Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet.
Matí de divendres. És 23 de gener de 2026, el dia en què el tren ha tornat a circular. No al 100%. De moment, a primera hora del matí, s'anunciava
El pas de trens amb una freqüència de 2 per hora. Ara ja es sumen a 4 per hora i veurem com es va recuperant. El que ha sorprès, ho explicava Joan Escofet, fa molt poca estona, el que ha sorprès és que des de primeres hores del matí veiem trens circulant a per Vilassar de Mar que van...
curiosament, ho dic així, curiosament buits. Això parla molt de la nula confiança dels usuaris i usuaris a l'hora d'agafar el tren, perquè ahir també havia de funcionar i a l'hora de la veritat se'ls va deixar penjats. Per tant, avui la gent s'ha buscat transport alternatiu o ha buscat una altra alternativa
Abans de confiar o refiar-se, en aquest cas, els trens de Rodalies, que, insisteixo, des de primeres hores del matí, passen gairebé buits per les estacions pel que fa al Maresme. Particularment a Vilassada Marques, on hem estat nosaltres.
Dia assolellat, presència de núvols, sembla que xoquen dues prediccions. Per una banda, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Serra ens indicava que els mapes podien indicar pluja de cara avui i demà fins al migdia. Demà recordem que hi ha els tres toms, entre altres coses.
Altres, però, prediccions, altres models meteorològics indiquen que res de pluja, que sí, presència de núvols, però res de pluja. De moment, volem saber l'última hora del temps, marxarem al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmaresma. Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui, de cara als propers dies, sobretot de cap de setmana i de cara a la setmana que ve, que em sembla que treu el nas...
Un altre temporal. I diuen algunes previsions, algunes, insisteixo, que xoquen models, eh? Models meteorològics xoquen entre si, però algunes indiquen que pot ser una mica més gran que en Harry, que és aquest últim que ens ha deixat. La Ingrid ve carregada, que és el nom de la nova pertorbació, la nova llevantada, que, insistim, agafem un pinces, pot arribar de cara la setmana que ve.
Amb en Joan Escofer, repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, de diferents anys enrere, tot pujant al DeLorean, repassem les afemènides.
A dos quarts d'onze, recuperem un espai que durant aquesta temporada encara no havíem pogut engegar i ens fa molta il·lusió. Xavi Tomàs, des de l'Enxaneta, Vila-Sada Mar, ens cuina amb història, cuina amb història, cuina de trinxera. Ell ens prepara un plat, un menú, contundent, sempre ell diu que fàcil, sempre és fàcil, menys quan et poses a cuinar-lo que veus que tant no ho és. Però clar, ell és un cuiner, doncs, d'aquests de passió, i ho veu, doncs, senzill. Ens explica com cuinar, i a més ho relaciona,
amb un episodi de la història. Cuina amb història, cuina de trinxera. A les 11 passa per la ràdio l'alcaldessa Helena López, l'alcaldessa de Vilassar de Mar. Amb ella passarem balanç dels desperfectes ocasionats en aquest últim temporal que ha visitat Vilassar de Mar, quines actuacions s'han de fer a causa del temporal i també parlarem de...
La petició que ens feien dimarts al matí, primeríssima hora, vam treure els micròfons per parlar amb les persones afectades. Dimarts no, dimecres. Dimecres vam treure els micròfons per parlar amb les persones afectades per la caiguda de Rodalies.
i molta gent reclamava aquest bus directe a Barcelona, dic Barcelona, Vilassà, Barcelona, Barcelona-Vilassà. Veurem en quin punt està, si és que es pot fer, no es pot fer, i el perquè de tot plegat. Ho parlem amb l'alcaldessa a les 11 del matí. Recordem l'espai a dos quarts de 12 Fem Salut, en la qual és un espai...
que coprodueix la regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilasa de Mar i Vilasa Ràdio, el parlant de tot amb el qual intervenen des del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, des de farmàcies i òptiques, per tant establiments relacionats amb la salut, establiments sanitaris. Passava per la ràdio per conèixer quina és la seva feina, l'Oriol Brutau. Ell és inspector de Seguretat Alimentària i ens explicarà com i de quina manera treballa.
L'última hora, si no hi ha res de nou, l'última hora de l'edició i de la setmana sempre la reservem a anar preparant la maleta del cap de setmana. Marxem o no marxem, sempre la destirem a escoltar la bona música. Per què? Perquè el parlant de tot es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I aquest és el menú que volem compartir amb tots i totes vosaltres. El de divendres, 23 de gener de 2026, l'edició de la número 2284.
l'edició número, insistim, 2284. El meu nom, Jaume Cabot. Sapigueu que avui és el Dia Internacional de l'Escriptura a mà, cosa que estem perdent tots i totes, eh? Dia Internacional de l'Escriptura a mà. 12 minuts i mig, 12 minuts i mig per damunt del punt de les 10, tot a punt, motor rencès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Ara ja 13 minuts per damunt de les 10. Joaquim Serra en directe. La previsió indicava avui possibilitat de pluja. De moment llueix el sol amb presència de núvols, és veritat. També indicaves a la previsió d'ahir que dissabte podia haver-hi plugims, pluges fins al migdia.
Insistim, models meteorològics que xoquen. Models meteorològics que xoquen, uns indiquen que pot haver-hi alguna perturbació, els altres que no. On sí, sembla que es troben els models, és en anunciar, de cara a la setmana que ve, la possibilitat d'un nou temporal.
Joaquim Serra, en directe, explica'ns-ho tot plegat. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Avui comencem aquesta jornada de divendres, encara amb restes de núvols, alts i mitjans, que han d'anar disminuint en conjunt. Tindrem un temps tranquil, ventós, amb vent de l'oest-sud-oest, que bufarà aquesta tarda, sobretot moderat, aquí a la costa de la comarca, en una situació mare.
Vítima, dominada per l'omaró, amb lleugeres àrees de mar de fons encara, però poc importants. Les temperatures avui, les mínimes han baixat una mica respecte a la jornada d'ahir, però les màximes pujaran i s'enfilaran fins a 15-16. Puntualment es podria arribar a fregar els 17 graus a conseqüència del vent deponent, sobretot cap a la costa del Marés Massut. D'entrada de cara de mà esperem un petit canvi de temps que farà que tinguem altre cop el cel força ennubulat, sobretot
Durant la primera meitat del dia, a tota la comarca, amb alguns ruixats febles i regulars de matinada i fins a mig matí, després aniria millorant cap al Marès Massud, on s'obriran clarianes a mesura que vagi entrant el vent més aviat de component nord-oest,
Però al Marés Menor continuarem amb nubulades que a la tarda encara podrien deixar algun xàfec puntual, irregular i amb poca quantitat de precipitació, però no hem de descartar aquesta possibilitat. Per tant, al Marés Menor sembla que tindrem un temps més plujós, mentre que al sud de la comarca el temps millorarà ràpidament al llarg del matí. Els vents de cara a demà seran, com dèiem, de component nord-oest al sud de la comarca,
del nord cap a l'àrea justament del Maresme Nord i la situació marítima que continuarà dominada per la Maró amb una mica de mar de fons. Diumenge, el temps es presenta estable i assolellat. De fet, al llarg dels pròxims dies aniran passant petites línies frontals, pertorbacions, però totes elles d'origen atlàntic, sempre amb vents terres i que, per tant, de precipitació n'han de deixar ben poquet en que es candeixin aquí...
El Maresme, per tant, la setmana que ve en general, i si no hi ha cap canvi d'última hora, sembla que estarà marcada sobretot pel vent i també per un temps en general força tranquil, amb núvols però poc actius, amb l'arribada de sistemes frontals poc actius, com el que tindrem dilluns que podria deixar alguna petita precipitació primeres hores del dia, però després millorarà ràpidament.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Atents a aquestes possibles pluges que poden fer la guitza a la celebració tan mítica i tan típica dels Tres Toms. Estarem molt atents. Desactivem de moment la possibilitat d'aquest temporal Ingrid, que sembla que ens tenia que assolar la temporada, dic la setmana que ve. Però en qualsevol cas mantindrem línies obertes per qualsevol actualització. De moment hi seria res de nou, Joaquim, dilluns i tornem a la mateixa hora. Fins aleshores que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana.
16 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Al Parlant de Tot, poc ens passa. Moment, com sempre, aquesta hora de saludar el senyor Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Molt trist, eh? Què passa?
A veure, aquesta... És divendres, ja sé que no és el teu dia. No, no, comencem per aquí. Però no és això, no és això. Però aquesta borrasca Ingrid, aquesta llevantada... Sí. Per què no li deien Sally? És a dir, se n'ha anat Harry i ara hauria pogut venir Sally. Clar! Quan do Harry encontró... Quan do Harry encontró a Sally. Seria un homenatge a la gran pel·lícula de Hollywood i, clar, li foten Ingrid. Home.
Qui posa el nom, això? Clar, home. Qui posa el nom, això? Que ens ho deixin nosaltres. Que ens ho deixin. Home, que hagués quedat bonic. A més, els titulars que s'han estat així. Cuando Harry encontró a Sally. Jo crec que seria el titular Cuando Harry dejó entrar a Sally. O Cuando Sally dejó entrar a Harry. O no, al revés, no ho sé. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia, senyor Escofet. El teu dia preferit de la setmana va ràpid que dilluns és. Avui s'arriba ràpid.
i avui volem felicitar Anna Cardona Anna Cardona és la filla gran del futbolista colombiano Edwin Cardona és un nom poc colombià ha complert 21 anys i clar, el seu pare en té 32
Com, com, com? Edwin tenia 11 anys, el pare, i la seva parella 14, quan va quedar embarassada. Amb 11 anys, el bon amic Edwin Cardona va marcar el seu primer gol i els porten, imagina't, 32 menys 21, és espectacular, eh?
Hòstia, no fotis. És que es porten 11 anys. 11 anys es porten, ni més ni menys. Pare i filla, eh? O sigui, a veure, que si es porten 11 anys vol dir que el va fer amb 10. No, bueno, amb 11, clar, bueno. Ah, si es porten uns anys, és més 10 que 11, eh? Diem que la jugada la va perpetrar els 10 i pocs. Els 10 i molts. És tot un davanter centre, eh?
Sí, sí, allà, escolta, molt bé, eh? Edwin Cardona és tot un pare, eh? Per cert, el pare de la Minya Mal necessita un pare, eh? Sí, necessita algú que el posi lloc, eh? Necessita un pare. Sí, sí, necessita algú que... En fi. Molt bé, doncs va. Molt bé, i tanca molt bé. Tenim un bonic aptònim, també, per tancar la setmana. M'encanta. És una de les... Hauríem de buscar una capçalera per la... Sí, pels aptònims, eh? Pels aptònims, eh? Sí, sí, sí.
Expliquem la situació. Directe de tv3.cat, som tv3, arroba tv3 super3. Sí, posa't al dia. Directe, doncs, per informar del tall de la peceta Mar Torell.
Com es deia la periodista? Marta Martorell. Home! Això està fet expressament. Però això està fet expressament. Home, i tant, i tant, i tant, i tant. És que és molt bonica la imatge, eh? A mi m'encanten aquests autònims. La Guàrdia Civil, això a última hora, tanca la inspecció de l'accident de Trent de Córdoba i l'entrega al jutge. Serà identificat totes les víctimes que se leven a 45. Després de trobar ja els dos persones desaparegudes, 45 víctimes.
Ho hem recordat en el bolletí de Vilassar Ràdio del Punt de les 10, que per cert, deixa'm dir, la pornografia informativa al voltant d'aquest accident de tren. I la cirereta del pastís, de Train the Cake, que diuen a l'altra banda de l'Atlàntic, tots els mitjans perseguint el gos Boro,
que s'havia perdut. A veure, tots ens estimem, totes ens estimem els nostres gossos. Estàs parlant de 45 morts, de víctimes desaparegudes. Exacte, és que n'hi ven dos de desapareguts. I hem d'aturar informatius per buscar el gos boro?
pornogràfic. A mi em xirria bastant. Me'ls estimo molt. Soc molt prou dels gossos. Tinc gossos, he tingut gossos tota la vida, però que hi havia dues persones desaparegudes. Contextualitzem-ho. Davant d'aquesta desgràcia, tots els mitjans pendents del gos Boro, que té nom d'Etarra. Podria ser un d'aquells... O d'exfupolista del València. Com han trobat en Boro, ja que hi som? Han posat una gossa en zel.
perquè no sortia el boro.
Voro va detectar la gossa i va aparèixer des d'aquí. Recomanem si algun dia es perden el Campechano, Julio Iglesias o Bertinos Borne. Podria ser un bon mètode per localitzar-los. En fi, lamentable absolutament la notícia del Voro i en general tota la pornografia al voltant d'aquesta desgràcia buscant les imatges. Per favor. En fi, més coses. Plou a Galícia, Jaume! Plou a Galícia! Sí, senyor!
el siniestro total, que cantaven a ritme de versió, cantaven allò de Somos siniestro total, versionen ACDC, i aquí versionen el Sweet Home Alabama, amb aquest Minya Terra Galega, que plou, què passa, que plou? És notícia, això?
No, però a quina secció estem? Poc ens passa, eh? No plou aigua. Jo t'he dit plou a Galícia. Ai, ai, ai, ai. A Galícia estan plovent excel·lents. Una pluja d'excel·lents a les oposicions a la Seguretat Social gallega has estapat un presumpte frau.
El govern està investigant, ha portat a Fiscalia fins i tot possibles irregularitats i el Ministeri diu que podia ser fet de delicte. Clar, tu fas unes oposicions des de la Fiscalia Provincial i, clar, tots són excel·lents. Alguna cosa estan plovent excel·lent.
Ara t'explicaré una història molt ràpida. Jo a 7DGB, 7DGB peneçada, perquè ja ha prescrit això, home. A 7DGB hi havia la 7A i 7B. I aleshores els de 7B van fer l'examen de naturals al matí. I jo al migdia, sortint, em vaig trobar un company o una companya, no recordo, de 7B. Jo anava 7A.
I li vaig dir, heu fet l'exàmen? Em diu, sí, mira, tinc les preguntes. I jo vaig agafar i vaig dir, ja ho tinc. Però amb el meu ànim de solidari, amb el meu ànim de solidari, vaig repartir. Vaig repartir, llavors. Sense cap compensació econòmica? No, no, no, sense cap ni una. Cap llaminadura? M'han donat l'exàmen, vam quedar tots allà, pim, pim, pim, pim, vam fer l'exàmen. L'Empollón, l'Empollón de la classe va fer l'exàmen.
I què va passar? Vam dir, ei, vigileu el... Fèiem setè, però tontos no érem. I vaig dir, escolta, que ningú comenci ara que tots traiem un 10, que ens enganxen. I tots, sí, sí, sí, però clar, dius, jo vaig a pel 10 i els altres ja. Clar, ho vam pensar-ho tots. Què va passar? Que a l'hora d'entregar les notes era un excel·lent pels 32 alumnes o 32.000 que érem allà...
Excel·lent. El mateix dia ens van repetir l'examen, el mateix dia ens van donar les notes, vam repetir l'examen, i ella no va provar ni el tato. A més, un examen tipus T, o sigui, era fàcil, d'aquest A, B, B, A, B, B, A... Bueno, tu saps què és A, B, A, B, C, D. Bueno, més enllà de la tonteria, t'ho explico. Doncs sí, doncs, pluja, pluja, en aquest cas, d'excel·lents a Galícia en aquestes oposicions. Foli, Jaume! Qui és el lloc?
Què tal? Ja surt per aquí. Què passa amb en Julio? El trobant o el senyor. A veure. En italià diu Soy pirata, señor. Perquè també té versions en italià i l'he escoltat aquest matí. Bueno, l'he escoltat, no, l'he vist titulat. Soy un no pirata.
Vinga, pirata, què diu? Podem dir que gol en pròpia porta de l'exporter del Real Madrid, Julio Iglesias. Què ha fet? Ha intentat fer la defensa d'aquestes presumptes denúncies de dues treballadores seves alertant de pràctiques vexatòries, fins i tot de tenir la mà massa llarga.
I ell difós a les seves xarxes cantant whatsapps de les seves treballadores, whatsapps personals, per defensar la seva innocència, fa l'exjugador del Real Madrid. I clar, ha difós converses privades, ha revelat el nom de les dues denunciants.
I, clar, això li pot comportar un greuge, a més a més, per haver violat el secret de la informació. L'exporter del Real Madrid deia que les dones el felicitaven per l'aniversari i ho testimonia en whatsapps privats i que fins i tot li escrivien de manera afectuosa. És a dir, no sé qui aconsella Julio Iglesias, però és una defensa que s'ha fet un gol en pròpia porta.
Quina mandra d'home. Va, què ve, Joan? Doncs pugem en el DeLorean, per tancar aquesta setmaneta, esperant a Sali. Que segueix anant tan i tan i tan finest. Estem esperant a Sali. No, estem esperant a... Cuitant. Cuando Harry dejó entrar a Sali.
Va, digues, Joan, més coses. Doncs marxem en el nostre DeLorean. El nostre cotxe se'n va a la Roca, perquè un 23 de gener... A la Roca? La Roca del Vallès? No, a Mònaco, perquè el 23 de gener de 1957 naixia la princesa Carolina de Mònaco.
La Princess Sweet Caroline. So good, so good.
Molt bé, Joan, quants anys fa, dius, aquesta dona? Doncs mira, és del 57. Del 57, doncs... 60... 69. 69, 69. A veure, que no l'hagi barrat jo, però jo crec que sí. Som molt de lletres, tu, jo, però bueno. Del 59, eh, dius? 57, 57. Venè a ser un 23 de gener a La Roca, a Mònaco. Va, 2026. Sí, home, sí, sí, bé.
10, 69, 69. Vinga, va! Cançó que Neil Diamond, que estem escoltant el suït Caroline, va haver-hi algunes problemes, bueno, problemes, una mica de morbo per saber qui era aquesta dolça Carolina a la que li cantava Neil Diamond. Una de les versions era que precisament anava dedicada a Carolina de Monaco, que aleshores era molt i molt joveneta. És la seu Caroline. Sí.
Touching me, touching you. So good, so good. Va, Joan, més coses. Elvis, Elvis Presley, el rei del rock and roll, gravava tant dia com avui el seu Suspicious Mind. Oh!
Anava a dir una de les seves grans cançons, però això és una tonteria perquè ho són totes. És a dir, aquí sí que no...
Vinga, Joan. I marxem a l'any 1978, perquè tal dia com avui, als seus 31 anys, Terry Caz, que era cantant i guitarrista del grup Chicago, moria en un accident fatal. Estava netejant la seva arma de foc i es va disparar ell mateix. Líder del grup Chicago. You leave me now.
Fins demà!
Tinc una cançó més bonica i Viuli Menau de Chicago, que avui, un dia com avui, el seu líder es va disparar accidentalment mentre retejava l'arma i va perdre la vida. Un minut, dos quarts d'onze. Més coses, Joan, va. No, no tanquem, no tanquem. No tanquem encara? No, no, no.
És que quina manera tens de fer-me sentir, eh, Jaume? Any 1988, tal dia com avui, hem passat del rei del rock, ara el rei del pop, eh, Michael Jackson, any olímpic, any de les Olimpiades de Seul, número 1 a tot el món, the way you make me feel.
Un altre que gairebé, Joan, no sé si estàs d'acord, podríem comptar per èxits. Això...
Doncs mira, any 1991, el dia com avui, la policia dels Estats Units va assaltar una emissora de ràdio d'Alburquerque, New Mexico, a la emissora KLSKFM. Per què? Perquè resulta que John Sebastian, que era el disc jockey director, va estar amatent 24 hores seguides
Una cançó. Clar, la gent es va pensar, aquest home ha infartat i s'ha quedat amb el... Amb el disc unadonant. Va arribar la policia, fortunadament, doncs no va passar res. Ell ho va fer per homenatjar l'Eta Zeppelin. Quina era una cançó que va sonar 24 hores? Doncs aquesta.
Jo crec que el van anar a detenir directament. El van anar a detenir. No per la cançó, eh? Però, clar, 24 hores. Hòstia... Deteniu-lo ja. També va haver-hi certa preocupació per si hi havia algun tipus de missatge xifrat, perquè era el moment d'esclat de la Guerra del Golf, i van analitzar la policia les paraules de la cançó per si podia ser algun tipus de missatge de gent vinculada a Saddam Hussein, eh?
Ara estem aquí amb una confiança, tu i jo. Ho fem, això, o no? Diumenge. Deixem tota la cançó. Vull posar el crònica. Tot el diumenge, el mateix. I dilluns, quan es reenys, ja ens ho trobarem. A veure si ens venen a buscar. Ja ens ho trobarem. A veure si ens venen a buscar. Segur, segur. Tanquem el Dilorian. Última cançó del Dilorian d'avui de la setmana.
Doncs sí, marxem a Madrid 2017, el dia com avui perdia la vida Eleonora, Salvatore, González, Lucas, qui era? Doncs, bimba vosé. Vigila mi destierro, me he condenado, y en ellos yo me encierro. ¿Qué va a ser de mí? ¿Qué va a ser de mí?
No va poder superar el càncer que tenia des de feia temps, recordada i enyorada, grandíssima, era model, cantant, una d'aquelles persones, actriu també, una d'aquelles persones completament polifacètica, la...
Bimba Bossé. La neboda de Miguel Bossé, que la va acompanyar a la gira de Papito, el Papitur. Però neboda del Miguel o del Bossé? Depèn del dia. Depèn del dia. És que a Miguel Bossé, quan se li fa algunes preguntes... I a veure si soy Bossé. Com vols que et respongui? Com a Miguel o com a Bossé? Veieu que la pinça se li va anar una miqueta. Per a nosaltres, sempre, sempre, sempre, Joan, ens quedarà el Sweet Caroline.
I amb aquest minut que ens queda de por, que ens passa... Explica'ns, una del migdia, 3.57 de la tarda, què servim el crònic avui, Joan? T'ho explico com a Joan o com a escufet? Com a Joan. Doncs escoltarem Helena López Duján, alcaldessa de Vilassadamar.
que passarà en breu, no us ho perdeu per la ràdio, per passar balanç de la situació del temporal de Llevant, el darrer temporal de Llevant que ha sortit via l'estat de mar, donarem una volteta, començarem a fer els tres toms, Jaume, si et sembla bé... Comencem ja, tu i jo comencem ja.
demà arrenca i també, si ens entra per temps, recordarem la mestra, eh?, aquesta obra de teatre, que es podrà veure diumenge a dos quarts de sis de la tarda al Remodelat Ateneu. I fins aquí, recordem tots i totes que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Propau ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Realment hi ha coses a la vida que no es poden creure.
Jo ja et donava per fet que aquest home se'ns havia afogat. I no! Torna a estar aquí. No sabeu la il·lusió que em fa, i ho dic molt seriosament, tornar a rebre aquest estudi a la persona que tinc aquí davant. No sé si és la persona o el personatge que tinc aquí davant. Senyor Xavi Tomàs, com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Jaume. Oh!
No serà perquè aquell pobre no hagués insistit. Va, i busquem, i busquem, i busquem. Ara que ens hem centrat, ens ha costat tres mesos i mig centrar-nos, tornem a recuperar les visites d'aquest home.
Cuina mi història, cuina de trinxera, des de l'enxaneta... Escolta, ja no et pregunto com ha anat tot, perquè t'hauria de preguntar com ha anat des de Sant Joan fins avui. Sí, sí, pobre, m'ha preguntat abans el Joan i quasi s'ha quedat estesa la cadira, pobre. És que feia molt de temps, és que no venia, eh? Però ja estàs aquí. Ja estic aquí. Tenia moltes ganes de tornar, moltes ganes de tornar i trepitjar un altre cop i la se la troba molt a faltar. Que bé, que bé, que bé.
Escolta, i tot bé, personalment, professionalment, tot bé? Sí, sí, sí, tot bé. Hi ha hagut molts camps i més. Encara seguim a tope amb l'enxaneta, ja ho sabeu. Ja sabeu que heu de seguir reservant per poder anar a l'enxaneta, tot i que vam doblar i triplicar el número de taules. Seguiu, heu de seguir reservant. I jo ara mateix estic entre muchos mundos. Entre Pinto i Valdemoro. Exactament, por ahí, por ahí. Cuina de trinxera amb el gran Xavi Tomàs.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
A veure, a veure, a veure... Escolta, i què ens portes avui? Ostres, saps què passa? Saps amb què anàvem a començar avui? Què? Amb unes receptes d'aquestes tipus fit proteïna i tal, d'aquestes de gimnàs... Ui, ui, ui, ui... Sí, sí, sí, saps? Però quan vam dir... Escolta, que podem tornar, podem tornar a fer-ho i comencem, ja comencem... Va ser dimarts passat, que feia aquest dia tan xungo, us ho recordeu, eh? Aquest temporal horrorós...
Doncs vaig mirar per la finestra... Carri, com es diu el temporal? Carri? No ho sé. Joan? No ho sé. És un temporal cabró. Sí, cabri. Cabri, cabri, cabri. Doncs amb aquest cabri vaig dir jo, vaig mirar per la finestra i dir qui es vol menjar ara una receta fit, però de tal. Dic, apa, anem a fotre una subúcola irlandesa amb aquest temps, amb aquest grisó, amb aquesta pluja de cantó. Ja, ja, ja.
Foli música. Harry, Harry, es diu Harry. Aprenem les coses. Diu Harry. Atenció, som-hi!
Escolta, què ens vols dir amb aquest grup que es diu Tròpic Murphys, no? Sí, senyor, Tròpic Murphys. Podreu recordar aquesta cançó de la banda sonora de la pel·lícula Infiltrados, la del DiCaprio, us la recordeu? Aquesta gent ja era famosa, però aquí ja ho vam petar amb aquesta cançó. És una banda boníssima, si teniu l'oportunitat de veure els Tròpic Murphys per Barcelona, aneu-hi, però ja us dic que no serà fàcil veure'ls perquè ho peten, ho peten sempre.
Què vull dir? Ens anem a Irlanda, perquè amb aquest clim, aquests dies que he fet, a mi em recorda Irlanda. Jo trobo que Irlanda i... El nord de les illes aquestes, Irlanda, Escòcia, són paratges que s'han de veure un cop a la vida.
I, escolta, què ens portes per cuinar d'allà? A part d'una bona pinta... Hem passat d'una receta fit, poco calórica, mucha proteína d'aquestes, que estic ja fins als nassos de veure tots els estants de tots els supermercats, tot protein, protein, protein. Hem passat d'això a fotre aquí un estofat
dels potents, un estofat amb cervesa negra. Eh, doncs que vingui en Harry, que vingui qui vulgui, eh? Ah, aquí està, aquí està. Ja et diré jo que amb els feed pro et surts al carrer i t'escagarrines del fred. Futs això i, vamos, et puja el Kilimanjaro fent la pota coxa.
Va, doncs anem-hi, va. Què fem? Un ossobuco a la Guinness farem. Ossobuco a la Guinness. Sí, sí, sí. Això ja promet hores, eh? Difícil o no, això? No, difícil no té res. Difícil no. Ara, què demana? Els talls aquests que tenen tant de col·làgen tan durs, què demanen? Temps. Temps. Temps i carinyo. I què hi ha millor que fer? I power. I power, sí, power.
Què hi ha millor que fer mentre mires per la finestra, que no pots sortir al carrer, no pots anar a fer les teves històries i els teus plans i les teves coses? Doncs mira per la finestra mentre l'olla fa xup-xup. Oh! I les finestres agafen aquell vapor, aquell de la calor que fot allà dintre, que acaba suant allà dintre. Oh, home, tampoc cal que fem una sauna, però sí, sí. Ventileu, ventileu, família. Va, què més? Vinga, anem cap als ingredients.
Molt fàcil, això. Bueno, hi ha molta història, agafeu paper i oli, però és molt fàcil. Un quilo i mig d'osobuco. L'osobuco, tots sabreu, és un tall de la vedella o de la vaca, és el tall de la cama, que es talla de forma transversal, de manera que tenim tot un bistec, per dir-ho així, i en el mig tenim un tall d'os. Vinga. Doncs és aquest tall, l'heu vist molts cops, val? Això, un quilo i mig, seria per un, eh? Sí, o per mig, sí. Això només per l'aperitiu. Home, depèn dels que sigueu. Jo he fet així com per quatre persones. Vinga.
Però bé, això agafeu que hi hagi un tall, un tall gros per persona, eh? Llavors, que són talls hermosos, que diria. Doncs vinga, d'osobuco, aneu al carnisser, carnissera de confiança sempre, eh? I que us prepari un bon osobuco. Si no el té, l'encarregueu, que tranquils que us farà uns osobucos meravellosos. Sempre de barri, sisplau.
A pal·lí, 250 grams de cansalada, o 300 o 400. Me la bufa. Perquè vosaltres volgueu cansalada, fumada, o bacon, o cansalada, o en pebre. La que us agradi a vosaltres. Vinga, 3 o 4 pastanagues. Això anirà molt així, eh? Molt de casa. 2 o 3 cebes vermelles, d'aquelles les morades. Foli. Foli. Vinga, un grapat de grans d'all. És a dir, entre 6, 8 o 12. És igual. Grans d'all, eh? No cabesses. No. No.
Aquí sí que jo ja sé que el nap està molt infravalorat i està molt oblidat, però bueno, fotem-li un nap o mig nap, si voleu, val? Com si aneu a fer caldo. Però a gustet em dóna, eh? Oh, i tant, que em dóna. Però és que el tenim molt oblidat. Està molt oblidat. És aquesta cosa que tenim allà, bé, fot-li naps. Molt mig aval, això és molt mig aval. Tants ens en fot naps...
i cols. Exactament. Naps que cols, diuen. Doncs sí. Naps, vinga, dues patates, dues patatones o un o dos moniatos. Sí. També està bé, eh? Si voleu fotre el moniato, moniato, moniato, com és això ara? Bueno, es pot dir de les dues maneres. És igual, digue-li com vulguis. Vinga.
Què més? Brou, brou de carn, eh? Si el teniu casolà, doncs meravellós, i si no, doncs agafeu un litro per si de cas. Vinga. Dues pintes de Guinness, dues lliures d'aquelles grosses de Guinness. Dues per l'ossobuco i dues a la nevera per anar... Ah, aquí està, senyor. Anar hidratant-se. Ah, aquesta, me l'has tret, me l'has tret. Una hidratant-se. Un amic de farina, penseu, amb dues cullerades de farina, sal, pebre, un parell de fulles de llorer, romaní i farigola.
Amb això jo crec que ja podem arrencar. Que bé, que bé, que bé. Doncs vinga, molt fàcil. Aquesta recepta es fa fàcil. Agafem, hem d'agafar el perolo de la iaia. Sabeu aquesta olla, aquest perolo maco? El perolo de la iaia. Sí, aquestes, quan més gruixuda, més molsuda, més gruixuda, baixa... No volem una olla que sigui molt estreta i molt alta. Volem tot el contrari, que sigui més aviat...
com es diu, més ample, i baixeta, però que tingui un bon metall, que sigui el més gruixuda possible, i una etapa, també, contundent. Això ara, a dia d'avui, ens ve de l'herència francesa, però aquí hi havia igual, però és la Cocot. Sí, home, i tant. Doncs ara...
La podeu trobar de la marca Cocot, que us costarà un ronyó vostre i del vostre fill, o si no podeu agafar, no ho sé, el Lidl mateix, jo n'he trobat algunes molt més barates. Si no podeu agafar el ronyó del veïno. També, també. Si el podeu allò apunyalar al Riano... No, no. Home, no. Després ho talles això. Xavi, home, va. Home, hem començat fort.
Això a mitja hora, no? Bueno, arribem, arribem, no pateixes. Vinga, doncs això, no cal castar 70 quartos, però que sigui una olla bona, val? Vinga, doncs ja està. Amb aquesta olla tirarem un raig d'oli, de l'oli del més maco que tingueu sempre, que ja li donem power, ja sabeu que volem sempre aquí, comencem sempre amb molt de power. M'encanta. I agafem els ossobucos. Primer agafem els talls de carn. Tirem salpebre,
I en farinem. I aquí, tal qual, enrossir. Ja està, eh? Hem de tirar enrossir. Què vol dir això? Els tirem i només volem... O sigui, allò és molt gruixut i no es farà de cop. Però el que volem és que quedi ben dauradet i ben sellau, ben marcau pels dos cantons. Enrossit. Maco. Quan ho tenim ben enrossit, allò, el retirem
I tirem la cansalada. Aquesta cansalada què farà, doncs? Farà de fondre, farà tot un tou d'oli. Mentre es fa això, aquí li podem baixar una mica el foc perquè no se'ns crimi la cansalada. Baixem una miqueta, si voleu, una mica. Les verdures les anem picant. Les nostres pastanagues les podeu picar, les podeu fer rodanxetes, el que us doni la gana. Les pastanagues, farem el nat, farem la ceba, farem els aix, tot allò picadet i ho tirarem.
sofregirem, allò que sigui ben sofregint, ben bonic, que es vagi estovant, ja quan se'ns està estovant, aquí ja és quan li tirarem la Guinness. No, pera, pera, pera, abans de tirar-hi la Guinness, li tirarem una o dues cullerades
dues cullades de farina. Què hem de fer, aquesta farina? Hem de fer un arrus, com si fos un arrus, el mateix. Bé, primer la torrem, la farina. Li donem unes voltes amb les verdures, que és cuini. Sabeu aquestes croquetes que queden en gust de farina, que sempre es diu, és que has de cuinar bé la farina? Doncs hem de fer això, que és cuini bé la farineta, aquesta aquí. I després tirarem la Guinness com si fos un arrus, com si anéssim a fer unes croquetes. Què vol dir això? Que tirarem una mica de cervesa i anirem barrejant, perquè es vagin desenganxant tots els...
tots els sucres i el que ha quedat torredet al fons de l'olla, es vagi aixecant perquè faci fent una salseta, una mica d'emulsió. Ja quan tirem aquestes cerveses, el brou el tindrem preescalfat, el poder ficar una olla al costat i que el tinguem ja una mica escalfadet, i ja quan ho tinguem allò, tota la cervesa integrada, hi tirarem les herbotes, els dos fulles de llorer, el romaní, la farigola, i tirarem el caldo, el brou. Cobrim, només cal que cobrir una miqueta, que quedi tot ben cobert,
fotem power un altre cop a tope, i quan arrenqui el bull, ja estem. Baixem el foc, un xup-xup tranquil, xup-xup maco tranquil, i tapem.
Aquí, senyors i senyors, ja podeu anar a fer el que vulgueu. Anar a pescar, anar a llegir, encendre una mica el foc, si teniu, eh? Un foc. Una migdiada. Home, tampoc una migdiada, no? Perquè potser sortiu tots escardats, no? Perquè hi hagi algú pendent del foc, però aquí ja volem un xup-xup tranquil. Quatre hores de xup-xup. Foc lent, home. Quatre hores de xup-xup. És com fer un caldo. Sí, sí. El pots deixar.
Sí, sí, estàs fent... No te'n vagis quatre hores, però així te'n pots anar una estona. Sí, no, dic que vagis voltant, que vagis pensant un pla. Potser pescar no, perquè no pots pescar des de la teva cuina, no? Clar, està clar. Depèn, depèn. Amb un temporal com en Harry... Exactament, eh? Obres la finestra i tens un llust, eh? Igual entra el llust...
Hòstia. A mi a la Glòria em va passar, eh? M'ha entrat un rap i un lluç. Hòstia, quina sort. Vinga, entre. A mi m'entra un merluzo. Sí, n'entren bastants de merluzos. Per tot arreu. Va, què més? Ja està, són quatre hores de cocció. Hòstia, és que l'havíem fet en quatre hores... Anem remenant una mica, no? Anem allò que es fa que...
Soc molt de remenar innecessari a mi. Jo l'altre dia... Però et puc ensenyar el document gràfic, eh? Vaig fer uns peus de porc el cap de setmana. Hòstia, que bons. Sempre, sempre. Que bons estaven. En cargols. Els fas amb cargols o què? No els he fet en cargols, però els cargols... Per mi és que a tu t'ha agradat molt els cargols, eh? Per fer-los a la parrilla, ben fragidets. Aquests me'ls faré demà. Aquests me'ls faré demà. Heu de saber que en Jaume ha cuinat molt més del que diu. Després diu que no sap cuinar, però sí que cuina. Sempre parlem de cuina, i jo. Escolta'm una cosa.
Constantment remenava, innecessàriament, però m'agrada tocar el plat. Per estar-hi, per estar-hi. M'agrada, m'agrada. Què demanem nosaltres aquestes cocots, aquestes olles gruixudes? Perquè la manera de distribuir la temperatura o la calor en aquestes olles és molt bona i no crema el fons de la paella.
Si és una paella que té el fons fi, una olla d'aquestes de fons fi, se'ns cremarà tot sempre. És molt habitual. Aquestes cocots fan que la distribució de la temperatura sigui molt diferent i cuina molt millor. Per això no cal ni remenar. Això ho pots tapar i deixar-ho quatre hores. No són aquelles paelles que només escalfen al mig. Escalfa tot. Ah, aquest és el tema tot. I que el foc sigui només al mig, allò ja s'encarrega el gruix del metall de distribuir-se. Per això són bones. Sí, senyor, clar que sí, el metall es paga. És que no hi ha més. És que no hi ha més. És que no hi ha més.
Bé, doncs ja està, ja tenim. Podem anar mirant a veure si fa un bon xup-xup. Podem anar corregint també de sal, que hem tirat sal però no l'hem tirat gaire. Podem corregir i tal, abans que acabi de fer això. I ja no corregeixis massa, que enrere no podem tirar, eh? Exactament, sí, sí, sí. Exactament. I, òbviament, a banda, estarem fent un bon puré de patates. Ah, mira. És que això no té més secret. L'hem fet moltes vegades, n'hem parlat molts cops. Ja portem aquí uns quants anys fent cuina. Sí, sí, sí. La marinera la portem uns quants anys, ja.
Doncs farem un bon puré de patates, només us diria que vagi ben mantecós, ben carregat d'una bona mantega i amb un bon formatge, allò que tal i xual. Us agafeu després un cibolet o una herbota verda que us agradi, la picou ben fineta i ja a l'hora d'emplatar, ja després d'aquestes 4 hores de xup-xup,
Ja, doncs, ficarem el nostre plat, la nostra safata amb aquest formatge. Si voleu donar-li un cop de torxa o un cop de forn per gratinar aquest formatge, aquest puré, també ho podeu fer. L'acabem sempre per sobre amb cibolet d'aquesta verda tan bonica, que fa un contrast tan bonic, i ja emplatem al costat el teu taideu solubu com la teva salsa i paquem-s.
Escolta, però i aquests és d'aquells plats que m'imagino que d'un dia per l'altre, eh? Molt millor. No hi ha color. No hi ha color. No, no, no. Allò d'un dia per l'altre ja sí que és d'una espècie, d'una espectacular, brutal. Això us heu de fotre entre pitjor espalda amb una Guinness i què més? Viva Irlanda, tu. I ben fresqueta. Sempre, sempre.
Espectacular, espectacular. Però en aquesta secció no només cuinem, sinó que busquem un episodi també paral·lel de la història. És així, Xavi, o no és així? Sempre, sempre busquem un paral·lel de la història o una inspiració. Què ens ha inspirat a Portaqui? O d'on ve aquesta recepta?
Aquesta recepta és una recepta que simplement jo crec que és absolutament meravellosa i l'havíem de portar. No té més arrel que fer un tall italià, que no té res a veure amb Irlanda, a primera vista, i cuinar-ho com ho cuinaria un bon irlandès. I avui parlarem d'un molt bon irlandès.
D'aquí parlem avui. Avui parlarem d'un dels irlandesos que jo més admiro i he mirat a tota la meva vida i tothom que hagi estat en moviments socials o que tingui una mica de memòria històrica admiraria, que és en Bobby Sands. A veure, Bobby Sands. Bobby Sands va ser un militant de l'exèrcit república irlandès provisional i un dels símbols més poderosos de la lluita política del segle XX.
Va néixer un 9 de març. Ara ja 9 de març. Jo sóc del 10 de març. Jo del 8. Va néixer entre mitja tu i jo. Exactament. Però aquest va néixer el 1954. Bueno, una mica més tard. Una mica més aviat. Una mica més aviat. A Irlanda del Nord, en un context, ja com sabem tots, de discriminació sistemàtica contra la comunitat catòlica sota domini britànic. Què va passar aquí? Doncs la guerra Irlanda...
com es diu això, Anglaterra, i al final tenia aquesta passant religiosa de protestants contra catòlics. O sigui, no tenim prou ja a barallar-nos amb gent d'altres religions que ja es barallen entre ells mateixos. Bé, és meravellós. La humanitat és meravellosa.
Doncs res, l'any 1976 en Bobby va ser empresonat a la presó de Mays. Allà el govern britànic va retirar els presos republicans l'estatus de pres polític, tractant-los com presos, com delinqüents comuns.
Per a Sants i els seus companys, això significava una negació absoluta del caràcter polític de la seva lluita. Doncs això, després d'anys de protestes, primer negant-se a portar l'uniforme de presa i després fins i tot rebongant a rentar-se, en Bovisans va iniciar una vaga de fam l'any 1981.
El seu objectiu era simple, però d'alguna forma radical, recuperar la dignitat política dels presos republicans. Durant la vaga va passar aquell com que va ser històric. La seva història va donar la volta al món i en Bovisans va ser escollit pel poble membre del Parlament britànic mentre s'estava morint de fam a la seva cel·la.
Uau. Allò va deixar en evidència l'estat, un estat repressor, amb unes polítiques repressores sobre uns individus que els tildaven de criminals quan el poble l'havia escollit com un membre electe del seu govern. Tot i així, en Sants, en Bobi, va morir després de 66 dies sense menjar a la presó amb només 27 anys.
Doncs, si us podeu imaginar, la seva mort va provocar protestes internacionals, va donar la volta al món i va convertir la seva figura en un símbol de resistència, sacrifici i coherència absoluta entre ideals i actes. Doncs un dels grans, eh? Sí, senyor. Bobby Sants...
A la seva última batalla no va empunyar cap arma, el seu últim combat, però va utilitzar la seva pròpia determinació, els seus valors, els seus ideals, com a eina política i amb això va demostrar que fins i tot davant d'un poder immens la voluntat humana pot esdevenir un acte de lluita impossible d'ignorar. Doncs vull que escoltis això, Xavi.
Saps com es diu aquesta cançó? Com es diu? Es diu Bobby Sands. I aquesta cançó l'interpreta Sol del Lois, l'interpreta Itzarren Semiak, també, Claymore, i és a dir, molts grups que han entonat aquests acords dedicats al gran Bobby Sands. A fois oublié l'Angleterre La militer estacioné pour la vie
Les chansons de guerre à Belfast Sont piégées de haines farouches Pour hurler à la gueule d'en face Pour eux il restera toujours une cartouche Chantez plus fort que le monde vous entende Jurez la mort d'insolente
Lutter encore comme pour l'indépendance, aimer encore même évoluissante. Toutes les chansons d'Irlande du Nord se souviennent d'une dame de fer qui s'était jurée de les voir.
I aquesta cançó, Xavi va dir, quan Bobby Sants estava en vaga de fam, a la presó al laberint, cada cop obrien la porta i li fotien aquesta frase. Vols una hamburguesa amb formatge, Bobby Sants? Vols provar una hamburguesa? Brut. I li deien així, fill de puta, amant dels rebels. Doncs la teva mare s'ha llevat aquest matí i diu que té la teva cervesa. Doncs la teva mare s'ha llevat aquest matí.
O sigui, amb això... Els van tractar com a gossos. Cruesa humana, eh? Absolutament. Entre pobles que hauríem de ser germans. Sí, senyor. Un horror. El Bobby Santa ens va deixar moltes leccions, però la més important per mi és que per lluitar, per lluitar pels teus ideals i pel que creu que és correcte, a vegades no cal agafar un fusil i sortir a fotre tres, sortir als carrers a trencar-se la cara. A vegades els petits actes...
amb tota la determinació, des de la possibilitat de cadascú de ser coherent amb si mateix, això ja és un acte de lluita. Crec que estem tornant a uns temps, i això ja anirem parlant més endavant, estem tornant de los tiempos oscuros, ja al món estan passant coses que crec que a ningú ens agraden, i crec que hi ha una sensació que se'ns estan de les mans,
Molt, molt, molt palpant, molt, no? Hi ha una sensació de por. I això se nos da de los manos. Però no hem d'oblidar mai que la nostra determinació, els nostres valors, que són ferms, no ens podran callar, ni ens podran deixar, ni ens podran obligar a fer quelcom que no vulguem fer mai. A mi...
denota qui hi ha davant i qui a l'altre costat, quan algú que està decidint morir-se per una vegada fam lluitant pels seus ideals, ve algú i li diu, fill de puta, com si això li pogués afectar. És a dir, és aquesta tonteria humana que de veritat és per apretar córrer. Ells veien un tio mort de fam al terra, brut i pollós. El que no veien és que el que realment tenien davant era un titan. Sí, senyor. Xavi Tomàs!
Escolta, i a l'Enxaneta què? Que seguim amb el menú diari, menú de cap de setmana, tot, eh? Absolutament tot, la millor car que et podràs tirar la cara, espectacle tots els dies, un ambient immillorable, una gent que jo només veig somriure, estic molt content amb l'Enxaneta i amb la seva gent i amb tot el que fem. Doncs ja ho sabeu, un restaurant a Enxaneta, heu de demanar taula ja fa... ja n'hi ha per un parell d'anys, no?, de la nova ubicació almenys.
No arriba, però no li queda gaire. Dos anys ja, poder? Jo crec que sí, un parell d'anys ja. Jo crec que sí. Un parell d'anys d'autonomicació al carrer Santa Rosa, carrer Colom, mossèn Ravull, en aquell enclavament de la partuda del Vilassà. I record que troba tothom menys dels d'Amazon. mossèn Ravull. Si han de fer una factura, tranquil. mossèn Ravull, Santa Rosa, carrer Colom. Xavi Tomàs, mil gràcies. Que vagi molt bé.
I, escolta, la setmana que ve, o quan les agendes tornin a quadrar, espero que no triguem tres mesos i mig, torneu a parlar, d'acord, Xavi? No, ja hem arribat aquí per quedar-nos-hi. Doncs així ho esperem, eh? Família, un plaer. Igualment, Xavi, una abraçada ben forta. Una abraçada... Per cert, el telèfon 93 754 13 94, eh? 93 754 13 94.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia. El servei de la R1 entre Badalona i Montgat està circulant per via única des de primera hora d'aquest matí. El motiu és la llevantada que ha afectat el tram de Badalona, on s'han registrat desperfectes al passeig marítim. De moment, la circulació es manté per via única. De fet, des de primera hora s'ha anat recuperant de manera progressiva el servei de L1.
Rodalies i regionals de Catalunya després de l'aturada de 48 hores. Tot i això, es presenten demores en el temps, tant a la R1 com a la R2 i també a la R4, que és la línia, recordem, en la qual va haver-hi l'accident mortal de Gelida, Protecció Civil i Rodalies, recordant que la recuperació del servei és progressiva i es recomanen utilitzar transports alternatius. De fet,
Des de primera hora del matí estem constatant com la gran majoria dels trens van pràcticament buits.
Les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya han escalat fins al 90% de capacitat davant del 86% que tenien fa una setmana. Aquest repunt de 4 punts i mig situa el sistema en el nivell més alt des del gener del 20 abans de l'estrat de la pandèmia i just després del temporal Glòria, segons les darreres danes.
de l'Agència Catalana de l'Aigua. Les conques internes emmagatzemen actualment més de 613 hectòmetres cúbics i disposen d'aigua per més d'un any sense haver de decretar restriccions encara que no plogués. La tempesta, la llamentada dels darrers dies, havia impactat sobretot a la costa però les capçaleres dels rius
També han rebut molta aigua i, a més a més, han acumulat grans gruixos de neu a les muntanyes del Pirineu, que nodrirà els pantans quan arribi el temps del desglàs.
El tall de l'AP7 ens ha titsut Martorell sense adornir de Noia seguirà vigent diferents dies i, de fet, encara no hi ha data per la seva reobertura. La Generalitat va decidir interrompre la circulació dimecres al voltant de les 6 de la tarda a conseqüència de la inestabilitat del mur de contenció que dimarts, recordem, ho va causar l'accident mortal dels rodalies de la R4 a Gelida i que es troba just sota la calçada de l'autopista.
El Ministeri de Transport, Mossos d'Esquadra i Trànsit estan en contacte des de dimarts a la nit sobre l'evolució d'aquest tall. De fet, des del Servei Català del Trànsit expliquen que veuran si hi ha una possible solució al tall actual i que, remarquen, és una intervenció de seguretat viària ara mateix.
El trànsit es desvia per rutes alternatives com la A2, que va col·lapsadíssima, la C32, que déu-n'hi-do, la N340 o la C15.
La producció catalana Sirat continua la cursa cap als Òscars. Ha aconseguit la nominació a Millor Pel·lícula Internacional i també la categoria de Millor So. L'equip que ha liderat el so, format per tres dones, Laia Casanovas, Amanda Villavieja i la Sara Gusana, Llesmina Praderes,
ja ha fet història perquè és el primer equip completament femení nominat en aquesta categoria. La candidata espanyola, Sirat, igual a una fita que pocs han aconseguit, abans ja havien arribat també amb dues candidatures, la Societat de la Neu, Mare d'Entro i Able Conella. I fins aquí aquest butlletí informatiu. Ens tornarem a escoltar el punt de les 12 del migdia.
Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabarge amb les pomes. Mira, mena, mira quines pomes m'acabant d'arribar.
On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer. Viu el comerç.
Generalitat de Catalunya.
Soc amb la Petra i l'Enric, que són una parella estupenda que han acceptat fer el repte de neteja d'armari. M'ensenyeu què és vostre? Vinga, som-hi. A veure qui trobem. La dinàmica és molt senzilla. Heu de fer quatre piles de roba, amb la roba que teniu aquí, amb la següent premissa. Una pila de la roba que us poseu habitualment. Una altra pila de la roba que feu servir esporàdicament. Una altra pila de roba que dius... No me'n recordava que això ho tenia a l'armari.
i una fila de roba que ja estan a l'ús. Doncs que comenci la neteja d'armari. Els vas comprar i no se'ls ha posat. A mi no me'ls he posat encara. Espera, perquè aquí sota, carai, ja, tot això... Visca, Pepa, i què és això? Pots robar que no em poso?
Tot això és el que jo no faig servir. Més roba que no fa servir que cada cop que fa servir. Correcte. I ara m'he adonat de la roba que em poso, que gairebé és la meitat de la que no em poso. Bueno, com que, no ho sé, amb la roba és alguna cosa que t'identifiques i en algun moment m'he identificat amb això, doncs suposo que per això em fa temps.
Sí que és una cosa com emocional, gairebé, no? Sí, jo diria que sí. Una versió de la petra. Doncs bueno, és bastant fèvi, la veritat, que en la roba, que no fem servir, és molt millor que la roba tingui una altra vida que que estigui a fan pols aquí dins d'una maleta. Vull dir, si te l'estimes realment, dona-li una vida nova. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Són les 11 i 7 minuts del matí d'aquest divendres 23 de gener. Acaba una setmana, doncs, moguda, ho dèiem. Mitja broma, mitja en sèrio. Aquesta setmana segur que sortirà als resums de l'any que a finals d'any farem els mitjans de comunicació.
Crisi provocada per aquest temporal, aquest Harry, que ha sortit amb força a Catalunya, i augmentada i agreujada per aquests accidents malaurats, accidents ferroiaris que ha costat la vida a una persona a Catalunya. Ja, per no parlar, no té res a veure amb el temporal, però també veníem de l'accident a Còrdoba
Per tant, d'una setmana negra. Parlem de Vilassar de Mar, que és el nostre negociat. Un tema que podríem parlar amb qualsevol alcalde o alcaldessa de Catalunya, però volem parlar amb la nostra alcaldessa, l'Helena López Luján, a la qual li agraïm moltíssim que avui estigui aquí en directe, per parlar dels desperfectes ocasionats de Vilassar. Podríem parlar amb qualsevol perquè tot Catalunya s'hi ha trobat, però el nostre negociat és Vilassar de Mar i, per tant, parlem...
del nostre poble, desperfectes ocasionats per aquest Harry i també perquè ens toca, com tots els pobles en què passa el tren per al davant nostre, toca parlar d'aquesta crisi de Rodalies. Helena López, bon dia, bona hora.
Molt bon dia, Jaume. Moltes gràcies per fer-me un espai en la vostra agenda diària. Tenia moltes ganes de venir perquè realment ha sigut una setmana complicada i volia tenir l'oportunitat d'explicar una mica així de manera directa a tots els veïns i veïnes és evident el que ha passat, les conseqüències del que ha passat,
Però també volia explicar una mica en què estem treballant i les dificultats amb les que ens trobem també.
Ho explicarem, evidentment, tot. Ens encantarà que ens ho expliqui absolutament tot. Anem al començament, però, perquè la ciutadania sàpiga també com es mou una institució, com un ajuntament, a nivell municipal, en el seu territori. Insistim, això és una cosa que ha passat més enllà de les nostres fronteres, però en qualsevol cas, com es mou? Sabem que hi ha un grup, si no ens equivoquem, hi ha el CECOPAL, activat amb casos d'emergència. A mi m'ha dit
en el començament, com activeu i de quina manera s'activa un grup així a l'hora que veieu que la cosa es complica, que els serveis meteorològics ja comentaven que això es complicaria. Anem al començament. De fet, com tu dius, existeix aquest grup que li diem al CECOPAL, que és una comissió que ja està prevista en el DUPROCIM, que és el Pla d'Emergències General de l'Ajuntament,
Aquest grup està constituït per una sèrie de regidors, de personal tècnic, el cap de la policia, el cap de la brigada municipal, els mitjans de comunicació, etc. Llavors, en el moment que Protecció Civil ens comunica que hi ha una situació
d'alerta, és a dir, Protecció Civil classifica els episodis de possibles riscos en diverses categories, però quan la primera seria com un avís, la segona per gravetat seria una situació de prealerta i quan ja el risc és greu i imminent es declara una situació d'alerta.
En aquest moment és quan es constitueix el CECOPAL municipal per mirar, preveure els possibles incidents que es poden donar i posar-hi remei el més aviat possible. S'activa la policia, s'activa la brigada...
És això que fem, no?, de publicar avisos, tallar rieres, estar a l'aguai de qualsevol cosa que pugui passar.
rieres, els patis de les escoles, tot això ens consta, doncs, que aquest grup es posa en moviment a l'hora de preveure, fer previsió, doncs, abans de levantar, doncs, fer previsió, i a partir d'aquí, doncs, anem ja al suc seguit, arriba el temporal, i això ja és incontrolable, el que pot passar. I passa, doncs, que el primer carrer, fora d'alguns emburnals, algunes coses que ja són típiques de pluja, el carret més davant un temporal, sobretot de mar, no tant de pluja com de mar, és el passeig marítim.
Helena, a hores d'ara, com està el passeig marítim? Cal fer alguna actuació? S'hi pot accedir? Perquè durant la setmana hem vist que els accessos estaven tallats, tot i això hem vist persones presentant pel passeig i fent fotografies en cas perillós. A Sitges, sense anar més lluny, van actuar els serveis d'emergència amb l'helicòpter, inclús amb una maniobra molt perillosa per salvar una persona que no havia d'estar allà. Però en qualsevol cas parlem del passeig a hores d'ara, a divendres. Sí.
El nostre passeig marítim com els passejos marítims de tot el Maresme i en general de tota la costa catalana són molt fràgils i cada vegada aquests temporals de mar són més freqüents i més durs i pateixen molt. Hem vist aquests dies imatges de com ha quedat el passeig marítim de Badalona com ha quedat
Com no ha quedat? Afortunadament, en el nostre cas, les conseqüències no han sigut tan greus, però un altre dia ens pot tocar a nosaltres. I és que realment som fràgils i estan molt exposats. Suposo que recordaré un temps, i a Premià es va arribar a executar, però el projecte aquest del Ministeri d'Estabilització del Litoral
ara per ara està aturat i sense pressupost per tant aquestes actuacions de més gran abast per protegir les nostres costes ara mateix està aturat i són ells els competents i no és només que siguin els competents sinó que no ens deixen actuar no obstant això Vilassa de Mar Vilassa de Mar
el passeig marítim ha patit i pateix una sèrie de desperfectes. Sobretot és l'acumulació de sorra brutícia que això no hi ha problema, es retirarà el més aviat possible. També és veritat que demà està previst una petita borrasca, nova borrasca que pugui descarregar amb una certa intensitat
aquí al Maresme i llavors la previsió és començar les tasques de neteja i de manteniment i de restauració el dilluns. Mentrestant, nosaltres demanem a la població que no hi accedeixi al passeig marítim, però si accediu que ho feu amb la màxima
cura i precaució. Hi ha alguns llocs del passeig que han quedat descalçats i aquesta és la incidència que per mi és més greu perquè s'ha d'acabar de valorar quin és l'abast per sota. Aquí, encara que el Ministeri no ens ho deixi fer,
Si cal fer alguna actuació d'urgència per garantir la seguretat a les persones, la farem. La farem i després, si detectem alguna actuació de més gran abast, llavors ho posarem en coneixement del Ministeri perquè facin una actuació d'emergència.
Però les incidències més importants són aquestes. De brutícia acumulada, algun descalçament en la zona, precisament aquí, entre l'Ajuntament i la seu de la ràdio municipal, i després a la zona de...
de la platja de l'Estillero, allà al final, on hi ha el parc infantil... Tocant el Club Nàutic. Tocant el Club Nàutic, allà hi ha una zona que està bastant malament. Per tant, entenem que els serveis municipals van accedir per valorar tot això, però s'ha d'esperar que passi aquest possible temporal, que pugui venir demà, de petita magnitud, però cal esperar per tal de fer intervencions, malgrat que el Ministeri deixi o no deixi es faran intervencions. Sí.
Sí, sí. Avui sí que s'ha començat a fer la neteja del soterrani de davant de l'Ajuntament. Tenim fatal, però fatal, el soterrani d'allà al final de la xinesca, que allà s'hi haurà d'actuar manualment per retirar una barbaritat de sorra que ha quedat acumulada.
Teníem el problema que el pas de Cabrera encara està inundat i no podem accedir amb maquinària en el passeig. Per tant, tot això esperem que al llarg del cap de setmana es vagi solucionant i normalitzant i poder tenir ja accés dilluns per fer totes aquestes tasques. Els ascensors tampoc funcionen, els de la banda mar no funciona cap,
segurament tenen molta aigua acumulada a dintre i, per tant, tampoc és una actuació fàcil de fer. El servei de manteniment ja està avisat i també esperem que el dilluns mateix puguin començar a actuar, però ara mateix no funciona cap dels ascensors.
Diferenciem el que és els desperfetes del temporal amb la crisi de Rodalies, que ara en parlarem també. I ara que ja parlava d'allà la zona de la xinesca, fa uns dies va a un cotxe, se'l van portar a la Riera i estava allà. Aquest cotxe està a la platja, no s'hi ha pogut accedir encara. Això, com funciona, Helena? És a dir, clar, un diu l'assegurança. Jo no sé si l'assegurança pot actuar o no pot actuar. Ha d'actuar? O com funciona això? En quin punt està? Perquè sé que hi estan al damunt. Sí.
La responsabilitat de la retirada del vehicle és del seu titular.
i subsidiàriament de la seva companyia asseguradora. Bé, se'ls ha requerit des de l'Ajuntament en diverses ocasions i em consta que han fet diversos intents. I no... Mentre el cotxe estava aquí, al final de la riera de Vila Sadedal, era de molt difícil accés, van intentar estirar-lo des de fora amb unes cadenes...
De fet, hi havia dues grues fa pocs dies intentant rebre i el cotxe es va quedar. I no ho van poder solucionar. Ara mateix sembla que la localització on està, l'ubicació on han anat a parar ara aquest vehicle, sembla que facilitarà que es pugui maniobrar amb més facilitat i que es pugui retirar.
I ara mateix se'ls ha fet a la companyia asseguradora un últim requeriment que es posin les piles i actuïn ja, perquè aquí és que al final fins i tot podríem acabar parlant d'un dèlicte mediambiental si no s'actua ràpid perquè això pot tenir conseqüències.
Llavors, esperem també que la setmana que ve l'asseguradora ho faci. Si se'ls ha requerit i si no ho fan, doncs, bé, ho haurà de fer l'Ajuntament i després repetirien les despeses contra l'asseguradora. Això retardaria encara més el procés i encariria molt els costos. Però, bueno, això s'ha de solucionar.
Helena, l'altra causa del temporal és el caos de Renfe, que va afectar totes les línies de rodolls de Catalunya. Nosaltres el dimecres al matí, quarts d'avui, vam treure els micròfons a fora, vam estar a la plaça de l'Ajuntament, línia de bus, moltíssima gent acumulada, i vam estar també a l'estació. Escoltem un petit fragment del que ens deia la població.
Quant temps fa que estàs aquí a la parada? Bueno, fa 10 minutets. Com t'has enterat que no hi havia trens? M'he enterat per un company de feina que ja m'ha avisat, llavors he anat a l'estació a veure que m'informessin, i la veritat és que la informació no ha sigut gaire clara, vull dir, entenc que la culpa no és de la persona que hi ha al mostrador, però podria haver sigut una miqueta més amable, encara que entenc que tothom que hi va li deu preguntar el mateix, clar.
Vaig a Barcelona i no tinc gens ni idea de com arribar. Estic aquí a la parada a veure si ve algun autobús, però hi ha molta gent i ningú té clar si passarà o no l'autobús. Sí, he pogut avisar i els he dit, no sé quan arribaré.
M'entenc que és una cosa general, puntual, però quan passen aquestes coses ha d'haver-hi un pla d'emergències i de tenir un pla B, de dir que hi ha autocars, perquè la gent es queda immobilitzada en aquests pobles. Hi ha altres pobles que tenen ja servei d'autocar fixa, però aquí a Vilassar estem molt penjats.
Doncs, Helena, per una banda, parlem d'aquest autobús fixa pel qual s'explica que s'està treballant. En quin punt està aquesta negociació perquè hi hagi un bus directe a Vilaçà a Barcelona? En aquest cas, en quin punt i què s'ha de fer i si serà possible? I per l'altra banda, també parlem d'altres mesures que es puguin prendre en ell municipal en un dia de crisi. Primer de tot, com està la negociació pel bus directe a Vilaçà a Barcelona?
Bé, jo, ara et contestaré, però per començar m'agradaria dir que tenen tota la raó aquests usuaris de queixar-se. Situacions com la d'aquest temporal posen en evidència una cosa que fa molt de temps que des de l'Ajuntament, no només el govern actual, sinó altres governs anteriors, doncs ja hem manifestat reiteradament a la Generalitat i és que
És que nosaltres aquí a Vilassà no tenim opcions alternatives de transport públic per anar a Barcelona. En primer lloc, com que no tenim aquest servei alternatiu d'autobús,
Rodalies no ens hagués hagut de deixar penjats com ens va deixar. Ells havien de prendre la decisió de posar un autobús que suplís aquest servei que no ens estàvem prestant, perquè nosaltres no tenim una alternativa viable de transport públic.
perquè no tenim el bus directe a Barcelona, perquè la línia C10 és una broma, és una broma. Un autobús que triga una hora i mitja a arribar a la pau, que et deixa allà tirat...
amb una freqüència superior als 45 minuts entre autobús i autobús, i que, a més, quan arribava aquí ja ni tan sols obria les portes, perquè ja venia arrebentat. Per tant, o sigui, és com una broma de mal gust que et diguin que busquem solucions alternatives de transport públic als usuaris. Això per començar...
Llavors, en quin punt estem? Certament, negociació com a tal no hi ha. El que s'ha demanat és al secretari de Mobilitat de la Generalitat una reunió urgent per parlar de rodalies...
perquè parlar de rodalies, avui s'ha reprès el servei, la gent deia normalitat del servei, amb uns retards de més de mitja hora, amb supressió de trens pel mig... Van buits, eh? Acaba de passar ara mateix un tren per davant nostre i ens ho estem fixant des de primer dia al matí, els trens van buits. Això parla molt de la confiança de les persones de l'Una. Clar, clar, clar. Llavors...
El que li volem plantejar no és només les reclamacions endèmiques de la millora de la línia de Rodalies, sinó també això, la possibilitat de crear una línia d'autobús directa a Barcelona, perquè és que...
Això sí que m'agradaria que quedi clar, és que qui té la competència per adjudicar aquestes concessions de línies d'autobusos supramunicipals és la Generalitat de Catalunya. Nosaltres ni tenim la competència, ni podem fer-ho, ni ens deixen fer-ho. I per què de moment és no? Per què no deixen fer-ho? Bé, perquè curiosament...
que això jo li he dit per telèfon al secretari, o sigui, l'excusa és que nosaltres ja tenim rodalies. I dic, bueno, però Premià també té rodalies i, en canvi, té un servei. Un servei que, per cert, Premià, Cabrils, Vilassar de Dalt, que tenen, estan reclamant també un reforçament del servei, perquè és absolutament insuficient, tal com està plantejat ara. Vull dir, per nosaltres tampoc és una alternativa agafar el cotxe...
i pujar a Cabrils o a Vilassada d'Al, agafar el bus directe, perquè ja, en condicions normals, van sobresaturadíssims. Per tant, l'excusa fins ara ha sigut aquesta, que ja tenim rodalies,
Rodalies, que cada vegada funciona pitjor, és més ineficient i no t'assegura, no saps mai, és com una aventura cada dia, aviam avui què passarà, quina incidència, em trobaré. I després, ara el que ens diuen és que el 2028 han de fer totes les noves licitacions i que ens esperem el 2028. I que...
es podria arribar a plantejar una línia mancomunada amb algun altre poble del voltant, com Premià o Vilassar de Dalt o Cabrils, que...
Amb la qual cosa, la gràcia del bus directe, si comencem a fer paradetes per tots els pobles, ja desapareix. Però estem disposats a estudiar-ho. Jo crec que, sobretot, l'opció d'encomunar-ho amb premiar, perquè hi ha una zona de premiar...
que els queda molt lluny el servei que ara mateix tenen i que llavors pogués fer un parell de parades a Premià, un parell de parades a Vilassà i anar a buscar l'entrada de l'autopista per Cabrera, jo crec que aquesta seria una opció bastant viable.
Bé, esperem, a veure què ens diuen ara, perquè jo crec que ells també són conscients que cada vegada el sistema... Quan ens estan dient que aposten pel transport públic, que volem descarregar les carreteres, que volem disminuir emissions, que no sé què, no sé quantos, i després, per una altra banda, et trobes amb aquestes coses.
Si em permet la llicència, quan parlava que això és una broma, que el servei de Raúl de Lluís és com és, aquí li ha sortit més la vena d'usuària de Renfe durant molts anys que d'alcaldessa. Per això li pregunto. Aleshores, aquestes persones que dimecres ens deien el matí, escolta...
Perquè tot es veu més fàcil del que realment és, eh? I m'imagino que com vostè era usuària i prou que traia la seva feina a Barcelona, també algun dia ho devia haver pensat, no? Com hi ha un caos d'aquest, fins a quin punt l'Ajuntament, no sé, pot posar un autobús o diversos autobusos, fins a quin punt pot dir, escolta, acompanyem aquesta gent al seu a Barcelona, que és on majoritàriament va, i a l'àrea metropolitana. Es pot fer això? Hi havia gent que ho reclamava, per això ho dic, que deixem-ho clar, si es pot fer, no es pot fer, per què?
Bé, ho he comentat fa moment, no ho podem fer. No ho podem fer. En dies esporadis, eh, com dimecres. Escolta, vaig a llogar un autobús, el foto aquí a l'Ajuntament i que no es pot. Hauríem de... O sigui, i menys d'aquesta manera així, ràpida, urgent, perquè necessitem l'autorització a la Generalitat, l'autorització a l'ATM, perquè, bueno...
perquè no és un autobús que passa només per dintre del nostre municipi, ha de travessar molts municipis, és impossible reaccionar amb la celeritat que caldria des de l'Ajuntament. És a dir, aquestes peticions no són factibles, és a dir, encara que hi hagi un dia de crisi com el que hi ha, no és factible, ho dic perquè la gent ho tingui clar. No, no, no és factible, i el que sí que vull dir és que
O sigui, jo vaig ser la primera que vaig preguntar, escolta, això ho podem fer sí o no i què ens costaria? I els tècnics van dir que m'ho tregués del cap, que no es podia fer i que...
Fa moment em deia que es podia mancomunar un servei amb premiada, autobús, etcètera, i em deia que anés a buscar l'autopista. Fa poc, les alcaldes i les alcaldes del voltant us vau reunir, tinc entès, per parlar, precisament, d'aquests accessos a l'autopista. En quin punt està aquesta pacificació? Que això, si m'ho permets, som figues d'atrepanel, li pregunto ara i la convido un altre dia a venir a parlar-nos. Sí, sí.
Sobretot del projecte de la pacificació de la Nacional 2, perquè el tema dels enllaços no sé ben bé què està passant, però va com més endarrerit.
El 4 de febrer tenim una reunió, els alcaldes de Masnou, Premià, Cabrera i nosaltres amb el secretari de Mobilitat, perquè estem en un punt en què el projecte tècnic està pràcticament definit
A falta de concretar algunes coses. Entre elles és que ens donaven diverses opcions de materials, diguéssim, de diverses qualitats i...
I ens deien que si volíem una qualitat superior de material, que la diferència del cost del projecte l'havíem d'assumir els ajuntaments. Per posar un exemple, només el tram de Vilassar ens suposava un sobrecost de 5 milions d'euros que suposadament...
No sé de quina manera, vull dir, això és impossible. Però llavors no em diguis que com que no ho puc pagar em posaràs materials de baixa qualitat perquè després el manteniment d'això l'haurem d'assumir als ajuntaments perquè passarà a ser titularitat municipal aquesta via i per tant si em poses materials de baixa qualitat...
acabaràs pagant la festa i l'acabarem pagant tots perquè no ens en oblidem els diners de l'Ajuntament surten bàsicament del que posem tots els veïns i veïnes per tant hi ha una sèrie de coses que volem acabar de concretar amb la Secretaria de Mobilitat perquè creiem que això no es pot plantejar en aquests termes
Elena López Luján, alcaldessa de Vilassar de Mar, li agraeixo moltíssim de veritat que avui hagi estat amb nosaltres, que ens hagi clarit aquests conceptes. Recomanació clara, no accedir al passeig marític. Prohibició no hi és, però sí, sentit comú. I si s'està en situació de perill, més val que passegem per altres carrers de Vilassar, que també és molt bonic. Exacte. Moltíssimes gràcies, Jaume. Que vagi molt bé. Nosaltres seguim endavant. Estem la segona hora i mitja del Parlant de Tot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau, groc, verd. Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida. Els envasos es reinventen i el vidre reneix. Reciclar és transformar. Reciclar bé és cuidar el planeta.
I comença amb tu. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Seguim endavant. Moment pel Fem Salut, un espai que coproduïm entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Amb ella, evidentment, parlem d'aspectes relacionats amb la salut amb la col·laboració del CAP, doctor Marriera, de l'Institut Català de Salut, i també establiments sanitaris tals com òptiques i farmàcies. I avui...
També hem de parlar d'un aspecte relacionat amb la salut. No és la primera vegada que ve i ens fa molta il·lusió de nou saludar a l'Oriol Brutau. Ell és inspector de seguretat alimentària. Ens explicarà què fa un inspector, quina feina fa, etc. I l'acompanya...
L'ànima d'aquestes accions és la productora la que busca els temes i se'ls treballa. Marta Casas, tècnica de Salut Pública. Bon dia, bona hora. Bon dia. Ara sí. Què tal, com estàs? Bé, bé, molt bé. Bon any. Igualment, eh? Mira, així comencem el 2026, eh? Sí, sí. Amb l'Oriol també passarem a balanç del 2025. Oriol Brutau, bon dia, bona hora. Bon dia. Bon dia, bona hora i bon any, també. Igualment, eh? Com estàs? Molt bé, molt bé. Content d'estar aquí.
Nosaltres també que estiguis aquí, doncs ens agrada, moltes vegades ens agrada conèixer feines que sabem que existeixen, però que no sabem ben bé què és el que fan, i per tant, doncs, gràcies per estar amb nosaltres. Ara mateix, aquí, fem salut.
Marta, quan parlem de salut pública, de la qual tu ets tècnica de la regidoria d'aquest Ajuntament, també hem de parlar d'inspeccions i d'una tasca de prevenció, però de vigilància, també.
Sí, seria com una de les dues potes com més importants de salut pública. Per una banda hi ha el que és la promoció de la salut, que potser és el que dediquem més temps d'aquests programes, parlar de temes de promoció de la salut, però llavors hi ha una part que és de protecció, que aquesta és absolutament obligatori que els ajuntaments hem de complir,
en els que la seguretat alimentària en forma part. Aquí també hi trobaríem el que és el control de plagues, també hi trobaríem el que és el control de la jornalosi, el tema de les humanosis dels animals domèstics... Bé, és tota aquesta part de protecció que ve regulada i que hem de protegir perquè no afecti a la ciutadania. Que n'hem parlat també de moltes vegades, també he vingut el tècnic en qüestió, l'empresa... Però avui a l'Oriol ve...
T'ho dic ara perquè tinc un objectiu. És no batejar-te com a Martí. Perquè ja ho anava a dir. Ja ho dic perquè alguna vegada se'm pot escapar. Cap problema. És que aquest home és el pare d'un element que hem descobert fa... Ja és la segona temporada i és sensacional. Ens encanta com vénen a parlar d'economia per joves i no tan joves, el per dos duros. En Martí Brutau i la d'en Baus. Ell és d'en Martí, eh? D'en Martí Brutau. I realment és que... Gaudim molt d'aquests joves amb aquesta empenta i aquestes ganes. És sensacional, eh?
Això et fa ser optimista, moltes vegades em diuen els joves, els joves, els joves, que hi ha joves que són espectaculars. I tant. Doncs va, Oriol, què fa un inspector de seguretat alimentària?
Doncs mira, abans d'explicar què fa un inspector, deixa'm comentar una cosa perquè ho sàpiga també l'audiència, perquè abans ho hem comentat amb tu i t'ha sobtat una mica. Jo soc de formació veterinari, llavors històricament els veterinaris sempre eren els professionals que estaven relacionats amb les inspeccions sanitàries.
a escorxadors, a fàbriques d'aliments, etc. Per què? Perquè com els veterinaris coneixen les malalties dels animals, quan després s'obtenen productes d'aquests animals per consumir les persones, són els tècnics que també poden veure si aquells productes, aquelles cars, aquella llet, els sols que sigui, tenia algun tipus de malaltia que podia afectar les persones. Per tant, tots els inspectors de sanitat, escorxadors, per exemple, històricament han sigut sempre veterinaris.
S'en sobte, eh? Avui he descobert, mira que fa temps que ens coneixem, he descobert que no has exercit mai de veterinari.
Estic exercint de veterinari. Entenc que exercicis de veterinari, però com a tal, com coneixem la majoria... Com a clínica, no. Veterinària clínica de petits animals, no. De fet, jo vaig estudiar a la carrera volem curar gossos i gats, i després, dins de la carrera, ja estan totes les diferents opcions de sortides, que hi ha temes de producció d'animals, de fabricació de pinsos, de seguretat alimentària, i em va agradar molt tot el tema alimentari.
Hòstia, crec que, suposo, per lògica, la majoria de nois i noies que estudien veterinàries perquè volen tractar animals, però després descobriu aspectes... Sí, senyor. Em va passar a mi. Jo volia curar gossos i no he tocat un gossos i un gat a la meva vida. Bé, no he tocat, vull dir que no he exercit amb ells. Vull dir que hi ha moltes sortides de, suposo...
no només de veterinària, sinó de moltes carreres que fins que no estàs dintre del que és la professió i que també no coneixes. I realment estic exercint de veterinari perquè els veterinaris tenen una part important que és del control de la seguretat alimentària, la protecció de la salut, que deia la Marta.
Aleshores, Oriol, això t'ho he preguntat, com dius, tu què et dic? Això és un inspector de seguretat alimentària. Ah, i per qui treballes? Per quina empresa? No? Sí, nosaltres som d'una empresa, una consultora en seguretat alimentària, que ens diem a FIA 2005, que donem serveis, no només a ajuntaments, sinó també a empreses privades que necessitin qualsevol tipus d'assessorament o formació o el que sigui en temes de seguretat alimentària,
I una part important de la nostra tasca és fer col·laboracions amb ajuntaments. I ara mateix estem col·laborant amb diversos ajuntaments del Maresme, entre altres comarques, i ja fa, penso que des del 2018, Marta, estem treballant aquí amb l'Ajuntament de Vilassamar, que és on no hem viscut, vull dir que estic encantant de poder treballar aquí i de col·laborar amb l'Ajuntament a la protecció de la salut amb el control alimentari.
També pensava, com suposo que altra gent, que els inspectors, en aquest cas, eren una cosa de pública, de la Generalitat, del govern, tot això. Suposo que és un error comú, això. No, no, no. Els inspectors de la Generalitat, tens tota la raó, són funcionaris públics i s'hi accedeix per oposició. I els inspectors de la Generalitat el que fan és inspeccionar, bàsicament, les indústries alimentàries. Aquelles que poden tenir més risc perquè dels seus productes poden afectar més gent que no pas una botiga de barri.
I hi ha vegades que els inspectors de Generalitat també col·laboren amb els ajuntaments, però bàsicament les inspeccions les fan a dintre del municipi, les fan tècnics municipals. Llavors, s'ha de dir, és una cosa també molt important, que les inspeccions que se'ns contracten a nosaltres com una entitat externa, com un col·laborador,
Realment no són unes inspeccions que puguem tenir una validesa oficial. Nosaltres anem a fer auditories sanitàries, però, evidentment, després hi ha un requeriment de l'Ajuntament en base als nostres informes, que aquests requeriments sí que tenen aquesta validesa oficial. O sigui, a part, evidentment, de treballar amb els ajuntaments, també pots treballar amb institucions com la Generalitat, no? És a dir, amb un inspector públic, mira, hem descobert això, s'ha fet aquest requeriment, has d'actuar tu. És a dir, tu no pots tancar, diguem, un negoci, però sí que pots requerir
Sí, sí, que el podem tancar. No, no, no, parlo com a empresa. Parlo com a empresa. Tu sí que pots requerir a l'Ajuntament o als Estaments Oficials. De fet, aquí a Vilassa de Mar, no ho hem fet molt, però alguna vegada s'ha tancat algun establiment per les condicions higièniques lamentables i, evidentment, he avisat a la Marta Casas, ja ha vingut ella i l'acte l'ha signat un funcionari públic, que és qui té la potestat de poder tancar establiment.
Però instàncies, doncs, vostres. Exactament, exactament. Tota la feina, doncs, de fer totes les visites i d'allí tota la informació, que després pot derivar en un tancament, o no, la majoria de vegades no deriva en un tancament, però serveix perquè els establiments vagin millorant, tota aquesta feina, doncs, la fem nosaltres i així ajudem, doncs, a l'àrea de salut pública de l'Ajuntament. Per tant, entenc que contracten directament, eh? Exactament. És a dir, no et presentes a qualsevol botigola, què tal, sinó et contractes, vés aquí o vés als restaurants. Anem a posar un exemple. A veure, Martí... Ai, Martí...
No hi ha manera, eh? No hi ha manera. Soc així, mateixo a la gent, però d'una manera... Oriol, perdona. Anem a posar un exemple en pràctic, no? Tu et diuen, escolta, has d'anar a fer la restauració a Vilassar de Mar, no? Tu vas allà i com... Nosaltres tenim, com no som personal de l'Ajuntament, l'Ajuntament ens ha fet una acreditació, un full que diu que nosaltres estem contractats per poder fer les tasques de control de seguretat alimentària, que és el primer que ensenyem als establiments,
diem que venim de part de l'Ajuntament a fer una visita de control sanitari. Jo personalment no dic mai inspecció, perquè la gent quan sé la paraula inspecció ja se li posa els pèls de punta. Llavors, bé, dic que fer una visita de control sanitari. Doncs es tracta de veure una mica les condicions de l'establiment. I li explico, mira, el que voldrem fer és veure com treballeu, veure on treballeu, veure l'estat de neteja, veure magatzems, veure cuina, i després us demanarem també documentació sanitària, perquè hi ha una part de control sanitari que és obligatòria i que també han de tenir.
I sempre intentem anar en horaris que no emprenyin gaire, perquè un restaurant, per exemple, a partir de quarts d'una a la una, doncs ja no s'hi pot anar, perquè ni poden estar per mi, ni jo podria fer la feina correctament, amb la qual cosa els hem deixat treballar, evidentment, però hi ha moltes altres hores en què es poden fer. Llavors, estem allà una hora, una hora i escaig, revisant totes les coses, després es fa un informe.
I aquest informe diu que les deficiències que s'hi han robat, que aquestes deficiències se li han explicat en el moment de veure-les, se li explica també la manera de resoldre-les i se li proposa una data per fer una visita de comprovació. Sempre a les inspeccions s'han de dir una comprovació al darrere per veure que s'han aplicat les mesures correctores adequades.
Llavors, dintre d'això, i lligant-te una mica amb la pregunta que em fas, nosaltres no anem a fer les visites d'inspecció a veure avui em llevo i a veure què vaig a fer, sinó que hi ha una programació. I aquesta programació ve donada per un ordre en funció del risc.
hi ha una... tenim un full Excel que es diu mapa de risc, que aquí són, estan classificats els establiments per ordre de risc. És a dir, nosaltres a l'hora de fer les inspeccions puntuem també els establiments. Llavors, els que surten amb una puntuació més alta són els que després programem per fer d'una manera més prioritària amb la idea de, en un període aproximadament de 4 anys, poder fer la volta i poder inspeccionar tots els establiments. Estem parlant de botigues i restaurants, o sempre d'alimentació, no?
Alimentació, sí. Nosaltres hi ha dos sectors grans d'alimentació, que és la restauració d'una banda, bars, restaurant, restaurant, rostisseries, etcètera, i d'altra banda hi ha el que seria el comerç minorista, que aquí estaríem parlant de carnisseries, fleques, pastisseries, botigues de queviures, peixateries, etcètera.
I estem parlant, doncs, que comencem l'any, i això vol dir que es fa balanç de l'any passat. Podem fer balanç, ja, del 2025? Sí, clar, i tant que podem fer balanç. Per dir quatre números, tenim a Vilassava Mar 212 establiments alimentaris sensats,
D'aquests 212, aquest any s'han fet unes 60 visites de control sanitari, d'acord? Unes 60 inspeccions. I amb aquestes inspeccions no només s'han anat als establiments que es considera que són de més risc, sinó que s'ha aprofitat també, és a dir, aquests establiments, restaurants sobretot, que per la seva activitat poden tenir més risc, sinó que també hem aprofitat no només per veure aquest tipus de botigues de carrer, sinó sobretot també estem fent ja des de fa uns anys unes campanyes de control dels mercats,
dels mercats ambulants, d'aquestes parades que no són sedentàries, i també de tots els fires o esdeveniments on hi ha parades que tenen aliments. Clar, això em maria al cap a mi ara, no? Jo puc tenir el meu comerç aquí, doncs amb les meves neveres, etcètera,
Però tots anem a vegades a la festa major d'aquí, d'allà, de Vilassar, de Mataró, d'Argentona o de Canet, i tu veus aquelles parades als carrers. Allà també has de passar uns controls. També, també. Evidentment no se li pot demanar el mateix, que si fos un establiment fixa, amb totes les seves estructures, però han de tenir un control, han de complir un mínim.
Tals com els xiringuitos de la platja, també. Exactament, els xiringuitos de la platja també, quan comencen a muntar abans de l'estiu, a primers algun any comencen a muntar al maig, en funció una mica de com ho veuen, algunes vegades ja comencen a muntar al juny, al principi sempre anem a fer una visita i intentem corregir o que corregegin les coses que podem trobar perquè a mitjans de juny, ja per la festa major, ja estiguin en totals condicions i totalment inspeccionats perquè puguin treballar tot l'estiu sense cap problema.
A Vilassada Mar, 212 establiments sensats, en el sector alimentari, 60 visites el 2025.
totes acabades positivament o no? Sí, sí, sí. Bé, a veure, sempre hi ha deficiències, no pots anar mai a un establiment i dius, ostres, tu, està tot perfecte, ho ha passat en la vida. Però bé, sempre hi ha coses a fer i encara que, bé, que hem comentat abans, que no soc jo funcionari públic, la idea és que a les nostres visites sempre hi hagi una millora de les condicions. Llavors, per això es fan aquestes visites de comprovació i per això hi ha darrere també els requeriments de l'Ajuntament. És a dir, que vegin que no...
és només l'Oriol que es lleva i va visitar-me i em diu que he de fer això i allò altre, sinó que l'Ajuntament diu, escolta'm, el que diu aquest senyor és perquè s'ha de complir una normativa i això ens hem d'adaptar a complir la normativa aquesta. Oriol, l'establiment, la botiga, la botigueta de la cantonada...
malauradament, malauradament, ja no hi és, ja no existés. Hi havia carrers que hi havia, jo penso, per exemple, amb el carrer del Carme, no? El carrer del Carme hi havia Cala Remei, Camp Pera, establiments d'alimentació, no n'hi ha. Ara hi ha o grans cadenes de supermercats o els establiments que avui he descobert que es diuen de conveniència.
Són aquests establiments que cobren fins altes hores de la nit, i que normalment estan rejentats per persones d'origen paquistanès, i que són de conveniència, i oficialment es coneixen així perquè em convé... Ai, que m'he deixat el pa, i vas a buscar el pa. Ai, que m'he deixat, no sé què és, el m'he deixat. Aleshores, doncs, aquí també hi ha control, des dels grans, les grans cadenes de supermercats, com en aquests establiments.
Sí, sí, i tant, vull dir, aquí no se salva ningú, si precisament el fet de tenir tots els estaliments alimentaris sensats és per tenir-los controlats i en un moment o en un altre poder fer l'inspecció. Aquestes botigues de convenience, que bàsicament són els que viure de tota la vida, estem fent un seguiment que seguirem donant aquest any.
una mica més intens. Bàsicament perquè l'any passat vam tenir diverses denúncies, diverses queixes d'usuaris d'aquestes botigues i vam anar a fer algunes actuacions i vam veure que s'havia de fer un seguiment potser una mica més proper del que estàvem fent. Inclús, veient la dificultat que poden tenir els treballadors d'aquestes botigues a l'hora d'entendre el català,
se'ls farà una formació en seguretat alimentària, i està programada per principis d'aquest any, en el seu idioma, en ordó, en el qual vindrà una tècnica paquistanesa, tècnica en seguretat alimentària, que els explicarà tota la norma de seguretat alimentària perquè no hi hagi cap tipus de problema a l'hora d'entendre les directeurs que se li diuen.
Aquesta formació s'aprofitarà també per comentar-li temes referents a la recollida dels residus, temes també d'activitats i que poden excusar-se a l'hora de no complir-ho per el tema de l'idioma, amb la qual cosa aprofitarem que disposarem d'aquesta tècnica per mirar d'explicar totes aquestes coses.
Oriol, també, quan fa que et dediques a això? Ara t'ho explico per què et faig aquesta pregunta. Doncs jo diria que fa a el que és temes de seguretat alimentària, recol·laborant amb ajuntaments, fent visites de control dels taliments, jo crec que més de 10 anys. És que tinc una sensació que això és una cosa molt nova.
Tinc una sensació que és una cosa que hauria de ser... És obligatòria, evidentment. Estem parlant de la nostra seguretat, d'una possible intoxicació, que ens pugui passar alguna cosa. Però tinc una cosa que això, jo penso en els anys 90, com jo tenia 18 o 20 anys, i penso que això no devia existir. Existia, existia. Sí, sí, sí. Veritablement, la gràcia és que no se sàpiga gaire la nostra feina. De què treballa? Soc llibreter, jo.
No, la veritat és que ha existit tota la vida, vull dir, les inspeccions de sanitat s'han fet sempre i el que passa és que potser no hi havia un control tan organitzat com ara, vull dir que abans hi havia el veterinari del poble i el farmacèutic del poble i anava a fer aquestes visites una mica quan potser hi havia alguna queixa o hi havia alguna història greu. Ara ja les coses s'han mirat d'organitzar més, els ajuntaments són totalment conscients que tenen aquesta responsabilitat del control sobre els aliments alimentaris, que és
d'una competència seva i el que volem nosaltres és dur a la pràctica aquest control. Inclús, ja de cara a aquest any, hem ideat una plataforma informàtica en la qual nosaltres hi abocarem tota la informació dels cens dels establiments alimentaris
I aquí també posarem totes les actuacions que hi fem, de manera que aquesta plataforma permetrà visualitzar molt fàcilment tot l'estat sanitari, per d'alguna manera, dels estaliments alimentaris de Vilassar. I aquesta informació, que serà molt visual perquè van gràfiques, i es podrà transmetre també tant a la ciutadania perquè vegi... Serà pública, per tant.
Sí, la idea és també les dades que siguin importants de cara a la ciutadania, evidentment, fer-les públiques, perquè es pugui veure aquesta feina fosca, sorda, muda, invisible, que realment es fa i que és molt necessari que es faci.
Clar, ja t'ho pregunto a nivell personal, eh? Clar, treballar al teu poble no és el mateix que anar a fer una inspecció allà on no et coneixes, perquè clar, tu entres aquí, hòstia, Oriol, què tal? No, mira, que vinga, per molt que no diguis la paraula inspecció, hòstia, deu ser difícil treballar al poble, no? Bueno, me'n recordo que quan vaig començar a treballar aquí l'any 2018, la Marta em va dir, no és tan fàcil, eh?, treballar al teu propi poble.
Però la veritat és que no he tingut cap problema. La gent és totalment conscient que la feina aquesta s'ha de fer i no hi ha cap problema. Vull dir que em saludo amb la gent, la gent no em gira la cara quan diu pel carrer ni res. No hi ha cap problema, al contrari, estic molt content.
I a part que sempre per part nostra no hi ha la idea de sancionar a primera instància, vull dir que sempre són visites que la idea és millorar. El que comentava abans, intentem en direm inspeccions, potser perquè és el que es coneix, però realment és sempre una ajuda a millorar...
És que diem inspecció perquè la paraula inspecció ens crea això, però és que realment és una inspecció que quan et venen a mirar el gas a casa no és res més que una inspecció de gas, però és que inspeccionar no ha de ser una cosa negativa, ha de ser una cosa de seguretat, d'ajuda, en alguns casos, i per tant ho veig així, eh? No sé què siguin dient, d'aquests ja no.
Bueno, sí, són inspeccions d'igenda i tancar alguna cosa perquè alguna cosa has fet malament. El cas és que nosaltres sempre som bastant proactius a l'hora de mirar, d'ajudar, que implementin les millors necessàries per arribar a complir la normativa. Jo crec que no hi ha hagut cap sanció en tots els anys que portem aquí. Sí que hi ha hagut tancaments perquè, evidentment, hi havia unes condicions sanitàries que eren incompatibles en poder servir aliments al públic.
Però, clar, aquests tancaments són totalment lògics, la gent ho ha entès perfectament, en el moment en què han tingut ja l'establiment de manera adequada, net, desinfectat, netreçat, etcètera, per poder servir aliments, han obert. Amb la qual cosa, és una mica un servei d'ajuda, per dir-ho d'alguna manera, als establiments perquè arribin a complir normativa. Oriol Marta, ara em ve al cap un tema, també, que els que ens agrada això, el teixit associatiu, les entitats i tal, doncs a vegades diem, què fem? Doncs mira, podíem fer una botifarrada. Això...
Clar, jo entenc que això sí que abans era... Vinga, i ara crec que aquí hi ha un control, no? Sí, sí, també hi ha uns controls. És a dir, tot i que siguin actuacions molt puntuals, o fa gent que és voluntària, que potser no és professional del tema...
I aquest any, per exemple, de 2025, se li ha fet una formació a les entitats de Vilassar que es dediquen a fer aquestes activitats puntuals o aquests esdeveniments amb bonifarrades o fan cuques o fan les migues o coses d'aquestes al carrer.
amb unes condicions que dius, bueno, aquí hem de tenir una mica de seny, i almenys les quatre normes bàsiques s'han de complir. I hem tingut en compte també aquestes accions que comentes, i se'ls ha donat formació a les entitats, i després, en el moment en què han fet aquests desdeveniments, i també s'hi ha passat per veure que realment s'estaven duent a terme aquestes coses, almenys les quatre coses bàsiques que han de tenir.
Som, i fixa que et dic, eh, som proactius o no? O en principi és allò de rufar el nas. Normalment la gent s'ha bé a dir si anem-hi. Sí, sí, sí, hi ha de tot, eh? Però, en general, si he de posar una balança, sí, la gent realment és molt... Bueno, sap que la feina que estem fent l'estem fent per la millora de l'establiment i, en conseqüència, per millorar també la salut dels consumidors i estar molt receptius a millorar les coses que se'ls comenten.
La gent ja ho sap, que a mi aquesta secció m'agrada molt, el fem salut, perquè coneixem aspectes que moltes vegades els tenim aquí, però no els coneixem bé, i avui ha sigut un dels casos. L'Oriol Brutau que ens ha portat a... De què treballes, tu què dius?
Doncs mira, jo sempre me'n recordo que quan els meus fills anaven a P5 a l'escola del mar, havien d'explicar a la classe que treballa el seu pare. Llavors, clar, jo els havia dit que era veterinari, però, clar, llavors, a l'hora de demanar, bueno, papa, i tu de què treballes cada dia? Què fas? Doncs, clar, jo no curava ni gossos ni gars, no ho he fet mai. Llavors, clar, havia d'explicar que era veterinari, però era un veterinari d'aliments, bueno, és una mica complicat.
Ara ja són grans i ja saben a què me'n dedico i dient que faig inspeccions de sanitat i tothom té una mica una idea de la feina a la que em dedico. Doncs ha estat un plaer de nou tenir-te aquí a la ràdio, de veritat, i t'ho agraeixo moltíssim.
Moltes gràcies a vosaltres, de veritat, per donar llum en aquesta feina que a vegades té mala premsa, que a vegades és invisible, però que realment creiem que és molt necessària. Home, és necessària. Tots som consumidors, eh? Tots anem a comprar i tots anem a un restaurant i, per tant, doncs és bo que hi hagi un control sanitari, no? I a vegades només ens en recordem quan passen coses grosses, no? Quan hi ha toxinfeccions que provoquen greus problemes, després ens en recordem de la importància d'aquesta feina.
Doncs us agraeixo moltíssim. Marta Casas, tècnica de seu pública i l'Oriol Brutau, inspector de seguretat alimentària. Us agraeixo moltíssim que avui hagueu estat amb nosaltres. Que vagi molt bé i serà fins la propera. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Dos minuts i mig, les dotze, amb el canto el loco i besos. Arribem a aquest punt horari, última hora del Parlam de Tot i de la setmana, eh? Besos i el canto el loco. Tan fresco y dime por qué te has tirado tres horas en el espejo pa ponerte guapo pa ligar. Para ir a la calle y no piensas que soy a la igual que ya no vas a impressionar.
Dime por qué.
Te echas mil cremas por el cuerpo si no se te ven Y se te han olvidado los sentimientos Tienes que empezar por resolver Lo que tienes dentro y no piensas Casi en los demás que más darás si mal o bien Mucho metrosexual y faltan besos Y eso es lo que quiero, besos
Fins demà!
Arribem al migdia, a temps de notícies, l'última hora de Geseu, que gairebé sempre l'invertim. Com? Doncs... Avui no tenim les fake news amb la Concha Park, les fake news amb la Concha Park avui no pot ser, però la invertim amb la bona música que ens transportarà directament a l'última hora de l'edició i de la setmana. Perquè el parlant del tot es basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, l'entreteniment musical, pocs segons migdia.
que los que ya te quieren no miran eso, solo quieren ver ese guiño de ojos incomplejos.
L'actualitat al punt del migdia. Avui s'ha reprès de manera progressiva el servei de rodalies i regionals a Catalunya, després de l'aturada de 48 hores. Tot i això, la circulació ferroviària presenta factacions en diverses línies. Segons rodalies de Catalunya a Barcelona, les línies R1, la de la costa del Maresme i R2 sud, acumulen demores que poden superar els 30 minuts, mentre que a la R4 circulen demores que poden superar els 20 minuts.
En aquesta línia, recordem on hi va haver l'accident a Gelida, hi ha servei alternatiu per carretera entre Mar d'Orell i Sant Vicenç de Caldés. Protecció Civil i Rodalies recorden que la recuperació del servei és progressiva i recomanen utilitzar transports alternatius. De fet, hem vist avui el tren de Rodalies 1 passar per Vilassar de Mar completament buit des de gairebé primeres hores d'aquest matí de divendres.
El tall de l'AP7 en sentit sud entre Martorell i Sansadornida noia seguirà vigent diversos dies i, de fet, no hi ha data encara per la seva reobertura. El govern va decidir interrompre el servei dimecres cap a les 6 de la tarda, conseqüència de la inestabilitat del mur de contenció que dimarts va causar l'accident mortal de Rodalies a Gelida i que es troba just sota la calçada de l'autopista. De fet, avui es comentava...
I es deia des del ministèric que hi havia possibilitat que aquest cap de setmana quedés restablert. Les possibilitats, però, ara mateix són poques. La Guàrdia Civil ha conclòs la inspecció de l'escenari on hi va haver l'accident ferroviari de Damuz, a Còrdua, i ha entregat un primer atestat al jutge. El ministre d'Interior, Fernando Grande Marlasca, ha explicat en roda de premsa que el cos custodia tots els elements que s'han trobat enlloc.
Fins demà! Fins demà!
ha explicat que l'abocament del contingut d'aquestes caixes encara no ha començat i que es farà a Madrid, diu en presència dels membres de la comissió i de la policia judicial. També s'ha demanat les imatges de les càmeres de seguretat de DIF i les de dins dels vagons del tren. Altres elements, com el fragment de via que es va desprendre dels raïls, també s'analitzaran.
La Junta Directiva Ordinària del Futbol Club Barcelona ha posat data de les pròximes eleccions a la presidència del club. Se celebraran el diumenge 15 de març, coincidint amb el cap de setmana que es disputarà el Camp Nou al Barça-Sevilla. Aquesta era la primera data hàbil, segons els estatuts de l'entitat.
Esportivament, fixar les eleccions per mitjans de març assegura que l'equip masculí de futbol estigui viu en totes les competicions, sempre que el conjunt de Flick entri al top 8 de la Champions o, en el seu defecte, superi la ronda del playoff. Amb el calendari a la mà, el 15 de març queda al mig de l'eliminatòria europea de vuit anys de final. Això implica que el president actual, Joan Laporta, haurà de cessar
En les seves funcions, 3 setmanes abans ja es convocarà una directiva provisional presidida per l'ara vicepresident Rafel Juste, que donarà el relleu al president electe. Seran els 15 comissis a la presidència de la història del Barça. A banda de Laporta, que ja ha confirmat que es presentarà a la reelecció, el segon candidat més votat a les urnes del 21, Víctor Font, va arrencar a la tardor la campanya al capdavant del projecte transversal anomenat «Nosaltres».
Arribem al punt del migdia, última hora de la informació. A la una al migdia, la informació local, amb l'entrevista que li hem fet a Elena López aquest matí com a portada. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat.
Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics. I des d'on vulguis. Vols saber com gaudir-ne? Amb Biblio Digital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Biblio Digital. Disponible a App Store i Google Play.
El millor regal? La salut. Ara que hem entès el valor que té, cuidem-la. La teva, la meva, la nostra, la vostra, la de tothom. Compartim salut. Generalitat de Catalunya.
El veí del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punciet.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook.
Comencem el camí cap a la una amb un èxit enresistant l'any 96. Doncs mira, fa 30 anys com aquell qui no vol la cosa, que els senyors de los Rodríguez s'acomiadaven amb un treball en directe anomenat Hasta Luego. Doncs a Hasta Luego també hi havia aquesta cançó, aquesta grandíssima cançó, aquest gran rock, que es diu Palabres Más, Palabres Menos.
tan solo como pasatiempo, palabras que sopran en el viento.
El directe amb el qual deien adeu. A molts anys història, los Rodríguez treballa. Hasta luego. Palabras más, palabras menos. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Nena, tu que siempre sabes dónde estás. Nena, dime ahora si esto es mi final.
Tú me diste un beso sin saber por qué. ¿Cuántas carreteras yo quemé por ti? ¿Cuántas carreteras yo quemé por mí? Mírate en mis ojos y dime que no. Que ya no me quieres, nena, dime adiós.
Si es tan solo amor Si es tan solo amor Algo tan hermoso no puede quemar Más que leña al fuego si es tan solo amor
Ya no tengo fuerzas para respirar. Oh, porque tus uñas me arañan la piel. Si ya no me quieres, déjame marchar.
Fins demà!
Si eres tan solo amor, si eres tan solo amor,
Si és tan solo amor. Si és tan solo amor. Si és tan solo amor. Algo tan hermoso no puede quemar. Más que iré en el fuego si es tan solo amor. Hi ha coses de la ràdio, moltes, que m'encanten, eh? M'encanten. I m'agrada pensar en aquells anys 80 i 90, en què els programes, alguns d'ells, molts, molts programes, doncs, eh? Ei, va, doncs, truqueu a la ràdio, demaneu una cançó, mira-ho.
Ara no us faré trucar, però si voleu, sí que tenim el WhatsApp del programa per poder demanar una cançó o a través del Twitter, com vulgueu. Això sí que em fa il·lusió, veus? Si voleu demanar una cançó, doncs entreu al Twitter i la demaneu. I també a través del WhatsApp, que ara recordarem, ens anem a la capital del Maresme, ens anem a Mataró, perquè l'Albert ens demana via WhatsApp aquest tema en directe de Sopa de Cabra, de l'univers amb Sopa de Cabra. Gràcies, Albert. Una abraçada ben fort a la capital del Maresme.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
a l'univers, amb l'univers, a l'univers. Tinc el cor ferit, fint del tesig, el meu destí, sota el teu nit, potser cantant, camell, monge, tot que vols ser, quan siguis gran, quan siguis gran, quan sigui tard, quan siguis gran, quan siguis gran.
No veu ni.
que és veritat que anar endavant sigui sumar a les instants, i al cap d'un any ja en vindran més, és tan estrany que passi el temps. Com passa el temps? Com dius que et sents? Com passa el temps? Clar, com la pau que ens fa ballar, hi ha un vent jugant i seu nou nat, si l'has cagat, tothom té el dret, si ja ho saps tot, no et dic res més. No et dic res més. No et dic res més.
No dic res més.
Més peticions, més coses. Ens mira, va. La Núria, grandíssima seguidora de Queen. És que realment, qui no és seguidor d'això, eh? Ens demana aquest a Who Wants to Live Forever. I a segure qui li dedica, a mi, cosa que li agraeixo moltíssim...
I el seu gran ídol, el senyor francès lateral del Barça, central reconvertit a lateral, eh? Ni més ni menys que Jules Koundé. A mi en Jules Koundé. Doncs escolta, que m'agrada molt. Who wants to live forever? Canta, Freddy, canta. No et trepitjo. There's no
Fins demà!
Fins demà!
Who waits forever anyway?
S'ha fet el silenci a tot arreu, i és que canta Freddy aquesta immensa cançó. He tingut la sort que la Núria me la dediqués al 50%. Bé, el 50%, m'imagino que entre condeix jo és el 50%, potser és el 95% per ell, eh? Gràcies, Núria, una grandíssima cançó. S'ha fet el silenci recordant el grandíssim Freddy Mercury.
I no ens muguem del Regne Unit. Chris Love, Neil Tennant, Petshot Boys. I és que passarà el temps i passaran els anys, però això seguirà sonant de meravella. Suborbia amb els Petshot Boys. Gràcies per la vostra confiança. Un dia més en Vilassar Ràdio en General i el Parlant de Tot en particular, que també tenim estonetes per l'entreteniment.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs sí, senyor. No et preocupis per res. Don't worry, baby, the Beach Boys. La festa de l'amor, doncs, l'any passat de Brian Wilson. Segueixen, segueixen. Ara Mike Love i el Jardín al capdavant amb 84 i 82 anys. Però estan en forma. Va estar en portat a veure'ls l'any passat. L'estiu passat va ser espectacular.
Don't worry, baby, the Beach Boys, donar pas també a un altre dels grans d'Ion and the Belmonts, que ens assintua allà quan la música sonava així. I wonder why... No, I love you like I do.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs d'aquesta cançó hi ha una història que alguna vegada s'ha explicat, sabeu? El 3 de febrer de l'any 1959 es considera el dia que va morir la música. Igual que el 8 de gener, el dia que va néixer, Freddie Mercury, entre altres David Bowie també. Doncs el 3 de febrer es considera el dia que es va morir la música, és el dia que una avioneta es va endur per endavant els grans Buddy Holly, Richie Valens i The Big Booper.
I allà hi havia de viatjar un quart element, que era ni més ni menys que en Dion, dels Dion and the Belmonts. I en Dion va dir, no, no, no, jo deixeu-me acabar així amb cotxe i ja us ho fareu. Doncs mira, sobre aquesta decisió es va poder salvar. Lo curiós, digue-li curiós per no dir-li una altra cosa, eh? Lo curiós és que estaven de gira tots quatre junts amb una producció americana que havien d'anar de gira i quan es va produir l'accident de l'avioneta que va costar la vida Buddy Holly, Richie Valens i The Big Bopper, doncs els productors de la gira van dir, eh...
Queda en Dayo, no? I doncs busquem-ne 3 més i que segueixi la gira. I va seguir la gira! Avui en dia m'imagino, o vull pensar que això no seria possible. Canviem de registre! Va tancar la gira del 2025, seguirà el 2026. Ho va fer-ho el 27 de desembre al Sant Jordi Club de Barcelona presentant Corazones Legendarios.
Rock and roll, loquillo cantant en aquest disc, junt amb coque malla aquest Besos Robados.
Y quizás el día de tu entierro curan con ellos tu pecho y así podrás descansar.
de tus besos letales una vez más corre más que los demás y una corona de flores te obsequiarán y en vez de flores o tus besos
dame tus besos robados una vez más dame tus besos letales una vez
Una vez más.
Parlem de tot amb Jaume Cabot.
Subira un infant, va mig espantat, mentre una guspira li cau al portal, el pare li dóna la mà al seu costat, l'any vinent anirem a ballar. I mitja les fosques espera un carrer, que s'ompli de màgia aquest any també, que torni a córrer la gèria a cridar, al veure els diables passar.
Els timbals retronen a la plaça, ja comença a vibrar tothom. Carrentilles són com medicina, el foc il·lumina els valls dels pobles del món.
Corre a foc, anem a ballar sota, que no estem prou a plor. Corre a foc, agafem la cintura, correm cap a la foc. Corre a foc, han vingut moltes colles, la pica no estan borts. Corre a foc, diu llucs i fe, que aquesta nit hi haurà foc.
L'olor de la pòlvora és per tot arreu, l'encés a final la pan a les deu. Creu aquell barret i el mocador que guardes per festa major. I ben remullats per l'ocasió, cridem a la gent del carrer Major. Estem molt cansats i tenim calor, ja tirin aigua pel balcó.
Els timbals retronen a la plaça, ja comença a vibrar tothom. Garrentilles són com medicina, el foc il·lumina els ballos dels pobles del món.
Corre a foc, anem a ballar sota, que no estem prou a prou. Corre a foc, anem com la cintura, correm cap a la foc. Corre a foc, han vingut moltes colles, repiquen els tambors. Corre a foc, anem com la cintura, correm cap a la foc. Corre a foc, han vingut moltes colles, repiquen els tambors. Corre a foc, anem com la cintura, correm cap a la foc. Corre a foc, anem com la cintura, correm cap a la foc. Corre a foc, han vingut moltes colles, repiquen els tambors. Corre a foc, han vingut moltes colles, repiquen els tambors. Corre a foc, han vingut moltes colles, repiquen els tambors. Corre a
Els buhós cantant aquest Correfoc! Si heu vist els buhós aquest estiu de l'any passat, anunciaven que pel seu 20è aniversari farien quatre concerts. De fet, no anunciaven on eren els concerts, sinó que posaran en venda les entrades i tu, si volies, compraves entrades però no sabies per on.
Després resulta que ha estat, doncs, a Barcelona, a les escales de la Catedral de Girona. Bon lloc, eh? Les escales de la Catedral de Girona. I resulta que de 4 concerts han passat a 20. 20 concerts per celebrar els 20 anys de bus aquest 2026. Així acabem avui!
Gairebé acabem 21 minuts, encara per la una, que volen compartir tots i totes vosaltres. Recordant el gran Pau Donés, Pau Donés amb jarabe de paloma, que depende. Blanco sea blanco, que el negro sea negro, que uno y uno sean dos, porque exactos son los números. Depende. Y aquí estamos de prestado.
que hoy el cielo está nublado. Uno nace y luego muere y este cuento se ha acabado. Depende. Depende. ¿De qué depende? De según cómo se mire todo depende. Depende. ¿De qué depende?
de según cómo se mire todo depende. Qué bonito es el amor, más que nunca en primavera, y mañana sale el sol, porque estamos en agosto.
Con el paso del tiempo el vino se hace bueno, que todo lo que sube baja, de abajo arriba y de arriba abajo. Depende, depende de que depende, de según como se mire todo depende.
que no has conocido a nadie, que te bese como yo, que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie, depende. Y si quiere decir sí, cada vez que abres la boca, que te hace muy feliz, que sea el día de tu boda,
De segun com se mire, tot depèn. Depèn. De què depèn. De segun com se mire.
De según como se mire, todo depende. Depende. De que depende. I és que no ens cansarem mai d'escoltar Pau Donés, eh? Quan estava el catalan de Jarabe de Palo. Recordat i enyorat amb aquest depende. Recordat i enyorat per tota la seva trajectòria, eh? Amb aquest depende el recordem. Amb 17, gairebé 16 minuts, la una al migdia. Novetats de cara a Sant Antoni. Novetats de cara als tres doms.
Ens fan saber des de l'agrícola Vilassadamar que els amics de l'associació dels Tres Toms de Vilanova i la Geltrú arribaran també a Vilassadamar amb el seu carro de bucois. Des de Vilanova, la Geltrú amb el seu carro de bucois. L'associació d'amics del Cavall de Sant Quirza del Vallès amb el seu carro d'ampolles. Els amics de la Facultat de Sant Antoni Abad de Caldes de Montbui amb el seu carro de garrafes.
El carro de pa dels arriers de la Roca del Vallès, els amics dels tres toms de Ripollet amb dos carros de pagès i dos carruatges, els trabucaires de l'ella amb un carruatge, els de Cabrera de Mar... Des de Cabrera Mar arriba, com sempre, uns clàssics dels tres toms. La família Vinyals i Vidal amb alguns dels seus carros de pagès i carruatges. I, per últim, també han confirmat la seva assistència les famílies Bós i Puig, que també són de fora del Maresme i participaran amb un carruatge cadascun.
Fantàstic! Anem a veure si Sant Antoni Abad, que demà farà una setmana que vam celebrar d'on fa els possibles perquè demà, com a mínim, respecti en aquest cas els tres toms meteorològicament parlant, perquè sembla que pot ser una mica, ho dic amb l'auca petita, pot ser una mica passat per aigua. Doncs veurem què és el que passa amb tot plegat. Nosaltres ara mateix, tres quarts, un en punt, seguim!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Fa dues setmanes ens deixava, però nosaltres el seguirem recordant. El gran salva de la salseta del poble sec. Hasta luego, cocodrilo. Cuando vi que te acercabas Me tuve que recordar Cuando vi que te acercabas Me tuve que recordar El día en que me botaste
Y dijiste sin piedad Hasta luego cocodrilo No pasaste de quemar Hasta luego cocodrilo No pasaste de quemar Ya tu amor no me interesa Ya no me molestes más Al oír lo que diste Por poquito me morí
Por eso como hoy volviste, hoy yo te lo digo así. Hasta luego cocodrilo, no pasaste de Caimán. Hasta luego cocodrilo, no pasaste de Caimán. Ya tu amor no me interesa, ya no me molestes más.
Ella me tico, papi lindo, me tienes que perdonar. Ella me tico, papaito, me tienes que perdonar. Y como un cocodrilo, allí me escucha llorar.
Esto lo dirás en broma, hoy ya tengo otro querer. Esto lo dirás en broma, hoy ya tengo otro querer. Y aunque llores mi desprecio, solo tengo que decir cucudru. Hasta luego cucudru. No pasaste de quemar, hasta luego cucudru.
No pasaste de Caimán. Y si todavía no entiendes, en inglés te lo dirán mis piquintes. Si un líder a la Gaylord, no pasaste de Caimán. Si un líder a la Gaylord, no pasaste de Caimán.
Ai, en Salva, l'escrivada, la salseta, que ens ha fotre un discurs. Per tu, Salva, tota per tu!
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Fa molts anys també que ens va deixar Carles Sabater, però seguim escoltant les seves cançons com aquesta al capdavant de Sau, El tren de mitjanit.
Pintant grafitis en les seves parets. Molta gent que es troba sola. Cada dia en algun lloc puja el tren de mitja. What's that funny red like doing that? Not a chance, not a chance.
Fins demà!
No sempre s'està de sort, no sempre trobaràs el mar de repor. Hi ha julietes buscant Romeos, hi ha princeses que busquen dolor. Si tens el cor solitari, cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit. Si ets llonet i estàs espantat, si vius dels núvols i estàs d'anar,
Anem acabant. S'ha assegut última hora. La periodista del 3K, Agnès Marques, ha guanyat el 46è premi.
Ramon Llull, de novel·la, guanya amb una obra sobre periodisme que vorrà la llum el 25 de febrer. Doncs a nonavora la periodista Agnès Marquès, que ha guanyat amb una obra sobre periodisme el Premi, Ramon Llull, de novel·la. Anem de mitjanit amb Sau Camí de la Una. Si ets llunàtic i estàs espantat, si veus els núvols i estàs deprimit, si la boira ja t'ha acompanyat...
Si ets lunàtic i estàs espantat, si la boira sempre te'n empanya. Déu-sos l'homus i estàs deprimit. Cada dia en el món et pots pujar, el tren de mitjans.
I encara ens n'hi cap una més, l'amic i company cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet, avui ens deia que feia anys 69, concretament, que naixia la princesa Carolina de Mònaco, filla de Grace Kelly. Doncs mira, amb Grace Kelly i Mika hem buscat aquest paral·lisme avui, eh? La princesa Carolina avui fa 69 anys, doncs acabem amb aquest Grace Kelly que ens cantava Mika a principis de segle, eh? Hòstia, com passa el temps, sí que a principis de segle. Vuit, gairebé set minuts, la una. Tot a punt perquè els serveis informatius de Vilassar Ràdio us acostin l'actualitat.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Per cert, una ullera ens ha fet arribar unes ulleres de veure, unes ulleres que es van trobar pel mercat, la zona del mercat. Per tant, si algú les troba a faltar, si algú sap algú que les ha perdut, les tenim aquí i les a ràdio.
L'edició d'avui, la número 2.284, 2.284 edicions al Magassin del Matí de Vilassar, diu el meu nom Jaume Cabot i us ho mani, sinó que us ho mani. Sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços i que la música i la marxa us acompanyi sempre quan la música i la marxa no estigui al peu dret i el peu dret a l'accelerador. Compte si marxeu i si no marxeu també, eh? Esperem que es puguin celebrar els tres tombs.
Que si la pluja arriba, doncs, arribi més tard. Per tant, doncs, que es puguin celebrar els Tres Toms, que els hi vagi tot molt bé. A vosaltres també, dilluns, ens ho expliquem tot a les 10 en punt. 98.1 FM a Maresme a través de vilasaradio.cat per internet. Amb bones mans us deixo, serveis informatius de Vilasaradio, amb en Joan Escofet, el repàs a l'actualitat local i comarcal. Avui, doncs, com a portada, la visita que ha fet Helena López a la ràdio, el parlant de tot per fer l'entrevista amb la qual hem parlat de la valoració de...
El temporal que hem patit aquesta setmana, també hem parlat del bus directe a Barcelona o Vilassà, Barcelona millor dit, i també d'altres aspectes relacions amb l'actualitat de Vilassà. Com us deixo? Com sempre, amb la cançó que ens inspira i avui la que ens inspira és aquesta. El sol no regresa amb la quinta estació. Amb la quinta estació i el sol no regresa, nosaltres a les 10 de dilluns ens hi tornem a posar. Sigueu feliços, bon cap de setmana i dilluns ens ho expliquem tot. Que vagi molt i molt bé.
Se caen por las escaleras y tras varios tequilas las nubes se van pero el sol no regresa. Sueños de habitación de un hotel de carretera y unas gotas de lluvia que guardo en esta mansión.
Por el colchón de mi cama ya desierta. Es la mejor solución para el dolor de cabeza. Hoy te intento contar que todo va bien aunque no te lo creas. Aunque a estas alturas son últimos cuentos.
Fins demà!
Hoy los buenos recuerdos se caen por las escaleras y tras varios tequilas las nubes se van pero el sol no regresa y tras varios tequilas las nubes se van.
Y tras varios tequilas las nubes se van,