Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Salutacions! 10 i 7 minuts del matí de dijous, 30 d'octubre de 2025.
rectíssima final d'aquest desemes de l'any i amb la vista posada, l'objectiu posat a la festa més bonica, a la festa més emblemàtica de la tardor, Castanyada, alguns Halloween, els altres Castaway, celebra, celebra, que celebris el que celebris, l'important és celebrar. I tenim un cap de setmana, un festiu dissabte, 1 de novembre,
amb el dia de tots sants i nosaltres disposats a arrencar la penúltima edició de la setmana i la penúltima edició d'aquest mes d'octubre. Com sempre, amb una mirada al temps. El temps és boig, aquest és el titular. El temps és boig, i ho diem perquè hem tingut una setmana que a primera hora del matí, a últimes hores del dia, hem tingut fresqueta, la jaqueta no feia gens de nosa, i avui, ara mateix...
28, 18 graus de temperatura i el termòmetre mirant amunt conforme ens acostem a les hores centrals del dia. Curiós, curiós el que passa amb el temps, de fet ja estava previst així, després de 4 gotes ahir, al matí, al migdia i a la tarda...
moments de quatre gotes, moments de plogims, doncs avui llueix el sol, les temperatures són altes per l'època de l'any i es compleix la previsió que de cara a sobretot dissabte tindrem temperatures que a la nostra comarca i al litoral està previst que arribin entre els 22 i els 25 graus. Així estem tots mig constipats. Del temps, en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. Joaquim Serra i des d'allà, i com sempre en directe, ens fa la previsió de cara avui
Però sobretot de cara als propers dies tenim el cap de setmana al damunt i la castanyada. Amb Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, com sempre, repassem l'actualitat i els seus protagonistes al poc ens passa.
L'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean, repassem, com sempre, les afamèrides. A dos quarts d'onze passa per la ràdio l'Ivan Valentín. L'Ivan Valentín és una mataroní que ha fet una pel·lícula amb pressupost zero. Es diu Monos de Feria i és una pel·lícula que ja ha guanyat de diversos premis i, si la veieu, és...
realment, realment val molt la pena. Impressionant, impressionant la sèrie de l'Ivan Valentín amb aquesta sèrie, més que una pel·lícula és una sèrie, Monos de Feria. En parlem amb l'Ivan. A les 11, com sempre cada setmana, busquem un punt de trobada entre dues generacions, un punt de trobada intergeneracional amb l'Elisenda Ribó, dels anys 70, i en Jordi Cova, dels finals dels 80. Busquen temes d'actualitat,
i busquen els diferents punts de vista de dues generacions. Trobada, punt de trobada intergeneracional. A dos quarts de dotze i, com sempre, cada dijous, Tartúlia Jove, l'alumnat de Quart d'ESO passa per la ràdio per repassar els temes d'actualitat. Avui és un tema que han triat ells i elles. Una setmana toca el Vilanzara, l'altre el Pere Ribot. Avui, des de l'Institut Pere Ribot Tartúlia Jove...
I posem damunt la taula castanyada versus Halloween. A veure què celebren, com ho celebren i, sobretot, si estem americaritzant. Portem les festes d'Amèrica, americaritzant les festes nostres. A les 12 ens anem al teatre de la mai de la veu de Joana Hernández. Com sempre, cartellera, estrenes i les recomanacions i també les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana.
I a última hora tornem a escoltar l'entrevista que li fèiem a la Carla Cárdenas. Des de la Fundació Emis de Girona, de les Terres Boniques, Boniques Terres de Girona, plantèmnic. Parlem d'un projecte que es diu Plantes Oblidades. Amb la Carla Cárdenas parlem de Plantes Oblidades des de la Fundació Emis.
El temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca, servei meteoromar del Consell Comarcal del Maresme, després de les pluges d'ahir, torna a lluir el sol, temperatures ara mateix a 18 graus i el termòmetre mirant amunt, es compleixen les previsions de temperatures fora de lloc, o més que fora de lloc, anormals per l'època de l'any. I sembla que dissabte això tocarà màxims, entre 22 i 25 graus marca la previsió.
Última hora, servei meteorològic de la comarca. Joaquim Serra, en directe, que ens espera de cara a final de setmana, final de mes. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Estem a les acaballes d'un mes d'octubre, que sense cap mena de dubte passarà la història per ser un mes d'octubre càlid.
Unes temperatures per sobre de la mitjana. Aquesta valoració la farem de cara a la setmana vinent. De moment, avui, com dèiem, el temps s'ha de mantenir tranquil. Després de les pluges, que encara aquesta nit afectaven alguns punts del maresme, sobretot de la franja costanera,
i que després ja s'han anat retirant, donaran pas a un ambient assolellat, la qual cosa farà pujar la temperatura màxima cap als 22, puntualment als 23 graus, amb vents que ho faran molt fluixos i molt variables, tant aquest matí com també aquesta tarda, i amb una situació marítima que estarà dominada pel mare Jol. La previsió de cara a demà, durant la castanyada, continuarà l'abonança, demà divendres, les temperatures que encara podrien arribar a pujar una miqueta més,
Amb vent de garbí moderat a la tarda, aquí a la costa de la comarca, la qual cosa farà que la situació marítima s'alteri una mica amb petites àrees de maró demà a la tarda aquí a la costa maresmenca. Tot això amb un temps que demà continuarà dominat pel sol i de cara a dissabte, el dia de tots sants, també s'espera un temps estable i assolellat de tot el maresme amb unes temperatures que pujaran més.
alguna màxima, ens pot arribar fàcilment als 23-24 graus de cara al misia de dissabte. Per tant, aquella dita que deia que per tots sants capes i mocadors grans, res de res, un any més, ja que les temperatures seran molt i molt suaus. Diumenge el temps canvia una mica.
augmentaran els núvols i al llarg del dia, sobretot a partir de la tarda, les temperatures alirien a la baixa, un descens que notarem més de cara dilluns. Diumenge, és possible que a la tarda, justament i coincidint amb aquest lleuge descens de la temperatura, puguin aparèixer nubolades que al marès menor no descartem deixin algun xàfec puntual. En canvi, a la resta de la comarca no esperem precipitacions.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servem i teu mar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14 minuts per damunt de les 10, tot a punt. Obrim finestra informativa.
Saludem aquesta hora i en directe al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Sanyos Cofet. Bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Pensava que fa temps que el Joaquim Serrano ens dona...
Motius de... No, està borrit. Està bé amb aquest temps, ara fred, ara fa calor. No, de fer algun comentari jocoso a l'usso. Sí, d'aquells... Ja fa temps que no ens diu garbinada forta. Sí, pluja a la porta. Ja fa temps que no sentim psicofonies mentre es fa la... El llam, el llam, no, es diu? La trucada, el llam al seu gos. S'estan perdent... Patac. Un patac. S'estan perdent... Jo crec que l'hauríem de trucar, Joaquim Serra. Escolta,
Sàpigues que ens tens aquí. Recuperem aquelles boniques trucades amb... Saps com l'alegaria amb en Joaquim? Saps com l'alegaria amb en Joaquim Serra? Dient-li que som la seva tempesta. També. Joaquim, som la teva tempesta. La tempesta, perfecte. Hem de dir per això que quan el truquem per algun tipus de... I tant, i tant. De necessitat, doncs sempre hi és, i un absolut professional, eh?
I tant, que si sempre fem broma amb ell perquè es presta a fer la broma i en Joaquim Serra, evidentment a la crònica del temps té el posat de meteoròleg, de persona seriosa, però en el cara a cara és una persona entranyable i des d'aquí una abraçada, tot i que seguirem fent broma amb ell. En sap un munt, també. Sí, sí que en sap, sí. Jo crec que té un percentatge, parlem seriosament, més que notable,
del que prediu i el que acaba passant. Sí, senyor. Doncs, Joan Escofet, què tenim avui? Poca cosa. Poca cosa. Ui, com en Joan diu poca cosa... És l'aniversari de Bernie Eccleston. Ah, mira, hòstia, tant que me'n recordo. Te'n recordes aquell senyor del cabell blanc amb aspecte a vinagrat? Sembla, saps aquella oliva que...
ningú acaba menjant-se. Home també de caricatura fàcil. Va ser durant molts i molts anys el patró del circ de la Fórmula 1. Sí. Doncs ha celebrat el seu aniversari 95 anys. Hosti, idó-n'hi-do, eh? Sí, i ho ha fet envoltat de la seva família. Sí. Clar, ens ha cridat l'atenció perquè la seva filla és una iaia de 70 anys...
I el seu fill de 5. 5 anys. Va tenir un fill amb 90 anys, aquest home? Imagina't, clar, és a dir, tu fas la festa d'aniversari del papa, la teva filla gran té 70 anys, una senyora amb joventut acumulada...
I l'altre té 5, que podria ser el Rebesnet. Porten 65 anys amb la germana, eh? O sigui, quan el nen en tingui 65, la germana en tindrà 130, directament, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Però què ens passa, eh? Escolta, també és l'aniversari d'en David Martos. Li fem una trucadeta ràpida? No ens contestarà, perquè a més avui tenen programa, però ho intentem, no? Podem provar-ho, sí, home. Sí, home, sí. Ui. Hosti, quin teléfono més raro, no?
Fa temps que no fem aquestes trucades, eh? Sí. A veure si tenim sort. Però està perdent la mena, eh? Però què està passant amb el telèfon avui? És d'ells. És d'ells. Torno a trucar, a veure què passa. 6...
No el diré, eh? No, pots dir dos números més, com deia Josep Maria Bach. Sí, l'enyorat, Josep Maria Bach. I tant que sí, amb el Fili Prim. Sí, senyor. El que passa és que avui tenen programa, com es diu el programa que fan? Es diu... Estàs trucant a Tres Cantos o aquí? Aquí, aquí, aquí. Jo crec que sí, sí. Has d'explicar que David Martos, ex-col·laborador d'aquesta casa, és el cap de programes d'Entre Buena Fuente. El director, sí, sí. El programa es diu... Ara me'n recordo. Ah, sí, Futuro Imperfecto. Li podem preguntar. Futuro Imperfecto.
Bé, doncs sembla que no... que no és possible, eh? Dos, ocho... Ui, ui, ui, ui, cuidao, cuidao... A veure... No contesta. Deja tu mensaje.
Martos! Què passa, home? Què fas veure que treballes? Però què estàs treballant ara? Què estàs treballant? Res, trucàvem perquè et volien felicitar. En directe estem ara mateix. En directe, i ara et deixarem un missatge d'aquells que molesta tant de 10 minuts. Farem una cosa. Jo et deixo aquí i nosaltres farem el por que ens passa i et deixarem gravat el por que ens passa al missatge que avui te'l volem deixar.
A veure si li rebentem la bateria a l'amic Martos. Sí, va, doncs li deixarem el missatge, eh? La felicitat, per cert o no? Sí, home, per molts anys, a part de tot l'equip de la ràdio. I per tu, aquest poc ens passa d'avui, d'acord? Vinga, ara li deixarem el missatge. Quan agafi el missatge a la nit, hi verrà 20 minuts de missatge. Li farà molta il·lusió, segurament, eh? Sí, i tant que sí. Ja el deixo aquí.
Va, anem-hi. Després de felicitar Bernie Eccleston pels seus 95 anys amb una filla de 70 i un fill de 5... Sí, fill no en té res. Ara, a mi m'explicarà com amb 90 anys he tingut un fill, eh? A veure, amb carinyo, també ho dic. Bueno, Papuchi, el pare de Julio Iglesias, va deixar el pavelló ben alt, també amb edats, diguéssim, madures. Sí, sí, madures, madures, eh? A punt de caure de l'arbre, ja, eh? Va!
Doncs també ens ha cridat molt l'atenció. De fet, m'agradaria no trucar amb Martó, sinó trucar al programador d'un dels festivals que es faran a Sevilla, Música en Sevilla, que concretament es diu Iconica Fes. Iconica Fes, a veure. I han anunciat ja el cartell. Ai, ai, ai. Ens crida l'atenció perquè...
Tenen com a artistes convidats Aitana Ah, mira Isabel Pantoja Mira Per ser Sevilla I Marilyn Manson És a dir És a dir Clar Criteri no n'hi ha Criteri hi ha poc
Però, clar, també imagina't el merder de seguidors... Sí. Que també els de Marilyn Manson han de ser com la filla de l'Eccleston, ja, eh? També han de veure ja la setantena. Sí. Però, clar...
És un públic del risc. Sí, oi, el de la Pantoja també, a vegades. Per això, per això. Tu per qui vens, no? Tu que ets el núvio de la núvia. Exacte, eh? Jo vinc per Marilyn Manson i tu? No, jo per la Pantoja. I l'Aitana queda una mica entre dos aguas. Sí, l'Aitana la posen allà per aquells que... És el nexe generacional, una mica.
Marilyn Manson, que en té 170, i la Pantoga en deu tenir ara 200, quasi, també. Molt bé. Fa un festival molt coherent. Sobretot amb molt de criteri. Sí, sí, sí. La coherència, molt bé. Felicitem els amics d'Icònic Sevilla. I també felicitem el Parlament d'Eslovàquia. Ah, sí, què hem fet, ara? Han decidit... Han aprovat una llei... Clar, és que poc ens passa. Sí, a veure, què dic? Han aprovat una llei...
per establir la velocitat màxima a la qual pot anar un vianant per la cera. Què dius ara? Un vianant? Tal com ho sents. I han decidit posar que el màxim són 6 quilòmetres per hora. 6 quilòmetres per hora és un ritme més que... De cursa, de cursa. Pràcticament de cursa, eh? Per cert, s'ha penjat ja, eh? La trucada del senyor Movistar ha dit que prou s'ha penjat. S'ha penjat ell mateix, el Mardot.
Escolta, doncs, 6 quilòmetres... I què van amb compte a quilòmetres? Entenc que posaran alguns radars, això ara el Parlament d'Eslovac ho ha d'acabar de perfilar, però és que sí o no? Poca feina. Posar-te a legislar la velocitat màxima a la que poden anar els vianants, tenint en compte que més enllà de 3-4 quilòmetres per hora, és a dir, el marge és molt petit. No és com un cotxe que pot anar a 340 o a 20. No, no, no.
Als sis quilòmetres per hora ja es corre. És un ritme important, eh? Ja es corre, ja es corre. Vinga, va, què més? Ai, com fa aquesta cara en Joan, a veure. Notícia entre trista i curiosa, evidentment real, eh? Creuer per a Austràlia. Un d'aquests creuers amb força gent al damunt, amb...
Persones grans fan una ruta, una de les excursions és anar a una illa abandonada. Sí. Llavors baixen del vaixell amb les barquetes...
Arriben a la illa, s'estan allà una estona sentint-se una mica Tom Hanks, una mica Robinson. Vaja, com ens sentíem tots en el confinament, tornen a sopar al barco. Però clar, es van deixar una senyora a la illa de 80 anys i a mort. Te fotis. Van posar el sopar. I som tots, i som tots. No van comptar-ho.
I a l'hora de repartir el sopar, clar, són tants caps, tants barrets. Sí, sí, sí. És triste i curiosa. Va sobrar un menú... Sí. Ostres, que falta la senyora. Curiosa. Per condicions climatològiques. I trista, eh?
no van poder anar immediatament a l'illa, van haver d'esperar el dia següent, i desgraciadament es van trobar sense el vida al cos d'aquesta senyora. Una manera, en fi, és que entre trist i curiós. Sí, sí, sí. En fi, més coses, Joan. Bueno, sembla que ja serà de debò la estàtua que finalment s'havia promès, s'havia rumorejat,
que l'Ajuntament de Barcelona vol instal·lar. De fet, instal·larà. S'han compromès fer-ho abans que acabi l'any. Doncs el Freddy Mercury, Montserrat Cavaller, estarà ubicada al Parc de les Glòries. Homenatge a la cançó Barcelona.
M'agrada molt la idea, eh?
Sí, però a mi les dates no m'acaben de quadrar. És a dir, a veure, si l'alcalde Jaume Diòxid de Calboni diu que s'inaugurarà a finals d'any i també diu que ara mateix està en fase de disseny, tenint en compte les velocitats, etcètera, jo crec que l'estimació
que poder-se instal·lar abans que acabi el 25, ara mateix... És complicada. Si és una estàtua, com ens podem imaginar, eh? Si són dos clics de fa mòbil, la poden instal·lar ja. De fet... Podria ser una bona mona de Pasqua, ara estic pensant, eh? Sí, també.
Una estàtua més que merescuda per Montserrat Calle, Freddie Mercury i autors de... I d'altres, eh? A nivell junts diem que van saltar a la vista amb aquesta cançó, amb aquest Barcelona. Plaça les Glòries, tenim ganes de veure-la.
I entrem en el DeLorean, si em sembla, perquè avui és Nadal. Què? Avui és el dia de Nadal per l'església maradoniana. Ah! És el dia com avui a la NURS, 30 d'octubre de l'any 1960, venir al món Diego Armando Maradona.
La cançó ja era famosa, però ell la va popularitzar més amb un calentament quan jugava amb el Nàpols. Crec que era el Bayard de Moni, el cant del Bayard de Moni. Va fer un calentament a ritme d'aquesta cançó que a hores d'ara el seguim veient per les xarxes i ens segueix fascinant. És un dels vídeos, cançó d'Opus, per cert que no ho hem dit, una de les vídeos d'aquells clàssics.
que no moriren mai, és un plaer, és un luxe veure Diego Armando Maradona escalfant, amb les botes totalment descordades, alier a les càmeres, i s'ha pres escalfant en aquest partit. Per cert, qui jugava amb el Bayern Múnich en aquell moment?
El porter Oliver Kahn. Hansi Flick. Hombre! Un jove Hansi Flick estava a les files del conjunt bavarès. De fet, és més famós i més conegut aquest escalfament individual de Maradona de cara a la galeria que molts partits de futbol. I tant. I tant.
Què més tenim, Joan? Uns escalfaments que Ronaldinho va arribar una mica també a igualar, salvant molt les distàncies. Els escalfaments de Ronaldinho també valien molt la pena.
Ara tenim el company amic Jaume Cabot, que amb una pilota de paper, que ha rebregat aquí una mica de paper, evidentment ja usat. Estàs fent uns tocs aquí. Estic fent un Maradona. Un Maradona. I tu un Hansi, estàs mirant allà el Hansi. El Hansi més tio contingut, eh? Sí, sí, sí.
Què més, Joan, aquest dilòrient tan arregladet? Tenim dilòrients molt arregladets aquesta setmana, també. 984 tal dia com avui. Bruce Springsteen treia segurament el seu gran single Born in the USA i una cançó que hi ha qui interpreta com un dels grans himnes als Estats Units quan, en veritat, és una denúncia farotge a la situació de tots els veterans de les guerres del Vietnam i Corea
que tornaven als Estats Units i es trobaven un país inhòspit, un país que moltes vegades els rebutjava. Per cert, Boring the USA és el primer treball que es va imprimir amb un CD, amb un compadisc, eh?
Situació que es retrata perfectament amb la pel·lícula Rambo, la primera. Podria ser Born in the USA, a més, de mitjans dels 80, Born in the USA, podria ser perfectament la banda sonora d'aquell Rambo amb un estalón que denuncia exactament el mateix que estem escoltant de fons. Don't kill the yellow man, diu el boss. Per cert...
Podeu veure al Cine, és la pel·lícula de Bruce Springsteen, que no tots són flors i violes, un moment complicat a la seva vida en el que va desenvolupar el treball Nebraska, un dels seus grans treballs, Nebraska. I el propi Bruce Springsteen va dir, eh, eh, l'ha vist 11 vegades i va sortir plorant del cine després de veure aquesta meravellosa pel·lícula. Per cert, una pel·lícula que igual que dèiem amb en Xem a la saga, amb en Xem a comentàvem...
Amb la saga comentàvem que, tal com vam anar a veure Bohemian Rhapsody, el cine, perquè la música, el cine allà, doncs sona millor, que la podeu veure a la tele, és meravellosa, però el cine millor. Aquesta també, si podeu, no us la deixeu perdre. Què més, Joanet? Doncs, mira, el 1987, el cantant grec, conegut per la seva nacionalització britànica, George Michael, deia al món i arribava a tots els números 1 de les Billboard, i era allò, eh?, que ell tenia fe
Un dels grans de la història, eh? George Michael, eh? Que ens va deixar molt aviat, també, enyorat i recordat. Jo crec que té molts èxits, eh? Però aquest és l'èxit d'ell, eh? Amb un vídeo que segurament els deu la... que tenim la generació més o menys semblant a la nostra. Visualitzem perfectament aquell vídeo absurdament fantàstic que acompanyava aquesta cançó Fest.
Doncs vinga, Joan. I aparquem el DeLorean amb el so Manchester, amb so mancunià, amb so sky blue, perquè avui els Oasis de l'any 1995 traien un dels singles, segurament també el single de la banda mancuniana, Wonderwall.
David Martos, que ens envia un missatge que moltíssimes gràcies, que està en una reunió i s'ha posat a riure molt i tothom l'he preguntat, escolta, què et passa? I els he explicat la història, que li hem deixat un missatge de no sé quants minuts, amb el poc ens passa que avui l'he ditgem amb ella, m'ha acabat molts anys. Perquè ell serà el nostre Wonderwall.
Una del migdia, 3.57 de la tarda. Joan Escobé, què serviu avui al Crònica? Doncs avui sí, avui donarem veu en Pau Paniti, el vilassarenc Pau Paniti, porter del Frenking Granollers, tant vol. Frenking Granollers, Jaume, que van com un autèntic tret, eh? Estan empatats a punts amb el Barça al capdavant de la classificació de la Lliga de Somal.
Doncs Pau Paniti, el de Vilassar de Mar, en virtut del seu pare Stefano Paniti, doncs pot jugar perfectament amb la selecció italiana. Ell està ara mateix convidat amb la Azurra. Estan fent uns entrenaments a Berlín.
i ell encara no ha decidit quina samarreta defensarà, si la samarreta estatal de la selecció espanyola, en cas que el convoquin, o de la selecció azzurra, però qualsevol cas està disfrutant d'allò més amb aquesta convidada, diguéssim, per poder provar nous mètodes, parlarem del Marés Music, la Gava serà la representant Vilassarenca, que defensarà
al nostre poble, la gran final del Mareix Music es farà el 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils. Testarem també un gelat de galà i un ketchup d'aranyó. Sí, senyor.
Gràcies al projecte de recuperació de les plantes oblidades. Una entrevista molt xula que feies tu a la Cárdenas. Carla Cárdenas, crec que... Avui tornarem a escoltar. No us la perdeu perquè és molt bonica. Celebrarem també el cor atzari de Vilassar de Mar, que s'atreveix amb el llibre vermell de Montserrat. És el còdex més antic que hi ha de cançons catalanes, més antic que hi ha, data de l'edat mitjana.
Interpretaran les deu peces, eh? Normalment les corals no s'atreveixen a fer-ne més de dos o tres, però faran deu el diumenge a les 12 a la capella del cementiri. Que bé! Una del migdia 3.57 de la tarda t'escolto i demà un quart d'onze torno a saludar. Recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Moment per l'entrevista del matí. Mireu, fa pocs dies ens va arribar a la redacció d'aquesta casa una sèrie que ens va deixar realment impressionats. És una sèrie que ha fet el matroní Ivan Valentín,
Una sèrie que vius i dius, aquí hi ha molta qualitat, està molt ben fet això. Què ens crida l'atenció? Doncs, primera que ha guanyat un Premi Internacional, merescudíssim, però segona és que el pressupost és zero. Perquè no tots són els calés, i al món del cinema veiem pressupostos molt als i tal, però no tots són els calés. Volem conèixer l'empenta, volem conèixer la vida d'aquest director. El coneixerem així, director Ivan Valentín.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Va, què te passa? És que sé que te passa alguna cosa. Papà, da igual, si no un vaso de leche. Llegó esta carta del banco en la que nos dice que...
Al no haber pagado el alquiler de estos meses, nos echarán de casa. Señor Luis, yo le repito, yo no puedo hacer mal. Yo no llevo el tema de los desaudios. Me han dicho que me han echado el trabajo y lo puedo pagar. Mi hija está enferma. ¿Qué tenemos que ir a vivir debajo de un puente? Conocí a unos tipos. Es que sean muy legales, pero tengo un plan. Iván Valentín, buen día, buena hora.
Muy buenos días, Jaume. ¿Qué tal, cómo estamos?
Y simplemente, bueno, un chico que persiguieron sus sueños y después de hacer muchos proyectos para presentar a productoras, plataformas, sentí una frustración porque no financiaba ningún proyecto y era algo que sigues y sigues y sigues y no lo consigues. Y dije, mira, voy a hacer yo lo que me gusta.
Voy a hacer mi propia serie con los medios que tenga y la gente que colabore. Y a raíz de ahí disfruto haciendo lo que hago. O sea, la frustración te duró diez minutos. Porque ahí te metiste tú con... Pero a tope. No es fácil grabar una serie. Es fácil meterse ahí con mucha gente. Vemos gente además reconocida. Y con una calidad inmensa. ¿Cómo lo haces eso? Porque...
Enténdeme, entre todas las comillas, tienes que engañar a mucha gente para decir, oye, me meto en eso y vas a colaborar conmigo. Porque esto me puede costar cero euros. Sí, sí, sí. ¿Es así o no? ¿Cómo te metes en eso? Bueno, llevo muchos años en el mundo del cine. He conocido muchos actores y muchas personas. Y gracias a Dios, pues, confían en mí o les gusta lo que hago. O sea, lo que hago y...
Y bueno, se lo presenté a unos cuantos actores y le gustó y dijo, venga, vamos a tirar para adelante. Y a raíz de ahí, pues, me puse manos a la obra y poco a poco, pues, fui grabando escenas muy poco a poco, ¿eh? O sea, tardé como tres años y algo en hacer la serie. ¿Tres años? ¿Cuántos capítulos al final? Son 17, unas ocho horas. Y ahí metiéndote en horas libres, en horas que todo el mundo le ve bien, porque ¿tú qué te dedicas?
Bueno, yo tengo una productora audiovisual y me dedico a grabar vídeos para empresas, videoclips, documentales... O sea, el mundo del audiovisual. Sí, sí, sí. Ya sabes, de profesión, que es un mundo apasionante, pero a veces bastante complicado, ¿eh? Sí, sí, sí. Y oye, ¿escribes esta serie? ¿Es tu ópera prima la primera serie que escribes?
Sí, he escrito películas, pero es lo que te decía, que la he escrito, he hecho el tráiler del guión con un dossier de venta y lo he presentado el proyecto a Netflix, a productoras, productores, pero...
No ha habido suerte y en esta sí que escribí el guión y la grabé. Ahí te metiste a... ¿Y ahora, una vez que la ven, hay alguien que te ha llamado? Hostia, Iván, si esto es cojonudo. Sí, pero no el que tiene que llamar.
Ahí estás, porque además la serie era un premio, cuéntame eso. Sí, sí. Fuimos al Festival Internacional de Cine de aquí de los Premios Oriana. Y bueno, se ve que había... O sea, yo no me enteré, ¿eh? O sea, el Toni Cayuela, que es un actor que sale en la serie, la presentó él por su cuenta.
Ah, no, además no te enteraste. No. Y que un día recibos una llamada. Y me enteré cuando me dijo, mira, que estamos seleccionados en este festival y estamos en, no sé si en la semifinal y tal. Y me empecé a endaguear y, bueno, el festival de cine es de películas, cortos y series. Y había mil y algo producciones y de ahí seleccionaron 125, creo.
Y de ahí pues ganemos el, digamos que el de la serie. ¿Y cómo lo recibes eso? Porque claro, has puesto cero euros, toda la ilusión del mundo, que eso a veces es más caro que el dinero, pero ¿y cómo recibes tú la llamada? Dices, oye, que te has ganado un premio.
Bueno, no fue por llamada, fuimos al festival. Ah, o si no sabíais nada, fuisteis ahí a ver qué pasa, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y cuando dicen Iván Valentín monos de feria, qué? Pues bueno, mucha alegría porque dentro que cabe dice, mira, te sientes reconocido que algo ha hecho bien en el camino.
¿Cuándo te pones escribirla esta? Hace años, ¿eh? Pues esto, mira, me acuerdo que... Sí, hace cuatro años así. O sea, he tardado tres años en rodarla, pero casi medio año así en escribirla.
¿Y te viene la idea de dónde viene la idea? Porque el argumento es claro, ¿eh? Un padre de familia con su hija enferma se queda a la calle porque los bancos hacen de las suyas y encuentra a una gente, como dice, no muy legal, no muy legal, y se van a atracar directamente a un banco. Sí, se meten en una banda de delincuentes y como no es su mundo...
Digamos que empiezan a cagarla y se hace una bola de nieve pensando que se iba a solucionar los problemas y lo que hace es empeorarlo. Cada vez tiene más problemas. ¿Sabes cuántas reproducciones tiene el tráiler y cuántos seguidores?
El trailer creo que tiene 60.000. Ya estamos casi a 80.000. 78.000. Y la suscripción es 796.000. Sí, sí, sí. Oye, y tú empiezas a llamar a la gente, ¿sí? Hemos visto, como tú decías, Cayuela, hemos visto a Daniel Rojo, me parece, hemos visto. Y veo imágenes, imágenes muy de casa. He visto monos de feria y un momento que va a la feria de atracciones y vemos el tren de la bruja, el famoso de Quirós. El tren de la bruja de Quirós.
Es decir, tú coges, esto me imagino que en tiempo libre, fin de semana, etc. Totalmente. ¿Cómo, insisto en las comillas, eh? ¿Cómo engañas a toda esa gente? Bueno, no engaño, sino le digo la realidad y mi propuesta, ¿no? O sea, mira, estoy haciendo una serie para YouTube, digo, si te gustaría colaborar y poner tu granito de arena, yo feliz.
Y les pongo un poco el proyecto y la verdad que la gente se anima, ¿eh? Cuando hablas de cine y si quieres salir aquí o si me dejas un barco o tal. ¿Qué tienes tú? Un barco, déjamelo. ¿Qué tienes tú? Una atracción de peña también. Sí, sí, un poco de morro para estas situaciones, ¿no? O sea, yo pasé por la feria de Mataró y justo vi el tren de la bruja...
Y le dije, hostia, aquí una pelea, en vez de hacerlo en la calle normal, pues estaría chulo hacerlo en medio del tren de la bruja. Oye, ¿y el tema permisos y todo? No, cero, cero. Cero, ¿no? Sí. Dijiste, pero supuesto, cero, vamos a cero. Sí, vamos todos a cero. Y la gente cuando te llegara a barrer el tren de la bruja, por ejemplo, allí peleándose, ¿qué decía?
Bueno, se hizo un grupo así. O sea, yo hablé con el encargado de la bruja y me dijo, vale, mira, vente tal día a la última hora que ya hay menos gente. Y eso era a las dos de la noche. ¿Qué dices? Sí, sí, se grabó cuando ya estaba a punto de cerrar. Entonces empezamos a grabar, a ensayar un poquito la pelea y ahí sí que la gente vio cámaras y eso. Entonces se hizo como un público ahí mirando.
Pero bien... Oye, esto te da fuerza, ¿no? Esto va a salir. Esto seguro va a salir. Te van a llamar la llamada. Que no sé qué llamada esperas. ¿Qué llamada esperas? Bueno, una productora, un productor o una plataforma que le interese lo que hago y que confíe en mí y que financien. Seguro que te lo han preguntado mil veces, ¿eh? Oye, ¿cero euros ha costado? ¿Cómo te lo has hecho eso? Porque hay un material, hay una calidad, hay muchas cosas. ¿Cero euros...?
Pero muchísimo tiempo, ¿eh? Porque el tiempo, esto es muy caro, ¿eh? Exacto. Sí, cero euros es que no se ha invertido en el proyecto, sino que, bueno, obviamente si se ha tenido que pagar la comida de actor y tal, algunas cosas, sí, pero mayormente nos lo pagamos cada uno lo suyo.
Porque ya estábamos como todos metidos en el proyecto y decíamos, venga, vamos a aportar cada uno lo suyo y bueno, si tenemos que comer un bocadillo, pues no lo comemos. Y bueno, yo llevo tiempo y como tengo una productora, pues tengo una cámara de cine. Tengo material de sonido, de humo, tengo lo básico para hacer algo de calidad.
También me ha ayudado mucho, que es el director de fotografía, se llama Tacho, en Instagram PicTach. Sí. Entonces él también tiene mucho material y entre los dos hemos ido grabando toda la serie. Y si queréis verlo, si queremos verlo, ¿dónde la encontramos? Ya todo su vida, ¿eh? Está en YouTube, como Monos de Feria. Podéis ver ya el trail y el primer capítulo, ya lo veis y ya os enlaza con los siguientes.
¿Y por qué monos de feria? ¿Por qué te pusiste allí a escribir? Bueno, porque cuando la veas, porque en el tráiler se ve bastante serio, pero en verdad es comedia, comedia con acción. Y yo me he creado en Mataró, no sé, hay mucha gente de la calle,
que los ves y es que como que lo considero mono de feria porque allí donde va da un poco la nota se da de B, ¿no? Entonces dije, vale, quiero hacer personajes muy... Reales. Sí, reales y estrambóticos un poco que allí sobresalen, ¿no? Que lo ves y dices, hostia, ¿qué personaje? Entonces mono de feria embarca a todo el mundo callejero que hay muchos personajes
graciosos, naturales. Esta es una historia que podía pasar. Sí, sí, sí. Te la inventas, ¿no? Me la invento. ¿100% guión Iván o te has dejado aconsejar? No. 100% mío y aparte había muchos momentos que...
que confiaba en los actores y le decía, mira, si esto no te cuadra, improvisa y a ver lo que sale. Y bueno, normalmente me sorprendían. Qué bueno, ¿no? Por ejemplo, está Fran del Mesón, que es un actor de Gerona que ha empezado conmigo, y es gitano, y claro, lo tiene natural, no sé, la calle, ¿no? Sí, la calle, sí, sí, sí.
Y la verdad que le pasaba el guión y bueno, luego decía... Se lo hacía suyo. Sí, decía el 30%, ¿no? Pero lo hacía suyo, pero es que me sorprendía y lo hacía muy bien. Entonces ya la siguiente vez dije, mira, vas a hablar de esto, conceptos, aquí te van a llamar, tal. Le ponía como... le marcaba, pero digamos que el grosor del texto se lo inventaba.
Claro, a ver, los periodistas somos así. Ya sé que aún ahora falta moverlo, pero imagino que con el subidón de monos de feria ya debes estar trabajando en otra cosa, ¿no?
Bueno, acabo de grabar un documental y ahora estoy a ver si sale también para adelante un documental para Rakuten. Y estamos ahí, pero claro, yo voy haciendo... Claro, pues esto es tu trabajo, esto es tu hobby de momento. Exacto. Por lo tanto, ¿pero tienes previsto otro Monos de Feria, otra serie o algo o no?
Bueno, tenemos previsto quizás la película de monos de feria, porque lo hemos planteado, claro, todos los actores y todo el personal trabajan, no hay tiempo, es mucha energía mucho ahora, y hacer la segunda temporada serían como tres años más. Y ya no tenemos ya esa energía, o sea, es que se ha trabajado mucho. Y queremos hacer la película para, digamos que, película para terminar la primera temporada con la película. Sí.
Claro, y tú una vez la has visto, que la has visto mil veces, ¿qué dices? A ver, a mí me gusta el resultado, porque piensa que lo hemos grabado dos personas, y sin cero presupuesto, eso, no sé, creo que no lo ha hecho nadie nunca. Entonces, creo que la calidad es bastante profesional, obviamente hay muchos fallos, que yo soy consciente,
Tanto a veces de sonido, porque lo poníamos hasta nosotros el sonido. Claro, todo. Todo, todo. Echamos el humo, poníamos el sonido en la cámara, tal. ¿Y acción? Y acción. Y de guerrilla. Y obviamente hay fallos, pero dentro que cabe es de calidad la serie. ¿Tú que eres un profesional de la audiovisual? ¿Qué crees que tiene, dónde tiene cabida esta serie? Sí.
Si fueses un espectador, imagino que ves muchas series, películas, por defecto profesional y porque te gusta a nivel personal. ¿Pero dónde la ves esta serie? A ver, se podría ver tranquilamente en Netflix o Amazon o alguna plataforma de estas. Se podría ver tranquilamente. Ya la presenté en Netflix, tuve una reunión con ellos y no le acabo de cuadrar porque quieren algo más convencional, más de streaming y la serie cuando la veas verás que es mucha comedia.
Hay muchos momentos de comedia que son un poco dispares, que son un poco locos y al igual, bueno, es cuestión de que cuadre alguna plataforma o hacerla un pelín más seria en no tanta comedia y podría funcionar perfectamente.
Menos ponerte delante de la cámara, me imagino que has hecho tú. O también te has puesto en la serie. Sí, sí, soy actor también. ¿También? Sí, sí, sí. Te pusiste todo. Tengo un personaje ahí también. Qué bueno, qué bueno. Esto es fruto de la ilusión. Vamos a Iván de hace unos años. ¿Cómo se mete en el mundo del audiovisual?
Pues entro a través de que estaba un poquillo harto de trabajar en trabajos convencionales, ¿no? Y dije, hostia, tengo que hacer algo que me guste, ¿no? Y me recomendó un señor, yo hacía boxeo, y me recomendó un señor, dice, hostia, tú para pelis de acción valdrías no sé qué.
Y me dio por indagar y bueno, hice un curso de especialista de cine, el tema de doblaje de actores de acción, que doblan los actores o entran en escenas de acción. Y a partir de ahí empecé a hacer mis pinitos en películas. Y a raíz de ahí me encantó y dije, mira, yo quiero salir más en cámara porque no salía. Doblaba actores y a veces no salía. Y estudié la bobina dos años y algo, interpretación, como actor.
Y empecé también a hacer Pinitos como actor, pero vi que dije, ostias, hago 100 castings y me cogen 3. Digo, lo veo difícil para que me cojan un papel de protagonista. Dije, pues mire, voy a estudiar dirección y voy a hacer yo mis propios proyectos y voy a poner como actor. Y hasta ahora.
O sea, eres un tío tozudo. Voy a hacer lo que me dé la gana y lo haré. Sí, sí. Bueno, yo pienso que la vida se vive una vez y si te gusta algo, lucha por ello porque nadie te va a regalar nada. Te he preguntado por el IVAN de hace unos años y ahora te quiero preguntar por el IVAN del futuro. ¿Dónde te ves de aquí, no sé, 5 años? ¿5 años?
Mi intención es vivir del cine y hacer lo que me gusta y vivir haciendo películas y series. Ese es mi objetivo. Y he trabajado muchos años hacia ese objetivo. He hecho todo lo que está en mi mano para llegar ahí. Incluso he hecho una serie y no tengo prisa porque las cosas suceden a veces cuando tienen que suceder.
Y bueno, con visión, con visión de vivir de lo que me gusta, de ser director de cine y actor. Son capítulos muy cortos, ¿sí? Son capítulos de 15-20 minutos, lo que luego los comentarios me decían, ostia, duran muy cortos, y lo fuimos alargando un poco. Sí, sí.
En el primer capítulo ya vemos un amigo tuyo que tenía un barco. Estuvimos en un lugar equivocado. Lo único es que cuando se juntan las personas erróneas. Es el trabajo de la ilusión, me imagino. Totalmente, pero no solo mía, sino de los actores que hay ahí que llevan 20 años luchando y también quieren esa oportunidad como yo de vivir de su pasión.
y por eso también han colaborado con toda ilusión. ¿Y el reconocimiento en el festival, por ejemplo? ¿Vendrán más festivales? ¿La habéis presentado a más sitios o no? No, la verdad que no. Es que yo tampoco soy mucho de festivales porque sí, hice un corto hace muchos años, gané premios, pero no me llegó a ningún lado. Entonces pensé, bueno, esto es, sí, que llevas premios o tal, pero no me sirve para mi objetivo, que es
Llegar a grabar series y películas. Imagina que el equipo cuando recibiste el premio era, vamos, reconocimiento a Iván como alma de este producto y para ellos también, ¿no? Un subidón de decir, hostia, hemos ganado. Mal no lo hemos hecho.
Claro, claro, ahí te das cuenta que dices, vale, algo hay en la serie que está bien.
Oye, Iván, estoy feliz de que me enviastes aquel correo donde recibimos... Esto lo estoy viendo. Hostia, esto es espectacular. Y estoy muy feliz que hayas hecho un sitio en tu agenda apretada para venirnos a ver la radio. Te deseo muchísima, muchísima suerte y ojalá de que poco te pueda llamar y decir, oye, Iván, que la vemos en tal plataforma, que pases por la radio y nos lo cuentes como de todo eso.
Pasará, pasará. Seguro, seguro. ¿Tú dónde metes el ojo? ¿Sí o no? Bueno, sí, soy cabezón, como te has dicho. Pero esto es bueno. Soy cabezón y persigo mis sueños. ¿El boxeo le hemos dejado? Bueno, hago mantenimiento con algunos amigos para estar en forma y eso. Cómo fuerte estás, ¿no? Sí, sí, sí, me gusta estar en forma.
Iván, si nunca necesitas una radio para hacer una serie, ya sabes que aquí te abrimos las puestas rápido. No me lo digas dos veces. Nos apuntamos a un bombardeo, ya te lo digo. Iván, un placer. Igualmente, muchas gracias. Gracias, un abrazo.
Les notícies de les 11.
Salutacions, la gava de nom real Mariona ha estat l'artista seleccionada pel gran jurat per defensar Vilassadamar en la gran gala final del Mares Music, que se celebrarà el 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils. El Mares Music és el festival de música jove del Maresme, arriba la seva edició 21 i un any més està organitzat pels consistoris de Cabrils, el Masnou, Mungat, Sant Vicenç de Montal, Tiana, Tordera i Vilassadamar.
Amb la Gava també s'han plantat a la gran final Andrea Murata de Vila-Sedadal, Berta Baquero de Sant Vicenç de Montal, Busqui de Tiana i Sheita també d'aquesta localitat de Tiana. L'objectiu d'aquest certament és donar a conèixer el talent jove musical de la nostra comarca. Ampliarem la informació a la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofets.
La ciutat de les Arts i de les Ciències de València va acollir ahir a la tarda el funeral d'estat per les víctimes de la Dana, ara fa justament un any, i van assistir 800 persones, entre elles les principals autoritats de la comunitat valenciana i de tot l'estat espanyol, i el mateix president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazzón, malgrat que pràcticament tots els partits polítics i les famílies havien demanat que per respecte Mazzón no hi anés.
A l'arribada a Amazon, visiblement incòmoda, no va intercanviar cap paraula amb Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, a les portes de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, que es va blindar completament. Unes 200 persones es van manifestar contra la gestió de la tragèdia. A l'interior, alguns familiars dels 237 morts del 29 d'octubre de 2024 també portaven fotos...
Fins demà!
El president de la Generalitat de Catalunya també hi va assistir, també altres presidents d'altres comunitats autònomes. El funeral va començar amb la lectura dels noms de totes les persones que...
Van patir la dana de totes les víctimes i van continuar amb les paraules d'alguns familiars, a més de les dues actuacions musicals que va haver-hi, una ofrena floral dels monarques i un minut de silenci mentre que sonava el camp dels ocells. L'única autoritat que va parlar va ser el rei Felip VI, que va demanar rigor i serenitat per extreure lliçons de la tragèdia. El monarca també va dir que cal millorar la capacitat d'afrontar grans catàstrofes en el futur i evitar o minimitzar-ne les pitjors conseqüències.
A més del funeral d'estat, els pobles afectats per la dana també van recordar durant la tarda d'ahir les víctimes desafiant la pluja amb marxes silencioses convocades pels comitès locals i acord social valencià.
El Barça està de pega en inici de temporada. Les portes de la infermeria registren una activitat inusitada les darreres setmanes i aquesta setmana ho han fet per acollir el jugador que més partits seguits ha jugat, Pedri. No es va entrenar i dimecres per una lesió muscular. En canvi, va ser sotmès a proves que han determinat que té un trencament muscular al bíceps femoral de la cama esquerra. Segons ha informat, tot costa. El temps de baixa del Canari serà de 4 a 6 setmanes. Per tant, Pedri es perdrà uns quants partits més.
del diumenge contra l'Elx, on era baixa igualment per sanció, a part de, com dèiem, aquest partit contra l'Elx. La reaparició no està prevista fins a principis o mitjans de desembre, per la qual cosa es perdria, entre altres, el duel de Champions al camp del Chelsea o la visita de l'Atlètic en Lliga. De fet, Flick estava començant a estudiar ja alternatives per suplir el jugador canari. A les 12.00, contacte amb la informació.
Des del centre del teu dial, Pilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats que són aules externalitzades en poblacions petites
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi, digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs encetem la segona hora de l'edició i, com cada dia, us saludem l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova, que ens porten, com sempre, al punt de trobada. Jordi, Elisenda, Elisenda, Jordi, molt bon dia. Hola, Jaume, què tal? Bon dia. Hola, Jaume, què tal? Com estàs? Ja tornem a estar aquí. Aquí estem un dia més. Al punt de trobada. Doncs mira, Jaume, avui volem començar la secció amb una reflexió necessària. El passat 10 d'octubre es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental.
Una jornada que ens convida a reflexionar, a visibilitzar i a trencar el silenci que encara envolta el malestar emocional. Però la salut mental no és cosa d'un sol dia. És una realitat quotidiana que mereix atenció, respecte i cura cada dia de l'any. Vivim en una societat que corre, que exigeix, que premia la productivitat i castiga el ser vulnerable. La salut mental no és un luxe ni una debilitat. És una part essencial del nostre benestar, tan important com la salut física.
I tot i això, sovint la deixem en un segon pla, amagada darrere de frases fetes com ja se't passarà, no n'hi ha per tant o has de ser fort. Aquest dia ens recorda que milers de persones conviuen cada dia amb ansietat, depressió, trastorns alimentaris, addiccions, dols no resolts o traumes. I que encara avui massa d'elles ho fan en silenci, per por de ser jutjades, rebutjades o incompreses.
També és cert que fa 20 anys encara se'n parlava menys. El tema era gairebé tabú. Avui, per sort, cada cop més persones s'atreveixen a explicar la seva experiència i la societat comença a escoltar amb més empatia i menys per osriudicis. Però encara queda molt camí per recórrer.
Per això, aquest 10 d'octubre no hauria de ser només un recordatori, sinó una invitació col·lectiva a trencar silencis, estigmes i barreres, a fer de la salut mental una prioritat compartida. Baixem, doncs, a la plaça, al punt de trobada, a reflexionar-hi.
Hola, Jordi. Què tal? Com estàs? Bon dia. Ja tornem a ser aquí, a la plaça. Un dia més a la plaça. L'ha funcionat un tema molt important. Com tu bé deies en aquesta editorial, el dia 10 d'octubre es va commemorar aquest dia de la salut mundial. De salut mundial, no, de la salut mental. El dia mundial de salut mental. I clar, és un tema que ara se'n parla molt, però que el tenim molt... No sé si per mà, però que es comenta al carrer, a les xarxes...
Però no sempre ha estat així. De fet, ara se'n parla molt, però recordem que fa 20 anys, que jo tenia 30 anys, la teva edat, t'imagina't, no se'n parlava gaire, se'n parlava molt menys. I encara més temps enrere, als anys 90, era molt tabú, era un tema que no...
que era com molt rar avis, no sé com explicar. Mira, jo t'explicaré una experiència meva personal, que jo als 18 anys vaig tenir un atac d'ansietat. Els 18 anys era, crec que era l'any 93, quan jo tenia 18 anys, i vaig patir el meu primer atac d'ansietat. I, bueno, vivia amb els meus pares i vaig entrar a les habitacions, no sabia què tenia, ni els meus pares, i em van portar a l'hospital perquè jo m'ofegava, jo tenia taquicàrdies, i quan vam arribar a l'hospital
Em van dir que era un atac d'ansiedat i no sabia ben bé què era això. Imagina't.
I ens parlaves ara, no?, de taquicàrdies. Quins són aquests símptomes que tu recordes per si hi ha algú que pugui sentir-ho i poder-ho identificar? Com ho recordes, això? Sí, la primera sensació és com que et mors. La sensació és molt bèstia, eh? Que te'n vas, que te'n vas, hi ha molts marejos, et fan mal els braços... És com si t'hagués d'agafar un atac de cor.
que no és veritat, però tens aquesta sensació. El cor et va molt ràpid, tens taquicàrdia, i és com que et mereixes molt, també, i com si t'agafés com una lipotímia. Però tu no saps ben bé què t'està passant, perquè jo, clar, jo tenia 18 anys, era molt joveneta. I tot això, clar, abans ningú no t'ho explicava, ni se'n parlava, com ara se'n parla molt més, jo penso, en la vostra època.
Sí, jo crec que això és el que deia, que ho tenim molt més present, que se'n parla molt a les xarxes socials, que s'ha fet molta més pedagogia segurament, i ara més o menys tots podem saber o intuir que és una tanta ansietat. Jo no n'he patit mai cap.
Però jo crec que hi ha molta més informació ara mateix que no quan a tu et va passar això el 93. Tu dius que era la primera vegada que això et passava, però no havies tingut una sensació similar abans?
No, jo mai havia tingut res similar i, de fet, quan vam anar a l'hospital, recordo que em vam posar una pastilla... Els meus pares, què té, què té, què té? I de seguida em van posar una pastilla sota la llengua, que era un diazepam, que jo no sabia què era. Llavors em van posar la pastilla sota la llengua i pensant, no sé què és això, i em van dir que ha tingut un atac d'ansietat. I ens en vam anar a casa, rollo, no sé, imagina que abans...
Però no us van explicar què era un atac d'ansietat? De què venia? Quines eren els símptomes? Per què et passava? No, jo no ho recordo. Jo no ho recordo i els meus pares tampoc... Vull dir, potser els meus pares els van explicar més coses, però tampoc no els van explicar com ara, no? Que ja tenim tota una sèrie de...
de referents i tota una sèrie de... ja està molt més explicat. I després jo recordo que a l'escola jo anava a l'institut i quan anava a l'institut jo em sentia com una rara avis. Però pensava, jo no sé què m'ha passat, perquè és que de veritat, o sigui, no se'n parlava. I jo pensava, no sé què, no sé. I clar, recordo que ho havíem... que en un dia amb una amiga...
va sortir, que a ella també li passava, i les dues era com si fos un tema molt tabú, o sigui, molt tabú, i estàvem com les dues, ens hem trobat com si estiguéssim, això, en una cova de l'ànima, no?, i ens vam trobar i va ser com, ostres, algú que li passa el mateix que jo, perquè realment, o sigui, no és com ara, no?, que ara se'n parla molt més. I tu dius que li vas comentant a aquesta amiga i que us vau trobar en aquest punt,
però entenc que llavors no ho havies comentat amb altres companys, amb grups d'amics a classe, vas explicar el que t'havia passat o hi havia com aquest tabú que també et feia com cert pudor per parlar d'això, potser? De fet, no ho vaig explicar ningú, feia molt de pudor perquè és això, pensaves que estaves com una mica, bé, com una mica fora del sistema, no? Jo crec que encara ara, si tot i que ara se'n parla molt més i que hi ha...
moltes campanyes, no? Hi ha major visibilitat i sensibilització, no? Com, per exemple, aquest dia o aquesta campanya del Dia Mundial de la Senua Metal d'aquest 10 d'octubre, que és molt important perquè ajuda a normalitzar tot això. Però tot i així, encara ara, per exemple, dir que tens una depressió...
a vegades és tabú, sobretot en certs ambients laborals, o jo no sé vosaltres, en la vostra època, en la vostra generació, si per vosaltres és tan tabú, però, per exemple, per mi encara hi ha una mica d'aquest tabú, encara ho noto, no?
Jo crec que nosaltres ja tenim com més... això, com menys problema a parlar de salut mental i de dir, sobretot, de dir que vas al psicòleg i d'entendre que anar al psicòleg no significa que tu tinguis problemes mentals greus. O sigui, tu pots anar al psicòleg i no tenir...
cap problema o ansietat o depressió o res de tot això, sinó que tu vas al psicòleg com qui va fer-se una revisió de la vista justament per evitar arribar a tenir depressions o tenir atacs d'ansietat o de manera preventiva, no? De dir, val, doncs un cop al mes o dos cops o cada 15 dies...
o que de quan t'ho puguis permetre, que això és un altre tema i que ja en parlarem, per anar a parlar amb algú, una persona experta, que tu li expliques les teves, no inquietuds, però coses que et preocupen, diguem, i aquesta persona et pot donar, doncs, unes pautes o et pot fer veure el problema que tu puguis tenir des d'un punt de vista que tu no hi arribes i fins i tot el teu entorn més proper com a mixa, mira, tampoc hi arriben perquè no són...
objectius al 100%. Llavors jo crec que això ja és un gran pas, veure aquesta cosa d'anar al psicòleg no com una cosa per qui té un problema. Pel que fa a algú que hagi passat una depressió, que s'hagi d'agafar una baixa per això, o per encetar, el que sigui, sí que és veritat que jo un parell de cops ho he viscut, no personalment, sinó companys i companyes de feina, que els hi ha passat
i a l'empresa, els altres companys, ho hem viscut com una cosa supernatural, o sigui, natural que se m'entengui, no de, ah, mira, doncs mira, com que té un constipat, no, però sí de, ostres, doncs mira, aquesta persona ha petat, ha arribat a un límit, doncs que bé que s'ha agafat la baixa, que descansi, que vingui quan hagi de venir, sense cap tipus de depressió, que torni quan estigui recuperada aquesta persona.
Clar, jo penso que la vostra època, o la vostra generació, o l'època que estem ara, és això, està molt més integrat. Això que dius tu d'anar al psicòleg, ara és com això, de dir, jo vaig a fer-me un xequeu, vaig a fer-me un xequeu físic i vaig a fer-me un xequeu mental. Està molt més incorporat, va molt més lligat la salut física i la salut mental. Jo crec que a la meva època el psicòleg era, això anava, o sigui, estava molt més desconnectat.
Qui anava al psicòleg era com algú de tant en tant i ho deia com amb la boca petita. Ai, vaig al psicòleg. Era com més... Ui, tot això és més estrany. S'entenia molt més que et trenquessis una cama, això que dius, això de les baixes, les feines, que et trenquessis una cama, que tinguessis algun càncer, per exemple, per dir que no pas que tinguessis un trastorn mental.
la depressió, l'estigma jo crec que estaves una mica més estigmatitzat jo crec que ara aquest estigma cada cop al parlar-se'n més al visibilitzar-ho més cada cop l'estigma es va disminuint no sé tu què creus
Sí, crec que això, 100%, les coses, al final, del que no se'n parla no existeix i quan parles d'alguna cosa li dones visibilitat i ho poses en un punt al mapa, diguem. I també és una cosa que a mi m'ha passat personalment, és que hi ha empreses, d'aquestes empreses com Supermodernes i tal, que ja discutirem després si són guais o no, però una empresa que jo vaig treballar, que no cal dir nom, però tenien servei de psicòleg.
Pels treballadors, és a dir, com un benefici, igual que hi ha empreses que et donen com el xica restaurant i aquestes coses o descomptes pel gimnàs i tal, doncs aquesta empresa en concret et proporcionava una aplicació que tu podies tenir cites amb el psicòleg.
al principi de manera gratuïta, que de fet va ser quan jo vaig començar amb el psicòleg, no perquè tingués cap problema greu, sinó per dir, bueno, doncs no era mai el psicòleg, vull veure què tal és això, i mira, al final hi vaig acabar anant, i després sí que ens van fer pagar per una quota molt reduïda comparat amb el que val una sessió psicològica, almenys a Barcelona. Jo crec que el fet que empreses apostin també
per tenir una mica de cura de la salut mental dels seus treballadors, em sembla una cosa molt important perquè ja els estàs dient als treballadors que, escolta, aquí això ens ho prenem una cosa seriosa i si tu tens algun problema et donem les eines perquè puguis solucionar-ho o almenys intentar-ho. Això em sembla com una cosa molt positiva i que s'hauria al final...
les persones haurien d'estar al centre de tot, al centre de les polítiques, al centre de les feines, i al final tenir cura de la salut mental és un clar exemple. Clar, i això que dius és molt interessant, recullo el guant perquè això que dius de les empreses és molt interessant, però això també haurien de fer una mica els serveis públics, que és el que també...
Està molt bé que se'n parli, que s'impulsin campanyes i pactes per salut mental, però sí que tenim un problema que hi ha molts pocs psicòlegs per la població activa que hi ha. I això sí que hi ha mancada pressupost perquè tu pots tenir un trastorn mental important i necessitar un servei públic perquè no tens prou diners per pagar-te un psicòleg privat...
i les visites et donen visita al cap de mitjany, i és important que facin un seguiment, que facin un seguiment setmanal, i això al servei públic, a la salut social, no hi és, tot i que s'està intentant, que s'està visibilitzant, però hi ha encara, això és una falta encara, que hi hagi més pressupost pel tema de la salut mental, no?
Crec que com a societat ens estem conscienciant d'aquesta importància
I tot i que a nivell públic sí que és el que deies, que es fan campanyes de salut mental, etcètera, però està molt bé fer una campanya que tu vagis al metro i vegis un cartell de salut mental, tal no sé què, però si després tu vas al cap del teu barri i demanes una cita pel psicòleg i no te la donen fins d'aquí tres mesos o mig any i te'n donen una de 40 minuts, és que amb 40 minuts un cop cada tres mesos no fa res si tens un problema greu.
Llavors està molt bé això que es facin campanyes però que realment s'hauria d'invertir diners en tenir, doncs igual que tu tens el teu metge i la teva infermera o infermer i les coses bàsiques diguem cobertes, doncs això també s'hauria de donar aquesta importància que és una cosa bàsica que tothom hauria de poder accedir perquè clar, en un moment com ara...
Molt poca gent, jo crec, es pot permetre o és un luxe permetre una sessió que et costa 60 euros de psicòleg. És car, és car. És molt car i si ho has de fer cada setmana, doncs, ostres, és una part de pressupost que se te'n va que és molt important i això no tothom té aquest privilegi que se'l pugui permetre, no?
Sí, sí, i sobretot també a partir de la pandèmia, que va fer també molt evident tota la fragilitat emocional de la població i que sobretot la gent jove, parlem d'això, que també s'ha visibilitzat molt més perquè la gent jove va patir amb 15, 16, 17 tancats a casa, és que va ser...
O sigui, molt bèstia. Llavors, tot aquest tema de la salut mental també va començar a posar-se més sobre la palestra, no?, i a parlar-se més, perquè això, no?, vosaltres com a joves, nosaltres també, eh?, però penso que una persona de 15, 16, 17 anys que el que vol és no estar a casa, no?, que s'està formant, que, ostres, ho van patir molt, no?, els adolescents.
Sí, i això em recorda que després, clar, aquesta gent, adolescents i preadolescents, van créixer en un any, any i mig, no me'n recordo gairebé, no sé si això més o menys, que anàvem amb les mascaretes, llavors...
Tu anaves pel carrer i no coneixies les cares de la gent. Després me'n recordo que sortien notícies quan ja havíem de tornar als instituts, a la feina, etcètera, que hi havia alumnes que no es volien treure la mascareta perquè els donava com això, ansietat, perquè en els últims temps, els últims anys, havien viscut amb la mascareta posar llavors...
Tenien com aquestes inseguretats, també el fet d'haver estat tancat a casa, després els costava com relacionar-se i tornar a un espai amb 20 i pico, 30 persones tancats. Llavors, es va veure això, la importància de la salut mental...
i que hi havia hagut una generació que havia crescut dins d'una anomalia. Això fa pensar encara un cas molt més extrem i molt més greu, però, per exemple, amb la guerra de Gaza, tota la població, evidentment, però sobretot i especialment els nens i nenes que han crescut, nens de 3 anys, de 5, de 8, que han crescut en aquest ambient durant dos anys...
les seqüeles emocionals i mentals que els hi quedarà són greus, molt, molt greus. Llavors, clar, aquí hi hauria d'haver un servei de psicòlegs i de gent que entengui aquests temes per ajudar en aquesta societat que el dia de demà, quan siguin grans,
puguin tenir una vida més o menys normal després d'haver sofert aquest genocidi i haver viscut sota les bombes i els sorolls i la destrucció dels seus llocs, les seves vivendes, la seva vida en general. Sí, sí, és molt bèstia, és molt bèstia tot això. Jo crec que també, amb tot això, també ara la societat està avançant i s'ha passat, jo crec, d'un model...
ara hi ha un enfocament, crec que més integral, més comunitari, més preventiu, tot i que encara falta molt per fer, però tota aquesta divulgació que comença a haver-hi, sobretot amb les xarxes socials, que a vegades tenen les seves coses més luces i sombres, però sí que és veritat que s'ha posat molt a la palestra amb les xarxes socials alguns personatges públics, alguns esportistes, alguna...
alguns actors, alguns cantants, el tema de la salut mental i la importància de la salut mental i la importància del benestar emocional. Jo crec que això també està fent que la societat ho posi més sobre la taula i que passi d'això, d'un tema purament més mèdic, a alguna cosa més de benestar. També estan sortint moltes divulgacions...
influencers a les xarxes que divulguen sobre el benestar emocional i de les gestions emocionals. Jo crec que ara a aquesta època se li està donant una mica més d'importància, tot i que encara queda molta feina per fer.
Sí, 100%, jo crec que és el que deies, no?, que una part positiva de les xarxes és això, que experts puguin, que això és molt important també, com no refiar-se de qualsevol cosa que digui, qualsevol que pugui posar un post, perquè això són temes importants, i hem de tenir com aquest criteri de saber si aquesta persona, doncs, està no-cierto, ens està venent a la moto i ens està tal. Però sí que és cert que hi ha experts que fan divulgació i això fa que pugui arribar a més gent
i que més gent pugui estar informada sobre diversos temes, en aquest cas salut mental, psicòlegs i tot això, gent que ha gestionat tot el tema emocional, ens posen a debast materials i informació que un pot llegir i pot estudiar i pot veure i consumir per entendre una mica les seves emocions i tal. De totes maneres,
No ens quedem, o sigui, no voldria que la gent es quedés amb aquest missatge de, bueno, doncs ja em miro amb quatre TikToks i ja està. Vull dir que si tu tens un problema, el TikTok no et salvarà, vull dir, vés a un especialista, no? Exacte, exacte. I després, perdó, eh? No, no. Després també hi ha, per l'altra part, sempre per les xarxes socials, hi ha els personatges, el que tu deies, no?, famosos que...
Em parlen obertament i que diuen, mira, jo he tingut un problema i he hagut de parar un mes, dos mesos. Em tanco els perfils socials perquè m'estava creant molta angoixa o per el que sigui. Llavors també dona com aquesta visibilitat de dir, ostres, és que aquesta persona que per mi és un referent o el segueixo o el que sigui, doncs també li passa això.
que m'està passant a mi i no passa res i ho està explicant a tots els milers i milions de seguidors que tenen alguns. Llavors, és també com una part positiva de dir, ostres, que això ens passa a tothom, vull dir que tothom som vulnerables en aquest sentit i estem predisposats a que ens pugui passar.
Sí, però amb tot això que dius també recollo el guant de tot això que la gent del TikTok i tot això que tinguem en compte perquè tot i que hi ha les llums que se'n parla més i tal també a vegades aquests efectes pèndols que dic jo a vegades que passen que a vegades també se'n pot fer un abús que ara
Com a la meva època no es parlava perquè era un tabú i et senties una rara avis, ara qualsevol moment que no pots o que tens una dificultat per gestionar les teves emocions ja és tinc ansietat o tinc depressió o tinc... Vull dir que també tinguem en compte una mica aquest abús. Llavors busquem una mica l'equilibri. No sé què em penses perquè ara molta joventut també és de... Jo a vegades ho veig. Oi, tinc ansietat. Dius, bueno...
Un moment, anem també a diagnosticar i això, anem a un metge, anem a un professional de la salut mental.
Sí, és veritat que amb això de, ai, no, és que tinc ansietat, és que potser no tens ansietat, vull dir, si no t'ho han diagnosticat, no podem utilitzar certes paraules tant a la lleugera i fer-nos un autodiagnòstic perquè això, vull dir, no és una broma, no és, ai, és que tinc molta ansietat, no sé què, no és que hi ha gent que realment té ansietat i ho passa molt malament, vull dir, no podem frivolitzar, jo crec, amb aquests termes, per això és molt important fer un diagnòstic, si realment estem malament, doncs anar a un professional que ens ajudi.
Doncs Jordi, ho haurem d'anar deixant aquí, tot i que estem tenint una conversa molt interessant, però ho haurem d'anar tancant. Sí, un tema important avui, eh? L'altre dia parlàvem de la tele i de com és hi-hi-ha-ha i avui tocava parlar d'això també. Tocava, tocava, i tant. Doncs fins aquí, estimats oients, aquest punt de trobada d'avui. Ens tornarem a veure ben aviat i fins aleshores sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja sabeu que el millor punt de trobada sempre és...
Una bona conversa. Gràcies. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito i planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
El telèfon em va molt lent. Crec que ha arribat l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la penjada ecològica. Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular. Reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio.
Dos minuts per damunt de dos quarts de dotze. Seguim endavant i en directe. Encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Gràcies per la vostra confiança. Avui, dijous 30 d'octubre de 2025. A les portes de la Castanyada, el Halloween, el Castaway, el que vulgueu. Toca Tartúlia Jove. Una setmana passa per la ràdio l'alumnat de quart d'ESO de la Vilatzara i una setmana passen els del Pere Ribot. I aquesta setmana passen les del Pere Ribot, una representant d'alumnat. 100% femenina avui, aquesta Tartúlia. Carlota, bon dia. Bon dia.
Com estàs? Molt bé. Sí? Una mica nerviosa? Sí. Ho dic pels moviments, que estàs nerviosa tota la vida. Sí, molt. Sí? Què et posa nerviosa? Què és el que més nerviosa et posa?
Doncs quasi tot, la veritat. Quasi tot. O sigui, els exàmens ja ni en parlem, no? Sí. És el que més. Va, no, relaxa't. No passa res si anem a fer una xerrada. Com si estiguéssiu a classe, que xerreu molt, doncs igual. Igual. Vinga, va. Angela, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Avui no cal que ho pregunti nerviós perquè les 5 estan... Sí, sí. Sí, no? A la línia, eh? Com estàs? Una mica nerviosa. Per què?
No sé. Emocionada, també. Emocionada? Hòstia, que xulo, no? Sí. Costa, costa, el micro. No havies anat mai a la ràdio? No. No, i t'agrada això de la ràdio, no? Eh, bueno, sí. Ja ens ho diràs després, no? Sí. La més tranquil·la de totes. No.
Luna, bon dia! Hola! Com estàs? Molt bé, molt bé. El primer que em diu és si se m'escapa el riure, dic que totes vegades està nerviósíssima. Ets nerviosa tu a la vida? Bueno, sí, depenent de les coses, però sí. Què és el que més nerviosa et posa, a part de venir a la ràdio? Els exàmens. Els exàmens. Sí. Bueno, però bé, no? No, sí, molt bé, molt bé. Molt bé. Érica, bon dia, amb K. Bon dia. Érica, amb K, eh? M'ha quedat molt clar. Com estàs? Molt bé, molt bé. La més tranquil·la pot ser o no? Sí. Sí, no sé. Tu et poses nerviosa? Sí.
Depenent de la situació. Quina situació et posa nerviosíssima? Les presentacions i els exàmens. Les presentacions a què? Orals. A classe? Sí. Això no et posa nerviosa. Nagore, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Conforme s'anava acostant a la Nagore i anava tirant-se enrere a ella, no? Tranquil·la. Tot bé? Sí, molt bé. Què et posa nerviosa, tu?
Parla en públic. Parla en públic. Bé, estem en família, no passa res, eh? Sí, estic emocionada. També? Sí, em fa molta il·lusió. Per venir a la ràdio. Ara ho aneu a repetir cada setmana? Sí. Comença! La tertúlia jove, som-hi! Tema que posem davant la taula avui, triat per elles. Com a mínim ens va arribar a nosaltres...
Castanyada versus Halloween. Què celebren, com ho celebren, etc. Carlota, sempre començo per aquí. Per tant, el pròxim dia que vinguis ja ho saps. Ja m'hi canviaré. Ja et canviaràs, però avui no, avui comences tu. Carlota, castanyada o Halloween? A veure, jo faig castanyada a vegades amb la família, perquè els meus pares i el meu avi fan això. Però amb els amics sempre Halloween. Però castanyada com ho celebreu a casa? No, fent panallets.
Els feu vosaltres, eh? Sí. I què us celebreu, el dia demà o demà passat? Demà. Demà, el 30 d'octubre. Al vespre us senteu allà, amb els panellets, les castanyes. Sí, també castanyes, sí. Has vist, home, clar, la castanyada. I tu t'ho passes de meravella fent això.
Sí. Digues la veritat, eh? No, fent els panellets, sí. Ja els has fet? Sí, però més panellera, més petita. Sí, ara ho fas. Ara, quan surto, doncs surto per Halloween. Molt bé. I no estic molt present. Per demà surts, doncs, no? Sí. I què faràs demà? Doncs no sé, potser donar una volta per allà, a l'ambient, a la Vilassa.
Hi ha ambient la nit de Halloween. Sí. Sí. Segons quina part del poble, eh? Aquest any cau tots els turns del terror, cauen de la carretera Cabrilsentit a Barcelona. I l'altra part del poble està buida sempre. Si no hi ha... Què faràs? N'hi ha algun túnel o alguna cosa? No ho sé. Però que decideixen les meves amigues també. Sí? Teniu hora de tornar? No. No ho sé. No? A quina hora penses? A veure, suposo que sí, perquè hem de sopar. Bueno, clar, sopar... Va, sortiu a la tarda.
No sé, encara no ho sabem. Hosti, però us feis demà, això? No ho heu planejat, encara. Encara no ho heu planejat? Bueno, és demà, eh? Sense pressió, però això és demà, eh? I tu, Àngela, què?
Jo faig Halloween, la castanyada la feia de petita, al cole i amb els panellets i tot això, però ara Halloween, amb les noves amigues. També, sortireu, encara no ho teniu previst, no? Encara no. Ah, careu juntes? Sí. Ah, molt bé. Sí, nosaltres tres, i dos amigues més. I quan sortiu de festa, què feu? Hi ha possibilitat que acabeu a la platja demà o no?
No, no, no. Què va? No. Als nostres pares com que no. No us deixen, eh? No. Però jo no us dic si us deixen, dic si ho fareu. No, no, no. No, sou... Són bones. Sí, sí, sí. I no feu mai botellot ni res, no? Què va, què va? Què va? No, no. És curiós perquè totes les tertúlies sempre són els amics que fan botellot, eh, que sí? Ah, que teniu amics que en fan?
De què? De botellot. Ah, yes. Yes. Tenim examen d'anglès la setmana que hem estat practicant. Hem estat practicant l'anglès abans. Sí o no? Que teniu amics que fan botellot? Bueno, no. Bueno, sí. No és greu, sí. Sí, digue'm la veritat. No m'ho diuen, però sí, crec que sí. Sí o no? No. No? Vosaltres la festa més gran que us heu fet... No, coneguts. Coneguts, vale. Però la festa més gran que us heu fet, quan hem passat? Mai, a casa.
A casa? Sí, no, a veure. Teniu... Bueno, al poble. Teniu hora de tornar o no? Depèn. Demà? Bueno, si encara no ho he decidit. Demà, doncs... Com dieu, a casa demà surto, serà a la nit o no? Sí. Sí, val. A la nit, però no tan tard. Bueno, no sé, a quina hora torneu?
Jo què sé. Depenent de l'hora que... Sou de negociar a l'hora quan us diguin a les 12 a casa. Home, no, a la 1. Sí. Sí, no? Sí, però no ens deixem. Que la Carlota la deixen fins a la 1. I és mentida. Llavors la Carlota dirà a l'Àrgel i a l'Una la deixen fins a les 1.30. Sí o no? Serà així, no? Com sempre. Segur. Segur. A quina hora esteu disposats i esteu disposades a acceptar l'hora de tornada?
Què us faria il·lusió, a vosaltres? 12, una. Però no, és impossible. Impossible què? Que ens deixin. Fins a les 12, una? Sí. Llavors, fins a quina hora creus que et deixaran? 9, suposo. 9, 10. O sigui, sortíeu a la tarda. Sí. Molt bé. Tu, Castanyeda, m'has dit que sí que et celebres, eh? No, Castanyeda no. Ja no? Què va? No, mai. Mai? No, perquè els meus pares són d'Argentina. Ah. Sí, no estem acostumats a casa. Què se celebra allà?
Halloween. Bueno, ni Halloween, però jo és que els obligo a fer-ho. Sí o no? Quants anys fa aquestes aquí? Sí, crec. Molt bé, no? Sí. I diu, d'on ets d'Argentina?
No, jo no soc d'Argentina, jo soc de Madrid. És que els meus pares em van tenir a Madrid, però ells són d'Argentina. Tots internacionals, vaja. Sí. Es nèix a Madrid. Sí. I te'n recordes allà a Castanyada, no? No, allà no. I el Halloween? El Halloween crec que sí, però és que no me'n recordo perquè em vaig anar amb 7 anys. Ah, clar, amb 7 anys. No me'n recordo molt bé, però sí. Molt bé. Ja estàs establerta definitivament o creus que la teva vida pot canviar?
Del lloc de viure. No ho sé. Vilassar m'encanta. Vilassar t'encanta, eh? Sí, però no ho sé. Què és el que més t'agrada de Vilassar? El poble d'Enstrio, sí. I a Argentina hi has anat mai o no? Sí, tres vegades. I què és? Molt bé. A on? És que no m'ha recordat el nom. És a Buenos Aires, però a La Plata. A La Plata. Fa molt que no vaig. Saps que hi ha un vilassarenc que viu a La Plata i ens escolta?
Ah, sí? Que guai. Pues hola. Pues hola, saluda'l, saluda'l. Hola, què tal? Però l'has de salvar argentí. Ah, no, jo no estic parlant argentí. No? No, que va. Segur que el bosc et surt.
Hombre, però és que no tinc l'accent. No, perquè quan vaig deixar... I el boludo també et surt. Ah, no. No? No. Però si ho sents a casa, segur que ho sents més d'una vegada. Com que no? No, no. Com que no, diuen. Saps parlar argentina. Ah, l'Érica també. És argentina també? Sí, els meus pares, les meves àvies, els meus germans. Sí, tota la família. Molt bé. I tu? Jo no, jo no. Jo vaig néixer a Mataró. A Mataró? Sí. Molt bé. I has anat mai a Argentina?
Sí, sí, aquest any he tornat a març a visitar la meva àvia. A quina ciutat? S'ha mudat a Còrdoba, a la cumbre.
i no la veiem des de 2023, que vam passar l'any nou, de 2023 a 2024, i hem tornat per donar-li una sorpresa. Us va presentar allà sense saber què ja ho sapigués? Sí, bueno, em van regalar a mi el bitllet, el meu cumple, i després d'uns mesos li vam dir en un vídeo que anàvem de tornada. Que guai, no? Sí. I què va dir? Que es va posar a plorar de l'emoció. Perquè feia molts anys que no et veia. Claro, sí. Devia ser una nena.
Sí, bueno, 2023, sí. La primera vegada que vaig anar va ser a 2019 i ja està. Que bé, no? Sí. O sigui, castellada no, eh? No, no, mai. Mai l'he celebrat. Només al col·le, perquè sortíem tots al pati i una noia es disfressava de la caputxeta vermella i donava castanyes a tot el món. De castanyera, vaja. Sí. I no he tornat a celebrar des de sisè.
Els hi sobta a casa la festa de la castanyada? Perquè ells entén que no l'han vist, però us ho comenten a vegades. Hosti, què foten aquests catalans amb la castanyada? No, no, és que no s'enteren de les festes. Però sí, no, no, han de veure la revista de Vilassar per saber les coses que passen, però no...
Però el Nadal sí, no? Ah, no, Nadal sí. A veure quines festes no s'entenen. No, sí, sí. De fet, els hi acabo de dir que el dia 17 estem en Festa Major Tardó, que és un dilluns i que és festa, i ni ho sabien. No, no ho sabíeu. Ah, no. És que no ho diuen a l'Insti. Ah, no ho diuen. A la gent no ho posa, eh?
Sí o no? Sí o no? Nagore, què tal? Molt bé. I tu què celebres? Jo Halloween, però a casa es celebra a Castanyada, però jo me'n vaig. Ah, molt bé. Què dius? Quan ho celebren, això? Demà o dissabte? Demà a la nit. Demà. I tu on te vas? Jo amb una amiga a sopar i a estar per allà pel poble. Sí o no? On te vas a sopar? Al kebab o... A un kebab, no? Sí. I després què? Algun túnel o no?
Doncs no ho sé, és que no he parlat amb ella. Veig que no esteu gaire il·lusionades amb el Halloween, eh? Sí, però és que ara en els túnel alguns has de pagar i és com que no... Ah, però simbòlic, eh? 3-4 horets tampoc us heu deixat allà. Bueno, l'any passat valia uns 5 euros. Uf, això ja és molt. I és que hi ha una cua molt llarga, massa llarga. Molt bé. I tu sortiràs o no? Sí, jo sí, jo sí sol. Perdó, pel poble també?
Bé, jo m'aniré a premiar. A premiar? A veure, què fan a premiar? Doncs estarem amb els meus amics i amb la meva parella, amb el seu grup, i no sé, anirem per al poble... Molt bé. I ja està. Tens parella, per tant, eh? Sí. I vas a premiar? Sí. Tens hora de tornada o no? No. No? No. Pots tornar a quina hora tornes, més o menys? No sé, depèn de la gent a quina hora se'n vagi. Demà a quina hora serà?
A lo millor tres, quatre. Déu-n'hi-do, sí que celebren Halloween tarda per a mi, eh? Sí, sí. I tu, Nagore, quedes hora o no? Jo no. O sigui, no tinc, però tampoc em deixen arribar a les quatre del matí. A quina hora arribes? És que a la meva amiga tampoc li deixen molta estona, llavors potser estic a casa a les dotze i mitja o una.
Us agrada sortir de festa? Heu sortit mai de festa així, per la festa d'això, sense hora? I què? Botellón o no? No, però és molt guai. Mira bé com riu l'Èrica riu. Sí o no? Fes botellón algun o no? Sí. I què?
normal. És guai. Perquè estàs amb la gent que et sents bé i t'ho passes bé. Ah, si no aneu pel poble, aneu per la platja. Sí. Ah, ah, ah. Aquí hi ha festa, Vilassac? Demà a la platja o no? A la platja sí. Això us arriba, no em dieu que no? Sí, sí, a la platja sí que hi ha. Sí, a quina hora està? Està convocat.
No ho sé, és... La gent va allà i... Evoluciona la costa. Evoluciona, no? Ens anem trobant. Seurà a disfressar-vos o no? Sí, molt. Ui, ui, ui, va, anem-hi. Carlota, tu et disfresses demà? Sí, em disfressen elles tres, que anirem de Catrines. Catrines? Sí. O sigui, no sabeu si sortireu però us disfressareu. Sí, sí, això sí. Sí o no? Això ho sabem com un mes abans. Ja teniu el disfras? Sí. I a veure com anireu, expliqueu-m'ho, va.
Però si no ho sé, anirem amb flors al cap i pintat com una calavera de colors. O sigui, demà heu de quedar ben aviat de la tarda. Sí, per preparar-nos. Sí, no? A quina hora quedeu? No ho sabem. Anem molt malament. Jo vull saber on anireu, jo us vull veure.
Bueno, suposo que sobre les 5 sortirem i... A les 5? Sí, no. A les 5 comencem, a preparar-nos. A preparar-nos. Llavors, quan trigueu? Ja heu fet assajos de maquillatge i tot o no? Sí, sí. Quan podeu trigar? Quan podeu trigar?
Una mitja hora, una... Una mica més. No, però per maquillar-me, després, per a més, una hora, entre tot. Una hora, no? Clar, com a mínim. Si un dia cada dia trigueu quasi una hora per parar-vos, sí o no? Sí. Quan trigueu el mateix, no els lleveu?
Jo, pues, a les set, però sempre acabo a les set, quasi mitja, aixecant-me. O sigui, has d'anar ràpid. No vius molt lluny de l'institut, m'imagino? No, sí. Sí, vius lluny de l'institut? Sí, però vaig amb cotxe. Ah, d'acord. És a dir, al matí se sent a casa teva, Carlota, que marxem... No. No, d'acord. Àngela, tu què?
Jo em desperto a les set i, doncs, no sé, em preparo i me'n vaig. Amb la calma. Però dius entre setmana? Sí. Ah, vale. Què no lleves? Jo? Normalment a les sis i deu. Sis i deu? Sí. Dos hores abans d'entrar a l'institut? Sí, perquè necessito preparar-me i... Però et necessites preparar molt, no? No, perquè... A veure, explica'm, explica'm. És que amb els meus pares prenem molt dinar. O sigui, és com un dinar.
Ah, vale, esmorzeu molt aviat. A quina hora esmorzes? Esmorzem, sí. A les set. I què esmorzeu? Si pots saber, eh? Un munt de coses, o sigui... Avui, per exemple, va. Hosti, que guapo això, deixa'm, explica'm. Perquè això es diu que és molt important, eh? És més important això que el dinar pròpiament, eh? Què s'ha esmorzat avui?
Tostades? Torrades? Em diu tostades. Si dius tostades, ja ens entendrem. Torrades. Bueno, torrades d'aguacate. M'agrada molt el guacate. Molt bé. I què més? Oli. I ja està, però moltes, moltes torrades. Moltes? Quantes són? I un... Tres, quatre... I grans, eh? Grans. I has dinat, tu? Pa de pagès.
Hòstia, en sèrio? Aquella hora, tres pas de torrades? O sigui, s'ho preneu amb calma, no? Sí, per això... I què més feu per esmorzar així? Avui, això, però feu sempre el mateix o hi ha diferents coses? Sou allò dels ous ferrats? No, que va, tampoc. No, tampoc tant, no? No. No, què és el més contundent que et pots menjar al matí? Això, sempre. Però això és típic a l'Argentina o no?
Què va? No, és que a la meva mare una vegada li van ingrestar a l'hospital i li va agradar molt les torrades amb aguacate. Ja va dir aquest dia, a les 7 del matí, torrades amb aguacate. I, bueno, a mi també em va agradar i vam començar a fer-ho. Sí, us aixequeu amb la calma, ens arreglem i anem a esmorzar. Sí. I després dinem una miqueta, no? O ja dineu també de...
No, sí, hombre, sempre mengem. Jo és que soc una persona que menjo molt. Sí o no? Quin és el teu plat preferit? Eh? Quin és el teu plat preferit? Buah, és que m'agrada... Les torrades amb aguacate. Però a part... Bueno, un dinar argentí que és pastel de papa. Oh, que rico. Està molt bonic. M'encanta.
L'Érica diu, està boníssim, això. I les d'empanades. Però d'empanades argentí. La carn, el xurrasco i l'assad o què? També, també. Home, això sí, no? Sí, sí. Coneixeu algun argentí? Jo vaig conèixer una noia argentina que era vegana. Vaig dir, això no pot ser. Sí, la meva tieta és vegana. Sí o no? Sí, és argentina. No m'ho puc creure. Sempre li dic, però és que per què? Si estàs superbon, no sé què. I em diu, no, és que...
Sóc així. Clar, clar, clar. I què més? Us agrada, aquests plats contundents o no? Què m'has dit? Pastel de papa? Pastel de papa, sí. Què són, de patates? És de can, que està molt bona, està com sofregida. Sí. No pateixis, eh, que parles excel·lentment bé el català, no pateixis ell. I si deixes anar alguna en castellà no passa res. Perdó. No, home, no. Bueno, i amb patata, sí. Clar, papa és patata, no? Però amb capes, i està molt bo, molt bo. Sí? Sou de cuinar, vosaltres, o no? Que va...
Bueno, el màxim meu ha sigut una... Una torrada d'aguacat, eh? Sí, una mica, també. Què ha sigut el màxim teu? No, sí, una... Tortilla. Una truita. Truita, això. Ets de cuinar, tu? Jo... Sí, m'ho passo bastant ben cuinant. Què ets el teu plat preferit? El... Arras al curri del meu pare. Sí, però dic cuinat per tu, eh?
Cuinat per jo, potser, no sé, ahir vaig fer nuggets. Ah, cuines cada dia, tu? No, no, no. No, algun dia, no? Però quan em ve de gust. Molt bé. A vegades faig creps, postres així. Carai, molt bé. I tu, Carlota, cuines o no? Jo no. Jo soc més tipus de fer pastissos o així. Molt bé. I galetes. Molt bé. Erika, tu cuides? De vegades, però no molt. No molt. Quina és la teva especialitat?
Una truita de patates. Ah, molt bé. Amb ceba o sense? Sense. I l'ou molt fet o poc fet? Poc, poc. Molt bé. Que estigui jugosa, així. Oh, que bueno. Sí, sí, sí. Aquesta dona s'està morint de gana i s'ha fet unes torrades amb aguacate que no.
Sempre tens gana? Sí. O sigui, si em veus al pati... Jo també tinc gana. Acabo d'esmorzar i ja dinaria. És que si em veus al pati, sempre els demano. Sí, sobretot a mi. Sí o no? Què et demana? Què esmorzes tu? Una vegada galetes. A donar galetes. Però el principi que vinguis a la tertúlia, ens portes un pastís amb un pastel de papa i el anem provant. No, el fas tu! No, jo no sé fer això. Va, el portaràs o no? I mentre fem la tertúlia anem menjant.
Què et sembla? No és fàcil fer un... És molt difícil. I tu, Nagore? Jo sí. Cuino al migdia perquè estic sola amb el meu germà. Ah, i és més petit ell? Sí, va primer. I aleshores què cuines? T'ho deixen a punt o inventiva teva?
Depèn. Diumenge normalment anem a comprar el Bonare aquí a Premió. Sí. Però diumenge també estàs sola amb ella? Amb ell? No, però vaig amb la meva mare i fem com el menú de la setmana. Ah, vale, feu el menú. I avui què toca? Avui no ho sé, perquè el meu pare avui no treballa i cuina ell i no sé, sorpresa. Quina és la teva especialitat? La carbonara. Sí.
Sí, diu, sí, que l'heu provat totes? Jo sí. Sí, Ona, i què tal? Està molt bona. Què fas? Però la fas tu, la carbonara? Sí. I com la fas? Ah, bé, amb nata i... bacon. I ho fas tu, eh? Remenes... Sí, amb formatxa i tot això. Sí, si us espavileu, no?
Sí, és que si no... Clar, si no, no dinem, no? I el plat preferit teu? La truita de patates, de la meva àvia. Ah, d'acord. No, de la meva àvia. Perquè no has provat la seva encara, eh? M'has de convidar, Erika. Clar, Erika, el teu plat preferit, la truita de patates? Sí, i també m'agraden molt els ñoquis amb tomàquet i formatge terratit. Està bé.
Aquesta dona s'està... Se li fa la boca aigua, només de parlar d'això. I algun menjar argentí? Esqueda ja m'agrada tot. Tot? Sí, sí, sí. L'assado, el xorrasco... Sí, m'agrada també molt la xocotorta. Què és la xocotorta?
No arriba a l'institut sense parar a comprar alguna cosa, ja t'ho dic ara. Què és la xocotorta? És un pastís de xocolata i com molt contundent de xocolata. Pastís de papa i xocotorta el pròxim dia de Tartulia. Ja no dic que portis carbón ara perquè aquesta hora ja pot ser una mica contundent. Sí o no?
Bueno, bueno, escolta, molt bé, no? Sí. Sí. A veure, sou bones estudiants o no? Carlota, tu què vols fer a la vida? Perdona, que no he preguntat si... Ella sí, tu et disfraces, eh? Diu molt, és veritat, m'ha dit molt. De què et disfraces? Jo em disfrasso d'una pel·lícula que es diu La nòvia cadàver. I vas de nòvia cadàver. Sí, jo vaig de la nòvia que es diu Emily i la meva parella va de Víctor, que és el nòvio. O sigui, vas de nòvia cadàver. Ja el tens assajat al maquillatge i tot? Sí, sí, tinc tot. Què podem trigar a fer això?
És que el maquillatge és una mica difícil. Clar, i tu ho fas tu. Sí. Buf. I també he de maquillar a la meva parella, llavors. Jo començaria avui. Jo començaria avui. Sí, sí. I tu el matí quina hora lleves? Ehm... Ets com ella, també esmorzes a les 6, a les 7 del matí? No, no, jo no podria. A mi a les 7 no m'entra res. No. Jo, depenent, però quasi sempre a les 7, 7 i quart. Eh, 7 i mitja. Ja, ja.
De vegades sí. Sempre arriba tard. Et disfresses o no? Bueno, és que no vaig de por. Perquè jo em disfresso, però no de por. Us disfresseu per carnaval, no? Sí. Hi ha gent que es disfressa demà i en canvi per carnaval. No, però jo ho barrejo. A veure, de què vas tu? De leopardo.
De leopardo. Sí, he comprat uns pantalons curts, el Shane, de leopardo. Ah, no, que demà farà calor, sí. I una diadema, i aniré amb un body negre, i em maquillaré una mica així de por, però... I l'amiga que surt amb tu de festa, també? Sí.
No, és que no ho sé, perquè ella ha quedat amb una altra amiga fins les set i després ja quedaré jo amb ella. A la segona part la fas tu? Sí. O sigui, igual vas tu disfassada. Sí. Però bé, és que m'és igual. Jo vaig per passar-m'ho bé. Carlota, què vols ser tu la vida? Doncs no ho sé, a mi m'agrada molt la moda i potser alguna cosa dissenyar. Que bé, no? Què t'agrada de la moda? Dissenyes coses o no? Bé, de moment no, però m'agrada mirar coses així. Molt bé, i l'any que ve què faràs?
Doncs potser estic mirant a batxillerat, però encara no ho sé. No ho saps, eh? Un mòdul formatiu, com es diu això? Sí, la meva mare m'ho diu, però jo encara no estic segura. No? No. Un grau, no? Un grau mig o un grau superior, no? Molt bé. I, Ángela, tu què faràs? Jo també vaig una mica amb aquella part de disseny, com ella, però jo crec que encara no en tinc ni idea. Faràs un grau o a batxillerat?
Crec que batxillerat, perquè com encara no sé ben bé, llavors un grau és com més per, si vols és algú, l'espero. Sí, i llavors jo no ho tinc clar. No ho tens clar. Ets bona estudiant? Bueno, depèn. Depèn l'assignatura, també. Sí o no? Però no suspens.
No. Si és mate, potser sí. Si és mate, sí. Què passa amb el profe de mate? Sempre passen coses amb els profes de mate. És que va molt ràpid. Explica bé, però és que després de l'examen posa massa cosa llarga
i dius, para ja, no? Però és que a vegades no ho entens i no torna a explicar i fica ja deures. Sí, o sigui, li preguntes... Li preguntes i potser s'enfada, perquè... Una abraçada al profe de matis que cada setmana li xiula les orelles des d'aquesta d'artul·le. Un dia el convidaré, de veritat que un dia el convidaré a venir. Ai, pobret. Doncs no, para, eh, de parlar. Tu ets bon estudiant? Bé, a mi em costa molt estudiar. Llavors...
Et costa posar-t'hi o et costa estudiar? De tot. No t'agrada, diguem-ho clar. No, no m'agrada, però jo intento estudiar bastants dies abans. Bueno.
Bueno, no, escolta, doncs amb voluntat s'aconsegueix tot, no? Molt bé. Luna, tu per de tenir gana ets bona estudiant o no? Eh, bueno, depèn, sí. També l'assignatura, no? Sí. Culpa del profe sempre, no? Eh? Culpa del profe tot. Sí. Vale, i que... No, que és broma, que és broma. Què he dit? L'heu entès o no? Que era broma. No, no, abans d'això. Bueno, escolta, i ets bona estudiant?
Eh, no. No. Oh, bueno, és que depèn. Per exemple, en mates no. En mates no. Però bio se'm dona bé, crec.
Més o menys. Ets de provar per això o no? Sí. Crec que sí. A l'examen de matés de l'altre dia no. Què ha passat? Que no, que em va anar molt bé. Massa llar, massa llar, no? Tens la nota ja. Què dius? Tens la nota ja? Que va, no vull veure-la. La dona no, la dona avui. Quan tornem a l'INS sí, la dona. Ara ja li ha passat la gana. Segons ell, sí que la dona avui. Bueno, ja ho anem. Erika, bon estudiant, tu?
a mitges, no molt no, perquè no vols és que em costa molt posar-me i estudiant no és que se'm doni molt bé perquè és que no sé com explicar-ho ja, tu què vols ser com siguis? jo em vull dedicar a ballar balles? què fas? faig hip hop i faig hills, que és tacons hills? que són tacons, i on tu fas això? a Cortex i a l'amador
Ah, molt bé. Sí. O sigui, tu et vols dedicar a ballar. Sí, sí. Hi ha un plan B o no?
També m'agradaria ser criminòloga. Toma. O també m'agradaria estudiar com una mica de ser forenç. Ja pots començar a estudiar, eh? Sí, sí, sí. Bueno, que podeu triar i després podeu equivocar. Si us podem equivocar nosaltres, vosaltres encara més, que teniu l'edat de fer-ho ara, d'equivocar-vos, eh? Sí, però, bueno, policia ja no la tinc descartada perquè ara per ser policia necessites el batxillerat. I no penses fer batxillerat. L'any que ve no fas batxillerat. Tu sí que fas batxillerat l'any que ve?
No, crec que faré cicle. Molt bé. I tu, Nagore? Jo vull estudiar la carrera de Periodisme. Oh, que bé. Molt bé. Escolta, i bon estudiant, tu, no?
Bueno, se'm donen bé les lletres. Bé, ja vas bé. Per ser periodista ja se't dona bé. I les mates se't donen bé? No, gens. Culpa del profe no, també. Bueno, no. Bueno, sí, sí, aquest any sí, perquè jo porto des de primer a tercer amb la Mari i amb el Jordi i tot molt bé, però aquest curs estic anant fatal. Estàs anant fatal. Un dia convido el profe, a veure què està passant. Però després a llatí vaig molt bé, eh? A llatí tot això vaig molt bé.
Això. Home, vas molt bé, però aquesta és la primera declinació. He començat avui, he començat avui amb les declinacions. Va superbé si he començat avui, no? Perquè hem fet teoria. Carlota, Àngel, Aluna, Erika, Nagore, us heu passat bé? Sí. Tornaràs amb el pastís de papes i amb el corte, com es diu? Xocotorta. Xocotorta, tornareu? Sí. Que vagi bé. Són les 12, anem al teatre.
Les notícies de les dotze.
Nou contacte amb la informació on és migdia, la gava de nom real Mariona ha estat l'artista seleccionada pel gran jurat per defensar Vilassar de Mar en la gran gala final del Mares Music, que tindrà lloc dissabte 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils. El Mares Music és el festival de música jove del Maresme, arriba a la seva edició 21 i un any més està organitzat pels ajuntaments de Cabrils, el Masnou, Mongat, Sant Vicenç de Montal, Tiana Tordera i Vilassar de Mar. Amb la gava hem plantat també.
A la gran final s'han plantat també, doncs en aquesta final, Andrea Morata de Vilassaradal, Berta Vaquero de Sant Vicenç de Montal, Busqui de Tiana i Xeita, també de Tiana. L'objectiu del certamen és donar a conèixer el talent jove musical de la nostra comarca. Ampliarem la informació a la una de la tarda a la crònica.
La inflació al conjunt d'Espanya ha estat pujant lleugerament aquest octubre que som a punt de deixar. Els preus són, aquest mes, un 3,1% més cars que els que hi havia fa justament 12 mesos. Es tracta d'un augment d'una dècima respecte a la inflació de setembre, que ja havia suposat un augment notable en comparació amb la d'agost.
Així ho mostra l'indicador avançat de l'índex de preus de consum que acaba de publicar l'Institut Nacional d'Estadística. Es tracta de la dada més elevada dels últims 16 mesos. Cal anar fins a juny de 2024 per trobar un augment interanual dels preus més alt. En aquella ocasió, l'IPC va ser del 3,4%. Aquest augment es deu principalment a l'increment dels preus de l'electricitat, que han pujat més que ara fa un any, i també dels del transport aèri i ferroviari.
En canvi, la gasolina s'ha baratit aquest octubre respecte d'allò que es pagava el mateix mes de l'any anterior. La inflació subgesent, és a dir, l'índex de preus sense incloure els aliments no elaborats ni els productes energètics, que tenen una dinàmica de preus més volàtil, també ha augmentat una dècima, en concret fins al 2,5%.
El director de la Càtedra d'Altes Capacitats de la Universitat de Girona, Teo Jove, ha explicat que durant el curs 2023-2024 s'han detectat 4.200 estudiants amb altes capacitats a Catalunya entre primària, secundària i batxillerat, xifra que suposa el 0,3% dels alumnes. Se sap que els que tenen aquestes aptituds haurien de ser el 10%, per tant, en queden sense detectar més de 130.000.
Això suposa, dit jove, que la gran majoria de nois i noies amb altes capacitats no estan identificats i, per tant, no estan ben atesos. La càtedra treballa per millorar les xifres i també per corregir el viatge de gènere que hi ha. Dels 4.200 casos detectats al curs 23-24, la majoria 2.699.
Eren nois i 1.501 noies. Jové considera que les xifres haurien de ser més iguals i explica que certs prejudicis, com que les noies són més espavilades, no més intel·ligents, poden influir en la menor detecció de les altes capacitats en les nenes. La nova Càtedra d'Altes Capacitats de Catalunya comença a treballar amb un objectiu clar, que és el de millorar la formació dels professionals en l'àmbit de l'educació i la salut per aconseguir detectar tots els casos d'alumnes amb altes capacitats.
El Sabadell, el Sant Andreu i el Reus es van classificar ahir per la segona ronda de la Copa del Rei. Tots tres van necessitar jugar una pròrroga i en el cas dels Roig i Negres, fins i tot una tanda de penals per superar l'Europa en el duel català del dia. El Sabadell es va imposar en el temps extra per 2 a 1 al Poblensa. El Sant Andreu va eliminar el Tarol a la pròrroga per 2 a 1 i el Reus va superar l'Europa als penals, que van ser respectivament els penals 2 a 2 i 4 a 3.
A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la una, continuar el parlant de tot.
Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
No deies que us aniria molt bé contractar algú jove per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què? El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya ha posat en marxa dues convocatòries de subvencions per al foment de la contractació de joves. Concretament, el SOC subvencionarà empreses autònoms i cooperatives per la contractació durant 12 mesos de persones treballadores de menys de 30 anys. Obrim el mercat de treball als joves, reactivem i fem créixer les empreses. Ara mateix truco a l'empresa.
I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa. 012, la millor resposta. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 6 minuts al migdia. Això vol dir que encedem la última hora de l'edició d'aquest dijous. És 30 d'octubre de 2025. I com sempre, aquesta hora és moment d'anar al teatre. De la veu i de la mà de Joana Hernández, cartellera estrena, recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Joan Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Què tal, com estem? Doncs a punt d'anar a una sala de petit format on també fan musicals. Molt bé. Doncs escolta, i de què es tracta i amb qui es tracta? Doncs mira, anirem amb la Mireia Morera.
que ens parlarà d'aquest refugi al sol. Un refugi al sol té una proposta, doncs, agossarada, Jaume, perquè ja saps que els musicals es fan en grans escenaris, amb molta gent... Bueno, repèiem del musical, sí, clar. Doncs aquests són musicals de petit format i que no per això tenen menys importància. I, per tant, veurem què és aquest refugi al sol a darrers minuts, si et sembla bé.
Doncs ho veurem. I ara, si vols, de moment ens portes de cartellera. Som-hi, Joana, com vulguis. Doncs mira, la cartellera entre estrenes i els que ens deixen va repleta perquè començarem a la biblioteca on encara fa la tempesta, però que queden ja pocs dies perquè d'aquí no res ens arribarà una...
Una exquisitesa, Jaume. Una obra de teatre d'aquelles que la veurem moltes vegades, però la tornarem a veure perquè no et canses mai de veure-la com és a Natale in Casa Copielo. I aquest Natale in Casa Copielo d'aquí pocs dies estarà a la biblioteca. Mentrestant, ja les darreres setmanes per veure la tempesta. El Borràs, pel davant i pel darrere...
Un altre musical que ha arribat amb força i que està molt pocs dies és el del Coliseum, aquest Rocky Horror Show que acaba les seves interpretacions el dia 2. És a dir, han estat 7 dies...
per gaudir les persones que ja tenen les entrades, perquè no sé si queden localitats pel aquest rock i horror show. El Tívoli continua també un altre dels musicals amb molta força, com és el fantasma de l'òpera. Fantàstica, fantàstica aquesta posada en escena del Tívoli. Per tant, el fantasma de l'òpera que continua fent que cada nit les entrades estiguin atxaurides.
Allà tenim una casa al sol, com anàvem dient, que és qui ens donarà més tard l'entrevista.
Al poliorama, doncs tenim els bons. Els bons que, bueno, passaràs una molt bona estona al poliorama per saber si realment són tan bons o no ho són. Al Romea, l'amor venia en taxi de la mà de la cubana. A l'Apono ha arribat un altre musical, Tutsi.
Si us en recordeu de la pel·lícula, doncs podeu gaudir ara d'aquesta posada en escena, amb un i va en la banda que està esplèndid fent aquesta obra. A la Montaner corta el cable rojo. Al Teatre Gaudí, un altre teatre de petit format, amb un altre musical, l'Atzi, l'Atzi que arriba al Gaudí. A la Sala Villarroel, La Mà.
A l'Àtrium, Car Humana. A la sala Beckett, el meu germà Bernat. A l'Espai Texas, continua Ovelles. I a la sala Arts, també continua aquella peça tan emblemàtica com era Art.
Al Coliseum, atenció, perquè si abans hem dit que pocs dies per Rock y Horror Show, hem de dir que arriba també d'aquí pocs dies, d'aquí al dia 5 concretament de novembre, s'estrena el Tenorio. Aquest Tenorio amb Sílvia Abril i Andreu Unafuente que encapçalen el repartiment, que realment, si no l'heu vist, us ho recomano molt.
Una posada en escena molt divertida i tal com, bueno, ho podeu preveure, perquè amb la Sílvia Abril i l'Andreu Buenafuente, molt seriós, no pot ser, però és un tenorio a la seva manera. Al Coliseum, a partir del dia 5, entrades penso, penso, caig saurides. És a dir, si no us heu afanyat a comprar les entrades, si en queda alguna serà no se sabe dónde, potser a dalt de tot...
Però per la platea segur que ja no. El llibre de Gràcia, La vi invisible. Aquesta és la proposta del llibre de Gràcia. El Teatre Goya també acaba les seves representacions el dia 2 de novembre gegant amb un Josep Maria Pou esplèndid amb aquesta posada de gegant. Continuem. El condal o el sogre de lloguer. Un sogre de lloguer, en Joan Pera.
El Victoria, atenció, perquè a partir d'avui mateix torna a casa seva el Mago Pop. Avui mateix estrena el Mago Pop, nada es impossible i mai millor dit que a casa seva, perquè ja sabeu que ell és el propietari del Teatre Victoria.
A l'Acadèmia Isidoro vam parlar la setmana passada amb l'Enrico Lanielo i encara estarà fins al dia 2 aquest Isidoro al Teatre Acadèmia. Al TNC, a la Sala Petita Boira, que també acaba les representacions el dia 2 i acabem els teatres. Al TNC, a la Sala Gran, on a partir del 13 de novembre estrenen la Corona d'Espines.
Una corona d'espines que a les entrades ja aviso que estan molt, molt venudes. Per tant, si voleu anar a veure aquesta pressuposta, no us demoreu i comenceu ja a mirar com està el tema d'entrades. Doncs aquest és el repàs dels teatres. I ara, si vols, Jaume, d'aquí uns moments, aviam si tenim a l'altre costat de la línia la nostra invitada, la Mireia Morera, per parlar del refugi al sol de la sala Versus.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Centralitzat a tota la informació relacionada amb tràmits i requisits, podràs seguir l'estat dels teus expedients, saber quins tràmits estan pendents i accedir a la informació clau en temps real. Reduiràs la burocràcia i alliberaràs temps i recursos per dedicar-te a allò que millor saps fer, dirigir el teu negoci.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència.
Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Març.
I després, després del repàs de la cartellera, com acostumem a fer, ara arriba el moment de l'entrevista per parlar d'On refugia el sol, aquesta peça que el Versus està fent aquests dies i que tenim una de les seves intèrprets, la Mireia Morera, que ens explicarà moltes més coses. I sí. I sí. I sí. I sí. I sí. Fill meu, que tu no pots treballar a correus o sempre...
I si la Mireia Morera ens expliqués una miqueta més? Bon dia, Mireia. Bon dia, moltes gràcies per convidar-me.
Aviam, a què es refugia el sol? A la gent que va així fins al versus, què els hi podem dir? Fins quan pots explicar de què va això? Aviam. Doncs mira, nosaltres parlem d'una revolució musical en la qual hi ha dos germans que tenen un grup i que estan a les portes d'anar a Eurovision, però de cop esclata un virus que està convertint la gent en fatxa, juguem una mica com amb aquesta distopia, realitat o ficció...
I el Kai, que és un dels dos germans, té una crisi vital i professional molt bèstia davant d'un món que cada cop és més hostil i pensa que cantar ha deixat de tenir sentit. Llavors, abandona la seva germana a les portes de presentar-se a la final del Benidorm per poder...
en aquest festival i se'n va refugiar-se a la casa del Pallars on està la seva padrina i allà la seva padrina farà una mica de pont de totes les històries queer rurals que també caracteritzen la zona per fer-lo, retornar una mica a les seves arrels i sobretot li farà molt de reforç amb que llegeixi el diari que va escriure el pare de la padrina durant la guerra civil per veure que
fa un segle també hi havia joves desesperançats amb una guerra propensa i amb un feixisme més àlgid que mai i que això ja passa tant d'altres realitats i que l'única solució davant d'això és combatre el feixisme i sobretot tenir els germans sempre al teu costat i no a la contra. Per tant, seria una obra una miqueta de records i d'actualitat, vull dir, anant del passat al present, no?,
Sí, nosaltres fem una mica de memòria històrica a partir d'un diari que ens hem basat, que és una història real, que és l'actor protagonista, el seu tiet avi, va escriure un diari durant la Guerra Civil, i hem volgut fer una mica de pont de memòria històrica. Tot i així, viatgem justament amb aquesta realitat que està passant l'any 2025, amb tot aquest bombardeig de notícies, de l'alçament de l'ultradreta, de totes aquestes atrocitats que estan passant al món...
i al mateix temps fer una mica de memòria històrica que això ja ha passat en anterioritat. Tot i així, tot i parlar de la guerra i parlar del feixisme, ho fem des d'un to molt humorístic, molt irònic i molt satíric. Vull dir que no us penseu que anireu a veure un drama, hi ha molta comèdia i molta música.
Sobretot això, molta música, perquè jo he començat, quan he repassat els teatres, deia que normalment estem acostumats que els musicals es fan als grans teatres, perquè són en grans formats, amb molts actors, músics, però que, per sort, els teatres petits també han començat ara a incorporar nous musicals, musicals de més petit format i que es poden portar a terme.
Què tal ho esteu portant? Què tal ho esteu trobant? Què diu el públic? Sí, la veritat és que és molt gratificant poder fer un teatre musical de petit format. Primer perquè crec que veus les cares de la gent des de molta proximitat i ells viuen la història des d'un punt de vista quasi immersiu, perquè estan molt a prop de l'escenari.
i de la història que estem explicant. Al final no hem inventat res, no? A Love Broadway ja porta dècades passant això, que és que hi ha els teatres típics de gran format on fan grans musicals però també han innovat en fer espectacles més de petit format i la gent s'ho passa igual o millor i la resposta del públic està sent molt positiva. Al final també fem aquesta dualitat entre la ficció de la història que està passant i el concert
I clar, en el concert sempre hi ha alguna cosa molt interactiu del públic. Aquí també el públic respon superbé amb tots els números musicals perquè els senten realment tan propers i senten que els estem explicant tan directament la història a ells que ho disfruten molt. Està sent una experiència molt bonica, la veritat. Quants actors sou? Tres o quatre?
Som tres actors i som el Pol Sanuí i jo que formem part de la companyia Gèminis, que som els creadors d'aquest espectacle, juntament amb Jumon R, que ha sigut el director i el dramaturg. I després està la gran Assumplanes, que per qui no la conegui pel nom, però segur que la deu haver vist en títols com Marlí, per exemple, que ella és una gran eminença al Teatre Català i estem molt contents que faci també com aquest contrapunt generacional
de La Padrina, que és molt còmica i fa tronxa de riure, sempre s'emporta la funció i la gent sempre l'aplaudeix perquè realment està meravellosa. Tu fixa-t'hi que has hagut de dir no solament el nom de l'actriu, sinó que dius i a més la gent la reconeixerà pel Marlí. Sí. I que trist moltes vegades que molts actors o actrius que poden dedicar-se molts anys al teatre fins que no surten a la televisió
Alguns d'ells són desconeguts, perquè encara malauradament hi ha molta gent que no va al teatre. Quan sempre defensem que el teatre és una cosa viva i que cada nit pot ser un espectacle diferent, no? Depèn del públic, depèn dels ànims que teniu els actors, no ho sé. Què opines? Sí, i a més a més que penso que ara estem en un moment on la tecnologia ha arrasat en tots els aspectes de la nostra vida...
i crec que també com a societat estem una mica faltats de trobar-nos en espais de comunitat. I el teatre, per sort o per desgràcia, és de les poques coses que l'IA, la intel·ligència artificial, no pot substituir, perquè al final tu tens una experiència en directe, en aquell moment, amb uns actors que en aquell moment t'estan explicant una història, i per tant és una energia viva, que cada dia és una funció diferent. Llavors, penso que la gent ha de...
ha d'anar al teatre també per connectar una mica amb aquests espais de col·lectivitat i també per un tema de com assumim econòmicament l'oci, com de no ens fa res pagar 10 o 12 euros per plataformes a casa per veure sèries i pel·lícules, però després una entrada de 16 a 18 euros i ens comença a picar, i és com, ostres, sí, però...
Anem a posar en valor també la importància d'una experiència en directe. Jo perquè em dedico professionalment a això, però jo també veig molt teatre i a mi sempre és el que més m'ha agradat, estar en contacte directe amb aquella energia. I a més els que ens agrada el teatre, ens agrada això, la proximitat, anar al teatre.
veure els actors, un dia tenen una millor posada en escena, altres dies sapent de l'ànim que tenen, estan més apàtics, però és que els actors no són solament, sinó el públic també. Un dia tu vas al teatre veure la mateixa obra,
I un dia potser estàs amb l'ànim més aixecat, no? I et sembla... I un altre dia dius, va, no està malament. Però no és perquè l'obra hagi canviat, sinó perquè cada dia és una cosa viva, vull dir, no és una cosa gravada, no? Sí, sí. Sí, sí. Bé, què t'has de dir? Jo que em dedico a un professor a fer això, jo sempre estaré a favor de poder comprar-te una entrada al teatre sempre que puguis, que ja sabem que és un esforç molt gran per al moment també econòmic que estem vivint, però...
Però en aquest cas crec que la gent també rebrà una història que crec que s'ho passarà bé i que disfrutarà. I a més és un bon regal, perquè a vegades no sabes què regalar. Hi ha un parell d'entrades, escolta. Sí, sí, sí. Escolta, un divendres nit, doncs mira, fas un plan d'anar al teatre i de cop, doncs mira, passes una bona estona amb algú que fa temps que no veus.
Sí, sí. I ara que vénen festes, que s'han de fer regals, perquè, clar, són de costum, no? Dius, mira, un parell d'entrades i, escolta'm, endavant. Sí, sí. Com ho teniu els joves? Perquè ara heu sortit, bueno, ara ja fa uns anys cap aquí que ha sortit una fornada de tots i trios fantàstics. Com són els càstings? Són molt durs?
Clar, cada vegada hi ha més competència perquè cada vegada hi ha més gent formada. Per sort, dins que encara hi ha un estigma molt gran a dedicar-te al món artístic, perquè és veritat que hi ha una precarietat laboral i que no hi ha oferta laboral per tothom, però per contrapartida també és veritat que cada cop s'ha professionalitzat més i que cada vegada hi ha més escoles amb una formació més extensa.
Les audicions són processos durs per línia general, primer perquè tu t'exposes a un nivell de vulnerabilitat molt gran, perquè al final, bueno, vas cada dia una mica que et mirin amb lupa i això a nivell mental t'has de cuidar molt i has d'intentar que no t'afecti a la teva autoestima. I després, bueno, que al final un càsting és
Depèn de tantes coses que t'agafin, depèn del puzzle que ells hagin pensat, depèn de la imatge que s'hagin generat d'aquell personatge concret, de l'edat, de l'alçada, de l'energia que portis, vull dir, moltes vegades no té res a veure amb el talent que tu tinguis, sinó amb si encaixes o no en aquell engranatge. Per tant, ara veniu molt preparats i sobretot amb el tema musical també s'ha de comptar amb això, amb que tinguis una bona veu, una bona preparació, vull dir, és un afegit, no?
Sí, sí, sí. Bé, clar, el Pol i jo venim d'aquesta formació, ens hem format tots dos en teatre musical, ens coneixem des de petits, de fet vull dir que és una obra una mica metateatral perquè fem de germans i penses, una mica germans de la realitat també som. I sempre hem sigut molt amants del gènere i quan ens hem començat a aventurar a fer creació també hem vist realment com la quantitat de feina que implica
fer una obra de teatre musical, ja no només per la formació que tu has de tenir dalt d'un escenari, sinó jo, per exemple, jo he composat tota la música d'aquest espectacle, clar, feina per quatre, perquè de cop pensa en uns arranjaments per aquest espectacle, pensa en quin moment entra aquesta cançó, com expliques la història, no? Ens hem hagut de trencar molt el cap a nivell creatiu de...
fer una cosa que sigui amena i agraïda pel públic i que alhora vagi en benefici de la peça i que alhora tingui una sonoritat com molt particular. Nosaltres hem apostat, per exemple, pel tecnopop estil tot el que s'està escoltant ara de Rigoberta Bandini o Charlie XCX i, clar, també ha sigut com un viatge heavy. Doncs escolta'm, escoltem una miqueta. Molt bé.
Doncs aquesta peça que es fa al Versos Teatre, Un refugi al sol, fins quan? Fins quin dia?
Estem fins al 7 de desembre i ara vam estrenar ahir, vam tenir una estrena meravellosa i ara el que necessitem és que vingui molt públic, que hi hagi un boca a orella, que la gent vingui amb família, amb amics, és perfecte per venir amb germans a aquesta obra. I res, us esperem moltes ganes a dimecres, a diumenge, a la sala versus Glòries. Doncs escolta'm, que tingueu molt èxit, que sigui això, que sigui un clam, que cada nit pugueu omplir i ens veiem al teatre.
Moltíssimes gràcies. Una abraçada. Una abraçada, adeu. M'he perdut per tu, m'he imolat per tu. Què més vols de mi? M'he amagat per tu, m'he aturat per tu.
Molt bé, Joana, doncs ja ho tenim, això. Doncs cada nit en directe, cada nit cançons en viu, és a dir, res de gravat. Per tant, si voleu anar, ja saps, Jaume, al Versus, un refugi al sol. Gràcies, Joana, que vagi molt bé. Fins la setmana que ve.
I recordar-te, Jaume, que demà el volem saber, demà és la castanyada, tenim una entrevista fantàstica amb el gremi de pastissers de Barcelona per parlar de tots aquests dolços que venen a partellar. Panellets, bàsicament. Panellets, torrons... Jo avui tinc hora a la caixa per demanar un crèdit per comprar panellets de pinyons.
Sí, sí. A les 4 tinc hora. He demanat un crèdit de 200.000 euros perquè el vull de pinyons. És que... Sí, sí, ja ho poso en dia. Que vagi bé, Joana! Vinga. Gràcies. Fins la setmana que ve, Jaume. Què més vols de mi? De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, ok i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat.
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Un moment per l'entrevista del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireu, us n'hem parlat al començament, un projecte molt, molt xulo que porten des de la Fundació Emis. Es tracta de plantes olvidades. No deixa de ser les plantes oblidades una valorització d'aliments forestals per una gestió sostenible del territori. Moltes vegades caminem pel bosc, les nostres muntanyes, en aquest cas per aquí, la serralada litoral, i veiem unes plantes, a vegades tots ho veiem verd. Jo que sóc ignorant total d'aquestes flors i plantes, doncs veig verd.
I hi ha qui diu... Això no és verd, això té un nom. I això es diu, per exemple, gratacul o crema o el que sigui. Moltes de les plantes que veiem per aquí. I des de la Fundació Emis han fet aliments. I això és un projecte del qual ens agradarà molt parlar avui amb la Carla Cárdenas. Des de la Fundació Emis la saludem amb 15 segons.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Carla Cárdenas, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, moltes gràcies per haver-nos convidat. No, gràcies a vosaltres per explicar-nos aquest projecte tan xulo, plantes oblidades, que m'agradaria que m'expliquessis d'on surt tot plegat. Doncs plantes oblidades...
surt de la idea, de la pregunta més aviat, de dir què podem fer amb els nostres boscos, què podem fer amb aquests boscos tan joves, a conseqüència del despoblament rural del segle passat, i tan densos, els quals necessiten gestió forestal, com podem fer per facilitar aquesta gestió forestal? I la resposta se'ns va acudir, en especial a la Xarcolan, que és qui coordina aquest projecte,
Doncs revaloritzant els fruits forestals potser podem trobar la manera que això sigui una manera de complementar aquesta gestió forestal i les despeses associades i a la vegada generar bioeconomia dins de la ruralitat.
És a dir, aquesta gestió forestal necessària per cuidar els nostres boscos, a vegades pocs cuidats, també porta ja no tensiós a una gestió, sinó porta a la creació d'uns productes, uns aliments, aprofitar el que tenim aquí a la vora. Seria una mica el que heu fet entre la Fundació Amís i Xarculant, no?
Exacte. No només Fundació de Mísia Xerculant, sinó que aquest projecte, hi ha tres entitats principals, que serien la Xerculant, que és qui ho coordina, i després la cooperativa Sambucus.
a Fundació EMIS i després també el grup de recerca d'etnobiòfic de la Universitat de Barcelona i la xarxa de conservació de la natura. Són les entitats que en participen en aquest projecte. Això et diu que és un projecte impressionant, impressionant, perquè si s'hi posa totes aquestes entitats a universitats, etcètera, a fundacions, etcètera, és que la cosa deu estar funcionant molt bé. Com comença tot plegat i en quin punt esteu ara, Carla?
El projecte va començar ara el 2024, ja quasi fa dos anys,
I ara ja ens trobem en el punt final d'aquest projecte. El projecte va començar en primer lloc triant 12 finques arreu de Catalunya i a cada finca s'hi va decidir aplicar unes mesures de gestió en funció de l'espècie principal que es volia aprofitar, que aquestes són 5. Són el Gratacul o Gavarrera, l'Agla de l'Alzina
la pinya verda del pi, en especial el pi blanc, l'aranyó, i finalment la cirereta d'arbós. I aleshores, segons una d'aquestes espècies, quina predominava cada finca, s'hi va fer gestió forestal i després s'hi ha fet una sèrie d'avaluacions per veure si aquesta gestió forestal ha dut avantatges tant a la productivitat com resiliència de la massa com biodiversitat,
I després s'hi va fer com aquest aprofitament de cada fruit a cada finca, on posteriorment es van portar els productes al fruit de l'obrador, i allà s'hi han fet proves de diferents productes que ara podem trobar a la venda. Ens trobem en el moment de la prova pilot de comercialització, que és ja la darrera de tot el projecte que acaba aquest desembre.
Penseu que amb aquesta... Això que ens comentava la Carla, l'aranyol, el gratalcul, la glala, la pinya verda de pi o la sirena d'arbós, s'han fet fins a 30 productes elaborats. Ara, si tu i jo anéssim caminant per aquí, al Maresme, per la serrada preditoral o el litoral...
i anessin caminant, jo et diria, hosti, ensenya'm plantes, i tu m'ensenyes un gratacul, per exemple, o l'aranyó ja és més conegut, també la seda d'herbós, però aquests productes, jo et diria, i Carla, què podem fer amb tot això? Quins productes? Parla una miqueta d'aquests 30 productes, amb 11 novetats que tinc entès que fa poquet també vau afegir, o sigui, aneu afegint encara més productes.
Sí, i s'ha fet també com diverses tongades d'afegir aquests productes. Va començar el juny i ara van sortint encara alguns d'aquests 30. Per exemple, dins d'aquests productes hi trobem vinagreta d'aganyó o gelat de gla o galetes de gla, que en el gla s'ha fet molts productes on s'ha utilitzat la farina de la gla.
També trobem, per exemple, xocolata blanca àcida amb gratacol. La gratacol té un gust àcid boníssim. Què més, què més? Podem també trobar kombucha d'arbós, un ketchup fet a partir d'aranyó.
Bé, moltíssims productes. Pensa que abans de treure aquests 30 productes al mercat se'n van fer fins a 145 proves i després es van seleccionar a partir de tastos
es van seleccionar els que triomfaven més. Uau, però és que... No sé si ens recorda més els remeis de la iaia, els remeis de la iaia. Això podem, inclús, hi ha alguns... Segur que hi ha productes remeiers, també, segur, eh? Però l'espai, aquest programa, el parlant de tot, tenim una bruixa amb nosaltres, la Paquita Bruixa, que cada setmana també, entre altres, ens entra a l'arbolari de la Paquita. Em recorda una miqueta tot això, eh?
Que xulo. Bueno, en el nostre cas és tot alimentari. En aquest cas sí que la part més medicinal la deixaríem en un altre projecte. Però sí, sí, tot va relacionat. N'hi haurà més de projectes, no? Perquè això us ha sortit, a més a més, molt bé. Crec que està tenint molt d'èxit. Ara ens explicaràs com podem accedir a aquests productes. Però hi ha algun projecte més després d'aquest èxit aconseguit?
Bé, de moment això és el que està per veure ara mateix. Ara ens trobem en un punt en què això s'acaba i hem de pensar quina és la manera que podem donar-li continuïtat. I, bé, de moment no està definit. No està definit, però la idea és que la gràcia és que seguíssim investigant, no? I podem fer com, bé, algun projecte que donés continuïtat a això, tant parlar.
que a dos anys es fan quartets, al fi i al cap, com per la part de comercialització. Però no està definit. És veritat que aquí hi ha una gestió forestal tan necessària, la creació d'uns aliments completament bons per la salut humana, i evidentment està funcionant molt bé. On podem comprar aquests productes, Carla? Doncs mira, hi ha fins a... Hi ha bastants punts al llarg de tot Catalunya, però vosaltres que esteu a Vilassar,
el punt que us queda més a prop és a Mataró el mercat cooperatiu La Feixa però per la resta d'avients que ens escoltin si entreu a la web de xarculant plantes oblidades hi ha un mapa on surten tots els punts de venda Uau, és a dir, em sembla un projecte a ti que em sembla apassionant la pregunta és, Carla, per què s'acaba això?
Doncs per què s'acaba? Bueno, principalment perquè de moment això és una prova pilot que s'ha pogut fer gràcies a un projecte Next Generation, per tant anem una mica limitats per als tempos d'aquest projecte.
Però la gràcia una mica serà com aquest projecte es va fer amb la idea ja de poder fer un pas més després, no? No de només que es quedi en aquests dos anys. Tot i així, clar, s'ha de veure com, de quina manera i com es pot. Això qui més ho està liderant en aquest sentit és Eixarculant, que és qui té més pràctica en plantes oblidades. Havíeu treballat amb ells d'anteriorment o no?
Bé, en algun projecte puntual sí, en un altre que també anava relacionat amb plantes silvestres i productes alimentaris.
però més petitet, no tant en aquesta gran d'àrea. Parlen, sí, perquè moltíssims mitjans se n'han fet ressò d'això, i això és un altre dels fets, a part de la gent que hi treballeu, de tots els estaments, institucions, entitats que hi treballeu, i associacions i fundacions, doncs els mitjans també se n'han fet molt ressò. Porta'ns, siga'ns els nostres ulls cap a Riu d'Arenes i explica per què la Carles troba a Riu d'Arenes amb la Fundació EMIS. Què feu a la Fundació EMIS, a part d'aquest projecte tan xulo?
Doncs mira, la Fundació EMIS és una fundació que té origen ara ja fa bastants anys en un grup de voluntaris que van començar a ajuntar-se per fer seguiments de tortuga d'estany a la plana de la selva. I això, més tard, va acabar professionalitzant-se fins al punt on estem ara, que ens dediquem a tot de temes de conservació de la natura, però des de diferents
Àrees entre diferents branques, ja sigui la branca de seguiments de fauna i flora, com la branca de crear economia local a partir de productors de la zona. Treballem molt en custòdia agrària amb pagesos i pageses, però també amb propietaris privats. I jo estic a l'àrea de gestió, també es fa educació ambiental,
i regulació d'espais sobrefreqüentats naturals, i jo estic a l'àrea de gestió sostenible, que és la que ens dediquem a temes de biodiversitat agrària. És una mica entre... Bueno, sí. Doncs m'ha cridat molt l'atenció, quan ho visitava la pàgina, si voleu, Fundació Emis, emis.org, m'ha cridat molt l'atenció al banc de llavors de la selva. El banc de llavors de la selva. Què és el banc de llavors? Sí.
El Banc de Llavors de la Selva, m'agrada molt que em preguntis per això, a mi és un projecte que m'agrada molt, va sorgir el BEM inicial 2022,
i bàsicament és un espai on intentem conservar i reproduir per tal que les llavors no es facin malbé, varietats locals, prioritàriament de la selva, però també del Gironès i també d'altres parts de Catalunya. I què són les varietats locals? Doncs són aquelles que
són varietats antigues adaptades i són aquelles que la pròpia pagesia o gent aficionada va anar seleccionant amb els millors caràcters i aleshores tens per exemple un tomàquet resistent a un tipus de plaga o adaptat a un tipus de terreny i són aquestes varietats que algunes al no ser tan productives no van fer el salt a la industrialització de l'agricultura i per tant s'han anat perdent
Doncs em sembla... És a dir, a part de tot, de la gestió ecològica i tal, treballeu-hi molt per no perdre coses que tenim en el nostre entorn, tan a la vora que a vegades desconeixem. És aquesta una mica la feina, no? Escolta, també teniu un altre que es diu El Bosquet de la Selva, que serveix perquè famílies puguin anar al bosc, redescobrir, fer activitats per ells i, per tant, des de la Fundació Emis, pel que entengui, pel que veig els projectes, com aquest que comentàvem, les llavors de la selva...
també treballeu per no perdre l'essència del nostre territori exacte vull fer un petit apunt només el Busquet de la Selva que has mencionat aquest projecte és un projecte de dues noies que compartim espai però és un projecte a part però treballem conjuntament perquè estem a la mateixa masia i fan molt bona feina amb infants de dos o cinc anys
I, bueno, sí, sí, fan una tasca d'educació ambiental increïble. Sí, sí, és molt important donar a conèixer, bueno, el primer és conèixer, després valorar i estimar el que coneixes i, finalment, protegir-ho o intentar salvar-ho o potenciar-ho.
Conservació, gestió sostenible, educació voluntariat, ús públic, economia verda, són una mica els ítems de la Fundació de Més, del qual avui hem entrat, de la mà de la Carla, i hem conegut aquest Plantes oblidades, que em sembla fantàstic, un Plantes oblidades. M'has dit que havíeu fet 145 proves?
Sí. I 145 proves ens hem quedat amb una trentena de productes, però no perquè no servissin la resta, sinó perquè vosaltres, doncs el comitè avaluador, diguem-ho així, heu decidit que per gustos us quedau aquests, però que n'hi ha molts més, no per fer.
Sí, a veure, no només per gust, sinó que hi havia diversos criteris. Primer de tot, sí que la valoració del gust o de la curiositat de la gent que ho tastava, però també si era rendible aquest producte, si era fàcil de conservar, si el mercat creiem que podia acceptar-lo o no, etc. Hi havia com diversos criteris, també alguns pràctics per dur a terme aquesta selecció.
Doncs anava a dir una cosa, Carla, Carla Cárdenas, anava a dir que la pròxima vegada que xerrem era dia que vinguessis a la ràdio, que ens expliquessis tots els projectes, però ho farem d'una altra manera. M'agrada tant aquest projecte que em sembla que vindré jo fins a Riu d'Arenes i m'ensenyes tot això de primera mà, perquè sou visitables, esteu oberts al públic o no?
Oh, i tant. Convidadíssim. Aquí, bueno, estem a la masia de Can Moragues. Podreu trobar qui vulgui posar en el rebost de Can Moragues o Fundació de Mís al Google Maps. I si algú mai vol venir a visitar, doncs que vingui. Ens avisa una mica abans perquè puguem atendre'l bé i ensenyem una mica tot plegat.
Carra Cárdenas, afegim alguna cosa o ens emplacem per un altre projecte que estic segur que us portarà fins a la ràdio o a nosaltres fins a la vostra ubicació? Alguna cosa més afegit sobre? Sí, només una cordeta, una última cosa. Convidar tothom a seguir el projecte i ara mateix encara estem arribant a fer les conclusions finals de tot plegat, tant econòmiques com així més generals. Llavors, a finals d'any hi haurà sessions
on explicarem els resultats finals del projecte. Estarem molt atents, de veritat. Gràcies a tot l'equip, a la Magda Castillo, a la Carla Cárdenas per ajudar-nos a conèixer i a comprendre aquest Plantes Olidades del qual avui hem tingut el gust de parlar. Carla, serà fins aviat, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Adéu. Fins aviat. Una abraçada.
Si tot cada dia torna fos,
i la llavor que et va sembrar. Seràs febrer com cada any, com una llum, com un estel a l'horitzó, com cada nit a set tardor, com un ebre desfoat que avança a presó.
davant la pregó del món.
el cor.
Doncs ja sabeu que el parlant de tot es basa. Amb la informació de l'actualitat també tenim estonetes per l'entrataliment. Amb la bona música n'hem acabat l'edició. Ens hem anat a Menorca, Ciutadella. Qui pogués ser-hi, eh? Només hi hem anat, de moment, musicalment parlant. A Menorca, Ciutadella, ja t'ho diré així i tot, amb Cris Joaní Colcat davant.
I en Cris, Joanico, ja t'ho diré així tot. Posem el punt i final a l'edició d'avui. Gràcies per la vostra confiança. Acaba el parlant de tot aquest dijous 30 d'octubre de 2025.
L'edició de la número 2.238, 2.238 edicions del magazín del Matí d'Àvila. La ràdio, el meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us causo de mani, sinó causo manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà, última edició de la setmana i del mes, demà, divendres 31 d'octubre, eh? Divendres 31 d'octubre. Quina cançó ens inspira fins a arribar a la una? Doncs Manar i clavar d'un bar. Els grans, els grans de Manar i clavar d'un bar. Grans concerts han fet a Barcelona, eh? Esperant que un dia d'aquests tornin, eh?
Amb ells fins la una, Joan Escopet i Robert Massa ens acosta a l'actualitat local i comarcal. Una del migdia, 3.57 de la tarda, per estar ben assabentats i assabentats de què passa i ha passat al Maresme i a Vilassar de Mar, òbviament. Vilassar de Mar i Maresme. Una del migdia, 3.57 de la tarda. Demà a les 10 ens hi tornem a posar 98.1 FM al Maresme a Vilassarradio.cat per internet. Demà i a aquella hora a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi bé!
¿Dónde te has metido?
que me tiene.