Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes a un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada matí des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. 10 i 7 minuts del matí d'aquest dijous. Avui és 8 de gener de 2026, el dia del retorn d'infants i joves a les aules.
Després, de les festes nadalenques, ja han tornat a les aules, es recupera ara sí la normalitat i arrenca l'engranatge, el rodatge d'aquest 2026. Dia en què ha lluit el sol en bona part d'aquestes primeres hores del dia.
Ara aquest sol, almenys el centre de la comarca està tapat per núvols, però uns núvols que no han de desenvolupar amb res. Almenys és això que indica la previsió. I una previsió que volem saber de cara avui, però sobretot de cara als propers dies. Arriba el primer cap de setmana després de festes i volem saber si haurem de tirar de paraigua o realment es complirà la previsió que deia que tenim uns dies tranquils freds, tal com toca el mes de gener, per altra banda.
però tranquils en quant a pluja. Això ens ho explica de seguida Joaquim Serra. Marxem al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Averest Manvell, com cada dia fem la previsió meteorològica de cara avui, però, insisteixo, de cara als propers dies en què ja olorem el primer cap de setmana després de festes.
Iniciem la segona edició del Parlem Tot Aquest 2026 i de seguida saludarem a Joan Escofet, ell és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui.
Tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides. Recordant, informativament, Joan Escofet us ho explicava fa uns instants, tracturades de protesta, apuntós a l'A2, talls dels pagesos en contra de l'acord amb el Mercosur. Per tant, dia complicat als extrems del país, amb les tracturades convocada pel sector de la pagesia.
Sempre, eh? Sempre els toca el rebre, eh? Els pagesos i pageses del nostre país. No els valorarem fins que ens faltin. I si no, ja ho veurem. En qualsevol cas, a dos quarts onze parlem amb l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC, l'oficina municipal d'informació al consumidor. I cada mes passa per la ràdio per parlar d'espectes relacionats amb el consum i les persones consumidores. Avui parlem d'una llei d'atenció al client. Una llei que ja fa...
Anys, 10 anys que s'està tractant, 10. No sé si parlar d'incompetència, inoperància, podríem parlar de moltes coses, però 10 anys per una llei d'atenció al client, com a mínim fa pensar això. I avui parlem d'una altra polèmica, el cablejat. El cablejat que impunament venen les companyies, sobretot telefòniques, a la nostra façana de casa nostra i ens pengen els cables de qualsevol manera.
ni caixes, ni portacables, ho penjen allà amb total impunitat. I resulta que els de l'altre costat tampoc fan res perquè això succeeixi. I avui l'Oriol Contreras ens explica què es pot fer o què s'hauria de fer amb aquestes companyies que posen l'escala a la teva façana, posen un manyoc de cables a sobre d'una manera bastant incompetent, normalment, aquell manyoc de cables que fa pena més que una altra cosa...
sense cap gràcia, i a sobre l'administració els protegeix, d'alguna manera. Avui ve tema calent, avui amb l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor.
A les 11, amb l'Elisenda Ribó i en Jordi, com ens anem al punt de trobada? L'Elisenda dels anys 70, en Jordi dels anys 80, amb aquesta 80 tocana 90, eh? Per tant, aquest punt de trobada és un punt de trobada intergeneracional entre dues generacions que un mateix tema el veuen de diferents maneres. La música, el cinema, la televisió, la vida en general.
A dos quarts de dotze, Tartulia Jove torna l'alumnat de Quart d'ESO dels dos instituts, el Pere Ribot i el Vilatzar a fer la Tartulia amb una representació de l'alumnat de Quart d'ESO.
Una tertúlia jove que avui portarà als estudis. L'alumnat del Pere arriba per parlar, evidentment, de com ha anat el Nadal, com ho han passat. Ells deien abans de festes... Sí, és una festa totalment de consum, però demanem això, això, això, això i això. Per tant, ells també formen part d'aquest engranatge del consum. Parlem de tot plegat amb ells. I a última hora...
Avui no podem anar al teatre, Joan Hernández no pot estar amb nosaltres, però atenció perquè a última hora estem d'estrena. Avui estrenem el resum de l'any 2025. Un any que Vilassar demà ha revingut carregat, carregadíssim de notícies de tots els àmbits, eh? Polític, cultural, social, esportiu. Hi ha en Joan Escofet i l'equip dels serveis informatius de Vilassar. Ràdio han preparat aquest resum de l'any que estrenarem...
una mica abans del migdia per conduir-nos al final de l'edició. L'edició d'aquest dijous és 8 de gener de 2026, l'edició la número 2273, 2273 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, ho tenim tot a punt, 12 minuts per damunt de les 10, motor encès, posem primera i arrenquem. Som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, dia solellat, ara mateix, però, presència de núvols que, en principi, almenys la previsió això indicava, no han de desenvolupar ni en pluges, ni plugims, ni ruixats. Volem saber el temps de cara avui, Joaquim Serra, però, sobretot, de cara als propers dies en què ja olorem el cap de setmana.
Joaquim Serra, en directe, explica'ns-ho tot plegat. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Avui les temperatures nocturnes han pujat i es només ha gelat a les fondalades de l'interior de la comarca i a la conca de la Tordera. Per exemple, la Tordera mateix ha arribat a una mínima de 2 graus sota 0, però en canvi a prop de la costa, on elles van fins i tot puntualment passar per sota dels 0 graus,
Avui les temperatures han quedat entre els 3 i els 5 de mínima, per tant, temperatures ja positives. I encara han de pujar més entre avui i demà, aquestes temperatures, sobretot demà a conseqüència del vent. D'entrada, bona part del dia d'avui encara amb vent fluix, però a última hora de la jornada notarem com es va reforçant vent de component oest i nord-oest, que s'ha de moderat amb ràfegues fortes, sobretot
Demà, de matinada, especialment a la costa del Maresme Nord i posteriorment també de cara a la tarda al sud de la comarca. La situació marítima s'alterarà. Abans que acabi el dia ja tindrem àrees de forta maró al litoral maresment que ens acompanyarà durant tota la jornada de demà. Com que es tracta de vents secs, doncs tindrem domini del sol tant avui com demà a tot el Maresme. Per tant, un temps estable. De fet, encara aniríem més enllà i segons els mapes d'avui...
hauríem d'esperar ben bé una setmana, és a dir, fins divendres de la setmana vinent, per tornar a veure ploure aquí al Maresme i ja veurem amb què queda tot plegat. De moment, per tant, tranquil·litat pel que fa a la nebulositat i a la pússietat de precipitacions, però no pas pel que fa al vent que, com dèiem, entre últimes hores d'avui i demà serà moderat amb rafes fortes que poden arribar a fregar a llindar d'alerta, és a dir, als 72 km per hora.
Pel que fa a la previsió, de cara a demà passat dissabte, el vent ja s'encalma, les temperatures tornen a baixar, sobretot les nocturnes, però també de dia, i diumenge s'espera una nova jornada tranquil·la, assolellada, amb vents més fluixos i amb temperatures mínimes baixes, però diurnes una mica més altes.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Estarem molt atents a aquestes ràfegues de vent, sempre desagradables i en alguns casos fins i tot perilloses. Per tant, Joaquim Serra, estarem molt atents. Demai tornem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts, per damunt de les 10. El Parlant de Tot...
Molt bé, com sempre, per saludar aquesta hora el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Què tal, com estàs? Molt bé, i tu? Aquí, gaudint del dia? Ja, home, home, i tant. I tant, això sempre, eh? Això...
És una condició sine qua non. Avui, que no us descuideu, que els dijous, demà divendres... Avui era el dia de tornar a les aules, que ho sàpigueu. Que no hagin fet allò al contrari, que hi ha dies que algú va a l'escola, que està tancada. Avui que no hagin fet un contrari. Queda't dormint. No, no, avui és el dia... Tornem-hi. Hi ha nois i noies que diuen... Papa...
Avui i demà potser no caldria anar. Sí, això tots ho diuen. No, és que demà què farem? Sí, a tothom! Ja, l'engranatge, aquest engranatge ja roda tot el 2026, va. I el que roda, i m'agradaria destacar, en aquest cas, em permetràs, Jaume, la amabilitat.
de la conductora que hi ha aquesta setmana al matinal, en el C13, la Sara, que ens ha ajudat en alguns petits problemes que hem tingut i, home, val la pena... Però bé, qui ha tingut problemes? Jo, una targeta, doncs, que no acaba de funcionar bé i molt amablement, doncs, ens ha pogut ajudar, doncs, li volem...
agrair la seva feina, aprofitant per saludar-la, saludar tota la tripulació que és damunt del C13 ara mateix, que diu estar baixant per Riera d'en Cintet. Que tens controlat fins i tot on està. I que millor que amb aquesta cançó. Doncs gràcies a la Sara, es diu, eh? Sí, sí. Sara, ja saps què ho diuen, eh? Precaucion querida conductora. La senda es peligrosa.
Bona nit.
Joan, l'has triat tu o l'has collit ella? Una banda sonora d'aquella pel·lícula de Sylvester Stallone amb un nen amb un nen, a part té pel·lícula molt bonica i molt entranyable. Over the top es diuen la versió. Robin Thunder. Saps qui és en Thunder? El Thunder. De tota la vida. Thunder i Thunder advocats. Era en Carson i Carson. Tota teva Sara.
Vinga, Joan, què tenim avui, va? No sé si tirar-ho, eh? No sé si... No sé si tirar què? La nostra dedicatòria...
A l'imbècil del dia. Home. Hi ha uns quants, eh, que opten... Ja, ja, ja, però a veure, com em dius això? Si tu saps, no sé si tirar-ho, tu ja saps que jo ho tiraré. Sí, però ara m'entendràs ben bé, no sé si tirar-ho o no. En fi, fot-la-hi, fot-la-hi. És allò que dubtem, no? Candidats a l'imbècil del dia. Hi ha candidats? Sí, plural, plural. Compte'm el plural. Havia una vez...
I qui té el dubtós honor d'ocupar aquesta candidatura? Doncs tenim un individu de presumptament Vilaseca, bonica localitat. Sí, de Tarragona. Que el dia de Reis, al voltant d'un quart de cinc de la tarda, no fos que anés amb presses...
per anar, potser, a buscar el tortell o buscar la fava. Això el dia 5 o el dia 6? Dimarts. Ah, dimarts, dia 6. Sí, sí, ja estava. El rei ja havia vingut, eh? El rei ja havia vingut, però potser estava, doncs, amb necessitat d'un tortell per acabar el dinar. Doncs va robar una moto, presumptament. Va conduir la moto robada, presumptament. Mossos d'esquadra van veure alguns moviments que no li quadraven. Van perseguir l'individu, el presumpte lladre. Sí.
Es va estavellar contra un ramat d'ovelles matant dues. Oh, pobres ovelles. I, a més a més, quan Mossos d'Esquadra van... Sí, clar, el tio va aturar perquè va topar amb el rabat, doncs va agredir als agents amb gas pebre. Perfecte, va fer un complet. Té un dia de reis complet. Tinc una pregunta, eh, Joan?
On dubtes, tu, de posar l'imbècil del dia aquí? Jo no el dubto, eh, l'imbècil del dia. Què genera dubtes, va? Bueno, també els altres dos candidats. Ah, vale, vale. De moment en tenim un, que ja justifiquem la sintonia. Vinga, segon candidat! Vinga, va! Vinga, va!
Responsables... Aquesta és la segona opció que plantegem, eh? Jo et veig la cara i ja has justificat la secció, avui. Responsables de l'aeròdrom d'Igualada-Òdena. A veure... Resulta que la setmana passada una avioneta procedent de França va tenir alguns problemes de vol. Sí, Mayday, Mayday. Mayday, Mayday. I va decidir aterrar el bonic aeròdrom d'Igualada-Òdena. Amb tot el carinyo, perquè no hi havia res millor. Segurament. Hi havia res millor, diu, jo aterro aquí.
Van baixar, van intentar solucionar el problema, que van poder-lo solucionar. Sí, bé, bé. I aleshores van dir, mira, saps què? Sortirem a fer un talladet. I no podien sortir de les instal·lacions del aeródrom d'Igualada-Òdena. La porta estava tancada, no hi havia ningú, i no podien sortir. Però...
I aquí ve el moment més bonic. Però van aterrar sense permís, doncs, perquè si no hi ha ningú... Sí, sí, sí. Va, va, va, va. Tu baixa aquí. Hi ha pista, tu ho fotre. Tira, tira. I clar, no podien sortir. No, clar. I llavors van parlar amb el responsable de la... Sí. I els va dir, és que és entranyable, eh? A veure. Diu, la porta no està tancada amb clau. Diu, però va forta.
A més, s'ha de fer força. I foten una petada, foten una petada. Des d'aquí ja sabem, tots i totes, que a les boniques instal·lacions de l'aeròdrom d'Igualada, Òdena, no hi ha cap mena de seguretat. Hi ha una porta que va forta. Si aneu mai allà, doncs veieu que va forta. A mi m'hauria de saber com van localitzar el jefe, perquè hi havia el telèfon. Llama. Sí, hi havia un telèfon. En cas de problemes, llama. En cas que no pugui sortir de les instal·lacions. Hòstia, que bo. M'agrada molt, eh?
I la porta anava forta, es veu, eh? Sí, sí, forta, forta. Petada al canto i abans. Ara perquè ens queda lluny, eh? Si no ens anem tu i jo cap a... Hauríem d'anar, eh? Vinga. Tercera opció. I tercera opció, eh? Vinga. Clar, a vegades l'església busca finançaments, eh? Sí, sí, sí. Diro-ho així.
Resulta que el capellà de la bonica església de Santa Maria de la Assumpción, que és una petita localitat de Valladolid, ventosa de la cuesta. Un moment. Ja comença bé, eh, l'història? Un moment, sí.
No trucaré, no trucaré, perquè l'últim cop que vam trucar amb un fet així, quasi que vam denunciar sense motiu, però quasi... Ens van anar aquí a amenaçar i ho deiem així, eh? Ens va amenaçar. Un capellà d'un poble d'Andalusia era, oi? Sí, en Andalusia ens volia...
comulgar. Sí, sí, ens volia directament... La Santa Inquisició. Es va posar nerviós. Bueno, doncs aquest capellà del temple de Santa Maria de la Sofió, de la bonica localitat Vallisoletana de Ventosa de la Cuesta, que només té 110 habitants, ha decidit vendre a Wallapop les portes barroques de l'església.
Vaig a buscar-ho. A veure, igual, a pop. Sí, en un preu jo crec que prou assequible de 390 euros. Una porta barroca del segle XVI, 400 anys d'història. Resulta que una noia que havia anat a missa
va veure aquest esperpent absolut i va posar en coneixement, va alertar que era un presumptat delicte contra el patrimoni. Però, en fi, 390 euros jo ho trobo baratet. Unes portes barroques del segle XVI i fora conya, aquesta església s'atribueix a berruguete.
Va ser un dels grans arquitectes, un dels grans artistes de l'època del barroc espanyol. Tu pensa que només una antiga capelleta, una capelleta de fusta, val 2.250. És a dir, el tio es va vendre a les portes per... Ell va fer la relació. A veure, per més que imbècil, em quedo amb el lladre.
Què vols que et digui? Per imbècil del dia, amb el sentit que fem aquesta secció, que és de riure una estona, o de anar. I amb l'imbècil del dia, en el sentit de vés-te'n ja a casa teva, l'últim, també. Una tripleta, eh? Sí, hi hauria una tripleta, aquí. Molt bé, Joan! Llençament de 6,75. Hem fet un triple. Abans era 6,25, no? Sí, s'ha retirat. Al final hauran de tirar des del carrer per fer un triple.
Va, què més, Joan? Doncs, si vols, pugem al nostre DeLorean per repassar quatre cançonetes, algunes de les quals potser estareu tot el dia amalant-nos els ossos, a tu i a mi, perquè són algunes d'aquelles que se'ns enganxen al cap i no hi ha manera de treure'ns. El nostre DeLorean, el nostre cotxe particular, ens porta avui a l'any 1642, a tal dia com avui de 1642. Sí, senyor, ple segle XVII.
perquè moria un matemàtic, un físic, un astrònom, un inventor, que es deia Galileo. Galilei! Home! Ara ho he notat, ara ho he vist aquí. Quin estatbioma? Put a gun against his end Pulled my trigger, now he's dead Mama Life had just begun
Clar, el moment de Galilei, que és el moment que canten aquí. És aquell moment que canten tots, no? A veure si el trobo. Sempre és un bon moment per escoltar la reina, per escoltar Queen. A veure si el trobo un moment. A veure, a veure, a veure. Ara!
Fins demà!
Fins demà!
És d'aquelles cançons que sap greu de treure, eh? Tèntica obra mestra de la banda de la reina, eh? Absolutament espectacular, amb aquesta versió d'òpera rock i aquesta dedicatòria, doncs, al mestre Galileo Galilei, eh?, que moria tal dia com avui de l'any 1642.
Hem començat el DeLorean & Queen, però atenció, els tres que venen, eh? Entre els quatre primers, no sabria jo a qui posar, eh? Atenció, de Queen a... De Queen passem al rei del rock'n'roll, és que avui podíem dir que és un dels dies que va néixer la música, eh? Elvis Aaron Presley, naixia tal dia com avui a Topelo, a l'estat de Mississippi, 8 de gener de 1935, el rei absolut del rock'n'roll.
Si el DeLorean sempre dèiem que l'any passat va anar molt finet aquest any, comença igual o més finet encara, eh? Queen Elvis Presley. Queen Elvis Presley, nascut a Topelo, Mississippi, població amb molta influència de...
afroamericana, i ell de ben jovenet, de raça blanca, evidentment, va créixer de la mà dels espirituals negres a moltes misses, a les diferents confessions, i es va imbuir dels ritmes de la població afroamericana, els va saber barrejar, i una miqueta va crear el rock and roll.
Què més tenim, Joan? Doncs passem del gran Elvis Presley a David Robert Jones, que naixia a Londres del dia com avui de l'any 1947. Moria a Nova York el 10 de gener de 2016. Qui és David Robert Jones? Doncs un tal David Bowie. There's a stubborn way
Avui, sí senyor, es pot dir que és el dia que va néixer la música amb el naixement d'Elvis Pesley i David Bowie. Sempre parlem del dia que va morir la música, el dia que es va estimar aquella avió, que es va acabar amb aquella avioneta, amb en Richie Ballans, etcètera, però avui és el dia que va néixer la música Elvis i David Bowie. There's a star
L'home que tenia un ull de cada color...
Què més, Joan? Què més tenim? I aquesta màquina que conduïm, creada per l'enginyer John DeLorean, ens aporta l'any 1966. Clar, hem parlat de la reina, hem parlat d'Elvis Presley, hem parlat de David Bowie, i faltaven els quatre granyuts de Liverpool. Estem parlant dels Beatles, tal dia com avui, dels 66. Arribava número 1 a tot el món en We Can Work It Out.
M'agrada que els diem peluts i portem el cabell més curt que jo ara.
Vols dir que no compten els gràcies cançons per Números 1? Segurament, eh? Deia ser dels grups amb més Números 1. Apa, també és un grup amb molts Números 1. I després grans solistes, que són autèntiques màquines de Números 1, els billboards de tot el món. And there's no time for fussing and fighting, my friend.
Fins demà!
Què més tenim, Joan? I clar, com el di l'Orient i nosaltres, Jaume, tenim massa enteniment, la màquina, el cotxe, se'ns atura un 8 de gener de 1979 a Tarol, que Tarol existeix. 47 anys. 47 anys per això. Tarol regalava al món el naixement de David Sivera. Home! Encara es viu, aquest. I sonava així.
Ara t'has quedat parat, eh? Seria de casament, no, això? Sí, home, i tant. Format al cap, no? Aquest moment, aquest moment, així, eh? Mira, mira, mira. Hi havia un ball, ara no en veieu, però us heu de llogar tot vosaltres com si fóssiu dintre d'una coctelera, i en el moment que fa això, un, dos, tres, aquí amb els grans.
després de la classe d'aeròbic de primera hora al matí, ens centrem una altra vegada. Joan, va, tanquem. Vinga, tanquem, Dilorian, perquè l'any 2017, el dia com avui, la pel·lícula musical La La Land guanyava set premis, set globus d'or a tots els que aspirava.
Doncs arriba de La La Land, arriba de Another Day of Sun. Another Day of Sun, la banda sonora de La La Land. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Joan, què tenim? Doncs ara estrenarem aquest matí, no estrenarem el teu, parlant de tot, el resum de l'any 25. Ho podreu escoltar també a dos quarts de dues de la tarda i a dos quarts de sis de la tarda.
Després dels informatius. Després dels informatius. I també farem en balanç, en calma, de quina temperatura, quanta aigua ha caigut a Vilassar de Mar durant l'any 2025. Tu què diries? Ha estat un any càlid? Ha estat un any plujós? Home, plujós. A veure, fins al juny no havia plogut res. Bueno, vam tenir un març molt... A vegades passa això que la gent no acabem de recordar. Un any bé, un any bé, podem dir. Un any bé.
Doncs escolteu el Crònica, que tindrem totes les dades de la mà de Feliu Novell, el director del Museu de la Mina Vella Aigües de Vilassà. Controla les dades des de fa 44 anys a Estació Meteorològica del nostre poble.
Joan Escofet, escolto l'1 al migdia, 3, 5, 7 de la tarda. Avui ja ho hem dit, 12, 25, estrenem el resum de l'any i demà, un quart d'11, et torno a saludar demà divendres ja, eh? I recordem, tots plegats, que la vida, a vegades, pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Seguim endavant!
I un cop al mes passa per la ràdio l'Oriol Contreras. Ell és el responsable de l'OMIC. L'OMIC és l'oficina municipal d'informació al consumidor. Tracta els problemes o assumptes que puguin tenir les persones consumidores. Doncs, com sempre...
I un cop el bé, saludem l'Oriol Contreras. Oriol, bon dia, bona hora i bon any. Bon dia, bona hora i bon any. Com estàs? Molt bé. Amb ganes, amb força. Ha anat tot bé? Sí, aquest any hem coincidit els dies de festa amb dies dels que jo treballava aquí. Així és que he pogut allargar les meves vacances una miqueta més del normal. Molt bé.
Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres un any més i nosaltres parlem avui d'exactament dos temes. Què posem damunt la taula, Oriol? Doncs per començar l'any amb energia tenim una llei que es va publicar el 26 de desembre i que ha entrat en vigor.
però ara t'explicaré una mica de les seves anècdotes. I després també tenim... Que és la llei de què? És la llei d'atenció al client. Ah, mira. Perdó, no te l'he dit. La llei d'atenció al client, a veure, que ja existia, però que l'han... L'han intentat millorar, no? La fosa i millora, sí.
I, per altra banda, comentar sobre un escrit que es publicarà, suposo, a la web o a la revista municipal sobre el cablejat de telefonia a les parets dels nostres edificis. Bé, el cablejat. El manyoc, aquell desgavell, aquell desfet de temps, aquella vergonya absoluta que en moltes façanes es veu, que ja sé que ens han d'arribar cables, però és que els col·loquen de qualsevol manera i com més millor, escolta, no hi ha problema. Doncs d'aquest tema i dels dos temes, de fet, en parlarem perquè és força interessant. Som-hi!
Doncs vinga, Oriol, la llei d'atenció al client, que ja existia, com m'he dit, però que s'ha intentat millorar, no? Sí, s'han posat una sèrie de condicions. De fet, encara s'ha de reglamentar, és a dir, s'ha d'expandir encara la llei amb més detall i, a més a més, se'ls dona a les empreses tranquil·lament un any per adaptar-se.
doncs, requereix una sèrie d'això, d'inversió, no?, per part de les grans, de les grans empreses, sobretot aquelles que tenen més de 250 treballadors, que són totes les grans, evident, elèctriques, de telefonia, però moltes altres també tenen servei d'atenció al client i no hi pensem a vegades, no?, vull dir que n'hi ha moltíssimes. I d'aquí venen, deriven els call centers, que són les altres empreses, que són les que es dediquen, doncs, a atendre el...
Els clients, quan truquem per telèfon... Cada cop costa més, això. Cada cop costa més. És un clàssic que me'n recordo que aquell parell d'humoristes, no?, era Martes i Trece, ja havien fet sketchos i anècdotes sobre... Imagina't, que t'estic parlant de fa moltíssims anys. És a dir, que és una problemàtica que es rossam en aquest país des de fa molts anys. Ja s'ha volgut posar una miqueta de...
una mica d'ordre. Entre altres coses, el que se'ls obligarà a aquestes empreses és atendre moltíssim menys temps del que a vegades ens tenen pendents. S'estan parlant de tres minuts d'atenció i ara llegia que la patronal d'aquestes empreses queixava perquè a vegades aquests terminis són quasi iguals al dels serveis d'emergència. Bé, no es pot equiparar, però realment el ciutadà el que necessita és que se la tingui
més ràpid i, evidentment, amb més qualitat. Jo crec que he arribat a pensar, Oriol, en aquest sentit, que les empreses, alguns serveis d'atenció al client, juguen a que acabis penjant i digués, és igual, deixeu-ho.
Bé, això és el que s'intenta combatre. Se'ls diu, miri, vostè, tenen que atendre en 3 minuts. Se'ls diu, miri, vostè, tenen que resoldre en menys de 15 dies la problemàtica que els ha plantejat el ciutadà. També es parla sobre les trucades espams. Ara es veu que hi haurà un prefix de la mateixa empresa. Un prefix que identificarem tots amb el temps, ens haurem d'acostumar, un prefix que serà el prefix comercial, que és el que volen vendre un producte,
o servei i un prefix per atenció. Oriol, si fa temps ens deien, no, això deixarà d'existir i després es va sortir, no, perquè si algun dia has sigut client d'aquesta empresa et poden seguir trucant, mentida, jo he sigut, em truquen cada dia d'empreses que jo ni sé que existeixen.
Per tant, què vols que et digui? És una mica fum. Exacte, utopia total i absoluta. Jo que porto molts, molts, molts anys, he vist passar bastants intents legals de regular aquestes trucades, aquesta atenció al client, no et diria jo...
que no s'ha millorat amb els anys, però amb molts anys s'ha millorat poquet. Però amb què anava a dir? Amb què s'ha millorat? Perquè et segueixen trucant, et segueixen molestant, et segueixen... És a dir... Mira, hi ha un moment que ens estàvem trucant tots, tots, tots amb telèfonos ocults. Sí, i tant. Això no passa. Algú es pot escapar, però no passa. També hi havia indiscriminació amb els horaris.
teòricament no hauria de passar. Teòricament es podria denunciar, com a mínim es pot denunciar. A veure, estem a gener del 26, jo tinc que començar amb força, Jaume. Sí, no, no, està clar, està clar. I amb il·lusió. T'han de donar eines. Si aquesta entrevista me la fas a mitjans de curs, ja et diré jo que això no ha servit per res. Però bueno, la llei és...
i s'ha de reglamentar, ja et dic, tenen un any per adaptar-se, vull dir que durant tot aquest any anirem parlant i al final de curs parlarem a veure si ha funcionat i si el ciutadà, sobretot, és el que ho nota cada cop que té un problema i truca a aquestes grans empreses.
Molt bé, molt bé, doncs veurem a meitat de curs. No cal que anem tan enllà, eh? D'aquí un prelló o tres de mesos a veure si s'ha fet alguna cosa, perquè això va ser un boom, eh? Recordo. Oh, no ens trucaran perquè ara a partir d'estar regulat... Aquesta llei pensa que ha estat més de deu anys, eh? Per fer-se.
Més de 10 anys, eh? Bé, això diu molt poc dels legisladors, eh?, en aquest cas. Sí, i que s'han estat discutint, negociant, els altres ho han aconseguit amb molta habilitat, aturar-ho, oi? Però bé, hi ha un moment... Estiu molt, això, com es fan coses d'aquestes que... Com ho fan els altres països? Perquè els altres països també els truquen constantment...
Tots rebem, 4 o 5 trucades diàries. És a dir, és que al final acabes malcontestant a la pobra persona que està treballant, que no en té cap culpa de res, que l'únic que vol és guanyar alguns diners a final de mes, i li acabes dient de tota aquesta persona que realment dius que no... Jo crec que realment un estudi comparat és difícil fer-lo. Primer, no tinc temps, però m'agradaria. Sempre ho he pensat de fer un estudi comparat
en temes de consum amb altres països de la Unió Europea. Però, en principi, estant dintre de la Unió Europea, els estàndards legislatius haurien de ser iguals, o quasi bé iguals, perquè tota aquesta normativa que es desenvolupa normalment ve promoguda per la Unió Europea. A partir d'aquí s'entén que dintre de tots els països de la Unió Europea legislem igual o quasi bé igual. El que passa és que hi ha una tradició cultural
tant de les empreses com dels ciutadans, que no és la mateixa a Dinamarca que a Espanya. Això està claríssim. Per tant, per molt que la legislació vagi sempre en el mateix camí, hi ha l'esperit, l'esperit, la sang que portem als llatins, que és no només dels ciutadans, sinó de les empreses, tot i que siguin multinacionals i que pot venir capital d'un altre lloc.
Però un cop estàs aquí a Espanya, dona la sensació que la tradició humana i deixa d'estar de les isolacions europees. Aquí farem el que hem fet sempre i actuarem com sempre hem actuat. I evidentment és diferent aquí que al nord d'Europa. I no hi ha més. Alguna cosa més de la llei d'atenció al client o ja passem al tema estrella? Passem al tema estrella.
Que no és només de Vilassar. Jo sé que treballo tots els municipis, però només que us passegeu per la resta de municipis, només del Maresme. A veure, no és que siguin marranos només aquí, també són marranos de tot arreu. Això és nacional, també. També passa a tot arreu. Nosaltres ho veiem en el nostre municipi. I es veu més en municipis que en ciutats. Això també t'ho he de dir. Si tu vas per Barcelona...
és molt difícil trobar-se els manllocs que dius tu de cables penjant d'una mateixa cantonada, que si tu fas la foto i no identifiques el carrer, sembla Irak, o sembla Síria, o sembla qualsevol d'aquests països que dius, home...
La meva pregunta... Sí, ells són una companyia i deuen tenir els seus permisos o no, no ho sé. Però la meva pregunta és, jo, si haig de penjar alguna cosa, algun senyal, puc anar a l'edifici de Telefònic a la Plaça Catalunya i enfilar-me amb l'escala allà a fotre forats a la paret i et puc fer-ho, això o no? Doncs mira, està bé l'exemple que has presentat perquè et diria directament no...
Perquè el que estem parlant és d'una necessitat bàsica dels ciutadans, que és la telefonia. I tu no estàs parlant, m'has fet una broma, un exemple, qualsevol altra cosa. No, qualsevol altra cosa no. S'està parlant i ja hi ha legislació sobre el cablejat de telefonia. I a partir d'aquí hi ha una sèrie de normativa, que és la que no s'està respetant,
la que no s'està complint i la que ningú pràcticament pot fer res. Aquesta seria una miqueta la frase lapidària de conclusió. Per tant, no té res a veure amb que jo penjo el que em dóna la gana en una paret, perquè sí que hi ha legislació que diu, escolta, això és una servitud, vostè imbaeix casa meva i vostè m'ha de demanar permís. Hi ha legislació i també hi ha caixes.
per guardar cables i guardar cables. Ja sé que és molta feina, però escolta, jo què vols que et digui? Jo, si vinc a casa teva com a electricista i em dius posa'm un endoll aquí i et foto el cable a bis penjant, em diràs que no. Per tant, no pots venir a casa meva a penjar el que tu et doni la gana a la façana de casa meva,
pensant que allò estic emparat per la llei. Ets un marrano i treballes molt malament, perquè allò no està ben fet. Però ni a Irak, que deies tu, ni a Síria, que deies tu, ni al Bacete. Enlloc. No es pot permetre això, i si ho permeten és perquè és desídia...
incompetència dels que no haurien de permetre-ho. I és que és així. És tema complicat. Ja et dic que he fet un escrit. Em sona haver llegit que s'ha fet una moció en el ple del nostre Ajuntament per demanar a aquestes empreses que s'ajustin una mica a la normativa. No crec que en facin massa cas com sempre, però s'intenta des de diferents municipis. Aquí crec que s'ha intentat. Però el tema de si estan ben posats o mal posats al cablejat és com...
Per nosaltres és important, perquè és el que veiem, però és com secundari, perquè la base està en si pots o no pots posar el cable a la meva façana. A partir d'aquí, si pots o no pots, li puc exigir que ho faci més bé del que ho està fent, que és una autèntica coxineria. Que està molt bé, eh? Que està molt bé que un ple de l'Ajuntament digui prou, però clar, ara entén-me la pregunta, eh?
Quina potència té un ple de l'Ajuntament per sobre de, no sé, o d'una comarca, o del país sencer, o d'una llei del govern estatal? Pregunto, eh? Tu com a... No sé si saps la resposta, eh? Tu com a Ajuntament, com a un ens local, pots parar-ho, això? O és una cosa que ha d'anar més enllà? A veure, en la meva opinió, en via emoció, que és el que s'ha fet, la típica...
titular, de dir, nosaltres aquesta és la nostra intenció, això és el que nosaltres volem, això és el que us demanem. Clar, és molt difícil que les empreses cedeixin després de tants anys fent aquesta pràctica només perquè algú ens ho demana, però ho demana com qui fa la carta als reis. El que s'ha de fer és...
posar-s'hi molt fort, tant legislativament com amb el procediment administratiu, perquè al final les empreses tenen dret, i els hi dura llei, a fer aquesta invasió de les nostres façanes quan no hi ha alternativa. És a dir, és bàsic que arribi la telefonia a tot arreu quan no hi ha alternativa d'instal·lació, com pot ser, per exemple,
un soterrament del cablejat. Clar, si els ajuntaments no obliguen a les empreses aquestes a soterrar, és a dir, aixecar el terra, que sabem que costa diners, evidentment per passar només uns cablejats de fibra òptica, no ho faran.
Llavors, s'ha d'intentar anar més enllà, més enllà de les mocions i intentar obligar aquestes empreses, si no soterrar, aprofitar quan s'aixequen els carrers per fer tot aquest cablejat. És a dir, però ja no... Clar, si ho fa només vilassar, no té cap mena de sentit. Això hauria de ser a nivell nacional, una llei com la que hem fet, la que hem estat comentant d'atenció al client, una llei nacional que digui, no senyors,
Cada cop que s'aixequi un carrer, sempre, però és que això és una cosa que em sembla que ja has de sentir comú, sempre que s'aixeca un carrer s'ha de fer una part ja especial i obligada pel cablejat de la telefonia. Bé, què diu la llei? Que quan no hi ha aquest soterrament no existeix i...
no els obliguen, doncs tenen la possibilitat d'ocupar les nostres façanes. Com? Encara va més enllà. Mitjançant un acord amb el propietari de les façanes, que és quan tu aquí, com tu comentaves, pot entrar al dir, vale, passi per la meva façana, però faci-ho bé, no?
amb una regleta, pintat, ben posat, ben instal·lat. Però, esclar, si no hi ha un acord amb el propietari de la façana, fan el que els dóna la gana, con nocturnitat i elevosia. Venen quan volen i al matí tu trobes el cablejat allà posat i mal posat.
De fet, aquest va ser el ple del mes d'octubre a l'Ajuntament de Vilassà de Mar. Es va aprovar una moció, amb l'única abstenció de Junts, estimant Vilassà, la moció presentada pels regidors no escrits, Alfons Núñez i Carles Fernández, per impulsar la retirada soterrament o integració del cablejat aèri a la via pública. Aèri, entenc que és també el que està clavat a les façanes, eh? Sí. Ja no estem parlant només de l'aèri. Sí.
incorporar esmenes en els acords de l'emoció per aconseguir un consens més ampli. És a dir, encara que hi hagi unanimitat, jo, perdoneu, amb tot el carinyo, veig molt complicat que un ajuntament d'un poble o una ciutat sigui inclús els de les capitals, eh?, les quatre capitals catalanes i...
Escolta, que no és perquè petit o gran, ho veig molt complicat, això. Si no és perquè ho diu una llei i que es pot, aquesta llei, a més a més, fer complir amb procediments expropiatoris, que és com diu la llei que s'ha de fer, amb procediments. Tu imagina cada cop que una empresa d'aquestes ha de passar un cablejat per un carrer, fer un procediment expropiatori esperant el resultat per posar el cablejat.
Impossible, perquè aquests procediments administratius, imagina't tu el que trigarien. Per altra banda, ens quedaríem sense cablejat i sense fibra, que també ens empiparíem. És a dir, s'ha de buscar un acord. Està clar que el cablejat, la fibra, ha d'arribar sí o sí a casa nostra, d'acord? Però igual que per les carreteres, sempre veiem, i fixa-t'hi, vas, pel marge dret, quan veus una línia blava per la carretera, no sé si us heu fixat moltes vegades, i un dia vaig a pensar com és que per tantes carreteres de Catalunya trobo línies blaves? Aquella línia blava és per on passa la fibra.
A pesar que no l'hem vist quan aixecaven, però per allà passa la fibra. No és que no la deixen penjada pels arbrets o per les valles de separació, no? Ja l'han soterrat. Però, claro, el Estado, la majoria de vegades que és propietari de les carreteres, o diputació, o qui té la competència, té força per dir que el cablejat vagi per sota terra. Doncs aquí en els municipis s'hauria de fer el mateix. D'una sola vegada, obrir el carrer i dir tot el cablejat...
I si després ve més, perquè, evidentment, es van ampliant els cablejats, ja hi ha un conducte per on, simplement, no? Que a vegades els veus en una cantonada d'un carrer de Vilassar aixecant la tapa i els veus treballant a sota terra, oi? Aquella zona sí, aquella zona sí, però la majoria de carrers, sobretot els petits, estrets, doncs el cablejat allà a sus anxes, val? I amb una emoció així és com un principi, una base, una intenció, una declaració d'intencions.
Però en aquest país, en declaració d'intencions... Em consta, eh?, alguna persona aquí, Vilassà, que veient la instal·lació de cables, ha anat més enllà, s'ha posat un contacte a l'empresa, ha parlat amb l'operari, que està bé, l'operari, doncs diu, escolta, mira, jo tinc aquest paper, inclús trucar a la policia local, i la policia local diu, escolta, això és legal que ho puguin fer.
I a partir d'aquí anar més enllà. Clar, ja no dic si no l'Ajuntament costa imaginar una persona a nivell particular, però em consta que sí que hi ha hagut gent que s'ha negat. Jo quan he fet aquest article és perquè l'oficina del consumidor, no de aquest municipi, sinó de tots els municipis, jo detecto això. A mi em venen i es preocupen, em venen i em demanen. I moltes vegades el problema que tenim és que, que evidentment és normal que passi, és que el cablejar que t'està molestant és d'una companyia que no és la que tu tens contractada.
Per tant... Puc despenjar per... A veure, és la meva façana, eh? És a dir, jo puc pintar, puc pagar uns pintors i, escolta, i aquests cables molesten. I tornaran.
I tornaran, i tornaran, i amb nocturneat i alevocia, com et dic jo. Llavors tu pots estar tallant el cable cada dia, si vols, però al final el que estem fent és perjudicar-te a tu mateix. En aquest cas no, perquè no és la teva companyia subministradora de telefonia, però sí el veí del costat o el més enllà. És a dir, clar, les nostres decisions impliquen la resta de ciutadans i de veïns. Clar, això no m'havia pensat, eh? No sé si es poden identificar els cables de quina companyia són, perquè dius, bueno, escolti, si jo... Sí, perquè els volies de quina caixa venen si els fas un seguiment, però clar, això...
És impossible seguir això, si això sembla un formiguer. És una borrada, a no ser que els vegis el dia que estan venint, el dia que tenen a instal·lar, que ho saben. Els dies que bufa el vent és molt fàcil. En comunitat de propietaris, per exemple, jo hi he vist gent, aquí a Vila-Sacassa m'ha vingut a queixar que en el pàrquing, en el garatge, en el subterrani, en el meu, per exemple, mateix, també, Digi, que fa poc va estar arrasant tot el poble, doncs tinc manyoc de caixes i de cablejat
A veure, sí que el president va autoritzar, però si no l'hagués autoritzat, en comptes de tenir-lo soterrat en el pàrquing, ens l'haguéssim fotut a sobre de la façana. Llavors, més val, si tens un pàrquing, acceptar-ho, perquè si no, tard o d'hora, te'l posen. És aquesta força que tenen la que ens empipa una miqueta. Ja et dic que hi ha molts ciutadans que han vingut, però clar...
com a consumidors, no són consumidors d'aquell cablejat, perquè són cablejat de digi i tu ets, per exemple, de Movistar. O cablejat d'oranys i tu ets de Vodafone. Tenen la força que ells s'han agafat i algú els hi ha permès. És a dir, i què faig? I què els hi dic? I què els hi deixo de fer? Res, que no podem fer res. I amb el no podem fer res aquesta gent es va fent gran. Si tu entres cada dia aquí amb un pinzell, em pintes la paret,
i ningú et diu res, vas prenent força, i a la marge d'Europa és directament proporcional la força que tu prens a la insubmissió que jo tinc, a dir, oi, oi, oi, la submissió de dir, ai, que no puc fer res. I aquí els polítics estan arrepentjant, oh, és que no podem fer res. Estant dintre d'Europa, tornem al principi de la conversa, no? Estant dintre d'Europa la diferència com s'encaren aquestes problemàtiques que impliquen a tots els ciutadans. Jo, en algun dels viatges que he fet fa uns anys vaig estar a Dinamarca, però fa anys...
Jo, el primer que em va sobtar, clar, em fixo en altres coses, no? És el meu defecte professional. És que no es veia ni un cable. Parlo de Dinamarca, eh? No parlo de França ni de Venn. I que no tenen telèfon? Ah! I molta electricitat, perquè generen moltíssima electricitat, sobretot amb els molins de vent que estan al mig del mar. Doncs no hi ha ni un cablejat, però ni un. És una cosa que, a més a més, estèticament s'agraeix tant i te'n dones compte que si ho han fet allà,
Clar. Perquè no estem parlant, oh, és que l'economia, l'economia. No et dic dels ciutadans, que són més rics a Dinamarca que a Espanya, et dic de les empreses, que són les mateixes, on potencial és similar, d'acord? Llavors, per què no han soterrat aquí? Doncs perquè són diners, i mira, si se'ls poden estalviar, se'ls estalvien.
D'aquí, Oriol, venia el tema que et deia fa una estona. Tu deies que és un bé, doncs que, clar, podem tenir telèfons. I els nesos, què? No tenen telèfons. Clar que tenen telèfons i no tenen electricitat. I tant, el que passa és que fan les coses ben fetes perquè, si no les fan ben fetes, hi ha algú que no els deixa fer. En aquest país no funcionem així. És a dir, ja sé que França i Itàlia també, però és que el tema que ens ocupa...
I mireu si és gran el tema, és un tema de normativa europea, i està molt bé que un ajuntament com el nostre digui, va, anem a fer una moció, però això, amb tot el respecte, és molt difícil, és David contra Gualiat, és a dir, ells es creuen molt i els d'aquí es creuen que no es pot fer res, i aquest és el problema. Sí, és una moció que jo penso que se segueix fa molts anys, fa molts anys, perquè aquest problema el tenim fa molts anys,
i molts més municipis, no? Generalitat. I anar escalant aquesta normativa que hem comentat al principi d'atenció al client que porta 10 anys en el Congresso, s'hagués també iniciat d'aquest tipus, no? N'és igual, 10 anys, però fa 10 anys. No ara, m'entens? Fa 10 anys, perquè aquest problema el tenim des de fa moltíssims anys,
i cada cop que la gent es queixa, jo m'en dono compte, i no tenim manera... Jo he reclamat a les empreses, i el primer que en diuen les empreses, i amb dret a llei, és que vostè m'envia aquesta comunicació des de l'oficina consumidor, i aquest senyor no és consumidor, perquè casualment, com ha dit, el cablejat era de Digi, i ell era client de Movistar, i llavors diuen, és que per què m'està dient alguna cosa, si jo...
Vostè, jo soc digi, el client no és de digi i, per tant, no em pot reclamar. No tenim una relació contractual. No, contractual no, és extracontractual. I aquesta és més complicada de gestionar.
En fi, Oriol, doncs comencem forts, eh?, aquest gener. Oriol, moltíssimes gràcies. Només recordar on i quan visites aquí Vilassà de Mar i també altres pobles de la comarca. Aquí Vilassà estem els dimarts a la tarda de manera telefònica i els dimecres per la tarda i dijous pels dematins de manera presencial. I altres municipis, doncs, des de Tallà, Premià, fins a Calella, Arenys, Palafolls, Malgrat... Canet, Cardadeu... Canet, Cardadeu, Montvaló, ja no ho recordava ni jo.
Que torna de vacances i encara no sap si és avui bacanet o Montmeló. Que per cert, ahir està Montmeló i feia moltíssim de fred. Sí, no? Fa fred. Molt més que aquí. Això el consumidor no ho pot arreglar. Abans sorties i deies, ho estiguin fred, perquè era l'habitual, que el mes de gener fes fred. Ara això és notícia. Ara és notícia que faci fred el mes de gener. On hem anat a parar? Sí, sí, sí.
En fi, Oriol Contreras, responsable de l'OMIC, l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Moltíssimes gràcies. El mes que ve, ja més de febrer, ens hi tornem a posar en un nou espai per parlar de consum i dels consumidors. Que vagi molt bé. A vosaltres, gràcies.
Les notícies de les 11.
Molt bon dia de nou. El govern de l'Estat espanyol i la Conferència Episcopal han tacat un acord per reparar i reconèixer les víctimes d'abusos sexuals en l'àmbit de l'Església, per les quals ja no és possible la via judicial, ja sigui perquè el cas ha prescrit o per la mort de l'agressor. La intenció és crear, doncs, un sistema mix-Església-Estat amb la participació de les víctimes i que les reparacions vagin a càrrec de l'Església. El ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, el president de la Conferència Episcopal, Jesús Díaz,
i el de la Conferència Espanyola de Religiosos, Jesús Díaz Sariego, firmen l'entesa avui a Madrid. L'acord arriba després que els bisbes espanyols acceptessin el novembre passat la proposta del govern en què es proposava que les víctimes d'abusos sexuals que no volguessin dirigir-se a la comissió impulsada per l'Església ho fessin a través del defensor del poble.
Des d'ahir ja no és obligatori portar mascareta per accedir a centres sanitaris, sociosanitaris o residències, segons informava la portaveu del govern, Sílvia Paneque, en roda de premsa, la decisió del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és conseqüència de la millora sostinguda de la situació epidemiològica de la grip, amb una evolució també favorable dels ingressos hospitalaris.
La consellera ha dit que la recomanació d'usar mascareta continua vigent per a aquelles persones que tinguin símptomes de grip o de refredat i que es tinguin en l'àmbit sanitari o sociosanitari, especialment si tenen contacte amb persones vulnerables.
La incidència estimada de la grip es manté per sobre del nivell moderat de transmissió. Se situa en 248 casos per cada 100.000 habitants, segons les darreres dades del Sistema d'Informació per la Vigilància d'Infeccions de Catalunya, corresponents a la setmana compresa entre el 29 de desembre i el 4 de gener.
Matí complicat, prop d'un centenar de tractors pagesos de les comarques de Girona bloquegen des d'aquesta matina dalt l'autopista AP7 i la Nacional 2 a l'altura de Puntós i Borrassà a l'alt Empordà. A causa de les manifestacions hi ha dos quilòmetres de retenció, dos quilòmetres llargs a l'AP7 a basc en sentit nord.
i es fan desviaments des de la sortida 40. També hi ha més de 5 quilòmetres de congestió a l'AP7, en aquest cas a Borrassà, en sentit gironar i es desvia el trànsit per la sortida 28. Paral·lelament, els pagesos de la Catalunya Nord estan concentrats al peatge de Perpinyà a sud de l'autopista a P9, on han cremat.
diferents pneumàtics. Fa molt pocs minuts també que els pagesos s'han manifestat al voltant de la port de Barcelona. La pagesia protesta contra la signatura de l'acord del Mercosur prevista per la setmana vinent. Protesten per la política agrària europea, especialment per l'acord amb el Mercosur, com dèiem, i les retallades previstes a la política agrària comuna.
La policia del Servei d'Immigració dels Estats Units ha matat una dona de 37 anys que anava en un cotxe en un control a Minneapolis. Quan la patrulla de la policia li ha demanat que sortís del vehicle, ell ha intentat arrencar i han obert foc contra ell a sang freda. Centenars de persones...
han anat fins al lloc dels fets per protestar per l'acció dels agents migratoris. Tal com s'observen un vídeo difós a la xarxa social X, l'antic Twitter, la dona ha estat abatuda a trets mentre agents del Servei d'Immigració i Control de Duanes, l'AIS, realitzaven un operatiu a Mineàpolis. Més informació d'aquí 60 minuts.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs res, que ja ha passat una setmana més i ja tornem a tenir aquí en Jordi i l'Elisenda, que ens porten al punt de trobada. Elisenda, Jordi, què tal? Com esteu? Bon dia. Bon dia. Ja ha passat una setmana. Sí, eh? És que... Ràpid, ràpid. Com si fos una tarda. Com si fos ja està, eh? Com ha anat el primer? Molta gent us ha parat pel carrer, suposo que sí, no? No podem ni sortir de casa. Som famosos. Ja m'imagino. No parar. D'aquí res, hauràs de posar una catifa vermella perquè entrem. Ara mateix. Ara crido a producció. Exacte.
Oh, sí, una catipa vermella. Escolteu, gràcies per tornar amb nosaltres un dia més, una setmana més aquí a la ràdio. A vosaltres per tenir-nos. Què, ens porteu al punt de trobada? Sí, comencem, si et sembla. Anem, anem, anem. Som-hi.
Segur que molts encara recordeu aquest moment.
Efectivament, el moment del concursant Montoya de la Isla de las Tentaciones de Telecinco es va fer tan viral que fins i tot va arribar a altres països com Itàlia o als Estats Units. Aquest programa és un clar exemple de com cada temporada es generen nous personatges que ocupen hores de pantalla i que després de participar-hi alguns d'ells ja tenen un peu posat en altres programes de telerealitat de la casa com pot ser Gran Hermano VIP o Supervivientes.
Però aquí no acaba la cosa, ja que aquests programes també són un bon trampolí per a l'èxit a les xarxes socials. Les marques aprofiten la popularitat d'aquests personatges per fer-los servir com a prescriptors i influenciadors, alguns millor que d'altres, cal dir. Tot això, però, no és nou. Bé, la part de les xarxes socials, sí. De programes d'on han sortit personatges televisius han existit tota la vida,
recordareu noms com Cròniques Marcianes o Esta noche cruzamos el Mississippi, que en són dos exemples ben clars. D'aquí van sortir personalitats com Cristina La Veneno, El Arlequin, Juan El Golosina, Ámbar, Tamara, Llorena, tots aquests noms la mateixa persona, etc. Doncs a tot plegat en volem parlar avui. La tele d'abans, la d'ara, els personatges que ens han deixat la televisió. Baixem a la plaça al punt de trobada.
Elisenda, hi tornem a ser. Ja hi tornem a ser, Jordi. Aquí a la plaça, en aquesta plaça magnífica. Sí, sí, parlant una mica de... Avui? De la tele? Avui a la ràdio parlem de la tele. Exacte, mira, tu. Tu mires molt la tele? Doncs bastant, bastant. Sí, sí, puc dir que soc una mica teleaddicta. Sí, eh? Sí, sí. Però bé, ara ha canviat molt la televisió, eh? Clar, no és el que era. Respecte a la meva època.
que d'això en venim a parlar. Sí, d'això en parlarem avui. Sí, sí, sí. Doncs jo t'he de dir que mirava molt la tele quan vivia a casa dels meus pares, quan era petit i adolescent, però ara, des que visc a casa meva, o sigui, a casa meva, fora de casa dels meus pares, són ja 12 anys i són 12 anys que no tinc una tele física. Que bé. Llavors...
Sí, suposo. Llavors, quan vull veure la tele, em poso amb l'ordinador a veure, a recuperar algun programa, rarament veig alguna cosa en directe, ho veig després, ho recupero, però quan torno a casar els meus pares, l'altre dia us comentava que he estat aquest agost cinc setmanes, doncs vaig aprofitar també per estar al sofà i estar veient els programes de la tele, que hi ha moltes coses...
Però tampoc hi ha tantes d'interessants. Potser també perquè és agost. També perquè pots triar això que em dius ara. A mi em recorda quan jo era més petita o més jove que no teníem totes les plataformes que hi ha ara i anàvem en canals.
I anàvem a directe als programes que feien a directe, i era el que ja havia. I no hi havia tants canals com hi ha ara, tampoc. Quins canals recordes quan tu miraves la tela de l'Ostit? Mira, quan era petita, ja parlo que jo veia la 1 i la 2, Ràdio Televisió Espanyola. I després, la TV3, quan jo tenia 7 anys o així, va començar TV3, que estàvem tots davant del televisor. Com recordes aquell moment? Ui, jo el recordo emocionant.
Molt, molt emocionant. Sí, sí, va ser un moment molt emocionant, perquè era una fita a la televisió catalana, no? Perquè fins a aquell moment no hi havia televisió en català. No, no hi havia. Llavors van fer TV3 i va sortir el Joan Pere. Jo no sé si tu ho has vist mai, això. No, perquè jo no havia nascut encara. Perquè la tele aquesta va fer 40 anys l'any passat, crec, no TV3, i jo en tinc just 30. És veritat, i no ho has mirat mai, eh?
No, just per l'aniversari sé que van fer com algun programa especial de l'aniversari, del començament, i van fer com algunes entrevistes a gent, a periodistes, que van estar en aquell moment per començar la tele. Sí, sí, sí. Però, clar, no he recuperat mai aquest moment de començar. Doncs va ser un moment molt especial per tothom. Jo me'n recordo que estàvem asseguts, que estàvem davant de la televisió, i que... Sí, sí. Ostres, i com es va anunciar això? Aquesta sintonia. Senyores i senyors, bona tarda.
Amics, avui, 10 de setembre de 1983, us saludem per primera vegada des de TV3, Televisió de Catalunya. Agraïm a Televisió Espanyola que ens hagi donat la benvinguda ara fa uns moments des dels seus estudis de Sant Cugat. I a tots vosaltres que hàgiu triat aquest canal en català.
Sí, ja t'ho dic, emocionant. I tu estaves davant de la televisió? Jo estava davant de la tele, jo tenia 8 anys. Clar, jo ja tenia 8 anys. Ja entenies el que passava. Recordo el moment amb la família, amb el sofà. I quina oferta hi havia llavors en aquella televisió?
Bueno, hi havia algunes sèries, jo recordo, clar, jo era molt petita, però recordo que hi havia una sèrie que es deia Dancing Days, que era una sèrie brasileña, i després el Dallas, no sé si et sona, Dallas en català, que era, o sigui, va ser tothom allà a la tele amb el JR parlant català, no? Sí, sí, era un moment també de reunió familiar, era una altra cosa, ara és diferent.
Escoltàvem aquest discurs del Joan Pere, que donava les gràcies a la televisió espanyola, i això em porta a parlar de la competència entre canals de televisió, perquè en aquell moment hi havia 3, la televisió espanyola, la 1 i la 2, i TV3.
I ara hi ha moltíssims canals i hi ha sempre com aquesta competència cada temporada per veure... Bé, cada temporada i gairebé que cada dia per veure qui fa les millors audiències, qui porta el millor convidat, qui s'emporta els reconeixements, etc. Això era tan així també en aquell moment?
Jo no ho recordo. Ara és tota la polèmica. Aquesta competència entre el Pablo Motos de l'Hormiguero i el David Broncano de la revuelta. És que em sortia la resistència, però la revuelta. Tota aquesta competència ferotxa tampoc no la recordo. La tele era més divulgativa fins que van arribar als anys 90. Ara en parlarem, però la tele era més divulgativa. Hi havia programes educatius...
Recordo un programa que es deia Planeta Imaginari, que era molt educatiu pels nens. I aquestes audiències no hi eren. Jo crec que van venir després. També era televisions públiques. Jo crec que van venir després amb les privades, quan va haver-hi tota l'auge dels anys 90, amb...
Clar, que era un producte de consum i llavors interessava que la gent consumís la televisió perquè vivien de les publicitats i de tot això. Ara deies que era una televisió molt més divulgativa i també hi havia programes per nens i m'ha vingut al cap que aquest estiu justament estàvem amb el meu pare mirant la tele i no sé què posaven a la tele i ja estaven los payasos de la tele.
I el meu pare em va dir, això ho mirava jo quan era petit. La Laetitia Sabater, aquesta senyora, que ara la veiem bailant la salgipapa, aquesta senyora feia programes per nens. Sí, sí, sí. Però jo ja, i aquí ja era una mica més gran, però sí, sí, la Laetitia Sabater va començar a fer programes per nens. Però que això s'estilava molt, això és molt heavy. S'estilava molt, això, la Laetitia Sabater...
Els programes, hi havia la Teresa Raval que cantava per nens, però això era ja més antic, eh? I tots aquests programes, sí, hi havia molts programes infantils, també. I després hi havia el gran programa dels anys 80, La bola de cristal. Amb l'Alaska, no? Amb l'Alaska, era un programa fantàstic. Era un programa molt modern per l'època.
Jo recordo la Bruja Veria, no sé si et sona, Jordi. O sigui, em sona de haver vist coses a la tele perquè a mi m'encanta tota aquesta cultura pop, drag i tal, i m'ho miro. Però de què anava aquest programa? Perquè jo realment no sé de què anava. Jo també era molt jove i el veia, però tampoc no... Era perquè era molt modern, llavors anava sobre divulgació, era molt punk, llavors sortia a l'Alaska cantant, de la mòvida madrilenya, i jo recordo que això que m'impactava de lo modern que era, i de lo punk que era.
Podria ser, això crec que va ser uns anys després, però crec que a TV3 hi havia l'Sputnik o alguna cosa així, es deia? Sí, sí. Podria ser alguna cosa similar? No, perquè l'Sputnik era més de música, també hi havia música, però aquí hi havia més xerrada, o sigui, parlàvem d'altres coses. Com un magazín, potser. Era com un magazín, hi havia també uns ninots, com si la bruja veria, era un titella, llavors era tota una barreja d'una amalgama. I això ho feien? Una nit a la setmana o era totes les nits?
Crec que una nit. Jo t'ho dic, eh? Jo t'ho dic que era petitona i el veia així de tant en tant i crec que era una nit. Jo recordo que això sí que m'impactava una mica, saps? Al principi comentaves, no?, just quan va néixer TV3, que us vau reunir tots davant de la pantalla. Aquesta cosa de reunir-se tota la família a veure la tele, això és una cosa que jo crec que s'ha perdut, no?, perquè és que ara com que cadascú...
Existeixen les plataformes, que ara en parlarem de quin paper també juguen les plataformes en tot plegat, però ara en una mateixa plataforma pots tenir diferents perfils perquè cada membre de la família mira una cosa diferent. I aquesta cosa de, val, és diumenge, ens seiem tots davant de la tele. Jo recordo quan fèiem Vendalpla, que crec que era els diumenges a la nit, ens asseiem amb els meus pares a veure Vendalpla i era un cop a la setmana. Ara les sèries tu pots començar a les 8 de la tarda i a les 12 de la nit ja t'has vist tota la temporada. Clar, clar, perquè tu Vendalpla, que era...
Doncs jo ben del Pla tenia potser 8 anys o així, més o menys, jo crec. Clar, encara no hi havia tot el tema a les plataformes. Clar, clar, clar. Sí, ara és diferent. Sí, 9 anys, potser, més o menys. Això que dius tu de compartir... Vull dir que ara tenen perfils diferents i cadascú veu el que vol en el seu... Bueno, quasi individualment. En el seu dispositiu. Tu et poses a l'altra habitació, a l'altra menjador i l'altra no sé on. Sí, sí, és veritat. Però això seria com... És trist que s'hagi perdut aquesta cosa de perdre...
aquesta convivència de veure la tele, no?, de tots junts. Sí. No creus que... Fa com... No pena, però era un moment com maco de reunir tota la família i que la televisió reunia tota la família. Sí, sí. I ara això com que s'ha...
Sí, s'ha perdut una miqueta, s'ha perdut una miqueta. I abans també, bueno, ara això, també les plataformes tenen molta oferta, però abans no hi havia totes aquestes plataformes. També ja recordo els videoclubs, que tu no sé, clar, jo això no sé si tu ho has experimentat o no. N'he vist, però ja com cap al tram final de quan ja després anaven tancant...
Clar. Que anaves a llogar una pel·lícula, no? Clar, sí, sí, llavors hi havia molts videoclubs per diferents. Llavors, depèn del videoclub que anaves, era més blockbuster, depèn del videoclub que anaves, era més alternatiu. I clar, era anar a llogar la pel·lícula al videoclub. Clar, jo crec que la vostra generació això no ho ha viscut. No, jo de petit sí que algun cop vam anar a llogar alguna pel·lícula, però després ja es va com perdre.
Després parlàvem també d'això, d'aquesta competència de les televisions, que ara és molt més potent, podríem dir. I després també això fa potser que ens porti a que quan comença la temporada hi hagi com aquests esdeveniments per presentar les noves temporades de les televisions. Clar.
Jo ara potser també és perquè m'hi fixo, no només televisió, sinó també ràdios, eh? Jo potser també és perquè ara m'hi fixo més en aquestes coses, perquè m'interessa més, però no recordo que a fons això fos així, que sigués tan esdeveniment de... No, no ho era. Jo crec que va una mica lligat a això que dius d'aquesta compatibilitat entre cadenes, perquè això no era tant així. Jo no ho recordo, vaja, era una altra cosa.
I durant aquells anys que l'únic que hi havia era la ràdio-televisió pública, durant molts anys la televisió privada, sobretot els anys 90, els 2000 i alguna cosa, ha estat una televisió entre Antena 3 i Telecinco, que s'han anat repartint el joc i han tingut les màximes audiències...
Però sembla que últimament la televisió pública està recuperant una mica i està marcant una mica també el relat i guanyant aquest lideratge contra les dues cadenes principals. De fet, aquest últim agost ha estat les pitjors dades històriques d'audiències de Telecinco, de Mediacet, quan havies sigut.
Telecinco va ser, jo recordo als anys 90, no? Qui no recorda quan van aparèixer Telecinco, Berlusconi i les seves... Mama Chicho me toca, me toca cada vez más Mama Chicho me toca, me toca, me toca, deténeme tú Mama Chicho me besa
Jordi, jo no sé si tu havies arribat mai a veure les Mama Chicho. Doncs, o sigui, no he vist el programa, però sí que he vist algun cop algun vídeo de les Mama Chicho, aquesta cançó la conec, però també sóc una mica una rara avis perquè a mi m'encanta totes aquestes coses i m'ho miro.
Però això va marcar també una mica. Sí, va marcar. Això va ser la meva adolescència. Jo no sé si la gent de la teva generació la recordarà, però als anys 90 va marcar un abans i un després de les televisions. Quan van aparèixer les cadenes privades, Telecinco era del senyor Berlusconi i va portar d'Itàlia. Va exportar? Importar. Importar, no? Sí, va importar.
Va importar d'Itàlia una manera de fer televisió. Era una manera de fer televisió. Aquí no estàvem acostumats, suposo. No estàvem acostumats. Quan vam començar a sortir tots els programes de telerrealitat, tot això, van començar a haver-hi uns nous programes que a mi també em van impactar. Va començar amb el programa Tutti Frutti,
I amb la Mama Chicho, llavors, era com també el paper de la dona a la televisió, no? Com la van anar també situant en un lloc de donar objecte, de vedet, no? Llavors, a part d'això, van començar a sortir nous programes, com el de Esta noche cruzamos el Mississippi, que tu ja ho has dit a l'editorial, amb el Pedro Navarro, que també va començar a ser una mica l'impulsor dels programes més de morbo, més de... Sí, com aquests late shows, però més... Sí, una mica més morbosos, amb...
Una mica, i després jo seguia, bueno, seguia sí, clar, perquè a la meva època veia molt cròniques marcianes, no? I aquí cròniques marcianes amb el Javier Sardà, no? Sí. Que va començar a posar sobre la palestra a la televisió personatges, no?, com hem comentat a l'editorial, que ara tornen a estar com de moda, no? Sí. Recordem a Tamara, no?, la cantant Tamara, que ara es diu Llorena. Llorena.
I ara s'ha fet una pel·lícula que la fa la Ingrid García-Johnson sobre ella. Una sèrie. Una sèrie, perdó. Sí, sí, una sèrie que la fa la Ingrid García-Johnson i tot el que envoltava Tamara i Llorena, bueno, Tamara en aquell moment, i totes les figures de Cròniques Marcianes que hi havia des de Leo Renardo Dantes...
al Paco Porras, a l'Arlequin, tota aquesta gent. Llavors, també es planteja a la pel·lícula, a la sèrie, perdona, com tota aquesta gent es va portar en un límit, i que nosaltres ara som com joguines trencades, en aquest sentit.
Sí, que això ara, amb el punt de vista d'ara, ho veiem i diem, ostres, com és possible que això pogués passar a la televisió, a màximes audiències, com aprofitar aquests personatges per riure sent d'ells i, bueno, fer-los passar com algunes situacions incòmodes o límit, i ara és una cosa que seria impensable.
És que nosaltres els vam integrar, o sigui, hi havia un senyor que es deia Pozí, que anava dient, no sé si recordes, i nosaltres els vam integrar, llavors ja era una manera com, bueno, de riure, no? I ara també he sortit, mira, aprofitant això, el Paco Porras, que era un senyor...
que també surtia a Cròniques Marcianes, el Javier Cárdenas, que era un col·laborador, va fer una pel·lícula i també el va portar a fer-se mal en un accident. I ha guanyat el judici ara, 20 anys després. Com ha canviat la vostra generació? Vosaltres, jo no sé si tot això ja...
No, ara el nostre és les parelles tòxiques i les banyes entre parelles de programes com Isla de las Tentaciones i Grans Hermanos i tot això. Seria com el que ens toca, diguem, entre moltes cometes de la nostra generació. Ja, ja, ja. Però sí que és veritat que en aquest sentit ha canviat moltíssim.
I això em feia reflexionar també perquè tu vas veure el naixement de TV3 i vas veure també el naixement de Telecinco. De Telecinco d'Antena 3, sí, sí. I en aquests tipus de programes que aquí no estàvem acostumats, això segurament va marcar...
va ser a nivell social. Segurament que d'això se'n devia parlar molt al carrer, no?, d'aquests tipus de programes, no? Sí, sí, clar, va haver-hi un canvi. Llavors nosaltres, clar, en parlàvem i ja t'ho dic, o sigui, inclús vam integrar tots aquests personatges, no?, i els vam integrar. I demanar a parlar, suposo, no?, i això.
La manera de parlar, la manera de... I clar, jo crec que ara... I també això que dèiem del paper de la dona, també ho vam integrar. Ara jo veig sèries que penso, ostres, dels anys 90, i penso, ostres, ara no sé si tot això es podria fer o acceptar.
Clar, és que era una televisió i uns programes on la dona, bàsicament, ja ho has dit abans, però hi havia com un munt de balets de la tele que eren dones que anaven vestides amb quadres robes i estaven allà com de figura de noia mona fent un ballet...
I això, la televisió no va plena, ara és una cosa que fa... I ara hi ha dones molt potents, no? Ara hi ha, per exemple, dones que porten late shows, no? La Enar, l'Enar. I llavors dius, ostres, hi ha dones que tenen coses... Bueno, que se les potencia d'una altra manera, no?
Sí, que al final la dona no cal que estigui només relegada a ser la mujer florero, sinó que també pot liderar, i encara falta molt que liderin projectes. Parlant de liderar projectes, una de les cares reconegudes dels últims anys de Mediaset...
Hem sabut que aquesta nova temporada, un nou començament també per ella, la parlo de la Marta Flitsch, que va ser la copresentadora de Todo es mentira, a 4, juntament amb el Risto. Aquesta nova temporada ha començat a director El Grano a les tardes de Televisió Espanyola.
doncs això que dèiem, que al final també hi ha dones que poden estar al capdavant de projectes importants, rellevants, i en aquest cas de televisió espanyola. I no és l'única cara de Mediaset que ha marxat, perquè també segurament que molts recordareu el David Cantero, el presentador dels informatius de Telefica durant molts anys, que el van acomiadar i ara està fent les tardes a la Ràdio Nacional d'Espanya.
Això ho vull lligar també amb el que deia al principi, que al final també la ràdio i televisió pública està com ara tornant a marcar una mica el relat. Això de que cadenes es robin una mica els presentadors i tal, això és una cosa que ha passat sempre.
Sí, jo crec que sí que ha passat sempre. Ha passat que ara, com tot, hi ha més competència, hi ha més cadenes, llavors tot també s'augmenta, perquè hi ha més, més, més, més de tot. Hi ha més possibilitats. Exacte. I parlem de les plataformes, et sembla, que n'hem comentat al principi, i ho hem de sortir així una mica a l'aire, que dèiem, que hi ha com aquestes plataformes, i tu en un moment del que tu deies, dius, clar, és que hi ha molts de canals, ara tal, no sé què, moltes opcions...
Però jo també reflexiono, al final, quan tens tanta varietat, arriba un moment que no saps què veure. Catxatura. Sí. Catxatura. Que abans hi havia l'1, l'2 i TV3 i, bueno, miraves una cosa a l'altra. Però ara hi ha un moment que dius, mira, doncs saps què? No miro res. Sí, perquè no tens temps. Perquè tothom van dir, has vist aquesta sèrie? Has vist aquesta sèrie? Has vist aquesta sèrie?
i al final dius, és que jo no sé, no tinc més temps i a més, clara, no, i a més és una cosa molt divertida, no, que és com això on es veu, no, tot està diversificat HBO, Apple TV Netflix, Disney Channel llavors dius, però és que jo no puc tenir és que necessites un sou per pagar tot això exacte, no puc tenir tot això, no
Com recordes tu el començament d'aquestes plataformes? Perquè, d'alguna manera, les meves generacions ho hem viscut amb el tema tecnològic, que ja ho hem portat una mica més baix del braç, però la teva generació, que va venir a un món, diguem... Com ho vas viure, tu, això de les plataformes? Jo bé, a mi em va agradar. Però és que ara és veritat que hi ha massa oferta...
Però al principi, quan hi havia Netflix i HBO, sobretot amb HBO, que feien sèries molt potents, a mi em semblava molt interessant. Era una molt bona oferta. Era molt bona oferta, però sí que és veritat que ara... Ens hem passat a frenar. Una mica, per la meva opinió, però una mica massa.
Sí, potser també deies que al principi hi havia molt bones sèries. Clar, no hi havia tanta oferta de plataformes. Potser hi havia més pressupost o dedicava més pressupost a fer sèries. Creus que la qualitat de les que ja ara ha baixat, potser? Se'n fan tantes que hi ha molt de... Clar, abans sempre hi havia la sèrie, quan van començar les plataformes.
I ara n'hi ha moltes. El que passa és que sí que hi ha algunes que estan bé i altres que no tant. Però... Bé, més o menys. Això que n'hi ha que estan bé, n'hi ha que notant, potser també ha passat una mica com tot, la qualitat. Sí, sí. Doncs escolta'm, Elisenda, ha estat, com sempre, un plaer tornar-nos a trobar aquí avui, en aquest punt de trobada, en aquesta plaça. Ens tornarem a escoltar ben aviat i fins aleshores ja sabeu que sigueu com sigueu, sigueu vosaltres mateixos,
perquè no hi ha millor punt de trobada que... Una bona conversa. Moltes gràcies. Molt bé, nois, ja hem aterrat un altre punt de trobada apassionant avui al món de la tele. Elisenda, creia que no en parlaries, però no m'has fallat. No m'has fallat.
Home, J-R. Home, clar. Ho sabem. I la, bueno... I la Suelan. I la Pam. I la Lucy. I en Bobby. I en Bobby. I aquí sortia... Es veia part del Southport, que era la casa dels Ewing. I aquí deien... Doles. Sí.
I aquí el pas va ser que primer feien dijous per TV1, en castellà. I com van començar diumenge a la nit per TV3, no ven del pla diumenge, era dilluns. Era dilluns. Doncs van començar diumenge. Clar, hòstia, ens va sobtar molt que parlés en català, però estàs a dir ens vam acostumar perquè les veus de doblatge en català són impressionants. De fet, gairebé tots els doblatges castellà són per actors i actius catalans per allò del deix, no? Sí, sí.
I hi ha una cosa molt curiosa, que aquí es va fer famós una frase que li deia... Suelen, ets un pendó. Però aquesta frase mai la van dir. És a dir, ens la van fer nostra. Això és per cultura popular. Mai la va dir. És una fake new del moment, no? Després recordarem la tele en blanc i negre, diuen dos canals, però un altre cos, el nostre pas tecnològic va ser quan es va crear el comandament a distància. Clar, és veritat. Clar, perquè...
Normalment era el petit de la família, jo, que s'havia d'aixecar. Canvia el canal, puja el volum, era una tele... Això és un trauma que li ha quedat al Jaume, eh, Lisette? Ens ho tornàvem una mica, però probablement era el petit. Aleshores, a la tele de l'habitació dels pares hi havia una tele que normalment portava un transformador immens més gran que la tele. Normalment era teletronja, Telefunken, que era la marca del moment.
i quan s'espatllava, perquè l'antena era aquella que s'havia de posar, sempre hi havia una frase a casa molt divertida que era... És d'ells.
és d'ells, vol dir que quan no es veia a la tele, és d'ells. Volquem dir, no t'aixequis que és d'ells. No t'aixequis que és d'ells. Heu parlat de Teresa Raval, al meu primer concert. El meu primer concert, sempre recordeu. Després va venir la Xuxa, que va ser un altre concepte. Una cosa diferent. I, en fi, escolta, que heu tocat fibra, heu tocat fibra avui, eh? Que bé. Jordi Elisenda, us espero la setmana que ve. I tant, que sí, gràcies. Vinga. Gràcies.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs un minut per damunt de dos, quarts de dotze. En cedem la segona part, segona hora i mitja. A mi m'agradaria que veiéssiu les cares que tinc ara mateix aquí davant de la tertúlia, perquè estaven de hi-hi-ca-ha i ha sigut obrir el llum vermell i s'ha encat tota sèrie. Sobretot una que no diré que es diu Júlia, però que ho sapigueu.
Doncs arriba el moment de la tertúlia jove, una tertúlia que porta l'alumnat dels dos instituts fins a la ràdio, una representació de l'alumnat de quart d'ESO, i avui tenim tertúlia purament 100% femenina, i avui ens visita l'alumnat de quart d'ESO del Pere Ribot. Noa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, la veritat. Sí o no? Molt nerviosa, però... Per què? Per què? Perquè em fa vergonya parlar en públic. Però si no has callat...
Bueno, però... Des que has entrat aquí no has canyat? Ja, ja. Llavors, que fa vergonya. Tu, en general, ets vergonyosa o no? No, soc molt extrovertida, sobretot amb les meves amigues. Aleshores, on està el problema? Al micro, al micro.
No, no, dic, pregunto'l, si el problema és el micro. Ah, sí. Ah, vale, vale, mires el micro. Hi ha més auriculars d'aquests. Bueno, bé, no? Hòstia, sempre esteu amb auriculars, vosaltres? Ja, és veritat. Bueno, aneu amb els airs, allò més... S'ha posat de moda, això, pel carrer? Sí. Us en recordeu? Sí o no? Portàveu auriculars d'aquests pel carrer? No, jo no. Tu sempre anaves amb auriculars d'aquests, eh? Clar. Molt bé, molt bé. Nerea, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Nerviosíssima. Sí, la veritat. Sí, es posa la mala cara i tot. No passa res, Nerea. Ai, sí, sí, Nerea. Escolta, què tal? Com ha
Molt bé, la veritat. Sí, les festes bé, tot això, eh? Sí, i a vegades el meu cumple, llavors... Quan? El 24 de desembre. Oh, molt bé, com el nen Jesús, quasi. Sí. Quants anys has fet? He fet 15. 15, 15, molt bé, no? Sí, soc de les petites. Molt bé, molt bé, molt bé. Sí. Júlia, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Per què estàs tan nerviosa? No, no, estic nerviosa, estic contenta. Acosta't al micro. Estàs contenta? Clar. Per què? Però no, però a veure, que t'acostis tu i el micro a tu, així. Ah, vale. Ara anem bé.
Estàs contenta per què? Per això és el primer cop que vinc a la ràdio. Avui he començat l'institut. Tenies ganes? Sí. L'única alumna que tenia... Eh que sí, era l'única? Sí, per bé. A mi que ho vaig preguntar, si en tens ganes, a tu... Tu tenies ganes, eh? Una mica, sí. De veure el meu entorn, la gent que em porto... I Nadal bé, no? Com si ha anat bé, Nadal? Sí, bueno, molts regalets. Bueno, això és bo, no? Sí. Molt bé, el que t'esperaves...
Han sigut pocs, però amb quantitat, saps? Amb qualitat. Sí. Pocs, però amb qualitat. Clar, clar. Te'ls mereixies? Clar, que me'ls mereixo. Preguntar-hi a la meva mare. Vols que la truquem? Bueno, ara no, que està treballant. Ah, vale. Arlet, bon dia. Hola, bon dia. Ui, l'Arlet, bon dia. Com estàs? Molt bé. Estàs nerviosa? Bastant. Per què? No sé, la veritat. Que ets nerviosa, tu, a la vida. Sí, molt. Sí? Per què? Sí.
No sé. Quina situació et posa més nerviós a la vida, tu? Els meus partits de bàsquet. Ah, que jugues a bàsquet? Sí. Amb qui? Amb les meves companyes. Home, ja, però amb quin equip, home? A Badalona. Ah, amb el Joventut? No, al Sant Josep. Home, és un clàssic aquest, de Badalona. Escolta una cosa, i tu jugues a... I és el que més nerviós et posa? Sí, la veritat. Més que un examen? Sí. Hosti.
Sí, sí, molt més. Molt bé, molt bé. Doncs escolteu, avui parlem de tot, de consumisme nadalent, com anant les festes, etcètera. Comença ara mateix i en directe la Tertúlia jove. Som-hi!
Júlia, tu tranquil·la, que ho has fet molt bé, que em fa així el senyal. Ho hem fet bé, ho heu fet molt bé, ho heu fet molt bé. Ara es tracta que xerreu molt, eh? Bueno, escolta, consumisme nadalenc, són unes festes de consum o hi ha alguna cosa? Sí, la veritat és que sí. Sí, no? Sobretot de menjar. Sí, els dolços, com el suchar, a mi m'encanta el suchar. Sí o no? Sí, i els ferreros. Oh, sí o no? Sí, la veritat. Què és el que més us agrada del Nadal? Del Nadal, què és el que més us agrada?
La família. Els regals. Bueno, sí, els regals. Els regals, la família? Per mi la família, perquè som una família molt gran i costa que ens veiem... Quan sou?
Tinc 15 cosins, quasi. 15 cosins? Quasi no. O 15 cosins, quasi. És que jo compto les parelles dels meus cosins. Home, clar. Clar, són cosins també. Ma mare té set germans. Uau, quan es reuniu tots és un festival, no? Sí, sí. I viuen tots aquí o hi ha gent de fora? No, no, tots al Maresme. Toma, o sigui, quan es reuniu tots... Sí, bueno, no...
És que ara bé, això es sap. Ara bé, hi ha molta gent, més problemes. Què dius ara? Clar que sí. Bueno, clar, és com la classe, com més hi ha la classe de problemes. Molt bé. I tu, Arlet, bé també tot? Sí, molt bé, molt bé. Preu-li nota al Nadal, va, a totes les festes. Jo crec que... Noa, del 0 al 10. Jo un 8. Un 8. Nerea? Un 7. Un 7. I un 9. Un 9? M'agrada molt l'hivern.
Per això el fred que el caló. Molt bé, molt bé. I tu, Arlet? Un nou, també. Un nou, eh? Escolta, i el regal que us ha fet més il·lusió? Roba, jo crec. Roba, no? Jo maquillatge de marca, perquè volia i m'ha fet molta il·lusió. Sí o no? Quina marca? Pots dir-ho, pots dir-ho. Bueno, és que no sé si es coneix. Huda Beauty, Rare Beauty... Tot beauty? Sí, tot beauty. Molt bé, molt bé. Aniré a roba, és el fàcil. Què vols, aniré a roba?
Tot es foteu el mateix. Què voleu, roba, però roba què? És el millor. Voleu una, no sé, una samarret. No, roba, ja, però roba, quina roba? Jo aquest Nadal he demanat una cosa diferent. He demanat, que és un dels regals que m'ha fet més il·lusió, és un casc de moto. Carai, i te l'han fet? Clar. Però que tens moto? No, encara no. Ah, vale, vale, he començat una mica pel... No, vaig a Copiloto.
Ah, molt bé. Sí. I t'han regalat el casa-moto. Sí. Ja l'has estrenat o no? No, haig d'anar a Barcelona a buscar-lo. Ah, bueno. Llavors, un cop el tinguis ja, amb qui n'hi has amb moto? El dissabte vaig. Amb qui n'hi has amb moto? Amb una amiga. Sí o no? Sí. Ja et fa il·lusió, eh? Sí. Molt bé, molt bé, molt bé. I tu, Arlet, quin és el regal que més il·lusió t'ha fet? Una colònia. Sí? Sí. Quina colònia? Eh... és que... es diu Zàdic. Ah, molt bé. La coneixeu? Sí, Zàdic Voltaire. Olora molt bé. Toma.
La portes avui? No, és que l'avui reservaves moments importants. Per exemple, quin serà el primer moment important que l'Arleta es trenera a la colònia? Doncs quan hagi de quedar amb algú així important. Amb la parella.
Hombre, si apareix... Ah, que no, que no ha aparegut. Ah, no, jo què sé. No, no tinc, encara. Algú té parella aquí? No, de veritat. Vau anar a veure els Reis o no? Sí, a Mataró. Vosaltres tres. Qui sou vosaltres tres? L'Arlet, la Noa i jo, la Iria. Jo no. Tu no? No. No passin recordar que venia els Reis. És que he estat una setmana sense sortir de casa. Per què? Jo tenia ganes.
Clar, que tenies que has de tornar a l'institut, si has de donar setmana a casa. Clar. I per què no has sortit? No, perquè he quedat amb els meus amics, però a mi a casa. No em moc, soc molt. O sigui, que vinguessin ells, no? Clar. Però això és perquè no has volgut. Clar. Que no has gaire de sortir, tu? No. No.
Vas quedar amb mi, a la biblioteca. És veritat, vaig quedar amb ella. Molt bé, molt bé. I cap d'any, com va anar cap d'any? Vau sortir bé? De festa o no? Sí. En el DJ que va bé, a Vilassa. I què tal, com va anar? Molt bé, molt divertit. Sí o no? Sí. M'han dit que no hi havia molta gent. Sí, sí. Però hi havia joves de la nostra edat, només. I potser hi havia gent gran, però més a prop de l'escenari. Gran, què vol dir?
Doncs entre 30 fins a 50. Val, val. Això és gran, eh? Bé, gran, adulta. Adulta. Val, val, no, no, pregunto. I tu també vas anar a Irlet? Sí. I tu? No. Ah, no, sí, no vas sortir de casa, és veritat. No, vaig sortir de casa. I què vas fer? Em vaig anar a sopar a casa una amiga. A veure, sí que vas sortir de casa. Per menjar-me el raïm. Sí. I després em vaig tornar a casa. I vinga. Sí. I més feliç i més contenta...
Que hi ha molts problemes al 31 de desembre, quan són festes importants, Halloween i tot això. Sant Joan. Sí, tot. I la Júlia diu, a mi, deixeu-me en pau, que jo me'n vaig a casa meva, sí o no? Sí. Que bé. Sí o no? I els pares contents? La meva mare sí. La mare contenta, no? Sí. Devia dir, sí, sí, que no, que hi ha molts problemes cap a casa, sí o no? Sí, Maria, sobre... Jo sóc una mica agressiva, sobre...
Què vol dir, això? Em trac la bufanda, que m'està entrant una calor. No, home, a veure, tampoc faig res dolent, però m'altero una mica si veig problemes... Sí o no? T'ha passat mai, això? Jope, sempre que surto i hi ha problemes. Explica'm si vols i si es pot, va, explica'm. A veure... Quan ha sigut l'últim dia que ha tingut que intervenir la Júlia Superwoman? Sí, jo tinc el privilegi que a mi no em poden pagar perquè, no sé, no em poden pagar.
O sigui, a veure, sí que poden. Home, a veure, pagar algú ja d'entrada no s'hauria de fer. No, no, no. Això està molt malament i ara s'està normalitzant molt d'entre els joves. Què es pega d'entre els joves? L'altre dia vaig anar a Cocoa, perquè jo sóc més gran que elles. Tu quants anys tens? 16. 16. I aleshores vaig anar a Cocoa i jo estava amb un amic, no sé què... Ui, a veure això, qui ho escolta? No, estem tres sols ara, no hi ha ningú.
I llavors, estàvem amb un amic, i de sobte venen uns d'un poble que no diré, d'aquí a prop. De Premià? Sí. Vale. Em coneixia un, i agafa, i li diu al meu amic, tal, no sé què, però no el coneixia de res. I el meu amic a gent li diu, di-me, què passa?
I agafa-ho i mire-te'n un punyeta. Què dius ara? I tu què vas fer? Jo em vaig quedar així i vaig dir... Ai, ai. No dic què vaig dir perquè em vaig saltar ara. Però ho pots dir, ho pots dir. Bueno, em vaig dir... Bueno, és igual, no és queixar. Vas fotre un crit aquí. Digue fora el micro, que ara no se't sentirà. Si ho dius aquí se't sent. Els vaig amenaçar una mica, tipus, aneu posats a prendre alguna cosa.
però en castellà que em posa més que queda massa i res al final van venir els amics del meu amic i van guanyar els meus amics però tu t'hi vas posar la primera has repartit mai tu? no mai em sembla estrany
No, jo no et conec, no sé si és estrany o no. Em sembla estrany que jo mai... Jo, quan la vaig conèixer, pensava que sí que... Sí, és que sóc... És xuga o què? A mi em feia pomla, però en veritat no. És que a nosaltres, perquè ella és repetidora, llavors, quan va entrar a l'Insti, nosaltres la coneixíem de l'any passat, però la vèiem de vista i pensàvem que... O sigui, a mi em feia una mica de por. Quan vaig llegir Julia Serapio ja em vaig cagar, dic no. Sí, ja em vaig cagar.
No, ens toca la Júlia a la classe. I ara és la millor de totes. I ara és una crac, una crac, ja ho veig. Jo no tinc problemes amb ningú. No. No, no, clar que no. Molt bé, tu fas algun esport? No. Avui, és que m'esteu caient molt bé, ja sé que en Dani s'ho corra molt, això de produir la secció, buscar temes i tal, però la Júlia justament m'ha dit que volíeu parlar també de què?
del llenguatge que tenim ara els adolescents. O sea, tio en pla literal, no? Sí. A mi em va dir un nen així petit i em va dir, brother, així per començar. Perdona, xaval, us ho juro que és veritat. Xaval, jo no sóc el teu brother, això per començar. A veure, què passa amb el llenguatge? Doncs res, que ara els adolescents estem adaptant, de certa forma, un llenguatge que els adults no poden entendre, potser...
No sou inventors, inventores de res. És a dir, a la nostra època també hi havia... I els vostres avis també tenien el seu llenguatge. Què us penseu que ho descobriu tot? Vosaltres descobriu en plan, literal, tipo... Sí o no? Però nosaltres també teníem lo nostre. Vosaltres dèieu tipo? No, dèiem coses... Jo crec que era millor que tipo. Tipo literal no ho acabo de veure. Què dèieu vosaltres? Hòstia, no sé, a veure... Dani, ajuda'm. Dèiem, no sé...
Joder, guai, no sé. Guai, guai. Guai, guai, pues que serà que Tipo és bonic. Tipo, en plan, lol. Lol, lol. En teníem més, eh? En teníem més, ara no em feu dir, però en teníem més. Però vosaltres dèiem tiu, tiu. Vosaltres dèieu tio. Sí, tia. Jo dic tia. Tia, li diem a totes les nenes. Tia, tio? Sí, no? Hosti, tio. Hosti, tia, això sí. Però tia...
I en plan, literal, ho poseu a tot arreu? Sí, és que jo parlo en plan. En plan. I on vas anar? En plan. Vaig anar a Barcelona? Sí, sí, sí. Hi havia gent en literal, literal.
Sempre em diu que... Però què és això? Ma mare sempre em diu que sempre utilitzo el tipo per parlar. La meva mare posa nerviosa amb mi perquè diu, pare de dir tipo. Tipo, perquè no us en doneu ni compte. Ja. Va, què més, Júlia, què més? Arlet, tu també utilitzes el tipo literal? Bastant. És plan, no? Sí. Molt bé, quina més, va? Osea. Osea. A la nostra època l'osea era una mica... També t'ho haig de dir, eh? Escolta, què més utilitzeu?
Jo, sobretot, hi meto paraules estranyes que les utilitzo per qualsevol... Però se les inventa ella. Mira que és més jove que jo, però m'acaba d'enviar una llista. En Xavi, el tècnic. Guai. Vosaltres dieu guai, no? Bueno, no tant. Xungo. Xungo, aquesta... Jo dic una paraula per dir xungo, però no és del tot xungo. Dic jarraca.
Carraca. Hòstia, m'he carraca. Quan veig un personatge així que ve com amb caputxa i que em vol... Xungo, xungo. Xungo. I jo m'espanto i dic això. A l'hora de venir a flipar. No et flipis. Aquesta no l'utilitzeu? No ho sentim mai, això? Digueu-me si o no, va. Digueu-me si ho heu sentit. Passada, quina passada. No, passada no, passada. Quina passada, que guapo. Ah!
Enrotllo, hòstia, enrotllo. Sí, això sí, eh? Mola. Gua, com mola. Em mola aquesta. No ho dieu, això? No. No. Tallat, que no és el tallat, eh? Hòstia, ara m'he tallat.
No tallar, de tallar. Que m'he cohibit. No diem, ara m'he ratllat. Ara m'he ratllat. Corrar, ho teniu clar? Treballar. Curro. Vaig al curro. Vaig al treball. No ho diem nosaltres. És un tio enrotllat o una noia enrotllada. Sí, que és com molt maja. Això ho heu sentit fa uns anys, que era toxil i tofino.
Xil. Ah, sí. Tot xil, de todo xil. Tot xino, no. No, xino, no. Fino, fino. Ah, tot fino. Està finíssim, això. Va, què més? Espera, a veure. Col·lega, el meu col·lega. Sí, però jo no ho dic. Perdoneu, us donem mil voltes. Us donem mil voltes. Teniu quatre i malutilitzades. Mira, espera, que no s'ha acabat, eh? Penya.
Sí. Jo moltes vegades dic, mira la penya. Hem quedat tota la penya. Que gentuza. No, jo dic que gentuza. Aquesta no m'agradava, però reconec que queda bé així de dir. No m'agradava a mi, però a Muc era una mica així. Pallasso. Sí, pallasso. Alguna vegada. Que fort. El que forci.
Sí, sí. La Júlia té parella. Que fort. Però que heavy. Que heavy, això també ho diem. Sí, sí, jo ho dic molt. Que heavy, no? Vale. Petar-ho? Anem a petar-ho? Bueno, diem... Anem a... Eh, però ho reconeixeu, no? Que tenim paraules més bones que vosaltres? No, hi ha més paraules. No, no, espera, espera. Més vàries. Sí.
Hem dit patat, ja ho hem dit. Patar-ho, també ho hem dit. Tronco, què passa, tronco? Això és molt madrilenyo, eh? A Madrid és què passa, tronco? Sí o no? Sí. Rallar-se, aquesta també la teníem nosaltres a la llista. Festa, anem de festa. Bueno, això sí. I fer campana.
Però fer campana és una cosa a Mataró, aquí, eh? Diuen fer toris. Toris? Toris. Jo vaig flipar un any, vaig anar a Mataró i vaig dir anem a fer toris, i vaig dir toris, que ho entendran ara. Toris és fer campana. Ostres. Vosaltres dieu grinch, també, oi? Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch. Grinch
L'h. I obvio. Quinge. Obvio. Obvio. Obvio. No obvia, menys. Sí, és obvio. Obvio, obvio. Sí, sí. Però d'una conversa normal entre el tipus literal a l'obvio, en plan, ja ho teniu tot fet, no? Falta el Harry. I el bro. El bro. No cura. Us he avisat, eh? Qui digui bro, en aquesta... Tu li es sap a fora, eh? I també dient tete.
Tete, què passa, tete? Hermano... Això era als anys 80, hi havia un tipus de cinema, que era el cinema kinky, que feien els gitanos, els populars gitanos, el vaquilla, què passa, tete? I era el tete, també. Tete. L'H també. L'H? L'H. És com vergonya.
Que infàstic. L'H. Vergonya... I bon bon plat també. Bon bon plat. Bon bon plat. És com? És en un altre llenguatge. És un llenguatge africà. Bon bon plat. Sí, és com dir...
Sí, allò, bon, bon, clar, no? Bon, bon, clar. No em surt res. I per què dieu bro i no dieu sis, per exemple? Sis? Sis, de cister. Ah, no sé. Jo ho vaig intentar, però no... Jo sempre ho dic. Sis? Què dieu, què dieu, normalment? No, bro, bro. Jo, estic deixant de dir bro. Tu mai m'has dit bro, no? Jo li dic a la meva mare, ja sé. I m'envien, eh, WhatsApp? Atenció, WhatsApp, però està bullint això, eh? Em diuen també si dieu...
Em dóna FOMO. Sí, sí. Jo també vull... Què és FOMO? FOMO és por a perdre les coses que passin. FOMO. Sí, és com si ella... Però la pregunta és, em fa por? Em dóna FOMO. És a dir, si és més difícil dir em dóna FOMO que em fa por...
Però imagina't que elles queden per anar a una discoteca. I ve el meu cantant preferit. I elles estan amb el meu cantant preferit i a mi em fa fomo nostallà. Clar, en plan, en plan. Sí, he dit en plan. No, no, ho dic jo. Però és que ho diràs d'aquí a poc. I és com que em dona fomo. Et dona fomo, eh? Sí, que tu també vols estar-hi, però no pots. I suporteu que la gent gran parli com vosaltres?
A mi em sembla graciós. A la meva mare... Què diu la teva mare? A la meva mare se li ha enganxat lo de que cringe o lache. Se li ha enganxat molt a mi. Que cringe o lache? Què em dic? Què volia dir cringe? Vergüenza ajena. Sí. Que cringe, no? Com què fa? Com què fa? Què més? A tu s'ha enganxat alguna cosa a casa o no?
Bro, sempre. No, però la teva mare. Oh, bro. O algú. De la meva mare, tipus no, no parlem com jo. Tipus, tipus no. Ai. Tipus no. I tu, Júlia? No, ma mare no. Ma mare odia que digui bro. Sí, sí, la meva mare. Jo també, eh? Jo també. Jo us castigaria a tots. Per raó, per raó. Pensa, què vol dir bro? És que ho estem escoltant tot el dia dels nostres companys. És inevitable. Sou com lloros. Sou com lloros. Se us enganxa a tu. Clar, és inevitable. És com que li dic a la meva mare. Bro, per què has posat això aquí? Uai, s'emprèn.
A mi no em dius bro, eh? Jo sóc la teva mare. Hauríem de portar una samarreta que digués no em diguis bro, sóc el teu pare-mare. I també li dic hermano, però què fas? Hermano. Madre mía. Us juro que sí. Però no després. Bro, no. Jo us ho juro que és veritat, un xaval de...
6 anys. 6 anys, eh? Què passa, brother? Jo, xaval, no hi ha res que suporti menys. I tu, Arlet, a casa diuen alguna cosa? Com jo tinc un germà petit, estan més acostumats, perquè els dos parlem casament. Quants anys té? 13. Va a l'institut, també. Els de primària parlen així, o no? No, la meva germana, que va a cinquè de primària, no parla. Què diuen a cinquè?
Encara bé, no? Encara pobres. Sí, encara parlen normal. No, però jo, per exemple, potser passem per algun costat dels nens i diuen... Sí, però la meva germana no. Sí. Els nens petits ja s'estan acostumant a... La vostra preferida, dieu-me la veritat. La vostra preferida. A mi, heavy. Heavy. Sí, m'ha encantat. Tu saps que és un heavy, no? Un heavy metal. Sí, tu saps, no? Sí. Està guapa la paraula, però heavy no és vostre, eh, tampoc. Ja. És heavy, això, tota la vida. Que heavy, no? Sí.
Ara, com marxeu, me'n sortiran. Cunde també està molt bé. Cunde, no? Jo et sento molt això de que té cunda. Sí, sí, sí. Però aquí he de reconèixer que m'agrada. He de reconèixer que quan li dius a algú escolta, fem això, no sé què, vinga, que té cunda. En castellà. Per què en castellà? Perquè impone més. Insultar en castellà imposa més que en castellà. Insulteu?
Quin és el vostre insult preferit? Va, que tenim dos minuts. Va, estem aquí amb família. Ho puc dir? Home, clar, si no, no t'ho preguntaria. En castellà i fort. En castellà i fort, va. Hijo de la gran puta. Amb accent a la P, no? Ho acostumes a dir o no? Sí, sí, m'enfado molt. L'heu vist, això? No. T'han mirat amb una cara tota? Ja, jo m'he cagat. Arlet, quin és el teu preferit? Gilipollas.
Així, gilipònia, no? Sí, sí. Però arrastar la... Gilipònia. Molt bé. I tu? Cabron. Cabron. Però tal com sona, no? Cabron. Sí. Vinga. Tots masculins, eh? Molt bé. I la nena? Subnormal. Vinga. Si vols, puc dir un femení? Però és que són molt forts, els meus. Jo no vaig ser tranquil·la.
Tu què? Jo no vaig tranquil·la parlant, eh? Ves tranquil·la, ves el que vulguis. Femení. Aquí, fora el micro, que saps menys. Va, aquí. Mala puta. Hola, vinga. Accent a la P. Sempre. Però això, a casa no, ahir. No. A mi casa m'ho diuen a mi. No, és broma. Si et foten a casa, és que, vamos, és que te'n vas 3 dies a l'habitació. Quan fa que no et castiguen a tu? A mi mai m'han castigat. I a tu, Arlet, us castiguen encara això o no?
No, abans sempre em traien el mòbil, ara em diuen que em trauran roba d'habitació. Us vaig dir, per acabar, alguns que a mi em fan com una mica de cosa, també. Txachi Piruli.
Això dona la txeta. Guai del Paraguai, aquesta ja l'havíem dit. Quina tela, quina tela, eh? Tela marinera. Està tocat. Sí, està sonat. I fer el pringui, som un pringui. Pringat, pillar, pillar, cachondeig, cachondo, jetset, modernet, pijo, cutre, enxufat, empanat. No us agrada més aquestes que el...
Escolteu, no aniré a Júlia Arlet. Estic molt content que heu vingut. Us convido un altre dia a parlar, que tragueu vosaltres el tema. Dani Grebol, moltíssimes gràcies per fer-vos companyia. L'equip que fa possible aquesta tertúlia jove. Bona setmana amb el Pere Ribó, l'altre amb el Vilatzara. I avui pleguem una estoneta abans perquè anem a fer el resum de l'any 2025. Un any que Vilassada Marra ha sigut molt intens i un resum que dura una miqueta més d'una hora. Per tant, amb aquest resum arribarem a la una i demà a les 10 ens hi tornarem a posar. M'acomiadeu el programa amb mi o no?
Us heu passat bé? Molt bé. Sí, tornareu? Sí. Jo tinc un dubte. Doncs digue'm-ho. A tu t'escriu això mentre nosaltres ens escoltem? Sí, clar. Saps el whatsapp o no? Sí. Però no dic ei. Sí, home, ara t'ho ensenyaré. Són les 12 menys 5. Arriba el resum de l'any. Demà a les 10 ens hi tornem a posar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
El resum informatiu de l'any.
Aquests pressupostos són els millors que es podien fer amb la situació catalana. Se'ns va pressionar perquè entréssim a governar en Junts. Un programa on repassarem les principals notícies de Vilassa de Mar durant tot l'any. Un espai dels serveis informatius de Vilassa Ràdio produït i presentat per Joan Escofet amb el control tècnic de Robert Maza.
Hola, em va fer molta il·lusió el treball que em vas proposar per a la meva tesina i que tractava de recordar i explicar com era el Vilassa de Mar, el meu poble, ara fa un quart de segle, és a dir, l'any 2025.
Avui, que som el 2050, penso que és molt interessant posar en valor que el que som, avui, com a poble, té les seves arrels en el nostre passat. Per això viatjo el 2025. El meu treball és curt, però crec que resumeix tot el que van viure els nostres avantpassats el 2025.
La primera moció de censura de la història de Vilassada Mar, dues alcaldesses, Laura Martínez Portell I, i després Helena López Luján, i la desaparició de sigles històriques al nostre municipi, com les del PSC, són els principals eixos d'aquest 2025, pel que fa a la informació política.
En el camp esportiu ha destacat que, un cop més, l'equip de Casa Nostra va aconseguir salvar el descens de categoria des dels despatxos. Una unió esportiva que rebia un valor d'oxigen fruit d'un acord de col·laboració amb el Real Club Deportiu Espanyol, en virtut del qual es converteix a la pràctica en el segon filial blanc i blau, tot i que competeix amb la marca, l'escut i els colors del Club Centenari de Casa Nostra.
D'altra banda, i com a tercer gran element noticiable, val la pena que repassem com ha estat el temps a casa nostra. Bàsicament, més calor i més aigua, a grans trets. Hola un altre cop. No entenc per què m'ha suspès. Penso que he resumit molt bé el Vilassada Mar de 2025.
He posat moltes ganes, he passat moltes hores treballant i no estic gens d'acord amb el 3 que m'has posat. He consultat el xat GTP, la intel·ligència artificial i totes les eines digitals que tenim el 2050. I no hi ha res més. Em pots explicar què vols que faci per millorar nota? M'he quedat reflexionant en la teva resposta.
Que ho puc fer millor? Que em deixi estar de GTPs i de tonteries i que busqui els arxius de què? De vilestar ràdio? Si ho faig, creus que arribaré a l'aprovat? Una ràdio tenien el 2025 feta per persones? Vols dir? No eren robots com avui? Ho intentaré buscar. Necessito aprovar l'atesina. Ui! Sí, mira. Crec que ho he trobat.
Un mes de gener que començava de la pitjor manera possible per la nostra comunitat. Pitjor, dolorosa i trista. El diumenge 12 perdia la vida a l'edat de 38 anys. L'Adrià Saborit era regidor d'Hisenda, de platges i cinquè tinent d'alcalde del nostre consistori. Formava part del grup polític municipal Estimem Vilassà.
que aleshores governava en coalició amb l'alcaldessa de Junts, Laura Martínez Portell. Un cop duríssim per tot el nostre poble. Adrià Saborit era una persona molt estimada a Vilassar de Mar. Va ser president del Club de Pescadors de l'Espigó de Garbí i va estar molt vinculat sempre amb diferents entitats locals, col·laborant en les activitats culturals i socials que s'organitzaven a Vilassar de Mar.
Apassionat de l'esport nàutic, el mar era la seva vida i centrava els seus esforços en cuidar-lo i preservar-lo. Era pare d'una nena d'un any. Immediatament el nostre consistori va decretar tres dies de dol oficial i la suspensió de totes les agendes. Un període de 72 hores que acabava a la sala de plens de l'Ajuntament amb la celebració d'un ple extraordinari per donar compte de la defunció de Saborit.
representants de diferents entitats de Vilassar de Mar, en les quals hi havia estat vinculat, van expressar el seu dolor. Tota la plenària, tots els partits es van desfer en elogis i van subvintejar les metàfores i els records mariners per l'Adrià Saborit. Al final de la sessió, i amb tothom d'en peus, es va escoltar en homenatge al regidor d'Hisenda aquesta habanera per express desig de la família i amics. Aquell dia va ploure a bots i barrals i el seu mar...
Estava emforismat. Cuando en la playa la bella Lola Su larga cola luciendo va Los marineros se vuelven locos Y hasta el piloto pierde el compás Ay, qué placer Sentía yo
Ara, ara, la política m'interessa molt. Què passava bé l'estat de mar l'any 2025?
Mira, aprofitaré per omplir el treball i segur que tindré conversa amb els meus avis i àvies a la taula del Nadal. Ells segur que se'n recorden. Un 2025 en la qual la situació política al nostre municipi ha estat convulsa, com a mínim. Faltaven pocs dies per tancar el primer mes de l'any, quan es va desfarmar Vilassar de Mar,
una tempesta política sense precedents al nostre municipi, que, aleshores no ho sabíem, acabaria desembocant en la primera moció de censura dels 241 anys d'història de Vilassar de Mar. Una batalla política, unes tensions que es van dirimir pràcticament al moment i a l'instant a Vilassar Ràdio. Els nostres micròfons van alçar testimoni del creuament dur d'acusacions i retrets
entre l'aleshores alcaldessa Laura Martínez Portell i la líder d'Esquerra Republicana Marta Rovira, que anunciava que la formació republicana abandonava amb els seus tres regidors el pacte de govern municipal, deixant junts en minoria.
Rovira que la decisió havia estat presa després d'una profunda reflexió que responia al compromís de defensar els interessos del poble amb coherència i responsabilitat i sobrallava que Esquerra Republicana no tenia cap problema amb Junts, sinó que el tenien amb Laura Martínez Portell.
Nosaltres no tenim un problema amb Junts, tenim un problema amb la Laura Martínez, que és que no li agrada comunicar, no li agrada compartir, discutir, i sobretot compartir decisions. I aleshores ens hem trobat amb aquesta situació, a part de què ens preocupa la deriva de l'Ajuntament, que...
Estem observant cada vegada més una situació més tensionada en el personal de l'Ajuntament, amb baixes, amb gent que vol marxar, amb falta de cura també del personal i un cert caos fins al punt que...
es perden inversions, es perd capacitat de planificació. Jo m'he sentit molt impotent a l'hora de poder tirar endavant coses, perquè, clar, si no les comentes a les reunions de govern, és que a partir d'allà ja no pots, les coses no flueixen. El mateix dia i minuts després i en el nostre estudi.
L'alcaldessa Martínez Portell responia Rovira i tampoc es mossegava la llengua. En aquells moments, recorda darrers dies d'un gener convuls, Martínez assegurava no entendre els motius d'Esquerra Republicana per sortir del seu govern i mantenia que estava orgullosa de l'obra de govern feta fins a aquell moment. Vilassar de Mar està molt millor ara que fa dos anys, reblava convençuda.
La gent et para per dir, tira endavant, nosaltres et vam donar la confiança. Vilassar està molt millor ara.
Nosaltres estem contents amb l'acció del govern. Llavors, que passin aquestes coses, que es tegeixin motions de censura, que no sé què, quan no ha passat res, l'obra de govern, perquè jo he vingut aquí per fer obra de govern, nosaltres hem vingut aquí per millorar Vilassar. Vilassar està millor? Sí, Vilassar està millor. Però Vilassar està millor perquè mentre uns quants treballàvem, altres es dedicaven a teixir coses estranyes.
Clar, la marxa d'Esquerra Republicana al govern municipal, conformat aleshores per Junts i Estimem, quedava en minoria. A Vilassar Ràdio, el darrer dia de gener, ja es començava a parlar d'emoció de censura.
Calla, calla, que m'està interessant i tot. Això quedarà molt bé al treball. Fa 25 anys hi va haver la primera moció a censura de la història del meu poble. S'iniciaven les hostilitats. Ara sí que sí. Des d'aquesta casa era just i necessari, doncs, donar veu a l'oposició. Així, arrencàvem amb la líder de babor, l'Helena López, que avui alcaldessa era, en aquells moments, cap de l'oposició. Una Helena que assegurava aleshores...
que la crisi de govern deia no l'havia sorprès pas i avançava que hauria de començar a explorar-se la moció de censura. Ella, per tant, i per l'aritmètica política municipal, havia de comandar els pactes i les aliances.
Iniciem converses per intentar conformar aquest govern alternatiu. I què hi deien la resta de formacions de l'Arc Municipal Vilassarenc? Sens dubte es plantejava aleshores un espectre polític a plantejar, i totalment nou, sobre el paper, tres opcions. Una. Laura Martínez Portell, en minoria. Dues.
Pacte Junts-PSC. I 3. Tripartit d'esquerres entre Vavor i Esquerra Republicana i el PSC. En aquells moments, després veurem com acaba tot plegat, la formació de la Rosa anunciava un procés de reflexió intern. Eren l'objecte del desig. Tenien la clau de la governabilitat futura de Vilassar de Mar. Albert Bartolí.
Volem intentar ser part de la solució, no que els polítics siguin part del problema que de vegades tenen els treballadors municipals. Si nosaltres, amb el que es planteja, podem possibilitar aquesta estabilitat, nosaltres jo crec que la ciutadania ens hem de posicionar en aquest sentit, de donar estabilitat, rigor, coherència, cohesió...
Ens quedava per conèixer l'opinió de Yolanda Les Pales, portaveu del Partit Popular. Un tripartit d'esquerres seria el pitjor que li pot passar a Vilassar de Mar, vaticinava la líder conservadora, que, per si ella fos, apostava per un pacte entre Junts i el PSC. Tillava de deslleialtat la sortida d'Esquerra Republicana del govern. Jo no crec que hi hagi una coalició d'esquerres, me parece, i a més me pareceria fatal per...
I mentrestant, la tempesta perfecta s'anava gestant.
Doncs sí, ja té raó, ja. A veure com segueix. Ostres, sembla una sèrie de Netflix, però era ben real. Estimem Vilassar amb dos regidors, Alfons Núñez i Carla Fernández, després de la mort de Saborit. També sortia del govern municipal i ho feien efectiu pocs dies després de la marxa d'Esquerra Republicana. Ho feien per, deien, responsabilitat i coherència davant de les obrim cometes
discrepàncies polítiques i la impossibilitat de seguir treballant sota un lideratge de Laura Martínez que consideraven ineficaç, mancat de transparència i de respecte. La manera autoritària i personalista que té la senyora Martínez de portar...
les reunions i el dia a dia nosaltres no congreguem. Estic totalment d'acord. Jo només vull afegir una cosa. Potser la pregunta seria diferent. Carla Alfons, hauríseu continuat amb Junts si Laura Martínez hagués deixat l'alcaldia? La meva resposta és sí.
Per tant, i com a efecte immediat, Laura Martínez Portell es refeia el cartipàs municipal per cobrir les baixes dels i les residores d'Esquerra Republicana i d'Estimem, un Estimem Vilassà que ens confirmava el 98.1 de la FAM que es presentarien a les properes eleccions municipals que s'han de celebrar el darrer diumenge del maig del 27.
Per la seva banda, Laura Martínez Portell entomava el cop assegurant que seguiria fins al final com a alcaldessa per lleialtat als seus votants i també al poble de Vilassar de Mar. El meu objectiu principal era ser alcaldessa de Vilassar i segueix sent tornar a ser alcaldessa de Vilassar.
T'ho explicàvem a principis de març. El dimarts 11, Babbor, PSC i Esquerra Republicana BDM Futur entraven en seu municipal la moció de censura contra el govern de Junts Estimem Vilassar, la primera de la història del nostre poble. Ja era oficial.
Compte perquè, aleshores no ho sabíem, la cúpula nacional del PSC acabaria jugant un paper capdalt en la política vilasarenca. El carrer Pallàs de Barcelona acabaria exposant del partit els tres regidors que van secundar la moció, Albert Bartolí, Núria Aparicio i Virginia Jerez, que després de l'estiu ja hi arribarem, passarien a ser regidors no adscrits, amb la prohibició inclosa de fer servir les sigles socialistes a tots els efectes
No ens avancem, però. Quines ganes de saber com va anar la plenària extraordinària de la moció de censura. I ho van fer al matí. La votació de la moció de censura contra l'alcaldessa Laura Martínez Portell quedava fixada per al 25 de març via plenària extraordinària.
I a la 1 i 9 minuts de la tarda d'aquell dimarts, Helena López Luján, cap de llista de babor, es convertia en la segona alcaldessa de la història de Vila Sadamar, en prosperar la moció de censura, presentada per la formació municipalista que ella lidera, juntament amb el PSC i Esquerra Republicana BDM Futur.
La votació contra la gestió de la ja anterior alcaldessa, Laura Martínez Portell, prosperava amb 11 vots a favor, 8 en contra i dues abstencions. Aquest és el moment. Helena López Luján, jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'alcaldessa, presidenta de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, amb la lleialtat
El rei i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat? Sí, prometo, per imperatiu legal. Sotmessa únicament a la voluntat popular de les veïnes i els veïns de Vilassar de Mar, em comprometo a treballar per la justícia social i de gènere, la defensa de la terra i del medi i la plena sobirania del nostre país sense renunciar mai als principis republicans.
Una plenària extraordinària, per cert, que va ser molt seguida per la nostra audiència. La vam emetre íntegrament en directe al 98.1 de l'FM i també per internet. I Belassar de Mar va estar enganxat a la ràdio. Ens consta i t'ho agraïm. No m'estranya.
Recordes que et comentàvem que el suport de l'agrupació socialista de Vila Salamar a la moció de censura els passaria factura? I tant! El juny, a les portes, per tant, de la festa major, els tres regidors del PSC, Albert Bartolí, Virginia Jerez i Núria Paricio, eren suspesos de militància durant 30 mesos per la direcció nacional. La causa? Haver donat suport a la moció contra l'aleshores alcaldessa, la juntaire Laura Martínez Portell.
En aquells moments, altres regidors socialistes de Vilassar de Mar ens explicaven, al 98.1 de la FNM, que estaven preparant un recurs. La maquinària del partit ho permetia, davant la sanció més greu que pot imposar el PSC, expulsió directa al marge, targeta vermella, que, curiosament, era el que acabaria passant. Però no fem spoilers, respectem els temps.
Bertrolí, Paricio i Jerez, el triomvirat socialista vilassarenc, assegurava als nostres micròfons que no van fer res d'esquenes a la cúpula i mantenien que, en tot moment, van seguir els canals oficials que marcava el carrer Pallàs per aquests casos. De mateix, el PSC de Vilassar de Mar, ordres de dalt de tot, passava a ser regit per una junta gestora, a les mans, doncs, de l'alcaldessa de Dos Rius, la Sílvia Garrido, i fins avui.
Les coses no s'han fet malament i que s'han fet seguint les pautes i que el partit sabia perfectament el que estava passant a Vilassar. I hi havia una interlocució directa de cada una de les coses que nosaltres ens anàvem transmetent.
I mentre l'agrupació socialista de Vilassadamar passava pels seus pitjors moments des de la transició, la dictadura del calendari forçava que el nou govern tripartit presentés els pressupostos, els números de Vilassadamar per enguany. L'arquitecte era en Gerard Grau. Aquests pressupostos són els millors que es podien fer amb la situació que tenim. És a dir, com a govern, tu què t'agrada fer? T'agradaria fer moltes més coses, però aquestes coses s'han de finançar.
És a dir, amb el grau de finançament que teníem és el millor pressupost que podíem tenir i sobretot el més acurat i sempre una frase que dic és el pressupost és important però sobretot l'important és després la gestió pressupostària. No serveix de res tenir una partida, m'invento un número, 100.000 euros si després no has de ser capaç de gastar aquests 100.000 euros però no més.
Els 29 milions previstos se sustentaven i ho segueixen fent sobre dos grans eixos, el de les inversions i el del dia a dia, el que s'entén com a despesa corrent. I coincidint amb els pressupostos del nostre consistori aprovats, la cúpula del PSC, amb l'alcalde de Mataró, David Bote, al capdavant, assegurava no sentir-se representats amb el comportament dels tres regidors del seu partit a Vilassar de Mar i els convidaven a no representar el PSC.
El nostre ajuntament. Quins mesos més intensos. De fet, sembla una sèrie de televisió, d'aquelles de trama política. I el 3 de juliol arribava amb els 100 dies de Gràcia, que la premsa dona a qualsevol govern. Sí, sí, és veritat. Ho estic estudiant a la facultat, això dels 100 dies de Gràcia. A veure... Fidel a la tradició, l'alcaldessa Elena López era puntual a la cita.
destacava que els primers mesos amb la vara d'alcaldia a les seves mans havien estat molt intensos. Es mostrava especialment satisfeta d'haver revertit d'ella la situació de desmotivació general que, segons ella, hi havia a l'Ajuntament i que s'estava creant un clima de treball, cooperació i confiança molt positiu.
Ens estem entenent molt bé, estem treballant molt en equip, ens sentim molt a gust treballant els uns amb els altres i a més a més ens hem trobat amb un equip de treballadors ultra mega motivat que estan prestand-nos tot el suport
que necessitem. I més, no els importa dedicar hores i dedicar esforços a donar-nos suport, perquè entenen que tenim un projecte de poble que val la pena i estan contents i ens estan facilitant molt les coses. Així que en aquest sentit estic molt satisfeta de com està funcionant tot.
Entre els temes que avançava, la propera obertura ja una realitat d'una oficina de la policia local a la planta baixa de l'Ajuntament i seguia prometent que el bus urbà, el C-13, ampliaria horaris i el primer elaborable del 2026, el divendres 2 de gener, el vell somni de molts vilassarens i vilassarenques es transforma en realitat.
També Helena López insistia que una de les prioritats del tripartit que ella lidera era millorar l'atenció ciutadana. I com després de la tempesta ve la calma, la veritat és que l'actualitat política a Vilasalabar, calor i més calor a Estiuenca, donava una treba.
Es revifava al setembre quan Laura Martínez Portell era anomenada nova diputada de Junts al Parlament de Catalunya. Deia, ja amb l'acte a la butxaca, que el seu objectiu seguia sent recuperar l'alcaldia de Vilassar de Mar i que des del faristol de la cambra catalana seguiria defensant els interessos del nostre poble.
D'aquesta manera Martínez Portell es convertia en la segona diputada a Vilassarenca al Parlament de Catalunya de la Història, després de Teresa Capilla. Amb el curs polític 25-26 arrencant motors. Trista notícia per Vilassar de Mar al PSC. Un dels partits històrics del nostre poble es disolia. Ni des de Barcelona ni des de Mataró van veure mai amb bons ulls.
La creació del tripartit vilassareng d'esquerres al nostre poble. Tot plegat va acabar amb els tres regidors, Bertrolí, Paricio i Jerez, expulsats i passant a ser regidors no adscrits. És a dir, sense el paraigua, sense la xupluc, sense les sigles de l'aparell de la Rosa. Convidats a casa nostra no es mossegaven la llengua i denunciaven que el PSC els va pressionar, i no sempre de bones maneres, per entrar a governar amb Junts a Vilassadamar. Estic...
Disgustat el partit. Jo estic decepcionat amb el resultat. Hem dedicat moltíssims esforços, moltíssimes reunions per intentar consensuar i anar alineats. I personalment i professionalment jo no recordo un projecte que professionalment m'hagi dedicat, que hagi dedicat tants esforços i hagi acabat tan malament.
Realment això per mi és una decepció en qualsevol projecte. Dius, ostres, dediques temps, esforços, parles, intentes acordar, intentes fer entendre a la gent el que tu creus que és el principal o el millor per vilaçar.
i que això finalment no es pugui traduir en anar tots junts i ser més forts i tenir un millor resultat per al partit i per Vilassar, a mi realment no és una situació gens agradable.
Cop molt dur per a un dels partits històrics de Vilassar de Mar. El PSC ha tingut una llarga trajectòria al nostre poble, amb tres alcaldes des del restabliment de la democràcia, Jeroni Marsal, Jordi García i Pere Almera. També va ser un any, el 2025, molt important en el capítol esportiu, i és que a Vilassar de Mar, al marge d'artistes, músics, escriptors... i hi ha molts bons esportistes, també.
A veure si fa 25 anys tocaven tots els esports i no només el futbol. Em té farta tant de futbol.
I si l'actualitat política ha estat extensa i amb maró de fons, les notícies esportives han estat protagonistes al 98.1 de l'AFM, un any 25 per cert, que tanquem amb èxits i actuacions més que destacades de vilasarencs i vilasarenques. I això que en alguns moments es va patir en aquest sentit. Obrim el serial de la Unió Esportiva. Un altre serial? Un altre subtrama?
La Unió Esportiva, que al febrer estrenava la reclamada nova il·luminació al Xevi Ramon, veia com els llums esportius en canvi sobre la gesta s'apagaven. No hi havia bateria per al conjunt que preparava aleshores Alberto Ibar Peque, que perdia la categoria jornades abans de posar-se el punt i final a la tercera federació. Els de casa nostra baixaven un escaló i anaven a parar la Lliga Elite, un cop molt dur per al quadre blanc i vermell,
que l'entomava just després del centenari celebrat la temporada passada. No et perdis el que vindrà. Autèntic col·laborat esportiu amb final feliç, però, per al club del Xevi Ramon. En aquells moments, el descens deixava la nostra comarca, sense cap equip a la tercera federació en molts anys. Aleshores, coneixíem l'empresari armeni, Cedrac Petrosian. Ai...
Ho volia solucionar comprant la plaça abandonada pel Badalona Futur per fundar el Som Maresme, amb seu i cama premiada dalt, per tal que la nostra comarca seguís veient futbol de Tercera Federació. Al final, res de res. Segons la Federació Catalana de Futbol, no es van complir amb els terminis econòmics que permetien validar el nou club. No ens avancem, ja hi arribarem. Aromes d'esperança, però, ens arribaven des del camp de l'Avinguda Eduard Ferrés.
Mentrestant, la Unió Esportiva rebia un valor d'oxigen en aquest juliol tan complicat. Ja no hi havia lliga, clar, però els despatxos del Xevi Ramon treballaven a tota màquina. I així el president, en Bebi Ramon, passava per la ràdio per anunciar-nos que el primer equip de la Unió Esportiva seria gestionat pel Real Club Deportiu Espanyol. Així, estaf i plantilla estarien confeccionats i dissenyats per la Dani Jarque. Això sí...
La Unió Esportiva mantenia escut, colors, nom i terreny de joc. Un panorama ambiciós per a un equip que havia de jugar a la Lliga Elite després del descens. Però com una autèntica pel·lícula de misteri o de terror al final, Final Feliç...
Feliç i també inesperat, la Unió Esportiva tornava a salvar la categoria inextremis i els despatxos. El president blanc i vermell, en Bebi Ramon, que aquest estiu hem vist més que les nostres famílies, estava en condicions ja d'assegurar-nos que la Unió Esportiva se salvava els despatxos. A la catalana no li feien dos més dos el projecte de l'Armen i Cedrec Petrosian, per una banda, i per l'altra tampoc li quadraven els comptes del Lleida Club de Futbol, comptat i debatut,
La plaça de la Tercera Federació era per la Unió Esportiva. Podem assegurar, doncs, que la Unió Esportiva té set vides, les set vides del gat. Ja n'ha gastat dues, com deia aquell. Tinc mil caries pa' decirte que siete vidas tiene un gato. Seis vidas ya he quemado y esta última la quiero vivir.
Per tant, Llumbert, amb el projecte esportiu al Real Club Deportiu Espanyol, gestiona el primer equip de la Unió Esportiva, en realitat el segon filial blanc i blau, mentre que, gràcies a l'acord amb el cervell operatiu de la Tani Jarque, des del Xevi Ramon s'ocupen des de l'escoleta fins l'equip que milita a quarta catalana, adoptant el nom de Fundació Esportiva Vilassar.
En virtut de l'acord amb el Real Club Deportiu Espanyol, la plantilla del primer equip de la Unió Esportiva està alimentada per un estol de joves jugadors amb un enorme talent que han de bregar contra equips més veterans i més experimentats. Així, per primer cop a la centenària història de la Unió Esportiva, un jugador blanc i vermell es perdia un partit de Lliga per anar convocat amb la seva selecció. El jove lateral Biel Borra, de només 19 anys, marxava amb la seva selecció, l'Andorrana,
a disputar la prèvia de classificació per al proper Mundial. El jugador del Vilassar va tenir la sort de disputar un match amb la Tricolor contra la selecció anglesa el mític Vilapart de Birmingham. L'andorrà mai havia jugat amb tant públic. També apareixia per Vilassar a ràdio el jove porter ucrainès de la Unió Esportiva, en Yegor Krapivin, que estrenava Internacionalitat amb la Sub-20 d'Ucraïna. Déu-n'hi-do amb l'any de la Unió Esportiva!
Ara bé, des de Vilassar de Mar, també miràvem el Futbol Club Barcelona. Xavi Espar renovava com a blaugrana fins al 30 de juny del 28 i entrava per primer cop en dinàmica del primer equip, sent un fixa en totes les convocatòries del tècnic Hansi Flick, Champions inclosa, fins que es va lesionar. Ara mateix el Vilassarenc s'està recuperant i s'espera que el febrer torni a la dinàmica del míster d'Eidelberg. Avui té 43 anys en Xavi. Ostres, que fort!
I l'altre a Vilasserenc, en Jan Virgili. Havia de fer aquest estiu, i segurament a contracor, les maletes. L'arribada al primer equip del Barça de l'anglès Marco Rashford tallava de so carrel l'enorme progressió de l'extrem esquerra del Barato. I Virgili duia la seva velocitat a Son Moix. Va debutar a primera divisió per Serra, el Bernabéu, contra tot un Real Madrid. I aquest en té 44.
Però afortunadament no tot és futbol. El nom de Vilassar de Mar és en el radar esportiu català i internacional. De fet, una altra bona amiga de Vilassar Ràdio, la nedadora paralímpica Berta Garcia, que als Jocs del 24 a París es feia amb un diploma dels 5 anells amb el 6è millor temps en la seva sèrie final, trencava el seu propi rècord en els 200 braça.
per acabar-ho de dobar al setembre. Bronze en el Mundial de Singapur, tercer lloc en el 100 braça, amb un temps d'un minut 56 segons i 23 centèsimes. I de la piscina a la pista de la penya. Deixava amb el banyador per celebrar que la Vila Serenca Laia Nieto, amb només 16 anys, debutava amb el primer equip del Joventut de Badalona i ho feia davant la poderosa màquina taronja del València Bàsquet.
El 7 de partit, el tècnic de la penya, en Jordi Vizcaíno, va mirar cap a la seva banqueta i va dir allò de Laia, cap a dins. Una mica amb nervis, però nervis bons, perquè al final València-Bàsquet, al final hi tens una miqueta de respecte, perquè és un dels millors clubs que hi ha. I també la temporada passada va ser el que van eliminar el primer equip de la penya els play-offs,
i s'han reforçat molt bé, també, i tenen un molt bon equip. I llavors, clar, això de tenir davant el València basquet, doncs, hi havia una miqueta de respecte, però bé, també les meves companyes ens van ajudar. A mi hi ha un altre júnior, també, que anàvem.
I ens van ajudar molt i llavors no ens va anar bé. I a ritme de pilota repassàvem la Borriac Atac, la mítica cursa nocturna a la muntanya de Vilasadamar. A la ràdio sabíem de la increïble història del vilasarenc Dani del Puerto. Nascut a l'Uruguai, guanyava la Borriac Atac 25 en la categoria de més 50.
Xerràvem amb ell i ens explicava com es va dedicar a les curses després d'una greu lesió que el va apartar de la primera divisió argentina de futbol. Quants vilassarencs poden dir que van marcar un gol a la bombonera de boca i, a més, batent el mític porter, el Loco Gatti? El nostre protagonista defensava la samarreta de Newells al quadre leprós de Rosario. Estava jugando y me dolía. En aquella época o te sacaban las cosas o te infiltraban.
Era la moda que hi havia en el moment. I, bueno, en un partit just contra Boca, en la cancha de Boca, el meu últim gol és al Loco Gatti. I ahí me quedo gritando el dolor y me tuve que salir. Y ese fue mi carrera futbolística, digamos, terminó ese día. Però no abandonem encara la borrea Catac. N'hi ha més.
El vilacerenc Dani Osorio, que també corria la cursa amb el nostre anterior protagonista, feia història en convertir-se aquell setembre en el dorsal 10.000 en acabar l'avorriac Atac, un reconeixement que el va agafar amb el pas canviat mai millor dit, perquè no n'era pas conscient. A nivell d'amics, d'amistats i familiar, doncs clar, una gran sorpresa a tots. M'han quedat molt content. Jo em llava i no sabia si tenia el pernil aquí a casa i...
i es van endur una sorpresa, es van posar molt contents. Un senyor pernil. Déu-n'hi-do, doncs, amb les històries que ens ha deixat l'avorriac Atac 25, i és que l'esport és superació. I si no, que li ho diguin a una altra bona amiga de Vilassar Ràdio, la patinadora inline, Daniel Aragonès. La seva història també té mèrit. Començava a principis d'any una campanya de crowdfunding per recaptar fons, per poder disputar la Copa del Món que se celebrava a Buenos Aires.
Gràcies a la solidaritat de tots i totes, no només va poder ser present a la cita, sinó que va tornar a l'Institut Pere Ribot amb la medalla de plata penjada al coll. Un 25 espectacular per aquesta fera, ja que a Trieste, al nord d'Itàlia, es va proclamar medalla d'or, campiona de patinatge inline, categoria cadet, en l'artístic European Championship. Vols més èxits esportius de Vilassar de Mar?
Mare de Déu, sí que pencaven a Vilacerradio fa 25 anys. Hauré de mirar l'extensió del treball. Un 3? Ja veuràs, ja. El 10 quedarà curt. L'Emma Rossell i el seu cavall Urco del Garet fan història emportant-se la Copa del Rei de Raid. I acabem aquest repàs esportiu al marge de felicitar les vilacerenques Unavatlle i Leila Oaxavi que es proclamaven campiones de la Nation League de Futbol.
derrotant en la gran final a Alemanya, amb en Pau Paniti, el porter d'envol del Freiking Granollers, veia com les seves enormes actuacions sota pals. A la selecció italiana el convoqués per l'europeu de l'any vinent. El David Sadamar va fer valer d'aquesta manera el passaport italià, ja que el seu pare és natural de Bolònia.
Mira, doncs sí, parlaré en el meu treball del temps. Com era el 2025 a Vilassar de Mar? Segur que el clima que tenim avui, un quart de segle després, hi té molt a veure. Sí, sí, ho incluré en el meu treball. Un 3 em va posar. Estic indignada encara.
Diuen que el temps és una de les grans converses que es poden tenir, sempre. Siguin reunions familiars, siguin trobades amb desconeguts, és un recurs que no fa mai mal. I aquest 25 vilasarencs i vilasarenques hem parlat molt del temps. Calor, pluja, canvi climàtic... No correm, ara ho veurem. Potser el temps en general no és un tema de conversa tan inofensiu com et penses. Som-hi? Ara, a punt d'acabar els 50, encara en parlem.
És probable que no ho recordis, la memòria a vegades ens traeix, però al mes de març, a les portes de la primavera, doncs, van caure 97 litres per metre quadrat sobre Vilassà de Mar. Una aigua molt benvinguda a casa nostra, i més quan gener i febrer van ser molt secs. Per tant, salvàvem el trimestre tenint en compte la greu situació de sequera.
I d'aquest març tan esperançador saltàvem a un juny que es convertia en el més sec de la història de Vilassar de Mar des del 2003, amb 0,0 litres per metre quadrat. Un mes en el qual la calor es va deixar notar de valent sobre el nostre poble,
costava dormir. De fet, duplicàvem la mitjana de nits tropicals dels junys, quan la temperatura nocturna supera els 20 graus centígrads i de dia la situació no millorava. El 25 de juny, l'endemà de Sant Joan i, per tant, en plena festa major, el mercuri s'aturava en uns esferidors 33,8 graus de màxima.
Registres calcats, curiositats del termòmetre, a la marca que tindríem el 5 de juliol. No era un rècord, però. La temperatura més alta dels junys de Vilassar de Mar és del 2005, amb un 35,4 graus. Tot va canviar com un mitjó el juliol. El temps està boig, canvi climàtic, recordes? Van passar sense solució de continuïtat del juny més sec dels darrers 22 anys, el quart juliol més plujós de la nostra història.
una bona regada a 75,6 litres per metre quadrat, dades que pràcticament tripliquen les pluges que recullen en un juliol, diguem-ne, normal. I a l'agost seguíem dormint molt malament. 28 de les 31 nits de l'agost vam superar els 20 graus, nit tropical, i les altres 3 van ser pitjors, nits tòrrides, que és quan el mercuri nocturn supera els 25 graus.
Ai, pobrets, totes les nits d'agost del 25, com a mínim, van superar els 20 graus. I de dia no anaven pas millor. El 15 d'agost, 37,1 graus, la tercera temperatura més extrema de la història del nostre poble.
Amb tot, les pluges anaven caient i caient bé sobre Vilassar de Mar, i és que les pluges són sempre perilloses al maresme. Tant és així que un estudi de la Universitat de Barcelona ens explicava que Vilassar de Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Amb el temps, estan com està. A l'octubre seguíem que l'aigua del Mediterrani fregava els 22 graus centígrads, gairebé 2 graus per sobre de la mitjana.
Vilassada Mar ha patit 33 inundacions en els darrers 120 anys. Quin titular!
I d'un extrem a l'altre, un novembre molt fred, el dissabte 22 de l'11 mes de l'any. Va ser el dia més congelat del 25, amb 2,9 graus, que superaven el rècord a principis de l'any 2025, que ens havia deixat el 14 de gener amb 3,7 graus. Hem parlat de política, d'esport, d'economia i del temps, però el 25 marxa amb altres notícies que van ser destacades en els nostres serveis informatius. Ho repassem?
Sí, sí, vinga, va. Passava pels nostres estudis la Paquita de Bas, que durant 22 anys va ser la directora de l'Escola de les Monges. Feia poc que havia penjat la bata i la volíem escoltar com el que és un autèntic referent en l'educació a Vilassar de Mar. Entre els meus titulars que ens va deixar la Paquita en ressaltàvem un. Deia que ni ella era l'Escola de les Monges, ni l'Escola de les Monges era ella. Paquita de Bas és filla de Damià de Bas,
cronista oficial de Vilassar de Marra, que va morir l'any 2017. Ella mateixa va voler tancar la seva presència a Vilassar Ràdio amb una cançó, va dir, molt especial per a ella. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat
Els meus avis, ara, el 2050, sempre vam parlar de la Paquita. Ai, quina gràcia. Entràvem al Santa Sectorum de casa Magí. Coneixíem les històries de dos luthiers vilassarencs, l'Èlia Fabré i l'Ogo Shimasaki, que ens ensenyaven la seva manera de treballar i ens deixaven entrar al seu taller. Érem testimonis en silenci sepulcral del seu art per convertir un tros de fusta en un violí d'extrema qualitat que s'exporta des de Vilassar de Mar al món.
La tria de la fusta és molt important per nosaltres. Comença anant a cercar aquesta fusta, ja sigui al nord d'Itàlia o a Romania, en els Cauques, on traiem l'Aurou, al nord d'Itàlia el Piavet...
Per nosaltres, l'estructura de la fusta, la densitat, les condicions climàtiques que l'ha fet créixer d'una certa manera, ens és molt important. Després, un cop l'adquirim, la deixem assecar a mínim de 6 a 8 anys, on podem començar a crear aquest instrument. En aquest punt, sí, comencem fent un motlle del que serà la silueta d'aquest instrument. D'aquí fem els riscles...
que són els aros, que són els laterals, després es fa la tapa del davant, la tapa del darrere, que s'escolpeix d'una manera arquitectònicament a cord amb les nostres idees acústiques i després encara la buidem per poder afinar aquestes tapes i que puguin vibrar a la vegada que suportar tota l'atenció de les cordes, que estan suportades per un pont que transmet la vibració des de la corda fins a aquesta caixa sonora, que és el cos del violí,
I un cop tenim com l'estructura de fusta feta, després passa un altre món a part, que és el del vernís. Curar la fusta, vernissar-la, és tot un altre procés que encara dura bastant més temps. Un cop vernissat, a vegades l'envellim, a vegades el deixem nou. Envellir és reproduir 300 anys de vida en un objecte nou.
I després acaba sonant. Tot això acaben sent uns dos mesos i mig de feina. Mars. Després de cinc anys tancat per les obres de rehabilitació i acondicionament, Vilasarencs i Vilasarenques dalt de l'escenari i Vilasarencs i Vilasarenques asseguts a les 309 butaques disponibles.
Comunió, per tant, a l'Ateneu Vilassanès, que s'inaugurava un diumenge 9 de març. Una tarda entranyable en la qual hi ha doble sessió. Vam tenir un tastet de música, teatre i dansa, unes píndoles de la gran feina cultural que es fa des de les entitats de Vilassar de Mar.
La primera persona que va trepitjar el flamant escenari va ser el nostre director, en Jaume Cabot, que presentava l'acte. Va tancar a plaça la gran Judit Naderman amb una versió del seu Vic d'un poble, del nostre poble. I sempre torno al mar Allà on puc respirar I sento que les almes
La reforma va suposar una inversió d'un milió d'euros i va permetre la modernització i millora de tot el conjunt d'instal·lacions per oferir un espai segur i accessible. En un altre ordre de coses, al març ens deixava Raül Suss, ex-regidor de l'Ajuntament de Vilassadamar en els diferents governs municipals de Convergència i Unió, encapçalat per les hores d'alcalde Josep Maria Núñez Isilera. Va morir a Cabrils a l'edat de 85 anys.
El filòleg Isidore Marí obtenia la sisena creu de Sant Jordi per Vilassadamar. La màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya destacava la seva dedicació a la normalització i a la difusió de la llengua catalana. I és que Marí va ser un dels pares del popular Digui Digui, aquell concurs que des de la petita pantalla
ensenyava a la beca dels 80 el català a persones castellanoparlants. També, des de diferents grups musicals, el vilassarenc Nata Ibiza va procurar posar el català a l'abast de tothom, per exemple, amb el seu grup Joan Uc i Falsterbo Marí, traduint a la nostra llengua clàssics populars del folk de Bob Dylan. Paf, era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Però el sol s'avorria molt i sortia a jugar. Sí, sí, ara hi arribem. Recordes com vas viure la pagada elèctrica del 28 d'abril? Doncs vam sortir al carrer a preguntar-vos-ho i també ens vam interessar per la valoració que ens feia l'inspector en cap de la policia local de Vilassadamar que ens assegurava que no s'havien registrat incidències destacables.
També i amb l'Helena López, l'alcaldessa, vam conèixer com va treballar el comitè d'emergències. La prioritat van ser les persones grans del nostre poble, que van ser ajudats i atesos per la brigada municipal i una bona colla de persones voluntàries. La llum va tornar a les dues de la matinada d'aquell ja 29 d'abril.
Per tant, un parell de dies després van parlar amb diferents comerços de Vilassadamar per saber si havien experimentat la nomenada psicosi d'estales fosques. Ens confirmaven que havien esgotat piles, transistors i espelmes. La sensació de tothom era que sense electricitat no es pot sobreviure.
Maig. Encetàvem un mes de maig amb una mala notícia. Ens deixàvem Pep Roig a l'edat de 74 anys que va ser regidor per Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Vilassadamar en el període comprès entre 2002 i 2008. Era pagès i enginyer tècnic naval. Va formar part de la Junta Rectora del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya i de la Cooperativa Agrícola. Juny.
I si el juny era el mes més sec, amb 0,0 litres per metre quadrat, pluja de diners recaptaven els estrèpits, l'as de repiques, el concurs de colles de batucades més important de Catalunya. Es va celebrar el mes de maig a Vilassar de Mar, però en la plena calorada del juny sabíem que la recaptació final era de 17.000 euros.
una pluja de diners que es van enviar íntegrament a la monja Sor Lucía Caram, que lidera de la mà del Convent de Santa Clara el seu programa Invulnerables, una xifra que, fent servir el símil de la pròpia Sor Lucía Caram, farà repicar d'il·lusió i d'esperança. Nens i nenes.
I com el juny és un mes en el qual gairebé tothom ja sap on passarà les vacances, rebíem una molt bona notícia des del Club de Pescadors de l'Espigó de Garbí. Havien aconseguit un permís especial per tal que, i per només uns dies, les tradicionals barques de pesca tornessin al seu lloc i estiuegessin a Vilassar de Mar. El nostre poble va recuperar, doncs, la postal més emblemàtica.
I mentrestant, els nois i noies nascuts el 2007 afrontaven la selectivitat. Copta perquè en parlarem després de la veu de l'Alba Martínez, que va ser una de les millors de Catalunya, 13,7 sobre 14. Nois i noies de Vilassar de Mar potser somiaven amb la selectivitat perfecta. La vilassarenca Alba Martínez segellava una de les millors notes de Catalunya, no només de Vilassar de Mar. L'alumna, aleshores, de l'Institut Pere Ribot,
Obtenia un brutal 13,7 sobre 14. Nota que li permetia rebre un reconeixement especial per part de la Generalitat de Catalunya. Avui estudia enginyeria en tecnologies aeroespacials a Terrassa. Ens alertava que, al seu entendre, els tribunals havien anat a buscar la errada. Allò de la pregunta trampa. Això de que eren més difícils de les màteres del científic, això segur. Jo...
Aquest examen vaig sortir molt enfadada. Pensava que t'hauria molt pitjor nota el que m'ha quedat. I al final no sé com l'han corregit, però m'ha anat bé. Però molt més complicat que les del científic, això segur, segur, segur. I anaven a buscar l'error. Els problemes en si tampoc eren complicats de resoldre, però entendre l'anunciat i després interpretar els resultats era anar a buscar l'error, 100%.
I mentre els i les nostres estudiants gaudien del descans estiuent, l'extrema calor sobre Vilassar de Mar feia que les botigues esgotessin les reserves de ventiladors, aires condicionats, neveres i de qualsevol aparell que donés frescor. Des d'Electrodomèstics Maresme ens aclarien que el ventilador de peu seguia sent el rei de la festa.
I el 3 d'agost els amics i amigues del barato tancaven una nova edició de la Festa Major. Malgrat algun ensurt per la pluja, no hi van faltar cap dels clàssics, el xupinassó, la nit de les salxitxes, sardanes, música en directe, activitats per a nens i nenes, correfocs i cercaviles.
La gran novetat era el retorn de l'hotel Cochambre. Malauradament, en Ben i companyia van haver d'oferir una aversió express per l'intens aiguat que va caure en un obri tancadulls sobre el barri del Barato. Ya están aquí los Cochambre, ya están aquí.
Corria el mes de setembre quan el món va aprendre un nom nou i que donaria molt a parlar, Flotilla. Uns 20 vaixells sortien del port de Barcelona cap a la franja de casa, amb material humanitari per a la població palestina. Entre els tripulants, l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l'activista sueta Greta Thunberg.
Volíem saber l'opinió del capità de la Marina Marcant i de Gà de la Facultat d'Anàltica, el Vilassarèn Agustí Martín, sobre l'expedició marítima. No ho sé com ho han organitzat perquè jo crec que aquí hi ha hagut bastanta mala organització. Hi han hagut algunes persones molt riques que han comprat en aquestes últimes setmanes diversos vaixells només per fer aquesta activitat d'aquesta flotilla. I conec casos, això és que en conec com a mínim un, que el vaixell va estar acabat de comprar el dia abans...
I l'endemà ja sortia, en aquella primera sortida que es va abortar. Vol dir que aquell vècil que sortia a mar per primera vegada per fer una ruta de més de 2.000 milles, que són molts quilòmetres, són 3.000 i escaig de quilòmetres,
Això no es pot fer sense comprovar bé el motor, sense portar els repostos de, no sé, bombes, de vegades corretges, tubs, tot el que fa falta per fer un viatge llarg. No s'ha pogut comprovar. I la meva opinió, per les imatges i prou, potser m'equivoco, però és com si sortissin de Mataró...
per anar fins a Calella, no? O sigui, una sortida una miqueta costellada quan el que es va fer és una sortida molt, molt seriosa en què sí que pel que he sentit i he escoltat o he llegit que s'han fet alguns tipus de petits simulacres però no en totes les embarcacions.
o sigui, del que els pot passar quan arribin allà. Que això és una altra cosa, perquè jo el que trobo que està molt ben fet és una manifestació d'aquesta mena. Això no ho poso mai en dubte, al contrari, i més el que està passant allà baix. Però sí que des del meu punt de vista de tècnic navegant, o de capità de la Merida Marcant,
trobo que hi ha una emigua de mala organització. I, evidentment, no podem parlar de setembre sense entrar a les escoles de Vilassadamar, que al 8 començaven el curs 25-26, marcat per la baixa natalitat i amb els claustres de professors i professores del nostre poble, constituïts al 100%, fet, per cert, absolutament novedós. Començaven classes, 2.538 nens i nenes a Vilassadamar,
221 menys que el curs passat.
També feien balanç de la temporada de salvament i socorrisme realitzat per l'empresa Proactiva a les tres platges de Vilassar de Mar. El resultat era més prevenció i menys intervenció. Els i les socorristes havien atès 129 persones des del 15 de juny al 14 de setembre, amb una mitjana de 40 actuacions al dia. No es va derivar ningú a cap centre sanitari.
A grans mals, grans remei, sens dubte l'enginyosa, la idea que tenia l'Ajuntament de Vila-Sademar per tal que les persones amb mobilitat reduïda poguessin tant accedir com sortir de l'estació de Ranfa. Com els ascensors, fa més de dos anys que estan espatllats, el nostre consistori va aconseguir que l'operador ferroviari acceptés la solució provisional d'obrir una porta a la reixa que dona el passeig marítim per tal que qui ho necessiti
pugui usar els ascensors de l'Ajuntament, que sempre estan més operatius i que són més fàcils d'arreglar. Renfe s'havia compromès a obrir la porta abans que acabi aquest any, hores d'ara. Compas d'espera.
En aquest mes s'iniciaven les obres de rehabilitació de la senia del rellotge, edifici que acull el Museu de la Marina. Segur que si hi passes, veus les vestides. Els treballs tenen una durada prevista de sis mesos i s'estan fent diferents intervencions per arrenjar les façanes, la coberta i consolidar l'estructura.
Les obres tenen un pressupost de 431.000 euros, la meitat del qual són finançats per la Generalitat de Catalunya. La Diputació també aporta subvencions. El Museu de la Marina va tancar les seves portes al públic l'any 2013.
També es complia una de les promeses del nou tripartit municipal. A l'octubre s'obria una oficina de la policia local a la planta baixa de l'Ajuntament. Entre les atribucions, recepció de queixes i tramitació de documentació policial, donar seguretat a l'edifici consistorial i donar suport també a les campanyes de proximitat.
Des de Vilassar Ràdio tancava amb el desè més de l'any, amb una edició especial del nostre matinal parlant de tot, dedicada a commemorar i celebrar els 25 anys de vida del CAP, doctor Guillermo Marriera de Vilassar de Mar. Tres hores de directe des de la Rambla del Baral de Lucata.
Tot era nou i aquí, clar, estava bastant sola, no?, perquè l'enfermera que em tocava a mi era la directora d'aquell moment i llavors tenia molta feina i només la cridava per posar les vacunes. O sigui que vaig estar durant mig any, que era l'enfermera i el pediatre. L'única tècnica de posar vacunes jo no m'hi vaig voler endinsar.
Jo vaig obrir, sí, jo recordo perfectament aquell dia. Venia d'un altre centre, venia de Calella, però, clar, aquell 2 de maig, perquè l'1 era festiu, vam començar aquell 2 de maig, jo el recordo amb molta, molta il·lusió. Quan hi penso és que em ve el somriure, perquè jo estava molt contenta que Vilassar...
doncs hi hagués aquest canvi perquè sabia les oportunitats que tenia aquest canvi. O sigui, no era només obrir un centre, un edifici nou, no era només conèixer nous companys, era molt més, perquè era un canvi. Ens teníem d'organitzar d'una nova manera.
Novembre. Cop d'un per la informació ens assabentàvem de la desaparició de la revista vilassarenca La Clau, després de 41 anys donant servei al Maresme. Fundada al març del 1984 per part de Vicenç Pitarch i Eulàlia Vidal, es va convertir en un referent per la informació local, la cultura i la vida comercial a la nostra comarca.
Un novembre en el qual i també amb en Jaume Atolrà, cap operatiu de l'ADF Burriac, que engloba Vilassadamar, Cabrils i Cabrera, feien balans de la campanya d'incendis de l'estiu d'enguany. Un estiu que sobre el paper pitava molt i molt malament pel que feia el risc de foc forestal per les condicions d'extrema sequera. Al final, celebravem que el Maresme s'hagués escapat, aquest estiu, dels temuts i perillosos incendis.
Això està sobre la taula que pot passar cada dia. Clar, estem vivint en una zona més urbana que rural. Tenim Barcelona a tocar amb Collserola, que hi ha mils de persones. Sempre tenim focs a la zona de la Conreria, cada dos per tres està cremant, perquè hi ha molta afluència de gent i tot això. I què passa? Que el dia que agafaran temperatures molt altes, vegetació que està pendent de crema, tot això ens ajuda que ens trobem que el dia que passi, n'hi ha corrent,
I acabarà amb t'acabarà. I que al Maresme no hi ha cap zona que trenqui la vegetació. Tot és continu. Llavors, clar, si com va passar l'any 94, el Baix és que va anar començant d'una punta i va acabar tota la comarca, doncs això està aquí al Maresme i és, vull dir, que ho tenim. I no és cap llegenda, sinó que es diu i diu, però pot ser que passi. Hem d'estar pendents. Tenim moltes urbanitzacions...
I seguim parlant de medi ambient i de conseqüències del canvi climàtic, no només per aquests focs de darrera generació, que diuen els entesos, sinó per les elevades temperatures de l'aigua del mar.
En aquest sentit, el meteoròleg del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Sarra, ens analitzava l'increment de temperatura que teníem a principis de novembre a la Mediterrània, 22 graus. Per a ell, en 10 anys, vaticinava que la nostra comarca podrà tenir cada cop més estius de calor insuportable barrejats amb molta més aigua. De fet, alerta dels riscos d'inundacions. Per tant, i al nostre entorn més proper, molt de compte amb l'aparcament del Carrefour, per entendre'ns.
M'imagino una situació de 400 litres a Dos Rius, per exemple, perquè automàticament... O sigui, hi ha càlculs, hi ha estudis que s'han fet que diuen que 220 litres per metre quadrat caiguts a Dos Rius, la Riera d'Argentona baixa de punta a punta i tota la zona on hi ha ara mateix el Carrefour, desapareix el mur i s'inunda tot el Carrefour, tot el pàrquing.
Si això passa un diumenge, no passa res, perquè ja no hi ha ningú. Però com això passi un dia que allò estigui ple de cotxes, entre la gent intentant marxar, ja hi pot haver el que ni ens imaginem. En el mes de novembre, i amb el premi del Festival a la Butxaca, la vila-sarenca Mariona Gavarró Rovira, coneguda artísticament com la Gava, guanyava la 21a edició del Mares Music, el concurs de música jove del Maresme.
que va celebrar la gran final a la fàbrica de Cabrils. D'aquesta manera tancava, deia ella, un 25 d'autèntic somni que superava les expectatives que s'havia proposat. Sonava així...
A Vilassar de Mar hi ha molt talent per metre quadrat. De fet, la tropa teatre rebia premis per la seva obra inseparables al concurs de teatre amateur de Vellaterra. Millor obra, millor director per Lluís Ramis, millor actriu per Maria Budó i millor actriu secundària per la Carme Ramon. Els nostres premiats reivindicaven al 98.1 de l'AFM la professionalitat i el rigor del teatre amateur de Vilassar de Mar.
Teatre amateur, a mi, va haver-hi molt de dins que em molestava molt, perquè això d'amateur, per exemple, només se'ns aplica als de teatre. Tu, per exemple, ets músic, no et diuen que ets músic amateur. Estem fent teatre. Fins un dia que algú em va dir, no, no, això d'amateur vol dir que estimes el teatre. Dic, home, no, encara t'ho admeto, no? Som amateur... Jo que sempre dic és que és molt important que els amateurs
No som professionals, perquè no hem passat per una formació acadèmica d'aquest tipus i no vivim d'això. Però podem treballar amb el rigor d'un professional. Què vol dir el rigor d'un professional? Aprendre-se el text, assistir als assajos, des que comença fins que acaba, estar atento en tot l'assaig, escoltar les indicacions del director i aplicar-les. Això és treballar com un professional. I les coses surten. I té que haver-hi un compromís.
Exacte, ja que perds el vespre, l'has de perdre amb una mica d'intenció, no? Perquè per anar, no sé, per anar a fer el burro, doncs em quedo a casa, saps? Però ja que hi ets, hi poses els cinc sentits. I si parlem de novembre a Vila-Sedemà, ens hem de parar esment a la figura del Vila-Serenc Ernest Lluc.
Ministre de Sanitat, en Felipe González, era assassinat per la banda terrorista ETA, ara fa tot just 25 anys. Per això li dedicàvem un programa especial de 3 hores de directe. El vam realitzar des de la biblioteca del nostre poble, seu de la Fundació Lluc. Un munt de convidats van desfilar pels nostres micròfons. Ferriol Soria, el director de la Fundació Lluc, destacava, esclar, el diàleg com la gran arma del polític de Vilassar de Mar.
Els valors que com a societat hem acabat projectant sobre la seva figura és el del diàleg com a instrument intel·ligent per la resolució de conflictes, com la pulsió no beligerant de l'home. I per tant, el diàleg, molta gent associa diàleg amb acord o amb consens, i el diàleg pot no acabar amb acord i pot no acabar amb consens, és simplement ser capaç d'escoltar les raons de l'altre.
Arrencàvem el desembre en aniversari. La carnisseria de Campo Corull, situada al número 30 del Vilassarèn Carrer de Sant Joan, celebrava els seus primers 80 anys de vida i ho feien amb una gran festa al davant de la botiga, amb degustació i música en directe.
I tancaven posant-nos la bata blanca i felicitant, en aquest cas, la Isabel Moreno, doctora de família del cap de Vilassadamar, que rebia el premi a l'excel·lència professional del Col·legi de Metges de Barcelona. A la doctora la va sorprendre l'enorme impacte, la gran repercussió que ha tingut a les xarxes socials la notícia del guardó. No estava preparada per la reacció, confessa, mentre es mostrava agraïda en veure diu la gran quantitat de gent que se l'estima.
El que em va fer posar contenta és que jo no ho sabia, però es va penjar a les xarxes socials i al principi vaig dir, ostres, ai, ai, jo no estic preparada per això, no? Perquè vaig pensar, bueno, de la mateixa manera que la gent va respondre positivament, doncs també hi ha gent, evidentment, que no li agrada la teva manera de treballar o que no li agrada com ets, etcètera, etcètera, no? I també tens haters, evidentment, a la vida, tot.
I jo vaig pensar, ostres, jo no estic preparada per escoltar els comentaris dels haters. I em va emocionar moltíssim tots els comentaris que he llegit de tots els meus, sobretot d'ex-pacients de Vilassar de Dalt, perquè jo vaig estar 19 anys allà, i dels nous pacients de Vilassar de Mar, que m'estan coneixent, no? I em vaig sentir molt estimada, i això em va fer més il·lusió que el premi pròpiament dit.
Per acabar, el 25 arribava una de les notícies més esperades de l'any per Vilasarencs i Vilasarenques. A partir del divendres 2 de gener, l'autobús urbà C13 amplia el servei amb més dies i només un recorregut. Es tracta d'una vella reivindicació del nostre municipi i que ara es farà efectiva, després que pràcticament tots els partits polítics de casa nostra ho haguessin inclòs en els seus programes electorals.
Ara, doncs, l'Ajuntament de Viles de Mar ho fa efectiu. Així, doncs, a partir del divendres 2 de gener del 26, el C13 circularà amb la mateixa freqüència que els dies laborables cada mitja hora, tots els dissabtes i els diumenges i festius d'estiu, així com els matins dels diumenges d'hivern. D'aquesta manera, es garanteix un servei continu al llarg de la setmana, amb una cadència raonable i fàcil de preveure. Estimada professora, espero haver superat el 3 que em vas posar al principi.
El resum de l'any 25 ha estat una feina dels serveis informatius d'aquesta casa. Treball coral amb Xavi Puig a les vies de Somar, Vilamajor, Robert Mafa i Joan Escofet, un servidor donant-li forma. I recordem tots i totes que la vida a vegades pot ser meravellosa.
El resum informatiu de l'any. Un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio produït i presentat per Joan Escofet amb el control tècnic de Robert Mazza. Pots escoltar sempre que vulguis