Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dijous, recte final de la setmana, comencem ja a olorar un cap de setmana...
que potser haurem de portar el paraigües al damunt, ara en parlarem de seguida. Ens acostem al cap de setmana, som ja 15 de gener de 2026 i això vol dir que estem a la meitat del primer mes de l'any. Dia assolellat, dia de temperatures hivernals, estàvem a 7 graus, a quarts de vuit, ara va pujant i conforme ens anem acostant a les hores centrals del dia, la temperatura va pujant i això és la temperatura normal que hem de tenir al mes de gener.
Però atenció perquè la previsió de llarga distància, ho indicava, i ja de menys distància, a 3-4 dies vista, ens explica que de cara a dissabte al vespre i diumenge, i sobretot de cara a l'inici de setmana que ve, pot haver-hi un canvi notable en el temps amb arribada de fortes perturbacions i una lleventada. Estem parlant davant del possible primer temporal del 2026.
Atents, doncs, a la situació. Marxem de seguida cap al centre de referència meteorològica de la comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmoresma. Des d'allà, Joaquim Serra ens fa la previsió i ens afina una mica la punteria de cara a aquesta possible arribada d'aquesta primera llevantada d'aquest any 2026.
De seguida també, cap un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles que també passaven un dia com avui. I és que tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
Dissabte 31 de gener celebra de nou un acte en homenatge reivindicatiu, també, cal dir-ho, amb la col·laboració de moltes entitats de Vilassar de Mar. Arriba l'encesa de Talaies, Talaillots, de Torres, a tota la Mediterrània. Els països catalans, Vilassar de Mar ho celebra des de l'any 2022, aquest any també amb la suma de països del nord d'Àfrica,
I és senzillament per reivindicar, per protestar sobre aquests fets, aquestes coses que passen en aquest mar tan bonic que tenim aquí davant nostre, i és que veus el mar, aquelles mars planes on ens banyem a l'estiu, aquells temporals, un mar tacat de sang, perquè molta gent hi perd la vida, molts ho sabem, els altres, doncs, perden la vida, i senzillament no és ni notícia ni ho sabem, i per tant, doncs, aquest acte reivindica...
i protesta contra aquesta pèrdua de vides al Mediterrani. El 31 de gener, d'aquella manera, ho celebrarem, i ens en van parlar en Carles Malfeito i l'Edic Castells. Diverses entitats hi són col·laboradores, en Carles Malfeito a través del GOBI i Edic Castells a través de l'associació Mirades. A dos quarts d'onze n'escoltem l'entrevista. A les onze arriba el punt de trobada.
punt de trobada intergeneracional entre en Jordi Cova, nascut l'any 90, i l'Elisenda Ribó, nascuda els anys 70. Això vol dir que sobre un mateix punt, la música, la cultura, la televisió, fan un punt de trobada intergeneracional. I això és...
força, força, distret i curiós de veure. Només hi ha 30 anys, només entre cometes, eh?, de diferència. A dos quarts de dotze, Tartúlia Jove. Arriba una setmana més, la Tartúlia Jove. La setmana passada ens visitava una representació de Quardesso, del Pere Ribot. Aquestes setmanes del Vilazzara. De què parlem aquesta setmana?
Doncs el tipus de llenguatge que utilitzen els adolescents. Aquell llenguatge, es creuen que ho han descobert tot. Nosaltres i tothom ha tingut també el seu llenguatge. A la nostra època era el guai. A la nostra època hi havia més... També hi havia...
mots que utilitzaven, paraules que utilitzaven, que ens creiem també molt moderns. Doncs ara parlarem avui amb ells i elles del tipus de llenguatge que utilitzen que el tio, en plan, literal, tipus, etc.
I avui a les 12 no anem al teatre. Joan Hernández no pot estar amb nosaltres i per tant no podem anar al teatre. Però atenció perquè rebrem el xef Vilasserenc que treballa a Can Brils, a Can Brils, a Can Bosch, al restaurant Can Bosch, i que normalment arriba els dilluns. Dilluns no va poder estar amb nosaltres, però avui sí, l'Albert Ortiz. Amb ell què fem? Doncs cada setmana li proposem un o diversos ingredients. Ell no ho sap, això li proposem en directe. I a través de llibreta d'inventiva ell juga amb nosaltres i ens prepara diversos menús.
No diré res perquè sé que l'Alberra ens escolta i, per tant, només diré que els ingredients d'avui van relacionats amb un dia que se celebra aquesta setmana. Punt. No puc dir res més.
I escoltarem també la Irene Ruiz. La Irene Ruiz forma part de la companyia Divines, que diumenge arriba amb Amèrica en Pai a les 7 de la tarda al remodelat Ataneu. Per tant, escoltarem l'entrevista amb la Irene Ruiz. L'edició d'avui, la número 2278. L'edició d'avui, la número 2278.
Aquí, el parlant de tot, 12 minuts gairebé per damunt de les 10. El meu nom, Jaume Cabot, ja ho tenim tot a punt. Motor rancès, posem primera i arrenquem-se a mi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dia solellat, dia de temperatures normals per l'època, fresquetes a primeres i previstes a últimes hores del dia...
Però amb la vista posada de cara, sobretot dissabte, el vespre, diumenge i l'inici de la setmana que venca, podem tenir un canvi, arribada de pertorbacions i una possible llevantada. Joaquim Serra, explica'ns en directe què ens espera de cara als propers dies en què ja olorem el cap de setmana. Bon dia, Joaquim.
Hola, què tal? Bon dia. De moment, situació meteorològica que ve marcada avui pel temps estable. Una estabilitat, però que no impedeix que tinguem alguns núvols baixos, especialment cap a l'àrea del Marés Menor. Núvols poc importants que ni han deixat, ni han de deixar tampoc cap mena de precipitació. Avui en vents fluixos que bufaran...
Bàsicament del sud-oest aquesta tarda, situació marítima tranquil·la, mare arrissada, petites àrees de marejol i unes temperatures que aquesta passada de nit s'han mantingut sense grans canvis, excepció de l'àrea del Maresme Nord on els núvols baixos han fet pujar una mica.
la temperatura nocturna comparada amb la d'ahir. De cara a demà, què s'espera? Doncs bàsicament esperem una situació amb augment de la núvolositat, de moment núvols poc actius, poc importants, però els núvols anien a més al llarg del dia.
amb vent que continuarà fluix, força variable i situació marítima que s'ha de mantenir tranquil·la. De moment demà encara amb vent del sud-oest a la tarda. De cara a demà passat iniciem un temporal de pluges i posteriorment, a principis de la setmana vinent, sembla que també seria de vent i marítim. Precipitacions que al llarg de l'episodi podrien tornar a acumular més de 150 litres per metre quadrat, com ja va passar...
aquest mes de desembre i per tant haurem de seguir de prop l'evolució d'aquesta nova situació meteorològica, d'aquest nou temporal de pluges i de vent i també d'estat del mar de cara a la setmana vinent. Per tant, situació marcada a partir del dissabte per les pluges, unes precipitacions que al finalitzar el dia poden acumular més de 40 litres per meta quadrat caiguts localment
de forma intensa. Diumenge continuarien els gusts abundants, més precipitacions localment de forta intensitat i de cara a dilluns, dimarts, es mantindria més o menys la mateixa situació. I aquestes pluges s'hi afegirien, com ja hem dit, sobretot a últimes hores de dilluns i també de cara a dimarts,
El vent fort de component entre l'est i el nord-est, que bufarà a tota la franja costanera de la comarca, amb ràfegues que superaran el llindar d'alerta, és a dir, els 72 km per hora, i temporal marítim amb onades que podran superar també els 4 metres d'alçada.
Doncs Joaquim Serra, estarem atents a aquest canvi de temps. Tots a la memòria tenim el 2020, ara farà 6 anys, com va arribar un temporal glòria. Sembla que aquest que ve no serà tan glòria, però en qualsevol cas estem davant del primer possible temporal, la possible lleventada, la primera d'aquest 2026. Demà ho acabem de confirmar, Joaquim. Fins aleshores, que tinguis molt bon dia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. En directe, ara mateix, és moment d'obrir Finestra Informativa.
Saludem, com sempre a aquesta hora, el company i amic, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Tens algun tipus de somni per compartir amb nosaltres, després d'aquella inquietant somni que vas compartir-nos? Doncs de veritat, eh, Joan? De veritat. Doncs de veritat diré que he tingut un somni curiós que com he llevat i dit, uah, com he somiat, i ara no me'n recordo.
Podríem obrir una petita secció somnis d'en Cabot i, en fi, podem compartir entre tots i totes i de cara a la nostra secció del dimecres amb la col·laboradora més antiga, la Paquita la Bruixa, li podem també, doncs, que ens esbrini, tradueixi aquests somnis, a vegades una mica estrambòtics que tens. Era avui, eh, un somnis estrambòtic, però ara, de veritat, venia cap a la ràdio i pensava, hòstia, com has somiat això, però ara ja ni me'n recordo. És aquestes coses de la memòria.
Això s'ha d'apuntar, eh? Sí. Els somnis tendeixen a recordar-se els primers minuts i després s'esvaeixen. S'esvaeixen. Tu has somiat alguna cosa avui? No, jo soc de poc somiant. Bueno, diuen que sempre somiem. Sempre somiem. Que no ens en recordem. Igual que amb l'Aguira. Jo no sé si somio amb l'Aguira. Ara, com torni a somiar, m'hi fixaré. T'has de fixar. T'has de posar deures, eh?
A veure... Hòstia, la ment humana, eh, el que fa, tio. Ens vas deixar no preocupats, perquè, en fi, era un somni... Però és curiós la ment on et porta, eh? Sí, sí, sí. Hi ha moltes teories, eh, al voltant del somni. Sí, senyor. Sí, senyor. És que és xulo, eh, somiar. És xulo. Bueno, a vegades t'inquieta, eh? Però, bueno, no està malament. Qui pot somiar és Arbeloa, eh? Sí. El nou...
entrenador de la Casa Blanca, que ahir a les primeres de canvi, hòstion, si m'ho permets dir així, i cap a casa al Real Madrid, l'organització criminal més gran de la història, va ser eliminada ahir del Carlos Belmonte, camp de l'Albacete, per, en fi, tres gols a dos. El minut 94 els hi van clavar.
Recordem que Arbeló és aquell individu que la Beòvia, la cursa de la Beòvia, poc després del referèndum, va demanar expressament participar amb el dorsal 155. Sí, doncs mira, 155, el que rima amb el 5 és el que li va passar ahir al cant de l'Albatete al senyor Álvaro Arbeló, un prodigi també de la democràcia. Molt bonic, no us ho perdeu, a la xerrada prèvia
de l'entrenador de l'Albacete, abans de sortir a jugar contra el tot poderós Real Madrid, i el tècnic, ara no recordo el nom, arangava els seus jugadors, dient-los, sabeu per què l'Albacete no ha guanyat mai el Real Madrid? Perquè avui és el dia, eh? I mira...
Són aquestes coses que queden gravades i l'encertes l'endivines. Sí, Alberto González. Alberto González, des d'aquí una abraçada. Doncs mira, queda com una reflexió bonica, eh? T'ho diré amb la boca petita. Amb la boca petita, perquè aquí sent confiança, eh, Joan? Hem de dir que això seria una metàfora, eh? Perquè la boca continua sent la mateixa. La mateixa, la pots obrir més o menys.
L'obriré perquè se sàpiguen, però ahir els culers estàvem a les xarxes. Avui el Barça juga al camp del Santander, al Racing de Santander. Saradinero, no? Sí, senyor, un històric de la primera divisió. El Barça va avui a Racing. Ah, va a Racing. El Sassuna, va a Racing, va a Betis. Un històric, no, de la primera, sí, també ha estat molts anys de primera, però un històric del futbol, no? I va líder de la segre divisió, està per tenir un molt bon futbol.
Però és que ara ens en fotem del Madrid, que avui tots anem amb el culet així. No, no. Avui partit complicat, eh? I com ens eliminin, ja la tenim una altra vegada. Sens dubte, aquests creuaments de Copa a un partit, sempre en el camp del teòricament més dèbil, doncs et dona un plus, eh? Sí, sí. Dóna un plus i, en fi, la Copa té aquest aroma, eh? La competició del cau, eh? A mi m'agrada molt, eh? El format. El format és xulo. El que no m'agrada és l'eslògan de la Copa. La Copa mola.
La Copa Mola. Què és això? És aquest periodisme que a vegades diem des del poc que ens passa, el periodisme carajillero, que es practica especialment a Madrid, però aquí també hi ha molt periodisme carajillero. A mi tampoc m'agrada, i així de Claudi, que el nom, Copa del Rei, això està retrograd, digue-li Copa d'Espanya, Copa de, no sé, digue-li una altra, però Copa del Rei, això ja... Queda una mica denostat, ja. Sí.
Algú encara diu Copa del Generalíssimo. Home, encara ho diu, eh? Quina entregarà la copa? El Generalíssimo. El Generalíssimo, sí senyor. Bueno, què, Joan? Què tenim avui? Doncs ahir porto al cap que no sé encara... Ai, ai. Perquè podríem dir que hem fet un aptònim a la inversa. No, a veure, ja saps que m'encanta això. No, és que no vindria a ser un aptònim... En fi, ho haig de compartir amb vosaltres per a veure si m'ajudeu. Perquè...
Estem passant a una figura literària, que és l'Abtònim, que són aquestes persones que tenen el cognom molt vinculat a la professió que fan. Però això seria Rizar el Rizzo, donar un pas més. Ai, ai, ai. Periodista Jordi Aroles ahir es queixava a les xarxes. Bueno, es queixava, admetia una situació que va viure complicada. És a dir, ell anava a informar.
dels talls de la pagesia, i va optar, un home que porta anys i anys fent directes, transmetint, va optar perquè el Google Maps li dongués la direcció millor per arribar al tall de carreteres. Sí. Però, clar, el Google Maps el va enviar cap a un lloc que no tocava, va quedar enfangat, no va poder arribar, i es va quedar clavat. Clar, com es diu el programa? Tot es mou! Clar,
És un aptònim complicat, perquè, clar, si tot es mou i no arribes a la notícia, no deixa de tenir un punt de gràcia. O sigui, tot es mou menys el seu cotxe. Menys el teu cotxe. Un periodista de TV3 encallat el fang per culpa del Google Maps. No, no, no. Culpa teva, tio, per què t'hi poses?
Sí que és cert que va anar a parar, ell ho explica amb un to. Primer, que li sap greu, eh? Li sap greu no haver pogut arribar, va perdre tot el dia, diu, poder informar del tall de la pesadilla, però segon, també amb un punt de dir, ostres, ens vam quedar aturats i el tot es mou, doncs no es va moure ahir, eh?
De fet, tot es mou menys el cotxe, m'agrada molt, però a la foto es veu un noi, no sé si el pagès del camp del costat, si algú que l'acompanyava, enfangat fins a dalt de tot, amb unes malles aquí marcant-ho. Mirant-s'ho, eh? Sí, mirant-s'ho. Amb les mans a la cintura. Aquesta posició és, a veure, com ho fem, això? Què fem aquí? Aquesta és una posició dret, palpatat, amb les mans a la cintura, com diu l'amic Jaume, mirant-se el fet, eh? És una...
És una de les professions de l'estat espanyol. Està plantat... Amb les mans a la cintura. Amb les mans a la cintura i... I abans de començar... És a dir, estàs amb les mans a la cintura plantejant la situació com l'ataques i quan ho tens et puges els pantalons amunt. També pujar-se els pantalons ajuda molt. I els avis, a part de tot, fan...
Collons! Sempre pugen els pantalons a la riba de collons. Sí, senyor. Sí, sí, sí. És una cosa molt... Si trobes algú amb les mans a la cintura mirant-se una situació, està pensant com arreglar-ho. Sí, sí, sí. Va. M'ha agradat molt, eh, Jordi Aroles? Tot es mou.
Sí, la veritat és que és curiós, eh? Avui fa anys que se cremava l'escala de Barcelona. Aquell local, restaurant, espectacle, sala de festes, que en fi, vosaltres perquè som molt joves, però una generació va commocionar aquest incendi, aquest local de festes, ubicat entre el carrer de Consell de Cent i del passeig de Sant Joan, eh?
Sí senyor, l'escala de Barcelona que es va cremar pot ser un preix de vegades o no? Podria ser que han anat als posteriors. Després es va intentar fer com una mena, en aquell moment que es va fer famós, una mena de sala com d'estriptis amb un cert glamour, diguéssim. Jo crec que en la remodelació per passar aquesta sala va haver-hi el segon incendi, alguna guspira.
Doncs, de fet, fa 48 anys, eh? Era l'any 78, per tant, doncs... Compte amb les guspires, eh? Que li diguin al Liceu. Sí, ràpidament. Allò, pim-pam, ja hi ets. Ja hi ets, eh? Doncs, si vols que hi som, em fiquem en el DeLorean. Va, anem.
Avui tenim cançonetes, algunes de les quals ens faran que ens recordeu al Jaume i a mi tot el dia, perquè se us posaran al cap. 1948, celebrem l'aniversari de Ronnie Van Zandt, cantant The Little Skinner. I, entre moltes altres cançons d'aquest grup, un dels himnes del sud, del rock suren dels Estats Units, Freebird.
Cançó que, per cert, dura 9 minuts i llargs segons, eh? Ja tindríem el Dilorian fet, eh? Ja tindríem el programa. Bueno, adeu, Jaume!
Carpeta Tiquismiquis, Joan? M'ho has tret de la boca. Anava pensant, ara mateix, mentre escoltàvem aquest fruit bird, aquest ocell lliure, doncs Little Skinner, una banda que segurament... Ells es van centrar molt en el que és la cultura rock'n'roll sudista dels Estats Units, també incursions en el bluegrass, però en qualsevol cas penso que hauríem de posar-los a la carpeta Tiquismiquis, aquells grups...
o cantants que tu i jo, amb el nostre poc enteniment, creiem que no se'ls ha fet la justícia que es mereixen. Grans, grans, sí senyor!
Com ho diria? Jo sempre dic Liner Skinner. Liner... Aquest nom que em costa de dir. En fi, és complicat, eh? Sí, és complicat. Va, anem-hi, doncs. I moria un 15 de gener del 94. Harry Nilsson. Harry Nilsson va ser un compositor estatunidenc que va guanyar un parell de Grammys i que és l'autor, el pare, d'una cançó que segurament tots i totes tenim al cap, però...
que poques vegades li atribuïm la paternitat a Harry Nilsson, aquest Everybody's Talking. Doncs hora, així. Everybody's talking at me I don't hear a word they're saying Only the echoes of my mind People stopping, staring
Per cert, Joan, no intenteu fer a les vostres cases aquesta pujada de to que fa ell aquí al final de la cançó. Atenció. I encara ve més amunt, eh? Amunt, amunt. Atenció, eh, que té a Can Puja. Harry Nilsson, eh? Only the echoes of my mind.
Fa mal només pensar-ho. Au, intenta-ho. No intenteu fer cas, això, eh? Déu-n'hi-do. Què més tenim, Joan? 1972, un 15 de gener. Per cert, et ve de gust que ens mengem un pastís, tu i jo? Oh, m'encanta. Sí. Mengem un pastís. Mengem un pastís amèricà. Va, som-hi! Don McClain, número 1 als Estats Units, el 15 de gener de 1972.
Fins demà!
De fet, recordem, i avui tornarem a escoltar l'entrevista de la Irene Ruiz, de la companyia Divines, que American Pie, l'obra, arriba aquest diumenge per estrenar el remodelat de Taneu en quant a companyies professionals. Ja estava estrenada. Diumenge 7 de la tarda. Sí, senyor. Molt xulo, eh? Molt xulo. Pinta molt bé. Pinta molt bé. Nosaltres hi serem. Sí, senyor. I dilluns nosaltres hi érem. Hi érem.
Aquest nosaltres hi érem, em sona? Ara t'explico una cosa, que tenim un minut. Aquest nosaltres hi érem, és a dir, quan veus alguna cosa per la tele, un partit de futbol, dius, eh, jo hi era, que no té cap mena d'interès. És igual, és molt diferent, però en aquest cas el significat ve ser allà mateix quan dius, hòstia, s'ha mort fulanito de tal, i dius, hòstia, la setmana passada vaig estar amb ell ja, i dius, i què? I què? I què té a veure, això? Com si hagués estat amb ell 30 segons abans, m'entens? Sí, sí, sí.
Oh, no pot ser si la setmana passada estava amb ell. És el que té. Això ho diuen molt, eh? Sí, sí, es diu molt, sí. I aquest pastís americans el podríem menjar tu i jo en un hotel, què et sembla? En un hotel que es digui Califòrnia. 15 de gener de 1977 a l'LP d'Eagles Fly, Eagles Fly, arribava al número 1 mundial.
Amb el Chinito cantando, eh? Que s'ha volgut entendre molt, el Chinito cantando. I això és una de les grans cançons de la història, eh, Joan? A més a més, Eagles té autèntiques brutalitats de cançons, el que passa que, en fi, la força d'Hotel California, doncs, mana, eh?
Què més tenim en aquest DeLorean que va tan i tan finet? Doncs mira, avui fa 14 anys que moria a Madrid un tal Manuel Fraga Iribar. Hombre! Sí, senyor. 14 anys ja, eh?
14 anys, eh? Prodigi de la democràcia, eh? El de Palomares. Palomares no el nostre, eh? No el nostre, eh? La platja de Palomares, eh? Exacte, hòstia. Ministre d'Informació, durant el Generalíssimo... En fi, què dir d'aquest prodigi de la democràcia? Què dir? Ley de vagues i maleantes, eh? I amb l'esqueda les divises...
La Trinca, inclòs, li va dedicar a la cançó, perquè el van tenir de convidat en el No Passa Res, aquell quan va fer anar a TV3, i el van tenir de convidat, encara no entès mai per què, tot i que va donar molt de joc, i li van cantar aquesta cançó... Amb aquesta silueta de bombona debutant... Ara la...
amb aquesta mala llet que no la salta un gitano. Ara et toca contemplar en aquells que reprimies, ocupant els negociats i les subsecretaries. Doncs mira, i a sobre li cantaven allà, i el tio re... Amb la trinca amb el trio de Canet, que ara ja, doncs, algú, malauradament, ja no és amb nosaltres, passa això, et poden agradar molt o poc, però algun somriure mentre escoltes alguna de les lletres se t'escapa, eh?
Ay, Manolito, fótals i caña, fótals i caña, perquè, Manolo, tu eres España.
Alça Manolo, es diu la cançó. Vinga, va, Joan. I avui tanquem el DeLorean, si et sembla, Jaume Cabot, recordant que avui fa 8 anys perdíem una de les veus més característiques del rock'n'roll, eh? Moria víctima d'un càncer Dolores o Llorba, la veu dels Cranberry.
Jo tinc una amiga, Joan, tinc una amiga, a més és periodista, eh? I diu, i deia, deia, fa molts anys, deia, si tu estàs a la discoteca, sona aquesta cançó, i no has triomfat, ja te'n pots anar. Depèn de l'hora, eh, també. No és el mateix a la una de la matinada que a quarts de sis. No, no està clar, però ella deia això. A quarts de sis surt el carro del peix.
Si no has triomfatat amb aquesta ja pots marxar. Dic, hòstia, tu, això no ho havia plantejat mai. Això és posar pressió a la vida. I la frase era, qui no s'ho ha fet... Era així, eh? Qui no s'ha fet amb cranberries, zombie de cranberries. Hòstia, em vaig quedar el dia que ho vaig dir, vaig pensar, hòstia, i sempre que l'escolto em ve al cap aquesta frase. Veu irlandesa de la Dolores Mezzo Soprano, eh? Molt de conte, eh? Doncs ara mateix, gran, gran i recordada i enyorada, eh? Grandíssima veu.
Va ser una de les... Hòstia, morts que ens van tocar, eh? Sí, sí, sí. Aquesta gent que diu, hòstia, no toca, no? No toca. Què hagués fet, eh? Una carrera brillant per endavant, eh? De totes maneres tenim la sort de poder-la recordar d'aquesta manera.
Joan Escofet, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda, què tenim a l'informatiu? Doncs tenim força coses, per exemple, a celebrar el bon moment de la Unió Esportiva, que ahir, en partit aplaçat de la quinzena jornada, va derrotar Lleida per 3 gols a 0. Sembla que aquests nanos, aquest jugador, aquest planter tan jove de la Unió Esportiva, a la pràctica el segon filial de l'Espanyol, comença a entendre de què va la tercera federació.
Són jugadors molt joves, amb un talent futbolístic enorme, no, brutal. Però, clar, què els passa? Que es troben amb jugadors, amb esquadres, veterans, que se les saben totes. I sembla que... És clau, això, eh? A la categoria és clau. I sembla que ho estan començant a entendre. Com t'ha t'hi debatut, 6 de 6 en una setmana que pot acabar amb un 9 de 9. I la Unió Esportiva ja està tranquil·leta, calmada, desena posició a la taula, a 8 del play-off de 100 i a 7 del descens.
Allà, la veritat, és aquesta que dèiem sempre, d'un prell de vitó, no se't fotrà de l'un prell de derrotes, però ahir vaig tenir el projecte de veure els últims minuts del partit del Xevi Ramon i realment guanyant 3-0, no? Havent jugat dissabte, tenint un partit al cap de setmana, no frenaven. És a dir, al minut 85 buscaven el quart i vinga, i vinga, i vinga, i allò que els veies parlant al camp no era allò que va, toquem la pilota. No, no, anaven, eh?
Enorme qualitat dels jugadors de la Unió Esportiva i, com dèiem, han de començar a entendre que aquesta categoria són nois molt joves i es troben amb defenses centrals, veterans de la trentena superada que no s'estan per tonteries.
Això està molt pensat i orquestrat des de la Dani Jarrake i és una molt bona idea, penso, de cara al Real Club Deportiu Espanyol que aquests autèntics cracs es puguin foguejar amb gent que se la sap totes. T'escoltaré atentament a la una al migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze. Amb moltes ganes i gust, et tornaré a saludar. Recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha posat la matrícula.
I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danx o pèrdua de l'equipatge.
Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica. I a partir de cinc hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Aquí Prou Bulling, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Ho explicàvem al començament del programa dissabte 31 de gener per tancar aquest primer mes de l'any 3, quarts d'una del migdia de nou a la Torre de Nadal, a la plaça Pau Vila, arriba l'encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans.
Diverses persones i entitats hi participen, i dues d'elles ens han portat la persona representant avui en directe aquí a la ràdio. Per una banda, des de la revista Mirades, Edic Castells, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí disposada a explicar-vos una mica de què va això. I tant. I per altra banda, representant del Gobi, que aquests dies també hem parlat a Molva per la xerrada demà a la tarda, 7 de la tarda, Biblioteca Municipal, Salut Mental, això ens afecta a tots i a totes...
Representant del Gobi, en aquest cas, per parlar de l'encesa Torres de la Mediterrània, pels trets humans, Carles Malfeito. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs vinga, va, som-hi, parlem de tot plegat. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Crec, i si no m'equivoco, que arribem a la cinquena edició consecutiva. La primera va ser el 2022, ja el 2026, doncs cinc anys consecutius per aquesta encesa de torres de la Mediterrània pels drets humans, talaies, talaions, etc. Qui m'explica dels dos exactament què és per aquelles persones que encara no ho hagin vist mai?
Bé, jo mateixa, si voleu. Es tracta d'una iniciativa en defensa dels drets humans i per la dignitat de l'acollida de les persones immigrants, que és una iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, que agrupa el Centre d'Estudis de Parles Catalanes de Catalunya, País Valencià, les Illes...
I el Centre d'Estudis Vilassarencs va recollir aquesta iniciativa per fer aquest acte que ajunta els drets humans amb també el patrimoni, que és una cosa molt curiosa, perquè les torres abans eren torres de guaita, i ara, en canvi, el Mediterrani s'ha transformat en un lloc que realment moltes vegades ens porta a la tristesa de tota la gent que intenta arribar a les nostres costes i no ho aconsegueix.
De fet, aquest mar que tenim aquí, que tant ens agrada, que ens dona aquesta tranquil·litat quan el veiem, inclús ara que està plat, els dies de temporal ens agrada tant. És un mar que ens agrada molt banyar-nos a l'estiu, però és un mar tacat de sang, i ho diem fa molt de temps, perquè, Edith i Carles, parlem de la gent que intenta i que sabem, i de la gent que no sabem que també s'hi queda. Per tant, és un acte amb solidaritat per a aquestes persones. Un acte que, ara en parlarem tan bé,
S'organitza o es coordina des de l'UNESCO i que diverses poblacions de Catalunya, Països Catalans, Illes Balears hi participen també, oi? Sí, sí. L'any passat crec recordar que eren 54 municipis repartits entre Catalunya i les Illes Balears.
I aquest any superen, perquè cada any es van incrementant el número de poblacions que fan des de les seves torres o punts o torres de guaita o de defensa que havien estat, que volen significar amb aquesta encesa l'acolliment, la guia a totes aquestes persones que busquen una vida millor.
De fet, hi participen més de 50 municipis, com deia en Carles, i d'altres ciutats de la Mediterrània, municipis catalans, i també d'Illes Balears, País Valencià, aquest any, no sé si això és nuetat, també en diuen, ciutats del nord d'Àfrica també hi participen aquest any. Per tant, bona notícia, també. Bona notícia, molt bona notícia, que cada vegada hi ha més gent, i no només municipis, sinó hi ha països que s'estan involucrant.
En què consisteix l'acte? Expliqueu-me, per la gent que vingui, una encesa de talaios, talaiots, en llocs emblemàtics de les poblacions, el nostre, doncs, la torre de Nadal, una de les torres que hi havia de vigilància, i que ara s'ha convertit en un element patrimonial, ara no, ja fa temps que s'ha convertit en un element patrimonial del poble, però que servirà com a escenari per rememorar aquelles torres de Guaita, eh? He dit.
D'acord, serem davant de la torre de Nadal, com no podia ser d'altra manera, que és la nostra torre de Guaita, el dia 31. Hi haurà una lectura d'un manifest, que és el mateix que es llegeix en totes aquestes poblacions que hem mencionat, i després hi haurà l'encesa de la torre a càrrec dels mensuets de foc, que són imprescindibles en el nostre poble cada vegada que es parla de mistos, o que es parla de foc.
Hi haurà també una audició del viatge a Itaca, que també es canta en totes aquestes poblacions. Aquest any estarà càrrec de la Núria Casares i en Jordi Font, i després es passeja tots junts fins a la platja, on es fa una ofrena floral en record a totes aquestes víctimes de les que abans parlàvem.
No sé si vosaltres, en Carles segur, perquè recordo que hi era, no sé si des de Mirades també éreu des del començament. És que potser no existíeu com a Mirades, per tant. Ara estic pensant el 22, no existia la revista Mirades. Però cada vegada anem creixent més també en nombre de col·laboradors, entitats, que s'hi han anat afegint, no?
Sí, sí, sí, i tant. Cada vegada són més, cada vegada són més. A banda dels centres d'estudis que hem mencionat abans, hi ha cinc entitats més vilasserenques, com són l'Associació Mirades de la que ara parlaves, l'Aula d'Extensió Universitària...
el Centre d'Estudis del Mar, és a dir, els nostres Bricbarca, per entendre'ns entre tots, el grup d'opinió de Vilassac, i amb el Carles, el Gobi, i els mensuets de focs que deia abans. Però no només això, sinó que comptem també amb l'adhesió de l'Assemblea Feminista...
de Viladona i de Teneu-Vinesanès. I una cosa encara molt més important, i és que sempre hem comptat amb el suport de l'Ajuntament, però aquest any cal destacar que ara comptem amb el suport del ple municipal, perquè gràcies a una emoció que van fer aquestes entitats,
i que vam presentar, es va aprovar amb el vot afirmatiu dels 31 regidors del nostre consultor. 21, 21. Ai, 21, perdó. 21, sí, que no pot ser 22. Això és molt important, que siguin tots. Sí, home. Sí, sí, fa il·lusió. Carles Conti, com us hi vau posar vosaltres? Això ho vau descobrir, això, us recordeu?
Bueno, vam contactar amb el centre d'estudis Vilassareng, amb el qual participem i fem coses a nivell d'entitat conjunta, i per tant vam entrar de cap perquè això forma de ple els nostres objectius com a entitat, com a gobi, i per tant la defensa dels drets humans per nosaltres és prioritari i sempre ens trobaran sempre que ens necessitin.
És un acte, pels que hi heu anat, bonic de veure, bonic, perquè el fum, el foc fred, tot això és molt bonic, cantar el viatge a Ita, que tot això és un acte molt trist.
Sí. Bueno, és un acte commemoratiu i, per tant, amb homenatge. I jo crec que no és que sigui trist. És un acte commemoratiu i, per tant, s'ha de tenir en compte totes aquestes persones i els drets humans. El motiu pel qual es fa, és trist. Sí, el motiu pel qual... Però, bueno, també hem de pensar que és motiu esperança.
I per tant l'esperança ja no és tristor, sinó que és esperança de futur, i que cada vegada siguem més acollidors, etcètera, evidentment dintre d'un marc legal, però que hem de ser acollidors i centre de referències.
Hi ha pobles i ciutats, això sempre ho parlem cada any, que ho fan al vespre, ho fan a la nit, hi ha pobles com el nostre que ho fan al matí. Això encara no s'ha posat a dir, escolta, coordinem una hora? No, de moment encara no, eh? Crec que no. No, de moment encara no, perquè també tothom està en funció de les seves possibilitats i disponibilitats. Aleshores, nosaltres, a nivell del nostre municipi,
amb una activitat, amb un moment determinat que es faci, i és una activitat que és curta, perquè tot plegat des que comença fins que acaba no arriba ni a tres quarts d'hora, fent la caminata i el que és anar a la platja, no?
Sí, sí, sí. Per això us anirem tots a venir, perquè és un acte realment que, curtet, com tu deies, una mica trist, tant de bo cada vegada hi ha menys víctimes i puguem donar xifres esperançadores, però vaja, un acte que et provoca que durant aquesta estoneta estiguis reflexionant en una cosa que moltes vegades oblides en la teva vida quotidiana, no?
Aquest és un acte, com dèiem, per sensibilitzar la ciutadania sobre la difícil situació de persones que fugen per la Mediterrània, de conflictes armats i posant valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions ubicades al llarg de la costa i que formen part del patrimoni històric. L'Institut Ramon Montaner coordina una acció que és reconeguda per l'UNESCO i on hi participen un bon grapat de poblacions de Catalunya, Països Catalans i Llesbalears, aquest any del nord d'Àfrica.
Recordar que això és una iniciativa... Nosaltres portem cinc anys, i arrel de, com ha dit, l'ha dit, de la iniciativa de l'Institut Ramon Montaner, a través dels seus centres d'estudi de Parla Catalana, però que això ve de l'any 2011, des de les Illes Balears, quan es va iniciar tot aquest moviment en defensa dels drets humans i del patrimoni, de què signifiquen les torres i donar-los un significat nou a les torres aquestes de defenses.
Clar, a les illes, disculpeu, a les illes, sobretot a Menorca, sobretot a Menorca hi ha moltes talalles, els talaiots, etcètera, i aquí és on t'adona el sentit, no?, el 2011, hòstia, estem parlant d'uns quants anys, 15 anys? Sí, sí, sí. Esclar, és ajuntar patrimoni, és actualitzar, de fet, el patrimoni, d'alguna manera, o resignificar-lo, no?, és una proposta interessant. I cada vegada hi participa més gent, eh?, en els pobles, també el cas de Vila-Sedemar, hem vist la plaça Pau Vila molt plena. Mhm.
Sí, sí, sí, sí. Ha anat a més, també. Igual que aquest moviment, ha anat a més. Per tant, esperem que aquest any també... Perdona, corregeixo, perquè t'he dit 2011 i és 2016. 2016. 10 anys. 10 anys també és un... També és un aniversari bonic, eh? 10 anys. Va, què més afegim sobre aquest acte? Tres quarts d'una, 31 de gener, Torre de Nadal, plaça Pau Vila.
Doncs a veure, esperem que sigui ple, que tothom vingui a escoltar el viatge a Itaca, que tots ens el sabem i el podrem estar cantant mentalment mentre... No, no, mentalment no, l'heu de cantar a pulmó. No, no, però mentre la Núria i el Jordi actuen... L'acompanyarem, l'acompanyarem. Exacte, exacte, tothom s'hi pot sentir molt identificat en aquest cant, que ja és quasi un cant universal, el viatge a Itaca.
Sí que hi ha moltes activitats, a Vilassa de Mar que ajunta transversalment a moltes entitats, però aquest és un d'ells, eh? Aquest és un que ajunta moltíssima gent i moltes sensibilitats, en aquest cas. Jo diria dels que més. Sí, sí, sí. Per això el ple de l'Ajuntament és significatiu, també, no? Ja no és un acte d'un consistori, és un acte d'un poble, no? Tothom ja està d'acord amb això, no?
Un poble és això, la suma d'entitats, associacions, l'Ajuntament, evidentment, i tots els àmbits. En aquest cas, és un dels casos. I la veritat, quan ens trobem, també l'ambient que hi ha i la il·lusió que hi ha per fer aquest acte també és digne de menció. Demà mateix ens reunim perquè presentarem el cartell que publicitarem a partir de demà tot el municipi.
L'heu vist, el cartell, ja? L'estem consensuant, eh? L'hem vist, l'hem vist. I què tal? Molt xulo. Expliqueu-m'ho una miqueta, va, una miqueta. Et faig una miqueta, una miqueta d'espoiler perquè el puguis veure. A la part de dalt hi ha un tema de l'atalaia amb una noia que encén la flama ben alta perquè es vegi... Algún mensuet allà dalt. Exacte. No és el nostre cas perquè no podem accedir a dalt. Això és una de les coses que ens agradaria a tots els vilassanens i vilassanenques, eh?
certament seria molt espectacular. És a dir, és tota la part baixa més amb un no, però realment és una de les coses que valdria la pena. Jo crec que Vilassar li dius, què vols visitar, algun Vilassareng o Vilassarenca? Li dius, què vols visitar? I la majoria et diria, la Torre en Nadal. Sí o no? Sí, sí, sí. És un dels grups més emblemàtics, ja forma part del nostre Skyline. Algun any, l'any que ve, es podia fer des de dalt. Intentar-ho o fer des de dalt.
Però és difícil. És difícil, és difícil. És una societat privada i tal, i no s'aconsegueix mai. Bueno, no ens hi quedaríem. Has de fer crida. No ens hi quedaríem. Al principi entraríem, veníem lat i marxaríem. Ens agradaria molt, ens agradaria molt. Faria molt, eh? Però de moment és complicat, de moment és complicat. I aquestes trobades entre entitats i associacions també serveixen a vegades per conèixer una mica el veí. Per dir, hòstia, tu fas això, ah, l'entitat vostra què feu? És veritat, i es feia una mica de cohesió en aquest cas. I tant, i tant.
Totes tenim afinitats. Sí senyor. Doncs en Serra Torres de la Mediterrània pels drets humans. Si no tenim res més a afegir, us agraeixo moltíssim Carles Malfeito en nom del Gobi i a Ledi Castells en nom de Mirades, que vingueu a la ràdio i en nom de totes les associacions i entitats que hi participen. Vosaltres ho heu pogut desplaçar avui aquí, que us ho agraïm moltíssim. I a més de si m'ho explica una anterioritat. Avui tenim una entrevista que a última hora va saltar i en en Carles ahir al vespre el vaig atracar a les quarts de deu de la nit
I li vaig dir, Carles, que demà... I avui esteu aquí, i això us ho vull agrair moltíssim, de veritat. Gràcies a vosaltres. Amb aquest viatge i t'acaba en lletra i cantada per Lluís Llach, acabarem i us convidem a tots i a totes a l'encesa Torres de la Mediterrània pels drets humans. Que vagi molt bé. Adéu, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca Has de pregar que el camí sigui llarg Ple d'aventures
ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades, que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven i vagis a ciutats per prendre dels caçades. Música
Has d'arribar i és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys. Que siguis vell quan fundegis l'illa. Ric de tot el que hauràs guanyat fent el que
sense estar a dongi-me.
que t'ha donat el vell viatge. Sense ella no hauria sortit. I si la trobes pobra no és quitar que t'hagi enganyat. Sabi com t'hauràs fet. Sabràs el que volen dir.
Les notícies de les 11. Ahir es va instal·lar el darrer dels quatre braços horitzontals de la creu de la Torre de Jesucrist a la Sagrada Família de Barcelona. Fa uns dies ja es va col·locar el tercer braç i fa unes setmanes es va instal·lar el braç inferior, el nucli, i també els braços horitzontals de les bandes del naixement i de la passió. Tots quatre braços segueixen la geometria de doble gir, és a dir,
Per l'extrem interior, el que connecta amb el nucli central, tenen una forma octogonal, mentre que per l'extrem exterior tenen forma quadrada. Cada peça pesa gairebé 13 tones i fons 4 metres i mig de costat. Ara només falta instal·lar el braç vertical superior. Una vegada completada, la creu farà 17 metres d'alçada.
com un edifici de cinc pisos. Tal com indiquen els àlbums del temps, la Gaudí volia que la creu brillés de dia i fes llum de nit. És per això que s'han utilitzat ceràmica blanca esmaltada i el vidre, dos materials que són resplendents i que al mateix temps resisteixen l'exposició atmosfèrica.
El ministre per la Transformació Digital i de la Funció Pública, Òscar López, ha anunciat una candidatura conjunta a Catalunya-Madrid per acollir una de les futures gigafactories d'intel·ligència artificial de la Unió Europea. Des del Ministeri Espanyol expliquen que el projecte manté intacta l'aposta que ja es va anunciant el seu dia d'instal·lar una gigafactoria a Mora la Nova, però s'incorpora una segona seu que s'ubicarà a Madrid, concretament a Madrid.
a San Fernando de Henares. Quan es va presentar el projecte es parlava d'una inversió de gairebé 5.000 milions d'euros, mentre que ara el govern estatal ho ha rebaixat i preveu invertir-hi 4.000 milions.
L'augment de la tensió entre els Estats Units i l'Iran està comportant, de fet, alguns moviments a la regió. La retirada de personal dels Estats Units i del Regne Unit de la base militar més important de l'Orient Mitjà, que està ubicada a prop de Doha. És això a Qatar. Es tracta d'una mesura preventiva davant d'una possible escalada bèl·lica en aquest marc de tensions.
El president Donald Trump assegurava que enviarà ajuda econòmica als opositors de l'Iran i també va tornar a amenaçar amb un possible atac militar contra la República Islàmica per la repressió en les manifestacions multitudinàries de les darreres setmanes. Per la seva banda, el Ministeri d'Exteriors espanyol ha recomanat als ciutadans del seu país
que es troben a la País dels Ayatollahs, que surtin de l'Iran el més aviat possible i desaconsella viatjar-hi amb previsió d'una escalada bèl·lica en aquest sentit. Itàlia i Polònia també han enviat diferents comunicats amb consells similars als seus subdits.
Els Països Baixos ha imposat dues multes de més d'un milió d'euros en conjunt contra l'empresa que desenvolupa Fortnite per pràctiques comercials deslleials. Diuen, consideren que la publicitat que es difon en el videojoc manipula els menors perquè hi facin compres, ja que el disseny de la botiga estava elaborat de manera que pressionava els joves a decidir amb molt poc temps.
A més de la multa econòmica, també li ha aplicat una ordre vinculant per canviar la botiga virtual i reduir la pressió sobre els jugadors menors d'edat per gastar diners a la plataforma. Estem parlant d'aquest joc, el Fortnite, que va tenir un gran èxit de seguidors i seguidores per allà als anys 2017-2018. El reglament dels Països Baixos
prohibeix aquesta mena de pràctiques comercials. Fins aquí aquest bolletí. Més informació en una hora. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio.
El vell del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-900-120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya. La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat Si circules bé i al teu ritme. Si descongestiones la ciutat. Si redueixes la contaminació.
Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi, digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions.
La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment el parlant de tot pel punt de trobada.
Com sempre, cada setmana busquem un punt de trobada intergeneracional entre l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova. Elisenda, Jordi, bon dia, bona hora. Hola, què tal? Hola, Jaume, bon dia, què tal? Com va, això? Bé. Doncs molt bé, pel fred, ja, no? Molt fred. Vosaltres, els joves, no sabeu que abans el novembre, el desembre, el gener i el febrer feia fred.
És veritat. Ara ja sabeu vosaltres que l'hivern dura mitja hora tres quarts i se'n va i surt el sol i s'ha acabat. És veritat. Jo recordo anys que hem menjat els torrons amb manega curta. Elisenda, això era impensable. Impensable, a la nostra època. La castanyera. La castanyera, que estava allà brigadeta. La llar de foc. Això ja és cosa del passat, de les vostres generacions. No, això és problema vostre, això. L'heu liat vosaltres? L'hem liat tots una mica. Bueno, bueno, ja parlarem. Escolteu, ens portem avui de punt de trobada.
Doncs avui parlarem una mica de les modes, però no només les modes de vestir, sinó les modes dels jocs, dels artilugis i de les diferents generacions. Mira que bé. Jo us dic una cosa abans de començar, una conclusió abans de començar. Tot torna. Sí o no? I tant. Anem al punt de trobada. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Avui us proposem fer un viatge que ens porta de les cintes de caset enrotllades amb un bolivic fins als Reels d'Instagram. Un trajecte que passa per les modes, els jocs i els objectes que han fet viure la generació X i la Millennial. La generació X va créixer amb els pantalons de texans desgastats, les caçadores de cuir, les samarretes de grups de rocs i les Martins. Les caniques, el trivial, el Pac-Man i les partides interminables de futbolí al bar.
Els artilugis, el Wallman, amb piles que sempre s'acabaven, el Disman, que saltàvem cada cop, i aquells telèfons amb cable que et feien estar lligats a la paret. Els millennials, en canvi, van fer del Tamagotchi el seu primer animal de companyia digital. Van passar hores amb la PlayStation i van descobrir el món amb el Harry Potter i els Pokémon.
Les modes, els pantalons de campana dels 90, les ulleres de sol gegants, les polseres de plàstics de colors i, més endavant, el boom de les sneakers i les selfies. Els artilogis ja eren telèfons mòbils amb politons descarregats i, més tard, smartphones que van obrir la porta a WhatsApp, Instagram i TikTok.
I si ho pensem bé, cada generació ha tingut els seus rituals. Els X amb les cintes agregades de la ràdio i els concerts en directe. Els millennials amb els memes, els hashtags i les maratons de sèries a Netflix. Però al final, tots hem compartit la mateixa passió. Jugar, vestir-nos amb estil propi i buscar aquell objecte que ens fa sentir part d'una tribu.
Avui parlarem de com aquestes modes i jocs han estat molt més que entreteniment. Han estat la manera de construir identitat, de connectar amb els altres i de deixar empremta en la cultura popular. Baixem a la plaça al punt de trobada.
Hola Jordi, què tal? Hola, doncs molt bé, estava molt atena tot això que estaves dient. Ja hi tornem a ser, aquí a la plaça? Sí, sí, sí, on millor s'està, no a la plaça, que ens agrada una plaça a nosaltres. Ens agrada, ens encanta. Escolta'm, estava veient coses que en principi són de la teva generació, que estaves dient aquí les caniques, que si el Pac-Man, que si no sé què...
Que si les Martins... Això que les Martins jo crec que ja és una cosa transgeneracional, que tothom, qui més qui menys... Ha tornat, sí, sí. Jo crec que mai ha marxat. Mai ha marxat, això és veritat. Mai ha marxat. I el tema de les caniques, jo me'n recordo de petitó jugar a les caniques. Jo és que estic una mica a cavall, entre una generació i l'altra. Però tu, per exemple, els cromos els tenies? Clar, els cromos de... Sí, sí, sí, que tu feies la col·lecció. Jo no els col·leccionava perquè era una cosa...
Avorridíssima, vull dir. Jo vaig de fer cas de diners dels meus pares amb quatre coses d'enganxines. M'encantava. Però sí, recordo els llibrets aquests que tu els anaves enganxant. Sí, sí, sí. Però jo feia col·lecció de tot. O sigui, fins i tot de futbol. Ah, de futbol. De jugadors de futbol, però de les lligues del que fos, eh? De països que no sabies ni que existien, no? Bàsicament.
Però bueno, era aquesta cosa que jugàvem al pati i era molt emocionant per mi. I te'l canviaves amb altra gent, no? Com les bales, les caniques, per mi era molt emocionant perquè quan jugava, jo no sé si això ho fèieu vosaltres, ens les quedàvem. Si jo guanyava...
ens quedava amb les bales dels altres, les caniques dels altres. Jo no recordo jugar amb això, jo jugava com a casa, sol, no al pati. Clar, per nosaltres era tot un ritual, perquè nosaltres cadascú portava la seva osseta amb les seves bales, i que hi havia gent que en tenia més xules, deia...
I hi havia de més grans i més petites. Sí, de més grans i més petites. Hi havia unes transparents amb una ratlla a dintre, hi havia unes altres que eren en puntets... Sí, sí, sí. I, clar, llavors tu anaves de guanyar perquè tu et volies... Si eren més guais les del teu company, era com... Les volies. Si guanyaves, te les calaves, i era com un trofeu. Però després tot era com un bucle, perquè tornavem a jugar l'endemà... I les perdies. I les perdies, i les tornaves. I hi havia moltes baralles al pati amb això que...
A vegades sí, depèn del dia, de com estàvem i de si guanyaves la que volies o la que volies. Però no entenc com es jugava, o sigui, què fèieu? Sí, nosaltres, bueno, era com... Fèiem un foret al terra, a la sorra, bueno, al terra del pati, i llavors això era el guà. Llavors tu havies de tirar la bala i és a prop del guà. Una mica com la petanca, no? Sí, una mica, però amb boletes petites.
I llavors tu havies d'anar jugant per arribar a posar-la en el guà. O sigui, dintre del foradel. Sí, dintre del foradel. Llavors hi havia tutel, matute, retute... Bueno, hi havies d'anar jugant amb les mans. Hi ha un llenguatge i tot això. Sí, era tot un ritual. Hi havies d'anar jugant amb les mans. Era molt xulo, era molt xulo. I escolta'm una cosa, estic veient aquí que tens apuntat Blandi Blup. Sí. Això què és? Això és...
Em sembla que vosaltres li dieu Slim. Era com un moc. No sé si és el matè. Jo crec que sí, era com un moc verd, que era bastant escaroset, però tothom... Però és com gustós a tocar, no? Com l'Slim aquest. Sí, sí, es va fer com molt famós. Slim, slim. I això era com que es va posar molt de moda.
en una època, la nostra li dèiem el blandibluc. Llavors tocaves i es quedava com enganxifós i ens agradava això. Jo recordo una cosa que és com similar, que eren com uns ninotets, com unes formetes de coses que era també com una textura així, com enganxifosa, i que tu ho tiraves i es quedava com enganxat a la paret. Sí, jo també ho recordo. Això era com una mà que anava com caient. Sí, la mà, és veritat. Sí, sí, això també ho teníem nosaltres. Hi havia també, no sé, al cap, que era com una forma de mico, que també, que el tiraves i es quedava enganxat a la paret. Una mà. Una mà. Sí, sí.
I això, o sigui, que s'enganxava tot arreu, i això vol dir que la pols, els pèls, i tot s'anava, com la sorra... Però a mi el que em sembla curiós, clar, que jo em pensava que el Randy Blum només era nostre, i quan... Ja... No, no, no, perquè, com ha dit aquí el nostre conductor, totes les modes tornen, i també això ha tornat amb la que ara es diu aquest slide. Bé, ara és tot anglicismes. I la cosa és que amb tot allò de les xarxes socials, durant la pandèmia jo recordo molt de la gent que feia l'ASMR, que és aquests vídeos que et parla,
Així al micròfon, que fan xerollets i no sé què. I llavors agafaven l'Slime aquest i li posaven coses i boletes i no sé què, llavors tenia com textura. I jo recordo haver passat hores i hores a l'Instagram mirant vídeos d'aquests que et relaxen i et deixen com el cervell fregit. Això m'he sabentat fa poc d'això que estàs dient. Veus, és una moda de la teva generació que s'ha adaptat una mica a la meva.
I això que dius, mira, això que dius de les Martins, que és veritat, que ara tothom, que és veritat que no han marxat mai, però jo les anava a comprar a una botiga, es deia El Camello, que jo no sé si tu te'n recordes del Camello, que era allà a Portaferrissa, era molt, molt... Recordo... Allà comprava amb moltes
coses. És fort això, recordo el primer i segon any que jo estava a Barcelona, que vaig arribar aquí per estudiar la uni, que era com la botiga on havies d'anar i hi havia com aquell camell de cartó amb piedra, no? Sí, sí, llavors entraves i allà jo comprava les Martins, els pantalons... I que hi havia un jardinet amb un barret. Sí, sí, que la van tancar, però bueno, era molt... Nosaltres anàvem molt allà. I allà van dir Martins? Sí, les meves me les has comprat allà. Sí, sí, a més les meves eren d'aquestes de no sé quants forats, o sigui, molt botes cap amunt. I bueno, jo estava feliç.
Que fort, ostres, quin record amb aquesta botiga, jo l'havia ja com eliminat del meu cervell. I res, i després tenim aquí una a Nintendo, que tenim una Game Boy, que jo recordo, a veure qui recorda aquest sorollet.
A mi em vol sonar, però... No, això ja, jo crec que ja no ha tornat, això s'ha quedat... Això era la Game... Bueno, la Nintendo van treure la Game Boy el 1989 i van començar amb el Donkey Kong, que aquí van afegir el Mario Bros, que després es va anar evolucionant, i després hi havia el Tetris, i llavors era una maquineta de quadradeta, amb res, amb quatre mandos, que era molt, molt senzill,
Jo recordo una així com allargada, que era la pantalla de sota... La pantalla era primera gris i després va anar evolucionant, però jo me'n recordo al principi. I després jo en tenia una que era doble pantalla. O sigui, s'obria com una espècie de... No sé com explicar-ho. S'obria i això era lo masso. Si tenies doble pantalla ja eres...
Estaves al top, top, top. Però bueno, això era molt de la nostra generació. Després també hi havia un joc que van treure, jo jugava a casa amb el Commodore 64. Què és això? El Commodore, que es deia Street Fighter, que era superfamos a la nostra època. Era un joc de lluitadors. Però era un joc per la Game Boy aquesta.
Sí, i per l'ordinador. Jo jugava a l'ordinador i jugava amb el joystick. No sé si tu... Sí, sí, un joystick encara. Encara ho he vist. Doncs jugava amb aquest joc i aquest joc eren uns lluitadors i que lluitaves... És que em costa, perdona, però és que em costa molt imaginar-te l'Eli Gamer amb un joc. Però a més hi havia una... En aquest joc hi havia una dona
perquè, clar, tots eren nomes, que es deia Txulli. Uau, que xunguíssima, segur. Bueno, i totes nosaltres agafàvem la Txulli. Home. I, clar, les noies eren la Txulli. I han fet una pel·lícula de la Txulli. Ah, sí? Sí, sí, sí. Què? Sí, molt fort. Uau, i l'has vista, la pel·lícula? Eh, reconeixer.
Però és més actual, eh, la pel·lícula, el joc és bé. Sí, sí, sí. Que fort, no estàs deixant avui bocabadat amb aquestes coses, sí, perquè no... És que clar, jo... Tema jocs, Super Mario, el Mario Kart... Però no he sigut jo gaire de jocs, ni de Nintendos, ni de res de tot això. O sigui, n'he tingut una tota la meva vida. I no... I jugava... A quin joc jugava jo? Ai, ara? A un de Xinxan, potser...
Em sona que sí, no, dels pingüins aquells de Madagascar. Ah, mira, jo aquí no he arribat. Tenia un joc, o sigui, la meva Nintendo, jo vaig tenir una així, com molt petitona, me'n recordo, quan vaig acabar sisè de primera, que vaig treure molt bones notes, els meus pas em van regalar pel Nadal una que es deia microSD, que era una cosa diminuta, o sigui, com un telèfon, bàsicament, així horitzontal.
I hi havia com aquest joc dels pingüinos de Madagascar. I després tenia un altre joc, me'n recordo, del Shin-chan, crec, i ja està. Després aquesta mini-tal va passar al meu germà, que la va destrossar, i aquesta ja queda la muerta. Però els altres jocs, ni idea. Coses així de barallar-se, no.
Però nosaltres, clar, la vostra generació tenia altres coses, no? A nivell de... Que hi havia com un animal, no? De juguets. De companyia, no? Sí, que tu n'has parlat al principi. Que jo n'he parlat al principi. Que és el tabagotchi, diguem-ho. Sí, sí, sí. El tabagotchi, que jo en vaig tenir un, de fet. Sí, sí, sí. Mira, és aquest sorollet.
Que alguns feien aquests sorollets. Feien aquests sorollets? Perquè jo no n'he tingut mai, de tamagots. Doncs jo vaig tenir un, només. I sí, em sona que alguns en feien de sorollet d'aquest. Llavors, clar, és que era un joc... O sigui, és que era una cosa molt tonta, realment. Ara que hi penso, és que no sé per què. Això que era com un mull... És que ni el recordo. Era com aquests en forma d'ou, diguem. Sí. Hi havia dos botonets i allà hi havia una coseta
que era com un puntet que l'havies de mantenir viu. Després jo crec que això va anar evolucionant i es va portar la versió de telèfon mòbil al pou, no sé si et sona, que era com una espècie de caqueta que l'havies de mantenir viu i tal, i ara estava pensant, m'ha vingut, i jo crec que és l'evolució del tamagotchi. Ah, mira...
Però t'he de dir que he vist que fa poc ha tornat el tema del tamagotchi. He vist algun tamagotchi penjant d'alguna motxilla. Jo els tamagotchi sí que els havia sentit, però és veritat que jo ja era més gran i no en vaig tenir cap.
Jo vaig tenir un perquè, me'n recordo que un dia em vaig posar a plorar perquè en volia un i els meus pares no em compraven coses d'aquestes perquè, i ho entenc, perquè eren xurrades i era malgastar els diners, i després me'n van comprar un i en dos dies se'n va morir perquè jo em vaig oblidar del trasto que... Clar, és que era com una cosa... Sí, sí, l'havies de tenir... Si no se't moria... Era com tenir un gos. I el revivies o no? És que no me'n recordo. No me'n recordo.
Bueno, nosaltres teníem els clics de Playmobil. Els clics de Playmobil. Els clics de Playmobil eren també... Jo no n'he tingut mai. Sé el que són, sé el que són, però no... Sí, sí, jo tenia, jo tenia els clics per nosaltres. I què tenies? Doncs, bueno, tenia... Clar, van sortir... Clar, els clics, el divertit era que eren els neutres, però després hi havia clics... Hi havia com edicions i coses, no? Sí, edicions, abans hi havia el castell dels clics. Clar, nosaltres vam créixer amb el Leo, també, no?
El Lego és un Lego de muntar estructures, llavors els clics també hi havia edicions, llavors hi havia el castell, llavors muntaves els castells, llavors hi havia els clics, els cavallers, les princeses, hi havia diferents edicions i diferents vestits. Llavors, clar, jugaves, però t'inventaves històries, no? Era una època d'inventar-se històries i de jugar... Però això no és la teva època, però ara un Lego, un Playmobil d'aquests, val una fortuna.
Ja. És heavy, com... Sí, sí, és com de col·leccionista, no? N'hi ha que si, de fet, Passeig de Gràcia, una botiga de Lego, que tenen allà una Sagrada Família feta de Lego, no sé què, la Pedrera, també, feta de Lego, i això. Hi ha una pel·lícula, no?, del Legoland, em sembla, o sembla que sí, que va ser... Sí, sí, el Lego era...
Jo, mira, legos, no n'he tingut mai mentida. Me'n van regalar, mira, me'n van regalar per Sant Jordi, les mores amiques, aquest any, una rosa de Lego. És el primer i únic Lego que he tingut a la meva vida. Que són dues roses que tu les havies de construir amb les peces aquestes. Ah, que bonic. I és maco, sí. Que bonic. Sí, sí, sí, sí. Però a part d'això, mai. Jo tinc una pregunta. Digue'm. Els labubus. Ah, menuc.
Explica'm això, perquè per mi està, esto no... Què és això? Què és els labubus? Els labubus és, com t'ho explico, perquè jo també m'he fet la pregunta aquesta, què és un labubu? Són com uns ninotets, com uns peluixos, que tenen com una careta i són com uns minimonstres, llavors ja com aquesta febre que la gent se'ls compra, que en principi són com petitons, però n'hi ha d'altres tabans que són una mica més grans,
I la gent, els joves, moderns, d'ara i tal, ho porten penjat a la motxilla. O al bolso, o on sigui. Ara la gent porta coses penjades al bolso. Abans es portava potser un claueu, no sé què, ara no, ara portes un labubu, portes un Sony Angel, portes una cosa d'aquestes.
Llavors, mira, són aquests petits monstres. Monstruitos, que això la vostra generació ho porta penjat. Es veu que sí. Els Sony Angels també són com uns ninotets, no? Exacte, t'explico. Els Sony Angels ara potser ja no estan tan de moda, però fa uns mesos que van estar super de moda i és com aquests ninotets també que...
entre forma de mig angelet, mig animalet o no sé què, i tenen com la careta i tenen un té al cap de poma, l'altre és una girafeta, l'altre és no sé què. I són angelets que estan nus, sense roba ni res, i tu això representa que t'ho enganxaves, oi, representa, no, t'ho enganxaves al
El telèfon. El mòbil. I llavors tu estaves mirant la teva pantalla i per sobre tenies el capet del ninotet. Clar, és que nosaltres, clar, a la meva generació no teníem el mòbil. I no podíem enganxar res. No, teníem càmeres analògiques. I no enganxava res de la càmera analògica? No, no. No enganxava res. Però bé, clar, nosaltres amb les càmeres analògiques era... Clar, nosaltres teníem... No vèiem les fotos.
Ah, clar. Quan fèiem les fotos... No les veies. Fins que no les portaves a ramar. Clar, llavors teníem el carnet... El carnet, no, perdó. El carret de 24 i el carret de 36. O sigui, 24 fotos o 36 fotos. I 36. Llavors tu t'anaves de viatge i era el que havia. Clar, o sigui, no podies estar fent selfies i merdes d'aquests temps. I abans tu feies la foto...
I tu no sabies... Com ha sortit? Amb ell tancat, amb la boca oberta... Però era emocionant. Jo recordo el fet d'anar a les botigues de revelar, quan anaves de vacances o amb els amics, a fer viatge o el que sigui, quan anaves a les botigues de fotos, donaves l'espera que t'havien de revelar. I quan anaves i et donaven el sobre amb les fotos...
Jo hi havia moments que les miràvem a la mateixa botiga, i era superxulo. Era com allargar una mica el viatge, no? Sí, i era molt maco, perquè de cop i volta, clar, recordaves el viatge, i a més a més, clar, tu no sabies, i a més a més hi havia fotos. Clar, i deies, ostres, que està fet aquest moment. Era molt més màgic, no? Era molt més sorprenent en aquest sentit, no? Jo recordo molt xulo això.
Potser li donaves com més pes o més importància o més emoció a una foto, que ara tu fas una foto... Sí, sí, sí. I mira, es queda allà a la galeria i ja te n'oblides. Sí, sí, sí, era això, no? Llavors hi havia els àlbums... Ja. Era com més... Era més ritualístic, no? És veritat. Jo ara estava pensant, és que a vegades faig fotos que ni les miro. Clar. Faig la foto i vinga, ja està. Clar, nosaltres... O era el de 24, quan tenies 24 fotos, no hi havia més, saps? I quan costaven a rebar les fotos? Perquè jo no t'ha de rebar les fotos l'any passat o així i, carinyo...
Sí, era caret, però ara mateix no me'n recordo. Hi ha coses que no canvien, doncs. Ja ho entenc, ja entiendo tu rotllo. Parlem també, ara que dic això i ja entiendo tu rotllo, una cosa del llenguatge, que això ho tinc aquí apuntat, però com la meva generació...
Però jo crec que és una cosa de totes les generacions, que cada generació té el seu llenguatge. Sí. Ara, per exemple, els joves, que jo sé que soc jove, però és que hi ha generacions més joves que jo que ja parlen d'una manera que la meva generació ja no parlem. I ja no entenem. I això fa molt poc. Vaig veure un reportatge, no sé si era un Sense ficció, un 30 minuts, una cosa d'aquestes a TV3, que justament anava del llenguatge dels joves. Sí.
I deien paraules com funar, servir, servir cony, això sí que jo ho sé i sé el que és. Pec, bro, es veu que els joves d'ara diuen bro tot el dia. Sí, sí, sí. Bro, bro, no sé què, bro. Sí, sí. Jo els vaig sentint. De fet, jo tinc amics que tenen fills d'adolescència i un dia els vaig dir, expliqueu-me això.
amb paper i llapis. Vaig a prendre apunts, perquè jo això de servir cony pensava que és això. Ara era molt senyora. I m'ho van explicar i pensava, bueno, clar, sí, sí, però és veritat, jo recordo, clar, el meu llenguatge ara ja és una mica... Chachipiruli, coses d'aquesta. L'aspiro vampiro. Uau!
Me l'aspiro vampiro. Me l'aspiro vampiro. Tranquitronco. Tranquitronco. Totes aquestes coses. Me l'aspiro vampiro sí que l'havia escoltat. Chichipirullo és una paraula que farà sempre molt de riure. Els joves diuen aquestes. Funar. Funar és... Com t'ho explico jo ara? Ho entenc, però per explicar-ho... És com...
Cancelar algú. Ah, d'acord, d'acord. M'han fonat a les xarxes socials, que tu dius alguna que l'has liat i... I t'han cancel·lat, d'acord, d'acord. Que cancel·lar és... Perquè hi haurà gent que potser ens escolti que no sap què és cancel·lar. Cancel·lar és com posar un veto a algú, per exemple, no? Algo així. Ah, d'acord, d'acord. Tu la lies a les xarxes i et cancel·les en plan, que ja no et segueixen o que no... Això, algo així.
Això de llenguatge és molt interessant, perquè a mi m'agrada també aprendre i saber, perquè així també pots entendre una mica els salts generacionals, és molt interessant. Sí, i al final ens adonem que potser aquests joves no s'han de parlar o diuen coses que no sé què, i és com, revisa't, perquè tu, la teva generació, també utilitzes paraules com guateque.
Guateque. Guateque també era el seu. Un guateque per la gent jove que ens estigui escoltant és una festa. És una festa, exacte. És fort. Què més? Escolta, em tinc aquí apuntat als Funko Pops. Això ho vaig apuntar, però fan... Ho declaro aquí i potser em guanyo. Potser em cancela algú. Però els Funko Pops són com uns minutets que també la gent fa col·lecció i no els pot obrir ni ni de la caixa perquè perden valor. Són una cosa horrible. Els odio. No sé per què els vaig apuntar, però són
Perquè són de la teva generació. Malauradament. Jo tenia aquí tant d'una cosa a punt de la meva generació que volia també treure-la, que era una revista que es deia Superpop. Home!
Home! La Superpop. O sigui, era la nostra bíblia de la nostra adolescència. O sigui, qui no ha mirat de la imaginació? La Superpop. Allà hi havia... És una revista de safreig dels anys 90, 80... Sí, sí, sí. Ja me'n recordo allà de tot, no? Dels cantants de l'època, dels actors... El test de la Superpop, el horòscopo de la Superpop, el test de Me Quiere o no... Bueno, era tot una...
I que et regalaven com enganxines i pòsters. Sí, i pòsters, oi, els pòsters. Pòsters dels cantants. Sí, i jo tenia un pòster també de Dirty Dancing del Patrick Suárez, que crec que em va sortir de la Superpop i estava encantada de la vida. Home, és que... Ho penjaves allà a la teva habitació... Sí, sí, ho penjaves allà, i dels pòsters...
per la carpeta per anar al col·le, al col·leinstitut... Sí, sí, sí, això també, que et forraves la carpeta, qui no anava amb la carpeta forrada amb retalls de la Superpop. Sí, sí, sí, i les enganxines, que és molt heavy. Ja no queden revistes d'aquestes, com per a 200. No, la Superpop jo crec que va estar un temps en online, en web, i després jo crec que ja la van... La Superpop seria com una cosa com la Quore. Sí, una mica. Ara la Quore sí que és digital, però ja no tal, ja no existeix en paper. Sí, sí.
Doncs bé, Jordi, molt bé aquesta xerrada de les nostres generacions, de les nostres modes i aquests remembers. I fins aquí aquest punt de trobada d'avui. I ens tornarem a escoltar ben aviat i fins aleshores sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada sempre és... Una bona conversa! Adeu!
Molt bé, nois, no marxeu, no marxeu, perquè aquí té la que cortar, aquí, eh? Avui heu tocat punt fi, aquí, amb les bales, amb les caniques. Tu te'n recordes que l'objectiu era fotre-li la canica a la prefe, la meva prefe. És veritat. I li volies fotre la prefe. La prefe, és veritat. Jugàvem al xino, el xino era un cop, és a dir, era uno contra u, era...
Tu tiraves la canica i l'altre te la tocava i li foties. I l'altre és el guà, que és el que deia el tute, matute, tot això, que llavors quan acabaves la foties al forat i te les quedaves totes i allà ets el campió. Què més, què més?
M'ha dit, diu, el nostre conductor. Sí. Els nostres conductors els teníem putejats, si t'explico, perquè així de clàudic, putejats, posàvem l'autobús per anar a excursió i el que feia és anar al conductor, donar-li una cinta de caset i dir-li, posa música. És veritat. I donava la cinta de caset? Sí. I el tio aguantant estòicament 300 quilòmetres de viatge amb la cinta. Amb la cinta. Els nens cridant i cantant allò...
És veritat. Espectrum, com el del 64, la que arribien aquelles màquines, aquelles màquines així rectangulars d'un joc, que jugaves un joc, que era que la mona passava d'un lloc a l'altre i anava repetint i es anava complicant. Aquella era molt xula. Aquella era xula, sí. Què més teníem? Anar a revelar fotos, això era fantàstic. Brutal. Això era molt guai. Era el més modern, eh? Revelat en una hora.
fotia unes cues no per entrar. Era la botiga, l'única botiga que es fotia, que anaves a rebalar al carrer i en una hora el tenies. Les cases de fotos són les úniques botigues que la cua era a l'inversa. És a dir, per què? Perquè tu entraves, però al sortir tothom mirava les fotos allà dintre. I tothom fotia cua per sortir. Era molt bo. Després has parlat de les Martins. Avui, de veritat, em anava a posar les Martins, no me les he posat al final.
A les nostres ebos, les Martins, sí que les portava molta gent, però era d'aquella tribu que seien els skinheads. Sí, sí, sí. Cuidadin, cuidadin, cuidadin. Cuidadin com te'ls trobaves, eh? Sí, sí, és veritat. Després, què vol dir servir, cony?
Això el Jordi. Què vol dir servir cony? Quan alguna persona diu alguna cosa o fa alguna cosa que és com memorable, que dius ole, em trec el barret, és que serveix cony. Servir cony, així? Sí, servir cony. Estàs servint. Ara és més senzill. Tipo, literal, bro, en plan i tot chill.
Home. Tot xil. Què és això, tot xil? Tot xil és que guapo. Això ho diuen així. Hòstia, que guapo, doncs és tot xil. Ah, tot xil. I nosaltres també dèiem guai del Paraguai. Ai, guai del Paraguai. Mentre miràvem els àlbums de fotos, dèiem guai del Paraguai. Jordi i Elisenda, un plaer, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Ramp de mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Vilassar de mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio.
Doncs vinga, som-hi. Quatre minuts per damunt de dos quarts de dotze. Seguim endavant i encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. I com ho fem? Doncs com cada i jous, amb la Tartúlia jove. Porten fins als nostres estudis una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada era el Pere Ribot, aquesta setmana és el Vilazzara.
Arriba la tertúlia jove, saludem ara mateix en directe a Noa. Noa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Estàs nerviosa, Noa? No. No. Doncs què et passa? Ah, no, que em fa gràcia. Et fa gràcia què? La tertúlia o el tema d'avui? Tot, una mica. Ara parlem del tema d'avui, eh? Marta, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí? La Noa havia vingut mai, la tertúlia? No. No, la Marta, ella riu molt, eh, no?
Sí, riu molt, sempre. Sempre, eh? Encara que digui que no està nerviosa. Està nerviosa. Marta, tu havies vingut mai a la tertúlia? Home... Havies vingut o no, sí o no? No. Ah, no, diu, home, no havia vingut. Com estàs? Nerviosa, sí, eh? Una mica. Una mica. T'agrada el tema que ara ho descobrirem, eh? T'agrada el tema d'avui? M'agrada. Està tot xil, no? Sí, sí. Tot xil.
Ai, que acabo de donar la pista. Diego, bon dia. Hola, bon dia. Tu sí que ets repetidor, ja havies tingut la terratúlia, eh? Sí, sí. T'ha agradat i has tornat, no? Sí. Molt bé. Per tant, nervis ja no, tu, aquí hi ha una experiència, eh? Sí. Patrícia, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tu havies vingut? No. No, tampoc. Hi ha uns nervis aquí, també. Una mica. Ells estan aquí, pim-pam, pim-pam, i quan obre un micro sempre és somriure's nerviós posat així, és com si repartís l'examen, oi? Que fot nerviós, no?
Doncs és una miqueta així, però aquí ens ho passarem bé. Avui a la tertúlia posem damunt la taula el llenguatge que utilitzen els adolescents. Ja us dic ara que us creieu, i normal, perquè a nosaltres també ens passava a la nostra època, que us ho inventeu tot. Això ens ho hem inventat. No, el llenguatge típic de joves ja fa molts i molts anys que es va inventar, el que passa que ha anat...
No sé si endavant o com a mínim s'ha anat modelant. Per tant, parlem ara del llenguatge utilitzat, sí o no? Sí, sí. Esteu topeliteral? Sí, sí. Tipoliteral esteu? Doncs vinga, va, comencem. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Noa, sempre començo per aquí. Sempre. Ja ho saps, el proper dia que vinguis, normalment jo estic a dintre, avui estic a fora, estic també al comandament tècnic. Començo per aquí. Per tant, avui començo per tu. Noa, aquest llenguatge, quan us he dit, avui parlem del llenguatge, ho fas una cara... Quina és la teva paraula preferida? No tinc paraula preferida, però... La que més utilitzes.
Tio. Tio. Però no tio, sinó tio. Sí, tio. I arribem una mica a la O, no? Tio. Sí. I l'utilitzes cada quant? Cada dia. Cada hora, cada moment, no? Ara, no et tallis, eh? Si m'has de dir tio, m'ho dius, eh? Tio. A què li dius tio? El meu pare. I a casa què et diuen?
No sóc el teu tio, a mi parlem amb respecte. Toma. Veig que aquesta frase és utilitzada a totes les cases. Tio, no sóc el teu tio. Sí. Parla'm amb respecte, però és igual, no? Tipo literal. És com un complement de la frase. Clar. Ho deixeu anar sense... Nosaltres a la nostra època també ho deia bé, tio. Encara ho deia bé, tio. Hosti, tio. Tio, nosaltres ho deia en català, tio. Però vosaltres... Tio. Amb moltes os. I a vegades amb accent a la I i a la O, tot junts. Tio. Sí o no? Sí. És igual que el... Com dieu, papa? Sí.
Papa. No. Papa, amb moltes as. Papa, amb moltes as també. Papa, amb accent a la primera P. Papa, sí o no? Sí. Eh que ho feu així? També, també. També, ho reconeixeu, no? Sí. Marta, tu, quina és la teva paraula més utilitzada? Doncs jo crec que bro. Bro. Bro. Puc dir una cosa? No hi ha cosa que suporti menys que el terme bro. Ei, bro.
Però... I ho utilitza sempre? Normalment escrivint. No! Escrivint sempre. En sèrio? I parlant també. Ah, bueno. O sigui, escriviu també, això? Sí, sí. O sigui, tipus literal també ho escriviu? Sí. En sèrio? Sí. Però si sou els reis i les reines d'estalviar-se paraules, a vegades llegeixo whatsapps vostres i penso, què diu, tio? Això és codigo morse.
Escriviu tot... És veritat, és veritat. I, en canvi, l'utilitzeu, el bro. Sí. I a casa l'utilitzes, el bro? Sí. I què et diuen? No sóc el teu bro, no? No, normalment a mi mare li dic tia, i em diu que no sóc la teva tia. Bueno, tia, no li dius tia. Normalment utilitzo bro pel meu germà. Ah, bueno, i ell també et diu bro. No em poden dir res. Per què bro i no sis? Ella podia dir sis, no? Sis.
Bé, o sigui, normalment em diu pel nom, no em diu res. No et diu res. Quants anys té? Onze. Bé, ja ha començat l'anidat. D'aquí a poc comencem amb els bro, amb el tio, amb el literal, perquè tipoliteral també l'utilizeu molt, eh? Sí, sí.
O sigui, a més a més, a vegades ho senteu tot, és el tipus literal. I ara no el diu literal, el diu el lit, perquè el literal és molt llarg. N'hi ha una de nova que ara en parlàvem. Ella jura. Ok, ja no ok, sinó ok. Ok mañana. Ok mañana, també. Hòstia, aquesta també és mig nova, eh? El tio, el Tofino y Tochil, encara l'utiliseu?
Això està guapo, no? Està tofino i toxil. Toxil, més que tofino. I obvio. Obvio. Amb moltes os. Obvio. Sí o no? Molt bé. A veure, Diego. Quina paraula és la teva més utilitzada? Ella jura. Ella jura, eh? Ella jura. És la nova, que m'heu dit? Sí. Hòstia, però això és nova de la setmana passada, perquè la setmana passada vaig tractar aquest tema amb el Pere Ribot i no m'ho van dir. Què és nova d'aquesta setmana? No, no. Que de quan surt una paraula nova? No.
Cada mes. És la paraula del mes. La primera del 2026 és Ellahura? No, aquesta l'any passat. Ah, bueno, bueno. I n'hi ha alguna d'aquest any ja o no?
No sé. No, de moment no. No, estem a l'espera de qui us ho diu. Ho marca el govern? No, el TikTok. El TikTok. Ella jura. Què vol dir ella jura? És com que diuen que sí, però que no. A veure, explica'm un exemple. La professora diu no utilitzeu calculadores i tu dius ella jura. I tothom està amb calculadores.
No fotre ni ni cas. Correcte. O sigui, no toqueu el peu del micro. Ella jura i toqueu el peu del micro. O sigui, sudo de tu. Sudo ho utilitzeu.
Sí. Sudo. Normalment ho dieu en veu alta i en castellà. Sudo. Papa! Sí o no? Bueno. Molt bé. De moment, la no és la que... Perquè vosaltres també ho feu, això de papa. Sí, no? Sí. I tant que sí.
Patricia, i tu quina és la que més utilitzes? Jo ara, lit. Lit, perquè literal queda molt llarg, no? Massa, massa llarg. Literal, lit, clar. Sí, perquè m'estan parlant i el més fàcil és dir lit.
que vol dir, vols que només utilitzem una part de la paraula? Vols que utilitzi para? No, home, no, no. Literal queda molt llarg, no? Sí, queda massa. I quan utilitzes literal, sempre? Doncs quan la Noa em parla. Només la Noa, eh? O la Marta o el Diego. Contesto lit, lit.
Lit, lit. És per donar que la comples raó, no? Sí, sí. Com perquè quan t'he sentit el que dius. Perquè sap igual que la xica escoltà. Lit, lit. Igual no saps ni què t'ha dit, no? Potser, potser a vegades. Sí, aquí la vendemà sí, lit, lit. Sí o no? Els professors els parleu així o no? No. No, home, no. Es canvia una mica el vocabulari que utilitzes, però... Sí.
No, no, no, no. No passa res, que estan togant aquí la base del micro. El profe, que els tractem amb més respecte, no? En lloc de tio, li dieu pavo.
Hombre, no, no. No. No. Va, quines frases? Ja sé, ja he apuntat, eh? LOL, LOL vol dir... LOL. LOL, què és LOL? Rissa, saps? Però LOL no vol dir algú com de perdre? És LOL, això és LOL. No, no. No, què és? S'utilitza... Bueno, utilitzen molts els anglesos. Sí. A més de posar un emoji de Rissa. Ja, però LOL què vol dir? Rissa? Sí. Sí.
O sigui, en lloc de riure feu lol. No? Molt bé. Tipo. Tipo. Tipo, això sí. Literal. Lit. Sí? Ella jura, aquesta m'agrada, eh? Ella jura. Ok. Ok, mañana. Em voleu explicar què vol dir? Ok, mañana.
Uf... O sigui, sudo, no? El que em diguis ja ho faràs demà. Sí, com que ho faràs demà. Noa, has d'estudiar. Ocmanyana. Per no dir un huevo. Sí, sí. Sí, o sigui, com ens dieu, ocmanyana vol dir que us esteu rient de nosaltres, no? Sí. El tio, aquest sí, el Tofino, el Tochi, el queda clar, i obvio, és obvio. Ara vaig una mica més enllà, va, de bon rotllo, no passa res, si l'heu de dir, la dieu. La setmana passada se'n van dir de molt grans, o sigui, no passa res, no passa res.
Noa, el teu insult preferit. El meu insult? Sí. Com parreu entre vosaltres, que a vegades us insulteu, que passes per allà i dius, hòstia, em tremola està l'orella. Bé, no sé. És que utilitzo molts. Va, digue'n un. Digue'n un.
No sé, ara no sé. Va, ajudeu la Marta, el teu. A mi ella sempre em diu estúpida. Estúpida. No, no, no, mentida. Estúpida és una paraula que utilitza sempre la Marta. Tu estúpida? Estúpida? Sí. Com per insult o què? No, quan li dius, per exemple...
qualsevol cosa, i dic, vaya estúpida. Exacte. Però l'hi dius a ella? A mi molt. A tu molt? Hòstia, no. I tu què li dius? Què et diu ella? Estúpida a tu. I rebota, rebota, i en tu cul explota, no? Ja no es diu això, no? Hòstia, és que això queda molt...
Molt, molt, no sé. Passat, passat. Sí, molt, no sé. Molt ella jura. Sí. Escolta'm la cosa. Va, el teu insult. Estúpida? Tu va, digue'm el teu, no? Va. Inbècil, potser. Inbècil, no? I tu, Diego? Diego?
Doncs jo, o una polla o joder. Una polla o joder. Vinga, una polla o joder. Vale, molt bé. Ja anem una mica al nivell de la setmana passada, que era a nivell de... Hòstia, em va fer... Poito em va fer. I tu, Patrícia? No, jo tonto, tonta. No, va, digues. Lit, lit, digue'm el lit. A veure, normalment fa servir aquests. O si no, o una mica més fort, allò... Quan m'enfado molt, ja, subnormal. Sí, molt bé.
La d'hòstia és molt bona, també. Quina hòstia? Hòstia? Hòstia, no? Hòstia acompanyat d'algú, no? Per fer-ho més potent. També amb la P, hòstia. Ah, també us dieu, eh? I us insulteu amb això, també? Sí.
Sí, no mireu que no. Escolta, si els vostres pares i mares utilitzen aquest tipus de llenguatge, tipus literal, ella... No, ella jura, anava a dir ella maniana. No, ella jura... Què penseu, què penseu?
Que no, que no. És que no ho utilitzen. No, no ho saben utilitzar. És nou vocabulari, no el saben introduir. Ah, clar, som tontos i no sabem utilitzar-lo. Correcte. Clar, clar. Nosaltres som tipoliteral, no? Sí. Però jo imagina que us digui, ei, bro, tipoliteral, ok, mañana, hòstia, ens diria, per què esteu dient? Sí o no? Sí. Això que som, boomers, què som nosaltres? Els pares, què som? Boomers. Boomers, no? Sembla que no, eh? Sembla que som una generació que es diu X. Sí, la X...
Què sou? Per saber-ho, eh? Zeta, crec. Zeta, per què? És l'última? No, l'última és la d'Alfa. L'Alfa? Hòstia, a mi això em balla, eh? No, no és la Beta. No, Diego, no. No, encara no. Diego, fa dos dies era això. Com que canvia cada dia això... O sigui, nosaltres som boomers, no? Sí, sí. Que seria, no podem utilitzar el LOL.
Si us vinc allà en plan lol, no, no. És raro, és raro. Vosaltres sabeu què deia la generació dels vostres pares? Què dèiem nosaltres de la nostra generació a la vostra edat? Perquè us deia, ostres, penseu que us inventeu tot. I no, no és així.
A la nostra època, i a l'època dels nostres pares, que són els vostres avis, i més enllà també hi havia paraules. Podem repassar paraules? Jo, per exemple, guai. Guai sí que ho dieu. Xungo? També, eh? Flipar? Flipo, sí. Quina passada? Hòstia, quina passada. Vinga, vinga. Quin rotllo?
Sí. També, també. Mola, mola. Mola, sí. Mola. Veus? Veus que no ho inventeu vosaltres? M'he quedat tallat. També. També ho utilitzo. Ah, sí, jo no ho utilitzo, eh? No, això ja no, eh? Curra. Curra? Sí. Què vol dir curra? S'ho curra, saps? Sí, treballa, no? Curra. Sí, sí, sí. Enrotlla't, va, eh, tio, enrotlla't. Jo no ho utilitzo, això. Però s'escolta, s'escolta. Sabeu el que vol dir o no? Sí. Què vol dir? Que no. Doncs...
s'enrotlla. Que no siguis avorrit i... Parla massa. No, no parla massa, va. Fes-me aquest favor, va. Enrotlla't. Aplica't. Col·lega, això sí, el meu col·lega. Penya, ei, penya! Jo no ho sé. Però també ho heu sentit, eh? Són boomers, són boomers. Què voleu fer? Sí, home, sí, fort, que fort. Moltes vegades dieu que fuerte. Que fuerte. Perquè en castellà queda més que fuerte, no? Que fuerte...
Ok, mañana. Patat. Estic patat. També s'utilitza... Ho he patat. He triomfat o estic patat o estic cansat. Tronco. Tronco es deia, també. Tronco abans, ara ja no... Rallar-se. Estic ratllat, eh? Sí, això sí. Festa.
Sortir de festa, què passa? Ah, no, res. Amb el teu poble, dius? Ah, no, no, no. Ah, no, vale, m'he entès el poble. Festa, sortir de festa, això sí, no? Sí. I campana, com dieu no anar a l'institut? Com vosaltres decideu no anar a l'institut, com ho dieu? No anem a l'institut campana. No anem a l'institut campana igual. Fer campana, no? Sí. Aquí va per pobles, eh? Mataró es diu Toris. Ho havíeu sentit mai? No. Si aneu mai a estudiar Mataró i algú vol faltar classe, és Toris. Mira. Que ho sapigueu, eh? Vosaltres feu campana o no? No. Alguna vegada.
Alguna, alguna. Alguna vegada heu fet campana. Reconeixem-ho. Tipo literal. Va, digamo. Noa, tu has fet campana alguna vegada, eh?
Sí, amb el silenci aquest ja... Ahir, ahir. Ahir ho va fer. Ahir? No, però perquè ahir em trobava malament. Això no es feia campana, es troba a ser malament. I tu, Marta, si dius, eh? Has decidit algun dia no anar-hi, eh? I tu? Jo també. Quan fa d'això? Doncs res. El divendres de la setmana passada. El divendres vas decidir que no anaves... Però a cap classe? Sí, a cap. A cap? O sigui, on vas anar? A casa.
I ho saben a casa o no? Sí, clar, perquè estava malalt. Mateo, però això no és fer campana. Bueno, entre cometes. Malalt, entre cometes. Estaves malalt que et trobaves bé però vas dir... I tu també has fet això? Sí. Quan? Divendres també. No. I tu, Patricia? No, jo crec que no. És molt responsable. Ja, ja, segur. Tu quan fa que ho vas fer, Marta, això?
No sé, abans de Nadal. Vas dir què? Trobo malament. Algun dia, sí, sí. Tinc mal de cap... Vaig faltar durant tota una setmana.
I no em trobava tan malament. No et trobaves tan malament. I ho saben a casa, que no et trobaves tan malament? No. Ara sí que ho saben, però bueno. No passa res, no passa res. Va, què més? Més paraules? Va, ja veus què més paraules de la... Aquesta és molt... Jo entenc que és molt... Chachi Piruli, això es deia molt. Chachi Piruli. Sí. Després Guai del Paraguai.
Això no. Només guai. Quina tela? Hòstia, quina tela que té. Sí o no? Per exemple, la Marta no ha anat a classe perquè no es trobava tan malament. Hòstia, quina tela que té. Sí o no? Sí, però no la fem servir tant. Valla tela. I està tocat? Tampoc. Fé el pringat o el pringui. Això sí, eh? Pillar.
He pillat, que no ho veus. No he estudiat, és per l'examen. He pillat. Bueno, sí, una mica. Cachondo, cachondeo, tot això? Sí. Modernet, pijo, cutre, enxufat, empanat. Empanat. Empanat. Molt bé, veieu que hi ha paraules que tampoc s'allunyen tant les vostres, eh? Poc maniana, eh? Poc maniana. Va, què més? Germans, germanes, teniu? Sí. Petits, més grans? Petits. Igual. Petits.
Tu igual, o sigui, bessó. Sí. I tu? Petit, petit. Ja utilitzen? Quin tipus? Hi ha alguna paraula que utilitzin ells i vosaltres, no? Insulta més que jo. Sí, quin insult fa servir? Quants anys té? S'inventa insults. Té onze. Hòstia, s'inventa insults, que bé, no? A veure, explica'm, quin insult s'inventa? Té creativitat. Home, inventar-se insults és el seu, eh? Va, digue'm en un. Mmm...
bueno, tonteries va, però digue'm en on que s'hagi inventat un dia em va dir mòmia assolellada mòmia assolellada no és del tot un invern això perquè abans es deia bleda assolellada llavors ell va dir mòmia, va barrejar dos conceptes i va crear un mòmia, és bleda assolellada i tu què li vas dir?
Que, que, vaya tonto. No, no, tu li vas dir... Que era estúpid. Estúpid, estúpid. És la seva, estúpid, no? I ella et va dir, va, i tu més. I tu li vas dir, lol, ok, mañana, no? Sí. Noa, algun insult del... Tu tens un germà més petit, també? Jo tinc dos. Dos? Dos. De quants anys? El meu germà té 13. Sí? I la meva germana té 9. 9. Vinga, i què? Alguna paraula que ells utilitzin, i tu no?
No, la veritat. Ma germana no utilitza cap. No? No, home, és petita. Bueno, no ho haig d'aquí dos dies, eh? I el de 13? Sí, el de 13, el mateix que jo. El mateix, eh? Ets el seu mirall, ja ho ves. I tu, Diego? La meva germana crec que no. No? No l'he sentit jo. Quants anys té?
Onra també. Bueno, no l'has escoltat. No has volgut escoltar-la. Tampoc. No has volgut escoltar-la. No sé si al cole ella va de malota o no, però... De malota. Algú és malote? Mira què fa la Noa. Tu ets malota, Noa? El Diego. Yo no soy malote. Sí. Yo no. Sí. ¿Por qué? Sí, no. És el malote. No. No, no, no. Sí o no? I la Patricia? Jo malota no. No, no, no.
Bueno, escolteu, aquest tipus de paraules que utilitzeu. El TikTok, eh? Però, clar, obriu el TikTok i qui diu ara s'utilitzarà Ocmanyana? Els comentaris. Sí, el de Ocmanyana i Eia Jura són stickers. I si fem algun... Obrim el TikTok ara i en fem algun a nosaltres? Bueno, crec que... No? No ens podem fer virals, amb això? Costaria una mica. O sigui, fem alguna cosa, tio, va, fem alguna cosa.
Què podíem fer? Què podíem juntar? Perquè literal és molt... Per exemple, tip o tip. Podem posar tip. Allò de tipo.
No, no crec. No triomfareu, eh? No. Ha de ser molt bo. Perquè... Home, perdona, a veure. Ella jura bo bo no és. Sí, sí. Però ha de tenir... Ha de tenir un context bo. Ah, claro, un context. Ah, clar, és que Oc Mañana és un context que no veus. Està molt estudiat, eh? Sí. Sí, la RAE, la Real Academia Española de la Lengua, l'utilitza. Clar, Oc Mañana ella jura. Clar, tot està molt ben estructurat, això. Sí.
En fi, Noah, tu què vols ser quan seguis gran? Què vols estudiar? Ah, no ho sé. Ah, no, ni idea. No, no. Lol. Sí. No ho tinc clar. Bueno, però l'any que ve, aquesta allà que veu al quart d'ESO, això vol dir estudis obligatoris, l'any que ve què? No ho sé. No saps què vols fer? No, estic esperant anar al cercle d'ensenyament. Ah, molt bé. Perfecte. A veure si t'inspiren, no? Sí, sí. Molt bé. I tu, Marta, què?
Jo segurament batxillerat científic. Molt bé. Què vols ser tu? No ho tinc molt clar, però entre biologia o psicologia. Ah, molt bé. Però no ho tens clar encara, eh? No. Molt bé.
I en Diego? Sí, jo vull ser azafato. Ah, sisbitat, ja m'ho vas dir. I això què vol dir? L'any que ve què faràs? L'any que ve estigui entrant a fer un batxillerat social o un grau mitjà de turisme. I azafato per què era? M'ho vas dir o no?
Zafato no ho sabia. Sempre ho has volgut, sí? No, perquè vaig anar al saló d'ensenyament. Ah, és veritat. Vas anar allà i vas veure i vas dir, ja està, a volar. T'agrada volar. Sí, sí, sí. Perquè és zafato de vol o no? Sí, sí, de vol, de vol. De vol, eh? Sí. Aquells que fan així amb la mà, dos salides, però no els diguis ella jura. Dos salides, llavors és ben gran i si dius, tipus literal, diran què diu aquest? Sí o no? Sí, sí. I tu, Patrícia? La veritat, estic entre moltes coses. A veure, diguem-ne les quantes.
M'agrada molt la ciència, la química. Però també m'agrada molt dibuixar. Oh, estàs entre arquitectura... Sí. Química... Jo crec que tiraré primer per ciències, perquè crec que és més fàcil canviar de ciències a art... Ah, ja penses en canviar, no? No, però sí, no m'agrada. Penso que tiraré per ciències i crec que faré el batxillerat científic, però no estic segura. Que bé, que bé, que bé. Estic molt content que hagueu vingut.
Tío, estic molt content, obvio que hagueu vingut. Ogmañana, no sé com fer-ho més ja. Ella Jura, també. Tipo literal, tip, lit, lit, lit, perquè literal era molt llar. Tipo i lol, eh? És espectacular. Sí.
Ara que l'arriba a casa dieu, allà a la ràdio hi havia un boomer que ens ha dit de tot tipó literal, eh? Com ha anat la tertúlia? L'ol tipó literal, si no? Escolteu, que vagi molt bé. Gràcies, que vagi molt bé. Amb Alaska ni tu ni nadie fins al migdia, Joan Escofet ens acosta a l'actualitat, anem a cuinar amb l'Alberro Ortiz. Miro el reloj mucho más tarde que ayer
Quederé aquí, no me supiste entender Yo solo pienso en tu piel No es necesario mentir Qué fácil es atormentarse después
Fins demà!
Bona nit.
Les notícies de les 12.
La T social és la nova targeta de viatge, no un títol de transport concret, que permetrà modernitzar i unificar els títols bonificats de transport municipal que ofereixen els ajuntaments normalment a la seva xarxa d'autobusos. La gran majoria d'aquests títols estan adreçats a la gent gran, a persones amb discapacitat o a aquelles que es troben en situació d'atur. Entre altres avantatges, aquesta iniciativa permet eliminar completament el sistema de validació magnètica
és a dir, introduint el títol en la màquina situada dins de l'autobús. Així, doncs, l'autentificació del bitllet es farà mitjançant la tecnologia sense contacte, aprofitant la infraestructura que aporta la T-Mobilitat. D'aquesta manera, els ajuntaments veuran simplificada la gestió administrativa de la varietat de títols que emeten perquè tindran un sol suport per facilitar les diferents bonificacions i, alhora, cada usuari dispondrà del seu...
abonament corresponent també en un únic suport. A la iniciativa s'hi podran adherir aquells ajuntaments que ho vulguin, fins i tot aquells que estiguin situats dins de l'àrea metropolitana de Barcelona.
El Real Madrid d'Àlvaro Albeló, volem dir, va començar amb una desfeta històrica. Albacete perdent per 3 gols a 2, quedant-se fora de la Copa a primeres de canvi. Un golaç espectacular de Betancourt en els últims suspirs de l'eliminatòria. Va deixar el Real Madrid amb un pam de nas. Desabtarà absolut pel conjunt blanc que fa més gran la crisi de jocs i resultats.
Ahir es va instal·lar el darrer dels quatre braços horitzontals de la creu de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família de Barcelona. Fa uns dies es col·locava el tercer braç i fa unes setmanes només es va instal·lar el braç inferior, el nucli, i els braços horitzontals de les bandes del naixement i de la passió. Tots quatre braços segueixen la geometria de doble gir per l'extrem interior, el que connecta amb el nucli, amb el cos central, tenen forma octogonal, mentre que per l'extrem exterior tenen forma quadrada.
Cada peça pesa gairebé 13 tones i fa uns 4 metres i mig de costat. Ara només falta instal·lar el braç vertical superior. Un cop completada, la Creu farà 17 metres d'alçada, com un edifici més o menys de 5 pisos. Com indiquen els àlbums del temple, Gaudí volia que la Creu brilleix de dia i fes llum a la nit. És per això que s'han d'utilitzar la ceràmica blanca esmaltada i el vidre.
Dos materials que són resplendents i que al mateix temps resisteixen l'exposició atmosfèrica. A les torres dels evangelistes i els apòstols està previst instal·lar-hi uns focos de llum que il·luminaran el terminal a l'interior de la creu. Es col·locarà l'escultura de l'Agnos Dei, obra de l'artista italià Andrea Mastrovito, seguint el projecte original de Gaudí.
Els Països Baixos, ho venim explicant també des de primera hora, han imposat dues multes de més d'un milió d'euros en conjunt contra l'empresa que desenvolupa Fortnite, que va a pràctiques comercials deslleials. Consideren que la publicitat que es difon al videojoc manipula els menors perquè hi facin compra, ja que el disseny de la botiga.
Estava elaborat de manera que pressionar els joves a decidir en molt poc temps. A més, de la multa econòmica, també ja s'hi ha aplicat una ordre vinculant per canviar la botiga virtual i reduir la pressió sobre els jugadors menors d'edat per gastar diners a la plataforma. Fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Ens hi tornarem a posar la una en punt d'un empàs al nostre crònic.
Segueix-nos en directe a través de vilasarradio.cat Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabarge amb les pomes. Mira, mena! Mira quines pomes m'acabant d'arribar! On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer, viu al comerç.
Generalitat de Catalunya. Lluc, 45 anys, enginyer, conduïa sota els efectes de l'alcohol, va provocar un xoc frontal i va matar la dona del seient de l'acompanyant de l'altre turisme. Quatre anys de presó i tres i mig sense permís.
Anna, 41 anys, directora d'escola. Es va distreure amb el mòbil. Va matar un motorista. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa millorar tant fins i tot quan estic enfadada. I jo sóc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no vaig néixer aquí, però també sóc la meva família. Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Gairebé 7 minuts pel damunt del punt del migdia. Això normalment passa els dilluns, però les coses van com van. Ja us vaig explicar que està de vacances, merescudíssimes vacances, i per tant, avui, perquè és un dia especial, rebem el nostre estudi a l'Albert Ortiz. I la gent dirà, qui és Albert Ortiz? És un xef vilasserenc que treballa a Can Bosca, a Can Brils. I ara el saludarem, però abans... No sé què està fent, què està escrivint? No sé què està escrivint, però ara...
Avui he decidit dir, hosti, com podia presentar l'Albert? I m'ha vingut a parar un llibre a les mans que es diu, atenció, l'alcalxofa.
L'alcachofa, una flor para el paladar. Dic, hostia, un llibre de cuina a la radio. I m'he quedat paradíssim quan en una de les seves pàgines surt... Atenció, eh? A la pàgina 22. Alcalchofas, alcachofas, con pomelo. I surt Albert Ortiz. Desde joven vive el ambiente del restaurante familiar. Se forma en hostelería. En 2002 inicia en el Bulli, donde aprende disciplina y orden. Disciplina y orden, diu...
La perfección en estado puro. Buah. Un año en Arzac. El valor del trabajo y el ambiente. Dice... Allá pudien parlar en Swites, potser? Swites, eh? Això és un tema que un dia hi han parlat, eh?
Un any en el celler de Can Roca, donde la interpretación de la cocina es exquisita e increíble. En 2006 abre... Bueno, en fi, que té mil restaurants aquí on t'han vist aquest home. Senyor Ortiz, bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume. Com estem? Com estàs? Molt bé. Avui estic de vacances, estic molt... Estic pacient i coneixia. Ja, en tinc d'afaitar i tot. Hem fet un desastre.
Que bé, que bé, que bé. Però no fallo, eh? Ara que puc, m'escapo. M'encanta. Doncs ara mateix, en directe amb nosaltres, l'Albert Ortiz.
Ell s'emociona sempre amb aquesta sintonia. M'encanta. Ens encanta que estigui aquí. Senyor Barté, com estàs? Molt bé, home, se'm nota que estic a vacances, eh? Hòstia, se'm nota. Però si tu t'estàs treballant al damunt, tio, no pots més. No puc més, per això he vingut aquí. No pots més. Tens unes ganes de fotre-te treballar d'una altra vegada, sí o no? Sí, sí, sí. De veritat que... Bueno, de treballar. De cuinar. Sí, sí, sí. Perquè a vegades la lectura i tot això que vas fent, quan no tens...
No tens coses que fer, doncs mola apuntar tot, però m'agradaria tenir una cuina al costat per començar a fer coses. Aquest senyor ve cada setmana, normalment, els dilluns a la ràdio, perquè juga amb nosaltres i nosaltres sempre li proposem un o diversos ingredients sense que ell ho sàpiga prèviament, sense que ell ho sàpiga, i a partir d'aquí ell tiren d'inventiva d'una inseparable llibreta
Avui no la tinc. Avui porta un foli. Avui ho patirà. Avui patiràs. Hòstia, és el primer cop que vens sense llibreta. Nota que estàs de vacances. Me la vaig a Alacant. Alacant! Tu et pots deixar el mòbil, la jaqueta, les ulleres, el cotxe, però la llibreta... Ja deus estar nerviós. Ha sigut un fallo. I això... Sort que estàs de vacances. Doncs bueno, resulta que a aquest senyor li proposem ingredients sense que ell ho sàpiga i a partir d'aquí tirant de llibreta i inventiva, avui d'inventiva, aquest senyor...
ens cuina en directe. Jo avui, com que sé que ens escolta venint cap aquí el tio, he dit... Avui la cosa va relacionada amb un dia que celebrem aquesta setmana. I fins aquí hi podeu parlar. Has descobert alguna cosa? Sí.
Has descobert alguna cosa? I com a cuiner no ho sabia i sempre m'avisen a la tarda. Dic, hòstia, no pot ser que un dia tan important no ho diguin. I quan m'has dit això, aquest missatge d'Entrelínies, no? Oh, en sèrio? Bé, a veure, estem parlant del mateix. De quin dia estem parlant? Del Dia Internacional de la Coqueta. Però saps què passa allà? No, no, no, que vagi molt bé el vers, ja serà fins la propera. Adéu!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Bé, continuem el programa. Ara parlarem de carnaval i ja hem parlat de cuina. L'Albert ja marxa.
Això no es fa. Jo que intentava ser bo i he pecat d'anar... Mira, em trec hasta la bufanda de la cama que m'entrada. Estàs molt guapo. Aquest del 2026 t'ha sentat molt bé, no? Més que el Madrid, no? No costa gaire. Bueno, escolta'm una cosa, tu. En sèrio, ja ho sabies? No sabies que es celebrarà el Dia Internacional de la Corqueta? Mira, és curiós perquè avui he dit a la ràdio, i ho he explicat a la ràdio al principi, a la intro,
I ho miro i dic, hosti, però cada any em passa una cosa, que sempre... O sigui, la croqueta m'ho diu a la tarda, a la nit, dic, hosti, no em fotis, que avui el dia de la croqueta podíem fer croquetes d'aparitiu o el que sigui, el restaurant no n'he estat sempre, no? O sigui, o ve aquí o ve a un altre lloc, no? I sí que és veritat que, hosti, sempre ara m'empreneixo, dic, hosti, possiblement hi haguéssim posat algú. Però ara ja vinc superpreparat, eh? Alguna fulla, però...
Però farem coses xules. No em facis ara croquetes. Ara no em fotis i em tirs com els bunyors de bacallar. Mira, aquí a Vilassar, a Vilassar, t'explico una cosa, perquè sabem què és el dia de la croqueta. Ara no em comença a fer croquetes de rostit, que costa molt i són boníssimes, però ara sigues original, eh? La Imma Pardos va obrir una botiga a Vilassar que es deia Coc. Que cada any la tens, no? Coc Ludoteca Gastronòmica. Ho he escoltat i és superinteressant, eh?
I aquesta botiga es va anar fent gran, gran, gran, van obrir un obrador, i ara tenen un superobrador, Arenys de Mar, i demà estarà amb nosaltres en directe a Dia Internacional de la Croqueta, perquè estem parlant, si no m'equivoco, de més de 50 tipus de croqueta. I a partir d'aquests 26... I bones, no? Bones, no. Extraordinàries. I mira si són extraordinàries, que demà ens en parlarà, ja deixo anar al titular, aquestes croquetes que van néixer a Vilassar de Mar...
a partir d'aquest any viatgen a l'Orient. Com els Reis d'Orient, eh? Com els Reis d'Orient, doncs viatges a l'Orient. Per tot el món. Per tant, demà tenim a la Imma Pardos. I, clar, aprofitant la benentesa, he pensat, hòstia, dia internacional de la croqueta, li faig cuinar croquetes aquell. I el tio m'ha enganxat. Però, com a... Ja et dic, no em facis una croqueta allò de pollastre. Que també són molt bones, eh? Però, què em cuines? Bueno... Ai, ai. Evidentment, jo no tinc la privilegia de provar les croquetes d'ella.
Però diu molt d'ella, d'un producte, no?, de tant de temps, fer-ho, això vol dir que ho fa molt bé i que es porti a l'estranger és molt admirable, no? O sigui, jo no sé si arribaré a la qualitat que m'imagino que no he provat i m'agradaria provar-ho, perquè ho no tinc aquí ara per provar-ho. A moltes botigues? A quines, per exemple? Ara t'ho dic, ara t'ho dic, i si no, aquí Aranys de Mar, la vas a veure, eh?
Bueno, és que jo xerro molt, i sí, xerro també, i avui aprofito el dia que estic per aquí per fer coses, però ja et dic, hòstia, això és admirable, no? I no la conec personalment, però m'agradaria molt. Doncs mira, les tens per sempre, sense anar més lluny, si vas d'aquí Vilassà, el coc. Coc? Sí, ara tu. Sí, perquè soc una mica...
És que és boníssim. Està escrivint, m'està parlant, ell va fent. Vinga, va, anem a cuinar. Anem a fer croquetes. Evidentment, ella tindrà una evolució de les croquetes. Jo soc molt tradicional en aquest aspecte amb el que és la base de la croqueta i et passaré la recepta ara
que a mi m'és igual. O sigui, no... Jo sempre dic que la cuina és, a vegades, compartir i que es vagi evolucionant, no? Quan dones una recepta, si algú te la fa millor, doncs molt millor. Jo tinc una baixa per a les croquetes i a mi m'agraden les croquetes de...
Si són de rostit, és perfecte que sigui el teu rostit, tot ben rostidet, el bullastre que ha sobrat, totes aquestes cans fetes al forn o rostidetes, amb un sofret de ceba i tal, això està molt bé. Però jo, amb la meva experiència, perquè clar, no m'he dedicat a fer croquetes, però sí que m'he dedicat una miqueta a fer una bona croqueta per mi, i després que hi ha res sabors. Aleshores jo tinc una recepta base de croquetes,
que és, si te la canto ara, i després, si vols, la passem per la màgina web. I tant, va. Jo sempre parteixo de la base de 300 grams de producte. En aquest cas, 300 grams de producte serien, per exemple...
podem fer de pernil, pernil picadet, pernil ibèric bo. 300 grams de fer una mostra d'una coseta de sobrassada, amb mel i poma. Aquí, aquí, aquí és on t'ho vull anar. Amb aquesta base de 300 grams de producte podem fer, jo què sé, de boniato. Si canviem aquesta sobrassada, aquest pernil per productes vegetals, diguéssim, anem fent, o sigui, prouem. El coc fa les de boniato i també trompeta de l'amor.
Veus? Qua de bou. Es pot fer croqueta de tot? Mentre s'estigui bo. Mentre s'estigui bo, no hi ha cap problema. I aleshores jo pateixo sempre d'aquesta base. Jo soc molt pràctic, sobretot amb receptes. Sempre porto la llibreta i a partir d'una recepta jo vario el meu gust i després rectifico i apunto. Això sí que soc molt responsable.
Aleshores et donaré aquesta recepta, que després la penjarem. Seria, a partir de 160 productes, en aquest cas, el que hem dit, embotits, vegetals... Ara et donaré una molt curiosa, que vaig fer un any a Sant Jordi, amb roses, que està molt guai. I inspirat en un plat del C de Can Roca. Aquesta.
Que t'ho coneixes de la vora. Exacte. Tenint un plat, t'ho explicaré. Anem per pas. Perquè amb aquesta recepta que he fet ara... Perdona, Albert, però és que m'està entrant una calor ara mateix. A part de gana. Ja has vist que avui fa calor aquí. Però tu has entrat i anava amb el meu collal, la meva bufandeta i estava molt bé. Però és que ara m'estàs parlant d'això? Espera un moment, eh? Em trec als auriculars un moment...
I em trec? Estàs guapo, eh? Què dius? Estàs molt guapo
Al final m'ho creuré. Sí, exacte. Jo també, jo he arribat aquest matí i anava amb la jaqueta i dic, hosti, aquí fa calor, aquest maresme tan bonic i fer temps que no visitava. Vinga, va. Bé, aleshores, fem 300 grans de producte, el que farem és un rucs. Un rucs és una lligassó, una base de salses, que seria la base d'una bechamel. Faríem una ceba ben picadeta amb brunoise, molt, molt picadeta,
i sofregida, o sigui, sofregida en aquest cas amb mantega. Si li podem posar oli d'oliva, li podem posar oli d'oliva, no passa res. Jo sempre parteixo de la base francesa, del rucs blanc. Un cop aquesta ceba, una ceba amb 75 grams de mantega, ben sofregideta, folent, que caramelitzi, que la mantega és quasi-casi-cadi noasset, mantega avellana, aquest torret d'aquesta mantega, arribaria el punt en aquesta cassola de posar el producte.
Què passa aquí? Podem posar el que he dit, embotits, el que explicarem després, o sigui, ho sofregim allà, que és pernil, pernil, que és sobrassada, sobrassada, que és el Virginia escalivada al forn de l'abraç o el que sigui, també.
Per què? Per integrar aquesta mantega i aquesta ceba amb el producte que li afegim. Una última hora, deixa'm dir, no passa res, una última hora, un avió de Turkish Airlines, aterrat d'emergència, s'activa l'alerta de seguretat a l'aeroport del Prat de Barcelona. No passa res, però si veieu aquesta última hora, sapigueu que ha demanat un aterratge d'emergència, no saben encara els motius, i ha aterrat a l'aeroport, que ha activat els motius de seguretat, l'alerta per seguretat. Vinga, Albert, més coses. Esperem que no passa res.
Entre croqueta i croqueta, notícia. Exacte. Això és una mica, eh? Un poporrí. No, però bueno, al final la croqueta és un poporrí de tot, també, no? Sí, home, sí. Però ja està. Va. Aleshores, quan s'ho fregit això, el que farem és els rucs, diguéssim, tenim 300 grams de producte... Perdona, sigo per una amenaça d'explosius, eh? Imagina't, eh? Finalment s'ha revisat l'aeronau, els passatgers, i no han trobat res, si ho té una falsa alarma. I passa a l'hora meva. I passa a l'hora clàndida. A ver, a ver, a ver, entrant d'estudio... Valla.
Aquest matí també he trobat la peça tan bé tancada i t'arragona, diu, bueno... Et persegueixen el berre, et persegueixen... Tinc d'estar a la cuina. Va, més... No, va, digues, més coses. Vale, aleshores, tenim aquests rucs, posem la farina. La farina jo sempre recomano tamitzada, diguéssim, tamitzada amb un colador perquè sempre es fa grumolls, en aquest sofregit amb ceba, mantega i el producte, que diguéssim el que hem dit abans...
En unes varilles, ho anem lligant perquè la mantega, la greix, diguéssim, i la farina faci el que és el rucs, que serà una pasta. En aquesta pasta l'hi afegim per aquesta quantitat, 200 grans de farina, no sé si ho he dit, 200 grans de farina. I en aquesta pasta, a banda, tenim un litre de llet, llet sencera, escalfada, prèviament calenta. Afegim amb aquesta beixamel, si et fixa és una beixamel, però una beixamel amb producte, i l'anem lligant amb aquesta varilla...
I sobretot, aquí és molt important, el punt de coixió de la farina. Diguéssim, quan més coem, el producte ja el tenim cuit, el que haguéssim fet, però sí que és important anar varillant, varillant, perquè aquesta farina no sàpiga crua. Què vol dir sàpiga crua? És quan tu poses en boca aquesta cullerada de peixamel,
I la llengua fa com a esperó, diguéssim, que no t'acaba d'agradar. És molt simple, molt natural. Després, amb aquesta beixa de mel, que la tenim feta, la maniem una mica de sal i pebre, la posem a punt de sal i pebre. Jo el que faig és, després d'aquesta base, tirar-la en bandeja, ben estiradeta, hi ha un film a pell, que es diu, i refredar.
Refredar. Sempre, no podem fotre-la directament. L'hem de deixar refredar. Per què? Perquè després agafarem una taula ben neta per formar-les. Formar-les si volem boles o volem... No, croqueta, croqueta. Si tenim molta quantitat amb una màniga pastissera, les tirem. Jo sempre recomano... A casa podem fotre quilos i quilos. Però bueno, si volem... Al final m'acabaré comprant una màniga pastissera. És que estan molt belles. A part són d'ossar i tirar aquestes, que estan molt belles.
l'he utilitzat, sí. Aquest plàstic. Jo el que faig és posar-me a la cuina una taula
En film poso paper transparent, de banda a banda, i així jo... En filma tota la cuina, entres allà i tota la cuina està filmada. Que ningú entri perquè si no la dona... Jo una vegada vaig quedar enfilmat jo, enfilmat una plata de canelons, vaig quedar enfilmat jo. Perquè anava a durar amb voltes allò. Jo i el paper film no ens portem bé, no ho sé. Si hi ha una cosa torpe i tonto és amb el paper film. Ara que estic a casa cuinant, hi ha uns films al supermercat que està molt bé,
Perquè tens com una petita regla. Sí, sí, sí. I el talles bé, oi? No, l'important és tenir paciència, perquè el quadre estigui perfecte i fas com un cúter, saps? I t'ha quedat perfecte. Si amb alguna cosa sóc torpe i tonto, entre altres, és el meu per fer film. Una vegada em vaig haver de rescatar la cuina que em vaig enfilmar jo. Saps què vol dir? No tens paciència. Clar, la cuina vol paciència i temps. Ho diu ell, que no tinc cap paciència.
Però és veritat, si et planteixes aquestes coses i dius, vale, si això està aquí és per alguna cosa. Ja, sí, sí. I aleshores, pam, ho poses a les dues bandes, vale? I aleshores, aquí, per formar-les les croquetes. Aquestes croquetes, jo el que recomano sempre, o guants de làtex, o si no, a les mans ben netes, vale? Això sí que és superimportant. I si tenim canalla, per exemple, amb la canalla també... La canalla és jugar al menjador. I si no volen jugar i estan alborits... No, no, no. No, va bé perquè hi ha canalla... Són bruts, tio. Sí, però hi ha canalla que són així... Què dius? Aquest és tècnic. Aquest és tècnic.
Aquest sí, els dos tècnics fora. El tècnic que tingui pacients i tal, diu, aquest em mola. No, perquè comences a fer les croquetes i acabes fent... Però els tècnics, que són d'aquí, dius, no, no, li dius, aquesta mida, aquesta mida, i te les fa millor que tu. Tu de petit ja apuntaves maneres o no?
De petit era molt curiós. Molt curiós. Sempre m'agrada la creativitat per això, perquè era molt curiós. Per exemple, em donaves aquesta de sabó, m'han preguntat com es fa aquesta bombolla, intentava ser la bombolla més gran, o coses aquestes, petacetes, aquestes coses m'han fet molta curiositat. Croqueta de petacetes, t'imagines? T'imagines, estaria molt bé. Es pot fer o no?
Si li posem última hora aquest petaceta, o sigui, quan surt de la fregidora, potser passa-li una mica de rebossat d'aquest petaceta i que surti la sala, seria perfecte. I amb què lligaríeu una croqueta a petaceta? Si el petaceta és de cola, per exemple, o neutre, jo agafaria un petaceta neutre, potser una croqueta, perquè petaceta neutre té àcid, netejaria molt bé el paladar, potser una croqueta no de pernil, perquè seria contracultura, no?
Contra-cultur. Però seria una croqueta sonora, amb sonoritat. Oh, és que guapo. Perquè donar el paladar aquest. O potser una croqueta de carxofa que té aquesta... Oh! Ho hem deixat anar aquí? Igual ara hem deixat anar alguna cosa... I ho fem tranquil·lament i algú després es forra amb això. Si d'aquí un any algú es forra amb la croqueta de carxofa sonora...
El catxo fa sonor del maresme. Se l'asseurà amb nosaltres. I aleshores això, ens posem una mica d'oli a les mans i anem fent o boles o el tipic cilindre aquest de croqueta, i les tenim formades. Però aquí ve una... Fins aquí ve. Ara ve com la liem, perquè a mi se m'acostumen a cremar les croquetes. Però abans d'això anem a fer el reussat. Ah, és veritat, si encara no l'hem fet. Perquè aquí és molt important una cosa... Com ho fem, això?
Les coquetes, quan les tenen ja formades, posar la nevera que agafin una mica de fred. És que no tinc paciència. No entens cap nivell. Ja veus, no tinc paciència. Ja anava a fotre la paella. No, clar, exacte. És passo per passo. La cuina és pas per pas. Tranquil·lita, va. Ara, llavors, jo aquí, una cop formades, jo les deixaria una nevera o, si les anem a fer al moment, a un congelador, sense que congelin, perquè la massa al final és greix i ens agafarà estructura, no?
Després posem, amb aquesta taula que tenim forrada amb fil... Un toc de congelador. Sí, perquè no arribarà a congelar. Però quanta estona, una hora? O mitja hora, semicongelada. Jo no vull que em congeli, sinó que vull que tingui estructura per poder... Clar, que no es desfagi, que no es desfagi. Clar, després tenim la farina, tenim l'ou, i tenim el pa ràllat. Clar. Que aquí ve la... Una altra... Les coses que...
que m'he adonat que al final va molt bé el producte del pa reial. Aleshores, es passien per farina, per ou, és molt important. Si som dos, un va amb farina, i l'ou és l'ou, que és líquid. El de farina pot desmarcar-se el pa,
perquè té sempre les mans sòlides, diguéssim, i el líquid és el líquid. A la que passem aquesta variant, diguéssim, si tens que tocar amb la mà el líquid o el que sigui, doncs no. I això és molt important. Que passin bé per farina, que es forrin bé de farina, que estiguin... Exacte. No fem ou i farina de pa, sinó...
Farina i amb consciència, diguéssim. El xef ho fem, això. El xef ho fem, això. Ens posem a la cuina. Per què has reventat aquesta croqueta? Un dels motius que ho reventes és perquè no la passes bé per farina. La farina, l'espulpuregem, després l'ou, i l'ou amb una forquilla, l'escorreguem bé i passem al pa raiat. Aquí hi ha una cosa que m'encanta, que és una mica més clar que el pa raiat, que és el panko.
Panko. Què és panko? Panko és un pas japonès amb escames, diguéssim. No és com el pas rallat tan fi, tan fi, tan fi, sinó que és molt més aèria i per mi la croqueta no queda tan tupida sinó que queda més aèria. Panko. Panko. Has vist que és pan en escames japonès? Sí, sí, pan comido.
Panko mido. Molt bé. I després, un cop ho tenim aquí ja, o bé, si les anem a consumir el mateix dia de la setmana vena, i si no, les congelem. Congelades, va, les congelem. Per què? Perquè després tu, un cop les tinguis que fer, les descongeles mínimament, com que el nucli estigui congelat, diguéssim, però la croqueta no se't desfarà tant. És un truco, però va molt bé, no? Panko.
Panko. Per fregir... Ah, mira, ja ho posa, croqueta. Un panko és una mena de farina de galeta que s'utilitza a la cuina japonesa. Per exemple, el ton... O aquests llagostins que hem fregit, que tenen els pames. Ah, clar. És això del panko. I si volem...
Estalvia una mica més, posem panko i per ratllat. I aleshores ja fem aquesta barreja. I el que et dic, si les congelem totes, a mi m'agrada molt congelar-les perquè després, per exemple, dinem a les dues, o a l'aparició el fem a la una. Jo a les 11 del matí ja me les trec del congelador i les deixo a la nevera. Segurament que les guetes estiguin semicongelades per dintre, però va molt bé perquè quan les frageixes no se reventen, perquè tenen tant de fred...
Aquí la genjijijaja, però quan les fregeixes, a mi se'm fan d'un costat molt de dintre. Llavors, que em passa que abans queden torrades de fora i congelades de dins, fredes, fredes. Què hem de fer? Això és. La primera base que hem de fer és, és a dir, treure-les, si a la una estic congelades, a les onze del matí les trec. I mira, si és hivern, la deixo a la cuina, fora.
Com ara. Sobre un paper sulfuritzat o un platet. Sí, sí. Que no s'enganxin al plat, d'acord? Anem a fregir-les, d'acord? Jo sempre recomano oli de girasol. Per què? Oli de girasol? L'oli de girasol sempre et torrarà millor que l'oli d'oliva. I el gust, què és?
És que és neutre. A mi la croneta m'agrada fregida. És com la patata fregida. Ah, si tu poses oli d'oliva, oli... I la calor, o sigui, el cremar, el torrat de la fritura, diguéssim, la fritura andalusa sempre porta oli de girassol o això, l'os. Sí, clar, si no és així la mensualitat allà.
I a part d'una solitat és que et queda una fritura superblanca, supernítida. Clar, l'oli d'oliva triga més a fregir. Si l'oli de girassol a 180 ja ho tens per fregir, l'oli d'oliva sempre tira 200 i es crema. Ja. Més que l'altre, no?
I aleshores et queda una fritura superblanca i ben submergides amb oli de girassol. I mira que som uns defensors de l'oele d'oliva, eh? O per fregir. Per fregir. És com un vi bo amb sangria. Clar, estàs fregint un producte que al final tu el sabor ja el tens allà perquè has fet una gorqueta, jo què sé, creativa o de pernil o de rostit,
Jo no necessito l'oli d'oliva, ja. Jo l'oli d'oliva ja he posat a la beixamel o a la mantega. I fregides, després, a 180, jo diria, sol, hi hauràs que es freggen perfectament, ben cobertes d'oli, queda la cruqueta perfecta, i a l'interior, el que recomano...
És posar una punta d'un ganivet, una puntilla, que es diu, i el llavi inferior, mira, aquest llavi inferior, amb aquest ínox, te'l poses aquí, i si de dintre se la punxes al centre, si aquest llavi inferior et pica, que està calent, ja està perfecte. I si veus que et falta una miqueta un form a 150 o així, re, un minut, i la tens perfecta.
Però t'asseguro que amb aquells 180 graus, no veus que la crueta no es cremarà a 180, o sigui, trigarà el seu procés. I més si està congelada, que estarà freda. Què passa si està semicongelada? Que l'oli, si està 180, el baixarà a 160-150, no? O sigui, ja baixarà la temperatura i tens un procés fins que arribi a 180 un altre cop. I aleshores, aquest temps...
Crec que m'ha passat el temps, no? Molt ràpid, una croqueta, homenatge a Joan Roca i a la família Roca. Joan Roca i la família Roca feien un foie gras a planxa, amb bourbon, roses i lichis. Lichis és aquesta, el raïm xino. Sí, sí.
I aleshores jo un dia vaig provar de fer un homenatge a ells amb una croqueta. El mateix que tenim aquesta recepta, en comptes del 300 grams de fruta, serien 300 grams de foie, ben marcadet, ben rostidet, foie gras, el marquem i després el retirem, fem aquesta beixamel i després l'afegeixo al foie gras. Es desfà, que és una massa superconvocata, i aquí l'afegeixo pètols de rosa.
comestibles, diguéssim, que no tinguin insecticides, ben picadets, uns litxis confitats, litxi, que és l'altre rima aquest, confitat, aquesta seria la massa, tot barrejat, tot barrejat, i una mica d'igua de roses, al final. Després fas aquest procés que t'he fet abans, i després, quan surt de la fregidora, uns pètals de rosa a sota, que t'agafis la pètala de rosa i la croqueta. És superromàntic, i us homenatge als germans. I els hi vas fer saber? No.
No. El Jordi l'hi vaig dir, però en Jordi no vam fer molt de cap. En Jordi va passar, no? Sí, ell va a la seva. És que els cuiners sou així, els artistes sou així. Artista no ho sé, però cuiners sí, cuiners són així. Albert Ortiz, mil gràcies. Un plaer, un plaer. Quan tornes?
Bona setmana que més estic a Alacant, seria... A veure, he de mirar-ho. Però que estàs obrint un restaurant a Alacant, tu? No, tinc allà una... Estic agafant emmetlles. Ah! Ara que tinc poladella, els olives. Ara olives, eh? Estàs agafant olives, eh? Tinc una mica de... Feina, feina. Sí, algo molt bonic. Molt bonic i molt romàntic. Oh! O sigui, que el teu cor ha volat cap allà...
Està sempre al Maresme, ara a Cambrils i ara a la Can també. Puc dividir-lo. Albert Ortiz, un autèntible. Mil gràcies, de veritat. Està de vacances, ha vingut aquí unes hores i ho passo per la ràdio i això t'ho agraeixo moltíssim. Jo també l'agraeixo, aquesta oportunitat. Que vagi molt bé. Gràcies, bon dia. A tu, bon dia. Adéu, adéu. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Una pausa, parlem a Mirena Ruiz, companyia Divines. Parlem una vegada més d'American Pie. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mars. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassada Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 7 minuts per damunt de dos quarts de 12.
Ensetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, de les tres que compartim cada dia a través del Parlen de Tot de Vilassar Ràdio. Mireu, dissabte passat es va presentar la temporada del remodelat teatre Ateneu de Vilassar de Mar. Una temporada es va presentar la temporada professional. Les entitats, doncs, com la tropa teatre i altres entitats que també varen servir l'Ateneu, doncs...
En aquest cas no es va presentar, sinó que es va presentar al Teatre Professional. I no cal que anem molt lluny, perquè el proper diumenge, 7 de la tarda, arriba el primer espectacle d'aquest remodelat Teatre Vilassareng. Arriba American Pie, arriben a Vilassar de Mar, ni més ni menys que Les Divines. You're just too good to be true I can't take my eyes off you
Volem parlar de les divines, volem parlar d'aquest American Pie, d'aquest pastís americà. Volem parlar ni més ni menys que amb l'una de les seves protagonistes, la Irene Ruiz. Irene, bon dia, bona hora! Bon dia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, molt contenta i amb moltes ganes de venir...
a Vila Sa i a trobar-me amb aquest teatre nou, que tinc moltes ganes. Fa temps que ens en parlen i tenim ganes de veure com ha quedat la remodelació. La remodelació. Mira, tindreu l'honor, deixem-ho dir així, d'estrenar professionalment, tot i que ja s'han fet coses allà, però a nivell de casa nostra s'han fet coses, però professionalment sereu vosaltres les que estrenareu aquest remodelat teatre de nou i ho fareu amb aquest American Pie, que tant i tant, Irene, ens està funcionant, eh?
Sí, sí, sí. Mira, és un espectacle que és molt potent. La gent, la veritat, és que el gaudeix moltíssim perquè és que és energia pura, bon rotllo, música d'aquesta inoblidable, no?, que tots portem com a banda sonora de les nostres vides, jo crec, i intergeneracionalment ho podem veure així també, com que és una música que ens ha, diguéssim, marcat a molts. Aquestes cançons que fan pensar, Irene, potser que s'obren les cadires, no?,
Les traiem i ballem tots, no? Una mica ja ho farem, jo crec. Inevitablement ho farem. Una mica, sí. Explica'm una miqueta de què va aquest pastís amèrica, aquest American Pie que ens porteu, que sé que barreja una mica música, teatre, reivindicació femenina, que això m'agrada molt, i una miqueta aquestes tres veus femenines i aquest sextet de músics que us transporten als 60 i 70 de Las Vegas, allà a Hollywood, no?
Sí, sí, entre Las Vegas i Hollywood, diguéssim. Ens movem per la costa oest dels Estats Units d'aquesta època, de finals dels 60 i fins a mitjans dels 70, més o menys. I sí, és un homenatge que li fem a la música aquesta, que ens ha marcat tantíssim, no?,
I alhora com una reflexió de com en aquella època diguéssim que el panorama musical estava sobretot molt marcat per les figures masculines i reivindicar també la figura femenina i les dones a l'escenari que, bueno, creiem que...
que tenim molta força i molta potència, molt a dir. I tant, i tant. Només fa falta veure un trosset de l'espectacle per veure la potència que teniu les tres. A més, a més, jugant una mica amb l'humor, també. Juguem una miqueta amb aquell humor. Això és marca de la casa i també té molt a veure amb el nostre director, el Martí Torres, que tornem a treballar amb ell en aquesta peça i...
I sempre ens agrada aportar humor i bon rotllo i riures, sempre intentant reflexionar una miqueta a la vegada, perquè amb humor les coses entren millor, diguéssim. Sí, sí, és que és una festa, jo no ho puc descriure d'una altra manera, és una festa de música, del rock i el soul,
i tres noies que, a part de ser les curistes o les possibles curistes de l'Elvis Presley, volen estar elles al centre de l'escenari.
ocupant aquest espai. De fet, dues d'elles, la tercera fuig una miqueta de tot plegat, no? I això passa moltes vegades, eh? Sí. En el món així mig matern, mig professional, aquells que somien, hòstia, vull pujar en un escenari, sobretot músics estem parlant, no?, de grups que diuen, hòstia, la fama, la fama, i sempre hi ha algú que diu, no, no, jo la fama ja us la regalo. És una miqueta també un retrat, una fotografia del que és la realitat, no?
de la indústria musical, doncs potser sí. Tot i que aquesta tercera no és que ella no vulgui la fama, el que no vol és a qualsevol preu, diguéssim, no? No vol la fama a qualsevol preu i ella és la que ha tingut més contacte amb l'Elvis Presley, diguéssim, i ja sap una mica com funcionen aquests cercles, no? De vegades una mica més foscos del que ens agradaria, no? I llavors ella diu, no, no, nosaltres és igual si no arribem tan amunt, no? Però si més no serem nosaltres, serem autèntiques i
i tindrem la nostra pròpia força. Moltes vegades, masses vegades, un cercle molt fos. Nosaltres veiem un espectacle, veiem una cosa fantàstica darrere i a vegades moltes parts fosques en què l'Elvis, precisament si llegiu les seves històries i la seva biografia, veureu que té una part molt fosca, però en qualsevol cas, una miqueta aquest és l'empoderament femení, de dir, escolta, jo també vull estar a dalt de l'escenari. Hi ha tantes generacions de dones, sobretot dels anys
50, 60, inclús 70 i 80, i encara avui en dia, que no hem de deixar de reivindicar-ho, que pel fet de ser dones no se'ls dona aquella oportunitat. I això és una mica també reivindicar-ho.
Sí, sí, sí, sí. Al final no és només en el món de la música, no és a tot arreu que vulguis o no. Sempre hi ha aquella mena de sostre de vidre aquest, no sé com es diu, no? Aquesta mena de, ui sí, però fins a un punt, o sí, però sota aquestes condicions, si fas el que jo dic, si ets com jo dic, no? Des de les indústries musicals, doncs...
exigeixen uns estàndards, unes coses estètiques, unes coses que crec que estan molt fora. Això es veu en l'espectacle o no?
Les exigències estètiques, això no. Diguéssim que aquí ens ho posem nosaltres soletes. El que es veu més és... Sí, no, perquè divines sempre ens ha agradat molt cuidar l'estètica. Clar, sou divines. Sí, sí, ens vam posar primer el nom sense tenir res a veure amb la part estètica. Venia més d'una sensació emocional, de... Oh, que bé que estem, que bé que ens sentim. Venia més d'aquí quan ens vam posar el nom. Doncs que bé, que bé.
Però inevitablement, clar, et demana, aquest nom et demana una sèrie de coses, perquè és que a nosaltres ens agrada tenir l'escenari polidíssim i nosaltres jugar a vestir-nos ben elegants, ben impactants. I tant que sí. I la veritat és que la posada en escena d'aquest espectacle és molt xula, o sigui, és...
Brilli, brilli, però a l'infinit. És molt impactant i molt potent. Brilli, brilli, i vosaltres ja esteu aquí, la Carla, la Irene i la Clàudia, per omplir l'escenari.
Sí. Esteu aquí, ompliu l'escenari. Hòstia, és que hi ha vegades que vas al teatre i dius, hòstia, em queda com vosaltres tres l'ompliu, eh? Hòstia, foteu una marxa. No parem, no parem. La veritat és que no parem. Baixeu, feu ballar a la gent, és a dir, és un espectacle que en una hora i mig passa rapidíssim, això, eh?
Passa superràpid i mira que no ens ho pensàvem perquè a vegades d'allò que tu vas fent i no saps què passarà quan et trobis amb el públic i si pot arribar a cansar, saps? Perquè tu vas fent però a sala d'assaig, diguéssim.
I no, no, la veritat és que tothom surt entusiasmadíssim, canta moltes cançons perquè les coneixen, les que no coneixen les gaudeixen igual, s'emocionen, no, és que és un... és que estava de veritat que és molt potent aquest espectacle. Escolta... Perquè l'hem fet nosaltres, però és que és així. Home, sí, s'ha de dir. I què, que l'heu fet vosaltres? Si és un espectacle potent, es diu, i punt, ja està. Escolta, em dius que torneu a treballar amb en Martí Torres, això vol dir que ja ho havíeu provat, això, no? Us heu sentit bé, amb en Martí? Sí.
Sí, i tant, i tant. Hi ha una relació de molts anys i és com el nostre director i dramaturg de capçalera. Vam fer el Xocolat, vam fer l'Enxanter, que la veritat va tenir molt d'èxit, Enxanter, i el Paradís, i el Moonlight Serenet, i ara l'American Party, ho he dit que Déu n'hi do, ja el recorregut. Sí, amb els jovenetes que sou i mira com m'hi feia, que n'heu fet de coses. Bueno, això...
Això, bueno, això em posarem així... Som joves, reivindiquem. No ho diria, però escolta'm, és que també s'ha de reivindicar la maduresa. Sí, però jo li dic joventut acumulada, eh? Ah, vale, doncs la joventut acumulada, però vull dir... Sí, i tant, i tant que sí. És una altra cosa que va ser una mica el naixement d'aquest espectacle, també, perquè era una mica el...
no sé, el reivindicar la música que ens ha agradat de joves, no? I que ara ens agrada ser jove per les coses que feies quan eres jove, no sé com dir-t'ho. Sí, sí, sí. Jo aviat faré 47 anys. Escolta'm, per què me n'he d'amagar? És una honra, saps? És la sort d'haver viscut tots aquests anys i d'estar aquí i d'estar molt bé. Jo d'aquí poc em faré 52 i estic a la millor dècada de la vida. Sempre ho dic, eh? Com canvi de dècada. Estic a la millor dècada de la vida.
no estarà millor jo crec que s'ha de poder gaudir cada faceta de la vida i a veure, la Clàudia és molt més jove que quasi jo podria ser la meva filla és una incorporació nova amb aquest espectacle i escolta'm, és una meravella també poder treballar amb gent més jove i tu aportar la teva part de maduresa i és com, bueno, ja ho hem sigut jo ja vaig tenir 20 i picos i 30 per això dic joventut acumulada, Irene joventut acumulada
Escolta, i l'heu parit vosaltres, l'heu creat vosaltres, aquest espectacle? És a dir, o ha sigut un mamà amb en Martí? Mamà amb en Martí, bueno, la part de text ha sigut sobretot del Martí, ell ens portava propostes, llavors a sala d'assaig l'acabàvem de refinar, però la història sobretot ve per part de Martí i de la Sara...
Quiñonero, Quiñonero Pipó, em sembla, sí, Quiñonero Pipó, que també va estar participant en la dramatúrgia i llavors la part musical vam ser més nosaltres, jo porto la direcció vocal, sobretot, i el director musical és el Rubén Martínez, que també està en l'escenari amb nosaltres, és el guitarrista, i entre tots hem anat generant tant el repertori com això, com la història, les coreografies són de la Carla Mora, que també està a l'escenari, és la...
una de les tres divines. I sí, és una creació coral, diguéssim, entre tots hem generat aquest... Que xulo. Aquest pastís americà. Per què American Pie? Aquest pastís. Mira...
És que el títol original era The day the music died, el dia que va morir la música. Perquè hi ha un tema d'un conflicte intern i d'unes converses amb gent així més amb joventut acumulada que ens costa comprendre la música que està avui en dia.
I arrel d'aquestes discussions de si és que la música ja ha mort o si és que no la sabem entendre, saps? Els que som una mica d'una generació més gran, va sorgir la idea d'això, del dia que va morir la música, que a més a més és una frase que es va acunyar el 1959 quan va haver-hi un accident d'avió i van morir tres grans del rock, el Buddy Holly, el Ricky Valens i...
I arrel d'això hi ha gent que diu que aquell dia va morir la música i que tot el que ha vingut després no ha valgut res, que no és veritat, perquè a les tres ha vingut grandíssima música i grandíssims artistes. Però és allò dels xocs generacionals, potser els que som ara, que estem passant la quarantena, la música que es fa més avui en dia, tipus reggaeton, tipus trap, tipus tot això, no la sabem entendre o no la sabem situar
o potser no, potser és que aquesta música, doncs, bueno, no sé, aquí hi ha opinions per tot. Hòstia, ara hauries aquí un debat, eh? Ara hauries aquí un... Sí, però això va néixer d'això, saps? Va néixer d'aquí, llavors, arrel d'això, doncs, bueno, molts debats i tal, i el dia que va morir la música, i aquesta frase de The Music Died és una frase...
un vers de la cançó American Pie, d'en McLean. I llavors vam dir, bueno, ja que ens anem a Las Vegas, ja que... i a Hollywood, saps? Ja que és una cosa tan americana, perquè això més americano no pode ser, doncs American Pie, saps? Doncs sí senyora. I està, d'aquí ve el títol. I d'aquí ve el títol. I escolta, fa temps que ho estrenem, oi? Vam estrenar... quasi bé fa un any...
A la Fira Terres. Era el febrer, oi? Parlo de memòria, crec que a finals de febrer, del 25. Ai, espera't, ara t'ho dic, perquè tinc jo també la memòria com la tinc. Però si no va ser el gener, va ser el febrer, espera't, ara t'ho dic. No, va ser el gener. El gener, mira, ara fa un any. El 23 de gener, per això et deia, sí, d'aquí res farà un any. Sí, sí, sí. I això diu molt, eh?, de l'espectacle.
Sí, i tot el recorregut que ve endavant. Vull dir, nosaltres tenim una filosofia, la companyia, que els espectacles els fem girar tant com puguin. O sigui, no els jubilem, saps? No els jubilem a no ser que realment sentim que ja no tenim ganes de fer-lo o que, pel que sigui, no hi ha demanda. Però és un espectacle que...
Té molt de recorregut per endavant, encara pot anar a molts llocs. De fet, la idea és tant fer-lo rodar per Catalunya com per Espanya, com per... Internacionalment. Perquè encara no n'esteu... Digues, digues, perdona. No, que de moment ara sí que tenim unes quantes dates de cara a aquesta primera meitat d'any.
inclús em sembla que a l'agoste ens anem a Burgos, però no sé, és que no tinc el calendari al davant. Això vol dir que està funcionant, però això vol dir que de moment no us poseu a parir-ne un altre, no? O sí? Esteu treballant? No, a parir-ne, a parir-ne no, però sí que estem ara treballant en... Bueno, nosaltres no parem mai, és que és una cosa...
Sí, també és marca de la casa, això. Nosaltres tenim justament aquest espectacle que et deia, l'Enxanter, que és un cabaret situat al 1942, a París, just durant l'ocupació i els bombardejos i tal, i és un cabaret molt burlesc, molt...
molt xulo, és entre parisenc i berlinès, hi ha molta crítica dels extremismes, de les conseqüències dels extremismes,
I, bueno, ja fa un temps que aquest espectacle, la veritat, el vam crear el 2011 i no l'hem aturat mai, però dèiem, ostres, per què no l'adaptem per adolescents i mirem de fer-lo arribar a aquest públic jove perquè també, no sé, a veure si ens podem ajudar a entendre una mica les conseqüències d'això, dels extremismes i de creure's la propaganda i de...
de tot això que està passant ara, desgraciadament. La veritat és que quan el vam crear no estava passant res de tot això, però ara sentim que és com que és tan vigent que és el que estem fent. Estem readaptant-lo, estem dessajos amb això, i l'estrenarem aviat al maig a la fira de Vilaseca, la FIM,
I, bueno, això és el que estem fent ara. Que bé, doncs no parar, esteu fent no parar. Exactament, eh? Doncs escolteu, va, feu... I feu una cosa, entreu a vilasedamar.cat, a través del web, podeu anar, doncs, a fer la vostra compra d'entrades anticipades. Si en queda alguna, doncs, a la taquilla, també, en aquest cas, diumenge a les 6 de la tarda, quan arribin les divines, amb el seu American Pie, en aquesta inauguració de la temporada d'aquest 2026 a Vilasedamar, el que significa...
Doncs la primera temporada després del Renovati Ateneu, el Teatre Ateneu. Joves també, perquè escoltarem música d'aquelles que no té generació, això va passant i passant. I ara estava escoltant la Irene, estava escoltant que parlàvem del dia que se mori la música, no? Ricky Chivalens, en Buddy Holly... I m'ha fet pensar que fa pocs dies també va ser el dia que va néixer la música, es diu, també. No sé si sabíeu el dia 8 de gener que va néixer entre altres, va néixer l'Elvis, l'Elvis...
que és un protagonista directe o indirecte de l'American Pie, o sense anar més lluny també el gran David Bowie. Irene, ha estat un plaer parlar amb tu amb aquesta energia que ens porteu les divines, amb aquest American Pie, que estem segurs que complirem l'Ateneu i l'Escanès. Serà un plaer saludar-te i escolta, que moltíssima merda i espero que porteu tantíssima sort en aquest remodelat teatre Ateneu, amb música com aquesta.
Irene, un autèntic plaer, que vagi tot molt bé i tornem a parlar, que vagi molt bé. Per cert, on teniu la sala? On teniu la sala de màquines, les divines?
Mira, entre Mataró i Viladrau. Imagina't si esteu aquí de... A Mataró és on assajem, sí, sí. És el nostre centre neuràlgic d'assaig, on tenim el magatzem i tot. Però, bueno, la seu la tenim... La seu administrativa és a Viladrau, però la seu d'activitats és a Viladrau. La sala de màquines, la sala de màquines, eh? Doncs, Irene, una abraçada ben forta. Que vagi molt bé fins diumenge. Que vagi bé. Moltes gràcies. Ens veiem diumenge. Adéu, adéu.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Fins aquí el Parlem de Tot d'Avui. El de dijous 15 de gener de 2026. I atenció que acaba d'arribar una nota del Consell Comarcal del Maresme que diu des del centre de...
Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme diu que els models de predicció van configurant un temporal de primer ordre que començarà dissabte i que s'allargarà fins dimecres de la setmana entrant. En un primer moment el protagonista seran les precipitacions molt abundants tant dissabte com diumenge que a més seran localment de forta intensitat. Preocupa especialment la tordera que després de l'episodi de pluges del desembre
Té la conca de drenatge molt humida. Entre dilluns i dimarts, a banda de les pluges, també es destaca el fort vent que pot superar llindada alerta i el temporal marítim amb onades superiors als 4 metres a partir de dilluns. Ho anirem confirmant a través dels... connexions, com sempre.
en directe amb el Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme. Fins aquí el parlant de tot d'avui. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. 98.1 FM, Maresme, a través de vilasarradio.cat. Per internet, el meu nom, Jaume, que vol l'edició d'avui, la número 2278. 2278 edicions... 2278 edicions del magazín del matí de Vilasarradio. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilasarradio, tota l'actualitat local i comarcal...
I el que es deia, que us humano, no és que us ho demani, sinó que us humano, sigueu tots i totes molt i molt feliços. La cançó que ens inspira fins la una, Antonio Flores, un gran que ens va deixar enyorat, Antonio Flores, amb no dudaria, no dudaria encara, en alguns cinemes. I d'aquí poc a les plataformes televisives el seu documental protagonitzat i dirigit per la seva filla Alba. Demà a les 10 ens expliquem, que vagi molt bé, bon dijous!
No dudaría, no dudaría
Si pudiera sembrar los campos que arracé, si pudiera devolver la paz que quité, no dudaría, no dudaría en dónde va a reír. Si pudiera olvidar aquel llanto que huí, si pudiera lograr apartarlo de mí, no dudaría, no dudaría.
Fins demà!