Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! I com dèiem ahir, a la mateixa hora, fa 24 hores exactes, diem bon dia per dir alguna cosa. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de dijous, avui és...
22 de gener del 2026, fa 24 hores que el país està cap per avall. Hi ha gent que s'anima a deixar-lo més cap per avall, perquè ahir al vespre Adif va anunciar el retorn progressiu, en aquest cas, de rodalies al país. Evidentment la línia R4 quedava alterada amb l'accident de tren, però la resta de línies, un cop comprovada la infraestructura, segons explicaven,
ho van explicar ahir als voltants de quarts de nou del vespre, les línies es anirien, en aquest cas, recuperant progressivament.
Què més? Doncs que des del govern de la Generalitat ja s'anunciava que hi haurien certs problemes, que no seria una cosa fàcil. I aquí ens va començar a fer una mica de mala olor el tema. Fàcil no és, un retorn. No sabien de quina manera, com ho farien, si de cop, progressivament. Finalment van dir, ho farem progressivament. No serà fàcil. Tot el que va relacionat amb Rodalies, tot el que va relacionat amb el transport de tren en aquest país, no és fàcil. Més aviat és fastigós, podríem dir.
Perquè avui, aquest matí, hem sabut que els maquinistes, alguns, la majoria d'ells, no s'han presentat al lloc de treball, segons diuen, perquè no es compleixen les normes de seguretat establertes després de l'accident i el repàs a les infraestructures. Uns diuen que sí, els altres que no, altres parlen d'aturada per seguretat, els altres parlen de vaga encoberta, i nosaltres parlem d'un país aturat i vergonyós. Gestioni qui gestioni aquest...
Servei lamentable, un servei realment tàrcer mundista que tenim just a davant dels nostres nassos. Aquesta línia de tren que és la vergonya més absoluta. I ho gestioni qui ho gestioni.
Ahir al vespre, insistim, ja van dir, no, tornarem demà progressivament. A la tarda, migdia d'ahir era com i quan tornarem. A la tarda, vespre ja va ser, tornarem progressivament. Vinga, teníem data. Resulta que aquest matí les coses no han anat com havien d'anar.
Cues a les carreteres i a sobre s'hi suma la pluja. A les carreteres, a l'autopista, direcció Tarragona, ja ho sabem, això era previsible. El túnel, doncs, on es va fer, on va haver l'accident del tren de Gelida, ahir a les 6 de la tarda es va tallar perquè el mur de contenció que va caure tocava en aquest mur i, per tant, és per seguretat de tothom. Malgrat tot, els desviaments per la 2, avui han 18 quilòmetres de cua, direcció Tarragona per la P7.
La Generalitat d'aquest matí ja ha anunciat, després del CECAT de les 7 del matí, que ha obert un expedient a Renfe perquè no s'està prestand el servei, malgrat que DIF...
ha garantit la seguretat de la xarxa. Estan demanant una sèrie de mesures, diuen, de seguretat adicionals que entenen que no estan complint i s'estan presentant a treballar, però per raons X no s'està presentant o no s'està prestant al servei. Això ho deia el portaveu de Renfe, Antoni Carmona, ho ha explicat aquest matí.
Deien això, estan demanant una sèrie de mesures de seguretat adicionals que entenen que no s'estan complint i s'estan presentant a treballar. Però per raons X, això és molt gran, eh? Això que el porteu de renferir per raons X no s'està prestant al servei és de vergonya absoluta. I insisteixo, eh? Qui ho gestioni, qui vulgui. Ha estat una vergonya fins ara i de moment segueix sent una vergonya. Per tant...
Veurem què passa. Hi ha una finestra oberta a l'esperança que diu que aquesta tarda es podria ja activar el servei de manera progressiva, però després de la vergonya d'aquest matí veiem que després hi ha un altre tema. I això ens passa a nivell local i a nivell general.
Matem el missatger. Si s'anuncia a Torriadrec que s'obre, els mitjans comuniquem això, doncs aquest matí les xarxes hem rebut tots, petits i grans, perquè la qüestió sigui matar el missatger. Aquesta és una altra. En definitiva, dia plujós. A les portes del cap de setmana sembla que canvia. Cap de setmana tenim més o menys tranquil·litat, però el cap de setmana, o millor dit, la setmana que ve, sembla que torna una pertorbació. En Harry se'n va i arriba la Ingrid. Sembla un...
No sé, sembla una sèrie d'humor de Netflix, això, eh? Samman Harry i torna l'Ingrid. En qualsevol cas, connectem de seguida amb Joaquim Serra, centre de referència meteorològica de la comarca, servei meteoromar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra ens fa la previsió de cara a vuit, de cara als propers dies en què ja tenim el damunt al cap de setmana.
Un cap de setmana, que ara ho expliquem de seguida. Primer expliquem que un quart d'onze, Joan Escofé, com sempre al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, amb ell repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que van passar un dia com avui i tot pujant al DeLorean, en repassem les efemèrides.
Sempre ha repassat l'actualitat i els seus protagonistes. Com dèiem, el cap de setmana i diumenge tarda una altra activitat teatral, en aquest cas per públic familiar. Arriben titelles a l'Ateneu-Vilesanès. Un espectacle preciós, insistim. Un espectacle per petits irans, un espectacle familiar que portarà fins a l'Ateneu-Vilesanès una altra companyia professional. Recordem que la setmana passada ple absolut.
per veure aquell espectacle American Pie. Aquesta setmana arriba un espectacle infantil amb Titelles amb Anita Maravilles, la companyia Anita Maravilles, amb l'obra de teatre La Mestra. Un homenatge, entre altres, a les mestres de la República. Vam entrevistar a la Valentina.
I avui tornem a escoltar l'entrevista. La Valentina forma part de l'espectacle La Mestra de Nita Meravilles. Avui ens tornem a trobar el punt de trobada amb en Jordi Kova i l'Elisenda Ribó, dos generacions, una dels 70 i l'altra de gairebé els 90, que tracten el mateix...
tractant un tema vist des dels diferents punts de vista d'un més jove i l'altre de més joventut acumulada, un dels anys 70 i l'altre en aquest cas dels anys 90. Avui parlem de les rebaixes de gener. Us en recordeu aquelles imatges del primer dia després de festes que s'obrien, diguem-ho clar, s'obria el cort anglès, les càmeres a dintre i inclús s'havia dit que
Estaven pagades, que normalment eren senyores grans, que estaven pagades per entrar als grans magatzems del Corte Inglés d'aquella manera. En fi, a dos quarts de dotze arriba la tertúlia jove. Avui el torn és per l'alumnat de Quardesso, la representació de l'alumnat del Pere Ribot. A les dotze ens anem al teatre de la mai de la veu de Joan Hernández.
I aquest dissabte matí arriben els tradicionals tres toms. Recordem l'entrevista que li fèiem al gerent de l'agrícola Vilassar, l'organitzadora de l'activitat, en Pere Lloret. El meu nom, Jaume Cabot, ho tenim tot a punt. Avui anem tard. L'edició, la número 2.283. 2.283 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Tot a punt, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Molt, molt atents a la previsió meteorològica. Està plovent, i Déu-n'hi-do, des d'aquesta matinada. En alguns punts i en alguns moments ha plogut. De manera considerable volem saber si això és passatger d'aquest matí, si ens farà companyia al llarg del dia d'avui, sobretot de cara als pròpers dies en què ja tenim de nou el cap de setmana al damunt.
centre de referència meteorològica de la comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Homenesma. Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, bon dia. Comencem una nova jornada parlant de precipitacions. Precipitacions de caràcter feble que ens han d'anar afectant aquest matí i migdia. Després, a la tarda, s'obriran grans clarianes, tot i que ràpidament arribarà la nit i, per tant, el sol no el veurem gaire, però sí que almenys tindrem algunes estones amb sol, com dèiem, al llarg d'aquesta tarda. Pel que fa als vents, de moment, fluixos com a molt lleugerament moderats, de component sud-oest iran cap a component nord-est,
Entre el nord i el nord-nest, força variables, però aquests vents al llarg del dia. I la situació marítima encara amb aquesta mar de fons i onades al voltant d'un metre i mig d'alçada. Per tant, amb una forta maró encara tota la costa de la comarca. Una forta maró que ha d'anar disminuint amb el pas de les hores. De cara a les primeres hores, a més a més, les temperatures, avui han pujat les mínimes, les màximes més o menys.
seran com les deia, o poden baixar una mica, però poca cosa, i de cara a demà baixaran les temperatures nocturnes, però pujaran les màximes, i és que tindrem vent deponent, lleugerament moderat, sobretot a la costa del Marés Massut, més fluix cap al nord de la comarca,
I això farà, això ajudarà que les temperatures màximes siguin més altes i que tinguem un dia demà completament assolellat a tota la comarca. S'agrairà després de tants dies amb núvols i amb pluges pel que fa als vents, ja ho hem dit, demà de component oest a tota la costa, maresmenca i la situació marítima dominada per la Maró amb una mica de mar de fons.
Demà passat, dissabte, arriba una altra pertorbació que durant el matí migdia tornarà a deixar pluges. Sembla que cap a la tarda aniria millorant, tot i que dissabte el sol el veurem poc, almenys amb els mapes d'avui a la mà, i de cara a diumenge, altre cop el temps s'estabilitza i tindrem un dia semblant al de divendres, amb domini del sol a tota la comarca i amb vent més aviat aponentat que farà que tinguem unes temperatures màximes força agradables.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Pluges que ens han de fer companyia fins a primera hora de la tarda. La tarda s'obriran grans clarianes. Demai tornem a la mateixa hora. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. El Parlant de Tot...
Moment, com sempre, d'obrir finestra informativa. Moment de saludar al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Si ahir era dia complicat, doncs avui t'ho compro i t'ho doblo, eh? Perquè, a més a més, aquesta pluja que va caient...
sobre Barragans, sobre Vilassar de Mar, ara mateix continua plovent, si ens escoltes en directe, i ha fet, ha provocat un fenomen, jo personalment torno a fer, de Nicolau Casaus, que cada primera part, era la primera part del Barça que havia vist,
però realment des de l'obertura dels peatges de la C32 no veia jo una Nacional 2 al camí ral tan ple com l'estem veient avui, eh? Molus de la cotxe privat, insistim, eh? No veiem la Nacional 2 tan plena des que es van obrir els peatges de la C32. Sí, senyor. Deixa'm apuntar també, a vegades tu i jo fem...
Una mica de broma amb Joaquim Serra, el nostre meteoròleg de capçalera. Home, perdona, un home del temps que té un gos que es diu Llam, a mi és el meu ídol. Sí, sí, però deixa'm remarcar que ahir en la seva intervenció, a aquesta hora, deia que ahir la nit caurien... començaria a caure...
Uns plogims febles sobre Vilassa de Mar entre les 9 i les 10 de la nit. Estava xiulant l'àrbitre a l'inici del partit del Barça i va començar a ploure. Té tot lligat. A vegades fem broma, però espectacular, eh?
Avui m'ha fet molta gràcia Joaquim Serra, perquè diu, sobrenant grans clarianes, diu, però no veurem el sol, bàsicament perquè es farà de nit. M'ha fet molta gràcia, això. Si estiguéssim a Alaska, de vegades sí que hi ha l'estiu, hi ha sol pràcticament tot el dia durant uns tres mesos l'any. No seria el nostre cas. Escolta, jo la setmana que ve, saps què faig? Me'n vaig a Madrid amb tren. Ostres, haig de tornar a obrir una altra nova secció dels viatges de Jaume Cabot. Sí, senyor.
Ja tenim el Dream, Dream, Dream. Que avui he somiat, però no és gaire. Avui no. Avui no. Val la pena. No justifica la nova secció del Dream, Dream, Dream. L'invècil del dia el tenim avui?
Avui no tenim imbècil del dia, però, escolta, digue'm on vas, que no... On vaig a Madrid. Vas a Madrid i vas a... Sí, vaig a Madrid amb tren. Amb tren. Sí, sí, sí. Hi ha gent valenta, eh?, que és capaç, amb la que està caient... Home, la setmana que ve ja no has de ser valent. Compte perquè Joaquim Serra, ho escoltareu avui en el Crònica, parla ara mateix d'una possible llamentada a finals de la setmana vinent, eh? Se va Harry i Viene Ingrid. És la nova sèrie de Netflix.
Si va Harry, viene Ingrid. O també, molt d'Isla de las Tentaciones. Mira, també, també. Hi ha els tentadores. Han echado a Harry. S'estan descobrint professions estúpides, eh? Influenciadors, tentadors... Bé, en qualsevol cas, hi ha gent que, per necessitat, ha de fer servir la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid-Madrid-Barcelona.
Estem en condicions, doncs, de tenir el testimoni d'una bona amiga d'aquesta casa, Olga Suanya, que doncs ahir... Ella sí que és una valenta. Ella sí que és una valenta. Va haver de fer servir aquest servei, aquest AVE. Olga Suanya, molt bon dia. Molt bon dia.
Què tal? Explica'ns una mica l'experiència. Ahir, doncs, amb un dia complicadíssim a nivell de trens, vas haver, entenc que per motius laborals, de moure't cap a Madrid. Quines sensacions tenies tu abans d'agafar la B, tenint en compte la situació que hi havia al país?
A veure, lògicament hi vaig anar per feina. Ui, em sento doble, això pot ser? Sí, ara ho arreglem, tranquil·la. Ah, vale, perfecte. Doncs com us deia, vaig anar-hi per feina, com hi vaig bastant sovint. A més, jo hi vaig anar dimarts, que teníem molt recent l'accident de Còrdoba, i a més era curiós perquè vaig anar a Mirio i tornava l'endemà a Mave. Llavors era una sensació una miqueta estranya. Dimarts normal, però clar, dimecres, ahir, quan tornava a la tarda, sí que realment va haver-hi una mica de caos...
A Totxa vam sortir amb una miqueta d'endarreriment i va ser curiós perquè en el mateix tren el maquinista se'ns va dirigir per megafonia tres o quatre vegades. És a dir, l'ambient era totalment de normalitat, jo no vaig veure cap situació.
de ningú que estigués nerviós, però sí que només sortir el maquinista per megafonia, doncs va voler donar com la benvinguda... No és habitual, això, eh? Quatre vegades no és habitual. No, no, mai, mai, mai, mai. Jo, vaja, no recordo haver-ho sentit en cap cas on no hi hagués una incidència específica en aquella línia, no? Però sí que va voler dirigir-se als passatgers per transmetre una mica de calma i una mica de disculpes per tota la situació...
i és cert que des de Madrid, era un tren directe, però des de Madrid fins a Saragossa, com que et vas veient allà la velocitat a la que vas, no vam passar en cap cas de 155-160 km per hora. Ahir ho explicaven, és que van restringir al matí la velocitat, que recordem que arribava a 300, i jo soc d'aquells que com va amb l'AVE, amb l'ÍRI, amb l'alta velocitat, vaig mirar la pantalla perquè m'agrada molt, hòstia, mira, quasi 300. Sí, jo també. I ahir van dir 160 com a molt. Clar, et diuen això, i dius, hòstia... Sí, com a molt. I en canvi...
Els altres van sortir els maguis i dius, no, és que fa dos anys que se sent sorolls, potser que ens ho miréssim abans, això. Sí, sí, no, jo pensava, fa 15 dies vaig venir i pel mateix tram anàvem a 300. Sí, sí. Però, bueno, la situació va ser aquesta, molta normalitat.
A mi em va semblar un gest que el maquinista fes aquest missatge. Ens vam parar en algun punt, vam estar parats, i a més ens va explicar que estàvem parats perquè havíem d'esperar que un tren passés, perquè hi havia una circulació anormal a les vies. I sí que és cert que després un cop ja vam passar de Saragossa, que no vam parar, però vam passar de llarg. Saragossa deliciosa.
Sí, Saragossa, les delicies. Ens va tornar a anunciar que a partir d'aquell tram ja no hi havia restriccions. I per mi va ser curiós, perquè no va dir que recuperaríem la velocitat normal, sinó que va dir que a partir d'ara ja podem anar a la velocitat màxima permesa. Sí, a mi vaig pensar que la velocitat màxima permesa...
Però bé, sí, amb tot això vam arribar amb 55 minuts d'endarradiment a Barcelona, però a temps per arribar al Barça, que era l'injectiu. I entre les persones, Olga, que viatjàveu, hi havia allò mirades de complicitat o mirades de... En fi, vau poder parlar de la situació? No, no, en el meu vagó no. Sí que és veritat que en el primer missatge sí que m'hi vaig fixar i una mica la gent es va quedar una mica parada i sorpresa,
Però no vaig percebre res a normal. Es van acumular, diuen, en algun moment de la tarda, fins a dues hores de retard. Ella diu 55 milions. Però hi ha gent que va anar més tard, eh?
Sí, jo crec que durant tot el dia. Jo estava a Madrid, com us dic, perquè hi havia anat el dia abans, i gent de la nostra oficina de Barcelona, que va viatjar el mateix dia, van venir al dematí, van venir amb una hora i mitja i una hora i tres quarts d'endarreriment. Déu-n'hi-do. Hola, Espanya, bona amiga d'aquesta casa. Moltes gràcies per haver atès la trucada de Vilasarradi. Una pregunta, eh? Et van dir allò de truca quan arribis?
No, no m'ho van dir, no. No t'ho van dir, molt bé. Doncs amb el cas, doncs, Olga, moltíssimes gràcies pel teu testimoni d'una persona que ahir, per motius laborals, evidentment ineludibles, doncs va haver de fer servir l'ABE i gràcies, doncs, per haver-nos acostat aquest testimoni de primera mà de la teva experiència. Gràcies a vosaltres, una abraçada. Olga, una abraçada, que vagi molt bé.
Molt bé, Joan. Doncs bon testimoni, eh? Bon testimoni d'Olga. Curiositat de saber com es vivia, no? Un dia sensiblement complicat en un trajecte Madrid-Barcelona, Barcelona-Maledit, que a més, el mateix dia, Jaume, que Renfe havia anunciat a primera hora...
que els trens d'alta velocitat, en el qual anava l'Olga, ja anirien a la velocitat de creuer normal. Hores després, pràcticament minuts després, es van desdir i van dir que Trump al voltant de Saragossa tornaria a anar a 160 km per hora. Home, que sí, home, és un missatge que tranquil·litzar massa no tranquil·litzar. No, a veure, que sempre és curiós, perquè les desgràcies mai vénen soles, i ho diu la frase Beda, que és veritat, un accident de tren.
Estem parlant de principi de setmana i accident de tren seguit. Ja sé que hi ha causes i casualitats, però també és curiós perquè d'accidents de trens, per sort, crec que des del 2013 no parlàvem d'aquell accident de Santiago de Compostela...
Per cert, en aquest accident de Còrdoba, un dels cambrers que havia salvat la vida en l'accident de Santiago de Compostela 2013, doncs sembla que ha perdut la vida aquí a Damus, a Còrdoba. Però sí que passa això, a vegades cau un avió i cauen dos més... Però vaig una mica més enllà.
Perquè de trens en circulen moltíssim, igual que d'avions. El que passa és que l'espècie humana ho tenim, això, no? Hòstia, ara hem de pujar en un tren. Ui, ui, aquell run-run. El que passa és que si ens passés el mateix amb el cotxe, no hi haurien cotxes a la carretera, perquè d'accidents n'hi ha ascents i apatades cada dia de cotxe. I això, en canvi, doncs mira, l'agafem sense ni pensar-ho. Clar, ara vas agafar el tren i penses, hòstia...
A veure, que hem de ser una mica més enracionals. Home, i tant, eh? Com enracional és Donald Trump, que s'acaba... Què dius ara? Sí, sí, s'acaba... Racional i Donald Trump a la mateixa presa. Sí, s'acaba de cagar les calces. Ah, mira. O sigui, tenim una darrera hora des del número 1.200 de l'avinguda Pensilvània, que és de la ciutat de Washington, que és on és la Casa Blanca. Doncs ens informen que Donald Trump està al retrete i d'allà no surt, eh?
La Junta de Portaveus de Sabadell exigeix a Trump l'alliberament de Maduro. Oh, de Sabadell? De Sabadell. Segur que li han fet arribar el vot favorable d'Esquerra Republicana. Crida i Sabadell en Comú Podem van servir per aprovar la declaració, la moció, a part de condemnar la ingerència militar i política dels Estats Units.
exigeixen a Donald Trump, des de Sabadell, l'alliberament immediat del president Nicolás Maduro i de Cília Flores, la seva dona, i que es retirin de manera immediata, llegim textualment, els càrrecs de narcoterrorisme.
Trump, avui dimitès. Clar, si aquesta gent de Sabadell li demanen això... Escolta, que tenen poca feina, se'n pregunto. Amb carinyo, eh? Que tenen poca feina, aquesta gent de Sabadell. O que no tenen res a Sabadell, que han d'anar allà... Tu creus que Donald Trump deu ser dels que diu Sabadell o deu dir Sabadell?
Deu dir Sabadell. Deu ser bonic d'escoltar, en cas absolutament improbable, que d'un altre am s'assabenti d'aquesta escalada de tensions entre la Casa Blanca i Sabadell. Segueix-m'ho ajunt, no ho deixis. No ho seguirem. No ho deixis, sobretot. Escalada de tensió entre la cocapital del Vallès Oriental...
Occidental. Occidental, perdó, ara pensava... Granollers Oriental, això, cocapital del Vallès Occidental. Cuidadín, eh? Jo soc Trump i avui no surto. No, no, no.
No, segueix-me un sèrio, eh? Vull que em segueixis. Per cert, van haver-hi, ara parlem seriosament, eh? Moviment estrany de l'Air Force One, eh? Què dius ara? L'avió del president va haver de recular quan Donald Trump i el seu equip anaven a Davos, a la bonica localitat suïssa, on s'està fent aquests dies un fòrum internacional, eh? El fòrum de Davos. Va haver-hi algun problema amb l'Air Force One, eh?
Doncs... Vinga. Entrem en el nostre DeLorean, si em sembla bé, perquè avui hagués estat l'aniversari de Sam Cooke, nascut al Mississippi, no al riu, a l'estat, i va créixer a Chicago, un dels grans de la gospel i de la cançó religiosa en un inici, que evoluciona a temes tan fantàstics com aquest, que ara punxarem. Darling, you
Darling, you. You sent me. Darling, you.
Uf, quina cançó tan bonica, eh? Què tenim? I després en parlarem, en tornarem a parlar, però tal dia com avui un tal Buddy Holly, que també no va fer res en el món de la música, diuen les cròniques que tal dia com avui es va tancar el seu apartament sol amb una guitarra acústica, l'apartament de la ciutat de Gotham, de New York, on estava vivint en aquell moment,
i va començar a fer de manera seguida gravacions, tot sol, eh? És que és espectacular, amb l'acústica dins del seu apartament. I va gravar diferents cançons, una de les quals, doncs, ens deia que la Peggy Sue es va casar. If you knew Peggy Sue Then you'd know why I feel blue without Peggy My Peggy Sue
Fins demà!
De fet, el gran Buddy Holly és un dels tres accidentats del dia que es va morir la música. Per això encara en parlarem, perquè també hi ha efemèride en aquest sentit. No, Ritchie Valens, Buddy Holly, com dèiem, i The Big Bopper J.P. Richardson. Per tant...
Ja m'afamèria també en aquest sentit. Sí, després l'escoltarem, però abans deixa'm dir que el 1968, el dia com avui, una de les grans veus, per mi una de les millors veus femenines de la història, Arisa Franklin, publicava Lady Soul, un dels àlbums absolutament imprescindibles del so de la Motown.
Fins demà!
Ja sé què és dir cada dia el mateix, però és que no em canso de dir-ho. Que finet va el DeLorean. Sam Cooke, Buddy Holly i Aretha Franklin en un mateix. Amb aquesta cançó preciosa que anys després revisa i pràcticament iguala la gran Carol King. Sí, senyor. You make me feel the natural woman.
Entra inèdites i lamentables les imatges que arriben de les diferents estacions, sobretot grans estacions de Catalunya, com l'estació de Sants, completament, gairebé buides. Hi ha més informadors que usuaris, aquells usuaris que anen amb el mòbil o la maleta, on t'han d'anar, no? Estan veient les imatges entre, ja t'ho dic, entre inèdites i lamentables, eh?
Va més coses d'aquest DeLorean. Doncs recuperem el que deies, eh? Per l'abast d'aquest dia que va morir la música, aquest accident d'avioneta en el qual hi volaven Buddy Holly, que està protagonista del nostre DeLorean avui, Richie Valens, el de Los Lobos, la Bamba, i Big Booper, eh? Que té nom d'hamburguesa. Doncs Don McLean...
va decidir fer un homenatge, eh?, un homenatge a la seva cançó, eh?, l'American Pie, The Day, The Music, Die.
De fet, sempre expliquem, com parlem del dia que va morir la música, que hi havia un quart, perquè estàvem fent una gira conjunta, eh? Una gira d'avioneta, va caure, doncs, el Midwest americà, neva molt... Sí, sí, però dic, la gira era una gira musical, l'estàvem fent, amb quatre, amb el senyor...
Belmont, de Dian and the Belmont, doncs en Belmont estava fent la gira amb ells, i en Belmont va dir, eh, ja us ho fareu, jo no vaig amb avioneta, jo vaig amb cotxe. Belmont va arribar i els altres tres es van quedar. El tema, el que frepa més, és que, clar, quan va passar l'accident van dir, escolta, suspenem la gira, evidentment, se'ns ha quedat sense tres dels quatre, i van dir, els promotors de la gira van dir...
Ens sap molt de greu, eh, el que ha passat. Sí, el dia que ha mort la música i el que vulgueu, però busquem-ne nosaltres tres i la gira va continuar. I la gira va continuar i en el camp, en el camp en què es va estavellar l'avioneta, doncs hi ha unes ulleres de pasta negres gegants, doncs recordant les ulleres que portava el gran Bobby Holly, eh, com un homenatge. The show must go on.
Vinga, més coses, Joan, tanquem. Doncs tanquem perquè tal dia com avui la cantant Adele de l'any 2012 aconseguia estar 16 setmanes seguides número 1 a tot el món, superant per una setmana monstres com Beatles o Pink Floyd.
Immensa. Doncs mira, avui amb la D i aquest som un... Som one like you. Som one like you. Nosaltres repassem què tindrem avui a la una del migdia, 3.57 de la tarda. Per seguit escoltem l'entrevista que li fèiem a la Valentina de... La mestra. La mestra. Manita Meravilles. Va, una del migdia, 3.57. Mira, creuarem, quan parlem de situacions meteorològiques, creuarem avui en el Crònica un binomi imprescindible en aquest cas, d'una banda Feliu Novell, director del Museu de la Mina Vella, que ens donarà les dades...
doncs del que ha deixat la llevantada sobre Vilassar de Bar i Joaquim Serra, la meteorola capçalera, i ens explicaran una mica les conseqüències d'aquesta llevantada que hem tingut. Recordarem els bany cintet de la mà.
d'Agustí Martín i del nostre programa mariner a la Randamar. I també xerrarem breument amb Issa Boiro. Issa Boiro és un jugador de la Unió Esportiva, molt jove, 18 anyets, i des que el ministre li està donant confiança, la Unió Esportiva, com a mínim, ja fa tres setmanes que no perden.
Joan Escofet, escolta, una de migdia 3.57 de la tarda i demà et torno a escoltar. A un quart d'onze, el poc ens passa. I recordarem que la vida, malgrat tot, pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Tu sabies que el germà de la Laia patia satjament escolar? Ah, sí? I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'OSAP.
La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putelles. Juntes, sumant més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell...
Descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar. Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar. Què passa al món? Les entrevistes d'actualitat. I obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. Apunteu-hi perquè ha començat amb força la nova temporada. De fet, l'estrena de la temporada professional...
Del Teatre Lataneu de Vilassar de Mar va començar diumenge 18 de gener i el diumenge 25, és a dir, aquest diumenge que ve, arriba un altre espectacle. Atenció! Espectacle infantil, però per petits i grans. Dos quarts de sis de la tarda, aterren a l'Ataneu la companyia Nita Meravilles.
Amb la Valentina i la Mirena arriben amb la mestra. Una mestra valenta, hàbil, riallera, que ha construït la seva petita classe, una bonica escola al bosc, amb cabuda per tots els animals. Però... sempre hi ha un però. Els humans també fan de les seves. I ara mateix tenim amb nosaltres i ens fa molta il·lusió saludar la Valentina Raposo, que és una de les ànimes de la companyia Anita Maravilles.
Valentina, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta. Doncs nosaltres també estem molt contents que estiguis aquí, que ens expliquis una miqueta els rerefons d'aquesta obra de titelles. Deien que és per menuts i menudes, pels infants, però els adults també haurien de fer la seva pròpia reflexió a través de les titelles, eh?
Sí, nosaltres sempre pensem que fem teatre per les famílies, per la comunitat, no només pels nens. Perquè entenem que els nens són persones completes. Què em sents? Perfectament.
Ah, perfecte. Sí, entenem que els nens formen part d'aquest món. Com formen part d'aquest món, viuen tot el que passa. Viuen les coses que nosaltres com a adults també veiem. En aquest sentit, la funció és per a tothom i després tothom haurà de parlar.
La mestra està inspirada en una figura que eren les mestres de la república, que van ser dones que es van atrever a derribar moltes fronteres.
van anar a alfabetitzar en llocs on potser la gent no sabia ni llegir i van ser pioneres en creure en que l'educació podia derribar barreres i podia fer-te una persona millor. Van creure que, sobretot els éssers humans, tenim llibertat si tenim eines per ser lliures.
I aquestes eines creien en la cultura i en l'educació. L'obra una mica ens parla d'això, sobretot que aquesta mestra creu en aquests nens a qui va ensenyar. I a cadascú li dona com una herramienta, una eina, una llavor que després s'haurà de desenvolupar.
I tot això està explicat en clau de fàbula, és un conte, l'expliquem com si fos un conte, perquè la realitat a vegades és molt dura i molt fosca. Nosaltres ho portem a clau de conte, doncs els personatges són animals. La mestra és una guineu, els alumnes hi ha... Tampoc faré spòilers. No, no, no facin spòilers. Hi ha una cabrita...
Hi ha diversos animals, però a mi m'agrada molt aquest rerefons d'explicar això amb to de fàbula, perquè, clar, a tot plegat arriba una guerra que ho desfà tot, però en qualsevol cas ha explicat... Sí, és amb clau de fàbula, on els protagonistes són els animalets. Però m'agrada molt aquest rerefons d'homenatge a una figura que segurament no s'ha reconegut prou de moment, i serà difícil que es reconeixi, com és una figura d'una dona, la mestra en aquest cas...
que amb aquestes condicions que ens explicava la Valentina, abans de la guerra, on se'n anaven a alfabetitzar, i això no era fàcil, que ara ho veiem així tot molt fàcil, però això no era gens fàcil. És una mica l'homenatge a aquesta mestra, la mestra que va alfabetitzar, i una figura clau a la història.
Sí, i a part també, aquest exercici de memòria també és molt maco perquè jo crec que... Jo soc xilena, però vam fer com un estudi i doncs jo vaig aprendre coses que no sabia. Però aquestes dones van ser molt durament represaliades i no han estat plou plorades. Vull dir, també és un exercici de memòria el poder...
dir mira tot el que hi havia tot el que s'havia començat a fer tota la feina que d'alguna manera es va pedra en el temps es va pedra per aquesta guerra de totes maneres sí la obra el espectacle parla sobre la guerra
però sobretot parla sobre l'esperança, perquè en el fons és l'important, que aquesta llavor que la Mestra planta en cada nen, posa en cada nen, és capaç de créixer, no d'un dia cap a l'altre, sinó amb el temps. I això és el maco de l'espectacle, per mi, i tot està explicat, com et deia, com un conte,
que ens permet parlar de temes molt durs. Perquè a vegades ens hem d'allunyar una mica, o sigui, que siguin animals ens permet parlar de coses que són d'adults i l'apropem també als més petits perquè ells ho puguin entendre millor. I a part, estèticament, és una passada.
Doncs, a més, és que és molt curiós, no?, perquè quan un va veure titella, això suposo que us ho vam dir moltes vegades, deixes de veure el titallaire, la titallaire, que allà darrere hi estàs veient la titella. Però jo vaig una mica més enllà amb aquesta història, perquè allà on els infants veuen una història d'una escola amb animals, els adults ens permet reflexionar sobre un fet històric, que és això, la memòria històrica, la recuperació de la memòria històrica.
I aquest suposo que és l'objectiu de tot plegat, i és un dels motius, a banda de la boníssima execució, és una obra, doncs, molt ben feta, amb unes titelles que ara en parlarem, perquè la Valentina hi té molt a veure amb les titelles, ara en parlarem, però, entre altres, us ha valgut el FETEN 2024, el Premi al Millor Espai Escènic. Els premis FETEN 2024 us va donar, en aquest cas, el Premi al Millor Espai Escènic. Per tant...
A més de tota la feina ben feta, el reconeixement del públic també ho rebut a premis, eh?
Sí, sí, sí. La veritat és que tu, quan vas a veure l'espectacle, tens la sensació que estàs davant d'un llibre d'il·lustració. La escenografia és preciosa i també està carregada de significat perquè agafa un moment de l'espectacle. És un moment en què tot perd l'equilibri i és com una fotografia d'aquest moment i sobre aquesta fotografia anem cap enrere i cap endavant.
en el temps. I la il·luminació realment és preciosa. Estèticament la veritat és que és una joia. I també és veritat, nosaltres com Titellaires fa molt de temps que hem fet 20 anys de companyia i ens agrada treballar a la vista
Nosaltres estem, la gent es veu moure, i és veritat que demanem al públic que tingui la imaginació d'oblidar-nos. Però és un exercici que és molt maco, perquè al final la gent entra en aquest lloc i en algun moment ja s'obliden de nosaltres.
En algun moment, però que val a dir, Valentina, que és un moment perquè vosaltres ho feu molt bé, sou molt bones tita llaires, i s'ha de dir sí, perquè si no, un no olvida el que hi ha darrere, el veu constantment. Vosaltres hi ha un punt de l'espectacle que desapareixeu, per tant. És que, clar, a la ment acabes veient titelles, però això diu molt de vosaltres, molt a favor de vosaltres. Bueno, está todo...
Tot està molt integrat, perquè no som només nosaltres. És el llum, és la música, és la història que té un pes. Doncs està tot molt equilibrat. I la veritat és que és un espectacle que val molt la pena veure. Està malament que ho dic jo, però crec que us agradarà. Veniu al teatre. Segur, segur que sí. Dos quarts de sis diumenge, eh? Escolta, que això segur que ens ho preguntaran. A partir de quina edat és recomanable, això?
Aviam, nosaltres diem 6 anys. És veritat que venen nens més petits, jo què sé, si una mare té un nen més petit i porta el de 6, el de 6 ho entenderà millor que si un nen té 3 o 4 anys. I el de 3 o 4 es muntarà la seva història, eh?
Sí, o potser el millor... Clar, hi ha escenes que també són emocionants. O sigui, estem parlant de què ve la guerra, saps? Clar, ahí depèn del nen, depèn de la mare i també de l'acompanyament. Ara, jo t'ho dic, els nens que... Clar, malauradament, quan fem exercicis de memòria històrica, tu mires cap endavant o el que està passant avui al món...
veus que sí que hi ha nens que estan patint aquestes històries i fins i tot quan hem fet escoles, a vegades ve un nen que ve d'un lloc en situació de guerra, o sigui, que són companys, m'entens? Jo crec que és important que dins d'un espai amable, amb esperança,
I a imaginació també portem els nostres nens a realitat, els apropem, que puguin veure des d'un lloc segur, que puguin veure des d'un lloc on pugui haver una reflexió, on puguem parlar, no? És una mica això. A través d'alguna cosa que és maco, de veure i com a experiència.
Sí senyora, deia que l'aire original és de la Miren Larrea, la té companya Tita Llaire, la direcció corre a càrrec de Ivana Alonso, però el disseny i construcció de les titelles va a càrrec de Valentina Raposo. A sobre, ets Tita Llaire, ja no tan sols d'interpretar, sinó de crear, no? Sí, tots en la companyia fem diversos roles.
Són quatre, com has dit tu, t'hi falta a Ion. A Ion, saps que està en la direcció artística, sí, sí, i tècnica. Sí, i bueno, a mi em toca la construcció. A mi m'encanta construir. I per aquesta ocasió vaig tenir bastant llibertat perquè eren animals i hi havia uno que sí que estava clar que era la cabrita, que és Catalin,
ja no es faré spoilers, la guineu, per exemple, que és la mestra, vaig escollir aquest animal perquè aquesta figura de la guineu a vegades en les fàbules és com una mica dolent. És la dolenta, anava a dir, la guineu normalment és la dolenta. Sí,
Sí, sí, i exactament la vaig escollir per aquesta raó, perquè els ulls d'alguns, la cultura, quan tu saps llegir, quan tu saps... És perillós. Ens volen tontos. Ens volen... O sigui, vull dir, el poder, a vegades, vol la població tranquil·la, inculta, no?, i controlable. I tant.
I la guineu la vaig escollir justament perquè té aquesta astúcia i també és com a portadora d'alguna cosa que és el coneixement. I funciona molt bé, funciona molt, molt bé, la veritat. A part, té una cua que es mou, és molt maco de manipular, de fer-la viure, d'animar-la.
Està molt bé, Daia, trenquem estigmes que la Guineu és la dolenta. Doncs està molt bé, m'agrada molt. Doncs la Mirena Larrea, l'Ivan Alonso, l'anyona Chávez i la Valentina Raposo formen aquest quartet, formen part d'aquesta companyia. Una companyia que es diu Anita Meravilles i que té molt a veure amb el País Basc, amb Euskadi. I podíem dir que, l'esteu escoltant, ella és xilena, podíem dir que ets xilena basco-catalana?
Sí, perquè també tenim un origen a Barcelona. Miren i jo ens vam conèixer fa 20 anys en la casa de Pepe Otal, era un taller al barri en el Raval, està buicat en el Raval. Pepe Otal era una figura... va ser una cupa.
Però amb el temps, l'Ajuntament de Barcelona li va fer dir un lloc al Raval de Barcelona i la veritat és que era com un centre cultural i nosaltres en aquella època anàvem a aprendre a construir i ens vam conèixer allí i vam fer el primer espectacle junta per pensar alguna cosa com per a Café Bars.
Els titelles ens van agradar tant que hi ha punts minats, però originalment estàvem a Barcelona, per això parlem català amb una mica així d'errors, però parlem català totes dues. I després la companyia, cap l'any 2012,
Es va traslladar al País Basc, però jo em vaig quedar a Catalunya perquè jo visc a Sant Joan de les Sabadeses i tinc el meu home aquí i visc aquí i jo soc la que viatja al País Basc i també voltem per tota la península.
la meva vida és molt d'anar viatjant, però per això per mi, sempre que venim a Catalunya, jo estic contenta, perquè estic ensenyant la feina també a casa meva. Déu-n'hi-do, eh?
Sí, ja està molt bé i et felicito per aquest català. Ella mateixa, i ho vull dir-ho així, em va demanar, diu, jo vull fer l'entrevista en català i que és una llengua que m'agrada molt i jo t'ho agraeixo moltíssim, això. Escolta'm una cosa, és curiós, eh? És curiós. Tu et dius Valentina Raposo i tu saps que Raposo és un sinònim de guineu?
Sí, sí, sí. Sí que ho sé. Hòstia, m'he quedat aquí ara. Valentina Fox, en anglès. Valentina Fox. Que té una tele, no? Que té una televisió, no, la Valentina? És curiós, eh? És curiós. D'aquí una mica suposo que també ve el teu amor cap a les guineus, no? Deu venir per aquí o no? Bueno, no, la veritat és que el color d'una guineu, aquest color taronja, és que a mi m'agraden molt els colors.
ja veureu quan vingueu a veure l'espectacle que realment, o sigui, quan dic que sembla una il·lustració i que sembla dibuixat, veureu que és realment, estèticament, és com una pintura, saps? O sigui, ho veus i dius, ah, estic dins d'un llibre d'il·lustració, però moviment, és com fins i tot hi ha nens que diuen, m'ha agradat la pel·lícula,
Està molt bé, això, eh? Quin maco. Està, i tant que sí. Escolta, i doncs Anita Maravilles, que heu fet també l'Scoton, que parla d'una família, la família Cotton, que es dirigeix cap a la ciutat buscant noves vides, que també us va valdre el millor espectacle a Titelles al Premi Fetent 2021, i finalista al millor espectacle a Titelles dels Premis Mags. És a dir, la companyia Anita Maravilles, esteu, doncs, allò, doncs, a...
A tope, que es diu, no? Esteu preparant algun espectacle més o no? Sí, la veritat és que anem a tope. Aquest cap de setmana vam estar en el Centro Dramático Nacional amb l'Scoton. Va ser un privilegi perquè era una sala molt petita i la gent ho va poder veure de molt a prop.
I a part, també estem en creació. Jo estic ara construint els pitelles del proper espectacle, que encara no té nom en euskera, que es deurà Tretatxo. És la història d'un bandolero, ens n'anem a un altre imaginari. Però no puc fer més... Ja en parlarem, ja en parlarem.
Sí, ja en parlaré. Escolta, estàs muntant les titelles aquestes, les fas a Barcelona? Tens el taller a Barcelona?
No, tinc el taller aquí a Sant Joan de les Sabadeses. Ah, que bé. Ara mateix estic plena de pintures i de caps. Doncs el dia que puguis a Sant Joan de les Sabadeses no dubtis que m'encantaria veure la teva sala de màquines. Quina cosa més preciosa deu ser. És molt petita, però si vens per aquí em truques i ja t'ensenyaré. I molt ràpid, que estem a un minut de les notícies. Anita Maravilles? De què ve Anita Maravilles?
Mira, Anita Meravilles és un nom que ens va ser un regal d'una amiga.
Saps? I ens ho vam quedar perquè no teníem un nom i ella ens va batejar. I la veritat és que és divertit perquè quan començàvem viatjàvem quatre. O sigui, viatjàvem tres però teníem quatre maletes, la companyia. I doncs dèiem, oh, d'on està Anita, d'on està Anita? Doncs mira, Anita meravelles. Ui, maletes!
És d'Anita. O Anita era com los ángeles de Charlie. Era com la que els pagava. Com si hi hagués algú per sobre nostre. Va ser com un personatge imaginari. I la veritat és que és un nom que ens agrada molt. I ens ho vam quedar. Aquesta és la història. Valentina, un autèntic plaer. Moltíssimes gràcies. Molta merda. Ens veiem diumenge. Ara mateix són les 11. És temps de notícies. Torriba a parlar, Valentina. Una abraçada.
Les notícies de les 11
Molt bon dia. El comissionat del Traspàs de Rodalies, Pere Macias, ha explicat que una part important dels maquinistes, segur que ja ho has vist, no s'han incorporat al lloc de treball avui al matí i que no es pot prestar el servei ferroviari amb normalitat davant d'aquesta situació que ha provocat, d'altra banda, un profund malestar al govern del Departament de Territori
que encapçala la consellera Sílvia Paneque. S'ha acordat obrir un expedient a Renfe perquè no ha prestat un servei que ha de donar als ciutadans, diuen. Maciès ha recordat també que a DIF va garantir la seguretat de les línies ferroviàries i que, malgrat això, els maquinistes no han volgut anar, diu, a treballar.
El govern farà tot el possible per restablir el servei i demana insta a Renfe i a DIF que ho facin, ha firmat Macias, després de la primera reunió del seguiment del dia que s'ha celebrat avui a les 7 del matí entre l'executiu i els operadors ferroviaris. El govern també ha convocat una reunió amb els sindicats de Renfe i DIF
i el Departament de Territori per reposar, diuen textualment, punt i final a la situació. No podem tolerar-ho, diu Macias, perquè la seguretat està garantida i s'afecta la mobilitat de centenars de milers de persones.
La manca de trens de rodalies per la protesta dels maquinistes deixa Vilassada Mar i el Maresma en un segon dia consecutiu de caos de mobilitat amb autobusos plens en risc de cues a la C32 i, a més, avui en pluja complicant els desplaçaments.
La veritat és que els drets de Rodalia segueixen sense circular avui i atribueixen el retard des de Renfe en la posada en marxa del servei a causes operatives. Tot i que el govern de la Generalitat havia anunciat ahir una represa progressiva de cara a avui. La operativa, com ha segurament pogut complicar, comprovar, no s'ha activat a primera hora i el dia segueix amb incertesa i caos per la ciutadania de Vila-Sedemar,
significa afrontar una jornada molt semblant a la d'ahir, una jornada caòtica que, a més a més, es complica amb la pluja, com ja es va veure aquest dimecres, el transport públic alternatiu. Fèiem un reportatge nosaltres des de la crònica, el nostre informatiu. El transport públic no aconseguia absorbir la demanda habitual dels milers de mares menys.
que es desplacen cap a Barcelona per feina o per estudis als autobusos interurbans, que és la principal alternativa. Van plens com un ou des de primera hora i, a més a més, s'ha notat un increment més que significatiu de l'ús del cotxe particular. De fet, la circulació viària tampoc està sent gens fàcil. La C32 i els accessos a Barcelona estan completament col·lapsats.
I seguim parlant de mobilitat en aquest dijous perquè l'AP7 encara continua tallada en sentit sud entre Martorell i Vilafranca del Penedès. És una decisió que ha pres el govern a conseqüència de la inestabilitat del mur de contenció que dimarts va causar l'accident mortal de Rodalies R4 a Gelida i que es troba just a sota la calçada de l'autopista. És una intervenció de seguretat viària explicant des del Servei Català del Trànsit
que també asseguren que és una decisió sol·licitada pel Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, ja que hi ha risc d'esfundament. El tall a l'AP7 va començar ahir al vespre, sobre les 6 de la tarda, i es mantindrà en els propers dies.
Mentre duri la restricció, els vehicles seran desviats per rutes com la C32, la Nacional 340 o l'A2, que aquest matí tenia més de 18 quilòmetres de cua. Arrenquem la segona hora del Parlant de Tot. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Viatjar, una paraula curta que amaga moltes coses. Perquè viatjar no és només fer la maleta i pujar a un tren, a un cotxe o a un avió. Viatjar també és moure't per dins, canviar la mirada, sortir, encara que sigui per unes hores, del lloc on sempre ets. Viatgem per descansar, per celebrar, per gaudir, per escapar, per oblidar. O simplement per sentir que el món és més gran que la nostra rutina.
Hi ha viatges llunyans, exòtics, somiats durant mesos. I d'altres de molt més propers. Tornar al poble, anar a la platja de sempre, perdre't per un barri que no coneixies de la teva pròpia ciutat. Quan viatgem, fem coses que a casa no fem. Mengem a hores estranyes, caminem més, fem fotos de tot, ens llevem sense despertador. O al contrari, el posem ben d'hora per no perdre'ns res. Ens permetem ser una mica diferents, potser una mica més lliures.
Però també ha canviat la manera de viatjar. Abans es viatjava menys, però potser amb més pausa. Ara viatgem més, més ràpid, amb el mòbil sempre a la mà, compartint-ho tot abans fins i tot de viure-ho. Abans es tornava amb records, ara tornem amb records i amb la galeria del mòbil plena. Sigui com sigui, viatjar continua sent això. Anar-se'n per acabar tornant, però mai exactament igual que abans. Nosaltres, això sí, seguim viatjant en aquest punt de trobada.
Hola, Jordi, què tal? Hola, Elisenda, doncs molt bé, ja tornem a ser aquí, 2026, eh? Sí, bon any, eh, per cert. Bueno, bon any. Feia temps que no ens vèiem. Fins quan hem de dir bon any? Ah, bona pregunta, jo crec.
Fins a la candalera, no? No ho sé, suposo, això podria ser un episodi nou, diguem. Exacte, un altre episodi nou del punt de trobada. Doncs avui parlem de viatges, de viatges en tema potent. Sí, jo volia començar amb una pregunta, a veure, per què viatgem?
Jo crec que viatgem per conèixer molt, una mica, i també per descobrir-nos a nosaltres mateixos. Això jo crec que és una mica egoista, potser, però al final un viatge ja és una mica això, que t'acabes coneixent no només el lloc on vas, sinó que sempre acabes descobrint alguna cosa nova teva, suposo.
Sí, això és una bona resposta. Clar, perquè si tu dius per descobrir-te un mateix, però què passa quan tornes? Pots fer la reflexió, has viatjat, realment t'has descobert, no t'has descobert...
és una bona pregunta perquè és veritat que ara això queda com molt filosòfic dir-ho de descobrir-se un mateix però hi ha vegades que tu viatges i tornes igual que abans vull dir que no canvia gaire més tens més fotos al telèfon tens algun souvenir i algun pongo que acabaràs regalant a algú però tu ets la mateixa persona vull dir que això és veritat no sé per què ho he dit al principi però
Perdó, perquè a vegades viatges una mica també per gaudir, no? Tu planteges, no? Viatges per escapar-te, sinó per gaudir de les coses, per gaudir de les vacances i tampoc no... O sigui, hi ha molts tipus de viatge diferents, no? Perquè quan comences les vacances la gent que viatja a vegades és no, jo vull viatjar per passar-m'ho bé.
i tornen igual, però hi ha molta gent o alguna gent que viatja per dir, bueno, potser podré descobrir coses de mi mateix o iniciar un viatge interior que ja va una mica predisposat a això, no? Sí, jo crec que tens tota la raó i és que quan tu ja vas amb aquest xip de descobrir-se un mateix, normalment hi ha un viatge molt més planejat i un destí diferent, vull dir...
No te'n vas a Bèlgica a descobrir-te a tu mateix, o te'n vas a dues hores de Barcelona per descobrir-te, jo crec. Te'n vas a un altre lloc, a un altre tipus de vida, diguem, algú que no tinguis com tu molt per la mà per sortir d'aquesta zona de confort. Però sí que és veritat que tu deies una cosa com viatjar per viatjar, i és veritat que...
Està molt bé també aquesta cosa de, mira, jo viatjo sense cap significat més transcendent que el simple fet d'agafar un avió, un tren, un bus i anar a veure un altre lloc que no conec.
Clar, és que també jo crec que ara, quan estaves fent aquesta reflexió, jo estava pensant entre la diferència de viatjar i fer turisme, no? O sigui, a vegades, quan viatgem a l'estiu, és el que tinc al cap, a vegades anem a fer turisme, no? I vaig a fer un viatge per això, per desconnectar, no?
Per desconnectar, però per desconnectar d'una manera més mundana. En canvi, hi ha altres moments de la vida que dius, no, jo me'n vaig a fer un viatge, i la manera de viatjar jo crec que és diferent, inclús, a la planificació del viatge, de la ruta, de com viatges, és molt diferent de quan vas a fer turisme de quan vas a viatjar, crec jo.
Sí, al final també és aquest plantejament de què és el que vull aconseguir, què és el que vull anar a fer, si és una cosa d'aquestes vacances per escapar de la teva realitat, de la teva feina d'oficina de 9 a 6, que no pots més i dius, vale, vull anar-me'n ben lluny d'aquí, doncs és una cosa. Quan tu fas un altre tipus d'escapar, diguem que requereix més temps, que no són els típics cap de setmana llarg o una setmana...
que ja són dues setmanes, tres setmanes, òbviament implica una logística diferent per començar i després són destins que jo crec que anticipes molt, diguem, que hi ha com una logística de molt més abans de planificar-ho, d'on anirem, de comprar els vols, també no ho fas a última hora com pots fer una escapada cap de setmana...
tot el que t'emportaràs, la ruta, què és el que vull descobrir, què és el que vull anar a veure en aquell país, perquè moltes vegades els altres tipus de viatges d'un cap de setmana tu caus a la ciutat i quan arribes allà a la mateixa nit a l'hotel dius, a veure què m'ofereix i què faré demà i no ho portes planejant tres mesos abans. Almenys és així com jo acostumo a fer. Potser després hi ha gent que per un cap de setmana també porta quatre mesos preparant-se, vull dir que cadascú.
Sí, és que cadascú és això, que orienta els viatges de maneres molt diferents, perquè hi ha la gent que per ells els viatges és amb l'aventura i de dir, vale, doncs jo només tinc una nit d'hotel, jo no viatxo amb agència, tinc una nit d'hotel, arribo allà i vaig fent sobre la marxa.
I això és un tipus de viatge que és molt més arriscat o molt més aventurer. I després hi ha els que ho tenen tot organitzat, que és no, no, jo. Si no ho tinc tot organitzat, no puc viatjar. I després hi ha els del mig, que van mig organitzat, mig no organitzat. Jo et volia preguntar, tu de quin tipus de viatge ets?
Ostres, doncs jo crec que he de tenir les coses mínimament reservades, vull dir, mínimament organitzades, perquè això de jo marxo i només tinc una nit reservada és impossible.
Vull dir jo de saber cada dia on aniré a parar, on aniré a dormir, on aniré tot. Després, que si vull anar a visitar això, vull anar a visitar allò altre, doncs bueno, ja ho aniré veient una mica. Però això ha d'anar a l'aventura 100%, impossible. Tu?
Jo, a veure, clar, jo és que he fet viatges de tota mena. Llavors, jo he fet viatges organitzats, organitzats, i aquests a mi m'estressen una mica, he de dir, perquè quan em fiquen en un lloc que em diuen cada dia el que he de fer, de 9 a 10, de 10 a 11, amb tours, amb grups grans, m'atabalo. Jo necessito com més espai per fluir. I després he fet el viatge de només tinc una nit. Llavors, és un tipus de viatge...
que és molt, molt a l'aventura, és realment un viatge que és transformador perquè hi ha moments que dius, ara estic aquí, ara estic allà i depèn d'on bufi el vent i et trobes amb coses, passen coses i passen aventures i has de tenir la disponibilitat o la disposició d'anar canviant molt sobre la marxa. I és molt interessant, és molt transformador, et coneixes molt a tu mateix però és molt cansat.
Cansat, jo diria, no sé si fins i tot estressant, perquè quan tu tens organitzat i saps que al final del dia, passi el que passi, acabaràs el teu hotel o el teu lloc que tu hagis reservat per dormir, et dona com certa tranquil·litat, però el fet de llevar-te pel matí i no saber...
on acabaràs la nit, això a mi em semblaria, em criaria com un estrès durant tot el dia d'estar buscant un lloc per anar a dormir i fins que no el tingui, no estar tranquil i gaudir de tota la jornada. No sé si és així o si has d'anar amb una mentalitat ja diferent. Jo també crec que va una mica amb les personalitats, això de cadascú, no?
Sí, és el que dius. També va amb les personalitats i també crec que en els moments vitals en què on està. Perquè clar, jo, per exemple, amb 30 o amb 20 viatjava així i ara amb 50 ja viatjo d'una altra manera. Perquè és veritat que hi ha moments d'estrès en aquest sentit
i de comoditat i ara jo abans potser prioritzava més el no saber l'aventura el que et passen coses que a vegades són agradables a vegades no però ostres sí que és més potent i és més transformador i ara m'agraden més els viatges més tranquils i més controlats en aquest sentit
Sí, jo és que no soc gaire aventurell, llavors. Aquestes coses d'agafar la maleta o la motxilla i l'aventura, la veritat que no sé si m'hi trobaràs gaire. Parlant de viatges, que portem parlant de viatges tota l'estona, vull dir-vos una cosa així casual, hi ha la gent a qui no li agrada viatjar.
que sembla mentida però existeix. Són una rara avis o hi ha més gent del que ens pensem que no agrada viatjar? És una bona pregunta, perquè jo crec que quan a tu t'agrada viatjar dius, ostres,
Que estrany, però sí que hi ha bastanta gent que quan parles amb ella et diu no, no, és que a mi m'agrada la tranquil·litat, a mi no m'agrada, m'estresso molt perquè hi ha moltes coses que em fan patir i jo ens prefereixo la comoditat de quedar-me als llocs on estic a descobrir petites coses, petites quotidianitats.
I jo amb això penso, ostres, que per mi és com molt avorrit, no? Però després penses, bueno, doncs hi ha gent que valora això. I és veritat que jo em penso que hi ha menys gent i crec que hi ha més gent de la que ens pensem. Penso, eh?
Doncs mira, jo tinc un exemple molt clar a casa meva, o sigui, el meu pare, per exemple, no era de gens viatjar, vull dir, no és una persona que digui, ostres, m'encantaria anar aquí, m'encantaria anar allà, i jo és una cosa que no entenc, perquè jo, vull dir, no soc un gran viatger, tampoc, o sigui, que no he voltat gaire molt, però en la mesura que he anat podent, doncs m'ha agradat anar, m'ha agradat fer alguns viatges, no?,
I jo ho veig amb el meu pare i penso que no té la curiositat per conèixer altres ciutats, altres cultures, com és l'arquitectura, com és la gent, com és el menjar. I és una cosa que no s'ho ha plantejat mai i que viu tranquil·lament.
Sí, sí. Jo també tinc alguns amics que també, eh? I penso, ostres, això que dius, la curiositat, no? És com la curiositat d'això, olors, menjars, a canvi d'escenari. Hi ha gent que no, que és com, no, jo estic tranquil aquí i jo prefereixo aquesta tranquil·litat. Però bé, i això que deies, a mi m'agradaria també ara, això parlant de viatges, m'agradaria saber quin és el teu viatge somiat?
2000. El viatge somiat ara mateix, o sigui, fa uns anys, seria fer un road trip per tota Itàlia, de nord a sud. De sud a nord, vull dir, em dona igual. Però sí, com anar descobrint, perquè he estat bastant al nord, he estat només un cop al sud,
i hi ha molts llocs molt macos, i m'agradaria fer com un estiu, així com agafar un cotxe i tal, i anar com de poble en poble, així com més turístics, diguem-ho, més rellevants, i això. A mi les road trips m'encanten. Sí, jo és que m'imagino, a mi m'agradaria molt la road trip, però per la ruta 66 d'Amèrica, d'Estats Units, m'encantaria, jo és que no sé si... Bueno, millor és quan vaig veure Thelma i Luis...
Clar, és que... Referents, no? Referentíssims. Llavors, amb una amiga sempre ho dèiem, quan acabarem fent aquest viatge. I és un viatge que sempre he pensat que m'agradaria molt fer. Això podria ser com un bon viatge per la jubilació, potser. I tant. Doncs sí, també he pensat a Argentina. A Argentina m'agradaria molt anar-hi. Per la jubilació. Sí.
Perquè és un país bastant fàcil, està molt lluny, però després allà els meus pares van anar-hi amb 65-70. El meu pare 70 i la meva mare 65. I la veritat és que bé, molt bé, perquè és un viatge que està molt preparat, és molt turístic en el sentit de molt organitzat i està tranquil i és espectacular. A ballar un tango, no?
A comer un asado. Exacte. I on no aniries mai? Doncs mira, això ho tinc molt clar. No aniria mai a un país on estigui prohibit i jo no pugui ser jo mateix només pel fet de ser gai. O sigui, els països on estigui, on es condemni això, doncs escolta, no hi aniré també per anar a passar una mala estona, doncs no cal i estic bé a casa.
Molt bona resposta, m'encanta. Sí, sí, doncs hi ha alguns països que, desgraciadament i malauradament, encara estan així. I tu, on no aniries mai?
Doncs mira, jo agafant-te el guant no aniria mai a un lloc on tractessin les dones d'una manera com a objectes i d'una manera com a persones inservibles. I, per exemple, jo no aniria mai a Aràbia Saudí i a aquests països que són rics, però a la dona no la tracten molt bé.
Sí, que estan molt desenvolupats en aquests temes i justament en aquests dies hi ha una parella molt famosa, el Cristiano Ronaldo i la Georgina, que estan fent propaganda, promocionant aquests països perquè ells ara viuen allà i és com si allò fos. I en realitat sí que estan molt desenvolupats en algunes coses, però en el sector dels drets humans, que és un bàsic, tenen moltes coses per fer encara.
I a vegades se'ns oblida, no?, perquè el brilli brilli, no?, és com que ens porta cap allà, però a vegades se'ns oblida. Bé, i tu, continuant amb el tema, a mi m'agrada també, és com, què no podria faltar en la maleta, va?, per viatjar, imprescindibles per viatjar. A tu què no et podria faltar? Ostres, que no podria faltar el carregador del mòbil...
Perquè clar, o sigui, sense telèfon, i jo soc de la generació, que això ja en parlarem, de la generació que tenim tot, tot, tot el telèfon i tot vol dir també un mapa. O sigui, jo a mi em dones una guia turística i no sabria ben bé què fer-ne. Llavors, sense telèfon, sense bateria, ho tinc una mica complicat.
Ostres, molt bo, molt bo. Sí, sí, ara parlarem perquè això és un dels marcadors de la diferència de les nostres generacions, no? Perquè jo, per exemple, clar, nosaltres no viatjàvem, no teníem mòbil, jo havia viatjat molt sense mòbil. Llavors, la guia, i jo, tots tenim, les meves generacions, la gent que teníem la Lonely Planet, dels països on anàvem, llavors tots anàvem amb la Lonely Planet i anàvem, acabàvem a llocs que tothom recomanava la Lonely Planet, saps? Vull dir que...
Clar, al final, el que nosaltres mirem a Instagram o a les xarxes socials de vídeos d'altra gent, que us recomano, aneu aquí, no sé què tal i qual, això vosaltres ho teníeu a l'Only Planet, al final. Sí, sí, ho teníem a l'Only Planet i, clar, nosaltres no teníem Google Maps. Llavors, clar, nosaltres anàvem amb impressions, ens imprimíem la ruta, clar, els bitllets eren en paper, tot, clar, no teníem...
Clar, llavors nosaltres ho traiem tot, anàvem al mostrador i el bitllet estava imprès, tot era imprès, i després les fotos, clar, anàvem amb càmeres de fotos. Clar, o sigui, càmeres d'aquestes deu ser-hi tirar, no? Algunes també? Ara es fan servir algunes com per modernor.
No, no, nosaltres eren les nostres, però nosaltres érem càmeres, càmeres, que ens regalàvem càmeres, i llavors teníem el carret de 36 i anàvem amb els carrets de 36 en color, o en blanc o negre, els carrets amb color, això, de 24, i era, bueno, clar, era molt diferent, no? I ja està, no ho sé.
Com canvia tot? És molt heavy, no? Perquè és que ara mateix és que no m'imagino jo... O sigui, si fins i tot a la meva pròpia ciutat, aquí a Barcelona, moltes vegades tires del Google Maps per saber on arribar en aquell carrer o quina és la millor ruta o el que sigui, no m'imagino un altre país, un altre idioma, una gent que potser no els entens sense un telèfon, o sigui, sense poder accedir a internet i poder-te servir i ajudar per arribar a un altre lloc, o sigui, em sembla una aventura
Sí, sí, d'una aventura. I jo, clar, jo, a més a més, quan viatjava a trucar als meus pares, doncs a vegades anàvem a una cabina i trucàvem a... o a algun establiment i trucàvem a Cobro Revertido. Clar, això de Cobro Revertido és que jo ja no m'he viscut. O sigui... I clar, ara, o sigui, arribes a l'hotel i tens el wifi, pots trucar a casa i dir, mira, que està tot bé, no sé què, passes fotos, comparteixes les xarxes, el que sigui, i abans potser trucàveu un cop al dia, o com era això?
Un cop al dia no, o si estaves allà, jo què sé, un mes, o per exemple a Nicaragua, que no era un viatge, ja vaig anar recuperant, però a Nicaragua que estava un mes, un cop que arriba que estava bé, i un segon cop, o sigui, no hi havia més. O sigui, només dos cops en un mes. Sí, sí, dos cops.
I era no news, good news, saps? Vull dir, clar, ara és totalment diferent. I sense anar més lluny, el 2011 vaig anar a Brasil, el 2011, eh? I vam anar a Brasil i allà no hi havia smartphones encara. No hi havia. I llavors nosaltres anàvem a la Lonely Planet i després anàvem a cada alberg, ens vam fer el carnet d'albergista...
I a cada alberg ens trucaven a l'alberg següent, perquè anàvem amb la motxilla, a Bahia ens van trucar a l'alberg de la pròxima ciutat que anàvem, i ens reservaven els llocs, o sigui, era així. O sigui, d'un alberg trucaven a l'altre per reservar-te per la nit següent, o quan... Uau, o sigui, no reservaves tu abans amb l'antelació. Ostres. I clar, i era tot preguntant, també, era tot més intuïció, era molt intuïtiu...
Hi ha una de les coses que et forçava obligatoriament a preguntar a la gent. Ara tu pots anar de viatge i no parlar amb ningú del lloc perquè ho tens sota el telèfon i no cal que et comuniquis. Vull dir, no depens de la gent del lloc per moure't. Abans, sí, jo crec. Com canvien les coses, eh? Canvia moltíssim. Mira, i jo l'altre dia mirava que l'11 de gener és el dia mundial de planificar les vacances.
I això que diem, que ara tot ha d'estar molt planificat i que ja ens demanen tenir tot sotmes a les empreses.
Clar, les empreses que al principi d'any, no ara justament que estem començant l'any, que et diuen, va, l'has de posar, quines vacances faràs aquest any d'ara fins al desembre, i moltes vegades és que no saps què faràs el cap de setmana següent, o sigui, com vols jo, senyora de Recursos Humans, que et planifiqui, doncs jo estaré dues setmanes fora al juliol i una, no ho sé, al setembre, i dos dies al maig, perquè vull anar, doncs és que no ho sé, això, aquest dia de 11 de gener del Dia Mundial de Planificar les Vacances...
és que no, qui ha posat aquest dia perquè és que... Bueno, és el que diem, que s'està perdent una mica aquesta improvisació, o sigui, ja tot està com mal, està tot molt planificat, no? I, ostres, això també ha canviat molt, no?
Sí, però ara mateix, és una cosa que em contradiré. Però si tu és veritat que vols organitzar un viatge d'aquests llargs, de no sé, d'un mes, d'altres setmanes, el que sigui, això sí que ho has de planejar amb una mica de temps. Sí, sí, això està clar, perquè sí que és veritat que has de mirar els bitllets. Clar, ara també s'ha obert molt el tema del turisme, perquè amb tots aquests viatges low cost, tota aquesta manera de viatjar que ja és molt accessible a tothom, aquesta democratització de les vacances...
Està molt bé, perquè no treus l'exclusió, però també fet que hi hagi un turisme de masses, que tothom vulgui marxar, que tothom vulgui fer escapades, que tothom vulgui... No sé, com ho veus? Sí, al final és com tot, no té les seves coses bones i dolentes. Per una part, la democratització, com tu deies...
Això dona oportunitats a tothom, més o menys, que pugui descobrir altres indrets i que no s'hagi de quedar sempre a casa, però per l'altre també genera un tipus de turisme.
que no sé quant sostenible és per les ciutats i que durant molts anys n'hem fet com un cert abús i potser no és el que acaba anant millor. I és veritat que igualment ara els preus dels bitllets d'aquests low cost no són tan low, perquè ara potser el bitllet et costa 10 euros però entre que si vols portar la maleta, perquè si no has d'anar amb un NFC gairebé.
que si vols no sé què, que sigui tal, et claven més per l'equipatge i per la resta que pel bitllet en si, no?
Doncs tot això és molt interessant, però seria una altra secció, un altre moment per obrir aquest meló del turisme massiu, de la gentrificació i de les maneres que a tothom li agrada molt viatjar, o bé, hi ha gent que menys, però aquí ens agrada viatjar. Per acabar ja, quin és l'últim viatge que has fet, Jordi?
Doncs últim viatge ha estat aquest cap d'any que vaig anar... És que, clar, viatge. Viatge perquè vaig agafar un avió, però vull dir, al final era com una mica anar a casa, perquè vaig anar a casa de les meves amigues a Itàlia, al nord d'Itàlia, gairebé amb Àustria, i sí que és un viatge, però com hi he anat altres vegades és com això, com una mica tornar a casa, o sigui, sí que hem visitat algunes ciutats i tal, però no sentia com un viatge, viatge, com que sí que has fet tu, Elisenda...
Jo he fet un superviatge, jo m'he anat a Colòmbia 20 dies i és un país molt recomanable, molt bonic, molt vibrant i estic molt contenta d'haver-hi anat. Però bueno, continuarem viatjant i de moment acabem aquí la nostra secció de viatges avui, del punt de trobada. I fins aquí aquest punt de trobada d'avui. Ens tornarem a escoltar ben aviat i fins la propera. Sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és... Una bona conversa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Al final no em queda sopa, vaig al teatre amb la Mia. Una altra vegada?
Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Un minut per damunt de dos quarts de dotze.
Ancetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, i ho fem, com sempre, amb la tertúlia jove, i avui els hi vull agrair moltíssim. Aquestes quatre noies que hagin vingut, amb en Dani Grevol, que també li agraeixo molt, perquè avui fot un dia de quedar-se a l'Institut d'aquells de no moure's, i han volgut venir. Parar aigua en mà, i m'encanta. Venen del Pere Ribot, el torn és per elles. Avui, la representació de l'alumnat de Quart d'ESO. Per una banda, tenim l'Aixa. Aixa, bon dia, bona hora. Bon dia. Mira, què passa aquí amb el micro de l'Aixa?
Ara sí, Aixa, bon dia. Bon dia. Ara, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé. L'Aixa, la que recordareu, perquè l'última tertúlia ens va dir que el mòbil, el mòbil, que estàs prenent el mòbil, li vam trucar a la mare, te'n recordes? Sí. I quan va arribar a l'institut ja tenia el mòbil. Oh, que bonic va ser, eh? Molt. Me l'ha ensenyat i tot avui. M'ha deixat trucar i tot avui amb el seu mòbil.
Molt bé, Aixa, doncs, escolta, repeteixes tertúlies. Això és que et va agradar. Sí. Vols que truquem a algú avui? No, no. Avui no, eh? Avui no seria el dia, oi? Què ha passat, què ha passat? Que la mama s'ha anat i no... Què vol dir la mama s'ha anat? De viatge i no la puc trucar. Ah, hòstia, i no va dir ben s'ha anat, què vol dir? De viatge, de viatge. I a l'institut, tot bé?
Sí, perfecte. No ha passat res avui, eh? Avui ha sigut el dia fantàstic. Ha sigut el millor dia de 2026. Sí, sí, sí. I estàs sola a casa? Sí, però vaig a casa dels avis. Ah, a Vilassà. Sí. Ah, vas a casa dels avis. No estaràs sola a casa mentre la mare estigui de viatge? Bueno, avui sí, perquè vaig a dinar ja, perquè tinc entreno. Entreno de què? De boli. De boli, és veritat. Festa, avui hi ha festa. Avui hi ha festa. Avui hi ha festa. Avui hi ha festa, no? Digueu la veritat, heu quedat per fer una festa. No.
Sí o no? No. No que va. No que va. Bueno, no, no, va. Gina, què tal? Molt bé, i tu? Molt bé, com estàs? Molt bé, molt bé. Ha sigut un bon dia a l'institut avui? Sí, bueno, ens han fet com... En plan... En plan literal.
Un simulacre. Un simulacre, sí. Llavors ens hem saltat classe de mates. Vigileu. Això us ha fet mal, eh? Escolteu, bon dia per fer un simulacre. Vigileu, perquè potser no és l'únic simulacre del dia. Què? Aquí també hem de fer un simulacre? Aquí potser fem un simulacre també.
imagina't un simulacre a veure, aquí simulacres no, jo si sona l'alarmant d'incendis fotem el camp perquè hi ha un simulacre aquí, per tant, cuidadin amb això, eh? Bueno, escolta, molt bé, i el simulacre què? Heu sortit tots bé? Sabíeu que era un simulacre o no? Sí. Ho sabíeu? Jo no ho sabia. Tampoc ho sabia. Tampoc? Us heu espantat? Sí, ja sobre el professor de la mateixa no ens deixava sortir. Sí, sí, o sigui, jo crec que si hi ha un incendi a veritat ens cremem, eh? Perdona, quina merda simulacre. Ja, ja.
Sort que era un simulacre. Ja. Sí o no? Però com ha anat? Explica'm. Estàvem allà fent... Rufini. Rufini. I comença a semanar-me i diu... Però què és això?
Posa cara amb els morritos així. I li ha posat els morritos. De dubte. I diu, santeu, santeu, santeu, que ningú s'aixequi. I ens hem posat nerviosos i hem dit, què sabeu, què sabeu, que no sabem si això és un simulagra o no sé què. I nosaltres, vale, passa res. No passa res, no? A veure, anem a mirar, que ha sonat una espècie de cosa així, espera, eh? A veure, un moment. No, no, no. No, a veure. A veure.
Això? No. Tampoc. Això no, eh? Tampoc. Això. Això més o menys, sí. I què heu dit? I el profe, què és això? Sí. Aquesta cara. S'ha quedat així. Sí. I no heu sortit, el simulacre? No, al final sí, però quan ja ha sortit tot l'institut. Mocs, sospedos. Ja ens hem mullat tots perquè plovia un muntó i ens hem mullat un muntó. Tots.
No pot ser això, no pot ser. Bueno, bueno. Bueno, escolteu, què més tenim? Laia, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, molt bé, també. Avui simulacre, ja ho tenim al dia fet avui. Simulacre i tertúlia, avui ho he fet tot ja, eh? Molt bé, molt bé. I escolta, i la Salma també, bon dia. Bon dia. Ella també hi ha vingut diverses vegades, a la tertúlia. Sí, sí. Sí, això li agrada. Tertúlia, jo, sí o no? Sabeu de què parlem avui o no?
Sí. De què? De cantants i música. Cantants i música! Avui anem a descobrir, a debatre. Anem a debatre, Salma? Sí, sí. Tu ho has dit, eh? Tu ho has dit. Després ho debatim. Perquè hem tingut una mica de conversa boomer amb conversa generació... Què sou? Generació què? Alfabeta? Zeta. Ah, Zeta, Zeta. Hem tingut una mica de conversa amb aquesta... Això no és música? Bueno, ja ho debatrem després. Hem dit...
Ella, com era? Ella jura. Ella jura, ella jura. En total, que ara mateix comença la tertúlia.
Doncs vinga, avui hem decidit tornar a posar damunt la taula això que us ha agradat tant, que és la música, sí? I a veure què escolten. És música o no és música? És música. És música, no? És música. L'única que m'ha dit música, per mi, és la Gina, que no és reggaeton, m'has dit, no?
Sí, no és reggaetón. A veure, podem escoltar. Però també m'agrada reggaetón. Ah, també, també. A tu m'has dit que t'agrada una que es diu Olivia, què? Rodrigo, però és una mica com depressiu, saps? Hòstia, i quan l'escoltes tu, la Olivia? No és molt animat. Uf, escolta, i quan l'escoltes, l'Olivia, Rodrigo, tu? Quan estic trista. Sí o no? O sigui, et flagelas, estic trista. Vinga, Olivia, vinga, ale! Sí, literalment, sí. A veure, a veure, Olivia, canta'nos algo.
Volia ser carnet de conduir, no? Driver slices, no? A veure... Home, xoló! És un dia de pluja, això, eh? Estàs a casa, hòstia, d'amagassament de mates...
Que posa els mals mals? Sí, sí, amb els morritos. Un dia el convidem a la tertúlia, us juro. No, millor no, eh? Us juro que convido a la tertúlia perquè, pobre home, és que cada cop que parlem de mat, és que és cada tertúlia que parlem de mat. Bueno, escoltem, escoltem.
Quan escoltes tu música, Gina? Quan em dutxo. Sí? Sí. No sé, quan estic a l'autocar o al cotxe, a vegades. Què vol dir l'autocar? Que hi vas cada dia a l'autocar?
No, però al bus tipus de Cabrils. Ah, que vius a Cabrils? Sí. Ah, molt aviat, m'he buscat el Cabril, el bus, i tu et poses Olivia, no? Sí. I què més et poses? Doncs a vegades reggaeton. Ah, i què et poses al reggaeton? Va, explica'm-ho. Bad Bunny o no sé, altres també. Sí o no? Però quan Olivia i quan, per exemple, Bad Bunny? Explica'm.
no sé, d'aprendre el que vingui de gust, d'aprendre com estigui jo. Mira, això les anem, eh? Mira, mira! La Salma i Laixa estan aquí. I el profe de Mat és allà. Això us agrada, eh? Sí. Bueno, això sembla l'orquestra Plateria, oi? Una miqueta, es guarda que no hi coneixeu, això, però... Si te quieres divertir... Home, això m'agrada a mi també, eh? Jo us ho he cantat.
Penseu que això és una versió d'una cançó que té més anys que tots vosaltres juntes, segurament. Fica contenta d'estar, eh?
Bé, Aixa, tu m'has dit que t'agrada escoltar Morat, no? Es diu Morat? Morat. I quant escoltes tu? Cada dia. Cada dia? De fet, en aquest mòbil que vam aconseguir gràcies a aquesta tertúlia, en el fons de pantalla porta Morat, oi? Sí. I ve el concert, oi? Quin dia? El 8 de març. Hola, el dia del meu aniversari. I aniràs o no?
És que, o sigui, puc tenir mil coses i és que aniré. Ogmanyana, eh? Sí, sí. Un instrumentari. És que la setmana passada i fa dos vam parlar d'això, del que dieu. I em vaig quedar amb l'Ogmanyana i amb l'Ella Jura. Encara no he entès quan ho utilitzeu. De fet, vaig arribar a casa i li vaig dir a la meva filla, perdona, m'ho pots explicar? I encara tampoc ho he entès, per tant, és igual, ho deixo aquí. I aniràs o no? I on toca, on toca? A Girona i a Barcelona. Els dos aniràs?
De moment tinc entrades només de Girona, però intento anar de Barcelona també. I a Girona on toca, no ho saps? A la fira de... A Fontejau, com tots. Sí. I a Barcelona, al Sant Jordi? Sí. I com és que tens avant Girona? Mira què és que... El profe de Mat és així i ell així. Està bé, està bé, molt bé. Molt bé. I tu sempre això, eh? Sempre. M'he despertat escoltant aquesta cançó... Quan ho descobreixes tu, això?
Espera, espera, diu. M'encanta perquè sembla que tinc un mirall a davant amb la cara d'en Dani Grebol, que deu ser la mateixa que la meva. Què està passant aquí? Escolta, i quan descobreixes tu Morat? Morat o Morat? Morat. Morat és un altre cantant. Morat és un altre. Ah, veus? Qui és Morat?
No he escoltat la seva música, però no m'agrada. Un és en Morat i l'altre en Morat. Sí, i després està el Mora. Hòstia. Aquest seria en Morat. Home, a mi això m'agrada molt. Aquí hi ha música, aquí hi ha notes musicals i hi ha uns estudis musicals. En aquesta me la sé i tot. Si us la sabeu totes!
Mira, mira el que pot canviar. Una T a una D, eh? Això és la T. I això és la D.
Mira com canvia d'una lletra, eh? Bueno, i tu quan descobreixes això? El 2019. 2019? I com ho descobreixes? Perquè jo vaig tenir una època... Sí, explica'm. Molt xoni. Què vol dir molt xoni? Que jo era una altra persona. Eres una altra. I per què això? Com vas canviar després? Vas dir, passo de ser una xoni? No.
Perquè mi germana em va dir que era molt fea, que anava molt fea així pel món. Quants anys té la teva germana? 18. I ella també està a la festa d'aquesta nit o no? No, està sola, eh? Ell no viu amb tu? No, perquè són germans per part de pare. Ah, vale, vale. Molt bé, vale. Escolta, llavors què? Et va dir, ets una choni i vas canviar. I vas descobrir Morat, no? Sí. Bueno, sempre m'ha agradat, eh? No sé des de quan l'escolto, però me'n recordo que 2019 m'encantava molt. Molt bé.
I aquí hi ha dues, que són la Laia i la Salma, que els agrada un que es diu Anuel, oi? Ho he dit bé, això? Molt bé. Molt bé. Bueno, és que hi ha poques maneres a dir-ho, eh? Anuel, espera. Ui, que Anuel em surt... Anuel A, pot ser o no? Doble A. Ah, vale, és que m'enganyeu. Anuel A. És això, Anuel A? A veure, a veure, si ho faig bé.
U. Bueno, aquest el que està cantant és un altre. Vale, és que diu Anuel aquí, eh? Sí. Amaneces d'ell? Sí. Ah, vale, va. Siempre que yo voy de madruga porque quería decirte que cantaba de la primera vez. Escolteu el missatge vosaltres de les cançons? Sí. I de què parla això? Bueno, de tot una mica. Home, què vol dir de tot una mica? A veure, això és molt relatiu, eh?
Per exemple, esclava, què vol dir esclava? Ui, no, aquesta és... Puja, puja, reacciona a la lletra. Escolta. Aquesta té un problema, jo no els entenc. No pot ser. Sí, sí. T'agrada? M'encanta, ui. Mira, me la vaig a descarregar a un mòbil. Escolteu, escolteu això.
Nos pot agrada això. Hoy seràs mi esclava en el cuarto del hotel.
No, no, és que això és... No, no, espera. Sí, que parla això que el Mólat tot el dia està fent cançons raríssimes. A veure, però les de Noel són pitjor. Però que les de... O sigui, el Mólat, literalment, a la Noel no se l'entén, però és que al Mólat hi ha cançons... No se l'entén, però ho diu, eh? Sí, sí, ho diu, però parlen com si s'acabessin de despertar. Però igualment és un temazo, però... Un temazo? Sí. Sí. És molt top.
Però aquest tema, la música, la lletra... El ritme, tot, tot... No, la lletra no, és que no. A veure, la lletra és que, a veure, jo quan escolto una cançó no em començo a ficar a analitzar amb sintagmes i tot la lletra. Llavors... Ella va venir el 25N un dia, que sí que va venir el 25N una vegada. No, l'Aixa, no? No, la Salma, no? Sí, sí que vaig venir. No podem defensar això i defensar la lletra aquesta? Ja, és veritat.
No podem defensar això. Vas a ser més clave en l'habitació d'un hotel. Què vol dir, això? De totes maneres, jo sempre llenço una llança a favor vostre, perquè ens pensem que nosaltres estem absents de tot això, no? I què escoltarà als vostres pares? Ara us ho explicareu. A la meva mare li agrada el Morat, també. També li agrada, eh?
Els meus pares els agrada el Coldplay, el U2. Veus música? Música. A mi m'agrada el Coldplay. Jo he anat al concert de Coldplay i m'encanta. Però també m'agraden les altres cançons. Comencem per aquí, no? I a tu què els agrada a casa?
Doncs igual. El Morat els hi encanta, els hi vaig enganxar jo. Per força, no? Al final ja dius... Tu, Aixa, m'has dit que el Morat també. El Morat i un altre tipus de música del Marroc. Molt bé, molt bé. Hi ha artistes així del Marroc? Sí, el Distint aquell. Com es diu?
No ho sé. I tu, Gina, què escolten a casa? Bueno, al meu pare li agrada molt el jazz, el reggae, bueno, reggae, no sé com és. El reggae, el reggae? Sí. Molt bé, no? Bueno, és que té com molta cultura musical i la meva mare, doncs, no ho sé, li agraden coses més com típiques de l'època. Com què? Dels vells, com nosaltres, no? No sé, en plan, no sé...
No ho saps? No ho sé. Bueno, bueno, escolta una cosa. Però, si anem amb cotxe, qui decideix la música? Mira, la meva mare sempre jo i el meu pare també ens barallem perquè, per exemple, el meu pare li agrada molt escoltar RAC1 i sempre vol posar RAC1, però jo sempre vull ficar Flash FM, que són el reggaeton, i la meva mare sempre vol ficar los 40 clàssic i jo vull ficar Flash FM o los 40 urban. I sempre ens barallem, però acabo guanyant jo. Jo crec que guanya la mare, eh? Hauria de guanyar la mare. És la que té més criteri.
És la que té més criteri. Vilassar Ràdio i Los 40 Clássic. Què li vols dir? Vilassar Ràdio i Los 40 Clássic. Tu qui guanya? Jo, però igual sempre ens estem barallant. Acabeu tots amb auriculars. Aixa, tu? És que jo em poso els auriculars. Ah, tu passes, no? Tu ho desconnectes, et poses morat. Vols que t'ensenya la meva playlist? Sí, clar. Mira.
Deu ser Morat, Morat, Morat. Anuel, Anuel, Morat, Anuel. I tu, Gina, mentrestant, què? Espera, espera, a veure. Tot això, tot és Morat. Tot és Morat. Anem a saludar Morat. Morat, buenos dias i... Hòstia, ara fessis flipat. Ojalà. Fessis flipat. D'on és en Morat? D'Hospitalet. D'Hospitalet, de Florida. De la Florida. Ah, d'aquí, d'aquí. La Florida Blanca.
D'Hospitalet. Sí, sí. No de Florida. No, no, no. Però si un dia que vinguis tenim amor a't el telèfon. En serio? Ojalà. Home, això ho aconsegueixo jo ja. Perquè no ho sabia abans, eh, si no... Hòstia, he fet una cara, pobre. Em sap greu, ara, veure-te... M'he pujat aquí... I tu, Gina, qui guanya el cotxe?
El meu pare, sempre. Mai deixa canviar. Clar, qui condueix? El meu pare. Que per tant, qui decideix? El meu pare. I la mare no diu res? Bueno, quan vaig amb el cotxe amb mi mare posa... Qui condueix? Mi mare posa Europa FM. Què posa? Europa FM.
jo us volia explicar una cosa que diem molt els boomers com nosaltres diem molts això, aquest missatge no sé què, jo sempre ho certifico amb aquesta cançó això és rock que se segueix ballant jo vaig estar al concert d'aquest element fa un mes encara, no? un mes? mira, encara no, el 27 de desembre un dia abans del meu aniversari has vist? i escolteu què diu
Què dius? Només escolto instruments, no escolto la lletra. Doncs mira que serà que el reggaeton s'escolta bé. Escolteu. Ara, ara. Roc ho és, eh? Roc.
Que no la encuentre jamás o sé que la mataré. Hòstia, i això també és un missatge... És del teu cantant preferit. No, no, és dels... Quin és el teu? Jo sé que som molt raro amb la música. A mi m'agrada absolutament tot. Sí que és d'aquests. El reggaetó també.
A veure, el reggaeton em dius, t'agrada? No. Alguna cançó? Sí. Com quina? És que mi m'agrada la música que, prèviament, abans de tocar-la, hagi hagut d'anar a unes classes. I la gent que és músic, de bo, que sàpiga l'harmonia, el solfeig, que sàpiga tocar unes notes. A mi, la música que està feta a casa, amb un úrdeo que puguem fer nosaltres aquí, que no tenim ni idea de música, almenys jo...
Em costa bastant. Sí que no és el meu preferit, però és un dels meus preferits. A mi m'agrada molt el rock i m'agrada molt la contundència musical en aquest sentit. I a mi la cançó, el missatge, és el que deieu vosaltres. M'agrada el ritme, m'agrada... A mi m'agrada, doncs, això...
Això el meu pare també ho escolta perquè em sona d'haver-ho escoltat a casa. El meu pare li enganxa la música i fica la música a tope i sempre estic a la vida així i s'escolta. Sort que no som veïns el teu pare, jo, perquè seria un escàndol, això.
A mi m'ha anat el rock and roll. I de Catalunya, escolteu algú? Sí. A veure, què escolteu? Ocasgraces. Que aneu al concert d'Ocasgraces? No, no vaig a... Un dels 28 concerts que fan, o 39.000 que em fan a... Però vaig anar a Canet Rock, llavors, ja els vaig veure. Ah, sí? Tu també vas estar al Canet Rock? Cada any. Sí o no? I per què no ens trobem? Jo també sóc cada any al Canet Rock. Aquest any ens veurem al Canet Rock. Algú més va a Canet Rock o no?
Què? Algú més balcanet roc, o no? No. I a part d'oques grasses, us ha de usar alguna cosa més de casa nostra, o no? Sí. Els... I els... Xarango. Ah, bueno, molt bé, no? Xarango, què? Us sona o no? També us agrada? Sí, però... Com us agrada música, també? Sí.
Escolteu, i si esteu a casa, tu dius el teu pare està amb la música allò a tope. Sí. I li dius, hola, pots baixar-lo una mica? A vosaltres us fan lo mateix. No, a veure, jo no l'hi dic, no l'hi acostumo a dir, li diu més la meva germana perquè li molesta més, però jo no, perquè jo sempre estic amb la música a tope, o sigui, la meva àvia viu a baix meu i es queixa del bum-bum del subwoofer que li rebota a la casa. És a dir, l'àvia viu a baix?
L'àvia viu a baix i jo visc a dalt, que a dalt és un duplex, és una casa, llavors jo visc a dalt... I l'àvia em l'escombra. I és com de pla dur, llavors ressona molt, tinc un subwoofer gran perquè ens encanta la música i quan el meu pare no està, perquè quan està no l'era de la meva música, jo poso la meva música forta, i clar, reggaeton, i la meva àvia sempre esqueixa. La pobra dona. La pobra dona d'allà...
A veure, la lletra també seria d'aductosa qualitat, eh? Tots l'hem cantat, tots l'hem ballat, jo també els he vist aquest estiu aquesta gent i allà ballant, però... La Marina està morena, Espentina es fa una trena... A veure, tampoc seria un prodigi de la poesia, eh? Sí o no?
Sí, estem d'acord o no? Les lletres fallen bastant, eh? Sí o no? Sí. Molt bé. Escolteu una cosa, va.
És a dir, a part de la música aquesta del reggaetón, també us agraden altres coses. Sí. Sí? Sí. I dels pares no us agrada res, res, res, allò que se us ha enganxat, què? El Coldplay i l'Adel, des de ben petits, els meus pares me la posen i a mi ara m'agrada i vaig anar al concert, Adel i Coldplay i més grups, o sigui, a mi si em fiquen un dos jo em ser alguna cançó i no sé com es deia aquell grup.
Mira, Adele, avui hem parlat. Avui hem parlat al matí perquè en el poc ens passa repassem les efemèrides. Pugem al DeLorean. Sabeu què és el DeLorean? És el cotxe de Regreso al futuro. Sabeu què Regreso al futuro? Em sona molt bé. Bé, és igual. Doncs repassem les efemèrides musicals. Sí, les efemèrides en general i musicals. I aquesta dona va estar 16 setmanes al capdamunt de les llistes musicals. 16. Això només està a l'alçada dels molt grans, eh?
Però a vosaltres us agrada això, eh? Ja ho veig a venir, que a vosaltres us agrada, doncs... Us agrada anar de concerts o no? Molt, molt. M'encanta. Quin és l'últim concert que has anat, això? El del Xer Festival. El? El Xer Festival, un festival. Quan va ser això? A l'estiu. Molt bé. I tu, Gina? No, jo no he anat a ningú a un concert. Això s'ha d'arreglar ja, eh?
M'agradaria, però és que... Si l'Aixa va a tots. Ja, ja, l'Aixa va a tots. Però és que mai ho he proposat ni als meus pares ni res, llavors. Escolta, Aixa, el proper és el Mòrat?
Dos, a Girona i a Barcelona. No sé el dia que vingui, tenim amora't el telèfon. I la... Ja no et dic aquí, però el telèfon. I si no em toca venir a mi? Que sí, sí, vindrem. Jo també vinc. Doncs venim les quatre. Quedeus aquí. Gina, què has dit? No, tu no. No tens previst on començar res? No. I tu, Laia? No.
El meu últim concert va ser el de la Noel, que vaig estar al Fonsteig i va ser molt guai. El Fonsteig és allà on t'està davant, eh? Sí, just davant del cantant. I què? Una passada... No.
Oh, que mal. Però una pasta... I què vol dir? Estàs allà pagant una pasta per estar allà. Ja, ja, estic pagant 100 euros perquè n'hi ha mi. 100. I no et va mirar? No. Jo pujo a l'escenari. Ja, ja. L'agafo pel coll. Mira-me! Mira-me! Almenys mira-me! Tampoc he anat de tants, eh? He anat al Xer Festival aquest any estiu passat i l'altre perquè van com molts cantants i està molt bé de preu i és...
I el de Coldplay va ser el meu primer concert que he anat mai. I també molt bé. Molt bé. O sigui, increïble. I el proper no ho saps, eh? No ho sé. Però volia anar al Chert un altre cop aquest estiu, però no sé si aniré o no. Però el Morat no m'ho plantejo. O sigui, m'ha agradat, però no em plantejo anar a un concert.
L'Aixell va, eh? Ja, ja. L'Aixell, és més, li muntarà l'escenari. Volia anar a Ocas Grasas, però no vaig agafar entrada. Vaja, i tu? I jo igual que la Laia, l'última ha sigut el Daniel.
A Noel, també. Allà pagant front stage? Sí, al front stage. I no es va mirar? No. Però, bueno, el meu dia va portar invitats perquè va ser el seu aniversari. Toma, ja. On era? Al Palau Sant Jordi. Al Palau Sant Jordi, a tope, no? Sí. També sent... sent pavos, no?, que dieu? Sí. Ok, mañana, eh?
Ella jura. Bueno, i a part que va arribar dues hores tard. No, no. Això, a tot el tour que ha fet per Espanya, ha sortit per cantar mitja hora i s'ha pirat. Mitja hora al corset? Sí, sí, sí. No duren res. Mitja hora? Sí.
No deixeu-me, era de 9 i a les 12, teòricament, el Palau Sant Jordi té que apagar llums i té que tancar. Els altres jocs no, per això ha durat tant. No et va sortir res al TikTok ni res. Aquí havia de començar a les 9 i va arribar a les 10 i 20. Reclameu els diners. Reclameu els diners. Faltaria més. Faltaria més. Doncs vinga, avui ens en deixo ja una per acabar.
No us sona, no, Alaska? Si us dic Alaska, no... No. Em sona una mica. Aquesta cançó sí que sí que no és. Sí que us sona, perquè segurament si heu anat així a una festa d'aquestes de DJs que us ha agradat, en algun moment o altre ha sonat això. Ah, no. A qui li importa Alaska, vale? Vale, sí. I és el missatge que deixen a ella des de fa molts i molts anys. A qui li importa si a ella li agrada, si li agrada anar així, si li agrada anar a això, si li agrada escoltar la música que li agrada, a qui li importa el que jo diga i a qui li importa el que jo haga, sí o no? Exacte. Sí. No sé.
A Xagina, a Laia, a Salma, mil gràcies. A tu. Dani Grevol, gràcies per acompanyar-nos i a tot l'equip que fa possible aquesta tertúlia, que ens encanta d'anir-la. D'acord? Que vagi molt bé. Igualment. El Morat, sí. Però ho estàs dient en sèrio? Clar, ara que no em confongui, porti Morat. No, no. Ah, però que el portaràs o el trucarem? No, el trucarem. Home, quan facis això... Ja t'he aconseguit un mòbil. Que vagi molt bé.
Igualment. Adiós.
Me mantendré firme en mis condicions
Les notícies de les 12. Molt bon dia, Renfe acaba de començar les tasques per retirar el tren de la R4 accidentat. Dimarts al vespre, a geler del primer vagó, malmès per la caiguda pel mur de contenció, es desballastarà en el lloc de l'accident. És una intervenció que es podria fer amb una grua de gran tonatge. Per això s'està estudiant si pot arribar fins al lloc dels fets
per un terreny, a més, molt complicat. La resta s'arrossegarà per la via fins al taller per poder fer les revisions corresponents, segons acaba d'explicar el portaveu de Renfe, Antonio Carmona.
El govern de la Generalitat acaba de recomanar el teletreball fins a divendres. Davant la complicada situació de mobilitat a tot Catalunya, el govern català ha recomanat fer teletreball en una publicació a la xarxa X. Ha recordat que si és compatible amb la feina, que es du a terme, el treballador es pot acollir el permís establert, diuen, a l'Estatut dels Treballadors.
Fa una hora que dura la reunió de representants de la Generalitat, a DIF i de Renfe, i també dels sindicats de maquinistes que s'han aplegat per analitzar quan es pot reprendre el servei de Rodalies. La reunió s'està fent a l'estació de Sants de Barcelona, després que el sindicat majoritari SEMAF hagi acusat a DIF d'haver revisat la xarxa ferroviària sense, diuen, seguir els protocols de seguretat.
Per la seva banda, el ministre de Transports, Òscar Puentes, ha mostrat esperançat que aquesta tarda o demà es pugui reemprendre el servei a la xarxa de trens de Rodalies, que hores d'ara, són les 12 i un minut, continua aturat. Jo espero que sí, treballaré al llarg del dia perquè això passi, el ministre ha dit també...
que no té prou informació sobre el que està passant ara mateix per afirmar que els maquinistes estiguin fent una vaga encoberta i els ha demanat confiança perquè ja s'estan posant mesures per reforçar la seguretat viària.
que posin el servei en marxa i ens entendrem segur. També ha afegit Puente que cal abaixar el suflet emocional, ha dit, i que en un moment com aquest cal tenir altura de mires amb la gent que necessita un transport fonamental, tenint en compte més que l'AP7 també està tallada per l'accident de Gelida. Tot això, admès el ministre, que estem en una setmana molt difícil pels maquinistes.
que han hagut de patir la mort d'un company. També ha volgut ser realista i ha admès que totes les millores que demanen els maquinistes no es corregirà ni en dos ni en dos anys sobre la decisió del govern de la Generalitat d'Abrir o expedient a Renfe per no prestar un servei que ahir a DIF va garantir. El ministre s'ha limitat a dir que confia plenament en les actuacions que faci el govern català.
El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha presentat davant de l'Auditori Econòmic i Polític del Fòrum de Davos una mica menys agressiu que en dies anteriors. Ha anunciat un acord amb el secretari general de la OTAN sobre Groenlàndia, que serà molt bo per als Estats Units.
i per a tots els països de l'OTAN, ha dit Donald Trump. En aquest sentit, ha suspès l'amenaça d'aranzels a partir de l'1 de febrer que aplanava contra 8 països europeus, com per exemple Alemanya, França i Dinamarca, que van enviar a militars a Groenlàndia tot i aquest anunci.
El president estatunidenc insisteix en demanar l'anecció de Groenlandia, tot i que ha assegurat que no ho farà per la força. Fins aquí aquest butlletí informatiu. Més informació al punt de la una en el nostre crònic.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. I el rànquing de RAE més recollits a Catalunya són... En cinquena posició, petits aparells d'informàtica i telecomunicacions. En quarta posició, monitors, pantalles i televisors. En tercera posició, petits aparells. En segona posició, aparells d'intercanvi de temperatura, com neveres i calefactors. I...
En primera posició, els guanyadors en recollida. Els grans aparells, com forns, rentadores, grans equips d'informàtica amb el 48% del total de recollida a Catalunya. Tu ho saps que encara hi podem fer més. Per això, quan tinguis un aparell que ja no funciona, primer prova de reparar-lo i evitaràs fer més gran aquest rànquing de residus. Per una economia circular real, recícla'ls bé. Recícla'ls com es mereixen.
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per xerrar amb aquell comerciant que sempre recorda del teu nom, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproves. El comerç t'espera i avui és el millor dia per deixar-te veure.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
No quiero hablar del pasado. No quiero hablar de tus niños que están tan desamparados. No quiero hablar de la guerra, no quiero hablar del parado.
No quiero hablar del mendigo, no quiero hablar del esclavo.
I empiezo a estar ya casado de muy buenas intenciones sin entregar nada a cambio. Quiero tener tu presencia. Quiero que estés a mi lado. No quiero hablar de la lucha. Doncs vinga, ja seu, que el parlant de tot es basa amb la informació en l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entratenament. I així hem arrencat el punt del migdia. Quiero tener tu presencia amb Seguridad Social.
Quiero tener tu presència amb Segur... amb Seguridad Social. I ara sí... Saludem a la Joana. Aquest primer cop, aquest 2026, per primer cop aquest 2026. Joana Hernández, bon dia, bona hora i bon any. Gràcies, Jaume, igualment. Bon dia. Com estàs? Perfecte. Després d'unes vacances llargues. Home, si no, home, no. Sí. Molt bé, molt bé. Doncs amb la Joana Hernández anem al teatre.
Estrenes recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Sàpigueu que diumenge hi ha espectacle familiar a la Taneu, a la temporada de teatre professional que s'ha estrenat. De fet, es va estrenar diumenge passat amb un ple absolut amb American Pie i que, si voleu, atenció, que avui estem aquí de rebaixes.
Si voleu anar-hi, tenim dues entrades per sortejar. Com ho heu de fer? Avui ho podeu fer a través de l'Instagram de Vilassar Ràdio, us explicarem com. I atenció, perquè també ho podeu fer ja mateix, però com dic ja és ja, a través del WhatsApp del programa. Envieu un WhatsApp amb el vostre nom. Escolta, m'encantaria anar al teatre, doncs feu, feu, feu. Apunta, apunta al WhatsApp.
675 99 0052. 675 0052. Voleu anar al teatre? Doncs va, va, va, va. A partir d'això mateix, Whatsapps, i a partir d'aquesta prima de la tarda ho podeu fer-ho també a través d'Instagram de la ràdio. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Va, Joana, porta'ns al teatre amb la cartellera barcelonina, va. Doncs abans de la cartellera, Jaume, vull dir-te que avui tindrem a la Marta Hernández, que saps que ella és la reina dels microteatres, dels microteatres aquests que fan des del celler de l'Altalella.
I que aquesta setmana, doncs toca, aquest diumenge toca, de tant en tant, ja saps, els cellers Altaleia es posen en marxa i fan entre vinyes i amb la copa de... perquè fan un maridatge. És a dir, depèn quina obra, toca un vi o un cava...
I tu vas passant d'espai a espai fins que veus les tres propostes. Ja la tenim a punt, eh, la Marta, com vulguis. Està a l'altra banda del fil telefònic, eh, ja? O sigui que repassem ràpidament això. Doncs anem a repassar ràpidament per dir que comencem a la Via Roel. M'ha dit que es prendrà una copeta de vi. Espera, em prengo una copeta de vi i us estic esperant. Doncs espera, que vinc amb tu. I m'ho crec, m'ho crec. Jo vinc amb tu. Que baixis, no ho sé, però que se'l prengui també m'ho crec. Bueno, hi vaig perquè, mira, eh, perquè plou.
Va, va, va. A la Villarroel tenim Göteborg, al Romea tenim l'amor venir en taxi. Hòstia, un clàssic entre els clàssics, ja. Que també estan a les darreres setmanes, perquè això ja està acabant. Ja el taxi està... Està molt ple, està molt ple.
El contà, Els germans de sang, també un d'aquells musicals que feia molts anys que no reposaven i que val molt la pena. El Goya, El fil invisible o Avui no ploraré, les dues versions. Mira, està molt bé.
El poliorama Glorious, aquesta també ens deixa el dia 1 de febrer, vull dir que fins als darrers dies, darreres sessions, de Glorious, aquest musical tan divertit que es porta al poliorama. Perdó, al poliorama no.
El poliorama no. Aquí m'he equivocat jo de teatre, Jaume. Al poliorama tenim una proposta superdivertida, que és el Peyu i l'Albert Pla. Però estan esplèndits, la veritat. Estan esplèndits. No, aquí aquest no és el poliorama. Glorius es fa al teatre...
El carrer Cas... Ai, Jaume, ajuda amb el carrer Cas... El Tivoli, el Tivoli, que no sortia. Al costat de la ràdio. Sí, senyor, al costat de la ràdio, el Tivoli. Molt bé. Al TGM, o Teatre Gaudí Barcelona, tenim el Casalot, dirigida pel Sergi Belbel, i que, sí, és una proposta del Belbel, segurament serà divertida, però és una mica angoixant, diuen. Jo encara no l'hi he vist, per tant, me l'apunto per anar a veure el Casalot.
El Versus, la Torradora, que ens deixa aquest diumenge, dia 25. El Coliseum, aquest Hamlet, amb l'Albert Pla i el Peyu. Aquest és el Coliseum, perdó. El Coliseum... Oi, avui com estic? Estic com al temps, Jaume. El Coliseum, Hamlet, amb l'Albert Pla i Peyu, que estan esplèndids divertits. El Tívoli, ho dèiem, acaba...
Sí, el Corpus. El Glorius. El Glorius. El Glorius. El Glorius, dic jo. El Glorius. Estem molt finets avui, estem, va. Sí, avui estem com el temps. Al Teatre Nacional de Catalunya de Sala Gran, una estrena que es va fer, que es fa avui mateix l'estrena oficial, és Maria Magdalena, amb l'Ariadna Gil, al capdavant del repartiment, i dirigida per la Carme Portacelli, que és la directora del Teatre Nacional. Molt bé.
A la sala tallers tenen una brillant imperfecció o mort d'un pianista. Vinga. Fins al dia 1, aquesta. Poquets dies. Al Teatre Lliure de Gràcia, a la distància, una obra que dura des d'ahir i fins diumenge. Carai. Sí, és un test en francès, és una obra d'aquestes que fan de tant en tant... En fi, fins diumenge. Fins diumenge. Fins diumenge.
El Teatre Lliure a l'Espai Lliure, aquí tenim a Montjuïc el Riure Caníbal. El Riure Caníbal a l'Espai Lliure de Montjuïc. I, com dèiem abans, el Riure de Gràcia a la distància. A l'Apollo, Tutsi, aquest musical també molt divertit. Un altre clàssic. Molt divertit. Al Victoria, el Mago Pop i Nada es Impossible. A la Montaner, Corta el Cable Rojo.
Anem al Tantarantana, on també darrers dies per gaudir de Salomé, i acabem el Teatre Acadèmia amb els objectes flotants o després de la tempesta. Aquí, atenció, perquè les tres intèrprets val molt la pena. Anna Según, Helena Gadel i Ariadna Montfort. Totes elles amb aquests objectes... L'Ariadna Montfort, s'ha donat?
De Vilassar, evidentment. Gran ballarina. Per això et dic que val molt la pena aquest Teatre Acadèmia i aquesta proposta. Joana, no et belluguis, que ja tenim la nostra convidada preparada, d'acord? Vinga. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat.
Avui, com dèiem, des del celler de l'Altalella toca una altra sessió de microsensacions teatrals amb maridatge de vins. Aquestes microsessions que es van repetint de tant en tant. I avui tornem a parlar amb la Marta Hernández. Bon dia, Marta. Hola, bon dia, Joana. Que bé sentir-te de nou. Año nuevo...
Sí, anyo nuevo, vida nueva, però es costum bons, com són aquest microsensaci, ens en marida xaravins, el mantenim, el mantenim. Tot igual, tot igual. I aquesta vegada ens arriba aquest proper diumenge, 25, i m'agradaria saber, Marta, sempre són tres propostes les que presenteu.
Sí, el format que seguim és sempre el mateix. Fem tres microteatres amb tres tastos de vins del taller, de diferents vins i caves del celler. I mantenim aquest format perquè, de fet, és el que ens permet donar una durada que és la que es contempla. Al final, entre el teatre i els vins i el moviment d'un lloc a l'altre, estem entre una hora i quart, una hora i mitja, que és el...
que és la durada habitual d'anar al teatre. Tot el que sobrepassi això, a vegades pot ser una mica passat. De fet, és el que diuen els tècnics, els especialistes, diuen que passant d'una horeta i mitja a una hora tres quart, la gent a vegades desconnecta. És a dir, massa llarga l'obra, massa... Sí, sí.
L'avantatge en aquest cas, Joana, i ho hem comentat altres vegades, és que com que el que estem veient són tres obres diferents, tres microteatres diferents, això no et permet... És molt difícil que algú es cansi de veure-ho, perquè per bo o per dolent és... Si tu el microteatre que estàs veient t'enganxa i t'encanta...
En canvi et quedaràs amb ganes de més i estaràs desitjant que comenci el següent. Si, pel contrari, aquell micro no t'acaba de fer el pes, dius, bueno, doncs no passa res perquè ara em vindrà un altre que segurament t'agradarà més. I aleshores això et permet sempre estar com enganxat, sempre estàs com connectat. I el que és molt xulo és el que dient sempre. En aquest cas, l'activitat, com que ho estem fent al celler o estem per anar d'un espai a un altre on hem de veure els microteatres,
estem passejant entre les vinyes, estem fent aquest recorregut, mirant l'espai, mirant l'ambient, respirant, aire lliure, que això és molt xulo. I el Talilla està en un lloc molt privilegiat perquè està a dalt de la muntanya i estàs en voltes de vinyes però mires cap al fons i veus el mar, que és una de les coses que ens passa a tot el maresme, això és cert i això és molt xulo.
I que, a més, surt de l'habitual de la sala de teatre, és a dir, és a l'aire lliure, com tu deies abans. Sí, aquest és un dels objectius del projecte que nosaltres tenim, aquest Microsensacions Teatrals, el que permet justament és això, és...
portar el teatre a llocs alternatius. Quan vam parlar amb el Salleia, ho estem fent, i em sembla que vam començar l'any 2022, em sembla que va ser la primera vegada que vam fer-ho al Talleia, i és que la proposta funciona molt. Aquest teatre envia a l'aire lliure i dius que és veritat que potser la representació la fem a dins la Cava, a dins de la botiga de no turisme...
a dins de l'espai del celler de les Saus, però clar, quan surts d'aquí per desplaçar-te a l'altre lloc és aquest passeig entre les pines de la muntanya. Escolta'm, les propostes d'aquesta setmana són Pongo, Será mejor que quedemos como amigos y la darrera, que és El Cavall.
Parlem d'aquestes propostes. Per on comenceu? I dona'm una miqueta de pistes. Explica'ns una mica fins on puguis. Fins on pugui, sí. Perquè penseu que, com que això és microteatre, tampoc no es pot explicar gaire, perquè, si no, de seguida fem espòiler. Nosaltres, mira, el que juguem sempre és en que hi hagi diverses propostes. En aquest cas hi ha una proposta que...
i dues que sonen català, que també està molt bé a vegades fer aquest canvi de llengua perquè guanyes una mica el tipus de públic que puguis venir. I després anem a canviar. Ui, Marta, et perdo. Et perdo la veu, Marta.
Hola, em sents? Estic parada, eh? Estic desaguda. Miro de no moure ni el cap. Vinga, digues. Intentem sempre fer aquesta... que els microteatres no vagin sempre amb la mateixa línia, sinó que siguin diferents
per explorar diferents emocions. Aquests microsensacions, doncs anem a provar diferents coses. Llavors, en el cas de Pongo, per exemple, és una comèdia pura i dura. És un text d'en Marc Abril i en Marc té una habilitat especial per escriure comèdia, o sigui...
diverses vegades amb nosaltres i la veritat és que l'agrada molt, té molt bona acollida i la gent viu molt. I Pongo, com veus, els cansats deu escoltar, veus que ho podeu imaginar, doncs va de... Del Pongo. D'aquesta capacitat i habilitat que té moltes persones per acumular moltes coses i no llençar.
És un text que gira al voltant d'això, de fins a quin punt es ferma relats a les coses materials i ens costa llençar i deixar per coses noves. I és que aquí poden ser tot això fet amb un to de comèdia molt divertit.
Bueno, és allò... Perdona un moment. És allò que de vegades algú regala, no? Sí. I tu fas aquesta frase. A on el poso? D'on de lo pongo, eh? D'on de lo pongo, no? I a més amb la cosa aquesta de... I com ho llenço, no? Si m'ho has regalat algú que m'estimo tant. Ah!
Exacte, ja ens vas-lo i ho vas guardant. I tens una col·lecció de pongos que ja no saps què fer amb ells, no? Que ja no saps què fer. Exacte, va per aquí, va per aquí. El text va amb aquesta reflexió de què hem de fer en totes aquestes coses, no? Perquè, clar, al final, si les acumulo jo i les acumula la persona que viu amb mi, això ja és un cúmul per duplicat.
A veure què hem de fer. Llavors, aquest text està, ja us dic, està escrit i dirigit per en Marc Abril i la Marta de Santos i en Toni Luna. Ja et dic, tots dos, en Marc com a autor i la Marta i en Toni com a actors han participat ja en altres vegades amb nosaltres. I tot i que ens agrada canviar les companyies que actuen amb nosaltres, les companyies que funcionen ens agraden...
apostar sobre segur també perquè el que volem és sobretot donar producte de qualitat a les persones que ens venen a veure el segon el segon microteatre será mejor que quedemos como amigos en aquesta ocasió aquest promet molt aquest promet molt aquest jo ja m'imagino que bueno que arriba un moment que dius mira sabes que anem a deixar-ho com està va per aquí va per aquí
Sí, va per aquí i és allò, t'estimo tant que com et dic que et deixo sense fer-te mal. I aleshores és un text amb el qual explorem les diferents maneres en què podem deixar una relació i com ho hem de fer per dir que no t'estimo sense dir-te que no t'estimo i dir-te que s'ha acabat semblant que et dic que t'estimo. Anem a jugar per aquí, a veure què passa llavors.
No, amb un to de comèdia delirant, ens diuen en la sinopsi del text, ens diuen que això està fet amb un to de comèdia delirant. Però també hi ha una part que hi ha una reflexió des de la part més emocional. És com aquest conflicte que ens hem trobat moltes vegades, de veure que hi ha una relació que no funciona, però dius, clar, no és que no funcioni perquè no m'estimo la persona, és perquè...
Espero una altra cosa de la vida. I aleshores és un text que ens porta a fer una reflexió d'aquest tipus. Llavors, en aquest cas, al contrari del que passava amb el microteatre anterior, les persones, els actors que ens acompanyen, aquesta companyia és la primera vegada...
que actua amb nosaltres. Però estic segur que no ens deixaran i que tothom que vingui ens diran ei, torneu-los a portar.
Llavors, aquest text, l'autor és l'Ernesto Martín Martínez, està dirigit per en Joaquín Daniel, i els actors, que són una parella que són una passada damunt de l'escenari, són en Jesús Carrera i la Paula Tarantino. Ells, com a companyia, ja us dic, és la primera vegada que venen, però segur, segur, segur que no serà l'última, ja ens ho diran les persones que vinguin a veure-ho.
I després ja, al final, el cavall, no?, l'última de les representacions. L'última d'aquestes representacions, doncs, mira, estic molt contenta perquè una de les actrius, som dues actrius i una de les dues actrius soc jo. Nosaltres no sempre, ja saps que aquest projecte de microsensacions teatrals l'organitzem entre el Daniel Roig i jo.
Nosaltres, quan organitzem el projecte, no sempre que el posem a marxa ens faci a nosaltres actuar, perquè vol dir que si nosaltres estem actuant necessitem que algú altre vingui a posar ordre. I llavors, clar, quan podem fer-ho, la veritat és que sempre ens fa com una satisfacció especial.
En aquest cas, en aquest microteatre d'Al Cavall, l'autora és la Clara Puig, que és la persona que habitualment escriu els textos de microteatre que fem nosaltres, la nostra companyia, Traquaris per un peix, i la Clara té un... és un humor nàstic el que fa la Clara, perquè és un humor que queda com amagat en un text
que sempre té molta reflexió. I això és el que passa amb el cavall. La persona amb l'aigua, que és la Leia Joaquín, és una noia jove, i el que la Clara ens ha fet és posar-nos un text en què duen generacions diferents, però en aquest cas és un text ambientat a Amèrica, als Estats Units, és un text que agafa la manera de ser dels americans,
però contrasta la manera de viure de dues generacions. Una generació, una persona jove que mira cap al futur i que està oberta als canvis, a que pari la vida i que tens tota l'esperança de tota la vida que tens per davant, contrastat amb una persona ja de mitja edat que ja ve de volta del que la vida li pot portar i més aviat mira el que...
el que esperava ella quan era jove, d'un passat que ja no és el que és i aleshores és com aquesta... M'entens, eh? Joana, m'estic explicant. Una mica una reflexió del que ella s'esperava i ara fa un repàs. I d'alguna manera una reivindicació. Ella no vol perdre el que hi havia. I llavors el contrastar, l'intentar...
aquesta persona té unes esperances que no, que no, que no les tindràs. És com una mica aquest contrast entre la decepció del punt de vida en què et trobes contrastat amb les esperances de la persona jove. I aleshores es crea aquí un diàleg reflexiu que, com tots els textos,
has fet, no? Molt bé, molt bé, molt bé. I hasta aquí puedo leerlo, o sigui, imagina't que per aquí apareix aquest cavall que dius com m'ha ficat aquí un cavall amb aquest contrast, no?, de dues generacions. Doncs estem acabant l'espai de l'entrevista perquè ens queden solament un minut, però diríem que les propostes són molt variades, com tu has dit. Sí.
I algunes d'elles divertides, altres men punyents, però que val molt la pena. A més, tot això està acompanyat en tres copes, no? Una per cada proposta. Sí, sí, sí.
És una de les propostes superxules d'aquest Microsensacions Teatrals i és que quan tu arribes a beure teatre el primer que fan és que et donen una copa de vi o una copa de cava i te l'expliquen, t'expliquen què és el que beuràs, quines olors, et fan aquest maridatge del vi i mentre el vas gaudint vas beient al teatre. I són evidentment tres vills del celler Altalella i són els sommeliers del celler
els encarregats per fer aquest maridatge. Doncs Marta, ara sí que ja hem de deixar-ho. Moltes gràcies per tota la informació. Que vagi molt bé aquest diumenge. Gràcies a vosaltres, Joana, que sempre és un plaer parlar amb vosaltres.
Són obres de teatre que es fan aquí al Maresme, per tant, normalment donem sempre sortida als teatres a la ciutat de Barcelona. Quan ens fem alguna cosa al Maresme i podem saber-ho amb temps, també tenim el moment aquell de poder donar sortida. Per tant, qui vulgui anar, ja sap, diumenge 25, a partir de quina hora?
A partir de les 11. Hi ha tres passes. Com que fem grups petits, hi ha un primer grup que arriba a les 11 i aleshores una persona els acompanya per fer el recorregut pels tres espais, pels tres microteatres. A les 11, a les 11.30 i a les 12. L'horari que cadascú decideixi li agradi més. La compra d'entrada s'està per la web d'Altalella, a la pestanya de No Turisme, allà tenen...
al Microsensacions Teatrals per fer la reserva d'entrades. Per tant, si ho esteu escoltant, el que heu de fer és entrar a la pàgina de l'Altalella i allà buscar les Microsensacions i demanar les entrades. Marta, ha estat un plaer, com sempre, tenir-te i ens escoltem la propera vegada? Igualment, Joana, i tant que sí, quan vosaltres vulgueu. Fins aviat, una abraçada. Fins aviat.
Joan Hernández Vil, gràcies per aquesta informació, per aquesta entrevista. Ja saps, si vols anar cap a l'Altalella, Jaume. Doncs sí, sí. Diumenge, a partir dels 11.30, ja saps. I tant que sí. Grup reduït, copa de vi o de cava, a cada proposta diferent. Sí. I vas fent allò, sorbitos. Sorbitos de xampan. Per exemple, la cançó. Sí, sí.
Joana, mil gràcies. Fins la setmana que ve, Jaume. Que vagi molt bé, adeu. I una altra cosa que podem fer el cap de setmana és sortir al carrer dissabte el matí, que ja farà bon temps segur, i anar a veure els Tres Toms. Recordem l'entrevista que li feien fa pocs dies al gerent de l'agrícola Vilasac, que és l'organitzadora d'aquest acte tan emblemàtic i tan tradicional de cada mes de gener. Arriban els Tres Toms, pausa i tornem. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter...
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, pilasarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de glaçà de març. Pilasarradio, 98.1 FM.
Ho dèiem al començament, portem dies explicant-ho, 24 de gener dissabte. Tenim la cita tradicional, cita amb els tres toms a Vilassar de Mar. Els tres toms dèiem sempre que és com una muntanya russa, hi ha anys que se celebra en molts llocs, hi ha anys que...
La cosa va amunt i avall, però hi ha diversos motius i en parlem enguany. Al Maresme, per exemple, són cinc els pobles que celebren els Tres Toms. Arsantó no ho va fer el diumenge passat. Vilassadal sempre caigui, quin dia caigui de la setmana ho celebra el dia 17, dia de Sant Antoni Abad. També tenim Arenys damunt, Alella i Vilassadamar. I és per això que volem parlar...
Amb el gerent de l'agrícola Vilassar. Avui comencem amb l'agrícola i acabarem amb l'agrícola, perquè després marxarem que la Lara Xarau ens expliqui els articles de promoció que tenim aquesta setmana. Doncs ens anem a l'agrícola Vilassar amb en Pere Lloret, el gerent de l'agrícola, per parlar dels tres toms.
Pere Lloret, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, bé, bé. Un any més aquí parlant dels Tres Toms, eh? Pues sí, sí, sí. Els Tres Toms, que és aquesta... aquesta cita amb el calendari, ineludible pel que ens agrada, això, de veure, doncs, els animals, especialment els cavalls, doncs, pels carrers, una cosa molt tradicional, que passa de... anava a dir de pares a fills, però no, jo crec que passa de besavis, avis, pares, fills...
Això sí que és una generació de gent, de famílies, que mantenen els tres toms, no? Sí. Tenim documentat gràfic, documentació gràfica, que es conserva amb molt d'orgull de fotografies de principis del segle passat, on es veu portadors de la bandera, es veu gent molt engrescada en un acte en el que, bueno, per sort perdura en el temps, sí. Sí.
I ha anat a més, ha anat a menys, ha anat a més, és aquesta muntanya russa que diem, no? Suposo que cada vegada costa més, suposo, trobar animals, les cases de pagès ja no tenen els cavalls de tiro, que es deia, els cavalls de tir, i per tant deu costar més també trobar tartanes, etcètera. Els animalistes, tot plegat suma, però allà es manté els tres tons.
Sí, hi ha una tradició, sobretot a les terres del Penedès i així, de propietaris de cavalls que els mantenen durant l'any, amb el sacrifici que això comporta,
que ells són els que vesteixen la majoria dels tres toms de tots aquests pobles. Ells aporten aquests cavalls grossos que veiem amb els carros i amb l'ornament que dona sentit i gràcia a la festa.
De fet, els cavalls, normalment els trobem a les hípiques, algú també té cavall, però el té normalment a una hípica, no sé que tinc un terreny on pugui tenir-lo, però aquests cavalls grans, que diem, aquests cavalls dels Tres Toms, gairebé estan pels Tres Toms, ja, no? I abans sí que cada casa de pagès tenia els seus cavalls, ara ja no, això, eh?
No, aquests cavalls només ja no treballen, ja només figuren, són... Però bé, els tres tom s'allarguen a tot Catalunya, s'allarguen fins a l'estiu, vull dir que cada setmana estan en un lloc o un altre, són els protagonistes de la festa, sí, sí.
Ara t'anava a dir per què hem estat mirant. Recordo que això fa uns anys ho vam parlar perquè em vaig quedar parat. Ara ja no em sorprenen perquè ja ho sabia. Però els tres toms comencen ara, ja han començat alguns. Bàsicament, doncs, el dia 17, el dia de la festa, diem, el dia del patró, del Sant Patró, Sant Antoni.
Però és que arriba el maig i és lluny poblacions fent tres toms. Això, per una banda, dius, hosti, et sorprèn, però parat, dius, eh, aquí hi ha bona salut, si no els tres toms els acabem amb dues setmanes. Sí, sí, sí. Clar, el que es procura és no solapar festes. Aleshores, per exemple, nosaltres, si aquest dissabte es celebra a Vilassa de Dalt...
Clar, nosaltres hem saltat el dissabte següent perquè la gent pugui assistir als diferents actes a les diferents poblacions a les comarques. I això fa que el temps s'allargui.
I visites d'altres pobles, també, no? Hi ha gent que ve, doncs, hi ha gent que tingui cavall aquí, doncs, a la Ípica, que té cavall, doncs, particular, però hi ha gent que també ve d'altres pobles. És això de tornar a la visita, o no? Sí, sí, sí, tal qual, sí. La visita s'agraeix, quan es va a un altre poble, s'agraeix la visita i es correspon, moltes vegades es correspon, sí, sí. Aquest és el part de la festa, aquesta complicitat entre municipis i així, no sé.
I quant tenim ja? Queden encara uns dies, però tenim ja el nombre de carruatges, cavalls que poden circular pels carrers de Vilassau, no? Els carros, sí, perquè els carros els contractem. Aquest any tenim la novetat en què hi haurà carros patrocinats, que això no ho havíem tingut mai. Hi haurà carros patrocinats per entitats, per empreses del poble. Hi haurà tres carros patrocinats i això ens va molt bé perquè, la veritat,
ens ajuda a mantenir l'atractiu de la festa i ens ajuda a apagar els tres tons. De fet, Pere, és una festa molt emblemàtica, porta moltíssima gent, però no és una cosa que s'organitzi en mitja hora. És a dir, aquí heu de treballar no d'any a any, possiblement, però sí amb setmanes i mesos d'entelació, no? Sí.
Sí, sí. Sobretot per comprometre'ns a l'hora de contractar aquests caros que et comentava. Aquesta gent té demanda i aleshores ens hem de comprometre en temps que els contractarem i això fa que...
que sí, que fer uns compromisos que has de complir. I bé, i això són uns compromisos econòmics que has de cobrir, evidentment, clar. Clar, hi ha, doncs això, els carros dels patrocinis vilacenes. Com a novetat, algun carro ens sorprendrà aquest any, alguna cosa, perquè algun es va
A vegades, és veritat que ens hem trobat amb en Pere pel carrer. Hòstia, hem intentat portar aquell, però se'n va a Barcelona, se'n va... No, no l'hem pogut. Hi haurà alguna cosa que ens sorprendrà o què? Sí, sí, hi ha un carro, és una mica sorpresa. Sí, no el diguis, no el diguis. Però només digue'm d'on ve.
Vé de Vilanova, sí. És un carro de Vilanova que serà... Jo no l'he vist físicament, però amb fotografies, i crec que serà molt atractiu. Serà atractiu, eh? De fet, la festa comença aquest dissabte, 17 de gener, a Sant Antoni Abad, que és el patró dels animals de peu rodó, també dit Sant Antoni del porquet, perquè en els peus té un porquet, i començarà a dos quarts de set de la tarda amb la missa en honor a Sant Antoni Abad, aquest dissabte, eh? Sí, senyor.
Sí. I en Pere avui, deixa'm explicar-ho, perquè m'ha agradat molt, ha vingut a la ràdio, dic, hosti, què porta en Pere? I em farà molta il·lusió després fer, si vols, una fotografia, perquè de fet ho ha deixat a fora perquè no entra a la ràdio d'alçada. Has portat el màstil, el pal i la bandera de la banderat. Sí.
Sí, perquè ara la portaré a l'església. Ara farem... Ara aniré a la parròquia a fer el donatiu, que fem un donatiu a la parròquia per la participació del mossèn, i alhora deixaré el pal i l'església per la benedicció de la missa, i sí, estarà uns dies a l'església. Doncs ara et faré la pregunta, que ja saps que et faré. I si tu vols me la contestes, i si no, doncs evidentment no es pot mantenir amb sorpresa. Persona abanderada aquest any als Tres Toms?
No, no en tenim. No tenim? No tenim. Ja fa anys que la bandera l'enganxem al carro. Sí. Costa, la veritat. Costa trobar la persona i el cavall, perquè ha de ser un cavall molt tranquil, que no s'espanti amb les possibles vaivents de la bandera, ha de ser una persona adulta que tingui força per aguantar-la, bueno, saps? Té uns condicionants que costa trobar la persona que porti la bandera.
I perdona, hi ha altres popes, per exemple, a Santona, aquest diumenge, la bandera la portaven enganxada al carro. De fet, és un animal, el que hi ha allà sota. L'animal té un comportament i, evidentment, en algun moment, com a animal, pot haver-hi una mica del pal o la bandera una ja i pot crear algun problema. Per tant, està molt bé. La figura de Santoni sí, eh? Sí, sí, això ha assegurat. Sí, sí.
Estarà assegurat i sabem el carro que el traginarà a Sant Antoni? Sí, el carro que darrerament el tragina. És un carro que portarà Javi Uriarte i acompanyat encara... La companyia encara és sorpresa però sí, sí, participarà i portarà ell el carro. Si no m'equivoco, a l'agrícola també teniu una tartana en un carro? A l'agrícola tenim una tartana però... Però dels anys...
No pot ni sortir, no? Està pendent de restaurar. Sí o no? Sí, tenim una tartana que és de la família Fitor i que ells feien obres i aquesta tartana es anava a desballestar i vam pactar, entre cometes, de restaurar-la algun dia. La tenim allà a guardar-la
I una mica plena de pols, però que crec que un dia o altre la veurem circular pels carrers. I sabem quants anys té aquesta tarda, no? Ostres.
Com l'agrícola, més o menys. No, més de 100, no? Més de 100, sí. Hòstia, seria molt guapo veure-la circular, eh? Sí, sí. La restauració és caríssima, eh? S'ha de restaurar completament, eh? I... Clar, això no pot ser qualsevol. No. Però això ja ha de participar... Ha de ser una participació vinculada entre diverses parts, sí.
Clar, això, diem-ho clar, pel calés. Pel calés. Això no és una cosa que puguis fer un cap de setmana, ens reunim i li fotem una mà de pintura. No, no, això val més de 6.000 euros, restora aquesta tartana. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Doncs, i per altra banda, suposo que l'Hípica, també, l'Hípica Rossell, també participa amb els seus cavalls, no? Sí, sí, comptem que participaran, sí, sí. Sempre és un incògnit els cavalls que participaran de l'Hípica, perquè suposo que va en funció de la gent que s'engresca aquesta setmana,
Però, sí, sí, comptem amb la seva participació, evidentment. Els cavalls venen de l'Hípica, tots els cavalls muntats venen de l'Hípica. Dissabte 24 de gener, el gran dia, dos quarts de 10... Eh, primer esmorzem, eh? Això està... És sagrat, això. El mercat de la flor, eh? Dos quarts de 10...
Atenció, esmorzar pels que participen a la sortida, eh? Per tant, doncs, a totes les persones que surtin amb el seu cavall o amb el cavall estan allà esmorzant. A veure, ve gent que no participa, però hi ha una bústia de voluntat. I col·labora d'alguna manera, eh? Sí, col·labora. Aleshores, fem una petita recaptació d'aportacions voluntàries de la gent que... Molt bé.
Se sap que esmorzem ja o no? Sí, sí, això és clàssic. Bunyentes amb botifar. Home, l'esmorzar de pagès, clar. Això està claríssim. Doncs el migdia, inici de la rua, tradicionals a Tres Toms, circularan com tota la vida pels mateixos. Els Tres Toms en si seran, doncs, carrer Sant Josep, carrer Mare Caterina Coromina...
Riera d'en Cintet, Santa Coloma, passant per la plaça de l'Era i tornant per suar-seig del carrer Sant Joan i, doncs, a les tres voltes. Sí, sí. I això ja està tot lligat. Hi haurà benedicció a l'onormici, eh? Hi haurà benedicció, sí, sí. Hi haurà benedicció. El mossèn està...
Estàs parant en candeletes a l'acte. Tenim un mossèn molt compromès amb aquest acte. I a més, cada cop hi ha més gent portant animals. Hi ha només gossos i gats. També veiem alguns animals curiosos, sí o no? Sí, sí. A veure, sempre s'ha beneït gossos i ocells. I a la gent li fa gràcia. I sobretot a la canalla, els fa molta gràcia.
Tres toms, que per si algú no ho sap, el primer tom demana la protecció dels animals i les feines del camp, el segon tom invocava una bona acollita i prosperitat, invocava el Sant, Sant Antoni, i el tercer tom cercava la salut física per les persones i les llars, perquè d'aquí ve els tres toms.
Pere, també venda dels típics i tradicionals panellets de Sant Antoni, eh? També a punt, ja, eh? Sí, sí, sí, a punt, a punt, a punt. És part de la tradició i part del finançament de la festa, vull dir que comptem amb que la gent ens compri panellets perquè ens ajuda a mantenir la festa. La festa, cada vegada ens costa més diners, eh? El pressupost va pujant any a any i els panellets són una part, fem un cartell
en què participen la majoria de proveïdors de la casa i que ens aporta la part més important del finançament i comptem també amb l'ajut de l'Ajuntament i altres col·laboracions.
Totes les opinions són respectables. Últimament es parla molt del sector animalista, que diu del mal als animals i tal. I nosaltres, fa un prell d'anys, recordo que vam estar parlant amb diferents persones que porten diferents carruatges, i recordo la intervenció d'un senyor que em deia que jo vaig a tots els tres toms. Vaig a tots els tres toms. Crec que venia també del Penedès, eh? I em deia... Després de la meva família, el que més estimo és aquest animal que porto aquí. Em va dir, eh? I és una cosa que no se m'ha oblidat, eh?
Diu, tu creus que jo li faria mal a aquest animal? I, hòstia, em vaig quedar així parat. Dic, possiblement hi hauria d'haver un punt de trobada, no?, entre uns i altres. Insisteixo, totes les opinions són respectables, eh? Però això tu creus que és un dels fets que fa que els tres toms ja hi hagin pobles que ja no es facin o no?
Jo crec que sí. En algun poble hi ha hagut desenganys importants de la gent que els feia quan s'han vist increpats pel poc públic o per certes persones que assistien a l'acte. Sí, us heu trobat vosaltres en algun punt així? No, la veritat és que no. Hem rebut alguna amenaça per xarxes, però no. Però amenaça tipus què?
Bé, doncs això, que sou uns maltractadors o que no sé què, però no, la veritat és que no hem tingut cap incidència destacable.
Quanta gent esteu organitzant els Tres Toms al darrere d'aquesta festa? Som uns 10 persones, sí. Perquè comptem, clar, sobretot és la força d'acció que necessitem el dia de l'acte, no? A l'hora de coure botifarres, a l'hora d'organitzar carros, rues, a l'hora de guarnir quan es guarneix alguna cosa, sí, sí, necessitem...
Necessitem una comissió activa, sí, sí.
Tu has muntat mai algun cavall o no? Sí. Home, en Pere és un dels clàssics. T'ho preguntava. Jo recordo un dels clàssics. Aquest any què, portaves algun cavall o no? Sí, aquest any anirem amb algun carro. No sé si amb el de la bandera o amb algun altre. Però pròpiament muntava el cavall, no? No, dalt del carro. Ja has fet prou... Ja m'ha passat l'època. Però muntes de tarantana o no encara? No, ara ja no. Ara ja no.
Doncs, Pere Lloret, gerent de l'agrícola, t'agraeixo moltíssim que un any més hagi estat aquí i ara, si ens ho permets, ja t'ajudarem a plegar-ho tot plegat, però ens agradaria fer una foto aquí amb aquesta bandera que portes, eh? D'acord, fantàstic. Doncs la farem. Gràcies, Pere, una abraçada. Moltes gràcies, Jaume.
Atiende por qué has salido a la calle tú tan fresco y dime por qué te has tirado tres horas en el espejo pa' ponerte guapo pa' ligar para ir a la calle y no piensas que eso ya da igual que ya no vas a impresionar que lo bueno y lo que importa están los besos y eso es lo que quiero
Te echas mil cremas por el cuerpo si no se te ven y se te han olvidado los sentimientos. Tienes que empezar por resolver lo que tienes dentro y no piensas casi en los demás que más darás si mal o bien. Mucho metro sexual y faltan besos y eso es lo que quiero, besos.
Fins demà!
I aquest senyor, ara en solitari, és un dels concerts que arriben i més ni menys que aquest de 2026 a Barcelona, al Palau Sant Jordi. Dani Martín cantant besos quan estàvem al Canto Loco, eh? Dani Martín amb el Canto Loco cantant besos. Acabem!
Punt i final al Parlam de Tot d'avui.
Matí, que hem començat a les 10 en punt, acabem ara mateix a 5 minuts i mig per la una edició d'avui, la número 2283. 2283 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio, el meu nom, com deia Jaume Cabot, Llusumano. No us causo de mani, sinó causo mano. Sigueu tots i totes molt i molt i molt felesos. Que vagi molt bé, demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio, primera edició del Crònica, recorda una del migdia...
3, 5, 7 de la tarda, una del migdia, 3, 5, 7 de la tarda, Joan Escofet ens acosta a l'actualitat local i comarcal. Blogui, faci sol, faci el que vulgui, perquè abans ha sortit un estonet al sol, eh? Sigueu feliços, demà a les 10 ens ho expliquem tot a través del 98.1 de l'AFM. El Maresme i a través de vilasarradio.cat per internet. No sé si us ho havia dit, però us ho torno a dir.
Us ho mano, no els que us ho demanem, sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt feliços. Com es reu de la una? Amb la cançó que ens inspira avui, amb la revolució sexual i la caça azul. Tota per vosaltres. Xula, eh? La caça azul, la revolució sexual. Que vagi molt bé fins demà a les 10. Va, que ja tenim aquí el cap de setmana. Som-hi!
Well, are you ready to go?
La revolución sexual Y hace días que sabes que no Que a veces no hay que tener el control Bueno, ¿estás listo para ir?
¿Estás listo para ir? ¿Estás listo para ir?
Decidiste que tu amor ya no servía, que preferiste maquillar tu identidad. Hoy te preparas para el golpe más fantástico.
I'm going to show.