Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvinguts, benvingudes tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i ho saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme.
I a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de divendres. Matí de divendres 3 d'octubre de 2025. Ensetem aquest desemes de l'any i arribem a les portes del cap de setmana. No un cap de setmana qualsevol. La Vilassar de Mar està farcit d'activitats.
Avui, demà i demà passat, divendres, dissabte i diumenge, 3, 4 i 5 d'octubre, respectivament, arriba el Festival de Titelles Firovi. Festival de Titelles Vilassar de Mar Firovi ve un sense fi d'activitats bàsicament destinades als infants, però també a la gent adulta. N'hem parlat, n'hem parlat moltíssim i, doncs, en seguirem parlant, evidentment, aquí a Vilassar Ràdio. Demà, trins d'anar més lluny també, travessia solidària organitzada pel Club Nàutic Vilassar, setena edició,
I a més a més, doncs, un cap de setmana que us rematem amb el Vilassà, Camina i Pedala, que organitzen conjuntament el Piri, la secció de Caminaires del Piri, el Centre Excursionista Vilassà i el Club Ciclista Vilassà. Diumenge 5 d'octubre, Vilassà, Camina i Pedala. Un Vilassà, Camina i Pedala completament establert i marcat en el nostre calendari el mes d'octubre.
Comencem. Dia assolellat... No, assolellat no, perdó. Anubulat. Amullades de sol. Això sí, de sortida de sol, com sempre, em canso de dir. Jo vaig començar a dir amb broma, però jo no sé si és tanta broma. Hauríem de declarar la sortida del sol al nostre poble.
com a bé d'interès local, com a mínim, i natural, a més a més, perquè és espectacular la sortida sol que estem tenint aquests dies. Però els núvols són protagonistes, això és el que marcava la previsió. Ara, de precipitació, ni en volem ni se n'espera. Això és el que deia Joaquim Serra ahir i ens ho acabarà de confirmar. Marxem al centre de referència meteorològica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. De seguida, marxem cap allà.
perquè Joaquim Serra ens faci la previsió de cara avui, de cara als propers dies. Com de seguida també, als vols d'un quart d'onze, saludem a Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vila-Sarradi i amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. Un poc ens passa en què posem damunt la taula la informació local.
La General, repassem les notícies curioses i tot pujant al DeLorean, repassem les notícies que també ho eren un dia com avui, repassem les efemèrides. El DeLorean que ve carregat de bona música. A dos quarts d'onze, parlem de la propera i primera, en aquest cas, conferència.
aquest proper dimarts de l'Aula d'Extensió Universitària. Passaven les seves representants per la ràdio i ens presentaven una temporada repleta de bones activitats i, sobretot, en aquest cas, per parlar d'aquesta primera conferència que arriba...
amb l'aula d'extensió universitària. Una aula d'extensió universitària que ens porta cada any, doncs, multitud, en aquest cas, de bones xerrades i que ens porten molts i repassen molts i molts temes. Per tant, atents en aquesta primera conferència. Passen avui per la ràdio una de les persones, de les dues, que faran la conferència aquest proper dimarts, a dos quarts d'onze. Parlem ni més ni menys que amb...
amb una de les persones, insisteixo, que farà el tema del proper dimarts, polítiques d'habitatge. Atenció, habitatge és un dret a una mercaderia. Aleix Arcarons, arquitecte expert en anàlisi de dades especials i ciència de la informació geogràfica, codirector de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona.
Es farà acompanyar, en aquest cas, de Maria Tosell, arquitecta i urbanista coordinadora de l'Àrea Transició Ecològica, àrea urbana de l'Ajuntament de Girona i exdirectora de l'Institut Català del Sol. Parlem de l'habitatge. Atenció, tema complicat. En parlem a dos quarts, doncs.
A les 11 arriba una entrevista. Sempre dic que tothom és notícia i la majoria no ho saben. Sempre dic que en un poble hi ha absolutament de tot. I a Vilas de Mar aixequem una pedra, aixequem una música, un actor, una actriu, un pintor o una pintora i també tenim altres vessants. Esportistes en tenim molts. Però atenció perquè avui coneixerem en Raül Estevez. En Raül Estevez
és el responsable d'una agència, Elite Agency, que representa esportistes, bàsicament representa futbolistes. Doncs coneixerem quina feina fa un agent FIFA, ella és agent FIFA. A dos quarts de dotze, com cada divendres, marxem amb l'Èrica Castillo, amb la nostra libra i motxillera que ens porta de viatge cada setmana. I avui, atenció, preparem la motxilla i ens en anem a Irlanda.
A les 12 del migdia arriba les fake news de la setmana amb la Conchi Farra. Ella és l'encarregada de repassar les notícies falses. Les fake news de la setmana aquí el parlen de tot. I demà, travessia solidària, recordem l'entrevista que li fèiem a Jesús Magèm, en aquest cas president del Club Nàutic Vilassar, que és qui organitza aquesta setena travessia solidària. Doncs aquest és el menú d'avui, divendres 3 d'octubre de 2025.
L'edició, la número 2.219. 2.219 edicions del magazín del Matí de Vila-Sarràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ho tenim tot a punt. Gairebé 13 minuts per damunt de les 10 del matí. Encenem motor, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, anunciaves presència de núvols sense en principi precipitació i repassant totes les activitats que tenim al cap de setmana. No tan sols no esperem precipitació, sinó que no en volem sentir ni a parlar. Joaquim Serra, explica'ns l'última hora des del Consell Comarcal del Maresme. Bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. Avui tindrem una jornada tranquil·la, un temps estable i bàsicament assolellat a tota la comarca, amb presència d'alguns núvols prims, però amb molta abonança també pel que fa a temperatures. Les mínimes han baixat entre 2 i 3 graus en alguns punts, sobretot de l'interior del Maresme, però en canvi les màximes s'han de mantenir o fins i tot pujar una mica en relació a la jornada d'ahir. De cara a demà es mantindrà...
dissabte tranquil i dominat pel sol amb augment dels úvols a darreres hores de la jornada i diumenge tenim un petit canvi de temps amb el pas d'una línia frontal que podria arribar a deixar alguna gotellada puntual poca cosa tot plegat això durant el matí del diumenge després durant la tarda encara hi hauria algunes nubulades però ja sense precipitacions dilluns comencem una nova setmana en la qual tindrem una mica de tot
Més dies, dilluns i dimarts, amb estabilitat, amb sol, també dimecres. Entre dijous i divendres de la setmana vinent la situació es complica amb l'arribada d'una pertorbació que segons com s'acabi situant
podria deixar molta precipitació aquí a la comarca i en el conjunt de Catalunya. Per tant, ja ho anirem veient. De moment, situació que, com dèiem, s'ha de mantenir força tranquil·la aquest cap de setmana, sobretot dissabte, diumenge, es pot escapar alguna botellada, però, com ja hem dit, seran fenòmens aïllats i poc importants.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dilluns i tornem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar l'amic i company, cap dels serveis informatius, Joan Escopet. El dia...
Sempre diem entre cometes i amb ironia el seu dia preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia i bona hora! No, no, no, em nego. Ironia no. Absolutament el dia preferit... Ah, clar, sí. Sí, sí, que és divendres i no dilluns. Tornem a començar. Tens tota la raó, Jaume. Tornem al seu dia, i ho dic amb tota la ironia, preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. No havia estat el cas de la ironia. Sí, sí, tranquils, tranquils, que arribarà el dilluns, eh?
Els que sou equip Joan, que em consta que sou... Dos? Dos a nivell mundial. Dir-vos, doncs això, que el cap de setmana passa ràpid, que no us preocupeu i que dilluns tornarem tots i totes a la feina, al dia a dia, a produir i a treballar, eh?
Doncs Joan, com es presenta això? Doncs mira, hem d'agrair avui... Obrim el poc ens passa. És que realment poc ens passa, eh? Ahir me'l van fer, el poc ens passa. Estava assegut... Això és verídic, eh? Estava assegut en una terrassa d'un conegut bar de Vilassar de Mar fent...
Veu cafetó i hi havia al costat dues persones i una referint-se a Jane Goodall, la primatòloga que va morir ahir als 91 anys d'edat, doncs va dir, ha morto la de los gorilas, en castellà, a més a més, a l'altra senyora que estava amb ella. I li diu, Melody!
Poc ens passa, Joan, poc ens passa. És que, clar, me'l van fer, el poc ens passa. Si em queda 10 minuts aquí, m'omplen la temporada. Per respecte a elles, hem d'obrir així. Elles no saben ni que són protagonistes. No, no, no.
el protagonista sense saber-ho, no? Comparen Jane Goodall, una pionera, la gran Jane Goodall, amb un món d'homes, en un país d'homes, doncs ella treballant per estudiar el comportament del goril·la, de les espatlles platejades, i, en fi, l'altre diu, va interessar, és a dir, la mort de Jane Goodall li dóna igual, però sobretot la Melody que seguís present, el baile de los goril·les.
Que ens són totalment prescindibles. Descans i en pau, gengo, de l'una de les grans, grans dones dedicades al món animal i especialment al món dels ximpancers, al món d'aquests... Que s'assemblen a nosaltres, que són millors. Els grans primats, i sens dubte, són millors que nosaltres. Doncs vinga, Joan, què més tenim? Va, explica'm. Podem començar... Em veig obligat. Sí. Ai...
Estrenar l'imbècil del dia d'avui. Home! I hi ha una persona que estarà molt contenta, que és la que ens parava l'Atega pel carrer, i diu, escolta, que no feu l'imbècil del dia ja? Doncs escolta, aquesta setmana, ració doble! Havia una vez!
I és que em va aturar un senyor entranyable, que ens agrada molt, que ens segueix molt, i em va preguntar, escolta, que m'agrada molt això, doncs escolta, ara no deixaré de pensar en la conversa amb aquest senyor en ple carrer quan obrim aquesta subsecció. A veure, qui té el dubtós honor, dubtós honor d'ocupar aquest espai avui? No sempre el imbècil del dia pot aparèixer en la nostra escaleta, perquè clar, no... No, hi ha dies que... A veure, hi ha dies que la nostra escaleta estaria plena de...
Però avui... També és veritat això, Joan. Qui és avui? Doncs mira, posem-nos en situació. Dimarts al migdia, benzinera de Sabadell. Cotxes anant a repostar, anant a omplir el dipòsit i pocs metres després, certs problemes a la mecànica dels cotxes. Resulta
que Rap Sol havia omplert els tancs. No, no, no. Sort que no vam portar el DeLorean. I van canviar, van posar el gasoil en el tanc de benzina i el de benzina en el tanc de gasoil. Això s'ha de ser bastant imbècil del dia.
Està contents, eh, els que han de pagar l'assegurança. Sí, ara, doncs, conductors i conductores han posat, com no pot ser d'una altra manera, el peu de guerra. Sembla que en un primer pacte, evidentment, hi ha situacions mecàniques,
complicades per nodrir el teu vehicle amb una benzina que no pertoca. Sembla que, en principi, l'acord sobre el qual s'estaria treballant és que menys de 50 euros ho hauria de cobrir la persona usuària i, més amunt, rep sol. En principi, s'hauria de fer càrrec d'aquesta autèntica imbacillada del dia.
que alejaba siempre el corazón.
A veure, Joan, si ho entès, això. És a dir, més de 50 euros t'han de fer càrrec tu? Sí, ells creuen que els 50 euros del combustible que m'has posat en fas càrrec tu, però, evidentment, això és la xocolata del lloro si tens el motor absolutament espatllat. I més preocupa d'ells. I més preocupa d'ells. Ni que hagis posat 10 euros, tu. Clar, de la mateixa manera que diem una cosa, diem una altra. Repsol, al principi, amb el seu equip d'advocats està estudiant els casos i...
sobre el paper s'han de fer carrac de les solucions d'aquest error. Poc ens passa, eh? Sí, sí, sí, poc ens passa. No t'hi vulguis trobar, eh? Ni cotxe nou ni cotxe vell, és igual, eh? En fi, què més tenim, Joan? Quan vas al metge, sempre és bo tenir una segona o una tercera opinió. A veure, què ha passat aquí?
Una dona de 82 anys va ser ingressada a principis de mes d'octubre en un hospital càntebre per una cel·lulitis...
que se li havia infectat. Dona 81 anys, mobilitat reduïda, l'operen, la senyora, al cap d'uns dies, torna a l'hospital per fer el seguiment de la seva operació. Havia anat bé, ella se sentia bé,
Arriba el mostrador i li comuniquen que és morta. Què? Que no va sortir viva de l'operació. O sigui, la pròpia senyora va fer la revisió i li diuen, no, perdoni, vostè està morta. Vostè ens surt a l'ordinador que és morta.
Clar, és necessari una segona opinió en aquest cas o no? I una tercera i una quarta. Tercera i una quarta. A veure, és necessari que a l'hospital en qüestió pot haver-hi un error informàtic o un error humà. I pot ser-hi, eh? Però, clar, si la senyora Antònia, diem que es diu Antònia, eh?, se'n va allà i diu, hola, sóc l'Antònia.
la persona que està rere el mostrador no veu que aquella persona està viva? No cal que li digui està morta. Perdoni, hi ha hagut un error, i ho canvies, perquè realment és... Bueno, tu hi dius, però clar, imagina que va un familiar. Vine a buscar el resultat de la senyora Antònia. No, és que està morta. A vegades et pots fer dubtar a tu mateix. Viu ara mateix. No hi ha tanta diferència, eh? Perquè el paper de la defunció era el 16 de setembre, pocs dies després de l'operació...
I, clar, constava com a morta. Que no et vulguis trobar, perquè això no es queda amb un simple ordinador, que hi ha un tràmit judicial, etcètera, cal? Merder que té la senyora, Bernadi, escolti, que no, que no. Aquí anem, perquè, a més a més d'aquesta situació, a part de l'ensurt de la senyora, que es veu que diuen que va ser...
de tomo i lomo, que ja no es diu. No es diu, no es diu. Doncs, evidentment, com deies tu, Jaume, hi ha conseqüències burocràtiques i quotidianes. O sigui, aquesta senyora no va poder retirar els medicaments de la farmàcia que li donaven, perquè, clar, ja estava fora del sistema, no podia accedir al seu compte bancari, i, clar, ha hagut d'anar al notari a fer...
notari, que també és pim-pam, eh? Pim-pam en el sentit de pagar, eh? Per sol·licitar una fe de vida i poder, doncs, tenir un paper per demostrar que ella és viva, eh? És que poc ens passa. Tenim un 3 de 3 avui. Sí, molt maco. De poc ens passa, eh? De l'essència pura. Ho tenim molt maco, això avui.
Déu n'hi do. Doncs mira, t'ho compro i posem la quarta. Apa, què dius? Més que això? Tu te recordes de la bonica...
saga de pel·lícules d'Ice Age. Sí, i tant. Parlaven d'un món nevat, un món gelat, un món primitiu, en el qual, doncs, els animalons anaven fent les seves evolucions al voltant d'aquest món glaçat. Ice Age, la primera va estar molt bé, la segona tal, les altres ja, en fi, doncs ja no tenien tanta potència.
Ara tots ens hem d'imaginar aquella mena de ratolí que va perseguint l'aglar per diferents espais de gel. És molt xula, eh, la pel·lícula? Sí, la primera especialment.
Molt bé, eh? Clar, això ens dona peu al Papa Lleó XIV. Hòstia, a veure, a veure com hem anat a lligar això, eh? Aquesta setmana havíem començat dient... Fa molt que no parlem del Papa Lleó XIV, doncs segona intervenció ja de la Santa Paren, el poc ens passa, doncs va decidir ahir al Vaticà poder... Com ho podríem dir que soni de manera més entenedora?
Va beneir un bloc de gel gegant. Aquí tenim directament l'àudio. Atenció, eh? Aquí has de fer un gintònic o alguna cosa, home. Vam portar un bloc de gel i ell va fer una benedicció per conscienciació del canvi climàtic. Un gest segurament molt carregat de simbolisme. Una metàfora, tot el que vulguis. Però a mi em grinyola una mica...
Sí. No sé fins a quin punt aquest home té la necessitat o l'obligació de venir... Veure un sant pare... Sí, en fi. Veneint un bloc de tele.
Podria passar també la... la subsecció nostra, eh? Aquesta, aquí podria ser... 4 de 4 avui, eh? Déu-n'hi-do. 4 a poc ens passa de pura essència. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molt bé, Joan, m'agrada molt això, Barça. Va, què més tenim? Vinga, si vols, jo entraria en el DeLorean, eh? Darrer DeLorean de la setmana. Darrer DeLorean, va. Perquè, escolta, bé, amb bones musiquetes, eh? Allí 1938... Com és habitual, eh? Sí, avui seria el seu... Bueno, ahir en vam posar algunes que...
Seria l'aniversari, 3 octobre de 1938, naixia Eddie Cochran, que va ser un dels grans pioners de la música, del rock and roll. Va influir, evidentment, a artistes com The Beatles i Rolling Stones. Va morir molt i molt jove aquest noi, quan només...
Tenia 21 anys, Edi Cochran va perdre la vida en un accident de trànsit. Però clar, si diem Edi Cochran, hem de dir, doncs això, el Summertime Blues. Doncs hem de dir això. I'm gonna raise a bus, I'm gonna raise a hollow.
Fins demà!
I una altra reflexió que fem com sonen cançons que tothom, absolutament tothom coneix, aquest senyor que s'ha morit tan jove i ens va deixar cançons que segueixen sonant. Imagina't si aquesta gent seguís en vida. Anem donant molts exemples, eh? Sense anar més lluny aquí, per exemple, Nino Bravo. Nino Bravo, que s'ha morit molt, molt jove, i la gent el segueix escoltant, i la gent el segueix tocant, cantant... Antonio Flores. Antonio Flores. Serien unes... Perdó, eh? Amb tot el carinyo, unes bèsties de la música, com més del que van ser, eh?
Vinga, què més, Joan? I seguim també amb bona musiqueta, perquè Ernest Evans venia al món del dia com avui, però de l'any 1941. Es va dedicar al món de la música, però es veu que el seu entorn, Ernest Evans...
no ho veia en un nom prou comercial. Sí, per triomfar. Que tingués una mica de grappa. I van dir, escolta, per què no et dius Xavi Checker? Xavi Checker, el tio es va venir amunt i ens va deixar aquest twist. Come on, everybody, clap your hands. Oh, you're looking good. I'm going to sing my song. It won't take long.
Home, ens va deixar aquest tros de música històrica, una cançó de les històriques, també. Gran Xubi Xequer. Xubi Xequer, o Xavi, liem Xavi? Xavi. El farem més nostre. O Jevis. Xavi, Xavi. Sí, Xavi, Xavi. Xavi, Xavi.
Que bé, Joan! I un dia avui important de l'any 92, any olímpic de Barcelona, un tal dia com avui, una de les imatges poderoses del món de la música. La cantant irlandesa Sidney O'Connor va aparèixer dalt d'un escenari amb el cap completament rapat. Va trencar aquella imatge del papa Joan Pau II.
era una denúncia, doncs, pels abusos i els càndols de pederàstia, que, segons ella, també, doncs, l'Església Catòlica estava tapant, eh?, en qualsevol cas, Cine Conor, una de les imatges històriques contemporànies pel que fa al món de la música, i ens deia que res es pot comparar amb tu, Jaume. A mi? A mi ho deia? Sí, deia Jaume Cabot.
Grandíssima artista, molt compromesa amb molts temes. Va tenir una vida complicada amb la salut i un final tràgica. Sí, sí, sí. Doncs recordada i enyorada Cinet O'Connor.
Què més tenim, Joan? 94 anys, 94 el 3 d'octubre, doncs a Canberris, els navius, van decidir treure el seu disque, no un ito, que va acabar sent un dels referents de la banda, aquesta banda liderada per aquesta noia que ens queia també, Dolores Oriordan, que desgraciadament
va perdre la vida l'any 2018, víctima també d'una llarga malaltia. Dolores O'Riordan també tenia tons bipolars, segurament són persones amb una sensibilitat especial. I ens deixen aquesta cançó que és Història viva de la música.
Molt bé, Joan. Va, tanquem el DeLorean. Quin so més navius. Aquí, aquí, aquí. Fota-li canya.
Què més tenim, Joan?
Tenim un estudi del 2011 de la Universitat de Londres. Hi havia... De la prestigiosa. En aquest cas sí, hi havia un tio que era un musicòleg, un tal Alson Pobley, que va decidir avui publicar els resultats d'una enquesta d'un estudi curiós que va fer ell, basant-se en diferents arguments, que si vols hi podem entrar i si no, no, per escatir quines són les cançons...
més pegadisses, podíem dir. Sí, manxoses. Que no te les caves de treure. Que les posarem ara i estarem tot el dia cantant. Tot el dia... No sé si vols fer 3-2-1 o 1-2-3, a veure què us semblen, segons a l'estudi. Quina és la primera?
La primera, la primera cançó més pegadissa, més enganxadissa, segons la Universitat de Londres, doncs ve de la mà de la reina, ve de la mà de Queen, i aquest...
Tercera posició. I la segona? No, aquesta és la primera. Ah, la primera, la primera. Perdona, anava a disque això. M'enganxa a mi tot el dia. No ens hem entès. Sí, senyor. No, no, no. La segona, va. La segona cançó més enganxadissa de totes. Estem a Universitat de Londres per l'anglesa, eh? Doncs trobem YMCA Young Men Christians Associations de Millers People.
Fins demà!
Imatge en te les hi hagi, eh? Joan Escobel i un servidor ballant al WMCA, que sembla, en lloc del WMCA, YMCA, sembla que sigui el WZX4. Ves a saber quin missatge hem enviat als extraterrestres. No ho sé, no ho sé. I la tercera cançó que més enganxa... Doncs els amics suecs de Europe, que ens deien això que comença el compte enrere.
Doncs arriba The Final Count, un al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. T'escoltarem atentament. Què serveix avui, Joan? Doncs mira, parlarem de la renda bruta mitjana de Vilassar de Mar. Si fa pocs dies en aquest informatiu parlàvem de la renda per càpita, doncs ara ha sortit l'anunci de la renda bruta mitjana de Vilassar de Mar, que es planta en el lloc 20 de Catalunya. També avui, a partir de les 6 de la tarda, es penjarà la balconada de l'Ajuntament.
de Vila Sadamar, la bandera palestina en suport a la situació que està passant a la franja de Gaza. I de la mà de l'amic Feliu Novell repassarem el mes de setembre. Això quant ens agrada, eh? A veure si ha sigut novolós, si ha sigut plujós, si ha fet molta calor o no. En fi, sempre interessant les intervencions de l'amic Feliu Novell, com diem nosaltres sempre amb carinyo, Feliu Novell, fill.
Estarem molt atents. Mireu, dilluns, al llarg de la setmana que ve, en Robert Mazza es farà càrrec dels primers minuts de prova per repassar la informació. Per un Joan Escofetió, és motiu d'agenda interna, no us fa que passi res, però en Joan Escofetió farem un... Podem fer un DeLorean Express, què et sembla? DeLorean Dilux. Dilux, t'agrada, eh? Més que després, pues farem això, va.
A un quart d'onze. Per tant, una a la migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto. I dilluns, un quart d'onze amb un Dilorian. Dilax. Et saludo. Doncs allà estarem. Ja serà dilluns, millor dia de la setmana, sens dubte. Ens escoltem ara mateix en la crònica, recordant que la vida a vegades és meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet que te crac. Tu, telèfon espallat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben potut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella marxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com deu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs com dèiem al començament del programa, el dimarts,
8 d'octubre és el dia marcat al calendari per començar el cicle de conferències interessantíssimes, com sempre, cada 15 dies amb l'aula d'extensió universitària. A més a més, aquesta primera xerrada, també, dins el cicle de diàlegs d'Arnis Lluc Avila-Seda Marra. Ens posem damunt la taula, atenció, eh?, polítiques d'habitatge. L'habitatge és un dret o una mercaderia?
Diàleg amb Maria Cisterna, un diàleg entre Maria Cisterna, coordinadora de l'Àrea de Transició Ecològica i Àrea Urbana de l'Ajuntament de Girona, i l'Aleix Arcarons, que és codirector de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. Precisament avui, el nostre convidat. Parlem amb l'Aleix Arcarons. Hola, bon dia. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Aleix Arcarons, bon dia, bona hora.
Bon dia i bona hora. Gràcies per estar amb nosaltres en aquests minuts que es garrapem. I anem a posar un tema d'avant la taula que és bastant d'actualitat i, malauradament, amb algun punt polèmic. Polítiques d'habitatge. L'habitatge és un dret o una mercaderia? Segons la Constitució, això t'ho hem dit moltíssimes vegades, és un dret. Però, si mirem el mercat com està, és més una mercaderia. És així o no és així? Bé, l'habitatge, com dius, és un dret, efectivament, i està reconegut per la Constitució i per diverses lleis que estan actualitzades.
ha convertit l'habitatge en un bé de mercat, no? És totalment cert. Per tant, que hi ha un problema amb l'habitatge és evident, nois i noies, sobretot joves que han de marxar dels pobles on els ha vist créixer, néixer, per buscar un habitatge, però clar, abans es destinaven a la gran ciutat, però la gran ciutat ara, i aquí on tenim més a prop és Barcelona, això està una mica menys que impossible.
Sí, és evident que tant els indicadors que tenim d'accessibilitat, és a dir, per entrar en un habitatge de lloguer o entrar en una compra d'habitatge, com sobretot l'emancipació juvenil, ara mateix no estan bé. Estem en un moment en què és més complicat que mai accedir al teu primer habitatge i inclús mantenir-te un cop ja el tens en aquest habitatge, sobretot per als preus.
Normalment, normalment es parla d'una llei d'oferta i demanda, no? Si hi ha molta demanda, doncs evidentment els preus pugen. Això passa amb tot. El que passa que en aquest caso ens hem, no sé si ens hem esbiaixat una miqueta en el tema de l'habitatge, quan parlem de desnonaments i infrahabitatges i habitatges que dius...
Això no és un habitatge, això és un quarto, dit mal dit, ja ho sé, però és una habitacioneta que no arriba ni a habitació. És el quartot dels trastos. Però clar, parlem de pisos turístics, lloguers de temporada, aquests moviments, que és una miqueta el problema on s'hauria de centrar una mica la solució, o no és així, o va més enllà, això.
Doncs has dit moltes coses, moltes d'elles interessants i segurament complicades d'entrar en profunditat. Però bé, la primera cosa important a entendre és que l'habitatge ha de ser digne. I això, efectivament, hi ha moltes lleis, des de les mateixes lleis d'habitabilitat, que ho confirmen. És a dir, quan veiem anuncis a portals d'espais que no reuneixen les condicions d'habitatge, això és denunciable. I per tant, és un dret que tenim tots a exigir que tots els habitatges tinguin unes mínimes condicions de confortabilitat.
L'altre tema que em parla és el tema de l'oferta i la demanda, que és una llei que a vegades s'esgrimeix com una màxima que sempre es compleix. En el cas de l'habitatge, hem d'oblidar que no estem parlant només d'un bé de consum, estem parlant d'un dret, perquè tothom necessita un habitatge digne en viure. Per tant, en aquest cas, la llei hauria d'estar condicionada perquè tothom tingués accés a un habitatge digne.
Llavors, quina solució té això? Em deies els pisos turístics, per exemple. Tot això, en el fons, el que estem parlant són de llocs que no estan complint la seva funció d'habitatge principal, és a dir, un habitatge on pugui viure la gent. I és evident que cada cop n'hi ha més, aquests usos. No dic que hi hagi més pisos turístics, sinó que hi ha usos molt diversos que estan ocupant habitatges. I el que hem de fer és intentar recuperar-los de nou cap a aquest mercat de l'habitatge.
diem a l'Eix, i tu saps millor que ningú, i la Maria Cisternes també, que això és una teoria, és una teoria molt bonica, però que tothom té dret a un habitatge, però que els desnonaments estan, i que si no fos per les plataformes d'habitatge, moltes vegades aquests desnonaments es portarien a terme, que tothom té un pis digne, per llei, per Constitució, hauria de ser així, que això no és així, perquè veiem...
pisos, que es diuen pisos per no dir una altra cosa. Per tant, que això és un envoltori molt bonic, fantàstic, estem completament d'acord, però que es porta a terme cada dia menys. No és un envoltori bonic, és el marc legislatiu que tenim i hauria de ser una exigència per part de tots els ciutadans que això es complís. És a dir, nosaltres tenim, com qualsevol ciutadà, uns drets i unes garanties que ens dona el nostre estat i en aquest cas estan reconeguts
pel que hem de fer reivindicar-los. I com es fa això? Perquè, clar, si estan reconeguts, els polítics que estan en el govern, que hi han hagut molts i de molts colors, haurien de vetllar per això, i no sembla que sigui així. Per tant, de quina manera hem de lluitar això? Ens llancem al carrer o com ho fem això?
Crec que mai hi ha hagut tanta política d'habitatge com a hores d'ara. És a dir, hi ha un interès clar a nivell polític per oferir solucions a aquest problema, que no és un problema senzill. És a dir, hi ha interesses de polítiques de promoció de nou habitatge, com sabeu que són les últimes que han sortit, de rehabilitació. És a dir, a nivell polític s'està treballant en aquest sentit i així hem costat que sigui.
L'altra cosa és que l'emergència habitacional d'aquest moment, és a dir, els molts anys que hem passat amb polítiques d'habitatge que no han acabat de donar el fruit que esperàvem, doncs òbviament tenen una conseqüència directa en com estem ara. És a dir, sabeu que Espanya, per exemple, va ser un país que es va produir molt d'habitatge social, però que aquest habitatge es va desqualificar, ha arribat a cert punt, i per tant s'ha perdut aquesta qualificació d'habitatge protegit, que ara ens podria donar un parc públic a l'altura d'un país europeu.
I ara mateix el que ens passa és que tenim un parc públic al voltant del 2%. Totes aquestes coses al final són polítiques de les quals hem d'anar aprenent perquè en un futur això no torni a passar i efectivament és el que s'ha fet. S'ha blindat ara mateix el parc d'habitatge social i a partir d'ara això ja no hauria de tornar a passar mai més.
Amb això vull dir que segurament no existeixen solucions magnànimes que de cop solucionin el problema de l'habitatge, sobretot en el punt en què estem i venim dels anys en què venim. Per tant, el que hem de fer és intentar que a partir d'ara tot el que es dissenya a nivell de polítiques tingui un sentit clar i una vocació clara de millorar l'estat en què estem tots ara mateix. I aquí és on genera aquest debat amb la Maria Sisterra. És una xerrada, un debat? Hi haurà punts de trobada, punts de desencontre? Com anirà això?
Doncs mira, la Maria, la veritat és que hem coincidit en diversos espais durant els anys i és una persona amb un coneixement molt, molt, molt profund del món de l'habitatge i també d'un altre món, que és el món urbanístic, que a vegades passa més desapercebut però que en el fons és una mica l'arrel de molts dels problemes i moltes de les solucions que estem plantejant ara.
Per tant, estic segur que hi haurà molts punts de trobada, serà una xerrada, i també en el cas que hi hagi alguna informació amb la qual no estiguem d'acord, també es produirà el debat necessari per reafirmar-ho. Però bé, estic segur que serà una jornada molt interessant. N'estem segurs, i això serà el dimarts, dimarts 7 d'octubre, 6 de la tarda, Sala Roger Carrao, serà el punt de partida d'aquestes conferències, i en aquest cas també xerrada diàlegs d'Ernest Llug i les conferències de l'Aula d'Extensió Universitària.
T'hem arrencat uns minuts de la feina a Lésar Carons Camps. Ell és arquitecte, coordinador de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. T'agraeixo moltíssim que ens hagi de treure aquests minuts la nostra trucada. Que vagi molt bé. Fins dimarts. Fins dimarts. Fins dimarts. Que vagi bé. Gràcies.
Doncs aquesta conferència donarà el tret d'inici, en aquest cas, a aquest cicle de conferències de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar.
Arribarem a les 11. Robert Mazza ens acosta a l'actualitat local i comarcal i general. I avui dèiem al començament, eh? Per una banda, a les 11, 11 no, una mica de 15 dies fem salut, eh? Avui no és el torn del fem salut, s'acció coproduïda entre el parlant de tot de Vilassar Ràdio i la Regidoria de Salut Pública, amb la qual, doncs, hi participen des de la Regidoria a la Tècnica de Salut, Marta Casas també.
Des del cap de Vilassar de Mar, doctor Mar Riera, des de l'Institut Català de la Salut, i establiments sanitaris, tals com farmàcies òptiques, etcètera. Avui no és el torn per això, i avui coneixerem què fa un agent FIFA. Què és un agent FIFA? Un representant d'esportistes, de futbolistes, en aquest cas. Ja n'hi ha un de Vilassar, que fa molts i molts anys que treballa. Ara és el líder, el cap visible de la seva pròpia empresa.
Parlem amb Raül Estevez. Amb la Libre i Moxilera d'Ellga Castelló ens anem. D'excursió, dos quarts de dotze, ens anem fins a Irlanda. Les fake news de la setmana. Amb la Conxi Farra al punt de les dotze. I recordarem l'entrevista que hi fèiem a Jesús Magèm, acompanyat en aquest cas. Jesús Magèm és el president del Club Nàutic de Vilassa de Mar. S'acompanyava per un representant d'Aigua Solidària. Demà, travessia solidària.
Gràcies per la vostra confiança. Fem una pausa. Ja seu que el parlant de tot es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, amb l'entreteniment musical, arribarem al punt de les 11 del matí. Ells són l'Axambusto i ens diuen i ens expliquen i segurament hi estarem d'acord. Que boig el món, oi?
Segur a mi ja estarem d'acord, eh? L'axe en busto amb què ho ets al món ens farà arribar a les 11 després d'aquesta pausa. Gràcies per ser-hi un dia més. Salutacions si t'incorpores i cada dia ens segueixes. Moltíssimes gràcies per la vostra confiança en Vilassar Ràdio en general i el Parlant de Tot en particular. Som-hi! Parlant de Tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a la xarxa.
Crispeta, setones, en aquest microones eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut, si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Que voig al món que no té cap sentit i em fa pensar no sé què hi faig aquí. Que voig al món que no puc entendre mai
Ja pots lluitar amb constància que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol. En el principi del camí diuen que el món s'hi ve a patir. Que vols el món que no té cap ni peus i ens deix tenir.
Que boig el món, que no vol aconseguir. Per fi esborrava el mapa aquelles coses que menys premi ens fan sentir mesquins. En la distància està el secret, que allà t'ocupa ser.
Fins demà!
però el pitjor és no saber mai qui mou els fils
El camino dentro es posible.
Les notícies de les 11.
Bon dia. Avui a les 6 de la tarda es penja al balcó de l'Ajuntament de Vilassalamar la bandera de Palestina. Decisió que s'ha pres després que s'hagi reunit amb caràcter d'urgència la Junta de Portaveus que ha aprovat una declaració institucional per la fi del genocidi a la Franja de Gaza i de suport i protecció a la flotilla que va ser interceptada per les forces de l'exèrcit d'Israel.
El Partit Popular, per la seva banda, i en un comunicat que ens ha fet arribar rebutja, diu l'utilització de l'Ajuntament com altaveu polític i defensa de la neutralitat institucional.
La declaració aprovada rebutja els actes de genocidi, la destrucció d'infraestructures, els desplaçaments forçosos i la negació dels drets bàsics de la població palestina. També expressa suport explícit a la flotilla que transporta ajuda humanitària a Gaza i reclama mesures de protecció diplomàtica i consular pels participants.
Aquesta declaració ha comptat amb el suport de tots els grups municipals i regidors no adscrits assistents a la Junta. Els grups eren Vavor Junts Estiment Vilaçà i Esquerra Republicana de Catalunya BDM Futur. La penjada de la bandera al balcó del consistori ha tingut l'abstenció del regidor no adscrit Alfons Núñez i no ha comptat amb el suport de Junts Estiment Vilaçà. El Partit Popular ha votat en contra de totes dues qüestions. La formació conservadora...
Ens ha enviat un comunicat en el qual i, segons aquesta formació, l'Ajuntament, com a institució que representa tots els vilasserencs i vilasserenques, ha de mantenir la neutralitat ideològica i no caure en reivindicacions alienes a la política local.
Recordem que avui es realitza una vaga de metges de 24 hores als centres de salut pública i concertats a tot Catalunya. Una crida a la vaga que ha realitzat el sindicat majoritari Metges de Catalunya, aprofitant l'aturada que es fa a escala de tot Espanya contra l'Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. Metges de Catalunya planteja una convocatòria pròpia per tal de reclamar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya un estatut exclusiu pels metges.
Aseguren que la conselleria té competències per reduir les guàrdies dels metges o mantenir una classificació professional diferenciada. Des de les 8 del matí els serveis mínims són els habituals a tot Catalunya amb un 25% del personal a les urgències dels CAPS i la resta de serveis funcionen com si fos un dia festiu. Els serveis essencials als hospitals estan garantits
Al 100%, aquesta convocatòria de vaga recordem que és fins demà dissabte a les 8 del matí i està adreçada al personal adjunt i en formació, residents de metges, farmacèutics, psicòlegs, biòlegs, odontòlegs, radiofísics, químics i també bioquímics.
El jutge Juan Carlos Peinado fa un nou pas contra Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, i planteja un segon judici contra ella amb jurat popular per la resta de delictes que l'imputa, a més del de malversació. Una setmana després de plantejar la mateixa fórmula pel primer judici, el titular del jutjat d'instrucció 41 de Madrid ha comunicat
que també vol enviar-la davant d'un jurat popular pels primers delictes pels quals la va investigar, que són els de corrupció en els negocis, tràfic d'influències, apropiació indeguda i intrusisme. Per fer-li saber la seva decisió, que encara té marge de recurs, el jutge ha citat Begoña Gómez, la seva exassistència, exassistent Cristina Álvarez i l'empresari Juan Carlos Barrabés, de cara al proper dilluns a la tarda.
Nou contacte amb la informació al bolletí de les 12 del migdia i a la una tota la informació local i comarcal a La Crònica, amb Joan Escofet. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Aquesta mamalada és boníssima. La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara hi ha teobrador, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Cada dilluns a les 8 del vespre i dimarts a les 9 del matí i a les 9 del vespre, Héctor Torreblanca t'espera a la pròrroga. Futbol, bàsquet, hoquei i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda, dilluns i dimarts a Vilassar Ràdio, la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
I aquest proper dimarts, 7 d'octubre, valorarem l'acord del Real Club Deportiu Espanyol amb la Unió Esportiva Vilassada Mar, amb el director esportiu del Club Pericú, Franca de Garza. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista.
Mira, jo no em canso d'explicar que a Vilassar de Mar tenim absolutament de tot. Músics, actors, actrius... Jo sempre dic que una cosa que crec que és bastant certa és que a Vilassar tothom és notícia. A tot arreu tothom és notícia. El que passa és que falta que un sàpiga que és pròpia notícia.
I avui ens tirem pel vessant de l'esport, però no entrevistem un jugador, un entrenador sí, en aquest cas, però no és la seva activitat principal. Avui visita la ràdio en Raül Estevez i en Raül és representant de futbolistes. Tampoc ens falten representants de futbolistes.
I coneixent-lo des de fa molt de temps, un dia el vaig atacar directament i vaig dir, Raül, quin dia t'asseus a la ràdio per parlar de la teva feina. La feina que tothom hem vist pels diaris, no? Però que a vegades no has tingut l'oportunitat de parlar amb una persona que representa futbolistes. Avui en directe amb nosaltres, Raül Estevez. Parlant de tot amb Jaume Cabón.
Raül Estevez, bon dia, bona hora. Hola Jaume, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé, la veritat que molt bé. Amb moltes ganes i molta il·lusió que em truqui la ràdio d'aquí al meu poble per una entrevista i que sàpiga una miqueta del món aquest del professionalisme del futbol. Escolta una cosa, representant de futbolistes, estic segur, eh, Raül, que quan algú pregunta de què treballes tu i et diu, representant de futbolistes, queden tots mirant-te amb una cara de què?
Sí, la veritat que és complicat, perquè és una cosa anòmala i que no és normal en el món habitual del dia a dia. La veritat que no em fico com a representat de futbolista, sinó com a agent FIFA, i la gent llavors és quan pregunta de què es tracta i llavors expliques una miqueta de què funciona...
i en què en mouen mous i com funciona tot. Això t'ho pregunto jo ara, què és un agent FIFA? La veritat que és una persona que ha de representar o ha d'assessorar un jugador professional de futbol o en futbol base i crear-li un projecte esportiu per arribar on hagi d'arribar, sigui primera divisió, sigui segona, sigui primera ref, on sigui. Però més que res és un assessorament, que avui en dia és el més necessari per qualsevol professió.
Clar, un pensa, bueno, és el que va negociar un contracte a partir d'aquí, doncs això és el que fa el representant. És una mica bastant més del que és negociar un contracte que també ho fas. És molt més, és molt més, la veritat que sí. I el més fàcil per a un representant, en aquest cas per a una gent FIFA, és negociar un contracte perquè és el dia a dia i al final són quatre punts bàsics que són els que treballes, però el més important és el dia a dia, el que has de treballar amb el jugador i has d'estar amb ell cada dia...
has de preocupar-te de les coses bones i sobretot quan no són tan bones, perquè quan són bones sempre tenen gent al voltant d'ells, però sí que has d'estar molt al dia a dia, estar veient cada dia el que és el mercat i com funcionen els equips, què necessiten, què no necessiten, parlar amb un, parlar amb un altre, veient entrenos, veient partits, i parlar amb moltíssima gent i tenir una agenda molt, molt àmplia per no perdre el fil del que és el negoci. Escolta, i quan t'hi poses a fer això? Quant de temps fa?
Doncs mira, porto des dels 22 anys, tinc 51, per tant, fa molts anys que em dedico a això, i, bueno, compaginava amb altres feines, perquè també vaig estar treballant a ràdio, treballava a Flashback, i Flash FM vaig estar treballant. Què dius ara? De què feies allà? Tema de publicitat. Jo amb el Mikimoto, famós Mikimoto, i amb en Carles Cuní, Carles Cuní també és part de la meva branca familiar,
I bé, com ells són els propietaris de Flash FM Flashback, vaig començar amb ells en tema publicitari i compaginava amb el tema de la representació perquè coneixia el cap de premsa del Joventut de Badalona i a partir d'aquí vaig començar. Ella em va introduir una miqueta, soc de Badalona, nascut a Badalona, i a partir d'aquí tinc un familiar també que es dedica professionalment al món de la representació i em vaig encaminar cap aquí.
I pots dir qui és aquest familiar? El Tente Sánchez. Hombre, José Vicente Sánchez, els que tenim una edat ja, que tenim la mateixa edat. Això és. El recordem com a capital, el Barça, en aquella lliga 84. Jo sé, la primera lliga que vaig anar a guanyar el Barça, 84-85, en José Vicente, el Tente Sánchez. El Tente Sánchez, que va al FC Barcelona i al motín d'esperia, el famós motín d'esperia, on va ser el capital i va anar cap a Múrcia, després Sabadell, i al final ja es va retirar.
I representant. També familiar de Cuny, dius, dels germans Cuny? Sí, la meva tieta és cosina d'en Carles Cuny, d'ell és en Cuny. O sigui que tinc una branca una miqueta artística en tots els aspectes. Sí, sí, la veritat que sí. I tu, doncs, representant comercial, en aquest cas, de la cadena Flashback, de Flash FM, i representant de futbolistes. Però, clar, un no s'hi posa així. Ara em posa gent FIFA, és a dir...
Tu has mamat futbol des de tota la vida, futbol o més esports? Jo tots els esports m'agraden, la veritat. El que sí que és veritat és que jo em dedicava i jugava, no professionalment, però sí que jugava al món del futbol, i a partir d'aquí és una branca que sempre m'ha agradat. He practicat molts esports, o sigui, som una persona que m'agrada jugar a tenis, jugar a pàdel, fer bàsquet, fer futbol, fer esquí, qualsevol esport. No és que se'm doni bé, però puc practicar-lo tranquil·lament.
Que bé, i escolta, i un desea exposar-se, però comença a picar pedra. Els primers... Hola, mira, ara portes 30 anys fent això, i ara ja et coneixen, tens un nom, però el començament és on has de picar més pedra. Hola, soc en Raül Estevez, quanta gent... I tu qui portes?
És el primer que pregunten, sempre. I abans era més fàcil que ara. Ara hi ha molt d'intrusisme, molta gent que es pensa que és representant sense tenir un títol. Això és no aixecar-te i soc metge, sinó has de tenir una formació. Amb això és exactament igual, has de tenir una formació.
Has de fer uns exàmens per preparar-te per poder fer la representació, però abans hi havia menys competència i no hi havia tantes agències, com es diu ara. Però sí que és veritat que havies de picar pedra, havies d'anar als camps, havies de parlar amb els pares o amb jugadors, ja, si tenien una certa edat, i vendre'ls-hi el que et dedicaves i el que volies fer amb ells.
que al final era un projecte. I el primer que pregunten, sí, és el que tu dius. I tu a qui portes? Greu error, amb la meva opinió, però bueno, és el que pregunten sempre. Sí, perquè deuen anar a picar dalt, no? Deu dir, de primera divisió, a veure. Sí, sí, sí, el primer que pregunten és a quins jugadors portes, el que passa que jo crec que no és l'ideal. Tu, quan el teu fill...
li vénen universitats per anar a estudiar, tu el que no mires és qui ha estudiat aquella universitat, sinó mires quin és el projecte que té aquella universitat perquè el teu fill funcioni. Ho hauries de fer així, almenys. Ho hauries de fer així. El que passa és que avui en dia els pares és un dels càncers que hi ha al món del futbol i és molt complicat, la veritat.
Clar, insisteixo, tu comences, et vas fent un nom, clar, tu em dius, en aquella època era més fàcil, clar, en aquella època si pensem en representants, pensem en Josep Maria Minguella, per exemple, José Vicente Sánchez, després s'hi han posat més, ara Carles Puyol, Ivan de la Penya, i si ve a dalt de tot, jo no sé si és a dalt de tot, o si és més immediat, i parlem de Jorge Méndez, etcètera. Tota aquesta gent, a veure, amb tot el carinyo, són competència, no? Són molt competència.
Bueno, competència entre cometes, perquè al final contra el Jorge Mendez no el pots lluitar mai, però sí, són competències, són gent que està treballant a la mateixa feina que tu, el que passa que a mi no m'agrada veure com a competència, sinó m'agrada veure com companys de feina al qual ens hem d'ajudar, perquè jo moltes vegades truco a un, truco a un altre, escolta, tinc aquest jugador, tu que toques més el mercat asiàtic, per exemple, a veure si em pots ajudar, em pots col·locar aquest jugador cap allà, i repartim la feina i ens ajudem entre tots.
Sóc companys professionals. Correcte. Escolta, te'n recordes de qui era el teu primer client? Ostres, el meu primer client sí que me'n recordo perfectament. Era un jugador que va ser anomenat millor jugador del món de futbol sala, que és en Dani Salgado. I va jugar a Santa Coloma, a Plaias de Castellón, va jugar a Martorell, i a partir d'aquí va ser el meu primer client, i el que m'ha durat molts jugadors, perquè ell...
és una persona molt agraïda, és una grandíssima persona, i a partir d'aquí, ell, al ser de Santa Coloma, el seu germà jugava al València, de futbol, també el vaig representar, i, bueno, doncs...
A partir d'aquí és un boca a boca que sempre t'ajuda a agafar més jugadors. Que hi ha una formació, és evident. Si portes el nom de gent FIFA, és la FIFA qui t'ha d'acreditar per fer aquesta feina. És curiós perquè potser estic equivocat, però abans tu sabies que tenien representants dels jugadors professionals. És a dir, com ara, el que passa que abans eren els professionals. Jo tinc la sensació que hi ha jugadors en aquella època, de fa 30 i escaig anys,
que es van quedar en el camí precisament per això, per no tenir un representant. Tinc la teoria, eh? Hi havia, anaves per jugar pels camps de futbol i veies que tocaven la pilota, que és aquesta meravella que és... Ara tinc la sensació que amb tots els que sou, que aneu, que viatgeu, que us truqueu,
aquests jugadors pujarien. No sé si estàs d'acord amb això. Sí, sí, sí, totalment d'acord. Tens tota la raó. Al final, si sempre necessites una ajuda, és com quan, si tu tens un problema, agafes un advocat que t'ajudi a arreglar el problema, doncs en aquest cas és igual. Si tu necessites ser professional o creus que tens possibilitats de ser professional, necessites un professional al costat. I aquest professional és un representant, un agent, un assessor que t'ajudi a pujar i tenir aquests contactes que tu necessites per evolucionar i ser jugador professional.
Ara sobte, que parlem de nens i nenes, en representant, jugant a equips com pugui ser la Unió Esportiva, la Unió Esportiva de Vilassar, o qui sigui d'aquests camps dels cens i de mils de partits que hi ha cada cap de setmana. Aleshores, la pregunta és...
És habitual que un jugador d'aquesta categoria del futbol base, del futbol formatiu, tingui representant i, per altra banda, no sé si és el representant que el veu o els pares, que tots ens creiem que els Messi's i els Xavi's i els Inestes els tenim a casa, truquen al representant. Escolta, tinc una meravella de nen que és el meu fill. Això funciona així o no?
Doncs sí, la veritat que és per mi una vergonya el que està passant ara, com bé dius aquí a la Unió hi ha jugadors de sub-14, sub-13 que tenen representant o que diuen que tenen representant. Jo per mi aquesta persona no és un professional de la representació, no és un agent FIFA, és una persona que vol ficar-se en aquest món, es pensa que es guanya diners i a partir d'aquí diu que assessora un jugador.
Un jugador necessita un representant en el moment que veritablement es fa un contracte professional, que a partir d'ara són els 16 anys, però amb equips com el FC Barcelona, com el Real Madrid, com un Villarreal, com un Sevilla, com un Espanyol. A partir dels 16 anys sí que la federació et demana un contracte professional per aquest tipus de jugador. Aquí és on es necessita veritablement un assessorament.
I és el que dius tu, que és el que he dit abans jo, el tema dels pares. Jo cada dia rebo trucades moltíssimes de pares que tinc un jugador, el meu fill, jo sempre els dic el mateix, mira, si el teu fill ha d'arribar, arribarà, no et preocupis, i si vols li faré un seguiment, però dir que té representant em sembla veritablement una tonteria, amb el perdó de la paraula, però no crec que sigui el més adequat per aquestes edats. El que han de necessitar a aquesta edat és disfrutar, estar amb els seus amics i passar-s'ho bé.
La diferència que comentava abans, Raül, era que abans no hi havia els representants, o no se'ls veia, o directament no n'hi havia, i hi havia nanos que es cagaven pel camí. Tinc una altra teoria que m'encantaria, perquè tu ets un més entrenador de la Unió Esportiva Vilassar, un tio molt d'esport, que sap molt de futbol, però jo tinc una teoria
Que dic que el Vilassar, per exemple... Vilassar perquè estem aquí, eh? La Unió Esportiva, amb 102 anys d'història, es poden comptar amb els dits d'una mà i te'n sobren 3 o 4, els jugadors que han arribat a ser professionals del futbol a primera divisió. Aleshores, jo sempre dic, quan els pares venen i diuen això, no? Escolta, és que el meu fill i tal, penso... Si amb 102 anys han arribat 1 o 2 a primera...
Si el teu fill amb 14-15 anys està a l'Unió Esportiva, amb tot el respecte, jo he jugat a l'Unió Esportiva i ho dic amb molt d'orgull, he passat per totes les categories, però si un nen o una nena està amb 14-15 anys al Vilassà...
És molt difícil que es pugui dedicar això, no? És molt complicat, és un món supercomplicat i la veritat que, no perquè sigui la Unió, però el Badalona, el Cornellà, l'Hospitalet, qualsevol equip, que tenen un nom perquè veritablement són clubs molt, molt, molt importants dins del que és el nostre entorn, a Catalunya...
I la veritat és que és molt complicat. Ja no només en el Maresme o el que és la comarca del barcelonès, sinó a nivell de Catalunya és molt complicat. Arriben molt pocs jugadors i han de tenir una fortuna i jugadors que ara destaquen molt d'aquí uns anys no destaquen perquè hi ha molts factors que influeixen el que és el barcelonès.
al ser jugador professional. No només la qualitat esportiva, o la qualitat que puguis tenir a l'hora de jugar, o la facilitat que tinguis a l'hora de tocar la pilota, sinó que hi ha altres factors molt més importants que el que és... Jo sempre dic el mateix, un crac es compon d'un 80% de cap i un 20% de talent.
Sí senyor, sí senyor, que al cap va fer perdre molta gent, eh? Moltíssima, moltíssima gent, sí, la veritat que sí. Entén-me el que et vaig dir, eh? La paraula, eh? Et consideres un cas a talents? Sí, sí, la veritat que així m'agrada fer-ho i així m'agrada descobrir noves joies. La veritat que hi ha moltíssima gent que entén de futbol i veu jugadors que altres no veuen i és una de les facilitats que has de tenir a l'hora de representar jugadors.
Què li veus? Com es diu la teva empresa? Elite Agency. Escolta, què li veus tu a un jugador que dius, hòstia, aquest arribarà? Perquè tots ens meravellem a vegades, com veiem un nano de 5-6 anys i dius, oh, aquest arribarà! No en tenim ni idea. Què li veus tu? Doncs mira, el primer que m'agrada a mi veure és entrenaments. Quina és l'actitud d'aquest jugador dins d'un entrenament, més que d'un partit, perquè hi ha jugadors que en el partit destaquen moltíssim, però a l'hora d'entrenar són vinagres, que li diem als entrenadors...
jugadors que són una miqueta agris, que no tenen aquesta xispa, i l'entorn en el qual els situen ells. O sigui, si la situació familiar és adequada, no és adequada, no vull dir que els pares estiguin o no estiguin separats, perquè no passa absolutament res, sinó que aquests pares que puguin estar separats o no separats, tinguin un entorn adequat de cara al nen i no estiguin influint tota l'estona amb les seves actuacions dins d'un camp, que és el que més està passant actualment.
Tu, quan vas a negociar un contracte amb un jugador, sobretot estem parlant de jugadors de l'elit del futbol, davant tens un negociador, evidentment. Tens un directiu, o un director esportiu, o un tio que de número és una... Això és el més dur a l'hora de...
Posar un jugador, oferir un jugador, no sé, a qualsevol equip? Bueno, és dur, però al final sempre és un patró de joc que sempre tenim les dues parts i que al final sempre encamines cap a una banda o cap a una altra, però al final sempre tornes al mateix joc. Hi ha una persona, una anècdota, els que tenim una edat ja sabem qui és, l'Endoiro, que aquesta persona sí que era molt dura, perquè al final et tornava...
Estaves fins a les 4 de la matinada amb ell dins d'unes oficines, et portaven unes pizzas i a partir d'aquí començaves a xerrar, a xerrar, a xerrar i la veritable feina la feies a les 3.50 de la matinada quan ja estaves rebentat i ja era molt complicat aquesta negociació. Però bueno, al final és el que et dic, sempre tenim un patró, una manera de fer i acabes sempre ell diu X, tu Y i a partir d'aquí sempre hi ha una influència que concorda en les coses.
Vies negociat amb l'Endoiro. Sí, sí, sí. Amb jugadors bastant top. Sí o no? Sí, sí, sí. I és més dur ell que Joan Gaspar, per exemple? Joan Gaspar, igual que l'actual president del Barça, són bastant més senzills que el que era l'Endoiro. És el més dur que t'has trobat, l'Endoiro? Sí, la veritat que sí. És una persona que, ostres...
És gallec, i al final són persones molt, molt, molt intel·ligents, molt intel·ligents, i et porten cap a on volen portar-te, i al final arriba un moment que no saps si t'està dient el que vols escoltar, que al final és una bona negociació, o el que ells volen dir, i és complicat, de veritat.
Mira si és bon gallec, en lloc de portar-te a un restaurant com Déu mana, que allà n'hi ha uns grans, et fot unes pizzes a l'oficina. Sempre, sempre ho feia. Això no es pot... Així no es comença a negociar. No es comença a negociar. Hi ha una altra persona, també, que porta... Que era complicada, que és en José María García. José María García? Ah, clar, Futbol Sala. José María García portava... Bueno, és el jefe de l'interviu Movistar de Futbol Sala, i és bastant complicada. Sempre es posa en una taula, en una cantonada, els peus sobre la taula, amb el puro, i a partir d'aquí comença la realització...
i és una persona, per la influència que té, també el mires com una persona una miqueta... Mediàtic, 100%. Molt mediàtica, però bueno, que al final sempre arribes a un port. Clar, l'home José María García, periodista, on els hi hagi, un senyor que no fa amics fent la seva feina, o com feia la seva feina, però clar...
és que quan obria la boca José María García, la resta del món callava. Sí, era una persona molt influent, molt, molt, molt en tots els aspectes, no només en el món de l'esport, sinó que també jo havia vist com tancava una negociació amb els miners, o sigui, no tenia cap mena de problema.
I ell sempre que et veu es fica de proximitat. Hombre, Raulito, ja t'ha guanyat. Ostres, aquí hi ha bona sintonia, però al final sempre et porta cap a la seva banda. O sigui, Lendoiro i José María García estaven al top de la negociació. Total, total.
Ara mateix, quins jugadors portes que estiguin així, doncs, a primera línia? Tinc 4 o 5 de primera línia, de primera divisió, i no m'agrada dir noms, la veritat. No, no, no, no, no et demano els noms, la veritat. Perquè, al final, el teu client és el teu client, i ells també tenen una miqueta de respecte que se'ls digui, perquè...
És com utilitzar-ho, és com a publicitat teva i no crec que sigui l'adequat. Però tinc 5 jugadors de primera divisió i una cartera d'uns 45-46 entre futbol base i primera divisió. Sol a l'empresa? Sí, sí, sí. Fa molts anys treballava amb agències potents i...
Però vaig veure que al final eren números els jugadors i a mi no m'agrada aquesta manera de treballar. I a Elite, quan ho vas obrir? Fa tants anys? Fa molts anys, fa uns 15-17 anys. És a dir, tu vas començar a picar pedra amb altres agències i et vas plantar amb solitari. Tu sol! Sí, sí, sí. Jo crec... Saps què passa? Que al final tu saps com treballes i tu pots fer una negociació però si te la fa una altra persona no saps si te l'està fent com tu creus que l'has de fer o...
o no, llavors m'estimo més portar jo totes les coses sí que és veritat que tens scoutings i gent que treballa veient jugadors i ajudant-te i ostres Raül, he vist aquest jugador que crec que és important o que pot ser interessant però a l'hora de negociar i de tenir el tracte humà i personal jo crec que és el més adequat és com tenir un psicòleg si tu estàs a un despatx de psicologia el teu client és el teu client, tu no pots tenir quatre psicòlegs que treballin la persona llavors m'estimo més treballar jo sol
Escolta, i a més a més fa ràdio.
Sí. A veure, sí, sí. Tu dorms, Raül, o et vas dormir un dia, et vas avorrir i no has tornat a dormir, perquè clar, tot això... Cada vegada dormo menys, la veritat, però bueno, sí. Això és l'edat, eh? Tenim la mateixa, això ens passa a tots. És veritat, és veritat. Cada vegada menys ganes de dormir i més ganes de... No sé si és l'edat, potser, però de fer coses i fer coses i descobrir món en tots els aspectes. No visitant, perquè he visitat moltíssim i viatjo moltíssim, però sí a l'hora de noves expectatives i noves coses. Doncs sí, col·laboro i treballo a Ràdio Marca.
amb tertúlies i anàlisis de partits i em van trucant, bueno, ara quan surti d'aquí vaig acabar a Radio Marca amb el Félix Montclús i, bueno, faig dos dies de tertúlia amb ell, més entre setmana quan hi ha partits de Champions o Lliga, doncs em truquen per analitzar el que ha sigut el partit i, o sigui, sí, vaig fent coses. I a part, entrenador de la Unió Esportiva? Això és. Quants equips portes? Ara mateix dos, dos, un sub-14 bé i el juvenil bé.
M'agrada per desconnectar i el tracte amb els nens és espectacular, la veritat. Ja no pel resultat, sinó... El que et donen els nanos no té preu. I a banda d'aquests dos partits obligatoris que tens el cap de setmana, els veus, quants partits pots arribar a veure tu el cap de setmana?
Normalment uns sis o set partits. Jo vaig a veure sis o sis partits i, a part, ara, a diferència d'abans, tens moltes facilitats per veure partits i jo els dilluns al dematí em començo a veure partits pel VEO, que és una plataforma que tenim per veure partits, o que em passen...
a través de YouTube, i jo els veig i analitzo els jugadors meus primer, per després poder tenir la xerrada amb ells i explicar-los no com han jugat, sinó les actituds que han pogut tenir, perquè a mi jo crec, no m'agrada ficar-me si ha de fer una diagonal, si ha de fer un passe, perquè això està l'entrenador, està el professional, però sí per les actituds que ha pogut tenir dins del partit, que poden ser positives i no positives, i
Cada setmana m'agrada tenir xerrada amb tots ells i explicar-los una miqueta el que he vist. O sigui, la teva feina va molt més enllà d'un representant que negocia amb un club, que negocia una fitxa, un sou. La teva feina va dir, eh, vigila, perquè vas bé, però l'actitud... Jo em fixo molt en aquestes coses. Això és habitual, perdona, o és una cosa que fas tu?
a mi jo ho faig jo sé que les essences normalment no ho fan jo és que més que representants hi ha molts comissionistes que el que volen és una comissió és agafar aquest jugador el col·loco són tants x diners i ja tinc l'any resolt o el que sigui
A mi m'agrada treballar d'aquesta manera, jo crec que és una proximitat cara al jugador i és molt important. I és el que et deia, tu ja veus si un jugador està suplent i està a l'últim de la banqueta i no està al costat de l'entrenador, està tenint una mala actitud per mi. Per mi jo crec que està al costat de l'entrenador i veient i escoltant tota l'estona el que està dient. Els que estan molt lluny de l'entrenador són els que al final estan parlant malament de l'entrenador, parlant malament dels companys i el que volen és jugar. I al final no és productiu cap a ells.
Tu jugaves a futbol? Sí, sí. Jo vaig estar al Badalona de porter. De porter? Sí, i després vaig anar a l'ATAR. Torres, Asensi, Resac, Rifer. Això és, el Rifer va ser un dels entrenaments durant el Fuster. I la veritat que molt bé. Era un filial de FC Barcelona i hi vaig estar molts anys, la veritat. Mira que potser ens vam enfrontar, tu i jo, eh? Doncs potser sí. Els partits a Badalona, allà al costat de l'autopista, segur. Sí, sí, allà. Avinguda Navarra. Avinguda Navarra, sí senyor. Allà, allà.
I tenia representant, tu, o no? No, no tenia representant, perquè en aquella època, la veritat, que el meu representant eren els meus pares, que em portaven de dalt a baix cada dia i em deien, Raúl, d'aquesta manera, tu no és la bona. Etern agraïment, eh? Etern agraïment, els pares sempre. Sí, senyor, estic amb tu. I, escolta una cosa, t'havessis pogut ser entrenador professional? Amb tot el que has vist, tot el que saps, el teu títol d'entrenador, o no?
Mira, ara amb el temps m'arrepenteixo de no haver-me ficat en aquest món. Sé que és complicat, però jo crec que... Jo no sé si sé de futbol o no sé. Això ho ha de... Com està clar que sí. No pots tenir una cartera de 40 futbolistes si no saps futbol. Sí, però sí que m'hagués agradat, la veritat. La veritat que ara veig els entrenadors actuals i el que saben i el que es formen i la veritat que amb les facilitats que tenen ara sí que m'agradaria haver estat entrenador professional.
L'etern debat, Raül. Jo recordo el futbol de dos laterals, central lliure, mig-mig, que se leia mig-mig, els dos interiors, mig-dret, mig-esquerra, dos externs, un davant de centre. Tot això ara ha canviat. Ara juguen que si el doble pivot, que si juguem en tal, que si juguem en bandes i tal. Hòstia, ha canviat molt això, eh? Molt, molt. El rombo, la caja, qualsevol... Jo soc dels abans, eh?
Mira, jo crec que és una enganyifa que hi ha general del món del futbol. Al final, tots els equips, si tu els mires i els analitzes...
Bé, és un 4-4-2 típic de tota la vida. El líbero que deien ara sí que és més complicat. La millor posició al cap, eh? Però al final el 4-4-2 és el que funciona. No, és que juego con el rombo dentro. Sí, el rombo dentro, però al final obres bandes perquè els jugadors entrin o el lateral, si tanques dins perquè el lateral pugi, però al final sempre treballes amb el matriz esquema.
Però bueno, són maneres de veure el futbol. Els esquemes són pel començament del partit. Després el partit et porta allà on et porta. Si has d'atacar amb quatre ataques... Això és, els bons entrenadors són els que canvien el sistema durant cada 10 minuts està canviant el sistema perquè l'equip contrari no sàpiga sobre on vagis. Però bueno, ja dic, jo crec que és molt, molt màrqueting i es viu molt tota aquesta parafernàlia del que és parlar de sistemes i tot, però al final tothom anem al 4-4-2 final.
Ja sé que és l'actitud, eh, Raül? Ja sé que és l'actitud el primer que et fixes tu, però tècnicament, amb un jugador, què és el primer que dius? Bé, aquí anem bé. Mira, a mi, una de les coses que em fascina dels jugadors és quan estan mirant sempre abans de rebre la pilota.
o sigui, hi ha jugadors que ja es veuen que abans de rebre la pilota estan mirant un costat, un altre, darrere i ja saben on han de portar la pilota en el moment de rebre aquesta pilota. Els davanters és diferent, els davanters és saber mirar abans de rebre la pilota cap a on han de fer el desmarque i els defenses saber cap a on anirà la pilota abans de rebre-la o que el davanter contrari per defensar-lo bé has de saber on estarà.
Per mi, una de les bases és aquesta, saber mirar bé on està la posició adequada a cada moment del camp.
Elite Agency. Et anava a dir que tu ets un amant. Et diré una altra cosa i t'ho dic amb tot el carinyo que et tinc. Tu ets un boig del futbol. Doncs sí. No, no, i t'ho admeto i agraeixo la paraula, perquè sí que és veritat, soc un autèntic boig friki, digue-li com vulguis, del món del futbol. La veritat que m'agrada molt, veig molt i m'agrada parlar de futbol. M'agrada parlar de la meva feina, m'agrada parlar del que veig, i ja no de la meva feina, sinó de...
del món d'entrenador, del món de jugador. A mi m'agrada estar dins dels vestidors i parlar amb els... Quan tractes amb jugadors professionals escoltes coses que veritablement tu no has viscut i aprens molt. O sigui, a mi m'agrada aprendre i per això estic tot el dia escoltant i veient futbol.
Raül, hem tardat, però valgut la pena, t'ho dic molt en sèrio. Estic molt content que hagis passat per aquí, que t'hagis obert a parlar d'aquest món desconegut, que a vegades vas pel poble i dius, aquest de què deu treballar? A gent FIFA. Sí, sí, sí. I jo agraeixo la teva invitació que em vas fer i molt agraït a Ràdio Vilassà i a tu personalment, Jaume, per...
T'agraeixo molt. Fem una cosa. Quan t'avorreixis, passes per aquí i vine. Parlem una estona aquí en directe. Vinga, va, perfecte. Gràcies, Raül. A tu, Jaume. Una abraçada. Seguim-nos a les xarxes.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Agafem la butxilla i ens anem d'excursió.
I és que cada divendres, amb l'Èrica Castillo, la Libre i Motxillera, la nostra Libre i Motxillera, ens anem de viatge. Vam estrenar a la secció presentant el projecte Libre i Motxillera, un projecte que s'ha de convertir en un web, un llibre. La setmana va ser amb Nacroàcia. Si aneu a Nacroàcia... Bé, a tots els viatges amb motxilla, però si aneu a Nacroàcia especialment perquè si aneu al casc antic... Ai, que patireu allà.
Érica Castillo, bon dia, bona hora! Què tal? Bon dia, com esteu? Molt bé, i tu? Jo emocionada, com sempre. Sí, eh? Estàs xulo. Jo també m'emociono molt, això d'anar de viatge. Escolta'm una cosa. Has pensat algun viatge? Ja sé que avui anem a un lloc que vam anunciar la setmana passada, però has pensat algun lloc? Ja parla de viatge els propers dies, setmanes o mesos, o no? Sí, sí, jo ho tinc claríssim. Quant marxes? A novembre. A on? A Turquia. Toma, quants dies? Doncs una mica sobre la marxa, però jo crec que uns 10, uns 12...
Sola. No, aquesta vegada no. No seràs llibre i motxillera, aquesta vegada? No, no, sí que seré sempre llibre i motxillera, però és que tinc una missió i necessito un còmplice, llavors. Oh! Sí. Una missió que es pot explicar o no? Una missió que tindrà fruit d'aquí uns mesos. T'ho explicaré més endavant. No t'ho emocionis, ja estic molt emocionada jo. M'ho expliques més endavant, això. Ens en anem avui a on? Ens en anem a Irlanda. Uau, ens en anem a Irlanda. Doncs és que, agafa la motxilla que marxem, som-hi. Vinga, som-hi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs, Èrica, som-hi i ens anem a Irlanda. Què fem per anar a Irlanda? Doncs mira, jo avui és que us vull explicar una altra forma de viatge sola. Que bé, a veure, a veure. És que, a veure, Irlanda per mi és un país molt especial perquè va ser el primer país que vaig anar sola en plan...
Dos mesos i mig em vaig passar visquent allà. Uau! O sigui, tu no vas anar de viatge. No. Vas anar a viure. Exacte. I aquesta és una altra forma de fer-ho de forma segura i de fer-ho tranquil·lament, a través d'una experiència com ser òper, per exemple. Ah, mira! Saps què és això, de ser òper? De fer de cangur-ho de tota la vida, no? Sí. Correcte. A fer cangur. Molt bé. I com comença tot plegat?
Doncs a veure, ja sabeu una miqueta que tots els meus viatges tenen un trasfons una mica com de creixement personal i psicològic. Jo em situo a que tinc 33 anys i això va ser quan tenia 16, que va ser, mama, no sé què vull estudiar al batxillerat, estic una mica perduda i jo me'n vull marxar a veure altres mons, altres realitats.
Estava jo entre ser doctora i ser algo de turisme. O sigui, imagina't, eh? Com anava ja la cosa... I anaves d'un extrem a l'altre, eh? Sí, sí, totalment. I, de bé, de fet, em vaig canviar de batxillerat com tres vegades, eh? Vaig fer el rècord. Però aquell viatge, doncs, va ser per mi com una inserció, a més, a conèixer amb mi i a conèixer, doncs, món. Amb 16 anys, eh? Sí. 16 anys, és a dir, l'edat de primer de batxillerat.
Sí. Bueno, en realitat va ser una mica abans, jo crec. Va ser una mica abans de dir, bueno, abans de començar, saps? Que bé, que bé, que bé. Sí. Doncs escolta una cosa, va, tu en 16 anys i la mare et diu, vés, vés a conèixer món, però on t'aniràs, filla meva, et va dir. Clar, a veure, jo recomano les persones que vulguin fer experiències així, que volen viatjar, però que no només...
No només una escapada, que jo sé que moltes mares i pares m'estaran escoltant i diran, però què estàs dient al jovent que marxi per allà? No, hi ha agències, igual com les agències de viatges, hi ha empreses que s'encarreguen de buscar-te allotjament en famílies perquè et puguin acollir, bàsicament que t'adoptin durant uns mesos i et sentis com a casa. Llavors, és una mica el que vaig fer jo. Vaig buscar al Google una agència que em busqués una casa.
I me'n vaig anar a un poblet superpetit. Què es deia? Es diu Lockery. Lockery? I on està? Sí, al costat una mica per la zona de Galway, que Galway és una ciutat poble molt mono, que està com a 200 quilòmetres a la costa oest del país. Molt bé. I que recomano a tothom aquí. I tu vas entrar a Google i li vas dir «Quiero hacer au pair». Sí, sí. Però s'ha vist el país o no?
Bé, sincerament jo vaig anar una mica al límit, o sigui, això era per anar-me a l'estiu, i jo anava una mica en contrarrellotge. Jo sabia que volia aprendre anglès, perquè això és una altra motivació, no? La gent que viatja sol... Tu sabies anglès per això, ja. Jo sabia anglès.
I vaig dir, bueno, on vaig? I, bueno, doncs em van dir, mira, justament ara estem una mica coberts, però hi ha una família que està buscant algú a Irlanda, hi vols anar? I vaig dir, vinga, va. Vaig fer tots els papers, em vaig anar a treure el certificat d'antecedents penals i totes aquestes coses que demanen.
I d'un dia per l'altre, quasi dues setmanes, una cosa així, em vaig plantar. Toma. Em vaig plantar i, clar, va fer molta gràcia perquè, a veure, nosaltres, als jovent, ens agraden amones, no?, i arreglades i tot, i quan vaig arribar allà vaig veure que jo era un...
bàsicament un poble amb vaques i porcs i no hi havia res més, doncs em vaig veure com tierra traga més. Què faig aquí? Exacte, què faig aquí? Que això és una altra cosa que passa molt quan viatges sol en algun moment, és a dir...
Bé, això està molt bé, però què faig aquí, no? Em sento sola? Amb qui parlo? Jo ara? No hi ha ningú per socialitzar? Què faig, no? Em make aquesta sensació. I no et diré, ja home, que vaig pensar en marxar. Vaig dir, bueno, això, quina broma és? Si tu arribes allà i dius, va, sí, home, en quedo lloc. Sí, sí, sí.
si només veia, obria la finestra i només veia animals, jo pensava, home, però jo m'imaginava que estaria en una ciutat, un poble maco, no?, amb gent, amb botigues, amb bars, però no, va ser una immersió totalment per aprendre l'idioma. Va, o sigui, normalment les aupers venen aquí per practicar l'idioma, tu vas allà, no per ensenyar-los amb ells espanyols, sinó perquè vas a practicar l'idioma tu.
Correcte. Bueno, també hi ha gent que l'interessa, eh, i et pregunten com es diu això, i com, saps, fas com un intercanvi. 16 anys, situem-nos, eh, resituem-nos. 16 anys, me'n vull anar, no sé què ho he estudiat, me'n vaig a Irlanda. Arribes a un poble, un poble petit, ara no compararem cap de per aquí, però un poble petit de vaques i porcs, has dit, eh.
No, home, bueno, que hi havia molts animals, no? Sí, sí, sí, clar, però va, que si pots ens entenem que era un poble de grangers, allò, que deies, què estic fent aquí? Sí, bàsicament, tu tens d'imaginar com unes urbanitzacions que hi ha en cases d'aquestes unifamílies, però que a cinc quilòmetres de la Rodona no hi ha res. No hi ha res i no pots socialitzar amb gent jove com tu. I la família, què tal? La família...
Era una mica estranya. Ai, ai, ai, què vol dir això? No, a veure, clar, això és part de posar-te a la cultura d'un altre país, encara que sigui un país europeu, que pensem, no, però la gent som com nosaltres, no, no, cada persona i cada país som diferents, no? I vaig trobar, doncs, que la manera de socialitzar era molt diferent a la nostra, no? Nosaltres som molt mediterranis, ells som més...
diferents, a les 5, 6 de la tarda ja està tancat tothom cap a casa, vull dir, va ser una mica com diferent, i la manera de pensar, doncs em va xocar en aquell moment, no?, de persones com més conservadores, justament la meva família, no?, i els nens, també, que no eren nens que es deixaven, doncs, s'obrien a jugar amb altres nens, perquè, clar, com que no hi ha altres nens al costat, no?, era diferent. Dos i set, una cosa així tenia...
Bé, bé. Sí, sí, sí, sí. Però bueno, el bo de tot és que si algú està pensant en aquesta experiència, el bo de tot és que al cap de setmana tu pots viatjar. Tu pots fer coses.
Llavors és una eina molt recurrent per gent jove, sobretot, perquè no... O sigui, paguen poquet a la setmana per cuidar, per fer la teva feina, però el cap de setmana és molt xulo perquè pots agafar un autobús o pots fer alguna cosa i aquí és quan comencen a fer viatges. Perquè tu quan marxes d'aquí, quant temps dius que marxes?
Dos mesos i mig vaig estar fora. No, però quan marxes aquí ja preveus marxar dos mesos i mig o...? Bueno, jo pensava estar-me tot l'estiu. Eh? O sigui, quan tu fas un experiment així, l'agència et truca i et diu què tal, com estàs? Va, vas passar-me tot l'estiu i una mica més. És el primer dia, no? Sí, és que vaig començar com a meitat estiu, quasi. Em sembla que era el juliol o una cosa així, sí.
Sí, sí, però no era l'estiu d'aquí, era l'estiu d'allà. No, no, no, clar, clar. I et truquen i què? Escolta, què tal, ho estàs passant? Bé, fantàstic. Era el primer dia, jo no sabia què dir-li, no? Perquè, clar, estem parlant d'una nena de 16 anys. O sigui, i tot el coneixement i tots els errors que jo us aniré explicant en el programa són coses que jo...
en el seu moment. Jo tenia molta innocència, jo no... I m'agrada explicar-ho perquè potser una persona es pot sentir reflexada en això, no? De dir, ostres, és que jo, no sé, jo confio en tothom, no? O jo soc molt desconfiat, no? Llavors, a mesura que vas aprenent i vas fent viatges sola, vas aprenent coses. Però no era la mateixa persona d'ara, jo no, aquell moment em vaig dir molt bé, no? Però portava 24 hores allà, jo no sabia com seria la meva vida allà, no?
Clar, el tema és que, evidentment, tu expliques això, perquè ara explica les més coses, on anar, perquè tu desconeixes coses allà, però expliquem una mica el rerefons de tot plegat per explicar a gent jove que ens ha dit, escolta, és una manera de viatjar, és a dir, tu tens tot pagat allà, dorms, menges allà amb la família, el cap de setmana te'n vas, però és una manera d'anar a fer d'oper. I una cosa que vaig fer a partir de jove, per tant, tu vas fer-ho amb 16 anys,
I és una manera de viatjar. Diferent, però és una manera de conèixer món i llengües, i idiomes. I tant. És una experiència que, realment, recordo molt de carinyo, eh? Veus? Els primers 24 hores n'has marxat. No, no, però va ser com... Un xoc, va ser. Com si jo et pregunto què tal, i tu acabes d'arribar, no? I t'has de situar, també. I has d'entendre com és la rutina, com és el teu dia a dia. Com era la família? Estranya. I els nens, bueno...
Has mantingut contacte amb ells o no? Bueno, fa anys que ja no, però els primers anys sí que vam tenir contacte. En l'època del Facebook, no?, i aquestes coses que ara ja s'ha quedat així una mica descatalogat, però sí, sí, ara les veig a vegades, les fotos, i dius, hòstia, que gran, no?, els nens, i és maco veure l'evolució. Sí, clar, ja deuen tenir, doncs, uns quants... Sí, hi ha adolescents, no?, una cosa així. Clar, d'un nenteu de 19, l'ha quedat dos, i 17 del 26, ja tenen una edat, ja. Sí, sí. Ja tenen una edat. Molt bé!
Doncs i tu dius el cap de setmana feia coses. Clar, o sigui, aquí és el que és interessant d'entendre que quan tu vas a un lloc així sí que és veritat que has de treballar o has de fer certes coses perquè la gent diu, no, és que viatjar val molts diners. Però per mi, jo ho dic sempre com a mentora de viatges, és tu has de triar quines experiències vols dedicar-li diners i quines experiències no i quines et contribueixen a tu en el teu creixement personal.
Llavors, els caps de setmana és molt interessant poder-te moure amb autobusos locals o fer excursions o simplement tenir un punt base de dir, a partir d'aquí me'n vaig a fer meetups amb altra gent, me'n vaig a bars que coneixi joves com jo, una mica per veure també altres realitats. Clar, això també funciona i va a caràcters, Erika. És a dir, hi ha gent més oberta i gent més valenta i hi ha gent més tancada o més...
Més pors, en aquest sentit. Sí, totalment. Totalment, però no aprensis perquè això és un missatge que, gràcies per dir-ho, hi ha molta gent que és introvertida i que igualment fa aquestes coses. El que passa que, ai, no sé com explicar-ho, tu els veus que som tímids, però realment és aquella curassa, no?, de pors i que et fa com cosa, no?, ser acceptat, potser, no sé què...
Bé, primer que surts d'aquí, perquè surts d'aquí tan jovenet i ja vas sentint segur, estàs segura, que ui, ai, ai, ui, aleshores tot això et va tirant enrere. Sí, però com dius tu el caràcter, no? Hi ha gent que és més tímida i que no ho faria mai això, o potser hi ha gent que tu penses que és tímida i quan els trobes en un altre lloc canvien totalment, perquè com que ningú et coneix, no? És una mica com el ser tu, la teva essència és el que surt.
Perfecte. Escolta, i què recomanes d'Irlanda? A veure, jo us puc parlar de la zona de Dublín i de Gullway, que és on vaig estar. I és meravellós poder fer tot això, perquè si esteu a Dublín, òbviament heu d'anar a provar una cervesa negra, no?, i tot l'ambientillo i tot això. Òbviament hem de portar paraigües, que també, eh? Bueno, però és que això és una realitat. O sigui, has de portar paraigües i tant plou com deixa de ploure. Això és una mica com Amsterdam.
Sí, sí, sí. I això és així. Llavors, si esteu allà, us recomano que aneu a una biblioteca que és superxula, dins del Trinity College. No sé si t'agraden les biblioteques i aquest rotllo. Sí, m'hi agraden anar a veure els llocs. És superguai. De veritat, fan visites guiades i us ho recomano moltíssim.
I sobretot deixar-se perdre, perquè encara que sigui una ciutat, té molt d'ambient aquest com de poble. És una mica més tranquil, el carrer principal també, que tenen un carrer de botigues, que sembla així com el Portal de l'Àngel, però són com botigues més locals. I al costadet, si feu un tour, que de fet us recomano que feu un tour, encara que sigui gratuït, que està molt bé, hi ha una estàtua d'una senyora que es diu Molly Malone,
que hi ha una llegenda, no se sap si va realment existir o no, perquè això són com 4.000 històries que hi ha, que diuen que aquesta senyora era famosa perquè es posava al carrer a vendre peix i marís i tenia una cançó que és molt famosa i te la posen en totes turs.
i per la nit diuen que exercia la prostitució. Llavors, si li toques un pit, que és com la llegenda aquesta de com vas a Verona, li has de tocar un pit a la Julieta, doncs tornaràs i tindràs bona sort. Llavors, totes les persones que passin per allà, jo recomano que us ho passeu i que hi surteu.
I si esteu per la zona de Galway, que ja us dic, són 200 quilòmetres, es pot fer en un cap de setmana, si us agrada tot el tema de parc natural i així, el parc natural de Conemara és brutal, m'agrada moltíssim, és molt maco i realment és un paisatge d'aquests de fotos, saps? Que dius, oh, m'encanta. Que m'has posat una cançó... De la Molly Ballon.
No, no, no es diu així, eh? Jo crec que és molt guai aquesta, eh? Ah, d'acord, aquesta és una història que va sobre la Molly Malone. És una pel·lícula i, a més a més, surt la cançó dedicada a la Molly Malone. La pregunta és, li vas tocar el pit o la Molly Malone? Jo li vaig tocar. I has tornat a Irlanda? Encara no, perquè saps què passa? Ah, bueno, però tens tota la vida. Que tinc massa llocs, que tinc massa llocs allà acumulats per veure, saps? Ah, sí, ara és això, és això, és això.
Home, sí, la cançó típica... Sabeu què diu? Atenció, eh? Pescando berberechos y mejillones vivos, vivos, vivos. Vivos, vivos, oh. A vegades escolta la cançó i dius, oh, que místic, està pescant musclos i escopinyes, eh? Berberechos, aquí, directament. I es veu-li allà pescant, eh?
I va dient això, eh? I va dient això, pescant. És bonica, eh? És maco, el que passa que quan vas al tur te la posen així com més un remix i ara no la reconeixia, però m'agrada molt i és superrelaxant. Sí. Vinga, què més hem de veure per a la Moli Ballon?
Doncs, justament, el carrer que us deia, me n'acaben recordar, es diu el Grafton, el carrer Grafton, i la catedral de Sant Patrici. Òbviament, sisplau, això no podeu marxar sense veure la catedral de Sant Patrici, que és brutal. Ah, i el que us deia, si aneu a Wall-Way, que m'he quedat jo amb el Parc Nacional de Conemaraca, us convido a mirar-lo en Google, la veritat, les fotos que surten, meravellós.
Heu d'anar als penyassegats de Mujer, que em sembla que ho vam comentar l'altre dia així fora de micròfon, que era superguai. És que és impressionant. Jo quan m'hi acostava deia, Erika, no t'hi acostis gaire, que et cauràs. Tu ets de... No. Perquè, clar, són 200 metres, eh? Jo tinc un vèrtig important, eh? 200 metres, eh? Jo de lluny. A part fa vent, que ho sàpigues. Tu t'anaràs en furgoneta, t'anarà o no?
Saps que no hi he anat així amb furgoneta, rollo van? És que a mi m'agrada molt anar amb furgoneta i és un dels viatges que volia fer-ho amb furgoneta. O a Escòcia o a Irlanda amb furgoneta. Doncs jo... D'aquí que hi ha molta gent que ho fa amb autocaravanes i tal, que està molt preparat la gent que hi ha anat m'ho comentar. Està molt preparat, però bueno, és diferent, eh, que aquí...
Bueno, suposo que la infraestructura és diferent, però sí que he escoltat que és un molt bon lloc per fer-ho d'aquesta forma, a part també perquè el transport públic a vegades en aquestes àrees no és... O sigui, tot això que t'estic dient, has de fer una excursió o llogar un cotxe. No és que puguis anar amb un autobús, o sigui, de la ciutat sí, però quan vas en aquests llocs naturals, no tant. Molt bé. Bueno, escolta, i què més hem de veure?
Bueno, apunta't això, que t'encantarà. L'abadia Kylemore.
Ai, carai, què és això? Doncs és una abadia que està en un indret molt maco també de paisatge i també es pot visitar i per mi és una recomanació top. Si t'agrada conèixer la història d'un lloc, crec que és molt interessant. I tot això és com més naturalesa, que òbviament després de la ciutat sí que hi ha els carreronets i les catedrals i tal, però jo de tot el que us he explicat és amb el que em quedo d'aquests llocs.
O sigui, del que m'emporto d'Irlanda quan penso en aquest viatge és això. Vas tornar plourant aquí? Saps què m'ha passat? Què? I la meva mare li ha dit que m'escolti perquè vull que ho sàpiga. Sí.
La meva mare em va portar un bocata de pa amb tomàquet, perquè, clar, va dir, mira la pobreta, eh? Sí, li portaria menjar, però et va portar on? A l'aeroport. A l'aeroport. Perquè va venir a buscar. No, no, a l'aeroport no va venir. Jo a mi que li vaig dir, eh? Dic, mama, vine'm a veure, però no va venir. Doncs no em va agradar el pa amb tomàquet. Em vaig descatalanitzar per dos mesos i mig.
I no t'ha agradat més el pan de tomàquet? No, home, sí, ara sí que m'agrada, sí, però no vaig plorar pas, o sigui... Dic d'emoció, perquè anava a dir, a veure, el tancament del cercle, no arribes allà, què estic fent aquí, i a l'hora de marxar, doncs marxes plorant.
Sí, el que passa que com que jo estava molt emocionada perquè ja m'havia aconseguit aclarir amb el que volia fer, llavors no és com era un plorada de pena, no? Era com, ah, que bé, que ara ja estic més aclarada, em sento com en pau a mi mateixa, saps? Llavors va ser com, ai sí, adeu, no? I estava contenta, però perquè una altra cosa venia. Escolta, i vas tornar a fer deu perra a algun lloc o no? No.
És la teva primera i última experiència, eh? Sí, sí, i com veus, jo no rebateixo països, ni tampoc rebateixo experiències, perquè diguis que n'hi ha tantes coses que avui fet... Molt bé, no? Després ja me'n vaig anar a altres llocs i vaig treballar molt... T'ho dic perquè és una manera de viatjar, encara et feia au pair, doncs, escolta, un estiu a Irlanda, però l'altre estiu me n'aniré, jo què sé, a Londres. Dir què? No sé. I això és una cosa que molta gent fa... Tot i que jo no conec gaire gent d'aquí que ho faci, gaire o cap...
Ara a mi em coneixes a mi. Ara et coneixo tu. Sí que conec auperes que han vingut, allò, en cases de coneguts, amics i tal, que veus... Tinc una aupera aquí, que ve això. Doncs això sí. Sí. Home, si ho fes, sí que m'agradaria... El que passa és que, clar, ara ja amb 33 anys i tinc altres projectes, no m'encaixa tant. Però l'experiència d'igual que hi ha gent que se'n va cuidar a cases d'altres persones, que fa intercanvi de cases, o cuiden animals... Ho has fet mai, això? No, això tampoc ho he fet. No, no. És que...
I ara faria... El que m'agradaria molt de fer, per exemple, seria fer un voluntariat en un orfenat. Això sí que m'agradaria molt. Això és una cosa que sí que em mou. Però com el cuidar nens ja ho he fet, animals sempre he tingut a casa... No ho sé, és com que busco un altre tipus d'experiència ara, però crec que totes, totes les que puguem parlar, són superenriguidores, perquè al final cadascú es diferent i tria el que més li convingui, no? Però sí, sí. Que bé, escolta, i què més a Irlanda? Què, ho hem vist tot? Quatre llocs, m'has dit? Quatre destins?
Bé, jo només vaig estar aquí perquè és que em queda un altre viatge pendent. Clar, clar. Ah, hi hem d'anar. Potser que som aquí... Home, si li toques el pit a la Moli Malon, has de tornar. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Potser a novembre. Sí, aquest novembre?
No ho sé, és que jo tinc tants saplans i tantes idees. Però a veure, no te'n vas a Turquia, el novembre. També, però és que... Ah, també. A veure, el novembre és molt... Pensa que jo a l'estiu he treballat moltíssim. Jo ara jo vull unes vacances. Clar. És què et sembla si me'n vaig a... Estaria molt bé, eh? Sí, no? I així ho explico. De moment jo em comprometo... O et truquem en directe.
Jo de moment em comprometo a explicar-vos Turquia. Turquia, eh? Però ara farà bromes. O sigui, Irlanda, com a un país per viatjar sola o sol, és un país molt fàcil, molt meravellós. Us recomano, la gent és molt maca, tot i que em vaig perdre en bicicleta. A veure, a veure. És una bona manera d'acabar l'espai d'avui, la secció d'avui. A veure, explica què va passar.
Aviam, una d'aquestes excursions que us dic, i un dels meus esbarjos, de dir, jo és que necessito aire, que obro la finestra i tinc les ovelles, els porcs i les vaques, però he de socialitzar. Llavors vaig dir, saps què? Que faré una bicicleta i me n'aniré a recórrer amunt, sense motxina i sense mòbil, sense res, perquè total, estic aquí al costat. Doncs em vaig emocionar massa i vaig acabar amb una carretera principal que no tenia ni idea d'on era.
Així és que, bueno, vaig baixar de la bicicleta i em vaig quedar allà com un gusset al costat pensant que què feia, no? Perquè, clar, jo estava pensant, ja què faig? I tornar enrere no hi havia opció. És que no me'n recordava de com havia tornat. No me'n recordava. Et vas emocionar molt. Sí, m'ho vaig emocionar. Llavors què vaig fer? Em van parar una parella d'avis i em van dir, mira, puja tranquil·la i anem a casa i veiem.
On vius? Ni idea, ara no sé on vius. Jo me'n recordava una mica, però no m'ho explicava. Llavors, això... Anem a casa, et m'han dit? Sí, m'han dit, portem a casa, o sigui, casa seva, fem un te i busquem. Això és tan bonic que penso que a vegades pot ser perillós i tot. Clar, és que per això ho vull explicar, perquè jo en el seu moment què et diu la mare quan surts de casa? No parles amb desconeguts. I no, pugis a un cotxe desconeguts. I menys prendre el te ni t'explico ja.
Vull què vaig fer? Jo vaig pujar i jo mirant la bici, deia, totes la bici, la bici, en plan, a veure si em seguiries tenint la bici la deixant aquí, no? Total, que em va portar a casa seva, una casa d'aquestes de, se les entén a tres com fan les pel·lícules del dissabte, que posen així tot mones i tal. Casa de l'assassí, normalment és. Ai, no!
No és el cas. Dic a les pel·lícules. Sí, exacte, sí. A les pel·lícules, normalment, les ací viuen en aquelles cases i és un bon veí i tal. Sí. Doncs em van posar allà, tipus, a la finestra, amb una tassa de te i em van dir, tu d'on ets? I què fas? Ai, ai, ai. Jo sempre els dic Espanya, saps? Això a la teva mare no li has explicat, no? No, bueno, potser s'enterà ara. Ara s'enterà. Ja fa molts anys. Està prescrit ja. Està prescrit. El delicte està prescrit.
Jo vaig dir Espanya, perquè, clar, hi ha gent que, si li dic Catalunya, tampoc se'n sap ara. No, no, només val dir Espanya, que és més gran, i així no dones detalls. Però espera't, espera't, que van agafar un llibre d'aquests mapamundi i em van assenyalar Brasil. I jo, aquesta gent no sap, no sap on és. Brasil? Brasil, les pensaven que Espanya era Brasil, o sigui, fixa't. Unes classes de geografia necessitarien més que un ouper.
Doncs sí, però el cas que van ser maquíssims i ens vam entendre i al final vaig arribar a casa, tu. A través d'un veí, un veí i un altre, vaig arribar a casa i va ser una anècdota que avui us explico. Molt bé, no? Així que la gent bona existeix i està allà fora. Te la vas jugar, eh, per això? Una mica, però... Però molt bé. D'intuïció. Estava volta, eh? Sí, estava bo, bueno, així, com... Sí...
Espectacular! Doncs escolta, hem anat a Irlanda, ens hem perdut en bicicleta, hem conegut un poblet d'animalons, de grangers, i ha estat molt bé, hem après a ser opert, un ama de les maneres, sobretot quan ets jove, de viatjar, conèixer món i conèixer llengua, també. Escolta, i què? On tenim la setmana que ve?
Què et sembla ara que ve la fresqueta si ens anem a Amsterdam? Oh, molt bonic. M'agrada molt anar a Amsterdam. Sí? He anat un parell de vegades a Amsterdam. Sí, he repetit. He repetit. Doncs escolta, m'encantarà. Vas perdre amb bici a Amsterdam. Allà amb bici ho fas tot, eh? Bueno, vaig estar-hi dos anys visquent així. És que una estona sí que m'hi vaig perdre. Es va allargar una miqueta, eh? Sí, sí, sí. Ara ja us ho explicaré. Èrica, la setmana que ve ens anem a Amsterdam. Em sembla? Em sembla. Que vagi molt bé. Adéu. Gràcies.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
És migdia avui a la crònica a partir de la una de la tarda amb Joan Escofet, entre altres coses. Us explicarem que avui a partir de les sis de la tarda es penja al balcó de l'Ajuntament de Vila Salamar la bandera de Palestina, una decisió que s'ha pres després que s'hagi reunit amb caràcter d'urgència. La Junta de Portaveus ha aprovat una declaració institucional per la fi del genocidi a la Franja de Gaza i de suport i protecció a la flotilla que va ser interceptada per forces de l'exèrcit israelià.
El Partit Popular, per la seva banda, i en un comunicat de premsa que ens ha fet arribar, rebutja, diu, la utilització de l'Ajuntament com altaveu polític i defensa la neutralitat institucional. La declaració institucional aprovada rebutja els actes de genocidi, la destrucció d'infraestructures...
els desplaçaments forçosos i la negació dels drets bàsics de la població palestina. També expressa suport explícit a la flotilla que transporta ajuda humanitària a Gaza i reclama mesures de protecció diplomàtica i consolar pels participants. La declaració institucional ha comptat amb el suport de tots els grups municipals presents a la Junta de Portaveus i els regidors no adscrits, que també van estar presents. Els grups van ser Babor, Junts Estimem Vilassar,
i Esquerra Republicana de Catalunya ve d'EMA futur, la penjada a la bandera al balcó, ha tingut l'abstenció del regidor no adscrit, Alfons Núñez, i no ha comptat amb el suport de Junts Estimem Vilassar. El PP ha votat en contra de totes dues qüestions, el PP ens ha enviat, com us dèiem, un comunicat en el qual, i segons aquesta formació, l'Ajuntament, com a institució que representa tots els vilassarencs i vilassarenques, ha de mantenir la neutralitat política i no caure en reivindicacions alienes a la política local.
Aquests i altres temes, aquestes i altres informacions puntualment a la crònica amb Joan Escofet a partir de la una de la tarda, de les tres de la tarda, de les cinc de la tarda i de les set en punt del vespre.
A les 12 i 2 minuts us recordem que hi ha avui convocada una vaga de metges de 24 hores als centres de salut públics i concertats de tot Catalunya. Una crida que està realitzant el sindicat majoritari Metges de Catalunya aprofitant l'aturada que es fa a escala estatal contra l'Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. I és que el sindicat Metges de Catalunya planteja una convocatòria pròpia per reclamar al Departament de Salut un estatut exclusiu pels metges.
Aseguren que la conselleria té competències per reduir les guàrdies dels metges o mantenir una classificació professional diferenciada. Des de les 8 del matí els serveis mínims són els habituals, amb un 25% del personal a les urgències de tots els caps i la resta de serveis funcionen com un dia festiu. Els serveis essencials als hospitals estan garantits al 100%. Aquesta vaga recordem que es realitza fins demà dissabte a les 8 del matí
i es dirigeix a personal adjunt i a formació, és a dir, residents de metges, farmacèutics, psicòlegs, biòlegs, odontòlegs, radiofísics, químics i bioquímics.
La FIFA planeja augmentar a 3 el límit d'equips per país de cara al porter mundial de clubs previst de cara a 2029 encara amb seu per confirmar la mesura del màxim organisme. El futbol té per objectiu evitar que grans clubs com el Barça, Liverpool o el Nàpols es puguin tornar a quedar fora d'aquesta competició.
L'ENS no vol que es repeteixin les circumstàncies del Mundial de Clubs d'Estiu Passat. En aquella primera edició, amb nou format, els criteris de classificació basats en el coeficient de temporades anteriors i en els guanyadors de les últimes quatre Champions van exclaure els últims campions de les lligues espanyola, anglesa i italiana. S'atura aquí el camí de la informació que torna a les 13 hores. Fins a l'1 en punt continua el Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tanquer la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.pilasaradio.cat Què esteu fent?
visitant el Parc Güell.
Qui té un arbre o una planta té un tresor. Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd a alegria. Generalitat de Catalunya. L'Idera no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sant. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sant espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres ho és cada dia.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
7 minuts per damunt del migdia, última hora de l'edició, última hora de la setmana. I com sempre, aquesta hora, els divendres, moment de contactar amb Conchi Far. Amb ella repassem, com sempre, les fake news de la setmana. Fake news i Donald Trump. Així és com va l'ordre. Saludem a preus instants a la Conchi Far. Som-hi. Conchi Far, bon dia, bona hora.
Molt bon dia. Com estem? Bé, bé. A què andem-nos? Doncs vinga. Precisament hem de començar a abandonar el Trump avui. Veus? Ja t'ho deia jo. Ja tampoc fa falta ser molt lletja. Doncs va, anem a repassar-les. Bé, aquest recordarem tots i recordarem...
que Trump va declarar que els Estats Units estaven en un conflicte armat no internacional amb càrtels de drogues, no? Justificant atacs militars a vaixells de Venezuela que inclús ha mort gent, no? Doncs aquesta declaració està qüestionada per experts legals i legisladors allà dels Estats Units i han assenyalat que no hi havia cap manca de drogues i legal per fer aquestes accions. Mhm.
Cap mena de... Exacte. Ara ho has dit. Vinga. Doncs déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Va, més coses. Estan parlant que hi ha hagut gent mort, o sigui que... Sí, sí, no estem parlant de qualsevol cosa, no? No estem parlant de qualsevol broma. Bueno.
Ajuntament de Madrid. Ajuntament de Madrid ha aprovat dimecres, dia 1, una iniciativa per la que treballadors municipals de la ciutat hauran informar les dones que vulguin avortar. I hauran de... Per què? Perquè ara s'han creat l'Almeida, així ha tingut un budget en Trump, i ha dit, jo també soc científic. I ha creat el síndrome post-avortament. El síndrome post-avortament.
Sí, PP i Vots han aprovat que existeix aquesta síndrome, que no està avalada i sentit secament per ningú, però jo suposo que és com una resposta en aquesta iniciativa del govern, de banda del PSOE, que volen posar, volen fer una reforma constitucional, dient que hi ha dret a l'avortament.
I clar, han contestat d'aquesta manera, no? Aquest síndrome no està inclòs a cap manual de trastorns mentals ni res. O sigui, ha estat una cosa que s'ha inventat l'Ajuntament de Madrid. Va presentar aquesta moció a José Luis Martínez Almeida. Perdó.
perquè aquests empleats públics, informacions sobre els efectes negatius de l'avortament de les persones que havien anat a la Unitat Pública Madrilenya. Déu-n'hi-do. Ja sí, ja sí, ja sí, no es queda. Perdona. No, la veritat ha agafat el moment ara, eh? Avui sí. Bueno, bolo ambiental. Els biocombustibles són 100% renovables i sense impacte. No.
es desmenteix que aquest biocombustible sigui completament vers i sense estes realitats negatives. Tot i que sovint es presenten com una solució ecològica i miraculosa, la seva producció requereix aigua, energia, terra i fins i tot pot implicar desforestació o emissions indirectes. També, pena. Bueno, a la secció fotos, fakes, perdó,
A la secció de fotos fake les més, diríem, les que més hem vist, oi? És una imatge de la Selena Gomez, justament, en suposat les dames d'honor. Tot això és fet per a l'intel·ligència artificial. Un vídeo que suposatment mostrava un conductor gradint un immigrant dins un bus, també, intel·ligència artificial. Un vídeo que mostrava per a aquells guristes dels Estats Units, fent-se el carip,
també fals, i, bueno, si començàsim a al·lomenar tots els vídeos falsos que hi ha hagut, estaríem... No, no acabaríem, no acabaríem. Exacte. I ara, darrerament, una iniciativa de l'Ajuntament d'Hospitalet, que ha llançat una xarxa antirumors, amb el lema, els rumors ens esquitxen a tots i a totes. Pensa, informa i actua, no?
o sigui, que ells volen fer una... ajudaran especialment la gent que vulgui ajudar voluntàriament a cercar aquest tipus de desinformacions, no? Perquè aquests bolors tenen 8 vegades més interaccions a plataformes com YouTube i Twitter i demés que a l'informació viable. Per tant, l'Ajuntament d'Hospital és cosa que molts ajuntaments hauríem de fer també
treure-nos la feina d'altres i fer alguna cosa perquè no hi hagués tanta discussió de tanta mentida.
I per avui no tinc gaire cosa més. Doncs, Conchi Far, fantàstic. T'ho agraeixo moltíssim que un dia més hagis estat amb nosaltres. I això és un no parar. Ja ho saps que és un no parar, eh? Conchi! Ja en bloc a la flotilla, la setmana que ve tindrem coses. Sí, la setmana que ve ho deixarem per d'aquí dues. La setmana que ve hi ha algunes novetats, ja t'ho explicarem, d'acord? D'acord, molt bé. Gràcies, Conchi! Una abraçada, gràcies!
Doncs vinga, en pocs segons és un quart d'una. I avui, aquesta tarda i demà, al vespre també podem escoltar una nova temporada de la Mar de Música. Arriba de nou a la ràdio Jaume Alzina. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.pilasaradio.cat Mireu, això és com la música a la televisió. Hi ha els programes amb comptades ocasions que tenen música en directe. Doncs a les ràdios...
diem de proximitat, doncs poques vegades trobeu sessions en directes com la que ens portarà en Jaume Alzina a partir d'avui mateix al vespre. Jaume Alzina, bon dia, bona hora. Què passa, nens? Com estem? Aquí molestant-te, perquè sé que estàs a la sala de màquines preparant el programa d'avui, eh? Estàs aquí afinant. Mira, m'has agafat, que faltava 5 minutets per acabar-la, però ja la tinc, ja està, ja està. La d'avui serà potent.
Buh, ja ho veus. Escolta, Jaume, una temporada més de La Mar de Música. Això ens encanta, eh? I quantes em portem, ja? Crec que un parell. Ara tampoc les vaig comptant, però jo penso que ja fa un parell de nets. Doncs la tercera temporada. Avui no sí és la tercera temporada. Jo diria que sí, eh? Sí, sí. Per la quantitat de cançons que dic... Bueno, aquesta ja no la posaré perquè l'he posat, segur. Si és que me'n queden poques...
Hauràs de començar a repetir, eh? Mira, ves per on... Escolta una cosa, Jaume, per aquell que t'arribui a la terra i dir, hòstia, on t'he anat a parar, doncs a Vilassà, o al Maresme, o on sigui, perquè per internet també pots seguir, què és la mar de música?
La mar de música és això, la mar de música, o sigui, molta música, jo intento sempre posar que, a veure, la sessió és que agradi a tothom, i sempre intentar posar una mica d'aquí, una mica d'allà, una mica, saps?
i intentar, intentar amb el màxim possible posar qualitat de música. Aquesta és una mica l'etiqueta de Vidasar Ràdio. És a dir, no posem reggaeton, eh?
Sisplau, a veure, a veure... Un o dos, a l'any, tampoc et diré que no, perquè la gent va molt apretada. Jo tinc molts companys que són disjocers i deien, ah, és que no posaré reggaeton. I si estan en locals o estan a uns quins llocs, gairebé es veuen obligats, perquè la mateixa gent ho demana. Doncs mira, si la gent vol sentir reggaeton, que vagi allà, però si vol sentir música...
Exacte. A veure, ara hi ha molta gent que m'assassinarà, però la paraula música amb reggaeton... No pot anar. Jo penso que no. No, no, no. Jaume, mira, en Joan Escofet i jo tenim una màxima aquí a la ràdio, com fem el poc ens passa, cap a les 10, un quart d'onze.
Mira, tenim una màxima que no sé si t'hi apuntes, a veure si compleixes els ítems. És a dir, una persona sap que s'ha fet gran quan compleix quatre ítems, com a mínim tres. Un, cadira a la platja,
Que què? Cadira a la platja? Cadira a la platja, ja no tovallaves. No, no hi estic d'acord, no. No, tu no, eh? Tu ets la platja. Sempre tovallola. És que tu ets un jovenet, és que on t'has separat. Cadira a la platja. Ho ves tot tu. Cadira a la platja, això està clar. Segona, et comença a agradar Julio Iglesias?
Uf, uf, un altre, fora. I aquí et suicido. No pot ser, Jaume, ets massa jove per estar aquí, tu. I la tercera, aquí sí que estarem d'acord, diem allò d'avui ja no es fa música com abans.
Aquesta sí Aquesta sí Ah, oh, i tant La paraula clau és Jaume és música Sí senyor Jo me'n recordo abans que agafes un A veure, clar, evidentment Ara mateix hi ha molta informació Massa informació de cop Abans anaves, hosti, mira tu, U2 Die Streets, Prince, jo què sé Entret un disc, anaves allà El compraves O t'anaves a Londres i el compraves
on te fos i t'aprenies les cançons dels Rollings, dels Beatles... Sí, senyor. Ara hi ha tanta informació que no et dona ni temps d'aprendre les cançons. Aleshores, qui mana amb això? Les companyies que volen que tu t'aprenguis el reggaeton abans que un rock dels Rollings. Sí, senyor. I aquí és... Ai, Déu meu. Aquí patem, patem una mica, eh? Exacte.
Escolta, i fent una mica d'història, una mica, eh? En Jaume el Zina tota la vida és, eh? És un tio de cultura musical, de cultura de rock, un tio que sap, que no posa la cançó, sinó que, a més a més, te l'explica, i això està molt bé, eh? Tu ja vas començar a punxar amb el Joan. Jo recordo, sense menjar, el Boga, veure't punxar, però vas començar a punxar... I tant! 30 anys, nen, 30 anys fa... Ho veus com ets una mica gran? Ho veus com ets una mica gran?
No, no, mica no. Molt. Doncs tovallol a la platja, ja. Però la música no té edat. Mira Beethoven. Mira els anys. Sí, senyor. Aquí s'estan bé, veus? Sí, senyor. Aquesta la tenia estudiada, eh? El dia que em preguntin això, diré això. Escolta, va, i al Boga i allà on te calgués anaves a punxar, eh?
Sí, a veure, a mi m'agradava molt punxar per la gent. He estat al Boga, 30 anys, he estat a molts llocs, discoteques, fins que va arribar un moment que vaig dir, bueno, ja està, tu, ja a punt. I l'última, l'última la vaig fer, l'última meva sessió, amb homenatge a la meva família, m'estimo tant, que és la tropa. Sí, senyor. I vam fer que la tropa la fresca. Oh, gran nit, gran nit.
la meva última sessió perquè, o sigui, jo ja ho havia deixat, però la tropa no se la pot deixar de banda, no. Doncs sí senyor, sí senyor. I aquí és el que jo vaig fer. Jo crec que algun dia hi tornes, eh? A què? A punxar una sessió? No, no. I tant, i tant. Bueno, a veure, una sessió, sí, a Vila Sa Ràdio, evidentment. Això cada divendres.
Escolta'm una cosa, Jaume. Diga. En Xavi Puig, que també... Ojo, ojo, eh? El jefe. Aquí, ojo, eh? M'acaba de recomanar un documental per tu, que no sé si l'has vist. Un és Saturday Night Live, detrás de les càmeres. El fan per gustar.
Saturne Night Live, detrás de les càmeres, Movistar. Escolta, no sé si t'agrada o no t'agrada veure documentals, i l'altre que em recomanes Discos Rebens de Movistar. Sobretot aquest, Discos Rebens. Et poso deures aquesta temporada. Vinga, va. Va? Doncs escolta...
No va sobre la cançó Sarto de Naila, eh? Va sobre el programa, el Saturday Night, eh? Sí, sí, home, sí, sí. Escolta'm una cosa. Però, a veure, la música és música. Aleshores, sempre... A veure, les persones que... Mira, i això ho he parlat molt amb el Xavi. Quan estàs a la ràdio...
No saps si t'estan escoltant, si no t'estan escoltant. Quan estàs en un local, arriba un dia i poses una sèrie de temes i la gent veus com reaccionen. I això t'ajuda a posar més i a fer més ambient. La dificultat gran, i que jo admiro a la gent que té programes de música...
a la ràdio, és que no saben realment qui els està escoltant ni en quin moment els està escoltant i, sobretot, si us hi està agradant. Aquest és el problema principal de la gent
que posa música i no sap si saps... Hi ha una dificultat afegida, eh, Jaume? No, no, és la dificultat. Però és que, a més a més, tu, en un local saps que la gent ve a prendre alguna cosa, a passar-s'ho bé, a xerrar, a ballar, tothom més o menys ve a fer el mateix. I depèn de l'hora poses una cosa a l'altra, i depèn del dia poses una cosa a l'altra perquè veus la gent. Però a la ràdio no...
Clar, amb ràdio no saps ni on són, ni què estàs fent. No tothom està fent... Un està fent el sopar, l'altre està tombat al sofà, conduint o fent el que vulguis. I ara què posa aquest, no? Exacte, exacte. Sí, sí. És molt difícil, la ràdio és molt difícil. Jo us admiro tant com... Perquè, hòstia, sabia el que pot agradar a la gent i els anys que porteu fent ràdio...
Uf, això és molt difícil, nens, i us admiro i us aplaudeixo, sí, sí. Ja saps que l'adminació és mútua, Jaume. Escolta, en què comences avui? En què comences? Va, ens ho pots fer més poc? Home, a veure, és una primera temporada i tal, i començarem amb el Kiss the Prince, però una versió en directe que ni ho se l'espera. Què dius, Anna?
Amigo. Amigo, doncs escolta, estarem molt, molt, molt atents. A veure si és veritat. I bueno, a veure, si no sou a temps de gravar-la, us la puc passar, que cap problema. Home, no, a la carta.velasaradio.ca ja les teniu totes. Ni més ni menys. Sí, sí, és el que alguna vegada hem parlat amb el Xavi. Abans posaves i no quedava, però ara la gent té l'avantatge de dir, ai, mira, m'ho he perdut. Pam, ho puc tenir sent.
Ho puc tornar a sentir, sí, sí, és així. Però avui, sí, sí, a veure, evidentment, començaré amb la meva cançó bandera, que és el Kiss the Prince, i vaig buscant versions, i és una versió en directe que no comença com si fos el Kiss, però, uf, si fots canya amb els auriculars i baixos...
A veure, ai meu. Sí, sí, te'n vas. D'aquí a Lima, tu. Doncs, Jaume, mil gràcies per estar amb nosaltres en la temporada més. De res, home, al contrari, home, vosaltres. Per atendre'ns la trucada i que, escolta, una abraçada ben forta, que ja ho saps que estarem molt pendents d'aquest programa. Gràcies, Jaume. Per tornar-vos ben forts a tothom. Vinga. Igualment, Jaume, bon dia. Vinga.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasarradio.cat El 98.1 de la FM Vilasarradio.
És que no sabia ni que tenia tot això.
Estic amb el Salvi, que és un noiet que m'acaba de confessar que no ha fet mai cap neteja d'armari. Avui és el seu dia de sort perquè m'ha trobat a mi. Anem a veure quins sequerits amagar al seu armari. Bé, Salvi, la dinàmica és molt senzilla, t'ho explico. Hauràs de fer quatre piles de roba. Una pila amb roba que utilitzes habitualment, una altra amb roba que potser no la utilitzes tant habitualment o que la utilitzes esporàdicament, una altra pila amb roba que no utilitzes i una altra pila de roba que estigui en mal estat.
Sí, quan vulguis. Vinga, let's go. Això no ho faig servir. Això tampoc ho faig servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Uah! Hem entratat les pilres! Jo, texans, els odio. I per què en tens 50? Aquí tinc aquest armari. Hi ha bastanta roba. Vinga, saí, m'afol! M'hora de Déu, senyor, no cabrà. I per què tens les sabates que et fan bé? Les gorres. Al contrari de la boina, no m'agraden les gorres perquè no... És que no me queden bé, mira.
Sabies que cada persona compra 25 quilos cada any de roba? Doncs és que realment el que em poso és això. Et proposo una cosa, tio. Avises el teu germà que vingui, que et trigui el que més li agraï i l'altre li dones una segona vida. I no et compris més taxants, sisplau, per favor. Això no. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danx o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio.
Doncs vinga, som-hi! Moment per l'entrevista del matí i és moment de parlar de nou, un any més, una temporada més, d'un fet solidari. De fet, és una activitat solidària que ens fa molta il·lusió perquè cada any ens porta fins aquí l'amic Jesús Magèm. Ell és el president del Club Nàutic Vilassà i és que enguany presenten ja la setena edició de la travessia solidària. Una travessia el proper dissabte en què
El Club Nauti Vilassada Mar i Aigua Solidària organitzen un esdeveniment festiu familiar, no competitiu i 100% solidari. Jesús Magem, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs molt bé, com sempre, content de venir aquí a la ràdio a parlar amb tu. I nosaltres també que estiguis aquí, a l'altra banda del fil telefònic, com sempre també, un clàssic des d'Aigua Solidària. David Camps, bon dia, bona hora.
Bon dia, què tal? Com estàs, David? Molt bé, molt bé. Doncs gràcies per estar amb nosaltres els dos. Un moment per parlar d'aquesta setena edició de la travessia solidària. Som-hi!
Doncs vinga, som-hi. Jesús, un any més, eh? Setena. Entraves a la ràdio i em dius, hòstia, set anys, eh? Com va començar tot, te'n recordes o no? Sí, home, i tant que me'n recordo. Doncs un soci del club, el Lluís Framis, que és un nedador, que de fet aquest any està preparant-se per creuar l'estret, doncs em va dir, escolta, tinc un projecte que segur que t'agradarà, i re, em va explicar això de...
de fer un projecte solidari, amb Aigua Solidària i amb la Fundació Vicenç Ferrer, per poder fer una travessia nedant i que els fons que recaptessin... Bé, això li vaig proposar jo, dic, em sembla correcte, però jo vull que tot el que recaptem, tots els diners que posin els participants, vagin íntegrament a la Fundació Vicenç Ferrer. I res, vam començar ara ja fa 8 anys, perquè l'any del Covid ens el saltem. I aquest any és la setmana inició, i molt contents.
Doncs, escolta, fantàstic. David, i vosaltres entreu en acció des del primer moment, des d'Aigua Solidària, això per una banda i per l'altra, doncs, explica'm perquè no ho sàpiga, què és Aigua Solidària. Doncs, sí, sí, nosaltres des del primer moment vàrem impulsar, juntament amb el club, aquesta iniciativa,
i amb la voluntat de promoure les aigües obertes amb un component de solidaritat, de compromís amb els més pobres, amb els més vulnerables, etc.
I cada any anem triomfant, perquè cada any s'omple les inscripcions i es treballa amb pous d'aigua, amb escoles, etcètera. Cada any es treballa amb la Fundació Vicenç Ferrer. En aquest cas és una fundació que treballa bàsicament també a l'Índia, però una mica a l'Àsia en general, al sud d'Àsia. I aquest any crec que tornem al Nepal, no?, amb els diners recollits. Sí.
Sí, correcte. Tornem al Nepal perquè l'any passat ja vàrem estar treballant per un projecte d'atenció a la infància vulnerable i continuem amb aquesta iniciativa. Perquè el context del país és que un 30% dels nens i nenes al Nepal viuren en extrema pobresa i que molts es troben en una situació d'esclavitud i de treball forçat.
I llavors també hi ha un alt nivell d'infants amb discapacitat, amb paràlisi cerebral, que tenen un rebuig familiar i social i intentem donar una oportunitat per canviar les seves vides.
Jesús, suposo que corrobores el que diu en David en aquest sentit. No sé si treballeu en un projecte concret de la creació d'una escola o tal, o lluiteu en general contra la pobresa infantil amb algun fet, alguna... Bé, cada any són projectes diferents. Com deies abans, hem fet molts projectes a la Índia i aquells eren projectes concrets. Bàsicament, els primers vam fer uns embassaments en regions on la capacitat d'aigua era molt limitada per la població...
I després també l'any post-Covid vam fer un projecte també concret per poder formar infermeres, que en aquell moment hi havia una necessitat important de serveis mèdics. Amb el Nepal fem un projecte també, com deia el David, per poder ajudar uns nanos d'una regió que tenen problemes de pobresa i esclavitud, per poder-los donar suport i oportunitats per poder tenir una vida millor.
I sobretot, perdona Jesús, per confirmar una mica, el projecte va orientat a la protecció i l'escolarització de la infància, com us dèiem, és vulnerable. Per evitar, diguéssim, que hagin de deixar l'escola i hagin de treballar. Molts nens treballen en forns de maons...
i llavors el projecte aquest, la Fundació Vicenç Ferrer els proporciona roba, nutrició, cures i sobretot garanteix que segueixin a l'escola. Des d'Aigües Solidàries és una mica la vostra tasca participar en aquests projectes solidaris com la travessia solidària a Vilassar de Mar, no? Teniu altres projectes, però el vostre rerefons diem que és absolutament aquest. Sí, de fet tenim una altra iniciativa d'una travessia que organitza un company nostre, el Marcos, a llançar
amb el grup de tintureres i també cada mes d'agost organitza i després fem un 100% al Nadal, que són 100 piscines de 100 i també amb l'objectiu mateix de captar fons per programes de la Fundació.
I això al Club Nautic de Vilasamar quan tomen socis, sòcies, els no socis, els no sòcies també, quan tomen com una festa esperada. Podem dir que és la cirereta a l'estiu, no? S'acaba l'estiu aficiosament, no? Exacte, amb la travessia acabem l'estiu, perquè a més és l'època aquesta, el primer dissabte d'octubre.
I si realment la gent té moltes ganes perquè és un projecte bonic, hi ha un ambient impressionant al club, hi ha activitats post travessia, tenim gent que ens proporciona productes per fer després un aperitiu, i bé, la veritat és que és un acte molt, molt divertit.
Explica'm la jornada. Alguna jornada l'aigua ha estat així una mica animadeta, tot i que s'ha sortit, però l'any passat recordo que era una piscina, no sabíem si era la piscina... No, l'any passat, no? L'any passat va ser un dia molt complicat. Què dius ara? Fa dos anys estaves... Jo havia girat. Em pensava que era fa dos anys mala mar i l'any passat havia sigut la piscina del nàutic. No, l'any passat vam tenir un dia complicat d'haver fet el circuit
Sortim de davant del nàutic, posem una boia a 300 metres cap endins, llavors anem cap al Mercat de la Flor, on posem la boia per donar la volta, i torna al nàutic. Això són uns 4.000, i després fem una més curta, on davant de l'Ajuntament posem una boia, donen la volta i fan 1.500. Bé, més curta, més curta. És més curta, però que no ens animem, eh, tampoc. No, no, ja sé que tu i jo, ja ho hem parlat alguna vegada, que tu i jo... Sí, sí, sí, tu i jo des de la barca, a controlar. Des de la barca, a controlar.
Des de terra, però això de nedar no. I, bueno, al final, l'any passat vam tenir un dia molt complicat que, finalment, l'organització vam decidir acortar el circuit, no anar fins al Mercat de la Flor, i els que volien fer una distància més llarga feien dues voltes al circuit de 1500.
Però hem tingut molta sort. El primer any va ser un any complicat, però la resta és veritat que hem tingut el mar perfecte. Ja dic, fa dos anys no sabíem si era a la piscina o al mar, però molt bé. I a més a més, cada any, això sí, les inscripcions... Sí, sí, a tope, a tope. Hem anat creixent, vam començar els primers anys amb 300 inscrits, més o menys, l'any passat vam superar la xifra de 500, i aquest any, tal com anem, preveiem estar també al voltant dels 500.
I molt contents perquè això al final, amb totes les set edicions que portem treballant per la Fundació Prins Ferrer, doncs hem recaptat més de 40.000 euros i aquest any ara mateix ja tenim uns 7.000 euros recaptats i esperem arribar a la xifra dels 10.000. Això es diu molt aviat, eh? Sí, sí, la veritat és que estan molt contents amb nosaltres. I sobretot que de cara a la comunitat nedadora en general ja és un esdeveniment que queda fixat en el calendari.
i venen de clubs de tot arreu i és de fet la travessia del Maresme referent
per no ser competitiva, per ser familiar, perquè tenim molts patrocinadors que ens hi donen suport. És una festa. Sí, sí, és la festa, com dèiem, final d'estiu no aficiós. És veritat, eh?, que, evidentment, no és competitiu, que és 100% solidari, aquest és el rerefons, però ja suposo que hi ve a fer una mica de marca, eh?, ve allò de llançar-se a l'aigua a dir, a veure si avui m'emporto... No hi ha medalla ni res, però volen ser... Volen estar allà, no? Sí, sí, al final, quan es tira a l'aigua...
No hay amigos, no? No perdonen. I jo estic, com deia, jo no nado perquè, bueno, estic a l'organització i a part que també nado justet. Sé nedar, però vull dir que normalment piscina i una mica. Sí, home sí, fer unes braçades. Sí, això sí, però fer 4 quilòmetres no estic preparat.
És que es diu molt ràpid, eh? Sí, sí. 4 quilòmetres dintre l'aigua és una brutalitat, eh? És moltíssim. Llavors, jo el que faig és em quedo a la voreta rebent els nedadors, que és una cosa que també ho valoren molt, perquè quan fas 4 quilòmetres els costa sortir i més d'un se m'ha caigut, i al final sempre veus els mateixos, o sigui, sempre veus les mateixes màquines que neden i que, bueno, que arriben primers. Doncs, i tu, David, et llençaràs a l'aigua o no?
Doncs normalment jo estic amb el Jesús i controlant seguretat, estant en connexió amb l'agent de seguretat de la salvament dins l'estòdia i veient que no hi passi res per una mica de direcció tècnica. Anem a parlar de la jornada en general, que tenim que no s'arriba, les activitats pre i post travessia, cal dir que és una distància de 4.000 metres la llarga, 1.550 metres la curta i una versió infantil.
que aquí en Jesús diu que encara arribaríem, justets, però arribaríem, 200 metres, que és la infantil. La inscripció són 21 euros als adults, 10 euros als infantils. En aquest cas, cada inscripció, per fer-nos una mica la idea de 21 euros, equivale al cost mensual d'un apadrinament infantil a la Índia, convertint la teva participació en un gest simbòlic i solidari.
Jesús, habitualment, banys amb família, vestidors, piscines, serveis de bar, però hi haurà també més coses allà, no? Sí, mira, l'hora d'inici de la cursa, de la travessia, perdó, ve a ser al voltant de les 10, en aquest moment fem uns parlaments de l'organització i tot això, però citem els nedadors a partir de les 8 i quart perquè vinguin a recollir tot el material que se'ls dona, una bossa amb productes, gràcies als patrocinadors podem posar producte, per exemple, Dani ens ofereix producte, Maggi Origen ens posa la fruita
tot el que és l'avituallament. Després tenim Amar, espectacular, que també és d'aquí Vilassar, que ens fan al final de tot un aperitiu que també el que es recapta en part va a la Fundació. Tenim Aigües de Vilassar. Tenim molts patrocinadors que ens posen producte.
Llavors, recullem el producte, després fem el briefing i se'n van a l'aigua. I un cop acaba l'aigua, totes les activitats que et comentava. Fem primer la cursa de 4.000, surten primeres de 4.000, perquè així ja se'n van. Sí, ja tornareu. I quan acaben, fem la de 200, que bàsicament és, posem una boia, uns 100 metres de l'aigua, del que és la...
la voreta i van i tornen. I és molt maco perquè són nens entre 6, 8 i 10, 12, que van moltes vegades acompanyats amb els pares. Llavors és molt bonica. De fet, són els futurs nadadors d'aquesta cosa. Els que van començar amb 12 fa 8 anys en tenen 20. Aquest any segurament, no sé si la de 4, però potser la de 1.600 sí que la faran. L'idea és això, promoure la natació en aigües obertes i amb aquest caire solidari. Sí, senyor.
És el gran enrerefonset. David, em fa gràcia això de l'avituallament, perquè fas una cursa per terra, a la muntanya, doncs sí que pares un moment i fas l'avituallament, la fruita, veus alguna cosa i segueixes. Aquí l'avituallament és quan arribes, m'imagino. Sí, sí, perquè enmig del mar no és una distància tan llarga com per poder avituallar.
És més quan la gent arriba, com deia el Jesús, que proporcionarem fruita, bombons lins, també aigües, begudes... I després hi ha un post, com ens deies abans, que té a veure amb un cervesa solidària, tot el que es recapti va, entre pans solidaris i també uns cucurutxos de pernil.
que també són solidaris. És a dir, a part de les inscripcions, també hi ha altres fets solidaris. M'imagino que jo sempre reclamo, i ho dic sempre, que es fan curses i tal, que hi ha una xarxa de persones voluntàries, el voluntariat, que ja és hora que se'ls faci un homenatge a tots i a totes, perquè sense... i no és un tòpic, eh? Sense aquestes persones no es pot fer cap mena de cursa, i cada dia n'hi ha més, i això els voluntaris...
que una miqueta vam descobrir real de les Olimpíades a Barcelona, Barcelona 92, els voluntaris, no? Però que hi ha hora que se'ls hi faci un homenatge a tots, eh?, a tot arreu, eh? Al final, sense els voluntaris no ho podríem dur a terme. Hi ha una sèrie de voluntaris que som els que estem a l'organització, que som un grup d'unes 14 persones,
I després, a través d'amics de l'organització, membres del club, gent de Vilassà, també tenim una xarxa d'uns... Ara mateix ja tenim inscrits uns 20 voluntaris que faran tasques tant a terra com a l'aigua i d'aquí al dissabte segur que encara anirem incrementant.
M'imagino que les inscripcions a través del web, cnavilesa.com, allà trobareu tota la informació, també les inscripcions. David, has tingut l'oportunitat d'anar a la Índia, al Nepal, allà on heu arribat amb la vostra ajuda o no?
Jo vaig treballar 5 anys a la Fundació Vicenç Ferrer i vaig anar un grapat de vegades a Índia. Per tant, coneixo de primera mà l'impacte social del treball que fan en tots els àmbits, en atenció a la infància, amb les dones, amb les persones amb discapacitat, amb l'àmbit de la salut. A Nepal encara no he tingut l'oportunitat, però espero tenir-la i el que us puc garantir és que la Fundació, després de gairebé 60 anys de presència a la Índia,
és una de les organitzacions de referència a nivell internacional. Com ho reben quan arriba algú que ha organitzat tota aquesta moguda solidària i tu vas a... Evidentment, no vas amb els diners a la mà, però sí que reben aquests diners a través d'un compte bancari, etcètera. Com ho reben aquesta gent? Doncs, home, amb molt agraïment...
I jo crec que, a part de l'agraïment com a tal, els esperona a normalitzar les seves vides i a intentar ser autònoms al marge d'un ajut extern. En el moment en què tothom, el que dignifica la vida de tothom és que tingui uns mitjans de vida sostenibles i això passa perquè tinguin...
o un camp per llaurar i vendre els seus productes, o un nivell educatiu suficient com per després poder treballar en qualsevol entorn, una vida digna, una vida no vulnerable, etc. I això els ha donat autonomia, dignitat...
Vaja, que no busquen el luxe, evidentment, no és una cosa de luxe, és tenir un mètode de subsistència bàsic, però necessari, més que necessari. Jesús, tu què? En relació a això que comentes, si hem estat a la Índia, en aquestes set edicions no hem estat mai, el David sempre ha insistit que anem, i finalment hem decidit que de cara al mes de març farem un viatge organitzat per Vicenç Ferrer per poder conèixer, és obert per tothom, tothom que vulgui venir està convidat,
per poder conèixer totes les activitats que fan allà. Vam estar el mes de juny amb la directora de la Fundació de Barcelona, la Montsortiz, que ens va estar explicant tot el que fan allà i ens va estar explicant com funcionaria i la veritat és que estem molt il·lusionats en el mes de març poder anar a conèixer tot el que es fa en aquest lloc, que és una manera també de visibilitzar tot l'esforç i l'aportació que fa la gent de cara a aquesta travessia.
Que bé. Això encara deu omplir, no el fet de viatjar allà, sinó el fet d'ajudar-los. Us tenen en el mapa de la Fundació, en aquest cas, i és que deu omplir d'orgull, això. Sí, la veritat és que sí. Ja et deia que en aquests set anys hem contribuït força projectes en aquella regió i tant a mi com a tota la gent de l'organització ens fa especial il·lusió veure que aquest esforç que fem voluntari, com deies tu, té un fruit.
De fet, fa 7 anys, el 2018, vau venir per parlar d'un embassament a l'àrea de Batapalacali, amb una capacitat de 2550 metres d'aigua, es va aconseguir aquell repte. El 2019 era per recarregar uns cuífers i uns pous de llogaret rural, Girigetla,
També es va aconseguir el 2021. El 2020, doncs, hem de passar i es va saltar. La tercera edició va arribar el 2021 amb la construcció de l'embassament Dondari de Pali. No sé si ho dic correctament, però en qualsevol cas... Sí, sí. Dondari de Pali, sí. Sí, senyor. A la quarta edició del 2022 l'objectiu era facilitar l'accés a la formació
i superar l'escassetat d'infermeres també als hospitals i en aquest cas la cinquena edició 2023 es treballa per les infraestructures d'aigua a la població de Lleragunta l'edició de l'any passat que es va fer també el 4 d'octubre
En aquest cas, el repte era aconseguir els fons necessaris perquè els infants d'entre 3 i 6 anys de la vall de Camp Mandul, Nepal, tinguessin accés a una xarxa de centres preescolar, cosa que els garantia un endur segur i saludable. Per tant, estem parlant del que dèiem, un mètode de vida de mínims per poder subsistir amb una mica de dignitat, eh?
Sí, de mínims, però que al final... Per aquestes... No, no, tenen una vida molt justa, o sigui, al final no tenen els luxes ni les comoditats que tenim aquí, i per això aquests diners que nosaltres podem recollir, doncs al final per aquesta gent és superimportant. O sigui, per nosaltres 21 euros normalment no és molts diners, en canvi per ells és molts diners.
Doncs sí, senyor. David Camps, estem acabant. En aquest cas el presentem com a el director de cursa, un dels responsables d'Aigua Solidària. T'agraeixo moltíssim que un any més estiguis amb nosaltres i qualsevol cosa, evidentment, que organitzeu, que mogueu durant l'any, ens agradaria saber-ne i parlar-ne. David, alguna cosa més a afegir?
No, només agrair-vos que cada any estigueu amb nosaltres, és de Ràdio Vilassar, i ens amplifiqueu la possibilitat d'arribar a tot el poble i qui vulgui inscriure's i participar i estigui present. Doncs faltaria més i que per molts anys ho puguem fer. David, una abraçada ben forta.
Igualment. Gràcies, adéu, bon dia. Que vagi molt bé. Gràcies, Jesús. Un ple de minuts perquè m'expliquis com ha anat l'estiu al Club Nàutic. Doncs molt bé, la veritat és que un estiu ple d'activitats, cada any els anem superant. Vam fer un acte molt interessant el dia 22 de juliol, on vam convidar a molts presidents, van venir 14 presidents de Club Nàutic, van venir presidents de 4 federacions, va venir l'alcaldessa i gent del seu equip,
i una mica la idea era visibilitzar totes les activitats que fem. En aquell dia la platja estava plena de nanos, teníem aproximadament 250 fent activitats de campus, nàutic, casal de vela, casal, natació, també teníem la Unió Esportiva de Vilassar fent activitats a la platja amb els seus casals, teníem el vole i Vilassar, i un estiu ple d'activitats.
I, per exemple, una de les coses que estem més orgullosos també és l'equip de REM, per exemple, que si recordes vam començar fa un any, doncs ja el tenim superconsolidat, tenim més de 100 participants, guanyem regates, vam fer una regata a Badalona i la vam guanyar al nostre equip.
Vam organitzar el cap de setmana passat una regata aquí a Vilassar, també, que van venir a diversos clubs, que van ser molt boniques. Espectacular, eh?, de veure. Sí, la veritat és que sí. I res, tot bé, molt contents, molta activitat, i la gent aprofitant l'espai, que està molt...
Jesús, et convido a venir el dia que vulguis per parlar del Club Nàutic, això és una cosa que s'ha d'anar dia a dia, amb les lleis de costes, etcètera, i no ens volem avançar, i ara en mig minut tampoc serà qüestió d'entrar, però sí que et convido a venir quan vulguis per parlar i donar-nos l'última hora d'aquesta situació que tenim amb el govern espanyol, la costa, que ja ens ha costat més d'un disgust en aquesta costa nostra, i et convido a venir el dia que vulguis. Doncs el dia que vulguis, encantat de venir i en parlem.
Gràcies Jesús, que vagi molt bé. Vinga.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Cada sensación o sentir vulgar. Una sola cosa, un solo lugar. Un recuerdo más que pasajero. Será como empezar otra vez de cero. Cada corazón es un momento. Y está perdida sola en medio de la ciudad. Soy el que lo piensa por los dos. Hasta que sales
Doncs vinga, que això toca el cap de setmana ja. Dulce Condena amb los Rodríguez. Bona manera d'acabar, eh? Cin minuts la una. Acomiadem l'edició. Dulce Condena i los Rodríguez.
Doncs punt i final de l'edició d'avui, la número 2.219. 2.219 edicions del magazín del Matí de Vilas. A ràdio el meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no us que us ho demani, sinó que us ho mano, s'heu tots i totes molt i molt i molt feliços. I com sempre us dic els divendres...
Que la música i la marxa us acompanyi sempre que van aquesta música i aquesta marxa no estigui al peu dret, i el peu dret a l'acceleradons. Hem entès? Compte si marxeu, si no marxeu també, eh? A disfrutar! 3, 4, 5, divendres i estat i diumenge, avui, demà i demà passat. Respectivament, Festival de Titellas Vilassar de Mar Firovi, demà travessia solidària amb el Club Nàutic. I diumenge, preparem les bambes, l'esmorzant, que ja el posaran ells a l'aparitiu també, Vilassar camina i pedalar.
amb el Piri, el Centre Excursionista Vilassà i el Club Ciclista Vilassà. Amics, amigues, arribarem a la una, temps de notícies amb Joan Escopet i Robert Mazza. Quatre edicions per assabentar-nos de què passa a Vilassà de Marial Maresme. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs amb ells, amb els catarres invencibles.
Amb els Catarres Invencibles arribarem a la una i per nosaltres ja cap de setmana ens anem fins dilluns a les 10 en punt. Ens hi tornem a explicar o ens ho tornem a posar. Ens tornem a trobar i ens ho explicarem absolutament tot. Que vagi molt i molt bé!
Tot fent història junts, vam alliberar París, vam tombar el mur de Berlín i navegant amb els vikings, empunyant l'antorxa com si fóssim Orion Clyde o un parell de samurais, no ens farem enrere mai. Fidels al repte amb tu, no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals.
No hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals
Invencibles, junts anem més lluny. Invencibles, invencibles. Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens.
Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota la innocència i la il·lusió de quan som nens.