Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FE Valmaresme i a través de Vilassar Ràdio. Cat per internet. Matí de dilluns, 20 d'octubre del 2025, veient el sol que fa ara qualsevol diria que fa
Tres hores exactament ha plogut i déu-n'hi-do sobrevilassar de mar. De fet, doncs, a aquella hora plovia, plovia força. Després s'ha anat cap a les vuit, quarts de nou, ha tornat. I ara ha sortit el sol. No sabem si el paraigua estarà a l'hora del dia o no. Sembla que sí. Però en qualsevol cas, ara mateix, doncs, la temperatura és força agradable, això sí.
però la presència d'adults fa pensar que en qualsevol moment torni a fer un ruixat. Per tant, estarem molt atents a la previsió meteorològica que ens arriba de seguida des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteo, Mar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà i, com sempre, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui també, de cara als propers dies. De seguida parlem amb ell.
Com de seguida també, a un quart d'onze al matí, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilasarradi. Amb ell cada dia fem el poc ens passa, cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles que ho van ser també un dia com avui. Tot pujant al DeLorean, repassem les afamèrides.
A dos quarts d'onze parlem de la conferència que s'ha de portar a terme demà, com sempre, i cada 15 dies des de l'aula d'extensió universitari. Interessantíssimes conferències cada dimarts de cada 15 dies a la sala Roser Carrao. Són les coordenades. A partir de les 6 de la tarda arriben les interessantíssimes conferències. Demà, atenció, intel·ligència, màquines i persones. Què hem après dels darrers 70 anys? Una xerrada a càrrec de Jordi Vitrià.
Jordi Vitria farà un viatge pels 70 anys d'història de la intel·ligència artificial. Ell és catedràtic a la Universitat de Barcelona, on es va incorporar l'any 2007 i on imparteix una assignatura introductoria sobre algoritmes per l'anàlisi de dades, així com cursos avançats sobre ètica de la intel·ligència artificial, ciència de dades i deep learning. En parlem a dos quarts d'onze amb ell. A les onze, com sempre...
Els joves, en aquest cas Martí Brutau i Adam Baus ens porten i ens parlen d'economia per joves. L'economia per joves sempre cada dilluns a les 11, per joves i no tan joves sempre diem. La setmana passada feien una primera part sobre la història dels diners, d'on venia tot això dels diners, les monedes, els bitllets, el salari d'on venia.
I avui fem aquesta segona barra amb en Martí Brutau i l'Adam Baos. A dos quarts de dotze, Marc Aquino, el nostre especialista en Teurons, es troba de viatge nostre amb nosaltres, però tenim una més que interessant entrevista, una més que interessant trobada, amb la Maribel Henzor Irún. Ella porta 45 anys d'empresària i formadora, té una més a més... està al capdavant d'una empresa...
de psicologia, de creixement personal, i s'ha marcat un repte d'aquells que fan goig. I una mica de vèrtic, també. 12 mesos, 12 llibres. I en parlarem amb la mateixa Maribel Hentor, i també en parlarem amb la seva socia, acompanyant, en aquest cas, la Sandra Ovida, experta en intel·ligència emocional, coig personal conductual i terapeuta florada. En parlem a dos quarts de dotze.
A les 12, el nostre cuiner Albert Ortiz sempre visita la ràdio. Ell és xef vilasserenc. Treballa en aquests moments a la sala de màquines a la cuina de Can Bosch de Cambrils. I amb ell cada setmana juguem. Li proposem un o diversos ingredients i ell tirant d'inventiva o a la seva inseparable llibreta ens prepara un menú. Avui, l'Albert...
Per motius professionals, no pot estar amb nosaltres i recuperarem la més que interessant conversa que vam mantenir la setmana passada cuinant amb un hibiscus, una flor que tots hem vist, que està ara molt present als jardins de moltes cases, i us recomanem escoltar-la perquè es poden fer moltes coses. I avui, si la setmana passada parlàvem...
Amb la Lua Trevint, la Lua va guanyar un premi Dona TIC, un dels 12 premis Dona TIC de la Generalitat de Catalunya, amb un projecte d'innovació. Doncs hi ha una segona Vilaserenca, una jove Vilaserenca que també està guardonada en aquests 12 premis, o en aquest cas, 12 premis Dona TIC. Ell és la Sílvia Sant Vicente i en parlem a dos quarts d'una amb una visita que ens farà en directe a la ràdio. Doncs aquest és el menú.
L'edició d'avui la número 2.230. 2.230 edicions del magazín del matí de Vila Serròdio. El meu nom, Jaume Cabot. Ja ho tenim tot a punt. Gairebé 12 minuts per damunt de les 10. Motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Déu-n'hi-do amb les pluges que queien ara fa 3 hores, una mica abans de les 7 del matí. Aparat una estoneta i després ja tornar cap a quarts de nou, cap a les 8 quarts de nou.
Hem de deixar el paraigua, hem d'agafar-lo al llarg del dia d'avui, fa una estoneta llum i el sol, però ara ja tornen a ser presents aquests núvols que sembla ser que ens deixaran algun roçat al llarg del dia d'avui. En Joaquim Serra ens explica en directe. Molt bon dia, Joaquim. Hola, molt bon dia. Comencem una nova setmana amb el pas d'una línia frontal que aquesta darrera matinada, també fins a mig matí encara, pot deixar algun roixat.
Poca cosa en general, tot i que, per exemple, se'ns hauria de vellaltar, de moment portem 5 litres per metre quadrat. No esperem que la precipitació augmenti molt més, però sí que encara es pot escapar, com dèiem, a primeres hores d'aquest matí, algun ruixat, cada cop més puntual a mesura que avanci el matí, s'aniran obrint clarianes i, de fet, aquesta tarda l'ambient serà plenament assolellat. Amb vent, vent que serà moderat aquest matí de garbida al sud-west,
situació marítima dominada per la maró, fins i tot amb alguna àrea de forta maró. Aquesta tarda el vent serà més aponentat, tot i que cap a mitja tarda entrarà vent del nord-est, que farà baixar lleugerament la temperatura. De moment avui les màximes pujaran, també han pujat les mínimes, i alguns valors al migdia poden arribar fàcilment cap als 25 graus.
Pel que fa demà, s'espera que les temperatures encara puguin pujar una miqueta més, en una jornada en la qual no hi haurà precipitacions i alguns núvols alts o mitjans, i en la qual continuarem amb aquest vent més aviat aponentat, feble com a molt lleugerament moderat,
al llarg del matí i migdia i primeres hores de la tarda després tornaria a girar nord-est i aleshores les temperatures baixin una mica però les màximes ja s'hauran assolit i tornarem a tenir màximes que superaran fins i tot els 25 graus en alguns punts del Maresme arribant cap als 26-27 puntualment dimecres es repetirà exactament el mateix temps i atenció perquè sembla amb els mapes d'avui a la mà que dijous podríem tenir una bona aponentada ben fort
que superaria llindada alerta, és a dir, els 72 km per hora en molts punts d'aquí del Maresme. No cal dir que amb aquest vent sec de Ponent, les temperatures dijous continuaran molt altes, fregant els 28 o puntualment els 29 graus en alguns punts del Maresme. De cara a divendres, la situació canvia, els vents s'afebleixen, més aviat seran de marcap a terra i, per tant, les temperatures baixaran de forma clara.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió puntual i àmplia, com sempre, des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demai tornem a la mateixa hora. Fins aleshores que tinguis molt bon dia.
Un moment, com sempre, a aquesta hora per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Joan Escofet. Senyor Escofet, el dia preferit de la setmana d'en Joan. I, a més a més, en pluja, què més vols? Bon dia i bona hora. Ni Palestina, ni el Barça, ni el Madrid... Bon dia a tots i totes. La notícia d'aquest cap de setmana...
L'han feta per nosaltres, pel poc ens passa. Ai, a veure, què ha passat? Robatori Louvre. Oh! Espectacular! És que, és com... Sí, és que poc ens passa, Jaume. O sigui, uns tios apareixen dissabte...
Instalen una grua davant de tothom. Sí. Aparten, aparten, pip, pip. Aquells sorolls que fan. La instalen allà... Bueno, ho van dir en francesa. Es foten unes armilles grogues per dissimular. Vinga, en plan operari. O sigui, ja no mitja el cap, eh? No, no, no. Això ha passat a la història. Operari...
segurament pantaló mig baixat per ensenyar una mica la rejilla del cul, que això és la definició d'operari. Pugen fins al... És que és collonut, eh? Pugen fins al primer pis, trenquen el vidre, diuen que amb una radial, però jo crec que ha sigut amb el colze, pam! Sala Apolo...
I fulminen totes les joies de Napoleón. O sigui, un Napoleón que ens el pinten sempre amb la maneta aquí. Sí. S'estava guardant la cartera, saps? Perquè el seu ja ho preveia. El tio veia una màquina a venir i va dir... I va, i me li foten totes les joies de Napoleón d'un valor incalculable. Segurament el British Museum d'aquí a poc anunciarà les joies en exclusiva de...
Però continua la xapussa, eh? Baixen, se'n van... La veritat és que se'n van amb patinets elèctrics. El que passa és que el govern francès s'ha negat a acceptar que van amb... i han dit que se'n van amb unes motos elèctriques. Perquè, clar, arriben a dir patinet i és ja... I a sobre perden una gran corona...
valorada en 25.000 milions i la deixen al terra malmesa i abunyegada. És a dir, és que és absolutament espetacular. O sigui, algun nen va passar per allà i va fotre la corona. El tortell de reis. A veure, que entri en la gruia em sembla esparpèntic, eh? Però, bueno, pots dir, mira, uns operaris. Però al cap d'un moment baixen, pi, pi, pi, carregats de tot, amb bosses i tal, i els tios marxen amb patinet a l'entri.
És que, a més a més, Joan, sempre pensem en un robatori així, hòstia, que ho estudiat ho devien tenir. No, no, diuen les autoritats... Però van anar per la via directa, eh? Això sí que han dit que les autoritats franceses, que es veu que aquests... Van trigar quatre minuts enllestir-ho tot, eh? Sí, sí, sí. Doncs havien fet algunes visites. Hi ha polèmica en lloc perquè es veu que havien reduït, estan reduint política...
econòmica de treure vigilants. Curiosament, el Lluft porta augmentant el número de visites. Després ens estranyem que surten quatre capullos pintant un quadre allà al mig. És que poc ens passa. Però abans es feia... Entrenem pel soterrani?
Sincronizemos los relojes. Això és molt important. Sincronizemos los relojes subterrani. Abans es fa amb uns planos i uns clics de fa mòbil. Exacte. Jo pujaré per aquí, tu agafes el dos seguretat que et trobaràs allà, me'ls distreus... Els anules. Els hi fots una descàrrega d'aquelles amb una tàsser d'aquelles mateix i nosaltres entrarem darrere. La fuga ha de ser ràpida. 22 segons.
Abans era així. Ara no. Pip, pip, pip, pip. Apartar-sos, apartar-sos. Vinga. No sé si teniu el Nub present, però... Van entrar per la plataforma François Mitegan, que sí. Té la piràmide, no? Té la piràmide. A part també la piràmide, la piràmide.
I em sembla de veritat, eh? De poc ens passa, però de veritat que dius... El robo de la jojoia, eh? És d'aquells robatoris que dius... Hosti, Maria, coneix aquest lladre. És que és entranyable. I perdre la corona... Deixa-la, deixa-la. Corre, corre. S'hi va caure del patinet. Vale muchos milions. Igual, deja, deja, tira.
I algú té una corona a casa, sense saber que és de Napoleó. La corona l'han recuperat, però la imatge d'un nen, eh? Tu, garçó, porta la corona. Hòstia, m'encanta, eh, Joan? Aquesta ens l'han dedicat a nosaltres, eh? Segur, segur. Va, anem a alegrar el dilluns. Sí, home, sí. En Jaume i en Joan. Sí. Molt bé, molt bé. I a més, un cap de setmana, eh? Que sempre hi ha gent a l'obrer, però un cap de setmana una mica més, eh? Espectacular, eh?
Va, anem-hi. Aquest cap de setmana hi ha hagut més de 2.600 manifestacions en 50 estats dels Estats Units en contra del president nord-americà, en contra de Donald Trump en diferents llocs com Atlanta, Nova York, les principals ciutats i, evidentment, formant part d'aquestes manifestacions de manera anònima
hi havia John Bonjobi, el cantant de rock, va anar com un ciutadamés, en qualsevol cas anunciant-se com a Bonjobi, sinó com a persona. I allà sortia ell amb un cartellet que posava No Kings, No Reis, que era una mica l'eslògan de la manifestació.
Un tio sempre hauria d'haver entregadíssim a les causes solidàries, donant suport a multitud d'accions i un tio amb el camp molt, molt ben posat. Ja, un bon jovi, sempre en parlem d'ell, eh? Sí, persona que, a més a més, ho hem dit moltes vegades, de manera anònima, va als menjadors socials i reparteix menjar i s'emprenya molt quan li fan fotografies i es difonen. Ell entén, jo, un bon jovi...
que fa les actuacions solidàries per ell i no per buscar cap mena de publicitat ni voler ser allò un sant.
Per cert, Reu, saps que en Sànchez ha demanat, ara que s'acosta el canvi d'hora, que ha demanat a la Unió Europea que prou canviar d'hora aquí a Espanya? Prou, eh? Sànchez ha dit, prou canviar d'hora aquí a Espanya, home! Que li hackegen tot, potser que li hackegin els rellotges, eh? No sap en quin meridià està. Jo de seria el rellotge posat sempre en una hora. I després que canviïn. Coneixem uns que ho fa tu i jo, eh? Tu i jo coneixem uns que ho fa, eh? Sempre porta l'horari d'estiu, eh?
I això és cert, eh? Sí, sí, fa mig any que va tard, o sigui, no va tard, com diu, són les 9, no són les 10. Perquè no sap canviar el rellotge. Això és cert, eh? Sí, sí. De veritat, de veritat. Això passa a vegades amb els cotxes, eh? Hi ha gent que no sap canviar l'horari del cotxe, del fons picadero, i s'està mig any sumant o restant. Exacte.
En fi, poc ens passa. Què més, Joan? I de jobbo jovi passem a Eric Manolenta Clapton. Sí senyor, és notícia també.
Evidentment, el seu mot era mà ràpida i ell, amb un atac d'humilitat, va dir no, no, mà lenta. Eric Clapton, dimecres a partir de les 10 del matí a Life Nation es posen a la venda les entrades del doble concert de l'anglès que farà a Barcelona el 10 de maig, al Palau Sant Jordi i al Franco Arena de Madrid el 7 de maig.
Ha estat una gran sorpresa, eh? Franco Arena, em refereixo al Movistar Arena, però pel tipus de públic que hi ha, doncs podem dir Franco Arena. Doncs, insisteixo, la sorpresa ha estat que ha anunciat una gira, amb dos concerts a l'estat espanyol, i escolta, és una alegria. Aquestes entrades a Live Nation, quin dia has dit? Dimecres? Dimecres a partir de les 10 del matí. Val, 10 i 2 ja no n'hi haurà. Eric Clapton al 7, 80 anys. Tu creus que farà un sprinting o no per això?
No, jo crec que farà... Un i prou, eh? Perquè l'Spinning en dos minuts venien i al cap de quatre deien, val, un segon concert, ja les tenien vengudes. Jo crec que en aquest cas serà un per la... en aquest cas sí, l'edat d'aquest rei de la guitarra. Bueno, en Bruce n'acaba de fer 77, eh? No creguis tu que... Un 77 a l'altre 80. És que els grans també es fan grans, evidentment.
Què més, Joan? Ens ha encantat molt, també, el... el panorama dels comuns a Barcelona, eh? A veure... Tu te'n recordes que et vaig dir jo la setmana passada o fa dues setmanes quan Ada Colau va ser detinguda, va fer la declaració a Madrid, etcètera. Et vaig dir, ha començat a fer campanya electoral per tornar a l'alcaldia. Sí, senyor.
I crec que no em vaig equivocar gaire. Els comuns, com la pel·li dels germans Marx, diuen aquests són els meus principis, si no li agraden tinc uns altres. I han canviat el seu codi ètic per permetre que Ada Colau, en fi, la nostra amiga Ada, que ha deixat la Barcelona destruç
Ada, doncs es pugui tornar a presentar a ser com a alcaldessa, eh? Això dels principis tinc aquests, si no t'agrada en Jaume tinc uns altres. I si no canviem, eh? Sí, sí. Què més, què més, Joan? Doncs han de crear, feia temps que no els portàvem al poc ens passa, eh? Els amics d'Osona.com. Home, què se n'ha fet dels amics, amigues d'Osona.com? Ens han deixat
Almenys a mi tot el cap de setmana bastant estorat. A veure, a veure. La TGT estrena un radar amb fotografia inclosa a Catalunya que posa 20 multes per hora. Que ja dius, hòstia, són moltes multes, 20 multes per hora. I segueix l'article. El radar de la TGT posa 20 multes per minut. Arriba a Catalunya. A veure. A veure, posem-nos d'acord. Amicsdosona.com Si 20 multes l'hora...
ja ens assemblen bastantes, modestament va, 20 al minut sí, vol dir que passen moltíssims cotxes, sí, per començar això, sí i cotxes que, vinga, tira però et dic una cosa, eh hauríem de definir una mica el pressupost de la gent això li passa a Pedro Sánchez, que està tip del canvi d'hora, ja ja canvia, ja, escolta, 20 multes al minut el pressupost sencer de la Generalitat surt d'aquest tram de la carretera un dia
Un dia té el pressupost aprovat. Aprova-ho! Els amicsdossona.com, home, els agradaria amb una mica més de precisió, eh? No és no mateix 20 multes l'hora que 20 multes al minut. A veure, sempre és millor... Bueno, jo crec que és millor negoci fotre 20 multes al minut que entrar al Louvre a robar tot això.
Més o menys guanyes el mateix, eh? Tenim imbècil del dia. Què dius ara? En sèrio? Ja, home. Ja, home, doncs, escolta. I volem avui personalment dedicar la nostra secció, secció que crida bastant l'atenció. Sí, agrada, agrada. A la gent que ens escolta. Doncs agrada. Avui tenim imbècil, per no dir imbècila, del dia.
I qui té el dubtós honor d'ocupar aquest espai? No, el dubtós no. El honor. Quin que va. Pilar Rubio, dona de... De Sergio Ramos. Sí, senyor. Ha qualificat el seu marit com el Da Vinci del segle XXI, perquè pinta, canta, toreja i no sé què més fa. Mare de Déu, on arriba l'estupidesa humana, eh?
Tu has dit que canta? Sí. Bueno, escolta això i després m'ho dius, si canta o no canta. Hay cosas que no te dije que todavía me duelen Yo nunca quise irme Tú me pediste que duelen Oh, oh, oh
Prou, prou, prou, prou, sí senyor. Però això es complica, perquè amb la intel·ligència del Sergio Ramos, el Getafe té un lateral que es diu David Cordon, el coneixen com Da Vinci. Esperem que la intel·ligència de Sergio Ramos no faci ara que tingui gelos, perquè el compari amb el lateral del Getafe, que tot podria ser.
Tot podia ser... Da Vinci, Da Vinci? No, no, el del que tafe. El del que tafe. Etafe, etafe. Perquè entès Sergio Ramos, que no és un insult que li ha de dir que la seva dona... No, suposo. Bueno, jo no dubtaria res d'aquest tio. Jo d'aquest tio no dubtaria. Molt bé, Pilar, de veritat, el noveu Da Vinci, eh? Perquè pinta, canta i juega al futbol, toreja...
A mi m'estralla que un tio que no sap ni parlar, i ho dic així perquè no sap ni parlar, es pot dir cantar. Perquè ell va dir que los amigos de pequeño algunos jugaban al bàsquet y los otros al baloncesto.
Vinga, Joan, què més? I amor, Sofia Corradi, la mare de l'Erasmus, segurament la dona que més parelles ha trencat el bond. Amb els programes Erasmus tenim connexió directa amb el balatori de Sofia Corradi.
La gent està compungida. Estava trista. Però algú dirà, eh, eh, eh, cuidadín, cuidadín, que la Sofia s'ha fotut uns fiestons que no sé per què li diuen... No sé per què li diuen Erasmus, poden-li dir festa que t'hi cagues. Dale!
Debat a la redacció aquest matí de Vélez a Ràdio. Un 49%, bé, un 51% demanava The Pouks fiesta, aquesta, i el 49% demanava El Vegetero. Insistim, hem posat el micròfon al funeral de Sofia Corradio de 91 anys. La dona que té el rècord de més parelles trencades d'Europa ni guerres mundials. No, no, no. Ella, ella, amb els Erasmus.
Calamari and macaroni Come are you rambling boys of pleasure And ladies of easy lessons We must say yes until we see America once again
Què més tenim, Joan? Doncs entrem en el DeLorean. Ja, vinga. Si ens escolteu en directe, ja al punt de dos quarts clavat, eh? Dos quarts d'onze. 20 d'octubre de l'any 1960, número 1 a les llistes dels bilboars de tot el món, doncs Roy Orbison. No, no per aquesta ocasió per la seva Pretty Woman, sinó per Only the Lovely, cançó, per cert, que va rebutjar Elvis Presley, eh?
Aquí l'Elvis no va tenir ull, eh? No va tenir ull. No, no, no. Escolta en teatres, però... És com Michael Jackson rebutjant l'isla bonita. Sí. I en Roy va dir, ja la canto jo. Dame, dame, ja la canto jo. And there goes my baby.
Què més, Joan? I el 73, tal dia com avui, les satàniques majestats posaven número mundial aquella cançó que la dedicaven a Engie. Qui era Engie? Hi ha dues línies obertes d'investigació sobre qui era Engie. A Engie A Engie
Fins demà!
I quines línies han obertes, Joan? Això passa com la cançó Sweet Caroline, també, que dient qui era la Carolina. Doncs, Engie, hi ha dues possibilitats. Aleshores, esposa de David Bowie, amic de la banda, Angela Barnett, o podria ser també la filla de Keith Richards, que es diu Angela. En qualsevol cas, preciós tema de The Rolling Stones.
Molt bé aquest di l'Orient, sí senyor, per començar la sabana. Tanquem-lo? Sí, perquè hem començat amb Roy Orbison. No hem fet Pretty Woman, sinó hem fet una altra. I tanquem amb els Eagles. No farem l'Hotel Califòrnia, sinó farem la cançó català com avui arribava en el número 1. Ens anem al 1979.
The Long Run, The Long Run, avui és aquesta cançó que fa uns quants anys ja... 46, exactament 46, arribava a les llistes, el primer, el número dos llistes d'èxit. Doncs avui, vinga, va, ritme de... De les àligues, vinga, va. Fly, Eagles fly, que diuen als Estats Units, doncs obrirem...
Farem repàs de la campanya de vacunació del cap de Bielassà de Mar. Unes 3.000 vacunes ens esperen a tots i totes per la campanya de vacunació contra la grip i contra la Covid. També parlarem amb el Narcís Tenes, el jutge de Pau, vai nostre, el jutge de Pau està just...
el pis de sobre dels nostres estudis. Escoltarem una miqueta el procés que va portar Narcís Tenes a ser el nou jutge de pau de Vilassar de Mar. Farem balanç també de la campanya d'incendis d'aquest estiu. Estiu tranquil, estiu plàcit al Maresme. En Jaume Torras, responsable del ADF del Maresme que engloba Cabrils, Vilassar de Mar, Cabrera i part també d'Argentona i en altres temes
Empat a dos de la Unió Esportiva i a Nou Barris, eh? El municipal de Nou Barris contra la Muntanyesa. Primera part pel conjunt barceloní, segona part per la Unió Esportiva, amb polèmica arbitral dos penals a favor de la Unió Esportiva Vila-Sadamar. Van permetre el dos a dos. Pròxim cap de setmana ens posarem de gala perquè arriba el Xavi Ramon al Badalona, eh?
el líder de la taula. Doncs avui, després del que ens ha explicat aquesta primera notícia, crec que és de justícia acabar així. Per cert, són les mateixes veus de les Nadales, eh? Sí, sí, les Nadales són les mateixes veus. És una troballa arqueològica que s'ha aconseguit, ja, home, que vot...
Si hi haguessin hagut els 100 soldats de Napoleó, apa, que havessin entrat amb la gru, allà. Apa, aquí. Joan Escofet, una del migdia, 3.57 de la tarda, t'escoltarem molt atentament. Quatre decisions per estar assabentats i assabentades de què passa a Vilassa de Mar i al Maresme. I demà, un quart d'onze, et torno a saludar. T'escoltarem en el Crónica en 150 minuts, recordant que la vida, a vegades, sí, sí, també avui, pot ser meravellosa.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, en separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana. El metall es utilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Més que interessants conferències, les que ens arriben cada 15 dies, organitzades per l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassarama. Repunteu coordenades dimarts cada 15 dies. Demà, 6 de la tarda, Sala Roser Carrao. Una xerrada que anirà a càrrec de Jordi Vitrià, que és ni més ni menys que professor de la Universitat de Barcelona, director de la Càtedra d'Intel·ligència Artificial i Mitjans, entre altres moltes coses. Una xerrada...
on el ponent farà un viatge pels 70 anys d'història de la intel·ligència artificial, des que va començar com una disciplina científica fins als grans canvis que vivi avui en dia amb la intel·ligència artificial generativa. Saludem ara mateix a Jordi Vitrià. Jordi Vitrià, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estem? Molt bé. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Xerrem una estoneta de la intel·ligència artificial. Som-hi.
Jordi, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. El primer que crida l'atenció, Jordi, al llegir al titular són aquests 70 anys d'història. Parlem de 70 anys d'història de la intel·ligència artificial, quan sembla que sigui una cosa dels nostres dies. Doncs sembla que estem equivocats aquí també, no?
És normal. Han sigut 70 anys d'història bàsicament a la foscor, perquè la intel·ligència artificial durant molts anys no havia donat resultats que realment valguessin la pena explicar a tothom. Era una disciplina científica que tenia un problema difícil i que anava fent, anava fent, anava fent. I no és fins a principis d'aquest segle que realment comencen a sortir coses que tenen interès pel públic en general i que per tant té sentit explicar.
És veritat, però, que ja no sé si són més puristes o no, que diuen que els buscadors d'internet ja és intel·ligència artificial, és o no?
Correcte. El que passa és que era un nivell d'intel·ligència artificial que era molt intern de les empreses que ho feien servir. I feien servir cosetes d'intel·ligència artificial, no grans sistemes d'intel·ligència artificial. Jo marcaria que la intel·ligència artificial arriba al món real, podríem dir, a partir de l'any 2000-2005, que aquestes grans companyies, Google, la que llavors era Facebook, que ara es diu Meta, etcètera, comencen a utilitzar internament la intel·ligència artificial.
Però no podem negar que la intel·ligència arribi a l'arriba al camp públic el 2023, quan apareix una cosa que es diu XatGPT, que ja no és que arribi a través de les eines, arriba a la nostra butxaca, al nostre mòbil, podem interactuar directament amb ells i és aquí on explota, des del punt de vista popular, la intel·ligència artificial.
Ara parlem del xat GPT, que potser és el més popular ara mateix, però m'agradaria parlar d'una cosa que molta gent en parlem i poca sap què és tot això. Parlem dels algoritmes. L'algoritme d'Instagram em fa que si jo parlo d'unes bambes amb un company, de seguida m'anuncien unes bambes. Jo no sé si això és així o no, però en qualsevol cas, què són aquests maleïts o no algoritmes? És una cosa molt més simple del que la gent es pensa.
És cert que aquests algorismes en part tenen ingredients d'intel·ligència artificial però no totalment, ja existia això abans. I és la necessitat de fer una cosa molt simple, quan tu tens 300.000 missatges a enviar a una persona necessites triar quins són aquells que li poden interessar o que t'interessa tu que vegi, hi ha les dues bandes.
Aleshores, tu això no pots gestionar usuari o usuari de forma manual, és evident. Per tant, tu què necessites? Necessites un algoritme, un sistema computacional que t'ajudi a dir, en aquest usuari en concret, segurament aquests són els que més li poden interessar,
i per tant els ordeno, i això és la feina de l'algoritme, ordenar les coses en el sentit d'aquesta pot ser la que més t'interessa, aquesta la segona, aquesta la tercera, etc. D'on ve el problema de l'algoritme? No ve tant d'ordenar en funció dels interessos de l'usuari, sinó quan certes empreses barregen els interessos de l'usuari amb els seus propis interessos i en col·loquen contingut que no és exactament el que t'interessaria, però amb ells els interessa.
Llavors, el problema dels algoritmes és aquesta faceta, per tant, no és un problema dels algoritmes, és un problema de qui els fa servir, eh? Quan tu barreges el que li interessa en el teu client, podríem dir, amb el que a tu t'interessa, entrem en una franja on l'ètica pot patir una mica. Clar, i allò que hem dit tots més d'una vegada, no? Hem dit allò, és que ens escolten, ens escolten, té algú a veure amb això o no?
No és possible que algú ho hagi fet, però jo crec que és que no ho necessiten. Hi ha un mal costum de la gent en general que és compartir massa espades. I és que no cal que ens escoltin. Segurament, si fem un repàs tots, no estic ocupant ningú especial,
Però si fem un repàs, i amb això ens haurem d'anar educant, de què arribem a dir, de quin nivell de detall arribem a posar a llocs que no cal posar-lo, etcètera, ens en estem adonant que aquest algoritme el estem alimentant nosaltres mateixos. No cal que ens espin. Nosaltres mateixos estem posant al seu abast aquesta informació. Per tant, una cosa que hauríem d'aprendre és ser més selectius a l'hora de què compartim i què no compartim a les xarxes socials, en els Facebooks, en els Instagrams, etcètera.
En Jordi Vitrià, entre altres, dèiem que és director de la Càtedra d'Intel·ligència Artificial i Mitjans amb el suport de 3CAT, una dilatada experiència professional en investigació, fonamentalment en les àrees d'aprenentatge automàtic i la visió per computador. Tot això...
Tinc la sensació que com a societat ens està atropellant una miqueta. Jo crec que sempre dic que som una societat d'extrems, no? Passem de no interessar a res a interessar-nos massa. És a dir, l'onada de la intel·ligència artificial porta que moltes vegades la gent digui això acabarà amb moltes feines, per què la intel·ligència artificial si a vegades ens falta la natural... És a dir, tinc la sensació que hem passat de l'A a la Z amb molt poc temps amb aquest tema de la intel·ligència artificial. És així o no?
Sí, i tant, és que estem parlant, això quan arriba a la gent en general, estem parlant del 2023, estem parlant d'abans, d'ahir, literalment, i literalment és que hi ha hagut a sobre una tecnologia que és complicada d'entendre, que és complicat de veure quines conseqüències tindrà segons quins usos, i per tant, fins i tot la gent que està legislant sobre això, Europa, podríem dir,
Es va veure totalment atropellada. En el moment que va sortir la llei generativa el 2023 tenien una llei preparada per sortir del forn d'Hersin, que era la llei europea d'intel·ligència artificial, i a correcuita van haver d'aturar-la perquè la intel·ligència artificial generativa canviava totes les regles del joc.
És a dir, fins i tot la gent que hi està més implicada està sotmesa a un ritme que és infernal. Evidentment, sí, sí, és això. En Jordi Vitriam ha dit una paraula que és bastant màgica en aquest sentit, no? Ètica.
Clar, a on arriba aquesta ètica? Dèiem això, per exemple, al ram del periodisme. Ui, la intel·ligència artificial fotrà molts periodistes al carrer, però hi ha altres àmbits de la societat. Creus que arribarem a aquest punt o la ètica, i en aquest cas les lleis, hauran d'estar més ràpides del que és habitual? Sí, és a dir, la responsabilitat de si això passa o no passa no serà tant de la IA,
serà dels nostres legisladors. Per tant, quina és la tasca que ens toca com a ciutadans i nosaltres com a científics, etcètera? I jo crec que ho estem fent, eh? Si tu parles amb la majoria de científics, jo crec que es farà en aquesta línia. És dir en aquells que poden posar límits en aquestes coses, en el sentit de, el que no pot ser és una destrucció massiva dels llocs de treball, el que no pot ser és una utilització no ètica de la... Doncs que es posin les piles, evidentment. I sí, sí, hi ha problemes ètics,
si no legislem, però això passa amb qualsevol tipus de tecnologia, amb qualsevol tipus de cosa que poses al carrer, vull dir, no és diferent. De fet, ja en direccions generals hi ha d'intel·ligència artificial, ara parlo de memòria, no recordo quin país era, que volien inclús plantejar una conselleria que el portés directament a la intel·ligència artificial. Jo això ho veig una mica excessiu, la direcció general, en el cas de la Generalitat, té molt sentit, perquè és una direcció
Fem que l'intel·ligència artificial ajudi a l'administració pública. Per tant, podríem pensar en tots els departaments de la Generalitat, en totes les empreses públiques de la Generalitat, veure quina és la millor manera de fer-la servir per ajudar a les tasques que són pròpies de l'administració pública. I això està molt bé.
Ara, més enllà d'això, potser és una mica de màrqueting. Fem un ministre d'intel·ligència artificial com han fet alguns països. Sí, no recordo ara quin paraula de memòria. Albània. Albània, és a dir, ja anem una mica més enllà. Han fet un sistema d'intel·ligència artificial que diuen que és ministre. No, això és màrqueting polític pur i dur.
Jordi Vitrià ha parlat del xat GPT, el famós xat GPT, que ara els joves estan amb els joves, i no tan joves, que abans també ho diem així, i tots l'utilitzem d'alguna manera o altra, però el que passa és que aquesta eina, en molts punts gratuïta, tant a l'abast...
I no vull dir perfecta, perquè tampoc és perfecta, té alguns errors, però es tracta que si la fa servir, després corregim el que ell ens diu. Però en qualsevol cas, això és la moda d'ara mateix, i dic l'última tecnologia a l'abast de tothom, estic parlant, és el famós xat GPT.
Bueno, CGPT n'hi ha diversos. CGPT és una marca que és de l'empresa OpenAI i que certament és el més popular, és el que va sortir primer, però també tenim els de Google, que es diu Gemini, tenim altres empreses, tenim molts. Ara tenim una varietat de coses per posar-nos a la butxaca força gran.
És una moda? Bé, jo diria que no. Jo diria que sí, o depèn com considerem una moda. Va ser una moda que tots acabéssim portant un telèfon mòbil a la butxaca? Doncs en aquest sentit, si allò era una moda, això serà una moda, però és una cosa que ha arribat per quedar-se. Des d'aquest punt de vista jo diria que no és una moda, que pot acabar desapareixent. No, no, la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se.
Intel·ligència, màquines i persones, què hem après els darrers 70 anys? És el títol de la conferència de Jordi Vitrià demà. La pregunta és clara, Jordi, què hem après al llarg dels 70 anys? Hem après moltes coses. A nivell científic hem après moltes coses. Hi havia problemes que ens pensàvem que eren molt complicats, però això també passa normalment amb ciència. Al final, quan sabem com resoldre'ls, ens semblen més fàcils del que ens pensàvem. Això, científicament, és una cosa curiosa.
Però també hem après coses a nivells socials. Això que estaves comentant fins ara, quan una tecnologia entra d'aquesta forma tan forta i que és inevitable i que no podem posar portes al camp, que es diu, però com gestionem tot això? Com podem assegurar la part ètica d'aquestes aplicacions? Com podem fer que sistemes de la nostra societat, com per exemple la legislació, que és tradicionalment lenta, en aquest cas vagin més ràpids perquè si no ho prendrem malament
Hem après moltíssimes coses tant a nivell científic com a nivell de tecnologia i com aplicar-ho al món. Per tant, queden moltes preguntes obertes. Les coses que hem après simplement generen més qüestions que haurem de respondre en els propers temps. La prohibició d'entrar a telèfons mòbils als centres educatius, escoles i instituts del nostre país és un fet que va aixecar polèmica, inclús. Nosaltres tenim aquí, Jordi, una tertúlia els dijous amb l'alumnat de Quardesso dels dos instituts vilassarencs i parlem absolutament de tot i algun dia també hem parlat del xat
GPT, que si el feien servir, que si quan es podia entrar al mòbil, inclús jugant als que tenim una edat, fèiem xuletes amb papers petits, ens pintàvem una mica el braç, ells ja anaven directament, deixa'm-ho dir així, a lo grande, amb el tema xat GPT, però clar, diuen, diu la dita, feta la llei, feta la trampa. Els docents i les docents del país també tenen eines per descobrir què està fet i què no està fet amb xat GPT, no?
Sí, correcte, i això no passa només a les etapes més primerenques de l'educació, això passa a la universitat. L'altre dia vaig fer un examen i vam enganxar un parell d'alumnes a utilitzar l'ensatge PT. La nostra posició, jo no sóc expert en pedagogia, per tant aviso, però diguéssim el que estem fent nosaltres aquí a la universitat és simplement la prohibició és absurda perquè, un,
Ho tenen. Dos, quan surtin al carrer s'ho acabaran trobant. Per tant, no podem viure amb una bombolla en la qual diguem això no existeix, això no es pot fer servir. Ara el que sí que s'ha de fer és dir en quins moments es pot fer servir, en quins moments no pots fer servir i sobretot com a professors el que ens obliga és repensar molt profundament les formes d'avaluació.
Una mica per simplificar-ho amb una frase, si una cosa la pot contestar el xat GPT segurament no és la millor cosa que li pots preguntar a un alumne per mesurar si ha aprofitat o no les teves classes.
Doncs sí, senyor, és una gran reflexió en aquest cas. El que passa que quan parlem de termes mèdics, per exemple, s'ha parlat molt de la intel·ligència artificial. Evidentment, això mai pot substituir una persona, un metge, una doctora, mai de la vida, perquè, clar, la intel·ligència artificial, i aquesta és la pregunta, Jordi, també falla en aquest sentit. Per tant, s'ha de perfeccionar molt més, per exemple, fer-ho servir en el dia a dia, en els nostres diagnostes mèdics, en la nostra sanitat?
Hi ha dos factors aquí. Un és, si tu ets el pacient, jo crec que és una mala idea fer-li masses preguntes a la intel·ligència artificial pel motiu que tu deies, perquè s'equivoca, es pot equivocar, i per tant tu et pots endur un gran ensurt o una gran alegria que després serà desmentida pel professional sanitari, i això ens ho podem espalviar. No té sentit. L'última paraula, la paraula de veritat, la té el professional.
Si tu ets un metge, és diferent, perquè tu pots valorar si el que t'està dient la intel·ligència artificial té sentit, no té sentit, és veritat o és mentida, i des d'algun cert punt de vista et pot ajudar, però tu tens l'última paraula simplement perquè tu tens el coneixement. Per tant, el consell en general seria, quan volem fer preguntes delicades al xat GPT o qualsevol sistema d'aquests,
Si tu hi entens molt, pots permetre't aquest luxe i et pot ajudar. Si tu no hi entens un borrall, perquè de medicina la majoria de gent que anem al metge no en tenim ni un borrall, millor abstenir-te perquè tens massa riscos que s'equivoqui i tu t'ho puguis prendre en sèrio.
Evidentment, però parlava des de la vessant professional, ja no de la vessant usuari, perquè, clar, tot això abans posaves en el Google i la gent era molt metge, i allà sortien uns disbarats que no se'ls acabaven. Jordi, en pot arribar això? T'has plantejat mai com un autèntic professional i un especialista en el món de la intel·ligència artificial, estudiós d'aquesta eina,
on pot arribar aquesta eina? Tu ho has plantejat mai, allò amb tota l'altra? De dir, hosti, a veure, on t'arribarem amb això? Ara et contestaré com un polític, eh? Com a científics no ens agrada parlar d'això, perquè és que justament la intel·ligència artificial ens ha demostrat a la gent que fa molts anys que ja estàvem treballant que normalment arribes a llocs que ni t'imaginaves i per llocs que no t'imaginaves. És a dir, si tu m'haguessis preguntat fa 10 anys
Avui, 2025, estaríem on estem. Jo t'hagués dit, no, trigarem molt bé. Per tant, és molt arriscat dir on estarem. No sé, pot ser que ens aturem ara mateix, que la inventiva dels científics no trobi una manera de continuar i ens quedem més o menys on estem, que més o menys on estem ja és una cosa grossa, és el que estem dient, és una cosa que ha arribat per quedar-se.
O és possible que d'aquí sis mesos en algun laboratori científic treballant allà facin un descobriment crític que pugui fer avançar-la allà una mica més enllà d'on està ara. És molt difícil d'apredir això de ciència-ficció. De fet, tampoc fa tants anys que no anàvem amb mòbil i la gent, doncs, hi havia una artil·logia a casa que es deia telèfon amb uns números i un trucava i ara el mòbil es fa servir de tot menys per trucar en aquest cas, eh? I als joves això a vegades els hi sorprèn. Hosti, com ho fèieu? Doncs mira, ho fèiem i segurament...
No sé si vivien millor, però més tranquils, segurament, en algun sentit, eh? Perquè jo una mica el resum o la conclusió d'aquesta xerrada que hem tingut al gust avui de tenir amb en Jordi Vitrià és que la tecnologia és interessant, és inclús necessària
però amb uns límits i una ètica. Perquè jo estic molt en contra d'aquestes afirmacions que el diuen que els telèfons mòbils són una arma. No, són una eina, que ben utilitzada és una molt bona eina, igual que la intel·ligència artificial. Mal utilitzada sí que pot ser una arma. Correcte. Jo crec que un dels conceptes que a nosaltres ens agrada molt anar popularitzant és justament aquesta idea de la ja és una eina. És una eina que està a les nostres mans...
I que se li ha de demanar responsabilitats a aquell que la fa servir. Si tu fas servir bé una eina, doncs et diuen que fas molt bé la teva feina, si la fas servir malament, la culpa no és de l'eina, és teva. L'eina en aquests moments no té desitjos, no té un
fer servir com nosaltres decidim. Evidentment, això requereix un cert coneixement, però està a les nostres mans i no hauríem de pensar en aquests moments amb la IAC com res més que l'eina que està a les mans dels professionals que l'estan pensant.
I no val dir allò, sobretot per la gent gran, no? De dir, jo això no ho faré servir mai. Tampoc havien de fer servir les xarxes, tampoc havien de fer servir el mòbil i això està a l'ordre del dia. Per tant, més val que n'aprenguem i ens interessem per aquest món. I una oportunitat la teniu demà 6 de la tarda a sala Roser Carrado a l'Espai Cultural que envisa, com sempre, interessantíssimes conferències. L'aula d'extensió universitària de Vilacerda Marra ens porta demà, entre altres, en Jordi Vitrià.
Intel·ligència, màquines i persones que hem après en els darrers 70 anys. Jordi, entre altres, és professor de la Universitat de Barcelona, director de la Càtedra d'Intel·ligència Artificial i Mitjans, i insisteixo, entre altres coses. Ha estat un autèntic plaer, Jordi Vitria, una abraçada ben forta i sigues molt benvingut demà a la tarda a Vilassa de Mar. Un abraçat també, gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
Arribem a les 11 del matí fent una pausa de seguida. Robert Maza ens acosta a l'actualitat. Abans de l'actualitat de les 11. I nosaltres tornem de seguida amb en Martí Brutau i l'Adam Baos. Martí Brutau i Adam Baos. Dos joves que ens expliquen això. Economia per joves i no tan joves. La setmana passada ens parlaven de la història del diner.
Monedes, bitllets, com s'havia inventat tot plegat, d'on venia això del salari. I avui ens expliquen en aquesta segona part la història del diner. Doncs això, segona part. A dos quarts de dotze coneixerem un projecte més que interessant... ...amb la Sandra Ovide... ...i la Maribel Hensor. Ja ho hem explicat abans, un projecte de la...
Maribel, que ens porta a parlar, atenció, de 12 mesos, 12 llibres. Cuinarem amb l'Albert Ortiz. I acabarem amb la primera hora, amb la primera hora, no, amb el primer programa d'aquesta setmana del Parlant de Tots. Seguim-nos a la xarxa.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te al fet que t'acrac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Les notícies de les onze.
Salutacions avui a la crònica entre altres qüestions. Es parlarà sobre la campanya de vacunació contra la grip i és que unes 3.000 vacunes contra la grip són les que han arribat al centre d'atenció primària doctor Guillem Mas Riera de Vila-Salamar. Sabrem com està desenvolupant-se aquesta campanya anual de vacunació contra la grip
i també contra la Covid-19. L'objectiu de les autoritats sanitàries és assolir el màxim número de persones vacunades abans del mes de desembre, una campanya que aquest any va començar un pèl més aviat del que és habitual, especialment pels grups de risc. Avui fa justament una setmana que ja és oberta a tothom aquesta campanya de vacunació contra la grip, de la qual es va parlar fa alguns dies,
En l'espai fem salut del parlant de tot i de la qual parlarem avui ampliament a la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
El govern espanyol proposa a la Unió Europea de deixar de fer els canvis horaris d'estiu a hivern, ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ho ha qualificat de pràctica obsoleta. Segons ha dit, el govern espanyol portarà avui la proposta a la reunió del Consell de Transports, que la comunicacions i energia de la Unió Europea hi la basarà en tres arguments. No hi ha estalvi real d'energia, la majoria dels ciutadans espanyols hi està en contra,
i té conseqüències negatives en la salut i en el benestar de milions de persones. Sánchez ha avançat ell mateix l'anunci a través de les xarxes socials amb un vídeo en el qual afirma que canvia l'hora dues vegades l'any. Ja no té sentit. Segons el govern, ara és el moment adient de fer aquesta proposta.
A partir d'avui, durant cinc mesos, el funicular de Montjuïc està fora de servei per les obres del col·lector d'aigües de Vila i Vilà. El funicular, que connecta l'avinguda paral·lel amb el peu telefèric de Montjuïc, transporta diàriament més de 3.000 persones. Durant aquest temps, és previst un servei de bus alternatiu.
El bus llançadora enllaça l'avinguda paral·lel amb el peu del telefèric i fa el seu recorregut d'anada per l'avinguda Miramar. La tornada, en canvi, es fa per l'avinguda de l'Estadi, el passeig de Santa Madrona i el carrer Lleida. L'horari és el mateix que el funicular, de dilluns a divendres de dos quarts de vuit del matí a vuit del vespre i dissabtes, diumenges i festius de nou del matí a vuit de la tarda. Hi haurà personal per informar els usuaris de la ubicació de les parades dels autobusos.
Ha entrat en funcionament un nou servei de telèfon exclusiu pels ajuntaments i el món local per tal de gestionar incidències massives de telecomunicacions. Quan hi hagi algun problema amb la telefonia mòbil o les connexions d'internet, els ents locals podran disposar, a partir d'ara podran rebre atenció i informació,
a través d'un nou canal. Es tracta d'un nou servei d'atenció telefònica que posarà en contacte els ajuntaments i les operadores, que funcionarà cada dia de set del matí a mitjanit i que oferirà informació sobre les incidències. Segons el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital,
de la Generalitat de Catalunya, Albert Todt, l'alcalde de cada municipi, podrà gestionar i obtenir informació sobre la incidència i traslladar-la a la ciutadania i també sabrà l'estimació de recuperació en cada moment. Cada consistori podrà, per tant, registrar tres interlocutors que podran utilitzar aquest nou servei. Pel que fa a les operadores, fins ara s'hi han adherit una vintena, però s'espera que s'incorporin més. El telèfon forma part del protocol Telecocat, un pla
de Telecomunicacions que busca assegurar la connectivitat i millorar la gestió de les incidències a tot Catalunya. Des del centre del teu diari, Vilacer Ràdio, 98.1 EAM.
Vols gaudir de la música nostàlgica?
Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a Samba.
Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles. I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor, i es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite?
012. La millor resposta. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia a tothom, molt bon dia, oients. Aquí estem una setmana més a part dos duros. Hola, Martí. Hola, bon dia, Alan. Com anem? Doncs molt bé. Escolta, estic molt intrigat amb com acaba la història del nostre amic Alf. La veritat que es transparà molt, molt, molt la intriga a l'últim episodi i vull saber ver com acaba. Clar, perquè recordem que avui serà una segona part de l'episodi de la temporada anterior, no ho dic. De la...
Bueno, l'anterior episodi, no? L'anterior episodi. S'obre la història dels diners. Clar. Llavors, avui sabem la segona part més aprofundint i... Bueno, tocant més tema. Veient com hem arribat als diners, com els coneixem avui en dia, perquè recordem que el nostre amic Alf s'havia quedat amb que el Pere de la Cullera li havien robat totes les monedes d'or. Així que som-hi, comencem! La pela és la pela. La pela és la pela.
Abans de seguir amb la història, compta i tallo totalment el rotllo, Adam, he vist que tu tens una introducció diferent a la meva. Saps quan dius el bon dia, no? Ostres, no m'he pensat, no m'he pensat. Jo m'escolto tots els episodis. Pensava que, jo també, però pensava que deies la pela és la pela. No, no, vull dir, quan dius, hola, molt bon dia, tothom, molt bon dia, gent, és com que tu tens la teva i jo la meva, saps? Bueno, curiós, no? Sí, està bé, està bé, qui us vulgui. Escolta, si aneu passant totes les introduccions, notareu aquesta diferència.
Per on anàvem seguim explicant la història del nostre amic Alf. Recordem que havia descobert el truque, el que es coneix com bascanvi. Va crear els diners mercaderia per poder intercanviar béns, com fossin, per exemple, àdams, salts, espècies i animals, per comercialitzar. I finalment va crear les monedes.
Les monedes que recordem que van ser d'or i plata. Correcte, metais preciosos. I això va conduir, va guiar a molts robatoris entre la gent que portava la seva bosseta dels diners. De fet, he demanat dir una cosa. Saps d'on ve el de salut i força al canut? Ostres, ni idea. No? Il·lustra'm. Doncs mira, canut era com una bosseta així allargada on es ficaven les monedes abans. Llavors, si tu deies força al canut, volia dir que et passés la bosseta i que haguessis de fer força com per portar-la.
Ostres, tu. Has entès si és així? Sí, sí, sí. Curiós, com una rinyonera, no?, de la llavors. Correcte. Ara les porten Gucci i llavors la portaven plena de monedes d'or. Era com si diguessis salut i moltes monedes, però és el mateix. Bé, el cas és que l'Alf s'havia tancat ara amb una espècie de cova, vas comentar, una habitació, per veure com podries solucionar el problema del nostre amic Pere de la cullera. Com ho va fer?
perquè es va quedar sense diners per a la cullera. Llavors necessitaven algun lloc on es poguessin guardar els diners. Clar. Sí? Llavors...
la funcionalitat que va pensar l'Alf va ser la següent. Sí, l'Alf va sortir un altre cop al seu poble escanyolet i blanc, com uns pantalons del Zara, just, d'allà del provador. Doncs va sortir de la vila, tothom l'està esperant, a veure quina era la solució, què podia passar, i allà ja el tractaven com un alcalde. Així que va sortir a la plaça d'Alcantà, que estava allà a Manrússia, i va proposar crear els bancs.
Els bancs. Un lloc on et guardessin els diners. Correcte. Estem parlant de l'any 1200 abans de Crist. Ostres, molt bé, Adam. Ets un historiador de l'aigua. Sí, probablement sí. Llavors...
Va explicar que els primers banquers eren ofebres. Sí, els ofebres... Què vol dir ofebres? Què són els ofebres? Doncs els ofebres eren jollers que disposaven de caixes de seguretat. O sigui, el que ara es coneix com joller també es coneix com ofebres, que venien joies i de rellotges i tal. Llavors disposaven de caixes de seguretat. Així que van començar a oferir el servei d'aquestes caixes de seguretat per poder guardar els diners de la població a canvi d'un preu.
La funcionalitat del que havia presentat el petit Alf va ser la següent. Quan algun vilatà deixi les seves monedes als orfebres, aquest li donarà un paperet anomenat rebut, amb la quantitat que hagi deixat.
Bé, doncs molt bàsic, no? Quan la gent deixi diners allà, a tu et donen un paper dient tu m'has deixat tres monedes, i quan tornis amb aquest paper donaran les tres monedes. Un rebut. Sí, aquesta era la funcionalitat bàsica dels bancs. Sense que els bancs fossin encara una espècie de monstres, com són ara, vull dir, amb una funcionalitat molt bàsica, doncs aquesta va ser com va funcionar. Quan la gent volgués anar a comprar, havia d'anar a l'Olfebre, donar el rebut, i a l'Olfebre li donava els diners aquests per tenir-los embalgats amats. Clar, el banc...
Què podia fer amb aquests diners? De què tenia permís a fer? Clar, la persona... Diguéssim que el banc, en el primer moment que es va crear, només tenia permís d'emmagatzem els diners i de donar un rebut amb la quantitat que havia deixat la persona...
que tenia els diners. Llavors, clar, quan aquesta persona agafés els diners, per tant, l'orfebre es quedés sense res, anés al mercat i li comprés a un mercader, jo què sé, ous, llet o farina, el mercader després aniria al seu orfebre, cadascú tenia el seu orfebre o una persona de confiança, per donar-li aquesta quantitat. Era molt bàsic, era molt bàsic. Tu dones els diners i et donen un rebut. Així va ser. Van anar passant els anys...
I aquesta manera de funcionar va meravellar tant a la vila que el país sencer... Compte, ara tenim el nom del país. Catalenya. Ostres! Catalenya. Familiar, eh? Que dins estem en Rússia. Dins de Catalenya estem en Rússia. Vale, perfecte. Tot el país sencer va començar a dubtar aquestes maneres de fer. Això vol dir que, bueno, diguéssim que ja per tot Catalenya s'havia establert la figura dels orfebres que guardaven els diners.
Al deixar càrrec d'alcalde, l'Alf va passar a ser director d'una petita associació d'ofebres perquè es facilités la feina. Allà va començar a entrar com a un grup potser de bancs, el que seria potser una associació de gent que s'havia ajuntat que guardava els diners. Va veure què passava als ofebres. Què passava? Què passava? No fotis, hi havia un altre problema als ofebres? Ningú venia a buscar els seus diners. Hosti!
Ja podia ser, no? Imagina't la gent, per exemple, ara amb tu i jo que fomentem l'estalvi, que guardés els seus diners i no els volgués treure perquè els estigués estalviant. Clar, els ofebres tenien allà les caixes fortes, plenes de diners, i veien que ningú els estava utilitzant. Quina va ser...
la problemàtica aquí. Clar, resulta que quan a l'Alf va entrar aquest càrrec de director d'un grup d'orfebres va veure que a la gent li era molt més còmode comerciar amb el rebut. I per què? Doncs tampoc té molta més lògica. Vull dir, el rebut era més fàcil de portar.
No et passava tant, el podies amagar-te'l a la butxaca i no es veia que eren diners, i al final tothom sabia, Adam, que si jo et donava un rebut on ficava tres monedes, tu podries anar a l'orfebre i retirar aquestes tres monedes.
I d'aquí van sortir els bitllets. Ojo, ja ho tenim, eh? Estem parlant de l'any 600 després de Crist. Hosti. Clar, han sigut molts alts, eh? Han trigat 1.800 anys en donar-se compte, eh? Sí, van trigar una mica, eh? Des que van aparèixer els bancs, bastant. Fins que l'Alf no es va ficar a l'associació aquesta d'Orfebras i ningú es va adonar que la gent comercialitzava amb els bitllets. D'aquesta manera no havien de transportar les pedres precioses
I es va començar a fomentar l'ús d'aquests paperets per vendre i comprar coses. Aquests papers es coneixien ara com diner-paper. Té tot el sentit del món. Sí, és diner i està en paper, però és diner-paper. Clar. Molt bàsic. De fet, hi ha idiomes, jo crec que a l'alemany és el que més, que les paraules són com molt bàsiques. Com un literal, no? Sí, no sé si m'han dit que cadira és com la cosa de quatre potes.
O sigui, és traduït a l'alemany, no sé molt bé com és l'alemany. Però bueno, sí, igual, diner-paper, així de bàsic. La gent els va començar a acceptar perquè l'Alf va proposar aquesta manera de comercialitzar. Per tant, el que va passar és que ningú anava al banc a buscar les monedes d'or, perquè amb els paperets ja feien.
I què va fer l'Alf al veure això? Que els orfebres poguessin començar a deixar prestat els diners que tenien amagatzemats a les caixes, no? Perquè clar, imagina que tu tens diners a les caixes allà ficats, i ningú els toca, tu els tens allà, les caixes es van omplint, i l'Alf què va dir? Va dir, ostres, escolteu-me, amics orfebres, anem a començar a deixar aquests diners...
de la gent que estalvia a la gent que ho necessita i d'aquesta manera ens guanyem uns dinerets. Això possiblement ja us sona una mica més a com funcionen avui en dia els bancs i el sistema monetari. A l'Alf va quedar completament estopefactant veure com ningú no havia pogut pensar en aquesta possibilitat de prestar diners a la gent que els necessitava. Així va seguir pels temps fins que va aparèixer
la situació més temuda de les temudes. Ostres! És el govern. Ostres! O sigui, no és la mort la situació més temuda? Va aparèixer per allà el mig del govern. Va arribar...
el govern per tallar l'aixeta del banc, o, si més no, per treure profit de l'aixeta dels bancs. Hòstia, a partir del govern i va dir, eh, clar-te cap aquí, que nosaltres guanyarem un percentatge del que esteu guanyant vosaltres amb el negoci. Hi havia Adam, perquè aleshores, els 600 després de Crist, un president... Una presidenta. Correcte, una presidenta, perquè eren molt... Bueno, igualtat de gènere, i presidia una noia que es deia Mariana Rajo, i va dir el següent.
Las axetas de los bancos son y deben ser el para de la gente que les preste el agua y así habrá el dinero de la axeta que habrá dejado el axetador en el banco. Bueno, resulta que aquesta Mariana Rajo parlava una mica com volia, no? No sabem si és molt capaç de governar un país. No ho podríem dir? Completament. Jo crec que no gaire, però el cas és que en aquell moment governava i així va ser com va néixer, comptadam, el diner fiduciari.
I va morir el petit alf? Sí, ja, del disgust. Ja? Que aviat, no? Home, bé, visquent des del troc, des del 10.000 abans de Crist. Va morir el petit alf. I el diner fiduciari no és més, Adam, que el diner que tenim avui en dia. Són els euros, els dòlars, els libres, els gens de l'Àsia, de Xina i de Japó. La veritat és que el diner fiduciari, nosaltres no diem diner fiduciari, només diem diners, bitllets i monedes, però es diu així. I va néixer el 1971 després de Crist.
Una cosa important és que ja no és d'or i de plata. Correcte. És d'un matall que s'ha fet...
Donar forma a les monedes perquè no siguin replicables, no? Sí, de fet, aquest diner actualment no té valor com a mercaderia ni és convertible en mateix preciós. Si tu vas al banc i li dius que en comptes d'un euro vols el seu equivalent en or, no t'ho donarà, perquè vam deixar de seguir aquest sistema el 1971, fa ben bé 54 anys. Els bancs, eh? Evidentment amb diners sí que pots comprar...
Clar, aquest sistema fiduciari, que fiduciari en llatí vol dir que depèn del crèdit o de la confiança, es manté viu perquè els usuaris accepten que els paguen els diners, o sigui, jo accepto que em paguen diners, perquè sé que els altres també ho acceptaran. Que és mutu. Clar, si a mi em dones un billet de 20, si tu et mires un billet de 20, imagina't estàs un dia a la platja de nit, supertranquil,
I dius, hosti, em vaig a ficar filosòfic. Mires el billet de 20 i dius, com pot ser que això valgui 20 euros? Si és un paper, saps? Doncs és el valor que li dones tu i li dona a la gent el que manté aquest sistema viu. I té alguna altra característica d'aquests tipus de diners?
Doncs, a part de què és el que tenim avui en dia... Poc més, oi? Bueno, clar, sí, sí, és còmode. I encara més còmode si ho fiquem tot a una targeta, que això ja és com coneixem avui en dia, eh? Pagaments per Bizum, per transferència, tal. Fins aquí ha arribat la història de l'Alfred. Va venir del truec, eh? Li compraven llet per gallines, eh? Impressionant. I ha acabat, bueno, aquí hi ha les targetes de crèdit, els bancs, el que ja coneixem com avui en dia. Però és important recalcar que els diners que tenim avui
No estan susceptats per res, només en la confiança que li té la gent. Llavors, si un dia la cosa fa un pet com una gla, com per exemple va passar el 2008... Un pet com una gla, perdona. Si un pet com una gla vol dir que peta el sistema. Vale. Sí. El 2008 no va passar ben bé això, però va haver-hi una crisi gran i, clar, la gent, amb els seus diners, doncs van perdre molt valor les seves cases, simplement pel preu que li donaven, no? Llavors aquí els diners arribem a un punt de dir, ostres, fins a quin punt em seguiran acceptant aquesta moneda d'un euro per comprar-me gelats, o aquest billet de 5 euros per comprar-me tal...
Això, en principi, si tots els governs estan d'acord i amb la Unió Europea, és molt poc probable perquè passi, però si ens posem a pensar tots, podríem arribar a aquesta conclusió. I un tema, és que des que són fiduciaris els diners, podríem dir que el govern té molt, molt de poder dins d'aquest tema. Llavors...
diguem que treu la llibertat en part al públic general que utilitza aquests diners de forma lliure. Doncs ja no és així. Clar, té molt de poder i molt de control, com diu l'Àlam, ja no som lliures, no com li passava al Pere de la Collona, que portava els seus diners a un vulguer, si podria fer ara el govern, que si està molt lligat amb els bancs, que si la declaració de la renta, per saber quants diners s'han obtingut i tal. Així que és veritat que ara ens tenen una mica més controlats. I la gent es preguntarà, hi ha algun mètode perquè no controli el govern
Sí, es jo en criptomonedes. No fotis, que bo, estem amb tot, eh? Estem amb tot, sí, sí. Les criptomonedes, doncs, com tothom sabia, és un mètode d'intercanvi digital, no? Una moneda digital que és acceptada per la comunitat, igual que el diner fiduciari, igual que qualsevol moneda de l'any 1200 abans de Crist. Correcte.
Una cosa, la característica principal, és que no la controla el govern. La controla la mateixa població. Bé, ja és un altre tema superespecífic i ja podrem fer un episodi més endavant. No sé si a la primera temporada vam fer un episodi sobre això, però el que heu de saber sobre les criptomonedes és que són diners que podem utilitzar que no estan, diguéssim, vigilats, anem a dir, pel govern. És una de les característiques de les criptomonedes. En tot cas, fins aquí la història del nostre petit Alf. Està molt xula, eh? Ha estat bastant... Fins aquí la història de...
els diners, explicada per dos duros. Sí, anem a fer amb el...
La història dels diners explicada per... Fluix, fluix. Sí, una mica fluix, l'haurem de practicar més. S'ha de dir que en la història, que esperem que us hagi agradat i que us hagi distret almenys una estona per descobrir com és que s'han creat els diners, com els coneixem avui dia, perquè al final la gent paga i això no ho pensa. Aquí us hem portat. Hem fet ús, Adam, d'uns personatges. Uns personatges o persones. Sí, que ens han vingut aquí a ajudar. Anem a presentar qui ha fet d'Alfons Nicolau,
Hola, què tal? A tots. Hola, bones. Bé, ara anem amb tu. A ver, qui va fer de Bernat Pascaire...
Roger Cabiró. Un altre cop, la mateixa persona. I qui va fer de Pere de la Cullera? Jo mateix. Hòstia, que bo. El mateix, eh? La mateixa persona, tres cops. I després tenim també altres persones com la mare Catalina. Hola, molt bones. I Mariana Rajo. Hola. Com anem? Tenen la mateixa veu? Però jo n'estic flipant. Doncs són el Roger Cabiró i la Judit Brutau, que ens han acompanyat en aquest episodi. Escolta, moltes gràcies, eh, nois.
Un plaer estar aquí amb vosaltres en aquests episodis d'aquesta història tan interessant sobre els diners. La veritat que l'heu hagut d'escoltar. Quina edat teniu, perdoneu, Roger? 17 anys. Els dos? Sí, amb 17 també. I on estudieu? Es pot saber? A un institut que es diu GEM, a Mataró.
Jo, el Pere Ribot, d'aquí a Vilassa. Patxillerat, els dos? Sí, sí, sí. Sí, segon. Molt bé. Perquè ho sàpiga la gent que els hem agafat d'aquí a la finestra que passaven i no els hem fet aquestes preguntes. Per això els hem preguntat com es diuen i com tal. Així que, bueno, doncs molt bé. Escolta, moltes gràcies per ajudar-nos. Us interessa això el món de la ràdio i tal? O no havíeu vingut mai? Mai havia estat, almenys jo.
Jo sí, jo havia vingut a l'institut, a quart d'ESO, a parlar sobre, no me'n recordo, però sí, sí, havia estat ja aquí a la ràdio. Sí, jo he dit, saps, vas més suelta, en aquest sentit. I havíeu pensat algun cop això de la història dels diners? Perquè jo diré que molta gent que ens estigui escoltant dirà, ostres, mira, no sabia com va començar, no sabia com va canviar fins a arribar al que coneixem avui en dia. La veritat que no, no m'havia mai qüestionat, però és molt interessant.
Sí, no, jo tampoc m'havia plantejat mai. I això que vam fer economia plegats a quart d'ESO, que ho recordem en molt bons moments, però mai ens havíem plantejat aquesta història amb aquests personatges. Ens podíeu confirmar els vostres professors? Sí, i tant. Teníem l'Enric Mambrilla. Que bé. Una abraçada, eh? Molt forta. Sí, i després va venir un que es deia Sergi. Aquest no el coneixem tant. Una miqueta una abraçada també. Una miqueta pitjor, potser. Sí, no, no, va estar uns mesos només, no ho sabem res...
O està a Mataró. Està a Mataró. Sí, el tenim localitzat. Sí, a un institut que es diu Satorres. Doncs li enviem una abraçada. Resulta, Adam, que el Roger i la Judit els van fer la presentació d'Economia, que sempre diem de quart de l'ESO. Ells dos estaven... Home, podem preguntar per... És real, no, la presentació? Sí, som testimonis. Oh, que bé, tu. Què tal, divertida, avorrida? Molt interessari al final i donar un toc així més divertit. Que bé.
Sí, perquè quan les classes les fan els professors, no?, potser és una mica més així... Sí, que hi ha més diferència d'edat, no són tan propers a vosaltres, no? Sí, sobretot el Martí és proper a mi, això sí. Sí, clar, home. Som germans, a fet. Sí, per això, per això ho dic. No sé si pels comuns no ho vol dir. Sí, jo al final de la història de la xerrada ja me'l sabia. La història de l'Interrail ja me la coneixia, però la resta va ser molt interessant.
El tema dels diners, tot això. De fet, aquí, Judi, tenim el plaer de dir-te que ets la... Compte, eh? La primera veu femenina en directe. Ara has visat la maldata de la setmana passada? Sí, sí, sí. Va ser que era un àudio d'una noia i ara en directe. Estàs contenta? Sí, sí, m'agrada molt tenir aquest plaer de l'oportunitat de ser la primera, no?
Que bé. Sí, sí. El Martí, no sé si ho sabíeu, Judit, Roger, li agraden molt aquests datos, de primero tal, primero no sé què, últim tal. Sí, no, les dades random són molt del Martí. I tot el que té de probabilitats, millor encara. Sí, sí.
Martí, algú a dir? No, no, que està bé, són dades divertides, al final la gent segur que... Ostres, primera noia que ve en directe. Aquí queda per la història, ja li direm al Jaume que deixi per aquí un quadre a la ràdio del dia que vau venir. Bueno, doncs nois, escolta, moltes gràcies per haver-nos explicat la història de...
de l'Alfons Nicolau, que, recordem, va començar amb el trueque, després va passar els diners moneda, després els diners... Es va passar els bitllets, el paper moneda, que eren aquests rebuts, i, finalment, per arribar al diner fiduciari. Per aquest camí van néixer els bancs i s'han convertit en la figura que són avui en dia. Que, de fet, una dada que us diré ara, si tots volguéssim anar a retirar els diners que tenim al banc, el banc no els té. Si volguéssim tots els bitllets i monedes que tenim nosaltres al compte del banc, que són el número que surt al VUVA online, el VUVA físic no els té.
O sigui que anem calçats, eh, per això. Perquè, clar, el govern li ha donat aquesta... aquesta autoritat. Clar, li ha donat aquesta anxola de manga, que es diu en castellà. I, bueno, tenen aquesta característica. Per... Bueno, per següents episodis, eh, comenteu uns que us agradaria escoltar. Avui ha sigut un episodi una mica distès, ara al final hem estat de xerrera. Sí. I recordem les nostres xarxes socials a Instagram per dos duros, dos amb número. De fet, estem com una bala, eh. No sé si en seguiu vosaltres dos.
Sí, i tant. I què us sembla el contingut que anem penjant? Doncs molt bé, miro els vídeos i s'estan molt ben editats tot. Osti, mira que bé. Moltes gràcies, Roger. Que com si que no l'estem apuntant amb una pistola que no es pot veure aquí per la ràdio, però ho està dient de tot cor. Tu i Judit també et semblen bé?
Sí, sí, a mi m'agrada molt. De tant, quan entro al perfil per comprovar que hi hagi un like a tots els vídeos, perquè a vegades el miro, però se m'oblida, fica el like. I sí, i em semblen molt interessants els vídeos i totes les dades que aneu tirant. Clar, doncs, com a vosaltres, com a tots els oients, ens agradaria que, si teniu qualsevol suggerència per següents episodis, que ens ho feu saber.
i, doncs, poc més per avui, no, Martí? Sí, al final mai acabem d'estar sols, eh, Adam? Que bo, tu. Que bé. Aquesta temporada estarà amb molts convidats, moltes sorpreses, molt... moltes cosetes. Estàs sent xulo, estàs en xulo, la veritat. Doncs, moltes gràcies, nois, moltes gràcies a Roger i Judit per haver-nos acompanyat. Bé, gràcies a la mà, tu també, per fer el programa. Moltes gràcies a tu, Martí. Sí. Ens veiem la setmana que ve. Adeu.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moltíssimes gràcies, nois i noies, per aquesta secció tan interessant. La setmana que avui tornem. Seguim endavant!
A dos quartos aviam tenim nosaltres una interessant xerrada... amb dues persones... per parlar d'un projecte més que interessant. El projecte de la Maribel Genzor i Nunn. 12 mesos, 12 llibres, així de clar i senzill. Més senzill, senzill, entre cometes. L'acompanya la Sandra Uide, experta en intel·ligència emocional, coig personal conductual, terapeuta floral. Volem parlar del món de la psicologia.
En aquests moments hi haurà acceder a la carretera d'Argentona, que va estar atrapades allà una bona estona. Esperem que no sigui res greu. Ens han avisat, escolteu, hi ha un accident i per tant no podem arribar puntuals a la ràdio. Cap problema. Nosaltres avui hem comentat que l'Albert Ortiz, el nostre cuiner, el nostre xef, el xef Vilassarén, que resideix...
literalment, que diuen els joves, literalment, eh? Resideix a la cuina de Can Bosch, quasi viu allà dintre, a Can Bosch de Cambrils, a Cambrils. Avui, per motius d'agenda, no pot estar amb nosaltres, per motius professionals, per tant, nosaltres avancem aquesta secció que havíem d'escoltar...
A les 12 al migdia, repescant l'Hibiscus. Ens va cuinar amb Hibiscus. Escolteu-ho atentament, eh? I a les 12 rebrem tant a les nostres convidades, a la Maribel com a la Sandra, que estan amb nosaltres a les 12. Per tant, és allò d'última hora que han vist d'escaleta tan sovint que passa a la ràdio, sobretot en directe. Arribant a dos quarts de 12. Gràcies per la vostra confiança. Una pausa i escoltem la secció que fèiem la setmana passada amb l'Albert Ortiz.
Cada matí des del 98.1 de la FM, també a través de vilassarradio.cat. Ens escoltem i ens seguim. Doncs vinga, som-hi! Seguim-nos a les xarxes.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vila Sàdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils?
Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys s'han envenut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'hora de les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls com es mereixen.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 minuts per damunt del migdia. Seguim amb l'última hora en directe del Parlant de Tot. És moment de rebre l'alegria de la casa. Rebre Albert Ortiz, el nostre xef per excel·lència. Senyor Ortiz, bon dia, Benora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Tot un plaer. Estic aquí al costat teu. Hòstia, és un plaer. No passa cada dia. No, avui tenim la sort de tenir un parell de tècnics. Escolta, en Jordi i en Xavi. Saps per què? Perquè avui t'agafaré.
He vist alguna cosa per aquí a la taula? Sí, has vist aquí a la ràdio a l'estudi. Ara hi ha tres capullos. Un que es diu Jaume, un que es diu Albert, i un capullo de veritat que és una flor. Tot bé que jo avui et volia fer cuinar una cosa, però no t'ho avançaré perquè això t'ho guardo. Però avui, venint a la ràdio, m'he trobat una senyora recollint una flor pel carrer. Recordem que no és la primera vegada que et poso una flor a l'estudi. Vam cuinar per Sant Jordi amb una rosa. Va ser molt xulo.
i allò que ens hem creuat les mirades i em diu, allò que passa als pobles. Escolta, noi, saps què és això? I dic, no, dic una flor, una flor. I diu, no, això és un hibiscus. Diu, perdoni, això és un hibiscus.
i diu, ah, és molt bonica, i em diu, és que amb això es pot cuinar. Dic, senyora, m'ha caigut com en ella el dit. Això és un ibiscos i es pot cuinar. Dic, avui sí que serà el dia d'agafar l'Albert Ortiz. L'Albert Ortiz, per qui no ho sàpiga, ho sap tothom, però per qui no ho sàpiga, és el xef del restaurant Can Bosch de Can Brils, de Can Brils, el restaurant Can Bosch, i cada setmana jugam amb ell, jo li poso un o diversos ingredients damunt la taula, i ell em cuina.
I la senyora, que no m'ha dit el nom, però la veig sovint i li preguntaré, m'ha donat aquesta flor. Una flor d'hibiscus. Coneixes l'hibiscus, tu? Sí, sí, sí.
A més, aquesta senyora agraeixi el seu detall perquè m'ha vingut, suposo que et vines per aquí. L'Hibiscus és super elegant. Hosti, m'has donat la vida avui. No, no t'agapo. No, que va, que va. Amb un hibiscus, una flor. Clar, no es compra, eh? Es veu que és del seu jardí. Sí, si aneu per les cases. Aquí al carrer Sant Pau, on ha passat això? No puc robar, no puc robar.
I m'ha dit això, clar. I dic, hòstia, no t'agafo si et dic que cuinis amb un ibiscus? Jo sé el que es pot cuinar amb això perquè m'ho ha explicat. No t'ho diré, perquè no vull donar-te pistes. Et sembla? Perfecte. Doncs ara mateix, i en directe, gairebé 9 minuts per damunt del migdia, cuinem amb ibiscus. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Albert, m'ho dius en sèrio, que tampoc t'agafo amb això? No, tia... Què pots cuinar amb això? A veure si coincidiu. Què pots cuinar? A veure, l'hibiscus, i avui en dia està molt de moda, o sigui, bueno, va tindre la seva moda i, a part, és una flor d'ara, no?, perquè no necessita molt de sol. Florista i tot, el tio, ara. No, no, és que m'hi fixo molt. Ui, s'ha trencat. I el que mola és això, que siguin coses naturals i que siguin... I amb l'hibiscus... S'ha trencat, eh?
No passa res, no? La senyora, això és la senyora, no sé el nom, però li hem de agrair molt perquè m'ha donat un guant avui. Jo em pensava que me'l feia a mi el guant i te'l he donat a tu, no? Molt malament, molt malament. Perfecte. Bé, què pots cuinar amb això? Amb l'hibiscus? Nosaltres el comprem a les botigues normalment sec, no? Tu cuines amb això? Sí, i tant, i tant, i tant. Pleguem, vinga. Següent secció.
Mira, és molt interessant perquè, a més, és una cosa que tenim i, a part, crec que la flor d'hibiscus, si plantes a l'arbre, surten i surten molt bé, i és a la tardor que surten, o sigui, quan fa menys sol, perquè, si no, el sol les crema. I és molt interessant, Jaume, de l'hibiscus, perquè nosaltres el comprem... Perdona, Albert, ara vaig a fer un Instagram en directe perquè la gent que vulgui sàpiga que és l'hibiscus, que la gent estem aquí... Exacte. Jo soc un profà d'això, la gent diu, ah, sí, però jo ho penjo per ser les mosques. I normalment l'hibiscus es compra sec sempre, diguéssim, i el veus esmiculat i el que té l'hibiscus
Va sortir una cervesa del faran Adrià, i l'Albert Adrià, te'n recordes, tu, que era la... Mira, salut, Albert, que t'estan salvant, en directe per Instagram de la ràdio, si voleu. Mira, això és Libiscus, veu? És més guapo que jo, Libiscus. Libiscus. Molt millor. Molt bé, Albert. Va sortir la malquerida...
No t'acordes la cervesa malquerida? Sí, i tant, i tant. Era malquerida, portava cervesa i portava... Mira, i té els seus bitxets i tot, eh? Sí, està viva, eh? Però escolta una cosa, i com pots cuinar amb això? Repeteixo per qui s'incorpora a Instagram, que s'està incorporant gent. Això és una flor que m'ha donat una senyora avui anant a la ràdio. No és que me l'hagi donat. I em deia, nen, amb això es pot cuinar. I dic, ho enganxaré a l'Albert. Té i dilluns, perfecte.
I em pensava que em tirava un guami i li he tirat al Albert, perquè es veu que això és cuina. Venga, Albert, doncs tu mateix. Mira, amb això el que faríem ara, bueno, veus que té aquest bitxet, el que faríem ara és agafar les pètals, diguéssim... I treure els bitxets. Els bitxets, el primer, amb aquest, que seria el capullo, com tu i jo, no? Sí, i en tres capullos, tu, jo i la planta. Els escartem, i amb aquestes fullestat maques el que faríem...
és separar-les i posar-les en una safata sobre la cuina, o simplement... Però un moment, que la senyora m'ha dit, es pot fer diverses coses, jo no t'ho dic. Tu què cuines amb això, ara? Amb això el que faria és això. Primer, sacar-les sempre. Per què? Perquè si la cuina és en fresc, jo el que he provat, en fresc no desenvolupa els àcids. Això és una flor superàcida, però és perfumada també, no té una fragrància rosa, ni molt menys. No sé si perfumaria s'utilitzarà.
Però la cuina és molt interessant perquè és un àcid que neteja molt bé la flora intestinal, tot això. Sí, per anar de ventre. Exacte, i per això es fan infusions, no? Ah, infusions, mira, m'ho ha dit ella, faig infusions. Ah, sí, t'ho ha dit? Però m'ha dit una altra cosa que... A veure si anem per aquí.
Doncs mira, amb això... Infusió era fàcil, eh? Infusió en una planta era fàcil. Seria assecar-la, ben assecada, i un cop assecada, aquí ja posem el que volíem. El fàcil seria, diguéssim, una aigua a bullir, amb aquesta flor assecada esmiculada, i l'aigua ens queda totalment vermella. És com un colorant natural. Si és un colorant natural, l'únic que aquest colorant no és neutre, sinó que ens aporta aquesta acidesa.
I també em van treure una tònica també a les sueps. La tònica aquella vermella és això? Aquella vermella és amb hibiscus. Perquè queda com un to rosat molt bo. I ara, Jaume, ara que... Ai. A veure si n'hi has de parar. La senyora que m'ha donat m'ha dit es pot fer, però jo no t'ho dic, perquè es tracta de donar-te un ingredient i que tu ens cuinis amb aquest ingredient. A veure què cuines. L'infusió era fàcil. Això va molt bé i això ho feia. Més que res també pel color, perquè el codony.
El codony, que és un producte de tardor, t'ho dic de debò. És el que m'ha dit ella. Ah, sí? M'ha dit l'infusió i el codó, eh? Tindríem que convidar-la un dia, no? Perquè aleshores, si fan codony... No t'he agafat avui que et faig cuinar amb això? Una planta, una flor maca, eh? Una flor preciosa, que té la seva també, les seves flors verdes. M'estàs dient que no...
Va, home, va, així no es pot jugar amb tu. T'ho he dit de debò, Jaume, t'ho he dit de debò. Codony, m'ha dit codony. Sí, perquè a més els vermells de la tardor, saps? És una flor molt de tardor, per això, bueno, quan és l'otoño nipón, que diuen de japona, això que està vermell, així castanyat. I aleshores, amb això, pues sí, si tu he dit aquesta dona... No m'ho ha dit, però jo em pensava que tu això no ho sabies. Jo el que proposaria aquí... Anem a la llibreta. Anem a la llibreta.
El que proposaria aquí seria, si anem amb el codoll. Mira, espera. Espera, que ara fa multiplicacions, ell. Exacte. En sèrio fas multiplicacions? Sí, perquè te dic la proporció per si en casa... Saps què passa, Jaume? Una vegada vaig fer cuina amb roses per Sant Jordi i vas fotre un plat meravellós. Però avui pensava jo que t'agafàvem això. A mi els rotis m'agraden molt. Jo he fet codoll, ho saps? Ah, sí? Com el fas tu?
no m'ho facis dir, fa un parell anys que el vaig fer, em vaig fer codony per tot el veïnat i part de premiar. En sèrio? Sí, perquè... No vaig fer quilos, vaig fer tonelades. Ho van agafar a un veí o t'ho vas comprar? No, no, que ho vaig fer, el veí costa, eh? Vas comprar la frita... Sí, sí, sí, vaig fer-ho, em va agradar molt fer-ho, però, hòstia, em va sortir codony, vaig fer-ho a punt de fer l'Octoberfest del codony. Sí, ara que ve, no? Exacte.
Com vas fer tu, primerament, tu? És que no me'n recordo, Albert. Vaig agafar una recepta. Sí, vaig agafar una recepta. Com cuinar codony? Codonyat. Albert, com es deia, el codonyat? M'embrillo. Que el compraves a la botiga i, a més, a la botiga... No, no, compraves, no el fem. Sí, però quan el compres a la botiga, si et fixes, té un to com aquest vermell, eh? Sí, sí, sí.
Jo mai l'he aconseguit, aquest vermell. Jo no vaig fer-ho amb... Com es diu això? Ibiscus. Ibiscus. I n'anava a dir nyigus. N'anava a dir nyigus. Però si afegem aquesta flor... Sí. És que, mira, és que més... Més superbé tot. Perquè, a més, el Codonya és temporada i al mercat hi ha Codonya. Avui he passat pel mercat perquè quan vinc de Tarragona a mi ja saps que sóc un nen enamorat del Maresme i vaig al mercat perquè el mercat et diu com està. Mal dia per anar al mercat dilluns, no, per això?
El peix sí, però amb fruita i tal. Jo crec que el mercat et diu com és una província, com és una... Una comarca. Una comarca, com és tot, no, diguéssim. Quilòmetre zero. Exacte, quilòmetre zero. Doncs escolteu, espera un moment, que vaig acomiadar la gent. S'ha contratat molta gent aquí a l'Instagram. Escolteu, poseu el 98.1 de la IFM i Vilassar Radio.cat, que aquest home, amb l'Ibiscus, amb aquesta flor...
Ara ens farà codonyar. Farem receptes. Què, som i el verd? Anem-hi. Com ho fem? Mira, això, i és una fruita, crec que... No sé el preu, ara no... He passat així de passada, però els he vist, perquè, clar, ja saps que la fruita, el mercat, aquesta fruita llueix molt, no? No sé quin preu té, però el preu és molt econòmic, no? Però sí que és veritat que jo ho trobo...
que sempre n'hi ha, no? Quan hi ha temporades sempre n'hi ha, no? Mai diria, no, avui no tinc que la gent se torna boja amb algú d'any. Jo crec que la gent no es torna molt boja amb algú d'any. I és una fruita per mi superinteressant,
I des del punt de vista de textures, del que et pot aportar un plat o tal, el trobo molt... O sigui, el trobo un producte, diguéssim, sí que el codonyat, amb el seu format a botigues es ven, però el que és la frita, trobo que, clar, evidentment, si cogeves un codonyat i te'l poses a la boca...
el que et dona és... diguéssim, aquesta textura, ni tot vols menjar natural, no? Però si el cuinem és molt interessant. Aleshores, ja tenim aquesta flor d'hibiscus, que la tindríem seca,
El codony, el pelem, diguéssim, i el posem amb una aigua, per un litre d'aigua... Una mica rotllo, eh, pel codony? Sí, però amb el pelador de patates va molt bé, cap a baix. I com sempre estan durs... Per un litre d'aigua són 80 grams de sucre. Evidentment, si amb dos codons, per exemple, jo ja tiraria a quatre, o per exemple, a doble. Serien dos litros d'aigua, 160 de sucre, diguéssim. Però la base, perquè ho tinguem ben clar, seria un litre d'aigua per 80 de sucre.
Això ho diluem, posem l'aigua a bullir i posem el sucre. En aquest cas, ja que hi tenim aquest almíbar entre moltes cometes, no és un almíbar, al final no és un... Són molts fluix de sucre. Per què? Perquè el codon, aquí li podem afegir taronja, pell de taronja, pell de llimona, vainilles i hiribiscus. Hiribiscus. Sec. El posem amb aquesta aigua. Que ho sàpies. Ah, molt bé.
Albert Cuisiner. Cuisiner. Cuisiner. I... Sí, en francès, perquè mola més, no? Sí, perquè... El xef, jo ser de xef, no ho comparteixo molt. No, no, jo sempre he dit xef a tu. No, però dic... Ets el nostre, xef. Et poden dir xef, però jo sempre dic que a lo millor un mateix dic ser xef, jo soc xef, jo no ho dic, jo soc cuiner.
perquè la cuina és això és un ofici artesanal i no tantes embolicades m'està clar que avui m'està quedant molt clar que és un ofici artesanal perquè t'estic fotent cuidar amb una flor exacte i és el més bonic agafes productes des que surten de la terra
I aleshores, això, l'hibiscus. Què ens farà aquí l'hibiscus? Interessant. El codon ja és una mica àcid, té un dossó especial, però és una mica àcid. Aquí ens aportarà àcid aquesta flor seca, però aquesta flor, per dos litros d'aigua a l'home, jo no hi tiraria...
6 flors, 8 flors, no? Seces. Les posem allà, les esmiculem un cop seces. No treguen gaire a secar-se, no? Que va, se siga molt ràpid. Mira, si fixa en aquest estudi de ràdio, ara perquè aquí potser la humitat, però aquí tenim el mar al costat, però si la deixes demà estarà no demà seca, però si no demà passat o l'altre estarà seca. A mi el divendres el tens de seca. Mira, ho deixo aquí. Un gin tònic. Això també?
Sí, sí, aquesta flor seca amb el gintoni, amb la tònica i tal, aquesta acides que proporciona. No és una acides com un cítric tan seca, però és una acides agradable, floral. Està molt guai. No te'n vagis, més macudonyat. Aleshores, tenim el membrillo, o sigui, el codony ja pelat. Un cop hagi bullit aquesta aigua, bullit més que res, perquè el sucre es dissolgui. L'has de remenar bastant, no?, perquè si no s'enganxa o no cal.
No, no, no, perquè tens molta... Mira, pensa que tens un litre d'aigua per 80 grans de sucre. 80 grans de sucre no és res. Aleshores, posem el codoll sempre, sempre, cobertment d'aigua i deixem reduir. Per què posem tan poc de sucre? Perquè això necessitarà unes... Tanta poca proporció de sucre. Necessitarà unes dues hores de cocció al mínim. Hosti, dues hores. Alexa, calcula dues hores. Tu fas servir l'Alexa per cuinar o no?
No. No? Jo em faig servir de temporitzador. Ah, sí, temporitzador. Per música. Ah, vale, vale. I, Alexa, calcula dues hores. Exacte. Jo soc temporitzador. Temporitzador de dues hores activado.
Doncs mira, això et dona... Si veus que sóc antic, jo l'altre dia em vaig venir... No em cuinis amb un Àlexa. No, sóc antic, dius, no, això és pagos per internet i tal, jo sóc una mica més d'anar al banc i tal, no? I amb això sóc antic també, poso el temporitzador del mòbil. Sí. Sí, jo, home, perquè dic, no em fallarà. Saps com que no em fio gaire de que m'avisin, saps? Jo poso el temporitzador, és com l'alarma del matí, no? I ja em salta. Anem al codany. No, Àlexa, no?
Ara m'he perdut jo, però bueno. Jo també. M'estava perdent. Això ho dic, vamos a recuperar. Anem al principi. I aleshores, agafem aquest codoll, si li posaves el que dic, vainilla, canyella, el que vulguis, dos hores, però és important aquest fet. O sigui, agafem una olla i posem un paper sulfuritzat. Saps el paper sulfuritzat? Sí. Per què? Perquè el codoll s'oxida molt ràpidament. T'has fixat que quan comences a pelar-lo s'oxida molt ràpid, no? Sí, senyor.
I el deixem coure ja a foc lent dues hores. Ja volem que estarà tendre, quan estigui ben tendre, el agafem, el deixem refredar la mateixa olla, i l'aigua, l'aigua tintarà. Això tinta, això és un colorant natural. L'únic que això que no és neutre, que té aquest d'àcid. El deixem reposar, el tallem, el codony, aquest, i el podem fer servir de postre. Sí.
Ja està, ja el tenim fet. Amb formatge. Amb un bon formatge d'aquí, de Catalunya. Amb raïm, també. Amb raïm. Un formatget, un tros de codony nostre fet per nosaltres. Amb formatge, eh? Si el volem fer com a terrina de codony, diguéssim, no? Sí. Simplement, al sobre, se treu aquestes llavors que té al mig, es trituren i té la seva pròpia pectina. La pectina és el que fa gelificar, diguéssim, no? O sigui, un cop està fet, amb calent triturem, sense les llavors,
Titurem bé, fem un puré, el deixem a una bandeja, el collem a la nevera i la pectina... Ell ho diu així de fàcil. Pectina, collem a la nevera, pim-pam, ja està. És fàcil, és fàcil. I aleshores se'ns ha agafat un color vermell comercial, no? Perquè si el fas a casa sempre et queda groc i tal, que està molt bo, però la vista fa molt, no? I aquest codony...
que ja venen al supermercats i tal, tan vermell, amb aquesta flor, que li podem acides, amb l'hibiscus, queda molt bé. Aleshores, aquí ja tenim, per una banda, el codony, tenim quallat, diguéssim, o arrodanxes, diguéssim, per acompanyar un formatge, un tall de formatge. Entre mig de galetes també està molt bo, eh?
Sí, per berenar unes galetes d'aquelles. És que és impressionant. L'esmeria, tant d'acord, de les galetes esmeria. I un tros de codony. Un tros de codony al mig, fantàstic. I el contrast del codony amb sal és impressionant, eh? Sí o no? Sí. A mi, en formatge em pot, eh? En formatge, en nou formatge, en codony, que és fet per tu, a més, tan gelificat com a grill, està molt bé, com a rodanxa, com hem dit abans, i després està la parcel·lada. Bé,
Anem a la parcel·lada. La parcel·lada jo combina superbé amb la cua de bou, un estofat de... Què dius ara? Una cua de bou amb codonyat? Tu fas una cua de bou o un fricandó mateix, no? Sí. Anem a ser una mica... Sí. O sigui, què vols... Tu has fet cua de bou amb codonyat? Sí, farcit, sí, sí. Farcit? Sí, jo el que feia, que és una mica més complicat, té més feina i ja està, és agafar la cua de bou un cop guisada amb el gui negre, tot això, ben estofada. Amb el Pedro Ximénez.
Però en aquest cas no li pujarien per què? Perquè és dolç el cul. I seria ja més un vi negre o un vi ranci. Això puja el preu, eh? Reducció de Pedro Ximenez. Sí, això està molt... Aquestes cosetes... Jo crec que l'han explotat molt.
I aleshores posem aquesta cua de bou ben desmigada, fem un paper film, i al mig de la cua de bou posem les tires de codony, no triturat, sinó el que hem fet nosaltres, que el tenim a l'almíbar amb el seu sucre.
I després fem una mena de rulo, diguéssim. Sí. Un cilindre. Un cilindre. Càiem aquest cilindre i es veurà per dintre aquest codoll. Després fas una salseta que escalfes aquest... Fas salseta així, fas una salseta. I si no volem fer tanta complicació, potser és fer un estofat i posar-li l'últim cop aquestes rodanxetes de codoll fet per nosaltres. Aquí què ens passarà? Ja, home, és molt interessant. Tens la carn allà estofada, que és dura, i aquest codoll t'ajudarà a... Hosti, és tot més agradable, diguéssim, no? Sí, que més
és tan dreta. És com a la cuina francesa quan feien el foie gras amb poma, no? La típica combinació foie gras-poma, perquè la poma és àcida, no, diguéssim, i el codony té molt de poma, també, o sigui, té una... però clar, no cuinat. Aquest home que ha cuidat a les... i és així, eh, ha cuinat a les millors cuines del país, de l'estat espanyol, a França has cuinat o no, tu? No, saps què passa, jo? Jo tenia por de l'idioma, i ara m'empenedeixo. Ja. Doncs jo francès, feia gràcies a francès, però jo deia, jo soc cuiner,
Cuciner. I al final diu, bueno, sí que hi ha moltes coses que vindrà el francès, però vaig dir, no, jo a la cuina, jo a currar, no? I m'empenedeixo de no anar... O sigui, si he anat a dinar a França... I està molt bona la cuina francesa, però per mi, per mi, eh?, està un pèl sobrevalorada. A mi m'agrada molt més la cuina d'aquí.
Jo crec que també és això, exacte, perquè potser és la manera de vendre, no?, perquè nosaltres sempre entiem aquí, no?, amb els pèsos i tot això. Falta, falta. Allà al Maresme, sobretot, per mi, personalment, perquè ara que estic... Diu allà al Maresme perquè allà viu a Cambrils, encara que sigui a Cambrils. Estàs aquí, ara. Perquè ara que estic a Cambrils, o sigui, a Tarragona, diguéssim, per exemple, allà tenen l'Anguila de l'Ebre, del Delta, no sé què. Està bona, eh? Molt bona, eh? I ho promocionen. I jo sempre penso, hòstia, si aquí tingués Anguila...
marquen musculatura amb productes, jo sempre t'ho he explicat, i ho hem parlat moltes vegades tu i jo ara, i seriosament, per exemple, arreus, el vermut d'arreus. El vermut no és d'arreus. El que passa que ho han vengut molt bé. I al Maresme fa falta marcar musculatura en aquest sentit. Jo l'altre dia... Dic musculatura per no dir una altra cosa. Sí, exacte. Com més cap a baix.
L'altre dia va venir el de l'Anguila, del Delta, el senyor Rosset, que el Rosset és com la marca més potent d'Anguila. Jo pensava, de debò no ho vaig dir, però pensava... Jo arribo a tindre això al Maresme, un producte com l'Anguila...
i jo ho rebento l'anguila la tenen i la cuinen i la cuiden i la fan criar però és un producte d'ells aquí també tenen un producte però jo el que em refereixo és a llocs on diuen fem la cuina d'això i no és d'allà el vermut de Reus sense anar més lluny el vermut no és ni català
Però ells ho saben vendre. L'Alanguila està al Delta de l'Ebre. Però què tenim aquí? Què faries tu? La cuina de què? Clar, exacte. La torronada de Vilassà faria jo. I qualsevol peix, qualsevol cosa que surti, hosti, jo crec que ens falta... El Maresme, per exemple, jo que estic a fora, és una zona de pijos, diguéssim, o de aquí la vivenda és més cara, es viu perfeita, estàs acostat a Barcelona, però només es parla d'això, diguéssim, no?
El pèsol, sí, que el coneixem nosaltres, però no el sabem expandir, diguéssim, no? Si ve un de Tarragona, dirà que el seu pèsol és millor. Per què? Perquè no sap... I potser, potser, potser no tenim les suficients ajudes com per fer tot això, o la maduixa, no? I algun peix, el llurito, la roscaïda va explotar molt el llurito. Sí, està molt bo el llurito, eh? Però...
i ja està. Sembla que el llorito ara el té tothom menys nosaltres, no? Andalusia està aquí. El raó, que també es diu, aquí el mares, el raó, el llorito. I aquestes petites coses que tenim tan maques i tan bones, crec que no les acabem de... Estic fent aquí una propaganda, però és veritat, no? Sí, sí, no. Te n'adones que tu estimes molt el teu territori, però no es ven bé o no fem les coses bé. Avui...
Albert, t'haig de dir que he entrat a la ràdio molt content amb la senyora, que insisteixo, li preguntaré el nom, que he vist que treia una rosa, una rosa no, una flor. I m'ha dit, noi, saps què és això? I dic, no. I em diu, un ibiscus, i amb això és cuina. I dic, avui enganxo l'Albert. I justament m'ha dit, es pot fer una infusió i es pot fer codunyat amb això. Dic, hòstia, no pot ser, avui l'enganxo. I tu sabies això, eh? Sí, sí, sí. O flor de jamaica es diu, també. Flor de jamaica. Ibiscus o flor de jamaica? No t'he agafat, no?
Bueno, no, però ens ha servit per... Sí, no, no, m'ha encantat, eh? I ara ja... Tu ets com em faré el xulo, amb això, quan vagi pel carrer? Tu et saps que amb això... Ara, cuideu les cares que tinguin, Flòdi i Viscos, perquè es fan arrasar amb unes tisores a la butxaca, tac, tac, tac, a la nit. Molt bé, molt bé. I saps que, per acabar, amb el miur aquest que ens obre del codony, es pot fer una beguda alcohòlica, diguéssim, una beguda alcohòlica, o sigui...
la barreja una mica de brandy o una mica de, jo què sé, de barmunt negre. Sí. Això amb el líquid que et sembla... Amb el líquid que et sembla del codonyo, amb el hibiscus, codony hibiscus, fas com un licor... L'almíbar, diem. L'almíbar, exacte, aquest xarop. Posa una mica d'aigua, perquè potser està molt reduït. Una mica d'aigua, una mica de barmunt negre. Vem amb el barmunt negre que ja té aquest to, o un cava, o un cava rosat, un cava rosat d'aquí, també, i fem una beguda superlleugera, superfresca, amb uns gels. Ostres.
I taronja, un gris de taronja, com el vermut, i un oliver, si vols. Vinga, va, ja m'hi tiro a la... I venga, vamos, allà. Escolta, per cert, com està... Tu estaves ahir a Cambrils, allà on treballes, cada diumenge a la nit, o dilluns al matí véns a Vilassar, i què tal, allà, la pluja? Ahir va ser... A Cambrils... Va ploure molt poc, però sí que és veritat que si volies marxar d'allà... A partir de l'Hospital d'Infant va ser... Van tallar tot.
I, bueno, es veu que el que sentia aquest matí no hi ha cap desgràcia, que ja és important. De moment que se sàpiga, no, eh? Però, bueno, han dit que està... Bueno, ahir va ser molt graciós perquè anaves amb el mòbil pel carrer i tu, tot, tot va saltar aquesta alarma. Sí. I veies al costat i ens miraven tots i diuen quin és, quin mòbil és? I va sortir tota l'alarma. Va sortir tots els mòbils.
I avui no hi ha esclar, no hi ha col·le, ni res, ni... Bueno, aquest home avui no podia venir, per motius professionals, tenia que estar a Lacan, i va intentar sortir, i va arribar de Cambridge a l'hospital d'infant, que hi ha 10 minuts, i li va... Ja, home... Ja, home, que demà vinc, eh? Vinga, doncs va... Sí, sí, sí. Fantàstic. I aquí estem, i al final és tant això, no? Doncs, un plaer, com sempre. El plaer és meu, i a sobre tindrà-te a la costat, m'agrada. La setmana que ve? La setmana que ve, què? Què fem?
Bueno, clar, això t'he fet tu. No t'ho diré, no t'ho diré, però la setmana que vi vindrà. Però avui m'ha vingut molt bé aquesta flor, m'agrada molt, i a part dóna alegria. Sí, sí, alegria. Alegria a la vegada m'has donat a mi, que em pensava que no sabries què fer amb aquesta flor. Tens tisores i anirà a buscar les quantes o què? Home, tampoc ara es tracta d'anar... No, perquè ara estan a la guaita. Estan a la guaita. I les ha fet cullada. Escolta, Albert, que em sempre és un autèntic plaer. Espero que la feina et deixi venir la setmana que ve al teu poble. I ja fons quants anys que estàs a Can Bosch.
Ja, sí, fa quatre anys, ja. Quatre anys, ja? Després de la pandèmia? Sí, sí, després va ser una... Al principi, bueno, com, bueno, per motius personals, va sortir una mica d'aquí...
que un dia l'explicarem, si vols podem fer un llibre de la meva vida, també. I vaig sortir d'allà, doncs, bueno, vaig desconnectar i, bueno, la veritat és que me trobo molt bé i em cuiden molt bé i estic molt feliç. Que bé. Són una família molt xula, eh? Molt, molt. Els hem pogut conèixer moltes vegades, sempre col·laborant amb nosaltres. I són una família molt normal. De fet, la coca de llavaneres, diguem-ho tot, els he ensenyat a cuinar jo. Sí, exacte. Ara has deixat un tros del Maresme, allà.
El del Massi també deixa pesos, del Maresme. Sí, però saps què passa, Albert? Que jo he complert la meva part del tracte. A mi, la meva part, o sigui, em donarà respecte perquè tot aquest, aquestes entrevistes que fas, jo no tindré tanta... A mi, jo parlo més o no, però... No, no, no, a veure, tu i jo vam fer un pacte. Tu i jo vam fer un pacte que jo vinc a cuinar a Can Bosch,
I jo presentava el programa. I jo presentava el programa. I jo el dia 19, i tu presentaves el programa, jo el dia 19 de juliol, dissabte, vaig venir a cuinar Can Bosch, sí o no? Vaig cuinar, vaig menjar també una... La xaquetilla de Joan Bosch. Sí, la xaquetilla de Joan Bosch, tu no te l'has posat.
No he tingut tal valor. Jo sí, i sense saber-ho. A més, que t'hi has vist que portes aquí el not, te'n recordes? Sí, el jefe. Jo vaig notar-ho perquè, com passava pels llocs, la gent em mirava i em dius, hòstia, es plantava una miqueta. És aquí, Joan Bosch. És aquí, Joan Bosch, del jefe. 40 anys d'estriar Michelin, tu, sobre les esquenes. I un 10 minuts, pam! Davantal de la Can Bosch, tot perfecte. Però tu la teva para del tracte encara no l'has complert, que és que vinguis a fer un programa tu. Té que ser un dilluns, eh?
Sí, dilluns. Posem data. Posa data. Mira, dilluns... Per almenys ara que estàs aquí, tenim aquests professionals que tenim. Fins ara no tenim cap professional, eh? Fins ara... Total, total, no, això no. Mira, el dia 3. No, el dia 3 no, que el dia abans tens un xou, tu. El dia 4, és el que et dic, no? No, el dia 10. El dia 10 de novembre. 10 de novembre? Vinga. 10 de novembre des de les 10 aquí, no? Sí, 10 a 1. Perfecte.
T'avorriràs de mi, eh? T'avorriràs. O millor te'n penedeixes. Jo no em vaig a emparadir perquè li dava suelto a la cuina. Jo també complé la meva part. Jo et prepararé el programa. Jo et preparo el programa, però tu l'executes. Perfecte. I al poc es passa tot això també? Home, pot ser maco, pot ser maco. Albert Ortiz! Moltes gràcies, home. Un plaer, que vagi molt bé.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les dotze.
Salutacions avui a la crònica a partir de la una de la tarda amb Joan Escofet. Parlarem, entre altres qüestions, sobre la campanya de vacunació contra la grip. I és que unes 3.000 vacunes contra la grip són les que han arribat fa pocs dies al centre d'atenció primària doctor Guillermo Mas Riera de Vila-Solamar. Sabrem com s'està desenvolupant aquesta campanya anual de vacunació.
que recordem no és només contra la grip, sinó també contra la Covid-19. L'objectiu de les autoritats sanitàries és assolir el màxim número de persones vacunades abans d'inicis de desembre, una campanya que aquest any va començar un pèl més aviat del que és habitual, especialment pels grups de risc. Avui justament fa una setmana que és oberta a tothom qui ho necessiti. Tindreu una informació àmplia sobre aquesta campanya. La crònica a partir de la 1, de les 3, de les 5 i de les 7 del vespre,
Diverses de les aplicacions més utilitzades arreu del món, com Alexa, Zoom o Canva, han quedat fora de servei arran d'una incidència massiva que ha tingut lloc a Amazon Web Service, la divisió de serveis al núvol gegant tecnològic Amazon.
Segons ha informat la mateixa companyia Amazon al seu portal d'estat, els enginyers han detectat un increment dels errors i de la latència en múltiples serveis, una fallada que està tenint conseqüències globals i que està afectant a hores d'ara, al migdia, usuaris de sectors molt diversos. De moment, Amazon no ha detallat la causa d'aquesta incidència ni tampoc ha especificat quan es restabliran completament els serveis que han quedat afectats.
Des d'avui, durant cinc mesos, el funicular de Montjuïc està fora de servei per les obres al col·lector d'aigües de Vila i Vilar. El funicular, que connecta l'avinguda paral·lel amb el peu del telefàric de Montjuïc, transporta diàriament més de 3.000 persones. Durant aquest temps és previst un servei de bus alternatiu.
El bus llançadora enllaça l'avinguda paral·lel amb el peu del telefèric i fa el seu recorregut d'anada per l'avinguda de Miramar. La tornada, en canvi, es fa per l'avinguda de l'estadi al passeig de Santa Madrona i al carrer de Lleida. L'horari és el mateix que el del funicular, de dilluns a divendres de dos quarts de vuit del matí a vuit de la tarda i dissabtes, diumenges i festius, de nou del matí a vuit del vespre. Hi ha personal per informar els usuaris de la ubicació de les parades d'aquests autobusos.
Bolívia deixa enrere dues dècades de bolivarisme. El candidat de centredreta, Rodrigo Paz, acaba de guanyar les eleccions i serà el nou president d'aquell país. El fill de l'expresident Jaime Paz Zamora assumirà el poder en un context de crisi econòmica i haurà de desafiar.
l'encariment dels productes bàsics i la manca de combustible. Per aquest motiu ha promès obrir Bolívia al món i treballar amb tots els sectors per tal de tirar cap endavant. Amb gairebé el 100% dels vots escrotats, Paz s'ha imposat en la segona volta amb el 54,61% dels suports enfront dels 45,39% obtinguts per l'expresident Tutu Quiroga, que ha acceptat els resultats.
El retorn al Camp Nou és una data molt esperada per la directiva, els jugadors i tota l'afició del Barça, una tornada que està trigant però que podria arribar el mes que ve i és que un dels partits marcats al calendari per tornar a jugar a l'estadi blaugrana és el Barça Atlètic, club de la tercera jornada de Lliga, un partit que ja té data, en concret es jugarà el 22 de novembre a un quart de cinc de la tarda. Respecte als altres dos equips catalans, el Girona visitarà el Camp del Betis el 23 de novembre.
a un quart de cinc i l'Espanyol jugarà el partit que tanqui la jornada dilluns 24 a les 9 a Cornellà Prat rebent el Sevilla. A la una tota la informació local i comarcal a La Crònica. Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilaçà Ràdio.
A veure, uah, més roba! És que tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al llarg de la nostra vida. Això, l'Àngels, ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant! Som-hi! Som-hi! Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament, però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el vent. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. No ho preocupes i te l'àngels donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant pols. Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
A dos quarts de dues i a dos quarts de quatre, Les Veus del Ple, un espai on les forces polítiques amb representació a l'Ajuntament ens parlen sobre la darrera sessió plenària. Les Veus del Ple, tota la informació de l'últim ple celebrat a l'Ajuntament i la valoració de les forces polítiques de govern i oposició. Les Veus del Ple, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. 6 minuts per damunt del punt del migdia. Última hora del Parlant de Tots. Mireu, quan parlàvem a primera hora, tenim una més que interessant entrevista, més que interessant xerrada ara mateix. I és que visita la ràdio la Maribel Hentor Irún, acompanyada de la Sandra Ovide.
Adéu-la, Maribel. És que el seu ram professional és molt gran, però ens ha creat molt l'atenció el seu últim projecte, un projecte que, atenció, es diu 12 mesos, 12 llibres. A mi només d'avançar ja em fot vèrtic, això. 12 mesos, 12 llibres. Però té moltes més coses per explicar. Tenen, de fet, perquè avui arriben la Maribel i la Sandra. En parlem ara mateix amb les nostres dues convidades.
Maribel, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, buenos días. Com estàs? Pues muy bien, encantada de estar aquí.
Nosaltres també que estiguis aquí, perquè tens moltes coses a explicar-nos. És la primera, però no és l'última vegada que ens visita. Sandra Ovide, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Ara m'estic transportant a 20 anys enrere, jo. Tu no saps de la vegades que ha sortit el teu nom en aquest programa. Sí, bueno. Sí, sí, en aquest.
Perquè l'hi expliquem a la Maribel la nostra anècdota, no? L'hi expliquem, l'hi expliquem. Maribel, la Sandra venia amb un programa que feia a Ràdio Arsantona fa molts anys, del 2000 al 2008, i feia un programa que es deia de tots colors, de tots colors a Ràdio Arsantona. I un dia em va trucar i em va dir, escolta, vine a fer una secció, tal, i vas dir, vinga, va, comencem. I diu, començarem parlant de la menopausa.
Escoltem-se, estupendo, escolta. I jo com a persona novella d'aquella època li vaig dir, Sandra, què és la menopausa? Això en directe ja, eh? I em diu, mira, per què ens entenguem?
És tancar la fàbrica i obrir el parc d'atraccions. I em va semblar tan extraordinària aquella frase que li vaig dir te la robo i realment li vaig robar, perquè la faig servir molt, molt, molt. I sempre, doncs, que surt la Sandra. Encantat de tornar-te a trobar, eh? Gràcies, Jaume. Jo també estic encantada d'estar aquí.
Que bé, que bé. Escolteu, Maribel, Sandra, a què us dediqueu a explicar-m'ho? Perquè si haig d'explicar jo ara què es dedica la Maribel i la seva trajectòria, ja podem allargar fins a les 5 de la tarda. Llavors no seria el cas que m'ho expliqui ella, que m'ho resumeixi.
Bueno, mira, nos dedicamos principalmente, por hacerlo muy coloquial y muy cercano, nos dedicamos a formar a personas creciendo con ellas y sobre todo a la ayuda, a la ayuda con miradas que como muy variopintas.
a la ayuda de personas que tienen limitaciones, a personas que pueden tener comportamientos o conductas un tanto patológicas, a personas que no saben resolver sus días a días, a sus miedos, a sus temores, a sus emprendimientos, a sus sueños. Nos dedicamos a acompañar a personas
Y lo hacemos desde dos puntos de vista muy, muy claros. La inteligencia emocional, sobre todo, y el coaching en todas sus dimensiones. ¿Es adic que tothom podría ser client vostro?
Todo el mundo podría ser cliente nuestro. Pero además de verdad, cuando decimos todo el mundo, nuestra franja iría desde talleres infantiles de 3 y 4 añitos, imagínate, hasta personas de cualquier edad. Veamos incluso la vejez, y entendiendo vejez por personas con 75 u 80 años,
que, de alguna manera, no són los más evidentes, los que acuden a nuestras consultas, pero también los hay. Què fa que tots siguem una miqueta potencials clients en aquest sentit, eh? Potencials, doncs, a persones que us visitem, a les persones que interessa aquest món. Diuen que la malaltia, diguem-ho així, de moda, que no m'agrada gaire utilitzar aquesta frase, és l'estrès, no?
Què ens passa que el món va tan accelerat que no li podíem seguir el ritme? Fa anys segurament també hi havia gent estressada i es treballava igual, o potser més i tot. Però jo no sé si és que ens organitzaven millor o què passava. Però ara això està a l'ordre del dia. Per tant, alguna cosa com a societat no estem fent bé.
Bueno, yo pienso que de alguna manera la evolución es complicada y más que complicada, compleja. La evolución ahora, por ejemplo, en los momentos en los que estamos hay una evolución tecnológica que es difícil que el ser humano pueda realmente cabalgar con ella al mismo ritmo. Es imposible.
O sea, por favor, nos han construido y nosotros en nuestra adultez venimos de haber estado construidos por nuestros padres, por una educación, por una educación social, por una educación cultural de determinadas maneras, por una educación familiar. Nos construyen de una manera y la evolución se supone que es paso a paso, año tras año. Entonces no nos pudieron poner...
En una tesitura o en un camino de decir te vas a enfrentar a esto y a esto y a esto porque no se sabe. Entonces, ¿cómo evolucionamos nosotros? Pues un poquito a salto de mata. O sea, no tenemos más remedio de verdad que dejarnos sorprender por esto y montarnos en ese caballo que muchas veces va a galope.
Però hi ha un altre terme que això ho hem de reconèixer com a societat. És la immediatesa. Tot ho volem ràpid. Però ja, no a demà, ho vull ahir. I un exemple molt... I això ens ha passat absolutament a tothom. Tu abans desapareixies o anaves a cap de setmana i si trobares una cabina de telèfon trucaves. I punt. Una trucada al dia i punt. Ara és, si no truques...
WhatsApp, si no, per Instagram, i si no, per on sigui, però ens hem de localitzar perquè necessito tal, tal, tal, tal, tal, ja no parlo, eh, de nivell personal, parlo inclús a nivell professional. Tu vens trucar a una persona, et trucaven a la consulta, escolta, ja la Maribel no hi és, doncs ja trucaré demà. Ara no, Ares, envia-li un missatge, troba-li no sé què, busca-la per Instagram. Per tant, aquesta immediatesc, que moltes vegades és positiva, eh, que, escolta, les coses també han de ser... però potser massa.
Yo, fíjate, te diría que esta inmediatez no le veo tanto, o sea, solo le veo pequeñas cosas positivas. Quiero decir que tú estés hablando a momento real con una persona que está en Japón, es más que maravilloso, casi milagroso, ¿no? Yo sé que si mi abuelo levantara la cabeza se moriría de nuevo. Diría, ya os podéis quedar con eso.
Entonces me estáis tomando el pelo, ¿qué es esto? Pero sí, ciertamente, este periodo, como decimos, de que se evoluciona y de que tenemos así, nos ha creado. Mira, esa inmediatez viene dada precisamente por las limitaciones que nos crea, las grandes necesidades que nos han hecho creer que tenemos.
Ah, que nos han hecho creer. Que nos han hecho creer. Que no quiere decir que las tengamos. Evidentemente mi criterio podría no estar en, vamos a decir, que al nivel de lo que todos los demás opinen. Pero mi criterio es que nos han hecho creer. Sandra, i tu què hi diem amb tot això? La Sandra que experta en intel·ligència emocional, coix personal inconductual i terapeuta floral.
Què dius tu? Doncs sí que aquesta immediatesa fa que ens porti a estar molt estressats, perquè volem tot ara, és el que tu dius, volem les coses per ahir, ja no ens ho conformem ni per ara, les volem per ahir. I això fa que la gent tingui molts problemes, i a l'estrès no sempre tothom es manifesta igual, té moltes manifestacions.
I això fa que és el que nosaltres, una de les coses que tractem al despatx i al centre. M'heu parlat les dues de nens, infants. Sí, sí. Hi ha estrès també a aquesta edat?
Yo diría que no. Permíteme, diría que no en el estrés con su definición teórica. Pero evidentemente a los niños les estresamos tanto en cuanto que esta tendencia que tenemos ahora y de las nuevas maneras de educación y de acompañamiento les hacemos que realmente vayan muy fuera de lo que debería de ser.
Esa necesidad innata no la cubrimos, o sea, esa necesidad del tiempo, de descubrimiento, de que cada uno realmente vaya un poquito a su ritmo, no, no. O sea, nosotros no les llevamos el ritmo que los niños precisan, llevamos el ritmo que los padres necesitan.
Perquè tot és una excusa, la societat, la societat, qui és la societat? La societat som nosaltres, això que diu, la societat ens imposa, bueno, això és una mica l'ésser humà imposa, la societat com a tal no és un ente que estigui allà que ens imposi. Jo recordo un gag televisiu d'un programa d'humor, fa anys, eh?, i parlo de memòria,
I vaig al ram sanitari, no? Entrava una persona a una consulta i abans que pogués seure tenia una recepta firmada i un braç enguiçat. Diu, hòstia, jo venia per un costi. Va, vinga, fot el camp d'aquí. I la cosa anava així. Però és que és veritat, això creure estrès brutal per la persona. He entrat al ram sanitari com podien entrar tants rams, però hòstia.
Al final dius, frenem una mica, es pot parar això, no? Mira, jo crec que a nivell social crec que no, a nivell individual sí, llavors què passaria si cada individu parasse, separaria la societat? Lanzo jo la pregunta.
És allò que diem, si tots parem. El tema està en que no tots estem ni en la mateixa línia, ni en el mateix concepte, ni en les mateixes ganes de... i després no queremos perdre. El tema està, ens han fet tenir necessitades que a lo millor no són ni tan siquera agradables.
Pero queremos perder la posibilidad de... A mí no me gustan las redes sociales, por ejemplo. Y soy sincera. Soy mayor y soy sincera. Pero ¿tengo que tener redes sociales? Sí. Claro, porque yo quiero vivir aquí, porque somos personas que necesitamos relacionarnos, que son importantísimos. A nivel personal, potser no cal.
Hi ha gent que no en té, però a nivell professional avui sembla que si no estàs allà sembla que no hi siguis. Pues imagínate, imagínate. O sea, si no estás, no existes, ¿no? Esa frase está por ahí colulando. Avui professionalment, si no estàs a les xarxes, no existeixes. És que és així. On te busques? A les pàgines amarilles no trobes res.
Claro, porque casi no existen, me parece. Per això, avui si busquen algú, el 90% del personal, si busquen algú, vaig a buscar Instagram. Vaig a buscar, clar, el seu d'allò, internet, com a mínim sèrie allà. És que si no, no hi ets. Sin embargo, aunque yo no esté presente en las redes sociales, yo sí existo. Claro. És que hi ha gent que hi viu sense xarxes socials, hi viu molt bé.
Por eso, de alguna manera, en nuestro centro creo que podemos acoger, y vamos a darle una reflexión seria, podemos acoger a todas estas incongruencias a veces, incompatibilidades, incapacidades, incluso para llevar el día a día a cuestas. Organizarse.
I gestionar. I gestionar. És el centre Imas Fusión. El centre Imas Fusión es troba al carrer Portugal número 2, que això està tocant a la Via Europa de Matarau. I, doncs, avui ho hem fet així amb molt gran escala. Hem fet una mica de resum així en general de què tracteu. Ja tornarem més vegades i entrarem en temes més profuns i més particulars. Però la Maribel...
Em va trucar fa uns dies la Sandra i va dir que això és un projecte que... A mi encara em té pensant, em posa nerviós ja.
pensar 12 mesos, 12 llibres. Penso, hòstia, per què no dorms, Maribel? Poco. No gaire, no gaire. No, no, clar, si ha d'escriure tant no pot... Poco, realmente duermo poco. No, pero bromas aparte, sí, es verdad, es un gran desafío. Es un desafío literario que no parte de mí. O sea, yo no tengo que recoger algo que no me pertenece. Me pertenece la confección, evidentemente...
Y todos estos libros que se han publicado y que se van a publicar, ¿no? Esta sucesión en este desafío. Pero ciertamente también tengo que deciros, para ser honesta, que a lo largo de toda mi vida hay personas que tienen hobbies, como podría ser, yo qué sé, pues me voy a jugar a pádel o me voy a montar a caballo, ¿no? Y mi hobby principal ha sido siempre escribir.
Escribir, escribir. Y a partir de una determinada edad creo que mi hobby se convirtió en un propósito. Y tenía muy claro que cuando llegase a una determinada edad, que son muchos años, pues todo eso que yo había escrito había que pulirlo y sacarlo a la luz.
Però estan tots escrits o encara no? No, no, no, no. Lo que pasa es que las ideas sí, evidentemente, y los temas que yo quiero tratar, precisamente por experiencia, pero por experiencia que la he vivido yo, pero que...
que también la estoy cogiéndole la temperatura a nivel profesional. Son miles las sesiones que yo tengo de consulta en mis espaldas y eso te enriquece de una manera increíble para poder tener argumentación, para poder escribir cosas que sean interesantes. Y ella trabaja las tres.
Ella treballa l'estrès, 12 llibres, 12 mesos. No t'estresa, això? No, no. Me estresaría si fuese una obligación. Me estresaría si a mí eso me conllevasse... No el esfuerzo, porque el esfuerzo evidentemente está, el compromiso está, pero me estresaría si esto fuese algo en el que yo no me sintiese identificada. Pero yo con este desafío me siento muy identificada. Mucho, muchísimo.
Tenen alguna relació tots? O tindran? De fet, ara n'ha sortit un, està a punt de sortir l'altre, ara en parlarem, però tenen relació entre ells o no? Todos tienen un hilo conductor. I quin és aquest? El hilo conductor seria... Mira, te explicaré. Mi sello literario, que me costó mucho aceptar, porque a mí no me gusta demasiado hacerme excesivamente visible, ¿vale? Ahora creo que ha llegado el momento también...
Pero mi sello literario es ciruján emocional, porque todos mis alumnos, la cantidad de gente que ha pasado por la escuela, se lo han ido diciendo como el apodo en los medios rurales, ¿no? Eres la hija del Canastilla y después eres la nieta del Canastilla y así van pasando. Pues a mí me ha pasado con ciruján emocional. Entonces, desde hace muy poco tiempo...
Decidí que mi sello literario fue la cirujana emocional. Entonces, ¿cuál es el hilo conductor de todo este desafío literario? Pues es precisamente tocar las emociones, tratar las emociones, visibilizar el mundo emocional que es inmensamente complejo y sobre todo tener al final de todo pautas recogidas de situaciones para poder gestionar siempre mejor la vida.
Siempre está detrás el aprendamos a gestionar la vida. El primer llibre que ja ha sortit es diu La glàndula de la niebla. I el segon que és a punt de sortir, si no surt a final de mesura, molt a principis del que ve, Las cenizas de l'orgullo. Exacto. Explica'm, explica'm de què van aquests llibres.
La glándula de la niebla es una historia, solo lo que se puede decir, ¿eh? Sí, no me hagas spoilers que si no lo mandremos. Claro, claro, eso no puede ser. No, pero es la historia de cómo a veces en la vida resortes como un malestar o una enfermedad
Puede hacerte, y está paralelizado, despertar a otras situaciones. O sea, no a la enfermedad, no imbuirte en la enfermedad, sino que la propia enfermedad pueda, de alguna manera, abrirte una conciencia distinta. Y aquí está muy paralelizado esto. La protagonista vive su realidad en una enfermedad y vive su realidad en un cambio y en una transformación increíble.
És una novel·la? És una novel·la. Per tant, no és allò llibre d'autoajuda ni res, és una novel·la. No, no, és una novel·la. De hecho, el desafío, si me lo permites, te voy a decir que el desafío consta de 12 libros, 12 meses, 12 libros de todos los géneros literarios.
que hay algunos que me gustan más o me gustan menos. A ver, explica, perquè això ara ja és triple mortal sin red, eh? Això ja és? Sí, sí. A ver, explica'm. El que ha salido, La glándula de la niebla, és una novela. Este que sale ahora, principios de mes o finales de este, és una obra de teatro, que evidentemente tú lo coges, y puede ser formato novela, porque al final es formato novela, aunque te especifiquen un poquito...
pero el sentido es una obra de teatro se puede representar ese libro el siguiente va a ser una fábula y está encaminada al infantil después van a ser cuentos después va a ser novela histórica después va a ser autobiografía y todos los géneros literarios en los cuales en alguno me meto en un jardín que no he transitado en otros sí
Això m'ho va explicar a la Sandra fa una setmana i vaig pensar, o no m'ho he explicat bé o jo no he entès res. No, no, jo crec que t'ho vaig explicar bé. Jo vaig pensar que no he entès res, no he entès res. Jo no ho he entès, perquè clar, com pots escriure amb tants gèneres? Però hi ha llibres, escritos, anteriorment al reto?
Sí, había jugado. A ver, qué baldillo. Sí, había jugado, sí. Tengo tres escritos. El primero bajo seudónimo, el seudónimo es Gen-Ma, de Maribel Genzora al revés, y era, no, es un libro de poesía urbana que se llama Eslabón a Eslabón. O sea, es un libro... Y eso está seudónimo, ¿eh? Sí, sí, seudónimo, porque...
Porque fíjate, hablando precisamente con un agente literario me dijo, si se te de alguna manera etiqueta como poeta, a veces una persona como poeta le va a costar poder emerger o incursionar en otros estilos.
Y entonces decidí que a mí me gusta mucho la poesía, la poesía muy atípica, pero no me quería quedar ahí, porque siempre he tenido una cosa clara. Y creo que esto sí que debo decirlo para ser honesta conmigo misma. Es que yo sabía que en mi final, vamos a decir, trayectorio profesional...
la forma de jo estar i d'aportar esa especie de legado i de propósito mío, personal, i inclús de mi propia autorealización, era sacar al público todo lo que había escrito. I si algú et coneix avui com jo mateix, i et diu, Maribel, tu de què treballes? Tu què li dius?
Pues le diría, trabajo ayudando a personas, tengo una consulta abierta, terapéutica y a veces simplemente acompañamiento y trabajo formando a personas, que es el 60% de mi trabajo. Y ahora también vos di escritora. Y ahora podría empezar a decir escritora, cosa que me llena mucho, pero pienso que todavía estamos empezando a andar.
Em fa molta gràcia, perquè moltes vegades passa algú, doncs, escolta, has escrit un llibre, he fet una cançó, si has fet una cançó, que ets? Músic. I si has escrit un llibre, que ets escriptor. I ens costa molt reconèixer això a un mateix. Hosti, és que em fa vèrtic dir que soc escriptor, cony, però si ets escriptor, ho ets? Sí, sí, sí. I ens costa bastant això, Sandra. Total.
Jo he llegit els llibres que ell ha fet, l'últim l'he llegit per suposat i puc dir que, bueno, jo no vull fer espòilers tampoc, però només et diré que no et quedes indiferent.
Anem a posar una mica de pressió ara, eh, per això? A veure, també tampoc es tractarà aquí... Quan veurem les cenisses de l'orgullo? Les cenisses de l'orgullo... Ja t'he dit, o sea, ja te lo he dicho. Prefiero hablar castellano. Sí, sobre sí.
Emocionalmente me cuesta menos. Pues mira, lo vamos a ver en fecha, o sea, por ubicación, principios de mes como muy tarde, ¿no? Primera decena del mes. ¿Y qué implica las cenizas del orgullo? Pues implica uno de los problemas...
Un de los problemas que me suelo encontrar y que me ha parecido importantísimo, como un enfado mal gestionado, como un enfado no diluido en el tiempo...
Puede cronificarse tanto, generar una especie de rencor y de resentimiento tan sumamente granítico que pueda durar tantísimos años y destrozar familias, relaciones, etc. Y esto se trata, las cenizas del orgullo.
I aquest no és novel·la, que te'n dic que era? Sí, és obra de teatre, però piens que, aunque sea una obra de teatre, se podrà adquirir exactamente igual, y evidentemente que tú lo vas a leer y simplemente es que la novel·la hace que te describan los paisajes, las situaciones y tal.
Y en una obra de teatro evidentemente el escenario es mucho más pequeño y te ponen en situación antes, ¿no? Y te dicen, pues yo qué sé, si tú tienes que estar haciendo un diálogo en una novela, en una obra de teatro te dicen, pues Mateo entró al tanatorio con la mirada gacha. Y entonces dices, la mirada gacha y entonces empieza el diálogo.
O sea, realmente se lee como si fuese una novela, pero tiene la etiqueta de obra de teatro, porque un grupo de teatro podría cogerla y representarla.
I on es pot comprar la novel·la? O les novel·les. Yo voy a hacer este desafío a través de Amazon. Pero hay alguna sorpresa más por ahí, pero que no creo que ahora sea indicado comentarla. Que no me la vas a comentar. Ahora no. Pues cuando vienes a comentarla. Pues cuando tú me invites, o sea, yo encantada de la vida. Nosaltres tenim un repte. Va. Tu tens 12 novel·les o 12 llibres, 12 mesos. Nosaltres tenim 12 mesos, 12 entrevistes.
Vale, yo acepto el reto, perfecto, perfecto. Perfecte. Y más que un reto, es un agradecimiento y de verdad, una colaboración fantástica. Nosaltres també ens agrada molt. Sandra, tot bé? Em deia que estàvem nerviosos. No, ja no. Després dels anys que vam fer ràdio i... L'acabam arribar-li. Nerviosa no, respectuosa. No, pensem que ja ens hem fet grans. Érem jovenets a aquella època. Una mica inconscients. Bueno, això també encara.
Escolteu, fora bromes. Va, Sandra, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu per convidar-me. Maribel Genzo Rirun, moltíssimes gràcies. Volveràs?
Volveré. Vinga. Además, de verdad, de verdad, de verdad, que voy a volver. Venga. Vamos a volver. Vamos a volver. Te lo decimos con toda la emoción que se pueda trasladar. Doncs escolta, 12 mesos, 12 entrevistes, què et sembla? No te'ns apuntem també al repte. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies. Gràcies a tu. Fins la propera. Adiós.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Ara, plàtans de Colòmbia amb extra de plàstic. Només han agafat 5 avions. És ecològic, sostenible i de proximitat? Jo és aquí Connectia, la nova oferta de televisió, internet i mòbil. Te l'instal·lem en només 7 mesos. Champions League Apart, permanència 50 anys. Reflexionem sobre què volem, el preu i les condicions. Per fi, cafè de cultiu intensiu amb pesticides amb gust de xocolata.
Compleix els criteris de solidaritat i els d'ètica i comerç just. Ets una nena? Aquí tens la nina, cute, Pinky! Però, si ets un nen, la supermolta d'extrem per a nens only! Afavorim la igualtat de gènere amb les nostres compres? Consumim amb responsabilitat. Prendre la decisió adequada és el primer ingredient del consum. Consulta més consells a consum.gencat.cat
Què pots fer perquè el teu negoci sigui més sostenible? Millorar la qualitat de l'aire. Minimitza l'ús de desinfectants i controla l'ús d'altres productes químics com fertilitzants, pesticides i pintures. En el seu lloc, intenta utilitzar productes ecològics pel seu menor impacte ambiental. Desplaça't en vehicles elèctrics o poc contaminants.
Fomenta l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport. En el cas d'allotjaments, intenta que aquest servei sigui gratuït per als clients. Fomenta el transport públic local. Minimitza la contaminació acústica. Junts fem Catalunya més sostenible.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Últims minuts del Parlem de Tot aquest dilluns. Mireu si la setmana passada teníem una Vila Serenca, l'altre 20 que va guanyar un premi. Dels 12 premis d'on estic de la Generalitat de Catalunya, doncs, a Vila Serenca, escolta. Crec que sortirem al mapa perquè no en tenim una. En tenim dos de premis.
Perquè la guanyadora de la menció en ciberseguretat d'aquesta nova edició dels Guardons ha estat per la Sílvia Sant Vicente, especialista en ciberseguretat. De fet, es va graduar d'enginyeria informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un màster en ciberseguretat i privadesa per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat com a desenvolupadora de seguretat al núvol, centrant-se en Microsoft...
Azurri ha liderat projectes innovadors en matèria de ciberseguretat. Saludem ara mateix, tenim el luxe de saludar la Sílvia Sant Vicente. Acaba amb ella, parlem i acabarem el Parlant de Tot d'avui. Parlant de Tot amb Jaume Cabot Sílvia Sant Vicente, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal? Molt bé, com estàs?
Bé, molt bé. Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Ara m'agradaria traduir tot això que he dit jo. Màster en ciberseguretat, la ciberseguretat, etcètera. Si algú et pregunta, Silvia, tu de què treballes? Tu què li dius?
Jo soc especialista en ciberseguretat. Actualment estic en projectes d'innovació. Tenim un projecte amb INCIBE, que és l'Institut Nacional de Ciberseguritat d'Espanya, amb criptografia postquàntica. Amb què? Criptografia postquàntica. Uau! I ara ve quan la gent et pregunta, com has dit això, què és?
Bé, una mica és... Hi haurà algun moment que arribarà la computació quàntica. Actualment encara s'està treballant, encara no està en un grau suficientment madur, però és qüestió de temps. I això provocarà algunes vulnerabilitats en els protocols que utilitzem actualment per protegir-nos.
llavors ja estem treballant per protegir-nos, o sigui, estem avançant aquests possibles atacs que es poden produir i ja estem creant protocols llavors per això li diem postquàntica perquè un cop ja estigui la quàntica nosaltres estarem allà per arreglar els problemes que surtin
De fet, quan parlem de ciberseguretat hem parlat de molts casos, no? O sigui, campanyes de la policia, atacs amb ciberseguretat... De fet, no cal que anem molt lluny. La setmana passada Mango, per exemple, va ser atacat accedint, en aquest cas, al mail, no?, amb telèfon dels clients i les clientes. I, per tant, és això que ens referim ciberseguretat. També a nivell d'usuari, no? També a vegades patim ciberatacs, a dir, hòstia, m'han entrat al compte, m'han fet això... Això són ciberatacs, no?
Sí, sí, sí. I segurament els més importants. O sigui, la investigació és important, però el dia a dia és crucial tan formar els usuaris com que els protocols siguin segurs, els sistemes siguin segurs. I una mica també és en el que treballem. Vull dir, jo estic en el departament d'innovació, però estic en una empresa que és consultoria en ciberseguretat i sí que treballem en tots aquests aspectes més de protegir l'usuari.
Si fóssim conscients de tot el que hi ha, de tot el que corre i dels perills que es corren, estaríem tan tranquils amb internet o no? Jo crec que, com sempre diuen, com menys saps, millor vius. Perquè, sí, realment...
Jo crec que sobretot falta educació en ciberseguretat, en el sentit que, per exemple, la gent segueix utilitzant la mateixa contrassenya per tot, o posant el seu aniversari i el nom del seu gos, coses així. Jo crec que sobretot falta fer més cursets, més formacions, més informació a tota la gent, tant gent jove com gent gran, perquè jo crec que si tens una bona seguretat, òbviament és molt més difícil que t'ataquin.
Tot això és una mica a grans trets, la feina de la Sílvia, però arriba un dia que tu presentes un projecte als Premis Dona TIC 2025 i què presentes exactament?
Això va vindre per part de la meva empresa, jo estic treballant a Hitec Group i el meu cap, el Pere Martínez, em va com a incentivar, em va dir, vaig a representar, és important, hi ha molt poques dones en el món de la ciberseguretat i és important fer aquest treball de visibilització.
I jo he de dir que al principi em feia una mica de bola, però és important, és important, perquè era això, far xarxa, per exemple vaig poder conèixer la Lua, que no sabia que era de Vilassar, i la gala dels premis va ser com molt interessant. Jo crec que el meu perfil una mica va destacar per això, per ciutat de seguretat i també per la part d'innovació, que hi ha poca gent fent coses de postquàntica.
I ara tornem al premi, però és que això del postquàntica, quan tinguem la quàntica a l'hora del dia, serà més difícil atacar o feta la llei, feta la trampa, si em van entrar en una altra cosa per atacar? Jo crec que sempre hi ha algú nou, però la idea és anar sempre un pas endavant. Vull dir, si en un futur pot haver-hi un atac amb computació quàntica, ja estem treballant actualment per fer protocols que siguin segurs. Llavors jo crec que quan arribi alguna cosa més, estarem allà també treballant per trobar la forma que no sigui vulnerable.
I també em dius de la poca gent que es dedica a la postquàntica. I dones menys, no? Sí, sí. Vull dir, si hi ha poques dones en enginyeria informàtica, hi ha menys en ciberseguretat, i hi ha en temes d'innovació, com pot ser això, la postquàntica és molt, molt, molt petit el percentatge. Quin percentatge hi ha, més o menys? A veure... Mirem el teu departament, la teva empresa, quantes dones sou?
Clar, en el meu departament, que estiguem fent coses de cibersoguretat, estic només jo. I és una cosa que l'empresa vol canviar, o sigui, buscar activament perfils femenins que es dediquin a la cibersoguretat. De quanta gent, això, estem parlant? D'una empresa... Són poquets, són 20 i pocs. Tampoc és que sigui una empresa molt, molt gran, però sí, sí. I tu quan decideixes dedicar-te a aquest món?
Jo crec que tot va començar quan estava fent el batxillerat, vaig fer el batxillerat al Pere Ribot i he de dir que vaig tenir molta sort amb els professors que vaig tenir perquè van ser una mica els que em van incentivar, no? O sigui, m'agradava molt les tecnologies i, per exemple, el batxillerat vaig tenir l'oportunitat de formar part d'una iniciativa que feia la Fundació La Padrera, que es deia Bojos per les Noves Tecnologies, que si els meus professors només si hem parlat d'aquesta iniciativa no m'hauria enterat, no?
I aquí jo vaig començar una mica com aquest amor per la informàtica i per la ciberseguretat, jo crec. Però això ja et devia venir d'abans, perquè, clar, si te'n parlen és perquè alguna cosa hi veuen o alguna cosa han vist. Bé, tota la part com tecnològica m'agradava. O sigui, és com l'assignatura d'informàtica. Per mi ja des de... Sempre havia sigut com la que més m'agradava, no? D'això d'estar endornador i poder com investigar una mica fins on podies arribar. Sempre m'ha semblat molt interessant.
Tu vas estudiar, en aquest cas, especialment en ciberseguretat, graduada d'enginyeria informàtica per a la Universitat Autònoma. També una carrera masculinitzada totalment, no? Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Vull dir, jo, quan vaig entrar el 2016, a l'Autònoma, fent enginyeria informàtica, érem un 7% només. O sigui, crec que si la classe... Jo recordo classes de 60-70 persones, on ser la única, o potser estar amb una o dues companyes més, però sí que el percentatge era molt petit.
I a partir d'aquí has anat a treballar en obrint món i reivindicant, per què no, el paper de la dona en aquest món masculinitzat. I en qualsevol cas arriba el dia que tu presentes això, que se't feia una mica de bola, però presentes i algú et truca, no?
Sí, sí, em van trucar. A més, relacionat una mica amb la ciberseguretat. Últimament això d'aquest truquin fa com mandra perquè penses que serà spam o alguna història així. Hombre, hi ha un especialista amb ciberseguretat? Gràcies per contestar-me el telèfon sense tenir el meu número. Gràcies, eh? La veritat és que em costa.
Em van acabar enviant un correu, perquè no hi havia forma que li has agafat el telèfon. I em van dir, sisplau, ens pots trucar d'aquest número? Llavors m'ho van comentar que havia sigut finalista. A més, no et diuen que ets guanyador, perquè una mica també perquè vagis i perquè estiguis a la gala, tothom és finalista fins que no s'obre el sobre i et diuen si ets guanyador o no. I què vas pensar en aquell moment, com van dir Sílvia? Sant Vicente, ella és la menció especial en ciberseguretat dels Premis Dona TIC 2025.
Molta il·lusió, la veritat, perquè no t'ho esperes, vull dir, ser finalista en un premi així ja és un gran pas, no?, i et fa com molta il·lusió. I llavors que de volta diguin el teu nom i surtis i tothom t'aplodeixi i vegi els teus pares allà i fa com molta il·lusió realment.
I també t'obre portes, perquè, com aquí, ara mateix estic a la ràdio Vilaçà, després a l'Agència de Seguretat de Catalunya també em van trucar per fer una petita entrevista, o sigui, realment notes que no és un premi que te'l donen i ja està, sinó que hi ha molt de treball darrere de fer aquest pas de visibilitzar la gent, tant que guanya com que és finalista. Joves i dones. Sí, sí, sí.
I això cal reivindicar-ho, eh? Són dos rams, el de l'U i el teu, doncs el que dèiem, i s'ha de reivindicar que hi ha dones i molt potents, i el nostre poble, que dius, què li passa a Vilassar? Sí, sí, tenim bons instituts. Sí, no? Ella també em comentava això, eh? Que amb ella la volien encaminar en una carrera, però ella volia fer una formació professional i que reivindiquessin la formació professional. Tu vas tenir molt clar, eh? Quina carrera faries?
Sí, jo crec que... Sí, vull dir, jo m'agradava la informàtica, vaig dir una com clades al principi que volia fer, enginyeria informàtica. I ha rebut alguna trucada d'una empresa? Escolta, això crida molt l'atenció, premis Donatí, n'hi ha 12, eh? O sigui, que no és allò que en donin 48.000. Per tant, això t'obre portes a nivell professional...
Sí, jo crec que sí. Vull dir, per ara no m'han trucat directament, però sí que... dono un renom, no?, en plan de que... Ara mateix estic com molt bé a la meva empresa i m'agrada el projecte que tinc amb ells, però també sé que si un dia vull buscar alguna cosa, el fet de tindre un premi d'on a TIC o mencions per seguretat, òbviament, et dona un currículum important. On et veus d'aquí uns anys? Ja no dic quants anys, sinó d'aquí uns anys. D'aquí uns anys...
O què t'agradaria fer? Jo crec que seguir treballant en la meva carrera professional i especialitzar-me més. A mi sempre m'ha agradat molt estudiar i llavors no descarto seguir fent màsters, postgraus, fins i tot un doctorat. Jo crec que a la part de ciberseguretat també falta molta investigació. Llavors, òbviament vull treballar en la meva carrera més professional però també sempre seguint estudiant.
No cal dir que ets molt bon a estudiar, o que ets molt bon a estudiar, no? Bueno, m'agrada estudiar. Jo crec que o t'agrada o no t'agrada, i a mi sí que m'agrada. I això de la ciberseguretat, a part dels professors que et van animar, hi ha algú de la família que et diies, va, doncs mira, o jo em dedico a això...
No, a la família no, o sigui, no hi ha ningú que s'hi dediqui, però sí que òbviament sempre m'han apoyat molt, no?, en el sentit que el primer any d'enginyeria informàtica és dur per qualsevol, perquè tota la part d'enginyeria, no?, la part de física, electricitat, ja et poden agradar molt els ordinadors, que això se't queda una mica, i la família està allà, vull dir, estan apoyant-te, estan ajudant-te, llavors jo crec que no estaria on estic, òbviament, si no tingués la xarxa familiar i d'amics que tinc.
suposo que a casa teva has muntat un búnquer informàtic allà, no? Allà no es pot entrar de cap manera. Sí, sempre n'hi ha algun catxarro, sempre n'hi ha alguna història, alguna... També són molt tolerants amb això, no? De, ei, puc connectar un xip aquí? Pensa, bueno, va. Bueno, va, connecta. Però no és bo, això, segur. Però això no fa res, no? No, no.
Escolta, doncs, moltes felicitats, Sílvia. Moltes felicitats. Per la teva feina, per la teva trajectòria, pel teu premi, evidentment, i per la teva lluita també per reivindicar el paper de la dona en el món de la tecnologia, que ja estem al 2025, però en qualsevol cas costa, costa encara, això. Sí, sí, falta... Hi ha molt de treball encara aquí per fer. Perquè tu quan et truques des de la teva feina a una altra empresa...
Es deuen quedar parats, no, a vegades? T'hi trobes, amb això. Jo he parlat moltes vegades amb dones que diuen, no, escolta, és que demanen pel teu jefe. Dicen, escolta, la jefa sóc jo, m'entens? O sigui, que encara costa, aquest, en alguns. Sí, encara costa. Vull dir, jo crec que aquí s'ajunten moltes coses, no? El meu perfil és molt tècnic, a més, sóc una persona jove, sóc dona, no? O sigui, que tinc tots els números perquè jo entro a una reunió i no s'esperin que sigui com l'especialista en Ciutat de Seguretat, no?
Però, bueno, s'ha ajudat. Jo, per exemple, és això. Entro a una reunió, el primer que faig és presentar-me, en plan, és Lluís Amicente, soc l'especialista en ciutat de seguretat, o soc la X d'aquest projecte. Llavors ja deixes com clar el teu rol, abans de començar la reunió. Llavors la gent, si sap el teu rol, normalment ja no el qüestiona, no?
La gent entén això de la ciberseguretat o són aquestes coses que es diuen els de les notícies, els periodistes? No, és que ha hagut una entrada a la ciberseguretat. Ja ens ho comencem a creure, això de la ciberseguretat, perquè també Déu-n'hi-do, eh?, amb les vegades que ens han avisat i no fem cas.
Jo crec que cada cop més. Vull dir, encara falta, no? Això falta més conscienciació de realment la necessitat de tindre a cura de les nostres dades, tindre a cura de com les gestionem. Però jo crec que cada cop més la gent és conscient de la importància. Esperem, esperem. Sí, sí. Sílvia Sambicente, insisteixo, moltes felicitats i moltíssimes gràcies i qualsevol cosa, ja ho saps, ens encantarà saber de tu i de la teva professió. Perfecte, moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Que el blanco sea blanco, que el negro sea negro, que uno y uno sean dos, porque exactos son los números.
Aquí estamos de prestado, que hoy el cielo está nublado. Uno nace y luego muere y este cuento se ha acabado. Depende, depende, ¿de qué depende? De según cómo se mire todo depende, depende, ¿de qué depende?
de según cómo se mire todo depende. Qué bonito es el amor más que nunca en primavera y mañana sale el sol porque estamos en agosto.
y con el paso del tiempo el vino se hace bueno y todo lo que sube baja de abajo arriba y de arriba abajo depende depende de que depende de según como se mire todo depende depende de que depende
de según como se mire todo depende. Que no has conocido a nadie que te mese como yo, que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie.
Si quiere decir sí, cada vez que abres la boca, que te hace muy feliz, que sea el día de tu boda. Depende. Depende de que depende, de según cómo se mire, todo depende.
De segun como te mire todo depende.
Ja sabeu, cal parlar de totes, basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes cap al final del programa per aportar l'entrada a l'invi musical, recordant el grandíssim Pau Donés, Pau Donés al front de Jarabe de Palau. Jarabe de Palau, amb aquest Depende, amb Depende, acabem l'edició. Som-hi!
Matí, que hem començat a les 10 en punt. Acabem ara a 5 minuts i pocs segons per la 1 del migdia. Amb bones mans us deixo els serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escopet i Robert Mazza ens acosten l'actualitat local i comarcal. La podeu seguir amb 4 edicions. A la 1 del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. 1 del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No us causo de mani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.
L'edició d'avui la número 2.230. 2.230 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Demà ens hi tornem a posar a les 10 en punt. Podeu recuperar entrevistes, accions, tot el programa a través de lacarta.vilassarradio.cat, a lacarta.vilassarradio.cat, aquest i tots els programes de la casa.
I també tot el que fa referència al magazín del matí podeu fer-ho a través de vilasarradio.cat barra parlant de tot. Vilasarradio.cat barra parlant de tot. Quina cançó ens inspira avui per arribar a la una? Doncs aquesta amb el gran Alejandro Sanz. Va ser una de les seves primeres cançons. Es diu Pisando Fuerte i ell mateix l'ha remesclat, l'ha reversionat i ens l'ha tornat a regalar fa poquet temps. Alejandro Sanz i Pisando Fuerte, fins demà a la una, que vagi molt bé. Sigueu feliços i demà ens ho expliquem tot. Vagi bé.
Mi edad es tan difícil de llevar Mezcla de pasión, ingenuidad Difícil controlar Tú siempre tan fantástica Yo sé que tengo mucho que aprender Pero tú también
Fins demà!
Mi habitación en silencio está templado el aire y yo que pienso en soledad Locamente enamorado, locamente enamorado No sé qué es lo que me pasa pero solo puedo pensar en ti Locamente enamorado, locamente enamorado, sí Todo irá bien, ya verás, me digo porque quiero estar convencido
Gràcies.
Bona nit.
Yo seguiré a pie En pie Son tan fuertes tus miradas Elegantes y estudiadas Yo soy solo un adolescente Pero entraré en tu mente Pisando fuerte, pisando fuerte Compartiendo las miradas Con las luces apagadas
Empiezo a sentirme yo mismo, a sentirme más seguro Pisando fuerte, pisando fuerte
Gràcies.