Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som la emisora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Matí de dijous 23 d'octubre de 2025.
matí ventós, vent de ponent, i això vol dir, tal com s'anunciava, doncs que tenim, doncs, una semi-alerta, eh?, no podem dir alerta del Consell Comarcal del Maresme. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme va emetre un comunicat en què s'especificava que fins al punt del migdia, aproximadament, podíem tenir vents de fins a 72 km per hora en algun punt de la comarca. 72 km per hora amb un vent de ponent, això vol dir vent calent, i això vol dir pujada de temperatures.
Com a precaució, s'ha tancat el Parc de Calabril. El Parc de Calabril és situat al carrer Maria Vidal i també la zona del cementiri perquè no hi hagi, en aquest cas, puguin haver-hi desgràcies personals per la despenjada d'alguna branca. Per tant, matí ventós, matí de temperatures més elevades del que haurien de ser. El vent de Ponent és el que porta. Això és el que ens explicava Joaquim Serra. De seguida anem al centre de referència meteorològica de la comarca
Servei metió mar del Consell Comarcal Lomaresma perquè Joaquim Serra ens faci la previsió de cara a avui, sobretot de cara als propers dies. Ens acostem al cap de setmana i a demà, en què des de les 10 i fins la 1 estarem en directe al baral de Lucata per fer un parlant de tot especial, per celebrar el 25è aniversari del cap doctor Mar Riera, el cap de l'Institut Català de la Salut de Vilassar de Mar.
Tot a punt, demà us saludarem des d'aquella ubicació, esperant que el temps ens acompanyi. De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada matí repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho eren un dia com avui.
Tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze parlem del gran recapte d'enguany. Passa per la ràdio de nou Cesario Villagrà. Amb ell, un dels responsables, una de les ànimes d'aquest gran recapte, passa un any més, una vegada més, per la ràdio. A les onze, amb l'Elisenda Ribó i en Jordi Covans, anem al punt de trobar de nova secció que hem estrenat aquesta temporada.
Punt de trobada intergeneracional. La generació dels 70 i la generació dels 80 tocant els 90. Es troben l'Elisenda i en Jordi. A dos quarts de dotze ens anem, en aquest cas, amb la tertúlia jove. Tertúlia jove que ens porta ni més ni menys que l'alumnat de quart d'ESO fins als nostres estudis. Una setmana el Pere Ribot, un altre el Vilazzara.
Aquesta setmana toca Vilanzara i on també posarem damunt la taula l'exposició que tenen els adolescents, la importància que li donen a les xarxes socials. Per tant, doncs estarem molt atents en aquest cas a la... què ens diuen? Aquests joves que arriben un dijous més a la Tertúlia Jove.
A les 12, a les 12, Joan Hernández ens porta d'excursió cap al teatre, estrena recomanacions cartellera i les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana. Avui, Joan Hernández, a part de portar-nos la cartellera, a part de portar-nos tot el que esdevé el món teatral a Catalunya, tenim amb nosaltres l'Enrico Lanielo, que en aquest cas ens presenta Isidoro, una de les sales de Barcelona que ens porta Isidoro.
I nosaltres també, a última hora, entrevistarem una persona que ha fet un documental que, a més a més, l'Anna projectaran dins el festival film d'aquest cas de Barcelona. El senyor Picó. El senyor Picó ens portarà un documental que ha fet i que, a més a més, està tenint molt bones sensacions abans de la seva estrena, aquells que l'han pogut veure.
Gràcies per la vostra confiança. Matí de dijous, 23 d'octubre de 2025. El meu nom, Jaume Cabot, ha deixat avui la número 2.233. 2.233 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. 12 minuts per damunt de les 10. El meu nom, Jaume Cabot, tot a punt, motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar, del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, ens preveies un matí ventós, un matí i un dia sense temperatures altes, anormals per l'època. Es movien, fa uns dies ens deies, des dels 28 als 30. Sembla que no és tan alta la temperatura, però en qualsevol cas ho és, perquè el vent aponentat és el que porta.
Temps previst. Tens ventors de cara a les properes hores, però volem saber el temps també de cara a la resta del dia. I demà i el cap de setmana que comencem a olorar. Joaquim Serra, un dia més en directe. Molt bon dia. Hola, què tal? Molt bon dia. Avui el protagonista de la situació meteorològica serà el vent ben deponent, fort, molt fort, que bufarà aquí la Comà.
superant els 70 km per hora en alguns punts, especialment de l'interior, de la serrada litoral i també del centre i sud del Maresme. Com més cap al nord, el vent hauria de bufar amb menys intensitat. Aquest vent afavorirà, malgrat la presència d'alguns núvols, núvols alts i mitjans, poc importants i sense precipitacions, que tinguem temperatures més altes i de forma puntual es podria arribar als 28 o fregals 29 graus,
en alguns punts, especialment de l'àrea interior del Maresme Nord. A banda d'això, la situació marítima una mica alterada avui, hi haurà fort amaró amb mar de fons a tota la costa maresmenca, onades al voltant d'entre un i mig, dos metres d'alçada, i pel que fa...
La previsió en quant a temperatures, com ja hem dit, avui pugen. De cara a demà s'espera que els vents es facin més fluixos, no seran tan forts. Encara aponentats durant el matí, ben bé fins a mitja tarda no començarà a entrar vent més humit de llevant, coincidint amb un reforçament de la tramuntana al nord de la costa Brava, que aquí incidirà amb vents, com dèiem, més aviat de mar cap a terra.
però això passarà a partir de demà a mitja tarda. Per tant, durant el matí encara tindrem ben aponentat, això sí, serà més fluix i, per tant, les temperatures que demà baixen ho faran de forma clara, però és que vindrem de molt amunt, i més tenint en compte l'època de l'any a la qual ens trobem. Avui tindrem temperatures més pròpies de mitjans de setembre que no pas de la recta final del mes d'octubre. Pel que fa a la predicció,
de cara a aquest cap de setmana, de cara a dissabte concretament, augment de la nuvolositat, risc d'algunes precipitacions, creiem que de caràcter feble, poc importants, i aquestes pluges es mantindrien també de cara a diumenge, especialment durant la primera meitat del dia.
Posteriorment a últimes hores de diumenge podríem tenir algun xàfec puntual a prop de la costa. Pel que fa a les temperatures, aquest cap de setmana ja plenament normalitzades, sobretot les màximes que dissabte quedarien per sota dels 20 graus i diumenge encara podrien arribar a baixar una mica més.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió amplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme. Compte amb el vent que bufa i pot bufar fins al migdia. Demà hi tornem a la mateixa hora des de la ubicació del baral de Lucata. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Fins demà a la mateixa hora. Que tinguis molt bon dia. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilasarra. Un moment per saludar el senyor Joan Escofet. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, molt bon dia, ja, molt bon dia a tots i totes. Dia ventós, eh? Sí, senyor. Lo que el viento se llevó. Gone with the wind.
Gran pel·lícula, eh? Gran pel·lícula, sí senyor, oscaritzadíssima, crec, ara parlo de memòria, que és una de les tres amb màximes estatuetes, és ella, Ben Hur, i no sé quina és la tercera, però avui és dia de Senyorita Calgata. Aquesta pel·lícula, això que hi ha polèmica. Està tallada, està tallada. Corta por aquí, corta por allà.
Juro que nunca más voy a pasar hambre. Oí que has dit això? En las colinas rojas de Tara, eh, craca. Hostia, tú. Juro que jamás volveré a pasar hambre. I aquí entrava el... A veure si ho trobem, això.
Ai, Joan... És una pol·lícula que la pots començar a veure a les 3 de la tarda i acabes a les 10 de la nit. Bueno, si la fan per Antena 3, a les 10 de la nit del dia següent, perquè, clar, entre les pauses... Quina cadena has dit? Antena 3. Torna a dir. Antena 3. Atenció, avui crònica 1, 3 i 5 i 7 de la tarda. Què dius? Parlarem d'Antena 3, avui, eh? Ah, sí? Molt bé, molt bé. Ahir se'm va col·lapsar el mòbil al migdia. Què va passar? Ah...
Això és cert, eh? Sí, sí, se't va col·lapsar, què va passar? Desenes de whatsapps al meu mòbil, hi ha la Carla Gil a la ruleta de la suert. Avui l'entrevistem. Abans es deia ruleta de la fortuna. Sí, va haver-hi un problema legal. Va arribar a la final, no?
Bueno, és... Escolta, el Crònica, una 3, 5 i 7, que hem parlat amb ella. Jo ja ho faré, eh? Jo ja ho faré, però... Ja el vaig veure que, escolta, es va reunir amb família per veure... Com ho saps? Perquè ho va penjar un a l'Instagram. Ah, ho va penjar després. El jove estaria a l'Instagram, jo. Saps què van dinar?
Truita de patates? No, per celebrar... És un programa gravat... No ho diguis, no ho diguis. No, no, gravat el 17 de setembre. Ella acabava d'arribar d'Austràlia, per això diu en la presentació que escoltarem en el Crònica, que acaba d'arribar a Austràlia. És cert, perquè era el 17 de setembre, però clar, es va emetre ahir dimecres. Normalment, un cop més, gràcies, eh, Vilaserenczi i Vilaserenques, que...
ens van permetre, doncs, estar atents al debut televisiu de la Carla Gil, eh? Parla de Vilassada Mar, ella s'omple la boca, eh? Sí.
La ruleta de la suerte. La ruleta de la suerte que el presenta un exmíster d'Espanya. Jorge Fernández. Que no us en digues, eh? I passarem també... Sabrem què és el que va guanyar i què és el que li ha quedat després d'Eisenda Somos Todos.
Bueno, que el Premi Planeta, em sembla, és un milió d'euros i 455.000, valgo així, se'n van anar cap a Hacienda Somos Todos. Però, bueno, escolta, li queden 500 i pico mil, eh? O sigui, tampoc és que sàpiga allò. Estem parlant del Premi Planeta, eh? No la Carla, eh? No, no, està clar, està clar, està clar. De fet, no sé si està en el 10 o el 21%, no, de la que guanyes? Una bona hòstia. O més. Una bona hòstia. O més, o més. En fi, va, Joan, què més? Com hem arribat aquí a fer una 3, 5 i 7?
perquè se deien que se lo que el viento se llevó a ser per Antena 3, o Telecinco, o Telecinco, duraria 28.000 hores. Se l'ha aturat en Antena 3, eh? I s'ha aturat avui és Nicolás Sarkozy, eh? Ja està fora, no? El petit Napoleó, eh? Què ha passat? Li ha costat... És a dir, no ha dormit en tota la nit. Això és cert, eh? Resulta que la població reclusa... Sí.
ha començat a cantar tota la nit. Han fet torn. No és el cumpleaños feliz, com l'altre dia. No, no era el cumpleaños feliz. No sabem si era un Georges Brasen o un Edith Piaf, però en qualsevol cas han estat cantant el mòdul.
Saps allò que fan a vegades quan ve el Real Madrid a Barcelona, que sempre hi ha quatre simpàtics que es posen amb els bombos i els platanets a sota perquè no dormi? L'expedició de l'equip rival aquesta nit ha passat a la presó de la Santé. I se'n que li ha encantat o no?
No, aquí, fins aquí no arribem, eh? Però bueno, ja sortirà. Sí, sortiran gravacions i tot. A veure si treure un disco. S'han fet ratimatges ja de l'habitació de 9 metres quadrats. Sí o no? No la d'ell, sinó la tipus de la presó de la Santé. No està malament, eh? No, per tenir 9 metres quadrats, oi? Per estar-te un parell de mesos. Aquest per Halloween ja és a casa, eh? Coma molt, coma molt. La Carla Bruni està encarregant els panellets, eh? Sí.
L'Epanelier. L'Epanelier. Amb diners de Muammar el Galafi, que per això està tancat l'amic Sarkozy a la presó. Ara, Jaume...
Anava a fer una broma que tenim en Esqueleta. Sí. La redactes i dius, vinga. Va. Ara em tallo. No, home, no. Sí. T'has tallat? Podríem tenir, ara que penso, algunes implicacions, no sé si... legals o ètiques. Home, no, no. Si tenim implicacions legals i ètiques, no. Però, bueno, et deixo només el titular, eh? Va. No, no, no hi entrarem, però la Guàrdia Civil...
Ja té el primer agent amb síndrome de Down. Sí, senyor. Ho vaig veure ahir. Aquest primer... Ja està, ja està. Deixem-ho així, no? Deixem-ho així. Molt bé. Perfecte. Sopa de cabra. Anuncien que faran gira l'any vinent. L'any vinent fa gira tothom. Crec que Jaume, acabat tu i jo, hauríem d'anar a fer alguna mena de gira, també. De fet, els buors van anunciar que l'any que fa 20 anys i farien 4 concerts i de moment ja han anunciat 20.
Eric Clapton també torna, l'orella de Van Gogh també torna. Sí. En fi, doncs, 40 anys de sopa de cabra començaran a Celeste, a Ras Matàs, a la mítica, on van gravar els gironins al Ben Andins. Doncs Ben Andins, amb aquesta Ben Andins.
Això sonava a la que s'anomenava abans Sala Celeste ara Razmataz. De Celeste ara Razmataz. Com no podia ser d'altra manera, 40 anys. Tots foten 40 anys ja, eh? Nosaltres som de Celeste. Sí. Van gravar això. Havien de passar per aquell escenari, eh? Vols que t'expliqui una cosa?
A Teleste he anat de puli, però els últims dies, per causes X, he trepitjat l'escenari de Rat Mataz. Et juro, Joan, et juro que pensava. En aquell moment, ja saps que jo soc poc mitomen, eh? Però quan vaig trepitjar aquell escenari, vaig pensar en això. I tu ben assegures, eh? Hòstia, l'escenari que van gravar el ben endins. I a la Porellos, que són pocs i covardes, de loquillo, també. 40 anys de sopa de cabres, que tothom fa 40 anys al dels escenaris.
Digues, Joan, digues. No, dilluns, dilluns vinent, a partir de les 8, el web oficial de Sopa de Cabres posa una venda les entrades per aquesta gira, que, insistim, arrenca el 15 de maig, arrem matals i ho farà ben endint, Jaume.
Molt bé, Joan! I seguim parlant una mica de música. Són aquestes situacions que a mi personalment em fascinen. Jo no entenc un borrall de moltes coses, però de medicina menys. Menys. Però aquestes coses a mi em posen...
La pell de gallina. Ahir, quatre hores d'operació al cervell, al King's College Hospital de Londres, amb una pacient de 65 anys, afectada de Parkinson, i li estaven operant el cervell i ella estava tocant el clarinet mentre li estaven operant el cervell. Sí, senyor.
Em sembla... És de galina de piel, que deia aquella. De fet, era una operació, perdona, per intentar afavorir-li la mobilitat en els dits, en les mans, i li va dir, vostè té alguna mena d'habilitat? Diu, home, jo toco el clarinet. Va entrar. Imagino que el clarinet perfectament desinfectat, etcètera, etcètera, preparat.
I, hòsties, operant-li el cervell i la tia, que no podia, perquè, clar, al Parkinson li dificultava...
interpretant el clarinet al quiròfan. Això, de fet, ho fan en moviments. Quan operen el cervell, operacions complicades mantenen el pacient bastant despert tot el que poden en una operació de cervell i li fan moure, per exemple, la mà. Són operacions de pàrquing. Són de pàrquing, són d'altres, eh? Li fan moure en belluga, tal, perquè, clar, això afecta molt el moviment i depèn del que toquis del cervell. I, a més, ho regulen des de fora, eh? És una autèntica brutalitat, eh? És brutal, brutal. Sempre ho diem, eh? La sanitat, que important que és...
Quants diners s'haurien de destinar dels nostres impostos, que no fem res més que pagar tots i totes? Doncs, sanitat, educació, si us plau, des d'aquí, sanitat, educació, eh?
Més coses, Joan. I si ens sobren diners, sempre podem anar al Museu del Joguet de Figueres, els grans museus que tenen a l'Empordà, comparat amb els grans museus amb el de Salvador Dalí. I ara mateix pots veure una exposició de 2.000 nines Barbie. Barbie, let's go party.
Tinc entès com matrimoni, el president. Ell era molt fan de les Barbies, en va tenir, i el marit, doncs, a base d'anar acompanyant la seva senyora, la seva parella, doncs, a comprar. Es veu que es va fer molt fan, també. Sí, sí, a tot va arrencar veient el nodo. Imagino que en el nodo, aquell noticiari passat pels sedats franquistes, haurien fer algun tipus de notícia al voltant d'aquesta nina, de la nina Barbie,
I la que era una nena va quedar absolutament emocionada amb aquesta nina, eh? De fet, n'hi ha una que està exposada en aquest museu del Juguet amb aquesta exposició de Barbie que fot una por. Fot una por, que llavors... És la malèfica, eh? Diuen. No, no, el nom és malèfica. Això és seriós, eh? Creada...
per Alejandro Gavarrón. En qualsevol cas, deixa'm també matisar aquesta cançó del grup Aqua que estem posant de fons. Està demandada per Mattel, per l'empresa de Barbie, perquè no volen vincular la nina a la cançó, en qualsevol cas, al món de la Barbie.
També hi ha barbies d'aquestes al museu del jocat en aquesta exposició, vestides per grans firmes de la moda, és increïble. En fi, és una... Com a dir, aficions, tothom té la seva afició.
I ara que parles de moda, i això... Sí. Com si haguéssim fet l'escaleta des de les 7 del matí. Sí, sí, igual, igual. Max Alexander, un nou de... Ai, un nou. Un noi de 9 anys. Sí. És el nou creador de moda per les estrelles, eh? Amb 9 anys. Què dius ara?
Sharon Stone ja està lluint vestits, un abric concretament d'aquest noi, Max Alexander. 9 anys va començar a cosir amb 5 i ara una de les darreres novetats que ha presentat és un vestit fet amb corbates. El podeu veure a TikTok aquest simpàtic noi amb la seva marca Couture to the Max.
Carai, tu, 9 anys, no? Quin futur, el xaval, eh? 9 anys, 9 anys. Déu-n'hi-do. Què més tenim, Joan? I si ara visquéssim a Egipte, podríem fer crims a la televisió, doncs, egípcia. No sé com deu ser, crims, amb egipcia.
Però posem llum a la foscor. Posem llum a la foscor, Joan. Comencem. Comencem. Comencem. Què ha passat a Egipte, Joan? Això és cert, però és que... És que tot és cert. Sí, ho diem sempre, ara que sembli mentida, però és que és alarmantment cert. Un nen de 13 anys, que es deia Josef, bueno, es diu Josef, mata un company de classe, l'esquartera se'l menja, una part, clar,
Per curiositat i per saber quin gust tenia. Per curiositat? Sí. Inspirat, diu, en Josep, per pel·lícules i alguns videojocs violents. Sembla mentida, eh? Sí, sí, sí. A veure... 13 anys, eh? 13 anys, sí. Bueno, si és horrible, a qualsevol edat, aquesta mena de crim... Sí, amb 13 anys encara ho és més, eh? Amb 13 anys... Hòstia, Déu-n'hi-do, eh? Imagina't, eh? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Josep...
En Carles porta d'Egipte i té feina, eh? Home, pariem aquí un crims importantíssim. No t'estranyi que l'internacionalitzi, eh? No t'estranyi, eh? En fi, Joan, pugem al Dilòrian? Pugem al Dilòrian perquè avui és l'aniversari, nació l'any 1964.
Doncs Robert Agustín Miguel, Santiago Samuel Trujillo Veracruz, que això era molt llarg. No va dir què és això. I el coneixem com Robert Trujillo, gran, un dels grans bateries de la banda, en aquest cas, metàl·lica.
Que ja tenen una edat també, eh? Els Metallica, però quina història més xula, eh? Molt, molt xula. Grans balades, els heavies, sempre es diu. Sempre. Que abans, jo sempre dic el mateix, eh? Quan érem joves escoltàvem Metallica, Iron Maiden, buah, què és això? I ara l'escoltes i dius, buah, quin rock més ben fet, eh?
Més coses, Joan. Per cert, ara que dèiem, parlàvem de les gires 26, crec que John Bon Jovi també està preparant gira pel 26. Doncs escolta, està molt atents. Crec que de moment la banda de Nova Jersey només anirà pels Estats Units i Regne Unit. Parlo de memòria, insisteixo, però crec que John Bon Jovi també prepara retorn...
per l'any 26, eh? De fet, només fa unes hores que han anunciat aquest retorn, i tant que sí. Jon Bon Jovi anuncia, celebra la seva recuperació i anuncia al Forever Tour que començarà a Nova York i passarà per Europa durant l'estiu. Per tant, doncs, veurem què és. Europa, diu, crec que només és Regne Unit, eh? Però, bueno, en qualsevol cas... En fi, mirarem, mirarem, a veure què... En qualsevol cas...
Sota el títol Legendary Edition, que inclourà col·laboracions amb Bruce Springsteen, Abril Lavigne o Robbie Williams, entre altres. Farem per on a terra el bo, el bo de Joan Bon Jovi. No bo només al món de la música, que també, sinó bo en molts sentits.
Va més coses, Joan. I si em deixes ara, Jaume? Home, no. If you leave me now. Home, no. Tal dia com avui, la banda de rock estadounidense, Chicago, gravaven i regalaven al món aquest tema que quan escolteu els primers compassos ja sabem de quina cançó estem parlant. Oh, no, baby, please don't go. And if you leave me now, you take away the
Quantes cordes vocals espatllades intentant fer aquest u-u-u, eh? I si parlem de cordes vocals espatllades, doncs anem als nostres amics de Culture Clap, eh? El dia com avui, doncs, estrenaven aquest Do you really want to hurt me?
Quin DeLorean més arreglat sempre, eh? Uau, va finet, finet, eh? M'agrada molt aquesta, eh? Recordem que Boy George va fer un Anna Obregón, eh? Formant un dels capítols de l'equip O A, eh? Sintonia que dona... En fi, que amanitza el poc ens passa, eh? Sí senyor, que dona entrada. De veritat, eh? Boy George, eh? Boy George, un personatge, doncs, gran músic, eh?
Vinga, va, més coses. Tira'm, tira'm, Die Flapper, que són els que vénen ara.
Per què portem el lleupar? Doncs perquè tal dia com avui de l'any 1995 establia aquesta banda el rècord Guinness, no superat encara, d'haver actuat en un dia en tres continents diferents. Van actuar al Marroc, van començar a les 12 de la nit per poder fer Àfrica, van passar a Londres, Europa i van acabar a Vancouver, Canadà. Al mateix dia, amb 24 hores. Escolta això.
On comença a cantar, eh? No ens recorda alguna cosa, aquesta cançó? Ara, eh? Queen, no, potser. We will rock you. Sí, senyor.
A mi em sona molt, eh, per cert. Deb Leppard, que té una bateria amb molta història, perquè fa molts anys va tenir un accident de cotxe i va perdre un braç, tot i així segueix tocant amb uns arcil·lugis, amb uns pedals, la bateria... Bé, no cal que us digui res, escolteu. Richard John Cyril, conegut com a Rick Allen.
I acabem amb la nostra Amy, l'Amy, que tenia una taverna Amy Winehouse, que seria una miqueta la casa de vins. Avui, any 2006, deixava aquesta meravella al món. Diem, sempre, dona de raça blanca amb veu negra.
Doncs a ritme de la grandíssima, grandíssima Amy Winehouse. Explica'm, Joan. Digues, digues. No, molt de compte amb la cançó, perquè molt hi-hi-hi, molt ja-ha-ha, però és un alegat contra no a la rehabilitació. Sí, senyor.
Aquest no, no, no que estem sentint de fons és quan ella rebata els arguments de poder-se rehabilitar. El que passa que, clar, no conèixer les lletres segurament anglosaxones fa que, en fi, ens quedem amb la melodia, en qualsevol cas, un regal al món, Amy Winehouse. Joan, Joan. Que porto
assajant i esperant aquest moment fa moltes setmanes, eh? Bé, ja portem... Podem fer un dos de dos, eh? Deixa'm concentrar, eh? Joan Escofet! Què ens portareu al Crònic a la 1, 3, 5 de la tarda, perquè la senya ple! Aquesta temporada vas finet, eh? El Dilori em va fill, ja, home, que boig, va, escolta... Ni calat, eh?
Arriba d'Heming-Oinghouse. Va, una del migdia 3.05 de la tarda perquè a les 7 es treuen en directe a plens de l'Ajuntament. Corresponent al mes d'octubre arriba la sessió planària. Doncs sí, immediatament anirem a fer bullir l'olla per escoltar l'entrevista que li faràs a Cesario Villagrà, responsable al Maresma de la Banc dels Aliments. Tenim el gran recapte al costat. Aquest any s'avança en Cesario, l'amic Cesario, que és aquí.
cada any per aquestes èpoques doncs ens explicarà el per què han avançat el gran recapte anirem a jugar tu i jo Jaume i la gent que ens escolti a la ruleta de la suerte amb la Vila Serenca Carla Gil i si tenim temps també passarem pel Museu Monjo per aquesta exposició que inauguren diumenge gran exposició amb algunes anècdotes de l'artista que ja no és entre nosaltres en Joan Barberà
Amb els grans, eh? Com en dic grans, dic Picasso, Miró o Dalí.
Escolta, escolta, escolta, que no tan sols he estat ensejant-lo d'avui, eh? També estic ensejant-lo de demà. Perquè normalment et dic, avui t'escolto i demà et saludo. Avui t'escoltaré 1 a 3 i 5 de la tarda. 1 a 3 i 5 de la tarda. Però... No juguis, que t'està quedant molt bé, eh? Demà no et saludaré un quart d'onze. No. Perquè demà fem un especial 25 anys al cap. Et saludaré a les 12 perquè en Joan ens portarà a terme una taula rodona. Uau!
Sempre millor una taula rodona que un llit rodó. Bueno, escolta, depèn de per què. Per fer ràdio, millor una taula rodona. Som més de taula rodona, nosaltres. Per fer ràdio, sí. Perfil professional. En fi, recordem tots i totes que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot, especial 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassà de Mar. Vilassà Ràdio, la teva veu, la teva ràdio. Sabies que a Vilassà de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges...
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Moment per l'entrevista del matí.
I atenció, apunteu-ho bé perquè aquest any s'avança. Parlem, com dèiem, al començament del programa del Gran Recapte 2025, un Gran Recapte que ja està en marxa. Apunta, dia 7 i 8 de novembre. Celebrarem la 17a edició del Gran Recapte, una gran mobilització ciutadana que ens permet garantir aliments a milers de famílies que ho necessiten. Per parlar del Gran Recapte al Maresme, en general, dia a Vilassada Marra en particular, visita avui la ràdio una de les ànimes, podem dir, d'aquest Gran Recapte.
És en Cesario Villagrà. Cesario, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé. Bé, cansat i atabalat, però... És el que toca aquesta època. Sí, és el que toca. I una de les coses que toca és passar per la ràdio, que això ens agrada molt. Molt bé. Gràcies, Cesario. Parlem ara mateix.
Cesario, encantat que estiguis aquí amb nosaltres, una campanya basada en el voluntariat, basada en la solidaritat. Explica'm per què aquest any ens en anem una mica abans del que és habitual, el primer... segon cap de setmana, en aquest cas, perquè el dia bus dissabte, doncs el segon cap de setmana, divendres i dissabte 7 i 8 de novembre, segon cap de setmana de novembre, arriba el gran recapte. Motiu pel qual s'avança aquest gran recapte, Cesario?
Bueno, efectivament, sempre s'havia fet més aviat la darrera setmana, el darrer cap de setmana de novembre, però des que se va implantar la festivitat comercial, diríem, del Black Friday, que se va també posar aquest cap de setmana, final de novembre,
nosaltres trobàvem una competència, diríem, descarada, des del punt de vista comercial, de presència de la població en les ofertes, en les botigues, etcètera, que tenien a veure en el Black Friday, i, per tant, sobretot en els grans magazines, en el Mataró Park, en llocs així, els grans supermercats estaven buits i les botigues estaven plenes,
i al final la Federació de Bancs d'Aliments d'Espanya va decidir avançar-lo el primer cap de setmana de novembre. Doncs el Black Friday que tingui el seu cap de setmana i el Gran Recap, també. Per a aquells que no ho sàpiguen, dubto que hi hagi algú que no ho sàpiga, però com definiries què és el Gran Recap? El Gran Recap és una campanya de solidaritat amb un objectiu bàsic, que és poder ajudar a...
una organització que està a tot arreu, en Espanya i fora d'Espanya, de fet ha nascut fora d'Espanya, de recollir aliments
tant de donacions com dels mecanismes del malbaratament que es fan a la societat en un sistema capitalista com el nostre, de consumisme, etcètera, i intentar organitzar una xarxa de distribució d'aquests aliments a les persones que realment existeixen patint una precarietat alimentària molt notable. Això que diguem persones en un estat de vulnerabilitat
elemental, com és el menjar, que és quasi el primer que necessiten fer.
Curiós, perquè les dades, recordo, necessària, com explicava, havia baixat, però tenim la sensació que cada dia hi ha més gent que tira de campanyes de solidaritat amb el menjar, com el gran recat de famílies que necessiten aquest... Els números estan aquí, no?, m'imagino. Sí. Aquests dies mateixos a Catalunya han sortit dades de l'institució aquesta, l'IndesCat,
on es parla clarament d'un 17% de la població que està sota del lindar de la pobresa. Això vol dir que fins i tot un cert nombre de gent que té un treball en el cost de l'habitatge, en el cost de l'energia, en el cost dels transports, dels desplaçaments, etcètera, no dona...
en què guanya de salari. I han d'acudir als serveis socials municipals per explicar la seva situació i, bueno, algunes estan en una situació important de precarietat i de vulnerabilitat.
Cada servei social, cada municipi té la seva manera d'ajudar en aquest sentit, cada servei social s'organitza com ho decideixen. En aquest cas, què es fa amb l'aliment que s'agafa o recull del gran recapte? Com es reparteix? Quin és el centre operatiu, en aquest cas, de logística de repartiment d'aquest aliment?
Bé, primer, de base, des de fa... Inicialment no era així, però en el temps s'ha consolidat així. Parlant de... No de Barcelona, ciutat, ni el Barcelona, sinó parlant de les comarques, els aliments que recullen a les comarques queden a les comarques. No han d'anar a Barcelona perquè després les comarques vagin a buscar els aliments...
a Barcelona. Aleshores, per tant, tot el que es pugui recollir al Maresme es quedarà en les diferents entitats de distribució d'aliments del Maresme. És veritat que en un cas com Vilassar de Mar, precisament, no hi ha cap entitat vinculada al banc per distribuir aliments. Va haver-hi en el passat.
Càritas de Vilassar. Però en un moment determinat van desistir i entre Càritas, com en algunes altres localitats, però poques. En el Maresme hi ha 25 entitats de distribució.
I pràcticament, no dic totes, però gairebé totes les poblacions d'una certa dimensió demogràfica tenen una o més d'una entitat de distribució. Per tant, haig d'entendre...
Que m'expliqui bé, que no vol dir que no ens toqui, vol dir que Vilassar de Mar reparteix aquest menjar d'una altra manera. No participa directament en rebre els aliments del gran recapte, m'imagines així o no? Correcte. Els supermercats que participen a Vilassar de Mar, que són les mateixes cadenes que participen a altres localitats, un capravo...
dos condis, un amellers i un sorli, tot el que es recapti o va a premiar o va a matar-ho. Per què aquestes dues localitats? Perquè són les localitats que tenen una quantitat de persones derivades que han de rebre d'aliments més gran i, per tant, s'acumula el que es recapta en les seves...
De Sàrio, repassem, repassem perquè m'has dit Condis, Caprabo, Atmetller i Sorli. Per tant, a Vilassa de Mar tenim 3 Condis. Comptem que són els 3 supermercats de Condis o no?
No, és el condis de Maria Vidal. Si hi ha tres condis... De carrer Cuba, eh? Ah, el carrer Cuba és condis. Ah, perdó, estic aquí... Sí, sí, sí. Condis hi ha tres a Vilassa. De moment només fanen dos. No sé el tercer, que és nou. No, hi ha en aquest cas el condis del carrer Cuba, el condis de Metal Barato i el condis d'allà al mercat del... Del mossèn Rebull. El segon que m'ha dit, jo no en tenia notícia i el banc no tenia... Perquè no és que la tingui jo, és que a mi m'he passat... No, està clar, està clar.
I al banc se li passen les cadenes. A mi potser hi ha alguna raó particular que jo desconec. Doncs, en qualsevol cas hi ha oportunitat de participar. I no tan sols de donar 7 i 8 de novembre, sinó aquí tenim un any, una... un objectiu, tenim una lluita, si m'ho permets, d'ici, entre totes les cometes del món, en aconseguir persones voluntàries. Sí, bueno, aquest objectiu està a tot arreu, eh? I Vilassar, justament, podent no ser per què raons,
Com que té molta oferta, diríem, de supermercats, comparativament amb la quantitat de població, doncs sempre ha tingut una mancança de voluntaris, però no en tots els supermercats. Hi ha un que és especialment problemàtic en aquest sentit i que a mi em mereix tot el reconeixement perquè col·labora molt el personal del...
diríem, del supermercat, que és el sorli de Maria Vidal. Enguany, per primera vegada, tenim de ben aviat un coordinador
que és un senyor, un noi discapacitat, que és de Vilassar, que durant la setmana està en un pis de la Fundació Maresme de Mataró, però que té aquí la família, ve els caps de setmana i viu molt a prop d'aquest supermercat i sempre s'incorporava com a voluntari fent totes les hores que calia en aquest supermercat i jo li vaig proposar que enguany fes de coordinador i està fent de coordinador.
es diu Ivan i vull fer un reconeixement explícit diríem d'aquest personatge
Sí senyor, doncs nosaltres també ens afegim en aquesta notorietat, en aquesta obvietat que participa, i participa en moltes coses del poble, que ho sàpigues. Escolta una cosa, quin tipus, quants voluntaris i per què necessitem voluntaris, per quins càrrecs necessitem voluntaris? A veure, jo aquest matí he vist com està la pàgina d'inscripció,
Tenim, el Caprabo té alguns voluntaris, poder ser el que a vegades té més dèficit, no, després de Maria Vidal, perdó. En el mossèn Rebull, tant el Condis i el Amellers que estan al costat d'en Alca a tocar...
Hi ha un coordinador molt actiu i, bueno, acaba... Hi ha voluntaris ja, no tots els que calen, però hi ha un bon grapat, sobretot al Condis, i són dos supermercats, sobretot al Condis, que recull el que més... Bueno, entre ell i el Caprava, els que més aliments recullen.
per la col·laboració, almenys fins ara, i suposo que continuarà, del personal del propi supermercat. Una col·laboració molt activa i molt productiva. Al carrer de Cuba també...
No hi ha en aquests moments 4 o 5 voluntaris, però té coordinador i jo crec que arribarà a haver-hi una quantitat de voluntaris raonable respecte a altres anys. I faig una crida a la gent del barri on està el sorri de Maria Vidal, que hi ha alguns voluntaris, al final hi ha més dels que s'apunten, perquè hi ha una mica de boca a boca, dirie.
I, bueno, que sàpiguen que en guany tenen coordinador i hi ha mancança. Tant el Caprabo com el... El Sorli. El Sorli hi ha mancança més notable. Les altres, evidentment, encara hi ha mancança, però ja tenen un grapat de voluntaris i suposem que arribaran a tenir com cada any.
De fet, jo recordo algun any, almenys un prellet que necessari, el tio ens trucava, escolta, que perilla això del gran recapte, i al final s'aconseguia, perquè és el que dèiem també, hi ha gent que a través del boca-orella, amb el boca-orella, doncs agafa i diu, escolta, jo no m'he apuntat però hi vaig, també som ben rebuts, eh? No, i gent que està una mica pendent de les seves circumstàncies personals, familiars, fins a última hora per saber si està disponible o no, etcètera.
Què s'ha de fer per ser voluntari? Apuntar-se, en aquest cas. Podeu entrar, doncs, a granrecapta.org i allà hi ha una pàgina que posa voluntariat, voluntariat.granrecapta.org i allà, doncs, amb el DNI i tal us podeu apuntar. És la manera, eh? Sí, sí, sí, aquesta és la manera de sempre. La pàgina va canviar l'any passat, ens va donar una mica de problema, en quan és la mateixa, però està bastant millorada, diríem, en quant a la funcionalitat bàsica.
I, bueno, el que s'ha de fer és això. I, de tota manera, si... Ara m'acaba de passar una anècdota. He hagut d'aparcar a prop dels condis del carrer Cuba i he entrat al supermercat a donar-les un pòster i el responsable del supermercat, molt amablement, m'ha tret un paper d'una senyora que li havia dit...
Miri, aquí està el meu nom i el meu telèfon, vull apuntar-me al gran recapte, però no sé com fer-ho. I aleshores m'ha donat el paper i ja jo parlarà amb el coordinador i el coordinador la trucaré, etc. O sigui que... Hi ha moltes maneres. Hi ha maneres d'això, l'encarregar del supermercat no és l'habitual i millor és que no donar-les més ocupació de la que correspon, no?
Podeu col·laborar de forma individual com a coordinador o coordinadora de punt de recollida, doncs a coordinació dels supermercats, un o més, seguiment d'inscripcions dels voluntaris voluntàries, recollida i distribució del material de la campanya, informació i coordinador del teu equip de voluntaris voluntàries. També com a voluntaris de punt de recollida, la recollida d'aliments, informació, recepció de les donacions, que poden ser atenció d'aliments o econòmiques. Correcte. I sobre les econòmiques...
He de dir una cosa, aquí a Vilasar, a més a més, hi ha un Mercadona. Mercadona no fa recollida física d'aliments, però sí que fa recollida econòmica. I ho dic perquè és una cadena que té molt de públic...
I si hi ha gent que és client habitual, doncs puc fer perfectament una aportació al Gran Recapte. I afegeixo una nota, totes les donacions econòmiques, si es guarda el tiquet de compra, es poden enviar, està explicat en la web, al Gran Recapte, i de cara a desgravació fiscal. Perquè fins a 200 euros...
hi ha una desgravació fiscal del 80%. La qual cosa vol dir que una persona que donés 200 euros, en el forç el banc rep 200 euros, però de la seva butxaca només ha donat 20, perquè això li vindrà reconegut després fiscalment si han de tornar-li diners i senda.
Com es fa una donació econòmica? Quan vas a pagar, dius, vull donar això que l'han recaptat. I això t'ho sumen a la compra, no? Sí, però no. Ha de sortir un tíquet, sortirà un tíquet diferenciat. Una cosa és el que tu has comprat i l'altra és la donació.
Doncs dèiem que com a voluntari i voluntària també podeu fer o fareu la classificació dels aliments, encaixes i entencament, promoció de la campanya de supermercats per incentivar donacions i treballa en equip amb la resta del voluntariat. També com a grup, organitzar un grup d'amics amb la vostra empresa, centre educatiu, entitat, associació, esplai, centre esportiu, recollida d'aliments i informació als compradors, els punts de recollida seria la feina i un mínim de 10 persones per cobrir com a mínim un torn.
Però això, a veure, això vull aclarir-ho perquè pots portar a confusió. Quan un col·lectiu vol fer-se càrrec o d'un tor, o de dos tors, o de totes les jornades, s'ha de crear aquest grup.
I això del mínim de 10 es posa perquè en jocs com els grans magasens, els carrefurs, el campo de Mataró Parc, clar, allà la quantitat de caixes de pagament és molt gran i allà es posen fins a 10 voluntaris. Però si un grup volgués fer un torn sencer de qualsevol de Vilassar,
de Vilassar de Mar, el màxim que posem és 3-4 voluntaris. Pot ser un mínim de 4 voluntaris per tor, si és un tor. Si és tot a les jornades, més. Però per un tor no cal més que 4. O 3, o 2.
Cesario, ja saps que sempre fem el mateix i sé que tu t'uneixes el nostre record. Cesario està ara al capdavant i fa uns anys estava acompanyat d'una materorina esplèndida, que era la Núria Massafreds, que fa quatre anys ens va deixar. Ella era la que era l'encarregada de venir, també.
ràdio, amb en Cesario, els mitjans els portava ella, i des d'aquí volem tenir un record a la Núria Massafreds, una maturina lluitadora, doncs entre altres, antifranquista, mestra i molt implicada en moviments socials, com el gran recapte, i va tenir un accident fatal que li va llevar la vida ara fa 4 anys. Des d'aquí sempre volem tenir uns records per la Núria Massafreds. Sí, me'n recordo l'any passat, hi ha altres anys que he parlat amb tu.
Cesario, un autèntic plaer. Igualment. Força i l'any que ve ens tornem a trobar aquí. Perfecte. Que vagi molt bé. Gràcies. Ja us donaré notícies de com ha anat tot i això. Em truqueu, el que sigui. Com sempre, que tens un sí per nosaltres i t'ho agraïm moltíssim. Moltes gràcies. No, forma part de la pel·lícula, diria. Gràcies. Home, tenir la difusió fa molt. Bàsica. És bàsica com la feina, com tota la feina. Gràcies, Cesario, que vagi molt bé. Una abraçada. Cesario Villagram. Adeu.
Arribem a les 11. Temps de notícies. De seguida ja ho tenim a punt. L'Elisenda Ribó i en Jordi Cova ens porten a un punt de trobada. Un punt de trobada intergeneracional entre una generació dels 70 i una altra dels 80 tocant als 90. Un punt de trobada amb l'Elisenda i amb en Jordi. Dos quarts de dotze de tertúlia jove. A les dotze ens anem al teatre. I a última hora parlarem d'un documental...
Molt xulo, amb en David Picó, que l'ha presentat a l'inèdit festival col·laix videogràfic del llegat de Víctor Nubla. Música, escriptor, entre altres moltes coses.
Les notícies de les 11 Salutacions des de primeres hores del matí. Recordem que hi ha un increment notable de la força del vent a la comarca, una situació que s'allargarà fins aproximadament al migdia. Les ràfegues poden superar el llindar d'alerta, 20 metres per segon, 72 quilòmetres per hora. Recordem que en el mapa de Meteocat...
La nostra comarca apareix marcada en groc, és a dir, nivell de perill moderat. Per tant, moltíssima precaució amb aquest fort vent que estem tenint a la nostra comarca des de primeres hores del matí. Amb motiu d'aquest fort vent, recordem que s'ha tancat el parc de Calabril i també el cementiri municipal en el matí d'aquest dijous.
Pel que fa a la nostra programació, recordem que avui a les 7 de la tarda emetrem la plenària, la sessió plenària ordinària des de l'Ajuntament de Vilassadamar. Dilluns que ve, a partir de dos quarts de dues a les veus del ple, tindreu un ampli resum d'aquesta plenària amb la valoració de la sessió que realitzaran govern i oposició.
I també recordem que demà estarem tot el matí de 10 a 1 realitzant una edició especial del Parlant de Tot des del passeig del Baral de Lucata. Tot l'equip de Vilassar Ràdio estarà, com dèiem, al Baral de Lucata realitzant aquesta nova entrega del Parlant de Tot que commemorarà el 25è aniversari del Centre d'Atenció Primària Doctor Mas Riera de Vilassar de Mar. No us podeu perdre aquesta transmissió en directe. Podeu venir i veure com realitzem el programa en directe demà al Baral de Lucata.
Els bombers de la Generalitat tindran una unitat especialitzada en inundacions per adaptar-se a la crisi climàtica. El govern, que vol ampliar el planter de bombers fins als 4.000 efectius de cara a 2030, ha presentat un pla estratègic per adaptar el cos als reptes que exigeix la gestió de grans emergències. Més enllà dels incendis, s'amplia la mirada a les inundacions pels aiguats, un fenomen que abans es donava de manera més espaiada, a diferència d'ara molt més habitual. Es crearà
una unitat específica que estarà encarregada d'abordar els fenòmens meteorològics adversos, com dèiem, amb els aiguats com a grans protagonistes.
Aquest és, juntament amb la construcció d'un nou complex central, un dels principals eixos del Pla Estratègic Bombers 2030, presentat per la portaveu del govern català i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Paneque ha explicat que aquest pla vol impulsar un model de gestió integral en totes les emergències, posant el focus en la prevenció i que doni resposta als reptes que el canvi climàtic ens posa sobre la taula a casa nostra.
A Catalunya hi ha 18.787 persones en situació de llista d'espera per una plaça en una residència de la gent gran i la situació anirà empitjorant cada any per l'envelliment de la població, sobretot quan la generació del baby boom, els nascuts entre el 60 i el 75, que ara tenen entre 50 i 65 anys, arribi a la tercera edat.
En 10 anys faran falta 80.000 places residencials i 26.000 professionals més, segons s'ha explicat l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. I el percentatge de població major de 80 anys passarà del gairebé 6% actual al 7,11% el 2035 i el 10,05% pràcticament el doble el 2050. Per assolir aquest volum d'efectius, el govern ha aprovat fer convocatòries anuals de 300 places i cada any també convocarà places...
Com dèiem, són dades de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació en un nou bolletí de notícies i a la una tota la informació local i comarcal a la crònica.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. Per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat. Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra.
Sí, esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Llaunes brics i envasos de plàstic al contenidor groc o al covell del porta-porta. És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs encetem la segona hora de l'edició i com cada dia us saludem l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova que ens porten com sempre al punt de trobada. Jordi, Elisenda, Elisenda, Jordi, molt bon dia. Hola Jaume, què tal, bon dia. Hola Jaume, què tal, com estàs? Ja tornem a estar aquí. Aquí estem un dia més. Al punt de trobada. Doncs mira Jaume, avui volem començar la secció amb una reflexió necessària. El passat 10 d'octubre es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental.
Una jornada que ens convida a reflexionar, a visibilitzar i a trencar el silenci que encara envolta el malestar emocional. Però la salut mental no és cosa d'un sol dia. És una realitat quotidiana que mereix atenció, respecte i cura cada dia de l'any. Vivim en una societat que corre, que exigeix, que premia la productivitat i castiga el ser vulnerable. La salut mental no és un luxe ni una debilitat. És una part essencial del nostre benestar, tan important com la salut física.
I tot i això, sovint la deixem en un segon pla, amagada darrere de frases fetes com ja se't passarà, no n'hi ha per tant o has de ser fort. Aquest dia ens recorda que milers de persones conviuen cada dia amb ansietat, depressió, trastorns alimentaris, addiccions, dols no resolts o traumes. I que encara avui massa d'elles ho fan en silenci, per por de ser jutjades, rebutjades o incompreses.
També és cert que fa 20 anys encara se'n parlava menys. El tema era gairebé tabú. Avui, per sort, cada cop més persones s'atreveixen a explicar la seva experiència i la societat comença a escoltar amb més empatia i menys per osriudicis. Però encara queda molt camí per recórrer.
Per això, aquest 10 d'octubre no hauria de ser només un recordatori, sinó una invitació col·lectiva a trencar silencis, estigmes i barreres, a fer de la salut mental una prioritat compartida. Baixem, doncs, a la plaça, al punt de trobada, a reflexionar-hi.
Hola Jordi! Què tal? Com estàs? Bon dia! Ja tornem a ser aquí, a la plaça... Un dia més a la plaça, a reflexionar d'un tema molt important, com tu bé deies en aquesta editorial, doncs el dia 10 d'octubre es va commemorar aquest dia de la salut mundial, de salut mundial, no, de la salut mental, dia mundial de salut mental. I clar, és un tema que ara se'n parla molt, però que el tenim molt... no sé si per mà, però que es comenta al carrer, a les xarxes...
Però no sempre ha estat així. No, de fet, ara se'n parla molt, però recordem que fa 20 anys, que jo tenia 30 anys, la teva edat, t'imagina't, no se'n parlava gaire, se'n parlava molt menys. I encara més temps enrere, als anys 90, era molt tabú, era un tema que no...
que era com molt rar avis, no sé com explicar, no? Mira, jo t'explicaré una experiència meva personal, que jo als 18 anys vaig tenir un atac d'ansietat, als 18 anys era, crec que era l'any 93, quan jo tenia 18 anys, i vaig patir el meu primer atac d'ansietat, i bueno, vivíem els meus pares, i vaig entrar a les habitacions, no sabia què tenia, ni els meus pares, i em van portar a l'hospital, perquè jo m'ofegava, jo tenia taquicàrdies, i quan vam arribar a l'hospital,
Em van dir que era un atac d'ansiedat i no sabia ben bé què era això. Imagina't.
Ens parlaves ara de taquicàrdies. Quins són aquests símptomes que tu recordes per si hi ha algú que pugui sentir-ho i poder-ho identificar? Com ho recordes, això? La primera sensació és com que et mors. La sensació és molt bèstia, que te'n vas. Hi ha molts merejos, et fan mal els braços... És com si t'hagués d'agafar un atac de cor.
que no és veritat, però tens aquesta sensació. El cor et va molt ràpid, tens taquicàrdia, i és com que et mereixes molt, també, i com si t'agafés com una lipotímia. Però tu no saps ben bé què t'està passant, perquè jo, clar, jo tenia 18 anys, era molt joveneta. I tot això, clar, abans ningú no t'ho explicava, ni se'n parlava, com ara se'n parla molt més, jo penso, en la vostra època.
Sí, jo crec que això és el que deia, que ho tenim molt més present, que se'n parla molt a les xarxes socials, que s'ha fet molta més pedagogia segurament, i ara més o menys tots podem saber o intuir que és una tracta de ansietat. Jo no n'he patit mai cap.
Però jo crec que hi ha molta més informació ara mateix que no quan a tu et va passar això el 93. Tu dius que era la primera vegada que això et passava, però no havies tingut una sensació similar abans?
No, no, jo mai havia tingut res similar i, de fet, quan vam anar a l'hospital, recordo que em vam posar una pastilla, clar, els meus pares, no?, què té, què té, què té, i de seguida em van posar una pastilla sota la llengua, que era un diazepant, que jo no sabia què era, no?, llavors em van posar la pastilla sota la llengua i pensant, no sé què és això, i em van dir, ha tingut un atac d'ansietat. I ens en vam anar a casa, rotllo, no sé, o sigui, imagina que abans...
Però no us van explicar què era un atac d'ansietat? De què venia? Quines eren els símptomes? Per què et passava? No, jo no ho recordo. Jo no ho recordo i els meus pares tampoc... Potser els meus pares li van explicar més coses, però tampoc no els van explicar com ara, que ja tenim tota una sèrie de...
de referents i tota una sèrie de... està molt més explicat. I després jo recordo que a l'escola jo anava a l'institut i quan anava a l'institut jo em sentia com una rara avis. Però pensava, jo no sé què m'ha passat, perquè és que de veritat, no se'n parlava. I jo pensava, no sé què...
i clar, recordo que en un dia amb una amiga va sortir, que a ella també li passava, i les dues era com si fos un tema molt tabú, o sigui, molt tabú, i estàvem com les dues, ens hem trobat
Com si estiguéssim en una cova de l'ànima, i ens vam trobar i va ser com... Ostres, a algú que li passa el mateix que jo, perquè realment no és com ara, que ara se'n parla molt més. I tu dius que ahir vas comentar a aquesta amiga i que us vau trobar en aquest punt...
però entenc que llavors no ho havies comentat amb altres companys, amb grups d'amics a classe, vas explicar el que t'havia passat o hi havia com aquest tabú que també et feia com cert pudor per parlar d'això, potser? De fet, no ho vaig explicar ningú, feia molt de pudor perquè és això, pensaves que estaves com una mica fora del sistema. Jo crec que encara ara, tot i que ara se'n parla molt més i que hi ha...
Moltes campanyes, no? Hi ha major visibilitat i sensibilització, no? Com, per exemple, aquest dia o aquesta campanya del Dia Mundial de la Senua Metal d'aquest 10 d'octubre, que és molt important perquè ajuda a normalitzar tot això. Però tot i així, encara ara, per exemple, dir que tens una depressió...
a vegades és tabú, sobretot en certs ambients laborals, o... Jo no sé vosaltres, en la vostra època, en la vostra generació, si per vosaltres és tan tabú, però, per exemple, per mi encara hi ha una mica d'aquest tabú, no? Encara ho noto, no?
Jo crec que nosaltres ja tenim com més... això, com menys problema a parlar de salut mental i de dir, sobretot, de dir que vas al psicòleg i d'entendre que anar al psicòleg no significa que tu tinguis problemes mentals greus. O sigui, tu pots anar al psicòleg i no tenir...
cap problema o ansietat o depressió o res de tot això, sinó que tu vas al psicòleg com qui va fer-se una revisió de la vista justament per evitar arribar a tenir depressions o tenir atacs d'ansietat o com de manera preventiva, no? De dir, val, doncs un cop al mes o dos cops o cada 15 dies o cada quant t'ho puguis permetre, que això és un altre tema que ja en parlarem, per anar a parlar amb algú, una persona experta que tu li expliques les teves
no inquietuds, però coses que et preocupen, diguem, i aquesta persona et pot donar, doncs, unes pautes o et pot fer veure el problema que tu puguis tenir des d'un punt de vista que tu no hi arribes i fins i tot el teu entorn més proper com a mixa, mira, tampoc hi arriben perquè no són objectius al 100%, no? Llavors jo crec que això ja és un gran pas, veure aquesta cosa tant al psicòleg no com una cosa per qui té un problema.
Pel que fa a algú que hagi passat una depressió, que s'hagi d'agafar una baixa per això, per encetar, el que sigui, sí que és veritat que jo un parell de cops ho he viscut, no personalment, sinó companys i companyes de feina, que els hi ha passat, i a l'empresa, els altres companys, ho hem viscut com una cosa supernatural, o sigui, natural que se m'entengui, no de, ah, mira, doncs mira, com qui té un constipat, no...
Però si aquesta persona ha petat, ha arribat a un límit, doncs que bé que s'ha agafat la baixa, que descansi, que vingui quan hagi de venir sense cap tipus de depressió, que torni quan estigui recuperada aquesta persona.
Clar, jo penso que la vostra època, o la vostra generació, o l'època que estem ara, és això, està molt més integrat. Això que dius tu d'anar al psicòleg, ara és com això, de dir, jo vaig a fer-me un xequeu, vaig a fer-me un xequeu físic i vaig a fer-me un xequeu mental. Està molt més incorporat, va molt més lligat la salut física i la salut mental. Jo crec que a la meva època el psicòleg era, això anava, o sigui, estava molt més desconnectat.
O sigui, qui anava al psicòleg era com algú, així com de tant en tant, i ho deia com amb la boca petita, saps? És com, ai, vaig al psicòleg, no? Era com més, ui, tot això és més estrany, no? S'entenia molt més que et trenquessis una cama, això que dius, no? Això de les baixes, no? A les feines, que et trenquessis una cama, que tinguessis una, no sé, algun càncer, per exemple, no? Per dir, que no pas que tinguessis un trastorn mental.
la depressió, l'estigma jo crec que estaves una mica més estigmatitzat jo crec que ara aquest estigma cada cop al parlar-se'n més al visibilitzar-ho més cada cop l'estigma es va disminuint no sé tu què creus
sí, crec que això 100% les coses al final del que no se'n parla no existeix i quan parles d'alguna cosa li dones visibilitat i ho poses en un punt al mapa diguem i també és una cosa que a mi m'ha passat personalment és que hi ha empreses d'aquestes empreses com Supermodernes i tal que ja discutirem després si són guais o no però una empresa que jo vaig treballar que no cal dir nom però tenien servei de psicòleg
pels treballadors és a dir, com un benefici igual que hi ha empreses que et donen com el xica restaurant i aquestes coses o descomptes pel gimnàs i tal, doncs aquesta empresa en concret et proporcionava una aplicació que tu podies tenir cites amb el psicòleg
al principi de manera gratuïta, que de fet va ser quan jo vaig començar amb el psicòleg, no perquè tingués cap problema greu, sinó per dir, bueno, doncs no he anat mai amb el psicòleg, vull veure què tal és això, i mira, al final hi vaig acabar anant, i després sí que ens van fer pagar per una quota molt reduïda comparat amb el que val una sessió psicològica, almenys a Barcelona. Jo crec que el fet que empreses apostin també
per tenir una mica de cura de la salut mental dels seus treballadors, em sembla una cosa molt important perquè ja els estàs dient als treballadors que, escolta, aquí això ens ho prenem una cosa seriosa i si tu tens algun problema et donem les eines perquè puguis solucionar-ho o almenys intentar-ho. Això em sembla com una cosa molt positiva i que s'hauria al final...
les persones haurien d'estar al centre de tot, al centre de les polítiques, al centre de les feines, i al final tenir cura de la salut mental és un clar exemple. Clar, i això que dius és molt interessant, recullo el guant perquè això que dius de les empreses és molt interessant, però això també haurien de fer una mica els serveis públics, que és el que també...
Està molt bé que se'n parli, que s'impulsin campanyes i pactes per salut mental, però sí que tenim un problema que hi ha molts pocs psicòlegs per la població activa que hi ha. I això sí que hi ha mancada pressupost perquè tu pots tenir un trastorn mental important i necessitar un servei públic perquè no tens prou diners per pagar-te un psicòleg privat...
i les visites et donen visita al cap de mitjany i és important que facin un seguiment, que facin un seguiment semanal i això al servei públic, a la Seguritat Social no hi és, tot i que s'està intentant, que s'està visibilitzant, però hi ha encara, això és una... bé, falta encara que hi hagi més pressupost pel tema de la salut mental, no?
Crec que com a societat ens estem conscienciant d'aquesta importància
I tot i que a nivell públic sí que és el que deies, que es fan campanyes de salut mental, etcètera, però està molt bé fer una campanya que tu vagis al metro i vegis un cartell de salut mental, tal no sé què, però si després tu vas al cap del teu barri i demanes una cita pel psicòleg i no te la donen fins d'aquí 3 mesos o mig any i te'n donen una de 40 minuts, és que amb 40 minuts un cop cada 3 mesos no fa res si tens un problema greu.
Llavors està molt bé això, que es facin campanyes, però que realment s'hauria d'invertir diners en tenir, igual que tu tens el teu metge i la teva infermera o infermer, i les coses bàsiques, diguem, cobertes, doncs això també s'hauria de donar aquesta importància que és una cosa bàsica que tothom hauria de poder accedir, perquè clar, en un moment com ara...
Molt poca gent, jo crec, es pot permetre o és un luxe permetre una sessió que et costa 60 euros de psicòleg. És car, és car. És molt car i si ho has de fer cada setmana, doncs, ostres, és una part de pressupost que se te'n va que és molt important i això no tothom té aquest privilegi que se'l pugui permetre, no?
Sí, sí, i sobretot també a partir de la pandèmia, que va fer també molt evident tota la fragilitat emocional de la població i que sobretot la gent jove, parlem d'això, que també s'ha visibilitzat molt més perquè la gent jove va patir amb 15, 16, 17 tancats a casa, és que va ser...
Sí, molt bèstia. Llavors, tot aquest tema de la salut mental també va començar a posar-se més sobre la palestra i a parlar-se més, perquè això, vosaltres com a joves, nosaltres també, però penso que una persona de 15, 16, 17 anys, que el que vol és no estar a casa, que s'està formant, que, ostres, ho van patir molt els adolescents.
Sí, i això em recorda que després, clar, aquesta gent, adolescents i preadolescents, van créixer en un any, any i mig, no me'n recordo gairebé, no sé si això més o menys, que anàvem amb les mascaretes, llavors
Tu anaves pel carrer i no coneixies les cares de la gent. Després me'n recordo que sortien notícies quan ja havíem de tornar als instituts, a la feina, etcètera, que hi havia alumnes que no es volien treure la mascareta perquè els donava com això, ansietat, perquè en els últims temps, en els últims anys, havien viscut amb la mascareta posar llavors...
Tenien com aquestes inseguretats, també el fet d'haver estat tancat a casa, després els costava com relacionar-se i tornar a un espai amb 20 i pico, 30 persones tancats. Llavors es va veure això, la importància de la salut mental i que hi havia hagut una generació...
que havia crescut dintre d'una anomalia. Això fa pensar encara un cas molt més extrem i molt més greu, però, per exemple, amb la guerra de Gaza, tota la població, evidentment, però sobretot i especialment els nens i nenes que han crescut, nens de 3 anys, de 5, de 8, que han crescut en aquest ambient durant dos anys...
les seqüeles emocionals i mentals que els hi quedarà són greus, molt, molt greus. Llavors, clar, aquí hi hauria d'haver un servei de psicòlegs i de gent que entengui aquests temes per ajudar en aquesta societat que el dia de demà, quan siguin grans,
puguin tenir una vida més o menys normal després d'haver sofert aquest genocidi i haver viscut sota les bombes i els sorolls i la destrucció dels seus llocs, les seves vivendes, la seva vida en general. Sí, sí, és molt bèstia, és molt bèstia tot això. Jo crec que també, amb tot això, també ara la societat està avançant i s'ha passat, jo crec, d'un model...
Ara hi ha un enfocament, crec que més integral, més comunitari, més preventiu, tot i que encara falta molt per fer, però tota aquesta divulgació que comença a haver-hi, sobretot amb les xarxes socials, que a vegades tenen les seves coses més luces i sombres, però sí que és veritat que s'ha posat molt a la palestra amb les xarxes socials alguns personatges públics, alguns esportistes, alguna...
alguns actors, alguns cantants, el tema de la salut mental i la importància de la salut mental i la importància del benestar emocional. Jo crec que això també està fent que la societat ho posi més sobre la taula i que passi d'això, d'un tema purament més mèdic, a alguna cosa més de benestar. També estan sortint moltes divulgacions...
influencers a les xarxes que divulguen sobre el benestar emocional i de les gestions emocionals. Jo crec que ara en aquesta època se li està donant una mica més d'importància, tot i que encara queda molta feina per fer. Sí, 100%. Jo crec que és el que deies, que una part positiva de les xarxes és això, que experts puguin, que això és molt important també, com no refiar-se de qualsevol cosa que digui, qualsevol que pugui posar un post, perquè això són temes importants,
I hem de tenir com aquest criteri de saber si aquesta persona, doncs, està no cert o està venent a la moto i està tal. Però sí que hi ha experts que fan divulgació i això fa que pugui arribar a més gent i que més gent pugui estar informada sobre diversos temes, en aquest cas, doncs, salut mental, no? Psicòlegs...
i tot això, gent que ha gestionat tot el tema emocional, ens posen a l'abast materials i informació que un pot llegir i pot estudiar i pot veure i consumir per entendre una mica les seves emocions i tal. De totes maneres...
no ens quedem, o sigui, no voldria que la gent es quedés amb aquest missatge de, bueno, doncs ja em miro amb quatre TikToks i ja està, vull dir, que si tu tens un problema, el TikTok no et salvarà, vull dir, vés a un especialista, no? Exacte, exacte. I després, perdó, eh? No, no. Després també hi ha, per l'altra part, sempre per les ciències socials, hi ha els personatges, el que tu deies, no?, famosos que...
Em parlen obertament i que diuen, mira, jo he tingut un problema i he hagut de parar un mes, dos mesos. Em tanco els perfils socials perquè m'estava creant molta angoixa o per el que sigui. Llavors també dona com aquesta visibilitat de dir, ostres, és que aquesta persona que per mi és un referent o el segueixo o el que sigui, doncs també li passa això.
que m'està passant a mi i no passa res i ho està explicant a tots els milers i milions de seguidors que tenen alguns. Llavors, és també com una part positiva de dir, ostres, que això ens passa a tothom, vull dir que tothom som vulnerables en aquest sentit i estem predisposats a que ens pugui passar.
Sí, però amb tot això que dius, també recollo el guant de tot això que la gent del TikToks i tot això que tinguem en compte, perquè tot i que hi ha les llums, que se'n parla més i tal, també a vegades aquests efectes pèndols, que dic jo a vegades, que passen, que a vegades també se'n pot fer un abús, que ara...
Com a la meva època no es parlava perquè era un tabú i et senties una rara avis, ara, qualsevol moment que no pots, o que tens una dificultat per gestionar les teves emocions, ja és tinc ansietat, o tinc depressió, o tinc... Vull dir que també tinguem en compte una mica aquest abús, llavors busquem una mica l'equilibri. No sé què em penses, perquè ara molta joventut també, jo a vegades ho veig, i tinc ansietat, dius...
Un moment, anem a diagnosticar i això, anem a un metge, anem a un professional de la salut mental.
Sí, és veritat que amb això de, ai, no, és que tinc ansietat, és que potser no tens ansietat, vull dir, si no t'ho han diagnosticat, no podem utilitzar certes paraules tant a la lleugera i fer-nos un autodiagnòstic perquè això, vull dir, no és una broma, no és, ai, és que tinc molta ansietat, no sé què, no és que hi ha gent que realment té ansietat i ho passa molt malament, vull dir, no podem frivolitzar, jo crec, amb aquests termes, per això és molt important fer un diagnòstic, si realment estem malament, doncs anar a un professional que ens ajudi.
Doncs Jordi, ho haurem d'anar deixant aquí, tot i que estem tenint una conversa molt interessant, però ho haurem d'anar tancant. Sí, un tema important avui, eh? L'altre dia parlàvem de la tele i de com és hi-hi-ha-ha i avui, doncs mira, tocava parlar d'això també. Tocava, tocava, i tant. Doncs fins aquí, estimats oients, aquest punt de trobada d'avui. Ens tornarem a veure ben aviat i fins aleshores sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja sabeu que el millor punt de trobada sempre és...
una bona conversa. Gràcies. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-te tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot, especial 25 anys del cap, doctor Mariera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, la teva veu, la teva ràdio.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tanquer la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat Parlant de tot amb Jaume Cabot
Dos minuts per damunt de dos quarts de doce. Encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Ja sabeu cada dia de dilluns a divendres de deu del matí a una del migdia. Moment, com cada joc d'aquesta hora, de la Tartúlia, la Tartúlia jove. Una Tartúlia que ens porta a una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels uns instituts. Una setmana toca el Pere Ribot, una altra toca el Vilatzara i avui ens saludem, o saludem, a l'alumnat del Vilatzara. Marc, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí? Ganes de xerrar o no?
Sí, moltes. Sí? Estàs nerviós una mica o no? No. No, tu no et poses nerviós a la vida en general, no? Correcte. No et poses nerviós? Bueno, a vegades sí. Per què? Què és el que et posen nerviós a tu? Els exàmens. Els exàmens. Alguna matèria això en concret o no?
Socials, per exemple. Socials, socials. Algun problema amb el professor de socials o no? No, no, només que... No, clar, com que està aquí, com que està aquí no tens problema, no? Clar. És molt de tamari. Molt de tamari. Bé, el que toca, no? Sí. Sí, què esteu estudiant? Els mapes, què esteu estudiant? Els mapes, l'antic règim... Sí? Sí. Els mapes de què? Doncs de la Revolució Francesa i...
I la revolució industrial. Molt bé, molt bé. Gràcies, Bart, per estar aquí, eh? Joan, bon dia! Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Sí, una mica nerviós et veig, eh? Sí, sí. Com us comenceu a ballugar així amb aquest somriure, esteu una mica nerviosos. Tu, nerviós? Sí, molt, molt. Sí, molt nerviós. Què és el que et posa nerviós? I no em digues als exàmens, eh? No, quan miro el Barça. El Barça et posa nerviós. Sí. El Barça. Sóc molt i... Ets molt què? Culer, molt culer. Hòstia...
I ara estàs nerviós però diumenge, ja, no? Sí, sí. Digues un resultat, Madrid-Barça, va. 3-0 guanya, el Barça. Sí o no? Sí. Ets optimista, eh? A part de nerviós, ets optimista, també? Yes, yes. Bueno, veurem què és el que passa. Alba, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tu nerviosa no t'hi veig gaire, eh? Bueno, una mica. Sí o no? Què et posa nerviosa, tu, a la vida?
No ho sé. Els partits de bàsquet. De bàsquet? D'aquí? D'algun equip? El teu? No, el meu. Això és el que et posa nerviós. Més que els exàmens, no? Sí. Sí, sí. Molt bé, molt bé. I Nacho, bon dia. Bon dia. Com estàs? Doncs molt bé. Molt bé. Ell ha entrat aquí... Escolta, fantàstic, eh? Què? Tu nerviós? No, no. Jo no estic gens nerviós. A la vida, tampoc? Tampoc. Bueno, quan jugo partits, perquè soc porter... Ets porter? Sí. De futbol, entenc. Sí, de futbol. I amb qui jugues, tu?
Amb el Vilassadal, aquí, un equip del costat. Sí, no, no, conec Vilassadal, conec Vilassadal, eh? I a quina categoria estàs? Ara mateix a primera. I estàs nerviós quan poses de porter? Sí, però els partits importants, només. Què és un partit important per vosaltres? Un derbi, Vilassadal, Vilassadamar? Sí, sí. Quan hi ha aquests partits que són derbis, sí. Sí. I quan juguem contra els de dalt de la taula, molt taulei. Molt bé, sí. La classificació, no? Sí, sí. Que aneu bé o no?
Ara que va començar, vam començar una mica malament, però millor, anem millorant. Avui posem damunt la taula les xarxes socials. Les feu servir? No les feu servir? Quines feu servir? Quantes hores de mòbil utilitzeu? Jo sé que poques, molt poques, les xarxes, quasi ni en teniu, ja ho sé, però avui posem aquest tema damunt la taula. Comença ara mateix la tertúlia joa. Som-hi!
En Marc i en Joan no han d'estar nerviosos perquè m'han dit que participeu a Ràdio Vilats ara. Correcte. En Marc què fa?
Jo la feia primer de l'ESO. I què feies tu? Deia les meves històries, que escrivia amb l'ordinador i les activitats que ens feia el nostre professor. De locutor, no? Sí. En Joan m'ha dit, faig allò de posar músiques i baixar i baixar, que deu ser de tècnic, no? Exacte. Ja sabeu què és la ràdio. Mart, tu quines xarxes socials tens? Jo tinc Instagram i TikTok. Instagram i TikTok, eh? I res més.
Sí, res més. I per què les utilitzes? Doncs principalment per penjar les meves fotos. Sí, això a Instagram, no? Sí, Instagram. I principalment també per veure el que fan els meus amics. A mi TikTok hi ha una cosa que sempre que parlem de xarxes em crida molt l'atenció i és que ningú penja res. Tothom està allà per mirar. Aleshores, qui és el que penja el TikTok? Ningú. Ningú, eh? No, no, jo no penjo mai res. No, no, però si està ple d'històries... No has penjat mai res, eh?
Bé, alguns vídeos amb fotos d'amics meus i música, si he penjat. Ah, molt bé. Música, quina música t'agrada a tu? Doncs anglesa. Sí? Bé, sí, anglesa principalment. Molt bé. I quants seguides tens a l'Instagram i al TikTok? A Instagram tinc 462. Això és molt o és poc?
Per mi és una xifra normal. Ah, bueno, normal. I quanta gent segueixes? 360, crec. Ah, mira, tens més seguidors que el que segueixes tu, no? Sí. O sigui, això et preocupa, perquè si tu saps de memòria, això és que ho mires constantment. Ah, migo. Sí, sí, sí. Molt bé, i 400 seguidors, molt bé, no està gens malament, no? Tens dos comptes, l'oficial i la best friends, aquesta que només... No, jo no tinc comptes secundàries. No tens comptes secundàries. Molt bé. Joan, tu quines xarxes utilitzes? TikTok i Instagram. També, eh?
I el mateix? Sí. TikTok, penges alguna cosa? Sí, bueno, l'altre dia vaig penjar un vídeo. Home, ja hi ha algú que penja algú al TikTok? Molt bé, i quants seguidors tens? 600, però... Uau. No, perquè abans tenia una conta que penjava música i això, i me la vaig eliminar i em vaig fer aquesta. Ah, molt bé. I quan segueixes tu?
A 200, 200, més o menys. Ets influencer. No, no, no. Home, segueixes a 200 i te'n segueixen 600. Quina música penjaves tu? Pop, més o menys. La setmana passada hi havia una noia del Pere Ribot, dos concretament, que tenien mil i escaig seguidors, i un dia van dir, ja ho veuràs tu ara, pam, pam, pam, pam, i es van quedar amb 70.
Això ho feu vosaltres de borrar seguidors? Jo sí. Qui borres tu? A Instagram. Sí? Perquè abans, quan a primera de l'ESO més o menys, com volia tenir seguidors, no sé per què, i ara els he eliminat els que no coneixo i això. I compte privada o pública? Privada. Privada. Privada, molt bé. És important el nombre de seguidors per a vosaltres? Us posa nerviós? No.
No, jo mentre tinc els meus amics i familiars... Tu tens dos contes o una? Jo en tinc dos. Dos. La que tothom pot veure, la que et segueixen els pares, no? Sí, i l'altra que és més personal, que estic amb els amics i això. Que no et segueixen els pares. Exacte. Però no et segueixen perquè no vols. Ja, jo no vull que ho vegin. Ah, vale, vale. Llavors què penges allà? Ara que estem en confiança. Doncs fotos, no sé, fotos meves. Fotos que no poden veure. No. Botellons. No, no, no. No, no, no. Festes.
Sí, sí, això. Hi ha revisió paternal de les xarxes? Anem a revisar. A mi sí. A tu sí. Les dues comptes? No, és que tampoc tinc res que amagar. Clar. I tu? A mi no. A tu no, eh? Alba, i tu què tens?
Jo tinc TikTok i Instagram. Són les xarxes, no? Perquè abans hi havia més. Abans dèieu que el WhatsApp era una xarxa. Jo sempre obria la polèmica. Ah, no, i Snapchat també. Snapchat què era? Allò que penges un vídeo que dura pocs segons? No, és com per parlar-te amb gent. Ah, molt bé. Però Snapchat abans es feia servir per això, no? Penjaves fotos que duraven segons. Sí, però també ho utilitzen més els que són de fora, tipus d'Estats Units i això. Ah, molt bé. I tu segueixes gent així de fora. I parleu. I no els coneixes.
A vegades sí o a vegades no. I Instagram quants seguidors tens? No ho sé, però... ni molts ni pocs. Quan és això? 300, 400. Molt bé, i segueixes els mateixos, més o menys. Compte privada? Tinc tres comptes. Tinc la primera, que és la principal. La que et pot seguir tothom. Pares... I que accepto a tothom, gent que no em coneix. La segona és com que no estan els pares...
Perquè no vols? Sí, perquè no vull. Però hi ha gent que conec, i gent que conec, però li tinc una mica més de confiança. I la tercera és només per gent que tinc confiança. Aquella sompa, pengem... Què penges, allà? Fotos quan m'acabo d'aixecar... O de festa. Sí. Algun botellot ja penjat? Sí. Hi ha algun botellot penjat allà, eh? Sí, sí. Totalment. I no hi ha... De tant en tant... Mòbil? No. No, eh?
O sigui, tens una, dos, tres. Si estàs a la primera, bé, si estàs a la segona, ja tens confiança. Si estàs a la tercera, ja és allò... Sí, no? Molt bé, molt bé. Nacho, i tu què tens? Ara pots posar riure. No, mira, jo utilitzo bàsicament Instagram, TikTok i WhatsApp, ja que també és una xarxa social. És una xarxa? Jo tinc una polèmica amb això. Jo dic que és una, no sé, una aplicació de missatgeria instantània, o de missatgeria.
No, clar, però jo WhatsApp el veig més, bàsicament, en parlar amb gent amb més confiança, com són els teus pares, o els teus amics propers. Molt bé. I, clar, Instagram és amb gent que no coneixes tant. Clar, però és una aplicació de fotografia, bàsicament. Instagram és això, encara que l'utilitzem per més coses. I el WhatsApp sí que és messangeria pura i dura, no? Escolteu, tu quants seguidors tens a l'Instagram? Jo tinc 1.200 seguidors. Carai! Sí, i fa poc...
seguia jo amb mil i alguna cosa persones però vaig decidir deixar de seguir molta gent fer neteja clar, fer neteja però la gent em seguia i jo no ells i clar, és com neteja perquè es veu com millor als ulls de les persones jo crec
Clar, per tant, ara tens 1.200 seguidors i quanta gent segueixes? Ara segueixo a, mira, ho sé just 581 seguidors, que jo segueixo. Que tu segueixes, eh? I és allò, si em segueixes et segueixo, o si no em segueixes no et segueixo? Clar, si jo veig que no em segueixen, els deixo de seguir, perquè dic, si no em segueixes tu, jo perquè t'haig de seguir a tu.
Alba, compta... M'imagino que la 2 i la 3 són privades. La primera la tens privada, és pública. No, és pública. És pública. I tu? Jo, la principal és privada. Sí. I la segona, també. També. Les dues són privades i... I la segona què hi ha? Bueno, pues a la segona, pues, amb els meus amics, pues, foto i jo, jo sol, amb els meus amics, i, pues, quan sortim de festa, com podria ser, pues, alguna discoteca o pel poble. Aquesta no entra als pares, eh? No, aquesta no entra als pares. Aquesta no, hi ha algun botellot, alguna.
Bueno, no, fotos de botellots, no. No, però discoteca. Discoteca, sí. Molt bé. I no us revisen, eh, allò de dir... No, perquè, clar, els meus pares tenen clar com que és la meva privacitat. És la teva privacitat. Clar, i jo els explico les coses. En plan, no estan incomunicats amb mi. No, no, clar, clar. Quants anys teniu? Quinze. Catorze. Quinze.
Molt bé. Escolteu, doncs xarxes, és important. Per què utilitzeu més les xarxes, també? Perquè jo recordo fa un parell anys haver tret aquest tema amb els que ara faran primer de batxillerat, no? Són els que fa un parell anys feien quart. No, segon de batxillerat ja fan. I em deien, per lligar,
utilitzeu les xarxes per lligar o no? Sí. Jo sí. Sí, no? Sí. Sí? Però que entreu, us entren, com funciona això de lligar per xarxes? Perquè cara a cara no, no? Bueno, sí, però, clar, si tu vols començar-te a parlar amb una persona per Instagram, que és el més habitual, doncs jo, per exemple, si veig una noia que em sembla bonica, doncs li dono like a una foto seva i ella o em torna el like i jo la obro o m'obre directament. Ah, mira. I si no hi ha like, no hi ha tema.
Bueno, la pots obrir directament, però el like és com un en directe. El like és allò, el guinyo, no? Allò, eh, m'ha fet like, l'he fet like, m'ha fet like, obro. Sí. Sí, no, i què? Però amb noies que us coneixeu, dic jo. Bueno, normalment, sí, tipus, amb noies que conec d'algú, de vista o el que sigui, però també algun cop així més concret, amb gent que no conec, tipus noies que no coneixo de re. I no és una mica perillós, això?
És perillós, sí, però el que no rigui, no gana. Ah, clar, clar, clar. I t'has trobat algun tema així? Hòstia, m'he fotut amb un liu per culpa d'això, no? No, no, mai. Escolta, lligar cara a cara ja no es fa?
Sí, jo crec que sí, perquè, com t'he dit abans, o les festes del poble o alguna discoteca així, doncs molt. En plan, jo quan veig alguna amiga o noies, doncs paro amb elles bé i normal. Sí, no? O sigui, tu lligues cara a cara. Sí, sí, no tinc cap problema. I has lligat també per les xarxes. Sí, sí. Tens nòvia o no...? No, no tinc nòvia. Ara no. Però has tingut una nòvia a través d'Instagram? Bé, no, a veure, sempre que he tingut... Nòvia, concretament, no. No. Però algú... Un rotllet, un rotllet, sí. Sí, sí.
Però, clar, per tindre això t'has de veure en persona, sí, sí. Home, clar, és que ja l'últim que seria fer petons per Instagram, això ja seria. I en Marc i en Joan, què? Jo no llego. Ni per Instagram ni per no? No. Però per què no vols? A veure, si m'obren i la persona em sembla atractiva, doncs sí. Però jo no obro mai. Molt bé. I tu, Marc? Ah, i Joan? Jo, bueno, a mi...
A mi m'obren, però... M'obren vol dir que obren per a mi el missatge, no? Sí, però és que no són d'aquí, moltes, perquè quan vaig al poble dels meus cosins... On és el poble? A Tarragona. Està lluny. Sí, vaig molt poc. És Tarragona ciutat? No, no, poc. Quin poble és? Mas Pujols. Ah, home, sí, que a mi tant, Mas Pujols. I allà és com que la meva cosina els diu que...
que sóc atractiu, no sé, i llavors mouen. Allà tothom esperant, no? Sí, llavors mouen, però jo tampoc vull parlar amb elles, perquè no m'agrada, perquè parlar-me a distància, clar, són dues hores, fa mandra. Parlar a distància són dues hores, però es parleu a través del mòbil, no? No, però... Una mica vergonyós, també.
Pot ser o no? Jo una mica, sí. Una mica, clar. Perquè molts cops, si estic amb alguna nena a alguna festa, em quedo bloquejat o no sé què fer. No sé com reaccionar. Bueno, demanant consell, amics, amigues... Sí, sí. No? Se'ls... No? Bueno, ja sortirà, tu, un dia. Un dia t'has de llençar, perquè, com diu l'amic Nacho... Li quedo a Nòria que no gana.
Ja ho han dit, qui no riesca no gana. En català, qui no risca no pisca, diuen. Qui no risca no pisca, molt bé. I tu, Alba, què?
Jo sí que lligo. Tu sí que lligues, però a través de les xarxes o amb el cara a cara o com? A mi m'agrada més cara a cara. Mira, bueno, no és habitual això, Alba, eh, ara? No. Però jo el que faig és, primer, amb la mirada, ja sé que he tingut una correcció... És com un like, la mirada és un like, no? I llavors després, si coneixo els seus amics, d'aquella persona o alguna cosa, els pregunto als amics a l'Instagram,
I llavors després el segueixo, em torno... És com es feia abans, no? Anaves amb l'amica o l'amica i li dius, escolta, tal, sí o no? Sí, però jo prefereixo veure el primer en persona i després, si fa falta, ja en parlaré amb ell. Molt bé. I ets d'entrar tu o que t'entrin? A veure, jo prefereixo que m'entrin. Sí. Però si m'agrada molt el xaval... Ja t'aprofites que ho posites tu, no? Ja hi vas tu. I xarxes, allò que t'obrin? O obri tu?
Jo utilitzo més Instagram. Però ho feu servir també. Sí, sí, sí. Això del dit, sempre es diu que amb el dit sí és més valent que cara a cara. Sí o no? És per això, no? Que en el fons us costa allò. És que a veure, cara a cara no li diràs, costa com dir-li que et sembla guapo, això per si ell després no t'ho torna o alguna cosa. Bueno, escolta, Nacho,
El que no arriba no gana. Ara, és que, clar, aquesta és la frase. Aquesta és la frase. Escolteu, què feu servir? Perquè sabeu que el mòbil també és per parlar, o no? Sí. Sí, però no ho feu mai. No, però si, per exemple, jo porto temps per parlar-me amb una noia, hi ha alguna noia que sí que em demana fer trucada. Videollamada, segur. També, també hi ha alguna que sí. Videotrucada. Hi ha una? O sigui que n'hi ha moltes, no? No, no.
No, però clar, si comences la trucada, no pares. En plan, tu vols parar, li vols intentar fer excusa i no para. És que teniu una especial habilitat, així, els joves de la vostra edat, que quan ens truquem els pares i mares no contesteu mai. És a dir, no sentiu mai la trucada. Sí o no? Jo sí que contesto. Segur? Sí, perquè si no em castiguen i no surto. Ah, aquí hi ha un dany col·lateral. Sí, però si hi poguéssim, no contesteu mai.
Clar, jo contesto, però clar, la trucada dura molt poc. Li dic, hola, què passa? I poc més. Hola, què passa? Res, vale, diu. Clar, i el que em diuen els meus pares, que com pot ser que amb la trucada amb ells duri 40 segons i amb els meus amics estic una hora parlant. I com pot ser això?
Perquè jo suposo que hi ha... Bé, no, suposo no. Et dic que hi ha diferents interessos. Que, clar, amb els meus amics m'expliquen coses que m'interessen i que m'influeixen. Sí. I els meus pares, clar, em pregunten com estic, què em controlen, m'entens? Com on estàs, què estàs fent, amb qui estàs? Bé, més que controlar, el que fem és preocupar-nos. Sí, sí. Però, clar, tot el dit, tot el rato això... Sí, clar, jo contesto. Jo no sóc de penjado de... Ah, ja, ja.
Com porteu això de no portar mòbil a l'institut? Jo el porto igual, eh. Però l'utilitzes? No. No, home, no. Que l'ha d'utilitzar l'Alba. No, home, no. Quan va al lavabo amb el mòbil no és per utilitzar-lo, eh que no? No. No, home, no. I en Nacho? Jo no, no. Jo sí que ni el porto a l'institut. No m'ho crec.
Posa-la a la butxaca. No portes mòbil? Ara sí, val. Ara sí, val, val, val. I en Mario i en Joan com ho porten, això? Jo malament. Per què? O sigui, jo el porto, però no el trec, i llavors és com que m'avorreixo.
Clar, necessites... La mà se'n va, no? Esteu enganxats, però totalment, absolutament. I no és cosa vostra, eh? Nosaltres també ho diem molt, els adults, però també estem enganxats, eh? Està claríssim. Jo el porto, però no el miro, només quan acaba l'institut, per si tinc algun missatge als pares o així. Sí, ara, quan vas a la sortida d'un institut, a qualsevol, sembleu vents, no? Com sortiu allò, tots mirant el mòbil. Tu, silenci, tots mirant el mòbil, perquè, clar, tantes hores sense mòbil... I ara us demano sinceritat, eh? Que sé que ho sereu, eh? Marc, tu quantes hores utilitzaràs el mòbil al dia?
Les xarxes o en total? No, no, mòbil.
El dia, 4 o 5 hores. Molt bé. 4 o 5. Joan, quantes hores? Jo 3, perquè jo a la nit no miro el mòbil, perquè si no després no puc dormir i l'utilitzo molt poc. Molt bé. Alba? Jo 6 o 7. 6 o 7. Molt bé. I el Nacho? Jo, bueno, molt, molt. L'utilito molt, quasi 8 hores. Tipo, al cap de setmana és dormir i quan m'aixec un mòbil...
Esteu enganxats, no? Ho reconeixeu, eh? Sí, sí, jo ho reconeixo. Jo ho dic perquè, a part d'estudiar, què feu a la tarda, per exemple, Marc? Jo vaig al gimnàs. Al gimnàs. Cada tarda? No, quatre dies a la setmana. Bueno, quasi cada tarda. I quantes hores t'hi estàs? Una hora i mitja. Una hora i mitja. Jo vaig a entreno, tinc entreno... De què, de què? De futbol. Ah, de futbol, sí. O, per exemple, estudio o quedo amb els amics. Molt bé. I l'Alba?
Jo tinc entreno tres dies a la setmana. De què? De bàsquet. De bàsquet. Jo també tinc entreno tres dies a la setmana de futbol i quan no tinc entreno, doncs, dormo, faig la siesta. El que no entenc jo, doncs, és que no ens surten els horaris. És a dir, de vuit, fet i fotut, eh? De vuit a quarts de tres són sis hores. Posem sis hores, esteu a l'institut. Sí? Dormiu també, doncs, sis-set hores, entenc.
No? Dors menys? Quan dorms tu? Jo no arribo ni a 4, quasi. Pel mòbil? No, perquè no puc dormir per les noies. Però el mòbil el tens allà amb tu. A vegades sí, a vegades no. Jo el que no entenc és que us passeu 6 hores a l'institut i hores d'entrenar i no sé què, i que surtin 8 hores de mòbil. 6, 7, 3, 4, 5, no ho entenc. Això vol dir que la resta del dia que no entreneu, no mengeu, no dormiu, no esteu a l'institut, esteu al mòbil. Sí o no? Sí, sí.
Què necessiteu del mòbil? Ara mateix teniu ganes de mirar-lo ja al mòbil. Sí. Sí, perquè què hi ha tan important? Per què? Algun missatge dels pares, segur. No. No, això no és important. És veritat.
doncs jo què sé, alguna amiga o algun noi que m'ha enviat algun missatge i el vull llegir ja. Vols obrir-lo? No. No dic que llegeixis, dic si tens algun missatge, ens dius, mira, tinc un missatge, va, fem la prova, obra. No passa res, eh, Raimon, en Raimon és que la companya, està en territori neutral ara, estem en territori, anem a fer una prova, la setmana passada
preguntava això dels pares, que si us trucaven no contestaven, i una em deia, jo sempre contesto. I vaig dir, obre el mòbil. I li vaig dir, si la mare ens està escoltant, que truqui. I la va trucar i va contestar, eh, de veritat. Va, tens algun missatge? Sí, és que, a veure... Uau, però important, eh? Però important, el missatge. No. Jo, quan et parles amb una persona, et pots parlar o per xat, tipus escrivint, o per fotos. Ah, parleu per fotos? Sí. Ah, i com es parla per fotos? L'hi dones aquí...
Home, ja ho sé, que em fa una foto, però en principi com li dius tu? Hola, què tal amb una foto?
Li fas la foto a el que sigui, per engebrar això, i posar-la sola. Ah, molt bé. O sigui, parleu amb text, però amb un fons de foto. Sí, però com que les fotos no es poden veure més de dues vegades, ja es queda com... És un xat més privat. Ja, ja, ja. Això ja és, vamos, primer és absolut, eh? I què, tens algun missatge important, ara? No, d'un noi. Ah, d'un noi. Però el coneixes? Sí, sí, clar. Ah, bueno, i què? Que et diu bon dia. Sí. I ja està, eh? Però és un noi amic? No.
És un noi nòvio? No. És un noi no amic? Sí. I què vol? No, no, t'ho dic, però més o menys que vol lligar, digue-ho clar. Sí, sí. Ah, o sigui, que acabes de rebre un missatge que el tio vol lligar. Clar. Perquè ja porto setmana a esperar-me a ell. Ah, i d'on és? Ah, sí, de Cabril. Vols que el truquem? No, no. Segur? Podem trucar, eh? Abans es lligava per ràdio, també. La gent trucava a la ràdio i deia pots trucar a tal i dir-li que? Jo, si vols, ho fem, eh?
No, eh? No vol faltar. Molt bé. Escolta, Marc, tu què vols fer a la vida? Jo vull ser ric. Tu vols ser ric? I et farà ric com?
Doncs... Treballant de? Treballant de negocis online. Negocis online, eh? Però tu tens bones notes i tal, ets un tio d'estudiós o no? Sí. Què són bones notes? Trec bones notes però no estudio molt. Bueno, però què són bones notes per tu? Doncs notables, sobretot. Molt bé, molt bé. Joan, tu què vols fer? Jo vull ser metge. Metge? Bueno, infermer i això. Bueno, del ram sanitari, no? Sí, exacte. Però ets bon estudiant, doncs?
Sí. Sí? Què vol dir, sí? Bueno, que em costa, però si estudia, doncs no ho sé. Bueno, i tens bones notes. Aprovo, aprovo i ja està. Bueno, satisfactori. Sí. Com era la pre-evaluació? Sabeu alguna cosa? Sí, a mi m'ha anat bé. Bé, quantes no he quedat cap? Exacte. I tu? A mi cap. A tu també cap, eh? Potser. Potser. No sé, he de veure l'examen. I castellà. Bueno, ja ho has dit a casa o no?
Sí, social, sí. Ah, vale, i els altres dos ja... I castellà també. Molt bé. Escolta, i tu què vols ser, la vida? Jo? Jo no ho sé. No ho saps? No ho sé, no. No tens res. Esteu l'últim curs obligatòria. Ja. Que us podeu equivocar, eh, a l'hora de triar minhas. O sigui, tinc vàries opcions, però... Quines opcions, va? A veure, fer psicologia m'agradaria molt. Mm-hm.
Bueno, és que m'agraden els treballs que es tracten d'ajudar la gent. Ah, molt bé. Però tu ets bon estudiant o no? Bueno, aprovo. Quan t'hi poses, no? Sí. Però no t'agrada gaire posar-t'hi. Ja ho veig. Però podria treure molt bones notes si em posés estudiant. Doncs posa-t'hi, dona, posa-t'hi. Si vols ser psicòloga, t'hi has de posar.
No? Jo dic que us pregunto, que evidentment no us podeu equivocar, a l'hora de tirar una línia, ens podem equivocar als adults, m'imagina't si no us podeu equivocar vosaltres amb 15 anys. I tu, Nacho, què vols ser? Futbolista? No, no, perquè jo anar a futbol no em veig gaire en futur. Però, clar, jo no tinc gaire idea de què fer, però, òbviament, alguna he pensat com podria ser o fer medicina, que és més complicat, o fer dret o fer AD, o dret més AD. Però, escolta una cosa, això vol dir que ets bon estudiant.
Sí, a veure, no tinc gaire dificultat, però m'ho miro una mica, però... No t'hi poses gaire. No, no gaire. Ha quedat alguna la preveolació? No, de moment no. Em falta veure el examen de matemàtiques. Però què són bones notes per tu? Bueno, en l'avisament de socials he tret un 6,8. Bueno, bé, no? No, no, està prou bé. Per el que és el profe està bé, no? Sí, per el que és el professor.
El profe que el tenim aquí, en Raimon, que el saludem, que li agraïm moltíssim que els acompanyi cada setmana. Heu estat bé o no? Us heu passat bé? Sí, molt bé, divertit. Marc, Joan, Alba, Nacho, nosaltres també ens ho hem passat molt bé amb vosaltres, que tingueu molta sort. Entenc que l'any que ve seguiu el Vilats Ara fent batxillerat o no?
Jo no ho sé encara. Bé, no ho sé, no. Tu vols ser ric? Sí, jo ho he d'acabar de decidir. Ja ho acabaràs de decidir, no? Si fas batxillerat o algun cicle, no? O et fa ric directament, ja? Tens alguna manera de fer-te ric? Si ràpidament o no? No. Si la tens, moments d'explicar per això, eh? I que no sigui amb pràctiques no legals, que siguin pràctiques legals, eh? I tu, Joan, què? Jo no faré batxillerat. Ah, no? Què faràs? Un cicle o alguna cosa. O alguna cosa, no? Sí. Però de què?
De metge... Bueno, un cicle sanitari. Sí, exacte. Molt bé, molt bé, molt bé. I tu, Alba? Jo segurament seguiré fent batxillerat. Vols ser psicòloga? Necessites batxillerat, no? Sí. Però apretaràs, no? Sí, sí. Molt bé. I tu, Nacho? Jo tinc clar que faré batxillerat, ja que he vingut aquest any nou al Vilassara. Ah, sí? Sí, per ja l'any que ve estar dins de batxillerat. I on anaves tu l'any passat? A una escola de Vilassar de Dalt. Ah, d'acord. Tu ets de Vilassar, per això, no? No, soc de Cabrils.
Ah, tu ets de Cabrils. Vens a Vilassada Mar i jugues al Vilassada Dalí. Ets un tio d'obert de fronteres, diem. Molt obert, molt obert. M'encanta. Escolteu, moltíssimes gràcies. Ens ho hem passat molt bé una setmana més, que tingueu molta sort i el dia que torneu parlem de més coses, de tot plegat, d'acord?
Que vagi molt bé. Adéu. Doncs gràcies a en Raymond per acompanyar-los, a l'equip directiu per fer possible aquesta tertúlia, la coordinació pedagògica i nosaltres arribem al migdia. Temps de notícies a en Robert Mazza, a l'última hora de l'actualitat i ens anem al teatre de la veu i de la mà de Joana Hernández. I parlarem d'un documental que no us podeu perdre amb el seu autor. Serà a dos quarts d'una la recta final del Parlant de Tots.
Les notícies de les 12. Nou contacte amb la informació. Recordem que diumenge romandrà tallada el trànsit a tot el tram de Vila-Solamar la carretera Nacional 2 des de les 7 del matí fins a dos quarts de 3 de la tarda. Insistim, de 7 del matí a dos quarts de 3 de la tarda amb motiu de la celebració de la prova de ciclisme anomenada Triatló Challenge Barcelona.
El tram afectat pel tall de la Nacional 2, recordem que és el comprès entre Mataró i Badalona. Per tant, si teniu aparcament en aquesta zona afectada, preveieu, recordeu amb antelació la sortida i l'entrada del vostre vehicle.
Avui a les 7 de la tarda emetrem el ple ordinari que tindrà lloc a l'Ajuntament de Vilassalmar, el ple corresponent aquest mes d'octubre. Dilluns que ve a dos quarts de dues a les veus del ple us oferirem un ampli resum d'aquesta sessió plenària i també el balanç d'aquesta sessió per part de les forces polítiques de govern i d'oposició.
I recordem, ho venim explicant durant tota aquesta setmana, que demà divendres realitzarem una edició especial cara al públic del programa Parlant de Tot, en concret des del Baral de Lucata. Si voleu veure com realitzem el Parlant de Tot, veniu demà al Baral de Lucata perquè estarem realitzant aquesta edició especial amb motiu del 25è aniversari del Centre d'Atenció Primària Dr. Mas Riera de Vila-Sademar.
Els bombers de la Generalitat tindran una unitat especialitzada en inundacions per adaptar-se a la crisi climàtica. El govern català, que vol ampliar el planter de bombers, fins als 4.000 efectius de cara al 2030, ha presentat un pla estratègic per adaptar el cos a reptes que exigeix la gestió de grans emergències. Més enllà dels incendis, s'ha ampliat la mirada a les inundacions pels aiguats, un fenomen que abans es donava de manera més espaiada, a diferència d'ara que és molt habitual.
es crearà una unitat específica per abordar aquests fenòmens meteorològics adversos com els aiguats com a grans protagonistes d'aquesta nova unitat específica per abordar, com dèiem, fenòmens meteorològics adversos.
L'agrupació de penyes i comissions taurines de les Terres de l'Ebre ha comunicat que paralitza temporalment els actes taurins arran dels brots de dermatosi nodular que s'han declarat les últimes setmanes a les comarques de Girona. En un comunicat de premsa, l'entitat ha explicat que ha pres la decisió després d'una reunió
amb la Generalitat, en la qual també han participat representants de la penya Burladero i la Comissió de Bous de Xerta, on aquest novembre hi havia programades activitats amb bous amb motiu de les festes de Sant Martí. La Conselleria d'Agricultura ja va emetre una resolució dijous passat en què s'uspenia els certaments ramaders i altres concentracions de bestia de qualsevol espècie que s'hagin de celebrar a Catalunya. A hores d'ara hi ha 17 focus de la malaltia detectats al conjunt de Catalunya.
El Tribunal Internacional de Justícia ha instat a Israel a complir amb la seva obligació d'acceptar i facilitar els plans d'ajuda a Gaza proporcionants per l'ONU i li exigeix que no faci servir la gana com a mètode de guerra i que garanteixi les necessitats bàsiques de la població de Franja, inclosos els subministraments essencials per la supervivència.
El govern dels Estats Units està en la campanya de bombardejos contra suposades narcollanxes al Carit i l'amplia cap a aigües de l'oceà pacífic. Les forces especials de l'exèrcit han destruït dues embarcacions en menys de 24 hores a la costa de Colòmbia. Han mort 5 tripulants entre els quals hi havia dos vaixells
que el Departament de Defensa qualifica de narcoterroristes. Són ja la O9 les operacions contra el narcotràfic dels Estats Units, operacions que estan inquietant els governs de Venezuela i Colòmbia sobre les intencions de l'administració de Trump. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Qui té un arbre o una planta té un tresor.
Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd alegria. Generalitat de Catalunya.
Ramon, 78 anys, jubilat. No va respectar la preferència de pas. La seva dona va morir perquè no portava acordat el cinturó de seguretat. Un any de presó i un any sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles. I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor i es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista en qualsevol àmbit. Maite,
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu i de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot, especial 25 anys del cap doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, la teva veu, la teva ràdio. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot.
I com que ha deixat a aquesta hora, saludem a Joana Hernández. Joana, bon dia, bona hora. Buongiorno, Jaume. Buongiorno per la matina, com estàs? Bene, bene. Però és millor que ho fem en català, que et sembla? Per mi ja saps que parlo vuit idiomes o nou, ja, o sigui, tu mateixa. És que s'hi practiquen, perquè com després tindrem l'Enrico Lanielo, no sabia com fer el programa, encara m'ho estic pensant. Ja veurem com farem l'entrevista. Doncs tu mateixa.
Doncs, Joan Hernández, ens anem al teatre, ens explicaràs, doncs, la cartellera, si alguna estrena, una mica les recomanacions, i al final parlem d'Isidoro, amb Enrico Lanielo. Enrico Lanielo, que està esplèndid, Jaume, que tothom que hagi vist la sèrie aquesta que fem del migdia, que es fa a TV3,
Doncs, aquests dies ha estat... Ara ja no hi surt, però... La sèrie et refereixes a Com si fos ahir, eh? Com si fos ahir, sí. La sèrie, la sèrie de TV3. Molt bé. Doncs ell feia un paper que ara ja fa unes quantes setmanes que no hi surt, però li preguntarem si seguirà sortint o no, també, perquè a part de parlar d'Isidoro, parlarem una miqueta de la sèrie, si és que ens deixa...
I, bueno, ell era el Salvatore de la sèrie, ara ja no surt, però... S'ha barallat amb un guionista. És que has de cuidar els guionistes. Ara que s'acosta al Nadal, els actors, actrius, el que han de fer és enviar paneres i torrons i de tot els guionistes, perquè si no et foten fora amb un cop de guió. I saps què passa, Jamo, també? Que com fan teatre, doncs a vegades el teatre també els exigeix moltes més hores. Escolta una cosa, Joan, anem al teatre, va! Anem al teatre.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs un cop al teatre començarem per les estrenes, dient que a la Villarroel s'ha estrenat La Mà, una de les propostes esperades de la temporada. Una altra de les estrenes d'aquesta setmana i que s'estrena avui i que serà un dels musicals que més esperats ha estat és el Rocky Horror Show, que s'estrena al Coliseum de Barcelona. Estrena avui mateix aquest Rocky Horror Show.
I una altra de les estrenes, de la setmana, i la darrera és la del Teatre Gaudí, Magnòlia. I ara sí, un cop dites les estrenes, començarem a repassar les sales dient que al Harbrecht Hotel hi ha la majordoma.
A la perla 29, és a dir, al teatre de la biblioteca, tenim la tempesta. A la quitània, culpables. A l'aquarela, el glado racional. A l'àtrium, com tu cada passa meva sobre la terra.
A la bequeta del fandom, el troleig. A la sala Fly Art, en dic Josep. A l'espai Texas, ovelles. A l'eixample, Living Loss 90 i en doble programació, l'escenari del crimen True Crime Indirecta.
El Teatre Neu, impro-xou i també doble programació amb Éras y una vez, Los 80, en Jorge Santini. El Borràs, doncs aquesta proposta divertida com és pel davant i pel darrere.
A l'Acadèmia, doncs a l'Acadèmia ens donarà l'entrevista d'avui perquè parlarem d'Isidoro i també parlarem d'aquest projecte que porta a l'Acadèmia, un projecte que han engegat, que és el projecte TAC-TAC internacional del Teatre Acadèmia i, per tant, que ens expliqui una miqueta més el nostre invitat, l'Enrico Lanielo, aviam de què va aquesta proposta. Recordeu, Isidoro al Teatre Acadèmia.
El Tivoli, un altre dels musicals, El fantasma de l'òpera. I el lliure, El mestre i Margarita, el lliure de Montjuïc. I el lliure de Gràcia, La vie invisible.
El poliorama, els bons, aquesta proposta per gaudir, per riure, per disfrutar, que em porten el Ramon Madaula i el Jordi Bojaderes i l'Anna Casals a fer una divertida obra, que no és res com pensem. És a dir, tal com comença l'obra, no té res a veure amb com acaba el poliorama, els bons.
El Goya, gegant, amb un Josep Maria Pou que està esplèndid. El Teatre Romea, l'amor, venia amb taxi de la mà de la cubana. I un altre dels musicals, Tutsi, Tutsi a l'Apolo. Al Teatre Montaner tenim, corta el cable rojo, i ja anem acabant. Anem acabant els teatres dient que a l'Eolia tenim regatzo i a l'Acadèmia, jugatera.
I això és tot el que ens donen els teatres de Barcelona i esperem que d'aquí a un moment puguem parlar amb el nostre invitat, amb el nostre invitat d'avui, que parlarem d'aquest Isidoro amb l'Enrico Lanielo. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a la xarxa.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassà de Mar. Vilassà Ràdio. La teva veu. La teva ràdio. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Bonito el planxa, volta i volta. Pim, pa!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat.
Doncs esperem que es posi al telèfon l'Enric o l'Anil. Us direm que 45 anys després del terratrèmol de l'Irpinia, l'Isidoro ens retorna a aquell sud d'Itàlia muntanyós i profund,
on la vida va quedar bategant i feta amb el bé. És un fet real que va marcar una generació i esperem que l'Enricó ens aclari més sobre el tema. Així que esperem aviam. Ja el tenim, ja el tenim. Doncs vinga, va! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Buongiorno, bon dia Enrico. Buongiorno e bon dia a vosaltres. Buongiorno a voi.
Moltes gràcies. Escolta'm. No, ja ens ho vam plantejar, el meu director em deia l'altre dia. Podríem fer l'entrevista en italià? Dic, bueno, perquè no voldràs. Així, tota xula, jo, eh? Però jo sé que l'Enrico... En dient la rejant. Jo sé que l'Enrico Lañelo és una persona que quan parla en italià posa la directa i el parla molt ràpid, eh?
I llavors hauria de dir-te moltes vegades, un àtimo, un àtimo, eh? Un àtimo, aspetta. Aspetta. Enrico. No, però avui podem fer un experiment i anar barrejant i veure les paraules que més o menys s'assemblen. Vinga, anem cap allà. En l'italià. Escolta'm, en primer lloc vull parlar del Teatre Acadèmia amb aquest nova projecte que porteu, el projecte TAC, i que m'expliquis una mica de què va aquest projecte.
El Tetracadèmia aquest any comença un nou projecte que durarà tres anys i que té una part internacional també. A part de tot el que es feia, que ja es feia i es portava fent durant molts anys, s'ha afegit a aquesta nova part internacional que porto jo i també el Fernando Solla ha passat a ser un altre director que curarà la part catalana.
Mentre que el Guido Torlonia, que ja era director abans, ara es concentrarà més en una part de formació de masterclass i també en relacions internacionals.
Però la cosa important és que amb aquesta nova vessant internacional, el Teatre Acadèmia s'obre aquest any a tres grans teatres italians, perquè hem firmat un conveni amb el teatro estable de Palermo, de Genova i de Trieste, que portaran els seus espectacles a Barcelona i els nostres espectacles aniran a aquests teatres italians. I aquest any anirà el Pinocchio i l'Isidoro.
Digues, digues. No, t'anava a dir que de l'Isidoro parlarem d'aquí un moment, eh? Exacte. I també tenim un conveni amb un altre teatre italià, que és el teatre que es diu Sala Sol i Caso del Contemporane, que és el teatre d'on van sortir històricament figures com la del Toni Servillo, la del Paolo Sorrentino, la del Mario Martone, era com tot un grup, i jo, naturalment, també vinc d'aquell mateix grup,
que treballava en aquest petit teatre, que té les mateixes característiques, però està al centre de Nàpols. I llavors hem fet les coproduccions i farem unes quantes iniciatives junts.
Doncs trobo que és un projecte molt, molt interessant, tant pels actors italians que poden desenvolupar la seva tasca aquí a Catalunya, com els catalans o la gent d'aquí del país que se'n va a Itàlia a poder demostrar també que aquí a Catalunya també hi ha bon teatre i bons actors i actrius. Vull trobo que és molt interessant.
Escolta'm, un altre dia parlarem més llarg d'això i més esters, perquè avui tenim pocs minuts, perquè jo volia parlar cada setmana d'on recomanem una obra de teatre, i aquesta setmana havia pensat en aquest Isidoro. Ai, aquest Isidoro, ve d'un cas real, no?, o alguna cosa semblant.
Sí, el fet real és molt real, fins i tot massa real, perquè això va ser un terratrèmol que hi va haver a Itàlia en 1980, quan jo tenia 10 anys com a personatge protagonista de la novel·la, i llavors per mi va ser, clar, una cosa molt important per la meva infància, perquè hi va haver 3.000 morts, va ser un moment per tota Itàlia de gran canvi.
I jo, com m'havia passat això, vaig pensar durant els anys d'escriure una novel·la, però no volia escriure una novel·la dramàtica on es parlés només del terratrèmol.
volia escriure una novel·la poètica. Llavors, Lisidora és un nen una miqueta com jo, com era jo quan tenia 10 anys, però, a diferència meva, té una gran qualitat, una gran devistú. Pot piolar com un merlot. I llavors, en aquest sentit, com té un pare sindacalista, que escriu poemes d'amor i cartes quan va al bany i que li agradaria un món més just,
amb aquest pare s'inventa un piolabulari, que és a dir, una manera nova de parlar, però piolant, per ensenyar-li a la gent, als húmils, als pobres, per poder-se defendre dels poderosos. I aquest somni s'està fent realitat quan arriba el terratrèmol. Per tant, el llenguatge d'ell, pràcticament, és això, són, diríem, sons o nomatopelles, no? No són paraules.
No són paraules fetes com les que normalment diem. Hi ha un moment de l'obra que ell parla amb la gent d'una festa, d'una fira, d'una festa del pebrot, on està ensenyant aquesta nova manera de parlar, i diu, però vosaltres quan parleu amb la gent, quan parleu amb la vostra mare, amb la vostra filla, amb la persona que estimeu,
li heu de dir per força t'estimo amb les paraules t'estimo o potser li feu un somriure o gireu el cap cap a l'altra banda perquè us ha fet vergonya aquest sentiment i l'altra persona se n'ha donat llavors sí que esteu parlant i a partir d'aquí ell li diu us vull ensenyar una nova forma de parlar sense paraules però només es pot fer servir per dir coses justes i no es pot fer servir per fer avançar els prepotents i aquest és una miqueta el sony de l'Isidoro
Seria una miqueta com la mirada aquella dels infants, que és pura, que és neta, que no té maldat, no? Exacte, i que les cases boniques es fan realitat davant dels seus ulls en un moment, perquè és ell que s'ho vol creure.
Ai, aquest Isidoro, fins quan estarà? Fins quan la podem veure, aquest Isidoro? Fins el 2 de novembre, aquí a Barcelona, fins el 2 de novembre, i després anirà a Nàpols, a Palermo i a Genova. Vull dir que aquí, solament fins el 2 de novembre. A no ser que agafin un avió i se'n vagin cap allà, no? També seria una bona excusa. Exacte, exacte. Diu, me'n vaig a fer unes vacancetes amb això que he d'anar al teatre, me'n vaig a Nàpols, per exemple...
Estaria bé, eh? Ah, sí? Estaria molt bé, escolta. Quan aniràs al gener...
Estaria bé, escolta'm, estaria molt bé. Per tant, si no voleu... Organitzem, organitzem. Si no voleu viatjar, els que ens esteu escoltant, ja sabeu, fins al dia 2, fins al dia 2 per gaudir d'aquest Isidoro al Teatre Acadèmia. Escolta'm, molta gent que ens estigui escoltant dirà a mi em sona, em sona la veu, em sona aquest nom, però no sabem bé qui és. Nosaltres li podem dir que si veuen a veure Filomena Marturano,
Allà va estar esplèndid de la mà de Clara Segura. Escolta'm, felicitacions pel Domenico Soriano. I potser m'han dit també el Com si fos ahir a la tele, quan em feia el Salvatore. El Salvatore dels migdies. Tornarem a veure el Salvatore o no? No ho sé, de moment no ho sé. De moment està fent pizzes amb la Cati a Nàpols. Ai, aquesta parella Cati i Salvatore, eh?
Sí, a veure si tornaran algun dia. Bé, tu dius que quan acabi... Tornem un altre cop a l'Isidora. Quan acabi i això marxi, tens algun altre projecte aquí? Després tornis a Nàpols, el proper projecte quin seria?
El proper projecte serà al març, quan farem una reescriptura, diguéssim, de Pinòquio. Però és un Pinòquio on es parla molt de la figura paternal, del Gepetto, que vol ser pare i com vol ser pare s'imagina que un tros de fusta es converteix en un nen i juga amb ell i balla amb ell i riuen junts, però són un home ballet amb una gran imaginació i un tros de fusta.
I farem això amb el Moreno Bernardi i Luciano Saltarelli, que és un actor italià i vindrà a fer l'obra aquí amb nosaltres. Per tant, això serà el mes de març, eh? El mes de març, exacte. Doncs el mes de març tornarem a parlar, si et sembla bé. Ma per favore, io ti ringrazio. Escolta, la propera vegada, per això, m'agradarà que vinguis a l'estudi. Podràs fer-ho?
Certament vindré. Certament, perquè no ho soig. Sarà un onor per me. I per noi la meva cosa. A més, anava a dir, no estàs molt lluny d'aquí, per tant, no tens l'escusa.
No tinc cap excusa. Vindré caminant o amb bicicleta. Ah, mira, està molt bé això. Escolta'm, fer esport també va bé. Enrico, ha estat un plaer. Parlem la propera estrena vostra i ens explicaràs més sobre aquest Pinòquio. Gràcies i us espero ara per veure l'Isidoro. I che vediamo al teatro.
Bene. Bene? Bravíssima. L'he dit molt bene. Ho has dit molt bé. Moltes gràcies. Fins sempre. A tu. Una abraçada. Merci, gràcies. Adeu.
Doncs fins aquí, la secció de teatre d'aquest dijous. Joana Hernández, moltíssimes gràcies. Doncs ja es veu, home, la propera vegada el tenim a l'estudi, eh? Doncs vinga, ja triguem, doncs, a portar-lo. No sé si vindrà amb bicicleta, com ha dit, o a peu, però que vinga com vulgui. Gràcies, Joana. Fins la setmana que ve, Jaume.
Ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas amb l'entreteniment musical arribarem a dos quarts d'una, farem una pausa i entrevistarem... ...a l'autor d'un documental dedicat i dirigit a Víctor Nubla.
Ell és en David Picó i en David Picó ha dedicat el documental La Nubla del llegat, del músic, escritor... Podríem dir també que agitador intercultural. Doncs ara mateix parlarem amb en David Picó. Musicalment ho amenitzarem una miqueta amb el grandíssim Antonio Flores. El mes de novembre sortirà un documental amb motiu de...
L'aniversari de la seva amor. Alba li va dedicar la seva filla. Antonio Flores i Alba. Llegada al mundo fue así De costo salir No sé por qué Me sentí el hombre más feliz Ya estabas aquí Pude entender Que eras un pedazo de mi ser
En tu piel, nada más nacer. El sol te duró la piel, para que morena fuera. Y a una palmada soy yo, el canto de una sirena. No sé por qué, dos estrellas
La flor que siempre quise en mi jardín La flor que siempre quise en mi jardín No sé por qué
Una flor que siempre quise fijar
Tan bonita, tan morena, tan gitana como era. La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín.
Fins demà!
Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quan duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí i fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot, especial 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, la teva veu, la teva ràdio. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a la xarxa.
Dos, gairebé tres minuts per damunt de dos quarts d'una. Havíem de parlar del documental de Víctor Nubla, que es presenta aquest diumenge 26 a l'Inèdit Festival. Un documental dedicat a aquest agitador, música, escriptor, un agitador intercultural. Víctor Nubla, havíem de parlar amb el seu autor David Picó. Ha tingut un problema personal que, evidentment, ens demana disculpes. Disculpadíssim, faltaria més...
I avui no, doncs no ho podrà ser aquesta entrevista. El que sí que farem és recordar, n'hem fet balanç, l'hem escoltat i el tornem a escoltar en Jaume Tolrà. Ell és el responsable dels ADF, associació de defensa forestal de Vilassadamar, Cabrils i Cabrera, que va passar per la ràdio i ens va fer balanç, entre altres coses, del que ha estat aquesta campanya d'estiu. Arribem gairebé a la una amb en Jaume Tolrà. De dilluns a divendres, de 10 a una, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment, per l'entrevista del matí.
Un any més passa per la ràdio en Jaume Tolraix, un dels responsables de l'Associació de Defensa Forestal d'aquí al Veresma, a Vilassa de Mar, a Abrils Cabrera.
I ens agrada molt que vingui. La temporada passada el vam tenir 15. Va descobrir què volia dir els ADF, que tots coneixem, aquell gip groc que tenen i els veiem moltes vegades amb actes populars, culturals, però també la seva gran tasca és ballar pels boscos que tenim al nostre entorn. L'any passat el vam tenir. Aquest any tenim el goig que ens torni a visitar per parlar i fer balanç del que ha significat aquesta campanya d'estiu. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Jaume Tolra, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, molt bé. Moltíssimes gràcies per revisitar-nos. Aquí estem.
Si anem al mes de maig-juny, començava a fer molta calor i es preveia un estiu desastrós en quant a incendis forestals, etcètera. Ha estat un estiu desastrós si mirem a nivell de tot l'estat espanyol, mirem els incendis. Vam començar aquí a les Terres de l'Ebre, vam anar a Galícia, a Castellellaó, etcètera. Aquí, almenys pel que sabem, de grans incendis ens n'hem escapat, eh? Sí, sí, aquest any pintava negre, negre i a la zona nostra hem tingut molta sort
Sí que és veritat que a nivell d'Espanya ha sigut terrible i aquí la previsió era igual, però per sort també és veritat que hem tingut molta aigua, ha plogut molt i això ens ha ajudat moltíssim. Però sí, sí, com vam parlar la primera vegada, que això serà molt terrible, però ens n'hem salvat un any més.
Sort de l'aigua i sort, m'imagino, de la prevenció, del qual vosaltres esteu gairebé al capdavant, sense gairebé esteu al capdavant. La prevenció també és molt important, a banda que ens plogui, que això per vosaltres és una gran notícia. Per vosaltres i per nosaltres, evidentment. Sí, a veure, la prevenció és la feina principal nostra. L'extinció és, a més a més, que és el que no hauríem de fer mai, però també estem per això.
Però la prevenció comença tot l'any, un darrere l'altre, i sempre se'ls preparar camins que estiguin en condicions, dipòsits d'aigua a punt que hi hagi l'aigua, esbrossades amb el que es pugui de camins i també de zones forestals i franges d'incendis. Tot això és la prevenció, que és el que estem a tot l'any i per això és el que hem de treballar més.
I suposo que la conscienciació de la població, també, no deixar de salles, no fer foc al bosc, tot això també ens n'hem escapat, o no? Sí, sí. Cada vegada la gent és més conscient. El tema foc ja està, jo penso, sumit, sempre hi ha algun error, però normalment la gent ja sap que bosc, res. Això sí, malauradament, els abocaments, cada setmana ens en surt algun. No entenem perquè això de mirar que hi ha deixalleries i és gratuït i tot, però la gent, a muntanya, cada setmana, cada mes...
Sempre tenim un regalet o altres. Ja tenim un regalet, vol dir que ja ens han tirat runa, tot el que és mobles, cada dos per tres. Això ens hi trobem bastant. És l'única cosa que no hi ha manera de conscienciar la gent.
M'estàs dient que la gent va a la muntanya a tirar-ho una? Sí, sí, concretament. Ara farà un mes i mig. Sota el mateix de la Font Pigant van deixar un camió de mobles. Vull dir, al Font Pigant de Cabrera, allà, us han deixat un camió de mobles, que no s'entén, perquè el mateix portar el camió pots anar a la xalleria. Doncs no, el van deixar tirat a muntanya. Vull dir, això ens consta molt jardineria. Els jardiners, doncs, també tiren com que es pensen o malament pensen.
que com que és ordinaria, allà es podreix i es queda, i això no, i ens trobem molt, això sí, sí. Home, una cosa, tampoc ens sembla gens bé, que vagis al contenedor al costat de casa i llencis allà, que allò sóc ho trobem, és el pa de cada dia, eh? Sí, sí, sí. Però agafa el cotxe per anar-te'n a la muntanya, cony, perdó, eh? Agafa el cotxe i vés-te'n a la xalleria.
És el que no entenem. Jo suposem que, com que la deixalleria té un límit i queda ja... Si tu portes molt, arriba un moment que has de pagar, doncs deuen dir... Que paguin tots, penem tots. Llavors es queda allà risc d'incendi, perquè depèn què és, també quin tipus de residu, a vegades, com que no els hi accepten, doncs mira, muntanya, llavors, clar, l'hem de gestionar de diferent manera.
Per exemple, pel tema oralita i amiant, això en trobem bastant, perquè com que s'ha de fer especialment, doncs això és el que més trobem. Petits, no coses grans, un dipòsit, toberies, una planxa, perquè coses petites ningú te les vol, llavors què faig? Me'n vaig a la muntanya i allà s'hi queda.
L'aviant, l'auralita de tota la vida, és aquest producte que s'ha demostrat que té unes propietats que poden desenvolupar, poden ser cancerígenes, i és difícil, perquè a més a més ho has, no pots anar a l'acceleració, això sí. Però anar a la muntanya és desastroso, això. Llavors, què passa? Que antigament ho recollíem i portàvem, però ara ja no ho podem tocar, llavors allò ho hem de tenir allà, hem de tenir un temps, hem d'avisar una empresa especialitzada, i això van passant els dies. Què passa? Que també...
Que si tarda molt, allò crida a més porqueria. I a vegades hem trobat que estàs 15 dies pendent que t'ho vingui a recollir i arribes i tornes a trobar més coses. És constant, eh? El tema bosc, la brossa, això està... i és un risc, eh? Un risc i un desastre. Bé, això sí, és que no s'entén.
I no hi ha hagut cap petit ensurt, per petit que sigui, aquest estiu, a les nostres muntanyes? Nosaltres, a la zona nostra, que és Cabris, Cabre, Vilassà i Argentona i això, no hem tingut res. Tonterietes de Mataró, sí que a Mataró van tenir, allà al costat del Mataró Parc, un incident que semblava, però van tenir sort, que és el que més ens toca a nosaltres com a veïns, però no hi ha hagut res que diguis, ostres, la comarca ha estat molt tranquil·la.
Això us dona respir, eh? Perquè, clar, passes uns dies que dius, hosti, amb aquesta calor, perquè la calor és sufocant. Sí que ha plogut, però anaves pel bosc a alguns moments de l'estiu, per més que despluïs, estava sec, eh? Sí, sí, no, no. I, a veure, allò, quan a l'estiu, quan hi ha moltes colors, llavors diuen que estem amb alfa 3, que ara ja pujarà amb alfa 4, vol dir que al bosc no hi pots entrar. I, en principi, aquest any no hi ha hagut. Va, estàvem allò, ai, ai, però al final no hi hem arribat. I, bueno, ha anat bé, vull dir...
Diuen que els episodis de sequera encara estan per arribar, però encara hem d'estar molt pendents. No val que hagi plogut i que els pantans estiguin més o menys plens. Encara estem amb sequera i hem de tenir molt de compte això en el bosc. No, és que ha plogut, no pots fer una barbacoa allà al mig. Això ja ens hem de posar al cap, que el bosc ha acabat d'anar a fer barbacoes, ni fer focs, ni res. Això ja ni hivern, ni estiu, amb pluja o sense pluja. Això ja ho hem de tenir al cap a la gent, que el bosc ja s'ha acabat.
I a part d'això, doncs, vigila molt i està pendent perquè ja vindrà, els focs tornaran i els boscos estan com estan i les sequeres les tindrem molt fortes i això que ha passat a Galícia també passarà, eh?
De fet, aquest estiu, ja fa d'estius, però aquest estiu s'ha incidit molt sobre el tema, focs de nova generació. I parlaven els experts en meteorologia, i els que en sabeu de muntanyes i boscos, dient que un foc de nova generació, per entendre'ns, és un foc capaç de començar a cremar Collserola i arribar a Passat Mataró i inclús més a l'Alma Resme, en hores, en un dia. En un dia ens pot cremar tota la muntanya. Això...
Fa anys que ens ho diu bombers. La previsió de boscos que tenim, que, clar, la gestió és la que es fa, és minça, perquè no n'hi ha més que... I acabarà un dia passant això. Ens trobarem, doncs, tot el conjunt de calors, temperatures, vents, tot, i ens pot passar. Focs de nova generació. I, a part, aquests focs són... Bueno, amb tant combustible, ràpid és acabar, per extingir... És molt complet nosaltres mateixos, si passa...
poca cosa podrem fer. Haurem d'estar després a fer-la repagar quan ja ha passat, però si passa, serà difícil per bombers i ja no parlem d'aquest que sóc més petitets. Doncs aquest estiu vam patir un dia perquè... Vaig a buscar-ho perquè era el dia abans de la festa major de Vilassada de Mar, la festa major...
crec que era entre el 21 i el 22, a el que és la zona de Badalona, l'Hospital Germà Estigués i Puig, al Can Ruti, va haver-hi un incendi, que al principi allò fotia por, van, evidentment, doncs, salvaguardar, entrarà d'F1 i es van salvaguardar les cases, i l'hospital, sobretot, però és d'aquells que fot patir, eh? Dius, hosti, això com comenci a caminar cap allà... És que és això, és el que diem, el dia que comenci així, si les temperatures els hi vagin a favor i els vents, serà, anirà corrent...
I per això ara justament s'ha començat aquí a Badalona, que ho fa l'Associació de Propietaris Forestals al Litoral Central, que és la nostra zona.
ha començat a fer una faranja, una neteja de tot el que és al costat de Badalona, la cartoixa, per fer un tall, perquè com a mínim, a menys si ve d'allà, però clar, es fa fins on t'arriba econòmicament. Aquesta és una altra. Aquesta és una altra. L'inversió econòmica és clau en aquest sentit. Això suposem que després del que s'ha vist aquest any començaran a donar diners per fer neteges forestals, perquè podem tenir...
molts bombers, molts camions, molts avions, però si el Bosch no es neteja... No. Jaume, ara estem aquí tu i jo amb confiança. Ho creus de debò?
és quan d'acabar plantejant, perquè el bosc cada vegada... Això és indiscutible. Ajudes n'hi ha, eh? Nosaltres vam crear l'associació de propietaris forestals aquesta, que hi ha des de Tiana fins a Argentona, que és la nostra zona, i aquests propietaris es va fent cada any feinetes pel que es dona, pels pressupostos que hi ha.
Sembla que s'ampliaran, ens han dit, i aquest any n'ha sortit un altre, i anem demanant tota la sovint, anem repartint, concretament ara, en un mes comencen a fer el turó de Burriac, tot el turó de Burriac es netejarà tot, per l'associació aquesta, i es farà tota una neteja i una franja, i tindrem, en principi, Burriac net...
que si hi ha un foc serà petit. Però, esclar, es va fent trossets, no es fan grans extensions. I com que també l'agricultura va plegant, què passa? Que allò es va tornar en bosc i així ens anem. I allò que deien d'anar cremant boscos de manera controlada... Bueno, això es fa, bombers, per exemple, ho fa molt a la zona de Dos Rius, fan pràctiques amb bombers, els nous bombers que això, amb el graf...
I ells van fent, doncs, a part de fer la pràctica que els ensenyen, ens ajuden a fer neteges o neteges controlades, contrafocs, que això es fa. Aquí no n'hem fet mai, nosaltres, aquesta zona, però els que aquí al Maresme normalment fem és la zona de dos rius. Jaume, vosaltres interveniu als ADF també en accidents de muntanya? Perquè, us ho dic, perquè en Jaume i tots els ADF es coneixen el bosc gairebé com casa seva. Pot anar a casa seva, del menjador a l'habitació, al lavabo o a la cuina, amb la llum tancada.
En Jaume i el ZDF ho poden fer a la muntanya, això. Moltes vegades quan vien incendis són ells els caguin a bombers, perquè evidentment us coneixeu al bosc pam a pam. Per tant, entenc que interveniu amb accidents de muntanya. Sí, sí, ajudem concretament aquest any. El dia de la festa major de Cabrera, quan es va acabar, hi havia uns nois al Rucà d'en Cama, d'allà al costat del Burriac, que es van quedar penjats allà amb cordes i no podien sortir, també a les 12 de la nit, que també no s'entén, però bueno...
I vam haver d'anar, clar, bombers venien de Vellaterra, no sabien on era, vam haver d'anar, ajudar, vam trobar la persona, els vam ajudar a poder-les treure.
I sí, això ho fem, perquè normalment només et demana, escolta, un tesa això, acompanya. Clar, nosaltres sí que la part, si hem d'ajudar, ajudem, però la part més tècnica o si és sanitària la fan ells, però sí, sí, això ho fem, ens truquen bastant per fer-ho. Caminaires, corredors, voletaires, ciclistes, motoristes... Ens agrada molt, Nalbós, és una cosa molt bonica de fer, però això també implica un risc. M'imagino que tot això d'accidents hi ha més dels que ens pensem, no?
Sí, sí, cada setmana hi ha una cosobata també, perquè quan no cau una bicicleta s'ha perdut algú, quan no se li espatlla el cotxe i no el pot treure, perquè també un altre tema, com que les grues no pugen a la muntanya, a vegades et demanen ajuda, em pots estirar un tros i que em vinguis la grua, cosetes d'aquestes però hi ha molt, molt...
Tranquils no esteu, eh, Jaume? No, sempre hi ha cosetes. A veure, tampoc estem al 100%, perquè clar, també tenim vida i la gent anem fent. Només si hi ha una cosa una mica greu, doncs ens truquen les policies locals i mirem, podeu venir a ajudar això, o hi ha això, o mateixos bombers, que et diuen, escolta, que tinc això, pots tenir algú? Llavors, si un altre hi va, i sí, sí. Jaume, quants professionals i quants voluntàries, persones voluntàries, hi ha en els ADF?
A veure, aquí, la nostra, en principi, som 14 voluntaris, i jo soc el que més o menys em dedico més per motius de feina, però són aquests 14 voluntaris que tenim, i a part tenim els pobles veïns, tot tant a la comarca que disposem, si és una cosa grossa, estem amb uns 300-400 voluntaris. Però tu ho fas de forma voluntari, tu tens la teva feina. Sí, sí, jo tinc, sí, sí. Ah, no us pensi que en Jaume és un professional, això. No, el que passa...
És un professional, això sí. Jo treballo amb el tema de prevenció d'incendis a l'Ajuntament de Cabrera Mar, llavors també porto una mica... Però clar, jo quan hi ha una cosa vaig voluntàriament, com un altre més. O qualsevol cosa hi ha un incendi, també. Ell té la seva professió, tot i que és un voluntari completament professional. L'únic que el diferencia d'un voluntari professional és que no es cobra per fer això. Per tant, en Jaume, aquí tots els voluntaris i voluntàries no cobren.
No, no, no, tenim una gent i ara justament tinc 3 persones jubilades que estan cada dia, cada dia, vull dir que venen, es lleven al dematí, arriben, obren i llavors van arreglar alguna cadena o arreglar un camí o esbrossar i van fent coseda, van mantenir les eines, les màquines, els vehicles, perquè qualsevol cosa, clar, això és una voluntat que podien estar fent el que volguessin i ells cada dia estan allà, vull dir que això ajuda molt.
Això ajuda i és molt, molt d'agrair, eh? Per això ens agraden d'altres coses que vingueu aquí, perquè la gent entengui, doncs, la vostra feina. Quan us veiem amb un correfoc, per exemple, el nom està de festa, vosaltres esteu allà de manera voluntària, no esteu? Sí, sí, no, és quan també a vegades anem a... que ajudem, que quan hi ha els aigüats, això, que vas a treure, i a vegades la gent exigeix, escolta, que aquí no veniu, això, i que... Escolti'm, senyora, que estem aquí, o ja ens hem trobat, eh? L'hem dit, també, senyora o senyor, eh? Vull dir, perdó.
I els hi diem, escolta, que jo podia estar al sofà de casa assentat i estic aquí ajudant a vostè a casa seva perquè a punt més no pot i entre tots ho fem. Però no ens exigeixin perquè fem el que podem. Perquè això ens hi hem trobat, eh? A sobre encara és que no ho feu, escolti'm, no, fem...
perquè volem. Sí, exacte. Perquè depèn dels ulls que ho miren, també. No, no, em refereixo a la brutícia del bosc. Dic, depèn del bosc. Hòstia, és tan net el bosc, no hi ha brutícia, clar. Però a veure, hi ha herbes, hi ha embranques, tot això s'ha de fer, eh? Sí, clar, esbrossar els camins, els corriols, per exemple, quan hi ha la Burriac Atac... Ara anava a dir. Anem uns dies abans i ens ho diuen, mira, que ha caigut un arbre que llavors agafem el circuit, anem fent amb la motxilla motoserra, mira aquí, vinga, esmicolem el tronc,
perquè serveixi que aquells corriols puguin passar i no hi hagi riscos. Això podíem dir, escolta, a mi no és problema meu, ja us ho fareu. I es fa, perquè la gent vol i perquè també aquells corriols també ajuden que pugui circular tothom. Tot el que sigui el bosc, doncs sí, fem el que puguem. Tu quan et crida aquest amor, deixa'm-ho dir així, l'amor teu cap al bosc i a la muntanya? Bé, tota la vida. El meu pare sempre ha estat a muntanya, tenim un bosc aquí a muntanya, a Gabrils...
Sempre m'he vinculat, sempre m'ha agradat molt això, llavors ja sempre m'he vinculat, bueno, i caminant per aquesta zona, i a partir d'aquí, sempre llavors. Clar, prevenció d'incendi, tot això, ja he estudiat coses d'aquestes, tot això m'he vinculat molt, sí. I m'agrada molt. A veure si has pogut ser bomber.
Bé, podria haver sigut, sí, que passa que en aquelles èpoques això costava més, i també era l'època en què volies estudiar, deies, bé, tinc ganes, i ara ho penses, però bé, he estudiat la prevenció... Tant igualment important, eh? Ara em dedico a fer plans d'emergència, a coordinar tot això que hi és, perquè quan hi ha la feina, també a darrere hi ha tot això, el tema de coordinar voluntariat, de coordinar material, bé, tot.
Perquè quan ens criden, doncs, ha d'haver-hi algú que digui, bueno, pues feu això, que feu aquesta maquinària, aneu aquí i feu d'aquesta manera. Vull dir que això, yes, i em toca a mi. Estic segur, i ara vaig a fer broma, eh?, però estic segur que quan esteu dues vegades treballant, després no, el bossa us acosta algú i us diu, a veure, l'important, com està el tema, bolets?
Ah, sí, bueno, jo diuen, però, per exemple, jo, com que és boletaire, veus, això no en sóc gens, no en sé, els puc estar trepitjant i no els veig. Hòstia, ara sembla que m'estranya, això, eh? Sí, mira, i la meva mare és una gran boletaire, però una crac, però jo és un tema que m'ha avorrit molt, sempre, d'anar passejant a voler, jo sóc més de vinga, vinga, però sí, ens ho pregunten, i clar, llavors els dius, sí que tenim dos que són boletaires d'aquells que els oloren,
I llavors depèn. Mira, ens han dit que sí, ens han dit que no, però sí, sempre hi ha el que preguntes. Doncs Jaume, m'imagino que sempre esteu oberts a voluntaris, eh? Persones que vulguin col·laborar. Sí, això ens interessa molt perquè...
Sempre la gent va rotant, perquè és normal, i clar, estem mancats sempre de voluntaris, sobretot de Vilassar a Mart. Ara, en aquests moments, no tenim ningú. Què s'ha de fer? Què s'ha de fer per ser voluntari? Doncs és anar a l'Ajuntament... Cada Ajuntament, ells... Si dic, mira, jo vull ser voluntari a l'ADF Aburrià, llavors ells ens truquen a nosaltres, o si no, posar-se d'acord amb el nostre correu, i allà ens posem amb ell i dir, mira, ja li preparem tota la documentació i pugui venir.
Ens interessa, perquè a més, ja com vam dir l'any passat, fer el 30 aniversari, ara comencem ja, que ja en breu, el nou local que tindrem, que serà Conjunt Cabrera Cabrís Vilassamà, que serà un centre d'emergències, el centre per prevenir qualsevol, bueno, tindrem un centre logístic,
una sala de reunions per emergències, tot això, i llavors interessa que també ens vinguin a ajudar per tirar-ho endavant i a veure si... On estarà aquest centre logístic dels ADF? Estarà a Cabrils, a la zona que es diu la zona esportiva Gantolrac, la propietat, la família de Cabrils, la cedida de l'Ajuntament, la donada, i l'Ajuntament ha fet un conveni, està acabat de signal, un conveni amb l'ADF en uns quants anys, que nosaltres gestionarem tot, i allà tindrem el nostre centre
de logístic, de prevenció, per fer els cursos de... tots els cursos d'incendis, els voluntariats, tot una mica, sí, sí. Fantàstic, és una molt bona notícia. Jaume, arribem a les 11, un minut i mig. T'agraeixo moltíssim que una mesura has vingut aquí, però ja no t'agraeixo només que vinguis aquí, que això, evidentment, ho faig. T'agraeixo moltíssim la feina, tu i els teus companys i companyes, perquè és una feina imprescindible.
Voleu col·laborar? Aneu als ajuntaments del vostre poble. Escolta, jo vull ser ADF. Una estoneta. Jo puc venir divendres, jo puc venir diumenge. Jo aquest diumenge no puc venir. No us obliguen. Per tant, Jaume, mil gràcies. Gràcies, ja ho sabeu. I aquí estem pel que faci falta. Quan ho vulguis, ja ho saps, aquí és casa teva. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, Jaume, que vagi molt bé. Adeu. Temps de notícies!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Doncs fins aquí el Parlant de Tot d'avui. Amb 6 minuts arrem a la 1, demà a les 9... Demà a les 10 ens hi tornem a posar atenció des del Baral de Locata, programa especial 25 anys del Cap de Vilassar de Mar.
L'edició d'avui, la número 2233, 2233 edicions del magazine del Matí de Vilas. A Ràdio el meu nom, Jaume Cabot, i us humano no és que us ho demani, sinó que us humano sigueu tots i totes molt i molt i molt felesos.
Que vagi tot molt bé, demà a les 10, recordeu, si ens voleu visitar ens farà molta il·lusió, una estoneta, tot el programa, el que vulgueu, celebrem 25 anys del cap doctor Marriera. Història, passat, present i futur, amb els i les protagonistes d'aquests 25 anys d'història. Ens escoltem en tot o qualsevol cas des del 98.1 de l'EFM. El manés bé a través de vilassarradio.cat per internet.
Amb bones mans us deixo els serveis informatius de Vilassa Ràdio. Joan Escopet i Robert Mazza a l'actualitat local i comarcal. Avui a la 1 al migdia 3 i 5. 1 al migdia 3 i 5 perquè a les 7, evidentment, estarem en directe a la retransmissió des de la sala de plens de l'Ajuntament de Vilassa de Mar de la sessió plenària del mes d'octubre. Demà ens hi veiem. Moltíssimes gràcies. Estarem al cap de tot, al cap de dalt.
A dalt de tota la rambleta del... Baral de Lucata. Allà a la pizzeria feta a mà, doncs al costat de la pizzeria feta a mà estarem nosaltres demà a partir de les 10 i fins la 1. Que vagi molt bé, sigueu feliços, quina cançó ens inspira fins la 1, el gran, recordadíssim, enyorat, Pau d'Ones i Jarabe de Palo. Pau d'Ones i Jarabe de Palo, em depende i em depende fins la 1 i demà a les 10 ens veiem al carrer. Que vagi molt bé!
Que el blanco sea blanco, que el negro sea negro, que uno y uno sean dos, porque exactos son los números, depende. Y aquí estamos deprestado, que hoy el cielo está nublado, uno nace y luego muere, y este cuento se ha acabado.
Depende, de qué depende, de según cómo se mire, todo depende. Depende, de qué depende, de según cómo se mire, todo depende.
¡Qué bonito es el amor! Más que nunca en primavera y mañana sale el sol porque estamos en agosto. Depende. Y con el paso del tiempo el vino se hace bueno y todo lo que sube baja de abajo arriba y de arriba abajo. Depende.
Bona nit.
Si no has conocido a nadie que te bese como yo, que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie, depende. Y si quiere decir sí, cada vez que abres la boca, que te hace muy feliz, que sea el día de tu boda.
De segun com se mire, todo depende. Depende. De que depende. De segun com se mire.
de según como se mire todo depende depende de que depende de según como se mire todo depende
Fins demà!