Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molt bon dia, Vilassà. Molt bon dia i feliç dilluns a tothom. Bon dia, Martí. Hola, Alan, bon dia. Feliç dilluns per a tothom bé. Benvinguts a part dos duros a tothom i a tothom bé, Martí. Gràcies. Avui tornem a portar un altre convidat. L'episódio interior va venir el Ferran Martínez i aquest cop repeteix...
Perquè va anar molt bé, i ens vam quedar amb coses encara per parlar, oi? Home, era superinteressant tot el que ens explicava, i després, veient el que hi ha, després de l'episodi, vam veure que hi havia un fotimer de temes encara pendents. Li vam dir, Ferran, vols tornar a venir? I diu, sí. Doncs avui acabarem d'ingestir aquests temes, i doncs a veure si comencem, Martí. Sí, parlarem un altre cop sobre esport i finances, així que és un episodi molt semblant l'anterior, aprofundint una mica més en els temes. Som-hi, comencem. La pela és la pela.
Primer de tot, moltes gràcies, Ferran, per tornar a venir. Encantats aquí, nosaltres, de tornar-te a acollir, eh? Sí, s'ha de dir que avui està en físic, l'altre dia va ser per trucada telefònica, i avui ens acompanya aquí a l'estudi, així que l'alegria no pot ser més gran. Doncs gràcies, també per la invitació. Doncs, abans de res, tornem una miqueta al que vam parlar en l'anterior episodi, i és que...
Ens vas nomenar Messi. Ens vas nomenar molts temes de bàsquet que havies fet. I ostres, ens vam quedar bastant sobtats. Sí, també sobre projectes emprenedors, els càrrecs que tens actualment. I vam trobar que això mereixia completament un segon episodi. Així que comencem ja, sense més dilació, amb un altre cop el tema de l'esport. L'episodi interior també vam començar amb el bàsquet. I et volíem demanar, Ferran, que hem vist que ets membre de la junta directiva de veterans del bàsquet del Futbol Club Barcelona. Com funciona això?
Bé, això és l'associació de veterans que anem a fer, bé, som exjugadors del Barça, aquest any el president és el Manolo Flores, que va ser un jugador mític també, els del Solozàbal també a la Junta, que també va ser un jugador mític, el Manel Bosch. Et sonen, Adam?
Bueno, sou molt joves, ens sembla. Aquesta època a mi ja no. Però bueno, som jugadors de l'època que vam guanyar molts, molts títols de l'època més bona del Barça. I el que fem és, bueno, som els veterans, fem partits amistosos per Espanya i per Europa, contra quins veterans d'altres estats i països. Per exemple, hem jugat...
Contra el CSKA de Moscú, veterans, contra el Maquiavi i Televip, veterans, els italians també, selecció grega, el Real Madrid, veterans, que fem ara aviat un partit amb ells. El problema és que ells són uns veterans que són recent retirats, com el juga el Rudi, el Chacho, el Felipe Reyes.
I vosaltres ja teniu una... Ara tenim que fitxar veterans més joves, també, per l'equip de veterans. Sí, sí. Bé, doncs molt bé. Llavors és com el club de veterans del Barça, no? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. I, bueno, perdona, no saps si es pot veure aquests partits en algun lloc? Sí? Sí. Bé, pels que es fan aquí a Espanya, normalment, clar, si no estàs a la ciutat no es poden veure, no? Quan hem jugat a Europa, curiosament, per exemple, a Grècia...
que hi ha moltíssima afició, els havien televisat els partits. A Itàlia també, vam jugar també a Itàlia, també es van televisar. A Moscú, bueno, ara no, però fa anys havíem anat i també es havíem televisat. Bé, a Sant-Petersburg, més que res. A Dubrovnik també. A Zagreb també.
Molt bé. O sigui, que t'has de mantenir en forma, no? Una mica? Sí, però jo ja m'he retirat, eh? Em vaig retirar fa vuit mesos. Ara seré segon entrenador així. Sí, no, perquè ja tinc el genoll fet una porqueria, també el peu. O sigui, tampoc pots jugar-te a cada coix, saps? Em sap greu, però que juguin els més joves ara.
Relacionat amb això, també tens el títol d'entrenador professional superior de bàsquet, això que és un títol per ser entrenador. Sí, sí, bueno, vaig tenir un any, doncs vaig dir, mira, em vaig treure amb el títol d'entrenador superior, també com a curiositat i tal, com jo ja havia tingut els títols anteriors,
Doncs bé, amb aquest títol pots entrenar qualsevol equip professional, tant aquí com el resto de... I encara no s'ha agafat cap equip, no? No, no, perquè també volia refrescar una mica tot el que... les tendències últimes i tot això, no? I has pensat si algun equip de formació, algun... no sé si algun equip proper mereix-me?
És que, saps què passa? M'agradaria, però és que no tinc temps. Ja, ja m'imagino, ja. Llavors, tindria que estar, o sigui, agafar equips de nanos i així, és clar que m'agradaria, però temps, no tinc material, llavors, o li dediques el temps necessari, o si no, és millor no fer-ho.
Bé, de moment el títol ja el tens, per si algun dia et vols aventurar, això ja el tens fet. Després, tornem nosaltres a connectar amb el nostre corresponsal d'esports, aquí, Adam Baus, que tenia unes preguntes molt concretes. Molt concretes sobre... Bé, que jo, clar, ficat al món del bàsquet, són preguntes molt concretes sobre això. I començant perquè hi ha el rumor, no?, aquest...
aquest acord que ha arribat l'NBA amb Europa, amb FIBA, per fer com una lliga aquí. No sé què en penses, quina seria la situació perquè l'eurolliga se li està complicant el tema econòmicament, llavors no sé si tens alguna opinió formada.
Sí, la qüestió és que l'NBA es va acostar a l'Eurolliga per intentar fer una competició europea com una franquícia de l'NBA a Europa. Inicialment l'Eurolliga va dir que no, després van negociar amb la FIBA, amb la FIBA sí que han tancat un acord i ara van de la mà de la FIBA. El que passa és que l'Eurolliga és l'altra part amb discòrdia i suposo que s'estarà intentant veure de quin model de competició podria ser, però en principi és un acord entre l'NBA i la FIBA
i el que passa és que els requeriments que demana l'NBA per poder construir pavellons de més de 15 o 20.000 persones i poder-los omplir, i el tema del pricing i el tema dels esponsors i tot això, és molt diferent a Europa que a Estats Units. Llavors jo crec que estan analitzant si és viable econòmicament fer-ho o no fer-ho, però jo crec que sí que s'està estudiant per tirar endavant la competició.
Perquè, per exemple, a Londres, que és una ciutat amb molt poca tradició de bàsquet, la idea és que es faria allà un equip. Sí, sí, sí. Ells no estan mirant llocs amb tradició de bàsquet, sinó estan mirant ciutats on el bàsquet pugui ser un èxit, no?
Calés, no? En puguin fer calés. Clar, al final tu construeixes un pavelló d'aquestes dimensions i el que vols és explotar-lo al màxim, no només per partits de l'NBA, sinó per concerts i mil coses, no? I aleshores, igual que passa, per exemple, a Nova York, que sí que hi ha afició al bàsquet, però la majoria de gent que va veure els nics són turistes que estan a Nova York i compren entrades per veure-ho com una atracció més, doncs aquí exactament igual, no? Llavors, si no és un negoci sostenible...
la NBA no voldrà venir a perdre calés. El que sí que està clar és que amb el nivell de bàsquet que hi ha a Europa, que és molt gran, tindria molt de sentit poder fer una competició, encara que no sé si seria bo o no seria bo per a Europa. No sé si es convertiria tot això una mica en un tipus de bàsquet semblant al que es fa a la NBA actualment, que és més de showtime i tot això que no el bàsquet pur més dur que es fa aquí a Europa.
Una pregunta, Adam, perdona, podries aclarar què és la NBA, l'Eurogega i la FIBA, pels que no tinguin aquest coneixement, com per exemple jo? La NBA és la National Basketball Association als Estats Units. Després tenim la FIBA, que és la Federació Internacional de Bàsquet. Ah, val. Aquí a Europa, diguem. Bé, Europa i món, no? El món, el món. El món, eh? Sí. I després l'Eurogega, que és una empresa privada que fa la seva competició.
És com una Champions de bàsquet? Imagina com la Federació Espanyola de Futbol, que té els seus equips, la Lliga, que és una competició privada, o la pròpia CB, que és una competició privada, llavors hi ha els equips de FEB, que són de la Federació Espanyola, que són equips propis de la federació. Llavors, la NBA, el sistema de franquícies que té és un model clarament d'èxit per el que és el mercat americà,
perquè fa que sigui una lliga que té molts, molts ingressos i sobretot que no té pèrdues. I aquí a Europa el model d'equips és absolutament insostenible, o sigui, és impossible. Llavors els equips que poden estar a dalt de l'eurolliga o són equips vinculats a equips de futbol, com el Barça o el Madrid, o altres equips que tenen milionaris a darrere, com els equips grecs o altres equips que fiquen... El Dubai, el Hapoel, tot això. Clar, tot això, sí, sí. És insostenible perquè és un pou de perdre diners.
Doncs, bueno, comparat amb el futbol seria la Champions és l'Euroliga, després tens l'Eurocup, la BCL, que és la Champions League, i després la Europe Cup, que és la quarta competició que està a Bilbao Bàsquet. Perfecte, queda clar. La següent pregunta, competició anava a dir, és sobre el tanquing. No sé si ho saps que, bueno, a la NBA passa una cosa que quan un equip ja dona part per tu a la temporada va perdre partits per tenir una elecció alta al pic del draft. Sí.
Això s'ha fet tota la vida i és una cosa que l'NBA fa anys que està analitzant per eliminar el sistema de draft o modificar-lo, perquè clarament desvirtua moltíssim la competició. És veritat que sempre s'ha dit que fins que no arriben els play-offs la fase regular que si no t'interessa, perquè van jugant molts partits...
però realment quan comença en sèrie un espectacle és quan comencen els play-off llavors la NBA està estudiant altres sistemes per evitar tot això perquè és molt lamentable que els equips puguin jugar perda per tenir eleccions de draft més altes
Què és una elecció de draft Adam? Bona pregunta. Bàsicament, els jugadors que no venen de l'NBA, per entrar a l'NBA, els escollint els equips. Hi ha unes rondes, com millor sigui el jugador, abans és escollit. Està el primer jugador, que normalment és el millor,
I després hi ha moltíssims. No sé quants són, si 25? Sí, 32, així em sembla. Exacte, sí. En dos rondes, repartit. Sí. El tema és que els pitjors equips tenen les primeres eleccions. Ah, per això perden, no? Clar, clar. Ho fan perquè la competició es pugui igualar. Clar, si els bons tinguessin capacitat de fitxar els millors, sempre serien els mateixos. S'hauria acabat la...
I són les lligues universitàries o de fora? De totes maneres, la lliga universitària sí que és una lliga superpotent, americana, cada vegada amb més audiències, és una passada el que arriben a generar, i normalment els drafts s'elegeixen de jugadors d'allà, però la NBA cada vegada està mirant més al rest del món, i moltíssims, no sé quin percentatge, però un percentatge molt alt de jugadors són europeus o asiàtics, perquè el que volen és vendre els highlights i els partits fora dels Estats Units.
Molt bé, doncs ja hem passat al tema de l'esport, hem aprofundit una mica més en el que vam comentar l'altre dia. Passem un altre cop també al tema de gestió dels diners, dels joves esportistes que comencen a guanyar mortalades de diners. I tu deies, Ferran, que vas entrar una mica en el món de les finances amb l'objectiu d'ajudar-los, amb l'objectiu de guiar-los una mica en el seu increment de capital que tenen des que tenen potser 18 anys i comencen en un club.
Llavors, és cert, tu trobes que els esportistes del nivell no tenen molta idea del món dels diners o de com funciona la cosa?
Clar, però primer hem de diferenciar el que és un esportista d'alt nivell, un futbolista, per exemple, o un gimnasta o un atleta d'atletisme o el que sigui, que tot i ser alt nivell no tenen els ingressos que té un futbolista, no? El problema és que quan tu li dediques totes les hores del teu dia a fer un esport, no tens temps ni per estudiar ni per formar-te ni res. I a més, si els diners et van caient molt fàcil perquè tens un contracte molt bo...
normalment delegues la gestió de patrimoni a gent de confiança. El que passa és que moltes vegades, tot i que ho fan amb bona fe, tu no tens cap control sobre això i tot el que vols t'ho pots comprar i tal, doncs van passant els anys i si no ho planifiques, quan et retires molt jove, amb 35 anys o així més o menys,
Dius, ostres, jo amb tot el que he guanyat on estan aquests diners? I ara què faré? I és quan comencen també les preocupacions. Hi ha l'estrès i hi ha moltes depressions. Quasi el 30% dels esportistes d'elit quan es retiren tenen depressions greus. I el 60%, sobretot dels estudis que hi ha de jugadors de l'NBA, de futbol americà també, el 60% dels jugadors al cap de 5 anys s'han arruïnat. Tot i els supercontractes que han tingut.
O sigui, diguéssim que el modus operandi una mica és gastar, afluixar la cartera... Bueno, agafes un estatus, un nivell de vida, que per mantenir-lo has de tenir els mateixos ingressos que tens quan jugues. Si et cauen en picat els ingressos, la gent normalment no baixa el seu nivell de vida, llavors tenen problemes. A no ser que ho hagis planificat bé, hagis fet bones inversions, i sobretot t'hagis format també una mica per saber de què va tot.
Clar, això seria la següent pregunta, no? Què recomanaries, no?, què necessita aquest esportista per gestionar-ho millor? Entenc que aniria per aquí. Sí, bueno, el primer que quan un guanya molts diners no té cap sentit que no estudi absolutament res de finances, no?, perquè em va directament, és de sentit comú. És veritat que els entorns d'un jugador professional, un jugador professional, per exemple, de futbol o de bàsquet, és com una empresa.
Llavors té el seu assessor financer, el fiscal, l'advocat, el psicòleg, el seu metge personal, tot el que vulguis. Té tota una indústria al voltant seu que s'encarrega dels contractes de publicitat, d'imatge, tot això. Però malgrat tot això, si tu tinguessis coneixements i normalment dius, bueno, molt bé, jo guanyo tant, tinc aquestes comptes bancàries i estic gastant tant. Si tu veus que estàs gastant més que el que guanyes,
Doncs algú no funciona, no? O si dius, bueno, val, doncs ara gasto molt però a partir del següent contracte ja començarà a estalviar. Si no agafes una metodologia o una disciplina d'estalvi, doncs no t'anirà bé. I a més a més se'ls enganyen molt perquè sempre els ofereixen negocis i xollos i coses.
que, bueno, ells per bona fer moltes vegades cauen en això i es fiquen en coses que desconeixen. Llavors, és important invertir on tu puguis entendre on estàs ficant els diners. Sí, em sona, de fet, que Iker Casillas i Andrés Iniesta crec que van fer promoció d'una criptomoneda o alguna cosa així. Clar, la gent els creu, perquè, hosti, Iker Casillas m'està explicant això, i realment era ells perquè havien fet aquesta promoció, que no sabien ni què era, però amb el poder que tenen, doncs l'enganyen i així poden aconseguir més vendes. Sí, però jo crec que el tema de l'Iniesta va ser...
No sé si va arribar a ser una promoció o va dir que estava estudiant temes de criptomonedes i se li van tirar a sobre. Hi ha hagut molts casos també d'estafes utilitzant imatges de gent famosa, de jugadors o de cantants i tot això per dir que fessin inversions en criptomonedes sense ells sàpiguer-ho.
Sí que és veritat que, per lo general, no s'arriben a arriscar gaire amb això, a no ser que una empresa de criptomonedes, per exemple, faci un contracte d'imatge i li pagui molts diners per dir que fa servir determinada cripta.
Sí, llavors el teu objectiu una mica amb això de portar-li els diners, no? Aquestes empreses que treballaves de gestió dels capitals dels esportistes, és que ells entenguin que han de començar a estalviar? O és més que tu els dius ja ho portem nosaltres, tu no et preocupis i ja t'ho planifiquem nosaltres per quan et journalis? El que jo feia abans, que ara ja no ho faig, quan vaig entrar en el món de banca privada,
És, com jo els podria entendre, perquè jo havia sigut un d'ells, i jo me'n recordo que quan jo jugava i em venia algun banquer encorbetat i m'explicava temes del teu perfil, si és arriscat o conservador, no sé què, ells en el seu cap tenien la visió d'una persona normal que es retira amb 65 anys o així, no?
Llavors no ho entenien. Llavors el que vam crear són departaments d'esports en entertainment especialitzats amb aquests jugadors, en el qual se'ls ajudava a fer una planificació tenint en compte que guanyaven molts diners en períodes molt curts. I llavors se'ls feia superdiversificat i també es creava una sèrie de productes especials per ells. Perquè com sabíem què consumirien o comprarien, per exemple, cotxes de luxe, doncs en vez que traguessin els diners del banc per comprar-se'l, se'ls feien diferents sistemes de poder palancar-se també amb això, no?
inclús en temes immobiliaris, de tot tipus. Però sobretot tenint en compte mentalment que amb 35 anys o així es jubilarien i no podien arriscar molt, perquè si ho perdien tot podien tenir problemes.
Sí, doncs està bé, està bé això d'ajudar-los, no a veure una mica, perquè al final és el que dius tu, cobren molts diners en un període molt petit de temps i després es jubilen molt joves. Però i que paguen més del 50% d'impostos, també. Vull dir, moltes vegades... Clar, no, això és important. Tu en parles. Quan dius jo guanyo tant, no, no, tu guanyes la meitat o menys.
Sí. Llavors ells ho tenen que tenir en compte també, això. Recordem que aquesta empresa es deia Vivolutive? No, Vivolutive és on estic ara. Jo em vaig estar abans a quatre bancs. Vaig estar a UBS, a Mirabó, a Banc Sabadell i en Banc. Ara, Vivolutive és una cosa absolutament diferent, que és on estic ara,
que el que fem nosaltres és un acompanyament tant als esportistes joves com quan són professionals, com quan es retiren, però sobretot en donar-los formació de coaching personal amb ells per moltes coses. Primer, per evitar caure en depressions quan estan competint i tot això. O sobretot per gestionar-los o ajudar-los a gestionar... Nosaltres no gestionem patrimonis, sinó que nosaltres els estimulem a que es formin o que sàpiguen de què va tot això, no?
i sobretot treballem també amb els valors de l'esport i l'alt rendiment aplicat també a multinacionals i a companyies, que volen que els seus directius tinguin capacitat també per superar adversitats igual que ho fa qualsevol jugador. És més com una espècie de consultora de temes de coaching, no és financera.
Que interessant, que interessant. També ens vas comentar a l'episodio interior que vas tenir una trobada, diríem així, amb Messi sobre el banc Sabadell. Sí, bueno, això va venir perquè jo quan estava aquí a Barcelona i jo estava treballant a Mediasports Marketing, que era una empresa del grup Mediapro,
Com jo havia fet molt bé una gestió personal financera durant l'època de la punxada de la bombolla tecnològica, del 99 al 2002, i havia recuperat molt bé tots els diners i tot això, UBS em va fitxar per muntar el departament d'Sports Entertainment. I jo estava aquí treballant, però en paral·lel vam muntar una companyia que es deia Global Expos Advisors, amb el Manel Bosch, que és un amic meu, jugador de bàsquet, i amb tres agents FIFA, que són els que havien deixat la cartera del Minguella,
que era un agent molt conegut, i un dels primers clients que vam tenir era el Messi, i el Messi, clar, ja tenia el seu representant, que era el seu pare, el Jorge, però era molt jove, tenia 18 anys. I des de Global Sports Advisors, personalment jo mateix, som els que vam fer l'acord d'imatge amb el Messi i amb el Banc Sabadell. I arrel també d'aquest acord que va firmar el Messi, que va ser el seu primer gran contracte publicitari,
El Banc Sabadell, com va sàpigar que jo també estava portant temes d'esportistes a un banc suís, em van fer la proposta de crear un departament aquí a Espanya. Llavors va anar tot una mica, va ser com lligat. Va ser la relació amb el Messi dels inicis i el fitxatge pel Sabadell.
I els teus estudis, Ferran, van anar per aquí? Vull dir, pel tema financer, empresari i tal? Jo sempre m'havia format mentre jugaves perquè m'agradava molt la tecnologia i sempre estava estudiant programació, arquitectura dels ordinadors. No era com ara, era molt difícil perquè a mi m'havien dit que o jugava o estudiava.
Llavors estava allà competint com a professional des de 16 anys. Llavors estava entrenant cada dia matí i tarda, no podia fer cap carrera. Sí que vaig començar empresarials però després vaig començar a fer mòduls d'informàtica i quan em vaig retirar vaig estudiar al centre d'estudis financers temes d'anàlisi financer i renta variable.
I després vaig fer un executif MBA, també, amb la Salle i la Ramon Llull i les pràctiques a San Francisco. Llavors ens diríem... Collons, sí que està complet, no? Sí, em vaig anar formant mentre jugava una mica, el que podia. També era molt autodidacta i, sobretot, quan vaig retirar, vaig fer aquest amb altres esportistes, vam fer aquest màster que va ser molt complet i molt dur, però que em va ajudar molt a tenir les eines també per saber de què va tot això.
Doncs sí, aquest esperit autodidacte sí que se't nota en el que expliques. Passem ara als projectes emprenedors, que has tingut força, podríem dir. Com va ser el primer, que normalment és en el que dones el pas més gran, de llançar-te més a la piscina, com va ser aquest primer projecte emprenedor? Bé, al principi, amb uns altres tres socis, vam crear una cosa que es diu un pledge fund, que és com una espècie de fondo d'inversió on invertíem en start-ups,
Llavors, el que fèiem era filtrar entre 20 i 30 startups al mes, i d'aquestes seleccionàvem una, els socis, que els quatre estàvem d'acord, invertíem, i teníem una comunitat al nostre voltant molt gran que ens ajudaven a la inversió. I així va anar creixent fins que vam arribar a tenir mil inversors, co-inversors amb nosaltres. Aquesta empresa es deia l'Enzamer Capital, i vam arribar a invertir en empreses molt potents que van fer èxits molt grans, com Cantox, com Lingo Kids...
com Berse també, que era l'antic Bizum, i companyies així molt grans. I aquí ho fèiem des del punt de vista inversor. Posteriorment, he anat més que només ficar diners per invertir en empreses que jo no podia controlar, m'ha agradat més invertir en empreses que jo sí que pugui estar dintre. I així vaig entrar més en el rol de mig emprenedor,
entrar dintre la companyia i poder estar més a sobre. Com empreses com Yoseyomo, per exemple, que és una de les últimes, que fem un hardware per cuidar totes les contrasenyes, sobretot del món blockchain i tot això,
O temes del teu llegat digital, no? De notarial, que quan vas al notari, doncs normalment pots posar en el testament cases i coses així, però si poses tokens, ningú entendrà el que és això, no? Doncs bueno, és una empresa aquest tipus de llegat digital, o una altra...
que es deia Kalea Digital i ara hem fet un pivotatge cap a Kenomic, que és una empresa que es dedica a fabricar token economics i fer tota la indústria de web 3, que és un sector bastant tècnic i bastant tecnològic que la gent no ho entén massa, però que...
que cada vegada tots els bancs de tot el món i sobretot bancs centrals estan adquirint també la tecnologia blockchain per fer els seus diners diguéssim digitals, l'euro digital, el dòlar digital i tot això. I no creus que...
està com en ascens la popularitat de tota aquesta economia, la de web3, la blockchain, però com que no hi ha la suficient cultura o coneixement de la gent, llavors s'utilitza més com a especulació que com a aport de valor real.
Sí, perquè és veritat que hi ha molt desconeixement i el poc coneixement que hi ha, la gent s'ha dedicat a especular sense saber absolutament el que és una cadena de blogs ni res. Llavors, per mi el més interessant és que qui vulgui entrar en aquest món primer ha d'entendre el que és això i després, per exemple, des del meu punt de vista mai he sigut un especulador. Jo no compro ni venc ni tinc interès
amb una volatilitat tan gran que hi ha al món cripto, poder invertir per comprar i vendre, sinó pensar molt, molt, molt a llarg plaç. I en aquest sentit estic amb una empresa que es diu Rental, que el que nosaltres fem és juntar aquests dos mons, és juntar el món de la inversió tradicional en immobles de tota la vida amb el món blockchain, que és la tokenització. I el que fem és tokenitzar edificis, que això tot el món ho pot entendre,
perquè en vez de comprar-te, jo què sé, un apartament que pot valdre 300.000 euros per llogar, que la gent no té capacitat per fer-ho, doncs compres tokens d'aquell apartament, participacions potser de 300 euros o així, i pots beneficiar-te de la rentabilitat que doni aquell apartament en concret. I és un sistema que s'està utilitzant, sobretot va començar al món anglosaxó, als Estats Units, a Anglaterra, i que s'estan anant per tot el món,
i que a més ho estan adoptant ja tots els grans bancs com Goldman Sachs, com J.P. Morgan, com Morgan Stanley, i això anirà arribant a Europa. El que passa és que sempre a l'establishment li ha tingut interès en posar una mica de por sobre aquests temes perquè va molt més ràpid la tecnologia que les regulacions.
I ara normalment no els agrada que la gent pugui invertir en coses que no tinguin el control. Sí que és molt important que estigui ben regulat perquè no hagin estafes a la gent, però també és veritat que és un tema imparable i justament el Banc Central Europeu fa molts anys que està treballant amb això. Igual que la Reserva Federal Americana ja tenen bitcoins, per exemple, com a actius. Igual que tenen or, igual que tenen dòlars i moltes coses.
Sí, sí, està clar que és el futur cap on ens estem dirigint tots, i aquesta desinformació que comentaves tu, a més d'una cosa que s'ha d'intentar abolir perquè la gent pugui utilitzar-ho en el seu favor i que tothom puguem treure a profit. Sí, el que és important és que la gent no faci cas, o sigui, si vols estudiar això, pots estudiar-ho amb sèrio, o sigui, pots estudiar-ho, pots averiguar com funciona,
Perquè moltes vegades la gent fa molt de cas de gent, de youtubers i així, que els van dient, no, invertes aquí, et farà ric i tot això. I d'això has de fugir. El que has de fer és un per tu mateix començar a dir, m'interessa aquest tema, vaig a formar-me molt bé amb això. I quan ho entenguis de veritat, ja no tindràs por o seràs capaç de medir si val la pena o no arriscar-te o no arriscar-te.
Tant de bo arribi aquest dia que la majoria de població estigui suficient informada perquè el valor que té no sigui d'especuladors. Tant de bo que sí. Formem part d'aquest grup, no, Martí? Dels no especuladors. No, dels que miren d'informar-se i d'entendre. I donar aquesta informació veraç a la gent és molt bo perquè, a més a més de donar la informació que doneu, també estimuleu que la gent o inspireu que la gent tingui ganes d'estudiar per si mateix.
Sí, sí, sí. Aquesta... Seu tòcton, no? Al final és el que comentava.
Bé, hem de començar a deixar l'episodi ja per aquí. Ha estat un episodi, bé, no, ara m'interessant. Sí, es fan curs, Martí, amb els convidats. Sí, es fan curs, home, amb aquest convidat els dos ens han fet curs, però trobem que ha estat molt profitós per conèixer-te una mica més, Ferran, i per indagar una mica més en els temes que havien quedat pendents a l'episodi anterior. Moltes gràcies, et diem-ho un altre cop per haver-nos fet companyia avui. Moltes gràcies a vosaltres, i ja sabeu que quan vulgueu aquí estic.
Sí, mentrestant, Adam, nosaltres recordem les nostres xarxes socials. Parc dos duros, dos en número, qualsevol comentari, suggerència o dubte, allà estem disponibles. I només ens queda desitjar-vos una boníssima Setmana Santa. Exactament, que es porti molt bé la mona i que us porti molts diners. I una bona entrada a la primavera. Doncs apa, adeu Ferran. Molt bé, moltes gràcies, adeu. Adéu Adam.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.