Les notícies de les 10.
Salutacions, benvinguts a aquest primer contacte amb l'actualitat des d'avui dilluns fins al proper divendres 13 de febrer. L'espai Galvany, ubicat al carrer de Sant Roc número 2, romant tancat a causa dels treballs de reparació urgents relacionats amb les canonades d'aigua. Les activitats formatives de la gent gran queden per tant suspeses i la previsió és que es puguin reprendre el dia 16 de febrer.
El punt de repartiment de targetes dels contenidors de residus es realitzarà des de demà dimarts dia 10 i fins al dijous 14 de febrer, per tant dimarts 10 i dijous 14, a l'Ajuntament a l'horari de 10 del matí a 1 de la tarda i les classes de llengua catalana no es veuran afectades.
Ha començat la primera de les tres jornades de vaga del sector ferroviari amb afectacions a totes les línies de rodalies i amb uns serveis mínims que no s'estan complint, segons la companyia Renfe. Rodalies de Catalunya ha informat a primera hora que s'estan produint afectacions en totes les línies de la xarxa amb trens anul·lats i retards generalitzats.
Les cancel·lacions afecten també els serveis regionals i de mitjana distància. Davant de l'escenari de cancel·lacions d'avui, Renfe recomana a tots els usuaris que optin per transports alternatius. Les opcions alternatives es poden consultar al web de mobilitat de la Generalitat, que té com a adreça mouta.gencat.cat.
En aquest sentit, Renfe admet que no pot garantir la continuació del viatge si un tren està afectat per la vaga i l'usuari té un bitllet d'enllaç i ofereix canvis i anul·lacions gratuïtes pels qui optin per no viatjar. Els usuaris poden consultar al web renfe.com si el seu tren està afectat per la vaga.
L'alta velocitat també ofereix l'opció d'anul·lar o canviar els bitllets sense cost als clients que s'estimin més no viatjar durant aquests dies de vaga. Renfe informat, com dèiem, que no s'estan complint els serveis mínims. El Departament de Treball ha decretat els serveis mínims habituals.
que la xarxa de rodalies i regionals, recordem que estan establerts en un 66% a les hores punta, entre 6 i dos quarts de 10 i entre 5 i dos quarts de 9, i d'un 33% a la resta de la jornada, perquè fa l'alta velocitat, els serveis mínims són del 73%, segons el Ministeri de Transport. En els centres de gestió del servei s'estipula que hi haurà un mínim d'un de cada tres treballadors. Per la seva banda, si, com dèiem, Renfe...
explica que no s'estan acomplint els serveis mínims, en canvi la UGT assegura que s'estan acomplint els mínims programats durant la vaga de maquinistes.
Els resultats de les eleccions a Aragó donen la victòria al Partit Popular amb 26 diputats, dos menys dels que va aconseguir a les eleccions autonòmiques de 2023. El Partit Popular de Jorge Azcon continuarà necessitant Vox per governar la comunitat aragonesa. Vox surt enfortit perquè dobles cons passen de 7 a 14 els socialistes que...
es presentava amb l'exministre i portaveu del govern espanyol Pilar Alegria, perd 5 escons i es queda amb 18. Són els mateixos escons que va treure el 2015 Javier Lambán, els pitjors resultats del PSOE fins ara, amb la diferència que aleshores Podemos tenia més pes. La Junta Aragonesista també surt guanyadora dels comissis perquè doble diputats passa de 3 a 6. Aragonesiste en treu dos, un menys que fins ara i...
Esquerra Unida a sumar manté un diputat. Els partits amb representació a les Corts passen de 8 a 6. Perquè desapareixen Podemos i el Partit Aragonès Regionalista, al par, que no ha aconseguit prou vots per entrar. A les Corts Aragoneses cap formació política ha aconseguit mai la majoria absoluta. Nou contacte amb la informació a les 11 en punt del matí.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Quan deixes un raia on toca, no desapareix per art de màgia, comença un procés de reciclatge. La primera parada és la seva recopilació d'acollida en els punts verds, deixalleries i botigues amb contenidors especials. D'aquí el traslladen a una planta de triatge, la següent parada, on decideixen si és gros, petit, si té pantalla o si directament no té remei. És broma, et revisa si es pot preparar per a reutilització.
Si no és així, es trasllada a la tercera parada. A la planta de tractament es desmunta, gestionen les substàncies perilloses i ens separen la resta de materials. El vidre cap aquí, el plàstic cap allà...
I, per últim, arriba el tractament final i valorització, per tal que aquests materials puguin tornar al seu circuit de producció i fer nous aparells. Màgia circular. Tot aquest viatge gràcies a tu i a la teva contribució per evitar que tot això acabi en una tragèdia ambiental. Així que ja ho saps. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Torna-lo a tocar, samba.
el programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio, el 98.1 de la FM, cada diumenge a les 9 del matí. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes, Facebook, Twitter,
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts. Tots i totes un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Matí de dilluns, encetem setmana i ens endinsem...
El segon mes de l'any, dilluns 9 de febrer de 2026, la setmana de l'inici del Carnestoltes, la festa més esbojarrada de l'any. Arriba el carnaval, dijous a la tarda, dijous gras, arribada del rei Carnestoltes, com sempre a la tarda a la plaça de l'Ajuntament, i aquí comença la festa de la disbauxa, amb l'epicentre, evidentment, amb dissabte, amb la celebració del carnaval infantil, la gran rua del carnaval a la tarda, la festa...
de la Rua, diumenge a Carnestol, des del Firovi fins dimecres que ve, enterrament de la Sardina, dimecres de Cendra, en què començarem la Quaresma. Què vol dir això? Que, sense anar més lluny a Vilassar de Mar, quedarà penjada a la vella Quaresma al balcó de l'Ajuntament, que té tantes cames, set...
com setmanes faltaran fins a arribar a Setmana Santa. Per tant, tot a punt. Evidentment, setmana centrada en la celebració del Carnaval i també en la previsió del temps amb aquest hivern que ens està fent.
Atenció, dia nubulat, dia fred, tal com toca, i a l'espera que pugui ploure o no al llarg d'avui i de cara als propers dies. Estem molt atents, en alguns punts del país sí que plou, però, clar, la pluja aquesta és sorpressiva, i en vegades hi ha dies, ho hem pogut veure la setmana passada, que sense ni estar anunciat, doncs ens queia un bon ruixat. Per tant, estarem molt atents a la previsió que ens aporta ara mateix, en un parell de minuts, Joaquim Serra. Anem cap al centre...
de referència meteorològica de la comarca. Servei Miteomar del Consell Comarcal d'Homalesma, des d'allà, com sempre, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, de cara als propers dies. També saludarem a Joan Escofet.
Perdó, saludarem, com dèiem, Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell repassem cada dia el poc ens passa, l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia. Com avui, un dia més, pugem al DeLorean i repassem les afamèrides.
A dos quarts d'onze, parlem amb l'Alberbe Orlegui. Ell és advocat i periodista, comentarista cinematogràfic, autor de diversos llibres de cinema. Ell és l'encarregat demà de la interessant, com sempre, conferència que ens arriben des de l'Aula d'Extensió Universitària. Dimarts, cada 15 dies, sala Roser Carrau arriba.
la conferència de l'Aula d'Extensió Universitària, que ens relacionarà als llibres, en aquest cas, i al cinema. Ens portarà a terme aquesta conferència demà, com sempre, a les 6 de la tarda. Doncs amb l'Albert Beorleghi parlem al punt de dos quarts d'onze, primera entrevista d'aquesta setmana. Parlem d'aquesta interessantíssima conferència que, ni més ni menys,
Es portarà a terme demà a la sala Roser Carraui, que porta per títol El cinema i els llibres. A les 11, l'espai d'economia per joves i no tan joves. Parlem amb en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam són dos joves que parlen d'economia cada setmana i economies i consells per invertir, per sortir de l'àrea de confort. I avui porten, com sempre i un cop al mes, l'oient del mes de febrer. I avui 9-1, 2 per partida doble.
A dos quarts de dotze escoltarem de nou l'entrevista que li fèiem a la Gemma Pérez. La Gemma Pérez és la Vilasarenca. És una Vilasarenca, però és la Vilasarenca. Si seguiu, teniu compte a Instagram. Ja fa uns mesos, concretament des de l'estiu passat,
Va aparèixer un conte que es diu La Vila Serenca i es dedica a explicar la història de Vilaceramar, des del punt de vista cultural, industrial, social. Un conte que us recomanem i molt de seguir, La Vila Serenca, i nosaltres escoltarem l'entrevista que li feien fa pocs dies a la Gemma Pérez. A les 12 seria qüestió de cuinar amb l'Albert Ortiz, el nostre cuiner, el nostre xef, Vilacerenc. Treballa a Can Bos de Cambrils, al restaurant Can Bos de Cambrils, però...
Cada setmana nosaltres ens visita l'Albert i nosaltres li donem un o diversos ingredients que ell no sap prèviament i, per sorpresa, nosaltres li deixem anar. I ell, a través de la inventiva i de la seva inseparable llibreta, ens cuina un o diversos plats. Avui, per motius professionals, tornen, després d'unes setmanes merescudíssimes de vacances, tornen a la feina i, per tant, avui no pot estar amb nosaltres. Però sí que recuperem la secció de la setmana passada en què li fèiem cuinar
Plats típics madrilenys. Plats típics madrilenys. I a última hora ens anem a parlar d'història, històries del cinema. En Martí Sanz, un autèntic especialista, va elaborar una llista de 100 pel·lícules, la va elaborar ell, doncs que ell creu que són pel·lícules per alguna cosa o altra, per la història i les històries que porten imprescindibles. Motion is emotion. Motion is emotion és la llista que ens porta en Martí Sanz cada setmana a Història, històries del cinema.
Dilluns 9 de febrer de 2026, el meu nom Jaume Cabot, l'edició la número 2294. 2294 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ho tenim tot a punt, 12 minuts per damunt de les 10 del matí. Motor Rancès posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, comencem setmana un dilluns, doncs, ennubolat, amb presència de forces núvols i amb possibilitat que plogui en algun punt del país. No sabem si la comarca també tocarà treure el paraigua. Joaquim Serra, en directe, explica'ns què ens espera meteorològicament parlant en aquest inici de setmana. Bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. Comencem una nova setmana i ho fem parlant de moment d'un temps tranquil. Avui s'espera, bàsicament, que domini el sol. Sí que hi haurà núvols prims aquest matí. De fet, veiem el cel rogent en molts punts de la comarca i és que un altre dels aspectes destacables d'aquesta setmana serà el vent. De precipitació poca...
Hi haurà algun petit ruixat, sembla cap a la recta final de la setmana, però el vent de l'oest i nord-oest serà el protagonista entre dimecres i sobretot dijous, quan fins i tot podríem tenir fortes ventades aquí a la comarca, cops de vent que superarien els 80 quilòmetres per hora. Mentre això no arriba, com dèiem,
Avui esperem una situació tranquil·la, amb vent de l'oest-sud-oest aquesta tarda, també aquest matí, més fluix el matí, lleugerament moderat a la tarda, en qualsevol cas serà un vent poc destacable, i amb una situació marítima que continuaran la línia dels últims dies, maró, marès de forta, maró i mar de fons, a tota la costa maresmenca.
A banda d'això, esperem unes temperatures que avui han baixat les mínimes, s'ha fet més fresquet aquesta nit, però les màximes esperem que puguin pujar, ja ho gerament respecte a les d'ahir. De cara de massa ha de mantenir l'abonança meteorològica al temps estable i l'ambient assolellat, si bé hi haurà alguns núvols alts i mitjans d'entrada sense precipitacions.
Vents que, com avui, seran fluixos com a molt lleugerament moderats, força variables, en predomini del sud, cap al migdia a primeres hores de la tarda, i el que dèiem, de cara a dimecres passarà una pertorbació per la zona central de França, que posteriorment dijous se situaria cap a l'àrea d'Itàlia. Amb el pas d'aquesta pertorbació molt cap al nord, el que tindrem serà precisament vents de l'oest i nord-oest, que seran moderats a forts,
De fet, dimecres al matí, sobretot, ja podríem tenir alguna ràfaga destacable, sobretot cap al sud del Maresme i en zones elevades de la comarca, i serà dijous, quan les fortes ventades abraçaran bona part del Maresme. Potser cap a l'extrem nord de la comarca el vent no sigui tan destacable, però...
A bona part de la comarca sí que tindrem fortes ventades, com dèiem, amb vents que podran superar fins i tot els 80 km per hora de precipitacions. No se n'esperen ni dimecres ni dijous i pel que fa a les temperatures amb vent seran relativament suaus, sobretot les nocturnes.
Doncs Joaquim Serra, estarem molt atents sobretot a aquestes empipadores ventades i just dijous gras, dia en què comença la festa més espujerrada de l'any al Carnestoltes amb l'arribada del rei Carnestoltes i la reina del Carnaval. Per tant, estarem molt atents amb properes connexions. Demà, sense anar més lluny a la metgeja hora, hi tornem. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Un quart d'onze en punt del matí. El Parlant de Tot poc ens passa.
Doncs, com sempre, a aquesta hora, moment de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. El vent, la cara al vent, al vent del món. Sí, senyor.
El vent serà protagonista, eh? Atenció, que ens explicava ara el nostre home del temps de capçalera. Va bé, sempre, eh? Tenia un advocat, tenia un metge o un home del temps de capçalera. Ratxes, atenció, que poden superar els 80 quilòmetres per hora de vent, eh? És ben huracanat, això? Això és nivell glòria, eh? Recordem que a partir dels 70, 72 quilòmetres per hora...
Ja implica una certa dificultat a l'hora de caminar. És alerta, eh? Per tant, el vent serà el protagonista, com deia Raimon, la cara al vent, el protagonista al vent, al maresme. Win of Changes, eh? També deien els Scorpions. Hi ha boniques cançons dedicades al vent. Protagonista, però emprenyador. És molt empipador. Refereixo l'aigua al vent. Si plou, plou, però al vent.
A més és perillós, és que és perillós, sí. Però amb un afegit jo em despentino d'una manera absolutament grossera per a les persones. Jo de jous em quedo a casa. De jous em quedo a casa i s'ha acabat, tu. Mira, per cert, falta entre 125 dies per acabar l'any.
Ah, mira, ja ho tenim fet, això. Una dada bé. Molt bé, Joan. Prescindible. Sí, home, sí. I a vosaltres que us agrada l'estiu, que sou molt joves encara, eh? Sí. 123 dies per l'estiu astronòmic. Oh, ja arribarà, ja. 123 dies. Astronòmic, eh? Que al meteorològic estem a 15 dies, eh? Ja veuràs. Bueno, bueno, ja en parlarem. Escolta'm, ahir a la tarda, no sé si... Però jo... Sense allò de vergonya aliena... Sí. Premis Gaudí. Oh!
Per favor, és una opinió molt personal, molt meva, però una mica de paneta, eh? Aquest Star System catalanet, aquests premis de Mercadona, eh? De marca blanca, intentant ser uns Òscars... En fi, vergonyeta, vergonyeta aliena. Jo, també és la meva opinió personal, eh? Però és que... A veure, com ens entendríem.
És a dir, no tenia cap gràcia per allò. Per allò. Per allò. Ni damunt de l'escenari, ni a baix, ni catifa vermella. És que no té cap gràcia per allò. Que estem intentant vendre un producte que no existeix. Que ningú compra. No existeix. Ningú, quan dic ningú, vol dir ningú. Exacte. I després tots aquests catalanets i catalanetes forrats de diners
van alliçonant-nos a la resta de mortals amb temes sobre migracions, amb temes sobre Palestina, perquè en saben molt ells i acullen molta gent a casa seva ells.
Jo què vols que et digui? També vaig pensar que és una cosa completament prescindible. Nyoña, carrincló... Em pensava que era una cosa meva, però veig que no, eh? Nyoña, carrincló i totalment eliminable, eh? Doncs jo estic... Ho sento, eh? Obrim WhatsApp si hi ha algú que és molt gaudinià en aquest sentit.
que pugui aportar la seva cerimònia, que se li hauria de donar com a mínim una volta o eliminar-la directament, que tampoc passaria res. Jo crec que una volta no, jo crec que a menys tres o quatre voltes se li hauria de donar. Jo crec que és el que dic, que no... Què vols que et digui? És prescindible...
per mi és una opinió molt personal i és que no té cap mena de gràcia ni sobre l'escenari dels que venien a fer la presentació que van abocar molts esforços i ho entenc i ho respecto ni a baix i està molt bé que ignorants tallisonin des de dalt d'un atril tallisonen ignorants per cert, al do de la paraula d'alguns vaig geure't dos premis dos, no diré quins ja vaig geure't dos que van anar un darrere l'altre
I el do de la paraula molt, molt tampoc el tenien. 675 99 00 52. Qui tingui l'opinió, que vulgui, ens enviï un àudio, ens enviï, en aquest cas, un missatge. És igual, 675 99 00 52.
Des del poc ens passa, vull enviar un missatge de tranquil·litat a Donald Trump, el president dels Estats Units. S'ha jugat la Super Bowl, la final de la futbol americana, el Super Tasson, que diuen per allà, i jo no ho sabia que es jugava.
Donald Trump estava molt emprenyat amb Bad Bunny, perquè cantava en espanyol, i, clar, deia que no ho entenia. Dir-li a Trump que nosaltres, que entenem l'espanyol, tampoc l'entenem a Bad Bunny. És a dir, que no us preocupi, no és una qüestió d'idioma, sinó és una qüestió que aniria una miqueta. De veritat, us ho dic en sèrio, que no sabia... Aquesta ditsa és jugar a la Super Bowl? Sí, senyor. És l'espectacle més vist a part del Mundial, no? Inauguració dels Jocs Olímpics.
Final del Mundial i després ja ve... Jo és que estic tan desconnectat d'això. Però tant. Després ja ve el gran tasson. De veritat, eh? Desconnectadíssim. No sabia que jugava al... Això. A la Super Bowl. La Super Bowl. Qui ha guanyat? No ho saps. Ha guanyat si té els Seahawks, eh? I contra qui jugaven? Contra els Patriots. Aquesta setmana he estat... Ai, aquesta temporada...
ha estat una mica allunyat del que fa la NFL per problemes amb els drets televisius, que els tenia un, els altres els tornen amunt, acaba BTV... En fi, un merder importantíssim amb els drets audiovisuals a l'estat espanyol pel que fa a la Super Bowl.
Escolta, més fresc, més fresc, més fresc, no pot ser. De vegades repassem titulars que ens assobten i n'acaben de publicar un ara mateix, que encara està en gaire on el som3.cat barra TV3 barra Catalunya. Tot anirà bé. Tot anirà bé. Es veu que avui a les 3 de la matinada s'ha reobert l'autopista A7 a Bartorella, en sentit surts després de la gairebé 3 setmanes tancada perquè estaven fent obres. I el titular de TV3 és Obres als punts crítics de la xarxa. I posen Ascensar dornir es prepara un mur perquè no cedeixi.
Està molt bé, ja que hi som, almenys perquè no cedeixi. Perquè si heu de preparar un mur perquè cedeixi, ja no cal que el preparin, sí o no? És una explicativa una mica sobrant, eh? Sí, sí. Preparem un mur perquè no cedeixi, clar que sí. Molt bé, molt bé. M'agrada molt. En fi, què seria un dilluns sense el nostre imbècil del dia amb ració doble avui? Què dius?
Habia una vez.
I qui té Joan el doctor's honor d'ocupar aquest apassionant imbècil del dia primer de la setmana? Doncs la Consuelo Correa. Qui és la Consuelo Correa? Que als seus 70 anys ha decidit deixar tota la seva herència, la seva gosseta, mulant. El meu fill, diu la Consuelo, rebrà la legítima. Ho entén, però com que no ho necessita, en fi...
Imbècil del dia. Ja, abans que em diguis el segon, ja l'he triat. Ja l'hem triat, eh? La Consuelo. La Consuelo s'emporta el títol de la setmana i opta el del mes i bé si no de l'any, també. Molt bé, home. I qui té la segona posició de moment en l'imbècil del dia d'aquest dilluns? Doncs, mira, el Tribunal Suprem. Jutge del Tribunal Suprem. Ai, ai. Ai, Consuelo, aquest perill. Sí, sí, perquè hi ha uns fets del 2017, crec que són,
Un avi es va fer passar per la seva neta de 8 anys, Astúries, al WhatsApp i va caçar un pederasta. Fent-se passar per la seva neta, doncs el va caçar, el va detenir, el van jutjar i la cosa ha arribat al Tribunal Suprem i li ha fotut 10 mesos de presó.
10 mesos de presó. Per casar el pederasta? No, no, no. El presumpte pederasta. Només 10 mesos. Ah, 10 mesos li ha caigut? Només. Amb tot un seguit de proves, fotografies, converses, de l'avi fent-se passar per la neta. I només 10 mesos de presó.
Ho sento, Consuelo. Cau la Consuelo. Cau Consuelo. I mira que tenia números, eh? Sí, sí. Molt bé, aquest jutge del Tribunal Suprem. Molt bé, eh? De fantàstic, tu. Tenim una justícia que, per cert, avui no ho hem dit, que el servei de Rodalies funciona com sempre, perquè no diferenciem un dia de vaga amb un dia normal amb un servei dirigit per incompetents total. Per tant, doncs, que ningú pateixi. El tren funciona igual que la setmana passada que...
teòricament i presumptament no feien vaga, dic presumptament, que un dia com avui que fan vaga. Tres dies de vaga, avui, demà i dimecres... En fi, ha anat bé acabar el present del dia parlant també de Rodalia. Seria el triomvirat, eh? Vinga, Joan, més coses! Saps que soc personalment un gran fan dels esports, a vegades hi ha qüestions que passen una mica per sota del radar esportiu...
qüestions de dopatges, sempre ens agrada parlar del dopatge en els escacs o la manera de fer algunes trampes per sempre procurar treure el màxim rendiment sense que l'Agència Mundial contra el dopatge et pugui detectar. Doncs ara s'està celebrant, com sap tothom, els Jocs Olímpics d'hivern a Milano Cordina.
Hi ha una polèmica sobre els suposats allargaments de penis dels saltadors d'esquí. Podria ser dupatge, perquè podria funcionar com un timó i permetre volar més. Joan, Joan.
Ho sento. He llegit aquest cap de setmana això i em sembla... És a dir, ha sigut hialurònic el penis, no? I això què fa? Bé, podria servir com un timó poder guiar més el cos del saltador.
per agafar més... No riquis, no? És així de trist. És a dir, jo tinc entès que li fa gran la roba, perquè no apreti tant. Compre-t'una talla més, també. O sigui, que el membre viril creix fins al punt de fer de timó, no? Fins al punt de ser susceptible de dopatge.
Sempre. És a dir, ja t'ha de fotre la mala que et punxin allà, acidi hialurònica, vinga, plac, plac, plac, allò creix, et fa més gran el vestit i teòricament saltes més. Saltes molt més o no? També hem de veure on et punxen, perquè a vegades és el que passa, no? Prens un medicament contra... Tens un dolor a l'orella i penses, sabrà el medicament que ha d'anar a l'orella? No, no, jo tinc entès que punxen el penis. Sí, bueno, era per suavitzar... Sí, no, no, no suavitzis, no suavitzis. És a dir...
Allò creix en uns nivells que, hòstia, què està passant aquí? Salten en estat d'eufòria. I fa timo, eh? Fa timo. O sigui, si ja se'ls hi marca prou, ara el tema és que... Qüestions d'aerodinàmica. Sí, però és per fer la roba més gran. I compra't una talla més i estalvia la punxadeta. No. Hi ha regles específiques sobre les talles dels vestits dels esquiadors, en aquest cas, que salten.
Jo què vols que et digués, Joan? Jo crec que el món necessita una mica de reset. Se'ns està fent uns imbècils del dia molt plural, eh? Sí, sí, sí. Ha sigut molt coral la sessió d'aquest dilluns, eh? A mi, a veure, també volia dir una cosa que cada setmana... I trec la sintonia, eh? Perquè aquí no vull acabar regent conceptes, eh? Trec la sintonia de l'imbècil del dia.
Aquest cap de setmana hem vist una terrible caiguda d'una... Mira, anàvem a comentar-ho ara. L'Icemon, eh? L'Icemon, que és una participant als Jocs Olímpics, té la cama trencada i ha sigut operada, va ser evacuada amb helicòpter. Hòstia, quina desgràcia. Però, clar, l'Icemon hem de saber que, com va sortir de la línia de sortida, ja portava els lligaments trencats i ho sabia. Sí.
Ell es va trencar els creuats, el LAC, que diuen a l'altra banda de l'Atlàntic, lligament anterior creuat, feia només 10 dies. Va fer una prova classificatòria, miraculosament li va aguantar el genoll. Ahir imatges ens van deixar a tots palplantats, sobretot pels crits de l'Insei Bond. Hem de dir que no és que li fallés el genoll. No, no, no, es va enganxar el palc.
va enganxar amb una de les portes el segon número 11 que va prendre la sortida. Imatges absolutament esfereïdores en el silenci, se sent com crida l'esquiadora i els helicòpters de Milano Cortina l'evacuen. Realment, ella ha fet l'esforç màxim amb els creuats
per poder participar en la cita olímpica. Jo ja sé que una cita olímpica és cada 4 anys, que és una oportunitat potser única a la vida de participar, i ho sé. Sé que es va enganxar amb la porta, que és aquelles banderetes allà, amb el pal va enganxar, i que no tenia res a veure. Però saps perfectament que si tens una caiguda dura com la que va passar amb els lligaments trencats,
Possiblement ja no és que no puguis a les Olimpiades, és que possiblement no sé si podràs competir més. Amb la qual cosa no crec, per molt esportista d'elit que siguis, que haguem de portar el cos al màxim. Segurament deuria portar el genoll esquerre perfectament protegit. 30 de gener es va fer aquesta terrible l'acció dels creuats anteriors.
Que els creuats no li van fer caure, està clar. Però estic convençudíssim, eh? Ho dic convençudíssim. Per seguretat, segurament, en tu mateix. En el moment que caus i et fas mal, no és el mateix portar uns lligaments trencats que uns lligaments no trencats. Segurament vés caigut, has vés pogut fer mal...
però jo no crec que es vés fet tan, tan de mal. No ho sé, però, hòstia, fa pensar molt això. Els faraidors, els crits... Sí, sí, te recuperi molt ràpid, eh? Doncs la màxima recuperació i el que diem a vegades, eh? Els esportistes, doncs, per una presea, eh? Per una medalla, són capaços de fer autèntiques bogeries més enllà dels mortals, com tu, que ja estàs demanant per allargar-te el penis. Home, i tant! Deixa de mirar. Hàcil dialorònic, a veure com val. Hàcil dialorònic, va, nen...
Però perquè els pantalons se m'han quedat petits i allò de comprar una talla més, faig àcid hialurònic, no? No et confonguis de micro, ara, eh? Si creix, això. Hosti, tu, és que això, aquesta notícia, la vaig llegir dues vegades, dic que això no pot ser. No pot ser veritat. És allò que llegeix, no pot ser veritat. El món del dopatge, eh? Un dia parlarem del dopatge als escacs, eh? Als escacs. Molt interessant, eh, també. Sí, senyor, sí. No. Sí, sí, antidoping, als escacs. Bé, és que jo estic amb tot el carinyo als escaquistes, eh? Als escaquistes.
Però és que jo considerar un esport als escacs em costa molt. Ja sé que m'estic traient un personal ara al damunt, però a mi considera esport. Per mi és més esport als escacs que a la Fórmula 1. Mira què et dic.
La Fórmula 1 físicament has d'estar ben preparat. El que vulguis, però absolutament tots els pilots de Fórmula 1 són boníssims. Absolutament tots els pilots de Fórmula 1 estan preparats per aguantar forces G, que no aguantarien res. Per això és un esport. Per tant, és la maquinària, els diners, el cotxe que tinguis...
Per mi és més esport als escacs que a la Fórmula 1. Aquí jo difereixo, però ara, escolta, entrem al DeLorean perquè... Vinga, va! 1942, un 9 de febrer, naixia la reina Carol King.
Jo crec que hi hagi un grup a la vida, un grup cantant, és igual, un grup del que sigui de música, que no hagi personat el Locomotion. Vols fer... Vols que fem el Locomotion, Jaume? Fem el Locomotion! Carol King, Locomotion! Now that you...
T'acabo de fer una coreografia i tot, eh? Sí, sí. He donat gràcies a Déu que la cosa no s'ha retransmissat. I no s'ha allargat. Per veure en Jaume Cabot intentant perpetrar un locomotion. Menys mal que no s'ha allargat com a... Segons què, segons què. Deixem-ho així. Va, què més? Doncs 9 de febrer del 1981 moria Bill Halley, eh? Bill Halley.
hauria d'haver estat el rei del rock, no Elvis Presley. El que passa és que a Halley li va agafar ja granadet la moguda del rock and roll i, evidentment, el mercat audiovisual de l'època preferia un noi jove com Elvis Presley. Però si no, Bill Halley, molt de compte, que hagués pogut optar al tró de rei del rock. Bill Halley, com el cometa. El cometa Halley. Sí, sí.
Tothom va veure el cometa Halley i no el va veure ningú. Per cert, hi ha qui diu que el cometa Halley és l'estrella de Batlem.
Ah, sí? Que va passar sobre Judea. Tu el vas veure? No ho recordo, jo. Jo tampoc, però jo crec que això ens en recordaria. No, però això és cert, eh? Sí, sí, clar. Els astròlegs diuen que va passar el cometa Halley sobre Judea més o menys a l'any 0 de la nostra era, que podria ser l'estel de Nadal, eh? Què dius, ara? O sigui, vas allà i van dir, mira, l'estel de Nadal. Espera, que miros si tornarà el cometa Halley, eh? Ara...
Bona nit, torna al 2433, eh? També passa això. Abans agafarà tard, eh, Joan? Sí, no. A veure, tornarà el cometa Halley o no? ¿Cuándo volverá a verse la Tierra el cometa Halley? Ah, mira! Hòstia, doncs encara pot ser, Joan. Encara la podem agafar. 2061, eh? Uf.
2061. Ja no tindrem el cometa per massa tonteria. No, ja no tindrem el coll per mirar molt amunt, eh? Tampoc. Estarem a la residència. Quina mandra. Amb el nostre transistor. Sí. Ah, tanquem el dilòdia, Joan. I tanquem a 1985, tal dia com avui arribava el número 1, la italoamericana Madonna, dient-nos allò, que era com una verge, ell. Oh, i li agradava.
Hem d'aclarir a la nostra audiència que tens dues coreografies diferents. Una pel Locomotion i l'altra pel Like a Verge. Donem gràcies a Déu que no ha quedat gravat. Vull que es grava tot. Arrima de Madonna i Like a Verge. De seguida Joan Escopeta ens acosta un al migdia 3.57 de la tarda.
Som-hi. Dos morts i mig és el llibre a quatre mans, escrit per David Alclot i Albert Calls. David Alclot, escritor, advocat, exalcalde de Vilassar de Mar, i ens el van venir a presentar a la ràdio, Vilassar Ràdio, avui.
Traurem les millors jugades d'aquest crim del Maresme de l'any 81. Crim real, eh? Crim real, sí, sí. Dos morts i mig. També traslladarem el nostre més sentit condol a la família Torrejón per la mort de Rafa Torrejón, exjugador de la Unió Esportiva, excompany teu i pare de la capitana del Barça, Marta Torrejón, i de Marc Torrejón,
Jugador de l'Espanyol, subcampió de la UEFA, per cert, i que va acabar la seva carrera en diferents equips de la Lliga Alemanya. Coneixerem també la Gemma Amat, una vilassarenca que va a la candidatura de nosaltres. Aquesta candidatura que opta a la presidència del Futbol Club Barcelona el 15 de març i que es presentarà dimarts vinent. 17, Vilassar de Mara.
Per cert, Joan Laporta ja dimiteix avui com a president per ser precandidat o candidat, en aquest cas, a les eleccions del Barça que es porten a terme, com bé dius, el 15 de març. Joan Escofet, una del migdia, 3.57 de la tarda. T'escolto atentament, demà un quart d'onze torno a saludar. I recordarem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Ceitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent del que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM.
De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. Demà dimarts arriba una altra de les interessantíssimes conferències que organitzen els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària de Vilassar de Mar. Les coordenades ja ho sabeu. Sala Roser Carrau, Espai Cultural Canvisa, 6 de la tarda dimarts cada 15 dies. I demà, doncs, ajuntem cinema i literatura.
La relació entre el cinema i la literatura està ben present des dels inicis del Sater a finals del segle XIX fins a dia d'avui. Volem parlar de la relació entre el cinema i els llibres i ho farem amb l'advocat i periodista Albert Beorlegui, el qual tenim el gust de saludar en breus instants. Som-hi. A Vilassar Ràdio, sempre parlant de tot. Albert Beorlegui, bon dia, bona hora. Què tal, bon dia, home, com anem? Molt bé, i tu?
Bé, força bé, clar que sí. Doncs escolta, comencem la setmana amb energia, i això va bé, i Messi arriba a la conferència de l'aula d'extensió universitària. Albert, en principi el títol és prou al·lucent, eh? És a dir, el cinema i els llibres, els arts, l'art del cinema amb l'art de la literatura. Com ho lliguem, això? A veure, a la lliència em sembla que és d'entrada començar amb una d'aquelles frases, un d'aquells tòpics que estan, em sembla, sempre presents quan un parla de cinema i de llibres, que és allò de dir, sí, la pel·lícula està bé, però...
El llibre sempre és millor que la pel·lícula. I comencem aquesta conferència desterrant aquest mite. És a dir, davant de la possibilitat que sí, que pugui ser criticat i qüestionat, és evident que el llibre i les pel·lícules són elements, diguem-ne...
demostracions extraordinàries d'art, però són coses diferents, són llenguatges diferents. No podem equiparar-nos de la mateixa manera, perquè hi ha moltes diferències que ens permeten veure com el llibre i la pel·lícula, malgrat que en un principi tenen el mateix argument, però són coses diferents.
I en baso, comparant també dues altres mostres d'un altre gran llenguatge, que és, per exemple, comparar La dama de les camèlies, que és un llibre molt famós d'Alexandre Dumas, publicat al segle XIX, amb La traviata, que és la famosa òpera de Josep Verdi, que és l'adaptació d'aquest llibre. Clar, què podem dir que és millor? El llibre d'Alexandre Dumas o La traviata de Josep Verdi?
Són coses diferents, no es poden comparar. Doncs aquest és a punt de partida la conferència d'aquest dimarts a l'aula de Vilassar. De dir que, sí, són llenguatges extraordinaris, però que no podem comparar mai una pel·lícula amb la seva corresponent versió cinematogràfica o la corresponent versió literària, perquè, evidentment, estem parlant de coses diferents.
Estem parlant de coses diferents, Albert, però també és veritat, i això no ho sabia, i si no és així, corregeixes, eh, per favor, que l'adaptació dels clàssics en principi es va fer per legitimar el nou espectacle, és a dir, elevar el cinema a la categoria de la literatura, no?
Sí, efectivament, sí, sí, tens tota la raó. La idea, ara perquè tenim el cinema més que consolidat com a expressió artística i més com el gran art del segle XX, però quan va sorgir a finals del segle XIX de la mà dels germans Lumière, diguem-ne que va tenir moltes reticències per part de la crítica especialitzada que deien que allò no deixava de ser, diguem-ne, un espectacle de barraca que era com molt popular però que mai podia tenir pretensions artístiques.
I la primera legitimació que va venir va ser per un grup, diguem-ne, artístic, que es deia Film d'Art, que d'alguna manera o altra intentaven legitimar i intentaven donar la corresponent, diguem-ne, qualitat, diguem-ne, artística a les pel·lícules.
I com es pot aconseguir això? Doncs d'algues maneres. Primera, aconseguir una legitimitat, diguem-ne, moral o eclesiàstica, d'aquí que hi hagués una gran quantitat de versions cinematogràfiques que tractessin la vida de Jesús, ja estem parlant de finals del XIX, principis del XX, eh?, vull dir, estem parlant de fa més de cent anys, i de l'altra, portant a la gran pantalla, doncs, històries, històries que, d'alguna manera o d'altra, fossin grans referents de la literatura.
no és gens casual que en el període Mood es fessin 400 adaptacions, 400 de les obres de William Shakespeare, perquè, clar, qui millor que legitimar una obra artística o pseudoartística en el seu moment, com és la cinematogràfica, que portar a la pantalla un Hamlet, un Macbeth o un Romeo i Julieta. Doncs aquesta és la idea per la qual el cinema neix adaptant obres de la literatura per guanyar-se, això sí, diguem-ne, el respecte dels que en un principi ja en teníem.
També hem de veure que és veritat que el llenguatge és completament diferent. Aquí no descobrim res. També descobrim que moltes vegades s'indaguem una miqueta. Hi ha llibres que s'han portat al cinema i precisament són els autors i les autores els que no estan gens d'acord amb aquesta adaptació cinematogràfica. Per tant, a vegades arrufen el nas, veure el concepte del llibre. Clar, ja d'entrada sabem que el llenguatge és diferent, ells ho han de saber, però tampoc estan molt orgullosos en alguns casos, en l'altre sí.
Sí, per això hem de partir una mica quines són les diferències entre un art i un altre. És a dir, la literatura, un no llegeix un llibre amb una hora i mitja, llegeix un llibre a diferència d'una pel·lícula. Un llegeix un llibre amb dies o setmanes i, per tant, pot assistir a l'evolució psicològica dels seus personatges.
Hi ha un altre gran element, evidentment, que té el gran avantatge dels llibres respecte a les pel·lícules, i és que, evidentment, hi ha la imaginació. Aquí, en aquest cas, amb la literatura, ens imaginem com són els nostres protagonistes, quins són els tipus d'escenaris, mentre que a la pel·lícula d'alguna o d'altra t'ho venen ja amb estegarets.
Les pel·lícules, en canvi, també tenen un gran avantatge respecte als llibres, que és la gran repercussió que arriben a tenir. No sé, per posar dos exemples claríssims de grans pel·lícules, diguem-ne, clàssiques. Quan parlem de Lo que el viento se llevó, la pel·lícula per excel·lència de Hollywood Clàssic, abans de la pel·lícula va ser un best-seller, va ser un dels grans llibres més venuts dels anys 30, obra d'una autora que es deia Margaret Mitchell, però avui se'n recordaria algú de llibres si no fos per la pel·lícula d'en Víctor Framing de l'any 39? No.
O, dit d'una altra manera, el Ben Hur, la famosa adaptació cinematogràfica d'en William Wallace, en el seu moment, i estem parlant de l'any 1881, va ser...
un gran best-seller també a Nord-Amèrica. Va ser la primera gran novel·la, diguem-ne, històrica, en el sentit modern que coincideix amb el tema, però avui algú se'n recordaria del Ben Hur, del general Lee Wall, si no fos, evidentment, per la pel·lícula d'en William Wyler. I així passa amb moltíssimes, moltíssimes pel·lícules. Vull dir que, d'acord que sí que és veritat que el cinema, diguem-ne...
encotilla molt una idea, però també si et dona una repercussió i un paràmetre emocional i cinematogràfic o artístic molt destacat.
En fi, si mirem quines són les obres literàries, les deu obres literàries més llegides del món, totes, o gairebé totes, han passat a cinema. Per tant, aquí també, clar, estem parlant de la Bíblia, evidentment, doncs és el més llegit. Citas del presidente Mao Zedong, Harry Potter, El senyor dels anillos. Per tant, aquest exemple que acabes donant pel·lícules històricas, també el podíem donar en pel·lícules, doncs, aquelles d'autèntics èxits de públic. Per tant, doncs...
Molt de cinema i més del que pensem prové de bons llibres, de bona literatura.
Home, això, sens dubte, és a dir, una bona pel·lícula és bona no perquè hi hagi bons intèrprets, o una bona il·luminació, o una bona banda senyora. Tot això són elements de complements. Una bona pel·lícula es basa sobretot en una bona història. Però això és la base, o sigui, és un bon guió. Si hi ha un bon guió al darrere, és evident que pot haver-hi una bona pel·lícula. No necessàriament, eh?, però pot haver-hi una pel·lícula. Aquí depèn una mica de la traça del muntador, del director o dels que hi prenen part.
però resulta evident que, malgrat els esforços que poden haver-hi perquè hi hagi, diguem-ne, una bona o una brillantíssima adaptació cinematogràfica, a vegades no s'aconsegueix captar l'esperit, no? Per posar-te també un preny de clàssics, l'any 50 va fer una de les moltes versions de l'Illa del Tresor de Robert Louis Stevenson, i és una pel·lícula, doncs,
que està molt bé, s'aconsegueix de les millors pel·lícules que adapten l'obra clàssica, però no capten l'esperit, per entendre'ns original, aventurer, enjugassat, que té l'obra literària.
Un altre exemple seria, mira, ara que s'ha estrenat el Hamnets, aquesta obra de la Maggio Farrell, que té tantes il·luminacions als Òscars, doncs hi ha hagut també encesos debats sobre a veure si és millor el llibre que la pel·lícula. Per mi, el meu humilíssim parer, són debats estèrils. Sí, es pot alucobrar de sí, escolta, doncs està més bé, menys bé, però és evident que la pel·lícula té un llenguatge en què tot s'ha d'explicar en menys de dues hores, en què t'ho donen tot m'estagadet i la versió literària, òbviament, tindrà altres avantatges.
I també és veritat que, abans allò que deies, no?, vull dir, hi ha autors que d'alguna manera o d'altra, diguem-ne, accedeixen els drets dels seus llibres, doncs, per fer bones adaptacions, i a vegades els resultats no els acaben a agradar. Mira, el cas del Nom de la Rosa, la famosa primera obra d'Humberto Eco, que va ser publicada l'any 1982, tothom sap que se'n va fer una versió cinematogràfica posterior, l'any 1986, amb en Sean Connery de protagonista, que va tenir un èxit, sobretot a nivell de crítica europea, amb
més que notable, però l'autor va renegar sempre d'aquesta dotació cinematogràfica. No hi ha res gens. És que hi ha molts factors aquí que d'alguna manera o d'altra incideixen. I la nostra missió, aquest dimarts aquí a l'Aula de Vilassar, serà fer aquest primer plantejament, però també veure com el cinema ha tractat els llibres, ha tractat les biblioteques, ha tractat els lletres ferits, ha tractat aquests espais, diguem-ne, més o menys sagrats, aquests simples de saber que representen llocs on hi ha llibres.
Aquí volia anar, perquè no tan sols repassarem tots els clàssics de la literatura que han passat al cinema, sinó pel·lícules, i ara em comentaves, per exemple, El nom de la Rosa, que pel·lícules on biblioteques o llibres són protagonistes. El nom de la Rosa, recordem que narra uns misteriosos assassinats als Alps Italiens,
Allà a una abadia on hi ha una extraordinària biblioteca. Per tant, parlaràs de pel·lícules on els llibres i les biblioteques també són importants. Per tant, gires una mica més, vas una mica més enllà del propi llibre que ha passat a la pel·lícula. Sí, la idea no és passar-nos tota la conferència parlant a veure si els llibres són millors que les pel·lícules, aquest no és el punt de partida. I si, en canvi, veure com el cinema ha tractat els llibres, que en el fons sempre ha tingut una visió com, en general, però com molt amable, com molt, diguem-ne, mira aquí l'envers dels llibres a català i
és la base de bona part de les adaptacions cinematogràfiques que s'han fet. Llavors, sí, parlem de biblioteques, ens anem a Alexandria, per conèixer la famosa biblioteca fundada per un dels generals d'Alexandre, ens anem a l'abadia del Nom de la Rosa, però també anem a llocs en què els llibres estan prohibits, com per exemple aquesta societat distòpica que planteja Fahrenheit 451, la famosa novel·la d'en Ray Bradbury,
que ha conegut alguna versió cinematogràfica, però la més famosa és la de Francesc Truffaut de l'any 1966, en una societat futura on tots els llibres estan prohibits. I també recordem la pel·lícula La princesa prometida, dirigida per en Rob Reiner, en què també hi ha els llibres dintre els llibres. Vull dir que, en el fons, la conferència és una llor admirativa de com el cinema ha tractat les adaptacions cinematogràfiques.
Albert, saps que tinc la sensació que en lloc de gaudir, el que fem sempre és comparar i buscar aquella crítica, en lloc de gaudir d'un bon llibre i després d'una bona pel·lícula, o a l'inversa és igual, tenim la costum de comparar, ui, és que m'agrada més la pel·li, ui, és que m'agrada més el llibre, no sabem gaudir del bon art.
Això passa en general amb l'art. Passa també quan a vegades anem a l'òpera i estem més pendents a veure si en el segon acte s'ha acabat el tenor acabat en el moment en què havia d'acabar amb el punt just en què mal ha marcat la partitura o ha pogut fer un cert lluïment.
Això acostuma a passar. I en el fons tens de la raó. A vegades, darrere d'això, que està molt bé, que és molt legítim, només saltaria, però acabem perdent la perspectiva que en el fons l'art en general i els llibres, la música o el cinema ens proporcionen un ene extraordinari per sublimar la nostra trista condició de simples mortals i gaudir allò que ens acaba brindant la vida.
De fet, tenim un exemple aquí davant del que hauríem de fer, no? Gaudí, doncs, ell és tan cinèfil com l'actor, eh? No em preguntaré si ets més una cosa que l'altra, perquè veig que ets igual de cinèfil que de l'actor, i el que passa és Gaudí, no? De tot plegat.
Sí, aquesta és la idea. Jo em sembla que ens hem d'estar de romansos, mirar com el cinema també té aquesta meravellosa capacitat per crear mons imaginaris, perquè la literatura sí, té aquesta capacitat, té el gran motor de la imaginació, però el cinema t'ho posa a la mà.
t'ho posa de manera molt fàcil. Les recreacions que es fan del passat amb el cinema poden ser certament extraordinàries i són portes o són portals que ens permeten poder tenir molt més coneixement, molt més interès per als mons del passat.
Que si jo, quan parlem de l'antic Egipte, per entendre'ns, per fer referència a una altra conferència que també tinc més o menys en cartera, ostres, la gent es queixa i diu, no, és que les pel·lícules de l'antic Egipte no són rigoroses. Vale, sí, és que no tenen per què fer-ho, perquè el que pretén el cinema és entretenir i tenir una certa aspiració d'art. L'altre ho deixem per als documentalistes i per als historiadors i per als que ja en tenen. En el fons el cinema s'hi va a gaudir i, bueno, sí, escolta, si ens agrada molt, dic, escolta, mira, doncs mira, això és art i de tant en tant li donem algun premi.
Ja està. Doncs exactament el mateix passa, diguem-ne, amb el cinema. Quan anem a veure una adaptació cinematogràfica, no podem estar tota la pel·lícula dient que aquest personatge representa que es moria abans, o l'edat d'aquest altre personatge representa que és més gran o més petit. Escolta, és una adaptació, i una adaptació ja sabem que té les seves pròpies licències perquè cada un dels llenguatges, sigui el cinematogràfic o sigui el literari, té el seu propi codi intern gràcies al qual, diguem-ne, l'acció acaba funcionant.
si adaptéssim fil per randa exactament igual al que ens diu una obra literària, que alguns deixeu veure un mèrit, i jo trobo que no té per què necessàvem ser un mèrit, però si alguns hi veuen un mèrit, ostres, possiblement llavors ens perdem alguna altra cosa també més interessant, que és la capacitat que té al cinema per desenvolupar el seu potencial, que és extraordinari, molt més que no pas el literari, evidentment.
Doncs l'Albert, amb aquesta xerrada amb la qual hem tingut el luxe de compartir-nos, ha donat motius per anar demà a la tarda. 6 de la tarda, sala Roser Carrao, al cinema, als llibres, a càrrec de l'Albert Beorlegui Tous. Ell és advocat, periodista, comentarista cinematogràfic i col·laboró del programa Via Lliure de RAC1. Doncs m'imagino, Albert, no sé, que el programa de RAC1, Via Lliure, la setmana que ve, el cap de setmana que ve, et tocarà comentar també els Premis Gaudí o no?
No, no, no, no. La nostra secció amb el Via Lliure és una secció que ha sigut el Besar de les Sorpreses, que fem el primer o el matí del diumenge, a dos quarts de vuit, que dura mitja horeta, i que parlem de temes de cultura en general, però, evidentment, no hi falten ni els llibres ni els cinemes, sense comprar una cosa amb l'altra. I si et faig valorar una mica la gala, la vas veure ahir o no?
Doncs no, la veritat és que no, perquè jo tinc uns coordenades vitals ara, que em llevo molt d'hora, que treballo ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, i que a determinades hores, i quart de deu o les deu ja comença a ser el límit, en què prefereixo anar a llegir, per exemple, anar a llegir una estona al llit, que no pas a veure una galàs gaudica,
Per altra banda, sembla que ha premiat el que més o menys s'esperava i que va estar a la mar de bé, perquè algunes de les pel·lícules que havien de tenir premis com el Cirada, com Sorda, o com el Romeria, per entendre'ns, van sortir premiades, que això era important.
Jo trobo que vas fer una bona elecció, Albert. Amb això ja t'ho dic tot. És una opinió molt personal, eh? Albert, veure-ne aquí. Fins demà a les 6 de la tarda a Vilassada de Mar. T'esperem que vagi molt bé. Gràcies per atendre la nostra trucada. Una abraçada ben forta. Gràcies, Jaume. Que vagi bé. Bon dia. Que vagi molt bé. Bon dia.
Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població.
Guanyaràs un pis en vida, no un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirrisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte.
Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassada Mar.
Arribem a les 11, temps de notícies amb Robert Mazza. Tornem de sèrie parlant d'economia per joves i no tan joves i ens endinsarem a la segona hora i mitja també de la nostra edició. Ja sabeu que el parlen de totes basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i en aquest cas amb l'entreteniment musical arribarem al punt de les 11 del matí i ho farem amb tequila i aquest clàssic, aquest tema que es diu... Un clàssic ja, eh?, d'aquest...
Castiu, dime que me quieres. Teclai, dime que me quieres, home.
Les notícies de les 11
Nou contacte amb la informació des d'avui fins al dia 13 a l'espai Galvany al carrer de Sant Roc número 2, romant tancat a causa dels treballs de reparació urgents relacionats amb les canonades d'aigua. Les activitats formatives de la gent gran queden sospeses i la previsió és que es puguin reprendre el dia 16 de febrer.
El punt de repartiment de targetes dels contenidors de residus recordem que es realitzarà aquest dimarts dia 10 i dijous 14 traslladant-se a l'Ajuntament. Per tant, insistim, 10 i 14 punt de repartiment de targetes dels contenidors a l'Ajuntament de 10 del matí a 1 de la tarda. Les classes de català no es veuen afectades per aquesta mesura.
Els resultats de les eleccions a Aragó donen la victòria al Partit Popular amb 26 diputats, dos menys dels que va aconseguir a les eleccions de 2023. El Partit Popular de Jorge Azcon continuarà necessitant Vox per governar. Vox surt enfortit perquè dobles cons passant de 7 a 14.
El PSOE, que es presentava amb l'exministre i portaveu del govern espanyol, Pilar Alegria, perd 5 escons i queda amb 18. Són els mateixos escons que va treure el 2015 Javier Lambán, els pitjors resultats del partit fins ara, amb la diferència que aleshores Podem tenia més pes. La junta aragonesista també surt guanyadora en aquests comissis perquè doble diputats de 3 a 6.
Aragona existeix en treu-dos, un menys que fins ara i Esquerra Unida a sumar manté un diputat. Els partits amb representació a les Corts passen de 8 a 6 perquè desapareixen Podem i el partit aragonès regionalista, el part que no ha aconseguit prou vots per entrar al Parlament Autonòmic aragonès. A les Corts d'Aragó cap formació política ha aconseguit mai la majoria absoluta.
Antonio José Seguro serà el proper president de Portugal. L'exministre socialista s'ha imposat en la segona volta de les eleccions presidencials el candidat d'extrema dreta André Ventura amb el 66% dels vots davant del 34% del seu rival. Amb més del 95% dels vots escrotats, Seguro obté gairebé dues terceres parts dels vots i prendrà el relleu com a cap d'estat del polític de centredreta Marcelo Rebelo de Sousa.
El Sunset Jazz Club de Girona entra en la llista de les millors sales d'arreu del món, la prestigiosa revista nord-americana Don Beat, en destaca la programació, i haver aconseguit fer comunitat jazzística. En aquest temps s'han fet més de 4.000 concerts amb música d'aquí, com Marco Mezquida, Jorge Rossi, Albert Bubé, i també artistes de fora com Bill Stewart o Scott Hamilton, que sempre que hi poden tornen de nou a Girona per tocar en aquesta sala.
Recordem que Sanset, tot i no està en una gran capital, com la majoria de sales que destaca la publicació Don Vit, ha aconseguit ser entre les millors i vol continuar oferint vetllades úniques al cor de la ciutat de Girona.
Joan Laporta ha volgut acomiadar-se del seu segon mandat com a president del Barça amb una llarga entrevista el dia abans de dimitir perquè comenci el procés electoral. Laporta ha parlat als mitjans oficials del club, on ha repassat els cinc anys de mandat sobre el Camp Nou, preveu que l'estadi estigui enllestit el 2027 amb la coberta i que a finals de 2026 estarà acabat sense coberta.
La construcció d'aquest element comportarà quatre mesos d'inactivitat, però no està previst tornar a Montjuïc. Segons Laporta, la instal·lació de la coberta es podrà fer d'acord amb el calendari de la Lliga i de la Champions. Pel que fa a la llicència per obrir el gol nord, ha assenyalat que està disgustat, malgrat que l'obra ja està acabada. Els diuen que han de millorar els excessos i això és el que estan fent.
Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. La cultura. La que hi ha a cada porta i a cada balcó. La de qui escriu i la de qui assaja. La de qui busca i la de qui escolta. La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res. La que pren vida perquè tu hi ets. Tu també en formes part. El teu gest t'ho canvia tot. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla-me.
I tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'ho perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia a tothom. Hola a tots i a totes. Avui estem aquí en un nou episodi. Avui, un altre cop, oient del mes. Primer de tot, saludar l'Adam. Molt bon dia, Adam. Molt bon dia, Martí. Avui a la setmana més a part dos duros. Sí. Amb més ganes que mai, Martí. Estàs bé o què? Home, avui en especial. Oient del mes sempre és dia...
especial a l'any. Sí, avui a sobre no portem només un ullent, sinó que portem dos, Adam. Us podria dir ullents del mes, del mes de febrer. Sí, se'ns ha anat una mica l'olla i hem decidit que podíem portar dues persones, que la veritat és que ens poden enriquir molt a l'episodi, han fet un parell d'aventures molt bones que ara ens explicaran. I, bueno, doncs les presentem, no, Adam? Doncs són en Guillem i l'Edu.
Encantats. Hola, nois. Encantats. Guillem, tu ja vas estar per aquí o no? Sí, vaig estar per aquí fent un episodi amb l'Àlex Álvarez. Molt bé. Sempre vens acompanyat? Sempre vinc acompanyat. M'agrada sempre acompanyar a mi.
Doncs Edu, presenta't una mica. Jo soc l'Edu, tinc 22 anys, i estem aquí amb el Guillem explicant les nostres aventures que ens agrada fer pel món, i en aquest moment venim a explicar l'aventura d'Indonèsia. Vale, o sigui, diguem que vosaltres heu fet un viatge a Indonèsia, de fet, de què va ser d'un mes, d'un mes i mig? Sí, mes i mig, quasi dos mesos. Molt bé, o sigui, us vau haver d'adaptar allà a l'entorn, a la Indonèsia. Doncs això és el que explicarem en aquest episodi. Comencem! La pela és la pela.
Doncs, primer de tot, Edu, a veure si pots aprofundir una miqueta més en aquesta presentació que has fet. On vius, d'on ets, què estudies... Una mica més intensa, aleshores. Curro, eh? Mira, mira, jo et diria... Jo soc de Vilassar de Mar, dic aquí dalt a cinc minuts d'aquí, de l'estudi aquest. Ara mateix m'estic opositant per bomber. Apa! Hòstia, que bé. Ens agafes cara de bomber. Ens vols explicar com fan els... Quin és l'horari dels bombers? Setmanal, o no?
No sabria dir-te, estic en la part teòrica i començar amb la física i tal, però sí que és dur, treball, treball, darrere treball, i al final si tu et proposes alguna cosa pots arribar a aconseguir. M'havien dit que els bombers treballen com 3 dies a la setmana i després 3 descansen.
En plan, crec que era, o és que no m'ho han explicat molt bé i tal, encara no m'he posat molt el tema aquest, però si era 3 dies treballant, tal, i després tens més dies de festa. Vale, supos que hauràs de saber més, no?, si vols ser com bé. I tu que fas pels dies de festa, no? No, no, no, la veritat és que no. Ah, perfecte. A veure, sí, més o menys. Treballes a algun lloc? Treballo el fet de mà, el que vaig a treballar ara, estic fent una substitució i tal. El fet de mà és una botiga o...? No, pitxeria. Ah, val, molt bé. Pitxeria, sí, sí, sí.
Doncs, Guillem, a veure si ens pots recordar una miqueta què estàs estudiant. Jo, com vaig comentar, estudiava nàutica. Que bo. I, doncs, poca cosa més. Treballar, estic ja buscant un treball. De fet, l'Edu m'està substituint a mi. I poca cosa més, la veritat. Què vol dir que t'estàs substituint?
Jo treballava en una altra pizzeria, no he fet a mà, però... Ah, és veritat, un dia em vas pitar pel carrer, potser? Pot ser. Que anava amb bicicleta? Sí, sí, és veritat. No vaig fent maldats per parlar-me jo. Bé, doncs com a oients del mes us hem de demanar, Edu i Guillem, si us heu escoltat tots els episodis.
Jo, sincerament, tots no. Tots no, però alguns sí. Alguns sí que hem escoltat. Alguns sí, gràcies a Hugo Baos. Què? Un altre germà que va fer en promoció, no? Un altre germà també, segurament, molt enterat en el tema. Us hem de preguntar, també va, anirem amb tu, Guillem, primer, si tu inverteixes, tens algun tipus de contacte amb la inversió, tant sigui com monetària, com inversions en tu mateix, o en alguna mena de negoci, o alguna cosa?
Sí, mira, de fet, llegint-nos al guió, hem pensat que nosaltres no invertim econòmicament en nosaltres, no invertim en cap actiu ni res d'acord amb això. Tu tampoc, Edu? No. Però creiem que fent viatges i fent les coses que fem i fem d'allò, invertim en nosaltres mateixos. Saps el que vull dir? Sí. Nosaltres creiem que invertim en aquestes coses, invertim també... Bé, i ja està. No invertim en res. De fet, quan m'ho estava explicant a l'Almi, jo ens hem mirat en plan de...
Li ha donat el clavo, saps? És també una inversió en tu de descobrir món i conèixer coses noves que et poden... Bé, sobretot cultures, que és del que parlarem avui del viatge que vau fer allà. Que estic segur que totes les coses que hagis aconseguit, diguem que t'han fet més feliç, que t'han omplert més... Bé, els dos...
Ostres, que segurament han sigut aquests viatges, aquestes sortides, de sortir de la zona de confort, no? Sí, i tant, aquestes coses aprens molt. Com aprens altres cultures, altres formes de viure i tal, i com que t'has adaptat, al final et vas conèixer també tu mateix en altres situacions i vas creixent, vas invertint en tu mateix i vas creixent. En alguns episodis hem tractat el tema de la migració d'Espanya? Doncs per diferents raons, ja sigui...
cultural, ja sigui de treball, pel que sigui, i us volia fer una pregunta, direm per aquí, que si teniu pensat marxar d'aquí per alguna raó o encara no... No és el plan. Sí. En un futur segur. Les oposicions a bomber d'aquí et valen per bombers a fora o no?
A veure, depèn de vosaltres de fora que et refereixis. No ho dic sempre. Si ets d'Indonesia i tot això ja, complicat. Clar, però si volguessis treballar de bomber a Itàlia, podries? A Itàlia? No ho sé, no ho he mirat tampoc. No t'has mirat gaire, no? No, però són preguntes... I tu, Guillem? Jo sí, a mi m'agradaria anar fora.
Per viure. No és que Espanya estigui malament, l'únic que m'agradaria anar a veure més món. I a treballar fora, i a invertir fora, també, i el que sigui. Heu pensat llocs? No, la veritat. Algun lloc on hi hagin onades i ja està. Ah, que bo. Califòrnia, el mateix? Califòrnia mateix, Lisboa... Sí, perquè vosaltres dos sou molt surferos, no? Sí, sí, sí. El lix, no? El lix. Era una part de la taula dur. Que es feia reventar, no? Es feia reventar, que es feia reventar el lix, és veritat.
Sí, sí, això de l'episodi, sí, completament de l'episodi interior que vas venir, Guillem, ens vas explicar tota la història. És veritat, és veritat. Està molt bé, està molt bé. Vosaltres dos teniu carnet a conduir? Tenim carnet a conduir. Sí, sí. Molt bé, molt bé. Pels que no sabien d'on ve aquesta pregunta del primer ullent del mes, que podeu escoltar, que l'Adrià era un noi que estava molt enfadat amb el carnet a conduir. Va venir aquí, va presentar un tema molt candent, que es va calentar molt aquí. Sí, sí, sí. Sobre el tema de la inversió, bueno, vosaltres dieu que invertiu en vosaltres mateixos, però m'agradaria fer-vos la pregunta de si vosaltres creieu que aquí a Espanya...
Hi ha falta de cultura en la inversió, però inversions diguessin monetàries, no? Guillem, Guillem...
Jo crec que sí, jo crec que sí que hi ha falta de coneixement perquè la gent o bé no sap com s'inverteix o tal, o la gent no té els coneixements necessaris per invertir. Potser la gent sí que sap, mira, si invertejo això i després si la moneda puja o tal o qual, la gent potser sap el mínim, sap bàsicament el que sé jo. Però després la gent potser no sap els coneixements que s'han de tenir
per invertir en criptomonedes, o en vivenda, o en el que sigui, o en borsa, o en el que sigui que vulguin invertir, saps? Jo personalment no tinc cap coneixement com per ara posar-me a invertir. I per això ho recomanem per dos duros, no? Exacte. O sigui, tu et seràs, Guillem, a un nivell raso, no? Bastant, bastant, bastant usuari. Sí, no estem en aquell món, la veritat.
Però, en general, també us he de dir que cadascú hi invertés en el que sap. I si tu, Guillem, controles els leash que flipes, doncs leash a tope, saps? A tope, a tope, a tope. I a taules de surf, probablement. Seria molt top, la veritat. De fet, tenim una compte així que l'estem intentant fer créixer per...
Per començar així a vendre... Un compte de banc? No, no, compte d'Instagram, perdó. Com una marca, saps? Original Vei. Original Vei, exacte. De fet, l'última pregunta és relacionada amb l'últim oyent del mes que vam fer, que va venir l'Ariadna Martínez. Us anau a preguntar si teniu pensat emprendre.
amb el tema aquest de... Bueno, diguéssim que aquest compte Instagram jo és com una mena de... Sí, a veure, nosaltres, amb la compta aquesta, si t'havíem pensat fer un projecte, tal, explicar a tota la gent tots els bitllets que fem pel món per com incitar la gent a viatjar i tal, i a part volíem, en plan, com donar-nos a veure fent pegatines que ja les hem fet i tal, i a part volíem fer camisetes, suaderes, tot allò relacionat amb el tema del surf, saps?
Heu portat les enganxines? Sí, les hem portat. Sí? Sí, després us donarem. Ara enganxem un parell per aquí per l'estudi, el Robert i tal. Els micròfons. Perfecte, perfecte. De fet, vaig veure el vostre content. Un dia us van punxar una roda? Oh, sí, ens van punxar una roda, sí, sí. És un tema que ha donat molt a parlar, això. Entre el món del surf és un tema que... Sí, la veritat és que sí. És com una espècie de coi, que et trenquin una roda. No...
Pot ser, si li podem dir una manera de codi. Vam anar a una platja on no era la nostra i algú es va enfadar. Ostres, però que territorials, no? Sí, sí, era molt territorial. El noi no el surt, eh? El noi era molt territorial. Ah, val. I nosaltres vam anar a l'aigua i quan vas a l'aigua no pots anar així com que és campixa, saps? Has d'anar allà i has de respectar unes normes. No fotis. Vam anar allà, vam respectar les normes i vam anar a la furgoneta a canviar-nos que estan palats de fred i se'ns va rebre fred de cop.
Hi ha normes per surfejar. Sí, hi ha algunes normes. Però com de l'espai públic, com és la platja. Exacte, sí, sí. Si ens podeu dir alguna així... Sí, alguna. Alguna així que diguis, compta!
Una norma. Jo què sé, no mirar-li els peus, jo què sé. No, a veure, normes hi ha diferents, en plan, per exemple, representa que tu on estàs posicionat de l'onada, depèn d'on estiguis posicionat, doncs l'onada és teva o és d'una altra persona, saps? En plan, rotllo, si tu estàs com més a prop de l'espuma, com si diguéssim o tal, i vens com agafant l'onada des de més lluny, representa que l'onada és com teva, saps? És teva, ningú la pot agafar.
S'ha de portar un metro per mesurar les onades. No, a veure, bueno... Experiència, no? Sí, sí. Això és molt interessant, un dia. Si anem a surfejar, Adam... Sí, sí, sobretot, si algú comença a surfejar, si algú que ens escolti vol començar a surfejar, sobretot que busqui per Google normes o preferències per surfejar, perquè si no la gent, en sèrio, que s'enfada molt. Sí, depèn de la planxa encara més. Llavors us van fer onada per roda, no? Li vau ruir a l'onada? No, no vau ruir a cap onada. Ah, vale, a sobre no ho fa res. Sí, sí.
Com a última pregunta sempre fem als nostres oients del mes, que ens digueu, perquè en el que hem preparat, nosaltres fiquem el número de l'episodi amb números romans, val? Vale. Ens agradaria que ens diguíssim quin número és Edu, real. Et toca a tu. A veure, això és... És XXX, V, pal, pal. Espera't, espera't. Vale, això és UU, després... Buah, això és... Ah, però això és...
Ostres, em sembla que li està gustant, això, eh? Això ha de ser 20 diàlons. I em vols ajudar? Jo crec que és 37, potser. Correcte. Com que 20 diàlons? A 37, no sé. Les 3-5 són 30, la ve baixa a 5, 2 fals. 5 i 2. Perfecte. Has també d'anir per trencar el gel, no? Trencar el gel.
Està bé. Ara ja comencem en Tamari. Adam, quin és el vostre viatge més gros que heu fet? Pot ser aquest a Indonèsia del que volem parlar avui? Sí, sí, sí. Jo crec que sí. Sí, 100%. El més top i el millor, jo crec. Com va sorgir aquesta idea? Indonèsia.
De fet, crec que primer està pensant a Azores, no? Sí, pot ser. A Azores, sí, sempre ens anem pel nord, per allà, la costa País Basc i tot això, pel final ho tenim aquí al costat, i vam dir, va, ens anem més lluny avui, aquest cop, i tal, llavors vam dir Indonèsia. Al final se'ns va quedar Indonèsia. Sí, crec que va sortir així de la nada.
Un país barat, amb bones onades, vam dir som-hi. Home, però el vol que va costar car? Sí. El vol no va costar tan car, la veritat. Comparat amb el que la gent es pensa, es pot dir el preu. Home, clar. Va costar, què, 650, no? 650 euros, anar i tornar. Està genial. Quasi dos mesos. Ei, doncs ho hauries d'haver dit abans, tio. Quan vaig jo a Indonècia. Jo tinc una pregunta que potser no és molt rellevant, però és quina especial maleta us vau fer?
Una maleta per un dia, o per una setmana, o per un mes. Una maleta per tres dies, literal. Sí, sí, banyador, tovallola i quatre coses més i ja està. Era estiu, no? Sí, sempre estiu. Sempre vas amb banyador, és el que fèiem nosaltres, banyar i xocles. I el tema de la taula?
Taula de surf, doncs mira, no vam portar les taules, ens vam comprar taules allà. Va. Taules de surf. Sur no és barat comprar-la allà directament. Sí. Bueno, és que facturant-la, et cobren per volumen irregular. És pasta. I a l'avió allà. De fet, a nosaltres ens va passar una cosa, que vam comprar les taules allà i vam comprar una funda i tot, pensant que havíem de pagar per portar-la cap aquí, i vam arribar a l'aeroport, la vam deixar allà i no ens vam cobrar res.
Allà potser són una mica més... És casolats, és casolats. I una pregunta, això ho vau decidir vosaltres pocs dies abans de marxar? Perquè Maragó, Guillem, tu quan ens vas explicar el primer episodi que vas venir a explicar que t'havies anat un any als Estats Units, ho vas decidir com amb una setmana d'antelació o dues setmanes d'antelació? Sí, sí, sí. I això ho vau decidir també igual? Ah, no, no, no, això ho vam... Per exemple, nosaltres posem que ens vam anar el 24 de...
Juliol de 2025, doncs això ja els vols els vam agafar ja, diria que sobre el febrer o per allà. Amb antelació. Amb antelació. Amb bastanta antelació. Però només els vols, eh? Només els vols. Sí, sí, només els vols. I l'allotjament? I després l'allotjament al març i tal, vam mirar allotjament pels...
Potser deu primers dies i després ja... Sí. Després què? Anar buscant. Ah, vale. Anar buscant. És carrer, és terra. Ah, no, no, no. No, sobre la marxa. Anar buscant, anar buscant. Sobre la marxa, sota un pont, tal. O sigui, el vostre objectiu era, en deu dies, anar coneixent gent o anar ballant la zona a veure on poguéssiu quedar-vos a dormir? Bueno, no.
Teníem el viatge pensat ja, més o menys, però sí que en plan... Primer vam començar la illa de Bali com a tal, que és la més principal, però està molt massificada i tal, i després sí que ens vam anar canviant, ens vam anar movent d'elles i tal. Les primeres illes sí que les teníem pensat, perquè quan arribes està bé tenir un plànol de tot, però després sí que ens vam moure per les illes en plan era sobre la marxa, rotllo Airbnb per la part ja.
Parlapar i buscar les cases. Vivíeu una miqueta al dia, no? Improvisació. Això està xulo, no? Sí, molt guapo. Vosaltres veieu Bob Esponja?
Quan heu petits? Sí. Sabeu qui era l'Arri la langosta? El que estava fort. Que deia que vivia la vida al límite. Jo no me'n recordo. Ella sí, em m'ha quedat molt marcat. Una mica com vosaltres, que arriba allà i diu, vinga, va, en 10 dies no podrem dormir aquí, ens haurem de buscar la vida. De fet, havíeu agafat bol de tornada ja? Sí, sí, sí. Ah, sí, sí, sense anar a tornada.
Ah, vale. Pensar que era potser indefinit i quan us vingués avui... No, no, no. Sí que tenim un col·lega que no es va agafar bol de tornada. I ha tornat aquest desembre. Però... Bueno, però aquí ja tenia en compte que és bastant espontàni. No quadraria amb la teva personalitat el no agafar bol de tornada? Totalment, totalment. Jo si no tingués la universitat aquí, jo no agafar bol de tornada. Encertat, llavors.
Bueno, i com va ser... Un cop vau arribar allà, vau arribar allà. Com va ser la vostra integració? Heu d'explicar amb tot tipus de text com va ser conèixer gent d'Indonesia que suposo que actuen molt diferent a com actuem nosaltres aquí. Com us vau integrar? Perquè jo us veia a l'Instagram. Vau fer una pila d'amics, no?
Sí, sí, sí, a part que vam conèixer gent d'aquí a Barcelona, més endavant, l'agenda ja és, en plan, perfecta, en plan, o sigui, és gent, doncs, no sé, sí, no, com que et pots integrar molt bé, qualsevol cosa que tinguis, algun problema, ells t'ajudaran, tal, l'únic que és si t'intentarà intimar amb algunes coses, perquè és així, com a tots els llocs,
Però sí, sí, per tota la resta és perfecte. Però que si timaven res, un euro, dos euros. Sí, un euro, clar. No hi havia tampoc grans timades. És molt barato tot. I tenim alguna experiència, així que diguis, amb algun local? Com es diu la... Indonès, no? Indonès, amb algun indonès. Sí, amb algun indonès. Que ens hagi així cap a malament. Indonès o indonesa. Bé, vam conèixer un nen que era molt bon al surf. És veritat.
Es deia Gani, i el vam adoptar durant uns dies, ens va adoptar a casa seva, i d'allà és on vam treure, vam veure de veritat com vivien allà. I com vivien? Com vivien? A veure, ens van integrar, no vam dormir a casa seva ni res, però si vam fer el sopar, en plan, rotllo molt, com si fos una pel·li, saps?
Que ha passat un huracán, no? No, no, en plan, vas tu a buscar el menjar, tal, en plan... Vas tu a buscar la gallina directament. Sí, directament. Vas allà a la granja, que tenien una granja amb gallines, amb vaques, amb què més tenien, cabra, també menja cabra, i... Ho fareis tot, en plan, tot.
Des del principi. I us va xocar aquest canvi de món, diguéssim, venint aquí, que és un món ja que està molt civilitzat i primer mundista, podríem dir. Allà arribar a Indonésia a veure tots aquests costums? Xocar, xocar com a tal, no. La veritat és que ens vam sentir molt bé. Ens vam sentir molt bé perquè, a més, és com un país lliure, saps? Pots fer coses que aquí potser serien il·legals, no il·legals, de...
Sí, sí, us vaig veure amb moto per on vulguis i tal tens molta llibertat i allà nosaltres ens vam viure molt bé per aquest tema que la policia no ve com aquí alguns cops a molt on està
Perquè et feies una idea allà, anar en moto, tu pots anar en moto, nosaltres anàvem descalços, sense casco, en plan, perquè et feies una idea, saps? En plan, sí, en plan, rotllo, sí, en plan, a lo loco, saps? Que també és de la tu amb cuidado, saps? Has de tenir dos dits de front, però sí, sí, en plan, comparat aquí no hi ha ni punt de comparació. Però i la gent, com és? Allà és molt tranquil·la la gent i no necessiten policia? Sí, molt tranquil·la, molt tranquil·la. Hi ha policia, però no hi ha lleis, en plan, no hi ha lleis.
Deixen cadascú com fer la seva. Allà la gent és feliç, sap el que ha de fer, sap el que no ha de fer, i tothom, tothom sap, tothom segueix a una, encara que no... encara que la policia no vingui darrere teu si fas alguna cosa que no s'ha de fer, ells saben que això no s'ha de fer i no ho fan. Hi ha hagut nota d'un... El que ha dit el Martí una miqueta, seguim per aquí, el contrast cultural aquest, perquè jo tinc algun conegut que ha vingut d'Austràlia i, ostres, arriba aquí també en plan surfero i que arriba aquí menjant amb les mans, no? Estan...
A veure, Austràlia no sé com és, però sí, sí, allà, en plan, allà, menjant el terra, tal, no sé què. Com que us transformeu una miqueta, no? Sí, menjant, picant, allà, picant, en plan, et posen... Has de demanar a tu que no et fiquin picant els menjars, perquè si no... I encara així pica, no? I encara així pica. Encara així pica molt. Sí. Us vols adaptar bé als menjars, o què?
Sí, és menjar senzill, ja. És arròs fregit, bàsicament, arròs fregit, amb verduretes, pollesca... Ah, bé, bé, sí. També fideus, fideus fregits... El que s'ha de... com d'acostumar la teva panxa, a veure si ets dèbil de panxa... Sou dèbils de panxa? No, a nosaltres no ens va passar res. A mi em va agafar els primers dies, però ja està. Això et fa fort, no? Fa fort, però jo crec que va ser de l'avió. Comptes hores van ser? Unes catorze, no? Potser, o...? Fartar cap allà? Sí.
Com? Té com 42 hores, o sigui. Vale, si 100 euros, clar, ara quadra. La pau amb bicicleta fins allà. No, no, no, no anàvem en business. En business class no anàvem. Bueno, i això, en què us va ajudar en... Clar, perquè és el que deies tu al principi, que et trobes en situacions que et coneixes de tu mateix, com reacciones en aquestes situacions, no?
Com ens va afectar? Sí, com us vau veure vosaltres de dir, hosti, mira, he tornat i no sé, com t'has sentit diferent el torn aquí? Doncs no ho sé, a mi la veritat és que la tornada se'm va fer bastant dura perquè arribes allà, no està fent res, no està treballant, no està fent res i arribes aquí amb la universitat i tal i qual, a mi em va costar una miqueta.
Però la veritat és que per mi és com que et prens les coses més d'una altra manera, que no tots els problemes són tan importants, saps? Que a vegades algun problema doncs se li busca una solució i ja està, no passa res. I això ho vam aprendre ja perquè allà la veritat és que viuen bastant, d'una manera, bastant pobres. No tenen gaire escalers i potser el dia que treballen els serveix per menjar aquell dia. I no més, saps?
Doncs això és una de les raons per les que viatjar sempre va bé. Aquests aprenentatges només els pots aconseguir aquí. Exacte, exacte. Sí, sí, només els pots aconseguir si viatges.
Tu alguna aprenentència també, Edu, ja per acabar? Doncs mira, jo crec que del que vaig aprendre més, a part que la gent ja és molt bona i tal, i segurament tornarem 100% aquest any, al final allà nosaltres anàvem a fer surf i tal, i després arribar aquí i no fer surf cada dia, tindre, com ha dit el Guillem, de començar les classes i tal, doncs...
et pilla com una depressió perquè per nosaltres anar de viatge a un lloc xulo no és anar a Dubai on hi hagi surf és el que a nosaltres ens agrada nosaltres viatgem per buscar onades surf i allà és un lloc perfecte i després tornes aquí i tal
amb el marc que tenim aquí, que és complicat agafar onades, doncs costa el final. Però tot això ha de dir que portem uns quants dies salits sortfejant aquí, eh? Sí, això és veritat. Home, amb les pluges i els vents que estan aventi, sí. Tenim un cotxe allà. Sí, sí, sí. Un mes pot ser que ja està allà. Doncs per anar acomiadant l'episodi, nois, primer de tot us direm que ja que vosaltres deia que us falta encara aquest passet de començar a invertir en diners, en el mercat financer, el següent episodi que farem, Adam, serà sobre la importància de la inversió.
Molt interessant. Molt recomanable. I ens recomanem escoltar-lo. Més que arreu per veure el per què, no? Per què és tan necessari invertir. I ara, per acabar aquest ullent del mes, farem el clàssic joc. Adam, tu ja ets expert en aquest joc. Most likely to. Most likely to, exactament. Jugarem entre els quatre. Sí. Bé, ho pensarem bé. Qui ha tingut més treballs alhora? Hem de votar una de les quatre persones. Treballs alhora? Sí. Jo diria...
Jo diria el Guillem. Jo a l'hora només he tingut tot. No, però tu vas dir que hi creus. Vale, vale, vale. A l'hora jo crec... Jo canvio el meu vot, potser. I jo crec que el Martí. Jo crec que també. Jo crec que també. Jo crec que també el Martí. Ei, nois. És el Martí. Bé, no, jo he arribat a tenir quatre treballs a l'hora. Perfecte. Ei, nois, què passa?
No, no, molt bé, molt bé, molt bé. Sí, sí, l'any passat eren molt bons, eh? Vaig haver de deixar un perquè... No, potser el temps no t'ho permet. Qui és més probable que arribi a un milió d'euros?
A la bank account? Sí. Jo estaria parlant del Martí. Jo estaria parlant del Martí. No, és? Tu no, Edu? La veritat és que sí. Tu no, Edu? A veure, jo en un futur, qui sap? Qui sap, no? Ja ho he comentat. Ja ho he comentat algun cop aquí a la ràdio. És que tinc un paper darrere la porta de la meditació, en tinc els objectius per fer com a la vida, i tinc com a objectiu arribar a mig milió abans del 2040. Sí, bastant ambiciós. Sí.
Em sembla molt bé. A mi també em sembla bé, el que no sé si arribaré a... Sí, sí, sí, tot estan intentant. Jo crec que estalviar no és la forma, jo crec que la forma és invertir. Exacte, això sí. Qui és més probable? Que en 5 minuts caigui millor a una persona promigua que no coneix de res.
Jo ho tinc clar. Jo ho diria el Guillem. Jo diria l'Edu. Jo diria el Martí o l'Edu, també. Jo crec que tots. Sí, jo crec que tots. Ei, quina raó és més agradable, no? La raó és del guanyador, eh? Gràcies. A tu què passa, Guillem? Et va caure molt bé l'Edu? Ah, no, perdó, has dit tu l'Edu, no? És que l'Edu és un tio així de peu, de conversa fàcil. Collonut. A mi em costa molt, en plan, davant de càmeres i tal. Però jo, en veritat, sóc així...
Molt mogut, molt mogut. Jo també pel poble, no?, que vius aquí. Sí, aquí. I la última és, qui és més probable que rigui en el pitjor moment? En moments que no toquen. Jo crec que... Mira, mira. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo. Jo crec que l'Edo.
Saps què passa? Jo sé que vaig amb un somriure pel carrer. Però sí, sí, és per això. Jo crec que és per això. Cuidado que hi ha situacions en les que... Sí, exacte. Que no toca. Que no toquen. El tren de tant en quant, quan veus algú cantant i se m'escolta el somriure, que no toca.
Bueno, va, doncs tancarem aquest episodi, molt interessant, en el que no hem parlat tant de temes d'inversió, sinó com de temes de viatges i d'experiències personals, i sobretot de sortir de la zona de confort, que espero que podeu confirmar, tant Edu com Guillem, que el millor que us heu trobat a la vostra vida ha sigut fora de la zona de confort. Sí, sí, sí. Us recomaneu llavors.
recordem-nos les nostres xarxes socials, part dos duros, dos amb número, i seguiu a Original Bay. Exacte. Original Bay. Bé, bé, bé. Doncs, bé, feu-nos saber vosaltres si voldreu venir al programa també com a oients del mes, i nosaltres us despedim. Moltes gràcies, Edu, per venir. Moltes gràcies a vosaltres per invitar-nos, la veritat. Ha sigut un plaer.
Molt bé, també per nosaltres ha sigut un plaer, la veritat. I molta gràcia a tu també, Guillem. Per el segon cop ja, eh? Baterà. I es pot dir que soc baterà? Sí, de fet ets l'únic que ha vingut dos cops. Molt bé. Ostres. Aquí el tenim, eh? Un plaer. Perfecte. Molt bé. Xapa, estem la setmana vinent, Martí. Apa, Adam. Apa, adeu. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens aparen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danx o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mireu, em fa molta il·lusió avui rebre la meva convidada, perquè jo fa uns mesos, bé, jo i molts vilasserencs i vilasserencats que ens agrada això de les xarxes socials, vam descobrir un perfil que ens va agradar molt. Era la vilasserenca. Saps qui eren els corders? Doncs queda't que t'ho explico.
Antigament, a Vilassà, la majoria de carrers que eren perpendiculars al mar se'ls anomenava rieres o rials, ja que canalitzaven l'aigua cap al mar. N'hi ha tres de molt marcades. Una d'elles és la que ara anomenem riera de cabrils. Aquesta riera és un curs hidrològic format per diverses torrenteres que recullen aigües pluvials dels vessants cabrilencs de la serralada de Sant Mateu, com el Torrent Zaret, el Torrent Roig i el Camí Fondo. Més avall, ja a l'alçada de Vilassà, la coneixem com a riera de cabrils.
Al llarg de la seva història, la Riera... I així, vídeos i vídeos i post i post. I ens va agradar moltíssim, i van dir, escolta, a la Vilasarenca l'hem de convidar. I avui la tenim aquí davant, amb nom i com nom, Gemma Pérez. Bon dia, bona hora, com estàs? Molt bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Bueno, a vosaltres per convidar-me. Doncs va, parlem de tot plegat. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Vilassarenca, qui és la Gemma Pérez? Doncs la Gemma Pérez soc jo, soc jo, soc de Vilassada tota la vida i mira, m'agrada molt la història i vaig decidir fer això, però no sabia gaire bé què feia, t'ho dic. No sabies gaire bé què feies, per què?
Doncs mira, perquè va ser un impuls, em sembla, més que res va ser un impuls. L'estiu m'avorria, jo sempre he llegit molt sobre el poble, soc una mica friqui d'això, i vaig pensar que ho has de buscar molt per trobar-ho, i de fet, si no tens llibres propis, molts cops ara ja no els trobes, a la biblioteca estan com molts justets, i vaig dir, bueno, això s'ha de difondre més.
i em vaig tirar a la piscina sense pensar-m'ho, perquè vaig pensar, si tu penses dues vegades, no ho faràs. És a dir, tu, l'estiu passat, del 25, dius, tot m'avorria, m'agrada la història, i vaig dir, vas començar, si no m'equivoco, ho tinc aquí, amb la casa dels senyors, amb les cases dels senyors, no? No, vaig començar...
Parlant, crec que el primer vídeo era sobre la llegenda dels penjases. La llegenda dels penjases. Sí. Sí, és que la Casa de Senyors crec que et deu sortir perquè és el vídeo que té més visualitzacions.
Sí, senyora. Home, estem parlant de 840, eh? Sí, té moltes i llavors aquest jo crec que va apareixent a molta gent. I vas començar per què? Per què? Amb l'agenda del Penjases perquè era una mica el més típic, no? Sí, i perquè al final jo sempre he estat als diables, és una cosa que ja coneixia molt, que no havia de buscar molta informació perquè molta ja la tenia, i vaig parlar de les llegendes i una d'elles, la de Vilassà, que és aquesta, no?
És a dir, tu estaves a Els Diables amb els mensuets i et coneixies, però clar, tu graves un, però ja tens perspectiva de gravar-ne més, no? Sí, sí, sí. I què? Què et fas? Una mica de planning a veure què gravaré? Sí, clar, jo abans de pensar... Vaig obrir el canal, però no vaig penjar-hi res, i vaig fer-me una mica... Jo soc molt estructurada, jo soc mestra, llavors una mica vaig fer-me l'estructura de com ho volia plantejar...
i vaig fer-me aquestes temàtiques. No sé si t'has fixat, però quan entres al perfil hi ha diferents temàtiques. Hi ha la societat, hi ha la cultura, hi ha l'arquitectura, i llavors més endavant vaig introduir la part febril, la part d'indústria. Però al principi vaig començar amb les tres, amb les tres que he dit al principi, com si diguéssim. He dit cultura, he dit arquitectura i societat.
I llavors per cada una vaig fer la portada i vaig pensar, bueno, aquí parlaré de tots aquests temes, a societat tot això, a cultura tot això. Llavors, a poc a poc vaig anar omplint, omplint, omplint i vaig començar a fer vídeos. I ho vas parlar amb algú, això? O vas dir, ah, m'hi llenço jo?
No, m'hi vaig llançar jo, a veure, sempre comparteixo les coses amb la meva parella, però sí que ell em va dir, és que no t'ho pensis, si t'ho penses, no ho faràs. Fes-ho. Fes-ho, sí, sí, sí. I a més jo sempre tinc moltes vergonyes, soc una persona extrovertida, però alhora tinc vergonya. I fixeu-vos que no surto gaire als vídeos, surto molt poc. De fet, surto a l'inici i surto al final, i tot allò del mig són imatges... Doncs quedeu-vos que us ho explicaré. Exacte. M'encanta. Llavors...
Jo no surto perquè em fa molta vergonya. Però, mira. Però, escolta, s'ha anat fent gran, això. Ho saps, no? Ets conscient, no? Sí, una mica, però no tant. És a dir, no vull mirar-m'ho gaire, això. No? No. De fet, a la que vaig tenir 50 seguidors vaig dir, ja està, ja estic feliç amb això. 50? Doncs t'haig de dir que ara vaig a mirar quants en tens, però crec que en tens uns quants més, eh, de seguidors, ara. Sí.
Em sembla que sí. Estem parlant de... Ara t'ho dir exactament, eh? A hores d'ara tens 1.906 seguidors. Sí. Que està molt bé, això. Sí, sí, molt bé. Però, bueno, no m'ho miro gaire. No t'ho mires? No. No és d'aquestes que se ho mira així? Puc preguntar l'edat, Gemma? Sí, tinc 35. 35. I tu vas estudiar a Vilassà, ets de Vilassà... Sí, sí, sí. On vas estudiar? Jo vaig anar al Baixí Borriac, després vaig anar un any a el que eren els barracons en aquell moment, que ara és el Pere Ribot,
Sí. I després sí que és veritat que el segon d'ESO ja el vaig fer a Mataró. Vaig estar a l'ESO i vaig gerat fent-lo a Mataró. I després ja, bueno, la carrera i tal, però sí que la meva vida ha estat molt vinculada al poble. I de què ets mestre? Soc mestre d'educació primària. Sí, i d'educació física. A on? A Arenys de Munt. A Arenys de Munt? Sí.
Lluny de... Bé, lluny, entre cometes. Sí, és que això no pots triar-ho. No, estàs a llistes... Si estàs a l'escola pública... Bé, jo soc funcionària, però no tinc una plaça definitiva, llavors et toca el centre que toca i el dia que hagi de concursar ja buscarem més a prop. Exacte. Sí, sí. I buscaràs a Vilassà o no?
Sí, home, si puc treballar on visc serà perfecte. Llavors la Vila Serenca ja anirà del tot superenfocada a tots els infants. Per tant, tu, l'educació, la cultura popular, tot això és el teu, no?
Són els meus temes, sí, sí. Cultura popular, educació i també està molt lligat amb la història. Tota la meva vida m'ha agradat molt la història. De fet, no sabia si estudia educació o estudia història de l'art. Llavors, bueno, ja et dic, els meus temes recurrents són aquests. També estic a la Riarada, vull dir, estic a tot arreu, una mica.
Gemma, clar, una cosa és triar un tema, i l'altra és desenvolupar-ho. I això, clar, aquí hi ha un cor darrere, per qui no s'ho imagini, és una feinada. A vegades vols tractar temes, i això passa als mitjans també, de tots, locals i no locals. Vols tractar un tema i evidentment no el coneixes, i a partir d'aquí l'has d'estudiar, te l'has de treballar.
Què t'has trobat? Perquè vas començar una miqueta, vas escombrar cap a casa amb la llegenda dels penjases, però clar, hi ha hagut temes que m'imagino aquest que soltava ara, no?, les rires dels corders, no? Jo això t'haig de dir una cosa, n'he pres aquí, eh?, sentat en programes com Ram de Mar, de l'Agusti Martín, i programes així, històries de Vilassar, històries de Mària de Dalt... Això n'he pres, això. Però realment és que hi ha una història aquí, eh? Com ho fas? Sí.
Sí, a veure, jo he tingut la sort de viure tota la meva vida al carrer Alzina, que és justament a prop d'on viu l'Agustí. És a dir, era el meu veí de tota la vida, i encara que ell potser no ho sap, però m'inspira molt. I, evidentment, també, com a veí sempre he tingut la Margarita Ors i el Lluís Beules, dos referents de Vilassà també de sempre, que han estat a tot arreu, les mil batalles que m'han explicat, no?, i...
I també jo crec que sense ell ser conscient, ser-ne conscients, jo, mira, he anat preguntant, he anat fent, i a mi el poble sempre m'ha interessat. I sí que és cert que jo no soc historiadora, però tenim persones al poble que s'han dedicat exclusivament a fer investigació d'això, no?
Torno a dir, l'Agustí és un d'ells, l'Alexis Serrano té mil coses, llavors jo a partir d'aquí, Damià Bas, vull dir, he anat llegint tota la gent que ha fet això, i simplement jo només ho transmeto, i busco la informació, em faig un guió que me'l faig jo, per ser una mica didàctica, perquè al final és la meva feina, i ho explico, i ja està.
Però s'ha agafat un to molt amable, molt simpàtic, un to que és molt agradable i això es nota. Això la gent diu, hòstia, que xulo. Normalment sí, un historiador, amb tot el respecte, que es posa allà i et deixa anar com una classe magistral i tal. Vas molt per feina i això ho vas assajar o no? No, no, no. Zero assaig.
És primera presa, això? Sí o no? Sí, sí, jo em faig el guió, però és que al final jo crec que la meva feina és això, vull dir, jo tracto amb infants cada dia, llavors tots els meus discursos que suposo que quan explico són senzills, vull dir, són senzills, faig servir paraules que tampoc no, vull dir, que no són gaires trambòtiques, i llavors jo crec que al final això fa que sigui proper.
I també ho he de resumir molt tot perquè els vídeos, al final, a les xarxes, si no són curts, els passes. M'has parlat de referents, eh, Damià Abbas, també hi havia Lluís Guardiola, l'Agustí Martín, l'Àlexi Serrano, i m'has parlat d'en Lluís Beules i la Marghera d'Ors. Jo, de veritat, ara que estem així en confiança tranquil·lament, et diré que en aquest poble es farà justícia el dia que la Margarita Ors tingui una plaça.
Sí, sí. Jo crec que és una dona espectacular. I et dic, donaria per fer 80 entrevistes amb la Margarita. Les fem, les fem. I a més a més, em vull fer un anivell personal, perquè aquesta és espectacular. Escolta, va, Gemma, i els temes que has tocat, quin és el que més t'ha costat? Anem a fer una mica de repàs de temes. El track cremavill, aquest, suposo que el tenies. No, aquest no m'ha costat. A més, aquest em fa molta il·lusió...
perquè és l'únic que no he trobat en els llibres.
Aquest és... Aquest és un que vaig anar a parlar amb la Puri, el Jordi, que són els constructors, i m'ho van explicar ells. I això em va fer molta il·lusió perquè aquí sí que he fet recerca de veritat. Llavors, és el primer vídeo, que de fet és l'últim que he fet, que és propi, o sigui, que la redacció tot és propi. Vull dir, surt de la seva veu, jo ho he recollit i jo ho he explicat. Però no hi ha cites de persones.
Les imatges són de l'arxiu del Jordi, però són de Mansuets de Foc, i si et fixes en les fonts, són ells dos. Jo vaig anar a casa seva, vaig parlar amb ells, els vaig gravar, i després que m'expliquessin tot, vaig fer el vídeo. Vas fer periodisme històric. Sí.
A mi hi ha un que em fa especial il·lusió, si m'ho permets, que és Cala Maria dels Bous, perquè havia parlat moltíssimes vegades, moltíssimes, amb en Xevi Ramon, aquí al carrer, allà on fos, al camp de futbol, i havia parlat moltes vegades que els seus pares eren els arrendataris, deia, de la Cala Maria dels Bous, i em va fer molta il·lusió, però les cares dels senyors, la pagesia, els gegants, els rodetets... És a dir, els que som d'aquí que hem sentit això, ens fa il·lusió. Dóna'm exclusives. Quina serà la següent?
La següent, no ho sé. No ho sé, saps què m'està passant? Perquè a més vaig intentar... Jo, com que soc tan quadriculada, soc molt quadriculada, vaig intentar fer sempre...
societat, cultura, indústria, o sigui, anar com per ordre. I ara fa tres dies, bueno, fa tres publicacions que són les tres de cultura, i el meu toc m'està dient Gemma, això no pot ser, no pot ser que hi hagi tres iguals, i llavors he decidit com, bueno, fluïm això, no passa res, llavors sé que la següent no serà de cultura,
I hauré de buscar indústria, arquitectura i societat. Segurament la següent serà d'indústria i no sé si fem... No sé si fem... A veure... No me'n recordo quina tenia, eh? Deixa'm-ho buscar. El Xetuc. Hi ha moltes coses, no?
No sé què és això que dius. La fàbrica del Xetuc, que és on està ara, què et diré, al carrer Sant Ramon? Sí. Saps on hi ha el local de la trupa? Sí. Doncs just davant hi ha aquelles arcades, allò era la fàbrica del Xetuc. Ah, sí? Sí. Després allà et donaran molta informació. De fet, això que estic fent jo ara en directe, t'ho deu haver fet molta gent, no? Sí, sí, clar, m'encanta.
Sí o no? Et paren, et diuen, escolta, podies fer això, no? Per tant, no tens un període de temps que dius, escolta, haig de treure cada quatre dies. Mira, la meva idea principal era fer-ho cada setmana, però la meva feina no és aquesta. Llavors, jo el que faig és, intento treure un vídeo cada setmana, fer un vídeo cada setmana, normalment, si us fixeu, els trec els caps de setmana,
perquè la meva vida, o sigui, el meu horari laboral és de dilluns a divendres, llavors quan tinc temps és cap de setmana, i hi ha hagut vegades que no ho he fet cada setmana, no? Èpoques de Nadal, vull dir, ara fa ja uns dies que entre mig que tampoc ho he pogut fer, depèn de la feina que tinc també a l'escola. I la gent et para o et diu coses o no?
La gent no em paren. Pel carrer, com a molt, em diuen m'encanta la teva pàgina. Això sí que m'ho han dit. Però sí que em diuen m'escriuen molt. I això em fa molta il·lusió. I què et diuen? Què et demanen? No em demanen. Molts cops m'expliquen coses. Vull dir, m'expliquen coses de has parlat de la meva família, m'encanta, que xulo. O em demanen alguna imatge, també. Eh...
No ho sé, em fa molt feliç. De fet, hi ha hagut vegades que he quedat amb gent que em diuen ens podem trobar, és que has parlat de la meva família i vull que vinguis a casa. Sense conèixer? Sense conèixer-nos. Sí o no? Sí, sí, sí. I què et diuen? Què t'expliquen?
un munt de coses i m'ensenyen, no? M'han ensenyat casa seva, m'han dit tal, això i l'altre. M'encanta, m'ho passo superbé. I després també m'ha contactat vosaltres, per exemple, no? La ràdio o la revista Mirades, que l'última publicació és una col·laboració també amb la revista perquè també quedés allà. No sé, estic molt contenta. I la il·lustració són molt xules. Sí? Són molt xules, m'ha cridat molt l'atenció.
Sí, sóc jo, en realitat. Però bueno.
Estan molt bé, estan molt bé. Escolta, no us penseu que això sigui tan fàcil i que ens encanta. Què en deies? Et dono l'exclusiva, eh? Segurament serà Canyol. Ah, molt bé. Clar. Doncs Canyol és allà, el Xetuc, el Xetuc, que està allà. Ah, sí? Sí. Allà al costat? Allà mateix. És la plaça de Canyol. Ah, vale. Doncs és la plaça de Canyol, és veritat. Estava pensant com es diu la plaça i era, mira, la plaça de Canyol. Allà t'ho explicaran tots els veïns d'allà antics i de tots allò t'ho explicaran tot. Ja el tens fet o no? No, encara no.
Encara no. Però estic investigant. És que és molt llarg Canyol, perquè crec que és de les fàbriques més grans que hi havia al poble. Llavors hi havia Canyol gran i Canyol xic. Sí. N'hi havia dues. Llavors, bueno, les hauré de fer per separat segur, perquè si no el vídeo serà molt llarg. Sí, sí. Ja saps que has pujat en un tren que no podràs baixar. No, no, ja ho sé, és infinit.
És infinit. O potser no et deixen baixar, eh? Això ja no ho sé. Quan jo ja vegi que no, es quedarà això aquí i ja està. No, no ho facis això. No, no, de moment estic engrescadíssima i m'ho estic passant superbé. Torno a dir, vull dir, ja ho he dit molts cops, però potser ho torno a dir en algun moment. Sí.
que m'ho estic passant molt bé i és infinit. Jo sempre dic, Gemma, sempre dic una cosa, que el que està passant ara mateix... Nosaltres creiem que és una cosa que passa, com mil coses estan passant ara al món, però que pot ser un fet històric d'aquí molts anys. D'aquí molts anys pot ser història, això, no? I ara ho veus aquí com una cosa, mira, la Gemma fa això, la Vila Serenca, m'agrada, li poses el cor, li fas un comentari, ho comparteixes...
Però d'aquí uns anys això tindrà un valor enorme. I aquí és una miqueta on ens hem d'aturar i dir, hòstia, val la pena que algú agafi el seu temps lliure, perquè és el teu temps lliure, i invertir-lo en una cosa tan xula com aquesta. I és per això que, entre altres, t'hem portat aquí a la ràdio perquè volem promocionar això, perquè volem que la gent et segueixi
I per què no? Perquè també et doni idees, idees que... Sí, sí, això m'encanta també, eh? És a dir, qualsevol persona que vulgui parlar, o que vulgui això, quedar, o que em vulgui explicar històries de quan eren petits del poble, el que sigui, hi ha gent que em diu, és que Gemma, hi havia uns trens... L'altre dia, una persona, hi havia uns trens, allà on hi ha la bòbila, quan jo era petit hi havia uns trens, nosaltres jugàvem a sobre els trens, què eren aquells trens, no? I jo pensava, ni idea, no? Això... Bé, gràcies per dir-m'ho, ja investigarem també, perquè...
Vés a saber què deuria ser allò, no? I així amb mil historietes d'aquestes. M'encanta.
O sigui, vas descobrint, a més a més, coses que no coneixes. Clar, clar. No, no, la majoria de coses... Si és que a mi el que m'agrada també és que és recíproco. O sigui, jo estic explicant alguna cosa que a mi m'interessa, la busco i llavors la comparteixo, però alhora la gent, el feedback que em dona molts cops és guai, això, t'has plantejat això altra? Hi ha molta gent interessada que parli de Calaudal, hi ha altra gent interessada que parli del Liceu del Mau, vull dir, molta gent em diu coses, no?
Sí, sí, sí. De fet, he intentat trobar coses i n'hi ha molt poques del Liceu d'Almau. Hauria d'anar a fer una entrevista amb l'Alexis, a veure si me la concedeix. I tant, que te la concedirà. I això de la Vila Serenca, et va costar trobar-lo o no?
No. Ho tenies clar, eh? Sí, el nom em va sortir molt ràpid. Sí, sí, sí. Em va sortir molt ràpid. Les imatges, bastant ràpid, també. De fet, al darrere ja són edificis emblemàtics i també em va sortir ràpid. No, no, aquesta part va sortir molt orgànicament. Sí. Que bé. Doncs, quin és el teu preferit? Allò que diguis, aquest és el més guapo.
A mi les cases de cos m'agrada molt. Més que les cases de senyors, però la que ha tingut més èxit és les cases de senyors. I saps per què o no? No ho sé. No sé per què. De fet, també va tenir molt d'èxit la Maria Vidal. Sí, home...
Crec que són els dos que van tenir més èxit. Però a mi la que em fa més il·lusió és les cases de cos, perquè trobo que és molt d'aquí. I al final són les cases reals, de la gent de veritat. La gent que va construir el poble, com si diguéssim.
Doncs, Gemma, moltíssimes gràcies per fer-te aquesta feinada i ensenyar-ho d'aquesta manera tan lúdica, tan pedagògica, tan xulo. I no paris. Sobretot, no paris. Avorreix-te una mica més. Avorreix-te una mica més i tu vés fent coses, no? Perquè tot això m'has dit que ve fruit d'un avorriment. Sí, sí, és així.
Doncs escolta, et desitgem... No, no t'avorreixis gaire, però el dia que t'avorreixis segueix fent coses xules. Gemma, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i espero parlar d'aquí un temps i dir, hòstia, que gran s'ha fet la Vila Serenca, eh? A veure, acabarem. Que vagi molt bé. Igualment. Gràcies.
Quan tot falli, abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli. Guardo una vida cada instant. La Rosada estàs al seu vel fred i humit. A poc a poc ha anat quedant buida a la plaça. Guardarem un bon record d'aquesta nit.
quan sota els estels tot el poble ballava. Que ens adormi suau la calma de l'estiu mentre el sol desperta als cims de les muntanyes i desplega a poc a poc tots els camins i per les finestres es projecta l'alba. Hem anat veient el pas dels anys i pels que vénen ser
Fins ara!
M'ha anat veient el pas dels anys i pels que vénen seguirem cantant. Somriurem quan tot falli, abraçarem el temps junts quan el món s'encalli. Somriurem quan tot falli, guardo una vida cada instant.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Les notícies de les 12.
És migdia avui, en els primers minuts de la crònica parlarem sobre Dos morts i mig, llibre que acaben d'editar Damià del Clot i Albert Calls. Quan fa cinc anys del Clot i Calls van començar a escriure aquest llibre, segurament no sabien aleshores que estaven fent potser la primera part d'una història real i que fins ara havia estat oblidada. I és que, com dèiem, acabem de publicar aquesta obra que és de no ficció, que recupera un crim de l'extrema dreta a Cabrera de Mar el 1980.
Ara i arran de la publicació d'aquesta obra comproven que més que un document el llibre està convertint-se en un veritable projecte ja que hi ha gent que es posa en contacte amb ells per aportar més i més informació i més dades sobre el que expliquen en negre sobre blanc en aquest llibre.
La passada setmana vam tenir el parlant de tot en Damià del Clot i l'Albert Calls parlant-nos sobre aquest llibre sobre dos morts i mig. Un temps d'entrevista del qual avui us oferirem un ampli resum en el nostre temps de la crònica a partir de la una en punt de la tarda amb Joan Escofet.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i no Discriminació de la Generalitat ha emès la primera multa contra una agència immobiliària de Mataró per un cas de discriminació en l'accés al lloguer per raó d'origen, per un import de 1.001 euros. Es tracta de l'anomenat racisme immobiliari que van exercir contra Hamid,
un veí de Mataró d'origen marroquí que treballa en una multinacional i que té un sou que triplica la mitjana nacional. Hamid fa quatre anys va voler canviar de pis, vivia de lloguer amb la seva família en un barri acomodat de Mataró, però a l'hora de demanar visita per veure un nou pis mai rebia resposta, fins que un dia va veure per televisió un cas de discriminació pel nom d'un sol·licitant que també era d'origen marroquí.
El racisme immobiliari o discriminació en l'accés a l'habitatge és una pràctica il·legal, però encara molt present que succeeix quan una persona té dificultats per llogar o comprar un pis, no pel seu perfil econòmic real, sinó pel seu origen, color de pell, nom, accent, nacionalitat o religió. Tot i que afecta principalment persones migrants o d'origen migrant, majoritàriament en faccions racialitzades, també pot afectar famílies joves amb criatures, persones beneficiàries de prestacions socials
i persones d'ètnia gitana. L'Ajuntament de Barcelona va ser la primera administració en imposar una multa per racisme immobiliari el 2021 amb una sanció de 45.000 euros.
Els Premis Gaudí han celebrat la majoria d'edat aquest passat diumenge en una gala al Gran Teatre del Liceu, amb catifa vermella a la Rambla de Barcelona i 1.800 convidats. Sirat d'Oliver Lex ha estat un dels grans triomfadors de la nit, amb 8 Premis dels 12 als quals optava, inclòs el de millor pel·lícula en llengua no catalana i frontera de Judit Colell ha guanyat el Premi a millor pel·lícula per partida doble pel jurat i pel Premi Especial del Públic.
Eva Libertat ha guanyat el Premi al millor guió adaptat i també a la millor direcció per Sorda i mi amiga Eva. S'ha endut al Gaudí al millor guió original. Mario Casas s'ha endut al Premi a millor actor per Molt lluny, el primer llarg metratge del guionista i actor Gerard Homs, inspirat en la seva...
Pròpia experiència com a emigrant. L'actriu Ángela Cervantes ha guanyat el Gaudí a millor protagonista pel seu paper a La Fúria i el seu germà, Álvaro Cervantes, el de millor actor secundari per Sorda. El premi a la millor actriu secundària ha estat per Bruna Cusí per Frontera i el de millor actriu Revelació se l'ha endut Llucia García per Romeria.
I acabem recordant-vos que la P7 ha reobert aquest dilluns el trànsit en sentit sud.
Vilassar Ràdio 98.1 FM Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt? Cada vegada són més treballadors. I com s'ho han fet? Amb el suport d'acció. Han innovat, han introduït noves tecnologies i exporten a més de 10 països.
Acció, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, impulsa el creixement de les empreses catalanes des de Catalunya i 40 oficines arreu del món, ja sigui per innovar, per expandir-se internacionalment o per transformar-se. Acció és l'acompanyant imprescindible per fer realitat qualsevol projecte empresarial. Entra a acció.gencat.cat i descobreix els ajuts i serveis d'Acció. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols.
amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Jo sempre tinc verdures i fruites de mil colors, poma, cirera i també meló, ceba, pastanaga, col i espinax. Tinc el meu plat humano equilibrat. Jo menjo en ritme. Les fruites i les hortalistes ens ajuden a seguir el ritme. Jo menjo en ritme.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 12 i 6 minuts del migdia.
Com us deia, 12 i 6 minuts del migdia d'aquest dilluns. Això vol dir que comença l'última hora del parlant de tot d'avui. Per cert, primer dia de feina del mes de febrer. Dos de febrer, dia de la candelera, que ho diu la dita, eh? Per si no ho sabíeu. Si la candelera plora, el fred és fora. Si la candelera riu, el fred és viu. Doncs sembla que plorarà aquesta tarda. Per tant, el fred és fora.
El que no està fora, el que està aquí, és la Miquel Berro Ortiz, el nostre xef, Vila Seren, que treballa a Can Bosc de Cambrils. A Can Bosc de Cambrils. No us explico el periple que està fent aquest home avui? És que no us ho explico, perquè no us ho creureu. No us ho creureu. Aquest home avui estava a la Can. Ara mateix, a Vilassar, se'n va més amunt del Maresme, passarà per Cuenc, per Cambrils, i no sé on acabarà. Igual acabes a Calasparres, Murcia.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Senyor Ortiz, bon dia, bona hora. Bon dia, senyor Jaume, com estem? Molt bé, això tu? Però què fas donant voltes pel món? Bueno, miren les vacances ja, l'última setmana de vacances, per això Jaume. Ah, anava a dir, ja tu t'estàs ja, vamos, t'estàs treballant al damunt. Sí, és clar.
Per treure el mono de cuina. Però aquest home, si li dones un prell d'hores de vacances ja li sobren? Sí, exacte. Ja he dit, hòstia, quantes vacances. Què tal? Molt bé, i tu? Com estàs? Molt bé, molt content. Has viatjat o alguna cosa? Sí. Jo també viatjo. Veus, el tio m'ha sentit avui. Veus com no podia parlar gaire?
Ja ho he dit a primera hora del matí. Avui aquest home, aquest home, per qui no ho sàpiga, el fem cuinar, li donem un o diversos ingredients i ell cuina en directe sense que ell ho sàpiga prèviament. Ell cuina tirant de llibreta, que per avui sí que l'has portat, i tirant d'imaginació. I ell s'ha escoltat aquest matí com deia que avui sortirien de Catalunya. Doncs vinga, jo cap de setmana... Vols que t'ho il·lustri musicalment, això? Sí, va. Però bé, eh?
Ja saps per on va el tema, eh?
És el xuló que castiga. Sara Montil, Pichi. Ja s'ha tombat, eh? Ja s'ha tombat, ja s'ha tombat. El únic senyorio que hi ha per aquí. Aquest cap de setmana hem anat a Madrid, a Madrid. Hòstia, que guapos de Madrid.
Jo com un cop a l'any segur que hi vaig, perquè és una ciutat que m'agrada molt, m'agrada molt. I vaig, estava per allà passejant per la Gran Via i el Passeo de la Castellana. Por callao, que yo callao no estoy mucho, ja lo sabes, tu menys. Por sol, estava por sol i vaig pensar, què li faig a l'Albert dilluns? Li faig cuinar madrilenyo.
És a dir, cuines madrilenya. Avui ni ingredients ni històries. Avui vull que em cuinis a nivell madrilenya. No t'ho he posat difícil, no? Sí, més o menys m'intuïa. Quan eris fora de Catalunya, dic ja està. Ha de ser un viatge, perquè l'Alcant no ho sabia, bueno, si ho sabies però no ho sabies, dic ja està. Sí, clar, li vaig dir, no vaig a Madrid la setmana que ve, clar, i el tio li diu fora que ja ha lligat caps. Ja està, ja està. Però és que parlo massa. No em sé estar.
Callao. Sí, exacte, como callao, como la calle. Bueno, Albert, però a veure, ara no em vinguis a cuinar aquí qualsevol cosa. No em cuinis aquí un misto d'algo. Un bocadillo de calamares. Bueno, eh, a tot arreu no són iguals. Exacte, i aquí no en tenim i és una cosa que té la seva història. A mi m'agrada molt, personalment.
Sí que en tenim més a la vora teu del que et penses. Ah, sí? Sí. Doncs digue'm-ho, perquè jo no trobo gaire... Va, t'ho dic però fora d'antena, perquè no va triomfar gaire. Ah, no? Veus? Algo passaria. És per la teva terra, eh, jo, per on estàs tu, eh? Ah, sí? Sí, sí, per allà, Cambrils, hi ha un lloc que em fan. Ah, sí? Sí, i no et dic, després de provar-lo, on vaig... Bueno, és que és igual, Albert, no et facis parlar. Pitchi... Va, cuina'm, cuina'm. Què cuinaràs més? Va, bocadilla calamares...
El que diu calamares a mi m'encanta. No són calamares, són calamares. Calamares conxuleria. Conxuleria. I per aquí, amb el calamar que tenim també aquí el Maresme, que és perfecte, no? Vinga, va. Calamares i què més? Jo també he pensat, potser una mica, de los callos a la madrilenya. Home, aquí has tocat fibra.
I fer una petita comparació amb el cap i pota, perquè hi ha molta gent que el cap i pota li diu callos i no al final és cap i pota. Jo li dic callos. I la diferència que hi ha entre els callos de la madirenya i el cap i pota és una mica... El que li posa, suposo. El que li posa, exactament, i el cap i pota al final de Catalunya és el cap i la pota, que jo ho dic perfectament, i els callos de la madirenya sí que porten més tripa. Tripa i borro, no? Jo aquí em foto tripa i borro, també.
Capipota també, però tipa i morro. I és que hi ha gent que fa capipota i li posa tripa. O sigui, jo crec que aquí hi ha un mejunje de moltes coses, no? La meva mare fa uns callos. Fa uns callos, tio. A mi és un plat que m'encanta. A mi, però és la meva mare, de veritat, eh? Sí, sí, sí. Aquesta cuina que s'enganxa als llavis, no? Ara, la que s'enganxa al morro, aquella que fas així i dius, ah, això és la bona. Per mi és la meva cuina. Aquella cuineta que fas així i s'ha acabat.
És un sospiro, diguéssim. Allò és un tràmit. Menjar algú que no s'enganxa és un tràmit. Exacte, exacte. I per mi aquesta, eh? Si no, no, que et quedes super, hosti, sabrosa. Ara t'he d'agradar la... No te m'enrotllis perquè tu vas parler i després no cuines. A veure. Jo tinc una pregunta, que parlem de Madrid. No sé si has fet lo de los huevos de Lucio. Sí. Aquest viatge no, eh? Aquest viatge no, eh?
Aquí el saquet, jo crec que també... Bueno, el saquet ell és que té uns bons ous. Sí, no sé com els té, però... La gallina, la clau, suposo que són algunes parates fregides. Suposo. I un cocido, sabries fer un cocido madrileño? Un cocido madrileño, mira, també ho havia pensat.
perquè el cocido madrileño és molt semblant a l'escuderia i cardolla que tenim aquí, al final, la cardolla, perquè al final et posa una bandeja, no?, perquè he vist, bueno, el cocido madrileño, que és un cocido madrileño que també jo, que soc molt curiós, i de veritat he agafat llaunes del litoral i tot això, que posa el cocido madrileño, i al final ve a ser una cardolla, perquè li posen verdures, col i això també li acostumen a posar cigrons,
I cardavadella, i tocino de cerdo, no? Doncs va, Albert, cuinem! Vale, neni. Va, bocata calamares, bocata calamares. I una altra cosa també amb el bocata calamares, les porres, no? Home! Les porres segurament, no? Les porres i els xurros, clar. Per esmorzar, no? I la diferència de les porres i els xurros... És que és una porra, és una cosa grossa, eh? I hi ha alguna cosa més tan important... I el gust també, no? Sí, perquè la massa dels xurros només porta aigua, oli...
Jo soc més de xurros, eh? Aigua, sal i farina. Jo soc més de xurros, eh? Sí, a mi les porres molen, eh? No, no, que a mi van agradant també les porres, però m'agrada més el xurros. A veure, que no soc ni d'una cosa ni d'una altra, eh? Podia viure tranquil·lament sense porres. Ah, sí? Sí. Jo soc de... Jo m'he fotut uns callos, a mi. A mi també, això, però pel matí des que he fet una mica el dissimulatge, que estàs atacant, si a mi la dona vol xocolata... Callos, callos. A mi vol... No et diuen res, no et diuen res. Així toco la cau i uns callos. Hosti, que bé, eh? Ah!
Bueno, la diferència que hi ha entre els xurros i els... I anava a dir els callos, ara. I les porres, és que la porra, això, és una massa mig fermentada. I ho sé, això, perquè és curiós, perquè a Cambrils hi ha una xurreria... Saps aquesta rotonda de l'entrada, a Cambrils, que hi ha una xurreria... De tota la vida. De tota la vida. Doncs diu, tenim els porres des de... els matins, no sé, des de les 9 fins a les 12. I jo preguntant-li aquest, que ja tinc una mica de confiança, diu, és que la massa de porres...
Es como que llevo un gasificante o levadura fermentada y el bol se me acaba. Y la de churros no es fermentada, que es agua, harina, sal. Y la de churros es exactamente la misma, pero con esa fermentación. Y a las horas él, para eso sí, le acaban, para ir a una masa que només le dura un día, o sea, un cervell. La de churros, en cambio, va fent.
I m'agraden molt les porres. Són més gruixudes, més que el xurro. El xurro és una mica més prim. Comencem amb l'entrepà de calamars, no? No diguis entrepà de calamars. Digues bocadillo de calamars. Exacte, a la madrileña. Com diguis d'entrepà.
És molt típica, ja, i jo, amb els calamars que tenim aquí, penso, hòstia, quan et fas unes anilles d'aquestes, però en comptes de fer la massa de rebossat, reboses només amb farina de blat o farina de cigró, es fregeixes aquest cruixent que et donen, que no t'empelaguen, que subeix molt bé l'oli de la frigidora, un bon pa, no?, un bon pa. Aquí, jo l'he provat amb pa en tomàquet,
I com tot és collons. A mi sí, la veritat, però fa tomàquet, oli i els calamars fregits. I un punt de maionesa. Ah, mira, mira, mira. I és impressionant. A mi és una cosa de Madrid que m'agrada molt. Però és... Simple, l'únic que és bona qualitat dels calamars. I fregir-los, no? I el fregir. Faina de cigró, si tens alguna cosa... Farina de cigró, val. És com l'Andalusa.
diguéssim, la mateixa tècnica. Però no el fan molt, eh? Els fan molt poquet. Molt poquet i que queda una costa molt poc duradeta i la cigrosi pel gluten i tal va molt bé. I és la clau, això? Per mi sí, i la fritura, que sigui 180 graus. Però hi posen oli de... De girassol, eh? Sempre, per fregir, sempre. Com parlem abans, o sigui, sempre parlem això, les palates fregides, per exemple, a mi m'agrada molt més amb oli de girassol. No són tan sa, potser, no per això?
no sé si és sa o no, això en un moment a mi no ha passat res, però sí que amb sabor... Així a simple vista no t'ha passat. I l'altre ja vas parlar de les croquetes, no? Aquesta noia que et va dir també... Oli de girassol, sí, sí. Perquè la temperatura de l'oli de girassol i d'oli d'oliva canvia molt, eh? I tant. Perquè al final... Bulla abans l'oli de girassol. Saps que el fa molt més abans, es crema molt menys i és neutre, no et dona sabor a aquesta... Doncs mira, va, ja tenim el bocata calamares, eh? I tu poses tomàquet...
allà no hi posis tu, no els hi diguis això. Ui, si no posen tomàquetes de rolanches. Sí, tomàquetes. Igual, igual que amb uns puestos i dius, jo a l'entrava se li va casar com tomàquet. I te poses rolanches. ¿Què és que té bon gall i oli? O sigui, alioli, oli és d'aquí, home. Claro, ojo aceite, no diuen jo aceite. Ajo aceite, tira. Ajo aceite. Bueno, a les hores, després.
els ous que hem parlat abans, que també, això, el que dèiem abans, l'important és que la parata estigui ben pujadeta, com parlem sempre, al final, el que em diu la gent que ha anat, que ha tingut l'ocasió d'anar, o la sort, és que diu això, que és una bona parata fregida, ben pujada, ben fregida, i els ous aquests amb puntilla, que suposo, i m'imagino, que amb el que cobra seran ous de gallines bones, o sigui, ous frescos de bona gallina.
més el nom que la qualitat. Sí, també és veritat. La qualitat, a vegades... És veritat, té la fama i et suposo que això arrasa i al final de costa i ja veus tu, quin luxe. Per mi és un luxe, a mi, és d'aquestes coses que econòmicament no són molt cares, diguéssim, però si ho fas bé, és un luxe. És com que li agrada el caviar. Saps quin era el reclam de Casalucio, no? Que el rei, l'emèrito,
quan Carrón anava allà a sopar a vegades. I clar, és molt polític. Hi ha un reportatge per ell, crec. No se't diria, però el tio l'ha patat. Ni es treia Michelin, ni rep sol, ni res. A fer huevos. I es guanya millor la vida que ningú. Tocant els ous, vaja. I segurament que si vol anar al metge, tindrà un bon metge, si vol, té contactes tot arreu. Això és important. Va, què més?
Bueno, anem a veure els callos, no? Parlem dels callos, que creiem que és un tema de barri que podríem parlar en dos o tres programes, no? D'escallos a la madilenya i versus cabipota, no? Diguéssim. Els callos a la madilenya, el que es diferencien del cabipota nostre, és que està fet a base de tripa, també li posen pota de vedella, també li posen cap de vedella, però el que les protagonitza és això. I després els embotits, no? Que ells hi posen la morcilla, diguéssim, no? Normalment l'asturiana, i el choís asturiano, sempre.
I també, quasi quasi sempre, va a la mongeta i al siglo. Ah, mira. Que el cap i pota, en aquesta variant, diguéssim, d'escaljos, no? El cap i pota aquí ens diferenciem molt, perquè el clàssic porta la pota que hem parlat abans de vedella, el cap, i el cap de la vedella, no? Diguéssim, que és el morro de vedella, no? Tot això ben estofat, ben guisat, i aquí entrem, sí que és veritat, i que som molt autèntics nosaltres, i a mi m'agrada molt personalment, és la picada.
de fruits secs, que aquí a Madrid no ho fan, ni a Madrid, ni crec que a cap lloc, i nosaltres aquest cap hipòtesa tan sabrós, tant aquest suc de rostit, aquest suc de fregit, perquè hi posem el pa fregit, el julivert fregit, el tomàquet escalivat, molts casos, una picada normal, i els fruits secs, l'avellana, sobretot aquest toc torredet de l'avellana, aquest fruit sec tan important...
és la diferència per mi vital, i que guanyem molt, perquè si m'has d'escollir, no perquè sigui d'aquí de Catalunya, sinó que si jo m'has d'escollir, jo preféssia un caipota. Per què? Perquè aquesta velocitat, aquesta densitat que et dona aquest punt de picada, i després si posa... Aquí jo sí que l'afegiria el chorizo, que en teoria el caipota no em porta, però es pot posar, i el cigró. Jo aquí, que no em porta, també hi posaria cigró, el chorizo,
I aquest punt de picada final, i birranci. Birranci? Sí, el que vota sempre, sempre, sempre té que votar birranci, és molt de la terra. I fer a poc a poc, no? Allò no afoga, fer xup-xup, que faci el xup-xup. Les carns ben blanquejades, perquè al final són cars de casqueria, que es diu, no? Com no sé, en català es diria...
Sí, sí, perquè ens entran el que és la... Sí, el que és les sobres de la vedella, diguéssim, en aquest cas, ben escaldades perquè aquestes carns sempre tenen un olor... Normalment ja es compren directament a la plaça, al mercat. Exacte. I jo recomano, inclús, quan arribes a casa, agafa una olla amb aigua freda,
Aixecar-la i que surti aquesta espuma, saps aquesta espuma que li surt? A veure, com dius, què hem de fer? Diguéssim, agafes la carn, les carn quan vengues de la plaça, del mercat, que ja estan netes, diguéssim, és perfecte. Però jo, inclús per seguretat sempre, perquè a vegades sí que fan una mica d'olor, aquesta olor que et pot quedar cabipota, les blanquegem, que es diu, és agafar aquesta carn...
amb una olla, amb un cassó, amb aigua freda, aixecar-la, aixecar el bull, treure aquesta espuma... Ah, aixecar el bull. Sí, exacte, aixecar el bull. Que surt espuma i treure l'espuma. Aquesta espuma blanca treure-la i la cara d'aquesta aigua també treure-la. I després com a fer un guisar. Nosaltres sempre a Catalunya partim d'un subfregit, un bon subfregit...
Després, potser marquem una mica aquest xorizo que li posem, retirem, posem aquestes cannes d'entre la pota, ja de trucaçada, amb el cap, ben guisadet, una mica de tomàquet així ratllat, que caramelitza en aquesta olla, després d'aquest tomàquet, si tenim un fons de pollastre, un fons de can, també que fa xup-xup, en comptes d'aigua, també, vi rànci, tot això caramelitzat, que es caramelitza,
Aigua, una mica més d'aigua, diguéssim, i després aquesta picada al final, saps? Aquesta picadeta que tenim, que és perfecta, i un ciclo al final, i el propi chorizo que hem fregit abans, el chorizo, posar-lo dintre. I és un platàs, sí o no. I jo crec que aquí no hi ha rival. És com el Barça i el Madrid, ara. Qui està millor? El Barça. Doncs el Capipota està millor. I ja està. Tiro cap a la terra? Sí. Però jo crec que és un moment al Capipota. Mengem bé, eh?
Menjan molt bé. Et pots fer mal, eh? Sí, sí. I són més tranquils que nosaltres, jo crec. I tenen trens, no? I els torretgos també estan molt bons allà. Sí, sí, que s'agafen molt d'allà també.
Al ser el centre... Clar, una vegada parlàvem amb un noi de Madrid. Hòstia, però com teniu el pes fresc? Perquè realment tenen el pes molt fresc. I un marisc. Clar, tenen autopista directa. Allà, totes les autopistes van anar per allà. En directe des de Galícia. I diuen que el millor marisc que pots trobar-te és a Madrid. Sí o no? Això ho he sentit de parlant amb mi. No fotis emprenyar, ara, perquè...
Es quedem a darrere. El millor marisc el tenim a Madrid, hòstia. Ho volen tot. I ara, si nosaltres volem anar amb l'AVE, anem a 80 per hores, imagina't. Jo vaig baixar i tot, un moment. Vaig anar amb l'AVE, tu? Sí, bueno, vaig anar amb el parent. Bueno, una hora i mitja de retard, però bueno, ja és això. Vaig baixar un reter de passejar. Mentre vas a 10, jo vaig andant d'on l'au? Sí, sí, sí.
Escolta una cosa, va, i un cocido a la madrelena com el faríem? El cocido a la madrelena jo el que tinc vist o el que tinc llegit és que seria igual un tipus de cardolla, bullir tota la carn a banda, fer un caldo amb gallina, tocino, panxeta de porc...
Algo de vedella també, no? I després les verdures a banda, no? Després es posen la safata. El que sí que trobo que és molt, molt important, igual que nosaltres aquí a la Cardolla, és el cigró. Aquí també, va, jugant molt amb el cigró. I després també aquí s'ha d'anar a la morcilla, el chorizo, i al final la font. Jo crec que el cotxe de la Marienya porta menys caldo, o sigui, o li posa menys caldo que nosaltres a Cardolla amb la sopa, eh?
És més dents. A nosaltres ens agrada més la cullera i ells el que fan és una bona safata amb les seves verdures, a banda, el seu cigró també ben posadet, i després les seves carns. Però al final la bandeja, si et fixes, la bandeja presentada és quasi com una cardolla nostra. El que passa és que nosaltres només la fem i no té pilota. La nostra té pilota. I ells a vegades, això ho vaig preguntar també, a vegades saps què hi posen? No hi posen pollastre.
Què hi posen? Gallina. Clar, és que la gallina fa bon caldo. Clar, gallina vella... Fa bon caldo. Fa bon caldo, sí senyor. I a mi l'escuderia sempre hi poso gallina. Primerament, mira, tira una cosa, és molt més barata que un podastre.
Avui en dia la gallina és molt més barata. I jo què sé, el greix que treu aquesta gallina, hòstia, és impressionant. Té un sabor i una essència impressionant. Mira, aquí diu, ara he buscat, ingredients. Garbanzos, els cigrons, morcillo. Morcillo que és el jarrete, el jarrete medella. Tocino.
l'os de rodilla de ternera, el hueso de espinazo de cerdo salado, hueso de caña con tuétano, ¿sí? Chorizo fresco, para cocer aparte, fideos cabellinos gruesos, a mí no fotis fideos aquí. Pues mira tan bé, mira. Gallina, patatas, las pastanagas, repollo para cocer aparte, morcilla de cebolla. Repollo es que la col. Sí, sí, sí. Morcilla de cebolla y sal al gusto. Calculat una cucharada sopera, más o menos, tío, una cucharada sopera, ¿eh?
I aquí diu que és una dificultat mèdia. I després això... Hòstia, ara et faré un coci de madrugada. Però fixa-t'hi tu com són. I aquells ho venjan tot l'any. Nosaltres la Cardolla la fem només al Nadal i ens ho oblidem. Això és un fallo que tenim, és una errada greu que tenim. Perquè jo et dic que alguna cosa hem fet com la Cardolla, saps que ho digui Cardolla, és molt, molt apetitós i hi ha aquests dies que fets de fred i tal, però només ho fem al Nadal, ja ens ho oblidem.
l'api o el nab o tot així. A mi perquè a casa ho tinc prohibit amb calor, però em faria tot l'any. I aquí afegim naps, aquí afegim moltes verdures. Moltes verdures que tens més varietat. Jo sóc més de carn. I a la verdura ja està bé el caldo, però jo sóc més de carn. Posa-li una pilota. Un os de vedella.
No la tiren a la pilota. No entenen. No els agrada treballar, eh? Fer manualitats, eh? No els agrada molt, que és madrileño. Has cuinat mai per un madrileño o madrileña? Sí, clar, i tant. I què diuen? Són molt agraïts, eh? I els agrada molt la nostra gastronomia, ojo, eh? Sí o no? Perquè saben barular-la, sí, sí. I a més vaig tenir un company a l'escola, precisament, d'Australia, que era de Madrid, que el seu pare era un directiu de paradores, o no sé què, aquest, que era un tio important, i el tio havia d'estudiar a Catalunya i deia que la cuina catalana li encantava. Sí, home, sí. Són molt oberts, eh? Molt, molt.
Són més oberts allà ells que nosaltres a vegades. Segura no ensenyo de bo, eh? Escolta'm una cosa. Tu cuines a casa? Sí. Què és l'últim que has cuinat? L'últim que he cuinat va ser... Ah, mira, ahir va ser carxofes. Oh, a veure, a veure, explica'm. Et t'explicaré. Carxofes... Hosti, vam fer un mejunque, però estava molt bo. Teníem... Teníem, a veure, carxofes, per una banda. Teníem pebrots, farcis de brandada.
per l'altre, feta per mi també, eh? I després teníem musclos. I també una salsa de tomàquet per ahí bailando, i teníem all picat i julivert. I vaig fer una cassoleta de...
i cervesa, només tenim cervesa li vaig posar una mica de cervesa i vam fer una cassola de carxofes amb pebrots fargits de brandada sí, musclos i aquesta mica de cervesa que va por ara aquest sals de tomàquet i julibert al final i el mic a dalt i porro també li vaig posar el mic i com es diu això?
vaciar la nevera, bàsicament. Bàsicament, buida la nevera. Sí, buida la nevera. Està guai, això, no? Està boníssim. Sí, vas fotre tot, eh? Tenies serlesa, porro, tenies de tot. I tenia una miqueta d'algunes galtes que vam fer també d'Ibèric, una galta guisada, una mica de salseta per allà, sí, perquè li donava aquest brilló, aquesta enganxada. Em falta això, a mi em falta això. Tinc coses que dic això no hi foto. La nevera està perfecta, neta i no hi ha res.
Hòstia, jo, de veritat, em falta això, eh? Posar vegades, dir, hòstia, li foto això, i penso, no, no, no, és que igual... Si ho anuncies a la teva família, dirà, no, no, no t'emboliquis, i tu no, tu no diguis res. Tu tira-ho. Tira-ho. Però que bueno, perquè si ho anuncies, dirà, aquest serà de castanya, però no.
I si no surt bo, dius, és que això no estava gaire bo. Clar, però normalment sempre surt bo, perquè t'has fet dir, mira, la carxofa, que crua... S'agafa la carxofa, un porro, una sabeta... Clar, o tu tens un fregir i tal. Tens una birra allà, li fots per allà... Sí, després t'hi fots un glop també i ja està. Home, home, home, home. Jo si hi ha una cervesa, allà no va. Si n'hi ha una, allà no va. Ja t'ho dic ara, eh. Albert, un autèntic plaer que estiguis. Ens has deixat alguno?
La Madrid, moltes coses, però bueno, intentem que l'any que vés i parem de Madrid, i així, hòstia, Barcelona, ja estem aquí. Ja estem aquí, quasi, quasi. Escolta, com obriu CapBosc? Quan obriu? Setmana que ve ja el dilluns ja comencem a fer elaboracions. Has pensat en algun plat nou o no? Molts. Vam estar l'altre dia amb l'Arnau, el dimarts, i va ser molt interessant. Va ser molt... Ell ha estat a Brasil també, ha portat idees. Hòstia, nano.
I comencem el dia de Sant Valentí, que és dissabte, si no m'equivoco, i després el diumenge nit tenim el de la Repsol, que ve aquest any, la guia de Repsol, els soles, es donen a Tarragona. I fem un banquet de 400 persones, o sigui, comencem molt forts. Sí, el 14, el 14 és carnaval, eh, aquest any? Cau carnaval, eh? Ah, sí, també? També. Tu no et de disfressar-te, no? No, ja vaig disfressar-te tot l'any. Sí, i tant. Ja vaig disfressar-te tot l'any. Albert Ortiz, un autèntic plaer! El plaer és meu, Jaume, com sempre. Que vagi amb la ciut la setmana que ve, no compto amb tu, eh?
És clar, el dilluns és dia 9, diré, jo el dilluns estic allà amb l'Arnau, ja... Allà... Quan el cotxe... Ja, el primer dia? No t'estranyi, som de caràcter, els dos. Que vagi molt bé. Jaume, gràcies. Una abraçada. Bon dia. Bon dia. Pausa i Martí Sants, ens anem amb les històries del cinema. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Secció aquesta de l'Albert Ortiz que teníem enregistrada des de la setmana passada, perquè aquesta setmana, per motius de feina, ho puc sentir, no ho puc ser amb nosaltres en directe. Ara sí, una pausa i saludem en Martí Sans. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio. Bonito planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Ens truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, dos, gairebé tres minuts per damunt de dos quarts d'una. Saludem, com sempre, i els dilluns amb Martí Sanz. Ell ens porta història i històries del cinema a través de la seva llista de 100 pel·lícules Motion, Easy, Motion. Motion, Easy, Motion, que ell, doncs, ha fet una llista de pel·lícules que, per alguna cosa, per alguna història, històries, doncs, ell creu que són pel·lícules d'aquelles imprescindibles. És el nostre especialista en el món del cinema. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Martí Sants, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. A vosaltres. I avui què posem damunt la taula, Martí? Mira, l'últim dia vam parlar de Retorn al Passat, una pel·lícula de l'any 48, i ara si seguim la llista, la propera pel·lícula, la pel·lícula 16 de la llista, també de l'any 48, és Berlín Occidente. Mira. Que és del Billy Wilder. Llavors del Billy Wilder ja vam parlar
quan tocava la pel·lícula 11 de la llista, que és Dia Cingüella, un drama sobre l'alcoholisme i tal, ja vam parlar una mica de la seva vida i de les primeres pel·lis, que eren drames, sobretot Perdicción, que és juntament amb Retorn al Passat, un dels dos hitos màxims de la sèrie negra,
i després aquest dia cingüella que va guanyar molts premis. Després d'aquesta pel·li, l'any 48 fa Berlín Occidente, A Foreign Affairs, o sigui, un assunto estrangero que en aquest cas el títol està molt millor perquè explica l'equívoc que hi ha, el títol original.
I és una pel·lícula... Les pel·lícules del Billy Wilder són com instruments perfectament preparats, o sigui, és una cosa complexa, diguéssim, són guions molt, molt... I les trames, els giros i tal, és el que interessa. Nosaltres no ho direm perquè destriparíem la pel·lícula. Jo crec que aquestes pel·lícules...
Ja et vaig dir que Willy Wilder és un cas específic a la meva llista, perquè en tinc 8, no passa amb cap altre autor, en tinc 8 d'ells. En vam fer una, avui a veure si podem dir alguna cosa de les altres 7. Per exemple, a Netflix no n'hi ha ni una, a Willy Wilder, no hi ha altres plataformes. A Filming hi ha dues terceres parts, almenys. És el teu director per excel·lència, no? Sí, amb número de pel·li, sí. I per qualitat?
Bueno, és que és molt difícil. Si ara veig aquesta, diré que és aquesta, i si demà en veig una altra... No, no, parlo de director, no de pel·lícula. Sí, igual. Qualitat igual que el Howard Hawks, tal. Ja vam dir que el Howard Hawks, la crítica francesa, l'havia definit com el director invisible. Ell també segueix aquesta escola. De fet, aprèn amb el Howard Hawks perquè ell fa el guió de la pel·lícula Bola de Fuego...
una comèdia musical del Hox, i s'empapa molt d'aquesta manera. Llavors és la direcció invisible. Són pel·lícules que les vas a veure i et pregunten quina música, potser no ho saps, o quina fotografia. No te n'enteres perquè estàs a dintre, diguéssim. Algú va dir que el gènere no es pot apartar la mirada a la pantalla, diguéssim. És aquest gènere. És un gènere que t'atrapa perquè està molt menys construït des del guió. El més important per ell és el guió i uns actors que puguin defendre aquesta història.
Llavors Berlín Occidente és una pel·lícula molt bèstia perquè es roda l'any 47, s'estén al 48, just després de la guerra Berlín està destruït. Llavors amb aquest drama que és Berlín, altres directors com Rossellini fan Alemanya No Cero, fan drames i tal, ell agafa això i fa una comèdia.
una cosa que molta gent no entén, sobre, diguéssim, l'estància, els aliats a Berlín, que es comencen a agafar les seves posicions, etc. I just l'any 47, en aquest punt, no? I llavors l'argument són uns congressistes americans que van a Berlín a veure, a fer un estudi sobre la moral de les tropes americanes, a veure que no s'estiguin passant, confraternitzant massa amb els locals i tal i qual.
i en aquest grup de congressistes va la gent d'Artur, que és una, diguéssim, una bleda i tal, molt modosita i tal, i allí investiga amb un capità, John Lund, que és un home del mercat negre, diguéssim, bueno, és un militar, però que és el rei del mercat negre, és un xanxullero i tal, i és amant d'una cantant
que fa la Marlene Dietrich, d'una cantant alemana, que de fet era nazi, tenia un nòvio molt conegut nazi, en filmets d'ell amb el Hitler, però ell la protegeix perquè té aquesta relació. La Marlene Dietrich era la primera pel·lícula que feia Alemanya esposa a la guerra,
el Billy Wilder no sabia si ho acceptaria, va anar a buscar-la a París i la va convèncer perquè el seu paper va ser molt malentès a Alemanya. A Alemanya no li van perdonar mai perquè ella es va posar des del dia 1 a favor dels aliats. I no era jueva ni res, diguéssim, era demòcrata, es va posar a favor dels aliats i anava amb aquestes gires que feien els artistes a Hollywood pel...
pels fronts, per animar els soldats i tot això, ella va col·laborar amb això des del número 1. I a Alemanya no li van perdonar mai. Ella va tornar a Europa i va viure a París tota la vida. Però, tot i així, ens va acceptar fer aquest paper d'anar-se i va dir, no, no, això s'ha de fer i tal. Si vols, sentim una cosa. Doncs vinga, presentem la cosa, home.
Bé, és una de les tres cançons de la pel·lícula, la música de la pel·lícula la fa el Frederic Hollander, i que també fa les tres cançons que canta Marlene Dietrich, aquesta cabaretera, aquesta concretament es diu Les ruïnes de Berlín.
Bona nit.
La veu de Merlent Dietrich. Merlent Dietrich, que no tan sols és una bona actriu, sinó que, a més a més, cantava bé, eh? Molt bé. Ella sempre va anar fent gires. El seu músic era el Burr Barakana, que l'autor de Gotes de lluvia que han sobre mi cabeza, aquella famosa.
de los hombres y un destino, i sí, feia moltes giras. Com a actriu, el Willy Wilder sempre deia que era bastant dolenta com a actriu. I és veritat que no és una actriu. Si la mires, és una mica una màscara. Mai té la profunditat d'una Greta Garbo o una Ingrid Verme, d'altres actrius que van vindre... Oh, però aquesta també és gran, eh? Sí, és gran, té molt magnetisme. Un primer plano d'ella, o sigui, té un impacte. Però, diguéssim, com a actriu, és molt més fluixa que altres... Però, bueno, ell la va usar, més d'una pel·lícula, després Sura, Castigo de Carbo, i eren molt amics.
La l'anxia.
Molt bé, Martí, va! Bueno, després d'això, ell fa una pel·lícula, diu El bas de l'emperador, i després Sunset Boulevard, que és la 21 de la meva llista l'any 50, que és una de les millors pel·lícules de tots els temps i una de les... per alguns la millor pel·lícula de cine sobre els cines. És molt dura. Aquí es deia El crepúsculo de los dioses, títol que està pitjor que l'original, perquè Sunset Boulevard és el carrer realment on viuen les estrellas, a més vol dir el boulevard de...
del final, de l'ocasso, diguéssim, del capvespre i tal, que és el que explica la pel·lícula. I llavors, és un guionista, la història d'un guionista que no se'n surt, que té moltes deutes, el persegueixen els seus acreedors, agafa el cotxe i es fica en una menció
el van perseguint, es fica en una mansió abandonada, i amaga el cotxe i es queda per allí. I aquesta mansió resulta que viu una gran estrella del Cinemood, que no ha acceptat el canvi, diguéssim, del Cinemood al sonor, i viu com en un món de fantasia, sola en allí, en aquesta casa que fa por. Van trobar una mansió que, per cert, era la viuda del Paul Getty, que no està a Sanset Boulevard, figura que sí,
i que fa por només la casa, que és un dels protagonistes de la història, una mica com psicòsis, eh? I llavors ella es queda atrapada en aquesta casa. Tot el que passa aquí, ell és un guionista, ella és una actitud del cinema, no ho desvalarem perquè es desvalaria amb la pel·lícula, però és brillant. La pel·lícula la fa la Gloria Swanson, el Bilder buscava altra gent i sembla ser que el George Cukor li va dir no, no, agafa la Gloria Swanson i la va convèncer amb ella que ho fes i tal.
I per home volien el Monty Cliff, però també el Cucor li va dir, no, no és un paper per ell, no sé què, agafa un noi jove que es diu William Holden. El William Holden havia fet una pel·lícula, un cert èxit, l'any 39, però després estava una mica estancat. La seva carrera va anar a la guerra, va tornar, estava com bastant baixa.
i el van agafar, cobrant menys que el Monty Cliff, per fer aquest paper del guionista. És brillant la seva actuació, a partir d'aquí tothom es dona compte que és el gran actor que després ha sigut, el Wilder l'utilitzarà per moltes pel·lícules, etcètera.
Bé, és una pel·lícula cine sobre cine, surt als estudis al Paramount, surt el Cecil B. de Mil rodant, de veritat, que estava rodant allà en Sanson i Dalila. És una pel·lícula que pels cinèfils és excepcional, perquè no solament és un drama, diguéssim, és una sèrie negra, és una pel·lícula que té un toc vampíric, si tu vols...
Té de tot i a més explica la història del cine per una persona que ho coneix moltíssim. L'arranc també és molt curiós, perquè és l'única pel·lícula primera que l'explica un mort. Hi ha un mort en una piscina i llavors diu com he arribat aquí i és tot un flashback que és la pel·lícula.
La pel·lícula no va guanyar Òscars perquè just aquell any aquesta gran pel·lícula sobre el cine va coincidir amb una altra gran pel·lícula sobre el teatre que se val desnudo, que ja en vam parlar, que se'n van portar els Òscars a millor pel·lícula, millor director, etc. I aquesta només va guanyar el guió adaptat.
Bé, després de Sunset Boulevard fa El gran carnaval, Traïdora de l'Infierno, no podem explicar molt, pel·lícules molt aconsellables, i després Sabrina, a l'any 54, que és una comèdia romàntica. És una de les mil versions de La Cenicienta, diguéssim. És l'antecedent més clar, reconegut pels seus autors, de Pretty Woman, diguéssim. És un Pretty Woman dels anys 50.
que és una noia, era la segona pel·lícula que feia als Estats Units, havia fet una primera, que era Vacaciones en Roma, havia sigut un èxit total, i llavors fa aquesta segona pel·lícula, que és la filla del xòfer d'una família molt rica, que hi havia a les afores de Nova York, empresaris superpotents i tal, amb dos fills, el Guaperes i el Serio i el tal...
I llavors ella, que s'ha estat enamorada petita des del Guaperes, que és el William Holden i el Serious, el Humphrey Bogart. I amb aquest triangle ja no explicarem més, ella se'n va a França a fer un curs de cuina i quan torna transformada, llavors hi ha tota una sèrie de...
d'equívocs. Ell està guapíssima. Va guanyar l'Òscar de vestuari i el vestuari li va fer l'Edith Head, que era la jefa del cap de vestuari. El va reclamar a ell, l'Òscar, però em sembla que hi havia 11 vestits i només un l'havia fet l'Edith Head. Tots els altres els havia fet Givenchy.
que és un modisto que llavors començava, em sembla que va començar l'any 52, portava dos anys, i ella el va agafar com a modisto seu. I a totes les seves pel·lis el va vestir més. És més, ella va ser com la mussa de Givenchy, la imatge pública, va fer un perfum especialment per ella, va haver-hi aquesta relació, perquè ella sempre volia sortir, i de fet sortia com una pel·lícula, com una persona molt sofisticada, molt sòbria, però una gran sofisticació. I el Givenchy va col·laborar molt amb aquesta imatge.
Bueno, després de Sabrina, fa algunes dels seus èxits, La tentació en vive arriba, Testigo de cargo, Ariane, que és una comèdia molt luvitxana, El héroe solitario, sobre l'inver que creu a l'Atlàntic, no val gran cosa, aquesta és la més fluixa, i a l'any 60, és un moment que ja està canviant, comença a canviar la societat americana, fa L'apartamento, també una de les màximes pel·lícules acceptats per tots els cinèfils i tal.
És una comèdia agradosa. És una mica el que potser després faria Woody Allen amb Manhattan, amb pel·lícules així, no? La soledat dels personatges urbans, etcètera. Comèdia, però comèdia, diguéssim, amb Calat, amb enjundia i tal, no? I...
I té moltes nominacions, només en guanya... guanya pel·lícula, direcció, guió, muntatge i direcció artística. De seguida l'acadèmia la reconeix com una gran pel·lícula. Després d'això, l'any 61, l'any que ve, fa un, dos, tres. Potser és la comèdia favorita meva de tots els temps, que és una comèdia trepidant.
és una comèdia trepidant aquí ja treballa ell perquè no ho hem dit però sempre diguéssim Billy Wilder ha tingut dues èpoques una que ha treballat amb el Charles Brackett que s'acaba Sabrina i una que fa amb un que es diu IAL Diamond que comença aquí amb un 2-3 i serà tota la seva segona etapa que potser és la més important
Llavors és una comèdia que la fa el James Gunney, que és un actor que li imprimeix un ritme. Diuen alguns que ell, abans de fer aquesta, volia fer una pel·lícula amb els marcs, que s'estaven ja morint, de fet, poc després va morir el Chico, que és el primer, i volia fer una comèdia amb els marcs i tal, que això no es va fer mai. I aquesta pel·lícula recull una mica aquest ambient de comèdia boja dels anys 20, amb el James Gunney dels anys 30, vull dir...
amb el James Gagnick i tal. I té un ritme molt especial. Alguna gent la troba massa frenètica, diguéssim. Jo he sentit molt escrit. Per mi és impecable. És una pel·lícula que no té desperdici.
També surt el Frederick Hollander, l'autor de la música que hem sentit, surt fent un cameo, perquè hi ha un moment que van a un hotel amb una orquestina i tal. Bé, després d'això, d'un, dos, tres, Faim-me la Dulce, i després una altra pel·lícula boníssima, de l'any 64, que és Quismi estúpid, Bésame tonto.
amb el Dean Martin, la King Novak, etc., Ray Walzons i Felicia Farr. És un guió també, el bo és la història, no es pot explicar perquè es destriparia la pel·lícula. El Dean Martin fa una autoparòdia de si mateix, és un cantant, diguéssim, d'èxit, perquè és un pendejo, diguéssim, i va amb un poble i a més s'adicta al sexe, tira els tejos...
I llavors va a un poble i hi ha dos senyors que fan una cançó i li volen colar. I llavors diu, ostres, el convido a casa meva, li deixo que es folli la meva dona i així instal·li. I llavors, clar, per no fer-ho amb la dona, contracta una professional i la dona l'envia a casa. I a partir d'aquí hi ha uns equívocs que és genial. És una pel·lícula que va ser molt criticada perquè estava al límit del que es podia fer. Hi ha una infidelitat, no està mal vista...
Bé, la Lliga Catòlica va anar contra ells, no el van deixar estrenar el dia que ell volia, que era el 23 de desembre, va dir que això no s'estrenava ni al Nadal ni a cap lloc, i la van matxacar molt. I per això no va ser una pel·lícula que va tindre poca taquilla als Estats Units. A Europa no, a Europa m'encantava guanyar Lleó d'Or a Venècia, etcètera, etcètera. Molt aconsellable també, em sembla que es pot trobar film. Després d'això va fer algunes de les seves pel·lis famoses, en Bandeja de Plata,
i la vida privada de Sherlock Holmes. I després hi ha Avanti, que és de l'any 72, que és l'última que jo tinc d'ella a la meva llista. Avanti, que és deia Què ocorrió entre tu padre i mi madre, amb el Jack Lemmon i la Juliette Mills. És una pel·lícula també boníssima, és una pel·lícula que...
figura que hi ha un gran magnate americà que va cada any a Itàlia amb un balneari una setmana o dos i es mor allí i el fill ha d'anar a buscar-ho i allò es descobreix que des de fa anys es troba allí amb una dona i que els dos han mort junts
i també va, pel mateix tema, la filla de la dona. Llavors es troben el fill del senyor i el fill de la senyora a mans, i, bueno, tots els equívocs que hi ha a partir d'aquí i tal. És una pel·lícula molt romàntica, diguéssim. Vale, que acaben els dos fills junts, no?
Acaben els dos fills junts, això. No ho direm, però això... No totalment junts. No sabia de l'existència de la pel·lícula i m'ha faltat poc, eh? No totalment junts. Alguna cosa hi ha. Sí, home, evidentment. Quan comença ja saps que anirà per aquí. Però està fet d'una manera que et sorprèn, també.
Bueno, i... I tenim la banda sonora, eh, si vols. Sí, la banda sonora la va fer el Carlo Rusticelli, però el més important, el més famós de la banda, és una adaptació que va fer de la pel·lícula, de la cançó del Gino Paoli, Sense Fine, que és un clàssic italial. Paoli és el del Sabore di Salet, estava casat amb l'Ornella Benoni, que sempre ha cantat aquesta cançó. I ell utilitza això per fer un dels temes de la pel·lícula, sobretot el vals que ballen ells dos al final. És un balcet.
Molt bé, Martí, doncs bona banda sonora. Què més per anar afegint? Bueno, després d'aquesta pel·lícula, fa primera plana l'any 74, que és un remake de l'Una Nueva del Hox, ja n'hem parlat, és una pel·lícula que s'ha fet molts remakes, són els dos periodistes que es brallen, que són dos homes, normalment s'ha canviat home i dona, el Wilder torna els dos homes, que és el Jack Lemmon i el Walter Mato, i després fa Fedora...
que és com la seu El Testament. És una mica una pel·lícula que s'assembla una mica al Crepúsculo de los Dioses, també és una gent que viu amb una mansió, amb un passat i tal. És una mica fluixa, però diguéssim, és encantadora pels que són fans del Willy Willy.
Hi ha un llibre, que no t'he dit el nom, però el pròxim dia el portaré, que és brillant, gent que li agrada a Willer-Wilder no se'l pot perdre, que és una novel·leta que va escriure un actor anglès, bastant exitó, sembla ser, jo només he llegit això, sobre una noia que fa de traductora del grec a l'anglès a la pel·lícula, perquè tot això roda a Grècia,
a la pel·lícula Fedora. És la història ficcionada d'aquesta noia que l'agafen de productora, coneix el Diamond, el Wilder, els actors, es fa amics seus, se l'emporten a Hollywood. És una novel·la fantàstica. El pròxim dia...
Portaré el títol per ser algun fan del Willy Wilder. Bé, i després de Fedora fa la seva última pel·lícula, que era un encàrrec, ell no està gens orgullós, que és Aquí un amigo. Aquí un amigo, no sé si l'has vist i és de l'any 81. No. És el Jack Lemmon, és un senyor que està deprimit i agafa una habitació en un hotel, és un histèric, perquè s'acaba de separar. I al costat hi ha un assassí a Sueldu, que és el Jack Lemmon,
Ai, el Walter mata-ho, que té que matar algú i tal, i aquest l'emprenya, diguéssim, emprenya el sicario, que és molt seriós i tal. I aquesta és l'equívoc, és la comèdia, diguéssim. Bueno, i de Willy Wilder, no sé, es pot dir molta cosa, però jo crec que ja estem. Ja ho tenim, doncs? Ja ho tenim. Si vols afegir alguna cosa, tens un minutet. No, aquí...
Clar, jo el que et dic és que no explico els arguments, perquè si algú els pot veure, jo realment aconsello aquestes pel·lícules. I si explico una mica el que van... Perquè totes les pel·lícules aquestes, la gràcia que tenen és bastant de guió argumental, dels giros, etc. Llavors, crec que és millor...
No explicar-ho. Doncs voldria aconsellar, ho he fet abans, a més he entrevistat la persona que ha portat a terme la conferència, Martí, ja que parlem de cinema, que demà, dins les interessants conferències que organitzen els amics i amigues de l'Aula d'Extensió Universitària del Mares de Vilassa de Mar...
L'Aula d'Extensió Universitat de Vilassar de Mar. Demà, 6 de la tarda, sala Roser Carrau de l'Espai Cultural. Canvies a 6 de la tarda, visita aquest espai, un dels nostres convidats al programa d'avui. El cinema i els llibres és el nom de la conferència que impartirà, en aquest cas, Albert Beorlegui. Advocat periodista, doncs, ell parlarà, doncs, de la relació entre el seteart i la literatura. De fet,
parlarà de com es va voler legitimar el cinema perquè arribés a l'alçada de la literatura i també grans pel·lícules on la literatura, els llibres, les biblioteques, en definitiva, han estat les grans protagonistes. Per tant, ja que parlem d'això, val la pena recomanar-ho. Martí, moltíssimes gràcies. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. D'aquí 15 dies, almenys, això segur. D'acord? Esperem. Vinga, d'aquí 15 dies ens tornem a parlar. Gràcies, Martí. A tu.
Acabem el parlant de tot avui.
Matí que hem començat a les 10 en punt i acabem ara com falten 5 minuts per la 1. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilasa Ràdio. Com sempre, Joan Escofet i Robert Mazza ens acosta a l'actualitat local i comarcal en la primera edició del Crònica per estar ben assabentats i assabentades de què passa i ha passat a Vilasa de Marial Maresma. Una del migdia, 3.57 de la tarda, eh? Quatre edicions, una del migdia, 3.57 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No us causo de mani, sinó que us ho manu.
Sigueu tots i totes molt i molt feliços. Que vagi molt bé l'edició d'avui, com dèiem, la número 2294, en 2294 edicions del magazín del matí de Vilassar Radio. Demà a les 10 ens hi tornem a posar i ens ho expliquem tot a través del 98.1 de l'AFM, el Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu.
sigueu tots i totes molt i molt feliços. Setmana de Carnaval, Setmana de Carnestoltes, i demà començarem a parlar ja de Botifarres d'Ou, etcètera. Passaran per la ràdio, entre altres, Andreu Boer de Can Boer, i també de Can Pucorull, la Núria Pucorull també passarà, la Núria Carol. La Núria Carol Pucorull també passarà pel Parlen de tot el llarg dels propers dies. Ho tenim tot a punt per començar també a través de Vilassar Ràdio a Gaudí del Carnaval. Quina cançó ens inspira per arribar a la bona del migdia?
Doncs bé, ens anem a Eivissa. Llàstima que només anem musicalment parlant, perquè ara si deu estar bé, ja diem, eh? Si deu estar bé. Vés d'Eivissa. Projecte mut amb la nit artificial. Projecte mut amb la nit artificial. Fins demà les 10 en punt. Que vagi molt bé.
On et maten sis úniques i has de viure fet amiques sense mal. Dolços són amargants discos, morts suau anul·la els riscos perquè cal. La nit vera està malalta, som dolents perquè fan falta i és igual.
de l'orgasme compulsor i comunal. De la glòria obligatòria no hi ha cap escapatòria sideral. En la nit artificial, nit de llum que significa que val més qui s'embolica fins a dalt. En la nit artificial.
Tal i qual Sobre dosi de tortura Mata tant com la nit pura I no ho val A la glòria obligatòria No hi ha cap escapatòria Sideral En la nit artificial
Fins demà!
Fins demà!
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escufet. Molt bona tarda.