doncs, notori, tothom ho sap, evidentment, aquestes fortíssimes ventades, volem saber el que passarà. I és per això que ara mateix Joaquim Serra ja ho té tot a punt. Podrem treure la disfressa tranquil·lament, haurem de treure la disfressa acompanyada del paraigua, en qualsevol cas, ara mateix en directe. Joaquim Serra, explica'ns-ho tot, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Després de la forta ventada que ahir va afectar el Maresme, bona part del Maresme, ja que a l'extrem nord de la comarca els vents van ser molt més discrets, la situació prevista per avui ve marcada pel pas d'una línia frontal que, com gent diguem, ahir deixarà precipitacions de caràcter feble. Al llarg d'aquest matí i migdia,
I també primeres hores de la tarda. Després hi hauria una treva en quant a precipitacions, però cap al vespre altre cop tindrem ruixats que principalment afectarien el centre i el nord.
de la comarca. Pel que fa als vents, doncs apuja molt més afablits, un vent que aquest matí serà com a molt lleugerament moderat del sud-oest del Maresme Nord, més fluix cap al sud de la comarca i aquesta tarda fluix i variable a tot el litoral Maresmenc. La situació marítima amb aquesta mar de fons, forta mar de fons, que ha de continuar de cara també a demà. Pel que fa a les temperatures, amb
han baixat una mica les mínimes, també és veritat que veníem de molt amunt perquè amb el vent ahir van quedar molt altes, en canvi avui han baixat entre 2 i 3 graus les temperatures nocturnes i el mateix esperem que facin les temperatures màximes, que siguin més raonables per l'època de l'any. Pel que fa a la previsió de cara demà dissabte, esperem un temps ja tranquil, un temps estable, de fet tant demà dissabte com demà passat diumenge ha de predominar
l'ambient assolellat amb vents fluixos, com molt lleugament moderats de garbí, tant dissabte com diumenge, i amb unes temperatures que de nit seran més baixes, sobretot aquesta propera nit, i mentre que les màximes demà pugen una mica, diumenge tornen a baixar lleugerament. Per tant, petits els i baixos, que és el que tindrem una mica de cara a la setmana entrant, els i baixos en quant a temperatures, hi passarem de dies precisos,
Pràcticament primaverals a un ambient força més fred. Tot això ja ho anirem veient al llarg dels pròxims dies. De moment, com dèiem, avui algunes pluges, de cara a demà i demà passat, temps estable i assolellat a tot el Maresme. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per aquesta informació àmplia i puntual. Una setmana en què segurament d'aquí uns anys ens explicarà, si us en recordeu, aquella avantada del 12 de febrer del 26, doncs algun dia això també quedarà escrit a la història.
Moltíssimes gràcies, Joaquim. Serà fins properes connexions. Que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. 16, gairebé 17 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot.
I saludem el company amicap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, el seu dia preferit de la setmana. Divendres, uf, divendres, com gaudeix aquest home. On has que ho fet? Bon dia, bona hora, a veure si sona avui.
No pot ser. No, ha sigut tu. Ha sigut tu. Ha sigut jo, que t'he fet la trampa. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Doncs mira, ara et vaig a fer, no una trampa, però sí una endivinalla. A TV3 ara parlen del canvi climàtic, de fenòmens extrems, l'amenaça que ja vivim. Per 25 pessetes la resposta, digue'm qui pot estar parlant d'això ara mateix a TV3. Segurament busquen especialistes qualificats, potser és Greta Thunberg? No. No. Podria ser, però... Ada Colau? No. No.
Deu ser un home del temps o dona del temps. El Fent Rodríguez Picó? Hòstia, el Fent Rodríguez Picó. M'agrada molt el Fent Rodríguez Picó. No, no, Joan, mira. Mònica Terribas. Home, és especialista també. També és especialista en canvi climàtic. Amb tot, no? És especialista en tot. És un gent que són tots terrenys. I són especialistes en absolutament tot. Per cert, felicitats, Joan. Home, i a tu també, i a tots, també als que ens escolteu, perquè avui és el Dia Mundial de la Ràdio.
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
Doncs la ràdio local... Podem reproduir la darrera veu? La darrera veu, sí, home, sí, mira-la. Federació de Ràdios Locals. Som Ràdio Local. Ostres!
La no sempre valorada ràdio local, però sí imprescindible ràdio local. Jo crec que es va valorant cada cop més, eh? Jo crec que també. Sobretot arran del confinament, en les ràdios locals, afortunadament la gent ens dona el lloc que ens mereixem, eh?
I aquí entrem en tot el tema migratori, val? A veure, un moment, perquè ara ja no parlen de la crisi d'ahir a la ventana, parlen de la crisi de la natalitat, la cursa dels països per impulsar els naixements. Qui tenen per parlar d'això? Mónica t'arriba. Mónica t'arriba. Jo la deixaria fins la nit, ja parlant de tot, esports... Parlant de tot? Parlant de tot? No li donem idees, no li donem idees. Doncs Joan Escofet, de veritat, felicitats també per la part que et toca.
I com diu el nostre company i benvolgut amic Robert Massa, per nosaltres el dia de la ràdio és cada dia. Que fem ràdio, oi? I el celebrem fent ràdio i el celebrem amb aquesta musiqueta, amb aquest record d'una de les emissores de ràdio segurament més estimades i més recordades. Estem parlant de Ràdio Cincinnati.
B-double-K-R-P. Ràdio Cincinnati. Sembla que ho feien els diumenges a la vida TV3, oi? No, recordo exactament el dia, però... Aquesta beneïda bogeria... Sí, senyor. Aquesta beneïda bogeria que és fer ràdio, que això t'enganxa com... El primer dia que et fots davant d'un micro dius, com m'agrada, això ja estàs enganxat aquí, eh?
Tu recordes el primer dia que vaig sortir per la ràdio? Ostres, no. No? A quina ràdio era?
a la Col·laboracions, a la Com Ràdio, però crec que vaig ser algú també a Radio Gràcia. Imagina't. Tenim memòria de peix, eh? Jo recordo que el primer dia que vaig sortir per la ràdio va ser telefònicament parlant, i al final, de tant trucant, van convidar els estudis a Vilassar Ràdio, quan estava al carrer Sant Josep Última Planta, i amatíem pel 102.3... Última Planta, Planta Joven. Sí, Planta Joven, el 102.3 de la FM,
I et diré més, crec que el programa el feia... Podien ser dos, quatre persones, dos programes. Un que es deia Pedassos, que era la Mercè Rovira i la Fanny Abril. Feia Pedassos i un altre que...
Estàs cridant que l'amic Robert Mafapèdia entri ara mateix. Ara em fotrà bronca perquè no me'n recordo el nom i era un nom superpic. Giradisc, giradisc es deia, d'en Llibert Penya i d'una col·laboradora que viu a la Canara i que el seu germà també estava aquí i estic esperant que en Robert entri perquè no me'n recordo. Lluïsa, la Lluïsa, la Lluïsa. Doncs això, la Lluïsa també feia, i va ser el primer cop i al final em han convidat a anar-hi.
En fi, una abraçada a totes les ràdios locals, en aquest cas, de Catalunya. Felicitats i seguirem nosaltres fent ràdio, que és el que ens agrada. I gràcies a tothom que ha fet, fa i farà possible viure la ràdio, la ràdio local i també la ràdio en general. Vinga, va! Bueno, convocionats per ahir a l'atracament anéssim a la classe dels...
dels dofins, en fi, 7 minuts per intentar buscar tres peus al gat, buscar un fora de joc, que no els veia ni... En fi... S'havia de trobar, Joan. Si la màquina no el ve, tira tu les línies. A més que tampoc calia, el Barça estava absolutament desfet, destrossat, 4-0. El 4-1 segurament canviava l'eliminatòria, però en qualsevol cas 7 minuts per esbrinar un fora de joc, que és menys temps dels lladres del Louvre, eh?
lladres de l'Obre van anar molt més ràpid que el resultat fora de joc fent allò una mica encaje de bolillos. Estava el Dano, que no destaca precisament per la seva parcialitat, doncs estava realment sorprès. El propi Valdano, clar, amb un 4-0 també permet que Valdano pugui dir que no sé si amb un 0-0 hagués sigut tan esportiu, diguéssim, però en qualsevol cas
En fi, s'havia de trobar, el van trobar, perquè la màquina, quan estan massa junts, es veu que el fora de joc semiautomàtic no funciona, llavors la van tirar a les línies. En fi, que Joan... Van anar a buscar un partit de Calderer. Sí, exacte. A veure si era l'inici de la jugada. L'any 84, en Ramon Maria...
En Ramon Maria Caldera. En fi! O Paco Clos, eh? El nostre bon amic d'Evilassar Ràdio, eh? Sí, senyor, de Mataró. Mataroní Paco Clos. Ell es va posar tota la il·luminació de Mataró, eh? Ell sol, eh?
Això és cert. Vull amb una empresa elèctrica i s'ha de tirar cables aquí. Vinga, va. El gran Paco Clos, eh? Encara el veig amb aquelles grenyes... Sí, amb aquell bigot i... Roses que ja no porta, eh? No, jo vaig ser una vegada el Pere Sala, quan era petit, jugant un torneig. Vaig dir, hòstia, Sant Paco Clos. I vaig anar allà i li vaig dir, perdona, em pots firmar una cosa? Això és veritat, eh? I em va agafar un paper.
i no va ser capaç ni de firmar amb la seva firma, va fotre qualsevol guixot i la vaig tirar, que ho sàpigues. Home, allò no era la seva firma. Allò no era la seva firma. En fi, va, què més? Escolta'm, doncs ja tenim data de judici, 3-4 de febrer de l'any vinent. El judici de la família Ortega Monasterio contra TV3 pel programa Murs de Silenci. El meu activa
La venera més versionada per absolutament tots els grups de veneres. Tots, tots, tots. Aquest cas és Port Bo. Aquest és Port Bo. En Carles Casanova. Bon amic també, en Carles Casanova. Casanovas. Que es va retirar de Port Bo, però que és un dels grans, eh? Segurament el meu avi, la vella Lola, són...
Les dues grans hits de les havaneres. En qualsevol cas, aquest programa Mur de Silenci de TV3, escutit per la periodista Anna Teixidor, ens retratava una imatge probablement desconeguda o amagada, presumptament Ortega Monasterio, que era un militar destinat a Catalunya, i la seva dona els tillaven de presumptament el que es diria avui tracta de blanques. He estat...
donen cobertura a diferents noies que podien haver estat explotades en diferents locals. La família d'Ortega Monasterio es va indignar bastant...
Es va indignar molt, va presentar diferents demandes i ha sortit al judici que se celebrarà el 3 i 4 de febrer de l'any vinent. La família considera que el programa va vulnerar el dret a l'honor i la memòria del músic.
De fet, es va dir que es retiraria les havaneres de les cantars havaneres, sobretot a la Calella per la Fussell, que es fa el primer dissabte de juliol, crec, o segon. La Calella per la Fussell i la gent va acabar cantant unànimament aquesta cançó perquè ell presumptament pot ser el que vulguis, però l'havanera és la nostra. Per tant, és l'havanera.
És a dir, si haguéssim de retirar les cançons de tots els artistes espanyols, anglesos, americans, de tot arreu, que hagin fet alguna cosa, no escoltaríem música, mira què et dic. No escoltaríem música.
Vinga, Joan, més coses. Doncs sabem que aquest any el govern ha decidit pujar un augment salarial del 1,5% a tots els funcionaris. Fins aquí, doncs perfecte. El que passa és que el rei Felip VI s'ho ha fet seu i també s'ha augmentat a l'1,5% en tant que funcionari. Per tant, el preparat Felip VI passarà a cobrar aquest any 290.000 euros
Leticia Ortiz, 160.000 i la reina emèrita, reina Sofia, 131.000 euros. S'ha pujat el 1,5% pels funcionaris. Hem de dir que el Campechano no rep ni un sol euro de manera oficial. Però ara, fixa't que... Ja ho has dit, de manera oficial. El pressupost de la Casa Real és de 8 milions i mig d'euros, que és una animalada. Però ara,
Per exemple, la seguretat ho paga el Ministeri de Defensa. Patrimoni paga els pisos on viuen ells. És a dir... D'aquests 8 milions i mig? Exacte. No, no, d'aquests no. Aquests 8 milions són per ells. Són per ells. La resta de despeses, seguretat, viatges, patrimoni, penja de cada ministeri. Ja, però Joan, no estic...
Tu saps què val anar esquiar? No, no. I tu saps què val mantenir el barquet al port i viatjar així. Hòstia, és que és molta feina i molts carrers. A més, ens ha fet molta gràcia perquè hi ha a la Casa Real incentius al rendiment per serveis extraordinaris, dedicació o iniciativa. I és un total de 1,8 milions d'euros, que és una xifra que es veu que Felip VI reparteix el seu criteri. Això m'encanta, eh? El seu criteri, eh? El seu criteri. Partint de la base que tingui criteri.
Partint de la base, que això surt de les nostres butxaces, reis meus. És a dir... A veure, a veure... Perquè notes aquí també molt de hi-hi-ha-ha, però vas pensant i dius, hòstia, com ens poden robar tant? Per totes les bandes. Però és que per tot arreu, eh? Vuit milions i mig. I, eh, gastos de defensa, etcètera, etcètera. A part, pisos a part. En fi, poc ens passa, Joan. Poc ens passa, sí.
Com el que li ha passat a la Maria José Català, que és alcaldessa de València. M'ha encantat aquesta situació. Què ha passat? Maria José Català sortia abans d'ahir dient que havien tancat més d'un miler d'apartaments turístics
a la capital del Túria, amb aquesta voluntat de regularitzar els lloguers, etcètera, etcètera, doncs es ventava, nosaltres no ho posarem en dubte, però en fi, el titular és que havia tancat més de 1.000 apartaments turístics. Què fa compromís?
que és el partit d'òrbita d'esquerra del País Valencià, doncs van llogar immediatament un apartament turístic que estava a la llista dels tancats i van fer una roda de premsa a l'apartament turístic que oficialment estava tancat, que era un dels mil que Maria José Català havia dit que no hi era.
I diuen, m'ha encantat això, hem tardat 5 minuts en reservar un d'aquests apartaments en una famosa plataforma i hem donat, ui, hem donat una roda de premsa dins d'uns d'ells. Hem trigat 5 minuts en llogar l'apartament. Els grans es valen molt la pena.
Està la representant de Compromís, Papi Robles, davant del que sembla un llit de matrimoni i amb tota la premsa allà combinada en un dels apartaments que presumptament estava tancat i fora del mercat de pisos turístics. En fi, poc ens passa. Va, què més, Joan? Què més tenim?
Doncs, si em sembla, podem començar pujant el nostre DeLorean. Home, que va finet, finet, aquest any, que jo no me l'acabo de lo bé que va. Per repassar musiquetes. Tenim avui musiquetes molt xules. El 13 de febrer no hem parlat, eh? Viernes 13, eh? Això és molt americano, això. Sí, la tradició europea és el dimarts 13, la tradició americana és el divendres 13.
Per a fi, divendres 13, ai, 13 de febrer, que ens deixa, doncs, grans hits musicals, eh? Comencem per Peter Gabriel, que nació avui és el seu aniversari, eh? Va néixer l'any 1950, me'l fotia més vell jo, eh? Doncs sí, 76, que us li cauen amb Peter! Naixia a Anglaterra, un dels líders de la roca progressiu d'aquella maravella que es deia Gènesis, i el deixem... deixem que ens toqui aquesta obra d'art.
Happy Verdi, per molts anys! És molt foraster que estiguin, saps que és molt foraster.
Mai ens cansem d'escoltar bona música com la de Peter Gabriel, 76 anys, li cauen avui el bo de Peter. Què més tenim, Joan, avui? Doncs els Beatles estrenaven avui, de l'any 1967, el single Strawberry Fields Forever.
Jo crec que ja no hauríem de dir ni el títol que ens diem. Els Beatles estrenen un altre èxit, perquè tot tenen èxit. Tot, tot, tot, tot. La veritat és que a l'hora de perpetrar el DeLorean, pràcticament cada dia tens Elvis, Beatles, Led Zeppelins... Ara procurem repartir una mica de joc. Aquesta és una cançó molt bonica. John Lennon va passar...
un temps en un lloc per a nens, de l'exèrcit de salvació de Liverpool, que es deia Strawberry Fields, precisament, a Liverpool, i ell, doncs, anys després, va voler fer una mica un homenatge a la infància perduda, amb aquests camps de maduixeres.
Estreu very feels forever, es diu la cançó. Estreu very feels forever. Sí que és veritat que els Beatles les coneixes amb unes cançons. El títol d'unes cançons les coneixes, no? Yesterday, moltes coses, eh? Moltes, eh? Però n'hi ha moltes que les coneixes i no saps el títol. Jo aquest títol no me'n recordava que es deia així, eh? Vinga, va, què més, Joan?
que, per cert, ara estava pensant en l'homenatge que hi ha a Central Park davant de l'edifici Dakota, també porta el nom d'Strawberry Fields. Sí, senyor. Allà on vaig conèixer la meva amiga. On vas conèixer la Roberta Fla. La Roberta. Jo li dic Robert. Edifici Dakota. Dakota. Sí, sí. Let me take you.
Vinga, va, Joanet. I seguim perquè l'any 1974 ha nació tal dia com avui. Robbie Williams va començar amb Take Dad, després va fer carrera en solitari, molt pop ell, molt popi. Ens agrada destacar aquesta cançó, aquest Angels, que ell va dedicar i dedica a totes les mares que ja no són amb nosaltres, però que ens segueixen cuidant des del cel.
En Robin Williams, mira, del 74, com són de la mateixa quinta, eh? 52 tacos li cauen, 52. Per molts anys, Robin, happy birthday. Què més, Joan, que tenim 3 minuts, va. 1978, Dire Streets es tancaven en un estudi per començar a gravar allò, els Sultans of Swing. De les cançons més autèntiques del món de la música. Whatever you're stopping your home, everything.
Què més, Joan? I els bitxos, allò que poses perquè piqui... La guindilla, el bitxo. Doncs els Red Hot Chili Peepers es reunien per primera vegada un dia com avui, 1983, on a Los Angeles ja ens regalaven aquest Californians.
Californication! Gasi ho faig igual, eh?
I avui, fa 27 anys, era una nit de divendres a dissabte, ja era 13 de febrer. Any 1999, ja ho has dit, Vilafranca del Penedès s'enflama aquestes coordenades per dir a la vida Carles Sabater, líder de SAU.
Descansi en pau, Carles Sabater, recordat.
Envià'm un àngel! Hem passat dels àngels de Robbie Williams a l'envià'm un àngel de Sau. I en mig minuta expliquem què tenim avui a la 1 al migdia 3.57 de la tarda, el ritme d'envià'm un àngel. Doncs mira, ens volem interessar què passa després de la ventada, sobretot.
Doncs, persones que han vist afectades alguna integritat física, no a Vilassada Mar, però sí que ha passat, també mobiliaris, cotxes, arbres caiguts, etcètera, etcètera. Doncs, estarem molt atents al que ens explicarà Oriol Contreras, responsable de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, no només de Vilassada Mar, sinó de diferents pobles del Maresma, que ens donarà una mica les pautes, els eixos del que hem de fer el dia després d'una avantada com la d'ahir.
L'escoltarem un quart d'una al Parlem de Tot i a la 1 a 3.57 de la tarda al Crònica. Joan Escofet, una abraçada ben forta, que tinguis molt bon divendres, bon cap de setmana i fins dimarts, perquè dilluns no ens veurem. Ostres, fins dimarts has d'esperar? Fins dimarts, Joan. Passarà ràpid, Joan. Menys mal que l'informatiu seguirà. Bé, i tant que sí. Joan, que vagi bé! Vinga, vagi molt bé. Recordem tots i totes que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Mireu, com jo dic que tothom és notícia i moltes vegades no ho saben, avui és un clar exemple. Jo crec que sí que ho sap, que és notícia, però a vegades és aquella cosa... No sé si allò d'oig, i sí, i sí, aquest i sí que a vegades ens frena. Doncs mira, us explico una història que em va encantar. Fa dues setmanes, estàvem un dijous, Tartúlia jove, amb l'alumnat del Vilanzara, hi havia un grup aquí, parlàvem de música, parlàvem de la música que escolten, que sí, el reggaeton, el trap, etcètera.
I en un moment donat un noi de la tertúria em diu que el pare d'un company és músic i fa rock i fa coses. Dic, ah, sí? Com es diu aquest noi? Diu Ferran Saurina. Bueno, m'està investigant sobre en Ferran Saurina.
I no és que faci música, és que fa una cosa extraordinària. Hem investigat, fa música, tinc un rock així potent, com hem dit al començament. Hem descobert que ha fet una òpera rock brutal, impressionant, i com no pot ser d'altra manera ens han posat en contacte amb ell i avui el saludem en directe. Ferran Saurina, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Gràcies per convidar-me. Estic molt content d'estar avui aquí a la ràdio. No, no, contents nosaltres de descobrir que a casa nostra fan coses impressionants. I en parlem ara mateix.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Així una música tranquil·leta per començar al matí, oi? Ferran, escolta'm una cosa, qui és en Ferran Saurina?
Doncs mira, soc jo, no soc pas músic professional, això és un hobby, i jo vaig tenir la sort de petit d'haver estudiat música, vaig estudiar solfeig, harmonia, alguns instruments, violí, piano, i sempre m'ha agradat molt la música. Havia tingut bandes de jove amb els amics i això, i sempre havia tingut la idea de fer alguna cosa jo sol.
i, hosti, quan vaig fer 40 anys vaig dir, potser que m'hi posi, i mira, va ser un viatge d'anar descobrint, és com un repte, no?, a veure què puc fer jo sol, a casa, amb el concepte aquest de home studio, i anar aprenent, i és un repte tant de composició com de gravar,
com d'aprendre també el tema de l'enginyeria del so, que també m'interessa, doncs saber fent el programa i posar els que soni bé, els equalitzadors i totes aquestes coses, i mira, mica en mica he anat fent. M'ho he fet sol, vol dir que tot això...
Ets tu? Sí. Tot? Sí, sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí. En realitat, aviam, els únics instruments, entre cometes, reals, són les guitarres, els...
els teclats i la veu, l'altre són el que en diuen instruments virtuals, que jo els programo. Sí, però s'han de fer, eh? Sí, s'han de fer, s'han de fer. Qui no cregui en això que s'hi posi, intenti quadrar-ho. Escolta, m'has dit, no soc professional, podies haver-ho estat, no ho has volgut ser, o Ferran, potser vas néixer una mica massa aviat?
Vas, aviat. No, aviam, sincerament no vaig plantejar-me mai seriosament dedicar-me a la música perquè, bueno, volia mantenir-ho com una cosa romàntica, com un hobby, no? I llavors vaig buscar la meva vida professional per una altra banda. Ah, què et dediques, si es pot saber? Treballo en una empresa de software.
relacionada amb intel·ligència artificial des de fa 20 anys quan ningú parla d'intel·ligència artificial l'has fet servir pel disc o no? no, pel disc no el que sí és tinc un nou disc ara que he fet una opera rock i el que sí que he fet és una sèrie de com uns videoclips que després els ajunto tots i es pot mirar l'opera rock en format pel·lícula i això sí que està tot fet amb intel·ligència artificial però només els vídeos, la música no
T'he dit sí, sí, sí, sí, perquè investigant sobre en Ferran Saorini, escoltant la música, doncs aquest rock potent, aquest rock, doncs... No sé si dir-ho una mica underground, també, de la mogul underground, podíem dir, un rock potent guapo, resulta que ens arriba a les nostres mans això. És la dansa del temps...
És una opera rock, una música que has fet completament tu, que has agafat artistes, cantants, que canten, doncs, de meravella. Absolutament. Que, a més a més, és el que dius tu. Podem veure com una pel·lícula a través d'aquesta opera rock. Explica-m'ho tot, d'això, perquè és brutal. Com se t'ocorreix fer això, i la pel·lícula, i l'intelligencia artificial? Escoltem un trosset a l'avança del temps.
Una opera rock que no perd l'essència del teu gust musical, eh, per això. Estem aquí, doncs, escolta, com ho vas fer tot plegat? Mira, mira, mira. Ara en parles, eh, de qui t'has rodejat, però explica-m'ho tot, com comença això. Sí, doncs, fer una opera rock sempre ho havia volgut fer, i després de publicar el meu primer disc, que era...
cançons no relacionades entre elles, diguem-ne, vaig intentar fer això. El primer va ser buscar una història i en aquells moments els meus fills estaven llegint uns llibres sobre mitologia grega
i em van parlar de la història aquesta de la Persephone, que jo no ho coneixia. I vaig dir, ah, doncs mira, això és una història, és xula, hi ha un número de personatges ni molt gran ni molt petit, i vinga. Aleshores vaig començar amb un paper, escrivint la història i, diguem-ne, imaginant-me-la trencada en cançons, i després vaig anar fent cada una de les cançons amb aquesta idea de...
que tota la música està seguida, no? O sigui, en realitat és com una única cançó d'una hora i deu minuts i això, em van sortir vuit personatges i vaig contactar amb gent que coneixia
i els estic molt agraït perquè m'han fet el favor de cantar i són tots absolutament increïbles. Per exemple, la Geni, que hem sentit abans, l'aniré a veure a final de mes a Liceu.
que actua al Liceu. Són veus del Liceu. Jo és que ho vaig dir, de veritat, això és veu del Liceu. Sí, sí. Escolta una cosa, no tan sols has escrit la música, les lletres... Has escrit una obra de teatre, musical, però una obra de teatre. Sí, suposo que sí. Hòstia, quina imaginació, no? Amb la mitologia greca, que dius que no coneixies ni la Perséfone i...
Bé, em vaig haver de documentar primer una mica... Clar, no sempre tinc l'oportunitat de tenir algú que ha escrit una òpera de rock. M'agradaria que m'expliquessis, perquè a més, insistent, no s'hi dedica a nivell professional, tot i que el resultat és completament professional, però com ho escrius, això? En quin moment t'assentes i dius, hòstia, vaig escriure això? Perquè a més ho has de composar, també, i has de posar notes aquí, has de posar acords, i has de posar... Sí, sí, sí.
Ho has de dibuixar, això, l'harmonia, etcètera? Què? Com t'hi poses, això? Doncs posant-hi, és que no t'ho sabria dir. Al final és seure allà i anar pensant. Ja et dic, amb això vaig començar amb la història
I vaig anar dient, doncs mira, podria haver-hi una primera, aquesta cançó, doncs hi haurà aquests personatges i diran més o menys això. I llavors vaig anar fent la música, ho vaig anar gravant i mica en mica ho vas treballant. Quant temps t'ha portat això? Dos anys i mig. I em deies que també feies...
No, dic, també faig molt... O sigui, estar-hi pensant, diem-ne, constantment, no? Llavors, quan estàs pel carrer, doncs, ostres, de vegades se m'acut una melodia o se m'acut un ritme o el que sigui, agafo el telèfon...
i ho gravo amb les notes de veu aquelles, de qualsevol manera, per després recordar-me'n quan arribi a casa i treballar sobre allò. Les notes de veu, eh? Moltes músics m'ho dieu. Abans com ho fèieu, això? Com ho gravàveu? Amb el Wallman, igual, no? Amb el gravador. Pot ser. És curiós, eh? És molt curiós. I amb qui comptes per fer això? Dius, truco amics i tal, però clar, no tothom és capaç de cantar una òpera rock d'aquestes característiques.
Sí, sí, he tingut moltíssima sort amb aquests cantants que m'han acompanyat. Aquí estem sentint a l'Aida. L'Aida, ella és cantant, és cantant d'un grup que es diu Dark Temis, i la vaig conèixer a través d'una mica en comú, perquè en aquest grup del Dark Temis toca amb en Ramon, que ell toca la bateria, i havia tocat la bateria amb mi abans en altres grups. Aleshores, els vaig anar a veure...
o en un concert, i li vaig dir al Ramon, ostres, presenta amb aquesta noia que estic fent una opera rock i aviam si vol cantar amb mi. I em va dir que sí de seguida, li va agradar el projecte, i mira, aquí tenim l'Aida, que és magnífica, no? Qui més hi ha en aquest projecte, va? Aviam, mira, d'aquí Vilassà hi ha l'Aina Sanz,
que és una noia que vaig conèixer a l'aula de música. Anant a veure les actuacions dels meus fills, una de les noies que actuava era l'Aina, i vaig dir, ostres, aquesta noia canta molt bé. I també, gràcies a la Meritxell, que és la directora, li vaig demanar, pots posar en contacte amb l'Aina? I també li vaig explicar el projecte i li va agradar. Tot bé a través dels teus fills, eh?
Sí, sí, m'han ajudat molt. Com el dia de la tertúlia, com el dia que llegien mitologia grega, o el dia que vas a veure... No diguis jo, que sempre m'estan dient que ho fan tot ells. Clar, ho fan tot ells. Gràcies a ells, ho fem tot. Sí, home, sí. Què faríem sense ells? Ho saben tot. Escolta, que són molt importants, eh? Clar, arriba un punt que tu això ho escrius i ho publiques. Com ho ha rebut, això, la gent?
Doncs no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir, perquè no sé si arribo a gent que no em coneix. Aleshores, jo no soc gaire bo amb el tema aquest mediàtic, poso les coses a les xarxes, però esclar, ho veu bàsicament els meus amics o els meus coneguts...
I clar, jo sempre rebo el mateix feedback, que és, ostres, quina feinada, no? O sigui, la gent reconeix el treball que hi ha darrere...
i reconeix que sona prou bé, diem-ne, però, clar, el tipus de música és una mica especialet. I fora de temps, diem-ne, no? Potser, amb el que es fa ara. Vull dir, no és gens... Jo crec que el rock així, en alternatiu, digue-li com vulguis, no passa mai de moda. Potser és perquè som uns nostàlgics, ja comencem a tenir una edat, però jo crec que la veurem algun dia a l'escenari, és l'objectiu.
No és el meu objectiu. El meu objectiu era publicar-ho i acompanyar-ho d'algun...
Al final m'ha sortit això de la pel·lícula amb intel·ligència artificial, però sí que volia acompanyar-ho d'alguna cosa gràfica perquè s'entengués, perquè s'entengués la història dels personatges, però la veritat és que sí que em faria molta il·lusió veure-ho representat. Però això és un meló que no vull obrir, no tinc cap experiència amb teatre, amb coreografies, amb escenari...
És un tema que... Però algú sí que en pot tenir dos. I tant. Si algú em contacta i em diu, escolta, m'ha agradat molt, ho vull representar, li dic que sí. Ja. Ja. Déu-n'hi-do.
I aquí, a part de les teves músiques, a part de l'òpera rock, que ara és el mateix, si m'ho permets, és el que es ressalta, però aquí hi ha una música també de currar-s'ho. Veriga les arrels, abans escoltàvem l'hiperespai, el tal com bé se'n va. Per tant, no perds l'essència d'anar tirant. Possiblement per la no pressió de no dedicar-t'hi. És a dir, no és allò que tens una discogràfica menjant-te l'orella darrere, necessito, necessito.
sinó que fas el que et dóna la gana una miqueta, no? Totalment, totalment. El que passa és que, clar, al final, a la que t'hi poses, per realment acabar traient alguna cosa, sí que he hagut d'aplicar molta disciplina, no?
Sí o no? Sí, sí, sí. Sobretot amb l'Òpera Rock, amb l'Ans al Temps, perquè, esclar, aquestes cançons d'abans, sé que les feia d'una amb una. Sí, clar. L'Ans al Temps l'he hagut de fer tota de cop.
I fins que no està tota, no es publica. I aleshores, aquí sí que m'he hagut de posar disciplina de cada cap de setmana posar el despertador a les 6 i m'hi poso. Això és un horari antimúsica. A les 6 és com se'n van a dormir ells. Depèn de cadascú. I aprofitar absolutament totes les estones lliures per estar treballant amb això.
I el resultat és aquest, eh? És brutal, és impressionant. Però, a part de tot, ara que tu fas tot tu sol, tens la intenció, algun dia, de tornar de l'escenari? Per què no muntar un projecte musical, repescar un grup antic, o no... No ho sé, no hi penso. Puc...
No és el que m'agrada més. Jo em considero un compositor, diguem-ne. I m'agrada més estar escrivint i composant i gravant a casa...
que no davant de públic i damunt d'un escenari. Si ets d'estudi, diem, eh? Sí, sí, sí. Mira, em va fer moltíssima il·lusió, una de les coses que m'ha fet més il·lusió de la meva vida, fa unes setmanes vaig anar a veure l'Aida en un concert seu, i l'Aida em va presentar en el seu xicot. I la manera de presentar-me li va dir, te recordes que vaig fer un projecte d'una opera rock? Diu, mira, ell és en Ferran, el compositor.
Ostres, que em presentin algú com el compositor, bueno, em va... En fi, magnífic, sí, sí, perquè és com jo em sento, diem-ne, no? O sigui, a mi és la part que més m'agrada. I és la part que, a vegades, si m'ho permets, més oblidem, perquè tu veus un músic dalt de l'escenari i dius, oh, que bé toca, que bé canta, o mira la guitarra, que ets això que fa...
Clar, allà hi ha una feina darrere que és la composició, la idea, que hi poso els acords, que em salta, que se'n va, com ho lligo. I això és la feina. Després d'executar-la tindràs més o menys traça. Però clar, no tots els músics saben composar. Els músics saben tocar, però no tots els músics saben composar. I això és una mica el que a vegades oblidem com a públic.
Pot ser, pot ser. Bé, jo sempre m'hi fixo molt perquè, esclar, és la meva cosa, no? Clar, tots els compositors saben tocar. No tots els músics saben composar, és veritat. Hi ha gent que diu, jo toco molt bé la guitarra o el que sigui, però jo posar notes aquí no en tinc ni idea. Ja et dic, de petit vaig tenir la sort de poder estudiar tot això, i a mi m'agrada, i llavors m'hi he anat fixant, no? Sempre que escolto música, ostres, em fixo quins acords hi ha, com ho estan fent... Bé...
I què escoltes de música? La veritat és que escolto pocs grups que són d'aquest gènere que m'agrada a mi. Com quin, digue'm-ne un. Sí, el meu grup de referència, diguem-ne tota la vida, és Dream Theater, que són una mica els pares d'aquest tipus de metal progressiu, en diuen.
Metal progressiu, eh? No sabia com posar-li, eh? No sabia com dir rock dur, alternatiu, no sé com dir-li, eh? Metal progressiu. Sí, bueno, en diuen així, o rock progressiu, eh? Depèn de la quantitat de metal que hi posis, diguem-ne. Però sí, és rock, perquè hi ha guitarres, hi ha bateria, a nivell de formació, diguem-ne, és rock, però a nivell d'estructura de les cançons, doncs se surt de la composició més estàndard del rock. I a casa nostra se'n fa...
Sí, sí, sí. Poc, però se'n fa. Aquí n'hem tingut uns quants, eh? Ciroll, hem tingut Niu de Corps... Aquests són de Metal Metal. No, no, són durs d'usos, eh? Aquests els hem tingut tots sentats aquí, que ha sigut... Sí, sí, ha sigut impressionant. I a més a més, em va fer il·lusió, ara que dius això, perquè ahir em van fer arribar l'extracte d'un llibre que surt un tros de l'entrevista que els fèiem aquí, a Niu de Corps, i va ser... La veritat em va fer molta il·lusió.
Vas escoltar la tertúlia en què et setaven els joves del Vilanzara? Oh, i tant, sí, sí. Em va fer molta gràcia perquè els dic... I què fan, Ferran? I em diu... Música... Allò, rock català, volguem dir. Bueno, em sembla que van dir música antiga. Música antiga, sí, perquè, clar, a veure, tota la música que es fa abans del 2010 és antiga per ells, és barroca. Això és el 2025, escolta. Tu ets música moderna. Tu ets música moderníssima tocant, però... I tu que...
Ara, si entréssim a obrir un meló de la música escoltada pels joves, què els hi dius? Per exemple, a casa què escolten?
No, a casa tenim sort i els hem contaminat molt des de petits i la veritat és que escolten grups de rock, escolten Guns N' Roses, ACDC, coses així, Metallica... A mi el que em sap greu és que no escoltin un grup d'ara, perquè clar, està el xaval allà flipat amb el Guns N' Roses i dic...
Això estava bé que jo estigués flipat amb els grans enrores perquè, jo què sé, era el que tocava en aquell moment, no? Però la música mai passa. Clar, però diem-ne que no els poden anar a veure en directe o veure en uns iais. O l'essència ja no és la mateixa. Clar, home, no és el mateix, no? En fi, escolta, que el rock sempre quedarà aquí i, com diuen, los viejos roqueros nunca mueren, no? Diuen... Jo no penso ja sortir-me d'aquest món, almenys...
Ja no investigarà sobre altres gèneres musicals, no, ara?
No, el que es fa és complementar, vull dir, fas incursions, una mica d'electrònica, una mica de coses més sinfòniques, però no, no, la base és aquesta. I algun projecte nou així, ja no et dic una opera rock, segona part, sinó algun projecte així que tinguis en ment o no? Ara de moment no, just acabo d'acabar això de l'opera rock, de fet fa dos dies vaig acabar de penjar tota la pel·lícula sencera,
I ara la veritat és que vull descansar una mica perquè han sigut dos anys i mig molt intensos. D'autèntica, clar, això és una feinada, eh? Això és una feinada, eh?
Ferran, t'ho vull agrair moltíssim que avui hagis estat aquí, que hagis fet aquesta feinada, perquè això és una feinada enorme, no us penseu que això és una cosa senzilleta de fer, i t'ho agraeixo moltíssim que avui hagis estat aquí. Tu vius a Vilassar, no? Jo vinc a Vilassar, sí. Tu vius a Vilassar. Fa molt de temps que vius a Vilassar o no? Fa uns sis anys. Molt bé, sí. Escolta, eh...
novetats, les que tinguis, m'encantarà saber-les, que ens vinguis a explicar, doncs mira, he fet això, he fet allò, l'òpera igual la fan al Liceu. T'ho imagines? T'ho imagines, ostres. Bueno, escolta, per què no? Per què no, eh? Si es fa la Taneu de Vilassar, ja s'anem. Mira, jo també. Si es fa la Taneu ja estarem contents. Com tu, perquè facis l'obertura. Home, home, per favor. I tant que sí, aquí estem. Ferran Saurina, una abraçada ben forta, que vagi molt bé i moltíssima sort, i gràcies per la feina. Moltes gràcies per convidar-me. Que vagi molt bé.
Les notícies de les 11 Salutacions des d'avui a la tarda i fins al pròxim diumenge al vespre se celebra el torneig de futbol infantil International Carnaval Cup organitzat per la Fundació Unió Esportiva Vilassà amb el suport de l'Ajuntament de la nostra localitat. Els partits es jugaran en tres seus...
al Camp Municipal de Futbol Xavi Ramon i al Camp Onavatlla de Vila-Sanamar per la categoria S15 i les altres dues seus són a Cabrils i a Premià de Dalt, en concret a les instal·lacions del Club Esportiu Premià de Dalt i del Club Esportiu Cabrils per la categoria S12. El torneig reunirà 68 equips, 52 de la categoria S13, és a dir...
nascuts el 2013 i també recordem 16 equips de la categoria S15, és a dir, nascuts el 2015. En total, més de 1.200 joves futbolistes d'arreu del món participaran en aquest torneig procedents d'equips tan destacats com, recordem, la Unió Esportiva Vilassar, el Girona, el Reial Club Esportiu Espanyol, la Floresta, el València Club de Futbol, també la Fundació Unió Esportiva Vic, la Reial Societat, l'Hospitalet,
La Roca, el Mataró, el Parets i també l'Ors Sport de Helsinki, entre d'altres.
Més coses? El Congrés ha aprovat la llei contra la multireincidència impulsada per Junts amb el suport del PSOE, el Partit Popular, Vox i el Partit Nacionalista Basc. Esquerra Republicana de Catalunya i Coalició Canària s'han abstingut i la resta de formacions, incluent i sumar, ja han votat en contra. Es tracta d'una reforma penal que va proposar Junts per Catalunya i que pretén augmentar el càstig contra els lladres multireincidents.
La proposta ha estat encallada durant més d'un any i es va reactivar aquest novembre després que Junts anunciés el trencament amb l'executiu de Pedro Sánchez i d'unes per bloquejada la legislatura. La reforma penal avança amb el suport de bona part de la cambra. La proposició de llei anirà al Senat i la previsió és que entri en vigor abans de l'època estival.
La major part de l'oposició del Parlament de Catalunya ha tornat a reprovar i a demanar la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la gestió de la crisi de Rodalies. Retreuen al govern català la mala gestió, la falta d'informació als usuaris i el fet que no s'hagi plantat abans davant del govern espanyol.
La reprovació ha tirat cap endavant amb els vots de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Popular, Vox i la CUP, l'abstenció de Comuns i Aliança Catalana i el vot en contra del PSC. També s'ha demanat la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente, o bé que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el CECI. La majoria del Parlament Català ha acordat que es millori la comunicació a la ciutadania quan hi hagi incidències perquè sigui fluïda, entenedora i eficaç i que es reforci les vies de transport alternatives quan els trens
no funcionin. Els grups també han instat al govern català aquest denunci Renfe i Adif per la via penal, que paguin els costos derivats del col·lapse i que s'aixequin els peatges afectats per la manca de trens. La proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya d'accelerar la implementació de l'acord del traspàs integral de Rodalies ha tirat cap endavant, mentre que la rescissió del contracte de Renfe que demana Junts no ha rebut suports.
En futbol destaquem la derrota del Barça contra l'Atlètic de Madrid al Metropolitano amb el resultat de 4-0. I en relació a l'Atlètic Club de Bilbao, la FIFA li prohibeix fitxar fins a 2028. El club no podrà inscriure cap jugador durant les tres properes finestres. El club confia que li aixequin aquesta sanció durant les properes hores.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassà de Mar. L'actualitat de Vilassà de Mar la trobaràs a Vilassà Ràdio. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre. Bibliodigital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.
S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat Diuen que el vi és la cultura que batega les nostres venes. La que ens connecta a la nostra terra. Catalunya. Els paisatges de mar i de muntanya.
a la nostra gastronomia i a la gent que s'hi deixa la pell. Jo diria que els nostres vins són una expressió de com som els catalans. Exigents, dedicats, tossuts i apassionats. Perquè només estimant el que fas pots aconseguir això.
Sí, el vi és cultura. I jo trio el nostre paisatge. La riquesa del nostre vi. Generalitat de Catalunya.
Veure llet cada dia ens ajuda a seguir el ritme. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Som Ràdio Local.
Escolta'm per internet a vilassarradio.cat Vilassarradio 98.1 FM Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Encetem la segona hora de la nostra edició, les 11 i 7 minuts d'aquest divendres. És 13 de febrer, plujós. Tranquil·litat, però, que per demà i demà passat anuncien sol, temperatures molt agradables...
amb la qual cosa sembla que aquest temporal de 20 ha marxat, i el de pluja, que si es pot dir quan replugim això, doncs demà ja ha passat. De fet, hi haurà una treia aquesta tarda, o aquest migdia, i de cara al vespre hi tornarà. Però demà està previst sol. Això és l'última hora que ens envien des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dit això, toca, fem salut! I és que un cop cada 15 dies, si la gent ho permet...
Parlem d'aspectes relacionats amb el món de la salut. Una secció coproduïda entre el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio, la Regidoria de Salut, publicada a l'Ajuntament de Vilassar de Mar, i també el cap doctor Marriere, que avui hem d'excusar la seva presència per motius de feina a última hora. No poden estar amb nosaltres i diferents establiments sanitaris. Per tant, avui toca Fem Salut i avui parlem del càncer.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. La setmana passada, dia 4 de febrer, justament, doncs, res, fa una setmana i pocs dies, era el Dia Mundial contra el càncer per fer prevenció sobre el càncer. Aquesta malaltia, doncs, que...
Jo sempre dic que la prevenció ha fet que en aquest cas hi hagi menys casos, que els casos que són es puguin moltes vegades curar, però no deixa de que n'hi ha moltíssims. Però sí que abans, sempre ho diem això, com parlem d'aquesta secció cada mes de febrer, diem que abans era càncer, no se li deia ni el nom, se li deia un mal dolent, i era relacionat amb la mort. Ara, per sort, i gràcies a la investigació, ja no és així.
Marta Casas, tècnica de Salut Pública. Bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Primer de tot, felicitats.
Ah, gràcies. Dia Internacional de la Ràdio. Sí, senyora. Jo crec que està molt bé, que t'ho agraeixo moltíssim, però en tens un al costat que gairebé té més culpa que nosaltres de la Davila Sarràdio. Fani Abril, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Mira les casualitats com són. La Fani avui ve en nom d'Oncolliga, però ve substituïna la Carme Ramon, que avui no ha pogut estar amb nosaltres perquè per motius personals no pot estar.
I la Fanny, doncs l'ha vingut a substituir just avui, i ell és una de les fundadores de Vilassar Ràdio, aquells primers programes des del dalt de tot de l'Ateneu Vilassanès, que avui amb en Joan parlàvem, i dèiem, mireu quina cosa més bonica està passant per allà, malgrat la pluja, eh? Els nens de les escoles Bressol passejant sota la pluja amb les seves disfresses. És molt bonic. Doncs, escolta, Fanny, el que dèiem, avui dèiem, quin és el primer cop que va sortir per la ràdio? Dic, doncs jo el programa de la Fanny i de la Mercè, de la Fanny, abria la Mercè Rovira al Pedassos.
Sí, sí, molt bé, Jaume. Pedassos, bé, va ser un programa que va ser així fet una mica molt casolà, però que va tenir, doncs, moltíssims seguidors, i aquí també tinc en Robert, que era un fidel seguidor del programa, que sempre ens trucava, i en tinc molt bons records, tot i que avui m'ha semblat que no sé si sabria parlar...
Mira què m'ha dit. Vosaltres creieu que és normal, això? I em diu, potser ja no sabria parlar. Dic, home, tira, va. No tant de temps, però sí que és un record entranyable que tinc dels inicis de Vilaça Ràdio. Jo segueixo donant les gràcies a aquells que vau fer possible, els que ho fan possible i els que ho faran possible, els mitjans locals de proximitat i que, doncs, necessaris i que aquí estem, i els mitjans en general, eh?
Mònica Mallafri, bon dia, bona hora! Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé, gràcies per convidar-me. No, gràcies a tu. D'on ve la Mònica? Explica-m'ho. A veure, jo soc fisioterapeuta oncològica i ja fa 20 anys que em dedico a acompanyar sobretot a les dones i sempre dic que les acompanyo en els moments més importants de la seva vida, en els bons i en els no tan bons, com en aquest cas els processos oncològics.
i procuro acompanyar-les des del diagnòstic fins després a aquesta malaltia que sol ser crònica i que té diferents fases, i la figura del fisioterapeuta ajuda en aquestes fases a mantenir la qualitat de vida de les persones, i en aquest cas a mi em toca de les dones, però és veritat que la fisioteràpia oncològica està en tot diferents tipus de processos oncològics.
Ella és fisioterapeuta, coordinadora de la Comissió d'Onco i Hematologia i Cures Palliatives del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, i a part també treballes un centre aquí Vilassar, eh? Sí, d'acord, Fisio Vilassar. Fisio Vilassar, està allà al carrer Sant Artur, oi? Sí. Al carrer Sant Artur.
Doncs parlem, parlem de toplegar. Mira, fa una setmana, 15 dies, teníem la Carmen aquí, la Carmen Ramon, perquè venien a presentar el musical de la gent gran, que vam fer Ionco Lliga i participava, i ens explicava el seu cas, i ens deia, hòstia, fa 25 anys, quan em van dir això, ja em veia morta, i hi havia moltes dones que patien el mateix que jo, fa 25 anys, que no fa gaire, i deies, hòstia, ja es morra això.
I es quedaven. I ara diu 25 anys després, l'esperança de vida és molt més elevada gràcies a la investigació. I jo li deia, gràcies a entitats com Oncolliga organitzeu coses d'aquest tipus per recollir fons.
Fanny. Doncs sí. Ocolliga és una entitat sense ànim de lucre que el seu objectiu és acompanyar i ajudar les famílies i les persones que pateixen algun tipus de malaltia oncològica, diguem càncer.
Llavors, a veure, aquí Vilassà, el que és on colliga Vilassà, que és la Carme Ramon, la presidenta, i un grup de voluntàries, en les quals també hi estic jo, doncs, bé, el que intentem fer és donar visibilitat a aquesta entitat, doncs, mitjançant fires, doncs, que ens podem inscriure, fires que organitza l'Ajuntament, de Salut, de tots els tipus, ja sigui Sant Jordi, perquè aquestes voluntàries, doncs,
fem anualitats i coses que després es poden vendre per recaptar aquests diners que fan falta per tot, per la investigació i perquè aquesta entitat es pugui anar subsistint. I recordem l'última cosa que s'ha fet per un colliga, que ha sigut aquest musical d'or que es va fer a l'Ateneu, en el qual es va recaptar diners perquè estava...
ple a l'Ateneu, per la qual cosa la recaptació va ser total, més a persones que volien oferir donatius, petits, més grans, tothom, perquè desgraciadament és una malaltia que, tot i
Doncs, evidentment, el que deies, que avui en dia està molt estudiada amb molts dels càncers, però que tothom, ja sigui per un familiar, per un mateix, ho viu molt de prop i aleshores és una cosa que veig que la gent està molt sensibilitzada. És que aquí sí que tots estem exposats, eh?
Aquí tothom coneix casos, o a la família, o al cercle d'amistats, el que sigui, coneixem casos. Mònica, a veure, escolta'm, que està molt bé això, perquè clar, quan un pensa en el càncer, doncs pensa en grans hospitals, pensa en oncologia, pensa en les persones, els mitges i metges que es dediquen a l'oncologia, però moltes vegades això que m'acabes de dir és molt interessant, les físios, com tu, els físios, que us heu de dir, que físio oncològic, què vol dir això? Què vol dir això?
Doncs els fisioterapeutes oncològics, de fet, podem venir de diferents rames, des de la fisioteràpia respiratòria, des de la fisioteràpia pediàtrica, des de la fisioteràpia del sol palviar, que jo també soc especialista. Podem acompanyar les persones en aquests moments. Per exemple, una persona que estigui en un tractament sistèmic, en una quimioteràpia,
doncs segurament tingui efectes en el seu sistema respiratori, tingui dificultats, tingui fatiga, doncs a través de la fisioterapia respiratori i l'exercici terapèutic, sempre coordinat per un fisioterapeuta especialitzat, el que fa és que aquesta persona passi millor aquest tractament i que millori la qualitat de vida. De fet, abans ho parlàvem...
amb les companyes l'exercici terapèutic, l'activitat física, i ja està demostrat que prevé els processos oncològics i també la recurrència. Ja està a l'ordre del dia i, de fet, a tots els hospitals, si no quasi tots, de Catalunya ja s'està fent activitat física. Fins i tot la marxa nòrdica, que aquí, gràcies a en Colliga i a l'Ajuntament de Vilassà, vam fer l'any passat unes sessions de marxa nòrdica amb les pacients d'aquí Vilassà, que va ser fantàstic.
amb una companya meva que es diu Esther Bergel, doncs, evidentment, a tots els hospitals, no a través del mateix hospital, sinó a través de fundacions i associacions, sí que es promou i es fan activitats, sobretot d'activitat física, cada vegada més. O sigui, el tractament de fisioterapia oncològica no acaba a la consulta, sinó que segueix en un gimnàs, o al carrer, o al bosc, o en algun parc, seguint fent aquesta activitat física.
I una vegada més, parlem de prevenció, que és on les institucions, en aquest cas, poden tractar aquest tema des del punt de vista de la prevenció. Clar, sí, des de les institucions nosaltres no treballem amb assistència, però sí que podem desplegar tota una colla de programes de promoció de la salut en diferents aspectes, passant des de l'alimentació, l'estil de vida, el benestar, l'activitat física, que és una mica l'objectiu de la nostra regidoria.
I un cop algú té aquesta malaltia, els tracteu també, evidentment, amb quimio o ràdio, amb el que faci falta, el que parli un oncòleg o decideixi una persona oncòloga, però vosaltres també treballeu de forma a fer fisioteràpia, no?
Sí, nosaltres, els fisioterapeutes oncològics, parlo pel meu cas, jo formo part d'un comitè d'oncologia en el qual ens trobem els oncòlegs, en aquest cas la part meva en els ginecòlegs, els cirurgians, els de anatomia patològica, els citòlegs, els de diagnòstic per la imatge, els de radioteràpia...
I aquí es passen tots els casos de les pacients amb probable patologia maligna en aquest cas i s'orienten als casos amb el que faran. Llavors el fisioterapeuta intervé tant abans de començar el tractament sistèmic, vull dir que podem preparar les persones perquè estiguin més fortes i tinguin millor salut per començar una quimioteràpia, podem tractar després de la quimioteràpia,
Després de la cirurgia també, si veiem una persona que li falta massa muscular o que està molt prima, doncs aquí intervindrien els nutricionistes. Som equips multidisciplinars que ajudem en aquesta persona que passi el tractament oncològic i després segueixi. Per exemple, oncolliga, jo sé que té una professional extraordinària, que és una psiconcòloga,
que també col·laboren amb la part de sexualitat que acompanya a les persones que pateixen o estan patint aquest procés i que l'acompanyen a aquest camí. I després hi ha la part de nutrició, la part de psicologia coèmit, fisioterapeuta i la part d'enfermeria també és molt, molt important per les cures.
I per aquests efectes que a vegades la consulta mèdica no pot abordar. A tots els hospitals hi ha l'equip d'infermeria i després hi ha una coordinadora o una gestora de casos que segueix la pacient o el pacient durant tot aquest procés i que és un contacte directe amb el pacient per qualsevol cosa que li pugui passar per organitzar les visites i sentir-se acompanyat i acompanyada.
Ara potser el llenço a la piscina i no hi ha aigua, eh? Però que aquest comitè amb fisios, etcètera, això és molt nou? No. Bé, jo estic en un dels comitès més antics d'Espanya, que fa poquet va fer els 50 anys. Carai! Sí.
I els físios intervenen des de fa 50 anys, també, o no? Jo fa 19 anys que intervenc en el comitè d'oncologia, en aquest cas de patologia mamària, ginecologia oncològica... Des del punt de vista mèdic, fa, jo què sé, 30 anys, suposo, no havíem pensat ni amb els físios a l'hora de tractar... I ara sí. Per això dic, en aquest sentit, que inclou diverses arestes de la salut, que abans era oncòleg i punt. De fet, l'objectiu d'abans era curar. Clar.
I ara és curar i que tinguis una vida de qualitat. I per això estem els companys i les companyes, tant de nutrició com de fisio, com de psicologia i com d'infermeria. Formem un equip multidisciplinar i entre tots ens ajudem. Això sí, tots hem d'estar formats, o sigui, no val...
vaig a formar una mica en oncologia. No, no, has de saber quins són els medicaments de la quimio, quins efectes secundaris tenen, la radiació, els medicaments canvien contínuament i hem d'estar al dia amb tot. La Mònica m'ha donat el titular, eh? Ja estem, ja estaríem aquí, ja m'ha donat el titular perquè abans l'objectiu era curar i ara curar i qualitat de vida. I això és el titular, és a dir, abans sí que és veritat, eh? Això la Mònica curava, vingui cap a casa i si es troba malament ja tornarà. Ara no, curar i qualitat de vida.
Prevenció, és el que dèiem, la prevenció. Un cop, abans de tenir-ho, i si un cop ho has tingut, també has de seguir prevenint, perquè això pot tornar... Sí, sí, sí.
Fanny, també a punt de vista de les malalties, hi ha persones que formen part d'oncolliga i no han tingut aquesta malaltia, però sí que coneixen casos, jo li deia a la Carme l'altre dia, tu has passat de ser pacient a activista, ella és una activista, i deia, sí, sí, clar, jo a totes. I hi ha una part molt important, que segurament abans tampoc es tenia molt en compte, però ara per sort sí, que és la part de psicologia. Abans quan anaves et deien, escolta,
Vinga, tal dia comences la químio, la ràdio, i tu havies de passar. I ara, doncs, hi ha, com dèiem la Mònica, diverses arestes, parlant de les fichos, però la importància de la psicologia, no, també? Sí, doncs, concretament aquí a Vilassar, doncs, a través d'Oncolliga, ve una psicooncòloga que està ubicada a Serveis Socials en l'Espai Mercat, bueno, no sé exactament si ho dic bé, en l'edifici del Mercat. El nou centre, l'Espai Nou Centre.
I bé, també és una de les coses que, a través de totes aquestes recaptacions que fem de diners i tal, el que l'entitat voldria, doncs, evidentment, és poder ampliar aquest servei, perquè, doncs, des que atén també a pacients i a familiars, doncs, també amb assessorament i ajudant-los, doncs, a passar, doncs, aquesta malaltia i, doncs, perquè es porti de la millor manera possible.
Vull dir amb això que si algú volgués informació pot anar directament allà o, si no, ens trobarà sempre en els estants que podem estar d'on colliguen els diferents llocs. Per exemple, ara per Sant Jordi estem preparant manualitats i també ens...
estem allà perquè la gent ens pugui la gent ens pugui veure i nosaltres donar doncs a folletons i explicar i si no doncs a través de la Carme Ramon que tothom la coneix doncs ella també des d'ella personalment doncs també dona ella la informació però vull dir que sí que hi ha aquesta psicooncòloga que sabem doncs que està funcionant molt bé i després de les voluntàries que som de l'equip d'Onco Lliga pràcticament totes
ara em trec l'excepció de mi en aquest moment, que són persones que han passat per aquesta malaltia, amb la qual cosa també coneixen de primera mà. I també vull remarcar que també un colliga ha fet algunes xerrades,
concretament es va fer a la biblioteca, no sé si ja va ser l'any passat, que va participar el doctor Luna, que és una emergència de càncer de mama, després el doctor Caràbias, que també és un ginecòleg de molt de prestigio. Home, un clàssic, eh, Caràbias. I vull dir que també s'intenta a través de conferències amb metges i tal, doncs, bueno...
L'edifici del mercat el coneixem més que l'Espai Noucentre, Fania, també t'ho vaig dir. Si parles de l'Espai Noucentre i hi ha gent que diu com? L'edifici del mercat tothom sap on és. A serveis socials, a sobre el mercat, és on la psicòloga va cada setmana i atén a les persones i famílies que ho necessitin. Important, eh?, tot, insistim, totes aquestes branques de la medicina.
Tema edat. No és una... Això t'ho deuen preguntar molt, Mònica. Hi ha una edat més... Oi que no? Malauradament no és una cosa d'edat ni de joves, ni de gent gran, ni de mitjana edat. No, de fet, estem... Bé, jo, que porto 20 anys, cada vegada tinc pacients més joves. Això és cert. I això? No ho sé, suposo... Suposo que sí, que us heu preguntat, ja està estudiant, no? No sé si és el ritme de vida, l'estrès... La mala vida, no ho sé, la mala vida en el sentit que no parem ni per dinar, quasi.
Tu ets molt seguidora i molt fan, perquè la vinc diverses vegades, de fer una aturada al dinar sense estrès i tal, no? Sempre ho dius, això és bàsic.
Bueno, jo penso que... Jo sempre dic, eh? Si et lleves i no et fa mal res, mou-te. Jo crec que... I si et fa mal, també. I si et fa mal, i et segueix fent mal, i no para de fer mal, hem d'anar al metge. Això és important. Si el cos es queixa, és que algú hi ha. I si no para aquest de molèstia, no ens hem d'automedicar, sinó que al final hem d'anar a fer una consulta mèdica. Perquè això és així.
Però per edats això no discrimina, eh? No, no discrimina. Actualment no discrimina. Sí que és veritat que hi ha un percentatge de persones que tenen més risc d'altres que de patir un càncer, que són els que són portadors d'alguns gens determinats.
I a vegades quan alguna persona té càncer i el té jo i és d'una edat relativament jove, llavors com que no quadra gaire, llavors el que es fa és mirar si aquesta persona té uns gens que fan que aquesta... I llavors es miren la família, si està sana, doncs també si són portadors. I en aquest cas es fa una prevenció...
Perquè si una dona és portadora d'un gen, o un home, a l'hora de poder ser pares, doncs aquí sí que intervé la ciència i la investigació, i a través de l'arbre existida es tenen fills sense aquesta aportació genètica. Això no vol dir que no puguin patir càncer, però això vol dir que tindran el mateix risc que la resta de població.
Fa poc, i ara parlaré de memòria, una noia que patia càncer va publicar a les xarxes, diu, jo no soc ni una soldat, ni estic en una guerra, ni estic en una batalla, diu, tinc una malaltia, i que l'actitud, si és positiva, va molt millor. Sí, però deixeu-me estar emprenyada, també. És a dir...
Hòstia, tractem les coses pel seu nom, és a dir, es diu càncer, no es diu de cap més manera, es diu càncer. No és una lluita ni una batalla, tot i que metafòricament ho pugui ser, però la persona que ho pateix diu jo no estic a la guerra ni a la mili, estic lluitant contra una malaltia, no sóc un guerrer ni sóc un campió per guanyar, perquè els que no la guanyen no deixen de ser uns campions també. I això és una reflexió de tot plegar, la societat és...
va, ànims, que això ho superaràs amb molta alegria i positivitat. Dius, bueno, tinc dret a estar emprenyada, no, també, perquè tinc una malaltia així. És així moltes vegades, oi?
Sí, és així, però crec que cada vegada, com que tothom tindrà una persona que ha passat o passarà un procés oncològic, crec que cada vegada tot això baixarà i es deixarà de dir. Però compte, perdona, i ho diem amb la màxima bona voluntat del món. Faltaria més, que vull deixar-ho ben clar, que li dius a algú campió o campiona i no el vols fotre, al contrari, el vols animar, però a vegades aquestes coses...
La reflexió la vaig fer gràcies a llegir una noia. I jo sempre he de les que deia... I des que vaig llegir aquesta noia es pensava... Té la seva raó, també.
Sí. Jo per això, quan una persona rep un diagnòstic, el primer que ha de fer, i jo sempre penso que és l'acompanyament emocional, perquè com que cada vegada hi ha persones més joves, doncs a l'hora de transmetre aquesta informació als fills, als pares, als germans, no és fàcil. Abans era, bueno, et feies gran i el cos es fa malbé i, doncs, bueno, alguna cosa hem de tenir, no? Però cada vegada la persona és més jove i llavors sí que és molt important l'acompanyament. Jo crec que és el més important al principi i durant tot el procés.
per això que dius, si soc valenta, si ho deixo de ser, si puc plorar, no puc plorar, com canvia la meva relació de parella, com canvia la relació dels meus fills, què dic a l'escola, a la mestra... Jo m'hi trobo cada dia i a vegades, recordo aquesta setmana passada una pacient fantàstica amb 37 anys,
Venia després de la cirurgia i em va dir, hola, sóc la Mònica, encantada, i dic, bueno, prometo no fer-te mal perquè, diguem, els que fan més mal són els que es cooperen, no? I em va dir, Mònica, el que em va fer més mal és que amb 37 anys em diguessin que tinc càncer, no? I me'n recordo d'això. Ella ja l'acompanyen de diferents vessants, però sí que la frase és aquesta, que amb 37 anys, jo quan vaig començar, la persona més jove que tenia, en tenia 46 o 48, que també era jove,
però ara ja baixem dels 40. Per això tant d'importància l'acompanyament i l'especialització en oncologia per part tant dels fisioterapeutes com dels psicòlegs com dels nutricionistes. I l'altra cosa que també volia aportar avui, que és molt important, és l'acompanyament amb les relacions de parella i amb la sexualitat amb els pacients oncològics, ja siguin dones i homes,
i amb el plaer i amb el benestar, però sobretot amb la part de salut sexual, que tots i totes hi tenim drets, estiguem malalts o no hi estiguem. I crec que ara s'està posant fil a l'agulla i estic molt contenta, però ens queda molt camí per fer.
Déu-n'hi-do, eh? Les arestes que pot... I és el que deiem, és una cosa d'edat, sí que podem fer salut, no fumis, doncs mantén una vitalitat a la vida, fes espor, etcètera. No vol dir que te'n salvis fent tot això, però tens més números perquè l'espai et passi de llarg, no?
Però de fet, quan agafem el cotxe, tampoc pensem si podem tenir un accident o no. No l'agafaríem. Jo he sigut un tio, i em sembla que la Marta ho sap, que m'ha fet pànic agafar l'avió. I a base d'agafar-lo, agafar-lo, agafar-lo, no sé quantes cent vegades, m'ha passat la por. Però ara, quan algú em diu això, diu, mira les estadístiques. Quants accidents d'avió hi haurà avui? Quants accidents d'avió hi haurà avui?
Segurament cap. Per estadística, cap. De cotxe, pfff, no vulguis ni saber-ho. Això és una mica el mateix, no? Algú li tocarà avui. Sí, li tocarà. Però algú també es curarà avui, segur. Sí. I les eines hi són.
Les eines hi són. El que passa és que s'han de destinar més inversions en investigació per salvar vida i que aquestes vides siguin de qualitat. És molt important que els tractaments de quimioteràpia tinguin menys efectes secundaris, que la immunoterapia tinguin menys efectes secundaris, que la cirurgia sigui menys agressiva i, sobretot, amb un diagnòstic precoç, amb unes proves... Hi ha processos oncològics que no tenim tants recursos per tractar-los a nivell mèdic.
Anirà millor això, és a dir, clar, la quimió se'l va moltes vides i la ràdio se'l va moltes vides, però clar, és una cosa invasiva, que segurament si estàs malalt dius, eh, invadiu-me el que vulgueu, procureu-me, però tu creus que hi haurà cures que aniran més enllà o no?
Sí, de fet, no recordo quin oncòleg, però ens deien això, que l'objectiu en oncologia és que els càncers es cronificaran, que cada vegada n'hi haurà més i es cronificaran. I és per això que s'ha de mantenir la qualitat de vida. Si una persona ha pogut tindre un càncer d'ovari o un càncer de ronyó, però l'objectiu és que visqui 15, 20 anys o 30 tenint la qualitat de vida.
Jo sempre apelo també a la responsabilitat, entre altres, els mitjans de comunicació. Quantes vegades hem escoltat això amb titulars, trobar de la pastilla que curarà el càncer i cura el càncer, i on està aquesta pastilla? L'Alzheimer i mil coses més. Quantes vegades ho hem sentit, això? La pastilla que està a punt, a punt, d'aquí dos anys, fa sis anys que ho sento, això, i encara no ha aparegut aquesta pastilla màgica. I això, els titulars dels mitjans ens ho diríem, perquè segurament ho han provat
o amb ratolins i tal, que s'està en procés d'investigació, d'acord, però trobar de la pastilleta màgica encara no s'ha trobat. Perquè si no, perquè encara hi ha malalts, no? En fi. Bon i caballafré, un autèntic plaer. Torna quan vulguis a parlar d'aquest tema, no cal que esperem el Dia Mundial del Càncer. Fari, no, endavant, no et deixaré marxar sense... No, he de fer un aclariment, ha sigut un lapsus que he tingut, que he parlat del doctor Caràbies, crec. Sí.
El metge que va venir amb el doctor Luna va ser el doctor Saura. Tot i que el doctor Caràbia... També és una eminència. I molts nens d'aquí, d'aquest poble... Recordo que parlava, a més a més, de la reproducció assistida amb pacients oncològiques. I ara he tingut un lapsus i era el doctor Saura. He volgut fer aquest aclariment.
Doncs que Caràbia Saura va venir, Saura, perquè també ho vam entrevistar, però el doctor Caràbia estem parlant d'un... Ara ja hi ha el fill, ara ja hi ha el fill, eh? Sí, sí, ho sé, també m'ho han dit. Va de pares a fills, això, però bueno, que t'agraeixo l'aclariment. I Marta Casas, moltíssimes gràcies, que vagi tot molt bé. Ens sembla que el 27 hi tornem, eh?, que parlem. Sí, sí, de malalties minoritàries. Mira.
Aquest sí que és un meló que hem d'obrir, eh? N'hem d'obrir molts de melons, però quan parlem de salut hi ha gent, i això t'ho diuen, i això ja ho deixo aquí com a titular per d'aquí 15 dies, aquella gent que diu, hòstia, tinc una malaltia tan minoritària que ni els hi interesso els laboratoris. És molt dur, això, eh? És a dir, igual em moro d'això. Però com que no soc una cosa majoritària, els laboratoris no foten pasta ni a les institucions ni als governs, eh? En fi, gràcies a totes tres per venir. En nom d'on colliga la Fanny Abril...
Ho torno a dir, mira, eh? Fisioterapèutica i coordinadora de la Comissió d'Onco i Hematologia i Cures Palliatives del Col·legi de Fisios de Catalunya. La Mònica Maiafredes, de Fisio Vilassà també, eh? Gràcies. I Marta Casas, tenia que a Salut Pública, que vagi molt bé. Gràcies. Una amenaçada a totes tres. Gràcies.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Hoy el viento sopla más de lo normal Las olas intentando salirse del mar El cielo es gris y tú no lo podrás cambiar Mira hacia lo lejos, busca otro lugar Y cien gaviotas, ¿dónde irán? ¿Dónde irán?
Fins demà!
Fins demà!
Hoy el día ya no es como los demás. El ron y la cerveza harán que acabes mal. Nena, ven conmigo, déjate llevar. Hoy te enseñaré dónde termina el mar. Y si hay avions, ¿dónde irán? ¿Dónde irán?
Hoy podrás beber y lamentar que ya no volverán sus alas a volar de camionas donde... Hoy podrás beber y lamentar que ya no volverán sus alas a volar de camionas donde irán.
Des del centre del teu dial, pila sa ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persianes pujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat.
Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Així, encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, cada dia de dilluns a divendres de 10 del matí o en el migdia. I avui, mira, justament el Dia Internacional de la Ràdio. Estem d'enhorabona perquè estrenem secció. A mi m'agrada molt explicar interioritats. Fa pocs dies va venir a la ràdio una dona que és de Gràcia, que per si no ho sabeu, Gràcia està envoltada d'un poble que es diu Barcelona, però l'important és Gràcia.
I ens va venir a explicar, escolta, a mi m'agradaria explicar moltes coses, perquè col·laboro amb moltes coses, i li vaig dir, ja comencem, això era aquesta setmana, vaig dir, divendres a aquesta hora, ja podem. Deus Colomer, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom. Com estàs? Doncs molt il·lusionada i molt contenta d'estar aquí, i a més amb un dia tan senyalat, eh? Sí. Que avui ho he dit a les meves companyes, de gràcia i tot això, de dir, mira, començo avui el dia de la ràdio. Coneixes Barcelona, tu?
Està al voltant de Gràcia. Sí, és allò que nosaltres, les meves filles riuen molt quan em pregunten i això on has comprat? I jo dic a Barcelona. Barcelona per mi és de diagonal cap avall.
Escolta, Neus, moltíssimes gràcies per estar aquí. Explica'm molt ràpidament qui és la Neus Colomer i què farem cada divendres a dos quarts de dotze. A veure, ho intento, eh? La Neus Colomer és una dona que ja està retirada, que ha fet moltíssimes coses, però si m'haig de definir amb una sola és que he tingut una vida molt rica, molt plena, amb moltes col·laboracions, jo soc psicòleg...
He estat en el món de l'educació des d'escoles bressol fins a la universitat. He escrit dos llibres, dono conferències, he sigut pèrit psicològic als jutjats de Barcelona i als de la Santa Rota.
He fet ràdio, he escrit, he col·laborat amb revistes i sempre parlant de psicologia, de les emocions, els sentiments, de què pensem. I això sóc jo, a part de filla, mare, avi, etc. I ara vi la Sarenca. I ara vi la Sarenca, perquè saps què va passar? La meva mare, quan es va morir el meu pare, la família del meu pare, els seus cosins germans sempre havien estiuejat aquí.
I quan es va morir li vam buscar un pis a la meva mare perquè vingués a passar els estius aquí, se sentís més acompanyada. Després em va comprar una altra. La qüestió, que les meves filles van venir a viure aquí. La meva mare està en una residència aquí i va venir el Covid. Llavors vaig veure el sola que estava sense elles i vaig pensar això no pot ser. I ara estic aquí, estic aquí.
Doncs, Neus Club, benvinguda a la ràdio, benvinguda al Parlant de Tot. I ara, de seguida, m'explicarà què parlarem cada divendres. Parlant de Tot, amb Jaume Cabot.
Ja veus que aquí parlem de tot i de més. Explica'm una miqueta què ens vindrà a explicar. Vam parlar tu i jo, i hi ha una frase que defineix bastant, o sí, és definitòria del que serà la secció aquesta. I és una frase d'en Sòcrates, un filòsof, que diu, no puc ensenyar res a ningú.
Només puc fer-los pensar. I jo crec que això seria la definició del que farem aquí, fent-se pensar tots, perquè cada vegada està menys de moda això de pensar. No és un esport que es practiqui massa, eh? No massa. No.
Però jo ho reclamo i ho proposo perquè és una manera de conservar la salut, la salut mental, la salut emocional, la salut social, perquè sense pensar ens tornem uns autòmates, no tenim gaire propòsit.
Hi ha moments a la vida, ja no dic el dia, que també, però a la vida que val la pena no pensar. Ara vaig a desconnectar, ara no hi soc. Clar, s'ha de buscar l'equilibri. El meu sogra deia, pensar massa fa de burro. M'agrada molt, eh?
Una cosa és pensar i reflexionar, concedir-te un temps per poder-ho fer, i l'altra és quedar-te allà com si fos una escènia, anar donant voltes i llavors no fer cap pas endavant. És a dir, s'ha de pensar, però s'ha d'actuar.
Home, de fet, hi ha un ofici que és ser pensador. Sí. Sempre m'ha semblat d'una... Possiblement perquè sigui un ignorant jo, eh? Però m'ha semblat d'un morro espectacular. Tu de què fas? Jo, pensador, dius. Treballa. Però pensador de què? Ah, això mateix és el que dic jo. Treballa? Hòstia, pensador, tu. A veure, pensador... Els filòsofs han sigut grans pensadors. Però què és un gran pensador? No ho sé. Els que pensaven molt...
Els que pensaven i deien alguna cosa, perquè n'hi ha que pensen i no diuen res. Llavors, la collita, saps, es fa només l'interessant, perquè també ens trobem a les reunions de gent que manté una distància i una cara com si...
tingués alguna cosa a dir, però que no la diu mai. I resulta que estan buits de contingut, eh, aquesta gent. Però sí que és veritat que això era l'ofici de pensador cristià del Consell Vaticà II, eh, que es deia això? Bueno, aquests, clar, resulta que partien d'una proposició que era la gent normal no pensa. Ja.
I si pensa, pensa malament perquè és burra en general. Llavors pensem nosaltres. Per vosaltres ja us direm el que heu de fer i el que heu de pensar. Què ha passat ara? Passa que això ens ho diuen els de màrqueting. Clar.
ens ho diuen les sèries, ens ho diuen ara les reds socials... Pienso luego existo, també. Això ho diuen, però clar, jo sempre afegeixo, però pensa bé, carallot, saps què vull dir? Pensa, però pensa el que et convé, el que necessites, etc. I fins que ara, per exemple...
Avui he intercomunicat amb un que havia estat fins fa molt poquet, el director de Radio Gràcia. I ell parlava d'aquesta nova llei dels multiresidents i llavors ens deia que la gent, hi ha molt pocs diputats i influeixen sobre la societat.
Sí, influeixen sobre la societat perquè estan a les xarxes, perquè fan una pluja constant d'idees, i això té un premi, i és que la gent marca tendència.
Llavors, jo sempre dic, escolteu-me, si no voleu ser manipulats, penseu. És una vacuna contra la manipulació pensar, saps? O sigui, pensar... No cal que fem un llibre de filosofia tots plegats, no. Però sí pensar... Per què ho faig, això? Cap a un tabaig?
Mira que et dic... Mira que et dic, eh, potser... Però hi ha algú, ara que estem aquí en confiança, que estem aquí sols, hi ha algú que no li interessa que pensem gaire, com a societat. No, perquè, clar, si pensem, resulta que no som tan manipulables. Clar, aquí som tan... Ves que no sigui per això. No som tan dúctils. Per això, fixat, que han tret del currículum dels estudiants la filosofia...
Per què? Doncs perquè no interessa que la gent es plantegi dilemes, que es plantegi el per què, el quan i el com.
I llavors, clar, si tu no penses res i ve un que és simpàtic, que té do de la paraula, que sap connectar amb tu i et diu, mira, saps què? Els que són intel·ligents atreveixen la carretera per on els hi dona la gana.
Per què? Perquè són intel·ligents i ho saben fer, i a més ningú t'ha de dir el que has de fer, perquè tu pots travessar la carretera, i si tu no penses res, travesses la carretera i què passarà? Bueno, tu mateix. Oi? Sí, clar. Què pot passar? Doncs pot passar de tot. Llavors, si tu estàs sentint aquesta sirena, que això ja surt a la Iliada, no?, de les sirenes que canten, i el que fan és fer-te xocar contra les roques...
Doncs si tu penses, bueno, aquest, per què em diu que jo treballi per entremig dels cotxes? Què vol? Que em mati? Per què vol que em mati? Que faig nosa. Per què faig nosa? Entens? Llavors tot això fa que si això no ho fa un, sinó que ho fan molts, aquella societat costa molt de fer-la anar per on tu vols. I la seva feina, si com hi ha la feina de pensador, hi ha la feina de director.
d'orquesta, saps? Que ens fa sonar i ens fa ballar pel so, la música que ell toca. I això és el que jo crec que s'ha d'evitar. També, si pensem...
resulta que tot el que fem és més conscient. Per tant, les nostres arrels, les nostres relacions amb les altres persones, tot això té una altra profunditat. Hi ha més respecte, hi ha més facilitat per comunicar el que sents i el que penses, hi ha una capacitat d'empatia, de posar-te en el lloc de l'altre... Ui, ui, l'empatia, això sí que es practica. Això no es practica.
Doncs això seria... Jo sempre dic que hi ha una cosa que s'ha perdut, que és la cordialitat.
I s'ha perdut també les maneres. Jo crec que l'empatia en el sentit de jo més. Saps allò... Tinc mal de cap, jo també. I tal, i quanta feina, i jo més. Això també ho veus, per exemple, en les converses, i un explica un mal... I l'altre, no et deixen acabar. No, l'altre... Bueno, si tu quasi t'has mort, l'altre ja s'ha enterrat i ha sortit. O dir tinc feina, és igual. Hi ha gent que l'empatia és tan mínima?
Tot ho dic ara en confiança, també. I és tan mínim que tu parles per telèfon en aquell moment i creuen pel carrer. I et parlen igual com si estigués... Els hi és igual. És igual. És a dir, això és una mica d'educació, també, però d'empatia, oi? Falta. Sí, però les maneres... Això ajudava, abans, aquest natural egocentrisme que tenim tots. Perquè, a veure, també ens ha salvat de morir, aquest egocentrisme. A veure si ens entenem.
Hòstia, a veure, explica'm això. Sí. Aquest egoisme sa, hi ha un egoisme sa que és innat i que t'ajuda a sobreviure. Perquè, com que penses en tu, doncs, tens l'instint de menjar, tens l'instint de salvar-te dels perills, tens l'instint d'apartar-te dels depredadors. Però això és egoisme o és una mica...? És un egoisme sa. Egoisme vol dir... És una mica supervivent, no això? Que penso en mi. Clar, si jo em trobo un lleó, és supervivència, no? Clar.
Ara, l'egoista insà, l'egoista malalt, és aquell que veu el lleó i et dona una empenta a tu perquè se't vengi a tu primer. Bueno, una mica egoista, digue-li cabró, també. Exacte. Bueno, però és que ho som, eh? Tu posa... Jo, per exemple, me'n recordo una vegada que vaig estar en un sopar ja fa molts anys. Hòstia, ara em pensava que anaves a dir un lloc que vaig estar a un safari i em dic, hòstia, no, eh? No he estat mai a un safari, no. A veure, i què?
Amb un sopar del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, que representa que són senyors que han sopat cada dia i han dinat cada dia, saps? Sí. I, bueno, va sortir... En principi, eh? En principi. No es oro todo lo que reluce, eh? Mira què et dic. Però sembla que a gana no em passa. Llavors, va sortir un cambrer amb una safata ple de bunyolets...
i croquetetes tot calent, i bueno, es van llançar com a llops. És que aquella bandeja no va sortir d'allà. Que el pobre cambrer no podia ni cadir. Va mossegast al cambrer. Quasi. Saps? El cambrer feia cara d'espantat amb les bandejas. És que això no és un tema de classe, eh? No. Ni de diners, eh?
És que surt de dins, és com... A veure, ara es menjaran les croquetes, me'n quedaré sense. Doncs mira, no és una cosa de diners, això, ni de ser més ric ni més pobre, ser més educat... Ni més educat, ni menys. És ser... Tenir una mica de categoria, pensar. Sí. Una mica de pensar, de dir, anem a veure. Aquest senyor està traient una bandeja de croquetes, però n'hi haurà més. No s'acaben aquí, les croquetes.
Jo és que sempre tinc la imatge d'una vegada, que això em va quedar molt, una persona sense sostre, que li van treure com un entrepà, bueno, com un entrepà, no, li van treure un entrepà, i ell portava un gos, i se'l va partir amb el gos. Hòstia, això pot ser més empàtic, més impressionant. I segurament, doncs això que em dius tu, una persona, doncs, així, a dinarada i tal, no menjo el cambrer perquè, mira...
T'haig de dir que el cambrer em va veure, jo parada, mirant-me als senyors arquitectes i companyia, llançant-se com a llops a les croquetes, i em va somriure, i després em va portar un plat amb dos o tres croquetes per mi. Perquè va agrair que jo no estigués allà donant cops de colza per agafar una croqueta. Vull dir, aquestes coses, si tu mires els nanos,
Tenen aquest instint. Si tu treus una bandeja de galetes, s'hi tiren a sobre, bum. Llavors, clar, l'educació fora, anar-los ensenyant que tenen que esperar-se d'acabar. Això és pensar. Per mi, pensar és cada vegada ser més persona, cada vegada ser més conscient del que fas...
És arribar a conèixer-te també a tu mateix. I una cosa molt important, molt important, aprendre a perdonar i a perdonar-te els errors. Tot i que a vegades, jo crec que no pensar ens salva de molts temes. Bé, no pensar et salva de tot això, però tens la felicitat de l'idiota, perdona. No.
No, mira, jo sempre dic que l'any 2020, l'any 2020, ara, ara farà sis anys, un dijous ens va dir que marxeu cap a casa, no? Divendres anàvem cap a casa, veníem aquí, i diumenge hi havia quatre cases de Vilassana Mar que estàvem fent ràdio,
Tres a Vilassar i una a Mataró. Hòstia, estàvem fent ràdio des de casa, no? Jo sempre dic que allò va ser obra i art d'en Xavi Puig, el tènic de la ràdio, però sempre dic que si jo véssim tingut temps per pensar-nos-ho, no ho haguéssim fet. Però com que no vam tenir temps de pensar-ho, vam actuar. I en aquest cas ens va sortir bé. Sí, però repeteixo. Actuar des d'una consciència i d'una voluntat
És el que s'ha de fer. A veure, pensar no vol dir ser quiet, ser poc decidit, no assumir riscos. No, això no és pensar. Tu has de pensar, però has d'assumir riscos. Has de tirar endavant. Has de dir, vinga, jo puc. És aquest. Mira...
Qui no risca, no pisca, ja ho diuen. Això ara em lliga amb el que avui també volia parlar d'una cosa que els japonesos que són... Els japonesos tenen una manera d'enfocar la vida fantàstica, eh? No, de veritat. Tenim dos minuts, eh? Bé, dos minuts. Us parlaré només del ikigai. Ikigai? Ikigai. L'ikigai és el resultat o el resum del que estimes, del que fas bé...
del que necessita el món, i això, tots junts, fa que sigui el teu propòsit de vida.
Ells consideren que una persona que no té ikigai és una persona infeliç. Hòstia, a veure, ara estem obrint un meló i tenim molt poc temps. Jo et convido, no et convido, divendres que ve. Podem acabar-ho de parlar, tot això? Comencem a parlar de l'ikigai, això. Hòstia, això m'interessa molt. Podríem parlar una miqueta del pensament, la filosofia, o de la felicitat, si tu vols, d'altres...
D'altres cultures. D'altres cultures que moltes vegades no els entenem. No. I el no entendre a vegades passa per allò, aquests estan sumbats. Perquè no els entenem perquè no els pensem. I perquè no volem. Perquè a moltes vegades és més fàcil dir que aquests estan sumbats. Que són sumbats? Igual els sumbats som nosaltres. Jo crec que sí, que a nosaltres ens falta una mica d'ikigai. Doncs en parlem la setmana que ve? Si Déu vol. Vinga, va, digui-me, t'has estat a gust?
Molt bé, estic molt contenta, de veritat. T'has estrenat a... Una abraçada a tots els meus nous veïns. Que bé. I espero col·laborar en aquest poble tot el que pugui. Doncs, Neus, gràcies per haver tingut... Hi ha molta gent que diu, hòstia, és que un dia vindria. Doncs, cony, vine, si estem oberts. Clar. No?
Aleshores, gràcies per haver-ho fet. Ho vaig pensar i he actuat. Has vist? Pienso luego existo. Exacte. Pienso luego radio. Que vagi molt bé, Neus. Gràcies. Neus Colomer, que vagi molt bé. Arriba Robert Mazza amb l'actualitat. Nosaltres tornem de seguida, repassem les fake news de la setmana i parlem amb l'Anna Ortiz de British School of Barcelona. Així invertim l'última hora de l'edició i de la setmana aquí al Parlant de Tot.
Les notícies de les dotze.
És migdia 9, contacte amb la informació, 11 persones... 11, 11 comparses, amb un total de 601 persones, millor dit, participaran a la tercera edició de la Rua de Carnaval Conjunta entre Vila Salamari i Cabrera de Mar, que tindrà lloc demà dissabte. Recordem que la concentració de comparses es realitzarà a les 5 de la tarda al carrer Montnegre de Cabrera i la Rua començarà a les 6 després del pregó del rei i de la reina de Carnaval.
El recorregut sortirà des de Cabrera, passarà per Avinguda Burriac, Passeig de Montserrat i Passeig de Colom i seguirà per Vila Salamar. En concret passarà per Colom, Montevideo i Carrer Mestral fins a finalitzar la plaça Tarradellas on es farà l'exhibició final i el lliurement de premis. Com en l'edició anterior hi haurà un tram tranquil amb menys estímuls, sonors i visuals situat al carrer de Colom entre carretera d'Argentona i el carrer Enric Granados adaptat per persones amb hipersensibilitat sensorial
o diversitat funcional després de l'exhibició final, la festa continuarà a la plaça Tarradelles amb foodtracks i música a càrrec del DJ Fresh a partir de les 12 en punt de la mitjanit. Tota la informació sobre totes les activitats de Carnaval a la Vila Salomar a la una a la crònica amb Joan Escofeta.
Des d'avui fins al diumenge, Vilassadamar i també Cabrils i Premià de Dalt acolliran el torneig infantil de futbol internacional Carnaval Cop, organitzat per la Fundació Unió Esportiva Vilassadamar. Els partits es jugaran al camp municipal de futbol Xevi Ramon, al camp municipal Ona Batya,
per les categories S15 i a les instal·lacions del Club Esportiu Premià de Dalt i Club Esportiu Cabrils per la categoria S12. El torneig, recordem que reunirà un total de 68 equips. En total, més de 1.200 joves futbolistes d'arreu del món participaran en aquest certamen. Els participants...
Són alguns dels equips, com dèiem, que participaran en aquest gran torneig internacional de futbol infantil que, recordeu, tindrà lloc des d'avui i fins aquest diumenge.
A les instal·lacions dels camps de futbol, Xavi Ramon i Ona Batllà, de Vilassar de Mar, i a les instal·lacions del Club Esportiu Premià de Dalt i el Club Esportiu Cabrels.
Donald Trump ha derogat la legislació que regulava i limitava l'emissió de gasos hivernacle als Estats Units. La llei que establia que sis gasos emesos per motors de combustió són perjudicials per la salut la va engegar el govern de Barack Obama el 2009 i tenia l'aval de la comunitat científica i del Tribunal Suprem dels Estats Units.
El president ha justificat la seva decisió dient que perjudicava la indústria de l'automòbil. Segons la Casa Blanca, aquesta desregulació averatirà els costos pels fabricants d'automòbils en 2.400 dòlars per vehicle. Els grups ecologistes han anunciat que impugnaran la derogació als tribunals. Són escèptics sobre el potencial estalvi de costos que presumeix Donald Trump, ja que manifesten obligarà els nord-americans a gastar més diners en combustible per vehicles menys eficients i més contaminants.
A més, pel que fa a l'impacte en la salut, calculen que podria provocar fins a 58 morts prematures i 37 milions més d'atacs d'asma. Recordem que és una mesura que ha criticat en xarxes l'expresident dels Estats Units, Barack Obama.
Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Jordi, 50 anys. Director d'entitat bancària. Conduïa temeràriament. Va matar un ciclista un dissabte al matí. 3 anys de presó i 3 i mig sense permís.
Sílvia, 27 anys. Perroquera. Va fer un avançament antirreglamentari. Va provocar un xoc lateral amb un altre turisme i va matar un menor. Va donar positiu en drogues. 3 anys i mig de presó i 4 sense permis. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat
Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio. Un dia per donar visibilitat al valor social, cultural i comunitari de les emissores locals. El paper social, cultural i democràtic de la ràdio local. I reivindicar un model de comunicació arrelat, proper i compromès amb les comunitats. Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Federació de Ràdies Locals. Som Ràdio Local.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Set minuts i mig per damunt del punt del migdia. Saludem ara mateix i en directe la Conchi Far. Amb ella repassem les fake news, les notícies falses de la setmana. Conchi Far, bon dia i bona hora. Molt bon dia i molt feliç dia de la ràdio. Doncs moltíssimes gràcies igualment a tots els que feu possible també la ràdio local cada dia. Moltíssimes gràcies, Conchi.
Conxi, això no és una fake new, eh? Això és així, el Dia Internacional de la Ràdio. Això és una bona notícia, no una fake new. Això està contrastat, eh, Conxi? Va molt contrastadíssim. Em deixes començar avui amb una... Em deixes començar a mi avui, sisplau?
Ho vaig dir ahir i ho repeteixo avui que et tinc aquí i gràcies per estar amb nosaltres. Ahir al matí es va produir un fet que és una mica la rapidesa, la immediatesa aquesta en què els mitjans han de servir. Ahir es va produir un fet que ahir va haver-hi una ventada
I van caure algun mur, alguna paret. Va sortir la senyora consellera d'Interior, la senyora Núria Parlón, i va parlar d'un ferit lleu a Vilassà. Va dir Vilassà, així. Alguns mitjans es van fer ressò d'aquest Vilassà, d'aquest Vilassà.
I tots els mitjans resulta que ens van començar a trucar nosaltres perquè van donar per fer que això era Vilassar de Marc, un fariller, un mur, sí que havia caigut alguna paret, algun mur, podem dir-li mur, més que paret, o més que mur era una paret, però diem-li mur, fins que ens van trucar tots els mitjans. Nosaltres vam fer una cosa que es fa al periodisme, que és contrastar
Cap ajuntament, fons oficials, policia local i tots asseguraven que aquí no hi havia hagut cap ferit. Els mitjans seguien amb la notícia, alguns es desplacen a Vilassar, passem fotografies. Més enllà de l'anècdota, la fotografia que passem amb un mitjà, concretament a TV3, pengen el web, que és Mataró...
Tenien les càmeres aquí, els passem la foto des de Vilassar Ràdio, us citarem a Vilassar Ràdio i pengen la foto, ni citen i posen que és Mataró. Però bé, això és més anecdòtic. Fins que es va contrastar la notícia amb bombers i bombers van dir que això era Vilassar, però Vilassar de dalt.
Amb la qual cosa vull dir que a vegades, evidentment la bona intenció de tothom, de la consellera, dels mitjans, però que cal contrastar perquè a vegades es crea una alarma innecessària. És aquí on te volia començar. Estàs d'acord, Conxi? Sí.
Totalment, totalment. Miri, inclús a mi l'altre dia al Twitter em van dir franquista perquè m'ha dit que havien de contrastar les notícies. Carai! Però bé, sabem que ja no són franquistes. No, no, no, ho sabem, però és que tampoc hi veig la relació entre contrastar una notícia que és de P3 de periodisme amb el franquisme, no ho acabo de veure, això, eh?
No, no, jo li vaig preguntar, però ja m'havia blocat i ja no va poder contestar-me. Bueno, hi ha gent... Mira, que hem d'estrenar una secció que va sobre pensament. Segurament hi ha gent que això no ho pràctica. Va, què, Conxi, què tenim? Bueno, avui hem de parlar, sí o sí, dels arxius d'Epstein. Home, i tant!
I després una notícia petita d'en Trump. Bé, els arxius Epstein, ja sabem que apareixen en els arxius aquests, no impliquen necessàriament vinculació amb els seus delictes, no? I aquí hi ha una quantitat de desinformació total i absoluta. Només en els darrers dies, més d'un centenar de fakes associats amb aquest paper s'han estat desmentits per verificadors de tot el món.
el Departament de Justícia dels Estats Units també va publicar, com sabem, al gener 3 milions, n'hem imaginat, o menys, d'arxius relacionats amb el difunt pederasta estadounidense perquè diuen, també han dit que havien vist per Teladis però està confirmada la seva mort i això també és un altre fake news que ha revelat els vincles del magnat amb personalitat dels Estats Units, del Regne Unit, França, la monarquia d'Anglaterra
I no ho hagi entre d'altres, no? Aquests vingles han estat molt comentats a les xarxes socials, com sempre, i s'han difusat algunes de les milers de fotografies, vídeos, corres electrònics, recopilats per autoritats. I bé, i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell, no? Jo vull donar dos exemples d'aquestes persones que han sortit en aquests arxius i que no tenen res a veure,
i la veritat és que n'hi ha un que me sap molt greu que és el Pepe Mujica el president uruguayà que van dir que les xarxes socials circulaven missatges que ell apareix esmentat en els arxius Epstein com a assistent als seus adveniments aquesta comunicació que va sortir d'aquí va sortir correspon a un missatge enviat per l'acadèmic Noam Chomsky
que explica que assistirà a Uruguai a xerrades i a diversos esdeveniments amb en Mujica. En aquesta comunicació no menciona Epstein en cap moment, no? Aleshores, aquest correu va ser enviat per Chomsky a Epstein i per això ja surt el PP Mujica per bromo, que era un encant de persona, en aquests arxius, d'acord?
I també tenim la directora de cinema Miraner, que és la mare de l'alcalde de New York, Zoran Mamdani, que també l'han vinculada a Epstein, després de l'estat mencionada anecdòticament en correu electrònic com un assistent a una festa de la casa de Ghislaine Maxwell.
Més enllà d'aquesta comunicació no hi ha res tres dimensions de la cineasta, més de 3 milions d'artius publicats. Per tant, aquesta dona també l'han dit que sigui una pedòfila, que sigui tal que sigui qual, però res, res de res.
Déu-n'hi-do. El que no és una fake news i s'acaba d'anunciar a Televisió de Catalunya en última hora, el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'incorporarà dilluns de nou en el seu lloc de treball de president de la Generalitat, un cop superat aquesta malaltia. Això suposem que no és una fake news, eh? Suposo que han contrastat els companys de Televisió de Catalunya, eh? Espera'm que sí. Doncs s'incorpora a dilluns. Tenim una miqueta d'ajustat el temps.
Sí. Parlaran d'en Trump, com o no? Home, home, subsecció fixa. Això, subsecció. Vale. Tots recordareu aquesta publicació d'aquest vídeo racista que sortia en Barack Obama i la seva dona representats com a cínic, no? No sé si ho heu vist. Ho va compartir a la seva xarxa social, Truff, social, a més, Truff, que es vol dir veritat, o sigui, que ja no pot ser més cínic el tema, no?
I ell va publicar aquesta... Bé, ell després va dir que no ho havia publicat, eh. O sigui, se va publicar al seu compte oficial aquest vídeo, que semblava que eren dos monos, el Barack Obama i la Michelle Obama, i bé, doncs el va esborrar. Després, bé, quan va vindre a preguntar, va dir que ell va negar que havia vist el vídeo complet i es va negar a disculpar-se i va defensar la publicació.
i aquest post també barrejava afirmacions falses sobre el presumpte faraòleg, per al que diu ell, de l'any 2020. Déu-n'hi-do. O sigui que ja està. Inclús, inclusiu, aquesta publicació massa criticada pel seu paper i partit, el repartit republicà. Per tant, ja ni els seus se'ls donen. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Vinga, va, tenim temps per alguna més. Conxi, molt ràpid.
Molt ràpidot, ara que estàvem parlant de la Generalitat, va dir l'Albert Dalmau, el conseller que va ser, diríem, el primer alcalde de la Generalitat, el primer tinent d'alcalde de la Generalitat, el conseller vicepresident,
va dir que els Mossos s'haurien d'ampliar una plantilla amb 25.000 agents. Carai! Però no seran 25.000 agents, sinó que serà fins a la quantitat de 25.000 agents. Ah, canvia, eh, el tema. Canvia, canvia, canvia. No tindran 40.000 Mossos d'Esquadra, quasi, quasi un per cada català, sinó seran 25.000 en total. I bé, també volia comentar allò, que t'he comentat abans una mica d'així de rebote,
que s'havia vist l'Epstein, el Jeffrey Epstein, per Tel Aviv i la seva illa i tal, i han mostrat fotografies d'una persona que se li semblava molt, però són imatges generades per intel·ligència artificial.
T'haig de dir que el vaig veure l'altre dia aquí a la plaça de l'Era, entre el... Carrer Sant Joan? Carrer Sant Joan i plaça de l'Era de Vilassal vaig veure, que ho sàpigues. Sí, sí, sí. Era ell, era ell. No diré res perquè no sé què surt aquí després tots els arxius. Anava amb l'Elvis Presley, també. Estava aquí a Vilassal, l'Elvis. També els vaig veure tots dos passejant, eh? Imagina't. Havies avisat, m'haurí de avisar per anar a entrevistar-lo.
Molt bé. Conxi, un autèntic plaer. Que tinguis molt bon cap de setmana, molt bon carnestoltes i divendres que ve hi tornem. Moltíssimes gràcies, una abraçada ben forta. Igualment. Que vagi molt bé, gràcies. Pausa de no re, no re i saludem Oriol Contreras. Vau patir alguna desperfecta, algun desperfect ahir a causa del vent? Doncs heu de saber què el que heu de fer amb les assegurances. En breus instants, Oriol Contreras. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Seguim a la xarxa.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge. Però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Moment per una de les entrevistes del matí. Mireu, una de les causes del vent són els danys materials. Malauradament, al país hem de parlar d'una persona morta, alguns ferits greus. A Vilassar de Mar no parlem de cap persona ferida. I sempre diem el mateix, això és el que més costa de superar les ferides, inclús la mort causada per aquests estrells.
Perquè el de més, diem que s'arregla, el que és material s'arregla. I per tant, per això paguem asseguradores, etcètera. I avui volem parlar amb l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. I avui, que no es troba a Vilassar de Mar, entra amb nosaltres en directe via telefònica, cosa que li agraïm moltíssim. Parlem amb l'Oriol Contreras, parlem amb l'OMIC.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabón. Oriol Contreras, bon dia, bona hora. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Bé, bé, certosament bé, gràcies. Gràcies.
Doncs Oriol, avui... Segurament avui començarà el gruix vindrà la setmana que ve i això ja ens explicaràs tu si notes algun repunt, però clar, les persones que malauradament han patit algun dany material hauran de reclamar d'alguna manera les asseguradores. A vegades això dius, sí, s'ha de fer, però no sé ni per on començar. Oriol...
Explica'ns una miqueta així en general, després ja entrarem més en detalls i depèn de l'administració, depèn de la teva assegurança particular. Tenim dret de si, com ahir, el vent va fer estralls a reclamar les nostres assegurances o no?
A veure, així explicats de manera molt simplista, el culpable de tot això, com en qualsevol ciniste serà, sempre hi ha un responsable o un culpable. En aquest cas el culpable és el medi ambient. Per tant, descartem, oi? Així és una mica en broma, però descartem reclamar el medi ambient. Llavors, quan tu no tens a qui reclamar directament com a causant d'un culpable, el més important, i això saps com tu sempre ho parlem, és tenir una assegurança, ja sigui de la llar, de la comunitat, del vehicle...
Per què? Perquè aquesta assegurança, i en aquests casos quan el vent supera els 80 km per hora, que és la majoria dels límits de les asseguradores, l'assegurança et podrà cobrir tots aquells danys soferts per aquest tercer, que és el medi ambient, que és el vent. Això és la premissa. Per tant, aquells que no tinguin assegurança, ho tenen en principi més complicat.
Per què en principi? Perquè al final després també hi ha altres factors. Per exemple, si aquell arbre que ha caigut a sobre del nostre cotxe l'ha fet malbé, aquell arbre que ha caigut sobre el mur de casa nostra i l'ha fet malbé, aquell mobiliari d'un tercer, en aquest cas l'administració, l'Ajuntament o la carretera, o un altre edifici, que també ha causat un arbre d'un altre edifici que ha caigut sobre el nostre, encara podríem, tot i nosaltres no tenir assegurança, reclamar
Aquest tercer que no ha tingut cura de tenir un bon manteniment de l'arbre o cura de no tenir un manteniment del mur. Aquí encara podríem buscar la responsabilitat d'aquest tercer, però això es complica. Però bé, existeix. Per tant, el primer de tot, el que té una assegurança, intentar sempre comunicar a la seva asseguradora el sinistre, de vehicle, de la comunitat, etcètera, etcètera.
Per tant... Sí, digues, digues, perdona, digues, digues, endavant. No, no, res pregunta, que en tinc bastantes coses per explicar-te, digue'm. Per tant, sí, la resposta és sí, podem reclamar l'assegurança, com tu bé dius, no podem reclamar el medi ambient ni més amunt, però sí que podem reclamar, en aquest cas, les asseguradores. Però sobte això dels 80 km per hora, quan una alerta s'activa, una alerta de protecció civil, i alerta dels serveis meteorològics s'activa amb 72 km per hora.
D'entrada, un pensa, val, 80. Com ho hem de demostrar, això? Suposo que ahir no fa falta buscar gaire, però hi ha vegades que dius, hosti, i com ho demostres, això? Quin és el certificat que et serveix per dir si el ben bufava a 80? Doncs n'hi ha un que és l'únic i l'únic oficial que hi ha, i és el de la pròpia Generalitat, que es tramita a través del Consell Comarcal del Maresme.
Un si accedeix a la web del Consell Comarcal del Maresme, això sempre ha existit, ara evidentment se saturarà el servei, però s'ha de fer la petició. El Consell Comarcal del Maresme, per delegació de la Generalitat, tramita aquest certificat oficial que et diu la velocitat en la teva població punta del vent. Per tant, això és el primer que s'ha de fer, demanar
Primer, per altra, seria comunicar-ho a l'asseguradora, però alhora demanar aquest certificat al Consell Comarcal del Maresme, que, insisteixo, segur que aquests dies anirà a rebossar de feina, però és el pas. Comunicar a l'asseguradora, tenir un màxim de fotografies, d'informació, si ha tastat de la policia, si ha tastat dels bombers i, sobretot, aquest certificat oficial del Consell Comarcal del Maresme.
Per què 80? Perquè o 70 o 80 o 90, això depèn molt de la pòlissa, però les asseguradores diuen a partir de 70, 80, 90 et cobreixo jo. Fins de 70, 80, 90, insisteixo, depèn de la companyia, no et cobreixo perquè llavors vol dir que si s'ha fet alguna cosa malbé pel vent per sota d'aquesta velocitat serà que està en mal estat el vell trencat, el to del tendal, la pèrgola, el mur...
És aquesta la teoria, és a dir, si per culpa del vent, que podria ser de 15, 20, clar, 25 quilòmetres per hora, un vent petit, se't trenca un mur, tu diràs, oh, és perquè no em cobreix per vent. L'asseguradora et dirà, no, perquè és a partir de 80. Jo entenc que fins a 80 tot el que tens tu a casa teva hauria d'estar ben afalcat, ben assegurat i no hauria de passar mai res per molt que el vent bufés a 60. Però, et dic jo, quan passa de 80 jo et cobreixo. Això ho han de demostrar amb aquest certificat i, evidentment, has de tenir una pòlissa d'assegurances.
Per tant, queda clar que podem, això insisteixo. Per tant, anem a diferenciar dintre d'una comunitat privada o que un element que està a la via pública, un arbre, com va passar ahir, invaeixi una propietat privada i faci malbé material i cotxes, per exemple, o inclús cotxes aparcats a la via pública. Què hem de diferenciar? Que deies abans, tinc moltes coses, hi ha moltes diferències i ho vaig explicar-ho així. Com ho expliquem, això?
A veure, en aquestes situacions el primer de tot sempre és intentar posar en coneixement de la teva asseguradora sinistra, que tenim 7 dies. Per tant, no deixar passar aquest termini. Posar, perquè a més la nostra asseguradora té defensa jurídica i tota una sèrie de serveis que ens poden ajudar. La segona part...
és, si això ha succeït a causa d'un tercer, com et deia al principi, que pot ser una altra comunitat, o podria ser l'administració pública, perquè és un arbre del carrer, doncs comunicar-ho en aquest tercer. Però, insisteixo, el primer és a la nostra asseguradora. Després, que no ens ho cobrés la nostra asseguradora, o ja ens assessora i ens diu, mira, això...
directament reclama el titular d'aquest arbre que ha caigut sobre el teu cotxe, doncs fas la reclamació patrimonial a l'Ajuntament o a l'administració que correspongui, en aquell cas, depèn on estigui situat l'arbre, per dir alguna cosa, o el mur que està en el carrer. I a partir d'aquí veurem si
l'asseguradora de l'administració corresponent li paga o no paga el sinistre o directament no ho paga per això, perquè diu que aquell arbre estava tan malmès que no ha tingut cura l'administració en el seu moment i per tant l'asseguradora no ho cobreix. Bé, és igual, ho haurà de cobrir el titular de l'arbre, que se n'hi ha en aquest cas l'administració corresponent. És a dir, sempre podem buscar, insisteixo, fora del medi ambient, que no pot ser culpable, algun responsable, però pot costar més o pot costar menys.
Però el principal és el que t'he dit, les proves. I un cop tenim aquest certificat, i un cop tenim les fotografies, i un cop tenim l'atestat, comunicar-ho a la nostra asseguradora i després seguir la resta de passos que hagis de fer.
Per tant, tenim clar que si l'asseguradora, evidentment, buscarà les seves, no sé com dir-ho, els seus trucs, en aquest cas, per dir a veure si, primera, el ben bufava més de 80, queda clar que sí, però clar, a veure si l'arbre estava en bon estat. Per tant, aquí pot haver-hi una guerra, entre cometes, administració, assegurances, per veure qui es fa càrrec d'aquests temes o no?
Perquè això normalment... Això quina sortida té? Fàcil no serà. Ja ho vaig avançar, que fàcil no serà. O sigui, no hi haurà una tabla rasa de dir, ah, vinga, anem a pagar-ho tot. Ja per definició de les asseguradores i qualsevol responsable d'un incident, doncs, ha de mirar on estarà responsable. I no sempre és tan fàcil com veure un arbre o un mur sobre un cotxe i dir, mira, el culpable és el titular de l'arbre o el culpable és el titular del...
del mur. Entenc que no sempre serà fàcil, però és que això és la segona part. Per tant, si no fem bé la primera, ja no hi ha una segona. Ja sé que és pesat, eh, insistir-ho, però és molt important tenir en compte la primera part, que és aquesta preparació de proves i la primera reclamació de la nostra asseguradora. Això és bàsic. El que vingui després...
Hi ha infinitat de casos que tampoc no podríem anar per... No crec que haguem de perdre el temps, diguéssim, en avaluar cada un dels casos, sinó en ser més bàsics, però importantíssim, no? La primera part, la que ja t'he comentat. Però té bon pronòstic per a les persones que hagin patit danys, en aquest cas, les assegurances o l'administració, o qui faci falta?
Jo entenc que sí, en aquest cas jo crec que sí. Primera, perquè la primera premissa, que és la del vent, està superat en tots els casos. Moltes vegades ja he tingut reclamacions de l'oficina del consumidor, de gent que reclama a la seva companyia, de si li entra o no li entra un sinistre, perquè el límit del vent estava just. Com han dit, això és excepcional, però no tan excepcional és trobar-se ventades, m'han trobat de 70, de 80, que estan al límit. Llavors aquests són més complexos. Jo crec que en aquest cas la premissa del vent ja la tenim superada,
I a partir d'aquí entrarà en conflicte, l'habitual conflicte d'una responsabilitat civil o responsabilitat patrimonial. En el cas de l'administració, de si això estava ben mantingut, de si tu anaves per on tenies que anar... Però aquestes són les discussions...
del dia a dia dels sinistres amb les asseguradores. Clar, hem parlat de dues tessitures. Una, que un element públic, un arbre, entri dintre un espai privat i faci mal, com ha passat ahir. Que un arbre caigui a l'espai públic i faci mal a un privat, en un cotxe, en aquest cas, doncs que t'hem parlat. Clar...
L'altre cas és al revés. Un altre cas també claríssim és quan passa dintre una propietat privada, aquí t'has de posar d'acord amb la teva asseguradora i això és així. Clar, l'altre és el que ens vam trobar ahir, no? Arbres que pertanyen a una comunitat privada...
que l'administració en aquest cas ha de talar i en qualsevol cas també fan mal. Aquí ja és una mica més difícil, no? Com reclamar a la comunitat en qüestió que aquest arbre ha fet mal a la via pública? Aquí deu ser el cas més difícil, Oriol, o no?
un arbre que ha caigut a la via pública i que és d'una comunitat. Evidentment, el primer acte de l'administració pública és enviar els serveis d'emergència. A partir d'aquí, poden els serveis d'emergència facturar o reclamar
les despeses dels serveis d'emergència o d'anys que hagis causat a la via pública, la comunitat, clar, al revés, el joc funciona igual. Si ho faran o no ho faran, això ja és com quan hi ha els típics salvaments a muntanya d'helicòpters que sempre diuen, no, doncs cobrarem per negligència i tal. No sempre ni la majoria de casos ho fan, però quan creuen que han de fer,
tenen capacitat i ho poden fer. Per tant, igual que un ciutadà pot reclamar l'administració per un arbre del carrer que m'ha fet malbé, si algun element d'una comunitat o d'un particular ha fet malbé una part de la via pública, jo entenc, o a més la despesa de bombers, etcètera, podria ser, però...
En tot cas, hi ha una assegurança. Per tant, seguim confiant en que les asseguradores respondran de tot aquest sinistres en dos sentits. De la comunitat a l'administració i de l'administració, si cal, a la comunitat o entre particulars.
No sé, ara no recordo si hi ha la sassadona del cas, però pot passar que entre un particular i un altre, l'arbre a casa meva ha fet mal a l'arbre de la casa del costat. Un altre cop, el mateix, les asseguradores hauran de cobrir-ho si supera la velocitat del vent i si no hi ha algun tipus de negligència, tipus que l'arbre estigués molt malament o aquell mur no estigués ben assentat, també podria negar la cobertura a l'asseguradora. Això costa més, eh?
Això costa més de demostrar, eh? És a dir, clar, tu pots demostrar que el vent bufava més de 80, això sí, però clar, com demostres que un arbre estava en mal estat o un urre estava en mal estat? No, tranquil, que tenen els seus pèrits.
especialitzats, o sigui, pot venir un pèrit mirar el mur i jo aquesta vegada no, però en altres anys, alguna vegada jo recordo d'un pèrit dir mira, aquest mur no estava ben ja no dic construït o ha reformat o adaptat i per tant, com aquest diu, s'aguantava per fils i per tant no complia la normativa i si ha fet mal, d'acord que ha fet mal però si ha fet mal nosaltres no li cobrirem perquè aquest mur no estava ben assegurat, no estava ben fet o no estava ben assegurat, m'entens? Vull dir, tots aquests detallets
poden sorgir en algun dels casos. Nampol no podria fer un cas general i crear alarma general. Jo crec que en la majoria de casos tot quedarà cobert per les pròpies asseguradores.
Evidentment hi ha idiosincràcies particulars i tal, i evidentment tots els casos seran en aquest cas tractats i qualsevol dubte, Oriol, això també et pertany a tu? És a dir, els propers dies tindràs en aquest cas consultes sobre el dia i els desperfectes d'ahir?
Pot ser que la primera part, com has dit, tu consultes, en pugui tenir sempre que tinguin a veure amb les asseguradores, perquè l'oficina del consumidor té la relació entre consumidor i empresa, en aquest cas asseguradora, no entre el ciutadà i, per exemple, l'Ajuntament. Això ja ho dic directament, l'oficina del consumidor no tractarà aquests temes, no perquè sigui l'Ajuntament de Vilaçà, però perquè tampoc ho faria si fos l'Ajuntament de Mataró o d'una altra administració.
la relació ja no seria la mateixa. Una responsabilitat patrimonial de l'administració no és tractada per nosaltres. Ara, el conflicte que pugui tenir un client amb la seva asseguradora, aquest sí que el portem des de l'Oficina del Consumidor. Què ens vindrà de proper? Suposo, primer de tot les consultes i, posteriorment, si cal, que vam dir que no, però pot passar el que ja sigui la reclamació per no haver estat ben atès o no haver estat cobert al sinistre. Primer, les consultes. Si venen, els ciutadans seran benvinguts.
Doncs Oriol Contreras, responsable de l'OMIC, Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, t'agraeixo moltíssim que hagis atès la nostra trucada i t'espero dijous que ve per parlar del tema que teníem previst de cara aquest mes de febrer, ja parlarem, però t'agraeixo moltíssim que hagi fet aquesta secció. Avui que trobes, Oriol, avui divendres, on estàs? Avui estic a Malgrat, que també han patit els seus estrans. Bueno, això és un tema de país, això, eh? Oriol, una abraçada ben forta, que tinguis molt bon cap de setmana, fins la setmana que ve, gràcies.
A vosaltres, adeu.
Mireu, fa uns mesos des d'aquesta casa ja vam voler interessar-nos per la nova proposta que arriba al Maresme, la nova proposta que arriba a Cabrera de Mar, a partir just d'aquest setembre, perquè la prestigiosa British School of Barcelona instal·la el seu campus, com diuen ell, ben a prop de casa nostra, ben a prop de Vila Salmar, i ho faran a Cabrera. Vam parlar amb en James Petri, i ara que ja s'acosta al setembre del 26...
M'imagino que ja deuen tenir arreglat el nou currículum i les noves propostes, el nou campus, etc. I ens fa molta il·lusió saludar i donar la benvinguda a l'Anna Ortiz, responsable d'admissions de la British School of Barcelona. Anna, molt bon dia. Hola, bon dia, Joan, com estàs? Good morning. Good morning to you.
Com anem? Perquè arribada d'aquest model de la British School of Barcelona, teniu ja alguns centres, Castelldefels, Parlo de Memòria, Barcelona, i ara aterreu al Maresme, aterreu a Cabrera de Mar. Com ha estat aquest procés, Anna?
Doncs la veritat és que és molt emocionant, perquè és una escola en la que jo personalment hi crec molt, i no només jo, sinó moltíssimes generacions, perquè fa ja 65 anys, més de 65 anys de fet, que estem...
Compartint aquesta experiència britànica d'educació, vam començar a Castelldefels el 1958, després vam començar amb el segon campus a Sitges, va venir Barcelona uns quants anys més tard i ara estem obrint aquí al costat, a Cabrera, com bé deies,
I la veritat és que és una proposta que manca la zona perquè potser algú com això no ho tenim els habitants de la zona del Maresme. Llavors, molt engrescats i la veritat és que molt interès per part de les famílies, així que molt contents.
Com és que heu apostat pel Maresme? Entenem que és una comarca, són 30 municipis amb realitats econòmiques molt diferents entre els 30 municipis, però sí que és cert que sobretot darrerament es parla d'un cert nivell de vida i això també ho enllaço amb una pregunta...
que t'haig de fer. Normalment aquestes escoles es tendeixen a vincular amb un cert ambient elitista. No sé si aneu per aquí o perquè ho heu aprofitat per obrir a Cabrera de Mar. I qualsevol cas, és un model elitista, és econòmicament... Es necessita un esforç, després entrarem en les contrapartides educatives, evidentment, però seria una mica això la situació?
Clar, has obert una mica la caixa dels trons i hi ha molts temes a parlar, no? Aviam si en poc temps soc capaç de contestar-te a tot. Una de les coses que destaques és el tema de per què el Maresme, no? Realment, jo soc la responsable d'admissions, llavors hi ha tot un equip molt gros al darrere. Nosaltres formem part de Cognita Schools, que és un grup molt gran d'escoles internacionals. Tenim més de 100 escoles en tot el món.
Llavors, al tenir la marca BSB, que és The British School of Barcelona, nosaltres no només ens enyim a la ciutat de Barcelona, ni molt menys, perquè com et deia tenim Sitges, Castelldefels, i cobrim una mica el que seria la costa de Barcelona. Llavors el Barcelona no ve tant per ciutat, sinó més per província, diríem.
Llavors, tenim un model que no m'agradaria catalogar-lo d'elitista, tot i que és normal que així a nivell general es pugui catalogar com a tal, però tinguis present que nosaltres no tenim concert, és a dir, no som una escola concertada, no tenim cap mena de subvenció del govern.
català ni espanyol, amb la qual cosa és 100% privat. Llavors, el voler donar una educació de molta alta qualitat i, sobretot, molt vinculada amb una educació internacional i britànica, el que això fa, fa que els costos realment són molt alts. No és una escola econòmica, vull dir, això no...
Però no és perquè vulguem que sigui cara, sinó perquè realment s'estan donant una sèrie de característiques que no es compleixen en altres escoles i, sobretot, perquè no tenim aquest concert. No som ni concertada ni pública, som 100% privada. Llavors, això no ens fa caure en el tema del litisme, perquè després, a dintre de l'escola, hi haurà famílies que tenen un nivell socioeconòmic més alt que la mitja, probablement, d'Espanya,
Però dintre de les nostres escoles hi ha gent de tot tipus, és a dir, ja tenim gent que sense anar més lluny els costa tot, perquè la vida és molt cara, costa pagar el pis, costa pagar la hipoteca, costa...
pagar a l'escola, llavors hi ha gent que realment fa un esforç o que inclús ha deixat de tenir dos, tres o quatre fills per poder portar el primer o el segon a la nostra escola. És a dir, al final és una qüestió de prioritats, et diria. I, òbviament, també de...
de quin tipus d'educació li vols donar als teus fills no sé si he contestat una miqueta perfectament, fins i tot ja m'has avançat la següent pregunta que era el tipus d'educació a la qual ara entrarem però sí que és cert que heu alçat com a mínim heu despertat molt interès en la proposta moltes famílies interessades molta gent que s'ha costat a preguntar-nos no sé com ho teniu ja de cara al setembre
Però ha estat una revolució, com a mínim, l'interès que heu despertat, no? M'imagino que això ja vosaltres... Ostres, ja d'entrada contents.
Estem molt contents, com et deia, realment, quan hi ha una nova escola o una nova proposta a qualsevol lloc del país, doncs sempre provoca aquesta efervescència, no?, de dir, ostres, i què proposaran, i què tindran, i com serà, i serà, doncs, una cosa que m'encaixi més d'on estic jo, no? Llavors, doncs sí que tenim aquest interès, doncs, bé,
de la zona, i això ens fa molt contents, òbviament, perquè és veritat que hem tingut molt interès, moltes consultes. Sense anar més lluny, el divendres vam tenir el primer Open Day, que vam haver-lo de desdoblap, de la mà de famílies que teníem, no hi cabien totes en una sola sessió, vam haver-ne de fer dos, i anem tenint esdeveniments oberts en les properes setmanes. Llavors això realment ens fa molt contents.
Què és el que nosaltres pensem que encaixa en les famílies de la zona? Doncs és el que et deia, no tenim una proposta actualment a la zona que sigui igual que la nostra. Hi ha escoles que es poden assimilar o que nosaltres ens podem assimilar amb elles en alguns certs aspectes, però escola britànica amb un bagatge molt gran, amb un sistema que sabem que funciona...
amb un professorat de molt alta qualitat i tot en anglès, òbviament posem el català, el castellà i una quarta llengua, com són la secundària del francès, però tot això fa que siguem una proposta realment molt atractiva per a aquelles famílies que busquen una educació una miqueta més enllà del que tenim normalment o del que estem acostumats per preparar els seus fills per un futur...
que, Joan, no sabem com serà. O sigui, amb 10 anys realment no sabem què ens depararà el futur, com seran pels nostres fills, la intel·ligència artificial, quin paper tindrà, com serà la tecnologia. Llavors, nosaltres preparem els nostres nens i nenes perquè estiguin preparats i que tinguin les eines innates i naturals i desenvolupades per poder-se desarrollar en un món global i en un món incert i molt atractiu.
Doncs en recullo el guant, Anna, anem a parlar del tipus educatiu que proposeu per British School of Barcelona, que obrirà aquí al costat, a Cabrera de Mar, al setembre. Doncs sí, al setembre obrim justament el que seria dels 3 als 11 anys, depenent de la demanda, 9-10-11 anys dependrem una miqueta, fins a tercera primària...
segur que obrim i quart i cinquè hem de veure una mica la demanda perquè hi ha molt interès, llavors estem avaluant la situació, però tenim bones sensacions ara de moment. Llavors, com ens organitzem? Doncs ens organitzem amb dos anys de preescolar, que és dels tres als cinc anys, i llavors fem una proposta molt que els nens vagin descobrint segons els seus interessos. És unes edats en les que ens fixem molt en què els interessa més, què els atreu més...
molta part d'estar fora, estem amb un indret molt maco, no sé si ja has estat, però és una zona realment molt maca en la que estem envoltats de natura, aprofitarem molt aquest espai. I després, a mesura que ens anem endinsant en les etapes de primària, el que nosaltres fem és que tenim un sistema que és molt britànic,
i que nosaltres l'apliquem molt bé, funciona molt bé, que es diu l'aprenentatge basat en preguntes. Llavors, què fem? Doncs els fem preguntes als nostres alumnes que potser en un primer moment diuen de què m'estàs parlant, no? No sé el que m'estàs dient. I a partir d'aquí anem contestant aquestes preguntes durant les setmanes que dura el trimestre perquè des de les diferents àrees d'aprenentatge, les diferents assignatures, anem contestant aquesta pregunta. Llavors,
Al final, els nens el que aprenen és que, indagant, fent recerca, investigant, preguntant, poden contestar i poden pensar per ells mateixos i ser solucionadors de problemes i contestar una pregunta que en un primer moment podia ser molt complicada i després ja no és tan complicada. Llavors, el que a mi m'agrada molt és que a British School ensenyem a pensar.
I ho fem adaptant-nos als ritmes d'aprenentatge de cada un dels nens, perquè no tothom pot ser bo en matemàtiques, ni tothom pot ser bo en ciències, ni tothom pot ser bo en geografia o en anglès o en català. Llavors cada nen ens ensenya què li agrada, amb què és bo...
fins on pot arribar i anem personalitzant aquesta educació per fer la millor versió de cada un dels nostres nens i nenes. Llavors, realment, és que és molt maco com ho aconseguim aplicar dintre de la classe i com surten, com acaben sortint aquests nens i nenes. L'experiència us avala tants i tants anys i també m'agradaria entrar de la teva mà, Anna, en el campus, en el campus de Cabrera de Mar. Evidentment, si estem parlant de model britànic pel que fa
a l'educació, doncs ja n'has parlat bastament, però també evidentment si estem parlant del model britànic hem de parlar de múltiples propostes esportives, musicals, que formen molt part d'aquesta manera de...
d'ensenyar, en aquest cas, com és el campus de Cabrera. Correcte, doncs és un edifici preciós, Joan. O sigui, és que, bueno, ara està en construcció, s'acabarà ara el juny la construcció de l'edifici. Ara, de fet, ja l'edifici de fora ja està fet, ara ens estem posant més en la part de dintre, de les façanes, però és un edifici que és tot de fusta i formigó, amb
és només de planta baixa i primera planta, amb la qual cosa està molt integrat a la natura. Tot el sostre va ple de jardí i de plantes i de vegetació que s'integra molt bé en el paisatge. Posta molt per la sostenibilitat, no?
Molt, és un edifici, és el que t'anava a dir, és un edifici sostenible. Tot el tema de les fustes, el tractament, d'on venen, els processos amb els que s'ha treballat. Tenim, òbviament, plaques solars, tenim recollida d'aigua i reutilització de l'aigua que s'agafa de la pluja. És a dir, hi ha tota una sèrie de característiques que són molt innovadores en aquest sentit,
I això està molt relacionat amb com treballarem la sostenibilitat dintre de l'escola, perquè farem molts projectes de sostenibilitat i té molt... O sigui, tota la façana és pràcticament de vidre. Llavors, està com... Les classes sembla com que estiguem a fora, no? Com molt integrat, no? Molt integrat.
I sobretot el tema de preescolar, l'educació de l'etapa infantil, estaran molt, sempre estaran a fora, sempre que puguin estaran a fora, coses que potser les podríem fer dintre i de fora, doncs les farem a fora per aprofitar tot això.
A nivell d'instal·lacions, tenim un camp de futbol, tenim els gimnàs, tenim aules de ciències amb laboratoris d'última generació, perquè, clar, aprofitant que és tot nou, hem posat l'última tecnologia perquè les ciències que siguin de veritat. Allò que diguis, ostres, doncs puc obrir uns pulmons, puc fer sal, puc fer coses realment que siguin més pràctiques.
L'aula d'art també, el menjador és molt maco, la part del menjador per nosaltres és molt important, és un espai d'aprenentatge també, defensem molt la cuina mediterrània, de casa nostra, res de menjar britànic, sinó menjar d'aquí, molt saludable i balancejat, no?
Què més? Espais a fora, el que et deia. Farem escola de bosc, també, que és una cosa que fem en tots els nostres campus i aquí té més sentit que mai. Llavors, tot l'edifici convida amb aquesta integració de la part pedagògica tan potent.
Ana, si algú ens està escoltant, ja una miqueta per anar posant a punt i final aquesta entrevista interessant, com us pot adreçar a vosaltres i també explica'ns, retrata'ns una miqueta la ubicació d'aquest campus a Cabrera de Mar de la British School of Barcelona.
Doncs mira, nosaltres a la pàgina web podeu trobar tota la informació, perquè al final sabem que ens contacten famílies des de molts llocs de Catalunya o del Maresme, i llavors allà ho tenim tot. La pàgina web és britishschoolbarcelona.com Aquesta és la pàgina web, allà podeu trobar absolutament tot. Igualment, a nivell físic, estem a Cabrera de Mar, està on era el miracle de...
que molta gent i moltes parelles del Maresme es van casar allà. A casa meva també tinc família que s'hi va casar, llavors és un indret que aporta aquest record feliç. I llavors estem allà emplaçats. Ara mateix, com que està en construcció a l'edifici, tenim...
unes oficines que tenen la vista cap a l'edifici amb unes vidrieres precioses, amb la qual cosa des d'allà és on atenem les famílies, els expliquem tot el tema del projecte i poden veure l'evolució de les obres in situ. A partir del setembre ja estarem a dintre de l'edifici i té entrada on just s'acaba Villa Bugatti, pujant cap a l'urbanització de Sant Sebastià i allà estem.
Queda claríssim, ens has fet un GPS fantàstic, eh, Anna? No sé si vols afegir alguna coseta més, no sé si se'ns ha quedat algun aspecte per comentar, en qualsevol cas, micros oberts, Anna.
Molt bé, doncs res, simplement convidar les famílies que no els faci por. A vegades és el que, com tu començaves, dient, és una mica elitista, no podré pagar, no sé què. Aviam, els nostres preus són públics, vull dir que tothom ho pot veure si aquesta és la por. Ara, una vegada s'hagi vist això, que vinguin, que parlin amb nosaltres. La nostra feina des d'admissions, de la meva companya, la Marina, i la meva, que avui no ha pogut estar amb nosaltres perquè està, pobreta, està encostipada,
al final és la de veure si els requisits d'aquella família i l'oferta que tenim a l'escola casen. Si veiem que no casen, que no ha de ser un lloc per ells o pels seus fills, som superconscients que hi ha altres ofertes a la zona, boníssimes ofertes. Al final és anar a trobar... No hi ha una escola perfecta, és l'escola perfecta per cada un dels teus fills. Llavors, això, que s'acostin, que no ens tinguin por, que vinguin, que remirin, que preguntin i aquí estem per ajudar.
Equip docent, no sé si ja està acabat de tancar, si ja falten algunes incorporacions, però ens trobarem al setembre, com aquell que no vol la cosa, pràcticament a sobre. No sé com teniu, no sé si som professors nadius, una miqueta com està estructurat el tema del professorat.
Em fa molt feliç que em facis aquesta pregunta perquè justament dijous el nostre director de preescolari de l'àrea infantil i de primària, que és l'Andrew Marshall, just va acabar de tancar ja totes les ofertes del nou equip educatiu dels mestres.
I nosaltres el que fem, que és una cosa que ens diferència molt també d'altres escoles internacionals o britàniques, és que nosaltres anem cada any del món físicament a Londres per contractar els nostres mestres.
Perquè creiem realment que com que tenim una filosofia molt particular i que ens funciona molt bé, s'ha de respirar, s'ha de veure si podem quadrar amb aquella persona que està aplicant per una posició de mestre. Llavors, ara ja podem dir que tenim l'equip del Nou British School de Cabrera,
amb professora Nadiu. Nadiu, nosaltres entenem que són persones que han nascut i crescut en un entorn on l'idioma és l'anglès, com pot ser no només Anglaterra, sinó Canadà, Estats Units, Austràlia, Nigèria també, perquè al final és l'idioma oficial. O sigui que també està bé, o Irlanda, està bé que els nens entenguin que l'anglès no és només el de Londres, que sentim a les pel·lícules. Clar,
No, no, no. I també diferents accents, no? Totalment, totalment. Els nens poden sentir accent irlandès, accent escocès, accent canadenc, australià, i això també és un enriquiment per ells. Llavors, sí, 93-94% dels nostres mestres són British School, són nadius de parlar anglesa, i després, òbviament, tenim professors catalans, castellans, per les llengües, i francès o alemany.
Veig que el plat està ja pràcticament cuinat, a punt pel setembre a servir-lo. Saps què passa? Molta feina no en el darrere també, perquè són moltes arestes, no només les del propi edifici, que com comentaves estan en construcció, sinó que s'han de lligar moltes coses, molts aspectes diferents.
Sí, saps lo bo? A mi sempre m'agrada molt dir que som una escola bona per lo bo i no som una escola bona per lo bo, també. Som bo perquè estrenaran tot, tot estarà nou, els jocs, els llibres, tot estarà nou, però també lo bo que tenim és que no som una escola nova. Fa molts anys nosaltres que portem fent això, hem obert, és el quart campus que obrim, i formem part d'un grup molt, molt gran d'escoles que funcionen molt bé en el món, que tenen
Compartim moltes pràctiques, bones pràctiques entre nosaltres. No és la primera vegada que fem això i la planificació és molt bona. Això ens ho dona també al fet que tinguem molts britànics amb nosaltres. Són molt planificadors, tot el tema dels protocols el porten molt bé, tot el tema de salvaguarda dels nostres nens, la seguretat, és que per nosaltres és...
és el primordial. Òbviament el tema acadèmic, tot això va darrere, però primer nosaltres volem que els nostres nens i nenes estiguin sants al col·le, que vinguin contents, que vinguin amb moltes ganes d'aprendre, però ha de ser un entorn que propici tot això. Llavors, la planificació en els últims anys per obrir aquest col·le ha estat molt forta. Llavors, una vegada ja hi ets,
ja està tot escrit pràcticament, no? Òbviament doncs pots tenir sorpreses, però el gros ja està fet i saps que funcionarà perquè ha funcionat i si al passat ens hem equivocat, doncs ho hem arreglat i llavors ens ho apliquem aquí. Llavors sí, molta planificació i molt cap. I a les 5 de la tarda farem el Tea Time.
Doncs mira, justament em fa gràcia que em diguis això perquè el pròxim Open Day que tenim és del Tea Time, l'hora del te, per qui no ens entengui, i us farem un esdeveniment el 28 de febrer per totes aquelles famílies que vulguin acostar-se una miqueta més al projecte, els explicarem de què va i tindrem unes petites activitats també pels seus fills i filles i estarà envoltat en el tema del te.
A dintre de l'escola no prenem te, els nens no prenen te, però sí que es respira un... Jo et diré que es respira un aire britànic, però molt internacional, perquè les nostres famílies, doncs, més o menys estem veient que un 50% provenen de la zona, catalans que porten aquí molts anys, i després un altre 50%, també gent de fora, que ja s'ha establert a la comarca,
Per què no dir-ho? Tenim gent de diferents nacionalitats que porten molts anys vivint aquí i estan molt establers, i tot i que són estrangers, s'estimen la terra, i d'altres també tenim que ens contacten des de fora, però que tenen ganes de venir a viure a la zona. Llavors, a dintre del col·le, tea time, però barrejat amb moltes altres cultures, que és superenriquidor pels nens. Tenim el Diwali indi, tenim l'any nou xinès, tenim la castanyada...
Sí, és veritat. Aquest any ens toca això. Vull dir que totes les cultures són benvingudes i creiem que això és un enriquiment per a tots els nens a nivell d'opertura de ment i de respecte cap a altres llengües, maneres de pensar, colors de pell o nacionalitats i llengües.
Anna Ortiz, responsable d'admissions de la British School of Barcelona. Ha estat un enorme plaer que ens hagis acompanyat en aquesta visita, en la va dir virtual, que es diu ara no, en aquesta visita a aquesta nova escola que obrirà al setembre. Moltes gràcies per transmetre aquesta passió, aquesta energia i seguirem ben atents des de Vilassar Ràdio, qualsevol novetat, qualsevol proposta que feu que sigui noticiable, doncs ens tindreu aquí.
Doncs moltíssimes gràcies per convidar-nos. Ha estat un superplaer i la nostra escola és casa vostra, ja ho sabeu. Gràcies. Vinga, fins una altra ocasió. Adéu.
L'edició d'avui, la número 2.298. 2.298 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no us que us ho demani, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Que la música i la marxa us acompanyi sempre que quan la música i la marxa no estigui al peu dret.
i el peu dret a l'accelerador. Molt i molt de compte si sortiu, i si no sortiu també, eh? Gaudiu del dia, encara que plogui, del cap de setmana, que no plaurà, de tot plegat. Dilluns nosaltres no hi serem. Recordem que les escoles a Vilassar de Mar també tenen dia de lliure disposició, eh? Natas, tornem dimarts.
El meu nom, Jaume Cabot. Amb bones mans us deixo. I avui recordant a Carla Sabater, que fa 27 anys ens deixava, ahir al Dia Internacional de la Ràdio. Gràcies a tothom que ha fet possible Vilassar Ràdio, ho fa possible i ho farà possible. Un autèntic plaer. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Bon carnestoltes dimarts! A les 10 en punt ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé!
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.