Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Matí de dijous, amb molt bona olor a cap de setmana, cap de setmana llarg.
Recordeu que enguany, dia 6 de desembre, festiu, cau en dissabte, però dilluns, dia 8, que també és festiu, cau en dilluns. Per tant, cap de setmana mínim de 3 dies. I dic mínim perquè hi ha gent, no és el cas de Vilassar de Mar, però sí altres pobles de la comarca i també de Barcelona, que demà els centres educatius, escoles i institut, fan festa, dia de lliure disposició. No és el cas, insistim, de Vilassar de Mar. Per tant, demà tothom, escola i institut, el nostre poble.
Ja a mes de desembre, temperatures baixetes, tal com toquen, no hauria de ser notícia, però la notícia és que de cara als propers dies pot pujar la temperatura per damunt del que seria normal al mes de desembre. I també la notícia meteorològica és que aquests núvols que veiem ara al mar, que Déu-n'hi-do...
poden desenvolupar amb pluja, plugims, en aquest cas, en algun lloc de la comarca. Tot això ens ho explica Joaquim Serra. De seguida, Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem cap allà. Com de seguida, també, cap un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassaràdio.
Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui. És que tot pujant al DeLorean, celebrem, o més que celebrem, repassem les efemèrides. Algunes sí que les celebrem, eh? I dic celebrar perquè avui sapigueu...
És una dada que queda aquí, que és el Dia Internacional de la Galeta. Que ho sàpiga, hi havia dia internacionals per absolutament tot. Doncs avui, 4 de desembre, Dia Internacional de la Galeta. Demà sí que estan de celebració. A partir de les 8 del vespre, l'establiment que dirigeix la Núria Carol Pucurull, Can Pucurull, celebra, atenció, 80 anys. I demà al vespre faran una festa que volem celebrar amb tots i totes vosaltres.
Avui la Núria Carol Pucurull passa pel programa per explicar aquesta trajectòria. No és fàcil que un establiment celebrï 80 anys de història. Per molts anys a Camp Pucurull en parlem al punt de dos quarts d'onze, un dels mítics establiments situats al carrer Sant Joan, al carrer...
per antonomar-se al carrer cèntric del nostre poble. Doncs des de 1945, Campo Corull al servei de tots nosaltres. I demà us celebraran a partir de les 8 del vespre.
A les 11 ens en anem amb el punt de trobada, un punt de trobada intergeneracional entre l'Elisenda Ribó, una dona que acaba de fer 50 anys, és de la dècada dels 70, i en Jordi Covan, acaba de fer 30, és de la dècada dels 90. Doncs cada setmana busquen un punt de trobada en aquestes generacions, i en aquest cas...
Volen lligar un programa que va començar fa 25-26 anys, 25 concretament, amb un programa que encara s'està fent. I volen lligar, volen trobar aquest punt de trobada intergeneracional, atenció, amb un dels fenòmens de principis de segle de la televisió. Operación Triunfo. Què els lliga, què segueix sent, o quina és la fórmula perquè segueixi sent un èxit,
Per què ha perdut pistonada en alguns anys? Doncs tot això ens ho expliquen en Jordi i l'Elisent del Punt de Trobada. A dos quarts de doze, tard, Túlia Jove, una representació de l'alumnat de Quart d'ESO avui del Vilatzara, passen per la ràdio. La setmana passada eren els del Pere Ribot, aquesta setmana a Vilatzara amb ells parlarem de Nadal, les festes, consum, si ells creuen que són unes festes consumistes. En definitiva, el punt de vista sobre les festes de Nadal vistos des del punt de vista peculiar i particular de l'alumnat de Quart d'ESO.
A les 12 ens anem al teatre de la mai de la veu de Joana Hernández. Amb ella repassem cartelleres, trenes i les recomanacions i passen per la ràdio sempre els protagonistes de l'escena catalana. Avui amb en Lluís Marquès. Lluís Marquès passa per la ràdio per parlar d'una obra de teatre que parla del Nadal i d'Itàlia. Per tant, aquí ho deixem.
I a última hora, parlant de Nadal, doncs en Joan Escofet entomarà l'entrevista amb un dels caps visibles, una de les ànimes de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar. Passa en Josep Ribes per explicar-nos sobre què va aquest any als pessebres monumentals i diorames que podem veure
en aquest cas a l'espai cultural que han vist. Doncs aquest és el menú d'avui, dijous 4 de desembre de 2025. El meu nom ja ho m'ha acabat l'edició, la número 2262, 2262 edicions del magazín del matí de Vilassar Ròdio. El meu nom ja ho m'ha acabat com deia, ja ho tenim tot a punt, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca, servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme.
Joaquim Serra, un dijous amb olor a cap de setmana, per tant, volem saber el temps de cara avui, però sobretot de cara als propers dies, en què com a mínim tenim aquests tres dies de festa. Joaquim Serra, tenim núvols a mar, tenim núvols esparcits per el cel de la comarca i sembla ser que podrem o podríem haver d'agafar el paraigua al llarg del dia. Joaquim Serra, en directe, què ens espera? Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. Avui dijous esperem un cel força ennubulat i és que passarà una línia frontal, ho farà aquest migdia a primeres hores de la tarda i fins i tot podríem arribar a veure ploure una mica al llarg d'aquesta tarda aquí a la comarca. Poca cosa tot plegat.
però no hem de descartar aquesta possibilitat d'alguns ruixats, febles, poc importants, aquí al Maresme. Això, com dèiem, aquesta tarda, aquest matí, malgrat els núvols, no s'esperen precipitacions, amb vent que aquest matí bufarà, bàsicament, de component entre l'oest i el nord-oest, aquesta tarda del nord-nord-oest, per tant, en general, vents secs que no afavoreixen gaire les precipitacions aquí a casa nostra.
L'estació marítima una mica més remenada que ahir, avui amb maró de fons a tota la costa, manesmenca que es mantindrà durant tot el dia. Demà divendres el temps tornarà a ser tranquil, dominat pel sol, amb algunes restes de núvols al matí poc importants i amb unes temperatures que avui han baixat, també baixant les màximes demà.
es mantindran molt semblants a les d'avui, sense grans canvis. El cap de setmana, aquest llarg cap de setmana. Doncs bé, hem de dir que les temperatures es suavitzen. Aquest seria un dels protagonistes de la situació. Tindrem unes temperatures que, sobretot diumenge i també dilluns, sembla que podrien arribar fins i tot als 19 graus de màxim en alguns punts de la comarca. Per tant, l'ambient es farà molt suau. Dissabte les temperatures pujan una mica...
diumenge i dilluns encara pujaran una mica més. Tot això en una situació estable, no cal dir-ho, durant tot aquest llarg cap de setmana aquí i a la resta del país i amb tranquil·litat pel que fa als vents i també pel que fa a l'estat del mar. Hi haurà vent més aviat aponentat.
sobretot diumenge dilluns, és per això que pujaran tant les màximes, però vaja, en general, una situació ben tranquil·la, aquest llarg cap de setmana, per gaudir d'activitats a l'aire lliure, perquè el temps acompanyarà. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies, temperatures normals, baixetes pel mes de desembre, i ens anem a temperatures de 19, temperatures anormals. Què afavoreix això? Constipats com els que porta Joaquim Serra, amb el nas ben tapat. Joaquim Serra, demà hi tornem a la mateixa hora, millora't i que tingui cavis de passar molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10. Som-hi! El Parlant de Tot poc ens passa.
Un moment, Barcelona, com sempre, aquesta hora, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Ja tornem a estar aquí, eh? Sembla que era ahir. Sí, fa 24 hores, sembla, eh? Com passa el temps, Joan, com passa el temps. Escolta... I tu perquè ets molt jove, encara. Sí, i tant, tu ja llegaràs a mi d'allà. 14... Anava a dir 14, què dic 14? Ja no sé què anava a dir. Ah, sí, dic n'has tapat, eh?
N'has tapat jo que em serra, eh? Continua una miqueta, no direm marques de productes, però potser algun frenador, algun paracetamol. Algo que acabi a molt. S'aconsella. Compte amb l'alcohol, eh? Que també no seria el més indicat. No, no, no. Medicaments que acabin a molt.
En el teu temps llibre pots fer el que vulgui, però clar, no hauríem de posar-lo a bufar per fer les nostres cròniques. Va, juguem a un joc, tu i jo. Hòsties, perdó, perdó. Se m'acaba de córrer, ara, eh? No, ja ho veig, ja. Hòstia, és que avui estic nostàlgic. Estàs nostàlgic? Avui estic nostàlgic. No fins in there, eh? Sí, saps què passa, Joan? És que ja és desembre, estem a punt de deixar el 2025 enrere, i vas pensant, hòstia, som una mica més grans. Tu te'n recordes d'això?
Doncs ara com has dit això, Ol, que més que acabi no... He passat en Mayra, Mayra, Gómez, què? Com passava la tarjetita por allí, allò... Que hi havia l'eliminació de... Hi havia sis concursants, tres parelles, i la Mayra passava por 25 peixetes la resposta, i deia... Joan Escofet i Jaume Cabot. Por 25 peixetes la resposta... Amigos y residentes en Bielazar de Mar. Sí, del por que ens passa.
A ver, por 25 peixetes, la resposta, medicamentos que acaben en ol. Por ejemplo, frenadol. Va, Joan, comienza. Homeprazol. Frenadol. No, ha repetido. No, no, perquè l'exemple que donava ella el podia repetir. Ah. Vale, tornem-hi. Por ejemplo, frenadol. Homeprazol. Frenadol. Rock and roll. Muau, muau.
les tacanyones, Joan. Rock and roll no és correcto. Tot i que podria ser una bona medicina, també, eh? Vaig a buscar un rodolí. Rock and roll no és correcto. No és un supositorio que te tienes que poner por el recto. Ho has vist o no? Un, dos, tres. Molt bé, eh? Ja ha fet prou la parida avui? Doncs vinga, va, som-hi. Crònica en rosa, eh? Què passa? Hi ha rumors... Ai, ai.
Com deia José María García, el rumor es la antesala de la notícia. Sí, senyor. Sembla que es podria estar cuent una nova parella. Què dius ara? Estarem molt atents a si es confirmen el que ens està arribant per diferents fonts. Atenció!
Aquest Verheim, Verheim de Rosalia. Hi ha alguna cosa... Amb quantes parelles l'han feta, la pobra Rosalia? Ara amb qui l'emparellan? Rumore, rumore. Ai, ai, ai. El coneixem? La coneixem. Ah, la coneixem? La coneixem o no? Sembla que estaria iniciant... Sembla que tindríem una bonica il·lusió que passaria per la capitana del Futbol Club Barcelona, eh?
Alexia Botellas? Ho has dit tu, eh? Jo no ho he dit. Home, la capitana és una. Nuestra capitana. Alexia Botellas i Rosalia? Rosalia... O sigui, amb això confirmaria la seva bisexualitat, perquè va sortir amb un... No me'n recordo com es deia, aquell. Hi ha rumors que diuen que hi ha tema? Una bonica il·lusió, de moment, eh? Sí. Estarem atents. M'agradaria aquesta parella. Rosalia-Alexia. Molt bé, molt bé, molt bé.
T'admiro amb tot el meu cor. Què dius ara? Qui li ha dit això?
que va signar la pilota quan Rosalía va anar a la resistència. Resistència, es diu? No ho sé. La tonteria aquella del Broncano? Bé, en qualsevol cas... Sí, és la resistència o la revuelta. Per 25 pessetes. Sí, no sé si era la resistència a Canal Plus o al Movistar o la revuelta. Ara és la revuelta, em sembla. Va signar d'una manera molt emotiva la pilota i...
Hi ha qui està fent... Cavales. Qui està comparant els Instagrams, eh?
I publicació de l'una, publicació de l'altra, sempre amb tres cors vermells. Ui, ui, ui, ui. Bueno, escolta, molt bé, m'agrada que els hi vagi molt bé, si és que és veritat, si és que és veritat, presumptament, eh? Va, Joan, què més? Doncs mira, Spotify, la plataforma de música segurament més emprada del món, doncs ara que s'acaba l'any... Sí, ja fa les llistes, oi? Està fent les llistes, que sempre són, en fi...
A casa meva hi havia un tràfic ahir dels meus fills mirant les llistes aquestes. He escoltat tant, he escoltat aquest gènere. Els meus fills estaven ahir. Totes les cases devien estar. Jo encara no m'he mirat aquest any. La meva filla va sorprendre's per Adele. Adele. Bon criteri musical.
de la meva filla. En qualsevol cas, la cançó més escoltada al món pels usuaris de Spotify és això, Mor amb un somriure, Die with a Smile, col·laboració entre Lady Gaga i Bruno Mars.
A casa meva el My Way de Frank Sinatra, el meu fill. My Way, la cançó que més he escoltat aquest any. Bueno, les noves generacions, doncs, en aquest cas... Jo tinc molta esperança. Adele, My Way i Frank Sinatra. Jo tinc les meves. Perquè fa una casa i l'altra. Però My Way, en diverses versions, Frank Sinatra, sempre així l'he escoltat molt. Per tant, veu que la cançó ha escoltat moltes... Bueno, he d'explicar aquí això, que tampoc m'entendessa ningú. Però bueno, és per fer que no tot s'acaba amb el reggaeton, eh?
Molt bé, només escoltar Lady Gaga, eh? Això vol dir que tac-link, que tac-link. Lady Gaga i Bruno Mars, eh? I Bruno Mars. És bonica, la cançó.
Tenim més dades d'aquestes llistes? Sí, la cançó més escoltada a l'estat espanyol. D'aquí haig d'admetre, Jaume, el meu profund desconeixement, tant de la cançó que es diu La Plena com del grup W-Sown05.
O sigui, la cançó es diu La Plena i el grup W, hòstia, estem quedant ara com uns... Bueno, com el que som. Com el que som, exacte. Bueno... O sigui, que fas llistes de música i llistes de reggaeton, no? Si es diferenciades. Música, reggaeton. La música, nosaltres el reggaeton. Exactament, doncs, això és la cançó més escoltada aquest any a l'estat espanyol. Que bé que anem. Sí, sí. Que bé que anem.
Val, ja estaria, eh? Què més? I ara hem parlat, doncs, de la cançó més escoltada, doncs, els artistes més escoltats a l'estat espanyol durant el 25. El primer, Bad Bunny, amb Nuevayol. Nuevayol! Diem Nuevayol perquè la cançó es diu Nuevayol, no es diu Nova York. Nuevayol. Nuevayol.
Seria una mica salsa, així, reggaetonera, bueno. Creus que et dic? Encara la podíem salvar una mica, eh? No és del meu gust, no ho és, però encara la podíem salvar. Més dades o no? Però és que, a més a més, sí, tenim el top 10, si vols. Ah, sí? Jo t'he comentat moltes vegades que quan veus els partits del Barça, recordem que Spotify patrocina el FC Barcelona i les publicitats lumíniques que hi ha als laterals, jo no conec cap artista.
Sí que és cert que el cap de setmana passat va aparèixer un Alejandro Sanz, que deu treure un nou... Sí, suposo. Sí, vaig dir, mira, un que conec. Però és que, número dos... Per cert, perdona, ara que dius això a la publicitat estàtica, em vaig fixar en el partit de dimarts, era dimarts, no? Sí, contra l'any de Madrid.
Tota la publicitat estàtica del Camp Nou, castellà, anglès i francès. Ni una en català. Ni una en català. Però és que inclús, per dir benvinguts a casa, deia welcome. Va, home, va. És a dir, en francès, en castellà. Ni una en català. Que treguis l'abonament per anar al Johan Cruyff a veure el futbol femení. En castellà. Bueno, què vols que et digui?
Com es diu el president, el que havia de fer un pas endavant, no? Sí, sí, pas endavant. Bueno, repassem la llista del top ten, el número Batman, que aquí tenim de fons aquest prescindible Noa Bayol, però insisteixo, no conec ningú més, eh? Número 2, Quevedo. Número 3, Mike Towers. Número 4, JC Reyes. Número 5, BL, amb dos Es. Número 6, Anuel AA, aquest amb dos Es.
Rau, Alejandro, el 7, 8, Mora, 9, Del, una B baixa, i 10, sí, la bitxota, la Carol G, però és que, realment, no sé si tu, que estàs una mica més posat... Sí, i tant, ho tinc tot, ho tinc tot. Però és que jo no conec cap, que vens la bitxota, que em sona allò d'alguna interpretació en una Super Bowl... A mi algun m'ha sonat, ara, si em fas cantar una cançó, impossible, però impossible. Doncs aquest és el nivell, eh? Aquest és el nivell.
Sort que en el nostre Dilòria ens recuperarem la música. La música, eh? Sí, la música. La tarda d'aquestes cançons, però, en fi, malament anem si aquesta és la selecció musical. Vinga, va, més coses, jovenet. Estic absolutament commocionat. Mossos d'esquadra ahir a la tarda. Ai, ai. I adjunten fotografies.
Jo ric perquè veig la foto i ja no enquadrarà res. Diu textualment. Ai, ai, ai. Bueno, resa textualment. A veure, a veure. Alliberem dos tions just abans de ser segrestats de la Fira de Nadal de la Sagrada Família. Denunciem penalment un home pel furt i els retornem perquè els infants els puguin alimentar bé abans de la nit de Nadal.
I adjunten amb fotografia del tio, que també et dic que intentar robar el tio aquest està forçut. Has d'estar fornit. Però escolta'm una cosa. Aquí es barreja una broma, no? No, no, no. L'home que va intentar... No posa robar, posa segrestar el tio. Aquí sí que ells fan una mica de gràcia. A vegades ho fa, eh? El community manager de Mossos
o la Community Manager de Mossos, fa alguna picadeta d'un lleig, però, en fi, celebrem que hàgim pogut alliberar aquests dos tions segrestants a la fira de Nadal de la Sagrada Família. Què faríem sense la policia al nostre país? Home, home, home. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Jo també ara m'has commocionat. Jo crec que hi hagi notícia que em pugui commocionar més. És una notícia bonica i entranyable, eh? Sí.
Molt bé, què més, Joan? Passem a una més trista, no sé si recordaràs en la poc ens passa temporada anterior que havíem anunciat els greus problemes de visió de Sir Elton John s'estava quedant sec a primera hora d'aquest matí des de la seva oficina han confirmat que Elton John ja no veu absolutament res
Ho havíem parlat, un dels grans músics, grandíssima persona, diuen els que el coneixen, doncs, que tenia seriosos problemes de visió, que estava, doncs, deixa-ho dir així, eh, en totes les cometes. He condemnat a perdre la visió sencera i avui han anunciat, doncs, que s'ha quedat seguida completament, per tant, doncs, sembla ser que la carrera d'Elton John...
A veure, que hi ha secs que toquen amb instruments i es toca Stevie Wonder sense anar més lluny. Però, clar, a aquella edat, quedar-se sec, ara no crec que Elton John estigui ja pel tema de començar a aprendre a tocar, tot i que deu tocar sense mirar. Segur, eh? Doncs vinga, va, un dels grans, sempre, sempre, Elton John, eh? A mi, si em dius un músic, un grup que et més agrada veure, a la meva llista en el top 3, segurament hi hauria Elton John. Elton John, eh? Sí, sí, sí.
Vinga, va, què més, Joan? Doncs, primera detenció als Estats Units per la mort de l'actor Matthew Perry, eh? El Chandler de la sèrie Friends, eh? Ha detingut el seu doctor, Salvador Plasencia, acusat d'haver-li subministrat ketamina, aquest tranquil·litzant per a cavalls, servir per a cavalls,
per haver-li subministrat amb dosis, diguéssim, una mica excessives. Doncs Salvador Plasencia ha estat condemnat per la justícia americana. Entre altres, doncs...
Un dels protagonistes de la sèrie Friends que estava, sempre deien, estava enamoradíssim de la Jennifer Aniston, que inclús l'havia plantejat i tal, i la Jennifer no estava per la feina. Però eren bons amics, eh? Eren molt bons amics, però és una història d'amor molt curiosa, eh? Perquè, doncs, anys després es trobaven i el tio seguia enamoradíssim de la Jennifer Aniston.
Vinga, què ve, Joan? Doncs celebrem l'aniversari i agafem el nostre amic John DeLorean, l'enginyer del cotxe de Regreso al Futuro per felicitar. Avui fa anys, eh?, 1945, naixia Maria Isabel Llaudes Santiago. Clar, amb aquest nom no anava enlloc i li van dir Maria Isabel Llaudes Santiago. Busquem un nom una mica més atractiu, un nom una mica més que quedi, eh? Nom que quedi.
Va dir, doncs ens posarem Carina. Doncs que quedi a on, Joan? Al begul del racó. Mira, la Carina fa com a Can Pucurull. La Carina avui, Can Pucurull demà. Ara tindrem a la Núria i ens ho explicarà. 80 anys de l'any 45. Sí, sí.
No sé si ho sap, la Núria, li direm. Saps que sou de la mateixa época que el Baúl de los Recuerdos? Hosti, bueno, que el Baúl de los Recuerdos, que la cantant del Baúl de los Recuerdos. Jo també et dic, eh? Jo ara mateix em quedo amb el Baúl de los Recuerdos abans que les de la llista Spotify que hem repassat, eh? Home, home, i sense cap mena de dubte, eh? Perquè ara estarem tot el matí, ja ho saps, que porto tot el matí cantant això, eh?
Què més tenim, Joan? L'any 1965, número 1 a tot el món, els Birds, amb el seu turn, turn, turn. Home, un dels grans.
Vols dir que se'ls ha fet prou justícia? Carpeta tiquis-miquis, potser? Sí, sí, els birds segur, directe, eh? De fet, podíem dir carpeta birds, eh? Sí, sí, sí. Carpeta tiquis-miquis és la carpeta que posem en Joan i jo sense cap mena de criteri, o el nostre criteri, aquells cantants, artistes, grups, que creiem que no se'ls ha fet prou justícia. I the birds crec que estaria per aquí amb el seu tan-tan-tan...
Va, què més, Joan? I estem a poques hores, avui a la nit de fa 54 anys, actuava Frank Sapa al casino de Montró, a Suïssa, i hi havia uns taloners que eren Deep Purple. Què va passar? Algun tarat va encendre una bengala dins del casino...
es va cremar i van fer marxar la gent del casino. Els Deep Purple estaven a l'habitació de l'hotel amb vistes al llac Lehmann, famós llac suís, i van veure com tot el fum de l'incendi del casino Montró era sobre l'aigua del llac Lehmann. I van dir, escolta, tu, per què no fem una cançó i li diem fum sobre l'aigua? Fum sobre l'aigua, smoke on the water...
I segurament és el riff que diuen els entesos, el riff de guitarra més conegut absolutament del món. Ningú ha tingut una guitarra a les mans i ha deixat d'intentar fer això. Tu has tingut mai una guitarra a les mans? Segur que has intentat fer això.
Doncs arrima de fumar l'aigua, es mou com deu haver... El senyor Joan Escofet ens explicarà ara mateix què tenim avui a la una del migdia 3.57 de la tarda a l'informatiu. Doncs tenim dades, eh? Dades del sense actualitat actualitzat de Vilassadamara 1 de gener del 25. Dades de la criminalitat al nostre poble que publica
al Ministeri d'Interior. Ciutats o municipis de més de 20.000 habitants. Hi ha un lleuger repunt a la baixa pel que fa a Vilassar de Mar, pel que fa a la criminalitat. I també parlarem d'atur a Vilassar de Mar. Seguirem esperant bufar les espelmes amb l'entrevista que tens ara mateix.
de Camp Pucurull, els 80 anys de la Núria Pucurull. Sí. I... Exacte. La Núria és bastant més jove. I tancarem... I tancarem amb el... Coneixer en Jan Moreno, jugador...
de la Unió Esportiva Vilassar, jugador que està a cavall entre l'Espanyol B i el Vilassar, que és el... Recuerda mi nom. Sí, Jan Moreno, que està, el bon moment que està travessant ara mateix el conjunt de Dani Pérez, bona culpa la té aquest jove jugador. 20 anys que ja és un veterà, eh?, també, una Unió Esportiva.
Doncs, Joan Escofet, t'escoltarem atentament a la 1 al migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze. Torno a saludar. T'hi tornarem a posar recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Bonito i planxa, volta i volta. Pim, pa!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 0-12? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
6 minuts per damunt de dos quarts d'onze. Ho dèiem al començant i ho dèiem fa uns segons amb Joan Escofet, al final dels poc ens passa. Parlàvem perquè sempre pugem al DeLorean i repassem les efemèrides i dèiem que avui una de les cantants molt mítiques d'aquest país, la Carina, fa 80 anys i hem dit, mira, avui li toca a la Carina i demà li toca a Can Pucurull.
Perquè un dels establiments més clàssics, més mítics del nostre poble, Can Pucurull, del carrer Sant Joan, celebra 80 anys d'història. Això es diu molt ràpid, però és que des de l'any 45, volem dir la postguerra, han passat moltíssimes coses, i entre elles que la Núria Carol Pucurull s'hi ha posat al cap davant després de generacions. Volem saber la història de Can Pucurull, és per això que saludem en pocs segons a la Núria Carol Pucurull.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Núria, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. Reclamem el nom de Carol, perquè tothom et coneix com la Núria Pucurull, però tu dius Carol Pucurull, eh? Correcte, però no m'importa que em diguin la Núria de Can Pucurull. Encara sobte, com veiem a vegades els premis que heu guanyat allà, i veus Núria, Carol Pucurull, dius, hòstia, és veritat, es diu Carol, eh? Felicitats! Moltes gràcies. Hòstia, 80 anys. 80 anys, sí. Era el 5 de desembre.
No, va ser el 19 de novembre, però no ho hem pogut celebrar el 19 de novembre, no vam poder fer la festa i la fem ara, demà, dia 5 de desembre. Com Vilassar de Mar, el 19 de novembre. Correcte. Casualitats de la vida, no? Vilassar de Mar és una mica més gran, però, escolta, 80 anys. Ara parlem de com ho celebreu, però per celebrar 80 anys hem d'anar als començaments, als inicis. Com va començar el plegat?
Bueno, el meu avi, que eren dos germans, ell era dels petits, doncs eren del Vallès, i vam venir cap a Vilassar, es va casar amb la meva àvia,
Un dels germans era xarcoter, carnisser, i el va ensenyar, i ell una mica va marxar del territori seu per no fer-se la competència, van venir a Vilassar, va comprar la botiga, que aleshores ja era botiga, o sigui, nosaltres no ho comptem, o sigui, fa 80 anys que és Can Pocorull, però ell ho va comprar i era una botiga que es deia Can Costa.
La gent ho coneix com a Can Costa i va comprar la botiga i va fer l'obrador i va posar la botiga. Però Can Costa era una carrerisseria, també? Era una botiga, però no sabem ben bé, ningú ens ha sabut mai explicar què es venia. Jo crec que es venia una mica de tot. De Caviures es deia abans, no? Sí, correcte. Una botiga de Caviures. Jo me'n recordo quan era petita i venia gent a comprar i deien Can Costa, encara. Encara es deia al principi Can Costa.
És a dir, el teu avi, per no fer la competència a un dels seus molts germans, va venir aquí a Vilassà? Correcte. Es va casar amb la teva avia, entenc. Sí, i tots dos van obrir la botiga. I aquesta botiga, en quantes generacions ha passat? Bueno, la va portar el meu avi i la meva àvia, després la va portar la meva mare, i després la meva mare, jo. Tres generacions. Tres generacions, de les quals m'agradaria remarcar que dues són dones.
Molt bé, sí senyora. Escolta'm una cosa, i la primera també, la teva àvia també devia ser-hi. La meva àvia també va ser-hi. Pucurull era el nom de l'avi, per això. Correcte, el meu avi es deia Joan Pucurull Estrada i la meva àvia es deia Conxita Ganduixer Ganduixer.
Doncs Can Pucurull va néixer així, un bon dia al carrer Sant Joan, comprant Can Costa, la cosa ha anat creixent, creixent. Una de les... M'han venit moltes de filosofia, si vols ens les expliques, però una de les coses importants són les receptes d'aquells anys que encara manteniu. Manteniu alguna o no? Sí, sí, les botifarres fem exactament igual que les feia el meu avi, excepte la caldera, que el meu avi la feia servir i era de llenya,
Però les receptes de botifarra blanca, de botifarra negra, són exactament igual que les feia el meu avi. Igual. I les teniu escrites o no? Sí, clar. Per ell? Sí, sí. No, per ell no.
Per ell no, perquè abans no s'apuntaven, ara sí que vas a tenir la fitxa tècnica i tot això, però la botifarra blanca, bueno, jo és que la trobo més a més igual, vull dir, és molt característica, jo penso, la botifarra que fem nosaltres, el diàmetre del trinxat, la sal, per exemple, és la mateixa sal que posava el meu avi, la mateixa marca, la mateixa textura, el pebre també, que és de Can Riera d'aquí Vilassal, pebre,
Bé, tot el que més és amb les màquines més modernes, però continuem fent-ho igual. I què ha canviat? Hi ha coses que m'he canviat. Què creus que ha canviat? Quin és la clau de l'èxit?
La clau de l'èxit és treballar cada dia, treballar amb il·lusió i tenir una clientela molt maca. La veritat és que tota la gent de Vilassar és una feina molt agraïda perquè la gent t'explica com li ha anat el menjar, què ha fet. No sé, ja diumenge passat passejava per Vilassar que no treballava i em vaig trobar dues clientes que vaig estar parlant amb ella i em van fer dos petons totes dues. Vull dir que la gent t'estima moltíssim.
Doncs esteu allà, al cor del guerrer Sant Joan, des de fa 80 anys. La cosa ha anat creixent en el sentit que càterings, clar, fa 80 anys no es devia saber ni què era un càtering, no? Correcte. Però sí que us heu hagut d'anar posant el dia en aquest sentit. No vosaltres, sinó tots els establiments s'han hagut de posar el dia. La Núria, sempre ho expliquem i hi ha gent que sorprèn, és biòloga. Correcte. Tu, suposo que de la carnisseria, quan eres més joveneta no devies ni...
potser anaves a treballar els estius o no, però en qualsevol cas no sé si era el teu objectiu acabar treballant a Campocorull. No, la veritat és que no era el meu objectiu, tot i que jo sempre, el meu avi ja l'anava a ajudar i feia coses diferents de les que feia ell, que de veritat és que em deixava fer bastant i la meva mare també, sempre m'han deixat, he sigut molt creativa i em deixàvem fer la meva, però la meva intenció no era quedar-m'hi, però bueno, la vida m'ha portat a que sí que m'hagi quedat
i estic molt orgullosa, molt contenta, i he après moltíssim treballant a la botiga, però molt, i a part he conegut gent meravellosa. I quan decideixes a la teva vida? Escolta, no em dedicaré al laboratori o a fer el que faci de la biologia, sinó que em dedicaré a la carnisseria.
Bé, més xarcoteria, plats cuinats, no? La carnisseria l'hem anat incorporant més tard. Doncs jo crec que en el moment que començo a tenir... que tinc la meva primera filla i que veus que tu parles amb la família i que veus que al final estan a casa, és on t'estaràs millor, que tampoc et surten coses
per dir, ostres, és la feina de la meva vida, i llavors al final et volques amb el que és teu i que et dona més comoditats i més facilitats per combinar la vida familiar i la vida laboral. Tu vas poder treballar o veure treballar el teu avi? Sí, sí, sí. Ho recordes? Jo recordo perfectament, recordo la botiga antiga quan la càmera encara era de fusta, l'obrador de fusta, i me'n recordo que anar amb el meu avi ens ensenyava a lligar botifarres, a lligar salsitxes...
Me'n recordo perfectament. La caldera que tenia de llenya, com partia, com desfeia el porc, tot això me'n recordo molt. I la teva mare, la Maria. I la meva mare també, evidentment. I tant, tu hi has treballat, suposo, amb la teva mare, no? Sí, sí, molts anys he treballat amb la meva mare. I com ve la Maria, què us diu? Perquè això ha canviat des d'aquella... Fa uns anys que va plegar, eh?
Bueno, ella està contenta, però també està contenta amb la seva nova etapa, no? Fent d'àvia i porta molt bé la jubilació. Vull dir, jo crec que no ho trobo massa faltat. Què és d'aquelles persones que pensaves? Ai, la Maria, la Maria, no podrà plegar mai d'aquí. Sí o no? Correcte. Ho pensaves? Quan la veies, deies aquesta dona, estan aquí i perpètolament. Però la veritat és que, mirant, estan de viatge, no sé si tornen avui, disfruten moltíssim de la vida de jubilats amb parella, amb la família, amb els nets...
Jo crec que gaudeix molt i també està contenta de la botiga. Crec que tothom ha d'estar, la família, sobretot orgullós, que la botiga de moment no s'hagi tancat i continuï amb generacions. Home, 80 anys. No et preguntaré... Sí que t'ho preguntaré, però suposo que no ho saps com està el futur. Veus una quarta generació de Campo Corullo, no? Bé, jo crec que encara és aviat, perquè a mi em falten uns quants anys...
i de moment no tinc pensat jubilar-me, i llavors jo crec que quan arribi el moment, com falta poc temps, també és quan prens les decisions, que dius, ara s'ha de prendre una decisió sí o no, i llavors de moment encara ens queda molt per sort o per desgràcia per treballar, i encara tinc moltes ganes i il·lusió de fer coses, això també...
també és important, no?, que jo de moment disfruto, o sigui, quan torno, per exemple, aquest estiu vaig tornar de vacances, doncs ja tenia al cap coses noves per fer, il·lusió per tornar a treballar, i llavors això també fa, doncs, que, bueno, que de moment no t'hagis plantejat retirar-te encara. Com què? Coses noves com què?
Bueno, coses senzilles de, no sé, doncs, mira, els plats cuinats, canviar una mica els menús, maneres de treballar... Sempre hi ha coses a millorar i, bueno, i al cap et dóna voltes i quan vens d'un temps de repòs que has fet vacances, doncs, penses, vinga, va, anem a fer això... Sempre intentes anar una mica, un plus, no?, fer una mica més i llavors, bueno, això és el que intento. Què és el tret diferencial de Campocorull?
Jo crec que és l'atenció personalitzada, o sigui, fem una atenció quasi persona per persona, cadascú el que necessita, i després cuidem molt la gent i l'elaboració li posem...
molt al cor, no? O sigui, ho elaborem tot nosaltres. Nosaltres els plats cuinats fem des de la... comencem des de les cebes, comprem les cebes, les pelem, les sofregim, comencem de zero, no? I això jo crec que és el tret diferencial que ho elaborem tot nosaltres. La matèria prima és molt bona, només treballem amb cars de raça i, per tant, això és un tret diferencial que, per molt senzill que sigui una cosa, té una qualitat molt alta.
Això vol dir un premi el 2015, 2017, 2017, 2018 i 2020. Estem parlant de la millor botifarra d'ou singular, la segona millor botifarra d'ou singular, la millor botifarra d'ou singular, la millor botifarra del parol... És a dir, no viu un de premis, evidentment, però sempre fa il·lusió rebre aquests premis perquè estem parlant a nivell de tot el país, a nivell de tot Catalunya.
Sí, correcte. Sí, fa molta il·lusió i també és una de les coses que et fa tirar endavant, que és com un motor, perquè al final els premis són un regal a la feina feta.
Quina botifarra d'ou presentareu l'any que ve? Suposo que ja ho tens en mena, això, eh? Bueno, en tenim algunes. En tenim algunes, sí, perquè això passa Nadal i ja tenim el dijous gras a sobre. O sigui, no et podem mai... Sempre tenim coses. Cada temporada, el menjar, com que fem molt de producte de temporada, cada temporada tenim alguna cosa. Doncs, a 80 anys, com que no se celebren cada dia 80 anys, demà hi ha festa gran a Campocorull. Què feu?
Demà intentarem fer degustacions durant tot el dia per la gent que no pot venir al vespre i al vespre a partir de les 8 de la tarda del vespre ve un grup musical i donarem cava de l'altalella i després donarem alguna coseta per picar i bufarem espelmes també. I ja teniu pensat qui bufarà les espelmes o no?
Sí, home, la meva mare segur, el meu pare, perquè ja, pobre, tants anys a la botiga, és com si, bueno, com si fos seva, bueno, que és seva, no? Però vull dir que també el meu pare, la meva mare, vindrà la meva filla, el meu fill no pot perquè està fora, i doncs jo mateixa i, bueno, tothom que vulgui, també. Quanta gent sou? Quin és l'equip de Can Pucurull? Actualment som sis dones treballant. Tot dones.
Doncs mira, un altre fet característic i diferencial en aquest sentit. Sí, sí. L'obrador és poc habitual que en una empresa només hi treballin dones, que al capdavant hi hagi una dona i que la noia que em porta l'obrador és també una dona. Escolta una cosa, parlem dels oficis.
perquè avui els joves sembla que si no estudien a la universitat, si no es creen o fan una carrera, doncs sembla que siguin, escolta... I a l'ofici de sempre, el fuster, l'electricista, el carnisser, els oficis d'aquests de tota la vida...
Alguns més que altres sembla que s'estan com, no sé si perdent, però com a mínim mirem una mica el futur de dir, hosti, quedarà algú amb una fusteria, amb una electricista, amb el ram del ferro, per exemple, que el teu pare el coneix de ben a la vora, o a les carnisseries? Com veieu el futur amb tot plegat?
Bé, el que és evident és que falta gent i falta formació, però jo crec que és com tot, que les coses tenen alts i baixos i ara estem en un moment que no hi ha molta gent que s'hi vulgui dedicar, però llavors què passa? Que falta gent i estarà més ben valorada. Llavors jo crec que això donarà un gir, s'està intentant fer molta formació i crec que és un ofici de futur.
Clar, tu la formació la vas rebre a casa. La vas rebre a l'obredor. Tu estaves allà, amb el teu avi, amb la teva mare. On rep la formació avui en dia? Una persona que es vulgui dedicar a aquest món? Doncs al nostre gremi fan cursos.
I, per exemple, ara, que també puc aprofitar per fer una mica de campanya, estem apuntats ara entre la formació dual, la FP Dual, i nosaltres ens hem apuntat en aquest programa i a partir del 2026 tindrem dues persones que faran una formació que aquestes persones encara s'han de triar amb una borsa de treball, vull dir que si hi ha algú que estigui interessat es pot posar en contacte amb nosaltres i li facilitarem la informació.
Aleshores, faran una formació amb un obrador i després faran pràctiques a la nostra botiga. Bé, això són moltes botigues de tot Catalunya. Nosaltres hem agafat dues persones que al principi faran una formació i després estaran a la botiga formant-se durant gairebé un any, cobrant un sou.
És una feina artesanal. Totalment. Artesanal i creativa i artesanal. Tu en què et bases a l'hora de triar els menús? Ho parleu amb equip o vens un dia i dius, escolta, mira, ahir me'n vaig anar a dormir i vaig pensar que podien fer això, perquè són menús molt casolans, no són...
Sí, nosaltres fem menús molt, molt casolans, molt de cuina catalana, perquè al final la gent és el que vol i el que la gent no es fa a casa seva, no? Fer-se un fricandó, unes mandonguilles... Al final dius... Jo a vegades he fet coses diferents dels menús, coses més sofisticades, i al final la gent se'n va a la cuina clàssica
I és el que li agrada a tothom. I sí que ho decidim una mica entre totes, perquè la persona que està més a la botiga rep els inputs i et diu mira Núria m'han demanat això o la gent voldria que li fessis això. Llavors sí que fem tant en tant reunions i variem una mica els menús o mirem el que la gent demana. Al final el que surt més és el que fas més.
Clar, a veure, parlo dels càterings, que evidentment aquí podeu ser més artesanals, innovar una mica més, però parlo del menú diari, el que teniu aquí, l'aparador, que passa a dir, mira, avui a Campo Corull, jo no sé, doncs hi ha mongetes amb botifarra, hi ha menús així, el menú de cada dia, eh?
El menú de cada dia intentem que sigui molt variat. Intentem que hi hagi coses sense gluten, també, que hi hagi una mica de vegetarià, perquè hi ha gent que vol vegetarià, i hi ha gent que vol contundent, que diu avui em compra un menú i jo vull menjar. Llavors fem, ja que sé, fila de guà, cigrons amb verdures, i els anem variant i posem els alergents, també, si és això sense gluten, si és vegetarià, si és vegà... Tot això també ho posem.
Abans, les carnisseries, les xarcuteries, era allò que diuen sota cavall o rei. És a dir, botifarra i botifarra d'ou i la carn que hi havia i l'embotit, si en tenien. Ara, tot és innovar. Hòstia, botifarra de no sé què... I poseu molta il·lusió. Allà es veu, per això dic, que abans era artesanal, però ara és artesanal i creatiu a sobre.
Sí, bueno, per exemple, hamburgueses, ara fem moltíssims tipus de hamburgueses, però molt... Apençaves a comprar una hamburguesa i no et preguntaven, et posaven l'hamburguesa i s'ha acabat. Ara n'hi ha de quants tipus, Núria?
Bé, les hamburgueses no els he comptat, però en fem de vedella de moltíssims tipus, inclús variem el diàmetre de trinxat, vull dir que de mateixa de vedella fem trinxat prim, trinxat cruixut, depèn de la gent si li agrada més la carn o menys, amb ceba, sense ceba, amb tòfona, amb bolets, amb parmesà...
Bueno, aquestes de barella. Després de pollastre amb espinacs, de pollastre amb mostassa, després fem les de porc i en fem de veganes. De veganes en fem tres tipus, que també tenen molt d'èxit. A veure, explica'm això de les hamburgueses veganes, amb una carnisseria, una hamburguesa vegana. Explica'm, de què són? Al final el que et vull dir és que nosaltres venem alimentació, no? Llavors ens adaptem al que toqui. Ara hi ha molta gent, a quasi totes les famílies hi ha alguna persona vegetariana o vegana,
I abans nosaltres també les partim de zero, o sigui, les fem de zero, en fem unes que són amb cigrons i després hi afegim el porro, la pastanaga i la carbassó. En fem unes altres que són de bolets, que les fem amb llenties i sesam.
I unes altres que les fem amb mongetes seques perquè volíem una mica que agafés el color de la carn i les fem amb remolatge. I com que les mongetes són molt blanquetes, doncs amb la remolatge aconseguim aquest to més vermellós. Déu-n'hi-do. Escolta, t'agrada la música a tu, no?
Sí, m'agrada escoltar-la, però soc molt dolenta amb la música. No, no, pregunto si t'agrada, si et deixes acompanyar per la música, vas a l'obrador, creant, i si et deixes acompanyar, per quina cançó creus que podien resumir la teva trajectòria? Home, resumir la meva trajectòria... A mi una cançó que m'ha acompanyat molt durant la... Bueno, unes cançons que m'han acompanyat molt tota la vida és el Bruce Springsteen, però també et dic que m'agrada...
Escoltar música quan estic sola. Treballant amb equip, no m'agrada escoltar música, m'agrada escoltar música quan em quedo sola, llavors sí que em poso música a vegades. I et poses en Bruce Springsteen. Sí, m'agrada molt. Doncs és el que t'acompanya, diem, en aquests 40, dic, 80 anys d'història. Doncs mira, si vols, acabarem...
Amb Ambrose Springsteen, i arribarem a les 11 amb Ambrose Springsteen, i així és la nostra manera de felicitar-vos a Campocorull per molts anys. Pensa que 20 anys, pensa que 20 anys passen molt ràpid. Anem pensant en el centenari, ja. Sí, sí, a veure. T'hi veus o no, d'aquí 20 anys? Bueno, 20 anys són molts anys, no ho sé, anirem veient. Passa ràpid, això, eh? Volem, volem. Pensa que...
Fa 20 vau celebrar els 60, eh? I això és ràpidament... Sí, vam celebrar els 60, els 70, els 75, vam fer una exposició de fotografies a la Biblioteca de Vila Sadamar, i ja estem als 80. Demà, avui del vespre, s'acabarà aquí la celebració dels 80, o hi ha previst fer alguna cosa més?
en principi s'acaba aquí. Doncs a 80, demà, 8 del vespre, al carrer Sant Joan, de la botiga, doncs us celebrem tots plegats aquests 80 anys. Núria, tu i l'equip, i a tots els que heu passat, passeu i passareu per Campocorull per molts anys. Moltes gràcies.
Fins demà!
Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació, recordem que del 15 al 18 de desembre es realitza la matriculació del segon trimestre del curs de graduat en educació secundària a l'escola de formació de persones adultes als ametllers. Des de l'escola han explicat que si no tens el graduat d'educació secundària i t'has quedat a quart d'ESO o tens l'EGB, ara és el moment, ja que el sistema modular és molt pràctic. Cal recordar que en cas de l'alumnat que ha fet cursos d'ESO, cal portar les notes de l'institut
L'horari de matriculació serà de 4 de la tarda a 8 del vespre. L'escola està ubicada al carrer Manuel de Falla, número 1.
Una macroenquesta sobre violència contra la dona feta a tot Espanya revela dades preocupants. Una de cada tres dones han patit algun tipus de violència masclista per part de la seva parella o exparella en algun moment de la relació, en concret el 30,3% de dones, han patit algun tipus de violència en aquest context de parella o quan ja havien trencat la relació física, sexual, econòmica o psicològica. Ara són...
6.445.301 dones més grans de 16 anys i les conseqüències són greus. Un 43,1% de les que han patit aquesta violència reconeixen que encara tenen seqüeles físiques o psicològiques. L'impacte en la salut mental de la violència masclista és tal que els intents de suïcidi de dones víctimes de violència en l'àmbit de la parella és 11 vegades superior a les que no han patit agressions. Fora de l'àmbit de la parella,
El 14,5% de les dones han patit violència sexual en algun moment de la seva vida. La Comissió Europea limita les restriccions dels productes porcins en 91 municipis al voltant del focus de positius per pesta porcina africana a Collserola. La decisió ha estat publicada al Diari Oficial de la Unió Europea amb data de dimecres, però comunicada avui mateix al matí. És un document de quatre pàgines,
que deixa fora de les restriccions la producció porcina procedent d'Osona, una de les més importants de Catalunya, per densitat de caps de bestia, juntament amb el Segrià, que ja estava fora de les restriccions que han marcat països extracomunitaris, com la Xina, que és el principal importador.
La Unió Europea confirma d'aquesta manera la regionalització de l'impacte de la pesca porcina africana, la qual cosa implica que les restriccions a les exportacions només afecten una llista de municipis de vuit comarques. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix i Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, l'Alpenedès, la Noia i el Bages. Pel que fa a la nostra comarca, el Maresme, les restriccions a les exportacions...
De por sí, afecten els municipis d'Alella, Cabrils, Almasnou, Mungat, Orrius, Premia de Dalt, Premia de Marta, Iatiana i Vilassà de Dalt.
Amb la venda d'una residència per la gent gran per 6 milions d'euros, l'Ajuntament de Metlla del Vallès ha deixat de ser un dels ajuntaments més endeutats de tot Catalunya. Aquesta operació, sumada a la contenció de la despesa dels darrers anys, ha permès el consistori reduir els deutes a la meitat. L'Ajuntament de la Metlla del Vallès va arribar a una ràtio d'endeutament del 140% i ara l'ha reduït al 70%.
El Futbol Club Barcelona ha donat a conèixer el temps de recuperació orientatiu de Dani Olmo, un cop feta la revisió exhaustiva de la seva luxessió a l'espatlla esquerra. El mig a punta del Barça estarà de baixa un mes aproximadament. Això implica que Olmo es perdrà els partits de Lliga contra el Betis, l'Ossassuna i el Villarreal, més el proper partit de la Champions. A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació.
Des del centre del teu diàleg, Vilassar Ràdio, 98.1 FM. No és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Sóc llavor, sóc planta, sóc flor. Sóc la llavor que desperta el teu amor. Sóc la llavor que està a prop teu. Sóc la llavor del canvi i la transformació. Sóc la llavor que envelleix i la que t'ajuda a viure. Sóc llavor, sóc la teva planta, sóc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. No deies que us aniria molt bé contractar el Gojogo per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què?
012. La millor resposta.
Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música.
La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilesaradio.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Ens posem ara mateix al punt de trobada.
Doncs ara mateix, saludem en Jordi Cova i l'Elisenda, arribó que cada setmana ens porten en un punt de trobada intergeneracional entre els X i els millennials o alguna cosa així, diuen. Què tal, com esteu? Bon dia. Molt bé, bon dia. Hola, Jaume, bon dia. Com va, això? Molt bé. Molt bé, tu què tal? Molt bé, punt de finir què tal el 2025, ja. Sí, eh? Tenim en fred, això. Ha passat rapidíssim. Rapidíssim, volant. Ja està, això és fort. Ja quasi m'ha passat ràpid el 26 i tot, imagina't. Exacte.
Què tal? Com esteu? Amb moltes ganes. Què fem avui? Doncs mira, venim a parlar d'un programa històric, Operació Triunfo, bàsicament. Home! Sí, sí. A mi, Elisenda, perdona, que tu i jo som de la generació... De la primera. Som del primer, del segon, com a molt. Com a molt. Ara vaig explicar una cosa que queda molt... No sé com... Digue-li com vulguis, eh? Molt boomer. Jo no sabia que feia l'Operació Triunfo.
No sabés que ho estan fent ara. Sí, sí, que ho feien ara. Ni ara, ni l'any passat, ni l'altre. Tu et vas quedar amb Rosa i Bisbal i Bet com a molt. Aquest és el meu interès per aquest programa, que ens va enganxar tot, eh? Doncs estiguis atent perquè avui potser t'interessa. Doncs vinga, estaré molt atent. Us deixo aquí el punt de trobada, eh? Fins ara. Vinga, Jaume, fins ara.
Hi ha programes que van més enllà de l'entreteniment i acaben convertint-se en un punt de trobada generacional. Operación Triunfo n'és un. Cada vegada que torna no és només un format que es reactiva, és gairebé un ritual col·lectiu. Una mena de posada a punt emocional que ens recorda qui érem i que ens feia vibrar davant de la televisió.
Perquè si una cosa ha sabut fer Operació Triunfo al llarg dels anys és regalar-nos moments que han quedat gravats a la memòria. Qui no recorda aquella rosa d'Espanya cantant Europe's Living a Celebration fent-nos creure que tot era possible? O aquell Escondidos de Bisbal i Txenoa que va paralitzar el país? De fet, si parlem de Txenoa, potser no cal ni dir res més. Tots sabem què va significar aquell xandall gris.
Són instants que no només formen part de la història de la tele, sinó també de la nostra pròpia història sentimental. I després va venir la generació del fenomen renaixent, aquella maia que cantava com si el món s'aturés, aquell Alfred amb la guitarra i un tu cancion que ens va fer recuperar l'esperança que els moments purs encara existeixen a la tele.
O l'esclat de Lomalo, Quanaitana i Ana Guerra van demostrar que OT també podia ser un motor de cultura pop, feminista i moderna. Un tema que va sortir d'una gala i va acabar convertint-se en un himne al carrer. OT és això, un laboratori d'emocions, de somnis, de talents que es fan i es desfan en directe.
És veure persones normals, aprendre, caure, aixecar-se, plorar i triomfar, mentre nosaltres, des del sofà, ens hi projectem una miqueta. Perquè al final, què és o té, si no un mirall del que som? Un espai on es barregen les inseguretats, l'esforç i aquell desig tan humà de ser escoltat.
I sí, potser les plataformes han canviat. Potser ara comentem cada gala a TikTok i potser la paraula fandom té avui infinites capes. Però Operació Triunfo segueix tenint aquell poder que pocs programes conserven. El de fer que tots, durant uns minuts, tornem a creure en la màgia d'un escenari, en la força d'una veu i en la possibilitat que, de vegades, els somnis, quan els cantes ben fort, poden acabar sent realitat.
Avui volem parlar de tot aquest fenomen. Baixem, doncs, a la plaça, al punt de trobada.
Bon dia, Elisenda. Bon dia, Jordi. Què? Operació Triunfo? Estem enganxats, eh? Bé, bé, estem enganxats. Estem enganxats i és un fenomen. És que clar, és un programa que porta molts anys a la tele. De fet, el dia 22 d'octubre d'aquest 2085 va fer 24 anys. Crec que només un altre programa, que seria Gran Hermano, porta tants anys en emissió. Tu recordes el primer OT? I tant.
Sí, sí, per nosaltres va ser tot un fenomen. Perquè clar, jo tenia 24 o 25 anys i va ser un impacte generacional. Perquè de cop i volta va ser un programa que era tot nou. No hi havia res similar. Abans no hi havia res similar i de cop i volta ens va enganxar a tothom. A tothom ens vam enganxar.
I només es parlava d'això, imagino, els carrers. Sí, es parlava d'això i va generar tota una cultura popular entorn d'això. I, clar, tots ens recordem dels primers concursants d'OT i de com es va desenvolupar aquell OT. I era una cosa, una qüestió només de la generació més jove o també recordes, no sé, els teus pares, per exemple, que veiessin aquest programa? Els meus pares menys.
la veritat, jo crec que va ser més de la nostra generació i de gent una mica, però a l'arriba als meus pares potser alguns sí, però va ser més de la, jo recordo més la nostra en aquell moment. Com gent més jove. Gent més jove, sí, gent de 24, 25, 26, 27, però bé, jo no estava acostumada a veure aquest tipus de programa, inclús gent que ara aquest tipus de programa no és de la seva corda, diguéssim, estava enganxada. Clar.
Perquè va ser tota una novetat tan gran que ara hi ha gent que diu, bueno, i ja està, no? Sí, que ja és el mateix de sempre, no? Un concursant que està en una acadèmia, que canta... Exacte, llavors hi ha gent que li agrada, però gent que jo penso, veig ara, dius, ostres, aquest tipus de programa a tu no t'hauria agradat mai, estaven enganxats, perquè va ser un fenomen, perquè era tot molt nou, no? Clar, perquè no era un reality com els que potser estàvem acostumats, que era gent a una casa, com Gran Hermano, per exemple, sinó que era...
Que la part de reality potser era com menys, no era com veure unes persones lluitant i treballant per un somni de ser cantants i que hi havia com unes classes, que ells aprofitaven, que tu a casa, si t'interessava aquest tema, doncs també podies, no ho sé, imagino, doncs anar fent coses. M'ho estic imaginant des d'ara que tu, des del YouTube, pots anar veient les classes, però clar, en aquell 2001 no hi havia YouTube i no podies veure les classes. Llavors no et podies treure tant d'aprofit com ara, per exemple, on es posa una classe i si vol aprendre, doncs mira, s'ho pot veure.
També va ser una cosa molt moderna, no?, en aquell moment, que era com que s'obria una... Bueno, el 2001, no?, és com que començaven a passar coses que no havien passat, no?, i era com una cosa molt novedosa, sobretot, no? I a tots ens va... Incluso el Gran Hermano, no?, perquè el Gran Hermano també ens va agafar per aquesta època, i també era molt novedós, no? De l'any 2000, no? Imagina't, clar, de cop i volta, veure la gent en una casa, amb càmeres... Clar, era l'efecte 2000, no?,
I era com, ostres, estàvem tots enganxadis. Quan els ordinadors havien de parar, no? Sí, exacte, l'any 2000, exacte, el mil·lenni. Però clar, jo recordo inclús el Gran Hermano 1, que és un programa que no... Però jo recordo els concursants del Gran Hermano 1 perquè també va ser molt impactant, no? Ja, Déu-n'hi-do. I tenies tu algun concursant d'Operació Un Triunfo que fos com el teu preferit? Que diguessis, mira, aquesta persona des del principi...
Sí, a mi m'agradava... Jo recordo que la Xenoa m'agradava bastant. Era la més gran. Clar, també tenia 25-26. És de la meva quinta. Era 26 crec que tenia. I jo m'agradava molt perquè la trobava molt potent i molt...
Però més que res, m'agradava... Era com que estava enganxada al fenomen, saps? Tot era com... Ostres! I llavors, quan van començar a fer les músiques, van començar a cantar, van començar... Clar, aquestes músiques també et calaven en la teva vida. Els himnes, que de fet és una cosa que tenim aquí apuntada, que hi ha hagut alguns himnes que han sigut històrics. De fet, de la primera edició tenim Mi música és tu bof.
A tu lado yo puedo volar.
Jo t'he de confessar que preparant el guió per aquest programa me la vaig escoltar tota sencera i pell de gallina. És que és una cançó molt bonica. Sí, sí, sí. Però fixa't, jo ara estava pensant, és una música que a mi... O sigui, no és un tipus de música que diguis a mi m'agrada, que m'escoltaria el meu dia a dia. No és el meu tipus. Però aquesta cançó, com que és això... Sí, és aquesta... És com tota l'emoció, no? És el moment icònic. Llavors, atolado, jo la cantava... O sigui, jo t'ho dic, que a mi...
Fa molt de karaoke, ara estic pensant que... A veure si havíem de sortir d'aquí i anar a un karaoke tu i jo un momentet. Anar a cantar atolado. I anem a cantar atolado. Jo crec que és molt maco. Sí, sí, sí. I també jo penso que escoltem aquestes cançons i ens podem com imaginar el sentiment que ells poden tenir d'haver estat allà, no sé, tres mesos tancats.
que tot, no sé, crees unes relacions que en tres mesos ha de ser com multiplicat per 3.000. Llavors, clar, fan aquestes lletres com tan maques que dius, ostres, que preciós, que preciós. Però aquesta no és l'única perquè també l'any següent, que era la segona edició, tenim la Fuerza de la Vida.
Ah, sí, aquesta també. La força de la vida. Aquesta també és preciosa. Sí, sí, sí. Em sembla estupenda. Sí, sí, aquesta també va ser... La cantàvem. És veritat que és molt bonica, però Atolado era la que... La primera. Però aquesta era molt xula, perquè, clar, després de...
Nosaltres a l'OT2 també estàvem enganxats, després ja ens vam anar desenganxant, però clar, l'OT2 també era com estàvem a dalt de tot. Sí, jo recordo, clar, jo el 2001, que va ser la primera edició, jo tenia sis anys i recordo un record com molt així, que s'esfuma, de veure amb els meus pares aquest OT1 i OT2 amb la Bet i tal.
Sí, la veig. Però després estava repassant també, per preparar aquest guió, les altres edicions i hi ha com allà una gent al mig, que jo no sé qui són, per exemple, de himnes icònics, tenim aquest, l'1, el 2, i després ja jo crec que passem al OT5.
Clar, OT5, que no me'n recordo de cap concursant, ho sento, però recordo la cançó aquesta. Jo també me'n recordo d'aquesta cançó. Que em dóna com una força. Sí, sí, sí. Però aquesta, clar, l'OT5 ja estava en una altra cadena, no? Estava a 3,5, jo crec. Sí, perquè la 3 la van fer la 1, que la 3 va ser una mica la davallada, perquè jo crec que el boom i la intensitat... És que va ser això, intens. Sí, això.
Llavors la intensitat ja havia baixat i llavors ja van passar la Telecinco. Llavors la Telecinco aquí ja vaig com... Van haver uns anys complicats per Operació en Triunfo. Sí, no? Però aquesta cançó sí que la recordo. Sí, sí, sí. I crec, m'atreviria a dir, això ho hauria hagut de buscar, però bueno, no passa res. No sé si aquesta cançó va ser com de l'anunci de Amena...
Em sembla, de la companyia de telèfon. Sí, perquè em sona molt, eh? Que l'aprofitessin, que la repetissin i que... Em sona alguna cosa així. La següent, que crec que també és bastant icònica, és aquesta.
Aquestes d'Operación Triunfo 6, però un altre cop no recordo els concurs. Aquesta era de Telecinco, també, no? Sí, sí, sí. I va haver una d'aquestes edicions, no sé si va ser, de fet, aquesta, la 6, no sé si va ser l'última de Telecinco, que els van durar quatre programes, o sigui, que els van cancel·lar. Els van cancel·lar, no? Que va ser l'edició que va presentar la Pilar Rubio, que va anar fatal.
Després va ser el Jesús Vázquez? Crec que va ser abans. Primer va ser el Lozano, es deia aquest senyor. Sí, el Carlos Lozano, era de la primera edició. Després va venir el Jesús Vázquez, la Pilar Rubio i les van cancel·lar. Sí, la Pilar Rubio i la van cancel·lar i aquesta noia ja mira res.
I després, si parlem, va estar molts anys aquest programa que no es va estar fent, i va tornar a néixer, que va ser un boom molt gran, sobretot per la gent com més de la meva generació, gent més petita, que va ser l'OT 2017, que va ser on va sortir la Itana, la Lola Índigo, la Nerea Rodríguez, la Maia, l'Alfred, tota aquesta gent. I l'himne d'aquesta edició sona així.
Passo al frente y respira Es un regalo de la vida Nada nos puede frenar Nada nos puede frenar I ja n'hi ha hagut tres edicions més, però ara està en aquesta edició que no, de moment, crec que no han tret himne, però les dues edicions anteriors a l'actual han tret himnes, però jo, mira, històrics no ho vivia. No, no, no. No els he posat aquí. No, no, no.
No, perquè, clar, el 2017 és quan va reneixer amb més força. Jo el que sí que recordo és que entre mig va haver-hi la... O sigui, el 2017 i fins arribar al 2025, però entre mig va haver-hi el Risto Mejide, que no podem deixar parlar d'aquest personatge, perquè això sí que ho recordo. Jo és veritat que quan va passar el fenomen de l'Au i la 2, jo vaig anar-ho deixant, però sí que amb el Risto...
Sí que vaig tornar com a veure-ho. És que va ser molt fort aquell senyor. Sí, perquè era bastant brusc i era bastant... Jo crec que eren les directrius en aquell moment que li donaven. I després ell se'n va anar... Va agafar el seu personatge i el va augmentar. I després es tractava molt malament els concursants. Hi havia moments que era molt mal educat.
El 2008, el 2009, molt mal educat, amb coses que era com... No és així. I jo crec que ara estem fent just al revés, no? Sí, que ara són com molt educats, com que bé, no en nominem, però no sap molt bé. Exacte. És aquesta... Sí, és aquesta...
un d'un extrem a l'altre, però sí que és veritat que el Risto va ser molt... Sí, sí, ha sigut molt polèmic i jo crec que va tenir sort que no hi havia les xarxes socials en aquell moment perquè l'haguessin cancel·lat bàsicament i hauria donat també per molts memes, això és veritat.
Però hi havia moments que era com massa, era molt exagerat. Per contra, però, tenien l'amor de tots els fans, que el fenomen fan a mi és una cosa que em sorprèn molt, perquè jo mai he estat molt fan de res. Llavors, tots aquests fans, jo recordo, no ho recordo, ho he vist després, l'OTU, que es feien com aquelles cues de gent per anar a veure el Bisbal, el Gustave, no sé què, tot això, com ho vivies tu? Com ho recordes?
Clar, jo he de reconèixer que tampoc he sigut molt fan de res, i jo estava més una mica distant d'això, però jo tenia amics i gent que coneixia que estaven i anaven, i llavors el que sí que recordo és cantar cançons amb la passió...
que estàvem a les discoteques o... Sonaven a les discoteques aquestes cançons? Sonaven algunes, sí, sí. Jo recordo que algunes... Escondidos, de sobte, no? Sí, hi havia dues que anaven al lavabo. Hi havia algunes cançons que sonaven i la cantaven bastant, no? La d'aquesta, Escondidos. Escondidos.
És que jo ara potser diré una barbaritat, però jo he vist després l'actuació i la tensió sexual que hi ha entre aquests dos, que és en plan, carinyos, només falta ja que us poseu a fer l'acte sexual aquí davant de nosaltres.
Clar, això també va ser tot, o sigui, Bisbal, Chenoa, la cançó, després la ruptura de la Chenoa, el xàndal, que tu ho has dit a l'editorial. Tot això, jo ho vaig viure a la meva generació i estava molt...
formava part del nostre dia a dia, no? I parlàvem d'Escondidos, parlàvem del Bisbal, de la Xenoa i de tot el... Del Xipeo, no? Del Xipeo, que ara es diu Xipeo, exacte. Quan estaven junts, que fort. Clar, parlàvem d'això, que va ser com una revolució social, és el que tu ens estaves explicant al principi. Jo crec que és el mateix que va passar, no sé si en la mateixa mesura o no, o diferent, a l'OT 2017 per la gent com més petita de veure aquest programa.
Jo crec que va anar molt bé que deixessin morir una mica o descansar el format. Aquesta que estem escoltant no és alguna de les actuacions icòniques, però també n'hi ha d'altres de la nova generació com aquesta, per exemple.
Aquesta és la Maya Romero, la guanyadora de l'edició del 2017. Amb aquesta actuació va ser la gala nou, jo crec que això va ser com el gran amallazo. Jo crec que va ser aquesta actuació que la va convertir en guanyadora. Jo recordo aquesta actuació a vegades, això és una mica friqui, però me l'he posat com per reviure-ho i recordo tot l'escenari ple d'espelmes, ella cantant allà amb una força. Era preciós.
Clar, és que jo 2017 ja no, clar, jo ja no la seguia tant, perquè sí que coneixia, perquè clar, quan va tornar, o te vaig dir, ostres, no? A veure què tal. A veure què tal, perquè clar, però sí que és veritat que jo no, clar, jo ja estava...
Però, bueno, reconec i han fet molt bona... Bé, vosaltres us va enganxar, no? Va ser la vostra OT1, no? Estava enganxadíssim. Jo arribava a casa i em mirava, jo dinava i sopava veient els directes. Una altra actuació, parlant d'actuacions icòniques, és aquesta, també. Música
Diràs, icònica per què? Perquè canta com una almeja, la pobra. Doncs, és icònica per això. És l'actuació de l'Aitana a la gala zero. La gala que ella s'estava jugant, entrar a l'acadèmia, va cantar això, es va equivocar, va entrar tard. El rap aquest li va sortir fatal. Clar, hem de recordar que l'Aitana en aquell moment tenia 18 anys, quasi acabats de fer. I tot. I això va quedar segona a la seva edició i ara té un èxit mundial. És la superestrella, no? És la superestrella que jo l'estimo. O sigui, per mi és com la meva cosina petita.
Potser he exagerat una mica ara, però és que és molt heavy, com aquesta nena cantava fatal al programa número zero i després ha tingut l'èxit mundial que ha tingut, que ha omplert a Sant Jordi's i Madrid i tal, i ara té una gira per endavant el 2026 per tot el món. Però això, també hi ha altres actuacions icòniques...
més de la teva generació. Abans d'això jo estava ara també pensant l'evolució des d'OTU fins ara, com torno a nivell generacional, que nosaltres no teníem xarxes socials. Llavors, com es viu ara a l'OT, com viuen ara tots els nanos que estan a dintre d'OT, aquesta pressió perquè estan totalment exposats, o sigui, no només amb càmeres, que era el que estaven, sinó amb xarxes socials. Sí.
és molt heavy, jo no voldria estar al seu lloc de sortir d'aquella acadèmia i després veure tot el que ve per endavant moment icònic d'Eurovisió 2002 sí, sí
La rosa d'Espanya. Home, això no la podíem deixar de posar. Perquè, clar, això també va ser tot un ritual que jo no havia vist mai Eurovision i em vaig posar a mirar Eurovision per la rosa d'Espanya. Per la rosa d'Espanya. Sí, imagina't tot el que va generar. Va marcar molt i també va marcar molt aquesta.
Maig del 2003, Bet, Dime, Vuitélloc i La Pobra. Amb ella també li va marcar aquesta cançó. Sí, sí, perquè a més no li agradava aquesta cançó. Ella estava que La Pobra ha estat molts anys sense cantar. Sense cantar, però nosaltres també estàvem enganxats perquè formava part de tot el tema ritualístic dels primers OTs.
Aquesta és una altra de les cançons típica de... Com és això que vas a cantar? De karaoke. Que ens trobem després. Mentre anem a un karaoke, l'isenda, fins aquí el punt de trobada d'avui, ens tornarem a trobar i escoltar ben aviat i fins aleshores... Aquesta paraula l'hem de canviar perquè sempre m'equivoco. Fins aleshores, siguem com sigueu. Sigueu vosaltres mateixos i ja sabeu que el millor punt de trobada per d'un karaoke també és... Una bona conversa. Gràcies.
Mira com riuen. Mira com riuen. És aquesta. Aleshores. Aleshores. La traurem. La traurem. A mi em va costar molts anys que t'hi ha petre a dir generalitat, ben dit. Generalitat. Generalitat. Generalitat. Generalitat. Escolta, encara es fa Gran Hermano, hem quedat, eh? Sí, acaba de començar Gran Hermano. Us he començat dient, es fa encara Operació Triunfo? I ara us pregunto això, encara es fa Gran Hermano? Sí, sí, sí. Acaba de començar. Per cert, Operació Triunfo ha començat TV2.
A TV2 va començar. I com van veure el boom que va fer, que és del més vist a TV2, el van passar a TV1. Això va començar amb Endemol a Holanda, també va començar amb un canal que poca gent veia i tal, i això va fer un boom. I així va ser com Gets Music va comprar els drets, però va començar a TV2 perquè era una cosa que deien això, no crec que funcionaria. Uau, que fort.
A mi se'n barreja UTU i UT2, ja t'ho he dit, i també veien el CD de l'edició, no te'n recordes? Sí, és veritat. Els venien, el CD de l'edició. Sí, sí, sí. Ho fan ara també, això, eh? A Vilassar de Mar, l'última edició, Júlia Marçol s'ha quedat a les portes. Res, a les portes, el següent ja només li va faltar tancar la porta. Doncs es va quedar allà, el de Premià, no ho sé com es diu, però també va entrar. I aquí vam tenir a Vilassar Ràdio l'Àlex Casademunt, que en pau descansi. Estava col·laborant en un programa. És veritat.
Els diumenges al matí, i de fet ho va deixar perquè va entrar a Operació en Triunfo. Que fort! Sí, sí, el teníem aquí, recordar l'Àlex Casamunt. Era de la segona edició, potser de la primera. Primera, primera, diria. Sí, sí.
L'any 2000, heu dit, efecte 2000, no s'hauria d'acabar els ordinadors. S'havia d'acabar el món. El món s'ha d'acabar. Bueno, bon any, bueno, no, perquè ens morim d'aquí 10 minuts, per tant, era el món que s'ha acabat. Diu l'Elisenda, diu, aquesta no és la música que escoltaria el dia a dia. No, m'ho crec, m'ho crec. Jo tampoc, però tots escoltàvem això. Per cert, amb aquestes frases encara existeix, els karaoke també.
Sí. Puc venir? I tant, convidadíssim estàs. Doncs escolta, ara d'aquí una estora dinem alguna cosa i ens anem directe al karaoke. A cantar. Em sembla un pla perfecte. I diu en Jordi, és que aquella tensió sexual que tenien la Xeno i en Bisbal allà, només faltava que es posessin allà pam, pam, pam. Això, amic Jordi, és el que volien els que fas-ho tot eh, però no ho van aconseguir. És que imagina't els picos d'audiència que haguessin fet, eh?
En fi, amics, Jordi i la gent, que vagi tot molt bé, bona setmana, i escolta, doncs ens tornarem a posar la setmana que ve el punt de trobada, sí? Molt bé, gràcies. Gràcies, Jaume, fins a propera.
Dos minuts per damunt de dos quarts de dotze del migdia. Ens dèiem la segona part, segona hora i mitja del parlant de tot aquest dit dijous. Avui ja és dijous, és 4 de desembre de 2025 i és moment per la tertúlia jove, una tertúlia jove que ens porta una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada el torn era pel Pere Ribot, aquesta setmana és pel Vilatzara. Comencem a saludar els nostres tertulians, avui tot nois, eh? Avui no hi ha parietat en aquesta tertúlia. Albert, bon dia!
Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Tot bé? Sí, sí, perfecte. Nerviós, no? No, no, no. Sense nervis. Tu ets un tio poc nerviós a la vida. Sí. Sí, no? Hi ha algú a la vida que et posi nerviós o no? No. No? No. Ni als exàmens? Bueno, sí. Ah, què? A vegades a classe em poso molt nerviós. Per què, per què? Perquè m'estresso molt. Però què t'estresso? A la classe, al profe...
Necessito moure'm molt. Necessites moure's? Sí, sí. Necessites moure's? Comença't a moure per aquí, si vols, eh? No, no, tranquil. Aquí ve, no? Aquí ve, aquí ve. Àlex, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Nerviós o no? Sí, bueno, emocionat. Emocionat? Hòstia, que bé, no. No havies vingut mai a la ràdio. No, bueno, sí, un cop. Ah, sí? Quan, a la tertúlia? Sí, a l'institut. Ah, molt bé. Escolta una cosa, tio nerviós a la vida, tu, o no? No. No, no, tranquil. No hi ha res que et posi nerviós?
A lo millor algo así, pero no se me da el cap. No, això, un tio tranquil, no? Sí. Molt bé. Pol, bon dia. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, bé. Tot bé? Sí. Acosta't al micro, acosta't, Pol. Així, així millor. Sí, tu un tio nerviós, tu, eh? Tu sí. Bueno. Sí, una mica sí. Una mica, una mica. Què et posa nerviós?
Doncs no sé, en general la vida. La vida? Et posa nerviós la vida així en general? Sí, sí. Però si ets molt jove, per què et posa nerviós de la vida, tu? No sé, per exemple, ara estic una mica nerviós així a la ràdio. Bueno, però això és la ràdio, però la vida en general? Tu és pel carrer nerviós, tu?
Bueno, a vegades. D'institut et posen nerviós? A vegades. Sí o no? Sí, tot depèn del moment, Jaume. Profes? Alguns. Alguns, no? Sí. Escolta, doncs, ara estem tranquils per això, no? Sí, ara perfecte. Joel, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Tu què? Jo depèn dels exàmens perquè... Ah, hòstia, veus? Algú que es posa nerviós pel que s'ha de posar nerviós. Exacte.
Un per la vida, l'altre per què vol... Escolta, tu els exàmens? Depèn d'aquí. Per exemple, socials. Uah, socials. Se'm complica molt. El profe, no? Sí, el profe. El profe. Què passa, el profe social? Normalment rep el de mates. Normalment, eh? Avui rep el de socials. Rai es diu? Sí, es diu Rai. Es diu Rai, eh? Què li passa?
Que és un tio amable, però... Ui, ui, ui, ui. La veritat, eh? Volem la veritat. Sí, sí. Ficar-nos l'exàmen és molt difícil. Sí o no? Sí, sí. Es passa. O sigui, vols que parlem amb ell o no? No, no. Va, bueno. O sigui, tu els exàmens de socials és el que més nerviós et posa a la vida, no?
Sí, també els demates. Molt bé, els demates, com no pot faltar. Nil, tu què tal? Bé, molt bé. Tu estàs nerviós? No, jo no estic nerviós. Sí, una mica, perquè estàs aquí liant el casco, el fil dels cascos, que si no l'arribo saludant sembla que el trobo lligat així per aquí dalt. No ets un tio nerviós, tu? No, jo no soc nerviós. No, a la vida, eh, en general, ni els exams. No, jo soc coma de ferro, jo no empapo res. Home de ferro!
Home de ferro, però interior o exterior? A la façana pot ser una cosa? Les dues coses. Sí o no? Sí. Ni en rai et posa nerviós a les classes? No. Fàcil, fàcil. Tio de ferro, tu, no? Sí. Cap situació et posa més... Ni ninguna situació. És veritat o no? No. No, no. Ja m'ho imaginava. Comença la tertúlia joves, som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Albert, sempre començo per aquí, que ho sàpigues, que no és una cosa així excepcional, sempre començo per aquí. Ho dic perquè quan tornis ja ho saps. Albert, avui parlem del consumisme nadalenc. Tu t'agrada les festes de Nadal o no? Sí, m'agrada bastant. Bastant? No del tot, bastant. Sí, bastant. Per què? Perquè passes temps amb la teva família i també pots estar amb els teus amics i desconnectar de l'institut.
És el que més us preocupa a l'institut. Sí, sí. El que més us ha de les vacances de Nadal entenc que són les vacances pròpiament de l'institut, no? Sí. Sí, sí. Com viu i viu-la? Com vius tu les festes de Nadal? Jo les veig tranquil perquè... No, tranquil, queda clar. No, perquè no faig insti i llavors estic content. Sí. Vas a algun lloc o no amb la família? Vaig a Itàlia aquest Nadal. Ah, és un detall també. Sí, sí. Quins dies vas a Itàlia? Vaig...
Tres dies i dues nits, a Roma. Però quins dies, no ho saps? Ah, no, encara no ho sé. Ah, no ho sap. Segurament li han dit mil vegades, el tio. Sí, sí, però se m'obliden. Se m'obliden. Sí. O sigui, vol dir que no t'importa. Vol dir que tu tens ganes d'anar i t'és igual els dies. Sí. Eh, sí o no? Sí, sí. Molt bé. Què vas a passar el cap d'any, allà? No, no, no. Jo el passo aquí Vilaçà, però no hem de vacances.
Jo passo el cap d'any aquí a Vilaçà, amb la família, però anem de vacances. Bueno, però ja ho saps, doncs, que per cap d'any estàs aquí. Sí, sí. Deus marxar o abans o després de cap d'any? Després. Ho veus? Com ho saps? Però és que no sé quins dies són. Bueno, deu ser dos, tres, quatre. Sí. Veus? No ho sé jo i ho haig endevinat-ho. Sí. Bueno, escolta'm una cosa. I tu què creus? Aquestes festes... Tu has fet la carta dels Reis, per exemple, allà o no? No. No? Què demanes tu per això?
Jo demano roba. Roba? Sí. Així en general? Sí, roba. Però tinc la sensació que demaneu roba a molts per no haver de pensar què voleu demanar. Per no haver de pensar. Doncs sí. Sí, no? Sí. Perquè si no fos roba, què demanaries? Doncs no ho sé. No se'n ve el cap que pugui demanar que no sigui roba. Creieu que, o creus en aquest cas que les festes d'anar són una mica allò consumistes, el consum... Sí. Sí, no? Però és igual. Sí. Jo vull roba. Sí, ja està. Clar que sí, home. Àlex, i tu com passes les festes?
Jo amb la família desconnecto i per mi són unes èpoques molt úniques. Sí o no? Te'n vas de vacances a algun lloc o no? No, jo me'n vaig a l'estiu, normalment. A l'estiu. Per tant, el Nadal el passaràs aquí. Sí. Bueno, ell sap que se'n va a Roma però no sap com marxa. Igual marxa demà o aquesta tarda, eh? Igual has fet tot. Àlex, i tu què demanes per ells? Jo, el que em falti, salut, diners. Diners? Sí. Salut.
Sí, perquè jo normalment demano diners perquè després, quan se'm vinguin coses al cap, ja tinc diners per comprar-m'ho. Ah, molt bé. No l'he preguntat a l'Albert. Què fas? Reis, Pare Noel, Tio, tot? Jo faig Reis i Pare Noel. I Tio no? No. I tu, Àlex? Jo també, Reis i Pare Noel. Molt bé. I tu demanes diners? Sí. Perquè ara pensar el que et han d'anar a comprar ja. Dóna'm els diners que ja m'espavilaré jo, no? I què et compres, normalmente?
l'últim cop que et van regalar diners què et vas comprar? roba també cascos ho mando per la Play cascos? sí, jocs i estàs allà enganxat a la Play i quin joc jugues? FIFA així coneguts FIFA i no coneguts? un joc de futbol però amb cotxes
Un joc de futbol amb cotxes. Ara m'has fet pensar una cosa, quan era petit, de veritat, anava a passar moltes vegades la festa major d'Argentona, sortint de Roma, Albert, Argentona. Doncs anava a passar les festes d'Argentona i ara m'has fet pensar una cosa, saps què anava a veure?
Era un partit de futbol amb motos de cross. Hòstia, però una pilota immensa, eh? I jugàvem a futbol. Era impressionant. I ara m'has fet pensar en això. I jugar a futbol amb cotxes. Molt bé. T'hi passes moltes hores o què? Bueno, les que tingui llibres. Són moltes o poques? A vegades. Entre estudiar, estudiar socials... Hòstia, és que els examens de socials són molt xungus, eh? Estic esperant en Joel que m'expliqui el xungus que són els examens de socials.
A veure què us han preguntat. A veure, i tu què creus? Que aquestes festes són consumistes o són festes ja de per si per gastar? Home, normalment és per gastar perquè has de demanar regals... Has de demanar, eh? Bé, pots no fer-ho, eh? Pots dir, aquest any no... Normalment són pitjors els regals, si no els demanes. Ah!
Per això vols pas de tu, no? Sí o no? Quan ho vas decidir això? Et van regalar alguna cosa que no et va agradar? Ara que estem aquí amb confiança, eh? No, però és que... No sé, no em ve al cap els regals que puc demanar. Tu dius, dona'm la pasta, que ja em compraré el joc aquest de futbol amb cotxes, la segona part que treuen ara, no? I tu, Pol, què?
Jo què? Tu què? Què demanes, tu? Jo no sé, encara. A veure, vas a algun lloc per Nadal o et quedes aquí? Vaig a Tarragona, perquè és on viu tota la meva família i passo el Nadal allà. Ah, molt bé. Totes les festes?
El 25 al 26 torno a Vilassar i després el 30 torno allà per celebrar. I tornes el dia 2? No estic segur perquè potser els reis també són allà. Ah, t'instal·les a Tarragona, vaja. Sí, bàsicament. Tens tota la família allà? Sí, sí. Qui és de Tarragona, tu? No, jo he viscut tota la meva vida aquí a Vilassar, però la meva família sempre ha viscut allà a Tarragona i al voltant. Molt bé, i normalment acostumes a anar-hi? Sí. De quin barri de Tarragona?
Em vaig a una urbanització. Ah, molt bé. Molt bé. Xulo a Tarragona. Sí. Sí o no? Al Bacó de Maeterrani. Sí, està xulo. Està xulo, eh? T'agrada anar a Tarragona. Sí. Sí? Escolta, i què demanes tu per Reis? Jo... Tu Reis, Pare Noel o tot, cagatió, autió...
Jo el que faig és el dia de Nadal, el 25, o el 26, jo el que faig és una mica invisible amb la família. Ah, val. Nadal, 25, eh? Sí, el dia de regals. Sí, o el dia 26, o sigui, Nadal o Sant Esteve, una mica invisible. Vinga, què més? I després fes reis, normals. Reis. Sí. Tio i pare... No, ja no, quan era petit. Molt bé. Què demanes als reis? Doncs o roba o, no sé, uns cascos per la play que em van malament als meus.
Cascos, aquí hi ha un que et pot ajudar, eh? L'Àlex et pot donar un cop de mà, eh? Perquè diu que té cascos per un tub. Sí o no? Sí. Quants cascos tens? Els que es trenquen molt ràpid. Bueno, es trenquen, es trenquen. A veure, sols no es trenquen. Sí o no? Sí, sí. Del volum que li fots es de trencar. A vegades es sent eco i tot. Es sent eco? Sí. Va, recomanar-hi uns cascos. Saps quins has de comprar, tu, o no? Sí. Ah, quins compres? Uns que vagin bé. Bueno, clar, ja per comprar-ne un que vagi malament no val la pena. Però saps la marca i tot o no? No, no.
Àlex, digue-li, quina marca li recomanes? Eh, no ho sé. Tio, es fot mandra està això, eh, tios. Sí o no? Es fot mandra està això, eh? Està pensant regals, eh? Sí. Sí o no? Que ets un tio mandros, tu.
Depèn. Depèn de què? Del moment. I normalment el moment com és? De treballar o de...? L'escola jo sempre per treballar, però a casa quan m'estua el sofà no faig res. Clar. I a l'institut per què no hi ha sofà? Si no també t'hi posaries, no? Sí. Sí o no? Sí. I a casa no...? Jo sí, a casa quan se l'estudia o algú sí, jo estudio. Una estoleta. Una estoleta. Quan estudieu més o menys? Si no hi ha exàmens, estudieu? Passeu a punts? Que no, no.
Ningú? No. I quan teniu l'examen llavors correm-hi tots, no? Sí, sí. I quanta estona? Doncs un parell de dies abans es comença i... Un parell de dies, bueno, ja és molt. Bueno, l'Albert em mira en cara i diu, bueno, un parell de dies, un parell de dies. Potser el dia abans, no? Sí. Bueno, és que jo dimecres i dues hores vaig a Reforç, llavors començo a estudiar i a mentalació. Ah, ja vas amb avantatge, eh? Sí, sí. Vale. Àlex, tu com comences a estudiar? El dia abans. El dia abans, eh? No fos cas que... És que he de sentir pressió, jo.
Ah, clar, tu si no sents la pressió, ets un tio de pressió, no? Sí. Molt bé. Quanta estona estudies si tens un examen? O dos, que en podeu tenir dos. Depèn del contingut que entri, però normalment... Mitja hora. Sí. Mitja hora. Una hora, no, clar. Depèn. Si és de socials, una hora. Que és el difícil? O sigui, si és un examen que no és de social, què estudieu? 10 minuts? A veure, mateixa ja ho tinc dominat. Ah, està dominat. Però altres assinatures, sí. I tu, Pol?
Jo? Sí. Sobre la marxa. Sobre la marxa, no? Sí. Els socials em va molt bé. Em va molt bé. Ah, sí? Sí. Bueno, menys mal. Ho veieu com a algú li va bé als socials o què? Tens en Rai de profe? Sí. I què? Què pregunta que és tan difícil, que aquests diuen que és difícil? És que molta informació demana en Rai, la veritat.
Clar, però és que què esteu estudiant? Història. Però història de què? Doncs ara estem fent l'imperialisme, hem fet l'antic règim... Clar, però és que llavors què us ha de demanar? Resumeix-me l'imperialisme. Sí. Resumeix-me l'antic règim. Sí. Amb dates i noms. Sí. És un examen de socials de tota la vida, o no?
A veure, Joel. A veure. Tu m'has demanat cascos, uns cascos. Uns auriculars, eh, vol dir això. Joel, què passa amb l'exàmens de... Anem al tema que ens importa. Els exàmens de socials, què passa? Que totes les guerres són iguals, no canvia. Totes les guerres són iguals? Sí, sempre acaba guanyant el poderós.
Bueno, a veure, com a resum d'una xerrada col·loquial com ara, pot estar xula. Però en un examen no m'hi posis això, perquè tens números per no arribar al 5. Això és lo fotut. És lo fotut. Què s'hi poses tu a l'examen? Totes les guerres són iguals, sempre guanya el poderos. No, no, intento que no. Ah, vale. L'última quizá m'ha sortit bé. Sí, què has tret? Un 6,4, crec. Bueno, tio, i tu? Un 8,4. Toma, i tu?
3,9. Va, va. Sort que ho dominaves el tema, eh, tu. El dia abans, eh. I tu, Albert? Jo el vaig deixar en blanc. I després vaig fer una recuperació. I la recuperació com ha anat? Em va anar bé, em va anar bé. Ja tens la nota? Sí, sí, he aprovat. Sí o no? Sí, sí, però no sé quanta nota he tret. Però com, em deixes un examen en blanc? Algú et devia saber, tio. Em vaig examen en blanc, no sabia res. I vas dir fora? Sí, sí. El nom el vas posar? Sí, sí, això sí. Bon.
Si el deixes en blanc, no el posis el nom. Ja, ja. No. Sí, sí, tens raó, tens raó. Hòstia, que no hi era aquell dia. No, si et vaig veure, no, home, no, què m'has d'haver vist? Si no hi era, jo tenia mal de coll. Jo això no t'ho he dit mai, que consti, eh? Que consti que això jo no t'ho he dit mai. Però si deixes un examen en blanc, salta't el nom. O posa el nom d'un altre. Sí, sí. Te l'inventes.
Jo això no t'ho hauria dit mai, eh, que ho saps. Davant d'un jutge, jo això no t'ho hauria dit mai, eh. Bueno, va, escolta, Joel, i tu què? Reis, Nadal, tot plegat, què fas? Jo faig les dues. Reis, Papa Noel, i abans feia... El tio. El tio, però com que faig dos, com els regals d'un no és tan important. Tipo, no són tants els regals. Vale, i què demanes, per exemple? Jo aquest any demanaré l'iPhone. L'iPhone? Sí, perquè justament ahir se'm va trencar el mòbil. Oh! Se'm va caure al terra. Sol, eh, va caure.
Sí, sí. Se'm va trencar, vol dir, el mòbil va dir, me'n vaig, i es va tirar, no? Sí. Falta un mes, ja toca. No ho havies fet expressament, no? No, no, no. Estava en confiança. Estava jugant, ja va acabar. Estava jugant a què? Al Rocket League. Al Rocket League. Sí. I em vas emocionar i se'm va anar el mòbil a terra. Sí. Que el tens aquí? Sí. A veure...
La part de dalt. Bueno. Bueno. És una excusa, és una excusa. Bueno. Un altre dia que el tiris fes-ho una mica més de gràcia, que això et diran, això hi veus igual. Sí o no? Sí. I arreglar la pantalla no?
És que no, no. Què és això? Un Redmi. Ah, un Redmi. Tu veus un iPhone. Jo vull un iPhone. I tu creus que et mereixes l'iPhone? Sincerament. Sí, amb aquestes notes, sí. Ah, què vol dir, aquestes notes? A veure, que has tret un... Què has tret? Un 6? Un 6 a l'Àixement de Socials, però... Un 6? A veure, tampoc és un iPhone, eh? Bueno, és l'únic 6 factori que tinc al trimestre, crec. Ah, què dius, ara? I lo de més? Lo de més, excel·lents i notables. I tu ja ho has negociat a casa. Com se n'en foten? Que és mentida. I el català, Joel?
Català, què? Català. Català, aquest és Joel. No ho sé, encara no ho sé. Sí que ho saps, sí. Un dos, no l'examen. Eh, no sigueu. Eh, no sigueu. Encara no ho sé, encara no sé. Que jo us ajudo, vosaltres aquí matxacant el pobre Joel, tio. Home. Molt bé. Sí o no? Joel, digue'ls ja, tio. I tu què? Vinga, va. I tu què? Jo... Jo va ser un 4,5. Ah.
Mira com disfruta el Nil, va fent... Et toca a tu ara, eh, Nil? A veure. A veure, tu creus que te'l mereixes o no? Tu has negociat a casa, això? Sí, perquè no tenia tants regals, només tindria l'iPhone i potser... Home, només, només. Només l'iPhone val potser com 15 regals o 19. No, no, perquè és de Pack Market, que és una segona mà. Ah. L'iPhone 13, que és el més barat per qualitat. Vale, vale, vale.
Si això ho has negociat, eh? Sí, de 100 euros. No cal que truquem als pares i li preguntem? No, no va faltar. Segur, eh? Si vols els truquem en directe i els preguntem. Escolta, hi haurà per treure de l'aida de sobre. No, no. No, eh? Segur, eh? Vale. Bueno, total, que el tio em diu Excel·lents i Notables i no és veritat, no? No, no, no és veritat. Hi ha algú aquí que tregui Excel·lents i Notables? Jo.
Sí, jo també. Però si estet un... Què vas dir que havies tret? És l'únic examen que... No pot ser que traieu excel·lents i notables i l'únic examen que em dieu tens un 3. O sigui, tu ets d'excel·lents i notables. Tu també. No, no, jo de satisfactoris. I tu també, eh? I d'excel·lents. Alguns. Sí o no? Tot això és veritat. Sí.
Excel·lents, socials. I en Joel? Depèn de quina. Socials, no. Socials, no. Però anglès... Fots anar-te a parlar amb el profet de socials? A veure, rai, parlem. Em fa poc, però no. Em fa poc, em rai, et té poc. Sí. Per què? Perquè em fa la nota. Però fot bronca. Bueno, depèn d'aquí. Bueno, depèn si se la mereix o no, no? Sí. Us la mereixeu a vegades? A vegades no, ja ho sé. Quasi sempre dieu que no, però us la mereixeu a les bronques o no? Depèn de quina persona, alguna sí. Vale.
Nil, tu què? Va, explica'm, on vas per Nadal? No, jo vaig a París dos dies. Ja saps els dies o no? No, però només els dies perquè està molt car. M'importa, és que em fa molta gràcia això. A París, a Roma, quan? Bé, total, no és important.
Què? Jo em quedo aquí, però el 26 me'n vaig a casa dels meus avis. Molt bé, on viuen? A Badalona. Ah, bueno, està aquí a la voreta, eh? Sí. Molt bé. I tu què fas? Nadal, Reis, Tio... Jo faig para Noel i Reis. Abans feia tot, però ja no. Ja no? Ja no. Què demanes tu al Reis? Normalment roba i alguna cosa que em falti, de tecnologia, com un mando a Play o alguna cosa. Segur que tens una Play? Sí. I el mando no? El mando se'm va trencar un botó.
Però que apreteu molt, tio. Què foteu amb els matos? No, que es queda com enganxat i ja no va. Ell sol es queda... No és per què apreteu més del compte. No. No? No, no, no. No és allò que us emocioneu. Vinga, no, no. És allò que... Sol. Sí, sol. Ja, ja, ja. I tu ets de bones notes, eh? Sí, jo soc d'excel·lents. Sempre? Quasi sempre. I socials també? Socials, perfecte. Perfecte? Ho sé de memòria. A veure, explica'm, què us va preguntar? La pregunta més cara de 4 punts era, s'acceni...
Sacseny és un grup de música. No, Sacseny Democràtic i la Setmana Tràgica a Barcelona. Sacseny Democràtic. I què és el Sacseny Democràtic? El Sacseny Democràtic és que hi havia democràcia per sis anys gràcies a una guerra, la Gloriosa es deia.
S'està fotent les mans al cap, en rai, eh? No sé jo si tu has dit un excel·lent o... Jo, sí. I després què m'has dit? La setmana tràgica. La setmana tràgica. Què va passar, la setmana tràgica? Doncs que els obrers i estradadors es van revoltar contra l'església i van cremar convents, escoles religioses, i el govern va declarar la guerra i els van matar tots. Que te'n sap, eh?
El mirar amb la cara, bueno, bueno, bueno. Bueno, bé, no? Sí. I excel·lents, eh? Sí, excel·lents. Molt bé. I roba? Tu també ets de mandra, no?, de pensar a veure aquest poble, perquè el fàcil és dir roba, com si no en tinguéssiu. No, jo busco perquè algun cop m'han donat alguna cosa que no m'he posat mai, perquè poso alguna cosa que vull i em donen alguna cosa semblant que no m'agrada així. Àlex.
Digue-li què ha de fer. Digue-li. No ho sé. Bé, has de buscar la roba que t'agradi i demanar. No demana diners. Demana els diners, tio. Demana els diners. L'Àlex també es va cansar que li regalessin alguna cosa que no li agradava, perquè sap greu quan en regalen alguna cosa i dir, hòstia, és que no m'agrada.
Bueno, hi ha maneres de dir-ho, no, hòstia, no m'agrada, és un rotllo, però dir... Bueno, aniré a veure si hi ha alguna cosa que m'agradi una mica més. Està xulo, eh?, però miraré, sí o no? I ell directament diu, bé, dóna'm els diners, que ell li diu. Sí o no? Sí. Molt bé. Escolteu, us agrada el medal en general o no? A mi sí. A mi sí. A mi també. Què és el que més us agrada? L'alcohol, eh? El menjar. Vosaltres el que foteu és vacances, no? És que us agrada el medal més o menys.
El menjar, què ha dit el menjar? Jo. Tu què t'agrada? M'agrada tot. Tot? Sí. M'agrada tot el caldo, la carn, el peix, tot. Tot.
Tu ets un tio de halà. Jo menjo tot el que se'n posi. Hi ha més que digui pel menjar o no? Sí, sí, jo també. Tu també? Què te us agrada? Tot el tiberi, no? En especial les boques. Les boques, eh? Estan bones, eh? Estan molt cares. Bueno, sí, és que el marisc està carot. Bueno, és que està tot car. Està tot, eh? Tot. Escolteu una cosa, i vosaltres se us ha corregut o se us ha passat pel cap a la vostra carta al risc posar alguna cosa pels vostres pares, o no?
No. No, eh? No. No estaria mal. Quants anys teniu? Quinze. Quinze. Quinze anys, potser sí que podia posar alguna cosa. Un detallet, no? Unes galetes del condis. Unes galetes del condis? Que els agraden les galetes? Sí. Doncs unes galetes del condis. Algú ho podíeu posar, no? Dic jo, eh? Com a idea.
Hòstia, foteu una cara d'animats, tio, de dir, bueno... No, no posareu, no? No. No. Per què? Llavors sí que poseu. Per vosaltres sí, eh? Sí, sí, per nosaltres sí. Clar, però fer un detallet allò, una colonieta, un... Digues. El seu regal és la nostra presència. El seu regal és la... Clar, clar, clar, clar. I la seva presència no és un regal per vosaltres, no?
Sí. Empates, no cal que foteu res a la carta, us regaleu presències. Però som joves. I? Més regals. Més joves, més regals. No sou, eh, gens materialistes, eh, que no? No. No, que va, un sentiment teniu, una cosa. L'important és la família. Sí, sí, ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig, ja ho veig, ja ho noto, només sentim-vos i ja ho noto, eh. És a dir, l'important és la vostra presència. Sí. I la presència dels altres és igual. No. No.
Però els regals també són essencials. Per això, podíeu fotre alguna coseta, o la carta, escolta, porteu, no sé. Anem a fer una llista, va, Albert. Què hi portaries, tu, a casa que estiguéssim contents? No sé. No digues unes galetes del condis, que no. Les galetes del condis, no. Va, algú.
Alguna colònia pels pares. Bueno, una colònia per cada un, eh? No fotis la mateixa per tots dos, eh? No, no, una per cada un. Alex, tu què posaries? Algunes bambes o una jagueta. Eh, el tio, aquí ja pugem categoria. Això passa de detallet ja, eh? Això està molt bé, eh? Pol. Salut. Salut. Sí, per això no ho pots demanar, tio, a la Garda dels Reis. Porta'm moltes coses, per això no ho pots demanar. Bueno, ho pots demanar. Sí que ho pots apuntar, però clar, aquí sí que el regal de Reis ha de ser una mica...
Una cita romàntica. Per qui, per tu o pels pares? Pels pares, home. Què és una cita romàntica per tu? No sé, que vagin a un spa, que després vagin a un lloc, a un reservat. Un reservat? A una reserva de sopar. Ah, vale, anava a dir, hòstia, que ara no en tenia. Escolta, això ho pots fer. T'ha passat un supermercat, saps aquelles caixes que venen? Sí. Hi ha algunes de molt xules i barates. Teniu pasta o no?
No. Ah, bueno, aquí tenim un problema. Ah, bueno, sí, jo sí. Ah, sí? Jo venc coses per Wallapop. Ah, venc coses? Sí, alguna cosa que no utilitzo ja. Algú més fa negocis per Wallapop, aquí? No. No, vale. Bueno, està molt bé. El detall de l'espa m'ha agradat. Sí. Què més? Jo una caixa bombons o... Mira. O com el pol, alguna cosa de massatge. Però això ho fareu de boquilla o ho fareu de veritat? No, jo no ho fareu. No ho fareu, no? No. No tinc diners. Clar, el que passa és que si no tenim diners no es pot fer.
Ja. Mira el tio com s'espavila per això, Albert. Sí, sí. Albert s'espavila. No teniu coses per vendre? No. Ni poco. Ni poco no teniu. I tu ni el què? Jo regalaria unes olives. Unes olives. Tu t'has calat, no, tio? Galetes i olives, no? Si puc menjar jo també. Claro, claro. Molt bé, molt bé. Albert, tu què vols ser la vida? Molt ràpid, va. Jo...
Doncs no ho sé, la veritat. No ho saps, eh? No tens res decidit. Jo, bueno, sí, quan acabi l'ESO faré algun mòdul, però encara no sé de què. Però no saps de què. No. I tu, Àlex? Jo no tinc gens clar. Gens? Però tens alguna cosa així...
No. No, eh? Vinga. Hòstia, avui ho teniu clar, això, eh? Pol, va. Vull ser feliç i ric. Feliç i ric, val. Feliç, potser, clar, i ric també, però per ser ric, o una de dues, loteria o treballar. Sí. Bueno, treballar i depèn de què. I de què vols treballar per ser ric? Doncs ni idea, ja, home. Ni idea, eh? No. Però tens clar que vols ser ric? Sí. Llibertat financera. Llibertat financera. Bueno, jo et dono una pista. No et facis periodista. Bueno. No et facis periodista. No et facis mestre, tampoc.
Si tu vols ser ric treballant, eh, dic, no et facis cap d'aquest festa, no ho sé. Què li aconsellem? Empresari. Clar, però empresari és d'estudiar, tio. Empresari és d'estallar, eh? No et pensis que obres una empresa i van caient els bitllets de sobre. Jo ho sé, jo ho sé. I de què? No ho saps? Sobre la marxa. Sobre la marxa, molt bé.
Joel, tu què vols ser? Jo de negocis, d'empreses. O un tio de negocis, no? Sí. Què vols negociar, tu? Jo el que sigui, productes que la gent vulgui. Està bé, està bé. Clar, si has d'obrir una empresa que sigui sobre productes que la gent vulgui, perquè obrir una empresa de productes que la gent no vol és tonteria, no? Molt bé. I tu, Nil? Jo entrenador físic d'algun equip mundial.
entrenador físic, d'un equip mundial, què vol dir això? Perquè així guanyes més diners. Però de quin esport? De futbol. I què vol dir un equip mundial? Doncs un equip top, com Barça. Tu vols ser preparador físic d'un equip de futbol, d'elit. I bé o no? Bé. Ho veus capaç? Jo ho veig capaç, sí. També ho fem per la pasta? Sí, també per la pasta. Ah, total, no? Però t'agrada la preparació? Sí, m'agrada el que és el físic, l'anatomia del cos humà i tot.
Ojo, eh? Tio, excel·lents o no? És veritat o no? No. No és veritat. Ni de prop. Ni de prop. Que li ha quedat algú. Va ràpid. Quantes te n'han quedat, Albert? Zero. Àlex? Zero. Pol? Zero. Joel? Espero que zero. Si català... I Nil? Ningú no. Algú ha mentit? No en dieu qui? Però algú ha mentit aquí o no? No, he dit que no en dieu qui. He dit que sí. Jo crec que algú ha mentit. No, no, jo català en la mitjana, jo crec que aprovo.
Ai, ai, ai, que en juguem les mandarines, eh? Ai, ai, ai... Nois, hem acabat la tertúlia, moltíssimes. Us heu passat bé? Sí, sí, molt bé. Torneu un altre dia, home. Que vagi bé per Roma, per París, el dia que hi aneu, que no ho sabeu, però que vagi molt bé, eh? Albert, Àlex, Pol, Joel, Nil, moltíssimes gràcies, gràcies a en Rai que us acompanya i a l'equip docent que fa possible aquesta tertúlia. Que vagi molt bé. Pausa, notícies, ens anem al teatre. Les notícies de les dotze.
Salutacions al projecte Radars, una iniciativa comunitària orientada a la prevenció, detecció i acompanyament de la solitud no desitjada i l'aïllament social de les persones grans arriba a les 100 persones usuàries. La xarxa creada al setembre de 2024 al nostre poble...
ha realitzat més de 2.000 trucades per fer seguiment, donar suport i compartir converses. En l'actualitat, fa 300 trucades mensuals gràcies a la implicació del voluntariat i a la coordinació amb entitats i serveis del municipi. El 2 de desembre, en el marc d'una de les trobades,
Mensuals de Cafè Radars, usuàries i voluntàries van reunir-se per celebrar aquesta fita. La regidora de Gent Gran, Virginia Jerez, va assistir-hi. Radars agraix la participació de les persones usuàries, del voluntariat i de les entitats col·laboradores que fan possible aquesta iniciativa.
I destaca que entre totes les persones estan construint un Vilassadamar més proper, solidari i inclusiu. Si t'interessa sumar-te a aquesta iniciativa, a aquesta xarxa, pots contactar enviant un correu electrònic a projecteradars arroba vilassadamar.cat
Fins demà! Fins demà!
De les restriccions, la producció porcina procedent d'Osona, una de les més importants de Catalunya per densitat de caps de bestiar, juntament amb el Segrià, que ja estava fora de les restriccions que han marcat països extracomunitaris com la Xina, que és el principal importador, la Unió Europea confirma d'aquesta manera la regionalització de l'impacte de la pesta porcina.
la qual cosa implica que les restriccions a les exportacions només afecten una llista de municipis d'un total de vuit comarques. Vallès Occidental, Oriental, Baix, Llobregat, Barcelonès, Maresme, Alpenadès, Anoia i Bages. Pel que fa a la nostra comarca al Maresme, les restriccions a les exportacions de productes porcins afecten els municipis d'Alella, Cabrils, Almasnou, Mungat, Orrius, Premia de Dal, Premia de Mar, Tallatiana i Vilassadadal.
La Unió Europea ha acordat deixar de comprar gas rus, una resolució presa pels governs dels estats membres i del Parlament Europeu, i que suposarà una prohibició gradual dels contractes energètics amb Rússia fins a completar la desconnexió la tardor de 2027.
La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha assenyalat les diferents agressions russes com algunes de les motivacions darrere d'aquesta decisió de la invasió i la guerra ucraïna al xantatge energètic passant, ha dit, pels atacs a infraestructures energètiques. La data final d'aquesta decisió és el setembre de 2027.
Els estats membres hauran de presentar plans nacionals de diversificació amb mesures clares i alternatives pels seus subministraments nacionals de gas i de petroli no més tard de l'1 de març de l'any 2026.
El Futbol Club Barcelona ha donat a conèixer el temps de recuperació orientatiu de Dani Olmo, una vegada feta la revisió exhaustiva de la seva luxació a l'espatlla esquerra. El mitjà punta del Barça estarà de baixa un mes aproximadament. Això implica que Olmo es perdrà els partits de Lliga contra Betis, Ossassuna i Villarreal, més el de la Champions. El període de baixa acaba coincidint exactament amb la data del derbi contra l'Espanyol previst el 3 de gener. El comunicat mèdic assenyalat...
que s'ha optat per un tractament conservador un cop examinada la zona. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la una, continua el parlant de tot.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Tornem-hi. Perdona, eh. Quantes n'he fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada.
M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Ponglop i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
freda i si és el motor.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Des del centre del teu dial, Filassa Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. 6 minuts per damunt del migdia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot d'aquest dijous.
I com sempre, aquesta hora, els dijous, movim per saludar la Joan Hernández. Amb ella ens marxem. Amb ella marxem al teatre. Estrena recomanacions i les entrevistes alts i les protagonistes de l'escena catalana. Avui passa per la ràdio per parlar d'un Nadal en Italia. Atenció, Lluís Marqués. Joan Hernández, bon dia i bona hora, com estàs? Mira que potser que li engeguem el micròfon a la Joan, eh?
Joan Hernández, bon dia, bona hora, com estàs? Hola, Jaume, bon dia. Què tal? Doncs bé, a punt, a punt, com sempre, aquestes hores per anar al teatre. Doncs va, anem-hi. Què et sembla? Comencem? Comencem. I t'explico què és el que tinc per avui. Doncs explica'm-ho ara mateix. Ens anem al teatre, anem a repassar la cartellera. Set minuts i mig per damunt del migdia. Som-hi. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Començaré dient-te, Jaume, que avui parlarem de Natale en casa Copielo, una obra de teatre molt divertida, esplèndida, que feia com 10, 12 o no sé hi ha quants anys que no l'havien fet i que, com sempre, es representa el mateix espai. Es representa la Biblioteca de Catalunya, un espai fantàstic i que fa que aquesta obra sigui molt entranyable.
Una obra de teatre que, per les èpoques que estem, doncs és ideal, no? Aquest Natal in Casa Copielo? Doncs començo amb el repàs de la cartellera i acabarem amb l'entrevista.
I ho farem per començar al Coliseum, on hi ha una proposta interessant, com és que torna de nou al Vallet de Kiev i torna del 10 al 21 d'aquest mes a desembre amb el Cascanueces. Les entrades hi són a la venda i, per tant, pocs dies del 10 al 21 al Coliseum. Al mateix Coliseum també hi haurà una proposta força divertida. M'imagino que veure el Peyu i l'Albert Pla
amb una peça com Hamlet pot ser inolvidable. Per tant, també entrades a la venda pel dia 23 de desembre al mateix Coliseu per veure aquest Hamlet a què s'han posat d'acord, en aquest cas, en Peyu i l'Albert Pla.
Doncs espero que no us el perdeu. Continuem, continuem cap al Tívoli, on continuen les representacions d'aquest fantàstic musical com és el fantasma de l'òpera. Un fantasma de l'òpera impressionant, tant amb música, amb veu, com amb fantasia, la que s'està representant al Tívoli.
El Sirralui, atenció, perquè acaba d'arribar al Sirralui, com que de Nadal, el moll Bosch i Alcina del Port Vell de Barcelona i arriba amb una nova proposta de la mà de Rosa Raluí, com és Terra. Terra del Sirralui, totes aquestes festes al Port Vell de Barcelona.
Continuem cap a la Biblioteca de Catalunya, on parlarem a darrers minuts per gaudir d'aquesta peça que és Natal en Casa Copialo.
Després n'anirem cap al Teatre Victòria, on el Mago Pop també farà temporada. Aquí Antonio Díaz, Mago Pop. Doncs amb nada es impossible. Al Teatre Lliure de Gràcia, la misèria ens farà feliços. Aquesta s'estrena avui mateix, aquesta obra. Per tant, la misèria ens farà feliços, el Lliure de Gràcia.
I al lliure de Montjuïc, el dia del Batusi, a la sala Fabià Puigcerver. I també a l'espai lliure s'estrena una proposta treballada entre l'Institut del Teatre i el lliure, com estàvem dient, a la zona de l'espai lliure, al Manifest Manjone, això a l'espai lliure.
Esperem que la setmana que ve aviam si podem parlar amb algú de l'Institut del Teatre o alguna de les actrius o actors perquè ens ho expliquin més bé. I continuem, continuem cap al Goya. Allà tenim fills, no deu ser tan difícil, i la trena. Aquesta proposta és la del Goya. Al TNC, a la Sala Gran, tenim la Corona d'Espines.
Al Herbrecht Hotel, lluna plena a partir del dia 7. Al Centre de les Arts Lliures, Fundació Joan Brossa, tenim Dark Times. Aquesta és una proposta del David Espinosa.
Al Maldà tenim doble programació. Per una part tenim Guillermota, en Jordi Vidal i Jordi Cors, no deia, i després, com no, la segona proposta és la paella dels dijous que torna novament al Maldà de la mà de Joll Bertran.
El SAT Sant Andreu Teatre pels més petits. Aquí una proposta de la Biblioteca de Catalunya en col·laboració amb el SAT Teatre, com és MacMecMic. És a dir, ja ho sabeu, MacMecMic, toca't al malic.
Continuem cap al poliorama, on hi ha també una obra fantàstica, com és Glorious. Glorious, aquesta peça que és una realitat, es treu d'una obra que va ser real. Aquí una multimillonària, la Florence Foster Jenkins, que volia cantar òpera i volia fer-ho, encara que ella cantés horrorosament malament.
I, per tant, no ha estat fàcil fer que la Marta Rivera cantés malament, però al final ho han aconseguit. I de la mà del Ramon Jané, la Marta Rivera, Santi Millán, Eva Cartanyà, Meritxell, Duró i Anabel Totos Aus, aquest divertimento, aquest glòrius, el poliorama. No us el perdeu perquè és fantàstic.
El Romea, la mort venia amb taxi, també una altra proposta divertida, de la mà de la cubana al Teatre Romea.
Al Teatre Polo, Tutsi, un musical també força interessant. A La Montaner, allà tenim Cort al Cable Rojo. Al Teatre Gaudí Barcelona, Els Malvats. I tanquem els teatres a la Villarroel, on es representa la mà. I ara sí, ara fem una petita pausa i d'aquí un moment tornem amb l'entrevista.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Des del centre del teu diari, Vilacer Ràdio, 98.1 FM. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Tal com us deia fa una estona, quan he començat a parlar del programa, és que avui parlarem d'aquella obra de teatre que ja feia uns quants, no sé, 10, 12, 15 anys que no vèiem. Hem recuperat un divertimento perquè ens estem referint a Natale in Casa Copialo.
Aquesta obra divertida, que no deixa ningú indiferent, una obra força interessant per les èpoques que estem. Perquè, clar, Natale, doncs el Natale el tenim aquí al costat, i aquí al costat, però a l'altre costat de la línia telefònica, tindrem un dels seus principals actors.
Perquè ell és aquell fill que tots tenim per casa, que disculpem totes les coses, que fa malbé, que el mimem. Doncs així és el paper que li toca interpretar al Lluís Marquès. Bon dia, Lluís.
Hola, bon dia. Estàs d'acord que ets aquell fill que la mama consenteix, que el pare no saps... Sí, sí, sí. No sap què fer amb mi. Un cràpole que et diu, no? La veritat és que sí, és un gustat, però personatges amb aquest caràcter i aquest esperit, perquè al final és tan allunyat d'un mateix també que poder interpretar i encarnar això, personatges tan diferents, és un gust, la veritat.
Doncs és el que diem. Quan et posen una fita, que és això, fer un paper, haver de representar alguna cosa diferent del que tu és, per una banda és divertit, però per l'altra costa, o com ho veus? Sí, jo crec que sí, és molt divertit. Això, com a actor, és un gustàs poder fer papers que són bastant allunyats d'un mateix. A més, en aquest cas, que són personatges...
bastant característics, que la personalitat, diguéssim, és molt marcada i es pot jugar molt a l'escenari. I també, òbviament, durant el procés d'assaig, doncs sí que és veritat que hi ha moments que com més allunyat és el personatge d'un mateix, més dificultor serà potser també el canvi de trobar això, el caràcter i la personalitat del personatge, però també més vistós.
No sé, jo crec que per nosaltres els reptes sempre són...
Són meravellosos, així que jo estic molt content d'haver pogut fer aquest personatge. Bé, ho està fent, perquè estan fent funcions, encara. Aquella obra de teatre que hem de dir que és un... Bueno, Eduardo de Filippo, tot el que fa Eduardo de Filippo és diferent, és atrevit, és provocador, no? Sí. És a dir, sortir de la zona de confort, no?
Sí, sí, sí. I a part també tinc amics i familiars que han vingut a veure la funció i em deien, clar, és que també hi ha un punt d'empatia amb aquesta família, tot i ser tan esbojarrada i en una situació particular, diuen que també hi ha aquest punt d'humanitat, no?, de donador Filippo que li posa a tots les seves obres i que fa que puguis empatitzar també amb aquesta gent. I això és molt bonic.
Que te'ls enduries cap a casa, eh?, quan acabes. Em porto cap a casa. Una... Clar, fa molts anys, és que jo no recordo quants anys fa que la vaig veure per primera vegada, també a la biblioteca, i en aquella ocasió, doncs, bueno, penso que no hi ha cap actor, no? O hi ha algun actor que repeteixi?
Sí, sí, sí, mira, clar, no sé quina vas veure tu, però el 2010, que va ser el primer cop que es va fer. Sí, és quan jo la vaig fer. El Pep Cruz, la Marissa Josa, el Joan Arquer, la Noel, el Coro, tots aquests hi érem també, el Ramon Vila, i els únics que canviem som l'Eduard Paredes i jo.
Els dos joves, diguéssim. Però la resta era el mateix cast. Jo vaig veure una versió que el teu paper el feia el de jo, com es diu ara? Ara no sé, oi, que malament estic. El Bruno Oro. I no me'n recorde quin any era, però sé que el teu paper llavors el feia el Bruno Oro. Això mateix. Doncs aquell any tota la resta de companyia era la mateixa, menys l'Eduard i jo.
Ah, bueno, penso que també hi havia ara m'equivocaria potser però potser no, no m'estic equivocant però bueno no us poden comparar perquè cada actor i cada dia és igual que sigueu els mateixos o no depèn del dia que tingueu i depèn de la nit com estigui també el públic m'imagino que la funció no té res a veure
No, al final nosaltres tenim la partitura i, òbviament, seguim la partitura tal com està escrita l'obra, però cada nit és... Això és la màgia del teatre, també, que cada nit és especial perquè el públic respira d'una manera diferent. Nosaltres també rebem el feedback del públic i això també ens fa condicionar de forma positiva, també, a l'hora d'interpretar. Per tant, sí, podem dir que cada funció és única i això és molt maco.
Jo t'he de dir que m'ho vaig passar molt bé, que vaig disfrutar molt, que et vaig tenir gairebé a tocar. Et vaig tenir, que si estirava la mà et tocava. I, clar, pots veure molt bé les expressions, els moviments, tot. Però és que això a la biblioteca ja ens passa, perquè és un lloc fantàstic per gaudir de les obres de teatre, eh?
Sí, sí, sí, a més dels espais més màgics per fer teatre de la ciutat, la veritat. Jo sempre havia anat allà a veure funcions diferents, obres de teatre, i sempre somiava en un dia poder estar allà actuant, i la veritat és que és un gust, perquè, bueno, no només per l'espai, que sí que és màgic, sinó també per la gent que...
que el porten i que formen part de la Perla 29, que són meravellosos i meravelloses, i és una família al final. I poder treballar en un ambient tan sac i tan maco és molt bonic. Per tant, és la primera vegada que t'hi trobes treballant al Teatre de la Biblioteca, eh? Sí, sí. Aviam, hem dit que és una família peculiar.
amb un fill diferent, amb una esposa que, bueno, que passa de tot una mica, diu, va. Sí, sí. S'ho tira una mica a l'esquena perquè, si no, que n'hauria de fer la pobra. Sí, sí. Sí, perquè, bueno, és a dir, vam passant tot de situacions diferents per Nadal, en aquesta família nepolitana,
que la mare de la família està bastant farta dels homes de la casa. És que tots són homes, eh? El cunyat. Sí, sí. El cunyat o el germà. El tiet. Sí, el tiet, diguéssim, que viu amb ells.
que també deixa d'anar deixa l'anar el seu marit que vol fer el pessebre i que només està amb el pessebre que no té cap alteració i clar ell està desquiciada pobreta i a part amb una filla que bueno que
No, no, no. Però que també li passa un aconteixement bastant peculiar i fa de tornar, diguéssim, també tota una sèrie d'aconteixements en aquesta família. Vull dir que la pobra matriarca està en problemes aquests dies de Nadal, pobreta. La pobra no sap com fer-ho, eh? No, no, no. I la Marisa Llosa és esplèndida, és meravellosa. I el Pep Cruz, tots. No, no, la veritat... És un equip maquíssim.
Havies treballat amb ells anteriorment?
No, no, no havia coincidit amb ningú mai. En cap d'ells? En cap, en cap. No, no, no, no havia treballat mai amb ells. El Ramon Vila va ser professor de l'Institut del Teatre, que jo sé que també havia fet Institut del Teatre i la meva promoció. Alguns companys havien tingut el Ramon, però jo no el vaig tenir mai. Ni amb l'Arquer, ni amb ningú, eh? No, amb ningú. No havia treballat mai amb ells. No, no, ha sigut una companyia...
Nova del tot. Bé, bé, bé. Escolta'm, doncs us enteneu molt bé, eh? Sí, sí. Us enteneu molt bé, veig que funciona molt bé. Com no? Entre mitjans sempre surt alguna paraula italiana, normalment. Sí. Això ja ho tenen, eh? Això ja ho cuida bastant l'Oriol Brogi, també, eh? Sí, sí, sí, sí. Us fa molt bé. Vull dir, ell domina molt també el teatre. No és la primera obra que fa de Guarda de Filippo,
I és veritat que ell domina molt el llenguatge d'aquestes obres i dirigeix magníficament bé, en aquest cas, el Natale. Sí, sí. Un Natale en casa copialo que estarà fins quan? Fins el 18 de gener.
Per tant, una bona proposta per passar els Nadals, eh? Vull dir, ara que parlem de Natàlia... Jo vinc tothom que vingui. Sí, sí. En família, a veure una altra família. Hi han previst assuncions el dia de cap d'any?
El dia de cap d'any, crec que... Si no ho fem el dia de cap d'any, crec que sí. Dieu segur, crec. Però ara m'has pillat que no tinc el cap. Però ho puc mirar, eh? No, no, és igual. Més que res que hi ha persones que ja s'han habituat en el teatre a comptar els raïms als teatres.
L'altre dia, precisament, llegia en un petit article que és una forma diferent de passar la nit de cap d'any. I que hi havia gent que, com si sentia sola o eren pocs de família, doncs triaven anar al teatre, aquests teatres que fan funció la nit de cap d'any per comptar els raïms i no estar-hi sol. I em va fer pensar, amb Natali en casa copia-lo, perquè vaig pensar, millor que ja,
No crec que hi hagi cap altre lloc. És una molt bona opció, la veritat. Ara ho estava mirant i crec que no. El 31 no, però el dia 1 sí que fan funció. El dia 1 sí. Que vinguin el dia 1, que portin el raïm també. Total, per què no? Total, també es menja, no? A l'escenarita i a la platea. Sí, sí, sí, sí, totalment.
T'he de dir que no és la primera obra que s'ha fet a la biblioteca amb la qual es menja, el públic menja. No, no, és veritat, n'hi ha hagut d'altres. Jo recordo haver menjat espaguetis una nit. Sí, jo estava pensant en aquesta obra, també. Tu també hi eres, eh? Jo també hi vaig anar, en aquesta...
En fi, escolta, què els diries a la gent que ens escolta? Com els vendries el peix? No res, dir-los que si volen passar una bona estona, riure, emocionar-se també, perquè també és molt emotiva, i volen això, passar-se per la Biblioteca Nacional de Catalunya a veure una família desestructurada però amb molt d'amor,
allà estarem fins al 18 de gener. Si us plau, veniu, que us ho passeu molt bé. Doncs, escolta'm, bona... una bona iniciativa la que donem per totes aquelles persones que diuen que, ui, aquests dies de festa, no sé, doncs, bueno, mira, tens molts dies per anar al teatre i, si no, també poden anar abans o després a les festes. Lluís, que tingueu molt èxit.
Moltes gràcies, de veritat. Un gust estar amb vosaltres avui i gràcies per donar veu també a la nostra proposta. Gràcies. Doncs ens veiem al teatre. Perfecte. Una abraçada. Una abraçada, Lluís.
Doncs, Joana, moltíssimes gràcies per haver-nos portat al teatre. Serà fins la setmana que ve. Doncs ja hi seríem, no, Jaume? Ja ho serem, ja ho serem. T'has quedat amb ganes d'anar a veure aquest Natal in Casa Copielo? Copielo, sí, sí. Doncs no t'ho perdis, no t'ho perdis perquè molt bon treball el que fan tots els actors. Sí, senyora. I ja et dic, per passar una estona inolvidable. Copielo. Per marxar cap a casa contents. Sí, senyora. Bé, doncs fins la setmana que ve, Jaume. Fins la setmana que ve, com tu dius, molto gratis.
Vagi molt bé. Seguim endavant, arribem a dos quarts d'una. És moment de fer una pausa i sentem el nostre estudi. L'actuvi la serem, Quimet Llissorga. Som-hi. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts Peix Local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos en a cultura.gencat.cat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassaràdio, 98.1 FM. Últils minuts de l'edició d'aquest dijous. Som-hi!
Passa per la ràdio, visita la ràdio un dia més, una vegada més, l'actor i la seren Quimet Llissorgas. En Quimet ha passat moltes vegades per la ràdio per parlar del seu llibre, per parlar de teatre, per parlar de les seves obres i per parlar d'una lluita de gairebé 12 anys. Es diu molt aviat això, una lluita de gairebé 12 anys per aconseguir el que ell creu que és de justícia, que és el títol de l'ESO. 12 anys després.
Moltes, moltes, moltes reunions després i moltes lluites després, en Quimet pot presumir de tenir ja d'una vegada per totes aquest títol de l'ESO.
Quimell i Sorges, bon dia, bona hora. Molt bona, molt bona dia i encantat de tornar a estar aquí. Doncs nosaltres també he de que ho estigués, una bona notícia. Sí, per fer de tants anys lluitant, compta tot. Ara hauríem de repescar a l'hemeroteca de la casa, hi ha molts anys enrere, quan ens van explicar una vegada...
que tenies un problema, que t'havies cursat l'ESO a l'escola Pia Santana de Mataró, i que un cop t'havies cursat, resulta que a tu no se't va acreditar o no se't va reconèixer el títol de l'ESO. I això tu et vas sobtar perquè, dient que tu no eres coneixedor, que això podia passar o que això passaria. Vas començar una lluita. Anem al començant, jo ho he resumint.
Molt. Anem al començament. Tu anaves a l'escola del Mar. I tu, després de l'escola del Mar, a fer la primària, vas decidir anar a l'escola Pia Santana de Mataró a fer secundària, o no? No, no va ser així. Explica'm-ho, doncs. Jo, a la primària, van venir... Nosaltres ens van tocar la festa sempre a la 11, ¿vale? I a...
i a l'EAP. Llavors, quan vaig acabar sisè de primària, no sé si era una setmana o dues o setmanes després, em van cridar unes persones per anar a fer com un examen, entre cometes, perquè si jo era capaç, era...
entrava en un grup que es diu UCES, que ara es diuen CIES. I això què vol dir? Són uns components de persones que figuran que tenen un títol superior. I el que et van fer al principi de tot...
era avaluar-me perquè s'hi entrava amb aquestes suces. Però què ens va passar? A la meva mare li van dir que no es preocupaven per res perquè elles, com eren les suces, que ara es diuen si és, elles ja buscarien escola per mi. Però què va passar després? Ens van donar les notes i quina casualitat. Jo...
estava un punt per sobre del nivell que marcava de les uses i això era a mitjans de juliol llavors li van dir a la meva mare llavors que elles ja no es preocupaven per res perquè com jo ja estava amb un títol superior llavors
que havia la meva mare de buscar una escola i tal. Llavors, com era mitjans de juliol, a l'agost no treballava ni ningú ho saps. Llavors, la meva mare va buscar cel i terra i llavors...
Unes setmanes després de començar l'ESO li van trucar a una escola de l'escola Pia de Mataló que estaven molt preparats i cada dia estaven més preparats per tenir una persona amb discapacitat. Llavors vaig cursar des de primer a quart de l'ESO. Val, tu anaves a l'escola Omar, vas fer aquesta espècie d'exili.
l'examen o prova per accedir a través de la CIEI, i la CIEI no és res més que el suport intensiu per l'escolarització inclusiva, CIEI, i a partir d'aquí tu comences, com qualsevol altre alumne, el teu primer, segon, tercer quart d'ESO a l'Escola Santana de Mataró, no? Sí, sí, sí, sí. Però vaig començar una setmana més tard. Bueno, una setmana, tampoc vas començar tres anys més tard. Era una setmana, eren set dies més tard.
I aleshores tu curses normal, doncs aquests quarts fins a primer, fins a quart d'ESO, i tu t'ho vas traient. Sí, sí. Primer i segon vaig tenir un tutor que era de la veritat, que em mesurava moltíssim, fins i tot en els meus companys, l'IP.
servia com a exemple de superació, perquè, per exemple, a Mataló hi ha un barque que hi ha una part piramides de cordes i tal. Llavors, jo vaig posar a la primera corda. Això què vol dir? És que aquestes piramides estaven molt... que no tenia molt equilibri jo. Llavors...
Ell volia que els alumnes sapiguessin que una persona amb discapacitat podia fer més o menys. Però tu vas fer els cursos i vas a provar. Tu anaves a l'aula ordinària. Sí. Anaves a l'aula ordinària amb un suport d'una persona. Primer i segon d'això.
A tercer d'això passa alguna cosa que no segueixes així o què passa? No, el que passa és que canviem la tutor i és una tutorla, d'acord? I aquesta tutorla o no tenia ganes d'aprendre amb mi o passava una mica olímpicament de tot. Llavors, a partir de tercer d'això ja va canviar les coses perquè no...
Jo li deia coses que no em responien bé, saps? Però tu canvies de tutora? No, la classe sencera. Però tu, la persona que tens de suport... Ah, no, no, els 4 anys, el mateix. Tenies la persona de suport, tenies el mateix professor de suport, eh? Llavors, què canvia? La tutora, en aquest cas? La tutora, sí. Els companys, no...
Tots són els mateixos i la tutora canviant. I on està el problema? Com comença el problema? El problema comença a partir de quart de l'ESO, l'últim trimestre de quart de l'ESO, perquè li van fer una reunió a la meva mare dient...
que diuen que hi havia uns components que es deien users, que ara es diuen si és, que són molt positius per mi, i la meva mare com era primititzar totes les males quan comencen i tal,
Llavors li van dir que era una oportunitat molt bona per aprendre més a poc a poc, però més bé. Però què passa? Que quan tenia aquelles classes em treien de la classe.
I, per exemple, en el meu cas que no veig bé perquè tinc un ull, tinc un 5% i l'altre ull un 10%, llavors em traien de la classe, per exemple, per fer un memori de taula, per exemple.
I, per exemple, jo dividia entre una o dues xifres, d'acord? I allà vaig veure que tot això no ho feia, saps? Feia coses que no era currant amb la classe originària. Llavors, el primer dia que ho vaig fer,
Això va ser quart, eh, ja? Sí, quart, a l'últim trimestre. Ah, l'últim trimestre de quart. Et van posar en una aula a tu. Sí, sense que la meva mare sàpigués que jo no obtindria això, saps? Però perdona, eh.
l'últim trimestre de quart, quan portes quatre cursos ja fets, que significa que et posin en una aula sol, és a dir, en una aula de reforç per tu, que això està molt bé, però clar, l'últim trimestre decideixen que no et donen el títol de l'ESO? Sí, sí, no sé per què... I això t'ho diuen a tu, no? A mi no. I quant et diuen?
Escolta, aquí no tens l'ESO. A mi, a cap lloc i tal. Bueno, jo m'enteno per la meva mare perquè... Bueno, com dic a tu, dic a la teva família, la teva mare. Ah, vale. Com a uns tres mesos abans. No me'n recordo molt bé. A mi m'ho van dir la meva mare a casa una nit. Me'n recordo una nit. Em van dir que jo no tindria l'ESO. Però ja havies acabat el quart o no? Faltaven tres mesos.
Per acabar. I et van dir, no et donarem el títol. Sí, perquè... Per què existia les UCES.
Sí, i bueno, total, que a partir d'aquell dia que em van denegar l'ESO, alguns professors em van fer el buit i alguns professors altres no. I llavors jo l'últim, l'última setmana... Però a veure, a veure, què vol dir que et van fer el buit?
Bueno, 8 no. Bueno, no em van tractar com tractaven els altres alumnes. Amb què notaves la diferència? Què et deien? Per exemple, un exemple, jo sempre poso el mateix exemple. Jo, per exemple, la professora, la tutora meva, jo vaig anar a veure els jugadors del Barçal de l'època del Pep Guardiola, d'acord?
Llavors, quan vaig tornar a classe, tothom es va entrar perquè jo ho vaig publicar a les xarxes socials. Llavors, tots els alumnes, molt contents amb mi i tal, però la meva tutora em va tirar una polleta dient...
Nosaltres, mentre estem aquí fent feina, tu estàs veient els jugadors del Barça, però amb un to, amb un to que no era normal, amb una professora o un professor, saps? Perquè tu vas a veure el Barça per iniciativa pròpia, diem? Bueno, perquè em van fer una sorpresa la meva mare. Amigo. I això no els hi va sentar? No.
No, i l'últim, i és el que deia, l'últim dia, els últims dies li vaig dir a la professora, a la tutora, aquestes components de persones...
A mi no em saps res. Llavors, ella no em va escoltar, li va entrar per una orella i va sortir per l'altra orella. I l'última setmana...
vaig tenir un atac d'encertat molt forta i llavors no volia més anar a aquestes aules perquè no aprenia res. I llavors, quan vaig tenir l'atac d'encertat molt greu i tal, llavors van cridar a la meva professora de la ESO
I llavors ella va voler fer-me entendre a mi que aquests components de persones eren molt importants per nosaltres, eren un bé per mi, per nosaltres. Llavors jo com tenia l'atac d'ensitat molt forta, no vaig poder ni moure ni la cara, ni les mans, ni cap cosa del meu físic.
Però em van portar un cot d'aigua de plàstic. I vaig pensar en tirar-li a la cara a la professora. No ho vaig fer-ho. No ho vaig fer. Perquè primer tenia set anys, o 17 o 18, no sé quants anys tenia. I segona, perquè no podia físicament. I jo no soc així. I no ho vaig fer. Tu...
Aleshores comença una lluita d'anys i anys, ells et diuen que no et donaran el títol. Tu vas a parlar amb aquests profes, amb la mare, i aneu a parlar amb els profesors, i què us diuen sempre? Que, bueno, primer, que, bueno, no sé, perquè ho té la meva Amalaya, però me'n recordo molt bé que quan vam sortir de Sant Anna, al costat o a darrere, teníem...
els serveis territorials i vam començar a posar la primera denúncia vam posar allà
Quants anys i què has hagut de fer per aconseguir? Finalment rebre una trucada i dir, escolta, que tens el títol de l'ESO. Doncs dos advocats. El primer advocat va agafar 9.000 euros i no va fer res.
9.000? Sí, 9.000, sí. I no va fer res, de res. Llavors, per això, que fa uns anys vaig contactar amb l'advocada que per fi ens ha donat el titull, d'acord? Llavors, aquesta advocada és una clac, saps? I...
I quan et truca, et diu? Quimet ho hem aconseguit? El 16 de juliol d'aquest any. Et va trucar i què? Qui va contestar? No, la meva mare perquè va trucar a la meva mare molt emocionada, perquè molt emocionada, saps?
I llavors, molt content. Escolta, Quimet, que fa molts anys que ens coneixem i tu saps que tinc molt de carinyo, sempre et faig una pregunta i espero saber-me explicar bé. Tu el títol de l'ESO, ara que el tens, què? Sí.
Doncs saps què? Perquè hi ha persones que m'ho pregunten. Jo primer vull centrar-me en això, d'acord? Què és això? Això vull dir, anar-te anunciant el meu cas perquè no només som nosaltres, sinó hi ha més gent, saps? Lluitant contra això.
Però és veritat que vull continuar a ser actor i estudiant. Jo anava a dir això. Això ho has fet.
una mica per orgull, per amor propi, no per necessitat, perquè tu estàs treballant d'actor, has treballat a l'Eòlia, has fet una obra de teatre a l'Eòlia sobre la teva vida, has treballat al Teatre Nacional, estàs treballant des de fa molts anys a la sèrie de Sobretaula de TV3, el Com si Fos Ahir, segueixes treballant el Com si Fos Ahir, per tant, això ha sigut una miqueta per amor propi, no per necessitat de poder trucar portes i dir, ja tinc l'ESO. No, no.
No, no, però també vull continuar fent cursos per formar-me, que tinc l'ESO abans de no tenir l'ESO no podia fer, i ara ho puc fer, saps, amb l'ESO. És un títol provisional, no és l'ESO oficial, però és l'ESO oficial, saps?
Sí, és el provisional perquè encara no t'han donat el títol oficial, però sí que tens l'ESO. Això sí que no és provisional. És el títol físic que és provisional, com tots. Com tots. Bueno, espera, que porten un retard. No és broma, eh? Els títols d'ESO, d'AFP, d'universitaris, és a dir, aquests títols, els ha de firmar, no és que els firmi demà, però sí que els ha de tamponar l'Estat amb la firma del rei, i porten un retard de 4 anys ara mateix. Ah, bueno. O sigui...
Pren-te un calme, perquè provisionar-los serà d'aquí uns anys, encara. Sí, sí, però estic content perquè ara puc fer cursos sense patir, saps què vull dir? Sí, senyor. Per tant, has guanyat aquesta, deixa-m'ho dir així, aquesta batalla. Sí, sí. Però una batalla una mica del desgast, no? Sí. Teu i de la mare, també, no? Sí, sí. En algun moment has dit, hòstia, va, deixem-ho corres, igual...
No, més la meva mare que jo, perquè jo era molt conscient que això era una bomba, ¿vale? Una bomba? Una bomba, vull dir, situada...
No vull situar la base als mig anys, malauradament això és una bomba. Des del principi jo crec, jo vaig creure que això era insurs perquè ens estaven prohibint tenir una d'això, és un dret tenir una d'això.
Tu no et diuen això a primer, ni a segon. Tu et diuen al final del tercer trimestre de quart. Tercer trimestre, quan et queda un trimestre de quatre cursos, et queda un trimestre, ja són tres mesos, és a dir, quatre anys...
Tres mesos, i resulta que és el moment que tu diuen, clar, això és una mica injust. Sí, sí. I vaig fer un esforç pensant en tenir això, saps? I després ens donem compte que tot això dels quatre anys no era real, saps què vull dir? T'has sentit acompanyat pels mitjans, pels amics, t'has sentit recusat o t'has sentit sol en aquest moment? No.
A veure, amb els amics m'he sentit acompanyat, d'acord? Per la família, per exemple, ens hem sentit sols, saps? Perquè gairebé ningú ens entenen, van entendre això, saps?
I encara ara tampoc ho entenen molt, saps? Alguns sí, però hi ha altres que no. Els més plovers sí, però els més llunyans no. Doncs, Quimet, et volem felicitar. Gràcies. Molt. Et vam donar veu en aquell moment que ens ho vas explicar ja fa uns anys. Sí. I ens fa molta il·lusió ara donar-te veu una altra vegada perquè ens expliquis que feliçment ha arribat el teu títol. Ara, però, has de canviar una cosa. Sí, l'obra.
Ah, mira, ja ho sap. Sí, perquè... Pensava que anava a donar una primícia jo ara. L'obra que parla de la seva vida, que també és un llibre. Que també és un llibre. Ara, si tornes a fer l'obra, que la tornaràs a fer o no? Ho tornarem a fer, però amb diferent la segona part. La segona part.
ara has de canviar l'obra. Sí. Hòstia, ara que te l'havies après. Sí, sí, però estic content, saps? Sí, home, sí, escolta, no hi ha mal que por bien, no venga, però hòstia, ara que t'havies après, ara va i et canvien el tema, eh? Sí, és que aquests actors són... Aquests actors són el que no hi ha, el que no hi ha.
Escolta, va, un minut perquè m'expliquis què farà. Seguiràs el com si fos ahir o no? Sí. Va, explica'm el secret que tenim tu i jo o no? Quin secret, va? Jo sempre li do un consell. Ah, sí, sí, sí. Quimet, què ve ara d'aquí pocs dies?
Nadal. Nadal. Ah, sí. Ja saps el que et diré, no? Sempre li dic a en Quimet, com vingui Nadal, tu agafes una cistella, una panereta, així ben maca, ben planeta. No per nosaltres, eh? No. I te'n vas als guionistes de la sèrie, com si fos ahir, i els hi fas el regalet, perquè com aquell qui no vol la cosa, els dic, estic molt content amb vosaltres, perquè pensa que el guionista en un moment donat diu...
Vinga, me l'he carregat. Adéu. I et pelen i t'has quedat sense sèrie. Sí, sí. Fes-me cas. Tu, paneret, una cistelleta als guionistes? Però què? Quines coses pongo? Un storronet. Cava, corret una mica, tio. Escolta, te'n vas allà, els hi portes. Ara que estem aquí en confiança, que estem sols, tu els hi portes la panereta.
I l'obra de teatre com la veurem, va? No, encara no tenim ni data, ni lloc, ni res. Ja saps el que has de fer quan tinguis data, no? No, sí, sí, va venir aquí. Això és una altra entrevista. No et vull veure a cap més ràdio que no sigui aquesta explicant novetats, eh? Per això jo vull que m'entrevisti sempre. Ja ho saps, que sempre que et dius alguna cosa, sempre estàs aquí, eh? Sí, sí, sí. Per tant, no et vull veure a més ràdios. No, no. Primer...
Primer aquí. Ara, ara. El meu estimat poble. Que no m'enteri jo, eh? No, no, no. Quimet, una abraçada ben forta. Gràcies. Que vagi molt bé i felicitats. Gràcies.
En Quimell i Sorgas, l'ami Quimell i Sorgas posa el punt final al Parlen de Tot d'Avui. 7 minuts a la 1, arribarem a aquest punt horari. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofet i Robert Mazzans, a costa de l'actualitat local i comarcal. Amb 4 edicions, per estar ben assabentats i assabentades de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. Una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Apunta, una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Com ens inspirem fins a arribar a la 1? Doncs amb una cançó molt xula de l'enyorat, desaparegut Manolo Otena, amb en tocar madera.
Ens va deixar, però també hem de dir que ens va deixar joies com aquesta. Manolo Tenet o Carmadera fins la 1 a l'edició d'avui, la número... 2.262. 2.262 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Com et deia el meu nom, Jaume Cabot. I us ho manu, no us causo de mani sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe 98.1 FM al Maresme a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Demà ja divendres...
Ja sé que és festa en alguns instituts i escoles del món, eh? Però a Vilassada Mar no. Per tant, demà tothom a l'institut i a l'escola, eh? Allò que a Barcelona és festa, a altres llocs de la comarca... Ai, que és festa! No, no, no, aquí no és festa a llibre disposició. Per tant, demà tothom a fitxa, eh? I dissabtes festiu, i dilluns també, i això vol dir que quan hem passat el pont de la Constitució, el pont de la Puríssima, el pont de la Puríssima i de la Constitució, ja vol dir que oficiosament estem a les festes de Nadal, que estan a punt de caure.
Ens ho expliquem tot a partir de demà. A partir de demà les 10 en punt del matí. Que vagi molt bé i sigueu feliços.
No es noche de luna llena Tijeras abiertas en la mesa Si se cruza un gato negro O se te rompió el espejo
Tocar madera.
Mejor no tientes a la suerte Si alguien viste de amarillo Cruza los dedos, sabes cómo te digo Si no es por superstición Puede ser por precaución Pero de todas maneras Tocar
Bona nit. Bona nit.
Cuando es viernes, cuando es martes No te cases, no te embarques Si alguien te mira mal
Tocca!
C'è algú per mi d'amor