Les notícies de les 10. Primer contacte amb l'actualitat en aquest matí de dijous 12 de març, la Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis Vilassarencs, amb la col·laboració d'Agrícola de Vilassa de Mar, Bricbarca i Museu de la Mina Vella, impulsant un nou cicle de visites comentades per redescobrir el patrimoni i la història de Vilassa de Mar, és a dir, per aprofundir
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
i estaran guiades per historiadors especialistes i estudiosos del poble. El cicle començarà el 29 de març amb una visita dedicada al patrimoni hidràulic de Vilassar de Mar, centrada en les mines d'aigua, fons i safaretjos. Tota la informació sobre aquest conjunt de visites la trobeu al nostre web vilassaradio.cat.
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha tornat a mostrar crítica amb Espanya per la seva postura en relació a la guerra a l'Orient Mitjà. Donald Trump ha reiterat que el govern espanyol no està cooperant en absolut en la guerra contra l'Iran i ha tornat a amenaçar de tallar el comerç bilateral.
En declaracions a la premsa, la sortida de la Casa Blanca, el mandatari americà ha seguit amb la línia de fa una setmana, quan va tillar a Espanya d'aliat terrible, després que el president espanyol Pedro Sánchez no permetés l'ús de les bases de Rota i Morón de la Frontera pels atacs a Iran. Donald Trump ha aprofitat per tornar a recriminar que Sánchez no augmenti la despesa en defensa fins a un 5%, com la resta dels estats membres d'Aliança Atlàntica.
Un nou cas d'un sanglar infectat amb pesta porcina africana obliga a tancar sencer el parc natural de Collserola. A partir d'avui, la detecció del primer positiu al municipi de Barcelona obliga a ampliar el radi d'alt risc. Això inclou l'obligació de tancar tota la serra de Collserola. Ja no s'hi podia accedir des d'altres municipis amb restriccions, però el nou cas implica que es tanquin els accessos que toquen els barris de Barcelona.
Així ho ha confirmat el conseller d'Agricultura Òscar Ordeig, s'amplien, per tant, i en conseqüència, les restriccions d'accés al medi natural que ja afectaven un total de 17 municipis entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. En 9 d'ells s'han detectat senglars infectats i la resta formen part de la zona infectada del risc.
Sombadia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Moncada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirza del Vallès, Santa Perpètua de Moguda, Terrassa Molins de Rei, El Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just d'Esvern, Esplugues de Llobregat i ara Barcelona. Fins ara s'han detectat més de 220 positius als darrers a Sant Just d'Esvern i també a Sant Feliu.
El Barça prepara un homenatge especial per Ronaldinho, que el 21 de març complirà 46 anys. Aquell mateix dia, segons el portal especialitzat, Memorabilia 1899, el club blaugrana posarà a les botigues una redició especial de la samarreta que va portar el Gaucho a la temporada 2005-2006, la que va acabar amb la conquesta de la Champions de París. La partida que el Barça posarà a la venda serà limitada.
recordem, a partir del 21 de març. Es preveu que surtin a la venda 7.000 unitats repartides entre les botigues del Barça arreu del món. En pocs segons inicial parlant de tot, nou contacte amb la informació, nou butlletí a les 11 del matí.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Hola, m'he dedicat a fer netejas d'armari a persones ràndoms i he flipat.
Això no ho fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè ara ja... Tot això... T'esperaves aquest resultat? Més roba que no fa servir que fa servir. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Mira què he buscat, però no tinc ni idea de què li podríem regalar el biel. I per què no enjoc de taula? Has mirat el cercador de tot joc?
Tot Joc és una iniciativa per promoure l'ús del català a través del joc. I trobaràs el cercador de jocs i joguines en català amb més de 1.100 referències catalogades per edat, tipus de joc o fabricant. I també més de 400 botigues d'arreu de Catalunya on anar-los a comprar. Informa't-en a totjoc.cat. Juguem en català.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a Vilassar de Mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'hem fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada. M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder.
Un blog i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Vilassar Ràdio 98.1 FM Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, a través del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Són les 10 i 7 minuts del matí de dijous. És 12 de març de 2026, a les portes d'un nou cap de setmana. Amb ell arribarem a la meitat d'aquest tercer mes de l'any. Per tant, comencem a olorar el cap de setmana, un cap de setmana en què en algun moment o altre sembla ser almenys la previsió. Així ho indica, haurem d'agafar el paraigua. Si no és demà la tarda, serà dissabte.
Però en qualsevol cas ja tenim el dia tapadot. Temperatures agradables, no tenim temperatures fresques. Sí que refresca una miqueta, refresca, sense fer fred, però refresca a primeres i últimes hores del dia. A primeres i últimes hores del dia sí que veiem que el termòmetre mira una miqueta avall. La resta del dia, temperatures agradables.
Del temps previst de cara avui, però sobretot de cara als propers dies de cap de setmana, en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològic de la comarca, cap al servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. I com sempre, i des d'allà, en Joaquim Serra ens farà la previsió, la previsió meteorològica que, insisteixo, indica que de cara demà, sobretot dissabte, pot caure algun plugim, plugim, eh?, sense que sigui res fora de lloc.
a la comarca. Ens ho explica de seguida, com també saludem de seguida el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, en Joan Escofet, com sempre amb ell, el poc ens passa, repassem l'actualitat i els seus protagonistes, l'actualitat local, general, les notícies curioses.
I aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui tot, pujant al DeLorean un dia més, en repassem les efemèrides, aquestes efemèrides més aviat musicals, que va passar un 12 de març de diferents anys enrere. A dos quarts d'onze, recuperem, com sempre, i un cop al mes ens visita l'Oriol Contreras, ell és el cap dels serveis, és el cap de l'oficina municipal d'informació al consumidor, l'OMIC, amb ell...
Cada mes repassem d'aspectes relacionats, evidentment, amb el consum. I aquesta setmana, o aquest mes, hem de conèixer les diferències o què hem de saber a l'hora de comprar un vehicle de segona mà, perquè és bo comprar-lo amb un concessionari oficial, perquè és bo o no comprar-lo a un particular. Com a mínim, què és el que hem de saber? Ens ho explicarà a dos quarts d'onze. A les onze, com sempre, saludarem l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. Amb ells fem i ens trobem cada dijous al Punt...
de trobada. Un punt de trobada intergeneracional. Ell ha nascut als anys 60, ell ha nascut, ell ha nascut l'any 90, i parlem d'aspectes com, per exemple, avui l'amistat vist des del punt de vista, com es feia amistat amb aquelles persones que érem nascuts als 70 i com es fa amb les persones nascuts als anys 90. Res a veure, aquelles trucades, quedem a tal lloc, fem cadena. Ara, absolutament res a veure. Ens ho expliquen en Jordi Cova i l'Elisenda Ribob.
Parlem de joves. Doncs la Tertúlia Jove, com cada dijous, passa en part de ràdio una representació de l'alumnat de Quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada eren els representants del Pere Ribot. Aquesta setmana passa l'alumnat del Vilatzar. Amb ells, com sempre, temes d'actualitat vistos des del seu punt de vista. La Tertúlia Jove. I ens anem al teatre de la veu i de la mà de Joana Hernández. Cada setmana repassem estrenes, recomanacions...
La cartellera, no tan sols a Barcelona, sinó aquesta setmana a Vilassar de Mar. La tropa teatre presenta producció amb totes les entrades exaurides. Sembla que s'haurà d'allargar. No serà seguit, sinó que serà d'aquí a unes setmanes quan tornaran a oferir les dones del calendari. Les dones del calendari que ofereix la tropa teatre. Passarà també avui per l'edició, parlant del teatre Maldà amb l'obra de teatre a l'estiuets, també entrades exaurides, ja us ho dic ara, l'Adrià Aubert.
Doncs aquest és el menú, un menú que volem compartir amb tots i totes vosaltres, el de dijous 12 de març de 2026, l'edició la número 2.316, 2.306 edicions del Magassin del Matí de Vilacer Ràdio, 10, gairebé 11 minuts per damunt de les 10, el meu nom, Jaume Cabot, tot a punt, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteo Mar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, CEM, la C, avui el dia tapadot. De moment no amenaça pluja, almenys això és el que indica la previsió. Una pluja, un paraigua que sí que haurem de treure de cara demà, però sobretot sembla que de cara dissabte. Ho confirmem.
O no, ara mateix. Joaquim Serra, en directe, què ens espera de cara a aquesta recta final de setmana i, sobretot, de cara al cap de setmana? Bon dia, Joaquim. Algun problema de connexió tenim amb el centre de referència meteorològic de la comarca? Ara sí, ho tenim tot a punt. Joaquim Serra, ens escoltem. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Avui és jornada que comença amb presència de núvols baixos que tapen el cel aquí al Maresme, que han fet pujar la temperatura nocturna...
i que esperem que al llarg d'aquest matí es vagin trencant i, sobretot ja cap a tocar del migdia, donin pas a més estones amb sol. Tot això amb un temps que no ens ha de portar pluges. Aquesta tarda hi haurà núvols prims, encara molts núvols baixos, a prop de la serralada litoral, però en general...
S'espera un temps, com dèiem, estable, malgrat la presència d'aquests núvols. Les temperatures, les màximes, molt semblants a les d'ahir, com ja hem dit, les mínimes han pujat, i en conjunt els vents bufaran molt fluixos, girant cap a sud-oest aquesta tarda, amb una situació marítima que estarà dominada per àrees de Marajol.
De cara a demà divendres s'ha de mantenir aquesta bonança, aquesta bonança meteorològica. Tampoc han de variar gaire les temperatures, fins i tot les màximes podrien pujar una miqueta més, però dissabte tenim un canvi de temps a la vista. El pas d'una pertorbació farà que tinguem un cel tapat durant tot el dia, amb precipitacions, en forma de xàfecs, no es descarta alguna tempesta puntual i tampoc descartem que a la tarda, sobretot, es pugui escapar algun gra de calamar-se.
puntualment amb algun ruixat. D'entrada, per tant, dissabte passat per aigua i, lògicament, amb unes temperatures que baixaran, baixant de forma clara sobretot les màximes i després les mínimes de la nit de dissabte a diumenge. Un cop es vagi aclarint, amb l'aire més fred que en tindrem al damunt, farà que diumenge comencem el dia amb un ambient frescot, però, en general, diumenge tindrem bonança, dominarà el sol, malgrat que puguin aparèixer encara algunes nubulades i no s'esperen precipitacions.
Doncs Joaquim Serra, ja tenim el titular de la jornada. Dissabte passat per aigua amb possibilitat d'alguna tempesta. Per tant, estarem molt atents i, evidentment, demà ho acabarem de confirmar a la mateixa hora connectant amb el Centre de Referència i Meteorologia de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Serà fins demà a la mateixa hora, Joaquim. Moltíssimes gràcies. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Moment d'obrir finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa.
Ara sí, saludem el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Què tal? Notícia d'alcance pels que tenim una certa edat. Ai, d'alcance, eh? Això ja no es diu, eh?
Ha tancat el Carme, mític local sala de festes de la plaça Reial de Barcelona. Home! Doncs que tantes i tantes generacions vam passar per allà, doncs ha tancat portes. I això? Han explicat els motius? No t'ho sabria dir, ara exactament la notícia és que tanca el Carme, si vols anar aquest cap de setmana, que sentíem que dissabte potser que hi haurà alguns plogims. Alguna tempesta, però és igual, si hem d'anar i anem, eh?
Doncs això, curiós. Vols anar al Carme aquest cap de setmana? No, i tampoc vull anar a ISEP Madrid. Resulta que ISEP Madrid ens acaba d'anunciar un gran comunicador que serà el que impartirà classes per poder comunicar amb claretat, impacte i autoritat. Ah, a veure, qui és aquest gran comunicador? Qui pot ser aquesta persona? Doncs Toni Cantó, un home que està dedicat
ha enfonsat tots els partits polítics en el que ha estat. Recordem que en les seves darreres intervencions en un programa de la televisió valenciana, no sé si era a punt, va arribar al 0,0% de share. Cosa difícil, eh? Absolutament espectacular. Doncs Toni Cantó forma part ara del claustre del curs d'expert en comunicació de pràctica oratòria.
Resulta que ISEP Madrid, que és l'Institut Superior de Sociologia, Economia i Política, ha abierto el proceso de selección para el curso 26-27. Se ve que volen tancar abans d'obrir. Aleshores han dit, aquí podem avisar. Diu, avisar en aquell... Tu has dit persona, no? Sí. Ho has dit tu.
Doncs anem a escoltar el que... Bé, tampoc tinc gaire interès, però diu així. Sí.
Tienes que ser de los buenos. Con nosotros vas aconseguir. Com tu, no? Vinga, vete por ahí, hombre. Vaja. Ara sembla que el tinc desdavant, eh? Tienes que ser de los buenos. Quina desfatxatesa. Sí, sí, és que és increïble. No com tu. Has entès, eh? Desfatxatesa. Desfatxatesa. Sí, sí, sí. Ho he entès, ho he entès. Ho he entès i ho he compartit. Va, Joan, doncs tenim més coses bones, no suposo? Tenim una notícia que no sabem si és...
tendre o si és... Imbècil del dia. O imbècil del dia, no? Ho has dit tu. Bueno, ho tinc allà, allà. Va, a veure, què passa? Tens a punt per disparar la nostra... Vinga, va, tira-la. Sí. Segur, eh? Després que no vinguem abans hem precipitat, eh? No, no, no. Tu ho valores després. Va, fotem-hi. Jo he visat que és mig tendre, però... Ai. Bueno, va, la deixo, la deixo. Ja que hi és, ja que l'he deixat, deixa-la. Havia una vez...
Jove blaugrana que viu a Londres. El Barça jugava dimarts a St. James East Park a Newcastle. Jove blaugrana que diu, home, ja que el Barça ve relativament a prop de casa meva, doncs m'aniré a veure el Barça a St. James East Park, que és Newcastle. Fins aquí bé.
Clar, ell posa en el Google Maps St. James' Park. No St. James' Park, que és on juga el Newcastle, sinó posa St. James' Park, que és el camp de l'Exeter City, que juga a la tercera divisió anglesa. Ai, ai, ai, pobre. Va arribar al camp de l'Exeter City amb tota la il·lusió, pensant que anava St. James' Park quan anava St. James' Park...
amb l'entrada, i va parlar amb els membres del club, club de tercera divisió, imagina, la Unió Esportiva. Sí, sí. I li diuen, no, escolti, és que s'ha equivocat d'estadi. No, no, és que jo he posat St. James Park. Sí, però és St. James, eh? Porta l'apòstrofesa final al camp del Newcastle. Total, que el pobre home va quedar absolutament desolat. Des d'Alexander City expliquen que el van veure tan trist que li van donar una...
Una de les millors cadires del camp.
perquè el pobre noi no entrés en depressió i el van convidar a veure el partit que l'Exeter City, que va setzer a la taula, és a dir, Déu n'hi do la turra, i a sobre van perdre amb el Lincoln City, però el jove blaugrana va poder gaudir d'aquest emocionant partit de la tercera divisió anglesa per un error, per una coma, el genitivo sajón que fan servir aquell apòstrofe amb la S, doncs, què et sembla això?
Tendre o...? Em sembla molt tendre, em sembla molt tendre, i saps que a mi em vés pogut passar el mateix, oi? Saps que a mi em vés passat el mateix, Jameses i Jameses... I el teu sant, també, clar. Clar, Spotify, Spotify, és fàcil dir Spotify, no? Home, no, es potifisme.
I t'equivoques de cap. Pobre nano, eh? Pobre nano, eh? Bé, sí, sí, em sap com diu. És tendre, però una mica... Bé, és tendre, és tendre. Va, què més? Tenim notícia subjecte amb el cubata. Ai, ai, ai, ai. Aquelles que dius que no hi ha nous de titular.
Però abans, Joan, et faig una pregunta que m'està preocupant, que volia preguntar abans, però no... Per això ho hem de consensuar abans d'entrar en directe. Sí, no, no, no. És que ja fa dies que te la vull preguntar. Passa alguna cosa amb el diari de Badalona, amb els amics de... Tenim, tenim tot Badalona. Què dius? És que estava preocupat que feia dies que... Ho sabies? No, t'ho juro que no. Tenim, tenim tot Badalona. Què dius? Amb una notícia que t'agradarà. Oh!
Hi ha temps que no... T'ho juro... Eh, de veritat, ara costa entendre, però juro que no sabia que hi havia notícia. Però és que fa dies que no escolto i dic que potser hi ha passat algú. No, no, tenim, tenim. Tot Badalona sé que a tu t'agrada la dosi diària dels amics de tot Badalona, però abans... I si no Badalona, Girona. El Sabadell també preta fort, però en qualsevol cas anem primer a aquesta notícia del subjecte Valcobata. És una minibroma que vaig pensar jo mateix ahir a la tarda. Ai, ai, ai.
quan Iran va dir que no aniria al Mundial. Clar, Iran no iran, que és la broma fàcil. Doncs ho han fet, Mundo Deportivo em portava, sí senyor. No iran la selecció iraní renunciar a su plaza. És a dir...
És un subjecte amb el cubata de manual. Ah, que no hi ha nous de posar això en portada. Jo és que avui, jo sempre ho expliquem, en Joan i jo i també la Cristina Lanxo, companya de comunicació, fem el que fem llet cada matí aquí a prop de la ràdio. I, bueno, la gent, m'és igual si s'ho creu o no s'ho creu, però ja estem parlant moltes vegades de feina. Escolta, avui farem això o farem allò. I avui, quan he anat a buscar el mundo deportivo, el preceptiu mundo deportivo...
Podem dir Quim Deportivo, també. Sí, Quim Deportivo. Perquè va directament al teu pare. Exacte, en Quim Deportivo, doncs resulta que ha llegit no iran. I li volia dir en Joan, si iran no va al Mundial, com publicaries tu? I no li dis res. I finalment ho ha tret el tio. Ho han fet, eh, tio. Sembla mentida. No iran. Això és un sujet amb el cubata, però de manual.
Com de compte també amb la selecció femenina iraniana, perquè es van negar a cantar l'himne en un partit que feien a Austràlia, i sembla que la Guàrdia Revolucionària, doncs poc sabrem més d'aquestes noies, ara han fet una aturada a Malàisia, escortades per la Guàrdia Revolucionària iraniana. No tornaran.
segurament no les tornarem a veure en vida. Donald Trump, per la seva banda, algunes sí que van concedir a Austràlia, els va donar asil polític, algunes han seguit periple, ara han fet escala a Malàisia i Donald Trump ja ha dit que, escolta, que ell les acull a casa seva, als Estats Units. Un Donald Trump, per cert, Jaume, que ja dona la guerra per guanyada.
L'Iran no ho sap encara, però ell ja l'ha donat per guanyada. És increïble. Quan vulgui jo, s'acabarà la guerra, diu Donald Trump. Ha dit que falta molt poc en declaracions al portal Axios. I, en fi, que la guerra va ben en popa i que les actuacions militars van molt avançades respecte al calendari previst. Diu, van...
El que havíem de conquerir divendres que veia ho han fet ara. Pensa que ell parla d'això com si tingués una peixateria. Com va? Molt bé, molt lluç i molt lap. Va, ben en popa, com diria Agustí Martínez. Ben en popa, eh? Bona prova, bona mar i bon vent. El problema és que l'Iran no sé si ho sap, que ja estan a punt de perdre la guerra. Que els hi diguin i que parin ja de fer l'Índio.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, de veritat. Per cert, situació gravíssima. Ahir a Porqueres, comarques de Girona, un accident en un laboratori. Hi ha tres menors ferits, dos dels quals han estat donats d'alta. El tercer continua a la unitat de cremats de la Vall d'Hebron per un experiment...
que havien fet en el laboratori del centre, que va provocar una deflagració, una explosió, i ara Mossos d'Esquadra està investigant. És curiós perquè a primària, en principi, la matèria de química, hi ha moltes escoles, abans sí, perquè era fins a vuitè, però des d'aquests fins a sisè, la majoria d'escoles de primària no tenen laboratori. No tenen laboratori ni la matèria de química, per tant, doncs...
Com una dada, no és que estigui dubtant de res, però és curiós. Sembla que professor o professora havia convidat els alumnes. Normalment, en aquestes situacions, és el professor o la professora qui fa. No estic culpant a ningú, perquè, insistim, Mossos d'Esquadra està investigant els fets, però sí que va proposar que fessin...
un experiment que s'acostuma a fer, que és el que diuen el volcà, que consisteix en una barreja de vinagre bicarbonat sòdic i llavors també s'hi afegeix una mica de sabor. Resultat, sembla que sigui un volcà en erupció. Això no ho feu a casa, sobretot. I sembla que, presumptament, s'hauria anat de les mans aquest volcà en petit que fan al laboratori i ara haurem de veure els Mossos d'Esquadra.
D'entrada ja vam dir ahir que purets els nens, les famílies, però que no et vulguis posar... No, no, deixa'm acabar, deixa'm que jo ho vaig dir, claríssim ho vaig dir, eh? Vaig dir, purets els nens, purets les famílies, però no vulguis estar a la pell del professor, eh? No, no, en absolut, eh? Hòstia, és molt fort, eh, Joan, és molt fort. Escolta una cosa, fa poc també, bueno, fa pocs anys, a més a més, ha estat retirat de la vida pública i l'altre dia vaig saber alguna cosa d'ell. Dani Jiménez, aquell científic que sortia a la tele i que feia aquells experiments, també va patir un accident en públic, eh? I el públic es va fer mal, eh, Joan? Sí, sí.
Aquestes coses, en fi, queden molt bé. Tots segurament ens agradava, no? Quan els reixos ens deixaven algun regal de química. El quimicefa. El quimicefa. Era sempre molt agradable, no? El quimicefa, els de màgia també, no? Perquè et senties...
Doncs molt de compte amb aquests experiments, insistim, allò que a vegades veiem en els programes de televisió, no ho feu a casa, no ho feu sota supervisió d'alguna persona qualificada i tot i així hem de lamentar aquest desgraciat accident a Porqueres, a l'Institut Escola, l'entorn.
Doncs era així l'anunció del Quimicefa, mira. ¿T'ho va tenir el Quimicefa?
No recordo, no recordo. Jo acostumava a tenir les mans que semblaven peus, eh? Tenia molt poca habilitat en aquest tipus de jocs. Jo recordo la meva germana cremar-se. La meva germana cremar-se els dits amb el quimicefa, eh? No, no. Saps què passa, això? Que som fills i nets ja d'una generació que va créixer veient les aventures de MacGyver. Home!
Llavors, qui vulguis, qui més, qui menys, no ha intentat fer alguns experiments del bo de MacGyver.
MacGyver aquell que anava... hi havia un problema allò tipus terrorisme i ells deia tranquilos, tengo un boli. Amb un boli ho arreglaven. Però, Joan, explica'ns-ho. Sí, la veritat és que potser molta gent no ho sap, però sí que és cert que els guionatges de MacGyver es nodrien de professors de diferents universitats americanes que enviaven les propostes als redactors, als guionistes de la sèrie, eh?
Evidentment, doncs, haurien de ser proves en condicions de laboratori, condicions determinades d'atmosfera zero, gravetat zero, etcètera, etcètera, però sobre el paper, tot el que vèiem amb en Giver era factible, eh?
Joan, més coses, som-hi i de MacGyver passem a Elon Musk, que de la revista Forbes acaba d'anunciar els més mil milionaris del món, rècord absolut per al fundador de Tesla Space X i propietari també de X l'antiga Twitter, rècord de riquesa amb 839.000 milions de dòlars, absolutament espectacular, lidera Musk seguit a mig bilió de distància d'ell
els cofundadors de Google Larry Page i Sergei Brin Donald Trump 645 el trobem a la llista mundial atenció perquè Tito Florent està a la 648 és a dir, el president de la FESA del Real Madrid, etcètera està freca freca amb naranjito que és com es coneix Donald Trump a l'altra banda de l'Atlàntic, sí, sí
Déu-n'hi-do a les mil milionades. Pel que fa a Estat Espanyol Catalunya, lideren un cop més Amancio Ortega, la seva filla Sandra Ortega. Per cert, d'aquí res, començaran les tres xamanelles de Sant Adrià a funcionar, perquè Amancio Ortega vol instal·lar...
Un hub creatiu a les xamanelles d'aquí de Sant Adià del Besòs, que recordem fa pocs dies de la notícia, perquè es va tirar un amb paracaigudes, amb dos amics més que no es van atrevir a saltar, i encara l'estan buscant. Ell segueix caminant per la sorra amb el paracaigudes, si el veieu, sobretot doneu-li aigua. Perdona, Mancio Ortega té una copisteria a Mataró?
Sí, Copisteria Ortega. Le haga el trabajo y posteriormente la entrega. És el lema dels amics. Des d'aquí, una salutació a Copisteria Ortega, que no patrocina aquesta secció, però que ens ve molt de gust saludar els amics de Copisteria Ortega. Sí, senyor. Igual l'Ortega va començar així, a la Mancio. Podria ser. Jo no en crec res dels somnis americans. Que vagi d'entrada. A veure, la primera catalana, Sol d'Orella.
la senyora que va embotellant Coca-Cola amb una fortuna de 4.100 milions d'euros, 100.000 més que l'any passat. Noves entrades, doncs, entra a la llista Forbes Bions, que no hi era. Molts calés té la Bions, no?
Ella va cantant, eh? Single ladies, single ladies, i va ingressant. Mil milions de dòlars té la cantant Bions. Què fots amb tants calés? Quina motivació has de tenir? Jo t'ho juro, jo sempre ho dic, per mi seria un problema. Aquells programes de tele que et diuen Déu, que abans els feien, 70.000 euros per dia, que ha de gastar amb dos minuts. Jo sabria què fotre, jo. Quedaria superat, eh?
Podries comprar un paraigües, una cafetera. Avui hem comprat un paraigües, eh? M'ha agradat molt, eh? Paraigüespatera. Ets el tio molt elegant, jo sempre ho he dit. El tio amb els seus paraigües, aquí. Pot anar a mig vilassar de mar amb mi sota el paraigües. Fa que se'ns escapa el temps. No, no, se'ns escapa res, aquí.
Hi ha algú més que haguem de saber que em va? Sí, també ha entrat James Cameron en aquesta llista també per primera vegada. El del Titani, no? Doncs Terminator, Avatar i... Titani. Follins. Jo insisteixo, eh, que està molt bé i que tenir calés sempre deu ser molt bo, eh, perquè... Ara, què fas si tens mil milions de dòlars al BAC? És que, clar, quina motivació has de tenir? Vaig a fer un programa de ràdio. Compres la ràdio. Clar, compres la ràdio. Que t'agradi molt, sí, però, escolta...
Està bé, està bé, molt bé. Què més, Joan, va? Doncs entrem a tot Badalona.
A veure, va, què ha passat? Doncs estan preocupats, eh? Perquè Badalona sembla que sigui el zoo d'en pitus, eh? Perquè un ànec ha aparegut a la porta de la carpa de Titus. És a dir, volia anar al Carme, a l'ànec, com estan en migració, estan despistats, ara que és la primavera, tenen les feromones a flor de pell. L'ànec, jo crec que volia anar al Carme, l'ha trobat tancat i ha anat a la carpa de Titus. Badalona està allà plantat
Un usuari, doncs, va interpel·lar a tot Badalona perquè deia que estava molt preocupat per l'Ànec, li havia posat una mica d'aigua, havia trucat als 112 agents rurals, a la CIA, a l'Abdea, i ningú li donava resposta. En fi, hi ha l'Ànec a la carpa de... De Titus, eh? Molt bé. Tenim fotografia d'Ànec amb un bec groc absolutament espectacular. Hòstia, això a la taronja, volta i volta, està...
Té volta i una mica més. Aquí, cormorants i ànex en veiem cada dia. Per tant, l'ànex s'ha escapat del mar i ha anat a parar a Titus. A Titus, eh? Està a tenir mal gust, també, la pobra ànex. Bueno, és igual, va. Anem. T'anava a explicar que Helena Rodero, que és una farmacèutica, a buenas horas mangas verdes, diu... Els embotits podien provocar la calvici. No són bons per la salut, senyora, perquè no m'ho va dir. Fa 30 anys, això.
Vull trucar a aquesta farmàcia demà. No, és una científica, eh? Elena Rodero, no farem la rima, que és molt fàcil. No, no, no. El titular, clar, bé, hem marcat Espanya és el país amb el percentatge més gran de calms del món, eh? Això és cert, eh? Escolta, i lo guapos que sou. Home, i tant. I tant.
Vinga, pugem en el DeLorean i ens anem a l'Alalant, perquè a Los Ángeles naixia l'any 1946, avui és el seu aniversari, perquè segueix viva la Liza, la gran Liza Minnelli. Vull tanta ni caure avui, vull tanta la Liza, la Liza Minnelli. Caure't! What good is sitting alone in your room? Come hear the music play.
Anem-hi, més coses, Joan. L'any 1955, el dia com avui, moria el músic de jazz Charlie Parker. Moria amb 34 anys, però fixa't que quan li van fer l'autòpsia, el metge, que no sabia l'edat, el va catalogar amb una persona de 60 anys castigadíssim per les drogues i l'alcohol. Només tenia 34 anys el bo de Charlie Parker.
Morir amb 34 anys i deixar aquell llegat... I això es diu lo immens que era aquest home. Més coses, Joan, va. I tal dia com avui, hi havia dues persones que no han fet absolutament res en el món de la música. Una es deia Keith Richards i l'altra es deia Mick Jagger. I estaven fent la migdiada a la casa de Keith Richards. Keith Richards tenia un...
un jardiner que es deia Jack, Jack Dyer, i els va despertar el soroll del jardiner. I un li va dir a l'altre, què és aquest soroll? I aquest Richard va dir, és en Jack que està saltant. Doncs, that's jumping Jack. És que de les curiositats o de les coses que ni parem atenció poden sortir les grans cançons.
Més coses, Joan, va! 12 de març de 1991. O sigui, jo pensava que feia menys, eh? Ara veiem el grup de Georgia, doncs, treia aquest single, eh? Havien perdut, perdent la religió. Rem amb l'última religió. I vinga, tanquem, tanquem el Dilòria. I tanquem en una d'aquestes estadístiques que es van fer
A principis d'any, de segle, perdó, el 2001, van preguntar diferents companyies que la gent votés la cançó més maca, més bonica del segle passat. I tothom va coincidir o la gran majoria van votar per Judy Garland i el seu Over the Rainbow. Fantàstic, Joan. Que content estic jo cada dia amb el por que ens passa. Una al migdia 3-5-7. Perquè no ets un ànec. Exacte.
El migdia 3.57 de la tarda, què tenim? Doncs recordarem aquesta proposta de la Residoria de Cultura que ens ha cridat l'atenció, aquestes visites que es faran en diferents indrets del nostre municipi per conèixer el nostre patrimoni. T'escoltaré i demà et saludaré un quart d'11, Joan. Que sí, recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Saludem en breus instants a l'Oriol Contreras.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per parlar de consum.
Com sempre, i un cop el bé, rebem el nostre estudi l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'oficina municipal d'informació al consumidor. Oriol Contreras, bon dia, bona hora. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, gràcies. Doncs ja ho tenim, això, més de març, ja. Doncs Déu-n'hi-do, quin tema relacionat amb el consum posem damunt la taula, aquest mes. Avui voldria parlar de la compra de vehicles de segona mà, que és un tema que...
recorrent de fa molts anys, que no té per què ser conflictiu o no era un tema conflictiu, no més que els altres, però en els últims temps he detectat un augment de reclamacions. Doncs avui, amb l'Oriol Contreras, ens comprem un cotxe de segon home. Som-hi!
Oriol, i on has detectat un punt de conflicte els últims mesos? A veure, només cal veure les campanyes publicitàries, que n'hi ha unes quantes més i no ens haurem d'amagar, per exemple, del FlexiPlan o de Locación Plus. Són empreses que han entrat al mercat amb molta força.
Segurament, degut a la crisi de la fabricació, és a dir, ara ja no tens vehicles en estoc, els has de trigar, servir-los, els has d'encarregar, per altra banda, potser també la crisi econòmica ha fet que la gent no apuntés tan amunt quant a la despesa.
i un sobrestock, això sí, increïble, de vehicles de segona mà. No sé quina és la combinació que ha fet que s'ha incrementat, per una banda, evidentment, el màrqueting i l'acampanya publicitària, però, per l'altra banda, la compra de vehicles de segona mà. Un concessionari a un professional que compra un vehicle de segona mà
a un particular. Per què no és el mateix? Per la normativa que cobreix. La normativa que cobreix els vehicles comprats en concessionaris lògicament és la de consum, no? I com a vehicle de segona mà tens un any de garantia i tens tots uns drets favorables al consumidor, que és la part, diguéssim, més dèbil de la relació contractual.
En canvi, quan tu compres un vehicle a un amic, a un familiar, a un desconegut, però que no és un empresari, i això avui en dia a través de Wallapop es fa diàriament i tens que anar a buscar el cotxe a Burgos, a Cádiz o a on sigui,
Doncs, no és que no hi hagi una garantia, però tampoc tens el dret real dels consumidors usuaris, sinó que és el que el Codi Civil marca, que són els vicis ocults. Què és això? D'això, recordo que l'any passat em van parlar d'aquest tema, i van parlar dels cotxes aquells. Has comprat un cotxe entre el 2006 i el 2013? Això és una altra cosa. Sí, i els cotxes a on em van parlar precisament, i va ser molt interessant el tema aquest, el tema de la garantia quan compres un particular. Què és els vicis ocults? Els vicis ocults...
del Codi Civil, perquè ja existien des de fa, evidentment, des de l'origen del Codi Civil, no és només per vehicles, sinó per qualsevol compra de bé moble entre dos particulars. Parlo de vices ocults des d'un mòbil entre particulars o això, en aquest cas, un vehicle, no?
Doncs vindria a ser el mateix, mencances o avaries que puguin sortir en el vehicle, posteriorment a la compra, i que tu li dius, no, això ja era, ja venia amb el vehicle, no? Llavors aquí, i són ocults perquè tu no els havies vist, lògicament, no és que te'ls hagin ocultat, però com a mínim tu no els havies vist. O sí. O sí, però tu com a mínim no els havies vist.
Però clar, fixa-t'hi, la primera diferència és que només tens sis mesos per detectar-los, mentre que la garantia legal per una compra de vehicle de segona mà amb un concessionari ja tens un any.
Segona diferència important, quan tu utilitzes la normativa de consum, evidentment pots utilitzar l'oficial consumidor. No la pots utilitzar quan el conflicte és entre dos particulars. La normativa cobreix les compres fetes entre particulars. Encara que sigui compra-venda, eh? És a dir, si ho has fet amb un particular, consum ja no hi entra. No.
Llavors, clar, ja tens més desvantatges. I segona, moltes altres normatives dels drets de consumir a usuaris, que no és només el termini de l'any, sinó les presuncions que aquells vicis ja hi eren, doncs no les tens tampoc amb els vicis ocults. És a dir, si realment m'hi he de posar, jo preferiria comprar i pensar en un concessionari.
Clar, perquè tu compres un concessionari, m'imagino que algun paper o altre hi haurà això. Si ho fas entre particulars, a banda del canvi de nom del vehicle, etcètera, hi ha algun contracte, alguna relació, compra-venda, algun tipus de factura, sí o no? Hauria d'haver, igual. Però hi és? Clar, moltes vegades no hi és.
Moltes vegades no hi és. Llavors, com reclames? Evidentment, quan tu fas un contracte de compra-venta, hauria d'haver-hi el contracte. Passa que, insisteixo, si no hi ha un gestor pel mig i ni una part ni l'altra són prou vius per entendre que això ha d'estar regulat en un document, doncs en el moment de reclamar tens moltes més dificultats. Però, clar, que ha d'haver-hi un contracte de compra-venta. Evidentment que hi ha de ser. En el concessionari, també el afegitor que ens trobem és que
quan hi ha una avaria en segona mà és lògic que no totes les peces del vehicle hagin d'estar al dia perquè l'estàs comprant i a vegades té 5, 6, 7, 8, 10 anys per tant, moltes de les avaries i aquí és un primer conflicte venen del desgast de les pròpies peces i del pas dels anys i dels quilòmetres per tant, no pots exigir que els pistons, la roda qualsevol cosa estigui
Com si fos un cotxe nou. A partir d'aquí, distingir quan és una avaria que tu hauries d'assumir perquè el cotxe ja té els seus anys, o quan és una avaria que no hauries d'assumir, aquesta línia ja és complicada a vegades de trobar-la i només pèrits o tècnics, enginyers, podrien dir-te si aquesta avaria no hauria d'estar ni tan sols en aquell quilometratge,
o sí catalàs de, com diríem, menjar amb patates. Aquest és el primer conflicte que tenim amb vehicles de segona mà en general, que no passa amb vehicles nous, on tot, durant els primers tres anys, com a mínim, no hauria d'obriar-se. Tu començaves dient, hosti, la venda de cotxes de segona mà, de vehicles de segona mà, ha pujat moltíssim. Clar, no era el mateix abans que el quilometratge, un cotxe amb 150.000 quilòmetres, per exemple, ja començaves a mirar-te'l. Avui en dia, amb la tecnologia, evidentment, els cotxes estan molt millor, però...
i desavantatges, eh? Les avantatges, per exemple, és que l'ordinador de bord t'ho diu absolutament tot el que passa. Però hi ha vegades que ni el propi mecànic sap el que està passant allà dintre, perquè tot és allò tan digital o tan, digue-li com vulguis, tan tecnològic que és complicat, eh? Sí, però per exemple, ara que treus aquest tema, això és un avantatge a l'hora de comprar un vehicle de segona mà, que és una de les recomanacions que també fem sempre, i és...
fer una anàlisi de com està el vehicle. Clar, la gent em pregunta, o no, l'anàlisi el puc fer abans? Home, difícilment trauràs el vehicle abans, però sí que pots fer anar un mecànic a eixar un vistazo, que et diria. Però, en canvi, sí que quan l'has comprat, tu, amb aquesta tecnologia, que és molt més fàcil d'utilitzar, podries, el primer, en recomanació, portar-lo a un mecànic i que ell et fes la seva...
Un primer anàlisi de la situació actual del vehicle. I això és molt útil perquè moltes vegades la gent ja quan se'n dona compte que té una avaria ja han passat uns quants mesos. En canvi, no és el mateix reclamar just quan surt el vehicle. És a dir, just quan surt el vehicle ja hauria de tenir hora amb el meu mecànic.
perquè en fes una revisió, sempre hi haurà alguna cosa que no ho veurà, però fes una revisió, i com dius tu, amb la tecnologia és més fàcil, de com està aquest vehicle. També hem de fer un anàlisi de la situació legal del vehicle, és a dir, mirar realment si té algun tipus d'embargament, si té multes a darrere, que se'ns faci bé el canvi de nom, és a dir, tota una sèrie de processos que, en teoria, en un concessionari se'ns haurien de fer.
Se'ns haurien de fer, ja ho dius bé. Jo l'últim cotxe que vaig vendre em va arribar una multa al cap de mig any que l'havia vengut, em va arribar una multa. No cal dir que el concessionari es va fer càrrec de tot i sense cap mena de problema, però a vegades és allò que es van quedar en papers per fer. No sempre és qüestió de particulars i de concessionaris, eh? S'ha d'estar molt més al darrere que quan fas una compra d'un vehicle nou.
Escolta, que en aquest cas jo vaig dir sort que li han posat una multa al nou propietari del vehicle, perquè si no ho poguéssim pogut passar 3 anys circulant amb un vehicle molt més. Sí, sí, i això passa, vull dir, això passa, i és una de les reclamacions que es fa, que no té tant a veure amb el vehicle, però sí amb els papers, que en diem, del vehicle.
Una altra qüestió interessant, quan tens una avaria en aquests vehicles, la primera és discernir si realment aquella avaria és reclamable o no, que és el que hem estat parlant, si és per antiguitat o no, i l'altra és que aquest any de garantia la majoria de concessionaris el que fan és contractar una pòlissa d'assegurances.
d'averies, de garantia, vaja. I aquesta pòlissa que cobreix el concessionari, perquè és qui t'ha d'oferir la garantia legal d'un any, doncs, com tota pòlissa d'assegurances, també té les seves, no contraindicacions, però sí les seves reduccions de cobertura, és a dir, això no entra.
Però és clar, aquestes reduccions de cobertura les aplica en la pòlissa l'asseguradora al venedor. A tu no t'importa. Per tant, si se t'espai... Però clar, tu imagina que tens una avaria i dius, primer, anem a veure si aquesta avaria s'ha de cobrir o no per la garantia. Perquè és desgast o no. Això ja passes temps... O sigui, ha de ser el concessionari en aquest cas que contracti la pòlissa. Això és el que fan. Això és el que fan. Que és bo o és dolent. La part bona és que tu...
Estàs més tranquil que si aquell concessionari no té prou recursos, no?
econòmics o tècnics per cobrir-te la garantia, doncs té una assegurança darrere. Però la part negativa és si arribem al punt de dir, sí, val, això hauria d'haver-ho cobert la garantia legal d'un any. Vostès fa responsables, no? Però apareix l'asseguradora i diu, sí, però és una de les exclusions que tenim en la nostra pòlissa, que a mi no m'importa, perquè jo sóc el comprador, la pòlissa és per al venedor. Doncs clar, és un escull, és un problema, perquè doncs el venedor diu, si a mi no m'ho cobrés assegurança...
El problema d'assegurança de venedor, però el problema real te'l menges tu com a comprador. El concessionari diu, com que l'assegurança no m'ho cobreix, ja no entra, ja no és garantia. I si havíem passat el primer filtre que el venedor reconegués que aquest carburador s'ha de substituir perquè està dintre de l'any de garantia, etc. I et trobes que l'asseguradora diu no, els carburadors formen part de l'exclusió...
què farà el concessionari? Torna un pas enrere i dirà, doncs no, no. Llavors, aquest és una de les dificultats que més ens trobem.
Doncs Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do amb tot pla. Què més hem de tenir en compte? Hem de tenir en compte alguna cosa més a l'hora de comprar un vehicle. Ja queda clar que és desaconsellable entre particulars, tot i que es fa, eh? Es fa, i molt, però és desaconsellable en el sentit que si vols fer-ho, pots fer-ho ben bé, però s'hauria de fer ben fet. És a dir, un contracte de compra-venda, una persona que hi entengués, un gestor, doncs que estigués allà per si hi hagués algun problema, que quedés tot per escrit, perquè després de la paraula, les paraules se les ha d'anulment.
i com dius tu ara al final com un gestor o algú que et donés recolzament, és que al final, m'ho comentava l'altre dia un usuari, el vehicle és, podríem dir la majoria de vegades, la segona compra més important d'una família, d'una persona.
en la vida. La segona, primer tenim el domicili i la segona és un vehicle per les quantitats. Però és que fins i tot ara m'he trobat, em vaig trobar una vegada en un altre municipi a Cardedeu, una senyora que em venia a reclamar una garantia d'un vehicle de segona mà i miraves les factures de compra i te'n dones compte que s'havia gastat
amb un vehicle sonar més de, no sé si són 20-25.000 euros. Clar, jo penso, si tu tens, perquè els tens, o fas un crèdit, és igual, d'una manera o altra, tu dediques 20 o 25.000 euros a comprar un vehicle, ja pots trobar de primera mà moltíssims vehicles de 20 o 25. Què passa? Que la persona deia, sí, però és que a mi el que em venia de gust era aquell BMW concret d'una gama alta, que normalment valen 50 o 60 o 70.
Llavors, això també s'ha de tenir una mica de consciència, és a dir, si per voler tenir un vehicle d'alta gamma, lògicament no arribes i vas a comprar-lo de segona mà, potser que tu replantegis i en comptes d'anar a comprar aquest vehicle d'alta gamma, de segona mà, intentis comprar un vehicle no d'alta gamma, però nou. Això és un tema ja de consciència i de sociologia del consumidor, que va més enllà, que a vegades n'hem parlat, que es tira més el braç que la màniga, molt típic.
d'aquest país, no? Però és una de les reflexions. Jo em vaig quedar, ja et dic, m'ha perdut, que diuen, de com es podia haver gastat tants diners en un vehicle de Sonoma, i m'ho va reconèixer. Diu, és que ens venia de gust a casa aquest model de vehicle, i lògicament nou no el podíem comprar. Alerta, que aquesta és la segona compra, com diem, més important d'una família, i per tant s'ha de meditar molt. I ja no només meditar, sinó assessorar-se, com tu deies, una gestoria...
o algun, ja no dic un advocat, però quan estem parlant de 20 o 25 mil euros, per exemple, jo crec que necessites un recolzament i que t'assessori en tots els tràmits i en tots els passos, ja no només del crèdit, sinó del canvi de nom, de l'origen i de la legalitat d'aquell vehicle, perquè a la segona mà venen vehicles de tot arreu, per tant...
recomano el reconeixement i l'estudi previ abans de comprar un vehicle. I si són de 3 o 4.000 euros, també. Sí, sí, qualsevol, clar. Perquè el que es gasta 3 o 4.000 euros és perquè la seva capacitat econòmica és aquesta. Per tant, també segueix sent un sacrifici pel que es gasta 3 o 4.000 euros. I perdre aquests 3 o 4.000 euros i perdre el vehicle, jo...
tinc gent que estan abatuts i no tenen sortida. Ens hem d'assabentar també l'historial d'aquest vehicle o no? Sí, hi ha empreses que per pocs diners, 7, 10, em sembla, o 11 euros, et poden facilitar, ara no em facis dir un nom, però això a l'oficina del consumidor ho podem atendre, et poden facilitar perquè jo ho he fet alguna vegada, l'historial del vehicle, llavors et diuen si ha tingut sinistres, si ha tingut assegurances, quines assegurances...
El quilometratge, perquè també es manipula el quilometratge i no te'n dones compte fins que vas a passar l'ITV, sí que et fan aquest petit estudi que val, imagina't, això val 10 o 15 euros. Doncs escolta, val la pena saber-ho moltes vegades, no? No ho fas, no pels diners, evidentment, sinó que ho fas perquè no ho saps moltes vegades, no? I l'historial del conductor també, no? Que quedi clar les multes que hagi pogut tenir aquest i sobretot el canvi de nom. Canvi de nom és senzill de fer o és un tema que també...
A veure, normalment, les gestories és una de les tasques que fan i, evidentment, és el més recomanable i, si no, un, si s'ho pot fer, doncs, anant a trànsit i fent tots els passos que des d'allà et manen. Lògicament, el primer que has de tenir és la signatura del venedor i sembla que sigui una cosa...
una pero grullada, comentar-ho, però m'he trobat de gent que no té l'assignatura del venedor, perquè no té aquest contracte que deies al principi. Llavors, aquest és una de les dificultats, dels problemes i conseqüències de no tenir documentada la venda. També ha passat, i això s'ha explicat, hem vist alguna vegada una persona, un familiar que mora, té un cotxe, i algun familiar seu harita aquest cotxe, agafa i diu, escolta, el canvi de nom aquí és complicat, fins al punt que gent deia, hem acabat falsificant la firma.
Bé, més que res perquè es fa molt llarg tot el que és l'acceptació d'herència, que és un tràmit que ens pot portar 5 o 6 mesos, tranquil·lament de banda notari, i fins que l'hereu no accepta l'herència. Sí, sí. No pot anar a acreditar... Però ja no està escrit en un testament, això. Deixo el cotxe? No, no. Perquè no estic aquí, agafa'l tu. Sí, però clar, teòricament... Entra com herència, això. Sí, clar. Si és titular...
del que ha mort, evidentment que forma part de l'herència, i tu en el notari ho has de dir, doncs miri, hem vist que tenia un vehicle, per tant aquí té els papers i posi'ls en el testament, allà sí que surt, en el moment d'acceptació de l'herència surt el vehicle. Però clar, insisteixo, fins que no es fa això no hi ha canvi de nom.
Però això no vol dir que no el puguis agafar, però clar, estàs agafant el vehicle sense titularitat i conseqüències com amb l'assegurança o altres tràmits. Ja dic, hi ha gent que deia, escolta, hem acabat falsificant la firma, perquè realment els tràmits en aquest sentit, a part de cars, són llargs i feixucs. Sí, més cars que són llargs. Molt bé.
Oriol, què hem de saber més? Va, alguna cosa més aquest mes? Res, recordar que estem al mes de març, i el mes de març, com cada any, el dia 15, és el Dia Mundial dels Drets de les Persones Consumidores, i que aquest any, a Vivassà, segurament farem una campanya, per recordar, no?, que tots tenim aquests drets i que se'ns han de respectar, i farem una campanya més adreçada, potser, als drets lingüístics, que és un dels drets que tenim les persones consumidores,
que lògicament a Catalunya té més importància i que s'ha de respectar i que s'ha de mantenir una miqueta el dret a poder-ho tenir tot en català, sigui retolació, sigui documentació, siguin garanties, siguin els tiquets... O atendre, no? O atendre. Pots venir en el sentit lingüístic a l'ofici del consumidor? Sí, sí, és un dret recollit per la llei i reclamar...
I en tens moltes reclamacions amb la llengua o no? No. Si t'he de dir la veritat, no és un tema que... Clar, que també vivim on vivim. Vivim en una zona on el català, si això només s'ha d'escoltar les estadístiques, encara es parla, no? Així és dit, ligerament, però que encara es parla i, per tant, no. Però segurament hi haurà altres localitats de Catalunya on hi haurà una mancança. Tot i així, són fets denunciables...
Són fets sancionables, la Generalitat podria sancionar per no complir amb la normativa. No crec que s'hagi d'arribar a aquest punt, però jo penso que des de les institucions són l'obligació de fer aquest recordatori i aquest seguiment del compliment.
Doncs, si no hi ha un tema així que creguis més d'actualitat o més convenient, el mes que ve o aquesta temporada podíem parlar un dia dels drets lingüístics. Jo no sabia que podies venir... Jo, eh, personalment, no sabia que podies venir a l'Oficina Municipal d'Informació del Consumidor. Escolti, miri, m'he trobat amb això. Sí. Arriba el punt que... O sigui, jo també som molt crític amb aquestes situacions. Arriba el punt d'estirar tant, tant, tant, tant el fil que...
com t'ho diria jo, fa que caigui pel seu propi pes aquest dret que tenim, és a dir, el desvirtua. I quin és aquest punt? El d'un senyor, això t'ho explico com a anècdota, un senyor que en concret és de Monistrol, que ha presentat, i jo com que treballo a diferents ajuntaments, doncs clar, jo ho veig, no només en el nostre, i ha presentat en tots els ajuntaments, almenys els que jo treballo, per tant entenc que tots els ajuntaments de Catalunya, una instància, diré, que...
en el seu municipi no es respecten les normes del dret lingüístic. És a dir, que no hi ha algun comerç... A tots els ajuntaments. Sí, sí, clar, jo, si estic en el meu, ho veig i penso, quin comerç serà aquest? Perquè no diu quin comerç. I després, quan estàs a diferents ajuntaments i veus que a tot arreu presenta el mateix escrit, la mateixa persona, amb el mateix redactat...
està clar que ho ha fet des del sofà de casa seva amb l'assignatura digital i ha dit, en el seu municipi no es respecten. No, això tampoc, portar-ho a aquest extrem tampoc és la manera. O sigui, a l'home, al seu municipi, que és monistrol, eh? Sí, ell és d'allà, viu allà. Bueno, deu ser un municipi, potser és un altre, perquè clar, un que ho ha escrit de tothom, però en qualsevol cas, i l'home ho envia a tots els ajuntaments. Sí, com amb l'assignatura digital tu pots registrar una instància a la web de cada ajuntament, a tots ha dit el mateix. En el seu municipi no es respecten les normatives. Però això ho has de fer de manera conscient, no?
No, has de desplaçar-te al municipi, pel que sigui, perquè has viatjat de segona residència, de turisme... No, no, ho dic, però ell, a l'enviar a l'instància, ho ha de fer demanar. No és allò que puguis marcar una casa i que digui enviar a tots els ajuntaments. No, ha d'anar web a web, és un senyor, suposo, jubilat. Sí, sí. Amb carinyo, eh?, i amb respecte, però poca feina, també. Sí, primera, però qui no té feina, que et pentina, eh?, que diuen, però segona és, si tu coneixes l'establiment, el que s'ha fet és denunciar l'establiment i demanar el full de reclamacions, per explicar com funciona. Si tu veus un establiment que no respecta la normativa...
Has de demanar el full de reclamacions o fer venir la policia perquè algú xiqui un acte sense un acte de la policia o un full de reclamacions. Clar. No pots anar dient que en el seu municipi s'estan infringint les normes. Vam contestar. Quan vostè vegi l'establiment, ens ho diu. Ah, i ho vau contestar, eh? I tant. A més a més, jo li vaig dir...
Sense saber-ho, però és que estic convençut que és així. En el nostre municipi es respecta. Clar, tu dius que no, jo dic que sí. I li dic a segona part, si vostè sap de quin és el local, l'establiment, o els establiments que incompleixen, digui'ns-ho i aporti full de reclamacions. Clar, el tema és que tu t'assabentes d'aquest fet anecdòtic que has comentat, perquè estàs a molts ajuntaments, que ara els comentarem, però en qualsevol cas, algú que estigui en una sola oficina encara deu estar buscant l'establiment. Clar, encara està buscant l'establiment.
I, clar, els municipis, a part, no tenim inspectors. No tenim inspectors de consum, la majoria, no? I només per dedicar-nos a això, llavors, l'altra reflexió és la problemàtica que jo costumo a tenir amb els usuaris preocupadíssims per el vehicle de segona mà, pels diners que li treuen del banc, per la casqueta sense telèfon, sense llum, i m'he de dedicar a això. Llavors, clar, aquesta línia
És la que no hem de creuar. És a dir, una cosa és respectar les normatives, en aquest cas de drets lingüístics, però ordenadament, coherentment. És igual que judicialment, que a vegades dius que hi ha coses més importants perquè anem a omplir de paperassa i que inverteixin més temps, a perdre més temps en coses que no cal arribar allà.
En qualsevol cas, Oriol, contraràs molt ràpidament dies que et podem visitar a Vilassar de Mar i altres punts de la comarca i d'altres comarques, també. Doncs a Vilassar estem els dimarts i dimecres per la tarda i els dijous pels dematins. I altres municipis de la comarca, des de Premià, Tallà, Calella, Canet, Palafolls, Malgrat, Arenys, i també estem a Cardedeu, Montmeló, Castellbisbal... Amb Déu-li-do. I a tots aquests municipis hi ha aquesta instància.
A tots. Penjat-te-la. Jo l'enmarcaria i la penjaria a la paret. Oriol Contreras, responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor de molts pobles, però el nostre negociat és Vilassar de Mar. Moltíssimes gràcies. El mes que ve Torrega parlar de més coses. Ja més d'abril, Oriol, Déu-n'hi-do. Gràcies. Març-abril passa massa ràpid, això. Que vagi molt bé, Oriol. A vosaltres. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Les notícies de les 11. Nou contacte amb la informació, la Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis Vilassarencs amb la col·laboració d'Agrícola de Vilassa de Mar Bricbarca i el Museu de la Mina Vella impulsa en aquest 2026 un nou cicle de visites comentades per aprofundir
en el coneixement del patrimoni i la història de Vilassa de Mar. El programa de visites s'estén des d'aquest mes de març i fins a desembre amb un total d'11 activitats gratuïtes obertes a tota la ciutadania. Les visites abordaran diferents aspectes del nostre poble com el patrimoni arquitectònic, el passat mariner, l'evolució urbana o l'entorn natural i estaran guiades per historiadors especialistes i estudiosos del municipi.
El cicle començarà el 29 de març amb una visita dedicada al patrimoni hidràulic de Vilassar de Mar, centrada en les mines d'aigua, fons i safretjos. També hi haurà visites a bord del vaixell Sant Ramon per explicar el municipi des del mar. Per tant, dues navegacions a bord del Sant Ramon. També hi haurà visites a l'església parroquial de Sant Joan, la ruta Vilassar Americanos i un recorregut pel barri d'Albarato, entre altres llocs.
Per més informació, recordeu que podeu visitar el nostre web, vilasaradio.cat. Recordem també que totes les visites tenen inscripcions limitades, es faran a les 11 del matí i requereixen, atenció, inscripció prèvia. Us heu d'inscriure enviant un correu electrònic a l'adreça cultura arroba vilasademar.cat.
Israel continua bombardejant intensament el Liban. Segons l'últim balanç oficial, els bombardejos israelians han matat fins almenys 634 persones. Els atacs a gran escala arreu del país també han provocat més de 800.000 desplaçats interns. El govern del Liban alerta que els civils que fugen cap a zones més segures podrien superar el milió. Si el conflicte continua, una xifra que incrementaria la que es va registrar en l'última guerra el 2022.
Aquesta passada matinada l'exèrcit ebreu ha reprès els atacs aèris en diferents punts del sud de la capital, Beirut. Hores després, Israel ha llançat quatre míssils que han impactat contra un edifici residencial de 15 plantes i han matat almenys quatre persones. En l'11è dia d'atacs creuats, entre Hezbollah i Israel, Tel Aviv ha ordenat reforçar el desplegament militar al voltant de la frontera i la milícia xiita es prepara davant de la possibilitat d'una ofensiva terrestre del seu veí del sud.
L'Agència Internacional de l'Energia ha anunciat que mobilitzarà fins a 400 milions de barrils de petroli de les reserves estratègiques al voltant del 25% o del 30% de les reserves totals de l'organització. Es tracta d'un intent de calmar els mercats i abaixar els preus, una mesura d'emergència per tal de compensar l'impacte en els mercats derivat de conflicte a l'Orient Mitjà i del tancament de l'estret d'Hormuz.
Són estocs que acumulen els seus 32 estats membres, tant a través d'agències públiques com quotes obligatòries per empreses. La decisió s'ha pres per unanimitat i Espanya ja ha dit que s'assumirà a aquesta iniciativa.
El Barça prepara un homenatge especial a Ronaldinho. El 21 de març farà 46 anys. El 21 de març, segons el portal Memorabilia 1899 al Barça, posarà a les botigues una redició especial de la samarreta que va portar Ronaldinho a la temporada 2005-2006.
la que va acabar amb la conquesta de la Champions de París. La partida de samarretes que el Barça posarà a la venda a partir del 21 de març serà molta tensió limitada. Es preveu que surtin a la venda 7.000 unitats de partides entre les botigues del Barça arreu del món. Tornem a les 12 del migdia.
Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat.
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. I avui sí, avui hem quedat al punt de trobada.
Hòstia, una emoció que sento. Des de l'any passat que no ens vèiem, em sembla. Elisenda Ribó i Jordi Cova, com esteu? Molt bé. Home. Des de l'any passat ja ho pots dir bé. És que sí. Ja ens enyoràvem, ja ens enyoràvem. Sí, clar. Home. Ha plogut molt literal. Com ha anat el Nadal?
Molt bé! Molt bé, els torrons tot bé, encara els estem com... Paït, paït, paït, encara. El carnaval també era bé. Carme Estolta és fantàstic. Molt bé. Bueno, escolteu, i el punt de trobada d'avui, aquesta trobada intergeneracional, on ens anem avui? Doncs avui anem a l'amistat, a una cosa que l'Elisenda i jo compartim. Ah, molt bé. I amb tots els oients també, clar. Que bé, no? L'amistat. Però el punt de trobada és aquest punt, una persona ja nascuda als anys 70, els altres als anys 90...
i parlem d'un tema, doncs, bé, suposo que l'amistat dels 70, l'amistat dels 90 és el mateix, o ens trobarem sorpreses. Ah, ens haureu d'escoltar. Ai, ai, ai, ai, ai... Escolto i prenc nota, anem i no? Anem-nos. Anem al punt de trobada. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Diuen que els amics són la família que triem i durant molt temps també eren les persones amb qui compartíem la vida gairebé sense adonar-nos-en. No calia quedar, simplement passava, coincidíem. A la porta de casa, al carrer, al bar de sempre, l'amistat formava part del dia a dia.
Ara, en canvi, quedar amb un amic sovint comença amb una frase molt concreta. Hem de quedar. I aquí comença tot un procés. Mirar agendes, buscar un dia, proposar una hora, i amb sort, dues setmanes després, aquell cafè o aquella birra acaba passant. I quan passa, ens expliquem la vida en una hora i mitja. La feina, la parella, els plans, els canvis, ens posem al dia, com si féssim un resum de nosaltres mateixos.
Abans els amics sabien què passava perquè hi eren. Ara ho saben perquè els ho expliques. I no és el mateix. També han canviat les maneres d'estar presents. Sabem que fan els nostres amics perquè ho veiem a les xarxes. Sabem on han anat, què han menjat, amb qui han estat, però una cosa és veure-ho i una altra és viure-ho al seu costat.
Estem connectats constantment, però no sempre estem junts de veritat. I amb els anys també passa una altra cosa. Alguns amics es queden i d'altres es queden pel camí. No sempre per res dolent, sinó perquè la vida avança, canvia i nosaltres també canviem amb ella. Però hi ha una cosa que no canvia mai. Aquella sensació de tornar a veure un amic de veritat i sentir que, malgrat el temps, tot continua al mateix lloc.
Perquè l'amistat potser ja no és tan espontània com abans, però continua sent una de les coses més importants que tenim. Amics, amigues, baixem a la plaça.
Elisenda, amiga. Hola, Jordi, amic. Com estem? Molt bé, aquí, amb ganes de retrobar-nos i parlar d'aquesta cosa tan bonica com és l'amistat. Que és l'amistat i que nosaltres estem fent aquest programa bàsicament perquè ens vam conèixer fa no tant de temps. No.
i va sortir com una bonica amistat entre nosaltres. Sí, sí, sí, una bonica amistat intergeneracional, perquè, clar, recordem als nostres oients que tu tens 30 anys, jo en tinc 50, i aquí vam començar, doncs, a parlar i a sintonitzar d'alguna manera, no? Exacte, i vam veure que, tot i la diferència d'edat, hi havia coses que teníem molt en comú, i preparant aquesta secció d'avui estava pensant, ostres, és com...
Raro, a vegades, no? Com podem forjar amistats amb persones que aparentment, o per generació, o per el que sigui, en principi potser no tocaria com ser amics. Sí, sí, sí. Jo penso que a vegades són coses comunes, no? Jo a vegades, per exemple, amb gent de la meva edat no tinc tanta cosa a dir-me que potser amb gent d'unes altres generacions o amb gent més jove o amb gent més... Una mica de qüestió, a vegades, d'actitud, no? No sé tu com ho veus.
Doncs sí, és coses per interessos, no? I parlant d'això d'amics, no? Deies com amics de la meva edat, hi ha com aquests amics de tota la vida i després amics que van i venen i amics que no són de tota la vida, que els fas com al llarg de la vida, diguem, però que acaben sent com més importants que amics que tenies tota la vida, no? Sí, sí, sí.
Això també és com ben estrany. És ben estrany, però jo crec que a vegades són etapes, no? Llavors, en un moment de la vida comparteixes una sèrie de coses amb una sèrie de gent i després agafes camins totalment diferents, no? Llavors, el que tu abans et servia, hi ha un moment que tu agafes un camí molt diferent de l'altra persona. Llavors, en aquest camí que tu has agafat, comences a conèixer gent que comença a venir a la teva vida nova que t'és molt més interessant, no? O comparteixes més coses.
Sí, és això, que al final amb gent que havia sigut com amics de tota la vida hi ha moments en què hi ha coses que ja no comparteixes tant i dius, bueno, doncs potser has sigut maco fins aquí i ja està. De fet, això em fa pensar que jo crec que no tinc com amics de tota la vida, que en el meu cas serien com de l'escola o de l'institut,
perquè, no ho sé, va ser com en el moment que vaig venir a viure a Barcelona per la uni, als 18 anys, com la gran majoria de gent que no som de Barcelona i ens hem de desplaçar perquè a les nostres ciutats no hi ha universitat, etcètera, en aquell moment sí que vaig mantenir les relacions d'amistat de l'institut i gent que també va venir a Barcelona de l'institut i de l'escola, però després jo vaig deixar la carrera i vaig començar a treballar, llavors en aquell moment hi ha la vida... Sí.
Era com diferent, perquè jo començava a fer com vida de persona adulta, diguem, de treballar, i els meus amics seguien amb aquesta vida d'estudiant. Llavors aquí hi va haver com un trencament d'aquestes amistats, i penso, ostres, que la meva amistat més llarga que jo tinc de més anys és de fa 10 anys, que és la meva amiga, la Karin i la Ingrid, i per mi, tot i que fa només 10 anys, és com si fossin de tota la vida.
A vegades també hem de mantenir com amistats, perquè és una mica de convenció. Jo tinc amics per volar-hi, i a vegades els estàs mantenint per una inèrcia, però que potser no t'estan aportant massa coses, sinó que ho mantens una mica com per rutina.
Sí, com per una cosa social, no? Sí, algú de la colla de tota la vida, perquè hi ha gent que sí, però hi ha gent que ho fa una mica per... Això és una cosa que a vegades m'ho plantejo per rutina, i a vegades dius, doncs ja s'ha acabat, no? No ho sé. Però jo no sé si a vegades envejo això, de tenir com el grup de tota la vida, de la teva colla, que penso...
no sé si ho trobo a faltar, si m'agradaria tenir-ho, o potser ho tindria i pensaria quina mandra, aquesta gent que no té res a veure amb mi ara mateix. Això també és molt més fàcil fer-ho una mica, jo penso, això del meu punt de vista, a les pobles. Jo crec que aquí hi ha una mica una diferència de les amistats que puguis fer a un poble i a una ciutat. Llavors jo crec que el poble és un lloc on et genera també totes aquestes trobades i et generen aquestes inèrcies d'anar amb la colla i llavors fas com més...
Més pinya, no, diguem. Més pinya, i a una ciutat, doncs, no és tan... És més individual, no? Sí, és diferent, clar, és més complicat. Després, també, per preparar aquesta secció, justament estava reflexionant que fa no gaire per les xarxes socials haver-hi com un moviment, bueno, no un moviment, però...
Com que tothom estava compartint un article d'opinió sobre això de l'amistat, d'això que també comentava l'editorial, que quedem com per explicar-nos la vida en una hora i mitja i és com per posar-nos una mica al dia, quatre punts del dia, com si fos una reunió de feina i vinga, ja fins d'aquí potser un mes i mig ja no ens tornem a veure. Això és una cosa que passa ara, no sé si passava abans. No tant.
No tant, abans era més espontani. Jo crec que abans el fet de no tenir les xarxes quedàvem d'una manera més lliure. Jo recordo que, per exemple, a mi em venien a buscar a casa i em tocaven el timbre. Sí, sí, sí, i em deien, escolta, em baixes...
Però així improvisat, eh? Era improvisat, era molt més improvisat, llavors era baixes i anàvem a jugar, això de més petit, anàvem a jugar al carrer i era com tu sabies que havies de tornar a l'hora a sopar o a vegades era com vés a buscar l'Elisenda que està jugant amb la filla de tal i digue-li a la teva mare que tornis cap a casa.
I després d'adolescent, és veritat que tant al meu poble com a la ciutat, perquè és veritat que la ciutat amb la colla de l'institut, nosaltres sabíem els llocs on estàvem. Val. I no calia dir-nos-ho, o sigui, no calia agendar. Tu anaves al lloc i sempre hi havia algú. Sempre hi havia algú. Llavors no calia agendar. O sigui, tu anaves...
i deies, allà vaig, vaig en aquest bar, per exemple, al meu poble hi havia els diferents bars de les tribus d'abans, que eren els Heavis, el bar dels Pijos, llavors tu sabies, el bar dels Hippies, i tu sabies, si anaves al Rodamunt, que era el bar dels Hippies, sabies a qui et trobaries. Si anaves a...
Sí, sí, sí. Estava com segregat per grups. Però després ens barrejàvem, eh? Perquè després anaves al Saio, no? Trobaves els heavies. Però llavors et barrejaves i... Vull dir, això sí, sí, era molt divertit. I tu anaves allà i sempre hi havia gent. I els plans sempre sortien. O anaves pel carrer i de cop i volta et deien, escolta'm, anem a fer això. T'apuntes? I vinga, ja anaves sense pensar-ho. Sí, i tinc la sensació que ara és tot molt més agendat. És molt més xarxa social, molt més... Mirem l'agenda, quan podem...
Sí, i llavors quan podem i llavors ens expliquem la vida. No, però jo només tinc una hora perquè després he de fer no sé què. I com això, que veiem més la vida a través de les xarxes, t'enteres més del que fa a través de les xarxes que no pas a través de... Sí, que t'ho expliquin. 100%. Justament ara estaves comentant això dels bars, que la gent... O sigui, que tu anaves a un lloc i sabies que sempre hi havia algú...
Això em recorda la pagada del 28 d'abril que vam viure, que després quan vam recuperar la llum i vam veure les notícies, molta gent comentava que la gent va baixar al bar i clar, no podies comunicar amb els amics, però tu anaves al bar i tu sabies que allà et trobaries amb els amics. O sigui que tothom va baixar als bars o a les places. Sí, sí, sí.
Elles trobaven. I això, ara preparant aquesta secció, em recordava en aquest moment que tu deies ara d'abans que tu anaves al lloc i sempre sabies que hi hauria algú. Potser també les amistats abans tenien com aquest punt de trobada, que és com el nom del nostre programa, i potser ara no hi ha com un punt de trobada.
O què? No, jo crec que falta, falta. És veritat, això de la pagada a mi em va passar, jo vaig buscar tribu, o sigui, quan jo estava sola aquí a Vilassà i vaig buscar tribu i vaig anar a casa d'una amiga. Ah. Sí, sí, sí, era com necessito... I llavors vam sortir i aquí al carrer Les Presnes vam començar a trobar amics. Amb més gent. Amb més gent. Va ser molt curiós. I és veritat que potser ara sí que hi ha punts de trobada però no estan tan estipulats.
No, crec que és més, es parla més a nivell d'això de mòbil, és més a nivell pantalla, no? Sí, el punt de trobada és un telèfon. Sí, el punt de trobada, sí. Tinc la sensació, eh? Jo no sé tu com ho has viscut des del teu punt de vista mil·lènia. Clar, de la meva generació. Sí. Clar, nosaltres hem nascut, som natius digitals, i jo crec que això ho tenim com ja molt integrat. O sigui, el nou he viscut com aquest canvi, potser...
Evidentment, quan ets nen petit i no tens telèfon, doncs sí que hi ha com aquesta cosa de si vius en poble, doncs que et vénen a buscar, et trucant al timbre, el que deies, no? Però després, sí que és veritat que, bueno, jo com aquesta prèvia d'anar a buscar la persona i confirmar que aquesta persona estarà disponible, saps? No anar al lloc i provar sort. Clar, clar.
Estàs com aquest xec abans de dir, ostres, aquest dia a tal hora pots, o aquesta tarda a tal hora, i així ja t'assegures una mica més. El tiro, no? Jo recordo anar pel carrer, inclús a Barcelona, en un moment donat que vivia a Gràcia, i clar, tenia gent a fi pel tema del bar, i anar pel carrer, això abans, quan no teníem els mòbils o els smartphones, i això, trobar-me amb algú i dir, va, anem a fer...
Sí, anava a vendre alguna cosa i acabàvem després potser anar al cine. Com molt més improvisat. Molt més improvisat. I escolta'm, una altra cosa que a mi em va molt pel cap sobre els amics és el fet de mesclar grups d'amistats diferents. Això jo crec que pels catalans és un gran tema.
És un gran tema i això jo no me n'havia adonat fins que he tingut amics de fora, o sigui, internacionals, diguem, més llatinoamericans i tal, i que m'ho deien sempre, que a nosaltres ens costa molt mesclar gent de grups diferents. I jo deia, no, però això no és veritat, però no sé què. I després te n'adones que sí.
Sí, jo soc molt poc català amb això, eh? Sí. Perquè, sí, jo sí que soc de mesclar, i m'ho diuen, eh? Tu ets especial amb això, perquè jo sí que soc de mesclar bastants grups, però costa molt. En canvi, també el resta d'Espanya. A Madrid, per exemple, jo he estat, i allà... Tothom amb tothom, no? I aquí és veritat que som més tancadets amb això, eh? Els amics del col·le, els amics de la uni, els amics de la feina de no sé què... Compartimentem, compartimentem bastant, no? Exacte, és veritat.
Jo sé que també crec que mesclo, però el moment que estic mesclant, dintre m'ho penso, és que això no sé com sortirà, perquè aquesta gent no tenen res que veure amb aquesta altra, i llavors tu estàs allà com al mig, que veus que tothom es digui bé, i això és com amb un patiment.
Jo t'entenc, pateixo, però a vegades he fet alguns matchs d'amics que han sortit bé i m'encanta perquè penso, ostres, l'estranya pareja. Màgia. Màgia, s'estan fent amics. És molt xulo això, perquè dius, bueno, mira...
Sí, no, clar, al final, bueno, coneixem gent relacionant-nos i és una manera, doncs, ens hem de mesclar per conèixer-nos. Sí, sí, sí. Seguint amb el tema dels amics, molts amics o pocs i bons?
Ah, la pregunta del millón. Ai, jo... És que a mi m'agraden molt els amics. Molt la gent. I molts i bons. Molts i bons, ostres, clar. Lo mejor de los dos mundos. Pobre claro. És veritat, però llavors sí que és veritat que...
Comparteixo amb tu, que està molt bé tenir molts amics i bons amics, però sempre hi ha com aquelles dues, tres persones com més properes. Sí, més de confiança. Exacte. Sí, sí. Que també les diferència, una altra cosa que tenim aquí apuntada, és entre les amistats i els col·legues, diguem. Sí, clar, clar.
Que són dues coses diferents. Sí, sí, diferents. Home, una amistat és una... Algú que... O sigui, a veure, no sé, ara potser diré... Però és com que et sents com molt casa, no? Que tu et sents com molt còmode, que pots ser... Tu mateix, no? Tu mateix, que pots explicar-li moltes coses. I el col·lega és un col·lega, però, clar, és com amistats diferents, no? El col·lega per anar-te'n de festa, el col·lega per anar-te'n a fer caia, que el col·lega...
Hi ha com certs nivells de confiança que encara no s'han desbloquejat una mica. Però després pot passar que un col·lega, un conegut, es converteixi en amic. Sí, clar. I això a mi també són coses que a vegades hi reflexiono amb aquestes dues amigues, que et deia que fa 10 anys que ens coneixem, que elles dues són germanes i amb una d'elles jo treballava junts.
I va ser, o sigui, ara som com germans, literalment, i a vegades ho parlem de dir, ostres, com pot ser que ara estiguem aquí tots tres asseguts tiradíssims al sofà amb unes pintes tremendes, i va haver-hi un moment a la vida que érem completament desconeguts, estàvem asseguts a la taula del costat treballant junts.
És guai també com aquesta evolució. Sí, i això també arrel del que deies, recullo una cosa del que deies de compartir moments, que això a vegades, ara sí que és veritat que, això que també deia aquest article, que està com faltant una mica, i jo ho trobo una mica a faltar. Trobo una mica a faltar tenir aquest temps que abans teníem, que el temps volia també tornar als anys de la meva generació,
que m'havia deixat de dir que el temps era molt més... era molt més s'expandir, era molt més tranquil. Que es tenia la sensació que hi havia més temps del que teníem. Sí, hi havia més temps per disfrutar, no hi havia tanta obligació d'ara de fer això, de fer-lo... Saps? O sigui, era com... Bueno, anàvem tots més... Hi havia temps, no? Amb calma. Temps per compartir, temps per fer, temps per fluir, temps per...
Creus que potser ara el temps que dediquem als amics no és un temps de tanta qualitat com es podia dedicar abans? Sí, jo ho penso. I penso que les xarxes socials a vegades tenen una mica de culpa, perquè tot aquest temps que tu a vegades perds, jo també, mirant el mòbil o mirant xarxes o mirant el que fa la gent, és un temps que perdo jo per...
Per fer-ho amb aquesta persona. Per fer-ho amb aquesta gent o per estar compartint aquests moments, no? És una mica... No sé. Saps? I parlant de... O sigui, abans de les xarxes hi havia els telèfons. Com eren aquelles trucades al fix de casa? Eren molt divertides.
Clar, perquè la gent et trucava al telèfon. Clar, llavors jo estàvem hores. Llavors, clar, aquí teníem unes baralles amb els meus pares, perquè, clar, això eren diners, i llavors estava mort. Clar, quan teníem els dos telèfons, un al menjador i l'altre a l'habitació, senties, quan tu estaves xerrant amb el teu amic a amiga, senties el telèfon de l'habitació que alçava el teu pare o la teva mare i era...
Ah, i es podien com posar a la conversa. Claro, i a més a més era com quan ells es penjaven, llavors tu es penjaves l'altre telèfon, i llavors tu deies ja pots penjar, ja pots penjar, perquè clar, estaven a l'altra banda. Ostres! I fins que no senties el clec. O sigui, t'estaven com espiant també, et podien com espiar o què? Bueno, sí, clar, a vegades hi havia aquest risc.
Ja, havies d'anar amb cuidado, a veure què és el que explicaves, no? Sí, sí, sí. Escolta'm, hem parlat aquí moltes vegades que la música sempre ens acompanya. I tant. I, òbviament, hi ha també moltes cançons que estan dedicades a l'amistat, no? A l'amistat, sí. Per exemple, n'hem seleccionat algunes i aquesta, la primera, és un gran clàssic.
Los Manolos. Amigos para siempre. Això és un clàssic, el que dèiem, és històrica, aquesta cançó. I a més jo m'estava imaginant ja la rotllana, tots amb rotllana, i anar cap endavant i cap enrere. És com la típica cançó, jo crec que totes, però la típica cançó per cantar un karaoke amb els amics. I tant, i tant.
I aquí aquesta cançó em diu Amigos per a siempre, però un altre tema és que hi ha alguns amics que no són amigos per a siempre, que perdem algunes amistats pel camí, també. Sí, i molt poc es parla del dol dels amics. Perquè quan tu deixes una... O sigui, quan tu deixes, quan ets deixat o et separes... Sí, que s'acaba una relació... Sí, passes un dol, una relació de parella, o es mor algú, passes un dol... Però un dol per una amistat que es trenca...
Poca es parla d'això. I és un dol, eh? Perquè, clar, tens amics que fa 20 anys o 30 que són amics i per alguna cosa hi ha algun moment que no saps per què o es trenca l'amistat i passes un dol. I aquella persona deixa de formar part de la teva vida. I a mi m'ha passat, eh? I és xungo, sí, sí. Déu-n'hi-do. Però bueno... Són coses que passen, és la vida. És la vida com aquesta altra cançó.
En la calle passàvem les hores com antigament. Home, com antigament. Aquesta sí que la tocava amb el botellón. Ah, clar, clar, clar. Aquesta cançó també és una altra per cantar a grito pelau a un caraó. Sí, pleno pulmón. Exacte, és molt maca aquesta cançó. És preciosa. És com un o de l'amistat, jo crec. És preciosa. A mi cada cop que la sento se'm posa la pell de gallina.
Sí, i és com que no passa de moda. Són aquestes cançons que sempre, quan penses, una cançó clàssica del cop espanyol... Sí, sí, i d'amistat, aquesta. I d'amistat, 100%. Preciosa. I si parlem en un altre idioma, tenim aquesta.
El Bidè For You, de la sèrie Friends. Mítica sèrie Friends de la meva generació. Que jo no he vist mai. Oh! L'has de veure, Jordi. L'hauria de veure, no? Jo, com a amiga, com a bona amiga... Em dius, m'obligues... T'obligo a veure Friends. És la sitcom, la cana a l'amistat, la o de l'amistat per excel·lència. Divertidíssima. Sí, meravellosa. I aquest títol m'encanta. O sigui, estaré aquí per tu, per el que necessitis. És com una...
t'agafo la mà i aquí en tens. Sí, sí, sí, doncs Friends és això. I qui també cantava l'amistat era ell.
Quan atrencant el cor sempre hi són els amics. Els amics, sí. I a més a més és una gran també, un gran himne d'un gran grup meravellós. 100% de Queen. Els amics sempre ens salven de moltes coses, eh? Són com aquesta família escollida que dèiem al principi. Totalment. I si tens un mal dia o si truques a un amic i et puja la moral, et regeneren, et donen molta energia els amics. Sempre estan com allà ajudant-te, com recolzant-te per tot el que faci falta. Sí, sí.
I elles també cantaven, deien que abans de ser el meu amant, diguem, t'has de portar bé amb els meus amics.
L'amistat que mai s'acaba, les Spice Girls, que també és un himne de dir, escolta, molt bé que tu vulguis ser el meu novia i tal, però aquí estan els meus amics, que els estan en primer pla i t'has de portar bé amb ells. De fet, les Spice són de la meva generació i l'havíem ballat i l'havíem cantat i era com, cuidado, eh? Molt heavy, cuidado també amb els nòvios i nòvies dels nostres amics, que aquest moment que ens
S'introdueix aquesta nova persona al grup, que també encaixi, que no encaixi. Això també és un tema, eh? Perquè també veus... A vegades no acaba bé, eh? No. A vegades acaba bé, però a vegades no. Hi ha com uns filtres. S'hauria de fer com a les entrevistes de feina. Exacte, un càsting. Com anar passant. Sí, com anar passant al càsting. I qui han passat al càsting, 100% són elles.
La Rosalía i la toquixa que cantaven deien aquesta cançó, no? Les amigues que se besen són la millor companyia. És que al final, com deia la gran Lola Flores, que no s'ha d'un beso, un pipazo, no?, con una amiga. Hombre, això ha passat.
Ha passat i seguirà passant. I això uneix molt més l'amistat. Escolta'm, Elisenda, jo espero que nosaltres seguim sent amics molt temps més, però per avui, doncs, fins aquí aquest punt de trobada, ens tornarem a escoltar ben aviat i fins la propera, sigueu com sigueu, ja sabeu que sigueu vosaltres mateixos i ja sabeu que el millor punt de trobada sempre és el que, Elisenda... Una bona conversa! Moltes gràcies!
Ai, ai, ai, ai, ai. Amics, com esteu? Molt bé, amic. Molt bé, va, escolta una cosa. Quina gràcia, com recordem, el telèfon amb algú jove, oi? El telèfon amb un artil·lúgic. Els més moderns apretaves els números i els més antics rodaves així. Sí. N'has trucat mai a un d'aquests o no? No, no, no. A casa meva no n'hi ha hagut mai de telèfon. És un museu d'història de l'any 1800 i allà en trobarà...
Escolteu, m'ha agradat molt això que ha dit el Nadiu Digital, eh? Nadiu Digital. No sé si és bo o no ser Nadiu Digital, però bueno, queda bé. Jo soc Nadiu Digital. Escolta, trucada, però més que les trucades era la cadena. Hola, Elisenda, cadem? Sí, vale, tu truques en el tal. I llavors havíem de fer cadena. És veritat, és veritat. I aleshores resulta que algú trencava la cadena o algú deia jo no vinc. I aleshores quan arribes al bar on fos a la plaça...
et trobaves o no et trobaves. Els que podien. I llavors les trobades casuals. Algú trobaré. Algú trobaré. O no. Però sempre trobaves algú. L'esperança és l'últim a morir. Jo m'hi havia barrejat fins a quatre colles a la platja. En el bar. Però que no sabies ni amb qui estaves. En algun moment de la nit deies, però amb qui estic ara jo?
Amb qui he vingut aquí, jo. I les xarxes, el que dèiem, és que moltes vegades ens enganyen, les xarxes, en el sentit que... Primer, deixeu-me dir que l'amistat no l'ha canviat una generació. L'ha canviat la societat en general, que som tots. La societat som tots, però clar...
El mòbil, la immediatest... No l'hem canviat perquè vosaltres ho tracteu diferent. Vosaltres teniu diferents eines per tractar-lo. Jo crec que no és un tema de generació, sinó un tema d'evolució. Totalment. Amb això que dèiem, que les xarxes enganyen, jo tinc un conegut, amic. Ha estat la ratlla així, fa molt de temps que no ens veiem. I vaig veure... Home, ara, què tal? Com estàs? Vaig veure que la setmana passada...
Tio fotia dos anys que vivia a Holanda. Però com que el veia per les xarxes, jo ja feia per fet que el veia com cada dia. És un tio que ho veies cada dia. A més, era molt actiu a les xarxes i tal. Ni ho sabia que estaves vivint als Països Baixos. Fa temps, perquè no era Països Baixos. Era Holanda, encara.
Els amics són persones amb les que com a mínim tenim un punt en comú. L'escola, l'institut, el poble o els amics. Clar, és un punt en comú. És a dir, tu has estudiat, no sé, comunicació audiovisual, igual, l'únic que et lliga amb la persona que tens allà al costat és que has d'estudiar comunicació. I igual és l'amic de la vida, m'entens? És a dir, és curiós, això, eh? Sí. Elisenda, desconfia't d'un amic...
que et porta a fer kayak, sisplau. No suporto el kayak, que ho sabies. A mi no m'hi portis pas. La meva escena i jo no ens portem bé amb el kayak, eh? I t'has deixat una cosa, sí, és veritat que això era un moment d'exaltació.
Però aquesta agafada, aquesta rodona, tal, era amb la corbata al cap, ja, eh? És veritat, és veritat. L'alcohol feia mitja. I tant. Escolteu, Jordi i Elisenda, un autèntic plaer haver-vos tornat a trobar aquí. No trigueu tres mesos a tornar, perquè m'agrada molt aquest punt de trobada. Igual, a nosaltres també, Jaume. Que vagi tot molt bé. Gràcies. Adéu, amic i amiga, que vagi molt bé. Adéu.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs seguim endavant, 11 i 34 minuts del matí de dijous. És 12 de març, ens endinsem el tercer mes de l'any i ara mateix encetem la segona part, segona hora i mitja de l'edició. I ho fem, com sempre, cada dijous amb la tertúlia jove. Una tertúlia jove que porta fins als nostres estudis a una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada parlava molt Pere Ribot, aquesta setmana toca Vilatzara. David, bon dia!
Bon dia. Com estàs? Molt bé. Bé? Sí, bé. Ja me'n recordo de tu ara que et dius això. Tu ja has vingut a la tàrtula, eh? Sí, sí. Et qualificàvem com un tio tranquil. Eh? No me'n recordo ara jo. Veus, t'has estat tranquil i... Una mica passota, tu, no? A la vida o no? O no? No sé, no me'n recordo. No te'n recordes si ets passota?
No me'n recordo de la Tartúlia. No, no, t'estic parlant de la teva vida, no de la Tartúlia. Dic, tu ets un tio tranquil o els directaments que passes? Jo vic. Tu vivus? Sí, jo vic. O sigui, l'objectiu és aquest. Sí. Tu nervis per què, no? Hi ha algú que et posi nerviós, a tu? Socials.
Ah, sí, és veritat, el de socials, és veritat. Està aquí fora, està aquí fora, avui no ha entrat, eh? I ara començo a entendre per què no ha entrat, també, també t'ho haig de dir, eh? En definitiva, això ho multipliqueu per 35 a la classe. Ara, i de vegades no entenem els mestres, oi? Els enteneu vosaltres, els mestres? No ho sé. No entens els mestres. No ho saps, no? Saps alguna cosa? O és per continuar parlant amb tu o no? Si vols saber alguna cosa, eh? Si no vols saber res, parlem amb els altres quatre.
De què? Vull saber de què. D'alguna cosa. Sempre que et preguntin diràs no sé, no sé, no sé.
No, sí, vull saber. Ah, vale, vale, perfecte. Joel, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Bé, tu una mica més actiu, no? Sí, molt bé. Tampoc costa gaire ser més actiu que ell, no? Ja, ja. És així d'actiu a la classe, també? Igual, sí. Igual, no? Molt bé. Perran, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia. Tu sé que és el primer dia que véns a la Tartuli? Sí, sí, sí. Què, bé? Sí. Sí, això de parlar no costa gaire, no? Total, si no calleu a la classe, no? Bueno, jo sí, jo sí. Tu sí, calles a la classe? Sí, sí. Sí, ets un bon estudiant, tu? Sí.
Segur? Bueno, depèn. A veure, a veure, que hem passat de sí a depèn. Depèn de l'assignatura. Quina matèria t'agrada més? Educació física. Educació física. Allà sí que calles, no? Sí, sí, sí. Molt bé, home. Hi ha bones notes o no? Sí. Quantes han quedat? Tres són. Ah! Tres, eh? I són bones notes, no? Bueno... No, no, molt bé, molt bé. Escolta'ns, molt bé. Tres, em diu que és bon estudiant, que treu bones notes i li han quedat tres. Fantàstic, molt bé.
Això són bones notes.
No? Bueno, sí, però... Però què? Ferran, explica'm. Jo t'he preguntat. Tu tens bones notes? Sí, sí, sí. És que és aprendre la signatura. Ets bon estudiant? Sí, sí, sí. Algú notable ha tret. Sí, però tenen cada tres. Jo dic que amb ella li pregunto, ets bon estudiant, tens bones notes? No n'hi ha quedat cap. Això és ser bon estudiant.
No? Millor que jo. Sí, millor que tu. Sempre hi haurà algú pitjor que tu. D'aquí algú que sigui pitjor que tu? Hombre, el David. Ho intuïa, eh? Mentira, tira. Quants te n'han quedat, David? Que no li ha quedat res. El David té professors més imitats. Què vol dir això? És més fàcil aprovar amb el David. Què vol dir professors imitats? És més fàcil aprovar amb el David. A més, els meus professors...
Perquè no teniu els mateixos. No, no. Diferent classe. Bueno, i què? M'estàs dient que en David aprova perquè té diferents professors. Sí. Sí o no? David, defensa't. Està plorant, jo crec, una mica. Sí, esteu, hi ha una mica d'atenció, no tu, aquí, eh?
Bueno, Berta, bon dia. Bon dia. La Berta és en qui s'ho mira més sèrio, eh? Deu dir-ho, on t'he fotut jo, eh? No sé. Com estàs? Bé. No estàs nerviosa, Berta? No sé. No ho saps? Una mica nerviosa, sí, no? Bueno, estigues tranquil·la. Estigues tranquil·la, anem a parlar de... de molt. Anem a parlar de moltes coses perquè tenia temes previstos però és que me n'estan obrint altres melons, aquesta gent, eh? Amics, amics, comença la tertúlia jove. Va, som-hi.
Escolteu, ara mateix hi havia en Jordi Cova i l'Elisenda Ribó en aquest estudi que ens parlaven del tema, entre altres, de quedar, de les amistats, de fer amics. I l'Elisenda és nascut als anys 70, de la prehistòria, no? Sí. Els dels 70 som què? Històrics. Històrics, no? Prehistòrics, ja, no? Sí. O sigui, dieu clar, som vells. Sí o no? Els que hem nascut als anys 70 som... Molt vells. Molt vells, d'acord. I els que hem nascut ja més aviat ja...
Bebés. Bebés. Molt bé. Els que han nascut abans són bebés i els que han nascut després són vells. Molt bé. Molta coherència veig avui aquí. Escolta, i ens parlaven de... En Jordi s'ha nascut als anys 90. El 90 què és? Mig-mig. Mig-mig, eh? Sí. Molt bé. Vosaltres a quin any sou? 2010. Hòstia, és el primer que diu 2010. Normalment és 0-10, 0... Eh que sí, que ho diu així, això? 0-10, 0-5, sí? Bueno, en fi, com quedeu vosaltres, si és que quedeu amb els amics? De quina manera quedeu?
No entenc la pregunta. És senzilla, eh? En principi tu centres, que tu pots. Si tu has de quedar amb en Joel, com ho fas? De quina manera ho fas? És a dir, agafes el telèfon... Parlem per... No a on, no. De quina manera quedes? És a dir, el truques, li envies un WhatsApp... Ah, bé, doncs parlem per al mòbil. Però parleu de parlar? No ho sé. Jo sí que no ho sé. Tu truques o envies un missatge?
si tenim temps per quedar, si són les 3 i hem de quedar a les 6, doncs missatge, però si són les 5 i mitja, doncs el truco. Ah, bueno, molt bé, home. Molt bé, molt bé. O sigui, encara truqueu, eh? I si heu de quedar amb més gent, allò, una colla, com ho feu, això? Perquè tenim un grup de... Tenim un grup de WhatsApp, no? Vosaltres coneixeu el telèfon fixe? Sí. Sí? Heu trucat mai per un telèfon fixe? Sí. Segur que heu trucat per un telèfon fixe? Sí. I com és el telèfon fixe que heu trucat? Va, explica'm, Noa.
Doncs està connectat a... Però com és l'aparell amb si? És d'aquells que gira així a la rodeta, d'aquells que apretes els números? No, apretes els números. Un modernet ja, eh? Molt bé. Però no l'utilitzeu gaire, no? No. Vosaltres pel que menys utilitzeu el telèfon és per trucar, sí o no?
Sí. A veure, tu per què més utilitzes el telèfon? Doncs per mirar TikTok. Per mirar TikTok. Joel? Per comunicar-me. Amb qui? Amb uns amics. Però com et comuniques? Per WhatsApp. Per WhatsApp. Ferran? Jo veig vídeos. Tu veus vídeos? De què? Jo veig vídeos.
Depenent del dia. Depenent, a veure, i avui què veuries, depenent del dia? Però depenent de què? Del sol, del núvol? No, no, o sèries també, sèries, sèries. Vale, molt bé. O sigui, depenent del dia, eh? Sí, sí, sí. Molt bé. Noa? Jo miro TikTok. Tu mires TikTok, i la Berta? Bueno, parlem amb amigues i xarxes socials. I parlem amb amigues com? Amb WhatsApp? Sí, també. Molt bé, molt bé. Doncs és així, quedem a... I el telèfon fixa, quant és l'últim cop que l'heu utilitzat?
Ni ens en recordem, no? Jo és que ni en tinc, ja, de telèfon fixa, per això dic, teniu telèfon fixa a casa? Jo sí. Sí? I l'utilitzes mai o no? Bueno, em truquen al fixa quan no contesto el meu mòbil.
Algú més l'utilitza? Jo tenia, però ja no tinc. Ja no teniu, eh? Us sabeu el número de memòria? No. I el vostre mòbil us el sabeu de memòria? Sí. Sí? I el mòbil dels amics? No. I els dels pares? Sí. Us el sabeu? Sí. Això és notícia, eh? Perquè normalment, clar, com que està tota l'agenda i perquè menys han recordat el número, no? Us el sabeu, el vostre número? Sí, sí. Fantàstic.
Molt bé, un cop hem fet l'aperitiu, entrem en el primer plat. Avui ha sortit una notícia referent a això que segueix una bona línia. El mes de novembre de l'any 2025 es va publicar un estudi que deia que el consum de tabac, cannabis i alcohol cau a mínims històrics entre els adolescents d'entre 14 i 18 anys.
Per tant, ja sabeu de què parlem avui, no? Parlem d'alcohol, de fumar, de vapers, tot això. D'entrada ja us dic que vosaltres no ho feu, això, ja ho sé. Són sempre els amics que ho fan, això, eh? Això d'entrada ja ho dic a l'audiència, sempre parlem d'això. Els que estan aquí donen la casualitat que mai ho fan, sempre són els amics dels que estan aquí. Comencem, va! A veure, David, de tot això, tu has provat alguna cosa o no?
Algun cop. El què? Una mica d'alcohol. Alcohol. I què proves tu d'alcohol? Enroncola. Enroncola. I tabac no, eh? No, tabac no. I vaper? Algun cop ha caigut. Sí o no? I què? Per què ho has fet? Per provar-ho? Perquè t'agrada? Per provar. Jo crec que el vaper és de fracassats.
El vaper és de fracassats. Vinga, tenim el primer titular de la jornada. El vaper és per fracassats. I el tabac ja no, no és per fracassats. No, fumar és per fracassats. Ah, fumar, no el vaper. Sí. A tu no has fumat mai, eh? Bé, sí, has provat el vaper. He provat, però... I l'alcohol? L'alcohol, pues... L'has provat sovint, alguna vegada, una vegada...
Un part de cop. A la setmana? No, no, no. Ah, no. Vale, vale. En tota la teva vida, eh? Sí, sí, sí. I has tingut algun efecte relacionat amb... Hòstia, que s'estan ventant i això que l'aire ha condicionat encès, eh? I s'estan... S'estan ventant. Que teniu calor? No, no. No teniu calor, no, eh? Tens calor? No, no, no. Ah, vale, vale. Eh... Escolta, i has tingut algun efecte derivat de l'alcohol? Diu, si... Si m'hem borratxat. Sí. Eh... No.
Els demés riuen. Quasi, quasi. Com quasi t'emborratxes? Pregunto, eh? No ho sé. T'has emborratxat quasi, quasi. Com ho t'ha notat això, el quasi? Noa, vols que posem l'aire condicionant més fort o no? No. Ah, vale. Va. Que t'has emborratxat el gravat, que no passa res, que ho pots dir-ho. No, emborratxat, no, emborratxat. Però allò que estàs una mica lesionat, sí, eh?
Contentillo. Contentillo. Però contentillo com per arribar a casa així de contentillo o per dir, hòstia, m'esperaré una estona arribar a casa? Les dos. Les dos, molt bé. Vinga, David, veus? Va, Joel, tu què? Has provat alguna cosa o no? Jo fuma alguna vegada vaper, però... Quin gust té el vaper? Jo no l'he provat mai, eh? Quin gust té el vaper? Depèn, tenen molts sabors. Però tu quins sabors has provat?
Pinyacolada, però molt poques vegades. Com, com, com has dit això? Pinyacolada. M'estàs dient que es fuma amb gust de pinyacolada? Sí, perquè és com... No sé si em fa més fàstic o gràcia, això de veritat, eh? Pinyacolada. Sí, però és per provar, no és per fer-me el xulo ni res. No, anem a preguntar, és una cosa perquè els amics ho fan, perquè tu ho vols provar o per fer-te el xulo davant del món? Perquè he vist molta gent fent-ho i em dona curiositat, però ja està. I què, no?
No és per tant. No, no? No, no m'enganxa. Bueno, millor. I l'alcohol? L'alcohol, mai. Mai he provat. No? Mai. Quasi amb el David, però no. Què vol dir, quasi? Que quasi m'invita, però... O sigui, et va convidar i li vas dir que no. Mentira. Al revés. Es volia invitar ell. Ah, tu en tenies i ell volia convidar-lo. I al final vas dir no, no, no. Al final em va fer molta pol. Mentira. No ens vam trobar.
Però el va provar o no? No, no, perquè no ens vam trobar, sinó, Joel... Bueno, no us vau trobar per aquí, potser no va voler. Clar. No crec. No ho creus? Bueno. Ferran. Sí. Sí què? Digue'm. No que si has provat l'alcohol i el tabac. Ah, provar, però perquè s'ha de provar tot en aquesta vida. Tot? Bueno... Alguna cosa més enllà del tabac, no? No, no, no. No, no, eh? No, no, jo...
Has provat tabac de cigarros o no aneu fumant ningú? No, cigarros no. Va per res, sempre va per. Sí, puros. Puros? Sí. Has provat un puro? Perquè el meu germà fuma. El meu germà quant ens té? 20. 20. I fuma què, puros? Sí. Però puros d'aquells grossos o purets petits? Sí, sí, cubanos. Què dius ara? Sí.
Però sempre, cada dia? No, no, no. En celebracions o... Ah, el teu germà fuma en celebracions puros. Sí. Però puros grossos, eh? Sí, sí, sí. O en celebracions, no sé, barbacoas... I tu l'has provat? Sí, sí. Però te n'has fumat un sencer? No, no, no. No mal, la seva sencer.
Ah, t'han deixat allò provar una mica el puro. Per fer la foto, no?, a l'Instagram. No, no, la foto és no, però sí, sí. I el va per si, eh? Hombre, el va per, clar. Moltes vegades, no? Bueno, però... Va peixer sovint, tu? No, no, no. De quin gust? Ell, de pinya colada, i tu? De molts, però... De quin és el teu preferit? Ningú, Coca-Cola, però tampoc. Coca-Cola, vinga, va per de Coca-Cola.
Quins gustos hi ha, per saber-ho, eh? Jo no he papejat en la vida ni m'he informat ni sé què és això, però... Podeu explicar-me? Moltíssims. Sí. Coca-Cola? Pinyacolada? Fruites? Sí? Totes. Totes? Ja dic que no sé si em fa més fàstic o gràcia això, eh? De veritat, eh? Què més? La Noah se sap molt. La Noah en sap, perquè em sembla que quan hem parlat... Sort que en Xavi, el nostre tècnico ha anat a obrir l'aire acondicionat, perquè té una calor que s'està vendant que no pot més. Perquè et toca a tu, Noah.
No, tranquil·la, eh? No, no, sí. T'has posat nerviosa? No, que me he reído por lo que ha dicho el David. I ahí, con las manos així, com si tingués un van. No passa res, no, eh? Tu has provat el vapor, no? Sí, lo he provado. I fumes cada dia vapor? No. No, cada quan? Cuando salgo de fiesta, solo. Ah, sales de fiesta, eh? Sí. ¿Dónde vas a fiesta, tu? Pues depende si hay un DJ en un pueblo o a Titus o a Cocoa. A Titus? A Cocoa, quant anys tens, tu? Quinze. Quinze, i has anat a Cocoa, eh? Sí. I com has entrat a Cocoa?
Un DNI falso. Llogat? Sí. Llogat? Sí. És a dir, l'has pagat per un DNI? No, hombre, no. Me l'han dejado. Llavors és deixat, no és llogat. És que aquí ho dic perquè a vegades, com que estem sols en tranquil·litat, ja ho deu parlar, aquí a vegades algú m'explicava que comprava per 5 euros, es llogava un DNI. No, no. Llavors què busques? Algú que s'assembli a tu? Bueno, no cal. Simplement que me'l deixin i ja. Què dius ara? Sí. No s'ho miran molt. Però si et deixo jo el DNI no serveix. No, home, clar que no. No, però busques algú que s'assembli una mica a tu. Que sigui dona i que...
I que em sembli una miqueta, oi, és igual, passant-ho. És que és igual. I ho sap el de la porta, que no ets tu? Sí, però... I per què entra? Per què et deixen de preguntar? Perquè jo crec perquè soc dona. Ah, amiga, perquè ets dona. I perquè no em veuen molt petita, tampoc. I perquè vas a en vape, no? No, no. Ah, no? No. No es pot fumar, Coco? Sí que es pot, però... Però hi ha zona de fumadors o es pot fumar? No, no, on vulguis. M'hi ha gent que a la discoteca es pot fumar on vulguis? Sí. Cigarros? Hi ha una terrassa, però la gent s'ho fuma a dintre.
O sigui, fuman a dintre la sala. Sí. Cigarros i... Si va i no fumarà un puro, ja ho sabem, però... Series el que he fet, entrar allà amb un puro? És a dir, i a Titus igual. Titus també n'has dit que tenia 16 anys? Sí. I què? També vas amb DNI? Sí. Bé, és que a vegades ni me'l demanen a Titus. Ah, ja es coneixen, no? Ei, Noah, què tal? No, home, no. No, no. No, però... I què? Entres allà i també vapeges a Titus? Sí, però no molt. Sí, vapeges sempre, no em diguis que no. Però no molt. De quin gust t'agrada? No sé.
Bueno, ella ha dit piña colada, ella ha dit cola-cola, i tu? No sé, de frutas. De quina fruita? No sé. Qualsevol, no? Sí, qualquiera. És molt car, això? Depende a quién se lo compres.
Com que a 15 lo compres? És que no vas a l'estanc a comprar això? No. Ah, no, perquè... Bueno, jo no compro, però... Bueno, l'amiga que compra, qui compra, amb un particular? Sí. No es va a l'estanc? No, perquè... Allà sí que demanen el carnet, no? Sí. No, però perquè la gent compra d'internet i llavors ho rebent. Uf, m'està costant això avui! I a quin preu es ven, això?
Doncs de pel la persona, potser a 10, a 15, a 17. És a dir, algú compra per internet i ho rebent a 10 i 15 euros. O més. I quantes vegades pots fumar amb un vaper d'aquests? De pel les calades. Home, ja, però a 10 o 15 euros, quan cigarros surten? Potser... 3 setmanes o 4. Això va per calades, no? Sí. I quantes calades pots fer?
Doncs fins que se't cremi. Déu-n'hi-do. Ho notes, no? Sí. Molt bé. Ella no domina, però ho sap perquè ja l'he explicat, eh? Escolteu una cosa, Noa. I l'alcohol, què? L'has provat? Sí, sí. Què t'agrada més? Rom-cola. Sí. Per què us agrada tots el rom-cola? Ah, whisky també. Sí. Bueno, de todo, un poco. De todo? Sí. O sigui, una tarda cocoa, una nit a cocoa de divendres, no? Perquè vas al divendres, eh? Sí. Watitus, què pot caure? Lo que sea.
O lo que sea. O sea, lo que compremos... Home, ja ho sé, però quants cubates et pot caure? Ah, bueno... Cinco o seis. Cinco? Per tu sola? Sí. Whisky i roncola? Sí. I whisky amb cola? Sí. Uau, a mi em tomba, això. Bueno, a mi un whisky ja em tomba, això ja t'ho dic ara. Però directe, amb tomba directe. Un roncola ja també tinc dubtes, però cinc? Sí. És molt, no? Bueno. I aguantes bé o no?
Sí, depèn del dia. T'has perjudicat algun dia? Bueno, sí. Sí, i què ha passat? Res. Res, no? No. Hòstia, sí, em sembla molt, eh? Us sembla molt? Fins i tot en David s'ha posat nerviosa. Berta! I tu has provat l'alcohol i el tabac o no? No, lo típic d'un glob, però no. Un glob. Però allò, provar una miqueta, no? I què has provat?
És que no me'n recordo, o sigui, segurament, pues, fanta amb vodka, però no, res més. I tabac, has provat? No. No, ni va per res? No. No tens cap mena d'interès amb això? No, a veure, potser algun dia em farà curiositat, però ara, pues, no sé, tampoc. Vas de festa o no, tu? Sí, bueno, típic DJ que hi ha, pues, potser vaig, però sí. Hi ha cocoa? No. No, quants anys teniu vosaltres? Quinze. Quinze tots, eh? No teniu els 16, eh? No.
I el DNI? No has agafat el DNI d'una companya i has anat a Cocoa ni a Titus, tu? No. Tens ganes d'anar a festa? Sí, però quan tingui set. Quan fas 16? El juny. I tu, David, quan fas el 16? A septembre. I tens ganes d'anar a Cocoa o no? Sí. No hi has anat, segur.
Ah, bueno, és el fet de... És el que deia ella. No, no, Nat. No, però és el que deia ella, eh? Si vas a un deni i ets noia i tal, fan una mica més la vista grossa. Amb vosaltres també o no? Coneixeu algun cas d'amics que hagin anat a un deni fals? Sí. Sí? Llavors no hi ha diferència, no? Entre un noi i una noia. Sí, hi ha diferència. Amb què? Amb noites de semblar més. Sí. Sí o no? Sí.
I tu ho has buscat, això? Coneixes algú que tinguis divisat que s'assembli a tu? Sí, sí. I ja li has entrat a dir, escolta, no ens coneixem, però ens podíem conèixer. No, un amic meu. Sí o no? I li has dit? Quants anys té l'amic? 16, fa poc. Vinga. No, no. A casa et deixen, si deixis, vaig a Coca-Cola. Sí, no? I tu, Joel, tens algun amic que diguis...
No, que s'assembli a mi no. No, eh? Però coneixo gent que ja va i tot. El què? Jo coneixo gent que ja va. Sí o no? Sí. I tu tens ganes d'anar a Cocoa, no? Sí. Sí o no? I a casa et deixarà anar a Cocoa? La meva mare sí, el meu pare no, crec. Creus? Vol dir que no ho has preguntat, no? Sí, que ho he preguntat. Ah, llavors no ho creus, llavors ho saps, ho certifiques. La mare sí, però el pare ha dit que no, no? Però si m'esforço, potser sí que el convenc. Quantes te n'han quedat, a tu?
Espero que zero. No, no, a l'anterior, a la que sabem. Ah. Una. Una, bueno. Ah, per cert, tu cap. Cap l'última. I aquesta? Bueno, català, no sé. Encara no ens l'han donat. I tu havien passat de tres a quant?
Ai, si vols dir alguna notícia per algú que t'estigui escoltant... Igual aquest trimestre 3 també, però no sé, igual menys. Sí, per no perdre la línia, no? O sigui, entre 1 i 3, jo crec. No perdem la mitjana així de cop, no? De 3 a 3. Sí, no? Sort que ets bon estudiant, eh, per això. Sí, però és que... Que no estic dient que no serveixis per això. Segur que serveixes, el que no et dóna la gana. Bueno, depèn del dia. El que diu depèn del dia és que realment és bon estudiant, però no li dóna la gana. És que és així.
Bueno, tu, has anat a Cocoa, no? No, no, no. I has divisat algú que s'assembli tu per anar a Cocoa? No, però... Quants pas al 16, tu? Novembre, 20 de novembre. Ostres, encara queda, eh? Sí, però... Però no tens gaires ganes, tu, no? No, no, sí, sí, jo sí, però... És que hi he de provar totes per anar...
Clar, tia, provar totes per anar a cocó, costa molt, eh, provar totes. Això està difícil, eh. Aquest haurà quedat ara. Socials? No, no, socials no, jo no tinc el rai, jo tinc... I això és bo, no tenint rai o no? No sé, no l'he tingut mai. Ah, com que has dit així, jo no tinc el rai. No, no, però jo... És bo tenint rai o no, David? No, ara no hi és, està al lavabo amb rai, no els mira.
Doncs no, no és bo. No és bo, eh? Ara, quan vingui, li diem. No molt bé, eh? En David t'ha deixat molt bé, eh? Vale. I, bueno, escolta, Ferran, i tu tens ganes d'anar a Coco, o no? Sí, sí. Però he de provar totes. Això... Passarà, això? Algun cop, igual. Algun cop, no? Però aquest timestre ho dubto. No, no, ho dubtes no, ja ho saps que no. És que ara ja està per provar totes. Ara ja ho saps que tres.
No, no. No m'has dit quines, per això. Potser tres, però potser passa algun miracle. Potser quatre i tot, eh? Quines t'han quedat? A veure, en el primer trimestre... Sí. Català, castellà i biologia. Molt bé. I el segon? I en el segon, biologia l'aprovo. Ah, mira, mira. Català i castellà no crec. No, seguim la línia i n'hi ha alguna que cau, no? Igual mateix. I tu... I el miracle en què pot ser que aprovis què? Matés i català.
Hòstia, això ja seria Cocoa. Cocoa aquest divendres, eh? Vinga. Noah! Digue'm. Tu ja no et pregunto si et deixen anar, perquè t'hi deixen anar. Sí, però no molt, tampoc. O sigui, em deixen, però no puc sortir, clar, cada setmana. Una setmana Cocoa i una setmana Titus. No, tampoc. Tampoc, eh? Tu què les notes? Molt bé. Hem dit que molt bé, no? I aquest segon trimestre? També.
Què? I surt de festa, i li agraden els cubates, i tal, i mira, i segur que treu excel·lents i tot. No, no fumo. No fuma, no fuma. No fumo. Escolta una cosa, algun excel·lent segur que reus. Sí. Sí o no? Sí. A veure si n'apreneu. A veure si n'anim aprenent. Berta, tu les notes, què tal? Bé. Bé, no? Sí. Cap, te'n va quedar?
Bueno, primer trimestre em sona que mates, però va ser per poc, o sigui, tampoc. Va, loca, però aquest trimestre quantes en queden? Ninguna. Segur, eh? Sí. Ho veieu com estudiant? Estudieu moltes hores? Vosaltres no cal que em dieu res. Bueno, en David potser sí, et sorprèn. No, eh? O sigui, tu t'ho treus perquè, mira. Xaja, peté.
Hòstia, m'ho dius ara, que falten dos minuts, tio. Què vol dir, Chaget? Pels exàmens? Per tot. Els exàmens, Chaget? A vegades. Sí o no? I com ho fas? Perquè el mòbil no el pots utilitzar. Bueno, és lo que dicen ellos. Tu agafes el mòbil i faig els exàmens en Chaget, no? Tu podies venir a la següent tertúlia? Sí, si em deixen. Sí, digue'ls-hi. Com més classes em perd, millor. En Jaume m'ha convidat, perquè parlem d'això. Si tu m'estàs dintre proves amb el Chaget, eh?
Bueno, no. Bueno, sí, m'ho has dit, m'ho has dit. Els que es compliquen, els que es compliquen, sí. Els que es compliquen, tu treus el mòbil, clang, clang, xac, GPT, eh? El Rai està escoltant. No, el Rai està al lavabo. Mira, està parlant allà baix de tot, el Rai. O sigui, molt bé, no? Sí. Molt bé, molt bé. Tu què vols ser a la vida? Ràpid, va, que se'ns acaba el temps. Administració d'empreses, vull estudiar. Ah, és veritat, és veritat. I tu?
Algú similar, segurament. Empreses, negoci. Feu cadascú per la seva banda, per això, eh? No ho feu junts, eh? Cadascú. Ferran, tu què ho sé? Jo no sé, no sé. Alguna cosa, tio. No, no, ni idea. No ho saps, eh? Ni l'any que ve què faràs? Sí, sí, l'any que ve batxillerat. Això està clar, eh? Segueixes el Vila. El Vila? Sí. Molt bé. I tu, Nova, saps què vols fer? Jo faré infermeria. Molt bé. I l'any que ve?
Un cicle. Ah, molt bé. A on? A Mataró. O sigui que adeu. Adéu Vilanzara, eh? Molt bé. I on aniràs a Mataró? Al Satorres. Al Satorres. Molt bé. Ja ho tens tot clar, eh? Sí. Bé, això m'agafen. Berta, tu què tal? Bé, què? Que què faràs a la vida? Què t'agradaria fer? Segurament m'agradaria alguna cosa tipus música o potser professor de música o coses així. Ah, molt bé. Toques algun instrument? Sí, però tampoc molt d'això. Què toques, què toques?
Bueno, a vegades l'UKL, però tampoc s'han donat tot bé. Bueno, escolta, que muntar-se a fer música i si vols sempre fer de música, endavant, sí o no?
David, Joel, Ferran, no, Aberta, mil gràcies. Que vagi tot molt bé. Arribem al migdia, temps de notícia. Robert Mazza ens acosta a l'última hora de l'actualitat i ens anem al teatre amb la Joana Hernández. Heu estat bé? Heu estat a gust? Sí. Moltíssimes gràcies per haver estat aquí. I nosaltres enfilarem l'última hora del Parlant de Tot. Escoltarem l'última hora de l'actualitat del migdia d'aquest dijous. Avui és 12 de març de 2026. Som-hi.
Les notícies de les 12. És migdia, la Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis Vilassarencs, amb la col·laboració d'Agrícola de Vilassadamar, Bricbarca i Museu de la Mina Vella, impulsen un nou cicle de visites comentades per aprofundir en el coneixement del patrimoni i de la història de Vilassadamar.
Les visites es realitzaran des de març fins a desembre amb un total d'11 activitats gratuïtes obertes a tota la ciutadania. Abordaran diferents aspectes del poble com el patrimoni arquitectònic, el passat mariner, l'evolució urbana o l'entorn natural i estaran guiades per historiadors, especialistes i estudiosos del municipi. El cicle s'iniciarà el dia 29 d'aquest mes amb una visita dedicada al patrimoni hidràulic de Vilassadamar centrada en les vines d'aigua, fons i safretjos.
El 30 de maig i el 6 de juny s'oferiran dues navegacions a bord del vaixell Sant Ramon per explicar el municipi des del mar. Al llarg de l'any hi haurà altres propostes com la visita a l'església parroquial el 21 de juny, la ruta Vilassar-Americanos el 5 de juliol sobre els vilasserencs que van fer fortuna a Amèrica i un recorregut pel barri del Baratú el 2 d'agost vinculat als seus orígens amb visita a la cooperativa i a una de les cases antigues de la localitat.
Teniu més informació sobre la totalitat de les visites que hi ha programades al nostre web vilassaradio.cat. Recordem que per participar cal inscripció previa al correu cultura arroba vilassademar.cat. Totes les visites s'inicien a les 11 en punt del matí.
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha tornat a mostrar crític amb Espanya per la seva postura en relació a la guerra de l'Orient Mitjà. Trump ha reiterat aquest dimecres que el govern espanyol no està cooperant en absolut en la guerra contra l'Iran i va tornar i amenaçar de tallar el comerç bilateral. En declaracions a la premsa que va fer a la sortida de la Casa Blanca, el mandatari
Va seguir amb la línia de fa una setmana quan va titllar Espanya d'aliat terrible després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no permetés l'ús de les bases de Rota i Morón de la Frontera pels atacs a l'Iran. Trump ha aprofitat per tornar a recriminar que Sánchez no augmenti la despesa en defensa fins a un 5% com la resta dels estats membres de l'Aliança Atlàntica.
12, 2 minuts, 30 segons l'hora en punt. Un nou cas d'un sanglar infectat amb pesta porcina africana obligat a tancar sencer el parc natural de Collserola des d'avui. La detecció del primer positiu al municipi de Barcelona obliga a ampliar el radi d'alt risc. Això inclou l'obligació de tancar tota la serra de Collserola.
ja no s'hi podia accedir des d'altres municipis amb restriccions, però aquest nou cas implica que es tanquin els accessos que toquen els barris de Barcelona. Així ho ha confirmat el conseller d'Agricultura, Òscar Ordets. S'amplien, per tant, en conseqüència a les restriccions d'accés al medi natural, que ja afectaven un total de 17 municipis.
Els ajuntaments de l'Horta de Sant i de Bot a la Terra Alta regularan l'arribada de visitants a l'espai natural de les Olles del riu Canaletes. Ho faran amb un aparcament a cada un dels accessos amb una nova senyalització i un reforç de la seguretat. Els darrers anys, sobretot a l'estiu, s'ha massificat i en un sol dia es van registrar 300 persones i uns 70 vehicles aparcats.
Això és sis vegades el límit de l'afornament permès en aquest lloc. La massificació ha provocat problemes d'incivisme i convidència pels habitants de les dues localitats. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a La Crònica, amb Joan Escofets.
Al 98.1 de la FM, Vilas A Radio.
Quan un aparell deixa de funcionar, el problema no només és que ja no serveix, el problema és què en faràs després. Cada any, milers d'aparells elèctrics electrònics acaben on no toca. Al carrer, en contenidors erronis, a la natura o oblidats en un calaix. I en alguns d'aquests aparells hi ha plom, mercuri o altres contaminants que, si no es tracten bé, poden acabar els rius
a l'aire o fins i tot els nostres aliments. També hi ha bones notícies. Si els portes a un punt de recollida, els podran reciclar, recuperar i reutilitzar. No són brossa, són recursos! Reciclar els RAE no és una opció, és una responsabilitat. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Vols fer-te autònom i no saps per on començar? Saps quines ajudes pots demanar si tens poc recursos econòmics? Ja coneixes els tràmits que cal fer quan neix una criatura? El web gencat.cat ofereix un espai dedicat a les situacions de vida més comunes amb informació senzilla i pràctica per resoldre-les o gestionar-les. Un sol portal on pots trobar tota la informació referent a qualsevol experiència vital, independentment de quina sigui l'administració que presti el servei. Informa tant al web gencat.cat.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a la xarxa especialista.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant. 12 i gairebé 8 minuts del migdia. Encedem l'última hora de l'edició i avui, abans de saludar la... Bueno, no, fem una cosa. Saludem la Joan Hernández. Saludem, Joan Hernández. Bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Pensa que vinc d'una tertúlia jove, que avui estic exaltat jo, eh? Estic aquí dalt, eh? Estic aquí...
És que els joves avui en dia venen trepitjant fort, eh? Sí, potser massa i tot, mira què et dic. Potser massa i tot, però bueno. Escolta, avui, amb el teu permís començo jo la secció de teatre. Comença, comença. Perquè aquest mes de març la tropa teatre presenta les noies del calendari, una adaptació teatral de la pel·lícula amb el mateix nom creada per Tim Firs el 2002 i basada en fets reals. Marta Abril i Pilar Martínez, un mà a mà entre la Marta Abril i la Pilar Martínez...
Dirigeixen, després de l'èxit del 2024, els monòlegs de la vagina. Presenten aquesta comèdia. Una comèdia que porta un repartiment amb la Gemma Ventura, la Iris Gironès, la Roser Tolrà, la Cati Llibre, la Rosa Maria Valls, la Marta Abril, la Carla Pila, Mercè Rovira, la Laura Borràs, en Pol Puig, en Jordi Tàpies i en Lluís Pons. I us diré els dies que la fan, però no cal que intenteu comprar entrades perquè des del minut zero estan exhaurides. Molt poques estan abandonats les entrades.
Aquest divendres ha dit en mar, dissabte i diumenge, 13, 14, 15 de març respectivament, i l'altre divendres, 20, dissabte, 21 i diumenge, 22 de març respectivament. Totes les entrades exaurides, però s'està treballant perquè tornin a obrir noves representacions de cara al mes de maig, de cara al mes de maig. Per tant, no cal que ho intenteu, però que sapigueu que aquest cap de setmana hi ha el que ve, divendres, dissabte i diumenge, 13, 14, 15, 20, 21, 22 de març respectivament tenim...
Després de l'èxit de Monòlegs de la Vagina, ens tornen a portar el mateix equip les noies del calendari. Dit això, ara sí, anem al Teatre Barcelona amb la Joana Hernández. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Joana, explica'm quina cartellera tenim i avui qui passa per la secció de teatre del Parlem de Tot? Doncs comencem per qui passa, perquè tindrem com a convidat avui l'Adrià Obert, ell és el director de l'Estigüetx, aquest Estigüetx a Goldoni, que és una peça teatral que és molt divertida, Jaume, com tots els Goldoni... Home, un clàssic, eh? En Goldoni és un clàssic.
És molt divertit i que és curiós perquè solament en molt pocs actors, penso que són quatre, ara ens ho dirà ell, en aquests pocs actors són capaços de fer tota l'obra. Vull dir, que aviam com s'ho fa perquè el teatre Maldà és un teatre de petit format que s'està molt a gust, s'està molt bé. Per això són quatre, no hi caben més. No, evidentment.
I llavors, bé, té l'agostia de presentar-ho. Aviam, com ens ho explica? I, si vols, comencem, perquè hi ha moltes obres de teatre que acaben aquesta setmana. Va. I algunes, com tu has dit fa un moment, que no cal que es veiuguin gaire la gent, que si no tenen entrades ja són atseorides...
Com, per exemple, la que comentarem ara, que són a la Sala Villarroel, Els Fills, dirigit per David Bages... Ai, perdó, per David Selves, i amb la Emma Vilarasau, la Mercè Aranagà i el Jordi Buixaderes, si no tenen entrades, ja no cal. Pots intentar sempre colar-te. Pots intentar colar-te, i si ho aconsegueixes, fantàstic. Difícil avui en dia. Si ho aconsegueixes per això, com que l'edita l'hem donat nosaltres, ens truques i ens dius com ho has fet. Aniria amb nosaltres, després. Clar, això ho dic...
Doncs vinga, seguim a l'acadèmia. A l'acadèmia arriba ara l'Enrico Lanielo, de nou, amb una proposta molt clàssica com és Pinocchio, aquest Pinocchio conegut per tothom, aquest nino de fusta que crea en Geppetto.
Sí, a Madeira, a Madeira. A Madeira, sí. Hi havia un acudit que deia, eh? De d'on és, Pinocho? De d'on vas ser de Madeira? O de d'on eres de Madeira? Diu, como Pinocho. És molt dolent, eh? Però molt. Però, bueno, és del tipus Mistetes. Saps el de Mistetes, que ha passat de la nació en generació? Doncs igual. Saps el de Mistetes, tu? Sí.
Penso que les saben tots els nens de tot. No, no, les saben des dels més grans als més petits. És un xiste, diem, que passa de generació en generació. Diria que és l'acudit que la meva neta petita em va explicar. És el primer que em va explicar, pobreta. El primer que t'expliquen els acudits són el de... Sí, sí, és veritat.
Doncs res, aquest Pinòquio de la mà de l'Enrico Lanielo i el Moreno Bernadí, que es porta a terme a l'Acadèmia Teatre, una peça molt entranyable, com una persona necessita tenir companyia, i com aquest Gepetto, per tenir una companyia humana, ho intenta fer amb un nino, amb un tros de fusta. Doncs això a l'Acadèmia...
Continuem cap a la bequeta on hi ha doble programació, trencar la norma fins al dia 15, fins aquest diumenge, i tendre ment fins a l'altra setmana, fins al 22. El TNC, Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala Gran, solament tres dies, des de demà i fins diumenge, la Cordero i el seu exèrcit.
És una peça de dansa, la Sol Picó, que es posa dintre el paper de la Cordero i que durant tres dies estarà a la sala gran del TNS de Catalunya. Hi ha la sala taller, inestable, que també acaba aquest dia 15.
A l'Apolo, atenció perquè tenim la ratonera, aquesta peça d'Agata Cristi, que s'estrena avui mateix, i també atenció perquè arriba tres ties, tres ties en direcció de Joan Gràcia, un dels membres de Tricicle,
amb la Diana Fernández, la Diana Pintado i la Irene Jodar, que els dies 13, 21 i 27 faran aquesta proposta, aquests tres dies de la mà de Joan Gràcia. Això al Teatre Polo, recordem. A la sala Villarroel, ja ho hem dit, els fills, si no teniu entrades no cal que us bellugueu perquè no n'hi ha...
El Teatre Romea, Bània, aquesta peça, aquest clàssic de Txekhov, que el Joel Joan... Tu deies, perdona, has començat dient una obra que feien entre quatre, que és la que escoltarem avui l'entrevista, l'oncle Bània, l'oncle Bània... La fa ell sol. La fa sol. El Joel Joan. És a dir, vaig escoltar l'altre dia una entrevista amb ell, amb en Joel Joan, i en Joel Joan deia, és la vegada que més mentés amb tota la companyia, estic sol. Sí, sí. Ara, també et dic una cosa, en Joel Joan és un tio...
té lo seu, exacte, l'acabes de descriure molt. Peculiar. Molta gent l'hem criticat, l'hem criticat perquè sempre diem, oi, que sempre fot el mateix paper, etcètera. Ara, fer una obra amb tantíssims personatges i a més a més a vegades només el diferencia unes ulleres o un ram de flors, és a dir, ara soc aquest perquè vaig amb ulleres i ara soc aquest perquè vaig amb un ram de flors. Però la veu també compta i m'han dit, m'han dit, jo no ho puc, no ho dic perquè no ho he vist, però m'han dit que fa un autèntic paperàs.
amb tot. Està genial. Per tant, és això, eh, que a vegades també... S'ha de reconèixer. S'ha de reconèixer. El mèrit ja només que té de sortir sola a fotre un oncle a Bània, que són molts personatges. L'oncle a Bània, que és la primera que fa, i no és un monòleg, eh, perquè no és un monòleg. No, no, canvia de personatge. No, no, canvia de personatge. Sí, sí. Doncs se li ha de reconèixer, és veritat.
Doncs aquest bània del Joel Joan, que és el que dius, els crítics l'han deixat pels núvols perquè està sensacional. Per tant, també les entrades estan volant, també t'haig de dir, eh? Gent que potser deia a mi no m'acaba de fer el pes i que estan en el teatre perquè la crítica és molt bona.
Continuem cap a la Quitània. Allà, Criatura emocional, una estrena d'avui mateix, aquest dijous. Al Teatre de Sarrià, La nit de les tribades, és una de les peces que la perla 29, després de fer-la a la Biblioteca de Catalunya, un temps després, l'ha reposat ara al Teatre de Sarrià.
I a la Biblioteca de Catalunya, la Perla 29 presenta amb la mesura de l'impossible, que ja vam parlar la setmana passada.
El Goya, atenció, perquè acaba aquesta setmana, avui no ploraré de l'estet de teatre, però ja hi són les entrades a la venda per a Mejor Decirlo. Aquesta peça que, bueno, les entrades, aquí sí que estan volant, eh? Quan arriba aquest senyor, quan arriba a Barcelona, ho havent tot. Així que, entrades a la venda per a Mejor Decirlo. El Tívoli, ànima. Hem d'anar a Cabana i Joan, eh?
El Tivoli Ànima, aquest musical que s'ha reposat i que encara fins a final de mes el podem gaudir. El Tantarantana Moments Riot Gal. El Teatre Lliure de Montjuïc, el Barquer fins aquest diumenge. El Lliure de Gràcia, una festa a Roma. I el Teatre Lliure, l'Espai Lliure, dones valentes. I acabem el Teatre Gaudí Barcelona. Sembla que rigui, és la proposta que presenta.
Doncs una pausa i l'entrevista a l'Adrià Obert de seguida amb nosaltres. Fins ara, Joana, prepara't. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí?
Esclar, reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Bon dia, Adrià. Bon dia, com anem? Nosaltres bé. Com ho teniu, vosaltres? Com estan anant aquests dies, les representacions? Molt bé, molt contents, perquè tenim les entrades exaurides. Ja, ja. Estem dos mesos al Maldà i hem exaurit entrades, cosa que no ens pot fer més feliços. Sí, sí, ho sabem, eh? Ho sabem, ho sabem. La confiança.
Sí, tant. Quan dius que podem venir, està tot venut. Perdona? Exacte. Tot venut. Escolta, us ho esperàveu? Doncs la veritat és que no, perquè quan estàs preparant un espectacle realment no saps ben bé, és a dir, no saps com anirà. No tenim la bola del futur i és molt complicat de preveure. Per tant, estem molt sorpresos i molt contents.
No, no, escolta'm, i nosaltres que ens alegrem, perquè, escolta'm, si alguna cosa té el teatre és que la gent es queixa molt, oi, és que per omplir o tal, però en canvi hi ha teatres o hi ha peces que, escolta'm, comença el boca-orella i el tercer dia o el quart dia diu s'han acabat les entrades.
Exacte, és un misteri. Això no sap mai com anirà realment. I què haurem de fer els que ens quedem sense poder-la veure? Aviam, teniu pensaments a tornar-hi o no tornar-hi? De moment a Barcelona no sé si tornarem, encara no ho sabem, però el que sí que sabem segur és que farem girar per Catalunya, que ja tenim gairebé una desena de volos tancats,
I cosa que ens fa molt feliços, perquè realment poder ensenyar l'espectacle més enllà de Barcelona és una de les coses que ens agrada més. I això hi estem intentant encara.
arribar a més llocs. Escolta'm, això és fantàstic. A més, com ja esteu acostumats a treballar en un lloc petitó, no cal que sigui un gran teatre perquè qualsevol localitat té un teatre més gran o més petit, no? Exacte. Sí, de fet ja pensem en els espectacles perquè es puguin fer tant espais petits com grans. Perquè normalment quan anem de gira realment ens trobem teatres que poden arribar a ser molt grans.
amb la qual cosa ja quan començàvem a construir ja pensàvem també en la possibilitat d'anar a un espai més gran, cosa que segurament ens passarà. Perfecte. Escolta'm, més gent, més disfrutar. Vull dir, més gent disfrutant de l'espectacle. Ara, pels que ja tenen la sort de tenir les entrades...
o pels que no han pogut aconseguir entrada, però que potser els bolos els hi quedin propers a casa i puguin anar-hi, podríem parlar una miqueta de com heu muntat aquest estiuet, perquè si alguna cosa té a Goldoni és que és divertit i satíric i bé, com ho heu muntat? Aviam.
Doncs a veure, el repte era difícil, perquè l'obra original en realitat són tres obres. És a dir, ja es diu la Villegiatura, de Carlo Boldoni, i la primera peça parla de la prèvia a anar d'estiuetj, és a dir, quan es preparen per anar d'estiuetj, la segona és l'estiuetj en si, i la tercera és la Tornada.
de l'Estiu Edge. Aleshores, clar, el primer repte era com reduir aquestes tres obres en una. El segon era com actualitzar el missatge i com actualitzar tot el que hi passava, les trames, i després, evidentment, com ser que amb quatre intèrprets poguessin representar tots els personatges que hi havia. Evidentment, hem retallat molts personatges quan hem mantingut una dotzena que es fan entre els
entre els quatre actors de la companyia. Per tant, el ritme també ha accelerat, perquè, clar, canvia, torna a sortir, tornes a canviar, vull dir, això, solament ho sap el que està allà i li toca fer-ho, diu, els a més no s'ho poden imaginar. Sí, és una cosa que amb els pirates, amb la nostra companyia, fem sovint aquesta cosa de fer molts personatges, un sol actor,
I evidentment és una dificultat afegida perquè realment fins que no tens ben treballada la part més tècnica, de surto, em canvio i torno a entrar, és molt difícil treballar la part més interpretativa.
després de les 3 d'haver-se de canviar ràpid, l'actuar d'entrar corrents i entendre on és i què està explicant i a quin moment de la història està. Jo recordo una de les vostres obres que vam entrevistar un dels actors i ens deia, diu, pensa que a vegades entrem a l'escenari, diu, anem descalços i tens un altre ja que t'està preparant les sabates i vas posant...
I reien perquè dèiem, diu, vas mig cordat, et corren per darrere, diu, és com una odissea, això de sortir fent aquests papers. Per tant, vosaltres ja ens teniu una mica acostumats, això, amb aquests canvis i aquestes coses. Sí, sí, sí. Això, la comèdia, també aquesta cosa del ritme trepidant, la música, vull dir que hi ha molts elements que anem
i que també anem jugant amb això i amb l'aprenentatge que anem fent durant tots aquests anys amb aquests elements. I que, a més, tenim uns actors fantàstics que fan de tot. Actuen, canvallen, toquen instruments, ara agafen un instrument, ara agafen un altre. Potser ens esteu acostumant molt malament, eh? Sí, no, no, realment no és normal veure actors que facin tantes coses en un escenari.
I també és gràcies a la gent que està darrere a l'escenari, perquè tenim un equip que està també molt acostumat a jugar amb aquests elements, no? Per exemple, la Maria de Valer com al vestuari, que també ha de pensar aquests canvis ràpids perquè siguin possibles pels actors, o l'Enric Roman i amb la scenografia, o la Clàudia Serra, en aquest cas, amb la il·luminació. Vull dir que són molts elements que ja...
tot l'equip ha d'anar a la una des del principi perquè tot això acabi funcionant. De fet, als Pirates heu recollit alguns prèmits ja de teatre, vull dir, ja porteu una motxilla a l'esquena, ja no sou novells, ja teniu un públic que jo diria fidel. Sí, clar, aquest any celebrem 25 anys i...
que es diu ràpid, i per tant realment hem viscut moltes coses i sobretot hem après a fer teatre junts, cosa que crec que també respira molt, que és els nostres espectacles, aquesta bona entesa entre els intèrprets a l'escenari mateix o de l'equip en general de tot l'espectacle. Digue'ls, digue'ls.
No, no, això, que realment te n'adones quan tens una companyia que dura tant de temps com la nostra, que al final som família i que aquesta cosa d'haver-ne après junts també ens dona una manera de jugar a l'escenari o de fer teatre singular. Una tranquil·litat, que ja sabeu que no hi ha cap problema, que no arriba un, arriba l'altre.
Exactament, això és el més important. I de cara al públic, et podria dir que se'ns heu fet grans. Vam conèixer part de vosaltres molt joves i ara tu deies, és que 25 anys... Ara m'hauries dit a mi quants anys fa que vau fer la primera funció i jo hauria dit, no sé, 8, 10, 12... Imagina't, 25, eh? Com passen els anys? Nosaltres vam començar de nens. Quan vam estrenar, jo, per exemple, tenia 16 anys...
I vam començar com un joc, després vam veure que ens volíem dedicar a això i vam lluitar per dedicar-nos-hi i encara ens mantenim junts per seguir en una professió que no és senzilla i que no és fàcil de mantenir-s'hi.
No, no, el que jo deia, vam començar que eren uns nens i ara, de cop i volta, quan us veiem, diem, se'ns han fet grans, els nens, eh? Se'ns han fet grans. Totalment. Encara ens queden anys, eh? Encara, sí, sí, sí. Escolta, i continueu, eh? Continueu.
Escolta, no hem parlat ben bé què és l'estiuetge. Tu ja m'ho has explicat, que és la part central d'una obra de tres parts. Però què hi trobarà la gent allà? Fem una miqueta de sinopsis. De què va el drama? Sí, l'estiuetge és la història de dues famílies que marxen d'estiuetge, marxen de vacances, com diu el seu títol. Ens situem al segle XVIII, a Itàlia,
concretament a Liorna, on la gent de Liorna normalment va estiuejar a Montenero, que realment ara mateix seria dues hores amb cotxe, però en aquell moment era tota una odissea anar a estiuejar allà. Aleshores, aquestes dues famílies es diferencien clarament pel seu estatus econòmic, tot i que una de les famílies ho intenta
dissimular, perquè estan absolutament arruïnats, són dos germans arruïnats, i l'altra família és una família rica i poderosa, de Liorna, a qui tothom vol festejar, diguem, per passar les vacances amb ells, per mantenir el seu estatus. Aleshores, a partir d'aquí, és una comèdia d'embúlics
on tots els personatges aniran descobrint d'una manera o d'una altra que les vides que viuen en la seva quotidianitat de Liorna durant el curs potser no són les que voldrien. I tots acaben descobrint d'una manera o d'una altra que volen fer un gir a les seves vides, alguns més obligats i altres per voluntat pròpia.
És a dir, aquelles comèdies d'embolic, que ja ens he acostumat a Goldoni, que ens ho fa passar superbé i que sempre ve de gust, eh? I tant. Escolta'm, estaven dient que fins al mes d'abril, quin dia? Doncs fins l'1 d'abril, concretament. Concretament. Quan comença la Setmana Santa. Sí.
I això, i la temporada que ve, girant per Catalunya. I pel Maresme, teniu algun bolus per la gent que ens estigui escoltant aquí al Maresme? Doncs mira, ara mateix no tinc la llista, perquè no ho porto ja, per tant no ho sé, però sovint venim, per tant és probable que algun altre del Maresme...
I sigui, i tant. Doncs atenció si ens esteu escoltant, pareu bé l'orella, no hi ha localitats, hi ha per anar a Barcelona, al Maldà, els afortunats que en tingueu aprofiteu-les bé i esteu atents per si cau alguna població d'aquí al Maresme i podeu acostar-vos. Si diríem això, no? Exacte. Poca cosa més, els hi podem dir...
exacte doncs Adrià moltes gràcies per estar a l'antena recordem que estem parlant amb l'Adrià Auber que en aquest cas és el director de l'obra de l'Estiuets de Goldoni que es fa al Teatre Maldà i que malauradament si no teniu entrades no us preocupeu perquè està tot venut per vosaltres és una felicitat per nosaltres no tant
Exacte, sempre sap greu que s'hagi de quedar gent fora. Però bé, intentarem donar-li més vida en aquest estiu eix. I tornar a la propera temporada, potser? Ho intentarem, ho intentarem, a veure si és possible. Doncs, Adrià, una abraçada molt forta, molts èxits i, com sempre, ens veiem al teatre. Moltíssimes gràcies, una abraçada.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Joana Hernández, moltíssimes gràcies. La setmana que ve no hi serem, però d'aquí dues ens anem al teatre. La setmana que ve no hi serem, Jaume. No hi serem, me'n vaig al teatre. Ah, mira, que bé. Tota una setmana de teatre me'n vaig. Doncs mira, vés agafant entrades perquè hi haurà moltes estrenes que possiblement s'hauran atxaurit ràpidament. Doncs vinga, va, n'estaré atent. Gràcies, Joana. Ja que no hi som, hem de recordar que el dia 21 és el dia mundial del teatre i que les entrades aquestes són amb uns preus molt econòmics, molt reduïts.
No és el dia de cap butac, cap teatre. I és el dia de la butaca. Ho fan el 21, cap butaca buita. Vinga. Em vaig a tocar el piano, Joana. Fins aquí 15 dies, Jaume. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
I ara deixa'm fer una mica el xulo perquè diré que és Vilasarenca, perquè, doncs, viu a Vilasarenca. Ell és de Sabadell, però els hi hem robat i ara la tenim aquí. Ella és la nostra última convidada de la setmana i és una pianista excel·lent. Un artista, i com dic un artista, i buscant i buscant, ja fa dies que estic buscant coses i escoltant, i no deixa de sorprendre'm. Avui ens visita, aquí, el Parlem de Tot en directe, a l'estudi de Vilasarra, diu la Laura Andrés, pianista.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Laura Andrés, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, què tal? Molt bé, i tu? Home, molt contenta de ser aquí. Nosaltres més. A més, m'has deixat venir amb la lupa, amb la meva gossa. Home, el que és bonic és la lupa, eh? Ràdio Pet Friendly, així m'agrada. I m'ha dit, diu, que pot entrar la gossa. Dic, home, sí, segons qui es fot aquí dintre, imagina la gossa si pot entrar. Home... Com estàs? Molt bé, molt bé. Que bé, no? Sí. Estàs en marxa total, eh? Bueno, soc autònoma.
No sé si saps de què va. Llavors fa anys que no t'has posat malalta. Exacte. Fa anys que no deixes de treballar. Exacte. La pregunta és, quants anys fa que pateixes aquest dolor? Doncs no fa tant, eh? Perquè vaig fer un canvi de vida el 2021. Sí. La pandèmia la gent feia pa
Sí, feia pa, ens fotíem allà a fer coses, i la Laura va dir, doncs jo em canvio de vida. Sí, sí. Quasi, quasi, ell és músic, jo he dit pianista, però ell és músic amb majúscules, eh? Quasi, quasi, va i se'n fot a gent forestal. Sí, sí, en aquell moment ho tenia molt al cap. Però què dius ara? Què et va passar? Bueno, que en comptes de fer pa em vaig posar a fer esport.
I llavors enyorava molt l'estar amb la natura. Ua, que catxes en mi. Sí, sí, em vaig posar com un toro, eh? Sí, sí, ara ja m'ha passat. Però en aquell moment... Sí, sí, perquè vivíem un cinquè pis a Barcelona sense sort. Vull dir, puja i baixar, puja i baixar, puja i baixar tot el dia. I això, hi vaig decidir que estava molt cansada de lluitar amb el món de la música, perquè era molt dur. Jo estava... Era profe, però allò que... Sense aquella cosa de... Allò que vull dir, allò que vull transmetre, no sé si acaba d'arribar, no? I sí, sí. És que la cultura va rebre molt, eh?
És que vam rebre molt. I en aquell moment, ja et dic, jo ho vaig tenir molt bé perquè jo era profe. Llavors, diguem que, clar, vaig tenir la sort que se'm va mantenir el sou i que podia fer classes des de casa. Però era un desastre. O sigui, jo semblava boja, saps, allà... O sigui, fent colorintxis i fent no sé què, i fent ninots, i pensava, si algun veu... I jo veia els pares a casa amb els nens també. Era tota una mica una bogeria. Sí, sí.
Mireu que he fet un experiment i he posat una cançó de l'últim disc de la Laura, que va ser, va dir que no em faria més. Però gràcies, gràcies per tornar enrere a la idea, que vas dir que no em faries més. Bueno, vaig dir que sí, que era molt cansat, sí, sí. I vas dir prou. Prou ja, sí. I dic, ell ha nervis, jo nervis, aquí ens juntem aquí, dos aquí... Mare meva, explotem. I dic, posem música, a veure si ens relaxem, però ni així, eh? No, no, no, no.
Jo sempre ho dic, jo faig aquest tipus de música perquè jo a la meva vida soc un torpedo. És com, vaig ràpid, m'agrada la vida intensa, és a dir, viscuda vívidament, de colors, amb el brillo pujat, saps què vull dir? I no sé, miro els núvols i dic, mira quins núvols més macos i no sé què, vull dir que visc molt aquí. I llavors aquesta música crec que em connecta molt amb aquesta cosa de, eh, pare...
Pare, pare, pare, saps? I m'ajuda, m'ajuda a com anar-te'n una mica endintre. Tu te sentes al piano, el piano ja pateix, eh? Ja deu veure, hòstia, bé la Laura, bé la Laura, cuida-ho. I, clar, ets capaç d'escriure això. A mi em sobta molt, és a dir...
Els músics, que sou capaços de fer això, un músic que escriu i tal, i dius, ara vaig escriure sobre això que m'ha passat. I més o menys ho entens. I si no ho entens, tu ho fas teu, perquè jo he fet meves cançons que no tenen res a veure. Parla del que a mi em va passar. Que no, que no et parla. Clar, amb el piano això és diferent, no?
És molt diferent perquè, a més a més, no hi ha lletra. Per tant, no et condiciona, no és conductista. És a dir, cadascú es munta la seva pel·lícula. Sí que és veritat que quan toco en directe, a mi m'agrada molt explicar d'on neixen les cançons. No una per una, potser, però sí una mica el concepte. Però jo crec que tothom pot connectar amb... No sé, si una cançó es diu nostàlgia, ja t'està dient moltes coses. Vull dir, la nostàlgia és un sentiment molt bonic de sentir quan ja no és dolorós. Però, no sé, és bonic, és dolç, pot ser lluminós fins i tot...
El dolor et va portar a escriure aquest quart disc, no? És a dir, vas decidir al final de dir, escolta, vaig escriure el que em ve de gust, el que em ve... Va ser... És que va ser fort, perquè va ser com una mena de premonició. O sigui, jo tenia... Evidentment, són coses de vida, no és res super d'això, però el meu pare era gran, estava malalt i feia molt temps...
I feia molt temps que estava en una lluita molt heavy. Llavors, això era un mes de març, a mi també m'estaven passant com 3.500 coses alhora, i un mes de març que de cop... Saps allò que dius, com que no acabes de trobar aquesta alegria, aquesta alegria que tinc sempre. Estava com molt d'allò, i me'n vaig anar directe al piano, i van sortir totes les cançons menys una. Totes de cop, en dos dies.
pam, les tinc gravades al mòbil, la primera versió, diríem. Després les vaig anar com a final, i les vaig gravar al juny, i al setembre es moria el meu pare. Uau. O sigui, va ser una... Això sí que era una voràgin de sentiments, de tot, no? Sí, totalment. És a dir, és un disc molt cru, amb molt poques notes, però amb molta emoció continguda. És el que jo sento. Però això ho transmets en el disc. Perquè hi ha disc de música instrumental, que dius, mira, jo me'l poso mentre treballo. Aquesta no, aquesta et para, eh? Dius, hòstia, a veure, què m'està vol que em digui?
Exacte, si te'l poses de fons i feluixet, vale, però si te l'escoltes, si te'l poses una mica bé... I això també crec que ho hem aconseguit amb el Dani, amb el Dani Ferrer, que vaig gravar en els seus estudis. És el teclista de Love of Lesbian i és un tio que és molt friqui del so, molt friqui. I té un piano molt especial també, que sonen molt els martellets i tal, i això va gravar-ho amb aquells micros. És un micro que té forma de cap, amb unes orelles...
que fa bastanta gràcia, és com un robot, però realment està sentint el que tu sents quan toques. Per tant, és un disc que tu l'escoltes i està sentint el que jo sentia en aquell moment. I crec que això també... Arriba. Arriba molt. Uau.
Laura, segurament, no sé, tenies ganes ja de... Perquè tu, a veure, havies estat a l'Acadèmia i Apareció en Triunfo, has estat en programes de televisió i tal. Ara estàs presentant el teu programa amb la Nina. Amb la Nina també, sí. Que xulo, és guapo, eh? Ah, és guapíssim aquest programa. És xulo, eh? És molt bonic, eh? Hòstia, tu, mira que fas coses xules, eh, tu. És que, bueno, hi tinc molta sort, em van trucar i vaig dir... Vamos! Sí, però anava a dir... És una dona que pot tirar, escolta, jo faig un disc i va tirant i no para, no para, autònoma. Sí. Però és que, clar, un dia et truca... Ja sé que no ets la professora del seu... La Shakira, no?
Ja, ja, ja. Hòstia, això va ser molt fort, hi vaig buscar, no pot ser veritat. Mira què vaig trobar, aquí. ...me levanté y me dije a mí misma, esta canción no puede existir de otra forma que no sea con un piano y mi voz. Claro. Pero como no con los pianistas en Barcelona, claro, claro. Me acordé que cada mañana cuando llevo a Sasha y a Mira en el cole... Tarde, tarde. Llega tarde. Siempre va tarde. Shakira ves per feina, va.
Una de las mejores intérpretes femeninas que hayamos... ¡Ojo, eh! ¡Ojo, eh! A nuestro parecer. Era Laura, la profesora de piano de Mila. De música. De música. De música. Pero todavía no estudia el piano. Y tú ya el piano aguantás. Y yo ya, en cara de...
La millor intèrprete de piano. Femenina. Femenina i no femenina. La millor intèrprete de piano. I què? En aquell moment jo era una hippie sense xarxes, no tenia ni Facebook. Una hippie sense xarxes. Era l'any que havia arribat a Barcelona i jo estava a Girona. Me'n vaig a Barna que em passin coses. Vaig entrar treballant de goll de gom amb la cubana...
no sé què, vaig començar a treballar amb companyies de teatre, i com que, bueno, al final vaig entrar en una escola, i tot s'ha de dir, la precarietat laboral dels músics que donem classes a escoles privades, que és molt heavy, que és molt heavy, doncs va fer que busqués una altra feina. Llavors vaig buscar una feina en un col·le, i en aquesta escola hi havia... Jo tenia una alumna que es deia Milan, i jo deia aquest nen, o sigui, el coneixia tothom, i vaig veure que llavors vaig veure Milan Piqué Mèvara, i dic, hòstia, espera't un moment. Espera.
Piquem-me. Això em sona, això em sona a alguna cosa. I a partir d'aquí, bé, ella em va sentir, li va encantar com tocava, i un dia jo estava fent una funció amb de goll de gom i m'envia un missatge a la seva assistent de que anés a casa seva. Vaig anar a casa seva. Lo normal, no? Sí, sí. Vén a casa. Perdona, i era un diumenge i jo havia quedat amb la meva família per fer un vermut. Sí, i què? Família, que no vindré, que vaig a casa la Shakira. I clar, em diuen, a veure, nena, inventa't una excusa millor, que hi ha això ja. Dic, que no, tio, que és en sèrio. I això com fa?
I és una cançó que vam gravar, que és una cançoneta que li va dedicar al seu fill. Però quant fa d'això, quant de temps? Ah, d'això fa 9 anys. O sigui que en Piqué estava allà. Bueno, estaven superenamorats i després va treure el M'enamoré, M'enamoré. Era diumenge, igual no hi era en Piqué. Sí, exacte. Igual estava jugant. Igual tenia partit. És igual, eh? I aquí...
La teva... Clar, aquí va ser com... O sigui, va ser com... No vingui al vermut que vaig a calar Shakira. Vaig a calar Shakira a tocar una cançó. Llavors em va portar a Miami quan va fer l'estrena del disc. Em va portar? Mira, l'altre dia feia neteja i vaig trobar encara la targeta de l'hotel Mandarín, que la tinc guardada com si fos allò, vamos, una relíquia. Oh, que bo! I fa poc te'n vas anar a Argentina, no?
No, encara hi he d'anar. ¿Qué dius ara? Encara hi he d'anar. Quan vas... Ah, viste. ¿Cuánto vas? En principio intentaremos ir en marzo, pero no lo sé. Re lindo. En marzo es mañana. Ya, ya, me recontragusta, pero no lo sé. Depèn de la productora que es que... Però vas a fer un documental, no? Sí, sí. A tu et passa, això, que et truquen així de...
Mira, jo no sé què ha passat, però... O sigui, jo em vaig formar com a profe, com a música, com a pianista, però m'agrada molt comunicar. És veritat que m'agrada molt comunicar-me, m'agrada molt transmetre, m'agrada molt il·lusionar i emocionar la gent. O sigui, allò de les classes, molts alumnes encara m'ho diuen ara, de dir, hòstia, és que va ser la millor profe que vaig tenir, però no per tècnica, sinó perquè els hi vaig deixar un record que la música és una cosa, uah, saps? Com molt guai. I això, no sé, és una cosa que crec que és una de les coses que potser faig bé i potser la gent també amb això sí... Que guai.
S'enganxa. I per això aquestes coses que em passen de teles i coses, no les vaig a buscar. Que bé. Però passen. La gossa està bé? És que no la sento. Està aquí a Jabodeta, la mare de bé. Ara m'estava preocupant i dic, hòstia, que no sento la gossa, eh? No, per això l'he portat. Hi ha una cosa que m'encanta, no sé si t'envejo o em fots ràbia. Aviam. L'orella absoluta. Ah. Uida obsoleta.
Uida absoluta. Sí. Per explicar-ho, eh? Mira, això és com... És a dir, jo tinc una mena de traductor ja ficat al cap, que és que jo sento una nota, la que sigui, i et dic això és un do, això és un res, això és un fa. Directament. No necessito cap referència. Hòstia. Saps de dir, vale, això és un do, a partir d'aquí conto. No, no, no. O sigui, jo ja sé com sonen. Què passa? Que jo tinc molta facilitat de sentir una cançó i treure els acords molt ràpid. Però també té desvantatges, eh?
Quina desventatge té, això? Doncs que, per exemple, si jo estic tocant el piano amb l'escala de do, per dir-ho fàcil, i em diuen, bueno, no, ara la voleva em fa sostingut. Hi ha gent que apreta un botó i fa tot, tot, tot, va, això no em fa, i els és igual. Digues, val, i no toquis els pebrots, que te la faci com mal. A mi no, jo no puc, no puc perquè l'orella se me'n va. Ja, però bueno, això és brutal. És a dir, tu escoltes una cançó i resulta que al mateix moment la pots tocar. Sí.
M'he d'en recordar, però sí que diguem que són els acords, els trec molt ràpid. Això és un avantatge. Tenim una cosa en comú, no gaire en comú, però... Bueno, dues coses en comú. Tenim una, que és que jo no soc músic, jo soc un músic frustrat, però si toco la bateria... I jo tinc una oïda nefast, no absolut, sinó nefast. T'ho juro, tinc una oïda nefast. Jo tinc més morro que traça. Llavors, el que tu tens d'oïda jo tinc de morro.
Aleshores, doncs, és el que... Bueno, i també et dic molt morro, eh? O sigui, a veure... Però tu ets bona, a sobre ets bona. I tenim una altra cosa en comú, que hem treballat amb un personatge que es diu David Martos. Home! Home! Martos, que és tan maco, per favor. I tant, i tant, i tant maco, molt. És una passada. Aquelles persones que no t'ho esperes. Sembla el bibliotecari, saps què vull dir? I llavors, clar... Bueno, jo és que el vaig aguantar molts anys, eh? Aquest món interior. Aquí on estem, vam fer programes. Sí, vam estar molts anys, eh? Vam acabar fatal.
No m'ho crec. T'ho juro. No, no ens podem veure. No. No ens podem veure. No, no puc amb en Martos, no puc. No, no et crec. David Martos, bon dia!
Què tal? Bon dia. Com estàs? Escolta, seguiu parlant bé de mi. Però quina sorpresa. No, jo no he parlat mai bé de tu, que ho sabem. Sóc que no he dit res dolent. T'ho imagina si era Marta. Home, aquell tio... Sembla bibliotecari, però no ha acabat la frase. No, he dit això, que sembles bibliotecari, perquè és allò, tan prudent, amb les ulleres, com set ciències, o això, d'un laboratori. Podria estar allà fent proves d'un laboratori, i encara després té aquest humor tan gamberro, que és l'hòstia.
Sí. Ets tu, no, Martos? Ets tu, eh? Perquè not una veu molt femenina.
Sí, és veritat. Ja he madurat, ja he madurat. Ja t'ho explicarà, ja t'ho explicarà. No ho esteu notant. Vam estar anys fent programa i tots els convidats, o tothom que entrava per telèfon, li deien, noia, tu... Hòstia, és veritat, cap a aquest té una veu de tenor, molt potent. Té una veu, veus, té una veu de tenor. Tens una veu de... Digues. La Laura, que té uïda absoluta, m'agrada que m'identifiqui com a veu de tenor. Uïda absoluta, eh, tio. Jo no sé si m'agrada o em fa ràbia, en David.
No, no, però és impressionant, eh? Això és un luxe perquè estem al voltant. Això vol dir que no hem de fer res i ja ho identifica tot ella. Això vol dir que 3 minuts abans em diuen, aquesta cançó! Clar! Però això, tu t'imagines? No hi ha problema, no? Però amb el piano o amb qualsevol instrument? Amb tots els instruments. Si tu agafes una guitarra... Ah, no, no, vols dir tocar-lo jo? A veure, no, puc tocar-lo maldestrament. La guitarra la toco una mica per anar a la platja. Sí, tu al dinar de Nadal diuen, escolta aquella cançó i tu surts allà, espereu que us la toco.
Sí, el que passa és que ara ja tinc nebots que toquen millor que jo. Què dius? Home, jo tinc un nebot que és un torpedo. Sí o no? Sí, sí, es diu Ferran Rico. Ferran Rico, on toca en Ferran Rico? En Ferran Rico ara mateix està acabant els estudis a Berkeley, becat per la Latin Grammy Foundation, i la Caixa li he donat una beca i està a Nova York.
Ferran Rico, bon dia, bona hora, no? T'imagines? Seguro que d'aquest ens endirem a parlar, perquè em dóna mil voltes. Vull dir, s'ha saltat tota la cultura de bar que jo vaig fer, ell no l'ha fet. Però que hi ha una cosa, la sang. No ho sé, perquè a casa ningú va fer música abans. Vull dir, jo soc la primera que s'hi ha de dedicar. No, algú s'hi ha de dedicar primer, eh? Clar, jo vaig començar i, clar, ell diguem que millora l'espècie. Mira, en Marto és així com l'empitjora, tu la millores? Sí, sí, exacte. David, com estàs?
Molt bé, molt bé, molt content que m'hagueu trucat, perquè només em truca si tens convidats, si no, no em dius més res. Ets una... Ja saps que quan et vegi la tindrem, perquè em vas prometre que vindries a veure'm almenys un cop al mes.
No hi ha manera. Mira, t'explico una cosa. Però no, em fa molta il·lusió sentir i escoltar la Laura. Ai, a mi no, eh? A mi no. Bueno, bueno. El dia que vam fer el programa 2000, vam fer el programa 2000, estàvem aquí fora al carrer fent el programa, hòstia, amb convidats, músics i tal. Mira, el 3000 el et convidaré a venir. Vinga, va. I es va casar amb Martos aquí, a dalt.
El mateix dia? Va ser impressionant. Van parar el programa per anar directament al casament. Va ser impressionant. David, encara t'aguanten? Era molt graciós perquè els convidats es pensaven que tot el parament que teníeu muntat a fora de la ràdio, en directe i tot plegat, era pel casament. És com, hòstia, hem congregat mitjans. Jo no ho vaig desmentir. I...
Encara estàs casat, Martos? Sí, de moment sí. Això que li van treure el guix, ja, no? Sí, pobre. I les boletes. Sí, sí. Tot i així no ha marxat corrents. Bueno, és una bona notícia. David, ho tenim tot bé o què? La feina, tot a tope. Ho tenim tot bé. I ara em fa il·lusió recordar-me, amb la Laura vam passar molt bones tardes gravant el vosaltres mateixos. És un luxe més enllà de...
del talent musical, que per poder fer un programa amb l'Andreu també has de tenir un sentit de la comèdia i de l'humor molt a to, que no és fàcil, i la veritat és que em van flipar tots de l'equip. Jo sempre recordo un moment improvisat completament, que l'Andreu li preguntava a Laura, Laura, tu creus que jo tinc uïda absoluta? I la Laura li diu, no, no, tu obsoleta. I jo, hòstia...
Aquell moment va ser molt bo, és veritat, eh? El rotllo que es portaven era molt xulo, eh? Sí, sí. Recordo el control, tots reient i ficant les mans al cap i pensant, buah, és el millor acudit que hi haurà al programa ara mateix. És el GAC. Un equip de guionistes que ha treballat una setmana i el millor s'emporta de l'hora improvisat.
Brutal, brutal. David, t'ho agraeixo moltíssim, perquè sé que ahir vam parlar una estoneta i em va dir... Sí, sí, pararé un moment i, per tant, t'agraeixo moltíssim que hagis fet un petit apart. D'acord? A vosaltres per pensar-hi. Una abraçada, Laura. Que vagi bé. Que vagi molt bé, David. Una abraçada. Que vagi bé. Adéu, adéu. Ha fet un petit descans a la migdiada que es deu estar fotent. Exacte.
És una obra que guai. I això que deia ella, de treballar amb un equip així, també, és heavy, perquè ells també tenen una capacitat d'adaptació... Brutal. Brutal. Pensa que l'Andreu venia, de vegades venia allà, i clar, era com... Li deien tot, i el tio deia, sí, però això ho podríem fer. I tothom, pum, saps? S'adaptava a tots. Era una bogeria. L'evitat és que el vaig gaudir aquí molts anys amb en David, col·laborant aquí, vam fer programes junts, i ens ho vam passar realment. Escolta, que no ens descuidi, que el dia 13 hem d'anar a premiar. Home, per favor. Home, sent-te l'amistat, eh?
Sí, exacte. Quin dia? A veure, dia 13? Mires el dia 13, al vespre, ara l'hora et diria les 7, però no sé si és les 7 o les 8. No me'n recordo, no me'n recordo. Crec que és les 8, però ara ho direm. Crec que podria ser les 8. Sí, sí, i presento un nou disc, que és molt guai perquè és, vull dir, de veritat que val la pena per venir a passar una estona com bonica, relaxada i això, i després tota la segona part del concert... A les 8. A les 8.
A les 8. I toco temes propis també, però llavors ja d'una manera més com més distesa, no? Però això, xerrant amb el públic, una cosa molt amena. I després, la mateixa setmana, el diumenge al matí, faig una xerrada que es diu com viure de la música i no morir en l'intent. Allà mateix. Es pot, això? Sí, sí. Es pot fer? Es pot, es pot. Jo he vist de la música i de moment aquí estic... Ara, però tu truca la Shakira.
Bueno, em va trucar un cop a la vida i ja està. I a partir d'aquí tota la resta van sortint coses i també és veritat que jo no deixo de lluitar i de pedalar com una boja. Això és el que es nota. Escoltem una cosa, Torpedo, que m'agrada molt això de Torpedo. Sóc un Torpedo, m'agrada molt. I tu quan vas amb el cotxe necessites allò, tralla, què poses?
Ostres, és que jo escolto molt de tot. Sí o no? Sí. Què? Hòstia, ara m'has pillat amb bragas, però tant m'escolto tecno dels 90, que jo soc, clar, de l'època, vull dir, que sortíem a ballar... Sí o no? Sí, sí, o el Leire, o coses d'aquesta... Sí, sí, sí. O Rafael Acarrà, tot el funky, m'encanta. Uau. M'agrada Stevie Wonder, m'agrada... La música brasilera, m'encanta. El blues, també m'agrada... Una estona, hi ha un moment que també em ballo...
A mi em passa amb la salsa. Sí, exacte. Una estoneta bé, bé, i de cap d'una estona dius, bueno, ja, prou, eh. Igual. Ja en tenim prou. Perquè el tunt, tiqui-tunt, tiqui-tunt. Sí, sí, sí. Perquè estan vibrant tot, les trompetes allà tot el rato de tot, perquè és com, bueno, ja està, no? Sí, que n'hi ha prou. Sí, sí, sí. A mi em passa igual. Vull dir que és molt xulo Marc Anthony, també m'agrada molt, per exemple. Vull dir que escolto molt de tot. Molt, molt variat. I rock and roll? També. També. Sí, sí, vull dir, a casa meva tinc germans més grans i em vaig tregar ACDC, tota aquesta època, sí, sí, vamos, per la vena, o sigui que...
Escolta, i ets la primera de la família que fa música, no? Sí, sembla ser que sí. No hi havia ningú més que... Allò has preguntat, el Besavi no tocava amb l'orquestina, no? No sé si hi havia algú que... És que em vol sonar que algú llunyà tocava el violí, però no, res professional. I tu a quin punt de la teva vida dius, em faré autònoma i músic?
Bé, en el millor moment, després de fer 40 i tants, vaig dir, va, vinga, ara em faré autònoma. Què et sembla? Vinga, som-hi! A tu t'anarà de la marxa, eh? Sí, home, et vull dir que sóc un torpedo. És que clar, jo deixo la seguretat dels conservatoris, escoles... És igual, vinga, fem-nos autònoms, anem a tocar, anem a ser lliures. I com a música vas dir, hòstia, ara em dedico a això, perquè això no és una cosa... Ara faré música i em faig música, sinó que un dia que dius, hòstia, doncs viuré d'això.
Sí, bé, això va ser... És a dir, la decisió ja ve d'abans, perquè jo, clar, jo, mentre estudiava, la música va formar part de la meva vida des de sempre, els 4 anys que vaig començar a fer música. Als 17 vaig entrar al Conservatori de Sabadell i llavors va arribar aquell moment de fer la selectivitat i dir, què faig? Volia fer periodisme, que també m'agradava molt escriure, i això, i la comunicació. T'agrada el risc, també? Sí, també, també. Exacte.
I al final no hi havia res tampoc que realment em digués, oh, és que això ho vull fer. I vaig dir, mira, jo, a mi m'agradaria seguir fent música. Els meus pares van dir, tu segueix endavant. Era d'aquella època que el meu pare em va dir, fes el que vulguis, l'única cosa que no volem aquí són vagos. Ara, ara. Ja està, dedica't el que vulguis, sigues feliç i ja està. I això, vaig estar fent classes durant molts anys, em vaig formar com a profe, em vaig anar a Suïssa a fer un màster de l'universo d'aquests de...
d'una formació molt xula, que treballa música, improvisació, teatre tota l'hora, partès del cos, això que deies tu, de la uïda i tot això, ho treballa, però també a través del cos, com a primer vehicle per aprendre. Molt xulo, molt diferent, també. Vaig fer tot això, i ho vaig fer molt a gust, i m'encanta donar classes. Jo sóc molt feliç. Encara en fas o no? Mira, la veritat és que no.
Però estic muntant una escola online, però amb certa cosa presencial, també. O sigui, estic allà. És allò on la teva web diu llista d'espera? El què? És allò on la teva web diu llista d'espera? Ho vaig veure i dir, mira-la. Mira-la. Però la llista d'espera, m'estarà esperant a mi, perquè no tinc gans de fer-ho, perquè no tinc temps. Jo ho vaig deduir com si hi hagués una llista d'espera del cop. Deu tenir 200 aquí, ja. De fet, hi ha molta gent que ha demanat informació, però, bueno, sí, tinc ganes de fer-ho, però com molt relaxadament. Però, clar, no acabo de trobar el moment.
Escolta, i amb de coll de gom què vas fer? Vaig fer Escaramuix. Vaig entrar en aquell moment... Estava amb la cubana fent Gente Bien i llavors vaig entrar amb Escaramuix. Hòstia, quina gran obra, eh? Amb la banda era, no? Amb la banda, exacte. Va ser una època molt bonica, un fart de currar, però molt bé. I ara aquest 2026 què t'espera?
Doncs mira, de moment, acabar el documental aquest d'Argentina. Ah, arrelindo, no vamos. Sí, sí, arrelindo, porque estamos siguiendo la vida de Manuel de Falla. Oh! Manuel de Falla, que el van convidar a marxar a Argentina. Sí, sí, sí. I que ell va dir, jo no vull tornar a Espanya, perquè va renegar molt... Bé, clar, no d'això. I quan es va morir, que va fer Espanya, tornar-lo cap aquí. Clar. Està enterrat a Cádiz. Doncs, en fi, estem seguint una mica la pista, perquè tenim a Falla molt gravat al cap, com aquesta cosa flamenca. Sí. I, en canvi, al final de la seva vida, va fer una obra que es diu a l'Atlàntida. Sí, sí.
Que està basada amb el poema de Verdaguer, en català. I tant. Llavors, tot això, diguem que estem fent un documental en base a tot aquest final de la seva vida. I per això aquesta moguda. També això m'espera en concerts, m'espera veure si Gran Tonino, el programa amb la Nina, repetim, perquè vam gravar 12 episodis i podria ser que... Ja podeu fer-ho, eh?
Jo crec que... Ja, podeu fer-ho. És molt xulo, eh? És molt maco. I conèixer la gent d'una altra manera. Perquè saps el que sonava... Mira, això sonava a casa meva quan jo era petita. És que per això ho poso. Ara t'ho anava a dir. Saps què passa? Que jo sempre acabo amb la cançó que m'inspira. Vinga. El programa sempre acabo amb música, una cançó que m'inspira. I al llarg del matí vas pensant, hòstia, què m'està inspirant avui? M'has dit això? He dit, hòstia, que ara me'n vaig a casa la Laura, quan era una nena, i estava allà, i el germà se sentia això. Ella estudiant piano i...
I la Laura, baixeu això! Sí o no? No, no, això no. Què va, què va? Et foties de ballar també. Sí, oh ja, i tant. Sí, sí. Laura Andrés, ha estat un autèntic plet. Igualment. 13 de març, entreu al web, l'amistat ho trobareu, centre l'amistat, 13 de març, 8 de la tarda, gaudiu d'un concert, de veritat és preciós i, escolta, hi serem, de veritat que hi serem, Laura. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Igualment. Torna com vulguis. Una Vila Serenca més ja, eh? Oh i tant. Quan fa que vius a Vila Serenca?
Des de l'abril passat. Tu a quin poble no has viscut? Perquè m'has dit Girona... Espero quedar-me bastant temps a Vilassar perquè estic molt i molt bé. Que bé. Gràcies. Que vagi molt bé.
Gràcies.
Punt i final, el parlen de tot d'avui. Sense temps per més, acomiadem l'edició d'avui, la número 2.316, 2.306 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio.
Us humano, no us causo de mani, sinó que us humano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 en punt ens hi tornem a posar. Demà a les 10 en punt ens ho expliquem tot. A través, com sempre, i en directe del 98.1 de l'AFM Almeresme i a través de Vilassat Radio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Bones mans, us deixo serveis informatius de Vilassat Ràdio. Quatre edicions per estar ben assabentats, assabentades de què passa a Vilassat de Mar i Almeresme. Joan Escofet i Robert Mazza.
Ja ho sabeu, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Agafeu el paraigua, sobretot de cara demà i sobretot de cara dissabte, si no canvia la previsió, arriben de nou pluges. Però mira, tu després no ens queixarem de sequera durant l'estiu. Que vagi molt bé, sigueu feliços i fins demà a les 10 en punt.
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.