Les notícies de les 10 Salutacions, la policia local de Vilassar de Mar dura a terme des de demà fins al 18 de febrer i en coordinació amb el Servei Català de Trànsit una campanya específica de controls de drogues i alcoholèmies en la conducció a diferents punts del nostre poble, especialment en zones considerades de major risc.
Aquesta campanya forma part de les actuacions de seguretat viària i suposa un reforç preventiu dels controls que es realitzen de manera regular al llarg de tot l'any. Segons dades del Servei Català de Trànsit, el percentatge de presència d'alguna substància tòxica entre les víctimes mortals conductores se situa en un 40%, amb un 27% associat al consum d'alcohol i un 17% a drogues i psicofàrmacs.
Els controls preventius d'alcoholèmia són una de les eines més eficients per tal d'evitar la circulació per la xarxa viària de persones conductores amb risc potencial de tenir un accident de trànsit. L'objectiu principal d'aquesta campanya és vetllar pel compliment de la normativa vigent, reduir el risc d'accidents i millorar la seguretat viària tant per les persones conductores com també per les persones vianants.
Avui dimecres vaga el sector de l'educació, en concreta primària, secundària i batxillerat. Reclama millores salarials i reducció de ràtios i adverteix el sector de l'ensenyament que hi haurà més protestes els propers mesos. La d'aquest 11 és la primera convocatòria de vaga en l'ensenyament.
Des que Esther Niuvó és la consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat i la protesta inclou tots els mestres, professors i personal d'atenció educativa des de I3 fins a Batxillerat i Formació Professional. La vaga és unitària...
de tots els sindicats d'educació, amb 90.000 docents convocats i 110.000 professionals, entre docents i professionals d'atenció educativa, educació especial, integració social, educació infantil, psicoterapeutes i logopedes.
De manifestacions n'hi ha convocades al migdia, als Jardinets de Gràcia, Barcelona, a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, al pont del Dimoni de Girona i a la plaça Ricard Viñes de Lleida i a la plaça Barcelona de Tortosa. En el cas de Barcelona, la protesta arribarà fins al Departament d'Educació on es llegirà un manifest unitari.
A partir de la una de la tarda a la crònica parlarem abastament sobre aquesta vaga en el sector de l'educació, en concret a primària, secundària, batxillerat i formació professional.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix al Congrés per tal de donar explicacions pels accidents ferroviaris d'Adamuz, que va deixar 46 morts i 126 ferits, i el de Gelida, on va morir un maquinista, en pràctiques. Les dues tragèdies han desencadenat un caos ferroviari. Sánchez ha començat fent un record a les víctimes per referir-se primer a l'accident d'Adamuz,
S'ha compromès a investigar-ne amb rigor les causes per prendre després les mesures que calgui durant la sessió en la qual el president compareix, primer a petició pròpia i després del Partit Popular. Sánchez ha de donar explicacions també per una crisi ferroviària sense precedents que ha aturat Rodalies i que ha posat en qüestió la seguretat de centenes de punts de la xarxa de trens, a més de desembocar políticament amb peticions de dimissió dirigides a la consellera Sílvia Paneque i el ministre Òscar Puente.
A les 11 del matí establirem un nou contacte amb la informació. Cada residu és una decisió. Tot el que consumim té una conseqüència. El reciclatge comença a l'hora d'anar a comprar. Evitem generar residus innecessaris. Tenim l'oportunitat de triar en quin món volem viure.
Participa-hi i assegura un present i un futur millor per a tothom. En un món finit i en un context d'emergència climàtica, els residus són la nostra responsabilitat. Triabe. Reciclem millor. Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de Coembes i Covidrio.
El telèfon em va molt lent. Crec que arriba l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la petjada ecològica. Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular. Reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Sabies que Vilassa de Mar al segle XVII es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria? Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.com o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar l'encomerarà de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí. Des del 98.1 de l'AFM, el Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de dimecres, meitat de setmana, és 11 de febrer de 2026, dia marcat.
Per la vaga al sector de l'educació. Vaga educació, el sector protesta amb talls de carreteres, tancades a centres i concentracions. Professionals de l'educació de Catalunya surten al carrer per reclamar millores salarials i reducció. Reducció de ràtios i adverters que hi haurà més protestes els pròxims mesos. Complicacions per accedir avui a Barcelona, complicacions per circular. També per la capital del Maresme, per Mataró, on també hi havia una vaga convocada
Als voltants de les 7 del matí, al voltant del Mataró Parc, convocaven una marxa lenta fins a serveis territorials per, posteriorment, agafar el tren, si això és possible, i arribar a la capital catalana per la manifestació convocada. Per tant, professionals de l'educació de Catalunya surten al carrer per reclamar millores salarials i reducció de ratios i adverteix que hi haurà més protestes els pròxims mesos. És la principal notícia del dia d'avui.
El dia abans de començar la festa més esbojarrada de l'any. Arriba el Carnestoltes al Carnaval. Demà és dijous, gràcia i amb ell l'arribada del rei Carnestoltes prevista per demà a la tarda per celebrar fins l'altre dimecres, dimecres de cendre al Carnaval. Demà arribada el rei Carnestoltes, divendres bàsicament celebració als centres escolars.
Dissabte al matí, Carnaval Infantil organitzat per l'Ajuntament. La tarda, la gran festa, el gran eix de la festa, que és la gran rua que un any més coorganitzen entre Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Diumenge al matí, 49è, Carnestoltes, del Firovi es diu molt aviat això, eh? El Firovi organitza aquest Carnestoltes 49 anys fa, Déu-n'hi-do. Demà Margarita Ors ens ho explica absolutament tot.
I per arribar dimecres que ve, just d'aquí una setmana, en què serà dimecres de cendra, i acabarem, doncs, tot plegat, la festa del carnestoltes, com diem, la festa més esbuja errada de l'any, una de les més divertides, per començar la quaresma.
Un altre protagonista avui serà el vent. De fet, estatja el vent aquesta nit. Ara sembla que han calmat una miqueta bufaire, però Déu-n'hi-do les ràfegues de vent que han arribat a Vilassadamar. Segons el Consell Comarcal d'Almaresme a 70 km per hora, però de cara a aquesta tarda i sobretot demà al matí...
es podrien superar els 80 quilòmetres per hora. Atents, doncs, a aquestes fortíssimes ventades, unes ventades que molesten, eh?, són molestes i molt de compte, doncs, ja sabem, per exemple, que el cementiri municipal està tancat, sabem que el parc de Calabril, el parc de Calabril al carrer Maria Vidal també està tancat,
que a la zona del baral de Lucat ha caigut un arbre sense provocar, per sort, danys a personals ni materials, però en qualsevol cas hem de tenir molt de compte amb l'arbrat i el mobiliari urbà en dies ventosos com aquest. L'última hora del temps ens la porta Joaquim Serra. De seguida, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme, Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui...
I també de cara als propers dies en què encetem la segona part de la setmana i arribem gairebé a la meitat del segon mes de l'any, el mes més cur, el mes de febrer.
De seguida també, a un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el por que ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, però de diferents anys enrere, i és que tot puja en el DeLorean. Repassem, com sempre, les afemèrides. A dos quart d'onze passa per la ràdio en Ferran Saurina. Ell és un músic vilassarenc, autor de cançons, doncs, de rock,
dur, de rock d'aquell potent, i també autor d'una òpera rock excepcional. Avui parlarem amb aquest músic Ferran Saurina, si dedica de forma amater, no s'hi dedica de forma professional, podia fer-ho tranquil·lament. En parlarem de tota la seva trajectòria amb el mateix músic vilassarenc.
El parlant de tot, que es basa en la informació de l'actualitat, però també té estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, els dimecres, des de fa molts anys, des de l'inici del programa, de fet, és la col·laboradora més antiga del programa, la que més anys porta al programa, Paquita Bruixa, amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes. Molts anys porten també les companyes de la biblioteca fent les recomanacions literàries els dimecres a dos quarts de dotze, però avui...
No serà, serà la setmana que ve quan tornaran amb les recomanacions literàries. Sí que ens visita dos quarts de 12a i ho feia l'Andreu Boer de Carnes Boer. Avui ho farà la Núria Pucurull de Can Pucurull per parlar de la tradició de dijous gras, per parlar de la botifarra d'ou i de les botifarres. Aquestes botifarres artístiques, podíem dir, que ens presenten als diferents establiments del poble.
A les 12 s'ha acabat el bròquil. La Marta Badia i la Marnatxe posen aquests temes incòmodes damunt la taula, aquests temes que a vegades costa de parlar-ne. Doncs elles en parlen el s'ha acabat el bròquil. I a dos quarts d'una, l'agrícola Vilassà, marxarem perquè des d'allà la Lara Xarau ens parli dels productes de proximitat, de temporada, de promoció, el bon producte. En definitiva, de l'agrícola Vilassà, entitat centenària, que això es diu molt, molt aviat. I avui dos sortejos, no un no, dos...
Sortegem la calçotada, tancat ja el concurs a través d'Instagram i del WhatsApp del programa, i també sortejarem la cistella de l'agrícola, també tancat ja el concurs a través de l'Instagram i també del WhatsApp del programa. El meu nom, Jaume Cabó, l'edició d'avui la número 2296, 2296 edicions del Magassin del Matí de Vilas. A Ràdio, 13 minuts per damunt de les 10, ho tenim tot a punt. Motor Rancès posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Serra. Avui dimecres així es deixa veure el sol, ennubolat, però el protagonisme se l'emporta, el vent, les fortes ventades. Avui informàveu des del Consell Comarcal que ha bufat el vent a 70 km per hora aquesta passada nit a Vilassar de Mar.
Ara bufa vent, no tant potser com fa una estona, però encara està, el fort vent encara està per arribar, sobretot demà, de cara al matí, perquè a la previsió, almenys això s'indicava, podia arribar el vent a 80 km per hora. Doncs Joaquim Serra, bon dia i bones ventades. En directe explica'ns què ens espera meteorològicament parlar. Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. Situació meteorològica marcada, sobretot, pel vent com a protagonista. Un vent que aquesta darrera matinada ja ha bufat amb intensitat. De tota manera, encara no s'ha arribat a superar llindada alerta, que, com ja hem comentat en altres ocasions, està situat...
en els 72 km per hora, però s'ha fregat. Per exemple, a Can Masuet del Far, a la zona alta d'Orrius, 71 km per hora de moment fins ara. Fins als 70 ha arribat a Vila-Sà-de-Mar, també ara i Samar. En zones properes a la costa també ha avantat força aquesta darrera matinada. Ara esperem un vent una mica més fluix al llarg d'aquest matí. Aquesta tarda tornaria a guanyar protagonisme.
I atenció, perquè demà els models ens donen fortes ventades de més de 80 km per hora. Per tant, demà tindrem el dia de màxim vent. Un vent del west-nord-west, que és un vent aixut i, per tant, no afavoreix...
Les precipitacions avui tindrem alguns núvols, alts, mitjans, res de pluja i una situació marítima que estarà dominada aquest matí per la Maró amb àrees de Forta Maró i aquesta tarda per a domini de la Forta Maró tota la costa de la comarca. Demà tindrem fins i tot àrees de Maragassa cap a la costa del Marés Menor amb onades al voltant dels dos, dos metres i mig d'alçada.
mentre que al sud fregarem els dos metres, per tant també fregaríem la mar a gasa al llarg del matí de demà. Durant la tarda millorarà una mica l'estat del mar. Com dèiem, fortes ventades demà durant el matí, molta precaució, de cara a la tarda el vent anirà perdent pistonada i cap al vespre ja aniria clarament a la baixa.
Demà amb un nou dia, amb presència d'enoculsals o mitjans, sense precipitacions. Divendres. Doncs divendres arriba una línia frontal que ens portarà pluges, febles, poc importants, irregulars, al llarg del matí, migdia, primeres hores de la tarda encara podria caure algun ruixadet poc important, i després, cap al sud de la comarca, les precipitacions desapareixeran pel marés menor de cara al vespre, primeres hores de la nit,
Podríem tenir algun xàfec localment moderat. Tot això amb unes temperatures que s'hi ve avui i demà seran molt suaus, de cara a divendres baixaran i aquest descens el notarem més durant el cap de setmana. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins aleshores que tinguis molt bon dia.
Per cert, una jornada de vaga de l'educació, segons ens informen des de l'Institut Pere Ribot, dels estudiants que poden segundar la vaga, és a dir, tercer, quart d'ESO i batxillerat. El seguiment de la vaga situen el 54,50%, una mica més de la meitat. Una mica més de la meitat.
De cara als docents, es pot dir que s'arriba més o menys als 50. Encara és aviat per dir-ho, perquè hi ha docents que s'incorporen més tard al llarg de la jornada, però rondaria entre els 50 i els 55%. Estem parlant dels docents, en aquest cas amb la informació que ens arriba des del Pere Ribot. Aquesta és la informació de la vaga de docència.
Una vaga en el sector d'educació que està portant a problemes, en aquest cas per circular els accessos a la capital catalana i també des de bon matí a la capital del Maresme on hi ha manifestacions. Sortia a les 7 de la matí als voltants del Mataró Parc. Se seguia pels carrers de Mataró seguint la ronda dels instituts. S'acabava davant del servei territorial just davant de l'estació de Renfe.
una estació de renfa que ha d'albergar, si es pot, en aquest cas, als docents i estudiants que vulguin desplaçar-se a Barcelona per fer, en aquest cas, la manifestació prevista als carrers de Barcelona. Dit això, nosaltres seguim endavant. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot...
I hem obert amb aquesta informació que ens arriba directa des de l'Institut Pere Ribot amb el seguiment de vaga per part dels docents, del professorat i de l'alumnat. Ara sí, senyor Escofet, bon dia, bona hora, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Com estàs? Una altra vegada. A veure...
A veure, ara, hola. Hola. Aquí hi ha alguna... Hi ha una mano negra. Hi ha una mano negra. És un gac que funciona, eh? Ja és el segon dia que ens funciona el gac, eh? És un gac que hauríem de... Molt bon dia a tots i totes. Molt bon dia, Jaume. Un gac que no hauríem de perdre, eh? Aquesta... Entrados interruptos.
Sí, és això que de vegades la tècnica dius, però què m'estàs fent si està tot encès i no... És d'ells, eh? És d'ells, és d'ells. En aquest cas nostre, eh? No, no, és d'ells, és d'ells, és d'ells. No són els vostres receptors, és d'ells, és nostre. Em sembla meravellós Joaquim Serra, ho dic seriosament, sempre fem broma amb ell, però és bastant increïble com afina... Clar, tu posa't 48 hores enrere, que parlàvem de dilluns...
I el tio ja anunciava ratxes de vent per dimecres i dijous, que s'activaran de cara al matí. Em sembla brutal. I ha vingut, és com va dir ell, pràcticament, passada la mitjanit, aquesta mitjanit que acabem de passar.
Ostres, tenim aquí el vent terrer. Aquest vent... Sí, secot, així que no portar, però m'agrada perquè diu 72 quilòmetres l'alerta, ha bufat a 71. 71 no són 72, per tant no hi ha alerta. Fins demà que diu que bufo 80, eh? Sí, 80, molt de compte, eh? Pedres a les butxaques.
Pedres a les butxaques, eh? I a més preocupa, perquè a Vilassana de Mar, per exemple, sabem que el cementiri municipal està tancat, el parc de Calabril, a Calabril, a Carrebrer Vidal també s'ha tancat, ha caigut un arbre, per sort, sense, en aquest cas, danys materials i sobretot danys personals, sense que ningú hagi pres mal, el baral de Lucata. Per tant, doncs, quan bufa el vent, mira, la pluja sabem que pot fer mal, però el vent és...
Sí, com a mínim la pluja, saps que en algunes zones, doncs millor no trepitjar-les, no aparcar, etcètera, etcètera. Des d'aquí també companys de la policia local, la brigada, també tallen, però clar, el vent és com la cara al vent, eh? No saps ben bé...
Que et pot caure, eh? No, ara seriosament, vas pel carrer i penses... No, no, molt seriosament. Mobiliari urbà, arbrat... Hòstia, allò et cau per sobre i et pot fer mal, eh? Per tant, a mi el vent és que és una cosa que no... Aquest matí, a primera hora, quan hem passat, hem passat per davant del centre cívic del Passeig.
I la terrassa, tots els parasols, estaven parasols que pesen, que tenen un cert pes, doncs estaven tombats pràcticament. Compte amb aquestes ratxes de vent al vent, és molt incòmode. Doncs sí, senyor.
Vinga, Joan, què tenim? Deixa'm apuntar aquesta matinada, hora catalana, 10 persones mortes, fins i tot la presumpta autora dels fets en un tiroteig en un institut del Canadà, a la Columbia Britànica.
A part de les víctimes mortals, segurament i desgraciadament aniran augmentant. També hi ha 27 persones ferides, 9 persones mortes, més la presumpta tiradora. Sí senyor, sí senyor. Tristíssim i lamentable.
Què més? Anem endavant perquè ens ha sobtat la reacció de Fran Illet. Fran Illet és un seguidor del Man United, dels Diables Vermells, que es va fer famós perquè des del maig del 24 va decidir no tallar-se els cabells fins que el seu equip, l'equip del Teatre dels Somnis, aconseguís guanyar 5 partits seguits. Oh, oh, oh, oh, oh!
Ancestàia Unitat!
Els joves, perdona, Joan, esteu tots pensant que el Manchester City ha estat sempre l'equip de Manchester. Mentida. La majoria d'anys... Vamos, és que l'equip de Manchester de tota la vida ha estat el Manchester United, fins que van arribar els petrodòlars i van fer que el Manchester City passés per sobre. Però tota la vida els Diables Vermells estan els reis de Manchester i molts anys de la Lliga anglesa i de les Copes d'Europa. Estem parlant d'un equipàs.
Manchester United. Si busqueu buscar a Frank Hill, posem en context 494 dies sense tallar-se el cabell. A les seves xarxes socials, això que als joves us agrada tant, podeu buscar com ha anat creixent la tofa, per entendre'ns. Ell va prometre que fins que el Man U no guanyés 5 partits seguits, no es tallaria els cabells. Què va passar ahir? El Man United portava 4 victòries seguides.
dues de les quals davant d'Arsenal i Siri. Ahir jugàvem contra el West Ham i empat a un, eh? No es va poder fer la cinquena victòria seguida, eh? La cara de Fran Ilet, sisplau, no us la perdeu, perquè l'home està augmentant de manera espectacular la capacitat capilar, eh?
És una barreja entre Maradona amb molt de cabell, per exemple, aquella tofa, aquella... Té una pinta també molt afro, eh? És un seguidor de raça blanca, però... Com es deia aquell que jo amb l'ossassona amb el cabell? L'aridane. L'aridane, aquell home que tenia l'atofa així, que corre un per Vilassar, més o menys. Eh, brutal, eh? Espectacular, eh? No us ho perdeu, eh?
Molt bé, Joan, m'agrada molt aquesta. Com també espectacular, les dues situacions de pel·lícula que hem vist. La primera podia estar protagonitzada perfectament per Sylvester Stallone. Han robat una caixa forta de 300 quilos. Brutal, brutal.
a l'hotel Santuari de Núria, una Núria que està a més de metre i mig de neu, un paisatge absolutament espectacular, uns presuntes lladres van entrar la nit de diumenge dilluns, es van endur la caixa forta de 300 quilos...
Arrossegada sobre un matalàs, atenció, m'encanta aquest detall, i llavors la van estimar a muntanya avall, perquè com que no la podien obrir, van pensar, la fotem avall, i doncs tard o d'hora s'obrirà. Des de la direcció de l'hotel del Santuari no ha transcendit la quantitat que hi ha dins de la caixa forta, 300 quilos,
Clar, pel risc d'allaus, ni Mossos d'Esquadra, ni Bombers, ni els propis lladres, entenem, tots estan amb capacitat per arribar. És de pel·li, eh? Ojo! A veure, un moment, eh? Els que coneixeu aquell sector sabeu que hi ha dues maneres d'accedir. Per exemple, a peu, al Santuari de Núria, que és Caralp-Núria, que és un camí que ara està completament impracticable per la neu. L'altre és anar fins a Fontalba,
que també és impossible anar-hi, també hi ha d'altres sortides que també són impossibles, bàsicament són aquestes dues accessos, o amb cremallera, amb el tradicional cremallera. A veure...
300 quilos. Ja, en una ciutat, en un poble, ja és difícil emportar 300 quilos. Imagina, Núria, que hi ha un metro i mig de neu. Ningú veu aquests 300 quilos de caixa forta, però les timben. Molt bé, imagina que l'han obert. Com cony, perdó, eh?, com cony s'han escapat aquests amb el contingut de la caixa forta, si només poden agafar el crevallera. Anaven amb un trineu, Jaume.
Això m'ha fet molta gràcia. Trineu, per tant, implica una premeditació. No és que es trobessin la caixa allà, dius... Ai, mira... Com ho diuen, tot gran poder implica una gran responsabilitat. Per mi, a nivell català, a nivell catalanet, a nivell de país, és alçada robatori del Louvre. Sí, home, i tant. Sí, sí, sí. Riem molt jiquicajà del Louvre, però més o menys anem per allà.
I segona escena de pel·lícula real, Jaume Cabot. Dispara. Doncs atenció a la segona escena que tenim avui, perquè si aquesta ha sigut curiosa, atenció a la que ve. És atenció.
Ja fot por, això. Ja fot por, que penses que estàs dintre l'aigua amb els pauets allà, clink, clink, clink. Tiburon. Tardes al patronat, eh? El patronat ja l'ataneu, l'ataneu, veient tiburon fins al 19, no sé quants tiburons van fer. Però què ha passat, Joan? Què ha passat? Costa a la cantina. S'ha capturat un tauró blanc, eh?
una de les espècies més perilloses, insistim, els especialistes sempre diuen que nosaltres no estem en el menú dels taurons, com a mínim els podem cridar l'atenció, etcètera, però s'ha capturat un tauró blanc a la costa, a la cantina, just entre Dènia i Xàvia. El bitxet de més de dos metres d'alçada, 80 quilos de pes, per tant entenem que devia ser una cria en procés
Doncs, de creixement, i vol de compte, perquè un touro blanc no és una medusa, eh? Per això dic, no estem en el menú, val, val, estem d'acord, però a vegades també ens hem menjat coses equivocades, eh, nosaltres. Parla per tu. No, no, t'has menjat coses equivocades segur. Perdona. Sí, sí, segur que t'has menjat allò, menjant uns boletets i tal, amb una guindilla, t'has fotut la guindilla sense bolet. Ah, no, sempre.
Ah, es pot passar a ser un tauró i fotre't algú. Allò que poses també alguna... una mica d'all, eh? Per donar o saltejar la verdura i a vegades et fots l'all. A mi m'agrada molt menjar. Però la guindilla, allò, és cabro, eh? És cabro fotre la guindilla. Perquè estàs tot el dia... Parlem de menjar, estic molt content perquè sembla que s'ha recuperat i ens engrada molt, Jaume, la teoria de l'entrepà amb malestat de la pesta porcina. Ah, tant...
Sembla que les altres dues línies d'investigació, això recorda molt a Cebes, ministre de l'Interior, han caigut... No, no, de l'11M. De l'11M, és veritat. Han caigut i pren força l'entrepà. L'entrepà va a l'estat d'un camioner que d'hauria d'haver deixat
a l'àrea de servei i ja només puc pregar els cels que aquest entrepà fos de mortadela amb mal estat, eh? Mortadela amb olives, ja el tindríem tot. És a dir, un camioner que va anar a un àrea de servei i va portar l'entrepà, venia de França, potser va dir, hòstia, ara no me'l menja, fa pudor. I el va deixar allà. O potser el va deixar bé i es va anar fent malbé a mirar, doncs... I els segles s'ho mengen tot, eh? Sí, sí. No tenen criteri. Com nosaltres. Com nosaltres. Com nosaltres.
I els taurons vols fer-me creure que no estem en el seu menú? No, no estem en el seu menú. Això ho diuen sempre els especialistes. El tauró és un animal... L'aquí no, el nostre company, però a més a més en diferents documentals sempre es veu. El tauró és un animal amb una certa curiositat. Veu alguna tortuga gegant, per exemple, que podria semblar una persona nedant i normalment va a tafanejar una mica. Vinga.
Què més, Joan? Doncs pugem en el DeLorean, si et sembla. Pujem en el nostre DeLorean, sí senyor. Perquè a Cuba, un 11 de febrer de 1903, naixia Antonio Abad Lugo Machín. Homia molt, què me dices? Un cantant cubano-espanyol, boleros, música popular, etcètera, etcètera. Doncs li fem el nostre homenatge. 123 anys que naixia el senyor Antonio Machín.
Bona nit.
Què més, Joan? I si parlem de movida madrilenya, parlem de parruquisme, parlem d'estètica glam, inspiracions tecnos... Clar, tot això ens porta un tal José Celestino Casal Álvarez, que naixia també tal dia com avui, però de l'any 1950, ho diem sempre, segurament, un avançat a l'època.
Avui faria 76 anys si no fos perquè un malgrat accident del trànsit se'l van portar ja fa un temps. Tino Casal. Que no és el germà de... La Luz Casal, eh? No tenen res a veure. La Luz Casal, que la gent no deia germà, no, no tenen res a veure. Recordat, llenyorat, en aquest cas, Tino Casal.
Què més tenim, Joan? I obrim la carpeta tiquismiquis, perquè l'any 1962, del dia com avui, naixia una noia que es va fer famosa, sobretot com a ballarina d'artistes com Michael Jackson, Stevie Wonder, entre d'altres, i després van prendre una carrera en solitari nascuda a Missouri. Estem parlant de Cheryl Crowe.
La carpeta Tiquismiquis, que és la nostra carpeta, la d'en Joan i un servidor, que creiem, amb el nostre criteri, poc criteri, segurament, posar aquells artistes que creiem que no se'ls ha fet justícia, com la Cheryl Crown, amb aquest A la Iguona Dú. A la Iguona Dú.
Què més, Joan? Contents tots plegats de turtle, les tortugues traien del dia com avui de l'any 1967 aquest Happy Together.
Potser Carpeta Tiquismiquis, també. De Tartals, eh? Tenen grans temes, que la gent no sap que són de les tortugues. Com aquest, eh? Com aquest. Aquest tema tothom el coneix, eh? Aquest tema, a veure, qui no ha cantat això? Ara, quanta gent sap que això és de The Tartals?
Vinga, Joan. Tortuga és un animal que ens cau simpàtica. Sí, les de mar i les de terra, eh? Si és una tortuga, a mi me la sua. Podria identificar molt jo amb la tortuga. Per la filosofia de vida. La tortuga és d'aquells animals que si pogués parlar, la frase que més diria seria me la sua. Perquè em mira amb una cara... De tota manera, a molta compte, perquè tradicions antropològiques, ancestrals, sempre s'ha vinculat la tortuga a la saviesa, eh? Potser per això que estem dient ara. A mi m'és igual, eh?
Vinga, va, di l'ònia el més. Es tracta de supervivència i és que sense tu, Jaume, jo no soc en res. Avui és l'aniversari de Juan Aguirre. Juan Aguirre és, doncs, un dels dos d'Amaral, eh? I segurament està... Ell també va tenir un grup que, i abans, que es deia Dias de Vino i Roses, crec, parlo de memòria, i després va formar part d'aquest duet aragonès d'Amaral. Amb l'Eva Amaral, doncs és el que dels Amaral... Aquest és fàcil, eh?
És l'home. Amaral, el que no és l'Eva Amaral. El que no és la dona. És l'altra, exacte. És l'home dels Amaral. El que no és l'Amaral, és l'Aguirre. Si fos Aguirre es diria Aguirre. Sí, sí, no soy nada.
Tanquem-li l'Orient, Joan, molt ràpid. Doncs molt ràpid, no. Un 11 de febrer de 2012, el món va quedar absolutament glaçat en una banyera plena de substàncies estupafaents, amb una habitació plena de menjar escombraria, doncs apareixia el cos de Whitney Houston.
14 anys, eh? 2012 has dit, oi? Hòstia, 14 anys que ens deixava la grandíssima Whitney Houston. Espectacular, també Kevin Costner, que va ser parella cinematogràfica d'ella a la pel·lícula El guardaespatlles. Són imatges que impressionen, eh? Cada cop que Kevin Costner surt a recollir un premi, una menció...
i li posen algun tipus aquesta cançó alguna imatge de la Whitney Kevin Costner es trenca a plorar recorda segurament la suite 434 de l'hotel Beverly Hilton
Doncs a ritme i com no pot ser d'altra manera de la Whitney Houston, una del migdia a 3.57 de la tarda. Què tenim, Joan? Doncs exhibició de musculatura de la comunitat educativa avui. Estan fars cansats i tips de les condicions amb les quals han de treballar i que repercuteixen també, Jaume, doncs a pares i mares. Encara que algú no ho vegin, vellen per la societat. En definitiva, del demà,
Escoltarem en el Crònica 1.357 de la tarda les veus. Hem patinat el maresme de la Cristina, la Laia i en Vicenç, que ens faran d'una manera didàctica perquè tots i totes entenguem aquesta exhibició de musculatura dels mestres, que avui es manifesten i reivindiquen millors condicions. Sí, encara que a alguns pares els hi costi d'entendre, però el que tenen a classe són moltes vegades els seus fills i filles.
Ferran Saurina, un músic Vila, s'anem passant a la ràdio. Joan, una del migdia a 3.57 de la tarda. T'escolto demà a un quart d'onze. Torno a saludar. Escolterà, Ferran Saurina, a veure si hem d'obrir la carpeta tiquismiquis amb ell. Doncs demà ho parlem. Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Un moment per l'entrevista del matí. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Mireu, com jo dic que tothom és notícia i moltes vegades no ho saben, avui és un clar exemple. Jo crec que sí que ho sap que és notícia, però a vegades és aquella cosa... No sé si allò d'oig, i sí, i sí, aquest i sí que a vegades ens frena. Doncs mira, us explico una història que em va encantar. Fa dues setmanes, estàvem un dijous, Tartúlia jove, amb l'alumnat del Vilanzara. Hi havia un grup aquí, parlàvem de música, parlàvem de la música que escolten, que sí, el reggaeton, el trap, etcètera.
I en un moment donat un noi de la tertúria em diu que el pare d'un company és músic i fa rock i fa coses. Com es diu aquest noi? Diu Ferran Saurina. M'està investigant sobre en Ferran Saurina.
I no és que faci música, és que fa una cosa extraordinària. Hem investigat, fa música, tinc un rock així potent, com hem dit al començament. Hem descobert que ha fet una òpera rock brutal, impressionant, i com no pot ser d'altra manera ens han posat en contacte amb ell i avui el saludem en directe. Ferran Saurina, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Gràcies per convidar-me. Estic molt content d'estar avui aquí a la ràdio. No, no, contents nosaltres de descobrir que a casa nostra fan coses impressionants. I en parlem ara mateix.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Així una música tranquil·leta per començar al matí, oi? Ferran, escolta'm una cosa, qui és en Ferran Saurina?
Doncs mira, soc jo, no soc pas músic professional, això és un hobby, i jo vaig tenir la sort de petit d'haver estudiat música, vaig estudiar solfeig, harmonia, alguns instruments, violí, piano, i sempre m'ha agradat molt la música. Havia tingut bandes de jove amb els amics i això, i sempre havia tingut la idea de fer alguna cosa jo sol.
i, hòstia, quan vaig fer 40 anys vaig dir, potser que m'hi posi, i mira, va ser un viatge d'anar descobrint, és com un repte, no?, a veure què puc fer jo sol, a casa, amb el concepte aquest de home studio, i anar aprenent, i és un repte tant de composició com de gravar,
com d'aprendre també el tema de l'enginyeria del so, que també m'interessa, doncs saber fent el programa i posar els que soni bé, els equalitzadors i totes aquestes coses, i mira, mica en mica he anat fent. M'ho he fet sol vol dir que tot això...
Ets tu? Sí. Tot? Sí, sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí. En realitat, aviam, els únics instruments, entre cometes, reals són les guitarres, els...
els teclats i la veu, l'altre són el que en diuen instruments virtuals, que jo els programo. Sí, però s'han de fer, eh? Sí, sí, s'han de fer, s'han de fer. Qui no cregui en això que s'hi posi, intenti quadrar-ho. Escolta, m'has dit, no soc professional, podies haver-ho estat, no ho has volgut ser, o Ferran, potser vas néixer una mica massa aviat?
Vas, aviat. No, aviam, sincerament no vaig plantejar-me mai seriosament dedicar-me a la música perquè, bueno, volia mantenir-ho com una cosa romàntica, com un hobby, no? I llavors vaig buscar la meva vida professional per una altra banda. A què et dediques, si es pot saber? Treballo en una empresa de software.
relacionada amb intel·ligència artificial des de fa 20 anys quan ningú parla d'intel·ligència artificial l'has fet servir pel disc o no? no, pel disc no el que sí és tinc un nou disc ara que he fet una opera rock i el que sí que he fet és una sèrie de com uns videoclips que després els ajunto tots i es pot mirar l'opera rock en format pel·lícula i això sí que està tot fet amb intel·ligència artificial però només els vídeos, la música no
T'he dit sí, sí, sí, sí, perquè investigant sobre en Ferran Saurín, escoltant la música, doncs aquest rock potent, aquest rock, doncs... No sé si dir-lo una mica underground, també, de la mogul underground, podíem dir, un rock potent guapo, resulta que ens arriba a les nostres mans això. És la dansa del temps...
És una opera rock, una música que has fet completament tu, que has agafat artistes, cantants, que canten, doncs, de meravella. Absolutament. Que, a més a més, és el que dius tu. Podem veure com una pel·lícula a través d'aquesta opera rock. Explica'm-ho tot d'això, perquè és brutal. Com se t'ocorreix fer això, i la pel·lícula, i l'intel·ligència artificial? Escoltem un trosset a l'avança del temps.
Una opera rock que no perd l'essència del teu gust musical, eh, per això. Estem aquí, doncs, escolta, com ho vas fer tot plegat? Mira, mira, mira. Ara en parles, eh, de qui t'has rodejat, però explica-m'ho tot, com comença això. Sí, doncs, fer una opera rock sempre ho havia volgut fer, i després de publicar el meu primer disc, que era...
cançons no relacionades entre elles, diguem-ne, vaig intentar fer això. El primer va ser buscar una història, i en aquells moments els meus fills estaven llegint uns llibres sobre mitologia grega,
i em van parlar de la història aquesta de la Perséfone, que jo no ho coneixia, i vaig dir, ah, doncs mira, això és una història, és xula, hi ha un número de personatges ni molt gran ni molt petit, i vinga. Llavors vaig començar amb un paper, escrivint la història i, diguem-ne, imaginant-me-la trencada en cançons,
I després vaig anar fent cada una de les cançons amb aquesta idea de que tota la música està seguida, no? O sigui, en realitat és com una única cançó d'una hora i deu minuts. I això, em van sortir vuit personatges i vaig contactar amb gent que coneixia.
i els estic molt agraït perquè m'han fet el favor de cantar i són tots absolutament increïbles. Per exemple, la Geni, que hem sentit abans, l'aniré a veure a final de mes a Liceu.
que actua al Liceu. Són veus del Liceu. Jo és que ho vaig... De veritat, ho vaig dir, això és veu del Liceu. Sí, sí. Escolta una cosa, no tan sols has escrit la música, les lletres... Has escrit una obra de teatre, musical, però una obra de teatre. Sí, suposo que sí. Hòstia, quina imaginació, no? Amb la mitologia grega, que dius que no coneixies ni la Perséfone i...
Bueno, em vaig haver de documentar primer una mica... Clar, no sempre tinc l'oportunitat de tenir algú que ha escrit una òpera de rock. M'agradaria que m'expliquessis, perquè a més, insisteu, no s'hi dedica a nivell a professionals, tot i que el resultat és completament professional, però com ho escrius, això? En quin moment t'assentes i, hòstia, vaig escriure això? Perquè a més ho has de composar, també, i has de posar notes aquí, has de posar acords, i has de posar... Sí, sí, sí. Ho has de dibuixar, això, l'harmonia, etcètera, què? Com t'hi poses, aquí, això?
Doncs posant-mi, és que no t'ho sabria dir, al final és seure allà i anar pensant, ja et dic, amb això vaig començar amb la història i vaig anar dient, doncs mira, podria haver-hi una primera, aquesta cançó, doncs hi haurà aquests personatges i diran més o menys això. I aleshores vaig anar fent la música, ho vaig anar gravant i mica en mica ho vas treballant. Quant temps ha portat això? Dos anys i mig. I em deies que també feies...
No, dic, també faig molt... O sigui, estar-hi pensant, diem-ne, constantment, no? Llavors, quan estàs pel carrer, doncs, ostres, de vegades se m'acut una melodia o se m'acut un ritme o algú que sigui, agafo el telèfon...
i ho gravo amb les notes de veu aquelles, de qualsevol manera, per després recordar-me'n quan arribi a casa i treballar sobre allò. Les notes de veu, eh? Moltes músics m'ho dieu. Abans com ho fèieu, això? Com ho gravàvem? Amb el Wallman, igual, no? Amb el gravador. Pot ser. És curiós, eh? És molt curiós. I amb qui comptes, per fer això? Dius, truco amics i tal, però clar, no tothom és capaç de cantar una òpera rock d'aquestes característiques.
Sí, sí, he tingut moltíssima sort amb aquests cantants que m'han acompanyat. Aquí estem sentint a l'Aida. L'Aida, ella és cantant, és cantant d'un grup que es diu Dark Temis, i la vaig conèixer a través d'una mica en comú, perquè ella, en aquest grup del Dark Temis, toca amb en Ramon, que ell toca la bateria, i havia tocat la bateria amb mi abans en altres grups. Aleshores, els vaig anar a veure...
o en un concert, i li vaig dir al Ramon, ostres, presenta'm aquesta noia que estic fent una opera rock i aviam si vol cantar amb mi. I em va dir que sí de seguida, li va agradar el projecte, i mira, aquí tenim l'Aida, que és magnífica, no? Qui més hi ha en aquest projecte, va? Aviam, mira, d'aquí Vilassar hi ha l'Aina Sanz, que és una noia que vaig conèixer a...
A l'aula de música. Anant a veure les actuacions dels meus fills, una de les noies que actuava era l'Aina, i vaig dir, ostres, aquesta noia canta molt bé. I també, gràcies a la Meritxell, que és la directora, li vaig demanar a ella, pots posar en contacte amb l'Aina? I també li vaig explicar el projecte i li va agradar. Tot bé a través dels teus fills, eh?
Sí, m'han ajudat molt. Com el dia de la tertúlia, com el dia que llegien mitologia grega, o el dia que vas a veure... No diguis això, que sempre m'estan dient que ho fan tot ells. Clar, ho fan tot ells. Gràcies a ells, ho fem tot. Sí, home, sí. Què faríem sense ells? Ho saben tot. Escolta, que són molt importants, eh? Clar, arriba un punt que tu això ho escrius i ho publiques. Com ho ha rebut, això, la gent?
Doncs no t'ho sabria dir, no t'ho sabria dir, perquè no sé si arribo a gent que no em coneix. Aleshores, jo no soc gaire bo amb el tema aquest mediàtic, poso les coses a les xarxes, però esclar, ho veu bàsicament els meus amics o els meus coneguts...
I clar, jo sempre rebo el mateix feedback, que és, ostres, quina feinada, no? O sigui, la gent reconeix el treball que hi ha darrere
i reconeix que sona prou bé, diem-ne, però, clar, el tipus de música és una mica especialet. I fora de temps, diem-ne, no? Potser, amb el que es fa ara. Vull dir, no és gens... Jo crec que el rock així, en alternatiu, digue-li com vulguis, no passa mai de moda. Potser és perquè som uns nostàlgics, ja comencem a tenir una edat, però jo crec que la veurem algun dia, o de l'escenari, és l'objectiu.
No és el meu objectiu. El meu objectiu era publicar-ho i acompanyar-ho d'algun...
Al final m'ha sortit això de la pel·lícula amb intel·ligència artificial, però sí que volia acompanyar-ho d'alguna cosa gràfica perquè s'entengués, perquè s'entengués la història dels personatges, però la veritat és que sí que em faria molta il·lusió veure-ho representat. Però això és un meló que no vull obrir, no tinc cap experiència amb teatre, amb coreografies, amb escenari...
És un tema que... Però algú sí que en pot tenir dos. I tant. Si algú em contacta i em diu, escolta, m'ha agradat molt, ho vull representar, li dic que sí. Ja. Ja. Déu-n'hi-do.
I aquí, a part de les teves músiques, a part de l'òpera rock, que ara és el mateix una mica, si m'ho permets, és el que es ressalta, però aquí hi ha una música també de currar-s'ho, varia les arrels, abans escoltàvem l'hiperespai, el tal com bé se'n va, per tant, no perds l'essència d'anar tirant, possiblement per la no pressió de no dedicar-t'hi, és a dir, no és allò que tens una discogràfica menjant-te l'orella darrere, necessito, necessito,
sinó que fas el que et dóna la gana una miqueta, no? Totalment, totalment. El que passa és que, clar, al final, a la que t'hi poses, per realment acabar traient alguna cosa, sí que he hagut d'aplicar molta disciplina, no?
Sí o no? Sí, sí, sí. Sobretot amb l'Òpera Rock, amb l'Ança del Temps, perquè, esclar, aquestes cançons d'abans sí que les feia d'una en una. Sí, clar. L'Ança del Temps l'he hagut de fer tota de cop.
i fins que no està tota no es publica i aleshores aquí sí que m'he hagut de posar disciplina de cada cap de setmana posar el despertador a les 6 i m'hi poso això és un horari antimúsica a les 6 és quan se'n van a dormir ells depèn de cadascú i aprofitar absolutament totes les estones lliures per estar treballant amb això
I el resultat és aquest, eh? És brutal, és impressionant. Però, a part de tot, ara que tu fas tot tu sol, tens la intenció, algun dia, de tornar de l'escenari? Per què no muntar un projecte musical, repescar un grup antic? No ho sé, no hi penso. Puc...
No és el que m'agrada més. Jo em considero un compositor, diguem-ne. I m'agrada més estar escrivint i composant i gravant a casa...
que no davant de públic i damunt d'un escenari. Si ets d'estudi, diem, eh? Sí, sí, sí. Mira, em va fer moltíssima il·lusió, una de les coses que m'ha fet més il·lusió de la meva vida, fa unes setmanes vaig anar a veure l'Aida en un concert seu, i l'Aida em va presentar en el seu xicot. I la manera de presentar-me li va dir, te recordes que vaig fer un projecte d'una opera rock? Diu, mira, ell és en Ferran, el compositor.
Ostres, que em presentin algú com el compositor, bueno, em va... En fi, magnífic, sí, sí, perquè és com jo em sento, diem-ne, no? O sigui, a mi és la part que més m'agrada. I és la part que, a vegades, si m'ho permets, més oblidem. Perquè tu veus un músic dalt de l'escenari i dius, oh, que bé toca, que bé canta, o mira la guitarra, això que fa...
Clar, allà hi ha una feina darrere que és la composició, la idea, que hi poso els acords, que em salta, que se'n va, com ho lligo. I això és la feina. Després d'executar-la tindràs més o menys traça. Però clar, no tots els músics saben composar. Els músics saben tocar, però no tots els músics saben composar. I això és una mica el que a vegades oblidem com a públic.
Pot ser, pot ser. Jo sempre m'hi fixo molt perquè és la meva cosa. Tots els compositors saben tocar. No tots els músics saben composar. Hi ha gent que diu que toco molt bé la guitarra o el que sigui, però jo posar notes aquí no en tinc ni idea. Ja et dic, de petit vaig tenir la sort de poder estudiar tot això i a mi m'agrada i llavors m'hi he anat fixant. Sempre que escolto música, ostres, em fixo quins acords hi ha, com ho estan fent...
I què escoltes de música? La veritat és que escolto pocs grups que són d'aquest gènere que m'agrada a mi. Com quin? Digue'm-en un. Sí, el meu grup de referència, diguem-ne tota la vida, és Dream Theater, que són una mica els pares d'aquest tipus de...
Metal progressiu, en diuen. Metal progressiu, eh? No sabia com posar-li, eh? No sabia com dir rock dur, alternatiu, no sé com dir-li, eh? Metal progressiu. Sí, bueno, en diuen així, o rock progressiu, eh? Depèn de la quantitat de metal que hi posis.
però sí, és rock, perquè hi ha guitarras, hi ha bateria, a nivell de formació, diem-ne, és rock, però a nivell d'estructura de les cançons, doncs, se surt de la composició més estàndard del rock. I a casa nostra se'n fa?
Sí, sí, sí. Poc, però se'n fa. Aquí n'hem tingut uns quants, eh? Ciroll, hem tingut Niu de Corps... Aquests són de metal, metal. No, no, són durs d'usos, eh? Aquests els hem tingut tots sentats aquí que ha sigut... Sí, sí, ha sigut impressionant. I a més a més, em va fer il·lusió, ara que dius això, perquè ahir em van fer arribar l'extracte d'un llibre que surt un tros de l'entrevista que els fèiem aquí a Niu de Corps i va ser... La veritat em va fer molta il·lusió.
Vas escoltar la tertúlia en què et setaven els joves del Vilanzara? Oh, i tant, sí, sí. Em va fer molta gràcia perquè els dic... I què fan, Ferran? I em diu... Allò, rock català, volguem dir. Bueno, em sembla que van dir música antiga. Música antiga, sí, perquè, clar, a veure, tota la música que es fa abans del 2010 és antiga per ells, és barroca. Això és del 2025, escolta. Tu ets música moderna. Tu ets música moderníssima tocant, eh? Però... I tu que...
Ara, si entréssim a obrir un meló de la música escoltada pels joves, què els hi dius? Per exemple, a casa què escolten?
No, a casa tenim sort i els hem contaminat molt des de petits i la veritat és que escolten grups de rock, escolten Guns N' Roses, ACDC, coses així, Metallica... A mi el que em sap greu és que no escoltin un grup d'ara, perquè clar, està el xaval allà flipat amb el Guns N' Roses i dic...
Això estava bé que jo estigués flipat amb els grans enrores perquè, jo què sé, era el que tocava en aquell moment. Però la música mai passa. Clar, però diem-ne que no els poden anar a veure en directe o veure en uns iais. O l'essència ja no és la mateixa. Clar, home, no és el mateix, no? En fi, escolta, que el rock sempre quedarà aquí i, com diuen, los viejos roqueros nunca mueren, no? Diuen... Jo no penso ja sortir-me d'aquest món, almenys...
Ja no investigarà sobre altres gèneres musicals, no, ara?
No, el que es fa és, bueno, complementar, vull dir, fas incursions, no? Fos una mica, jo què sé, d'electrònica, una mica de coses més sinfòniques, però no, no, la base és aquesta. I... algun projecte nou així, ja no et dic una opera rock segona part, sinó algun projecte així que tinguis en ment o no? Ara, de moment, no. Just acabo d'acabar això de l'opera rock. De fet, fa dos dies vaig acabar de penjar tota la pel·lícula sencera,
I ara la veritat és que vull descansar una mica perquè han sigut dos anys i mig molt intensos. D'autèntica, clar, això és una feinada, eh? Això és una feinada, eh?
Ferran, t'ho vull agrair moltíssim que avui hagis estat aquí, que hagis fet aquesta feinada, perquè això és una feinada enorme, no us penseu que això és una cosa senzilleta de fer, i t'ho agraeixo moltíssim que avui hagis estat aquí. Tu vius a Vilassar, no? Jo vinc a Vilassar, sí. Tu vius a Vilassar. Fa molt de temps que vius a Vilassar, o no? Fa uns sis anys. Molt bé, sí. Escolta...
novetats, les que tinguis, m'encantarà saber-les, que ens vinguis a explicar, doncs mira, he fet això, he fet allò, l'opera igual la fan al Liceu, t'ho imagines? T'ho imagines, ostres. Bueno, escolta, per què no? Per què no, eh? Si es fa la Taneu de Vilassar, ja s'anem. Mira, jo també, si es fa la Taneu ja estarem contents. Com tu, per què facis l'obertura. Home, home, per favor. I tant que sí, aquí estem. Ferran Saurina, una abraçada ben forta, que vagi molt bé i moltíssima sort, i gràcies per la feina. Moltes gràcies per convidar-me. Que vagi molt bé.
Les notícies de les 11 Salutacions, la policia local de Vilassaramar durà a terme des de demà fins al 18 de febrer i en coordinació amb el Servei Català de Trànsit una campanya específica de controls de drogues i alcoholèmies en la conducció a diferents punts del nostre poble, especialment en zones considerades de major risc. Aquesta campanya forma part de les actuacions de seguretat viària i suposa
Gràcies.
el consum d'alcohol i un 17% a drogues i psicofàrmacs. Els controls preventius d'alcoholèmia són una de les eines més eficients per evitar la circulació per la xarxa viària de persones conductores amb risc potencial per tenir un accident. L'objectiu principal de la campanya és vetllar pel compliment de la normativa vigent, reduir el risc d'accidents de trànsit i millorar la seguretat viària tant pel que fa a les persones conductores com pel que fa a les persones vianants.
Avui dimecres vaga a primària, secundària, batxillerat i formació professional. Es reclamen millores salarials i reducció de ràtios i des del sector educatiu s'adverteix que hi haurà més protestes els propers mesos. La d'avui és la primera convocatòria de vaga des que Esther Niubo és la consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat i la protesta inclou tots els mestres, professors,
i personal d'atenció educativa des d'ahir 3 fins a batxillerat i formació professionals. Hi ha previstes manifestacions al migdia als Jardinets de Gràcia Barcelona, a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, al Pont del Dimoni de Girona, a la plaça Ricard Viñes de Lleida i a la plaça Barcelona de Tortosa. Ampliarem la informació sobre aquesta vaga a partir de la una de la tarda a la crònica amb Joan Escofet.
Protecció Civil ha activat l'alerta del Pla Vencat davant la previsió de fort vent i és que l'avís de Meteocat adverteix de ratxes que poden superar els 70 km per hora i afecten sobretot el litoral i prelitoral de les comarques de les províncies de Barcelona i Tarragona.
El vent bufa de component oest i és especialment intens en nou comarques que són el Baix Eslanoia, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, l'Alp Penedès, el Baix Penedès, l'Alcamp, el Baix Camp i el Tarragonès. Una situació que s'estendrà per tot el territori de Catalunya demà a la mitjanit i fins a migdia també. S'esperen ratxes superiors als 90 km per hora de manera generalitzada a qualsevol punt de Catalunya.
ple del voltatge polític ahir a Sant Pedó al Bages per la presa de possessió del vicepresident comarcal d'Aliança Catalana com a nou regidor del poble. Jordi Soteres va entrar a l'Ajuntament després de la renúncia d'un representant de la llista escrita Junts, formació amb la qual es va presentar a les eleccions municipals a 2023.
La sessió fou marcada per l'atenció tant dins com fora del consistori. A les portes de l'Ajuntament, partidaris del partit de Sílvia Urriols i manifestants de signe contrari es van encarar en una concentració que ha plegat una setantena de persones. Entre crits de sempador antifeixista i forafeixistes del poble, la presència de membres de la plana major comarcal del partit d'extrema dreta ha fet saltar les espurnes. Els Mossos d'Esquadra van desplegar un cordó policial per evitar que més persones...
accedissin a la sala de plens de l'Ajuntament. A les 12 del migdia 9, contacta amb la informació.
Si vols fer salut, suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Camina, pas i auger. Pren fruita per esmorzar. Fes servir les escales. Tria verdures i amanides com a guarnició. Mou el cor. Inclou fruita al berenar. Balla. Tria la fruita com a postres. Surt a passejar. Menja sa i variat.
Treu profit de la teva vida diària per fer salut. Suma. 30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita i verdura al dia. Si vols fer salut, suma. 061. Salut respon.
És bo per la mare i la Laura. És bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur. Brutal pel professional. Bueno pa vender, bueno pa comprar. Si pots triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom. És bo per tothom, és bo per tu. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassà de Mar. A partir d'ara i si separem correctament els residus augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassà de Mar. Viu-la. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 6 minuts i mig per damunt del punt de les 11, com sempre a aquesta hora, moment per saludar cada dimecres a la nostra amiga Paquita Bruixa. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs?
Bé, avui no fa ni fred ni plou. No, avui fa vent, que és pitjor. Bueno, el teu poble, que és tan perfecte, veus, el meu no ho fa. Veus? Bueno, així s'emporta tot l'udulent. El vent s'emporta tot l'udulent, eh? Sí, ens fa falta. Molt bé. Doncs qualsevol consulta ja ho sabeu. 93...
395... 395... 41... 41... 05... 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, si li voleu fer alguna consulta. Si voleu anar-la a veure sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Doncs vinga, va, Paquita, comencem somiant i avui somiem, atenció, amb tortugues de terra. Què vol dir somiar amb aquests bitxets tan macos? Ah, mira, que bé. Eh...
Vol dir que hi haurà un incident, però que no és gens corrent, però que ens alegrarà i ens millorarà les nostres condicions econòmiques. Carai! Mira que és maca. Jo tinc ganes de tenir perquè se'm va morir la meva de vella. Carai, de vella. Mira que viuen anys, eh?
Doncs aquesta... Quants anys va viure? La meva mare, quan era petita, ja hi jugava. Imagina't. Aquesta ja tenia una edat, eh? La meva mare ara hagués fet... Bé, a l'octubre hagués fet, al novembre, 101 anys.
Doncs sí, ja tenia una edat, la tortuga, eh? Una edat i quasi dues, ja. I quasi dues, eh? Molt bé. Doncs va, Paquita, anem a... Atenció a entrar a l'arbulari de la Paquita. L'arbulari sempre complementa una recepta sanitària. Mai la substitueix. Per tant, el que diu la Paquita, podem sumar-ho, si volem, per complementar-ho en una recepta sanitària. I avui fem servir... Què fem servir, Paquita, avui? Avui el souc.
Molt bé. Sauc, atenció. Sí. I per què fem servir el Sauc? Va molt bé el Sauc per moltes coses, per moltes coses, però moltíssimes. Però una d'elles és per quan estem carregats o tenim tos o una mica de febre, doncs tot això ens va bé. Mira. I és molt bo d'aprendre i tot això. I no fa mal a cap lloc.
Molt bé, eh? A veure, és molt fàcil. Necessitarem 50 grams de fruit de saú, que són aquelles boletes, aquella coseta, que potser deu anar a buscar-ho a qualsevol arboristeria, que anirà bé. I 100 grams de mel i mig litro d'aigua. S'ha de bullir el fruit amb l'aigua, un...
Un cop ja estigui bullit, s'ha d'anar remenant de tant en tant perquè quedi bé. I s'ha de despendre, llavors es afegirem la mel, quan la traurem, ja apagarem el foc. Quan haguem apagat el foc, hi posarem la mel i ja està, on anem remenant. Es pot...
colar. Jo ho colo. A vegades ho he colat i a vegades no. Quan els nens eren petits els hi socava el xumet quan tenien una mica de tos. Imagina't si eren petitets i els hi anava molt bé. I si no, doncs sense... Bueno, quan em posis en el gotet, en el lloc per prendre, doncs amb compte que no caigui cap cap llavor d'aquelles que vosaltres mateixos.
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs vinga, ja tenim... I a més a més, s'ha de prendre 3 culleradetes al matí i una al vespre. Mira, 4 en total, 3 al matí i una al vespre. Es conserva més d'un any. Carai, carai, això es conserva més que qualsevol aliment. Doncs molt bé, Paquita, què et sembla si anem a fer el ritual? Un ritual que avui, atenció, per si voleu trobar una feina millor. Com es fa això, Paquita?
Bueno, pues mira, o que no en tingueu i en necessiteu. I a més a més és molt estrany, perquè ja no l'havia vist mai aquest, però bueno, com que tinc tants de llibres, doncs l'he agafat. Necessitarem nou patates, però com més petites, millor. Vinga, nou patates. I d'aquelles petitones, eh? Les pelarem...
i les cuirem, les posarem a coure, o si no, una mica al micro-ones i quedaran ja tubetes, perquè necessitem que estiguin tubetes. Llavors també necessitarem nou claus, però no claus d'espècie. I nou monedes que siguin les nou, igual. Encara que tenim per casa pessetes d'aquelles antigues, també serveixen.
I bueno, agafarem la moneda després de rentar-la, recordeu que sempre s'ha de rentar, la clavarem una en cada patateta. Per això estic petitona. Clar, sí, tova. Sí, i els claus d'olor també, una cada patata. Cada vegada que ho hem clavant hem de fer la nostra petició. Doncs bueno, necessito una altra feina perquè aquí no estic bé, o necessito poder trobar-ne una perquè no en tinc. Això ja cadascú ho té que fer en el seu...
La seva manera. Això ja es posa en una cassoleta d'aquelles de fang, que no costa res de trobar, o si no, doncs un bol. I es cobreix tot de pel. I es guarda. Això ja ho poses a sobre d'un moble, o un altell, o muntesigui, i ja no es toca més. S'hi pot posar un paper d'alumini damunt, perquè no agafi pols.
Molt bé. Ja està, ja tenim el ritual fet. S'ha de fer dimecres o divendres i descalç. Carai, dimecres o divendres i descalç, eh? Doncs ja ho tenim fet, que bé. Hem fet el somni, hem entrat a l'arbulari, hem fet el somni, hem entrat a l'arbulari i hem fet el ritual. I encara hem de repassar els 12 cines del judic, els 12 horòscos, però avui anem molt bé. T'ha passat alguna coseta aquesta setmana d'aquelles que tant t'agraden a tu i tampoc m'agraden a mi?
Sí, una cosa molt simpàtica. Ah, bé, no anem-hi, va. Jo estava el dissabte, això va ser, va anar amb el meu fill i la meva jove, i la meva jove la Sari, que era el meu fill petit, no? I d'això és al matí. I entra al meu despatx, em va dur la compra, perquè ella em va comprar, que ara no es pot comprar. Doncs, i, bueno, estàvem al meu despatx, se senta que estava cansada, perquè treballava molt,
I sabeu aquella campaneta que jo faig? I tant, i tant. Moltes vegades va començar a tocar. I la campaneta estava posada a l'estanteria que jo tinc en el despatx, eh? Doncs clic, clic, clic, però bé, bé, bé del tot. I ningú la tocava, ni estava aixecada. I què va fer? Estava sola la teva jove o estava amb tu?
I què va fer ella? Perquè tu res Es va espantar Es va espantar? Home, això no m'estranya I se'n va anar cap a la porta És que sempre que ve la teva jove passant coses Sí, sí Perquè ella Com que li fa molt de respecte a tot això Sembla que les entitats li veien una mica al darrere Oh, jo no vindré mai No vindré mai
Oh, mira, doncs jo m'enfadaré, eh, perquè un dia has de venir. Sí, sí. Llavors, a la taula del menjador hi estava la taula parada i tit, tit, tit, tit, també se sentia la campaneta a la taula del menjador. Però, en el menjador, o sigui, que allà no hi ha cap campaneta, eh, però sonava clinc, clinc, clinc, clinc, clinc. Suposo que va marxar, no? Va marxar, va dir, bueno, ja ens verem la setmana que ve, et devia dir, no?
No, no, ja es va dinar, però jo ja anava mirant tot. Home, clar. A veure si m'entrarà per la vidria del menjador, per la finestra del menjador. I va seure a taula o directament va dinar a dreta? No, no, es va sentar, sí. I ja no va passar més.
Però és molt maco. Sí, molt, molt. Però hauria d'haver-hi... A veure, Jaume, hauria d'haver-hi alguna cosa estranya i llavors m'ho va fer marxar amb la campana, que és el que jo us faig a vosaltres. Mira si queda bé. Molt maco. Serà tot molt maco. Sí, senyora. Jo ho trobo... Jo foto el cap més ràpid que ni en vessis vi sortir. Bueno, perquè tu... Ja...
No, no, jo, no. Jo, Paquita, ja saps que aquestes coses... Ai, ai, ai. Doncs bueno, va, Paquita, anem a repassar els 12 cines del Zúdiac, els 12 horòscops, i comencem, com sempre, pels nostres bons amics, els àries. Com ho tenen aquesta setmana? Que estaran molt contentets amb el seu cos. Se sentiran... Ai, mira, que tot el que estic fent, que m'estic portant molt bé, el meu cos, doncs, m'ho agragueix i em sento bé. Així que, absolut, l'ha
la feina sorpreses agradables canviarà el panorama en el cas que no estigués bé hi ha un canvi bo per ells i en l'amor en l'amor hi haurà bueno podran parlar converses d'aquelles tranquil·les estirant les coses que no van bé que els fan mal i podran arreglar moltes moltes coses
Així que la cosa està maca. El seu número és el nou i el seu color és el color salmó. Doncs el número nou i el color salmó pels àrees i els següents, els turets. Com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Molta energia. Mira que bé. Com si baixés la riera, perquè mira que baixa, eh? Doncs així d'energia. Estan plens d'energia i de benestar. En el cas que tinguin que fer petites intervencions o cosetes d'aquestes, recuperació molt ràpida.
I a la feina? Bé, tindran que enfocar una miqueta la seva vista cap a altres coses en el cas que no estiguessin a gust. Per això sí, que no diguin adéu i bones sense tenir alguna cosa ben lligada perquè es podrien enganxar els dits. I a l'amor?
Bueno, seran molt còmplices, que diuen, però hi haurà tendresa i una forma millor de poder-s'expressar sense que hi hagi altabaixos a casa. El número és el 8 i el color és el marrón clar. Número 8 i marrón clar pels aturets. Els taures anem pels bessons, Paquita. Bueno, estaran sensibles com sempre, que ho són força, i estaran tensos.
No estaran relaxats. Això se'ls farà que estiguin més baixos que de la compta i que el seu cos no es rulli com sempre. El que és la feina. Bé, que evitin posar-se en tensió. Si és que si tenen que dir alguna cosa, relaxin una mica o es prenguin una tilafreda o alguna coseta d'aquestes abans de...
d'anar a parlar amb els superiors. Així està. I en l'amor, en canvi, no estaran malament. Podran arreglar les setmanes, en el cas que hi hagi hagut molts entesos, la cosa es pot anar a arreglar i hi haurà bastanta pau a casa. Pels que comencen una relació, ho tenen molt maco.
El seu color és el vermell i el seu número és el 5. El número 5 i el color vermell, com sempre, pels bessons. I ara anem, atenció, pels cranc. Endavant, enrere cap on va, Paquita. Va estar endavant. Això se'ls farà... que estiguin fets una polvorilla, eh? De polvorilla. No estaran tranquils. No estaran tranquils i els nervis els poden crear males passades. El que és la feina...
Bé, la feina no està malament, però també com a la salut una mica, no sé, desorganitzat tot, així que intentin solucionar-ho. I en l'amor tindran una encana especial, així que els que busquin parella, que els posin ben guapos i que facin una passadeta que segur que troben alguna cosa que podria ser per la vida.
El seu número és el 2, i el seu color és el blanc. El número 2, i el color blanc pels crancs, i en aquest cas anem pels lleu, o Paquita, com ho tenen? Bé, el que és la salut, bastant bé. La boca li pot fer una mica la guitza, que ja va sortir la setmana passada. Sí. Així és que... que es cuidin una miqueta, i... i a veure. La feina... Bueno, que no siguin tan... Uh...
a veure llepafils que jo els hi dic no té que ser tan perfecte tot que sense tant tant també es pot viure i pot quedar el treball ben acabat l'amor sembla com si tinguessin que parlar amb la seva parella de canvis de vivenda i es posessin una mica d'acord això és el primer decanat
Doncs a veure, a veure com anirà la història. Però així està. No és el seu millor moment, però si és algo maco, no? Ho han d'aprofitar-ho. El número 1 és el logo i el color és el viola. Doncs el número 1 i el color viola, que no acostuma a sortir gaire, pels lleó. I anem pels verds, ja, Paquita.
esperant molta vitalitat i, a més a més, tindran temps per descansar una mica més, que tots ho necessitem. Així és que endavant. A la feina, molt bé, brillaran, així que els veuran, diran, ui, mira aquest, que bé que treballen i que bé que pot anar la cosa. Així és que maco. I a casa, bé, no,
Hi haurà molta activitat de tota mena. No vol dir només activitat d'aquella. Pot haver-hi d'una altra. Així és que... És clar. Molta energia i... Serà una setmana que l'aprofitaran bé. El seu número és el 6 i el seu color és el... Bueno, un mantega. Doncs el número 6 i el color mantega pels verds i anem pels balança. Cap a la dreta, esquerra, equilibrats, cap on tiren els balança?
Bueno, estaran així una mica voltant. Home. Sí. Així que... Bueno... Que no s'esforcin massa. S'esforcen molt i això els pot donar malestar, mal d'esquena, o algun tendó que... Estançó, es diu estançó. Però és que no li... que li faci més mal de la compta. Bueno, que sigui precavut.
Això és en la salut. I en la feina, sembla com si se'ls obrissin camins macos i molt despejats. Així és que molt bé, molt bé. I en l'amor, moltes oportunitats pels que busquen feina i serà fàcil de trobar algú que els faci riure, que els faci sentir bé i que estiguin a gust al seu costat.
El seu número és el 4 i el seu color és el taronja o carbassa. Número 4 i color taronja el carbassa pels balança i els escorpí. Com ho tenen, Paquita? Se sentiran més fràgils. Es veu que hi ha tanta aigua, tanta aigua, no saben a quina pedra posar-se, pobres, no? Tenen que aixecar-se. I la humitat no els hi va massa bé perquè pateixen sempre de mals d'ossos
Així és que no serà una massa bona setmana. En canvi, la feina, sí. La feina hi haurà, si hi ha alguna cosa a arreglar, la podran solucionar i veuran que valen. I en l'amor, no hi haurà drames ni pressions, però sí alguna dificultat. Si és que no parlim molt, perquè sortiríem perdent. El seu número és el 6 i el seu color, el verd fosc.
Número 6, color verd fosfals, en aquest cas els escorpi, i el següent són el sagitari. Com ho tenen? Estan malament, però sempre s'exigeixen molt a la salut, fan molts, en tot, fan molts esforços, i això, doncs, els hi poden fer un esguins o alguna coseta d'aquestes. Mira que fan mal, eh? Hi ha molts esguins. Sí, sí, sí, són molt això. Doncs, bueno, cosetes d'aquestes. A la feina...
bé, però se podrien aprofitar-se d'ells, posar-li una sobrecàrrega i donar-los més treball, així que no tinguin por, que aixequin el dit i diguin, eh, no es pot, hem de tranquil·litzar-se tots. I en l'amor, no voldran saber res de res, o sigui, no estaran per històries, si estan sols diran, aquesta setmana estic tranquil·let, em poso davant de la llar del foc,
I miro una pel·li de tele. Així és com estaran. Estaran una mica de capa caiguda. L'amor i el color és el beix i el número és l'1. El número 1 i el color beix pels escorpius, ara sí. Perdó, pel sagitari, ara sí entrem al trio final. Comencem pels capricorns. Com ho tenen, Paquita?
Diu que els hi costarà una mica quedar-se quiets. Estaran així una mica esbarats. Hi haurà mal... A veure, mal rotllo. O a ells els hi semblarà. Estaran nerviosos. Si és que s'ho prenguin en calma. En canvi, de la feina, es bullaran molt i estaran bé. No hi haurà canvis. Hi haurà la continuïtat de la setmana que deixem. I anar-la molt.
que s'allunyin una mica si veuen que la parella que tenen al costat no respon. Que no us pensin que s'arreglarà perquè les coses no s'arreglen. Creieu-me i feu-me cas, que d'això jo no sé molt, eh? Per més que ho vulgui solucionar, no s'arregla mai. Que ja vindrà un altre, així que endavant. El seu color és el...
El verd, però molt, molt, molt claret. I el seu número és el 4. Número 4, color verd molt claret. Pels Capricornan i pels Aquari, que són els reis de la festa, ens trobem sota el seu regnat. Que bé, ho tenen, això, aquesta setmana, Paquita. Ai, sí. Vaig a felicitar el meu fill. En aquest moment està de vol cap a Canàries. Jo ja li he felicitat. Avui el meu fill fa 5-5. 55.
Pavi, doncs vinga, per molts anys, per molts anys. Ja li he dit, i dèiem, aquest vent que fa, perquè es va com a Barcelona també fa molt de vent, no sé com anirem, encara no anava, era tranquil. Home, sí, sí, l'avió, mare, l'avió aquest, ni el nota, l'avió aquest, el vent. Va, els Aquari, com ho tenen?
Macos, imagina't com estan. Estan plens d'alegria, plens de moviment. A més a més, necessiten més diners, que segur que sí que necessiten, perquè els agrada gastar. A l'equari sempre troben una cosa per gastar-se. No és que siguin capritxosos, és que compren. Doncs ho podran també fer-ho.
que no estan a gust amb el seu jefe i diguin, eh, jefe, que aquí estic jo, a veure què fem. I amb la parella una tranquil·litat i una pau total. El matí es passarà amb els fills i amb la seva família. Així que estarem tranquils. Que costa molt, eh?, d'estar tranquil·la en un aquari. A veure, el seu color és el tauran i el lila i el seu número és el set.
El número 7, i el color d'aurat i lila pels aquari, perquè són els reis de la festa. Ens trobem sota el seu regnat. I els següents, aquests són els últims, aquests són els meus. Paquita, com ho tenim, els peixos, això? A veure, ja fas alguna passadeta pel camp? No, i tant. No. A veure si et creixerà el nas com en el pinotxo. Per què no? Tu no fas masses passadetes pel camp, eh? Com que no faig passadetes? Jo passejo molt, eh? Passeges molt? No, i tant.
Bueno, mira, pues no m'ho semblen a mi, no sé per què. Però bueno, et crec, et crec. Bueno, pues bé, pues ja ho faig molt bé. És el que has de fer, perquè ho heu de fer tots, per relaxar-vos una mica i per estirar les cames que diuen. Això és el que és la salut. La feina. Bueno...
sentireu temptacions de fer alguna cosa que fa temps que estava planejada sols o amb la parella i teníeu por, doncs endavant. Perquè la podeu fer i amb qualitat i la disfrutareu bé amb alegria. Això és el que són els dinarons. I en l'amor...
Bueno, plans improvisats. De dir, oi, doncs mira, ens anem a fer un cap de setmana lluny. Coses que no estaven planejades, que venen de cop. Doncs aprofitar-les, que és un bon moment i un bon estar. Molt bé. És que està maco, eh? Sí.
El teu color és el rosa i el número és el 3. Mira que bé, el número 3 i el color rosa que l'amor s'hi posa. Aquests és pels peixos. Qualsevol consulta, ja ho sabeu, 93 3 95 41 05. Si la voleu anar a veure a la Paquita Bruixa, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, que tinguis molt, molt bon carnaval, molt bon carnestoltes, i dimecres que véns hi tornem a posar per parlar de més conjurs, horòscos, les vostres consultes, etcètera. Paquita, gràcies.
Doncs mira, per tots, per tots i molta, molta llum. Igualment, Paquita. Sí, senyora. Una abraçada, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, adéu. Fem una pausa en el camí. Avui no tenim recomanacions literàries i tenim el nostre estudi i en breu, després de la pausa per encetar la segona part, segona hora i mitja, la Núria, Carol Pucorull. Parlem de la botifarra de Can Pucorull. Pausa i tornem.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori.
En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. 3, gairebé 4 minuts per damunt de dos quarts de 12 en cedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs demà és dijous, Gras. Altra ben dit, abans esteia dijous, Llarder. I això vol dir que les carnisseries del poble ja preparen des de fa molt i molt de temps les botifarres d'ou. Abans, antigament, i això parlem cada any amb la nostra convidada, es feia la botifarra d'ou i ja està. I es feia, a més a més, crec, en l'època que tocava i fora de l'època costava trobar-ne. Ara ja, primera, trobem tot l'any. I segona, doncs, la innovació, perquè és una feina artesanal, artística en alguns casos.
I és per això que avui volem parlar amb la Núria Carol Pucurull, de Camp Pucurull, del Cor de Vilassar de Mar, del carrer Sant Joan. Núria, bon dia, bona hora. Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres a les portes d'un dijous grasa més i parlem de doblega. Parlem de botifarres? I tant. Vinga, va. Parlem-ne tot amb Jaume Cabot.
Núria, és així, no? Abans només es feia la botifarra d'ou a aquesta època i para de comptar. Sí, abans només es feia l'època de dijous grans, la setmana aquesta i prou. I ara la fem tot l'any.
Però bàsicament perquè els clients ens ho demanen. Des que vam guanyar el primer premi el 2020, que és la de botifarra del tradicional i la de confit d'Anna Campoma i se va caramelitzada, que va ser la guanyadora, doncs la fem tot l'any bàsicament perquè els clients ens ho demanen, la volen portar als seus familiars quan van de viatge o la volen portar als seus amics i també la porten a les celebracions, també per Nadal,
També està molt el present a les taules de la gent. A vegades crec que ni vosaltres mateixos sou conscients del que viatja el vostre producte, perquè jo t'ho vaig explicar fa relativament poc, una companya de Ràdio Tàrrega, la directora de Ràdio Tàrrega, la meva benvolguda Gemma Peris, em va enviar un missatge amb una foto, em va dir, nen, tinc part del teu poble a la meva taula, i era a les botifes.
de Campucurull. Vaig al·lucinar. De fet, el 2020 vau aconseguir en el concurs nacional de botifarra d'ou artesana, la millor botifarra d'ou singular. Heu participat molts anys i quedat molt amunt amb aquesta botifarra. Aquesta setmana mateixa heu estat en algun concurs, ara en parlarem. Però la botifarra d'ou de Campucurull és la mateixa que feia la teva mare, el teu avi i companyia? O has millorat alguna cosa o has fet alguna cosa?
Bueno, hem fet les creatives, no? La tradicional la continuem fent com el feia el meu avi, la meva avi i la meva mare, que em van ensenyar ells. Es fa exactament igual, amb la car magra i la cancel·lada trinxat, el mateix diàmetre de trinxat, 7 mil·límetres.
la sal, el pebre, tot exactament igual, amb mou natural i la cocció, l'únic que sí que avui en dia tenim mètodes per controlar molt millor la temperatura, o sigui, nosaltres sempre diem, el nostre problema és innovem la tradició, o sigui, la tradició però amb la tecnologia que es té avui en dia, que tens unes eines per mirar la temperatura molt millor que abans, que el meu avi, per exemple, feia anar a la caldera amb llenya.
Això sí que nosaltres no ho tenim, no? Vull dir, nosaltres sabem que tota l'estona a la galdera o al foro està a 80 graus. És allò que abans posaven el dit, no? El dit, hosti, va, ja està calent. Sí, bueno, tenia el termòmetre també, eh? Però, clar, era més, era diferent. És més rudimentari, però el que és la recepta, l'essència és la mateixa, eh? Exacte, la recepta és la mateixa. I el secret de Can Pucurull, si el pots explicar, quin és de la botifarra d'ou tradicional? N'hi ha alguna cosa que diguis, això és diferent d'altres llocs?
Bueno, diferent. A veure, nosaltres el que treballem moltíssim és amb cars nobles, amb molta qualitat. Jo crec que el secret de Can Pucurull és aquest, no?, treballar en matèria prima de molt alta qualitat i ens apassiona el nostre ofici, la nostra feina i després això que diuen, no?, cuina amb amor, doncs és així.
Ara parlarem de les altres botifarres, perquè n'hi ha més. És el que diem. Abans n'has de comprar hamburgueses i compraves hamburgueses de vedella i gairebé para de comptar. Després van entrar les de pollar. Ara no, ara tenim un tot d'hamburgueses. Les botifarres ara mateix, crua i botifarra d'ou a l'època. Però ara, atenció, eh?
Tenim botifarres d'ou artesanals de vuit tipus. La tradicional, ou confitamana, poma, ceba, caramelitzada... Tenim fins a vuit. Explica'm, primer de tot, les novetats d'aquest any, la novetat, i després parla'm de les altres, també, va. Aquest any hem fet dues novetats. Les dues són molt de producte de temporada...
La primera que hem fet, que és la que hem presentat a concurs, que és una botifarra de la qual n'estem molt orgulloses, perquè l'hem treballat moltíssim, ens ha costat molt. Però, bueno, és una botifarra que representa un sotabosc, que és un homenatge al sotabosc mediterrani,
I a la vinya. Uau. Per què això? Perquè és una botifarra que porta trompetes de la mort. O sigui, estem pensant sempre en un sotabosc, eh? Sota els pins. Porta trompetes de la mort, porta tòfona melanospòrum, porta pinyons del país, del pipinyoner, marmelada de figa, i llavors hem reduït xerès i birranci amb una mica de branca de canyella i...
pell de taronja. Això ho reduïm i també ho hem barrejat i després, per acabar, hem posat la farigola, fulles de farigola fresca, que també és molt típic del bosc mediterrani.
A mi, perdona, Núria, expliquen d'on surt això. Com se t'ocorreix això? Perquè, a veure, tenim d'altres, no? Per exemple, Amalls Tendres, no? Per dir alguna cosa? Escolta, doncs, mira, vaig a provar de fer Amalls Tendres. Però, hòstia, atenció, eh? Botifarra d'ou amb trompetes de l'amor, tofuna melanospòrum, pinyons al país, malmelada de figa, reducció de verrancia amb taronja i canyilla i farigola fresca. Com se t'ocorreix això, Núria?
Bé, ja et dic que és una botifarra que l'hem treballat moltíssim, tot l'equip, que portem temps, i al final ens hem anat inspirant i volíem fer una cosa clàssica, però que fos gastronòmica, molt gastronòmica, i que tingués un sentit, que no fos allò de barrejar coses que ja avui en dia vas per fer tapes i trobes a tot arreu, sinó una cosa creativa,
una cosa que fos un homenatge, tot és molt noble, productes molt nobles,
doncs això, que és el bosc. Però ja no tan sols amb el producte que hi poseu, que és impressionant, és aquest homenatge, és anar una mica més enllà, és una mica més poètic tot plegat, no és allò de posar-hi, escolta, mira, vaig a posar-hi castanyes, tinc castanyes i vaig a provar-ho a veure com que... No, no, això ja vam una mica més enllà, és més poètic això. Correcte, hem buscat una mica que tingui una història, que fos una història d'aquí de propera, de Catalunya, als boscos que tenim, al Mediterrani,
Jo crec que aquesta botifara reflecteix molt bé tot això que hem estat parlant. Que bé, que bé. I aquesta ha anat a concurs, eh? Aquesta és a temporada de concurs. I com ha anat això? Bé, no han guanyat, han guanyat altres companys, però, bueno, estem igualment molt contentes de la nostra creació, tot i que, bueno, ens hauria agradat guanyar, clar. Sí, bueno, clar, però, a veure, n'hi ha moltes, però jo crec que la gent es devia quedar parat, no? Com devia veure això, no?
Sí, bueno, el fet és que a la botiga els clients, que són els que realment manen, ens han felicitat i han vingut ja fa dies que l'estem donant a provar, i és una botifarra que ha agradat moltíssim.
I quina és la novetat d'enguany, també, a part de la botifarra de trompetes? A part d'aquesta, que també és, diguéssim, temporada, hem fet una altra, que també és, bueno, aquesta ja està molt més vista, que és portar la calçotada a dintre d'una botifarra, no? Com es fa, això? Llavors, doncs... Calçots i romesco, eh? Calçots i salsa de romesco. La salsa de calçots, vaja.
Doncs com ho fem? Doncs agafem els calçots aquí del Maresme, els descalibrem, els fem com si fossin una calçotada i després hi barregem la salsa i tot això ho introduïm dins la botifarra d'U.
Quantes proves feu? Perquè hi ha botifarres, imagino que les deveu fer. Mira, vaig a fer botifarres, això, i no surten. O perquè no passen el vostre control de gust o de qualitat, o perquè al final no us acaba de convèncer. N'hi ha també que es queden al camí, no? Sí, sí, moltes, moltes. Sí o no? Quan comenceu a treballar amb el tema botifarres d'ou així? Perquè, clar, això no es prepara. En 10 dies no es prepara, això.
No, aquest any van començar la tardor, el que passa que enguany el dijous gras ha caigut molt aviat i quasi que s'ha enllaçat amb el Nadal. Núria, apunta que l'any que ve...
Tot això és 1 de febrer. Carnaval és 1 de febrer. Quan preparis la cartolla del caldo de Nadal, ja pots anar preparant la botifarra, també. Mira que ho volia mirar, eh? A veure quan cau l'any que ve. Ja t'ho dic jo. 1 de febrer. Més aviat que mai, això. Hem tingut molts esdeveniments i la veritat és que no hem parat des de Nadal, que ha sigut, bueno, una cosa darrere de l'altra.
O sigui que el poc temps entre Nadal i Carnestoltes fa que, evidentment, això ho resti una mica de temps per treballar-hi. Sí, però per altra banda, també és veritat que, clar, comencem abans, doncs venem botifarres d'ou més temps, no?, perquè encara és hivern, encara és fred i tanta varietat, doncs, acompanya una mica més. Va, i anem a parlar de les que ja es van introduir fa temps, per exemple, la...
la botifarra que va guanyar el premi de botifarra d'ou singular, que és la botifarra d'ou amb confit d'ànec, poma, ceba i caramelitzada, això el 2020. La botifarra tradicional va ser una menció especial del jurat 2017. I aquesta jo, jo, eh, Núria, la valoro doblement. Per què?
Perquè si tu fas una botifarra d'ou amb confit d'ana, etcètera, no crec que en el concurs vagi molta gent amb aquesta botifarra. N'hi ha d'altres. Aquí és la originalitat, el gust i tal. Però la botifarra d'ou tradicional, que la fan a totes les carnisseries de Catalunya, que n'hi ha a patades, que et donin un premi, menció especial del jurat per la botifarra d'ou simple, la que teniu de tota la vida, jo crec que aquest és el valor més dalt que podeu tenir.
Sí, és veritat, perquè aquesta, com tu dius, la fa tothom, i, bueno, tothom té una mica, jo sempre dic, cada terra o a cada casa té la seva peculiaritat de la seva car, la seva manera de coure, que és el que la diferència una miqueta. Bueno, ja hem comentat abans que la fem igual que la feia el meu avi, exactament igual,
i, bueno, que és la que es ven més, també t'he de dir que és la que es ven més, o sigui, la meitat de les botifarres es venen, són d'ou tradicional, i de la resta, he de comentar que, o sigui, de la resta, el 50% és la de confin d'ànec.
que per mi, o sigui, totes les altres són molt bones, però és que la de confit d'ànec és, jo crec que és sublim, vull dir, és una passada, perquè clar, és molt melosa, molt suau, i té uns components que ara, a vegades jo penso, ostres, com ho van fer-ho, aquesta botifarra, perquè és molt bona, i realment molta gent, aquesta sí que ve molta gent, i es ven tot l'any.
I que estem molt d'acord, que és sublim, com tu dius, és sublim, és boníssima, l'hem provat i és molt bona, però que el valor, aquesta no la fa tothom, el valor de la que fa tothom que te la diferenciï, això em sembla espectacular, i la tenim aquí, eh, Vilassada Mar, al carrer Sant Joan, eh? Tenim també la botifarra d'ou amb xips de carxofes, que també va ser un segon premi a la millor botifarra d'ou singular el 2018. Aquí també es va alluir, eh?
Aquesta és molt, molt bona, no? Perquè jo penso que les coses que queden bé amb l'ou, sobretot són coses que faries una truita, no? I una truita de carxofes, que també és de temporada, són molt bones. Però nosaltres, la botifarra aquesta no són carxofes, sinó que són xips, saps? Com si fossin patates de xorrero, que es deien abans. Ara s'ha posat molt de moda, això, els xips de carxofa. Sí, doncs estan fetes amb xips de carxofa i clar, jo també és una de les que trobo molt bones.
L'adou amb sobrassada, patates fregides i ous estrellats. Tot es pot fer amb una botifarra? Tot s'hi pot posar? No. Tot no es pot posar amb una botifarra. És que estic al·lucinant, eh? Ja sé que cada any et dic el mateix, eh? Però què hi ha que no es pot posar? Què has provat amb una botifarra que dius, no, no, això no funciona? Bueno, una mica... No tot s'hi val, no? O sigui, ha de tenir una coherència, ha de tenir una textura...
Jo crec que, o sigui, no és això que dius tu, qualsevol cosa ja tenim una botifarra singular o una botifarra creativa, no? O sigui, els ingredients s'han de pensar, s'han de pensar les quantitats que hi poses, la textura que queda, el sabor final, tot això. Però sí que aquesta, la botifarra de sobrassada, és una botifarra molt atrevida, no? Com una mica molt... Fa honor al carnaval, no? Amb les panates tragides, o sigui...
I l'altre dia estàvem preparant aquesta botifarra, i el preparat és que jo me'l menjava, perquè les patates fregides, barrejades amb els ous i la sobrassada, bueno, és que estava boníssima, ja m'ho menjava abans de posar... Abans de venir botifarra, eh? Sí, sí, sí. Perquè tu quan arriba dijous gras, menges botifarra o ja estàs de botifarra que ja no pots més? Bueno, n'hem menjat moltes perquè s'ha de dir que a casa hem fet moltes proves i... Què et diuen? Quan arribes amb les botifarres, nois, avui anem a provar, què et diuen?
Bueno, estan contents, eh? Estan contents perquè ens agrada molt. A vegades conto i dic, però sabeu quantes botifars ens hem menjat? Allò, anar provant i anar mirant les diferències... Però, clar, aquí hi ha un gust molt personal. És igual que convé a la clientela, ja ho sé, moltes vegades, eh? Escolta, prova això, a veure què et sembla. Dius, hòstia, a veure... I aquí, clar, el meu gust no és el mateix gust que el teu o el de qualsevol.
Aquí has de jugar molt amb els gustos de la gent. Sí, però primer que tot el client és el que mana, perquè al final és el que valora i el que té l'última paraula. Però sí que és veritat que quan molta gent et diu, ostres, està molt bona aquesta botifarra, doncs dius, fem aquesta segur, amb aquestes proporcions és la que ha agradat a més gent. Ho tens en compte.
I després ja ve també la d'alls tendres. Aquesta és una clàssica de Campocorull, oi, Núria? Aquesta és clàssica i a mi m'agrada molt aquesta perquè elsalls tendres són molt aromàtics. És molt suau, molt fresqueta, molt aromàtica i també m'agrada moltíssim a mi. És com més tranquil·leta, no és la de sobrassada. Està molt bé. Jo la trobo que m'agrada molt aquesta també.
I tenim la botifarra, trompetes de l'amor, que n'hem parlat, i botifarra d'ou en romesco, la truita i patata i ceba, i escolta, tenim vuit botifarres per triar. Però atenció, perquè hi ha les altres botifarres, que són les clàssiques, també. Ja ho sabem, la blanca, la negra, la de ventre, bull blanc amb foie, botifarra del parol amb ceba caramelitzada, xerès i virransi, que va ser el premi, el primer premi, la millor botifarra singular del parol 2017 a Girona. Però aquesta setmana...
la Núria, també ha anat a Girona, precisament, i ha anat a un concurs que a mi em va quedar molt d'atenció, m'ho va fer saber, em va fer molta il·lusió, que vas estar a un concurs, si no m'equivoco, de pilota i botifarra negra. Correcte. Explica'm això. És brutal.
Bé, a això estem molt contents i molt agraïts de poder-hi participar. Ha sigut el primer concurs nacional de Catalunya. Ha sigut un concurs experimental que sortirà, suposo, el novembre se'n farà un, de cara... ja serà el primer. De cara a Nadal, eh? De cara a Nadal. Ha fet una mica la prova pilota, ara, no? Correcte.
Doncs a aquest concurs ens van convidar, van anar-hi dues persones de cada província, i a nosaltres ens vam convidar, com de ser de la província de Barcelona, doncs érem una dels convidats. Vam anar dos, l'altra era la Yolanda Presseguer de la Perla, de la Garriga. Hòstia, dos amb tota la província? Dos amb tota la província.
Dos a Tarragona, dos a Girona i dos a Lleida. Déu-n'hi-do, no? Sí, era una mica per fer la prova com funcionava i la veritat és que va ser molt, molt interessant. Com va anar?
Bé, jo estic molt contenta de com va anar perquè, clar, ningú sabia molt bé com aniria. Va ser això, un experimental. Van guanyar els nostres companys de Lleida i, bé, estem molt contents. Però jo també estic molt contenta de com va anar la participació, com vam treballar-ho i l'exposició, perquè al final havies de defensar el teu producte davant de 25 persones que n'han jurat. Més el públic que hi havia, que també tenia dret a vot.
O sigui, el jurat professional comptava un 60% i el públic un 40%. I vau anar a presentar pilota... Pilota pel Brou, la pilota que tu fas sempre que pots trobar el taulell, i la botifarra negra.
Perquè també et vull comentar que el Fòrum Gastronòmic de Girona aquest any tenia com a fil conductor l'escudella, l'escudella catalana, que una mica el que es vol és promocionar que les cases, que tothom faci escudella, perquè de fet l'escudella...
A part que s'alimenta molta gent, després pots aprofitar molt, pots fer moltes coses amb la Cardolla. Vull dir, allà hi havia gent, un restaurant, la gastrònoma, que va presentar unes lloses de Cardolla, hi havia una gent que també feien reciclatge, bueno, reciclatge, o sigui, això del... l'aprofitament del menjar, que feien pilota, entrepans de pilota, o sigui, en vez de fer una hamburguesa, doncs una pilota.
Bueno, hi havia moltes opcions i aleshores es va fer aquest concurs ja que el fil conductor era aquest del de l'escudella. I vosaltres que a Campo Cruz feu escudella casolana, de manera casolana, amb la pilota, etcètera, aquí sí que cadascú té el seu secret, no? Sí, nosaltres fem l'escudella que es fa sempre posem vedella, posem porc, posem pollastre, posem gallina i les verdures,
Sí que després nosaltres els venem el brou líquid, després tenim l'olla arenesa i també venem l'escudella ja feta en galets i pilotetes. I a part també tenim croquetes de cardolla, cardolla també en venem i després les pilotes que les tenim de diferents mides.
Déu-n'hi-do, eh? I la botifarra negra. I la botifarra negra. Pilota, carnisseries, en fan. Ni en canó, eh? Però la majoria d'on sí. Però a la botifarra negra estem amb el mateix que abans. És a dir, tothom fa la botifarra negra, no? Correcte. I aquí sí que és una mica el toc personal de cadascú, imagino, no? I una mica tornant al que em comentaves del concurs, doncs nosaltres teníem una cuina on tots ens van donar el brou i havíem de coure aquestes pilotes i cadascú havia de coure la pilota i la botifarra negra.
Ah, vas anar a cuinar allà. És a dir, no ho portaves de casa, vas anar a cuinar-ho allà. Sí, correcte. O sigui, jo portava la botifarra negra i portava les pilotes crues. Llavors allà les vam enfarinar, vam tenir com dues hores, tres, per preparar tot el que necessitessis. Llavors tenia una cuina per mi sola, una taula per mi sola. Llavors allà jo vaig coure les pilotes i vaig coure la botifarra negra. Tenies una cuina que podies graduar la temperatura, la potència, tot...
I aleshores havies d'emplatar 25 platets petitons amb un tros de la teva pilota i la teva botifarra. I et posaven el teu brou, que d'inici era per tothom igual, però, clar, li canviava una mica substancialment el gust amb el teu producte. I això ho portaves en el jurat, quan van fer un sorteig, per hora de sortir també em va tocar la setena,
Llavors hi havia unes noies que ho servien en el jurat, ho tastaven i tu treies un plat amb la teva botifarra, la teva pilota sencera, que també es valorava l'aspecte després d'ebullició, i havies una mica de defensar per què la teva botifarra i la teva pilota era la millor. Hòstia, Déu-n'hi-do l'experiència, no?
Correcte, va ser una experiència per mi molt maca i a més a més vam estar, clar, estàs tota l'estona allà compartint entre els cuiners que anaven entrant que sortien en altres esdeveniments que hi havia i gent del sector que, clar, comentes molt com ho treballen ells, com fan les coses i va ser superenriquidor.
Home, i a sobre que et convidin dos per província ja té el seu mèrit, això. I això és el prelúdio del que passarà de cara a les festes de Nadal, eh, Núria? Sí, això repetirà el novembre. I llavors ja serà més obert el concurs, m'imagino. Sí, això és el que ens han dit. Doncs Núria Pocorull, Núria Pocorull, que tothom et diu, però és Núria Carol Pocorull, de Can Pocorull. T'agraeixo moltíssim que avui hagi estat aquí i una última pregunta, que ja sabeu que als periodistes ens harà molt això de preguntar quantes botifarres sortiran de Can Pocorull aquests dies, més o menys?
Home, espero que moltes. Amb quilos, m'ho diràs amb quilos? Avui estava mirant les estadístiques l'any passat i jo crec que en sortiran unes 200. L'any passat em van vendre 200 quilos, que és el que et comentava abans, que de la meitat són tradicionals. Sí.
i la resta són les creatives, les singulars. També, si em deixes, vull aprofitar, perquè la gent que celebra molt el Carnestoltes en el dijous gras amb les botifarres i tot això, també m'agradaria que les escoles, que ja ho fan, però que ho facin més, les empreses, que és una bona ocasió per portar una safata de botifarres i celebrar la tradició. Sí, senyora.
Que és cultura, que és territori, no? I una mica que no es perdin, doncs, les nostres tradicions. I és comerç de proximitat, que és molt important, eh? Sí. Què faríem sense els artistes? Que no deixeu de ser artistes, ja ho dic jo sempre, eh? Perquè això, escolta, és molt fàcil de dir-ho, però després s'ha de fer, eh? Núria, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies. Arribem al migdia amb los Rodríguez y Dulce Condena.
Fins demà!
Fins demà!
Cada sensación o sentir vulgar Una sola cosa, un solo lugar Un recuerdo más que pasajero Será como empezar otra vez de cero Cada corazón eres un monotón Y está perdida sola en medio de la ciudad Soy el que lo piensa por los dos Hasta que sale el sol
Les notícies de les 12 Salutacions, recordem que Meteomar, el servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme, té activada l'alerta per fort vent a la nostra comarca des d'aquesta passada mitjanit i fins les 8 de la tarda de demà dijous.
Recordeu, sobretot, aquests consells d'autoprotecció davant d'aquesta situació de fort vent que afecta la nostra comarca. A casa, retireu els elements de la façana o del balcó, com testos, tandals o estenedors. A l'exterior, eviteu zones amarabrat i mobiliari inestable. A la carretera, comproveu l'estat de les carreteres i extremeu, sobretot...
La precaució pels obstacles de la via i pel que fa a les activitats de lleure a la nostra comarca, sobretot, recordeu, eviteu les zones buscoses i costaneres. Són els principals consells d'autoprotecció amb motiu, com dèiem, d'aquesta alerta per fort vent que està afectant la nostra comarca.
Ple d'alt voltatge polític ahir a Sant Padó al Bages per la presa de possessió del vicepresident comarcal d'Aliança Catalana com a nou regidor del poble. Jordi Soteres va entrar a l'Ajuntament després de la renúncia d'un representant de la llista adscrita junts, formació amb la qual es va presentar a les municipals de 2023. La sessió va estar marcada per l'atenció tant dins com fora de l'Ajuntament.
A les portes de l'Ajuntament, partidaris del partit de Sílvia Oriol i manifestants de signe contrari es van encarar en una concentració que va plegar una setantena de persones. Els Mossos d'Esquadra van desplegar un cordó policial per evitar que més persones accedissin a la sala de plens.
Alguns integrants d'Aliança Catalana van aconseguir entrar-hi, fet que va indignar regidors i simpatitzants de la CUP. La tensió va derivar en un forcejament amb la policia i en la detenció de l'exregidor de la CUP, Aníol Vila, per un delicte de resistència greu a l'autoritat. Part de la mobilització es va traslladar llavors cap a la comissaria dels Mossos de Manresa per donar suport al detingut, que va sortir en llibertat pocs minuts després de les 11 de la nit.
A l'interior del ple, els regidors de la CUP es van aixecar i van abandonar la sala. En el moment que Sotera es va prendre possessió com el regidor no ha escrit. Abans d'entrar a la sala, l'alcalde de Sant Padó, Agustí Comas, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va qualificar d'intolerable la irrupció d'aliança al consistori i va dir que és una anomalia democràtica.
que hi té tot el dret però que no representa una població de Sant Padó que l'hagi votat, va dir l'alcalde. Soteres ocupava el número 9 de la llista de Junts a les eleccions de 2023 i ha acabat entrant a l'Ajuntament després de sis renúncies consecutives dins de la candidatura.
Avui al Cinema Esverdi de Barcelona, els més antics de la ciutat, celebren 100 anys, la seva llarga història es recull en un llibre i també en un documental que plasma l'amor pel cinema que han despertat en molta gent i la influència decisiva que van tenir en la transformació del barri de Gràcia de Barcelona. La celebració s'estendrà en els propers mesos amb diferents activitats i la presència de representants de totes les institucions i protagonistes del documental i també del món del cinema.
Futbol, el Girona fa oficial Rubén Blanco, el setè porter d'aquesta temporada. Els blancs i vermells tanquen el fitxatge del porter gallec que arriba lliure fins a finals de temporada. I Cesc Fàbregas continua sumant èxits amb el Comò. L'equip italià arriba a les semifinals de la Copa d'Itàlia 40 anys després de fer-ho per última vegada.
A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la una, continua el Parlant de Tots.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montegut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Hola. M'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Això no fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè, carai, tot això... T'esperaves aquest resultat? Sí. Més roba que no fa servir que fa servir. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs? No reps resposta de l'administració?
El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Des del centre del teu dial, Vilassaràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs ja és dimecres, 12 i 7 minuts del migdia. Arriba el moment que s'ha acabat el bròquil. S'ha acabat el bròquil. Cada setmana amb la Mar Natche, que està tenint uns problemes amb les arrecades dels auriculars. I la Marta Badia, que s'estan fent una sessió de fotos aquí. Una cosa fina. Una té problemes amb les orelles, amb els auriculars, i l'altra amb la vista, que no en veu. I això que han arribat a les 8 del matí, eh? I tota última hora, com sempre, eh?
Bon dia, bon dia, bona hora. Bon dia. Ja em veus? Saps que no estem acostumats últimament? Vaig sempre amb les ulleres entelades, eh? Ja passa a ser un clàssic, això. Sabeu què passa? Que aquí, a l'estudi, quan entra el sol, que ens dona el sol aquí, doncs no es veu del vidre a l'estudi, no?, del locatori. Però com que feia dies que no es veia amb el sol, no estem acostumats, ara. Però és que ara jo estic tan il·luminada, entre cometes, que no et veig, t'esporto. Veus? Tampoc em veus, no? No. I la Marta... I la Marra em sent o no?
T'escolto perfecte. Has vist? Tenia problemes. No, no, no, que m'estava clavant les arracades. He vist gent amb l'arracada clavada al coll. Al coll, aguantant. He vist gent avui. I tant, i tant, i tant. Escolteu, broquiletes, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. I de què parlem avui? Doncs abans d'esvetllar el tema, expliquem una història curteta que ens ho dirà, val? Vinga, va, doncs espera't un moment. A veure quina història curteta, va.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, història curteta.
L'any 2023, una enginya industrial de 58 anys amb més de 30 anys d'experiència en direcció de projectes internacionals va enviar més de 120 currículums. Cap entrevista. Cap entrevista, eh? 120 currículums, cap entrevista. Un amic seu li va recomanar eliminar la data de naixement i reduir l'experiència al currículum. En dues setmanes va rebre sis trucades. Ho havia canviat... Perdó, no havia canviat el talent. Només havia amagat l'edat.
Avui parlem, com heu pogut entendre, de l'edatisme, la discriminació per a edat. En un país on una de cada cinc persones Jaume té més de 65 anys i continuem expulsant talent amb data de caducitat, entre cometes, imaginària. Per tant, talent, el títol que volíem posar era talent de la gent gran i edatisme social i professional.
A partir d'aquí, jo li passaria... Bé, hi ha una pregunta que tenim provocadora, que és que quan una empresa diu busquem un perfil jove i dinàmic, què està dient realment?
I aquí la nostra companya Bruquileta té dades demogràfiques que ens reforcen. Exacte, mira, us dic, a Espanya les persones de més de 65 anys ja representen aproximadament, com deies abans, el 20% de la població. En segon lloc, les projeccions indiquen que superaran el 30% les properes dècades.
la mitjana d'edat no para de créixer i tot i això el mercat laboral continua funcionant com si els 50 fossin al final del recorregut professional
I això moltes vegades és la meitat del recorregut, és que cada vegada més, per molts factors que podem comentar avui. És el pervers món de la feina, del món laboral. Pervers, per què? Doncs perquè els joves que es veu que estan molt, molt preparats els demanen 85 anys d'experiència i potser tenen 22 anys.
I els que ja tenim... I inclús ens fan creure que ja som grans, no? Perquè jo estic a punt de fer res, d'aquí pocs dies, eh? 52 tacos en cauen. I a vegades la gent m'ha preguntat, escolta, i jo penso, no, no busco res perquè, clar, ningú em voldrà ja, perquè jo ja soc gran. Ja ens ho han fet creure. No tan sols és que ho... És que és així, sinó que ens ho han fet creure. T'hi fan sentir. Sí, sí, dius, escolta, que podem donar... És a dir, és espectacular el món laboral, el pervers que arriba a ser...
Què et sembla si convidem a que ens comparteixin per WhatsApp frases que hagis sentit a la feina, que t'hagin fet sentir així? Sí. Doncs va, anem a buscar els vostres WhatsApps. Podeu escriure, podeu enviar un àudio al 675.
99 00 52 675 99 00 52 Com? Alguna frase que t'hagin fet sentir vell directament a la feina? O que l'has escoltat dir a algú, que potser no te l'han dit a tu, però tu l'has escoltat dir, saps? I també afegiríem alguna cosa que hàgiu après.
d'algú més gran que us hagi canviat la manera de treballar. És a dir, no anem només a la crítica, sinó també anem al reconeixement d'aquest grup, d'aquest col·lectiu que cada vegada és més gran i més significatiu en un terme qualitatiu, no només quantitatiu. És necessari en qualsevol ambient, sigui laboral, social, és necessari. En les antigues tribus... Això està fora del guió, Marc, però ens és igual, oi? Sí, sí.
En les antigues tribus, quina representació tenia la gent gran? Era la saviesa, era la contundència, era el punt de l'assessorament, era el punt clau per poder contrastar l'energia vital de començar qualsevol cosa. És que el que deia, als joves se'ls demana molta experiència, que evidentment no poden tenir, i als que som grans ens demanen que tens massa experiència. Llavors, clar, això és el peix.
que es mossega la cua. És a dir, no pots tenir una vida laboral de 30 anys i dir que tens poca experiència, perquè ja és mentida, ni pots tenir una vida laboral de dos anys com els joves i demanar-los com si tinguessin experiència de 25. És impossible. Per això dic que és el pervers món laboral. Sí. La cosa és tan...
Qui té que posar més actitud aquí? La persona gran en com es presenta o la persona jove en com ho vol començar a percebre o a canviar? No, actitud no. Has de mentir. Has d'enganyar. Això és el que està passant ara, però, Jaume, mentint i enganyant tampoc estem solucionant el problema. No, però clar, d'entrada ja et tenen allà davant. És a dir, tu busques una feina i veus que haig nascut l'any 74 i d'entrada ja et truquen.
Si tu no poses l'edat o menteixes directament, és com deia la cançó, no et diré cap mentida, però tampoc et diré tota la veritat. No posaré que hi ha nascut l'any 84, però sí que no et posaré la data de naixement. Amb la qual cosa ja et tenen allà davant. Per tant, si volen alguna cosa que tu els puguis fer servei, però és que és així, és complicat. O has de fer-ho així, perquè si no, quina solució hi ha?
Clar, però mira, quan diem que s'ha acabat el bròquil és que ja n'estem farts. Llavors, aquest accent crític que posem, intentem avui, en el nostre petit espai, intentem donar-li alguna xispeta de solució o de canvi, perquè té que començar per cadascú de nosaltres. No podem esperar que vingui el Papa Estat,
i ens una solucionin. Sense buscar comparacions, perquè aquest matí mantenia una conversa, deia, per uns que tenen els pebrots i els ovaris de sortir i tallar-ho tot, com els docents aquest matí, no ens queixem perquè no hem arribat a la feina, perquè ui, ai, ui. Oh, aneu al Palau de la Generalitat. I en el millor dels casos pot ser que hi hagi algú allà dintre, no? En el millor dels casos una vaga serveix per tallar serveis. Serveix per, ho sento molt, amb danys col·laterals, molestar els de més, perquè si no ningú et fot cas.
Per bloquejar una qüestió que no funciona. I dic, per uns que tenen pebrots i ovaris de sortir, tenim motius a petades per sortir tots al carrer i cremar-ho tot. I així de Claudi, que ho sento molt, vaig calent avui, per cremar-ho tot. I resulta que ens quedem a casa. Com vols que ens quedem a casa pel món laboral? Aquest és un dels motius pels quals hauríem de sortir a aturar un país. Però aturar un país vol dir aeroport, ports, trens, autobusos, tot parat. Escolteu, el món laboral s'ha d'arreglar.
I per què els polítics no hi fotran ni brot per arreglar això? Doncs els interessa, perquè cada vegada s'està envellint més la població. Llavors, doncs, centralitzar amb molt poques persones que són la gent jove és un error.
Tu te'n recordes de la Revolució Francesa que va començar per un despotisme il·lustrat i després van dir que què? Agafem les dagues i les eines i el que tenim i guillotina per davant. No dic que arribem a aquest exemple, però al final jo crec que estem a les beceroles...
que al final hi en dinguem prou, possiblement. Però la gent s'ha tornat molt conformista i molt individualista. El sentiment de comunitat no el tenim tan present, perquè també vivim vides en què tot comença i acaba per nosaltres. No necessitem la comunitat com abans. I això és perillosíssim. Fem una prova? Enviem un currículum, tots tres. A una empresa del nostre sector. Per enviar un correu electrònic. Aquí tens. Amb l'edat inclosa, no? Sí, sí, clar. Va.
I n'enviem un altre, sense edat, a una altra empresa. Va, fem-ho! Jo ja tinc la resposta per experiència directa del que em dirien amb imatge i amb edat. També hi ha la... Sí, és que el tema de la foto també és un altre, eh? Perquè de vegades també poden... Jo tinc una foto de quan tenia 20 anys que no estava gens...
Ara parlarem d'això perquè quan tu poses la teva edat hi ha una manera suposadament elegant que et contestin però en realitat t'estan dient que estàs per damunt de l'edat que volem i que és que ets massa sènior per nosaltres. Tens massa experiència. Ets massa bo. Et queda petit aquest lloc de treball. Sí, sí. El que queda petit és el morro que trepitges. Això és el que es queda petit.
I per aquí, Jaume, teníem dos casos hipotètics però que podien ser reals, que te'ls compartim. Un que seria el rebuig invisible, que ve una miqueta el que estàvem dient ara, no? És a dir, professionals de més de 55 anys, per posar una edat, que deixa de rebre trucades i comentaris habituals en aquests casos. Estàs sobrequalificat. Ja...
Busquem algú amb més projecció. Perquè tu la projecció et dura poc. O no encaixaries amb l'equip, que és un equip jove, amb un dinamisme i una activitat. Vell, que ets un vell. Llavors, traducció implícita, ets massa gran. Sí.
I l'altra, Marc? L'altra és aquell talent que pot transformar una persona que considerem gran en un equip jove. Pot ser el punt on dona aquella reflexió, aquella seguretat, una miqueta...
L'experiència fa una mica, doncs, tot això. I què ens està dient? Doncs que el talent, en realitat, no desapareix amb l'edat. Al revés. Jo crec que pots augmentar-lo, òbviament. Si jo dirigís un equip de persones així que haguessin de tenir un objectiu clar, no? Allò una feina, et contracten per una feina, dius, escolta, has de fer això?
Crec que la persona que només pensa en gent jove comet un error molt greu, el que pensa només en gent gran, que no existeix, però si pensés en gent gran cometria un error molt greu. I ho porto a un terreny esportiu perquè ens entenguem, perquè és un dels terrenys que passa, això. Que passa.
L'equip, un equip, el Barça, abans, posem-ho al Barça, la classe dels dofins, que són nens de 16 anys, que encara no n'acaben ni l'ESO i estan jugant a futbol. Em sembla molt bé. Si aquests nens no tinguessin els que tenen 30 i escaig d'anys jugant al mateix equip, no havíem fet res.
res. Si els grans o haguessin fet un equip només de gent de 30 i escaig amb molta experiència, no haguessin fet res. És la barreja. La barreja està al gust. Amb la qual cosa jo penso que la feina és el mateix. Cometen un error molt greu. I nosaltres en comenem un altre. Ens quedem quietets a casa i ningú diu res.
Sí, sí. Això té molt a veure, com dèiem, amb aquest sentiment de comunitat, que no és tan fort com hauria de ser i que fa que ens quedem a casa sense dir res. Perquè no ho veiem com part d'un problema conjunt, sinó com el problema dels altres. I que si els posen a queixar-se i a fer vagues, m'estan...
Afectant a mi, però el seu problema és seu, no és nostre, no? Quan jo també algun dia em faré gran i també em passarà el mateix, no? Mira, jo us vull posar un exemple que estic vist des de molt a prop i perquè veieu que la gent gran no sempre és els que menys participen, no?
I és que jo tinc una situació a casa on el meu marit ara mateix els hi fa la nonere, de 120 persones de 180 cançons. El divendres passat vam sortir en una manifestació on se'ns va demanar també que anéssim les famílies.
I mentre estàvem per allà la via Lalletana, una mica reivindicant, cridant, de cop i volta, un va dir, tenim aquí la marea pensionista. Jo dic, la marea pensionista? Sí, sí, sí. Vam venir una associació de jubilats a donar recolzament
als treballadors d'aquesta empresa. Se'm va posar la pell de gallina perquè, us ho dic en sèrio, i no vull menys frear, però eren quatre iaies moníssimes que es van posar el peto i anaven cridant i, hòstia, que bonic! I alhora...
Aquí no veig cap mare de joventut, saps? Sí, sí, estàvem amb les famílies, hi havia gent de comissions obreres, tot està molt bé, però realment en alguna associació així els que hi havia eren la gent gran i són gent també molt implicada i amb moltes ganes.
Que a més a més saben què és, perquè jo ara entenc que si tu tens 22 anys i et foten un ERE ja et tocarà marxar, però saps que d'aquí dos dies has toat una altra feina. Exacte. Quan ja tens una edat una mica més amunt, el doble potser, ja saps que pots trobar-ho, que trobaràs, però que costarà una mica més. Sí, sí. Perquè t'ho han fet creure, eh, també. Sí. Han fet creure. Tu d'entrada vas a buscar una feina i dic, jo estic a punt, i us ho he dit, eh, a punt de fer 52. O sigui, home, qui et trucaria ara?
De tota manera, ella ha dit la paraula clau que és el talent i el talent al final es tradueix en habilitats. Les habilitats no desapareixen. Aquestes persones que es fan grans no deixen de tenir aquest talent i en tot cas el posen al servei de la seva pròpia experiència. La gent jove té el talent, no té l'experiència i per tant és un camí amb manca de recorregut.
Jo estic molt d'acord, Jaume, amb el que has dit tu, que han d'envivre, o sigui, han de conviure les dues àrees juntes sempre, sigui l'emprenedoria que sigui, es tracti del que es tracti, és a dir, no estem separant els pares i els fills d'una mateixa convivència, ajuda una miqueta a reconduir les coses.
Abans, quan et contractaran, ets jove, l'empresa rebia una subvenció, però sí una ajuda. Ara també, quan ets gran, també. Sí, sí, i tant. Sí, sí, a partir de certa edat te donen ajudes perquè contractis gent de determinada edat.
Però és que a més hi ha una realitat macroeconòmica molt clara que serà garantia de futur i és que el sector plata que se li diu que és el sector que inclou els serveis assistencials de la gent gran, no població vella, gent gran, es basa en que cada cop ja la inversió de la piràmide poblacional ja s'ha produït i que com hem dit amb dades demogràfiques cada cop creixerà més...
I aquesta gent, a més a més, no està en un dèficit, no sempre, i en molts casos en un dèficit de capacitats. Són persones perfectament capaces de seguir generant. Si no són població activa, generen, en molts sentits, innovació, creativitat, assessorament, i són molt necessaris en la població productiva, activa, que tu vulguis anomenar. Molt. I, a més, són gent que estan...
més sanes del que estan moltes persones més joves. Per què? Perquè també la medicina en aquest sentit ha anat evolucionant i per tant es crea un rati de gent en el futur
que estaran allà i no poden ser oblidades. Perquè és que són gairebé, no dic la meitat de la població, però por ahí andaremos. Les dos missatges a través del WhatsApp parlen d'equilibri, eh? Parlen d'equilibri. A la meva empresa busco l'equilibri. Entenc que és una persona empresària, eh? I l'altre parla que es necessita aquest equilibri, no només amb joves.
Tot i que hi ha feines, eh? Entens ara? Dius, oh, és que aquesta feina és per joves. Per què? Perquè fan disseny gràfic. Clar, com que de gent gran que faci disseny gràfic no n'hi ha, oi? És que també és això, eh? A vegades dius, bueno, els joves aquesta part la porten molt bé. Bueno, sí, però no ho han descobert ell, eh? Els disseny gràfic, la fotografia, no l'han descobert els joves, eh?
Nosaltres hem fet un resum, Jaume, de cimpostureus, aquí, del que consideríem petites solucions que ja podem abordar ara. Va, anem-hi. Vols que les intercalem? Petites solucions, o grans, eh? Sí, una seria processos de selecció que se centrin en competències, únic i exclusivament, perquè per formar sempre estarem a temps. Així. Quina més? Una altra podria ser l'eliminació dels viatges d'edat en ofertes laborals, evitar qualsevol discriminació per edat, òbviament.
O la mentoria inversa, joves a sèniors en tecnologia. De joves a sèniors en tecnologia, també. O la mentoria experta, o sigui que els professionals amb molta experiència, els sèniors que en diem, fan de mentors a persones més joves, ajudant-les a desenvolupar criteri professional, capacitat de lideratge que ells en tenen i els altres no.
Un altre molt important, formació contínua també a la gent major de 55 anys. Perquè aquest grau d'obsolescència que li volem posar comença quan deixem de donar-los informació. No després. No és a dir, ah, mira, és que fixa't, li hem donat formació i no dona. No, és que ja hem decidit que no la tindrà perquè ja no li cal. Clar.
I quina més podia haver, encara? Bueno, això porta una miqueta al redisseny dels rols d'expertesa, és a dir, replantejar, redefinir, reorganitzar els papers que tenen les persones expertes dins una organització. I aquí hi ha un altre meló, digues-hi. Sí, el qui fa què s'ha convertit ara en, no sé si és el mateix meló que tu vols dir,
que és la intel·ligència artificial, i que ens afectarà a tots, sigui de l'edat que sigui. Jo sempre penso que la intel·ligència artificial és una eina, igual que és el mòbil, que ben utilitzada ens ajudarà molt. Ara, a partir de com l'utilitzem, això ja en parlem. Jo veuria un altre meló, que us dono el titular i en parlem un altre dia. Aquí hi ha una discriminació per edat, però atenció, si entrarem a la discriminació per sexe encara és més greu això.
Per què? Per joves? Ui, no. Perquè aquesta noia està en edat de ser mare. No, aquesta no. Avui ho hem centrat en l'edat, però sí. I l'agafem amb gran? No, no, gran no, perquè ja no té ganes d'aprendre. És així, eh? Per tant, aquí hauria un altre meló. La discriminació per edat existeix, per sexe existeix, i és més greu. Ho patiu més les dones que els homes, eh? I si no...
Dades. Qui troba feina més aviat? Una dona de 55 anys o un home de 55? Jo estic segur, eh?, que un home. Estic seguríssim. Depèn del sector, també, eh?
No ho tinc clar. Jo ho tinc bastant clar. Jo, de tota manera, et volia fer un comentari sobre el que hem parlat d'intel·ligència artificial. Jo ho estava valorant totalment d'acord amb tu, que és una eina, i del que es tracta és que l'empresa no només la sàpiga integrar, sinó que sàpiga veure els daños colaterals. És a dir, sabent que hi haurà qui es pugui sentir qüestionat davant d'aquesta eina introduïda,
S'ha de poder generar una política d'introducció en la que la gent no vegi qüestionada la seva utilitat o la seva disposició dintre de l'empresa, però que possiblement una part del seu rol canviarà. I espera't, la meva experiència directa en la fricció dels rols que es produeixen quan entra la intel·ligència artificial és perquè l'empresa no ha tingut en compte les persones. Ha anat a posar l'eina...
Han anat a millorar la productivitat sense explicar a la gent de quina manera han de treballar ara i com han d'utilitzar de manera eficient i productiva la intel·ligència artificial. Per tant, la veuen com un enemic. I saps qui veu més com un enemic la intel·ligència artificial? Els joves. Més que no, la gent gran. Perquè la gent gran es converteix en un disclaimer de la intel·ligència artificial per la pròpia experiència que tenen. La poden analitzar millor.
I no ho dic perquè jo sigui de gran, eh? Són dades. Com nosaltres fèiem a setè d'EGB, per dir alguna cosa, abans es deia EGB, i et deia, aniràs a fer un treball de social sobre, no ho sé, els romans, aniràs a fer un treball. Què feies? Anaves a l'estanteria i agafaves l'Enciclopèdia Catalana, obries l'Enciclopèdia Catalana, oh, mira, aquí em parla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, pla, cuida. Vinga, foties una copiada com un piano.
Un dia va arribar a internet, i ja va arribar a Google, li posaves, ja no cal que vagi a l'estanteria, ara me'n vaig aquí. Els romans, pam! Clac, clac, clac, clac, era més fàcil, foties copiar-pegar.
i després arriba la intel·ligència artificial, que no cal ni que tacleixis, que li diguis, fes-me un treball de sisè de primària, que parlis dels romans i que tal, i que no sé què, i fa... És el mateix. És com tu vulguis utilitzar les coses. Hi havia qui agafava l'enciclopèdia catalana i no copiava, sinó que feia un resum i aprenia el que deia allà, i hi havia el lloro, com jo, que copiava tot de dalt a baix i se acabó el trabajo,
I amb internet passa el mateix. És a dir, tu li pots dir, fes-me una notícia sobre que avui en vingut la Marta va dir a la Marnatxa i hem parlat d'això, et fa una notícia i ja està, i la puc deixar. Això és trampa. És fer-se trampes al solitari. No entrarà en l'essència de la que hem parlat, que si hem obert uns whatsapps, que si no sé què. M'enteneu o no? És depèn de com tu utilitzis això. Exacte.
Però aquesta part que tu m'has dit, molt lògica, de vegades necessita d'una didàctica que la gent no té d'entrada i se'ls ha d'explicar, perquè no vagin qüestionat el seu lloc de treball. Sobretot si és un lloc molt específic, amb una tasca molt concreta, que dius, buf, ara aquesta eina fa que les 8 hores que jo treballava es converteixin en 4, què faré jo les altres 4 hores, no? Bé, escolta, som boomers i ho hem d'acceptar. I si som boomers, sabem què és això.
Tu saps què és, això, Marta Badia? Ets massa jove, ja no parlo de la Marta. No, no, què dius? Jo sóc més gran que tu. Ets massa jove, no ho coneixes, aquest? Home, sí, ara sí. Ah, avui faria 76 anys, en Tino Casal. Avui faria 76 anys. I és per això que volem arribar a dos quarts d'una i fer una pausa amb en Tino Casal i aquest Eloís. Què em volíeu dir?
Jo, em permets, que ja que abans he posat d'exemple una situació familiar, denunciar aquesta situació, que em sembla prou greu, doncs m'agradaria denunciar a l'ERE que l'empresa Acto Nobel del Prat de Llobregat vol imposar... L'empresa? Acto Nobel, de pintures. Vol imposar 120 treballadors a una plantilla de 190 i exigir la intervenció de la Generalitat i el Govern per impedir aquest ERE.
I tant que sí. I tant que sí. Doncs tota la sort del món, que vagi molt bé. Abans la vida no va qüestió de sort, però també hi ha un petit factor que pot ser de sort. I ojalà, tant de bo... Tant de bo, no ho sé. Tant de bo diguin, escolta, abans ho repensem. Perquè, hòstia, de 190 treballadors... És una empresa amb una solvència increïble, amb uns beneficis... Bé, és el que parlàvem. Sempre es vol més. En fi, poc ens passa. Què més?
Ja estem fora d'hora, només una fase de tancament, esperançadora i també d'introversió, perquè la pensem tots. El futur no és jove o gran, és intergeneracional, el talent no caduca, s'actualitza, i potser el problema no és l'edat, potser és la nostra mirada. Amb això ho tanquem i ho deixem aquí.
Ara sí, amb en Tino Casal. Que vagi molt bé! De què us disfresseu, per cert? Jo no m'agrada disfressar-me. Jo improvisaré. No suporto el Carnaval i em dic així, eh? Doncs a mi m'encanta. Vinga, doncs la setmana que ve volem fotos. Que vagi molt bé. Gràcies, Jaume.
M'a ser us, és ràpida com l'amor
i ni drug l'interina.
Mi alma y sol, amar de prisa, amar de pie, no sé si por qué. Me ocultas algo.
Riesgo. Correr. Me lo perdí. Ah.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac, accepto reciclar-te el fet que te crac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut, si no et reciclem ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal, cada peça que recuperem i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassar de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassar de Mar. Viu-la. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat.
Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra. A la Sílvia van cancel·lar-li un vol per culpa del coronavirus. La companyia li va prometre el retorn dels diners, però dos mesos després, ella no havia vist ni un cèntim, ni havia tingut resposta de l'empresa aèria. El Dani, en canvi, sí que li van contestar des de la botiga on s'havia comprat un matalàs que va rebre defectuós.
La resposta a la seva reclamació no el va satisfer, però no volia un canvi, volia un retorn dels diners. Cansat, va decidir fer el mateix que la Sílvia, acudir a l'Agència Catalana del Consum. L'agència du a terme actuacions de control per tal de corregir les males pràctiques. Fa inspeccions i alertes sobre productes insegurs. A part esclar, informa, assessora i dona suport a la resolució de conflictes de consum, com els de la Sílvia i el Dani. En el cas d'ella, la mediació, que sempre és voluntària per les dues parts,
va ser ràpida i exitosa, però en el cas d'ell, no. Com que l'empresa estava adherida al sistema arbitral de consum, però es va procedir a un arbitratge. Amb imparcialitat, es va dictaminar una resolució que té els mateixos efectes que una sentència judicial. Quan consumeixes, estem a prop teu.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, com cal la setmana a aquesta hora, ens anem a l'Agrícola Vilassà, entitat centenària, que aviat es diu, eh? Producte de proximitat, de temporada, de promoció, tot el bon producte que en definitiva tenen els amics i amigues de l'Agrícola Vilassà. I ara mateix, des d'allà, saludem la Lara Xarau. Lara, bon dia, bona hora!
Hola, bon dia a tothom, com esteu? Com estàs? Molt bé, mira, disfressat. Ara mateix jo ja estic disfressat. Que ho sàpigues, no et dic de què. Sí, m'ho crec, eh? Sí, clar, que tu vas de creure, m'haig disfressat, eh? Porto, només et diré una pista. Només et diré una pista. Estrella el pit. Estrella el dit? El pit, el pit, el petxo. Estrella en el petxo. Ah, vale, sí. I pistola a la cintura.
No seràs un minutet d'aquests del Toy Story? Molt bon, em pensava que em diria fàcil, el xèrif, el xèrif, el bequit. Ah, no, vale, vale. Clar, sí, sí, sí, el minutet de Toy Story també. I tu vas disfressada ja o no? No, jo no, jo vaig amb la roba d'aquí. Però et disfressaràs o no?
No, no em disfraçaré, sóc més que m'agrada veure com la gent es disfraça, però no, no sóc molt de disfraçar. Molt bé, va, doncs anem per feina, va, què patrim avui? Comencem. Va. Vinga, doncs avui començarem parlant de les faves d'aquesta temporada i, com no pot ser, a la nostra agrobotida no podem faltar.
Llavors parlarem de les faves tendres, que un cop més són unes verdures llaguminoses carregades de vitamines del grup B, també tenen molts minerals i antioxidants, i, ojo, tenen efectes protectors notables contra el càncer, el colesterol i la hipertensió. Preneu nota. Carai, sí que van bé les faves, tu. I tant. Sí, sí, jo cada dia descobreixo que això és un potencial de vitamines extraordinari.
Us les recomanem, sobretot tendres, perquè les seques poden resultar una mica difícils de pair, ja que també necessiten cases d'estar tot el dia amb remui, etc. Llavors, ja només falta... Com ens agraden menjar-les? A mi, sobretot, m'agraden estufadetes, així m'acoyen collereta, amb botifarra negra, amb una miqueta de romaní, un xurret també de nís,
I, com o no, també estan superbones aquestes les petitonetes, amb una amanida, acompanyada també amb un pernilet i una miqueta de menta. Llavors, ara jo acabo la meva secció de faves i em poden parlar del dijous grans, si us sembla. Acabo la meva secció de faves, diu.
Molt bé, molt bé. A mi m'agrada quedar-hi a parlar-vos d'alguna verdura, perquè si no jo hi hagués entrat directe a parlar del dijous jardí i dic, no, espera't un minutet, anem a fer la secció... Clar que sí. Va. Després de fa... Ara sí que això va bé pel colesterol. Ara sí que va bé. Ara sí, ara ja està. Demà ens partem. Llavors...
Demà és dijous gras. Sabeu que és una de les festes més arrelades del nostre calendari, també conegut com a dijous llarder. Què indica? Ens indica l'inici del carnestoltes, de dies de gresca, de disbauxa i de tradició, que s'allargarà fins al dimecres de cendre. Sí, senyora. Antigament era el dia de menjar bé, amb força, abans de l'arribada de la quaresma. Què menjàvem? Doncs ous, bé, continuem menjant ous, la carn, la botifarra i el llarg.
Llavors, amb tot això, per saber-ho com cal, a la nostra botiga trobareu tot el que fa falta. Que bé. Què fa falta? Doncs que tindrem botifarra d'ou, que és un botifarra molt típic, també, de totes aquestes dates, i en trobareu de dues diferents. La botifarra d'ou de la plana de Vic o la de la Recaça. Totes dues són boníssimes i estan elaborades amb carn de porc i ous frescos, 100% garantitzat.
A banda de les botifarres, com o no, també trobareu la coca de llardons de perafites, que ara no recordo si us ho he explicat o no, que cada dijous ens arriben coques de perafites. Sí que ens ho has explicat, sí, perquè a mi són coques que m'agraden i m'encanten. No ho sé, perquè si no, ho faré per un proper... Si no, m'ho deixo apuntat per un proper programa. Mira, em vas parlar fa temps, però torna'm a parlar perquè m'agraden molt, de veritat. Torna'm a parlar la setmana que veu quan et vagi bé. Clar, clar, doncs les tenim de nís...
de crema, de xocolata, tenim la coca de vidre, i amb dos tamans, un tamany més petitet o un tamany més gros, que també es deixa menjar prou bé. Que bé, es deixa menjar. Llavors, això arriba, es deixa menjar, sí, sí, perquè és allò que és viciós, fas un trosset i després en vols un altre, en vols un altre. Sí, no s'acaba mai, no s'acaba mai. Són bones, sí que s'acaba, sí. No, no, dic, no s'acaben mai les ganes de menjar. Ah, no, això no, exacte.
Llavors, doncs res, demà excepcionalment, com els dies aquests puntuals per Sant Joan o ara per Dijous Gras, doncs ens les fan també de llar d'ons. I llavors aquestes també són boníssimes i les provareu també amb un format més petit i amb un format una miqueta més llar. I tot això... Llavors jo tenim, a veure, que us he parlat, de la coca, us he parlat de les botifarres i ara ens faltarien els ous. Els ous per fer les truites, que no poden faltar.
que és un dels productes estrelles de demà també i de tots aquests dies. I res, és un producte també estrella de la botiga, que surten unes truites espectaculars. Podeu trobar ous de pagès de gallines amb llibertat i ous de granja de gallines criades a terra. Us farem aquestes dues opcions. Sí, senyora.
Llavors jo crec que amb aquestes tres cosetes ja podem obrir d'un dijous gras amb els millors productes de proximitat. Ens hem de tipar... I tant, ens hem de tipar moltíssim perquè després ve la Quaresma, que ens seguirem a tipar. Abans possiblement no, però ara ens seguim a tipar, eh? O sigui que...
L'excusa no és l'acabat. Operació en bikini. Va, ara anem a jugar. Tu ets molt jove i no recordaràs un programa que es deia 1, 2, 3 Responda otra vez. Home, clar que sí, que no soc tan jove. Ui, ara m'està sentint. Però bueno, clar que me'n recordo. Va, doncs va. Anem a jugar. Va, anem a jugar. Atenció, productes de l'agrícola amb la qual podem fer...
Truita de mà. Un, dos, tres, responda otra vez. Comença. Ous. Patates. Botifarra. Pèsols. Carnins. Carxofes. Pèsols els has dit? Sí que els he dit. Això d'improvisar... Alls tendres, digues. Alls tendres.
Ah, ho faves tendres, guais tendres... Bueno, que podem... Que podem fer truita amb tot el que vulgueu. És un dia molt xulo, eh, el dia de la truita? Sí, doncs és veritat. Doncs és veritat. Doncs res, jo t'espero aquí a que em portis la teva...
Vinga, anem, anem. De calçots també em diuen, des de la redacció em diuen calçots. És veritat, és veritat, és veritat. Ai, sí, sí. Això, si ho hagués tingut més temps... Ja veus. Ho hauria fet millor. Lara, tenim un sorteig per fer, però abans m'has de dir què hem de fer per la targeta i on ens trobem a l'agrícola. És veritat. D'acord, tens raó. Mireu, si voleu solicitar la targeta client, que gaudeu de descomptes i promocions...
ens envieu un correu a info arroba agricola vilassar punt com que sol·liciteu la targeta client i us respondrem. Si voleu fer algun encàrrec, alguna consulta, qualsevol cosa us deixem dos números de telèfon al 93 759 088 o al 620 455 690. Us contestarem el més ràpid que podrem.
I una cosa important també és que on estem, que estem al camí del Cris sense número. Això és a Vilassar de Dalt, com no, pujant a Masquerra des de la Nacional. Vilassar de Mar, Vilassar de Mar. Vilassar de Mar. Ai, què he dit? Vilassar de Dalt. De Dalt? Sí. Perquè ara heu descobert que soc de Vilassar de Dalt. Ai, ai, ai, ai. Ai, ai, ai, ai. I se me'n va, se me'n va, se me'n va de cop. Se te'n va, eh? Doncs, perdoneu.
Des de Nacional, pujant a mà esquerra, el mercat de la flor, a uns 400 metres cap amunt. Lara, xarau, tenim atenció 130 persones que poden optar a una fantàstica cistella de l'agrícola Vilassà.
Demà sortegem uns calçots, que us àpigues. Demà sortegem uns calçots, però avui sortegem l'agrícola. Ah, sí? Sí, sí, sí. Vale, vale, vale. Aquí no pareu, eh? No. Fem un sorteig del pagès a casa, del pagès a casa amb el Macio, amb l'amic del Macio. I atenció perquè hem fet... Jo estic aquí enrotllant perquè estic fent el sorteig, el que feu els joves amb el mòbil. Vale. L'aplicació, una aplicació que tu poses aquí. Ara estic copiant el link, l'enllaç. Vinga. Ja va girant, eh, Lara? Explica'm coses, Lara, que va girant, això.
Doncs a veure què podem parlar. Ja ho tinc! La setmana que ve... La setmana que ve què? Que la setmana que ve tinc festa jo d'aquí. Oh, que bé! D'aquí, eh? Crec que li toca al Martín, però ara no tinc el calendari. Bueno, ja m'ho diràs. La setmana que ve no... Bueno, la setmana que ve ja m'ho diràs. Saps a qui li he tocat? Ja t'ho diran.
A qui m'ha tocat? Atenció. És que aquests noms que es posa la gent a Instagram em fa molta gràcia, eh? No, Ingris, amb tres S's finals, Ingris, amb tres S's finals, 1981. Ets la guanyadora. Has de passar per la ràdio i buscar el teu val i després anar a l'Agricola. Jo ja em poso en contacte amb ella i l'operatiu de sempre. L'ara xerarà un autèntic plaer, com sempre. Que vagi tot molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres. Enhorabona a la guanyadora. Us esperem aquí a la Grobotiga. Doncs sí, senyora. Gràcies, Lara. Una abraçada ben forta. Fins la setmana que ve. Hola o l'altra. Igualment. Adéu, bon dia. Adéu, adéu. Me'n vaig a Menorca.
Llàstima que només ho puguem fer musicalment i virtualment. A Menorca amb Cris Joanico i aquesta cançó. Ara l'ordinador li dóna la gana de fer-me la gitza, però escolta, volem escoltar Cris Joanico a més moment i l'escoltarem. Ara sí. Cris Joanico i és moment. Gràcies per la vostra confiança en Vilassar Ràdio en general, el parlant de tot en particular. Fot-li, Joanico! Vas mirant
Un senyal per posar-me content. Sense més, tu estaves somrient. Carata petita de poma, de pet lluenta, entres adolescent.
Em vas mirar amb uns ulls desclats i com si no m'haguessis vist vaig girar i et vas perdre entre sa gent, condemnat.
Un moment que estaves entre sa gent i m'estaves sorrient, com si et conegués i volguéssit sabre més. Ben feliç, mentre estava indecis, envoltat de tanta gent, cosa d'una si jo ja no veig.
a fer-me cert. Però recordaré dels moments que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si conegués i volguéssim sabre més. Ben feliç mentre estava indecis envoltant de tanta gent
Cosa d'una si jo ja no et vaig veure més. És moment. És moment. Amb Cris, Joanico, posem el punt i final a l'edició d'avui, la d'aquest dimecres, meitat de setmana, dimecres 11 de febrer del 2026. Demà dijous grans, demà comença la disbaixa, demà comença el carnaval, arriba el rei Carnestaltes.
Punifinal, el parlant de tot d'avui, 4 minuts a la 1, amb on ens menys us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofet i Robert Mazza ens acosten l'actualitat local i comarcal, 4 edicions per estar ben assabentats i assabentades de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. Un al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. El meu nom, Jaume Cabot, recordeu, un al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda.
I us ho mano, no, que us ho demani, si no que us ho mano, el meu nom Jaume Cabot, que sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé l'edició d'avui, la número 2296, 2296 edicions del magazín del matí de Vilassar Ròdio. Dit això, doncs amb bones mans us deixo i arribem a la una amb la cançó que ens inspira. Avui el rompeu-les amb loquillo, com estava, junts amb els troglodites, que fa uns anys d'això ja, eh?
El que jo trobo la dita es fa amb el rompeoles fins la una. Demà a les 10 ens ho expliquem tot a partir de les 10 al 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de revilassarradio.cat per internet. Que vagi molt bé!
Jueves, viernes, sábado sentado junto al mar. Es un buen lugar para irse al vida. Dejé a mi familia junto al televisor.
Búscate un marido con miedo a volar. No hables de futuro, es una ilusión cuando el rock and roll conquistó mi corazón. No hables de futuro, es una ilusión cuando el rock and roll conquistó mi corazón.
Es una ilusión cuando el rock and roll conquistó mi corazón, no hables de futuro. Es una ilusión cuando el rock and roll conquistó mi corazón, no hables de futuro.
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Exhibició avui de Musculatura.