Les notícies de les 10.
Molt bon dia, Protecció Civil. Enviat avui a primera hora un missatge d'alerta a la població davant dels risc d'inundacions per al desbordament de rius a l'alt i baix a Emprodà, a la Selva i al Gironès. Es recomana evitar desplaçaments fins a les 5 de la tarda, sobretot a les Lleres dels Rius, així com no baixar a soterranis. En cas que entri pluja a casa, es recomana pujar als pisos superiors. A més,
Han quedat suspeses les classes, activitats esportives i serveis socials en aquestes comarques. La suspensió de l'activitat l'activa afecta 115.000 alumnes i és que avui continuaran ben pendents del temporal de llevar endavant.
Fins demà!
Durant tot el dia continuaran les pluges persistents. De fet, ara mateix està plovent sobre Vila Sadamar i els cavals continuen creixent. El riu d'Aroa, a l'abisbal d'Empordà, puja molt ràpidament i ja baixa a més de 500 metres cúbic per segon. Vaja, el doble del que porta l'Ebre a Tortosa ara mateix. En les darreres hores han caigut més de 100 litres per metre quadrat a Girona, on han augmentat molt els cavals dels rius, especialment de l'Unyà.
Osteomielitis púbica. Osteomielitis púbica provocada pel microbi Streptococ. Aquesta és la malaltia que té Salvador Illa i que obligarà el president de la Generalitat a seguir un tractament d'antibiòtic per via intravenosa i de diverses setmanes
Fins demà!
i l'eucocitosi, augment dels glòbuls blancs. La causa més habitual de la patologia és la disseminació de bacteris a través de la sang i tot i que en una minoria de pacients el quadre clínic apareix en relació amb l'exercici físic vigorós.
El Ministeri de Transport confirma que s'ha trobat un raïl de la via trencat en el punt del tràgic descarrilament de dos trens, un Írio i un àvila diumenge al vespre a Còrdoba, però assegura que encara no se sap si és causa o conseqüència del descarrilament. El primer indici tècnic
Apunta a un trencament o alteració del carril, però encara s'ha de determinar si aquest trencament és causa o conseqüència del descarrilament. Aquesta relació causal no està establerta i requerirà temps, apunten des del Ministeri, que insisteixen que encara hi ha totes les hipòtesis obertes. En aquest sentit, rebutgen...
que en aquest moment de la investigació es pugui atribuir al sinistre a la fallada d'una soldadura, tal com apunten alguns mitjans per al ministre Òscar Puente. El descarrilament és difícil d'explicar, diu, en una via on s'han invertit més de 700 milions d'euros.
Breu a punt d'esports, el desenllaç del porter del Barça, Marc André Terestegen, està a punt de tocar. El Girona podria ser el seu club, un cop s'hagi assegurat la sessió. Obrim finestra del nostre, parlant de tot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Escoltes per internet a vilassarradio.cat.
Benvingut! Avui porto una recepta diferent. No la trobaràs a cap llibre de cuina. Para atenció, agafa punts i comencem. Ingredients. Un aparell elèctric o electrònic obsolet, un punt de recollida rae i, últim, una mica de ganes de posar-hi de la teva part.
Tres.
Entrega'l. Si acabes de comprar-ne un de nou, recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta. O bé, busca el punt de recollida més proper. 4. Felicita't. Hi has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix. Si t'has perdut en algun pas, entra a la pàgina web residuonpas.cat barra rae per saber-ne més. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Matí de dimarts, és 20 de gener de 2026, i tal com indicava la previsió meteorològica, estem davant d'un fort temporal de mar, fort temporal de vent. Déu-n'hi-do com bufa, i sobretot com bufava avui a quarts de sis del matí. I atenció al riu, a la Tordera, al Maresme, perquè...
té ara mateix risc de desbordament a causa de l'acumulació d'aigua. Per tant, tenim un temporal, primer temporal del 2026, un temporal de mar ara mateix les onades estan entre 3 i mig 4 metres i està previst que de cara al migdia puguin arribar fins a 5 metres.
Què vol dir això? Doncs vol dir, entre altres coses, que des d'ahir al migdia la policia local va procedir a tancar els accessos al passeig marítim. Què vol dir això? Doncs que no s'hauria d'accedir al passeig marítim. Què vol dir això? Doncs que no s'hauria de practicar el surf. Què vol dir això? Que molta gent es va passar aquesta norma
per allà on tots us esteu imaginant. Clar, jo soc lliure d'anar al passeig, tota la vida s'ha fet, he anat al passeig a fer fotos... Clar, fins que passa alguna cosa i algú es jugarà a la vida per tu, digue-li bombers, policia, ambulàncies... Algú es jugarà a la vida per tu per salvar-te-la. Per tant, si posen una cinta de prohibit l'accés, deu ser per alguna cosa, en vez que no sigui perquè no s'ha d'entrar al passeig marítim.
Dit això, nosaltres estem a punt de començar una nova entrega del Parlant de Tot, molt pendents de l'evolució d'aquest temporal de mar i de vent. És per això que de seguida marxarem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omaresme, perquè Joaquim Serra ens faci la previsió i ens expliqui l'evolució de cara a les properes hores i dies d'aquest temporal.
De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, on cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui, i és que un dia més, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
Avui a les 11 hauríem de saludar els nostres tertulians i tertulianes, el que endavant la Marv i la Major per parlar i fer la tertúlia. Però, evidentment, estem parlant de gent gran i ens han avisat que no es veuen en cor de venir. Evidentment, doncs, també avui pensàvem, evidentment, en aquest temporal, que no era un bon dia perquè es desplaçessin fins als nostres estudis. Per tant, avui no hi haurà tertúlia.
El que sí farem serà escoltar una vegada més el resum de l'any 2005 que els serveis informatius d'aquesta casa han elaborat per repassar què ha donat de si el 2025, que Déu-n'hi-do el que ha donat de si a Vilassar demà. Escoltarem aquest resum informatiu a les 11.
A les 12 saludarem la Montse Martínez, el capdavant d'àdic Badalona cada 15 dies, alterna presència amb la imatge Ets tu de l'Isabel Caparrós i la Montse Martínez amb addictes solitaris. Avui parlem amb una persona addicta rehabilitat i ens explicarà com ho ha fet, com ho ha viscut i tot plegat com ho està vivint ara mateix. I a última hora, com sempre...
Els dimarts saludarem l'amic i company Xem a la saga crític de cinema i televisió. Amb ell repassem, com sempre, el bo i millor de les sales de televisió, de les sales de televisió, dic les sales de cinema i les sèries i pel·lícules que podem veure per televisió, això sí. Per tant, avui tenim, entre altres, sèries, pel·lícules que estan a punt d'arribar i amb el qual anirem al cinema a veure-les.
El meu nom, Jaume Cabón, l'edició d'avui la número 2281. 2281 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ja ho tenim tot a punt, 10 i 10 minuts i mig del matí d'aquest dimarts 20 de gener. Motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme, dia de temporal de mar i de vent. Com bufava el vent avui a quarts, sis del matí, i ara una mica més encalmat, però encara segueix bufant. Joaquim Serra, què ens espera de cara a les properes hores pel que fa aquest temporal? En directe, ara mateix ens ho explica. Joaquim Serra, molt bon dia.
Fins demà!
a desbordar una mica en el seu tram més baix. Tot això a conseqüència també del temporal de mar que tindrem i que continuarà al llarg del dia d'avui. De fet, s'espera a àrees fins i tot de Mar Berava, amb onades de fins a 5 metres d'alçada sota tot el centre i sud de la costa marasmenca.
També hi ha alguna afectació cap a les rieres que intenten desembocar a la zona de la Tordera, justament perquè va molt ple, i per tant provoquen alguna petita inundació cap a l'àrea de Tordera. Molta precaució si ens hem de desplaçar cap al nord del Maresme, una situació meteorològica que allà és força més complicada per a les pluges. En canvi, cap al sud de la comarca les precipitacions fins ara han estat no massa abundants. Estem parlant de 10 a 15 litres per metre quadrat,
I això sí, amb vent notable, el vent que ha superat els 80 km per hora a Calella, per exemple. També a Vilassa de Mar, a la mateixa ciutat de Mataró, s'ha arribat a superar els 70. Per tant, una bona ventada de component nord-est, molta precaució pel que fa del vent, sobretot en zones buscoses, en zones arbrades, perquè...
S'ha plogut molt, la terra està tova i aquest vent pot arrencar alguns arbres. Atenció també amb els parcs urbans. Hem de dir que la situació marítima es presenta molt alterada avui amb onades que, com dèiem, podran superar els 5 metres d'alçada. Pel que fa a la precipitació, aquesta tarda la pluja ha d'anar a la baixa i, sense encara descartar algun ruixat,
la cosa hauria d'anar millorant. En canvi, pel que fa a l'estat del mar, continuarà molt alterada. També disminuirà la força del vent durant la propera migdia tarda aquí al Maresme, però com dèiem, la situació marítima continuarà molt complicada, amb temporal. De cara a demà s'espera que la situació vagi millorant, de precipitacions, si n'hi ha alguna serà poca cosa.
Per tant, ja no haurien de representar cap problema. El vent també serà feble, però es mantindrà la situació marítima alterada al matí amb onades de 3-4 metres, disminuint a 2-3 metres de cara a la tarda. A última hora de demà ja podrem donar per finalitzat
aquesta alerta pertemporal, i és que de cara a dijous, tot i que encara la mar estarà molt remenada i en mar de fons ja estarà més tranquil·la, amb un temps que dijous es presenta de moment amb alguns núvols, però d'entrada sense precipitacions. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies i informació àmplia i puntual. Servei Menteomar del Consell Comarcal del Beresma, mandant-hi línies obertes, evidentment. Si no hi ha res de nou, demà a la mateixa hora tornarem a connectar. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia.
Moment, com sempre, d'obrir finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Senyor Escofet, pren-te un calma, eh? Pren-te un calma. Bon dia, bona hora! Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Deixem començar amb una notícia de darrera hora. Bombers de la Generalitat estan buscant un home que hauria estat arrossegat per la Riera...
de Palau Sató, això és al Baix Empordà. Al Baix Empordà, semblar, en fi, ara mateix és una darrera hora que acaba de saltar. Intentarem ampliar més la informació, són una de les conseqüències. Veurem com acaba...
la búsqueda d'aquest home, d'aquest temporal que ens està llevantada, que ens està assotant i que, en principi, de cara a aquesta tarda hauria d'anar remetent. La veritat és que just aquí davant de casa nostra, davant de Vilassar Ràdio, les onades són absolutament impressionants, però, això sí, fem una crida a tothom que ens estigui escoltant
que no creuin per anar al passeig marítim. Hi ha una bona vista des d'on estem nosaltres, des de la cera, muntanya, per entendre'ns, de la Nacional 2. No cal jugar-se la vida perquè a mi no em passarà i després, desgraciadament, els moments estan buscant una persona a la riera de Palau Satorn.
No, un moment, un moment. No cal jugar-se la vida. Si tu te la vols jugar, ja pots anar-hi. El problema és que algú se l'haurà de jugar per tu, digue-li. Ambulàncies, bombers, policia... Aquest és el problema. Si tu te la vols jugar, ja ets prou grandet per certar-te la norma. En qualsevol cas, el problema és que algú se l'haurà de jugar per tu. Que això és el que va passar ahir. No havien passat ni mitja hora...
que els excessos a la platja estaven tallats. Per alguna cosa, dic jo, que estaran tallats, i t'agradarà o no. Però a mi allò de, ui, a mi no em puri més ningú, ui, és que això s'ha fet tota la vida.
És que poc ens passa. Els hi dedicaria l'imbècil del dia, però em quedaria curt amb l'imbècil del dia. Per tant, aquí ho teniu. Neu, però que ningú s'hagi de jugar la vida per vosaltres. Per tant, entenc que això a mi m'emprenya molt. A mi m'emprenya molt, ho sento molt. És que després passen coses. I el pobre senyor de Palau Sató, en el municipi del Baix Empordà, esperem. Esperem que hi hagi un fil d'esperança que s'hagi endut el cotxe i prou, però estem a l'espera. Per tant, davant d'aquest tipus de temporals...
Joaquín Serré, ho ha dit, temporal marítim dels forts a Vilassar de Mar, també vent dels forts a Vilassar de Mar, 80 km per hora, sobretot aquesta matinada. Per tant, tot això hem de tenir-ho molt en compte. Pagades es busca una fotografia, un TikTok, una exposició a xarxes socials,
I la veritat és que, en fi, les conseqüències poden ser molt greus. Sí, senyor. Doncs vinga, va, Joan. Doncs seguim pendents també del terrible accident ferroviari de diumenge al vespre en aquesta localitat a 30 quilòmetres de Còrdoba.
S'està mirant d'escatir les causes. El Ministeri de Transport... T'estava escoltant ara, eh? Atenció, que no saben si és la causa o és la... Sembla que hi hauria una de les vies que hauria tingut algun problema. Podria presentar com algun problema de soldadura, diuen.
I, de fet, ho estan aportant alguns mitjans i ara mateix s'està mirant a Descati. Just abans d'entrar també a fer aquest informatiu, Jaume, el número de víctimes mortals ha passat de 40 a 41, desgraciadament.
S'està omplint també les xarxes de testimonis, de familiars, de persones que no havien trobat aquelles persones estimades que anaven a aquest tren. El desastre és de proporcions importantíssimes. Lamentablíssimes, vaja.
En fi, per cert, ja que parlàvem de la crescuda de Rius i la Tordera, el punt més baix, pot ser que es desbordi, per tant, doncs, també prendre precaucions en aquest centre d'estima. I no és una... Just darrere teu, Joan. És que són realment impressionants. En fi, ara farem com aquell que dius, com feia el Casaus, la millor primera part del Barça.
El Nicolau Casaus, eh? Nicolau Casaus, eh? Doncs això, jo feia temps que no veia unes onades d'aquesta magnitud. Sí que normalment trenquen més, diguéssim, més arribant cap a premiar Mercat de la Flor, però aquí davant, de la ràdio, jo no ho havia vist mai, eh?
No, no, a veure, n'hi ha hagut. L'espigó de Garbís, un clàssic que passi les manes per sobre, però és veritat que hi ha ara mateix un temporal dels guapos. Va, Joan, més coses, va. Més cosetes. Doncs tenim encara ingressat a Salvador Illa per aquesta malaltia que hem explicat. És una afecció òssea que afecta el pubis. Molt de compte amb el pubis perquè és un os molt complicat. De fet, esportistes... I molt dolorós, eh? Sí, i esportistes d'elit...
quan tenen aquestes povàlgies fa que sigui una recuperació molt complicada és una lesió parlant d'esportistes en la qual no hi ha més cura que el repost és un os diguéssim que no té massa funció a la vida però sí que suporta molta tensió especialment quan es fa exercici físic vigorós hem de recordar que Salvador Illa és un apassionat de córrer de fet
Aquest diumenge havia de participar la mitja marató de granollers i això podria haver agreujat aquesta pobàlgia del president Illa que s'ha incrementat per la presència d'aquesta bactèria que té dins seu, de moment, complicat, diuen els mitjans.
que aquesta nit ha tingut febre alta i que s'espera que a les properes hores pugui passar a planta. Doncs l'espera de tot plegat i, en fi, aquesta és l'actualitat. Em fa des d'aquí una salutació immensa a l'escombriaire que està just davant de la ràdio escombrant sota aquest toll d'aigua.
Ells fent la seva feina i realment és espectacular. Treballen per nosaltres. Sí, senyor. A vegades, massa sovint no se'ls fa cas, però treballen per nosaltres. Sí, senyor. Què? Podem... Ha sigut una mica tristot, eh, aquest inici. Sí, ha sigut així, una mica així. Però bueno, tot està per animar, no? Sort que tenim la Verònica.
Tenim sintonia de Fèlix Rodríguez de la... Home, home, i tant. Com que dius Verònica, dic aquí la Verònica, pobreta. Doncs, què, entrem en matèria? Sí, posem la Verònica. Posem la Verònica perquè ara mateix... És allò de que bonito recordar que mañana es primavera. Ho deia Fèlix Rodríguez de la Fuente, eh? Qui és la Verònica, Joan? Doncs, poca broma, eh?
La Verònica és una vaca austríaca. Ah, carai. Que no sap què és una vaca. Es pensa que és un... un mico. Micos tenen la capacitat de fer servir eines, eh? Que és una... un clar senyal de desenvolupament cerebral. A veure, a veure, a veure... Hi ha una vaca suïssa que no sap què és una vaca... No, això ho dic jo. Ah, val, val. Perquè fa servir eines...
I clar, la comunitat científica està absolutament revolucionada davant de la presència de les accions de la Verònica. Insistim, els animals que són capaços de fer servir eines per arribar a una conseqüència tenen un desenvolupament cerebral important. Normalment s'associen als micos, per exemple, són capaços de trencar una nou amb una pedra, per tant és una eina,
O de posar branques dins un formiguer per treure les formigues i menjar-se-les, eh? Doncs la vaca Verònica és capaç de fer servir eines, agafa branques dels arbres i fins i tot una escombra per gratar-se l'esquena. Sí, sí, sí.
És un descobriment que la comunitat científica s'ha publicat, s'ha publicat en diferents revistes del Senyal, perquè està trencant esquema. Oh! Tengo una vaca lechera
No és una vaca qualquera, és la Verònica. Tampoc seria la vaca Milk. No, no, no, però se't rasca l'esquena amb una escombra. M'ha agradat molt, això. La imatge és... Demostra més intel·ligència que molts humans. Però això va molt més enllà de la simple broma. Una vaca...
Sigui capaç d'alabar-se intel·lectualment a un ximpencès, ximpencès normalment, bonobos, són aquests tipus de primats que tenen capacitat per fer servir eines. Molt de compte, eh? Potser no serà el planeta de los simios, serà el planeta de les vaques. Dos besos, dos tres juntos, qué ilusión. Tengo una vaca lechera.
Això ho cantava Topolino Radio Orquestra. Ho sabies tu, això? Topolino Radio orquestra. Topolino Radio sabia que existia, però no... No que cantés aquesta bonica peça. Bonica, preciosa. Vinga. Que, per cert, ara, no sé, m'ha vingut al cap. Hem de buscar... Poso deures, Jaume, a vegades me'n poses a mi. Un vídeo de Pimpinela... Sí. En el qual apareix Christopher Reeve. Què dius, ara? Apareix Superman...
Sí, sí. De Pimpinela. De Pimpinela, eh? Haurem d'estar a servei de documentació d'aquesta casa. Hem de buscar el vídeo en què el duet Pimpinela, un videoclip que es deia aleshores, doncs apareix un Christopher Reeve, molt guapo ell, eh? Vestit amb un traje espectacular, eh? Doncs ho buscarem. Buscarem la cançó i el vídeo. Com hem anat a parar, Pimpinela? Ara no ho sé. Ara no ho sé. Poso deures, però vinga...
Vinga, va, Joan, més coses. I abans d'entrar en el nostre Dilorian, sapigueu que l'any 1958 es publicava per primera vegada a Espanya Mortadelo i Filemón. Oh! Agència d'Informació. La tia, eh? La tia, que bo. Espectacular Mortadelo i Filemón, evidentment de la factoria Ibáñez. Doncs, mira, any 1958, doncs els nens i nenes de l'època... Ah, ja me'n recordo.
Els partits cantaven això. I també los delinqüentes, un grup que es deia los delinqüentes. Que no eren el vaquilla i el... No, no, no.
Del 58, eh? Que dius-n'hi-do, ha plogut, eh? Jo vaig créixer, eh? Sí, i tant. Jo també, jo també. El superhumor. Sí. Aleshores quan em portava bé a casa o allò que havíem tingut alguna afecció gripal, doncs rebia un superhumor, eh? Ho recordo de manera molt entranyable, eh? I amb botones a carí, no? Trece la rue del Percebe. Zipi Zapi m'era de molt, eh?
68 anys, eh, que fan Mortadelo i Filemon avui. Doncs vinga, va, Joan, més coses. I amb aquesta bonica sintonia de Mortadelo i Filemon entrem en el nostre DeLorean per anar fins a l'any 1966. Spencer Davis Group ens deia allò de Keep on running. Seguim en marxa, Jaume.
Spencer Davis, eh? Uau. Keep on running. Que bé, que bé, que bé. Va, Joan, més coses. I tres anys després, el 69, un dia com avui, un tal Elvis Presley, un xicot que gairebé desconegut... Sí, sense pena ni glòria. Sí. Es ficava a l'estudi per gravar aquest tema, a part dir-nos que ell era a la barriada. And his mama cries...
Cause if there's one thing she don't need, it's another hungry mouth to feed in the ghetto. People, don't you understand? Your child needs a helping hand. He'll grow to be an angry young man someday. Take a look at you and me. Are we too blind to see?
Do we simply turn our heads and look the other way? Well, the world turns.
I de guetos... Brutal, Elvis, eh? Sí, senyor, el grandíssim Elvis. Va, més coses, Joan. I any 1982, a Des Moines, que és una localitat d'Iowa, Osiris Brown faria història del dia com avui. Ell estava actuant i hi havia a peus de l'escenari un ratpenat
Ell es pensava que era... Ozzy Osborne és d'estètica gòtica, tal. Ell es pensava que era un ratpenat de plàstic que li havia llançat algú del públic. Va agafar el ratpenat i li va mossegar directament el cap. El ratpenat estava viu, no estava mort o no, no, estava viu. I Ozzy Osborne va acabar directament del concert a Iowa, a l'hospital, on li van fer diferents proves antirràbiques i antitatàniques, eh?
És que... És que... És que només cal veure'l, eh? 20 de gener de 1982, mossegava un Batman, un ratpenat. Has dit que avui és 20 de gener, no? Sí, senyor. Home, Joan!
Ei, ho agafes, eh? Sí. La madrugada del 20 de enero, 20 de enero, la cançó de la oreja de Van Gogh. Crec que fa dies que penso el dia 20 de senyor i poso.
Bona picada d'ullet, eh? Bé, 20 de enero. També tenim el 20 d'abril. El 7 de setembre. Sí. Mecano, en aquest cas. Sí. El 20 d'abril, els Cerdas Cortos. Sí, senyor. Vinga, va, Nemi. Doncs, tal dia com avui, de 1984, a Acapulco, doncs, s'apagava la veu d'aquest crit. S'apagava això.
El gran Tarzán de los Monos, es deia. Tarzán de los Monos, pel·lícules que vèiem sempre a la sobretaula dels dissabtes a TV1, a TV1 Espanyola, la feien, eh? Que fugien sempre els porteadores. Sí, senyor. Doncs Johnny Weissmuller, hongarès, nascut com a hongarès, que va ser...
Primer, medallista, eh? Medallista de natació pels Estats Units va interpretar... Els Jocs Olímpics, oi? Sí, sí, els Jocs Olímpics del 24 i del 28. A París i a Amsterdam va ocupar, doncs, les medalles d'or, de plata, etcètera, etcètera. Després va fer el salt al món del cinema. Ara sembla un Martí Sanz, el nostre col·laborador cinematogràfic.
i va protagonitzar les pel·lícules de Tarsat, les bones, les pel·lícules que ens agradaven aquelles amb blanc i negre. Sí, senyor, i aquest crit que només sabia fer ell. Jo no he escoltat mai ningú que sàpiga fer aquest crit, és curioso. En fi, m'agradaria saber com van descobrir que aquest home podia fotre aquest crit. Jo no sé...
Crida com en Tarzan. És increïble, tu. Història del cinema, eh? Com també és història de la música, història del rock and roll, un dia com avui de l'any 1991, perquè Scorpions llançaven segurament la balada més bonica de la història del rock.
Que gran, aquesta cançó, Joan!
Què més tenim? Quin DeLorean més finet, és que no pot anar més finet. Què més? L'any 1993, tal dia com avui, una de les grans del cinema, moria l'actriu belga Audrey Hepburn.
Fins demà!
Mount River, eh? Aquesta peça, a la dia es diu Mount River, d'aquesta pel·lícula que aquí es va dir, es va traduir com Esmorzar a Tiffany's, Desayuno con Diamantes, una pel·lícula molt bonica, protagonitzada del seu alter ego a la pantalla, era George Pepper, eh? El Aníbal Smith de l'equip A, eh? Sí senyor!
I tanquem el DeLorean, va. I tanquem amb el so Detroit, amb el so de la Motown, Jaume, perquè l'any 2012 moria complicacions per la leucèmia. Eta James, una de les grans veus del so Detroit. At last my love has come along
Fins demà!
Veus que mai s'apagaran per a Joan, que amb la d'Eta James. Dit això, doncs, Joan, falta repassar què tenim avui a l'hora del migdia, 3.67 de la tarda. Tenim molta feina, anirem a Matarol, a Nau Gaudí, perquè ens expliquin una miqueta més la Núria Poc, que és la historiadora de l'art que ha estat al capdavant.
Aquest descobriment que vam fer de la primera casa oficial construïda per un jove arquitecte, un tal Antoni Gaudí. Una casa, a més a més, ho escoltarem a la 1.357 de la tarda, que la va construir amb només 14 dies de calendari amb el títol d'arquitecte treta a Barcelona. També esbrinarem com acaba un jove arquitecte de Reus a Mataró, aquella època, finals del XIX.
I més temes, també donarem el condol a Tomàs Mayor, que va ser regidor de l'Ajuntament de Vilassà de Mar entre 1979 i 1983. I més temes, més temes en el Crònica d'avui.
En Tomàs Mallor, que ens ha deixat un gran vilassarenc, actiu a la vida social, cultural, política del poble, en farem un resum. Ho anunciava i a les seves xarxes socials, ho feia públic l'Agustí Martín, bon amic de Tomàs Mallor, ni més.
que va ser un dels convidats, no fa gaire, del ram de mar. Per tant, recordem la vida també de Tomàs Mallor, descansi en pau. I tant que sé, que descansi en pau. Joan Escofet, una al migdia 3.57 de la tarda. T'escolto i demà un quart onze et torno a saludar. I molta precaució amb el temporal marítim. Hem de recordar a tots i totes que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Twitter.
Fins demà!
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. Apunteu-hi perquè ha començat amb força la nova temporada. De fet, l'estrena de la temporada professional...
Del Teatre Lataneu de Vilassar de Mar. Va començar diumenge... 18 de gener i el diumenge 25, és a dir, aquest diumenge que ve, arriba un altre espectacle. Atenció! Espectacle infantil, però per petits i grans. Dos quarts de sis de la tarda. Aterren a l'Ataneu la companyia Anita Meravilles.
Amb la Valentina i la Mirena arriben amb la mestra. Una mestra valenta, hàbil, riallera, que ha construït la seva petita classe, una bonica escola al bosc, amb cabuda per tots els animals. Però sempre hi ha un però. Els humans també fan de les seves. I ara mateix tenim amb nosaltres i ens fa molta il·lusió saludar la Valentina Raposo, que és una de les ànimes de la companyia Anita Maravilles.
Valentina, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta. Doncs nosaltres també estem molt contents que estiguis aquí, que ens expliquis una miqueta el rerefons d'aquesta obra de titelles. Deien que és per menuts i menudes, pels infants, però els adults també haurien de fer la seva pròpia reflexió a través de les titelles, eh?
Sí, nosaltres sempre pensem que fem teatre per les famílies, per la comunitat, no només pels nens, perquè entenem que els nens són persones completes. Què em sents? Perfectament.
Entenem que els nens formen part d'aquest món. Com formen part d'aquest món, viuen tot el que passa. Viuen les coses que nosaltres com a adults també veiem. En aquest sentit, la funció és per a tothom i després tothom haurà de parlar.
La Mestra està inspirada en una figura que eren les Mestres de la República, que van ser dones que van atrever a derribar moltes fronteres.
van anar a alfabetitzar a llocs on potser la gent no sabia ni llegir i van ser pioneres en creure en que l'educació podia derribar barreres i podia fer-te una persona millor. Van creure que, sobretot, els éssers humans tenim llibertat si tenim eines per ser lliures.
I aquestes eines creien en la cultura i en l'educació. Doncs l'obra una mica ens parla d'això, sobretot que aquesta mestra creu en aquests nens a qui va ensenyar. I a cadascú li dona com una herramienta, una eina, una llavor que després s'haurà de desenvolupar.
I tot això està explicat en clau de fàbula, és un conte, l'expliquem com si fos un conte, perquè la realitat a vegades és molt dura i molt fosca. Nosaltres ho portem a clau de conte, doncs els personatges són animals. La mestra és una guineu, els alumnes hi ha... Tampoc faré spòilers. No, no, no facin spòilers. Hi ha una cabrita...
Hi ha diversos animals, però a mi m'agrada molt aquest rerefons d'explicar això amb to de fàbula, perquè, clar, a tot plegat arriba una guerra que ho desfà tot, però en qualsevol cas ha explicat, així és amb clau de fàbula, on els protagonistes són els animalets, però m'agrada molt aquest rerefons d'homenatge a una figura que segurament no s'ha reconegut prou de moment, i serà difícil que es reconeixi, com és una figura d'una dona, la mestra en aquest cas...
que amb aquestes condicions que ens explicava la Valentina, abans de la guerra, on s'anaven a alfabetitzar, i això no era fàcil, que ara ho veiem així tot molt fàcil, però això no era gens fàcil. És una mica l'homenatge a aquesta mestra, la mestra que va alfabetitzar, i una figura clau a la història.
Sí, i a part també, aquest exercici de memòria també és molt maco perquè jo crec que... Jo soc xilena, però vam fer com un estudi i doncs jo vaig aprendre coses que no sabia. Però aquestes dones van ser molt durament represalades i no han estat plou plorades. Vull dir, també és un exercici de memòria el poder...
Dir, mira tot el que hi havia, tot el que s'havia començat a fer, tota la feina, que d'alguna manera es va pedre en el temps, es va pedre per aquesta guerra. De totes maneres, sí, l'obra, l'espectacle, parla sobre la guerra, però sobretot parla sobre l'esperança.
Perquè, en el fons, és l'important que aquesta llavor que la Mestra planta en cada nen, posa en cada nen, és capaç de créixer, no d'un dia cap a l'altre, sinó amb el temps. I això és el maco de l'espectacle, per mi. I, bueno, tot està explicat, com et deia, com un conte,
que ens permet parlar de temes molt durs. Perquè a vegades ens hem d'allunyar una mica, o sigui, que siguin animals ens permet parlar de coses que són d'adults i l'apropem també als més petits perquè ells ho puguin entendre millor. I a part estèticament és una passada.
Doncs, a més, és que és molt curiós, no?, perquè quan un va veure titella, això suposo que us ho hem dit moltes vegades, deixes de veure el titallaire, la titallaire, que allà darrere hi estàs veient la titella. Però jo vaig una mica més enllà amb aquesta història, perquè allà on els infants veuen una història d'una escola amb animals, els adults ens permet reflexionar sobre un fet històric, que és això, la memòria històrica, la recuperació de la memòria històrica.
I aquest suposo que és l'objectiu de tot plegat, i és un dels motius, a banda de la boníssima execució, és una obra, doncs, molt ben feta, amb unes titelles, que ara en parlarem, perquè la Valentina hi té molt a veure amb les titelles, ara en parlarem, però, entre altres, us ha valgut el FETEN 2024 el Premi al Millor Espai Escènic. Els premis FETEN 2024 us va donar, en aquest cas, el Premi al Millor Espai Escènic. Per tant...
A més de tot, la feina ben feta, el reconeixement del públic també ho rebut a premis.
Sí, sí, sí. La veritat és que tu, quan vas a veure l'espectacle, tens la sensació que estàs davant d'un llibre d'il·lustració. La sonografia és preciosa i també està cargada de significat perquè agafa un moment de l'espectacle. És un moment en què tot perde l'equilibri i és com una fotografia d'aquest moment i sobre aquesta fotografia anem cap enrere i cap endavant.
en el temps. I la il·luminació realment és preciosa. Estèticament la veritat és que és una joia. I també és veritat, nosaltres com Titellaires fa molt de temps que hem fet 20 anys de companyia i ens agrada treballar a la vista
O sigui, nosaltres estem, la gent es veu moure, i és veritat que demanem al públic que tingui la imaginació d'oblidar-nos. Però és un exercici que és molt maco, perquè al final la gent entra en aquest lloc i en algun moment ja s'obliden de nosaltres.
En algun moment, però que val a dir, val a dir, Valentina, que és un moment perquè vosaltres ho feu molt bé, sou molt bones tita llaires, i s'ha de dir sí, perquè si no, un no olvida el que hi ha darrere, el veu constantment. Vosaltres hi ha un punt de l'espectacle que desapareixeu, per tant, és que, clar, a la ment acabes veient titelles, però això diu molt de vosaltres, molt a favor de vosaltres, eh? Bueno, está todo... está todo...
Tot està molt integrat, perquè no som només nosaltres, és el llum, és la música, és la història que té un pes. Doncs està tot molt equilibrat i la veritat és que és un espectacle que val molt la pena veure. Està malament que ho dic jo, però crec que us agradarà. Veniu al teatre. Segur, segur que sí. Dos quarts de sis diumenge, eh? Escolta, que això segur que ens ho preguntaran. A partir de quina edat és recomanable, això?
Aviam, nosaltres diem sis anys. És veritat que venen nens més petits, jo què sé, si una mare té un nen més petit i porta el de sis, el de sis ho entenderà millor que si un nen té tres o quatre anys. I el de tres o quatre es muntarà la seva història, eh?
Sí, o potser el millor... Clar, hi ha escenes que també són emocionants. O sigui, estem parlant de què ve la guerra, saps? Clar, ahí depèn del nen, depèn de la mare i també de l'acompanyament. Ara, jo t'ho dic, els nens que... Clar, malauradament, quan fem exercicis de memòria històrica, tu mires cap endavant o el que està passant avui al món...
veus que sí que hi ha nens que estan patint aquestes històries i fins i tot quan hem fet escoles a vegades ve un nen que ve d'un lloc en situació de guerra, o sigui, que són companys, m'entens? Jo crec que és important que dins d'un espai amable, amb esperança i a imaginació també portem els nostres nens
a realitat els apropem, que puguin veure des d'un lloc segur, que puguin veure des d'un lloc on pugui haver una reflexió, on puguem parlar, no? És una mica això. A través d'alguna cosa que és maco, de veure i com a experiència.
Sí senyora, deia que l'aire original és de la Miren Larrea, la té companya Tita Llaire, la direcció corre a càrrec d'Ivan Alonso, però el disseny i construcció de les titelles va a càrrec de Valentina Raposo. A sobre, ets Tita Llaire, ja no tan sols d'interpretar, sinó de crear, no?
Sí, tots en la companyia fem diversos rols. Són quatre, com has dit tu, t'hi falta a Ion. A Ion, saps que està a la direcció artística i tècnica? Sí. I, bueno, a mi em toca la construcció. A mi m'encanta construir. I per aquesta ocasió vaig tenir bastant llibertat perquè eren animals i hi havia uno que sí que estava clar que era la cabrita, que és Catalin,
Ja no es faré spoilers. La guineu, per exemple, que és la mestra, vaig escollir aquest animal perquè aquesta figura de la guineu a vegades en les fàbules és com una mica dolent. És la dolenta, dava dir la guineu normalment és la dolenta. Sí.
Sí, sí, i exactament la vaig escollir per aquesta raó, perquè els ulls d'alguns, la cultura, quan tu saps llegir, quan tu saps... És perillós. Ens volen tontos. Ens volen... O sigui, vull dir, el poder, a vegades, vol la població tranquil·la, inculta, no?, i controlable. I tant.
I la guineu la vaig escollir justament perquè té aquesta astúcia i també és com a portadora d'una cosa que és el coneixement. I funciona molt bé, funciona molt, molt bé, la veritat. A part, té una cua que es mou, és molt maco de manipular, de fer-la viure, d'animar-la.
Està molt bé, Daia, trenquem estigmes que la Guineu és la dolenta, doncs està molt bé, m'agrada molt. Doncs la Mirena Larrea, l'Ivan Alonso, la Nyona Chávez i la Valentina Raposo formen aquest quartet, formen part d'aquesta companyia. Una companyia que es diu Anita Meravilles i que té molt a veure amb el País Basc, amb Euskadi, i podíem dir que, l'esteu escoltant, ella és xilena, podíem dir que ets xilena basco-catalana?
Sí, perquè també tenim un origen a Barcelona. Miren i jo ens vam conèixer fa 20 anys en la casa de Pepi Otal, era un taller al barri en el Raval, està buicat en el Raval. Pepi Otal era una figura... va ser una cupa, però amb el temps...
l'Ajuntament de Barcelona li va fer dir un lloc al Raval de Barcelona i la veritat és que era com un centre cultural i nosaltres en aquella època anàvem a aprendre a construir i ens vam conèixer allí i vam fer el primer espectacle juntes. Per pensar alguna cosa com per a Café Bas, la vida...
i els titelles ens van agradar tant que hi ha un terminatge, però originalment estàvem a Barcelona, per això parlem català amb una mica així de rols, però parlem català totes dues. I després la companyia, cap l'any 2012...
es va traslladar al País Basc, però jo em vaig quedar. Em vaig quedar a Catalunya perquè jo visc a Sant Joan de les Sabadeses i tinc el meu home aquí i, bueno, doncs visc aquí, no? I jo soc la que viatja.
al País Basc i també voltant per tota la península. La meva vida és molt d'anar viatjant, però per això per mi, sempre que venim a Catalunya, jo estic contenta, perquè estic ensenyant la feina també a casa meva.
Déu-n'hi-do, eh? Escolta, i està molt bé, i et felicito per aquest català, ella mateixa, i ho vull dir-ho així, em va demanar, diu, jo vull fer l'entrevista en català, i que és una llengua que m'agrada molt, i jo t'ho agraeixo moltíssim, això. Escolta'm una cosa, és curiós, eh? És curiós. Tu et dius Valentina Raposo, i tu saps que Raposo és un sinònim de guineu?
Sí, sí, sí. Sí que ho sé. Hòstia, m'he quedat aquí ara. Valentina Fox, en anglès. Valentina Fox. Que té una tele, no? Que té una televisió, no? La Valentina. És curiós, eh? És curiós. D'aquí una mica suposo que també ve el teu amor cap a les guineus, no? Deu venir per aquí o no? Bueno, no, la veritat és que el color d'una guineu
Aquest color taronja, és que a mi m'agraden molt els colors. Ja veureu quan vingueu a veure l'espectacle, que realment, quan dic que sembla una il·lustració i que sembla dibuixat, veureu que...
És realment, estèticament, és com una pintura, saps? O sigui, ho veus i dius, ah, estic dins d'un llibre d'il·lustració, però moviment, és com fins i tot hi ha nens que diuen, m'ha agradat la pel·lícula.
Està molt bé, això, eh? Quin maco. Està, i tant que sí. Escolta, i doncs Anita Maravilles, que heu fet també l'Scoton, que parla d'una família, la família Cotton, que es dirigeix cap a la ciutat buscant noves vides, que també us va valdre el millor espectacle a Titelles al Premi Fetent 2021, i finalista, el millor espectacle a Titelles dels Premis Mags. És a dir, de companyia Anita Maravilles, esteu, doncs, allò, doncs, a...
A tope, que es diu, no? Esteu preparant algun espectacle més o no? Sí, la veritat és que anem a tope. Aquest cap de setmana vam estar en el Centro Dramático Nacional amb l'Escoto. Va ser un privilegi perquè era una sala molt petita i la gent ho va poder veure de molt a prop.
I a part, també estem en creació. Jo estic ara construint els pitelles del proper espectacle, que encara no té nom en euskera, que es deurà Tretatxo. És la història d'un bandolero, ens n'anem a un altre imaginari. Però no puc fer més... Ja en parlarem, ja en parlarem.
Sí, ja en parlaré. Escolta, estàs muntant les titelles aquestes, les fas a Barcelona? Tens el taller a Barcelona?
No, tinc el taller aquí a Sant Joan de les Abadeses. Ah, que bé. Ara mateix estic plena de pintures i de caps. Doncs el dia que vulls a Sant Joan de les Abadeses no dubtis que m'encantaria veure la teva sala de màquines. Quina cosa més preciosa deu ser. És molt petita, però si vens per aquí em truques i... I tant que sí, ho faré. I molt ràpid, que estem a un minut de les notícies. Anita Maravilles? De què ve Anita Maravilles?
Mira, Anita Maravilles és un nom que ens va fer un regal d'una amiga, saps? I ens ho vam quedar perquè no teníem un nom i ella ens va batejar. I la veritat és que és divertit perquè quan començàvem viatjàvem quatre. O sigui, viatjàvem tres però teníem quatre maletes, la companyia. I doncs dèiem, oh, d'on està Anita, d'on està Anita? Doncs mira, Anita Maravilles. Ui, a maletes.
És d'Anita, o Anita era com los ángeles de Charlie, era com la que els pagava, com si hi hagués algú per sobre nostre, va ser com un personatge imaginari, i la veritat és que és un nom que ens agrada molt i ens lo vam quedar.
Aquesta és la història. Valentina, un autèntic plaer. Moltíssimes gràcies, molta merda. Ens veiem diumenge, ara mateix són les 11, és temps de notícies. Torrem a parlar, Valentina. Una abraçada. Vale, una abraçada. Adéu.
Fa pocs minuts que hem sabut que un cotxe a patrulla de la policia local de Mataró ha atropellat de manera accidental una vianana a l'Avinguda del Maresme, que ha estat traslladada a l'hospital. Segons el cos policial, la dona travessava un pas de vianans en verd i no ha vist el vehicle que anava amb un servei urgent amb sirenes.
Hores d'ara, bombers i Mossos d'Esquadra busquen un home que, segons les primeres informacions, hauria estat arrossegat amb el seu cotxe per la Riera Palau-Sató, això és el Baix Empordà, i han destinat cinc dotacions, entre les quals hi ha la unitat subaquàtica. L'avís, el telèfon d'emergències, és de les 7 i 35 hores d'aquest matí, segons el diari de Girona.
La víctima hauria trucat a un familiar per informar-lo que l'aigua de la Riera, que havia crescut pel temporal, se l'estava enduent amb el vehicle. El familiar hauria alertat immediatament el 112. Pel que fa als rius, el Daró, el pas per l'Avisbal de l'Empordà i l'Unyà a Girona superen el llindar de perill, mentre continua plovent a la zona. De fet, el cabal del Daró a l'Avisbal és de 500 metres cúbics per segon i supera el que porta, per exemple, a l'Ebre.
Avui fa pocs minuts s'ha comunicat la mort d'una nova víctima de l'accident de trens de Còrdoba. I això eleva fins a 41 el número total de víctimes mortals encara provisional arran del sinistre. Pel que fa als ferits, n'hi ha 39 d'incressats a l'hospital. D'aquests 13 són a la unitat de cures intensives, entre els quals hi ha un menor d'etat. Mentrestant, els serveis d'emergència continuen buscant cossos entre els vagons a Demuz, a Còrdoba.
El dispositiu de recuperació i identificació de les víctimes no ha parat de treballar aquesta nit i quedarà desplegat a la zona fins que recuperi la normalitat, ha dit el ministre de l'Interior, Fernando Grandemarlasca. El ministre ha confirmat també que, segons les darreres dades difoses ahir a la nit, a darrera hora de la nit, hi ha 43 denúncies encara per desaparició.
La gran majoria de cadàvers s'han traslladat a l'Institut Forense, on s'han fet 23 autòpsies i s'ha aconseguit identificar 5 persones a través de les empreptes dactilars. Marlaska confirma que encara hi ha cossos per recuperar i que les forces de seguretat almenys n'han vist ja 3 a l'interior de l'àlvia amb la maquinària pesant, diu Marlaska. Esperem que puguin ser excarcerats, extrets i traslladats a l'Institut Forense.
Marlaska, seguint el que ja va dir el ministre de Transport, Òscar Puente, ha qualificat l'accident d'extrany i complicat d'esclarir. Puente explicava, ho dèiem en l'anterior botlletí informatiu de Vilassar Ràdio, que s'ha trobat un raïl de la via trencat en el punt tràgic de l'accident.
però ha assegurat que encara no se sap si és causa o conseqüència del descarrilament i que es continua investigant. Entre avui i demà s'han d'extreure les caixes negres dels dos convois.
El dissenyador Valentino Carabani, un dels últims emblemes de l'alta costura italiana, conegut com a Valentino, ha mort dels 93 anys a Roma, envoltat dels eus éssers estimats. Valentino estava retirat des de l'any 8. Va crear el famós vermell Valentino, un to que s'ha convertit un símbol de la moda contemporània. Fins aquí aquest bolletí informatiu. Obrim finestra al parlant de tot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. El resum informatiu de l'any.
Aquests pressupostos són els millors que es podien fer amb la situació que tenen. Si ens va pressionar era que entréssim a governar amb junts. Un programa on repassarem les principals notícies de Vilassa de Mar durant tot l'any. Un espai dels serveis informatius de Vilassa Ràdio produït i presentat per Joan Escofet amb el control tècnic de Robert Maza.
Hola, em va fer molta il·lusió el treball que em vas proposar per a la meva tesina i que tractava de recordar i explicar com era el Vilassa de Mar, el meu poble, ara fa un quart de segle, és a dir, l'any 2025. Avui, que som el 2050, penso que és molt interessant posar en valor que el que som, avui, com a poble, té les seves arrels en el nostre passat.
Per això viatjo el 2025. El meu treball és curt, però crec que resumeix tot el que van viure els nostres avantpassats el 2025. La primera moció de censura de la història de Vilassada Mar. Dues alcaldesses, Laura Martínez Portell I...
i després Helena López Duján i la desaparició de sigles històriques del nostre municipi, com les del PSC, són els principals eixos d'aquest 2025, pel que fa a la informació política. En el camp esportiu ha destacat que, un cop més, l'equip de casa nostra va aconseguir salvar el descens de categoria des dels despatxos. Una unió esportiva
que rebia un valor d'oxigen fruit d'un acord de col·laboració amb el Real Club Deportiu Espanyol, en virtut del qual es converteix a la pràctica en el segon filial blanc i blau, tot i que competeix amb la marca, l'escut i els colors del club centenari de casa nostra. D'altra banda, i com a tercer gran element noticiable, val la pena que repassem com ha estat el temps a casa nostra. Bàsicament, més calor i més aigua a grans trets.
Hola un altre cop. No entenc per què m'has suspès. Penso que he resumit molt bé el Vilassada Mar de 2025. He posat moltes ganes, he passat moltes hores treballant i no estic gens d'acord amb el 3 que m'has posat. He consultat el xat GTP, la intel·ligència artificial i totes les eines digitals que tenim el 2050. I no hi ha res més. Em pots explicar què vols que faci per millorar nota? M'he quedat reflexionant en la teva resposta.
Que ho puc fer millor? Que em deixi estar de GTPs i de tonteries i que busqui els arxius de què? De vilestar ràdio? Si ho faig, creus que arribaré a l'aprovat? Una ràdio tenien el 2025 feta per persones? Vols dir? No eren robots com avui? Ho intentaré buscar. Necessito aprovar l'atesina. Ui! Sí, mira. Crec que ho he trobat.
Un mes de gener que començava de la pitjor manera possible per la nostra comunitat. Pitjor, dolorosa i trista. El diumenge 12 perdia la vida a l'edat de 38 anys. L'Adrià Saborit era regidor d'Hisenda, de platges i cinquè tinent d'alcalde del nostre consistori. Formava part del grup polític municipal Estimem Vilassar.
que aleshores governava en coalició amb l'alcaldessa de Junts, Laura Martínez Portell. Un cop duríssim per tot el nostre poble. Adrià Saborit era una persona molt estimada a Vilassadamar. Va ser president del Club de Pescadors de l'Espigó de Garbí i va estar molt vinculat sempre amb diferents entitats locals, col·laborant en les activitats culturals i socials que s'organitzaven a Vilassadamar.
Apassionat de l'esport nàutic, el mar era la seva vida i centrava els seus esforços en cuidar-lo i preservar-lo. Era pare d'una nena d'un any. Immediatament el nostre consistori va decretar tres dies de dol oficial i la suspensió de totes les agendes. Un període de 72 hores que acabava a la sala de plens de l'Ajuntament amb la celebració d'un ple extraordinari per donar compte de la defunció de Saborit.
representants de diferents entitats de Vilassar de Mar, en les quals hi havia estat vinculat, van expressar el seu dolor. Tota la plenària, tots els partits es van desfer en elogis i van subvintejar les metàfores i els records mariners per l'Adrià Saborit. Al final de la sessió, i amb tothom d'en peus, es va escoltar en homenatge al regidor d'Hisenda aquesta habanera per express desig de la família i amics. Aquell dia va ploure a bots i barrals i el seu mar,
Estava emforismat. Cuando en la playa la bella Lola Su larga cola luciendo va Los marineros se vuelven locos Y hasta el piloto pierde el compás Ay, qué placer Sentía yo
Ara, ara, la política m'interessa molt. Què passava bé l'estat de mar l'any 2025?
Mira, aprofitaré per omplir el treball i segur que tindré conversa amb els meus avis i àvies a la taula del Nadal. Ells segur que se'n recorden. Un 2025 en la qual la situació política al nostre municipi ha estat convulsa, com a mínim. Faltaven pocs dies per tancar el primer mes de l'any, quan es va desfarmar Vilassar de Mar,
una tempesta política sense precedents al nostre municipi, que, aleshores no ho sabíem, acabaria desembocant en la primera moció de censura dels 241 anys d'història de Vilassar de Mar. Una batalla política, unes tensions que es van dirimir pràcticament al moment i a l'instant a Vilassar Ràdio. Els nostres micròfons van alçar testimoni del creuament dur d'acusacions i retrets
entre l'aleshores alcaldessa Laura Martínez Portell i la líder d'Esquerra Republicana Marta Rovira, que anunciava que la formació republicana abandonava amb els seus tres regidors el pacte de govern municipal, deixant junts en minoria.
Rubirà que la decisió havia estat presa després d'una profunda reflexió que responia al compromís de defensar els interessos del poble amb coherència i responsabilitat i sobrallava que Esquerra Republicana no tenia cap problema amb Junts, sinó que el tenien amb Laura Martínez Portell.
Nosaltres no tenim un problema amb Junts, tenim un problema amb la Laura Martínez, que és que no li agrada comunicar, no li agrada compartir, discutir, i sobretot compartir decisions. I aleshores ens hem trobat amb aquesta situació, a part que ens preocupa la deriva de l'Ajuntament, que...
Estem observant cada vegada més una situació més tensionada en el personal de l'Ajuntament, amb baixes, amb gent que vol marxar, amb falta de cura també del personal i un cert caos fins al punt que...
es perden inversions, es perd capacitat de planificació. Jo m'he sentit molt impotent a l'hora de poder tirar endavant coses, perquè, clar, si no les comentes a les reunions de govern, és que a partir d'allà ja no pots... les coses no flueixen. El mateix dia i minuts després, i en el nostre estudiu...
L'alcaldessa Martínez Portell responia Rovira i tampoc es mossegava la llengua. En aquells moments, recorda darrers dies d'un gener convuls, Martínez assegurava no entendre els motius d'Esquerra Republicana per sortir del seu govern i mantenia que estava orgullosa de l'obra de govern feta fins a aquell moment. Vilassar de Mar està molt millor ara que fa dos anys, reblava convençuda.
La gent et para per dir, tira endavant, nosaltres et vam donar la confiança. Vilassar està molt millor ara.
Nosaltres estem contents amb l'acció del govern. Llavors, que passin aquestes coses, que es teixeixin mocions de censura, que no sé què, quan no ha passat res, l'obra de govern, perquè jo he vingut aquí per fer obra de govern, nosaltres hem vingut aquí per millorar Vilassar. Vilassar està millor? Sí, Vilassar està millor. Però Vilassar està millor perquè mentre uns quants treballàvem, altres es dedicaven a teixir coses estranyes.
Clar, la marxa d'Esquerra Republicana al govern municipal, conformat aleshores per Junts i Estimem, quedava en minoria. A Vilassar Ràdio, el darrer dia de gener, ja es començava a parlar d'emoció de censura.
Calla, calla, que m'està interessant i tot. Això quedarà molt bé al treball. Fa 25 anys hi va haver la primera moció a censura de la història del meu poble. Iniciaven les hostilitats. Ara sí que sí. Des d'aquesta casa era just i necessari, doncs, donat veu a l'oposició. Així, arrencàvem amb la líder de babor, l'Helena López, que avui alcaldessa era, en aquells moments, cap de l'oposició. Una Helena que assegurava aleshores...
que la crisi de govern deia no l'havia sorprès pas i avançava que hauria de començar a explorar-se la moció de censura. Ella, per tant, i per l'aritmètica política municipal, havia de comandar els pactes i les aliances.
Iniciem converses per intentar conformar aquest govern alternatiu. I què hi deien la resta de formacions de l'Arc Municipal Vilassarenc? Sens dubte es plantejava aleshores un espectre polític a plantejar, i totalment nou, sobre el paper, tres opcions. Una. Laura Martínez Portell, en minoria. Dues.
Pacte Junts-PSC. I 3. Tripartit d'esquerres entre Vavor i Esquerra Republicana i el PSC. En aquells moments, després veurem com acaba tot plegat, la formació de la Rosa anunciava un procés de reflexió intern. Eren l'objecte del desig. Tenien la clau de la governabilitat futura de Vilassar de Mar. Albert Bartolí.
Volem intentar ser part de la solució, no que els polítics siguin part del problema que de vegades tenen els treballadors municipals. Si nosaltres, amb el que es planteja, podem possibilitar aquesta estabilitat, nosaltres jo crec que la ciutadania ens hem de posicionar en aquest sentit, de donar estabilitat, rigor, coherència, cohesió...
Ens quedava per conèixer l'opinió de Yolanda Les Pales, portaveu del Partit Popular. Un tripartit d'esquerres seria el pitjor que li pot passar a Vilassar de Mar, vaticinava la líder conservadora que, per si ella fos, apostava per un pacte entre Junts i el PSC. Tillava de deslleialtat la sortida d'esquerra republicana del govern. Jo no crec que hi hagués una coalició d'esquerres, me parece, i a més me pareceria fatal per...
I mentrestant, la tempesta perfecta s'anava gestant.
Doncs sí, ja té raó, ja. A veure com segueix. Ostres, sembla una sèrie de Netflix, però era ben real.
Estimem Vilassar amb dos regidors, Alfons Núñez i Carla Fernández, després de la mort de Saborit. També sortia del govern municipal i ho feien efectiu pocs dies després de la marxa d'Esquerra Republicana. Ho feien per, deien, responsabilitat i coherència davant de les obrimcometes, discrepàncies polítiques i la impossibilitat de seguir treballant.
Sota un lideratge de Laura Martínez que consideraven ineficaç, mancat de transparència i de respecte. La manera autoritària i personalista que té la senyora Martínez de portar les reunions i el dia a dia, nosaltres no congreguem. Estic totalment d'acord, jo només vull afegir una cosa. Potser la pregunta seria diferent. Carla Alfonso, hauríseu continuat amb Junts si Laura Martínez hagués deixat l'alcaldia? La meva resposta és sí.
Per tant, i com a efecte immediat, Laura Martínez Portell es refeia el cartipàs municipal per cobrir les baixes dels i les residores d'Esquerra Republicana i d'Estimem, un Estimem Vilassà que ens confirmava el 98.1 de la FAM que es presentarien a les properes eleccions municipals que s'han de celebrar el darrer diumenge del maig del 27%.
Per la seva banda, Laura Martínez Portell entomava el cop assegurant que seguiria fins al final com a alcaldessa per lleialtat als seus votants i també al poble de Vilassar de Mar. El meu objectiu principal era ser alcaldessa de Vilassar i segueix sent tornar a ser alcaldessa de Vilassar.
T'ho explicàvem a principis de març. El dimarts 11, Vapor, PSC i Esquerra Republicana BDM Futur entraven en seu municipal la moció de censura contra el govern de Junts Estimem Vilassar, la primera de la història del nostre poble. Ja era oficial.
Compte perquè, aleshores no ho sabíem, la cúpula nacional del PSC acabaria jugant un paper capdalt en la política vilasarenca. El carrer Pallàs de Barcelona acabaria exposant del partit els tres regidors que van secundar la moció, Albert Bertrolí, Núria Aparicio i Virginia Jerez, que després de l'estiu ja hi arribarem, passarien a ser regidors no adscrits, amb la prohibició inclosa de fer servir les sigles socialistes a tots els efectes
No ens avancem, però. Quines ganes de saber com va anar la plenària extraordinària de la moció de censura. I ho van fer al matí. La votació de la moció de censura contra l'alcaldessa Laura Martínez Portell quedava fixada per al 25 de març via plenària extraordinària.
I a la una i no minuts de la tarda d'aquell dimarts, Helena López Luján, cap de llista de babor, es convertia en la segona alcaldessa de la història de Vilassadamar, en prosperar la moció de censura, presentada per la formació municipalista que ella lidera, juntament amb el PSC i Esquerra Republicana BDM Futur.
La votació contra la gestió de la ja anterior alcaldessa, Laura Martínez Portell, prosperava amb 11 vots a favor, 8 en contra i dues abstencions. Aquest és el moment. Helena López Luján, jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'alcaldessa, presidenta de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, amb la lleialtat
el rei i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat? Sí, prometo, per imperatiu legal, sotmessa únicament a la voluntat popular de les veïnes i els veïns de Vilassar de Mar, em comprometo a treballar per la justícia social i de gènere, la defensa de la terra i del medi i la plena sobirania del nostre país sense renunciar mai als principis republicans.
Una plenària extraordinària, per cert, que va ser molt seguida per la nostra audiència. La vam emetre íntegrament en directe al 98.1 de l'FM i també per internet. I Belassar de Mar va estar enganxat a la ràdio. Ens consta i t'ho agraïm. No m'estranya.
Recordes que et comentàvem que el suport de l'agrupació socialista de Vilassadamar a la moció de censura els passaria factura? I tant! El juny, a les portes, per tant, de la festa major, els tres regidors del PSC, Albert Bartolí, Virginia Jerez i Núria Paricio, eren suspesos de militància durant 30 mesos per la direcció nacional. La causa? Haver donat suport a la moció contra l'aleshores alcaldessa,
l'ajuntaire Laura Martínez Portell. En aquells moments, altres regidors socialistes de Vilassar de Mar ens explicaven, al 98.1 de l'FNM, que estaven preparant un recurs. La maquinària del partit ho permetia, davant la sanció més greu que pot imposar el PSC, expulsió directa al marge, targeta vermella, que, curiosament, era el que acabaria passant. Però no fem espòilers, respectem els temps.
Bertolí, París i Jerez, el triomvirat socialista vilassarenc, assegurava als nostres micròfons que no van fer res d'esquenes a la cúpula i mantenien que, en tot moment, van seguir els canals oficials que marcava el carrer Pallàs per aquests casos.
Tanmateix, el PSC de Vilassar de Mar, ordres de dalt de tot, passava a ser regit per una junta gestora, a les mans, doncs, de l'alcaldessa de Dos Rius, la Sílvia Garrido, i fins avui. Que les coses no s'han fet malament, i que s'han fet seguint les pautes, i que el partit sabia perfectament el que estava passant a Vilassar. I hi havia una interlocució directa de cada una de les coses que nosaltres els anàvem transmetent.
I mentre l'agrupació socialista de Vilassadamar passava pels seus pitjors moments des de la transició, la dictadura del calendari forçava que el nou govern tripartit presentés els pressupostos, els números de Vilassadamar per enguany. L'arquitecte era en Gerard Grau. Aquests pressupostos són els millors que es podien fer amb la situació que tenim. És a dir, com a govern, tu què t'agrada fer? T'agradaria fer moltes més coses, però aquestes coses s'han de finançar.
És a dir, amb el grau de finançament que teníem, és el millor pressupost que podíem tenir, i sobretot el més acurat, i sempre una frase que dic és, el pressupost és important, però sobretot l'important és després la gestió pressupostària. No serveix de res tenir una partida, m'invento un número, 100.000 euros, si després no has de ser capaç de gastar aquests 100.000 euros, però no més.
Els 29 milions previstos se sustentaven i ho segueixen fent sobre dos grans eixos, el de les inversions i el del dia a dia, el que s'entén com a despesa corrent. I coincidint amb els pressupostos del nostre consistori aprovats, la cúpula del PSC, amb l'alcalde de Mataró, David Bote, al capdavant, assegurava no sentir-se representats amb el comportament dels tres regidors del seu partit a Vilassadamar i els convidaven a no representar el PSC.
El nostre ajuntament. Quins mesos més intensos. De fet, sembla una sèrie de televisió d'aquelles de trama política. I el 3 de juliol arribava amb els 100 dies de Gràcia, que la premsa dona a qualsevol govern. Sí, sí, és veritat. Ho estic estudiant a la facultat, això dels 100 dies de Gràcia. A veure... Fidel a la tradició, l'alcaldessa Helena López era puntual a la cita.
destacava que els primers mesos amb la vara d'alcaldia a les seves mans havien estat molt intensos. Es mostrava especialment satisfeta d'haver revertit, deia, la situació de desmotivació general que, segons ella, hi havia a l'Ajuntament i que s'estava creant un clima de treball, cooperació i confiança molt positiu.
Ens estem entenent molt bé, estem treballant molt en equip, ens sentim molt a gust treballant els uns amb els altres i, a més a més, ens hem trobat amb un equip de treballadors ultra-mega motivats que estan prestand-nos tot el suport que necessitem i més. No els importa dedicar hores i dedicar esforços a donar-nos suport perquè entenen que tenim un projecte de poble
que val la pena i estan contents i ens estan facilitant molt les coses així, que en aquest sentit estic molt satisfeta de com està funcionant tot. Entre els temes que avançava, la propera obertura ja una realitat d'una oficina de la policia local.
a la planta baixa de l'Ajuntament i seguia prometent que el bus urbà al C13 ampliaria horaris i el primer elaborable del 2026, el divendres 2 de gener, el vell somni de molts vilassarens i vilassarenques es transforma en realitat. També Helena López insistia que una de les prioritats del tripartit que ella lidera era millorar l'atenció ciutadana.
I com després de la tempesta ve la calma, la veritat és que l'actualitat política a Vilassar de Mar, calor i més calor a Estiuenca, donava una treva. Es revifava al setembre quan Laura Martínez Portell era anomenada nova diputada de Junts al Parlament de Catalunya. Deia, ja amb l'acte a la butxaca, que el seu objectiu seguia sent recuperar l'alcaldia de Vilassar de Mar i que des del faristol de la cambra catalana seguiria defensant els interessos del nostre poble.
D'aquesta manera Martínez Portell es convertia en la segona diputada a Vilassarenca al Parlament de Catalunya de la Història, després de Teresa Capilla. Amb el curs polític 25-26 arrencant motors, trista notícia per Vilassar de Mar al PSC. Un dels partits històrics del nostre poble es disolia. Ni des de Barcelona ni des de Mataró vam veure mai amb bons ulls.
La creació del tripartit vilassareng d'esquerres al nostre poble. Tot plegat va acabar amb els tres regidors, Bertrolí, Paricio i Jerez, expulsats i passant a ser regidors no adscrits. És a dir, sense el paraigua, sense la xupluc, sense les sigles de l'aparell de la Rosa. Convidats a casa nostra no es mossegaven la llengua i denunciaven que el PSC els va pressionar, i no sempre de bones maneres, per entrar a governar amb Junts a Vilassadamar. Estic...
Disgustat el partit. Jo estic decepcionat amb el resultat. Hem dedicat moltíssims esforços, moltíssimes reunions per intentar consensuar i anar alineats. I personalment i professionalment jo no recordo un projecte o una... De certa embargo, que professionalment m'hagi dedicat, que hagi dedicat tants esforços i hagi acabat tan malament.
Realment això per mi és una decepció en qualsevol projecte. Dius, ostres, dediques temps, esforços, parles, intentes acordar, intentes posar la gent, fer entendre la gent el que tu creus que és el principal o el millor per vilaçar.
i que això finalment no es pugui traduir en anar tots junts i ser més forts i tenir un millor resultat per al partit i per Vilassar, a mi realment no és una situació gens agradable.
Cop molt dur per a un dels partits històrics de Vilassar de Mar. El PSC ha tingut una llarga trajectòria al nostre poble, amb tres alcaldes des del restabliment de la democràcia, Jeroni Marsal, Jordi García i Pere Almera. També va ser un any, el 2025, molt important en el capítol esportiu, i és que a Vilassar de Mar, al marge d'artistes, músics, escriptors... i hi ha molts bons esportistes, també.
A veure si fa 25 anys tocaven tots els esports i no només el futbol. Em té farta tant de futbol. I si l'actualitat política ha estat extensa i amb maró de fons, les notícies esportives han estat protagonistes al 98.1 de l'AFM, un any 25 per cert, que tanquem amb èxits i actuacions més que destacades de vilasarencs i vilasarenques. I això que en alguns moments es va patir en aquest sentit. Obrim el serial de la Unió Esportiva.
Un altre serial? Un altre subtrama? La Unió Esportiva, que al febrer estrenava la reclamada nova il·luminació al Xevi Ramon, veia com els llums esportius, en canvi, sobre la gespa s'apagaven. No hi havia bateria per al conjunt que preparava aleshores Alberto Ibar Peque, que perdia la categoria jornades abans de posar-se al punifinal.
a la tercera federació. Els de casa nostra baixaven un escaló i anaven a parar la lliga elit, un cop molt dur per al quadre blanc i vermell, que l'entomava just després del centenari celebrat la temporada passada. No et perdis el que vindrà.
autèntic col·laborat esportiu amb final feliç, però, per al club del Xevi Ramon. En aquells moments, el descens deixava la nostra comarca, sense cap equip a la Tercera Federació en molts anys. Aleshores, coneixíem l'empresari armeni, Cedrec Petrosian. Ai... Ho volia solucionar comprant la plaça abandonada pel Badalona Futur per fundar el Som Maresme, amb seu i camp a Premià de Val, per tal que la nostra comarca seguís veient futbol de Tercera Federació.
Al final, res de res. Segons la Federació Catalana de Futbol, no es van complir amb els terminis econòmics que permetien validar el nou club. No ens avancem, ja hi arribarem. Aromes d'esperança, però, ens arribaven des del camp de l'Avinguda Eduard Ferrés. Mentrestant, la Unió Esportiva rebia un valor d'oxigen en aquest juliol tan complicat.
Ja no hi havia lliga, clar, però els despatxos del Xevi Ramon treballaven a tota màquina. I així el president, en Bebi Ramon, passava per la ràdio per anunciar-nos que el primer equip de la Unió Esportiva seria gestionat pel Real Club Deportiu Espanyol. Així, staff i plantilla estarien confeccionats i dissenyats per la Dani Jarque. Això sí...
La Unió Esportiva mantenia escut, colors, nom i terreny de joc. Un panorama ambiciós per a un equip que havia de jugar a la Lliga Elite després del descens. Però com una autèntica pel·lícula de misteri o de terror al final, final feliç. Feliç i també inesperat. La Unió Esportiva tornava a salvar la categoria in extremis i els despatxos.
El president blanc i vermell, en Bebi Ramon, que aquest estiu hem vist més que les nostres famílies, estava en condicions ja d'assegurar-nos que la Unió Esportiva se salvava als despatxos. A la catalana no li feien dos més dos el projecte de l'Armen i Cedrec Petrosian, per una banda, i per l'altra tampoc li quadraven els comptes del Lleida Club de Futbol, comptat i debatut.
La plaça de la Tercera Federació era per la Unió Esportiva. Podem assegurar, doncs, que la Unió Esportiva té set vides, les set vides del gat. Ja n'ha gastat dues, com deia aquell. Tinc mil caries pa' decirte que siete vidas tiene un gato. Seis vidas ya he quemado y esta última la quiero vivir.
Per tant, Llumbert, amb el projecte esportiu al Real Club Deportiu Espanyol, gestiona el primer equip de la Unió Esportiva, en realitat el segon filial blanc i blau, mentre que, gràcies a l'acord amb el cervell operatiu de la Tani Jarque, des del Xevi Ramon s'ocupen des de l'escoleta fins a l'equip que milita a quarta catalana, adoptant el nom de Fundació Esportiva Vilassar.
En virtut de l'acord amb el Real Club Deportiu Espanyol, la plantilla del primer equip de la Unió Esportiva està alimentada per un estol de joves jugadors amb un enorme talent que han de bregar contra equips més veterans i més experimentats. Així, per primer cop a la centenària història de la Unió Esportiva, un jugador blanc i vermell es perdia un partit de Lliga per anar convocat amb la seva selecció. El jove lateral Biel Borra, de només 19 anys, marxava amb la seva selecció, l'Andorrana,
a disputar la prèvia de classificació per al proper Mundial. El jugador del Vilassar va tenir la sort de disputar un match amb la Tricolor contra la selecció anglesa el mític Vilapar de Birmingham. L'andorrà mai havia jugat amb tant públic.
També apareixia per Vilassar Ràdio el jove porter ucrainès de la Unió Esportiva, en Yegor Krapivin, que estrenava Internacionalitat amb la Sub-20 d'Ucraïna. Déu-n'hi-do amb l'any de la Unió Esportiva. Ara bé, des de Vilassar de Mar, també miràvem el Futbol Club Barcelona. Xavi Espar renovava com a blaugrana fins al 30 de juny del 28.
i entrava per primer cop en dinàmica del primer equip, sent un fixa en totes les convocatòries del tècnic Hansi Flick, Champions inclosa, fins que es va lesionar. Ara mateix el Vilasarenc s'està recuperant i s'espera que el febrer torni a la dinàmica del míster d'Eidelberg. Avui té 43 anys en Xavi. Ostres, que fort!
I l'altre vilacerenc, en Jan Virgili. Havia de fer aquest estiu, i segurament a contracor, les maletes. L'arribada al primer equip del Barça de l'anglès Marco Rashford tallava de socarrel l'enorme progressió de l'extrem esquerra del Barato. I Virgili duia la seva velocitat a Son Moix. Va debutar a primera divisió per Serra, el Bernabéu, contra tot un Real Madrid. I aquest en té 44.
Però, afortunadament, no tot és futbol. El nom de Vilassar de Mar és en el radar esportiu català i internacional. De fet, una altra bona amiga de Vilassar Ràdio, la nedadora paralímpica Berta Garcia, que als Jocs del 24 a París es feia amb un diploma dels 5 anells, amb el 6è millor temps en la seva sèrie final, trencava el seu propi rècord en els 200 braça.
per acabar-ho de dobar al setembre. Bronze en el Mundial de Singapur, tercer lloc en el 100 braça, amb un temps d'un minut 56 segons i 23 centèsimes. I de la piscina a la pista de la penya. Deixava amb el banyador per celebrar que la Vila Serenca Laia Nieto, amb només 16 anys, debutava amb el primer equip del Joventut de Badalona i ho feia davant la poderosa màquina taronja del València Bàsquet.
El set de partit, el tècnic de la penya, en Jordi Biscaíno, va mirar cap a la seva banqueta i va dir allò de Laia, cap a dins. Una mica amb nervis, però nervis bons, perquè al final València-Bàsquet, al final hi tens una miqueta de respecte, perquè és un dels millors clubs que hi ha. I també la temporada passada va ser el que van eliminar el primer equip de la penya els play-offs, i s'han reforçat molt bé també, i tenen un molt bon equip.
I llavors, clar, això de tenir davant el València a bàsquet, doncs hi havia una miqueta de respecte, però bé, també les meves companyes ens van ajudar. A mi hi ha un altre júnior també que anàvem,
I a ritme de pilota repassàvem la Borriac Atac, la mítica cursa nocturna de muntanya de Vilassar de Mar. A la ràdio sabíem de la increïble història del vilassarenc Dani del Puerto. Nascut a l'Uruguai, guanyava la Borriac Atac 25 en la categoria de més 50.
Xerràvem amb ell i ens explicava com es va dedicar a les curses després d'una greu lesió que el va apartar de la primera divisió argentina de futbol. Quants vilassarens poden dir que van marcar un gol a la bombonera de boca i, a més, batent el mític porter, el Loco Gati? El nostre protagonista defensava la samarreta de Newells al quadre Lepros de Rosario. Estava jugando y me dolía. En aquella época o te sacaban las cosas o te infiltraban.
Era la moda que había en el momento. Y bueno, en un partido justo contra Boca, en la cancha de Boca, mi último gol es al Loco Gati. Y ahí me quedo gritando el dolor y me tuve que salir y ese fue mi carrera futbolística, digamos, terminó ese día. Però no abandonem encara l'avorriac atac, n'hi ha més. El vilacerenc Dani Osorio, que també corria la cursa amb el nostre anterior protagonista,
feia història en convertir-se aquell setembre en el dorsal 10.000 en acabar l'avorriac atac, un reconeixement que el va agafar amb el pas canviat, mai millor dit, perquè no n'era pas conscient. A nivell d'amics, d'amistats i familiars, doncs clar, una gran sorpresa, tots m'han quedat molt contents. Jo em llava i no sabia si tenia el pernil aquí a casa i...
i es van endur una sorpresa, es van posar molt contents. Un senyor pernil. Déu-n'hi-do, doncs, amb les històries que ens ha deixat l'avorriac Atac 25, i és que l'esport és superació. I si no, que li ho diguin a una altra bona amiga de Vilassar Ràdio, la patinadora inline, Daniel Aragonès. La seva història també té mèrit. Començava a principis d'any una campanya de crowdfunding per recaptar fons, per poder disputar la Copa del Món que se celebrava a Buenos Aires.
Gràcies a la solidaritat de tots i totes, no només va poder ser present a la cita, sinó que va tornar a l'Institut Pere Ribot amb la medalla de plata penjada al coll. Un 25 espectacular per aquesta fera, ja que a Trieste, al nord d'Itàlia, es va proclamar medalla d'or, campiona de patinatge inline, categoria cadet, en l'artístic european Championship. Vols més èxits esportius de Vilassar de Mar?
Mare de Déu! Sí que pencaven a Vilacerradio fa 25 anys. Hauré de mirar l'extensió del treball. Un 3? Ja veuràs, ja. El 10 quedarà curt. L'Emma Rossell i el seu cavall Urco del Garet fan història en portant-se la Copa del Rei de Raid. I acabem aquest repàs esportiu al marge de felicitar les vilacerenques Unavatlle i Leila Oaxavi que es proclamaven campiones de la Nation League de Futbol
derrotant en la gran final a Alemanya, amb en Pau Paniti, el porter d'envol del Freaking Granollers, veia com les seves enormes actuacions sota pals. La selecció italiana el convoqués per l'europeu de l'any vinent. El de Vilassar de Mar va fer valer d'aquesta manera el passaport italià, ja que el seu pare és natural de Bolònia.
Crònica. El temps. Mira, doncs sí, parlaré en el meu treball del temps. Com era el 2025 a Vilassar de Mar? Segur que el clima que tenim avui, un quart de segle després, hi té molt a veure. Sí, sí, ho incluré en el meu treball. Un 3 em va posar. Estic indignada encara.
Diuen que el temps és una de les grans converses que es poden tenir, sempre. Siguin reunions familiars, siguin trobades amb desconeguts, és un recurs que no fa mai mal. I aquest 25 vilasarencs i vilasarenques hem parlat molt del temps. Calor, pluja, canvi climàtic... No correm, ara ho veurem. Potser el temps en general no és un tema de conversa tan inofensiu com et penses. Som-hi? Ara, a punt d'acabar els 50, encara en parlem.
És probable que no ho recordis, la memòria a vegades ens traeix, però al mes de març, a les portes de la primavera, doncs, van caure 97 litres per metre quadrat sobre Vilassà de Mar, una aigua molt benvinguda a casa nostra, i més quan gener i febrer van ser molt secs, per tant, salvàvem el trimestre tenint en compte la greu situació de sequera. I d'aquest març tan esperançador saltàvem a un juny que es convertia...
en el mes sec de la història de Vilassar de Mar des del 2003, amb 0,0 litres per metre quadrat. Un mes en el qual la calor es va deixar notada valent sobre el nostre poble. Costava dormir. De fet, duplicàvem la mitjana de nits tropicals dels junys, quan la temperatura nocturna supera els 20 graus centígrads, i de dia la situació no millorava.
El 25 de juny, l'endemà de Sant Joan i, per tant, en plena festa major, el mercuri s'aturava en uns esferidors 33,8 graus de màxima. Registres calcats, curiositat del termòmetre, a la marca que tindríem el 5 de juliol. No era un rècord, però. La temperatura més alta dels junys de Vilassadamar és del 2005, amb un 35,4 graus. Tot va canviar com un mitjó al juliol. El temps està boig, canvi climàtic, recordes?
van passar sense solució de continuïtat del juny més sec dels darrers 22 anys al quart juliol més plujós de la nostra història. Una bona regada a 75,6 litres per metre quadrat, dades que pràcticament tripliquen les pluges que recullen en un juliol, diguem-ne, normal.
i a l'agost seguíem dormint molt malament. 28 de les 31 nits de l'agost vam superar els 20 graus, nit tropical, i les altres 3 van ser pitjors, nits tòrrides, que és quan el mercuri nocturn supera els 25 graus. Ai, pobrets, totes les nits d'agost del 25, com a mínim, van superar els 20 graus.
I de dia no anaven pas millor. El 15 d'agost, 37,1 graus, la tercera temperatura més extrema de la història del nostre poble. Amb tot, les pluges anaven caient i caiem bé sobre Vilassar de Mar. I és que les pluges són sempre perilloses al maresme.
Tant és així que un estudi de la Universitat de Barcelona ens explicava que Vilassar de Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Amb el temps, estan com està. A l'octubre seguíem que l'aigua del Mediterrani fregava els 22 graus centígrads, gairebé dos graus per sobre de la mitjana. Vilassar de Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Quin titular!
I d'un extrem a l'altre, un novembre molt fred, el dissabte 22 de l'11 més de l'any. Va ser el dia més congelat del 25, amb 2,9 graus, que superaven el rècord a principis de l'any 2025, que ens havia deixat el 14 de gener amb 3,7 graus. Hem parlat de política, d'esport, d'economia i del temps, però el 25 marxa amb altres notícies que van ser destacades en els nostres serveis informatius. Ho repassem?
Sí, sí, vinga, va. Passava pels nostres estudis la Paquita de Bas, que durant 22 anys va ser la directora de l'Escola de les Monges. Feia poc que havia penjat la bata i la volíem escoltar com el que és un autèntic referent en l'educació a Vilassar de Mar. Entre els molts titulars que ens va deixar la Paquita en ressaltàvem un. Deia que ni ella era l'Escola de les Monges, ni l'Escola de les Monges era ella. Paquita de Bas és filla de Damià de Bas,
cronista oficial de Vilassar Mar, que va morir l'any 2017. Ella mateixa va voler tancar la seva presència a Vilassar Ràdio amb una cançó, va dir, molt especial per a ella. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat.
Els meus avis, ara, el 2050, sempre van parlar de la Paquita. Ai, quina gràcia. Entràvem al Santa Sectorum de Casa Magí. Coneixíem les històries de dos luthiers vilassarencs, l'Èlia Fabré i l'Ugo Shimashaki, que ens ensenyaven la seva manera de treballar i ens deixaven entrar al seu taller. Érem testimonis en silenci sepulcral del seu art per convertir un tros de fusta en un violí d'extrema qualitat que s'exporta des de Vilassar de Mar al món.
Passió i art. La tria de la fusta és molt important per nosaltres. Comença anant a cercar aquesta fusta, ja sigui al nord d'Itàlia o a Romania, en els Cauques, on traiem l'Aurou, al nord d'Itàlia el Piavet...
Per nosaltres, l'estructura de la fusta, la densitat, les condicions climàtiques que l'ha fet créixer d'una certa manera, ens és molt important. Després, un cop l'adquirim, la deixem assecar a mínim de 6 a 8 anys, on podem començar a crear aquest instrument. En aquest punt, sí, comencem fent un motlle del que serà la silueta d'aquest instrument. D'aquí fem els riscles, que són els aros, que són els laterals...
Després es fa la tapa del davant, la tapa del darrere, que s'escolpeix d'una manera arquitectònicament a cord amb les nostres idees acústiques i després encara la buidem per poder afinar aquestes tapes i que puguin vibrar a la vegada que suportar tota l'atenció de les cordes, que estan suportades per un pont que transmet la vibració des de la corda fins a aquesta caixa sonora, que és el cos del violí.
I un cop tenim com l'estructura de fusta feta, després passa un altre món a part, que és el del vernís. Curar la fusta, vernissar-la, és tot un altre procés que encara dura bastant més temps. Un cop vernissat, a vegades l'envellim, a vegades el deixem nou. Envellir és reproduir 300 anys de vida en un objecte nou.
I després acaba sonant. Tot això acaben sent uns dos mesos i mig de feina.
Comunió, per tant, a l'Ateneu Vilassanès, que s'inaugurava un diumenge 9 de març. Una tarda entranyable en la qual hi ha doble sessió. Vam tenir un tastet de música, teatre i dansa. Unes píndoles de la gran feina cultural que es fa des de les entitats de Vilassar de Mar.
La primera persona que va trepitjar el flamant escenari va ser el nostre director, en Jaume Cabot, que presentava l'acte. Va tancar a plaça la gran Judit Nederman amb una versió del seu Vic d'un poble, del nostre poble. I sempre aturmo al mar Allà on puc respirar I sento que la sal me va
Calapé...
encapçalat per les hores d'alcalde Josep Maria Núñez i Cirera. Va morir a Cabrils a l'edat de 85 anys. El filòleg Isidor Marí obtenia la sisena creu de Sant Jordi per Vilassadamar, la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya.
destacava la seva dedicació a la normalització i a la difusió de la llengua catalana. I és que Marí va ser un dels pares del popular Digui Digui, aquell concurs que des de la petita pantalla ensenyava a la beca dels 80 el català a persones castellanoparlants. També, i des de diferents grups musicals, el vilacerenc nat a Ibiza va procurar posar el català a l'abast de tothom, per exemple, amb el seu grup Joan Uc i Falsterbo Marí,
traduint a la nostra llengua clàssics populars del folk de Bob Dylan. Paf! Era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s'avorria molt i sortia a jugar.
Sí, sí, ara hi arribem. Recordes com vas viure la pagada elèctrica del 28 d'abril? Doncs vam sortir al carrer a preguntar-vos-ho i també ens vam interessar per la valoració que ens feia l'inspector en cap de la policia local de Vilassadamar, que ens assegurava que no s'havien registrat incidències destacables.
També i amb l'Helena López, l'alcaldessa, vam conèixer com va treballar el comitè d'emergències. La prioritat van ser les persones grans del nostre poble, que van ser ajudats i atesos per la brigada municipal i una bona colla de persones voluntàries. La llum va tornar a les dues de la matinada d'aquell ja 29 d'abril.
Per tant, un parell de dies després van parlar amb diferents comerços de Vilassa de Mar per saber si havien experimentat la nomenada psicosi d'estar a les fosques. Ens confirmaven que havien esgotat piles, transistors i espelmes. La sensació de tothom era que sense electricitat no es pot sobreviure.
Maig. Encetàvem un mes de maig amb una mala notícia. Ens deixàvem Pep Roig a l'edat de 74 anys, que va ser residor per Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Vilassadamar en el període comprès entre 2002 i 2008. Era pagès i enginyer tècnic naval. Va formar part de la Junta Rectora del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya i de la Cooperativa Agrícola. Juny.
I si el juny era el mes més sec, amb 0,0 litres per metre quadrat, pluja de diners recaptaven els estrèpits, les de repiques, el concurs de colles de batucades més important de Catalunya. Es va celebrar el mes de maig a Vilassar de Mar, però en la plena calorada del juny sabíem que la recaptació final era de 17.000 euros.
una pluja de diners que es van enviar íntegrament a la monja Sor Lucía Caram, que lidera de la mà del Convent de Santa Clara, el seu programa Invulnerables, una xifra que, fent servir el símil de la pròpia Sor Lucía Caram, farà repicar d'il·lusió i d'esperança. Nens i nenes.
I com el juny és un mes en el qual gairebé tothom ja sap on passarà les vacances, rebíem una molt bona notícia des del Club de Pescadors de l'Espigó de Garbí. Havien aconseguit un permís especial per tal que, i per només uns dies, les tradicionals barques de pesca tornessin al seu lloc i estibuessin a Vilassar de Mar. El nostre poble va recuperar, doncs, la postal més emblemàtica.
I mentrestant, els nois i noies nascuts el 2007 afrontaven la selectivitat. Compte perquè en parlarem després de la veu de l'Alba Martínez, que va ser una de les millors de Catalunya, 13,7 sobre 14. Nois i noies de Vilassar de Mar potser somiaven amb la selectivitat perfecta. La vilassarenca Alba Martínez segellava una de les millors notes de Catalunya, no només de Vilassar de Mar. L'alumna, aleshores, de l'Institut Pere Ribot,
Obtenia un brutal 13,7 sobre 14. Nota que li permetia rebre un reconeixement especial per part de la Generalitat de Catalunya. Avui estudia Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a Terrassa. Ens alertava que, al seu entendre, els tribunals havien anat a buscar la errada. Allò de la pregunta trampa. Això de que eren més difícils a les màteres del científic, això segur. Jo...
Aquest examen vaig sortir molt enfadada. Pensava que treuria molt pitjor nota el que m'ha quedat. I al final no sé com l'han corregit, però m'ha anat bé. Però molt més complicat que les del científic, això segur, segur, segur. I anaven a buscar l'error. Els problemes en si tampoc eren complicats de resoldre, però entendre l'anunciat i després interpretar els resultats era anar a buscar l'error, 100%.
I mentre els i les nostres estudiants gaudien del descans estiuent, l'extrema calor sobre Vilassar de Mar feia que les botigues esgotessin les reserves de ventiladors, aires condicionats, neveres i de qualsevol aparell que donés frescor. Des d'Electrodomèstics Maresme ens aclarien que el ventilador de peu seguia sent el rei de la festa.
I el 3 d'agost, els amics i amigues del barato tancaven una nova edició de la Festa Major. Malgrat algun ensurt per la pluja, no hi van faltar cap dels clàssics, el xupinassó, la nit de les salxitxes, sardanes, música en directe, activitats per a nens i nenes, correfocs i cercaviles. La gran novetat era el retorn de l'hotel Cochambre. Malauradament, en Ben i companyia van haver d'oferir una versió express per l'intens aigua que va caure en un obri i tancar d'ulls.
sobre el barri del Baratu. Ja estan aquí, los cochambres, ja estan aquí.
Corria el mes de setembre quan el món va aprendre un nom nou i que donaria molt a parlar, Flotilla. Uns 20 vaixells sortien del port de Barcelona cap a la franja de casa, amb material humanitari per la població palestina. Entre els tripulants, l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l'activista sueta Greta Thunberg.
Volíem saber l'opinió del capità de la Marina Marcant i de Gà de la Facultat de Nàutica, el Vilassareng Agustí Martín, sobre l'expedició marítima. No ho sé com ho han organitzat perquè jo crec que aquí hi ha hagut bastanta mala organització. Hi han hagut algunes persones molt riques que han comprat en aquestes últimes setmanes diversos vaixells només per fer aquesta activitat d'aquesta flotilla. I conec casos, això és que en conec com a mínim un, que el vaixell va estar acabat de comprar el dia abans...
i l'endemà ja sortia, en aquella primera sortida que es va abortar. Vol dir que aquell vècil que sortia a mar per primera vegada per fer una ruta de més de 2.000 milles, que són molts quilòmetres, són 3.000 i escaig de quilòmetres,
Això no es pot fer sense comprovar bé el motor, sense portar els repostos de, no sé, bombes, de vegades corretges, tubs, tot el que fa falta per fer un viatge llarg. No s'ha pogut comprovar. I la meva opinió, per les imatges i prou, potser m'equivoco, però és com si sortissin de Mataró
per anar fins a Calella. O sigui, una sortida una mica de costellada quan el que es va fer és una sortida molt seriosa en què sí que pel que he sentit i he escoltat o he llegit que s'han fet alguns tipus de petits simulacres però no en totes les embarcacions. O sigui, del que els pot passar quan arribin allà. Que això és una altra cosa, perquè jo el que trobo que està molt ben fet és una manifestació d'aquesta mena.
Això no ho poso mai en dubte, al contrari, només el que està passant allà baix. Però sí que des del meu punt de vista de tècnic navegant o de capità de la Marina Marcant,
trobo que hi ha una emgueta de mala organització. I, evidentment, no podem parlar de setembre sense entrar a les escoles de Vilassa de Mar, que al buit començava en el curs 25-26, marcat per la baixa natalitat i amb els claustres de professors i professores del nostre poble, constituïts al 100%, fet, per cert, absolutament innovadors.
Començaven classes, 2.538 nens i nenes a Vilassar de Mar, 221 menys que el curs passat.
També feien balanç de la temporada de salvament i socorrisme realitzat per l'empresa Proactiva a les tres platges de Vilassar de Mar. El resultat era més prevenció i menys intervenció. Els i les socorristes havien atès 129 persones des del 15 de juny al 14 de setembre, amb una mitjana de 40 actuacions al dia. No es va derivar ningú a cap centre sanitari. Octubre.
A grans mals, grans remeis, sens dubte l'enginyosa, la idea que tenia l'Ajuntament de Vilassa de Mar per tal que les persones amb mobilitat reduïda poguessin tant accedir com sortir de l'estació de Renfa. Com els ascensors, fa més de dos anys que estan espatllats, el nostre consistori va aconseguir que l'operador ferroviari acceptés la solució provisional d'obrir una porta a la reixa que dona el passeig marítim per tal que qui ho necessiti
pugui usar els ascensors de l'Ajuntament, que sempre estan més operatius i que són més fàcils d'arreglar. Renfe s'havia compromès a obrir la porta abans que acabi aquest any, hores d'ara. Compas d'espera.
En aquest mes s'iniciaven les obres de rehabilitació de la sènia del rellotge, edifici que acull el Museu de la Marina. Segur que si hi passes, veus les vestides. Els treballs tenen una durada prevista de sis mesos i s'estan fent diferents intervencions per arrenjar les façanes, la coberta i consolidar l'estructura.
Les obres tenen un pressupost de 431.000 euros, la meitat del qual són finançats per la Generalitat de Catalunya. La Diputació també aporta subvencions. El Museu de la Marina va tancar les seves portes al públic l'any 2013.
També es complia una de les promeses del nou tripartit municipal. A l'octubre s'obria una oficina de la policia local a la planta baixa de l'Ajuntament. Entre les atribucions, recepció de queixes i tramitació de documentació policial, donar seguretat a l'edifici consistorial i donar suport també a les campanyes de proximitat.
Des de Vilassar Ràdio tancava amb el desè més de l'any, amb una edició especial del nostre matinal parlant de tot, dedicada a commemorar i celebrar els 25 anys de vida del CAP, doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar. Tres hores de directe des de la Rambla del Baral de Lucata.
tot era nou i aquí, clar, estava bastant sola, no?, perquè l'enfermera que em tocava a mi era la directora d'aquell moment i llavors tenia molta feina i només la cridava per posar les vacunes. O sigui que vaig estar durant mig any que era l'enfermera i el pediatre. L'única la tècnica de posar vacunes jo no m'hi vaig voler endinsar
Jo vaig obrir, sí, jo recordo perfectament aquell dia. Venia d'un altre centre, venia de Calella, però, clar, aquell 2 de maig, perquè l'1 era festiu, vam començar aquell 2 de maig, jo el recordo amb molta, molta il·lusió. Quan hi penso és que em ve el somriure, perquè jo estava molt contenta que Vilassà...
doncs hi hagués aquest canvi perquè sabia les oportunitats que tenia aquest canvi. O sigui, no era només obrir un centre, un edifici nou, no era només conèixer nous companys, era molt més, perquè era un canvi. Ens teníem d'organitzar d'una nova manera.
Novembre. Cop d'un per la informació ens assabentàvem de la desaparició de la revista vilassarenca La Clau, després de 41 anys donant servei al Maresme. Fundada al març del 1984 per part de Vicenç Pitarch i Eulàlia Vidal, es va convertir en un referent per la informació local, la cultura i la vida comercial a la nostra comarca.
Un novembre en el qual i també amb en Jaume Tolrà, cap operatiu de l'ADF Burriac, que engloba Vilassadamar, Cabrils i Cabrera, feien balans de la campanya d'incendis de l'estiu d'enguany. Un estiu que sobre el paper pintava molt i molt malament pel que feia el risc de foc forestal per les condicions d'extrema sequera. Al final, celebravem que el Maresme s'hagués escapat, aquest estiu, dels temuts i perillosos incendis.
Això està sobre la taula que pot passar cada dia. Clar, estem vivint en una zona més urbana que rural. Tenim Barcelona a tocar amb Collserola, que hi ha mils de persones. Sempre tenim focs a la zona de la Conreria, cada dos per tres està cremant, perquè hi ha molta afluència de gent i tot això. I què passa? Que el dia que agafaran temperatures molt altes, vegetació que està pendent de crema, tot això ens ajuda que ens trobem que el dia que passi, n'hi ha corrent,
I acabarà amb t'acabarà. I que al Maresme no hi ha cap zona que trenqui la vegetació. Tot és continu. Llavors, clar, si com va passar l'any 94, el Baix, que va anar començant d'una punta i va acabar tota la comarca, doncs això està, aquí al Maresme ja és, vull dir, que ho tenim. I no és cap llegenda, sinó que es diu i diu, però pot ser que passi. Hem d'estar pendents. Tenim moltes urbanitzacions...
Però serà complicat i esperem que no passi, però s'ha de tenir sobre la taula. I seguim parlant de medi ambient i de conseqüències del canvi climàtic. No només per aquests focs de darrera generació, que diuen els entesos, sinó per les elevades temperatures de l'aigua del mar. En aquest sentit, el meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Sarra, ens analitzava l'increment de temperatura que teníem a principis de novembre a la Mediterrània, 22 graus.
Per a ell, en 10 anys, vaticinava que la nostra comarca podrà tenir cada cop més estius de calor insuportable barrejats amb molta més aigua. De fet, alerta dels riscos d'inundacions. Per tant, hi ha el nostre entorn més proper. Molt de compte amb l'aparcament del Carrefour, per entendre'ns. No m'imagino una situació de 400 litres a dos rius, per exemple, perquè automàticament... O sigui, hi ha càlculs, hi ha estudis que s'han fet...
que diuen que 220 litres per metro quadrat caiguts a dos rius, la riera d'Argentona baixa de punta a punta i tota la zona on hi ha ara mateix el Carrefour, desapareix el mur i s'inunda tot el Carrefour, tot el pàrquing. Si això passa un diumenge, doncs no passa res perquè ja no hi ha ningú, però com això passi un dia que allò estigui ple de cotxes, entre la gent intentant marxar, ja hi pot haver...
del que ni ens imaginem. En el mes de novembre, i amb el Premi del Festival a la Butxaca, la vilasarenca Mariona Gavarró Rovira, coneguda artísticament com la Gava, guanyava la 21a edició del Mares Music, el concurs de música jove del Maresme, que va celebrar la gran final a la fàbrica de Cabrils. D'aquesta manera tancava, deia ella, un 25 d'autèntic somni que superava les expectatives que s'havia proposat. Sonava així...
A Vilassar de Mar hi ha molt talent per metre quadrat. De fet, la tropa teatre rebia premis per la seva obra inseparables al concurs de teatre amateur de Vellaterra. Millor obra, millor director per Lluís Ramis, millor actriu per Maria Budó i millor actriu secundària per la Carme Ramon. Els nostres premiats reivindicaven el 98.1 de la FM, la professionalitat i el rigor del teatre amateur de Vilassar de Mar.
Teatre amateur, a mi, va haver-hi molt de temps que em molestava molt, perquè això d'amateur, per exemple, només se'ns aplica als de teatre. Tu, per exemple, ets músic, no et diuen que ets músic amateur. Estem fent teatre. Fins un dia que algú em va dir, no, no, això d'amateur vol dir que estimes el teatre. Dic, home, no, encara t'ho admeto, no? Som amateur... Jo el que sempre dic és que és molt important que els amateurs...
No som professionals, perquè no hem passat per una formació acadèmica d'aquest tipus i no vivim d'això. Però podem treballar amb el rigor d'un professional. Què vol dir el rigor d'un professional? Aprendre's el text, assistir als assajos, des que comença fins que acaba, estar atento en tot l'assaig, escoltar les indicacions del director i aplicar-les. Això és treballar com un professional. I les coses surten. I hi ha d'haver un compromís.
Exacte, ja que perds el vespre, l'has de perdre amb una mica d'intenció, no? Perquè per anar, no sé, per anar a fer el burro, doncs no, em quedo a casa, saps? Però ja que hi ets, hi poses els cinc sentits. I si parlem de novembre a Vilassadamana, ens hem de parar esment a la figura del Vilassareng Ernest Lluc.
Ministre de Sanitat, en Felipe González, era assassinat per la banda terrorista ETA, ara fa tot just 25 anys. Per això li dedicàvem un programa especial de 3 hores de directe. El vam realitzar des de la biblioteca del nostre poble, seu de la Fundació Lluc. Un munt de convidats van desfilar pels nostres micròfons. Ferriol Soria, el director de la Fundació Lluc, destacava, esclar, el diàleg com la gran arma del polític de Vilassar de Mar.
Els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg com a instrument intel·ligent per a la resolució de conflictes, com la pulsió no beligerant de l'home. I per tant, el diàleg, molta gent associa diàleg amb acord o amb consens, i el diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement...
ser capaç d'escoltar les raons de l'altre. Arrencàvem el desembre, anant d'aniversari. La Carnisseria de Campo Corull, situada al número 30 del Vilassarén Carrer de Sant Joan, celebrava els seus primers 80 anys de vida i ho feien amb una gran festa al davant de la botiga, amb degustació i música en directe.
I tancaven posant-nos la bata blanca i felicitant, en aquest cas, la Isabel Moreno, doctora de família del cap de Vilassadamar, que rebia el premi a l'excel·lència professional del Col·legi de Metges de Barcelona. A la doctora la va sorprendre l'enorme impacte, la gran repercussió que ha tingut a les xarxes socials la notícia del guardó. No estava preparada per la reacció, confessa, mentre es mostrava agraïda en veure, diu, la gran quantitat de gent que se l'estima.
El que em va fer posar contenta és que, jo no ho sabia, però es va penjar a les xarxes socials i al principi vaig dir, ostres, ai, ai, jo no estic preparada per això, no? Perquè vaig pensar, bueno, de la mateixa manera que la gent va respondre positivament, doncs també hi ha gent, evidentment, que no li agrada la teva manera de treballar o que no li agrada com ets, etcètera, etcètera, no? I també tens haters, evidentment, a la vida, tot.
I jo vaig pensar, ostres, jo no estic preparada per escoltar els comentaris dels haters. I em va emocionar moltíssim tots els comentaris que he llegit de tots els meus, sobretot d'ex-pacients de Vilassar de Dalt, perquè jo vaig estar 19 anys allà, i dels nous pacients de Vilassar de Mar, que m'estan coneixent, no? I em vaig sentir molt estimada. I això em va fer més il·lusió que el premi pròpiament dit.
Per acabar, el 25 arribava una de les notícies més esperades de l'any per Vilasarencs i Vilasarenques. A partir del divendres 2 de gener, l'autobús urbà C13 amplia el servei amb més dies i només un recorregut. Es tracta d'una vella reivindicació del nostre municipi i que ara es farà efectiva, després que pràcticament tots els partits polítics a casa nostra ho haguessin inclòs en els seus programes electorals.
Ara, doncs, l'Ajuntament de Viles del Mar ho fa efectiu. Així, doncs, a partir del divendres 2 de gener del 26, el C13 circularà amb la mateixa freqüència que els dies laborables cada mitja hora, tots els dissabtes i els diumenges i festius d'estiu, així com els matins dels diumenges d'hivern. D'aquesta manera, es garanteix un servei continu al llarg de la setmana, amb una cadència raonable i fàcil de preveure. Estimada professora, espero haver superat el 3 que em vas posar al principi.
El resum de l'any 25 ha estat una feina dels serveis informatius d'aquesta casa. Treball coral amb Xavi Puig a les vies de Somar, Vilamajor, Robert Mafa i Joan Escofet, un servidor donant-li forma. I recordem tots i totes que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Fantàstic resum de l'any que han fet els companys dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, encapçalats pàrrega Joana Escofet, un 2025 que ha donat molt de si a Vilassar de Mar.
Reprenem el fil, avui no hem tingut la tertúlia, doncs els avis i les lleies, els avis i les àvies de la ràdio, vist el temporal que està caient, doncs han dit, escolta, deixem-ho per la setmana que ve, cosa que nosaltres els hi agraïm moltíssim. Reprenem el fil del parlant de tot, última hora del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Cada 15 dies alternen presència a la ràdio la Isabel Caparrós, amb la imatge Ets tu, el món de la moda, i la Montse Martínez, des d'Àdic Badalona. Ella parla del món de les addiccions.
Montse, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, què tal? Com estàs? Bé. Doncs gràcies per estar amb nosaltres. Si t'agraden els dies així de pluja o no? Gent, ja saps que no. Ja saps que soc d'estiu i a mi aquests dies no m'agraden. Una mica més et dic el discurs de les iaies, que em quedo a casa. Em quedo a casa, no? Jo també, eh? Jo també estic a punt de trucar aquest matí i dic, nens, em quedo a casa, no pot ser això. Que vingui l'estiu ja. Fa mal temps.
Escolta, Montse, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres i portar-nos avui un convidat. Avui estic contenta que porto un convidat que està totalment rehabilitat, que es diu Andreu, bé amb la seva filla Diana, que la seva filla Diana també va patir molt el punt de la codependència amb les addiccions, i estic contenta perquè vull parlar d'una alta terapèutica i de la vida sense les drogues d'una persona totalment rehabilitada.
Que bé. Doncs en parlem de tot plegat ara mateix. Aquí, al Parlen de Tot de Vilassar Radio. Som-hi. Parlen de Tot amb Jaume Cabot.
Andreu, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Andreu, sempre dic el mateix i no em cansé de repetir-ho, eh? Quan truques a algú perquè vingui a la ràdio a parlar d'una cançó que ha fet, un llibre, una exposició, a parlar d'una cosa així bonica...
És fàcil. Venir a parlar d'un tema com el que ens ocupa avui no és gens fàcil. Per tant, t'ho agraeixo moltíssim que avui estiguis amb nosaltres i si podem donar un cop de mà a alguna persona que ho està patint o ho pateix de la vora, doncs encara millor. Gràcies, Andreu. Gràcies a vosaltres. Andreu, m'han dit 10 anys, com es diu en aquestes ocasions, net. Sí, sí, 10 anys. Net de què?
net de consum, de drogues, d'alcohol, de conducta, de tot plegat, una miqueta. I què li va passar a l'Andreu de fa més de 10 anys?
Bueno, doncs va arribar un punt en què la meva vida ja no tenia sentit, a nivell laboral, a nivell família, i vaig fer un cop de cap, vaig prendre la decisió d'anar a veure a la Montse, i molt content fins al dia d'avui.
Aquí estic. Així és com te n'has sortit. Però com hi vas entrar, en aquest món fosc? Uf, en aquest món jo no va ser, crec que no va ser, perquè encara poso un dubte pel tema de festa i tot això. Jo crec que ve una mica de tot de més enrere, de la infància, no va ser una infància fàcil, la meva, i temes d'autoestima, problemes familiars i de més, i em vaig com amagar una miqueta darrere del consum. Eh...
Sí que és cert que el fet de tenir autoestima baixa, consumint, reflutava. I era la persona que m'hagués agradat ser quan consumia. Vaig començar així, llavors jo no soc una persona tampoc molt social, obertament, i clar, amb el consum em tornava social, el típic, no? I, bueno...
Fins que vaig veure que realment això se m'endulla, vaig entrar amb caiguda lliure i ja no hi havia manera de reflotar-ho. Això quant temps fa, Andreu? Que vaig començar a consumir, jo en tinc 53 ara i en tenia uns 20 anys, doncs mira, fa 33 anys.
I tu, clar, descobries un Andreu consumint, que no és l'Andreu de veritat. Tu passaves en un altre món de no pensar, suposo, no? Què és això? No pensar, perdre la vergonya, autoestima amunt, tot el que el tòxic t'aporta. És la falsa seguretat, tot el que et dona, que després ja veus que és tot fals, vull dir que és tot...
Drogues, alcohol... Sí. Com comences? Amb els porros? No, jo no he sigut mai de porros i tampoc molt d'alcohol. Bé, bé, bevia el típic que amb els amics i la colla et fots dos covates i tal, fins que un bon dia de fi d'any jo era... És que jo no era una persona tampoc de sortir molt i d'això, i fins que un fi d'any, doncs bueno, doncs provo la cocaïna.
Un cap d'any Proves la cocaïna Provo la cocaïna I a partir d'aquí, pues, uah Se m'obre el món, se m'obre tot Penso que, uah, brutal I així es comença el meu consum
Comença una mica el teu infern, no podem dir? Correcte, sí, sí, sí. Però vull dir que jo venia d'una situació, bueno, la qual ara n'estic super... perquè torno a ser el de sempre i és el que m'agrada, no? Però el fet d'una mica no socialitzar, no m'atrevia a fer certes coses, era...
I m'allibero totalment d'una falsa alliberació, perquè al final tot això et porta a l'infern, vull dir que és el que té la droga, que et penses que al principi que tot és molt bonic i al final et destrossa la vida. I res, i així.
Però tu l'has pogut fer la vida, estàs treballant, perquè tu quan consumies seguies treballant, seguies o vas caure completament al lado oscuro? Jo estava al lado oscuro, treballava, però jo tinc una empresa, llavors l'empresa pràcticament se'm va anar a piquen, treballava un dia sí, un dia no, estava divorciat, bueno, no, perdó, em vaig divorciar quan vaig entrar en tractament.
Abans d'entrar en tractament, perdó. Però la mare dels meus fills també consumia, llavors als nens no els donàvem l'atenció que els havíem de donar, bueno, estava totalment en l'adoscuro. Vull dir, vist des d'ara, fatal. Com és el teu dia a dia ara?
Bé, el meu dia a dia ara és fantàstic. Em llevo d'hora, faig esport cada dia, m'agrada escriure, em poso a escriure cada dematí. Ah, sí? Sí. Què escrius? Doncs mira... Llibre? No, no, no, no, per res. Escric les meves emocions, els meus sentiments, com em trobo, els meus objectius... Abans, ara que m'he de la tècnica, abans parlava del dia anterior...
i ara parlo més del present, parlo del que vull fer durant el dia d'avui. Ah, molt bé. Sí, i llavors després faig esport, i després em faig una dutxa d'aigua freda, que és collonut, i me'n vaig a treballar. Una dutxa d'aigua freda, eh? Sí, sí. Vinga, així. I després, a la tarda, intento un àlgim cada dia.
Intento, no perquè no m'agradi, que no m'agrada, la veritat, tampoc us enganyaré, però ho haig de fer per la meva salut mental, és molt important, el gym, però quan no tinc feina al despatx i demés, però intento fer-ho.
Tens empresa encara? Sí, sí, sí. La mateixa o una altra? La mateixa. Molt bé. A sobre també va reflotar l'empresa, eh? Sí, sí, sí. Fantàstic, fantàstic. I a més m'han dit que també t'has agafat a una cosa els caps de setmana que et fa sentir lliure, eh?
Sí, la veritat és que ja fa uns tres anyets així vaig començar a fer muntanya i ara la veritat és que és un esport que m'encanta, em fa desconnectar del dia a dia, em fa estar amb mi mateix i, bueno, diuen enganxat, jo no hi crec que ho sigui, però tothom m'ho diu, ho serà.
Però sí, els esports de muntanya i d'alta muntanya m'agraden molt. M'agraden molt. Montse, i tu què recordes d'aquell dia que...
Et va trucar, va dir... El dia que em va venir a veure vaig pensar, el típic addicte, que era molt prepotent. Jo us explico molt del personatge de cada addicte. L'Andreu era un home també amb el seu personatge i ell no ha mencionat una cosa que a ell li costava molt, que era un home molt dependent. Ha parlat d'autoestima, però una persona que té l'autoestima baixa s'enganxa a relacions tòxiques i era un home molt dependent. La dificultat del seu tractament
va ser més la conducta de dependència emocional que la substància. Sí que la substància, ostres, ell també va patir el seu, però va costar una miqueta que l'Andreu estigués tranquil
per a l'entorn, l'entorn que en aquell moment era complicat, no? Els nens eren petits, nens també... Clar, ha dit una cosa, que eren uns nens petits amb dos pares addictes. Llavors, posar una miqueta d'ordre a la part familiar també era complicat, perquè els nens eren petits i ell tampoc tenia molta capacitat per fer-se encàrrec en aquest moment de rehabilitació, no?
I llavors és difícil portar un equilibri en ser pare i fer un tractament com Déu mana, i sobretot la seva part emocional, sexual, que era bastant complexa. Ha dit una cosa que a mi em fa pensar molt, no? No és que estigui enganxat, què fa l'addicció? Ostres, tu pots estar fent un procés, però quan acaba el procés, i jo us ho explico moltes vegades, la teva vida ha d'estar molt ben organitzada.
diu, connecto, escric, l'únic que fa és connectar amb la seva persona, amb el seu ser. El fet que ell escrica cada dia simplement és connectar amb ell. Què fan les drogues? Desconnecten les persones, desconnecten de la teva part emocional, de la teva part mental, de la teva família. Llavors, la muntanya és una cosa on ell ha trobat
on es posa el lloc. Mentalment i emocionalment. Jo us explico moltes vegades la dificultat que té l'addicta en l'estrès laboral. Si una persona desconecta amb les substàncies o en aquest cas amb la seva dependència emocional, no és capaç de desconectar de l'estrès. Llavors, trobar alguna cosa que a tu t'ajudi. I això és meravellós.
10 anys ja, Andreu, 10 anys. Sí, sí. La Montse me'n diu, una dicte és addicte a tota la vida, però quan porteu tant de temps és una cosa que queda allà en el record, perquè és necessari que quedi en el record, m'imagino, i perquè això ja està, és una etapa de la vida superada.
Bé, és un tema que jo el tinc molt present, vull dir que sóc addicte, sí, sí, cada dia, vull dir, em cuido molt en aquest aspecte, vull dir, fa 10 anys i jo quan vaig a un restaurant encara pregunto si el menjar porta alcohol, si el postre porta alcohol, vull dir, sóc molt conscient que és una malaltia que encara que estigui rehabilitat l'arrossegaré tota la vida i, bé, ho tinc molt present cada dia, sí, sí.
Per tant, estem parlant de cocaïna i d'alcohol, eh? Bé, el meu cavall de batalla era la cocaïna. El que passa que a l'inici sempre començaves amb l'alcohol. Jo si no tenia alcohol no consumia cocaïna.
I si no tenia cocaïna, no consumia alcohol. Una cosa anava amb l'altra. Sí, sí. Clar, és el que dèiem sempre amb la Montse, eh? L'alcohol és un difícil cavall de batalla perquè és que el tens present a tot arreu. La cocaïna ja l'has d'anar més a buscar, no? Correcte. Però en qualsevol cas és això. Tu vas a un supermercat, tens allà, vas al bar, perquè en aquest país o en aquest món, quan celebrem
Sembla que haguem de celebrar amb alcohol. I quan diu una persona, no, és que jo no veig, ens el mirem... Què dius? Va, home, va, si no... Jo sempre ho defensa. Si no veu, no veu, deixeu-lo en pau. No, i a part saps què passa? No veus i, a part, et sens incòmode per no veure. Per què m'he de sentir incòmode per no veure? De què estem parlant? No veig, és una substància que ens fa mal. Què passa? Sempre dic que està tan normalitzada que ets un raro si no veus.
Sí, sí, normalment els que no bevem ens hem de justificar del per què no bevem, com hauria de ser al revés, no? Però... És curiós. Sí, sí, sí. Em deixeu parlar amb l'Ariadna un moment. Sí, i tant. Ariadna, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Quants anys tens, Ariadna? En tinc 26. 26. Per tant, quan eres molt menuda, com vas néixer, bàsicament, tu vas néixer a l'entorn d'un problema que hi havia. Tu vas ser molt conscient d'això. Sí.
Jo vaig ser més conscient quan ja tenia més... Sí, evidentment, eh? Quan et fas conscient, tu, que hi ha un problema? Mira, just quan el meu pare va entrar al centre, jo crec que no era tan... Jo crec que no era tan conscient, o sigui, bueno, era més inconscient, no em donava compte. Vaig ser més conscient quan es van divorciar i quan va entregant tractament. Allà també, bueno, ell sempre ha sigut molt obert i ens ha explicat tot, sense pèls a la llengua, perquè al final és una cosa que hem de normalitzar.
I res, llavors amb allà ja ens vam donar més compte. Hem parlat algunes vegades amb la Montse de la codependència, no?, les persones que envolten la persona addicta, no?, que han d'entendre que l'addicta està patint una malaltia, i això és el primer cavall de batalla, no? No, és que és una malaltia, tu ha d'entendre el que ho pateix i el que està al voltant, no? Però tu eres molt joveneta, tu eres una nena.
Clar, no, jo al final tenia 16 anys quan em vaig, bueno, que ens ho va explicar més o menys, i al principi, clar, tens amics i això, llavors el món de les drogues el veus a prop, però a la vegada quan et toca a prop a tu el veus com molt, saps molt, és droga i això, però al final acabes entenent que és una malaltia. Jo ara veig una persona que té problemes amb l'alcohol, amb les drogues, i sempre dic, al final,
És una lluita interna que té aquella persona en poder curar-se, perquè és una malaltia qualsevol. Ja no és un... ho està fent perquè es vol avadir, sí, però és per una raó. I a casa per partida doble, Ariadna? Sí, sí, sí. Se'n va sortir la mare?
Bueno, sí, va fent la seva al final. Sí, sí. Escolta una cosa, i tu que has dit una cosa important, eh? Clar, jo tinc amics, el món de la droga està allà, tot això. Tu has vist això al teu voltant? Sí, jo he tingut amics que han consumit, jo no cocaïna, però sí que han consumit porros, el típic, quan ets jove. Els hi dius alguna cosa?
Jo al principi, jo soc una persona molt... No tolero gens les drogues. No m'agrada envoltar-me de gent així, perquè al final el que he tingut a casa hi ha conseqüències. I sé que no és alguna cosa bo. I si he tingut amics, sempre els he aconsellat que no ho fessin, perquè és molt dolent i acabes perdent a la gent que estima. I jo no he consumit mai, gràcies a Déu, i suposo que també és pel que he tingut a casa. I això...
Per tant, això t'ha fet frenar. El consum d'alcohol també? Jo soc una persona que no... Bé, això, el que diem, de festa i això, però sempre ho tinc present. Jo sí que és veritat que crec que arrel del que he viscut jutjo una mica la gent quan consumeix alcohol, quan no ho hauria de fer. Al final, dic, hòstia, no m'agrada, no m'agrada el consum d'alcohol diari, si no és per una excepció, no ho trobo bé.
No, jo li podria fer una pregunta a l'Ariadna. Tu has vist una evolució amb l'Andreu, amb aquests 10 anys? Explica'ns una miqueta com ho has viscut tu.
Jo quan era més petita, sí que he vist una bona evolució, sí que és veritat que quan era més petita, clar, veus, no et dones compte, però ara que ho pares a pensar, dius, sí que és veritat que tenia pares ausents, al final teníem responsabilitats a casa que no havíem de tenir potser amb l'edat que teníem, perquè al final no estàvem bé, estàvem malalts. I en tots aquests deu anys, crec que, bueno, estic molt orgullosa d'ell,
Ara hi és, no? Sí, sí, no té res a veure. Perquè a tu et va tocar créixer, no? És a dir, et vaig haver d'agafar una responsabilitat que no et tocava, no? Clar, ara veig que no em tocava, perquè al final estaven ausents, i és molt diferent del que està ara.
Ara està, bueno, és un pare, ara és pare, saps? Pare, mare, ho és tot ara. I al final també té molta responsabilitat entre l'empresa, la família i tot, i sempre està. Per molt que tingui 80.000 coses a fer, sempre ens l'entaposa a nosaltres, que això també és una cosa que no vèiem abans. Que abans no hi era. Això es diu amor, eh? Sí, sí. És així.
És així, perquè algun cop us deveu haver tingut el vostre, i us deveu haver discutit com tots els pares i fills, i us haureu discutit, i us haureu dit coses que s'hi posaven i dius, hòstia, calla, calla. Sí, sí. Però realment aquí hi ha un llaç que es veu, eh? Sí, no, no, la relació a casa és brutal. Vull dir, brutal, vull dir, ells viuen amb mi, o sigui, tinc tres fills, l'Ariadna, l'Oti i l'Aleix,
I els tinc a casa i... Bé, ara l'Ariadna ha marxat a viure amb la seva parella, però sí, sí, és... Bé, hem fet una pinya i molt bé. La veritat és que estic molt orgullós jo com a pare d'ells. I tu pateixes ara pels fills quan surten, allò de festa... O si expliques allò de... Amb el petit. Amb...
No ho va viure, suposo que no ho va viure. No ho va viure, correcte. I, bueno, ja m'ha fotut un susto una vegada, també amb el tema de l'alcohol, i llavors, bueno, però va anar bé, va anar bé, ha pres consciència. Però amb la Diana i amb l'Aleix no pateixo, a veure, pateixo com a pare, agafen el cotxe... Pateixes tota la vida, des que són petits fins que són grans.
Però amb el tema de drogues i alcohol estic molt tranquil, perquè ells han pres molta consciència després de veure el que han vist a casa i les conseqüències que comporta. També vam venir a teràpia, eh? Jo els he tingut els teus fills a teràpia. La teràpia què fem? Parlem molt d'això. Jo recordo que eren nanos que eren jovenets i jo els parlava del que és l'addicció i t'agradi o no t'agradi, això queda amagatzemat en el cap, no? I un agafa consciència, no?
Però és que la maduresa, eh? La maduresa en aquest cas, en el cas de l'Ariadna, el germà no el conec, però ja se la veu que és una persona madura que ha hagut d'afrontar coses. Que ella ho diu, no em tocava per la època, però això ha estat un aprenentatge i aquí està, i aquí està.
Jo m'imagino que a vegades l'Andreu deu parlar amb l'Andreu de fa uns quants anys, de fa 15 o 20 anys, deu dir, hòstia, Andreu, que la vam liar, eh? I tant, i tant, que sí. No, a vegades miro enrere i penso, hòstia, coses que quan et posen tractament, normalment estàs totalment ensorrat emocionalment, ho veus tot fosc, negre, i clar, ara faig coses que penso, hòstia puta, qui m'ho hauria dit, no?, que tornaria a fer...
a fer el que faig, a fer esport, a sentir-me bé, a estar tranquil. Sí, la veritat és que sí, mires enrere i dius, mare meva. Perquè t'has curat, ja no estàs malalt en aquell moment. I això és una de les coses que agraeixo molt a la Montse que vingui aquí perquè ens ensenya, als que hem tingut la sort de no patir aquesta mena d'elabor almenys,
ens ho ha ensenyat a viure com una malaltia, no? Sí, sí. I a deixar de posar, doncs, estereotips, i a posar, doncs, aquestes etiquetes, que si el borratxo, que si el drogadicta... És una persona que està malalta, i a una persona que està malalta no li dius, mira, el cancerós... Ai, que no li dius? Doncs, això d'envejo. És una cosa que li agraeixo moltíssim a la Montse, i sempre li dic que m'agrada molt que posem el nom allà on toca. Veig que treballeu a la mateixa empresa, potser, o no? Sí. Sí o no? Perquè van...
Sí, per això dic, hòstia, això ja és tot el dia. T'ha dit que són una pinya, no? Sí, sí, sí. De què treballeu, si es pot saber? Nosaltres tenim una instal·ladora, una empresa de lampisteria, llum, aigua, gas, electricitat, i ella ara fa un any, que l'empresa és meva, ara ella s'ha fet sòcia de l'empresa també,
Hòstia, sobre socis. Tu, ara són socis, eh? No, però ho portem superbé. Molt bé. La veritat és que tenim les nostres enganxades a nivell laboral, no? Sobretot el tema del despatx, perquè és un tema que ella controla, jo no, i llavors, doncs, bueno, tenim el tip... Però bé, molt bé. Estic molt bé, no, això de ser socis a sobre? Sí. Ella el dilluns i el dimarts ve treballar amb mi, per les obres i demés, i llavors la resta de setmana porta la part administrativa i ja està. Sí, sí.
És confiança absoluta, no?, per part de la seva filla, no?, que confia en el pare, dir, bueno, doncs, escolta, me'n poso una a l'empresa familiar. Jo que sóc de reivindicar els oficis, els lampistes, els fustis, és que de veritat, eh?, és que no fotrem res sense ells, i els estem carregant. Jo si li faig una pregunta a l'Ariadna, tu haguessis sigut soci al teu pare, si estigués consument?
No, jo no, no, no, jo confio molt en ell, jo sé que la persona que ha sigut no tornarà a ser mai, però perquè li queda massa lluny, ja no el veuria mai, o sigui, és com, ni me l'imagino ja, saps? Del que hi havia d'Andreu d'abans no hi queda res, llavors confio plenament. Això es diu tractament, eh?
Has pogut refer la teva vida també a nivell sentimental? Sí, sí, sí. Estic amb una persona i ja porto 3 anys i la veritat és que molt bé. És una persona que em fa costat amb tot. Vull dir, no té res a veure amb el tipus de relacions que tenia abans. I la veritat és que molt bé, molt content. L'estimo molt.
Mireu, sabeu alguna cosa? Aquí s'aprèn moltes coses des d'aquesta... Jo espero que la gent que ens escolta també aprengui, però jo he après moltes coses i hem tingut addictes que s'estan rehabilitant, doncs... conductuals, d'amistats, de... Què més hem tingut? Hem tingut de tot, no? Jo he portat molts tipus de perfils i ara, bueno, enganxats al sexe, a pornografia... Hem parlat també d'addictes al luxe. Al luxe. Al luxe, persones d'addictes al luxe.
I és que, clar, les addiccions, malauradament, no s'acaben. No s'acaben, però aquí tenim gent com la Montse, que no em canso de recordar, que ella també va estar a l'altra banda, i que ara està en aquest costat, i vam dedicar, abans d'anar d'uns programes superxulos, que ens expliques aquest pas, que deies, hòstia... I avui tocava això, no?, portar algú que ja porta 10 anys net, que et pot parlar des d'un altre punt, i des de molt orgull, i ara parlant d'ells dos, jo sempre dic moltes frases, i una d'elles és que és una malaltia que no vol amor.
i que separen les persones, no? I quan et rehabilites, tornes a tenir la teva part de persona i torna a florejar l'amor i la família, sobretot, no? El valor familiar, que el perden. Se les nifen, se les fumen, se les veuen... Però també les uneix, eh? I és un cas aquí... La rehabilitació, eh? Sí, sí que uneix, no? A mi em va passar el mateix, eh? La rehabilitació torna a unir la família, no? I jo penso, i sempre us ho dic, perquè per mi...
El suport familiar dins del món de rehabilitació és molt important. És més, la gent que no té un suport familiar i que no entenen la malaltia tenen menys probabilitats de rehabilitar-se. Llavors que la família venen a teràpia, parlen amb els professionals i entenen, es rehabiliten molt millor.
L'addicto sempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega. És la frase de... Mai arriba això que busco, la dopamina, que la busco pertot arreu. Aquesta setmana hem parlat dels tres toms, que arriba aquest dissabte, hem parlat de titelles, hem parlat de salut, hem parlat de moltíssimes coses, hem parlat amb els pagesos, hem parlat amb molta gent.
Però això, permeteu-m'ho dir-ho així, que els estic molt agraït i és molt fàcil de venir a explicar. I això que heu vingut a explicar vosaltres no és tan fàcil i, per tant, us ho agraeixo encara més. Andreu, Ariadna, seguiu així. Escolta, endavant amb l'empresa. No tan sols s'han trobat, sinó que s'han fet socis. S'han fet socis. Confiança absoluta, eh? Confiança absoluta. Andreu, Ariadna, mil gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i a la Montse i a afegir que porto 10 anys net, però segueixo tenint contacte
contacte bastant sovint amb la Montse. Bastant estreta la relació. Sí, llavors que no és un tema de dir, va, ja estic curat, adeu, ja estic rehabilitat. Hi ha hagut dies que has dit, hòstia, vaig a trucar-la... Sí, sí, sí. He tingut dies així. No, no, i li estic superagraït perquè sempre hi ha estat, des de fa 10 anys. Gràcies. A vosaltres. Bon dia. Bon dia.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
L'altre dia vaig buscar Vols aparir-se en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM.
Últims minuts de l'edició. Set minuts per damunt de dos quarts unes. Saludem, com sempre, els dimarts a aquesta hora l'amic i company Gemma La Saga. Senyor La Saga, crític de cinema i televisió. Bon dia, Aurora. Què tal, senyor Jaume Cabot? Doncs molt bé, aquí. Veiem que un plou, no?, des de fa... No sé... Molts, molts, molts. Són com les vaques que es posen allà a mirar el vent d'on ve. Doncs jo, en aquest moment, sento una mica vaca perquè estic mirant...
La gent que ha vingut aquest matí ha pensat, tio, maleducat, que no ens mira la caixa, que estic mirant el temporal darrere de vosaltres, que és brutal. No, no, ja, no sé, em sento cada vegada més anglès.
Home, aquest temps, aquest temps és més de Londres que no pas de Vilassan. Tens raó, tens raó. No sé que va, Xem, de què parlem avui, va? Vinga, va, anem a parlar de les sis pel·lícules que crec que durant aquest primer trimestre seran a punt de debat, a punt d'anar al cinema i que jo crec que heu de tenir en compte. Si et sembla, començarem amb la primera. Hamnet. Hamnet. No Hamlet.
No ser o no ser, no. Però té molt a veure, eh? Hamnet. Hamnet, eh? És l'adaptació de la novel·la de la Maggie O'Ferral i és una història molt interessant perquè ens explica la història d'Agnes, l'esposa de William Shakespeare, en la seva lluita per superar la pèrdua del seu únic fill, Hamnet. Ah, mira. Aquesta història humana i desgarradora com a taló de fons per la creació de l'obra de Shakespeare, Hamlet.
Ah, mira. És que hi havia alguna cosa, hi havia alguna cosa aquí. Sí, sí, sí, atenció, perquè va tenir sis nominacions als Globos d'Olpe. S'han portat dos, però molt fortes, eh? Millor peli dramàtica i millor actriu, per la Jessi Buckley. És una pel·lícula que també s'ha portat el premi del públic de festivals importants com Toronto, Valladolid... I està dirigida per la Chloe Zhao. Chloe Zhao és una directora molt contemplativa, que agrada parlar d'allò que els passa a la gent...
Però d'una manera bastant, podríem dir, profunda. És a dir, us heu recordat de la pel·lícula Nomadland, del 2020, que va guanyar tres Òscars i dos logos d'or, doncs ella és la directora, no? Té altres coses com The Rider o Eternals, se ho apropa a la ciència-ficció. Però està endavant d'una pel·lícula molt interessant. Jesse Buckley...
s'ha emportat, com dèiem, al Globus d'Or, i estarà segur demà, no? Demà passada, el dia 22, recordeu que són les nominacions als Òscars, o sigui que trobarem dubte si, evidentment, estarà nominada la Ziba Klee, i per mi és la que té més números per guanyar-ho. Però també està pel Maïs Calc.
que va estar nominat a l'Oscar per aquesta pel·lícula. Un home que també va estar nominat a l'Oscar per Aftersun, un dels grans actors anglesos. I estem davant d'una pel·lícula que tothom coincideix a qualificar-la com a excel·lent, en direcció, interpretació, una adaptació delicada, sensorial, que refugia el biopic clàssic per centrar-se en el dol, la naturalesa i l'invisible. A veure, recordo, no és un...
No és una pel·lícula per anar com un boig. No, no, no és una pel·lícula tranquil·la, que et deixis empapar ben bé de tot allò que t'està explicant i que realment visquis allò que s'està veient, que sobretot és el gran drama que van tenir William Shakespeare i la seva dona Agnes. És un to melancòlic
una gran mirada feminista, perquè aposta per l'Agnes com a veritat pla eix emocional, i que confirma Zao com una de les cineastes més singulars, capaç de convertir el dolor en una experiència cinematogràfica íntima i poètica. Perfecte. Anem al tràiler de Hamnet. Aquest divendres, eh? Sí, la primera de les sis pel·lícules que et recomanen, Xeva, per les properes setmanes.
¿Es cierto que lo sabes todo sobre una persona tocándola aquí? No todo. Tiene más en su interior que cualquier hombre que haya conocido. ¿A quién estáis buscando? A William Shakespeare. No soy diestro en la espera. Las mujeres de mi familia vemos cosas. ¿Qué es lo que ves?
Té un paisatge. Bé, bé, bé. Pinta bé. Sí, sí, sí. Vull insistir en el tema. És una pel·lícula d'acció. És una pel·lícula tranquil·la, contemplativa. Deixar-te portar per tot allò que ens porta la directora i els actors. És una pel·lícula bona, però atenció. Els que van tot el dia que els hi sugereixin fotut tres Red Bulls, no poden anar a veure aquesta pel·lícula. Tres o més. Tres o més. O més.
Va, Xema, més coses, més pel·lícules. Vinga, passem al giro radical, 180 graus. Per què? Perquè Martí Suprem, que s'estén al dia 30 de l'1, que també ha estat nominada a tres globus d'or, es va emportar un dels premis més brutals. El millor octobre, el Timotei Chalamet. Tothom pensava que s'emportaria Leonardo DiCaprio per una batalla. Va ser el gran Timotei Chalamet. Ja ho he anat l'Òscar en DiCaprio algun dia o no?
Perquè mira que va trigar. Sí, sí, sí. El va guanyar al final, però està nominat. Bueno, és que a vegades... A vegades també, jo no sé, ara hi ha un punt que... Ostres, o sigui, ara amb la polèmica de Sirat, no? Sí. Ai, que no s'ha mortat el lobus d'or, ja ho veurem... Perdona'm, no t'equivoquis. O sigui, només d'estar nominat ja és tot una... Home, home!
I el mal nivell, per exemple, de les 5 nominades a parlar de no anglesa. En parlarem, en parlarem. Martí Suprem, a veure, està molt bé aquesta pel·li. Molt, molt, molt ràpida, d'acció, de... Bé, algun crític l'ha denominat com un atac d'angoixa de dues hores i quart. Perquè ens explica la història d'un cercavides, el Martí Reisman,
que es va convertir a campió de ping-pong des que va començar a jugar per apostes a Manhattan fins a guanyar 22 títols importants i convertir-se en el més veterà en guanyar una competició nacional d'esport de raqueta amb 67 anys. I, com dèiem, doncs, premi pel Timo de Xalament, direcció de Joshua Safdi. Joshua Safdi és un tio que sempre ha fet les coses amb el seu germà, el Ben, i aquesta és la seva primera pel·lícula en solitari.
com dèiem, Timothy Chalamet, gran protagonista, però també tenim la Winded Paltrow, tenim l'Odessa Azion, que està molt bé, aquesta noia que ja m'ha flipat molt en la sèrie L'Ofile i aquí fa un gran paper. Com dèiem, un exercici d'energia nerviosa, amb visió desbordada, que trasllada l'estil hiperactiu de la German Sassi al tren del biopic esportiu, filmada amb càmera inquieta, muntatge molt, molt, molt, molt ràpid, una sensació constant d'urgència, no?,
I, clar, aquest film brilla per la seva intensitat física i per una interpretació central volcànica, eh? Com un retrat d'horatge de l'èxit entès com a addicció. Per tant, una pel·lícula que tenim molt en compte, però això sí, eh? És una pel·lícula que potser anirà més ràpid que el vostre pensament. Doncs escoltem el tràiler! Vinga. Quan la tenim? La tenim al 30. Martí Suprem. Bé.
Hola, soy Marty Mauser, estoy en la suite real. Te vi ayer en recepción. ¿Y? Es que nunca he hablado con una estrella de cine. Yo también actúo. ¿En serio? Sí, ¿no me crees? Yo... no. ¿Tú qué? ¿Tienes el Daily Mail delante? Ese eres tú. Sí, el elegido. Salgo bien, ¿eh?
Tengo un objetivo. Si crees que es una suerte, te equivocas. Tengo la obligación de lograr algo muy concreto y esa obligación implica un sacrificio. Mi vida se desmorona, pero saldré de esta. Si necesitas ayuda, puedo dártela. Sé que cuesta creerlo, pero este deporte llena estadios en otros países.
Doncs amb el Fabí, el Forever Young, eh? Sí, és allà. Pel·li interessant, eh? Pel·li que, de veritat, que jo recomano que aneu a veure. Potser es preneu una tila abans d'entrar al cine i llavors estareu més tranquils per poder veure tot allò que us ve a sobre, no? Vinga, anem per una altra. A veure, em diràs, Txema, això s'estrena, però no hem fet 26.204. No. I més i tot.
S'han fet 14 adaptacions des que el 1920 es fa la primera pel·li muda, parlant de Cumbres Borrascoses, i fins a aquesta mateixa, que és aquesta, evidentment, adaptació del clàssic d'Emili Bronté, Cumbres Borrascoses. Recordeu, doncs, 14 adaptacions s'han arribat a fer en pantalla gran, en sèries ja també moltes, i jo, si voleu fer un repàs, acabaria segur la Cumbres Borrascoses del 39...
amb Laurence Oliver i Merleau-Beron, i converses del 92, la més recent i important, amb la Juliette Vinoche i els Ralph Fiennes. A veure, la pel·lícula segueix la història central d'aquest clàssic gòtic, és a dir, Heathcliff, un orfe rescatat per la família Erschow, s'enamora intensament de Catherine Erschow, la filla de la casa.
La seva relació, marcada per la passió, l'obsessió, l'autodestrucció, desafiarà les normes socials d'aquesta Anglaterra rural del segle XVIII i desencadenarà una espiral de venjança, ruïna emocional i tragèdia que afectarà a moltes generacions. Qui ho dirigeix? Emerald Fennell, una dona que va fer, per exemple, Promising Young Man, Salborn, i que escriu i dirigeix aquesta versió...
Atenció, dos grans actors al seu davant. Margot Robbie, que em presenta a Catherine, i el gran Jacob Elordi, també, que fa el paper de Heathcliff. A veure, molta polèmica, molta polèmica, perquè on es van fer els primers passes d'aquesta pel·lícula, la gent va sortir una miqueta allò...
Ai, escolta'm això, el clàssic, és un clàssic. Aquesta gent estan fent coses que no toquen, eh? És una adaptació molt sexual, tremendament sexual, i molt provocativa. Inclús l'estètica és poc convencional. Han volgut l'Emmanuel Ferran, en aquest cas, doncs...
Adaptar, provocant i desafiant. O sigui que, bueno, doncs una... Que està bé, eh? Que està bé per veure Comprès Borrexos amb la versió clàssica. Doncs ja n'hem vist unes quatre, no? Vèiem una diferent... Sí, sí, sí. Tyler? Tyler. ¿Qué harías tú, Heathcliff? Si fueras rico...
Supongo que lo que hacen los ricos... Vivir en una casa grande. Ser cruel con los criados. Casarme. ¿Casarte con quién? Heathcliff. No eres suficiente. Para ella, no.
El señor Linton me ha pedido que me case con él. Heathcliff se ha ido. Debe aceptarlo.
Recordeu la data? 13 de febrer. 13 de febrer ens arriba aquesta adaptació diferent de Comerç Borrexors, que jo crec que pot ser, a part de provocativa, molt interessant. Interessant, sí, senyor. Vinga, va, doncs, més coses, Xema. 20 del 2, 20 de febrer, ens arriba una de les grans pel·lícules d'aquest trimestre, que s'anomena El Agente Secreto. Atenció a aquesta pel·lícula.
Doncs se'n va aportar dos globus d'or. Atenció, millor pel·lícula en parla no anglesa. O sigui, hi ha cinc candidates que són increïbles. O sigui, qualsevol se'n va aportar. Va vèncer aquesta, l'agente secreto. I millor actor, el grandíssim Wagner Moura.
Què ens parla? Ens parla, doncs, a meitat dels anys 70, durant la dictadura militar brasilera, Marcelo, un professor que fuig d'un passat bastant turbulent, torna cap a la ciutat de Recife, on espera construir una nova vida i retrobar-se amb el seu fill. Però atenció, se n'adonarà que la situació està molt lluny de ser un refugi que busca, que les forces governamentals el persegueixen i les amenaces de mort segueixen apropant-se cap a ell.
Pel·li extraordinària, perquè a més a més de guanyar els Globus d'Or, el Festival Lacan és millor direcció, millor actor i premi de la premsa. O sigui que, increïble. La direcció i guió del Cleber Mendonça Fillu, un molt bon director brasilè i, evidentment, el grandíssim Wagner Moura. Wagner Moura potser tots els vam conèixer per la sèrie Narcos, eh? Doncs fent de Pablo Escobar. Doncs aquí fa un paper...
totalment diferent, molt més interessant. I aquesta pel·lícula combina el thriller polític amb reflexions profundes sobre la memòria històrica, la repressió i la identitat nacional. I una ambientació d'època que està recreada amb un gran detall i el to barreja tensió, humor i humanitat. Una pel·li, la veritat, que he vist trailers i dic, ostres, això està molt bé. Això està molt bé. Per tant, recordeu que el 20 de febrer teniu aquesta cita amb El Agente,
Secreto. I d'aquí t'anima el trailer.
Eu tomei a história de morte.
No, és una pel·li que volia mantenir a l'versió original perquè realment és una pel·lícula extraordinària. Ja sabeu que sóc un defensor absolut de la versió original, però mentre encara segueixin algunes coses del franquisme que feia Todo en el castellano, por favor, doncs entendrem encara lluita.
La gràcia, la gràcia, la gran gràcia del senyor Pablo Sorrentino. 13 de març, una pel·lícula d'un grande, Pablo Sorrentino, un Òscar i un globus d'or per la grande belleza. L'any passat vam veure una pel·lícula perfecta per Ténope, Fue la mano de Dios, Silvio y los otros, o sèries com de Young on the New Pope. Què ens parla? Doncs Mariano de Santis, president fictici d'Itàlia, és un veterà polític, demòcrata, humanista i catòlic.
que de sobte començarà a dubtar sobre diverses importants decisions que haurà de prendre, en especial sobre si aprova o no una llei d'eutanàsia plantejant-se un gran dilema moral. Qui és el Mariano dos Santos? Evidentment el grandíssim Toni Servillo, l'actor fetitx del director que ha fet set pel·lícules amb Sorrentino.
A veure, estant d'una pel·lícula que és una meditació intensa, reflexiva, sobre el poder, la moral i la vulnerabilitat humana. Les cítiques són molt positives, destaquen sobretot un equilibri entre drama, íntim i reflexió política, i la seva capacitat per plantejar preguntes sobre la responsabilitat i la fragilitat del ser humà. La interpretació de Toni Servillo és brutal, com sempre. Jo no entenc una pel·lícula de Sorrentino sense Toni Servillo, i jo crec que també seran una de les pel·lícules que tenim molt en compte al marge.
Firmare quella legge richiede un coraggio que tu non possiedi.
Se non firmo, sono un torturatore. Se firmo, sono un assassino. Ti ho inviato due richieste di grazia. Se concedessi questa grazia, l'opinione pubblica mi massacrerebbe.
Giacomo, està claríssim. Giacomo. Has de fer l'accent, eh? Giacomo. Doncs una pel·li que, la veritat, té molt, molt bona pinta i que jo us aconsello, la veritat, que l'apunteu a l'agenda. Atenció, perquè tenim poques coses d'informació d'aquesta pel·li, però, clar, estem parlant d'Amarga Navidad, el 20 de març, és la darrera pel·lícula de Don Pedrito Almodóvar.
amb el seu germà com a producció, Movistar Plus l'alt darrere, amb un repartiment brutal, Bàrbara Lenni, que és la gran protagonista d'aquesta pel·lícula, Leonardo Sbaraglia, Aitana Sánchez Quijón, Victoria Luengo, Patrick Criado, Milen Smith i en Quim Gutiérrez, amb la fotografia del Pau Esteve Birba, amb la música d'Alberto Iglesias, que estigui tot, tot, tot, al modóvar a tope. Ens explica una història més o menys curiosa. La Elsa, que és la Bàrbara Lenni, després de la mort de la seva mare durant les festes,
és una directora de publicitat incapaç d'afrontar el dol. Es refugia compulsivament en el treball fins que una crisi emocional l'obliga a fugir de Madrid i viatjar cap a l'Enferote amb una amiga. Allà, mentre la seva vida s'entrecreua amb la d'un cineasta, la pel·lícula explorarà el dolor, la fugida i la frontera difusa entre l'experiència íntima i la creació artística. Una pel·li que la crítica en principi no l'ha vist, però per allò que s'està entenant, per allò que
S'ha explicat, sembla com una de les dos propostes més íntimes, humàne i possiblement un dels treballs més personals d'Almodóvar. El dol, la memòria, la línia difusa entre la vida i l'art i té molt bona pinta. Es va rodar l'any passat a l'estiu a Madrid i a Lanzarote i és una de les oportunitats importants de veure el nou d'Almodóvar.
Doncs sense temps per més, Xem, a la saga podria afegir alguna coseta més ràpidament? Home, sí, perquè si no, no em deixarà fer la secció mai més. Torrente Presidente 13 del 3, eh? Cal? Bé, és el que hi ha. Cal o no? No, però molta gent dirà, eh, tu, Torrente, què passa? Sí, nosaltres també ho diem.
Jo vaig pensar que Torreta era una paròdia fins que he vist coses que em fa veure que és una imitació. És brutal. És una imitació. Xema, mil gràcies. Vinga. Que vagi molt bé. L'advice. L'advice d'avui fem la segona part que vam fer de la paraula moni amb els títols més importants del rock, del pop. Que bé, que bé. Dissabte, 7 de la tarda, diumenge, 8 de la tarda. Que vagi bé, Xema. Vinga, tu. Adeu.
L'edició d'avui, la número 2.281, 2.281, edicions del magazín del Matí de Vilas. A Ràdio, amb bones mans, us deixo jugant a Escofer, cap dels serveis informatius de Vilas. A Ràdio, vigileu amb el temporal de mar, de vent, amb tot plegat. Sentit comú, només cal sentir comú. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us coso de mani si no causo. Manu, us sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb què arribem a la una del migdia.
Doncs avui la cançó que ens inspira la volem dedicar ni més ni menys que a un vilassareng, un referent de Vilassar de Mar com és en aquest cas que ens ha deixat avui Tomàs Mayor. Ens ha deixat en Tomàs Mayor un autèntic referent a Vilassar de Mar. Descansi en pau, Tomàs Mayor.
Serà enterrat demà a Vilassada Marra a les 12 del migdia. Referent, escoltarem ara, doncs, una mica de la seva biografia en el Crònica que ens porta Joan Escofet. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé, que tinguem sort avui amb The New Rival. I que trobis el que t'ha mancat.
Si em dius et vull que el sol faci el dia molt més llarg i així arribar temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinc en sort. Que trobem tot el que ens va mancar. I així pren. I així pren. Tot el frit que et pugui donar.
El camí que a poc a poc escriu per demà. Que demà, que demà, que demà. M'encara fuit de cada part.
No demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni una mà ple de promeses sols, un poble sort.