Les notícies de les 10 Salutacions, l'Escola Municipal d'Adults als Ametllers obrirà dilluns que ve al termini de matriculació del segon quadrimestre pels següents cursos de la seva oferta formativa Llengua Catalana d'Acollida nivell 1 Llengua Castellana d'Acollida adreçat a persones nouvingudes
Informàtica, eines Google per resoldre qüestions relacionades amb el correu Gmail, el Drive i les seves extensions. Informàtica Actic 2, curs per obtenir l'ACTIC que certifica el nivell de competència en l'ús de les tecnologies de la informació i de les tecnologies de la comunicació. El termini de matriculació, com dèiem, s'obrirà dilluns que ve i es tancarà atenció el 12 de febrer.
L'escola recordem que es troba situada al carrer Manuel de Falla 1. El seu horari d'atenció al públic és des de les 4 de la tarda fins les 8 del vespre i el seu telèfon de contacte és el 937593694.
Els pagesos tornen a plantar avui els tractors a Barcelona per tal de celebrar els dos anys de les protestes històriques que van tallar carreteres d'arreu de Catalunya. Revolta pagesa organitza nou columnes, algunes amb cotxes en comptes de tractors, des de diferents punts de Catalunya amb la previsió d'arribar, d'aquí dues hores aproximadament sobre el migdia,
davant de la seu del Departament d'Agricultura de la Generalitat, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre Rambla, Catalunya i Carre Valmes, en ple centre de Barcelona. Segons han difors en cartells amb la convocatòria, els pagesos tenen intenció de passar aquesta propera nit davant de la seu del Departament d'Agricultura de la Generalitat i aquest dissabte
han programat en aquest punt accions reivindicatives i divulgatives fins al migdia. El col·lectiu assegura que vol fer comprendre el factor clau que és la pagesia i la ramaderia i preveu també pressionar en les negociacions amb el govern de la Generalitat per tal que han dit compleixi amb els seus compromesos. La mobilització arriba pràcticament tres setmanes després que els pagesos sortissin a les carreteres
per tal de protestar contra l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur. Aquesta vegada, però, arribaran, com dèiem, fins a Barcelona i ho faran per celebrar també els dos anys de l'anomenada Revolta Pagesa.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat l'obertura d'un programa d'ajuda a autònoms i empreses petites per tal de comprar vehicles elèctrics a la qual es destinaran 40 milions d'euros. Segons ha explicat, se'n podran beneficiar les empreses amb menys de 10 treballadors que podran optar a rebre fins a 7.500 euros per comprar vehicles elèctrics o per llogar-los amb el sistema de renting
Sánchez ho ha anunciat en la clausura del VIII Congrés Espanyol d'Indústria, que s'ha celebrat a Bilbao, i va aprofitar la seva intervenció per afirmar que el seu govern creu en la implantació dels vehicles elèctrics. Sánchez va fer altres anuncis en el transcurs d'aquest congrés, com la segona convocatòria de descarbonització industrial dels PERTE, és a dir, dels projectes estratègics,
per la transformació econòmica dotada en 330 milions d'euros. També va anunciar que d'aquí pocs dies s'obrirà una gran convocatòria d'innovació oberta, liderada per l'Escola d'Organització Industrial per tal de treure coneixement, investigació i talent d'empreses que comencen.
Copa de la Reina, futbol femení, golejada del Barça al Madrid per passar a les semifinals de Copa. Un partit, com dèiem, que va acabar amb la victòria del Barça per 0 a 4 davant del Madrid. Nou contacte amb la informació a les 11 del matí. D'aquí pocs segons inicia el Parlant de Tot amb Jaume Camots.
El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Mira què he buscat, però no tinc ni idea de què li podríem regalar el biel. I per què no en joc de taula? Has mirat el cercador de tot joc?
Tot Joc és una iniciativa per promoure l'ús del català a través del joc. Hi trobaràs el cercador de jocs i joguines en català amb més de 1.100 referències catalogades per edat, tipus de joc o fabricant. I també més de 400 botigues d'arreu de Catalunya on anar-los a comprar. Informa't-en a totjoc.cat. Juguem en català. Tu sabies que el germà de la Laia patia assajament escolar? Ah, sí? I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'OSAP.
La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim.
A Vilassar Ràdio sona la música que mai no podràs oblidar. Torna-la a tocar, Sam. Un viatge nostàlgic a través de la música d'aquells temps. En Sam t'espera cada diumenge a les 9 del matí al 98.1 de la FM per tornar-la a tocar. Tornem-hi. Perdona, eh. Quantes n'he fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada.
M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Ponglop i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Radio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre i en directe, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
10 i 7 minuts del matí de divendres. És 6 de febrer de 2026. A les portes del cap de setmana hi ha una setmana de la festa més esbojarrada de l'any. Arriba el carnestoltes dijous que ve. Ja dijous gras, 12 de febrer.
Dijous gràcies, això vol dir, doncs, l'arribada del rei Carnestoltes, de la reina també del carnaval, i a gaudir de la disbauxa que provoca el carnaval, doncs, tot el cap de setmana, fins l'altre dimecres, que és dimecres de cedre. I aleshores començarem la quaresma, que són...
Ja veureu, penjarem la vella quaresma al balcó de l'Ajuntament. La vella quaresma que té set cames. Tantes cames com setmanes faltaran per arribar a Setmana Santa. Per tant, a les portes de la festa més esbuja errada de l'any, a una setmana i amb un temps que de moment està estable. Però no en fem gaire cas, perquè podem tenir una mica...
Aquest hivern està sent una mica com primaveral, no en temperatures, eh? Ho dic perquè en un mateix dia, ara fa sol, després es pot tapar, després pot ploure, torna a sortir el sol. És un hivern d'aquells de manual. La gent diu, no és normal, fa anys que no. Bé, normal ho és que faci fred, normal ho és que plogui. El que no era, era habitual, perquè feia molts anys que no teníem un hivern de manual d'aquests de llibre.
Volem saber, però, de cara als propers dies, sobretot de cap de setmana, quin temps ens espera i és per això que marxem de seguida cap al centre de referència meteorològic de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, perquè des d'allà Joaquim Serra ens faci la previsió de cara avui, però, com diem, sobretot de cara als propers dies. De seguida, també, a un quart d'onze, saludeu en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassarra, i amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa...
On repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho van ser un dia com avui. Tot seguint repassarem les afamèrides tot pujant al DeLorean.
A dos quarts d'onze, saludem la Gemma Pérez. La Gemma Pérez és una vilaserenca que l'estiu passat va començar amb un projecte a través d'Instagram. Un projecte que s'ha anat fent gran i segurament els que navegueu, sobretot per Instagram, o bàsicament per Instagram, la coneixereu. Ella és la vilaserenca. I té un seguit de vídeos per ensenyar-nos història de Vilassar.
indústria, cultura... I la cosa s'ha anat fent gran. I nosaltres l'hem volgut convidar perquè ens expliqui aquest projecte tan xulo. La Gemma Pérez, la Vila Serenca, a dues quarts d'onze, passa pel programa. Passa per la ràdio, també. Entrevista a Duet, Damià del Clot i Albert Calls. Damià del Clot, escriptor...
advocat i també exalcalde del nostre poble, Damià del Clot, i Albert Calls, periodista de Cabrera Mar, presenten a quatre mans un nou llibre. Un llibre que es diu Dos morts i mig i que parla d'un crim ultra al maresme.
Un fet real que els dos s'han sentat a escriure i ho han fet amb un llibre de passió. Aquestes lletres, quan vas llegint, desborda que hi ha passió darrere aquesta història. En parlem amb en Damià del Clòtil Obercalls a les 11. A dos quarts de 12, escoltarem l'entrevista que li fèiem a l'Agustí Martín.
Doncs, president de Bric Barca, estat de gà de la facultat de nàutica de la Universitat de Barcelona, estat, en aquest cas, doncs, és, encara, ambaixador marítim internacional, president de la federació de mercants de... de capitans i mercants de Catalunya, de l'associació, ja ho la federació i l'associació nés secretària, en fi, moltes coses...
i ha estat, doncs, també, sobretot, capità de la Marina Mercant. Doncs, des de fa pocs dies, l'Agustí és el president de, en aquest cas, Marineros Mercantes d'Espanya. Va anar a Bilbao i es van ajuntar al capdavant d'una federació que inclou 25.000 persones, i això es diu molt aviat. Doncs recordem l'entrevista que li fèiem a l'Agustí Martín.
I a última hora, doncs, com cada divendres, prepararem la maleta per marxar de cap de setmana i oferem el ritme de la bona música. Per què? Perquè el parlant de tot es basa amb l'actualitat i la informació. Es basa amb la informació i l'actualitat, però tenim també estonetes per l'entreteniment. I avui, doncs, volem marxar musicalment parlant cap al migdia.
L'edició d'aquest divendres 6 de febrer, la número 2293. 2293 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt. Us saludem des del 98.1 de l'AFM al Maresme a través de vilassarradio.cat per internet. Gairebé 12 minuts per damunt de les 10. Motor rancès. Posem primera i arrenquem. Som-hi!
I arrencarem ara mateix viatjant al centre de referència meteorològic de la comarca. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, de moment dia solellat, dia frescor, dia en què, però, com dèiem, és un hivern molt primaveral. Evidentment no per les temperatures, sinó pels canvis en un mateix dia tenint diversos fenòmens meteorològics. Podem tenir sol, núvol i podem tenir pluja. Volem saber, de cara a avui, sembla dia estable i tranquil, però sobretot de cara als propers dies, què ens espera? Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, bon dia. Avui, jornada marcada pel temps estable i per l'ambient assolellat, la qual cosa farà pujar les temperatures a les hores centrals del dia. El més destacable de la situació meteorològica en general és estat el mar, que després del vent de Ponent, que ha anat bufant aquesta darrera nit i matinada,
de l'oest i sud-oest, doncs ha fet que tinguéssim la mar a Maragassa, monades entre els dos metres i mig, fregant els tres metres en alguns punts de la costa maresmenca. No estem parlant de cap temporal ni de bon tros, però sí que la mar està més remenada del que és habitual. Aquesta tarda aquesta situació marítima disminuirà a Fort Amaró, monades que ja quedarien per sota dels dos metres d'alçada. Pel que fa...
A la situació prevista, ja ho hem dit, domini del sol i temperatures avui màximes que poden pujar i puntualment arribar als 18 graus a les hores centrals del dia. Per la seva banda, de cara demà s'espera que es mantingui, com avui, l'abonança meteorològica, amb alguns núvols però sempre poc importants, res de pluges, i diumenge de matinada ens passarà una nova línia frontal que podrà deixar alguna patir.
i de precipitació. Posteriorment a la tarda creixeran nubulades i no descartem algun ruixat irregular i puntual, principalment cap al centre i al nord del Maresme. Tot plegat, ben poca cosa. Les temperatures, com dèiem, de cara a demà es mantenen semblats. Les d'avui, diumenge, baixarien lleugerament poca cosa en conjunt i bàsicament per l'augment de la nubulositat. En quant a vents, tant dissabte com diumenge es mantindran fluixos
i la situació marítima més tranquil·la, tot i que persistirà la forta maró Mar de Fons a tota la costa maresmenca durant tot el cap de setmana. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió amplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca. El Centre de Referència Meteorològic és el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
Atents a aquesta possible arribada de plogims en algun moment. En qualsevol cas, Joaquim, dilluns, en tornem a parlar a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Moment! Com sempre, aquesta hora de saludar el company i amic cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. El teu dia preferit de la setmana, eh? No trobes a faltar alguna cosa?
Si trobo faltar alguna cosa... La pluja, eh? Ah, bueno, ja... Home, però segurament un dia que... ha començat amb sol, eh? Feia molt que no... Sí, sí, sí. Que no ho vèiem, eh? En fi, i Andalusia, hosti, pobra gent que estan...
Realment, que han hagut d'evacuar pol·lacions i tot, s'estan ofegant allà. I allà sí que no és habitual, això, eh? Mira, que plogui el Maresme té un passe, té un sentit, però que plogui tant allà, Déu-n'hi-do. Aquests dies ens ho explicaven a diferents mitjans. Hem sabut que Grazalema, que és aquest municipi andalús, és el que sempre plou més a tot Espanya, eh? A tota Espanya. M'ha sorprès Grazalema, té el rècord de pluviometria. Carai!
I ara, ràpidament, els mitjans espanyols ens estan informant que ha caigut a Graçalema més del que plou a Madrid tot un any. Faltarien els Bernabéus, saber exactament quants Bernabéus han caigut sobre Graçalema. La mesura oficial d'aquest país són Bernabéus, perquè la gent ho entengui.
En Pedro Sánchez diu que se'n va cap allà, que amb tot el carinyo quan els polítics volen anar al lloc de les desgràcies i tal. Però, escolta, que ara el que necessiten són mans per començar ja a netejar i tal, i que ell hi ha en tu, que no em cal que vagin allà, perquè ara... Sempre que hi ha un incendi... Es busca la foto.
Sí, el cap dels bombers, per exemple, ja no incendi, cap dels bombers atenint els polítics de torn, el president, el conseller, el ministre, qui sigui, que se'n va al lloc. Hòstia, deixeu-los treballar i anireu perquè allà l'únic que feu ara mateix és estorbar. Es busca la fotografia. Si no hi vas, l'oposició et dirà per què no hi vas.
Que no nari no vol dir no estar-hi, eh? És a dir, tu pots estar des del teu lloc de treball, molt pendent, però clar, allà a mi sempre m'ha xirriat, això és una opinió molt personal. Grinyola una mica. Grinyola. I ara que parlàvem de Bernabéus... Xirriat, he dit xirriat. Ara que parlàvem de Bernabéus, podríem haver lamentat avui la Vilassarenca on balla amb una cara nova, eh?
Va rebre ahir una entrada absolutament brutal per part d'una jugadora del Real Madrid, la dorsal 28 blanca, en el partit eliminatori de Copa, que el Barça va guanyar 0-4 a Valdebebas, no hi hauria més història, però l'entrada és absolutament esgarrifosa, no cal dir que la jugadora del Real Madrid no va rebre...
Doncs ni una targeta, això ja forma part habitual al futbol femení, perquè quan tanquem tots i totes era un esport molt noble fins que Florentino Pérez va decidir comprar el tacón i convertir-lo en el Real Madrid. Aleshores, què passa? Doncs que l'organització criminal més gran de la història també fa el que ha de fer amb el futbol femení. Lamentables les imatges i el comportament general
de les jugadores del Real Madrid. Ho havia de dir perquè una batlla l'ha de casa nostra una miqueta més i ha d'acabar l'hospital amb la mandíbula trencada. Home, de fet, els titulars diuen indignació entre l'oficina del Barça per una agressió impuna d'una jugadora del Real Madrid a Ona Batlle. Iruni Dorado va donar un cop de gols a la cara de la jugadora blaurana davant de l'àrbitre
Que només li va ensenyar targeta groga. A veure, anem a mirar la... Vaig a mirar la jugada, la podeu veure. Uf, uf, uf, uf. La dorada aquesta crec que ja ve d'una sanció de diferents partits amb una altra jugadora per un lance violento, eh?, que es deia abans. Però recordem que la Quica, no?, Quica Nazaret, per una jugada...
És a dir, que no és ni falta, la van expulsar a una senyora final de la Supercopa. Una imatge que va donar la volta al món. Va saltar, per rematar de cap, amb els braços una mica oberts, i va donar un mínim... Mira, he vist carícies més dures que allò. I la van fotre al carrer. I aquesta entrada que va amb el colze per davant i de cara a parella, només groga. Ja ho has dit tu. Si on te fot el nas Florentino hi ha un problema. És que és així. Per cert, des d'aquí, sàpigueu, pares i mares,
Nens en edats més primerenques que tenen tot el nostre suport i acompanyament de cara a la setmana que ve. El rei carnaval, diu, és absolutament terrorífic o carnestoltes.
És absolutament terrorífic, poc productiu i realment ralentitza molt les tasques habituals de llevar els nens i portar-los al col·legi amb aquesta presumpta simpatia de festa d'una sabata de cada color, ara amb un pijama, amb un fred que fot de caldeu...
Encara, sí, sí, sí. El pentinat divertit era el que a mi em feia més mal, això, eh? Hòstia... El pentinat divertit, més... Sí. Veus els pobres nens amb zero il·lusió, és a dir, menys que tu. Sí, sí, sí. I, en fi, s'has de disfressar d'aquestes... Seguint les consignes divertidíssimes, eh? I segurament imprescindibles del rei Carnestoltes, eh? Bailaremos sin parar en el mundo entero
Va. Des d'aquí jo crec que s'hauria de superar. A veure, anem a endivinar consignes. Un dia pijama, això caurà segur. Aquest cau segur. Un dia pentirat divertit. Pentirat divertit és un clàssic. Normalment acostuma a ser el divendres, perquè així s'aprofiten ja per les rues escolars que es fan divendres. Bueno, hi ha escoles que la fan l'altra setmana, a més a més. Va, què més?
Sabata de cada color, mitjó de cada color... Un jersei gran, immens... Això també es porta bastant... Sí, per això agafes l'armari del pare o la mare i li fots a la criatura i vinga. I també, bueno, el complicat és el que dius tu, eh? Pentinat divertit o veniu... Com el, no sé, dels anys 60. Ara no m'acabalis, que no tinc roba dels anys 60. Jo crec que hauríem d'anar superant ja aquesta...
Aquesta tradició que, en fi, fa relativament poc. Segundo la mosè, però pensa que hi ha mares, i dic mares, perquè pares també n'hi deu haver algun, però normalment mares, i de veritat, heu dit que així, que ja ho estan preparant tot. Segurament ho viuen. Segurament ho viuen.
Llavors el meu fill amb un pentinat divertit, potser es lleven a les 5 del matí per fer el pentinat divertit i al nen li sua el pentinat divertit. És ella, eh? I quan els porten a escola, llavors miren de manera discreta com van els altres nens i nenes. I li van dient, veus com tu vas més guapo que els nens?
I el nen o la nena igual li sua. Jo dic així, amb tot el carinyo del món, però normalment som mares que tenen els nens així petits, d'infantil. Segurament seria més de mares, però tampoc ens volem llançar a la piscina. No volem fer un paper. En el meu cas, jo puc parlar pel que veia, era un tema més així. Jo... I tinc sort que la meva dona també li importava potser menys que a mi el pentinat divertit.
Però que és veritat que veus mares que dius que era un petit divertit. Que ho viuen. No les agrada famílies al cap del teu fill. Ho viuen amb passió. Sí, sí, sí. Hauríem d'anar superant ja aquests costums. Jo crec que sé. Bé, Joan, més coses. Doncs mira, Renfe acaba d'explicar que per recuperar la normalitat al servei apunten de cara a l'abril. El problema és que no especificen quin abril de quin any.
Ells diuen l'abril, però pot ser l'abril del 2028, del 2030... Amb tot el carinyo, eh? La normalitat ja l'han recuperat fa dies. És a dir, la normalitat és que Rodalies funcioni de vergonya en amunt. I això ja ho fan. És a dir, funcionen... He dit de vergonya per no dir com el cul. Com el cul. Però ja funcionen normal. Com normalment funciona. Podríem demanar també als passatgers de Rodalies que anessin disfressats la setmana que ve, eh? Per acabar de celebrar-ho, eh?
Vés disfessat de cap d'estació, que ja veies el cap d'estació. El rei Adif demana que anem... Mare de Déu, recordem que hi ha vaga de trens, a més a més. Sí, sí, a sobre. Dereus dimarts dimecres, dimecres vaga de professors. És a dir, que maco, maco perquè sí, eh? Escolta, tu no recordes la figura del cap d'estació? Molt gran, eh? Molt xulet. Sí, que sortia quan arribava el tren, mirava que tu m'havies pujat, baixat i feia...
I llavors el tren pitava, i amb una bandereta, hòstia. El Piques, el revisor, també. Hi havia una cançó, eh, pel Piques. Sí o no? Es cantava. A veure...
No, no, la podem reproduir ara. La figura del Piques. No me'n recordo. Piques, cabron. Saluda el campió. No, bueno, sí, podem deixar-ho així. Jo no la sabia o no me'n recordo. Seguim parlant de ti. Hi ha hagut també aquesta tarda un nou desprendiment.
I Sílvia Paneque, la consellera de Territori, que també hem de ser una mica realistes, eh? Vull dir, aquesta pobra dona també li ha caigut el merder a sobre. En fi, doncs insisteix que Rodalia serà sent gratuïta fins la restauració completa del sistema, que, insistim, apunten de cara a l'abril, no especificen l'abril de quin any. Però, clar, és molt preocupant que la consellera, Sílvia Paneque, hagi dit en roda de premsa
que per primera vegada s'està revisant de manera integral tota la xarxa de Rodalies. Què vol dir per primera vegada? Per mi això és el greu. Exactament, Jaume. És que això és el més greu de la situació. I tant, i tant. Que penique que existim, pobra dona, en fi, digui que per primera vegada
S'està revisant de manera integral la xarxa de Rodalies? Què vol dir? Que fins ara era un poc, ens passa, gegant. Vol dir que la cor celestial sencera estava sobretot a les lligues de Rodalies perquè... És la que dèiem ahir. Al desembre tothom anava. Al desembre...
Fa un mes, encara no. No fa res. És el que dèiem ahir, la línia R1, que sempre hem dit, fins que no hi hagi una desgràcia, aquesta línia ningú la mirarà. Ara resulta que el tren fa 3 setmanes anava sent a la franja de Vilassà. Matarui ara ha d'anar entre 20 i 30 perquè està molt malmesa. Si no arriba a passar això de Gelida, era qüestió de temps que passés una desgràcia encara més gran i més dolorosa. Hi ha gent que passeja pel passeig marítim de Vilassà de Mar que avança el tren. Van més ràpids passejant amb aquells bastors...
que el propi tren. Són imatges curioses. De veritat, que a mi que em diguin que és la primera vegada que revisen les línies, diu molt, molt poc, molt poc a favor de la panda d'incompetents que hi ha al capdavant d'aquest servei. És gavíssim.
I, a més, també deixem remarcar que, en fi, tota la comunitat xupoptera del Partit Socialista, d'aquests pijoprogres catalans i de l'esquerra, Jordi Éboles, Isabel Cuixets, Maruja Torres... Encara és hora que jo senti que facin alguna piulada a X o facin alguna mena de declaració com a mínim de suport a les persones que fan servir el...
el tren a Rodalies cada dia per anar a treballar. Més esperant, tu també. Però ens ha animat, ens ha animat una notícia, Jaume. Perdona, eh, Joan, perdona. És que a mi m'enerva, com parlem de Rodalies. M'enerva, m'enerva, perquè és una... Veig Jordi Oébole preocupat. Ell deu agafar el tren també cada dia. Sí, una colla d'incompetents enormes al capdavant d'un servei que hauria de funcionar com un rellot jesuïs i resulta que per cada cop que surt algú a parlar-ne m'enerva més.
Ara revisem les línies per primera vegada. Hem estat en mans d'una espècie d'incompetents que ens han posat en perill. I és així, això. Totalment. Va, anem-hi, anem-hi. Més coses. Doncs mira, ens ha alegrat el divendres. L'anunci de la clara. Flotilla tornarà, Jaume. Hi ha un Flotilla 2.0. Què dius? Sí, senyor.
La flotilla. Vacaciones en el mar. Oh, m'encanta. Que bonica. Sí, feia dies que parlaven de la flotilla. Feia molt que no, eh? Doncs sortirà... Ara volen fer una acció humanitària per mar i terra. Allò és com quan es va recuperar l'Illot Perejil gairebé. La missió sortirà el 29 de març de Barcelona per mar i preveu mobilitzar milers de persones. Milers de persones. Milers, eh? I la flotilla colau i n'irà o no?
Això de moment no ho sabem, insistim, la part d'aquesta flotilla sortirà de Barcelona el 29 de març i la flotilla marítima també sortirà al mateix temps d'altres ports del Mediterrani, d'Itàlia i de Suïssa, etc. Carai! 2.0! El remake! Quan funciona bé una cosa, estira-la! Estira-la, i tant, i tant, i tant! Estira-la!
Què més, Joan? Va! Després hi hem... Ai! Ai!
En fi, abans d'entrar en el DeLorean, ens ha cridat molt l'atenció, saps aquesta... no sé si és llei, això que ha dit el Pedro Sánchez de regularitzar aquest mig milió de persones immigrants, regularitzar-los, etcètera, etcètera, s'estan produint enormes cues en els consolats, la gran majoria són homes, també això, segurament, els demògrafs d'aquí uns anys ho podran estudiar amb tranquil·litat,
Ens agrada l'atenció consulat d'Argèlia a Alacant. Hi havia una cua impressionant d'homes. Tirem fins al juny, per anar-hi, però hi ha un número limitat. Per això hi ha tantes cues. Una cua immensa d'homes, amb bigoti normalment, cigarro amigo, es diuen entre ells. Doncs clar, van de tenir dos per robar a la cua.
Però si no has de tenir antecedents per fer això. Clar, en fi, segurament... Joan... Ens ha cridat l'atenció, simplement. Tu estàs fent la cua per demanar els papers. Una cua d'Argelians. Espera, espera, espera, Joan, però això sí... I et detenen per robar... Espera, home, espera! És que tenim els de la setmana! Havia una vez...
Joan! No volíem perdre el dia. Llavors, tu estàs fent la cua i veus l'arsaliada al davant, que el mòbil li treu... Cigarro amigo, primer cigarro amigo és... Cigarro amigo, tu! I veus que el mòbil... Clar, no perdràs el dia per una tonteria. I clar, dos detinguts...
Que, a més a més, no has de tenir antecedents i has de tenir immaculada la teva, diguéssim... Hola, mira, estoy en la cola, amigo. Amigo, estoy en la cola de que estamos aquí para hacer los papeles, que traigo mi certificado de penales, pero es que el de delante, si puedes venir, policía, porque el de delante me acaba de robar el móvil. Hostia, tío. Però no... És que...
La realitat supera la ficció. És a dir... És absolutament... T'ho imagina't l'escena, eh?
És que és la realitat superar la ficció. Sí, sí, és que és increïble. Pujem el DeLorean, Joan? Ai, cigarro, amigo. Vinga, va, pugem el DeLorean. Hòstia, és que em sembla bastant enorme, eh? Va, va, escolta. Atenció, perquè tenim musiquetes avui molt xules. 6 de febrer de 1945. Naixia Bob Marley, el rei del reggae.
Un DeLorean que fa molt de temps que va molt finet i aquest 2026 també ha començat molt finet. I si no, escolta això! Aquest Bob Marley and the Wilders no woman no cry.
Veiem les imatges de Gratalema i està al límit la serra d'aquell poble. Hi ha hagut també algunes queixes perquè el programa Males Lengües de la 1 i de la 2 te'l fan a la 1 i la 2 al Canal 24 Hores.
Jesús Tintora, crec que és el que el presenta, va portar la seva reportera, allò per fer, nosaltres hi érem, la va posar al mig d'una riuada que jo no sé, aquesta pobra noia, t'ho dic seriosament, com va aguantar el directe. Això per buscar algun like, alguna visualització, i estic segur que haurien d'estar pensant tant de bo se l'enduguin i així se'ns viralitzem. Absolutament lamentable.
El que l'envia allà ja l'agafaria jo com a imbècil del dia. T'asseguro que la pobra noia, l'aigua que baixa a una velocitat altíssima, li arriba als genolls. És vergonyós que algú enviï aquesta reportera allà. És vergonyós. Segurament si diu que no, veuràs l'untel i li toca. Va, més coses, Joan.
Doncs deixem a Bo Malley i ens anem cap a Axel Rose. Avui, de l'any 1962, naixia el cantant de Guns N'Roses. Avui, de l'any 1962, naixia la jungla.
Avui fa 64 anys que li deien, Axel, welcome to the jungle. Sí, senyor, va aprendre el que és la vida. La vida és una jungle, eh? Un Axel Rose avui en dia que s'assembla més al Mickey Rourc operat que al propi Mickey Rourc quan va néixer. Sí, senyor. Un home que havia estat considerat, i no és broma el que vaig dir, una de les millors veus del món. Una de les millors veus del món. I avui, si el veiem en directe, ja està lluny d'aquella millor veu, eh? En qualsevol cas...
Per molts anys, Axel Rous. Què més, Joan? 60 tacos, 60 tacos li cauen avui a Rick Asley, eh? Sí, senyor. El one single man per excel·lència, eh? Rick Asley, moltes felicitats. Happy birthday to you. Per molts anys, Rick.
Com a molt, com a molt, tu singlement, com a molt, eh? Sí, sí, té un, dos, no? Dos, dos, sí, sí. Seixanta, em pensava que en feia més, eh? Sí, no, home, tenia una carona molt babyface, eh?, que diuen allà, eh? A veure, que és veritat que amb seixanta té la mateixa careta que amb 25, eh? Aquesta careta... T'ha igual, t'ha igual, no li ha passat els anys.
Què més tenim, Joan? I 1985, un 6 de febrer, va el Bruce i ens diu que està molt calent, que està on fire. Traia el single, I'm on fire, dins del Born in the USA. I'm on a fire, el gran Bruce Springsteen.
I què més, Joan? Doncs mira, tanquem... Bueno, bueno, tanquem. Tanquem el 2011. Bueno, bueno, tanquem. Que es moria desgraciadament, segurament...
Per mi, modestament, la millor guitarra. Hi ha altres grans guitarristes, però per mi, personalment, la millor guitarra de la història. Estem parlant de Gary Moore.
I t'he posat així en dubte el tanquem, tanquem, perquè avui m'agradaria tancar un cercle. Un cigarro amico? No, no, no, una cosa bonica. Doncs mira, primer et poso la cançó i després t'explico la història. Vinga, va.
Aquesta setmana començàvem aquesta casa amb bones notícies, amb bones notícies, perquè era el retorn del nostre company i amic Robert Mazza, que ha estat unes setmanes fora. Se l'ha trobat a faltar, eh? Sí. La nostra mazapena. Exacte. Doncs l'hem tingut fora de combat.
I ens ha fet molta il·lusió recuperar-lo. I avui tanquem el Dilorian amb una notícia que m'ha dit fa uns moments. M'ha vingut amb aquella passió i prudència que el caracteritza. És un home prudent. I em diu que demà
Demà a la Maite Mateus, l'única bàcara, un component de bàcara viva, original... Vigila, que t'està escoltant atentament, a veure si ho presentes bé, eh? Fa 75 anys! Avui li dediquem a la Maite Mateus, que demà fa 75 anys, i a en Robert Mazza, que aquesta semana ja s'ha incorporat amb nosaltres, perquè ens agrada molt que estigui aquí. I tant, que sí.
Va, Joan, una al migdia 3-5-7. És a dir, que quan va néixer Rick Asley, Maite Mateus tenia 15 anys. Maite Mateus, què he dit? Que no he dit Maite Mateus, jo? Sí, dic que tenia 15 anys. No, no, és que en Robert Rantat es diu Maite Mateus. Sí, jo crec que ho has dit. Igual l'he batejat, eh? Jo crec que Leticia Sabater no has dit, eh? No, jo crec que no, però bueno. Va, Joan, una al migdia 3-5-7 de la tarda.
Doncs, mira, parlarem... Just fa una setmana, Jaume, el 30 de gener, se celebrava la reunió de Poble, segona edició, en la qual el govern municipal explicava diferents accions, entre elles els pressupostos. Doncs avui el sabrem a Gerard Grau, que ens explicarà el pressupost més alt de la història a Vila-Sedemar, en 30,4 milions.
I dilluns, el teu dia, i això cert, preparit de la setmana, et torré a saludar amb molt de gust a un quart d'onze, però avui t'escoltaré atentament, perquè entre altres coses parlem de diners, de pressupostos, a la una al migdia, 3, 5, 7 de la tarda. Eta que sí, recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Ceitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mireu, em fa molta il·lusió rebre la meva convidada perquè jo fa uns mesos, bé, jo i molts vilasserencs i vilasserencats que ens agrada això de les xarxes socials, vam descobrir un perfil que ens va agradar molt. Era la Vilasserenca.
Saps qui eren els corders? Doncs queda't que t'ho explico. Antigament, a Vilassar, la majoria de carrers que eren perpendiculars al mar se'ls anomenava rieres o rials, ja que canalitzaven l'aigua cap al mar. N'hi ha tres de molt marcades. Una d'elles és la que ara anomenem riera de cabrils.
Aquesta riera és un curs hidrològic format per diverses torrenteres que recullen aigües pluvials dels vessants cabrilencs de la Serralada de Sant Mateu, com el Torrent Zaret, el Torrent Roig i el Camí Fondo. Més avall, ja a l'alçada de Vilassà, la coneixem com a riera de cabrils.
Al llarg de la seva història, la Riera... I així, vídeos i vídeos i post i post. I ens va agradar moltíssim, i van dir, escolta, a la Vilasarenca l'hem de convidar. I avui la tenim aquí davant, amb nom i com nom, Gemma Pérez. Bon dia, bona hora, com estàs? Molt bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Bueno, a vosaltres per convidar-me. Doncs va, parlem de tot plegat. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Vilassarenca, qui és la Gemma Pérez? Doncs la Gemma Pérez soc jo. Soc jo, soc de Vilassada tota la vida i, mira, m'agrada molt la història i vaig decidir fer això, però no sabia gaire bé què feia, t'ho dic. No sabies gaire bé què feies? Per què?
Doncs mira, perquè va ser un impuls, em sembla, més que res va ser un impuls. L'estiu m'avorria, jo sempre he llegit molt sobre el poble, soc una mica friki d'això, i vaig pensar que ho has de buscar molt per trobar-ho, i de fet, si no tens llibres propis, molts cops ara ja no els trobes, a la biblioteca estan com molts justets, i vaig dir, bueno, això s'ha de difondre més.
I em vaig tirar a la piscina sense pensar-m'ho, perquè vaig pensar, si tu penses dues vegades, no ho faràs. És a dir, tu, l'estiu passat, del 25, dius, m'avorria, m'agrada la història. Sí, sí, tal qual. I vaig dir, va, vaig a fer... I vas començar, si no m'equivoco, ho tinc aquí, amb la casa dels senyors, no? No, vaig començar...
Parlant, crec que el primer vídeo era sobre la llegenda dels penjases. La llegenda dels penjases. Sí. Sí, és que la Casa de Senyors, crec que et deu sortir perquè és el vídeo que té més visualitzacions.
Sí, senyora. Home, estem parlant de 840, eh? Sí, llavors té moltes i llavors aquest jo crec que va apareixent a molta gent. I vas començar per què? Per què? Amb l'agenda del Penjases perquè era una mica el més típic, no? Sí, i perquè al final jo sempre he estat als Diables, és una cosa que ja coneixia molt, que no tenia, és a dir, no havia de buscar molta informació perquè molta ja la tenia, i bueno, vaig parlar de les llegendes i una d'elles, doncs la de Vilassà, que és aquesta, no?
És a dir, tu estaves a Els Diables amb els mensuets i et coneixies, però clar, tu graves un, però ja tens perspectiva de gravar-ne més, no? Sí, sí, sí. I què, què et fas? Una mica de planning, a veure què gravaré. Sí, clar, jo abans de pensar... Vaig obrir el canal, però no vaig penjar-hi res, i vaig fer-me una mica... Jo soc molt estructurada, jo soc mestra, llavors una mica vaig fer-me l'estructura de com ho volia plantejar...
i vaig fer-me aquestes temàtiques. No sé si t'has fixat, però quan entres al perfil hi ha diferents temàtiques. Hi ha la societat, hi ha la cultura, hi ha l'arquitectura, i llavors més endavant vaig introduir la part fabril, la part d'indústria. Però al principi vaig començar amb les tres, amb les tres que he dit al principi, com si diguéssim. He dit cultura, he dit arquitectura i societat.
I llavors per cada una vaig fer la portada i vaig pensar, bueno, aquí parlaré de tots aquests temes, a societat tot això, a cultura tot això. Llavors, a poc a poc vaig anar omplint, omplint, omplint i vaig començar a fer vídeos. I ho vas parlar amb algú, això? O vas dir, ah, llenço jo...
No, m'hi vaig llançar jo, a veure, sempre comparteixo les coses amb la meva parella, però sí que ell em va dir, és que no t'ho pensis, si t'ho penses, no ho faràs. Fes-ho. Fes-ho, sí, sí, sí. I, a més, jo sempre tinc moltes vergonyes, soc una persona extrovertida, però alhora tinc vergonya. I fixeu-vos que no surto gaire als vídeos, surto molt poc. De fet, surto a l'inici i surto al final, i tot allò del mig són imatges... Doncs quedeu-vos que us ho explicaré. Exacte. M'encanta. Llavors...
Jo no surto perquè em fa molta vergonya. Però, mira. Però, escolta, s'ha anat fent gran, això. Ho saps, no? Ets conscient, no? Sí, una mica, però no tant. És a dir, no vull mirar-m'ho gaire, això. No? No. De fet, a la que vaig tenir 50 seguidors vaig dir, ja està, ja estic feliç amb això. 50? Doncs t'haig de dir que ara vaig a mirar quants en tens, però crec que en tens uns quants més, de seguidors, ara. Sí.
Em sembla que sí. Estem parlant de... Ara t'ho diré exactament, eh? A hores d'ara tens 1.906 seguidors. Sí. Que està molt bé, això. Sí, sí, molt bé. Però, bueno, no m'ho miro gaire. No t'ho mires, eh? No és d'aquestes que se ho mira així. Puc preguntar l'edat, Gemma? Sí, tinc 35. 35. I tu vas estudiar a Vilassà, ets de Vilassà... Sí, sí, sí. On te vas estudiar? Jo vaig anar al Baixí Borriac, després vaig anar un any a el que eren els barracons en aquell moment, que ara és el Pere Ribot,
Sí. I després sí que és veritat que el segon d'ESO ja el vaig fer a Mataró. Vaig estar a l'ESO i vaig gerat fent-lo a Mataró. I després ja, bueno, la carrera i tal, però sí que la meva vida ha estat molt vinculada al poble. I de què ets mestre? Soc mestre d'educació primària. Sí, i d'educació física. A on? A Arenys de Munt. A Arenys de Munt? Sí.
Lluny de... Bueno, lluny. Sí, és que això no pots triar-ho. No, estàs a llistes. Si estàs a l'escola pública, jo soc funcionària, però no tinc una plaça definitiva, llavors et toca el centre que toca i el dia que hagi de concursar ja buscarem més a prop. Exacte. I buscaràs a Vilassà o no?
Sí, home, si puc treballar on visc serà perfecte. Llavors la Vila Serenca ja anirà del tot superenfocada a tots els infants. Per tant, tu, l'educació, la cultura popular, tot això és el teu, no?
Són els meus temes, sí, sí. Cultura popular, educació i també està molt lligat amb la història. Tota la meva vida m'ha agradat molt la història. De fet, no sabia si estudia educació o estudia història de l'art. Llavors, bueno, ja et dic, els meus temes recurrents són aquests. També estic a la Riarada, vull dir, estic a tot arreu, una mica.
Gemma, clar, una cosa és triar un tema, i l'altra és desenvolupar-ho. I això, clar, aquí hi ha un cor darrere, per qui no s'ho imagini, és una feinada. A vegades vols tractar temes, i això passa als mitjans també, de tots, locals i no locals. Vols tractar un tema i evidentment no el coneixes, i a partir d'aquí l'has d'estudiar, te l'has de treballar.
Què t'has trobat? Perquè vas començar, una miqueta vas escombrar cap a casa amb la llegenda dels penjases, però clar, hi ha hagut temes que m'imagino aquest que soltava ara, no? Les rires dels corders, no? Jo això t'haig de dir una cosa, n'he pres aquí, eh? Sentat en programes com Ram de Mar, de l'Agusti Martín, i programes i sis històries de Vilassar, històries de Mària de Dalt... Això n'he pres, això. Però realment és que hi ha una història aquí, eh? Com ho fas? Sí.
Sí, a veure, jo he tingut la sort de viure tota la meva vida al carrer Alzina, que és justament a prop d'on viu l'Agustí. Era el meu veí de tota la vida, i encara que ell potser no ho sap, però m'inspira molt. I, evidentment, també, com a veí sempre he tingut la Margarita Ors i el Lluís Beules, dos referents de Vilassar també de sempre, que han estat a tot arreu, les mil batalles que m'han explicat, no?, i...
I també jo crec que sense ell ser conscient, ser-ne conscients, jo, doncs mira, he anat preguntant, he anat fent, i a mi el poble sempre m'ha interessat. I sí que és cert que jo no soc historiadora, però tenim persones al poble que s'han dedicat exclusivament a fer investigació d'això, no?
Torno a dir, l'Agustí és un d'ells, l'Alexis Serrano té mil coses, llavors jo a partir d'aquí, Damià Bàs, vull dir, he anat llegint tota la gent que ha fet això, i simplement jo només ho transmeto, i busco la informació, em faig un guió que me'l faig jo...
per ser una mica didàctica, perquè al final és la meva feina, i ho explico. I ja està. Però has agafat un to molt amable, molt simpàtic, un to que és molt agradable, i això es nota. Això la gent diu, hòstia, que xulo. Normalment sí, un historiador, amb tot el respecte, que es posa allà i et deixa anar com una classe magistral i tal. Vas molt per feina i això ho vas assajar o no? No, no, no. Zero assaig.
et pensis. És primera presa? És primera presa, això? És primera presa. Sí o no? Sí, sí, jo em faig el guió, però és que al final jo crec que la meva feina és això. Vull dir, jo tracto amb infants cada dia. Llavors, tots els meus discursos que suposo que quan explico són senzills. Vull dir, són senzills, faig servir paraules que tampoc no, vull dir, que no són gaires trambòtiques i llavors jo crec que al final això fa que sigui proper.
I també ho he de resumir molt tot perquè els vídeos, al final, a les xarxes, si no són curts, els passes. M'has parlat de referents, eh, Damià Bàs, també hi havia Lluís Guardiola, l'Agustí Martín, l'Àlexi Serrano, i m'has parlat d'en Lluís Beules i la Marguira d'Ors. Jo, de veritat, ara que estem així en confiança tranquil·lament, et diré que en aquest poble es farà justícia el dia que la Marguerita d'Ors tingui una plaça.
Sí, sí. Jo crec que és una dona espectacular. I et dic, donaria per fer 80 entrevistes amb la Margarita. Les fem, les fem. I a més a més em vull fer un anivell personal, perquè aquesta és espectacular. Escolta, va, Gemma, i els temes que has tocat, quin és el que més t'ha costat? Anem a fer una mica de repàs de temes. El Drac Crema Vil, aquest, suposo que el tenies... No, aquest no m'ha costat. A més, aquest em fa molta il·lusió
perquè és l'únic que no he trobat en els llibres.
Aquest és... Aquest és un que vaig anar a parlar amb la Puri i el Jordi, que són els constructors, i m'ho van explicar ells. I això em va fer molta il·lusió perquè aquí sí que he fet recerca de veritat. Llavors, jo és el primer vídeo, que de fet és l'últim que he fet, que és propi, o sigui, que la redacció tot és propi. Vull dir, surt de la seva veu, jo ho he recollit i jo ho he explicat. Però no surt, no hi ha cites de persones.
Vull dir, alguna imatge... Les imatges són de l'arxiu de... Són del Jordi, però són de Mansuets de Foc. I si et fixes en les fonts, són ells dos. És a dir, jo vaig anar a casa seva, vaig parlar amb ells, els vaig gravar, no? I després que m'expliquessin tot, doncs vaig fer el vídeo. Vas fer periodisme històric. Sí.
A mi hi ha un que em fa especial il·lusió, si m'ho permets, que és Cala Maria dels Bous, perquè havia parlat moltíssimes vegades, moltíssimes, amb en Xevi Ramon, aquí, al carrer, allà on fos, al camp de futbol, i havia parlat moltes vegades que els seus pares eren els arrendataris, deia, de la Cala Maria dels Bous, i em va fer molta il·lusió, però les cares dels senyors, la pagesia, els gegants, els rodetets... És a dir, els que som d'aquí que hem sentit això, ens fa il·lusió. Dóna'm exclusives. Quina serà la següent?
La següent, no ho sé. No ho sé, saps què m'està passant? Perquè a més vaig intentar, jo com que soc tan quadriculada, soc molt quadriculada, vaig intentar fer sempre...
societat, cultura, indústria, o sigui, anar com per ordre. I ara fa tres dies, bueno, fa tres publicacions que són les tres de cultura, i el meu toc m'està dient Gemma, això no pot ser, no pot ser que hi hagi tres iguals, i llavors he decidit com, bueno, fluïm això, no passa res, llavors sé que la següent no serà de cultura,
I hauré de buscar indústria, arquitectura i societat. Segurament la següent serà d'indústria i no sé si fem... No sé si fem... A veure... No me'n recordo quina tenia, eh? Deixa'm-ho buscar. El Xetuc. Hi ha moltes coses, no?
No sé què és això que dius. La fàbrica del Xetuc, que és on està ara, què et diré, al carrer Sant Ramon? Sí. Saps on hi ha el local de la trupa? Sí. Doncs just davant hi ha aquelles arcades, allò era la fàbrica del Xetuc. Ah, sí? Sí. Després allà et donaran molta informació. De fet, això que estic fent jo ara en directe, t'ho deu haver fet molta gent, no? Sí, sí, clar, m'encanta. Sí o no? Et diuen, escolta, podies fer això, no?
Per tant, no tens un període de temps que dius, escolta, haig de treure cada quatre dies. Mira, la meva idea principal era fer-ho cada setmana, però la meva feina no és aquesta. Llavors, jo el que faig és, intento treure un vídeo cada setmana, fer un vídeo cada setmana, normalment, si us fixeu, els trec els caps de setmana,
perquè la meva vida, o sigui, el meu horari laboral és de dilluns a divendres, llavors quan tinc temps és cap de setmana, i hi ha hagut vegades que no ho he fet cada setmana, no? Èpoques de Nadal, vull dir, ara fa ja uns dies que entremig que tampoc ho he pogut fer, depèn de la feina que tinc també a l'escola. I la gent et para o et diu coses o no?
La gent no em paren. Pel carrer, com a molt, em diuen m'encanta la teva pàgina. Això sí que m'ho han dit. Però sí que em diuen m'escriuen molt. I això em fa molta il·lusió. I què et diuen? Què et demanen? No em demanen. Molts cops m'expliquen coses. Vull dir, m'expliquen coses de has parlat de la meva família, m'encanta, que xulo. O em demanen alguna imatge, també. Eh...
No ho sé, em fa molt feliç. De fet, hi ha hagut vegades que he quedat amb gent que em diuen ens podem trobar, és que has parlat de la meva família i vull que vinguis a casa. Sense conèixer. Sense conèixer-nos. Sí o no? Sí, sí, sí. I què et diuen? Què t'expliquen?
un munt de coses i m'ensenyen, m'han ensenyat casa seva, m'han dit tal, això i l'altre, m'encanta, m'ho passo superbé. I després també m'ha contactat vosaltres, per exemple, la ràdio o la revista Mirades, que l'última publicació és una col·laboració també amb la revista perquè també quedés allà. No sé, estic molt contenta. I la il·lustració són molt xules. Sí? Són molt xules, crida molt l'atenció.
Sí, sóc jo, en realitat. Però bueno...
Estan molt bé, estan molt bé. Escolta, no us penseu que això sigui tan fàcil i que ens encanta. Què en deies? Et dono l'exclusiva, eh? Segurament serà Canyol. Ah, molt bé. Clar. Doncs Canyol és allà, el Xetuc, el Xetuc, que està allà. Ah, sí? Sí. Allà al costat? Allà mateix. És la plaça de Canyol. Ah, vale. Doncs és la plaça de Canyol, és veritat. Estava pensant com es diu la plaça i ara mira la plaça de Canyol. Allà t'ho explicaran tots els veïns d'allà antics i de tots allò t'ho explicaran tot. Ja el tens fet o no? No, encara no.
Encara no. Però estic investigant. És que és molt llarg, Canyol, perquè crec que és de les fàbriques més grans que hi havia al poble. Llavors hi havia Canyol gran i Canyol xic. Sí. N'hi havia dues. Llavors, bueno, les hauria de fer per separat segur, perquè si no el vídeo serà molt llarg. Sí, sí. Ja saps que has pujat en un tren que no podràs baixar. No, no, ja ho sé, és infinit.
És infinit. Igual no et deixen baixar, eh? Això ja no ho sé, quan jo ja vegi que no, es quedarà això aquí i ja està. No, no ho facis això. No, no, de moment estic engrescadíssima i m'ho estic passant superbé. Torno a dir, vull dir, ja ho he dit molts cops, però potser ho torno a dir en algun moment. Sí.
que m'ho estic passant molt bé, i és infinit. Jo sempre dic, Gemma, sempre dic una cosa, que el que està passant ara mateix, nosaltres ens creiem que és una cosa que passa, com mil coses estan passant ara al món, però que pot ser un fet històric d'aquí molts anys. D'aquí molts anys pot ser història, això, no? I ara ho veus aquí com una cosa, mira, la Gemma fa això, la Vila Serenca, m'agrada, li poses el cor, li fas un comentari, ho comparteixes...
Però d'aquí uns anys això tindrà un valor enorme. I aquí és una miqueta on ens hem d'aturar i dir, hòstia, val la pena que algú agafi el seu temps lliure, perquè és el teu temps lliure, i invertir-lo en una cosa tan xula com aquesta. I és per això que, entre altres, t'hem portat aquí a la ràdio perquè volem promocionar això, perquè volem que la gent et segueixi
I per què no? Perquè també et doni idees, idees que... Sí, sí, sí, això m'encanta també, eh? És a dir, qualsevol persona que vulgui parlar, o que vulgui això, quedar, o que em vulgui explicar històries de quan eren petits del poble, el que sigui, hi ha gent que em diu, és que Gemma, hi havia uns trens... L'altre dia, una persona, hi havia uns trens, allà on hi ha la bòbila, quan jo era petit hi havia uns trens, nosaltres jugàvem a sobre els trens, què eren aquells trens, no? I jo pensava, ni idea, no? Això... Si tu ho haguessis... Bueno, gràcies per dir-m'ho, ja investigarem també, perquè...
Vés a saber què deuria ser allò, no? I així amb mil historietes d'aquestes. M'encanta.
O sigui, vas descobrint, a més a més, coses de Vilassar que no coneixies. Clar, clar. No, no, la majoria de coses... Si és que a mi el que m'agrada també és que és recíproco. O sigui, jo estic explicant alguna cosa que a mi m'interessa, la busco i llavors la comparteixo, però alhora la gent, el feedback que em dona molts cops és guai, això, t'has plantejat això a l'altre? Hi ha molta gent interessada que parli de Calaudal, hi ha altra gent interessada que parli del Liceu del Mau, vull dir, molta gent em diu coses, no? Hi ha un tema, eh? Hi ha un tema també.
Sí, sí, sí. De fet, això, he intentat trobar coses i n'hi ha molt poques del Liceu d'Almau. Hauria d'anar a fer una entrevista amb l'Alexis, a veure si me la concedeix. Home, i tant, i tant, que te la concedirà. Escolta, i això de la Vila Serenca, et va costar trobar-lo o no?
No. Ho tenies clar, eh? Sí, el nom em va sortir molt ràpid. Sí, sí, sí. Em va sortir molt ràpid. Les imatges, bastant ràpid, també. De fet, al darrere ja són edificis emblemàtics i també em va sortir ràpid. No, no, aquesta part va sortir molt orgànicament. Sí. Que bé. Doncs, quin és el teu preferit? Allò que diguis, aquest és el més guapo.
A mi les cases de cos m'agrada molt. Més que les cases de senyors, però la que ha tingut més èxit és les cases de senyors. I saps per què o no? No ho sé. No sé per què. De fet, també va tenir molt d'èxit la Maria Vidal. Sí, home. Crec que són els dos que van tenir més èxit. Però a mi la que em fa més il·lusió és les cases de cos, perquè trobo que és molt d'aquí.
I al final són les cases reals, de la gent de veritat. Gent que va construir el poble, com si diguéssim. Doncs Gemma, moltíssimes gràcies per fer-te aquesta feinada i ensenyar-ho d'aquesta manera tan lúdica, tan pedagògica, tan xulo. I no paris, sobretot no paris. Avorreix-te una mica més i tu vés fent coses, no? Perquè tot això m'has dit que ve fruit d'un avorriment. Sí, sí, és així.
Doncs escolta, et desitgem... No, no t'avorreixis gaire, però el dia que t'avorreixis segueix fent coses xules. Gemma, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé i espero parlar d'aquí un temps i dir, hòstia, que gran s'ha fet la Vila Serenca, eh? A veure, acabarem. Que vagi molt bé. Igualment. Gràcies.
Les notícies de les 11. Salutacions, nou contacte amb la informació...
L'Escola Municipal d'Adults als Metgers obrirà dilluns el període de matriculació del segon quadrimestre dels cursos de llengua catalana d'acollida nivell 1, llengua castellana d'acollida adreçat a persones nouvingudes, informàtica Eines Google per resoldre qüestions relacionades amb el correu Gmail, el Drive i les seves extensions, informàtica Actic 2, el curs per obtenir l'Actic que certifica el nivell de competència en l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
Recordem que aquest termini de matriculació, com dèiem, s'obrirà dilluns que ve i es tancarà el proper 12 de febrer. L'escola es troba ubicada al carrer Manuel de Falla, número 1, el seu telèfon de contacte. Recordem que és el 937593694 i el seu horari d'atenció al públic és des de les 4 de la tarda i fins al punt de les 8 del vespre.
El risc de pobresa o exclusió social torna a créixer després d'anys a la baixa i se situa a Catalunya en un 24,8%. Això vol dir que un de cada quatre catalans viuen en risc de pobresa amb una privació material o social severa o amb baixa intensitat en el treball. Aquest increment s'explica en bona part per l'augment de la taxa del risc de pobresa, que ha pujat un punt i mig.
L'any passat, el llindar salarial per determinar si una llar està en risc de pobresa va pujar fins als 13.860 euros a l'any, on veurem que per una família amb dos adults i dos fills és de 29.100 euros. I el nombre de llars amb ingressos per sota d'aquests llindars és el que ha augmentat la situació en pitjora per primera vegada des de la pandèmia del coronavirus i després de quatre anys de tendència positiva
en relació amb la reducció de la pobresa. Els casos de maltractaments, vexacions i mort de joves mentre que feien el servei militar ja en democràcia arribaran a la sindicatura de greuges de la Generalitat errant dels fets relatats en els documentals televisius anomenats Et faran un home i Et faran un home morts silenciades a mesos dins del programa Sense ficció de TV3.
Les formacions polítiques Esquerra Republicana de Catalunya, Junts Comuns i la CUP han demanat que la síndica hi actui d'ofici i que posi en marxa una investigació exhaustiva independent per tal d'aclarir les circumstàncies d'aquelles morts i per poder arribar a una reparació moral, simbòlica i econòmica a víctimes i a familiars.
Així mateix demanen que la investigació inclogui l'anàlisi de possibles responsabilitats institucionals, polítiques i militars. Els mateixos grups van impulsar la passada setmana una declaració al Parlament per expressar el seu suport als afectats i les seves famílies.
i instar al Ministeri de Defensa a obrir una investigació, aclarir els fets i dirimir les responsabilitats que es poguessin derivar. El PSC va declinar a sumar-s'hi, els partits signants també demanen que la síndica insti al defensor del poble du a terme una investigació exhaustiva independent a escala estatal sobre aquests fets.
La Policia Nacional ha detingut a Barcelona un home buscat a Sèrbia per l'assassinat amb 30 punyalades d'un esportista a Belgrat el 25 de febrer de 2024, segons ha informat la Policia Nacional a les xarxes socials. L'acusat va ser detingut el 19 de gener al districte de Ciutat Vella. L'arrestat era l'assassí més buscat a Sèrbia, país del qual va fugir després de cometre el crim per acabar amagant-se a l'estat espanyol. Les autoritats del País Balcànic van demanar la col·laboració d'Espanya davant de les sospites que podia ser
El País. A les 12 del migdia, nou contacte amb la informació.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi, cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital. Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica.
Fins demà!
Saps quines ajudes pots demanar si tens poc recursos econòmics? Ja coneixes els tràmits que cal fer quan neix una criatura? El web gencat.cat ofereix un espai dedicat a les situacions de vida més comunes amb informació senzilla i pràctica per resoldre-les o gestionar-les. Un sol portal on pots trobar tota la informació referent a qualsevol experiència vital, independentment de quina sigui l'administració que presti el servei. Informa tant al web gencat.cat
Lluc, 45 anys, enginyer, conduïa sota els efectes de l'alcohol, va provocar un xoc frontal i va matar la dona del seient de l'acompanyant de l'altre turisme. Quatre anys de presó i tres i mig sense permís.
Anna, 41 anys, directora d'escola. Es va distreure amb el mòbil. Va matar un motorista. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí arrelats a vilassar de mar i esgarrapant retalls del nostre passat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, onze i set minuts del matí. Ensetem la segona part, la segona hora de la nostra edició de les tres que compartim cada dia a través de Vilassar Ràdio. És moment de parlar de dos morts i mig. És moment de parlar d'un crim ultra al maresme. És moment de parlar amb els autors d'aquest llibre fet a quatre mans.
Un d'ells ja el tenim a l'estudi, és l'Albert Calls. Albert, bon dia, bona hora. Hola, hola, bon dia, Jaume. Com estàs? Doncs mira, ve aquí ara amb la promoció d'aquest llibre, que realment ens ha portat molt de temps. Espero que l'actor el gaudeixi, perquè són uns 5-6 anys de treball, no és habitual aquest procés, però també és un llibre que ja en parlarem, si vols, pensem que va més enllà d'un llibre. És a dir, és un projecte també de recuperació de memòria històrica.
La mica l'Albert Calls feia, ho comentava, eh? De parlar hem parlat molt sovint, però feia molt de temps que no ens veia, em fa molta il·lusió, i acaba d'estar entrant ara mateix als nostres estudis l'altra part del llibre, el 50% d'aquest llibre, en Damià del Clot, que el tenim... Damià, Albert té un tema, que és que quan surt al carrer el deuen parar més que a nosaltres, i aleshores, doncs, per fer 200 metres està...
Ja el tenim, ja el tenim. Com deia Albert, en Damià té un problema, que com surt al carrer el deuen parar més que nosaltres, i per fer 200 metres està 3 hores i mitja. Damià del Clot, bon dia, bona hora. No és el 50% d'aquest llibre, és més. Jo ja ho sento sempre, li faig la pilota i la faig públicament, perquè sense el motor que ha sigut en Damià del Clot, aquest llibre, jo no ho hauria fet. És una persona bastant lenta i prudent.
Ara en parlem de tot plegat. Tamià, el Clot, bon dia. Bon dia, com esteu? Molt bé, i tu? Bueno, anem a tirar. Vinga, anem a parlar de dos morts i mig? Va, perfecte. Va, som-hi.
Escolteu, el primer que crida l'atenció és aquest dos morts i mig. Estàs a la llibreria i dius, hostia, dos morts i mig, què ha passat aquí? Aquest títol tan... No sé si és una mica provocador més que buscar l'atenció, Damià. Això t'ho explicarà l'Albert, perquè l'Albert, aquest... Ara s'ha enamorat del títol, però al principi no li agradava el títol aquest. No, perquè el títol inicial d'aquest treball era La matança.
és a dir, en el moment del fet la premsa va sortir com una matança perquè de fet són assassinades dues persones i una tercera que s'escapa per això al mig però la matança, malauradament aquests últims anys, el concepte de matança ha anat modificant-se, dimauradament perquè amb una matança ara, per desgràcia, maten 30, 20 gent, vull dir que és una cosa més
I anava perdent aquest sentit, no? I llavors va sortir que s'havia dit aquest cas també com a dos morts i mig, això. Jo no estava malament convençut. I no m'agradava. No m'agradava, perquè pensava que tenia una certa frivolitat, però no la té, no la té. I a més, en Damià va lligar, amb la seva habilitat narrativa, lliga d'alguna manera aquest mig, que no direm per què, que és bastant essencial també, amb tota la construcció del llibre, i això en Damià va tancar molt bé.
Una de les persones que ens va ajudar a fer el llibre, que va resultar fonamental per la credibilitat del projecte i per l'impuls del projecte, va ser el jutge instructor que l'any 80 va instruir aquest cas, que és el Rafael Jiménez Bayón, que després va arribar al Tribunal Suprem i amb una polèmica sentència de les clàusules sol va tenir problemes i tot això i tal, i va entrevistar-se amb nosaltres i ens va dir que durant un temps aquest cas s'havia conegut com els dos morts i mig.
perquè hi havia dos morts i per la rellevància del mig, que és el que deia ara Albert Calls, que el mig resulta fonamental perquè probablement, si no hagués sigut per cap mig, aquesta història no s'hauria conegut.
És curiós, és un llibre de lectura d'aquells que t'endinses i t'hi poses, ens situem molt a prop d'aquí, parlem de la plaça de les Tres abans de la plaça dels Caiguts, d'Orrius, Arzentona, Santa Elena de Gell, i per tant és un llibre que ens toca de prop i segurament els que som del Maresme això ens enganxa molt. Però ja veig que us heu discutit pel camí, no tan sols amb el títol, perquè com es porta això d'escriure un llibre a quatre abans?
Doncs, a veure, primer que en Damià i jo ja portem treballant uns quants anys junts, és a dir, a Barda hem fet diverses coses junts, jo conec molt també la seva obra, he treballat com a editor, i per tant hi ha una bona sintonia. És una persona molt flexible, és a dir, perquè jo soc una persona precisament, i ho dic, difícil, sempre estic parant i qüestionant. Sí, Damià és difícil. Sí, sí.
Sempre, a veure, el que et deia abans, aquest llibre l'havíem escrit tots de vegades i quan ja el teníem el tercer o la catorzena ho vaig parar, que va ser quan va aparèixer el Miquel Guillén, que a mi em va valguer la pena també, és veritat que ha valgut la pena, però realment entenc que en alguns moments hagi perdut la paciència i per això ja...
Home, m'ha estat 4 o 5 anys, no? Un 5 anys ben bé. A veure, clar, comenceu a escriure un llibre i m'explicava l'Albert, fora d'antena, que diu, és que clar, anava apareixent un i ens canviava la història. No és que la canviava, ens l'ampliava, apareixia l'altre i al final he dit, hòstia, heu de tancar algun dia? No parleu-me amb ningú més perquè no traureu mai el llibre. És el que dèiem, sí, sí, és que arribava un moment que o tancàvem la història o es feia eterna. De fet, no ho podem explicar, però estan apareixent...
testimonis que estan enriquint molt la història. És a dir, aquesta història s'explica en moltes coses. Moltes coses que han anat apareixent i moltes coses que, com deia l'Albert, han anat sorgint a partir de testimonis vius que recorden els fets i que coneixen. Però és que n'han sortit més encara. Això vol dir que hi haurà segura part?
No sabem com anirà la cosa, però tenim pendent una conversa amb gent que ens aportarà llum a la foscor, eh? És molt crims, eh? És molt crims, eh? És un llibre obert, és a dir, jo crec que ho estem dient sempre. Nosaltres plantegem, busquem tot el que trobem per entendre's, hi ha coses que no, especulem sobre les que no hem pogut trobar i ho deixem molt clar en tot moment, la gent que s'ho agrada ja ens ho comenta, que es queda molt clar quan opinem.
Però entenem que hi ha, tot i un crim jutjat, amb sentència i en compliment de condemna, però hi ha una sèrie de circumstàncies que no acaben d'estar aclarades, en general, que és les que anem arribant. Clar, a veure, aquest és un llibre que comences a llegir i dius, mira, dos personatges de l'època, doncs, foten una gambarraca, van matar... Però, clar...
ja que es passi un 20 de novembre, ja no és casualitat. Ja que sigui familiar del cos de la benemèrita, ja deixa de ser casualitat. I passa de ser com un crim, doncs, entre, no sé si a causa de les drogues o el que sí, a dir, hòstia, estem parlant endavant d'un crim ultra. És el que acabes de dir, Jaume. Nosaltres veiem... Nosaltres no aconseguim el sumari, eh, Albert? Nosaltres no aconseguim el sumari, però aconseguim la sentència.
I com que aconseguim la sentència, veiem que la sentència explica una veritat oficial, però que no és la veritat real. Precisament per això que dius tu. Hi ha una data, hi ha un context, hi ha uns autors, hi ha uns silencis, però sobretot hi ha una geografia, uns mapes del crim que es tiren tots els fils, i et surt també un nazi per aquí pel camí, un nazi però no nazi que era nazi, era de les joventuts hitlerianes que havia vingut d'Alemanya a Catalunya...
i s'havia instal·lat a Argentona i era una part fonamental de la trama. És a dir, hi ha una sèrie de personatges, contextos, dates, llocs, geografies, territoris, etcètera, etcètera, que connecten això amb el que realment és. Sopta, i aquí suposo que en Demi ha tret la seva vessant d'advocat, doncs això el que va costar tenir la sentència, suposo que va fer servir les seves tècniques d'advocat. Mal a l'audiència, te'n recordes? Mal a l'audiència.
Però també hi ha temes que, i no volem fer espòilers ni molt menys de tot, però, clar, declares amb seu judicial i com que no es pot demostrar... Clar, això és el que parlava amb l'Albert abans, que amb un seu judicial tu fas una declaració, escolta, jo vaig fer això, però com que no està demostrat, no em poden inculpar. I clar, aquí dius...
I això no fa tants anys, eh, que va passar. Això no fa tants anys, que nosaltres... Tu recordes, Damià? Parlàvem amb l'Albert, i nosaltres l'any 89 érem, sembla, no? 80, clar, 80, jo tenia 7 anys. No, 81, perdona, 81. I el 23è fa 81. Clar, i jo tampoc ho recordo. Jo tenia 14, eh, tampoc us penseu que... Jo no tenia consciència ni consciència política amb 14. Ja, ja, va. Dirà que potser anava tard, però no en tenia, eh. Vull dir que no.
Llavors, clar, són uns feits d'una altra època, d'un món del qual venim, però que ja s'estava acabant també, d'alguna manera, una part d'aquest món. No us diré por, però si una mica de respecte l'haurà d'escriure això, ho hem tingut o no? Respecte no en el sentit que sí que respectuosos ho heu estat molt, eh? Molt. Però dic respecte a dir, hòstia, a veure si encara hi haurà algú això que no li agradarà. Bueno, érem conscients que això potser no li agradarà. Però clar, aquest és un llibre que és periodístic, perquè l'Albert
La ploma de l'Alberta és una ploma periodística i és un llibre que està fet...
amb un cert rigor jurídic, també. És a dir, i això l'Albert ho sempre explicava, quan arribem a una hipòtesi és una hipòtesi, no és una veritat d'això, es fa forma de parlar de la narració, no? Sí, sí, a part que hi ha una cosa molt que crec que és important, que clar, vull dir, hem passat 46 anys i hem de ja perdre la por, també parlar de temps de por, és a dir, clar, eren temps de por i no únicament per això, però per moltes altres coses, no? Hem de perdre aquesta por, hem d'intentar-la perdre, encara que no ens faci gràcia, clar.
L'Albert ho ha definit molt bé. Diu, és una tese, eh? Descobrim això, nosaltres pensem que va passar això, però això no és el que va passar arreu. No és una sentència, tot i que és notori el que va passar. I nosaltres en el llibre diem, explorem totes les hipòtesis. Clar que unes hipòtesis són fruit, o venen recolzades per molts elements perifèrics que la transformen en la nostra veritat literària, hi ha altres hipòtesis que les apuntem, perquè tampoc les podem descartar,
tot i que són hipòtesis amb menys força argumentativa que les altres, no? Escolteu, m'agrada molt això, sempre que tinc una... qui sigui, uns escriptors o uns cantants, grups de mots, m'agrada molt saber com ho fan tot això, quina és la sala de màquines. Clar, una persona sola té els seus vicis, les seves manies, jo escric de nit, jo escric de dia... Vosaltres dos com us enteneu amb això? Em fa molta gràcia això de quatre mans. Qui escriu? Qui agafa l'ordinador i comença a escriure?
És que pensa que amb l'Albert... Mira, els meus primers llibres, l'editor va ser l'Albert Calls. Sí. Quan vam fer la campanya el 2019, que jo vaig escriure una mena llibre, la idea, la correcció, era l'Albert Calls. Llavors, amb l'Albert havíem treballat
amb molts projectes que no tenien... que sempre tenien un epicentre narratiu i literari, però de moltes variables, política, literària... I això és una mica la síntesi de...
Jo crec que també... A veure, aquest llibre té moltes capes, per dir-ho d'una manera... Com la pintura, no? Però en té moltes capes. La capa periodística, que hi és. Clar, jo soc periodista. En Damià no ho és, però jo sí. La capa jurídica. Jo no sé res de tema jurídic. En Damià ho és, és dedicat a tot el tema jurídic i jo no... És a dir, posem en comú tots aquests elements. La capa literària, que els dos sí que som escriptors i que, a més a més, tota la gent que interveny, hi ha també escriptors que ens donen el seu punt de vista...
D'alguna manera, totes aquestes capes, i la capa social, que és la de reivindicar d'alguna manera que aquest crim és un crim polític, i per tant, que ha quedat sempre als calaxos de la memòria, sempre queda en viatre petita en els llibres d'història, però està allà, d'alguna manera, i tota aquesta barreja de capes, diguem, ha donat la textura final, no? I per tant, més, és un llibre, però també és un projecte per no oblidar determinades èpoques i determinades persones.
Home, d'entrada us hem de donar les gràcies, perquè estem parlant que, juntament amb la víctima de la bomba a la revista Papus, aquests dos assassinats són els únics morts que la violència extrema, per altra banda, per sorra, són els únics, entre cometes, de l'extrema dreta a la transició que va deixar Catalunya. Per tant, no hauria de quedar a l'oblit, això. A més, és que els hem tingut aquí, a tocar. Per tant, us poseu en un tema que agrada, però aquest llibre, com bé dieu, d'aquí uns anys s'ha de rescriure igual de dalt a baix, no? Pot ser?
Potser hem d'ampliar alguns fets que aquí no queden resolts del tot, perquè fins i tot el procediment judicial no va arribar tot el lluny que havia d'haver arribat, i nosaltres jo crec que ara tindrem testimonis de primera mà que ens ajudaran fins i tot a aprofundir més en la història, però jo crec que és el que diu l'Albert, hem rescatat del silenci i de l'oblit un crim que estava silenciat i que, com tu deies al principi al plantejar del programa, que deies...
eren uns drogadictes, uns lumpens i havien de ser assassinats, estaven en un lloc equivocat en un moment equivocat. I no és realment així. Pot ser que hi hagi una part d'aquesta veritat, però hi ha una altra veritat, hi ha un context polític, hi ha un context social, hi ha un procés de transició, hi ha una violència extrema dreta, hi ha una connivència o fins i tot, et diria, encobriment de la Guàrdia Civil, hi ha un autor que forma part d'un partit polític que feia de la violència al carrer la seva forma d'expressió política i, per tant, tots aquests elements havien de sortir.
I un hàndicap ja, que això fa més de 40 anys. Per tant, la gent que ho va viure són gent molt gran. I això, el treball d'investigació, de trucar-los aquí, és la dificultat, això, Albert, oi? No, no, aquí ens hem trobat gent que té problemes de demència per l'edat. Hi ha un cas concret, hi ha un cas concret. Gent que s'ha mort, gent que no localitzes.
Les lleis de proteccions de dades són molt estrictes com ha de ser, el que fa que també costi molt localitzar persones, d'alguna manera. Ha sigut la dificultat, d'alguna manera hi ha una arqueologia de la memòria aquí, no?, un treball d'historiador, se m'ha oblidat la capa d'historiador, és a dir, de Nagos que...
De fet, el David Ballester, que és autor del llibre Vides troncades, ja parla d'aquest cas i té un capítol en el seu llibre, que ho explica bé i que va ser una de les fonts importants. És a dir, és anar a buscar i, sobretot, no tenir pressa, perquè si haguéssim tingut no ho hauríem fet. Hem anat fent fins que quan hem acabat, hem acabat. I família? El familiar suposo que tampoc... Creiem... Estem a prop, estem a prop.
Però no els hem trobat encara, però creiem que els trobarem. I quan els trobem, els contactarem amb el Robert Manrique de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, que és la persona que ha reivindicat també tot aquest tema i que també surt al llibre. D'entrada, quan llegeixes Dos morts i mig, dius en Damià s'ha avut donat com amb novel·la negra. Però en aquest cas, la realitat supera la ficció a vegades, eh, Damià? Sí, sí. Aquest és un treball, que ara ho deia l'Albert...
pot ser llegit de moltes maneres. Com un treball històric, com una novel·la negra, com una novel·la de no ficció, com un true crime, com un treball periodístic, com una novel·la que té elements sociològics, que té elements jurídics. És a dir, pot ser llegit per molts lectors de formes diferents
Però hi ha una gran veritat, que és que els fets que es narrenen aquí són fets que han passat, són fets reals, i que els autors hem decidit, per no tacar més la memòria de les víctimes, utilitzar els noms reals, fins i tot els noms d'aquelles persones que historiadors, periodistes, advocats, jutges, testimonis ens han ajudat, expolítics ens han ajudat a arrodonir, a traçar la història.
Tinc la sensació que no us imaginàveu que això es faria tan gran. Tinc la imaginació que dieu, la gent del Maresba, de prop, li pot interessar, però això, més enllà del Maresba, també s'està funcionant. Sí, bueno, jo, a veure, hi ha una part del llibre que també parla dels crims d'aquesta època a Madrid, sobretot, que no hi ha molts, i hi ha l'intent, també, que jo crec també molt ben elaborat, que es parla de Damià, més que per mi, que és el que domina aquests temes, de contextualitzar això en l'Espanya d'aquells anys, que és el que jo crec que li dona que qualsevol actor que no sigui del Maresba
pugui entrar tranquil·lament i es sentir interpel·lat d'alguna manera. Però hem intentat anar més enllà del Maresme. Són uns fets que passen al Maresme, al Baix Maresme, més baix, diguem, vull dir que no, però que d'alguna manera tenen una interpel·lació a qualsevol persona d'aquella època en uns moments en què el tema ultra torna a estar, per desgràcia, de moda, per dir-ho d'una manera així divertida. Bueno, divertida, amable. Torna a estar de moda quan aquestes coses normalment no solen acabar amb tragèdia com és el que passa en aquesta història.
En aquest sentit, doncs pensem que, o si defensem, que més enllà de... que és una història hiperlocal que té dimensió molt més enllà. Nacional, nacional. I això ho hem volgut també deixar-ho clar. Hi ha una frase que és contundent, eh? No es va considerar un assassinat polític perquè, reconeixeu, hauria obligat l'Estat a mirar-se el mirall.
Sí, aquesta frase és important. Pensa que això és, nosaltres l'altre dia ho dèiem, és l'aportació del Baix Maresme, la contribució del Baix Maresme al cop d'estat del 23-F. És a dir, la gent que llegeixi aquesta novel·la, aquest llibre, aquest procrime, veurà que aquests fets connecten directament amb el cop d'estat del 23-F a través de dos dels tres, diria quatre personatges més importants que van ser sentenciats pel 23-F.
la gent ho descobrirà, descobrirà que hi ha una trama i que aquests assassinats s'incrusten en aquesta trama i formen part d'aquesta trama més, diguem-ne, més nacional. És a dir, és una trama hiperlocal que quan explota les conseqüències d'aquesta explosió tenen o pretenen tenir un nivell nacional. Carles Porta ja el té el llibre.
No, l'hauria de tenir, no? En el cas no hi teníem contacte. Mirem Crims, eh? Jo sí que ho mirem. No, no, és que jo... Jo, a més a més, m'he llegit tots els llibres de en Carles Porta des del principi, eh? Sí, passeu perquè ho deia... Des de Tor, des de Tor. Abans, abans, abans. Jo ho dic perquè estic segur que si li arriba aquest de llibre a les mans tenim un capítol de Crims a la comarca.
Home, podria ser... És a dir, té els ingredients, no?, per poder-ho... Home, el guió el té. Sí. El guió el té, eh? El guió el té, i la investigació parcialment ja està feta, eh? Què tens dels personatges, eh, també? Déu-n'hi-do. I que no has de tancar, eh? Si estem en aquesta... Sí, sí, sí. Això és un tema obert, és a dir, queden incògnites per resoldre, i queden bastant paleses.
No us heu quedat res al paper per això? Perquè, tancant el llibre, diu, va fer-ho de la manera que responen els poderosos o de la manera que responen els polítics d'extrema dreta. Inclements i d'aspietats amb els perdedors. Va dir, quien quiera algo que venga a vernos. Per tant, tinc la sensació que aquí també heu cuidat vosaltres, eh?
Sí, bueno, aquest és un episodí que ens va explicar el Robert Manrique, que jo crec que és un final apoteòsic del... Però que, com diu l'Albert, no està tancat. És a dir, aquí no m'ha escrit encara l'última frase d'aquest llibre. Per què? Perquè a la que apareguin les víctimes o familiars de les víctimes, hereus de les víctimes, que puguin reivindicar aquest fenomen polític d'aquest crim, jo crec que aquí s'escriuran encara més pàgines, no?
Heu gaudit? O heu patit més amb el llibre? Perquè, clar, són 5-6 anys que escrivis, això. Heu gaudit, no? Sí, no, no. Mira'm una cara, home, Albert. És el pessimista, ja ho sé. I és el pessimista i tu tu el pessimista. Clar, clar, però hem gaudit, el que passa que realment és un procés molt lent, en moments de... com els ciclistes, no? Allò que vas pujant la pujada i en moments que tens dubte si realment sortia. El Damià va tenir la fe des del primer moment, ho haig de dir, eh? El Damià ha sigut el motor de fer...
perquè hi ha hagut moments que hem pensat que no acabaríem o que no arribaríem, clar, o que d'alguna manera no acabaria tenint una sortida. És que teníem poc material al principi. Sí, sí. Teníem molt poc material. Això que en Fabregues havia publicat coses al país, perquè si no, no tindríem res. Clar, aquí un treball d'investigació sensacional, eh? Sí, sí, sí. Albert, a tota la dalt, el futbol?
No, però... A veure, és una cosa molt estranya. Jo vaig mirar futbol durant anys, però per veure la tàctica. És a dir, perquè m'agradava el tacticisme de la gent movents al camp, però no m'interessava la resta. Però tens algun equip que... Doncs ara mateix et diria que no. No, ni al Barça. Ell és del Cabrera. Algú que és del Cabrera. Té tanta casa. Al Cabrera n'hi ha més d'un d'equip, llavors no m'hi posaré. Ho dic perquè si fossis culer, series el culer passivista. El tribunero. I ell seria el culer que al principi de temporada guanya tot.
Sí o no? Seria així, no? Jo soc molt tribunero, per això. Aquest perfil del Damià, jo crec que la base, com a persona vinculada al món de la justícia, el món de la justícia és un món molt lent, que haig de dir, no? Molt ple de curbes, no? I d'ombres i tal, i de coses i clarors estranyes.
I probablement, per molt periodista, jo vaig dedicar-me a fer successos molt de temps. Pel punt, no, però per l'avui i per l'ara, que ja era corresponsal del Maresme i tal. I estava ja acostumat a aquesta lentitud. Però això anava pitjor que... Vull dir, llavors, clar, demana molta tenacitat, això sí.
Què ha passat més, el sentit periodístic o el sentit jurídic? En el sentit de... Clar, són dues maneres de fer diferents, eh? I tu ets periodista i tu ets advocat, entre altres, eh? Per tant, què ha passat més? Equilibri total. Hi ha equilibri, jo crec que hi ha equilibri total. Molta flexibilitat, també, sí, sí. Sí, jo crec que hi ha un equilibri bastant... Sí, jo assumia plenament que, evidentment, el que deia en Damià, que és el professional i l'especialista, era el que era, i en Damià m'escoltava també als meus neguits, clar.
Els meus neguits, com a periodista, d'intentar sempre contrastar el dubte... Contrastar la informació... Escolta, i quan fareu un altre llibre junts? Perquè això ha funcionat de maravilla. No trigarà, eh? Sí o no? Hi ha projecte o no? Això és allò de... És a l'inici d'una revista. Però fa anys que us coneixeu, quasi. Però, en principi, hi ha alguna cosa? No, hi ha idees, eh? Hi ha idees. Ara hi ha idees. Hi ha idees. O sigui que primer treballem sempre... A veure, ara d'entrada estem concentrats en desplegar aquest llibre, però que hi ha idees, i això, i que...
Que ha funcionat bé el tàndem. Però estem parlant de Mestre Ucrime o no? A veure... Ai, ai, ai! Sí, ai, ai, ai, com diu la cançó. Jo crec que, a veure, ha funcionat aquest sistema, aquest sistema de treball, i això dona peu a que hi hagi altres temes que pensem que poden tenir una dimensió social al darrere i que cal treballar-hi. No volem avançar més perquè...
Està molt verd. Està en fase de preproducció, que dieu, no? Sí, home, i tant. Està en preproducció, això. Escolta una cosa, Albert, que de parlar hem parlat molt sovint, feia molts anys que no ens vèiem, i m'ha encantat que estiguessis aquí, tant de bo vinguis, i amb en Damià...
Ha estat una cosa curiosa, l'altre dia una mica comú. Ara fa una setmana em va enviar un missatge, em va dir, escolta, posa la SER, la cadena SER, que és un programa molt xulo, molt maco, que es diu El llapis de memòria, un programa que jo segueixo molt, perquè m'agrada molt aquest tipus d'entrevistes, i em diu, ja hem de miar.
I mira que fa anys i anys que ens coneixem en Damià, estem parlant de més de 40 anys que ens coneixem en Damià, i vaig descobrir que en en Damià li agrada com a mi el rock argentí. No ho sabia. No ho sabia. Vaig dir... Bueno, potser hi ha una cançó. Jo el vaig sentir i vaig dir... Però mira, el tio, si està parlant com si fos un estudi... Podeu fotre un llibre de rock argentí, si voleu? Sí, mira. No, mira. Coti, otra vez, una cançó que a mi m'encanta. La coneixes o no? Sí.
Però no perdonem pla aquest que va treure amb la Paulina Rubio. Hòstia, però aquesta cançó té unes versions, una a més a més amb una orquestra simfònica. Crec que hi hagi algun vídeo, sí. És sensacional. Doncs mira, avui acabem aquesta cançó i per a vosaltres dos. Dos morts i mig. Molt guapo el llibre, de veritat. És un llibre que m'he llegit amb un anar i tornar a Madrid fa una setmana amb l'Ave. Sí que va durar una mica més el viatge, sí que va durar una mica... Però amb les dues hores i mitja d'anar i de tornada el tens més que llegir.
Damià, Albert, una abraçada ben forta i gràcies per haver vingut, amics. Que vagi molt bé. Por algún escenario y no lo vas a creer Supe que mentías y todo por el bien de los dos Y otra vez seremos dos extraños Otra vez volver a hacernos daños
Tengo un rincón en la cama que ya no entiende nada y me pregunta por vos
Tengo una mitad que se queja y la otra que no me deja de escapar del dolor Tengo una tremenda ceguera y no va a ser la primera vez que vuelvo a empezar Porque ya no estás a mi lado por el bien de los dos Y otra vez hemos dos extraños
Hacernos daño Otra vez Estoy En el fondo del dolor Y otra vez Tú y yo Y otra vez Seremos dos extraños
Fui en el fondo del dolor y otra vez
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mars. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. I avui, de nou, un luxe a convidar l'amic, col·laborador, capità...
Moltes vessants, el coneixeu tots sobradament. A l'Agustí Mardín. Una vegada més passa per la ràdio i avui podíem parlar de moltes coses. De fet, parlem de moltes coses amb l'Agustí. Avui volem parlar ni més ni menys que fa pocs dies va ser proclamat nou president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Amb ell parlem d'això. Què vol dir? A què s'ha de dedicar, en aquest sentit, com a president? En qualsevol cas, parlem d'aquest tema i saludem a l'Agustí Mardín.
Agustí Martín, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé i molt content. Doncs a poques hores després d'haver sortit de gravar el teu randamar, ja tornes d'estar assentat aquí, en aquest cas. Bé, amb molt de gust i molt content d'estar aquí a Vilassar Ràdio. Ja és una mica casa meva, també.
Una mica no, és molt casa teva ja, eh? Escolta, Agustí, nova vessant, nova, en aquest cas, nou càrrec, com a... Tu ets ambaixador marítim internacional, ets ex, en aquest cas, degà de la Facultat Terenòtica amb qualitat de quejates jubilat, capital de la Marina Mercant, i ara a tot això afegeixes president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Explica'm què és això.
Bé, tot això ve justament de lo primer que has dit, el ser ambaixador marítim internacional, que això sí que encara ocupo aquest càrrec aquí a lo que és Espanya i Portugal, a la península ibèrica. Vaig també ser, bueno, soc encara president de l'Associació Catalana de Capitanys de la Marina Marcant.
que agrupem tot el col·lectiu, no solament de capitans, sinó també de pilots i estudiants de nàutica. Catalunya. És un col·lectiu bastant gran, aquí a Catalunya. Però hi ha diverses associacions arreu d'Espanya, les del nord, per exemple a Galícia, el País Basc, també a la part d'Astúries, n'hi ha Andalusia, a Canaris encara no existeix, i el que s'està intentant és juntar-les totes
i juntar també totes les escoles i facultats de nàutica d'Espanya i totes aquelles associacions que han de veure, que han de veure directament amb el món de la Marina Mercant i fer una federació. Aquesta federació és estatal, agrupa a tots aquests col·lectius. Estem parlant d'unes 25.000 persones i es va fer una reunió fa pocs dies a Bilbao i bé...
Quan jo estava allà, que a més vaig arribar tard perquè el tren no anava, vaig perdre l'avió perquè l'avió el va anul·lar, vaig arribar amb autobús i vaig arribar tard, i a sobre quan arribo allà em vaig perdre el dinar del País Basc, que devia ser molt bo...
i arribo per la reunió ja feta, i amb aquest càrrec pràcticament que me'l van posar ja en safata i que no vaig poder dir que no. És a dir, Agustí, et saltes al dinar, que això és prou important al País Basc, però, a més a més, amb la teva absència et van declarar president. Però tu sabies alguna cosa prèviament? Que pintaves com el càrrec o una cosa així o no? No, no ho sabia. No ho sabia perquè, de fet, anam a preparar uns estatuts...
i també com es formaria aquesta nova junta, que segurament recauria en un dels presidents d'una de les associacions, en aquest cas la nostra, la catalana ha estat, però hauria pogut ser la basca o l'astoriana. Bé, de fet estic content, perquè també representant la gent de mar catalana, doncs mira, també és un honor, també és una mica més de feina, no crec que sigui molta, això espero.
Clar, tu en qualitat de president de la Federació Catalana de Capitans de la Marina Marcant, clar, aquí a Catalunya, doncs, evidentment, com bé dius, albergueu des d'estudiants, pilots, capitans, i ara, a més a més, a nivell de tot Espanya. Clar, és una federació de nova creació, per tant, feina n'hi haurà en aquest sentit. Quins són els objectius d'una federació com aquesta? A part d'aglutinar tot el sector de capitania, d'estudiants de Marina Marcant, l'objectiu quin és?
Bé, l'objectiu és que si mirem una mica la història de, ja no només de capitans i pilots, sinó camps de màquines, oficials de màquines, els oficials electrotècnics, que se'n duen ETOs, tot aquest conjunt de persones avui en dia no naveguen tota la vida, naveguen durant un període...
pot ser curt, mitjà o llarg, depèn de la companyia on te treballis, perquè el navegar és bastant dur. Abans la gent estava navegant tota la vida, avui no. Jo es navego un promig d'uns 15-20 anys i aquesta gent quan arriba a terra, clar, han de tenir una feina. I aleshores aquestes feines, avui en dia que...
que hi ha moltes competències i moltes que creiem que pertanyen a aquest col·lectiu estan sent absorbides per altres col·lectius. Per exemple, enginyers de vals, enginyers de camins, etc. Això ho podem veure al Port de Barcelona, que la majoria de CEO, la majoria de grans directors, són enginyers de camins i podrien ser també capitans o caps de màquines. I aquí juntament lluitem no amb la paraula que tapam ara de mi d'intrusisme,
Però sí que intentem que aquesta gent, quan es desembarqui, tingui un lloc digne que també es mereix pel temps que està treballant a la mar. Clar, posar una mica d'ordre en aquest sentit. I aquí a Gluteu, quant fa que esteu parlant de la creació d'aquesta federació? Un mig any, aproximadament. Va haver-hi una assemblea primer que es va fer aquí a la Facultat de Nàutica de Barcelona...
i després d'aquesta assemblea, la segona assemblea ja es va fer a Bilbao, i la tercera, que serà, jo crec que serà el mes de maig, la farem a la Corunya. I en aquesta assemblea ja decidirem, portarem ja els estatuts, que són bastant genèrics, però amb alguna particularitat, perquè es puguin aprovar i es munti ja, diguéssim, ja un grup de treball, i fer el seguiment. El primer que hem de fer és que hem fet un manifest,
que l'haig d'anar a presentar directament al ministre de Transports, però com que ara està molt atabalat amb el tema dels trens, hem d'esperar una miqueta. És a dir, ho presenteu clar, és a nivell estatal, diverses comunitats, i us ha donat el vistiplau al govern, o no, aquests estatuts? O només li aneu a presentar, escolta, estem aquí i els nostres objectius són aquests, per observar la feina de totes les persones que, per edat o pel que sigui, deixen de navegar.
Bé, és així, nosaltres preparem els Estatuts, no ens els aprova el Govern, els aprova aquesta primera Junta en una assemblea que intervindran totes les associacions que hem dit, escoles també, alguns sindicats segurament també del Mar.
i Espromar, que ve a ser l'associació que engloba tota aquella gent de mar que treballa a l'administració d'inspeccions marítimes, a les capitanies marítimes, etc. Aleshores, el que sí que han fet és un manifest en què volem que se'ns tinguin en compte quan hi hagi oposicions, quan hi hagi treballs també importants que s'hagin de fer, que no els demanin només a un col·lectiu i no al nostre. O sigui, el que se'n diu corporativisme, corporativisme,
Saps que les coses passen avui i que, per molt importants que siguin, pensem que són històriques al cap de molts anys. I al cap de... jo no sé si ara ets conscient, suposo que sí, però d'aquí uns anys sentim conscients. Hosti, ets el primer president de la Federació Espanyola...
En aquest cas, i és així, i hem de posar-ho en valor, perquè, a veure, obrir una federació no és quedar un dia i fem una federació. Aquí hi ha una feinada darrere, més a més amb gent de tot l'estat espanyol, no és allò que us pugueu veure constantment.
La gent s'ha animat a posar-se a la Junta, qui t'acompanya a la Junta? Hi ha més Agustins Martins per l'estat espanyol o no? Home, clar que n'hi ha, clar que n'hi ha ni de millors, eh? Mira, de fet, el vicepresident és Patxi, que és de País Basc, que és el president de la Uciaga, que és el president de la Federació Basca. Aleshores, el secretari, l'Eric Font, que ha sortit moltes vegades en el nostre programa de Randamar.
que és una persona jove, molt jove, molt vàlida, molt vàlida, i que amb ell hem format el grup de joves de l'Associació Catalana de Capitans,
Després tenim el representant de Galícia, que ara els noms de memòria m'equivocaria, perquè és molt recent, que aquesta persona és la que portarà tot el tema operacional, i hi ha una altra persona, que és una altra noia, que portarà la secretaria, o sigui...
Secretaria no vol dir secretària, eh? La secretaria que és importantíssima de tots els... la documentació que generem, les actes, les reunions, val? I després hi ha dos vocals, un vocal en aquest cas és de Galícia també, i un altre vocal que és d'Astories. I entre tots, amb aquesta junta, de fet, és la que estem preparant els estatuts, que ja els havíem preparat amb anterioritat,
Aquest matí hem tingut reunió, vull dir que hi ha feines que es van avançant, que realment no és allò que dius, comencem de zero però amb una motxilla que portem tots a cada associació important. La nostra associació de capitàns catalans és molt antiga, té molts anys, és de principi de segle, pràcticament, segle XX.
i sempre el que ha passat és que amb la gent del mar quan estem navegant jo estava 5 mesos i 2 navegant i 2 a casa i quan estàs a casa no et vols liar amb res és quan et quedes a terra tu passes 13, 14, 15 anys navegant o 20 anys i després és quan intentes ajudar el teu col·lectiu abans no perquè estàs per això no hi ha hagut aquesta unió entre la gent del mar perquè quan estàs navegant cadascú està en el seu barco tot arreu del món
I quan estàs a casa, estàs amb la família i amb els amics. Agustí, hem començat aquesta xerrada parlant de l'Ambaixador Marítim Internacional. Exactament què és això?
Bé, a l'Ambaixador Marítim Internacional n'hi ha un, de vegades dos, a cada país que han firmat el conveni amb l'OMI, que és l'Organització Marítim Internacional, que és l'òrgan de l'ONU, és un braç de l'ONU, el més important del món amb el tema marítim.
Aleshores, aquí a Espanya, aquest òrgan té una representació en el Ministeri de Transport dins de la Direcció General de Marina Marcant, cada vegada surt aquest organisme. És el que organitza des de les titulacions universitàries fins a les titulacions esportives, també les titulacions dels barcos de cabotatge, com en les revisions dels vaixells, com s'ha de construir un vaixell aquí a Espanya...
Tot això ho porta la Direcció General de Maria Mercada. El tema de contaminació, quan hi ha un accident, recordeu el prestig, ho porta la Direcció General. I aleshores, aquest càrrec d'ambaixador, que no té massa anys, és una persona, escolleix una persona que sigui reconeguda en l'àmbit marítim,
també per treballar dins uns grups de treball a la IMO, a Anglaterra, a Londres, a la seu, per millorar entre tots també un tema de formació, un tema dels nous vaixells, un tema de contaminació, un tema de tecnologia. I a mi em va trucar directament el director general de la Marina Marcant, que ara és aquest home, Benito Núñez, que ja té un càrrec superior en el Ministeri d'Esports,
Perquè... Superior. Sí, sí, és secretari general del Ministeri de Transport. Ja no és només al mar, sinó que és de tot, del que estem veient ara dels ferrocarrils, dels avions, del mar, de les carreteres. I això em va trucar, que volia parlar amb mi, vaig anar a Madrid, a la direcció general, i va dir, mira, el teu nom ha sortit, ni bien més, lògicament...
i volem entrevistar el que estàs tu, primer tu, i si dius tu, et quedes tu com amb aquest càrrec. Em va fer molta il·lusió perquè jo no sabia ben bé per què em trucaven,
i ara ja porto 4 anys, també són dos anys, max dos anys, i es pot renovar dos anys més per donar lloc a que hi hagi més persones. A Big Carre també se m'havia d'haver acabat aquest desembre, el 31 de desembre, però s'ha renovat perquè no n'hi ha un altre de moment.
O sigui, de moment no tens de data de finalització com a embaixador, eh? No, perquè és dos anys i aleshores es prorroga dos anys més i llavors en busquen un altre, però aquest altre encara no sorti. Si en portes quatre i aquest altre encara no sorti, eh? No sorti, no. No és etern, eh? Perquè, clar, també està molt bé això, perquè aquests quatre anys treballes en un programa, jo he treballat amb vaixells d'autònoms i formació, que és el meu...
i, de fet, avui tinc una xerrada amb un programa que es diu Arran de Mar, no és el nostre. Home, l'oblita per deixar la falca, per això, eh? Ho faré, ja ho saben, i em truquen de Tarragona per parlar de vaixells autònoms, que és una mica la meva especialitat darrere. Agustí, t'has jubilat de la Marina com a capità, de fet ja vas desembarcar fa temps, quants anys fa que vas desembarcar?
Bé, jo vaig estar embarcat en dos períodes i vaig estar uns 18 anys embarcat i després ja tot el que he fet des de llavors ha estat relacionat amb el món del mar. Ho dic perquè quants anys fa que vas baixar del vaixell? De fet no hi vaig baixar mai.
Però com a capità de dir... Sí, doncs mira, devia ser, ja farà ben bé 25 anys... Clar, després t'has dedicat al que és com a... a la facultat de Nàutica, com a professor, després com a Degà... Has estat també molts càrrecs, no? Alguns que encara segueixen, uns que estrenes ara, curiosament, ja un cop jubilat...
La pregunta és molt clara, Agustí. Què és el que més trobes a faltar de la vida de... Perquè és un home que no para, eh? Insisteixo, ja està... Va estar a Bilbao, com diu va estar a Bilbao, fa això fa un parell de setmanes, eh? Per tant, ja sé que no has parat i que sempre al jubilat sempre dieu treballem més ara que com treballàvem. Però què és el que més trobes a faltar de la vida d'un capità de la Marina Barca?
Bé, això és difícil ja de recuperar, però perquè estic segur que si ara m'embarqués decapitar amb un vaixell, l'ambient no és el que hi havia fa aquests anys.
Ara la gent es tanquen els camerots, no hi ha massa conversa, abans es jugava cartes, hi havia molta... Ens ho passaven bé, els vaixells. No hi havia les presses que hi ha ara, perquè tu arribes a un port al matí i surts a la tarda, després de 15 dies de mar. Això ara és terrible, això ha canviat molt. Què enyoro? Enyoro de vegades l'arribar a casa.
Arribar a casa després d'aquests mesos i poder explicar les coses, viure amb intensitat petites coses. Jo quan vaig estar molts Nadals fora de casa i quan en vivia una casa allò era terrible, allò era impressionant, era una alegria, una cosa. I ara els Nadals, per exemple, que m'agraden molt i el disc, però no és el mateix.
perquè valores l'estar fora de casa, valores molt més. Això és com aquell que està fora de casa amb un Erasmus i quan torna tot ho veu, ho magnifica i tot és fantàstic, no? Et vas presentar mai per sorpresa a casa? Amb un Nadal o qualsevol? No, no, no. Sempre avisaves, eh? Sí, perquè a més ens escrivien molt, en els ports europeus jo trucava, jo anava molt a Amèrica sempre, Amèrica, Amèrica, però a Amèrica era caríssim trucar, ara seria facilíssim. No està clar.
Però a aquella època no, eh? Sí, i més a casa també t'esperen. Va, a veure si arribes per tal. Jo he estat als vols de Nadal, el 22, recordo el dia de la loteria, mirant la loteria, posant ja les boles d'anar a la casa i posant la pessebre, i trucant-me a Agustín en barques passat o mananya, el dia 24 de desembre. I, bueno, mira, toca, i arribar al barco, i el tros del trajecte fins a arribar a Gijón amb avió i tal...
fotut, però jo quan arribava amb el barco també era a casa meva. Una cosa amb una sensació diferent, també. Això ha estat a faltar. És curiós, eh? I de tot el que l'alumnat, o què preferiria? Si et diguéssim, pots tornar a fer una cosa, a fer classes, a ser de gà, o a tornar com a capità de vaixell? Què és el que triaries? Què és el que més trobes a faltar? Home, a mi si em diguessin, Agustí, embarca't de capità dos mesos i això seria ideal per mi, no?
També ara ja tenim una edat, ens hem de cuidar, no estem per estar 15 dies al mar sense cap metge com estàvem, i això em grandeig, qualsevol cosa pot passar. Però bé, jo soc capità del Sant Ramon, estic enrolat com a capità, per això no ho he deixat mai, l'enrol.
i aleshores disfruto també ajudant d'una classe m'encanta jo crec que jo m'he jubilat de de la meva professió però no de la meva afició ni de capità el capità no és jubilar mai ets capità tota la vida fins que et moris per tant jo segueixo amb aquests temes del mar mai els deixo
Fins i tot a Vilassà. A Vilassà sempre hi ha algun tema del mar, l'Ajuntament sempre intenta parlar i a mi m'agrada donar la meva opinió. Això és el més interessant. Doncs ja que parlem del mar i de Vilassà i abusant de la confiança, Museu de la Marina, perquè tu estàs en el grup motor del Museu de la Marina. En quin punt està ara mateix el museu?
Bé, el grup motor és una cosa que vam engegar en una reunió que vam tenir, ara ja farà, jo diria, uns quatre anys. Molta gent s'hi va apuntar amb moltes ganes, hi havia gent de tot, hi havia gent que hi ha ganes de començar l'endemà amb un pic i una pala. No, no és això. Hem d'ajudar l'Ajuntament, hem d'ajudar, en aquest cas, l'agenda cultura que porta al museu.
El que sí que hem d'empènyer, hem d'empènyer. De fet, en aquests anys el que hem aconseguit és que el grup es refredés perquè, clar, el no engegar el museu i estar tancat, malgrat que el vam obrir diverses vegades per fer la nit del museu o per fer el dia del museu, en diverses ocasions, i es van mostrar el museu per dintre.
El que passa és que el museu està amb obres. Aquestes obres que estan fent són obres de consolidació externa. Vol dir que quan s'acabin aquestes obres, jo em pensava que ja podríem preparar, encara que fos un petit museu, encara que no fos tot, però no podrà ser així, perquè farà falta encara una altra actuació per fer l'interior. Vol dir que els anys van passant, tot és molt lent...
I a més hem de pensar, mires el futur, realment aquest museu és el museu de la Marina que voldríem en un futur? Doncs hi ha diverses opinions. La meva és que el museu de la Marina hauria d'estar, hauria de ser, a l'edifici de l'escola nàutica. I amb l'arxiu al costat, que seria molt, molt maco. Però i tot això, crec que jo he passat diverses etapes. O sigui, la primera és que jo he estat treballant i he sigut professor i capital i tal, i he treballat amb el museu des de petitet,
ara he vist que al museu es fan obres, algun dia hi haurà el museu de la Marina, però tot va molt lent, és molt lent, és molt lent. Per qui no ho sàpiga, l'escola nàutica és allà on tradicionalment també es coneix com l'edifici de la Guàrdia Civil, allà on havia estat ubicat el cos de la Benemèrita, i...
No diré, deixa'm donar una primícia, o sí, donarem una primícia per a la ràdio, encara que és de domini públic i molta gent ja ho sap. Que l'Agustí escriu, això també tothom ho sap, no sé si té algun llibre ara pendent de treure o no, però fa un temps vas escriure una obra de teatre, que es diu Rendemar, i tinc entès que recentment, vol dir fa una setmana i poc, heu començat a assajar una producció d'una obra escrita per tu, que portarà a terme la tropa teatre,
Explica'm el que puguis explicar-me. Quan, qui, com ho fem... Mira, primer... El Ram de Mar és el meu darrer llibre. I el programa de ràdio. L'obra teatre diu El Café de Popa. Café de Popa. I el que és una obra costumista vol dir que explica els costums d'una època concreta. I ens centrem en un Vilassa de Mar bastant desconegut del 1859, segle XIX, segle d'hora de la Marina Catalana...
I com es vivia, què passava, i tot el, diguéssim, el protagonista principal, a part d'una tripulació, és un vaixell que es construeix a la platja d'on hi havia el Palomares, que era la platja de l'Estillero, i allà passen coses, i aquest primer viatge d'aquest vaixell...
que arriba a Amèrica, passen moltes coses i hi ha un petit conflicte, però tot és per explicar una miqueta els costums de Vilassar de Mar del segle XIX. La gràcia està en que s'ha de fer en un lloc que hi càpiga gent, perquè és una obra que s'ha de preparar en molt temps de ventilació. Hi ha 30 actors i actrius.
es farà l'Ateneu, amb molta il·lusió, i fa una setmana que hem començat els assajos, i bé, crec que anem per bon camí o bona travessia. És veritat, el Cafè de Popa, que també és el nom d'una secció del RAN de Mar, és un fet real en punts que has posat tu de la teva inventiva o no?
Podria ser un fet real, però no és un fet real, és imaginat, però basant-me, lògicament, en el que passava a Vilassa de Mar, que també podria haver passat a Premià o al Masnou, és molt semblant, i tots els personatges que surten són ficticis, però amb noms reals que han existit, de vegades no en la mateixa època, i cada un dels personatges dels 30 correspon al retrat d'una persona que jo conec.
Doncs és curiós. Jo l'altre dia parlava amb una persona que està implicada en aquesta obra de teatre i em deia, hòstia, estem aprenent molt perquè l'Agustí ens envia imatges, etcètera, i li vaig dir, demaneu-li a l'Agustí que us convalidi el títol de Nàutica, potser no, però els dos primers cursos de Nàutica ja els teniu convalidats amb aquesta obra. Per tant, potser et demanen que convalidis alguna cosa.
Fora bromes, Agustí. Ja no sé com presentar-te. Presento com a company i amic, capità, sempre capità, i ara avui l'excusa amb la qual tenim el goig de portar-te a la ràdio, sempre busquem excuses per portar-te, és com a nou president de la Federación, en aquest cas, Estatal de Marinos Mercantes. Agustí Martín, no cal que et digui que tornis com vulguis perquè has de tornar els propers dies a tirar l'aigua en nous randemars.
Bones marres a tothom. Que vagi molt bé. Com tu sempre dius, com ho dius al final? Sempre diem bona proa, bona mar i bon vent. Doncs que vagi bé, Agustí. Gràcies. Les notícies de les dotze.
És migdia, salutacions. En l'última reunió de poble celebrada fa just una setmana, el govern municipal de l'Ajuntament de la nostra localitat de Vila-Salamar va aprofitar per explicar a una sala Roser Carrau plena de gom a gom l'obra feta durant l'any passat i les accions de govern que es realitzaran en el transcurs d'aquest 2026.
També es va explicar, abastament a tota la ciutadania present a la sala, les principals línies mestres del pressupost municipal del Consistori d'aquest 2026. És el més elevat de la història de Vilassadamar, amb poc més de 30 milions d'euros. Avui a la crònica parlarem sobre aquesta qüestió.
sobre el pressupost municipal de l'Ajuntament de cara a aquest 2026 i ho farem amb Gerard Grau, regidor d'Hisenda del Consistori, que aquesta setmana ha estat entrevistat justament per parlar sobre aquesta qüestió al nostre magazín matinal Parlant de Tot.
La pagesia torna a Barcelona dos anys de les protestes històriques que van tallar carreteres d'arreu de Catalunya dos anys després. Tractors de Girona, Osona i El Vallès han arribat ja a Barcelona per la Meridiana. Són només tres de les nou columnes de vehicles que Revolta Pagès ha mobilitzat per reivindicar la centralitat del sector de la pagesia i la necessitat de millores en les seves condicions laborals.
La destinació final és la seu del Departament de Cru d'Agricultura de la Generalitat a la Gran Via de les Corts Catalanes entre Rambla Catalunya i Carrer Valmes, ample centre de la capital catalana. La voluntat és arribar justament ara mateix al migdia d'aquí pocs segons i quedar-se com a mínim fins aquest dissabte a Barcelona. La voluntat dels pagesos és reunir-se...
i reivindicar les necessitats del sector que consideren que encara no han estat satisfetes. Esperen, com dèiem, per tant, poder reunir-se amb representants de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat per tal de tractar sobre aquestes qüestions. Arran de la protesta s'han registrat
Gràcies. Gràcies.
i que s'ha treballat per minimitzar les afectacions. De fet, per tal d'evitar crear retencions innecessàries, molts agricultors s'han desplaçat amb cotxe en lloc de tractor. Els pagesos tenen intenció de passar la nit davant del Departament d'Agricultura i dissabte han programat accions reivindicatives i divulgatives fins a migdia. No descarten uniforces amb altres protestes, com ara, per exemple, la manifestació prevista demà dissabte a la ciutat de Barcelona per la situació de Rodalies.
Andalusia acomiada aquest divendres la borrasca Leonardo, que des de dilluns ha causat a la comunitat 4.500 incidents. Es preveu que la jornada sigui una mica més tranquil·la des del punt de vista meteorològic, però lluny encara de la normalitat. De fet, encara es preveuen tempestes amb pluja, bord ben fort i fins i tot calamar-se al camp de Càdiz, a Còrdoba i a Sevilla. També acumulacions importants d'aigua de fins a 40 litres per metre quadrat.
S'han localitzat a Màlaga, Jaén i la serra del sud de Sevilla, províncies que tenen activada l'alerta groga per pluja. L'alerta groga també està activada per vent a tot el litoral de tota la comunitat andalusa. Copa de la Reina, futbol femení, golejada del Barça al Madrid per passar les semifinals de Copa per 0 a 4. Nosaltres tornem amb més informació a la crònica a partir de la 1 en punt de la tarda.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació.
I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari per resoldre conflictes de consum sense judicis. Arbitratge de consum. I guanya tothom. Generalitat de Catalunya. Cada residu és una decisió. Tot el que consumim té una conseqüència. El reciclatge comença a l'hora d'anar a comprar. Evitem generar residus innecessaris. Tenim l'oportunitat de triar en quin món volem viure.
Participa-hi i assegura un present i un futur millor per a tothom. En un món finit i en un context d'emergència climàtica, els residus són la nostra responsabilitat. Triabe. Reciclem millor. Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de Coembes i Covidrio. Jo sempre tinc llet preparada i un esmorç a por. Làctics fantàstics tots junts en un got. Calç i nutrients van cap a dins d'un glob. I en tres segons sento que puc amb tot. Vens un ritmo
Beure llet cada dia ens ajuda a seguir el ritme.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, ok i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montegut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi. Última hora del Parlant de Tot. Un parlant d'autor que, com bé sabeu, es basa en la informació en l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, si fins arribar al final de l'edició, l'entreteniment musical per anar preparant la maleta perquè marxem de cap de setmana. Gràcies per la vostra confiança, som-hi. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
I comencem el camí cap a la una amb aquesta gent que es fan anomenades de pa i molts i molts anys Seguridad Social. Doncs l'any màgic, l'any olímpic. L'any màgic, l'any olímpic era l'any 92, eh? L'any 1992 ens cantaven aquesta cançó i la ballàvem desenfrenadament. Quiero tener tu presencia. Així comencem el camí cap a la una. Gràcies per ser-hi.
No quiero hablar del futuro, no quiero hablar del pasado. No quiero hablar de tus niños que están tan desamparados, no quiero hablar de la guerra, no quiero hablar del parar.
No quiero hablar de la lucha si no estamos preparados, no quiero hablar de la lucha si no estamos preparados. Quiero buscar un camino que no se encuentre embarrado, no quiero hablar del mendigo, no quiero hablar del esclavo.
Pero hablo y empiezo a estar ya cansado de muy buenas intenciones sin entregar nada.
Fins demà!
Basta de palabras Busquemos remedio Vamos a hacer el camino Con decisión y coraje Y pensar que el viaje
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bona nit.
Recuperant aquells inicis d'aquesta jove australiana. Jove aleshores i jove encara, eh? Killy Minogue amb aquest Tears on my pillow. Aquí formaven parella musical, també, amb una altra jove de la seva edat, aquell Jason Donovan, eh? Tears on my pillow, Killy Minogue.
Aquesta era l'època d'aquella que junt amb Jason Donovan i altres protagonitzaven aquella sèrie anomenada Veïns Neighbors. Ens anem una mica enrere recuperant vella essència de la bona música. Be my baby! Aquesta és Vanessa Paradise. L'última hora del parlant de tot l'hora més musical. Anem preparant la maleta pel cap de setmana.
Fins demà!
You can set me free
Bona nit!
Fins demà!
Doncs seguim el camí musical cap a la una. I gràcies una vegada més per la vostra confiança. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Els primers compassos, els primers acords d'aquesta cançó ja ens fan moure una miqueta, eh? Soul sister, I'm the way to your heart. Som-hi!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí anar rebuscant d'entrar músiques, eh? Ja ens encanta compartir estonetes d'entratenament musical amb tots vosaltres. Si voleu alguna, només ho heu de dir-ho, eh? 675 99 00 52 al WhatsApp del programa, eh? 675 99 00 52. Més música, més història, més. Ara Bonnie Tyler amb aquest It's a Hairage. It's a hard age.
Fins demà!
It ain't right with love to share When you find he doesn't care for you It ain't wise to need someone As much as I depended on
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. I una altra històrica. Avui hem obert el calaix, estem traient unes peces imprescindibles, eh? Aquí, People Have the Power, amb Pati Smith. People Have the Power. Això sí que vosaltres sí que sou al poder.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Fins demà!
Fins demà!
Suposo que li cal molt, molt poca presentació. Això és un directe que es va enregistrar a Itàlia. A Itàlia, el directe de la e-strip band Bruce Springsteen. Bàsicament, Bruce Springsteen i la e-strip band amb aquest Rockin' in Life, amb aquest Because the Night. Una cançó que pot sonar... que no pot sonar amb més potència del directe del senyor Springsteen, que encara la fa sonar per allà on vagi.
Because the Night. També la cantava Patty Smith. La que acabem d'escoltar també la cantava. Aquesta versió, però, és del Bosch.
El bus amb aquesta cançó i recuperant també aquelles mítiques de Texas amb aquest Samerson. I sona així ara mateix en directe aquí al Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Fins demà!
Fins demà!
I'm over you.
Seguim. Gràcies per la vostra confiança un dia més, versionant. Jo crec que la versió original és molt, molt, molt autèntica, eh? Però és que aquesta versió s'hi costa molt, eh? Rod Stewart, have you ever seen the rain? El grandíssim Rod Stewart. Someone told me long ago There's a calm before the storm I know It's been coming for some time
Fins demà!
Fins demà!
I de brusca, perdó, de brusca, de Rod Stewart, el grandíssim, l'irrepetible Freddie Mercury, The Great Pretender. Oh, yes, I'm the great pretender. Pretending I, doing well.
It is such, I pretend too much I'm lonely but no one can tell Oh yes, I'm the great pretender A drift in a world of my own
Too real when I feel what my heart can't conceive
Yes, I'm the great pretender Just laughing and gay like a clown I seem to be what I'm not You see I'm wearing my heart like a crown Pretend that you're
Can't conceal Yes, I'm the great pretender Just like a girl Like a clown I seem to be What I'm not used to seeing I'm wearing my heart
Like a crown Pretend that you're Pretend that you're
The Great Pretender amb Freddie Mercury donant pas a música de casa nostra. Tornen aquest any. Tornen als escenaris. L'último de la fila.
Fins demà!
Baila conmigo, amor, que soy muy cariñoso, guapa, que aunque muy chico y muy feo piloto de aeroplano soy, llévame así, mi amor, y a comer un arrocito acá.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara mateix una cançó feta amb Álvaro Urquijo i el senyor Joaquín Sabina, Joaquín Sabina i Álvaro Urquijo. Però aquesta ocasió ens la interpreten ni més ni menys que a la quinta estació. Por el boulevard de los sueños rotos y el sol no regresa. Tot el pac en un. Gairebé puro ni final el parlen de tot avui.
Parlem de tot amb Jaume Cabot. El bolvar de los sueños rojos y una dama de poncho rojo, pelo de plata carne morena. Vestiz ardiente de lengua libre, cantaba aliente de piel de ti, con go de rayo de luna llena.
Los terremotos Y hay un tequila Por cada duda Cuando Agustín Se sienta al piano Diego Rivera Lápiz de mano Dibuja Frida Calo Desnuda
Se escapó de una cárcel de amor, de un herido de alcohol en mil noches en verdad. Se dejó el corazón en Madrid, quien supiera que ir. Por el vuelvar de los sueños rotos,
Desconsolados van los devotos, de San Antonio pidiendo besos. Ponme la mano aquí, Macorina, reza tus bienes por las cantinas, paloma negra de los excesos.
La mitad de mi alma Pero es que sea el alcohol La mejor de mi vida Pero ayuda a olvidar Cuando no ves la sanidad
Sueños de habitación y un hotel de carretera Y unas gotas de lluvia que guardo en esta planeta Ruedan por el colchón de mi cama ya desierto
i la sàbia tequila de les nues.
Y tras varios tequilas,
Gente maravillosa, muchísimas gracias. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Moment per acabar, parlem de tot d'avui.
Matí, hem començat a les 10 en punt. Acabem ara a 7, gairebé 6 minuts ja per l'hora del migdia. L'edició d'avui, la número 2293. 2293 edicions del magazín del Matí de Vila. Se ràdio el meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No us causo de mani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Cap de setmana.
maleta tancada marxant de cap de setmana. Per tant, que la música i la marxa us acompanyi sempre quan aquesta música i aquesta marxa no estigui al peu dret i al peu dret a l'assal·lenador. Entesos? Compte si marxeu, si no marxeu també. I dilluns a les 10 en punt ens ho expliquem tot a través del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilacerradio.cat per internet. Aquí el parlant de tot. Amb bones mans us deixo. Primera edició del Crònica per estar ben assabentats i assabentades de què passa a Vilacer de Mar i al Maresme.
Una del migdia 3.57 de la tarda. Quatre edicions, eh? Una del migdia 3.57 de la tarda amb Joan Escofet i Robert Mazacom. I de quina manera ens inspirem per arribar a la una? Doncs ens anem a les boniques terres tarragonines.
Bóniques terres tarragonines amb els pets i aquesta cançó, que molts podríem ja quedar-nos-la per nosaltres, eh? Quan sentiu el títol de la cançó, doncs avui ho sabreu, eh? Ens anem uns anys enrere, quan molts de nosaltres anàvem amb pantalons curts i els genolls pelats. Pantalons curts i els genolls pelats. Fins la una o migdia a nosaltres, dilluns a les deu. Ens ho expliquem tot. Ens hi tornarem a posar. Sigueu feliços i que vagi molt bé. Bon cap de setmana.
Un arbre ple de préssecs permets. Després de la bassa tots noets. Vigilant la roba i que no arribi el pagès.
Fins demà!
Amb el gos al darrere lligat, per tenir sempre la guaita no ser pedregat.
Fins demà!
des d'allí.
Sense una bona dosi de nostalgie d'una vall. Oh, aïns enrere,
I els genots pelats. I els genots pelats. I els genots pelats.
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.