Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia a aquesta hora des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet.
Gràcies per la vostra confiança. Matí de dilluns 24 de novembre de 2025. Venint d'un cap de setmana fred, ventós, clàssic de novembre. Potser més d'hivern que de tardor. Avui les temperatures més agradables. Fresquetes, tal com toca, això no hauria de ser notícia. Però ara mateix, a les 10 i 7 minuts del matí, està bufant i força el vent. Un vent que és força molès, en aquest cas.
Del temps, en parlem de seguida perquè la previsió de llarga distància indicava que de cara a dimecres, sobretot dimecres, però començar demà dimarts, pot haver-hi una altra tanda, en aquest cas, de tempestes i canvi també en el temps. Per tant, estarem molt atents a la previsió que puntualment, en un parell de minuts, ens portarà Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
Amb Joaquim Serra, de seguida, repassem el temps, i amb Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, i és que tot pugen al Dilòria en un dia més, repassem les efemèrides.
Divendres que ve, 28 de novembre, arriba l'encesa de les llums de Nadal a Vila Sadamar a l'entorn d'una festa a partir de les 6 de la tarda a la plaça de l'Ajuntament. I el dissabte i el diumenge, 29 i 30 de novembre, respectivament, acomiadant l'11 mes de l'any,
El nostre poble, de fet, tindrà la fira de Nadal. La setmana passada ens en venien a parlar la Mari López i la Núria Paricio, tècnica i regidora respectivament de promoció econòmica del nostre poble. Us recordarem l'entrevista perquè tingueu ben clar tots els actes.
D'avui en un mes, exactament d'avui en un mes, ho tindrem tot a punt per celebrar la nit de Nadal. Ja serà dia 24, d'avui en un mes ho tindrem tot a punt per iniciar les festes.
Escoltarem aquesta entrevista per explicar com es celebrarà el Nadal en general al nostre poble. A les 11 i, com sempre, cada dilluns saludem en Martí Brutau i l'Adam Baos. En Martí i l'Adam ens porten cada setmana. Ells són dos joves economistes, estudiants d'economia, que ens parlen d'aspectes relacionats amb l'economia per joves i no tan joves. I avui entrarem al fascinant, diguem-ho així, amb tota la ironia del món, eh? Amb tota la ironia, diguem-ho, el fascinant món de les hipoteques.
a dos quarts de dotze. Recordarem l'entrevista que fèiem la setmana passada a tres membres de la tropa teatre, a Lluís Ramis, a la Maria Budó i a la Carmen Ramon. I és que fa una setmana rebien a Vellaterra en un concurs de teatre un premi cadascun. De fet, en van rebre quatre.
Lluís Ramis a la millor direcció, Maria Boudó a la millor actriu principal i Carmen Ramon a l'actriu secundari. També rebien el millor muntatge musical... musical, dic teatral, millor muntatge teatral per l'obra inseparables que van fer fa uns mesos i que fa unes setmanes van interpretar vellaterra en aquest concurs que els va reportar quatre premi, recordarem l'entrevista.
I avui el nostre cuiner, ja sabeu, el xef Vilaserenc, treballa a Can Bosch, a Can Brils. El restaurant Can Bosch de Can Brils, l'Albert Ortiz, ens porta cada setmana, o millor dit, ens visita cada setmana. I nosaltres li portem un o diversos ingredients, sense que ell prèviament ho sàpiga. Nosaltres li diem aquests ingredients i ell ens cuina...
Un plat, doncs, tirant d'inventiva i de la seva inseparable llibreta. Avui, per motius professionals, l'Albert Ortiz no pot estar amb nosaltres, però sí que recuperem una de les seccions en la qual, doncs, el van posar molt a prova. El van fer cuinar amb hibiscus. Hibiscus és una flor que la podeu veure a moltíssimes cases aquesta època de l'any, bé tot l'any, però en aquesta època especialment. I realment, doncs, si busqueu hibiscus, veureu quina flor és. Doncs ell va cuinar amb això, recordarem...
Aquell moment. I tancarem els dilluns amb la visita de Martí Sanz, el nostre especialista en el món del cinema, a través d'una llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat, Motion is Emotion, així és com es diu la llista de 100 pel·lícules, Motion is Emotion, ens parla d'història, històries del cinema.
Doncs aquest és el menú d'aquest dilluns 24 de novembre de 2025. L'edició, la número 2.254. 2.254 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt. Motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi! I arrencarem, com sempre, anant cap al centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Arriba el temps!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. 12 minuts per damunt de les 10.
Joaquim Serra, cap de setmana fred. Cap de setmana més típic d'hivern que no parts de tardor. Avui continua, també està bufant el vent, ara mateix a la comarca del Maresme. Ens anunciaves la setmana passada que de cara dimarts i dimecres d'aquesta setmana podia haver-hi una altra girra en el temps i alguna possibilitat de tempesta. Ho confirmem tot plegat en directe. Servem Eteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, bon dia. Comencem aquesta nova setmana amb un temps radicalment oposat, sobretot pel que fa a temperatures com vam acabar la setmana anterior. És que ahir encara teníem temperatures mínimes fregant els 0 graus cap a l'interior de la comarca i, en canvi, avui han pujat de forma clara. 5 o 6 graus més altes a conseqüència d'una banda de la presència de núvols, també de l'arribada d'una massa d'aire més càlida i del vent de ponent, que farà pujar també avui les màximes cap als 18 o 19 graus a les oles centrals
del dia, sobretot cap a l'àrea del centre i nord del Maresme, que és on més esperem que pugin les temperatures. D'entrada, una jornada, per tant, tranquil·la, amb canvis de cara de mà. Tornarà el fred, les temperatures tornen a la baixa,
ja que arribarà una nova línia frontal que bàsicament deixarà precipitacions a la cara nord del Pirineu i en alguns punts del litoral i prelitoral gironí. Aquí a la nostra àrea hi haurà alguns núvols, sobretot de cara de mà, i especialment al Maresme Nord, però en principi sense precipitació o en qualsevol cas amb alguna gotellada poc important de mals vents més fluixos i variables, i la situació marítima fort saltarà d'avui.
Hi ha una maró, un fort amaró i mar de fons, que es mantindrà durant tot el dia aquí a la costa Marasmenca de cara demà,
L'estat del mar continuarà més o menys igual. Mentre duri aquesta situació de tramuntant al nord de la costa brava, continuarem amb la mar força remenada i demà passar tres quarts del mateix. Per cert que dimecres esperem una jornada que començarà amb ambient fred, novament, amb alguna temperatura fregant els aerobraus cap a l'interior de la comarca, però d'entrada sense precipitacions. Sí que hi haurà alguns núvols, però seran poc importants. El mateix esperem de cara a dijous i divendres.
Sembla que aquesta setmana, per tant, de precipitació poca, com a mínim fins diumenge. Diumenge sí que podríem tenir un canvi de temps una mica més destacable i podríem acabar tenint alguns ruixats. En qualsevol cas, queden molts dies i, per tant, ja tindrem temps de parlar-ne.
Doncs, Joaquim Serra, de moment aquestes previsions que s'indicaven de cara a dimarts-dimecres queden posposades, diem-ho d'alguna manera, per diumenge. Que temps tenim per parlar-ne? De moment, seguirem demà a la mateixa hora en la connexió habitual. Moltíssimes gràcies, Joaquim, que tinguis molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10 del matí. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Un moment per saludar el senyor Escofet, el seu dia avui sí preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia, bona hora! Bon dia, Jaume, i més, si estem a un mes de la nit de Nadal... Sí, senyor. Ja ho tindríem tot arreglat, eh?, les coordenades.
Doncs, en aquest cas, coincideixen. En fi, no diguem, sisplau, nit bona. No, no, ni Nadals. Ni Nadals. Ni Nadals, tampoc. Ni nit bona i, sobretot, cagar tió com a substantiu. És absolutament trist, lamentable i personalment em fa ai uix el cagar tió. No existeix cagar tió. És anar a fer cagar el tió, sisplau. Molt bé. No ens deixem l'article. No ens deixem l'article. Cagar el tió.
Fé el caga, tio. Cada cop que es diu anem a fer el caga, tio, mor un filòleg, eh? No en quedaria cap, Joan, no en quedaria cap. Bueno, què m'expliques, Joan? Doncs mira, una notícia de la qual ens alegrem. Els fets van passar el 9 de novembre, ho hem sabut. Ara dos agents de Mossos d'Esquadra
Van evitar que una noia, una adolescent, se suïcidés des del pont de Montgat sobre l'autopista C32. Des d'aquí, una felicitació sincera als agents de Mossos d'Esquadra. Van veure la noia asseguda a la barana.
van arribar i per darrere van aconseguir reduir-la, treure-la d'aquesta situació de perill, d'aquesta adolescent que volia posar punt i final a la seva vida. Insistim, això va passar el 9 de novembre.
Mossos d'Esquadra va fer públic ahir. Doncs felicitem aquests dos membres de la Policia Autonòmica Catalana, Mossos d'Esquadra, i li desitgem a la noia una més que ràpida i boníssima recuperació. Aquesta és una xacra complicadíssima. I tant. Els mitjans de comunicació sempre ens trobem una mica en el dilema de si dir-ho, no dir-ho, parlar-ho, no parlar-ho...
Situació molt complicada per la família queda, per la noia també en qüestió queda. En qualsevol cas, no saltem. Màxim respecte a la intimitat de la acció de Mossos d'Esquadra.
Molt bé. Doncs vinga, Joan, més coses aquest dilluns. Sí, també hem sabut aquest dilluns, fa molt poqueta estona, que el fiscal general de l'Estat, Alvaro García Ortiz, ha dimitit. Ho ha fet amb una carta que ha enviat al ministre de Justícia, Fèlix Bolaños.
García Ortiz, doncs, s'emprèn aquesta acció després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i pagar una multa de 7.200 euros per la filtració d'un correu relacionat amb la parella d'Isabel Díaz-Yusso. Bueno, mira, comença el dilluns bé aquest home. Diu, va, viu la carta i ja... Veurem perquè hi haurà recorregut...
a la sentència que l'inhabilita i García Ortiz sembla que seguirà el curs d'aquest auta fins i tot a la justícia europea, dit veurem com va. Qualsevol cas és un cop directe a la línia de flotació de Pedro Sánchez.
Ja ho va dir un polític fa pocs dies, i de fet fa molt temps. Ayuso és aquella política que té més immunitat que tots junts i pot fer el que li dóna la gana i no li tremola la mà. Per res. Per tant, doncs ella va fent. Has dit Ayuso o Florentino Pérez? Bé, els mateixos. Estan al mateix vaixell. Tu pilotes un rato i jo pilota. Florentino Pérez és aquest que també surt en una assemblea criticant aquest tema del Barça, de Negreira, i ahir l'organització, Joan...
criminal més gran de la història. Doncs empat al camp de l'Elz, després de nou minuts d'afegit i amb unes mans prèvies d'un jugador. Però bé, ell viu d'això perquè és molt així, però no té el que s'ha de tenir per sortir davant de l'Assemblea de Socis del Madrid dient que es vol vendre el 5% de les accions del club madridista.
però és això, és el tio que munta una plataforma petrolífica que provoca terratrèmols a prop d'allà i el tio sobre... A prop d'aquí, a Tarragona. L'indemnitzen, l'indemnitzen, és a dir, és així el tio, és a dir, té més poder que el rei. Home, salut. Doncs és així, per tant... Què ha fet en Florin ara?
Bé, no, el Florentino no, estàvem parlant del fiscal general de l'estat, el que passa que hem anat a parar la Díaz Ayuso, i de la Díaz Ayuso hem saltat a Florentino, també. Ara parlant de Florentino, doncs estrena del Futbol Club Barcelona, ja per fi.
a casa seva amb aquesta victòria 4 gols a 0 davant de l'Atlètic Club per primera vegada a la història 7 jugadors catalans l'11 del Barça va ser una situació curiosa és el primer cop, vam jugar una vegada a 11 de la Masia de la Masia no vol dir que siguin catalans tu pots estar a formar un bava en gira sí
pot haver estat format un Messi però no sé és un bon detall ens quedem amb dues imatges la primera la sacada d'honor del soci més antic del club 95 anys Joan Caneda amb una cadera de rodes va fer la acció del primer jut ja va jugar més el primer toc que Frenkie de Jong amb tots els anys que porta aquí felicitacions al soci més antic soci número 6
Hòstia, 95 anys vol dir que com va néixer el Barça tenia 30 anys només, eh? Sí, és del 1899. Sí, sí, sí, 30 anys. Molt bé. I després Joan Laporta a la llotja, eh? Sempre era aquest cas. La gràcia era que es va deixar la llanterna del mòbil encesa. Semblava un gusilús. Exacte, o una de les balisses aquestes que ens hem de posar.
Ara, el cotxe, aquestes melisses de corotronja que il·luminen menys precisament que un gusilus. Sí, sí. Però, bueno, en qualsevol cas, la imatge simpàtica ha deixat la porta amb el mòbil encès a la gotxaca. Il·lumina més un gusilus, però no quedaria bé si tens una emergència amb el cotxe a fotre un gusilus a sobre, eh?
Vegin què deia aquell. Què més? No es podia saber, eh? Ja tenim a punt el nou llibre del Comte de Monte Cristo. Què dius ara? No es podia saber, eh? Nicolà Sarkozy, després de la seva gran i extensa estada a la presó de la Santé Parisina, recordem que va estar entre 19 i 20 dies,
ha anunciat ja, ara ben al·lat, és un bon moment per fer sempre un regal entranyable, si no per Sant Jordi, aquest llibre de les experiències de Nicolás Sarkozy a la presó. Però si va estar mitja hora. Tindrà 216 pàgines, és a dir, moltes més pàgines que dies i minuts. Però si va estar mitja hora, tres quarts, aquest, havia escrit un llibre, eh?
Des del 21 d'octubre al 10 de novembre ha bastat. Això són 20 dies! A no ser, que és el que jo li demanaria, és que omplís, per arribar a les 216 pàgines, diferents maneres, diferents receptes de menjar el iogurt i les llaunes de tonyina, que era l'única i exclusiva alimentació que va tenir Nicolás Sarkozy a la persona que la menzinessin. Sí, sí.
Poden fer receptes, eh? A l'Albert Ortiz, al nostre cuiner, li podem plantejar aquest recepte. Li farem un Sarkozy, li direm. Una dieta Sarkozy.
Sí, ja està ni morro que et condemni a la presó i al cap de 20 dies fotre el carrer, que el tio estava allà amb dos seguretats privades que no el deixaven sortir, que ho va passar fatal, que m'ho crec, eh? Que agradable no és, però no és un pres comú. Però ja té pa brots, té pa broter, en francès, l'assumpté, que en 20 dies a la presó el tio foti un llibre i a sobre el vengui i guanyi calés. És que jo ja...
Amb un dels dos llibres que va entrar dins de la presó, un era el conte de Monte Cristo. Sí, sí, sí. Doncs, evidentment, llegint les aventures del pres més famós de la literatura francesa, doncs segur que Sarkozy va dir... Jo també. Home, jo com a petit Napoleó també vull emolar el conte de Monte Cristo, eh?
Molt bé, Joan, havia quedat bé. Un minut de respecte amb la Marcellesa. Exacte. Ja et vaig dir que és difícil amb una mà, que tinc una mà lesionada i és complicat, això. Digue'm què. També... podem estar davant d'un nou cas de...
Jo crec que no hi ha massa gent que sigui conscient d'un nou cas de crims amb Carles Porta. Què dius ara? Què ha passat? Posarem llum a la foscor. Què ha passat? El restaurant normal al barri vell de Girona, és un dels restaurants dels germans en Roca, va cremar aquest cap de setmana.
El restaurant es diu normal. Un altre? Home, clar, normal, normal, no em sembla, tenint en compte que el 4 de novembre es va incendiar un altre restaurant, el Mas Marroc, que també tenen, en aquest cas, a Vilabreix, els germans. Ui, ui, ui, ui. Jo crec que aquí podríem obrir una línia d'investigació. A veure, en fi, un podria ser dos, home, casualitat...
Ja, no. Aquí en Carles Porta s'està frotant-les, s'està fregant les mans, el tio, s'està fregant. Posarem foc a la foscor. Ja t'ho dic jo. Bueno, escolta, o una o dues, o tenen un problema amb l'electricitat, per dir-ho d'alguna manera, o tenen un problema amb algú. Amb algú. Veurem què passa. Hòstia, un altre va. I ara què? S'ha fet molt de mal al restaurant normal? No, el normal es veu que s'ha...
ha incendiat part del mobiliari. Entenem que potser els serveis d'emergència van arribar a temps perquè el foc no n'hi és a més. Déu-n'hi-do. Una situació que està passant una mica desapercebuda, però aquí ho deixem. Des del foc ens passa. Les casualitats no existeixen. Olor, olor en fa. És a dir, crema la cúpula del restaurant. Bé, ho arreglem. Avui, que cada setmana se'n crema una altra...
Ai, ai, ai, ai. No volem dir res aquí. Només pensem. Pensem que pot ser. Doncs ara, aquests dies, s'estan encenent els llums de l'altre. El viol va fer una aparició bastant esperpèntica amb l'arbre del gorg.
Quieto. Quieto. Què et vaig dir la setmana passada? Home, em vas dir tantes coses. Sobre l'arbre de l'albiol. Bueno, arbre, digue-li arbre, digue-li cono de ferro. Què et vaig dir? Vaig dir... Joan Escofet, jo aquest any vull anar a veure com s'encén l'arbre de Nadal. No. Doncs, Joan Escofet, veuràs la fotografia, tu digues si és veritat o no, la foto...
Ostres. D'en Jaume Sota, l'arbre de Nadal. Des d'aquell la veig sembla que estiguis en una piràmide de l'Ubre. Sembla que estigui en l'Ubre. Recorda la crau de l'alarma, l'Ubre. Però atenció, eh, Joan? Vaig complir amb la meva paraula, eh? La promesa està feta. Vaig estar a l'arbre de Nadal. Ben abrigat, et veig. Hòstia, fotia fred. Tampoc em vaig quedar molta estona. Vaig anar allà, vaig fer la foto i vaig dir...
Hores després que passessis tu, per la foto veig que hi ha llum de dia encara, doncs es va procedir a l'encesa amb un, en fi, García Albiol pujant dalt de l'escenari, intentant fer unes ballaruques al ritme d'una música que posaven. En fi, tothom està buscant personatges més o menys importants per fer aquesta encesa a Barcelona, recordem.
que amb l'alcalde Jaume Colboni hi havia l'alcalde de Batlem, de la localitat per encendre-la, però a Múrcia, que bonita eres, va encendrar aquest cap de setmana les llums de Nadal, Richard Guia. Home! Què fa? L'oficial i cavaller, a Múrcia, que bonita eres, encenent les llums de Nadal. Aquí hi ha categoria, tio.
Per cert, l'Albiol, vaig sentir que li tirava un guinyo a Vigo. Oh, no, aquesta ciutat que ens fa la component... Amb molt de cadinyo, perquè ens portem molt bé, deia. M'agrada el meu Albiol, ens portem molt bé. Estava pensant ara mateix. L'any passat recordem que Vigo i Badalona lluitava i no recordo quin poblet, un poblet, els hi ha passat la mà per la cara sense tanta propaganda i va fotre un arbre més al que ells. Però jo des d'aquí, en el teu amic Jaume, Jaume Diòxid de Collboni, li proposo
una marcada allò de golp a l'esquadra. Li proposo que llenci quatre llumetes des de la torre de Collserola i té l'arbre més gran de la història, el tio. També és veritat. És una sagrada família, sense anar més llum. També, però seguint amb el ferro... Escolta, què fotia en Richard? Doncs mira, ell està amb la Fundació Nogar, Nogar Sí, i un dels actes de l'Ajuntament de Múrcia,
i doncs està marcat dins d'aquesta encesa de la il·luminació nadalenca a Múrcia, una de les ciutats més lletges de l'estat espanyol. I d'Europa. I d'Europa, però en qualsevol cas Richard Guiar, doncs allà tenim Richard Guiar que s'han tornat cap a tram, eh? Dius, estic més...
Més bé amb el Trump que aquí amb el Pedro Sánchez. Des d'aquí una abraçada a tota la comunitat mursiana que ens segueix, però també us dic que, com diem Múrcia, diem comunitat autònoma de Múrcia. No només la ciutat, sinó poblets del voltant. Una abraçada per la gent de Múrcia! Perquè van rebre... Ara, si ens està escoltant algú de Múrcia, ens està insultant a base de bé.
Per gustos o els colors. És objectiu dir això. Una cosa és dir, escolta, mira, aquesta casa m'agrada i a tu et pot agradar i a mi no, però a Murcia no li agrada a ningú. Jo crec que no, que ni els pròxims murcians. Estan tots a Madrid i Barcelona. Si aquest home ha fotut el camp... Han de portar Richard aquí, ara.
Que ho apostava en aquesta pel·lícula, per tant. Sí, senyor. I que bé Joe Cooker cantant aquesta cançó, eh? L'enyorat, sí. L'enyorat i... Molt valorat, Joe. Sí, senyor. Grandíssim. Joe Cooker amb Up Where We Belong. Up Where We Belong amb Joe Cooker, aquella pel·lícula oficial i cavallera. Oficial i cavallera.
Si vols sortir, podem reproduir l'escena tu i jo. Val! Sí, m'agafes tu, eh, per això. Avui veig de blanc. Tu ets l'oficial o el cavallero?
Va, més coses. Vinga, si vols, entrem en la Tilleria. No, no, no, entrem, entrem. Alguna coseta més de l'actualitat. Any 1976, un 24 de novembre, i per tres setmanes consecutives, Chicago rebentava els billboards del món amb aquesta peça, If You Leave Me Now.
Fins demà!
Per cert, Joan, això seria carpeta tiquis-miquis o no? Chicago, sí. Chicago és un grup que no se li ha fet... Segons el nostre criteri no se li ha fet molta justícia, no? No se li ha fet molta justícia. Grans temes, eh, tenen... Per cert, Joan, perdona, ara que deies de l'actualitat, com està el tema Pujol? Han anat a Pujol a declarar o no a declarar? Jo és que ja he desconnectat. Declaracions de Jaume Pedrós, el metge personal...
de Jordi Pujol que deia que el va veure ahir i que Jordi Pujol tenia moltes ganes d'anar a declarar el que passa que l'Ibauma Pedrós ve a dir i ha dit aquest matí en declaracions a RAC1 que ell ha intentat treure-li la idea la idea del cap però en qualsevol cas el judici contra la família Pujol comença avui, eh?
Molt bé, Joan, tornem al Dilorian, va. Segur que no hi ha cap notícia de Jordi Pujol amb la música de Chicago de fons. No! I d'oficial i caballero tampoc. Què més, Joan, què més? 1988 des de Nova Jersey, aquest era el nom de l'àlbum, New Jersey, doncs Job and Joby traia segurament el seu single més important. Doncs així sonava!
Bona nit.
La cançó es diu Born to be my baby. Born to be my baby amb el grandíssim John Bon Jovi. Avui fa anys, aquesta cançó, que si et dies que l'ha tret avui, de veritat és que no m'esplanyaria, aquesta cançó ja té uns anys, eh? Avui seria més reggaetonera, eh? Perquè això no sé si tindria un lloc en el mercat actual, eh? Amb Bon Jovi treu això i els que els agrada la música, buah! Mira, només així, Joan, amb aquest començament, buah!
Què més tenim, Joan? Què més tenim? Doncs també tal dia com avui, de l'any 1991. Sí. Doncs la cançó de Show Must Go On prenia més realitat que mai, eh? Avui ens deixava Freddie Mercury, cantant de La Reina, cantant de Queen, víctima del VIH, eh?
Show must go on. El show ha de continuar. Ens ho deia fa molts anys i avui aquesta cançó, tal com molt bé diu l'amic Joan Escofer, prenia més sentit que mai, avui ens deixava Freddy Mercury. Show must go on. Show must go on.
que mesos abans havia gravat aquell clàssic i mític i impressionant, perquè no té més qualificatiu que impressionant Barcelona amb la Montserrat Cavaller. Faltaven poc menys d'un any per inaugurar les Olimpíades de Barcelona i el senyor Carreras, Josep Carreras, va ser qui va substituir a Freddie Mercury a la inauguració dels Jocs Olímpics. I una Montserrat Cavaller cantant aquell...
Barcelona. T'ho imagines en Freddie Mercury a l'eina? Que en Carreras ho va fer molt bé, eh? Perfecte, eh? Però t'ho imagines, això? Remento, eh?
Què més tenim, Joan? Doncs, si vols, acabaríem el Dilarion d'avui, sense música, 24 de novembre del 2003. Moria el zoo de Barcelona, Fluquet de Neu, el gorila blanc. Què m'estàs dient? Que acabem sense música? Nascut a Guinea Equatorial el 64, aproximadament, que és quan el van trobar, doncs, el primer gorila albi que se sàpiga de la història va anar a parar a la zoo de Barcelona.
No podem acabar sense música, això. Hi ha una cançó que es diu El floquet de neu. Un floquet de neu que vinc dels núvols tot dansant Porto un vestit de seda ple de perles i brillants
Per cert, Joan Escofer... Floquet de neu, eh? Un moment, un moment. Perquè aquí tot ho pinta molt simpàtic, el Floquet de neu. 39 anys tenia quan va morir. Que tothom el pinta molt simpàtic i que maco és el Floquet. El mitjà més malallet i més maleducat que he vist al Zoo de Barcelona amb temps. Però atenció! Perquè quants, quants i quantes de vosaltres...
pot dir, com aquest senyor que tinc sentat davant, que va ser... Diem-ho així. Quants de vosaltres va gairebé morir a les mans del floquet de neu? Jo no!
Però Joan Escofet, sí. Avui és el dia que m'expliquis com Joan Escofet va estar a punt de quedar desgarrat allà al mig de Floquet de Neu. No sé, un moment, ara recorda... En fi, molt jijíble, però allò de per corbata, eh? Et va passar la vida per davant? Estava fent un reportatge, era el veu darrer any a la facultat de periodisme i vam decidir fer...
unes fotografies per un diari de la universitat amb el Manolo Llamas, que era el meu professor de disseny, tenia en Satué, que va exposar aquí a Vilassada Mar, en Llamas, que era el tiet del Lorenzo Llamas, el rei de les cames. Sí, senyor, s'assemblaven?
Físicament sí, el que passa és que Lorenzo Lamas era la versió millorada. El meu professor era el que t'arriba d'Aliexpress, diguéssim. Vaig proposar, era actualitat en aquells moments, el Floquet Jareu, vaig proposar...
tancar el rotatiu universitari amb una fotografia de tot color de floquet de neu. Vaig demanar els permisos a la zoo. Vam entrar allà, vaig estar fent les fotos des de fora com qualsevol persona
que va visitar el zoo, vidre acristal·lat. A la signatura de fotografia em van explicar una miqueta com anul·lar el reflex del vidre. Se m'acosta una dona...
i em dona quatre consells amb la meva càmera de com fer les fotos. I jo vaig pensar, en aquell moment, que et sents una mica orgullós, et sents com que estàs a punt de llicenciar-te en periodisme, dius, què m'ha d'explicar a mi aquesta senyora que... I llavors parlant amb ella en anglès, i resulta que era fotògrafa del National Geographic. Ah!
Alguna cosa et podia explicar. Alguna cosa em podia explicar, sensació, allò de dir... En fi, no jutgis mai un llibre per la coberta, una fotògrafa reputada a nivell mundial, no recordo el nom, però sí que...
Estava treballant per el Nacional Geogràfic i estava fent també fotografies a Floquet de Neu. Anem directe als cuidadors del Gorilla, em van veure per fora i amb la meva simpatia habitual vam estar xerrant i vam dir, entra, entra, pots entrar amb nosaltres? Que no passa res, només vols jugar. Només volen jugar.
Només volen jugar. Llavors els vaig dir, segur que puc entrar? Sí, sí. No passa res, que estem... Tu creus que et faríem entrar a jugar? Tu creus que et faríem? Estem nosaltres al teu costat. Vinga, som-hi. Entrem. Al costat hi havia una porteta de ferro molt estreta, que ho recordaré tota la vida, allò mig rovellada, sobre la porta, entre els dos cuidadors, jo darrere...
I aleshores hi havia... Tio petit, en Joan és un tio petit de gairebé dos metres. Hi havia un covell per posar-nos totes les botes allà per treure desinfecció.
per no fer entrar malalties al recinte privat íntim dels goril·les. Llavors era un passadís molt gran, amb gàbies enraixades, evidentment, que és el backstage, diguéssim, el que la gent no veu. I amb la banda esquerra estava tot ple de goril·les femelles, que van passar absolutament de mi. Per sort, per sort també. I si no haguéssim fet un oficial i cavallero...
I per la banda dreta, el soroll que vaig sentir se'm va costar una mole.
que es va donar contra la reixa, gràcies a Déu i a tots els sants, va treure les manotes, era el floquet de neu, que em mirava amb uns ulls malignes, no oblidaré mai, petits vermells. Et va agafar o no? No, no, no em va agafar perquè... Però per poc, no, no. Però per poc, va, o sigui, ell va arribar a treure tots els dits de dins, els dos cuidadors, doncs, en fi, es volien morir en aquell moment, també, volien deixar la seva carrera com a cuidadors,
I, clar, jo allà estorat davant d'un... És que impressionava, eh? I, a més, hi ha una força espectacular. I em van dir, no, no, no, tranquil, tranquil, no passaré. No passa res. Remolant, recordo. Ells també tremolaven, eh? Va dir, ell ha interpretat que ha entrat un mascle nou, que no coneix, que no té, doncs, diguéssim, sota el seu lideratge. Ja, ja.
i et ve aquí a intimidar i a demostrar que ell és el mascle alfa. Però l'ensurt no me'l treu ningú, ni a mi, ni als dos cuidadors. Vas poder fer la foto, no? A dins no, no hi havia manera. És que era tan estret que no podia ni fer l'acció d'alçar els braços. Era un passadís molt estret, per això que l'impacte d'alguna... T'enganxa i et fa mal, eh? Sí, sí, clar. Has pogut fer molt la mal, eh? Home...
podries haver pogut arrencar un braç, si jo em faig l'acció de fer la foto amb càmera, no amb mòbil, doncs probablement m'hauria pogut agafar un braç i, en fi, estaria com tu ara, amb un braç lesionat, però per sempre més. Doncs, atenció, fa riure la història perquè a mi me l'he explicat moltes vegades i m'imagino la història, però realment, hi-hi-ha-ha, res, que t'enganxa un bitxo d'aquests i et fa
molt, molt de mal. I el que no oblidaré mai és els ulls, t'ho prometo, eh? Malignes, vermells, el recordo, del gorila mirant-me amb un odi... Etern, gairebé etern. Molt humà, eh? Un odi molt humà, segurament. Apassionant la història perquè, evidentment, va acabar bé, eh? Joan Escofet, amb un minut, amb menys d'un minut, una del migdia 3.57 de la tarda.
Doncs intentarem donar dades del fred que hi ha hagut aquest cap de setmana a Vilassa de Mar, segur que ho heu notat, i parlarem també amb l'Albert Ramos, tenista de Mataró, que acaba de retirar-se. Va arribar a ser el número 17 del món, del circuit ATP, que es diu Ràpid, i un dels pocs homes tenistes que ha pogut guanyar Roger Federer.
Joan Escofet, t'escoltaré molt atentament a l'hora del migdia 3.57 de la tarda i demà, a un quart d'11, tindré el luxe de tornar-te a saludar. I recordem que el xou ha de continuar. Recordem que la vida pot ser meravellosa. Inside my heart is breaking My makeup may be flame
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha posat de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a triaducativa.gencat.cat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
I és que el proper divendres 28 de novembre es donarà el tret d'inici a les festes de Nadal, podíem dir, a Vilassar de Mar de manera oficial. I és que arribarà l'encesa d'il·luminació amb novetats. També arribarà la fira de Nadal i totes les activitats relacionades amb les festes que posaran al punt i final aquest any 2025 i donaran l'entrada, evidentment, al 2026. Per parlar del que s'organitza des del punt de vista de promoció econòmica, visita la ràdio avui la regidora d'aquesta àrea, Núria Parísio. Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs estic molt bé, amb un dia fantàstic. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. I la Mari López, que és la tècnica de la mateixa àrea, promoció econòmica. Mari, bon dia, com estàs? Hola, bon dia, Jaume. Tot bé? Bé, atrafegats, però bé. És els dies previs, eh? Exacte. Doncs parlem de tot plegat ara mateix al Parlant de Tot. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Núria Mari, 28 de novembre ha marcat el calendari, això és un divendres, i a la tarda es donarà el tret d'inici, podem dir de manera oficial, a les festes de Nadal al nostre poble, amb l'encesa un any més de la il·luminació. És així, eh? Yes, és així, sí. Es farà com sempre a la plaça de l'Ajuntament, i aquest any tenim com a novetat que participar també al Consell dels Infants, que hem estat treballant des de fa uns mesos,
i amb la voluntat també que l'any vinent s'ampliï a més col·lectius, perquè entenem que les festes són de tots i, per tant, tothom ha de participar en totes les activitats que es fan. I de quina manera col·laboren al Consell d'Infants aquest any?
Doncs, mira, en aquest cas havíem pensat amb la regidora també d'educació, amb la Maria, i la Núria i la Imma, que és l'altra tècnica. La manera de col·laborar, doncs, és que és una mica sorpresa. Tampoc podem... Exacte. Ens ajudaran a, com a mínims, el compte enrere, alguna cosa més...
Val, val, no fem spoilers, però hi seran. Exacte. Sí que vull indicar que tenim una petita activitat que també és familiar, oberta a tot el públic, que justament abans de l'encesa d'aquest enllumenat hi ha un espectacle de màgia. Per tant, convidem a tothom que s'apropi a les 6 de la tarda i així podran gaudir primer d'aquest espectacle.
Doncs a partir de les 6 de la tarda, perquè quan es faci ja serà prou fosc a les 6, però com sigui allò ja negre nit, el que farem serà obrir les llums d'anar i il·luminem els carrers de la plaça d'Ajuntament, carrer Sant Joan, Sant Pau, tots els carrers que ja està preparada la il·luminació.
Està preparadíssima i públicament vull agrair a la Mari i a tot l'equip perquè la veritat és que han fet un treball magnífic, extraordinari i jo crec que en alguns carrers alguna petita novetat hi haurà perquè s'han comprat algunes llums noves, etc. Per tant, no és potser el que ens agradaria tenir-ho tot molt il·luminat però alguna petita sorpresa també hi haurà.
Molt bé, doncs estarem molt atents i ens anem al cap de setmana, dissabte, diumenge, 29-30 de novembre. Tancarem l'11 mes de l'any amb la Fira de Nadal. En què consistirà la Fira de Nadal aquest any? Doncs tornem a tenir la Fira a l'emplaçament, que crec que és la quarta edició que tenim la Fira a la plaça Josep Tarradellas. Una altra vegada, el dia 29, des de les 11 del matí, ens podeu trobar ja fins les 9 de la nit...
amb parades de tot tipus d'artesania, de comerços d'aquí de la població i també de fora. Hi haurà dinamització, és a dir, tindrem música més enjovent del poble, donant-li veu als joves emergents que tenim aquí a la població.
Espectacles de dansa, tenim compte a comptes, també tenim una petita enllum, és a dir, també una petita encesa de llums de Nadal també sorpresa a la plaça, per tant convido que tothom a la tarda es passi per la plaça, perquè en aquest cas seran els estrepids que ens ajudaran a fer aquesta encesa també.
Doncs dissabte, d'onze del matí a nou del vespre, amb música, em deies, amb cat version, o per exemple, tindrem sopa de comptes a càrrec del Vau Creatiu, Mickey Covers, Àlex Cortés, Estrepis, això durant tot el dia en aquesta fira, on m'imagino que el comerç vilassereny, en aquest cas destinat a les vendes de productes nadalencs, són els protagonistes.
És així, eh? És a dir, els establiments que hi ha són íntegrament de... No són íntegrament perquè, és a dir, estan tots, és a dir, tots els comerços que han volgut participar, que han sol·licitat participar amb les dates que hi havia d'inscripció, que era fins al 31 d'octubre, doncs tots aquells que han volgut participar de Vilassar estaran representats. I a part tenim gent de fora per acabar de cobrir aquest número de parades que teníem aquest any, que són unes 43. És 20 i 90
30, recordem. Sí, sí, el dia 30 també, perquè des de dos quarts de 12 a dos quarts de 3 de la tarda, amb també dinamització de la Coral Sons i Trons, l'escola d'Anse Madó i sorteig d'una panera. A veure, explica'm això de la panera. Doncs sí, tenim una... En aquest cas, agraïm a tots els firaires que fem... És a dir, ens...
Participen en la fira donant un petit obsequi, d'aquesta manera també qui s'endugui la panera pot veure quin és el producte que ofereix cada firaire i aquest any com a novetat hem fet dos sortejos, és a dir, farem un sorteig dissabte a les 9 de la nit com a cluenda del dia 29
I diumenge, com a cluenda de la fira de diumenge, fem aquest segon sorteig. Al final, com que són bastantes firaires, podem fer com unes petites paneres, si no és massa gran, i d'aquesta manera hi haurà 3 o 4 agraciats de panera. Molt bé!
Núria, evidentment és Nadal, època de consum, agradi o no és època de consum, però que el comerç s'empenya durant tot l'any, això és una certesa, però més en aquesta època en què qui més, qui menys surt a comprar. Home, i tant, sí, sí. A veure, el Nadal és època de consum, quan tu dius, però a nosaltres també ens agrada...
dic que és un moment familiar, un moment de disfrutar del poble, de passejar, de gaudir dels carrers il·luminats i de la família. Per tant, jo crec que invitem i convidem a tothom que es passegi pel poble, també. La fira serà fantàstica, però el poble estarà molt maco i, per tant, bueno, invitem a que vinguin i passegin. També hi haurà foodtruck per qui es vulgui quedar a dinar, a menjar alguna coseta, eh?
Sí, sí, sí, tenim dues food trucks, una que són de creps i l'altra que té hamburgueses i així com entrepans més curmet, que ens acompanyaran. També tenim una parada que té cava, que ens acompanya des de fa 3-4 anys també, i tenim alguna parada que té, crec que vi calent, o sigui, tenim una mica de tot.
Molt bé, molt bé. I un trenet. I aquí anem al trenet, ara anem al trenet, perquè el trenet dissabte matí de 11 a 2 i a la tarda de dos quarts de 5 a dos quarts de 9 i diumenge de dos quarts d'11 a dos quarts de 3 tenim el trenet. Atenció que el trenet de Vilassa Comerç ja hi serà també, ens anunciaran en breu quin dia arrenca, però aquest és un tren diferent, oi?
Exacte, aquest és un tren específic per la fira, que el tindrem just a la porxada, que és la plaça Josep Tarradellas, per la banda de dalt hi haurà la parada, i és una parada d'inici i final en el mateix lloc. Hi ha un trajecte perquè la canalla està a tots convidats a que puguin pujar-hi. És un tren gratuït,
S'ha enviat a totes les escoles, a totes les escoles bressol, s'ha repartit a les farmàcies també tiquets gratuïts per tal que la canalla amb els seus pares puguin pujar-hi.
Anem a dir canalla i no tant canalla, que això li agrada a tothom. Qui té que agrada tant anar amb el trenet? És curiós, eh? Pels nens, no? Agrada molt els nens. I els grans també, eh? Jo estic claríssim, això. Nadal no és Nadal si no vas una estoneta amb el trenet. Els avis, per exemple, sí que és una cosa, una activitat que fan molt amb els seus nets i els fa il·lusió pujar-hi i fer la volta i al final és això. També és l'oportunitat de...
A partir de certa hora estarà allà il·luminat, passant per carrers que hi ha il·luminació, Narcís Montoriol... Llavors, també els fa gràcia veure totes les llums i tot això. Sí, sí, serà una cosa molt... S'ha fet des de molt de temps, però a vegades, com tu dius, sorprèn, perquè dius, això ja està com passat, el tema del trenet, doncs no. No. És actual i els agrada molt.
És una bona manera de visitar pobles i ciutats, agafar el trenet turístic i tal, però és que clar, aquest és el nostre poble, que ens hi passegem cada dia, però fa il·lusió això, això és una cosa curiosa. No, i és una manera també de veure la il·luminació dels carrers sense tenir que caminar massa, no? A vegades amb els nens, i si són els avis, com diu la Mari, no? Generalment són qui porten els nens, doncs bueno, també va bé, també va bé.
Què més hem de saber de cara a la fira de Nadal, de cara al desembre, de cara a les festes de Nadal de tot plegat? Doncs quedem-nos a casa a comprar, que tenim absolutament de tot. Sí, sí, important. Nosaltres, com deia la Núria, el que és l'encesa, la fira, és el tret de sortida.
del que són la campanya nadalenca. I aquest any també tenim una novetat. L'Ajuntament s'ha treballat per fer una campanya de Nadal, que no és una campanya de comerç, sinó que s'ha ideat fer una web específica per poder recollir en un espai totes les activitats que fa l'Ajuntament i fan totes les entitats, Núria, sí.
Sí, la idea justament era perquè a vegades costa molt. Una cosa és el que fa l'Ajuntament, altra cosa és el que fa Vilas a Comerç en el tema més de consum, etc. Però el que volíem, i jo crec que també és bo dir que ens posarem a treballar amb el Nadal del 26 al gener o al febrer, perquè també volem donar-li un canvi important. Però aquest any el que volíem era un espai, una web o un...
que recollís tot allò que es fa durant el Nadal de diferents entitats. Per tant, parlem de cultura, parlem de comerç, parlem d'entitats socials, etc. I la idea és, ja s'està treballant i per tant en breu sortirà, és aquesta web en què tothom pot veure què és el que es fa aquests dies a Vilassà d'espectacles, de música, de dansa, etc. de totes les entitats.
Doncs aquesta és una de les novetats, no?, en aquest cas? És una de les novetats, sí. Doncs una de les novetats, aquesta web que a hores d'ara s'està treballant amb ella, en breu la veurem, que inclouran totes les, en aquest cas, activitats relacionades amb el Nadal a Vilassar de Mar de manera transversal, intracultura, comerç, etcètera.
També convidem a totes aquelles entitats que fan alguna activitat i que, si per qualsevol cosa no ens hem posat, que ens posin en contacte amb nosaltres, perquè aquesta és la idea. La idea és que sigui un Nadal de tots i de totes, però realment que es pugui veure tota aquella riquesa tan gran que tenim a Vilassar.
Doncs, novetat, aquesta web, tenim adreça ja o no? Doncs, a priori, si no s'ha canviat, és vilassadamar.cat barra Nadal. Vinga, sí, sí. Era intuïble, eh, aquesta adreça, vilassadamar.cat barra Nadal, eh? Sí, tenim un lema que és vilassadamar és Nadal, i és el que deia la Núria, sobretot si ara que s'escolta això...
que si hi ha alguna entitat que està fent alguna activitat i que ho pot vehicular a través dels tècnics, dels diferents tècnics que són de cultura, joventut, educació, comerç, en el meu cas, per tal que es doni veu i ressò i que tothom estigui assabentat de tot el que es fa, que es fan moltes coses, però potser fins ara estava com una mica més repartit i ara d'aquesta manera està agrupada i es pot veure tot.
I també informar que la voluntat també d'aquesta regidoria és treballar els temes transversalment, per tant, que no sigui només promoció econòmica un departament estanc, sinó ja s'estan fent coses, per exemple, en aquest cas, amb educació, amb el tema de l'encesa de llums, amb el Consell de...
amb el Consell d'Infants, s'estan fent també coses amb el Consell d'Adolescents, que tindrà a veure que també serà una novetat l'any que ve amb viles a comerç, s'estan fent temes amb cultura com també novetats que tindrem l'any que ve i, per exemple, tot el tema de les dones emprenedores que vam fer fa uns 15 dies aproximadament, que les vam treballar amb feminisme. Per tant, la voluntat
d'aquesta regidoria i de tot l'Ajuntament, també és vehicular els temes de forma transversal entre diferents àmbits, perquè és la manera d'explicar-ho tot millor.
Doncs ho trobarem tot centralitzat a aquesta web, vilasadamar.cat barra Nadal. I suposo que no m'ho explicareu, no, la sorpresa amb el Consell d'Infants? No. No m'ho explicareu. Millor jo et convido que hi siguis i convidem a tots els vilasarens i vilasarenques a que hi siguin i gaudeixin de la festa. I perquè no hem pogut fer més, perquè si no encara teníem una altra sorpresa. Teníem més coses, però...
bé, també. Sí, sí. En aquest cas, ens emplacem el dia 28 divendres, plaça de l'Ajuntament, 6 de la tarda, on es farà la tradicional, ja podem dir, tradicional encesa de llums a Vilassa de Mar, i seguidament, doncs, el cap de setmana, doncs, a Baltranet, amb activitats musicals, culturals, i, per damunt de tot, evidentment, aquesta fira de Nadal que organitzeu des de la Regidoria de Promoció Econòmica. Núria, com a regidora, Mari, com a tècnica, alguna cosa més afegir en aquest sentit?
Bueno, només que la gent no vagi a veure l'arbre més gran del Maresme, sinó que vingui a casa nostra, que gaudeixi, que passegi. Del Maresme i d'Espanya, quasi. I d'Espanya, quasi. Cuidado, eh? No cal que hi neu que es veu passant per l'autopista. Bueno, la veritat és que crec que són moments molt especials i, per tant, convidem a tothom a participar de tot allò que pugui. Hi haurà arbre, per cert, a la plaça de l'Ajuntament? Sí. Hi haurà arbre, per cert. Molt bé, doncs.
Ja estarà instal·lat i... Però no serà el més gran d'Espanya. No, no, no cal. Aquest es veurà passant per la carretera, l'altre es veu passant per Lleida. Exacte, exacte. Escolteu, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé i allò que es diu aquesta època, si no ens veiem, que sí que ens veurem, però bones festes. Bones festes. Que vagi molt bé. Gràcies a tothom.
Les notícies de les 11.
Salutacions, Vilassadamar diu no a les violències masclistes i commemora el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Recordem que durant aquest mes de novembre el municipi està realitzant diferents activitats per denunciar aquesta xacra social, activitats organitzades de manera conjunta per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de Vilassadamar.
Avui dilluns, a partir de les set de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament, hi haurà acte reivindicatiu contra la violència masclista amb l'actuació musical d'Anna Murillo i la lectura del manifest, organitzen l'Assemblea Feminista i Viladona. Demà emetrem una edició especial del Parlant de Tot des de les deu del matí fins la una de la tarda, des de...
la confluència de l'Avinguda Montevideo amb el carrer Narcís Montoriol. Allà tindrem la nostra unitat mòbil, el nostre stand, i des d'allà realitzarem a peu de carrer, en viu, en directe, una edició especial del Parlant de Tot. Per cert, en aquest mateix punt geogràfic, demà de 9 del matí a 1 de la tarda, recordem la confluència de Montevideo amb Narcís Montoriol.
Hi haurà instal·lada una carpa informativa sobre els recursos públics existents contra la violència masclista i també hi haurà un fotocall. A la una de la tarda hi haurà la lectura del manifest institucional contra la violència vers les dones a la plaça de l'Ajuntament des de les 13 hores. Podreu escoltar-lo en viu per Vilassar Ràdio i serà llegit per les regidores del ple municipal de l'Ajuntament. Hi ha dos quarts de sis de la tarda, hora del conte especial, amb ni blaus ni gripaus a càrrec de Rosa Pinyol,
a la Biblioteca Municipal Ernest Lluca.
El degoteig d'expedients de regulació de plantilla persisteix i fins i tot sembla repuntar aquest mes de novembre. Les dades de l'Observatori de Treball constaten que fins a l'octubre a Catalunya es van registrar 188 expedients que van comportar l'acomiadament de 100.025 persones. Són més que en el mateix període de l'any passat, quan 4.723 persones es van quedar sense feina a causa d'un dels 189 expedients d'extinció
Fins demà!
Segons la professora del Departament d'Economia de la Universitat, Pompeu Fabra Ester Oliveres, altres forces serien, segons la seva opinió, la transició energètica que afecta la indústria, la relocalització de producció a causa de la inestabilitat i els nous proteccionismes, i la tercera, l'automotització i també la intel·ligència artificial.
Sant Joan s'incorpora al topònim el nom de la població de Palamós, que passarà a dir-se a partir d'ara Palamós i Sant Joan. Així ho han decidit els 1.650 veïns del municipi que han participat en la consulta popular organitzada per decidir-ho. Han votat a favor del canvi 897 persones, un 54% dels vots, i en contra...
752. Hi ha hagut també vot en blanc. En la consulta hi ha participat aproximadament un 10% dels cens i podien votar tots els majors de 16 anys empadronats abans del 23 de setembre, unes 17.000 persones. A les 8 del vespre van tancar els centres de votació. Aquesta setmana també es va obrir el vot anticipat fins divendres de la passada setmana que van exerciar el seu vot, el seu dret a votar, 350 persones. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació.
Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap. Pel Black Friday, consum amb cap.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs?
No reps resposta de l'administració? El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Bon dia a tothom. Aquí estem una setmana més amb Martí i jo, l'Àdam, a Per dos duros, al vostre programa de confiança sobre finances personals. Bon dia, Martí. Hola, bon dia, Àdam. El programa preferit, eh, podríem dir, inclús. Estàvem esperant tots els oients de Vilassar Ràdio, el dilluns a les 11.00.
I avui portem un tema que, ojo, eh? Com jo diria, ojo. Sí, vam comentar que ja s'acaben les tonteries, les xerrades, els contes, ja s'acaba. I avui entrem, Adam, en un terç completament diferent. Parlem sobre les hipoteques. Hipoteques, eh? S'escolta molt aquesta paraula. I avui, doncs, a sol·licitud d'alguns oients...
resoldrem una miqueta què és, per què serveixen, preferències, i una miqueta de dades que en Martí ens ha portat. Sempre amb números i percentatges, avui sí que entrarem una mica en números. Doncs comencem amb aquest episodi, i Martí? La pela és la pela.
Bé, el cas és que hem rebut molts missatges de bastanta gent, que a veure si ens deia, a veure si fèiem ja l'episodi sobre les hipoteques, com funcionen, que són, perquè... Bé, la veritat és que és el que diem, no? Adam, sempre s'escolta aquesta paraula, la gent al final té una hipoteca, però no se sap ben bé com funciona. Llavors, nosaltres venim a posar llum a la foscor, començant...
perquè és una despesa bastant gran, podríem dir, sobretot quan dones el pas de tenir un habitatge propi, és un tema bastant important. I també per gent que ja...
té més poder adquisitiu, també li afecta amb freqüència. Clar, el que diuen els bancs i els experts financers diuen que la hipoteca és la decisió financera més important de la vida. Per què? Això és fort, eh? I això és, com molts us podreu imaginar, segurament és perquè et vincula
durant molt temps de la vostra vida, a part que et vincula també per molts diners. Vull dir, o sigui, no és només que ho has de pagar al cap de 30 anys, sinó que has de pagar a sobre molts diners. Diuen que és la decisió més important de la teva vida. En aquest moment has de decidir amb quin banc la fas, per quina quantitat, per què vols adquirir, si un pis, una casa, alguna cosa...
Però s'ha de dir, Adam, que tenim ja la finestra operativa i avui hem ficat un cartell que estan gravant les hipoteques i ja està venint la gent a preguntar-ho. Ens pregunta la senyora Lluïsa. Sí, ens pregunta què és exactament. Sí, què és una hipoteca. No entenem que la senyora Lluïsa tingui aquesta inquietud perquè el préstec hipotecari és el que et permet disposar d'una gran quantitat de diners per adquirir una propietat. Normalment és l'habitatge.
Una propietat que és la veritat ja, perquè no és el mateix que un préstec. Exactament. És semblant, podríem dir, però la hipoteca et permet pagar una entrada, tenir una casa, entre cometes, i cada mes està pagant una quantia de diners per...
ser propietari d'aquesta casa i pagar-ho, diguem, a plaços. Sí, sí, el cas és que és exactament com un préstec, vull dir, el que fa el banc no és donar-te la casa o alguna cosa estranya, simplement et donen diners, i el que passa és que té unes característiques, aquest préstec ipotecari, que ara veurem, i per això és diferent de tots els altres. Primer de tot, ara, la quantitat de diners. Normalment no són 30.000, 20.000 euros, són una mica més els que es demanen.
Com dos milions, potser. Bé, dos milions... Potser sí, hi ha hipoteques de dos milions. Però potser se'ns en va una mica, normalment, els preus dels pisos són, no sé, entre uns 500.000, 600.000, 700.000 euros, i es demana la hipoteca. Però més endavant ja parlarem dels preus de la hipoteca. Primer, les característiques és que el client ha de tornar els diners periòdicament a llarg termini. Normalment és entre 20 i 30 anys, les hipoteques més comunes, però s'han trobat
i hi ha hipoteques d'entre 5 i 50 anys. Això és un marge molt més ampli, eh? Sí, però això és clar, és perquè veieu que realment sí que et condiciona la resta de la vida perquè està entre 20 i 30 anys pagant una hipoteca, doncs tu i jo tenim 20 anys, no? Perquè has de pagar-ho sí o sí. I des que...
Vull dir, tota la vida que portem vius, doncs potser encara ens quedaria hipoteca per pagar. De fet, els nostres pares, si tenen una hipoteca, segurament porten, doncs això, una pila, pilada ens pagant i és que els hi queda. I què pot passar? Que no estiguis durant tots aquests anys, no?, com a volent aquesta vivenda, aquest habitatge,
Què es pot fer? Doncs vendre l'habitatge i pagar amb aquests diners que has guanyat la resta de la hipoteca. Clar, el que et queda a la présteca d'aquesta forma és el que dius tu, Adam, perquè si te'n vas a viure a un altre país pots, diguéssim, pagar el que et queda a la hipoteca i a part treure els diners del pis. És l'única solució, però ho has de pagar sí o sí. Sí, sí, sí. Vamos, i el banc et persegueix hasta la muerte. La característica primordial de les hipoteques, ojo, i això és la que ho diferencia dels altres préstecs, és que si no pagues... Imagina't un mes, Adam, que no pots, que et complica dos mesos que
Has comprat molts perfums i no pots. Això mateix, que tens un hobby de perfums i no te'l treus a sobre. El que passa és que el banc té la garantia de la propietat que has adquirit. Això com s'entén? S'entén que si tu no pagues, el banc pot dir, ok, no em paguis, ara la casa és meva. Clar, perquè tu abans ho has signat, clar. Clar, aquest contracte d'hipoteca diu que l'immoble queda hipotecat i en cas que tu no paguis, el banc es queda a l'immoble. I és per això...
que els préstecs hipotecaris, a part que són els que maneixen més diners, tenen un interès més baix, vull dir, són els préstecs en els que et poden oferir un tipus d'interès més baix, sense comptar subvencions ni coses d'aquestes que alguns productes tenen, perquè davant la incertesa del banc de no poder cobrar de la persona que li ha fet el préstec, té la garantia de l'immoble. Clar, no té sentit, per part del banc, em sembla el més coherent que pots fer...
per garantir que no perdia diners. Sí, hem buscat, de fet, Adam, els percentatges que cobra el banc per altres tipus de préstecs i podem veure que són bastant majors els de les hipoteques. Per exemple, els dels cotxes ronda el 8%, 7,76%. Si jo em vulgués comprar un cotxe, hauria de pagar un 8% d'interessos del préstec, no? Sí.
en canvi els d'estudiar, és el mateix percentatge també. I els de targeta de crèdit, que recordem a la primera temporada, vam fer un episodi sobre la targeta de crèdit i de dèbit. Correcte. Si no sabeu què és, allà podeu anar. És ronda del 6%. Sí, aquests percentatges els hem vist de l'aplicació de MyInvestor, que és el banc que utilitzem. Més endavant anirem a veure quins percentatges tenen les hipoteques, si de cas recordarem aquests percentatges.
Però, perquè ho sapigueu, eh? Normalment tenen el percentatge d'interès més baix que qualsevol altre préstec més que era per això, perquè si no paguem el banc, doncs, es queda l'immobile. I què vol dir més o menys rentabilitat, no? Doncs sempre associada al risc d'aquesta inversió. Correcte. Com més elevat sigui el percentatge, més arriscat és...
I com més baix, doncs al contrari. Clar, aquí sabem que el banc té la seguretat que si no cobra de nosaltres pot vendre l'immoble i cobra igualment. Així que és per això que està el banc tan segur que cobrarà sí o sí
ens fa pagar pocs interessos, no?, perquè ell no està sovint molt, molt de risc. I Martí, quins són els dos pilars, els dos pilars bàsics, grans i amples, per formalitzar una hipoteca? Bàsics, grans i amples, eh? Molt, molt, molt amples. Doncs els dos pilars és el primer...
per sorpresa de tothom, és el contracte de préstec. Clar, has d'haver firmat. Si no, és de paraula. És un dels contractes més extensos i farragosos, que potser vols portar a una gestoria o alguna cosa perquè t'ho mirin, perquè no te la colin.
Adam, per aquest episodi anem a fer un exercici, d'acord? Com si ens volguéssim comprar un pis, posa-li, de 200.000 euros. Ostres, és molt car, això? Per què ens posem en perspectiva? Doncs mira, mirant una mica el mercat, semblaria un pis així, normalet, uns 85-90 metres quadrats. Ah, una vilassa segur que no, no? No, potser posa-li, no sé, Barcelona, així, amb una terrasseta petiteta, tal. Vale. Uns 200.000 euros, val?
El segon dels pilars grossos i gruixuts és la garantia hipotecària, que no és més que el que hem comentat abans, que en cas que nosaltres no paguem, el banc té la garantia que es queda a l'immoble i el ven a un grup d'inversors o el que sigui, a ell li dona igual, el que li importa al banc és cobrar.
No, al banc li surt superbé la jugada. Home... El que, clar, la persona que demana la hipoteca no treu una altra opció, si vol tenir una casa, una vivenda. Jo me'n recordo de parlar això amb la meva professora de financera i li dic, bueno, és que, i quina opció hi ha? Quina opció hi ha per no estar totalment sesgats pels bancs? I diu, no, ja, si et vols comprar una casa has de pagar una hipoteca. A veure, a no ser que tinguis el que diem, 200.000 euros en efectiu per pagar-ho al moment. Tu en tens?
No. Ai, jo sí, l'estic amagat, però no t'ho diré. Hòstia, doncs a veure si passo per casa teva i descobreixo, vinga. Doncs les hipoteques es fan a través d'una escriptura, com hem comentat, a través d'un notari. Imagina't, eh? Un notari és una persona que sembla molt intel·ligent, molt intel·ligent. Semblen? Sembla. No, no, no, ho és, ho és.
I s'escriu el registre de la propietat. Sí. Perquè sàpiga qui és l'historial de les persones que ha viscut en un lloc. Correcte, hi ha un registre de la propietat en això, que ja està registrat les persones que té certes propietats. De fet, no saps quin és el treball dels notaris? Digues.
anotar el que passa, només. Tu vas al notari perquè una persona doni fe de què ha passat. Estres, tant de bo, no? Sí, treball per Mirones, no? Allà estan mirant i van apuntant. Això és el que és el notari. I l'hipoteca s'ha de fer a través d'anotari. Bé, anem a entrar ja en números i percentatges i cosetes. Recordem que estem simulant que ens volem comprar un pis de 200.000 euros. Hi ha un import màxim que em poden donar la hipoteca Adam.
I quin és aquest import? Si es pot saber. El cas és que els bancs ofereixen com a molt un 80% del valor de taxació de l'immoble. Bé, el valor de taxació no és un altre que on ve una persona experta. Un altre expert en posar-li preu a la vivenda. En valorar la teva casa. Pot tenir molt valor sentimental, però si el tio diu que és un zulo... És un zulo. Sí, exacte.
Llavors els bancs t'ofereixen un 80% del valor d'excessió de la vivenda. Clar, amb la de 200.000 euros seria 160.000 euros, no? Clar, i llavors el que nosaltres hauríem d'aportar, que llavors això se li coneix com a entrada, que és el que hem de pagar al principi, quant seria, Adam? Has de tenir-lo al compte bancari i ha de ser de 40.000 euros, la resta de 200.000. Sí, que seria el 20% del valor de l'immoble. Això, diràs, Adam, com és?
Per què només el 80% ens financen els bancs? Doncs t'agradarà saber que això, abans de la crisi immobiliària que vam patir aquí el 2008, es concedia un 100% de la hipoteca, vull dir, no existia el que es coneix com a entrada, el banc et finançava tot...
i a més es concedia potser un 120% del valor de l'aire. Què dius? Et regalaven calés? No, no et regalaven calés però et deien, mira, i un 20% més per si et vols comprar un cotxe també. Que bé. T'ho fiquem aquí en el préstec perquè la gent, el que es pensava en el 2008, és que el valor de l'immoble pujaria fins a l'infinit i llavors el banc tenia la certesa que en cas que aquella persona no li pogués tornar el préstec,
ell podria agafar el pis i vendre-la on fos i recuperar tots els diners. Llavors donaven, per això et dic, un 120% del valor de la... I actualment arribem a dades totals de la hipoteca, del 100%? Doncs sí, són poc comunes, però sí, sí, sí, es poden fer hipoteques al 100%, l'únic que et dic, normalment els bancs ja, per no enganxar-se els dits, que ja se'ls van enganxar el 2008 i els vam haver de salvar nosaltres, que això és un altre tema...
A vegades sí que fan el 100% de les hipoteques, sí. Un tema important és que el banc s'ha d'assegurar que li dona el préstec a algú que pot tornar... Perdó, el préstec no, la hipoteca, anem a parlar bé. Algú que pot tornar als calés. I, clar, et fan un estudi dels teus ingressos i...
te'l concedeixen si els teus ingressos superen el 35%. Clar, és a dir, la quota que tu has de pagar mensualment no pot superar el 35% dels teus ingressos mensuals. O sigui, els teus ingressos mensuals han de ser això, no han de ser bastant grossos perquè no representi un 35% dels ingressos mensuals, la quota que tu has de pagar. I això dius, i el banc com ho sap? Vam comentar en alguns episodis, en episodis els primers sobretot,
que el banc, el govern, tots estan units de la mà. Tots saben la teva capacitat de pagament. Todos somos hacienda. Bueno, a sobre, a sobre sí, a sobre, tots som això. I, per tant, el banc et pot estudiar, eh?, per saber si et dona el presta o no, i això, el pagament de la quota no pot significar un 35% dels teus ingressos mensuals. I Martí, no és broma això que et diré ara, eh? Digue'm. Acaba de passar una senyora per la finestra... Què dius? I ha foicat el cap. No és broma això, eh? Ho ha fet de veritat.
Ha deixat una pregunta? Jo li he llegit la ment. O els llaves, no? Els llaves. Sí, que estava a través del vidre fent-nos una pregunta. I ens preguntava...
d'on surt la quota a pagar mensualment? Clar, hòstia, la noia llavors ens estava escoltant, no? Li he tirat un ok i ha marxat cap al 3 jauns, que ho tenim aquí al costat. Doncs que es quedi tranquil·la perquè li expliquem d'on surt la quota a pagar mensualment. El cas és que la quota aquesta, que hem comentat que no pots superar el 35% dels teus ingressos mensuals, surt de dos parts, vale? La primera, que és el principal, que el principal el que vol dir és que estàs tornant tots els diners que t'han deixat. En el nostre exemple eren els 160.000 euros.
I la segona part és l'interès. Aquí l'interès és on el banc guanya diners. Bàsicament el banc guanya diners, és cobrant-nos l'interès. És aquest percentatge que hem dit. Sí. I hi ha dos tipus d'interès, Adam. L'interès variable i l'interès fixa. Sí. Aquí el banc et dona dues opcions. Diu, pots escolir una hipoteca entre tenir interès variable i interès fixa. Però què fa? Què vol dir tenir un interès variable o d'interès fixa? Depèn de...
El variable depèn de l'evolució de l'euríbor. Què vol dir euríbor? Doncs l'euríbor, per aquests que no sapigueu què vol dir aquesta paraula, és un indicador que expressa quin és el cost dels diners en l'actualitat. És, diguéssim, el cost en què els bancs centrals dels diferents països els deixen els diners entre ells
i actualment està en un 2,22%. Això vol dir que si al Banc d'Espanya li deixa 100 euros al Banc de Bèlgica, al Banc de Bèlgica li ha de tornar 102 euros amb 22. Aquest és el preu dels diners entre els bancs centrals. Llavors, a través de l'evolució de l'Euríbor, ens cobren un percentatge d'interessos mensuals
Més un diferencial. Com se li diu això? Se li diu TAE. TAE. Perquè es veu molt el TIN i el TAE. No, l'important és el TAE. Per què el TIN no? Perquè el TIN no té en compte les comissions, vol dir que només té en compte l'interès, i el TAE té en compte l'interès i les comissions. Llavors seria...
les despeses totals... Clar, realment el que s'ha pagat-ho. Correcte, el que s'ha pagat... Pot ser que et posin el TIN en gran? Sí, bueno, ja hem comentat les targetes de crèdit. TIN 0%, ja baix, TAE 7. Clar. Te la colen. Bueno, el cas és que l'Euríbor seria el cost que té el banc per deixar-te aquests diners, perquè és el que li costa i aconseguir-los, i el diferencial és on treuen ells els diners.
En canvi, en les hipoteques d'interès fixa, pagues sempre la mateixa quota mensual. Sense tenir en compte com està l'Euríbor. Clar, aquí deixes completament davant de l'Euríbor i tu dius, no, és que jo vull pagar cada mes la mateixa quota i no vull estar pendent de l'Euríbor com evoluciona i tal...
I el que passa és que la quota fixa normalment és més alta que la quota de la hipoteca variable. Per què? Perquè tu tens la certesa, recordem la relació entre seguretat i l'interès, el que s'ha de pagar, tu tens la certesa que cada mes serà la mateixa quota. Llavors el banc diu, tu tens aquesta certesa, jo, a mi, com a banc, potser l'Euríbor em canvia i no t'ho puc cobrar, així que per si de casa et cobraré una mica més.
Clar. S'ha entès? I, per exemple, utilitzant el nostre neobanco amb el que invertim... MyInvestor, correcte. MyInvestor. Després donarem una miqueta de dades. A MyInvestor, el TAE de l'interès variable és del 3,12%. Sí. En canvi, l'interès fixa és del 3,3%. Correcte. Veiem que entre el 3,12 i el 3,30% és més al fixa. Sí. I recordem abans que els tipus d'interès del préstec pel cotxe rondava el 8%,
i per estudiar també rondava el 8%. Doncs veieu aquí, el prèstec de la hipoteca és un 3,12% i un 3,30%. També tenim... Tenim unes dades. Correcte, unes dades que hem vist, de fet, del nostre neobanc, en la que explicarem si nosaltres haguéssim de... Això, si tenim una hipoteca de... ens volem comprar una casa, perdoneu, de 200.000 euros i demanem una hipoteca de 160.000, que és el màxim que podem per aquest 80%,
Ens quedaria a una hipoteca variable que té un 3,12% d'interessos una quota mensual, Adam, de 670 euros.
Cada mes has de pagar aquesta quantia de diners. Cada mes durant 30 anys. Correcte. 30 anys, 670 euros, pots fer el càlcul que et donaria per comprar moltes coses. Moltes coses. Una casa, no? Molts perfums. Sí, molts perfums. Doncs això, en interès variable, si nosaltres volem comprar una casa de 200.000 euros i demanem una hipoteca de 160.000, hem de pagar 670 euros durant 30 anys.
Al mes. Al mes, correcte. Ara, si volem fer el mateix, una hipoteca de 160.000 euros per comprar-nos un pis de 200.000, a 30 anys, però en tipus fixa, s'ha de pagar en comptes de 670 són 683. Jo tinc una pregunta com a oient per dos duros. Per què escolliria el percentatge més alt?
Si he de pagar més diners. Clar, perquè escogiries el fixar, no? Sí. Doncs mira, el cas és que ara mateix l'Euríbor es troba en mínims històrics. El que vol dir és que el preu del diner ara mateix és bastant baix en comparació amb com ha sigut històricament. Llavors, el més probable és que pugi. Si una cosa està baixa, el probable és que el preu del diner pugi. Llavors la gent podria dir, doncs mira, jo preferixo fer-ho fixar ara amb el preu que té ara l'Euríbor
i ja em despreocupo, no em preocupo de si puja, si baixa tal, tot i que estigui pagant cada mes una miqueta més d'hipoteca. Jo, de fet, tenia pensat, quan em compri una, tenir-la a interès fixa. Ho tenies ja pensat? Sí. Abans del programa has dit ja, jo vull fixar. Sí, sí, bueno, no, fa temps. Ah, fa temps, no? Ho vaig pensar perquè prefereixo tenir això, el que us comento, aquesta certesa de cada mes saber el que hauré de pagar. I què vol dir, que et compraràs una casa ja d'aquí breus?
qui sap el carrer Colón recordem que a l'entrada havien de ser 40.000 euros 40.000 euros de moment encara no encara no els controles gaire el que també fan els bancs d'Adam tenen un truco
I és millorar les condicions de la hipoteca si contractes amb ells assegurances o qualsevol altre tipus de producte. Clar, per fomentar-ho, compreu-me a mi, compreu-me a mi, si tu tens l'assegurança a vida, algun fons d'inversió allà, t'ofereixen millors condicions a les hipoteques. Hi ha un parell de característiques que s'ha de tenir en compte. I la primera són les comissions d'obertura. Compte, comissió. Aquí és la paraula que ens cobren encara més diners. Clar, perquè només per contractar una hipoteca
ja estàs pagant entre el 0,3% i el 3%. No fotis. Això ho vaig a pagar. Tenir en compte els 200.000 euros que hem dit que costava el nostre immoble, ronda entre els 1.000 i 6.000 euros. O sigui, encara hauria de tenir entre 1.000 i 6.000 euros més per aquesta comissió d'obertura. Sí, perquè amb l'altre no els serveix. Estic flipant. Estic flipant. Clar. També una comissió d'amortització que pot ser total o parcial. Què vol dir això? Això és, per exemple, imagina't que a tu et toca la loteria. I dius, hòstia, que bé, tio. Vaig a pagar tot el que em queda a hipoteca...
o una part del que em queda a la hipoteca, ho vaig avançar, en comptes de pagar-ho en els quatre següents mesos, ho pago ara. El banc et cobra una comissió, per què? Per pagar abans. Per pagar abans, perquè si tu li pagues abans al banc, ell està perdent aquests interessos, perquè com més mesos tu li estiguis pagant, més interessos li pagaràs. Però, en canvi, si tu pagues de cop, jo què sé, sis mensualitats, li pagaràs durant sis mesos menys al final de tot del préstec,
I ells diuen, vale, tu em pagues abans, però jo et cobraré aquesta comissió d'amortització, que normalment, doncs, ronda, no sé si rondarà, de l'import que et quedi a l'immoble, potser un 2-3%, també que li hem de sumar això. O sigui, diu, sí, sí, tu molt bé, tu pagam-ho, però et cobrem. També, sobre aquest tipus de productes, són importants les clàusules.
Què són les clàusules? Sí, clàusules ja són els últims refilons del contracte de la hipoteca, que és que es pot renegociar amb l'entitat les condicions. Clar, perquè si tu ets una persona rica que està portant bastants pagaments al banc, doncs entenc que tens dret, no?, amb el responsable d'aquell banc a negociar una miqueta... Amb el responsable? No amb el taquillat. Sí, sí, amb el responsable. Home...
Si és la persona que més diners té del poble, segur que el jefe del banc et diu alguna cosa, eh? Doncs sí, el que pots fer és una novació, es diu novació del préstec, en la que t'actualitzen les condicions. I, Adam, si no t'agrada, pots subrogar la hipoteca. Compte aquest verb, subrogar. L'havies escoltat mai? Sí, sí que l'havies escoltat, la veritat.
que el que vol dir és portar-la a un altre banc. Vinga, a Banc Santander, a tomar viento, i me'n vaig a un altre banc a portar la hipoteca perquè m'ofereixen millors condicions. Això és legal, eh? Vull dir, es pot fer en qualsevol moment de la vida del préstec.
Llavors, ostres Martí, hi ha com moltes coses que s'han de tenir en compte per agafar una hipoteca. Ja veus, hem fotut ara mateix un episodi molt gros, amb molts diners, molts percentatges, molts conceptes. El que passa és que s'ha de tenir capacitat de pagament de la quota i també, clar, està segur que tens els ingressos adequats i estables, perquè si no, endinsar-te a una hipoteca potser no et surt bé. De fet, potser et surt més malament que bé, perquè si no tens un treball fix, si no tens...
aquesta assegurança que seguiràs amb aquests ingressos se't complicarà més endavant. Clar, exactament. Això pot comportar a sobre que no puguis fer front als impostos i despeses associades a la compra. Recordem que, a part de totes les despeses que hem comentat, també hi ha de notaria, és l'home que hem dit que mirava i apuntava, de gestoria, registre i taxació. Tot això sumat, més les comissions que hem comentat, més l'entrada,
pot arribar a fer que l'import necessari que necessitem per comprar un pis sigui entre el 30 i el 35%. Que puja dels 40.000. Pujar dels 40.000. Bastant. En el nostre exemple seria ja tenir entre 60.000 i 70.000 euros per al pis de 200.000 que ens volíem comprar. Aquests diners els has de tenir al banc per poder demanar la hipoteca. Correcte. I després s'han d'assegurar que tens uns ingressos i després has de pagar cada mes... Ostres...
Veig que ho has entès, eh? Jo m'ho penso a la hipoteca, eh? No sé si serà millor llogar, no? Sí, perquè, de fet, la gent que ens està aquí escoltant, a la finestra, estan amb cartells allà ficant, i què passa si no tinc aquests diners? Què passa? Doncs d'això parlarem al segon episodi, Adam. Perquè és un dels grans debats al món de l'immoble, llogar o hipotecar. Clar, hi ha gent que potser no es pot permetre la hipoteca d'estar de lloguer, però si pots, sempre està el debat entre estar de lloguer o tenir una hipoteca.
Doncs Martí, abans de tancar aquest episodi, m'agradaria dir a tots els nostres oyents i a tu, i és que un altre cop sortir de la zona de confort m'ha fet, a part de millorar en un esport que m'encanta, que és córrer, és que estic coneixent gent d'anglesos amb els que vaig cada dijous a la nit a fer un entreno de sèries, de running,
i la veritat és que és una de les coses que més ganes tinc de la setmana i res per agafar un dia a escriure
i em van dir, a tal hora, aquí. Hosti, que bé, Adam. O sigui, sortir de la zona de confort... Sortir de la zona de confort, provar, i el primer dia sí que... Ostres, està més cap endins, no? Però després, ei, vaig començar-me a posar a parlar amb gent en anglès, Martí. Ja sabem com ets tu. Clar, home, ja sóc un guiri més, ja. Esteve, doncs molt bé, Adam. Escolta, et felicitem des d'aquí, des de Parladors Doros. I us animo a vosaltres també a provar... Res, aquestes tonteries que t'ajuden molt. Tot un exemple, Adam. Tot un exemple de la zona de confort.
Aquest episodi ha estat una mica explicar com són les hipoteques i com funcionen. Si us ha semblat una mica un problema, no?, l'haver de comprar una hipoteca, una cosa difícil d'assolir... S'han quedat sense ganes, em sembla, a mi. Sí, doncs espereu-vos els següents episodis, eh?, en els que parlarem sobre viure de propietat, no?, o viure a lloguer. I, encara dintre de dos, serà el problema de l'habitatge. O sigui, ara en traurem crispetes i antifasos per passar-ho per a Llimonera. Ens veiem la setmana vinent. Adeu, adeu, adeu.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem a 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Us trobem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Recordo que era el mes d'abril que vam convidar en aquest estudi, en el Lluís Ramis, per parlar d'una obra que es diuen inseparables. Van fer molt d'èxit al local de la tropa, agotant totes les localitats. Van tornar per Sant Joan, igualment repetint èxit amb molta calor, això sí. I ara, fa un parell de setmanes, van anar de bolo, se'n van anar amb un concurs de teatre a Villaterra. Aquest diumenge van anar a Villaterra, al costat de la Universitat Autònoma, i, atenció, perquè van venir carregats de premis.
Millor muntatge teatral, millor direcció, millor actriu principal i millor actriu secundària. I avui, per parlar d'aquest premi d'aquesta obra, tenim amb nosaltres el Lluís Ramis, director d'aquesta obra. Lluís, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Estupendo. Felicitats. Carmen Ramon, bon dia, bona hora, la millor actriu secundària, com estàs? Molt bé, molt bé, i molta il·lusió per aquest premi, la veritat. Està poc contenta, la Carmen.
Home, després de tants anys de fer teatre, un reconeixement fa il·lusió. Felicitats, eh? Gràcies. I també felicitem a la Maria Budó, en aquest cas l'actriu principal que se'n va endur el premi. Maria, bon dia. Bon dia i gràcies. Doncs amb ells parlem en els propers minuts del Parlant de Tot. Som-hi, va. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Doncs, si em permeteu, comencem amb en Lluís, que ja el mes d'abril va passar per la ràdio, per recordar-nos que és inseparable.
Bé, «Inseparables» és una obra d'una dramaturgia nord-americana que es diu Catherine Butterfield i que parla... A mi m'agrada dir que parla de relacions humanes, no? Malgrat que es toquen els temes, l'amistat, el fracàs, la malaltia, etcètera, etcètera, però no pretens fer apologia de cap tema en concret. La prova és que la gent que l'ha venut a veure, doncs algú t'ha ressaltat. «Oi, que m'ha agradat aquest aspecte, m'ha agradat aquest altre».
és bastant, jo vaig dir aquell dia que em vas entrevistar que era poliàtric, i és veritat, depèn de com t'ho agafis, i és més, nosaltres, quan vam agafar el text i començàvem a fer els assajos, va anar creixent, o sigui, en base al que anàvem veient, fent comentaris amb els actors i tal, vam anar, diguem-ne, modificant una mica la visió de l'obra que teníem, no?
Podem dir, entre el públic que va venir, precisament l'autora de l'obra, la nord-americana Catherine Butterfield, que crec que va venir expressament. Sí. Encara que se n'hi ha mentida. Com t'ho vas fer, això? He fet un silenci dramàtic. Com ho vam fer? Bé, de fet, hi havia un precedent. Ella havia vingut anys o ja quan es va estrenar aquesta obra per part d'una companyia professional. La va venir a veure i va tenir coneixement, no?
I quan es va produir el fet que ens vam interessar en fer-la, jo em vaig posar en contacte amb ella via correu electrònic i de dir, mira, ens agradaria fer aquesta obra si ens dones permís per adaptar-la, o sigui, traduir-la al català, li canviarem el títol i tal, què et sembla? Perquè, esclar, d'això, aquesta obra no està registrada a les gais, una cosa una mica real, aquesta senyora no té cap representant legal a Europa.
Aleshores va dir, sí, sí, tant, ja ho podeu fer. Diu, quan la penseu estrenar? Jo dic Períster, més o menys, Setmana Santa. Diu, ai, quina bona ocasió seria per venir a veure-la, ho he pensat.
Això què es diu? La Gero diu molt, que ja vindrà... Però va venir, o sigui, conforme s'acostava a la data de l'estrena, ens anàvem cartejant, i mira, els assajos van així, li enviaven fotos, tal... I ella va dir, diu, mira, doncs, com que estaré per Europa, perquè estava fent promoció d'una novel·la seva i una obra de teatre que vol escriure, etcètera, etcètera, diu, aprofitaré que passaré per Dublín i ja vinc a casa vostra.
Ja li vaig dir, home, són 5.000 quilòmetres. Ja diu, no, no hi ha problema. I va venir. Va venir i va dir, si no es fa res, també dos dies, perquè voldria veure l'estrena i l'altre. I així va ser. En Lluís, Carmen Maria, quan va venir aquella setmana no estava tranquil a la ràdio, ja us ho dic ara. No sé si és habitual a mi que es posin nerviós, però no sé si a vosaltres us afecta de manera especial o us posen nervioses d'una manera especial que la mateixa autora de l'obra us vingui a veure.
Home, en principi el que ens va fer és moltíssima il·lusió, perquè aquesta senyora es va entregar totalment en el nostre projecte. I a mi em va fer moltíssima il·lusió que vingués i que fés una xerrada i que féssim col·loqui i que vinguessin al grup de teatre professional que ho havien estrenat fa anys i tal. A mi tot això em va semblar espectacular. Jo gairebé que no m'ho creia, perquè en Lluís ens ho anava dient i ens anava traduint totes les converses que tenia, perquè si no, jo no ho havia vist mai, això.
La veritat és que al principi jo pensava, no vindrà, saps? Perquè era allò com, però què dius? Però si estem parlant d'una autora, té títols coneguts a la història de les sèries i les pel·lícules i el teatre, no? I era com, no vindrà, no vindrà. I clar, quan en Lluís diu, bé, va ser com, perdona? Quins nervis! Jo em vaig posar histèrica, evidentment, no? I recordo perfectament el dia de l'estrena, que 10 minuts abans d'estrena l'obra, va ser quan la vam conèixer,
Jo crec que no he estat més nerviós en la meva vida. O sigui, primer perquè estrenava amb l'obra, que té el seu intríngulis, però després perquè la teníem allà. Fila 1, cadira 5, saps? Aquella imatge central de veure-la amb ella i després l'endemà ja la vam conèixer més. Recordo que vam anar a dinar amb ella, vam fer un vermut i tal.
Llavors ja va ser com si fos la meva mare. Què us va dir? És una dona molt entranyable. Ens va dir que estava encantada, que li encantava el nostre local, que no es podia creure la qualitat de teatre amateur que hi havia a Vilaçà. No ho sé.
Era com si l'haguessim conegut tota la vida. La musicalitat del català també li va agradar. Sí, li va encantar. No en tenia res, no en tenia res aquesta senyora, però ella estava entregadíssima. No en devia entendre res de l'hora. El segon dia em va dir, diu, tens el text meu original? Dic, sí que el tinc, perquè està publicat. S'ha molt fred i tal.
Diu, et fa res que em posi amb tu el control de llums i tal, estava al meu costat i anava seguint el text en català, en anglès i sentint el que es deia en català. Ah, mira, bona manera. Que és idèntic, no? Però, bueno, alguna cosa li xocava la musicalitat i tal, no?
Van a tan bé que per Sant Joan us hi vau tornar a posar i quan ja ens pensàvem que era una obra que havia passat, ja us havíeu separat, doncs resulta que encara no us havíeu separat perquè us aneu de bolo a Vellaterra. Explica'm de què va aquest concurs. Bé, això de... A veure, el tema de bolos i donar projecció a les obres, jo ho he comentat a diverses ocasions, cada cop és més complicat. Cada cop hi ha més propostes de concursos, aquí al Maresme, principalment, n'hi ha moltes,
I molt solidificades ja, no? I aleshores tenen una pila d'oferta que hi ha. Aquest concurs que vam anar s'hi van presentar 37 grups. Repito, 37. D'aquests 37 ens van entregar uns quants, nosaltres un d'ells, i vam guanyar tota aquesta sèrie de premis. O sigui, que té mèrit.
Quantes obres vau participar en total al concurs? No, érem tres grups. Tres grups, eh? En aquesta ocasió érem tres grups. I això va ser fa dues setmanes. Dues setmanes. I com es porta això del text? Allò que dius, bueno, quan acabo Sant Joan ja està, ja me n'oblido i heu de tornar a repescar? O és això que us queda a la memòria?
Jo crec que és un text que l'hem treballat tant, perquè no oblidem que això va començar a l'abril de 2024, és a dir, que fa temps que masteguem aquest text, i just l'altre dia ho comentàvem amb la Mireia Monta i el Jordi Parés, que són els altres protagonistes, per dir-ho d'alguna manera, i que som els que tenim més gruix de pàgines, que hi ha, en certa manera, al reprendre ara per tornar a fer aquest bolo a Vellaterra, vam tenir la sensació que aquest text no se'ns oblidarà mai. O sigui, com que no...
Ara ho diem així, a l'igual d'aquí mig any m'ho preguntes i no me'n recordo de cap frase, però el fet d'haver-lo matxacat tant, hem estudiat, hem assajat molt i jo crec que, bueno, em sembla que vam fer, si no m'equivoco, vam fer tres assajos. Sí, tres assajos i els hi sortia amb una naturalitat brutal. Jo vaig flipar.
És veritat, una naturalitat que semblava, és que sembla que ho tinguin interioritzat, els tres protagonistes. Qui forma part de l'elenc d'actors i atrius d'aquesta obra, Lluís? Aquesta obra són, diguem, el que dèiem els personatges èpics, per dir-ho d'alguna manera, que era la Maria Boudó, la Mireia Monti i en Jordi Parés,
I aleshores els personatges, a mi no m'agrada dir secundaris, perquè són personatges, a mi és igual, són la Carmen Ramon, la Carla Pí, en Joan Camps i el Francesc Jordà. I l'àmia i la Mercè. I l'àmia Serra, que després va ser substituïda per la Mercè, i un cameo que fa en Joaquim Carrau, que també és important.
Aleshores... Un cameo, eh? M'agrada això. Un cameo fa de maquillador. Això està molt bé. I ja et dic, hi ha una comunió... A veure, per tema de presència dels personatges, vam començar els assajos només amb els personatges èpics, que són els que tenen les parrafades més llargues. Perquè els altres personatges, les seves intervencions no passen de 3 minuts. Però surten en diferents ocasions, estan allà...
diguem-ne, esquitxant l'escena, i és molt important perquè són uns personatges que jo dic que són arquetips de personatge. Un és l'hostalera maternal, l'altre és la metgesa que és una poca solta, l'altre és un...
un periodista que és real, o sigui, el personatge que surt està basat en un late night d'aquests que la va entrevistar amb ella, que era un bècil, i el personatge que surt a l'obra està basat en aquell personatge, l'altre és un venedor esotèric, vull dir, són, inclús a nivell d'actuació, està marcat les diferències. O sigui, aquells personatges podien ser més exagerats, els altres havien de ser molt més creïbles.
I aneu a veure els altres, perdoneu, aneu a veure els altres grups a Villaterra o no? Jo no, jo no vaig poder a fora aquell català. Quines obres eren? Un es deia bombers i l'altre es deia desclassificats. I vosaltres aneu allà, actueu, i quan sortiu d'allà penseu, mira, ens ha quedat prou bé com per poder recollir algun premi.
Vens sortir molt contents. Sí. El tema de premis, tant ens feien, diguem-ne. Però la reacció que va tenir el públic, allò van sortir, saluden, torna a saludar, llavors el dia diu, ui, vine, pam. I no se n'anava, no? Saludo, i ens en vam anar, i sentia que la gent deia, que torna a sortir, t'es res, ara? Sí. Sortiu, sortiu. Hòstia, dius... No, no, els hi va agradar molt. Els hi va agradar molt.
Es veia que era franc, allò, eh?, que era sincer. Sí, fins i tot quan em van donar el premi al millor grup i tal, no sé què, que vaig pujar, hi havia tot el personal, el, diguem-ne, com l'alcalde de barri de Vellaterra, i després t'ho explicaré això, que ens va donar la mà, va fer com una part i diu, m'agrada molt, o sigui...
Doncs anem aquest diumenge. Arribes allà, arribeu allà, doncs us poseu allà al públic i comença la cerimònia. Qui va rebre el primer premi? El primer que va pujar a l'escenari, qui va ser? La Carme. Que no hi era, la Carme. Ah, no hi era. Carme, m'has dit, una vegada que se't reconeix i no hi ets. I no hi soc, eh? Quina ràbia. Sort que ho va recollir la Mercè, que em va fer molta il·lusió que el recollís ella.
La Mercè Rovira. I, bueno, quan m'ho van dir per WhatsApp, jo em pensava que m'agafava una taca. Estava sola a casa. Sí o no? I estava com boja. Sí, sí. Dic, però què dieu? M'esteu enganyant, eh, Maria? Podem posar la gravació. Ens vas fer riure molt. De veritat que no m'ho creia. Activa secundària, eh? Sí, sí. I tu estaves a casa i què? I quan m'ho van dir que no m'ho creia, que no m'ho creia, jo cridava a casa sola.
Sola. Jo, oh, però si no pot ser, si no pot ser, si mai a la vida m'ha tocat res, no m'ha reconegut mai res. M'ha tocat res, diu, m'ha tocat res. Ni m'ha reconegut res, ni m'ha reconegut res, però em va fer moltíssima il·lusió. Estic entusiasmada, de veritat. I després què? Qui hi va ser?
crec que jo, no? Sí, Maria Magillès, vas allà al públic i què? Home, molta emoció, molta emoció perquè, o sigui, no és aquest punt egocentrista de he guanyat un premi, sinó que, en certa manera, és un reconeixement a tota la feinada que hem fet, no només la meva, sinó la de tots, en certa manera, no? Que dius, ostres, un actor, un actriu principal, si tota l'obra no rutlla, tu tampoc no destaques, no? És aquesta feina coral, no?, que es diu, i home, doncs sí, doncs...
Ens ho hem currat molt, saps? Ens ho hem treballat molt i hem assajat molt perquè... És el primer premi.
No, ja me'n van donar un, fa molts anys, que no vaig poder anar a recollir. Veus, Carmen, d'aquí uns anys podràs anar a la recollir, també. Més anys? Ja no podré fer ni teatre. Jo ja soc molt gran. No ho sé, deu fer quasi 20 anys ben bé. Quan la botiga dels horrors tinc la millor triu secundària, si no m'equivoco. Però fixa-t'hi, van tenir la delicadesa, això va ser... Vam presentar la botiga dels horrors a Pineda, no era? Festival de Pineda.
I tenia molta gràcia perquè tenien totes les estatuetes allà ficades, no? I hi havia en mi lloc del principal, i veig que al millor secundari hi havia tres estatuetes. Ah. Perquè els hi van donar amb ella la Marta Abril i la Montseo Loire. I jo crec, a mi m'hauria agradat que hagi passat el mateix aquí, perquè realment, com a triu principal, ella i la Mirai, com a actrius, estan a la part. Sí. Vas fer algun discurs? Sí.
Sí, sí, em vaig que de gust, per si de cas. Per si de cas no me'n donen mai més. Portaves a prop preparat o no? No. No? No. I què vol dir que em vaig que de gust? Bueno, vull dir que és allò com que dius, no sé si mai més. Aquella no em diu, vols dir alguna cosa? Dic, sí, sí, dóna'm, dóna'm. Dóna'm un micro que a més no funcionava. Hi ha l'anècdota aquella d'un micro que no funcionava, però és igual, ja tenim el do de veu i no sé. Bueno, em sembla que ho vaig agrair a la Mireia, a en Jordi, a en Lluís, que li vaig dir que és molt pesat, perquè és un tio molt pesat, però del bon rotllo, saps? Ets pesat o no? És insistent.
Però és molt perseverant. Exacte, el pesat de perseverança. Us anava a dir que el critiquéssiu, però ja ho feu sense coses mani. No, hi ha confiança. Tothom té una mica de temor. Jo vaig, els assajos, vaig amb el text de l'obra, diguem-ne, i una llibreta blava. Sí. Ha de ser blava? Bueno, és que ha de ser blava. Ah, vale, no, no. Com que els actors i els actors són maniàtics, doncs, i que ha de ser blava. I poso la data del dia, i llavors em vaig escrivint. I quan acabem, que ja són les 11 de la nit, i tot, bueno, adéu, moment, moment, moment, moment. Seieu.
I l'1 del cas és que habitualment
Les indicacions que es fan es segueixen a posterior. El pitjor que pots fer amb un assaig és donar una indicació i que l'actor no se'n recordi i que repeteixi el mateix error. El que tu consideres que és un error, a veure si m'explico. Però, en general, són molt disciplinats. I et va tocar a tu. I així. Però així... Llavors em va tocar a mi, sí. I què? I què? Em vaig pujar al meu celero habitual i... El meu celero habitual. Sí, sí. Ho dic jo, en parcimònia...
No, que no em deixo, no em va clapar-ho gaire, encara que vaig dir que estava a clapar quan em van dir que també teníem el premi al millor grup, no? Llavors sí que vaig dir que estava a clapar. I vaig donar les gràcies sobretot a la persona que ho porta això, perquè això és un grup de teatre que organitza, que es diu la Cadira de Vellaterra.
I, diguem-ne, el local que tenen és un local que l'estan adescentant, no? És una sala que l'estan arreglant, tenen llums, tenen coses, però vull dir, necessiten tenir aquesta activitat per poder tenir una credibilitat de cara a Cerdanyola. Perquè no oblidem, Vellaterra no existeix. O sigui, això és una cosa que ens la van repetir 50 vegades.
El lloc que vam actuar és d'EMB, no? Sí, era... Municipal descentralitzada. Descentralitzada. O sigui, ells, els de Vallaterra, el que volen és independitzar-se i pertany a Sant Cugat, no t'ho perdis. I aleshores, doncs, va passar això.
Perdó, perdó. Dic que, com a terra, aquesta persona és la que està donant corda amb això. Té el seu grup de teatre allà, etc. I llavors, doncs, van fent. Lluís, això com a millor muntatge, millor grup, com a millor director que llavors ja devia ser...
Va ser al revés. Al revés, primer director. El millor director i tal. Sap greu perquè, vull dir, era un concurs bastant familiar, diguem-ne, no? O sigui, tothom estava allà, evidentment els directors i tal.
I penses, home, segur que els altres s'ho han currat, molt llàstima, perquè ja no vaig poder estar aquell cap de setmana que ho feien, però em hauria agradat veure, a vegades, si hi ha algun concurs, procuren anar a veure, com a mínim, una o dues obres per saber quin és el nivell, i et quedes bastant acollonit, eh? Vull dir, el nivell que hi ha... Pensa que, esclar, tots aquests concursos de Pineda, Calella, malgrat tota aquesta colla de llocs, s'hi presenten de 40-50 grups.
I aleshores el nivell que hi ha, si entri en 7 o 8 com a molt, és molt elevat. Carme, Maria, Lluís, jo sempre dic que les diferències entre un actor, un actriu professional i un demater és que un és professional perquè cobra i l'altre demater perquè no cobra. Sempre ho dic, però hi ha moltes vegades que no és diferència.
Que hi ha una gran pedrera és veritat, que hi ha gent que porta molts anys fent teatre és veritat. Ara cal cuidar el teatre amateur, des de tots els àmbits. Us sentiu cuidats en aquest sentit o no? A veure, jo hi ha una cosa, ara faré un parèntesis filosòfic. La paraula teatre amateur a mi va venir molt de temps que em molestava molt, perquè això de amateur, per exemple, només se'ns aplica als de teatre.
Tu, per exemple, ets músic, no et diuen que ets músic amateur. Bueno, és que no arriba ni a això. Bueno, és igual, però vull dir... Ningú diu, per exemple, una persona que, jo què sé, que faci ceràmica a casa seva... No, no, no, és veritat. Oi, un alferero amateur o un tio que faci mobles, diuen que fa bricolàix, que també no sé per què es diu en altres idiomes, però amateur, bricolàix...
estem fent teatre fins un dia que algú em va dir això d'amater vol dir que estimes el teatre encara t'ho admeto però vull dir la diferència a l'esport també s'aplica això futbolista amater també jo dic amater en el sentit que us explicava que la diferència és que a final de mes uns cobren i els altres perden calés perquè segur que costa calés gasolina, hores hores que és el més important, sí o no?
Jo el que sempre dic és que és molt important que, repetiré la paraula amateur, va, que els amateurs no són professionals, perquè no hem passat per una formació acadèmica d'aquest tipus i no vivim d'això, d'acord? Però podem treballar amb el rigor d'un professional. Què vol dir el rigor d'un professional?
Aprendre's el text, assistir als assajos, des que comença fins que acaba, estar atento en tot l'assaig, escoltar les indicacions del director i aplicar-les. Això és treballar com un professional. I les coses surten. Ara, a vegades hem vist, en segons quines aplicacions amateur, que la gent s'ho pren una mica...
Bueno, ja sortiré. Com un divertimento. Que també es tracta d'això, no? També es tracta de passar-ho bé. Home, naturalment. Però hi ha d'haver-hi un compromís. I a vegades aquest compromís no hi és.
Exacte, ja que perds el vespre l'has de perdre amb una mica d'intenció, perquè per anar a fer el burro em quedo a casa, però ja que hi ets, hi poses els cinc sentits. Evidentment a ningú li agrada començar a assajar a les 9 de la nit fins a les 11 de la nit, que a vegades és una mica complicat, però ja que hi som, som-hi. Fem-ho bé i ja està. Ara t'explicaré una interioritat.
explicant històries de la gent, aquesta obra jo volia que hi participés el Jordi Parés. I li vaig dir. I em va dir, bueno, saps que jo treballo a Barcelona, plego a tal hora, a quina hora pots estar al local? A les 9 i quart, un quart de 10. Jo t'ho juro, durant un any, començar a massajar a un quart i cinc.
Però clavat, eh? O sigui, amb permís de renfi, això és una altra cosa. Sí, que això també va ser... Però si no passava res, en Jordi entrava amb la bicicleta, o sigui, el tio arribava en tren, a Cabrera, agafava la bicicleta, el desplegava, venia corrent cap allà...
I començàvem l'assaig i acabàvem quan havien d'acabar. Però és un esforç... És compromís. Això és professional. Sí, senyor. A més, és una persona, igual que la Maria, igual que la Mireia, igual que la majoria de tots, que s'apren el text amb facilitat. Però això... Sí, és veritat, això? Sí. Són hores, eh? Són hores. Tots tres, eh? Te diu algun truc o no? Tots tres. Te diu algun truc o no?
Nosaltres, en aquest cas, sobretot les escenes de nosaltres tres, que eren moltes i llargues, ens vam gravar. Vam quedar un dia a casa i ens vam gravar. Amb auriculars, no? Ens vam gravar per escenes i llavors jo anava per casa escoltar-nos. Utilitzeu Renfeu normalment o no? Sí. És un bon lloc per aprendre, perquè tenim hores per endavant, eh? Sí. Tu, Carmen, què? A mi em costen els textos, ara. A mi em costen. Jo sóc molt franca. Jo, a mi, de caminat fent gran, jo havia fet papers de protagonista, havia fet obres. Però a mi m'han dit una cosa. Què t'han dit?
Que et costa, però no et quedes callada a l'escena. És a dir, i el peu sempre el dones. Això no, no. Em costa dependre... Si tens taules, jo al dit tenim taules. Bueno, sí. Quants anys fa que vas teatre, Carmen? Potser dels 16 a 17 anys. Sí, fa un parell d'anys, això. Sí. Ara ja en tinc 69, doncs mira, compte, 50 i pico. Maria?
El meu pare em va pujar a un escenari per primera vegada que jo tenia sis mesos. Vaig néixer al març, em va pujar de pastoreta a fer els pastorets, després vaig trigar uns anys, evidentment, però uns quants, sí, 30 i pico també. I tu, Lluís? Jo vaig començar a fer teatre a l'institut, que tenia jo 18 anys, després vaig entrar a la universitat i he tingut altibaixos, però bé, també fa 40 i pico d'anys. Carme, et demanaria permís, però em sembla que no ho faré. M'ha arribat l'àudio...
Aquest famós àudio de quan va rebre el premi i tot això. Perquè m'has dit, ah, ho vaig dir, vaig dir, però escolta, vols que l'escoltem? Ai, no, quina vergonya. M'acaba de donar permís. Escoltem l'àudio, va, escolti. Què dieu? Esteu bojos, això és broma, segur. Jo? Hòstia! Ai, ara sí que em moro. Ai, que em moro.
La veritat és que... I això és a la casa, eh? Sí, sí, solet a casa, amb la Fiona i prou, amb la meva gossa i prou. Que devien pensar els veïns, aquesta dona ara ja en rona sola i tot. Què li passa a la Carmen, no? Sí, sí. Va, inseparables, us heu separat ja definitivament o tornarà? No.
Jo crec que no. No. Jo crec que no ens podrem separar mai, en certa manera. Hi haurà un moment que haurem de fer un divorci pactat, o un divorci amistós, o no sé com dir-ho, perquè, clar, no pot ser etern, però... Home, no s'allargarà tant com Maricel, però... Però potser... No, a veure, ara totes les apostes que hem llançat ens han de contestar. El que fa molta gràcia... Va, ara vaig a criticar, segons qui...
Jo vaig dir, a part dels temes de concursos i mostres i tal, anem a provar aquí al voltant, aquí al Maresme, tenim cabrils, tenim cabrera, tenim tal. No m'han fet ni puto cas. O sigui, és una cosa bastant impressionant. Hi ha pobles i teatres. Pobles i teatres, i Argentona. Que no ha estat el cas de Vilassar. I premiar. Tots aquests, ja els he llançat la canya. A nivell de... Bueno, ja et diré... Els de tallar, també. Ja et diré alguna cosa.
i molts són amics meus, encara em sap més greu, no?, perquè quan entres en tema municipal és complicadot, però, bueno, s'ha d'intentar. Lluís, estàs preparant alguna cosa més? No. No? Ara mateix no? Ara no diré que hem quedat esgotats, perquè no, després d'això del subidó en aquest, doncs, ara vull dir, si passés aquí algú i digués el voleu fer l'obra demà a la tarda a tal lloc, diríem, demà no, per demà passat sí, que farem un pass i tal, i aniríem.
Però sempre hi ha idees. Puc fer una reivindicació? Molt ràpidament. Jo el que voldria és que en el poble en realitat es creguessin que tenim un grup de teatre que val la pena. M'agradaria molt que s'ho creguessin les autoritats i que s'ho creguessin a qui li pertoca. Perquè em sembla a vegades que només és un poble d'esportistes.
I el teatre queda com rellegat al segon o tercer o quart terme. I em sap molt de greu. Doncs reivindicació feta. Carmen, t'ho agraeixo moltíssim que avui hagi estat aquí. Felicito de nou pel premi. Maria Budó el mateix. Felicitats, gràcies. Lluís, moltíssimes gràcies. I el dia que vulgueu podeu venir a la ràdio i fem una taula rodona sobre el tema que ens parlava la Carme i altres aspectes relacionats en el món del teatre. Esteu convidadíssims. La cultura ho mereix.
Les notícies de les dotze.
És migdia i la Sala Mar diu no a les violències masclistes i conmemora el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència vers les Dones. Durant aquest mes de novembre recordem que la nostra localitat està acollint activitats per denunciar aquesta xacra social organitzades de manera conjunta per l'Ajuntament i les entitats feministes Viladona i Assemblea Feminista de la nostra localitat.
Avui mateix, d'aquí poques hores, a partir de les 7 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament, hi haurà l'acte organitzat per Viladona i Assemblea Feminista, acte reivindicatiu contra la violència masclista amb l'actuació musical d'Anna Murillo i lectura de Manifest. Demà emetrem una edició especial del Parlant de Tot, des de les 10 del matí fins la 1 de la tarda a peu de carrer, des de la confluència de l'Avinguda Montevideo amb Carles III.
Allà, en aquest punt geogràfic, recordem que també des de les 9 del matí fins a la 1 de la tarda, hi haurà una carpa informativa de l'Ajuntament sobre els recursos públics existents contra la violència masclista i també s'instal·larà un fotocall. A partir de la 1 de la tarda...
Es procedirà a la lectura del Manifest Institucional contra la Violència vers les Dones a càrrec de les regidores de l'Ajuntament de Vilassadamar. Serà a la plaça de l'Ajuntament un manifest que podreu escoltar en rigorós directe demà a la una de la tarda dins de la nostra crònica. I a partir de dos quarts de sis de la tarda de demà, hora especial de l'hora del conte amb ni blaus ni gripaus a càrrec de la narradora Rosa Pinyol a la Biblioteca Municipal Ernest Lluca.
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha dimitit quatre dies després de ser condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte de revelació de secrets. García Ortiz ha presentat la seva renúncia al ministre de Justícia, Félix Bolaños, després de ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i ha pagat una multa de 7.200 euros per la filtració d'un correu relacionat amb la parella d'Isabel Díaz Ayuso.
Alberto González Amador aquí haurà d'indemnitzar amb 10.000 euros per danys morals. Tot i que no havia de deixar el càrrec fins que la sentència estigués escrita aproximadament una setmana, el fiscal no ha volgut allargar i ha dimitit perquè el govern espanyol pugui iniciar el procés per rellevar-lo.
Fins que l'executiu espanyol no anomeni nou fiscal general de l'Estat, la fiscalia queda en mans de l'atinent fiscal del Tribunal, Suprem Mari Ángeles Sánchez Conde, persona de màxima confiança de García Ortiz, que va ser precisament qui va exercir de fiscal el judici reivindicant la seva innocència.
I tres dies després de la condemna al fiscal general, Pedro Sánchez s'hi ha referit per primera vegada. Des de la cimera del G20 a Sud-àfrica, el president espanyol ha insistit en la innocència del fiscal i ha mostrat obertament el seu rebuig a la sentència. Sánchez, en un discurs molt mesurat, ha insinuat que portarà la sentència al Suprem a altres instàncies, com al Tribunal Constitucional. A la justícia europea, Sánchez també ha descartat parlar d'un indú la García Ortiz. Ara mateix ha dit que no té cap sentit.
S'ha publicat l'atlas més detallat del cervell, que s'ha fet fins ara. És el resultat d'un estudi coordinat i liderat per l'investigador Juan Eugenio Iglesias dins de la University College de Londres i el seu primer autor és l'investigador de Girona, Adrià Casamitjana. Aquest mapa d'alta precisió ha estat possible per primera vegada perquè s'han combinat imatges d'alta resolució de mostres de cinc cervells de donants morts i s'ha validat amb milers de resonàncies magnètiques de pacients vius de diferents edats i de diferents condicions.
A la una, en punt de la tarda, tota la informació local i comarcal a La Crònica. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. Ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Durant el Black Friday, fixa't en el preu i ha de constar l'original i el rebaixat. Asegura't que la qualitat i la garantia dels productes és la mateixa que abans del descompte. I quan facis compres en línia, recorda que la seguretat i la proximitat són el més important. Per un consum responsable i sostenible, tria bé. Tria amb cap. Pel Black Friday, consum amb cap. Més informació a consum.gencat.cat
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l.
El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012. Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM De dilluns a divendres de 10 a 1 parlant de tot amb Jaume Cabot
6 minuts per damunt del migdia. Seguim amb l'última hora en directe del Parlant de Tot. És moment de rebre l'alegria de la casa. Rebre el Berro Ortiz, el nostre xef per excel·lència. Senyor Ortiz, bon dia, Benora. Bon dia, home. Com estàs? Tot un plaer, estic aquí al costat teu. Hòstia, no passa cada dia. No, avui tenim la sort de tenir un parell de tècnics, escolta, en Jordi i en Xavi. Saps per què? Perquè avui t'agafaré.
He vist alguna cosa per aquí a la taula? Sí, has vist aquí a la ràdio a l'estudi. Ara hi ha tres capullos. Un que es diu Jaume, un que es diu Albert i un capullo de veritat que és una flor. Tot bé que jo avui et volia fer cuinar una cosa, però no t'ho avançaré perquè això t'ho guardo. Però avui, venint a la ràdio, m'he trobat una senyora recollint una flor pel carrer. Recordem que no és la primera vegada que et poso una flor a l'estudi. Vam cuinar per Sant Jordi amb una rosa. Va ser molt xulo.
i allò que ens hem creuat les mirades i em diu allò que passa als pobles. Escolta, noi, saps què és això? I dic, no, dic una flor, una flor. I diu, no, això és un hibiscus. Perdoni, diu, això és un hibiscus.
i diu, ah, és molt bonica, i em diu, és que amb això es pot cuinar. Dic, senyora, m'ha caigut com el dit. Això és un ibiscos i es pot cuinar. Dic, avui sí que serà el dia d'agafar l'Albert Ortiz. L'Albert Ortiz, per qui no ho sàpiga, ho sap tothom, però per qui no ho sàpiga, és el xef del restaurant Can Bosch de Can Brils, de Can Brils, del restaurant Can Bosch, i cada setmana jugam amb ell, jo li poso un o diversos ingredients damunt la taula, i ell em cuina.
I la senyora, que no m'ha dit el nom, però la veig sovint i li preguntaré, m'ha donat aquesta flor, una flor d'hibiscus. Coneixes l'hibiscus, tu? Sí, sí, sí, sí.
A més, aquesta senyora agraeixi el seu detall perquè ha vingut, suposo que vines per aquí. Iviscus és super elegant. Hosti, m'has donat la vida avui. No, no t'agapo. No, que va, que va. Amb un Iviscus, una flor. Clar, no es compra, eh? Es veu que és del seu jardí. Sí, si aneu per les cases. Aquí al carrer Sant Pau. Jo he vist unes quantes, però al carrer Sant Pau, al costat de la ràdio. No puc robar.
I m'ha dit això, clar. I dic, hòstia, no t'agafo si et dic que cuinis amb un hibiscus. Jo sé el que es pot cuinar amb això perquè m'ho ha explicat. No t'ho diré, perquè no vull donar-te pistes. Et sembla? Perfecte. Doncs ara mateix i en directe, gairebé 9 minuts per damunt del migdia, cuinem amb hibiscus. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Albert, m'ho dius en sèrio, que tampoc t'agafo amb això? No, tio. Què pots cuinar amb això? A veure si coincidiu. Què pots cuinar? A veure, l'hibiscus, i avui en dia està molt de moda, o sigui, bueno, va tindre la seva moda i, a part, és una flor d'ara, no?, perquè no necessita molt de sol. Florista i tot el tio, ara. No, no, és que m'hi fixo molt. Ui, s'ha trencat. I el que mola és això, que siguin coses naturals i que siguin... I amb l'hibiscus... S'ha trencat, eh?
No passa res, no? La senyora, això és la senyora, no sé qual nom, però li hem de agrair molt perquè m'ha donat un guant avui. Jo em pensava que me'l feia a mi el guant i te'l heu donat a tu, no? Molt malament. Què pots cuinar amb això? Amb llibiscus? Nosaltres el comprem a les botigues normalment amb sec. Tu cuines amb això? Sí, i tant, i tant, i tant. Pleguem, vinga. Següent secció.
Mira, és molt interessant perquè, a més, és una cosa que tenim i, a part, crec que la flor d'hibiscus, si plantes a l'arbre, o sigui, surten i surten molt bé, i és a la tardor que surten, o sigui, quan fa menys sol, perquè, si no, el sol les crema. I és molt interessant, Jaume, de l'hibiscus, perquè nosaltres el comprem... Perdona, Albert, ara vaig a fer un Instagram en directe perquè la gent que vulgui, doncs, sàpiga que és l'hibiscus, que la gent estem aquí... Exacte. Bueno, jo soc un profà d'això, la gent diu, ah, sí, però jo ho penjo per ser les mosques. I, normalment, l'hibiscus es compra sec, sempre. Sí. Diguéssim, i el veus esmiculat i el que té l'hibiscus
va sortir una cervesa del faran Adrià i l'Albert Adrià, te'n recordes, tu, que era la... Mira, salut, Albert, que t'estan salvant, eh?, en directe per Instagram de la ràdio, si voleu. Mira, això és l'Hibiscus, veu? És més guapo que jo l'Hibiscus. L'Hibiscus. Molt millor. Molt bé, molt bé, Albert. Doncs va sortir la malquerida...
No t'acordes la cervesa malquerida? Sí, i tant, i tant. La malquerida portava cervesa i portava... Mira, i té els seus bitxets i tot. Sí, està viva, eh? Escolta una cosa, i com pots cuinar amb això? Repeteixo per qui s'incorpora a Instagram, que s'està incorporant gent. Això és una flor que m'ha donat una senyora avui anant a la ràdio. No és que me l'hagi donat. I em deia, nen, amb això es pot cuinar. I dic, ho enganxaré a l'Albert. I em pensava que em tirava un guami i li he tirat a l'Albert, perquè es veu que això es cuina. Vinga, Albert, doncs tu mateix.
Mira, amb això, el que fem, el que faríem ara, bueno, veus que té aquests bitxets? Sí. El que faríem ara és agafar les pètals, no diguéssim? I treure els bitxets. Els bitxets, el primer, amb aquest, que seria el capullo, com tu i jo, no? Sí, hi ha tres capullos, tu i jo... Els descartem, i amb aquestes fullestats maques, el que faríem... Sí.
és separar-les i posar-les en una safata sobre la cuina o simplement si tenim... Però un moment, que la senyora m'ha dit, es pot fer diverses coses, jo no t'ho dic. Tu què cuines amb això ara? Amb això el que faria és això, primer, sacar-la sempre. Per què? Perquè si la cuina és en fresc, jo el que he provat en fresc no desenvolupa els àcids, això és una flor superàcida...
però és perfumada també, no té una fragrància rosa, ni molt menys. No sé si perfumària s'utilitzarà, però la cuina és molt interessant perquè és un àcid que neteja molt bé la flora intestinal, tot això. Se va bé per anar de ventre. Exacte, i per això es fan infusions, no? Ah, infusions, mira, m'ho ha dit ella, faig infusions. Ah, sí, t'ha dit? Però m'ha dit una altra cosa que, a veure si anem per aquí...
Doncs mira, amb això... Infusió era fàcil, eh? Infusió en una planta era fàcil. Seria assecar-la, ben assecada, i un cop assecada, aquí ja posem el que volguem. El fàcil seria, diguéssim, una aigua a bullir, amb aquesta flor assecada esmiculada, i l'aigua ens queda totalment vermella. És com un colorant natural. Si és un colorant natural, l'únic que aquest colorant no és neutre, sinó que ens aporta aquesta acidesa.
I també em van treure una tònica també a les sueps, perdona que parli de marques. La tònica aquella vermella és això? Aquella vermella és amb hibiscus. Perquè queda com un to rosat molt bo. I ara, Jaume, ara que... Ai. A veure si n'hi has de parar. La senyora que m'ha donat m'ha dit es pot fer, però jo no t'ho dic, perquè es tracta de donar-te un ingredient i que tu ens cuinis amb aquest ingredient. A veure què cuines. L'infusió era fàcil. Això va molt bé i això ho feia. Més que res també pel color, perquè el codony.
El codony, que és un producte de tardor, t'ho dic de debò. És el que m'ha dit ella. Ah, sí? M'ha dit la infusió i el codony. Tindríem que convidar-la un dia, no? Perquè aleshores, si fan codony... No t'he agafat avui que et faig cuinar amb això? Una planta, una flor maca, una flor preciosa, que té la seva també, les seves flors verdes? M'estàs dient que no...
Va, va, així no es pot jugar amb tu. T'ho he dit de debò, Jaume, t'ho he dit de debò. Codony, m'ha dit codony. Sí, perquè a més els vermells de la tardor, és una flor molt de tardor per això, quan és l'otoño nipon que diuen de Japó, això que està vermell, així castanyat. I aleshores, amb això, pues sí, si tu he dit aquesta dona... No m'ha dit, però jo em pensava que tu això no ho sabies. Jo el que proposaria aquí... Anem a la llibreta. Anem a la llibreta.
El que proposaria aquí seria, si anem amb el codoll, mira, espera. Espera, que ara fa multiplicacions, ell. Exacte. En sèrio fas multiplicacions? Sí, perquè te dic la proporció per si a casa... Saps què passa, Jaume, ara que... Una vegada vaig fer cuina amb roses per Sant Jordi i vas fotre un plat meravellós. La rosa és un espectacle, són els otis. Però avui pensava jo que t'agafàvem això. A mi els otis m'agraden molt. Jo he fet codoll, ho saps? Ah, sí? Com el fas tu?
No m'ho facis dir, fa un parell anys que el vaig fer, em vaig fer codony per tot el veïnat i part de premiar. En sèrio? Sí, per què? No vaig fer quilos, vaig fer tornelades. No va agafar a un veí o t'ho vas comprar? No, no, que ho vaig fer, el veí costa, eh? Vas comprar la frita... Sí, sí, sí, vaig fer-ho, em va agradar molt fer-ho, però hòstia, em va sortir codony, vaig a punt de fer l'Octoberfest del codony. Sí, ara que ve, no?, escoltar aquest matí. Exacte.
Com vas fer tu, primerament, tu? És que no me'n recordo, Albert. Vaig agafar una recepta. Com cuinar codony. Codonyat. Albert, com es deia, el codonyat? M'embrillo. Que el compraves a la botiga i, a més, a la botiga... No, no, compraves, no el fem. Sí, però quan el compres a la botiga, si et fixes, té un to com aquest vermell. Sí, sí, sí.
Jo mai l'he aconseguit aquest vermell. Jo no vaig fer-ho a mi... Com es diu això? Ibiscus. Ibiscus. I n'anava a dir nyigus. N'anava a dir nyigus. Però si afegem aquesta flor... Sí. És que mira, és que m'és superbé tot. Perquè a més el Codonya és temporada i al mercat hi ha Codonya. Avui he passat pel mercat perquè quan vinc de Tarragona a mi ja saps que sóc un enamorat del Maresme i vaig al mercat perquè el mercat et diu com està. M'hauria de parlar al mercat dilluns, no? Per això.
El peix, sí, però amb fruita i tal. Jo crec que el mercat et diu com és una província, com és una... Una comarca. Una comarca, com és tot, no, diguéssim. Quilòmetre zero. Exacte, quilòmetre zero. Doncs escolteu, espera un moment, que vaig acomiadar la gent. S'ha contratat molta gent aquí a l'Instagram. Escolteu, poseu el 98.1 de la IFM i Vilassar Radio.cat, que aquest home, amb l'Ibiscus, amb aquesta flor...
Ara ens faran codonyar. Farem receptes. Què, som i el verd? Anem-hi. Com ho fem? Mira, això, i és una fruita, crec que... No sé el preu, ara no... He passat així de passada, però els he vist, perquè, clar, ja saps que la fruita, el mercat, aquesta fruita llueix molt, no? No sé quin preu té, però el preu és molt econòmic, no? Però sí que és veritat que jo ho trobo...
que sempre n'hi ha, no? Quan hi ha temporada sempre n'hi ha, no? Mai diria, no, avui no tinc que la gent se torna boja amb algodony. Jo crec que la gent no es torna molt boja amb algodony. I és una fruita, per mi, superinteressant, i des del punt de vista, hosti, de textures, del que pot aportar un plat o tal, el trobo molt...
Si ho trobo un producte, diguéssim, sí que el codonyat amb el seu format a botiga s'es ven, però el que és la frita trobo que, clar, evidentment, si coves un codony i te'l poses a la boca, el que et dona és aspre, diguéssim, que allò que és la textura, ni tot vols menjar natural, no? Però si el cuinem és molt interessant, eh? Aleshores, ja tenim aquesta flor d'hibiscus, que la tendríem seca,
El codony, el pelem, diguéssim, i el posem amb una aigua, per un litre d'aigua... Una mica rotllo, eh?, pel codony. Sí, però amb el pelador de patates va molt bé, cap a baix. I com sempre estan durs... Per un litre d'aigua són 80 grams de sucre. Evidentment, si amb dos codonys, per exemple, jo ja tiraria a quatre, o per exemple, a doble. Serien dos litros d'aigua, 160 de sucre, diguéssim. Però la base, perquè ho tinguem ben clar, seria un litre d'aigua per 80 de sucre.
Això ho diluem, posem l'aigua a bullir i posem el sucre. En aquest cas, ja que hi tenim aquest almíbar entre moltes cometes, no sé si són almíbar, al final no és un... Són molts fluix de sucre. Per què? Perquè el codony, aquí li podem afegir taronja, pell de taronja, pell de llimona, vainilles i hibiscus. I hibiscus. Sec. El posem amb aquesta aigua. Que ho sàpies. Ah, molt bé.
Albert Cuisiner. Cuisiner. Cuisiner. I... Sí, en francès, perquè mola més, no? Sí, perquè... El xef, jo soc el xef, no ho converteixo molt lluny. No, no, jo sempre et dic xef, a tu. No, però dic... Ets el nostre, xef. Et poden dir xef, però jo sempre dic que, a lo millor, un mateix dic ser xef, jo soc xef, jo no ho dic, però dic que jo soc cuiner. Cuiner, doncs cuiner. Sí, exacte. Perquè la cuina és això, al final és un ofici artesanal i no...
No tantes embolicades. M'està clar, que avui m'està quedant molt clar que és un ofici artesanal, perquè t'estic fotent cuida amb una flor. Exacte. I és el més bonic, agafar els productes des que surten de la terra. I aleshores, això, l'hibiscus. Què es farà aquí l'hibiscus? Interessant. El codon ja és una mica àcid, té un dorsor especial, però és una mica àcid. Aquí ens aportarà àcid aquesta flor seca, però aquesta flor, per dos litros d'aigua, potser no hi tindríem...
sis flors, vuit flors, no?, seques, les posem allà, les esmiculem un cop seques. No treuen gaire secar-se, no? Que va, se siga molt ràpid. Mira, si fixa en aquest estudi de ràdio, ara perquè aquí potser la humitat, però aquí tenim el mar al costat, però si la deixes demà estarà, no demà seca, però si no demà passat o l'altre estarà seca. A mi el divendres ho tens seca. Mira, ho deixo aquí. Això també...
Sí, sí, aquesta flor seca amb el gintoni, amb la tònica i tal, aquesta acidez que proporciona. No és una acidez com un cítric tan seca, però és una acidez agradable, floral. Està molt guai. No te'n vagis, més macudonyat. Aleshores, tenim el membrillo, o sigui, el macudony ja pelat. Un cop hagi bullit aquesta aigua, bullit més que res, perquè el sucre es dissolgui. L'has de remenar bastant, perquè si no s'enganxa o no cal.
No, no, no, perquè tens molta... Mira, pensa que tens un litre d'aigua per 80 grans de sucre. 80 grans de sucre no és res. Aleshores, posem el codoll sempre, sempre, cobertment d'aigua i deixem reduir. Per què posem tan poc de sucre? Perquè això necessitarà unes... Tanta poca proporció de sucre. Necessitarà unes dues hores de cocció al mínim. Osti, dues hores. Alexa, calcula dues hores. Tu fas servir l'Alexa per cuinar o no?
No. No? Jo em faig servir de temporitzador. Ah, sí, sí, sí. Per música. Ah, vale, vale. I, Alexa, calcula dues hores. Exacte, jo soc temporizador. Temporizador de dues hores activado. Doncs mira, això em dona... Si veus que soc antic, jo l'altre dia em vaig... No em cuinis amb una Alexa. No, jo soc antic, em dic, no, això es pago per internet i tal, jo soc una mica més d'anar al banc i tal, no? I amb això soc antic també, poso el temporitzador del mòbil. Sí. Sí, jo a mà perquè dic...
No em fallarà. Saps com que no em fio gaire de què m'avessin, saps? Jo poso el teu previsador, és com l'alarma del matí, no? I ja em salta. Anem al codoll. Ara m'he perdut jo, però bueno. M'estava perdent. I aleshores, agafem aquest codoll...
si li posem, és el que dic, vainilla, canyella, el que vulguis, dues hores, però és important aquest fet. O sigui, diguéssim, agafem una olla i posem un paper sulfuritzat. Saps el paper sulfuritzat? Sí. Per què? Perquè el codoll s'oxida molt ràpidament. S'ha fixat que quan comences a pelar-lo s'oxida molt ràpid, no? Sí, senyor.
I el deixem coure ja a foc lent dues hores. Ja volem que estarà tendre, quan estigui ben tendre, el deixem refredar a la mateixa olla, i l'aigua, l'aigua tintarà. Això tinta, això és un colorant natural. L'únic que això que no és neutre, que té aquest dàcid. El deixem reposar, el tallem, el codony, aquest, i el podem fer servir de postre. Sí.
Ja està, ja el tenim fet. Amb formatge. Amb un bon formatge d'aquí, de Catalunya. Amb raïm, també. Amb raïm. Un formatget, un tros de codon nostre fet per nosaltres. Amb formatge, eh? Si el volem fer com a terrina de codon, diguéssim, no? Sí. Simplement, al sobre, se treu aquestes llavors que té al mig, es trituren i té la seva pròpia pectina. La pectina és el que fa gelificar, diguéssim, no? Un cop està fet, amb calent triturem, sense les llavors,
Tituarem bé, fem un puré, el deixem una bandeja, el collem a la nevera i la pectina... Ell ho diu així de fàcil. Pectina, collem a la nevera, pim-pam, ja està. És fàcil, és fàcil. I aleshores se'ns ha agafat un color vermell comercial, no? Perquè si el fas a casa sempre et queda groc i tal, que està molt bo, però la vista fa molt, no? I aquest codony...
que ja venen als supermercats i tal, tan vermell, amb aquesta flor, que li podem acides, amb l'hibiscus, queda molt bé. Aleshores, aquí ja tenim, per una banda, el codony, tenim quallat, diguéssim, o arrodanxes, diguéssim, per acompanyar un formatge, un tall de formatge. Entre mig de galetes també està molt bo, eh?
Sí, per berenar unes galetes d'aquelles. És que és impressionant. Sí, sí, sí. Les Maria, t'acord? Les galetes Maria. I un tros de codony. Un tros de codony al mig, fantàstic. I el contrast d'arcodony amb sal és impressionant, eh? Sí o no? Sí. A mi en formatge em pot, eh? En formatge. És útil, en nous, nous, formatge, alcodony, que és fet per tu, a més, tan gelificat com a gris està molt bé, com a rodantxa, com hem dit abans. I després està la parcel·lada, bueno...
Anem a la parcel·lada. La parcel·lada jo combina superbé amb la cua de bou, un estofat de... Què dius ara? Una cua de bou amb codonyat? Tu fas una cua de bou o un frigandó mateix, no? Anem a ser una mica... O sigui, què vols? Tu has fet cua de bou amb codonyat? Sí, farcit. Farcit? Sí, jo el que fèiem, que és una mica més complicat, té més feina i ja està, és agafar la cua de bou un cop guisada amb el gui negre, tot això, ben estofada. Amb el Pedro Ximénez.
Però en aquest cas no li pujarien perquè és dolç el cul. I seria ja més un vi negre o un vi ranci. Això puja al preu, eh? Reducció de Pedro Ximenez, hòstia. Aquestes coses pujen al preu. Jo crec que l'han explotat molt.
I aleshores posem aquesta cua de bau ben desmigada, fem un paper film, i al mig de la cua de bau posem les tires de codony, no triturat, sinó el que hem fet nosaltres, que el tenim a l'almiba amb el seu sucre, i després fem com una mena de rulo, diguéssim. Un cilindre. Un cilindre. Tàiem aquest cilindre i es veurà per dintre aquest codony. Després fas una salseta, que escalfes aquest...
I si no volem fer tanta complicació, potser és fer un estofat i posar-li l'últim cop aquestes rodanxetes de codoll fet per nosaltres. Aquí què ens passarà? És molt interessant. Tens la carn allà estofada, que és dura, i aquest codoll t'ajudarà a... Hòstia, és tot més agradable, diguéssim. Que sigui més tendreta.
És com a la cuina francesa quan feien el foie gras amb poma, la típica combinació foie gras-poma, perquè la poma és àcida, i el codony té molt de poma també, però clar, no cuinat. Aquest home que ha cuinat a les millors cuines del país, de l'estat espanyol, a França has cuinat o no, tu? No, saps què passa, jo? Jo tenia por de l'idioma, i ara m'empenedeixo. Ja. Doncs jo francès, feia gràcies a francès, però jo deia, jo soc cuiner,
Cuciner. Sí, cocin. I al final diu, bueno, sí que hi ha moltes coses que vindrà el francès, però vaig dir, no, jo a la cuina, jo a currar, no? Necessito que m'entenguin. I m'empenedeixo de no anar, o sigui, sí que he anat a dinar a França. I està molt bona la cuina francesa, però per mi, per mi, eh?, està un pèl sobrevalorada. A mi m'agrada molt més la cuina d'aquí.
Jo crec que també és això, exacte, perquè potser és la manera de vendre, no?, perquè nosaltres sempre entiem aquí, no?, amb els pesos i tot això. Falta, falta. Allà al Maresme, sobretot, per mi, personalment, perquè ara que estic... Diu allà al Maresme perquè ell viu a Cambrils, encara que sigui a Cambrils, ja dius allà, estàs aquí ara. Perquè ara que estic a Cambrils, o sigui, a Tarragona, diguéssim, hòstia, per exemple, ja tenen l'Anguila a la Lebre, del Delta, no sé què, i ho promocionen, i jo sempre penso, hòstia... Marquen musculatura.
marquen musculatura amb productes, jo sempre t'ho he explicat, i ho hem parlat moltes vegades tu i jo ara, i seriosament, per exemple, arreus, el vermut d'arreus. El vermut no és d'arreus. El que passa és que ho han vengut molt bé. I al Maresme fa falta marcar musculatura en aquest sentit. Jo l'altre dia... Tinc musculatura per no dir una altra cosa. Sí, exacte. Més cap a baix.
L'altre dia va vindre el de l'Anguila, del Delta, el senyor Rosset, que el Rosset és com la marca més potent d'Anguila. Jo pensava, de debò no ho vaig dir, però pensava... Jo arribo a tindre això al Maresme, un producte com l'Anguila...
i jo ho rebento però tu l'anguila la tenen perquè tenen el delta i la tenen i la cuinen i la cuiden i la fan criar però és un producte d'ells aquí també tenen un producte però jo el que em refereixo és a llocs on diuen fem la cuina d'això i no és d'allà el vermut de Reus, sense anar més lluny el vermut no és ni català
Però ells ho saben vendre. L'Alanguila està al Delta de l'Ebre. Però què tenim aquí? Què faries tu? La cuina de què? La torronada de Vilassà faria jo. I qualsevol peix, qualsevol cosa que surti, jo crec que ens falta... El Maresme, per exemple, jo que estic a fora, és una zona de pijos. Aquí la vivenda és més cara, es viu perfeita, estàs al costat de Barcelona, però només es parla d'això, diguéssim, no?
El pèsol, sí, que el coneixem nosaltres, però no el sabem expandir, diguéssim, no? Si ve un de Tarragona, dirà que el seu pèsol és millor. Per què? Perquè no sap... I potser, potser, potser no tenim les suficients ajudes com per fer tot això, diguéssim, tot aquest... o la maduixa, no? I algun peix, el llurito. El llurito, la Ruscaida, va explotar molt el llurito. Sí, està molt bo el llurito, eh? Però...
i ja està. Sembla que el llorito ara el té tothom menys nosaltres, no? Andalusia està el llorito. El raó, que també es diu, aquí el mares, el raó, el llorito. I aquestes petites coses que tenim tan maques i tan bones, crec que no les acabem de... Estic fent aquí una propaganda, però és veritat, no? Perquè quan t'adones que tu estimes molt el teu territori, però no es ven bé o no fem les coses bé. Avui...
Albert, haig de dir que he entrat a la ràdio molt content amb la senyora, que insisteixo, li preguntaré el nom, que he vist que treia una rosa, una rosa no, una flor, i m'ha dit, noi, saps què és això? I dic, no. I em diu, un ibiscus, i amb això és cuina. I dic, avui enganxo l'Albert. I justament m'ha dit, es pot fer una infusió i es pot fer codunyat amb això. Dic, hòstia, no pot ser, avui l'enganxo. I tu sabies això, eh? Sí, sí, sí. O flor de Jamaica, es diu, també. Flor de Jamaica. Ibiscus o flor de Jamaica? No t'he agafat, no? No.
Bueno, no, però ens ha servit per... Sí, no, no, m'ha encantat, eh? M'ha encantat. I ara ja... Tu ets com en faré el xulo, amb això, quan vagi pel carrer? Tu et saps que amb això... Ara, cuideu les cares que tinguin, Flònia i Viscos, perquè es fan arrasar amb unes tisores a la butxaca, tac, tac, tac, a la nit. Molt bé, molt bé. I saps que, per acabar, amb el miur aquest que en sobra del codony, es pot fer una beguda alcohòlica, diguéssim, una beguda alcohòlica, o sigui...
la barreja una mica de brandy o una mica de, jo què sé, de barbunt negre. Sí. Això amb el líquid que ets sobre del codony o amb el hibiscus, codony hibiscus, fas com un licor. L'almíbar, diem. L'almíbar, exacte, aquest xarop. Posa una mica d'aigua, perquè potser està molt reduït. Una mica d'aigua, una mica de barbunt negre. Vem amb el barbunt negre que ja té aquest to, o un cava, o un cava rosat, un cava rosat d'aquí, també, i fem una beguda superlleugera, superfresca, amb uns gels. Hosti.
I taronja, un gris de taronja, com el vermut, i un oliver, si vols. Vinga, va, ja m'hi tiro a la... I vinga, vamos, allà. Escolta, per cert, com està... Tu estaves ahir a Cambrils, allà on treballes, cada diumenge a la nit, o dilluns al matí véns a Vilassar, i què tal, allà a la bruixa? Ahir va ser... A Cambrils... Va ploure molt poc, però sí que és veritat que si volies marxar d'allà... A partir de l'Hospital d'Infant va ser... Va ser... Va entallar tot...
I bueno, es veu que el que sentia aquest matí no hi ha cap desgràcia, que ja és important. De moment que se sàpiga no, eh? Però, bueno, han dit que està... Bueno, ahir va ser molt graciós perquè anaves amb el mòbil pel carrer i tu, tot, tot va saltar aquesta alarma. Sí. I veies al costat i ens miraven tots i, quin és, quin mòbil és? I va sortir tota l'alarma. Va sortir tots els mòbils.
I avui no hi ha esclar, no hi ha col·le, ni res, ni... Bueno, aquest home avui no podia venir, per motius professionals, no tenia... Tenia que estar alacant, i va intentar sortir, i va arribar de Cambridge a l'hospital d'infant, que hi ha 10 minuts, i li va... Jaume, que demà vinc, eh? Vinga, doncs va... Fantàstic. I aquí estem, i al final és tant això, no? Doncs un plaer, com sempre. El plaer és meu, i a sobre tindrà-te a la costat, m'agrada. La setmana que ve? La setmana que ve què? Què fem?
No t'ho diré, però avui m'ha vingut molt bé aquesta flor, m'agrada molt, i a part dóna alegria. Sí, sí, alegria. A la vegada m'has donat a mi, que em pensava que no sabries què fer amb aquesta flor. Tens tisores i anirà a buscar les quantes o què? Home, tampoc ara es tracta d'anar... No, perquè ara està a la guaita. Està a la guaita. I la s'ha fent cullada. Escolta, Albert, que em sempre és un autèntic plaer. Espero que la feina et deixi venir la setmana que ve al teu poble. I hi ha fons quants anys que estàs a Can Bosch.
Ja, sí, fa quatre anys, ja. Quatre anys, eh? Després de la pandèmia? Sí, sí, després va ser una... Al principi, bueno, com, bueno, per motius personals, va sortir una mica d'aquí, que un dia l'explicarem, si vols, podem fer un llibre de la meva vida, també. I vaig sortir d'allà, doncs, bueno, vaig desconnectar i, bueno, la veritat és que me trobo molt bé i em cuido molt bé i estic molt feliç. Són una família, una família molt xula, eh? Molt, molt. Ens hem pogut conèixer moltes vegades, sempre col·laborar amb nosaltres. I són una família molt normal. De fet,
La coca de llavaneres, diguem-ho tot, els he ensenyat a cuinar jo. Sí, exacte. Ara has deixat un tros del Maresme, allà. El del Massi també deixa pesos del Maresme. Sí, però saps què passa, Albert? Que jo he complert la meva part del tracte. A mi, és que la meva part, o sigui, em donarà respecte perquè tot aquest, aquestes entrevistes que fas, jo no tindré tanta... Home, jo parlo més o no, però... No, no, no, a veure. Tu i jo vam fer un pacte. Sí? Tu i jo vam fer un pacte que jo vinc a cuinar a Can Bosch,
I jo presentava el programa. I jo presentava el programa. I jo el dia 19, i tu presentaves el programa, jo el dia 19 de juliol, dissabte, vaig venir a cuinar Can Bosc, sí o no? Vaig cuinar, vaig menjar també una... La xaquetilla de Joan Bosc. Sí, la xaquetilla de Joan Bosc, tu no te l'has posat.
No he tingut tal valor. I tu sí, i sense senyora. A més, que t'he dit que has vist que portes aquí el not, te'n recordes? Sí, el jefe. Jo vaig notar-ho perquè com passava pels llocs la gent em mirava i em dius, hòstia, es plantava una miqueta. Clar, però d'aquí, Joan Bosch. Ja que t'he dit Joan Bosch, del jefe. 40 anys d'estriar Michelin, tu, sobre les esquenes. I un 10 minuts, pam! Davantal de la Can Bosch, tot perfecte. Però tu la teva para del tracte encara no l'has complert, que és que vinguis a fer un programa tu. Té que ser un dilluns, eh?
Sí, dilluns. Posem data, va. Posa data. Mira, dilluns... Per almenys ara que estàs aquí, tenim aquests professionals que tenim de tècnics. Fins ara no tenies cap professional, eh? Fins ara... Total, total, no, això no. Mira, el dia 3. No, el dia 3 no, que el dia abans tens un xou, tu. El dia 4, si et dic, no? No, el dia 10. El dia 10 de novembre.
10 de novembre? Vinga. 10 de novembre, des de les 10 aquí, no? Sí, 10 a una. Perfecte. Sí? T'avorriràs de mi, eh? T'avorriràs. Jo no. Al mig te'n penedeixes. Jo no em vaig a penedir perquè ja em suelto a la cuina. Jo també complé la meva part. Jo et prepararé el programa. Si està aquí, igual que ja està. Tu, jo, et preparo el programa. Però tu l'executes. Perfecte. I al poc es passa tot això també, eh? Home, bueno, pot ser maco, pot ser maco.
Albert Ortiz! Moltes gràcies, Jaume. Un plaer. Que vagi molt, de veritat, eh?
Albert Ortiz, que avui no podia estar amb nosaltres en directe. Una secció que vam enregistrar fa uns dies. La setmana que ve tornem a tenir el nostre cuinèsi aquí. Qui sí que està amb nosaltres és un especialista, encara que ja sé que no li agrada que ho digui, però jo ho dic. Un especialista del món del cinema. Repassem la seva llista Motion is a Motion. Motion is a Motion és una llista que ell mateix ha fet. Ha elaborat amb 100 pel·lícules que ell creu que són imprescindibles. Amb nosaltres, Martí Sant.
Senyor Artisans, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com anem? Bé. Doncs escolta, sense més, explica'ns avui per tancar el parlant de tu quina pel·lícula o què posaràs damunt la taula.
Mira, el primer que volia és demanar una disculpa als oïdors i tal, perquè l'última sessió vaig fer un lapsus, vaig tindre un lapsus, no sé si te'n recordes, i me'n vaig donar compte just quan vaig sortir de l'estudi. Vaig tancar la porta i... Això passa, Martí, això sol passar. I no sé si te'n recordes que vam tancar la sessió parlant de Cesc Gai. Sí, home, i tant. Que jo vaig dir que havia fet una pel·lícula de maduresa i que estava molt bé, que la gent m'ha aplaudit i tal. I jo vaig dir que es deia Mi Amiga Rosa. No, es diu Mi Amiga Eva.
Bueno, tampoc ens posem tiquis-miquis, eh? Em va trucar en Cesc, em va trucar en Cesc l'altre dia. Jo, puta mia, això. Em va trucar... Ja, home, no passa res, no passa res, però digue-li a Martí que era mi amiga rosa, no, mi amiga Eva. No, al revés. Això, que no era mi amiga Eva, que era mi amiga rosa. Era mi amiga Eva. Era mi amiga Eva, però era la rosa. No, Eva, Eva. Que era la... La rosa és mi amiga, però era la Eva. Ja no sé ni qui era, hombre. Exacte.
Vinga, Martí, anem per feina i parlem d'un momentet, un momentet, i anem a parlar del món del cinema. Curiositats del món del cinema. A veure...
Vinga, Martí, som-hi. Avui arribem a una pel·lícula que és la número 10 de la meva llista, és l'any 45, estem a la meitat de la dècada dels 40, com tu saps, que es diu Dia Cingüella, Lost Weekend, i que és de Billy Wilder. Clar, Billy Wilder, saps quantes pel·lis tinc jo a la meva llista? 8.
Carai! És el director que en tinc més. O sigui, després d'ell venen Howard Hongs i Minelli, amb sis cada un, Hitchcock amb cinc, Coppola amb quatre, i després Ford, Wells, Ullacín, Nicolás Ray, Woody Allen amb tres, etc. Però, clar, és un cas únic. No ens l'acabaríem amb tot el programa, i avui direm, sobretot, sobre aquesta pel·li. Però jo abans voldria fer una aclaració sobre la meva llista, i a veure si algun dia et convenço que no soc un especialista, ja sé que ho tinc difícil,
que és, diguéssim, la meva passió pel cine ja l'he explicat aquí, va començar de molt petit, amb aquestes pel·lícules que jo veia, diguéssim, que portaven els meus pares, El Príncipe Valiente i El Maior Espectacle del Mundo i tot això, que en realitat va començar una mica abans, perquè el primer cine que jo veig és cine casero. El meu pare tenia un projector, un mig,
I llavors llogaven pel·lícules en un lloc que era Salvador Serra, que ja no existeix. Home, home, acabes de tocar un mite, eh? Que tu deus conèixer bé. Un mite, eh? Que tenia una sucursal a la plaça Real, que era Arpí. Sí, senyor. Que venien càmeres, recets i tot. Home, home.
I aquests llogaven pel·lícules, llavors el meu pare llogava pel·lícules que bàsicament eren del Chaplin, de còmics americans, també de l'Oeste, d'un que seia Kit Carson, els primers dibuixos animats, i tot això m'ho posava, jo et parlo de finals dels 50, principis dels 60, jo tenia 6 anys, i clar, allò a mi em va fascinar. Després vaig començar a anar amb ells al cine, a veure aquestes pel·lícules de Hollywood, etcètera,
i altres pel·lícules que no heu comentat. Vaig veure una que és el doctor Mabús, que vaig anar amb els meus germans, perquè no devien saber que jo era tan petit, i vaig passar una por, que vaig estar un mes... No devien saber que jo era tan petit. No hi havien pensat. No, perquè ells eren molt joves, suposo. Un dia de Reis, allò que ajuntava tots, va, anem al cine, vinga. Hòstia, en Salvador Serra, que va estar, tio, amb l'Arpí, doncs...
Molts anys, fins molts anys després, eh? Fins molts anys. Molts anys després, sí senyor. Salve de Serra i Arpí. Què més? I vaig veure una pel·lícula que es deia Los Crímenes del doctor Mabús, que era un senyor que parlava, no veies mai tu, i ell parlava en els seus sequaces des d'una pantalla. Jo aquesta pantalla vaig estar diversos mesos veient-la al llit, i és que em feia por baixar del llit, perquè quan s'apagaven les llums això va ser una cosa terrible, per sort va passar.
D'adolescent ja vaig començar a anar veient altres pel·lícules, d'Espagueti Western, que em va impressionar molt de jove, de gran ja no, m'agrada. El meu pare em va portar a veure dues pel·lícules que van ser molt importants, que és 2001, del Kubrick i Submarino Amarillo, dels Beatles, que era, diguéssim, Psicodèlia, començava tot el tema de la contracultura, etcètera.
I després jo em vaig anar aficionant molt al cine, diguéssim, més d'avantguarda, cine underground americà, la Nouvelle Vague, que és això el que vèiem a la filmoteca de Mercaders. Jo el primer viatge que vaig fer és a Nova York per veure aquest tipus de cine, que em va costar molt perquè el que feien les sales d'art i assaig a Nova York era el cine europeu, Fellini, Goddard i tal, que també ho vaig aprofitar a veure, que aquí no es veia.
Però llavors, a partir dels anys, de principis dels 80, jo faig aquest viratge cap al cine clàssic. I hi ha dues coses que influeixen molt en aquest viratge. Un és un amic meu que li volia retre un homenatge, va morir molt jove, perquè nosaltres érem un grup, diguéssim, hi havia un que se'n va anar a estudiar als Estats Units, cine, i ara fa cine independent, ha sigut productor també.
La meva parella, llavors i jo vam fundar el Ter Vídeo, després allò va passar a Televisió Espanyola, etcètera, tots més o menys. I aquest era el que en sabia més de tots. Es diu Carlos Descallar. Jo ho volia dir perquè es va morir. I aquest home, tu si et penses que jo soc un especialista, no sé què podries dir d'ell. Ho veia tot. Ho sabia tot. Ho havia llegit tot sobre cine. I amb ell vaig tindre llargues converses
I em va influir molt, perquè ell era un fanàtic d'aquest cine, diguéssim, del motion is emotion i dels crítics que defenen aquest tipus de cine. I això també es va combinar amb un cicle que va fer Televisió Espanyola l'any 83, dedicat al Douglas Sirk, que és un autor de melodrames americans, que és el que va fer la frase motion is emotion, que a més aquest cicle anava...
acompanyat d'un documental que havia fet un director espanyol, Antonio Drobe, que també es va morir, que era una entrevista en profunditat amb el circ, i vam quedar tots fascinats per ell. I a partir d'aquí jo vaig anar, diguéssim, canviant aquest cine, i llavors només podia veure aquest cine, és que només m'interessava aquest loat, el trobava fluix, etc. Fins que un dia, parlant amb gent més jove i tal, vaig dir, bueno...
A veure, potser... No pot ser que el d'abans sigui millor. Qualquer tempo pasado fue mejor. Això ja ho deia el Jorge Manrique al segle XIII, diguéssim. Això és un pensament de vell, no sé què. A veure què tal... Llavors vaig anar a l'any 54, que és el que vaig néixer jo, a veure quines pel·lícules s'havien estrenat, i em vaig imprimir una llista, que te la porto una aquí. Ah, mira.
i em vaig quedar al·lucinat, perquè no hi ha cap anyada de l'any del segle XXI, tindríem de parlar de dècades i així, que tingui el mateix número de clàssics imprescindibles, reconeguts per tothom i tal. Et faig una llista ràpida. French Can Can... Encara que no siguin les millors pel·lícules dels autors, quins autors, diguéssim? French Can Can del Renoir...
Robert Aldic fa Veracruz i Apache, Veracruz que és la pel·lícula del Gary Cooper que surt a Sarita Montiel, Ha nacit una estrella, una pel·lícula imprescindible, La condesa descalza, també un clàssic, La ley del silencio, potser la pel·lícula més important del Cazan i la pel·lícula...
que representa l'hito màxim de la nova manera d'actuar, l'Àctors Studio, el mètode, tot això que molta gent li sonarà, Billy Wilder fa Sabrina, una pel·lícula increïble, el motín del Kane d'Edward Dimitri, Johnny Guitar, Nicolas Rai, el major western més romàntic de tota la història, la ventana indiscreta del Hitchcock,
segurament la millor valorada, jo ho vam dir, i Crimen Perfecto, que són del mateix any, la primera que fa amb la Grace Kelly, Magnífica obsessió del Douglas Zerg, Los Siete Samurais, de Kurosawa... Això l'any 54, eh? Tot això l'any 54. Que és l'any que vas deixar, tu. Sí, només una, eh? Només un any. Els Siete Samurais després s'ha fet remeix, Los Siete Magníficos, com tu saps. Sí, Martí. Després, si vols dir, els de l'any 74, que va ser una gran fornada, també. Ho parlarem. Això també t'ho volia comentar.
No, no, en sèrio. Després, L'estrada, de Federico Fellini, Viatxo a Itàlia, de Rossellini, una pel·lícula imprescindible, estava bem a llista, també, Senso, del Visconti, l'Antoni Mann fa Tierres Lejanes, un dels westerns amb James Stewart, que són els millors d'ell, Música i Làgrimes, un biopic de músic del Glenn Miller...
Siete nòbries para siete hermanos, una gran comèdia musical, Brigadón del Minnelli, El intendente Sancho de Kenzi Mikoguchi, El Buñuel fa dos películes, Robinson Crusoe y Abismos de Pasión, 20.000 legues de viaje submarino del Richard Fleischer, La sal de la tierra, una película va ser molt important, també, Cuando ruge la mar avulta, El millonario, Marilyn Monroe, etc., Rapsodia...
del Charles Bido, Ríos sin detorno i Carmen Jones a l'Oto Preminger, que també fa dos, La senda de los elefantes, si no el Egipto, La torre de los ambiciosos, el Robert Weiss, que és l'autor de Watch the Story i tot això, Deseos humanos al Fritz Lang, un remake de Renoir que Lang fa als Estats Units, i El príncipe valiente. Tot això amb un any. I vaig dir, ostres...
Perdona, això no és normal, diguéssim. Sí que hi ha èpoques diferents i sí que és millor aquest cine que el cine d'ara. Per què? Perquè hi ha un classicisme. En tots els arts hi ha un període clàssic, diguéssim. Els primitius després venen els clàssics i els clàssics no els substitueixen. Per molt que hi hagi Picasso...
Ningú supera, diguéssim, Miguel Ángel i Botticelli, perquè són els fonaments de l'edifici. Sense ells no hi ha el que ve després. O el teatre clàssic grec, o les piràmides, es poden fer un edifici ara fantàstic, però ningú diu que les piràmides estan superades. El geni d'Orsia, un clàssic és un moderno permanent. És una cosa que amb cada generació es pot dialogar amb allò, perquè és com un foco que dialoga amb tota la generació. Bueno, diem que la base...
Diem que l'origen és el clàssic, i això s'ha anat modernitzant. Perquè ara que veiem coses molt modernes, que d'aquí uns anys direm, hosti, això s'ha millorat, i el clàssic era allò.
no sé, les comunicacions, no? Ara ens pensen que som els reis de les comunicacions d'aquí uns anys, això potser està obsolet, segur, no, no potser, no, segur que està obsolet, i direm, hosti, que la base, l'inici, l'origen, és el que era, és aquest. Sí, però amb l'art no passa, diguéssim, Miguel Ángel no està obsolet. Home, no. Exacte. Però en Miguel Ángel no, perquè estàs parlant d'un dels grandíssims, dels immensos, però gent que menys posséssit que estigui obsolet.
No parlo d'art com en Dalí, un dels grans, o de literatura, si parles dels grans de la literatura, però sí que hi ha molts d'altres que s'han quedat obsolets i el fet és que ni els recordem. Però aquests grans que s'han quedat obsolets potser són del segle XIX, però Homero no es quedarà mai obsolet. On és l'Homero avui en dia? No, però clar, estàs parlant de genis, tu. Els genis no es queden obsolets. De genis fundacionals. Estic parlant dels fonaments de l'edifici. Els genis diem que no es queden obsolets perquè són genis.
Però la gran majoria no són genis, i aquests sí que els hem oblidat. L'obra i amb ells. En fi, si vols, un dia parlem de la gran fornada, perquè tu dius del 54, però 20 anys després, el 74... Hi ha grans pel·lícules, eh? Sí, mira, és que això t'ho volia comentar. Jo a partir d'aquí vaig fer una hipòtesi, que és totalment absurda, segurament, que és que les pel·lícules que toquen més amb un són les pel·lícules contemporànies. Jo convido els oïdors a que vagin a l'any que van néixer ells
i mirin les pel·lícules d'aquell any, perquè segurament són les que els tocarà més, o dels anys col·laterals, diguéssim. Jo no són pel·lícules que hagi vist, però sí que són la veritat que... Perquè a mi em passa. Jo l'any 74 et destacaria, per exemple, l'Ascenat de l'Orient Express, El Padrino 2... Xop. Xop.
El homicidio Frankenstein, La matanza de Texas, Que més les mil i una noches, Lo importante es amar, Los cuatro mosqueteros, La conversación Tormento, vida conyugal, que de Roman Polanski, bé, són algunes, eh? Bueno, però ostres, perdona, eh? Però no hi ha comparació amb lo que t'acaba de dir. Bueno...
Bueno, que m'he deixat unes quantes, eh? El fantasma de la libertat, no sé, l'hombre de la pistola d'oro, totes aquestes coses. Són pel·lícules que, encara que hagin fet l'any que vaig néixer, tampoc les trobo més enllà de l'anècdota, eh?
Bueno, i això també et parlo una mica de la passió que jo sento pel cine, perquè tu em dius especialista, però jo si tinc alguna autoritat, que no sé si en tinc, si parlo amb alguna autoritat des d'aquí, parlo des de la passió que tinc, perquè allò que diuen conocer-lo és amar-lo, i al revés també funciona, amar-lo és conocer-lo. La mort també és una forma de penetració.
Llavors jo el que sento per aquestes pel·lícules és un amor, és una sensació, diguéssim, emocional. Afortunadament no soc un professional. O sigui, al Gorina i tal li vaig sentir un dia que veia quatre pel·lícules en un festival i es dormia.
O quan es va jubilar el Figueres va dir, bueno, ara jo no tindré que anar a veure pel·lícules amb monstres blaus. Jo no he anat mai al cine per obligació. Per mi és una passió, únicament. Com ho era per aquest noi que havia vist... Però tu et vas al cine alguna vegada sabent que el que vas a veure no t'agradarà? No, mai.
Sempre em penso que m'agradarà i em pot sortir de... Clar, si fossis crítica a nivell professional... Ho hauria de fer. Ho hauries de fer, clar. Aleshores, doncs, la seva crítica és aquesta. El que passa és que els crítics, jo és una cosa un monapart, això dels crítics de la música, del cine, de televisió, són un monapart. Perquè, clar, primer que el que diuen ells va a missa, que tampoc m'ho veig massa, però...
A part del que diuen ells va a missa, hi ha una part que ells també volen criticar ja per, amb tot el carinyo, per esnobisme, no? Hòstia, és que clar, Mostres Blaus, potser va haver-hi un peliculón, però ell diu, bueno, ho deixo així perquè la gent tampoc es pensi que... És com allò, quina música t'agrada a tu? Amb la boca petita a vegades dius això? Dius, escolta, si t'agrada la música que no és popular o que no li agrada a tothom, digue-ho, perquè contra gustos no hi ha res a escrit, eh? Exacte, això és el que faig jo, crec.
Bueno, dit això, tindríem que anar a la pel·lícula que toca, que és Billy Wilder. Ja t'he dit que per mi és un director immens, diguéssim, i no solament és director, és fet de productor, però sobretot és guionista, és escriptor. És un dels millors guionistes, per alguns el millor que hi ha hagut mai de comèdia a Hollywood.
I ell va començar, va néixer, diguéssim, el 1906 a Àustria, a Susha, i ha guanyat sis Òscars, un com a productor, dos com a director, tres com a guionista, i per molts és deu. Molta gent recordarà aquella anècdota del Troeba que va dir quan va guanyar l'Òscar per aquella pel·lícula que no recordo...
l'Avele Poc, que va dir, no creu en Dios, però creu en Willy Wilder, que era una broma absurda, que el Willy Wilder el va trucar, li va dir, hola, soy Dios, diguéssim, el va trucar per felicitar-lo. I per molta gent, diguéssim, és molt important. Ell va començar, ell era una família jueva, evidentment, va néixer a Àustria, el que llavors era l'imperi austrongarès, els seus pares tenien un restaurant a l'estació de Susha, que era molt ben considerat, ells volien que ell s'hi dediqués, i ell no s'hi va voler dedicar, no es va...
posant el negoci familiar, i al final la família es va traslladar a Viena, on ell va fer el col·legi i la universitat, i llavors va començar a fer periodisme. I en una entrevista que li va fer amb un Jasmine, que seia Paul Whitman, li va acordar molt bé amb aquest senyor, li va dir, escolta, tu has d'anar a Berlín, vine amb mi a Berlín, que llavors era el que volia la cultura màxima d'Europa, especialment de tot el cine, que ja n'hem parlat, d'expressionista i tal...
I allí, a Berlín, comença a veure pel·lícules que li impressionen molt i diu, jo em vull dedicar al cine. I comença a escriure pel cine, diguéssim. Després, el 34, se'n va a París i dirigeix la seva primera pel·lícula, que és Curbes Peligroses.
i d'allí emigra als Estats Units, amb el seu amic l'actor Peter Lorre, que era aquell actor baixet amb els ulls sortits, que havia fet el vampiro Edus, el Dorf i tot això, i allí agafen un apartament que es veu que passa amb gana, totes les penúries del món, inclús ell ha d'anar a Mèxic perquè perd la visa i està molts mesos a Mèxic a intentar que el tornin a admetre, tota aquesta història, diguéssim, ell la recull en una pel·lícula que està molt bé, dels quals va fer el guió,
I finalment als Estats Units entra a la Paramount i allí treballa amb el Lubitsch. Lubitsch per ell és el déu, diguéssim. El màxim que hi ha és Lubitsch. Ell en el seu despatx, que cada dia anava molt matòdic, anava al despatx i tal, tenia un lletrero que posava com ho hagués fet Lubitsch. I tot el rato s'ho mirava.
Lubits també representa, diguéssim, l'humor jueu. Hi ha algú que va dir que hi ha tres humors importants al món, que és l'humor espanyol, que és l'humor negre, que segurament comença amb Quevedo, però que el màxim, diguéssim, seria Ballenclan, i després ve tota aquesta escola de la Codorniz, que és enriure-sant del mort, del Quilvella, dels Tzullidos, aquests xistes del Chumichumet i dels Húmers, tot aquest humor macabre, diguéssim, que van reivindicar molt els surrealistes, per cert.
Potser això que et dic ho deia l'Ander Breton, no sé qui li vaig sentir. Van reivindicar molt aquest humor negre i seria l'exponent en cine d'això, seria el Buñuel, un cine no especialment estimat per mi, però ultra important, diguéssim. I després hi ha l'humor anglès, que és l'humor fi, no és un humor mai d'una carcajada, és un humor de la sonrisa i és l'humor... Home, és bastant negre l'anglès també, eh?
Bueno, però és l'humor més de la paradoxa, és l'Oscar Wall. Ho puc resistir tot, menys la temptació. Aquest tipus de coses, és un humor més intel·ligent. I després hi hauria l'humor jueu, que és enriure-se'n d'un mateix, diguéssim. Que el Groucho, ja ho vam dir aquí, aquell xiste del Groucho, que dic, mai seria d'un club que m'admetís com a soci.
Bé, és més intel·ligent. Sí, però això és tan intel·ligent. Perquè ja ho vam dir l'altre dia, que els dueños dels estudis no podien anar al club de golf que anava el William Randolph Hertz, perquè eren jueus i no els admitien. I llavors ells se n'estan rient d'això que és molt dur, que és l'antisemitisme, que a Europa portava unes conseqüències molt heavy, diguéssim.
I aquest humor jueu, que la majoria de cineastes americans, còmics, surten d'aquí. El Lubitsch és el primer important, però després ve el Willie Wilder, després ve el Jerry Lewis, el Woody Allen, per suposat que els reivindica tots, el Mel Brooks, qualsevol. És aquest tipus d'humor. I ell, com a guionista, és el que ha donat més segurament joc amb tota aquesta cosa.
I sempre era un home, perquè fins com el Lubitsch insinuava molt, ell ho portava més lluny, sempre va estar al límit de la censura. Alguns diuen que ell es va posar a fer cine perquè els cineastes no acceptaven al final els guions perquè eren massa abusarats. Sempre estava, diguéssim, al límit del codi Ohio, que vam parlar, era un codi moral que reina a Hollywood i tal...
I llavors va començar a fer aquests guions. Els més importants... I ell treballava sempre amb un senyor que seia Charles Brackett. Tots els guions són Brackett, Wilder. Després va canviar de guionista als anys 60, en parlarem quan hi arribem, en la llista. Però els guions més importants que vam fer va ser Midnight, del Michael Leysen, que és un home pel que havia fet molts guions, i que jo ara estic... Algun dia potser en parlem, perquè és un cineasta poc conegut, i ara l'estic veient tot, i és fantàstic.
És un home increïble. Després va fer Ninochka, també el guió de Ninochka, que va ser una pel·lícula molt important, perquè, a més, la Garbo feia un gir a la seva carrera, que la publicitat de la pel·lícula és La Garbo Rie, perquè, clar, sempre feia aquests dramons i tal.
I després va ser el 41, Si no amaneciera, que és boníssima, l'he tornat a veure fa poc i no saps com l'he disfrutat, que és del Michael Leysen, també, que és una mica la seva vida. Bueno, parla d'uns que estan a Mèxic intentant passar la frontera per entrar als Estats Units, tot d'emigrants que surten dels problemes que hi ha a Europa i tal, i estan allí intentant anar als Estats Units. I ell és com un gigoló, perquè ell havia estat ballarín a Berlín per guanyar-se la vida i tal.
i el personatge del Charles Goyer figura que és un gigoló i tal i utilitza les dones per fer trampes però llavors es redimeix perquè és una pel·lícula de Hollywood que acaba fantàstic i no te l'acabes
I després va fer una altra guió important, és Bola de Fuego, que també en vam parlar un dia del Howard Hawks, amb el Gary Cooper i la Barbara Stangwitz i tal. I després comença les seves pel·lícules. La primera, El Mayor i la Menor, que imagina't el que era l'època. La Ginger Rogers no té diners per comprar un bitllet de classe...
de persona gran i compra un bitllet de nen i es disfraça de nena. Llavors hi ha un major de l'exèrcit, que és el Ray Milan, que s'enamora d'ella. O sigui, la història entre un major i una menor. El que passa és que no és menor, però això era molt estat límit de... Després, el 43, fa Cinco tumbes al Cairo, que és una pel·lícula que explica la història de Rome, del desert, és una pel·lícula feta en plena guerra, el 43, als Estats Units fa un any que ha entrat a la guerra.
I el 44 fa Perdicción, que és una de les pel·lícules més importants del cine negre de tots els temps. Jo l'he tingut a la llista i l'he tret. Em va sorprendre la taia que vaig mirar que no hi era, perquè a vegades tinc que fer lloc amb unes altres. De fet, la llista hauria de ser de 120 i no de 99. Però...
és una pel·lícula imaginativa i el Charles Brackett, el seu guionista no va voler fer-la, va dir no, no, és massa fosca perquè ells eren homes més de comèdia i jo no la vull fer, i la va fer amb el Raymond Chandler van ser entre els dos, que era el màxim escritor de cine negre, com tu saps Philip Marlowe i tot això
I és una pel·lícula impressionant. És una novel·la del James M. Kine, que és un dels màxims escritors de Sèrie Negra, especialitzat en assegurances, en temes de seguros, és el cartero sempre llama dos veces, tots aquests temes d'assegurances. En realitat, la pel·lícula diu doble indemnització, doble indemnity, perquè és una clàusula de doble indemnització i els investigadors són els de l'assegurança que no volen pagar, diguéssim, no són els policies.
I és una de les pel·lícules més ben valorades per tothom, diguéssim. I el 45 fa dies cingüella, que és aquesta pel·lícula, Ray Millan, també, i Jane Women, que a mi... Jo la vaig veure a la tele, només l'he vist a la tele, aquesta pel·lícula. Ja tinc ganes de tornar a veure-la, perquè fa molts anys que no l'he vist. La vaig veure de juguet a la tele i em va deixar al·lucinat. És una grandíssima pel·lícula. I és curiós perquè jo em pensava que era una pel·lícula petita. Quasi ningú en parla d'aquesta pel·lícula, quan parlen del Billy Wilder.
Queda com una pel·li petita, però l'altre dia vaig mirar quins premis havia tingut i es va guanyar tots, curiosament. Va guanyar quatre òscars, els més importants. Millor pel·lícula, millor director, millor actor protagonista i millor guió adaptat. I encara va tindre nominacions a muntatge, fotografia en blanqui negra i música, d'en Miclos Rosa.
Els Globus d'Or va guanyar millor pel·lícula, millor director i millor actor pel Milán. Va guanyar La Palma d'Or a Canes, execu amb una altra. Va guanyar també millor actriu a Canes. El Cercle de Crítics de Nova York, millor pel·lícula, director i actor. I l'Associació de Crítics Nocturnamericans va guanyar el millor actor i la va situar entre les 10 millors pel·lícules d'aquell any. O sigui que, diguéssim, no podia guanyar més. I és la vida d'un alcohòlic. És un home absolutament...
perquè és un addicte a l'alcohòlic. I això es basava en una novel·la d'un senyor que seria Charles R. Jackson, que va ser també autobiogràfica, perquè ell era un alcohòlic que sempre deia que si deixava de ser alcohòlic no podia escriure. Al final va aconseguir deixar de ser alcohòlic, però llavors es va arruïnar perquè no podia escriure ni una línia. I em sembla que va tornar. Era addicte al...
segons diu ell, a les pastilles i a l'alcohol, les dues coses. Al final es va prendre una sobredosi de pastilles en un hotel i ja va passar millor vida. Una vida terrible. Doncs Martí, hem d'acabar, eh? Bé, ja ho hem dit tot d'aquest senyor, em sembla. Bé, d'aquesta pel·li. Doncs escolta, Martí, segueixo dintre que ets un especialista i que d'aquí 15 dies et torno per aquí a la ràdio. Gràcies! Gràcies a tu. Que vagi molt bé.
Matí que hem començat a les 10 en punt, acabem l'edició, ara que falten dos minuts per les 10 del... per les 10, dic. Dos minuts per la una del migdia. Demà a les 10, això sí, demà 25 en aquell programa que no ens agrada gens de fer ni volem fer, però l'hem de fer i el farem sempre que faci falta. Dia internacional contra la violència envers les dones. A partir de les 10 i fins la una...
Estarem a l'Avinguda Montevideo Narcís Montoriol, allà al costat del mercat municipal, amb diferents taules, diferents entrevistes per fer aquest especial 25N. Això serà demà a les 10, en directe, 98.1 FM a Maresme, a través de Vilassar Radio.cat per internet.
L'edició d'avui, la número 2.253, 2.305, perdó, 2.354, 2.354 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano, no és que us ho demani. Si no us ho mano, que sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Sense dents per més, us deixo en bones mans. En Joan Escobet i Robert Mazza, a l'informatiu Crònica. Demà a les 10 ens hi tornem a posar, que vagi molt bé.