Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Gairebé també...
la meitat de l'onzer mes de l'any. Això vol dir que en un mes i mig estarem ja a les portes de les festes de Nadal. Però no correm tant, no correm tant, perquè ara mateix estem a les portes de les festes de tardor, que se celebren a Vilassar de Mar. Atenció, el proper divendres, dissabte, diumenge i dilluns.
14, 15, 16 i 17 de novembre, respectivament. Recordem que dilluns és festiu al nostre poble. La segregació, celebrem la segregació, independència, dels veïns de dalt, d'Àvilassà de dalt.
Del temps estem molt pendents, perquè ara ja tenim un temps anormal per l'època, temperatures altetes, pel que hauria de ser el mes de novembre, tenim un sol radiant, però sembla que de cara divendres i possibilitat de diumenge podem tenir plugims. Tot això ens ho confirma o no des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma Joaquim Serra. Amb un parell de minuts marxem cap allà.
També, als vols d'un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilacerradió. Com sempre i amb ell, fem el poc ens passa. Repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa posem damunt la taula l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui i tot pujant al DeLorean un dia més. Repassem les efemèrides.
Passa per la ràdio. D'aquí poqueta estona, a dos quarts onze, la Susana Borés. La Susana Borés és la responsable, en aquest cas, del team. Taller inclusiu musical, un espai musical creat i adaptat per joves amb diversitat funcional. En parlem de seguida amb la seva responsable. Des de l'aula de música ens visita avui la Susana Borés.
A les 11. Ja sabeu que el Parlen de Tot es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I avui, com sempre, des de fa molts anys, des del començament del programa, és la col·laboradora que més anys porta al Parlen de Tot, Paquita Bruixa, amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, tot plegat a les 11 del matí amb Paquita Bruixa. Molts anys també porten les companyes i els companys de la Biblioteca Municipal,
Amb ells cada dimecres repassem i fem les recomanacions literàries. Visita aquest estudi avui, en aquest cas en David, des de la Biblioteca Municipal. A les 12, esperem que recuperades ja del tot, arriben la Marta Badia i la Mar Natchez. S'ha acabat el bròquil, posem damunt la taula aquells temes incòmodes, aquells temes que a vegades la societat mateixa crea aquests estigmes.
S'ha acabat el bròquil al migdia i acabarem, com sempre, els dimecres. Secció que l'any passat anava els dijous. Recordeu, aquest any dimecres ens anem a l'Agrícola Vilassà, una entitat centenària. Que això es diu molt aviat, eh? Centenària, eh? Doncs amb la Lara Xarau parlarem dels productes de promoció, de temporada, dels productes de proximitat de Kilòmetre Zero i avui farem el sorteig, un sorteig que hem pogut fer a través d'Instagram i del WhatsApp del programa. Atenció!
S'ha tancat ja el sorteig, farem el sorteig del guanyador o guanyadora de la cistella del mes de novembre. Doncs aquest és el matí que volem compartir amb vosaltres, el de dimecres, meitat de setmana, 12 de novembre de 2025, l'edició la número 2.247, 2.247 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. A les vies de so, Jordi Velazquez i Xavi Puig, qui us parla, Jaume Cabot. Ja ho tenim tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, dia solellat, temperatures anormalment per l'època altes. Ahir era Sant Martí, per tant, estem en un estiuet de Sant Martí.
Llegendari i no tant. Abans era com una llegenda i ara és una cosa molt certa. Per tant, temperatures i sembla que canvis en el temps de cara a finals de setmana. Divendres i diumenges, just quan Milassà celebra les festes de tardor. Anem confirmant aquesta situació. Joaquim Serra, en directe. Molt bon dia.
Hola, què tal? Molt bon dia. Avui la jornada ve marcada per un temps que continua estable i dominat pel sol, si bé en presència de núvols alts, alguns núvols mitjans, poc importants, i el més destacable és que aquesta darrera nit i matinada ha bufat vent de garbí, que sobretot cap a la costa del Maresme Nord. Això ha fet que les temperatures al nord de la comarca hagin pujat, i si ahir, per exemple, Tordera tenia una mínima de 5 graus, avui ha estat de 14. Per tant, un augment de 9 graus
en la temperatura nocturna. Un vent que ha d'anar perdent força al llarg d'aquest matí, serà més fluix, encara lleugerament moderat en aquestes primeres hores, però amb tendència a anar disminuint, i aquesta tarda el vent serà feble a tota la costa maresmenca del sud-sud-est.
amb una situació marítima dominada per la Maró, amb una lleugera mar de fons, sobretot cap a l'àrea del Marés Menor, i pel que fa a l'estat d'alcència, ho hem dit, presència d'alguns núvols prims, però en general amb un temps molt tranquil, temperatures avui més altes de cara a demà, s'espera que encara puguin pujar una miqueta més les temperatures, o es mantindran o pujaran,
Un temps que continuarà com avui, en presència de núvols als mitjans, i a diferència d'avui el vent serà del nord-est, d'agragar l'ent del nord i el nord-est, un vent moderat que farà que la mar s'alteri, al matí haurà maró i a la tarda àrees de forta maró.
a tota la costa Marasmenca. Per la seva banda, les temperatures demà, com ja hem dit, es mantindran. Fins i tot encara podran arribar a pujar una miqueta més. Divendres tindrem un petit canvi de temps que arribaria a la tarda. Al matí hi haurà velocitat variable.
amb vent que continuaria bufant de garbi moderat, sobretot a partir del missi a la tarda, i amb aquesta possibilitat que els núvols puguin deixar alguna precipitació de caràcter feble i poc important durant la tarda del divendres. Tot plegat, ben poca cosa. Al cap de setmana la temperatura baixa una mica, però de dia continuarem amb un ambient força suau, tant dissabte com diumenge, malgrat...
les temperatures tinguin tendència a baixar lleugerament en un cap de setmana, en el qual dissabte tindrem un augment dels núvols a la tarda, la nit de dissabte, diumenge, possibilitat d'alguns ruixats, però diumenge s'aclarirà ràpidament i tot i que a primeres hores del dia encara podrem tenir alguns núvols i alguna petita precipitació, ràpidament, com dèiem, el sol s'imposarà i, per tant, acabarem tenint un diumenge força tranquil.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Aquesta previsió manté les plugims poc importants, però que realment poden ser molestos de cara a la celebració d'aquestes festes de tardor. I allò de diumenge serà dissabte. Estem molt atents en aquesta previsió meteorològica i, per tant, demà hi tornarem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia.
Obrim finestra informativa. Un quart d'11 en punt. Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Sanyos Cofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Com estàs? Doncs aquí. Aquí. Preparant les festes de tardor.
M'estic tardorejant a sobre. Ja fa dies, eh? Ja fa dies que m'estic tardorejant a sobre, eh? Doncs, què tal, Joan? Calendari atractiu, eh? Sí, sí, sí, calendari... Escolta... Atractiu. Sí, sí. Què tenim, Joan? Doncs, mira, molt fan... Molt fan, t'ho sé, que ara... Em diràs que no combregues amb mi, eh? A veure, espera, espera. Sí, home, ja t'ho dic ara, eh? A veure, com ens coneixem amb en Joan? Molt fan del doctor Cugat, ahir, eh?
RACO, versió RACO, les vacances, diu el doctor Cugat, són dolentes. Sí. Amb els caps de setmana n'hi ha prou perquè al cap de l'any equivalen a tres mesos i mig de vacances, diu textualment. Molt fan. Això hauria de ser el lema, l'accióma de vida.
Amb els amics de l'enxaneta, a l'amics de l'enxaneta jo sempre els hi feia broma, i els hi deia, home, si feu un dia de festa a la setmana, són 52 dies de festa, per tant, ja són vacances. I jo anava per aquí, però ho deia en caire de broma. Jo amb el doctor Cugat, em vés agradar que em vés deixat un parell de capítols en el llibre. El primer capítol es diria Cagades 1, i el segon capítol es diria Cagades 2. I ara em surt una mica amb aquest format...
És molt bon metge, no dic que no. Això és com l'escola. Si el nen funciona, l'escola és fantàstica. Si no, doncs sempre hi ha alguna cosa. Però això és com ell. És un gran metge. No ho nego. Però jo crec que el personatge s'ha menjat una mica el senyor en Ramon. El personatge doctor Cugat s'ha menjat en Ramon. Per què ho dic?
Doncs perquè aquestes asseveracions no fan falta. L'altre dia deia, és que amb 65 anys ens jubilem el nostre cervell, amb 4 anys som morts. A veure, doctor Cugat... Deia que es perta el 50% de la capacitat. Primera que no tens 40 anys, tu, que ja en deu tenir... Ja tenia la vuitantena ben bona. Sí, per això t'ho dic. I segona, juguem... I ho dic amb tot el carinyo, perquè ja et dic que, insisteixo, ha de ser un gran metge. Però que deixem de jugar a ser Déu.
La gent puntifica. Els hi dones un micròfon. I a més a Can Basté. Això els hi dones a Can Basté. Se senten amb capacitat de ser líders d'opinió. Sí. Qualsevol cas, mira. A tu t'ha agradat, eh? És que jo no ho podia haver dit millor. Jo no ho era. Seguim també amb bata blanca perquè el govern confirma
que s'han confinat les aus de corral de 1.200 municipis de l'estat espanyol, 200 i escaig a Catalunya, per aquesta grip aviària. Sempre es parla de grips aviàries, sempre, eh? Jo no sé si les gallines sortiran a aplaudir a les 8 del vespre als veterinaris. Pot ser, eh? Podria ser, eh? Allà sonant el clac, clac, clac, clac, clac. Això seria el soroll de gallina aplaudint. Molt bé, m'has agafat, eh? Clac, clac, clac, clac, clac...
La capacitat de... Sí, jo soc un imitador. Jo vaig deixar imitador. Imitador nat, eh? Doncs és... En fi, situació complicada per les gallines. Ara faran pa.
Ara faran pa. Les gallines s'hauran d'entretenir d'alguna manera. Sí, faran també... Què feia amb el que en feien? Pa? Paper de vàter, també. És veritat. Hòstia, les gallines caguen, però caguen molt, eh? Ja ho diuen, cagar-se com una... Gallina, diuen? Sí, sí, sí. Bueno, diuen com una oca, però les gallines són cosines germanes. Ja comportarà, doncs, evidentment, un augment de preus dels ous de les gallines. En qualsevol cas, sapiguem que estan confinades...
les gallines a l'estat espanyol per aquesta gripa viària. Ens en riem, però, escolta, hi ha coses que... Ui, ui, ui. No, hi ha coses que... Ui, ui, ui. Aquí és una d'aquelles notícies, Jaume, real, d'altra banda, però que ens fan pensar en la condició humana. Notícia absolutament lamentable.
Tan lamentable com certa, eh? La Fiscalia d'Itàlia està investigant, atenció, safaris humans. Es veu que durant la guerra de Bòsnia hi havia, presumptament, està investigat per la Fiscalia de Milán, empresaris, gent adinerada italiana que aprofitant la guerra, els franctiradors, etcètera, etcètera,
doncs pagaven quantitats de diners al voltant d'uns 100.000 euros per aprofitar i disparar contra la població. 100.000 euros és, presumptament, el que valdria una vida humana si disparaves contra nens o nenes, havies de pagar més diners. Repugnant, repugnant. Aprofitant la situació de trets i de caos, doncs, en fi, una...
Molt heavy, si això, en principi... És presumpte, però... La Fiscalia Italiana ho està investigant.
No té res a veure, però sí algun fet similar. En Sergi Freixas, que és una persona d'aquí, Vilassà, que fa exposicions, que va fer l'exposició sobre la Guerra Civil a Barcelona, a Mataró... Hi ha vingut diversos cops a la ràdio. Ens explicava que durant la Guerra Civil espanyola hi havia, en aquest cas, turisme de guerra. És a dir, gent de l'estranger que diu... Hòstia, Espanya està en guerra. I des d'aquí...
des del bàndol franquista, sembla ser, s'organitzaven excursions per veure com era la guerra. No per disparar, per això dic que no té res a veure, però que també és molt lamentable. Més lamentable si vas a matar, llavors ja em sembla terrorífic. Terrorífic, però naturisme de guerra. És com si ara organitzem un viatge per anar a Ucraïna a fer turisme, què vols que et digui? De fet, hi ha viatges a Ucraïna en època de guerra i, de fet, també un dels viatges més...
somiats per aquesta mena de persones, era anar a la regió de Txernòbil per poder experimentar, veure com està la situació després de l'accident nuclear de l'estació ucraïnesa. Com es diu aquesta secció, Joan? Poc ens passa. Poc ens passa, i és que es diu per alguna cosa. T'ho he imaginat pagar cèntims per anar a matar algú, i a més a més...
Clar, no m'agrada dir, a més a més, però és que és gent que passa pel carrer una senyora que ja està vivint, per dir alguna cosa, situació de guerra, i tu vas i et dispares i si te la carregues pagues 100.000 euros. Quin cap valgui la redundància? És que si em diguessis que és una pel·lícula, et diria, hòstia, aquesta pel·lícula és irreal. No, no, és que una vegada més la realitat supera la ficció. És terrorífic. És que em sembla...
La alcaldessa de la capital bosniana també s'ha sumat a la denúncia de la Fiscalia Italiana i veurem si transcendeix a la premsa els noms d'aquestes persones presumptament implicades que serien amb un alt nivell adquisit. Déu-n'hi-do. Què més, Joan? Tenim alguna cosa alegre o no?
Per primera vegada en 137 anys, les golondrines de Barcelona, del Port Vell, faran una ruta nocturna per Nadal. Ah, mira, un senyor d'aquí va venir al Randemar de Vilassar, és el que gestionava amb el seu fil les golondrines de Barcelona.
Doncs ara inauguraran, a partir del 28 de novembre i fins al 6 de gener, aquestes rutes, que duraran 40 minuts, aprofitant, doncs, l'esperit navalenc, veure una miqueta el joc de llums... Ja hi és, la Nòria, o no? La Nòria, si esteu a estar a punt de... Està muntant, no? Deuen estar a punt de muntar-la i de provar-la, però, bueno, pot ser una excursió sempre agradable... Ja ho farem! Ja ho faré!
Perfil de Barcelona des del mar. I des de nit, clar. I des de la nit, eh? Vinga, va. Un projecte de 40 minuts, 16 euros als adults, 14 als jubilats i 10 als nens entre 5 i 10 anys. Molt bé. I tu pagaràs 10. I 98 als periodistes. Sí, pagarem més als periodistes, eh?
Va, què més? Doncs jo ja pujaria el De Loria, no sé que tinguis alguna situació a comentar... No, no, no, tot correu. La guerra que hi ha entre en la mini, el Barça i la selecció... Va, t'he d'escoltar una entrevista amb en José Mari Vaquero, te'n recordes? En José Mari...
I deia, esto en tu època, ¿cómo lo arregláis? I ell deia, Johan nos decía, si tenéis una molestia i us vais a la selección, un mes sin jugar. Ah, sí, clarito. Clar, et fotia una mica mal l'ungle i deies, jo no voy a la selección. És que hem de ser més pràctics. En Johan que deia, si tengo el balón, jo no lo tienes tú. I que semblava una obvietat, doncs això també és una obvietat. Si tens molesties i vas a la selección, estàs un mes sense això.
La entrevista, per ser, era José Mari Baquero, un motiu dels 25 anys del gol de Kaiserslautern, que va classificar el Barça a la primera final contra la Sampdoria, que li va donar la primera Champions League amb aquell gol de Koeman. També fa anys del gol de Baquero, que se'n va anar al camp de Kaiserslautern, acompanyat de la seva filla, i a partir d'aquí va fer aquestes declaracions.
I de Messi sabem alguna cosa o no? Allò on comentàvem? Messi, jo sé si comença a fer aroma electoral o no, que amb Barça. Hòstia, serà la base electoral? Segurament. Alguns diuen que en la porta volia, però que era la comissió econòmica que li va dir que no. Alguns diuen que en Messi no es porta bé amb la porta. Hi ha de tot aquí, tu. Hi ha de tot.
Ja vam explicar ahir la història, ell passejant amb aquella parelleta que es anava a declarar i amb Messi passant pel costat, com si et passés nosaltres. Perquè Messi segurament serà arrojadista en les eleccions a Can Barça, sempre una figura molt estimada pel barcelonisme. El barcelonisme, per cert, que en parlarem en el crònic amb dues vessants avui, eh?
Ah, doncs ara m'ho explicaràs. És veritat que hi ha un debat sobre si el Barça havia d'haver obert o no l'estadi perquè entrés amb Messi. No ho sé, és com si d'aquí 30 anys ve Robert Mazza a la ràdio, que seria el nostre Messi, i vingués aquí, li obrirem la ràdio. És casa seva...
És que clar, jo és que no sé on està el debat de si Messi ha d'obrir el camp o no. És un tio que hauria de tenir el nom a algun lloc. Les declaracions de La Porta van en aquest sentit. No sabíem res de la visita, confirmant el que dèiem ahir en el que ens passa, però deia La Porta, en qualsevol cas, és casa de Messi al Camp Nou. Deu tenir clau, deu tenir clau. La clau i el duro. Ja s'ha perdut això, eh? Tantes coses. La clau i el duro. 12 de novembre entrem en el diòleg. Què volia dir, la clau i el duro?
Doncs que quan les persones tenien els joves, ja tenien una certa autonomia, ja podien començar a sortir sols, diguéssim, doncs se'ls donava la clau i el duro. Ja poden entrar ells mateixos i ja poden tenir un duro. Quin pou de sabidoria aquest home. Duro! Duro, s'ha perdut. Jo sempre ho dic, dos duros. Això val dos duros. Que els joves et mira en cara de què cony és un duro.
La meva iaia comptava amb duros. 200 duros! 11.000 pessetes ho podia traduir amb duros d'una manera perfecta. No confondre amb els durums, que seria una altra cosa. Els joves ja van per duros. Nosaltres deiem 20 duros. Tens 20 duros? Sí, sí, sí. Vinga, va, Dilorian, tal dia com avui, de 1945, naixia a Toronto, al Canadà, Neil Young. Oh! I wanna be you.
En Nil, en Nil jove. Sí. En Nil jove, en Nil Young, no? Forma part de Buffalo Springfield, també intervencions en solitari i, evidentment, un dels artistes que entra en el saló de la fama del rock and roll.
Què més tenim en aquest Dilorient tan arregladet? I avui, de l'any 1961, naixia a Romania, tot i que és estatunidenca d'adopció, el deu perfecte, Nadia Comaneci, eh? La primera persona que va aconseguir un deu en els Jocs Olímpics de Montreal de l'any 1976. Era una criatureta, eh? Criatureta, sí. Nadia Comaneci, mira que fa anys i... Ara estatunidenca, eh? Silenci, sisplau.
A mi aquest himne m'emociona. M'emociona quan escolto això. M'ho posaria dret quan escolto això. Doncs això, una de les esportistes més importants, sens dubte, del segle XX. I la primera persona, després hi ha hagut algun altre 10, però l'única que va aconseguir fins i durant molt de temps el 10 perfectament. Sí.
Una vida plena de controvèrsies, de victòries, d'una vida així una mica, perquè ens pensem que cada vegada aquests esportistes d'elit són, escolta, molt feliços, molt rics i tal, i a vegades això s'allunya de la realitat. I sobretot en aquells països que formaven part del pacte de Varsovia, influència directa de la Unió Soviètica.
Era una manera d'ensenyar al món, d'ensenyar al món capitalista el bé que estaven fent les coses dins d'aquests països d'aquesta òrbita comunista. Evidentment, els Jocs Olímpics eren un aparador espectacular i Nadia Comaneci va ser una...
Una noia, doncs, sotmesa a moltíssima pressió per tal d'arribar, doncs, a aquesta fita absolutament històrica. Ella, com tantes altres, doncs, va pagar-ho posteriorment a nivell, doncs, de salut mental, d'estrès posttraumàtic, de la pressió que havia tingut.
Ara obro un meló, que l'obro i el deixem obert, no cal que entrem. Però sempre m'ha quedat molt l'atenció la manera de puntuar a les gimnastes. Així, clar, hi ha un jurat, però això és molt relatiu. A veure, una carrera guanya el que guanya, el primer. El futbol, qui marca més gols, i el bàsquet el que fa més punts. Però...
És molt relatiu, això, eh? És complicat. I, evidentment, no són esports amb una gran pressió mediàtica que la gent obrin diaris, si li han posat un 6.8, un 6.7, però a mi, ara que dius això, em crida, per exemple, també molt l'atenció els salts de trampolí, els salts de plataforma. Són pels ulls, doncs... Jo és que fotria deus a tothom. Pels ulls, l'ex...
de nosaltres, ens sembla, a veure, 9 de cada 10 ens semblen perfectes. Un 10. Puntua el jutge i diu 5,3. Molt bé, molt bé. Perfecte, no? Sí, sí. És un món, això. Hauríem de buscar algun jutge que ens...
Expliques, eh? No de pau, en aquest cas, sinó esportiu, eh? Va, que bé, Joan. 1984-12 de novembre, la italiana estatutonidenca Madonna ens deia que era com una verge.
Aquí sí que ens hauríem de pujar drets davant d'aquest espectacle. És un tro, eh? Absoluta precursora. Madonna és una persona que sap entendre els llenguatges musicals, audiovisuals, i normalment s'avança sempre. És una dona que obre camí, pot agradar més o menys, però en qualsevol cas val molt la pena la Madonna, eh?
I estem d'acord que li agrada nedar entre la polèmica. A ella nedar entre polèmiques li agrada, eh? És una dona que no ha evitat mai posar-se en camisa d'11 bares. També s'ha perdut això, Joan. Camisa d'11 bares. En fi, perdó. Què més tenim? Doncs any 1988, el dia com avui, YouTube, la banda irlandesa es van tancar en un estudi de Memphis, Tennessee, per gravar el Ratel and Ham.
Em sembla una banda realment espectacular. Jo mai he sigut seguidor per això de YouTube. No sé per què. Han de fer el biopic. Si fan un biopic ben fet, com el de Queen, ens agradarà. Però la gràcia, una miqueta, és que era un grup escolar que es reunien per tocar l'escola. Com els al·logs en rol. Com els al·logs en rol. Exactament. Vides paral·leles. I van anar fent carrera, eh?
Sí, sí, sí. La Telenham és difícil, la traducció, ser complicada a traduir. Jo sempre dic, i vaig molt ràpid, és una anècdota personal, que quan va venir a tocar crec que era el Camp Nou, va arribar amb un cotxe, amb aquell avornós tipus boxejador, que ningú el veiés, Bono, estava allà, quedés, uah, tothom. I jo caminant per Nova York, amb una de les avingudes, de la 1 a la 8.000,
El vaig veure passejar en un gos. Ningú li deia absolutament res. Va fer un Messi, no? Sí, sí. Va passar per darrere de la foto. No, el Messi era jo. Vaig passar per Radena i vaig dir, hòstia, aquest és en Bono. I molt bé. Ei, James, què tal? I vaig dir, ei, Bono, què tal? Perquè tu eres amic de Roberta Flack, la tieta de Whitney Houston. Home, clar.
Ho hem explicat també aquí, tens contactes en el Upper Nova York, està molt bé. Gerard Allen Ham, aquesta preciositat de 1-2, també va servir per acabar una mica amb la tirania del Born in the USA de Bruce Springsteen.
Què més, Joan, va? Nascut al barri de Gràcia, moria tal dia com avui, del 1999, al Comendes Madrid. Antonio González Batista, el pescaïlla.
Un senyor era autèntic mestre de la guitarra i diuen que, doncs, el pare de la rumba i va viure a l'ombra de l'Ola Flores, una de les grans, però és que els tres fills, tant la Lolita Rosario com l'Antonio Flores, doncs, evidentment, família d'artistes. Per cert, l'Antonio Flores, que estan a punt d'estrenar el seu documental, després d'una vida complicada, però família d'artistes i el pescaill,
és molt més del que l'hem valorat. Aquí sí que el posèiem a la carpeta, tiquis-piquis. Nascut al carrer Fraternitat de Barcelona, doncs a Pesca, ella va fer un anti-Ike Turner. És a dir, així com Ike Turner no va poder superar la potència de la seva dona, que...
el va passar per l'esquerra i va acabar amb aquests maltractaments i donar-li una vida infernal, doncs el Pescaïlla va admetre perfectament el poder de la faraona i ell va decidir fer com a mínim mediàticament i musicalment un pas al costat. Personatges importants de la nostra societat que han nascut a Gràcia, el Pescaïlla i ara que m'hi ha al cap, Joan Escofet.
Que va popularitzar la seva filla, també, anys d'espera. La Rosario, Sarandonga. Nos vamos a comer un arroz con Bacalau. Oye, mañana es domingo, Sarandonga, no? Crec que diu que seria una mica anticugat, eh? Sí, exacte, exacte. I acabem el De L'Orient, any 2000, doncs, panda sonora de la pel·lícula Los Ángeles de Charlie. Era en Destinity Child i el seu Independent Woman Part 1.
Doncs vinga, a ritme de Los Ángeles de Charlie, Destiny, The Child, anem a repassar la 1 al migdia 3.57 de la tarda que tenim. Ens donarem les dades de l'atur a Vilassar de Mar, corresponents al mes d'octubre, obrirem en pàgina econòmica i tancarem també, que sembla que la Generalitat ha tret pols aquell tren orbital que havia d'unir
Vilanova i les altru amb Mataró, passant per l'interior, habitant Barcelona, doncs sembla que de cara a l'any 2050 aquesta R9 ja hauria d'estar en ple vigor. Del tren bala que ens oferia el senyor Valverde, que era el cap de llista de Ciutadans, les darreres eleccions a Vilassar de Mar, del tren bala que va dir que faria, sabem alguna cosa? Tren bala elevat, eh? Per Vilassar, eh? Per Vilassar, eh? Rodalies de premiar a Cabrera, però a Vilassar tren bala.
També parlarem, ara s'estan celebrant els 1.000 partits d'en Pep Guardiola, clar, com que els 1.000 partits de Pep Guardiola, doncs el debut del de Sant Padó va ser a Premià de Mar, empatant a 0 amb la Premià de Mar, equip que entrenava aleshores Quim Ayats. Avui escoltarem Quim Ayats, les sensacions del primer partit de Pep Guardiola.
I també estem a punt d'obrir el nou Camp Nou, serà el 22-29 de novembre, depèn encara. Hi havia un vilacerent que va ser a la inauguració, que va ser un dia de la Mercè de l'any 1957, en Josep Gasco, que ens explicarà una mica els seus records d'aquella inauguració que primer es deia l'estadi, i va acabar sent al Camp Nou.
Per cert, a veure si en Flix s'anima i fot debutant en Xavi Espart, perquè ja el tenim convocat, ens hem de portar 8 o 10 partits convocats i encara no ha debutat, per tant... Estem preparant alguna cosa xulo, eh?, des de la redacció d'informatius amb Xavi Espart. Que debuti. Joan Escofet, un plaer, un al migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto i demà en 4.11 et torno a saludar. I la vida, recordem, pot ser meravellosa. Parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Tot va començar amb aquell compàs, tac, tac, tac. Accepto reciclars del fet, tac, tac, tac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Jordi, 50 anys, director d'entitat bancària. Conduïa temeràriament. Va matar un ciclista un dissabte al matí. Tres anys de presó i tres i mig sense permís. Sílvia, 27 anys, perroquera. Va fer un avançament antirreglamentari. Va provocar un xoc lateral amb un altre turisme i va matar un menor. Va donar positiu en drogues. Tres anys i mig de presó i quatre sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Hola, m'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Que no fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè ara ja... Tot això... T'esperaves aquest resultat? Sí. Més roba que no fa servir que fa servir. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Benvingut! Avui porto una recepta diferent. No la trobaràs a cap llibre de cuina. Per atenció, agafa punts i comencem. Ingredients. Un aparell elèctric o electrònic obsolet, un punt de recollida rae i, últim, una mica de ganes de posar-hi de la teva part.
Els passos són senzills. 1. Identifica el RAE. Un aparell que ja no funciona. Els cables i carregadors també són RAE. 2. Separa les parts. Si l'aparell té bateries o piles, retira-les i diposita-les al contenidor específic. És com treure-li les espines a un peix abans de menjar-lo. 3. Entrega'l. Si acabes de comprar-ne un de nou, recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta. O bé, busca el punt de recollida més potent. 4. Felicita't. I has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix.
Si t'has perdut en algun pas, entra a la pàgina web residuonpas.cat barra rae per saber-ne més. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Doncs vinga, som-hi, caminant cap a les 11 del matí. Un moment per l'entrevista d'aquest dimecres. Mireu, arriba el tall inclusiu musical, un espai musical creat i adaptat per joves amb diversitat funcional. Un taller que organitzen des de l'Aula de Música de Vilassar de Mar, el tall inclusiu musical amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Volem saber què és tot plegat, què és el TIM, com es portarà a terme, a qui va destinat. I és per això que saludem en breus instants a la Susana Bores. Des de l'Aula de Música ens presenta el TIM.
Susana Boreis, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí i amb moltes ganes d'explicar-vos coses de Tim. Doncs explica'ns-ho tot, primer de tot. Va, Tim, talla inclusiu musical. Què significa tot plegat?
Taller inclusiu musical. La pròpia paraula ja ho indica, és un taller destinat, adaptat per a aquests joves amb diversitat funcional, que tinguin un espai on es puguin, bàsicament, expressar, créixer, fer vincle, generar...
En definitiva, i per ser així i resumir, és per generar benestar, perquè ells puguin estar junts, que a través de la música creem aquest vincle, aquesta màgia, aquest poder que té la música de...
T'ha compartit. Perquè la música té aquest poder terapèutic, però per totes les persones, eh?, amb diversitat i no. Correcte. Té aquest poder terapèutic. I és un projecte molt xulo, no sé si és innovador, si l'estrereu ara o no, i tinc la sensació que en aquest sentit, diuen en castellà que nunca es tarde cuando la dicha es buena, però que anem una mica allò tard, no? Dius, hosti, una cosa tan xula, és innovador o no?
Sí, mira, malauradament el tema de la música és un tema que és molt estrany, però és així, tal com dius, que arribem tard, jo no sé si arribem tard o no, perquè això no... No parleu vosaltres, parleu com a societat, anem una mica tard, en aquest sentit. Sí, sí, sí, correcte, com a les escoles, per exemple, l'educació musical o...
o els músics en si avui en dia, no?, com la seva situació professional és com una mica estranya, amb l'important que és, no?, hi ha els beneficis, tu ho has dit, terapèutics o d'expressió corporal, i encara i així, doncs és una cosa que queda com una miqueta en un ladito, no?,
De fet, quan crides un professional a casa, se t'espatlla la rentadora, et passa un pressupost i aquí el tens. En el ram artístic, dels músics, dels tècnics sobretot, sempre tendim a rebaixar-ho. Però m'ho faràs més barat o no? Però aquest és un valor que ara no vull obrir. Un dia l'obrirem. Si voleu podem fer una taula rodona sobre la relació del contractant amb els contractats, en aquest cas en el món artístic. Però ja en parlarem. Qui és la Susana Voresa? Què es dedica? I per què és la mare d'aquest projecte?
Doncs mira, jo tinc un fill que es diu Ander, que té 23 anys, és un jove amb discapacitat intel·lectual. I arrel de situacions que vius, que les tens molt a prop perquè les tens a casa, vas veient necessitats que no les trobes i que estaria molt bé tenir-les. Com per exemple l'espai jove que vam crear fa 4 anys a Vila Sadamar,
que vas venir-ho a parlar aquí a la ràdio. Exacte, ja fa quatre anys d'això que vaig venir aquí. I és un espai d'oci per ells. Així com hi ha els altres espais joves, ordinaris, vam crear un que sigués adaptat per ells. Avui en dia és un èxit i hi ha llista d'espera.
Amb la música què ha passat? Doncs una mica, perdó, el mateix. Nosaltres a casa som molt de música, sempre hem escoltat molta música, anem molt a concerts en directes perquè ens agrada moltíssim, a mi m'encanta ballar, ballo moltíssim, i tot això suposo que s'ha anat transmetent a l'Ander, el meu fill, que des de ben petit escolta molta música. Ell fa bateria, a centres musicals fa bateria.
L'Ander, si aneu pel carrer i veieu el cartell del taller inclusió musical, és ell. És ell, sí, ell fa bateria. I llavors vam pensar, per què no ens imaginem, perquè va començar així, ens imaginem un lloc on pugueu anar a fer la música al vostre ritme i que pugueu fer les funcions a final de curs i que us pugueu expressar i que cadascú tingui el seu ritme i sigui respectat.
I vam començar així, a imaginar, imaginar, i a poc a poc es va gestar Tim. I arribeu a l'aula de música, m'imagino, parleu amb la seva directora, la Maritxell Gineja, i aquí ja comenceu a donar-li forma, el pensament es transforma una mica en realitat, no? Correcte, correcte. Com va aquest pas?
Aquest pas funciona, doncs mira, després de tenir el projecte a la ment i a la imaginació, per dir d'alguna manera, el que és la idea, la idea se presenta, clar, necessitava l'espai on pogués desenvolupar tot això. Tota aquesta idea s'havia de consolidar d'alguna manera i com que és una iniciativa social i un dels requisits bàsics era que fos o gratuït o molt, molt, molt econòmic,
Perquè això també seria un altre debat i necessitàvem un espai on ja la infraestructura tringués tots aquests materials i havia de ser una escola de música. Vaig anar a parlar amb la Maritxell que des del minut zero va estar superinteressada i em va encantar el projecte i llavors ja vam començar a créixer i a organitzar-ho.
I això comença aquest divendres, de dos quart de sis a dos quart de set de la tarda, tinc entès, i que feu la presentació, no? Hi ha molta gent interessada o no?
Doncs no ho sabem, però jo crec que sí, que hi ha molt bona acceptació. Penso que la gent està molt contenta i sembla ser que tenim bastants participants ja esperant a poder començar, que ens omple d'alegria, la veritat. I tant, l'objectiu és terapèutic, evidentment, l'objectiu és que ells tinguin també un espai com qualsevol altra persona per anar a estudiar música. Hem de dir que el preu és molt reduït, crec que són 20 euros, no? 20 euros, la quota mensual, sí. La quota mensual.
I l'objectiu és que hi hagi una banda o no inclusiva? Claro, por supuesto. Mira, un dels objectius que ens fa més il·lusió a nosaltres, i sobretot a ells, és que puguin representar, o sigui, puguin fer l'audició davant de les persones, de les famílies, que tinguin el seu moment de glòria, com normalment...
tenim tots quan estem fent música, que tenim la nostra audició. Això serà al final de curs i als concerts de Nadal, com a mínim. Sí, sí, per supuesto. Després volus, després volus. Gires, després ja gires directament. Ojalá, ojalá. Escolta, i l'Ànder com us ho pren, això? És a dir, quan li vas dir, escolta, mira, hi ha la possibilitat de fer això que he dit? Perquè fa molt que toca la bateria, l'Ànder, o no? Sí, ell ja fa... jo farà... sis, set anys. Sí, sí. De forma intermitent, de vegades ho ha deixat. A casa, eh? Estic parlant? A casa toca, eh?
O va a classes? Ell va a classes, ha tingut professors particulars i va a un centre de música. I què et diu quan li dius Miranda? Ell està molt content perquè li agrada molt tot el que és la percussió en general, li agrada molt. I clar, està molt content. De tota manera, ell tampoc deixarà les seves classes i seguirà amb timp. Vull dir, tot el que sigui reforçar i avançar, endavant. Molt content, clar.
Doncs una iniciativa social amb aportació de 20 euros mensuals, un taller de cant i percussió, un grup rodís. Cant i percussió, de moment, eh? Sí. No es farà... De moment no s'obren més instruments, eh? No, mira, t'explico, si vols, molt ràpidament. No ho explica, explica. Jo volia fer també teclat, piano. A mi m'agrada molt d'ocul piano. I vaig pensar, doncs vinga, piano. Però saps què va passar? Que preguntant i donant veus i parlant amb ells, perquè jo tinc molt d'accés amb ells pel meu fill...
I els explicava, mira, què us sembla això, i tots ja, bueno, cantant. I saps què em va sorprendre molt? Que molts em deien, jo vull cantar, jo vull cantar. Els feia molta il·lusió cantar. Però van ser els front-men, els front-men de la setmana. I vaig dir, doncs, fem cant. I llavors ens hem obert una classe, una sessió de cant.
Em queda l'atenció, evidentment que hi haurà sortides, hi haurà equip docent especialitzat, però em queda l'atenció que l'objectiu del projecte és oferir un entorn adaptat i segur. Parlem d'un espai on es respiri confiança, és a dir, que ells i elles vegin que és un entorn assegurat, perquè el món no és un entorn segur per ells i elles, no?
Bueno, això també seria un altre debat. En el món hi ha entorns de tot tipus, depèn molt d'on vagis a parar, no?
Hi ha molts interessos i hi ha moltes coses que de vegades queden amb una part una miqueta més fosca, per dir-ho d'alguna manera. Però el que és molt clar, molt senzill i molt evident és que un entorn segur, si el crees, tant tu com jo com ells, vindran i voldran que hi hagi una continuïtat.
Però jo el que a mi que referi més que res és que quan vagis a veure'ls no et salti els ulls. Oi, mira, és que tenen un punt de discapacitat i tal. No, és a dir, és un grup de música que està oferint la seva pròpia música. Correcte. I aquest és un dels objectius, no? Sí, sí, sí. De fet, ja n'hi ha, eh? Perdona que tu diguis sí, eh? Lluïn de la pena, no? Oi, mira. Pobrets, no? Lluïn del pobrets. Això és el que ve més... Segurament amb ells també, eh? Són els principals afectats. Per tant, lluny del pobrets.
Claro, claro. Sí, sí, sí. Aquest és un dels punts principals. De fet, ja n'hi ha, eh? Hi ha alguna associació a Badalona, si no m'equivoco, i estan fent gires i bolos, eh? Sí, sí, sí. Ja t'ho dic, d'aquí poc gires. Vull dir que llun dels pobrets, perquè tenen unes altres capacitats i precisament la musical tenen una sensibilitat que a nosaltres moltes vegades ens fa com una mica de vergonya mostrar-la, no?
Tot i que és com un alivio, no? Quan la desprens et sents molt aliviat. I ells aquesta vergonya no la tenen tant. Per tant, pot ser superinteressant el resultat. Saps què tinc la sensació? Que vosaltres, sobretot els pares i mares, teniu una paret molt alta davant i com l'aconseguiu tirar a terra, ja tenim l'altre espai. Vinga, en ve un altre. Ara la música. Després l'esport. I heu d'anar derribant parets una darrere a l'altra per buscar oportunitats.
Sí, sí, és una miqueta així. Mira, la bona notícia d'això que comentes, que estic tothomment d'acord, és que hi ha molta feina per fer. Vull dir, jo ja tinc a cap una altra cosa. A veure, explica'm. No, no, no, te l'explico. Una miqueta, una miqueta. De què va, de què va.
Seria més enfocat per adults, i a més per adults perquè tinguin més un lloc on professionalment poder realitzar-se una miqueta. Però això està molt en l'aire. Però el que et vull dir, el que em comentaves, és que hi ha molta feina per fer, moltes parets per derrumbar.
Perquè tu, a través de l'Ànder, t'has projectat una idea, que és un objectiu que és som-hi, no? És a dir, a través de l'Ànder t'has convertit en una mica una mare reivindicativa, no? Bueno, no, mare reivindicativa. Reivindicativa en el sentit que si tens un objectiu vas a parell. Bueno, a veure, jo sí veig que... Mira, la pregunta és molt senzilla, és per què no?
Per què no? Quants cops te la preguntes, aquesta pregunta? Eh, doncs mira, quasi cada dia. Quasi cada dia. Perquè moltes coses és, bueno, això millor que no, això millor que no. I si tu pares a pensar, dius, però per què no? Potser anem una miqueta més lents, potser ho hem de fer... O no, o no.
O no, o fer-ho d'una altra manera, o sortir molt abans de casa, o sigui, és un altre ritme en realitat. Però no vol dir que el ritme sigui millor o pitjor, simplement és un altre ritme, que jo també m'he acostumat ara a la meva vida a portar-ho i estic encantada, eh? Encantada. I el motiu de la bateria, l'Ander, què va ser? Que és l'instrument que més li agrada? Com va això?
Doncs mira, no ho sé, li va agafar per la bateria ja quan era molt petit, que de fet la teníem a casa, la vam haver de treure a casa de l'àvia, que és molt més gran i no molesta tant. Sí, sí, perquè molestava els veïns. Li va agafar per tocar la bateria. Jo crec que el tema de la percussió el portem tots molt interioritzat dintre, no? És un tema molt d'anestros.
i la sentia molt interiorment. Llavors li va agafar per la bateria, va començar a tocar-la i la veritat és que té bastant de feeling. Ara ja comença a detectar una mica què li agrada més, què li agrada menys. Com és el dia a dia? Ja té criteri. Com és el seu dia a dia? Toca cada dia o com funciona això? No, cada dia no toca, però toca entre 3 i 4 dies a la setmana. Un al centre i després ell va practicant.
Li agrada molt anar a concerts en directe, és molt observador, moltíssim. Quin tipus de música li agrada? Doncs mira, li agrada, com a tots els joves, perquè té 23 anys, li agrada molt el reggaetón, la Shakira li encanta... És que això pot ser un altre meló que obrim, no? Quan arribem allà divendres i diguem, va, què toquem, no? Aquí que per gustos colors diuen, eh?
Sí, bueno, de fet, és un tema que hem parlat amb els profes, eh? De dir, bueno, o sigui, home, haurà de guiar una miqueta el què, perquè si no acabarem aquí fent reggaeton. Que no tinc res en contra, eh? Però, clar, també es tracta una miqueta de fer cosetes potser més... De fer música, de fer música. Sí, de fer música. Però, bueno, també, com que són persones molt sensibles, també tot el que és més melòdic, i més jacero, i més suau, també els hi entra molt bé, eh? Et sorprenen molt, eh? Tenen molta sensibilitat.
Com nosaltres, hi ha de tot, hi ha persones que la tenen més interioritzada i no... Jo el que sí que he detectat és que, per exemple, quan estic amb ells escoltant música i t'he dit que a mi m'agrada molt ballar, llavors quan balles també els dones l'opció que s'obrin ells a fer les seves coses, tanquen molt els ulls.
quan estan fent alguna cosa musical. I això és molt important perquè vol dir que t'evades i et deixes anar. És el que et deia abans, a nosaltres tenim més prejudicis i ens fa més vergonya fer això. En canvi, ells no tant. Això és molt valuós perquè llavors ens deixen anar. I quan deixes anar, surts d'aquell taller...
Millor del que has entrat. En principi, quan puges a un escenari, la vergonya l'has de deixar baix, diuen. Per tant, doncs, ho porta bé. I a partir d'aquí pot sortir algun grup, pot sortir alguna coseta, com a mínim per fer. Ja ho veurem. Quan fa que esteu gestant aquest projecte? Doncs mira, és molt interessant aquesta pregunta perquè fa exactament nou mesos.
Mira, doncs, l'hem gestat com un part, quasi. T'ho juro, fa 9 mesos. Ahir ho parlàvem i dic, que fort, és com un part. Sí, sí, a parir, divendres pariu. Sí, divendres parim. Fem la presentació, que mira, aprofito per convidar tothom, és aquí a l'aula de música Vila Sada Mar, divendres 14, de 5 i mitja a 6 i mitja aproximadament.
I es presenta a la gent interessada, o a públic, o a qui... Qui vulgui, tothom, ober a tothom. Home, evidentment vindran les famílies, hem convidat entitats, que espero que s'hi poden, vindran, i sobretot els participants, m'imagino. No sabem a hores d'ara quants participants, eh?
No ho sabem, no ho sabem. Comencem ara i, bueno, tot és molt nou. És un projecte que, com m'has dit abans, sembla mentida, no?, que aquestes coses encara no estiguin tant en marxa. Vull dir que estem aprenent i evolucionant. Per tant, comencem de mica en mica, poquet, i si es va fent gran, que és el que s'espera, doncs anirem ampliant i fent més classes i obrint més. Això és la presentació, vol dir que cada divendres en aquest horari o ja es veurà quan es faran les classes?
No, no, ja està tot tancat. Comencem el 9 de gener, després de Reis comencem i serà cada divendres a la tarda. Cada divendres a la tarda. Cada divendres.
Doncs escolta, em sembla un projecte preciós. Et vull felicitar a títol personal a tu, com a, podem dir, mare del projecte, la Susana Borés, també a l'Aula de Música, amb la Meritxell Benaix al capdavant, per fer una cosa tan interessant i portar l'emoció. Jo diria que la música és teràpia per a tothom. Per tant, doncs, ens anirà molt bé escoltar-la, tocar-la o intentar-la tocar. És a dir, la música és teràpia. Moltes gràcies, sí.
T'agraeixo moltíssim que avui he estat a la ràdio, que tingueu molta sort, moltíssima, i que vagi molt bé, Susana. Moltíssimes gràcies per tot i música maestro. I tant que sí, endavant ens explicareu com va el projecte. Quan vulgueu, aquí estarem. Gràcies, que vagi molt bé.
Un minut llarg i arribem a les 11 del matí. Robert Mazza ens acosta a l'actualitat. De seguida amb nosaltres, la Paquita Bruixa, a dos quarts de 12, les recomanacions literàries. A les 12 posem temes incòmodes damunt la taula amb la Marta Badia i la Marc Nachet. Temes que potser la societat s'ha creat una estigma.
Posem damunt la taula, s'ha acabat el bròquil, amb la Marc Natxer i la Marta Badia. Acabarem a l'agrícola Vilassals, que heu participat al concurs de la Cistella. Avui la Lara, com cada dimecres ens acostarà als productes de proximitat, de temporada, de quilòmetre zero, doncs ens acostarà al producte i al final de la secció farem el sorteig de la Cistella del novembre.
la cistella guapíssima que tenim per sortejar avui a última hora de l'edició. Amb un minut a les 11. La previsió meteorògica indica bon temps de cara avui, ens ho explicava Joaquim Serra. Joaquim Serra també diu que plogim, possiblement plogim, res de l'altre bon per divendres a la tarda, dia en què Vila-Sanamar comença les festes de tardor, i possiblement també de cara a la nit de dissabte, que és el punt àlgid d'aquestes festes de tardor. Però tot això ho anirem confirmant.
60 minuts de programa, ens en queden encara 120 per compartir en directe a través del 98.1 de l'AFM El Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Segueix el parlant de tot, Robert Mazza ens acosta a l'actualitat.
Les notícies de les 11 Salutacions, Vilassar de Mar conmemora un any més el Dia Universal dels Drets dels Infants. El municipi ofereix una programació d'activitats des d'aquest dissabte i fins dijous de la setmana que ve amb diferents iniciatives impulsades per l'Ajuntament i pel Consell d'Infants. L'objectiu, reivindicar els drets de la infància amb unes propostes on els nens i nenes seran els protagonistes.
Aquest dissabte, a partir de les 10 del matí, durant 3 hores, al pati de l'escola dels Ologs hi haurà el taller, els meus drets, la meva veu. Dilluns que ve a les 12 del migdia a la plaça del Círcol, teatre al 8, portarà escena, harmonia, el lloc on tots els drets dels infants són representats.
Dimecres de la setmana que ve a dos quarts de set de la tarda a la sala de plens del Consistori l'acte de Constitució del nou Consell d'Infants i reflexions sobre els drets dels infants al municipi. Dijous que ve a les nou del matí l'exposició Un mar de veus pels nostres drets a la plaça de l'Ajuntament i a les set de la tarda plenari del Dia Universal dels Drets dels Infants amb la lectura del manifest dels drets dels infants a la sala de plens de l'Ajuntament de la nostra localitat.
Els viatgers de la companyia aèria Ryanair hauran d'utilitzar a partir d'ara la targeta d'embarcament digital per accedir al seu avió. Ja no s'admetran les targetes impreses. Els clients hauran de fer la facturació en línia i rebran la targeta per embarcar el telèfon mòbil a l'aplicació de la companyia. Si es factura a l'aeroport, Ryanair cobra 30 euros per passatger o més, segons el país.
L'aerolínia ha previst que en el cas de passatgers que perdin el telèfon mòbil no en tinguin o se'ls esgoti. La bateria els facilitarà una targeta d'embarcament a l'aeroport sempre que hagin fet la facturació en línia. Per tal d'evitar problemes de cobertura, la targeta digital estarà disponible sense connexió. L'organització de consumidors
FACUA considera que limita les targetes d'embarcament. El format només digital pot anar en contra dels drets dels passatgers. L'aerolínia assegura que més del 80% dels passatgers ja viatgen amb la targeta al mòbil, que és un sistema més ràpid, més fàcil i també més sostenible. Segons la companyia, reduirà els residus de paper 300 tones a l'any.
El Consell de Ministres ha fet el primer pas per reduir el nombre màxim d'alumnes per classe a tot l'estat espanyol. A primària no es podran superar els 22 alumnes per aura davant dels 25 actuals i a l'ESO els 25 enfront dels 30 actuals. A més, els centres sostinguts amb fons públics, l'alumnat amb necessitats educatives especials computarà com a dues places.
és el que preveu la nova llei del govern espanyol que abans d'aprovar-se haurà de trobar els suports necessaris al Congrés. De moment, el Consell de Ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei. La norma també preveu regular i homogeneitzar la jornada lectiva dels docents amb un màxim de 23 hores setmanals a infantil, primària i educació especial i 18 a secundària. L'objectiu és corregir les desigualtats entre comunitats autònomes i millorar les condicions de feina del professorat, així com també aconseguir
Una atenció més individualitzada de l'alumnat.
Futbol. El Badalona moment destituirà Anna Junyent com a entrenadora al club i la tècnica. Es troben negociant la rescissió del contracte que els va unir l'abril passat, quan a falta de cinc jornades va rebre l'encàrrec de rellevar Ferran Cabello a la banqueta amb la missió d'obtenir la salvació que finalment va aconseguir. Marc Ballester, segon de juny, enllegarà de forma provisional el conjunt Badaloni. Vuitè classificat amb dotze punts.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Jordi, 50 anys, director d'entitat bancària. Conduïa temeràriament. Va matar un ciclista un dissabte al matí. 3 anys de presó i 3 i mig sense permís.
Sílvia, 27 anys, perruquera. Va fer un avançament antirreglamentari. Va provocar un xoc lateral amb un altre turisme i va matar un menor. Va donar positiu en drogues. 3 anys i mig de presó i 4 sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns.
Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. La targeta sanitària, sisplau. La teva cartera ara és el mòbil.
La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
A veure, una més roba. És que tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al llarg de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant. Som-hi. Som-hi. Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta tela, per la roba que estigui feta malbé. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això, no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. Nou, propòsit de l'Àngels, donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant-te. Què hem de fer ara? Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
9 minuts per damunt de les 11 del matí en directe en setembre, la segona hora de la nostra edició. Com sempre, aquesta hora és moment per Paquita Bruixa. Com sempre, els conjurs, els somnis, els honors, les vostres consultes. Paquita Bruixa, bon dia i bona hora! Hola, bon dia. Avui anem tard, Paquita. Sí, avui hem de córrer. Veus, veus el que fas? No t'hauré de castigar. Sí, avui corro des que m'he llevat, eh? O sigui, hauré de parar una miqueta.
Qualsevol consulta, ja sabeu, l'amiga Paquita Bruixa té un telèfon a la vostra disposició, el 93. 395. 395. 41. 41. 05. 05, el telèfon de Paquita Bruixa. Jo al llarg dels anys he anat aprenent molt de la Paquita Bruixa, i jo sóc una mica bruixo ja també. Et veig amb una energia molt bona avui, Paquita. Ah, sí? Sí, t'he tirat les cartes i he vist que tens una energia molt bona.
Ah, mira, estupendo, m'agrada. Sí, home, sí, avui estàs alegre, has sortit aquí directament? Sí, home, he somiat maco. Ah, he somiat maco. Bueno, jo no sé què he somiat, crec, però no me'n recordo. Bueno, Benita, anem a somiar, precisament, però avui somiem, atenció, amb gimnàcia, amb gimnastes, amb l'educació física en general. Què vol dir somiar, amb això? És un somni dolent. Ah, mira.
Vol dir que somiem gimnàstic, o que fas tu gimnàstic, mala sort, que tindrem mala sort, amb les especulacions, o amb el comerç, o amb els negocis, o amb la feina, que és un dia d'aquests llitjos. Més val no somiar-ho.
Mira que hi ha somnis, Paquita, que dius, això és xulo, he somiat una... Mira, he estat fent gimnàsia tota la nit i dius, ha de ser maco, això. Doncs no ho és, no ho és, mira. No, no ho és. Bé, molt bé. Doncs, Paquita, entrem a l'herbolari i estem, com diu la Paquita, al temps de les castanyes, temps de caure cabell. I avui anem a intentar evitar la caiguda de cabell. Sempre expliquem que l'herbolari és un espai...
Que complementa, en aquest cas, complementa una recepta sanitària. Mai substitueix. Per tant, avui què fem perquè no ens caigui el cabell, Pequita, que estic jo amb la melena que ja no sé què fem ella. Sí, bé, doncs agafarem una... un aigua, posarem una olla al foc o un cassó en el foc i posarem un litre d'aigua...
I tot seguit hi posarem, bueno, quan ja bolleixis, mentre no, una cullerara ben supera, ben supera, de camamilla, de flors de camamilla, i el mateix d'ortigues. Ortigues? Sí, seques normalment les compren. Doncs bé, les deixarem que bolleixi una miqueta, no massa, però una miqueta sí, perquè agafi el gust. Ho deixem descansar,
I ja està, i quan ens rentem el cabell, doncs... Ai, no, no he sortit. Ara no sé si són... Clar, que un ja és farigola. Ah.
Són fales de camamilla, sí, és un desinfectant. I amb aquest ungüent no ens l'hem de prendre, ens hem de rentar el cap. No, no, no, no, quan ja ens haguem dutxat, en posem una mica, hi ha que s'ho posen amb una ampolla grossa, en pulveritzant, i estiren el cabell, encara que si s'ho agafessin tampoc no es morim, però no, només és, i ho freguem, només és pel cap, pel capilar, diguem, eh? Que per la closqueta.
Doncs es frega bé i ja està. I fàcil i senzill. Totes les vegades que vulguem. Fàcil i senzill, eh, Paquita, aquest també? I a més a més fa molt bon olor. Oh, mira, que bé. Està molt maco. Mira, substituïm la colònia, el perfum. Doncs anem pel ritual. S'acosten festes i avui la Paquita diu... Anem a fer que tinguem unes festes platòriques i alegres a totes les cases. A veure, Paquita. Doncs sí, perquè com que són molts, de vegades passen coses.
que un diu una cosa, l'altra suprem malament, o un veu més de la compta i no està acostumat... Bé, és veritat, és per això que les coses van així. Vinga, va. Doncs a veure, necessitem una espelma blanca, un tros de coure, un trosset de cable dels que tenim de fer l'instal·lació de la llum, ens serveix, però hem de treure el plàstic, perquè si no... El que és el coure, clar...
i ja està i un got d'aigua i un llàpid i un paper en aquest llàpid escriurem el nom de les persones que som que tenim que fer i el posem allà encenem l'espelma
I diem, amb la puresa de l'aigua, allunio de nosaltres les forces negatives que poden emboirar el nostre ple. Ja està, mira si és senzill, eh? I encenem tot seguit l'espelma i agafem, quan fa una miqueta de res, mullem el paper amb aigua.
amb l'aigua que tenim, el got d'aigua que tenim, o el potet, el que vulguis posar davant. Ho esvendeixes ben, ben esvendit i el poses damunt de l'espelma. No s'apaga l'espelma. Ja veureu com es crema el paperet i ja està. Això es fa en dissabte. Ah, mira, es canvia, eh? Descalços també o no?
Sí, sempre. Però aquesta no és divendres, és dissabte, que normalment la majoria són divendres, doncs aquest es fa dissabte. Doncs bueno, ja es pot començar aquest dissabte i anar-se fent, almenys que ho fem cinc vegades abans que arribin les festes. Molt bé. I ja veureu com anirà bé. Molt bé. Paquita, d'aquí a poc hi ha una efemèride molt important a les nostres vides, a la teva i a la meva.
Sí, mira, jo t'explico. El 21 de novembre d'aquest any farà 25 anys que vaig fer el primer magazín del matí a Ràdio Argentona, te'n recordes? Ah, sí. Per tant, aquest any, Paquita, fa 25 anys que fem secció plegats, tots junts. I quin número m'ha fet? El dia 21. 21, 21. Ah, 21. No, no, el dia 21 farà 25 anys. Sí, sí, sí, però no sabia... Ai, i el 21 queda bé perquè dos i unes tres...
No és parell, que no m'agraden els parells, o sigui que molt bé. I el 25 també, si sumes també és imparell. Per tant, fa 25 anys que Paquita Bruixa i un servidor fem secció i ens hem vist, atenció, una vegada i de casualitat. Sí, de casualitat.
Amunt a Jornada Castellera, Vilassar de Mar, que ella va venir, i em ve i em diu, tu ets en Jaume, i només em va dir tu ets, i jo ja vaig dir Paquita Bruixa. Te'n recordes o no? Sí, clar. I vaig sortir al balcó i tot de l'Ajuntament, escolta. 25 anys ja, Paquita, com aquell qui no vol la cosa. Ja nos coneixeríem, tu sí, però jo no, jo tinc més arrugada que una pança. Sí, home, sí. Érem uns joves de 15 anys teníem, eh, Paquita? Però, escolta'm, que jo tenia...
Tenia 50 anys i ara en tinc 75, imagina tu. Jo en tenia 26, mira què vols fer-hi. Sí, mira. Ara parlo en sèrio, eh? Qui ens ho havia de dir a tu i a mi que 25 anys després encara faríem dimecres rere dimecres secció, eh?
Doncs sí, sí, sí. Molt xulo. Només vaig fallar una vegada per la salut, que estava a l'hospital ingressada i res més. Sí, senyora, sí, senyora. Jo sempre dic que la Paquita ens atén contra vent i corrents i marees, perquè realment, a vegades, jo sempre ho explico, la Paquita, a vegades la salut no l'acompanya i ella, jo sempre li dic, Paquita, que ho deixem per la setmana que ve. Que no, que entrem en directe. Entrem en directe, que la Paquita, la que mana és la jefa.
Això mateix, sí, sí. Doncs Paquita, va, anem per als dones signes del zodiac. Que tothom ho pugui fer, no? Estar 25 anys en la mateixa feina, i això per tot per tu. Déu-n'hi-do, eh? Perquè abans en queden 25 més, eh?
Bueno, ja no, Jaume, 100 anys... Bueno, va, mira, fem una cosa. Bueno, el meu avi va morir el 101. Per això... I l'últim dia es va fer el llit, eh? Imagina't. Per això, 25, eh? 25 més. Anem a per 25 més o no, Paquita? Sí, sí, som-hi, apa. Déu-n'hi-do. Mira, 25 anys que em vaig casar, 25 anys que em vaig casar, i 25 que vaig començar a fer el primer magazí matinal. Per tant, doncs, efemèri d'aquest any 2025.
Estupendo. Doncs vinga va Paquita, anem per feina i anem pels 12 cines del Zodiac i anem a... comencem pels nostres bons amics i amigues. Els àries, com ho tenen això aquesta setmana? Doncs bueno, es tenen que cuidar una miqueta més perquè últimament, no, últimament no, aquesta setmana la cosa no els pot anar massa fina. Estaran així una mica putxets i no... i es tenen que cuidar més. Els semblarà que, bueno, que estan cansats.
el que és la feina la feina bé però hi haurà una mica de crispacions és com si l'ambient que el lloc que estem treballant no estigui maco estigui una mica enfosquit i bo i de baixa diguem-ho així a canviar la parella la parella estarà bé els hi ha de donar una mica més
perquè ho necessiten que s'estiguin una mica més per ells. El seu color és el groc i el seu número és el 6. Número 6 i color groc pels àries. Anem pels taures, els torets. Com ho tenen, Paquita? Bueno, el que és la salut. Que no repeteixi de menjar, perquè són molt dragons, eh? Doncs llavors...
Que no es repeteixin de plat. Si els agressaran molt el caldo o l'arròs, bé, un plat n'hi ha suficient. Això es evitarà males digestions i que l'estobac no els funcioni com cal. El que és la feina? Bé, els demanaran més. A més a més, no estaran al que són els seus superiors, no estaran massa fins ni amb ells, ni si són molts.
ni amb els companys, diguem-ho. No és una setmana massa maca per ells, el que és la feina. En canvi, en l'amor, si es cuida una miqueta res de més, segur que els hi va molt, però que mou de bé, sobretot els que han començat, els que són nous d'ara.
Així és que la cosa està bufona. El color és el verd. Molt, molt, molt fosc. I el número és el 4. Mira, el número 4 i color verd molt, molt fosc. Pels torets, els taures. I els següents de la festa, Paquita, són els baixons. Com ho tenen, això? A veure, estaran una mica baixos, emocionalment. Però, bueno, no els convé massa protestar ni dir res. Perquè no se sap
però cada vegada que diuen no em trobo massa bé ho poden dir tots els altres signes de l'horòscop i en canvi ells sempre se'ls tira a sobre així és que no protestin gaire perquè no els hi faran cap cas però ells que es cuidin una miqueta en canvi a la feina com que és un signe molt creatiu doncs estaran bé estaran dinàmics i l'ambient serà maco
I en l'amor, bueno, com són una miqueta vampirs i tot això, doncs podran xuclar una mica de la seva parella en el cas que tinguin. Doncs això se'ls farà bé i els donarà ànims per tirar endavant i per riure, que falta ens fa tots. El seu número és el 5 i el seu color és el vermell. El número 5 i el color vermell, com gairebé sempre pels bessons. I els següents són els crancs, paquita, que van endavant, enrere, cap on van...
Mira, tindran que posar-se una bufanda. Ells entraran un xubesquero, no? Perquè si és tan amable, que, pues, escolta'm, no? Clar. Pues, bueno, molèsties d'alcohol. Així és que fer gàrgores, eh? Que va molt bé. Llimona, farigola, unes gotetes de coseques que tinguis per casa. Unes gotetes d'aigua lleginada, tres o quatre, no més. Però així s'ho aliviaran. I anar a la feina...
els que estan esperant que ja fa temps que estan en la mateixa empresa que un salt diguem bo que tinguin que canviar pujar del primer graó al sisè doncs és molt possible que passi aquesta setmana així que és un moment maco per ells i en l'amor moments molt divertits tant amb la família com amb els amics
no tindran temps de pensar en res dolent, tot anirà positiu. Està molt mono.
El seu color és el salmó i el seu nombre és el 8. Número 8, color salmó pels cranc. I els següents són els lleu a Peguita, com ho tenen? Una mica boos i xafadets. Els hi faltarà com una miqueta d'energia. Doncs bueno, que es cuirin. Venguin fruita. També n'hi ha de bona, ara. Castanyes, sobretot. Aprofitem-les, que van molt bé per la salut. De veritat us ho dic.
que no us faci mandra d'agafar una paella amb forats i posar un grapat de castanyes talladetes, o si no es ploten, i a sobre del foc, que això sí que és un moment. I, bé, no et poses allà davant de la tele, les vas pelant, i, bé, ja veureu com la salut us ho agraeix. El que és la feina...
els hi proposaran algun canvi, algun tipus de canvi. És bo, però, bueno, que es cuidin. No és dolent. El que els estan dient no és per fer-los la punyeta ni els hi sortiria malament. Així és que està bé la cosa. I en l'amor, una mica de crisi. Estaran... Així és... La parella no els hi farà massa cas i se sentiran una mica perduts. Perquè són molt carinyosets, allò. I això... I... Bé...
tindran que tenir paciència que ja els anirà passant. El seu color és el blanc i el seu número és el zero. Toma, més avall no pot tirar. El número zero i el color blanc pels lleó i anem pels verds, eh, Paquita? Bé, potser no es trobaran massa bé angustipats, eh? Angustipat de nas, així que agafar clínex. Però...
És poqueta cosa. Poden fer inhalacions, d'equalipto, i tot això és que els anirà superbé. No és una setmana còmode per ells. La feina. Bueno, si ells creuen que no estan bé, o que es mereixen més, que ho demanin. Mira, el nou ja el tenen, però que ho demanin. Que no es deixin manipulejar o com se digui. No aniria bé.
i en l'amor. En l'amor, bé, estaran els temes sentimentals molt de cara, els tindran fàcils i super, super macos i dolcets. Veus que bé?
El seu número és el 4 i el seu color és el rosa. Número 4, color rosa pels verds i anem als balança dret-esquerra equilibrats. Molt equilibrats. Això fa que la salut també la tingui molt equilibrada. I si han fet una miqueta de règim o gimnàstia o tot això, doncs els resultats se'ls veuran i amb alegria. I és que endavant, amb monos. I el que és la feina...
Si demanes algun préstem o alguna coseta per comprar un piset... Bé, coses grosses, eh? Que tinguis que anar al banc. És que només fer aquest pas ja et quedes com molt petitó. Sí, fa mandra, fa mandra. Ui, fa mandra i por, segons com. És molta. Doncs aquesta setmana no és el seu moment. Que s'esperin en l'altre. Que els aniria millor... Bé, total, són uns dies, eh?
i que recordin que el divendres és el seu millor dia. Mira que bé. I en l'amor, si estan una mica distanciats, hi haurà reconciliació i, a més a més, serà maca, maca, i tendre. Així és que no anirà malament. Hi haurà molta il·lusió. El seu...
color. És el marrón molt claret i el seu número, el nou. El número nou i el color marrón molt claret pels balança i anem pels escorpí, que són els reis de la festa. Ens trobem tot el seu regnat. Com ho tenen, això? Maco, maco. Tot tranquil·let, tot bé. Encara no fa massa fred, que no s'han d'amagar. La salut de primera. I, bueno, se sentiran, doncs, el que són, aquest mes, els reis de la festa. Doncs...
L'amor els pot anar molt bé, respondre, que siguin carinyosets i segur, segur que se'ls multiplicarà per mil. Així que ve la feina maca de cara, pels que busquen feina és més probable que em trobin. I bé, moments molt tranquils i d'aquells tan dolcitos a casa.
El seu color és el daurat i el lila, i el seu nombre és el 7. Ho tenen molt maco, eh? És que els escorpins costen una mica. Que bé, doncs mira, el número 7 i el color daurat i lila pels escorpins, perquè són els reis de la festa, ens trobem sota el seu regnat. Sagitari, com ho tenen?
Ai, la panxa, una mica, no massa maca. Així és que s'hi pot fer la guitza i que tindran que visitar molt el senyor Roca, que en compte amb el que mengen, poma, relladeta, el plat de tot també va bé, i arroz bullit, uff, mira jo, i ja podrien el senyor Roca que a mi un plat de arroz bullit no me'l fan menjar, això t'ho dic.
Doncs bé, així s'estarà la seva salut. En canvi, en la feina, molt bé, notaran, en el cas de ser assalariats, que són els que més som, doncs els pot donar alguna alegria sense demanar-ho. Això és molt bo. I a l'amor també els passa això, molta relaxació, molta tranquil·litat, no hi haurà ensopegades, i bé, tot estarà planet, planet.
El seu color és el morat i el seu número és el 8. Número 8 i el color morat, que no acostuma a sortir. No, però a sortir, sí. És veritat. Doncs no acostuma a sortir, eh? Doncs el número 8, vinga, i entrem al trio final. Hem parlat del sagitari, per tant, anem pels capricorns.
Bé, doncs que es trobaran molt bé, molt en forma. Si els han fet alguna intervenció, la recuperació serà bastant ràpida i estaran disfrutant d'un moment d'aquells que dius, ai, que bé que estic, que quan me poso una llit, quina pau. Jo quan me poso un llit, si no me'n recordo de tancar la porta, els dos gats, pam, se'n posen de cops.
Vigila amb els gatets, amb els gatetes. Doncs ells estaran bé i tranquil·lets. A la feina, si són joves i diuen ara és el moment d'anar cap a una altra línia i mira coses que em puguin donar més alegria, doncs que ho facin, que estan en el seu moment. Així que endavant, per no fer canvis bons.
I en l'amor, encara que els vagi de mare d'ella, tenen que disfrutar el seu moment, però tenen que vagilar perquè al cap de setmana se'ls podria fer una miqueta llarg. Així és que no anem bé, eh? El seu color és el verd, el verd claret, i el seu número és el sis.
Número 6 i color verd claret pels capricorns. I anem ara pels següents, que són els aquari, Paquita.
A la salut sobre rodes. Així és que sembla com si s'hagin tranquil·litzat una miqueta, que sempre se'ls recomana, són nerviosets. I la veritat és que bé. Això també és cap a la feina, que si han demanat algun extra o una pujada, els que ja fa molts anys que estan, tindran una alegria. Serà una setmana d'aquelles que totes li ponen. I en l'amor...
A veure, a vegades es posen una mica nerviosos, encara que no és un signe que aixequi molt la veu, però bueno, és igual. Es posen nerviosos i, doncs bé, que vagin amb compte perquè quan hem dit alguna cosa ja no ho podem recollir, això és així. Però bueno, setmana d'aquelles que es podrà anar arreglant de mica en mica.
El seu color és el mantega i el seu número és el dos. El número dos i el color mantega pel saquari. Els últims de la festa són els meus, Pequit, els peixos. Com ho tenim això de bé aquesta setmana? Bueno, equilibradament estareu bastant bé. O sigui que la ment la tindreu bastant desperta. Això farà que us trobeu millor. I que...
veureu que hi ha coses que no es poden menjar o que no es poden beure o hi ha coses que ens fan mal a la salut i es podrà evitar si és que no està malament serà més aviat bé el que és la feina la feina més responsabilitat potser els hi diran que teniu que tenir o sigui que ser més responsables no sé què esteu fent per aquí dintre vosaltres som uns irresponsables
Veus? I d'aquesta manera, doncs... Veus que diu que no es pot ser bo. Els altres han de veure que ho siguis, no? Doncs aleshores és així. Hem de demostrar que esteu bé i serà la manera de solucionar problemes a la feina. En canvi, en l'amor no hi haurà problemets. Hi haurà molt de romanticisme...
I els que no tenen parella, pum! La fletxa del cupido els hi pot arribar al cor. Mira que és molt uixós, eh? El número és el 3 i el color és rosa. Número 3 i color rosa pels peixos. Hem repassat els 12 signes del zodiac, els 12 horòscops.
Qualsevol consulta, ja ho sabeu, telèfon directe de Paquita Bruixa, 93 3 95 41 05. Paquita, com sempre ha estat un autèntic plaer compartir una estoneta de dimecres al matí amb tu des de fa gairebé 25 anys, que això es diu molt aviat. Paquita, un plaer, que vagi tot molt bé.
Doncs molt bé, una setmana molt dolça, molt tranquil·la i moltíssima llum per tots. Petons. Gràcies, Paquita, una abraçada. Fem una pausa. Adéu-siau. Gràcies. Fem una pausa i tornem i ens anem a les recomanacions literàries. Així comencem la segona part, segona hora i mitja de l'edició. Parlant de tot amb Jaume Cabot
Vols fer-te autònom i no saps per on començar? Saps quines ajudes pots demanar si tens poc recursos econòmics? Ja coneixes els tràmits que cal fer quan neix una criatura? El web gencat.cat ofereix un espai dedicat a les situacions de vida més comunes amb informació senzilla i pràctica per resoldre-les o gestionar-les. Un sol portal on pots trobar tota la informació referent a qualsevol experiència vital, independentment de quina sigui l'administració que presti el servei. Informa tant al web gencat.cat.
A veure, una més roba. Tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al llarg de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant! Som-hi! Som-hi! Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el bé. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. No, propòsit de l'Àngels, donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant pols. Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. I així per viure, per aprendre, per desconnectar.
Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir, el centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs sis minuts per damunt de dos quarts de dotze. Seguim endavant ja en directe i encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Com dèiem abans de la pausa, avui, com sempre a aquesta hora, fem les recomanacions literàries i ens porten des de la Biblioteca Municipal. Avui ens visita en David Espinosa. David, com estàs? Bon dia. Bon dia. Molt bé. Tot bé? Tot bé. I tu? Molt bé.
I ha arribat a la ràdio i em diu, eh, no porto novetats. Dic, no, no, és que no és de novetats la secció. S'ha de portar les recomanacions que tu vulguis. Tu què t'agrada la lectura? Què acostumes a llegir? Una mica de tot. Una de les coses que llegeixo de vegades és ciència-ficció, que és el que portem avui. Però ciència-ficció de la que ens fa pensar. Ara ho veureu. Ciència-ficció de la que ens fa pensar, eh? Déu-n'hi-do. Escolta, David, quantes recomanacions portes?
Parlarem d'una escriptora en concret, però us en destacaré tres. Parlem de tres llibres que el nexe comú és que és la mateixa escriptora, no? Exacte. De fet, és la mateixa saga, per dir-ho d'alguna manera. Ara us ho explico. Avui parlarem de la Úrsula Kallagin, una escriptora que va escriure diversos estils, ciència-ficció, que és la part que veurem,
També té una altra saga, que no en parlarem, que és més novel·la fantàstica, diguem, Max, aquest estil. Més Harry Potter. Sí, o Tolkien, bé. Però aquesta no la tocarem. Molt bé. I després hi ha poesia, alguns assajos, algun conte infantil, fins i tot. Sí, obre el ventall, eh? L'Úrsula Kaling, l'Úrsula Kaling, obre el ventall de la seva... I avui parlarem de...
una altra saga que va fer, que li deien la saga Ecumen, que bé, és una saga de ciència-ficció, però que toca molt política, per dir-ho així resumit, concretant una mica més, parla molt de feminisme, d'ecologisme, d'anticapitalisme, anticolonialisme...
Antimilitarisme, antiracisme... Sí, sí, sí. Anem per aquí. Toca tots els ismes, vaja. Sí, i antis. Llavors, els tres que destacaria d'aquesta... Això, ara us els diré. Per situar una mica aquesta saga, l'univers on es mou...
Representa que, mira, l'univers, mai millor dit, els humans estan escampats, diguem, per diversos planetes que els eviten humans de diferents... Sí, procedències, diguem. De diferents formes, diguem.
Com es diu el llibre? Llavors, el primer, que és de l'any 69, el primer que destacarem, no és el primer de la saga, els primers són dels 60, va escriure tota la vida, aquesta dona va morir l'any 18, no fa tant, i el primer que destaquem és aquest, de l'any 69, La masquerra de la foscor, que aquest toquem sobretot tema de feminisme i del gènere. Amb...
La història transcorre en un planeta on els humans que hi ha són andrògins. És a dir, no tenen un gènere definit. Un cop al mes, adopten un gènere o l'altre, i a partir d'aquí, doncs, bé, podem veure, diguem, el mirall... Aquesta dona, diguem, en general, acaba sent un mirall de moltes vegades del que som i d'altres, com aquest és el cas, del que podríem ser.
Llavors, a partir d'aquí el que veiem és que en no haver gènere la relació entre els individus és diferent, perquè es relacionen simplement com a individus, ni com home ni com dona, perquè són tots dos al mateix temps o cap, segons es vulgui veure. Llavors, clar, a partir d'aquí, per exemple, no hi ha dominació d'un gènere sobre l'altre, no existeixen les violacions... Bé, és...
Déu-n'hi-do. Un món on podem veure una mica el que podria ser. Una mica, si estem parlant de l'any 69, 1969, el segle passat, és una mica avançada en els temps, eh?, parlar de tots aquests temes. Força. Podríem dir que aquesta dona era un pel visionària. Si no...
Sí, o d'una altra manera també podríem dir que no hem avançat pas gaire. Exacte. Jo era més optimista, però un punt més pessimista és que no hem avançat gaire. Últimament sembla que anem enrere. Sí, sí. Però bé. I llavors això, aquest llibre és la història d'un humà que ve d'un altre planeta, aquest sí que és un home, i arriba aquí per...
convèncer-los que s'afegeixin a... Com ho diria? Com una mena de... L'Ecumen, això que és el que li dona nom a la saga, que és com una mena de confederació, per dir-ho d'alguna manera, de tots els humans que estan escampats per l'univers, diguem, amb el sentit que col·laborin i s'ajudin entre ells. Llavors aquest va enviat allà a intentar-los convèncer que s'hi afegeixin. I es troba...
Amb això, que no hi ha gènere, llavors, bueno, una mica com interactua, és una mica la història de la relació amb un d'aquests habitants d'aquest planeta. Sí, sí. Bé. Molt bé. Això és la masquerra de la Foscor, eh? De la Foscor. Vinga. Un llibre molt interessant. El següent que destacarem...
any 72, el nom del món és bosc. El nom del món és bosc. És bosc. Molt bé. Llavors, aquí, el planeta on succeeix aquesta història és un planeta que és molt exuberant, molt buscós i...
Els humans que hi viuen viuen amb simbiosi amb aquest planeta de manera que hi viuen com molt integrats. Llavors aquest planeta està ocupat per humans que venen d'una altra banda, que bàsicament són militars, que l'ocupen, el destrueixen pràcticament per extreure'n els recursos i bàsicament exploten els recursos i exploten els seus habitants.
que són... Bé, els tenen esclavitzats, diguem, per extreure tots aquests recursos. Llavors, aquí, diguem, estaríem parlant, a banda d'ecologisme, doncs, és una crítica ferotge al colonialisme, al racisme... O un atraïsme, s'ha enganxat. Un atraïsme, i sí, i... I el balicisme, diguem, és un llibre molt antimilitarista. Molt bé. I... I és un llibre també molt interessant. I el tercer...
no avancem gaire en el temps, anem a l'any 74, que es diu Els Desposseïts. Els Desposseïts, eh? Els Desposseïts. Vinga. I aquest... A veure, amb el que hem vist podríem dir que tots són polítics, però aquest seria el més polític en estat pur, diguem-ne, en el sentit que...
La història és que hi ha dos planetes molt propers, de fet un és satèl·lit de l'altre, diguem, on hi viuen humans. En el primer hi ha un sistema capitalista ferotge, anem a dir així, i el satèl·lit està habitat per gent que va marxar d'aquest primer planeta per crear una societat anarquista. Carai!
Llavors aquí es pot veure una mica el contrast entre el capitalisme més feroig i més autoritari i l'anarquisme amb les seves contradiccions, perquè al final, en el fons, igualment hi ha una estructura que també condiciona i...
No és un govern, però també hi ha uns condicionants pels seus ciutadans. Llavors, aquí és la història d'un científic que vol desenvolupar certs avenços que ell creu que poden servir pel bé de la humanitat,
Diguem, aquí en la societat on viu hi ha una amiga que es mires el bé col·lectiu, però no el deixen. Aquí és on deia que hi ha aquestes estructures que també condicionen. Llavors, com que no pot, el que fa és fugir a l'altre planeta, al capitalista, on allà sí que el reben amb els braços oberts per desenvolupar el que ell creu que serà beneficiós per tothom.
Clar, el que es topa és que realment ho pot fer, però allà el bé comú no es contempla, i llavors el que busquen és benefici econòmic, diguem. Llavors hi ha aquesta... Sí, sí, sí. Aquesta comparació entre els dos mons, però diguem que seria una utopia... Curiosa. Curiosa, sí, perquè del...
De l'altre, del sistema anarquista, també hi troba pegues, en el sentit que... Això que deia, que no... No tot és tan lliure, diguem. I bé... Doncs escolta, són tres... Alguna cosa més sobre aquesta última? No, ja el tindríem. La mà esquerra de la Foscor, El nom del món és bosc, i Els desposseïts, les tres obres de la 69, 72 i 74, estem parlant del segle passat, 1969, 1972, 1974...
El nexe comú és que tots tres llibres són de la Ursa Kallagin, que va començar a escriure bastant abans, però al 60, i va morir el 2018, però una dona que, insistim, era bastant el segle passat, estem parlant de fa més de 50 anys enrere, i això vol dir que era una dona, jo insisteixo, avançada en els seus temps, eh?
Efectivament. Com deia, tots els llibres, tot i que si mirem l'any pensem que dius, ostres, quina antigüalla, però jo veig que són absolutament vigents. Com deia, no m'ha avançat pas gaire.
I tot el que planteja aquí ho seguim tenint damunt la taula. Doncs David Espinosa, Biblioteca Municipal. Cada setmana les companyes i els companys de la biblioteca passen per fer les recomanacions literàries. Si no tenim res més, t'agraeixo a molta gent que avui hagis visitat la ràdio. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Una pausa, 13 minuts, migdia.
Si ara tu no fossis a l'altra banda escoltant, res de tot això tindria sentit. Quan tu hi ets, el que hem creat es fa real. L'esforç, la història i les emocions. Llavors, tu ets part del viatge, del som i de la descoberta. Ets a una passa o a un clic, al costat de casa o a l'altra punta del món. Cada vegada que t'hi acostes, existeix.
El teu gesto canvia tot. La cultura. Quan tu hi ets, pren vida. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Aquesta és l'èvia Carmeta. Fa les millors cloquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta. Només quan m'explica les mates. I en Pau em fa ringretant fins i tot quan estic enfadada.
No podem viure sense bateria. Sense cobertura. Sense carregador. No podem viure sense línia.
Sense funda. Sense connexió. Sense memòria.
No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva. Quan condueixis, aparca el mòbil. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Per la Carme, que n'acaba de fer 82 i viu sola. Per la Nora, que viu amb el seu fill petit. Per l'Enterit, que va arribar fugint de la guerra. Per l'Eduard, que pateix una malaltia crònica.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Amb Jaume Cabot.
que no sois iguales eres la de quédate conmigo prometo darte tormento darte malo rato yo te prometo si me escuchas niña darte, darte que no es lo mismo que quédate y ya veremos quédate y ya veremos no es lo mismo ser que estar no es lo mismo estar que quedarse que va tampoco quedarse sin
ni estamos ni nos pensamos quedar, pero es distinto conformarse o pelear, no es lo mismo el instinto. No es lo mismo arte que altar, no es lo mismo ser justo que que justo te va, verás. No es lo mismo tú que otra, entrénate, no es lo mismo que sepa que hay gente que trata de confundirnos.
Pero tenemos corazón que no es igual, lo sentimos distinto.
que tiene la vida que digan por televisión que suelta un corazón que no es igual que peligroso que es distinto no es lo mismo basta aguantar ni es lo mismo decidir opinar y poner o mandar las listas negras las manos blancas de la
Bona nit.
Tengo tomada pa' todos los dolores, remedio para toda clase de errores, también receta para desilusión. Tengo tomada pa' todos los dolores, remedio para toda clase de errores, también receta para desilusión.
Música Música Música
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Som dilluns de Pasqua i com cada any
Algú avui no serà taula però tothom hi pensa de tant en tant Tres canalles costen de pujar
Fins demà! Fins demà!
Encara no hi ha el pare. Quan surts i tornes a casa, el gust dels seus avis fa que no t'amaguis. La vida és l'única, però a vegades complicada. Tant se val.
Creixo els quatre anys L'any passen els dies, ja és Nadal Els petits esperen el regal
Als carrers la gent et mira i et saluden amb sorriures, on treus tantes forces per no plorar. I a tu, avui torna a ser l'issabte, t'obrirà la porta, vola que em va, et paràs la porta.
Tornes a casa, el gust dels seus llavis. Fins i dies, fa que no et demaguis. Estic brutal, la vida és única però a vegades complicada.
Fins demà! Fins demà!
Les notícies de les dotze.
És migdia, salutacions. Vilassaramar commemora un any més el Dia Universal dels Drets dels Infants amb diferents activitats des d'aquest dissabte i fins al dia 20. Recordem que el dia 20 és quan se celebra arreu del món aquest Dia Universal.
Les activitats s'iniciaran aquest dissabte a les 10 al pati de l'escola Als Alocs amb el taller Els meus drets, la meva veu. Continuaran dilluns que ve a les 12 del migdia a la plaça del Círcol amb el taller. En aquest cas, millor dit amb l'obra de teatre, Harmonia, el lloc on tots els drets dels infants són representats, que escenificarà teatre al buit. Dimecres que ve a dos quarts de set hi haurà l'acte de constitució del nou Consell d'Infants,
i es posaran sobre la taula diverses reflexions sobre els drets dels infants al municipi, un acte que s'esdevindrà a la sala de plens de l'Ajuntament. I recordem que dijous, que és quan se celebra aquest dia arreu del món, podreu veure de 9 del matí a 6 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament la mostra Un mar de veus pels nostres drets i a les 7 de la tarda plenari del Dia Internacional dels Drets dels Infants amb la lectura dels drets dels infants del manifest que reivindica els drets
Gràcies.
Espanya podrà rebre ajuda financera de la Unió Europea com un dels estats amb més arribades de migrants i també podrà demanar la reubicació dels col·lectius d'asil a altres estats membres. La Comissió Europea ha fet pública la llista d'estats membres que considera elegibles
per accedir al mecanisme de solidaritat del Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea, aprovat l'abril de l'any passat. A més d'Espanya també hi podran accedir Grècia, Xipre i Itàlia. Es tracta de quatre estats que Brussel·les considera que tenen més pressió migratòria.
Els infants i adolescents accedeixen a les xarxes socials i als dispositius mòbils cada vegada més aviat, segons un informe que va presentar-se ahir i que alerta dels riscos de l'ús de la tecnologia en edats primerenques. L'estudi apunta que els menors tenen de mitjana el primer telèfon als 10,8 anys i gairebé 8 de cada 10. Els 78,3 són usuaris d'almenys una xarxa social abans d'acabar l'etapa d'educació primària. Són dades de la investigació més exhaustiva
feta fins ara sobre l'impacte de l'actor digital, que inclou consultes a més de 100.000 joves d'entre 10 i 20 anys i que ha impulsat el govern espanyol i UNICEF amb la col·laboració de Red.es, la Universitat de Santiago de Compostela i el Consell d'Enginyeria Informàtica. L'informe constata que a l'ESO el 92,8% d'adolescents té telèfon mòbil propi. Tot i això els autors de l'estudi puntualitzen
que l'inici en l'ús de la tecnologia no el marca el mòbil sinó la tablet. El 92,5% dels adolescents estan registrats en alguna xarxa social i 3 de 4 són en 3 o més xarxes socials.
Per primera vegada en 137 anys, les golondrines del Port Vell de Barcelona faran recorreguts nocturns aquesta temporada de Nadal. Els trajectes es faran entre el 28 de novembre i el 6 de gener i la ruta durarà un total de 40 minuts. El director de Port Vell, David Pino, ha avançat que l'embarcació estarà decorada de Nadal.
i les entrades es podran adquirir a finals d'aquesta mateixa setmana tant a la pàgina web de l'empresa com a la plaça del portal de la Pau de Barcelona. L'entrada a la ruta costarà 16 euros als adults, 14 als jubilats i 10 als nens d'entre 5 i 10 anys. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. 30 més 5. Activitat, fruita i verdura. Si vols fer salut, suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina, pas i ho sé. Pren fruita per esmorzar.
Fes servir les escales. Tria verdures i amanides com a guarnició. Mou el cor. Inclou fruit al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres. Surt a passejar. Menja sa i variat. Treu profit de la teva vida diària per fer salut. Suma.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Si ara tu no fossis a l'altra banda escoltant, res de tot això tindria sentit. Quan tu hi ets, el que hem creat es fa real. L'esforç, la història i les emocions. Llavors, tu ets part del viatge, del somni, de la descoberta. Ets a una passa o a un clic, al costat de casa o a l'altra punta del món. Cada vegada que t'hi acostes, existeix. El teu gesto canvia tot. La cultura. Quan tu hi ets, prem vida. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Sí, és gairebé 7 minuts per damunt del punt de la migdia. Enfilem l'última hora de la nostra edició i, com sempre, cada dimecres ja recuperades les broquiletes, com els diem simpàticament. T'arriba a nosaltres la Marta Badia i la Bernatxe perquè diuen que s'ha acabat el broquil. Marta Badia, bon dia, bona hora.
Bon dia, això no està valgui jo, allò de les broquiletes. No, no, són les broquiletes. Escolta, ho diem amb molt de carinyo. A mi m'encanta. Mar, Nati, què tal, com estàs? Bé, aquí acabem de sortir de virus, d'això, però... Però els heu deixat fora, els virus, suposo? L'única cosa que no volem a la ràdio són virus, i també n'entren de tant en tant. Bé, com esteu? No cal que vagis demanant perdó cada cop que tossis. La ràdio és directa i si tosses, tosses. No passa res.
No saber-ho. Doncs escolteu, què posem davant la taula avui? S'ha acabat el bròquel?
Doncs, mira, l'última vegada que vam estar aquí, que vam estar parlant sobre les xarxes o les aplicacions que poden ajudar-nos a lligar, ho tenim allà, eh? I volem seguir. Però ens està costant molt trobar gent que vingui a mullar-s'hi, eh? Escolteu, si vosaltres sou practicants de... diguem-ho clar, ligoteu per xarxes i voleu explicar la vostra experiència, nosaltres estarem encantats que vingueu aquí. Si voleu preservar la vostra identitat, evidentment, no fa falta dir-ho.
12 i 8 minuts, ara sí s'ha acabat el bròquil, va. Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, va, buscant aquestes persones, usuaris, usuaris d'intratres, tinders i tot això, doncs, què posem avui? Va, de què parlem?
Doncs mira, hem pensat que com que estem apropet ja dels Nadals, tot i que falti un mes i pico, perquè la gent comenci a reflexionar i a pensar-hi sobre... L'hem titulat així avui a la secció el voluntariat com a anestèsic, perquè serveix per canviar el món o per sentir-nos millor? El voluntariat com a anestèsic? Exacte, és a dir, del que fem, ho fem per sentir-nos millor,
O ho fem per realment canviar o transformar alguna cosa? Doncs mira, et vaig dir un tuit que vaig publicar ahir. Ahir, 11 de novembre, va fer un any que una delegació de Vilassadamar vam anar a Paiporta, València. Vam sortir a les 3 de 4 del matí, vam anar allà, vam portar menjar, vam portar material, vam fer 1.500 botifarres.
Vaig fer un tuit el vespre que deia, avui fa un any que uns quants vilacerens i vilacerenques van anar a Paiporta. Van portar material, menjar i vam cuinar 1.500 potifarres. Va ser una experiència dura i també gratificant. Veure i viure aquella situació també va ser molt penós. Fins a quin punt traiem la soliditat i fins a quin punt és sentir-se bé un mateix, no? Està molt bé, això.
Jo, d'entrada, clar, no voldria que ningú s'ofengués, no? Perquè hi ha tot una... No, perquè, clar, aquí ara anem a posar el dit a l'anafra, no? Però sí que és veritat que hi ha tota una xarxa voluntariat i entitats que fan una feina fabulosa i que, d'entrada... Això va per davant, per davant, no, no, però clar, perquè... I gràcies que hi són.
Sí, sí, sí. No obstant... És que va molt bé que ho lligueu amb el tema de Nadal, perquè Nadal sembla que ens tornem tots més sensibles i haguem de ser, doncs, marató de TV3, sense anar més lluny. Jo sempre tinc dubtes, eh? Si la marató de TV3 fos el juliol, no sé si tindria l'èxit que té a una setmana de Nadal. Es fa estratègicament i el banc d'aliments, ara cada vegada que vas a comprar al supermercat, doncs hi ha noies allà que si vols col·laborar... I Carmias, realment, ja...
Tinc un puntet que a vegades està em molesta. Sí, sí, ho sento. I he col·laborat, sobretot perquè anava amb el meu fill petit i em mirava com dient mama. I què és el que et molesta? Sentir-me en aquell moment, és que si dic que no quedes fatal, saps?
T'estan posant, ets bona o dolenta en funció del sí o el no. Sí, una mica, doncs, això. O potser és una impressió meva i m'ho faig jo. Quan fa que has rebut una trucada que diu, hola, Marc, com estàs? Mira, llamo de, sin fronteres, sin no sé què, i et sents com malament.
A mi les trucades aquestes ja literalment ni les agafo, però sí que m'han aturat pel carrer, de metges sense fronteres i tal. Una cosa és la tasca superlloable i superxula que fan, però arriba un punt que dius... No, i és l'obligació que a mi personalment em molesta. Solos són no sé quantos diuen, igual aquests solos no saps si a mi em va d'aquests solos euros. Exacte, exacte.
De fet, hem portat dades que crec que ajudaran a compartir-les primer per després treure preguntes d'aquestes de bròquil. Què diu? A Espanya, més de 4,2 milions de persones van fer voluntariat l'any passat, és a dir, una de cada 10 persones. A Catalunya la xifra és una mica més alta, un 13,4% de la població, major de 14 anys. La majoria són dones.
I cada vegada hi ha més joves entre 14 i 24 anys que hi participen. Però atenció, la major part del voluntariat és puntual. És a dir, un cap de setmana, una campanya, una recollida d'aliments i després...
Silenci. És a dir, les entitats socials alerten que el 60% no tenen voluntariat estable i que el 62% de les organitzacions ambientals, per exemple, no tenen pla de continuïtat. I això és el que jo vull dir. Molt d'acord i poca estructura. Clar.
posem molt bones intencions, però després tot queda en el buit. Clar, aquesta casa, com totes les emisos locals, es nutreix, com vosaltres sou, d'un ampli gruix i més que lluable i mai ben prou valorat, equip de col·laboradores i col·laboradors. I això va a èpoques. Èpoques que n'hi ha moltíssims i èpoques que no. I això no és una col·laboració puntual, és una col·laboració al llarg de la temporada. I aquí ens hi trobem moltes vegades. Imagina't si és per banda d'aliments, per tal, per anar a recollir firmes...
Però les dades són bones, eh? Sí. Les dades són bones. Més que bones, són dades que parlen molt. Que fan pensar. I, clar, a més a més, la voluntariat el podríem valorar des de molts punts de vista, no? I el primer, i potser que també està bé que ho fem, per això no estem fent crítica de qui ja ho està fent, perquè com ha dit la Marc, el que funciona, i si funciona, bé està...
És més fer una mirada més sanital. És com si pujéssim a un helicòpter i ens ho miréssim tot des de dalt i valoréssim què està passant més enllà del que jo visc quan ho visc des de dins. El fenomen social del voluntariat és realment algú que funciona o penseu que és un pone parches, al final? Pone parches. M'agrada molt. Clar, perquè dius arreglo perquè es torna a desarreglar i llavors torno a arreglar. Per tant, és com anar amb una crossa, però no deixem... O sigui, no aconseguim arreglar que la persona vagi coixa.
saps? Dius, ara aquesta època de la vida necessito caminar més ràpid, vinga, posem-li la crossa. Però el problema d'arrel continua allà, no? Per tant, com a fenomen social, a què respon i què arregla o no arregla, segons vosaltres? El públic també pot opinar, eh? Oh, i tant, i tant.
Sota el meu punt de vista sí que és veritat que moltes vegades són tasques puntuals i que és un parxe. Ara bé, hi ha moltes entitats que funcionen en voluntariat que tenen una continuïtat i que hi ha molts serveis públics que, com que no tenen suficients recursos, tiren d'aquestes entitats.
Parlo, per exemple, de cases d'acollida per dones maltractades. Hi ha moltes que són portades per voluntaris. Jo soc treballadora social, no exerceixo, però soc treballadora social i en algun moment donat, quan hi treballava, vaig haver de tirar d'aquests recursos. Llavors, doncs, hi són, tenen una estructura...
Ara bé, no estem parlant, per exemple, de les campanyes típiques ara de Nadal, dels nens que porten el menjar a l'escola pel Tercer Món, tot això no. Jo, sincerament, segurament arribarà, però és un...
Hi ha un projecte molt xulo, Vilassar, que es diu projecte Radars, que és un projecte de voluntariat d'acompanyament a la gent gran que tenen la solitud volguda o no volguda, que en aquest cas és el pitjor. I funciona. El que també és veritat, i agafant el guat del que deia la Mar...
és que, primera, n'hi ha molts, n'hi ha moltíssims, al final et sents abasallat, i hem escoltat, i atenció, amb majúscules negret i sorrallat, el que vaig dir, sobretot, però hem escoltat vegades que el voluntariat amaga altres coses, i hem dit, uf, i això...
Com que som malfiats per naturalesa, fa malpensar de molta gent que està fent una tasca brutal en el tema del voluntariat. Però, clar, ja malpenses una miqueta. És com els polítics, no? Jo vull pensar en la bona fe de la gent, però sempre hi ha algú que es desvia del camí. Doncs ja malpensem de tots. I en podíem parlar de moltes feines, eh? Jo crec que és això. Primer, el volum de voluntariat, d'associacions, entitats del voluntariat, i segon, això, que a vegades dius, hòstia, i no me n'acabo d'enfiar.
Perquè són malviats per naturalesa. I també, jo m'he trobat, ara parlo en primera persona, m'he trobat d'anar a entitats sense ànim de lucre, que treballen al voluntariat, o també a la cerca d'ingressos per poder tenir recursos. I jo dir-los...
Jo soc de les que soc fidel a l'entitat que ja estic. Perquè és que si ara et dic que sí a tu, li tendré que estar dient que no a l'altre, perquè els diners també tenen un tope. Jo no puc estar posant diners a tot arreu. Has de muntar una ONG per tu. Però sí que puc posar els meus recursos personals, humans, debilitats, i m'ofereixo a formar voluntaris o a ser jo voluntària i treure...
i et diuen, bueno, d'això ja, si vols, truques a aquest telèfon, ja et diran... O sigui, desplacen, quan realment és tan o més important això. Treballar des de l'activisme, no? I després també hi ha una altra part, que és aquesta part anestèsica emocional, no? És a dir, quan del nostre dolor estem anestesian fent el bé al dolor d'un altre.
També és una pregunta a fer-se. I fins a quin punt ens manipulen amb aquesta idea. I compromesa, sí, sí. Déu-n'hi-do, no? Aquí he trobat una frase molt potent, Marc, que és el narcisisme compassiu. Fer el bé per sentir-nos bons. És bona, eh?, aquesta, el narcisisme compassiu. Sí, hi ha molta gent que probablement el que els mou és això. De totes maneres, penso que val més que els moui això.
I que ho facin, no? Això ho heu vist en moltes pel·lícules, el dolent, dolent, sempre fa una causa bona per sentir-se millor. Veig una sèrie que es deia ara Sky Rojo, que era un mordell, que tenien amenaçades les noies, les famílies, etcètera.
i tres noies s'escapen i els caps les segueixen i un d'ells intenta fer el bé per tapar el mal. I dius, clar, jo em sento bé, no? És com anar-se'n a confessar. Escolta, he comès un pecat, em vaig a confessar i santes pasques. No, això no funciona així. Per tant, és una meitat així, no sentir-se bé...
Si ets un malparit, ets un malparit, no cal que facis cap acció bona perquè s'aquella sento. Això de... Bé, a parlar una mica, doncs, a vegades de certes empreses que fan aportacions econòmiques... Per exemple. Perquè, bueno, també suposo que això fiscalment els ajuda, però, bueno, a part d'això, no té cap mena de sentit fer una aportació...
amb una entitat quan tu potser estàs explotant els teus treballadors. Exactament. Clar, són polítiques de RCC o disfressades de... però que després no tenen cap profunditat, perquè la coherència del tracte en el dia a dia no és la mateixa ni de bon tros, és veritat.
Això està molt bé, aquí podíem enumerar, no ho farem, però no ens volem crear tampoc tants enemics, però en principi, evidentment, hi ha empreses que sí, no? El tant percent dels guanys de Nadal s'anirà amb una causa, ja diu, i qui els fa aquest producte teu? Exacte. Dones i nens a l'altra punta de món, allà lligadets per un plat de llenties? Sí. Per tant, doncs, compte perquè això funciona així.
Deixeu la secció, els ha acabat el bròquil, posar preguntes incòmodes. En tenim algunes, pel final. I després també hi ha una altra part que va més vinculada al que seria el poder, a la desigualtat, o a la part identitària, que és quan, de rol paternalista, estem posant en aquestes accions vinculades al voluntariat, com el que se li diu el voluntariat blanc, també. És a dir, països de voluntariat blanc que van a països...
Suposadament en subdesenvolupament, que jo a vegades em pregunto qui està més subdesenvolupat. Sí, seria obrir-me l'oixa també. Exacte. I que anem quasi com qui diu a imposar jo et salvo i tu ets el salvat, quant de rol jeràrquic estic posant de superioritat en això per una banda, i quanta ceguera, perquè moltes vegades jo puc saber del que sé des d'una perspectiva instrumental,
però quan jo vaig a un lloc local, qui millor que aquella comunitat o aquella col·lectivitat local per saber allò que els hi passa. I ara sí que hi ha o neix una tendència, més que d'ONGs, d'entitats socials, que són agrupacions de gent, que amb aquesta mateixa tessitura el que fan és treure temps i diners propis per viatjar,
Recollir necessitats locals on hi ha realment entitats locals que estan intentant sortir-se'n, però els hi falten recursos. I el que fan aquestes entitats és fomentar els recursos, tant si són humans com si no, perquè després localment i de manera autònoma ho puguin fer. És a dir, no daré el pescador, sinó aprendre a pescar, però de la manera que a ells els hi vagi bé pescar.
fa un parell de setmanes la responsable de Dolls for Girls nines per nenes la coneixes va passar per aquí a la ràdio amb un projecte preciós que fa nines, les bastes però no és una nina o et dono un juguet tens una nina, estigues contenta hi ha un projecte molt més enllà d'una nina tu padrines una nina, la regales és a dir, hi ha un projecte molt xulo aquí per tant, llancem una llança que m'has fet pensar com deies allò de viatjar sobre el terreny
que moltes vegades és això, jo col·laboro amb Bolívia, i on va parar això? Coneixes la situació? Hi ha gent que es dedica a això, doncs, escolta, vaig sobre el terreny i vaig a mirar si realment allà, si necessiten alguna cosa i què és el que necessiten exactament. Saps què passa? Que ara tenim un col·lectiu preparadíssim, que són els jubilats, que són gent relativament jove,
i que tenen uns coneixements brutals. Llavors, sí, molta gent que es jubila passa a formar part d'associacions de voluntaris, per exemple, per assessorar empreses. A mi m'ho van fer. Sí, sí, sí, jo tenia... Bé, a mi personalment... Sí, era nostra l'empresa, era del meu pare...
i l'Ajuntament de Cabrera disposava d'aquests tres personatges, i un era, per exemple, recordo que havia estat el director comercial d'Espanya de la Puig, i els altres dos també, un era de finances i l'altre, no recordo què, i vam venir els tres, cadascú amb la seva part,
de forma voluntària, fins i tot a mi em va acompanyar al banc a veure com ho teníem tot, totes les nostres... O sigui, que són gent que està molt preparada i que poden fer moltes activitats i que n'hi ha molts que ho fan, no? I aquí ve una miqueta això que tu estàs parlant d'aquests projectes que se'n van a països o a pobles o on sigui, no? A veure què és el que necessiteu, perquè són gent que...
amb uns coneixements i unes eines brutals. De fet, jo, que recordi, el tema voluntaris tot va començar, o com a mínim ens va començar a conèixer amb el tema de Persona 92, no recordeu? Sí. I abans de voluntaris no n'havíem... Sí, hi havia una persona voluntària aquí a la ràdio, col·laborador, voluntaris, però...
Com a xarxa de voluntaris, allò de ser que eren voluntaris va començar amb les Olimpiades a Barcelona. Sí, Creu Roja també, Creu Roja també. El que passa és que això ells ja s'ho gestionen i... Però bueno, Creu Roja té una xarxa espectacular. En fet, jo no va ser una feina, sinó va ser amb...
Quan vaig sortir de la carrera em vaig apuntar amb una entitat, que en aquest cas va ser primer a Creu Roja i després vaig també a Càritas. Llavors, tota aquesta gent, clar, també fa molt de temps i no només ha de ser per una causa social, pot ser per una...
per un esdeveniment, com són les anunciades. Sí, sí, clar, perquè no tot el voluntariat es tracta d'anar a ajudar gent pobra, ni molt menys, n'hi ha, però... No, no, està molt bé. Jo crec que seria el moment de fer entrar la paraula compromís. Va. Més dades, Jaume. Més dades, va. El 48% dels catalans col·labora amb alguna entitat, però només el 13% ho fa de manera continuada. Això abans ho hem més o menys dit a nivell global, ara ho diem específicament a Catalunya.
Les persones amb menys recursos econòmics són les que menys participen, no pas per falta de voluntat, sinó per manca de temps i diners. Això és com ho declaren. En canvi, el perfil més actiu és de la gent amb estudis i estabilitat. Això crea una paradoxa. Els que més pateixen les desigualtats són els que menys poden implicar-se per canviar-les.
Però fora d'això, jo em quedo amb la dada que només el 13% ho fa de manera continuada. Perquè estem més amb el... Busco la dopamina, el subidón, el sentir-me bé, el voluntariat de temporada, que sobretot als Nadals creix tenint en compte tots els elements que emocionalment ens repiquen o ens fan repicar, però que després no tenen continuïtat. I això moltes vegades fa que
l'ajuda no només no sigui efectiva, sinó que, a més, es perdi. Perquè aquests col·lectius necessiten l'ajuda de manera contínua. Això de menys és més. Dedica't a menys coses, però allò que fas, amb compromís. Llavors, com podríem fer, és una pregunta que faig a l'aire, per convertir o transformar aquesta...
aquesta voluntat individual d'ajudar en una consciència més col·lectiva. Per què? Perquè llavors potser sí que el meu compromís és permanent. Ja no és només el Nadal, o aquelles èpoques en què sé que hi ha una dificultat que creix, hi ha un pico, va, vinga, som-hi tots, i que a més m'ho amaneixen amb elements, amb ingredients que emocionalment em toquen i omplien els meus buits, per tant, escolta, cuida't tu... Què ho fa això? Què ho fa això, que per Nadal tots som més sensibles?
A veure, sí, tothom ho sap, però és una mica abstracte explicar això, no? Hòstia, és que som, no sé, Nadal, és una època diferent... És que no ho sé, no sé per què hem de ser més solidaris. Jo no sé, si parlo per mi o per el que jo intueixo que li deu passar a la gent, aquí sí que no tinc manera de dir-ho amb objectivitat, però...
D'entrada em fa pensar el fet que, veient les diferències que ostensiblement vivim respecte d'altres grups o col·lectius, que no tenen que estar molt lluny, per cert, a vegades les tenim a prop, però sembla com que...
vull matar el meu sentiment de culpa que jo puc ser un bon consumidor d'això i d'allò, però si faig això, com que contrarresto, saps? Jo puc gastar-me la paga doble, però... Exacte, però he anat a donar alguna cosa al banc dels aliments, he fet no sé el què, però després jo em pego el Gran Tiberi, sopo aquell Nadal com mai, i me'n vaig de viatge quatre dies amb aquells viatges no sostenibles dels que vam parlar. Sí, sí. Ho veig així com una mica el que abans hem dit, el tapaparche.
Sí, estàs d'acord, Mar? Buscant pics. No ho sé, jo crec que també ja és una cosa cultural, eh? A mi, ja des de ben petit a l'escola, quan arribava a Nadal, ja feien portar joguines, ja feien portar també... Tu no anaves a embolicar regals al cortinglès? Jo ho feia, això. No, explica'm això, que amb els meus pares... Però que era voluntat o cobrant?
No, no, voluntari. Al Corte Inglés? Al Corte Inglés, dos o tres dies seguits. És que les germans, com els plovits, pobretes, necessiten voluntariat per anar a fer això. Sí, sí. En sèrio? Sí. O sigui, tu n'has de voluntari al Corte Inglés a embolicar regals? Ambolicar regals. Em benefici d'aquí? Jo només sabia que a l'escola em deia, has d'anar allà... Del Corte Inglés, vaja. Sí, sí. Bueno, perquè en aquella época també, jo tinc uns quants anyets, poca cosa més hi havia, a part del Corte Inglés...
Jo anava amb els meus pares a portar joguines en un centre en Mataró. Sí.
Però és curiós, això, eh, del Corte Inglés. Sí, sí, a mi també m'ha cridat l'atenció. Oi que són d'elles? No, igual les feia també, doncs, embolicar regals perquè feien alguna donació al Corte Inglés o... Segur que sí, però, a veure, jo era molt petita, eh, us ho dic. Quan dic que era molt petita, era molt petita i m'ensenyaven a com... Això sí, vaig aprendre molt bé a embolicar regals perquè... No, no, ja, ja, escolta, tres dies al Corte Inglés...
Em donaven caixes, em donaven coses. Anaves a veure l'aparador del Corte Inglés, que això s'ha perdut? Abans anàvem a veure l'aparador. Aquells aparadors, aquell Gulliver gegant una vegada. La Blancaneus, jo anava cada any. Jo anava a mirar els singles i els pòsters. D'Enric Asli. No, home, no. Jo el David Bowie, per favor. Ah, David Bowie. Siguis tardes. I qui més? I qui més?
Aquí més. Bueno, ara que canviem de tema, però salto, eh? Sí, sí. Bueno, és que canviem de tema, perquè estem acabant i ara m'interessa, això. Ah, veus? Bueno, és que per mi ha estat i és, eh? Sí. El primer i únic. No sé, jo aquesta pregunta que has fet...
Penso que és una bona pregunta per la pregunta incòmoda. Mira com despista. No ens vol dir qui eren els seus ídols de joventut. David Bowie, no? Jo diria que era... Sí, perquè no he sigut mai de ser fan i de tenir ídols. No. Jo tampoc, eh? No m'agrada aquesta cultura del fan. La Marci. Se li cau el riu. Ja està notant. Jo en tenia molts, però... Endivinem, endivinem, Pere, Marta. Pere, Pere, va.
Adivino. Ai... Algun espanyol? Sí. Miguel Bosé. No. No. Caminete Caligari. No. Jo era d'hombres G. Ah, homes G. Eres d'hombres G, eh? Jo també. A mi no, veus? A mi no. A mi tot això... Em van canviar d'escola, em van posar en una escola molt pija, molt pija. I llavors jo era radicalment reactiva a tot el que era pijo o sonar a pijo. Llavors...
Sonava, perquè pijos-pijos tampoc és que... Bueno, però a mi m'ho semblaven. En aquella època jo era una mica punk. No podia parlar d'això, dels estigmes que fem a la gent. Bueno, escolteu, pregunta incòmoda, va. Vinga, en tenim moltes. Mar, si vols afegir-ne algun altre, jo et tinc aquí apuntat. Mira, m'acaben de dir extremo duro. Ah, mira, veus? No.
M'acaben de dir un oient, m'acaben de dir extremo duro. No, no era d'extremo duro jo. Jo era més homes G, una època rocset. Un rocset, home, sí. Jo podia passar d'escoltar Sinistro Total i Paràlisis Permanente a escoltar lo més piquillo del món. Sí, sí, també hi havia una música amb qualitat. Jo què vols que et digui? Era agafar la meva estanteria de discos de vinil, que era un ritual, posar toreros muertos.
i al cap d'una estona posar una cosa allò a tope. A mi cada any em queia el típic disc aquell del boom, no sé què. Rosendo, també en diuen Rosendo. Mira, m'estan dient, però ho vaig dir. Va, va, tira el següent que m'agrada. Tom Petty and the Heartbreakers.
Hòstia, que era un colépico, diu. No, no, no. Tompeti, tompeti. Free falling. Free falling, la banda sonora del silenci dels anyells. Toma, ja. Va, anem a la preguntar incòmode, va. Fem voluntariat per ajudar els altres o per no sentir-nos culpables d'un sistema que ens beneficia? Toma. A veure qui és capaç.
Marta Badia i Marc Natge, les broquiletes de la ràdio. Moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres la setmana que ve i més. I tant, seguirem fent bullir-ho i amb molt broqui. Que vagi molt bé. Una pausa i ens anem a l'agrícola Vilassà. Som-hi. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
amb Jaume Cabot. L'altre dia vaig buscar Vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu. Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Heu de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una mandra tota aquesta paperassa.
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència, no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper. Més informació a dretssocials.gencat.cat Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es utilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals amb un accés centralitzat.
El Carles, que organitza la subhasta a la llotja...
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Cinc minuts i mig per damunt del punt de les dos quarts d'una. Seguim endavant ja en directe i nosaltres ara mateix, com sempre a aquesta hora, els dimecres, marxem cap a l'agrícola Vila-Sasomi.
I a més a més avui tenim el sorteig de la cistella d'embre. Us saludem la Lara Txarau. Som-hi! Lara Txarau, bon dia, bona hora! Hola, bon dia a tothom, com anem? Com estàs? Doncs aquí, una setmana més, acompanyant-vos i obrint la gana. Vinga, va, anem a obrint la gana. Ei, expliquem lo nostre o no?
Expliquem-ho, expliquem-ho. Expliquem-ho. L'altre dia ens vam conèixer amb la Lara. Sí o no? Sí, sí, sí. En directe, en persona ens vam veure. Jo vaig sentir una veu i dic ui. Esta voz me suena, eh? Molt bé. Ja ens hem posat cara, Lara. Exacte. Molt bé. Tot bé per l'agrícola?
Tot bé, sí, sí. Ahir vam tancar per inventari i hem tornat aquí a tope. Hòstia, ho vaig veure i ho vaig pensar, i vaig pensar, hòstia, vaya pal fer inventari de tot el que té allà, perquè hi ha coses...
És un cop a l'any només, però, bueno, mira, s'ha de fer, sí, sí. Tantes mongetes, tants rovellons... Tal qual, tal qual, tot comptant un, sí, sí. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molt bé, l'Arabà, doncs, a productes de proximitat, de temporada, productes de quilòmetre zero, de l'agrícola Vilassà, entitat centenària, que es diu molt, molt aviat, això, entitat centenària. Per on comencem avui, Lara? Doncs, mireu, avui us començaré parlant de les bledes,
que com no seran de proximitat. Llavors, heu de saber que es cultiva tot l'any al Baix Maresme, però que la millor època per consumir-la és a la tardor i a l'hivern. Heu de saber també que evidentment les trobareu de superfresques i acabades d'acollir d'un dels nostres socis que les cultiva a Cabrera de Mar.
Perfecte. Sí. Bé, és una verdura que té moltes vitamines, minerals i molta fibra. És diurètica i amb poques calories. A veure, Lara. Llavors... La sabana passada crec que era la sabana... Els espinacs. I ara les bledes. I ara les bledes. A veure, quan ets... Quan ets jovan, eh? A mi m'encanten. Però quan ets petit és bé que rufes. Però les bledes em costen, eh? Encara. Sí.
Jo és que m'agrada parlar-vos de coses que sé que venen d'aquí super a prop i són superfrestes, i per mi, la veritat que és un... O sigui, per això, que tenim molta sort i... No, no, que està... Us ho vull comunicar. I a més a més, clar, es poden menjar bullides, que no tenen cap mena de més, som una mica d'oli i sal, però la Lara ens les cuinarà, avui ens farà un menú amb ledes que bona estic bones. O sigui, us farà i cinc cèntims, que també, perquè no ho sapigueu... Va, va.
Es poden afegir crues i picadetes fines, quan són així petitetes, a les amanides. També es poden fer amb poca aigüeta escaldades 3 o 4 minuts, no és allò que haguem d'estar molta estona. Evidentment són agraïdes al vapor o saltejades, aquí hi ha cadascú la seva imaginació per donar-li una miqueta de gustet.
Es poden afegir a les truites, a les cremes, amb una bona quix, uns canelons o unes croquetes. Mira que bé. I posem una mica de can salada, també, si les fem així saltejanetes. Home, ja, tot això per contrarrestar. Clar, perquè tanta salut no pot ser. Clar, evidentment.
I també estem molt bones per acompanyar amb un plat de llegums, que evidentment serà delusiós i molt saludable. Doncs estem completament d'acord i és veritat que conforme ens anem fent grans aquestes coses ens agraden. Sí, perquè clar, et van dient això, vigila això, vigila l'oca... Sí, vas al metge i estic per canviar de metge, a veure què et dic. Estic per canviar de metge perquè no diuen el que m'agrada.
Això està bé, eh? No, perquè tot el bo ho treuen. I no és bo, això, per la salut. Sí, això no va bé per la salut, exactament. Què fem de segon, Lara? Bé, deixem les verdures i parlarem d'un altre producte que té molt d'èxit a la botiga, que és el conill. Fa un any ben bé que vam començar a treballar amb l'Albert, que és un noi del Lluçanès, que té una granja de conills, que es diu 100% conill, és una empresa...
petita familiar, que va fundar el seu pare fa 45 anys, i sempre s'han dedicat a la cria de conills, i ara compta amb més d'un miler de mares reproductores i llugues granges. Déu-n'hi-do! Sí, sí, com a valors d'empresa, ja sé que m'agrada sempre enfatitzar amb la gent que treballem, doncs, bueno, són sostenibles, l'amor per la feina tradicional i la cura en tot el procés de producció,
I com no tenim molt present el benestar animal. Molt bé. Llavors, ells venen cada 15 dies i evidentment ja tenim encàrrecs, perquè hi ha gent que ja ho sap, vull dir, que t'ha arribat el conill, que em pots guardar això o l'altre. Realment és un producte fresc i de molt bona qualitat. Mira...
Sí, també us volia parlar que l'Albert va fer un producte innovador l'any passat, que és la llonganissa de conill. Hosti, llonganissa de conill? Sí, que és més saludable, que té menys gris que la del porc.
Sí, i ha guanyat dos premis al Gastronòmic Fòrum Barcelona de l'any passat. No, de l'any passat, no de l'altre. El producte més innovador i en preservació de la biodiversitat. Hosti, és que és innovador, eh? Llangonista de conill, no ho havia imaginat mai, això. Sí, sí, i després també us volia dir que també el que fan, que també està molt bo...
Són hamburgueses de conill i les costelletes, també. Oh, oh! Quan arriben, volen. Home, les costelletes de conill. A mi una espatlleta i uns costelletes així a la brasa o a la llet, oh, oh, oh. Està boníssim, això. Sí, doncs això també és molt saludable, la carn de conill. Sí, sí, sí. Hi ha gent que no li agrada, eh? Hi ha gent que directament... Jo crec que no és un tema de no agrada de gust, és d'aspecte. No, clar, ja és un tema més, sí. Sí, d'aspecte, d'aspecte. Ja parlaríem d'un altre... Sí, no. D'altres valors. D'altres valors.
Molt bé, va. No, que m'estic posant en un jardí, que m'estic posant... No, no, no. Bé, deixem de parlar de coses tan saludables, si em sembla. Sí, exacte. Ja hem arribat, hasta aquí hemos llegado. Va, anem a la llangonista, dic, anem a les postres. No, anem a les postres, que us vull parlar de les ensaïmades de Mallorca. Mira. Que cada setmana ens arriben...
que estan recent fetes a la matinada i arriben en avió i ens la porten a la nostra botiga. Uau! Són ensaïmades fetes de manera també totalment artesanal, on tot el procés s'effectua a mà. Compleixen amb totes les normes del Consell Regulador d'Indicació Geogràfica Protegida d'Ensaïmada de Mallorca. Hosti, això és important, eh?
Això és important. Els noms tan llargs sempre són importants. Clar, per això troben el CGI de la IGP a cada ensaïmada. Això començo a veure que es fa molt amb els productes, eh? De tenir... És la D.O. És veritat, i a més a més és raonable, perquè clar, tu pots... Que no dic que no estigui bona, eh? Que les ensaïmades són bones allà, aquí, a Mosllós. Però clar, tu el que no pots fer una ensaïmada aquí és de Mallorca, per això marquen el seu producte.
Exacte, ells marquen les pautes i ells mateixos regulen que tot això realment es compleixi. És a dir, no vagi servir el seu nom, si realment és... Exacte, si no, efectivament. Llavors, doncs, estan amb diferents sabors, de cabell d'àngel, de xocolata, de crema, de sobrassada... I llides, que a mi m'encanten llides, també.
Oh, a mi les llises són les que a ells m'agraden, ja t'ho dic. Sí, però és que, clar... Sí, eh? Sí, les sobretes estan molt bones, eh, també? Sí, sí, sí. Ascadetes... Ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui... Ui, ui, ui, ui, ui... Ui, ui,
a un tastet que fem aquest dissabte, a un tastet de caves del celler vell. Carai, a quina hora hem tastar aquí? A partir de les 11 del matí podreu tastar els diferents caves. Nosaltres tanquem a dos quarts d'una, doncs més o menys per fer una copeta abans de dinar. Llavors us parlo del celler, que és un celler també familiar, fundat el 1954.
Per Pere Estruc, Casanovas, a Sant Sadurní de Noia. Que bé. Ara ho porta un dels seus fills. I, res, tenen un... Elaboren caves de molt bona qualitat amb el reïm de les seves vinyes. Que bé. I què tenim? Cava de què? Cava brut? Doncs tenim el cava brut natur del Seller Vell, el cava brut Seller Vell i el cava rosat Estruc. Hòstia, cada vegada es porta més això del cava rosat, eh?
Sí, està molt de moda ara. A mi no és que em desagradi. A mi el cava no se'm posa molt bé. A mi el cava sí, és rosat, és rosat. Però si no, prefereixo el cava de tota la vida, eh? De tota la vida, ben sasquets. No se't posa malament a partir de la segona ampolla? Em fa mal de cava, però és igual. A la que portes dues ampolles et fa mal el cap sempre. Això segur, siguin del que siguin. Exacte. Digues, digues.
Fer, si em deixes una última de lloc, dir-vos que farem una promoció del 5%, de descompte, dissabte, amb qualsevol d'aquests caves que podreu tastar i, si es cau, també emportar-vos una ampolleta a casa. Doncs ara mateix li vaig a fer una prova a la Lara Xarau, va. Ai, ai, ai. Ai, va.
Doncs... No, no, no, estic preparant. És que saps què passa? Sóc un tio, estic fent dues coses alhora i ara m'estic... Lara! Et faig una prova i anem a fer un sorteig, perquè estava preparant el tema del sorteig, que no em vull descuidar. Lara! M'ho has de dir de memòria, confio en tu. Ai, ai, ai, ai, ai, vale. Com fer la targeta i com arribar a l'agrícola? Però no t'ho llegeixis, m'ho has de dir de memòria.
Mireu, per fer-vos, per sol·licitar la targeta, ens envieu un mail a l'adreça info arroba agrícola vilassar.com.
Si voleu trucar-nos per qualsevol dubte o fer algun encàrrec, ens podeu trucar al 62455 690. Ens podeu enviar un WhatsApp, també, si no us agrada gaire parlar. O també ens podeu trucar al 93759 0188. I el que més t'agrada és això, la col·letilla que és de final. Sí, va, digues, digues. On estem? On ens trobareu? Doncs mireu, estem al Camí del Crist, sense número, de Vilassar de Mar,
Això és, pujant a l'esquerra des de la Nacional, pel Mercat de la Flor, cap amunt a uns 400 metres. Toma! Tu vas calcular-ho l'altre dia, no? Com vas venir? 390, però bueno. Deixem un 400.
Bueno, Lara, escolta, ja ho tenim tot a punt, eh? Estic nerviós. Sí, sí. Estàs girant el bombo, està girant el bombo. Sí, sí, de veritat, eh? 130 persones. Els meus tècnics que tinc aquí són testimonis que tinc oberta una... Soc molt modernet, jo, i tinc una aplicació que li poses al tema, li poses quants participants. Mireu, mireu. Sí. 130 participants. Hòstia, espera, que l'acabo de liar. Ole. Ara, no, espera. 130 participants. Ai, ai, ai. Em diu número de menció mínima, una, número de ganador, uno, eh? Jo l'hi poso, eh? Va, mireu, nens. I què et diu un número?
No en diu directament la persona, que jo sóc un modernet. Vale, vale, vale. Espera, que s'estan determinando, eh? Mira, ja està! Ha guanyat. A veure. Es veu que és extraterrestre. Es veu que és extraterrestre. Martins1944. Guanyador, guanyadora. En aquest cas, una fantàstica.
Fantàstica cistella que tenen els amics i amigues de l'agrícola Vilassà i li explicarem com ho han de fer. Han de passar per la ràdio i buscar el bal i després quedar amb l'agrícola. Quin dia on aniran a buscar perquè el producte ha de ser fresquet i bo com tot allò de l'agrícola. Dit això. Doncs...
Sí, doncs, volia felicitar, guanyador, guanyadora. Sí, digues, Martins1944. Sí, sí, jo el tinc, sí, exacte. Martins1944, que vindria a ser com un personatge de la Guerra de les Galàxies, oi? Fa pinta, sí. Doncs, Lara... Doncs, enhorabona. Gràcies, moltíssimes gràcies. A vosaltres, a vosaltres, que t'heu d'acabar bona setmana i salutacions a tothom. I dir bé que s'hi tornem.
No, em sembla que no em toca a mi. Ah, li toca en... Ah, d'acord. Crec que li toca en Martín. Doncs va, en Martín, doncs, Lara. Si em doneu festa una setmana. Però d'aquí dos no, eh? D'aquí dos et volem aquí, eh? No, a tope. Gràcies, Lara. Una abraçada. Adéu. Adéu, adéu.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
El telèfon em va molt lent. Crec que arriba l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la petjada ecològica. Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular, reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei, són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu.
i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs? No reps resposta de l'administració?
El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilas Lessa Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Moltíssimes gràcies a tothom per la vostra confiança. Ha estat un parlant de tot el que correspon a dimecres 12 de novembre de 2025. El meu nom, Jaume Gabot, i us ho manu no és que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Ens ho tornem a explicar tot a través del 98.1 de l'AFM, el Maresme i a través de vilassarradio.cat. L'edició d'avui la número 2.247, 2.247 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio.
Arribem a la una, a temps de notícies, primera edició del Crònica, quatre edicions per estar ben assabentats, assabentades de què passa a Vilassada Mar i al Maresme. Amb Joan Escopet i Robert Mazza, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
Com arribem a aquest punt? Doncs amb la música que ens inspira. Fins que arribi l'alba amb els catarres. Amb Fins que arribi l'alba estarem fins la una i nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar. Per cert, preparem dos programes. Un d'ells, 25N, aquell programa que no ens agrada fer ni volem fer, però el farem quan faci falta. És el programa que treballa, és una de les accions per treballar per erradicar la violència envers les dones.
I el dia 28 d'en aquest cas novembre ens estarem fent proma des de la Biblioteca Municipal Ernest Lluquí Martín. El dia 21 farà 25 anys que el polític vilaceneg va ser assassinat en mans de la banda terrorista ETA. El 21 es faran uns sense fi d'actes a Barcelona en commemoració d'aquests 25 anys d'aquest assassinat, d'aquest gran polític, el vilaceneg Ernest Lluquí Martín.
Actes que es porten a terme bàsicament a Barcelona i el dia 28 aquests actes es porten a Vilassà, seu on té la Fundació Ernest Lluc, amb els patrons, el seu nebot, l'Enric Lluc, entre altres. Estem preparant un programa especial que farem des de la biblioteca per recordar la figura d'Ernest Lluc. Tot això és el que tenim encara per aquest mes, a mes i mig per arribar a les festes de Nadal, però no correm tant que el temps ja corre prou per si mateix. Fins que arribi l'alba amb els catarres i nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Ens ho explicarem tot, tot, tot plegat. Que vagi molt bé!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
No sóc un dels teus amants, però creuo l'Himalaya per tu. I robaré dotze diamants, un per cada lluna plena per tu. Jugo a naus amb el perill, ballo sobre l'ava per tu. Aguantaré tota la nit, sense dormir, el que jo vull és cantar.
No seré mai un esclau, però guanyaré la guerra per tu. I lluito fins l'última sal, amb les apostes en contra per tu. Atrapo bales amb les dents, domaré les feres per tu. I accelero sense frens, de 0 a 100. El que jo vull és cantar.