Les notícies de les 10 Salutacions, l'associació Boatiner presenta una nova edició del Musical d'Or, el musical de la gent gran. Tindrà lloc aquest dissabte proper 7 de febrer, des del punt de les 7 del vespre, al remodelat Teatre Ateneu de la nostra localitat, de Vilassa de Mar. Un espectacle en el qual s'interpretaran diferents peces de sarsuela i d'òpera.
Aquest espectacle serà per recaptar diners per l'entitat Oncolliga. Les entrades es posen a la venda avui, a partir del punt de dos quarts de cinc de la tarda, al mateix Ateneu-Vilesanès, al carrer de Sant Josep 35, i una hora i mitja abans també de la representació es podran comprar el pròxim dissabte. Per tant, dissabte també les entrades es podran comprar des del punt de dos quarts de sis de la tarda. També recordem que es pot fer un visum a la Fundació Oncolliga,
Onco Lliga enviant el visum al número 00912. Recordeu, musical d'or aquest proper dissabte a la Taneu a partir de les 7, un musical del qual hem parlat en el temps d'entrevista del nostre magazín matinal parlant de tot amb Rafel Pugibet i també amb Carme Ramon.
El servei de Rodalies inicia amb la mateixa oferta de trens i de transport alternatiu per carretera que ahir Renfe ha reiterat que hi pot haver algun retards a conseqüència de les limitacions de circulació en diferents punts de la xarxa a tot Catalunya en relació a la línia que passa per la nostra comarca a l'AR1.
recordem que el servei entre Blanes i Hospitalet s'està prestant en trens, servei ferroviari, per tant, i el servei entre Massanet, Massanes i Blanes recordem que s'està realitzant per carretera, en autobusos posats per Renfe.
El govern català, per cert, reclamarà a l'Estat les despeses extraordinàries que ha hagut d'assumir arran de la crisi de Rodalies en les últimes dues setmanes, mentre que està estudiant maneres de compensar a les empreses i als sectors afectats econòmicament pel caos del tren.
Segons ha explicat el govern de la Generalitat, en relació a les despeses es tracta dels costos derivats del reforç del transport per carretera, la contractació d'informadors a les estacions o mesures excepcionals com l'aixecament de les barreres del P11 de la C32, una actuació que segons la Generalitat té un cost aproximat de 600.000 euros al dia.
La consellera d'Economia i de Finances, Alicia Romero, ha assegurat en declaracions als matins de TV3 que la Generalitat ja està negociant amb el govern espanyol per tal de recuperar aquests recursos econòmics. Alicia Romero ha explicat que el govern continua quantificant l'impacte econòmic de les incidències a la xarxa ferroviaira.
ferroviària i ha reiterat que el govern espanyol haurà d'assumir el cos de mesures d'urgència, com dèiem, com la contractació de busos i encedora o els prop de 700 informadors desplegats a les estacions de tren. Paral·lelament, l'executiu català també estudia la possibilitat de compensar les empreses afectades pel desquevell ferroviari, especialment les vinculades al transport de mercaderies.
Sorpresa la Jolik, el Barça cau eliminat contra Pronòstic, contra el Maccabi Haifa, en una eliminatòria disputada a Hongria a partit únic.
pel que fa a la Copa de la Reina Futbol Femení. Recordem que Barça i Madrid s'enfronten per tercer cop de cara a aquesta temporada en els quarts de final de la Copa de la Reina que es podrà veure per TV3 a partir de les 9 en punt del vespre aquest dijous. A les 11 del matí 9 contacta amb la informació. Ara s'inicia el parlant de tots.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Escolta'ns per internet a vilassaradio.cat. Vaig a preparar-me una banyera. Una banyera.
Amb els problemes de sequera que hi ha. El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials. És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua. És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua. O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible. El vàter no s'ha de fer servir com a paperera. I, si en lloc de banyar-nos ens dutxem, estarem contribuint a estalviar molta aigua. 012
La millor resposta. Generalitat de Catalunya. Soc llavor. Soc planta. Soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor. Soc la teva planta. Soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges
el pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els pujàs el núvol? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu. Amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa't a trieducativa.gencat.cat
Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí vist com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Matí de dijous, avui és 5 de febrer de 2026. Això vol dir que comencem ja a olorar el cap de setmana. I tal com ni cava la previsió, avui està previst l'arribada de pluges. De fet, han caigut 4 gotes comptades fa una estoneta, però sembla que de cara al migdia la pluja es pot fer més generalitzada. Una pluja que ara es troba mateix a l'interior, però que està previst que arribi a qualsevol punt del país,
al llarg d'aquest matí, migdia, i a la tarda estava previst almenys que s'obrissin clarianes. Última hora del temps. Ara mateix ha nubulat. Tot fa pensar que el paraigües estarà a l'ordre del dia. Com deia, última hora del temps ens la porta Joaquim Serra des del centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem, doncs, cap allà.
De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilacerradio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. Un poc ens passa en què repassem l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui. Tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio la Gemma Mat. La Gemma Mat és una vilaserenca que forma part de la candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona del senyor Enric Font. És una de les candidatures que opta a presidir el Barça a partir de les eleccions que s'han de celebrar el 15 de març.
Ens consta, de fet hem buscat i no hem trobat un tema que dir el contrari, que és la primera Vilassarenca que formarà part d'unes llistes a una candidatura, tot i que ve d'una família que ja ha estat a la directiva del Futbol Club Barcelona i, a més a més, amb temes importants. En parlem amb la Gemma Amat.
A la boca de tothom, a la boca de tothom està la prohibició del govern Sánchez de les xarxes socials als menors de 16 anys. Nosaltres volem posar-hi una mica d'explicació. Què vol dir tot plegar? Què es podrà fer? Ja ho sabeu sempre.
la llei feta a la tram. I és per això que hem convidat al nostre programa l'Anna Tarragó. Ella és professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. També imparteix classes de grau de Comunicació i Indústries Culturals i és coordinadora del màster de Comunicació Especialitzada. També col·laboradora d'aquesta casa, l'Anna Tarragó passarà
A les 11 pel Parlant de Tot i aprofitant l'evidentesa, a dos quarts de dotze arriba, com sempre, i cada dijous la tertúlia jove que porta una, en aquest cas, representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts vilacerencs fins al Parlant de Tot. El torn avui és per l'alumnat del Vilatzara i, evidentment, parlarem d'aquesta prohibició. Com ho veuen, com ho entomen, ells
que quan estan a quart d'ESO alguns d'ells ja els han fet, els que han nascut a principis d'any, però en principi al llarg d'aquest 2026 faran els 16. Veurem com ho han entomat.
A les 12 ens anem al Teatre de la Mai de la Veu de Joana Hernández. Amb la Joana repassem, com sempre, la cartellera barcelonina, les estrenes, les recomanacions i fem les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Avui passa pel programa, passa per la secció, en Jordi Buixaderes. I està previst, està previst que passi per la Ràdio Última Hora el programa en Gerard Grau. Ell és, entre altres...
d'Hisenda de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. I ens ha de venir a parlar del pressupost. I diem en principi, perquè en general ara mateix es troba a Barcelona i ens ha avisat que potser arriba...
Potser arriba una mica just com pot ser que no arriba. Per tant, a última hora veurem si tenim en Gerard Grau amb nosaltres. L'edició d'avui, la d'aquest dijous i 5 de febrer de 2026, és la 2292. 2292 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. 11 minuts i mig per damunt de les 10. Motor encès, posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dijous amb olor a cap de setmana. Per tant, volem saber el temps de cara avui, però sobretot de cara als propers dies. Sembla que avui paraigües a l'hora del dia. El paraigua haurà d'estar a mà perquè en qualsevol moment pot ploure a qualsevol punt del país. Això és el que diu la previsió. En sabem ara mateix l'última hora amb la connexió amb Joaquim Serra. Què ens espera, Joaquim, de cara avui, de cara als propers dies? Bon dia.
Hola, bon dia. Avui esperem el pas d'una línia frontal que, com ahir, serà poc activa. De tota manera, farà que la nebulositat sigui abundant aquest matí i que, cap a aquest migdia, a primeres hores de la tarda, haguem de parlar d'algunes precipitacions. En general, això sí, de caràcter feble i poc importants. Tot això amb unes temperatures que, pel que fa a les màximes, baixaran una mica després que hagin pujat lleugerament les temperatures nocturnes i que tinguem també vents de fluixos a moderats aquest matí del nord-oest-sut-oest i aquesta tarda de l'oest-sut-oest també.
a tota la costa Maresmenca. Un vent que serà fort, fora del que és la protecció de la costa, aquí a l'àrea Maresmenca, doncs serà com a molt moderat i que farà que la mar s'alteri notablement. Aquest matí tindrem fort amaro, però aquesta tarda predominarà la mar Agassa,
amb onades que cap a mitja nit fregarien els 3 metres d'alçada aquí al litoral Maresmenc. Per tant, la mar es torna a alterar força al llarg de les immediates hores de cara a demà. Per tant, comencem el dia amb la mar molt alterada, tot i que anirà millorant el seu estat progressivament. Comencem el dia amb Maragassa i anirà disminent cap a Fort Tamaró.
A mesura que avanci la jornada sempre en mar de fons, hi ha una jornada demà dominada bàsicament pel sol, a tot el maresm amb alguns núvols prims poc importants i unes temperatures que de nit es mantindran o fins i tot encara podrien arribar a pujar una miqueta més a conseqüència del vent, mentre que les màximes esperem que siguin
una mica més altes i que puntualment puguin arribar cap als 17 o fins i tot fregar els 18 graus al migdia. El cap de setmana, dissabte, esperem bonança, però diumenge sembla que arribaria una altra pertorbació que tornaria a fer que tinguessin núvols abundants i la possibilitat d'algunes precipitacions, especialment a primeres hores del dia.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme, centre de referència meteorògica de la comarca. Demà i tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tingui Joaquim. Molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10. Obrim finestra informativa.
Saludem, com sempre, a aquesta hora el cap dels serveis informatius d'Àvil a la ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Ja comencem bé. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Ara sí, molt bon dia. Ara sí, no he tocat res, sigut ella, que s'ha despertat, eh? Molt bon dia a tots i totes. Com estàs? En l'actualitat, doncs,
Segueix un dia més Rodalies amb aquests 648 punts que s'han detectat d'extremada complicació, que s'han de solventar el més ràpidament possible.
La reflexió és la següent, és a dir... Ha hagut de passar alguna cosa perquè ho revissin? Pel Nadal, per dir alguna cosa que no està tampoc tan lluny, la gent es desplaçava ara sobre aquests 648 punts tan extremadament crítics, que no hi siguin aquests punts, però... El problema és que hi eren també fa un temps. I des de quan estan aquests punts, no? I trens, i trens, i anaven passant, en fi, poc ens passa...
La vigilància era zero. El que podia passar és que realment poc ens passa per cert. Ja s'ha confirmat la vaga de maquinistes del 9 al 11 de febrer. És a dir, 9, 10 i 11 de febrer. Això és dilluns, dimarts i dimecres de la setmana vinent. Les persones sofridores que intenten desplaçar-se amb Rodalia sàpiguen que hi ha una vaga de maquinistes per tots els sindicats convocada.
Sembla que serà seriosa. Insistim, 9-10-11 de febrer. És la vaga oficial. Ara hi ha una vaga no oficial. La vaga oficial serà la setmana que ve. Ara hi ha una vaga no oficial. A mi no. A mi, ho sento, cada dia m'enerva més parlar d'aquest servei nefast dirigit per incompetents. És nefast. Aleshores, que em sortirà amb la vaga una vaga que sigui convocada. I ara què estan fent? Però...
Em quedo amb aquests 648 punts, és el que dius tu, ja vam dir fa uns dies, i fa uns anys, tu recordaràs aquella temporal Glòria, en aquest mateix estudi dèiem allò de fins que no hi hagi una desgràcia, aquí ningú fotrà fil a l'agulla. I hi ha hagut haver-hi, hi ha hagut haver una desgràcia, ha estat a la R4. A la R1, si segueix així, pot ser-hi a qualsevol moment. Per què? Perquè són uns incompetents. Clar.
R1 és un autèntic miracle recordem, una de les línies de rodalies de les més transitades d'Europa, no només de l'estat espanyol i la R1 per la seva infraestructura actual actual és de l'any 1848 que no s'ha mogut ni un metre del traçat original del mataroní Miquel Viada però escolta Joan, a veure una cosa
A veure, que ho entengui jo, que sóc un ignorant, però escolta una cosa. 648 punts, com tu dius, fa 3 setmanes tothom viatja amb tren tranquil·líssimament. Suposo, suposo, i no serà l'últim a arribar, sinó que serà el que més anys porta, que rodarà algun cap aquí, no? Perquè, clar, si han circulat milers i milers de persones diàriament
hi ha 648 punts greus a la línia, és que el manteniment i la revisió era zero. Per tant, ja potser no estem parlant d'un accident del que va passar. Potser estem parlant d'una cosa una mica més sèria que això, que ja ho has estat molt, però més sèria vull dir penalment, perquè, clar, si la teva feina és revisar això, hi ha un accident i resulta que hi ha 648 punts
que són greus, com el tram que va de Vilassar de Mar a Mataró, que hi ha un punt que ara el tren viatja entre 20 i 30 km per hora perquè és molt perillós, però fa 3 setmanes viatjava 100, resulta que si ningú ha mirat això, algú ha de... Jaume, tu, amic Jaume, ets molt jove, però tu no saps que l'estat espanyol es practica el que jo et denomino la patada a la madrilenya, és a dir...
se'l puja de categoria a la persona responsable. Per comptes de reivindicació penal, doncs el que és subsecretari, se'l fot ministre, el que és... En fi, és la petada a la madrilenya. El més inútil va a més amunt. I així funciona aquest país. És molt gran, això.
És increïble, és increïble. Molt bé, Joan, va, però tenim més coses. Sí, deixa'm remarcar que les hores punta, 9, 10 i 11 de febrer, insistim, 66% del servei, això és entre les 6 del matí, dos quarts de 10, i a la tarda de 5 a dos quarts de 8. A les hores ball, la resta d'hores del dia, doncs un 33% de servei.
Doncs vinga, va, què tenim més? L'amic Feijó, eh? L'amic líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, tothom sap, i si no ho expliquem ara, que les eleccions a Aragó són ja. I llavors, el Feijó...
L'han portat a passeig per la comunitat aragonesa i anar fent bolos en diferents ciutats dimecres. Ell era a Binèfar, bonica localitat d'Osca, en la qual hi ha una de les empreses càrniques més importants de l'estat espanyol i de l'Aragó en concret.
que és la companyia Freevin. Freevin. Clar, Feijó li fa la publicitat ja, és a dir, el departament de màrqueting de Freevin. Han d'estar ja encantadíssims amb Feijó, que en un espai de 3 minuts s'equivoca fins a 8 vegades de nom de la companyia. I és més, tenia darrere seu un enorme cartell que posava Freevin. És espectacular, eh? És espectacular com el porten de... Jo crec que no el porten, jo crec que se'l treuen de sobre. Bé, bé, bé.
Más de 60 años instalada en la provincia de Huesca y briefing. Briefing.
Todo un símbolo de lo que se puede hacer en el ámbito rural. Briefing es un símbolo de la competitividad y de la productividad del sector primario español y briefing es una oportunidad. En fi, així fins a 8 vegades. Aquest senyor, encara hi ha algú que el defensa i es penjava això a les xarxes socials i algú deia...
És que si conoceis algun gallego, sabreis que hablen així. Bueno, que fa falta que van entrar la comunitat gallega parlant en gallec directament a dir tant lerdos un com lerdos l'altre, també. És a dir, a veure, s'equivoca no perquè sigui gallec, sinó perquè, primer, passa de tot, segona, perquè no dona per més, i tercera, perquè està allà fotent el paper de la trista figura, que és el que fa aquest senyor.
Ja no sé si fa el paper de la trista figura, en qualsevol cas el que sí que ha fet ha sigut fer-li la campanya de publicitat absolutament en aquesta empresa que, no sé, ara se m'acaba d'acudir. Igual podíem trucar-los, no? Sí, no? Avui deuen estar amb les línies saturadíssimes, deuen estar aquesta gent, eh? Podríem demanar per Brifin. Brifin, hola, està Brifin, el senyor Brifin, Déu-n'hi-do.
Va, més coses, Joan. La policia local de Premià de Mar ahir va haver de detenir un home que va entrar a la comissaria amb armes blanques. Sí. Armes blanques de grans dimensions, dos ganivets amenaçant els agents, etcètera, etcètera. Què dius ara?
i el van haver de reduir. Fins i tot parla el sindicat que van evitar una autèntica tragèdia dels agents de la policia local de Premià de Mar que van haver de reduir aquest home en un estat absolutament fora de si. A més a més, insistim, en aquests dos ganivets de grans dimensions.
Déu-n'hi-do, això ha passat aquí al costat per serra. Perdona, ahir vam saber la mort de Josefina Castellbi, que és una oceanògrafa pionera en els viatges científics a l'Antàrtida. La primera catalana, o català o catalana, que va trepitjar l'Antàrtida. Nascuda a Barcelona el 1935, Castellbi va ser la primera dona al món, al món, que va dirigir una base científica al continent glaçat. Per tant, doncs, descansi en pau. Fa poc se li va fer... Rebatia ben poc a temps que se li va fer un reportatge a Televisió de Catalunya. Descansi en pau, Josefina Castellbi.
Què més, Joan? Doncs a mi no ens ha cridat molt l'atenció. Jo és que no sé ben bé com qualificar-ho, però a Alemanya tenim un santuari d'ovelles gais. Com? Sí, hi havia un matrimoni i dos senyors...
que estaven molt preocupats pels animals que presentin algunes condicions d'homosexualitat per tal de donar-los una vida millor. Ells van començar adoptant un petit pingüí. El pingüí és un animal, això és cert, que té un alt índex d'homosexualitat en les seves relacions.
i es van assabentar que hi ha ovelles que copulen entre els mascles. Aleshores, aquestes ovelles que copulen entre mascles queden absolutament marginades perquè no tenen cap mena de possibilitat de reproducció, per tant, no interessen a les companys que es dediquen al món de la granja. Llavors, què hem fet? Han creat un santuari en el qual només hi ha ovelles gais, que podem trobar a Alemanya...
I estan, doncs, venent aquesta llana. Té molt èxit, eh? Desfilaran a Nova York i fins i tot una llana que es fila a l'estat espanyol, eh? Un santuari d'ovelles gais que, mira, doncs, per qui li interessi, doncs, qui ho té?
Doncs Déu-n'hi-do. Hem passat una última hora al Tribunal de Justitia de la Unió Europea, donant la raó a Puigdemont comini.satí. L'Europarlament no els havia de treure la immunitat. Aquesta última hora tinc la sensació que als últims temps ha entrat cada 10 minuts, oi? Això ho fot una mandra, ja. A mi que em perdonin, però...
Una mandra. Sí, sí, però tinc la sensació que això és un dejaví, va tirant això. Que pot ser que s'hagin equivocat amb el Cairon, també. Sí, però serveix. Aquest Cairon és vàlid a partir de quan el llegeix. No caduca. No caduca. Posa el Cairon, diuen.
Bé, ens anem al Dillorian, 1941, el dia com avui naixia Barrett Strong, un gran músic, un dels grans de la Motown, del Sol Detroit, Jaume, que ens va deixar moltes peces, però destaquem aquesta cançó per fer-li aquest homenatge a la seva onomàstica.
Aquesta veu tan característica la de Barret Strong, eh? Uau, Barret Strong. Que fica, que fica, val dir l'Orient. Els diners, que és l'únic que vull, eh? That's what I want, money, money. Your love gives me such a thrill, but your love don't...
I seguim a Detroit, i seguim amb el so Motown, perquè avui Rachel s'estrenava un senzill, un senzill que va convertir-se en un autèntic clàssic, versionadíssim també per grans artistes del panorama internacional. I can stop loving you, Joan.
Wow.
Uau! Ai, que n'esteu en Loving You amb el grandíssim Ray Charles, eh? Què més, Joan, què més? I tal dia com avui de l'any 80, The Cure, la banda gòtica, ens deien allò que els homes, els nois, no podem plorar. Ah, no? No. I ho deien The Cure? Sí. Ahà.
Fins demà!
Vinga, Joan, més coses. Quin Dylorian més guapo tenim avui també. Sí, i aparquem el nostre cotxe l'any 1990 perquè Enjoy the Silence era la single que treia The Page Mode que inclourien en el seu gran álbum Violator. 36 anys fa d'això.
Vaig tenir la sort d'haver-ho fer un parell d'anys al Sant Jordi, però Sant Jordi de Petsmode i segueixen mantenint aquesta essència, eh?
Vinga, Joan, més coses. I si dimarts dèiem que era el dia que va morir la música per a aquell accident d'avionet en aquell camp d'Iowan al que viatxaven Richie Valens, Buddy Holly i The Big Boomer, avui podem dir, en certa manera, també que és el dia que va néixer el futbol, eh? 5 de febrer de l'any 1985, a Madeira naixia Cristiano Ronaldo i el mateix dia, però de l'any 1992, naixia a Sao Paulo Neymar. Ah, el mateix
Per el mateix dia, eh? Diferents anys, però el mateix dia. Curiositats d'aquestes que ens porten les efemèrides del nostre Dilori. Doncs de futbol parlarem ara mateix i concretament del Futbol Club Barcelona amb la propera entrevista. Però va, Joan, explica'm una del migdia, 3.57 de la tarda, rima d'enjoy the silence.
Doncs mira, Vilassadamar és el segon municipi del Maresme que més gent acull en aquest servei de primera acollida, valgui la redundància. Primer és Calella i segon és Vilassadamar. Sobta, sobta d'aquesta notícia que explicarem en el Crònica. Farem una repassadeta també les dades de l'atur que ens deixa el més...
anterior i també parlarem amb Agustí Martín en aquest cas com a nou president de la Federació Estatal de Marinos Mercantes. Molt interessant el que ens explica el capità Agustí Martín.
Enjoy the silence. El poc ens passa d'avui amb el repàs al que trobarem desenvolupat a la una a la migdia 3, 5 i 7 de la tarda. T'escoltaré atentament, Joan, i demà, un quart d'onze, torno a saludar. Ens hi tornarem a posar recordant que la vida pot ser meravellosa. Hola, hola.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Ceitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, i és moment de parlar, i ho parlàvem al començament del programa, del 15 de març. El 15 de març, els i les culers tenen marcat el calendari en vermell, perquè és el dia en què s'han de celebrar les eleccions a Can Barça.
Comencen a sortir doncs aquests candidats. A partir de dilluns l'actual president de Joan Laporta dimitirà del seu càrrec, hi haurà una gestora i a partir d'aquí començarà la carrera per accedir a la presidència i a la directiva en definitiva del Futbol Club Barcelona. Per què parlem d'això? Doncs perquè hi ha una vila serenca i si les nostres dades no ens fallen i si ens fallen, i algú ho sap, ens ho agrairem moltíssim que ens corregeixin...
Hi ha una vida serenca que crec que és la primera persona que forma part d'una candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona. De fet, ella ve de família molt culer, molt vinculada, com a, a més a més, amb pets històrics. Estem parlant de la besàvia de les primeres dones sòcies, l'avi, jugador i després directiu.
pare de la nostra convidada directiu i fundador de la Masia, tia directiu, tia Tavi Tresorer. Jo no sé si, escolta, aquesta família potser a Can Barça no sé si es mereix una placa, no sé si és una família tan vinculada al club. Ella forma part d'una candidatura, Enric Font, que és un dels candidats a la presidència del futbol com a Barcelona. Gemma Mat, bon dia, bona hora.
Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta. Doncs nosaltres també estem molt contents que estiguis aquí. Et consta que ets la primera dona o no? O la primera persona, ja no dona, primera persona. No ho sé, la veritat és que no ho sé. Gent relacionada amb Vilassar, si ara Vilassarenca o Vilassarenca hagi viscut, no tinc constància, perquè...
Sí que hi ha hagut, per exemple, el Jaume Guardiola, que havia estat vinculat també a Vilaçà com a estiuejant i de més, havia estat també a la porta, a la comissió econòmica. Però ara el Jaume Guardiola forma part de nosaltres, també. O sigui que no solament jo, que sí que visc i soc de Vilaçà, però també hi ha la Joana Barbany, que també és estiuejant, o sigui que som una culleta.
Parlam-ne tot amb Jaume Cabot.
Jo tinc el defecte, en tinc molts, però un és de batejar la gent, i acabo de batejar el candidat, és Víctor Font, no Enric Font. Resulta que conec un Enric Font, i per aquí ara el cap m'ha traït, és Víctor Font, encara que la gent ho hagi pogut intuir. Gemma, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres per convidar-me. Doncs, què vol dir formar part d'una candidatura al Futbol Club Barcelona per una persona com tu, que és de família gairebé obligada a ser del Barça?
Doncs per això, eh? Per això hi soc, eh? Perquè, home, jo no tenia cap expectativa, vaig plegar, m'he jubilat des de fa un parell d'anys i ara em volia dedicar a la pintura, a viatjar i a dedicar-me als meus, no? I ha sigut una cosa que m'ha vingut i no he pogut dir que no, perquè és com aquella cançó dels Panchos, no? Si tu me dices ben, lo dejo todo. Doncs el Barça m'ha cridat i jo tinc l'obligació pel nostre llegat familiar de posar-m'hi.
Clar, m'ha vingut. Això no un dia obres la porta i ve. Aquí hi ha una trucada, hi ha una... Explica'm com ha sigut, què t'ha arribat, això?
Doncs va ser perquè jo el primer any que vaig tenir més temps, els dos últims anys de la vida del meu pare, vaig ajudar-lo a escriure les seves memòries. Les memòries que tenen a veure amb el futbol, amb la ingenieria de camins que havia sigut, i em queda la tercera part, que és el Zamat a Vilassar, que aquesta la tinc pendent perquè tinc cinc capítols fets pel pare. El llibre que tenia a veure amb el futbol era Fem Futbol, fent Barça,
Al final, quan va morir el pare, havia quedat sense acabar. I el vaig acabar jo, amb tota la seva documentació, amb tots els seus arguments, amb el que m'havia explicat, amb el que havia pres apunts, i el vaig presentar al Futbol Club Barcelona. I allà vaig conèixer el Víctor. També estava el Jaume Guardiola, hi havia molta gent del futbol, i el Víctor em va dir, et necessitem.
A mi em va costar perquè, clar, decidir una cosa així tampoc és fàcil, perquè és molta feina i és implicar-te al 100%, perquè jo no sé fer-ho d'una altra manera, però vaig pensar amb el mon pare i li vaig preguntar de forma simbòlica allà on està...
I vaig pensar que la nostra generació no s'havia vinculat ni els meus cosins ni les meves germanes i vaig dir, va ser el moment. Vaig consultar la família, em van tirar endavant i em van dir, doncs vinga, la teva generació, que és la quarta de sis, s'implica en el Barça.
És doncs una manera de fer un homenatge al pare i alhora també a l'avi, a la besàvia, a tota la família. A tota la família, sí. Però hi ha un dia i una hora que et truquen i qui et truquen en aquest cas? És Víctor Font el que tu dius o no? A través del Jaume Guardiola. Et truca? Sí. I què et diu? Quan fa d'això? D'això fa el mes de setembre.
I et truquen, escolta, et truquen com aquell qui diu, escolta, vindré Vilassar, eh? Sí, sí, no, que m'ha estat parlant, que potser, doncs, el Víctor vol parlar amb tu perquè estem pensant en tu perquè formis part de l'equip. Clar, el Víctor i el Jaume portaven temps treballant amb això. De fet, el Víctor en les darreres eleccions ja es va presentar com el SIA Futur.
I, per tant, porten una maquinària brutal de la campanya i de tot el que es vol fer en el Barça. I llavors jo, clar, vaig aparèixer el mes d'octubre i amb el tren en marxa, no? I quan el Jaume m'ho va dir, doncs, deixem-ho pensar, deixem parlar amb el Víctor, perquè jo no el coneixia. Si és com el Jaume em mereix tota la confiança del món, perquè els nostres pares eren amics i els avis havien jugat junts en el Vilassar, doncs el Víctor no el coneixia. I quan vaig parlar amb ell, doncs, me'l vaig creure.
Me'l vaig creure per com m'explicava, què és el que deia, què és el que em convidava a fer, i aquí és on te vaig dir que sí. I aquí és on tenim ara. Què et convida a fer? Què aportes? Què li pots aportar a tu a en Víctor? Què et demana i què li ofereixes?
Mira, aquest programa, o sigui, aquesta idea, aquest projecte, jo sempre he treballat de forma molt oberta, molt transparent, he treballat a l'administració pública, he sigut funcionària i sempre aquests valors per mi són indispensables.
Aleshores, aquest projecte de nosaltres està en contraposat amb el jo que existeix ara, d'unipersonal. I, per tant, jo em veig en un equip.
interdisciplinar, que tothom tingui la seva feina, però que d'alguna manera siguem oberts i que representem els socis, des de gent de penyes, del seguiment, de suma, que s'han anat sumant en aquest projecte, doncs jo m'encaixo. Jo vinc del món cultural i del món de la pedagogia, tinc aquest vessant que defensaré sempre el llegat barcelonista, els valors barcelonistes, i evidentment el barçà enfemení.
que és el que també crec que també s'ha de fer molts passos per aconseguir que el Barça sigui més femení. On has exercit la teva vida professional? Jo he sigut professora de l'Escola Massana, vaig arribar directora d'aquestes coses que diem, l'única directora amb cent i pico d'anys que té l'Escola Massana. També vaig estar a la Generalitat portant temes d'artesania i cultura i pedagoga, pedagoga.
O sigui, ets un artista portada a la gestió i a la docència, no? Sí, perquè sempre, a vegades pot semblar contradictori, però resoldre problemes i gestionar coses has de ser molt creatiu. I si no tens aquesta vessant creativa et pots quedar com bloquejat, no? I jo la creativitat, a part que he pintat, he donat classes i de més, li he enfocat molt a la gestió i a la gestió cultural.
I ara que pots pintar quan et dóna la gana i fer el que et dóna una mica la gana, perdona que tu diguis sí, eh? Sí, sí, sí. Et fots en aquest merder. Sí. Perquè això és un merder. Sí, sí, sí. Diuen... A veure, no és que ho diguin, això és un fet que és així, que té més pes el Barça a vegades que les propies institucions, no? Sí, sí, sí.
A vegades és més... Es parla amb mitjans i companys periodistes de mitjans i diuen, escolta, si truquen des de presidència no patim tant com si truquen des de Camp Barça. A vegades passa això, eh? Exacte. Aleshores, és per ensenyar, una mica buscar la metàfora del pes del Barça. No és presentar-se a qualsevol lloc.
No, no, i et dic una cosa, no em mou ni l'ego que està a l'ordre del dia en equips de futbol i a dintre del Barça, no em mou tampoc un afany de protagonisme, no, no, no, és un tema de responsabilitat, un tema de responsabilitat familiar i un tema d'estimació al club.
tinc l'oportunitat de posar el meu gra de sorra, no sé si a la fundació, a on vegi que puc ser útil, però em veig obligada a fer-ho en nom de la meva família i del meu pare, sobretot. A tu no et xoca, Gemma?
que l'any 2026, amb una història de més de 100 anys, venim d'uns anys bastant foscos, però que ara ja es parla... Falta molta feina per fer molt camí per recórrer. Però a mi em sobta que unes eleccions d'un equip de futbol l'any 2026...
encara no s'hi presenti cap candidata a la presidència. Em sobta molt, és una opinió molt personal. I que hi ha hagut alguna presidenta, a part de Maria Teresa Rivera, que era com una espècie de posa't aquí, hi ha hagut una altra presidenta també, però em sobta molt que cap dona opti a la presidència d'un club gran com el Barça.
Però això és una realitat social, no solament és el Barça, quantes presidentes del govern es presenten, o jo mateixa com a directora de l'escola Massana, una escola que té cent i pico d'anys i que no hi ha hagut cap més. Per tant, tothom diu, sí, s'està normalitzant, què va?
Que va, s'ha de forçar una miqueta perquè la presència de la dona sigui molt més contundent. I la dona el que passa és que és molt perfeccionista, som molt perfeccionistes i volem fer les coses molt bé. I aquest ego no existeix tant en la dona com en l'home. I per tant jo crec que aquesta barreja de coses fa que no tinguem dones al capdavant de les institucions més importants que hi ha.
De fet, a Vilas Ademar, el 2023, era notícia, molt bona notícia, però molt bona notícia en el sentit que per fi s'ha arribat, però que hi havia més candidates dones, i per fi, ara mateix, en aquesta legislatura hi ha hagut dues alcaldesses, dues primeres dones amb 200 i escaig anys d'història. Però fixa't, va ser notícia. És notícia, per això dir. Per tant, la normalitat trigarà. És que és notícia que una persona sigui directora d'una institució pel fet de ser dona més que per ser. Exacte, exacte. És així, eh?
Escolteu, i quins eixos té la candidatura d'en Víctor Font? Mira, aviat presentarem el programa. Jo des d'aquí també t'agraeixo que m'hagis convidat, perquè també és per convidar a tots els vilassarencs que tinguin certa inquietud sobre el club i que siguin barcelonistes, sobretot els socis, evidentment, perquè són els que ens han de votar. El dia 17, a Can Visa, a la Sala Carrau,
farem una trobada. A mi aquesta trobada em fa molta il·lusió perquè és casa meva, jugo a casa. I també, en memòria de tota la meva família, em fa molta il·lusió fer-la. Aquí explicarem una miqueta els trets del programa. Però sí que el concepte de nosaltres té a veure amb aquesta contraposició que dèiem abans de que passa del jo al nosaltres. I nosaltres no som els que ens presentem a la candidatura. Nosaltres és tot el conjunt del barcelonisme i dels socis i sòcies del Barça.
Per tant, el que fem és obertura de transparència absoluta, tornar a recuperar valors que s'han perdut, com és saber les coses. No ens expliquen què passa. I quan ens expliquen, posem en dubte el que s'explica. I fins i tot prioritzar, sobretot, per davant de tot, el club abans dels interessos personals que a vegades també ara es posen en dubte.
Aleshores hi ha diferents eixos, el tema esportiu, el tema institucional, el tema social molt important, la grada d'animació que ha desaparegut i que intentarem també donar-li valor, el tema penyístic també, que s'ha descuidat molt, i sobretot posar el soci o la soci al centre, perquè últimament, i els que som barcelonistes i socis i sòcies, ens hem desenganxat molt del club i volem tornar a recuperar-ho.
Dia 17, 7 de la tarda, sala Roser Carraú. La sala Roser Carraú de l'Espai Cultural Canvisa, albergar-la. I això també llenço la piscina, però crec que no m'equivoco. El primer acte a Vilassar de Mar d'unes eleccions al Futbol Club Barcelona. De fet, el president Núñez va tenir casa aquí a Vilassar. Altres directius també s'han mogut per aquí a Vilassar, però el que dèiem, la primera persona que està directament a una candidatura, a part de la teva família...
Deixa'm dir també que el dia 9, que és el dilluns, a Barcelona, a un espai gastronòmic que es diu La Cuina de la Boqueria, fem una trobada de dones, de Barça en femení. Evidentment que també vindran homes, però també estan convidades totes aquelles barcelonistes que tinguin inquietuds i que ens vulguin dir què hem de fer perquè el Barça sigui més femení. Doncs queda dit, Gemma, opcions reals de la candidatura de Víctor Rafón. Ja ha partit.
Ja ha partit, i això és important. Ara serà el tall amb les signatures, amb la recollida de signatures, que aquí vi les atindrem a dos llocs concrets per recollir les signatures de suport. Volem arribar a una xifra que es vegi que és potent.
I després també establir que l'alternativa de sumar esforços amb les altres candidatures que es presenten, que estem parlant amb elles i que probablement s'acabaran sumant, faran que puguem jugar el partit amb la candidatura dels que governen ara.
Fa tres dies, el periodista del diari Esport, David Bernabéu, va explicar que corre un sondeig i una intenció de vot a les eleccions. Evidentment, el Barça això no ho pot encarregar. Es diu que aquesta enquesta seria encarregada per Joan Laporta...
en què es diu que l'actual president trauria entre el 45% i el 47% dels vots. Víctor Font entre el 20% i el 22%. Ja darrere vindria Marc Siri entre un 10% i un 12%. I Xavíu i la Joana, que es quedaria entre un 5% i un 7%. Quin valor li doneu a aquesta tafaneria? Perquè això no és un fet ni molt menys oficial.
Nosaltres hem de seguir treballant amb el que estem fent i, evidentment, totes les dades et fan reaccionar, et fan valorar, però està demostrat que amb sondejos d'aquests al final no han sigut tan poc reals. Sí que nosaltres el que estem fent és una tasca molt important de presentar el programa, cosa que altres candidats encara s'ha de veure quina és aquesta promoció, com estan fent...
tota aquesta difusió al llarg del territori, penseu que portem ja un mes donant voltes per Catalunya, explicant què és el que volem fer. Per tant, veiem que tot està com molt incipient en aquesta campanya electoral, que nosaltres la portem molt madura i molt treballada. I això jo crec que és un avantatge.
Si mirem les eleccions al Barça, històricament, doncs sí, però van vinculades una mica a la trajectòria de l'equip, i que ara l'equip va molt bé. I aquí, doncs, eleccions el 15 de març, els que es presenten, doncs, es presenteu de nou, doncs, no esteu molt d'acord amb aquesta data, doncs, la candidatura a la Porta Defensa, que és perquè la temporada que avés pugui preparar, doncs, amb el nou equip directiu, en aquest cas, valorem aquesta data.
Està molt clar, no? El Barça va bé, la pilota entra, és un bon moment. Si ens esperem tres mesos, que era el termini que teníem, que era fins al 15 de juliol, hi hauria el perill que el Barça, el millor, no estigués en el seu moment i, d'alguna manera, que el candidat que ara està governant pugués tenir un risc de no l'exitar. De totes maneres, han tingut molta sort.
Ha tingut molta sort el president, l'entrenador, per què? Perquè la pilota entra. I això és fruit que s'han agafat una sèrie de nois que casualment si hagués hagut molt més pressupost haguessin tingut que fitxar gent de fora, però com que no hi ha diners han hagut d'agafar la gent de la masia. I la gent de la masia és la que està triomfant. L'entrenador també ha tingut sort?
L'entrenador ha sigut un bon fitxatge, però també ell no ha pogut contractar lligadors de primera línia a nivell europeu, sinó que li han dit, no hi ha diners, mira què és el que hi ha a la Masia, i ha ballat per la Masia i ha fitxat els nois de la Masia, i li han donat una resposta que fins a ell està al·lucinat. Hansi Flick és l'entrenador de la candidatura de Víctor Font o no?
Hans-Hilflick el que farem és intentar estabilitzar-lo en el Barça fins que ell vulgui. Aquí no hi ha candidatures, ells són treballadors del Barça i han de creure en el projecte nostre perquè no hi ha ningú que no cregui en el nostre projecte.
Ara vaig un temps enrere... I, perdona, deixa'm dir una altra cosa quan tu em preguntaves. Ara, si realment el Barça ara no n'és bé, probablement el tema econòmic o el tema social sortiria més a la llum. Però el tema esportiu, com que està funcionant bé, està amagant aquesta manca d'aquestes tres potes que sempre el Carlos Urdiales de seguiment del Barça diu que són les tres potes del Barça. Economia, social i també esportiu.
esportiu funciona, les altres no funcionen. Tot plegat en un club de futbol, sabem que és així de simple, si la pilota entra, entra, i si no entra, doncs tenim problemes. Sí, és una realitat com una casa, perquè jo sempre he pensat que quan la pilota entra a la porteria és una cosa màgica, inexplicable, que no es pot objectivar, o sigui, és una sensació de plaer absolut, i això està passant ara. Pot desestabilitzar l'equip, les eleccions, o no?
No crec, absolutament. Jo crec que està molt al marge. Fins i tot és que hi ha gent que no sap, socis, que diuen, ah, però les eleccions són ara, el 15 de març, ja. O sigui, hi ha un gran desconeixement, diguem-ne, que potser està buscat perquè no se sàpiga que hi ha unes eleccions tan aviat i que es pugui votar ràpid.
Creus que hi ha algun soci que no sap que hi ha accions o no? Sí, sí, sí. Hòstia, em sobtaria molt, eh? Sí, sí que n'hi ha, sí. Sí que n'hi ha, perquè nosaltres parlant, que ara anem a explicar el projecte i tal, i diu, però hi ha el 15 de març? Perquè, clar, com que s'havia dit la franja del 15 de març, del 15 de juny, que és el que nosaltres dèiem, quan al Barça li afecti menys, no? Clar, hi haurà en Renou. No crec que afecti, però no se sap mai.
Gemma, deia que fa uns anys els que eren presidenciables venien amb una carta sota el braç. Uns Beckham, els altres... En fi, això s'ha practicat molt. Als últims temps això no s'ha practicat gaire. Hi ha alguna carta amagada a la candidatura de font?
A veure, cartes, jo no li diria cartes, però sí que estem intentant recuperar aquests valors de llegendes del Barça, que han hagut de marxar corrents o que els han ajudat. Hem parlat, clar, hem parlat i tenim nosaltres un projecte pel Leo en la nostra candidatura i en el nostre projecte de futur, però això no es posarà sobre la taula fins que el Leo es manifesti.
Però heu parlat amb ell directament? Amb directament, amb el seu entorn, és immediat, sí. Ara, això... Això il·lusionaria el soci. Total, ho veure vestit, eh?, del Barça que vingui, se li faci un homenatge, una estàtua, el que es vulgui, molt bé. Però vestit de curt, tu el veus vestit?
Estic de curt, no ho sé, perquè estan al final de la seva carrera esportiva i no sé si s'escauria, però sí que hi ha altres projectes que tenen a veure amb la implicació del Messi. El millor jugador del món que estigués plorant quan va marxar del Barça, que estima el Barça, que s'ha de fer una fotografia a la nit...
perquè no demani audiència per entrar al Camp Nou, això és impensable. Per tant, nosaltres el que volem és que Messi i Barça vagin de la mà i això facilitaran moltíssimes coses en el club i en ell mateix perquè tornin a recuperar. En aquest moment, ell és impossible que torni al Barça de cap manera.
Ha estat un bon president, Laporta? Jo crec que sí, sobretot en la primera etapa, i evidentment que ha fet coses bones, jo mai he posat en dubte l'estimació que té el Barça i la passió que té el Barça, i per això en moments donats estava molt alienats, però va arribar un moment que es van confondre els termes.
I el Barça no és el president. El Barça som tots. I això és el que volem mantenir, que el Barça sigui dels socis i de les sòcies. Per tant, crec que ara ve una nova etapa de canvi de rumb. Estem al segle XXI i no podem estar tenint un club que forma part d'una estructura del segle XX. Si Messi no torna a vestir a la seva recta final... Estem en any de Mundial, per això dic. No torna a vestir per culpa de Joan Laport?
A veure, les responsabilitats són compartides. Jo crec que aquí va haver un delta-baix en el qual no es van posar d'acord, evidentment, i si tots dos haguessin una miqueta, potser, afluixat, encara el tendríem, no? Però sí que, donat aquest cas, jo crec que no es pot permetre que se'n vagi i has d'arribar a un acord.
I davant de la gairebé, eh? Impossibilitat que Leo Messi torni a vestir de curt. Hi ha alguna opció més? No sé, l'inhalen o... Perdona que t'apreti així, però... Sí, perquè a més a més jo no soc especialista en futbol. Això li pots preguntar al Víctor Font. Però segur que n'heu parlat. Se n'ha parlat, però està tot molt obert i no... I de moment... El dia 17 en parlem amb ell aquí a Vilassar.
Exacte. Ens preocupa molt més què passarà amb Lewandowski, qui el substituirà, o també amb Alexia Putelles. És a dir, que hi ha moltes coses que el que no podem fer és improvisar. S'ha de planificar. I hi ha d'haver un recorregut, una ruta que marqui. Quan aquell se'n vagi, qui vindrà, com ho farem i demés.
No cada dia es té la sort de tenir una candidata assentada davant per poder parlar obertament, una candidata, vull dir, a la directiva del Futbol Club Barcelona, i és per això que hem de parlar d'aquests temes, però m'agrada parlar també de la vessant personal teva, sobretot. Sobretot de Vilassar. Sobretot de Vilassar, perquè m'agradaria que m'expliquessis què et va dir la família quan els hi vas dir, escolteu, és que mira què m'ha passat, i he dit sí.
Home, va bé de tot. Vols dir, no t'enredis, però la meva mare, pobreta, que ja té 93 anys, està molt contenta. Això que al cap de vegades se li en va una miqueta, però està molt contenta i em va dir, què, com va, allò del Barça? Què, com va? I li vaig explicant. Les meves germanes les tinc al costat d'una forma incondicional, tenim un xat familiar en el qual jo vaig passant informacions i es diu el Barça dels Amats i els tinc tots al costat, com una motxilla, ja els van passats com els que encara estan aquí.
Perdona, el grup de WhatsApp es diu el Barça dels Amats? Sí. Hòstia, és espectacular, això, eh? Sí. Home, és que pensa que hem arribat a ser 45 socis al llarg de tota la... i 6 generacions. Hi ha els bebès d'ara, que són nets de les més germanes, que també el primer dia que neixen se'n van a l'oficina i es fan socis. No et preguntaré directament per cap equip, eh? Però hi ha algun amat o alguna persona que han amat que no sigui del Barça? Sí.
Sí. Va, doncs et pregunto, i de quin pes? És de l'espanyol. De l'espanyol. I com ho porteu, això? Ho portem molt bé. Però és amat o és sobrevivent? Bé, és el marit de la meva germana. Va, o sigui, ha vingut perico, no s'ha fet perico. Sí, ha vingut perico, sí. Però ho ens portem molt bé. No, no, però com ho porta? Ell, vosaltres, però com ho porta?
Ell se'l hauria de preguntar amb ell, però jo crec que és molt respectuós, sobretot pel meu pare, perquè fixa't tu que estava gairebé a punt de morir el meu pare i ell, per donar-li una alegria, li va dir, Jaume...
L'Espanyol ha perdut i em sembla que se'n va a segona. I el meu pare va somriure. I fins i tot ell, pobre perico, va haver de donar-li aquesta notícia per alegrar-li els últims moments de la seva vida. Em pensava que li vaig dir que s'havia fet del Barça. No, no, això no, això no crec. No ho aconseguim. Home, Vila, s'ha tingut molta tradició futbolística amb directius. Dani Sánchez Llibre ha estat president de l'Espanyol. Sí, a més, eren molt amics amb el meu pare, també, que hi havia molt bona relació, respectuosa sempre, però molt bona relació.
Gemma, el dia 17, 7 de la tarda, sala Roger Carrao. La sala Roger Carrao serà l'escenari d'aquesta presentació. Ens agradaria estar allà i poder veure, doncs, in situ, què és el que presentareu, aquestes opcions.
Aquesta opció que té Víctor Font de ser president del Futbol Club Barcelona. Coneixes a Joan Laporta? Personalment, no. A més vam saludar-lo quan va morir el pare, que li vam fer un minut de silenci a la llotja, i el vam saludar, i bé, sempre correcta la relació. El Ramon Juste i l'Helena van venir també a l'enterro del pare...
Van portar uns rams de flors molt macos. És a dir, la relació institucional sempre ha estat brillant i, sobretot, ja no pels alts dirigents, sinó com a persones que estan al seu equip. Com el Jordi Gómez, que és una persona encantadora i que sempre tenia un respecte al pare quan anava a les assemblees, que era molt gran, venia en cadira de rodes...
Estava molt atent, és dir que l'estructura del Barça i la gent que treballa al Barça són magnífics. El que passa és que hem de canviar una miqueta el model de dalt, diguéssim, que és el que nosaltres proposem, que sigui més plural. Hi ha fair play en aquestes eleccions de moment. Jo crec que sigui, tenint l'esperança, la il·lusió, i jo crec que el soci i la sòcia també mereix que hi hagi un canvi.
De fet, quan Víctor Font es va presentar, alguns col·legis hi van assistir, i el que va cridar més l'atenció, que a la premsa li va cridar molt l'atenció, és l'assistència de Xavi Hernández. Teniu el suport de l'excentral del Barça? Sí, el Xavi. El que passa és que ell no es vol implicar en l'equip de feina, però sí que ens va donar suport, aquí el tenim, i com a gran barcelonista que és, entén el mateix que nosaltres, que hi ha d'haver un canvi.
Hem amat un autèntic plaer haver-te tingut en directe avui aquí a la ràdio i ens seguirem parlant, evidentment. Segur, quan vulgueu. Que tingueu molta sort, que vagi molt bé i els propers dies ja anem parlant. Gràcies. Ens veiem el dia 17. Moltes gràcies.
Les notícies de les 11 Salutacions, l'associació Boatiner presenta una nova edició del Musical d'Or, el Musical de la Gent Gran. Tindrà lloc dissabte 7 de febrer, a partir de les 7 de la tarda, al remodelat Teatre Taneu de Vilassaramar, de la nostra localitat. Un espectacle en el qual s'interpretaran peces d'òpera i de Sarsuela. Recordem que es recaptaran diners per l'entitat Oncolliga,
Aquesta escenificació és, justament, com dèiem, per recaptar diners per aquesta entitat vilacerenca. Les entrades es posen a la venda d'aquí poques hores. A partir de dos quarts de cinc de la tarda, el mateix ateneu al carrer Sant Josep 35. També les podreu adquirir el pròxim dissabte, des d'una hora i mitja abans de la representació. És a dir, des de dos quarts de sis de la tarda. La representació començarà a les set en punt de la tarda. Recordem que també...
Es pot fer un visum a la Fundació OncoLiga enviant el visum al número de telèfon 00912, al número 00912.
El govern de la Generalitat reclamarà a l'Estat les despeses extraordinàries que ha hagut d'assumir arran de la crisi de Rodalies de les últimes dues setmanes, mentre que estudia maneres de compensar les empreses i sectors afectats econòmicament pel caos ferroviari. Sobre les despeses es tracta dels costos derivats del reforç de transport per carretera, la contractació d'informadors a les estacions o mesures excepcionals com l'aixecament de les barreres del peatge de la C32, una actuació que, segons la Generalitat, té un cost aproximat
de 600.000 euros cada dia. La consellera d'Economia i Finances, Alicia Romero, ha assegurat a TV3 que la Generalitat ja negocia amb el govern espanyol per recuperar aquests recursos econòmics.
La borrasca Leonardo afecta amb força el sud de la península ibèrica. Portugal ha deixat un mort i s'han hagut d'evacuar 200 persones, mentre que a Andalusia hi ha més de 3.500 persones desallotjades de casa seva de manera preventiva per les pluges. Hi ha un ferit per esfondrament d'una casa a Obrique, a la província de Cádiz. A Sayalonga, a Màlaga, la Guàrdia Civil buscava a última hora d'ahir una dona que va caure a un riu. La Junta d'Andalusia...
Sospeix tota l'activitat educativa presencial, escoles, instituts i centres de dia a totes les províncies de la comunitat, excepte al Maria, a causa del fort temporal. Avui recordem que se suspenen les classes presencials al Maria perquè s'espera que el temporal afecti més aquesta zona. Això avui. A la resta d'Andalusia recordem que s'anirà reprenent l'activitat presencial al llarg de la jornada, tot que hi haurà excepcions a les comarques més afectades pel temporal.
L'exdirector de TV3 Eugeni Seyent ha mort als 63 anys per un càncer nascut a Sabadell l'abril de 1962. Actualment era el responsable de la productora Media Pro Studio a l'Amèrica Llatina. Era graduat en Enginyeria Informàtica i va ser el gerent de Catalunya Ràdio. Posteriorment va ser el director de RadioCat, empresa del grup Gudo, que gestiona les empreses RAC1 i RAC105. De fet, va formar part de l'equip fundacional de RAC1,
el 1999 i en va ser el director fins a 2012. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha traslladat el seu condol als responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i ha destacat sa gent com una figura clau dels mitjans de comunicació de tot Catalunya. En la Copa de la Reina Futbol Femení recordem que Barça i Madrid s'enfronten per tercer cop aquesta temporada en els quarts de final de la Copa que es podrà veure en directe per TV3 avui a les 9 del vespre.
Acaba aquí la informació. Nou contacte amb la informació a les 12 en punt del migdia. Fins a l'una segueix el Parlant de Tots. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Has vist una nena que han acollit la Maria i l'Albert? Que feliç que sembla. Es veu que calen moltes més famílies acollidores.
I si ens informen? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa-te a acolliment.gencat.cat. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassà. Des del centre del teu dial Vilassà Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, 11 i 6 minuts del migdia, encendem la segona hora de les 3 que compartim cada dia a través del Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Fa pocs dies, de fet, vam saber de la nova llei del govern Sánchez en què volen prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys.
De fet, d'aquí una estoneta tindrem amb nosaltres la tertúlia jove, que porta l'alumnat de quart d'ESO, que és just l'alumnat que aquest any fa entre els 15 i els 16 anys. I també els hi preguntarem. Però avui hem volgut tractar-ho des de l'hora basant, doncs, pedagògica, per entendre què vol dir tot això. I és per això que hem convidat...
A la professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, imparteix classes al grau de Comunicació i Indústries Culturals i és coordinadora del màster de Comunicació Especialitzada. Avui amb nosaltres, la col·laboradora d'aquesta casa també, i que ens fa molt il·lusió, l'amiga Anna Tarragó.
Anna Tarragó, bon dia, bona hora. Bon dia, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé i molt contenta de ser aquí amb vosaltres. Quina excusa que ens hem trobat, eh? Sí, jo l'ho he inventat. Ens ho ha posat molt bé. Escolta, ens encanta que estiguis aquí perquè vam parlar, doncs...
fa uns dies, de fet vam parlar, crec que era abans d'ahir, i vaig dir, ara, necessito que... i ho anem a explicar per què va ser així. Necessito que em facis un cop demà, necessito algú que em parli de la nova llei Sánchez i em diu, home, jo mateixa. Diu, si faig, doncs soc professora de la Facultat de Comunicació, Filologia i Comunicació a la Universitat de Barcelona, entre altres, i clar, els temes digitals els porto jo. De qui millor perquè m'expliqui i em tradueixi als que no hi entenem un borrany, que som un ignorant en aquest sentit...
Què vol dir aquesta nova llei, Sánchez? A veure, aquesta llei en realitat és una rèplica o un mirall a una sèrie de proves pilot que ja s'estan fent. Concretament s'estan fent a Nova Zelanda, fa poc més d'un mes, i això segurament altres mitjans n'hem sentit a parlar una mica, que a Nova Zelanda eren pioners i havien engegat aquesta prova pilot amb aquesta prohibició...
I també s'està fent a Dinamarca. Llavors, què està passant? Que a mesura que es van fent aquestes proves pilot a altres països, com és el cas de l'estat espanyol, i també com està a punt de passar també a França i Portugal, que seguiran aquestes teles, els països veïns,
s'anirà perfilant i s'aniran fent matisos amb aquestes proves pilot, perquè tal com es fa una prova pilot també s'observa quina és la reacció del que passa. I el que tenim d'entrada és, com tu deies, aquesta prohibició als menors de 16 anys
d'accedir a plataformes, és a dir, a plataformes operadores que gestionen aquestes xarxes socials. Compte perquè no són totes, eh? És a dir, són el que podríem dir el que anomenen les grans buit. Les grans buit que serien els gegants meta de Zuckerberg, que ja sabem que porta WhatsApp. WhatsApp no està inclòs com a xarxa social perquè és un servei de missatgeria, però que també porta Facebook, també porta Instagram...
TikTok, X... Pels joves ja m'ho has dit tot, eh? TikTok i Instagram... TikTok i Instagram, se sap, i a més a més hi ha molts estudis que ho validen, que són les xarxes a les que més accedeixen els joves i els joves adults. És a dir, són les dues grans xarxes. Llavors, tot aquest munt de plataformes, entre les quals també hi ha Google...
són les que l'estat espanyol pretén aquesta prohibició a menors de 16 anys i com també s'ha fet a Nova Zelanda. A Nova Zelanda amb l'afegitor que també s'han prohibit algunes xarxes cineses que nosaltres no coneixem gaire perquè en el bloc més occidental no ens arriben tant, però que a Nova Zelanda per tema de geopolític sí que els hi arriben.
O sigui, Google també inclou a... Sí, sí, sí. Google també té serveis que considerarien plataforma de xarxes socials. Però això no vol dir que no puguin accedir a Google. No, no, no, no. Ells poden accedir a Google, però hi haurà una sèrie de, el que anomenem, extensions o aplicacions de Google que no podrien accedir-hi.
De fet, fa un temps, ara tornem a aquesta llei, fa un temps a Itàlia es va poder lluitar contra l'accés de menors a plataformes pornogràfiques i l'únic que vam fer, que és una miqueta crec que va per aquí, és que tu tinguis que introduir les teves dades perquè es pugui comprovar que tu ets major d'edat. Només el fet aquest ja ha fet que menors i majors ja no entrin tant a...
Almenys pel que fa a Itàlia. És una mesura disuasòria. És a dir, és el que anomenem els filtres d'edat. Es fa passar per una pantalla prèvia abans de l'accés. En aquesta pantalla es fa introduir una sèrie de dades i en aquestes dades hi ha inclosa no només l'edat, perquè clar, amb l'edat un podria dir home, doncs si jo vull entrar-hi en comptes de 16 és allò que feia tu i jo quan anàvem a les discoteques. Exacte, exacte. No diré que en tinc 14, aniré amb el carnet d'identitat de la meva cosina que dirà que...
No, no és tan senzill, perquè hi ha uns sistemes de verificació, hi ha uns sistemes també d'introducció, per exemple, de document d'identitat. Llavors, sí que aquests filtres són, podríem dir així, en trets generals, una bona mesura dissuasòria, però ja sabem que ha fet la llei feta la trampa. I se sap, i ja s'ha pogut comprovar, que tant a Nova Zelanda, amb aquesta prova pilot que han fet a xarxes, com també en altres països com a Itàlia, amb el tema dels continguts pornogràfics,
Sí, és dissuasori, però també els menors són molt intel·ligents, pensem que són persones nascudes ja digitalitzades, directament, i des de molts pocs anys ja saben fer anar els dispositius digitals, i per tant...
Se les saben totes. Llavors, ells saben descarregar-se aquells recursos, VPNs o altres recursos, per poder fer veure que es connecten des d'una altra banda perquè no els afecti la prohibició, o falsifiquen un document d'identitat que sigui d'algun major d'edat, que pot ser algun familiar o que pot ser algun amic, per poder accedir igualment. I, per tant, bé, és dissuasori i no.
De fet, hi ha cinc mesures que el president Sánchez va anunciar. Vull comentar-les, però sobretot la primera. Canviar la legislació perquè els executius siguin legalment responsables de les múltiples regulacions a les seves plataformes.
No estàs sancionant a la persona que hi accedeix encara que digui que no hi pots accedir, estàs sancionant a l'executiu que dirigeix aquesta xarxa. I aquí això, evidentment, ha aixecat polèmica. I portarà a cuar. Aquí hi haurà soroll. I ja veurem com acaba tot això, perquè, clar, això és la proposta, eh? Veurem com s'acaba negociant tot plegat, perquè està molt bé com a discurs, com a suflama, és a dir, és un gran titular, i és cert, és veritat,
Però compte perquè aquests executius i aquestes operadores ja sabem quina manera tenen de funcionar i sabem des dels intents que s'han arribat a fer perquè paguessin unes taxes determinades pel fet d'operar a la comunitat europea, per exemple, o que augmentessin el percentatge d'impostos per als beneficis obtinguts per la publicitat i la monetització de les seves plataformes, no?
Tot això que ha anat passant al llarg dels anys hem vist com ha anat. Hem vist que hi ha una proposta de màxims i com aquesta proposta de màxims es va negociant fins a arribar a uns nivells que podríem dir que són mínims. I per tant, aquest càstig, ara per ara, és una molt bona proposta. Tant de bo surti bé i tant de bo surti amb les condicions que demana el govern. Però haurem de veure a la llarga com acaba, perquè jo no ho acabo de veure del tot.
És que tinc una sensació que s'ha fet tot tan gran que ara, doncs, l'ha gislar el que ja està corrent. I una miqueta, ahir ho comentàvem amb en Joan Escofet, el poc ens passa, i en Joan deia, és com el porter de discoteca, no? Buscava aquesta metàfora, és a dir, quan el porter de discoteca té un element a davant i diu, no entres, no entres.
Però el problema el tens quan està dintre, ja. L'haig de treure. I això és el que passa. Hi ha molts menors d'edat en xarxes. Molts. En aquest cas, menors de 16, eh? A partir de 16, com diu aquell Anxes Castilla. Però, clar, els menors de 16, com els traiem d'aquí?
Això és veritablement complicat, sobretot perquè ja ho han conegut. I és complicat. I ara estem en aquell moment en què és tan complicat a una persona que ja sap i que ja coneix i que ja ho consumeix, com aconsegueixes recular i fer marxa enrere.
No sé si era ahir o abans d'ahir que al mes nit a TV3 entrevistaven la doctora Liliana Rollo, que és sociòloga i que a més a més és responsable de la càtedra d'investigacions sociològiques de joventut i adolescència d'ESADE. I va fer una comparació que em va semblar molt intel·ligent. Ella va comparar tot això amb el tabac.
Clar, la presentadora al mes nit va posar les mans al cap dient, home, no, però és que això és molt diferent perquè el tabac fa molt mal de la salut i va dir, sí, sí, compte, però això també fa mal. I ella no anava en aquesta direcció. Ella deia, quan es va començar a fumar, ningú sabia quines eren les derivades i l'impacte que tenia i els efectes nocius que tenia el tabac en les persones. I tothom fumava.
I a més a més estava ben vist i era com una denotació d'un estatus social i servia per sociabilitzar i era molt simpàtic i era molt atractiu veure gent fumar. Quan es va començar a saber quines derivades tenia i quins efectes nocius tenia el tabac, llavors es van començar a posar regulacions. Unes regulacions que cada vegada progressivament han anat sent més dures. I no ha deixat de ser legal mai el tabac.
Llavors, és una mica el que haurem de travessar. Serà complex, serà complicat, però, i ara vindrà una part molt complicada, que serà amb uns nanos de 16 anys o de menors de 16 anys que ja han accedit a aquestes xarxes, dir-los que no hi podran accedir durant un temps, i això serà complicat, però...
Els que vinguin després i encara no els tinguin, doncs ja no ho coneixeran i a poc a poc segurament totes s'anirà posant a lloc. Penso, eh? T'ho estic dient des d'una perspectiva. Jo no soc ni pedagoga ni psicòloga, eh? És que no ho sap ningú, eh? La tipificació és un altre dels objectius. Tipificació de delicte, la manipulació dels algoritmes i l'amplificació de continguts il·legals. Vaja, que això de la desinformació es vol atacar.
implantar una petjada d'odi polarització que revelarà, seguirà i quantificarà, diu, com les plataformes digitals alimenten la divisió i amplifiquen l'odi. També sistemes efectius de verificació d'edat, veurem si són tan efectius. I directament la Fiscalia perseguirà, investigarà i portarà als tribunals les possibles infraccions legals i delictes comensos per groc, TikTok, Instagram, Elon Musk. És a dir, tindrem tolerància zero en algun sentit, però...
Els pares i mares tenim alguna responsabilitat en que els nostres fills i filles estiguin en una xarxa social? Quina pregunta em fas, Jaume? A veure, jo no tinc fills, i per tant seria la menys indicada per contestar res de tot això. O la més, perquè en aquest sentit pots mirar-te des d'un punt de vista més neutral.
A veure, jo sí que et puc parlar com a professora que rep centenars d'estudiants any a any, tots amb 18 anys, perquè com que són a la universitat, menors de 18 no arriben, o arriben amb 17 a punt de fer-los, no?
I l'únic que et puc dir és que sí que des de casa, crec, per sentir comú, igual que ho van fer amb mi en el seu moment, crec que s'ha de tenir, s'ha d'estar a sobre dels fills i s'ha de saber...
què estan fent i què consumeixen els fills, això està claríssim. Igual que també hi ha una feina a fer, perquè entrevistaven una de les psicòlogues que forma part de l'equip de l'àrea d'addiccions tecnològiques i a continguts digitals de Bellvitge l'altre dia, també parlant sobre aquest tema precisament,
I ella deia que hi ha un problema molt gros amb les generacions Z i Alfa, és a dir, les generacions que ara són joves, adultes i adolescents, i és que no toleren la frustració perquè no la saben gestionar.
Clar, ostres, a mi em va deixar molt sobtada i molt impactada aquesta afirmació, aquesta declaració, i ho va dir molt segura perquè, clar, ella se'n fa fars de tractar nanos que pateixen addiccions severes i greus amb aquestes qüestions, no? Ostres, el no saber tolerar la frustració, el no saber gestionar un no, uf, això denota que sí, que s'ha de fer molta feina a casa, claríssimament.
De fet, una de les branques i arestes que volem parlar també és amb la Montse Martínez, que és una col·laboradora d'aquest programa que dirigeix Àdic Badalona, un centre d'addiccions, que es porta cada setmana persones amb addiccions severes i molt sèries en aquest estudi, i vindrà una persona que està enganxadíssima a aquestes xarxes socials i al mòbil, perquè una cosa és estar enganxat a la xarxa, és a dir, acaben d'entrar ara mateix les tertulianes del Pere Ribot, que venen a fer la tertúlia d'Espesteu,
i, com parlem de les xarxes, estan molt preocupades i preocupats pel nombre de seguidors. Però ja no tan sols és la xarxa, és el mòbil, el propi dispositiu. Quan es va prohibir el dispositiu als centres escolars, s'entén instituts, bàsicament, doncs, escolta, els hi caia el món a sobre, com hem d'estar sis hores sense el mòbil, sense tocar-lo. És a dir, va més enllà de les pròpies xarxes.
A veure, pot semblar que va més enllà, però en realitat no hi va tant. Perquè al final el dispositiu és el material, el tangible, és a dir, allò que toques i allò que et permet veure els teus seguidors. Però en realitat és un objecte que, si el desconnectéssim i li traguéssim aquest accés a internet, seria una carcassa buida.
El que és important és el que permet veure el vehicle que és en si mateix. El dispositiu no és gaire res si li treus tot això. Cobra importància perquè al final acaba sent un objecte tangible que poden tocar i poden manipular.
no és tant el fet de no tenir-lo a sobre, sinó el no poder accedir a aquests continguts, no poder accedir a les pròpies xarges, no poder veure els seguidors, no poder veure els likes, no poder veure... Al final, aquest nombre de seguidors, aquests likes, forma part de la manera de funcionar i del tipus de discurs que ens fan arribar aquestes operadores tecnològiques. Perquè és la manera d'enganxar
a la persona que hi accedeix. Si aquesta persona fa el que anomenem aquests scrolls infinits, aquesta quantitat de continguts que mai s'acaba a TikTok i que mai s'acaba a Instagram, que és infinit, i a part de poder accedir a fer tots aquests scrolls infinits que d'alguna manera ens alienen,
A més a més, cada vegada que penja una història, cada vegada que penja una fotografia, es dedica a comptabilitzar quants likes tindrà, perquè és la nova manera d'interactuar, la nova interacció. Tot això genera el fet d'enganxar-se, tot això genera addicció.
Avui parlem dels adolescents, però podem parlar dels adults, també. I tant, evidentment. És constant, eh? Sí, clar, evidentment. Els adults tenen l'embarra. No, és que estic treballant, sí, clar. Tot el dia. Sí, també ho discutiríem, això. Però sí, sí, és absolutament cert.
I és una trampa en si mateix, perquè sí que és cert que moltes vegades per treballar necessitem accedir, ja no dic a través del mòbil, sinó a través del propi ordinador, a través de qualsevol altre dispositiu, però sí que és veritat, perquè internet s'ha convertit en una mena d'oracle de Delfos, com tenien els grecs per anar a consultar qualsevol cosa que els passava i qualsevol infortuní, doncs internet s'ha convertit en aquest mòbil. Era el Google, el Google de l'època. Exactament.
Llavors, sí que és veritat que, ostres, la feina que havien de fer aquestes operadores per aconseguir monetitzar el seu model de negoci l'han feta molt bé. Els nostres fills estan exposats a un espai pel qual mai no estaven destinats a navegar sols. Ja no acceptarem. Paraules del president Sánchez, eh? I a més a més va dir no permetrem que segueixin navegant o transitant per aquest salvatge oest. Sí, pel Far West Digital. Sí, pel Far West Digital.
Clar, però el Fergues l'hem creat nosaltres, eh? Tampoc és que estem exempts de... Home, nosaltres no, eh? No, no, nosaltres. Dic la societat. La societat, sí, evidentment que l'ha creat. El que passa és que, compte, no ens confonguem. A vegades els éssers humans tendim a autocastigar-nos o autoinculpar-nos en coses que no sempre som responsables. Sí que és cert que hi ha hagut un procés de digitalització molt ràpid en els últims 30 anys. I això és una realitat i és un fet i ho hem pogut veure. Ara bé,
Torno a insistir en el model de negoci de les tecnològiques, i això també és un fet. Aquestes tecnològiques tenen un model de negoci que necessiten que la gent estigui permanentment connectada perquè els sigui rendible l'empresa creada.
per poder aconseguir això, estableixen una sèrie de mecanismes, digue'ls-hi cors, digue'ls-hi likes, digue'ls-hi nombre de seguidors, digue'ls-hi entrada de diners mitjançant publicitat en plataformes com YouTube, que avui no n'hem parlat, però també hi és en aquest sac. Llavors, o Twitch, que també...
Tot això, tot això, no ens ho hem inventat ni tu ni jo. Tot això s'ho han inventat persones molt intel·ligents, que en saben molt, i que en saben molt de negocis. Allò d'aquelles valls on hi ha una sèrie de gent que en sap molt i que és molt intel·ligent i que surt de Harvard i de Yale i d'aquestes universitats a l'Ivilic.
I han creat aquest model de negoci. Un model de negoci que ja està demostrat que genera addiccions. Però és que això ens hi hem somat tots. A partir de la escala, a mitjans de comunicació. És a dir, tu busques el teu titular perquè la gent cliqui, perquè t'escolti... Exactament. És allò que podem criticar perquè és molt criticable, però que tots ens hem aprofitat d'alguna manera. Absolutament. Total i absolutament. Però és que al final han creat un sistema dins d'un altre sistema. És a dir, vivim en un món que és...
Hipercapitalista. Estem en un nivell de capitalisme que no s'havia vist mai, que és totalment sense cap mena de precedent. I aquestes operadores i aquestes empreses tecnològiques estan funcionant segons la lògica d'aquest sistema.
Que ens hi sumem o no ens hi sumem és decisió nostra, però no sumar-nos-hi vol dir viure d'esquena a aquest sistema, és a dir, estem completament d'esquena al món. Llavors és una trampa, és el que et deia, és una trampa molt perversa. No ser-hi et fa ser fora, ser-hi taliena. Té aturador.
Ostres, ara voldries que tingués jo una bola de vidre. No, ho dic perquè tu estàs en contacte amb aquest món, és a dir, permanentment t'has d'anar formant, perquè tu estàs ensenyant, estàs com a docent a la facultat, estàs a professor i, per tant, és la formació. I a vegades, doncs, tenint aquest personal davant teu, doncs, te'n dones compte de dir això, ho parem o no ho parem.
A veure, jo no parlaria, jo no faria servir la paraula aturador, potser. És a dir, no crec que haguem d'anar a frenar o parar coses que ja existeixen i que ja tenen, diguem, la impregnació social que ja tenen. Potser hauríem de tractar-ho com hem tractat altres mitjans, que en el seu moment va ser el cinema, la ràdio, la televisió, la premsa en el segle XVIII...
segur que van tenir detractors, i n'hi van haver, n'hi van haver molts detractors que pensaven que aquell mitjà devoraria altres o que devoraria, diguem, la capacitat de pensament crític i coses així. Jo el que vull pensar és que, més que un aturador, això anirà creixent, madurant i anirà transformant-se, com han fet la resta dels mitjans. Sí que és veritat que ara estem en un moment molt fosc, les coses com són. Hi ha una crisi
brutal cap a la credibilitat dels mitjans de comunicació diguem més tradicionals de masses i sorprenentment vivint com vivim a l'era de la comunicació hi ha una mena de crèdit il·limitat cap a tota la informació que ve de les xarxes i aquí és on estem patint veritablement situacions molt greus com no només la desinformació sinó la informació poc contrastada, les mentides directes coses així. El regal del col·legi de periodistes
que és bon amic i que convidem cada any a la facultat perquè vingui a explicar coses i una mica de l'actualitat i a situar-nos amb els estudiants, sempre comença la seva xerrada amb una frase que, per molt que l'escolti, no li resta impacte. I diu, mireu, estic fart d'escoltar la paraula «fake news» o «falsa notícia».
El terme falsa notícia és un oxímoron. No existeix. La notícia per si mateixa no hauria de ser falsa. La notícia ha de ser la veritat. En tot cas, diguem que hi ha mentides a les xarxes. Crec que aquestes plataformes s'hauran d'anar adaptant
a les legislacions que vagin desenvolupant els diferents països, i a mesura que es vagin adaptant, hauran d'anar-se transformant per respectar aquestes lleis, per no xocar diametralment amb aquestes legislacions, i per seguir funcionant i seguir mantenint el seu model de negoci, que al final és el que busquen. És que ara s'ha convertit en la tele i ha dit que això ja donava una versemblància i una veracitat impressionant, perquè pel fet que la tele ho dies podia sortir qualsevol absurditat, però la tele ho ha dit, ens hem convertit en el TikTok que dic.
Sí, el que passa és que hi ha una diferència molt important entre aquestes dues pantalles que acabes d'esmentar, perquè quan només teníem la televisió, com a gran mitjà de comunicació massiva per excel·lència, juntament amb la ràdio,
Sí que és veritat que, evidentment, la gent deia, és que si ho han dit a la ràdio, si ho han dit a la tele, m'ho crec perquè serà veritat. Però sí que és veritat que seguíem amb aquell esquema que hi havia un sol emissor dient una sola cosa per tothom.
I, per tant, hi havia una sola expressió. Si era veritat o era mentida, doncs s'analitzava aquella sola expressió. Quin és el problema que tenim amb les xarxes i amb les plataformes digitals? Que és que no només hi ha una sola expressió o un sol emissor, és que n'hi ha milions. És que tothom...
consumeix i alhora pot generar la seva pròpia expressió comunicativa. Això i la celeritat en què s'ha de dir tot, has de ser el primer sempre a anunciar les coses, fa que de primer, de P3 de periodisme, el contrast a la notícia, això ja no existeix. Això ja ha passat a millor vida.
Exacte. D'aquí també una mica una de les grans causes de la crisi de credibilitat que estan patint molts mitjans, aquesta necessitat d'immediatesa constant, de ser el primer, d'arribar abans i, per tant, de no seguir aquells processos que, d'alguna manera, haurien de ser el santa santòrum de qualsevol periodista. Anna Tarragó, quin autèntic plaer. Ara tinc tertúlia.
i evidentment ara no t'atracaré marmada, però vull que participes en una tertúlia jove amb els elements per parlar. Jo encantada. Si vols els saludo, eh? Si vols els dir, cola, què tal? Vols esperar 10 minuts? Que sí. Vinga, va. El que fa la confiança. Una pausa i la tertúlia jove amb els més joves de la casa. L'Anna Tarragó i un servidor. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta. Pim, pa!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al zero del so? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu de lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Doncs truca'm ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Agafar energia i moure'm per la sana i sense parar. Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Aquest matí m'he trobat el Lluís. Com està? Després de l'accident va estar un temps molt desanimat, però avui l'he vist molt millor.
012. La millor resposta.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Doncs seguim endavant, llançarem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. I ara mateix toca la Tertúlia Jove, espai que ens encanta cada setmana rebre una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada teníem els Vila, que diuen ells. I aquesta setmana tenim les del Pere Ribot, Tertúlia 100% femenina. Tenim les del Pere, ja arriben, estan nerviosíssimes, ja ho dic.
Daniela, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tot bé? Sí, tot bé. Ui, quin sorriure més nerviós que té. Ets nerviosa, tu, a la vida? No gaire. No, no hi ha res que et posi nerviosa, no? No, sí. Què? Compatir. Compatir? A què competeixes, tu? Patinatge artístic. I això et fot nerviosa de la vida, no? Sí. Els exàmens? No. No tant. No tant, home. Carlota, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Sí? Sí, sí. Tot bé, tot perfecte. Sí. Nerviosa o no?
Bueno, més que bon Què et posa nerviosa a tu a la vida? Doncs potser exàmens difícils Com quins? Com els amates És que pobre profe de amates Li xiuro les orelles cada dijous a aquesta hora Què us ha fet el profe de amates? No, no res Ai, la Luna, luna, què tal? Un altre cop a la tertúlia Com estàs? Bé Bon dia Tu sí que ets tranquil·la No Què et posa nerviosa a tu?
Doncs els partits. De què? De voleu. Hòstia. És que els partits de voleu tenen aquella tensió, aquella cosa. Sí. Bé, els difícils. Els difícils, clar. Home, com els exàmens de mates de la Carlota. Sí o no? Bé.
Marina, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. I tu, ai, quins nervis. Tu sí que estàs nerviosa, eh? Sí, sempre. Sempre per què? Costa't el micro, costa't. Pels axons i tot. Tot a la vida, eh? T'aixeques nerviosa tu ja, eh? Sí, bastant. Sí o no? I ara us presento també la Mariona. Bon dia. Bon dia. Tu també estàs nerviosa, no? Sí, una mica. Ha arribat preocupadíssima a l'àdio. Jaume, tenim un problema. Dic, hòstia, què ha passat ara ja. No tenim temps de què parlar, diu.
Veieu que hi ha una companya que ens acompanya avui a l'estudi? Sí. Doncs l'Anna Tarragó, us la presento, l'Anna Tarragó. Tranquil·les, que té tema per donar i per vendre.
L'Anna de Regó és una amiga de la casa, amiga personal, i a més a més és professora de la universitat. I l'hem convidat perquè ens ha vingut a parlar d'un tema que crec que us ocupa i us preocupa, que és aquesta nova llei que prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Ronda ràpida, Daniela, edat. Quants anys tens? Quinze. Carlota? També quinze. Vinga, quant fas els 16, Daniela?
A l'1 de juliol. Mira, a tu encara t'agafes, Carlota, i a tu? No, i al 23 de septembre. A tu t'agafa més, encara. Luna? 15, també. Quan, el 16? A agost. Marina? També 15, el 30 de juliol. 30 de juliol, i la Mariona? Ja he fet 16. Ah, te'n surts de la llei, eh? Quan els fas, tu? El 21 de gener. O sigui, els acabes de fer. Sí. O sigui, s'ha escapat de la llei per dies. Anna!
Aquest és el tema que dèiem, que és el... Sí, exacte. És aquest moment. És a dir, segurament, no sé si heu estat al cas de les notícies, us ha arribat, oi? Aquests dies que hi havia aquesta prohibició. Vosaltres, totes vosaltres... Per cert, Jaume, que bé aquesta tertúlia, tot amb noies, eh? Home, m'encanta. Vull dir, que bé, eh? A mi us dic així, i ja sé que és poc periodístic, però és el més xungo de l'Institut, que és el que més m'agrada a mi. Va, va, va. Llavors, la gran pregunta. Vosaltres...
Primer, teniu mòbil, entenc que sí. Perfecte. Segon, teniu xarxes, perfil propi a les xarxes? Sí. A quines? Ai. Aquesta, aquí està la qüestió. A quina xarxa teniu el vostre perfil i interactueu normalment? Instagram i TikTok. Instagram i TikTok. També. També. També. També. També. Totes.
el que dèiem, és a dir, Instagram i TikTok, que són les xarxes que són les més utilitzades per adolescència i jove adult, és així esteu respondent estadísticament perfectament a tot el que hi ha d'estudis sobre això el tema és que, a part del boli i del patinatge, això també us deu posar nerviosos ara, no? Quan està previsant aquesta llei? Va al Parlament la setmana que ve? Suposo que hi haurà les esmenes, etc. Quan pot trigar això?
Depèn, perquè les lleis s'implanten de manera automàtica quan estan publicades al BOE, el botlletí oficial de l'Estat. Llavors, depenent de si s'aprova la primera, depenent de si hi ha esmenes, dependrà de moltes coses, però sí que és veritat que n'hi ha que són express i si aquesta fos express...
perquè se n'ha fet, diguem, se n'ha fet molt de soroll, ha omplert molts titulars, abans d'acabar l'any podria estar publicada perfectament per no dir cap a l'estiu. O sigui que us agafa... Pels pèls. Què us passaria? L'any passat us van dir que ha prohibit el mòbil a l'institut, va ser una mica de problemes, que no estàveu d'acord, això ho recordem, que ho vam fer parlar a la Tertúlia. Aquest any us podeu quedar sense les vostres xarxes. Què pot passar a la vostra vida si us treuen el TikTok i l'Instagram?
Carlota, va, tu, sempre començo per aquí. Ai, perdona, eh, Daniela, Daniela, sempre començo per aquí, Daniela. No ho sé, la veritat, no m'he plantejat. Ja decidissis, hòstia, mira, ara com surtis de la ràdio t'has de borrar el TikTok i l'Instagram.
Ui, la Mariona... Pues YouTube. YouTube també estaria prohibida. Perdó, no vull fer jo a la portadora de les notícies. Les xarxes que us agraden, fora. Sí, totes les xarxes que normalment consulteu i que us entraten, totes serien fora. El Netflix, no? Mariona, tu has fet una cara, volíem dir, arrenca'm els ulls, però no les xarxes socials. Què passaria si t'ho diessin?
A veure, és que no sé. Perquè jo, per exemple, per Instagram el faig servir com WhatsApp. Parlo amb tots els meus amics per allà. Jo no miro posts i alguna cosa així, però ho faig més per parlar-me, per comunicar. Com a missatgeria, sí, sí. Teniu compta Aive? Sí, sí, sí. Una privada. La pública que pot veure tothom i la privada, bàsicament, les que els pares no podem veure, no? Sí. És així, no? Per què no la podem veure? Sí.
Va, va. Luna, explica'm per què no podem veure la xarxa privada. No sé. Perquè és privada. Ja, però què hi teniu? Què hi teniu que no podem veure? Els botellots i tot això, no? Que baixa, no? No, no. Anna, Anna. Jaume, és que pretens saber una informació que no tindràs mai perquè per això és privada. No, la tertúlia jove, sàpigues, que sempre venen els amics dels que fan botellot i fumen i beuen. Mhm.
Ah, però mai ells. Però elles no. Les amigues, eh, que sí. És que sempre triem les que no fan botellot. I llavors parlen com amigues. I aleshores, a la compte privada pengeu això, el que no podem veure els pares. Botellots, festes i tot això. O fotos amb amigues, vídeos...
Però que no volem que ho vegi tanta gent, o sigui, a més, gent de confiança. Molt bé. I els nostres pares, doncs no... I tu com a 16 anys, veus bé, ara que tens 16, que tu hi ha aquesta llei... Pels pèls, però no t'agafa. La veus bé o no? Digue'm la veritat. Jo crec que en part sí, perquè al final és... Bueno, als adolescents d'avui en dia estem com molt connectats i passem moltes hores amb això i ens perdem part de la vida.
Interessant, eh? Ronda ràpida, va, Daniel, a hores del mòbil diàries. Tenint en compte que es passen fet i fotut set hores a l'institut i que set hores més dorms. Per tant, de les que 24 hores, 14 hores s'està o dormint o a l'institut. Depèn. Si tinc entreno, una i mitja. Però si no en tinc, quatre. Al dia? Sí, tres i mitja, quatre. Tres i mitja, quatre al dia, eh? De les deu que sobren, eh? Molt bé. Carlota...
Jo no ho sé, però potser tres o quatre, normal. Això és llevar-se en el mòbil directe, no? Què? Llevar-se del llit i despertar-se i anar al mòbil directe, no? Sí o no? Luna? Doncs jo normalment dues hores i mitja. Dos hores i mitja. Marina? Jo unes quatre, o així. I tu, Mariona? Unes quatre, també.
Sempre sumen una mica més, eh, Anna? Són 4 o 5. Escolteu, i amb control parental o no? Sí. Sí? En quin tipus de control? No, és que ara, com tinc iPhone, vaig canviar i ara és del propi iPhone, l'únic que des del mòbil de la meva... El propi iPhone, que què? Què? Què fa l'iPhone? Dius, és el propi iPhone i què fa el propi iPhone?
Doncs que té un accés parental al propi mòbil. La meva mare, a través del seu iPhone, ho mira tot, no ho sé.
Sí, sí, és veritat. Hi ha un munt d'aplicacions. Hi ha aplicacions on es calcula el nombre d'hores de mitjana diària que un adolescent es connecta, hi ha, per no parlar de les aplicacions de geolocalització, etcètera, i també hi ha aplicacions que són les anomenades aplicacions espia o aplicacions mirall, és a dir, hi ha moltíssimes aplicacions amb les que pares o altres persones poden controlar què fem o no fem amb el nostre accés a internet. Això és veritat.
Una altra cosa és si nosaltres tenim eines o no les tenim per saltar-nos el que fan aquestes aplicacions. Però és que una pregunta. La llei aquesta que ha sortit, tu dius que més o menys des dels 16 anys, però les persones poden posar que tenen 18 anys...
Aquí anàvem. Com aneu a cocoa, amb el DNI fals? Això és el mateix. Anna, digues, digues. Sí, a veure, part d'aquesta llei, una de les coses, un dels objectius que té inclosos en aquesta llei és que hi haurà uns controls molt més estrictes
a l'hora de fer la verificació d'edat per accedir a les xarxes. Aquests controls més estrictes encara no se sap exactament com seran. Sí que és veritat que la delegada del govern amb polítiques digitals sí que va estar dient a diversos mitjans que s'estava treballant amb una aplicació específica en la que la verificació d'edat seria superestricta i que d'alguna manera no es podria fer gaire trampa.
S'haurà de veure, perquè estic convençuda que la majoria de vosaltres sabeu com van les VPNs, al final sou gent que esteu molt digitalitzades i coneixeu moltes eines i recursos, i quan un s'ho vol saltar, s'ho pot saltar.
Això és així, és una realitat, eh? Vull dir, no ho estic dir censurant ni no censurant, eh? És una realitat. Des de Brussel·les per això criden a la pausa, a la tranquil·litat, perquè diuen, eh, compte, compte. Per tant, jo crec que encara us escapeu i tot aquest any. S'haurà de veure, s'haurà de veure com acaba tot plegat, eh? Aquestes aplicacions que deia l'Anna fa una estona de control parental, les negocieu o directament els pares i mares diuen, eh, hi ha control?
Jo sí que és veritat que no he tingut com a tal control parental, només crec que era sisè de primària, i sí que va ser entre els dos, entre les dues parts comentàvem. És a dir, tu sisè ja tenies mòbil, eh? Sí. A quina edat vas tenir? Bueno, era mòbil sense targeta i després a l'estiu de passar primer ESO ja... És el moment, no? Sí, sí. Tu també? Sí.
El mòbil? Sí. No, jo vaig... Sí, també així, però tenia sense targeta per no tenir ni xarxes socials ni WhatsApp. I després, quan vaig passar a l'ESO, sí que em van ficar tot això. I tens control parental o no? No. De tant en tant, el control porta el mòbil o no hi ha revisió mai? No, quasi mai. Si no, més control les coses que m'instal·lo, però tampoc és així...
No, els meus pares no. Els meus pares sempre han estat superpendents, o sigui, no m'han deixat ni opinar si m'agradava o no la idea de tenir contraparental. I en tens, vol dir que en tens, eh? Sí, sí. Sí, sí, home, i tant, faltaria més, escolta. Marina. Bueno, jo vaig tenir el mòbil a l'estiu de la primera esto, però vaig tenir un mòbil que era com...
o així, ja sé que m'han ficat un control parental en una aplicació, però després quan em vaig canviar l'iPhone ja han dit que no, però igualment em troben el mòbil a les 11, o sigui, tinc fins a les 11, i a les 11 ja està. Mariona, va!
A mi també m'han donat el mòbil a l'estiu de la passada 6D a primer d'estor i em van donar el del meu pare que era un iPhone perquè ella es va comprar un altre.
I al principi sí que tenia control parental, però, clar, em ficava només una hora de xarxes socials i jo no tenia suficient i ficava la seva contrassenya o alguna cosa i al final es va cansar de tants coses, canviar la contrassenya i ara ja no tinc control parental.
En fi, Simona Levi, del qual parlaves tu ara fa una estona, fundador d'Ixnet Institut per la Digitalització Democràtica, és ara mateix en directe a Televisió de Catalunya, diu que s'ha de prohibir els sistemes tòxics per guanyar diners i no l'accés a les xarxes. És a dir, no cal capar-ho tot, sinó anar... És el que dèiem fa una estona. Vosaltres, sincerament, ara sincerament, sé que ho sou, molt sinceres, però ara més...
Esteu enganxades al mòbil? Sí. Sí. Sí. Sí. És a dir, el primer que feu quan ens llevem és anar de cara al mòbil i quan sortim de l'institut has de tenir el mòbil a la mà, eh? Jo pel matí no. No? Pel matí no, bàsicament perquè no em dóna temps. M'aixeco, em basteixo i ja m'he d'anar. Però anant a l'institut no tens el mòbil a la mà algun dia, allò mirant a veure quan seguidors tens a l'Insta? No, no, pel matí no. Després de l'institut sí, quan surto a l'institut sí.
Què et preocupa més? Per què esteu enganxats? Per què voleu entrar a l'Instagram i al Tito? Què és el que us preocupa? Jo crec que si m'han enviat algun missatge... Això és molt important. Tenint en compte que molts amics ja els teniu allà, a l'Institut.
Sí, però són més els de fora. Clar. I no és tant la comunicació que tenim, diguem, pública, sinó la comunicació que tenim més privada, oi que sí? Sí, sí. El que interessa o el que pot preocupar més és més el missatge que s'escriu en privat que no el que es diu el pati, oi? És que hi ha dos nivells de comunicació ara. Nosaltres només en coneixíem un perquè no teníem mòbils i només n'hi havia un de sistema de comunicació i era o t'ho dic o no t'ho dic.
Ara hi ha dos plans de comunicació i això és molt important perquè hi ha el pla més públic, el que es pot parlar en qualsevol situació i després hi ha el missatge que s'escriu a la xarxa i que només veus tu. I això és molt diferent.
Són dos plans molt importants. Sí, sí, sí, i tant. Amb les coses bones i les dolentes, eh? Compte. Perquè puc estar parlant d'un missatge que, no sé, d'algú que t'importa molt i que vols que et digui alguna cosa que t'importa o que t'agradarà, però també estem parlant de missatges que no ens agraden gens i que poden constituir coses molt més greus com podria ser el bullying, eh? És a dir, anem a allò que és el més bo i el més dolent. Existeix tot, eh? Lligueu pel mòbil o no?
Home, això és la tertúlia. Lligueu, eh? Que sí que lligueu, però sempre en dieu que sí. Ara no els talleu perquè hi ha l'Anna, eh? Ah, no, no, si jo, com si no els fos. Sí, sí, sí, veus la Maria? Sí, sí, sí. Ara es lliga pel mòbil. Sí. Sí o no? Sí. Sí? Sou més de... No, però, o sigui, jo conec a la persona i llavors ja després parlo amb ell pel mòbil. Però heu arribat a parlar amb persones que no coneixeu?
Sí. Sí, jo crec que sí. Sí o no? Però sempre tenien relació si eren amics d'algun amic meu o alguna cosa. Totalment desconeguts, no. Totalment ningú ha parlat amb algú que digui hola, què tal? No. Sempre són amics de l'amic, de l'amic, no? Sí. Perquè això de lligar cara a cara s'ha perdut, no hi ha?
No tant, eh. No? No, no. A les festes. A les festes, què? No, no, jo no. No, no, Mariona, els amigues, les amigues. Què fan les amigues? Van a lligar així de cara a cara? Sí, parlen. O algun tio ve i no sé... I tira la canya, no? Sí. Però és més pràctic o es practica més per l'Instagram, això. Sí, jo crec que sí. Un altre fet que em crida molt l'atenció, Anna, és que el TikTok ho fan servir tots però ningú penja res.
Ah, no? Jo sí que penjo. Jo tinc una fillola que tot el dia fa balls, uns balls estupendos, i penja un munt de coses. Ah, però és més petita, segur. 13. Ah, veus? Però quan arriba aquesta, només volen veure. Ah. Sí o no? No, jo també penjo. Sí. Sí, no, no, no. Quan parlem de... La majoria, quan parlem de xarxes, és jo miro, només miro. A l'Instagram no tant, però al TikTok sí. Quanta gent penja coses al TikTok aquí?
Jo com, però... Doncs gairebé totes, home. Imagina't, avui m'estan trencant... M'estan fent quedar malament perquè a l'Anna avui. Normalment és així, eh? No, però hi ha molta gent, eh, que penja. Sí? Bueno, clar, perquè si no pengés ningú ja m'heu la gràcia d'entrar. I quins continguts pengeu? Què pengeu?
O és vídeos de coses que pensem? O sigui, vídeos on sortiu vosaltres dient coses que penseu. No, o una frase, una foto. Una foto amb una frase que expressa el que esteu pensant en aquell moment. O, per exemple, tipus Instagram, que poses diverses fotos que vas passant. Un reel de fotos, no? Una consecució de fotos.
100%, literal, lit, och, mañana, ella jura...
Hem parlat fa un parell de setmanes. Random. Mood? Sí. El teu mood? Quin és el teu mood, Jaume, avui? Ui! Són 100%, són 100% literal, tio. Fa un parell de setmanes vam parlar de les frases i de les paraules que ells utilitzen i aquestes eren. I em va sobtar molt l'aparició del och maniana i ella cura. Encara no he entès en quin concepte es va servir. Però Jaume, en plan... En plan...
Per què? Perquè en plan literal us vaig preguntar 100% d'on surten aquestes frases. Ja em vau dir, del TikTok. Sí. En sèrio? O que mañana i ella jura surt del TikTok? Per tant, la pregunta va una mica més enllà. Quin grau de credibilitat li doneu a alguna cosa que surti al TikTok? Una notícia. Si surt al TikTok ja és veritat? O agafeu i dieu, anem a mirar si és veritat? Depèn també del compte que vingui. Del compte que vingui. Si ve... d'alguna...
Cadena de notícies, doncs sí que m'ho crec més, però des de pen. I a l'Ella Jura i a l'Oc Mañana també surt. Ha sortit alguna a les últimes setmanes, la frase d'aquestes? Sí. Sí, quina? Oc Mañana. No, no, no. Nova, nova. Ah, no. Que jo seria. Segur que no. Ens hem deixat alguna, a plan del 100%, literal, l'Oc Mañana i la Jura? El 6-7? 6-7. Ah, 6-7. 6-7. 6-7 què valdria dir? Me la suda, no?
No, pot voler dir moltes coses. Depenent del context, en què estàs a servir, voldrà dir una cosa o una altra, no? A veure, què vol dir ara? Si jo us dic 6x7, què vol dir? És que 6x7 va ser una celebració d'un jugador de bàsquet. I ja s'ha quedat així. Però quan l'utilitzeu, el 6x7? Quan veiem un 6 i un 7.
Home, no. O quan ens ve així de repent per la cara. Sí, o quan diuen pàgina 67 i tothom comença a 6-7. I a l'oc maniana, a veure si ho acabo d'entendre, quan l'utilitzeu? Per exemple, em diuen recomanar-te d'habitació i dic oc maniana. Oc maniana vol dir me la suda i ho faré com... Vés esperant que avui ja m'ho plantejo. I a l'ella jura?
Quan no et creus alguna cosa d'alguna persona. Com, com? Com veus? Quan no et creus alguna cosa d'alguna persona. Ah, vol dir, no m'ho crec, és ella jura. Jo què sé. No, com per exemple la Mariona diu, els Pirineus estan a Itàlia, i nosaltres diem, ella jura. Ella jura, no?
Estem ben posats, eh? Està xulo, eh, Anna? Sí, sí. Està xulo. Tu ja els tens una mica més crescudets, eh, a la universitat? A mi, quan arriben els estudiants... A veure, primer arriben al grau de Comunicació Indústries Culturals i ja tenen 18, o estan a punt de fer els 18, depèn del mes, però com que comencem al setembre, doncs, si són d'octubre encara són de 17...
I després el màster, quan fem el màster de comunicació especialitzada i fem cultura digital i aquestes coses, arriben o amb 21-22 o amb més anys. Home, aquí ja... Aquí ja depèn. Per cert, la consellera Sílvia Pani que anuncia la gratuïtat d'aquest servei infame i incompetent que tenim aquí, que es diu Rodalies, de manera sinèdia. Per tant, gratuïtat absoluta a la línia. Faltaria més, eh?
Heu piscut, d'alguna manera, l'episodi de Rodalies, o això és un tema... Què us interessa, vosaltres, de les notícies? Si us dic de l'última setmana què us interessa de les notícies... A veure, Daniela. No ho sé. Mires les notícies, o no? Sí, sí. Sí, què t'interessa, a tu, de les notícies? El temps. El temps, molt bé. El temps per saber si pots anar a algun lloc, no? Claro. Molt bé. O que m'he de fer cada roba. Exacte, l'hau fet. Escolta, però les altres notícies, deixa igual.
No, també m'importa. La política, no? A ella li importa molt. No, no. Carlota, a tu què t'agrada? Què mires de les notícies? No miro molt les notícies, sí que m'entero per xarxes socials, però últimament... Quines xarxes? Doncs això és TikTok i Instagram. I, doncs, últimament el que he vist de notícies és el que ha passat de la pluja al sud d'Espanya, el d'Amèrica, i...
I no sé, els Grammys que vam... Ah, molt bé. Els Grammys, eh? Luna, tu què? Jo no m'enteno de res. No t'interessa. Si tu no t'interessa, no és que no t'interessa, que no t'interessa. Bueno, és que amb la meva família des de petita mai hem vist la tele, tipus les notícies. Què mireu? La tele normal, sí, però... Què vol dir la tele normal? La tele vol dir que t'aparell quadradet, així que te diu allà, no? No, tipus sèries i coses així, sí, però... O sigui, la tele així en directe, les notícies, no.
No. Bueno, els meus pares a vegades. Però que no miris notícies no vol dir que no t'hagis enterat que el BatBani ha guanyat uns gramis. Bueno, m'he enterat, però sí, però... Molt tard, em m'entero de les coses. Vas en delay. Sí, sí, clar. I tu, Marina? No, jo no miro mai les notícies, però a mi, per exemple, em surt algú per TikTok i jo li pregunto a la meva mare, li pregunto, això és veritat? I llavors ja em contesta.
I contrastes, eh? I tu, Mariona? Bueno, no sé, depèn. A vegades per la nit fiquem les notícies i sobretot ara en l'època dels trens que no funcionava ni tot perquè el meu pare al matí va amb el tren i ens havíem d'informar.
Evidentment, però no perquè t'agradi, no us agrada gaire mirar notícies, no? No. A part del temps, eh, la Daniela que diu avui el temps, per saber quin outfit em vaig a posar, sí? No, és que el meu pare m'obliga a ficar les notícies. Ah, val, és a dir, vols saber quin temps farà? Sí. Saps que avui plaurà, no? Sí, sí. Ah, t'has posat l'outfit de pluja avui? Sí, sí. Daniela, tu què vols fer la vida?
De què vols treballar? Ah, vale. Vull ser entrenadora de patinatge. Molt bé. I nutricionista. Molt bé. L'any que ve, batxillerat? Sí, científic i sanitari. Molt bé, el Pere Ribot, eh? No ho sé. Eh, eh, eh, atenció al mercat de fitxatges estiuencs, eh? On te n'aniràs? No ho sé. No ho saps, eh? Però no està clar que segueixis el Pere, eh? No. Molt bé. Carlota, tu què vols fer?
Doncs jo estava pensant en disseny de moda. Molt bé. Perquè m'encanta molt la moda i això. Molt bé. I t'ha dit que fas dibuixets i tal. Sí. Ara no tant, però abans sí que feia molt. I per on tiraràs? Per un grau o...? Encara no ho sé, ho he de mirar. Tampoc tenim, segur que l'ha continuat el Pere. No. Ai, ai, ai. Però perquè el Pere no hi ha el... Clar. El batxillerat que vull fer. Artístic. Sí. On el fan? Doncs es fan amb Ataro i amb Snow, crec que també. Molt bé. Molt bé.
I la Luna, què? Doncs jo vull ser veterinària. És veritat, ja m'ho havies dit, veterinària. Encara segueixes, eh? En voler ser veterinària? Sí, sí. Per tant, científic l'any que ve, no? Sí, però ho ets difícil, la veritat. Per què? Demanen molta nota, és veritat, eh? A l'autònoma demanen una nota alta. Però és molt bon estudiar, la Luna. Bueno... Com ha anat? Luna, a brallar-ho, que tu podràs, segur. Com ha anat això?
Les notes, sí. Més o menys, mates... Més que mates, és que clar... Un dia convidarem el professor de mates, eh? Sisplau, eh? Tens conversa per moltes estones. Avisa'm si el convides, eh? Avisa'm si el convides, que jo no vindré. Tens conversa per moltes estones si el convides. Marina, tu què vols fer a la vida, va?
Bueno, no tinc clar que vull treballar, però algú relaciona amb la sanitat, llavors faré el científic. Molt bé, el Pere, eh? No. Ah, no? Un altre que també marxes? A on marxes? Al Santana. Al Santana, eh? Molt bé. L'any que ve el Pere arribar, ens quedem sense el primer de batxillerat, eh? No hi haurà ningú. Mariona, tu què vols fer? Farmàcia. Farmàcia, molt bé, eh? I ho tens clar, això, eh? Sí. I l'any que ve?
En batxillerat el Sant Anna. També. A veure, posem un crit d'alerta l'any que ve. Hi haurà algú, el Pere Ribota, el primer a batxillerat o no? Jo. Crec que jo. No, no, sí, sí. Fem veterinària, clar. Escolteu, Anna, mil gràcies per haver-te quedat i haver vingut aquí. I a vosaltres, Daniela, Carlota, Luna, Marina i Mariona, que avui qui us ha acompanyat?
La Marta. Ah, la Marta! Perquè avui en Dani Greville està d'esquiada. I a la Marta li ha tocat venir cap aquí. Moltes gràcies a la Marta i a l'equip que fa possible la tertuliana. Torna com vulguis i que vagi molt bé. Gràcies. A vosaltres. Migdia, Robert Maza ens acosta a les notícies.
Les notícies de les dotze. És migdia, l'associació Boatiner presenta una nova edició del musical d'or, el musical de la gent gran, que se celebrarà aquest proper dissabte a partir de les set de la tarda al remodelat Teatre Ateneu de Vilassadamar. Un espectacle en el qual es recaptaran diners per l'entitat Oncolliga. Les entrades es posen a la venda avui, d'aquí poques hores, exactament a dos quarts de cinc de la tarda, al mateix Ateneu,
i també una hora abans de la mateixa representació el dissabte, és a dir, dissabte des del punt de dos quarts de sis. També pots fer un visum a la Fundació Onco Lliga enviant el visum al número 00912.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea anul·la la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín que van recórrer contra la decisió del Parlament Europeu d'aixecar-los fa cinc anys la immunitat com a eurodiputats.
Ho va demanar el Tribunal Suprem, que els volia jutjar pel referèndum de l'1 d'octubre. L'alt tribunal dicta sentència així sobre la immunitat parlamentària del líder de Junts i els exconsellers, tot i que es tracta d'una sentència sense conseqüències pràctiques, atès que cap d'ells ocupa avui dia cap escó al Parlament Europeu.
L'oceanògrafa Josefina Castellvia mort a Barcelona a l'edat de 90 anys. Nascuda a la capital catalana el 1935, va ser la primera dona al món que va dirigir una base científica a l'Antàrtida. De fet, serà recordada per ser una de les pioneres en la recerca al continent glaçat, on va treballar intensament en el camp de la bacteriologia marina.
Licenciada en Biologia, el 1957 es va especialitzar en microbiologia marina i oceanografia a la Universitat de la Sorbona, França, una disciplina llavors molt desconeguda a Espanya. Posteriorment es va doctorar en Ciències Biològiques a la Universitat de Barcelona i va ser professora d'investigació al Centre Superior d'Investigacions Científiques.
Recordem que el 2021 va rebre la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya. Després de jubilar-se, va seguir fent activitats de divulgació científica sobre els oceans i també sobre l'Antàrtida.
L'Ajuntament de Tarragona, la confreria de pescadors, el Museu del Port i empresaris del sector de l'hostaleria fan front comú amb altres entitats de la ciutat per defensar i promoure el consum de peix de proximitat. Per aquest motiu han posat en marxa una nova edició de la campanya, aquest any sota el lema Un any de mar, un test d'història, que vol posar en valor aquest producte i visibilitzar la feina de totes les persones que fan possible que el peix arribi a les peixeteries i a la nostra taula. A més de les activitats de caràcter gastronòmic...
També destaquen les activitats vinculades als oficis lligats al món de pesca fent una menció especial al paper de la dona.
La Marató del 3CAT propera se celebrarà el 13 de desembre de 2026, serà la 35a edició de la Marató i s'ha anunciat que es dedicarà a la divulgació i a l'impuls de la recerca en unes malalties, les neurodegeneratives i els neuromusculars, que impacten de manera colpidora en la qualitat de vida de les persones afectades i en la qualitat de vida de les persones des del seu entorn, perquè són una de les principals causes de pèrdua d'autonomia i de dependència a Catalunya i també arreu del món.
Copa de la Reina, futbol femení, Barça i Madrid s'enfronten per tercer cop aquesta temporada en els quarts de final, en els quarts de finals de la Copa, que transmet avui TV3 a les 9 del vespre. A la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofets. Vila Sada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vila Sada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Darrera de cada gota de llet, de cada tros de formatge. Darrera de cada pressec, de cada poma, de cada pera. Darrera de cada glob de vi, de cada tall de carn, de cada litre d'oli. Darrera de cada producte de proximitat que ens ha arribat a taula aquestes últimes setmanes i a l'esforç dels nostres pagesos, ramaderes i pescadors per una alimentació de qualitat. La compra de proximitat ens beneficia a tots. Ara, producte local. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
i al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Altra grava? Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa-te a culturajove.cat
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat t'ho vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Vilaçà Ràdio
Ara mateix, sis minuts per damunt del punt del migdia. Seguim endavant i en directe a última hora del Parlant de Tot d'aquest dijous. En pluja, un dijous en pluja, que en aquest moment està caient sobre Vilassar de Mar. És moment d'anar al teatre de la veu i de la mà de la Joana Hernández. A Vilassar Ràdio, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot.
Joana Hernández, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres i anem al teatre avui repassant estrenes, cartelleres, recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana passa per la secció avui en Jordi Buixaderes, sí o no, Joana? Sí, sí, en Jordi Buixaderes que sempre que li hem demanat sempre ha estat disponible.
Doncs vinga, què tenim avui? Què presenta Embuixaderes i companyia? Doncs una estrena, una estrena de... Bé, oficialment no, però avui comencen les prèvies. Què vol dir, oficialment no? No, però avui comencen ja les prèvies a la Via Roel amb aquesta proposta, Els Fills. Els Fills, que a més, Embuixaderes està molt ben acompanyat, està acompanyat de la Mercè Arànega, la Emma Vilarassau i els dirigeix el David Selves.
Hòstia, aquí hi ha uns grans, eh? Molt. Aquí no s'hi posa per qualsevol, eh? No, no, és que ja que s'hi posen, ho fan en sèrio, Jaume. Perfecte. Per tant, a partir d'avui, ja saben, el Villarroel, els fills, aquesta proposta, que és seriosa, eh? Vull dir, farà pensar, farà pensar.
Si vols, comencem a repassar els teatres, perquè hi ha moltes estrenes aquesta setmana. Atenció. Comencem, doncs, el Versus Glòries, on també s'estrena Ni en broma. Ni en broma el Versus Glòria.
i el TNC a la sala petita es va estrenar ahir la reina jove, la reina jove amb la Maria Rodríguez al capdavant del repartiment. Vull dir que en aquests moments el TNC té dues actrius d'aquelles de primeríssima línia, una és l'Ariadna Gil a la sala gran amb Maria Magdalena i l'altra és a la sala petita la Maria Rodríguez amb la reina jove. Per tant, dues obres de pes,
al TNC i això no hem d'oblidar que a la Sala Tallers tenim una proposta també molt bona que és Hola Ràbia Hola Ràbia és la proposta que s'estrena avui a la Sala Tallers vull dir que estrenes aquesta setmana a base de B
I, com ja sabeu, les propostes de teatre a vegades duran només tres setmanes. Per tant, com hi haurà moltes estrenes aquesta setmana, haureu de fer punts i mànigues per aviar amb quina trieu perquè no se us passin. Anem ara cap al Goya. Avui no ploraré.
Al Teatre Romea, darreres dies de la mort venia amb taxi, fins al dia 15, vull dir que diumenge de la setmana vinent ens deixa, al Teatre Romea. A la Villarroel, ja ho hem dit, és en qui parlarem d'aquí una estona, amb el Jordi Buixaderes, que acompanyat de la Mercè Arànega i la Emma Vilarassau, i dirigits pel David Selva, presenten Els Fills.
El Teatre Condal, Germans de Sang, fins aquest diumenge, per gaudir encara el Condal dels Germans de Sang. També acaba aquesta setmana el Riure Caníbal, que està al Teatre Lliure, a l'Espai Lliure, i que ens deixa aquest diumenge. I, per altra banda, s'estrena el Barquer. El Barquer, que s'estrena al Teatre Lliure, també avui,
una altra de les grans produccions que s'estaven esperant aquesta temporada. I continuem ara cap a la Quitània. Aquí també, atenció, perquè demà, demà, estrena el càsting, càsting a la Quitània. A la Bequet, com vaig aprendre a conduir? És la proposta que presenta la Bequet amb la Mireia Eixalà i l'Ivan Benet al capdavant del repartiment.
Als teatres del Ferró hem de dir que a la gleba, al teatre de la gleba, fins al dia 15 encara hi ha les vacants, les vacants fins al dia 15. Hi ha el teatre de la fàbrica, allà tenim a la sala gran lluita i metamorfosi d'una dona, amb Jaume Madaula, que fa un monòleg d'aquells esplèndids. I al mateix teatre de la fàbrica, la sala petita, l'habitació de la cel.
Anem cap al Tantarantana, ja tenim les mans brutes. I al Teatre Maldà, atenció, perquè ens arriba una peça molt divertida, molt, molt, molt, molt, com és l'Estigueix del Goldoni. I és que les peces de Goldoni no deixen indiferent a ningú. Han passat molts anys i, en canvi, sembla que estiguin escrites avui mateix. Un Goldoni per passar-ho molt bé al Maldà, l'Estigueix.
Al Teatre Borràs, Les Bàrbares, i acabem els teatres, acabarem el poliorama, que ha retornat l'Abrama del Cèrvol, que s'acaba precisament... Perdó, que comença avui, vull dir, que estrena d'aquesta setmana, l'Abrama del Cèrvol, i que serà des d'avui i fins al dia 1 de març, el poliorama. Per tant, aquest és el resum dels teatres de Barcelona,
I ara, d'aquí una estoneta, esperem tenir... Bé, una estoneta no gaire llarga. Esperem que no ens faci esperar gaire el Jordi Buixaderes. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegi, al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Tenim amb nosaltres el Jordi Bujaderes, que li donem els bons dies. Bon dia, Jordi. Bon dia, Joana.
Nosaltres avui volíem parlar d'aquesta proposta que fa pocs dies que està a la Via Roel i és Els Fills. Aquesta proposta que, dirigida pel David Selvas, té un actor i unes actrius fantàstics. És que ens estem referint al mateix Jordi Buixaderes, a la Mercè Arànega i a la Emma Vilarassau. Escolta'm, amb aquest cartell, qui no va a la Via Roel?
A veure, espero que sí, espero que vingueu tots els que hi capigueu, i diran que sí, tant de bo, tant de bo omplim. Sí, sí, està molt bé, és una obra que està molt bé, vull dir, esclar, evidentment la recomanem. Una obra que està molt bé, amb uns sectors prou coneguts, que tots treballeu molt bé, que fa molts anys que us assegueix la gent de teatre, i que segurament el test deu ser molt interessant, i la proposta, és a dir, la trama,
També. Jo no m'atreveixo a fer l'espoiler, però m'agradaria que tu em diguessis més o menys a què va això. Fins on pots dir? Mira, això és una conversa entre tres persones que són tres enginyers nuclears retirats, jubilats, i que són testimonis d'un accident nuclear. Testimonis, a veure com a ciutadans, diguéssim, o sigui, que assisteixen a una època en què
en què a darrere d'un accident nuclear semblant al que hi va haver a Fukushima, per un terratre molt inesperat, es produeix una situació de catàstrofe ecològica general. Bé, això diguem-ne que és la trama, i un d'ells els proposa anar a substituir els enginyers nuclears que estan...
intentant que el dany a la central no vagi a coses majors i que s'estan sacrificant d'alguna manera la seva salut. Anem a substituir-los, ells són joves, nosaltres ja estem retirats i d'alguna manera així contribuïm a reparar en la mesura del possible aquest error que ha sigut tirar endavant l'energia nuclear, tota la tecnologia nuclear sense prou garanties i que ha produït el que ha produït.
Això també ve a veure, paral·lelament a això, ja es parla de les seves vides i es parla de les seves relacions, que d'alguna manera tenen un ressò amb tot això i tenen un mirall amb tot això. És una escena única, diguem-ne que en temps real, que dura tota la funció, una hora i 40 minuts, i els anem coneixent i anem reflexionant una mica sobre aquest tema. Això seria, sense voler arribar a entrar a fons,
o el que passa amb aquesta funció. I que m'imagino que en una situació d'aquestes surten temes punyents i temes interessants, aquells que possiblement no vols tocar en altres ocasions, però que aquí us deixeu anar una mica, no? El fil conductor de tot, com diu el propi títol, són els fills, no? I una mica els fills...
Jo penso que hi ha moltes obres així, no? Es parla de la responsabilitat que adquirim portant al món fills quan sabem que aquest món, o quan nosaltres mateixos hem produït que aquest món no funcioni, que aquest món es vagi autodestruint o que ho anem destruint nosaltres. Aquesta gran paradoxa que és no conservar el planeta i, malgrat tot, anar portant el planeta descendents i gent que en un futur esperem
que arreglin el que nosaltres vam esperar, o implícitament sembla que fem això. Aquesta gran contradicció, que ja fa molt temps que dura, jo recordo, jo vaig treballar també en una obra que es deia Fida Partida, de Beckett, feta l'any 50, quan començava l'energia nuclear, i on ja es plantejava aquesta contradicció. Per què hem de portar
Fills al món si al món l'estem destruint de mica en mica. De fet, això. Digue'ls, digue'ls. Diguem-ne que és el tema central de tot això i per què aquesta punció es divorcia.
De fet, jo tinc coneixença de persones conegudes meves que no han volgut ser mares, no han volgut precisament per aquest tema. És curiós, tu m'ho estaves explicant i m'estaven venint a la memòria, al meu cap, em venia la imatge d'aquestes dos o tres persones que tinc que conec, que bé, la seva reflexió era aquesta, jo no vull ser mare perquè tal com està el món no vull portar una criatura al món.
Vull dir, que m'he trobat, eh? No és allò que ho parlem i es diu amb obres a teatre o es diu amb ficció. No, no. Jo m'he trobat. Sí, la natalitat està baixant, no? Vertiginosament, diuen. I penso que per aquesta mena de raons, per aquesta mena de reflexions que es fa a la gent, no? Abans de tenir criatures. Què passarà amb ells? A quin món els porto? Amb quins ulls me'l miraré quan...
quan s'adonin que aquest món està fet malbé i que d'alguna manera aquest pes recau sobre nosaltres i les generacions anteriors. Sí, i a mi em sembla que és una qüestió molt actual, molt actual i potser cada vegada ho serà més. I la prova és aquesta, que és cert que els joves s'urrumien molt, a part que és molt difícil avui dia tirar una família endavant en general, doncs s'urrumien suposo per això, perquè no veuen clar la situació
ni política ni ecològica del món. Fins quan esteu a la Via Roel? Estem fins al final del mes de març. Em sembla que és el 29 o el 30 de març. Tot just s'acaba d'estrenar. Sí, estrenem el...
l'estrena oficial l'estrena oficial és el 12 de febrer i aquests dies esteu en prèvies per tant encara queda un mes i escacs per veure-la però que la gent no s'adorgui perquè això passa, el boca orella funciona molt bé
La Villarroel és una sala que no és relativament molt gran i, a més, que té el seu públic. La Villarroel sempre està plena. A vegades vols anar i ja no tens localitats. Sí, és veritat, sembla gran, però no ho és tant. No arriba a 400 localitats, em sembla. I la veritat és que la venda va molt bé. Vull dir que sí, deu ser una mica tot plegat. Aquesta obra també és una obra coneguda i ja fa temps que s'ha estrenat.
s'han fet versions em sembla que se'n va fer una versió al teatre Acadèmia, crec, fa temps i bé, s'ha estrenat a totes les ciutats del món sobretot a les de parla anglesa però en general és una obra coneguda té un ressò quan acabeu feu bolos o no s'ha previst? sí, fem un parell de setmanes de gira no en podem fer més per compromisos de la gent
però fem un parell de setmanes, anem a unes quantes ciutats d'aquí, Reus, Manresa...
Girona, bueno, Sal i algun lloc més. Doncs escolta'm, esperem que vagi molt bé aquesta proposta, que continuï, bueno, que continuï, no, l'estrena oficial anirà bé, tot anirà bé, per tant, escolta'm, dir-los a la gent que no s'ho deixin, això sí, que després passa això, que no hi ha entrades i la gent es queda sense poder veure-la.
Molt bé, doncs sí, sí, sí, i tant que sí, bona recomanació, moltes gràcies, Joana. Doncs escolta'm, ens veiem pels teatres, que tingueu molt èxit i també una abraçada molt forta a les dues actrius que t'acompanyen, que són dos grans actrius, eh? Doncs, de part vostra, una abraçada.
Doncs molt bé, Joana, ja ho tenim això, ho tenim fet i t'ho agraeixo moltíssim. Doncs ja està, ja podem anar a la Via Roel, ja veus. És interessant, eh?, la proposta, per això. No, és per pensar-hi, eh? Vull dir, avui en dia, tu no t'hi has trobat gent que a vegades et diu, no, jo no vull tenir fills perquè tal com està el món, no ho vull. Sí, no, està clar, està clar, però com que a l'hora d'opinar, doncs tothom té boca, doncs...
No saps si és veritat o no. No, no saps si és veritat. Si algú decideix no tenir-ne, no passa res. No hi ha cap llei que obligui a tenir fills. Sembla que s'ha de donar explicacions. Quan una persona decideix no tenir fills, ha de donar explicacions sempre. No sé per què, perquè no hi ha cap llei que obligui. Això jo crec de sempre que ha estat un error. Preguntar-li a una persona per què no vols fills, em sembla que ara et surt...
Bueno, no és que sigui absurd, és que... És una decisió presa, ja està. És com una falta de respecte, no hi ha cap llei, no hi ha cap llei que digui, escolta, estàs obligat a ser pare-mare o estàs obligat a ser pare-mare en parella, eh? O sigui... I ara, Jaume, ara, a aquestes alçades que estem, doncs ja és més normal que no ho preguntin, però quan jo era jove, jo me'n recordo, quan em vaig casar, re, encara no havien passat tres mesos, ja em preguntaven, què vols, nens? Que vols tenir fills? Jo pensava, mare meva, quina pressa té la gent que tingui fills...
No, però vull dir, era més agobiant, això. Sí, sí, està clar. Era més agobiant. En fi, Joana, gràcies. Jaume, quina setmana que ve, bon teatre. Adéu, almenys. Una pausa, arribarem amb la bona música a dos quarts d'una. Saludem a Gerard Grau. Gerard Grau, ell, entre altres, és el regidor d'Hisenda de les Finances Municipals. Vaja, per entendre'ns, i amb ell parlem, una entrevista que teníem pactada fa molt de temps, que per una cosa i altra hem anat
Endarrerim, però en qualsevol cas saludem a Gerard Grau de seguida. Abans, el meu poble amb xarango. Pausa i tornem. El meu poble té una plaça de records. Fan als encesos i banderetes de colors. I un gran ball dirigeix les nits d'estiu. Avui que tothom riu, avui que és festa major.
A la plaça, de nit, s'hi aplega tothom. Que ballen nens petits, senyores i senyors. Ballen lluny, els que avui ja no hi són. I entre les llums i el fum, ahí balla el nen que vaig ser jo. I enmig de la nit, d'envolta la plaça, tot és com ahir. Aquí el temps no passa, enmig de la nit.
T'envolta la plaça com quan érem petits, com quan érem petits. Queda't avui a casa, que potser demà no ens podem trobar. Balla aquesta nit el que ballaríem sempre, que potser demà
no podem ballar. Queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut pels carrers de matinada, el passeig, la plaça, la botiga de la mare. T'he guardat els tresors en mil cançons, l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui soc. I enmig de la nit d'envolta la plaça, tot és com ahir. Aquí el temps no passa enmig de la nit.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Som de foc els teus petons que s'encenen de nit i cremen la matinada. Som l'art que abraça el rodamunt i apaga el neguit avui que torna a casa. Som de foc els teus petons que s'encenen de nit i cremen la matinada. Som l'art
Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment, i en aquest cas... Amb el meu poble i xerango amb l'entreteniment musical hem arribat a dos quarts d'una del migdia. A moment, per una altra de les entrevistes d'aquest matí.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireu, aquestes d'aquelles entrevistes que ha costat entre una cosa i altra, però era un deute que tenim en aquesta casa, perquè n'havíem parlat abans de marxar de les vacances d'anar per una cosa o altra. Ho hem anat retrasant, però finalment, doncs, sí.
Diem que el més important, o el ple més important d'un consistori, tots tenen la seva importància per un dels mesos aquell que es porta en aprovació els pressupostos municipals, perquè els pressupostos és allò que et permet tirar endavant o no una obra de govern. Per això, doncs, els pressupostos, en principi, cal aprovar-los a temps, si pot ser abans d'acabar l'any, i per poder executar l'obra, en aquest cas, o les obres que s'han de fer...
i com impliqueix tot això a les arques municipals. És per això que teníem pactada aquesta entrevista i avui finalment la portem a terme en Gerard Grau Salvany. Ell és el regidiu d'Hisenda i cinquè tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. I amb ell parlem en els últims minuts del Parlam de Tot d'aquest dijous.
Gerard Grau, bon dia, bona hora. Hola, bon dia Jaume i a tothom. Com estàs? Molt bé, respirant així forçat perquè saps que per arribar he hagut de córrer una mica. Sí, que ens has avisat de primera hora del matí, eh? Sí, que potser arribava una mica tard. Una pregunta, Gerard. Anaves amb Renfe?
No, anava amb moto. Vinga, no t'ho dic perquè... Amb l'afegit de la pluja avui. Amb l'afegit de la pluja, eh? Déu-n'hi-do. Doncs, Gerard, gràcies per estar amb nosaltres. Vam pactar aquesta entrevista abans d'acabar l'any perquè volíem parlar dels pressupostos d'aquest 2025.
2026, perdona, es van aprovar el 18 de desembre, si la memòria no em falla, és just una setmana abans de Nadal, que era la darrera sessió plenària del 2025. Es va aprovar 30 milions, una mica més de pressupost, concretament es van aprovar 30.411.243,64 euros. De tot això...
en volem parlar. Tradueix aquest pressupost? Fes-me una mica de resum, perquè això, com presenteu pressupostos, sempre parleu d'un pressupost social, un pressupost... Tradueix-me-lo, explica'm en què consisteix aquests més de 30 milions d'anors.
Bé, abans que res, que aprofito que comentaves el tema de presentar els pressupostos, que era important presentar els pressupostos i aprovar els pressupostos a temps. Voldria posar en valor la feina de l'equip tècnic de la casa, no només d'intervenció, sinó de la resta d'equips tècnics, perquè crec que s'ha de posar en valor que hem fet dos pressupostos anuals en nou mesos.
Com vam tenir el canvi de govern, els pressupostos no estaven aprovats i vam fer tant els del 25 com els del 26 en un termini de 9 mesos. Això és una feina molt important que ha demanat la dedicació i la constància de tot l'equip tècnic.
Bé, el que em comentaves, efectivament hem portat d'aprovació i hem aprovat un pressupost de 30,4 milions. És l'import, el pressupost més alt de la història. Els pressupostos van inquietjant absolutament com pràcticament tota la vida. Els preus, per desgràcia, també van per aquesta línia.
I el que comentaves, que nosaltres hem plantejat aquests pressupostos i els qualifiquem com a, primer, bons i objectius, perquè financien correctament tots els serveis que fins ara estàvem prestant...
a la població. I de la mateixa manera que, diguem, socials, perquè hem posat el focus en una sèrie de despeses o d'inversions serveis directament per la població, com diguem la teleassistència, més places a l'escola presó, etcètera, etcètera. Sí que és veritat que a nivell d'inversions ha quedat més baix per què? Perquè comentaves que el pressupost és el ple més important.
Sí, és veritat, perquè és un punt en el camí, però sobretot el camí és el posterior, el de gestió pressupostària. No serveix de reaprovar un pressupost si no actues després en acord en aquest pressupost. I el que ens trobàvem és que les necessitats que teníem tècniques per tirar endavant tots els projectes que ens agradaria tirar endavant no les teníem, amb la qual cosa
hem hagut de fer més esforç en dotar la plantilla i afinar els procediments per poder executar absolutament tota l'obra que plantegem. És una animalada. Faré tal obra si saps que segurament no arribaràs i, a més, hauràs demanat un préstec per fer-la i que aquests diners te'ls menjaràs. Bàsicament, el que nosaltres destaquem d'aquests pressupostos és això.
Són uns pressupostos que es van aprovar amb els vots del govern, format pel tripartit, i en aquest cas també volia parlar d'això, és el primer pressupost que heu aprovat des que heu accedit al govern, segon, perdona, és el segon pressupost, però que heu pogut treballar com a any sencer, l'any 2026, a mi que es referia aquí, i per tant, primer cal posar d'acord la maquinària del govern. Ha costat en aquest sentit o no? Perquè de l'oposició ara en parlarem, eh? No, no ha costat gens.
És a dir, sabadors de les necessitats que teníem d'arribar en temps i forma a aquests pressupostos i també pel tarannà de tot l'equip de govern i de les diferents àrees, evidentment, no ha costat absolutament gens. És a dir, tothom ha entès que un pressupost al final és un tema de restriccions. A tots ens agradaria fer...
25.000 actuacions més, però que s'adequaten al nivell d'ingressos que tenim i a les capacitats que tenim per executar-los. No ha costat absolutament gens. Ha sigut bastant agradable al final de la negociació.
Des de l'oposició, concretament des de Junts Estiment Vilassar, es va criticar que en aquest cas no hi va haver negociació amb la resta de grups. És això o no? No, no és així. Al final, primer, a veure, exactament el que deia abans, a tots ens agradaria fer-ho d'una altra manera, però la premora de temps era la que era, el que deia dels dos pressupostos en nou mesos.
que jo sàpiga la resta de grups no han tingut aquesta crítica. Això d'entrada, això ja et denota una mica el taranar d'aquesta crítica. I el que m'agradaria saltar, per exemple, com un exemple en aquesta negociació amb Junts, és que la primera comissió d'organitzacions fiscals ni van acudir. Després es va traslladar que fessin les seves aportacions i van trigar un munt. Bé, suposo que és...
part del joc polític que diu, escolta, amb què vaig a criticar, no? Doncs vinga, critico això perquè és difícilment contrastable. Ara parlarem del joc polític, a l'hora de veure uns mateixos pressupostos. Gerard, què és amb el que més aportarà aquest pressupost? Què és amb el que més recursos s'emportarà aquest pressupost? Amb què s'invertirà més en aquest cas? O amb què es gastaran més els diners municipals?
A nivell de despesa està bastant ben repartida entre totes les àrees d'actuació, és a dir, al final pràcticament tenim l'increment de pressupost que el podem aplicar absolutament a tot, tant a la benestar social, com a cultura, com a esport.
sobretot a manteniment de via pública també, per exemple. Això pel que fa a les àrees. En els aspectes en els que estem intentant invertir més és en el personal de l'Ajuntament, és a dir, la despesa de personal. Per què? Perquè som conscients que històricament, o històricament des de fa uns anys,
La plantilla de l'Ajuntament és curta per poder arribar als estàndards que requereix la població. I això és una de les vies que nosaltres volíem centrar-nos molt per poder donar un servei adequat.
Per tant, aquest pressupost tira per aquí. El que més preocupa, Gerard, a la població a l'hora dels pressupostos, si m'ho permets, no és que s'aprovin i on van destinats, que també hi haurà gent, que també hi haurà gent interessada on van aparar els diners, evidentment, no pot ser d'altra manera, però la majoria de persones...
La pregunta que deuen fer és, empujareu els impostos o no? Una manera, evidentment, de recaudar fons per l'Ajuntament és, per exemple, pujant els impostos i pujant l'IBI, etcètera. Es toca o es tocarà l'IBI en aquest sentit? I si pugen els impostos en general? I a partir d'aquí...
Que m'expliquis, això sí que de vegades a la ciutada de peu li costa, la diferència entre impostos i taxes. Anem per impostos. L'IBI concretament es pujarà i explica'm què és el que es pujarà i no. La resposta és fàcil aquesta. L'IBI no, tal com vam prometre i com vam fer en el pressupost 25, com vam fer en el pressupost 26 i com farem en el pressupost 27, que són els pressupostos en els quals nosaltres ens veiem a...
A veure, llavors, aquesta pujada dels ingressos, bàsicament, està en dues àrees. Una és la participació dels impostos de l'Estat, és a dir, el gruix dels ingressos de l'Ajuntament venen per el que són els impostos, com serien el...
L'IBI, el dels cotxes, l'ICIO, etc. I després les taxes, que per exemple seria el de la brossa. I després, com he dit, la participació dels impostos de l'Estat. Aquest any hem crescut bastant en la participació dels impostos de l'Estat. És a dir...
Aquest pressupost està basat, sobretot, en el seu creixement en aquesta transferència que es fa tant de l'Estat com de la Generalitat, una sèrie d'impostos, es transmet una sèrie de quantitats en funció de l'evolució fiscal de l'any anterior, etcètera, etcètera.
Perdona, Gerard, abans de continuar aquí. Això és un aspecte que va aixecar una mica de polèmica, aquests, si no m'equivoco, 1.300.000 euros que teniu previst de l'Estat. Traduït, eh?, els càlculs fets per la participació dels impostos de l'Estat, traduït vol dir què aportarà l'Estat, en aquest sentit. Estat i Generalitat, eh?, perdó. Estat i Generalitat, eh? En aquest cas es crea cert dubte des de l'oposició, es va dir en aquell ple que aquests diners arribin o no arribin.
A veure, tornem una altra vegada allò que deia abans del joc polític. Una de dos, on no es té coneixement de com funcionen els pressupostos i, per tant, aquesta crítica és un error...
O sí que es té coneixement i, per tant, aquesta crítica és una mentida més. A veure, sí que és veritat que les indicacions que ens han donat des del Ministeri d'Higenda...
és que la participació serà aquesta, la que hem introduït en el pressupost. És veritat que sempre qualsevol canvi, modificació, veu que els pressupostos de l'Estat s'aprovin. I aquests pressupostos de l'Estat ara mateix no estan aprovats. S'està negociant, uns diuen que sí, uns diuen que no, veurem si s'aproven o no.
Sí que és veritat que, i aquí és on hi ha o l'error o la mentida, segons si o no es veu o no es vol veure, que és que aquest increment que sí que es va aplicar en el 25, que se'ns va comunicar i es va aplicar, no ho vam traduir en els pressupostos del 25 per un criteri de prudència. Què passa? Que en el 26 els hem introduït, però ja tenim consolidats aquest increment d'impostos del 25.
Vol dir que entre això i amb el criteri de prudència que hem passat el fons de contingència de 150.000 a 360.000 o 350.000, ara no recordo, vol dir que està pràcticament tot cobert, si no arribés a aquesta pujada dels impostos de l'Estat. Això voldria dir que, al final, dius, què et podries enganxar als dits? Amb 90.000 euros, aproximadament, si no s'aprovessin. Si és així...
un pressupost de 30 milions, un forat de 90.000 euros, i jo entenc que tothom entén que no és preocupant.
Va, tornem al que dèiem. Això és una de les maneres, la participació dels impostos de l'Estat, i l'altra és la recaptació dels impostos i taxes. Correcte. El que deia, els impostos no s'han pujat, sí que hi ha una sèrie de pujadetes, no en el preu unidari, sinó que l'increment global és perquè està basat en un padró, i aquest padró, hi ha tants evitants més, o tants d'això més, a l'Ibi pujarà tant, o tants cotxes, etcètera. I l'altre són les taxes, i les taxes són...
uns imports que es cobren finalistes, vol dir que la taxa que s'ingressa, per exemple, a la taxa de brossa, només es pot dedicar a la brossa. I totes les altres taxes és exactament igual. Què passa? Que sí que hi ha hagut una pujada els darrers anys, perquè recordem que, segons directiva de la Unió Europea, les taxes finalistes han de cobrir la totalitat de la despesa. Fins ara,
Aquestes taxes no cobrien la totalitat de la despesa i aquesta despesa es finançava amb pressupost corrent de l'Ajuntament, és a dir, dels altres impostos, tant de l'Estat com a l'IBI, com els impostos en general. Això ja no pot ser així des de l'any 25, el 24 ja ho vam començar a aplicar,
I per això hi ha hagut una petita pujada de les taxes, però, a nivell global parlo, però no és una pujada unitària, diguem. No, escolta'm, les brosses pujan tant o el deixeu pujar de tal. No, és que no és una opció política, és una opció legal.
Els regidors no escrits, Carla Fernández i Alfons Núñez, van abstenir-se i van considerar insuficient la dotació, per una banda, de les polítiques socials i, per l'altra, insuficient la partida de seguretat. I aquí és una miqueta, el que et deia jo, siguin un autèntic ignorant dels números, és una mica el joc polític, no? M'imagino que aquí sí que es tira i arronsa la regió del Partit Popular i Holanda a les pales,
va criticar l'increment de les hores extraordinàries del personal, la previsió d'aquestes hores, i, doncs, en aquest cas va dir que això era una manca de planificació i també va criticar la dependència de les subvencions. Des de Junts Estiment Vilassà, i Holanda Les Paz també es va abstenir, des dels set regidors d'Estiment Vilassà, Junts Estiment Vilassà, es van...
Van votar-hi en contra, i el que dèiem, van criticar la manca de participació tal com volia a vavor quan era l'oposició. La PortaEu va expressar preocupació pels ingressos previstos, atès que el pressupost contempla aquest milió 300.000 euros que comentàvem ara dels pressupostos generals, i en aquest cas va tenir dubte sobre les partides d'habitatge i sobre la previsió de compartir Montevideo en plataforma única si això comporta la pèrdua de places d'aparcament. Per tant...
Una miqueta com entoma aquestes crítiques a aquest PAC. Això depèn de per on te vulguiu entomar els pressupostos. Això és a gust del que elabora els pressupostos? A gust, entenem, a gust polític, segons les preferències polítiques que un tingui? O realment es podia haver fet alguna cosa en aquest sentit?
Sempre es poden fer coses diferents. Vull dir, les crítiques que m'ha comentat, jo crec que val la pena posar en valor que aquests dos grups polítics que m'ha comentat, tant Estimem com el PP, es van abstenir donant les gràcies a la informació, a la participació que havien tingut, a l'esforç que s'havia fet en aquest pressupost, etc. Jo crec que això val la pena posar en valor.
Després, les crítiques, el que comentaves, el joc polític té això, és a dir, van dirigides una mica a quins àmbits a mi m'agradaria destacar. Sí, es reconeix que s'ha pujat en seguretat, però a mi m'agradaria més. Es reconeix que s'ha pujat en serveis socials, però a mi m'agradaria més. Sí, estic d'acord, i a mi també m'agradaria més. I a més m'agradaria poder-ho fer sense pujar els impostos als ciutadans. M'encantaria. O sigui, a més ens ho posaria molt fàcil.
Això és un joc de manta curta, doncs, escolta, amb 5.8 tapa una mica el pit, els peus se'n destapen, i s'ha fet, jo crec que, el millor exercici des d'un criteri tan tècnic com polític en la despesa d'aquest pressupost. El que deia de les hores extraordinàries, que criticava el PP, no té gaire sentit criticar les hores extraordinàries quan
per un tema de planificació, quan es veu que en el capítol 1, que seria la despesa de personal, es creix, vol dir que s'està anant en aquesta línia. Però no es pot agafar i dir, vinga, va, doncs què falten? 250.000 treballadors? Que no, eh?, que estic creixent. Però, doncs, les poso, no, això té una planificació i estem treballant en ella.
I em sembla que per les crítiques del grup de Junts, em sembla que ja t'he contestat, tant el tema de la negociació i l'altre el tema de les participacions en els impostos de l'Estat, que no li trobo en absolut sentit més enllà de dir, escolta'm, què podem dir d'això?
I de les places d'aparcament de Montevideo. I de les places d'aparcament de Montevideo. El projecte de les places d'aparcament... de plataforma única de Montevideo, perdona, és un projecte que hi havia diversos modalitats de projecte i sí que hi havia una sèrie de places que possiblement desapareixien, però es va triar... la desaparició de places era mínima. A banda de que s'està estudiant el projecte
de recuperar les places del mercat i de donar més accés de zona blava gratuït als compradors del comerç del centre.
Gerard Grau, com estan les arques municipals en general, eh? Si algú li pregunta a un ciutadà, escolti, com està l'economia a l'Ajuntament? Una economia que vostès mateixos fa uns anys havien dit que havia tocat fons. I això és una mica el recurs, no? Quan un hi ha d'accés al govern, diu, escolta, això està fatal i quan marxo jo, això estarà fantàstic. Facis una radiografia de com estan les arques avui, eh? A 2026. Sí, només un previ. Aquest Ajuntament havia estat dels més endeutats de Catalunya.
I tot això va ser una conseqüència d'unes gestions polítiques determinades. Això hem de partir sempre de la base aquesta.
Ara mateix estem inclús per sota de la mitjana de l'endeutament. Això és al llarg d'anys que s'ha anat fent una gestió pressupostària molt important i amb un convenciment que la davallada de deute era important no només pel tema de la dificultat d'anar fent front a aquest deute, sinó perquè quan menys deute tens, menys deute has de tornar i menys interessos has de pagar. Vol dir que això allibera
les quantitats que deixes de pagar dels impostos que han pagat els ciutadans per poder fer polítiques reals. Ara mateix estem, si no recordo malament, per sota del 10% de deute. Havíem arribat a estar al 100%.
És a dir, això ha sigut una feina de molts anys que només es va estroncar en dues ocasions. És a dir, jo li reconeixo molt... No m'agrada personalitzar en el regidor d'Hisenda d'Esquerra Republicana, el Josep Soler, en els vuit anys de mandat, però va fer una feina molt, molt, molt coherent en aquest sentit, la resta de l'equip de govern també, i només es va troncar en dues ocasions aquesta davallada dels últims deu anys. Una va ser la pandèmia del Covid-19,
i l'altre van ser els pressupostos 2024. Els pressupostos 2024, que jo estava en aquell govern i vaig estar en les negociacions d'aquell pressupost i ja li dic que no van ser el mateix a nivell de negociació que han estat aquests, intentàvem que se seguís baixant el deute de l'Ajuntament. Però la voluntat era de fer una sèrie d'inversions que després sabien que no es podrien executar,
i s'anaven incrementant i incrementant els capítols d'inversions. Això avui en dia està controlat, estem per sota la mitjana del deute dels municipis de Catalunya i estem convençuts que seguir en aquest camí és on ens portarà la maximització de les possibilitats de despesa corrent de l'Ajuntament.
Per tant, les arques estan bé, segons vostè. Estan bé, tant a nivell comptable com a nivell tresorer, les dues coses. És a dir, hi ha un criteri de prudència en aquests pressupostos que tinguem efectiu, que diria aquell, diners al compte corrent per poder atendre qualsevol contingència.
Doncs, en qualsevol cas, hem volgut fer una radiografia d'aquests pressupostos aprovats el 18 de desembre, just abans de Nadal. És important l'aprovació dels pressupostos abans, és important l'aprovació dels pressupostos, i l'exemple el tenim ara a Generalitat, a Govern Central, pressupostos prorrogats, perquè això ho sentim molt, però vostès tenen la...
l'acostum, diguem-ho així, ni bona ni dolenta, l'acostum de parlar d'aspectes tècnics abans que a la població no entenem. Llavors digues, pressupostos prorrogats, clar, un entén que són els pressupostos de l'any passat, però què implica això si no s'aproven els pressupostos? Doncs si no s'aproven els pressupostos, com que les taxes i els impostos van a vegades diferent, la realitat va diferent dels pressupostos, vol dir que se li cobren impostos a la població sense poder traslladar la despesa, amb la qual cosa acaba anant al compte corrent.
I això trobem que és un sense sentit. Per això et deia, i em sembla que cada cop que hem parlat de pressupostos, que el pressupost és important, però és més important encara la gestió pressupostària després. És una fita dintre el camí, tant l'elaboració com l'aprovació del pressupost. Sobretot és important que la gestió pressupostària següent sigui acord amb aquest pressupost.
I l'any que ve, any d'eleccions, any 2027, serà important aprovar els pressupostos del 27 abans de les eleccions, o abans d'acabar l'any, abans d'entrar l'any natural d'eleccions, no? Bé, jo considero que sempre, i de fet sempre és important, i a més és la nostra responsabilitat.
Sí que és veritat que un pressupost en any d'eleccions, quan tu l'aproves, pot ser que un altre govern després l'acabi executant, amb la qual cosa aquell pressupost moltes vegades pot quedar en paper mullat, però la nostra obligació és fer el millor pressupost possible en el temps que és necessari.
Doncs Gerard Grau, en aquest cas, regidor de l'economia, dels calés de l'Ajuntament de Vilaçà, que es diu així popularment i col·loquialment. Moltíssimes gràcies per haver estat aquí. Estava en deute perquè havíem quedat per fer aquesta entrevista, que insisteixo, la meva culpa de no poder-la per situacions internes d'anar a retreçar i al final ens hem sentat i hem pogut parlar d'aquest aspecte. Moltíssimes gràcies. Cap problema. Em deixes 10 segons? I tant que sí. No ho sé si seran 10 segons, eh?
Sí, digues, digues. Era simplement una referència perquè mentre estava esperant per l'entrevista estàveu parlant amb el Buixaderes. Sí. I és que... És que no em puc resistir d'explicar-ho. Explica, explica, va. És polític amb Buixaderes o no? No en tinc ni idea. Anava a dir. Ni el coneixo. Em pensava que dius en Jordi Buixaderes formarà part de la llista. Dic, hòstia... Ah, no t'imagines, t'imagines. No ho sé, jo ho sé. A veure, no, no, simplement és que no em canso mai d'explicar-ho perquè amb el Buixaderes vaig anar al... No ni el coneixo, eh, però vaig anar al Poliorama a veure el mètode Gronholm
I un dels moments que més he rigut en la meva vida, perquè és que a ell mateix li va agafar un atac de riure enmig de l'obra i que no podia continuar. I realment, o sigui, inclús mal em feia la panxa de tant riure i va estar una bona estona, eh? Però és un tio molt divertit.
Però tu saps el mal bon moment, digue-li com vulgui, perquè ell també ho deu recordar, però el mal moment que ho deu passar allà a sobre deu ser espectacular. Segur, segur, però jo crec que som conscients que quan passen aquestes coses el públic ho disfruta. I tant, i tant, devíeu acabar aplaudint segur. Home, de peu. De peu, de peu.
Gerard, mil gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Nosaltres acabem el parlant de tot d'avui. L'edició, la número 2.292, 2.292 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Amb bones mans us deixo Joan Escofet i Robert Mazza. Demà a les 10 i tornem, ens ho expliquem tot. El meu nom, Jaume Cagot, us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano. Sigueu tots i totes molt, i molt, i molt, i molt feliços.
Com ens inspirem per arribar a la una del migdia a temps de notícies amb Joan Escofet i Robert Mazza? Quatre edicions per estar assabentats i assabentades de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. Doncs una del migdia, 3.57 de la tarda, eh? Una del migdia, 3.57 de la tarda. Com us deia? Amb què ens inspirem? En Javi Gurrutxaga i l'Orquestra Mondragón. Javi Gurrutxaga i l'Orquestra Mondragón amb Corazón de Neon. Corazón de Neon! Fins la una del migdia demà ens ho expliquem tot. Moltíssimes gràcies, que vagi tot molt bé.
Corazón, corazón, corazón, enfermo de polución. Corazón, corazón, corazón, corazón de unión. La ciudad donde vivo es un monstruo con siete cabezas. Es un pájaro herido, envuelto en papel celofán.
Fins demà!
Bona nit.
Corazón, corazón, corazón Enfermos de polución Corazón, corazón Corazón, corazón Corazón de il·león Corazón, corazón Corazón, corazón Corazón de cemento
La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet