Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Matí de dilluns, matí de 1 de desembre de 2025. Ensetem setmana i ensetem el dotzer i últim mes de l'any d'aquest 2025. Més exacte. D'aquí un mes ja estarem el 2026 a punt de celebrar el dinar d'any nou. Per tant...
És allò que diem sempre a aquesta època, no? Allò de... Si no ens veiem, que tinguis molt bones festes, es comença dia, fa dies que es diu, i l'altre que es diu és que ràpid passa el temps, que això no falta raó. Que ràpid passa tot. Ja ens hem ventilat com aquell qui no vol la cosa. El 2025, actes d'encesa de llums, a Vilassar de Mar divendres, altres pobles, també arriben les fires de Nadal, aquest cap de setmana a Vilassar de Mar hem celebrat la fira de Nadal,
I ara doncs toca això, fires de Nadal, fires de Santa Llúcia i enfilar així amb la vista posada a les festes l'últim mes d'aquest 2025. 10 i 7 minuts del matí d'aquest dilluns 1 de desembre, dia solellat, dia fred, tal com toca. No hauria de ser notícia que fes fred el mes de desembre, però volem saber la previsió de cara avui de cara als propers dies i és per això que de seguida marxarem cap al Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteo Mar del Consell Comarcal d'Omeresme, des d'allà Joaquim Serra ens farà
la previsió del temps de cara avui, de cara als propers dies, inici de setmana i inici del mes de desembre. Inici de setmana i inici del mes de desembre. Amb Joan Escofet, de seguida, amb el cap dels serveis informatius de Vilassarra, diu, repassem l'actualitat i els seus protagonistes al poc ens passa. Repassem l'actualitat local, general...
Les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean. Un dia més, repassem les efemèrides, tornant ja a la nostra ubicació habituals. Els estudis de Sant Pau 22, divendres, van fer un programa, un programa especial, amb motiu dels 25 anys de la mort per assassinat de l'Ernest Lluc, aquest polític vilaceden que va morir.
un 21 de novembre d'any 2000, a mans de la banda terrorista. Ens vam desplaçar a la biblioteca i vam fer un programa amb molts protagonistes, família, amics, companys, per repassar la vida d'aquest singular polític vilaceren que va ser assassinat ara fet 25 anys. Doncs avui ja tornem al nostre punt habitual.
I l'entrevista passa pel monogràfic que presenta en l'aula d'extensió universitària aquest a proper dimecres, dia 3. Visita Antoni Conejo de Pena. Antoni Conejo de Pena presentarà un monogràfic dedicat, en aquest cas...
a la vida quotidiana de l'antiga Roma. Aquest dimecres, a 2.45 de la tarda, sala Roger Carrao. De fet, demà hi ha conferència, interessantíssima conferència, 6 de la tarda, sala Roger Carrao. Però avui ens centrem en aquest monogràfic que ens porten, en aquest cas, aquest dimecres. Dimecres que ve dia 10 i es tancarà el dia...
17. Per tant, 3 dimecres seguits per conèixer com era l'antiga Roma. En parlem amb l'Antonio Conejo d'Àpena. En aquest moment a dos quarts d'onze en parlarem amb ell. A les onze ja sabeu que ens posem en mans d'en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí Brutau i l'Adam Baus ens porten a Economia per Joves
I no tan joves, dos estudiants d'economia, apassionats pel món de l'economia, el món dels números, ens porten cada setmana diferents temes. Doncs avui aquest parell de futurs economistes ens posen damunt la taula aquell dilema, aquell etern debat, l'etern debat de propietat.
o lloguer. Veurem què defensen o qui dels dos defensen una opció o l'altra. Propietat o lloguer. A dos quarts de 12 escoltem l'entrevista que portarà a terme en Robert Mazza. Els joves i els responsables de l'altre espai. En parlarem. En Robert Mazza fa una estensa d'entrevista per parlar en quin moment, en quina situació estan des de l'altre espai que ens fa molta il·lusió que ens visitin.
I a última hora, avui no per motius d'agenda interna. El nostre cuiner, el senyor Albert Ortiz, no pot estar amb nosaltres. De fet, és un tema d'agenda interna de Vilacerradio, però sí que escoltarem l'entrevista que fa uns dies li feia Joan Escofet en en Met Brutau, entrenador vilacerenc, ara a les files del Girona Futbol Club per segona temporada.
marcant, doncs, rècords i marcant, doncs, una història en el futbol formatiu, el futbol base del Girona Club de Futbol. Met Brutau. I a última hora també escoltarem l'entrevista, que fa també molt poquet, en mateix Joan Escofet li feia a la Gava, una cantant Vila Serenca, doncs, que va sortir, doncs, avançadora, va sortir reforçadíssima del Mares Music, que s'acaba de celebrar a Vilassar de Mar. Doncs, a l'última hora plegada d'entrevistes. L'edició d'avui, la número 2.250,
2.259 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim. Tot a punt, 11 minuts per damunt de les 10. Motor rancès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, comencem amb setmana assolellada, temperatura freda, tal com toca aquesta època, i és que no tan sols estrenem setmana, sinó que també estrenem el mes de desembre. Joaquim Serra, com comencem setmana, com comencem més meteorològicament parlant? Molt bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Bon dia. Deixem enrere un cap de setmana amb un dissabte de sol, un diumenge amb més núvols, sense pluges aquí a la costa, i deixem enrere també un mes de novembre que, com ja portem uns quants anys, ha estat sec, molt més sec del que tocaria. Pràcticament podríem dir que la tardor pluviomètrica ha literalment desaparegut. Comencem avui, el mes de desembre, de moment amb una setmana marcada pel pas de línies frontals, però aquí a la costa
de precipitació poqueta. Ja veurem què passa entre divendres i el cap de setmana, però fins aleshores anien passant fronts, deixaven precipitacions al Pirineu, però aquí a la costa no esperem pluja. Si hi ha alguns núvols, però vents, bàsicament terres, vents eixuts, que no afavoreixen les precipitacions, amb unes temperatures que allars dels fòxims dies tampoc han d'experimentar canvis importants. Sí que tindrem
una notable oscil·lació tèrmica entre la nit que se refreda i el dia més suau, però en general, com dèiem, d'un dia a un altre hi haurà pocs canvis pel que fa a temperatures. Avui baixen una mica les mínimes, hem tingut el cel més serè, també hi va passar una línia frontal amb una mica d'aire fred en alçada, tampoc una massa,
I això fet que les temperatures, com dèiem, hagin baixat una mica, aquesta propera nit encara podran baixar una miqueta més. Presència d'alguns núvols, aquesta tarda núvols prims, sense més conseqüències, no s'esperen precipitacions de cara demà. Sembla que la núvolositat es farà més abundant, per tant, en relació avui, la temperatura tampoc és que hagi de variar gaire, podria baixar una miqueta a la màxima, però molt poca cosa. I pel que fa als vents, de cara demà continuaran fluixos, bàsicament del oest, sud-oest,
Més variables a la tarda, però vaja. En general, ben poca cosa en una situació marítima tranquil·la. Demà passat dimecres, altre cop sembla que al matí hi haurà més núvols, a la tarda més sol, passarà una altra línia frontal que aquí a la costa. No deixarà precipitacions i amb unes temperatures que de cara a dimecres s'han de mantenir sense canvis importants. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió amplia i puntual. Servem i teu mar del Consell Comarcal d'Almaresme. Demà hi tornem a la mateixa hora, Joaquim. Fins aleshores que tinguis molt bon dia.
13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Saludem com sempre a aquesta hora el company i a mi, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyors Cofet, bon dia i bona hora. Realment poc ens passa d'explicar una interioritat. Explica, explica. Tu estàs dins de la peixera, que coneixem nosaltres al Largot, jo estic a...
A l'estudi no et veig pel sol, pel reflexe del sol. Intentarem, doncs, fer aquest a poc ens passa a cegues, eh? Sense poder-nos enviar cap mena d'instrucció visual. Perquè, sí. Jo et veig perfectament, eh? Tu em veus a mi? Jo t'enlloverno, ja ho sé que t'enlloverno. Però jo no et veig a tu, eh? Que t'enlloverno. A veure, quants dits tinc aquí? Aquí sis. Sis, eh? Molt bé. Veus com sí que em veus?
Molt bé, Joan. Felicitats pel programa de divendres, absolutament espectacular, aquest parlant de lluc, aquest parlant de tot especial, doncs que vas tenir la sort de protagonitzar des de la sala d'actes de la biblioteca.
Un parlant de tot absolutament, jo crec que fantàstic, i sobretot la idea una mica de celebrar la vida del polític vilassareng, més enllà del terrible assassinat ara fa un quart de segle. Doncs gràcies, un treball d'equip, evidentment, no es pot fer d'una altra manera, i crec que sí que va sortir. La gent va sortir molt contenta i orgullosa.
Ho podeu recuperar a la carta.vilasarradio.cat i a través de vilasarradio.cat també ho podeu recuperar o tot el programa o les parts que us faci més il·lusió escoltar. Hi ha un munt d'anècdotes que són curioses d'escoltar i que algunes, evidentment sobretot,
per la força del personatge, la força del Lluc, ja es coneixien, però altres que van calar, podem parlar amb gent que el va conèixer, que el va tractar de prop, anècdotes que no havien sortit a la llum, o com a mínim,
no s'havien subbrallat com ho vam fer divendres. Doncs sí, senyor. Anècdotes més enllà de les conegudes. Anècdotes que aquí tenien guardades algunes persones i totes anècdotes de simpàtia. Jo em vaig quedar també molt... Depèn de quina visió tinguessis de Lluc. Tots bona, però diferent, no? Per exemple, quan el moment que va sortir la...
cosa sense mena, més mena d'importància, que se'm va ocórrer preguntar als patrons de la fundació si Lluc era antimadridista, i tres d'ells van fer, no, home, no, amb el cap, i en canvi un d'ells va dir, i tant, i tant, precisament era el que era del Madrid, però tenia anècdotes de tota mena. Jo crec que la resposta més bàsica, la pregunta més bàsica que li podies fer, Ernest Lluc,
te la contestava de manera peculiar. És a dir, era un home així, que et contestava de manera molt normal, però no una resposta particular. Curiós també, en Quim Cabot, el teu pare, esparverat amb la manera que tenia lluc de diluir-se, d'evitar els escortes. Sí. Hòstia, no podíem els escortes. A mi agradava molt anar blindat, que desgraciadament...
La situació política del moment a l'estat espanyol feia que regidors, bàsicament del Partit Popular i del PSOE-PSC...
doncs estiguessin en el punt de mira, eh? Només hem de recordar els regidors de Sant Adrià i de Vila de Cavalls, a part de Lluc, doncs una miqueta al radi més proper, era moment d'estar perfectament vigilats. Doncs sí, senyor, tot això va sortir a rellevir 25 anys després de l'assassinat d'aquest polític, Vila Sembe, polític, historiador, esportista, també va tenir una vida dedicada al latisme, aquest home, i una vida molt plena, eh?
Doncs va, Joan, hem començat el mes de desembre i dilluns, el teu dia preferit de la setmana. Sí, home, i més quan és probable que comencem a veure senglars amb mascareta. Sí, ja tenim els pollastres. Els pollastres ja estan... Els pollastres segueixen aplaudint a les 8 del vespre.
Aplaudeixen els veterinaris, en aquest cas, i ara, per la pesta porcina africana, és probable que tots els senglars de Collserola i Rodalies, de moment vagin amb mascareta, toc de queda...
Ara, seriosament, en parlarem al Crònica una 3.57 de la tarda amb Jaume Torrà, cap operatiu de l'ADF Burriac. Volem saber la darrera hora de com està la situació, del que ens afecta a casa nostra ara mateix el límit que marca el Departament de Salut és a Vilassat de Talt.
però Jaume Torrán ens explica que estan en estat d'alerta a punt quan els cridin. Els senglats són uns animals que, a part de no tenir coneixement, es mouen molt ràpidament per moltes zones i ell creu que, molt probablement, si es passa el límit que ara mateix, insistim, és Vilassada Dalt, entraria ja de ple la BF Burrià, que fer les feines de prevenció.
sobretot a la part del Montnegre Corredor, s'ampliaria aquest cercle 20 quilòmetres més. Escolteu la crònica perquè ens explica una miqueta la funció que han de fer. Ells han rebut una petita formació per intentar evitar que aquesta pesta porcina, insistim, no és perillosa per a les persones,
pugui desplaçar-se. De fet, els senglars estan en una macropoblació, es van reproduint, els senglars van començar a arribar en zones urbanes, a tot arreu, a Vila-Sanamar també, i carrers molt cèntrics, no és allò a les a fora, sinó carrers molt cèntrics, a Barcelona...
per allà de la pandèmia. Però, clar, han descobert que aquí hi ha menjar, i ens explicaven Jaume Torral al mes de setembre, com va passar per la ràdio, i ens deia, clar, la muntanya està com està, hi ha molta sequera, encara que hagi plogut, i els animals que viuen a la muntanya s'han de buscar la vida. I els senglars van descobrir fa uns anys que baixaven aquí i hi havia menjar,
Doncs què fan ara? Si no tenen menjar, baixen cap aquí. Per tant, ens els trobem en zona urbana, tot i que insistim, de moment, insistim, això, que no és perillós per les persones, aquesta pesta porcina africana, però jo dic de moment perquè tot canvia de tal manera que jo ja no ho sé.
És el que ens explicarà Jaume Torral a la velocitat d'aquest possible desplaçament i també analitzarem amb ells aquestes imatges que hem vist tots i totes aquest cap de setmana durant els diferents informatius, els diferents telenotícies la gent que volia gaudir de la muntanya passant-se una mica per l'art del triomf
tota aquesta feina que estan fent les ADFs, agents rurals, per intentar blindar el focus, la zona zero, que ara mateix és a Vilanova del Vallès, aquí al costat. Mira, dir-ho una cosa. Si tu fessis un forat, ara, si tu a Vilassa...
Si fessis un forat a la muntanya que ens ve recta de cara amunt, és a dir, Cabrils, Vilassar, allà, fessis un forat, fessis un túnel, aniríem a parar a Vilanova del Vallès. És a dir, recte a Vilassar, amunt, amb línia recta, tenim Vilanova del Vallès. Joan, la gent s'ho passa per l'Era de Triomf? Perquè, com que no n'aparem a la primera, hem d'anar al plan B, fins que toquis la butxaca. És a dir, vostè, vingui cap aquí. Vostè aquí no pot passar. No, no, no.
Pam! Veuràs com no torna. No torna, perquè l'espècie humana som així. Jo sempre dic el mateix. Als anys 80-90 ningú portava casc i van dir a partir de l'1 de gener heu de portar casc. I ningú portava casc fins que van dir a partir del 30 de març, vet-ho les dates, eh? Qui no porti casc se'n portarà una multa. Tothom amb casc. Per tant, a l'espècie humana, on ens toquen la butxaca, perquè som imbècils per naturalesa, som l'imbècil del dia, no posem la cançó, però el que es delimita una zona que està limitada, que no pots entrar al bosc,
Aquest és l'imbècil del dia, per tant, se li ha de tocar la butxaca. Agradi o no agradi? Som així. Em va molt bé que hagis dit que no n'aprenem. Avui fa justament sis anys que, com a mínim aquí, començàvem a conèixer que hi havia una ciutat xinesa que es deia Wuhan. Fa sis anys, eh?, i no n'hem après, sembla. I, bueno, començava a parlar d'un senyor...
que, en fi, s'havia fet una sopa de ratpenat, una sopa de pangolí, presentava els primers símptomes d'una cosa que després es va denominar la Covid-19. Avui fa 6 anys. Sí, senyor. Doncs vinga, va, esperem que no es repeteixi la història, Joan, que, hosti, ja han passat 6 anys, per això. Sí.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, també tal dia com avui, una cosa que... una situació que no és una anècdota. Passava un 1 de desembre de 1955 quan una dona que es deia Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient en un autobús. Era un passatger de raça blanca. Fets que van passar a Montgomery, localitat de l'estat d'Alabam, als Estats Units. Rosa Parks segurament posava...
Una primera pedra per combatre la discriminació racial, en aquest cas als Estats Units, en una zona que no és una casualitat. Alabama ha estat sudista, ha estat amb moltíssimes tensions entre blancs i negres, però sol, sense anar més lluny del Ku Klux Klan.
Sí senyor, doncs avui fa anys aquest fet que va canviar una mica el paradigma de tot plegat amb el racisme, Rosa Parks, Rosa Parks, sí senyor. Hi havia unes zones diferents, els rets, que deien, eren els colorados, que serien...
les persones de raça negra. Divendres parlàvem d'aquesta encesa de llums de Murcia, que bonita eres, que havia de protagonitzar Richard Gere. Sí, que no em diguis que no hi va anar. No, no, ell va anar. Hi han sortit diferents anècdotes curioses. Hi havia un senyor d'una edat relativament avançada amb el cabell blanc, va ser objecte de moltes fotografies, però no era Richard Gere, era un senyor...
que deuria recordar una mica i allò que veus, doncs, els mòbils, la gent que dispara contra allà, doncs tu dispara també, per si un cas. Clar. El senyor es va quedar una mica claparat, però la notícia és que, bueno, la curiositat és que les llums de naval de Múrcia, un cop enceses per Richard Gere, doncs van durar només 5 minuts, van rebentar els ploms. Què dius ara? Gastes gairebé un milió d'euros per portar
El actor estatunidenc i, en fi, es preten els ploms. Anava a dir què? Va cobrar Richard Gies per anar aquí? Perquè, clar, a veure, Múrcia, que bonita és. Ben bé que va cobrar, la instal·lació és pràcticament un milió d'euros. I ell devia cobrar per allà, per allà. Si no, per què? Ell feia una acció seva amb una... Ara m'invento el nom, però més o menys va per aquí, de Gente Sinogar o alguna cosa així, que és una de les seves... O sigui que potser va anar gratis.
Podria ser, eh, aquí no. Anar a Múrcia. Què té Múrcia? El carinyo per la comunitat murciana, i el Joan diu, o no. Múrcia, que bonita eres. O no. Quines grans gales de telecirco. Oh, jo estic frisos per anar a Múrcia a la meva vida. Sí.
Doncs jo estic frisós per veure què dirà l'home per definició del periodisme d'aquest país, el nostre amic Ricard Ostrell. Ricardet, què li passa a Ricardet? Notíssima altra vegada. Sí, divendres ens sorprenia el conte de X, l'antiga Twitter encerclada Ningú no et coneix, en el qual explicava...
Doncs que la dona, mare dels seus fills, de Ricard Ostrell, Gemma Tarragó, havia fet una reunió amb la gent de la Manchester, que és la productora, anunciant que se separava, que es divorciava de Ricard Ostrell. No hi ha home més pagat de si mateix.
I s'insinua, s'afirma diferent d'un llegeix que Ricardo Estella està ara ja embolicat amb la cap de comunicació de Salvador Illa, amb la qual cosa, doncs, en fi, sent de la ràdio pública i tenint aquest allitament extramatrimonial,
doncs posa una mica en compromís aquest gran referent amb tota la ironia del món del periodisme català. De fet, va haver-hi un compte al TikTok que ho va sortir en vídeo i ho va explicar perquè, a més a més, ho asseverava i ho assegurava. Clar, a veure que et pot jugar una bona denúncia, eh?, si això no és veritat. Si encara no s'ha mogut, si encara no s'ha mogut, cuando el río suena, au alleva. No estem dient que hagi passat
Però que en qualsevol cas, si avui no ho desmenteix i avui no es denuncia, Recarro Estrés surt a denunciar... A veure... A més, és lleig, això. Les implicacions polítiques que puguin tenir al marge de la familiar, de la privada, que en fi, ja s'ho faran, però... Home...
Sí, sí, hi ha una cosa que és lo personal, que això, nosaltres no n'hem de fotre res, faltaria més, eh? Però clar, si es confirma que el programa de la Ràdio Pública per Antonomàcia, tal, perquè és el programa de la Ràdio Pública per Antonomàcia, el que el presenta està embolicat
si es demostra, insisteixo, amb la cap de comunicació del Salvador d'Illa, aquí hi ha un conflicte d'interessos que no quadra. Rosa Fernández es diu aquesta senyora. Doncs que els hi vagi molt bé en el cas que sigui veritat o no. Completament esturat perquè Mossos d'Esquadra divendres en un tuit ens explicaven que a l'àrea de servei de Garrigàs havien...
aturat un individu amb unes certes eines per robar. Volia robar un remolc d'un camió, portava radials, passa muntanyes, guants preparats, etcètera, etcètera. I, clar, què fan Mossos d'Esquadra i les policies locals? Doncs fan la típica fotografia, rotulava Mossos d'Esquadra, amb tot l'arsenal o les eines, en aquest cas, del presumpte lladre,
detingut a l'àrea de servei de Garrigàs, això és l'Empordà. Doncs tenim la imatge, una gorra, tot això, les radials, diferents eines, i ens sorprèn que hi hagi un...
Un pastisset Mr. Brownie. Un pastisset? Oh, oh, oh. Pastisset de xocolata Mr. Brownie. Jo no entenc per què el posen aquí. Home, és molt greu robar un pastisset Mr. Brownie. No sé si els agents estaven preocupats per si el lladre menjava productes ultraprocessats. Què és això, home, un Mr. Brownie d'aquests? Buf. És sorprenent la imatge de Mossos d'Esquadra amb un petit... Jaume, no sé si ho veus des d'aquí. Sí, ho veig, ho veig.
Al costat de la radial, a més a més, eh? Posa en el pastisset. Igual és allò de, Joan, igual és allò de... Hòstia, aquí ens faltaria alguna cosa, eh? Posa un pastisset. Posa alguna cosa. Posa un pastisset. Jo crec que hi ha més, eh? Els hi faltava alguna cosa per la foto. Jo crec que si haguessin estat fruits secs o una pastanaga, potser no ho haurien posat, no? Jo crec que si haguessin sigut pinyons o panellets, així hauria sigut això. Bueno, pinyons i panellets, el preu que van, podria haver estat un agravant, eh? Home, i tant, i tant. Sens dubte.
Molt bé, Joan. Atenció a les contes del Vaticà, eh? Ai, ai, què passa? Miraculo, Jaume. A veure, què passa del Vaticà? S'han tancat les contes amb un superàvit de 1,6 milions. Hòstia. Quan venien de l'any anterior un dèficit de 51,2. Hòstia, que han guanyat 52 milions en un any? Espectacular, eh? Com s'ho han fet, això?
Que vinguin a casa a gestionar la nostra microeconomia. Es veu que gran part de l'èxit, ahir, és de l'espanyol Maximino Cavallero, que es veu que és el secretari d'Economia de la Santa Seu. Però ha guanyat 52 milions en un any, perquè, clar, si en tenien 51 de dèficit i ara en tenen un de superàvit...
1,6, per ser exacte. És un autèntic mirable. Lleó 14 converteix els pans en peixos. Sí, sí, i els deutes en superàvit. Diu que aquesta milloria dintre la Santa Seu es deu a l'augment de donacions que l'Església Catòlica ha registrat especialment en el darrer any. Collins, perdó, però per guanyar.
Més de 50 milions d'euros, doncs han d'haver-hi molts donatius. Mira, a col·lo. A mi que abans costava arribar a final de mes, ara costa arribar mig més a la nostra micropena economia. És una micropena economia. Compte, perquè hi ha el micro... Sí, sí, sí, ja hi ha. Doncs ens podien explicar, ja que són així tan oberts i tal, ens podien explicar la manera de fer-ho. Jo crec que hauríem de parlar amb Maximino Cavallero. Sí, sí, localitzarem, que ens expliqui com ha fet això. Sí, que ens expliqui aquest superhàbit. Dilorian o què?
Abans, deixa'm dir que Adolf Hitler acaba de guanyar per cinquena vegada consecutiva les eleccions locals a Namíbia. Adolf Hitler? Sí, hi ha un senyor de raça negra, evidentment, que sé com un alcalde, que es diu Adolf Hitler,
i ha guanyat per cinquena vegada les eleccions al seu país. I es tristes de Hitler, però que als pares li fotin Adolf amb un tio negre, a més a més... Ell explica que no té res a veure ni amb les idees del militar alemany, del...
Ostres, ara no em surt, del dictador. Sí, home, sí. Ell es diu Adolf Hitler Unona, de fet, ell es fa dir Unona, i diu que el seu pare, doncs, simplement per fonètica, sense saber ben bé què era ni què volia dir Adolf Hitler, diu ell que li van posar i que ell, quan era jove, per Navíbia, anava tan tranquil, dient que es deia Adolf Hitler... I tan tranquil...
Saps que he dit micropene i tu dic, cuidao, micropene. I he pensat en Adolf Hitler, perquè fa poques setmanes va sortir que, bueno, notícia sense cap mena d'interès per mi, però que Adolf Hitler tenia micropene. És una de les coses, una de les situacions que diferents psiquiatres han intentat relacionar amb la seva voluntat de dominació i, diguem... Atenció a la UME...
Unitat militar espanyola perquè s'uneix a la lluita contra la pesta porcina aquí, que arriba la UME. Jo, quan veig els militars moure's, que no es mouen per qualsevol cosa, també penso... Ai, ai! Aquest cap de setmana he tingut la desgràcia d'assabentar-me de les preguntes, d'algunes de les preguntes que s'han fet a l'examen de Mossos d'Esquadra, que es va fer dissabte... A veure, va... No, no, em nego a dir-les en públic. Una, va, una. A Vellaterra. T'ho prometo, Jaume...
Bueno, en fi. En fi. Vinga. Comprensió lectora, per exemple, era un text de 5-6 línies sobre les plantes. Una de les frases del text era les plantes necessiten llum i aigua per créixer. Una de les preguntes era què necessiten... T'ho juro. Sembla un acudit. Sí, sí, sí. O sigui...
En fi, que té l'examen. Exacte, fins aquí, eh? Va, DeLorean, som-hi! 1966, número 1 a tot el món. Tot el món ballava en això, eh? Tom Jones. Oh! The old hometown looks the same As I step down from the train And dare to meet me
Green, green grass of home. El gran Tom Jones, que a part de les més típiques, el Tigre de Galas també té altres cançons que també sonaven molt i molt bé com aquesta, eh? Green, green grass of home. Quines ganes de conduir un camió per una autopista estadounidense, ara, eh? Buà, allò... Hey, John Green, let's go to the New York. Friend, my friend...
Va, Joan, més coses. 1973, els fusters de Carpenters. Número 1 també a tot el món. Estaven, clar, top of the world. Aquesta també en sona a camió, eh? Així per la ruta 66. Ei, Joan...
Let's go! Què més, Joan? Any 1997, Kenny G, el gran saxofonista, va establir un rècord mundial quan va ser capaç amb els seus pulmons d'aguantar una nota durant 45 minuts i 47 segons.
És un gran saxofonista, eh? A part de Rico i tal, és un dels més coneguts del món. Però la que portes deu minuts o dos escoltant-lo, dius... Una mica allò passadet, eh? Ell va posar en pràctica una tècnica que permet bufar i respirar al mateix temps, eh? Menys mal que no va decidir estornudar amb els ulls oberts, eh? Que és una cosa absolutament impossible de fer. En qualsevol cas, tres quarts d'hora aguantant una nota, eh? Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Quina bufera i quins pulmons, eh? Tanquem, Dilòria, en va! I des de 2003 a 2008 van decidir entretenir-se a veure quina era la cançó que havia estat més reproduïda del període 2003-2008 a tot el món. Doncs era aquesta de UAM!
Home, és que entre la teva maraia i aquesta, jo crec que són les Nadales més internacionals i més reproduïdes, eh? Aquesta ara potser em llenço a la piscina, però és cançó de Love Actually o m'ho invento ara mateix? Hòstia, de mi també em sona ara que ho dius, això, eh? L'esquismes. Ara ho busco, ara ho busco.
Bé, mentre us busco, una al migdia, 3.57 de la tarda, què tenim a la informació? Doncs mira, això, recordar, posarem la darrera hora pel que fa a casa nostra, perquè fa el nostre negociat a la nostra rodalia, doncs l'actualització de la pesta porcina africana, aquest tancament d'aquest radi de 20 quilòmetres, insistim,
a Picentre, a Vilanova del Vallès, i ara mateix ens explica Jaume Adolrà, president de l'ADF Cabrils. El límit, ara mateix, està marcat a Vilassar de dalt.
La de Love Actual és la de All I Want For Christmas Is You. All I Want For Christmas Is You. Molt bé, Joan, doncs un autèntic plaer. T'escoltaré molt atentament a la una o migdia 3.57 de la tarda a l'informatiu crònica i res, que demà un quart d'on et torno a saludar. I la vida seguirà sent meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem-hi ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols.
Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter i Instagram. En 20 minuts, les 11.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant i és moment de parlar d'un altre, dels grans monogràfics, dels interessantíssims monogràfics que ens porten des de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassat de Mar. Dimecres 3, 10 i 17 de desembre, respectivament, arriba un monogràfic a càrrec d'Antonio Correjo d'Àpena, doctor en Història de l'Art i professor titular d'Història de l'Art i cap d'estudis del Grau d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona.
Tema dona, evidentment, molt de si. Ho divideixen amb tres monogràfics de l'Aula d'Extensió Universitària del qual en parlem ara mateix. Antonio Conejo de Pena, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. Com anem? Doncs mira, aquí esperant-vos i només, si em permets,
No ho presenta com a cap d'estudis i ja no ho soc. Ara tinc un altre càrrec. Soc vicedegar acadèmic de la Facultat de Geografia i Història i cap d'estudis li pertoca a una companya. Doncs, escolta, fantàstic. Ho anotem. Vicedegar de la facultat, eh?
Sí, exacte. Doncs visse de gada a la Facultat d'Història en aquest cas, perquè el cas de cap d'estudis ha recaigut cap a una companya. En qualsevol cas, ens posem en aquest monogràfic, ens en anem a Roma. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Antonio, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Jo crec que això dona molt més que una entrevista i dona molt més que tres monogràfics, perquè hem de parlar de la vida quotidiana a l'antiga Roma. La pregunta, per començar, és fent un balanç, ho dividim en tres, però que m'expliquis en general com era la vida quotidiana a l'antiga Roma.
La vida quotidiana és complicat, diguem-ne, resumir-ho amb dues paraules. El que intentarem en aquest monogràfic és proporcionar unes dades, unes...
una aproximació fins a cert punt molt superficial, però per acostar a la gent que pugui venir a que entengui quin era el seu dia a dia, des de passejar pel carrer, anar a comprar, què menjaven, quines eren les seves preferències, els seus gustos a l'hora, per exemple, de pentinar-se, com calculaven el temps, de quina manera construïen els seus edificis...
És a dir, és un tema amplíssim, no? És com si avui féssim un flash-forward i ens n'anem mil anys endavant i algú fes una conferència de com fem nosaltres a dia d'avui el nostre dia a dia, la nostra vida quotidiana. Doncs aquest és una mica l'objectiu, oferir als assistents aquesta petjada.
sí que ens en anem molts anys enrere, mils d'anys enrere però encara hi ha coses que perduren, de vegades escoltem coses d'ara això els romans ja ho feien dius, hosti, doncs aquella societat o nosaltres no hem avançat gaire o ells eren molt avançats, no ho sé
Bé, jo crec que més que dir, per exemple, que som avançats o que ells ho eren molt o que ho eren menys, és una qüestió simplement de perspectiva. Això és quelcom que intentem insistir molt els historiadors, que els costums, la manera de fer, la manera de pensar, les modes, són les que són en cada moment. Nosaltres ara, per exemple, tenim una determinada moda i una determinada manera de vestir-nos,
que no és en absolut igual a la que es podia produir fa 10, 15, 20, 30, 40 anys. No és que estiguin més avançats, és que simplement hem canviat. I, efectivament, als romans hi ha moltíssimes coses que avui dia fem, o moltíssimes coses, per exemple, que tenen a veure amb la pròpia arquitectura, la pròpia construcció, que és quelcom en què dedicarem una de les sessions,
que en realitat tampoc no han canviat gaire. I una cosa que insisteixo molt a classe és que a nivell de construcció, els romans, no vull dir que ho van inventar tot, tot i que el verb inventar no és erroni, però sí que van utilitzar totes les tècniques constructives, com diuen els castellans de vida, si pot haver, amb l'excepció, diguem-ne, del ferro, que avui dia és el material per excel·lència. Llavors, en aquest sentit, sí que van ser...
Una civilització especialment avançada o especialment molt ben formada per a poder dur a terme els edificis que van aixecar.
Doncs, evidentment, això s'ha de dividir en tres sessions. La primera ens portarà a la tardor dels 79 abans de Cris, quan el bolcava Zubi va entrar en erupció i va sepoltar sota tones de cendra i lava diverses poblacions de la veïda de Nàpols. Comencem, doncs, per aquí, no?, aquest monogràfic. I el per què comencem per aquí, Antonio?
Doncs jo crec que és ideal començar per Pompeia. Jo no sé, imagino que, no sé si tothom, però moltes de les persones que venran a escoltar-me el dimecres molt probablement han estat a Pompeia. Pompeia és sense cap mena de dubte el llaciment arqueològic com a llaciment. No estic dient que sigui l'obra més important, però com a llaciment és el més rellevant del món, sense cap mena de discussió. I una vegada entres en aquells carrers
i prens consciència realment de la dimensió d'aquella ciutat, és el que et permet relladar d'una manera més, no virtual, sinó real, el que podia ser la Roma de principi del segle I de la nostra era. És a dir, abans del 79, efectivament, de la nostra era, que és quan va tenir lloc el...
a l'erupció de la basulí. Pompeia t'ho ofereix tot. Et permet parlar de com vivien, com estaven urbanitzades les seues cases, quines eren les seues estances, quins eren els seus gustos a l'hora de decorar els seus habitatges, la pintura. Sense cap mena de dubte, qualsevol persona que visiti Pompeia
El que ha de fer és separar-se de la via principal de Pompeia, això us hi diré molt als assistents, el que vulgarment jo li anomeno la diagonal o el passeig de Gràcia, que és per on circula el 98% dels turistes que van a Pompeia. És una via en la que dius, hòstia, és que vaig anar a Pompeia, estava ple de gent. Sí, sí, estava ple de gent perquè vas anar pel passeig de Gràcia. Però si et desvies per altres carrers i vas a veure altres cases...
amb la seva decoració pictòlica, és el lloc en què millor pots fer-te una idea de com vivien els romans. És l'indret, diguem-ne, per fer una veritable masterclass sobre la vida quotidiana antiga a Roma.
De fet, quan es va per la Diagonal o el París de Gràcia, que diu l'Antonio, de Pompeia, és la massificació turística que de vegades, o de vegades no, gairebé sempre podem dir, doncs és un profà de la història, no sap què va passar allà. Hem anat a Pompeia però no sap què va passar allà. Suposo que els que es desvien o us desvieu en aquest cas...
sou els que realment busqueu aquest punt històric quan anem pels llocs de Pompeia. Doncs clar, és que si anem a Itàlia, anem a Roma, anem a Pompeia, és que és història pura i dura. És a dir, el que us agrada això és el vostre part temàtic, podríem dir.
Sí, sí, totalment. És un part temàtic, òbviament. Avui dia està concebut, i bé, la mostra és la quantitat de visitants que hi van diàriament, que ara des de fa un any, un any i alguna cosa, un any i escaig, han limitat el màxim de persones que poden entrar diàriament en el jaciment, perquè estava completament saturat. Però aquestes visites culturals, això és com que també insisteixo jo molt, s'han de fer amb responsabilitat.
perquè una cosa és si anem allà, sigui Pompeia, sigui un museu, sigui el que sigui, simplement per mer consumisme, i a la societat en què estem avui dia ens movem sovint pel consumisme, i un altre, en aquest cas consumisme cultural, i un altre, realment, anar a conèixer Pompeia. I conèixer Pompeia exigeix i obliga, doncs,
haver llegit abans, perquè llavors és quan realment pots endinsar-te, perquè si no, si estàs allà només passells per la ciutat, és suficient i te'n fas una idea, òbviament, de la seva grandesa. Però una arribada ara és a comprendre'n quina era la finalitat,
d'aquella taula que et trobés allí amb uns foradets. Per a què servia allò? Quin significat té aquella pintura? El per què d'aquestes fonts que et vas trobar en els carrers? Fonts que, a més a més, avui dia encara brollen aigua, que eren els fonts que utilitzaven els romans. Evidentment, no és el mateix estar a Pompeia in situ, que fer-ho en una aula, que és el que farem a Vilassà, però intentaré acostar els que vinguin a aquesta realitat.
Doncs això serà el dia 3, però el dia 10 seguirem parlant dels romans i en aquest cas parlarem de la vida quotidiana a l'antiga Roma, però en ritus, creences i divinitats de l'antiga Roma, perquè supersticions, lluança, records dels avantpassats, tot això, evidentment, sempre va relacionat. No es pot entendre aquest món sense analitzar els costums religiosos dels romans, no?
Sí, això com en qualsevol societat, lògicament,
Ens endinsem en la civilització que ens endinsem, la religió forma part dels seus respectius ADNs. I intentar comprendre el món egipci, intentar comprendre el món grec, intentar comprendre el món medieval, això si ho fem des d'una perspectiva més propera a Europa, però sense anar a Malàcia, comprendre l'Índia, la Xina, el Japó, sense tenir en compte les seves realitats budistes, taoistes, hindús, etc., no té cap mena de sentit.
i de fet nosaltres som hereus, òbviament, de tota aquesta tradició religiosa que arrela, diguem-ne, que partit sobretot del món romà. Sí que és cert, i això és quelcom que intentaré també plasmar en la lliçó, és que portem una mica el bagatge de quan anàvem a l'escola o a l'institut
i tenim la sensació, fins i tot el que ens ensenyen pel·lícules, com l'Hèrcules de Disney i d'altres, i tenim la sensació que els déus romans són simplement una adaptació dels déus grecs. Tenim una sèrie de déus grecs,
No sé, doncs, l'afrodita grega, bueno, doncs aquesta és Venus. Doncs el Zeus grec, aquest és el Júpiter romà. I acabem fent l'equivalència i sembla que els romans l'única cosa que van fer va ser fer una mena de neteja cosmètica al que havien fet els grecs. I res més.
més lluny de la realitat. La religió romana té elements grecs, incorpora determinades tradicions i determinats costums que provenen de l'antiga Grècia, però és fruit de la confluència de moltes altres religions i moltes altres divinitats que no ens trobem ni a l'ombra del món grec.
Per tant, aquest serà també un dels objectius d'aquesta lliçó, intentar trencar aquesta visió anacrònica que tenim, aquesta mena de mantra en què es planteja tot com si fos una autèntica continuïtat i mostrar que el món romà, des del punt de vista de la seva religió, doncs és molt més ampli que no pas restringir-ho al món grec. I també, lògicament, tal com comentaves tu,
intentarem endinsar-nos en qüestions relacionades amb supersticions, amb maneres de fer i amb com es vivia, perquè aquest és l'objectiu d'aquest cicle, com es vivia religió des de l'antiga Roma.
De fet, aquests dies, preparant aquesta xerrada que estem tenint avui al bus de mantenir amb l'Antonio Conejo, és veritat que, parlarem amb un historiador on deia, podíem dir que la religió és copiada adaptada de l'antiga Grècia. Els romans eren molt pràctics, també amb l'art. I l'explicació que deien, per exemple, és que la societat romana era una societat militar i que no volien perdre gaire temps amb religió i l'art. Així, a grosso modo, podíem dir això. És a dir, adapten...
amb simplicitat altres cultures perquè ells estaven pel que havien d'estar. Però tot i així, tenim molt en compte els romans, això, moltes vegades desconeixem que és una còpia, entre cometes, de l'antiga Grècia, no? No, no, aquesta serà una mica, podríem dir, un dels titulars d'aquesta segona sessió, i és si la gent que ve a escoltar-me se'n va a casa amb el convenciment que Roma no és una còpia de Grècia...
Jo crec que això serà un element absolutament fonamental, que està influenciat. Sí, no podem entendre la societat romana i la religió romana sense tenir en compte la grega. Això és absolutament indiscutible, però no podem resumir-la ni restringir-la només amb aquesta...
amb aquesta idea. És a dir, una de les feines que tenim més els historiadors, l'actualitat, el que ens agrada, el món antic i el món romà en particular, doncs és trencar tòpics. Tòpics que moltes vegades els hem anat incorporant per culpa, diguem-ne, o a causa de determinades iniciatives fílmiques. Per exemple, Hollywood sempre ho ha dit, ha fet molt de mal,
a fer molt de balc des del punt de vista històric. Si tu vas a veure una pel·lícula a Hollywood, sigui el Ben-Hur, sigui la Cleòpatra, sigui la Gladiator, o fins i tot, perdoneu la llicència personal, la infumable Gladiator 2, doncs bueno, si vas allà a passar-t'ho bé com qui va veure Terminator, jo no dic res. Ara, oi que no ens creiem Terminator? Aquell ja sabem que no hi ha uns robots que viatgin pel temps
Bé, doncs, el que ens expliquen moltes pel·lícules de Hollywood és Terminator. I, per tant, jo crec que és molt important trencar això, trencar aquests tòpics, perquè el món romà és molt més complex, molt més ric i molt més original del que moltes vegades ens creiem. Parlaràs de la llegenda de Ròmul i Rem, el seu origen?
Parlaré perquè és absolutament fonamental parlar de la llegenda, a més a més està molt bé insistir en aquesta paraula, que és una llegenda, i és una llegenda, és un relat com tants d'altres que es van inventar els romans,
Com tants d'altres que ens van inventar en la cultura egípcia, en la cultura grega, en la cultura hindú, com tants d'altres que ens en inventem nosaltres. Quants relats avui dia comprem a través del que podem llegir a Twitter, del que puguem escoltar en una televisió o del que puguem escoltar fins i tot en una ràdio. Relats que moltes vegades són certs i relats que moltes vegades són...
volgudament manipulats. La gent de Romul i Rem és això, ni tan sols sabem si van arribar a existir. Però jo em pregunto, i què més dona això, si van existir o no? El que realment hem d'analitzar des d'en clau històrica és la incidència que va tenir aquella llegenda. I, òbviament, la Fundació de Roma, per part de Romul i Rem, és una de les bases també del que després eren moltes tradicions, moltes festivitats,
i molts rituals de grata religiós, també. Antoni, ens queden un parell de minuts d'aquesta interessantíssima conversa que estem tenint i hem de parlar de l'últim monogràfic, la vida quotidiana a l'antiga Roma 3, amb la construcció romana. De fet, si algú visita Roma, veu el Panteó, el Coliseu, els aquaductes, etcètera, i altres llocs del món que també els veiem, actuacions romanes. Però, en qualsevol cas, la pregunta que ens fem els profans, els ignorants d'aquest món romà,
És, hòstia, i com s'ho feien això en aquella època? Ara s'entén molt amb la tecnologia i tal, hi ha coses que encara ens espervenen, però clar, com veus que això es feia tants i tants anys enrere i amb els mitjans que hi havia, un no deixa de pensar, hòstia, i aquest col·lis, com som capaços d'aixecar aquesta gent? Aquí entrarem també, no?
Sí, entrarem, entrarem, i em sap greu si algú dels que ve l'última sessió, doncs, espera que le tingui una resposta, de fet, a la pregunta que tu ara ja m'estàs plantejant, doncs jo no seré capaç de dir-los com van construir el Panteón, ni com van construir el Coliseu, ni com van construir tants edificis. Realment, encara és un mar de dubtes,
el que aplana sobre el procés constructiu a l'antiga Roma. Tenien a l'abast una tecnologia extraordinària,
un domini realment esparverant dels materials, de les solucions tècniques que els permetien resoldre construccions d'una dificultat extrema com és el Coliseu. És molt difícil precisar quina era la capacitat que podia tenir aquest edifici, però les estimacions estan entre 40 i 50 mil persones.
Si a algú li interessa el futbol, només cal que faci un inventari dels estadis de futbol de primera divisió de la Lliga Espanyola i verrà que no són tants els que arriben als 50.000 espectadors.
Per tant, estem parlant d'una obra d'una magnitud que no s'havia fet mai fins a aquest moment, i d'una complexitat majúscula. I el Pantheon és exactament igual. Quan resulta que tenim un conjunt amb una cúpula de 43 metres de diàmetre feta amb formigó, construïda al principi del segle II de la nostra era, i que dos mil anys després continua sent la cúpula de formigó no armat més gran del món, l'home no ha superat la cúpula del Pantheon. Llavors, evidentment, és al·lucinant.
Molt ràpidament, eh? Com t'enamores, Antoni, del Montrumà? Doncs jo m'enamoro perquè jo en realitat la meva formació és com a medievalista, és a dir, jo em dedico a l'ada mitjana, la meva especialitat a nivell de recerca és l'argòtic i en particular l'estudi dels hospitals a l'ada mitjana, però l'any 2002, quan entro com a professor a l'Universitat de Barcelona, em pertoca començar a impartir aquesta assignatura i diguem-ne que en aquell moment era un neòfit,
pràcticament, i s'acaba convertint en una passió de vida. Així que, clar, bueno, de fet, si ara fos un jovenet que hagués de començar la meva trajectòria acadèmica, doncs no em dedicaria a Montmelibany, em dedicaria a Montromàs, sense cap manera de dubte. Es nota, es nota, eh?
Antoni Conejo de Pena, doctor en Història de l'Art i professor titular d'Història de l'Art i vice de Gà, acadèmic de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. Moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada. Una abraçada, dimecres 3, 10, 17 de desembre, respectivament, aquest monogràfic de l'Aula d'Extensió Universitària. Serà fins la propera. Moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Vilassar Radio. Molt bé, gràcies. Arribem a les 11, temps de notícies.
Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació. Fins el 12 de desembre estan obertes les inscripcions del Casal de Nadal organitzat per les associacions de famílies de les escoles públiques de Vilassadamar. El casal s'anomena la Gran Aventura dels Fullets Supertrapelles. Està adreçat a infants de I3 fins a 6è de primària i gira a l'entorn d'aquestes criatures fantàstiques que han amagat el gran llibre màgic i han desordenat el taller del Pare Noel. Els infants participaran en activitats engrescadores
com tallers creatius i jocs de moviment i ajudaran els fullets a recuperar les pàgines del Gran Llibre Màgic i a restablir d'aquesta manera la màgia del Nadal. Aquest casal es realitzarà els dies 22, 23 i 24 de desembre i 29, 30 i 31 de desembre a l'Escola Vaixell Burriac.
Per més informació sobre els preus i per tramitar la inscripció, heu d'adreçar-vos al web de l'Ajuntament vilasedamar.cat. Recordem que el casal només es realitzarà si s'arriba a un mínim de 18 inscrits cada dia. En el cas d'acollida, el mínim serà de 8 inscrits.
El nombre d'infeccions per VIH a Catalunya s'estanca el 2024 i va haver 487 nous diagnòstics, sis més que l'any anterior. Actualment s'estima que hi ha més de 36.500 persones que viuen amb la infecció a Catalunya i vora del 6% no ho sap. Són dades fetes públiques, coincidint amb el Dia Mundial de la Sida,
La mitjana d'edat de les persones diagnosticades continua a 139 anys i la principal via de transmissió ha estat la sexual. En més de la meitat dels casos, entre homes homosexuals, Catalunya ha superat, però, els objectius 90-90-90 d'on ho sida actualment.
Recordem que el 94% de les persones infectades ho saben, el 93% estan en tractament i el 96% d'aquestes últimes tenen una càrrega viral indetectable. Un estudi liderat ha identificat diferents llocs on s'amaga el virus de la sida per mantenir-se latent i no ser visible als actuals tractaments.
La investigadora postdoctoral del grup de malalties infeccioses de l'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron ha exposat que en el projecte s'han identificat les molècules que són capaces de reactivar els reservoris latents i de teixits, és a dir, que reactivarien aquestes cèl·lules adormides, fet que facilitaria l'acció de les teràpies contra la infecció.
Els trastorns de conducta alimentària com l'anorèxia o la bulimia arriben cada vegada a edats més primerenques i es detecten ja als 12 o 13 anys, quan abans de la Covid era als 14 o 15. A més, es mantenen a l'alça les xifres de persones afectades, la gran majoria un 90% noies, amb xifres superiors a les que hi havia abans de la pandèmia.
Són dades de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona coincidint amb la celebració del Dia Mundial contra els Transtorns de la Conducta Alimentària, Dia Mundial que es va celebrar ahir diumenge. Aquests transtorns afecten un 5% de les noies d'entre 12 i 18 anys a Catalunya.
Segons la presidenta de l'Associació Catalana contra l'anorèxia i la bulímia, Sara Bujalance, l'ús dels telèfons mòbils i les xarxes socials a partir de 12 anys estan al darrere d'aquesta pressió estètica i afavoreixen aquests trastorns de conducta alimentària. Actualment la llista d'espera per una primera visita en un centre de salut mental, infant o juvenil per un cas d'anorèxia o bulímia és d'entre un i tres mesos a Catalunya.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio. Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Sabies que dos vilasserencs van morir en el naufragi del Titànic l'any 1912?
Sabies que Vilassar de Mar acollia el primer circuit de curses a motor del país? D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassar de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassar de Mar. Viu-la.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
On hi ha tothom, una setmana més a part dos duros. Aquí estem amb en Martí. Molt bon dia, Martí. Hola, Adam, bon dia. Aquí estem, com sempre, en el moment més esperat de la setmana. Cada setmana diem això. Sí, però és que jo cada setmana l'espero. Però és que és veritat. L'episodi de la setmana passarà...
Va ser... Farragós. Espinós. Espinós. Esquerp. I poc agradable, exactament. Va ser... Com ja sabeu tots, va ser l'episodi de les hipoteques. Un tema que potser alguns van acabar amb una miqueta mal de cap, inclús d'apuntar en paper i boli. Però avui us venim a portar, ja que sabem el que són les hipoteques, us portem la tern de... Clar, perquè hem arribat a la conclusió de...
hipoteca o lloguer. Clar, veient totes les despeses que s'ha de tenir a l'hora de voler comprar un immoble, què és el que millor ens va? Doncs depèn de les teves necessitats i perfil. Ho veurem més endavant. Comencem. Som-hi. La pela és la pela. Durant els últims anys ja...
Aquest tema de l'habitatge és malauradament un malson per tots els joves i qualsevol que s'ha d'independitzar, qualsevol que ha de durar el pas d'adult i dir, ei, me'n vaig a viure sol, sola,
Clar, és que, de fet, els temes que vam parlar a l'episodi interior, de 40.000 euros, si ens volíem independitzar d'entrada, ho dèiem una mica de broma, en plan de, hòstia, encara ens falta, no sé què. Però és que els nostres avis, segurament, si els hi preguntem, es van independitzar amb 22, 23, 24, 25 anys. Vull dir que ja ens tocaria, dintre de poc. La facilitat era molt major. Clar, no hi havia un mercat tan...
com dir-ho, tan especulat. I es comença a treballar molt més aviat. Sí, sí, sí. El cas és que cada cop és més difícil independitzar-se, que aquest episodi el centrarem sobretot en els joves, que per tocar 40.000 euros potser encara s'han d'esperar 10 anys de la seva vida, i clar, per independitzar-se dels seus pares i tenir el seu propietatge, ho tenen molt, molt complicat. Hi ha algunes raons, Adam, per les que és tan complicat? La primera és per la massificació
de les ciutats més importants de Catalunya, com pot ser Barcelona, l'exemple més fàcil, que bàsicament tothom vol anar a viure a Barcelona. Sí, és greu, eh? Ja està tot a Barcelona, llavors, doncs, qualsevol persona que es vulgui independitzar és la seva prioritat, no? Després, també perquè els pisos turístics també han estat en augment, no? I és que a les èpoques vacacionals
a la zona costera catalana, és molt important el planeta. Llavors, venen molts turistes. Tu sempre parles de la Costa Brava. Clar, la Costa Brava... Soc molt pesat, no? O defensor de la Costa Brava. Clar, és que per dir, Caribe, no sé què, tenim aquí la costa més bonica d'Espanya, probablement. Clar, el Airbnb, és el tema del lloguer turístic,
I també perquè la demanda, la típica oferta de demanda, la llei bàsica, doncs la demanda és molt més alta que l'oferta. Per tant, puja en els preus. Sí, sí, sí. Això no és més que res que el famós problema de l'habitatge, que per cert, com a sorpresa, l'explicarem en el segon episodi, eh?
Farem que ens durin els antifasos i les crispetes i portarem tota l'emoció cap al segon episodi on parlarem sobre el problema de l'habitatge. Però el que passa al final, resumint, és que poca gent té la capacitat per...
per poder-se comprar un pis, perquè potser la gent que té un pis aquí a una zona costera prefereix alquilar-lo, llogar-lo, durant sis mesos d'estiu, podem dir d'abril a octubre, més o menys, a gent estrangera, que normalment té més capacitat de poder adquisitiu, i així fa més diners, en comptes de donar-lo a una persona d'aquí de proximitat, el dona a estrangers. Que s'està posant polítiques, a Barcelona sobretot, sobre això de lloguer turístic,
Però tot i així el problema segueix. Sí, sí. De fet, per veure si el problema segueix o no, hem vist com han pujat els preus del lloguer des de l'octubre de l'any passat, eren les dades que tenien, o els preus de l'habitatge des de també l'octubre de l'any passat. Quan han pujat a demanar un any els preus de l'habitatge? Un 8,41%. Molt fort, eh? És molt alt en un any. Molt fort, sí. Considerem que els preus de l'habitatge rondaven el que vam dir, 200.000, 300.000, 400.000.
Un 8% de 400.000 és bastant diners. També el preu de lloguer també ha pujat. I encara més, un 9,7% anual. Quines males notícies em portes, eh, Adam? I a Vilassar segur que pugem la mitja. Sí, si féssim a l'estudi aquí a Vilassar... A veure, poble costa, eh, Vilassar. Sí, clar, però com tots els de Maresme hi ha un estudi que va sortir i és que Vilassar de Mar i Caldes de Montbuí, si no m'equivoco que era...
o Sant Vicenç de Montal, no sé, un d'aquests dos, eren les localitats del Maresme que més havien pujat els preus de la vivenda. Però hi ha de males notícies. Tinc una altra mala notícia, eh? És un poble molt inundable a Vilassar. Sí. Vull dir, si passa alguna cosa com la Dana i tal... Bueno, ja ho estem veient amb el tema de la platja, que cada cop hi ha menys toquen fusta. Prou males notícies. Prou males notícies. Prou males notícies.
El cas és que ara nosaltres ara hem començat la universitat, i hem conegut gent que ve de fora, almenys jo, tu també t'has trobat amb aquest tipus de gent. Avui he parlat amb un que s'aixeca a les 5 del matí, és de Sabadell. Hòstia, no fotis, bueno, clar, aquest potser té un viatge una mica llarg. Jo he conegut gent potser que ve de Zaragoza, així, com que la meva carrera és en anglès, no hi ha limitacions lingüístiques. Ah, clar, clar, clar, clar.
I clar, estan a una residència. Doncs paguen uns 600 euros al mes per una habitació i zones comunes, com són la típica cuina així gran i els típics lavabos. Però em sembla bastant, la veritat, em sembla bastant. I més per un estudiant. És súper elevat, tenint en compte que no pots fer més de mitja jornada. Llavors, tots els teus ingressos han d'anar destinats a la teva vivenda.
Es complica molt pel jovent. Sí, sí, la veritat que sí. Si busques a internet, imagina't que no ets un estudiant, no has d'anar a la universitat, però vens aquí a Barcelona perquè vols, i busques per internet pisos a jugar a Barcelona, t'endús una sorpresa molt, molt, molt poc grata. I és que hem fet un petit experiment utilitzant un portal, no?,
Es pot dir el nom? Sí, es pot dir el nom a qui ens fiquem amb tothom. Es pot dir Ideallesta? Ideallesta, no? Sí, diríem Ideallesta. Al final és el portal per excel·lència, no? Quan busques pis o alquiler i hem dit, vinga, anem a buscar, anem a fer aquest experiment a veure què trobem. Van voler buscar pisos amb dues habitacions, vull dir, molt, molt basiquet,
I entre 100 i 80 metres quadrats. A quina zona? A la zona de la comarca de Barcelona. Potser una mica als voltants, també agafa una mica de maresme, però per la zona on vivim nosaltres. D'acord. I quina ha sigut la grata sorpresa que ens hem trobat? Doncs mira, els preus començaven en els 950 euros, que dius tu, home, 950 euros, un pis amb dues habitacions... Clar, la presentes a les fotos i té el sostre de fusta i les parets despintades. I passa la presentació i és un altre pis, que no és el de les fotos...
Però bé, fiquen 950 euros, però molt, molt ràpidament, vull dir, al cap de dos, tres pisos, ja s'enfilaven cap als 1.200, 1.300, 1.400 euros. Això és brutal, Martí, és brutal. Recordem... Tranquilada. És brutal. No t'enfadis. Recordem que era un pisos amb dos habitacions, dos habitacions, i entre 180 metres quadrats.
perquè el tema de l'ascensor també compta. Sí, hi havia trucos, també. Vam trobar alquilers amb 1.470 euros al mes i 1.530 euros al mes a un pis que eren de 85 metres quadrats... Sense ascensor? Sense ascensor. Però què dius? Que ha portat per les forces del Mercadona? A gatzonetes? Sí, sí, a les escales. Això és un problema. Vull dir, no sé si algú troba aquests números...
assequibles, no? En certa mesura, la veritat és que és una mica descabellat. Descabellat. És exagerat, és exagerat. I això només dues habitacions. Clar, dues habitacions. Després jo vaig pensar, calla, a veure, si jo em volgués anar a viure a Barcelona, per què voldria dues habitacions?
Jo i el gos, o què? Vaig a veure una. Una habitació. Vull viure jo a una habitació. I trobem que els preus són més o menys els mateixos o fins i tot més alts. Què dius? Amb això, vull dir, què està passant? Veiem un mercat inclús boig, no? Una mica boig. Diguem, què està passant? Què és això? Aquest mercat es pot sostenir en el temps? Recordem que el...
A l'episod anterior vam parlar de la crisi del 2008, on els bancs el que creen era que el valor de l'immoble no parava de pujar i, per tant, que podies tenir la hipoteca de l'import que tu volguessis. Ara, Adam, tinc una altra... mala notícia. No em diguis això, Martí. Els valors dels immobles tenen més o menys el mateix valor. Estem rondant ja els valors del 2008.
1. Cíclic, eh? Ens hauríem de preparar... Ens hauríem de calçar, sí. Ens hauríem de preparar les crispetes i els antifasos per veure-ho. Llavors, m'agradaria tornar a agafar aquest experiment. Sí. Aquest experiment. Com va acabar? Què més vas trobar? Sí, ara vam buscar, eh? Vam continuar buscant les...
les hipoteques, el valor de l'himoble, si el volguessin comprar. També van buscar el mateix, pisos als voltants de Barcelona i la ciutat de Barcelona, amb dues habitacions i entre 180 metres quadrats. Clar, i és que a partir dels 190.000
euros, començaven a sortir els primers pesos decents. Sí. Els primers pesos habitables. Clar, perquè els altres eren una mica com si els hagués passat la Dana, la València, eh? Per sobre. La veritat que hi havia això, a partir de 190.000 començant a sortir i apareixien, ojo, Adam, amb una espècie de disclaimer...
que seria com uns avisos a l'aplicació, que eren pisos ocupats il·legalment. Què dius? O sigui, la gent ven pisos ocupats il·legalment a sobre per 190.000 euros. Que has de trucar als desocupes. A sobre? Que això són 3.000 euros més. O de no a propietat. Que això vol dir que te'l compren, però tu vius a dins... Bueno, és una espècie de contracte d'immoble una mica estrany i, de fet, amb molts matisos que donen peu amb els entesos. Així que t'ho farien les compres, però amb aquestes condicions. Ja t'ho ficava, saps?
No sé si incentiven molt la compra. Potser els disclaimers aquests són coses a evitar. Sí, però jo penso que idealista ho fa obligatori, perquè si no la gent vendria, vinga, vinga el pis i resulta que tens una família de...
Ocupes il·legals. A veure, que no és culpa d'idealista. Idealista només és el portal. Clar, ell és l'intermediari. S'ha de dir que si aquests pisos costen 190.000 euros, si volem tenir un 35% del valor de l'immoble, que és el que vam quedar entre tots, al final vam consensuar l'últim episodi, que hem de tenir abans de comprar la casa, seria 66.500 euros. Què dius?
Si ens juntem els nostres diners, ho tenim, Adam? O no? Deixa'm pensar, no. Diria que ens faltaria un parell de persones més, eh? Per aconseguir-ho. També vam mirar un altre cop en una habitació, perquè dic, bueno, jo no em voldria comprar un pis amb dues habitacions. Anem a mirar en una. Vam trobar a 80.000 euros i a 119.000 euros, però ojo, perquè hi havia un altre disclaimer, que deia, només per inversors. Curiós, eh, això? Què vol dir això? No som inversors. Això què vol dir? No puc invertir a mi mateix? Clar.
només pot invertir en altres. Sí, el que vol dir és que aquests pisos només estaven a venda per si tu eres un inversor o una empresa, potser d'immobles, que el volies comprar per fer més diners. Però la gent pot viure dins de l'immoble, vull dir, no ha de ser només per inversors. Els dos primers, que eren aquests de 80.000 i 119.000, eren només per inversors. I els primers, habitables, ja no que estiguessin vitals, sinó habitables, que és pots comprar-lo per vivir,
a partir de 180.000 euros fins on tu vulguis. El teu límit és la teva imaginació. Brutal. I Anna Martí,
Mira, ja ha passat un cotxe per allà, per la finestra. Han dit algú? No, no, però ha sigut molt estrany. Perquè ha com donat així senyals amb les mans. Ha donat a entendre algú? Així com, ei, saludant-me, cridant. No se l'escoltava molt bé. I m'ha preguntat que llavors per què han d'anar? Per lloguer o per hipoteca? Clar, que algú pot estar pensant i dius, hosti, els dos estan molt bojos. Tot està malament? Què ha d'anar? El més malament o el menys malament? Doncs, bueno, li direm a la persona que deu estar per premiar, no hi ha, sí?
Sí, sí, està tot el cos fora del cotxe, sense samarreta, molt estrany Molt bé, doncs li direm que tenim unes dues taules molt ben pàrides d'avantatges i inconvenients Com ens agrada això, eh? Això és el primer d'això, eh? No són molt gràfiques per la ràdio, però està bé Les podem passar, si voleu Llavors, començarem amb el lloguer Anem a veure a qui va dirigit, avantatges i inconvenients Així que digue'ns, Adam, segons la taula, a qui pot anar dirigit un lloguer?
els que no tinguin el 20% de l'altrada, ja que hauria de ser el 35% per poder demanar una hipoteca. Sí, en realitat sí, hauria de ser el 35% del valor de l'immoble. El primer són els pobres. Després, els que s'hagin de mudar en breus. Clar, que si tu no estàs segur a un lloc que estaràs durant molt de temps, doncs no val la pena una hipoteca.
Clar, això és a part de perquè si tu vols contractar una hipoteca pots tirar-te potser més i mig, dos mesos de papers amunt, papers avall, contractació i tal. Però si tu vols marxar, jo què sé, dintre de poc, tenir un pis transitori, potser millor jugar. O simplement els que no volen tenir un préstec durant 20 anys.
Ho vam veure a l'interior d'episodi, eh? El préstec vol dir la hipoteca. Sí, et lliga durant... Et lliga de mans i peus durant molts, molts anys. Llavors, els avantatges, doncs quins seran? Que no t'exigessin tants requisits legals, no? Tanta paperassa, aquesta que no ens agrada fer, les missions secundàries...
I també que necessites menys entrada. Sí, de fet, sí que es necessita entrada al lloguer, que són dos mensualitats del lloguer. Que no res. Potser un lloguer de 800 euros, 1.600. Bé, és comparat amb 66.000. De 800 euros, a veure on el trobes, el lloguer. A sota d'un pas de l'estació, potser ja poden cobrar. Has de tenir algun contacte que t'ho proporcioni. Sí. També els que...
Si no tens cap compromís financer al termini, com cap deutes, qualsevol tipus de problema...
o que el propietari s'encarregui del manteniment. Clar, sabem que en el contracte de lloguer, el que passa és que si tu tens algun problema, toco el propietari, bé, m'ha arreglat la caldera, m'ha arreglat la facció, qualsevol cosa, i a part no tens cap compromís financer al termini, no li has de pagar cap banc a ningú, la hipoteca, perquè simplement estàs de lloguer. Sí que és cert que cada mes has de pagar el teu lloguer, però al principi ho pots assumir. Quins són els inconvenients? Ara anem a veure la part dolenta d'estar de lloguer.
que mensualment es sol pagar més que una hipoteca. Clar, la quantitat és major. Vam veure a l'episodio interior que la hipoteca rondava els 680 euros o així, i ara hem vist que aquí ells jugués no baixant de 1.300. Perquè l'entrada és menor, clar. I el propietari decideix el preu que t'aplica. Això es pot negociar, clar, però decideix l'última paraula que el té el... Sí, aquí no hi ha un taxador, com vam dir a l'episodio interior dels immobles, sinó que simplement el tio diu, per 1.200, deixo-li el... I no tens...
propietat de l'habitatge mai o sigui un habitatge no és teu això és per la gent que potser està 40 anys d'alquiler de lloguer no està pagant cap immoble simplement no té la propietat el que pot fer és viure i podríem dir no és per tu aquí jo crec que ha quedat clar pel perfil de persona que és el lloguer també tenim la compra Martí aquí va dirigida la compra
La compra va dirigida sobretot als que volen tenir estabilitat i tinguin els estalvis. Primordialment que tinguin els estalvis. Després, si volen tenir estabilitat, està bé la compra. Hi ha un paró, i és que si vols tenir uns ingressos extra, pots tenir l'opció de tenir diverses propietats. Llavors, si tu ho jogues a algú,
a una quantitat major de la hipoteca que has de pagar, estàs guanyant diners. Això és una altra forma. Què passa? Que has de tenir bastant de poder adquisitiu per ser propietari de diversos edificis. Llavors...
per gent amb bastant poder adquisitiu, guai. Uns ingressos extra. Aquesta gent a sobre amb bastant poder adquisitiu el que pot fer és el que comentàvem, que puji els preus de l'habitatge perquè diu, no, és que jo l'he comprat per llogar-lo a un preu més alt. Pot fer això, que els preus de l'habitatge... És el preu que hem vist, diu, solo per a inversores. Potser és per això, perquè la gent el compri i després el llogui. I els avantatges, quins poden ser? Doncs mira, perquè sí, teniu una hipoteca, clar, clar que té avantatges. Primer, que l'habitatge acabarà sent de la teva propietat.
Guai. Està bé, sí. Molt guai. Després, que pots personalitzar l'habitatge. Això vol dir si vols fer alguna reforma, alguna pintura, ho pots fer perquè tu ets el propietari. I ja, compte que els jugues en cases que no deixen entre gossos. Exacte. Aquí sí, és teu. Clar, clar, clar. I pagament mensual menor. Tot i que el pagament global al final són aquests 200.000 euros que hem dit, el pagament mensual, el que vam dir, 680 euros al sortir a pagar la hipoteca mensualment.
també hi ha uns quants inconvenients. Sí, i grossos també. I grossos. El primer és que has de reunir molts diners estalviats. O sigui, has de tenir una quantitat bastant alta inicial. Normalment un 35%, ja ho hem comentat, del valor de l'immoble. També té despeses de manteniment, els mítics impostos com l'IBI, les despeses de comunitat, taxes municipals, pagar la recuïda de brosses. Ara. Totes aquestes coses.
una altra superimportant és clar es pot limitar geogràficament què vol dir això? si tu tens una casa per exemple a Barcelona i et surt un treball a Cádiz potser no puc anar perquè estic limitat a voltants de Barcelona per això, pel tema del perfil que tinguis i
Clar, pot ser que la casa perdi valor. Llavors, si no ho fas com a inversió, que clar, l'interessant seria que busquessis alguna cosa que es revaloritzés, no? Clar, potser una zona que estigui en construcció i sigui una ciutat o alguna cosa així, perquè si vas a una zona allunyada... A veure que si t'agrada i no t'importa que perdi valor, tu ho sabràs. Però és un inconvenient.
Sí, per tant, la pregunta clau és quant val més la pena comprar una hipoteca? Potser els que ens esteu ara escoltant sou joves i encara no us heu plantejat, però quant val més la pena comprar un habitatge?
doncs, depèn del perfil. Si compleixes tots els requisitis, els requisitis, requisitis, eh? Aquesta paraula és nova. Tots els requisits que hem comentat, doncs, potser et val la pena. Però és la mítica paraula de quan et preguntes una cosa al professor, que dius, depèn. Aquests requisitis serien, primer, que vulguis ser propietari. Vull dir, perquè, com hem vist, té unes despeses associades, com pot ser a l'IBI, les despeses de comunitat, taxes... Si pots...
Pots, i molt important la paraula pots, contractar una hipoteca. Perquè hem vist que té bastants costos associats. I si l'habitatge té un preu raonable. Això també és molt important. Tot i que vulguis comprar, si l'habitatge té un preu molt boig... Que no estigui infladíssim. I quant val més la pena?
Estar de lloguer. Doncs els requisits... T'agrada, eh? Bueno, no, va, els requisits seriosos. Els requisits, quan tu vols estar de lloguer, han de ser que no vulguis lligar-te un préstec. Vull dir, no, és que jo no vull tenir aquest compromís financer de llarg termini, perquè en 20 anys no sé què estaré fent. És completament entenible. Si no et pots permetre la hipoteca,
Això també és interessant si no t'ho pots prometre. O si tens previst moure't. El que dèiem, si tu vols anar-te a viure dintre d'un temps a França, no et compris un pis a Cardaleu. I depèn molt de situació familiar, de situació laboral. Això depèn del perfil.
Hi existeix una figura de lloguer amb opció de compra. Ara, Adam, perquè m'entenguis tu, està ja tot inventat. Tot inventat, clar, per tots els perfils de persones. Sí, qualsevol barreja que et puguis imaginar. Hi existeix, com l'altre dia també vam veure, que hi ha hipoteques a tipus fix i tipus variable alhora. El lloguer amb opció de compra, al final, el que vol dir és que paga lloguer durant uns anys i, segons tu hagis pactat amb el propietari, al cap d'un temps pots adquirir l'habitatge. Una altra cosa més que...
Més que era perquè els bancs segueixin movent els diners, saps? I els bancs puguin fer negoci. Llavors, el que tothom vol saber ara mateix, Martí, és què volem fer nosaltres. No fotis. Hi ha cua per saber el que volem fer. Hi ha cua. Mira, mira, aquí la finestra està ple. Doncs digue'm, tu què tens pensat per alquilar, comprar... Jo...
T'he de dir, Martí, que no tinc una preferència. La meva preferència dependrà del moment que estigui a la meva vida. Si tinc un treball superfixa que em garanteixen molt de temps a l'empresa, doncs potser sí que vaig a la hipoteca.
Però, en cas contrari, que jo entenc que els primers anys de joventut, de ser adult, serà més aquesta part, doncs hauré d'estar més de lloguer, movent-me de ciutat en ciutat, en funció del treball, en funció de... Ei, que em ve de gust...
Anar-me a jo què sé, a Alemanya a viure un temps. Doncs clar, no està arrelat aquesta hipoteca. Llavors, jo crec que depèn la situació. El depèn, eh? Que bé que va. Sí, sí, clar, de fet ara mateix això és un espai per això, no? Per després d'haver parlat tot el que hem parlat, ens entrem i diem, hosti, realment, què voldríem fer? Perquè, per exemple, tu t'imagines, tu tens la imatge de tu tenint una casa o no? Hi ha gent que no té la imatge de la típica casa amb propietat i tal, que vol tota la vida viure d'alquiler.
No és una cosa que hagi pensat gaire, però no ho descarto. No ho descarto. De fet, tant de bo, que voldrà dir estabilitat, no en un futur. I que tenies els diners per part. I que tindràs diners, que això sempre fa gràcia, no? Sí, sí, sí. De fet, jo, aquesta imatge sí que... Bueno, jo ho vaig comentar a l'episó d'interior. Jo el que tinc pensat és comprar-me una casa, bueno, un pis, perquè sigui... Però vull dir, a través d'una hipoteca, amb interès fixa, perquè...
arribo a la conclusió que és millor tenir aquest interès fix que no l'interès variable, que vam comentar que canviava segons l'Ebríbol i tal, de tenir aquesta certesa. I jo sí que m'imagino tenint una casa. El que dius tu, Adam, potser quan m'emancipi potser dintre de 3, 4, 5 anys, qui sap, m'aniré a viure ja a una casa amb propietat? Ho dubto. Doncs no ho sé, clar, no ho sé, perquè si saps tenir tots aquests diners estalviats, no ho sé. Clar, sobretot pel tema de la feina...
que dubto que ja l'acaba a la universitat, ja tinguis una feina fixa. Clar, feina estable i tal, sí, sí, això és complicat. Però, escolta, per algun lloc s'haurà de començar, eh? Vull dir, no hi ha res dolent anar-se de lloguer. El que passa, quan te'n vas de lloguer, el que passa és el següent, no tens la propietat del que estàs pagant. Hi ha gent que diu que cada mensualitat que pagues de lloguer
Van a fons perdut. El que vol dir que no els recuperaràs mai, ni són una inversió, ni res. No, no són fons perdut. El que t'està donant és aquesta utilitat de poder viure dins de l'edifici. Completament. De fet, jo, Martí, una cosa que m'encantaria és tenir moltes hipoteques. Justament pel que he dit abans. Que si tinc moltes hipoteques vol dir que tinc moltes propietats. I entenc que estaré, per una altra part, vivint de la renta. Això és una cosa que em molaria, eh? Però, llavors, inflaràs els preus, llavors, dels juguers?
El que partoqui. Hòstia, no fotis tu. Ara em fot, però clar, s'ha volgut posar la situació. Al final, els que tenen més poder en el món, en general, són la gent amb diners. I si la gent amb diners, això. De fet, no sé, hi ha un estudi a Espanya que la majoria dels pisos buits, que no estan ocupats, són dels bancs.
Per què tenen els bancs pisos uits? Perquè és de gent que no ha pagat. Els han anat embargant. I al final ells tenen el poder. Ara ells poden fer el que vulguin. Li poden ficar els preus exorbitats, els poden reformar. És curiós el del banc, eh? Com ens controla i com el govern permet que ens controli. Són una super... És que això la gent no s'ho imagina, però és com una espècie d'aquestes detitelles de fills que et controlen. Ho tenen tot pensat i el que dius tu a sobre van de la mà del govern que també ho tenen tot pensat. Quina mala uva que tenen, eh? Mala què?
Mal raïm. Hòstia, sí? Quina malagoga, sí, sí, sí. Doncs aquestes han sigut les nostres reflexions finals. Feu-nos-ho saber la vostra, a veure quina ha estat la vostra reflexió final, per saber-ho, perquè amb això sí que hi ha sempre moltes opinions, el debat de si primer lloguer i després tenir la propietat, com diu l'Adam, tenir moltes propietats i després llogar-les. Això sempre està bé, sempre està bé saber l'opinió dels altres.
Si teniu qualsevol dubte, podeu anar al nostre Instagram, que el rescatem. És per dos duros, el número dos amb número. Sí, l'hem rescatat? Estava per dos o...? Sí, estava... que necessitava socors. Ah, vale, vale, vale. Clar.
Doncs Martí, ara aniré a córrer jo, en una estona. Sí, és veritat, com va amb el teu Run Club, que ens vas comentar a l'epició anterior? Ja vaig anar aquest dijous, entre episodi i episodi. Estic molt bé, i tu passes bé, eh? Superbé, superbé. Mira, una altra persona que s'apropa a la finestra. És que vam acabar les obres ja de la finestra i la gent ja passa.
Doncs avui us hem parlat d'una situació, potser una mica menys de números que l'Evisió Interior, però una situació que segur que ja coneixíeu, però potser no la quantificàveu. La veritat és que és una situació que ens afecta sobretot als joves, als que ens hem d'independir. I hem de tenir coneixement que no se'ns dona a la nostra formació. Correcte, correcte, correcte. A l'ESO no s'explica res, res, res de res. En el segon episodi, Adam, no recullis res de les palomites ni res, perquè parlarem del problema de l'habitatge.
Clar, seguint el film una miqueta d'aquests dos últims episodis. Sí, donarà l'episodi per llogar i cadires, així que estigueu preparats perquè és un episodi també interessant. Doncs Martí, ja s'apropa el Nadal, eh? Hòstia, sí, ja fa fred del carrer, eh? Ja fa fred, ja l'altre ja va nevar i tot. Sí. Sí, sí, sí. Aquí a Vilassar? A Vilassar, sí, sí. Hòstia, no fa fred. Doncs Martí, ens veiem la setmana vinent amb més ganes que mai. Vale, que vagi bé. Digueu una bona setmana. Adeu.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones critiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs, home, parlem avui de l'altre espai jove, un espai obert de trobada, jo sí, per persones amb diversitat funcional. Per parlar sobre aquest espai ens fa costat avui, en representació de l'altre espai jove, Sílvia Ocanya, que és la coordinadora d'aquest servei.
Sílvia, benvinguda, molt bon dia. Molt bon dia. I tenim avui ja amb nosaltres a diferents joves que són usuaris d'aquest espai, l'Armand Mendieta, l'Ona Gironès i la Marina Cos. A tots, molt bon dia, salutacions, Ona.
Hola, bon dia. Salutacions Marina. Hola. Salutacions Armand. Hola. L'altre espai jove. Com funciona l'altre espai jove? Es van obrir les inscripcions, quan es van cobrir les places previstes es van tancar les inscripcions i es va obrir una llista d'espera. És així? Es va iniciar la inscripció al setembre, perquè nosaltres funcionem en...
en calendari escolar, fem de setembre a juliol. I ha sigut un èxit. Ara mateix som 22 joves que utilitzen el servei i 3 educadors. Clar, per espai i per...
per manca ja també de suports, hem hagut de tancar a 22. I a llista d'espera, malauradament, no podem donar bastant a tot el que ens sol·liciten.
L'horari en què funciona, quin és? Els dissabtes a la tarda, de 5 a 9. I durant, diríem, tot el curs? Sí, fins al mes de juliol. Comencem el primer dissabte de setembre fins a l'últim dissabte de juliol. Molt bé, i aquesta arrencada de curs en la que ens trobem a Hores d'Ara, com ha anat, Sílvia?
Home, nosaltres ho valorem molt positivament perquè, clar, és un espai d'oci, d'esbarjo, que les activitats que programem sempre és en funció del que els joves ens demanen i les seves propostes es tenen en compte per muntar aquesta programació mensual i estem molt contents i molt satisfets. Portem ara, aquest desembre ja farà un any amb ells,
i l'èxit em sembla que és evident per això, perquè hi ha molta demanda i estan molt contents. Les famílies ho sol·licitaven moltíssim. Què és el que us diuen les famílies? A veure, aquest servei s'ha de dir que va arrencar perquè va haver-hi unes famílies que s'hi van posar de valent i així va ser l'inici, gràcies a unes famílies que buscaven aquest espai
per als seus fills i les seves filles. Això va anar evolucionant i fa un any que Diveresport, que és l'empresa que...
que va guanyar la licitació aquest any i a la que jo pertanyo, doncs, bé, hem anat engrandit el tema i les famílies ens donen molt suport. L'acollida va ser boníssima, ens van confiar els seus fills i les seves filles i això no té preu i ens han col·laborat amb tot el que els demanem i estem molt contents. Ona, és el primer any que hi ets?
No, jo ja porto 6 anys, abans ja estàvem en una fundació, que es diuen Fundació Entramat, però no va anar gens bé perquè no feien res com activitats cada setmana. Vull dir, la gent està amb el mòbil, la gent feia la seva bola, que si tu volies fer això, fes això, i...
i crec que des que ha vingut Bioesport i està la Silvia aquí hi ha més com un petit horari que es fa cada setmana i cada setmana hi ha una activitat i això és millor perquè així ens relacionem uns amb els altres i d'altra manera tothom amb el mòbil no es relaciona ningú Per tant, Ona, fas un balanç positiu de com està anant aquest altre espai jove
Està anant superbé, hi ha moltes activitats, hem fet moltes coses, hem fet talles de cuina, com jocs de taules, jocs a l'aire lliure, hem fet celebracions de cumple, ens hem anat a sortides, ens hem anat a brana tots junts, hem fet mil coses i allà he trobat amics i he trobat gent i m'he sentit molt còmode amb tots ells. Ona, quina és l'activitat que t'ha agradat més?
Mira, m'agrada més fer cuinetes i sobretot quan fem copteleria. Parlem ara amb l'Armand. Armand, ets el primer any que estàs? No.
jo juntament amb la Gona vaig estar des dels inicis el començament sempre era l'horari inicial era de 4 a 9 la majoria del temps estàvem amb el mòbil cadascú a la seva hora com ha comentat la meva companya Gona i des que va haver-hi la implicació de l'esport ja va canviar la manera de fer
les activitats que eren activitats semanals amb un programa mensual, que eren més diferents. Molt bé. Armand, quines són les activitats que més han agradat?
Sobretot als tallers de cuina, que són un dissabte al mes. Molt bé. I allà has pogut, imagino, el que diu l'Ona, conèixer companys, també fer amic, no? Fer amics, no? Sí. I la Marina també ens acompanya. Marina, com estàs anant tot plegat? Marina, és el primer any que estàs tu a l'altre espai? És el més segut d'any. Marina, quines són les activitats que t'agrada més realitzar?
Una vegada que fuimos a un vincor de música. Ostres, molt bé, no? Sí. Tinc entès que tots vosaltres proposeu també activitats durant aquestes sessions del dissabte, no? Les proposeu, les suggeriu, és així? Sí, sempre suggerim alguna activitat o proposem alguna cosa que ens queda a prop o que farà el poble per poder-hi anar.
queden molts mesos fins al mes de juliol. Esteu una mica ja pensant en quines són les properes activitats que potser sugeriu als monitors que us agradaria fer, que sigui, per exemple, activitats, ara que estem a prop del Nadal, després, evidentment, doncs, ve l'època de Carnaval, potser, després ve l'època de festa major, no?, pràcticament quan s'acaba el curs, no?, hi ha un munt d'activitats per què pugueu proposar, no?,
Jo vull proposar moltes coses i ara al Nadal farem la mica invisible i farem coses guai i ens han com atxivat alguna cosa que farem cap al Nadal, que sobretot farem la mica invisible i farem altres coses. I anem una mica a conèixer més les activitats que feu. M'havíeu parlat de sortides que realitzeu. Ona, on heu anat d'excursió?
Hem anat al Firauli, hem anat a la casa d'antamèsgos, hem anat a les dixantes, a un bingo musical, hem anat a la casa d'avis, hem anat al teatre, hem anat a prendre alguna cosa, hem anat a les festes mages de Vilassà, hem pintat un banc, hem fet festes a complianys...
Hem anat a fer una volta, hem fet mil i mil coses tots junts i el que m'agrada més de tot això és poder anar a aprendre alguna cosa tots junts perquè així en fas grup, composició entre tots junts i parlem uns amb els altres per saber com ens sentim uns i els altres.
Exactament, això us dona l'oportunitat de, per exemple, participar en activitats com bé m'has dit abans que es fan al poble, conèixer també llocs i sobretot el que és més important també, interrelacionar-vos amb vosaltres, no?
Sí, allà ens organitzem. Jo ja venia amb dues amigues de fora, però he conegut més gent com la Marina o la Nora o la Berta i cada vegada puc parlar amb elles, puc estar amb elles, puc fer jocs amb elles, puc sortir amb elles o el que sigui.
Molt bé. Armand i també Marina, també important per a vosaltres això, que heu conegut molta més gent, no? A molts amics que els heu pogut conèixer en aquest altre espai jove, no? Aquest any? Sí.
A mi m'ha dit un ocellet que la Marina és molt competitiva i que li agraden els, si no m'equivoco, eh, Marina, els jocs de taula. És així, sí? Sí. Molt bé. Quins són els jocs que t'agraden més? Que hi ha en l'espai uno que se llama Virus. Ah, sí.
En què consisteix aquest joc? En què consisteix, Silvia, aquest joc? Aquest joc és d'atacar els virus. És un joc de cartes. És un joc de cartes, que hi ha virus, hi ha medicaments per guarir, i, bueno, és molt senzill de jugar, però alhora és...
Enredors, perquè has d'infectar amb un altre o t'infecten a tu, has d'intentar curar-te, bé, té molt d'èxit aquest joc i els agrada molt. I la Marina, fins que no guanya, no para. Sí, Marina, ets molt competitiva, no m'han dit? Sí. Molt bé, molt bé. I quins altres jocs de taula t'agraden, a part d'aquests? Solo este.
Ah, solo este. El resto no te gusta mucho. Bueno, también hay más, Marina. Pero a ella le agrada también las coreografías. Ajá, muy bien. Un poquito, ¿no, Marina? Sí. Bueno. Muy bien. ¿Y ganas siempre, Marina, o a veces? A veces no. Ah, bueno. Pero en el momento en que no ganas, bueno, pues si se pierde ya ganas otra vez, ¿no? Sí. En otra ocasión, ¿no? Sí. Muy bien, muy bien. I, Armand, en els tallers de cuina, que jo sé que t'agraden molt, va, explica'm una mica com va tot plegat.
Bueno, una activitat que es fa setmanalment un dissabte. Depèn. Depèn del mes. Normalment proposem o ja està assegure per a la Sílvia. I us ensenyen, per exemple, a fer primers plats, postres... Us ensenyen una mica de tot. Sí, marien al mes. Pot ser pujar-se de curri, greps o...
Les Xips de Moniato. És una variada, molt més senzilla i que podem fer amb productes econòmics. Sí, sí, i tant, i tant, i tant que sí. Sílvia, hi ha un munt d'activitats i propostes, doncs, com dèiem, ells mateixos ho van proposant durant el curs. Vosaltres també teniu, si no m'equivoco, també una certa...
guia una mica d'algunes de les activitats que també els podeu també a ells proposar, per si els venen de gust fer aquestes activitats. Explica'm una mica, Sílvia, com es presenta, diríem, el conjunt d'activitats en les properes setmanes. Bé, ja quasi, quasi estem ja tocant Nadals.
Aleshores són unes dates que els agrada molt en general, les gaudeixen molt i les fan viure molt intensament. I clar, el que comporta això és el que abans ha comentat la Ona, és l'amic invisible, aquest és imprescindible, no pot faltar.
I és el que farem. A l'estiu vam fer una Summerfest, que havíem d'anar amb tots vestits de blanc, hi havia un dress code, això tan modern que parlen així els joves, doncs nosaltres també. I segurament, és que ara ho avançaré i ells no ho saben, però segurament de cara a Nadal farem
Si vam fer la Summerfest, farem la Winterfest. Llavors, bueno, haurem d'anar una miqueta de gala, compartir també algun àpat... Som molt col·laboradors. Quan tu dius cadascú que parti una cosa has de posar un tope perquè porten massa i tot, però els hi agrada molt. Llavors compartim taula, vestirem la taula, compartirem taula...
I ball i celebració. I sobretot això, l'invisible. Això com a cosa més propera que està ja...
bordat, això. Sí, en general, el que és l'amica invisible, a la gent li agrada molt l'amica invisible, per jo de l'efecte sorpresa, no? A qui li toca regalar, a qui, no? A qui encara serà més sorpresa, perquè cadascú portarà un regal, ja posarem un tope, tampoc no ens tornarem bojos, que no sabrà a qui va. Ahà.
I llavors anirà dintre un sac. I cadascú traurà un regal, que no sabrà de qui és. Llavors, no sigui el regal que jo porti, per exemple, no sabré qui li tocarà. És una miqueta... Bé, no sempre és la sorpresa de veure quin regal es rep, no? Sí.
I bé, com jo deia abans, ja anireu una mica entre tots decidint les activitats que hi ha, però avui la Sílvia us ha avançat una miqueta aquesta propera activitat. M'han obligat a explicar-ho. Què us sembla això de poder estar tots plegats durant aquella tarda a fer aquesta activitat que us ha comentat la Sílvia? Sí, seria molt guai, ens ho passarem molt guai, serà tota una bomba! Molt bé, molt bé, molt bé.
Com dèiem, l'altre espai jove es realitza des de setembre fins al juliol i, clar, quan arriba juliol, arriba, si no m'equivoco, un temps de descans en què tots plegats estareu, doncs, una setmana sense veure-us, no? Us dona una mica de nostàlgia en el sentit de dir, ostres, a veure si passa ràpid el temps i veiem els companys i els amics.
Jo els trobo sempre a faltar perquè és com la meva segona família i els estimo moltíssim. Molt bé. I a vosaltres també us passa el mateix, Marina i Armand, sí? A mi també. Sí? A mi no. Molt bé, molt bé. És un mes de vacances, que també toca. És un mes de descans, que sí, Armand, que també toca, no? I la Marina sí que els troba a faltar, els trobes a faltar, no? Sí.
Sí, perquè realment en aquest altre espai jove, ho hem explicat, es creen molts vincles, es transmeten molts valors també en aquest altre espai jove. Si et sembla una mica, Sílvia, destaquem una mica quins són aquests valors que es van transmetent any rere any en aquest altre espai jove.
A veure, des de l'esbarjo, des de l'oci, és un espai que també es treballa la cohesió de grup i la interrelació, sobretot. Que sociabilitzin, que trobin nous amics i que això els doni autonomia per fer altres coses fora de l'espai. Aquesta és...
L'objectiu màxim, no? Perquè al final ells i elles tots tenen amics i participen en altres activitats, en altres entitats i en altres llocs, i són molt, molt actius, i són molt proactius.
i les propostes que fan al final aquest espai està pensat i està dissenyat per ells llavors s'ha de fer al seu gust i bueno l'objectiu és aquest que això els doni ales per poder fer altres coses
Són 22 joves, m'has comentat. De quines edats, aproximadament? Són els que hi ha? De 16 a 30. Ara estàvem a 30, però aquest any ho han ampliat per altra gent que ja estava a l'espai jove a 35 persones. A 35 anys, perdó.
Sí, a 35 anys, però si ja han fet ús del servei. Sí, sí, sí, han fet ús del servei 28 i 29 anys abans. Quan tens 28 i 29 anys abans, el 31 i el 32 i el 33 el pots fer. Si entres a 30, no, ja no pots fer-ho. Molt bé, recordem que hi ha, com dèiem, 3 educadors, si no m'equivoco, Sílvia. Quines són les altres dues persones, els altres dos educadors? Hi ha l'Arnau i l'Emma.
que són la mà dret i la mà esquerra, i els tres estem molt contents, treballem molt a gust i molt satisfets. Sempre es diu i no està de més dir-ho.
no és un tòpic, vull dir, és una feina, però també et satisfà molt i t'emportes moltes coses, també. A nivell personal, creixes molt i apretes molt, també. Moltíssimes, molt bé. Doncs per nosaltres ha estat un luxe tenir-vos aquí, donar a conèixer l'altre espai jove,
M'ha agradat molt que vinguéssiu aquí a la ràdio a explicar-me una mica com funciona aquest altre espai jove, que recordem, hi ha llista d'espera, si no m'equivoco, no? I l'altre espai jove es desenvolupa els dissabtes de 5 a 9 del vespre de setembre a juliol. Recordem en quina ubicació geogràfica, Sílvia?
A Can Jorba. A Can Jorba. Doncs, nois i noies, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Sílvia, encantat de tenir-te aquí. També a la resta de convidats. Gràcies, Armand, gràcies, Ona i gràcies, Marina, per haver-vos acostat aquí a la ràdio. Moltes, moltes, moltes gràcies. Gràcies a tots i salutacions. Molt bon dia. Gràcies. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Liderar no és només ser els primers. És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat t'ho vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani.
Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània. Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora,
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella marxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Vine a buscar. Vine a robar-me l'aire. Vine aquí, balla amb mi. Balla com una lluna a l'aigua. Vine a buscar.
Balla com una lluna a l'aigua. Balla com una lluna a l'aigua. Balla com una lluna a l'aigua. Busco el batec de la terra de la teva pell amb la meva vida que passa a través nostre. Busco dins teu
Els vaixells enfonsats dels dies, busco la clau del teu renn amb les cançons, vull descobrir-te amb tot el cos.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.
M'agrada perquè ets rebel, perquè balles, perquè vibres. M'agraden els teus ulls cansats d'haver-se passat la nit entre llibres. Jo vull llegir-te amb els dies, vull sentir-te la pell encesa. Vine i arrenca amb aquest plò de pit, vine a treure'm la roba de la tristesa. No vull veure't, vull mirar-te, no vull imaginar-te, vull sentir-te, vull compartir tot això que sents. No
Vine a robar-me l'aire. Vine aquí, balla amb mi. Balla com una lluna a l'aigua. Vine a buscar. Vine a robar-me l'aire. Vine aquí, balla amb mi. Balla com una lluna a l'aigua. Que sona xarango presente! Des de Catalunya, el món sencer. Balla, balla!
Les notícies de les dotze.
És migdia, fins al dia 12 de desembre són obertes les inscripcions del Casal de Nadal 2025 organitzat per les associacions de famílies de les escoles públiques de Vilassalamar. El casal porta com a títol La gran aventura dels fullets supertrepelles. Està traçat a infants de I3, a sisè de primària i girantorn d'aquestes criatures fantàstiques que han amagat el gran llibre màgic
i han desordenat el taller del Pare Noel. Els infants participaran en activitats engrescadores com tallers creatius i jocs de moviment i ajudaran els fullets a recuperar les pàgines del gran llibre màgic i a restablir d'aquesta manera la màgia de Nadal. Recordem que aquest casal es farà els dies 22, 23 i 24 de desembre i 29, 30 i 31 de desembre a l'Escola Vaixell Burriac.
Per més informació i per inscripcions heu d'adreçar-vos al web de l'Ajuntament vilasedamar.cat. Recordem que el casal només es farà si s'arriba a un mínim de 18 inscrits cada dia. En el cas de l'acollida, el mínim serà de 8 inscrits. Per més informació també podeu adreçar un correu a casalvilasedamar.naifarlleure.es
La unitat de control cinegètic de la unitat militar d'emergències de l'exèrcit s'incorpora avui per ajudar en les feines de control del brot de pesta porcina africana entre els sanglars que viuen a la zona de la serra de Collserola. Es tracta d'agents del grup d'intervenció en emergències tecnològiques i mediambientals
que s'han desplaçat fins a Barcelona. Des que divendres es van confirmar els primers dos casos positius de pestar, amb dos animals que es van trobar morts al terme de Cerdanyola del Vallès, s'ha organitzat un dispositiu de contenció i de captura d'altres porcs senglars. Hi ha vuit casos sospitosos més que ara s'estan estudiant, però encara no hi ha confirmació definitiva que s'hagin contagiat. La Generalitat ha informat que han trobat més animals morts, uns 40 que també s'estan analitzant a hores d'ara.
El Departament de Salut de la Generalitat fa una crida a vacunar-se com més aviat millor contra la grip, la campanya de vacunació contra la grip. S'obre des d'avui dilluns a tota la població que ho desitgi, encara que no pertanyi a cap dels grups de risc, que recordem són persones més grans de 60 anys amb malalties de risc o dones embarassades.
Salut ha decidit obrir la vacunació contra la grip a tota la ciutadania, tenint en compte que aquest any la corba de l'epidèmia de la grip ha començat a créixer abans del que és habitual, tant en la població pediàtrica com en els adults. S'espera que assoleixi el nivell moderat d'aquí a uns 15 dies. És per aquest motiu.
que es fa una crida a vacunar-se abans que arribi al pic de la circulació del virus. Segons les dades del Sistema d'Informació per la Vigilància d'Infeccions a Catalunya, amb dades de la setmana del 17 al 23 de novembre, s'ha mostrat una incidència de 81 casos per 100.000 habitants. Ara a Catalunya circulen dos subtipos de grip en proporció similar, tots dos inclosos, en les vacunes que s'estan aplicant.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Són dades de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, coincidint amb la celebració ahir del Dia Mundial contra els Transtorns de la Conducta Alimentària, que afecten un 5% de les noies d'entre 12 i de 18 anys a Catalunya.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilaçà Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Met Borutau, temporada mega exitosa l'any passat. Portaves l'infantil a la sub-13 de la Girona. Com va anar la temporada? Explica'ns-ho.
Per començar a ser la primera temporada del club amb moltes ganes i el record sempre queda i si va acabar l'últim mes d'aquella manera, celebrant dos títols, va ser excel·lent. Però en aquest sentit, aprenentatge, sortir de la zona de confort i al final portava 17 o 18 temporades al Vira Samar com a jugador i ara ja era la vuitena o novena temporada com a entrenador.
Molt content perquè el que notes diferent, que és el que a mi m'apassiona, és les ganes del jugador a arribar a intentar ser futbolista professional. Llavors, en aquest punt estem dins d'una cantera, la nostra feina, a part del que és tot el tema col·lectiu, és el millorar l'individual del jugador i això, quan veus la diferència, es nota molt. Quins títols vas guanyar amb el Sub-13?
Bueno, era el primer any que es feia aquesta categoria sub-13 infantil i jo ja abans de començar, quan em van comentar una mica els nanos que tenia, doncs ja vaig veure el llistat i, ostres, hi havia algun jugador que era molt interessant i vam aconseguir al final guanyar la Lliga, que va ser amb un punt de diferència el Barça i va ser una mica a l'èpica i al final després ens el vam trobar també a la final de Copa Catalunya i a Badalona, doncs vam aconseguir guanyar el títol també.
És a dir, un doplet que va més enllà, a veure si m'explico, a part d'un doplet excel·lent, a més a més, guanyat contra el Barça i en categoria de formació o qual cosa, no sé si algun equip del Girona havia aconseguit un doplet en un sub-13.
No, mira, el Girona l'any abans el Caleta havia guanyat, en teoria, a futbol base la primera Copa Catalunya i, bueno, va ser una gran fita. De fet, jo des de fora ho seguia i, a més, coneixia jugadors i entrenadors d'allà. I, bueno, sí que, com que al ser el primer any que existia la Sub-13, va ser la primera lliga.
l'hem aconseguit nosaltres, i crec que a nivell estadístic el club no tenia lligues a Divisió Honor, Divisió Honor és la categoria on estan el Barça i l'Espanyol, llavors sí, clar, com a repte va ser molt maco, llavors ara estem amb el repte aquest que en teoria cada categoria que passa és més complicat guanyar partits, perquè tot es va igualant, també el nivell d'entrenadors que ja va ser molt a l'any passat, però cada vegada és millor, llavors intentar repetir-ho el veig a costar-nos alguna temporada ens pot ser un gran objectiu.
Com arriba en Ben Borutau a la Girona? Entenc que vius allà. Com arribes i com és el dia a dia vivint a Girona? Jo portava ja 3 o 4 temporades. Jo des que vaig començar amb 16 o 17 anys m'he cregut bo, que m'apassiona i que tenia possibilitats, però ara miro enrere i veig que estava una mica enganyat. Llavors, sí que és veritat que una vegada vaig tenir una xerrada amb un excoordinador de Girona que no va tenir res a veure i em va dir, nano, si vols...
Entrar a una cantera professional, competeixes molt bé, però hem d'intentar ser més protagonistes en pilota. Vaig estar dues o tres temporades donant-li voltes a aquest tema, a intentar ser protagonista, i com que a la lliga aquesta de caet preferent vaig estar quatre temporades amb el caet al Vilassamar, ens enfrontàvem al caet B del Girona, que és el que estic portant jo ara, doncs, bueno...
fèiem bons partits, els hi treien la pilota, que allò és complicat, a un Barça, a un Espanyol, a un Girona, a un Girona, a un Girona, a un Girona, i això va anar sonant allà dins del club. Sí que és veritat, també, com que algun jugador que vas entrenant, algun dia se'n va provant...
En aquestes canteres, com t'he dit, una de les coses importants dels entrenadors és millorar o fer pas endavant amb els jugadors. Quan vaig entrar al club, el que em van demanar és, un, que amb els jugadors que hi ha al Girona s'hi podia anar repetint aquest tipus de futbol, i dos, si un jugador que era un 8 el podia fer un 8 i mig, doncs ja era un pas important dins del club.
En Met Borutau pot desenvolupar el seu criteri, la seva manera de jugar, o el Girona marca unes directrius a les quals tu una mica t'has d'adaptar?
Al final, quan tu entres al club o quan tu ja vas formant part del futbol base, veus de què funciona cada club, cada club té les seves característiques. Primer, per la història passada i també per la gent que està manant en aquell moment. Llavors, el Girona ja en el primer equip ja fa anys que intenten fer un bon futbol i, òbviament, ells et demanen que no surtis una mica dels paràmetres. Sí que és veritat que, com que estem amb nanos i el creixement del nano és molt important
gràcies a la motivació de l'entrenador, perquè al final si l'entrenador que està 8-10 mesos amb el jugador no té aquestes ganes en el dia a dia ni de superar-se ni d'ajudar el nano, doncs jo crec que aquest equilibri entre ser tu com a entrenador i anar progressant, deixant-te ajudar, òbviament, crec que en el dia a dia, que és molt important que aquí en aquests clubs és on es millora, doncs entre això i els criteris que va marcar en el club, doncs
cada vegada jo també em vaig apropant més però sí que és veritat que des de l'inici doncs s'ha d'anar ficant tots els paràmetres una mica en línia perquè no és tampoc tan fàcil perquè és el que et dic s'ha de guanyar perquè estàs en un club on és important guanyar però el com a vegades és molt important però si pares a mirar només el com i després no guanyes doncs tampoc no és el més important llavors dintre de tot això doncs també és intentar
que no és fàcil tant pels nanos com tampoc per nosaltres ni tampoc pel club, que hi ha molts jugadors dins de la plantilla, que aquest equilibri d'anar jugant bé, anant canviant peces setmana a setmana o cada 40 minuts, que no baixi aquest ritme competitiu ni aquest nivell de pilota que és el que ens demanen.
El que està clar és que t'hi sents còmode. Quina és la... Fem futbol ficció, eh? La idea del joc d'en Met Borutau. La idea, eh? Ara sense pressions i aquesta adaptació que estàs fent al Girona.
i m'agrada ser una persona protagonista i atrevida llavors crec que si a sobre tens bons jugadors doncs m'agrada tenir la pilota i sí que és veritat doncs que això també dins del club ens ho marca molt que amb la força de gol d'anar a buscar el gol l'abans possible si ha de ser amb 3 passades és possible doncs amb 3 passades i si ha de ser amb 25 com qui diu doncs amb 25 però sí que jo em sento còmode quan l'equip està vivint a camp rival quan el rival és el que et
tu vas portant-li la iniciativa, sí que és veritat que hi ha molts desvegades que tenim el dubte amb els entrenadors d'allà al club o també de fora amb algun company que no saps mai si estàs dominant perquè el teu equip s'està imposant al rival o perquè el rival es deixa com dominar una mica en aquest punt. Llavors, una cop estàs instaurat a camp rival, a mi m'agrada ser...
molt agressiu a la pèrdua perquè allà també és un moment del futbol on els gols arriben amb 3-4 passades i clar, si tu ja estàs a camp rival allà tens amb 2-3 passades opció de si recuperes poder fer gol, que a vegades quan surts des de la teva porteria doncs estàs treballant a les jugades pròximes no només fer gol en aquella acció m'agrada ser protagonista en pilota però els meus equips són bastant agressius d'anar ràpid a recuperar-la Tinc la sensació que disfrutes com un nen petit
I a més a més que estàs aprenent molt, no, el Girona?
Bé, ara em sento còmode. El primer any no va ser fàcil perquè també són clubs on estan creixent molt ràpid i quan creixen molt ràpid va haver-hi canvi i dins d'aquest canvi l'estabilitat. Quan també hi ha entrades nous no és fàcil, però sí, aquest any tenim dins de metodologia, tenim més gent a sobre que dins del dia a dia et fa dubtar i òbviament, clar, quan fas el que t'agrada i tens la sort de poder dir que ja estàs per primer any a la teva vida o...
podent, vivint o sobrevivint una mica del futbol, doncs és clar, el dia a dia va enfocat a això, els matins anem, abans em preguntaves, al matins anem amb el meu segon entrenador a l'estadi a Montilivi, provarem els entrenaments, hi ha debat amb meteorologia amb altres companys del club, òbviament hi ha les punyetes d'intentar anar millorant i tothom vol ajudar-te, però òbviament també en el dia a dia sí, hi ha una mica d'autopressió és positiva,
i crec que sí, doncs estem trobant una mica l'ADN dels equips i òbviament el més important per mi és quan arriben les set de la tarda i et fiques Albert i comença a rodar la pilota, a mi per mi és el meu únic moment del dia que el meu cap s'aïlla i d'entrar al formar de persones, d'estar-los ajudant, sentir-te important en aquest sentit i la competició que és el que també em genera una mica més de nerviosisme i d'il·lusió, doncs s'ajunten aquestes dues coses i...
i sí, sí, estic bastant content. Et sents mimat, cuidat, mirat des de la directiva, mirat i m'entens com t'ho pregunto, eh? Home, l'autopressió més gran que puc tenir és la meva mateixa. O sigui, jo des que vaig començar, en cada detall, cada dia, si hi ha dos equips entrenant, a mi m'agrada ser el que millor entrena, i no per desperdiciar del costat, sinó com a automotivació personal, i crec que una de les parts
per les quals jo estic al Girona ara mateix, en el sentit de confiar en el club, és les persones. Jo crec que ara mateix les persones que tinc per sobre meu són molt vàlides a nivell, com es diu, a nivell competitiu, a nivell professional, però sobretot també a nivell personal, doncs després també de la meva situació, de marxar a casa i d'estar vivint sol aquí i Vilaçà, doncs el que necessitava era una mica de reforç en aquest sentit de persones i ser persona.
A vegades, quan entrevisto alguna persona vinculada al futbol, especialment al futbol base, sempre dic amb totes les cometes del món, és molt fàcil ser entrenador d'un primer equip. Ara tu em diràs, no, que també tenen molta pressió, el que vulguis.
Però per mi els entrenadors de debò són els entrenadors del futbol base, són els que haurien de cobrar molts diners, són els que realment estan entrenant, formant futurs jugadors, perquè al cap i a la fi un tio que està en una banqueta a primera divisió dirigeix empreses multimilionàries, en el fons. És a dir, la figura de l'entrenador del futbol base, que jo no sé si se li dona el mèrit que té...
Però que per mi, i la gent que ens agrada el futbol o qualsevol esport, és allà on són entrenadors de debò.
Sí, al final jo crec que hi ha les dues vegades. Jo crec que és molt important que els jugadors que han d'acabar arribant a l'àmbit professional estiguin ben acompanyats i aquí els entraves han de tenir unes certes característiques molt importantes perquè, clar, no ens podem deixar de banda l'àmbit competitiu perquè si tu en un nano no li inculques les ganes competitives de guanyar, de ser millor al dia a dia i de transformar-se, de trobar la seva millor versió, al final és impossible que vagi fent passos al món professional.
Però també és veritat que arriba un moment a primera divisió o les competicions més grans on tot s'iguala, on tots els equips tenen les seves armes i al final jo crec que fàcil, fàcil no és, dintre que, òbviament, per mi el més complicat del meu dia a dia és quan a vegades...
el dia negatiu, el dia que dubtes, ostres, a veure si arribaré, a veure què passarà d'aquí dues temporades, què puc fer perquè el del costat encara confiï més en mi, doncs clar, jo crec que quan arribes allà està la roda de la segona divisió o primera divisió, etc., doncs crec que aquest neguit no el tindria tant, dintre d'aquí, llavors el meu neguit és, ostres, que hem d'obrir la il·lusió d'estar allà. En aquest sentit, jo crec que
És molt diferent, però jo crec que tot l'entrenador que sent la competició al màxim, doncs quan més exposat tu com a entrenador per la tele o per la ràdio o pels periodistes que et puguin, a mi m'agradaria molt sentir-me encara més exposat. Ja no et dic entrenar a primera divisió, no, que òbviament...
Seria el somni de qualsevol entrenador o inclús de qualsevol que no és entrenador i no té la sort de dedicar-se en aquest aspecte, però jo crec que el fet de sentir-te mirat i poder-te provar a tu mateix és el que a mi em motiva també per anar creixent, òbviament. A pit descobert, no, Met?
Sí, és que al final, mira, jo sempre dic la mateixa frase a la gent que em coneix o inclús als meus amics i els dic perquè a vegades et trobes a la gent a la vida que no té potser la seva il·lusió o que no la veus sentint-se realitzada amb el dia a dia. Jo quan tenia 10 o 12 anys jo tenia que volia fer tres coses.
I una era treballar a la ràdio i amb 18 o 19 anys vaig estar aquí fent un programa a sobre amb un amic que feia tertúlies amb el Jaume sobre partits del cap de setmana. Llavors, en aquest sentit, òbviament en un futur i si a sobre acabes tirant amunt amb el molt professional d'entrenador, m'agradaria seguir enganxat en aquesta roda.
L'altre era guanyar, perquè jo veia al Club Nàutic de Vilassamar com els grans jugaven a vòlei platja i el meu somni era guanyar un torneig de vòlei platja i quan vaig fer 18 anys vaig estar 5 o 6 anys guanyant el torneig de vòlei platja, llavors vaig treure aquesta espineta i la tercera era ser entrenador.
No sé per què m'agrada liderar, m'agrada sentir-me part en aquest aspecte a dins, que molta gent diu que cada entrenador no és important. Jo soc dels que li dona valor a la feina de l'entrenador i jo dic que un equip sense aquell entrenador seria molt difícil que fes aquelles coses pel dia a dia o per petits detalls. Però jo crec que el meu motor ara mateix a la meva vida és això, intentar arribar, intentar ser millor el dia a dia i demostrar. Al final no és fàcil.
Més una persona, sempre et veig escurtat pels teus amics, són importants a la vida. Ves amb un grup molt, sembla, des de fora, com molt unit. És important, no?, també el contacte amb la gent, en fi, en la casca.
Jo hi ha dues parts importants, és que sempre he sigut una persona que quan he tingut coses amb il·lusió a fer he intentat ser el millor i millorar-me i quan no m'ha agradat alguna cosa doncs perdo aquesta xispeta i per mi això és el motor de la vida en el dia a dia. Llavors faig molt poques coses, les que faig les intento fer al màxim
i en el temps lliure de desconexió, doncs soc molt, encara intento viure en aquesta edat de 17-18 anys, que si per les tardes les tinc lliures vull estar amb els amics, i si a la nit, en comptes d'estar a casa veient una pel·lícula, puc estar amb els amics a un vanga a la fresca parlant, doncs mira, agafem un Red Bull i parlem de futbol o parlem de... ens imaginem possibles negocis i aquesta història. Llavors, aquesta manera de ser meva,
juntada amb el que va passar al meu pare ara fa un any i mig al final també t'uneix i et fa tornar al teu cercle tancat de saber qui ha estat, qui estarà i amb qui vols compartir els teus moments perquè si estem aquí de pas per mi he de fer en el món professional el que jo vull i he d'estar amb qui jo vull i a qui li agradi bé i a qui no tampoc no li he de donar moltes explicacions en aquest sentit però no em refereixo a que intento ser feliç dins que òbviament també m'ha canviat la vida
El Met Borotau ensenya, entrena i què aprens dels nens? Ostres, doncs, home, moltes coses. Sobretot, mira, hi ha dues parts per mi importants que et podria dir del que més he après al Girona en aquell any i mig i són dues coses senzilles. Jo quan vaig entrar al Girona vaig entrar amb una idea molt tancada o molt que em creia que era la meva idea de com volia que el meu equip s'establís a camp rival o com jugués al meu mig centre, ara, per exemple.
I portàvem una setmana i teníem un mig centre que era boníssim, ja la gent ho sabia, òbviament ho havia de demostrar perquè va ser un pas de futbol set a futbol onze, però jo al acabar la setmana vaig tirar enrere, vaig parlar amb el nano i vaig dir tot el que t'he dit fins ara, oblida-ho, dona'm una setmana més, tu fes el que hagis de fer i a partir de jo veure't a tu i no tu haver-te adaptat al que jo t'he demanat...
doncs tornem a començar jo crec que allò va ser un clic per mi va dir ostres, és que potser el que et diuen a vegades no, l'important també és centrar-te en el jugador doncs crec que fins que no et toques fins que no tens un equip tan bo o tens uns jugadors tan importants doncs no t'adaptes en aquest sentit i per mi segon aquesta temporada em trobo que tinc sis jugadors a davant o set
que són titulars, en 3-4 posicions. Llavors, el gestionar quan sí i quan no, triar en funció de les característiques, doncs crec que és el que m'està apropant a gestionar possibles juvenils, possibles amateurs en un futur, en el sentit que no és només fiques els bons i ja està, o fiques a qui t'ho creu, no, no, és debatir amb el segon, debatir amb els responsables del club, perquè al final, clar, si tots poden jugar...
has d'anar trobant aquest equilibri, dintre d'aquest, cadascú té una connexió diferent amb el jugador. Però no són aquestes dues coses, la humilitat de dir, ostres, un nano de 13 anys l'hem passat, a la primera setmana ja em va ensenyar que jo no havia de tancar-li el seu futbol, i ara el nerviosisme del dia a dia d'intentar pensar qui és el millor per l'equip,
i també de quina manera, si jo soc el primer que estic dient que hi ha sis o set nanos a davant que tenen projecció en el futbol, doncs no tallar-li les ales a que puguin seguir creixent en aquest sentit.
Portes una de les ratxes, no sé si ja no, però en qualsevol cas, 8 mesos era o 9 mesos sense perdre. És així, Met? Recorda'ns una miqueta aquesta ratxa que no crec que a Europa hi hagi ningú que tingui això ara mateix.
Bueno, no, mira, l'any passat vam anar al camp de l'Espanyol faltant 10 jornades i, ostres, allà anàvem líders i vam perdre el 8 de març i jo aquell dia vaig sortir i jo, ostres, hem perdut la Lliga, s'ha acabat perquè ens calava el calendari complicat jugar contra el Barça, jugar contra el Cornellà, jugar contra l'Adam la setmana següent. Veníem de perdre també el primer partit de Lliga, la jornada abans i s'ha acabat. Estàvem lluitant la Lliga un punt amunt, un punt a sobre amb el Barça i l'Espanyol però aquesta gent no punxa i quedaven 9 partits
Vam haver de guanyar els 9 jornades per ser campions, llavors es van ajuntar els 3 partits de Copa de Catalunya i l'equip va acabar per mi fent en la final un partidàs, llavors vam passar els últims 12 partits guanyant i ara a l'inici hem fet dos empats i no sé si portem 6 victòries, és això.
Portem 21 partits sense perdre, que crec que, ostres, òbviament, si juntes dues temporades ja no és el mateix, però la sensació de tu mateix, sentir-te de dir, hi ha hagut dies complicats que ho has acabat traient i hi ha hagut dies fàcils que no són fàcils sempre, doncs que també ho treus, ostres, en aquest sentit, doncs és un motor. Per mi és un motor. 1. Intentar allargar-ho i 2. Creure en tu mateix. Crec que a la vida, si ho fas amb ganes i amb convicció, és molt difícil que guanyin i ho has intentat demostrar el dissabte.
Una altra pregunta, entrenadors de la vostra òrbita, Barça-Espanyol, Girona, en el teu cas. Clar, com motiveu els nens en el sentit? Un Barça guanyen 26 a 0 cada partit fins que juguen contra l'Espanyol, la Dava...
Vull dir, aquesta superioritat, vosaltres, com aconseguiu motivar els nens? Perquè al final guanyar 7 a 0 pot acabar sent, no l'obligació, però el dia a dia, no? I pot haver-hi un relaxament, parlo des del desconeixement. Quin és el plus que feu per, en aquests equips puntes, mantenir la competitivitat en els nens?
Bé, primer deixa'm dir-te que ara mateix el nivell s'està igualant molt. S'està igualant molt perquè tots els equips tenen els seus recursos i sobretot per mi el que ha canviat una mica el futbol és el nivell dels entrenadors. Llavors jo em sento molt identificat amb els entrenadors que no estan a aquestes canteres, perquè jo he estat més temps en aquest. En aquest sentit, molt de respecte als entrenadors d'Hospitalet, a l'entrenador del Balona, a l'entrenador del Sant Gabriel...
Molt de respecte, perquè clar, és que al final també, i a mi em passava quan estava a la seva vessant, que el seu partit de l'any és quan jugues contra el Barça, l'Espanyol i el Girona, en aquest sentit, com a il·lusió. Llavors, no hi ha tanta diferència, sí que el Barça i l'Espanyol, quan tu mires les classificacions de totes les categories, potser fan més gols encara i encara reben una mica menys de gols que potser nosaltres.
Però en aquest sentit crec que al final s'ha d'anar superant, per mi els meus punts són dues coses, fer-li entendre al nano que els nens d'avui en dia, ostres, els costa esforçar-se, però clar, si no s'esforcen amb el que més els agrada, doncs anar trobant aquest equilibri dintre d'aquest, no ens enganyem.
el grup de nanos que estic tenint jo al Girona o els mateixos que havia tingut el Vilassar Mar poques vegades jo m'he queixat que no sigui un grup compromès en aquest sentit si més no també és veritat que el Vilassar Mar ja sabien on anaven amb mi d'entrenador jo els deia jo només faig això doncs un nano de 13, 14, 15 anys no em treurà a mi amb tot respecte és la il·lusió del dia a dia llavors crec que si al dia a dia els entrenaments vas al màxim llavors cada partit
s'ha d'anar trobant aquest equilibri d'en... Jo no vull mentir al jugador. Jo me'n recordo quan era jugador que quan anaves al camp de l'últim l'entrador et deia que avui seria molt complicat, que avui... Jo sóc dels que dic que quan jugues contra els dos últims, els tres últims, li has de dir al jugador i li has de transmetre la pressió. Avui és un dia que ho has de treure tu. Òbviament us ajudarem i el que faci falta, però...
I anar trobant aquest, perquè si tu 30 partits els dones el mateix missatge, doncs jo crec que el missatge es crema. Llavors, en aquest sentit, anar-te trobant tu mateix, anar ficant reptes als entrenaments, doncs potser un dia fas un entrenament una estona que vas perdent i els motives a remuntar, o que vas guanyant i no perds el resultat. Llavors, aquestes coses també són estímuls que per anar als de 14, 15, 16, 17 anys, doncs crec que tenen les ganes, i en aquest punt on està el futbol, que cada vegada els joves...
arriben abans, doncs és que estan a dos anys de poder anar un dia a una parada de seleccions a entrenar amb el primer equip, llavors què més motivació que això, doncs i si a sobre tenim la sort que algun dia ens donen entrades i veus allà a Montilivi com juguen i com dirigeix l'entrenador, el dia a dia ha de ser focus al 100% en això.
Has tingut converses, coneixes en Mitchell, he tingut algun tipus de contacte? No, amb el Mitchell no he tingut la sort, el que sí que puc dir és que a Girona tenim un contacte molt bo tots els entrenadors, tant amb els del futbol set, que inclús algun ja era mica abans d'entrar al club, fins al juvenilà, i també jo ja des de l'any passat vaig tenir la sort de parlar molt amb els entrenadors del filial, que jo crec que
A mi no m'agrada mirar tan amunt a primera divisió perquè jo li dono molt de valor al que tu has de guanyar i abans d'arribar ja has de passar per un juvenil o per un filial o per un futbol amateur. No he tingut la sort, òbviament, ens agradaria a tots poder tenir un dia. Sí que és veritat que el dia a dia de l'entrenador no para. Tant per als de primera divisió, que no vull ni imaginar-m'ho, i més quan les coses no acaben de sortir bé, com per nosaltres, perquè ens ho vivim molt, tot i que sigui un partit
de cadets, de nanos de 14 o 15 anys, llavors no podem, no és tan fàcil, però sí que en el dia a dia entre nosaltres fem molt, llavors molt agraït a saber que vas allà a treballar, perquè a altres llocs, doncs, òbviament, jo què sé, hi havia la sala de mar, hi havia de tot, hi havia gent que venia a treballar 8 hores abans, llavors anava allà a fer la seva passió, però no és el mateix, hi havia entradors que anàvem allà, que era el primer que comences a fer en el dia, i llavors va de veritat.
En el radar de la Pedrera de la Girona hi ha nens, no sé si noies, però nens sí que em consta, de Vilassar de Mar, n'hi ha uns quants. Quina valoració fas dels nostres veïns i veïnes, en aquest cas, que estan vestint de vermell i blanc?
Des de fa anys el Girona ha sigut un club que ha tirat molt aquí dins del Maresme, molts jugadors perquè al final el final del Vallès s'apropa a Girona, però sí que és veritat que a Vila-Sà-Mar, com que hem tingut bones categories i llavors quan millors categories el jugador representa.
que són millors, doncs, diversos nanos estan allà, i ara al meu equip hi ha un nano, el Víctor Coma, que és de Vilassar de Mar, que jo, de fet, quan tenia 4 o 5 anys, ja el vaig entrenar aquí a Vilassar, que sempre he dit que és el millor nano que he vist en 5 anys de la meva vida, llavors, al cap de 4 mesos vaig acabar al Barça,
I res, també al cadeta hi ha dos nanos que els vaig entrenar jo fa dos anys a Vilassa de Mar, al juvenil també n'hi ha un altre. Bueno, si no, també al juvenil nacional hi ha un nano de Vilassa a dalt, o sigui, no, hi ha bastants nanos, òbviament, també ens ajuda a nosaltres a sentir-te més com a casa, però també a ells.
I això jo em dono compte, que no et saluden igual potser a tu, que amb tot respecte a l'entrador que és de Vic, perquè és que no tenen aquest vincle de saber que tornes a casa i estarà per allà, perquè al final amb aquests nanos et trobes al futbol, vas a veure els seus amics que juguen al Vilassaral i estan ells allà veient-ho. Llavors en aquest sentit és maco, és maco dintre que òbviament anem a treballar i volem el millor possible per ells, però és que repeteixo, el dia a dia a vegades no et deixa...
Poder estar més de sobre molts dies, penso, ostres, demà parlar amb ell, a veure com li va, però què no et dona? I a vegades tampoc no vols molestar els altres entrenadors de ficar-te pel mig, però no, no. Els nanos de Vilassamar tenen nivell, ja es va sortir l'Ona Batlle que havia jugat amb mi abans d'anar al Barça, així que jo vaig jugar a 4.000. Estava donant l'equip aquell de nois i ella, no? Sí.
No, l'ha fet amb la Ona Batlleva, ella va néixer el mateix dia que jo, del 1999, el 10 de juny de 1999, i sempre ens hem felicitat aquell dia i, ostres, ella era molt bona allà quan jugàvem nosaltres, de fet, anava al parc que jugàvem junts, i ara està ella ensenyant-nos a nosaltres quin és el camí per arribar allà. Què t'anava a dir per acabar dues preguntes? Una, un somni?
Ostres, és que el meu somni que jo deia feia anys quan encara no estava ficant en aquest món, ens anem a mullar i jo deia que era centrenador del primer equip del Sevilla, però era més pel limne, pel que genera un ambient diferent, ja mals anys al Liverpool, aquests tipus de camps, on quan tu veus que surten els jugadors al camp sembla que ja vas guanyant 1-0 amb la pell de gallina, doncs crec que això...
Com a dada de nen era un dels meus somnis, ara sincerament no miro només primera divisió, el meu somni és poder agafar un club, no sé si abans d'intentar arribar a primera divisió o si arribés a primera divisió després tornant de baixada...
Agafar un club de tercera divisió, de segona ref, i pujar-lo a segona A o a primera, sentir-te part d'aquest aspecte, ostres, a mi el que va fer el Diagostera, que amb 8 o 10 anys van pujar de l'última categoria a segona A, ostres, a mi m'agradaria tenir una xerrada algun dia amb l'Alzina, perquè, ostres, és un model a seguir, ja no només com a entredor, sinó ja una mica d'entredor d'empresari, de sentir-te part d'un club, perquè com que jo també havia fet de còrdiament a la Quibirassà,
és una cosa que també em molaria. Llavors, en aquest sentit, òbviament, estar a un estadi d'aquests i dirigir el partit, i si no, si no arribes a tenir aquesta sort, fer un grow-up, un equip de baix, pujar-lo cap amunt, seria un dels meus somnis. I ja, per acabar, quan et pregunten de què treballes, amb la boca plena, què dius?
No, jo del futbol. Jo faig la broma de dir que estic jubilat, jo desperto una mica més tard i vaig a un ritme diferent. No, però jo treballo al futbol i 24 hores. De fet, el cap de setmana que hi ha poni no hi ha partits... Jo no ho és perquè no hi hagi el meu partit, perquè no puc anar a veure partits rivals o a nanos.
Ostres, jo ho passo molt malament. A mi l'estiu per mi és el pitjor moment de l'any, amb molta diferència. Quan els comento, els meus responsables no s'ho creuen, però jo els dic, doneu-me feina perquè això és molt avorrit. A mi el meu estímul és el futbol, el competir i el sentir-me part d'alguna cosa. Crec que és el que has d'intentar trobar en aquesta vida.
Moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estoneta xerrant de futbol amb nosaltres. Aquesta és casa teva. I felicitats per la feina feta i sobretot pels èxits que estàs recollint. Intentarem seguir amb aquest ritme i si no ho seguirem intentant. És un plaer sempre venir aquí amb vosaltres i encantat de veure'ns bé sovint.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Vols venir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes, Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a una, parlant de tot.
Doncs sí, Jaume, seguim endavant en el teu matinal, en el parlant de tot, i anem a xerrar una estona amb una artista vilasarenca, la Mariona Cabarró-Rovira, que fa molt poquet acaba...
de ser una de les grans guanyadores del Mares Music, el concurs de música jove del Maresma que organitza en diferents ajuntaments de la nostra comarca, entre ells, esclar, el de Vilassar de Mar. Volem conèixer la Mariona, la Gava, com es fa dir en el seu projecte artístic. Volem saber...
quin és el seu estil i com se sent sobretot després d'aquest festival, d'aquest Manish Music, en el qual va acabant el Premi Festival. Una cita el passat 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils. Mariona Gavarró, la Gava, molt bon dia. Bon dia.
Com estàs? Èxit absolut amb el Mares Music, amb aquest premi festival La Gava. Com et vas sentir el dia de la gala, el passat 15 de novembre, a la fàbrica? Molt contenta, només per l'oportunitat ja estic molt satisfeta i el fet que et donin un premi sempre ajuda a seguir treballant.
Explica'm una miqueta, ara entrarem en conèixer-te millor, però a mi m'agradaria centrar-me en els minuts, en els instants previs a l'actuació davant d'un públic, defensar els teus temes. Què et passava pel cap en aquell moment?
El que em passa pel cap els minuts abans és treure molta energia i concentrar l'energia cap a donar tot el millor possible al públic. També he de dir que com que estic molt ben acompanyada, m'acompanyen sempre els meus amics i amigues, doncs això també em dóna molt de recolzament. I nervis realment els tinc abans.
i durant, però els minuts abans, just els minuts abans de sortir a l'escenari, crec que és una mica de falsa autoconfiança que em fa que no senti aquests nervis. I la teva actuació a la gala, quin tema vas defensar? Vas sentir còmoda? Com va anar?
Còmode, sí. De fet, com he dit al públic, hi havia amics i amigues meves que estaven allà. I els temes que vaig presentar realment són tres que tinc a Spotify. Ara mateix no tenim més i sí que és veritat que vaig posar un altre que vam estar treballant aquesta setmana passada justament, que és molt nou i de fet encara hi estem treballant, però em feia molta il·lusió compartir-lo i doncs vam fer aquests quatre temes.
I el premi, Premi Festival, entenc que és el Premi Mares Music, en què consisteix? Perquè nosaltres aquí a la ràdio, quan parlem sobretot de la prèvia, anunciem els premis que hi ha, són premis molt importants, sobretot per la gent jove, per la gent que comença en el món de la música i es vol fer un nom, són premis molt importants. En què consisteix el teu premis?
Sí, crec que això que dius és important perquè al final són premis que t'ajuden a seguir treballant. En el meu cas, en el cas del festival, és tocant un altre festival. La veritat és que fins a dia d'avui, vull dir, estem a fer dos dies només, però fins a dia d'avui encara no sé exactament, no sabem quin festival serà ni quina edat tindrà, però sigui el que sigui, amb moltes ganes i disposada al que vingui.
Hem parlat del pre, hem parlat de l'actuació, i ara vull parlar del post. Explica'm, sensacions, en qui vas pensar, qui ho vas dedicar, què ens volia per dins en el moment que va sonar el teu nom? Entenc què dius en el post de guanyar el premi.
haig de confessar que jo estava molt cansada en aquell moment perquè ja era el final de tot i estava amb una amiga meva i deia realment necessito anar a casa i descansar perquè porto moltes hores aquí i no m'ho esperava perquè els altres concursants eren molt bons també i van fer una actuació increïble i no era una cosa que jo tingués per suposat i guanyar, òbviament, inesperat i molt contenta
I una mica d'allò que dius que no t'ho creus, no? Felicitat, òbviament, de poder-ho compartir. Més aquest premi em fa especialment il·lusió perquè és l'oportunitat de tornar a tocar i jo sóc una persona molt exigent a mi mateixa i sempre... Si hi ha una nova oportunitat és una nova oportunitat per millorar i llavors, doncs, en aquest sentit m'encanta també aquest premi, diguéssim.
Tens alguna mena de ritual previ? A vegades, com fem entrevistes a esportistes o a músics o escriptors, fins i tot, tothom, volgués o no, té alguna mena de ritual, alguna mena d'acció repetitiva que dona confiança a la Mariona? Té algun secret o és venga va, som-hi, saltem i ens posem a cantar?
M'agradaria dir-te que sí, perquè m'agraden els rituals, però de moment no he fet prou concerts com per poder establir un ritual, diguéssim. És veritat que sempre tinc el meu producte al costat, i crec que això és 100% necessari, i el meu ritual és simplement descansar, els minuts abans, escoltar qui estigui tocant, i agafar confiança, estar còmode, i sobretot estar de bon humor, diguéssim.
Abans has dit una cosa que penso, modestament, que tens tota la raó, eh? El gran nivell de tots els que van passar, diguéssim, la primera fase, i sobretot els que veu tenir l'oportunitat d'actuar en directe a Cabrils. Un nivell molt i molt alt, eh? Normalment dels Mares Músics, però en general aquest...
Ostres, les dues persones de Tiana, per exemple, es presentaven com amb molta potència, no? Sí, no recordo exactament qui era de Tiana, però realment tots van fer una actuació increïble i combinant sonografies, baix, amb el can, i crec que no és una cosa com molt fàcil, inclús si estàs fent música emergent, no? Tens el temps a dedicar-hi.
jo em vaig quedar molt sorprenent i em va agradar molt també em vaig sentir molt contenta d'estar compartint escenari amb aquests artistes, la veritat crec que és el moment també, ara n'has parlat del teu productor, ara parlo de memòria crec que és Autolab, pot ser el nom? Sí Quina figura és i explica'ns una miqueta quina és la figura del productor en general i en el cas teu particular
Nosaltres treballem conjuntament tot. Sí que és veritat que depèn de la cançó hem treballat d'una forma o d'una altra. A vegades ell comença més fent una base i després jo creo la cançó com a sobre, diguéssim, o al revés, o hem fet també treball conjuntament. Encara estem experimentant una mica.
Bàsicament som dos amics treballant junts amb la música, dic treballant, però al final estem passant-nos-ho bé. I els dos estem començant, jo crec que ahir ho fa increïble, tinc plena confiança, m'encanta tot el que fa, i ens hem entès, i ha sigut una mica un regal, i de fet diria que...
Haver-lo trobat a ell és una mica la raó per la qual estic aquí, perquè les ganes de fer música ja venien també d'abans i haver-lo trobat a ell ha sigut un punt clau. Parlem d'aquest trobament. Com i quan és que la vida us ha juntat? Mira, és una mica curiós. Ens coneixem de vista de l'escola, els dos anàvem al Vilatzara, però realment mai havíem parlat.
I va donar la casualitat que l'any passat ell va anar a viure, va compartir pis amb una amiga meva, i just era l'aniversari d'aquesta amiga i feia una barbacoa, i vam coincidir la barbacoa. Però ja vam començar a parlar, però no vam parlar res de música, diguéssim. I jo just havia quedat amb un altre productor, no havia acabat d'anar de fluir per motius aliens, diguéssim, per un tema d'idioma, de fet. I...
I llavors em vaig recordar que ell tenia alguna cosa publicada de productor... I com que acabem de parlar vaig dir... Mira, li vaig escriure. I el vaig escriure i li vaig dir... Escolta, tinc algun tema. T'agradaria que treballéssim, ho miréssim? I em va dir... Sí, sí. A més, justament ell feia temps que... Bueno, feia temps. Feia un any que havia començat amb el tema de producció...
Però just estava buscant algú, bé, no és que estigués buscant activament, però sí que li faltava aquesta persona que tingués una veu, amb qui poder-ho fer. I estava bastant encaillat en aquest sentit. O sigui, podríem dir que us vau trobar els dos un win-win, no? Sí, perquè jo també estava molt encaillada. I llavors va ser perfect match, diguéssim. Sí.
Explica'm una miqueta perquè t'he pogut escoltar amb aquestes tres cançons que tenies a l'Spotify, en el web de Marius Music, i em sembla una música, el que fas, si no estàs tu aquí, per dir-m'ho, com música molt actual, lletres molt...
i si t'he definit bé o no
Sí, jo diria que estic encara en construcció. M'agrada dir-ho perquè l'objectiu meu d'aquest... Bueno, he superat totes les expectatives, òbviament, però la intenció que tenia aquest 2025 era treure almenys una cançó. I ara que ja portem unes quantes, la intenció és definir-se una mica en quin gènere, com volem...
com vull expressar-me, què vull dir, què no vull dir, com fer-ho. I crec que a poc a poc també ara amb els temes, aquest nou que encara no ha sortit, la intenció és anar una mica cap aquí. I referent als temes que hi ha a Spotify, crec que sí, segueixen una mica la correnta.
la corrent moderna, diguéssim, de sons urbans. Amb l'Outerlap sí que intentem posar-li un punt de sons més experimentals. Si escoltéssim la base sense la veu, diguéssim, això potser es notaria més, inclús. I és una lletra sense vergonyes, una mica desenfadada, diguéssim. No sé què més afegir en aquest sentit.
Quan composes, quan fas una cançó, a vegades tens la sensació de dir totes les cometes, hòstia, he vomitat, he dit tot el que volia dir, va una mica per aquí despullar-se d'alguna manera en un context molt actual?
Sí, per mi les lletres d'alguna forma em treuen com l'energia que porto a dins. Com si fossis pintor i agafessis un pinzer i diguessis vaig a treure-ho i punt, sense pensar massa. I també d'alguna forma t'ajuda a expressar coses que potser amb la paraula sense la música et costaria més.
I res més. Bàsicament això. És veritat que ara estic començant i una de les coses que ara també m'agradaria fer seria buscar més un concepte i un rerefons en el que escric. Però molt contenta de moment amb el que tenim. I quan escrius, per exemple, la lletra d'una cançó,
És de tirada? Necessites un procés, diguéssim, creatiu? O pot ser, jo què sé, a les 3 de la matinada despertes i comences a escriure? Com funciona això? Al cap d'un artista, com funciona?
Bona pregunta. Suposo que molta gent et diria el mateix. Depèn molt de la cançó, realment. Però jo sóc una persona que improviso molt. No diria que vinc del món de la improvisació, però sí que és una mica el meu pre. És la improvisació vocal i jo improviso molt amb lletres, directament. I, per exemple, la primera cançó, 80% de la lletra va sortir improvisada.
i llavors a partir d'aquí la retoco perquè tingui sentit més que res perquè quan improviso i sobretot si és en català o castellà en anglès també sovint dic coses que no tenen massa sentit llavors a la primera cançó inclús hi ha alguna frase que potser acabes de dir això per què està aquí i dius per què és com em va sortir i després la retoco sí que és veritat que després hi ha algunes cançons la segona cançó que vaig treure l'agraïda
També va sortir directa aquesta cançó, la vaig escriure la melodia i la lletra a la vegada, diguéssim. Retoco poques parts, però en aquest sentit, aquesta jo diria que gairebé tota va sortir sola. I la tercera sí que està més improvisada només de veu i després la lletra ficada a sobre, diguéssim. O sigui, després passejades al mar de Vilassar. O tant, podríem dir que...
És molt de veritat, entre cometes, no? Quan et surten, doncs, serrats, això mateix és realment el que tu estàs sentint o el que vols expressar en aquell moment, pràcticament sense filtres. Però sí, després ho retoquem, busquem una miqueta, però vaja, la idea bàsica va per aquí, no? Buscant molt la veritat, no?
Sí, jo crec que hi ha com també un subconscient, no? Perquè m'adono, jo improviso gairebé cada dia, diguéssim, i m'adono que les lletres que faig, a vegades penso, què acabo de dir, no? I dic, hòstia, potser això és una cosa que estic sentint i que realment no estava processant. Sí, m'agrada pensar-ho així. Inclús hi ha algunes lletres que faig que acabo plorant, diguéssim, mentre les faig. I, òbviament, depèn del tema. Alguns temes no. Però, bueno, sí, sempre hi ha una part de veritat.
Tu tens una formació acadèmica, universitària, quan comença el cuquet de la música a picar-te les menes? Jo formació de musical també en tinc. Vaig començar als quatre anys a l'escola de música d'aquí, a l'escola municipal. Em van apuntar els meus pares i vaig estar fins als dotze.
I després vaig continuar només guitarra, diguéssim, però vaig deixar el que seria el llenguatge musical. I després, fins l'any passat, que vaig estar fent algunes assignatures del curs de composició al taller de músics a Barcelona, per donar-me una mica aquesta empenta també de posar-me en sèrio. Jo crec que potser el punt d'inflexió seria l'any passat, però tot i així la música no és una cosa que em vingui de nou en aquest sentit.
És que hi ha d'haver-hi una certa carrera de fons per arribar on estàs ara. La pregunta era una miqueta això, des de quan la llavor de la música, les ganes d'expressar i, clar, compatibilitzar-ho amb una carrera universitària com la que tens tu, no?
Però en aquest sentit, sí, és una cosa que jo des de molt petita ja intentava fer. Jo crec que també va per èpoques, no? Perquè ara és molt accessible el tema de l'abelton, de poder produir des de l'ordinador. I això realment fa molts anys que existeix, però sí que és veritat que jo recordo amb 10 anys, per exemple, intentar composar cançons, intentar-ho fer amb pantagrames, que és com a mi m'ensenyaven a l'aula de música.
I no me n'en sortia, perquè el que és els dictats a mi sempre és el que més m'ha costat, i traspassar la melodia que jo tenia al cap en un pentagrama era per mi una barrera que no vaig operar, sincerament. Llavors, des de...
Des d'aquest any, bueno, des d'aquest any, des d'aquests últims anys que està molt més accessible tot el tema de produir amb l'ordinador, és com una nova oportunitat també que se m'ha obert a mi d'explorar aquest món. I la música i aquesta possibilitat de composar ha anat apareixent puntualment a la meva vida, però per raons equis sempre s'ha anat deixant de costat fins que aquesta vegada he dit ara sí o sí.
podem dir que tanques, de moment, a l'espera d'aquesta nova cançó, d'aquest single que estàs treballant, tanques un 2025 molt bo per tu. No sé si serà un single i no sé si sortirà d'aquí poc. De fet, ja puc avançar que no serà un single, així que no l'espereu encara. El 2026 parlem. Et prenc la paraula, eh? El 2026 parlem, eh? Sí, sí, tant. Valoració del 25, Mariona. Molt...
Molt... Bueno, m'ha superat, jo diria, superat totes les expectatives. De fet, jo cada any apunto una mica el que m'agradaria que passés el 2025 i una de les coses que vaig apuntar és fer dues cançons i fer un videoclip i de moment he fet tres cançons, dos videoclips i dos concerts i per tant, vull dir, he superat totes les expectatives així que en aquest aspecte estic més que contenta i de fet espero estar a l'altura també de tot el que està passant.
D'una dona, ho comentàvem abans d'entrar en el directe, que et vas posant en reptes, que t'agrada aconseguir-los, que t'agrada superar-los i poses tot el que tens de tu. I això ha sigut una mica també com per un fill, no?, aquest Manés Music, aquestes feinades musicals, artístiques que has fet juntament amb el teu productor.
Sí, la veritat és que m'agrada pensar-ho com un projecte al principi, però també és un projecte de vida. Intento crear projectes perquè es quedin ja sempre dins meu, evolucionin com evolucionin i amb moltes ganes de seguir treballant en això.
I tant que dir, i sempre ho podràs dir, que això no t'ho treu absolutament ningú. Això és el que els dic als meus amics, els dic, el que hem viscut avui ja per sempre ho recordarem, no? I el que vingui, que vingui. I ara, seguir treballant en el món de la música, que per això ets aquí amb nosaltres avui, seguir treballant en el món de la música, t'atreveixes a somiar una mica, així ara que no ens escolta ningú? Somiem una mica, Mariona?
Encara ens escolta. Ostres, per mi somiar ja és una cosa molt fort. Seria poder treure un EP o un àlbum amb cara i ulls, un concepte. Ara estic molt contenta de poder sentir que tinc els recursos o la persona amb qui poder-ho fer.
i això seria ja com una cosa molt potent. No sé si, clar, a nivell d'estadis, a nivell de col·laboracions o de possibles coses així, vull dir, de moment tot és un somni. A vegades es compleixen, eh? A vegades es compleixen, sí. Consumeixes molta música, Mariona, i en el cas que sí, cap on van les teves preferències?
Sí, jo escolto molta música. Sí que és veritat que hem anat a temporades, però realment sempre he escoltat molta música. I escolto molt... Bé, es diu R&B, bé més als Estats Units. Diré noms a veure si sonen. Jo crec que sí, si no la gent sap alguna cançó segur. Es diuen T-Pain, Akon, Frank Ocean...
Són tot el moviment que de fet va portar una mica en el mainstream el tema de l'autotune i el van passar d'utilitzar com un recurs per afinar a un recurs musical, com algú per posar la veu i utilitzar-ho com a tal.
I a nivell d'estil és el que més m'agrada. R&B, des de l'R&B pop, que seria això, Iconty Paint, fins a l'R&B més lofi, diguéssim, més tranquil. Però realment m'agraden tots els gèneres. Vull dir, jo tranquil·lament puc escoltar també Mozart. Vull dir, en aquest sentit, m'agrada també combinar i el pop també m'agrada molt i he tingut la meva època rigui. Però si hagués de dir ara mateix un referent serien aquests.
Mariano, estem arribant ja a la recta final. Hi ha alguna coseta que no hàgim tocat, algun aspecte que t'agradaria remarcar o poder dir en aquesta entrevista que t'estem fent aquí a casa teva, a Vilassar Ràdio?
Bé, és únic tenir un micro per poder dir coses. Realment no tinc res més afegit a mi. Potser compartir, espero poder compartir aquestes ganes de començar coses i d'arrencar coses i de confiar en un mateix, que crec que és el que m'ha portat a mi aquí i m'encantaria que tothom tingués aquesta coseta a dins, diguéssim, i que fessin una mica el que els doni la gana. A través de xarxes, com et podem trobar, com et podem escoltar?
A nivell de xarxes és molt fàcil. Totes les xarxes, em dic igual, la Gava i qualsevol cosa podeu escriure per allà. Mariona Gavarró, Rovira, moltíssimes gràcies per haver compartit pràcticament darrere mitja hora amb nosaltres en aquest matinal d'avui per parlar una mica de música, un bastant del teu premi, del Mares Music, i un molt de tu, perquè darrere hi ha una persona, un artista,
amb el tàndem amb Outer Lab, però darrere hi ha un artista, una persona que també és important conèixer-la, i més amb l'altíssim nivell musical que hi ha a Vilassar de Mar. Vilassar de Mar és absolutament espectacular i també en aquest darrer Mares Music. Moltes gràcies. Mariona, moltíssimes gràcies i tens un deut amb mi, el 26. Tornarem a parlar, eh? Jo no m'oblido, eh?
Ens tornem a veure a 2026. I tant que sí. Mariona, moltíssimes gràcies. Que vagi bé. Gràcies.
Fins aquí el parlant de tot d'avui, d'aquest dilluns. Comencem setmana i comencem més de desembre, l'últim mes de l'any. Dilluns, 1 de desembre del 2025. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé, demà a les 10 ens hi tornem a posar. Avui, sense dents per més, l'edició, la número 2.259. 2.259, edicions del Magassin del Matí de Vilassar Radio.
El meu nom ja m'acabó, t'insisteixo, us ho mano, no us coso de mani, sigueu tots i totes molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo Joan Escofet i Robert Maza, serveis informatius de Vilassar Ràdio. 1 al migdia 3, 5, 7 de la tarda. Sabanteu-vos bé de què passa Vilassar de Mar i Almeresma. 1 al migdia 3, 5, 7 de la tarda. Fins demà a les 10, que ens ho explicarem tot. Que vagi molt bé.