Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internets.
Són les 10 i 6 minuts del matí de dilluns, 27 d'octubre del 2025. Recte final d'aquest desemes de l'any amb la vista posada al proper cap de setmana. Divendres i dissabte arriba la castanyada, el Halloween, el Castaway. Dieu-li com vulgueu, la qüestió si celebrarà la festa més emblemàtica de la tardor.
Tot a punt. I aquesta setmana d'això en parlarem molt. La castanyada, el Halloween, a Vilassar de Mar. Comencem la setmana amb una baixada notable de temperatures. La temperatura més baixa del que portem de tardor. I és que a l'interior de la comarca aquest matí rondaven entre els 4 i els 5 graus. I aquí, a la nostra banda de mar, al litoral, estàvem entre 9 i 12. De fet...
12 graus de temperatura avui a un quart de vuit del matí a Vilassà de Mar. Per tant, fresqueta. Sembla ser que conforme s'acosti les hores centrals del dia, sembla que les temperatures es faran més agradables. Però no us penseu que arriba el fred, perquè si les previsions es compleixen, vas de llarga distància. Sembla ser que de cara a dijous torna a pujar la temperatura. Què vol dir això? Entre altres, constipats a l'hora del dia?
Del temps, en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des de allà, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara a avui, de cara a aquest inici de setmana i final del mes d'octubre. Dit això, avui tornem al nostre emplaçament habitual. Els estudis de carrer Sant Pau 22 Baixos, després que divendres vam fer un programa especial des del carrer Sant Artur, la rambleta del Baral de Lucata, on vam celebrar
Els 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar, parlant de passat, present i futur d'aquest equipament assistencial, aquest equipament de salut a Vilassar de Mar. Avui ja, en el nostre emplaçament habitual. De seguida, un quart d'onze, saludem a Joan Escofet. Ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio i amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, general...
Les notícies curioses i aquelles notícies que també ho eren un dia com avui, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze passen per la ràdio, Carlos Sánchez passa també amb Marc Casanovas i l'Eva Monràs. Amb ells són l'ànima, podem dir, de l'organització de l'Espigó de Garbí és terrorífic, un dels túnels del terror que es porta al terme Atenció al carrer Sant Magí,
conegut també a la SAC com a carrer dels Jardins. No causi confusió el títol, que diu l'Espigó de Garbí és terrorífic. No és a l'Espigó de Garbí, és dedicat, això sí, a l'Espigó de Garbí, però es fa al carrer Sant Magí, al carrer dels Jardins. En parlem a dos quarts d'onze.
A les 11 arriben en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam ens porten cada setmana. En aquest cas, economia per joves. Per joves i no tan joves, eh? Però parlem d'economia amb aquells dos joves estudiants d'aquesta matèria que cada setmana ens donen consells. Avui parlem, atenció, eh?
de rutines multimilionàries. No sé si algú de vosaltres té aquesta rutina, però en qualsevol cas avui aquests joves ens ho explicaran. A dos quarts de dotze, avui hi ha una mica de canvi de cromos, podíem dir a l'escaleta. Normalment saludem en Marc Aquino, especialista en el mar, volem parlar del mar i especialment de la seva fauna, els taurons, bàsicament, que és el que ell n'és un especialista. Però Marc es troba de viatge uns mesos, de fet contactarem amb ell al llarg de les properes setmanes,
I avui hi ha un canvi de cromos, com deia, perquè a dos quarts de dotze arriba l'Albert Ortiz. Ell, normalment, el dilluns a les dotze el saludem, és un xef vilasserenc, que ara mateix treballa al restaurant Can Bost de Cambrils, a Can Bost de Cambrils, i cada setmana a les dotze juga amb nosaltres. Nosaltres li proposem un o diversos ingredients i ell, tirant d'inventiva de llibreta, ens els prepara, prepara un menú, de fet, sense que ell, òbviament, evidentment, sàpiga quins són aquests ingredients prèviament. Doncs avui a dos quarts de dotze, però no prepararem res.
Heu conegut les brases Jósper, doncs avui l'Albert té una activitat allà i contactarem en directe amb una població marasmenca perquè ens expliqui ben bé què s'està celebrant allà. Aquest home és una caixa de sorpreses. Fa il·lusió saludar-lo al punt de dos quarts de dotze.
I a les 12 saludarem en David Picó. En David Picó és una persona dedicada al món de la cultura, en aquest cas barcelonina, catalana, i acaba, de fet, ahir al vespre, a les sales Aribau...
va estrenar un documental del qual avui en parlarem perquè els propers dies també el podrem veure. Un documental que s'ha vist en aquest cas inèdit, el cicle de cinema, i en David Picó el va estrenar ahir. En parlarem al punt de les 12, en aquest cas director d'aquest documental, que realment ha aixecat molta, molta...
expectació, molta expectació. Per tant, parla de Víctor Nubla. Víctor Nubla era un agitador cultural i en David el va conèixer i en David ha decidit dedicar-li aquest documental. I a dos quarts d'una, el món del cinema, les seves curiositats i històries a través de la llista Motion is Emotion. Motion is Emotion és una llista de 100 pel·lícules que en Martí Sants ha triat i ell desenvolupa la seva història. Història, històries del cinema. En Martí Sants posarà el punt i final a l'edició d'avui. La número 1
2.235, 2.235 edicions del Magassin del Matí de Vila-Sarràdio. El meu nom, Jaume Cabot, tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Hem començat la setmana fresca, amb les temperatures més baixes del que portem de tardo. A l'interior, entre 4 i 5, i aquí a la línia de la costa, entre 9 i 12, dèiem que Vilassà, a un quart de 8. En aquest cas del matí, teníem 12 graus de temperatura. Sembla que recupera la temperatura, evidentment, quan ens anem acostant a les hores centrals del dia...
Però volem saber el temps esperat de cara avui, també de cara als propers dies, i si aquestes previsions a llarga distància que ens deien que dijous tornaven a pujar les temperatures són certes o no. Joaquim Serra, explica'ns-ho ara mateix en directe. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Iniciem una nova setmana amb una...
situació meteorològica marcada per l'estabilitat però també per les temperatures clarament més baixes, de fet les més baixes del que portem d'aquesta tardor, amb aquests valors cap als 5-7 graus a l'interior del Maresme i a prop de la costa entre els 9 i els 12.
Per tant, ambient frescot, com dèiem en aquestes primeres hores del matí, les màximes per avui seran semblants als d'ahir i oscilaran entre els 15 i els 19 graus, amb vents que bufaran molt fluixos, molt encalmats, sobretot aquest migdia i tarda, força variables també, amb una situació marítima que millora el seu estat i, tot i que hi ha una lleugera mar de fons, en conjunt predominarà el Marajol. Pel que fa a la predicció, de cara a demà tot apunta que continuarem també amb un temps tranquil, temperatures que pugen una mica,
Tampoc no massa, continua l'ambient de tardor, sobretot a primeres hores del dia, i els vents que es matinaran fluixos, vents de component sud, sud-est, força variables també, més o menys com en la jornada d'avui. Demà passat, dimecres, arriba una línia frontal, una pertorbació poca activa, però farà que tinguem més núvols i que puguem tenir algunes precipitacions de caràcter feble.
Al llarg del matí, migdia i fins a primeres hores de la tarda, aproximadament del dimecres, hi haurà aquest risc de pluges, que com deia seran poc importants, una mica com el que vam tenir ahir al matí, i pel que fa a les temperatures, dimecres amb més núvols baixaran una mica, però tampoc.
tampoc no massa baixaran les màximes, perquè de nit seran també una mica més elevades a conseqüència de l'augment de la nuvolositat. A partir d'aquí, de cara a dijous, divendres, la castanyada, el Halloween, segons què vulgui celebrar cadascú, tot apunta que tindrem un temps estable i amb temperatures poc fredes, sobretot al migdia, tant el de divendres com també el de dissabte, el dia de tots sants.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteumar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia.
És un moment, com sempre, aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilasarra. Diu, un moment per saludar el senyor Joan Escofet al dia preferit de la setmana d'aquest senyor que tinc a davant. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Per fi ha arribat el bon temps, eh? Ja era hora...
Tenir, doncs, sempre aquesta fresqueta que tenim, eh? Fins dijous, eh? Mitja hora dura l'hivern, ja ho sabeu, la tardor, mitja hora, i a l'hivern, tres quarts. És a dir, no t'animis, eh? Hem de començar parlant del Barça, eh? Pel que ens interessa, Barça Atlètic Poblense. Ah! Saps allò que a vegades es diu, hi ha un metge a la sala? Sí. Doncs el partit es va interrompre, jugava el Johan Cruyff,
quan l'àrbitre es va lesionar i, poc abans del descans, i per megafonia, es va demanar si hi havia un àrbitre a la grada. Deixa de ser curiós. No hi havia àrbitre a la grada, cosa que sobta, perquè normalment pot haver-hi... Bueno, pot haver-hi... Bueno, pot haver-hi...
I el partit es va interrompre perquè, en fi, una de les assistents va dirigir el partit, però no haver-hi quart àrbitre a la segona federació, se'n necessitava un. I van esperar fins que un tal David Moreno, que xiulava la mateixa ciutat esportiva...
Joan Gamper va acabar el seu partit i va ingressar dins del Johan Cruyff. Però 40 minuts, el partit. 40 minuts, eh? També et dic una cosa, eh? Com que la normativa del futbol no tenen res més a fotre, aquesta gent que fan les normatives, doncs canvien cada 10 minuts, un quart, com a molt, eh? Van esmorzar, cambien la normativa, surten a fer el cigarret i després tornen a canviar la normativa. Abans, almenys dic abans, es podia jugar amb un línier. Amb un. És a dir, l'àrbit principal i un línier.
En fi, deu haver canviat el T, però és curiós, això. També podríem demanar si hi ha algun periodista a la redacció de Mila Serrani. Sí, n'hi ha algun, sisplau. És allò que sempre... Però ara tu imagina que ets àrbitre. Estàs allà mirant el partit, tranquil·lament, i... Hi ha un àrbitre en el campo? Jo no surto. No, home, no. Imagina que estàs fent una cursa. Però això ho cobrarà. Una cursa. Sí, clar. Ho cobrarà, eh? Hi ha un speaker que s'ha quedat fònica el titular. Jo no surto. Tu surts.
Tu sortiria, no em digues que no. No, perquè jo seria el que em quedaria fònic.
No, home, no, no. Hi ha coses que no, Joan. Que salga otro. Que salga otro. Tenim més dades del robatori del Louvre, eh? Què dius, ara? Valor aproximat de les joies enrobades, 102 milions d'euros. Vaja, com 100 grams de panellets. Sí, més o menys, amb pinyons. Bueno, amb pinyons són més cars. Són una mica més cars, però en qualsevol cas, 102 milions d'euros, ara que arriba el temps de la castanyada, una safateta de panellets,
I cal dir que s'han detingut ja dues persones, una a l'entorn de París i l'altra a punt d'embarcar cap a Algèria. Però a veure, robes, seriosament, robes joies valorades per 102 milions?
I encara estàs a París, però si aquest tio té els calés suficients per marxar on vulgui. No ho sé, no ho sé. Clar, van dir que els joies s'havien de desmuntar i vendre per peces. Aquí hi ha diferents teories. Tu saps que l'assassí no torna mai al lloc dels fets, però el lladre pot ser que sí. El lladre no ho sap. I diu...
Això li toca a l'assassí. L'assassí no torna mai. Però el lladre, en aquest sentit, va perdut. No hi ha un manual del bon lladre. Diuen que el millor per amagar-se és al lloc del crim, eh? On amagaries un gra de sorra? A la platja. No hi ha més. M'has dit la castanyera i no puc evitar-ho, eh? No puc evitar-ho. Aquesta cançó li tinc un terror. Jo també.
Però... Jo, quan els meus fills anaven a primària, seriós, eh? Infantil i primària, eh? Una vegada vaig anar a l'escola als al·logs quan estaven allà al Congrés, allà amb els mòduls aquells, allà al costat del Congrés.
I vaig escoltar aquesta cançó potser dues hores seguides. No estic al nivell del compleix dels veïns aquells durant hores i hores, però gairebé. Vaig estar a punt de menjar-me l'equip de so i fer desaparèixer la cinta d'un caset. Una cançó que quan la sents molts cops, molts cops vol dir més d'un, t'agafen símptomes d'ansietat, d'atac, de pànic, comparable a escoltar els doblatges de Bob Esponja, per exemple, de la patrulla canina, eh?
Molt bé, Joan, va, a més. I què passava l'any 2001? Entrem encara en el Dilòria, ens estem ubicant en tal dia com avui, doncs un programa de televisió que començava a circuits absolutament marginals, a la 2, i que va agafant...
protagonisme, protagonisme, protagonisme, va passar a Televisió Espanyola. Estem parlant de TV1, primera edició d'Operació Triunfo amb la participació del malaguanyat excol·laborador d'aquesta casa, l'ex Casa de Munt, que va morir en un desgraciat accident a Mataró Parc. És veritat, va començar per TV2 i van passar de seguida TV1, sí senyor.
Va ser la d'en Bisbal, la d'en Bustamante, la Chenoa... Bustamante, Rosa... Sí. Segurament hi havia una Maimeneces, també, eh? Sí, la primera... M'agrada molt el nom de Maimeneces. No sé qui és, eh? Però com a nom... Jo sempre dic que el millor negoci que podia fer aquesta noia és ser la primera a expulsar a l'Operación Triunfo, perquè segueix cantant i segueix i segueix, eh? La Maimeneces, que ara es fa dir... Com es diu? No ho sé, no. A mi m'agrada molt Maimeneces. Me gusta tanto... Com es diu? Me cuesta... No...
Joan, com es diu, estic fatal de la memòria. En qualsevol cas, tot el matí cantant això. Tot el matí.
És tu voz. A tu lado me siento seguro. A tu lado no dudo. A tu lado yo puedo... Tot el dia cantant això ara, eh? Quines grans cançons ens va deixar la primera edició d'OTX.
Podríem fer un homenatge a l'excol·laborador de Vilassar Ràdio, Àlex Casa de Munt, participant d'aquesta primera edició, que, com dèiem, desgraciadament va perdre la vida en un accident de trànsit a la rotonda de Mataró Parc. David Bustamante, aquell dos hombres i un mismo destino.
Somos dos hombres con un mismo destino. La nina de Conte, home. La nina de Conte. Sí, home, sí. Aquesta cançó també s'enganxa molt, eh?
Molt bé, va, seguim. I avui fa 8 anys que coneixíem l'article 155. Avui ja, 8 anys? 8 anys, eh, 2017. Sí, senyor. En fi, 7 anys han passat. Sí, sí. I seguim amb l'article aplicat i ningú és conscient. Exacte, exacte. L'altre dia voltava el 155 cap a la Iuso Madrid. Impossible. Li cau la Iuso Madrid i fot una guerra civil. Fa una guerra madrilenya, diem. De la comunitat contra el govern. Exactament, eh.
Déu-n'hi-do. Com es diu aquesta secció? Poc ens passar. Doncs els autobusos metropolitans de Barcelona estan provant ja un model autònom, és a dir, sense conductor per Montjuïc. Jo crec que és una molt bona zona perquè no hi ha pràcticament cotxes d'autoscola, no hi ha autocars d'estrangers, no hi ha senyors i senyores que fan running...
Ideal, és el lloc ideal. També podien ser al barri de Sanzo de Gràcia, també, per provar aquest autobús sense conductor. Diuen que en mesos el posaran en circulació. En qualsevol cas, l'estan provant per la muntanya de Montjuïc. No pot anar més de 40 quilòmetres per hora. Per sort, per sort. Sí, per sort, i n'hi ha més que sobrat.
per anar per Barcelona. Conductor d'empresa turca, empresa Carson, que podria patrocinar la Unió Esportiva. Té nom de patrocinador d'equip de futbol de segona, tercera. Què més, Joan? Ens ha agradat la història de l'Insel Whitele. Ah, mira aquí. És un diputat galès
que ha aconseguit finalment l'escor i s'ha presentat 42 vegades a les eleccions, des del 1983.
que aquest home tenia ganes d'entrar al Parlament i finalment ho ha pogut aconseguir. Mai, mai és tard, eh? Realment, si la voluntat hi és els seus 72 anys, doncs ha aconseguit aquest escor després d'haver-se presentat durant 42 anys, un cop i altre, a les urnas. Jo crec que al final van dir, bueno, va, votem-lo perquè... Que la siga, la consigui, eh?
Al final jo crec que es va fer un vot de misericòrdia. Amb 72 anys... Sí, és com en Jesús de Quibilassà. Total, no farà res. Com es diu en Jesús de Quibilassà? En Rojo, Jesús Rojo, que es va presentar a moltes eleccions, i quan van treure representació, ell no anava de cap de llista. Això també és tenir mala sort, eh? Sí, sí. Bueno, ell estava molt content. Jo això recordo bé parlar amb ell, i estava molt content, eh?
Marxem a Roma, doble notícia. El Coliseu ha anunciat que acollirà concerts d'artistes internacionals. El Coliseu. Sí, hi ha certa polèmica a Roma, sobretot perquè és un patrimoni absolutament... Sí que s'han fet ja algunes interpretacions tipus música més clàssica i no fa molt el Coliseu es va deixar sentir aquesta banda sonora.
Preciosa banda sonora per una grandíssima pel·lícula, eh? Gladiator, aquest, now we are free.
No, we are free, de l'Isa Gerrard. L'Isa Gerrard era qui interpretava aquesta cançó, eh? I s'havia una certa polèmica, doncs, amb això d'aquests concerts d'artistes internacionals. El nou director del Coliseu havia com insinuat que es podrien fer alguna mena de festa rave, alguna mena de festa tecno dins d'aquestes pedres absolutament històriques.
Ràpidament va sortir a matisar això de les raves, ho ha descartat, parla d'artistes internacionals i ha dit, com per exemple, de rock, però no massa rock. Home, sí, una mica rock. Això és una mica complicat, perquè com està embarassat, no pots estar una mica... O sigui, no és rock o no és rock. Exactament, no pots estar una mica embarassat. I va posar, com per exemple, aquests...
Home, estic, ara està ja en solitari, però, escolta, estic de polis, que és el mateix, estic de polis. Escolta, això estaria molt bé, el que passa que jo segueixo dient que el Coliseum de Roma no crec que sigui un lloc per fer grans concerts. Simone Quiliqui ens ha agradat molt, que és el nou director del Patrimoni... Ah, com es diu? Simone Quiliqui. Quiliqui, o la Quiliqui.
Ens ha agradat molt aquesta valoració d'estim. Em pots dir quiliqui? Vull que em diguis quiliqui. Serà un plaer dir-te quiliqui.
Va jugant més coses. I parlant de quiliquis, eh? No sortim de Roma. Tu saps qui és Antonio Pelayo, que és aquell capellà d'Antena 3 de 830.000 anys, concretament 80. Va sortint, eh? Va sortir en el conclau dels comentaristes d'Antena 3. Ell és capellà, diguéssim, de professió. Deu tenir ara uns 180 anys, no? Té 81 i ha estat imputat... Què dius ara?
Sí, sí. Sexe a les catacumbes, eh? Perquè durant el conclau va haver-hi una gran concentració, evidentment, de periodistes a Roma per l'elecció del nou papa. Papa, que està passant, totalment desapercebut. Sí, que no es ha passat ni com es diu. Ningú sap que es diu Lleu XIV. Això, Lleu XIV. Doncs es veu que Antonio Pelayo va convidar a casa seva un jove periodista de 49 anys, tenint en compte que ell té 82. Sí.
I se li va convidar a sopar i se li va anar una mica a la mà. Ai! I, a fer, el periodista l'ha denunciat, imputat, i ha demanat perdó a Antonio Pelayo, cap allà, diguéssim, d'antena 3. Suposo que si demanes perdó és que alguna cosa has fet, no? Si no, no demanes perdó. Segurament. És una mentida, eh? En 82 anys, quines ganes de buscar-se per des, eh? De veritat. Poc ens passa, eh? Poc ens passa. Va, què més, Joan?
I el 27 d'octubre del 1939, sí, sí, al DeLorean naixia John Cleese, líder dels Monty Python, amb aquelles grans pel·lícules, que, per cert, la família era la família Cheese, que en anglès és format G. I el pare ja va decidir canviar-se el cognom, perquè, clar, les bromes que li haurien fer, i va posar la L, Cleese. Ja són una família. Doncs, de la broma...
Sí, com els Monty Python. John Cleese, moltes felicitats. Ja tot el dia amb el xiulet, ja veuràs. Tenim unes quantes avui per repassar.
M'encanta aquesta que ens donarà un bon rotllo. Vé dir alguna cosa així com... Eh, que cada dia surt el sol. Cada dia surt el sol. Always look on the bright side of life. Vull que surtis de l'estudi cantant això. Always look on the bright side of life.
És cançó de la vida de Brian, com tothom sap, és la revisió humorística dels Monty Python, de la figura de Jesús. Ara estem parlant de Brightside, el costat il·luminat de la vida. Acabarem el DeLorean amb el de Blackside, l'altra banda. L'altra banda, just. Tenim als dos costats. I el 1960, Vinnie King, doncs, s'avorria l'home i va dir, com m'avorreixo, jo gravaré aquest paració single, que ara mateix escoltarem.
Oh, estem amb mi. Compte amb mi, Jaume. Compte amb mi.
Que boniqui, que bé que fica amb el DeLorean. Qui liqui, volia dir. Que boniqui que fica amb el DeLorean també aquest començament de setmana, finals del mes d'octubre. Què més tenim, Joan? I ens anem cap a la parella artística i també de vida Elton John. Sir Elton John.
I Bernie Tapein, l'home que li va escriure tots els grans èxits d'Elton John. Doncs avui llençaven segurament que els crítics diuen una de les millors cançons escrites per aquest duet, el rock del cocodril. I remember when rock was young Me until they had so much fun Holding hands and skimming stones Had
I ens anem del regne unit amb Sèdol Tonjón. Ens anem al Maresme, Joan. Ens anem al Maresme, sí senyor, perquè any 1975, del dia com avui, l'artista maresmenc Bruce Springsteen, nascut a les Maresmes de Nova Jersey, era el primer que tenia portada al mateix moment a les revistes Time i Newsweek, una cosa mai vista abans, eh? Arran, el motiu era la publicació del Born to Run, que en parlàvem la setmana passada, eh?
Fins demà!
No ens cansem mai d'escoltar la bona música i de recordar-ho tot pujant al DeLorean. DeLorean fantàstica. Per començar la setmana el poc ens passa. Va, Joan, més coses. I ens anem a l'any 1977, perquè el duet femení espanyol va carar.
Entrava com a número 1 a les llistes de singles del Regne Unit amb el seu Yes Sir, I Can Buggy. També és un dels 30 senzills de tots els temps que més còpies ha venut a tot el món.
Molt bé, Joan. Què més tenim? Cançons pegadisses. Sí? Avui no sé quina cantana, però hem una barreja de tot. Avui un Max Mix. Max Mix. Te'n recordes del Max Mix? Sí. Maria Castells i Toni Paret. Sí, sí. Maria Castells i Toni Paret, eh? Tenia un final una mica així, eh? Una mica en dilucas. Sí, sí. Pitjor, pitjor.
Vinga, va, què tenim avui? Jaume, saps que no soc bona. El 27 d'octubre 2006 sortia ja el Back to Black d'Amy Winehouse i aquest és un dels senzills que destaquem. La recordada i enyorada, eh? Recordada i enyorada Amy Winehouse.
Tanquem el DeLorean, Joan. Sempre dic artista blanca amb una de les millors veus negres. I tanquem el DeLorean amb la promesa, eh? Si parlàvem del bright side, del costat brillant, doncs l'acabem amb el wild side, eh? Amb el costat salvatge perquè l'urrit, doncs, morir a Long Island, Nova York, tal dia com avui de 2013.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Doncs Joan Escofet, fantàstic. Poc ens passa a Dilòria. Anem a parlar del terror. Ara parlarem de l'espigó de Garbida. Seguida amb els tres convidats que ens esperen. Abans, però, una al migdia 3.57 de la tarda. Joan, què tenim a l'informatiu? Mira, tenim que el Mediterrani està com una autèntica sopa, eh? No ho diem nosaltres, ho diem els meteoròlegs. I per això parlarem amb el nostre home del temps de capçalera, Joaquim Serra, des del servei del Consell Comarcal del Maresma.
que ens donarà les raons de l'extrema temperatura que té el Mediterrani actualment. 22 graus de mitjana, dos graus més que la mitjana històrica de tots els octubres. I parlarem també de l'autèntic turmalet que està vivint la Unió Esportiva. Ahir queien per la mínima a casa davant el Badalona el proper dissabte. Se'n van a Cornellà per jugar contra el tercer classificat. Déu-n'hi-do, eh?
Joan Escofet, una al migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto i demà et saludo un quart d'onze del matí. I recordarem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Moment per l'entrevista del matí. S'acosta la castellada, s'acosta el Halloween, s'acosta el...
Gasta-ho i en dieu-li com vulgueu, la qüestió sigui celebrar una de les festes més tradicionals o la festa més tradicional de la tarda. I una de les propostes la tenim, atenció, al carrer Sant Magí. Per un dia l'Espigó de Garbí s'anirà al carrer Sant Magí, on és habitual. Ja tenia un dels túnels dels terrors més característics de Vilassar. Parlem d'aquest Espigó de Garbí, és terrorífic.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Benvinguts, sóc l'esperit del Pascador de l'Armí. Aquest espiró el vam aixecar uns altres als Pascadors per trobar un refugio al mar Feroge, semblant que el vam estar a dia a dia. Però, un anem a la lliure.
Llevades d'enpassar les nostres barres. I mai més ningú va dur. Les nostres forces van desapareixer, però les nostres almas encara caminen per aquí.
Sentiu bé, els pascadors i la remantadora ho estem morts, però dins d'aquest túnel, les nostres anys us estiren. El 31 d'octubre, a partir de les 100 a la tarda, tu visites travesses a l'Espigó de Garbí, és terrorífic del carrer Sant Magí de Villas a demà. I recorda, ningú no escapa de l'Espigó de Garbí.
Carlos Sánchez, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, aquí, animat. L'última setmana. Ja ho veig, ja ho veig, que esteu animats, eh? Eva Monras, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, a tope. A tope, a punt, eh, ja? I en Marc Casanovas, bon dia, bona hora, com estàs? Bon dia, una mica espantat.
Una mica, eh? Jo també, eh? Estic una mica espantat. Primer de tot, recalquem i remarquem. L'espaió de Garbí és terrorífic, però que per unes hores es traslladarà al carrer Sant Magí, al carrer dels Jardins, conegut a Vilassà també, perquè allà es farà un túnel del terror. Túnel, ja acabem història. Carlos? Sí, és la segona vegada que ho fem. Ja ho hem transformat en una vianal, que és a dir, cada dos anys, perquè...
És una sensació important, és una responsabilitat molt gran i hem decidit de fer-ho cada dos anys. Per tant, aquesta és la segona vegada, ja comença a ser una tradició i amb aquesta història de recuperar aquesta cultura marinera a través de la por.
I, doncs, fa un parell d'anys vau decidir que tot el que recaudés es pintaria el pas soterrani de l'Ajuntament de Vilassa de Mar. Crec que aquest any també hi ha un acte, així podem dir, solidari, no? Sí, el propòsit és recaptar diners per poder pintar, en aquest cas, el túnel de la Renfe, que és justament el túnel que ens porta a l'Espigó de Garbí.
sempre amb un rerefons mariner, fa un parell d'ans també, i aquest any ja directament a l'Espigó de Garbí, on buscarem els esperits dels pescadors per allà, no? Exacte, o sigui, fa dos anys era més general des d'un punt de vista de cultura i sostenibilitat, i aquest any hem fet un monogràfic que creiem que també ens ajuda molt més a afinar el tret,
i sobretot a parlar de coses més concretes, perquè aquest túnel serà un repàs per la història de l'Espigó de Garbí i del per què es va fer, quins personatges hi vivien i quin era el propòsit de l'Espigó. Va, expliqueu-me, expliqueu-me, no feu spoiler de com serà tot plegat, però expliqueu-me una mica de què anirà aquest túnel, Eva.
Bé, entraran i es trobaran un personatge, que no direm el què, que explicaran una mica d'introducció el que es trobaran. Aleshores, una vegada entrin, abans a les tavernes passaven coses, a les tavernes a pescadors. Hi haurà pescadors molt inquietants i, com no, una subhasta, que abans les subhastes, doncs, bé, eren molt importants i encara, em sembla que encara es fa, no, Marc? Encara la fem, cada any la fem, correcte.
Bé, però clar, aquests estan morts, llavors poden passar moltes coses. Estevi Pudolera, però el plat fort és el final de tot. Hi haurà algun personatge a Vilasarega o no?
entre els pescadors. Sí, sí, sí. O sigui, està representat el Bauxhas. El Bauxhas era un personatge que vivia en l'espigó, en les casetes, i vivia entre plàstics, vivia en una tenda de plàstics. I serà un dels personatges que estarà representat allà per, d'alguna manera, recordar-lo, amb tot el respecte del món, però sobretot hi haurà un personatge vilassat molt característic que representarà Bauxhas, que també era molt característic.
De fet, la font del carrer Pell es diu la font de Can Bauxes. Exacte, exacte. I aquest senyor va acabar els seus dies al Casal, però va viure, com tu bé dius, després d'una desgràcia personal, va viure allà a l'Espigó de Garbí. Era conegut com en Bauxes i vivia de la pesca, vivia... I serà tot aquí. L'Espigó de Garbí, Marc, tu n'ets membre de Junta dels Pescadors de Garbí. Com entomeu això? Com us arriba això?
Bé, va vindre en Carles uns dies, ens ho va comentar, i res, si podíem col·laborar, hi ha hagut gent de la Junta que s'ha ficat amb ella a fer forces coses, i bé, bé, esperant amb ganes, de fet jo no hi havia res encara, i esperant amb ganes a veure si és terrorífica, no?
No es ve res, vols dir que no participes a disfressar-te o no? No, no, no. No és el teu això, eh? No, no és una cosa que li tingui massa passió. No, però el que és interessant de la comunitat del Club de Pascadors de Garbí és que el Marc avui està aquí comunicant, que ens està ajudant, i hi ha altres que estaran en el mateix túnel. Per tant, la capilaritat és interessant i cadascú hi participa de la manera que pot i que vol, sobretot.
Escolteu, fa un parell d'anys va ser la sensació, el carrer Sant Magistar, a planíssim de gent, gent que sortia amb cara realment d'espantats, però és un túnel que es regula. És a dir, si entra un adult suposo que ens en podem anar una mica més enllà, si entra un infant suposo que rebaixem una mica, però quina és l'edat mínima per accedir?
A veure, perquè puguin... Depèn de l'àpoca que tinguin, no? Clar, perquè puguin dormir a la nit. Hi ha nens de sis anys que a vegades volen entrar llavors baixem una mica i fem més pedagogia, no? Però si... Clar, això es pacta a l'hora d'entrar. Bé, tu què vols? De l'1 al 10. Jo vull un 10 o un 12. Doncs vinga, canya en aquest i vinga, som-hi, no?
La idea és aquesta, anar regulant. De fet, diuen un 12 i la Eva fa així, amb les mans. Home, de fet, sí. Es frega les mans i veuràs tu el 12. És el que m'agrada més, clar. Fer por és una passada. Tu com t'hi poses? Amb la casseta de l'arbre o a nivell... Jo em poso el casseta de l'arbre i ajudo sobretot a la part artística, a la part de com entomar totes les escenes que poden passar.
I, bueno, tot això ajuda una mica. De fet, el Carles ja té una experiència de fa dos anys que va dir, sí, sí, perquè al principi volia fer-ho cada any i al final va dir, no, millor ho fem cada dos anys. Jo em sembla que sí, que millor. Sí, sí, sí, és massa. Perquè és una matada. Si ho deixa a casa seva, que això vulguis o no, doncs ho entenc perfectament, no?
O sigui, te'n vas a dormir entre taranyina... Sí, sí, sí, el jardí cada vegada fa més por, de veritat. Bueno, de fet, clar, el fet de fer-ho fora també és una llauna, perquè si plou no pots fer-ho, no pots avançar, i això ara ens tocarà aquesta setmana pencar fort, fort, fort.
Escolteu, explica'm una miqueta, perquè clar, la gent anima allà, doncs mirem i molt bé, s'ha muntat i s'ha desmuntat, però aquí hi ha una feina feinada darrere de tot. Quan us hi poseu, quan penseu i com us ve això de l'Espigó de Garbí? Explica'm una miqueta tot el procés. O sigui, aquí el que fem és... Nosaltres, com que ja tenim una miqueta pemat, comencem a parlar d'això al mes de juny.
El mes de juny és quan ens assentem i llavors comencem a parlar de la temàtica que volem. Aquest any volíem parlar de l'Espigó de Garbí perquè punt número 1 és un lloc que és conegut però que realment és molt desconegut. I després pel tema de l'Adrià. L'Adrià era una persona que estava dintre la nostra comissió, que era una de les persones més actives.
i també és un petit homenatge cap a ell, no? Llavors, primer hi ha una primera part, que és de què volem parlar, i després hi ha la segona part, que és a partir del mes de juliol, el mes de setembre i el mes d'octubre, que és ara, que és com ho fem i de la manera que ho fem. L'Adrià, l'Adrià Saborit, que era una persona molt vinculada al Club de l'Espigó de Garbí, una amant del mar, de l'Espigó, de les barques, de tot plegat, també és regidor de l'Ajuntament i que, malauradament, ens va deixar massa d'hora a principis d'aquest 2025. Escoltau una cosa, quanta gent hi participeu?
Són com 25 persones. Sí, ben bé. I com us repartiu els papers? La història. Qui munta la història? Això és el que ens agrada. De fet, l'Agustí és una part molt important. El Carlos i l'Agustí s'asseuen, pensen, mira, això, llavors a vegades em parlen a mi, què et sembla això i allò. Entre dos o tres, muntes la història. I a partir d'aquí, qui vol fer de pescador? Qui vol fer de rata? Ahí lo dejo. És que no surt alguna rata, eh? Buh!
I, bueno, no? És així, és una mica... Sí, sí, el més important és... A veure, l'Agustí és una persona que coneix tots els detalls de la nostra història i això ens ajuda moltíssim a baixar aquesta idea i tangibilitzar-la, no? I ens ajuda, sobretot, a que aquests personatges que estan en aquest túnel siguin tot un fil conductor molt real, no?
Una de les coses que també a mi personalment sempre m'ha passat és que jo crec que soc de les generacions que hem trencat amb la cultura marina. Nosaltres, personalment, jo no sabia que era un mestre d'aixa fins que fa quatre dies les festes del poble van començar a parlar d'això.
Jo penso que abans tothom sabia el que era, hi ha hagut una gran generació que s'ha desvinculat a tope i que el propòsit també d'aquest túnel és connectar-nos amb això, connectar-nos amb la nostra essència més salada i sobretot recuperar el Marc. És una persona que viu a través de l'Espigua d'Arbi una sèrie d'experiències i jo a mica en mica m'han anat convidant i m'he anat posant i he anat portant els meus fills. I això és de la que es tracta una miqueta, recuperar tot això, no?
De fet, s'acosta a la Festa Major de Tardó, que és la independència dels veïns de dalt. És una mica preservar la nostra història, no? És a dir, venim d'una tradició molt marinera, amb els mestres d'aixa, la construcció de vaixells. Cal no perdre. I una miqueta el reinafons també és aquest, no? Que la història nostra estigui aquí. És una història curta, 240 i escaig d'anys. Per tant, diem que ha de ser una mica...
treballar per mantenir la història del nostre poble, no? De fet, això que dius és veritat. Jo tinc nens que a vegades em venen a la caseta i els dies dic, ai, que farem un túnel i tal, a l'Espigó de Garbí. I hi ha nens que no saben on és l'Espigó de Garbí. I jo em quedo, dic, però com pot ser que no ho sàpigues? Però tu et sabies l'assassí i no saps on és l'Espigó de Garbí? Tu us vas a la platja, sí, on te vas a la platja? Davant de l'estació. I al costat no veus unes casetes? Ah, sí, però són ignorants amb això. I això és important, que dius, no?
Hi ha molta gent també que, a part de conèixer com a Espícola d'Arví, també el coneix com a la platja de les Barques. Que justament, com que va entrar a les Barques, Pujana és la platja de les Barques. Si gràcies a Déu aquest any la vam poder ficar, doncs torna a ser la platja de les Barques. Hem de donar importància a aquest racó tan maco que tenim. Jo penso que s'ha de fer que sigui perquè no es mogui això.
Dèiem en broma abans d'entrar que hi haurà gent que possiblement se'n vagi a l'espigó de Garbí. No seria un mal lloc per fer un túnel del terror? Si l'Ajuntament ajuda una mica, mira, ens ho pensem potser. Potser l'any que ve, potser ja estic inclús l'any que ve, no?
Escolteu, entitats organitzadores, qui hi ha? Sé que a nivell individual, però també a nivell d'empreses, i en aquest cas també comerços, qui hi ha? Sí, a veure, nosaltres, o sigui, en aquest cas jo represento l'empresa de Mares Espectacular, que som una empresa de conserves i d'aperitius, però que tenim aquest propòsit de reivindicar tot el tema de la custòdia marina, i aquesta és una de les accions que...
que impulsem des de l'inici, no? Hi ha la caseta de l'arbre, que està a l'Eva, hi ha els pescadors de Garbí, hi ha Brickbarc amb l'Agustí, hi ha el pagès de casa amb el del Massiu...
I l'Ajuntament, evidentment. L'Eva em diu l'Ajuntament. L'Ajuntament va ser... I? Tropa. I la tropa! Però ho podeu dir vosaltres. Sí, teniu micro, eh? Sí, sí. I la tropa, que també col·labora. La tropa també està col·laborant. L'Enric és correcte. L'Enric, explica-ho. L'Enric, que justament és el president de l'Esplegó de Garbí, però està dintre també la tropa. Llavors va ser quan li van dir... Però sí, sí, jo m'apunto. Va ser dels primers que van anar cap allà a dir... Carles, escolta, m'explica'm això que jo em vull apuntar. No sortirà cap bicicleta, Marc.
No, no, no. Bueno, encara hi som a temps, eh? Alguna...
Escolteu, i el moral, es va pintar fa un brell anys el del pas de l'Ajuntament, el pas subterrani, moral preciós, que tu te l'ho dius, que alguna vegada la brigada ha tingut que fer alguna neteja petita perquè algú... Però s'està mantenint molt, molt bé. Per tant, hem de dir que és content que la gent sigui bastant respectuosa. El que es manté molt bé és el del davant de la... Bueno, no, és veritat, que s'han pintat els dos. El de l'Ajuntament també es va pintar i el vam netejar nosaltres, no la brigada.
la brigada també va fer una cosa allà en el turnàutic no, no, i el de l'espigó no, van netejar una cosa al principi de tot també
Bé, ens a tots demanem, ja que aprofitem que estem aquí, demanem a Vilassar que si hi ha algú que veu una cosa que està malament o que sigui, que ens ho diguin, i nosaltres ràpidament anem allà, perquè ens invita a embrutar-ho més, no? Quan veus una guixada, ostres, va, vinga, pum, pum. Bé, de fet, convidem a que la gent sigui respectuosa amb absolutament tot. Exacte, però és així. Qui el pintarà, el mural, i per quan? Això segurament serà passat el segon trimestre de la...
De l'any que ve. De l'any que ve, sí. El segon trimestre escolar, el primer trimestre de l'any que ve, perdoneu, perquè també col·labora, en aquest cas, l'escola Pere Sala també vindrà. L'any passat, perdona, a principis d'aquest any van pintar el del Nàutic i van vindre l'escola del Mar. Llavors, aquest any també volien que col·laborés una escola i vindran els alumnes del Pere Sala.
I l'Eva serà la que liderarà tota la proposta artística i també convidarem altres artistes a que vinguin. Això és una participació que tant amb el túnel com amb totes les iniciatives que tenim, qui vulgui col·laborar està més que convidat. Evidentment el que pintarem és la història del...
de l'Espigó de Garbí. Aquesta història que nosaltres estem representant ara terroríficament, la representarem realment. I això és una miqueta la gràcia. I una altra cosa, no? O sigui, avui en dia el pas soterrani que està més malmès és el de la Renfe. O sigui, és el que anem a pintar ara. És molt bèstia, eh? O sigui, tu passes per allà i es fot molta pena. O sigui, fot por.
Sí, ho podíeu fer allà. Podíeu fer allà. Veus, ara, si plou, si plou... El que passa és que el problema és que allà no podem muntar. És un lloc públic. Ja està fet el dibuix, per tant. Hi ha una idea, sí. Ui, la Eva, ja ha agafat el boli. Ja ha agafat el llapis. Sí o no? Tinc una idea, sí, sí. La idea és una mica començar això que diu ell, no? La part antiga d'abans, amb blanc i negre, amb colors fèpies i tal, i pica mica anirà agafant color fins que al final és l'espicó de garbí que volem, no? Una mica serà això.
Intentarem que... El pintaràs amb barques, per això? Home... Sí, és el que volem, no? Si no hi ha barques... Com era abans. Si no hi ha barques... Com el volem, no? Com el volem. Sí, sí, sí.
De fet, nosaltres a aquesta casa vam, com sempre, vam cobrir tota la festa major i vam estar entrevistant a molta gent i tal, i una de les notícies que vam anunciar, doncs gairebé, voldria dir en exclusiva, va ser que en Marc i el president, l'Enric, ens va anunciar l'arribada dels barques d'aquest estiu. I com ho vam publicar i ho vam dir, la gent ens preguntava, no és veritat això, no? Home, no ens acostumem a inventar les coses. I va ser una gran notícia, Marc, això. Sí, sí. A mi particularment em trucava la gent felicitant-me per...
Com que tinguin comerç, ens en trucaven allà felicitant-me que tornessin les embarcacions. I, de fet, el dia que es van baixar ho vam anunciar i venia gent a ajudar-nos a muntar el petit espai que ens va donar l'Ajuntament, però és igual, tenim les barques, gent ens venia a ajudar a muntar-ho.
És que, de fet, aquell espigó és molt històric, eh? És a dir, des de l'homenatge a les víctimes de 1911. Ara, des d'aquest estiu, la varada de l'Adrià, que és una cosa preciosa, molt simple, però preciosa. Les barques, hi ha molta vida en aquest espigó. Sí, sí. Realment era una cosa que estàvem perdent i no s'havia de perdre. Gràcies a l'Adrià, que va fer tota la feina que va fer, i al regidor d'Ajuntament, que ens va apoyar moltíssim, doncs, bueno, hem pogut tornar a les embarques aquí baix a l'espigó.
A partir de les 7 de la tarda, divendres 30, eh? Divendres 30 d'octubre. No, perdona, divendres 31 d'octubre. Divendres 31 d'octubre. A partir de les 7 de la tarda, carrer Sant Magí, preu de l'entrada? 4 euros. 4 orets. Hi haurà embocates. Ah, sí, i fem també una cantina, no? Sí. Fem una cantina que es dirà el sorell podrit.
En honor a... Molt bé, eh? Molta gana. Perquè aquí hi havia una associació, fa molts anys que es deia el Sorell Alegre. I llavors, en homenatge al Sorell Alegre, li deiem el Sorell Podrit, hi haurà coses molt simples. Hi haurà francfors, hi haurà begudes, cerveses i aigües. Sí, és que això va bé perquè a vegades vénen moltes famílies amb nens que tenen gana, que no sé què, pum, bocata el canto i allò s'aguanta perfecte.
Dir que fa dos anys va ser una sorpresa inclús per a vosaltres. Sabíem que venia gent, però allò es va omplir el carrer que no podia ni circular ningú, és a dir, ni els cotxes ni els peatons gairebé. I va ser una sorpresa. Per tant, dir a la gent que no vinguin tots de cop. Fins a quina hora estarà obert, això? Fins a les 11. Fins a les 11. Per tant, escalonadament, no? Sí, millor, perquè l'any passat el que ens va passar és que de 7 a 9, de 7 a 10 hi havia moltíssima gent, i a l'última hora ja estava més tranquil.
Quant dura el passe? El passe dura... Què dura? Tres minuts? Sí, més o menys. Tres, quatre minuts. Doncs això és fantàstic. Sí. I els pares i mares que sempre dubten el que deia l'Eva, els nens que s'espantaran, primera que hi ha un nivell i després que suposo que si entren en qualsevol moment poden abandonar... I ajuntem... Ajuntem... No, una vegada entra ja no pot sortir d'allà, eh?
Ja no surts mai més, no? Mai més. Estàs perdut. Tu mateix, el tens a casa, eh? Tu mateix. Bueno, i tenim una barbacoa que mira allà, tomba, tomba. I avall. Doncs això, que hi ha un filtre a l'entrada, hi ha uns 100 grups perquè agilitza una mica la cua, perquè entenc que es fan moltes cues, doncs per això també esbocates, perquè les peres faci més amena.
Doncs, moltíssimes gràcies per muntar això i, a més, amb un fet tan xulo com és el de pintar i per fi que estigui com ha d'estar el pas subterrani de l'estació. I, doncs, amb tota la feinada que això comporta. Tanta feina, després una tarda i fora, eh? 31 d'octubre, eh?
I ja està, no? Sí, però val la pena. Les sensacions, a veure, és molt guai, no? Perquè la gent s'emociona, clar, aquí estem parlant de terror, estem parlant de moltes coses, o sigui, parlem de terror, parlem d'història, parlem de cultura, parlem de la Vila Sada Mar, i això, quan ho ajuntes tot, és un còctel que és brutal, no? I et queda, i per això repetim, perquè si no, repetiríem. Sí o no, Eva? Sí, sí, total. És que és així.
Doncs, Carlos, Eva, Marc, moltíssimes gràcies per explicar-ho. No em vull deixar absolutament res, per tant, és el moment. Anunciem repetidament, i ho aniríem dient aquesta setmana, carrer Sant Magí, carrer dels Jardins, l'espigó de garbis terrorífic, però el traslladarem per unes hores al carrer dels Jardins, al carrer Sant Magí de Vilassada. Marc, què més voleu afegir?
Res, que esperem a la gent, que vingui tothom amb moltes ganes, que si han de fer una miqueta de cua, doncs demanem disculpes, però creiem que el propòsit val més que... O sigui, val la pena esperar per tot plegat i que vinguin a disfrutar i que aprenguin, no? I que es preguntin moltes coses de les que veuran, del per què passen aquestes coses. Si poden i s'atreveixen. Sí, s'atreveixen. Mira, l'Eva ja està gaudint. S'ha llevat avui amb ganes de... Ja està el paper l'Eva, eh?
Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres aquest matí i que tingueu moltíssima sort i anem parlant sobre pit d'aquest pas subterrani. Que vagi molt bé. Gràcies. Pausa i tornem. Les notícies de les 11.
Salutacions dilluns 3 de novembre a les 10 del matí. Protecció Civil de la Generalitat activarà una prova del sistema d'alertes al mòbil EsAlert, que afectarà a Vilassadamar i a la resta de municipis del Maresme, així com les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat,
Vallès Occidental i Vallès Oriental durant aquesta prova tots els dispositius que es trobin en aquestes zones de les que parlem rebran un missatge SMS acompanyat d'una alarma estrident aquesta alerta de la que parlem es rebrà només una vegada per dispositiu i s'aturarà una vegada s'accepti el missatge apareixerà en català, castellà i anglès amb el següent text prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat és una emergència en una emergència real rebries instruccions per protegir-te
És una prova. Aquesta acció forma part de les proves de protecció civil per avaluar el funcionament del sistema i fer-lo conèixer entre la ciutadania. El model permet enviar avisos i instruccions als telèfons que es trobin en una zona afectada per una emergència greu, com ara inundacions o un accident químic. Es tracta d'un simulacre, per tant, es demana no trucar al 112. No cal fer cap acció especial, només cal llegir el missatge i apartar el botó de confirmació perquè el so s'aturé.
Milers de persones, la gran majoria dones, van sortir ahir diumenge al carrer per protestar contra les errades en el sistema de cribatge del càncer de mama a la sanitat d'Andalusia. Segons la subdelegació del govern espanyol a Sevilla, van ser més de 8.500 persones.
les persones que es van manifestar, una xifra que la policia local de Sevilla rebaixa 4.500. Convocades per l'Associació de Dones amb Càncer de Mama a Mama es van concentrar davant del Palau de Sant Telmo, seu de la Junta d'Andalucía. Moltes vestien samarretes de color rosa i portaven globus del mateix color que simbolitza les afectades de càncer de pit. Segons la Conselleria de Salut de la Junta Andalusa,
Són 2.317 les dones afectades pels errors en el programa de detecció precoç del càncer de mama. La Fiscalia investiga si s'han manipulat o s'han esborrat dades dels historials mèdics d'algunes pacients i el govern espanyol estudia la via jurídica per obtenir dades dels cribatges de totes les comunitats autònomes que estan governades pel Partit Popular.
Les persones que es van manifestar van assegurar que la protesta contra el govern autonòmic de Juan Manuel Moreno Bonilla per com s'han gestionat les mamografies preventives a la Sanitat d'Andalusia acaben de començar.
Les classes de català del Consorci per la Normalització Lingüística han començat amb més alumnes que mai. El pla de xoc pel català que van acordar el govern català i Esquerra Republicana de Catalunya s'ha concretat en un increment de places i cursos disponibles i ara amb el procés d'inscripcions tancat també d'aprenents de català.
En concret, s'ha arribat a 41.000 alumnes aquest primer trimestre, un 16,8% més que fa un any. Ha estat gràcies a que s'han ofert més places, 43.000, un 15% més, i cursos en noves poblacions i horaris. En total es faran 1.900 cursos, un 17% més. A més, s'ha incorporat una nova modalitat de cursos coordinats pel Consorci, però impartits per altres entitats com sindicats o organitzacions de la societat civil.
D'aquesta manera, el Departament de Política Lingüística aspira a arribar a poblacions fins ara desateses i a nous públics. En aquesta modalitat de cursos coordinats se'n faran un total de 380. Ja el Real Madrid ha guanyat el Barça per 2 a 1 i s'ha quedat amb els 3 punts del clàssic i, per tant, es distancia a 5 punts del Barça en la classificació. Nou contacte amb la informació a les 12 del migdia.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes.
Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quan duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar a Sam. Quan esculls Peix Local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi, digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Segueix-nos en directe a través de pilasaradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Molt bon dia a tothom. Estem aquí a un nou episodi. Molt bon dia, oients, molt bon dia, oientes. Avui, un episodi on ja realment sí que ens trobem sols. Bé, amb l'Adam. Això sempre. Bon dia, Adam. Sempre amb bona companyia, Martí. Sí, sí. Però ja sense cap convidat, sense cap veu estranya, avui sols com dos mussols. Jo, Martí, no sé tu, però jo després d'una setmana encara estic de ressaca emocional.
després d'aquest tros d'episodi, bueno, aquests dos episodis junts que van formar part de la història dels diners. La història de l'Alf, eh? Una persona que va anar descobrint com es podia... es va anar intercanviant els mètodes de pagament amb el llarg del temps fins a arribar avui en dia on els bancs ens controlen, no? Però, bueno, va arribar fins aquí. Avui, en l'episode avui i després d'algunes sol·licituds d'oients arrel de l'episodi de rutines de rics i rutines de...
Arrel de l'episodi de mentalitat de Rick i mentalitat de pobre van sortir molts dubtes sobre com es podria fer per canviar de pobre a Rick, què s'ha de fer i tal. Doncs avui portem una segona part, el títol de l'episodi és rutines multimilionàries. Potser, per ser multimilionaris encara ens queda. Però més que una guia pas a pas del que hauríeu de fer per ser Rick són curiositats, cosetes així estranyes que fan els rics en el seu dia a dia. Podem començar amb això ja, Martí. La pela és la pela.
Llavors, abans de començar, Martí, és important recalcar que això és un dubte de... Ostres, la carrera de la rata que vam parlar d'aquest episodi. Com podem sortir?
Clar, no creiem que és una cosa de... Has de fer deu flexions. És un canvi de mentalitat. Completament. No hi ha un ABC. Doncs això està aquest llibre, sopa, això, i vés-te'n a dormir a aquesta hora. No. No hi ha un ABC, no hi ha un parell de passos, tres, que s'hagin de seguir per sortir del curs de la rata. És el que dius tu, Adam. Canvi de mentalitat, canvi d'hàbits, canvi de fer les coses... Hi ha uns hàbits que són indicatius que la teva mentalitat ha canviat. Llavors, doncs tu, quan...
fas hàbits de persona exitosa, doncs et converteix en una persona exitosa. Si et comportes com una persona, acabaràs sent aquesta persona, sempre en certa mesura. Això és el que sempre diuen, que diuen, no, pensa a lo gran perquè llavors acabaràs aconseguint coses a lo gran. Doncs una mica és així. De fet, hi ha un efecte que es diu efecte pigmalion,
que el que explica... Hem entrat en matèria, eh? El que explica és que si tu et creus una cosa és més probable que passi, eh? Si no tu creus. Bé, el que volem respondre aquests oients que ens han sol·licitat aquesta informació de... Ostres, escolta, com és que tal... No hi ha un ABC, no hi ha un ABC per on començar a canviar, però el que sí que us diríem així com a consell nostre, al final, és que és 100% necessari prendre consciència, sobretot ser conscients de la societat on ens ha tocat viure per poder canviar, perquè si no som conscients...
El que no podem fer és viure amb pilota automàtic. El típic Tesla, no? Anar deixant-te portar per les situacions de la vida, que en certa mesura no està malament, eh? Però creiem que si tu et prens consciència i prens decisions per tu mateix, doncs arribaràs a...
Ser la persona que vol ser. Sí, pots començar, correcte, a fer un canvi. Bé, perquè us puguem sentir més identificats amb els rics, però avui us portem un episodi on parlem de rutines que tenen en comú, això s'ha de recalcar, tenen en comú les persones més riques del planeta.
moments del dia, costums, hàbits... Clar, per això l'episodi és dir rutines multimilionàries, no perquè nosaltres arribarem a ser multimilionaris, però perquè és la rutina que tenen els multimilionaris. Començarem amb la rutina, el que són rutines bàsiques, que fan el dia a dia uns set passos que tenen, que podem seguir perfectament, vull dir, no són coses molt estranyes, i després, Adam, al final de l'episodi veurem una mica coses rares que fan, de dir, ostres, potser estan una mica tocats de l'ala, una miqueta boig.
Clar, perquè una cosa ve amb l'altra, ser milionari ve una miqueta amb altres dificultats. Correctament. Començant pel primer moment del dia, és el despertar-se, aixecar-se, llevar-se. A quina hora ho fan aquests multimillonaris? Doncs resulta que ells, tot i tenir la majoria ja la vida resolta, s'aixecen d'hora. Un 90%, de fet, ho fa abans de les 6 del matí.
Hòstia, eres tu, eh? Tu a les 6 del matí què estàs fent, Adam? Jo a les 6 del martí, a les 6 del matí estic encara amb els llençons enganxats de la cara. O amb els llençons enganxats o tornant de festa.
Podria ser. Resulta que nosaltres no ens despertem a les 6 del matí. I no anem a quedar com fiesteros perquè sortim de festa un cop cada 3 mesos. I algun cop de setmana. Entre setmana no surt, nois. El que passa és que ho fan, s'aixequen abans a les 6 del matí perquè d'aquesta manera poden aprofitar les 15-16 hores d'activitat al dia. El dia té 24 hores i si més o menys ens passem dormint unes 8...
Doncs dóna això unes 15-16 hores d'activitat al dia on podem ser productius. Clar, llavors hi ha unes coses que diuen ritmos circadianos, que són, diguem, el rellotge natural, el rellotge biològic. Llavors està demostrat que l'anar-se a dormir a les dos estàs com endarrerint els teus ritmos circadianos i t'afecta la resta de la teva vida.
Sí, s'ha de dir que jo soc, i ara no per dir-me multimil·limari, però jo soc molt més d'anar-me a dormir d'hora i aixecar-me d'hora que d'anar-me a dormir tard i llevar-me tard, saps? Per exemple, algun cap de setmana si puc escollir, soc més d'això. Tu pots donar fe a l'an perquè em truques i no t'agafo a les 10 i mitja. Això és veritat, eh? Això és veritat. Tinc algun dubte així o cosa comenta amb el Martí i no m'agafa. No em pot trobar, no.
Resulta que els multimilionaris proposen esmorzar amb calma i passar temps en família durant aquestes primeres hores del matí. I, de fet, hi ha un llibre, Adam, que es diu 5am Club. 5am Club. Sí, no volia dir, no volia fer la falca en anglès, però sí, sí, és així, 5am Club, que diu, veig que ve el missatge que transmet aquest llibre és que si t'aixeques d'hora pots aconseguir molt més en un dia i, per tant, molt més a la vida. Que això, tu, Martí...
Ets de posposar l'alarma. Ostres, doncs mira, t'haig de dir que zero patatero. Si sona l'alarma, perquè jo el que faig és el dia anterior em fico l'alarma a una hora que jo sàpiga que em m'aixecaré, em donarà temps de fer el que vull fer i anar on hagi d'anar. Llavors és innegociable. Quan sona, la trec i m'aixeco ja. Però t'he de dir, que jo també soc així, però em vaig informar a un podcast sobre això i està demostrat que no afecta la teva productivitat ni el despert que estàs. No fotis. Cinc minuts o deu?
Hem de posposar. No, no, no afecta el posposar a no posposar. Això és una cosa curiosa, que es veu que quan posposes després estàs com més despert, en general, en general, estàs com més despert i aprofites ja des del principi. En canvi, quan t'acabes de despertar i ja comences a fer coses, com que no... no ets igual, ets menys productiu. Una mica zombie, no, potser. Però bueno, que no afecta. Tu, quants minuts te la retresses, si no és indiscreta, la pregunta?
Doncs no... Jo sóc de no posposar res de res. Ah, vale, vale. Molt bé, molt bé, molt bé. Però si llavors som del mateix club. La segona és l'exercici físic. Martí, aquí em torno boig. Aquí em torno boig. Com a estudiant de... Ja ho veig, ja. Com estàs enfilant-te les parets, aquí. Com a estudiant de Ciències de l'Esport, em torno boig. Com a friki de l'esport, o sigui, ha de ser obligatori. Jo ho vaig comentar en un episodi...
fins als 40, no, fins als 30, perdona, és recomanable fer esport. A partir dels 30 és obligatori. Matadora, eh? Aquesta frase és matadora. Per viure més i viure millor. Clar, resulta que fer exercici físic és el que dius tu. Vius millor, passes el dia amb menys estrès, et desfogues, et sents bé, et sents satisfet per haver fet esport durant el dia i no són nosaltres que ho diem, sinó que hi ha els multimilionaris més famosos quins esports fan, Adam? Com per exemple Bill Gates, que va a la cinta ellíptica. Estui molt bé, ja té una edat, eh? O vici estàtica
o elíptica. Compte, perquè la bici elíptica no existeix, per dir... Hosti, no ho fotis. Bueno, ens l'hem inventat nosaltres, avui. Li haurem de dir al Bill Gates que sortirà allà perquè no existeix.
També tenim el director de Twitter que corre cada matí 30 minuts. Llavors el que era director de Twitter. Hosti, 30 minuts cada matí, eh? Això vol dir que fins i tot imagineu-vos el director de Twitter, amb tots els assumptes que deu tenir, perquè tingui 30 minuts per sortir a córrer, vol dir que tothom podria tenir 30 minuts per sortir a córrer. Com a runner m'agradaria saber el ritme. Li faries una carrera? Això encara no ho tenim. Compte que ahir vaig córrer 5 quilòmetres de...
A 3.58 de ritme. Hosti, no fotis. Bastant ràpids van ser. Ara, pels que no sàpiguen de córrer i tal, aquest timing és molt, molt bo, eh? Aquestes persones que van a córrer 30 minuts cada matí, diguem que...
és molt probable dins dels executius. Que el 70% dels executius sempre troben temps i són les persones més ocupades del món. A veure, és veritat que pot haver algun executiu d'aquests que es toquen una mica la figarola? El 30% restant.
Però, clar, a la feina d'un executiu, en principi ha de ser la més... que té més treball, no més estrès, diuen un 70% dels executius que troben temps per fer exercici físic. Per tant, en principi, no hi hauria excusa. Mark Zuckerberg, inclús el creador de Meta, diu que fer qualsevol cosa bé requereix energia i un té molta més energia quan està en forma.
Facto. Vaia crac, eh? Sí, sí, sí. Important, eh? Jo recalco aquí. Exercici de força per sobre de qualsevol altre exercici. I després, evidentment, s'ha de combinar amb exercici cardiovascular. Però força i cardiovascular. Obligatori a tothom. Pel seu nivell. Però obligatori.
Com a tercer punt, comentarem la meditació i atenció plena. Hosti. Per estar presents al moment actual, no? Sí. Això nosaltres érem practicants, jo almenys era practicant, no sé si tu, la mindfulness. Sí, jo faig cada nit abans d'anar a dormir, però amb tothom amb qui parlo em diu que no és vàlid perquè m'estic anant a dormir. El cas és que des que vaig fer aquest estudi per preparar aquest episodi,
Bé, ho comentarem al fet de l'episodi, però ara sí que ho faig. Ja direm a veure com ho faig. La cosa és que Bill Gates, que era escèptic, clar, potser algú que ens està escoltant diu, hosti, fem meditació, no tinc temps, no tinc ganes, com es fa meditació... Els que són escèptics, doncs, que sàpien que Bill Gates va dir que no té res a veure amb la fe ni el misticisme. Es tracta d'aprendre's uns minuts al dia atenent els pensaments que tenim al cap. Vol dir és un moment de calma...
de pensar tu en tu mateix, que no cal Adam ni que estiguem en la posició que està decent, que és com la bàsica de meditació. No, no, pots estar caminant per la platja, donant una volta, estar encentat al sofà. Vull dir, ha de ser un moment d'estar tu en tu mateix, ni tele, ni música... Cap estímul, cap estímul. Correctament. I tu, però que pots ser perfectament mirant una paret, que és així. Jo no puc quedar així, perquè estic fent un programa, però...
I ja estàs meditant tu amb els teus pensaments, sol, veus a veure quins pensaments et porta la ment, a veure què fas. Això és molt important del dia perquè t'organitza una mica mentalment. Clar, jo també soc bastant... No soc res del paranormal, no? De lo místic. Però res, jo soc 100% ateu en aquest sentit i supermaterialista en aquest sentit. Llavors, ho he provat, ja està, però us puc assegurar que ajuda molt
a sentir-se diferent i a estar present. Sembla una cosa que és una tonteria, però fins que no ho sents, no et dones compte del que és. Escolta, si diu l'Adam va a missa, eh? I al final, només amb 20 minuts al dia, que no fa falta estar una hora, ni mitja hora, 20 minuts, 10 minuts al dia, el que us dic, passejar per la platja simplement d'una volta, ja és estar amb tu mateix. La quarta cosa, diguéssim, el quart hàbit de la seva rutina, és la lectura diària. Ojo, molt important també, eh?
Mira, si no llegeixes, en llegir 10 pàgines al dia ja estàs multiplicant el que ja estàs fent. Clar, de no llegir res a llegir 5 minuts, ja són 5 minuts més que estàs llegint. El que fa és expandir el coneixement i Warren Buffett, que per qui no els conegueu és l'inversor més famós, el millor inversor, alguns diuen de tots els temps, afirma que es passa entre 5 i 6 hores diàries llegint.
Ostres, tu, és molt de temps adquirint coneixements, eh? Aquest teu, de fet, deu estar llegint ara, i quan estava escoltant l'anterior episodi també, i l'anterior també, o sigui, passa això, quasi un terç del dia llegint. I Bill Gates, el creador de Microsoft, llegeix 5 llibres per setmana.
Això és quasi un llibre per dia. Això em sembla exagerat. Clar, s'ha de dir que no tothom té aquesta disponibilitat durant el dia, deia així 5-6 hores, però una lectura, això, 10 minuts, 15 minuts, moment de calma, d'agafar un llibre, de sobre d'expandir coneixement, perquè, a veure, llibres hi ha molts tipus, et pots agafar una novel·la, però et pots agafar algun estudi, alguna cosa que t'interessi, algun tema de concentració, de meditació, o sigui que és també molt interessant la lectura diària per tenir un moment per tu mateixa.
El següent punt és la planificació del dia. Compte perquè aquí hi ha la gent que es matina molt, doncs s'ho prepara abans de començar aquest dia o quan ja ha fet la primera activitat. Llavors es planifica estructuradament i pensant-ho i sent coherent les coses que farà i l'ordre durant el dia.
Clar, per exemple, Jeff Bezos afirma que ell planifica meticulosament les seves jornades per saber cada dia què ha de fer i quan. És com si et fas un horaret al dia, eh? Molta gent ja ho porta amb agendes, amb el Google Calendar, amb el calendari. Per exemple, jo l'aplicació del calendari del telèfon...
la tinc petada. Tot el dia em fico tot el que haig de fer perquè així deixo de pensar i ja quan ho hagi de fer em surto ja al recordatori i ja ho faig. Ja me'n recordo. Doncs jo també soc com tu en aquest sentit i és que et treu molta feina de memòria que quan estàs embolicat amb altres coses no pots estar recordant-ho tot de dates i hores. Llavors és probable que qualsevol persona no tingui el calendari posat o no tingui
una bona estructura durant el dia. Llavors, des d'aquí recomanem 100% que facin aquest pas, que és supersenzill. Sí, és simplement agafar l'hàbit de, per exemple, apuntar les coses al calendari. Jo ets ja dir que, quan no me les apunto, estic com, hosti, vaig a recordar això, ja ets ja dir això, i tal. Ei, m'ho apunto perquè se'm recorda dintre de mitja hora i quan arribi a casa comento el que volia comentar. Saps? Me'n recordo les coses per apuntar-m'ho al calendari, així deixo de pensar...
Perquè la veritat és que, almenys a mi, em genera un pensament continu, un estrès que no... Això amb l'objectiu de la productivitat. Al sisè punt, estaríem parlant del descans i el son. Compte, perquè un terç de la nostra vida ens el passem dormint. Això és molt fort, eh? Llavors, si tu baixes aquesta quantitat
o li dones pitjor qualitat, doncs evidentment es veu afectada tota la resta de la teva vida. Clar, tot i que hem vist que matina molt, perquè hem vist que s'aixequen abans de les 6 del matí, destaca molt, molt, molt, molt la importància del descans. El descans no és més que una eina fonamental per mantenir-nos productius a llarg termini, perquè al final és com descansa el nostre cos i descansa la nostra ment per dormir. Jeff Bezos, el creador d'Amazon,
assegura dormir 8 hores cada dia per la nit. Que hi ha gent que dorm 7 hores, 7 hores de la nit. S'ha de dir que potser ell té 6 vegades millor dit que jo. Però vull dir que ell sí que té temps per anar a dormir d'hora i aixecar-se d'hora també, però dormint sempre 8 hores. Llavors, a quina hora es deu anar a dormir aquest home? A les 10 de la nit, com tu? Com tu, no? A les 10 de la nit és una hora bastant bona.
Després, una cosa que has comentat així per sobre, el passar temps amb la família. Sí, destacant sobretot les primeres hores del dia. Jo t'haig de dir que les primeres hores del dia no passo molt temps amb família. És més hola, hola, adeu, adeu a casa, ens anem i ja està, saps? Clar, a veure, hem de posar context que hi són pares d'una família, tenen una parella, tenen una vida més adulta que nosaltres...
Llavors, en el seu cas sí que té sentit, abans de portar les teves filles al col·les també es esmorzant, qualsevol cosa així, doncs està clar que pot ajudar. Clar, és el que diuen des de la seva visió de pare, és que els proporciona una base emocional sòlida per sentir-se acompanyat. Això, pares i mares que comencen el dia amb els seus fills a donar-los a esmorzar i tal, sí que està bé. De fet, Richard Branson, un gran empresari anglès que jo no coneixia, s'ha de dir, però l'he descobert, diu que l'exercici i la família em preparen pel treball.
Aquesta és una afirmació d'un gran empresari anglès que amb la família i l'exercici es preparava pel treball, pel que li depararia al dia. Què és l'èxit? Com es pot aconseguir? Amb això definim que l'èxit no depèn només del talent ni de l'ambició, sinó també de la capacitat per establir unes rutines i uns hàbits que afavoreixin el benestar i la productivitat.
Això, el que destaca dels més rics és compromís, consciència i determinació amb els seus hàbits i objectius, Adam. Clar, tu imagina't, si jo començo a fer això, no és que demà em vés a convertir milionari, però si jo faig aquestes coses és perquè tinc una mentalitat de...
Ostres, d'una persona amb abundància, a mi mateix, ja no et dic de tenir un millor. Exactament. Això és el que hem comentat al principi, de dir que el que s'ha de tenir és consciència, saber no ens aturar viure i determinació. Si volem aconseguir un objectiu, doncs som-hi cap allà. Per acabar l'episodi ara... Anem a veure els extrems. Algunes coses més divertides, veurem ara, perquè hem trobat alguns extrems molt extrems que, bueno, no us recomanem, però si us voleu fer, doncs escolta, endavant. Al despertar-se tenim a Tim Cook, el coneixes?
No. És el botge aquest d'Apple. Hosti, vale. Que truca la mòbil igual. Aquest, aquest, aquest. El que es presenta i són el mateix, no? A veure, igual d'apariència, no? Segurament de processadors i aquestes coses. Es desperta a les 3.45. Del matí. Això és increïble. Jo no podria. És impossible. 3.45 del matí, eh?
A quina hora es deu anar a dormir aquest home? Clar, si vol dormir 8 hores, doncs... A veure, jo no crec que s'ha de dormir a les 5 de la tarda, però potser va dormir a les 8, i a les... 8, 9, 10... O és una vacaina ben bona, o no m'ho explico. La veritat és que estaria més a la rutina d'aquest home, però això, diu que ell, bueno, quan li van fer l'enquesta, va dir que s'aixecava a les 3 i 45 del matí. Indera Nulli, CEO de PepsiCo,
s'aixeca a les 4 del matí, però compte perquè mai arriba a l'oficina abans de les 7 del matí. Nosaltres estem molt acostumats, ara tu i jo, simplement anant a l'institut, ens aixecam a les 7 i mitja i a les 8 teníem classe. Doncs ell s'aixeca a les 4 i no entra a l'oficina abans de les 7, vol dir que té 3 hores, ja no per passar temps amb família, fer esport, esmorzar bé, fer meditació, saps? Totes aquestes rutines ja les fa pel matí. Té 3 hores abans ja, doncs, per aprofitar aquest temps. Bob Iger, director general de Disney,
S'aixeca a les 4 i mitja per llegir. Es fica a llegir? A llegir, eh? Tu imagina't, et despertes com un got de llet o tornes de festa i et trobes llegint. El sofà a la casa. Impregional. El director general de Disney, que també té una rutina ben estranya de llegir a les 4 i mitja del matí. Passem després a una figura que tots reconeixereu com Jeff Bezos. El CEO d'Amazon. Correcte, ara ja no estem parlant de noms estranys de PepsiCo ni de Disney, sinó de Jeff Bezos, que té una estranya...
Un estrany, diguéssim, àpit, dà, m'estaga xiclet tot el dia.
Això... No sé jo si és bo, aquest extrem. Jo diria que no. Ho dubto. Però el tio, no sé, se'l coneix així i... Pues això, m'estic al xiclet tot el dia. Això sí que, lògicament, no us ho recomanem fer, eh? Però, bueno, si voleu comprar un munt de xiclets per tenir tot el dia... També té una cosa curiosa amb els... amb les queixes. Amb les queixes. És que hi hagi queixes dels seus clients. Hosti, a Amazon. Li agrada. Hosti, que bé, tu. Això és com si a la porta, no...
Escoltes els socis? Perdona, és que estic una mica... Com fiques allà entre mig? Estic una mica dolgut per la torna del Camp Nou, etcètera, etcètera. El cas és que, ostres, que curiós, no?, que llegeixi les queixes dels seus clients. Jeff Bezos diu, diu ell, que no les respon, però que les llegeix i les veu i mira, no?, de com poder millorar el seu producte, que és Amazon. Mark Zuckerberg
Aquest té una molt bona, també. Aquesta és la Meta, la Facebook. Sí, que ara Meta inclou Instagram i WhatsApp, crec. Sempre porta una samarreta grisa. Bé, entenem que té un armari amb lo típic de les pel·lícules, no? Deu samarretes iguals. Sí, tot gris. Tot gris. Hòstia, i per què ho fa? Clar, el seu argument diu que així ha de prendre poques decisions...
I ajudar la comunitat. Bueno. Clar, ell explica que ho fa perquè d'aquesta manera no ha de triar mai quina samarreta porta, perquè totes les que té són iguals, i així no té fatiga de decisió. Ell ho diu així en anglès, diu, I have to make as few decisions as possible to best serve this community.
que es pot treballar, com que fa les menors decisions possibles poc importants, però després les importants, perquè a l'hora de servir a la comunitat pugui fer les decisions ja amb claretat, com si escollir la samaritat costés 20 minuts. Jo estic segur que posar-se ben mudat et dona inclús confiança per donar-te més qualitat del dia. També està bé, sí. El que passa és que Mark Zuckerberg no... Diguéssim que ha escollit això. De fet, està estudiat per psicòlegs que sí que existeix una fatiga de pensament, que ens fatiguem per prendre decisions,
en el dia. De fet, Steve Jobs, Barack Obama i Albert Einstein segons Google també bastien igual.
O sigui, igual cada dia, vull dir. No igual que el Mark Zuckerberg, sinó... Clar, tenen un armari amb 15 prendes iguals. Sí, sí, es veu que això, no sé, és una rutina famosa i graciosa, que cada dia es deixen igual per no haver de prendre aquesta decisió de què em fico pel matí i poder prendre altres decisions més tranquil·lament. També tenim altres dades sobre aquests multimilionaris que, al 100%, per exemple...
tenen un ingrés extra. Clar, no, un ingrés extra i el que... I en anglès extra segur que també, eh? Bueno, clar, l'idioma segur que també el controlen. Però el que passa és que quan tenen un ingrés extra no pensen en què el poden gastar, en plan, vinga, avui m'aniré a sopar aquí, avui em compraré això, sinó que pensen en on invertir-lo per poder treure encara més diners dels diners que han obtingut. Això, per exemple, a més, és la loteria. Si a tu et toca la loteria... Bueno, a tu no, perquè estàs en aquest programa, però...
S'ha fet un estudi, no?, de la gent que li toca la loteria en 5 anys està més arruïnada que com estava abans que li toqués la loteria. Això per què és? Perquè la gent no està mentalitzada de quan entra un ingrés extra en comptes de gastar-ho, que s'ha de fer mirar d'invertir-ho per poder aconseguir encara més diners. Arthur Balfour, el coneixes? Doncs jo diria que era el primer ministre bitànic a finals del segle XIX. Podria ser, Barty, podria ser...
va crear el cap de setmana. Hòstia, que curiós. Aquests tius són impressionants, eh? Això estem parlant de fa un munt de... del segle XIX. Sí, al final del segle XIX. El que passa és que aquest home, que era el primer ministre britànic, el que va començar és a distribuir la jornada de treball, sobretot amb la industrialització i tal, i va dir que els dos últims dies de la setmana serien per descansar. I resulta que van començar a adoptar aquest hàbit a Gran Bretanya, i al final el que coneixem avui com a calendari i cap de setmana. Ja podria haver-ho fet de tres.
Ah, això. O de quatre. O cinc. Hem de dir a l'Artur Balfour que és veritat. Llavors, amb una conclusió que jo crec que ha de ser molt més important que tot el que hem parlat anteriorment, és que cap d'ells odia el seu treball. Tots estimen el seu treball i els agrada passar temps fent aquesta activitat. Sí, això és important perquè, clar, si no ens agrada el nostre treball no podrem progressar i no podrem... Clar, amb qualsevol cosa has de posar-li passió i que t'agradi. Bàsic.
Al final sabem que la nostra vida al dia a dia, vivint a casa amb família, a més amb germans i pares, és difícil seguir les premisses que segueixen els rics, com per exemple despertar-se a les 3 del matí, perquè vaig anar a dormir a les 8 i a mi a casa a les 8 la gent està fent soroll, està mirant la tele i tal, perquè per exemple, jo què sé, passarem amb família, al matí és hola, hola, adeu, adeu per anar l'institut, així que sabem que no són molt seguibles, no molt assumibles algunes de les coses que us hem explicat. Tot i així, les hem explicat perquè sapigueu com viuen els rics, quina és la rutina que tenen,
i podríem començar a fer petits gestos com per exemple, Adam, endarrar-hi 15 minuts l'alarma i aquests 15 minuts que guanyes sortir a córrer o fer alguna mica d'exercici o fer meditació o llegir amb aquests 15 minuts que guanyes aquesta petita acció si es podria fer en el dia a dia Comprometa't amb tu mateix a tenir un petit hàbit dos petits hàbits durant el dia però mantenir-los en el temps això és el més important i el més difícil
Clar, això mateix, esperem que aquest episodi us serveixi per fer una retrospecció de la vostra rutina actual i pugueu millorar. No ha sigut una BC de la vida, Adam. No, però estem segurs que el que hem comentat abans, que si tu canvies els teus hàbits, canvies com a persona. Clar, i de forma divertida amb nosaltres, fent-nos companyia, ens heu descobert la rutina extrema que tenen alguns rics. Doncs ens veiem la setmana vinent amb més ganes que mai, Martí. Adeu!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí?
Esclar, reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. I com cada setmana a aquesta hora, ens llancem a l'aigua, ens llancem al mar, amb en Marc Aquino.
Déu-n'hi-do, els dies que portem en quant a pluja temporals extrems. Més que dies ja portem força temps. I aquí ho atribueix el canvi climàtic, la presència d'aquestes danes, d'aquestes gotes fredes que provoquen diversos estralls. De fet, d'aquí pocs dies farà un any del que va passar a València amb diversos morts. Per sort, de moment no s'han de lamentar les gràcies personals en quant a ferits ni morts en aquestes últimes pluges que han caigut.
A les Terres de l'Ebre, també a les Pitiuses, a Ibiza i Formentera i al País València. Avui aprofitem la benentesa de tenir Marc Aquino aquí. Oceanogra, especialista. Amb taurons i amb el mar en general per parlar d'aquests fenòmens. Parlem amb en Marc Aquino a l'aigua. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Marc, aquí, no bon dia, bona hora. Què tal, bon dia, com anem? Com estàs? Bé, home, bé. Doncs avui és d'aquells dies, Marc, de canvi de guió, última hora, eh? Teníem previs un tema, però el que està passant amb aquestes danes, aquestes gotes fredes, va que ens posem una mica a veure què està passant amb tot plegat, on el Marc és molt protagonista en aquestes llevantades. Marc, així en general, després entrem més en detall, però què està passant?
Bé, doncs veníem parlant una mica del context del canvi climàtic i en especial aquella mediterrània que s'escalfa un 20% més ràpid que altres mars. Aquí podríem dir que ens serveix una mica com una finestra al futur per a altres llocs del que vindrà a nivell global, perquè aquí els canvis...
Succeeix molt més de pressa, no? Això que parlàvem de l'escalfament normal del mar que està esdevenient els últims anys, cada any estem batint rècords de la temperatura promigua dels oceans i, a més, aquests temes que hi ha, per exemple, de les onades de calor internes, no?
que en qüestió d'uns pocs dies podia pujar la temperatura a uns 3 graus de l'aigua, que és molt bèstia, debut a aquests fenòmens que venien a nivells atmosfèrics, són capes atmosfèriques d'origen subtropical, que arriben a la zona del Mediterrani i s'estableixen durant uns dies o setmanes causant aquestes onades internes de calor, perquè porten molta temperatura.
De fet, aquest estiu ho hem comentat moltes vegades, de bon matí cap a les 9, quarts 10 del matí, teníem una temperatura ambient de 24 o 25 graus, i en canvi el mar restava 26-27. És un fenomen que nosaltres...
Comentava en plan anecdòtic, però no és anecdòtic, que el mar a les 9 del matí de l'estiu, insisteixo al matí, després al migdia a canvi, evidentment, però que estigui 2-3 graus per sobre la temperatura ambient, això habitual o molt normal no ha de ser, no?
Bé, el mar el que té és el calor específic del mar. Què vol dir això? Que ell té una inèrcia. Costa molt refredar-se respecte a l'aire i també costa molt escalfar-se. Llavors, a la superfície del mar, que és la part que està en contacte amb l'atmòsfera, diguéssim que sí que respon una mica més, però si ara, per exemple, entréssim ja al novembre, hi ha temperatures de... No sé, què vols, hi ha...
12 graus, imagina't, no? A l'atmòsfera. En el mar, a la que et fiques una mica sota l'aigua, potser la superfície sí que té aquesta temperatura també, però una mica més enfondària continua estant més elevada perquè té aquesta inèrcia de la temperatura de l'estiu. Aquí el problema és que aquesta calor que hi ha a l'atmòsfera, el mar ho va absorbint.
Ho va absorbint i abans només passava a la superfície, no? Però ara, per superfície, el mar, el maiterrani, ens sembla un promig de 2.000 i escaig metres de fundària, de promig, però ens sembla que al màxim estava 5.000 i alguna cosa. Aquesta calor va baixant cada cop capes més profundes, d'acord?
I romant allà, què vol dir això? Que ara, en aquestes èpoques, que la temperatura de l'atmosfera comença a disminuir, aquesta calor, perquè sempre hi ha un gradient, un gradient que s'intenta compensar, el calor acostuma a anar cap al fred, i ara l'oceà està deixant anar aquesta calor, mica en mica, que ara la pot deixar tota, però perquè ens donem compte, entre els últims estudis que s'han fet, entre 2023-2024,
el mar, en general, està absorbint una calor que corresponia com a 8 bombes atòmiques d'Hiroshima per segon. Per segon? Per segon. 8 bombes atòmiques d'Hiroshima per segon? Per segon, sí, sí. Perquè et donis compte la capacitat que té el mar d'absorció
Això parlem de bomba atòmica en quant a la calor que desprèn. Sí, sí, sí, evidentment. Exacte. I doncs, és una dada que just avui m'han recordat perquè és molt impactant, però sí, sí, vull dir, te l'estic confirmant perquè és així. Vuit bombes atòmiques per segon d'Hiroshima, el que és capaç d'absorbir... I doncs què passa? Que tot això ara ho està llançant cap a l'atmòsfera...
A vegades venen aquestes danes que són depressions aïllades a nivells alts, són com unes bosses fredes, per això són aïllades, perquè no és que vingui... No és el normal de l'estació que toca de l'any, sinó que són masses d'aire fredes i ens el mar va deixant anar aquesta temperatura i aquell maiterrà, com tornem a dir, s'està escalfant bastant més ràpid, un 20% més ràpid. Doncs què passa?
Doncs que aquest aire que puja es troba amb aquestes masses d'aire fred, aïllada, i llavors, clar, l'aire calent, quan es refreda, al vapor d'aigua es fa líquid i cau tot de cop. Per això tenim aquests aiguats. Llavors, el que fa tot això és...
fer extrems, cada cop seran més extrems aquests fenòmens atmosfèrics, tant això com provocar huracans a dins del Mediterrà, els medicanes que es diuen, tot això abans era una cosa teòrica i ja n'hem tingut. L'últim va ser a Grècia el 2020, em sembla, 2022. Clar,
Ara aquí ve quan la gent, sobretot la gent gran, ens diu, escolta, aquí he plogut tota la vida. Sí, que he plogut tota la vida. Hi ha hagut riarades i això ha passat sempre. De fet, hi havia pluges a finals d'agost, principis de setembre, que volia dir que s'havia acabat l'estiu. Et fotia una riarada i s'ha acabat. Ara aquestes pluges són molt sovint. Aquest estiu han tingut fenòmens importants de pluja. Parles dels huracans, molt típics a setembre, principis de setembre, allà on sempre els hem vist.
Ja estem parlant que aquests fenòmens violents ja estan arribant aquí. Ja sé que el futur no el sabem, però hi ha manera d'aturar això? Hi haurà fenòmens més violents? O creieu els que hi enteneu d'això que hi haurà fenòmens cada cop més violents? València, sense anar més lluny, fa un any, eh?
A veure, a escala geològica, vull dir, és que el món és món, sempre hi ha hagut edats, l'edat glacial, l'edat de gel, no?, intercalades amb aires interglacials, no?, que són més caloroses. Ara estem en una interglacial, el que passa que...
Si tu mires els registres de diòxid de carboni, que és una manera d'entendre com estava la temperatura fa milers d'anys, això ho fan, per exemple, anant a l'Antàrtida i agafant cores de gel, agafant uns xurros de gel de diversos metres i comencen a mirar la concentració de diòxid de carboni capturat. A més diòxid de carboni a l'atmòsfera, més calor farà perquè fa això de l'efecte hivernacle. Què passa? Que des de la revolució industrial
que va originar a Anglaterra amb la crema del carbó i tot això, parlem del 1700, 1800 i alguna cosa. Tu mires el registre de diòxid de carboni i es van disparar. Amb el desenvolupament tecnològic tot això s'ha disparat. Llavors, què passa? Que tu anaves mirant aquests nivells interglacials i glacials, més o menys eren cíclics.
I ara estem interglacial, però el que passa és que s'ha sortit d'escala. Aleshores, que si això es pot frenar... A veure, no pots frenar un fenomen climàtic natural de la Terra, no, és impossible, perquè és la seva inèrcia natural, però és que a sobre l'hem empitjorat, honestament, i això no és com posar el freno de mà d'un cotxe, saps? Imagina't un tren amb tonelades i en tonelades i cada cop i volta...
Tu el vols frenar, doncs té una inèrcia. Llavors, vaja, es passarà de frenar de segur. El que podem fer, tant quan intentem limitar i fer bondat amb aquestes cimeres que n'hi ha de Johannesburg...
del medi ambient, que al final els Estats Units no en fa ni cas, China tampoc en fa ni cas, els altres països venen la seva empremta de diòxid de carboni, o sigui, ja es pot comprar, és com una... Quant pots emetre tu a l'atmòsfera? Tantes tonelades de diòxid de carboni al mes. Doncs jo te les compro. O a l'any, doncs jo te les compro. És absurd, no sé, no estem... Això no és un joc, això... L'economia continua estant per sobre del clima, és una cosa que no...
Això ho hem escoltat moltes vegades, que diuen, els surt més a compte pagar la multa que deixar de produir això. Exacte. Per tant, doncs, aquí és una mica el cap. El que passa és que les calors aquestes que ens fa a l'estiu no és un fenomen anecdòtic, no? Hòstia, quina calor! Mira, després hi ha una causa, i la causa són aquestes gotes fredes, aquestes danes, aquests aiguats, aquestes llevantades, que n'hi ha hagut sempre, de llevantades, estem d'acord, però cada cop el fenomen és més violent. El 2020 recordem el Gloria, l'episodi del Gloria...
Molt violent i segueix i segueix. El Maresme, històricament, és un lloc perquè, no sé si geogràficament, hi ha aiguats i molts aiguats. Però últimament es concentra molt a les pitiuses, a el que seria Ibiza-Formentera, com ha passat aquest cap de setmana.
Moltes vegades es concentren moltíssimes vegades a València, i ara més a les Terres de l'Ebre. Per què? Geogràficament és més factible que passillar o això passa on passa, s'escalfa on passa? Perquè és curiós això de València, dos anys seguits.
Bé, aviam, no diguéssim que no hi ha cap bomboi a nivell atmosfèric que es produeixi just allà senzillament, que són zones on justament el mar ha pogut estar més calent, realment, perquè...
més cap a baix tu penses, dius, més al sud fa més calor, ja, però és que tenen l'entrada d'aigua de l'Atlàntic, saps o no? I vulguis que no, això ho modera. I si tu mires els mapes de calor, de temperatura superficial de la mar, justament a Balears, o tu mires a ple agost, eh?, vull dir-te, per donar-nos una compte. Tu és que està, però vermell, vermell, vermell, no?, vull dir-te, és on està més escalfat i tota aquesta zona de València, doncs, també es pari a davant. En canvi...
I ja ens agafen una mica Terres de l'Ebre i a partir d'aquí de Barcelona al Maresme es comença a fer una miqueta més fresc i arribes cap a la zona de Cap de Creus i Golf de Lleó, que hi encara està molt més fred. Aleshores, senzillament podríem dir que són zones on el mar pot estar irradiant més calor d'aquesta que ha estat absorbint allà.
podria ser això, però evidentment els fenòmens atmosfèrics són més complets que això, però encaixen amb aquest. Després una altra cosa és les particularitats topogràfiques de València, tots aquests barrancs que té, que té les muntanyes, quan baixa allò, realment va cap al mar amb una força que és inusitada. El tema del Glòria que deies ja és una altra història, perquè ja parlem de restes d'huracans que venen de l'Atlàntic,
I que, clar, com que el mar s'està escalfant, els huracans què fan? Es nodreixen d'aigua calenta.
Com que cada cop l'oceà està més calent, doncs és més fàcil que duri més aquests períodes i que inclús puguin pujar més. Normalment estan en zones tropicals i subtropicals, com que tots els oceans s'estan tropicalitzant, doncs pugen. Llavors arriben a les nostres latituds i llavors l'Urra Cala Lòria va ser això, va ser unes restes d'Urra que acaba d'haver-hi i va poder agafar la nostra zona. Llavors és que realment està fent-se tot molt extrem, és el que ens està passant.
De fet, aquest estiu hem vist l'entrada d'una cap a les Azores, a l'entrada a Portugal, per Galícia també passa. El que passa és que abans els huracans, quan arribaven aquí, es convertien en un altre fenomen. Crec que li deien la ciclogènesis explosiva, li deien una ciclogènesis explosiva. Cada cop els tenim més a la vora. Ja n'hi va haver-hi una a Grècia, com tu bé dius. Pot ser que d'aquí un temps els huracans aquí també estiguin presents o no?
Bé, i tant, vull dir, no hi ha cap motiu, això ho deia l'Antonio Turiel, l'Escolteu és un físic matemàtic del CSIC, ara està allà a Barcelona, a l'Institut Agències del Mar, us el recomano molt que l'Escolteu, en totes entrevistes sempre parla tant del temps com del tema de les energies renovables, és...
està especialitzat en això ara, i sembla que fos Nostradamus, però senzillament és... Nosaltres, els que ens dediquem a estudiar el clima, tant oceanòlegs com meteoròlegs, és una feina molt dura perquè tu estàs veient les bestieses que estem veient quant a quantitats d'energia que s'estan acumulant, que dius, bé, només pots creuar els dits perquè això va... És cada cop...
trencar un rècord i un altre rècord i un altre rècord ell bàsicament està dient això que tots aquests fenòmens extrems que estan a haver-hi de temperatura que faci intensificar tot el que ja va amb el context del canvi climàtic no...
poca cosa podem fer per revertir-ho. És absurd negar-ho, això. Hi ha gent que ho nega, però és absurd. I ell deia que el fet que hagi... O típic, no? Perquè si no ens toca aquí, aleshores no, no, no. El fet que hagi hagut un medicat allà a Grècia, o un altre que va haver-hi per allà, més cap a la zona d'Israel, o el Líban, em sembla que va ser...
Pot passar aquí perfectament. Si tenim aquestes danes, això vol dir que aquí hi ha molta energia en forma de calor que s'està alliberant a l'almòsfera. I els medicans ja és a una escala una mica més gran que una dana. Una dana és més localitzada, per això es diu depressió aïllada.
I, en canvi, els huracans ja són... Agafes més centenars de quilòmetres, no? Més enllà de l'efecte d'una dana a nivell regional. Clar que ens pot tocar, i tant. Vull dir, no tenim aquí cap escut protector ni res. Això va ser impossible pensar-ho, eh? Sí, sí, sí. Home, no, aquí un huracà no reuneixen les condicions. Pot passar, pot passar, sí.
La fauna marina, Marc, això ho pateix també, aquest efecte de canvi climàtic en el sentit d'aquests temporals, etcètera, ho pateix o no? Bé, ja n'estudi... Bé, per començar, el tema de la temperatura, no? Això que dèiem, que el que fa... Qui pot, el que fa és, per exemple, un peix que està acostumat a estar, no sé, entre 15 i 20 graus, doncs quan l'aigua està a 23, 24 o 30, doncs agafa i se'n va...
a llocs, per exemple, això que dèiem, el golf de Lleó, l'intercap de Creus i la part aquesta de França, això, allà és un lloc que genera aigua freda, doncs podrien anar cap allà en aquella zona, no? O nedar cap a aigües més fondes. Què passa? Però que aigües més fondes també tens zones que hi ha poc oxigen, ja com és una barrera, i doncs, clar, això es diu constricció d'habitat, perquè tens la temperatura i l'oxigen, i doncs, ostres, no? Però, bueno, diguéssim que tenen
tenen manera de poder adaptar-se una mica, fins a cert punt, això. Els organismes cècils, com cècil vol dir que no et pots moure, que estàs en el fons i estàs allà quiet, estàs fixat com la Posidònia, per exemple, o els coralls, tot això, ells, pobrets, no poden... no tenen manera, per això...
Diuen que a finals de segle la Posidònia està molt greu amenaçada aquí al Mediterrà, perquè és endèmica d'aquí, no la tenim a cap lloc més del món, m'imagina la importància que té, i les funcions que té, que oxigena, que fixa el substrat, dona refugi a moltes espècies de peixos i altres animals per cria, etc. Tot això és un bé ecosistèmic que tenim i segurament, perquè és d'aigües més fresquetes, no aguanta tan bé el canvi de temperatures.
I això vol dir que altres animals, com per exemple la teva especialitat dels taurons, poden dir, hòstia, el Mediterrani s'hi està molt bé, venim cap aquí. Bé, bueno, què passa? Aquí tenim les dues vessants. El Mediterrani és un mar que no és ni... Aviam, ara, més aviat ja podríem dir que és calent, però diguéssim que és un mar temperat, que vol dir que no és ni molt calent ni molt fred. Què passa? Que, clar, doncs a l'hivern es refreda més, a les tios s'escalfa més, però...
En promig, diguéssim que tota la vessant europea acostuma a ser més fresca i tota la vessant africana acostuma a ser més calenta, inclús ja la part que anem cap al cul de sac del Mediterrani, d'Israel i tot això, i la desembocadora del Nil, tota aquella zona també és molt calenta, no?
Llavors, hi ha una distribució d'espècies en funció de la seva temperatura. Què passa? Que hi ha hagut casos que han entrat taurons-balena aquí al Mediterrani, des de l'Atlàntic. Per què? Perquè està tan calenta l'aigua que ells van fent. Ai, mira que... De fet, no tenen un cartell que posi, benvingut al Mediterrani. Diguéssim que s'obren com autopistes, autopistes tèrmiques, on ells van fent. Llavors,
Però si hi ha estudis, per exemple, en quan a fenomenos atmosfèrics, com per exemple que venen tempestes fortes i tal, doncs era amb una llacuna, tenien diferents individus de taurons marcats amb una tecnologia acústica, llavors porten un dispositiu que emet una senyal i posen uns receptors que reben aquesta senyal. Llavors, tu saps si l'animal està per allà o no, bàsicament. I ho ficàvem per tota la veia. I vam veure...
que just abans de fenòmens atmosfèrics potents, de tormentes, una baixada atmosfèrica, de la pressió atmosfèrica, dels bars, de les atmosferes de pressió, els animals es movien cap a zones més profundes, per exemple.
O sigui, realment, si tenen una resposta, anticipen, d'alguna manera, perquè, doncs, dic, ostres, que aquí hi haurà mala maró, doncs, vaig una mica més, ells troben refugi a la fundària, no?, perquè, clar, igual que tu, per exemple, te vas un dia a bussejar, aquí l'Augosta Brava,
i està fent un... S'aixeca el vent i hi ha anonades de dos metres allà i... Però tu, clar, tu la que abuseixes, en base de cinc metres, cinc metres de fundar i quasi no ho notes. A deu encara menys. I a vint o trenta, doncs encara menys. Estàs allà de mar de bé, doncs bé. Com anem d'aprendre, eh? Em queda una mica amb el titular, que seria... Deixem de pensar que són fenòmens anecdòtics. Són fenòmens cada vegada més...
més repetitius en el temps, que ens ho hem carregat una mica tot, perquè això és un efecte... I la pregunta així, perquè ens entenguem, Marc, el món està emprenyat amb nosaltres, amb l'espècie humana? Home, si tingués consciència, jo crec que ho seria. Evidentment... Bé, per exemple, una de les coses que és més evident és...
És el mar, no? El mar molts cops li donem molta merda i ens escup, no? I que ens deixa les platges plenes d'això. Diu que això és teu, no? És una cosa molt metafòrica que realment em sorprèn i és que és així. El mar ho acaba traient tot, diuen. Sí, sí, sí. I també diuen que al mar tothom n'hi treu però ningú n'hi posa, saps?
No l'ajudem, i això passa amb la natura. Vull dir, no... Si tingués consciència del planeta, evidentment, és que... Però és que la consciència hauríem de ser nosaltres. Nosaltres som la consciència del planeta. M'entens? Els altres animals... O sigui, tenim una funció ecològica que ara mateix és pràcticament nulla. Abans, quan érem caçadors-recolectors, doncs també menjàvem llavors, i a mesura que ens anàvem movent, doncs també...
Llavors les treiem amb les nostres femtes i també fertilitzem i ajudem. Ara mateix la nostra funció... Som l'única espècie que per estar a gust hem de obrir muntanyes en canal per passar autopistes, per agafar minerals en el subsol, l'aigua... Per estar bé hem de destrossar. Som l'únic animal i és una cosa que no s'entén molt bé. La nostra adaptació ha sigut tenir un servei més gran
I clar, com que la nostra tendència és a minimitzar energia per sobreviure, en compte que està passant fred et construeixes, o per passar calor, per exemple, tots aquests aires acondicionats no hauríem de poder viure en zones desèrtiques.
Hi ha gent, no sé, vull dir, allà a Mèxic, per exemple, que veu al desert, està tot el dia amb l'aire condicionat. I també hi ha gent que ha d'estar vivint en zones molt, molt fredes. Vull dir, això no és sostenible perquè tu has d'utilitzar combustibles i energia, no? Jo crec que més que adaptar-nos al sistema, al planeta, ens estem inadaptant una miqueta. O estem tirant tot una mica enrere. I insisteixo que això, hi ha gent que hi entén molt i val la pena escoltar-vos perquè som fenòmens...
que no passen cada 25 o 30 anys, cada any passen coses d'aquestes. I si mirem l'històric dels últims anys és que cada vegada rebateixen els fenòmens i cada cop són més violents. El que hem viscut aquest passar cap de setmana a les Terres de l'Ebre, al Montsià, doncs a totes aquelles...
és molt gran, és a dir, 300 litres per metre quadrat en poca estona, això és sensacional. Jo sempre dic, tu parlaves dels barrancs de València, si aquells barrancs a València, totes les poblacions, Paiport, etc., ens hagués caigut aquí, jo crec que hagués estat inclús pitjor, és a dir, perquè allà tenen uns barrancs, que tu saps, i tenen unes rieres molt i molt i molt grans, si heu pogut visitar la zona...
I aquelles rieres no podien absorber l'aigua. Són rieres que són més rius que rieres, però d'una conca brutal. Aquí no sé si ho haguéssim pogut, però tot està al caure. Jo soc molt conscient que aquests fenòmens, cada cop hi ha més avisos meteorològics, cada cop hi ha més alertes activades...
Que aquí també hi ha un efecte a València, eh? Hi ha un efecte a València de dir, hòstia, més va que ho activem i després no passa res, però és veritat que hem de fer una mica de casa al planeta perquè, si no, pot haver-hi una desgràcia. Jo sempre dic, tant de bo no, eh? Tant de bo no. Però Formentera, per exemple, està rebent uns cops i uns fenòmens brutals l'estiu passat de l'any passat, aquest mateix, aquest darrer cap de setmana. I allò és una illa petita, eh? És a dir, hòstia, jo no sé si estaria molt tranquil allà.
Sí, clar, és una zona, diguéssim, que és poc alta respecte al nivell del mar, això ja parlem de tempestes, això, i després són zones, normalment són àrides, i les zones més aviat àrides no estan preparades per absorbir tota aquesta quantitat d'aigua i per això estan fins amunt.
És que poca cosa que faci aquí. Vull dir, tenim una sèrie de...
de fenòmens que ens venen, com et deia, d'origen natural, els hem empitjorat i continuem visquent en una bombolla, visquent d'esquenes, la majoria de nosaltres, cada cop hi ha gent que es desperta més, però visquent d'esquena de tots aquests fenòmens, només la gent que s'edica a l'estudi o que treballa a la natura per diferents motius, pescadors, gent que està allà en ramaders, aquesta gent és la que se'n fa creus.
Sí. En fi. Mart, t'agraeixo moltíssim que avui has estat aquí un dia més. A punt de marxar, ja o no? Sí, el dijous.
Sí, a punt a punt, eh? Sí, sí. Te'n vas a buscar els teus amics taurons allà, eh? Bé, vaig acabar, com deia el doctorat, i, evidentment, qualsevol oportunitat que hi hagi per anar a l'aigua, es trobo a faltar. Ja vam dir-ho, vam explicar-ho la setmana passada, que tant bon punt puguem, doncs farem alguna connexió, a veure si les comunicacions i tot plegat, i els horaris, evidentment, ens ho permeten. Donar-te moltíssimes gràcies, desitjar-te molt bon viatge, estic segur que parlarem...
No sé si podrem fer-ho cada setmana, però sí de tant en tant, i ens expliques una mica com està tot plegat. I que tinguis molt bon viatge, com tornis, et diré doctor Marc Aquino. No, sisplau. Home, tu vas a treure el doctorat? Mira, saps què em diuen? Un millor del doctorat, saps què és? El treure't el de sobre.
Més que el títol de doctor, perquè és com una iosa que tens allà que dius, mare meva. Ja tens ganes de treure't. Sí, sí, sí, ja aniré flotant. Doncs Marc, una abraçada ben forta, que tinguis molt bon viatge i anem parlant. Vinga, moltes gràcies i fins als mires.
Les notícies de les dotze. Salutacions i benvinguts a aquest temps de notícies. D'aquí justament una setmana, dilluns que ve, recordem que a les 10 del matí, Protecció Civil de la Generalitat activarà una prova del sistema d'alertes als mòbils, anomenat ES-ALERT, que afectarà a Vilassadamar i a la resta de municipis del Maresme, així com també a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Durant aquesta prova, per tant, atenció, tots els dispositius que es trobin en aquestes zones rebran un missatge SMS acompanyat d'una alarma estrident. Aquesta alerta es rebran només una vegada per dispositiu i s'aturarà una vegada s'accepti. El missatge apareixerà en català, castellà i anglès amb el següent text.
Prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya. En una emergència real, rebries instruccions per protegir-te. És una prova. L'acció forma part de les proves de protecció civil per avaluar el funcionament del sistema S-Alert i fer-lo conèixer entre la ciutadania. El model permet enviar avisos i instruccions als telèfons
que es trobin en una zona afectada per una situació d'emergència greu, com ara inundacions o accident químic. Es tracta d'un simulacre, per tant, es demana que no truqueu al 112. No cal que feu cap acció especial, només heu de llegir el missatge i després apretar el botó de confirmació perquè el so s'aturi.
Tot apunta que el gest d'última hora del govern espanyol d'obrir negociacions amb Alemanya per l'oficialitat de la llengua catalana a Europa no farà canviar l'opinió de la majoria de membres de l'executiva de Junts, que és favorable al trencament amb el Partit Socialista Obrer Espanyol.
Ahir a la tarda, Carles Puigdemont va reunir-se durant gairebé tres hores a Perpinyà amb l'estat major de Junts per tal d'acabar de perfilar la proposta de trencament amb el PSOE que es debat aquest dilluns. La reunió, que ha generat moltíssima expectació, arriba després que Junts va pujar al to dimecres en la sessió de control al Congrés, en la qual Míriam Nogueres de Junts va advertir a Pedro Sánchez que arriba l'hora d'un canvi després de la suma d'incompliments. Si l'executiva de Junts...
acaba optant per trencar amb el PSOE, el partit convocarà immediatament una consulta a la militància per qui avali la decisió. De fet, recordem que fa dos anys l'acord de Junts amb els socialistes per la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol ja el van avalar els afiliats de Junts en una consulta de caràcter interna.
Més coses. Una xarxa dirigida des de Portugal es dedicava a captar dones a Sud-amèrica per explotar-les sexualment a Espanya. Vuit dones han pogut ser alliberades i la xarxa ha quedat desarticulada segons els cossos de seguretat que han participat en una operació conjunta de la Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra i Policia Judiciària Portuguesa.
L'operació batejada, amb el nom d'Aurelia Bellona, ha inclòs escorcolls simultanis a Lleida, Tudela, Navarra, Irungui, Puscoa i Faro, a Portugal. A més d'alliberar les víctimes, han confiscat 3.800 euros en efectiu, documentació, dispositius electrònics...
I també marihuana i munició. Les vuit dones rescatades han rebut atenció especialitzada i estan sota protecció d'acord amb els protocols de lluita contra el tràfic d'éssers humans. Tot i que s'ha fet públic aquest diumenge, aquests escurcolls es van realitzar el passat 7 d'octubre.
I el Reial Madrid ha guanyat el Barça per dos a un i s'ha quedat amb els tres punts del Clàssic i, per tant, es distancia a cinc punts del Barça en la classificació. A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. I a dos quarts de dues, les veus del ple, amb la informació de la plenària de dijous passat. Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM
L'altre dia vaig buscar vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu. Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
No deies que us aniria molt bé contractar algú jove per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què? El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya ha posat en marxa dues convocatòries de subvencions per al foment de la contractació de joves. Concretament, el SOC subvencionarà empreses, autònoms i cooperatives per la contractació durant 12 mesos de persones treballadores de menys de 30 anys. Obrim el mercat de treball als joves, reactivem i fem créixer les empreses. Ara mateix truco a l'empresa.
I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa. 012, la millor resposta. És única, no s'assembla a cap altra. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Seguim endavant!
Ahir, ja en el Mar de l'Inèdit Festival, els cinemes arribaus van omplir de gom a gom per veure un dels grandíssims documentals que s'hi projecten aquests dies. Ni més ni menys estem parlant del mètode Víctor Nubla, d'interpretació de Víctor Nubla. Víctor Nubla vam dir que era un agitador contracultural, pioner de l'underground barceloní.
Un documental que, entre altres, ha dirigit i ha preparat David Picó, que avui tenim el gust de tenir a l'altra banda el fil telefònic. Entrem en el món de Víctor Nubla, de la veu i de la mà de David Picó. Som-hi! David Picó, bon dia, bona hora!
Bon dia! Com estàs? Encara estic ressecós, però ressecós d'alegria, eh? Ressecós de felicitat, perquè ahir realment no hi cabia ni una agulla en el cinema Saribau, eh? Per mi va ser poteòsic, ja entenc que per una persona que hagi fet 25 documentals, doncs és el pa de cada dia, però per mi era un pa que no menjo mai, aquest. Quan em van dir que era sold out, que això ara ho hem de dir en anglès, es veu que no es pot dir...
que s'han esgotat a les entrades, em van dir «Sold out!» i em vaig quedar de pedra perquè no és fàcil omplir un cinema amb un documental a partir d'un personatge com el Nubla, que és l'Underground, i molt bon rotllo, molts amics, molta gent que no coneixia el Nubla i que el va descobrir així que molt feliç.
I després d'una tarda que els culers van patir una miqueta, escolta, ens va anar bé aquest glob d'alegria. M'ho va dir més un amic culer. Em va dir, mira, sort que fas l'estrena, perquè si no ens va bé el partit, ho oblidaré tan ràpid. Doncs mira, va ser això. Després de l'estrena vam anar a aprendre a fer un veure i no es va parlar del Barça ni un segon. Doncs fantàstic, això vol dir que va anar al documental. Ja tindrem temps de parlar del Barça. Un antídot, va ser un antídot.
David, explica'ns una miqueta així, grans trets, qui era Víctor Nubla i per què et poses a la seva vida. Home, que tu crec que... i sé que vas conèixer, no? Sí, sí, de fet el Nubla i jo érem molt, molt amics.
i el Nobla va desaparèixer de cop el 2020, va morir enmig del confinament. Ara ho estava parlant això amb unes quantes persones. Això ens va deixar tots molt descol·locats. Jo crec que moltes persones que van conèixer el Nobla no van poder tenir el dol que necessitàvem, perquè el Nobla era un gran connector, era molt intens, l'estimava molt...
I hem fet diverses coses, però una de les coses que jo volia fer era un documental. El Nobler sí, evidentment. El Nobler és escriptor. Mira, encara parlo en present, fixa't. El Nobler era escriptor, va ser un cofundador de Macromassa. Què és Macromassa? Doncs una de les bandes de música industrial experimental. No exagero més prestigiores d'Europa. Va néixer el 76 el mateix any que...
que els Sexpistols, aquesta banda, a més a més en molt sentit de l'humor, però sobretot, clar, jo el conec més com a artista, per descomptat, però la meva visió és d'amic. El Nubla era un gran connector, connector d'idees, connector de músiques i connector de persones. Moltíssima gent va conèixer el Nubla, gent gran i gent jove. Ell deia una cosa que a mi em sembla preciosa i és que quan ets jove has d'aprendre dels grans i quan ets gran has d'aprendre dels joves. Ara sembla que això sigui impossible perquè hi ha com una...
una estranya escletxa generacional que fa que suposadament no ens hem de posar d'acord. I jo comentava ahir la presentació que el noble no és una persona ni un personatge, és un univers. I aleshores hi ha fet un documental que és un tast d'aquest univers.
Un task molt ben fet, i un task que passa per la seva vida dins de l'underground barceloní. Nosaltres aquí, en parlant de tu, tenim un espai que es diu parlant d'underground, que vénen dues bandes i molta gent d'aquest underground. Hi ha un moviment que és sensacional. Podríem dir que en Víctor Nubla era, no diré el pare, però sí una de les grans ànimes de l'underground barceloní, no?
Totalment, absolutament. Clar, pensa que ell va viure bàsicament a finals dels anys 70 i els 80, diguem-ne, amb els inicis, vull dir. Clar, el que aleshores es deia música laietana va acabar desembocant en música de ball i música salsa.
el Joan Saura, que és un músic que també va morir, té una frase mítica que surt al documental, que diu jo estava fent experimental i me'n vaig a la mig i quan vaig tornar tots estaven fent salsa. No és una crítica de salsa, de fet és una descripció de com tots estaven fent salsa i estaven fent música, diguem-ne, per festes majors i tal, i on havia anat a parar tot allò que jo havia deixat, no? El Nubla no tenia aquest tarannal, el Nubla mai va fer salsa, diguem-ne, no?
Aleshores va seguir aquest camí més complicat, però que per altra banda és un camí que ha anat seguint també després més gent. I com que, mira, tu ho has dit molt bé, també era un dinamitzador contracultural, ell va ser un dels cofundadors del festival, el Festival Lem,
que acabat aquesta setmana, eh? El Festival Lem va acabar precisament el dissabte, i jo vaig estar el diumenge, no va ser casualitat, eh? Vaig demanar-ho al Festival Inèrit, i en aquest sentit han posat moltes facilitats. Perquè sabia que molta gent que va al festival també vindria a l'estrena, i és trist que vagis a una estrena i et perdis un concert, o vagis a un concert i et perdis l'estrena, fins que ho vaig fer quan es va acabar al Festival Lem.
Amb això que estic dient, per no enrotllar-me més, que el Nublar, efectivament, era un militant d'aquest tipus de música i d'aquest tipus de contracultura, que no és que vulguis ser minoritari. De fet, la filosofia és, en el moment en què tu et converteixes en majoritari, està bé, però el teu discurs ja és un altre, el teu gest ja és un altre. Ja et converteixes en una altra cosa inevitablement. Per tant, t'has de protegir una mica per continuar...
expressant-te d'aquella manera, potser una mica més radical, una mica més salvatge. Sí, és veritat, però estic segur que Víctor Nubles, un dels que si vés fes el pas a majoritari, més mantingut l'essència contra tothom, és a dir, contra crítiques, etcètera. Un home que lligava literatura, música, assaig, a més a més amb un toc bastant irreverent. Per tant, és allò que podem dir gent i figura, eh? Totalment, totalment, sí, sí. I ja està la sepultura i més enllà.
perquè m'emociona molt quan veig gent jove que el va conèixer poc i que per ell ja és un referent i m'explica, no, no, si jo només el vaig veure dues vegades la frase el noble em va canviar la vida és espectacular és que tenia aquesta capacitat de saber dir-te allò que potser tu no ets prou conscient fins i tot, alguna cosa tan senzilla com recomanar-te el llibre que calia recomanar-te el disc
que et calia a tu, no a tots, no? M'ha agradat molt aquest disc, escolteu-lo. No, no, a tu escolta aquest, tu escolta l'altre. Mira, escolta, tu has de... crec que hauries de conèixer aquella persona perquè crec que us fareu bé. Tenia un do, tenia un do per connectar. I això ha fet que moltes persones, molta gent del món de la contracultura i de la cultura en general, doncs el tinguin molt present.
Per mi va ser un miracle, per això t'he de dir que Festival Inèdit m'acceptés, perquè és un doku molt artesanal, molt punk i molt fet com jo volia, però vaig tenir sort. Mira, vaig tenir sort que en el festival hi havia la persona adequada, una persona que de cop va dir, ostres, algú s'ha atrevit a fer un doku del Nubla. I mira, ahir em deia, tenia molta por que veure el doku del Nubla i que l'hagués fet algú,
perquè mai saps, amb mans d'aquí caurà el Nubla, que l'hagués fet algú, que l'hagués fet un format, diguem-ne, convencional. No és el meu cas, eh? I em va dir, ostres, jo com vaig veure el Docu, i vaig veure com estava fet, i que tenia esprit Nubla, vaig dir, palante, això, entra al festival. Inèdit. I mira, feliç, feliç i content.
Tu t'has plantejat que et vés dit, en Noble estic segur que ell l'havés fet igual, però t'has plantejat en algun moment durant la gravació, durant el guió, durant les xerrades, durant l'editatge, t'has plantejat com ho faria ell o no en algun moment? Sí, de fet jo he anat fent el doku, aquest doku vaig començar a fer-lo, el tenia pensat abans que mories, per tant diguem-ne i vaig començar a fer-lo el 2020, porto 5 anys.
Jo he anat parlant amb el Nubla. Jo volia fer un documental molt Nubla. Què m'hagués dit ell un cop acabat? Home, jo...
Coneixia molt bé. Saps què m'hagués dit? Si plovia, que li encantava, m'hagués dit, David, que maco. Si no plovia i feia sol, m'hagués dit, quina merda de documental. Perquè, clar, tenia canvis d'humor. El que coneixem sabem que també era rondinaire. No esperessis mai del nuble que et digués una cosa meravellosa i que la mantingués amb el temps.
Bueno, almenys ahir al matí va ploure, almenys perquè ahir al Maresme. Mira, això està... No, sí, sí, sí, i aquí també. Veus? Això vaig pensar, vaig dir, hòstia, mira, el dubbe ha posat una miqueta de pluja al matí. Exacte. Tens tota la raó, tens tota la raó. Escolta, i ell va saber, doncs, abans de morir, que li volies fer un documental?
No perquè jo no l'hi vaig dir mai. No, no, no, no, no, no l'hi vaig dir mai. Jo tenia pensat fer un toco en vida i perquè vaig pensar, hòstia, és que... Jo pensava que els coneixements del Nula no s'han de perdre. Clar, quan va morir vaig pensar, encara ho vaig pensar més. I a més, ja s'ha fet quan mor una persona comencen mil relats al voltant d'aquella persona.
I, a més a més, anirà passant el temps. Hi haurà moment a la vida que tots els que expliquin coses del nuble ja no l'hauran conegut. Per tant, vaig pensar, mira, i aquesta és una singularitat del documental, vaig pensar, faré un documental que tots els que surtin i parlin del nuble siguin el nuble, perquè en aquest documental només hi surt el nuble. Sí senyor, sí senyor. No hi ha terceres persones.
L'has dirigit a la direcció estística corregut al càrrec de l'Alberto Martínez. Ahir el vau presentar, però que ningú es pensi que això es queda aquí, perquè el dia 1 de novembre torna la projecció a les 7 de la tarda. A les 7 de la tarda tornem a projectar el documental. M'encanta que ho diguis i m'encanta que aquesta entrevista sigui avui, perquè sí, és veritat, ahir per mi va ser hipoteòsic, ja t'ho dic, i és l'estrena i tota l'emoció, però saps què passa? Que el dia...
que el dia 1 de novembre, a les 7 de la tarda, sembla una mica com Sant Esteve, no?, que tothom parla de Nadal i t'oblides del Sant Esteve. Escolta, que encara tenim canelons, eh? Bueno, el dia de Sant Esteve anem als pastorets i el dia 11 anem a veure el documental d'en Víctor Null, a què et sembla? Exacte, exacte.
El dia 1, a les 7 de la tarda, el cinema s'arriba a un de Barcelona, que està ben apropet, agafava el cotxe o el tren i veniu cap aquí. Segona i última projecció. Jo ho soc sincer, crec que amb una pantalla de cinema, no sé si és tornadora més, el documental, per tant, insisteixo que segurament l'última vegada que es pugui veure el cinema. Si és l'última vegada que es pugui veure el cinema, pot ser que es vegi en televisió.
Jo crec que en televisió es veurà, ara no t'ho puc concretar perquè estem en ella, que diu, i la meva intenció, això ja ho veurem, la meva intenció és que després pugui anar a alguna plataforma que estigui interessada. És veritat, i sombrallo que estigui interessada, perquè bé, diguem-ne, el que mana són uns altres criteris molt més comercials, jo ja ho entenc, i el meu documental i el dubbel, la comercial no en té gaire. Ara t'he de dir...
que tothom que no coneixia el Nubla va sortir encantat, eh? És a dir, en aquests moments tots estan buscant que collons era el Nubla. Sí, senyor, sí, senyor. I van riure, també, perquè hi ha moments que fa del documental que són humorístics, i, a més a més, dura 70 minuts. Vull dir que tampoc no vaig fotre allà una obra wagneriana. Però a Basti Gert toca córrer molt, no? Buscar material, guionar-ho una miqueta, comprimir-ho. Jo crec que ho comprimeixes molt, una vida tan plena com en Víctor Nubla. Comprimir-ho amb 70 minuts, aquí et devia fotre un mal de cap, això...
Mira, aquí vaig tenir una... Perquè és veritat que és un documental que és 100% meu, que és d'autor, tot el que tu vulguis, però jo vaig demanar ajut.
Perquè, clar, després això s'ha de materialitzar també. Jo des del punt de vista contingut ho tenia claríssim. Vaig demanar ajut, em van donar... Els col·legues i els amics del Nuble em van molt material. Després vaig haver de demanar ajut perquè jo ho vaig fer a casa amb un programa d'edició antiquíssim i no ho podia treure del meu ordinador. Era impossible exportar-ho, s'honorrava tot. Sort d'un col·lega. I una cosa que sempre remarco molt i que trobo que és molt emocionant...
és que aquest documental m'ha ajudat molta gent i tothom, sense excepció, ningú em va demanar res a canvi. Ningú. Vull dir que aquest documental ha costat zero euros, zero de les antiques pessetes. No hi ha cap productor a darrere, no hi ha ningú a darrere. Som els que l'hem fet i el Nubla. Doncs això encara posa més en valor no tan sols fer una feina audiovisual d'aquestes característiques, que està molt bé, sinó una mica l'univers de Víctor Nubla. Ell també suposo que ho hauria intentat fer-ho així.
Clar, sí, tens tota la raó, és que aquest ha estat per mi el criteri màxim. Jo volia fer un documental a la manera del Noble amb la seva petxada. No deixa de ser que el Noble era 10 anys més gran que jo, no deixa de ser que una persona de la qual jo he après moltes coses. I vaig pensar, jo no puc fer un documental ni convencional ni que no sigui noblesc. Jo vaig fer una noblada. És la teva òpera Prima?
Mira, jo he treballat molt a televisió. A televisió he fet moltes coses. I sí que és veritat que vaig a un documental que es deia Operació en Pales, que és un documental fals sobre el 23F, que va ser polèmic perquè quan es va enterar que era fals alguns periodistes es van enfadar. Però allò allà era...
Era guionista, només, jo. I, a més, em vaig dedicar només a la part més humorística. El director era el Jordi Évole. Hòstia, va ser brutal, eh, perdona, allò va ser brutal. Vale, te'n recordes d'allò? Home, home, home, i tant, i tant. Vale, doncs allò, allò, clar, jo vaig estar set anys a Salvador.
i al programa Salvados. I aleshores, una de les coses que vam fer, que jo crec que allò, de les millors coses, personalment, però jo crec que ells n'estan d'acord també, que vam fer, va ser arriscar-nos a fer un documental sobre el 23F. És veritat que aquí no hi ha gaire cultura del documental fals, si és com els països anglosaxons, això és més habitual, i potser va crear, va descol·locar bastant la gent. Tot i que després vam fer un debat,
un debat per parlar sobre els mitjans de comunicació, sobre les notícies fake i tal. No ho vam amagar, que era fals al final. Però bé, jo allà vaig ser només, perquè jo de fet de professió soc guionista,
Però en aquest cas jo volia fer-ho jo, tot, perquè va ser una idea personal i ja està. I diguem-ne que sí. A la pregunta que tu em dius, després de tot aquest rotllo que t'he fotut... És l'òpera prima, eh? És com a documental, és el primer que fa. I no sé si em faré cap altre, perquè estic ja molt content. És el primer que fa.
Home, a veure, tato jo, eh? David, el primer documental i que te'l projectin a l'inèdit amb aquest èxit, segurament algú et trucarà, David? Mou alguna cosa més? Mira, escolta, aquest món és molt...
T'ho dic sincerament, és molt desagraït. És molt desagraït. És a dir, és molt agravacent, és molt feliç, s'agraeix a les persones i al cap d'una setmana ningú s'ha recordat el que has fet. T'ho dic perquè jo estava saldado, és el programa de més èxit, amb més audiència que hi havia en aquell moment.
Bé, és a dir, de què serveix això, home, de prestigi, de conèixer gent, de passar-t'ho bé, de fer uns programes que estàs orgullós, però després de pica pedra igual, perquè és un món on tot s'oblida molt ràpid, tot passa molt ràpid, tot s'esvaeix molt ràpid. És així, estem en aquest punt.
Ara farem una mica de joves amb experiència acumulada, podem dir. A mi m'agrada dir-ho així. Joves amb experiència acumulada. M'encanta, m'encanta. Perquè ara direm allò de... Hosti, és que hi ha masses coses a la tele, avui. Hi ha masses canals, hi ha masses plataformes. Abans ho gaudíem tot una mica més. Ara no ens donen temps de gaudir les coses. Clar, hi ha molta diversificació, molta dispersió, i això ha fet que el criteri
hagi canviat, perquè qui s'arrisca a emetre una cosa que té un punt experimental? Qui s'arrisca? De fet, ningú. De fet, en general, les televisions generalistes...
no són gens el que eren fa uns anys enrere. Abans hi havia uns programes on, mira, almenys hi sortia una sèrie de gent, culturalment eren potents, tot això ha desaparegut. De fet, ha desaparegut la música. Sí, sí, Operació en Triunfos i coses d'aquestes, però no, no. Parlo de programes on hi ha algú que està pendent de...
dels discos, de la gent que surt, però dels coneguts i dels no coneguts, tot això ha mort. M'agrada molt que parlis de criteri, perquè moltes vegades és el que falta, criteri. Dius que ha canviat, jo crec que no ha canviat, en alguns casos ha desaparegut el criteri, però això seria un altre debat.
Un altre debat. Un dels molts. Un dels molts, un dels molts. Escolta, i parlant de tot, com vas conèixer, tu, en Víctor Noble? En quin moment vas conèixer i com? A mi em feia molta gràcia perquè al Noble, cada vegada que li feien aquesta pregunta, s'inventava el moment, perquè el Noble era així. Ah, doncs inventa-t'ho, inventa-t'ho. Sí, sí, sí. Mira, al Ballinclant, quan li preguntaven per què li faltava un braç,
És famós que ell deia sempre una cosa nova, cada vegada s'inventava una història perquè li faltava un braç. La veritat, el vaig conèixer una vegada perquè jo li vaig fer una entrevista. Vaig fer un reportatge sobre el panorama experimental als anys 90 a Barcelona...
I ja el vaig conèixer i va ser fletxazo perquè és que ja vam començar a parlar i jo crec que ja no vam deixar de parlar i ja fins que es va morir. Però ara m'has explicat la veritat o és una... Si t'ho pregunto demanaràs una altra cosa. Avui t'he explicat la veritat. Si m'ho preguntes també t'explicaré la veritat. Potser no coincideix.
Escolta, doncs, recordem, eh, si anem a arribar 1 de novembre, 7 de la tarda, un col·legi videogràfic del llegat de Víctor Nubla, que era músic, escriptor, gitador, contracultura, m'agrada molt a mi aquesta frase. Escolta, té uns llibres, ho dic perquè potser algú s'espanta una mica, oh, experimental, té alguns llibres per a tots els públics divertidíssims, que et pisses de riure, hi ha un, a veure si soc capaç de dir el títol, per acabar, eh, si vols, que es diu Biografies il·lustres de personatges breus,
que són biografies de personatges coneguts, però totes les biografies són inventades. La història és com si d'aquí cent anys algú hagués trobat biografies de personatges, de Cleopatra o d'Einstein, però amb tots els papers confosos, barrejats, i llavors totes les biografies són absurdes, perquè ha agafat coses de tothom i les ha posat allà, però res coincideix, no? I és pixant, eh? Aquest és pòstum.
Que bonic, també, en fotre-se'n de tot una mica. Que tinc la sensació que en Nubla ho feia, això. Mare de Déu, en Nubla, si era capaç de... Els seus discurs són una broma un darrere de l'altre. Una broma, vull dir, no... Ell no es posava medalles. Clar, si s'hagués posat medalles potser no hauria sigut ja... No hauria estat en aquest món, diguem-ne, per sota de la cultura. Però per sota de la cultura passen moltes coses. Em refereixo a la Consta Cultura, Andre Grau, com vulguis dir-ho.
Però avui no acabo ni amb música de Víctor Nubla ni amb música d'aquella època. Potser de l'època sí, però acabo amb una gent que m'encanta i sé que a tu també t'agrada molt.
Els estic sentint de fons, ja. Per què? Doncs perquè aquest senyor... Ara, l'any passat era un dijous al mes, els dijous allà que fotia música als 80 a l'U de Gas amb l'Alfred Picó, el seu germà. I aquesta allà ens foten uns tardeos que estic esperant el dia per venir allà a trencar-ho tot! A trencar-ho tot! El proper tardeo és aquest dijous, no l'altre. A la sala gran de l'U de Gas...
i a ballar, a disfrutar, a passar-ho bé, perquè... A mi m'agrada molt la música experimental i no tinc cap prejudici. M'encanta ballar i la música feta per ballar, perquè ballar és una cosa terapèutica que forma part de l'ésser humà i m'encanta punxar. Jo allà estic de DJ i el meu germà fent la promo, perquè sempre hi és el meu germà fent la promo, fent saludar a la gent...
Lúdegas, aquest dijous no, que ho fem a la petita, a la nit, el tardeo és d'aquí 15 dies a la gran. Allà està, ja vaig, ja vaig cap allà, jo. Vinga, vinga, corre, corre, que encara arriba des tard.
David Picó, ha estat un autèntic plaer. Un plaer per a mi, moltes gràcies, moltes gràcies. M'ha encantat que em trobessin i parlar del que va passar ahir i del que passarà el dia 1. Gràcies, gràcies. Gràcies a tu, David. Víctor Nubla, d'interpretació de Víctor Nubla, del senyor David Picó. Recorda, 1 de novembre, se les arribà a 7 de la tarda. Mil gràcies, David. Una abraçada ben forta amb els Petxo Boys. Una abraçada, endavant. Que vagi molt bé. Petxo Boys, ens ací, n'arribem a dos quarts d'una.
Fins demà!
Doncs hem parlat de l'univers, Víctor Nubla, amb en David Picó, i hem arribat amb Petxo Boys, que és l'ofiniltena, que és l'ofiniltena amb Petxo Boys, amb aquest Itzacent. Una pausa, l'última d'avui. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Radio, 98.1.
Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
a Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Héctor Torreblanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesaradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052 arrelats a Vilassar de Mar i esgarapant retalls del nostre passat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Últits minuts del Parlam de Tot d'aquest dilluns. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlam de Tot.
Un moment com cada dilluns de saludar en en Martí Sants, el nostre especialista en el món del cinema, per parlar del president d'història i d'històries del cinema a través de la llista Motion is Emotion. Motion is Emotion és una llista que ha elaborat, de 100 pel·lícules, que ha elaborat en Martí Sants i ell ens les descobreix, les desgrana ara mateix en directe. Som-hi! Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Martí Sanz, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé. Doncs vinga, escolta, què posem damunt la taula avui, va? Mira, avui el que toca de la llista és Ciudadano Kane, d'Orson Welles, i per tant parlarem d'Orson Welles.
que, bueno, és evident que no ens l'acabarem amb aquest programa ni si en féssim 100, perquè Orson Welles s'ha dit tantes coses, segurament després de Hitchcock o igual és el cineasta que més literatura ha generat en tota la història del cine. Sí? Sí, s'ha dit de tot, amb la diferència que Hitchcock diguéssim es considerava més entreteniment, mai guanya Oscars, en canvi Orson Welles surt a tots els manuals de cinema com la pel·lícula, diguéssim, fundacional del cine modern, etcètera.
Ell va néixer el 1915, que curiosament és l'any de Naci d'una nació, del Griffith, hem parlat aquí, que es considera una mica l'inventor de la sintaxi cinematogràfica, i molta gent el considera amb ell el reinventor del cine, perquè ell aplica moltes coses i renova aquest llenguatge d'una manera que segurament passa per ser l'inventor del cine modern.
Ell era un home que es va quedar orfe, bastant jove, que això és important, ja ho veurem, i va rebre una petita herència. I llavors amb això va ingressar en una escola, que era un nen prodigi, diguéssim, de molt petit, a l'escola va fer els cursos que tenia que fer amb 3 anys i eren 5, els seus professors al·lucinaven amb ell. Llavors als 17 anys se'n va a Irlanda, fa veure que té més edat i allí comença a fer teatre.
Comença a fer teatre, coses inclús a Shakespeare i tal. I després passa, ja que està a Europa, diguéssim, a Espanya. I Espanya es queda totalment enamorat d'Espanya, d'Andalusia, inclús fa la torero. És un home que l'has d'agafar amb pinces perquè no sempre diu... Però bé, ell diu que va estar dos anys sent torero i ho posa en tots els seus currículums, que és un torero i tal i qual.
I s'enamora especialment. És a dir, no fa de Torero el cine, fa de Torero de veritat. No, no, fa de Torero de veritat. Déu-n'hi-do. I és molt amic de l'Ordoñez, etc. I llavors, després torna a Broadway...
I als Estats Units, diguéssim, i allí crea, és el moment del teatre, és el moment que hi havia el New Deal i tot això, llavors hi havia un teatre molt d'esquerra, subvencionat, més o menys, i ell crea una companyia que és un Mercury Theater, que és molt important, i aquesta companyia fa sobretot teatre i teatre radiofònic.
i llavors ell era un home, diguéssim, que destaca molt amb la seva companyia, amb el teatre que fa, i especialment a la ràdio. Potser Lito, que tu coneixeràs, que és el teu ofici més important de la ràdio, és la Guerra dels Mons, del Wells, que ell porta a la ràdio i que va ser un escàndol perquè hi ha gent que s'ho creia, va haver de sortir ell fent una declaració, senyors, això és ficció i tal i qual, i això va passar l'any 38, el 30 d'octubre, curiosament. Mira, que ara fa anys, doncs, eh? Sí, i la RKO
que és una d'aquests majors que hem dit, és una de les cinc majors, dels grans estudis, la més petita de tots, el vol fitxar de seguida, perquè diuen que aquest home és un geni, i li fa un contracte per fer tres pel·lícules amb, diguéssim, l'opció de fer el muntatge, que això no ho feia ningú en aquella època. O sigui, el director no tenia el que es diu el Final Cut, no tenia aquesta opció, era dels productors, de l'estudi i tal, i amb ell li donen. I llavors fa una pel·lícula que és Ciutadano Kane,
O más, Ciudadano Cain. Sí.
amb un tipus de planos que utilitza aquesta pel·lícula, força estranys, eh? Uns planos molt... Suposo que són molt Orson Welles, no sé si són Orson Welles, però estranys ho són, eh? Bé, per alguns és, diguéssim, la pel·lícula que s'inventa un nou llenguatge, perquè jo havíem estudiat aquí, quan es crea el llenguatge, hi ha unes normes que si tu vols empatitir algú, l'has de filmar des de dalt, si vols engrandir, el filmes des de baix, i ell tot això li dona la volta, i filma des de dalt una persona...
que la volen grandir, diguéssim, i després juga molt amb la profunditat de camp, com quasi no s'havia fet mai, treu gent amb la cara tapada per l'ombra, fa coses molt modernes. Era un home extremadament modern. Com tots els genis, diguéssim, està en una generació posterior a la seva, diguéssim, ja. Adelanta coses que després. Alguns diuen que no, que tot el que hi ha allí ja s'havia fet alguna vegada i tal, però, bueno, aquesta explosió de talent, perquè pensa que hi ha...
És una mescla de genis, aquesta pel·li. La música és el Bernard Herrmann, que vam parlar d'ell, és el músic del Hitchcock, que sempre hi ha aquells directors més romàntics de la història que havia treballat ell, eren el Hitchcock i el Orson Welles. El muntador és el Robert Wise, que després va passar al cine, va fer coses tan importants com Website Story, Sonrises i Làgrimes i tal, un director molt important.
L'operador és Greg Toland, que també és potser el conegut màxim, és un dels pocs que sortia junt al nom del director, tant en les seves pel·lis com en les del John Ford. I el guió és del Herman Mankiewicz, el germà del J.L. Mankiewicz, que era un dels guionistes també més importants de Hollywood. I llavors, en aquesta pel·lícula, diguéssim, que tothom era molt jove, perquè ell quan la va rodar tenia 24 anys.
Una cosa bastant insòlita, però clar, i era un geni, i no era un nen de 24 anys, perquè venia, com t'he dit, d'una carrera molt exitosa en el teatre i sobretot a la ràdio. Que això és el que més aprofita a l'hora de fer Ciudadanos, que és una pel·lícula que potser el més important és l'àudio. Sembla que era un escriptor d'aquests latinoamericans, no recordo el nom, que deia que aquesta pel·lícula és l'única que es podia veure d'esquenes a la pantalla.
Cabrera Infante ho deia això, d'esquenes a la pantalla perquè s'entenia tota perfectament, diguéssim, només amb l'àudio. Diguéssim, que no és casualitat que l'heroi del cine sonor sigui una estrella de la ràdio, diguéssim, perquè fins ara el sonor... No, esclar, quan s'adapta una obra de teatre, un obra de teatre a la ràdio, doncs has de fer que s'entengui només amb l'àudio, òbviament, eh? Exacte.
I això suposo que se devia portar al seu terreny cinematogràfic. Sí, això ho portava. Un terreny cinematogràfic de molt d'èxit, que no estem parlant de qualsevol, eh? No, va tindre molt èxit d'entrada, és a dir, la pel·lícula va ser un èxit, però no de públic, eh? Perquè aquesta pel·lícula va tindre un problema, que és un problema que...
marca tota la carrera d'Alson Welles, que és una carrera desastrosa, perquè jo no diré totes les pel·lícules, però Alson Welles és el director que té més projectes inacabats de la història del cine, diguéssim. Quasi totes les pel·lícules no les va acabar, les va començar, no les va ni començar, són muntatges que han quedat penjats, després ho han anat acabant, etcètera. I això...
Va tindre un enemic, perquè l'enemic era el William Randolph Hertz, que tu, com tu saps, era el gran magnat de la premsa. No sé si tenia 137 diaris, no sé quantes emissores de ràdio... Era un home, diguéssim, molt poderós, i llavors la pel·lícula Ciudadano Kane és sobre el William Randolph Hertz. Ell va agafar aquest personatge com a prototip. Jo crec que, en el fons, és sobre ell, també, perquè totes les pel·lícules tenen un gran...
un gran, diguéssim, component autobiogràfic. També és un nen petit que rep una herència, és el que dèiem, i que el treuen de la seva família, té un petit trineu que el deixa, i una mica aquest trineu que deixa és deixar la infància, deixar el parell perdut, i el trineu es diu Rosbaut.
I llavors la pel·lícula comença, té un plano, una seqüència que sembla cinegòtica, s'assembla bastant al de Casa Blanca, després li ha copiat tothom, l'Ed Wood, amb aquella pel·lícula, el Tim Burton, la pel·lícula sobre l'Ed Wood i tal, que és una cosa que entra allí i llavors veus un senyor al llit que diu Roosevelt i cau una bola de neu i és mort.
Es mor dient aquesta paraula. És una de les trampes de guió, potser la més famosa de la història, perquè això no ho sent ningú. No hi ha ningú en el moment que ell diu Rosbaut. I, en canvi, a la seqüència següent ja es veu un agent de premsa
que a més ell va dir, no, no, és que jo la seqüència del telediari, aquest que surt, no vull que la facin els meus tècnics, vull que la facin la gent que fa els telenotícies a l'ARKO, perquè tingués exactament aquest rim, etcètera.
Llavors surt allí dient, bueno, ho sabem tot d'aquest senyor, és molt important i tal, però va morir dient una paraula que no sap ningú què vol dir. Què vol dir Rosbaud? I la pel·lícula és la investigació, diguéssim, per intentar entendre què vol dir Rosbaud, que no ho saben. L'espectador ho sap, però diguéssim, ells no se n'entenen mai.
I es veu que en el guió no hi era. Quan en el guió del Mankiewicz ell diu Rosbau, hi ha l'infermera, hi ha més gent, i per tant li poden haver dit a la premsa, però aquí no. És una de les trampes de guió que ha passat com a històrica. No és important perquè fa que la pel·lícula funcioni.
I llavors, quan acaba la pel·lícula, la crítica la deixa pels aires, i fins avui és la pel·lícula més ben valorada, potser, de la història. Aquestes llistes que fa Sight and Son... Més ben valorada de la història? Sí, pels crítics, sí. O sigui, en la llista de Sight and Son, que és la més...
valorada per tothom, per els acadèmics, diguéssim, que la fan cada 10 anys, la primera és... moltes vegades és ella i si no està entre les dues o tres o entre les deu primeres, sempre, no sortint mai de la llista, diguéssim. Però, en canvi, no va tindre èxit de públic. Era una pel·lícula difícil i, a més, el Kane va fer tot el possible...
perquè això no tirés endavant. Per exemple, van anar als estudis, es va pressionar, no es va poder vendre a Europa, amb la qual cosa es perd un 40% dels ingressos previstos, i el vam aixecar, diguéssim, vam aixecar la seva carrera. A partir d'aquí mai va poder fer un hito com aquest perquè no va poder aixecar cap.
Ara és curiós perquè l'any 2000, jo la vaig veure al Sino una vegada i no la tinc molt, però es va fer una pel·lícula que es diu RKO 281, la batalla de Ciudadano Kane, que era el projecte 281 de RKO, i expliques el making of de la pel·lícula. I es veu com el Hertz va als estudis...
i es fica amb els productors i els diu, bueno, vosaltres calladets, aquest tio no farà res més, i nosaltres han de callar, diguéssim, han de callar perquè el Hertz, si vol, els destrossa, diguéssim, amb els seus 137 diaris, etcètera.
I llavors mai va fer això. I llavors la segona pel·lícula, que per mi és la meva favorita, encara que Ciutadano Keyn està a la meva llista, evidentment, però jo he anat guanyant amb el temps, perquè aquestes pel·lícules tan ben valorades a mi a vegades em fan mandra. I no la vaig posar d'entrada. Ha!
Sí, això és l'avantatge que té a ser... És que en Martí, per qui no el coneixi, sempre diem... Ell no li agrada, nosaltres ho diem, és un especialista del món del cinema. Per què és un especialista? Un lletre ferit, diu ell, lletre ferit del món del cinema. Això sí, això sí. I fa gràcia perquè és un esperit més crític que un esperit de públic, no? Es parla de la crítica i el públic, ell és tenint més a la crítica que al públic, vols dir que no?
No, jo estic més amb el públic. Vols dir? Sí. Home, jo què vols que et digui? Hi ha pel·lícules molt exitoses per part del públic i tu les deixes arran, com es deia abans, del batum. Això és per el que vaig dir a la Guerra de les Galàxies. No, no, no. No ho has perdonat encara, ja ho veig. Jo a la Guerra de les Galàxies et puc assegurar que n'he vist una i m'ha sobrat. Imagina't sotit i perdonat, perquè ni me'n recordava que m'havies dit això. Sí.
Però en parles de pel·lícules de gran èxit de públic que tu no has vist o que a tu no t'interessen, per això dic que tens un esperit més crític que de públic. Sobretot del segle XXI, eh? És diferent. Èxits de públic del segle XX... Veus com tens un esperit més crític que de públic? Ja, potser sí.
Bueno, la qüestió és que llavors aquesta pel·lícula, a mi m'ha guanyat amb els anys, és una pel·lícula, a més, molt madura, és una pel·lícula sobre la bellesa, fer-se gran... Perdona, eh?, que qui no es cregui que he vist una, i si l'he vist, de la Guerra de les Galàxies, us puc assegurar que és veritat, eh? M'interessa zero. Molt bé, ja estem d'acord amb alguna cosa.
Doncs, és sobre la bellesa, etcètera, és molt curiós. Llavors, la segona que fa, que es diu The Magnifices Amberson, o sigui, que aquí es deia El Cuarto Mandamiento, que suposo que són raras padre i madre perquè va d'això. Els Magnifics Amberson. És una pel·lícula brillant, diguéssim. La primera seqüència, que és el Joseph Goten passant davant d'un mirall i cada vegada va canviant de ropa com a...
com a model que el temps va passant, etc. I és una pel·lícula terrible, perquè és un nen molt mimat, que destrossa la vida de la seva mare, no permet que es casi amb l'home que ella vol, i després destrossa la seva pròpia vida, etc. I tots van al redor d'ell. És una mica l'Orson Welles, també.
un nen, diguéssim, molt consentit, etcètera, però ell no la va voler fer i tenia edat per fer-la, però, curiosament, ell sempre feia de vell, volia fer de persona més gran, sempre. I això? No ho sé, però és així. I aquesta pel·lícula, quan l'estava ja acabant, va començar la Segona Guerra Mundial, va començar la intervenció americana, vull dir, el de Pearl Harbor, parlem de l'any 42...
I llavors els americans li van dir que tenia que anar a Brasil a fer una espècie de reportatge sobre Brasil per portar el públic americà a Brasil. Era una manera de guanyar-se a Brasil, perquè els nazis es van donar a compte que a Llatinoamèrica hi havia les grans matèries primes i tal, i estaven intentant arribar allí, i els americans ho volien contrastar. Llavors se'n va allí i ell va dir, bueno, jo dono l'opinió final al Robert Weiss, el muntador, el Josep Koten, que era l'actor...
i a l'actriu però al final li van treure 43 minuts ell es va emprenyar molt la pel·lícula tot dia així és boníssima no sé com ho hagués sigut amb els 43 minuts ell també li van canviar el final ell feia un final molt dur i aquí acaba un final que apunta a una esperança el cap i en americà
Sí, no tan happy end, perquè la pel·lícula és dura, però apunta l'esperança que el personatge es redimeix i finalment serà bona persona, perquè és una mala bèstia, diguéssim.
I després d'això, del cuarto mandamiento, que tampoc ja té molt èxit, perquè el Hertz hi ha estat allà emprenyant, ella es casa amb una dona guapíssima, de les més guapes que hi ha hagut a Hollywood, que és la Rita Hayward. Home! Que com hem dit tantes vegades, de Rita Hayward, curiosament, tothom sap que era espanyola, de Castilleja de la Cuesta i tal, però el que molta gent no sap és que era jueva. Era una jueva seferdí, tu saps que aquí a Espanya
Fins al Primo de Rivera estava prohibit per llei que entrés cap jueu. I el Primo de Rivera va obrir la porta que entressin els cefardís. I van vindre alguns al nord d'Àfrica, entre ells els Can Sino, el pare d'ella, i es van instal·lar a Andalusia. I llavors aquest senyor es va casar amb una irlandesa, o sigui, ja hi som, eh? Jueus irlandesos, si els treus no hi ha història de Hollywood.
I que es deia Heibor. I ella es va posar Rita Heibor perquè, segons diu la història, i deia ell, el Xavier Cugall li va canviar el nom. La va conèixer com a Margarita Cancino, va dir, bueno, aquesta noia té moltes possibilitats, jo t'aconsello que es digui Rita Heibor. I després va tindre una carrera, no especialment exitosa, perquè no ha fet grans pel·lícules, però una icona, sobretot per Gilda.
Ell sempre deia que els homes, diguéssim, s'allitaven amb la Gilda i s'aixecaven amb ella, diguéssim, que era una altra persona. I al final de la seva vida crec que va tindre Alzheimer, una espècie de demència, i molta gent va dir que anava borratxa, que la veien pel carrer borratxa, i no, pobra dona, tenia això. Una dona amb una vida molt...
Molt dura, evidentment. Dura anava a dir, eh? A vegades ens pensem qui sap què del món del... Qui sap què, d'actors, actrius, de la faràndula, i moltes vegades s'hauria de saber la realitat. Molt dura. Ells els van casar al 43, al 48 ja s'havien separat. Ella sempre diu que és molt difícil viure amb un gènit, suposo, per no dir la veritat, perquè és insuportable a l'Orson Welles. I llavors, després de...
d'aquesta pel·lícula, el cuarto mandamiento, per fer-se perdonar, va dir, bueno, pues ara faré pel·lícules més thrillers, diguéssim, policíacas. I va fer L'Estranyo, que és una pel·lícula poc coneguda, que ell és un rellotger, no sé si l'has vist mai, surt també a l'Eduard G. Robinson, i que ell és un nazi fugat que fa de rellotger en un poble i a l'Eduard G. Robinson el descobreix, etcètera. I després va fer La dama de Sangai.
que és la tercera pel·lícula que jo tinc a la meva llista. Anava a dir, d'aquestes pel·lícules, quantes n'hi ha en la teva llista? Ciudadano Kane, que és la primera, Los Magníficos Anberson, El Cuarto Mandamiento, que és la meva favorita, que és la segona, i La Dama de Sangai. La Dama de Sangai no... Home, estàvem parlant d'un dels teus directors preferits, eh? Bueno, sí, en aquest... Sí. No és especialment, però aquestes tres m'agraden molt. Home!
Que d'un director d'una llista de 100 en tinguis 3 ja és el seu també. És alguna cosa, sí, estem d'acord. Clar, que amb el teu esperit crític això potser no... No, no. La dama de Xangai és una pel·lícula fantàstica que ha sigut... No és pels crítics que tu poses en aquest paquet, precisament no és la més ben valorada, sigui molt més falsa i altres pel·lícules que ha de fer després...
Però a mi m'encanta, perquè és una pel·lícula, primer que s'orella, continua amb el Mercury Theater, és a dir, que és el Joseph Cotten, l'Everett Sloan, que allí fa la jutja fantàstica, l'Ernest Morhead... Aquesta companyia estàvel que ell tenia, que eren actors boníssims,
I llavors és una pel·lícula genial que s'ha copiat molt, perquè hi ha aquella escena final de l'Everett Sloan que va una mica coix i tira contra uns miralls. Hi ha un joc de miralls i llavors va disparant i va trencant un mirall, però no és la persona, sinó... Això s'ha copiat moltíssim, especialment, per exemple, hi ha un homenatge amb això que és...
el misteriós assassinat en Manhattan de la meva amiga Diane Keaton i el Woody Allen que va ser quan van tornar a treballar junts després de molts anys que estan en un cine darrere on projecten aquesta pel·lícula i passa més o menys el mateix és un homenatge bastant ben fet en aquest cas
Bueno, després d'això fa Macbeth, perquè a ell li interessava molt Shakespeare, i a mi no, a mi m'avorreix. Si jo fos un especialista no podria dir això, Jaume, perquè no hi ha cap especialista que s'atreveixi a dir que Shakespeare li avorreix, o que les pel·lícules de l'Orson Welles més ben valorades, que a vegades són les de Shakespeare, a mi no em diuen res.
No, però això no té res a veure amb l'especialista. Tu pots saber molt de cinema i tenir un esperit crític en pel·lícules que hi ha una gran massa de gent que li agrada. No sé si massa, però crítics. Si acadèmicament i tal. Després d'això, perquè clar, ara parlem només d'ell com a director. No podem permetre'ns... Per cert, Martí, acaba de morir Bjorn Andressen. El mort a Venècia va ser una de les pel·lícules que va marcar la vida, que ho sàpigues.
Acaben d'anunciar a la televisió de Catalunya. Bjorn Andresen, mort a Venècia, va marcar per sempre la seva vida. Molta gent. Bé, molta gent l'ha marcat. És la pel·lícula que més ha dit la gent que l'ha marcat. Després, no parlarem de la seva carrera d'actor, però hem de dir una pel·lícula que va fer el 49...
després de Macbeth, com a actor, que és el tercer hombre. El tercer hombre amb una banda sonora fantàstica, que algun dia la posarem, si tornem a fer un especial sonores, dirigida per Carol Reed. Hi ha molta gent que diu que la pel·lícula és molt Wells i que ho va fer tot ell i tal, i no és veritat. Jo crec que la gent que diu això no coneix en Carol Reed, que és un director fantàstic, el Wells sempre va dir que tot era cosa d'ell...
no d'ell, sinó del director, que és un director que em mirava molt, i és una pel·lícula fantàstica sobre l'Estraperlo. Passa a la Viena de la postguerra i ell és un dolent dels dolents fantàstics del cinema, que és un home que fa Estraperlo. Després d'això fa Otelo,
Sí. I després d'Otelo, que també és de les pel·lícules que a mi m'avorreixen, va fer Mister Arcadín. I llavors a Mister Arcadín ell torna a Espanya. Perquè jo no ho he dit perquè després d'aquest episodi dels toros, que tenia 17 anys, després ell s'enamora d'Espanya i llavors fa des de la ràdio una activitat perquè l'Orson Welles no solament era director, actor, etcètera, sinó que va ser també periodista i activista polític, diguéssim, especialment
sobre la guerra civil espanyola a favor de la república. I va fer molts coses a favor de la república. Incluso jo vaig veure una pel·lícula que havia fet, que no estava signat, tot això era cine militant, que és divertidíssima, perquè passa a Madrid, és com porten el pal, el front, no sé què, i la banda sonora és una sardana.
Ah, mira. No té res que veure-hi. Vas veient una cosa que dius los heroicos castellanos i la tanora allí. És molt curiós. Déu-n'hi-do. Hem d'anar acabant, eh, Martí? Doncs, noi, ens quedem a Mr. Arcadín. Mr. Arcadín, ell torna a Espanya, diguéssim, després de molt temps, que ja és l'Espanya del Franco. Ell no, diguéssim, accepta això, però no fa mai res oficial, però torna aquí i fa Mr. Arcadín. I en queden moltes, encara? No.
Sí, després de Mister Arcadi... No, ja ens ho parlaràs la setmana que ve, això. D'aquí 15 dies ens tornem a veure i acabem amb... Falta temps sempre. Falta temps. Ara us anirem 3 hores cada dia. Doncs Martí, que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Fins aquí el Parlam de Tot d'Avui, l'edició, la número 2.235, 2.235 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us causo de mani, sinó causo manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escobet i Robert Maza ens acosten l'actualitat local i comarcal. Quatre edicions, una al migdia, 3.57 de la tarda, per estar assabentats i assabentats de què passa a Vilassar de Mar i Maresme.
navegant solitats. Una de la visia 357 de la tarda. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Amb l'Axambusto i la meva terra és el mar. Amb la meva terra és el mar i l'Axambusto ens convoquem demà a les 10 i ens ho seguirem explicant tot. Que vagi tot molt i molt bé. El meu rellotge sóc jo que no tinc segons i que allargo les hores. Tu vell timó que m'ajuda
La meva dreça sou tu i el vent. Treu-me d'aquesta tempesta. Treu-me que ja no puc més seguint una estrella. Potser vaig perdre el cel i vaig perdre el seny.
Per cridar que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà, la meva terra és el mar. Dona'm força per cridar que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà. Vaig néixer sense fronteres.
Crec que les possessions, doncs penso que hi ha massa coses que ens separen. I tots som del mateix món, no crec en nacions ni en obligacions.
Que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà, sóc part de l'oceà. Dóna'm força per cridar que jo sóc de mi, que sóc de ningú. La meva terra és el mar fet d'aigua i sal. Sota l'aigua no hi ha peles, ni banderes, ni nacions. El silenci que m'envolta és la salfa que em fa viure, viure i ser lliure. Lliure.
Dóna'm força per cridar, que si l'aigua s'emmorgen, jo de Pere no sóc, vull em un altre cop. Dóna'm força, torna'm boig, que si l'aigua s'emmorgen, jo de Pere no sóc, vull em un altre cop.