Primer contacte amb l'actualitat...
Demà dimarts a dos quarts de set de la tarda l'espai Galvany acollirà la presentació del col·lectiu socialista de Vilassa de Mar, un col·lectiu nascut recentment i del qual ens va parlar àmpliament en una recent entrevista al nostre magazín matinal parlant de tot Quico Zamora, un dels portaveus.
Aquest nou col·lectiu ha estat creat pels tres regidors no adscrits, Virginia Jerez, Núria Parizio i Albert Bertrolí. Zamora, un dels portaveus d'aquest nou col·lectiu, va explicar-nos fa pocs dies que l'objectiu és intentar concórrer a les properes eleccions municipals de 2027. L'acte de presentació del col·lectiu socialista de Vila Salamar, de demà a la tarda a l'Espai Galbany, a dos quarts de set, és obert a tota la ciutadania.
Els Mossos d'Esquadra van instruir gairebé 3.700 denúncies per desaparició el 2025 d'aquestes, però d'un miler eren de menors d'edat i concretament 96 eren infants menors de 12 anys. Justament la franja de 0 a 12 és la que més creix, amb un increment del 26,3 respecte a l'any anterior.
En la majoria dels casos es tracta d'infants que fugen de casa o del centre de menors on resideixen. Segons ens ha explicat Marta Ventes, caporal de l'oficina d'atenció a famílies de persones desaparegudes dels Mossos d'Esquadra. La cap de l'oficina d'atenció a familiars de persones desaparegudes també recomana que els infants s'aprenguin de memòria els telèfons del pare i la mare i el telèfon d'emergències.
Malgrat aquest repunt en la franja de menors de 12 anys, el nombre total de denúncies per desaparició es manté estable en els darrers anys. Entre els majors de 65 anys creix un 6,4% i entre els joves de 12 i 17 augmenta un 3%. En canvi, els adults d'entre 18 i 64, que és on es concentra,
La immensa majoria de casos baixa un 6,5%. En total, el 2025, els Mossos d'Esquadra van gestionar 3.682 desaparacions, una mitjana de 10 casos cada dia. Són dades que ha fet públiques el cos dels Mossos d'Esquadra, tot coincidint amb el dia de les persones desaparegudes sense causa aparent.
El secretari general de Noves Generacions del Partit Popular, Carlo Giacomo Agrisano, ha demanat la baixa com a afiliat d'aquest partit polític i ha demanat el vot per Vox. El número dos de les joventuts populars acusa el Partit Popular d'haver deixat de defensar els valors pels quals va afiliar-se la majoria.
En reacció a la dimissió, el Partit Popular ha volgut donar la seva versió en un comunicat de premsa en el qual afirma que Grisano ja no treballava per la formació política i assegura que dimiteix abans que el dimiteixin.
Futbol Pablo Alfaro agafarà el relleu de Cristóbal Arralo al nàstic de Tarragona. La complicada situació del conjunt de Tarragona a només un punt del descens a la segona Reial Federació Espanyola de Futbol ha provocat la destitució del tècnic cordobès i l'arribada d'Alfaro, que feia un any i mig que no entrenava.
Una última hora, els bombers de la Generalitat han trobat un cos sense vida al riu Mugent, a la zona on buscaven el conductor desaparegut durant els aiguats de divendres. Segons han informat en un comunicat de premsa, han localitzat el cos al marge esquerre del riu, a uns 400 metres del punt on es trobava el vehicle. L'aigua va arrossegar la furgoneta uns 2,4 quilòmetres des de la passera per on havia intentat creuar. A les 11 del matí, 9, contacta amb la informació.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori.
En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom. Aquí Prou Bullying, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps. Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor.
Els infants i joves en són protagonistes, ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilassarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, una setmana més en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de dilluns des 9 de març de 2026, venint d'un cap de setmana...
amb què hem tingut una mica de tot, veníem del divendres plujós, el cap de setmana hem tingut estones de sol, estones de pluja, però en qualsevol cas ens anem ja endinsant el tercer mes de l'any. Superat el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, amb moltes activitats a casa nostra, al nostre poble, al nostre país i a tot arreu, doncs 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Felicitats, evidentment, a totes les dones. Comencem setmana i ho fem amb un dia així...
mitja nubulata estona, surt el sol, les temperatures, o sigui, són d'allò més agradables, tot el preludi del que ha de venir de cara de mà, que els mapes a vegades ballen, ho diuen els serveis de meteorologia, els mapes ballen. Alguns models indiquen que pot ploure, els altres que no, per tant, volem saber l'última hora.
que ens porta Joaquim Serra de seguida des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almarès. I de seguida, des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui també, de cara als propers dies, inici de setmana. Confirmarem si plou o no plou i, en qualsevol cas, la tendència meteorològica de cara als propers dies.
Saludem en Joan Escofet de seguida, un quart d'onze. Saludem el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, un dia més, tot pujant al DeLorean. En repassem les efemèrides.
Més coses a dos quarts d'onze del matí. Passa per la ràdio el regidor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, Albert Bartolí. Amb l'Albert Bartolí volem parlar d'un fet que va sortir a la llum a través del web municipal fa poques setmanes i és que una comunitat de veïns de Vilassar de Mar va entrar en polèmica per la tala de dos arbres
Els feïns deien que estaven malalts, l'Ajuntament ho va inspeccionar, van veure que no estaven malalts, finalment això va arribar a la Fiscalia després d'aquests dos arbres
suposadament i presumptament fossin enverinats. Va arribar la Fiscalia i volem saber quin és el procés, com ha seguit tot plegat aquest episodi que ha passat recentment a Vila-Sedemar. Bé, recentment no ho hem sabut, això és un episodi que es va arrencar el 2024. Parlem amb el regidor responsable de les àrees, regidor no escrit a l'Ajuntament de Vila-Sedemar, l'Albert Bertrulli.
A les 11, l'espai d'economia per joves i no tan joves. Doncs Martí Brutau i Adam Baus ens porten per dos duros. En Martí i l'Adam ens porten aquesta secció per parlar avui de les nòmines. Avui toca parlar de les nòmines. Diuen que hi ha alguna trampa amb això. No de les nòmines, sí amb les pagues extres. Per tant, escoltarem atentament els dos joves que ens porten per dos duros. A dos quarts de dotze...
Tornem a escoltar el músic meresment molt vinculat a Vilassar de Mar. Narcís Peric presenta un nou treball íntim, en solitari. Ha deixat enrere la caravana de la Bona Sort, un grup que genera bon rotllo, és d'aquells que genera bon rotllo fa molts anys. De fet, ja porta 12 discos, en Narcís Peric. 12, es diu molt aviat, això. Doncs avui, guitarra en mans presenta el seu últim treball. A les 12, arribarem a l'estudi després de setmanes d'absència l'Albert Ortiz, el nostre xef vilassareng.
treballa a Can Bosch, a Cambrils, al restaurant Can Bosch de Cambrils, i cada setmana...
Juguem amb ell, li proposem un o diversos ingredients, i ell, a través d'aquests ingredients, en aquest cas, ens proposa, sense que ell sàpiga prèviament els ingredients que li diem, ell ens proposa fer un o diversos menús. Sé que ens està escoltant, està venint de Cambrils, ara mateix, està venint de Cambrils, i sé que ens escolta via internet. Per tant, no donarem pistes sobre l'ingredient que li donarem avui.
I a última hora saludarem en Martí Sanz. Com cada 15 dies, aquest especialista en el món del cinema ens explica història, històries del cinema, a través de la seva pàgina o la seva llista, una llista que es diu Motion is Emotion. Cent pel·lícules, cent pel·lícules que ell mateix ha triat, que per una causa o altra ha triat com a millors pel·lícules. Motion is Emotion és el nom de la llista d'en Martí Sanz. El cinema és emoció. El cinema és emoció. Martí Sanz tancarà l'edició d'avui.
12 minuts per damunt de les 10 del matí, l'edició de la número 2313. 2313 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Per si no ho sabíeu, avui us expliquem que avui és el dia internacional de la truita de patates. No sé si ho sabíeu, si no, doncs ja us ho diem. Dia internacional de la truita de patates. Dit això, tenim el motor rancès. Només cal posar primera i arrencar. Som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, en directe, explica'ns què és el que ens espera. Dia avui, mig ennubolat, deixem veure el sol, les temperatures són agradables, per tant, és d'aquells dies que els mapes, com a vegades dieu vosaltres, els mapes xoquen. I avui xoquen perquè alguns models indiquen que pot caure alguna mica de pluja de cara sobre tot demà, els altres indiquen que no. Última hora del temps. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia. Deixem enrere un cap de setmana que s'ha caracteritzat per la variabilitat meteorològica i per les restes d'inestabilitat. De fet, avui el temps millora, però encara amb algunes novolades que tindrem aquesta tarda sense descartar algun xàfec puntual cap a la zona interior de la comarca àrea de la serlada litoral. En canvi, a la resta del maresme esperem que predomini el sol, especialment a prop de la costa.
Tot això amb vents que bufaran molt fluixos, pràcticament encalmats aquest matí, de l'oest-nord-oest, aquesta tarda giren cap a sud-sud-oest, i situació marítima dominada per la maronca, ara mar de fons, que ha d'anar disminuint a mesura que avanci la jornada. Pel que fa a les temperatures, aquesta passada nit, amb el cel més serè que hem tingut a la matina, han baixat una mica les temperatures nocturnes, mentre que les màximes avui s'han de mantenir molts semblants a les d'ahir.
De cara a demà s'espera una nova jornada de temps tranquil i bàsicament assolellat, altre cop amb creixement de nubulades de tarda,
cap a la serrada litoral, però, a diferència d'avui, no queríem que hi hagi precipitacions. Vens fluixos, situació marítima, tranquil·la, tota la costa maresmenta i per demà passat, dimecres, s'espera més o menys el mateix. Tot apunta que l'estabilitat es mantindrà com a mínim fins al proper cap de setmana, fins diumenge, quan el temps es podria tornar a complicar una mica. Fins aleshores, gaudirem d'abonança meteorològica i d'unes temperatures que seran plenament primaverals.
Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual, centre de referència meteorològica de la comarca. Gràcies per la informació. Demai tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10, obrim finestra informativa. El parlant de tots
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el seu dia preferit de la setmana, avui sí, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escopet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Et noto més madur. Més madur. Més reposat. La maduresa... Com més veteran, Jaume. Vols dir? Sí o no? Com es nota que ahir...
Va ser la teva onomàstica. Sí, senyor, la meva onomàstica. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És que ens fem gran, Joan. Ben celebrat? Ben celebrat, molt ben celebrat. Bueno, i encara, eh? Jo penso celebrar durant setmanes, això. Tipus aniversari romaní, eh? Romaní?
Ah, sí, clar. Digitano per ser, en fi, pulcre i correcte. Sí, sí, sí, i fan aquestes que no s'acaben. Per això. S'allargaran els actes del teu aniversari fins a festa major, jo. Més o menys, més o menys, com la previsió de Joaquim Serra, eh? També, eh. Jo conec un cas d'un casament gitano que va començar, o romaní, que va començar al 92 i encara dura, eh? Encara dura, eh? Sí, sí, encara dura. Va començar pels Jocs Olímpics.
Ahir al teu aniversari, deixa'm dir, que és el sant de ma mare. Home! Per molts anys. Felicitacions nostres i de tot l'equip. I tant que sí. Doncs moltes felicitats a gaudir de l'onomàstica. I, per cert, tu te n'anaràs a la truita de patates o no? Sí, sí, soc de truita de patates. Però me l'haig de trobar, eh? Allò, anar-la a buscar tant. I aquelles tonteries que la gent crea polèmiques amb ceba, sense ceba, feta, menys feta, tu que ets de feta o no feta?
Poc feta, eh? Poc feta, també. I amb ceba o sense? Jo sóc de ceba. Doncs vinga, cebes, així estem. Vinga, doncs ara... Llàstima que... Has obert un meló, eh? Sí, l'Híctor està ara... L'Híctor Torreblanca. El tenim duient, eh? Sí, el tenim duient allà a la redacció perquè està preparant la pròrroga que està allà el tio treballant des de quarts de set del matí perquè si no li diríem que ens anem a buscar un tros de truita de patates. Ell hi va, eh? Ell hi va. Sí, i en Robert re t'aplico. Té, va. Escolta, va...
Dia Mundial de les truites de patates, sempre diem que hi ha dies mundials que, bueno, m'agradaria saber d'on surten, però en qualsevol cas és això. Gràcies per la felicitació, va. Vinga, va, com dèiem, doncs ens anem fent tots grans. Fa 25 anys que Sopa de Cabra estrenava Camins, aquella espectacular cançó. Ara...
un quart de segle després, l'han revisitada i han fet una nova versió de la mà de Sue i de DJ Mondi. I sona així, no sé jo, home, quina versió t'agrada més a tu? La de quan nosaltres érem més jovenets, fa 25 anys de camins, o aquesta nova. A mi m'agrada més la nostra. Clar que sí.
Per cert, fa 40 anys, Sopa de Cabra aquest any fa 40 anys, tornen a enregistrar o a fer concerts a la Razmetat, a Celeste, on van gravar aquell Benendits. I 25 anys de camins. Anem a buscar una mica... No està malament. Podria ser pitjor. Sí.
Insisteixo, malament no, eh? A mi no em desagrada, eh? Però jo, personalment, Joan, em quedo amb aquesta. No hi ha color, no hi ha color, no hi ha color.
Molt bé, 25 anys de camins, 40 de sopa de cabra. Gerard Quintana, que està mutant a la seva tieta. És a dir, cada cop s'atieteja més. Sí, és la tieta Angelina. Això passa amb alguns. Lluís Llach també s'ha atietejat, però aquest ja fa temps. Per cert, que aquest cap de setmana he vist en Joan Gràcia, del tricicle. Aquesta l'ha portat. Ha mutat a Joan Laporta. Sí, sí, són clavats. És Joan Laporta. Separados al nacer, com el Robert Mazza i jo. Sí, senyor.
Estic flipant. A mi anava a mirar aquests coneguts així. És la porta, és la porta total. Parecidos razonables. De fet, avui que està fent el debat aquest de les eleccions, apassionant a Can Barça. És apassionant això.
Ha anat Joan Gràcia, perquè Laporta és l'hora d'esmorzar i diu... Laporta està esperant que Héctor arribi amb la truita de patates per començar bé el dia. Sí, senyor. S'està posant com un bacó, deia Laporta. Sí, senyor. Podíem enviar l'Híctor Torrablanca, responsable de la pròrroga d'aquesta casa, responsable del programa d'esports, que tenim el goig de comptar amb ell. Podíem enviar les eleccions al Barça. A cobrir, en directe. Home, tenim una vila serenca, eh, en aquestes eleccions. Sí.
Una i mitja, si em permets. I més? Una i mitja. Joana Barbanya estigueja a Vilassar. I una altra? Gemma Amat, és la Vilassarenca pròpiament dita, i Jaume Guardiola, no? Jaume Guardiola. Per tant, són dos, eh? Una i mig i mig. Sí. Ho tenim, va, Joan. Què més tenim? Doncs he quedat absolutament parat aquest cap de setmana amb una història curiosa que barreja Madonna, el Celta de Vigo i el futbol, eh?
Ah, bueno, el Celta ja viva el futbol, és lògic això. I Madonna, on surt aquí? Aquest trio. A veure, Celta, Vigo, Madonna i futbol. A veure, com ho lliguem, això? Any 1990, The Blonde Ambition...
Madonna dona un concert a Balaídos. Ah, molt bé. I es posa la samarreta del Celta. Ah. Han passat uns quants anys, ha plogut molt des de l'any 90, i aquest cap de setmana... Home, 36 anys.
I aquest cap de setmana el Celta de Vigo va iniciar una campanya per veure on era la samarreta que es va posar Madona l'any 1990. Oh, que bé. Els jugadors van sortir, saps aquestes samarretes que es posen a vegades per donar ànims a un company de la jornada, doncs portaven el pit Madona.
tu la tens, i la reina del pop contesta, i diu, sí que la tinc, la guardo amb molt estimació, i defenso els valors de la celta de vigor. És a dir, la samarreta aquella, la Madonna se la va quedar, i encara la té, diu ella, en el seu museu privat. I no la va ensenyar, per això?
Jo no sé com ha acabat si ell ha sortit amb la samarreta. Oh, molt bé, no? És un blau cel, molt cel, el de la celta de Vigo, que no sigui de tant posar-se-la i tant rentar-la, doncs el blau cel hagi perdut una mica el to. Sí, s'hagi amadritzat, amadritzat. Exacte, això ho has dit tu, eh? En qualsevol cas, Into the Groove, que ha traduït, diria ser, una miqueta... Fiquem-nos dins el ritme. Bueno, amadritzat, o saragossat, o salamancat, que s'ha quedat blanca, eh?
Molt bé, Joan, més coses, va. Doncs et proposo... Ai, què em proposes? A veure si tens aquesta capacitat dialàctica que tens tu i de vocalitzar. Ai, ai, ai. Jo és que estic emocionat, eh? Demà es convoca... A veure, Jaume, apunta perquè vull que ho diguis tu directament. A veure, demà es convoca... Amb presidentilla al davant, eh? Què dius ara? Sí, sí. A veure, a veure.
El grup de treball permanent amb els membres del Consell del Diàleg Social per definir mesures i afrontar l'impacte del conflicte a l'Orient Mitjà.
Això és... No hi ha cicles, eh? No, no, no. És el que hi ha, eh? Fons aquí cicles, sembla allò... Però només amb el títol ja tenen l'expedient obert. Ja tenen l'expedient ple. Mira, ja està. Però... Molt de compte, eh? Tu ho pots dir ràpid, això? No, impossible. No me'n recordo ni per on començava. On vas demà, presidentilla? Li diu la dona. Sí. Perquè li diu presidentilla. A presidentilla? On vas? I ell diu, mira...
Demà, és a dir, dimarts, presideixo al grup de treball permanent amb els membres del Consell del Diàleg Social per definir mesures i afrontar l'impacte del conflicte a l'Orient Mitjà. Toma ja!
En Trump està patint ja, eh? Ja no cal dir que facin la reunió. No, ja ho ha dit tot. Entre que l'anuncien, entre que s'entrebanquen... Ja ho diu tot. Ja ha passat mitja hora. A tu anem a fer la truita de patata. Anem a fer truita. No, però et dic una cosa, eh? Només amb el títol ja tenen la reunió feta. Bueno, Trump està... Trump està patint, eh? Està tremolant. Presidentilla està enfadadot, eh? Si s'enfada presidentilla, Trump deu tremolar. Sí, sí.
Molt de compte, eh? Va, anem-hi, no fem broma amb això. Un naranjito, eh? Donald Trump és una mica naranjito. Sí, és una mica... És igual. Què més, Joan? Doncs, mira, hi ha un fenomen social a l'Atònia, el bonic país bàltic,
Jo no sé ben bé com definir-ho perquè imbècil del dia em quedaria una mica curt o no sé si és divertit. En qualsevol cas, home, t'ho serveixo amb safata, eh? Qualsevol Salomé amb el cap de Sant Joan Bautista i tu decideixes. La Tònia ha creat la contractació de marits per una hora.
És a dir, es veu que la població latona ja neixen o hi ha més latones que latons. I aleshores, aquesta iniciativa, doncs, hi ha dones que demanen un home per fer tasques domèstiques, reparacions urgents o acompanyar-les en feines del dia a dia, com anar al metge o... Home, home, Joan, com diuen, blanco i amb botella...
Això és l'imbècil del dia. Allí no hi ha discussió. És a dir, marits per una hora per fer tasques, no? Però més unes tasques que presumeixen el sexe masculí. Quan jo no podria... Només podria complir una. Acompanyar en alguna cita el metge reformes urgents i no sé què collets més. Jo és que, en fi, tinc les mans que semblen peus.
Sempre viajar... És que poc ens passa. I a l'altra banda del món, és cert, l'Iran, per fer un eufemisme a la prostitució, també fan matrimonis per hora. Matrimoni... D'aquesta manera, doncs, en fi, pot ser, diguéssim, consumar, i la llei dels ayatolars, doncs, a principi, no et perseguiria per prostitució. Com es diu aquesta secció, Joan Escofet? Bècil del dia, Jaume.
I la secció dins del Parlen de Tot sencera? Poc ens passa, eh? Ja ho hem dit tot. I és que ja ho hem dit tot. Va, més coses, Joan. Doncs mira, si vols pugem en el nostre DeLorean. Oh, que va finet i finet. Darrerament el cotxe encara té menys enteniment que mai. Se'ns en va molt lluny. A veure, on estava? La setmana passada, te'n recordes? Que també es va anar al segle XIX i tal. Torna al segle XIX, eh? Què dius? Ens va anar al segle XVII. Al segle XVII. 1600. Mm-hm.
Doncs ens anem, avui ens porta fins a l'escala de Milat, el dia com avui, de l'any 1842, s'estrenava l'òpera Nabucco de Berri, amb el seu va pensiero, va pensiero, que el país transalpí va dubtar si acabava sent l'himne oficial, el va pensiero de Josepe Berri. És així, oh...
Gràcies.
Va pensiero. Molt bé. 1842, dius, eh? Sí, s'estrenava avui aquesta òpera. Després, doncs, quan va morir Verdi en el seu funeral, de fet, doncs, la gent que assistia a les exèquies va cantar aquest volapensament de manera espontània. Va ser un moment, doncs, molt emotiu per acompanyar el cos de Verdi, eh?
Més coses, Joan! Doncs, l'any 1933, el DeLorean ja torna cap al segle XX, així a Lloyd Prince, conegut com el senyor personalitat, que va ser un dels arquitectes de la... de la... recontrol estatonisenca, eh? Doncs, com ho has dit, això? Tornem a dir. Senyor personalitat.
Tu em deies, hem començat la secció, dient que em veies més madur, més gran, no? Doncs et diré un altre motiu pel qual em veuràs més grans. Certifico allò de Boomer que diu... Avui en dia ja no es fa música així.
Estic tan convençut d'això que jo, Joan, quan torni a néixer, quan torni a néixer, vull néixer aquesta. Sí, musicalment sí, segurament. Sí, sí, sí. I corre per tènis, sí, vull anar jo a tènis, a corre per allà. Què et sembla? Jo, esportivament, m'agradaria néixer el dia que l'Espanyol va perdre la final de la UEFA. Home, no siguis així!
Joan, l'última o la primera? És una picada d'ullet. El nostre avuién. Sí, es fa il·lusió. Escolta una cosa. Digue'm.
Que bonic, eh? Molt bonic, això és preciós. Jo ara et vaig dir una cosa, eh? Ara que has dit això, ha sigut dos nits que jo he sigut de l'Espanyol. Les dues nits, la de l'Everkusen i la de Glasgow. Jo vaig ser de l'Espanyol. Una perquè... Especialment jo la de l'Everkusen. L'Everkusen és que vam ser tots de l'Espanyol perquè Inter de Milán, Milán, allò va ser brutal. S'ha d'admitir, eh? Sí, s'ha d'admitir. S'ha d'admitir. I l'altra és per una causa molt sincera, eh? És per Mar Torrejón, eh?
mira que el seu pare va morir fa poc jo recordo d'haver entrenat amb el pare Rafa Torrejo ara estic explicant batalletes d'ell i en Marc era molt petit amb una pilota que era més gran que ell estava allà i clar, jo l'havia vist aquest nano cada dia, gairebé cada dia i clar, que ell piqués el penal que malauradament va acostar el títol a l'Espanyol em va fotre ho vaig dir, sí, són dues nits que jo he estat a l'Espanyol
I si t'ha agradat aquesta cançoneta que hem posat, doncs marxem a New Hampshire, perquè del dia com avui, del 2007, moria Bradley Edward Delp. Segurament pel nom no ens vindrà directament. Però si diem que és el compositor, cantant i alma mater de Boston, llavors sí que l'ubicarem. Més consentiment! I si que ho diu Boston, Boston, Boston, només s'escolta això i a seu qui són.
Com tu deies fa poc, el president Núñez s'ha d'admitir.
Aquest DeLorean va finet, finet, finet. I ara ve l'excepció que confirma la regla. Sempre hi ha una excepció que confirma la regla, perquè tal dia com avui, de l'any 1959, les grans superfícies comercials dels Estats Units trobaven per primera vegada una nina que trencava amb tots els esquemes previs de com havia de ser una nina. Estem parlant de la nina Barbie. Barbie, let's go party.
Sembla terrible, aquesta cançó, Joan. Tant és terrible que Mattel, que és l'empresa que explota Barbie, van tenir un litigi importantíssim amb Aqua perquè no volien que es vinculés la Nina, la Nina Barbie, amb aquesta cançó d'Aqua. I què diu així? Barbie.
Estic veient imatges del cara a cara a la Porta Font i m'estan fent una mandra tots junts. La Porta Font fa mandra, eh? Perdona, ho dic així, eh? Escolta una cosa, avui m'has dit que em veus més madur, però jo sempre tindré un racó de nen dins meu, i més quan soni el que ha de sonar ara. Doncs sí, tal dia com avui de l'any 1979, han passat 47 anys, si no van xerrar tant les restes, que a televisió espanyola ens explicava la història de dos ossets, eh? En Jaqui i la nuca.
El Bosque de Tallac, no m'han plorat, no m'han plorat. Que bonic, aquest. Era anar en contra de nosaltres, això, home. El Bosque de Tallac.
Com van matar la mare. En Mazapèdia hem intentat buscar qui interpreta aquesta cançó i la nostra Mazapèdia aquí no va afinar-ho. En qualsevol cas és una banda sonora, una capçalera pels nois i noies d'avui que voreixen la cinquantena. Sí, voreixen i passen.
Tu saps que toques fibra, eh, com poses coses d'aquestes. A mi això em guanyes. Jo és que veig, eh, els dibuixos ara mateix. Sí, senyor. Més coses, Joan. 1985. Bonnie Tyler destrossava les seves cordes vocals amb això.
Bonnie Tyler, no. La gran Bonnie Tyler. La gran Bonnie Tyler. Holding out for a hero. Holding out for a hero és aquesta cançó que va arribar a trencar absolutament tot. Tanquem aquest primer dilorient de la setmana, va. Sí, el tanquem l'any 1991 i entra, Jaume, que em podria acabar. Home, em podria anar. Sí, clar. És el que deien The Clash.
Araucària, perquè tenim nosaltres el regidor no adscrit, Albert Bertrulli.
que ens parlarà, l'escoltarem en breu, de fet, sobre la polèmica aquesta dels dos arbres enverinats, presumptament, en una comunitat privada de Vilassadamar, un assumpte, doncs, que ha portat una certa polseguera, un cert interès de diferents mitjans, i Albert Bertolí, doncs, en breu, l'escoltarem i ens donarà les raons del que ha passat amb les araucàries. Doncs, Joan, t'escolta a la 1.357 de la tarda i demà, un quart d'11, et torno a saludar.
I tornarem a ser aquí i recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Mireu, fa uns dies l'Ajuntament de Vilassama, a través del web municipal, publicava que el mateix consistori remetia a la Fiscalia l'expedient del presumpte enverinament de dos arbres d'araucària d'una comunitat de propietaris. Els informes tècnics, deia el web, confirmen índices d'un dany greu i deliberat amb herbicides.
Volem saber què és el que ha passat aquí, amb quin punt està tot plegat, i ja que parlem d'arbres, saber com està setmanes després de l'últim temporal tot l'arbrata a Vilassa de Marris. Per això que hem convidat amb nosaltres l'Albert Bartolí. Ell és el primer tinent d'alcaldia, regidor d'Urbanisme i Territori, Agricultura i Platges. Forma part de la lengua de Regidors No Atscrits. Albert Bartolí, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres.
Albert, doncs explica'ns tot plegat. L'Ajuntament de Vilassadamar va enviar a la Fiscalia Provincial de Barcelona el 15 de gener passat l'expedient administratiu relacionat amb la tala de dues araucàries situades a una finca de Vilassadamar, del carrer del món número 95 concretament. Què és el que va passar amb tot plegat? Perquè crida l'atenció, això, eh? Enverinament, fiscalia...
Sí, sí, realment és aquestes coses que veus a les sèries, a les pel·lícules, i que, doncs, malauradament, ens ha succeït a nosaltres. És un cas que remunta al 2024...
en què nosaltres no estàvem a govern. Al ser un arbre en titularitat privada, això ho agafa urbanisme i és l'àmbit en què dictamina la possibilitat de la tala o no tala dels arbres.
Des d'aquesta comunitat es fa una sol·licitud d'una tala exposant una perillositat d'aquests arbres i des del punt de vista de l'Ajuntament, dels tècnics estimen que no és pertinent i inicialment es denega.
Posteriorment, la nota que hem emès reflexa precisament una mica la història, el cronograma de tot el que ha anat succeint.
I quan l'administració té indicis o, en aquest cas, informes fonamentats que exposen la possibilitat d'un delicte, l'Ajuntament té l'obligació de portar-ho a fiscalia i que es persegueixi si s'estima que hi ha un delicte.
És a dir, presumptament hi havia un delicte de dos enverinaments de dos arbres d'aquestes característiques. És a dir, l'Ajuntament pot actuar en una propietat privada en el sentit de no pots talar aquests arbres o la propietat de comunitaris té el suficient poder, en aquest cas deixem-ho dir així, per dir, escolti, nosaltres hem decidit en comunitat de veïns, ho desconec en aquest sentit, de talar els dos arbres. L'Ajuntament pot intervenir? És a dir, si jo estic en una comunitat privada i vull talar un arbre, em poden dir que no.
Correcte, s'ha de fonamentar. O sigui, hi ha una normativa de preservació del verd urbà, en què, realment, en aquest sentit, la normativa, ara fem un exemple, és com una ceba, no? Tenim una normativa europea que va en aquest sentit...
que es va transposant a la normativa estatal, normativa autonòmica, i després la municipal. Com més concreta estigui i com més precisa estigui, més fàcil és d'actuar normativament. En aquest cas, sí que a Vilassar també se'ns ha transmès que si tinguéssim un catàleg d'arbres...
aquesta normativa podria ser molt més conservadora respecte a la vegetació. I aquest és una petició i un desig que des de la regidoria voldrem entomar per tal de protegir una capa més aquesta seva normativa que és la que estructura en què legalment s'estableixen els
les obligacions o la conservació del verd, ens agradaria posar una capa més i posar i establir un català d'arbres a Vilassar de Mar.
Anem a fer una mica de dates, posem dates a l'assumpte, perquè els antecedents del cas remunten a finals del mes d'abril del 24, el 30 d'abril de 2024, quan aquesta comunitat de propietaris demana la llicència per talar els dos arbres. Sembla que un informe tècnic s'exposava que els exemplars es troben en bon estat de salut i no representaven cap mena de perill. Davant d'això, l'Ajuntament...
Perdona, precisament. Bàsicament, la comunitat de propietaris esgrimeix o diu que aquests arbres són perillosos. Llavors, conseqüentment, els tècnics de l'Ajuntament estimen que anem a demanar un informe tècnic
extern per avaluar si són perillosos o no són perillosos. Aquest informe tècnic extern diu que no són perillosos i, en aquest sentit, és quan es denega la tala. Perquè la raó que es fonamentava per sol·licitar aquesta tala, els tècnics estimen que no és pertinent. I és per això que es denega la tala. O sigui, des de l'àmbit d'urbanisme, però també perquè això s'ha anat
ha durat molt. A l'àmbit d'urbanisme, el tema de l'estala és un tema que durant l'any ens arriben quatre o cinc d'aquestes sol·licituds, a part de totes les llicències urbanístiques que tenim i que tenim moltíssimes endarrerides, com ja ha sortit a l'estalat. Llavors, també...
definir que la feina que tenen els arquitectes municipals en aquest sentit, de vegades es dilata més, però perquè no només estan concedint o denegant tales, sinó que, a més a més, tenen moltíssimes altres coses que fer, normativament urbanística, llicències urbanístiques, una mica, doncs, exposar, eh?, que...
El 26 de juliol parlem del 24, es conclou que els dos exemplars es troben en bon estat de general estructural i sanitari, per tant, es deniga aquesta tala. No obstant això, el setembre del 24, per una... en aquest cas, la inspecció realitzada per la comunitat es detecta un procés greu de fitotoxicitat amb un assecat progressiu de les fulles que afectava el 95% del CIMAL. El 28 d'octubre, veïns contraris a la tala, perquè aquí hi ha una confrontació entre tala sí o tala no,
presenta en instàncies un informe de l'empresa Doctor Árbol, que incorporava analítiques del laboratori Codam amb els resultats positius en glisofat i dos amb fenilfenol.
Total, que això va motivar que l'Ajuntament encarregués novament un informe extern, parlem del 19 de novembre del 2024, i conclou aquest informe que els arbres havien estat enverinats amb herbicida i que la tala d'un dels exemples era altament recomanable per les greus afectacions estructurals i passeïsístiques. M'imagino que els veïns aquí és on diuen nosaltres no hem enverinat cap arbre. Bé, aquí, clar, nosaltres tampoc anem preguntant
o no, sinó constatem fets. No, clar, però si l'Ajuntament es presenta a la Fiscalia i dir, escolta, aquí hi ha hagut enmarinat, m'imagino que hi ha una part que diu sí i l'altra part que diu que no està d'així. Bàsicament, hi ha uns fets constatats, jo professionalment, per formació, soc enginyer químic, doncs sé perfectament que aquestes substàncies que has esmentat no les genera el propi arbre de per si i llavors són elements externs que s'han introduït
també hi havia unes incisions o uns orificis per les quals també es creu o s'indueix que s'havien introduit a l'arbre doncs són indicis que els tècnics creien que eren suficients com per esmentar o creure que s'havia fet un enmarinament i després d'això
Com comentava, l'obligatorietat de l'administració és quan es tenen indicis molt constatats d'aquesta situació, transmet-ho a la Fiscalia. Finalment, el 22 de maig del 25, un tercer informe tècnic per valorar l'evolució de l'arbre que no s'havia talat, va constatar que aquest tenia un 40-50% de la capsada seca i riscos creixents a llarg termini i ens recomanava la tala sense caràcter d'urgència.
Dit això, aquests arbres dels quals estem parlant, que són, insisteixo, auracàcies, ho dic bé? Araucàries. Araucàries, araucàries. Doncs perdó, araucàries. Jo amb aquest tema sí que no, eh? Però en qualsevol cas, són dos tipus d'arbre que hi ha en aquesta comunitat, però n'hi ha més, no? I els únics que han patit aquesta...
presumpte marinament són aquests dos arbres on hi ha més a la comunitat. Bueno, realment, la comunitat és... el jardí és espectacular i dins d'aquell jardí jo crec que hi havia un altre exemplar d'Araucària, que això, també comentar que això, l'Araucària és un arbre amb moltíssima història
que és del masozoic, de l'època dels dinosaures, i que són aures molt espectaculars i grans, però que això, vull dir, jo tampoc soc un expert en la temàtica,
Però no són ni perillosos, aquests arbres portaven en aquesta comunitat moltíssims anys i realment hi havia veïns que eren part de la història de la comunitat i que els han...
els han volgut defensar de forma molt intensa, i que en aquest sentit per a ells no tindre-les és perdre part de la seva identitat, que és una mica la llàstima en aquest sentit. En aquest sentit ja la Fiscalia ha declarat alguna cosa, ha fet un proper pas o està allà?
Bé, sí, doncs la fiscalia en aquest cas ha estat bastant diligent i el que ens traslada és que una mica el que et comentava abans és que troben a faltar aquesta última capa de normativa des del punt de vista municipal de fer un catàleg d'arbres que ens transmet que si tinguéssim un catàleg d'arbres es podria...
de tipificar de forma molt més precisa el fet. O sigui, si l'arbre està protegit, la fiscalia té més força per anar en contra del delicte i també ens transmet la dificultat de la identificació de l'infractor
I en aquest cas ens diu que lamentablement la recerca de possibles infractors és molt complexa i limita molt l'abast d'actuació de la fiscalia.
Jo d'arbres no hi entenc gens, de lleis més o menys el mateix, poquíssim, però m'està dient que com que l'Ajuntament no té en aquest cas un catàleg d'arbres, això no es pot considerar delicte? És a dir, vostè fa mal un arbre que no està en un catàleg i no passa res perquè no està fet un catàleg, o no ho entenc?
Bàsicament, potser és més d'intensitat. El fet que estigués protegit aquest catàleg dona més fortalesa i argumentació de cara a perseguir aquest delicte. Déu-n'hi-do. Sí, sí, vull dir... A veure, això jo crec que...
Tothom sap, potser jo crec que ho hem de recordar, no? Tots els beneficis que ens aporta la vegetació, els arbres, el tema de purificació de l'aire, refugis climàtics, són de cara a l'estiu, mentalment, no ho sé, vull dir que durant la pandèmia tots trobàvem a faltar sortir i es va exemplificar la...
l'ús i la bondat de la vegetació, tant física com mental, i realment això és lamentable que tinguem casos com aquest. Entenc que el cas està arxivat, doncs. Sí, sí. No hi haurà recurs, no hi haurà més recorregut en aquest sentit? La cosa es queda aquí? Realment la contestació de la Fiscalia dona poc marge d'actuació.
Per tant, aquí es queda el tema. Doncs, ja que hi som, vostè, que és un dels regidors responsables, hem parlat d'aquest arbre, de les araucàries, i fa poques setmanes parlàvem també d'aquest temporal, i parlàvem precisament de l'arbrat que caia a terra, en quin punt està tot plegat? És a dir, entenc que el temporal no queda rastre en el sentit que ja no hi ha arbres a terra que s'han recollit, sí que hi ha presència de forats que dius, bueno, d'aquí hi havia un arbre...
En quin punt està això? Això ha aixecat una mica l'expectativa de cara a dir, escolta, anem a fer una radiografia de com està tot plegat? Doncs, realment, que sí, correcte, és que hem tingut una època de molta pluja,
que ha fet estovar molt el sol, també que amb les fortes ventades han fet que... Tenim un recompte, ara de memòria crec que ha estat uns 35 els arbres aproximadament, de l'ordre de la magnitud, que se n'han caigut o s'han hagut de talar per precaució.
Correcte, doncs el que esmentaves és la realitat. Hi ha molts llocs ara en què hi ha un forat o està tallat l'arbre. Ara, des de la regidoria, el que s'està realitzant és una diagnosi. S'han demanat una sèrie de recursos a la Diputació per tal de fer
un anàlisi de quin és l'estat de l'arbrat. Més o més tenim uns 3.500 arbres a Vilassà, que és notable. El que passa també, el que ens transmeten els tècnics és que anteriorment, fa uns anys, potser uns...
una dècada o així, hi havia una altra tipologia de poda d'arbre, que és la de brocada, que és una poda molt més intensa, que és potser la que tots recordem. Quan es poda, en l'arbre no hi queda res. Però que ara els tècnics han anat definint que aquesta tipologia de poda
fan més mal que bé en els arbres. I el paradigma de poda ha anat canviant, ha anat gradualment per la que ara el que els tècnics sostenen que és el que s'ha de fer a la poda és mantenir una mica l'estructura, anar podant a l'excés de vegetació. Perquè ara hem tingut una mica de controvèrsia que la gent de vegades es pensa no s'ha podat, sí que s'ha podat, però l'excés i no es poda amb el paradigma o la metodologia que
que es feia abans, que era molt més intensa. I això és una mica de debat que, de forma de pedagogia, hem d'anar a transmetre que els tècnics han anat evolucionant el seu criteri i ara creuen que és més adequat por de no tan intenses perquè malmeten els arbres. Davant d'això, com que històricament s'ha anat fent aquest tipus de...
de podes, es creu que hi ha bastants arbres de vilassà que no estan en òptimes condicions. I per això, nosaltres, també per calendari, ara ve l'estiu i no és l'època òptima per replantar.
Llavors, ens donem aquest temps per fer aquest anàlisi de quina és la situació de l'arbrat, també el sol està molt tou, hem d'analitzar quin és l'estat de l'arbrat, per què? Doncs les tècniques ens indiquen que no és l'òptim, i de cara a, després d'estiu, ens emplacem per fer una... per tenir una foto del que és el...
la manera òptima per actuar en l'albrat que hem perdut. Venim d'un episodi de sequera saber, ramego moltes pluges, vent, això fa que la terra no sigui òptima en aquest sentit. Però tenim localitzats aquests arbres que poden patir una caiguda o un trencament o s'està fent ara mateix la radiografia?
O sigui, tenim indicis, sabem quines tipologies d'arbres són més susceptibles a tenir aquestes problemàtiques, però realment de forma precisa no la tenim i és en aquest sentit en què per això donem aquests recursos a la Diputació i si no ens els concedeixen els haurem d'internament trobar aquests diners per poder fer aquesta diagnosi.
perquè així tindrem una mica la fotografia de l'estat actual i poder actuar de forma més adequada i que quan planteu un arbre sàpiguem que no té problemàtiques de seguretat, de malmetre la resta de l'espai urbà.
Clar, és que ventades de 87 km per hora o més, en aquest sentit, per sort, no n'hi ha cada setmana ni molt menys, eh? El que passa és que, clar, un pateix, no? Veu a passeig dels pins amb els pins de... no tota la vida, però gairebé tota la vida, i veus arbres que dius, hòstia, aquest arbre no porta aquí dos anys, en porta molts, molts, i clar, un no deixa de patir, en aquest sentit, no? Com fa aquestes metades, jo m'imagino que a vosaltres deu ser igual. Eh...
Totalment, a més, com a regidor de platges ho he patit doblement, hem perdut en algunes zones molta platja, i també això. Ara, circumstancialment, com que l'Agnès no està, m'ha agafat la responsabilitat que ella tenia en Albert. Però sí, les ventades, a més, han estat bastant successives.
la que va ser més important és la que esmentes, però també hem tingut altres episodis amb més ben del que és normal. Ja que parla de platges, suposo que això li hem preguntat moltes vegades. Aquest estiu, platja o no platja? Sí que el regidor no pot apretar un botó i posar platja, però què li diuen els que hi entenen d'això?
Hem fet alguna revisió. Amb les platges és una mica, doncs, anar mirant una mica el temps i veure cap a on tira el vent. Hem tingut diferents episodis en què se'ns ha anat moguent la sorra, en forma general, sobretot...
Era la imatge típica que teníem, és la platja de Palomares, que n'hem perdut molta significativament. Però que part de la sorra que està a Palomares la tenim redistribuïda. Al Nàutic hem tingut un episodi en què es va perdre molt i després s'ha anat recuperant. A la Riera en Sintet també en teníem poca i ara en tenim una mica més.
El que diuen els tècnics és que en principi no hauríem de recuperar, perquè hem anat fent visites amb els responsables de socorrisme que ens transmeten que, a priori, si els models segueixen el que ha anat passant,
En els anys d'interiors, que realment, lamentablement, amb el tema del canvi climàtic, aquests models cada vegada són menys fiables, creuen que recuperarem certa platja en les zones que n'hem perdut més. També tindrem una mica de capacitat, perquè hi ha zones en què s'han acumulat,
i intentarem redistribuir una mica dins del que puguem, perquè a la platja, des de l'Ajuntament, podem fer coses limitades. Podem moure una mica de sorra, però no podem treure i posar, perquè si no venen del Ministeri, que realment són els que tenen la potestat en aquest àmbit, i ens diuen això, que sorra sí, però no toquem ni una pedra. En fi...
Albert Bartolí, primer tinent d'alcalde, tinent d'alcaldia, urbanisme, regió, urbanisme i territori, agricultura i platges. Forma part del Regió dos Noscis de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Moltíssimes gràcies per haver estat una vegada més aquí i explicar-nos amb claritat i obertament què és el que ha passat amb aquests arbres d'aquesta comunitat i ja que hi som també, en quin moment tenim l'arbre a Vilassar de Mar. Albert Bartolí, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, Jaume. Que vagi molt bé. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tots.
Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
Salutacions ni puxa ni baixa, es manté en una línia plana i escavilació de mar tanca el mes de febrer amb 670 persones en situació de recerca de feina, exactament el mateix nombre que es registrava el passat mes de febrer. Per tant, la variació intermensual és del 0%, deixant la taxa de persones aturades al nostre poble en el 6,7%, molt per sota de la taxa maresmenca que es queda en el 8,7%, sis dècimes més.
alta que la mitjana de Catalunya, que és exactament del 8,1%. Els Mossos d'Esquadra van instruir gairebé 3.700 denúncies per desaparició el 2025. D'aquestes, a vora d'un miler eren de menors d'edat, concretament 96 eren infants menors de 12 anys. Justament la franja de 0 a 12 anys és la que més creix, amb un increment del 26,3%,
respecte a l'any anterior. En la majoria de casos es tracta d'infants que fugen de casa o del centre de menors on resideixen, segons ha explicat Marta Ventes, caporal de l'Oficina d'Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra. La cap de l'Oficina d'Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes també recomana que els infants s'aprenguin de memòria els telèfons del pare i la mare i el telèfon d'emergències. Malgrat aquest repunt en la Franja,
De menors de 12 anys, el nombre total de denúncies per desaparició es manté estable en els darrers anys. Entre els majors de 65 anys creix un 6,4% i entre els joves de 12 a 17 augmenta un 3%. En canvi, els adults d'entre un 18 i 64 anys, que és on es concentren, la majoria de casos baixa un 6,5%.
L'Iran ja té nou líder suprem, Mothaba Kamenei, fill de l'ayetolà Ali Kamenei, assassinat dissabte passat. Ha estat escollit nou líder del país per part de l'Assemblea d'Experts, un càrrec que representa la màxima autoritat política i religiosa de la República Islàmica. En un comunicat citat per l'Agència de Notícies de la República Islàmica de l'Iran IRNA,
L'Assemblea d'Experts l'ha designat per evitar que el país es quedi sense lideratge, després, han dit, d'exhaustives i àmplies deliberacions. Mokhaba Kamenei és un clerg de 56 anys, considerat com una de les figures més influents de l'estament polític i clerical de l'Iran.
Tot i tenir un perfil baix i discret i no haver ocupat mai un càrrec governamental, se'l considerava un autèntic poder a l'ombra dins del règim polític, la mà dreta del seu pare i proper als sectors conservadors, els guardians de la revolució.
Ja va deixar clar que els Estats Units no l'acceptarien com a successor i aquest diumenge, abans de fer-se públic el seu nom, el president dels Estats Units va tornar a dir que el nou líder suprem, va dir textualment, no durarà gaire el càrrec si no té el seu vist i plau. Per la seva banda, Israel també ha assegurat en els darrers dies que el nou líder suprem serà un objectiu.
Acabem futbol. Pablo Alfaro agafarà el relleu de Cristóbal Parralo al nàstic de Tarragona. La complicada situació del conjunt tarragoní a només un punt del descens a segona Reial Federació Espanyola de Futbol ha provocat la destitució del tècnic cordobès i l'arribada d'Alfaro que feia un any i mig que no entrenava.
A les 12 en punt del migdia, 9, contacte amb la informació. I recordeu, a partir de la 1, totes les notícies locals i comarcals, a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la 1, continua el Parlant de Tots.
Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius.
Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Hola, molt bon dia a tothom. Ens trobem aquí un nou dia. Adam, hola, molt bon dia. Bon dia, Martí. Una setmana més a part dos duros, un dilluns més. Amb la millor companyia, com sempre, la de millors sols. Bueno, com sempre no, perquè últimament portem molts convidats. Aquesta temporada està sent bastant... bastant...
bastant contingut de convidat. Sí, de fet, ho vam dir al principi de temporada, que volem convidar més gent, però avui ja tornem a estar la de millor sols, amb molta il·lusió de tornar a gravar, perquè ara feia temps que no passàvem per aquí, i la veritat és que portem avui un tema molt interessant i una mica d'actualitat. Sobretot, el tema principal de l'episodi, Martí, és un tema que s'ha d'escoltar, és que són les nòmines, i que...
És això que diu tothom, que sempre a l'ESO no s'ensenyava a veure les nòmines, però sí l'equació doble. No sé si existeix. Però és això que surt sempre i anem a comentar-ho avui. Avui ho expliquem. Ha estat arran d'un dubte que ens ha plantejat un auient, o sigui, és un episodio que nosaltres no teníem pensat fer, però ens van dir, escolta, no sé...
com es pot llegir una nòmina, té algunes complicacions. Doncs, Adam, amb el nostre característic bon humor i bon ambient, avui les desenmascararem. Anem a posar fil a l'agulla. Això mateix. Som-hi. La pela és la pela. Abans de començar, Martí, si et sembla bé, tenim diverses coses, el tintell, no? No es diu tintell, però hem de tractar uns temes abans. Sí, sí.
començant perquè avui estem de celebració. Bé, avui no, fa uns dies. Ja fa uns dies, però avui ens hem recordat, diguéssim. Avui ens hem recordat, sí. Bé, perquè a tu el tema de les dates t'agrada prou. Sí. I és que què passa avui? Bé, el dia 28, què va passar? El dia 28 de gener, sí, fa quasi bé un mes i mig, van fer anys com a programa.
Apa, quants anys? Un. Que bé, un. Està bé, no? Perquè va ser el 28 de gener, va ser quan va sortir el primer episodi a Spotify, i ja ha passat un altre 28 de gener, molt bé. Jo et diré que el millor any del programa, Martí. Sí, home, i a part més, que anem. També comentar que durant la primera temporada, això ja és una mica de data base, eh?,
Durant la primera temporada vam fer 19 episodis, i durant aquesta segona temporada ja hem superat 19 episodis. Perquè recordem que vam començar, diguem, a meitat de temporada. Sí, vam començar el gener, vam fer de gener a juny, i ara sí que estem fent de setembre a juny. Com els fitxatges, no?, del Barça, per exemple, Penya, eh? Correcte, correcte, correcte. I també...
Què passa amb els nostres episodis? Que posem aquí uns números, no? Sí, uns números romans. Doncs s'ha de dir que ara que hem arribat ja a l'episodi 51, això vol dir que en aquesta temporada hem fet ja força episodis, si hem arribat ara fins a l'episodi 51,
i els números romans ara ja es compliquen. No, perdoneu, 41, episode 41, i els números romans ja es compliquen. Per què? Perquè ara és X, L, I. O sigui, ara jo crec que serà encara més divertit donar-li a l'oïllent del mes quin és el número romà, perquè ja a partir del 40, quan ja comença a sortir la L, està una mica més complicat.
També portem un d'aquests temes que hem de tractar abans de l'episodi, és un àudio d'un auient. Sí, hem estat un temps repent molts comentaris i moltes propostes d'auients. L'episode d'avui és una proposta d'un auient, però vam rebre una pregunta de ràpida resposta d'un auient que ens demanava això. Hola, bon dia. Escolta, és un programa que m'agrada molt. Ho sento cada... Ho escolto cada dilluns, quan puc.
I m'agradaria fer-vos una pregunta. Per què? Perquè els bancs i les caixes tenen tant interès en fer targetes. Targetes d'aigua, targetes de no sé què, targetes de no sé quant. Quan jo amb una targeta ja tinc prou. I no paren de vinga, vinga, missatges, vinga, missatges. I ja els dic que no, que em deixin tranquil·la que no vull més.
Podem veure que està bastant cansada. De què? D'edat? Ostres, està bastant cansada. No, no, no. No em refereixo a això, no. Em refereixo a aquesta cansada del tema de l'àudio, clar. Sí, sí, sí. Diguéssim que els bancs ens volen donar targetes, i li respondrem a aquesta oyent, ens volen donar targetes per diverses raons. La primera és que estiguem més lligats a ells. Perquè si jo tinc 3 targetes del CaixaBank, anem a posar...
És més difícil que deixi el banc CaixaBank perquè tinc 3 targetes amb ells. És com que tinc més lligam. També ho vam comentar en un episodi de la primera temporada. El dèbit contra el crèdit. I és que els interessa molt que tingui la gent targetes de crèdit.
Perquè així té deute la gent i doncs ja sabem que fas diners amb els diners al banc, que és invertir. Sí, i llavors això també, com més targetes t'ofereixen, més probabilitat ja que acabis acceptant una targeta de crèdit, que són les perilloses, i a sobre per controlar-te encara més. Perquè si tu tens quatre targetes del banc...
ja deixaràs de pagar en efectiu llavors ells el que volen és d'alguna manera tenir-te controlats per això fan molt d'èmfasi sobretot a la gent gran que és com hem vist la nostra oient que ens comentava i que sobretot és la gent que potser paga més en efectiu per tenir-la més controlada i més fidelitzada al banc volen això que tinguin targetes de crèdit que és de convicció fàcil la gent gran normalment això mateix també va sortir una notícia falsa Martí sí et diré més jo me la vaig creure
i aquesta me la van enviar el meu avi i la meva àvia, vull dir que també van en públic una mica més senior, perquè era una notícia en la que el titular era «Estáis mintiendo a millones de españoles». Oh, clar, un avi veu aquesta notícia i entra, com a experts en notícies, entren a llegir-ho. Era com un link del telèfon. I resulta que explicava que en el programa de la sexta on va anar Anna Botín, que és la presidenta del Banc Central d'Espanya,
on van anar votint i llavors estan debatint sobre les inversions tradicionals o no i resulta que de sobte la presentadora del programa treia el seu mòbil i tenia una aplicació que es deia Flowdex Trust que per cert si ho busqueu a Google ni existeix o sigui era un timo només perquè cliquessis el link de la notícia
Doncs es veu que aquesta presentadora estava fent un muntó de diners i ho volia compartir amb la gent. Casualment. Casualment. I us resulta que l'Anna Botín s'ha anat al programa molt enfadada i tal. Ha sortit també amb altres personatges, també m'ha sortit amb l'Hormiguero, en comptes de l'Anna Botín, però és que està passant això, l'Hormiguero. El cas, que és una estafa, que no us ho creieu.
és un timo com una caternal, sortia com si fos ho fes al diari El Mundo però el que buscan és el clic fàcil i que sense voler cliquis a l'enllaç en el moment en què cliques a l'enllaç t'agafen les dades o qualsevol cosa i ja estàs fotut. També, parlant d'estafes Martí, hem de dir que vam ser estafats.
Hem sigut estafats. Per dos durs hem sigut estafats. No del tot, perquè vam arribar a no ficar diners. Però com va anar? A veure, jo això n'estic assalentat, eh? O sobretot va ser a mi. I després van anar per tu. Sí, sí, és veritat. A mi em va sortir ja una persona bastant influent ara mateix a les xarxes, que es diu Anas.
És un nen, un nen, un xaval de 21 anys, 22, que ha creat una empresa d'intel·ligència artificial. I és real perquè es veu, ho explica en moltíssims vídeos i que és real que està allà l'empresa. I què passa? Que casualment... Vas clicar. No, no, no, no. Aquest nen ha fet una empresa per ensenyar altra gent a crear empreses d'ahir. I clar, t'ho pinten molt bé com... És un curs d'un euro.
Clar, llavors tu pagues aquest curs d'un euro, no el vaig arribar a pagar, però és un curs d'un euro que t'expliquen coses bàsiques d'economia que està bé saber-les, però que no. És un curs de 40 minuts. Del 3 al 4, no? Clar, que està bé, però que per dos dures és més interessant. I llavors, com que t'introdueixen una trucada després per veure quin perfil d'inversió necessites i, clar, et posen la tessitura, Martí, jo vaig estar a una videotrucada. Vas fer la trucada. Vas fer la trucada.
amb un nano, que tenia molta capacitat de vendre, eh? T'ho he de dir. Anava amb un smoking, amb un vídeo d'aquests darrere de green screen, eh?, de pantalla verda, i, ostres, convencia molt bé. I em feia veure, que no vaig caure, evidentment, eh?, com que pagar 200 euros al mes d'un curs per...
tenir, jo què sé, dominis, tal, poder crear webs d'empreses, automatitzacions d'empreses, què em farien guanyar? 700 euros al mes. Em feia veure que, clar, que 200 euros era una inversió. I com que et posen aquesta tessitura i et fan... T'apreten, t'apreten, t'apreten... És una videollamada, encara és com que és agressiu, no? Potser...
Clar, és com que estàs compromès a dir que sí. Bueno, s'ha de dir que jo em vaig assabentar d'això. Jo no ho sabia, però un dia vam rebre un Instagram o alguna cosa així que deia com si encara estem interessats o no sé què deia. Perquè també et fan veure aquesta empresa, es diu Udia, ho diem aquí públicament, Udia, que a tots els seguidors...
envien missatges, missatges, missatges a MIA, evidentment, perquè el de la llei ho tenen interioritzat, vamos, i li envien a tots els seus seguidors, a la majoria, doncs, t'interessa, t'interessa, t'interessa, i algú cau segon. I tenen moltíssims operadors de trucades
I unes quantes cursos sí que pesquen, ja t'ho dic jo. Doncs sí, jo li dic a la dama, aquests qui són? Aquests d'Audi que ens envien si seguim interessats? I llavors la dama em va dir que havia caigut en una... Bueno, havia quasi caigut. No han pagat ni un euro, això està... Però que sapigueu que totes les estafes estan allà... Bueno, sempre estan allà, sobretot amb el tema d'intel·ligència artificial, que es pot fer qualsevol cosa, inclús es poden simular veus i tal, però sempre mireu-vos-ho des d'una altra perspectiva, si podeu demanar ajuda a algú, doncs millor que millor.
Seguint amb l'actualitat, i avui, ara ja entrarem dintre de poc en el tema de la nòmina, volem comentar també que Espanya es troba en una situació delicada degut al bombardeig que està a l'Orient Mitjà, diguéssim cap a Iran, que està a Estats Units involucrat, com no?
Sempre està involucrat Estats Units. Jo ja no em creuria una guerra possible sense Estats Units involucrat, però clar, és des de la distància, eh? Sempre allà a l'altra banda del basal. Doncs resulta que d'on el tram es va encarar amb Pedro Sánchez fa relativament poc, perquè es veu que Pedro Sánchez no li va deixar utilitzar les bases aèries d'Espanya perquè pugui atacar Iran des d'Espanya. I ens va amenaçar tallant tota mena de comunicació i d'intercanvi de productes o serveis amb Espanya.
Això, que no sé si aquí s'acabarà passant perquè pot entrar la Unió Europea a defensar l'estat espanyol, podria causar un increment de preus en el mercat, simplement perquè ho sapigueu. Martí, hi ha una bona notícia dins de tot això, i és que nosaltres no canviem la nostra estratègia d'inversió.
importantíssim Martí recalcar-ho, recalcar-ho i que estem invertits als Estats Units i seguirem fent-ho i és el millor moment per explicar-ho perquè davant de crisi com aquesta o davant de situacions incertes si tens una estratègia en la qual tu confies endavant
Hasta la muerte, eh? Real hasta la muerte. I, per últim tema, volíem avui fer una felicitació molt especial a un oyent que tenim cada dia, que va ser el seu aniversari el dia 4 de març. No, 4 o 3 de març. 4 de març. 4 de març. Al Litus. Al Litus. Un saludo aquí, al Litus. Felicitem una abraçada ben forta des d'aquí i a seguir... A seguir el curro, eh? Sí, se'l veu jove encara, eh? Sí, es manté, es manté, Martí. Martí, si et sembla bé, comencem ja. Vinga, va. Prou ja. Ens poseu en temari.
Llavors, avui portem les nòmines. Sí. Bàsicament, què és una nòmina? Doncs una nòmina és un document, que normalment sempre ve a finals de mes, que va acompanyat amb un ingrés al compte corrent. Guai. Aquest ingrés al compte corrent normalment en sol nublar, no? En nublar. En nublar.
Això, anul·lar la vista i ja parlem tot el nord, dies finals de mes, què cobrem, tal. Doncs el cas és que és un document, la nòmina, amb unes codificacions poc clares i poc entenedores. I avui venim a resoldre-vos, a fer-vos una mica més entenedor, que és cada concepte i cada frase que ja ha ficada al document de la nòmina.
Perquè recordem que el primer que saps explicar, Martí, el primer de tot, és que la nòmina és el document laboral en què una empresa detalla el pagament realitzat a un treballador pel seu treball durant un mes. Sí, pot ser durant un temps determinat, normalment és un mes. Jo crec que els jugadors de futbol els paguen per setmana, imagina't, però tant és. Normalment el 80-90% de les empreses és mensualment. Martí, perdona que t'interrompi, preferiries que et paguessin setmanalment o mensualment? Doncs mira, jo setmanalment. Per què?
Perquè és una mica... Mira, el que vam parlar amb les pagues extres, que avui, per cert, tornarà a sortir, que és que a mi em paguen cada sis mesos el que he generat cada mes, doncs el dia al mes passa el mateix. El que he treballat cada dia m'ho paguen el dia 30. Llavors, si m'ho paguessin pagar cada dia inclús, també estaria bé. Genial.
Sempre està bé saber-ho. Ha quedat clar? Tu què preferiries, per cert? Home, doncs m'has convençut. No, però tenint en compte l'episodi que vam fer de les pagues extra, doncs sempre és millor cobrar instantàniament, crees tu els diners, que els guanyes, diguem-ne. Instantàniament que ho generes, tu ja ho podries obtenir. S'ha de dir que a la nòmina hi ha un model estandaritzat i públic, que és com el que l'estat espanyol recomana fer servir, però les empreses després poden utilitzar el que vulguin. És com que només és una recomanació d'utilitzar-ho.
La primera cosa que trobem a les nòmines és l'encapçalament. Sí, com qualsevol carta... Quines parts el composen, Martí? Doncs mira, hi ha una llista de coses reunides en l'encapçalament, que són la següent. Primer...
El nom de l'empresa. Bé, no hi ha dubtes. Bé, fàcil. Després, el domicili de l'empresa. Val, doncs si està al carrer Aragó o al carrer Aragó. Compte, els pareixos fiscals aquí tenen Isles Marshall... Sí, Apple City. Cullós. Després, el número d'inscripció a la seguretat social de l'empresa.
Això és important perquè és un número que l'empresa ha de tenir, de fet, quan es crea l'empresa l'ha de demanar, el número d'inscripció a la Seguretat Social, i surt allà explicat. No ens fa res ni li fa res a l'empresa, simplement surt allà per si s'ha de fer alguna consulta a la Seguretat Social, saber quin número és.
També el nom del treballador. Sí, aquí tampoc hi ha dubte. Fàcil, Martí Brutau, per exemple. O Litus, per exemple. O Litus. La categoria que indica el lloc de la feina. Sí, això per exemple pot ser administratiu, tècnic, P.O. Opuesto, no? Indica una mica el lloc de treball. Segons el lloc de treball, tindràs un sou o un altre. Per exemple, P.O. és el més ras. El més ras, el més baix. Carretillero, potser. Va bé.
amb tot el respecte, perquè el meu problema és que siguem paols nosaltres. Home, però és un treball molt buscat, però sí, peor va ser aquests tipus de càrrecs més baixos. El següent concepte seria l'antiguitat. Sí, això bàsicament et fica des de quan portes treballant a l'empresa amb contracte.
També el DNI, el número d'afiliació del treballador a la seguretat social. Sí, o sigui, el número d'afiliació del treballador a la seguretat social és únic, compte, només l'has de treure un cop a la vida quan comença a treballar, normalment als 16 anys o 17 o 18, i després el DNI del treballador, tampoc hi ha cap dubte. Fins aquí no hi ha res que ens pugui afectar, no hi ha res dolent ni bo per nosaltres, tot és informació.
També la tarifa, que és una classificació d'afectes de la Seguretat Social. Sí, ens tenen tots encasellats allà, encasellats, i tenim un número que li diuen tarifa, això mateix. El codi CT. Codi CT jo diria que vol dir codi contracte, i bàsicament és que els contractes, en comptes de tenir noms per la Seguretat Social, tenen codis. Per exemple, el número 100 és un contracte indefinit a temps complet.
El número 200 és un contracte indefinit a temps parcial. Després, contracte de pràctiques, serà el 400, no sé quan. Tenen números per segons el contracte que tu tens. Genial. I Martí, hi ha com moltes més altres petites xifres que no anem a anomenar. No, perquè hi ha moltes que són potser que no tenen cap relació. Per exemple, hi ha el número del treballador que ets de l'empresa.
Irrellevant. Sí, ens trobem molt irrellevant. O coses potser específiques de la teva empresa, que llavors no ho podem saber. Clar, correcte. Fins ara han estat coses com podem veure molt informatives, molt de saber què vol dir cada cosa, però que cap al final ens representa el sou. Ara passem ja al total meritat, en castellà de vengado, que és el que es correspon amb el salari brut.
Això vol dir sense pagar els impostos. Sí, sense pagar els impostos, el que cobraria. Doncs vinga, comencem. Primer, el salari base. Totes les nòmines tenen un salari base que és, diguéssim, la quantitat més baixa que podríem percebre. És a dir, si no cobréssim res més, cobraríem el salari base. Però sí que cobrem més coses. També estan les hores extra. Exacte. Què vol dir? La remuneració de les pagues extra que s'han fet. Si s'han fet, clar. Si no n'hi ha, no. Surt un zero. O, compte perquè hi ha empreses en les que fas pagues extras i no te les paguen.
Això ja és personal. Això ja és... Com dediques-ho al teu temps? Sí, això ja és de cada empresa. Però si has fet pagues extras i les remuneren, han de sortir a sota del salari baser. Després tenim complements salarials. Això és un grup que engloba, per exemple, plus de conveni. Això, doncs, segon el tipus d'empresa que estàs treballant, si estàs treballant en una farmacèutica, doncs el conveni de farmacèutiques potser et reconeix un plus simplement per estar a aquest conveni. El més conegut potser és el conveni de mineria o de pescadors...
que potser tenen uns ingressos més limitats, doncs el conveni proposa aquests plusos perquè el treballador pugui cobrar un salari bo. També tenim la millora voluntària, que això és, ei, si estàs en una bona empresa, amb un bon cap, que et digui, té, et dono 100 heurets més. Això mateix. Per exemple, és una...
és voluntari del treballador. És una motivació, un plus que et diu l'empresari, vinga, tu estàs treballant molt bé, una millora voluntària. Això serveix una miqueta per tenir-lo a prop al treballador, per tenir-lo cuidat. Per retenir-lo, perquè estigui content, sí. Que diuen que si cuides el treballador, el treballador et cuida tu.
Important, això. Ah, mira. Molt important, això. El tio que no sap de negocis, eh? I després ja, també, els bonus. Això, bueno, si, per exemple, imagina't un comissionista, Adam, que cobra part del salari bas i els plus de conveni i la millora voluntària, doncs cobra potser segons vendes, doncs aquí tindríem els bonus de les vendes que hauria tingut. Aquí anem a un parell d'episodis enrere.
A la prorratejada, podríem dir, de les pagues extra. Sí, estaran també en aquest total meritat. Vam explicar-ho a l'episodit 33 com funcionen. Molt recomanable.
I si ens prorreteixen les pagues extras, això és important, perquè si no, no les tindrem aquí, reurem un dotzer de la paga extra. Claríssim, no? Si és un mes i són dotze mesos, doncs un dotzer. En canvi, si no, si nosaltres cobrem la paga extra el juny i el desembre, doncs només a les nòmines del juny i el desembre tindrem un concepte que diu percepció paga extra. Guai. No hi ha cap misteri. Bueno, guai no guai, eh?
Guai no guai, vam quedar que era la part dolenta de la societat. Guai no guai. Després tindríem el salari en espècie. Sí, aquest és un salari una mica especial, que normalment està exempt d'IRPF, i és una part del salari que és pagada com amb objectes.
Sí. No, no, no es paga ni amb diners ni amb carn, compte, sinó que es paga amb objectes. Amb objectes? Què vols dir, objectes? O serveis. No, per exemple, pot ser una llar d'infants. Imaginem que l'empresa tenen llar d'infants i et deixa... Hi ha empreses grans que ho tenen, eh? I et deixen portar el teu bebè a la llar d'infants mentre tu treballes.
Doncs, si la llar d'infants costa, jo què sé, 200 euros al mes, són 200 euros de la nòmina que, diguéssim que, et treuen per haver-te ofert aquest servei de llar d'infants. Si no, imagina't que l'empresa no té aquest servei de llar d'infants i et diu, eh, jo et dono aquesta matrícula de llar d'infants, jo què sé, a la del costat del poble. Això ho fan molts gimnasos, que et diuen, clar, si treballes al gimnàs, el que et paguen es regalen al gimnàs. No, no, no, t'ho estan traient per aquí. Sí, també podria ser, per exemple, que tu tinguis un cotxe d'empresa, saps? Llavors...
diguéssim que una part del teu sou és aquest cotxe d'empresa que t'han deixat... Bueno, és una part una mica abstracta i una mica que sempre això és personal i es pacta amb l'empresari, o sigui, no hi ha un salari en espècie com base. Però jo personalment mai he cobrat en espècie.
Jo tampoc, Martí. Amb el poc que cobrem... Es diu en espècie perquè anteriorment es cobrava real en espècies. O sigui, en comptes de pagar-te diners et pagaven espècies. Sal, pebre, curry... I el nom s'ha quedat, perquè aquestes coses sí que ens agrada que es quedin a l'economia, no?
El següent apartat, Martí, anem a canviar una miqueta a dalt, la següent part de la nòmina. Sí, a sota, dins també del total meritat, ens trobem ja les meritacions no salarials. Compte, les anteriors eren les salarials, totes remuneraven el treball, si havia set més hores, si treballa en un conveni, i aquestes no retribueixen el treball. Què vol dir això? Això t'anava a dir jo.
Doncs és, per exemple, indemnitzacions o despeses. Imagina't, Adam, que jo sóc un treballador que haig d'agafar el cotxe i anar a clients d'Entre Pineda i Premià tot el dia. La benzina que em deixo me l'han de pagar. Però no perquè sigui el meu sou, sinó perquè l'he gastat. He anat gastant això. Imagina't que haig d'anar a dinar amb clients i pago jo amb la meva targeta. Típiques dietes. Això, les famoses dietes que després hi ha dietes abusives, com les del Joan Laporta.
Com, Martí? Per dos duros contra Laporta? No, no, home, a veure... Ja han hagut eleccions, no, ara? No, el dia 15 són, el dia 15. Ah, vale, i a qui votaràs tu? No puc dir el vot en obert. No puc dir el vot en obert. Però estan de candidat Joan Laporta i Víctor Font. Bueno, el cas és que en Laporta sí es fots menjars de directives generosos.
Generosos. Això diuen. I també els càrrecs, sobretot de l'Estat, també. I això ho paguen. Ells ho paguen amb aquesta targeta i després l'empresa els hi torna. I després, també, dins d'aquestes percepcions que no retribueixen el treball, es troben indemnitzacions a la Seguretat Social o prestacions, que això és, per exemple, si t'acomiaden, el que et paguen està allà guardat, està guardat a les indemnitzacions a la Seguretat Social.
Llavors, Martí, fins ara han sigut coses que et pugen la xifra del sou. Sí, que et pugen els zeros. Ara anem al que et baixa, els zeros. Correcte, el que és més preocupant. Per cert, que si vosaltres teniu un plus d'idiomes, aniria tot recollit a l'apartat que hem dit de millora voluntària o plus de conveni. Per exemple, també hi ha plus de nocturnitat. Si treballes més de 3 hores en horari de nit, que són de 22 a 6 de la nit,
Doncs t'ho han de pagar. Pagar extra. Saps qual és? No, jo crec que és un preu per a l'hora extra, no ho sé. No ho tindríem aquí. Bé, ara comencem amb el que resta, que potser és el més interessant de dir, a veure, on entreuen els diners a mi i cap a on van. Doncs s'ha de dir que resten a partir d'una base que es diu, Adam, base de cotització de contingències comunes.
B-C-C-C. No pot tenir un nom més complicat, perquè si no la gent no ho podria pronunciar, però és base de contingències comunes. I en què es basa aquest càlcul és... Atenció, orelles obertes, eh? Agafem el total meritat, que el total meritat és tot el que estàvem parlant abans, o sigui, agafem els últims 10 minuts d'episodi...
li restem les hores extras, no entren en aquesta base, o sigui, el total meritat, menys les hores extras, més la prorata de pagues extras.
Fins aquí, clar. Més la prorata de pagues extres, ho dic generalment perquè la gent no cobra la paga extra proratejada. Generalment la cobren el juny i el desembre. Llavors, si la cobras proratejada, ja està dins el total meritat, la prorata. Però si no, la hem de sumar extra. Per això l'episodi de les pagues extres vam dir que nosaltres ja estem pagant la prorata de pagues extres encara que la cobrem el juny i el desembre.
Llavors vam dir que nosaltres ja estem assumint aquest cos perquè l'agència tributària sí que vol cobrar cada mes com si estiguessin proratejades. Bé, l'agència tributària no, perdoneu, la tresoraria... Per tant, que quedi clar. És el total meritat, que és tot allò d'abans, menys les hores extra, més...
La prorratejació. Prorratejació, eh? Sí, és un verb. Un verb nou. I això va a la Tresoreria General de la Seguretat Social, amb els següents conceptes. Compte. Contingències comunes.
Això què és? Això què és? Un 4... Algú havia escoltat aquesta paraula abans a la vida, contingències comunes? Jo no. Això és com el que és per... Si et passa alguna cosa com malaltia o tens una lesió o alguna cosa així, doncs pagues això com per al servei del metge. Ho pagues a la seguretat social. Són 4,7% del sou als treballadors...
i 24,10% a l'empresari. Per això sempre diuen que el treballador surt més cara a l'empresari que el que cobra el treballador. El següent, l'atur. Atur, 1,55% pel treballador, que li cobren, o 1,60%, depèn si tenen un contracte en temps indefinit o en un temps definit, i a l'empresari, doncs un 5,50% o un 6,70%, depenent també de la durada del contracte.
També la formació professional. Sí, això és perquè per les beques que donen drets municipals han de justificar-ho i treuen els diners d'aquí. Formació professional és un 0,10% pels treballadors i un 0,60% a l'empresari. I també l'empresari paga, només l'empresari, un 0,20% d'aquesta base que estem comentant de contingències comunes a Fogassa, que són les sigles de Fondo de Garantia Salarial per si algun dia hi ha alguna debacle. Allà ho tenim.
Genial. Com la Covid, no? Sí, de fet, ara potser veieu les vostres nòmines, s'està introduint un nou concepte que ens retenen, com no, si és per retenre'ns sempre poden introduir coses noves, que és e-mail, que és el mecanisme d'equidad intergeneracional perquè no arribem a les jubilacions. Aquesta és la claríssima explicació i llavors ens han de cobrar una mica més de les nòmines.
Sí, sí, perquè ho critiquem això, que no hi ha utxa de pensiones, i diuen que no, però per uns altres jocs es veu com que sí. Després, les hores extres, que hem dit que no estaven en aquesta base, van per separat, i hem de pagar un 2% de les pagues extres, de lo que ens paguen per pagues extres a la Tresoria General de Saúde Social, per l'empresa és un 12%, i si les hores extres són voluntàries, perquè ja, per força major, que és, per exemple, si donem un incendi a l'empresa i t'has de quedar a pagar-lo,
és diferent que si et quedes per gust o perquè t'obliguen, que això ja va dins del mateix sac. Doncs és un 4,7 pel treballador amb un màxim de 80 hores anuals i un 23,60 per l'empresa. La següent cosa que resta és sobre el total meritat
Que és aigenda. Bueno, no podia faltar. Havia de tocar aigenda. I és que l'IRPF és del 19 al 47%. Sí. Que treuen segons que hi ha com unes horquilles. Sí, unes taules salarials en les que tu pots veure a partir de quines quantitats que tu cobris. De brut, eh? Compte, la total maritat estem parlant. Depenent de les quantitats del teu total maritat, doncs et treuen un 19%, un 24%, un 30%, un 37%, un 45% o un 47%.
Per això la gent que està en un 47, com els youtubers... Decideixen marxar. Se'n van. Perquè és abusiu, quasi la meitat del sou els hi treuen. A tu et sembla bé que marxin, Martí? Ho vam parlar fa poc, eh? Ho vam parlar a l'episodi de Tòpics en l'economia. Amb l'Hector. La veritat que va estar molt bé. Vam quedar que cadascú té les seves decisions. Sí, bàsicament.
això de pagar l'IRPF a cada nòmina és una mica com finançar l'empresari amb les pagues extras perquè estem pagant per avançat
a Hisenda, perquè tothom el juny després fa la declaració de la renta, que ja és on hauríem de pagar tota la renta. Però estem pagant per avançat a Hisenda. Això ja ho podem extendre en un altre episodi si us és d'interès. En un altre episodi faríem totes les cosetes que ens fa Hisenda per ajudar-nos al nostre dia a dia. Per donar-nos aquesta... Correcte. Aquests ànims, no? Doncs també ens treuen compte Bastretes, que això és el conegut Anticipo,
Per si tu, un dia del mes has dit, perdoneu, em podeu donar 200 euros a l'empresa? Que haig de pagar, jo ho sé, se'm va patir una roda al cotxe. Doncs ells després de la nòmina et treuen aquests 200 euros que ja t'han pagat a mitjans de mes. D'aquí t'ho treuen. I això són el total de deduccions que fa l'empresa sobre la nostra nòmina. El total meritat, menys el total de deduccions, donarà màgicament el que cobrem. Que és el salari net. Sí, el salari net, o a la nòmina normalment fiquen líquida per sebre.
perquè una persona al carrer no ho pugui entendre. Llavors és líquida per sebre. És molt important també, compte, hi ha gent que no ho fa i no li quadra, que et quadri el líquida per sebre amb el que t'entra al banc. O sigui, que et quadri el que et diu la nòmina que t'han de pagar amb el que realment entra pel banc.
Això és fort, eh? Per tant, quan tu cobres una nòmina, has de mirar que estigui tot en ordre, que doni bé la suma, que doni bé la resta, que segurament sigui molt gran, i que coincideixi amb el que has cobrat. Correcte. Jo, de fet, tinc una experiència per acabar, per anar tancant ja l'episodi, amb els departaments de recursos humans, Adam.
sempre han estat molt esquerps, jo trobo. No volen ajudar-te a entendre la nòmina. Jo, a la meva experiència personal, clar, i trobo que ells, sent experts, un departament de recursos romans està tot el dia amb nòmines, trobo que difícilment t'expliquen perquè entenguis bé una nòmina. Llavors, per això crec que aquest episodi és molt interessant per poder anar veient els conceptes d'una nòmina un par un, la veritat.
Doncs Martí, quin tros d'episodi ens ha quedat avui, que si has estat atent hauràs après un munt, com ho he fet jo. I ens veiem la setmana vinent, Martí. Sí, de fet, hem de comentar que la nòmina és un document que es troba regulat per diverses lleis i que ens hem deixat força coses per comentar, perquè és un document molt extens. Per exemple, algunes de les lleis que regulen són l'Estatut dels Treballadors, el Conveni Col·lectiu o el mateix contracte laboral.
Si voleu que parlem d'aquests temes també properament, expandint una mica més el que hem parlat avui de la nòmina, feu-nos-ho saber. I això, compte, han estat les nòmines explicades per dos duros. Avila Sarrà, viu? Correcte, Avila Sarrà. Recordem les nostres xarxes socials per dos duros, amb número 2 a Instagram, on ens podeu qualsevol dubte, pregunta...
Que no sigui una estafa. Si us plau. I si voleu també més episodis sobre aquests, potser de nòmines, però coses que no siguin purament inversiós, sinó relacionats amb diners, feu-nos-ho saber. Adam, fins la setmana que ve, que tindrem en compte un convidat... Molt top, eh? Molt top. Molt gran. Massa top, jo trobo. Ja entendreu per què. Doncs acomiadem aquí el nostre episodi. Fins la setmana vinent. Amb moltes ganes, Martí. Apa, adeu-ho.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes, Facebook, Twitter...
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassaradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Passa per la ràdio, ara mateix l'amic Narcís Peric. Mireu, hòstia, fa molt de temps, i mira que jove, però fa molt de temps, que recordo que em va precedir un bon rotllo. Ens vam conèixer amb aquest home que tinc avui aquí davant, acompanyat de la caravana de la Bona Sort. Voleu bon rotllo? Busqueu. Narcís Peric i la caravana de la Bona Sort. Han vingut molts més projectes. I després de dos anys d'aturada...
Nou disc i tornada als escenaris de l'amic Maresmenc. Molt vinculat a Vilassana de Mar, Narcís Perí, que ens presenta des d'aquest 26, que encara crema aquest disc. Cançons d'amor i lluita. Parlem ara mateix amb en Narcís. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Escava, està extraigant.
Rep la seva paga i compra el pa que dura a casa. Aquesta cançó és la que obre aquest nou disc. Es diu El món és rodó. No sé si és rodó o no.
Avui sí que ens ha vingut rodó de saludar en Narcís. Narcís, bon dia, bona hora! Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé, contento. T'ha sortit una cosa rodona aquí, eh? Bueno, no ho sé, però... Sí, home, i tant. Escolta, un disc de dos anys fora dels escenaris i entre ells les cordes vocals tocades, m'han dit. Sí, exacte. Ha sigut més per força que per ganes. Em vaig sotmetre a una operació de cordes vocals per un pòlip i ha sigut molt llarg. Ha sigut, bueno...
I re, ja tornem a estar aquí durant guerra. Amb cançons d'amor i lluita. A veure, explica'm això, l'amor i la lluita van junts o per una banda tenim l'amor i per una banda tenim la lluita? Jo crec que sí, jo crec que és lluita per amor, no? Una mica per les coses bones, que tots creiem que ens convenen, i en aquest món tan convuls que tenim avui en dia...
doncs què millor que cantar cançons d'amor i de lluita per posar-li el nostre granet de sorra. Dos anys, l'últim crec que era un dia genial. Sempre ens has buscat per això, aquest tema optimista, tu, eh? És a dir, el tema optimista i en Narcís van amb el mateix paquet. Sí, sense pensar-ho, però... Sense pensar-ho? Sempre em surt així. Què dius? Això és que deig ser optimista. Segur, però sense pensar-ho?
Sí, sí, no ho sé. Però has sigut íntim, eh, aquest treball, Narcís? Has juntat tu, tu i tu mateix. I tu has fet tot tu. Amb dues cançons teves, crec que són dues teves, i després, ara parlarem, eh, de les versions que tu mateix has traduït i interpretat d'una manera espectacular. Tu has volgut fer tot tu.
Sí, perquè per primer cop, bé, de fet una mica em va ajudar perquè jo feia temps que no em gravava res a casa i em va ajudar, em va instal·lar un programa de música i vés provant coses i vaig estar provant coses per anar gravant i clar, la veritat és que n'he gravat moltes i aquest aprenentatge m'ha anat molt bé també.
La veritat és que avui en dia la tecnologia et permet molt gravar a casa coses que sonin bé, sonen bé. I aleshores, doncs, mira, aquestes cançons, com que les tenia... Aquestes traduccions fetes fa temps i sempre pensava, això un dia ho he de cantar. I bé, per... Vas obrir el cavall. Doncs per arrencar, diguem, per la meva tornada aquesta, per arrencar, dic, va, vaig a cantar aquestes cançons i com que em van agradar molt, doncs, mira, les publiquem.
De fet, no és dos anys exactament, perquè tu al novembre del 24 vas publicar cançons del fons del calaix, que no pot ser més explícit, aquell títol. Un dia Narcís va llevar a veure el calaix i va dir, hòstia, què tinc aquí, no? Sí, precisament, com que no podia cantar, estava pràcticament mut i tot, doncs enllon, rebuscant per l'ordinador, recordava també d'alguns TEDs que tenia gravats i maquetes i coses, i hi havia cançons que m'agradaven. I vaig pensar, aquestes cançons, i mira, ara que no puc cantar, aprofita per treure aquest material.
Com ho passa a un músic que no pot cantar, un cantant com tu? Bueno, és fumut, la veritat. És fumut perquè, sí, sí, t'ho fas a sobre, no? Quasi. O sigui... A veure, pots fer moltes altres coses. Perquè jo em considero músic i he pogut anar fent i he pogut anar component. I...
Has treballat, has treballat. Sí, exacte. Però, clar, pujar a l'escenari, que és el teu, doncs no ho has pogut fer. Sí, més no cantar. El món és rodó, que és una cançó contra els terraplanistes, o de què va això? No, mira, aquesta cançó justament és de les dues que són meves del disc, una de les meves, i aquesta cançó, de fet, la vaig escriure quan tenia uns 18 anys. Sí, i era una cançó com molt d'aquella època molt combativa, que diu allò que et vols menjar al món i...
I molt de protesta, no? Molt de protesta a l'estil Bob Dylan i això. I...
I llavors parlava d'això, que al cap i a la fila el món és rodó, que tot gira cap al mateix costat, que tots acabem petant allà mateix, que tots som iguals, que bé, aquesta cosa, no? I una mica va per aquí. I l'altra cançó que és tema? I l'altra cançó que és meva es diu Com un riu, perdó. Com un riu? Com un riu que també... Aquesta és nova. I què són? Aquesta és nova? Aquesta és recent, no? I què ens expliques amb Com un riu?
Com un riu, explico que, bé, comença dient que no vull deixar aquest món així, vull dir, per les futures generacions, també és una cançó de lluita, de dir, d'aixecar-se i de treballar, treballar per fer un món millor. Llavors, com un riu, doncs d'anar avançant sempre, anar avançant en el bon sentit, no?
Estàs combatiu, eh? Sí, sí, sí. De fet, sempre ho has estat una mica, optimista i combatiu, no? Sí, però sempre havia posat petites pinzellades a cada disc, però no realment un disc tan compromès, diguem-ho així, com aquest que... Però ja et dic, és que l'actualitat quasi ens hi porta.
Sí, sí, només cal donar un cop d'ull a l'actualitat que dius, hòstia. De fet, aquest disc no el trobem a una plataforma, que és la plataforma que possiblement més sortida us doni, però precisament per aquest compromís que tens tu a l'Spotify no et trobem. No, sí, sí, ha sigut, per mi em va saber molt de greu perquè, ostres, realment l'Spotify és on jo una mica tinc el meu, bueno, tot el meu catàleg, diguem, i és el que més funciona, no? Mhm.
Però, bueno, es va crear aquesta plataforma aquí als Països Catalans, aquest boicot Països Catalans a Spotify. M'hi vaig informar i, bueno, per tot el que expliquen, dius, home, realment...
donar suport a una plataforma que sembla que està darrere de... de molts temes armamentístics i de... i que els seus caps, doncs, també apoyen, bueno, algunes coses que no... Bueno, trampistes, diguem-ne, no? Exacte. Doncs, trampistes i del Netanyahu i tot això. Doncs, mira, de moment...
Ho he penjat al YouTube. I aquí està. I aquí està, sí. Està funcionant, per això? Sí, jo crec que sí. De moment, bueno... No sé si és per la curiositat, no? De dir, ostres, aquesta cançó que jo conec... Ostres, a veure com ho ha fet. Perquè són cançons conegudes.
Sí, i tant, que són cançons conegudes. I per què t'has decidit a fer aquestes versions? A més, a més, t'has atrevit en versions aquelles que, com tu deies, Death Streets, Plus Springsteen, els Multipyton... És a dir, t'has tirat aquí amb un tema complicat, però estàs resultant, perquè al principi, com dius, hòstia, no en rendim, no surrender, dius, hòstia... I escoltes això i dius, hòstia, que rodot ha quedat això, Narcís, no?
Bueno, sí, sí, ja et dic jo, són cançons que m'agradaven molt de fa temps i que quan una cançó m'agrada molt, a vegades, doncs, miro de buscar el significat, també, perquè jo tota la vida he escoltat la música que m'agradava sense saber exactament els textos en anglès que volien dir. Llavors t'hi vas fixant i vas trobant algunes cançons que dius, ostres, quina lletra tan maca, això que hi ha aquí darrere és una passada i ho tenia amagat, jo ho tenia amagat, almenys, perquè no domino l'anglès tant,
I aleshores tenia com un grapat de cançons que jo he anat trobant al llarg dels anys i que m'he anat com... que aquestes lletres m'agradaven molt i vaig decidir traduir-les a les que més... Deia, no sorprendre, però volem parlar de Brothers in Arms de Terra Streets, Space Shop Boys amb Go West, és a dir, t'has llançat aquí... I a més a més en un format molt íntim, vol girar aquest disc tu sol, guitarra i veu.
Sí, i ofereixis a partir d'ara de la primavera, començo el 20 de març, i feia uns concertets de sisió sol amb guitarra i veu, íntims, sobretot explicant una mica la història de les cançons o cantant directament les cançons, però deixant el text que surti adavant, no? Perquè si poses molts músics i molt... La gent s'engresca més amb la música, però aquí és qüestió de...
I sempre presentant aquest disc, eh? Sí. Sempre presentant cançons d'amor i lluita, pot i que pot repescar. Perquè que la caravana on te la tens aparcada, la caravana? La caravana està aparcada per allà a l'Ella, no ho sé, però... Sí, sí. La caravana em va acompanyar uns bons, molt bons anys, i va ser molt bonic, i després ja vaig anar fent coses diferents amb altres músics i això, i ara, bueno...
I projectes en tenim damunt la taula o no? Sí, la veritat és que sí. Què tenim? La veritat és que entre confinaments i després hi ha els dos anys de les cordes vocals i pitos i flautes, jo, com t'he dit, aturat no m'he estat. El calaix el tens ple. Exacte. I el calaix es va omplint. I aleshores sí que en tinc de coses i...
I bé, estic treballant amb una així grosseta, però, bueno, que... Ja ens ho explicaràs, no? Sí, ja us ho explicaré. Quan passi, no? Quan passi. Ets supersticiós, tu, Narcís, o no? A vegades m'ho sembla que sí. Sí, no? Sí, però... Sobretot a l'hora d'explicar que, hòstia, a veure si porta mala sort i no explicar... Bueno, no sé, sí...
Per quina t'animes?
Mira, si voleu, puc cantar aquesta que has comentat dels Pet Shop Boys o dels Village People, que és a l'Ouest. Home, clar. Va, anem-hi. Doncs vinga, va. Guitarra mai en directe, sóc.
Plegats, farem nou camí. Plegats, sortirem d'aquí. Plegats, agafats de les mans. Plegats, podrem fer nous plans. Plegats,
Volarem tan alt, direm als amics adeu-siau. Plegats, nova vida, tindrem això.
És el que farem a l'oest, allà si viu bé. A l'oest, aire pur i fresc. A l'oest, nou començament a l'oest.
Nova vida farem a l'oest, amb el sol d'hivern a l'oest, tot anirà bé a l'oest, on el cel és blau a l'oest, trobarem la pau plegat.
La platja gaudirem, aprendrem i ensenyarem. Plegats al ritme, canviarem treballant.
Ens esforçarem, t'estimo i sé que tu a mi ja et vull alegre i feliç. Per això t'he de fer costat quan dius marxem a l'OE.
allà si viu bé a l'oest aire pur i fresc a l'oest nou començament a l'oest nova vida farem a l'oest amb el sol d'hivern a l'oest tot anirà bé a l'oest on el cel és blau a l'oest
trobarem la paz
Ja sé que fàcil no serà, pots viure en reixes o en llibertat plegats. Trobarem un lloc fer arrels, viure amb dignitat i sense la pressió i l'estrès i no arrossegant els peus.
Ja sé que ja estic preparat, per tant, ja podem marxar.
allà si viu bé a l'Oest aire pur i fresc a l'Oest nou començament a l'Oest nova vida farem a l'Oest amb el sol d'hivern a l'Oest tot anirà bé a l'Oest on el cel és blau
Uau, Narcís. Brutal. Aquest aire folc que li dons en aquest treball. Això, versionar aquestes cançons, perquè versionar clàssics del rock, això aquí més que menys, però versionar aquestes cançons es pot fer de dues maneres. Una, perquè tens qualitat, que és el cas.
O perquè ets un inconscient, que no ets el cas. Perquè realment, perquè realment és així. Hòstia, un tio dalt de l'escenari, hòstia, en versionar el go-west dels Pet Shop Boys o dels Village People, hòstia, sents això i dius, uah, és brutal. Per tant, aquí hi ha qualitat, hi ha ganes. I ganes de pujar a l'escenari, eh, també. I tant, i tant, moltíssimes. Això...
Viviu de l'emoció de l'escenari, eh? Sí, i jo no he sigut mai gaire d'escenari, o sigui, ho he fet clar, sempre, i m'agradava molt, però sobretot l'estudi, era com el meu moment, o inclús la composició de les cançons, però ara que fa tant de temps que no puc fer concerts, en tinc unes ganes que... Sí, sí...
I en tenim algun ja a la recàmera o què? Bé, de moment obrirem el 20 de març a tallar, que serà l'estrena. Molt bé. L'estrena, sí, serà tallar a la Palma a tallar. I després en tinc ja uns quants, però de moment... De moment només vull parlar de l'estrena, que és el dia per mi. Perfecte. I a Vilassar, esperem que algun dia veu-te'n bé a Vilassar, perquè estàs molt vinculat a Vilassar, tu històricament, no? Sí, sí. Jo vaig tenir la sort d'arribar aquí a Vilassar el 2011...
per dirigir la Coral Anglantina. Vaig estar 10 anys amb ells, que me'ls aprecio molt, 10 anys molt macos, i després, a meitat més o menys d'això, vaig començar amb la tropa a col·laborar amb els pastorets, i ja porto uns quants anys també col·laborant amb els pastorets i el grup de teatre de la tropa, i encantadíssim.
Per això, Vilassat, sona a tu, eh? A veure, soc d'aquí al costat, tampoc no, soc d'Alella. I tant que sí, i tant que sí. Bon vi, bons músics allà, eh? Això ho diuen. Ets profeta a la teva terra, per això no? Diuen això, que a vegades no és profeta, eh? Sí, bueno, sí, més o menys sí, mira. De fet, és el primer disc, no, el primer disc no, perquè abans se'ls presentava, bueno, a Barcelona, així, però dels últims discos sempre els he presentat a l'Ella. I aquest cop he volgut sortir per dir...
És veritat, ella no és que ho tingui fet, però vull dir que ja està bé, la gent em segueix i no... I volia portar-ho, doncs vaig dir, a tallar, que era un lloc, un teatre que m'agrada, i presentar allà el disc. Escolta, el folk és una cosa que sempre t'ha acompanyat o t'ha vingut de gust ara en aquest moment? Vaig a fer-ho versió folk, això.
Jo crec que sí, que des del principi, jo sempre he sigut molt fan del Bob Dylan, i després, clar, tens moltes influències i pots tirar més cap al pop, al rock, però el folk és aquella música que inclús la portem com molt a dins, perquè jo crec que de petits la música que fèiem a l'Splai o a qualsevol lloc ja venia molt lligada a la música folk, i una mica de...
Parlo de memòria, Narcís. 12 discos. Sí, senyor. 12 discos. És molt, això. És brutal, eh? És anar fent pas a pas...
12 discs, i això vol dir acompanyant altres grups, has estat amb una trajectòria musical imparable, no això? Sí, la veritat és que cada disc, cada projecte ha tingut la seva feina, però ho vas fent un a un, i la veritat és que sí, un bon bagatge, que això també diu els anys que tenim...
Que ets optimista i bon música, això ho sabem. És optimista perquè sempre busca el costat bonic de tot. I això ens agrada moltíssim. Aquesta cançó ens ha captivat, eh? També et pot entristir.
Has fet el disc que et venia de gust? És a dir, has fet el que t'ha vingut de... el que t'ha donat la gana? Sí, sí, realment. Perquè ja et dic, he estat a casa gravant aquestes cançons i quan ha arribat el moment he dit, escolta, això m'agrada, això ho he de treure, tu. I va ser així, vull dir, a més, no eren pensades per fer un disc, era allò, anar gravant a casa per treballar i ho...
I vull dir que i tant que he fet el que... Tots els instruments són teus aquí, eh? Sí. En aquesta cançó, justament, al final hi ha un violí de la meva neboda que toca el violí i toca ella el violí. Què has tocat aquí? Has tocat guitarra, ukulele, piano, percussió... Percussions i contrabaix. També? També, sí. Hi ha algun instrument que no t'hi poses?
Bé, si m'arriben a les mans, els provo. I en aquest cas, el contrabaix, doncs com que... Estic en un grup de veneres de Masnou. Què dius ara? Sí, sí, un grup. De fet, els dirigeixo i ara també m'he incorporat. I ells tenien un contrabaix, no el feien servir. Escolta, si tu el vols provar i a veure si ens acompanyes. Ja, ja. I me'l vaig endur a casa, vaig estar provant i llavors ja vaig arribar. Això ho van fer-ho i sabent que diries que sí, ja ho saps.
Sí, perquè no em costa gens. Narcís, moltíssimes gràcies per haver vingut avui a la ràdio, fer-nos companyia i torna com vulguis, tio, que estem molt a gust aquí. Jo més, encara. Doncs t'ho agraeixo moltíssim, Narcís. Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada, molta sort i et volem veure a Vilassar. Atenció, Vilassarens i Vilassarenques. Volem veure en Narcís a Vilassar i ho farem, ja t'ho dir jo que ho farem. Vindré, guai. Gràcies, Narcís. Gràcies.
Busca sempre al costat bonic de tot. De la vida has de veure'n allò luminós. Busca sempre al costat bonic de tot.
Busca sempre al costat, bonic de tots. Busca sempre al costat, bonic de tots.
Ja ho saps, coses pitjors s'han vist al mar. Busca sempre al costat, bonic de tot. I busca sempre al costat, bonic de tot.
Les notícies de les dotze
És migdia, Vilassa de Mar tanca el mes de febrer amb 670 persones en situació de recerca de feina, exactament el mateix nombre que se registrava el mes anterior. Per tant, la variació intermensual és del 0%, deixant la taxa de persones aturades en el 6,7%. Molt per sota de la taxa Madesmenca, que es queda en el 8,7%, sis dècimes més alta que la mitjana catalana, que es queda en el 8,1%.
Demà dimarts a dos quarts de set de la tarda l'Espai Galvany acollirà la presentació del col·lectiu socialista de Vilassa de Mar, nascut recentment i del qual ens va parlar àmpliament en una recent entrevista al nostre magazín matinal parlant de tot, Quico Zamora. Aquest nou col·lectiu ha estat creat pels tres regidors no escrits, Virginia Jerez, Núria Paricio i Albert Bertrolí.
Samora, un dels portaveus d'aquesta nova agrupació política, va explicar-nos que l'objectiu és intentar concórrer a les properes eleccions municipals de l'any 2027. Aquest acte de presentació en societat del nou col·lectiu socialista de Vila Salamar recordem que és un acte obert a tothom.
Acord entre Educació i els sindicats, Comissions Obreres i UGT. El govern de Catalunya ha pactat amb aquests dos sindicats augmentar en 3.000 euros anuals el sou dels mestres i professors d'aquí fins a 2029, el pacte del qual s'ha desmarcat el sindicat majoritari entre els mestres l'Austec,
...concreta un increment del 30% en el complement salarial autonòmic del personal docent. Segons la Generalitat, aquest augment convertirà els docents catalans... ...en els tercers més ben pagats de tot Espanya. A més a més, també es crearan complements salarials... ...destinats al personal d'atenció educativa...
el qual inclou des dels tècnics educatius fins a cuiners i netejadors. L'acord implica també una reducció progressiva de les ràtios que al segon cicle de l'educació infantil i la primària s'estableixen amb 20 alumnes. Pel que fa a secundària, també es tendirà a grups més petits, malgrat que, en aquest canvi, es prioritzaran els centres d'alta o màxima complexitat.
A l'ESO, a partir de 2027-2028, els grups de primer passaran progressivament de 30 a 25 alumnes, mentre que a batxillerat la reducció serà de 35 a 30. També s'aprova un complement de 50 euros per nit com a compensació de les pernoctacions de docents que vagin de colònies o bé de viatges escolars.
Els Mossos d'Esquadra van instruir gairebé 3.700 denúncies per desaparició. El passat 2025 d'aquestes prop d'un miler eren de menors d'edat i concretament 96 eren infants menors de 12 anys. Justament la franja de 0 a 12 anys és la que més creix, amb un increment del 26,3% en relació a l'any anterior. En la majoria de casos es tracta d'infants...
Fins demà!
que els infants s'apreguin als telèfons dels pares de memòria i al telèfon d'emergències. Malgrat aquest repunt en la franja de menors de 12 anys, el nombre total de denúncies per desaparició es manté estable en els darrers anys. Entre els majors de 65 anys creix un 6,4% i entre els joves de 12 i 17 augmenta un 3%. En canvi, entre els adults de 18 a 64 anys, que és on es concentra la majoria de casos, s'ha baixat un 6,5%. A la una tota la informació a la crònica.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdre-se el cap. La meva bossa! Informa-te'n a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències. Sabies que a Vilassa de Mar al segle XVII es produïa vidre de luxe per la cor de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
12 i 6 minuts i mig del migdia. Mira que ja no me'n recordava ni la cara que tenia. Aquest personatge que tinc aquí davant em fa molta il·lusió.
Rebre el senyor, el xef i la seren, treballant a Camp Bosch, a Cambrils, restaurant Camp Bosch de Cambrils, el senyor Albert Ortiz. Senyor Ortiz, bon dia, bona hora. Bon dia, senyor Jaume. Però com estàs? Molt bé, a mi també em fa molta il·lusió, eh, tornar l'altre cop aquí. Ja veus que m'encanta. Avui una mica just de temps, però he arribat, eh. Has tingut per l'autopista amb la sirena posada i tot, eh. Clar, exacte, exacte. Però m'ha faltat molta il·lusió, molta il·lusió, de veritat. A nosaltres també. Senyor Albert Ortiz, vol jugar amb nosaltres avui? I tant, i jugar fort, no, avui? Avui tinc dues coses per tu.
Dos. Avui et volem conèixer més profundament. I hem jugat amb la intel·ligència artificial. Ui, amb aquesta mai vaig jo encara. Tinc una cosa que no s'ha fet mai amb ràdio, que es faré un test. Ah, mira que bé. Però és un test diferent, perquè em contestaràs tu i posant quatre dedes teves a la intel·ligència artificial...
ha contestat també ell per tu. I veurem la intel·ligència natural de l'Albert Ortiz i la intel·ligència artificial sobre l'Albert Ortiz. Estic en rip, estic en rip. Sí o no? M'agrada, m'agrada. La llibreta avui... Tira-la. Avui no em pot servir. Has passat per davant de l'Ajuntament, oi? Sí. Has vist allà el balcó que hi havia penjada, no? El primer que he mirat, per gràcies a tu, perquè aquestes coses tan tradicionals jo no les seguia molt. I ara, clar, com surto més al carrer que abans o el que sigui... La vella quaresma. Aleshores, tu ja saps que...
que la cosa anirà per aquí, perquè li vaig dir, anirà sobre la quaresma. Clar, ja vas pensar, plats de setmana santa, plats de quaresma... No, no, no, no, no. Una mica més ho de sempre, ja portem ja unes quantes temporades que ja estic canviant. Avui, avui, mi arma, mi arma, nos vamos a Sevilla, pixa. Molt bé, m'encanta, m'encanta. T'encanta, Sevilla? M'hauràs de cuina.
Si falta algun ingredient, jo t'ajudo. Però m'hauràs de cuinar. Un potaje de vigília. És una recepta tradicional de Quaresma i Setmana Santa de Sevilla. Mi arma juega conmigo, pixa. ¡Aro, Illo! ¡Aro! ¡Vamos allá!
Què passa? Avui t'he agafat, eh? Bastant, bastant. Avui m'he agafat bastant. I, a més, l'únic que tinc de Sevilla, si tinc un gran amic i un germà, que a vegades coneix el CD de Can Roca, que es diu El Curro. El Curro? El Curro. Vols que el truquem?
Bueno, pues no estaria malament. Que t'ajudés. No estaria malament. No sap res, ell, eh? No, no, que t'ajudés. Hòstia, ara... Va, anem-hi, anem-hi. Va. Bueno, anem parlant, no? I vaig passant el número, no? Sí, tu ves-me dient amb el número. Ves-me amb els dits, em vas dient i ho vaig marcant. Bueno, no, tu vas superguarçat millor, no? Ah, me passa sí, millor. Fem-ho bé, fem-ho bé. Sí, són capatos. Espera, eh? Anem fent, anem fent. Anem fent perquè avui li proposo un potaje de vigília. Vaig buscar, Albert, una recepta de quaresma, però vaig dir, hòstia, una recepta de quaresma. Ara el bacallà, tot això...
Bacallà també n'hi ha... Vols que et digui els ingredients? O esperem a veure si en Curro ens diu alguna cosa? A veure, sí, digue'l. Que potser el tio no coneix, eh? No, no, que ens ho digui. No, en Curro pot ser que l'agafi, perquè el Curro és un gran professional. Va tenir un restaurant i ara està la professora d'una escola de cuina a Jerez. On te me l'estàs enviant, el número 11? Espera. Ah, que no l'estàs trobant? Espera, espera. A Jerez de la Frontera, mi arma.
I vaig estar un temps també amb ell treballant, quan tenia vacances, jo com saps que les vacances no... Sí, no t'acaben d'agradar? No t'acaben d'agradar, vaig anar un cop a Sevilla, a un congrés de gastronomia, no, fa uns anys, a un congrés de gastronomia i aleshores...
Bueno, el vaig conèixer més... Quan tenia el restaurant, es deia que s'han a tapes, allà van al Pitu Roca, van a Joan Roca a dinar... Un lloc molt encantador que estava a Otrera, no? I a mi em va agradar molt, molt, molt. I el curro és com un germà que quan els moments dolents el tens. Aquests amics que...
que el... Sí, que està d'allà, que està d'allà. Bueno, què? Trobes el telèfon d'en Curro? Sí, el tens ja. El tinc ja, el tinc ja, espera't. Ah, sí, sí. Curro. Mira, mira, m'agrada molt avui, eh? Sí. Avui, mira, t'estic... A part, el Curro segurament que estigui ara fent les processions, perquè ell surt al carrer, o sigui...
Jo, que consti que tan dolent no soc, perquè t'estic ajudant molt, perquè avui t'he enganxat, ho has de reconèixer, eh? Molt, molt, molt. Potaje de vigília, eh? Molt, molt, molt. A part, la seva dona és de Breda. Sí o no? De Breda? De Breda, sí, sí. Hòstia, tu. Es diu Eva. Eva. Anem a veure si hi ha en curro. Xula, eh, aquesta cançó? Molt, molt, molt maca, molt maca. Deu estar treballant en curro. T'hauràs d'enfrontar sol, eh?
El móvil ni tocarlo, eh. Hola, ¿qué tal? Tenia base a dona.
No és cuinera, no? Sí, sí, sí, també. Ah, també és cuinera? També. És la filla del cap de cuina del restaurant Via Veneto. Què dius ara? Va, truquem a l'Eva. Vinga. Tu faràs qualsevol cosa per no cuinar avui. Exacte, exacte. Això és el vol de la ràdio i el bonic de la ràdio, no? Sí, amb la improvisació, home, ja saps que... A part, l'Eva té un accent català que porta uns quants anys a Sevilla i no li ha marxat.
Oh, que bé. Anem a veure si trobem l'Iva. L'Iva també treballa de cuinera. És cuinera també. Ara està estudiant a la universitat, però tota la vida ja ho tens. A veure, anem a trucar. Ah, i si no ja comencem nosaltres, no? Si no, jo et diré els ingredients i tu ho fas. Sí? Que ràpid és el sol, molt com jo, eh? Sí, molt, molt. Triana! Triana!
Sevilla tiene un color. Que és maca aquesta cançó. Molt, molt. No hi serà l'Eva tampoc, eh, Weig? Que sevillanos... Ah.
És que és l'hora de cuinar, ara, tio. És l'hora d'estar a la cuina, no? Se te ha redirigido al botón de bo. Oh, ja està. Quina llàstima, quina llàstima. Ja els hi miràs un WhatsApp i escolta, t'hem trucat en directe. Va, a veure. Potaje de vigília. El potaje de vigília és una recepta tradicional de Quaresma i Setmana Santa de Sevilla i porta els següents ingredients. Va, apunta. Porro. Sí, espera. Tomàquet. Ceba.
Pimento verde italiano. Pimento verde italiano, eh? Sobretot, eh, italiano. Sí, l'italiano és aquest al llarg. Sí, bacalao, bacallà, ous, cigrons, espinacs, i un caldo o un fumet. Sí, perquè seria com... A veure, ja està perfecte, mira, ja la podem fer, eh? Va, atenció.
Bueno, anem a... He sigut molt bo, eh? Sí, és molt fàcil avui, eh? A sobre, no? Bueno, no, ha sigut molt bo perquè amb aquesta recepta jo el que entenc aquí, clar, és com una...
Seria com una escudella d'aquí, una mica més, evidentment, de quaresma, no? I aquí el que començaríem seria fent un sofregit amb la ceba, no? Sí. Pot ser? Amb la ceba, amb aquest porro, alls, no m'has dit, no? O sigui, més detalls. No té detalls. Però aquí posaríem uns alls també, no? Un bon sofregit, que agafi aquest color armoriós i bonic. I després l'afegiríem aquí un tomàquet ratllat, no?
un tomàquet ratllat. Abans, prèviament, li posaria amb el pebrot verd italià, aquest famós, que és el pebrot aquell llarg, que a mi m'encanta per aquest tipus d'estofats i tal. Està molt bé, no? Aquest sofregit... Jo aquí...
li afegiria, mira, diria més, li afegiria aquí unes fulles de llorer, que a llorer sempre agrada molt, no? I ara, en aquest cas, fem aquest sobrègit i després aquí li afegiríem els cigrons, per òbviament remullar. Saps que el cigró, o sigui, tinc que tenir una nit de repost. El cigró per mi és molt delicat. Un remull, no?
amb remull. I a mi el cigró, hòstia, és una d'aquest trotes que m'encanten. A mi també. M'encanten, però trobo que, hòstia, que a mi costa coure'ls a la perfecció, diguéssim, que no surtin pellut i tal. Però jo, bueno, la recomanació que sempre segueixo és això, posem el remull una nit abans, i en aquest sofredit afegim els cigrons i aquí sí que cobriríem amb aquest caldo de fumet que diu la recepta, no? Sí senyor.
Una mica més de dalt perquè el cigró tindria una hora i mitja o una oreta ben bona de cocció. Depèn del cigró, perquè tenim el gros i el petit. A mi aquest petit m'agrada molt per aquest tipus d'olles o putxeros. Com has dit? Olla, no? El putxero. El putxero. És perfecte.
Aleshores, a banda, mentre es fan aquest estupat de cigró, el bacallà. A mi m'interessaria molt parlar del bacallà, que sempre parlo, però és que per mi és un producte de deu. I el bacallà...
A veure, ara al mercat suposo que hi haurà alguna cosa de fresc, però a mi m'agrada molt el d'abans, les bacalleries, que tens aquests bacallars secs, hi ha moltes parts del bacallar, la penca, que és la part de l'avantresca, que és molt fina, que està amb sal, després tenim el llom, que és una mica més car, i després tenim la cua, que la cua per mi és molt interessant, té molta espina, però té una gelatina impressionant, i en aquest cas...
La nit anterior, igualment, no. Tres dies abans o quatre dies abans, si anem a fer aquest putxero, diguéssim, no? Jo, quan el bacallà, el que faria és agafar... La penca m'agrada molt i és molt econòmica, igual que la cua. La deixaríem a... Jo sempre... Jo ho dic un parell de cops ja, el programa, però insisteixo molt en comprar bacallà salat, perquè és d'abans i és que... T'adobla sempre o triplica el volum del producte, diguéssim.
Aleshores, agafem aquest bacallal, deixem amb aigua la primera nit, diguéssim, sense tocar res, d'acord? I d'aquí dos dies canviem aquesta aigua, la primera, d'acord? La primera la que tenim és sal, no? Jo sempre la primera la deixo dos dies. Canvio aquesta aigua dos dies i a partir d'aquest segon dia, cada dia, fins quatre dies o així, vaig canviant l'aigua cada dia. I aleshores, anem provant, sobretot a la part central o a la part que sigui més gruixuda, que estigui ben desalat, d'acord? I com tenim el bacallal desalat,
Torno a insistir que per mi és una manera, i és econòmic, i és impressionant el bacallà salat, no? I això ho tenim sempre als mercats. A tots els mercats que vagin, les bacalleries estan... De fet, el bacallà abans era el plat típic de... Això ho hauràs sentit a dir a casa 20.000 vegades. Era el plat típic de Setmana Santa perquè era un peix molt barat. Exacte. El que passa que ara s'ha convertit en un peix, com tot, molt car. Molt car, com la benzina, com tot, no?
Com les galeres, les galeres abans eren com un regal, deies, hòstia. Per portar el peixater. Clar, té. Per fer fumet. Clar. Ara són les pagues. I ara nosaltres estem en temporada de galera, ja... Ja és l'època de les galeres, a Cambrils. A Cambrils hi ha la temporada de la galera, eh? Sí, sí, en jornades gastronòmiques estem ara, en les jornades, que no participarem nosaltres realment a la revista, perquè estan de vacances, però ja fent platja amb galera. És a dir, feu platja amb galera, eh?
Molt, però molt, molt bons, de veritat, la Galera. Jo la Galera aquí, mira, fixa-t'hi, que aquí, quan estava aquí, al Maresme, no m'havia... De petit recordia la Galera. Allà a Cambrios, a Tarragona, la Galera és una... És boníssima.
A veure la setmana que ve... Podríem parlar de galeres, perquè ara estic molt... Va, va, la setmana que ve jugarem un altre... D'aquí dues setmanes. La setmana que ve parlem de galeres. Si no ens enrotllem ja el temps s'ha... Va. Ja estàs de preparar el potaje aquest? No, encara teníem el bacallà amb remull.
I aleshores, ja, un cop, els ous, a banda, també, els ous, jo, els considero que estarien bullits, bullits a banda, també, uns ous bullits, i després tenim les espinacs, que m'encanten, les espinacs, i estan por d'espinacs i bledes. Aquí també podem substituir per bledes. Les bledes, que és un producte, una verdura que està molt... O sigui, crec que es consumeix molt poc o que... Nosaltres estem fent ara també un plat gastronòmic amb bledes. Carai!
i al final tens la bleda vermella, la bleda groga, la blanca, aquestes tenen molt tipus de bledes. La bleda és aquell tipus de verdura que t'agrada quan et fas gran, quan ets petit sempre rufes el nas. Sí, perquè hi ha l'aspecte, la part blanca, la part verda, allò és com que no... Hi ha dues parts de la bleda molt importants. També podríem parlar un dia de la bleda, que és molt interessant. Aleshores, aquest plat podríem posar o espinacs o bledes. Posem les bledes i les espines, que sigui verdura, que la verdura és molt bona i molt sana.
Un cop tenim ja els signos cuits en aquest potatge, que ja veiem que el cigró ja s'està a punt de fer o que ja està quasi fet, en aquest cas ja afegiríem el bacallà de salat. Què el volem posar? Si és la penca talladeta, la penca, que és la part que tinguéssim de la ventresca...
de la panxa, diguéssim, o la cua. La cua la deixàvem sencera amb les espines i després és el treball o la feina del comensal de treure les espines, o si no, li traiem l'espina aquesta de la cua, que la cua té un col·lègen al·lucinant. Si algú s'està incorporant, de veritat, ell no sabia que avui cuinava aquest plat, ni de fet el coneixia, que ni coneixies el plat, és...
Potaje de vigília, i ell no hagi donat els ingredients i ell està cuinant. Jo després explicaré com es fa. Ah, molt bé, està molt bé. Sí, sí, perquè al final, si m'equivoco, no. I aleshores, facim aquest bacallà a l'últim moment i acabem posant els espinacs nets o les bledes, en aquest cas, que facin aquesta bullició que li quedarà el bacallà. És important que en aquest fet...
Tinguem present que l'espinac o la bleda incorpora molta aigua al nostre potatge, no? Diguéssim. Aleshores, que no té que quedar molt aigualit quan afegim el bacallà, que també portarà aigua, i l'espinac o la bleda, que portaran aigua, aleshores, que no tinguin gaire aigua, no? Perquè, si no, queda molt aigualit. Queda un potatge molt aigualit.
Aleshores, aquesta ullició de 5 minuts, com a molt 5 minuts, si falta més caldo de peix, doncs més caldo de peix. Mira el tio. I aleshores... Com si coneixes el plat ell. Sí, bueno, jo m'imagino així, eh? I aleshores, al final, el que serviria amb el potatge aquest, i els ous, traïs per la maitó, o trussejats. Bueno, ho estàs fent molt bé, això. I aquí hi afegiria una mica de pimentón. Ah, sí? Sí. Ah, bueno, bueno. Hola, buenos días! Hola, buenas! Curro, eres curro.
Sí, sígueme. Hola, curro. Mira, que te presento a alguien ahora mismo. A ver si te acuerdas de él. Perdona que te atraguemos así de esta manera, ¿eh? Churra. Venga, venga. Churra. Churra, que ¿sabes quién soy? Claro, no te vas a dar quién eres, cara. Es que estoy en la radio. ¡Curro! ¡Ah! Ponte guapo. A ver si voy a hacerte una burra.
Curro, perdona, que te hemos atracado así. Somos de Vilasar Radio, de Vilasar Ademar, de aquí Barcelona, en Cataluña, y cada lunes tenemos el lujazo de tener ese pedazo de cocinero ahí sentado, que jugamos con él cada semana, y cada semana le...
Le proponemos algún ingrediente que él no sabe que le vamos a proponer y él nos hace un menú con el ingrediente que le damos. Y a ver, te digo una cosa, le puteamos, le puteamos, pero no hay manera de cogerlo. Un día le hemos hecho cocinar con flores, le hemos hecho cocinar... Y hoy, digo, hoy lo voy a pillar, hoy lo voy a pillar, porque le he hecho cocinar un potaje de vigilia.
Anda, anda. Y el tío no sabía que era un potaje de vigilia y lo está cocinando sin saber qué. Llamamos a Curro, me ha hablado de ti y llamamos a Curro. Que no sea burro, que ha cocinado mucho. Ha cocinado muchos potajes de vigilia. Ha estado en muy buenas casas donde se hacían unos potajes de vigilia espectaculares. Curro, tú también eres cocinero, ¿no?
Bueno, intento ganarme la vida con ellos. ¿Y dónde estás, curro, tú trabajando? Mira, pues yo soy de Utrera y vivo en Utrera y residuo en Utrera y a día de hoy lo que soy es docente. Me dedico a la docencia, soy profe de cocina y en eso es a lo que dedico ahora mismo mi tiempo.
Hostia, qué bonito. ¿Y cómo conociste este elemento que tengo aquí delante? Pues mira, la vida te pone en sitio, te vas conociendo a gente, trabajas con él. Nosotros coincidimos en una gran casa en la cual los dos le tenemos gran estima y ahí formamos la dicha. Cuando yo entré a trabajar en esa casa, yo entré de práctica y él estaba allí ya trabajando. Él llegó a ser mi jefe.
Y con el tiempo hicimos nuestra amistad, hasta que los dos empezamos a trabajar y hasta hoy. Qué grande. Creo que eso, nosotros nos conocimos por el 2000, 2001, que para mí fue mi mili. Y para mí también. Y para mí también. Claro, antiguamente contaban nuestros padres de eso, de pues yo la mili con el de Cuenca, con el de sé qué. Pues yo mi mili la hice con el catalán este, la hice yo. ¿Y en qué cuartel estabais? ¿En qué restaurante? Vosotros.
Nosotros hicimos... Yo vi licenciar en Girona. Nos licenciamos los dos. En el celler, sí. ¿En el celler en Roca? Claro, los venguen cellar a nosaltres. Hostia, qué grandes, qué grandes. Y ahí la seva dona es la Eva. Y es de aquí también, de Cataluña, de Breda. De Breda, ¿eh? Y también cocinera, ¿eh?
También cocinera, pero también ya a día de hoy nos dedicamos a otra cosa los dos. Ella es docente, pero ella estudió filología inglesa y a día de hoy docente de lengua inglesa.
Curro, que siempre nos hace ilusión ir a Sevilla, aunque sea telefónicamente, lástima que solo sea virtualmente, pero te agradecemos muchísimo que... Mira, es que te lo digo de verdad, ni lo sabía él, me ha hablado de Curro, me ha hablado, hostia, pues cuando hemos empezado un potaje dirigir, hostia, yo conocí a un cocinero. No, conocí no, conocí no, conocí no, que es como somos como hermanos. Exacto, espera, me ha dicho. Me ha enterrado ya.
No, no, no, ha dicho... Somos como hermanos, de verdad, me lo ha dicho. Somos como hermanos, digo, ¿y dónde está? Y digo, pásame el teléfono. Y me lo ha pasado, digo, tío, vamos a llamarlo. Tenemos mucha estima, la verdad, la verdad que sí. Mira, nos tocó vivir cosas en la vida. Los dos hemos estado durante mucho tiempo... Bueno, mucho tiempo, desde que nos conocimos, pues mira, no perdimos nunca el contacto, sino todo lo contrario. Lo que hicimos fue...
alimentar más nuestra amistad y a día de hoy sí es verdad que tenemos una distancia entre los dos kilométricas muy grande pero son de las cosas estas que cuando pasan con los amigos que en cinco minutos
quitas todo el tiempo que ha habido por medio y todas las distancias que hay porque en 5 minutos nos arreglamos, nos contamos y mira, íbamos retomando y siguiendo las cosas que teníamos ahí pendientes los dos y demás y la verdad que sí que es un gran tío, aunque no lo diga tenía ahí una gran persona y es un crack igualmente es un crack
Sí, señor. Aquí tenemos a... Se han juntado dos cracks, Curro y Alberto. Uy, Curro, si viene por aquí tenemos que traerlo a la radio y Curro. Pero hay que hacerle dos horas de programa, por lo menos. Este habla mucho más que yo. Curro, un abrazo muy fuerte. Oye, un placer y un beso muy grande, Albert. Igualmente, Curro, te quiero mucho. Un abrazo. Gracias, Curro. Gracias.
Quin crac, eh? En poques paraules, eh? Sí, senyor. Molt gran encurró. Escolta'm una cosa, Albert. Acaba que hem de fer el test encara, tio. Jo és el que dic. T'afrigia els ous, no sé si trotsejats, o a la meitat sobre el... Vinga, fes-me.
Atenció! Aquesta gent els fa d'aquesta manera, això. Es couen els ous amb aigua abundant durant 10-12 minuts, pelar i reservar. Bé, bé. Talleu els talls de bacallà, si voleu fer-lo amb bacallà fred, recordeu que és temporada, diu ells, de bacallà escrei. Llavors, per aquesta recepta prefereix tallar-los allargadament, eh? I fins, els lloms de bacallà. Tallar-los als espinacs, a trossos petits, un sofregit de ceap a broc verd, que és el que has fet tu també, porro picat, deixeu-ho posar durant 10 minuts, incorporar els tomàquets ratllats i el brou de peix.
És un sofregí el que has fet tu, eh? Triturar el sofregit amb la batedora. Ah, aquí no he triturat jo. Quan ho torni a bullir, afegirem els espinacs al bacallà, deixant que tot bulli durant 5 minuts. Incorporem els cigrons cuits, que deixem que coguin durant un minut. Si feu servir cigrons secs, haureu de deixar-los en remull una nit i coure'ls dues hores a foc lenta, 18 minuts o 18 minuts en una olla ràpida, l'Ole Express. Després es fa servir, com acabem d'indicar. Apaguem el foc, remenem la cassola i recol·loquem el contingut i a menjar. I els espinacs.
Col·loquem els ous d'ús tallats a quarts sobre la resta d'ingredients i portem a taula... Ah, li falta l'espinac, aquesta recepta. La té els ingredients, però no té l'elaboració. Bueno, escolta, has aprovat sobradament, eh? Ben, ben, ben. Anem a conèixer... Nosaltres el coneixem, tenim la sort de conèixer-lo, però jo no sé si la intel·ligència artificial coneix aquest home que tinc aquí davant. Avui he fet un experiment, doncs mira, he volgut fer un test, dic, hòstia, però és que un test això ho fa tothom a la ràdio, eh? I hem dit, saps què? Anem a fer un test de...
a l'Albert, però li hem fet també a la intel·ligència artificial. És a dir, hem posat quatre dades de l'Albert a la intel·ligència artificial i dic, contesta aquest test com si fossis l'Albert Ortiz. I ara te'l faré tu. És a dir, això és un partit entre intel·ligència natural d'Albert Ortiz i intel·ligència artificial sobre l'Albert Ortiz. Sí? Juguem o no? Va. Un ingredient que mai pot faltar a la teva cuina. És resposta ràpida, això, eh? Ceba.
El teu altre regó artificial diu oli d'oliva. Sense això no comencem. I no l'has encertat, eh? Bueno, l'ha encertat ell. Un pla que et transporti directament a casa. Els pèsols. La intel·ligència artificial versus Albert Ortiz diu uns bons macarrons gratinats. Ens estem carregant la intel·ligència artificial, però ja, eh? Cuinar amb música o en silenci? En silenci, però amb música tranquil·la.
Què? Què t'ha dit? Amb música sempre, la cuina té ritme. Hola, hola, hola. I he posat quatre dades, eh? Treball a Xef Vilasserenc, treball a Cambrill. Ha fallat, ha fallat. Un producte del Maresme que defensaries amor? Pèsol. Pèsol del Maresme! Encertada. Gran, gran. Si no fossis cuiner, què series?
Pues... Si no fuese cuine, ¿qué sería? Sí. No sé. Locutor de ràdio. Locutor de ràdio. La intel·ligència artificial, la intel·ligència artificial diu... Segurament alguna cosa és relacionada amb el mar. Ah, mira. Mira, també no estaria malament. Series pescador, potser. No estaria malament. Vinga. Què més, què més? A veure, aquesta l'ha fallat, eh? Vinga. Un plat que et demanen sempre els amics.
A casa, eh? Això s'entén a casa. Verdura o alguna cosa així, no? La intel·ligència artificial Albert Ortiz diu arròs. Mira, molt bé. Sempre acabo fent arròs. També està bé. Sí? Sí o no? Sí, sí, sí. Vinga, va, doncs sí. Un desastre a la cuina que recordis amb humor. Aquesta te la podia dir jo. Que em cremi.
Hòstia, però això ho recordes amb humor, tio? Sí, també. No fotis? Sí, pot ser. A veure, doncs la intel·ligència artificial, el xat que té, és el xat que té, ha dit alguna salsa que havia de ser fina i va acabar semblat ciment. També pot ser, també pot ser, i té somriure, sí. Sí? Sí. Va, sí. Un cuiner o una cuinera que t'inspiri.
Farnadria. Aquí diu els que treballen el producte amb respecte i senzillesa. No s'ha mullat, no s'ha mullat. Corre, corre, va. Dols o salat? Les dues. Salat, però un bon poste sempre entra. Molt bé. Un lloc per menjar bé al món? El C de Can Roca.
Qualsevol amb un bon producte i una bona companyia. També, també, també. El secret és perquè un plat funcioni. L'amor. Respectar el producte també és bo. I un plat que encara tens pendent de devinar. A lo millor, els postres. Sempre n'hi ha algun i això és el que fa divertir de la cuina. Albert Ortiz! Moltes gràcies. Bon dia, bon dia.
Segueix-nos a les xarxes. Facebook.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des de navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local, sempre amb tu. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis.
També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. 5 minuts per damunt de dos quarts d'una.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 5 minuts ara i ací per damunt de dos quarts d'una.
I com cada 15 dies, els dilluns, hem de rever el nostre estudi a l'amic Martí Sanz, un autèntic especialista del món del cinema, a través de Motion is Emotion. Motion is Emotion, una llista de 100 pel·lícules que ell mateix ha elaborat i del qual ell ens explica la història i històries del cinema. Som-hi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé. Doncs vinga. Anem per feina, doncs? Anem per feina. A veure, seguint, com sempre, la llista, avui arribaríem a la pel·lícula 19, que és Río Rojo, Red River del Howard Hawks. Ja vam parlar del Howard Hawks, per tant, no parlarem de la pel·lícula, és una pel·lícula brillant,
però sí em donarà el peu a parlar d'una cosa que és el mètode. Igual has sentit a parlar l'Àctors Studio, els actors del mètode, tot això. Perquè en aquesta pel·lícula s'enfronten dues maneres d'actuar molt diferents. Una és la de, diguéssim, els actors clàssics, que seria el John Wayne,
i llavors el Howard Hawks perquè és una història d'un senyor que adopta un nen que és com el seu fill i després es revela contra ell hi ha històries i llavors el jovenet agafen un actor que triomfava en aquells moments al teatre de Nova York que era l'oposat d'algú, és un intel·lectual un actor que és la primera vegada que feia cine jove, que estava amb el món del teatre tal que es deia Montgomery Cliff
I aquesta, diguéssim, química entre els dos funciona, fantàstic, la pel·lícula és fantàstica i tal. Llavors, què era aquest senyor Montgomery Cliff? Per què era tan, diguéssim, novedós? Perquè era un senyor que seguia el mètode, el famós mètode.
I què vol dir això? Això vol dir que els actors d'abans, el Peter Bogdenowitz té un llibre sobre els actors on explica una anècdota que a mi m'agrada molt, que ells van amb un acte de Hollywood i tal, que s'ha d'identificar per entrar, i el que hi ha davant d'ells és el Gary Grant. I llavors la noia que l'identifica diu, vostè no sembla Gary Grant.
I ell li contesta, no, és que ningú sembla Gary Grant. I a partir d'aquí ell fa una reflexió que Gary Grant és un constructor, diguéssim. No és la persona que es digui Gary, Archival, no sé què, Grant. No, no. És un constructor que s'ha fet. A base d'acutacions a diversos directors, tal, s'ha anat creant un personatge
I aquest és el personatge que la gent vol veure, i sempre és aquest personatge. No es volien sortir d'aquí. O sigui, el Gary Grant tenia el seu personatge. Era un home simpàtic, xermant, encantador, una mica tarambana, tal, i era aquest el personatge. Si li deien de fer una cosa fora d'això, no, perquè això és el que ell volia fer. I tots, el Bogart, diguéssim, el Bogart, l'André Basen, que aquí n'hem parlat molt, el pare de la crítica, el va definir com un actor en passat.
Un home en passat. Quan el veus, ja veus que aquell home té un passat. Aquest és el seu paper. I no sortia d'aquest paper. Aquests són els galants de Hollywood, més o menys, grosso modo, fins la Segona Guerra Mundial. Però, clar, la Segona Guerra Mundial canvia moltes coses. La societat, diguéssim, perd capes d'ingenuïtat. S'ha tirat la bomba atòmica...
passen coses fortes, l'holocausta, etcètera, i llavors comencen a sortir una altra sèrie de galants, diguéssim, amb una certa més ambigüetat, a partir de la postguerra, diguéssim, que serien el William Holden, el Kirk Douglas, el Burr Lancaster, i sobretot tres jovenets, que són el James Dean, el Marlon Brando, que per alguns és el millor actor de cine del món, i... I per tu? A mi m'agrada més el Montgomery Cliff,
M'agrada més el Montgomery Cliff, i a més té una cosa, el Montgomery Cliff no va fer pel·lícules dolentes, mentre que el Brando va tindre una època... Bueno, els tres són personatges molt torturats, amb unes vides complicades, però que eren el model màxim, diguéssim, d'aquest nou...
d'aquest nou model, d'aquest nou paradigma d'actuació, que era el Mètodo. D'on surt el Mètodo? El Mètodo surt d'un senyor que es deia Constantin Alexeyev, que després es canvia el nom per Stanislavski, que era un actor i director rus nascut als anys 60 del 1800, el 1863. I aquest senyor...
Era fill d'una de les famílies més riques de Rússia. Imaginen el que era una de les famílies més riques de Rússia a l'època del Zar, a finals del segle XIX. I llavors era un home amb un talent excepcional. Des de petit estava obsessionat pel teatre. Incluso a casa seva li van fer un teatret, perquè tal...
Com que a casa seva li van fer un teatre? Sí, amb una supercasa que tenien a Moscú, van agafar un ala i li van habilitar perquè tenies un teatre... Ah, bueno, lo normal, no? Lo normal, és a dir, fer un teatre a casa. Per cert, l'altre dia, Martí, vaig veure que a Barcelona, al barri de Gràcia, està considerat, i a més es diu així, el teatre més petit del món.
i hi ha un senyor que toca molt bé el piano i el teatre és el menjador de casa seva i que van 30 persones, per tant, no és un menjador petit, 30, i s'anomena el teatre més petit del món. I vaig veure, hòstia, doncs... Ah, doncs no ho coneixia. Doncs mira, és que m'ha fet gràcia això de... Bé, li vam muntar un teatre a casa. No, aquí van habilitar un ala d'un palau de Boscú. Sí, sí, això era un teatre com... Teatre Victòria, podíem dir. Exacte. Va, què més?
I llavors aquest senyor, des de molt petit, està obsessionat pel teatre. I als 14 anys ja va començar un llibre, que després va ser el seu gran llibre, va començar als 14 anys amb les seves reflexions de què devia de fer l'actor, què feia l'actor. A ell li interessava sobretot l'ensenyança, el model d'actuar, diguéssim.
I es va anar buscant, es va matricular en una escola d'òpera a Moscú, va estar un temps estudiant òpera, ho va deixar, va estudiar teatre, també ho va deixar, perquè ell anava investigant els mètodes. Llavors va anar a París, al conservatori, a dir, a veure com ho fan els francesos. I allí el conservatori coneix un músic polonès que es diu Stanislavski, i diu, ostres, t'agafo un nom teu. Clar, el mètode Stanislavski.
A partir d'ara em diré Stanislavski perquè el nom Alexei F li passava molt, clar. Distorsionaves com si un actor americà es diu Rockefeller, diguéssim. Seria un problema. I llavors comença a partir d'aquí.
a partir d'aquest pseudònim. Llavors troba un personatge important a la seva vida que és Chekhov, munten amb ell la gavina de Chekhov i munten totes les obres de Chekhov i ell va desarrollant ja amb aquest estil nou d'ell que és diguéssim
un estil realista, no? Després de la Revolució del XVII, curiosament, i tot aquest senyor ser molt ric i tal, alguns diuen, no, això és el passat, no, no, veuen que aquest senyor és un revolucionari. Com tu saps, a Rússia, diguéssim, als primers anys de la Revolució hi ha una eclosió de les vanguardies artístiques, com s'ha donat poques vegades, els constructivistes, amb cine, amb arts plàstics, tal, i aquest representa aquesta renovació, aquesta, diguéssim, art de vanguarda amb el teatre.
I després, diguéssim, tot això s'ho va carregant l'Estali i es queda sobretot amb el realisme socialista. Però ell és un exponent màxim d'aquest realisme. Per tant, és un home que fins que ha mort als anys 30 està superconcidat i el fan jefe del Teatre Nacional de Moscú, etcètera.
Perquè ell el que fa és revelar-se contra l'antic estil interpretatiu. L'afectació, un fals patatisme, la declamació, els convencionalismes amb els decorats... Va sobretot contra el divisme, contra l'Star System. Diu que els actors han de ser gent del carrer, que visquin la cosa, que no estiguin allí fent comèdia, diguéssim. I d'això crea el seu mètode.
que consisteix en que l'actor recordi experiències personals reals i utilitzi aquestes emocions. És a dir, si tu fas de lladre, has de buscar un punt amb què tu vas fer alguna cosa o no sé què. És un sistema clar. Pensa que a partir del 1900 s'estableix, diguéssim, la teoria psicoanalítica i aquest sistema xupa molt d'aquí, diguéssim, seria com quasi el psicoanàlisi aplicat al cine. I...
Perquè això, perquè l'actor el que pretén és que visqui les emocions, no que les representi. Jo recordo que vaig sentir en un documental sobre el Brando, un senyor que diu que la primera vegada que vaig veure el Brando jo anava a veure els actors actuar i de sobte vaig veure un actor que estava visquent la cosa. Vull dir, ho farien aquest matís que no hi era fins a llavors. Llavors aquest senyor comença a fer gires per París
sobretot, i per als Estats Units i tal. I als Estats Units es queden dos alumnes seus que donen classes a gent i tal, diguéssim, extenen el seu mètode. Sobretot, els primers interessats són 7 o 8 actors joves que munten una cosa que es diu Group Theater, i entre aquests hi ha Stella Alder, Lee Strasberg i Elia Kazan, que són els tres més importants d'aquesta pel·lícula.
Llavors, aquest mètode triomfa totalment als Estats Units. Tu em diràs, ostres, com és que un sistema revolucionari rus, que ve del realisme socialista, antiburgès, triomfa a Hollywood, que és una perfecta màquina capitalista, no?
perquè el cine necessitava una altra manera d'actuar. És a dir, el teatre, un actor ha de fer uns gestos més exagerats perquè l'han de veure des de la fila 50, ha de reclamar, s'ha de moure d'una manera, no pot murmurar,
diguéssim, però clar, el cine era una altra cosa, amb el cine existien, sobretot en aquesta època ja d'una manera tal, els primers plans, llavors la gent havia de ser molt més continguda, amb un primer pla tu amb la mirada havies de donar alguna cosa, en comptes de cridar podies murmurar, diguéssim, i tot això era necessari un mètode específic per al cine, i el mètode estenislàfic els hi va, diguéssim, com anillo al dedo, i l'adopten a...
automàticament. I està molt bé això que em dius, eh? Està molt bé això que em dius de... Hòstia, què foten els capitalistes? Ara et sento, no et sentia bé, noi. No em senties? No. M'has tardat de dir-m'ho, eh? Sí, no sé. No sé, un micro davant per dir-me no, et sento. Em sabia greu. Home, no, que si no... Escolta una cosa, això...
i que dius que feien uns comunistes així, uns comunistes a la societat capitalista de Hollywood. És que davant del caler, saps què passa? Que algú a vegades perd inclús els seus ideals també. O no és així? També. Home... No, però això va ser un moviment, és a dir, no era un moviment...
del caler perquè el caler ho haguessin sigut si ho haguessin proporcionat als estudis, als jefes. I això era una cosa dels actors. Els actors volien, diguéssim, eren artistes i volien... I saben que això pot generar uns ingressos importants. Sí, els altres van dir que això els hi anava bé, evidentment van veure que el Brando era un èxit de taquilla impressionant, això és evident. Déu-n'hi-do. Bueno, el mètode triomfa als Estats Units i a partir d'aquí...
surten dos escoles bàsiques dintre del mètode. Una, que és la que coneix tothom i és la que s'ha menjat la fama, que és el Lee Strasberg, i una altra, que la reivindiquem avui aquí, mira, ja que ahir era el dia de la dona, que és l'Estela Alder, que és per mi la verdadera heroïna de tot aquest moviment i que va estar, diguéssim, silenciada perquè no tenia el carisma potser de l'Estrasberg, era una dona...
A més, una dona tossuda, perquè li van dir canvis el nom, perquè Alder és un nom molt jueu, si vol fer d'actriu diguis Estela Curtis, no sé què, perquè tots es canviaven el nom, diguéssim, el Toni Curtis es diu Aaron Schwartz, per exemple, diguéssim, es canvia... Sí, es diu Schwartz, el primer nom no ho sé, però es canviaven el nom, diguéssim, i ella va dir no, no, de cap manera, una dona, diguéssim, amb dos de lluncis.
I aquesta dona, el 1934, a Stanislast, estava a París treballant amb la seva companyia, que era el Moscú Art Theater, la companyia més importanta... Bernard, Bernard Suars es diu. Antoni... Bernard, veus? Bernard es diu, sí. Sí, sí, no, no, és clar. Tots tenen els noms canviats, sobretot en aquesta època, diguéssim, d'abans de la guerra. Després ja van començar alguns a conservar el seu nom de veritat. I llavors...
Aquest senyor estava fent una gira i la Estela Alder aprofita un viatge a Europa per anar amb ell. I li diu, escolti, m'interessa molt el seu metellons. Està amb ell com cinc setmanes parlant, estudiant, debatint... I és l'única americana que realment ha estat amb el Stanislavski. Perquè els altres...
diguéssim, ho treien d'oïdes, dels textos, d'alumnes, d'alumnes, etc. I llavors l'Stanislavski a tota aquesta època, al final dels 30, li diu que ja no està tant, no exagera tant amb el tema del psicoanàlisi i tot això, que ell dona ara més importància a la imaginació i al contexte.
és a dir, un actor el que ha de tindre és una imaginació per imaginar i conèixer molt bé el context on es mou si fas de rei mitjaval i tal has de saber el que era de mitja com funcionaven els reis ella posa més èmfasi en això i quan torna als Estats Units els hi diu en el grup teatre els diu el Stanislavski ja no està per aquí i tal i això provoca un debat entre ells i una scissió diguéssim que fa que siguin grups diferents l'Istrasberg
insistint en la memòria emocional, en el psicoanalític, i l'altre més en la imaginació i les circumstàncies. Estela Alder va fundar una escola que es diu Estela Alder Studio, que encara existeix, que va ser el director, no el director, el president, perquè era com un grup,
era el Marlon Brando fins que es va morir. Perquè el Brando sempre va dir que la verdadera mestra d'ell... El Brando va estar als dos llocs, diguéssim, i passa com ser el d'Estrasburg, però ell diu sempre que la verdadera mestra d'ell va ser l'Estel Alder. Actors de l'Estel Alder eren Robert De Niro, Herbert Keitel, Warren Beatty, Roy Shader, inclús més recentment Benicio del Toro, Mar Rufalo, Salma Hayek, etcètera.
I Alder va atacar públicament a l'Starsberg, va dir que no volia que els seus actors tinguessin que viure en neurosis per actuar i tal. I el que els deia és que llegissin sobre història, art, feien anàlisis literari, discussions sobre societat, cultura... Molts alumnes deien que semblen més classes d'humanitats que de teatre. Els obligaven a...
Els obligava a anar a museus, a estudiar història, i sobretot a observar la gent del carrer, perquè no pots fer una cosa aïllada, és tot un entorn que has de controlar. I és molt curiós amb això, aquest mateix documental que et deia, que el Brando comenta, clar, ell el que més li agradava era anar a metro per observar la gent, però hi ha un moment que diu, ja no puc fer-ho, perquè ara jo no puc observar la gent. Ara la gent, exacte.
la gent m'observa a mi, perquè, clar, va canviar a partir de l'àrea de silenci i tal.
I això és el que, diguéssim, podríem dir d'Estelle Stalder. En quant a l'altre? L'altre està lligat a una cosa que es diu l'Actors Studio, que és una associació que encara existeix. El president és, per exemple, avui en dia el Pacino, que és un home de l'Actors Studio. El 1947 ell ja cazen amb dos col·legues i tal. Monten una associació d'actors professionals, directors de teatre, d'armaturgia, etcètera,
que el seu objectiu és permetre que tots aquests actors i dramaturgs puguin treballar, que són actors consagrats, no és una escola, diguéssim. Són actors importants, però aquí farem un taller per poder experimentar, arriscar-nos sense les pressions comercials, de no sé què, i comencen a fer aquestes coses. Això l'any 47. I a l'any 51 agafen com a director de l'escola l'actor Liz Trasberg.
que jo no sé si tu recordes bé el Padrino, però és el que fa de gànster jueu en el Padrino, de Heyman Roth, el gànster jueu aquell que reparteix el pastís de Cuba i tot allò, que està inspirat en un personatge real, el que va muntar els casinos de Cuba. I aquest home adquireix fama internacional, i prestigi internacional. Tothom parla de l'actor-se-estudio, es converteix en una referència pel teatre mundial, pel cine i pel teatre.
De l'Actors Studio, diguéssim, surten... Bueno, el Brando també hi va anar, però sobretot es fa famós per això, perquè els seus alumnes, Brando, James Dean, Elizabeth Taylor, Montgomery Cliffs, clar, són molt famosos. I a partir d'aquí, tots els que vénen després, Al Pacino, Robert De Niro, Marilyn Monroe, Paul Newman, James Dean, Jane Fonda...
Dustin Hoffman, perquè tu entraves, era com un club exclusiu, gratuït i vitalici, però per entrar et feien, el Hoffman el van regeçar sis vegades, els exàmens i tal, fins que va poder entrar, diguéssim, eren molt rigorosos i volien gent que en sapigués molt.
I... Algú anaves a dir? No, no, que ja quasi ho tindríem, això, eh? Sí. Se'ns està acabant el temps. Se'ns està acabant. Bueno, només dic que les carreres d'aquests tres icones del Mètodo, que són el Brando, el Montgomery i el James Dean, van ser bastant desastroses. Com tu saps, el James Dean, que a mi mai és un actor que no m'ha agradat mai, trobo que exagera, fa ganyotes tot el rato. Sí, és que em cansa, diguéssim.
però va morir molt jove tu saps que és el cas de la Marilyn si vols ser mite és a morir molt jove només hi ha una actriu que ha aconseguit ser mite sense morir que és la Greta Garbo perquè es va retirar absolutament ningú més va saber d'ella però excepte això Marilyn i James Dean contribueixen a això
El Montgomery Cleese també va tindre una carrera difícil, també va tindre un accident de cotxe que li va desfigurar la cara, estava fent una pel·lícula, L'àrbol de la vida, que la meitat de la pel·lícula ja només surt mig girat i tal.
i al final es va morir relativament jove. I el Brando va tindre una època brillant, les seves grans pel·lícules amb Elia Cazan, La Ley del Silencio, que n'hem parlat aquí, sobretot un tramví allà amb Odeseo, que es va convertir en el Hamlet modern, és a dir, totes les escoles de teatre del món fan un tramví allà amb Odeseo, diguéssim.
Però després ell es va quedar incòmode amb la seva professió. Era un home que no estava... I va tindre tota una època bastant xunga, amb pel·lícules que no valien gran cosa, fins que el Coppola, per indicació de l'Alpacino, perquè no el volia ni el Coppola ni l'estudi, agafa el Brando per fer el Padrino. Llavors ja fa dos o tres pel·lícules importants. I amb un. Sí, sobretot l'último tango, que és la que...
ell es presenta més com ell. Perquè ell a l'últim tango, per exemple, toca els bongos, que és la seva passió de tota la vida, etcètera. Doncs Martí Sanz, ja estem. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, d'aquí 15 dies tornem a parlar de més cinema. Molt bé. Gràcies a tu.
Hem començat a les 10 en punt i acabem ara que falten 5 minuts per la una del migdia. En bonos mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofet i Ruber Mazza ens acosten l'actualitat local i comarcal a través del Crònica. Si voleu estar assabentats, assabentats, de què passa? Ja ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Ja ho sabeu, una del migdia, 3.57 de la tarda. Informatiu Crònica.
El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us causo de mà ni si no causo de mà, us sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar, demà a les 10 ens ho expliquem tot, a través i en directe del 98.1 de la FM, al Maresme, i a través de Vilassar Radio.cat per internet. Com? Ens inspirem fins a arribar a la una, la cançó que ens inspira l'artista, que ens inspira desaparegut, però molt i molt recordat. I més ara que veiem el documental que ha fet la seva filla Alba, l'Alba Flores.
Antonio Flores amb 7 vides i Antonio Flores amb 7 vides ens inspirem fins a arribar a la una del migdia. Que vagi bé! I demà a les 10, insisteixo, ens ho expliquem tot. Que vagi bé! Quatro años de felicidad intercalada
Cuatro años se desconfia las miradas. Una historia de amor interrumpida. Maldita sea, maldita sea me olvidar. Una rosa nacida entre mis manos.
Y sus prugas mi sangre ha derramado Sangre que brota del fondo del corazón Maldita sea que pasó con mi razón Tranquila mi vida he roto con el pasado
Fins demà!
Y ahora me encuentro en medio de este lago, con los pelos de punta, recuerdos del pasado. Y con la frente arrugada, mirándola esplanada, y pensando en ella, que me dio todo por nada.
No puedo olvidar su cuerpo desnudo Y me revienta pensar que puede estar encima suyo Cuando pienso que alguien te puede probar Te lo juro que el corazón se me hace un nudo
Tranquila mi vida, he roto con el pasado Mil caricias pa' decirte que siete vidas tiene un gato Seis vidas ya he quemado y esta última la quiero vivir
I a tu lao, i a tu lao
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda.