Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dilluns, 26 de gener de 2026. Últim dilluns de mes. Comencem setmana i...
Tant caòtica en quant a transports públics de Rodalies com l'anterior. Avui al matí estava previst que es néix restablint paulatíament el servei de Rodalies. De fet, així ha estat fins al cap d'uns minuts en què ha caigut totes les línies del país.
Al cap d'uns minuts han tornat a dir que tornaven a engegar, ha tornat a caure un desfet de temps. Hi ha qui parla de vaga encoberta, en qualsevol cas parlem d'incompetència total i absoluta. Hi ha milers d'usuaris que surten de casa, no saben si podran arribar o com podran arribar al seu lloc de treball, al seu lloc d'estudi, allà on vagin amb tot el dret del món. Per tant...
Des d'última hora, l'última hora, el conseller Dalmau ha demanat compareixer al Parlament pel caos a Rodalies. A les 9 i 8 minuts s'anunciava que Tarragona i Lleida amb servei de reforç d'alta capacitat. A les 9 i 20, trànsit admetia que l'AP7 no podia absorbir tota la circulació i, de fet, les rondes de Barcelona s'han tallat els accessos per deixar sortir tots els cotxes que allà hi eren avui al matí.
A quarts de vuit del matí ho vèiem aquí a casa nostra, Vilassa de Mar, una cua completament atípica i anormal gens habitual a la Nacional 2, sobretot sentit a Mataró. Puente ha parlat de les hipòtesis sobre la caiguda al centre de control de DIF. Hi ha qui parla de vaga encoberta, en qualsevol cas hi hauran de posar fil a l'agulla perquè els ciutadans i les ciutadanes que ho pateixen directament comencen a estar ja amb la... ja anava a dir la mosca rere el nas, jo crec que ja està més enrere del que ens podem imaginar. Per tant,
Cuidado, cuidado, perquè la gent es comença a cansar d'aquest servei inoperant, ineficient, lamentable. Dieu-li l'objectiu que dieu, però avui un altre dia que caos absolutament a Rodalies. Anuncien que Rodalies es torna a recuperar progressivament després de dues aturades a primera hora, però això agafem-ho amb pinces. Agafem-ho amb pinces.
Adiv diu, detecta't 23 punts crítics en 7 línies de rodalies on cal fer actuacions urgent. De fet, és el que dèiem la setmana passada. Han hagut de passar un accident greu perquè tothom es posi les piles, perquè m'imagino que els 23 punts crítics de les 7 línies de rodalies no només és a causa del temporal de la setmana passada. De fet, si agafeu habitualment aquest servei, veureu...
que hi ha punts bastant lamentables. Hi ha hagut de passar el que dèiem, aquest accident greu, amb la mort d'una persona, perquè posin fil a l'agulla. Tot plegat, lamentable. I els polítics, anar-se passant la pilota un a l'altre, que d'això ens saben una bona estona.
10 i 9 minuts del matí d'aquest dilluns, ventós, sobretot a primera hora, ara bufa una miqueta el vent, però ha anat baixant, a quarts d'avui també bufava el vent, que Déu n'hi do, i la fresca, hi havia una temperatura de 7 graus amb una sensació d'un grau. Venint d'un cap de setmana en què ha sorprès a tothom, sobretot als serveis meteorològics, neu a cotes baixes, neu al Tibidabo...
Hi ha cotes on no s'havia anunciat, i mireu que els agrada anunciar-ho, eh? Els serveis de meteorologia en general els agrada anunciar els caps de setmana així, però aquesta vegada se'ls va escapar. En qualsevol cas, marxem de seguida cap al centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar de la Consell Comarcal del Maresme. Parlem amb Joaquim Serra, previsió de cara a aquest final de mes inici de setmana. De moment, dia fred, ventós i assolellat, però...
Atenció que el paraigua pot estar a l'hora del dia al llarg d'aquesta setmana. A més, això és el que indiquen les previsions més de llarga distància.
De seguida també saludem a Joan Escofer, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on repassem l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Parlem, doncs a tot pujant al Dilorian, repassem les afemèrides.
A dos quarts d'11 saludem a un fotògraf, una persona amb un ampli bagatge fent fotografies pel món. I és que demà, a les 6 de la tarda, a la sala Roger Carrau, com sempre, i cada dimarts, o cada 15 dies, millor dit, els dimarts, des de l'aula d'extensió universitària, organitzen una xerrada molt interessant, sota el títol...
Alaska i Yukon. El camí de l'or. Doncs una conferència a càrrec de Jordi Canal Solell. És escriptor i fotògraf especialitzat en viatges. Parlem d'aquella ruta de l'or on, per exemple, Charles Chaplin va immortalitzar amb la quimera de l'or o Jacques London ho va fer amb ullal blanc. En parlem a dos quarts d'onze.
A les 11, com sempre, els joves Martí Brutau i Adam Baus ens porten a Economia per joves i no tan joves, el per dos duros. Avui, en Martí i l'Adam ens volen explicar l'enganyifa, segons ells, de les pagues extres. Estigueu molt atents perquè val molt la pena aquest episodi, que ja ho tenen a punt per servir-nos. Per dos duros a les 11...
A dos quarts de dotze parlem amb Txetxe Gianotti. Txetxe Gianotti actua aquest diumenge que ve a la Sala Petita de l'Ateneu per celebrar els concerts dels 143 anys de l'Ateneu Vilasanès. L'associació Ateneu Vilasanès porta a Vilassar de Mar Txetxe Gianotti. Ell és un músic multiinstrumentista. No en va, ha estat dalt dels escenaris de...
artistes reconeguts allà on els hi hagi. Per exemple, acompanyant a Tina Turner o al mateix Iggy Pop, entre d'altres. Doncs arriba amb una formació on el Vilassanenc també. En aquest cas, Bernat Casares també s'hi suma. Arriba el concert de Txetxes i Anoti amb Aprest Mi Uniót. Per tant, a dos quarts a tots en parlem.
A les 12, avui no podem saludar l'Albert Ortiz, el nostre cuiner, el xef i la serenca treballa a Can Bosch de Cambril, sempre juga amb nosaltres, li preparem-ho, li proposem una sèrie d'aliments, una sèrie de productes, sense que ell ho sàpiga prèviament...
i a través d'aquests ingredients que nosaltres li donem ell tirant de llibret i tirant d'inventiva, ens prepara un menú. Avui, però, això no podrà ser. L'Albert no es troba a Vilassar de Mar i, per tant, no podrà ser. El que sigui, parlem amb un altre cuiner, però en aquest cas la seva vessant més amagada. Parlem amb Xavi Tomàs. L'entrevista que li fa Joan Escovet per parlar d'un vessant molt particular...
i que hi ha un grup que es reuneix per fer unes recreacions vikingues. No us perdeu l'entrevista, que és molt interessant. I a última hora saludarem en Martí Sanz, l'especialista en el món del cinema, que va elaborar una llista de 100 pel·lícules, Motion is Emotion, per parlar i fer una tria d'història, històries del cinema. Doncs Déu-n'hi-do, el primer parlant de tota la setmana, haver farcit dilluns 26 de gener de 2026...
L'edició de la número 2285, 2285 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 13 minuts per damunt de les 10. Motor rancès, posem primera i arrenquem. Som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Entrem en matèria marxant, viatjant cap al centre de referència meteorològica de la comarca, servei mitiu mar del Consell Comarcal del Maresme. Cap de setmana de pluja, de neu, de mal temps. Avui llueix el sol, dia ventós i fred. Què ens espera, Joaquim Serra, de cara als propers dies? Primera connexió de la setmana. Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. Deixem enrere un cap de setmana en el qual dissabte vam tornar a tenir precipitacions, no molt abundants, però que van deixar de 10 a 15 litres per metre quadrat aquí a la comarca i que s'assumen a les ja molt importants caigudes en dies passats. Ahir diumenge encara a la tarda vam tenir algun xàfag, sobretot cap al centre i sud del Maresme,
Cada cop precipitacions menys destacables. De fet, iniciem una setmana que vindrà marcada pel pas de pertorbacions, però d'origen atlàntic. I com ja advertíem la setmana passada, no s'esperen grans quantitats de precipitació. Sí que s'espera força vent al llarg de les properes jornades i temperatures que aniran a mals i baixos d'un dia per l'altre. Dijous probablement tindrem les més fredes d'aquesta setmana, però...
En conjunt, per exemple, demà i demà passat, principalment també de cara a divendres, sembla que els termòmetres apuntaran força amunt cap als 16-17 de màxima. Per tant, una setmana, com dèiem, amb situació bàsicament d'origen atlàntic i que, per tant, aquí a la costa, Maresmenca, no ens ha de portar massa complicacions. Avui comencem el dia amb domini del sol,
amb núvols prims, com a molt mitjans, poc importants. Sembla que aquesta tarda aquests núvols es faran més densos i tindrem la sensació de cel tapat, de cel força ennubulat, tot i que seran núvols poc actius. No esperem precipitació i el vent moderat a fort que tenim encara cap al sud del Maresme de component nord-oest...
que no arriba a superar llindada alerta, però que s'hi aproxima cap als 50-60 km per hora de rafegar màxima, esperem que aquesta tarda perdi intensitat i es faci també força més variable, amb una situació marítima dominada per la maró amb mar de fons. De cara a demà s'espera una situació de sud-oest de Garbí, per tant la mar es mantindrà moderadament alterada amb maró de fons a tota la costa marítima.
Esmenca fins i tot alguna àrea de fort temeró cap a la recta final del dia en una jornada en la qual tornarem a tenir núvols abundants i d'aquests núvols demà entre el migdia i les primeres hores de la tarda es podria escapar alguna gota, alguna feble precipitació, però tot plegat ben poca cosa. Demà les temperatures s'hi fan o fa com les d'avui.
Dimecres puja la temperatura en una jornada tranquil·la. La tarda, però, no es descarta que pogués tornar a arribar una línia frontal amb noves precipitacions febles i dijous tres quarts del mateix. Al matí podria ploure una mica. Durant la resta del dia no hi haurà precipitacions amb unes temperatures que dimecres pugen. A conseqüència del vent de Garbi, de cara a dijous, baixaran de forma clara.
Doncs Joaquim Serra, atents, estem en època de canvis meteorològics en hores, ja no tan sols en dies i no en hores, per tant estarem atents a aquests possibles canvis. Joaquim Serra, demà hi tornem a la mateixa hora, fins a les hores que tinguis molt bon dia. 16, gairebé 17 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bé, com sempre, aquesta hora de saludar, i avui sí, el seu dia preferit de la setmana, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Per dir alguna cosa, nou... Per dir alguna cosa, un dia més. Parlàvem de dimecres negre, quan va esclatar tot el caos de Rodalies. Avui podem dir dilluns negre, setmana negra...
Absolutament lamentable la situació. Un cop més, deixa'm dir que això no deixa de ser la punta de llança d'un sistema absolutament caduc. M'explico.
En aquest país només funciona l'agència tributària i Zenda. Clar. Punt. Perquè els interessa a ells. La xarxa de Rodalies no deixa de ser la punta d'Elisaberg d'anys i anys de polítiques enganyoses.
que es pot traduir a l'educació. Com estan els mestres? Patarà en qualsevol moment. Sanitat. Com estan els professionals de la sanitat? Patarà en qualsevol moment. Com està l'administració? Patarà en qualsevol moment. És a dir, Rodalia simplement s'ha fet més visible. És la imatge del país, clar.
Però és que no funciona absolutament res. Tret, insisteixo, de l'Agència Tributària i d'Hisenda. Simplement el que està passant al caos de Rodalies fa evident tota la merda, perdona que ho digui així, soterrada en educació, en sanitat, en administracions, etcètera, etcètera.
I això digue-li en el pas del temps. No és d'ara, eh? Això digue-li en el pas del temps. Hi ha hagut uns polítics que fa uns vuit anys, el 2017, a darrere allò que volien dir el procés, també amagaven allà sota el que podien. És a dir... I això sempre ha estat així, perquè és política. Tu parles d'un dia negre, una setmana negra... Jo també, diré en l'opinió personal, jo també veig una mà negra aquí. Jo veig una vaga encoberta perquè...
Jo recordo la setmana passada que parlàvem d'aquell Glòria, que vam fer un programa Catalunya Nit amb la Laura Rosel, sentada aquí on estaves tu, vam venir una mica a l'epicentre d'aquell temporal Glòria, i jo recordava...
i reflexionava i deia, jo tant de bo m'equivoqui, però fins que no hi hagi una desgràcia, la línia de Rodalies serà tan paupèrima, tan repugnant, i ho dic així, com ho ha estat sempre. I, evidentment, ha faltat això. Ara em vénen a dir que hi ha 23 punts. Què són d'aquest temporal que va passar? 23 punts. 1. Si és d'aquest temporal, tenim un problema. Perquè si aquest temporal es carrega tota la línia de Rodalies, tenim un problema greu en aquest país. 2. Si això no és d'aquest temporal...
ara què surt tot aquí? Com tu dius, tota la merda surt ara el punt aquest està malament. O sigui, han jugat ja no tan sols amb el nostre dia a dia, jugant amb la nostra seguretat. I és així. S'està estirant la corda fent, dient, bueno, qui dia passa any en peny, arriba el dia de la darrera llevantada, que ha sigut simplement la gota que fa vessar el got de tants i tants anys d'inaptitud. I insisteixo,
professors, professores, metges, metges, infermers, infermeres, etcètera, etcètera, personal de l'administració. No va res! No funciona res!
i tenim la sort que cada dia surt el sol, fins al dia que no surt. I en parlarem de tot el que podrà, de totes les conseqüències econòmiques que pot tenir aquest absolut desastre. Hasta que salga el sol per antequera, que deia, i que salga el sol per antequera, no?
Joan, a part d'això, que és una opinió nostra que compartim completament i segurament hi haurà gent que compartirà i gent que no, però jo ho veig claríssimament així, tenim un servei que és una mica el reflex de què és el país i ja està.
Joan, què fem, va? Sort que tenim a vegada... Sort que és dilluns, eh, per tu. Sort que és dilluns, sí, sí. Cert, això, per una banda, però per l'altra, sort que tenim la nostra bonica secció d'imbècil del dia. Avui no donem escollir l'audiència, anem directes... Anem al gran, no? Anem al torró, anem al torró. Amb la primera reflexió que hem fet ja podia sonar, eh, la sintonia, però bueno, deixem aquí, anem-hi!
Habia una vez...
Doncs vinga, aquí té el dubtós honor d'ocupar l'imbècil del dia el primer dia de la setmana, ja últim dilluns del mes de gener. Doncs un cotxe al municipi de Pujol. Hi havia una parella a dins que van quedar atrapats al fang. Consequència de les pluges, van quedar encallats. La parella va trucar a la grua, que estava arribant al lloc del fet, per tal d'extreure el cotxe de la fang.
Es va acostar a una patrulla de Mossos d'Esquadra a veure què estava passant en la situació. Clar, eren dos lladres que havien robat amb una nau de pujal. S'havien endut material d'aquesta nau que havia robat i, a més a més, portaven a dins tots els estris, les potes de cabra, radials, tot el material per robar. No em diguis que no és entranyable. És ensenyable.
Dos lladres que, pobrets, van trucar a la grua perquè els tragués d'allà amb el botí que hi havia a dins i, vaja, perdó, la maleïda patrulla va passar i... I ells no van tenir temps a pensar, no, anem a arreglar la casa el cap de setmana, anem a fer... Els van trobar con las manos en la masa. Oh, entranyable, entranyable.
Habia una vez...
Molt bé, home, Joan. Estan acusats d'un robatori en força, l'home de 39 anys, la dona de 31. Això no ho diuen les cròniques, sí que sabem que els fets s'acaben de saber, però van ser el 17 de gener. Clar, aquesta gent, en el gremi de lladres, això no ho poden explicar. Jo mira que t'he dit, i ho saps, perquè t'ho he dit per línia interna. En el sindicat de lladres... No ho poden.
Jo t'he dit per línia interna, Joan, quan has dit una parella que estàs per a la grua i pensat, ja està, els van enganxar fent-se passar el fred. Però això no seria ben imbècil del dia. No, home, no. Això seria maco de veure. Bueno, de veure, maco per a ells. Va fallar el pla del robatori. Veus que van fer un pla. Tejota el tejado va fallar. Van fallar i no van tenir en compte el fangar. Qui ha de pensar que una patrulla ha de passar a molestar per allà?
O que estava inundat el terreny. Va, què més, Joan? Doncs, mira, reprenem una miqueta el que estàvem parlant a l'entrada del Poc ens passa, el tema de greus problemes de rodalies. Sí. El que passa és que els amics del periòdico, no sé si per anar a pressa o per anar molt ràpid, parlen de caos de Rosalies. Oh!
Bueno, és allò ràpid. Abans l'autocorrector fa males passades. Com també m'explico una anèdota molt ràpida, Joan. Última hora de rodalies a Catalunya en directo. Rosalia es vuelve a estar suspendida per una averia en el centro de adiv. La Rosalia ja suspendia. Està suspendida, Rosalia. Avui, el dissabte, van publicar un reel, aquesta cosa que fa la gent jove, que publica reels d'Instagram, dels tres toms. Llavors, resulta que Instagram ara està lligat amb el Facebook, saps?
Llavors el Facebook tot això tota la vida ho ha fet i la gent ja ho sap. Si tu tens el Facebook en castellà i veus una publicació en català, doncs te'l tradueix directament a la seva manera. Doncs com que ara Instagram és de Facebook, es veu de meta, no? Es diu meta. Meta. Doncs ara passa exactament el mateix. I l'altre dia rebo un missatge.
I em diu, tres tombes? Ja, ja, ja. I vaig posar real, tres toms, i vaig pensar, no entenc el missatge. Fins que una mica em va fer arribar una captura de pantalla. Els que teniu el mòbil en castellà, o l'Instagram en castellà, la traducció de tres toms és tres tombes. Per això la gent que ens ha fet saber això, doncs sapigueu què és senzillament això. És curiós, alhora que lamentable, que una empresa com aquesta em foti aquestes cagades. A més, com a traducció de tomba, a mi no em ve tumba.
A mi tampoc em ve tomba, però bueno. Serà una similitud, diguéssim, però en fi, no seria ni molt menys la traducció. Una empresa tan gran i de tants calés i que foti aquestes cagades lamentables, bé, ja s'ho faran, va. Anem de cagada en cagada, portem un gener maco. Sí, portem un gener, ja tens el resum de l'any fet una mica aquesta nit. Home, evidentment el gener ja el tenim farciset, eh? Ja el podíem gravar.
Va, més coses, Joan. Doncs mira, si et sembla, entrem en el nostre primer DeLorean de la setmana. Sí? Perquè avui hagués fet 101 anys Paul Newman. Home! Un actor absolutament espectacular del Hollywood, durat molt a favor...
dels drets humans liderava multitud de causes benèfiques també va ser director d'algunes cintes va casar amb Joan Woodward van estar casats des de 1958 doncs naixia a Ohio tot dia com avui de l'any 1925 Paul Newman i si diem Paul Newman doncs hem de parlar del cop
Protagonista de moltíssimes pel·lícules, una d'elles aquesta magnífica, El golpe al cop. Guapo com pocs, eh? Sí, sí, sí, guapo, guapo el tio, eh?
Per cert, Joan, una oient em fa arribar una reflexió. No ens treu la raó que l'únic que funciona al país és Hisenda i l'agència tributària, però, atenció, diu, si Hisenda ha de tornar a diners, tampoc funciona. Tampoc. Aquí he estat bé, eh? Sí, sí. Si Hisenda ha de tornar a diners, tampoc funciona. Sí, senyor. Sí, senyor. No funcionen Hisenda. Seria la part, doncs, diguéssim, més recaptatòria. Clar, la part que ens hauria donat el servei a nosaltres. Aquesta part tampoc funciona. Sí, senyora.
Doncs que està uient, una abraçada que acaba de complimentar i rodonir la reflexió que fèiem a l'entrada. Henry Salomon i s'orquestra, m'agrada això. Henry Salomon i s'orquestra presenten... Abans el feia molt, això, eh? S'havia cugat i s'orquestra.
Xavier Cugata de... Hòstia, quin element aquell. Hòstia, sí, tu. Dibuixant, caricaturès. Mujeriego. Mujeriego. Va estar molt vinculat a Sin City, a Las Vegas. I al Ritz de Barcelona. Va viure molt temps al Ritz. Va viure en Fran Sinatra, Sammy Davis Jr. Nento jo viure al Ritz una setmana. Aquells moments que la cosa nostra triomfava a Sin City. Joan Escofet, escolta això!
Oh, això és meravellós per un dilluns. Per què em fas posar Van Halen avui? Escoltem aquest jam, aquest saltem, perquè avui és l'aniversari, va néixer el 1955. Segurament, diuen els especialistes, una de les 5 guitarres més influents de la història del rock. Estem parlant d'Eddie Van Halen. Ens va deixar ja fa temps, eh?
Pocs segons, dos quarts d'onze. Què més tenim, Joan? Doncs a Setú, l'any 1963, naixia un entrenador de futbol, José Mario dos Santos Mourinho Feli. Avui és l'aniversari de Mourinho. Un home que li agradava i molt, molt la cultura catalana. Era molt fan de la cultura. Oh, ara, ara. Espera, espera, Joan. Ara sí. ¿El teatro? ¿Vamos a suspender el chico?
¿Se ha hecho teatro? Sí. Hòstia. Catalunya és un país de cultura. Vosaltres sabeu perfectamente lo que es teatro y del bueno. Teatro y del bueno. Teatro y del bueno. Són aquelles frases mítiques juntament amb el siempre negativo, nunca positivo, i tant altres que ens deixaven els entrenadors d'una època que de moment ja no tornarà, però Mourinho...
i el seu teatro del bueno va copsar, doncs, rius de tinta, eh?, que es deia aleshores quan, afortunadament, no hi havia xarxes socials ni aquesta manera d'intoxicar des del punt de vista de la comunicació. Bueno, ja existien, eh?, la xarxa. El que no existia en saber l'Instagram, però a mi sí, eh? 1970 traien a la venda Simon & Garfunkel, eh?, que sabem que Simon és el baix i Garfunkel a l'alt. Per què? Perquè és Art Garfunkel.
Això és cert, hem arribat a aquesta conclusió gràcies a les nostres perspectives i... És l'alt. ...internes per saber diferenciar quin era dels dos. Doncs l'art Garfunkel és l'alt. Pol Simon no és alt. És l'art Garfunkel. Total. Brito...
Treien avui Bridge Over Trouble Water, el pont sobre les aigües revolucionades avui de l'any 1970. El pont sobre les aigües turbulentes. Escolta, han tret moltes versions, però et dic una cosa. Estem parlant de l'aniversari d'una de les grandíssimes cançons de l'història de la música. Simon & Garfunkel, Bridge Over Trouble Water.
I mira si eren aigües revolucionades, perquè diuen els experts que, en fi, després de gravar aquest àlbum es van separar, eh? No sé si la cançó ja anunciava la separació de Simon i Garfunkel, eh?
Vinga, Joan, què més? I un llit de roses. Un llit de roses era el single que traia el cantant Jumbo Jovitz el dia com avui de l'any 1993. Un senzill dins del clip de Feis. Sonava així.
I tanquem el DeLorean amb una cançó amb majúscules, però que podíem dir que és one singlement, no? One singlement a Irlanda, un 26 de gener de 2016.
Va patir un accident de trànsit molt greu, la va deixar uns dies postrat a l'hospital i moria Colin Bercom. Colin Bercom potser no ens vindrà directament al cap, però si ja diem que el coneixíem artísticament com a Black i la seva cançó Wonderful Life. Que l'any 87 va sonar i molt, i molt, i molt, l'any que fa 40 anys, farà 40 anys aquest Wonderful Life.
Doncs vinga, Joan, a ritme del Wonderful Life en black. En black, tenim alguna cosa més? Doncs recordarem que un 26 de gener de l'any 2020 a Calabassas, a Los Ángeles, va haver-hi un accident d'helicòpter en el qual van perdre la vida Kobe Bryant, que tenia en aquells moments 41 anys. La mamba negra va tenir aquest accident d'helicòpter, va morir juntament amb la seva filla Gianna, tenia l'estrella dels Lakers,
Insistim, en aquell moment 41 anys, un accident d'helicòpter atribuït a les males condicions de visibilitat que hi havia sobre Los Ángeles i, en fi, obre també algunes portes a teories conspiratives. Pel que fa a una 3.57 de la tarda, doncs, explicarem en el Crónica diferents queixes, diferents reclamacions que tenen des del futbol com des del bàsquet.
sobretot encarats a la reunió de poble d'aquest divendres, també tindrem un sentit homenatge, deixem-ho dir així, no m'agrada dir sentit homenatge, perquè sembla que tots els homenatges són sentits, però un bon record per mossèn Alfons, que ens va deixar dissabte.
després d'haver estat a Prevera de la parròquia de Sant Joan de Vilastadamar. Vicari, Prevera, ajudant, ara estava a premiar, patiu una malaltia fa un any escasament, i ara mateix a aquesta hora, des de les 10, està rebent una ceremonia de comiat a l'església de Sant Cristòfol de Premiades. Can Simpau, mossèn Alfons, que entre altres havia participat a Vilastar Ràdio, i Joan Antoni Román en aquell des del Camp Parà.
feien saber la vida parroquial de l'església de Vilassar. I en l'Evangeli, també. Sí, senyor. Joan Escofet. Wonderful Life. Una vida allò fantàstica, no? Seria això, més o menys... Sí, una vida meravellosa. Meravellosa. Recordem tots i totes que la vida, a vegades, pot ser wonderful, pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs què, quina pel·li anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Agafar energia i moure'm per la sana i sense parar. Sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i a més té molts colors. Misti, 2 minuts.
Les frutes i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Liderar no és només ser els primers. És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'hem fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada.
M'agrada perquè em dóna força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Un glob i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori.
En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom. Quan escolls pis local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Seguim endavant. Coses del directe. Què és el que són coses del directe? Doncs que ara mateix teníem pactada una entrevista...
En aquest cas, amb la persona que demà ha de pronunciar la conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar, demà dimarts, a la Sala Roger Carraó. Havíem quedat, doncs, amb l'escriptor i fotor, el fa especialitzat en viatges Jordi Canal Soler, per fer l'entrevista sobre la següeva conferència, Alaska Yukon, el Camí de l'Or.
Doncs, de moment no el tenim localitzable. L'escriptor i fotògraf de viatges explorador de la diversitat del món i president de la societat Nova Geogràfica. Per tant, el que sí farem, doncs, coses del directe. On hi ha un pla B, i nosaltres activem el pla B. I el pla B és que dissabte 31 de gener, dissabte que ve...
Arriba l'encesa a Talai Estalaiots. Ens en van parlar fa dies en Carles Malfeito i ens en va parlar acompanyat de l'Edit Castells, acompanyant Carles Malfeito, representant el Gobi, l'Edit Castell, l'associació Mirades. Escoltarem aquesta entrevista amb ells, arribem a les 11. Arriba l'encesa a Talai Estalaiots, dissabte 31 a la Torre de Nadal. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Ho explicàvem al començament del programa, dissabte 31 de gener, per tancar aquest primer mes de l'any, tres, quarts d'una del migdia de nou, a la Torre de Nadal, a la plaça Pau Vila, arriba l'encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans.
Diverses persones i entitats hi participen, i dues d'elles ens han portat la persona representant avui en directe aquí a la ràdio. Per una banda, des de la revista Mirades, Edic Castells, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Aquí, disposada a explicar-vos una mica de què va això. I tant. I per altra banda, representant del Gobi, que aquests dies també hem parlat a Molva, per la xerrada demà a la tarda, 7 de la tarda, Biblioteca Municipal, Salut Mental, això ens afecta a tots i a totes...
Representant del Gobi, en aquest cas, per parlar de l'encesa Torres de la Mediterrània, pels trets humans, Carles Malfeito. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs vinga, va, som-hi, parlem de tot plegat. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Crec, i si no m'equivoco, que arribem a la cinquena edició consecutiva. La primera va ser el 2022, ja el 2026, doncs cinc anys consecutius per aquesta encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans, talaies, talaions, etc. Qui m'explica dels dos exactament què és per aquelles persones que encara no ho hagin vist mai?
Bé, jo mateixa, si voleu. Es tracta d'una iniciativa en defensa dels drets humans i per la dignitat de l'acollida de les persones immigrants, que és una iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, que agrupa el Centre d'Estudis de Parles Catalanes de Catalunya, País Valencià, les Illes...
I el Centre d'Estudis Vilassarencs va recollir aquesta iniciativa per fer aquest acte que ajunta els drets humans amb també el patrimoni, que és una cosa molt curiosa, perquè les torres abans eren torres de guaita, i ara, en canvi, el Mediterrani s'ha transformat en un lloc que realment moltes vegades ens porta a la tristesa de tota la gent que intenta arribar a les nostres costes i no ho aconsegueix.
De fet, aquest mar que tenim aquí, que tant ens agrada, que ens dona aquesta tranquil·litat quan el veiem, inclús ara que està plat, doncs els dies de temporal ens agrada tant... És un mar que ens agrada molt banyar-nos a l'estiu, però és un mar tacat de sang, i ho diem fa molt de temps, perquè, Edith i Carles, parlem de la gent que intenta i que sabem, i de la gent que no sabem que també s'hi queda. Per tant, és un acte amb solidaritat per a aquestes persones. Un acte que, ara en parlarem tan bé,
S'organitza o es coordina des de l'UNESCO i que diverses poblacions de Catalunya, Països Catalans, Illes Balears hi participen també, oi? Sí, sí. L'any passat crec recordar que eren 54 municipis repartits entre Catalunya i les Illes Balears.
I aquest any superen, perquè cada any es van incrementant el número de poblacions que fan des de les seves torres o punts o torres de guaita o de defensa que havien estat, que volen significar amb aquesta encesa l'acolliment, la guia a totes aquestes persones que busquen una vida millor.
De fet, hi participen més de 50 municipis, com deia en Carles, i d'altres ciutats de la Mediterrània, municipis catalans, i també d'Illes Balears, País Valencià, i aquest any, no sé si això és nuetat, també en diuen, ciutats del nord d'Àfrica també hi participen aquest any. Per tant, bona notícia, també. Bona notícia, molt bona notícia, que cada vegada hi ha més gent, i no només municipis, sinó hi ha països que s'estan involucrant.
En què consisteix l'acte? Expliqueu-me, per la gent que vingui, una encesa de talaios, talaiots, en llocs emblemàtics de les poblacions, el nostre, doncs, la torre de Nadal, una de les torres que hi havia de vigilància, i que ara s'ha convertit en un element patrimonial, ara no, ja fa temps que s'ha convertit en un element patrimonial del poble, però que servirà com a escenari per rememorar aquelles torres de Guaita, eh? He dit.
D'acord, serem davant de la torre de Nadal, com no podia ser d'altra manera, que és la nostra torre de Guaita, el dia 31. Hi haurà la lectura d'un manifest, que és el mateix que es llegeix en totes aquestes poblacions que hem mencionat, i després hi haurà l'encesa de la torre a càrrec dels mensuets de foc, que són imprescindibles en el nostre poble cada vegada que es parla de mistos, o que es parla de foc.
Hi haurà també una audició del viatge a Itaca, que també es canta en totes aquestes poblacions. Aquest any estarà a càrrec de la Núria Casares i en Jordi Font, i després es passeja tots junts fins a la platja, on es fa una ofrena floral en record a totes aquestes víctimes de les que abans parlàvem.
No sé si vosaltres, en Carles segur, perquè recordo que hi era, no sé si des de Mirades també éreu des del començament. És que potser no existíeu com a Mirades, per tant. Ara estic pensant, el 22 no existia la revista Mirades. Però cada vegada anem creixent més també en nombre de col·laboradors, entitats, que s'hi han anat afegint, no?
Sí, sí, sí, i tant. Cada vegada són més, cada vegada són més. A banda dels centres d'estudis que hem mencionat abans, hi ha cinc entitats més vilassarenques, com són l'Associació Mirades de la que ara parlaves, l'Aula d'Extensió Universitària, el Centre d'Estudis del Mar, és a dir, els nostres, per entendre'ns entre tots, el grup d'opinió de Vilassar, aquí amb el Carles, el Gobi...
i els mensuets de focs que deia abans. Però no només això, sinó que comptem també amb l'adhesió de l'Assemblea Feminista de Viladona i de Teneu Vinesanès. I una cosa encara molt més important, i és que sempre hem comptat amb el suport de l'Ajuntament, però aquest any cal destacar que ara comptem amb el suport del ple municipal, perquè gràcies a una moció que van fer aquestes entitats,
i que vam presentar, es va aprovar amb el vot afirmatiu dels 31 regidors del nostre consultor. 21, 21. Ai, 21, perdó. 21, sí, que no pot ser 22. Això és molt important, que siguin tots. Sí, home. Sí, sí, fa il·lusió. Carles Conti, com us hi vau posar, vosaltres? Això ho vau descobrir, això, us recordeu?
Bueno, vam contactar amb el centre d'estudis Vilassareng, amb el qual participem i fem coses a nivell d'entitat conjunta, i per tant vam entrar de cap perquè això forma de ple els nostres objectius com a entitat, com a gobi, i per tant la defensa dels drets humans per nosaltres és prioritari i sempre ens trobaran sempre que ens necessitin.
És un acte, pels que heu anat, bonic de veure, bonic, perquè el fum, el foc fred, tot això és molt bonic, cantar el viatge a Ítac, tot això, però és un acte molt trist.
Sí. Bueno, és un acte commemoratiu i, per tant, amb homenatge. I jo crec que no és que sigui trist. És un acte commemoratiu i, per tant, s'ha de tenir en compte totes aquestes persones i els drets humans. El motiu pel qual es fa, és trist. Sí, el motiu pel qual... Però, bueno, també hem de pensar que és motiu esperança.
i per tant l'esperança ja no és tristor, sinó que és esperança de futur, i que cada vegada siguem més acollidors, etcètera, evidentment dintre d'un marc legal, però que hem de ser acollidors i centre de referències.
Hi ha pobles i ciutats, això sempre ho parlem cada any, que ho fan al vespre, ho fan a la nit, hi ha pobles com el nostre que ho fa al matí. Això encara no s'ha posat a dir, escolta, coordinem una hora? No, de moment encara no, eh? Crec que no. No, de moment encara no, perquè també tothom està en funció de les seves possibilitats i disponibilitats. Aleshores, nosaltres, a nivell del nostre municipi,
amb una activitat en un moment determinat que es faci, i és una activitat que és curta, perquè tot plegat des que comença fins que acaba no arriba ni a tres quarts d'hora, fent la caminata i el que és anar a la platja, no?
Com ha comentat, l'he dit. Per això us anirem tots a venir, perquè és un acte realment curtet, com tu deies, una mica trist, cada vegada hi ha menys víctimes i puguem donar xifres esperançadores, però vaja, un acte que et provoca que durant aquesta estoneta estiguis reflexionant en una cosa que moltes vegades oblides en la teva vida quotidiana.
Aquest és un acte, com dèiem, per sensibilitzar la ciutadania sobre la difícil situació de persones que fugen per la Mediterrània de conflictes armats i posant valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions ubicades al llarg de la costa i que formen part del patrimoni històric. L'Institut Ramon Montaner coordina una acció que és reconeguda per l'UNESCO i on hi participen un bon grapat de poblacions de Catalunya, Països Catalans i Llesbalears aquest any del nord d'Àfrica.
Recordar que això és una iniciativa, nosaltres portem cinc anys, arrel de la iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, a través dels seus centres d'estudi de parlar catalana, però que això ve de l'any 2011, des de les Illes Balears, quan es va iniciar tot aquest moviment en defensa dels drets humans i del patrimoni, de què signifiquen les torres i donar-los un significat nou a les torres aquestes de defenses.
Clar, a les illes, disculpeu, a les illes, sobretot a Menorca, sobretot a Menorca hi ha moltes talaies, els talaiots, etcètera, i aquí és on t'adona el sentit, no? El 2011, hòstia, estem parlant d'uns quants anys? Sí, sí, sí. Esclar, és ajuntar patrimoni, és actualitzar, de fet, el patrimoni, d'alguna manera, o resignificar-lo, no? És una proposta interessant. I cada vegada hi participa més gent, eh?, en els pobles, també el cas de Vilassa de Mar, hem vist la plaça Pau Vila molt plena.
Sí, sí, sí, sí. Ha anat a més, també. Igual que aquest moviment, ha anat a més. Per tant, esperem que aquest any també... Perdona, corregeixo, perquè t'he dit 2011 i és 2016. 2016. 10 anys. 10 anys també és un... També és un aniversari bonic, eh? 10 anys. Va, què més afegim sobre aquest acte? Tres quarts d'una, 31 de gener, Torre de Nadal, plaça Pau Vila.
Doncs a veure, esperem que sigui ple, que tothom vingui a escoltar el viatge a Itaca, que tots ens el sabem i el podrem estar cantant mentalment mentre... No, no, mentalment no, l'heu de cantar a pulmó. No, no, però mentre la Núria i el Jordi actuen... L'acompanyarem, l'acompanyarem. Exacte, exacte, tothom s'hi pot sentir molt identificat en aquest cant, que ja és quasi un cant universal, el viatge a Itaca.
Sí que hi ha moltes activitats, a Vilassadamar que ajunta transversalment a moltes entitats, però aquest és un d'ells, eh? Aquest és un que ajunta moltíssima gent i moltes sensibilitats, en aquest cas. Jo diria dels que més. Sí, sí, sí. Per això el ple de l'Ajuntament és significatiu, també, no? Ja no és un acte d'un consistor, és un acte d'un poble, no? Tothom ja està d'acord amb això, no?
Un poble és això, la suma d'entitats, associacions, l'Ajuntament, evidentment, i tots els àmbits. En aquest cas, és un dels casos. I la veritat, quan ens trobem, també l'ambient que hi ha i la il·lusió que hi ha per fer aquest acte també és digne de menció. Demà mateix ens reunim perquè presentarem el cartell que publicitarem a partir de demà tot el municipi.
L'heu vist, el cartell, ja? L'estem consensuant, eh? L'hem vist, l'hem vist. I què tal? Molt xulo. Expliqueu-m'ho una miqueta, va, una miqueta. Et faig una miqueta, una miqueta d'espoiler perquè el puguis veure. A la part de dalt hi ha un timba de l'atalaia amb una noia que... En foc. En sent la flama ben alta perquè es vegi... Algun mensuet allà dalt. Exacte. No és el nostre cas perquè no podem accedir a dalt de la nostra torre. Això és una de les coses que ens agradaria a tots els vilassanens i vilassarenques, eh?
certament seria molt espectacular. És a dir, és tota la part baixa més amb un no, però realment és una de les coses que valdria la pena. Jo crec que a Vilassar li dius què vols visitar, algun Vilassaren o Vilassarenca, li dius què vols visitar i la majoria et diria la Torre en Nadal. Sí, sí, sí, home, és un dels grups més emblemàtics que forma part del nostre Skyline. Home, algun any l'any que ve es podia fer des de dalt, intentar-ho o fer des de dalt.
Però és difícil. És difícil, és difícil. És turpitat privada i tal, i no s'aconsegueix mai. Bueno, no ens hi quedaríem. Has de fer crida. No ens hi quedaríem. Al principi entraríem, peria a l'altre i marxaríem. Ens agradaria molt, ens agradaria molt. Però de moment és complicat, de moment és complicat. I aquestes trobades entre entitats i associacions també serveixen a vegades per conèixer una mica el veí. Per dir, hòstia, tu fas això? Ah, l'entitat vostra què feu? És veritat, i és fer una mica de cohesió en aquest cas. I tant, i tant.
Sí, sí. Totes tenim afinitats. Sí, senyor. Doncs en César Torres de la Mediterrània pels drets humans. Si no tenim res més a afegir, us agraeixo moltíssim Carles Malfeito en nom del Gobi i a Ledi Castells en nom de Mirades, que vingueu a la ràdio i en nom de totes les associacions i entitats que hi participen. Vosaltres heu pogut desplaçar avui aquí, que us ho agraïm moltíssim.
I, a més a més, deixeu-vos explicar una anterioritat. Avui tenim una entrevista que a última hora va saltar i en en Carles, ahir al vespre, el vaig atracar a les quarts de 10 de la nit i li vaig dir, Carles, que demà... I avui esteu aquí i això us ho vull agrair moltíssim, de veritat. Gràcies a vosaltres. Amb aquest viatge i taca de lletra i cantada per Lluís Llach, acabarem i us convidem a tots i a totes a l'encesa torres de la Mediterrània pels drets humans. Que vagi molt bé. Adéu. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca Has de pregar que el camí sigui llarg Ple d'aventures
ple de conegències. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades, que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven i vagis a ciutats per prendre dels caçades. Música
Has d'arribar i és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys. Que siguis vell quan fundegis l'illa. Ric de tot el que hauràs guanyat fent el que
Sen s'espera que dongi-me
que t'ha donat el vell viatge. Sense ella no hauria sortit. I si la trobes, pobra no és quitar que t'hagi enganyat. Sabi com t'hauràs fet, sabràs el que volen dir.
Les notícies de les 11. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat files avui al matí amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, després que els últims dies socis i oposició hagin reclamat la seva dimissió. Fots de l'executiu català han volgut deixar clar que la destitució de Paneque, que té entre competències de la Conselleria del Transport Públic,
No està sobre la taula del govern i ja, per la seva banda, continua ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Baixa i el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que exerceix les funcions de president, ha demanat compareixer dimecres al Parlament per donar explicacions sobre les reiterades incidències al sistema ferroviari de Rodalies.
Per la seva banda, la ministra de Transports, Òscar Puente, ha dit que encara no se saben les causes de la caiguda del sistema informàtic del centre de control Adif, que ha provocat avui a primera hora del matí una represa caòtica del servei de rodalies amb dues aturades. En una entrevista a Ràdio Televisió Espanyola, Puente ha apuntat un possible sabotatge o un ciberatac, ha dit que són les hipòtesis amb les quals es treballa.
però ha admès que no vol alimentar res perquè no sabem encara exactament què ha passat. El ministre, això sí, ha reconegut que Rodalies ha viscut una setmana terrible i ho ha atribuït a l'obsolescència de la infraestructura per la falta d'inversió durant anys i la singularitat dels traçats. En aquest sentit, ha afegit que el ministeri destina a Rodalies un de cada dos euros invertits a Catalunya i que s'està al límit
del que es pot intervenir sense afectar el servei. En ple caos ferroviari a Catalunya, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijo, ha avançat avui que el Partit Popular demanarà la compareixència urgent del president del govern, Pedro Sánchez, aquesta setmana mateixa al Senat.
on el seu partit té majoria per tal que doni informació sobre els accidents ferroviaris. Feijó ho ha fet en una entrevista a la Cope on ha afirmat que Sánchez no ha donat cap explicació del que ha passat al Temús, 45 morts i a Jalí damunt mort, i li ha recriminat que...
L'accident més greu de l'alta velocitat de la història d'Espanya. Ningú hagi assumit cap responsabilitat. Precisament sobre les responsabilitats, Feijó ha exigit de nou la dimissió del ministre de Transport, Òscar Puente, de qui ha dit que és un ministre especialista en xarxes socials que els ha dedicat molt més temps que no pas a les xarxes ferroviàries.
Dissabte al vespre el govern de la Generalitat va anunciar que s'havien detectat 23 punts amb incidències greus que no garantien la seguretat del transport ferroviari. Va condicionar el restabliment del servei a la seva reparació. Els maquinistes també havien demanat garanties per escrits de la seguretat de la xarxa abans de tornar a la feina.
En un comunicat a DIF, el gestor d'infraestructures ferroviàries, ha dit que ja han fet més d'un centenar d'inspeccions a la xarxa de rodalies de Catalunya i s'han detectat 23 punts en línies on calen actuacions d'urgència.
sobretot a l'hora de protegir talussos, trinxeres i condicionar les vies. L'ubicació d'aquests punts no s'ha fet pública, però sí que sabem, han dit que n'hi ha 5 a Barcelona, 5 a Girona, 9 a Tarragona i 4 a Lleida. Especial, incidències també a la línia R1, la línia del Maresme. Nostre company Jaume Cabot ja ho té tot a punt per encara a la segona hora del nostre matinal. El parlant de tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre. Bibliodigital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes.
S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Nosaltres que hem estat en els millors moments i en les grans decisions. Nosaltres que hem transmès mil missatges i emocions. Nosaltres que t'hem ajudat a expressar i a sentir. Nosaltres que hem fet de casa teva una llar. Nosaltres estem amb tu. Perquè som emoció, sentiment i color. Perquè som records, experiències i alegria.
Perquè som complicitat, som llarg i som família. Perquè som vida, sensacions i fantasia. Perquè junts som més forts. Flors i plantes. Viu-les. Hola! M'he dedicat a fer neteges d'armària a persones ràndoms i he flipat! Això no ho faig servir. Això tampoc ho faig servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè ara ja tot això...
T'esperaves d'aquests resultats? Més roba que no fa servir que t'està. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 parlant de tot.
Molt bon dia, Vilassà. Molt bon dia, aviants. Benvinguts a Part 2 Durus. Bon dia, Martí. Hola, Adam. Que animat estàs avui, no? Home, Martí, avui ho mereix l'ocasió. Un dia gros? Un dia gros. Avui fa fred. Fa fred. És època així de... No? Post-Nadal. Sí, bueno, porta un temps fent fred ja, eh? Porta un temps la veritat que refresca una mica, sí.
La veritat és que, bueno, amb moltes ganes d'aquest episodi, que portem un tema que ho hem comentat, que volíem fer un episodi... Sí, des de l'estiu ho venim comentant ja. Doncs avui és el dia esperat de les pagues extras. Sí, després de l'oïent del mes de gener, hem decidit que ja és hora de completar el nostre estudi, perquè vam comentar amb el Marc a l'episodi de l'estiu que faríem un estudi i comentaríem els perjudicis, compte, els perjudicis de les pagues extras. Martí...
La pela és la pela. És un tema que té moltes... Un arma de doble filo. Sembla, ai, ai, que bé, un sou extra per la cara, no? Compte. Doncs sí, perquè resulta que ara que ha passat el mes de desembre, no? Hi ha hagut Tio, Fum, Fum, Fum, Nadal i les pagues extras. Tothom l'ha rebut i tothom content. Però el cas és que les pagues extras estan, deixa'm dir-ho així, estratègicament...
col·locades, en l'any, perquè siguin el juny, normalment el juny, pot ser l'estiu, o el desembre. És una cosa que al·legra molt els treballadors, però li hem trobat alguns i bastant importants aspectes negatius. Començarem una mica per la història, si et sembla bé. Sí.
Ens remuntem a l'any 1944, que Espanya està intentant sortir de la pobresa després d'aquesta horrible guerra civil que va haver-hi. I el món compta en la segona guerra mundial. Tot superbé va, no? Estava el planeta xulo.
Després, està el govern de Franco, que era una miqueta manaire, mandón. Amb el dedito, no? Allà assenyalant tot el que volia. Sí, amb molts senyors grans, amb aquesta veu aguda que tenia. Ostres, va imposar... Quan no, no? És la pregunta. Quan no imposava... Ho era així sempre. Va imposar, així omplint-se la boca de paraules guais, aquesta paga extra...
Una miqueta per compensar aquests problemes que hi havia hagut de la guerra. Problemes econòmics. S'havia encarit molt la vida i els salaris havien caigut molts per la destrucció de feines, possiblement. I aquest increment de la paga extra seria, comptadam, una setmana extra de sou.
A priori sona molt bé. Sí, vull dir, treballes tot el mes de desembre i al final et paguem el mes de desembre més una setmana. Els treballadors diguessin que van flipar i Franco era un crac per haver pensat en aquesta paga extra. El ser a Espanya un país ultracatòlic
Molt important. Mira, ara diré una interioritat. M'estic llegint un llibre d'Hernan Cortés quan conquista, quan conquereix tots els Mèxic i els pobles dels voltants quan van desembarcar Amèrica l'any 1500. I som molt catòlics d'aquella època, eh? Sí. Tota l'estona parlant del Todopoderoso, de Nuestro Senyor... Bueno, clar, aquestes ganes que tenien d'anar-se a altres llocs a buscar...
terres, era només per catolitzar tot. Sí, sí, per explicar la veritat de Jesucristo i de Déu. Sí, sí, doncs m'estic agafant el llibre i la veritat és que som molt catòlics. Doncs clar, ser en Espanya un objectiu últera catòlic, l'objectiu era que les famílies poguessin tenir diners per celebrar les festes de Nadal com Déu mana. Clar, i ei, sona molt bé. Sí, però aquí ja comencem a entrar a un punt important, que ens pagàvem la paga extra perquè la gastéssim en les vacances de Nadal. Hola! Hola!
Hola. Ui. Qui és? Qui és? És Franco Martí. No fotis. Té aquesta veu. I què diu? No sé si l'havies escoltat algun vídeo. Sí, algun audio sí que l'havies escoltat. L'any 1947... No fotis. Va dir... Quiero instaurar una nueva paga. Ostres, Franco. Però és l'audio real? És l'audio real. No m'ho puc creure. I quin dia la va ficar? El 18 de juliol...
de 1936? Sí. No, la va ficar el 18 de juliol de 1947, però el 18 de juliol de 1936... Ah, estan ahí embolicades les dates. Sí. Franco s'ha equivocat. El que va passar és, si sabem una mica d'història bàsica al nostre país, va ser l'alçament nacional. El cop d'estat. El cop d'estat. Compte, perquè va desembocar en la posterior Guerra Civil. I Franco diu, eh, com a dia gros-gros del país, li foto la pavesta a aquest dia. Però de què va, aquest home? Ah. A tu què et passa? Ah.
Parlar en català? No, bueno, programa en català, no? Doncs sí, diguéssim que per fer coincidir la segona paga extra amb el cop d'estat la va posar el 18 de juliol de 1947, que va ser el que després va seguir amb la guerra civil. Va dir que era el dia de la fiesta de la exaltación del trabajo. Sí, ara ho ha dit Franco Milló.
Veiem aquí, Adam, una mica d'adoctrinament de l'època, no? Sí, l'Estat ens obligava a celebrar la festivitat de Nadal, per raons catòliques, i el dia de l'alçament nacional, a costa dels empresaris. Sí, vull dir, potser a mi no em ve de gust celebrar l'alçament nacional. Bueno, en aquella època estic segur que sí, perquè està tothom adoctrinat.
Sí, la veritat que tenia el cap una mica menjat. El cas és que així és com va sortir la segona paga extra anual, que era també d'una setmana. Vull dir, era una setmana de sou que en aquella època suposo que estava super, super bé. Amb els anys, aquestes dues pagues extras van deixar de ser una setmana i van passar a ser el 100% del sou mensual, que és el que es coneix ara com paga extra. O sigui, tu treballes un mes i et paguen dos.
I es va aprovar definitivament per la llei a la democràcia el 1980. Sí, ja diguéssim que el nostre amic... Va canviar una miqueta... Diguéssim, ja, sí, el nostre company... Ya no estoy. Ya... Ya muerto. Clar, efectivament. La segona ja no es va...
no cal que sigui el juliol, ha de ser a les dates d'estiu, i avui en dia es corresponen a 30 dies de salari base dos cops l'any. Coincideix amb algunes dates? Sí, la de... No, és la de desembre i la d'estiu. Vull dir, la pots pagar el 5 de desembre, si vols. Però bueno, que coincideix una miqueta pel consum.
Per Nadal i l'estiu, que és quan la gent ha d'anar de vacances. Vacances... Anem veient una mica, eh? Nadal, un regalat a l'àvia, no sé què. S'ha de dir, Adam, i ara això potser sí que és un vot a favor de l'estat del benestar, que tant gaudim aquí a Espanya, que Espanya és un dels pocs països que té la paga extra reconeguda per llei.
Perquè Portugal i Holanda en tenen 13. Clar, tenen 13 pagues anuals, nosaltres tenim 14, i França, Bèlgica i Alemanya no ho tenen inclòs per llei, però molts convenis col·lectius contemplen aquestes pagues extras. O sigui que Espanya és pioner...
En pagues extres. Que bé, no, Marti, això? Sí, home, sempre està bé. I actualment els jubilats, vius i orfes tenen pagues extra? Sí. Perquè toca, no? Perquè toca. Exactament. I també, a part dels vidus jubilats i orfes, tots els treballadors, vull dir, si tu fas la jornada partida o jornada parcial o ets indefinit, el que sigui, tens dret a pagar extra. Soc indefinit.
No. Ah, doncs molt bé. I quina cosa té de dolent, això? Doncs sí, ens demanen els nostres oients. Avui hem tornat a obrir la finestra, ja. La teníem tancada. Això t'anava a dir, el fred, no? Però avui els hem dit que s'abriguin i que vinguessin. Molt bé. Ens pregunta una oienta que està aquí fora, que es diu Matilde. Matilde, com la de la pel·lícula... Sí.
Sí? Ostres, està molt gran, no, ja? Sí, és que els anys pesen molt. Diu que quina cosa de dolent té això? Quina cosa de dolent té que Espanya sigui un país boner en pagues extrares? Bé, tranquil·la, Matilde, que ara t'ho expliquem. El cas és que després d'haver vist la història d'Adam hem de començar a desmascarar els aspectes més negatius.
I són uns quants que ens fan replantejar si realment compensa o no. Sí. El cas és que actualment ja no es tracta d'una paga extraordinària perquè els llocs de treball i els convenis col·lectius es pacta el sou anual. Bé. Bé, no? A priori, bé. Bé, però serà el que és la clau de la qüestió. Perquè llavors es tracta que si en els convenis col·lectius i en els contractes es negocia el salari anual...
l'única diferència, si tens paga extra o no, és que te'l paguin en 14 cops a l'any
són 12 mesos més 2 el juny i el desembre, o en 12 cops a l'any, que és si les tens prorratejades. Anem a fer un exemple. Prorratejades. Abans de l'exemple. Què vol dir això? Prorratejat vol dir que l'impost de paga extra que t'haurien de pagar, per exemple, el juny i el desembre, es paguen un trosset, et paguen un dotzer cada mes. Digue'm que passen de ser 14 a ser 12 i aquestes dues que falten es distribueixen entre tots els mesos. No ho podria haver explicat millor. Perfecte.
Anem a posar l'exemple aquest que he dit. Tens un exemple? Amb 21.000 euros. Vaja! Un sou anual, amb 21.000 euros. Molt bé. Clar, que cobraràs 1.500 i tindràs dues pagues extra. O sigui, 1.500 per 12 i dos més, que són de 1.500 també, a l'estiu i al Nadal. Ho podeu fer amb calculadora que 1.500 per 12 més 1.500 més 1.500 dona 21.000. Què passaria si prorategéssim aquestes dues pagues extra
entre la resta de mesos? Doncs el que passaria és que amb el mateix sou anual de 21.000 cobraries cada mes 1.750 sense les dues pagues extres al juny i al desembre. El resultat acaba sent el mateix.
21.000. 21.000 euros. El cas és que en una et paguen 1.750 cada mes, i en la de les pagues extras et paguen 1.500 cada mes, i a les dates senyalades, i aquí és on comença l'efecte psicològic, a les dates senyalades et fan la paga extra. Això què et fa pensar, Adam? Que a priori molt bé.
Però clar, realment hem de pensar, és voluntari o no és voluntari això? Clar, s'ha de dir que en el moment, jo cobro 1.500 al mes, i en el moment amb el que cobro 1.500 euros de mes al mes de desembre, se m'inflen els ulls en dòlars...
I... Els ulls, eh? Se m'inflen els ulls en dòlars i, escolta, vull comprar tot el que sigui per Nadal, no? O què? O jo a l'estiu cobro 1.500 euros i se m'inflen els ulls en dòlars i me'n vull anar a les Maldives de vacances. Clar que sí, tens uns diners que... Ostres, de cop entren 1.500. Sí. Molt bé entren, eh? Molt bé, però en canvi la gent que cobra aquests diners protejats no nota quan és desembre ni nota quan és juny. Això què implica? Que la gent que...
no controla gaire les seves finances, per un efecte psicològic molt clar que t'està entrant en un mes el doble de diners que de normal, estàs més incitat a gastar, no, Adam? I realment, això per la situació ara mateix que estem vivint del consumisme i tal... Ostres!
potser no és beneficiós. Clar, i a sobre podem dir que en aquest moment l'adjectiu d'extraordinària ha perdut ja completament tot el sentit, perquè ja no es correspon amb un comportament voluntari i altruista de l'empresari, sinó que és una part del sou a la qual el treballador té dret, perquè anualment ha pactat aquest sou, només que te'l paguen en diferit el juny i el desembre.
Aquí hem obert el meló. Aquí el meló el tenim obert. El tenim aquí a terra. Tot empastifós el meló amb el suc. Escaven les gotes aquí. Però l'hem obert, sí, sí, sí. Perquè al final de comptes la paga extra és un sou, i m'estic escalfant, eh? És un sou que ens correspon i que l'empresari ens paga cada sis mesos. Martí, Martí, calma, sisplau. Ja ho sé, ja ho sé. Estic espantant la gent. Estic molt nerviós, eh?
És a dir, compte, algú de la finestra, un altre cop, un noi que es diu Pere, ens demana que això què vol dir? Què vol dir que un sou que ens correspon a l'empresari ens el paga cada sis mesos? És que els diners són nostres, però per la llei, perquè està fet així, li deixem a l'empresari que ens ho pagui cada sis mesos.
Clar, el pitjor de tot és que no cobrem per haver deixat aquests diners. O sigui, a veure si ho entenc. Són uns diners que jo, per treballar, genero, no? Aquesta prorretets de paga extra. Però jo, el meu empresari em diu, no, et farem la paga extra al juny. Llavors, des de gener que jo treballo fins al juny, no cobro la paga extra. Són diners que té l'empresari, que són meus i els té ell.
Per què? Perquè Franco va fer així. Ostres. És per escalfar-se? La veritat és que sí. És per escalfar-se. T'entenc una mica. Perquè què passa? Que amb aquest sistema es finança l'empresari a un cost de 0%. Vam veure fa dos episodis com estan els dipòsits, per exemple, que et paguen un 2% per deixar els diners,
L'empresari et paga un 0% per mantenir-te els diners durant sis mesos a la seva caixeta. Però calla, perquè no ho guarda una caixeta. No, evidentment no. Això li serveix a ell per pagar les cosetes de l'empresa i tenir més benefici, i beneficia l'empresa i no el treballador. Correcte. Després, quan veiem els perjudicis de...
no tenir les pagues extras protejades, veurem que l'empresari pot fer perfectament fallida al març i tu no cobres el que havies generat de paga extra. Aquest pagament ja no es pot, tampoc, anomenar gratificació. Ni gratificació ni extraordinària. Té un cost per al treballador. I m'estic calentant molt. T'estic veient, Martí, eh? Jo crec que ara mateix l'Ullera estava...
amb por de trobar-te pel carrer. No, és que m'enfilo per les parets ara mateix perquè estic flipant. Com algú et digui ara mateix que cobra paga extra, bueno, te li llences el coll, eh? Me'l carrego, me'l carrego. De fet, Adam, jo t'he dit una cosa, la paga extra anteriorment es deia propina, que propina en grec vol dir per vi.
Però, pina, no? Pina és vi. Potser. Llavors, diguéssim que quan es va crear, no? Era com, vinga, no pagues-te perquè et paguis els teus capritxos, si vols aprendre a vi o alguna cosa. Sona molt bé. Però no, són diners teus que no et paguen. Per tant, aquí ja podem veure l'únic extraordinari que hi ha són les dates en què es paguen. Seleccionades. Perquè el sou ja ens correspon des de quan pactem el nostre salari. Sí, sí, sí. I és que, clar, hi ha diferents punts aquí
que ho haurien de tenir en compte. Sí, perquè el primer de tot és que no és fruit de la generositat de l'empresari que li hauríem d'estar agraït per pagar-nos la paga extra. No! La generositat és nostra, que li estem deixant els diners. Li estem deixant que ells pagui més tard? Estic flipant. A sobre ara està per llei. No és que ells vulguin pagar-nos paga extra, és llei que ens han de pagar 14 pagues. Això és el que ens volien fer veure l'any 1944.
I encara no ha canviat la cosa. Encara no ha canviat la cosa. A més, no és ben bé que ens paguen el sou cada sis mesos perquè ha de moure les orelles. Això és una mica complicat. Jo ja dic que ho vaig estudiar al cicle superior que vaig cursar. Hi ha diversos sistemes acceptats per calcular les pagues extres.
Hi ha que es fa de gener fins al juny, és una paga extra, i de juliol fins al desembre és una paga extra, o hi ha que es fa de gener a desembre, és una, i de juliol a juny, és una altra. No entrarem en com funcionen ni com són, però t'haig de dir que està acceptat per llei, que en un d'aquests mètodes que fan combinació juny-juliol, desembre-gener i tal, pots trigar fins a més de nou mesos
en cobrar diners que tu has generat, perquè tu cada mes els generes per l'empresa, i ella se'ls queda, te'ls pot arribar a pagar al cap de nou mesos. Martí, et trencaré el cap ara mateix. Sí? I és que... No. Metafòricament. Metafòricament, Martí. No, no, no. Vull dir... I si, realment, no ho paguen més tard, ho pagarà abans...
I és que això ens ho acaba de comentar ara mateix l'Oriol, que estava aquí a la finestra. Què diu l'Oriol? Que, clar, els 2.500 els estan pagant abans, no després. Això diu ell. Doncs... No. Clarament no. Perquè si comences a treballar al gener no t'estan pagant la paga extra dels sis mesos. No, no, de fet, li hem d'explicar a l'Oriol que les coses ja estan estratègicament pensades perquè guanyin els empresaris i els bancs. I fico els bancs aquí perquè vull.
Molt bé, Martí. I el govern. I el govern, això va. No, no, sí, m'ha estrenat que fiquis el... A cagar-la via, home. A sobre. Compte, perquè ara tinc una demolidora pels que estan darrere de nostres culpats. T'estàs escalfant els ulls, eh, ja? Les cotitzacions de la Seguretat Social que fem cada mes sí que tenen en compte les pagues extres mensualment. Hòstia... Alegria. O sigui, nosaltres hem de pagar cada mes la paga extra que ens pagaran el juny. Martí... Perdona'm, perdona'm el meu to, eh? És que l'Ullena, ara mateix...
S'està fent pipi i sobra de la poqueta. Compte, perquè hi ha empreses i sectors que paguen fins a 3 o 4 pagues extras. Res! Res de res. És la mateixa situació. Et reparteixen el sou en 12, en 14, en 15, 16, 17 o 18 pagues. És el mateix perquè ara el sou es negocia anual i aquesta és la clau. Per tant...
Doncs canviarem de terç, Martí. Gràcies. A veure si ens calmem una mica. Si ens calmem una mica, sisplau. Gràcies. I tenim aquí un avantatge d'inconvenients tan clàssic de per dos duros. Una tauleta clàssica, no? Els beneficis del prorrateig, quins poden ser? Doncs per començar, que tens els teus diners quan els generes.
Nosaltres som molt prorretets. Sí, prorretets, això mateix. Tens els diners quan junts els generes i no els guarda l'empresa per juny o desembre. Vol dir que... Això és superinteressant. Clar, tu treballes el mes de gener i et paguen el sou més el teu trosset de pagar extra que has generat. Genial. Està bé. També administres tu els teus diners i l'empresa no mitjançats d'ipòsits o inversions. Clar, s'ha de dir que si deixem els diners perquè ens els pagui l'empresa el juny o el desembre,
L'empresa pot fer el que vulgui amb aquests diners. I que inverteixen, una mica de cacaolat per esmorzar... Es pot comprar un cotxe a l'empresari... El que faci falta. I si l'empresa fa fallida, tu ja has cobrat la teva part de la paga extra. Si estàs com a 1.600, 1.700, 1.700 i fa fallida, no pateixis. En canvi, si fa fallida i tu tens la paga extra al juny...
et donen una salutació cordial. Et donen molt filla, saps? Sí, correcte. Després farem els desavantatges del prorateig. Quins poden ser? Doncs va, m'he calmat una mica els punts. Sí? Et veig, et veig. Ara estàs en to més de pell normal. Un desavantatge del prorateig, que són les coses dolentes del prorateig, és que pot anar malament per la gent que no sap gestionar bé els seus diners. La majoria. Clar, això mateix. Tu imagina't algú...
que diu, no, jo prefereixo que em paguin la paga extra al juny, perquè si no em paguen aquests 1.500 al juny, no els tindré estalviats. Tu el que no saps és distribuir les teves finances i hauries d'escoltar per dos duros. Correctament. Segurament, si escolteu per dos duros, ja teniu una mica de més coneixement, perquè estan estratègicament seleccionades per això les dates, perquè tu pensis en gastar-t'ho. Llavors, una persona que no estalvia...
li pot anar bé tenir una paga extra. Sí, relativament, perquè l'efecte psicològic se'l mengen patates. Però, bueno... Un altre cop tornant a l'empresari, el següent punt. Sí, amb les pagues extras, l'empresa estalvia per tu. O sigui...
una persona, un altre cop, que organitzi molt malament els seus diners, sap que l'empresa està guardant durant sis mesos uns diners que són per ell, saps? I a ell no se'ls pot gastar... No sé si se m'entén, aquest punt. Sí, sí, sí. Sobretot per gent... Jo imagino algú tirat al sofà menjant pizza, que mira tot el dia la tele... Que serà un vegetal humà... Exacte. El més semblant, no? Exacte. Però s'ha de dir, el que he dit abans, no els estalviant una caixeta de les fades. Apa, no, no, no. Fa completament totes les inversions que vol. També hem de dir...
Què cobrar? Les pagues extraproratejades?
És menys emocionant. Clar, potser 4.500 d'una sentada és molt gratificant. Ho dius als amics, és divertit, però fem un altre cop en l'efecte psicològic. Els diners, toqueu diners, són freds. Les monedes són fredes. No en tenen d'efecte psicològic. Si a tu et sembla molt emocionant que et paguin la paga extra...
Dóna'm els diners a mi. O a mi. Però, en realitat, que sigui menys emocionant, és cert que tots els teus amics, perquè el quart punt que tenim és que està generalment acceptat cobrar la paga extra. Tot el teu entorn, en principi, la majoria d'empreses fan paga extra. I, per tant, si tu no cobres paga extra, és com que, oh, que malament que jo no he cobrat. No! Tu estàs al costat bo.
Com et diem, eh? Si tens incontinència de gastar diners... Sí, si tens un forat a la bitlletela. Clar, potser millor que te les donin en pagues extra, en dos pagues extra, perquè segurament ho facin millor que tu, la distribució. I ara, Àdam, tu no sé si ho has escoltat, però aquí darrere nostre estic escoltant un wow, wow, wow, wow. Què és, Papa Noel?
No, és la gent fent reflexions. Ah, va. Que diuen, diuen, d'acord, jo ara vull només pagues extres prorratejades, que me les paguin en el mes que ho genero. Bueno...
Molt bé, no? Sí, li podem donar un copet a l'esquena perquè això no ho decidim nosaltres. Es protegeixen segons el conveni col·lectiu. I al conveni col·lectiu hi ha diferents per cada sector d'activitat empresarial. Si no dius res sobre el tema, sorpresa, són 14 pagues. Però, si el treballador i l'empresari es posen d'acord, es pot modificar això, el contracte. Sí, pots tenir un empresari, escolta, un empresari d'aquells de 10 que et permet fer aquest canvi. O que és el teu tiet o el teu pare.
Tot i que normalment no és el cas. I el que diem, si no diuen res, està fet en 14 pagues perquè a l'economia li va molt bé que tu ho rebis el juny i el desembre estratègicament perquè ho gastis. Ostres, m'has dit.
M'ha canviat completament la perspectiva, tant a mi com a l'oigenda per dos duros, de les pagues extra. Jo no us volia exaltar a ningú. Jo sabia que avui havia de ser un episodi calent. No, no, ja, ni que ho diguis. Hem arribat a punts. Ni que ho diguis, no, insospitats. Sí, sí, sí. La veritat que... És la veritat sobre les pagues extra. Ningú les explica. És el que comentem, no? Ah, he curat paga extra, que bé.
però té uns aspectes negatius darrere, no?, que l'empresari et guarda a ell uns diners que són teus. I després, l'efecte psicològic que, si siguem realistes, a tothom li ve de gust gastar els diners quan ha rebot una mortalada, no? Doncs aquest background, eh?, podríem treure de conclusió que si no saps controlar els teus diners, et va bé que et paguin en dues pagues extra. Si ets conscient dels teus diners i amb una bona salut financera, que segurament tu, que estàs escoltant per dos duros, siguis així...
Doncs, recomanem que les prorretegin. Doncs molt bé, escolta, Adam, hem explicat les pagues extres. Aquest xoc de mans tan característic. Per dos duros. La veritat que sí, sí, una cosa que no se sap. De fet, Adam, tu vas explicar un dia un estudi que hi ha que la gent que guanya la loteria...
Al cap d'uns anys està més foc. Fa fallida. Sí, sí, sí. Bueno, això, any rere any es va demostrant. I any rere any els nostres pares compren i compren. Tu has comprat loteria? Voluntàriament anar al quiosc? Jo? No, no, no. A mi m'han regalat algun cop, això, els meus avis i els meus pares. Però regalar, bueno, ja m'han regalat. No, no, no he comprat mai. Em sembla la major estafa. És més probable que et caigui un raig que toqui la loteria. Un raig? Un raig, no? Un tro. Un llamp, no? Un llamp.
Com en trons? Com sigui, com sigui, eh? Un meteorit. És veritat que és molt poc probable. La gent diu, la màgia de Navidad. Què màgia de Navidad? La màgia de Navidad està tota Espanya pagant per res. Saps quant costa? Un decim, vint euros. I que no compren un, eh? Compren quatre o cinc. De fet, ara, per acabar de rodonir l'episodi, t'haig de dir que la gent es veu que dorm a la porta d'on fan el sorteig aquest de la Loteria del Gordo,
La gent dorm a la porta per poder entrar, perquè es veu que és el primer que seu, és el primer que entra, el primer que seu. Paguen 20 euros per dormir al carrer. Sí, llavors, quan entren a l'escenari, diguéssim, com aquell auditori on fan el concurs, els nens d'allà cantant, la gent està dormida a les cadires, perquè porta tota la nit fora, amb el fred que fa sobre, a 22 de desembre, per poder entrar als primers. A part, hi ha un munt de supersticions, d'espiritisme amb això. Que si calçotets, mitjons... Res, res, res. No val res, la loteria.
Per acomiadar aquest episodi interessantíssim, que, de fet, jo me'l tornaré a escoltar perquè ha estat molt, molt emocionant. Jo tres cops l'escoltaré, Martí. Que bo, que bo, que bo. Ha sigut completament desenmascarador de les pagues extres. I el problema és que nosaltres no podem fer res més que prendre consciència, que és el que estem fent en la majoria d'episodis. Doncs, Martí, moltes gràcies per fer-nos prendre consciència. Home, no, gràcies a tu, Adam. I que nosaltres cal fer molt els ulls...
I ens veiem la setmana vinent. Vale, que vagi bé, Adam. Adéu. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens coneguin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torralora nova. La recorrenció tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Ensetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició en directe a través de Vilassar Ràdio, a través del Parlen de Tot. Mireu, diumenge que ve, 7 de la tarda, sala del Teatre Ateneu, arriba la celebració, atenció, del concert dels 143 anys, així de clar, 143 anys de l'Ateneu Vilassanès.
I des d'allà organitzen un concert sensacional. Hauríeu d'estar fent cua ja per anar a veure aquest concert, perquè ni més ni menys que arriba Txetxe Gianotti amb Després de la mitjanit a pres minuí. Ara no sé si ho he dit bé, això. Salutarem en Txetxe Gianotti de seguida que ens ho expliqui. Tot plegat aquí al Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Lost inside a circle. Apunta-t'ho bé perquè avui, dilluns de 6 a 7 de la tarda, venda entrades anticipades a la Sala Petita de la Taneu i una hora abans del concert que es farà la Sala Graner a la Sala de la Taneu Vila-Sanetxetxes i a not i bon dia i bona hora.
Bon dia, Jaume! Com estàs? Molt bé, tio, tu? Doncs fantàstic, ara estic aquí molt a gust, molt a gust parlant amb un músic immens que ens porta a un concert a Vilassà, a més a més amb un grup amb molt de regust de Vilassà, per tant, com vols que estigui? Estic meravellós, estic molt bé, eh?
Txetxe, què ens porta? Sí, home, i a més a més, aquest home és un rodamont, un rodamont musical, perquè ha estat amb grandíssims escenaris. Ell, si no tinc mal entès, Txetxe, cantant, compositor, productor, multiinstrumentista, nascut a Montreal de pares italians, veieu quin català més xulo que té?
Un home que es gradua a Berkeley. De l'Empordà, què tinc? Eh, doncs és guapo, eh? Molt bé, molt bé. Escolta, jo et felicito, eh? Es va graduar a Berkeley i que això ja ens hauríem de posar drets quan un músic diu jo és que m'he graduat a Berkeley i ha tocat i gravat amb gent, amb res, eh? Gent poc coneguda. Tina Turner, hip hop, Ronda Smith, etcètera. Per tant, tenim un dels grans de la música. Aquest diumenge la teneu i la senest.
Cheche, jo sé que aquest concert a tu et fa moltíssima il·lusió. Ho sé, perquè, a més a més, no és el primer cop que vins a Vilassar i és una banda amb Regus Vilassareng, amb en Bernat Cassares, etcètera. Per tant, jo estic segur que aquest diumenge que ve el teniu marcat a l'agenda, eh, Cheche? Doncs sí, estem molt contents, Jaume, perquè també tenim una invitada especial que t'apareixerà la Judith Nederman per fer dues cançons. Estem molt contents, la veritat, perquè jo recordo quan tocava ahir a l'Ateneu a dalt, quan...
i estava la Judit, que era petita, i ens venia a veure amb el Joan Vinyà, sempre amb la seva mare, i per mi serà com un flashback, una mica, Back to the Future, veure-la allà cantant amb ella, fa molta il·lusió, perquè havia gravat dues cançons amb nosaltres fa temps, en el disc Deja Voodoo, i bueno, l'altre dia l'he trucat i me'n vaig, que apareix per ahir, genial, serà molt content amb el Bernat, és el Joan Pau Comellas,
al Joan Comapusada, que és un gran bàsista, i tenim un invitat també a un guitarrista, que és molt boc, que és un públic delgado.
molt instrumentalista també, que farà tot el disc, les 7-8 cançons que farem del disc amb ells. Que bé, quin escenari més de luxe. Mira, avui mateix hem estat parlant amb la Judit, no m'ho ha dit, no m'ho ha dit que actuaria amb tu. És veritat, aquells concerts que feia a la sala petita, eh? Exacte, Jaume, sí. Però que... Màgim, seran los diumenge, me'n recordo a la tarda, y bueno, me'n recordo a la tarda...
superpetita, i amb els durs grans ja connectant amb la música, la tia, no vegis. Doncs arribeu amb aquesta formació, amb Press Minuit, ho dic bé, Cheche? Correcte. Doncs vinga, va, presentant nou disc, però la mateixa essència, eh? Aquesta guitarra, aquest so tan característic, doncs, de la Factoria Gianotti, no?
Exacte, sempre em quedo amb aquesta base de guitarra acústica, una mica l'os de les meves cançons, que m'han tingut, la veritat, amb els anys, he anat espantant una mica el so meu, però s'ha quedat l'os de la guitarra acústica.
I seguint barrejant temes propis, versions... Per tant, tinc la sensació que en Cheche ja té tanta trajectòria damunt l'escenari que surts a fer una mica el que et ve de gust i et dóna la gana en cada moment, no?
Correcte, Jaume. Jo intento connectar-me al moment i la veritat amb les més músiques em mirant a vegades on anirà aquest... A vegades que faci la vista el dia anterior, quan arriba el concert, a vegades canvio temes per moment, per seguir una mica la gent com està, veure com sento jo també. I hi ha com un espirit de jazz també dintre de la banda que sempre m'ha agradat tenir, d'improvisació, d'estar una mica...
el bord de caure, perquè m'agrada aquesta tensió i que els músics estiguin atent en el mòdu, saps, operacional sempre automàtic, no? Home, sempre barreges aquest pop blues amb anglès, francès, italià, també aquestes vessants més llagístiques. Per això dic que la factoria és gianoti, no? És fàcil de dir, hòstia, això és de la seva virtuosa mà. A més, té una especial peculiaritat en Cheche, eh?
que s'ho passa tant i tan bé, tocant a la sala petita, com a la sala gran, com amb un gran recinte, acompanyant a grans, com dèiem, com Tina Turner, Ronda Smith, o el mateix Iggy Pop. És a dir, ets dels que realment vius per la música. No vessis pogut ser res més que música a la vida, tu, no? O músic o músic? Sí, potser sí. Però a vegades m'ho pregunto, jo, no ho sé, tenia el meu pare, que era metge,
Y mira, tengo un costat científico igual, muy agradat igual, ¿no? Ahora es una mica tard, pero bueno, la próxima vida...
Faré alguna cosa relacionada amb la medicina. No m'ho crec, no m'ho crec. A veure, m'he pogut ser, m'he pogut ser el que et m'he donat la gana, evidentment, eh? El que passa que, ho dic per passió, no? Músic o músic, ets d'aquells que estima, eh? Sí, però hi ha gent que està ahir, Jaume. La veritat que des de petita el meu pare també tocava la guitarra, tocava molt cançons a casa, franceses, italianes...
I res, ha sigut aquest camí. La veritat que ha anat superbé i faig medicina a través de la música. Oh, doncs és molt xulo això, eh? Musicoteràpia, musicoteràpia. Musicoteràpia, exacte. A mi mateix també, no són els delers que li dono, per mi també. Escolta, què ha de tenir? Perquè, a veure, amb tot el carinyo, però avui en dia aixeques una pedra i surt un guitarrista. Per tant, els que esteu a dalt heu de tenir un plus, heu de tenir un extra. Tu quin extra que aportes amb tot això?
La intimitat. La intimitat? Sí. A veure, explica'm això. Dintre de tot la meva música té un costat molt íntim que apareix aquí. Aunque estic tocando cançons igual amb una dinámica forta o intensa, però hi ha una fragilitat i una intimitat de la meva música que és evident. Jo crec que això és un plus per mi.
perquè hi ha una part que sempre està connectada amb la veritat meva, que estic allà amb aquesta fragilitat que jo a vegades sento com soc com persona i com soc a l'escenari. Perquè tu, Txetxe, acabes de tenir un nou disc, però tens un bagatge important, però segueixes parlant de tu a les teves cançons. És inevitable quan una esposa se senta a composar, a escriure, que parli d'ell mateix o no?
Jo crec que sí, Jaume, crec que és una cosa que al final veus el món a través del teu centre, no? Tot és normal que connectes amb les teves emocions, aunque no són filtrades per les vivències que tens, les demà, i bueno, crec que jo reconecto a mi mateix, intento, a vegades m'allunyo de mi, però al final sempre estàs allà, d'alguna manera, no? És com...
estàs present en la teva comunicació, no?, que fas a través de la música, i sempre hi ha una part de ti dintre d'això, la veritat, sí. I l'últim disc funcionant de Meravella, no?, amb aquest Arcelan Wings, sí o no? Sí, està molt bé, la veritat he tingut bona resposta, el farem un concert al 30 a la Patronal, que ho tenim, Soldouts, que estem molt contents, a Sirs del Vallès, i farem el segon concert aquí al Teatre de l'Ateneu,
que ens fa molta il·lusió, la veritat. A nosaltres també ens fa molta il·lusió i m'imagino que a un dels que més il·lusió li fa, tot i que tu ja també formes part de la cultura al nostre poble, Vilasenca, és en Bernat, eh? En Bernat, el teu pianista, Vilaserenca, que deu estar com un nen amb sabates noves, deu estar, en Bernat.
Quin gran músic, la veritat. És un gran, eh? Sí, senyor, sí, senyor. És un gran, la veritat. Gran músic, gran persona i és un pla treballant bé. Ens hem conegut en un petit concert que hem fet al pati del Gimoner, crec que es diu, amb una xicota. Hem presentat unes cançons durant la pandèmia. Recordo que ens hem conegut ahir.
que feien versions de la meva música. I us vau conèixer allà fent versions de la teva música.
Sí, sí, ja, va fer màgic. I estava a punt de cancel·lar, perquè plovia, era estiu, i plovia un muntó, i estàvem a mig camí d'arribar a Vilassar, i hem dit, tornem enrere, no sé què, i al final, anem, va, a veure com va, i havia conegut en Bernat, he sigut màgic, amb la Paula Casanova, que era una guitarrista, el seu novi, i estava en Bernat, i hem portat superbé, i mira...
I crec que tres dies després, una setmana després, se m'han anat a Canàries perquè ha fallat el teclista que tocava amb mi. Sí. I bueno, el Bernat, dic, et vols apuntar? I ja està. Hòstia, aquestes trobades són aquelles trobades que estan escrites al destí, eh? Exactament, Jaume, totalment. Uau, hòstia, quina història més guapa, no? Sí, molt, molt, molt. I el Bernat, com era jovenet, també jo, i jo, clar, podia ser el seu pare, la veritat.
Però tu també ets jove... Jo com soc un nen gran... Clar, anava a dir, ets jove d'esperit. Totalment, sí, sí. Ens coneixem molt bé i hem donat molt bona energia entre nosaltres.
I amb el seu pare, bueno, tot, sí. És molt bon feeling, la veritat. Doncs ja ho veieu, eh? Xeixi Gianotti, Joan Pau Cumelles, Bernat Cassares, Públio Delgado, Joan Comaposada, Francesc Chaparro i, a més a més, amb la nostra Judit, també, fent un parell de col·laboracions dalt del Sant Aní. Us falten més motius, encara, per anar aquest diumenge a l'Ateneu? Atenció!
A les 7 de la tarda, preu pels socis 5 euros, socis de l'associació Teneu Vilassaner 5 euros, i els preu pels nostres 10 euros. En qualsevol cas, és un autèntic regal. Avui mateix venda anticipades de 6 a 7 del vespre a la sala petita i una hora abans del concert. Txetx, explica'ls-hi a aquesta gent que ens escolta per què ha de venir diumenge a veure-us.
Bé, perquè primer farem aquestes cançons que tenen un so molt característic meu, però hi ha coses canviades, hi ha coses de reggae, hi ha una mica d'americana, i crec que també les participacions d'aquests dos músics maraviosos, el públic que aporta un concert molt bonic a la... Toca també aquest instrument que es diu hang drum, que és una espècie de media luna de metal, que farem dos temes amb això,
i bueno, i reencontrar-me amb la Judi que això em fa una il·lusió tremenda crec que això també serà molt guapo i això, passar-ho bé diumenge a les 7 és genial, és una hora preciosa perquè si estàs abans d'anar-se a dormir o estàs tranquils a casa, doncs abans d'un aperitiu soror i serà un plaer estar-hi i tant que sí escolta, estàs preparant treball? estàs preparant alguna cosa? perquè ja sabem que tu ets un inquiet de la vida
Sí, sí, Jaume, sí. Mira, fa uns anys hem fet un espectacle grec que es deia Exodus to the Promised Land, que és dedicat una mica a Exodus to the Promised Land. I hem fet un concert super. I l'hem deixat allà, no hem fet més concerts. I hi ha un catàleg de cançons allà. I estem ja enxegant-lo una altra vegada en març i empeçarem-nos ja amb aquestes coses. I és un disc dedicat a tots els èxodes que hi ha al món
els èxodes també personals que fem tots a la meva vida com a immigrant la meva visió del món saltant de país en país i bueno, és un projecte molt interessant a nivell espiritual també i el moment que està al món ara em sento la necessitat de fer alguna cosa una mica més involucrat amb la situació que està passant el planeta i la humanitat perquè la veritat és
És un caos total, tot plegat. Ens ho estem carregant tot, eh? Ens ho estem carregant tot. És que ja ens avisa la Terra fa molt de temps, eh? Fa molt de temps, home. I hem de fer un canvi molt profund tothom i ser responsables del nostre petit món, no? Però hi ha que estar ahir, eh? Ja que, bueno, jo estic intentant, tio. Faig el màxim que puc.
Això és. Està fent l'entrevista amb la guitarra a la mal, tio, sí o no? Sí, sí. S'està tocant aquest matí una miqueta. Hòstia, és que és així. Ens encanta, ens encanta.
Txetxe, jo t'explico la veritat. Jo diumenge a la tarda arribo de viatge, però t'asseguro que per poc que pugui m'escaparé a l'Ateneu a fer-te, com a mínim, a veure't i a fer-te una abraçada ben forta, d'acord? Perfecte, guapo. Amb la abraçada ja estic content. Txetxe, un autèntic plaer. Ens veiem diumenge, no us ho perdeu. Diumenge 1 de febrer. Una abraçada forta a tothom. Una abraçada, Txetxe, que vagi molt bé. Gràcies.
Fins demà!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Rallyu. Segueix-nos a les xarxes Facebook.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i denys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir al centre dels teus plans. Plan nacional del llibre i la lectura. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Arribem amb música al punt del migdia. Un dia en què Rodalies s'ha tornat a recuperar progressivament. De fet, es torna a recuperar progressivament després de dues aturades a primera hora. Avui Albert Ortiz, el nostre cuiner no pot estar. Nosaltres escoltem l'entrevista que li feia amb un altre cuiner. Joan Escopet entrevistava Xavi Tomàs sobre unes recreacions vikingues. No t'ho perdis. Alba Antonio Flores. Antonio Flores va decar aquesta cançó a la seva filla Alba. Doncs amb aquesta cançó arribem al migdia. Tres minuts i pocs segons.
Pude entender que eras un pedazo de mi ser tan igual a mí y no olvidaré aquel olor a vida en tu piel nada más de hacer
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín.
Les notícies de les 12.
Molt bon dia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat files avui al matí amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, després que els últims dies socis i oposició hagin reclamat la seva dimissió. Fons de l'executiu han deixat clar que la destitució de Paneque, que té entre les competències de la Conselleria el transport públic, no és sobre la taula del govern. Illa, per la seva banda, continua ingressat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Baixa,
I el conseller de la presidència, Albert Dalmau, que exerceix les funcions de president, ha demanat compareixer demà passat dimecres al Parlament per donar explicacions de les reiterades incidències al sistema ferroviari de Rodalies.
El ministre de Transport i Mobilitat, Òscar Puente, ha dit que encara no se saben les causes de la caiguda del sistema informàtic del centre de control de DIF, que ha provocat avui al matí una represa caòtica del servei de Rodalies, amb dues aturades pràcticament consecutives en una entrevista concedida a Ràdio Televisió Espanyola.
Puente ha apuntat un possible sabotatge o un ciberatac, com les hipòtesis amb les quals es treballa, però això sí ha admès que no volia alimentar res, no volia alimentar cap teoria, perquè encara no sabem del cert què ha passat, ha dit el ministre. Un ministre que ha reconegut que Rodalies ha viscut una setmana terrible i ho ha atribuït a la obsolescència de la infraestructura per la falta d'inversió durant anys i a la singularitat dels traçats. En aquest sentit,
Puente ha afegit que el Ministeri destina a Rodalies un de cada dos euros invertits a Catalunya i que s'està al límit del que es pot invertir sense afectar el servei.
Doncs, en ple caos ferroviari de Catalunya, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijo, ha avançat que el Partit Popular demanarà avui mateix la conferència urgent del president del govern, Pedro Sánchez, aquesta setmana al Senat, cambra en la qual el seu partit hi té la majoria per tal que el cap de l'estat espanyol doni informació sobre els accidents ferroviaris. Per Feijo, Sánchez no ha donat cap explicació del que ha passat a Damuz, 45 morts i tampoc a Lleida, on hi ha hagut un mort.
i li ha recriminat que en l'accident més greu de l'alta velocitat a la història d'Espanya ningú, ha dit Feijó, hagi assumit cap responsabilitat. Precisament sobre responsabilitats ha exigit de nou la dimissió del ministre de Transports, Òscar Puente, de qui ha dit que és un ministre especialista en xarxes socials, a les quals dedica molt més temps que no pas a les xarxes ferroviàries.
Ho venim també de dient. Des de primera hora, dissabte al vespre, el govern va anunciar que s'havien detectat 23 punts amb incidències greus que no garanteixen la seguretat del transport ferroviari i condicionen el restabliment del servei a la seva reparació. Els maquinistes havien demanat garanties per escrit de la seguretat de la xarxa abans de tornar a la feina.
En un comunicat a DIF, el gestor d'infraestructures ferroviàries deia que han fet més d'un centenar d'inspeccions a la xarxa de rodalies de Catalunya i gràcies a aquestes inspeccions s'han detectat 23 punts en 7 línies on calen, diu, actuacions d'urgència, sobretot s'han de protegir talusos, trinxeres i condicionar les vies.
On són aquests punts? Encara no se sap, l'únic que ha transcendit és que n'hi ha 5 a Barcelona, 5 a Girona, Nova Tarragona i 4 a Lleida. En concret es destaca el tram Barcelona-Mataró, que s'està definint i prioritzant per veure com s'han d'executar aquestes actuacions. Ha dit Adif, més informació al punt de la una amb el nostre Crònica.
Pilsa Ràdio, 98.1 FM. Has vist una nena que han acollit la Maria i l'Albert? Que feliç que sembla. Es veu que calen moltes més famílies acollidores.
I si ens informen? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa-te a acolliment.gencat.cat Som per començar amb aquell compàs de clac-clac, excepto reciclars del fet de clac-clac.
Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a Samu.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia, Jaume, ara quan escoltis la veu del nostre proper convidat, segurament que et sonarà, no només a tu, sinó a tota la nostra audiència. Entrada, només direm que és un home fet, forjat, a ferro i a foc. I si, a més a més, li agraden els fogons, i és la protagonista de la nostra ben tornada secció de Cuina amb Història, Jaume, ja saps per on anem, l'amic Xavi Tomàs. Xavi Tomàs, molt bon dia.
Molt bon dia. Home de foc i ferro, segurament permet amb la modèstia, però una de les millors descripcions que es poden fer de tu, eh? Sí, sí, el mateix, a nivell professional i per gustos i aficions, sí, sí. No vaig trobar millor manera de definir-me.
Volem parlar precisament d'una de les teves aficions, una afició que crida molt l'interès. És curiós un vilasserenc que estigui apostant, fem un petit espòiler, per aquestes recreacions històriques, però no us penseu que siguin recreacions de pa sucat amb oli, sinó que són recreacions molt ben fetes i molt argumentades. No sé si dir-ho de la vida vikinga,
No sé si seria correcta l'expressió, m'està mirant ja ja amb una cara de potser viking que no és correcta, però ara en parlarem. Però abans de tot, Xavi, d'entrar en aquesta afició curiosa, fes-nos un petit resum de la teva trajectòria professional, dic petit perquè ens coneixem, sé que és extens, aniríem fora de temps, un petit resum, sisplau.
Doncs jo, a nivell professional, la meva família, jo soc carnisser de tercera generació, sempre ens hem de dedicar a la carn, també a la charcuteria, als embotits, i això és el que he estat fent tota la vida. A banda d'això, vam muntar un restaurant amb els meus pares, ja fa molts anys, el 2001,
vam tindre un restaurant que bàsicament també es basava en carn i embotits durant 13 anys. Seguidament d'això, doncs ja vam tornar al món de la xarcuteria i de més, i és així com vaig conèixer la meva companya, l'Anaïs, amb la qual vam començar a treballar junts, també a xarcuteria, i com la boïda pot donar moltes voltes, no sé com, vam acabar muntant un restaurant perquè treballessin els meus sogres, l'Andrés,
i la Maria José, i és un petit restaurant, podeu conèixer els vilassarans com l'Anxaneta, que ja sabeu que estàvem aquí al costat de la ràdio, i vam estar un bon tou d'anys, al principi era un projecte molt, molt petit, que era simplement, la idea era que fos un espai on l'Andrés i la Maria José es poguessin jubilar, però al final va anar creixent, creixent, creixent, i ens va acabar absorbint a tots, i hem estat aquí treballant anys i anys, i amb molts esforços, però molt, molt contents, perquè realment Vilassar ens va acollir
Doncs superbé i a dia d'avui l'enxaneta és un monstre, va créixer moltíssim, vam canviar d'ubicació però vam mantindre tota la gent i estem encantadíssims i creiem i volem creure i sabem que la gent també està encantada amb nosaltres i molt feliços. Jo vaig seguir també el meu camí.
Volia seguir a les brases i d'alguna manera em va sorgir l'oportunitat de... em van fitxar com a xef de brasa en un projecte molt maco, molt gran. Un restaurant, també podeu conèixer els Vilassarencs, la UPA. Jo era un monstre molt bèstia, però jo vaig poder treure totes les meves armes i dedicar-me en cos i ànima a la carn. Però ja no com a carnisser, sinó com a xef de brasa.
allà vaig estar als càrrecs d'aquells fogons, d'aquelles bras, d'aquestes graelles, amb un general excel·lent, amb una carn, doncs la que sempre he treballat i m'agradava poder portar a la taula pels comensals, i vaig estar així durant dos anys, he estat així. I ara doncs he tornat una mica a la segona línia, a la xarcuteria i a la carnisseria, i segueixo treballant el mateix producte, però des de les nostres botigues tinc dues botigues,
amb la família, que es diuen tot i bèrics, un està al mercat del Mas Nou, dins del mercat del Mas Nou, tot i bèrics, i l'altre està davant del mercat de Sagrada Família, a Barcelona. No estem al mercat, estem a la porta. I aquí és on estic ara, aquí, a l'enxaneta i tot arreu, fent una mica de... I ara aquí, a Vilassar Ràdio, que també és...
Anava a dir una mica, bastant casa teva, i ets un malalt amb totes les cometes de la història. De fet, una de les seccions que tenim aquí al nostre matinal, anem parlant de tot, és la cuina amb història. Expliques receptes sempre ben sustentades i argumentades amb algun fet històric.
Una altra manera de fer una mica un programa de cuina, donar-li, anar a buscar una mica les arreus, Xavi. Sí, la idea de la cuina amb història, també ens agrada dir-li cuina de la trinxera, no és perquè anem a buscar l'arrel d'on ve totes les coses. I al final, buscant, buscant, t'acabes adonant que les cultures totes venen d'algun lloc i potser no som tots tan diferents.
o tenim unes arrels comunes i és una mica el que ens agrada explorar. Sempre, a més, el dia a dia t'obliga, a qui li agredi la història, la geopolítica, la realitat del nostre món, t'obliga a estar una mica en peu de guerra i estar molt atent al que succeeix al món.
i és inevitable acabar fusionant la història amb els esdeveniments que veiem, que vivim a dia d'avui, i les contradiccions que vivim a dia d'avui, i les grans mentides a vegades que ens explica un sistema potser que no està a l'alçada de la humanitat ni del seu llegat. I amb la cuina ens passa tot el contrari, la cuina ens porta a les arrels, ens porta a un punt comú, perquè el bo que tenim és que tots tenim llengua, i tots gaudim del menjar, d'una manera donada tots el gaudim.
I és molt bonic veure com aquestes receptes que poden venir des de l'altra punta del món, doncs, imaginar que la mateixa recepta la podria estar gaudint o l'hagi gaudit una persona fa 5.000 anys. Aleshores, això és molt bonic pensar que la cuina uneix a tots i és una mica la vessant que hem acabat donant al programa o que he agafat.
per si sola, perquè al final és una cosa orgànica que no estava pensat així, però així ha acabat sent. I sempre amb moltes anècdotes, no sé, m'ho invento ara, qualsevol plat, les sustentes i les argumentes, a part de donar l'explicació per qui ho vulgui fer a casa seva, doncs sempre alguna anècdota històrica, alguna curiositat que fa...
m'invento, que una simple sopa de farigola per dir alguna cosa. Si la fas, puguis arribar a pensar, o si te la menges, d'on ve, no? Per exemple, aquest plat, que ja et dic, se m'acaba de córrer. Sí, sí, i tu sempre es fica el mateix exemple. Aquella persona, el primer que se li va córrer és menjar-se una osta crua. Quina era aquella necessitat? Doncs, escolta, i si ho busquem a dia d'avui en el món de la informació, podem arribar molt, molt lluny, no? I aleshores, quan comences a rascar,
És això, si també tens afició per la història i el perquè de les coses, vas tirant enrere i van sortint anècdotes que crec que estan molt oblidades i són superinteressants. Hi ha algunes que són molt simpàtiques, altres que són autèntiques barbaritats i altres que expliquen un perquè d'una cultura. I ens ajuda a entendre la manera en què s'ha concebut la nostra forma de menjar o com es menjava aquí i allà i les peripècies a les que la societat i la humanitat s'ha vist abocat.
Sempre t'ha agradat? Sempre t'ha cridat l'atenció a la història, Xavi? Sí, a mi sempre, d'alguna manera, els temps passats m'han apassionat sempre el perquè de les coses i com hem anat evolucionant com a societat i així sempre m'ha agradat molt.
Doncs arran d'això parlarem d'aquesta afició. Abans, deixa'm desvelar un secret, no ho hem parlat abans, però un dia el teu sogre em va ensenyar unes fotos d'un casament i vaig quedar absolutament esturat per la perfecció del que vaig veure en aquelles fotografies del casament del Xavi Tomàs i la seva companya, l'Anaïs. Explica a l'audiència què és el que vaig veure en aquelles fotos.
No sé quines fotos pots haver vist, però m'ho puc imaginar. Va ser una boda de catxondeo total, vam fer una boda vikinga, però al final era una boda basada en la recreació històrica, això va venir una mica més tard. Era una boda d'estil d'estètica vikinga, però en essència era una obra teatre de les Monty Python. Aleshores vam fer...
volíem que fos una festa, volíem que fos molt nostra cap dels dos teníem intenció de casar-nos d'una forma convencional però en canvi fer una festa grossa que ens identifiqués i que digués molt de nosaltres sí que ens feia gràcia i va anar creixent, va anar creixent és que és molt difícil d'explicar sense veure-ho però era una boda vikinga on jo vaig entrar a l'altar amb ma mare com si anessin cabalcany i ens anaven tocant els cocos per darrere dos pages allò com els Monty Python exactament fent que anàvem a cavall
I després, imaginau com va ser tot de sonat, que ens va acabar casant amb Darth Vader, que era el meu sogre, que es va acabar traient el casco per dir jo soy tu padre, no? Al final tot era un... Però a més la recreació dels vestits, com a mínim la fotografia que vaig veure jo, estava molt ben parida, eh? Sí, sí, absolutament, això ja...
Aquí és on va començar una mica la meva excusa per poder anar entrant, anar fotent la poteta al món de la recreació. El que passa és que el món de la recreació, tot i que sembli que ho sabem tot sobre la història, no sabem res. Per què? Perquè cada cop es va averiguant més. Aleshores, sempre vas indagant i vas veient que és molt basc, que hi ha molta informació, i això és el que, com a mi, com a molts recreadors, ens empuja a seguir investigant i seguir endavant. Doncs ara anirem cap a aquest apartat...
T'ha agradat la manera com ho he introduït, eh? No pensava que em traguessis la meva boda, no? Escolta, recordes el menú? Va ser un menú viking o va ser un menú normal? No es va arribar al pressupost. Nosaltres vam fer tot de carn i vam fer tot d'embotits i de formatges i de pernils i de tot, però després el menú va acabar sent fideu i pollastre. Vaja, perquè...
Una cosa bonica de veure és el Xavi Tomàs, he tingut l'oportunitat de veure'l, lluitant contra el foc, contra la graella, amb talls de carn, també peix, amb foc, amb ferro, per això ho dèiem al començament, amb carbó, i a tu t'agrada embrutar-te i cremar-te, eh? Allà ets feliç, eh, Xavi?
Sí, sí, la veritat és que sí, perquè penso que és la forma més primària de cuinar foc, ferro i carn o peix a una graella oberta, a l'aire lliure, amb una font de calor com és el carbó, que canvia la intensitat, a l'aire lliure, canvia la temperatura, canvia l'aire i tal, has d'estar lluitant constantment contra el que estàs cuinant d'alguna manera per veure què està passant allà dins i intentar que surti de la millor manera possible. Quan estàs intentant fer un bistec o un tall
D'un dit de gruix, ja saps el que t'enfrontes. Quan tens peces totes de diferents mides, de 1,800, 1,700, 1,500, un turbot de 2 quilos, un rap de 3 quilos, coses totalment diferents que entren a diferents punts de temperatura, has de jugar i has de lluitar molt.
per mi em sembla una forma molt primària i molt maca i a més amb les tècniques i el coneixement que ens han donat els bascos o que la gent del País Basc o se'ls ha reconegut la forma de cuinar doncs jo per mi amb molt d'orgull doncs he cuinat a la seva manera doncs reprenem el Vilassareng Xavi Tomàs Xavi Tomàs dona el cibull al seu sogre l'Andrés Darth Vader i a partir d'aquí suposo que ja el coquet el teníem fem un pas endavant en aquesta recreació històrica
i que ara n'explicaràs, perquè a vegades, desvetllarem un altre secret, arribes a la ràdio, a Vilassar Ràdio, totalment nefrat i amb cops i trompades, i resulta que ho expliques amb un somriure. Què consisteixen aquestes ferides de guerra, mai millor dit, amb les que ens véns a veure a vegades? A veure, s'ha d'entendre en el context en què succeeix això. Jo faig lluita vikinga,
dins del context de la recreació històrica. Es pot fer recreació històrica sense combat, però en el meu cas, el meu grup és un grup de recreació històrica que té un vessant de pròpiament només recreació i l'altre de recreació històrica però amb combat. Aleshores, nosaltres el que fem és recreacionar el període entre l'any 1000...
entre el 800-900 després de Cris i l'any 1100, que és el que es coneix com el període de l'època vikinga, l'era vikinga, i aleshores nosaltres representem els pobles del nord d'Europa, ja siguin escandinaos, ja siguin el que es deien els northmen, la gent del nord. Aleshores, les nostres vestimentes, tot el que nosaltres portem,
i fem servir, tot està basat 100% en troballes arqueològiques. Vull dir, això és el que seria la recreació. La forma de vestir, el que menjaríem, les eines que fem servir per cuinar i per menjar, tot això pertany a la recreació històrica. Però va donar que va sorgir una gent que volia recrear les batalles, i aquestes batalles les pots recrear de dues maneres. O recrees com va anar una batalla i qui va guanyar, o simplement estableixes una espècie d'esport per fer una lluita i a veure qui guanyarà. Aleshores,
Nosaltres fem servir armes...
de ferro, armes de veritat, basades en els allavors arqueològics, les armes que es van trobar en el seu moment, però, òbviament, com estem fent servir ferro, hem d'establir un sistema de lluita, un sistema de normes perquè ningú es faci mal, ningú prengui mal. Sí, és cert que jo puc arribar a moltes nafres i a molts cops, però són uns cops que, òbviament, està jugant amb ferro i el ferro deixa marca, però són uns cops sempre molt controlats. És un tipus d'esport on s'estableix un sistema de punts
per fer servir armes, mitjavals armes del període bequinc, que siguin iguals, però, òbviament, són, com es diu, sense esmolar, òbviament. Les formes de les fulles ja també s'arrodoneixen perquè no puguin treure un ull. El gruix de les fulles és més ample perquè, tot i que no tinguin fil, no puguin fer un tall, etc, etc, etc, i es fa
buscant la manera de lluitar de la forma més segura possible amb un sistema de punts, com si fos el futbol, qualsevol esport que té les seves regles. Ara, si és cert, podem considerar que és un esport de contacte i ens contactem amb ferro. I el ferro, un cop de llança, una llança de dos metres que t'enganxa des de tercera fila, doncs si t'enganxa, et pot enganxar bé. Entén, però, que l'esportivitat és el 100%.
Fair play absolut, absolut. O sigui, no hi ha una mala cara mai. Nosaltres tenim la sort de formar... Nosaltres som Brocarlac, som un clan, per dir-ho així, un clan viking. La nostra seu és a Barcelona. Però nosaltres formem part d'un grup molt més gran. Hi ha altres grups de recreació històrica vikinga també a Catalunya i d'altres períodes. Per exemple, a Catalunya...
Potser el grup de recreació més important que hi ha és recreació romana, òbviament, perquè aquí tenim, perquè ens pertany molt, la nostra terra, tota Tarragona i demà, ja ho sabem tots, Barcí, tot arreu, aleshores hi ha grups molt potents, però nosaltres fem recreació vikinga. Aleshores hi ha altres grups que ho fan, però nosaltres formem, som dels pocs grups d'Espanya i de Catalunya que formen part del que es diuen els vikings de Jonsborg. Jonsborg és una associació
de clans vikings, de grups que fan recreació històrica per tot el món. Aleshores, el bonic que té el nostre grup és que nosaltres ens podem moure per tot Europa a anar visitant els nostres germans d'armes i fent sortides per fer entrenaments, per fer dies de recreació, per fer lluites de recreació, i així durant tot el calendari, durant tot l'any,
ens anem movent. Per què? Perquè quan nosaltres anem a Holanda a lluitar l'avent que organitzen els holandesos, ells tenen a bon fer, quan fem el nostre a Barcelona o a Catalunya, vindre el nostre. I aleshores, tothom, arreplegant els quatre quartos que tingui, cadascú amb les seves possibilitats, fa els esforços per anar movent-se. A mi la recreació m'ha donat moltíssim, en aquest sentit. Perquè, primer, que va generar una nova família, perquè els germans d'armes i les germanes d'armes, ojo, això que quedi clar, no som...
Els vikings parlem en plural i amb els dos, amb tots els gèneres possibles. Nois, noies, tothom ho fa. I tothom lluita, qui vulgui. Doncs ens movem per Europa i fas una comunitat de germanor molt gran amb els teus germans d'armes i germanes, però després també amb aquells altres clans de tota Europa, els que vas a visitar i amb les que comparteixes lluites, menjars, riures i converses mig anglès, mig català.
Que xulo, i quins llocs heu visitat? Des que jo formo part, per exemple, jo soc una persona que treballa molt, molt, molt, ja ho saps tu, la restauració és molt exigent, però d'alguna manera o altra he acabat poguent visitar, he anat al nord d'Alemanya, he estat ja a Itàlia un parell de vegades, he estat a França, he estat a Dinamarca, a Esleten, l'event de recreació més gran vikinga, més gran del món, molt maco,
I ara per ara, també al nord d'Espanya també hem anat, és on no parar. Ara al febrer ens anem a Holanda, a Eindhoven, a recrear amb el grup d'Ulvescar. Bé, és...
I segurament vas aprenent, perquè evidentment vosaltres tenim aquesta formació, però clar, poder viatjar i veure altres grups, altres germans d'armes europeus, que també han fet la seva recerca, la seva investigació, m'imagino que és un punt de trobada que deu ser també una sorpresa cada cop, o com a mínim aprendre alguna cosa més, no?
Sí, per descomptat. A més d'aprendre a lluitar, bueno, de fet, aquest dissabte, dissabte passat, van vindre dos italians, són dos dels millors lluitadors del món, a fer-nos com unes masterclass i de més. És un esforç que vam fer econòmic perquè, òbviament, aquí no hi ha quartos, aquí tot és una afició, aquí ningú paga res.
vam fer un gran esforç només per estar amb nosaltres una estona i ensenyar-nos, i després nosaltres, quan ens anem, doncs clar, aprenem molt. Ja a Europa, això és una afició que es porta molts anys donant-se, d'alguna manera, potser es tenen més afició perquè, com dèiem, és més seu, és més del nord d'Europa, i nosaltres seríem més la recreació romana, no? Hi ha molts menys grups de recreació romana, per exemple, no sé, a Holanda, segurament, segurament hi ha algú, però pocs, que no pas a Catalunya, que n'hi ha molts més, no?
Doncs quan anem, i clar, compartim molt. A més, estem tots ficats d'alguna manera, dins d'òbviament ara les xarxes socials, els xats, els whatsapps i demés, doncs compartim molt. És una comunitat que es mou per Facebook, s'ha de dir. Doncs el Facebook, que és l'únic pel que jo recuperaria Facebook per estar amb aquesta gent,
es comparteix molt la informació de totes les troballes i totes les recerques i totes les noves conclusions que es van traient. Perquè el bo que té també la recreació històrica és que dius, bueno, això ja va passar i ara no ho feu més que un refrito d'un refrito d'alguna cosa que sempre és el mateix. En absolut. Perquè cada cop, quan més avança la ciència, més dades van tinguent, més es va sabent d'aquest passat. I aquest passat, que abans era anacrònic, que era com molt estanc,
que els antropòlegs era una cosa també molt d'homes, tot això està canviant moltíssim, s'estan trobant moltes coses. Et diria que la tomba vikinga amb més armes i més increïble que s'ha trobat, doncs estava clar que era d'un guerrer, però ja no està tan clar, en absolut, ja no està tan clar que fos d'un guerrer, sinó d'una garrera. Això obre una porta a un món, que sobretot vikings, tenim allà un estereotip molt marcat,
que ens està donant cada cop més informació d'una societat i d'uns temps que abans no es tenia. I nosaltres, com a recreadors, cadascú tindrà una mica les seves inclinacions, però és un món amb una ment molt oberta d'anar coneixent, coneixent, coneixent, i ja et dic, està molt actiu i molt viu perquè va canviant molt i hi ha molta informació nova que es va trobant.
I aquestes lluites, aquestes recreacions, entenc que no són en un gimnàs, suposo que busqueu algun entorn natural, algun bosc, alguna zona... Com ho feu? I en tot cas, quan vosaltres jugueu a casa, deixem-ho dir així, quin és el vostre cap nou, per dir-ho així? A veure, nosaltres entrenem, nosaltres fem... La lluita té, com hem dit, juguem amb ferro.
I això té un parell molt greu, i és que si fas quelcom malament no portem proteccions. Hi ha diversos estils de lluita, hi ha el west style i el dis style, l'estil de l'oest i de l'est. L'estil de l'est és un estil, que és el que fan els polacs, que van, anem a dir, full armor, a tope d'armadura. Van amb cascos, van amb cuirasses, van amb cotes de malla i demés. Allà es pica més fort. Però per què? Doncs perquè van...
Molt protegits. Nosaltres lluitem com si fóssim camperols, pràcticament amb unes proteccions. Les proteccions no es poden ni veure molts cops. Si portem unes túniques de pagesos i demés, no es poden veure les proteccions. Portem els colzes, els genolls i demés, però no es pot veure. Què vol dir? Que nosaltres hem de ser molt fins lluitant, perquè un mal cop de llança o d'espas al cap, per molt poca filo que tingui, te'l trenca.
Aleshores s'ha d'entrenar molt, molt, molt per ser molt segur. De fet, jo vaig començar, tothom comença amb un pal, pal de fusta, i tots així és molt perillós, perquè un pal de fusta al cap fa mal. Aleshores, de perdre la por has d'entrenar moltíssim. Això, dit això, entrenem vestits de carrer o amb roba d'entrenament, d'esport, però quan anem a fer les recreacions sí que les fem a l'aire lliure. El tema del món de la recreació és que el que es busca és que sigui molt immersiu. Per tant,
Hi ha molts events que no estan oberts al públic. Nosaltres el que busquem aquí a Catalunya, nosaltres fem el nostre esdeveniment, Brocarlac fa el Vlot of Vin, que és la sang i vi, és el nostre esdeveniment, que com bé diu, hi ha molta sang i molt de vi, hi ha molta festa grossa i molta lluita, i ho fem al Puig.
en un poble que es diu Puig, ja hi ha una masia, que ja hi anem tots els anys, que funciona molt bé i que té un bosc al costat. Aleshores, ens anem allà al bosc i amb tota la intimitat i sense molestar a ningú, doncs fem la nostra activitat, el nostre dia de recreació. Sí que és veritat que a vegades s'ha obert al públic perquè ho veiessin de més, es delimita una zona perquè hi hagi públic, però sí que el que es busca com a...
com a recreador, el que busques és la màxima immersió. Aleshores, públic vestit de carrer no sempre t'ajuda a tu, i al final no és quelcom que fem pels altres, sinó que ho fem per nosaltres. Sí que és veritat que nosaltres tenim dies de divulgació, el nostre grup ha anat a universitats, ha anat a escoles, ha participat en esdeveniments per ensenyar el que fem, perquè veure'ns a nosaltres és fer una mica...
una vista enrere, el passat, perquè tot el que portem el dia que fem aquest tipus d'esdeveniment és 100% real que ho podrien haver portat fa 1.000 anys.
Si una persona ens està escoltant i diu, ostres, jo m'agradaria sumar-me amb aquests bojos, amb aquestes boges, què hauria de fer, Xavier? Molt senzill, ha de buscar Brocarlac a les xarxes socials, ja sigui a l'Instagram o al Facebook, que són les nostres, són la base des d'on ens podeu trobar, posar-se en contacte, dir què vol vindre, i aleshores vindria a veure un dia un entrenament, anar xerrar i anar veient.
La recreació és passió. És passió, però per què és passió? Perquè t'ha d'agradar moltíssim, perquè al final és un esforç, i tota la nostra roba la fa gent que teixeix a mà, les armes es colpegen a martell, vull dir, sempre vas buscant el màxim realisme, i tu mateix has d'entendre que, com a tot hobby, requereix una inversió de temps,
i econòmica, òbviament, i els temps que he estat, doncs el temps és diners, són calers a dia d'avui, i voldràs, si t'agrada, voldràs moure't, voldràs viatjar, voldràs fer això. Si t'enganxa, estàs perdut. Això és un amor per tota la vida. Xavi, amb quina és l'arma que et defenses millor, amb la que et mous millor? Jo, tot i que no ho hagués dit mai, estic molt enamorat de l'escut i l'espasa.
Jo et veia una destral. Sí, òbviament. Sí, sí, jo sempre he sigut molt de destral, però m'agrada moltíssim. El que ara estic evolucionant, perquè tinc molt més control amb l'espasa i l'escut, però estic evolucionant a... vull fer destral danesa, atxadanesa. L'atxadanesa era la destral...
No, aquella no. Aquella no és vikinga. Això seria un labris, en tot cas, que vindria més dels grecs. La destral danesa, l'haixa danesa, és una destral que té un mànec d'un metre setanta i té un cap que pot arribar a fer fins a dos quilos i allò és una... Allò talles el cap d'una vaca d'un cop. És una bèstia.
Per acabar, Xavi, abans d'agrair-te que hagis estat aquí amb nosaltres, estem pràcticament fora de temps, un petit menú per acabar aquesta recreació històrica vikinga. Voldries un plat viking per d'això? Doncs mira, molt fàcil, faríem una col bullida.
Aquesta col bullida teníem un nap picat, tirarem les espècies que hi trobéssim al camp i això ho acabaríem de manir amb una salsitxa de sang. Agafaríem el budell d'un porc o d'una ovella, el farciríem de carn i tota la sang per bullir-la, per fer com una morcilla, amb les espècies cardamom...
en Ebro, segurament, i de postres agafaríem un bon iogurt amb un llabat especial que es diu que fa esquir, que no fa iogurt, un esquir, que li tiraríem quatre balles d'aquestes quatre mores o quatre... com es diu això? Arandanos. Arandanos o històries d'aquestes, i acabaríem de manir amb un bon raig de mel.
Doncs em sembla que la propera recreació històrica que feu ja en tindreu un de més. Xavi Tomàs, cuina amb història i història amb antropologia. Moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estona amb nosaltres i conèixer un vilacerenc amb aquesta afició com a mínim tan curiosa, tan sana i en el fons també tan intel·lectual.
Sí, sí, al final qui vulgui ja ho sap i les passions t'han d'empotxar, sempre les has de seguir i al final acabes a llocs que mai ho haguessis dit. Moltes gràcies, serà fins a una propera ocasió. Família, us estimo.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs una setmana més!
Un dilluns més, la veiem al nostre estudi, en Martí Sants. Empelant l'última mitja hora de la nostra edició, Martí Sants és una autèntica especialista al món del cinema i fa temps, doncs, que va elaborar una llista que es diu Motion is Emotion. El cinema és emoció, a part de moltes coses més, Motion is Emotion.
I el qual inclou 100 pel·lícules que ell creu que són, doncs, grandíssimes pel·lícules per a algunes històries i algunes curiositats i algunes realitats, evidentment, eh? Cada dilluns repassem amb ell història i històries del cinema, històries i curiositats del satèr. Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Doncs gràcies per estar amb nosaltres. I avui què posem damunt la taula, Martí? Doncs mira, avui posarem la sèrie B.
Que l'altre dia parlàvem i vaig dir que em diguíem alguna cosa. I et vaig preguntar què és la sèrie B, tu què em vas dir? Bueno, a veure, recapitulem una mica. Ara estem a la dècada dels 40. És una dècada que vam començar amb... Però no m'entris en matèria, eh? No m'entris en matèria encara. Jo et pregunto què és la sèrie B, que recordis què és la sèrie B, eh? Què és la sèrie B? Les pel·lícules de baix pressupost. De baix pressupost! Ara en parlem amb en Martí!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Ara entrem amb el que m'estaves explicant interessant, però vull fer-te una pregunta abans, perquè a vegades es viu això com una cosa pejorativa, aquesta sèrie B, això.
però es veu realment a vegades que és de baix pressupost o és perquè ho sabem o ho pressuposem? Perquè moltes vegades coses que se'n fan en baix en pressupost tenen molta dignitat, eh? Bueno, com aquestes dues pel·lícules que parlarem avui, són clàssics del cinema, reconeguts per tothom...
Es veu en certa manera, ara ja entrarem, si ets una mica aficionat al tema. Vam començar la dècada amb Rebeca, de l'any 40, i després van vindre les dues primeres pel·lícules de l'Orson Welles, fetes per la RKO, Ciudadano i El quarto mandamiento, i després de la llista, l'any 42, venia La mujer pantera, que ens la vam saltar, també de la RKO.
i que, com a bona pel·lícula de sèrie B, aprofitava alguns dels decorats del Quarto Mandamiento. Després vam fer Tener i no tener, del House, que ja l'havien fet, dia cingüella del Billy Wilder, Encadenados, el Hitchcock quan el vam fer, el Fantasma i la senyora Muir...
i la dama de Xangai, i ara tocaria Retorno al Passado, la segona pel·lícula de Jacques Tourner, de la meva llista, juntament amb la Mujer Pantera. Això són pel·lícules dels anys 40, bueno, jo he de dir que aquestes pel·lícules, evidentment, les he vist per primera vegada a la televisió, perquè quan les veia jo no podien als estrenos, als anys 40 jo no vivia, diguéssim, i a la Filmoteca encara no existia.
Aquí sempre hi ha hagut un retard. Als anys 80 això canvia, diguéssim, amb el règim polític espanyol i tal, però les pel·lícules tardaven de 6 a 2 anys en arribar aquí. O sigui, no es feien simultàniament com ara els estrenos. Hi ha vegades 3 i 5 anys, i algunes no es venien mai o venien molt censurades. I als anys 40 és la pitjor època d'això, perquè s'acabava d'instaurar el doplatge obligatori l'any 41 a la República...
coexistien, diguéssim, versió original i doblat, però Franco prohibeix la versió original, és a dir, els subtítols desapareixen, i totes té que fer doblat, i a més, diguéssim, la censura és molt forta i tot va molt més lent. Bueno, dit això, expliquem una mica el que és la sèrie B. La sèrie B, estricto senso, diguéssim, és una cosa dels estudis. Després s'ha...
diguéssim, usat per qualsevol cine de baix pressupost, però en realitat és una denominació que surt del sistema d'estudis. I això es va fer perquè, com tu ho saps, i hem dit aquí moltes vegades, el crack del 29, Wall Street s'enfonsa, tot això, llavors hi ha als anys 30 una gran depressió als Estats Units i baixa molt la venda d'entrades, un 50% gairebé,
I els estudis preocupats, els grans estudis es reuneixen i decideixen fer una línia de pel·lícules més barates, diguéssim. Que es facin més ràpidament, a vegades es fan en tres setmanes com a màxim, més curtes, no mai de 90 minuts, poden anar de 70 a 90, màxim, sense actors coneguts, que és el gasto principal d'una pel·lícula, sense publicitat, moltes vegades, i fan aquestes pel·lícules de baix pressupost,
que llavors fan programes dobles per animar la gent a anar. I clar, l'estreno té un preu, però després les pel·lícules importants fan tota una gira per als Estats Units i quan acaba la gira ja es tornen a reposar però amb un preu més baix. I a més la gent pot veure dues pel·lícules. Seria com a l'època de qui es deia el reestreno. I llavors això fa que molta gent vagi al gini i descobreixin aquestes pel·lícules de sèrie B.
Un dels primers autors d'aquest gènere és el Don Siegel. Don Siegel, que, com tu saps, és el mestre del clinisgo, després va fer la sèrie... Jo sé, perquè tu m'has explicat, que hi ha la gent que no quedi com l'especialista soc jo, ets tu, eh? La pel·lícula Cumbre de l'Isgut, si em perdona, està dedicada a Don i a Sergio. Sergio León i Don Siegel, amb el que ell fa la saga del Teniente Hallahan aquell i tot allò.
Aquest home fa una pel·lícula sobre un motín, em sembla quasi un motín en el pabelló Lonce, amb un Bogart que no el coneixia ningú, amb una Betty Davis i tal, i té èxit, i llavors li deixen fer més pel·lícules, i entre elles fa un dels cènits de la sèrie B, que és La invasión de los ultracuerpos, en vam parlar la setmana passada, pel·lícula de ciència-ficció increïble, que després s'han fet remex, etcètera, que, com vam dir la setmana passada, reflexava aquesta paranoia de l'enemic interior i tot això...
I després, un dels fets més importants de la sèrie B va ser que la RK ho va fitxar amb un productor que es diu Val Lewton. I aquest productor va cridar per fer pel·lícules amb una persona amb la que havia treballat, que era el Turner.
Jax Turner. Llavors aquest duo va revolucionar la sèrie B. Hi ha una pel·lícula que a mi m'agrada moltíssim, potser és la millor pel·lícula de cine sobre el cine, que es diu Cautivos del mal, que la tocarem algun dia, que explica la història d'un productor que és una mica el Walt Newman. I una discussió entre ells que fan una pel·lícula de panteres
i els productors volen que posin homes panteres, i ell diu, no, és que això semblen homes disfressats, ridícul. Diguéssim, què fa por la gent a l'oscuritat? Comença a dir, és una escena boníssima. Llavors, un crit, un gat que fuig... Llavors, sense ensenyar res, feien un clima molt més de terror. És a dir, està definit, és un cine que...
algú ha dit menos esmas, diguéssim, el menos esmas del Bauhaus en arquitectura, aquests el van aplicar al cine. En comptes d'ensenyar coses, sugerien i tal, i llavors creaven uns ambients amb quatre duros, diguéssim, incaïbles. I amb aquest senyor va fer la Mujer Pantera, vull considerar una pel·lícula, diguéssim, clàssica,
Jo anduve con un zombi, I walk with a zombi, i Los hombres leopardo. Van ser aquest trio que vam fer amb el Walt Newton. Aquestes pel·lícules, a partir dels anys finals 70 i 80, amb l'extensió de la televisió als Estats Units, els programes que feien per la nit, les pel·lícules de nit, començava el cable, tot això, es comencen a radiar aquestes pel·lícules i llavors la gent les descobreix i es posa de moda. Hi ha tota una generació de directors, diguéssim,
molt més cap aquí, el tipus Scorsese, Bogdanovic i tal, que consideren aquest cine com una joia. Scorsese, la Mujer Pantera, és una de les millors pel·lícules de tots els temps, etc. I llavors aquestes pel·lícules es revaloritzen. I el Jacques Turner, que era un home que la gent... Perquè això els americans en diuen artesano, diguéssim, no consideren un autor, un artista, sinó que era un home que feia... Però clar, es donen compte tant aquests directors, com la crítica francesa i tal, que aquests artesanos són a vegades uns gènits.
I a vegades són pel·lícules que arriben molt més lluny que les pel·lícules A, perquè, clar, no estan tan controlades, tenen molta més imaginació, poden fer coses, són més atrevides, es fiquen en temes, diguéssim, que no es podria ficar en una pel·lícula de sèrie A, que està molt controlada per la censura i tal, llavors és un cine molt innovador, diguéssim. I, bueno, això continua... L'any 48 comença a canviar, perquè hi ha una llei als Estats Units que posa una demanda als estudis per monopoli,
perquè consideren un monopoli, els estudis perden la distribució, perquè abans tenien la distribució, tenien totes les sales, eren dels estudis. Perden això i el de la sèrie B comença a baixar una mica, però continuarà tots els anys 50 i després, com et dic, el terme queda com a cine de baix pressupost.
I més que els estudis, els que entren en aquest joc són productors independents, que fan pel·lícules des de fora dels estudis. El més important de tots, el rei de la sèrie, bé, diguéssim, és el Roger Corman, que fa pel·lícules, inclús hi ha una pel·lícula d'ell, que és la tienda de los horrores, que diuen que la va fer en dos dies.
una cosa... Hòstia, això és inaudit, això. Inaudit, amb un juveníssim Jack Nicholson, i, bueno, és una pel·lícula de culte, suposo, ho heu sentit a parlar, perquè és una pel·lícula que tothom l'ha vist 20 vegades, després s'ha fet una obra de Broadway basada en aquesta pel·lícula, una altra pel·lícula basada en l'obra, en fi, i és una pel·lícula de l'any 60, em sembla, i el Roger Corman va fer algunes de les clàssics de la sèrie de l'Hombre con rayos equips en la vista, en fi, moltes aquestes.
És una bestiesa, a part, fer una pel·lícula en dos dies, això és molt bèstia. Sí, sí, sí. L'has vista, no, aquesta pel·lícula, tu? Qui? Aquesta, que s'ha fet en dos dies. Sí. I què tal? Bueno, a mi no m'interessa massa, si vols que et digui la veritat. No és una pel·lícula que m'atrapi, com en general tot el cine del Roger Corman i tal. Jo soc més de la sèrie B, de westerns,
Spaghetti Western, deien que també, no? Això ja era el western italià, ho sé, però no té res a veure amb la sèrie B. No té res a veure, perquè això és europeu, diguéssim. Molt bé. Bueno, i després...
Surt aquest home que hem dit Jacques Tourner. Doncs Jacques Tourner, qui és? Jacques Tourner és un home que neix a París l'any 4, és fill de Maurice Tourner, un dels pioners del cine francès, un home que començava a fer cine als anys 10 i tal, i ell, clar, xupa tot això del seu pare. Quan ell té 10 anys, van als Estats Units, el pare es passa 10 anys a Hollywood, amb el cinema 1, eh? I ell, mentre va a l'institut, l'ajuda, fa d'extra, no sé què...
i després tornen una altra vegada a França, l'any 25 torna a França, i allí ell inicia la seva carrera com a director, fa coses ajudant, fa curs, i al final fa una primera pel·lícula, i l'any 25 decideix anar a Hollywood, eh?,
i la Metro el fitxa a l'any 36 per fer diferents travalls. I mentre feia l'ajudant de direcció amb una pel·lícula que és la Història de Ciudades, una de les mil versions del Dickens que s'han fet, coneix el productor Val Newton i llavors ens entren en aquesta dinàmica tan fantàstica de la Mujer Pantera i tot això que hem dit.
I després que això s'acabi, la Mujer Pantera s'ha de dir també que es va fer un remake l'any 82, que no sé si tu et sonarà, amb la Natasha Kinski, que està guapíssima per ser. Era molt jovenet l'any 82, tenia 8 anys. L'any 82 un director que a mi m'agrada molt i que sortirà a la llista, que es diu Paul Schrader,
Paul Rudder, el guionista de Taxi Driver i de moltes coses, també director, va fer El beso de la Mujer Pantera. Clar, ja és una pel·lícula més llarga, és una pel·lícula d'una altra època. No té l'encant, no té la màgia que té la Mujer Pantera, que és una pel·lícula com màgica tota ella.
El Turner, per fer l'actriu, va agafar la Simone Simon, que és una actriu francesa que no va treballar més als Estats Units, però que havia treballat amb Jean Renoir, havia fet la bèstia humana, les pel·lícules importants del Jean Renoir, etcètera, i va anar als Estats Units per fer aquest paper. I llavors és una pel·lícula increïble.
Després d'això, ell continua fent pel·lícules, diguéssim, Tierra Generosa, Dies de Glòria i tal, i a l'any 47, que és la que vindria avui la llista, fa una que es diu Out of the Past, que vol dir fora del passat d'alguna manera, que aquí es tradueix com Retorno al Passau, que insisteixo en que és un títol millor que l'original perquè t'explica millor de què va.
Retorno al Passau. I és una pel·lícula excepcional. També va començar com una sèrie B i avui en dia és reconeguda com la millor pel·lícula de sèrie negra de tots els temps. Per molta gent. L'altre dia, inclús em vaig ficar al xat GTP i vaig preguntar, quin és la millor pel·lícula de sèrie negra de tots els temps? I surt, evidentment, com a única i a la primera, aquesta. Et diuen, si atenem a tot el que s'ha publicat, sens dubte, és Retorno al Passau. I després també et parla de Perdició. Clar, però...
Això es basa en una sèrie de publicacions. Això es basa en una estadística de lo publicat. Clar, si tu i jo ens passem avui la tarda, dic que, escolta, que aquesta pel·lícula és lo millor de lo millor, segurament el xat que ve té dirà, hòstia, és lo millor de lo millor, clar. Això vol dir que entre la gent es diu això. Entre els crítics i els experts es diu que la millor pel·lícula seria negre de tots els temps.
és retorn al passat. Una pel·lícula excel·lentment escrita, amb aquesta fotografia... La sèrie negra, diguéssim, als anys 40 és el seu moment àlgid. El cine de gànsters s'ha acabat, el cine dels anys 30 s'ha acabat, ja no es torna a fer cine de gànsters fins que el Coppola el reivindica...
a partir dels 70 amb el Padrino i tal, i llavors passa a ser la sèrie negra, que és un cine més desencantat, més cínic, els personatges no són ni bons ni dolents, està tot més matitzat, hi ha tota una estètica del cine negre, el fum dels cigarrillos, les ombres, tota aquesta estètica una mica agradada de l'expressivisme alemany, com hem dit bastantes vegades,
I aquesta pel·lícula és el cènic d'això. És una pel·lícula superben escrita, els diàlegs. I és un senyor que... El Robert Mitchum, tu diràs, home, el Robert Mitchum és sèrie B, i el Kirk Douglas, sí? Però és que era la segona pel·lícula del Kirk Douglas i la primera del Robert Mitchum. Per tant, eren actors, diguéssim, no coneguts. El Robert Mitchum la peta, és a dir, surten allí, la manera d'estar, només la presència, la manera de calicar la gabardira, com fuma, es converteix en un heroi, diguéssim, dels detectius i de la...
i de les pel·lícules policiaques, el Kirk Douglas també està genial, i la noia també, la Guir, una que es diu Gen Guir, que també és una lova con piel de cordero, diguéssim. Tu l'has preguntat si coneixen Martí Sanz al xat GPT o no? No. És una pregunta que no...
Saps què diu? Què diu? Vols saber què diu el xac que té d'un tal Martí Sanz? Vaja, posis amb l'evidència. No, no, no. Concretament, el Martí Sanz és un especialista en cinema que aporta continguts regulars al programa Parlant de Tot, com ara comentaris... Aquí t'ho deixo. Com ara comentaris sobre històries del cinema, pel·lícules i directors clàssics dins de la seva secció, per exemple, amb la seva sèrie Motion is a Motion o Història i històries del cinema. Ho dius amb sèrio?
Bueno, bueno, ja m'ho crec. Eh, té, giro la pantalla, no llegies des d'aquí, però he posat... Tu coneixes en Martí Sanz que fa una secció a un programa de ràdio, l'he dit així. Ah, vale, has introduït tu el tema ràdio. Bueno, ja, però no l'he introduït ni tema cinema, ni història del cinema, ni motion is emotion. Per tant, que sàpigues que tu també estàs present al Xac que pet et coneix.
Vinga. Doncs aquesta ha passat... Has avut un vermell, en Martí? Una mica, una mica. Comença la pel·lícula amb el Robert Mitchum, que té una gasolinera molt destartalada, diguéssim, una gasolinera que podria ser amb un quadro d'Edgar Hooper, quasi, i llavors figura que és un home amb un passat que no sabem, però hi ha un cotxe que para...
i veu que és ell, el descobreix, és el passat que torna, que algú li pregunta qui és aquest senyor, i ell diu, és una rata que surge de les cloaques del pasado, perquè tota la pel·lícula, diguéssim, té aquest nivell de guió, aquest nivell d'ironia brutal. I llavors el passat el torna a reclamar i es torna a ficar en tots els lius que ja havia deixat a fora, amb la noia, amb el dolent, no estriparem de què va...
però és fantàstica. És una pel·lícula més complicada, amb el seu desenvolupament i tal, tots estan molt bé. I també es va fer un remake d'aquesta pel·lícula. A l'any 84, no sé si la pots haver vist, que es diu Contra todo riesgo, que no val res. Jo l'havia vist fa molt poc. Sí, és un director que es diu Tyler Hackford, bastant comercial, que havia sigut famós per oficial i cavallero,
Després ha fet un parell de remakes, de biopics, del Ray Charles i del creador de la Bamba i tal. Però aquesta no val res. A més li han canviat els temps del passat i perd tota la gràcia per mi. La pel·lícula fa el Jeff Bridges, que no està a l'altura del Robert Mitchum, tot i que és un actor bo.
Bueno, aquest senyor continua fent pel·lícules, eh?, algunes importants, L'alcol i la fletxa, Burlancaster, que encara està recient sortit del circo i fa moltes piruetes i salta i no sé què...
Martín el Gaucho, que també la Mujer Pirata, cita en Honduras, Wichita Ciudad Infernal, un dels westerns més deliciosos del món de sèrie B, El Ginete Misterioso, perquè ell fa tots els gèneros, perquè la sèrie B també, diguéssim, es destacava per fer pel·lícules de gènero, o feien, sobretot, terror i western.
però també policia. És una mica el que després s'ha menjat la televisió, d'aquest tipus de manera. Els telefilms i tot això ha passat aquí. Els telefilms aquests, Martí, parlen clar, aquests d'antena 3, el dissabte a la tarda, que t'ajunen a dormir més que una altra cosa. Això seria bé o que seria pitjor encara? No, ara ja no es diu seria bé, però són pel·lícules televisives, per tant, de baix pressupost. Directors i actors... No es diu seria bé, però és de seria bé.
És de sèrie... Bueno, és que després es va parlar, als anys 80 es va començar a parlar de la sèrie C, que seria més lo del Tarantino, inclús la sèrie Z, no sé si et sona... Una pel·lícula que es deia El Vengador Tóxico. Hòstia, això deu ser la pitjor... No, la pitjor pel·lícula de la història era la d'Ed Wood, no? Està considerat? Està considerat que també seria sèrie Z, diguéssim. Ed Wood, no era? No me'n recordo quina era. L'Ed Wood, l'Invasión de otros planetas... Sí, sí, sí.
que la pel·lícula, el Tim Burton va fer aquesta pel·lícula, que és un biopic d'ell, que és una gran pel·lícula, per més la millor del Tim Burton, que no és un director que jo li tinc un gran carinyo, però aquesta pel·lícula és fantàstica. Estan tots molt bé. I aquest seria una mica Sèrie Z. Un dels èxits de la Sèrie Z era El Vengador Tòxico. La sèrie C i Z ja s'estrenaven directament per cables... Quan comença el vídeo? La invasión de...
De paraules assassins, no és alguna cosa així, no? També. Sí, sí, sí. És una cosa terrible, però... Però va fer sort, ell, amb aquesta... Perquè si ell no el véssim considerant la pitjor pel·lícula de la història, avui no estaríem parlant d'ell.
No. Per tant, doncs... Bueno, se'l va reivindicar, si són aquestes coses de... Sí, clar, un tio tan friki, diguéssim... Jo, a la meva època, eh, Martí? A la meva època estic parlant de fa uns quants anys ja, però havent estudiat producció i audiovisuals, a mi em van parlar d'Ebut. Ah, sí? Per tant, penso... No, no, sí, sí, home... Hòstia, aquest tio... Ha segut vendre el seu producte en format dolent, però, escolta, si ets el més dolent, també ets notícia. Ets com aquell que fa la marató en 86 hores, doncs també serà notícia. Més que el que la fa en dues hores i mitja.
Va, que hem d'anar acabant, Martí. Bueno, res, aquest senyor va fer una sèrie de westerns, que jo els vull destacar a tothom que pugui veure, que són westerns perquè hi ha dues línies principals a la sèrie B. Hi ha el Wood Boy Teacher amb el Randall Scott, aquest dueto que van fer moltes pel·lis, i que totes són aconsellables, si algun pesca alguna, i després les del Jacques Turner amb el Joey McGrea.
que també és un dels grans, i no és el western de sèrie, no és el western del John Wayne i el John Ford i el Howard Hawks, són uns westerns de sèrie B, però que jo els trobo deliciosos. Ell en va fer diversos d'aquests, i al final aquest senyor va fer La noche del demonio, que és la seva última pel·lícula important, l'any 57,
I després ja em sembla que va dirigir alguns capítols de televisió, inclús de Bonanza. Hosti, Bonanza. Bonanza i Twilight Zone, o sigui, la dimensió desconeguda. I ja està, i ho va deixar aquí. Va tornar a França, Bergerac, d'on era ell, i es va morint allí, França. D'allà on era el Cyrano de Bergerac, també. D'allà on era el Cyrano, correcte.
Molt bé, Martí, una abraçada ben forta, que vagi tot molt bé. Fins aquí la secció, eh, avui? Hem arribat a temps, avui ho hem fet tot? Avui ho hem fet tot. Anem aprenent, Martí, una miqueta, no? Que vagi molt bé. Adeu, Martí. Que vagi bé, fins ara.
L'edició d'avui la número 2.285, 2.285 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, lliús humano. No us causo de mani, sinó causo humano. Sigueu tots i totes molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Amb bones mans us deixo la informació local i comarcal de la mà de Joan Escofet, dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.
El Crònica en directe a la 1 del migdia. Edicions que podeu escoltar a la 1 del migdia 3, 5 i 7 de la tarda, eh? Per estar ben informats i informades del que passa a Vilassar de Mar i al Maresme. 1 del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Avui donem veu als pares i mares del futbol i del bàsquet.
Recordem l'amor, ja ho hem fet el primer del matí del mossèn Alfons Vilar, qui va ser durant 12 anys mossèn de la nostra parròquia. Avui ha estat acomiadat amb una cerimònia a l'església de Sant Cristòfol, la Prèvia de Bar. Descansi en pau, mossèn Alfons Vilar. Entre altres informacions, nosaltres demà a les 10 ens hi tornem a posar. 98.1 FM, maresme, vilassarradio.cat per internet. Demà a les 10 ens ho expliquem tot.
L'edició, la número 2.285, 2.285 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio i arribem a la una amb la cançó, com sempre, que ens inspira. I avui quina cançó ens inspira? Doncs mira, Ràdio Futura, un històric, eh? Amb Escuela de Calor. Ràdio Futura i Escuela de Calor fins la una i demà a les 10, insisteixo, ens ho expliquem tot en un nou parlant de tot. Principi de setmana, però recte final del primer mes de l'any. Que vagi molt bé!
L'hem de tot amb Jaume Cabot. Arde la calle al sol de Poniente. Hay tribus ocultas perquè tenen fríos. Esperando que caiga la noche. Hace falta valor, hace falta valor. Ven a la escuela.