Vila Sa Ràdio amb el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Parlant de tot. Especial 25N.
Molt bon dia a tothom. Avui és dimarts 25 de novembre de 2025. Avui és el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Ho diem sempre i ho seguirem repetint. És aquell programa que menys ens agrada fer.
Aquell que voldríem eliminar de la nostra garaella. N'estem convençuts que algun dia ho aconseguirem. Que entre tots i totes haurem eliminat aquesta xacra, la violència envers les dones. Però mentre una sola dona pateixi violència de qualsevol tipus, aquí estarem, ara, avui i cada dia.
Fins la una al migdia estarem fent aquest parlant de tot especial des del carrer Narcís Monturiol amb l'avinguda Montevideo. Matí fred de més de novembre, des d'aquesta cantonada on cada 25 de novembre realitzem aquest programa i d'on des de primera hora del matí ha instal·lada una carpa informativa sobre els recursos públics existents contra la violència masclista.
Un fotocall també per si voleu fer-vos una foto amb un missatge reivindicatiu contra la violència masclista. A la una i un cop finalitzi aquest programa i també en directe des de Vilassar Ràdio podreu escoltar la lectura del manifest institucional amb motiu del 25N a càrrec de les regidores del plenari de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
Aquest programa especial, que comença ara mateix, comptarà com sempre amb diferents entrevistes i taules rodones de diferents àmbits per saber com es tracta aquesta xacra i, sobretot, com ajudar a les dones que la pateixen. De seguida rebrem en aquest estudi mòbil a la Marta Rovira, regidora, entre altres carteres, de Feminismes i LGBTI+. I a la Tània Flores, també tècnica d'aquesta àrea...
A les 11 saludarem els i les integrants de la taula anomenada Circuit de Violència, que composen representants de Mossos d'Esquadra,
El CIAT, Servei d'Informació i Atenció a les Dones i Serveis Socials, el CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar, avui tenen una jornada calendaritzada i no podran participar-hi. I la policia local de Vilassar de Mar ens ha avisat fa poca estona que tampoc podran participar aquesta jornada tal i com estava previst.
A dos quarts de dotze, sí, parlarem amb l'Adrià Díaz. Ell és l'actor de la corda. Fa uns dies va fer una representació amb el tema de les violències masclistes als dos instituts de Vilassadamar, el Vilazzara i el Pere Ribot. I avui, a part de parlar amb ell, també comptarem amb una representació d'aquest alumnat, avui del Pere Ribot, per valorar aquest tipus d'accions. On comença la violència de gènere? Els assassinats són només la punta de l'iceberg.
Seguirem i al punt del migdia ens quedarem amb aquest alumnat de Quart d'ESO, Pere Ribot, per fer una tertúlia jove especial amb el tema que avui ens ocupa, la violència envers les dones. I tancarem aquest programa parlant amb la Gemma Manyosa, que a través d'una dura experiència personal ha escrit un llibre guia per detectar red flags i sortir-ne viva d'una relació amb una persona narcisista.
I així tancarem el parlant de tot d'aquest dimarts 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones. L'edició, la número 2255, 2255 edicions del magazín matinal de Vilassar Radio. Saludem des del 98.1 de la FM i a través de vilassarradio.gat. 10 i 10 minuts i mig del matí, el meu nom, Jaume Cabot, comencem.
Avila Sà Ràdio. Parlant de tot. Especial 25N.
I comencem aquest especial saludant el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, que ens farà costar durant aquesta matinal. Joan Escofet, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Primer de tot, agrair a l'Ajuntament de Vilassar de Mar que ens toqui un any més l'oportunitat, com deies, Jaume, de fer aquest programa, que tant de bo un dia no l'hàgim de fer, agrair també d'entrada a la brigada municipal, que com sempre ens ha donat un cop de mà per tal de tenir-ho tot a punt.
I ara, escoltant-te la presentació, em quedo una mica amb aquesta reflexió que deies, eh, Jaume, ara en parlarem abastament, però això de la punta de l'iceberg, eh, moltes vegades tendim des de mitjans de comunicació o societat en general, doncs, a sobrellar els assassinats, com més sang millor per entendre'ns,
però que això no deixa de ser només la part visible i dins, sota de l'aigua, sota de l'aigua d'aquest iceberg, doncs imaginari hi ha una bossa de casos, tots absolutament greus, i ara ho posarem sobre la taula.
Doncs Joan, comencem i rebem, com dèiem, en aquesta taula, a la regidora responsable de Feminisme i LGTBI+, Marta Rovira, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Bé, passant una mica de fred aquí. Doncs fa fred, però res comparat amb el patiment que pateixen tantes i tantes dones, avui parlarem, perquè Marta hem d'explicar, també se l'ha de dir a la Tània Flores aquí, res...
Hem d'explicar que això, quan ho veiem per la tele, sempre diem, això passa fora d'aquí. Però a Vilassat també tenim casos de violència masclista i heu de treballar moltíssim des de la institució, des de l'Ajuntament, per pal·liar-ho, eh? Tenim molts casos que tenim al Servei d'Atenció i d'Atenció a la Dona, al CIAT.
Tenim també molts casos, que això a vegades la gent no n'és conscient, evidentment, molts casos de vigilància per part de la policia local, és a dir, una de les feines importants de la policia local de Vilassar de Mar és fer un seguiment de casos, hi ha ordres d'allunyament, d'amenaces, etcètera. Per tant, és una realitat que la tenim aquí, a casa, que la tenim entre nosaltres.
De fet, ja és una mala notícia que els ajuntaments, els governs en general, hagin de tenir una regidoria d'aquestes característiques. Això vol dir que no us va bé.
Exacte. Sempre havíem pensat que una regidoria d'igualtat o feminisme era una regidoria per impulsar la promoció de les dones, és a dir, la promoció de la igualtat, que també ho fem. Aquest any hem començat a treballar amb un grup de dones emprenedores, una nova iniciativa que està tenint molt d'èxit, perquè a Vilaçà tenim moltes dones amb molta empenta
Però, esclar, el tema de la violència s'ha anat fent cada vegada més present. Per una banda, per sort, en el sentit que s'ha anat denunciant cada vegada més, perquè abans es patia dintre de casa amb silenci i socialment no es feia cas a les dones que patien violència.
però cada vegada més ens trobem amb la necessitat d'atendre aquesta realitat perquè és una realitat present, que no s'atura, que cada vegada a més a més ens diuen que hi ha més agressió, que hi ha més violència extrema contra les dones, tenim els assassinats a l'ordre del dia i per tant hem d'afrontar això com a societat i hem de combatre-ho.
Tània, bon dia, bona hora. Ella és la tècnica de feminismes LGBTI+, i a més a més la tècnica també del CIAT, Servei d'Informació i Atenció a les Dones de l'Ajuntament de Vilassada de Mar. Bon dia de nou. Bon dia, Jaume. Joan, les dades són les que ensenyen aquesta crua realitat, eh, Tània? A Vilassada de Mar també tenim unes dades que fan posar els pèls de punta, eh?
Sí, com comentes Jaume, a Vilassa de Mar no està exempt de les violències masclistes. En concret, aquest any, primer cal posar en context que el CIAT no només atén als casos de violència, sinó que són altres casos que afecten la vida de les dones, com per exemple casos de divorci o custòdia de fills i filles, assetjament laboral, etcètera.
però en un total de 142 casos que ha atès el CIAT el 66% d'aquests casos han sigut violència masclista hem notat la diferència amb l'any passat en que l'any passat sí que vam atendre més casos, 215 però els casos de violència d'aquests 215 eren un 44% per tant ha pujat bastant ha pujat bastant aquest número de violència masclista
No és ni molt menys una bona notícia, això, eh? No. No, sobretot la voluntat. A mi m'agradaria, ja que tenim la Marta Latania, aquest ciat com a refugi, com a punt segur per a les dones que se sentin, que estan acompanyades, que hi ha algú que les escolta i que intenta posar les màximes solucions possibles, no?
Perquè una miqueta quin és el circuit, el procediment, quan arriba una dona, si ve derivada o venen per propi peu, com funciona això de buscar aquest refugi segur, eh? De serveis socials, de vegades, directament, com derivades, si algú les acompanya, és a dir...
Poden venir de moltes maneres, però d'iniciativa pròpia, la meitat de les dones venen per iniciativa pròpia, perquè els ha dit una amiga, perquè els han aconsellat familiars, perquè han vist a través d'un altre servei que tenien aquesta possibilitat, i la resta és a través d'altres serveis de l'Ajuntament o Mossos d'Esquadra.
Això és mitja bona notícia. És a dir, l'interessant seria que cadascú al 100% denuncies de motu propi, però encara ens costa això, no? És a dir, per por, evidentment. És un tema de por de dir, oi, què en passarà, no? Sí, però hem de pensar dues coses. Per una banda, que tots els serveis municipals i de l'administració pública, en aquest sentit està bé que vagin coordinats. I això cada vegada ho anem aconseguint més, per una banda. I per altra banda...
Clar, quan parlem de violència masclista, parlem de molts altres problemes. És a dir, les dones que se separen i que pateixen violència tenen problemes laborals, tenen problemes per portar els fills a l'escola, tenen problemes per viure de forma lliure i emancipada. Per tant, i moltes vegades això va associat a manca d'habitatge, una manca d'habitatge segur, perquè s'han de desplaçar.
perquè s'han de puntar la vida en un altre lloc, o aquesta violència a vegades s'exerceix també perquè la dona no té una xarxa prou sòlida, que això la fa més vulnerable, llavors l'agressor actua sobre aquesta vulnerabilitat. Estem parlant de fills, per tant, que també creixen en un entorn empobrit, és a dir, són dones
que pateixen pobresa perquè la seva situació de violència que pateixen les porta a unes circumstàncies que vol dir pobresa. I sabem que a Catalunya la pobresa afecta sobretot aquells llars on hi ha fills de 6, 7 fins a 12 anys, 14, i que són monoparentals. Per tant, és el perfil. Dones que pateixen violència també pateixen.
Desigualtat, pobresa, dificultats per tirar endavant. Per tant, que els altres serveis públics estiguin atents i derivin cap al CIAT també aquestes dones, vol dir que la xarxa està funcionant.
I sobretot també entenem que una de les situacions que més s'està notant, no sé, Tània, Marta, és l'impagament de pensions, moltes vegades pels fills, no?, que ara, escoltat-te, Marta, doncs m'ha vingut això una mica al cap, no?, aquells homes, exparelles, doncs, que no tendeixen a pagar, que...
Pel que sembla, són més dels que ens podem pensar de la manutenció de fills i filles, i això comporta una mica el que comentava la Marta. En qualsevol cas, vosaltres des del CIAT, al marge del CAP o de la policia, sou primera línia de foc moltes vegades, no?
Sí, bé, ens trobem diversos casos de violència masclista, en els ciutat ens haurà de parlar de violència múltiple, perquè al final... Sí, aquest és un tema, a veure si el pots explicar aquest de violència múltiple, perquè d'entrada si les violències ja són acceptables, anar acompanyat de múltiple ja és com...
quan diem violència múltiple ens referim a la psicològica econòmica ambiental perquè moltes vegades quan tu expliques una situació com la que acabes de dir ara mateix que no es paga una pensió d'una criatura això és violència econòmica però també repercuteix en...
l'estat anímic de la dona, per tant també és violència psicològica, el cas de la violència vicària també és una violència que pot ser física, pot ser psicològica cap a la mare també, per tant hi ha molts factors a tenir en compte i moltes vegades no parlem només d'una violència física o d'una violència psicològica sinó que la majoria de vegades es combinen.
i que moltes vegades també fills i filles no deixen de ser un arma, entre cometes, moltes vegades que, en segons quines situacions, se'ls poden posar al mig, si ja costa, si estem parlant també de menors, de nens o nenes petites, doncs, clar, és un plus més, a vegades, no?, aquelles parelles que trenquen i que fa servir la criatura com arma, entre totes les cometes del món, arrojadista, no?,
Sí, exacte, ells també són, aquests nens i nenes també són víctimes i a més a més són, com tu acabes de dir, una eina per fer mal també, que és el més trist de tot. Sempre tendim, Tària, a pensar que al nostre poble les situacions no són greus ni crítiques i també tenim situacions molt greus.
Sí, també hem patit. També hem vist el cas d'alguna dona que ha vingut reiterades vegades en parts de lesions, malauradament no és un gran nombre de dones, però n'hi ha. I també en tenim unes 10-15 aproximadament que tenen un dispositiu de teleassistència. Per tant, aquestes coses passen a vilassar i hi ha casos d'especial risc com aquests.
He parlat de diferents tipus de violències. Això és una cosa que s'ha posat en la nomenclatura fa relativament pocs anys. Abans es parla de violència de gènere, violència masclista, però no es parlava de vicària, d'econòmica. Per cert, la violència econòmica, que en aquest poble una miqueta li toca de prop en el sentit que Lucía Vilés, que és jutgesa,
David La Sada Marr és una de les impulsores d'aquesta llei de la violència al Congrés dels Diputats. I avui, a última hora, coneixerem un cas de violència a través d'una conducta narcisista. És a dir, cada dia es coneixen noves conductes que desemboquen una mica o molt en violències.
Sí, és també la concepció que tenim a vegades del que han de ser les relacions de parella, que creixem amb uns patrons que no ajuden tampoc a que les persones es relacionen d'una manera saludable i si barregem una socialització cap als homes en què hem de dominar
I quin és l'objecte de domini? Les dones, la parella, el que tenen més a prop, aleshores això és una barreja que porta aquestes situacions. Tània, parlem d'edats, perquè la violència... Sí que hi ha una edat que sembla que és més crítica, però això no està lliure d'edats.
Exacte, és del CIAT. Amb les dades a la mà et puc dir que tenim des d'infants fins a persones de més de 80 anys. Totes elles estan tocades per les violències masclistes, però especialment la franja dels 40 als 50 és la més afectada.
Infants, explica'm això. Jo sempre deia que tenia l'esperança, i això ho veurem avui, que amb l'alumnat que puja, amb els joves que pugen, però a vegades els escoltes i perds una mica l'esperança, perquè estan normalitzant conductes que en principi dius no anem bé. És a dir, el controla la parella. Clar, si és la meva parella, m'ha de controlar i ha de saber on soc i jo ja sé on és i les contrasenyes. Clar...
Jo que soc optimista patològic, patològicament optimista, crec que en aquest sentit no podem ser massa. Parlem de franges d'edats i d'infants. Sí, el que passa és que aquí hem de diferenciar dues coses. Una són els casos que tenen el SIAT, els casos d'infants que tenen el SIAT és perquè són fills o filles de dones que han patit violència masclista i per tant els seus fills o filles necessiten un suport psicològic.
hi ha més víctimes a part de la pròpia víctima exacte, sí, és la part que els toca a aquestes criatures i a banda d'això també volia fer esment el que comentaves tu que entre els joves la cosa s'està com polaritzant molt n'hi ha molts joves un de cada quatre nega directament l'existència de la violència masclista i per tant... un de cada quatre, eh? un de cada quatre compte, eh? sí, sí, estan creixent els números en aquest sentit no és bona notícia tampoc
I des d'aquí ens agradaria fer una crida a les administracions públiques i als centres educatius perquè expliquem bé d'aquest tracte, que ho entenguin bé i que en aquest sentit puguem anar treballant perquè és precisament on s'ha de posar el focus en les generacions que venen.
M'agradaria saber del CIAT el Servei Integral d'Atenció a les Dones. Funciona a l'Ajuntament de Vila-Salemar des de l'any 2017. Tu, Tania, estàs, si no m'equivoco, fa quatre anys que estàs com a tècnica al CIAT. M'agradaria veure si poguéssim mirar una mica pel retrovisor i veure si has notat algun tipus de diferència, sigui la que sigui, en relació al 2021, quan tu et vas incorporar a ara mateix.
Sí, bé, ha d'explicar que el CIAT es va crear el 2017, que estava treballant des de l'escola nàutica, i el 2022 es va traslladar a l'Espai Galvany. Aquí ja, en donar-li un equipament independent, diguéssim, de servei social, se li va donar una visibilitat
que abans no tenia i per tant van augmentar el nombre de casos de dones que van venir, però nosaltres pensem que era per això, per la visibilitat que se li estava donant al servei. A més a més es van augmentar hores perquè es creia necessari, es va reduir la llista d'espera i ara mateix no en tenim i vull dir que els números en aquest sentit sí que han vingut més casos per la visibilitat del servei perquè cada vegada es coneix més
I en relació en concret amb l'any 2024, el que he comentat abans, que el fet més destacable és que han vingut menys casos, però en proporció de violència són més que l'any passat. Doncs aquí tindríem un titular, no?
Sí, malauradament. Aquí també cal puntualitzar que dels casos que ens han entrat al CIAT hi ha un percentatge que és alt, però hi ha un percentatge en què la dona és conscient que ha patit una violència i t'explica i verbalitza que està patint violència, però després hi ha hagut uns altres casos que no són aquests i que es tiran una miqueta del fil de la història.
d'una persona que ve a explicar-te que s'està divorciant i comença a sortir temes de violència dels que la dona no n'era conscient. I d'aquí també que pugin els números, perquè comences a fer preguntes, a estirar del fil i tot acaba sortint.
No us vull demanar ara violència-ficció, si en parleu la paraula, però estem parlant que el CIAT atès 142 casos fins a principis de novembre a Vilassadamar. Teniu estimacions o càlculs? Clar, aquestes són les que han dit, hola, estic passant-ho malament.
ha d'haver-hi també una bossa de persones, de dones, que no s'han manifestat en aquest sentit. Teniu algun tipus d'estimació de dades o en qualsevol cas fer una crida a qualsevol dona que estigui patint una situació així, que sàpiguen que hi ha aquest punt segur. Hi ha situacions de violència puntual, és a dir, jo crec que la majoria de les dones
han patit en algun moment de la seva vida una agressió puntual. Imagina't que vas a la discoteca, no? Allà és un ambient on solen passar coses, no? O anant pel carrer a la nit o... Una altra cosa és una violència continuada en el si de la pròpia família, no? O amb la parella, que llavors són casos, com dèiem, que afecten molt la vida de la persona, que la tallen pel mig i que destrossen vides i vides d'infants, no?
Però, com dieu, és la punta de l'iceberg, també. Hi ha moltes situacions que la gent pateix, les dones poden patir sense que les denunciïn. Per exemple, la violència econòmica, perquè no consideren que sigui prou greu o perquè ho entomenen.
o no en són conscients, o entomen com bé. Hi ha moltes situacions, fins i tot, jo per exemple tinc una amiga que ara està patint una situació amb la seva mare, que és dependent, perquè el seu germà ha agafat el control i està exercint violència contra les germanes perquè no puguin veure la mare, etcètera. Hi ha casos que fins i tot la llei tampoc acaba de...
de comptabilitzar, de saber com tractar, no? I depèn de quin jutge et toqui, doncs tens bona sort o mala sort. Ja va bé que parlis de lleis, perquè, clar, si parlem de la punta de l'ESB hi ha una base, hi ha un mig i una punta. Per tant, això cal reestructurar, veient dades, més de 14.450 denúncies per violència masclista el 2025, tema més de novembre, la majoria per maltractament i amenaces. Mossos preveuen que a finals d'any hi hagin elevat a 17.124,
suposaria una disminució del 0,2%. Per tant, podem dir que estem igual. Estem igual i, en canvi, no tenim... Sí, però les lleis han de... Però fixa't, perdona, Jaume, una disminució del 0,3%, però un augment del 33% en relació a 10 anys enrere. Sí, sí, sí. Sí que en relació al 24 s'ha notat un 0,3, que pràcticament és res, però, en canvi, aquesta dada és 10 vegades més que fa... I ens falten jutjats i lleis amb violència. I jutjats...
Jutgeses, jutges i lleis, perquè les lleis està clar, cada any diem el mateix. Ara tenim una llei al Parlament que s'està modificant a petició d'Esquerra i del PSC per millorar-ne l'aplicabilitat. No és una reforma en profunditat, sinó simplement per fer-la més...
Més operativa, i ara seria llarg entrar-hi, però evidentment s'ha d'anar legislant, s'ha d'anar preveient situacions, s'ha d'anar millorant també el tractament d'això, però sobretot ara mateix el que falten són jutjats especialitzats i recursos en el món de la justícia, que com sabeu és lentíssima en tot.
I per tant no ajudar les víctimes. I després hi ha tot el que es parla de revictimització. Les dones quan van davant d'un jutge tornen a ser víctimes perquè se les tracta com se les tracta, perquè l'entorn és hostil, perquè se les posa en dubte i perquè és un pas que costa moltíssim. I això també frena la denúncia.
Per la vostra experiència, evidentment, no es pot generalitzar, però a través de les polítiques que s'estan fent a nivell municipal, que és el que en definitiva ens ocupa, etcètera, etcètera, creieu que la dona, insisteixo, no es pot generalitzar, però és més conscient dels seus drets, és més conscient que hi ha o que pot notar situacions...
que a altres moments s'hauria callat, o potser el que deia el Jaume, no sabia batejar-ho, no sabia posar-hi un nom i un cognom. És a dir, en aquest sentit hi ha un avenç?
Jo ara posaré el barret de sociòloga. És a dir, quan les institucions públiques i el discurs públic posen nom a aquestes coses, és molt més fàcil que les persones siguin conscients que han patit una violència. Quan la gent hi posa nom. Perquè jo recordo la generació de la meva mare, que va veure durant el franquisme, vivia en aquestes situacions sense posar-los nom, assumint-les com a part del que era la condició. O fins i tot normalitzant-les, no? Sí, com que ets dona has de patir això, no?
fos, per exemple, inclús la violència obstetricia, els hospitals, és a dir, tu havies de suportar tot allò perquè t'havia tocat per naixement. Però les dones són més conscients, però els homes, com dèieu, no. És a dir, el que apuntava el Jaume ara és molt important, en què ens estem trobant amb la població jove és una bretxa de gènere, o sigui, una...
una distància molt gran entre nois i noies en qüestions de consciència feminista i masclista, diguéssim, per altra banda, eh? És un problema de dones i homes, és que sempre ho hem dit, això, sempre hem anat a la mateixa conclusió, fins que els homes no tingui prou, perquè són els principals agressors i
I ahir llegia unes dades que el 99% de violacions són a dones, per no dir el 100%. Per tant, és un tema de societat d'homes i dones. I fins que no ens posem això al cap, m'imagino que això no passa. De fet, hi ha cartelleria avui a la carpa informativa que ho posa, no? Homes, ei, on sou?
Sí, ens falta aquesta meitat de la població que és molt important perquè finalment les dones puguem viure en llibertat i sense el suport dels homes no és possible. I el que hem dit abans, hem de posar el focus sobretot en les noves generacions.
Tània, per acabar, ja que m'expliquessis la manera d'entrar en aquest circuit, si una dona que ens escolta diu, ei, jo necessito això, diem que la línia d'atenció a la violència masclista és el 900-900-120, una línia gratuïta, confidencial, i que funciona a les 24 hores al dia, els 365 dies l'any. Si pot accedir per telèfon i correu electrònic. 900-900-120. A Vilassadamar? Tenim un WhatsApp, no? Tenim un telèfon...
Sí, però s'atén sobretot via telèfon fix. Estem aquí a l'Espai Nou Centre, l'edifici del Mercat, que el compartim amb servis socials des de fa poc. El circuit normal, diguéssim, és quan una dona truca...
o bé per iniciativa pròpia, com ha dit la Marta, o bé derivada d'un altre servei, truca al CIAT i llavors des del CIAT hi ha una professional que fa les acollides, escolta el cas i en funció del que es tracti deriva a una psicòloga, a una jurista, a totes dues, o simplement és donar informació.
i també hi ha entre ells, entre el circuit de violència que vindrà després aquí a ser entrevistat a la ràdio, també fan coordinacions trimestrals amb Mossos, amb policia local, és a dir, que hi ha una bona coordinació i una bona entesa entre els professionals. Marta Rovira, regidora d'entre altres carters d'efemismes i LGBTI+. Moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres.
Tania Flores, moltíssimes gràcies, però a part de donar-te les gràcies per estar aquí, deixa'm que et doni les gràcies públicament per la feinada que feu ja normalment, però per el dia d'avui en especial, doncs perquè la producció d'aquest programa ha corregut gairebé el 100% a càrrec teu i ha estat una feinada i t'agraïm moltíssim des de la ràdio aquestes facilitats a l'hora de poder muntar un programa d'aquestes característiques que no és fàcil. Per tant, deixa'm que t'agraeixi la feina.
Gràcies a vosaltres per donar-nos veu també. Joan, volies afegir alguna cosa per acabar? No, podríem estar parlant desgraciadament molta estona més, segurament durant el matí tindrem oportunitat de seguir parlant. Doncs fem una petita pausa i rebem les entitats feministes del nostre poble.
El vell del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punciet.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Llegir per viure. Per aprendre. Per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor.
Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegi, al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura.
A veure, una més roba. Tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al llarg de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant. Som-hi. Som-hi. Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el vent. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. No, preqüècit de l'Àngels, donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant cos. Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'he fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada. M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Un glob i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
A Vilassar Ràdio, parlant de tot. Especial 25N. Vuit minuts per damunt de dos quarts d'onze del matí. Saludem ara la segona taula, podríem dir, la segona xerrada en la que convidem, com sempre, les entitats feministes del nostre poble. Per una banda, la d'Escenaida Serrano, des d'Assemblea Feminista. Bon dia, bona hora.
Molt bon dia, Jaume, Joan. Bé, sempre diem ben entre cometes, no?, perquè tot l'any estem en la lluita, però el dia 25, el 24 també, al vespre que fem l'acte central, les dues entitats, doncs, bueno, rememores tot i es complica la cosa.
I per part de Viladona, la Montse Santellas, bon dia, bona hora. Com estàs? Mira, trobar-nos aquí novament per parlar sobre aquest trist tema. Sí, i nosaltres que sempre diem que és el programa que a menys ens agrada fer de l'any, que ens agredia borrar-lo de la garella, però de moment no és possible i esperem que algun dia el podem eliminar.
Entitats feministes. Vosaltres porteu molts i molts anys celebrant aniversaris a Viladona per la lluita feminista. Avui lluitem contra la violència envers les dones. I parlàvem fa una estona dels joves. He parlat de les joves. És a dir, creieu que hi ha relleu per vosaltres que porteu moltíssims anys i moltíssims anys? Creieu que les noves generacions que venen darrere empenyaran igual que heu empès vosaltres o no?
I amb això compte que no us estic dient res, que tenim joventut acumulada, tots plegats, no estic dient res, però és veritat que abordeu molts anys i jo no sé si hi ha un relleu que ha de ser necessari, com a tot arreu.
Em sembla que ara últimament ja tenim com una mena de pessimisme quan veiem les dades sobre la taula, no?, aquestes dades que heu dit del 2%, que, bueno, és a dir, que hi ha molt poc... La generació, és a dir, hi ha un tipus de generació, sobretot a l'època d'adolescència, fins a fer-se els 25 anys, que ara està, la tenim com desmotivada o poc sensibilitzada cap a la violència masclista.
Nosaltres sempre aquest any en el manifest hem fet molt de puntualització amb el tema digital. Jo crec que és aquesta societat que puja d'adolescents en què ha fet aquest mal i difícilment ara ells estan pensant, això que nosaltres fa tants anys que lluitem, que tingui algun sentit de fer.
Sí, jo una mica el que diu la Montse també penso més o menys igual. Jo crec, Montse, i no sé si tu penses igual, que ho teníem una mica més fàcil nosaltres, la lluita, que la teníem més clara qui era l'enemic i què,
I ara tots els discursos que arriben, per vies que arriben, perquè abans, per exemple, la Tania parlava de les escoles, i és veritat, estan fent una feina i l'han de fer i és molt important, i les famílies, però hi ha moltes vies d'entrada de discursos negacionistes que estan fent molt mal. Entre els joves, un de cada quatre nega la violència.
Homes i dones, perquè tenia entès que sobretot l'home jove, molt jove, el negacionisme és... És que moltes vegades també diem l'escola, evidentment l'escola fa moltes coses i les fa, però penseu que l'escola està en cinc hores diàries, és a dir, és la societat la que educa.
L'escola hauria de formar, col·laborar en aquesta formació, però educar és la societat i la família. Llavors, les societats se n'han anat de les mans, crec que hi ha una mica, i aquest accés a les tecnologies noves fa que aquests missatges siguin molt atractius, directes, i se'ls creuen. És a dir, una notícia falsa és molt fàcil de creure avui dia. Doncs imagineu aquests nens que veuen que per...
que penja les seves fotos en posicions sexis, que tots els missatges que reben de l'exterior és un missatge masclista total.
A mi m'agradaria, bon dia a les dues, m'agradaria que ens explicéssiu una miqueta quin és el vostre funcionament, quina és la vostra lluita diària, les activitats que proposeu, perquè són anys i anys de picar pedra, que la gran majoria de les persones que ens escolten us coneixen, però explica una miqueta...
les vostres activitats, la vostra lluita i sobretot on us podem trobar si hi ha veu jove, sang jove que diu jo em vull sumar a la lluita.
Sí, tenim sant jove alguna. El que passa que jo crec que el jovent està en altres temes, ara que potser ens ocupa molt temps, o prioritzen. Després hi ha una altra franja que està en el tema cures i criança, i també es prioritza de dones. Sí, sí, sí. Perdó, sí. No, no, que anava a dir que hi ha molts temes, evidentment, i tothom té la vida, però és que això és un tema molt greu, eh? Sí.
per això deia que prioritzen vosaltres també heu tingut criança i heu tingut feina i heu tingut, no? i hem prioritzat, sí el que passa és que nosaltres tenim jo crec que hem viscut una època de temps almenys per nosaltres a Viladona que portem 25 anys en aquell moment teníem que sortir al carrer per moltes coses per lluitar per moltes coses hi havia un esperit reivindicatiu quasi com innat a la nostra generació veníem d'una època negra, fosca hi havia com el segell de reivindicar i tot teníem que lluitar-ho
Jo recordo que al principi estàvem com boges, ens van dir que eren boges, però sí, en certa manera sí, ens van dir de moltes coses, però no és que hem picat pedra, hem anat fent feina. Picar pedra havia dit més que res perquè el món se'ns va cap a altres derroteros que diuen, no? Ara no ens diuen boges, però ens diuen...
Reprimides, fascistes... Feminacis. Sí, fascistes. Tot això ens ho continuem dient, però vull dir que realment el picar pedra hauria de ser de tots, no? Perquè no és que nosaltres haguem picat pedra...
Hem acompanyat també moltes dones. Nosaltres la feina, és a dir, quan vam començar, que es va fer el primer circuit contra la violència masclista a Vilassar, doncs clar, en aquell moment va ser molta feina de conscienciació a tots els estaments, als ajuntaments, a la policia local, bé, tot, no? I a partir d'aquí hi ha hagut una implicació molt important de la societat.
però evidentment els mons canvien el món canvia molt ràpidament és a dir ja no cal que facis cas del que va passar fa 20 anys has de quasi pensar què està passant ara per demà els discursos que ja tenim la igualtat això arriba i els discursos que la violència contra la dona específica estructural no existeix això arriba i això desmobilitza el jovent
i jo volia introduir, perdona Joan perquè ens has fet una pregunta molt concreta i a més l'aprofitarem perquè està bé tenir aquest altaveu que és la ràdio però una cosa que volia posar també com dramàtica per dir-ho d'alguna manera i que també influyeix és el paper de la premsa i sobretot el paper de la premsa escrita
que minimitza la violència, però la minimitza perquè els titulars, les notícies, no es fan amb aquesta mirada feminista, aquesta mirada de la realitat. Moltes vegades és la dona mort i no la dona ha estat assassinada. O ell era una bona persona, era un home normal, saludava la gent...
I d'ella no es parla mai, per exemple, i això també fa un paper de mica en mica. És un paper de societat, un problema de societat en general. En general, exacte. La premsa és una part, però és en general. I tant.
I pel que deies del nostre dia a dia, sobretot concentrem les accions més fortes i importants pel 8M i el 25 de novembre, però tot l'any estem treballant i en el manifest ho deien, que aquesta és una lluita sostinguda que la tenim durant tot l'any. Llavors...
també a part de les accions aquestes més importants nosaltres tenim una visió que col·laborar amb la nostra institució les nostres regidores que ens representen i que són les que poden prendre les decisions és important, llavors ens involucrem molt en el dia a dia de l'Ajuntament i estem a la taula transversal d'igualtat
Amb l'Ajuntament vam posar en marxa l'any passat, que va ser la primera edició del cicle Dona i Cinema. Ara, per exemple, vam presentar la moció per la creació de la comissió de nomenclàtor.
Això és important també, que els nostres nens i nenes, quan comencin a llegir i vegin que les carrers, les places, també tenen noms de dones, doncs estarem més representades. I després, a més a més, és una mica la tasca aquesta de formigueta, més que picar pedra posem de formigueta, de que
Moltes de les activitats que organitzem, tant el cinema com les xerrades, portem xerrades importants i impotents. Més que res és per continuar la sensibilització i coneixement entre les persones que assisteixen sobre aquesta lluita, sobre els drets de les dones, que els drets de les dones es perden cada dia en molts llocs del món.
i nosaltres no podem permetre fer un pas enrere. Per tant, qualsevol activitat que organitzem les dues entitats, sempre hi ha la lluita feminista pels drets de la igualtat. Sempre. Tant sigui el passi de la pel·lícula, el fet d'una obra de teatre, el fet de portar l'altre dia cinc jutgeses que ens expliquessin i ens presentessin el seu llibre sobre...
relats en el jutjat. Que han viscut elles. És a dir, qualsevol activitat repassant tots aquests anys enrere, sempre, sempre l'objectiu és la sensibilització i la lluita per als drets de la dona, aconseguir la igualtat i contra la violència. Per tant, et sabria dir-te 50.000
Coses que hem fet per aquest objectiu, i és en totes les activitats. I que, evidentment, seguireu treballant, i avui ens han fet arribar una nota de premsa, primavera del matí, les dues entitats feministes de Vilassadamar, l'Assemblea i Viladona, en la qual veiem unes dades que fan esgarrifar, no? És a dir, les entitats feministes denuncien que el 43% de les notícies minimitzen o romanticitzen, és a dir, fan romàntic la violència.
que gairebé 184.000 dones van denunciar violència a les seves parelles l'últim any a l'estat espanyol. I atenció, perquè venen dues dades que d'aquelles que fan frapar totes, eh, ho fan, però aquestes et posen els pèls de punt de dones en general, que també pateixen un altre tipus de violència pel fet d'una disminució, per exemple. Veiem que, atenció, el 80% de les dones amb discapacitat a l'estat espanyol han patit algun tipus de violència de gènere. El 80%.
I atenció, una altra dada que posa els pèls de punta. Durant el primer semestre del 2024, no del 25 en el 24, es van denunciar 14 violacions diàries. Això vol dir una cada dues hores. I que 1.434 nens i nenes a l'estat espanyol estan en risc de ser agredits per maltractadors de les seves manes. Per tant...
Sí, i del tema de les violacions, ahir va fer públic l'Hospital Clínic l'informe que fa cada any. No recordo les xifres, però sí recordo que ha hagut un augment del 6,6% en relació a 2024, o sigui, això no millora. Però a més, a més que ha augmentat un 6,6%, cada vegada...
Sí, hi ha més agressivitat... I a més, això, amb més virulència, més agressivitat...
Bé, nosaltres hem fet entre els actes, parlant del que deies que feien, per exemple, hem fet ja dos anys seguits conferències sobre la pornografia, que pensem que és una via també d'entrada a aquesta violència contra les dones, violència sexual, i que aprenen els homes i aprenen les dones.
Dimarts passat, avui fa una setmana, amb una secció que portem a terme el parlant de tot, precisament això que dius, una secció que es diu Addictes Solitaris, va venir una persona, és a través d'una vila serenca que és gerent d'Addict Badalona, una persona que tracta, una empresa que tracta un centre, millor dir que tracta les addiccions, va venir precisament un home que tenia, va patir una addicció a la pornografia.
I ell deia que el que més s'arrepenteix de tot ara que s'està tractant i s'està recuperant és de la visió que té ella de les dones, no? La vexació, la sexualització... La dominació. La dominació, perquè és el que dona el porno. Però aquí vinc a una altra dada, i és que si mirem amb dades a la mà un bon gruix dels nostres joves i adolescents... S'eduquen sexualment amb la pornografia.
Per tant, tampoc no és una bona dada. No hi ha dada possible, ja ho intentem ja trobar, però és que no hi ha cap dada que sigui positiva. Per això que tot gira molt a les noves tecnologies aquestes. És a dir, que un nen de 8 anys ja té accés a les xarxes per veure pornografia. Això és una dada molt esgarrifosa.
En el nostre manifest denunciaven també la plataforma OnlyFans, que és una via d'entrada a la prostitució d'una manera diferent, 2.0 o 3.0, però una via d'entrada. En relació amb el que comentava el Jaume abans, no sé si eren dos terços o un terç, que ja em sembla molt,
de la població jove veien l'opció aquesta OnlyFans, que és per la gent que no ho sàpiga, no deixa de ser, vendre contingut eròtic o pornogràfic a les xarxes, ho veiem com molt normal, com una manera de guanyar-se la vida com qui és un taxista, per dir alguna cosa. I estem parlant de gent de generació molt jove, de gent que puja, que interpreten aquesta acció
La naturalitzen i això ja s'encarreguen les xarxes. Bé, l'incorporen com la manera de fer sexe. I a nosaltres ens eduquen per vendre el nostre cos, utilitzar-lo d'aquesta manera, i a ells per comprar-lo i també per fer quasi de prosenetisme, quasi.
Això és una realitat molt... Una realitat també que vam poder veure una mica el Vinene l'altre dia amb les manifestacions feministes que es van fer a la sortida d'una missa pel recordatori del general Franco. Hi havia un parell de noies que es manifestaven i van ser, en fi, agredides.
directament, sense cap mena d'escrúpol per part de la persona, amb unes imatges que van passant totes les notícies, etcètera, mentre la gent... En fi, suposo que no cal comentar-ho més, no? Per comentar, potser alguna cosa positiva, perquè deies abans, Jaume, que no trobem molt positivisme en aquest tema, sí que és veritat que les lleis avancen
Però si els que han d'aplicar les lleis no estan educats en feminisme i tenen aquesta formació, perquè les lleis són interpretables i una llei aplicada per un jutge o jutgessa o aplicada per una altra pot canviar molt la sentència. Llavors...
Sí, davant del mateix fet, eh, pràcticament. Davant del mateix fet, sí, sí. I també... Sí, abans deia que potser sabien de les lleis, potser hauríem d'educar jutges i jutgesses, eh, que també n'hi ha, eh? I tant. Tots venim del mateix, de la mateixa educació patriarcal i masclista. Ell i nosaltres, i tant. Nosaltres reproduïm. I l'altre dia, en l'acta Montse que vam fer de la presentació del llibre d'Hijas del Miedo, que va ser fabulós, aquesta presentació que teníem a la Lucía, entre altres,
hi havia altres quatre jutgesses, la Mercerna, per exemple, que va ser consellera, estava també l'Anna Laliena, que és professora de l'Escola Judicial,
I va haver-hi un discurs dins del públic d'una dona que està en el món judicial, que era un discurs masclista. Llavors, clar, això ho continuem reproduint.
De totes maneres, també sabem, també ens va explicar una jutgessa que va venir per presentació del llibre, que hi ha una escola de jutges, una escola d'una escola aquí a Barcelona, que és la de...
Un projecte, no? No, que ja hi havia una escola allà dalt, de sobre, que està en un curs, aquí un any, fent, aprenent, diguéssim, gènere, és a dir, la visió de gènere en els jutjats de violència.
Llavors està aquesta escola, però passen un any. Però clar, un any venen aquí a Barcelona, fan aquest curs, però després no saps com és l'entorn i quan l'aplicarà, què haurà après? Ella deia, no pots canviar un cap per un altre en un any. Dos minuts i mig arrem a les 11, haurem d'acabar, però deixeu-me dir. Tenim moltes coses per dir. Podeu venir sempre. Ens convoquem un altre dia. Jo sempre dic que el 25 en estem aquí, però la resta de l'any també hi som.
I avui hem de ser en aquest tema. Deixeu-me que no malinterpreteu amb el que vaig dir. Intentaré explicar-me el màxim possible. Quan una persona defensa el masclisme, ja és prou de rebuig. Igual que el racisme, etcètera. Però quan és una dona, encara fa més mal.
Sí, jo penso que quan una dona fa aquestes coses es tracta també d'educació i nosaltres sempre ens hem de validar davant els homes i moltes vegades som nosaltres mateixes les que reproduïm aquests discursos per validar-nos.
És com veure una dona amb una llista d'extrema dreta. A mi ja és una ideologia completament a la sentit. Però veure una dona que és el que moltes vegades promouen és això... És més profund. Fa mal, eh? Sí, fa molt de mal. Una persona racialitzada també forma part d'una llista d'extrema dreta. Estem educades per agradar als homes, perquè els homes se'ns validin, llavors moltes vegades fem discursos
Són molts anys de lluita, de reivindicació i de no baixar mai el llistó. Cada dia s'han de fer actes de defensa per la dignitat de la dona. Doncs la lluita feminista, perquè diuen que si no és feminista no serà, i feminisme no vol dir res més que la igualtat entre homes i dones. Sí, és fer la vida millor de tota la societat, només de les dones.
Amb 50 segons arribem a les 11. Temps necessari per donar-vos les gràcies, no tan sols per estar aquí avui, que també, a la Montse Santellas de Viladona i la Senaida Serrano d'Assemblea Feminista. Moltíssimes gràcies i per la feina que feu aquesta tarda. Seguiu i seguim, no?
Aquesta tarda nosaltres sempre fem l'acte central el 24 al vespre per deixar lliure el 25, per assistir a l'acte institucional, al programa de ràdio, a la lectura del manifest institucional i les manifestacions que es fan a Barcelona. I el darrer dijous de cada mes, 7 de la tarda, plaça de l'Ajuntament a manifestar-se. Exacte.
Gràcies, que vagi molt bé. Fem una pausa. Robert Maz ens acosta a l'actualitat des de Sant Pau, 22 Baixos. Nosaltres tornem amb la segona hora del Parlam de Tot, on obrim el circuit de violències. Ara mateix, les 11 d'aquest 25N.
Salutacions, Vilassadamar diu no a les violències masclistes i està commemorant el 25è, el Dia Internacional contra la Violència per les Dones. Recordem que aquest mes de novembre la nostra localitat està realitzant diferents actes per denunciar aquesta xacra social, actes organitzats de manera conjunta per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassadamar.
El programa Parlant de Tot s'està realitzant avui a peu de carrer des de la confluència de Narcís Montoriol amb l'Avinguda Montevideo des de les 10 del matí fins la 1 de la tarda. Des de fa exactament dues hores recordem que hi ha instal·lada una carpa informativa de l'Ajuntament sobre els recursos públics disponibles per actuar contra la violència masclista a la confluència de Montoriol i Montevideo.
A partir de la una de la tarda, les regidores de l'Ajuntament realitzaran una lectura conjunta del Manifest Institucional per denunciar les violències vers les dones, que podreu escoltar a través d'aquest punt del dia, a través de Vilassar Ràdio, i la biblioteca acollirà d'aquí poques hores, a dos quarts de sis, una sessió especial de l'Hora del Compte dedicat a aquesta jornada del 25N.
El Consell de Ministres inicia el procés per nomenar Teresa Pere Mato com a nova fiscal general de l'Estat, a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Fèlix Bolanyos. Pere Mato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i té el reconeixement unànime dins del món judicial. La proposta de Pere Mato arriba l'endemà que dimitís Álvaro García Ortiz, quatre dies després de ser condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte de revelació de secrets.
Una vegada aprovada la proposta, el Consell de Ministres, el Consell General de Poder Judicial, haurà d'emetre un informe no vinculant. Posteriorment, Pere Mato compareixerà davant de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Quan s'hagin fet aquests tràmits, el govern espanyol acordarà el seu nomenament definitiu com a fiscal general de l'Estat.
Una quarantena de monuments o espais singulars catalans estan inclosos actualment en una illa vermella, en una llista vermella que alerta sobre el seu mal estat de conservació. L'associació Hispania Nostra, amb seu a Madrid, aplega experts en patrimoni, conservadors de museus, arquitectes i entitats que elaboren aquesta llista.
des de fa 20 anys amb les aportacions de particulars o entitats que detecten espais degradats o en procés d'abandonament. Són edificis o monuments que necessiten una intervenció urgent dels seus propietaris i que poden estar en mans de propietaris particulars, ajuntaments, diputacions o bisbats.
Posar el focus en aquest patrimoni pot fer que els propietaris, sobretot si són administracions, decideixin intervenir-hi o bé que la societat s'organitzi per actuar. En aquests casos, l'associació els pot ajudar amb línies de micromecenatge. L'associació elabora dos registres més. La llista negra de patrimoni que ha desaparegut i també la llista verda de patrimoni que s'ha pogut recuperar.
Telefònica posant números a l'ERO, que afectarà la seva plantilla, seran en total 5.319 acomiadaments a les principals societats del grup, Telefònica d'Espanya, Mòbils i Solucions, segons ha informat Fons Sindicals. Globalment, l'ERO suposa despendre's de més d'un 37% dels empleats del grup empresarial. La companyia ha motivat l'expedient basant-se en causes organitzatives, tècniques i de producció.
Acabem, l'Espanyol ha reformat la sisena posició a la Lliga després d'una victòria important contra el Sevilla. L'encontre ha acabat amb la victòria de l'Espanyol sobre el Sevilla per 2 a 1. Els andalusos han disposat de nombreses ocasions, però l'efectivitat ha estat blanc i blava. A les 12 del migdia, nou contacta amb la informació i fins a la una segueix el parlant de tots.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Què fas? Estic buscant un regal per al pare, però no trobo res que em convenci. I per què no anem a fer una volta pel barri?
El comerç de proximitat dinamins avertebra i cohesiona els centres dels nostres pobles i ciutats. Ofereix un servei personalitzat, professional i modern que satisfà les necessitats i il·lusions dels ciutadans. I tot a quatre passes. A més, la renda que genera es reinverteix en el país i això contribueix a garantir la sostenibilitat del territori. Comprar el comerç de proximitat és comprar amb responsabilitat. El regal del pare? 012. La millor resposta. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap.
Pel Black Friday, Consum amb Cap. Més informació a consum.gencat.cat. Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles.
I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor. I es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista en qualsevol àmbit. Maite? 012. La millor resposta. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vila.
Vilassar Ràdio amb el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.
7 minuts per damunt de les 11, encetem la segona part d'aquest programa especial, parlant de to que venim fent des de les 10 del matí des del Narcís Montoriol amb Avinguda Montevideo de Vila-Sadamar. Avui és 25N i això vol dir el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Arriba a la taula del circuit, un clàssic d'aquest programa, en representants del CIAT, el Servei d'Informació i Atenció a la Dona,
també representants de serveis socials i de Mossos d'Esquadra, en aquest cas, grup d'atenció a la víctima. Ja ens van anunciar fa dies la impossibilitat d'assistir en aquest circuit del CAP, una altra de les institucions que forma part del circuit, cap doctor Marriera, perquè tenen una jornada calendaritzada, i avui, just abans de començar aquest programa, policia local ens ha anunciat que no podia estar amb nosaltres aquest matí, una altra de les, en aquest cas...
cossos policials que forma part d'aquest grup d'atenció a la víctima. Joan, avui ens acompanya en aquest circuit. Sí, doncs, exactament, ens acompanya la gent Eli, un clàssic d'aquests 25 de novembre, sempre ha estat al nostre costat, al costat de Vilassar Ràdio. Gent Eli, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Sí, ara ja fa molts anys, eh?
Tenim també la Inès, treballadora social, en aquest cas de serveis socials de l'Ajuntament de Vilassadamar. Molt bon dia. Bon dia a tothom. La Sofia, del CIAT, Servei Integral d'Atenció a les Dones. Molt bon dia, benvinguda. Bon dia, gràcies. I també a l'Alba, que s'incorporen, elles dues, són joves, són nova en aquesta taula, que està molt i molt bé. Alba, molt bon dia. Molt bon dia.
Doncs arrenquem aquesta taula del circuit, un clàssic, com deies, Jaume, d'aquests 25N. Evidentment, comencem per la gent Eli, Mossos d'Esquadra, sempre per aquestes dades, publica xifres absolutament esfereïdores a nivell global. Com es gestionen aquestes situacions en el dia a dia, en el carrer, moltes vegades?
Anem fent. Sí que és veritat que nosaltres tenim situacions d'emergència que s'ha d'actuar en el moment quan la persona demana ajuda i altres situacions que simplement com a grup d'atenció a la víctima el que fem és assessorar la persona que ens ve a explicar quina és la seva situació.
i intentem derivar-la, si no és necessari posar denúncia, perquè no sempre és necessari posar denúncia, o la víctima no està preparada per denunciar, doncs derivar-la al servei més adient per aquesta persona. Són assistents als serveis socials, al servei d'atenció a la dona, al CIAT, assistència psicològica, a vegades assistència jurídica, perquè clar, tenen molts dubtes i no sempre estan preparades per denunciar.
Teniu la sensació, totes, que sou primera línia de foc moltes vegades, primera línia de trinxera?
A veure, en el meu cas, jo crec que els companys que estan al carrer són la primera niña de trinxera, perquè són els que realment es troben en les situacions més urgents, perquè és quan es cleta la violència, que quan es cleta la violència és quan aquella persona pot arribar a estar en risc molt elevat. Jo més aviat vinc després, perquè nosaltres el que fem, sobretot, a part d'assessorar, és el seguiment de tots els casos
que hagin patit violència, tant si tenen ordre de protecció com si no en tenen. Perquè nosaltres el que valorem és el nivell de risc d'aquella persona de poder patir una agressió física greu, amb el que comportaria una protecció policial que pot arribar a ser de 24 hores.
Sí que és veritat que estan a primera línia nosaltres com a serveis socials d'atenció primària, que després vindran els serveis especialitzats, sí que estem a primera línia perquè a vegades amb les primeres acollides, les entrevistes que a vegades ens trobem al despatx i que no sabem ben bé què ens trobem, sí que ens estem trobant. Per exemple, aquest any 2025 de casos nous hem tingut 21 casos. 21 casos nous? Que hi hagi algun tema de problemàtica a nivell de violència.
Llavors sí que tenim ara, per exemple, actualment el CIAT està en el mateix edifici, que això facilita molt la nostra feina i la coordinació constant. Hem de posar en valor, que per això estem aquí, a la comissió, al circuit, per poder treballar millor els casos, compartir la problemàtica que és i per això atendre-la de primera mà.
Des del CIAT potser no està en primera línia, perquè moltes vegades ja han passat per mossos, ja han passat per serveis socials, però sí que és cert que també ens trobem situacions on ve una dona, com deia abans també la Tània, que potser viu una situació que no pensa que és violència, i de cop a la primera acollida sorgeix aquest relat que dius, ostres, potser sí que hi ha una violència que no ha aparegut mai abans.
Doncs aquí, si m'ho permeteu, t'agafo el guà, perquè a última hora tindrem una persona. Vam conèixer la violència obstètrica fa un prellanys aquí en aquesta taula i aquest any coneixem una violència a través d'una conducta narcisista, és a dir, aquelles conductes de jo, jo, jo i una miqueta més jo.
I ella mateixa diu, és que és un home encantador, excel·lent, cau bé tothom, és un home empàtic, que sembla empàtic, però tot això aporta violència, violència, violència. I aquí és on costa obrir els ulls, i moltes vegades costa obrir els ulls per la pròpia dona que conviu amb ell, però quan ella obre els ulls, a l'entorn, encara costa més. És a dir, no, home, no, però què m'estàs dient? Que la teva parella ha fet això? No, home, no, això és que no t'ho estàs mirant bé.
Són noves violències. Hem parlat del perfil del maltractador moltes vegades, veiem que no hi ha un perfil estereotipat. El perfil de la víctima, no hi ha un perfil. Però sí que veiem aquestes violències que a vegades queden amagades, oi? Darrere cada any, malauradament, coneixem nous tipus de violència.
Totalment, vull dir, també aquí recalcar la importància del suport que té la dona i com viu l'experiència, no com tu deies, moltes vegades quan elles se n'adonen és al seu mateix voltant més immediat i potser persones que s'esperava que fossin un recolzament, un suport important, que fan com aquesta potser negació o de dir, ostres, però...
amb lo maco que és, si és tan amable i amb tothom. I ens trobem molts casos així que moltes dones diuen em fa tanta ràbia perquè de cara a fora és d'una manera i després és totalment el contrari a mi. Vull dir que sí que és un perfil que per desgràcia ens trobem moltíssim.
Escolteu, aquest any estem tenint a totes les taules i amb el permís de serveis socials Mossos d'en Joan i un servidor, nosaltres ja tenim una mica de joventut acumulada, però les més joves de la taula són l'Alba i la Sofia i estem parlant precisament de la joventut. I amb les dades a la mà no som molt optimistes. Nosaltres sempre diem que fem una tertúlia amb la quarta ESO, amb una representació de l'ONAT de quarta ESO dels dos instituts,
i moltes vegades hem tractat el tema de violències, i algunes vegades, no dic sempre, però algunes vegades ens hem trobat conductes que no et fan o no et convinen a ser molt optimista, en el sentit de dir, normalitzem una situació com que t'estigui controlant tot el dia, que sàpiga contrasenyes on vas, amb qui vas. Vosaltres que sou les més joves de la taula, sou optimistes en aquest sentit? Ho patiu vosaltres? Ho heu patit vosaltres, això?
Bé, jo, més des de la meva opinió, jo sí que soc optimista, perquè jo he estat a punts liles, per exemple, i sí que he vist que els joves que s'apropen, al final pots dir, potser et ve un grup de nois i et venen ja com una mica com això que feu no em sembla bé, no sé què saps, com més per confrontar, però al final el que veus és que
Sí que hi ha hagut un canvi, no?, de les generacions anteriors a la d'ara, encara que sembli que no, sí que s'ha vist un canvi. I en conductes més simples, com per exemple això del control i tal, jo crec que ja no, que ja no està, o sigui, ja no es fa tant.
Jo soc optimista en aquest sentit. Jo t'ho agraeixo, el teu optimisme, però jo també ho soc, i patològicament optimista, però en aquest sentit no ho acabava de ser gaire. M'alegro que... Jo soc optimista, ho intento ser, sí que penso que hi ha bastanta polarització actualment, sí que veiem un extrem entre moltes cometes, i sí que el que comentàvem abans, i jo sí que vull recalcar, és que també penso que la manera en com es parla als joves, especialment a nois, és molt important...
com acostar-nos a parlar sobre aquests temes, perquè la primera impressió és de rebuig, és de sentir-se atacats, no? Llavors sí que penso que aquí hi ha hagut també la manera... Un de cada quatre, ho digue, eh? Sí, sí, no, no. És impressionant, és impressionant, i hi ha molta feina a fer. Jo sóc optimista, però sí que és veritat que ens trobem en un moment...
que veus coses que esgarrifen bastant, però sí que penso que també és important, sobretot als nois joves, que vegin que tot el tema del masclisme, la masculinitat, també els afecta amb ells. Vull dir que els homes també pateixen les conseqüències de com viuen la seva pròpia vida, de la masculinitat tòxica i de com viuen, de no expressar les emocions, d'estar sols. Vull dir, també veure que és un problema, que òbviament les víctimes són les dones, però que afecta a tothom i que tampoc és bo per ningú.
Imatge positiva de la sang jove, les que ja tenen més joventut acumulada. No direm pessimistes, direm realistes. Les cares que fèieu eren una miqueta d'una altra perspectiva, potser?
Bé, una mica jo estic amb el punt de vista d'elles, que hem de ser optimistes, perquè si no llavors la feina llavors costaria molt i tirar endavant el nostre objectiu. Però sí que és veritat que anem observant, bé, el típic que sabem, les cançons que sonen avui en dia, el riguer tot, etcètera, o aquesta moda de compartir l'ubicació entre les parelles joves que no deixa de ser
Bueno, és per protegir. No, al final és un control, no? Però sí que és veritat que hem de ser optimistes. Hem de ser optimistes i, òbviament, no estem com estàvem, però crec que ens queda molt de camí per recórrer, i tant. Sí, sí.
Sí que hem de ser optimistes, vull ser optimista, i jo m'encanta que la gent jove, a més a més, avui en dia pot parlar d'aquest tema. Els temps han canviat molt i ara sí que, com a mínim, aquesta, el que deia ella, que es volen, pregunten i confronten, però què estàs dient si sempre estàs amb el mateix rotllo, no? A casa meva, amb un fill de 17 anys, diu, si estàs amb el mateix rotllo, mama, és que això no para mai, no? Però bé, jo crec que li arriba el missatge, al final arriba el missatge,
però sí que és veritat que actualment tenim una cosa que no teníem abans i són les noves tecnologies que no ajuden, el tema de les ubicacions, compartir dades, intel·ligència artificial que ha arribat també que fa molta por, estem totalment descontrolats i ells han nascut amb això i si no s'estan creixent amb això
i crec que no veuen el risc, el perill que comporta tot això. I fan coses que nosaltres no fèiem i és estar les 24 hores connectada amb la teva parella i tota la teva parella sap exactament on estàs, amb qui estàs i què estàs fent. I és una cosa que generalment està com ben vista. És normal. Eli, normalment a la primera no denuncien mai, no per això les víctimes?
N'hi ha que sí, n'hi ha que no. Clar, si t'acaben de donar una bona pallissa, sí, i n'hi ha que no. Però després el que per exemple deia l'Alba, que arriben o no veuen, saben que estan en una situació que no els agrada o veuen que no pot ser, que alguna cosa està fallant,
Però com que generalment ja s'encarrega la grasó de girar la truita i fer-li veure que no, és que això passa perquè tu m'has fet fer això, o tu ets la dolenta, o és que això no pot ser així perquè tu ho has, tu ho has. Al final elles tampoc saben exactament què és el que està passant. Llavors aquí costa més de treballar.
En qualsevol cas, treballar la transversalitat que apuntàveu abans, que per això es diu circuit, que per alguna cosa es diu circuit, doncs entenem que com a mínim és un tallafocs, com a mínim hi ha d'entrada important, no?, sobretot poder treballar en xarxa, poder treballar tots a una per lluitar contra aquesta xacra.
És aquest l'objectiu, és el que he comentat abans, el compartir, el tractar el cas d'una manera transversal des de totes les vessants, és fer un bon seguiment de la persona, hagi arribat a fer denúncia o no, potser necessita un acompanyament per finalment arribar a posar-la i llavors donar i oferir els recursos que podem, perquè també són limitats.
Hem parlat de dades, de denúncies, etcètera, però hem de parlar dels feminicidis. I és que des de principis d'any, dades publicades avui mateix, a Catalunya s'han registrat 8 feminicidis i 5 infants encara torfes per la violència masclista, segons dades de la Generalitat. De les 8 dones assassinades aquest 2025, 5 van morir a mans de la parella o l'exparella i les altres 3 en l'àmbit familiar.
Dues d'elles tenien una ordre de protecció vigent, que moltes vegades hem dit si això funciona o no funciona, si la llei, si jutges i jutgesses. Des que va començar a recollir dades oficials l'any 2012, va començar una mica tard, potser, hi ha hagut 156 feminicidis a Catalunya. Enguany també s'han atès tres casos per mutilació genital, a dos majors d'edat i una menor, i sis casos de matrimonis forçats, una dona major d'edat, un home major d'edat i quatre menors.
Dades a la mà. A mi se'm posen els pèls de punta, com veig això, mutilació genital, ja no parlem dels assassinats, que això ja és el... no va més, però realment...
Jo també ho soc, d'optimista, però això a mi no em convida. Estem al 2025. I també hi havia una dada, que també aquest dematí ha sortit, que de les 8, 3 eren majors de 71 anys. Vull dir, el tema dels maltractaments a partir d'una certa edat és molt més complicat de tractar, de treballar aquest cas, perquè clar...
no s'ajunta a l'edat, el tema familiar, vull dir que és un tema, i a part, doncs, també la violència vicària, que, com teies, els menors, doncs, que perden la vida, doncs, i com fa l'home, doncs, contra la dona a través dels fills, que això va en augment, el tema de la violència vicària. Geniali, ens pots donar alguna dada, alguna impressió del teu dia a dia que ens convidi una mica a l'optimisme des de la trinxera, eh?
Jo penso que quan estàs patint violència, la primer passa i el més important és posar-te en contacte amb algú, ja sigui amb Mossos, ja sigui amb qualsevol servei, perquè a partir d'aquí es pot treballar. Quedar-te com estàs no et soluciona. Jo els hi dic moltes vegades a les noies, on estàs, estàs malament. Quedar-nos aquí no és una bona opció, llavors hem de fer coses.
Llavors hem de treballar per fer aquestes coses, i cadascú té el seu ritme, i evidentment hi ha casos més urgents i menys urgents, i jo com a policia estic obligada a actuar d'ofici en aquests casos, però sí que és veritat que si es pot treballar a poc a poc amb aquella persona i es pot anar mirant com es gestiona, molt millor. I el més important és posar-hi un coneixement, perquè l'aix la passa més difícil, és a dir, m'està passant això.
Reconeixo que m'està passant això i vull canviar-ho. A partir d'aquí es poden fer moltes coses. La denúncia és important, és molt important, però tampoc és poder a vegades la més urgent. A vegades la més urgent és posar aquesta persona en un lloc sana i estalvia i després ja veurem com ho gestionem.
Però és molt important denunciar-ho per parar-ho. És que si no ho denuncias i no dius res, no ho pares. Llavors has de denunciar. I sol·licitar les ordres d'allunyament? Sí, sí que serveixen, clar que sí. Que l'agressor se les pot saltar? Sí. Que la víctima també se les assalta? Sí. Però sí que serveixen, i molt.
Normalment a l'agressor no deixa de tenir una dominació i una manipulació. M'agradaria saber si us heu trobat en casos de dones que així d'entrada s'animen a denunciar i després com que es tiren enrere o com que els sap greu o frenen i què es fa en aquests casos.
Doncs acompanyar-les, acompanyar-les amb tot. Sí, clar, hi ha moltes dones que fins i tot denuncien en seu policial, però quan arribem al jutjat retirem denúncia. Això és molt típic. Moltes vegades és que...
També depèn del cas, és que hi ha molts factors que intervenen. Estàs embarassada, és el pare dels teus fills, és el teu fill, és clar, estàs denunciant una persona que estimes. És complicat. I el bon veïnatge? M'explico, que moltes vegades hem dit, hosti, si tens una situació de violència a prop teu, algun veí, alguna casa propera, s'ha de denunciar.
Encara fa por, perquè dèiem fa uns anys que fa molts anys que ens belluguem per aquí, i dèiem que sempre la conclusió era la policia hi va, si no passa res, doncs no passa res, i si passa, doncs gràcies per avisar. Però encara tenim por com a ciutadans de donar un cop de mà a crits, a cops que puguem sentir des de la casa nostra?
Cada vegada la gent és més conscient, cada vegada la gent més truca al 112, però sí que és veritat que truca al 112, a vegades ja estàs... Pensem que la violència de gènere és un delicte que és públic i tothom estem obligats de parler i actuar. I una manera d'actuar és molt fàcil, es truco, agafo el telèfon, faig l'112, que és el 112,
I a partir d'aquí, doncs, activem tots els serveis. I és una cosa molt fàcil, no cal ni que diguis qui ets, simplement, mira, jo no vull saber res, però estic en aquest carrer o soc un veí i estic sentint això, sisplau, vingueu, perquè en el segon, primera, doncs, estan passant coses.
I ja està, no s'ha de fer res més. La gent té por a les conseqüències de veure després què passarà, perquè com a veí o com a ciutadà t'has d'enfrontar també amb aquella persona després. Però a vegades simplement és trucar al 112 a demanar ajuda i a que s'encarreguin els altres.
Sempre és importantíssim el fet de demanar ajuda. Alguns homes també passen per les vostres unitats o és exclusivament femení? Parlo d'agressions, és un món també que entenc que també deu haver-hi un submón ficat aquí, no?
Sí, sí, cada vegada tenim més nois que s'acosten a parlar amb nosaltres, a assessorar-los. Escolta, m'està passant això. Evidentment, també hi ha nois que pateixen violència. És que la violència la pot patir qualsevol persona. Home, dona, un nen de 3 anys, un infant acabat de néixer i una persona de 60-80 anys. I els protocols serien semblants? Sí.
Els protocols són semblants, és a dir, el delicte, des de la visió de Mossos, el delicte és per tothom el mateix, és a dir, si jo t'agradeixo a tu i et trenco el nas, és el mateix que si tu m'agradeixes a mi i em trenques el nas, és a dir, és un delicte de lesions i tots dos podem denunciar.
És un fet anunciable i anirem al jutjat. Quina diferència hi ha? Jo soc dona, sí que és veritat que tenim assistència en cas de violències de gènere, l'assistència llatrada és gratuïta des del primer moment i qui ho porta seria un jutjat de violència específic per la dona.
Per què? Perquè hi ha molts més casos, la gran majoria són dones. No et diria el tant per cent perquè me l'inventaria, però la gran majoria. Casos de nois n'hi ha? Sí, i tant. També pateixen violència els nois? Sí, també. I tenen els mateixos drets que les dones de presentar denúncia i que es faci justícia, evidentment. Mentre ell m'agradia, vaig deixar oberta la trucada al 112.
famílies de víctimes d'un feminicidi, això no s'oblida, el vaig fer fora i va intentar incendiar la casa, quan el teu pare mata la teva mare, hem estat molt soles, no estic llegint una novel·la, estic llegint en aquest cas quatre de les víctimes que s'han obert i han dit, escolta, i això ho vaig explicar com es troben.
Vosaltres trobeu, sempre ho dèiem, sempre que veiem això per la tele, ja, però ha passat allà, aquí no passa mai. A Vilassar també passen coses i aquest vull que sigui, per el tema que ho digui així, vull que sigui un dels titulars d'aquesta jornada. No és un tema de barris menys agraciats, podríem dir, és un tema que pot passar a qualsevol cantonada...
de qualsevol poble, i aquest és un dels titulars que ens agradaria que avui estiguessin sobre la taula. A Vilassar també passen coses i tenim víctimes que podien parlar d'aquesta manera.
Totalment, jo crec que remarcar aquesta importància també, fins i tot les mateixes dones de vegades et venen i diuen jo no em pensava que a mi em passés això vull dir, jo tinc la meva carrera jo m'he semblat sempre que soc una persona X o d'aquesta manera i llavors no em crec que m'estigui passant, vull dir que treu també l'estereotip d'on passa a qui li passa, crec que és molt important treure aquest estigma
Perquè moltes dones se senten fins i tot culpables de dir, com he deixat que jo, amb la llesta que soc o amb el que sigui, em passi això a mi, no? I vull dir que és una càrrega que també s'emporten les dones al final. Una culpabilització, no?, en el fons, afegida, perquè abans parlàvem això, no?, de dominació, manipulació, doncs, en fi, no deixa de ser un plus més, no?
totalment jo també volia afegir que des del CIAT com a psicòleg infantil que jo veig dels nens de les dones que han patit violència al final també és el que volem fer des del CIAT almenys la meva feina és com intentar acompanyar aquests nens, aquests infants perquè també es treguin aquesta culpabilitat que tenen molts cops aquesta culpabilitat que poden tenir perquè al final potser molts d'ells no pateixen la violència directament però sí que és una violència ambiental
Però què vol dir, que se senten culpables els infants? Molts cops sí que potser si estàs a casa visquent aquesta violència o hi ha un divorci, en situacions de divorci potser se senten culpables que els seus pares s'han divorciat per ells, perquè alguna cosa han fet malament. Llavors, com des de la meva posició és intentar acompanyar aquests infants perquè també es treguin la culpabilitat i puguin créixer en un entorn que estigui més segur. I a part de només treballar amb ells, també es treballa amb les mares
com per donar eines de com relacionar-te millor amb el teu infant, com ajudar-lo a gestionar segons possibles. Aquí és obert un meló important. És a dir, aquests infants poden arribar a superar això al llarg de la seva vida? No estic parlant d'una separació, estic parlant d'una violència vista i presenciada moltes vegades per ells. Això es pot arribar a superar?
Sí, al final la majoria dels casos que pateixen violència s'acaben recuperant i poden tenir una vida normal. Realment els casos que potser acaben tenint més problemes de salut mental són molt pocs, realment. Les dades el que diuen és que la majoria s'acaben recuperant. Els que van al psicòleg és una proporció molt baixa.
I com treballeu amb nens i nenes? M'imagino que a través de dibuixos, a través de jocs, representants d'algunes figures que puguin ser el pare, la mare... Com es treballa amb nens i nenes petits? Depèn molt de l'edat i de...
del moment evolutiu en què estiguin, els més petits, principalment el que treballes amb els pares, perquè et veu un nen de 6 anys, per exemple, i poca cosa podràs fer amb aquell nen perquè ell tampoc és capaç d'explicar i molts cops tampoc són conscients del que està passant i no saben que estan patint violència. I també el fet que vinguin el psicòleg i tu ja estiguis intentant ficar-te allà, molts cops estàs victimitzant el nen.
i és millor treballar amb la família per tant donar-li eines perquè després ells ho puguin treballar a casa i després quan siguin més grans treballar amb diferents dibuix a través de teràpia
900-900-120, telèfon, línia directa d'atenció contra la violència masclista, gratuït, confidencial i funciona a les 24 hores al dia, 365 dies l'any, per accedir també a través de correu electrònic. 900-900-120. 112, ens deia la Eli. Quina manera tenim aquí propera Vila-Sada Mar per accedir? Ens ho explica la Tania, ho repetirem per si algú li queda clar. Servei social, SIAT, com s'hi accedeix.
Bé, en qualsevol cas que alguna persona pateixi violència o que vulgui compartir és dirigir-se directament als serveis socials. Vull dir, si hi ha una urgència l'atendrem, sigui qui sigui, i a l'hora que sigui, dins de l'horari d'atenció, i llavors començarem a treballar amb la persona. Llavors, si cal, doncs, arribar al CIAT i llavors al CIAT també la poder atendre. Però, bé, que es dirigeixin, el més important és que vinguin als serveis socials.
Doncs el 93-168-99-92, és el telèfon del SIAT, 168-99-92. També hi ha la policia local, una de porta d'entrades, el 93-754-10-20, 93-754-10-20, i també hi ha l'altra línia d'accés, que és anar al CAP, el CAP doctor Marriera directament, que també és una de les línies d'entrada per pal·liar aquesta violència masclista.
Escolteu, Alba, Sofía, Ciat, Servei d'Informació i Atenció, la dona i més serveis socials, a Geneli de Mossos d'Esquadra. Us agraïm moltíssim que hagueu estat aquí. Tant de volg un any ens trobem a un altre lloc, el 25N, i no cal que ens trobem aquí, però mentre hi hagi una sola víctima d'aquestes múltiples violències, aquí ens trobaran, i no avui, avui és el dia, però això és cada dia. I aquests sí que no fan festa, malauradament.
Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Una pausa i donem veu als joves. Primer de tot parlem amb la Corda, l'actor que va pels instituts explicar aquest tema. Va venir als dos instituts de Vilassar i a les 12, sí, Tartúlia Jove, amb l'alumnat de Quart d'ESO, com veuen aquesta xacra. Nosaltres fem una pausa, arribant a la meitat de l'edició. Tres minuts per damunt de dos quarts de dotze.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-900-120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap.
Per Black Friday, consum amb cap. Més informació a consum.gencat.cat. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara? Ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé. Quan escolls peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
A Vilassar Ràdio, parlant de tot. Especial 25N.
7 minuts per damunt de dos quarts de 12 en setembre. La segona part, segona hora i mitja d'aquest especial que estem fent des del carrer Narcís Montorió, a l'Avinguda Montevideo, a aquesta cantonada del Mercat Municipal. Arriba el moment de rebre quatre representants de l'alumnat de Quart d'ESO, quatre noies, que venen perquè a les 12 farem una tertúlia i posem el tema de la violència envers les dones de molt a taula. Però abans...
volem parlar d'un espectacle, una obra que es diu, doncs, ens porta a la corda, una obra que representa la violència des d'una situació molt bàsica, sovint invisible, llestimosament quotidiana i molt actual, on potser els alumnes es senten identificats i interpel·lats pels personatges. Jo no sé si elles s'hi van sentir o no. La saludem ara mateix. Júlia, bon dia, bona hora. Com estàs? Bé. Bé, no? Sí. Bueno, d'aquella manera. Un dia així tampoc ens fa molta il·lusió, no? Exacte, molt de fred.
Molt de fred, diu. Aran, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. També tens fred o no? Sí. Vinga, va. I la Gisela, bon dia. Bon dia. Tot bé? Sí, tot bé. I la Marta, bon dia. Bon dia. Ja heu participat a la tertúlia jove, no? Sí. Totes, eh? O sigui, aquí tenim ja una experiència...
I avui no ens pot acompanyar en aquest estudi mòbil de Vilassar Ràdio, però sí que el tenim via telefònic, precisament l'actor que va anar fa pocs dies a l'Institut Pere Ribot i també al Vilassara a interpretar aquesta obra de teatre amb la corda. Adrià Díaz, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal? Com estàs? Bé, molt bé, encantat que hi parlem amb vosaltres.
Doncs nosaltres també, un dia dins especial, un dia en què comemorem el Dia Internacional contra la Violència envers les dones, que és una mica el fil conductor d'aquesta obra. Vigila, Adrià, perquè avui tens quatre crítiques aquí que a veure si tenen pietat o no de com va anar aquest espectacle. Abans de tot, Adrià, fora bromes, explica'm una miqueta de què va aquest espectacle, com el va operir així en general.
Bé, això és un monòleg que va escriure la Clara Diacedor ja fa uns anys i parla d'una situació lamentablement molt quotidiana que és un noi, en aquest cas el Marc, el personatge que interpreto jo que fa dues hores que no sap on és la seva parella en aquest cas la Marta
i està preocupat i entra a l'aula amb l'excusa de venir a fer una xerrada i comença a explicar-los això ara, aquest reguell estava molt preocupat perquè no parla amb la seva parella i finalment pot contactar amb ella i llavors veuen una mica les interioritats d'aquest personatge, no? És a dir, tu entres com si posa... Digue'm...
No, perdona, dic, tu entres com si això fos una situació real teva, pròpia d'aquest cas l'Adrià, no? Que entra i diu, hòstia, i no la localitzo, no? I a partir d'aquí, l'alumnat, quines reaccions tens quan els fas partíceps d'aquest problema? El curiós és que hi ha de tot, o sigui, clar, hi ha de tot, perquè crea molta contradicció entre ells, perquè alguns ja veuen de seguida que el personatge és molt tòxic, no? Perquè...
A part d'això, li sap greu que quedi amb un amic seu, la roba que porta, li prohibeix certes coses, la vol tenir controlada tota l'estona, li demana l'ubicació constantment... I amb això, lamentablement, a vegades veiem que alguns empatitgen. Sí que és veritat que molts, i moltes sobretot, veuen que no, que això és un comportament realment tòxic, no?
I llavors una de les gràcies és que ells són partíceps i el personatge es fa partíceps que l'ajudin o no en aquesta situació. I bé, hi trobes una mica de tot, perquè una de les coses és que després no només és l'alba de teatre, no només veiem personatges, sinó que després fem un debat a partir d'això. I aquí és on surten totes les vicissituds de la gent, alguns que ja estan a favor i justifiquen, com has dit tu, que una violència...
que és una violència que sembla molt clara però que està molt normalitzada moltes vegades, no?
Adrià, deixa'm preguntar a la Júlia, a l'Aran, a la Gisela i a la Marta, que quan entra, en aquest cas, l'Adrià a la vostra classe, de quart d'ESO, i comença aquest monòleg, amb l'excusa que us ho explica alguna cosa, i us explica aquest problema, sigueu-me sincera, sé que ho sereu, eh? En quin punt us en doneu compte que l'Adrià, en aquests moments, està ensenyant una visió tòxica, una visió de control. Us en doneu ràpida, més aviat o més tard? Va.
Jo, quan va començar, és que no m'agafa el telèfon, que no m'agafa el telèfon, ja me'n vaig adonar que anava per aquest rotllo, la xerrada. I què vas pensar? Que potser no que anava cap a relacions tòxiques de relacions, però que anava sobre la toxicitat en general o alguna cosa així.
Una altra classe ja em va dir que anava d'això a la xerrada. Et van fer spoilers? Home! Això és una llació. Mira que ho demano, eh? A vegades entre classe i classe que no s'ho expliquin, però això és inevitable, a tu.
També els professors demanen que no es passin els exàmens i això també és inevitable, però no és culpa teva. Gisela. Jo quan va començar pensava que era de veritat, però després quan la gent ja començava a murmurar i potser començàvem a pensar que era de mentida, que estava actuant. Però és una situació molt real. No, no, sí, però està superbé que facin aquests tallers i...
És una situació molt real. Després parlarem si això us heu trobat vosaltres o amigues que s'hi hagin trobat. Marta, tu com ho vas veure això? No, jo no estava. No estaves, vaja. No, però pel que ha explicat, suposo que més tard o més d'hora acabes entenent de què va i el tema. I després us va generar debat entre vosaltres a...
haver vist aquesta representació. Vosaltres ho vau comentar, diguéssim... L'Adriana ho ha vist, però quan en Joan està fent aquesta pregunta totes amb el cap dins. Sí, sí, sí.
Jo, per exemple, la companya amb la que em sento ara mateix, ella deia que ara mateix està en una relació i era així. I vaig estar durant la resta del dia que va quedar debatint amb ella sobre si eren comportaments toxics o no, si estava bé o malament, quines coses feia i així. I ho veia o no? No.
Jo li vaig intentar fer veure, li vaig dir, mira, és per això, això no està bé, això no hauria de normalitzar-se, i em va dir, però si és normal, li vaig dir, però tu no confies en la teva parella perquè has de fer aquestes coses tòxiques, i em va dir, sí que confio, però és per si un cas. Però el teu company, és un company o companya? No, companya. Companya? Sí. I és ella la que... Els dos entre ells. Els dos entre ells, eh? Sí. Jo crec que els dos poden tenir part de raó, però la forma en què ella es va expressar i tot...
que va ser el més correcte, que s'enfadés, que tal. Hi ha conductes que potser no són tan extremes, però la forma en què ell ho va dir es va enfadar.
La Gisela és la que més explícit ha estat amb el cap quan ha dit això, en Joan us ha preguntat, va fer debat? Sí, sí, sí. Sí, bueno, el mateix que l'Aran, el mateix que ha dit, perquè jo crec que en la situació que estava actuant en aquell moment, que passa molt sovint segurament en la vida quotidiana de molta gent,
Jo crec que com va reaccionar el noi no estava molt bé, però en part la noia jo crec que també ha de ser una miqueta més oberta. O sigui, ha d'explicar més coses també. Sí o no? Què vol dir això? No sé. A veure, jo crec que... Digues, digues, Adrià. No, no, que parli allà, sisplau.
No, no, deia que la noia havia de ser més oberta. És una mica el tarannar del debat que es forma, després de la corda? Així, en general, ja no tan sols el que ha arribat, eh? Sí, sí, perquè hi ha un moment, entenc que es refereix al moment que hi ha un moment que el personatge de la Marta, en aquest cas, que és la parella, menteix, menteix el personatge, no? Li diu que ha anat al cine i en realitat havia quedat amb un amic.
i és una cosa que surt molt, no? És que clar, li ha mentit i això, i llavors quan comencem a escarrelar diem, bueno, però per què menteix, no? I llavors surt, bueno, però és que potser té por de dir-li la veritat, no? Perquè si li hagués dit la veritat potser s'hagués enfadat. I llavors si et poses a la pell de personatge és també entens que menteixi, és a dir, que no li digui la veritat, no li digui per què no ha quedat amb un amic seu perquè l'altre s'enfadarà. I llavors normalitzem que s'enfadi perquè ha quedat amb alguna persona, vull dir, entenem perfectament que no, no? Que mentista malament
Però tots hem mentit alguna vegada a la vida, no? I a vegades és justificable si tu veus que la teva parella, al dir-li, mira, he quedat amb tal persona, s'enfari. Vull dir que és més normal que menteixi o que una persona s'enfari perquè la teva parella ha quedat amb una altra persona, amb un amic seu, no? I normalitzar això és el que a vegades es posa en aquesta contradicció, no?
Adrià, m'agradaria saber per què es diu La Corda i després si és un text orgànic, és a dir, és un text que va creixent a mesura que tu vas important, doncs, feedbacks o experiències amb els nois i les noies, o si és un text tancat i prou actual pel que entenc, eh?
Mira, et respon el primer, es diu la corda perquè ella en un moment explica una teoria que té, que ell explica que la confiança és com una corda, no?, que si està ativada vol dir que aquí hi ha confiança, si tu saps tota l'estona on és la teva parella, amb qui està, què està fent ara, vol dir que aquí hi ha confiança, perquè ho saps tot, aquella persona. En canvi, si tu no saps res, si tu no saps amb qui he quedat, si tu no saps què he fet, aquí no hi ha confiança, no?
o és control? I és bàsicament el nom ve d'aquí, d'aquesta teoria que ell té sobre la confiança que és una teoria una mica peculiar per no dir tòxica
I l'altre sí, el text és, o sigui, tu et bases en un text però clar, és que tu no pots ser allà el que et donen, el que et van dient. Per tant, el text cada dia és totalment diferent. Tu passes per uns llocs i a més el text és molt intel·ligent perquè a més el que fa és que intenta que moltes de les coses que fa el Marc
sortint de les seves opinions. Hi ha un moment que no sap, per exemple, on és. Perquè li he dit que estava a casa i ell no se la creu. I per saber si està a casa o no, ha de trucar el fixe. I el personatge el pregunta, escolta, com ho puc saber? I em diuen, pots fer-li una vida de trucada? Fes no sé què, fes no sé què. Truca, truca als pares, truca a casa. I pum, i aquí, saps?
Vull dir, en el fons vas fent coses perquè ells i elles estiguin implicats dins l'obra, no? Que no tot surti del personatge, sinó a vegades també després pel debat i diu, ei, us aneu adonat que sou vosaltres, no? Que m'heu dit que truqués al fix de casa o que m'heu estat fent els gestos dels cuernos, no? Perquè quan no sap on és, molts van fent els gestos dels cuernos i amb això ajudeu aquest personatge...
dient-li que la seva parella li està posant els cuernos quan no sabeu res d'aquesta persona, i com a societat com ens posa això, no?, o com a amics, o amigues que de vegades potser creem unes inseguretats a altres persones que són injustificades, no?
Adrià, estàs girant, entenc, per diferents instituts de Catalunya amb la corda. M'agradaria saber si tens algun tipus d'intuïció o dada o estadística sobre zones geogràfiques o zones socioeconòmiques i si reacciona de la mateixa manera, no sé, m'ho invento, a la Gran Barcelona o en un municipi rural. Jo crec que, malauradament, és molt transversal. Vull dir...
És un tema que et toca, vull dir, que és igual el teu origen, que és igual la teva classe social. Crec que és una cosa que et toca a tot arreu i a tot arreu estàs quitxada. No tinc estadística, però tinc una sensació...
Porto uns quants anys fent, no? I sí que m'adono que en certs aspectes estem tirant enrere, no? En certs aspectes, coses que abans no es normalitzaven, per exemple, demanar-li la ubicació a la teva parella constantment,
de cop ara està molt més normalitzat fins i tot coses que jo en el moment en què es va fer ni ens plantejàvem ara em diuen aprens coses dels joves que dius uau com que una de les coses no tothom evidentment però el que fan al començar a sortir junts o començar a tenir aquesta relació com a mesura de confiança és donar-se les contrasenyes de les xarxes socials donem la contrasenya al teu Instagram
I se les donen perquè així és un acte de confiança. I potser no se n'adonen que això és una vulneració de la privacitat, no? I que això és el totalment contrari a tenir confiança en algú. Perquè necessites tenir les contrasenyes d'aquesta persona o tenir la ubicació constantment si tu hi confies. És a dir, si tu hi confies quin programa té on sigui o que faci les baixaços socials.
És a dir, una mica, i per acabar amb això, el que en un inici podria ser fins i tot una exageració, acaba sent una normalitat, segons la teva experiència, girant per Catalunya.
Exacte, tot i que evidentment mai és generalitzar i mai evidentment hi ha molta gent encara, moltes noies sobretot, també s'ha de dir, moltes noies que ho veuen encara com un acte a la teva privacitat i a la teva llibertat. Però sí que notes que va noument i això a vegades sembla que és preocupant.
De fet, hem tingut en aquesta tarima del llarg d'aquest matí, des de les 10 fins a la 1 estarem en aquesta ubicació, hem tingut diferents actius en aquesta taula. Hem parlat amb institucions, hem parlat amb entitats feministes, hem parlat amb policia, Mossos d'Esquadra, CIAT, és a dir, Serveis Socials.
I ara tenim a les joves que ens n'hauran de parlar, però aprofitant la confiança que tu has anat i voltes i gires per molts instituts, que això si ho permets no és que sigui molt bona senyal, perquè una obra d'aquestes característiques estigui, realment et fa posar una mica en alerta. Però m'agradaria, ja que ho hem posat diverses vegades damunt la taula, diferents anys hem parlat de perfils, si hi ha un perfil de maltractador, si hi ha un perfil de víctima, però avui estem posant el focus bastant en la joventut
i si som o no optimistes de cara al futur veient les reaccions. Tu que et passeges per les seves aules, et fa ser optimista, això, Adrià? Jo... Mira, jo que soc de gaire bastant optimista, en el fons, en això sí que he percebut, és el que et deia abans, he percebut una mica un retrocés. I, clar, això no et fa ser optimista del tot.
Però sí que és veritat que ve que hi ha algun perfil de joves, de noies joves sobretot, que volen reivindicar això i que van molt en contra d'aquestes actituds. I que potser, i això és el que sap greu, potser n'hi ha menys que abans. Però a les que hi són...
tiren molt del carro i són molt potents i amb això a vegades normalment quan surto d'una aula és amb el que intento quedar-me i amb el que a vegades quan surts de l'aula i vas a parlar amb aquella i els dius seguiu, perquè seguiu així perquè al final és el que us farà lliures doncs
Està clar que estem en el mateix equip, eh, Joan? Els patològicament optimistes, però que ara amb aquest tema no ho podem ser. I m'agradaria saber la Júlia, l'Aran, la Gisela, en aquest cas la Marta no, perquè tu no vas poder-hi ser al moment de la representació de la corda. Hem parlat de si vau extendre el debat amb els vostres...
companys i companyes, però m'agradaria saber si això es va traslladar, no sé, a l'hora de dinar amb pares, mares, o a l'hora de sopar, si vau explicar o vau poder tenir, hòstia, hem vist aquesta representació i a partir d'aquí, doncs, si vau poder generar un debat, sobretot amb la generació que us ve per endavant, pares, mares.
Sí, per exemple, jo vaig parlar a la meva casa amb la meva germana i amb la meva mare. I, per exemple, la meva germana, que ara mateix també és d'una relació... És més gran o més jove que tu? Més gran, té 19 anys, crec. Em va dir...
Em va dir que ella ho troba això bastant tòxic, que ella la ubicació de la seva parella només l'havia tingut en casos, però que no era per saber on estava la parella, sinó perquè la necessitàvem, perquè anaven a quedar en algun moment o alguna cosa, però que li semblava bastant tòxiques les coses que feia el noi. Mm-hm.
Vaig anar a dinar amb la meva família i tots dinant, quan pregunten com va el dia, doncs vaig dir el de la xerrada i vam opinar una estona i després amb amigues així també vam opinar. I jo, el de la ubicació, no ho veig tan extrem perquè si és per controlar la ta parella sí, però si és per veure si està a prop teu, per si vols veure'l, si està fent alguna cosa, tipus està a l'institut i no pots parlar amb ell ara mateix...
I, clar, si l'altra persona no te la vol donar, doncs... Però hi ha altres maneres, no? Potser una trucada, WhatsApp, pregunto, eh? Sí, sí, sí, però si les dues persones estan d'acord en donar-la, doncs bé, i si una persona no està d'acord, doncs no es dona allà.
Jo vaig parlar a l'hora de sopar amb la meva família sobre el taller i tots opinaven el mateix que és que si és un cas extrem està bé donar la ubicació, per exemple si l'altra persona se'n va amb vici o alguna cosa està bé perquè li pot passar alguna cosa i t'ho diu i tu saps on està i pots anar i no sé, és un exemple però en aquests casos jo crec que sí que està bé
I la reacció dels vostres companys nois és igual que la vostra? Ho heu pogut parlar amb ells? Ho heu comentat amb ells o no? No vam parlar. A la xerrada... I heu pogut percebre alguna cosa? És a dir, a través d'aquesta xerrada us heu adonat que vosaltres feia alguna cosa que podia resultar tòxica? Heu canviat gràcies a aquesta xerrada o no us feia falta?
jo crec que a mi per exemple no em feia falta perquè jo crec que sé bastant veure quan algú és tòxic o tòxica i està fent algunes coses bastant tòxiques i sé apartar-les de la meva vida o dir-li això no està bé el que estàs fent jo crec que jo no ho necessitava però crec que hi ha gent de classe sí però que igualment no es van adonar que estava malament el que feien no estava molt normalitzat Marta estava normalitzat i segueix
Sí, jo crec que sí. De fet, jo que no estava, els dies després de l'actuació no vam parlar-ne més. Bé, jo no vaig escoltar que es parlés més. I els nois, tampoc els heu sentit parlar de la xerrada o no? És que els nois normalment participen menys a classe. Amb tots, amb tots els aspectes, amb aquest. No els he escoltat ni parlar de la xerrada ni de res, la veritat. Depèn, depèn. Participen més les nenes. Sí.
però això en general m'agradaria saber Adrià què et passa ara mateix pel cap escoltant això sobretot també que ens han explicat que ho van traslladar també a pares i mares però m'agradaria saber què t'està passant pel cap ara mateix escoltant aquí les nostres convidades la Júlia, la Gran, la Gisela i la Marta
Uau, m'encanta, perquè una de les coses que jo sempre pateix és que, clar, jo deixo llig a vegades la bomba i marxo, no?, i parles amb els professors perquè segueixin el debat, i moltes vegades és el que em diu, no?, que sí, sí, seguirem amb això, generarem debat, vull dir, se n'adonen de certes comentaris que han fet algun dels seus alumnes. M'alegro molt, o sigui, una de les coses que ara jo he pensat, i clar, que bé que després d'anar o sopant amb la família puguis comentar-ho, no?, i que el debat segueixi.
Sí, perquè ara estic intentant recordar quan vaig anar al Pere Ribot, que com que vaig a tants llocs, a vegades no recordo ben bé el debat com va ser. I sí que passa a vegades això, que els nois no participen tant, o quan participen a vegades els genera centres de contradicció, i una de les meves feines també és això, generar-los aquesta contradicció, de veure si el que estan dient...
s'ajusta al que diuen, no? Vull dir, si és realment confiança o és control, per exemple, no? I normalment, a vegades sí que veus les cares de desencaixament, de dir, doncs potser sí que estic fent alguna cosa que no. Costa, però a vegades veus llum d'algú que se n'adona de...
del que ha fet o el que pensava, sobretot, perquè moltes vegades potser no han tingut relacions o són coses que tenen idealitzades, potser no està tan bé com pensen. Però m'agrada molt, per exemple, que després se'n parlin entre elles, a casa, vull dir, això almenys, això m'agrada.
On comença la violència de gènere? Els assassinats només són la punta de l'iceberg. Glove representa la violència des d'una situació molt bàsica. Adrià, moltíssimes gràcies per atendre avui la nostra trucada telefònica perquè estàs a punt d'entrar en el teu escenari particular, estàs a punt d'entrar en un institut. Per tant, molta merda, que vagi tot molt bé. Adrià, una abraçada ben forta des de la corda i gràcies per atendre la trucada a Vila-Sarradi. Una abraçada, arribem al migdia. Gràcies, Adrià.
No us mogueu d'aquí perquè arriba la tertúlia jove després de l'informatiu del migdia.
Salutacions, és migdia. En el transcurs d'aquest 2025, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones de Vilassada Mar al Ciat ha tornat a ser un punt de referència per a moltes dones del municipi. En total, el servei atès 142 casos, dels quals 94 estan relacionats amb situacions de violència masclista. La resta de demandes han tractat altres qüestions, com assessorament personal, laboral o familiar. A principis de novembre, 86 expedients continuaven actius, una dada que posa de manifest
la necessitat de disposar d'aquest recurs municipal com a espai segur i de suport. Dins dels casos actius de violència masclista, la violència múltiple, que combina maltractaments psicològics, econòmics o ambientals, continua sent la més freqüent, seguida per la violència física, vicària i la sexual.
Recordem que Vilassana Mare està celebrant el 25N Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Durant aquest mes de novembre, el municipi està realitzant diferents actes per denunciar aquesta xacra social, actes organitzats conjuntament per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista.
Des de les 9 del matí, des de fa 3 hores, recordem que hi ha una carpa informativa de l'Ajuntament sobre els recursos públics disponibles per actuar contra la violència masclista a la cantonada de l'Avinguda Narcís Montoriol, a Montevideo. Des d'aquest punt geogràfic s'està realitzant des de les 10 del matí una edició especial del Parlant de Tot a peu de carrer.
Recordem també que les regidores de l'Ajuntament realitzaran una lectura conjunta del manifest institucional per denunciar la violència vers les dones a la 1. A la plaça de l'Ajuntament el podreu escoltar en rigorós directe a través d'aquest punt del diàl dins de la crònica. I avui a dos quarts de sis de la tarda, hora del conte especial, amb motiu d'aquesta jornada del 25N a la Biblioteca Ernest Lluc.
El Consell de Ministres inicia el procés per nomenar Teresa Pere Mato com a nova fiscal de l'Estat a proposta del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Fèlix Bolanyos. Pere Mato és fiscal de carrera amb 35 anys d'exercici i té el reconeixement unànime dins del món judicial. La proposta de Pere Mato arriba l'endemà que dimitís Álvaro García Ortiz,
quatre dies després de ser condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte de revelació de secrets. Una vegada aprovada la proposta del Consell de Ministres, el Consell General del Poder Judicial haurà d'emetre un informe no vinculant. Posteriorment, Pere Mato compareixerà davant de la Comissió de Justícia del Congrés. Quan s'hagin fet aquests tràmits, el govern espanyol acordarà el seu nomenament definitiu com a fiscal general de l'Estat.
Telefònica ha posat números a l'ero que afectarà la seva plantilla. Seran 5.319 acomiadaments en les principals societats d'aquest grup. Telefònica, mòbils i solucions, segons han informat fonts sindicals. Globalment, l'ero suposa despendre's de més d'un 37% dels empleats del grup. La companyia ha motivat l'expedient basant-se en causes organitzatives, tècniques i també de producció.
Els pescadors catalans aconsegueixen 13 dies més per poder sortir a pescar abans de la campanya de Nadal. La llum verda l'ha donat el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació per assegurar l'activitat de la flota d'embarcacions de pesca d'arrossegament a la campanya de Nadal. El ministre Lluís Planes ha explicat que l'ampliació s'ha obtingut després de nombroses converses i un intens treball tècnic amb la Comissió Europea.
Es concedeixen 7.339 dies adicionals de pesca als 557 vaixills que conformen la flota d'arrossegament de cara a aquest 2025, és a dir, una mitjana de 13 dies més de pesca per cada embarcació. A la una, tota la informació local i comarcal a La Crònica. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Doncs què, quina pel·li anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap.
Per Black Friday, consumamcap. Més informació a consum.gencap.cat. Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles.
I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor. I es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite? 012. La millor resposta. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio.
La ràdio parlant de tot. Especial 25N.
12 i 6 minuts del migdia encetem l'última hora d'aquest especial 25-ena. Dia internacional contra la violència envers les dones. I arriba el moment d'aquesta tertúlia jo especial amb l'alumnat 4 noies de l'Institut Pere Ribot per parlar d'aquest telèfon. Estona ja les tenim aquí. Hem parlat amb l'Adrià Díaz de la corda, una interpretació als instituts. Van anar als dos instituts de Vilassal, Vilanzari i el Pere Ribot,
a fer aquesta interpretació que volia dir una relació tòxica, violències, etc. Jo sempre dic que a vegades hem d'obrir els micròfons en el moment previ de la tertúlia, perquè és que eren unes tertúlies aquí apassionades. No em baixeu la guàrdia ara, perquè ara és moment de parlar del que estàveu parlant. I m'agradaria començar, salvem de nou a la Júlia, l'Aran, la Gisela i la Marta,
Elles alumnes de quart d'ESO de la Pere Ribot, avui que estem tractant aquest tema, estàveu parlant de la pressió estètica. Clar, hi havia una de vosaltres, que si vol ja ho dirà qui era, que diu, és que a mi m'agrada, jo vull ser guapa.
Aleshores, aquí hi havia un debat sobre què era ser guapa, l'hermosura interior, no? I a mi m'agradaria que em diguéssiu, i fóssiu sinceres, que sé que us fareu. A tothom li agrada gravar, a tothom. Però a vosaltres us agrada agradar per decisió pròpia? Teniu parella, no?
No. Heu tingut parella? No. Ningú? Ningú. Per tant, vosaltres no us heu sentit pressionades per cap noi o no us arregleu més o menys per un noi o una noia, una persona que sigui el vostre objectiu com a parella, sinó per decisió pròpia, no? Jo m'arreglo per mi mateixa. Per veure'm guapa.
Sí, jo també. Sí, ens hem d'agradar primer nosaltres mateixos. I si tinguésseu parella, us miraríeu d'una altra manera, al matí, què em poso, li preguntaríeu què li agrada o no? No, si és la meva parella és perquè jo li agrado com sóc jo, no havia de canviar jo per agradar-li aquella persona, si no, no seria jo mateixa. Exacte, si no li agrado, que se'n vagi.
Però ho dic, no, no, és que a mi m'agrada ser guapa, a mi m'agrada estar guapa. Canviaríeu si un noi us diés, o una noia, eh, insisteixo, eh, la vostra parella us diés. És que a mi m'agradaria que, no sé, poséss una cua. No, però perquè a mi m'agrada, però per mi mateixa, per jo veure'm guapa... Posa't tu la cua, si t'agrada, perquè m'agrada posar això. No, no.
Riego, però aquestes coses passen i segurament, segur, vamos, que les heu viscut al vostre voltant a l'institut, no? Sí, hi ha cops que ja m'ha dit, ai no, és que et queda millor això, t'hauries de posar més aquest estil de roba. Ja no parlo de vosaltres, eh? Sí, sí, sí. Sinó parlo de vosaltres veure, com la teva amiga, que vas veure que allà hi ha una relació tòxica. Detecteu les relacions tòxiques? Detecteu que n'hi ha a prop vostre o no? Sí.
però jo crec que la persona que està vivint la relació potser no les veu des de fora es veuen un tema és obert aquí un meló important moltes vegades des de fora és molt fàcil fins i tot poder donar consells però quan notes en pell, notes sentiment doncs a vegades és més complicat en aquest sentit us fan...
Cas, vosaltres heu dit que no teniu parella en aquest moment. Si heu hagut de fer una mica de consell, les vostres opinions des de fora, veieu que impacten d'alguna manera? Treu algun profit?
No, la veritat, perquè les persones quan jo els dic, ai mira això ho podries canviar, això ho podries fer amb la teva parella perquè des de fora sembla bastant tòxic, em diuen que m'estic inventant coses, que no és tòxica la relació i que en veritat que és una relació totalment normal i que tot el que fan és gens tòxics, que és com ells la seva manera d'estimar, per dir-ho d'alguna manera.
I es conserva l'amistat després, és a dir, és un entorn de confiança amb la teva amiga, poder dir això, eh? Jo a una persona que veig pel carrer no li diré això, li dic a les meves amigues o a la gent que tinc més confiança. I us heu vist amb l'obligació alguna d'elevar una mica més enllà de la conversa amb l'amic o l'amiga, anar, no sé, a mestres, a casa, a dir, ei, que aquí hi ha alguna cosa més enllà d'una relació tòxica?
Per sort, no. Jo tampoc. No, no. Les coses que feien no eren tan greus com per... Què eren les coses? Per exemple, el que t'estic dient de la companya al meu costat. Es veu que es comparteixen la ubicació tot el dia, saben què estan fent tota l'estona, com que no tenen tants amics. Però és mutu, eh, això? Però és mutu, és mutu. Els dos són iguals. I diuen que és la seva manera d'estimar-se i que ells són així, però...
Clar, si és mutu, clar, però coneixeu algun cas de dir, no, no, és que jo necessito saber on ets? No. Segurament sí, però ara mateix no sabem. Sí, exacte, ara mateix no, se m'ocorreix. Sabeu que una de quatre, una de cada quatre, això és el 25%, eh? El 25% de joves com vosaltres nega que hi hagi violència masclista?
La veritat és que sí. Jo molts cops que això debato tant noies com nois, hi ha cops que em diuen que, per exemple, el feminisme avui en dia no és necessari, que ja està tot aconseguit, que ja som iguals legalment i que ja no hi ha cap diferència i que s'haurien d'acabar amb aquestes xurrades. Això t'ho diuen a tu, eh? Sí. Algo més?
S'ha de parlar més, òbviament, o sigui, estem tornant enrere, però potser és que es pensa, com diu la Júlia, que ja s'ha aconseguit i si quan s'aconsegueix s'ha de mantenir, però potser no... És que moltes vegades en aquestes taules que fem en la nostra terratúlia jove dels 25 N, moltes vegades surt sobre la taula, valgui la redundància, que el futur passa per vosaltres, el futur
Estava moltes vegades en l'ensenyament que es pot fer des d'instituts, des de col·legis. No sé si us sentiu en certa manera que formeu part d'aquesta nova generació. Vosaltres, en aquest cas perquè esteu aquí, ho faig extensiu als vostres companys i companyes,
acabareu sent la generació del futur qui prendrà les decisions i qui anirà mica en mica canviant les regles del joc, o no, no sé com us ho sentiu.
Sí, bàsicament, cada cop veig més gent al voltant de la nostra edat, de la nostra època, cada cop que és com, per dir-ho d'alguna manera, més de dretes, amb una ment més tancada i que té pensaments molt més tancats i més masclistes i així, que jo els intento fer veure perquè jo no tinc pèls de la llengua i parlo de tot, i jo els intento fer veure que estan malament les coses que ho diuen o que no són veritat d'alguna manera,
i em diuen que no, que, com he dit abans, que feminisme no és necessari, que s'està tot aconseguit, que ens estem passant, que ja és com que ens estem fins i tot sobrepassant, que ja no seria necessari que hauríem de parar això. I com valoreu aquesta reacció que tu has dit com de dretes o extrema dreta? Per què creieu que ve originada? És a dir, acció-reacció, un missatge i ràpidament...
Es crea un missatge contrari. Hi heu donat alguna volta? Mira, just ahir vam tenir un examen i això era una pregunta. Jo crec que... Ho tens fresc, doncs, eh? Jo crec que la veritat que cada cop els joves estem com tenint un pensament menys crític, no pensem tant com per nosaltres...
i ens deixem molt més guiar pel que ens diuen els altres i molts cops, partits de res o així, diuen afirmacions que no són veritat o que se les inventen o que no està del tot mirada a la volta que hi ha coses que no són reals que estan dient i s'ho creuen i després quan tu li desmanteixes dius no, mira, això és mentira o això és veritat, diuen que no i com que no tenen un pensament tan crític sinó que es deixen molt més guiar per les opinions dels altres. Amb quina matèria es van preguntar això?
Valors. Valors. Sí. Perfecte. Escolteu, feu esport? Sí. Sí, què feu? Natació sincronitzada. Jo, gimnàstica artística. Ballet. Equitació. Equitació, per tant... Natació sincronitzada. Ja he canviat el nom, no?
Artística, no? Artística, sincronitzada, el que sigui. No hi ha un públic crític, diem, no? En principi, la natació sincronitzada. Què m'has dit que feies, tu? Gimnàstica artística. Tampoc, hi ha un públic que agrada... Natació sincronitzada, perdona, però fa poc que hi ha nois, també.
Sí, sí, sí. No, no, no. Aquesta activitat. Ja no ho dic per això, eh? Ho dic perquè en esports com el futbol, el bàsquet, el vòlei, moltes vegades n'hem parlat a la tertúlia i les noies se senten discriminades verbalment per gent del públic. No és el vostre cas. A Vallet tampoc ve ningú i a Quitació m'imagino que tampoc ve algú... Però coneixeu casos de...
Jo, per exemple, la natació sincronitzada pel públic no em sento discriminada, però a l'hora d'entrenar-ho, a vegades, nosaltres entrenem en una piscina on estem les de natació sincronitzada i els altres carrils, com que no tenim la piscina a part de nosaltres, hi ha nois de natació, de waterpolo, que fan altres esports que majoritàriament són nois, i hi ha cops que ens miren malament o alguna cosa. Què vol dir mirar malament?
Com que ens miren una mica per sobre l'ombro, ens tracten malament, i sé de casos que, per exemple, hi ha nois al meu club, hi ha nois, i sé que han sufrit discriminació dient-los que són gais i coses així per fer natació sincronitzada i pel fet que siguin nois.
Però això, perdona, Joan, us heu sentit ja no tan sols en un esport, en molts esports. Sí, sí. A cada vegada hi ha més àrbitres dones en l'esport base i se senten uns comentaris de dir... Segur que estem al 2025. No, sí, sí, jo... I s'hi troben amb natació artística, sincronitzada, dieu-li com vulgueu...
Però normalment sou les dones els que us trobeu, això, amb altres tipus d'esports, eh? Sí, sí, jo també, per exemple, jo soc sociada a l'Espanyol i jo vaig al camp. Estàs contenta, doncs, eh? Aquesta temporada sí, eh? No, aquesta temporada s'ha anat molt bé. I hi ha cops que, per exemple, hi ha àrbitres, normalment no l'àrbitre principal, sinó els línies, els que estan pel voltant, són dones, que és totalment normal. Tu sents això pel camp? Sí.
i escolto que hi ha cops que com que fan una cosa que no és a favor nostre, que podria ser una mica justa, que no sap ben bé de qui és i ho fan a favor de l'altre equip i escolto gent pelultant que diu, mujer, tenia que ser o coses així. Això passarà conduint normalment, no? Sí, també. Segur que és una dona, no? És cosa de l'espanyol, és cosa de tots els camps i com més avall tiris, pitjor. Encara pitjor. Us hi trobeu vosaltres en aquesta situació, no?
No, bueno, hi ha gimnàstica, no? I tinc camins que potser fan bàsquet, futbol, però mai me n'explica què els hagi passat. Balles amb nois? Sí. Es troben en la mateixa situació que els companys de la Júlia? Bueno, el meu millor amic és de... O sigui, fa ballet amb mi i...
O sigui, en el col·le em va dir que li deien gay i coses així, només per fer ballet, i també feia judo, vull dir, feia més d'un esport, però només pel fet que ella faci ballet, que és un esport que sí que és veritat que majoritàriament són noies, però només pel fet de fer aquest esport li comentaven coses així. Això no ho hem superat encara, eh, Joan? Això era molt també dels anys 80 i tal, no ho hem superat encara, eh? Sí que és cert que amb les danses urbanes, aquestes noves maneres...
de ball segurament hi ha molts més nois, parlem per experiència pròpia a les escoles de dansa, hi ha més nois segurament motivats. No perquè fem dansa nosaltres, sinó perquè les nostres filles...
però sí que ho hem vist que a part les coreografies són molt més riques si hi ha nois i més a més segurament les danses urbanes fan que s'allunyi una mica del concepte del ballet clàssic i molts més nois decideixin fer un esport, un art que a més a més deixa unes cames que riuen tots els futbolistes i l'esforç físic que hi ha és espectacular
No, sí, sí, per exemple, la natació insincronitzada, que és el que jo practico, fins fa poc, per exemple, a les Olimpiades els nois no podien participar ni de cap manera. Crec que només podien anar els duets, però el ball en general no podien participar i fins ara, fa pocs anys, ja s'ha permès que siguin mixes, que puguin participar nois i noies. Tu t'hi has trobat en el món de l'equitació o no?
No, la veritat és que no. O sigui, en el meu club també hi ha un nen, però la veritat és que no he sentit aquests comentaris. Però en el món de l'esport està super... O sigui, es veu molt clar. A l'ordre del dia. L'Hospital Clínic de Barcelona, coneixeu l'Hospital Clínic, és un dels més grans de Catalunya, atén dues...
agressions sexuals cada dia, és a dir, 665 víctimes fins a l'octubre. Això falta les dades, el novembre i el desembre. A la nostra època, quan estàvem als 80-90, quan anàvem a l'institut, sí, 80-90, absolutament podíem dir que el 100% de les noies, sobretot amb transports públics, metro, tren...
havíem patit algun tipus d'agressió, algun tipus de tocament. Parlessis amb qui parlessis? Això encara passa? Us heu trobat vosaltres en un transport públic que algú intentés sobrepassar-se? Sí, a mi no m'ha passat, però per exemple, a mi germana me'n recordo que em va explicar que un cop va agafar el tren i es va assentar al costat d'un home, per exemple, que era...
Endavant, endavant. Estem al carrer, perquè s'incorpori ara, per tant, doncs fem una solada. Que no és important, perquè l'home era negre i una parella de gent gran els va mirar i la senyora va dir, ai, mira, els joves d'avui en dia tots negres, referint-se al noi que mi germana tenia sentet al costat, i prostitutes o alguna cosa així, va dir, i mi germana anava amb una roba que anava amb una soladera ampla, com la que porto jo ara mateix, i anava que no anava ensenyant res, que era hivern.
I igualment... Sí, sí, que tampoc passaria res. Però que sí que també, jo també quan vaig al tren, per exemple, la meva família, i vaig sola, sempre em demanen que porti l'abicació i coses així, que si passa algú els avisi, no ens hi fa molta gràcia que vagi sola. A mi els meus pares prefereixen que no agafi... O sigui, si vaig sola, prefereixen que no agafi transport públic. A mi sí, a mi em deixen. Heu tingut alguna situació incòmoda?
No, a vegades algun cop pel carrer sí que han passat patinets elèctrics i m'han dit alguna cosa Patinets elèctrics? Sí, i m'han dit alguna cosa però jo els hi responc i els insulto també Jo m'he anat bastants cops d'entrenes però per sort no he patit que es passin potser pels carrers o transport públic comentaris de gent gran o de joves
que al final són incòmodos, però jo els hi responc. També. Sí. No us calleu, eh? Veig coses que em sembla, a nivell personal, fantàstiques. Si vaig sola per la nit, doncs fotré fer una mica de respecte a respondre'ls. Jo em callo, em vaig cap a casa. Això sí que us deixen anar sols per la nit o no?
Una vegada sí, per nit ara, perquè l'hivern es fa de nit molt d'hora. Ho dic perquè quan tractem també aquest tema a la Tartuli els dijous, la majoria de nois no tenen cap problema per anar sols a casa i a vosaltres no us deixen anar. Les nois, aneu juntes, us veniu a buscar... A mi sempre em diuen d'anar juntes, juntes,
I sí, els meus pares sempre m'han dit, encara que siguin les 3 del matí, que jo quasi mai estic aquella hora pel carrer, però encara que siguin les 3 del matí, jo el següent dia m'aixequi a les 6 del matí, prefereixo que els truqui i que ells em vinguin a buscar on estigui que que vagi sola a casa.
Jo és que torno amb les meves amigues totes, 9 i mitja a casa normalment, però no tinc hora d'arribada, però tota setmana 9 i mitja i ens acompanyem totes el més que puguem, perquè si m'acompanyen dos sola, l'altre ha de tornar sola. També ja ens trobem un punt mig, ja ja ens separem i ens avisem quan arribem a casa. També, eh? Sí.
Doncs és la tertúlia que hem volgut tenir, que us agraïm moltíssim que avui hagueu estat aquí amb nosaltres. Us heu sentit a gust? Sí, sí. Vosaltres ja havíeu vingut a la tertúlia. Quin tema vam tractar, quan vau venir a la ràdio? Les xarxes socials. Les xarxes socials. Un altre punt, eh? Un altre porta. Un altre porta també oberta a patir aquest tipus d'incomoditats i de violències.
Les vagues vam tractar. No teniu vaga, últimament? No, vam tenir l'última el 28 d'octubre. Ah, bueno, tampoc fa tant, no? Ara d'aquí poc en farem una altra, no?
Escolteu, distanem una mica d'aquesta tertúlia, us agraeixo moltíssim, i especialment a l'equip d'Useny, a l'equip directiu que fa possible, i especialment a en Dani Grebul, que és qui fa la producció i us acompanya normalment en aquesta tertúlia. Moltíssimes gràcies, no us mogueu, perquè ara mateix donarem pas a una entrevista a una dona
que avui no pot estar, ella també treballa en un institut, però treballa en aquest cas, no està estudiant, i volem donar veu a la Gemma. La Gemma és una persona que ella deia que tenia una vida completament normal. Sí que el seu marit deia, home, és una mica aquelles persones de jo, jo, jo, jo, no?, el que es diu una conducta narcisista.
I ella va anar obrint els ulls i la família també li van fer obrir els ulls petites conductes que es van convertir en microviolències, després violències, fins que ella va decidir trencar amb tot. Trencar quan hi ha fills i filles pel mig és molt complicat. I ella ho va fer-ho. I no tan sols ho va fer-ho, sinó que també ha escrit un llibre. Un llibre...
posant-hi humor també, perquè diu que en aquestes coses a la vida s'hi ha de posar una mica d'humor en tot, i ens va atendre fa pocs dies, i nosaltres aquesta entrevista la tenim enregistrada, perquè ella avui no ha pogut estar aquí, a aquest carrer Narcís Monturiol, a l'Avinguda Montevideo. I deixeu-me dir...
que ja li agraeixo ara a en Joan perquè se'n va ràpidament a la plaça de l'Ajuntament o a la 1 i a la lectura del manifest del Dia Internacional contra la Violència envers les dones. Un manifest que podrem escoltar en directe en els serveis informatius de Vilassar Ràdio que ell mateix presenta i dirigeix. Per tant, a la 1 està allà. Joan Escofet, moltíssimes gràcies. En Xavi Furt també el deixarem marxar ràpidament perquè ha de lligar-ho tot tècnicament. Moltíssimes gràcies. També en Robert Mazza.
A tot l'equip que ha fet possible aquest programa, i especialment a la Tania Flores, i a tothom que ha vingut. El meu nom, Jaume Cabot, i ho dic perquè un cop s'acabi l'entrevista amb la Gemma Mañosa haurem de marxar ràpidament i no em vull descuidar a res ni a ningú per agrair. Sou optimistes molt ràpidament. Juli, ets optimista amb la violència masclista?
No molt, perquè crec que seria un procés molt lent, comptant que ara mateix està tornant enrere, però crec que es podria aconseguir. Jo crec que no molt, però si comencem ara, sobretot que són joves, educant bé...
Ja fa molt, eh?, que han començat per això. Queda molta feina, en tot cas, no? Gisela. Soc optimista i jo crec que si des de petits se'ls educar bé i tal, poden arribar a ser grans persones. Molt bé. I la Marta? Penso igual que totes. O sigui, soc optimista però veient les coses s'ha de millorar molt.
Són del teu equip, eh? Equip optimista. Equip optimista, ja ho dic, equip optimista. Doncs moltíssimes gràcies. Avui fa, de fet, molt de fred. De fet, feu una cara de ganes d'aixecar-vos d'aquest estat. I també gràcies a tothom que ha passat per aquí. Escoltarem aquesta última mitja hora de l'edició, aquesta entrevista que comentàvem. Ha passat per la taula representants polítics, d'entitats, de l'institució...
des de Mossos d'Esquadra, Servei Social, Servei d'Informació i Atenció a la Dona, i hem volgut acabar amb vosaltres, a les joves, que heu vingut avui des del Pere Ribot. Un 25 en a més, en directe des de Vilassar Ràdio, 98.1 FM, el Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Demà hi tornarem a la nostra posició habitual, amb el poc que ens passa, i tot plegat per posar una mica també de salsa i humor al dia. Allà deixarem
Joan, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. En Joan, insisteixo, a la 1 estarà en directe. Anirem directament a l'Ajuntament de Vilassar de Marra, a la plaça de l'Ajuntament, on hauria d'estar tot ple de gom a gom per assistir al manifest que llegiran les regidores que formen part del plenari vilassarenc. L'última mitja hora per parlar amb la Gemma Manyosa. L'última mitja hora d'aquest especial parlant de tot.
a Ràdio, parlant de tot. Especial 25N.
Mira, moltes vegades passen moltes coses a la vida i tothom ho gestiona com pot o com vol. I aquí es posa davant d'un ordinador i comença a escriure possiblement la seva vida. I a partir d'aquí això es converteix en un llibre. Un llibre que, en molts casos com és avui, pot ajudar en aquest cas a moltes dones. Avui parlem de Último Destino Belice, guia per detectar red flags i salir viva.
L'autor és la Gemma Manyosa i a través d'una experiència personal es va posar a escriure un llibre del qual avui tenim el gust de parlar-ne amb la mateixa Gemma. Gemma Manyosa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs?
Doncs molt contenta de parlar amb tu. Doncs jo també, de parlar amb tu, que m'expliquis totes aquestes experiències, perquè jo sempre dic una cosa, quan un té una bona experiència, no sé, fa una cançó o fa moltes coses, és fàcil venir a la ràdio a explicar-ho, però moltes vegades és una cosa d'aquelles que costa, i aquest és el teu cas, que d'una experiència personal no gaire bona decideixes fer un llibre. Explica'm una miqueta, tot plegat, com comença.
Bueno, a veure, realment el llibre no és la meva història, sinó, més que res, a través de les teràpies i de tota l'experiència que jo vaig viure, tot el dolor que portava dins el necessitava plasmar a...
en algun lloc, i vaig començar a escriure. Però aquest llibre el vaig començar a escriure el 2021. Imagina't si l'he fet i l'he desfet vegades. Aleshores, aquest llibre, més que res, és una guia
és una guia per detectar, tal com diu el títol, per detectar red flags i per ajudar altres dones que estan ficades en aquest tipus de parelles, de relacions tòxiques, que puguin realment, ja puguin veure les senyals o...
que puguin obrir una mica els ulls i que comencin ja a buscar una mica, a trobar aquella llum, no? I la idea és aquesta, però a través de les meves vivences, vaig començar a escriure això, però no és un relat, una autobiografia, no, que va.
No l'has fet i l'has desfet, Gemma. L'has cuinat a foc lent, com es fa la bona cuina. La bona cuina, saps que necessitem temps i foc lent. Doncs l'has fet així. Però, per altra banda, per contextualitzar, eh? Per què no ho sabeu? Què és un red flag? Què són els red flags? Mira, les red flags són aquestes petites alertes que ens avisen que alguna cosa no va bé.
però que sovint ignorem perquè en aquell moment estem enamorades o perquè volem creure que tot canviarà. A veure, aquestes red flags no són cops ni insults, al contrari, que és pitjor encara perquè no es veuen, són frases, són gestos, silencis, manipulacions subtils i...
I cada vegada que van fent, doncs aquestes senyals et van fent més petita, a poc a poc, fins que al final et sents que ets un zero a l'esquerra, que ja no serveixes per res.
Per tant, és el preludi de, podríem dir, petits avisos per acabar sent una cosa pitjor que una actitud narcisista, que és el teu cas. Ella té una experiència personal amb una relació amb un home narcisista que no deixa de ser aquelles persones que només miren per ells, aquells homes que només volen que la gent els idolatrin amb ells i per ells, i no estan ni per la gent que té al voltant. Per tant, això és una mica l'avançala del que podia ser un maltractament? Exacte, sí, sí, totalment.
Per tant, val la pena tenir en compte aquest reflex, aquestes petites coses, i no deixar-ho passar en el sentit de deixa-ho, té un mal dia, té aquestes excuses. A veure, el perill que tenen aquestes persones és que al principi
i són molt embaucadors t'omplen les orelles de crema et baixarien la lluna et prometen tot però després els fets
és que no tenen res a veure amb el que diuen i per això tu no te n'adones perquè clar tu segueixes aquest no sé com és en català el cortejo aleshores tu segueixes perquè clar una persona així per tu és
Ostres, és perfecte per tu, és l'home de la teva vida, és l'home que has estat buscant i esperant tota la vida. Però, clar, amb el temps, clar, quan tu et vas enganxant, et vas enganxant, et vas enganxant, i cada cop, i un cop que ell ja et té, aleshores ja canvia, la truita ja canvia.
I tu no ho veus fins que realment ja ha passat un temps, ja estàs a dins, ja estàs... Per exemple, en el meu cas, jo no treballava i també tenia aquesta dependència econòmica cap a ell, que també se li diu violència econòmica. I tant. Si no treballes, on vas si el deixes?
Perquè, clar, perquè després, si el vols deixar, t'amenaça. I, clar, tu sense diners, em amenaces. Què fas? Aleshores, és això que... Si ho haguessis vist o si ho haguessis vist, si me n'hagués adonat, o jo què sé, o abans, quan jo... Clar, abans no hi havia, no es parlava de les red flags i coses aquestes. Doncs, clar, si ho haguessis vist abans o me n'hagués adonat, doncs,
potser hagués posat el fre i l'hagués engegat abans. Però no va ser el cas, jo em vaig deixar embocar i fins que al final ja vaig dir...
vaig trobar una feina i vaig dir, prou. Abans prefereixo viure sota un pont que... Que aguantar segons què, no? Que està amb tu, sí. De fet, has parlat de violència econòmica i d'això n'hem parlat moltes vegades al programa perquè tenim la sort que la jutgessa...
de Vilasarenca, de Vilasamar, Lucía Vilés, és la jutgessa d'instrucció que va portar dins el Congrés dels Diputats la llei de la violència econòmica. Per tant, doncs, és un tipus de violència important. N'hi ha molts, eh? Vicària, n'hi ha moltíssims. Però aquest és un tipus de violència que moltes vegades s'hi veuen agafades per la dependència econòmica de la parella, en aquest cas. I em crida molt l'atenció, Gemma, també, eh?
Quan dius aquesta violència que no es veu, que tu principalment no la veus, però després, quan la descobreixes, has de fer veure els altres. Tu tens un entorn, sigui familiar, d'amistats, i dius que jo estic patint això. Com que aquesta violència no es veu, clar, a sobre t'has com de justificar davant dels altres. M'imagino que la història és una mica així. Clar, és que depèn a qui li expliquis, no li pots explicar perquè no s'ho creuen.
perquè, clar, davant la galeria, en teoria som la parella ideal, perfecta, perquè quan ens vam separar, i ho vaig començar a explicar, que ens havíem separat, però què dius, no ho hagués dit mai, no sé què, però si ell et tractava superbé...
A casa, per exemple, quan és a l'entorn més íntim, ells sí que ho veuen i t'ho van dient, però clar, tampoc no és tan fàcil marxar d'allà.
has de tenir recursos i has de fer... I encara que els tinguis, Gemma, i encara que tinguis els recursos, evidentment, és trencar una relació que a tu et semblava perfecta i això no és gens fàcil. I tu d'això de si deixes fer un llibre,
on jo sempre sóc dels que penso, no sé si tu, Gemma, que d'absolutament tot hi hem de posar un gra d'humor. Hi ha coses que costa molt posar-lo, és veritat, però tu l'utilitzes com a recurs en el llibre. Hi ha uns punts d'humor, oi?
Sí, sí, sí, perquè és un llibre que no victimitzo a la dona, que és la víctima, no la victimitzo per res, al contrari, l'empodero, i a qui els deixo ridícul són amb ells. Aleshores, jo tot ho escric amb una espècie d'ironia i d'humor negre, perquè...
hi ha prou pena que portem a sobre de viure això, doncs almenys poder-ho, si ho estem lluitant, almenys posar una mica de tot, d'humor, no? Jo me n'he sortit, bueno, gràcies als professionals i de tot, però també perquè el sentit de l'humor no l'he perdut mai. I...
I m'agrada riure'm de les situacions que són així, que no són agradables. I aleshores és això, perquè vegin que realment, sí, durant aquest procés estem en un pou, estem passant per un lloc molt fosc, però ens podem sortir, perquè jo me n'he sortit, i moltes n'han sortit, i...
i que no som víctimes, som supervivents. O sigui que... Hi ha una cançó del Trophoblesbian, que diu Los Irrompibles, que jo, doncs, en un dels capítols parlo que som irrompibles, no?, perquè ens poden doblegar, però no ens poden trencar. Doncs sí, senyora, i a més a més de la música, també n'has tret una molt bona teràpia. Sí, sí.
Sé a dónde voy sin saber qué fui, ya tan solo hago el camino que germina en mí. A los sillotas suerte de verdad, tal como son la tendrán que buscar, eternita humana de mi alienación.
Jo sempre dic que la música és teràpia, Gemma, per tu també ho ha estat, i a més a més un grup en especial, que és aquest, Love of Lesbian, que ha estat una mica teràpia, i que ningú passi per alt, que la Gemma també necessita ajuda, no és tan fàcil com escoltar música ni posar-se a escriure, necessita ajuda, és un camí llarg, dolorós, però que tot t'ha ajudat. Parlàvem de la música, què t'ha donat els Love of Lesbian? Bueno, a mi, ells, les seves cançons han sigut com un respir.
que quan no trobava les paraules les trobava en ells, a les seves cançons.
I en molts moments les seves lletres m'han ajudat a entendre'm i a no sentir-me tan perduda. I per això he volgut que el llibre també sigui un homenatge com la música pot salvar-nos una mica la vida. Així que ells són la meva banda sonora i ells han posat lletra a la meva situació.
Els has pogut dir amb ells o no? Has pogut contactar amb els Lof o no? Bueno, vaig estar parlant amb el Juli i li vaig enviar el... Bueno, quan encara era un esborrany del llibre, li vaig enviar i, bueno, li va fer molta il·lusió, però ara que ja el tinc publicat els hi faré arribar, sí, sí. Escolta, i... perquè, clar, jo sempre dic, si tu escrius llibres, ets escriptora, però no és el que et dediques a tu professionalment, no? M'imagino.
No, que va. Es la primera vegada que m'ha atrevet a Feru. És la teva ópera prima.
No és fàcil, això. Ho dieu els que escriviu llibres, encara que sigui l'Òpera Primera, la primera vegada. Realment, sempre hi traieu una mica de ferro, no? Jo ho trobo admirable, totalment, no? Hòstia, en foto escriure un llibre, com si fos tan fàcil, no? Alguna cosa hi ha? Una gema escriptora i amagada per aquí dintre? M'imagino, no sé si de petita o de joaneta, tu t'havies plantejat mai escriure un llibre.
a veure, de joveneta vaig començar a escriure una història però ja està a mitges però vull dir, no mai no havia pensat que acabaria escrivint un llibre i que i a més que l'acabaria editant o sigui que no, mai no no ha sigut una cosa que volia ser escriptora ara és el moment d'agafar aquell esquí que tens al calaix, potser
Sí, ho he pensat, sí. No ho sé, jo t'ho deu com idea, ara, eh? Ara que estàs així, que has agafat a velocitat de creuer, podries agafar... Sí, sí. No, no, no, sí, perquè és un que li tinc molt de carinyo i aleshores el vaig deixar a mitges perquè, bueno, perquè tampoc no entra...
la feina i també vaig començar a tenir les nenes i tot, doncs ja no... Bueno, doncs es va quedar, com dius, en el calaix, no? Però i ara, doncs, m'he posat a pensar, dic, ostres, doncs trauré aquell trosset d'història que tinc i a veure si soc capaç d'acabar-la i a veure què surt, diguem. Gemma, fa molt que va sortir d'aquesta relació, no?
El 2008. El 2018. 18, 18, això fa 7 anys, o sigui, les nenes ja hi eren. Sí, clar. Per tant, també ho pateixen d'alguna manera, això. Clar, també parlo de la violència vicària. Important, eh? Sempre parlem de violència envers les dones, diferents tipus de violència, però sempre hi ha persones que les pateixen a la família, i a més la família directa, que són les nenes.
Perdona, el llibre parlo de tot el procés del que és la relació.
Fins que caus a les seves xarxes, fins que ho passes malament, fins que no té sentit la teva vida. I, bueno, sort que tenia les nenes perquè em volcava amb elles. I després, bueno, també parlo de tipus de narcisistes, i bueno, i fins que al final t'adones del que estàs vivint, i on has de demanar ajuda, també...
que també són capítols que també explico on anar, què has de fer, teràpies... Explico tot el procés de tota la relació. I clar, de tot això, de tot aquest procés, doncs clar, també estan les meves filles. Inevitablement, inevitablement. Doncs també, per desgràcia, també ho pateixen, perquè també, jo per sort...
Jo ho pateixo de rebote, perquè, clar, les meves filles estan amb ell, ja són grans, però igualment viuen amb ell a temporades. Però la gran, per exemple, ja està vivint amb mi, ja no vol estar amb ell. Però la petita va i ve amb ell i amb mi. Però, clar, a mi el que m'expliquen, el que passa aquí a casa, a mi també m'afecta, perquè són les meves filles.
I això, fins que no siguin grans i s'independitzen, el contacte i aquest vincle que tinc amb aquesta persona no es desfarà. Més enllà que és el pare de les teves filles, imagino que no hi ha contacte en aquest cas, però més enllà d'això, ell ho sap, que li és dedicat entre totes les cometes del món al llibre o no? No.
No, no ho sap. I si ho sap, si vol, que se'l llegeixi i si vol, també l'hi dedicaré. I que es reflexioni, també, ell i totes les persones que fan això. Perquè jo només pensar que pots ajudar una dona a fer això, a fer aquest pas, a tirar endavant, a fer-se valer, que és el que s'ha de fer i tirar endavant, jo crec que els teus esforços de quatre anys d'escriure ja està ben invertit, no? Jo trobo que sí.
Sí, perquè jo sé què és viure dins d'aquest forat i no li recomano a ningú que ho passi. I per això dono la mà per ajudar qui sigui i a qui realment ho necessiti. I la meva forma, el meu gra de sorra per poder contribuir i per ajudar amb aquestes persones ha sigut escrivint aquest llibre.
Nosaltres, parlant de tot de Vilacerradio, des de la nostra modesta posició, des de fa molts anys, masses anys, el 25N, 25 de novembre, dia d'erradicació de la violència envers les dones, i dic masses anys perquè és aquell programa que ens agradaria no fer-lo mai, però mentre l'haguem de fer, sortirem i lluitarem. Hem parlat de molts tipus de violència, violència obstètrica, violència vicària, hem parlat de moltíssimes coses.
I avui també hem volgut, escoltant-te, dir que estem en aquest mes, que això s'ha de parlar sempre, no només el 25 o perquè sigui novembre, sinó que va molt bé també conèixer aquest nou tipus de violència, aquesta persona narcisista que tens al costat que va embaucant i només vol que l'idolàtri anem amb ell. Em crida molt l'atenció també per què el títol Último Destino Belice
Doncs perquè, a veure, Belice és una... és d'una cançó del grup, de Love of Lesbias, i és una cançó molt simbòlica per mi, perquè parla d'una mena d'escapada emocional, d'un lloc on recuperar la calma després del caos. I jo sempre he sentit que Belice era aquest lloc imaginari on podia respirar després d'una relació que em va deixar sense aire. I algun dia aniràs a Belice?
Home, m'agradaria, sí, però... A veure... Però és un lloc, per mi, és imaginari, per mi és un lloc que escapo amb la ment, no? És un lloc que amb això, amb aquest viatge, ja només amb la ment ja tinc prou. Però si tinc l'oportunitat d'anar-hi, i tant, que aniré.
Amb un to proper, un és ple de petites dosis d'humor, sarcasme i desdramatitzar el dolor i donar força, que no vol dir que no el tingui en compte, perquè l'ha patit i molt, però a vegades també hem de tirar una mirada endavant, no? I per què no mirar endavant cap a Belice? Si cada vez que me quiero ocultar, tú me conviertes...
Gemma, on podem trobar el llibre Último Destino Belice, guia per a detectar red flags i salir viva? Doncs ara està a la venda a Amazon. A Amazon poses Último Destino Belice i el tinc tant en físic com en ebook. I m'imagino que vas mirant les ventes o no com van?
Bueno, a veure, sóc nova, ningú no em coneix, o sigui que no... Vaig fent. Mira, escolta, jo et dic, eh? Tampoc no he fet aquest llibre per convertir-me com la... Sí, amb nosaltres un bestseller. Vull dir que no, o sigui que... Vaig fet, o sigui que, mira, els que pugui vendre, però més que res...
Per això, perquè pugui donar un cop de mà, jo ja estic satisfeta. I empoderar algú, com tu has fet en el teu moment també, empoderar-te. Sí, sí, sí. No, no, és que realment és començar el llibre i ja...
I és que ja et baña un aire d'ostres, d'empoderamiento, perquè és que ja començo forta. Sí, sí, val la pena, val la pena, en llibre. Escolta, l'escriu, m'imagino, no és una autobiografia, però l'escriu és en primera persona, no és novel·lar, és una experiència, no?, que expliques tu.
Sí, sí, sí, però també parlo de la víctima, perquè, a veure, que no parlo tampoc dels meus casos, perquè ja et dic que no és la meva història en concret, perquè parlo de tot i no parlo de res, perquè no parlo de la meva vida. Però, clar, són experiències, perquè aquest tipus de persones estan tallats pel mateix patró. O sigui, que aquestes experiències les ha viscut, com les he viscut jo, les ha viscut milers de persones.
I de dones. Hi ha molta gent, hi ha moltes dones que ja m'han dit que s'han llegit el llibre i que se senten superidentificades. Perquè, clar, més o menys és el mateix. Igual obres els ulls a una dona, també, eh? Igual també sap res, però no cal que us sentiu així. Potser llegint el llibre dius, hòstia, a veure, que això tampoc em sona tan estrany, no?
No, no, per això també he fet el llibre, per això, que si estàs ficada en una relació d'aquestes, si t'estàs llegint el llibre, que sàpigues a qui tens al costat.
que hi ha recursos, que pot sortir, perquè quan estàs allà dins et penses que estaràs allà encadenada dins d'una gàbia, encara que estiguis... Pot ser una gàbia d'or, pot ser una... i ja pots estar, i et pot pagar, i et pot comprar-te la millor roba que sigui, però no deixes d'estar dins d'una gàbia.
I tu pots sortir-ne d'allà. Perquè pots demanar ajuda i te la donen i doncs ja pots començar a donar els passos per
per sortir-ne d'aquell forat i t'en surts. Costa, plores, ho passes molt malament perquè, ja et dic, no veus la llum, estàs amb un poc fosc i per arribar fins a dalt has de treballar molt, t'has de treballar tu mateixa perquè, clar, l'autoestima la tens pel terra, o sigui que no...
Perquè aquesta persona, jo el comparo molt com un dementor, no sé si has vist Harry Potter, però els dementors són una espècie d'ànimes que et xuclen, xuclen la teva energia, no? Doncs aquest tipus de persones fan el mateix, et xuclen tot el millor que tens, perquè no puguis fer res sense ells. Set anys després has pogut refer la teva vida, Gemma?
Bueno, en parella no, però personalment sí. Parlo això a nivell personal, eh? A nivell personal, sí, i tant. Sí, sí, sí, perfectament. Vaig a... Bueno, com a mi m'agrada... Em m'agrada molt la música, vaig a molts concerts, tinc molts amics, he disfrut amb les meves filles, amb la meva família, vull dir, que ja no és... Inclús la meva cara ha canviat, perquè tenia cara de...
Tenia la cara trista abans. I ara la meva cara ha canviat totalment. És la gran injustícia i seguirem lluitant i donant veu les vegades que faci falta per una vegada per totes erradicar aquesta xacra. Gemma, gràcies. Gràcies per escriure aquest llibre. Gràcies per obrir-te, deixa'm-ho dir així, en canal i ajudar altres dones.
I gràcies per atendre'ns aquest matí i explicar la teva història, que no és fàcil, però si només que serveixi, com dic abans, a una sola dona perquè obri els ulls o perquè realment pugui canviar la vida, dones aquest llibre per venir invertit. Una abraçada ben forta, Gemma, i la veritat, felicitats per la feina feta. I sempre love of lesbian.
Sí, jo més que res us vull donar les gràcies per l'oportunitat per donar-me aquesta veu i perquè dones com jo que sapien que no estan soles, que ens tenim unes a les altres i que...
i que són supervivents i que poden amb això i amb molt més. I els homes també hem d'estar aquí, que no perdem de vista que això és un problema dels homes i, per tant, els homes també hem d'estar aquí donant el que hem de donar perquè a les dones no us passi això. Per tant, reivindiquem també el paper dels homes en aquesta lluita feminista.
Gemma! Hi ha homes que m'han comprat el llibre, eh? Home, i tant! Home, i tant! Home, i tant! Sí, sí, sí, sí. És clar, és que aquesta lluita només s'arradiarà quan anem tots junts d'una vegada i acabem amb els maltractadors. I així de clar ho diem, i així de clar, doncs, és, perquè no hi ha més. La grandíssima majoria de persones maltractadores són homes. Per tant, els homes hi tenim molt a dir, en aquest sentit. Si hem una abraçada ben forta.
Gràcies. I un altre per vosaltres. Que vagi molt bé. Igualment. Vila Sa Ràdio amb el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Parlant de tot. Especial 25N.
Aquest programa, i no ens hem cansat ni ens cansarem de repetir que algun dia ens agradaria, i molt, deixar de fer. Gràcies a tothom que ha fet possible aquest especial, aquest 25N des del carrer, l'avinguda Montevideo amb Narcís Montoriol, des d'aquest stand mòbil on avui hem seguit lluitant. Però ho hem de fer cada dia contra aquesta xacra, contra la violència envers les dones.
Gràcies a tothom que ha fet possible aquest programa. Xavi Puig a les vies de so, Joan Escofet al costat d'un servidor, Robert Mazza a l'estudi central i qui us parla Jaume Cabot. Com sempre acabem, us ho mano. No us que us ho demani, sinó que us ho mano. Sigueu tots i totes molt i molt feliços. L'Especial 25N avui correspon al número 2255.
del Parlant de Tot, l'edició número 1, 2.255. Demà, ja, a la nostra ubicació Vituval, l'estudi de Sant Pau 22 Baixos, ens hi tornem a posar. I per totes elles, seguirem lluitant, evidentment, per totes elles, aquesta cançó, com sempre acabem amb la cantant Bebé i ella. I així arribem a la 1, ens anem cap a la plaça de l'Ajuntament a escoltar aquest manifest en contra de les violències masclistes. Joan Escofet ens espera des d'allà,
Després, d'escoltar Bebé i ella. Que vagi molt bé, fins demà a les 10.
No miró a ningún espejo, pero se siente to guapa hoy. Ella se ha puesto color en las pestañas. Hoy le gusta su sonrisa. No se siente una extraña. Hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada. Hoy es una mujer que se da cuenta de su alma.
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño. Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo. Hoy vas a hacer reír porque tus ojos han cansado de ser llanto, de ser llanto. Hoy vas a conseguir reír hasta de ti y ver que lo has logrado.
Hoy vas a ser la mujer que te dé la gana de ser.
Hoy te vas a querer como nadie te ha sabido querer. Hoy vas a mirar pa'lante, que pa' atrás ya te dolió bastante. Una mujer valiente, una mujer sonriente, mira cómo pasa. Hoy nació la mujer perfecta que esperaban a rotos sin pudores. Las reglas marcadas, hoy ha calzado tacones para hacer sonar sus pasos. Hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso.
que el mundo es solo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño. Hoy vas a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo. Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío y sea largo, y sea largo. Hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ves que lo has logrado.
Hoy vas a conseguir reírte hasta decir que lo has logrado.