Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts, tots i totes, un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, el marés mai a través de vilassarradio.cat per internet. Deu minuts, millor dit, sis minuts i vinc per damunt de les deu, arrenca una nova edició del Parlen de Tot, correspon a dimecres, meitat de setmana, dimecres, 22...
d'octubre del 2025, recte final del desemes de l'any, i amb la vista posada d'aquí una setmana, quan estarem a punt de celebrar la castanyada, el Halloween, el Castaway. Celebreu el que vulgueu, l'important és, doncs, celebrar. Amb moltes coses, moltes activitats, com és habitual a Vilassa de Mar, que en parlarem al llarg dels propers dies.
La festa, no cal dir-ho, més emblemàtica de la tardor. És a punt d'arribar. Avui dia, assolellat, temperatures anormalment altes. I sembla que demà el termòmetre es mourant. Atenció, més que temperatures de tardor, sembla que seran temperatures d'estiu, perquè es mouran...
entre els 28 i els 30 graus. Però atenció, perquè el servei meteomar del Consell Comarcal del Maresme l'ha alertat, ja ens ho explicava ahir, avui han activat l'alerta per fort vents, 20 metres per segon, el que equival a 72 quilòmetres per hora, ben aponentat, no és una llevantada, sinó ben aponentat, i això vol dir
que pot afavorir i molt la pujada de temperatures. Atents al que pugui passar al llarg de demà dijous. De seguida, precisament, marxem al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui i sobretot de cara al dia de demà i als propers dies. Segona meitat de setmana.
De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa on repassem l'actualitat local, la general, aquelles notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, un dia més, tot pujant al DeLorean. Repassem les efemèrides.
Passa per la ràdio Dos Quardons en Jaume Gaixes. En Jaume Gaixes és una persona vila-serenca, ara mateix resideix a Barcelona. Ens visitarà l'estudi perquè al llarg dels propers dies estrenarem una secció. Us ho explicarem.
Ell parla amb la gent gran, la gent que està a les residències. La gent gran, a partir dels 80-80 i escaig, que es troba i els fa rememorar la seva vida amb un fil conductor que és la música. En la secció més que interessant parlem amb en Jaume Gaixes.
Un parlant de to que es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i, en aquest cas, l'entreteniment, com sempre, des del començament del programa, des de fa 18 temporades, la col·laboradora que més anys porta al programa, Paquita Bruixa. Conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes. Entrem a l'Arbolari de la Paquita. Això serà a les 11.
A dos quarts de dotze també molt de temps fa que col·laboren les companyes de la Biblioteca Municipal amb les recomanacions literàries. El torn avui per la Mireia Martínez.
I a les 12, viatjarem a Irlanda. Avui s'ha acabat el bròquil. La nostra companya Marta va dir que es troba allà i ens vol fer un especial. S'ha acabat el bròquil des d'Irlanda. I a última hora, com sempre, i cada setmana, anirem... L'any passat era els dijous, aquesta setmana és els dimecres. Ara anirem a l'agrícola Vilassà, que ens parlen de productes de temporada, productes de proximitat, tot el bon producte que té aquesta entitat, centenària. Aviat es diu això, centenària.
Però avui no anem a la botiga, avui anem al magatzem i en parlarem amb el company, com sempre, que ens parla de tot el producte que podem trobar al magatzem. En parlarem amb en Martín Borgetti. Aquest és el menú, el de dimecres 22 d'octubre de 2025. 10 minuts per damunt de les 10 del matí.
Jordi Velasco i Xavi Puig a les Vies de Soca. Us parla Jaume Cabot, l'edició de la número 2232. 2232 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Ja ho tenim tot a punt. Motor encès. Posem primera i arrenquem, som-hi. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El temps.
Sí, centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, dia avui amb temperatures anormalment altes, dia assolellat. Les temperatures que poden tocar sostre, dèiem, més temperatures estiuenques que no de tardor, sembla previst per demà entre els 28 i els 30 graus.
per una aponentada, un fort vent que portarà aire calent, i això vol dir que demà s'activa una alerta. De fet, ja ens heu avisat des del servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, 20 metres per segon, el que equival a 72 quilòmetres per hora. Per tant, preparem-nos pel vent. Explica'ns aquesta última hora del temps. Joaquim Serra, en directe. Molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia. De moment, la situació meteorològica avui continuarà tranquil·la. Temps estable i amb bien assolellat a tota la comarca, tot i la presència d'alguns núvols prims. Aquesta matinada bufava una mica de vent lleugerament moderat del nord-oest, ben que s'afablirà aquest matí i serà fluix a tota la costa maresmenca, i aquesta tarda girarà cap a components sud i sud-oest. En general, aquí a la costa de la comarca,
amb unes temperatures que avui pujaran lleugerament respecte a les d'Ice i arribaven als 25, avui podrem arribar als 26 de màxima. Vents fluixos i, per tant, situació marítima tranquil·la, dominada bàsicament pel Marejol, excepte a la costa del Maresme Nord, on aquesta tarda
Trobarem àrees de maró. De cara de mà el protagonista serà justament el vent. Vent de l'oest, nord-oest, que serà moderat a fort, amb ràfegues que podran superar llindar d'alerta, sobretot a les zones més interiors de la comarca, la zona de la Sarlada Litoral i també al centre i sud,
del Maresme, que és on esperem les ventades més importants. Compte perquè puntualment, com dèiem, es poden superar els 72 quilòmetres per hora. A banda d'això, el temps continuarà estable de cara a demà. Per cert, que el vent més important bufarà a partir del migdia i sobretot durant la tarda.
mentre que la situació marítima en tractar-se de vents terres no ens ha de portar a massa complicacions, una mica de mar de fons i poca cosa més a destacar. Les temperatures pugen, alguna màxima pot arribar cap als 27 o fins i tot fregar els 28 graus a les hores centrals del dia, a conseqüència d'aquest vent aponentat. De cara demà passat divendres la situació canvia, s'encalma el vent, vents seran fluixos i molt variables, i això de retruc provocarà un clar descens de la temperatura màxima, que serà agradable,
Valors de 21-22 graus s'ho vintageran, però si les comparem amb les de demà hauran baixat força. Pel que fa al vent, com dèiem, de cara a dimecres ja serà fluix, hi haurà algunes núvolades de tarda, en principi sense precipitacions, també de matinada.
Entrada no es pren pluja, però. I la situació marítima que divendres continuaria dominada principalment per Marajol, amb àrees de mar de fons. Dissabte tindrem més núvols, no descartem alguna gotellada puntual. Diumenge tot apuntava que tindríem un episodi de pluges.
doncs sembla que finalment, a molt estirar, quedarem algun petit ruixat durant el matí i poca cosa més, amb unes temperatures que dissabte tornen a pujar una mica, no tant com demà, però seran força suaus, diumenge baixaran de forma clara. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual servei meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis. Molt bon dia, Joaquim.
Moment per obrir finestra informativa.
Moment per saludar, com sempre, aquesta hora al cap dels serveis informatius de Videsa Ràdio, senyor Escofet, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume Cabot, molt bon dia a tots i totes. Avui hauríem d'avisar, que el poc ens passa d'avui, són fets reals. Com sempre. Sí, sí, però saps allò que abans sortia, no que els telefilmes, avisem d'algunes imatges...
que poden ferir la sensibilitat sobre el comportament animal o sobre llums intermitents. Ara n'hi ha de llums intermitents, avisen. Ara s'ha posat molt de moda en aquesta sèrie, aquesta pel·lícula, no s'ha maltractat cap animal. Sí, important també. Mira, ens aniria bé, eh?
Sí o no? Tenim històries en final feliç, del món animal. Oh, que és maco. No em diràs que el gos i el llop s'han trobat una altra vegada? No, no, no, no. No sabem que la llopa, el gos i la llopa, exactament, s'haguessin reproduït més a l'Empordà. Tenim altres animalons.
Recordem que a l'Empordà hi havia un gos llop que estava vigilant el corral de la llopa. L'amo va dir, fotem un gos llop aquí i quan vingui la llopa el gos li plantarà cara. I no li va plantar cara, més aviat li va plantar l'esquena, per entendre'ns.
En fi, què tenim? El ramader va dimitir. Sí, va dir, ja no et pots refiar ni dels gossos. Això és real, va passar a l'Empordà, no recordo ara el poble, però en fi, curiós. Hem de parlar també d'aquesta mena de campanyes publicitàries negatives. És a dir...
Oreja de Van Gogh seria un exemple, venen uns fregaus interns, unes lluites internes, gent que marxa de la banda, tot això que fa es repercuteix positivament en la venda d'entrades. Que no marxa, eh? Ja dir que no marxa, si no gastarà un any fora i tal.
Andy Lucas seria el mateix, baralles internes entre ells, assumptes de banyes, fins i tot algunes agressions, i Rosalia també ho va voler fer, Rosalia va fer aquelles imatges fent veure, crec que eren de dilluns a la nit, fent veure que arribava tard el callau...
per no, que és un lloc cèntric de Madrid, per no ser present, fent veure que arribava tard. Evidentment, la productora ho tenia tot controlat. Mils de persones, eh? I 4 milions al TikTok, eh? I la notícia negativa que fan és fer veure que ella arribava tard quan estava tot calculat. És aquesta mena de publicitat negativa. És fer un amb Dilucas o fer una oreja de Van Gogh, que ara es porta molt, eh?
L'Andy Lucas, que l'altre ja van fer l'últim concert, i al final no sé si l'Andy Lucas es va quedar plorant allà al costat de l'escenari. És molt sentimental. I l'Andy Lucas, no sé quini dels dos, un altre donant-se un bany de masses, i es veia que hi havia cosa allà, hi havia tema. Malamaró, eh? Hi ha hagut banyes... En fi, qualsevol cop. Aquestes històries de publicitat negativa. No. Un dels dos, l'Andy o el Lucas, es va aliar amb la dona del productor.
Tenim aquí un merdi important. Al cap i a la fi, el que volia vendre és això.
publicitats negatives o que fan l'última hora que venguis el producte, que és el que interessa. Campanya brutal de la Rosalie. L'altre dia va convocar el Callao, va arribar allà, es va donar un bany de masses i van projectar, l'únic que va ser, perquè va sortir del cotxe que conduïa ella, va entrar a l'hotel... Fem veure. Escolten, Mozart... Sí, va entrar a l'hotel i unes pantalles van projectar amb una compta enrere el disc nou de la Rosalie.
No fotut és que els mitjans venien, que Rosalia arribava tard. Però qui s'ho creu? Que les grans productores que té ella. Campanya brutal. Brutal. Brutal i molt ben feta. Però Rosalia també és notícia per aquest luxe, aquest nou àlbum que traurà el...
El proper 7 de novembre, un àlbum, d'aquí ve tot aquest sarau del callau, mai millor dit, en el qual és un... Que no estaven callaus. És un àlbum amb influències religioses. I, de fet, l'escolonia de Montserrat ha difós d'ahir la tarda unes imatges espectaculars
del cor de Montserrat, l'Escolania, interpretant el Virolai, col·laboren en aquest lux amb una Rosalia plorant, aquí sí que hi havia sentiment, escoltant el Virolai a Montserrat.
Aquest disc té un aire religiós. Ella, de fet, surt vestida de monja amb molt de respecte. Col·labora a l'Orquestra Sinfònica de Londres, perquè vol provar nous estils, nous gèneres, i a l'Escolania de Montserrat. Realment, jo estic a esperar el disc. Busqueu les imatges al compte de Twitter de l'Escolania de Montserrat, en el que es veu
Una Rosalia aquí, sí, profundament emocionada, escoltant un dels cors més antics d'Europa. I més espectaculars. Molt bé! Seguim! Seguim, va! Seguim perquè realment avui Sant Saloni és segurament un lloc molt més tranquil. La gent a Sant Saloni viu de manera tranquil·la. Dale!
A Sant Saloni, per cert, població que vaig estar ahir a la tarda... No tindràs res a veure amb el que vindrà ara, no? No ho sé. A veure, què va passar? M'has fet una cara com molt d'innocent. Sí, sí, sí. Vaig dir, hòstia, a Sant Saloni, vaig estar ahir a la tarda. Policia local de Sant Saloni. Com ens agraden aquestes policies? A veure, a veure, què va passar? Amb un 111 m'agraden, eh?, la publicació. Sí. Resulta que es va interceptar una perillosa banda...
en la qual havien perpetrat una sèrie de robatoris importants, una llauna de tonyina, tres paquets de xocolata valor amb ametlla, un Torres Diez i diferents llaunes de Red Bull, a més a més d'uns...
10 o 12 ous kinder. Oh, i tot ho exposen! I ho exposen com si fos el gran Elijo de Pablo Escobar. I monedes d'aquestes de 5 i 2 cèntims i de 10. Aquelles que no saps on posar. Potser que puja això 4 euros amb 28 cèntims, eh? Tampoc puja més. Hòstia, i mira, mira, i monedes estrangeres. Monedes estrangeres, també. Oh, la policia local de Sant Saloni. Espectacular, eh? Espectacular. Això sí que és una missió impossible.
No tinc res a veure amb això, eh? No, vas anar a cap mena de súper. Si et registro la motxilla, trobaré algun envoltori d'Ukinder. Joan, sí, vaig estar... De fet, vaig anar per feina, eh? Vaig anar per feina ahir a la tarda i a les vuit i un quart de nou, quan vaig sortir, vaig anar a un supermercat d'allà. Però no vaig notar res. Vas veure un ambient tranquil. Sí, sí, vaig veure un ambient. Hola, què tal? Torres 10 hi havia? No m'hi vaig fixar. Era un supermercat que, sense fer propaganda, diré que comença per bona...
Bon i acaba per àrea. No deu les pistes, eh? És com a l'altre supermercat que són dos socis, no? El senyor Cap i el senyor Rabo. Tira, tira, tira, va. I els amics del Tot Badalona. Va bé que Jordi ens aguanti la sintonia perquè missió impossible també, eh? De Tot Badalona.
Han localitzat, sana i estalvia, la tortuga Torto. Oh! Hi ha una tortuga que es digui Torto i es diu el seu, eh? Clar, és per afinar el tret. O sigui, no li pots dir gat. No, clar. Torto. Si fos un gos li podies dir go. Go. Go. Si fos un gal li podies dir ga.
Doncs han localitzat la tortuga Torto, que es va perdre a l'avinguda Martí Pujol. Sí, home, excèntrica. L'equalitzada Sanna i Estàlia, es veu que formava part de la família durant més de 20 anys. La pèrdua de la Torto havia sigut un cop molt dur pels seus propietaris. Van pràcticament empaparar a Pedalona. Sí. En fi, una tortuga és una tortuga, o sigui...
Per més que... Un gos encara pot tenir diferents, no? Sí, a veure, pot córrer. De color marró, clapejat, però una tortuga... A veure, no se'n perden molt. Tots la tenim al cap, una tortuga. Vull dir que la foto no ajuda molt. No. Però, a més a més, ens encanta perquè dels amics de tot Badalona...
Clar, descriuen l'animal. Ai, ai, ai. I diuen, és una tortuga terrestre i adulta i molt tranquil·la. Ah, molt bé. Clar, no he vist mai una tortuga molt nerviosa, jo. És a dir, a veure, si una tortuga es perra ara al carrer Martí Pujol, al migdia seguirà segurament a la meitat del carrer Martí Pujol. Si es perra al número 20, és poble que estigui al 22. Com a molt, eh? Perquè, a més a més, tortuga és tranquil·la. És a dir, no és una tortuga de curses, per entendre'ns.
Com és habitual. Com és habitual, sí, sí. I celebrem la torto, eh? I tenim la foto de la torto, no, eh? Tenim la foto de la torto, però no te l'he portada perquè... No, perquè és una tortuga. Perquè és una tortuga. A veure, un gos pot ser de moltes races. La tortuga, doncs, és una tortuga. Diferents colors. Un gos sí que pot ser tranquil, nerviós. Que igual a Badalona es perden tortugues a Mansalva. També pot ser. Que s'hagin 88 tortugues, però jo no crec que sigui el cas, eh?
Doncs respirem amb més tranquil·litat, respirem amb més calma, però seguim amb el món dels animalons. Hem dit abans que no hem maltractat cap animal. No n'hi ho farem. En la por que ens passa perquè s'ha trobat la pelossa. La pelossa. La pelossa era una gossa salchitxa de pèl llarg. Aquí sí que veus aquesta explicació i pèl-ossa. Tenim uns propietats d'animals, pèl i ossa,
i l'altra la torto, eh? Doncs que es va perdre durant el piro musical de la Mercè. Es veu que la pelosa... La pelosa es va posar nerviosa, gossa el xitxa femella de pèl llarg. Al contrari que la tortuga, que no es va posar nerviosa. Era tranquil·la.
Va marxar a la Pelossa i l'han trobada sis dies després. Ha tornat la Pelossa amb els seus amos, després un cop passat a l'ensurt de la piromusical. La va trobar a 300 metres del lloc on la van perdre. Hòstia, sis dies? Sis dies allà. Molt nerviosa no devia ser. O potser estava tan acollonida la Pelossa que es va quedar allà a dir, saps? Jo em quedo aquí quieta i que sigui el que Déu vulgui. Molt bé.
I van participar ensinistradors, experts en rescat, i fins i tot...
Dues mèdiums. No sé si Paquita Bruixa, que la tenim ara, ha tingut algú a veure amb la pelossa. A veure, a veure, a veure. A veure si la van recuperar. I una veïna d'aquestes que donen menjar als gats, que això no s'ha de fer. No, s'ha de fer. Ni els gats, ni els colons, ni res. No s'ha de fer. Doncs es va trobar la pelossa i afortunadament ha tornat amb els seus propietaris.
Ho celebrem, ho celebrem. Molt animal avui, el poc ens passa, eh? Salut, Joan, salut. Doncs és el directe, això d'escoltar. El que tenim. Vinga. Recordes el robatori al Museu del Louvre? Home, i tant, no cou com per oblidar-lo, amb els memes que s'han arribat a fer. Al principi, el Ministeri de Cultura Francesc
Deia que era un valor incalculable, les peces. Ara ho han xifrat amb 88 milions. Hosti, tu. Vols dir que els lladres sabien, no? 88 milions d'euros. Hi ha experts que diuen que aquestes joies s'han de vendre a trossos, s'han de vendre per peces. Home, t'ho diràs, eh? I, en fi, complicacions tenen...
El País Vahí, eh? A més a més, amb Nicolas Sarkozy, entrat ja a la presó de la Santé. No ha sortit encara, eh? Semblava... Sortirà abans de Nadal. O de Halloween. Semblava una cavalcada de reis. Sí, sí. Semblava fins i tot un enterrament reial. Sí.
acompanyat de la Carla Bruni. I dels segurates, eh? Home, i tant. Té un cos de seguretat que també estarà tancat a la presó. No, entenem que els seguretes podran sortir i canviar el cos. No està clar, però estaran amb ell. Estaran amb ell, amb aquesta cel·la, que és com el meu pis, de 9 metres quadrats. Sí, amb tres gins petits.
amb tres gimnassos petits i Sarkozy tindrà a les cel·les del costat els segurates en diferents torns que aniran a sortir per tal que la població reclusa no se li acosti, perquè a més a més està detingut allà, que això ha passat desapercebut.
El marit de Raquel Mosquera. Què dius, home? Isi, que és un d'aquells dos o tres afro... no sé què, que van tenir relacions amb Raquel Mosquera, ex de Pedro Carrasco, el primer campió del món d'Espanya de boxe. Un dels rotllos està allà, eh? Sabem que el seu actual marit, Isi,
És a la presó de la Santé. Ah, mira. No sabem si... A veure, presumptament estarà tranquil amb Nicolà Sarkozy allà, amb els segurates. Presumptament, dic, perquè clar, si hi ha aquesta espècie d'elements allà dintre, diuen-hi-do. Lissi no coneix, eh? Quan està en zel... Sí, Lissi no... No vol jugar, eh? Lissi ni tortos, ni peloses, ni Sarkozy, eh? I no vol jugar, eh? Aquest sí que no vol jugar. Normalment és un tranquil, només vol jugar. Aquest no, eh?
Doncs hem anat a parar aquí perquè a Barcelona han detingut una dona per robar 6 quilos d'or al Museu d'Història Natural de París. És a dir, els hi estan anant... A París què passa? Tot rodó. Què passa a París? Aquesta l'han detingut, com a mínim. A Barcelona portava unes palletes d'or. Palletes d'or és el que serien els nuggets, les pepites, que es diu. Valorades amb 1,5 milions d'euros.
que la unsa està a 4.800, com mai, eh, la vida. És el valor més alt històric de l'or, eh? Sí, sí, sempre ho diem, eh? Una unsa, 33 grams, Joan. Molt de compte que quan puja l'or vol dir que venen maldades econòmiques, eh? Ja ho diem sempre, des del poc ens passa, doncs en fico el que és. Aquesta dona de nacionalitat xinesa volia tornar a la Xina amb aquest 1,5 milions d'euros amb palletes d'or i va ser interceptada a Barcelona. Molt bé, vam aprendre també que, insisteixo, una unsa, 33 grams.
Estàs obrint un debat, perquè ara se'ns omplirà el WhatsApp. No, 33,3, 31,2. És que l'altre dia l'hem liat molt, eh? Gràcies a la viatge, com sempre diem. Però no acabem d'animals, eh? Hosti, tu, quin poc ens passa més animal. No, ho hem avisat al principi. A veure, va. Avui fa 37 anys d'una tragèdia insòlita a Buenos Aires. Va caure el canitxe Cachi. Cachi? Del pis 13. Buah!
i a conseqüència de la caiguda del canitxe, Katzi, van morir el gos i tres persones. Què dius? Sí. Les cròniques de l'època, 1988, tampoc hem d'anar molt enrere, parlen que Katzi, el canitxe, va caure sobre una dona...
que estava mirant un aparador d'una botiga d'alfombra de catifes. Això és molt mala llet, eh? De cognom armeni, diuen, eh? Sobretot. Llavors, una senyora que va veure el catxi
com queia sobre el cap de la senyora que mirava catifes, va creuar el carrer i un col·lectiu la va atropellar. Oh! Un col·lectiu d'autobús, no? Sí, sí, sí. Ja portem dos morts. Dos morts. I el tercer d'on surt? I el tercer, un senyor que passava per allà que va infartar...
a veure en Cachi, la dona que mirava Catifas, la dona que creua amb el col·lectivo, i va dir jo ja no puc més i desgraciadament el cor li va petar aquest home. Els fets van passar a la cantonada entre Avinguda Rivadavia i Calle Morelos. I això fa 37 anys avui. 1988, el dia com avui, Cachi
Mecachis, eh? Mecachis va caure, però clar, si el gos passava 4 onces, perquè el gos no passava més, clar, a 9,8 metres per segon, que és la velocitat d'acceleració de la gravetat, això vol dir que devia caure a la dona, però...
Sí, sí, de ple. Marta era la senyora que mirava les catifes en una botiga de cognom armeni. Edith Solà, de 46 anys, és la que va ser arrullada pel col·lectiu o per l'autobús número 15. Sobretot. I el senyor de l'aturada cardíaca, doncs, desgraciadament...
va morir cap a l'Hospital Portenyo. Hòstia, Déu-n'hi-do, eh? Jo he visat al principi. Sí, sí, sí, però aquesta és tràgica, tio. Però real, eh? No, i tant, i tant. Sembla la vedella Milagros, eh? Que vam parlar també, eh? La vedella Milagros. Milagros!
En fi, pugem al Delorian, perquè no sé com estem de temps. Sí, anem una miqueta. Anem una miqueta. Què tenim avui? Doncs mira, tal dia com avui, 1921... Sí, fa 104 anys. 104 anys hauria fet Georges Brassens, poeta i cantantor francès.
Estem escoltant l'original de Georges Brasel, La mala reputació, i Loquillo i els trogloditas van dir «Ostres, anem a fer la nostra versió de La mala reputació».
Molt bé! A la gente le gusta el poc ens passa. A la gente le gusta què? Sí, senyor. Aquesta cançó és molt xula. És molt bonica. Dedicada a George Brassens. Sí. Té l'altra que dedica a John Wayne. Sí. Feu fuerte i formal. Sí, senyor. D'aquesta cançó també.
I un altre que dic a Jimmy Dean, que és autopista. Sí, senyor, autopista en vam parlar fa poc. En vam parlar fa poc, que vaig quedar molt sobtat, perquè Jimmy Dean, aquest mite del cinema, resulta que s'ha fotut un hòstia amb el cotxe, perdó per l'expressió, perquè es va deixar les ulleres de casa. Sempre ho dic, sempre ho dic. Sí, sí, ja s'ha fet un mite al voltant de drogues, alcohol, que segurament podria ser, però en aquell cas...
Jim Dick era presumit i era molt guapo, les coses que han fet. No es posava les ulleres, però era absolutament niop. I l'hòstia mítica és perquè no hi veia tres en un burro. Déu-n'hi-do!
Què més tenim, Joan? I si et dic que avui és l'aniversari, any 1969, d'un tal Jorge Malla. Cap on aniríem? Doncs aniríem cap al líder durant molts anys del Ronaldo. Vaig tenir l'aportació de veure el Fab molt poquet en solitari. El tio està molt, molt, molt en forma.
Avisa el meu pare, si ens escolta, más dinero, papa. Más dinero, más dinero. Jo ho deixo aquí. Aquí ho deixes, home, ja. Ara sí que gualgo. Pau Casals moria tal dia com avui a San Juan, a Puerto Rico, un 22 d'octubre de 1973. Ens ha deixat moltíssims temes, a part de ser un catalanista convençut.
Doncs a seu és l'himne de la Pau, l'himne de les Nacions Unides i també el cant dels ocells. Avui fa 52 anys que ens deixava Pau Casals.
Sap greu fins i tot tallar-la, eh? És història pura, això. Per exemple, el Futbol Club Barcelona ja fa anys que per no fer el minut de silenci, diguéssim, a capela, intenten el... El cant dels ocells. El cant dels ocells. Preciós, eh? Preciós, sí senyor.
Va, acabem una mica animats, no? I acabem animats perquè tal dia com avui de l'any 2005, per tant fa 20 anys, m'es nota el meu domini matemàtic, Eurovision va decidir obrir una gran enquesta...
perquè la gent, els fanàtics d'Eurovisió, decidissin quina era la millor cançó. En 2005 es feia 30 anys d'aquest certamen. I què va dir la gent? Vam votar per unanimitat que la millor cançó de la història d'Eurovisió és aquesta.
Doncs vinga, Joan, arrima del Waterloo d'Ava. Waterloo... No hi ha... ¿Quién maneja mi barca aquí? No, no, no, m'ha sorprès, eh? M'ha sorprès. Un al migdia, 3.57 de la tarda. 3.57 de la tarda. Tenim l'informatiu crònica. Què servim avui? Doncs, mira, començarem amb la programació de l'Ajuntament de Vila-Salamar, entitats feministes del nostre poble. Sí, gràcies, Jordi, perquè estem parlant del 25N, eh? Sí, senyor.
El dia que lluitem, més que mai, fem més evident la lluita contra la xacra de la violència masclista. Un seguit, un rosari d'actes que ja es dona a conèixer. I, a més a més, el 25 de novembre estarem un any més, Jaume Aleix, comercial de Via de Sada Mar, dient no...
fent, com diem sempre tu i jo, el programa que menys ens agrada fer, el directe que menys ens agrada fer. En qualsevol cas, escolteu el Crònica, una 3, 5 i 7 de la tarda, perquè tindrem tota la informació de l'extens programa d'activitats.
Doncs ja que parles de programes especials aquest divendres també. Estarem al baral de l'UCATA per fer un parlant de tot especial, parlant de la... passat, present i el futur del CAP de Vilassar de Mar que celebra 25 anys. Us ho estem explicant al llarg d'aquests dies i si voleu venir de públic us esperem divendres de 10 a 1 del migdia. Un parlant de tot especial. Joan Escofet, t'escolto l'1 al migdia 3.57 de la tarda i demà un quart d'onze. Et torno a saludar? Doncs hi tornarem a ser aquí perquè la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al Zero Dolça? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Doncs trobem-hi ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Només una, eh? Va, que amb una no dones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si has petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116 111.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. La teva veu. La teva ràdio.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tot Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Mira què he buscat, però no tinc ni idea de què li podríem regalar el biel. I per què no un joc de taula? Has mirat el cercador de Tot Joc? Tot Joc és una iniciativa per promoure l'ús del català a través del joc. I trobaràs el cercador de jocs i joguines en català amb més de 1.100 referències catalogades per edat, tipus de joc o fabricant. I també més de 400 botigues d'arreu de Catalunya on anar-los a comprar. Informa't en a totjoc.cat. Juguem en català.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs en 18 minuts arribarem a les 11 del matí i avui anunciàvem una entrevista, que de fet la tenim a punt, que ens visita en Jaume Gaixes.
És un... Deixa'm-ho dir així, és un vilassareng, perquè és un vilassareng, ara està resident a Barcelona, i té un projecte molt xulo, que és donar veu a les persones grans que viuen a les residències, o no, i ell, per part d'un programa que...
l'està fent, i nosaltres ens va arribar aquest programa i li vam dir, escolta, Jaume, això podia ser una secció del programa del matí perquè donar veu a la gent gran i als que estan a residències amb un fil conductor, que és la música, això seria molt xulo. I de seguida es va pujar el vaixell del Parlant de Tot. I avui i de seguida saludem en en Jaume Gaixes. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Jaume Gaixes, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé, ja veus, molt ben acompanyat. Sí, perquè havíem quedat amb en Jaume i m'havia arribat aquí amb tota l'armada, que m'encanta que estiguin aquí, perquè són persones que són companyes, crec, de la teva mare a la residència. No havien estat mai a la ràdio i dir que això no pot ser, això s'ha d'arreglar, això. I a més a més, Jaume, són veïnes teves. Són veïnes. Perquè estan al costat.
Bon dia a tothom, eh? Bon dia. Bon dia. Aquí les tenim aquí mirant a expectatives. Escolta, Jaume, explica'm de què ve aquest projecte tan xulo que has fet. O sigui, sabia que em preguntaries això, no? Sí, era fàcil d'endevinar, eh? I com que vinc cap aquí amb tren tots els dies a veure la mare, dic a veure què li dic jo quan em pregunti què és tot això.
Doncs mira, tu, Jaume, que suposo que estàs molt pendent sempre del tema de les audiències de la gent i els que estan als mitjans de comunicació sempre és una cosa com quanta gent ens escolta. Jo pensant dic vull fer una cosa on el que menys importi o que el públic a qui vagi dirigit siguin ells mateixos.
Vull dir-me això, que quan fem aquestes entrevistes al carrer amb la meva mare quan anem passejant, doncs són converses quotidianes, coses de cada dia. I dius, això a qui li interessa? Doncs potser ningú, però són històries, Jaume, que les estem fent ràdio. Sí que interessa, perquè són històries, com ell diu, doncs la seva mare estava en una residència aquí al costat de la ràdio, que es diu la residència? Llar d'Avis, ho dic bé?
Vi dels avis. Vi dels avis. Vi dels avis. Doncs està a vi dels avis i ell s'ho repasseja amb la seva mare i es dedica a un micròfon entrevistant la senyora tal, el senyor tal, amb un fil conductor que és la música. Això va ser a moda d'experiment, Jaume, o vas dir no, no, això ho faig? O vas fer l'experiment i vas dir jo el resultat. Perfecte, jo. Va ser al revés. O sigui, jo passejant amb la meva mare, que la coneix molta gent d'aquí de Vilassar, que es diu Carmen. Carmen. Carmen Querold. Carmen Querold Tolós. Tolós.
Dolors, que la tenim aquí. Doncs em trobava que quan anava passejant per ella pel carrer Sant Joan, tothom ens saludava, tothom ens parava, i sempre havien uns temes de conversa molt recurrents. Els anys, la salut... I a partir d'aquí, dic, hòstia, això, si tirem d'aquest fil, podem agafar i podem recollir moltes històries interessants per explicar a la resta de la gent. Justament quan la Pura va fer el seu programa, ella va estar aquí molts anys a la ràdio... Sí, a la tertúlia...
Com emocionada. S'estava emocionant. A nosaltres ens agrada molt això. Sí, sí. Llavors em deia, ella diu, jo estava a la ràdio... I per això me l'he portat d'aquí, perquè penso que ells el que necessiten és justament això. Doncs sí, i el fil conductor que deien que és la música. Tot això va començar amb ràdios de francs, oi? Sí, jo estic ara...
col·laborant com a director creatiu a Ràdio Ostefrancs, des que m'he jubilat tinc temps i m'agrada dedicar el temps a aquelles coses que m'agraden, i això va portar al fet de dir, bueno, estic allà col·laborant amb la Ràdio d'Ostefrancs, per altra banda, tinc que vindre a Vilassar, Ràdio Vilassar està al costat, o sigui, havia com un fil conductor que deia que teníem que lligar-ho tot. Escolta, Jaume, i tu has fet mai ràdio o no?
Havia fet ràdio, bueno, alguna coseta. A l'Ona... El que era l'Ona Popular de Sants... Home! Ah, sí? Sí, home, i tant. Bueno, era l'Ona més clandestí que estava allà al carrer... Sí, sí, és que les més clandestines a Barcelona eren molt xules, eh? Jo sempre ho dic, eh? Sí, sí, sí. Estàvem allà al carrer premià i allà, quan tenia 20, 21 anys, potser sí, abans d'anar a l'Emili, vaig estar fent alguna cosa de ràdio, sí. Però és un cul que sempre enganxa, això, eh? Això, sí. Quines històries t'has trobat, aquelles històries que t'emocionen una mica?
En el camp de la ràdio? No, en el camp de la ràdio. Doncs en el camp de la ràdio. Història és que m'he trobat. Potser l'estic descobrint ara més. M'estic donant compte que és un mitjà que per molt que el vulguin enterrar no acaba de morir mai.
Ja ens enterrava primer el vídeo. Primer la tele, després el vídeo, que tu ja saps de què parles, el show dels vídeos, i després internet ens enterrava. I aquí estem, eh? I aquí estem, i a més justament més vius que mai.
Doncs, i que per molts anys. Però escolta una cosa, moltes vegades la memòria, el disdú, és el que comença a fallar, no? Què et trobes amb això? Perquè tu aquí m'ha agradat molt que has buscat un punt de positivisme amb tot això. Doncs sí, la veritat és que sí. Perquè, mira, aquesta setmana passada s'ha fet a Barcelona, a través de Sant Joan de Déu, la Fundació Sant Joan de Déu, una setmana per el que és la solitud no desitjada.
I d'això se'n parla molt, no? Vull dir, la solitud no desitjada és això. Vull dir, jo no vull estar sol. I hi ha molts experts i molta gent que busca solucions i jo n'he trobat una.
No he trobat una. Carai, a veure si ho haurem de patentar, això, ara. És que és tan fàcil i ho tens tan a prop teu que potser per això, perquè és tan fàcil i és tan a prop, no hi penses. L'única manera que jo crec, o la millor manera, millor dit, de solucionar el problema de la sol·licitud desitjada, no desitjada, perdó, és parlant amb la gent gran. O quasi et diré més, escoltant a la gent gran. I d'això va el programa d'escoltar
d'escoltar la gent gran, les seves històries, que en tenen moltes. Mira, jo t'he explicat una història personal, i mal m'està explicant-ho així, però és per posar un exemple del que tu dius ara. Recordeu el dia de la pagada, aquesta monumental, que el món quasi se'n va avall, quasi t'espenja el planeta d'aquell problema?
Doncs hi havia un problema en les residències de gent gran, que era que sense llum no hi ha ascensor, evidentment, i per tant totes les persones estaven normalment a la planta baixa i els que dormien a les plantes no es podien pujar. I vam fer una xarxa de voluntaris a través de l'Ajuntament per anar a pujar les persones grans. I doncs ens va tocar anar a les residències, ens vam repartir, van venir molts voluntaris,
Des de clubs d'esports, treballadors de l'Ajuntament, brigada municipal, gent de comunicació, vam dir, si s'han d'anar a pujar, perquè tampoc podíem fer res més, anem a pujar-los. Tu saps en aquella hora, hora i mitja que va durar, un parell d'hores que va durar les voltes perquè ens van dividir, les històries que van arribar a sortir, que ens explicaven, que feien, que ballaven. Hòstia, hi ha unes històries allà que són brutals, impressionants.
Quines ganes tenen d'explicar-les. I tant, i tant. Perquè ara ho estàvem comentant, vull dir, les nostres històries no cal explicar-les perquè ja les tenim com aquell que diu des que vam néixer. Però el que m'explicava la Leonor de quan tenia 5 anys no havia massa document que ens pugui acreditar el que era. Només queda...
Se'ls ha d'escoltar, se'ls ha d'escoltar. Em deixes-ho de moment a la Pura? I tant. Pura? Pura. Com estàs? Bien, molt bé, gràcies a Déu. Quan fa que venia la Pura a la ràdio fer la tertúlia? M'hora de Déu, fill meu. Te'n recordes dels companys i companyes? De jove, jove, que... Quines companyes tenies, te'n recordes? Cada diumenge, agafada a l'hora de la ràdio, allà, assentada, fins que acabaven. I se'n recorda amb qui venia o no? De les companyes o no?
Amb qui venia a fer el programa, no se'n recorda? No, no l'entenc gaire bé. Bé, no passa res, no passa res. I si te'n recordes de les companyes que hi anaven? Ah, les companyes que hi anaven? Sí, però n'hi ha dues que ja són moltes al cel. Vaja, vaja, bueno, bueno. Sí que me'n recordo. Però s'ho passava bé, eh? Perquè a elles no fallava a cada festa, saps? Diu que s'emocionava. Sí.
I les altres companyes, m'has dit? La Leonor. Bon dia, eh? Ara estic una miqueta emocionada. Bueno, està més maco, això. Perquè és el primer dia que vinc ara a la ràdio, amb tants anys. És que la pura, en el segon episodi... La Mariana. Sí, sí. Que més hi havia.
És que els noms... L'Isabel. L'Isabel. Quan anem remenant... L'Isabel Núñez. L'Isabel Núñez. Sí. Eh que sí? Ja l'hi dic jo. Quan anem remenant pel servei van sortint els noms i els records. Aquí tot surt. Sí, sí. Doncs la Pura em va explicar que va ser reina per un dia. Què diu ara? Amb una història que si algú la vol escoltar, entran a l'Ivox. El segon capítol està dedicat a la Pura. Ho escoltarem al parlant de tot aquí a poc, això? Sí, sí, perquè explica la història, la Pura, que va ser reina per un dia i va fer de model. Oh!
Què em diu ara? Va ser de model. Ja ho explicarà, ara no fem espòilers. No fem espòilers. Molt bé. Escolta, i us veig contenta, us veig amb la cara alegre.
Sí, oi? Home, estan aquí perquè hem d'estar tristes. Home, clar, clar, qualsevol està aquí... No n'hi havia estat mai. Ara ja no ho podrà dir. Més a més, jo soc barcelonina. Ah, bueno, i vostè... No, barcelonina tampoc. No. Jo soc rubinenca. Ah, de Rubí. Doncs hi ha una ràdio molt xula, també, Rubí, eh? Entre Terrassa i Sabadell.
Doncs, sí, sí, ja ho s'ho entès, ja. Hi ha una ràdio molt xula, Rubi. Ara no ho sé, perquè ja fa molts anys que no hi soc. Bueno, escolta, a mi la Sara... Perquè des que em vaig casar, que tenia 20 anys, ja soc fora d'allà. Fa uns quants anys, ja, d'això. El que passa és que hi he anat moltes vegades perquè els meus parents vivien allà en casa. Clar, clar, clar. I vostè havia estat mai a la ràdio, no? No, no, a Pita.
però... No. A pintar. A pintar, és veritat! Ens trobàvem aquí a pintar. Me'n recordes, tu no venies? Encara me'n recordo. Nosaltres teníem la ràdio en el segon pis i ells estaven a la planta del mig i jo em trobava a mirar com pintaven. Era brutal, això, eh? Era brutal, eh? El Josep. Sí, sí, sí, sí, sí.
Que bé, que bé. Escolta, tot això és el que va al programa, no? És el que va al programa. El que em trobo cada dia. És una miqueta el que et trobes. Exacte, el guion va sobre el que et trobo. Per exemple, una de les idees, per això estic gravant-ho tot, una de les coses que vull fer la setmana que ve o l'altra és justament fer un programa d'això que està passant ara.
vull dir, que hagi sigut tan ben acompanyat per la Pura, per la Leonor i per la Carmen, i això jo crec que ja és una història. I pel carrer també hi vas o no? I tant! Hi vas, i et trobes gent que... És que jo, a veure, anem a posar les coses clars. Perquè això és difícil, anar pel carrer i posar el micro. Sí, sí, però anem a posar... Aquí la protagonista, o sigui, la que fa aquest programa, és aquesta senyora, la Carmen Quirol.
Jo l'ajudo. Vull dir, si jo vingués per Vilassar a passejar, això no ho podria fer. Però quan vaig a passejar per ella, pels carrers, és que no caminem ni 20 metres que algú ens para i ens explica la seva vida. I això és la història de Peticions de l'Oient. A partir d'aquí preguntem per música, xerrem i anem fent.
És fantàstic, doncs això és el que ens va fer saber en Jaume Gaixes i el que vam dir, escolta, això podria ser una secció tranquil·lament perquè tenim un deute i els deutes històrics s'han de complir i s'han d'explicar sense cap mena de... El dia a dia sempre diem, hòstia, hauríem de fer alguna cosa amb les residències, hauríem d'anar aquí, hauríem d'anar allà. Hem fet moltes coses, hem fet programes al Casal, al Pairal, volem fer...
Però la veritat és que de vegades sembla que ens en recordem de la gent gran a la setmana de la gent gran, i la gent gran hi és cada dia. Per tant, és un deute històric que en Jaume Gages ens ajuda a pagar i ho farem així. Donem veu a la gent gran de les nostres residències a través de la veu d'en Jaume. T'han dit mai que tens un endeix de veu de Josep Cuní?
M'ho has dit tu. T'ho he dit jo, eh? M'ho vas dir i, bueno, no ho sé. Però el que sí, no sé si m'ha quedat clar quina era la solució o l'antídot, no em sembla que ben he anat i no ho he explicat. No ho digues, digues. Parlar, xerrar. És a dir, una de les coses que vull proposar a la Paloma, que és la directora del centre que hi ha aquí al costat, és que posi una cadira aquí al mig del carrer perquè la gent que passi i tingui ganes de parlar
amb els que estan allà prenent el sol, que se sentin allà, i encara que no es coneixin, que xerri. Jo crec que podem demanar permís a l'Ajuntament per ficar una cadira allà, sí? I que se senti... Perquè no caldria posar... Demanar gaire permís, però vinc a dir que no és una cosa ni que costi diners, sinó únicament donar la possibilitat de poder xerrar amb algú, com ha passat amb la meva mare. Jo vostè no la conec, però l'he vist tantes vegades que jo... I aquí s'inicia la conversa com l'altre dia amb la Teresa.
És un autèntic plaer, Jaume, t'agraeixo moltíssim. I avui, ja que la música és el fil conductor, m'agradaria dedicar-vos jo a la cançó. Hòstia que bé. Us sembla o no? Què us sembla, sí? Una cançó? La posarem pels altra eus aquí dalt, no patiu, que l'escoltareu tranquil·lament. Escoltem-la, va!
Rien de rien. Non, je ne regrette rien. C'est payé.
m'en fous du passé. Avec mes souvenirs, j'ai allumé le feu, mes chagrins, mes plaisirs. Je n'ai plus besoin de balayer les amours avec leurs traits mollos, balayer pour toujours.
No, rien de rien. No, je ne regrette rien. Ni le bien qu'on m'a fait, ni le mal, nous sommes bien égales.
Tu no regrettes rien, car ma vie, car mes joies, aujourd'hui, ça commence avec toi
Us ha agradat o no us ha agradat? Molt, molt. La veritat és que les he vingut a buscar, eh? He sigut una... Avui m'ha vingut de gust. A mi és una dona, la Edi Piaf, que m'agrada molt. Tu saps francès? No. Però jo sempre l'amarro molt, com diu la cançó. Je regrette rien. Però jo sempre dic el rient de rien. Però la Leonor l'anava cantant, eh? Sí?
A trossets. A trossets, a trossets, a trossets. Escolteu, estic molt content d'haver-vos rebut avui a la ràdio, aquesta, amb tota la simpatia i tot el carinyo, us dic, aquesta invasió que m'heu fet, que m'ha encantat. Gràcies i espero que no sigui l'última vegada que vingueu. Jaume! Què? Gràcies pel projecte. Gràcies a tu per convidar-nos-ho.
Gràcies per fer-nos partíceps de tot plegat. Anirem de la mà, eh? Ràdio Vilassà i Ràdios de Francs, ja ho saps. Has d'aprendre ja Vilassà Ràdio, eh? Vilassà Ràdio. Perquè Ràdio Vilassà són els de dalt.
Tu t'ho havia dit, això. Ui, ui, ui, que hi ha competència. No, no, hi ha competència no. No, cuidado. Hi ha comparació. Bueno, estem a Vilassar Ràdio. No ens equivoquem. Ja no ho diré mai més malament. Jaume, un autèntic plaer que vagi tota molt bé. T'anirem escoltant, ja anirem anunciant quin dia podeu escoltar aquesta secció. Anirem al primer capítol, quan van començar el setembre a Ràdio Ostefrancs, i anem pel sisè, no? No, no, anem pel sisè. El primer és l'Eleanor, el segon és la pura.
I després els que n'hi han caien. I el conductor? La mare, que és la que sense llenya no faria. Doncs us agraeixo moltíssim que hagi estat aquí. Mira, la Pura, estàs emocionada encara? Estàs emocionada encara?
Ai, que cau, li cauen els auriculars, no passa res. Escolteu, arribem a les 11, ja sabeu que la ràdio això vol dir temps de notícies, en Robert Mazza ens acosta a l'actualitat, nosaltres tenim dues hores més per seguir parlant de tot. Escolteu a la residència, de tant en tant, poseu la ràdio, que encara ens escolteu, i escolta, ja us avisarem també del dia que estarem en aquesta secció, d'acord?
Moltíssimes gràcies. Ens podeu seguir, com sempre, en 98.1 FM al Maresme a través de vileserradio.cat per internet. Són les onze, final de la primera de Parlen de Tot. Encara ens en queden dues per compartir-les i amb moltes coses. Gràcies per la vostra confiança, les onze. Les notícies de les onze.
Nou contacte amb la informació. Endesa du a terme des d'avui fins al 22 de novembre unes obres de millora de la xarxa de distribució elèctrica a la Riera d'Encintet, en el tram comprès entre el carrer Gregal i l'avinguda Eduard Ferrés. Durant el període d'execució es preveuen diferents afectacions al trànsit i la mobilitat que passem a repassar seguidament.
prohibició d'estacionament al tram afectat, superació temporal de la parada de l'autobús C13A i manteniment d'un únic carril de circulació al costat del mur de la Riera en sentit Avinguda Eduard Ferrés. D'altra banda, us fem arribar un avís que ens ha enviat aigües de Vila Sants. Ha informat d'un tall de circulació.
Aquest mateix matí, al carrer Santa Coloma, en la cantonada amb el carrer Enric Granados, per treballs de manteniment i de renovació de la xarxa d'aigua. Aquest tram del que parlem, de Santa Coloma, cantonada Enric Granados, està tallat al trànsit des de fa exactament 3 hores, des de les 8 del matí, i estarà tallat fins a les 3 de la tarda. S'està garantint l'accés a veïns i veïnes d'emergència i es restablirà la circulació tan aviat com finalitzin els treballs que, a hores d'ara,
ara mateix s'estan realitzant. Ahir es van confirmar 3 nous casos de dermatosi nodular contagiosa a Catalunya. Amb aquests, són ja 17 els focus detectats. Davant d'aquests brots, el govern espanyol ha decidit tancar de manera provisional les exportacions d'animals vius...
Com també ha fet França, el ministre d'Agricultura, Lluís Planes, ha explicat que han pres aquesta decisió per iniciativa pròpia per evitar l'extensió de la malaltia. També ha anunciat que han comprat 207.000 dosis de vacuna que s'estan injectant al bestia més proper.
els positius detectats. El Departament d'Agricultura de la Generalitat, per la seva banda, ha informat que a les granges situades dins del perímetre de 50 quilòmetres al voltant dels focus detectats, la vacunació ja ha arribat al 70% dels animals. Tot i això, des de la Unió de Pagesos reclamen que s'intensifiqui la vacunació per aconseguir una immunitat suficient que faci que no s'hagin de matar tots els animals d'una granja quan hi hagi nous contagis.
Per primera vegada a la història s'han trobat mosquits vius a Islàndia. El país era conegut fins aquest mes d'octubre com un dels pocs llocs del nostre planeta que no tenia exemplars d'aquests insectes. Concretament, se n'han identificat tres exemplars a un poble al sud del país. El descobriment el va fer el dia 16 d'octubre un aficionat a l'entomologia que va anunciar el seu grup de Facebook Insectes a Islàndia que havia observat el que en primera instància semblava una mosca.
d'aspecte estrany. Posteriorment va localitzar dos exemplars més d'aquest insecte i els va entregar a l'Institut d'Història Natural d'Islàndia, que va confirmar que es tractava de mosquits. Els experts de l'Institut d'Història Natural han confirmat que es tracta de tres exemplars d'una espècie que és molt resistent al fred, que s'anomena Curiceta anulatà, per la qual...
cosa consideren que és altament possible, altament probable que els mosquits hagin arribat a Islàndia per quedar-se. La hipòtesi principal és que haurien arribat a la illa després de contenidors, a través de contenidors d'una localitat portuària que està propera al lloc on es van descobrir.
El duel de la Lliga entre el Villarreal i el Barça, previst que es jugués a Miami, finalment es disputarà a l'estadi de la ceràmica. La notícia de la cancel·lació del partit als Estats Units va arribar pocs minuts abans que començés el duel entre el Villarreal i el Manchester City. A les 12 del migdia, nou bolletí de notícies.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Aquest any, vacuna't de la grip. Si tens més de 60 anys, alguna malaltia crònica, obesitat mòrbida o estàs embarassada. Aquest any és doblement important que les persones amb alguna condició de risc i les que les cuiden es vacunin de la grip. Cap fred. Més informació a canalsalut.gencat.cat Cuidem el que som. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo he treballat de pintora i ho he acreditat.
L'altre dia vaig buscar Vols aparir-se en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I simuleu, veniu-hi de públic, us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot, especial 25 anys del cap, doctor Mariera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, la teva veu, la teva ràdio. Vilassar Ràdio, segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat
Bé, doncs, seguim endavant. És moment d'ara mateix de saludar, com sempre, després de resoldre uns petits problemes, saludem a Paquita Bruixa.
Ara sí, tot solucionat. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Paquita, com estem? Bé. Doncs, com sempre, els dimecres és moment de saludar la nostra companya i amiga Paquita Bruixa. Escolta, s'acosta una època molt xula, la castanyada, eh? La castanyada? Molt xula. Sí, no? Clar, és un dia molt especial. Anava a dir, a tu t'agrada molt això?
És el dia dels morts, aquests rituals que feu, sí o no? Doncs molt bé. M'agrada molt. Com que ja entrem a les setmanes, llavors és el que passa, que aquí la consulta s'omple. Clar. Doncs ja ho sabeu, que qualsevol consulta la podeu fer a través del 93... 395... 395... 41... 41...
05. 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, si la voleu anar a veure, doncs sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. 11 i 8 minuts i mig del matí, dimecres, això vol dir que ens toca la col·laboradora, que més anys porta el programa, ens toca parlar amb la Paquita Bruixa. I avui, doncs, girar una mica a l'entorn tot de la Castanyada, sí o no, Paquita?
Una mica, però la setmana que ve encara estem, no?, al programa. Oh, i tant, la setmana que ve estarem a Hores de la Castanyada. Ah, ja està. Doncs vinga, Paquita. Per explicar-ho millor la setmana que ve. Però avui somiem amb castanyes. Sí. Ah. És clar, estem a la castanyada, doncs hem de somiar amb castanyes i panellets, no? Ah, i tant. Doncs bé, somiar amb castanyes vol dir que...
que tindrem pèrdues econòmiques, si tenim un negoci les coses no aniran bé, això si les toquem, si les mengem, tristesa i una temporada...
Dolenta, molt dolenta, això si les mengem. Però al final, sí, és una temporadeta. Al final, doncs, bé, felicitat, i els que vulguin una parelleta, doncs la trobaran i serà per tota la vida. Ah, mira, que bé, no? Sí, està maco. Està maco, està maco. Molt bé, Paquita, doncs comencem a fer aquests rituals de la castanyada, que ja ho tenim al caure, això, eh?
Sí, doncs comencem. Llavors, com que ja sabeu tots, perquè ja us ho he explicat cada any, però us ho torno a explicar, és quan s'obren les quatre portes, no?, assaixant, i llavors és una festa cèlptica, i a les cèlptiques sempre hi ha foc. És que gairebé totes les festes ho són, però sempre necessitem foc. I el foc d'altres el fem amb dues espelmes, una negra i una blanca,
les hem de posar separades, no tenen que tocar-se amb elles, bueno, separades un pam, un pam i mig, a terra, sempre a terra. I la negra, que és la que recull tot, tot, tot, tot, tot lo negatiu, perquè, bueno, és el dia que surten els dimoniets, eh? I les bruixetes també, però, bueno, més els dimoniets i els esperits tremendos, eh? Els que ens fan leguitza molt.
Doncs llavors, recollint-se'ls, doncs què fem? L'espelma negra ho recull. I com que som viciosos, normalment... Som viciosos! Sí, els emborratxem. I per emborratxar-los, doncs els hi posem una copeta, una copeta de licor, el que vulgueu, el que tingueu. Sempre s'ha fet en rond. Si vosaltres no teniu rond, doncs mira, escolta'm, encara que sigui el Don Simón, un gotet, no?,
I llavors, al costat del mateix plat, posarem l'espelma negra. Hi posarem un cigarro, la beguda i el cigarro, a ells, doncs, és així. I un trosset també d'alguna cosa, no sé, de panellet mateix, perquè, bueno... I demanarem a les nostres entitats dolentes que no vinguin, que es quedin allà. I, bueno, quan fa una estoneta, 10 minuts,
que tenim engegada la negra, feta de cava. No cal plena fins ara, com que a mi m'agrada molt el cava, doncs la poso mitja, la poso allà, i li poso un panellet, els que m'agraden a mi, que són els de coco. Ah, mira. Bé, un tros gros, o un panellet sencer, que de carai...
I ja està, i l'engeguem i fem la nostra petició. Això farà que els viciosos se'n vagin i els bons es quedin. Quan s'hagin posat dintre del seu cau, que jo dic els negres, doncs els negres de l'espelma, que els negrets jo els hi tinc molta simpatia, no sigui que es pensin,
Doncs llavors és quan l'esperma blanca tanca les portes i ja els tenim recollits, ja els tenim a fora, a fora de casa, en el celler. Que se'n vagin cap a on vulguin. I ens quedem en blu-blanc, en aquest cas que és l'esperma blanca. Ah, i un got d'aigua també en els blanquets, que hi ha que no beuen i els hi posem.
un got d'aigua. Moltes vegades s'hi poso porforina, però jo, per tots sants, no n'hi poso, però bé, perquè sé que hi haurà gent que està escoltant que dirà, i la porforina, no n'hi poso, a més a més contamina molt. I llavors ja està, deixem que s'acabin les espelmes i l'endemà el panellet
No el poseu gaire junt en l'espelma perquè no hi quedi cera a sobre. Però dintre del mateix platet, o el tros d'alumini, el que feu, doncs es dona els ocellets que s'ho mengin. I tot el que més ho tireu al vàter i ja està, i estireu la cadena. I vinga. Doncs ja tenim un ritual. Això se'ls fa descalços. Descalços. Sempre descalços i si pot ser la nit de la castanyada, no?
Doncs clar, si no, no serveix. És que clar, rituals normalment són el divendres, però aquest s'ha de fer la nit del 31. I cau en divendres, no? I cau en divendres. Sí, cau en divendres, sí senyora, sí. Mira, més bé no ho podem tenir això, eh? Això passa molt poques vegades a la vida, eh? Sí, sí, sí. Bueno, el de tarentant cada quatre anys. Jo tallaré el vent, ai, el vent, jo...
tallo el vent, llavors és amb un espasa que tinc, com del fit campeador, pues tallo, faig l'amoc de cantó-cantó i fa un soroll especial. Ho faig per tallar les males energies. Molt bé, molt bé. Si vosaltres ho voleu fer, pues també ho podeu fer. Clar. Doncs fantàstic.
Molt bé, Paquita. Doncs un cop hem fet això, entrem a l'arbolari de la Paquita Bruixa. Ja sabeu que l'arbolari complementa una recepta sanitària. Mai la substitueix. Si tenim una recepta sanitària, hem de complir la recepta. Això sempre ho complementa. I avui què fem servir, Paquita? Mira, us vaig explicar una cosa que em vaig quedar sobtada. I... que sí, clar, perquè el pebre negre també és una planta, no? Però...
Ui, bueno, vaig esperar, dic, això ja fa dies enrere, eh? Vaig anar a buscar menjar preparat, tenien que venir unes amigues a sopar, dic, jo no puc posar, li tenia que passar a consulta a la tarda, i a més a més, fer sopar, dic, no tinc temps, bueno. I llavors vam anar a buscar menjar preparat, en un lloc molt important de veritat, d'aquests llocs selectes, no? Bueno, ja que anàvem tots, doncs vam anar allà. I la noia que tallava l'embotit, que...
Allà fan entremesos, i ho veus, eh? És de cara al públic, tot. Pollastres a l'asi, tot, bueno, galtes, de tot, és que hi ha de tot. Hi ha una bona cua, s'ha de demanar nombritós. Doncs, i encarregar-ho primer. Doncs es va tallar, es va tallar amb la màquina de tallar l'embotit. Mhm.
Es va tallar bastant. Es va fer un tall com si sigués un tort de xoriço, la veritat. Oh, fa mal, això, eh? Sí, deu ser molt de mal. Doncs va començar a sortir sang, perquè en els dits ja sabeu que són terminacions i que surt la sang a raig, eh?
I, bueno, sortia jo, que m'he tallat, i n'hi havia allà una senyora que va dir, que era la doctora, una de les noies de les dependentes que n'hi havia anat allà, diu, ai, piri, doctora, què ha passat? Li va mirar, diu, i això s'ha de posar almenys de dos a tres puntets, però jo tallo l'hemorratge.
I vosaltres sabeu com va tallar la borracha? Que em vaig quedar que no m'ho creia. Primer li va rentar ella mateixa el dit a l'aixeta, per tots veient-ho, perquè s'hi va fer directe allà. Va agafar un drap blanc net, i estava per estrenar i tot, i hi va posar molt, molt, molt... Sabeu aquells putets petits que tenim a la cuina de Pedra Negra? Sí...
Doncs allà, pom, pom, pom, pom, pom, clec, li va posant el dit i al cap d'un minut ja no n'hi havia... es va tallar la sang. Doncs vols que et digui una cosa, Paquita? Sí. Jo això ho sabia. Tu ho sabia? Sí, perquè ho havia vist alguna vegada posar... Ara pica, eh? No creguis tu que no pica, però en qualsevol cas et talla l'hemorràgia de manera gairebé immediata. Sí, senyor. Però és que no en moment. Res, dos minuts...
I li va dir, ara te'n vas a l'hospital, però li va tallar l'hemorràgia. I a mi, jo em vaig cagar, no sé si explicar-ho per la ràdio o no, perquè... I el dilluns va venir una doctora, que és molt maco, és una cirugiana de Can Ruti,
I li vaig preguntar. Dic, ho puc explicar? Diu, i tant. Diu, si això és sol i monllum. I a més, no infecta. No infecta. Després l'has de netejar bé, òbviament, però sí que ho sabia, sí, que el pebre negre, doncs mira, l'arbolari, avui, doncs una cosa que sabia i veus. Veus que ve? Veus? Tu ho sabies. Doncs ja està. Doncs ja ho tenim, Paquita. Moment per anar i abordar els 12 signes del zodiac, els 12 signes de l'horòscop, i comencem, com sempre, pels nostres bons amics, els àries.
Doncs bé, que necessiten una mica de tranquil·litat mental, o sigui, de fer vacances, de dir, oh, ja no penso en res, tot ho veig, oh, maco i tranquil. Doncs així, res, si ells fan mundat i es tranquil·litzen, tot anirà bé a la seva salut.
el que és la feina. La feina no està malament. Els que ja estan en una rutina, que no s'hi sembli que és avoglit, que tornin a agafar il·lusió, perquè a vegades estar en una rutina és molt bo per les feines. Així és que la cosa continua amb tranquil·litat. I en l'amor, si busquen parella, ho tenen bastant fàcil. I si s'han de treure en algú del seu costat que...
que més aviat s'estan fent mal que alegria, doncs també és un bon moment. Mira que bé. El número és el 4 i el color és el marrón fosc. Doncs el número 4 i el marrón fosc pels àrees i anem pels tauros als Turets. Com ho tenen aquesta setmana, Paquita? La salut bastant bé, millor que la setmana passada. La setmana passada anaven així una mica amb les banyes torçades. Doncs no, avui no, eh? Ho tenen bé.
podrien tenir algun mal de panxa, alguna descomposició. Però bé, amb algun tipus d'herbetes, rellaure també va molt bé, doncs se'ls podria anar arreglant. És a dir que bé. El que és la feina. No hi ha avanços. Estarà tot igual, més o menys. Pels que busquen feina la poden trobar.
i tindran per això una miqueta més de qualitat de vida això ja és bo i en l'amor apropament si han tingut una gran discussió amb la seva parella doncs hi haurà un apropament que acabarà amb un bon enteniment i amb molta pau el número és el 8 i el color és el groc doncs el número 8 i el color groc pels taures i anem pels següents que són els bessons Paquita
Molt nerviosos els tenim. Vaja. I és que no és un signe de nervis, eh? Per això us ho dic que és molt raro. Però els tenim molt nerviosos i, bueno, pues tila, tila fresqueta, que encara es pot prendre fresqueta si es vol i si no, pues de temperatura ambient. I segurament se'ls anirà arreglant. Així és que està bé. El que és la feina...
Tindran que prendre decisions importants i canvis. Aquests canvis no són dolents, però tampoc no hi ha massa alegria. I en l'amor? En l'amor... Bueno, si estan buscant parelleta perquè estan sols, doncs no és massa aquesta setmana el seu moment. La que ve, doncs mira, ja li podran demanar les seves entitats i els seus difunts, eh? Que els doni un cop de mà que els hi aniria superbé.
El número és el 5 i el seu cul és el vermell. Doncs vinga, els bessons tenen el número 5, com és habitual, i el vermell, com també és habitual. I els següents són els cranc, Paquita, que van endavant, enrere, cap on van els cranc? Tenen que baixar una mica... Mira, van rectes, en línia. Sembla que vagin amb una professora.
Recordes? Bueno, jo no sé si vi les afeu professors encara, perquè com que és diferent... Sí, sí, sí, he vist professors, i tant, i tant que n'hem vist aquesta... Sí, allargada. Però ara no el fan, ja? Sí, sí, sí, també fan el que seria el... Ja t'ho diré demà. El viacrucis, això, el viacrucis. Ah, i el corpus, no. També, aquest any s'ha recuperat també el corpus, que s'havia fet durant molts anys, i aquest any s'ha recuperat, Paquita. Bueno, mira, si els agrada, doncs que ahir s'ho passa amb ell endavant.
Feien les catifes aquelles, immenses. Sí, home, i tant. Eren molt maques, eh? Jo anava per veure-les perquè a Tiana em feia, i el professor, el senyor Mesto, el senyor Lloret, la veritat és que em feia unes que eren dignes de fotografiar. Bé, doncs estem amb els crancs. Baix ritme. Tenen que posar, pum,
fer un atur i després tornar a començar. Que encara que hagi plogut molt i estiguin revolucionats, no és moment per ballar massa. El que és la feina? Bé, hi ha imprevistos anar a la feina. Notícies que primer els semblarà molt dolentes, els desequilibrarà una mica.
però després no, després es tranquil·litzaran i se n'adonaran de compte que més o menys no ha canviat massa la història. I en l'amor, en l'amor com ràbia, com agafar ràbia, els que ja fa molts anys que estan junts, doncs és com si diguéssim, la meva parella no...
No es porta bé, ni... no em cuida massa. Però bueno, que meritin una mica i que vegin que potser la falta està amb ells. Fins que no va bé. El seu color és el carbassa i el seu número és el nou. El número nou i el color carbassa pels cranc i els següents són els lleó, Paquita.
Bueno, els lleons més o menys del que és la salut estaran bastant bé. Mals de cames, sobretot els genors, els hi pot fer la guitza, que s'ho cuidin perquè no surt gaire maco. Ho he mirat i cada vegada que ho mirava sortia més lleig. Ja no ho miro més. Ja no miris més, ja no miris més. Ho he deixat estar. Així que es cuidin una miqueta. I la feina. Bé, la feina que...
que pensin que en 8 hores cada dia n'hi ha suficient de feina. Sobretot els que ja han passat la cinquantena, que ja no són nens. Doncs que intentin fer això perquè no en tindràs més. Com més guanyes, més gastes. Doncs a ells els li passarà igual. Però no hi ha enganxades de dits ni res. Hi ha l'amor. Situacions maques, alegres...
I amb molta, molta pau. Així és que tot està molt maco. El seu cul és el rosa i el seu número és el zero. Mira, el número zero que més avall no pot tirar. I el cul és rosa pels lleó i anem pels verds. Ja, Maguita, com ho tenen? Molts, bueno, no saben agafar una tranquil·litat. O sigui que tot ho miren d'una manera diferent. Tenen que moure's, però amb un...
en un nivell, no tenen que... que bueno, que exergerà, perquè si no, la salut els hi passarà factura. El que és la feina, improvisacions també, però no hi ha ni pujades ni baixades, està la cosa bastant tranquil·la. No com una baixa d'oli, però bastant tranquil. Pels que busquen feina, sobretot si han nascut el segon decanat, ho tenen molt, molt de cara, molt maco. I en l'amor...
A l'amor no facin cas de... Si algú s'explica una història de la seva parella, que ho vegin ells pels seus propis ulls i veuran com la cosa no és tan greu. Així que hi haurà... Doncs bueno, faran les paus si la cosa no va bé. El seu número és el verd molt, molt, molt, molt fosc i el seu... No, el seu cul és el verd verd molt fosc i el seu número...
És el 4, altra vegada. Ha sortit dues vegades, el 4 avui. El número 4 i el color verd molt, molt, molt fosc, eh? Molt, molt fosc pels... Verge. Ja anem als balança, que ho tenen perfecte, tot i que se'ls hi acaba. Encara són els reis de la festa, ens trobem sota el seu ragnar. Avui sí, avui ja, que aprofitin al màxim.
que demanin que les coses que s'han oblidat, perquè sempre s'ha de fer una llista de tot el que necessites, doncs que es repassin bé i ho demanin, així que endavant. Tot els anirà bé, sobretot en la feina i en la salut, pot haver-hi, si estan malaltons, arreglos i poder-los donar algun medicament que els hi vagi super, super bé.
i en l'amor molt maco i que maco tot brillant i que els donarà pau i tranquil·litat.
Així s'està molt maco, no? No et sembla? Home, és que són els reis de la festa encara, eh? Ens trobem sol del seu regnat. El pic color és el d'aurat i el lila i el seu número és el set. Doncs el número set i el color d'aurat i lila pels reis de la festa. Els balança, que ni tiren a la dreta ni a l'esquerra. Estan equilibradíssims. I els que també ja estan preparant i enllustrant la corona són els escorpí, que a partir d'aquí rei seran els reis de la festa. Demà.
fa que la salut vagi en augment, que intentin veure la vida d'una altra manera, perquè som pacinistes, una mica, bé, tots ho som, una mica, però ells també. I que hi hagi més pau en el seu interior. El que és la feina, bé, no està malament, així que si tenen ganes de canviar, és el seu moment
buscar unes noves coses, però de vegades no és com ens sembla, ens ho pinten molt maco i després resulta que és igual o pitjor. Així és que obrim molt els ulls. I en l'amor, moments tranquils, moments de pau, es menjaran els panellets amb il·lusió i amb família i podran brindar, no sé amb el que brinden la gent, no? Hi ha un busquatell, jo no puc vendre de busquatell perquè m'amereixen
però al cap sí que m'agrada i sí que em veig. Així és que el mateix els passarà amb ells. El seu número és el 6 i el seu cul és Albert Claret. Doncs vinga, el número 6 i Albert Claret pels escorpí, que a partir de res seran els reis de la festa. Ens trobem sota el seu regnat. Sagitari, com ho tenen?
Maco, també. El que és la salut, recuperacions, i a més a més podran fer marxa i posar-se en forma. És una setmana d'aquelles maques i tranquil·letes. I la feina? La feina bé. Això sí, s'ha de concentrar una miqueta i mirar el que fan, per no enganxar-se al dit, sobretot si fan una feina pesada, clar. Però bé, si també la fan suau, passaria el mateix.
I en l'amor, bueno, molt maco ho tenen, eh? Ho tenen macos, Sagitari. Una setmana d'aquelles maques, que totes els repudran, i a tranquil·litat i pau a casa, que és el que tots volem. El seu color és el salmó i el seu número és el 3. Doncs el número 3 i el color salmó pels Sagitari Triofinal Capricorn.
Bé, han de posar una mica més de seny, això dic seny perquè necessitaran tranquil·litzar-se ells, no estar tan esbarats, que semblen ja aquari últimament els capricorns, doncs, i bé, si ells es donen un descans, el seu cos també, i es troben millor, així que endavant.
El que és la feina? La feina pot anar a agafar camins diferents. Si ho han fet, que han començat o començaran ara una nova feina, doncs hem de dir que està maco. Pot anar la cosa maca i tranquil·la. Així que bé. I en l'amor? En l'amor no hi ha canvi. Si estan solets, aquesta setmana continuaran solets. I si estan en companyia,
Doncs serà una rutina. Tampoc no hi ha massa moviment. Així que, paciència. El seu nombre és el dos i el seu color és el lilós. Doncs el número dos i el color lila pels capricorns i anem pels aquari. Com ho tenen aquesta setmana? Bé, poden tenir mal de queixar perquè és un signe que pateix molt de la boca. Així és mal de queixar i tota...
tot el que més ho podran anar a arreglar. I si no, pues tenen que anar a veure el senyor dentista, que també... que és una passada a anar-hi, però si hi ha d'anar-hi. El que és la feina. Bé, oportunitats noves. Si estan cansats de fer el que fan, que ho mirin. Sobretot els del primer decanat ho tenen millor. Però bé, és un moment bo. I en l'amor...
tenen que ells mateixos fer un canvi, perquè no busquin mals estats o així en la parella. Que intentin primer automirar-se ells i dir, no sé si ho estic fent bé o ho estic fent malament, però s'adonaran que ells seran diferents una miqueta.
El seu color és el blau marí i el seu número és l'1. El número 1 i el color blau marí pels aquari. Els últims, Paquita, són els meus. Els peixos, que bé que ho tenim aquesta setmana, Paquita, explica-m'ho. La salut, una mica de silenci necessiteu. Ah, mira, està bé. Això sí, sí, m'agrada. M'agrada això i les vacances que no sé qui li has dit, que necessiten les vacances, jo també les necessito.
Tu també? També. Bé, no. Doncs bé, almenys el camp de setmana, llegir un llibre amb tranquil·litat, i com que fa tan bo, pots anar a la platja i tot. Sentiràs el Marc. Bé, no, a Vila sap tot l'any, ja ho saps. Tot l'any és estiu, aquí. Sí, sí, sí. Per això, et dic que a les zones, no sé, aquell sur el que fa el Marc és molt maco, eh? I tant, i tant, i tant. Doncs bé, amb un bon llibre...
I creu-me que anirà bé. El que és la feina, bueno, no busqueu canvis, perquè no us trobareu. Així és que la cosa continuarà aquesta setmana igual com està ara i les setmanes que heu deixat enrere. I no hi ha ni pena ni alegria, es manté. I en l'amor? Bé, en l'amor...
tindríeu que donar-vos una altra oportunitat, vosaltres mateixos, perquè si la parella creieu que no funciona bé, doncs bueno, vosaltres us teniu que dir, ho haig d'arreglar-ho, però no, doneu-vos uns dies per meditar-ho i veure on es falli i si es pot arreglar, si val la pena, si no, doncs adéu i bones, cadascú per la seva banda i ja sereu feliços a la vostra manera.
El número és l'1 i el color és el blanc. El número i el color blanc no ho has pintat gaire, maco, això, Paquita. Tu i jo tenim un pacte que això m'has de pintar bé, eh?
Ah, sí? Bueno, bueno. Ja ho faré, ja ho faré, no sigui que el que estiguis. Doncs ja ho sabeu. Paquita Bruixa, un plaer, com sempre, si voleu trucar-la per fer qualsevol consulta, 93 3 95 41 05. Si la voleu anar a veure, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita Bruixa, un autèntic plaer, la setmana que vi tornem, en plena ja prèvia de la castanyada. Sí. Doncs, bueno, per tots a tots i...
A passar una setmana tranquil·leta i dolça. Gràcies, Paquita. Una abraçada, que vagi molt bé. Cinc minuts per damunt de dos quarts de dotze. Encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Fem una pausa i arriben les recomanacions literàries amb les companyes de la Biblioteca Municipal. Som-hi. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
El canvi climàtic asseca els rius. Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua, però cal l'esforç de tothom. Cada gota compte. La pluja no la controles, l'aixeta sí. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vila Sadamar. A partir d'ara i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus.
Vilassada Mar. Viula.
A mi la germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genyel, ara mateix ho busco.
Ramon, 78 anys, jubilat. No va respectar la preferència de pas. La seva dona va morir perquè no portava acordat el cinturó de seguretat. Un any de presó i un any sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seïtons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. L'altre dia vaig buscar Vols aparir-te en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Vuit minuts, per damunt de dos quarts de dotze, encedem la segona part, segona hora i mitja de l'edició, la que correspon a dimecres. Avui és meitat de setmana i recte final del desè més de l'any. Vuit minuts, com dèiem, per damunt de dos quarts de dotze, 22 d'octubre, moment com cada dimecres, també des de fa molts i molts anys de rebre les companyes de la Biblioteca Municipal per fer les recomanacions literàries. El torn avui és per la Mireia Martínez. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Mireia Martínez, bon dia, bona hora. Hola, Jaume, bon dia. Com estàs? Molt bé. Doncs encantat que estiguis amb nosaltres una altra vegada. Sí, sí, tant. Com ha anat això? Bé, bé, bé. Aquesta temporada sí que t'havíem tingut per això. No, encara no. Encara no? No. Doncs mira, t'estrelles temporada, eh? Sí, sí, sí. Doncs molt bé. Mireia, quantes recomanacions ens fas?
Doncs avui us porto sis recomanacions. Sis? Molt bé. Sis de petitones. Molt bé. I de què? Una temàtica en concret o no? Sí. Són del nascuts per llegir per infants de 0-3 anys.
Són recomanacions que vam incloure en el primer Bibliolab de la temporada, el tastet de contes, una activitat familiar que hem realitzat durant el mes de setembre i octubre.
Perfecte, doncs el descurs per llei temàtica infantil, entenc. Sí, exacte, sí, sí, sí. En aquest cas era un espai de lectura i de joc a la sala d'actes per descobrir en família les darreres novetats literàries que han arribat a la biblioteca durant aquest estiu. Doncs vinga.
I... Sí, comencem. I què? Són novetats, novetats, eh? Sí, sí, són novetats que acaben d'arribar, sí, sí. Perfecte. La Mireia passa on estem a l'altre. És infantil o ens anem al còmic? Exacte. Sí, sí, sí. Sempre hi ha la il·lustració pel mig. M'encanta, m'encanta. I a més a més, vens carregada amb els llibres avui, eh? Bueno, farem una foto i tal. Home, clar, lo perceptiu. Què m'expliques, Mireia? Va, per on comencem? Sí, comencem per una cosa d'Aviel Basil, editat per Takatuka el 2025,
És un llibre petitó, de cartró, manipulatiu pels petits. I en aquest cas el ratolí busca alguna cosa i cava i cava. I què serà? Està fent un forat i una pila de terra al costat. I els altres animalons s'assumen a la seva recerca. Amb ganes i determinació tots es posen a cavar.
És una història sobre l'amistat, sobre el treball en equip i la descoberta, amb un final contemplatiu molt bonic que posa en valor la bellesa de les petites grans coses, perquè realment no estava buscant res a sota terra, sinó que estava intentant fer una pila de terra molt gran per poder veure per sobre de la tanca, i llavors veiem un mar i una posta de sol preciosa, i tots la contemplen.
És un conte, però molts animals ho deuen fer-ho, eh? Això de buscar i buscar-se la vida, que diuen, per veure coses i per... Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, molt bé. Què més? Sí, després, qui s'ha menjat... Qui s'ha menjat la Marieta? Ui, deixa'm... Mira-te'l, mira-te'l. Qui s'ha menjat la Marieta? Qui s'ha menjat la Marieta, d'Hèctor D'Exset.
editat per Coquinós el 2025, i en aquest cas la gran pregunta és aquesta, qui s'ha menjat la Marieta? Hector D'Exet ens porta una divertida història acumulativa d'animals que semblen molt, molt afamats. Les pàgines sonen en cuny, estan foradades, i creen un joc de cercles i colors, des de la coberta fins a la Marieta que apareix al centre. I veureu que al final us sorprendrà.
No vaig a fer spoiler, però està molt xulo. Comences aquí. Aquí s'ha menjat la Marieta i posa l'os blanc. Gires pàgines, veu el mateix forat. O l'elefant gris.
ni un ni l'altre. Ui, doncs, l'ocell negre. No, no, el peix blau. I no seré un espòiler de què se l'ha menjat, eh? Sí, sí, sí. No, no, és una delícia perquè alhora és un animalari. Sí. I, bueno, i amb... Està molt ben fet, eh? Sí, amb el cromatisme d'aquest autor, que és una delícia. També t'enporto un altre del mateix autor. A veure, a veure qui s'ha menjat. Encara no he arribat, eh, qui s'ha menjat aquí. A veure, busca, busca. A veure, aquí s'ha menjat la Marieta.
Amiga, amiga. No ho faré spoiler, però m'agrada molt aquest final. Molt bé. Molt xulo. Després del mateix autor de l'Hector Dexet. Sí. Ah, mira. Una mica el mateix format, pot ser. Sí, sí, sí. És una mica amb la mateixa línia.
És una llavor petitona, també editat per Coquinos el 2025, un dels meus llibres preferits d'aquest any. És una història d'una cosa petita, petita i valuosa, una llavor de girassol, que surt volant per emprendre un meravellós camí de creixement i transformació.
És un viatge extraordinari, amb pàgines que es despleguen, solapes que sobren, forats petits i grans que se superposen o anticipen, amb la sorpresa i la descoberta com a motors. És un llibre ple de colors, de natura i d'animalons, amb una història circular que en realitat no té fi. Tan bon punt acabem podríem tornar a començar.
És un llibre infinit. Sí, sí, sí, exacte. És el llibre infinit, està molt bé. Saps que una de les coses que trobo... Totes les èpoques, quan tens fills, totes les èpoques són espectaculars, no? I quan surts d'una dius, oh, he sortit d'una, però entres una altra que és més espectacular que l'interior, com a mínim igual d'espectacular que l'interior, i quan vas passant la vida dius, hosti, una de les coses que trobo a faltar de la infància dels meus fills és això, explicar els contes. Per tant, és xulo, això. Ara ho estava pensant-hi, mira.
Molt bé. Què més? Després, també, a veure... La Marleta. On vas, Marleta? Mira, aquest me l'he oblidat de portar. De l'Eva Rassano, també, de Coquinos 2025. A més a més, Premi Andersen a millor llibre 0 i 3 anys el 2024.
I en aquest cas és una marleta que no para mai quieta, que va a la dreta, a l'esquerra, per sobre, per sota, entre dintre, surt a fora... És una història perfecta per descobrir conceptes contraris sobre espai i moviment, amb un original final. Aquest conte m'ha agradat moltíssim i és molt agraït per explicar-lo als infants més petitons. Molt bé.
Escolta, el projecte Nascuts per Llegir, els nens venen a la biblioteca o us desplaceu vosaltres a les escoles, també tinc entès, per fer quin... Bé, en aquest cas, el Nascuts per Llegir és un programa de foment de la lectura per a famílies amb infants de 0 a 3 anys. Llavors, a la biblioteca organitzem regularment activitats familiars, el que en diem els bibliolabs, en petit format.
I llavors són activitats on hi trobarem la lectura, però també amb el joc i l'art, intentant crear espais sensorials i d'experimentació que les famílies puguin gaudir i compartir.
Clar, quan dius lectures de 0 a 3 anys, on pot pensar, hòstia, 0 anys, clar, són llibres d'experiment, de tocar, de veure... Exacte, sí, sí, de manipular, sí. Nosaltres aquest tipus d'activitats les oferim a partir d'infants a partir d'un any. I sempre en aquests espais hi ha propostes pels més petitons, que tot just estan començant a...
a caminar, a desplaçar-se i tal, i també pels més grans. I la veritat és que estem molt contentes amb l'acollida, perquè d'aquest tastet de comptes, per exemple, hem fet quatre sessions, dos al setembre i dos a l'octubre, amb les places exaurides, vull dir que tenim molta demanda, sí, sí. Perfecte, doncs va, més recomanacions. Sí, després també en Romeu, a veure, en Romeu i tu.
Romeu i tu? Sí, de l'Eduard Mansó, editat per... Ui, per Coqui, no estan bé? Sí, sí. Aquest 2025. I és un llibre molt divertit. En Romeu és un os molt simpàtic, que us robarà el cor. En Romeu ens mira, ens saluda, ens fa ganyotes i mec-mec a la punta del nas. I és una lectura interactiva que dona peu al joc, a l'expressió i a la comunicació.
I també, en moltes ocasions, en aquests llibres per petitons de 0 a 3, sempre hi ha una sorpresa final que genera un impacte. I en aquest cas la sorpresa és un mirall per compartir pla amb en Romeu i mortalitzar el moment. Que bé!
Que bé, que bé. Hòstia, és que sempre ho comentem, eh? Això ja és molt recorrent, però és que foten uns llibres avui en dia brutals, eh? Sí, sí, sí. La veritat és que sí. Sí, sí, i tant. Molt bé. Què més, va? Sí, i després tenim Tu Bosque, de John Classen, editat per Océano Travesía el 2025.
I en aquest cas és un conte, sí, és un conte també de cartró, petitó, de petit format, un conte per anar a dormir, amb els personatges característics de John Classen, que estan dotats d'uns ulls que ens miren i ens atrapen. En aquest cas, podem veure aquí a la coberta una casa, un abet, una pedra, i tots amb aquests ulls que sempre ens estan buscant.
Aquests ulls que ens miren. Sí, sí, sí. I llavors, com a lectors, assistim a la creació d'una història mitjançant els elements que la componen. El sol, els arbres, una cabanya, roca, riarol... que van apareixent successivament fins a formar un bosc, el nostre bosc.
Un bosc que quan acaba el dia s'adorm a l'espera de tot allò que succeeixi l'endemà. I també amb una petita sorpresa final que apareix a la darrera guarda amb un fantasma que acompanya aquesta nit. És una història acumulativa que ens permet enumerar els elements que van de l'individual al conjunt, establint relacions entre ells per configurar aquest escenari narratiu
Tot des de la simplicitat, el text breu i el poder de les imatges, que en John Classic n'és un mestre. I de la mateixa col·lecció també s'ha editat Tu Isla i Tu Granja. Mira que bé!
Doncs aquests són els llibres que ens has portat avui, encara en queda algun? No, són tots aquests. Ja ho tenim, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Doncs va, repassem. Tu Bosque, que el llibre aquell dels ulls, no es queda tampoc per ulls Romeu i tu, també uns bons ulls. Sí, sí, sí. Aquell llibre que va apassionat és el llibre infinit, l'he titulat així, una llavor petitona, i després arriba també aquí a menjar la Marieta, que aquest és el que m'ha agradat més, i un altre que no has portat, eh? Sí, exacte, el de la Marleta, on vas Marleta.
Doncs Mireia Martínez, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, com va topar la biblioteca. Alguna activitat així que vulgueu ressaltar a part del Nascuts per Llegir?
Doncs, bueno, ara ja tenim, ara ja estem a l'octubre, ja tenim en marxa també els clubs de lectura infantils, que tenim l'Andrapa Llibres, de 7 a 9 anys, pels que comencen a llegir de manera autònoma, després els galactors, de 9 a 11, i després també tenim el club de lectura juvenil. I sí, sí, ens agrada poder fomentar i fer aquestes tertúlies conjuntes amb els infants. Home,
És important que llegeixin. Jo crec que no es perd això, en principi. Hi ha qui llegeix per obligació, perquè l'escola els fa llegir, però hi ha qui llegeix encara per devoció. Sí, sí, sí. Jo crec que nosaltres des de la biblioteca i també les famílies des de casa hem de promoure aquesta lectura pel gust de llegir, per descobrir noves històries i noves finestres que ens obre cada llibre. I anar a buscar llibres a la biblioteca. Exacte, sempre, sempre.
Perquè saps què passa? Que després a casa tenim llibres i llibres i llibres i no saben què fer-ne. Clar, i que a vegades, bueno, llegim una vegada i queden allà el prestatge. El 99% de llibres. És una vegada i es queden, si els llegeixes, i estan allà, allà, acumulant, acumulant, acumulant, i és que no saps què fer. Perquè la biblioteca sempre ho pensa un, no? Com té molt llibres a casa. Vaig a la biblioteca a deixar-los. No pot ser, no?
No, clar, nosaltres ja tenim el nostre fons i sempre anem renovant i rebent novetats. I sí, sí, jo crec que les biblioteques són un regal perquè tens a l'abast tot el que vulguis.
Ara no, ja fa temps s'ha posat de moda el tema de deixar llibres en un lloc concret i tu n'agafes un i en deixes un altre, en principi. Vols agafar-lo sense deixar-lo, però s'ha posat molt... I avui, sense anar més lluny, hi ha hagut un col·laborador que ha vingut a la ràdio aquest matí grava i ha vingut amb un llibre sota el...
Sota el braç i m'he dit, mira, me l'he trobat i n'he deixat un altre. I això s'ha posat molt de moda. A Vilaçà hi ha diversos punts. Hi ha diversos punts, sí, sí. I a la biblioteca també tenim el punt d'intercanvi, que és en aquesta filosofia, que tu portes un o dos llibres i en pots agafar algun. Bé, jo te'n porto 200 i si per cas no n'agafo cap. No, no, 200 et direm que, mira...
Moltes gràcies, però... Amb diferents punts els deixaré. Exacte, jo estic escampant. Mireia Martínez, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé. 8 minuts, migdia.
L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte.
Raïm de Xila, plàtans de Costa d'Ibori, què us dona de gelada? Què passa? Que no has sentit a parlar dels productes de proximitat? Els productes de proximitat són garantia de qualitat i, a més, donen feina al territori, lluiten contra la despoblació i són beneficiosos per al medi ambient. El consum d'aquests productes representa un estalvi important per la nostra butxaca i, alhora, també contribueix a la butxaca del país, ja que el sector agroalimentari és el primer sector de l'economia catalana.
Quina bona olor, no? És que és de proximitat.
I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari per resoldre conflictes de consum sense judicis. Arbitratge de consum. I guanya tothom. Generalitat de Catalunya. La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
El telèfon em va molt lent. Crec que ha arribat l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la petjada ecològica. Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular. Reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a Vilassar de Mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Amb Jaume Cabot. Som navegant solitari. Som mariners sense port.
Mai no he tingut calendari. El meu rellotge sóc jo, que no tinc segons i que allargo les hores. Tu, ell, timó, que m'ajudes. La meva adreça sóc tu i el vent.
Treu-me d'aquesta tempesta. Treu-me que ja no puc més seguint una estrella. Potser vaig perdre el cel i vaig perdre el seny. Dona'm força per cridar que no sóc d'aquí tan força a tallar la meva terra.
Que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà. Vaig néixer sense fronteres. No crec en les possessions. Doncs penso que hi ha massa coses que ens separen. I tots som del mateix món. No crec en nacions ni en obligacions.
que no soc d'aquí, tampoc soc d'allà, soc part de l'oceà. Dona'm porta per cridar que jo soc de mi, no soc de ningú. La meva terra és el mar fet d'aigua i sal. Sota l'aigua no hi ha peles, ni banderes, ni nacions. El silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure.
per cridar que si l'aigua s'emport jo de Pere no sóc, mullem un altre cop. Dóna'm força, dóna'm boig, que si l'aigua s'emport jo de Pere no sóc, mullem un altre cop.
de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
És migdia, Meteomar ha amès un avís per fort vent demà dijous a la nostra comarca. Recordem, per tant, que aquest dijous hi haurà un increment notable de la força del vent a la nostra comarca. Meteomar ens indica que, segons els models meteorològics, tindrem vent de component oest amb ràfegues que poden superar el llindar d'alerta.
que és 20 metres per segon, és a dir, 72 quilòmetres per hora. Previsiblement la zona més afectada per aquestes fortes ventades serà el centre i sud de la comarca, així com les zones més al·legades també del Maresme. Tingueu, per tant, atenció, moltíssima precaució aquest dijous amb motiu d'aquest fort vent que tindrem a la comarca.
El ple del Parlament Europeu ha donat llum verda a una reforma de la directiva sobre permisos de conduir. Entre les modificacions s'inclou la reducció als 17 anys de l'edat en què es permet obtenir el carnet de conduir cotxes de categoria B. Recordem que l'acord especifica que caldrà fer-ho amb un acompanyant amb experiència fins als 18 anys.
Després d'aquesta aprovació de la reforma, per part dels eurodiputats Estresburg, només queda la publicació de la revisió al Diari Oficial de la Unió Europea perquè 20 dies més tard entri en vigor. Ara bé, els governs de cada país tindran 3 anys de termini per transposar la legislació de la Unió Europea al seu propi marc nacional i un any adicional per preparar-ne la implementació.
També es permetrà obtenir el permís per conduir un camió categoria C als 18 anys i d'autobús categoria B als 21 anys. Això sí s'haurà de disposar d'un certificat de competència professional. Si no, s'hauran de tenir 21 i 24 anys respectivament per conduir aquests vehicles.
D'aquesta manera volen fer front a l'escassetat de conductors professionals. Tots els conductors novells tindran un període de prova de dos anys durant els quals hauran de complir normes més estrictes i s'enfrontaran a sancions més dures en cas de conduir sota els efectes de l'alcohol, no fer servir cinturó de seguretat o no utilitzar sistemes de retenció infantil.
L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment els projectes urbanístics que permetran enllestir la connexió del tramvia entre la plaça mossèn Jacint Verdaguer i la de Francesc Macià a través de l'avinguda Diagonal. Concretament, s'han aprovat tant el projecte de reurbanització de l'avinguda entre el passeig Sant Joan i l'avinguda de Sàrria, amb un pressupost de 53 milions d'euros, com el del desdoblament i ampliació del col·lector d'aigües de l'avinguda de 62 milions.
Una vegada comencin, es preveu que les obres duraran 40 mesos, és a dir, més de 3 anys. El cost de la infraestructura tramviària serà de 80 milions d'euros a càrrec de la Generalitat a través de l'Autoritat de Transports Metropolità. Els cotxes i motos tindran dos carrils per sentit i l'objectiu de l'obra és que 250.000 desplaçaments al dia per feina que es fan en vehicle privat passin a fer-se en transport públic.
Els Mossos d'Esquadra han detingut 5 persones relacionades amb la mort el 9 de setembre d'un menor en una agressió amb arma blanca a prop de la sortida del metro del Mercat 9 al districte de Sants Montjuïc. Els detinguts són 3 nois i 2 noies d'entre 16 i 20 anys i les detencions s'ha fet a Barcelona, hospitalet de Llobregat entre divendres passat i aquest passat dilluns.
El duel entre la Vila Real i el Barça. Finalment recordem que es disputarà a l'estadi de la Ceràmica. Nosaltres tornarem amb més informació a la 1, a la crònica, amb Joan Escofens.
Aquest trepadell va per tu, vell amor. Abans no t'entrec a la botiga o al repartidor. Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet que te crac. Encara que ja no funcionis, no em diguis ruc. Si em penses que et quedes tu encara em podem traure suc. Dispetes a tones en aquest microones. Eres pura perfecció. Vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben putut.
No deies que us aniria molt bé contractar el Gojogo per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què?
El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya ha posat en marxa dues convocatòries de subvencions per al foment de la contractació de joves. Concretament, el SOC subvencionarà empreses, autònoms i cooperatives per la contractació durant 12 mesos de persones treballadores de menys de 30 anys. Obrim el mercat de treball als joves, reactivem i fem créixer les empreses. Ara mateix truco a l'empresa. I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa. 012, la millor resposta.
Al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Altra vegada? Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura. Informa't a culturajove.cat.
Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-la a tocar, samba. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Escoltes per internet a vilassaradio.cat.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot d'avui. Com cada dimecres, moment perquè s'ha acabat el bròquil.
S'ha acabat el bròquil, un espai que condueix la Marta Badia, acompanyat també de la Marnatge. Mireu! La Marta Badia la setmana passada em diu Escolta, podíem fer una cosa. La setmana que ve he pensat que podíem fer una secció sota el tema i el lema Viatjar amb consciència. A mi em sembla estupendo. S'ho ha agafat tant, tant, tant, tant al peu de la lletra que ha agafat un avió expressament per fer la secció des de fora. Ens anem a Dublín. Ens anem a Irlanda. Marta Badia, bon dia, bona hora.
Bon dia! Good morning! Good morning! Com estàs? Molt bé. Aquí hauríem de dir...
The bròquil is over. Mira que ho tenia buscat, eh? The bròquil is over, sí senyora. Escolta, em vas dir que volies anar de viatge o parlar de viatges, de viatges sostenibles i tal, el que no sabia és que volies agafar un avió per fer la prova. Només agafar l'avió per anar a fer la secció i tornar a baixar. Per tant, doncs, escolta, gràcies per l'experiència. Ara mateix, amb la Marta Badia, s'ha acabat el bròquil. The bròquil is over.
Vinga, fora bromes, Marta, aquest mou per Dublín. La vacances, feina o aquest mou? Doncs mira, la feina la porto sempre amb mi perquè vaig amb la motxilla i amb l'ordinador, o sigui que per sort meva puc permetre'm aquests petits luxes de tant en tant.
Però també he vingut per veure el meu fill, que està vivint aquí una temporadeta. Mira, que bé! I això em va fer pensar, dic, ja que faig tot això, anem a donar-li la volta i a pensar una miqueta en aquesta forma que tenim avui en dia, no?, de viatjar, i quan és sostenible i no ho és el moviment amb els viatges que fem, no? Que bé, que bé, que bé. La Marta i la Mar, la Marta va dir que la Bernat ja fan una secció els dimecres, que s'ha acabat el bloc, i parlem de temes que a la societat pròpiament s'ha creat un estigma, són coses...
còmodes a vegades de parlar i ho posem damunt la taula. Avui fem una part, tenim una pregunta incòmode que la deixarem anar per la setmana que ve i això queda clar, eh, Marta? Però que m'expliquis una miqueta avui aquests punts de viatjar, no? Per exemple, doncs, la sostenibilitat. És compatible el viatge amb la sostenibilitat o no? Clar, és que la sostenibilitat es la podem valorar des de molts punts de vista, no? Jo, per exemple, pensava...
viatgem amb maletes plenes i sovint el que pesa més no és el que portem dins de la bossa, sinó el que arrosseguem per dins. I a vegades també estaria bé això, poder fer un paral·lelisme i dir, podem anar més lleugesta més amb les maletes? I d'alguna manera ens ajudaria a entendre per què viatgem? Quin és el motiu pel qual moltes vegades fem els viatges? Per fer la foto?
o per descobrir, no? És a dir, quanta gent està fent viatges i fa fotos per dir, he estat aquí, he estat allà, però ho ha assaborejat? Quin és el motiu del viatge, no? Que moltes vegades el que ens preocupa més és això, no? Que... vull que... que tothom pot fer el que vulgui, evidentíssimament, eh? Però el que passa que és això, a vegades ens sembla que anem a fer la foto i, escolta, que vivim a l'Instagram el nostre viatge, no? Exacte. I després el que és sostenibilitat també és
viure lleuger com una forma de sostenibilitat. És a dir, anem a fer el paral·lelisme de em desprenc del que sobra quantes coses, pensem-ho tots, quantes coses posem de vegades a la maleta que no ens calen. Allò del per si de cas, i apliquem-ho després també a la vida.
I què demana això? És a dir, quin canvi hem de fer intern? Jo volia també fer una miqueta d'enfoc en el que és sostenibilitat al viatjar des d'aquest punt de vista. Després ja en parlarem d'altres punts, si vols, però aquest per mi era interessant.
Sí, senyora, sí, senyora. Doncs, oi, l'ICI, oi? Aquest ICI, com preparem la maleta, sobretot si marcem diversos dies. Però si marcem, encara que ha sigut un cap de setmana, però moltes vegades si marcem amb la maleta ben plena i ben gran, i si plou, i si neva, i si fa calor, i si... Sempre estem amb l'ICI. Com una mica com la vida mateixa. Sí, i després hi ha una altra cosa...
No sé, ara ja és un tema que et pregunto a tu, Jaume. L'altre dia quan agafava l'avió i estava esperant per embarcar, vaig passar per una sala on veia des de dalt tot el que succeïa a baix, que era la zona dels bars, la gent passant, hi havia com una espècie de moviment frenètic, semblava formiguetes anant amunt i avall, saps? I jo pensava, i tot això, en quin sentit té, en quina finalitat?
És a dir, a vegades penso que hem convertit el món en un decorat, no? El que dèiem abans de, sí, sí, viatgem per fer les fotos, però no per mirar, no per descobrir, igual que anem menjant al típic lloc que ens han dit d'anar, però tampoc parlem amb la gent del lloc, la gent local, què és realment el que estem descobrint quan viatgem, no?
I a més, jo avui, mira, aquest matí he anat a provar llocs abans de connectar amb vosaltres per dir a veure, a un lloc que no hi hagi soroll. Al final he acabat a l'habitació de l'hotel per si de cas. Però vas als llocs, als locals, que teòricament has de sentir parlar la gent i la gent està enganxada al mòbil. És a dir, ha canviat molt aquesta sensació d'habitar els llocs i de descobrir-los quan viatgem. El turisme per mi ara és massiu i en realitat...
És com una forma d'invasió silenciosa, així és com jo ho estic vivint moltes vegades. El que passa que... És com moltes vegades jo...
Estic completament d'acord amb tu, però per posar un altre punt, digue-li crític, o digue-li... que de vegades no ens en donem compte, com anem a un lloc i diem, hòstia, hi ha molta gent. Clar, i tu què ets, no? Jo també soc gent, per tant, o quan viatjo, oh, és que el turisme, el turisme, i preguntes, on estàs tu? Jo estic a Itàlia, i tu no ets d'Itàlia, no? No, no, jo soc de Vidalçà. Tu també ets turista, per tant, ens queixem moltes vegades d'aquesta...
d'aquest augment del turisme i de la invasió. I nosaltres formem part d'aquest turisme i d'aquesta invasió. Allò tan clàssic. Hòstia, quanta gent hi ha al tren. Sí, hi ha molta gent, però tu també ets gent. Sí. El que passa, jo crec que, al final, com tot, Jaume, comença per una actitud individual de canvi, no? És a dir, globalment jo formo part d'aquesta onada, d'aquest moviment, però individualment faig un petit gir en la trajectòria. I si, com jo...
efecte dominó es va produint amb altres al final potser aconseguim canviar una miqueta això, potser diguem romàntica però és com allò, que els carrers estan plens de gent que busca l'autèntic, allò que és autèntic d'aquí, però al final tots acaben al mateix pub, bar o cafeteria de moda clar jo aquí m'ho pregunto jo crec que viatjar hauria de ser alguna cosa més, arribar amb silenci observar, aprendre i no sé
No es tracta de deixar el teu rastre, sinó de ser una persona curiosa que ve a conèixer, no? Però respectant també l'autèntic del que és, lo local. Tu has anat a passejar per la Rambla algun dia, fa poquet? Jaume, la Rambla és a Barcelona? Poquet, poquet, no. L'últim cop que vaig passar per la Rambla era abans de l'estiu. Doncs és com estar a l'aeroport. O en un lloc de trànsit. No sents l'autenticitat de lo local...
I jo em pregunto què està fent que això sigui així, no? De quina manera estem viatjant i fent turisme, que no és el mateix viatjar que fer turisme, bueno, penso jo, eh?
que fa que això reconverteixi els espais autèntics en espais d'atracció turística i prou. El que passa és que Barcelona ja s'ha de ser en si mateix un espai autèntic, en molts casos. És a dir, ja no és la gent de les Ramlets. Nosaltres pròpiament anem al mòbil tot el dia, ja és anar a esbarrejar amb un turisme cada vegada més... Ja ens entenem una miqueta.
Aleshores, doncs clar, és el que s'ha potenciat. Hi ha països que sí, que vas a fer turisme, hi ha respecte, tal, perquè és el que han volgut potenciar. Hi ha ciutats que han estirat més el braç que la màniga i es troben el que es troben. I crec, modestament, que Barcelona és una d'aquestes ciutats. Potser sí. Potser sí. Però, bueno, no deixa de ser el que et dic, no? Que hi ha una... Jo ara mateix estava aquí a Dolin, que per cert avui fa molt de sol, estic molt feliç... Sí, anava a dir, el temps com està? No plou, eh?
No plou, ni fa vent. Jo pensava començar avui el programa amb un... Amb un tro. Amb alguna alegoria poètica del vent i dels l'inventors i res de res, tu. Per vent aquí demà ens anuncien una alerta de vent, eh, d'aquí. Una punentada i un augment de temperatura. De vegades vas a buscar el que tindràs a mi l'alçada demà. Sí, sí, sí. Però jo sortia al carrer i vaig observar una miqueta com va d'abrigar la gent, perquè entens que la gent que localment estigui aquí sap millor que ningú com s'ha d'abrigar un, no?
I anaven tots molt abrigats. Jo deia, ostres, jo no tinc tan fred. I mira que sóc fredolica, eh? I després he pensat, quants d'aquests deuen ser turistes? I jo no ho sé. És a dir, ja no pots tampoc posar una mirada molt d'autenticitat, perquè els llocs estan constantment plens de gent que potser no són ni del lloc, no? És a dir...
Es fa difícil de viatjar des de l'autèntic cada cop més. No vull ser negativa, però posant una mirada realista al tema, jo ho valoro d'aquesta forma. Doncs sí, senyora. Hi ha una secció aquí els divendres que hem estrenat aquesta temporada que es diu, doncs, anem amb la Libre i Moxillera. La Libre i Moxillera és l'Erica Castillo, que, doncs, des de fa molts i molts anys es dedica a viatjar sola per tot el món amb la seva moxilla, sí? Mm.
I ens explica com es prepara els viatges, és a dir, no és comprar un bitllet i anar-te'n i ja està, ella es prepara perquè, a més a més, dona consells per viatjar sola, així, en femení, que a vegades això de viatjar sol està com benyspreat, com si no poguessis anar a un restaurant sola, o com si no poguessis anar a passejar o fer el que et doni la gana entre ells viatjar sola.
Exacte. I és una mica el que dius tu, eh? Diu, no anem a... Sí, a un país bàsic i t'hi trobes sorpreses, però el que no és gaire normal és que anem a un país i no sabiem on tenim o què veurem o què deixarem de fer. Per tant, hi ha d'haver una mica de previsió. Sí, sí, sí. Això em sembla molt interessant i, a més...
connecta molt una miqueta amb el que jo anomeno el quilòmetre zero interior nostre. Al final el viatge que és més sostenible és el que fem, com abans dèiem al principi, cap endins. Quan viatgem sols ens ho hem d'obligar a fer-nos preguntes i a sentir-nos capaços de tot allò que a vegades creiem que ens farà por de fer.
o d'activar en nosaltres mateixos. I llavors ja no és tan important anar lluny. Ja perd importància si el viatge és a l'altre punt del món o si és a quatre passes d'aquí. És la forma en la qual el fem. És a dir, és quan realment ens escoltem a nosaltres. Si anem a llocs per estar en constant moviment i amb molt de soroll, al final el que som és repetidors d'allò que fa la majoria. No. Viatgem sols per entendre qui som.
just el dia que marxava vaig dir, la meva mare sempre em deia, llegir és viure més vides, doncs què deu ser viatjar? Coneixen algunes més. Sí, i tant. I tant, i tant, estic completament d'acord, viatjar és conèixer. Quilòmetre zero interior, en aquest cas, és una metàfora, si tu vols, però jo també soc molt, molt defensor del viatge quilòmetre zero per casa nostra, no? A vegades pensem en les vacances o en... Perdó.
on t'aniré, on agafaré l'avió, quants quilòmetres farem i què farem, que està molt bé, evidentment, ens agrada molt viatjar. Però a vegades ens perdem coses que tenim aquí, en el país, digue-li Catalunya, digue-li Espanya, digue-li molt a la vora nostra. Totalment d'acord. Totalment d'acord. I al final el viatge sempre és un viatge interior. Si l'has aprofitat o no, hi ha un altre tema.
Ara mateix els vols... També és un altre malonet que podem obrir. Aquí sí que podíem fer la pregunta incòmode. Ah, el preu real d'un bitllet d'avió, no? És a dir, tu quan compres un bitllet d'avió barat, en què estàs pensant, no? Perquè els vols barats ens han obert el món, però també ens han fet més lleugers i més secs. I ara m'explicarem això, no? Per exemple, un bitllet, no ho sé, ara posem que costi... Perquè n'hi ha, eh? Que et poden costar 30 euros. Mhm.
Però el seu preu real és molt més alt. Són les emissions, són el soroll, són el desgast... Bueno, em refereixo al desgast ambiental, eh? I ens hem acostumat a moure'ns així sense pensar. Jo crec que aquí sí que no hi ha aturador, eh? És a dir, d'entrada les companyies d'avions fan el possible per vendre i en alguns casos directament en... diem que en pràctiques una mica dubtoses. Una mica dubtoses. Però per què penses que no hi ha aturador?
Ara t'ho explicaré, ara t'ho explicaré. Dic que fa pràctiques... Tu entres ara mateix a mirar un bitllet d'avió, ara mateix, eh? I entres d'aquí 10 minuts des del mateix ordinador i aquest bitllet ha variat. O sigui, això és així. Però després que sí, maletes... Hi ha aturador perquè el món s'ha globalitzat molt i tenim l'oportunitat ara mateix...
Això fa uns anys era impensable. I no fa tants anys, joves, joves que ens escolteu, no fa tants anys que trucar a Dublín ens costava molts diners i podíem trucar i podíem localitzar-la. Avui és un cop de mòbil. Avui la Marta Badia està a Dublín, està a Irlanda. Per tant, tot s'ha modernitzat, s'ha globalitzat. Per què?
Perquè si jo ara vull agafar un vol cap a Nova York, Londres, Los Angeles o París, ho puc fer-ho tranquil·líssimament, és a dir, pagar un pillet, evidentment, eh? I sí, pots agafar el tren, pots agafar el cotxe i pots anar amb autobús. Però això que et dic que no té torador és perquè tot això...
va amb consonància amb la nostra comoditat. És a dir, la nostra viatge és directament proporcional a la nostra comoditat. I avui en dia, sí, has d'estar dues hores o tres abans, arribes a recollir maletes, però l'avió és el mitjà més ràpid. Per tant, jo crec que aquí no hi ha aturador. Això per una banda. I per altra banda...
de tant en tant reuneixen els mandamases del món, aquest famós G20 que reuneixen, que són especialistes en absolutament tot, ja m'agradaria veure-ho, en saben molt de tot i fan una cimera del G20 sobre la sostenibilitat i el medi ambient, i se'n van a una illa remota, a un país remot, i s'hi van 20 presidents i van 20 avions. Per tant, dius, ara jo no puc anar a Menorca, dic Menorca com qualsevol lloc, amb avió,
per la sostenibilitat i el medi ambient, i aquesta gent m'agafa 20 avions per anar amb una cimera de sostenibilitat i medi ambient, això et fa pensar com a ciutadà que és una farsa. Sí, això també valdria... Perquè, no sé, al final són opinions i totes són vàlides, Jaume, però jo faig una pregunta oberta també. Potser no es tractaria tant de deixar de volar, sinó de volar amb consciència.
I això voldria dir preguntar-nos si realment ens cal aquell o aquell altre viatge que tenim pensat fer. Ja sé que em diràs tu mateix, però jo, per exemple, aquest viatge a Dublín, han confluït tres coses. Si aquestes tres coses no haguessin confluït, probablement jo no hagués estat a Dublín avui. Per molt que el bitllet sorti bé de breu, però és un mateix el que ha de decidir si cal aquest viatge. És una qüestió...
Tornem a allò de la sostenibilitat. I si no, intentem-ho compensar. Imagina't que jo treballés aquí i que hagués que venir cada setmana. Si hagués que volar sempre, hi ha altres maneres de poder-ho compensar.
potser es tractaria de consumir de manera més local, o reduint i compartint, movent-me a peu, o senzillament vivint més lent. Al final la sustenabilitat és tot un conjunt de coses, no és estrictament o només aquell vol que evidentment genera emissions, però entraríem en un altre tema que és el de les emissions, i els baixers també emeten i no se'n parla. I també hi ha suc aquí, també hi ha suc.
Evidentment, eh? Però... No hi ha aturador perquè és tan gran, això. És tan gran. Anem a mirar ara mateix quants avions estan volant al món ara mateix, no? No ho sé, hi ha aplicacions i tal. És que això no té aturador per això, perquè un viatge per feina, l'altre per ple, l'altre perquè no sé què, l'altre per no sé quantos. Però que per molt que ens indiquin que... És igual que el cotxe, no? El cotxe sí, que emet CO2, etcètera, sí. Però d'alguna manera ens hem de moure, no?
Ara que existeix això de l'avió, jo vaig sentir-ho, i no et sabria dir les dades perquè no les tinc a mà, però sí sé amb certesa que els avions que hi ha en total al món,
volant, o sigui, sempre n'hi ha alguns que estan volant i no tots cabrien en tots els aeroports que tenim. Mira, el 6 de juliol de 2023, ara ha fet dos anys, 6 de juliol de 2023 es va batre un rècord, atenció al que t'estic dient, es va batre un rècord mundial. Més de 134.000 vols en un sol dia. 134.000 avions que s'aixequen i aterriessen.
Això significa que en alguns moments hi ha més de 20.000 avions simultanis en l'aire. A la dècada dels 80 els vols diaris eren uns 20.000. Avui aquesta xifra s'ha multiplicat per 5. És a dir, els 80 volaven 20.000 avions en un dia. Doncs el dia del récord van volar 20.000 avions simultanis. Per tant, això t'ho diu tot. Eres garrifós, eh? Veus aturador? Tu veus aturador, sincerament, o no?
Home, jo volia tenir un toc més, no sé si romàntic, però com més esperançador, no? Jo crec que l'aturador més important és la consciència individual de cadascú. Aquí és on tenim com a mínim la possibilitat d'intentar-ho individualment. Sí que és veritat que estem manipulats per moltes qüestions que inclús ja treballen de forma subliminal, no sabem conscientment que ens estan manipulant.
Però al final, tu, jo i el veí del costat podem decidir si ens cal o no ens cal aquell viatge. Si realment me'n puc anar a veure el museu X de Venècia per anar i tornar el mateix dia, o puc quedar-me aquí a veure el museu que tinc aquí...
i després un altre dia anar-me'n a Venècia perquè faig un viatge llarg i m'hi passo. Quina diferència hi ha entre la primera i la segona opció, no? És un punt romàntic, jo t'ho dic. És un punt romàntic, però deixa'm el que el tingui. Mira que sóc optimista patològic, sóc jo, optimista patològic. Però en aquest sentit penso que això no té durador, perquè faríem allò, aquella trampa tan humana, de dir, escolta, no vindrà de l'avió que agafo jo si n'hi ha 20.000 volants.
Jo tinc una pregunta incòmode, que si vols la puc avançar ja. Com anem de temps, Jaume? Estem acabant, estem acabant. Estem acabant. Doncs la que se m'havia acudit, i si en tens una de millor també la podem posar sobre la taula, és que si al final tots busquem moure'ns per viure millor, qui cuida del món que ens permet moure'ns? Toma. Molt bé. Torna a repetir. Que estan fent malbé al món. Per tant, torno a repetir, si vols, si tots...
Si tots busquem moure'ns per viure millor, qui cuida del món que ens permet moure'ns? Toma ja. Doncs aquesta pregunta la llançarem a les xarxes. Ara m'ha vingut un esternut, eh? No és que hagi marxat. Salut, salut. Gràcies. T'ha vingut el vent del nord.
Ai, ai, ai, saps aquesta ràfaga que t'agafa en directe? Doncs això és el que m'ha passat. Doncs escolta, la deixarem anar a l'aire aquesta pregunta i la setmana que ve ja des de l'estudi hauràs tornat de doblir o no? Hauré tornat i a més us agraeixo moltíssim aquest espai que m'heu concedit per telèfon i molt contenta d'haver col·laborat com sempre. Fic aquí la setmana que ve. Contents nosaltres.
Marta Badia! Hi ha molts cantants de Dublins, ho saps, no? Cantant d'Irlanda? I algú salta per damunt dels altres, evidentment, eh? Gent molt maca, gent molt maca per aquí, eh? M'he trobat gent molt afable i molt maca, de veritat. Sí, senyora. Doncs hi ha uns uns que són de Dublins, no viuen a Dublins, però són odors, i amb aquest beautiful day, amb aquest dia preciós, doncs et volem donar les gràcies per haver estat amb nosaltres, Marta.
Gràcies a vosaltres, sou molt macos, una abraçada. Una abraçada i bon viatge, a disfrutar, Gaudí, gràcies. Gràcies, fins aviat. Beauty Field Day amb U2. Fem una pausa de seguida arribant a dos quarts d'una i ens anem a l'agrícola recta final del Parlant de Tot d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. La teva veu. La teva ràdio.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha posat de matrícula. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
Fins demà!
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassaradio.cat, més a prop teu. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mars. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs vinga, som-hi últims minuts del programa 3, gairebé 4 minuts per damunt de dos quarts d'una cada dimecres marxem cap a l'agrícola Vilassà, una entitat centenària, que això es diu molt aviat, eh? Entitat centenària des del qual normalment la Lara Xarau ens porta els productes de proximitat, de temporada, de promoció, el bon producte de l'agrícola. Però un cop al mes creuem la porta i ens en anem...
també a l'agrícola, però en aquest cas al magatzem. I allà saludeven en Martín Borghetti. Martín Borghetti, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. ¿Cómo estás? Aquí estamos.
Muy bien, muy bien. Aquí estamos por segunda vez. Gracias por tenernos. No, gracias a vosotros por llevarnos este caso en el almacén. En aquel caso, al magatzem de la agrícola. Pues hoy no hablamos de productos ni de frutas ni de verduras, ni vinos ni cabas. Hoy hablamos del producto que también encontramos en el almacén. Martín, ¿por dónde nos llevas a pasear hoy?
Así es, sí, hoy hablaremos sobre productos del Magatzen. Haciendo un recordatorio rápido, el mes pasado hablamos un poco sobre resiembras de los céspedes, que era el momento oportuno. También hablamos de la procisionaria del pino, la uruga, que también estamos en plena época, están comiendo y van a comenzar a bajar.
ahora, cuando empieza a ser frío. Y también hablamos un poquito de Sistels, ¿no?, para la recolección de bolets, que ha sido una temporada fantástica. ¿Pero lo has llenado ya, este Sistel o no? Yo no. Ah, vale, yo tampoco. Yo no, pero he escuchado gente que sí, que lo ha llenado muy bien. Todo el mundo, entre tú y yo, ahora que estamos aquí en confianza y solos, te diré que la mayoría de los que dicen he llenado el Sistel, no es verdad, ya te lo digo yo. No es verdad.
Como los pescadores. Yo creo que todos hacemos correr la misma foto de un cistell ple de bullets y de ruballons, especialmente. Y todos hacemos correr la misma foto. Yo no me creo que lo llenen así. Yo voy allí y no encuentro nada. Bueno. Venga, va. A ver. ¿Por dónde empezamos, Martín? Esta vez, a ver, tampoco los quiero aburrir mucho con plagas, cosas técnicas, pero me parece que sí es importante que hablemos un poquito sobre el picudo de la palmera, que es muy conocida esta plaga.
i la problemàtica que té a nivell de tot Catalunya i, potser, de tot Espanya. Doncs sí, senyor. I aquí Vilassà, Martín... Dic, Martín, perdona, aquí Vilassà l'hem petit i molt, zona de palmeres, al passeig de Vilassà de Mar, i el picudo, l'escarbat murrut, com es diu en català, l'escarbat murrut, el picudo, ha fastidiat i molt. El que passa...
Fátims Canón Sento Barla, hace tiempo que no oigo hablar, ¿aún existe el picudo o no? Existe, existe, lo que pasa es que no has escuchado hablar probablemente porque ya no quedan casi palmeras, la canariense y sobre todo que es la que ataca. Pero sí, sí, está vivo y está más que vivo, cada vez se pone peor. Esto, bueno, un poco también con las temperaturas que van subiendo, la plaga ya se está viendo que desarrolla muchas más generaciones al año de lo que hacía antes.
Y no solo eso, sino que también se está pasando de las canariensis a las otras especies de palmeras. Aquí por la cooperativa pasan diariamente muchísima gente que viene con problemáticas de todo tipo de palmeras, tanto como canariensis, como las dactileras, como las zicas, los palmitos, y ahora hasta se está pasando a las esterilicias, a la ave del paraíso, que no es una palmera, pero bueno, también tiene predilección y gusto por la planta esta.
Así que es una problemática y, bueno, ahora vamos a comentar un poco cómo podemos ayudarla con los productos aquí en la cooperativa. ¿Tiene solución o no? Bueno, se puede prevenir. Esta es la mejor. Esta es la mejor, es prevenirlo. El problema es que esta plaga es un escarabajo, un coleóptero, ¿no? Vino del sudeste asiático, hace ya muchos años, en el 95, ya se encontraron algunos primeros casos.
Y vino con los containers de planta ornamental que se traían de allí en esa época, en todas las palmacias. Entró y bueno, empezaron a verse que cavaba galerías desde la punta hacia abajo, llegaban hasta un metro y se comía en la parte de dentro de la palmera, el estípite, ¿no? Que es donde está la savia y los nutrientes y bueno...
El problema mayor es que uno se da cuenta ya tarde, porque la plaga esta, tú ves la palmera bien, pero ya puede quizás que tenga una galería dentro de un metro, y claro, para cuando empiezan a aparecer los síntomas, ya es tarde intentar matar la plaga, erradicar la plaga. Mataba la palmera, o sea, mata la palmera, ¿no? Sí, sí, por supuesto, claro, claro que la mata, sí, sí, la mata.
Bona nit.
es muy difícil contabilizar el daño de esta plaga. Pero lo que sí sabemos es que es muy complicado tratarla. Hay empresas profesionales que las tratan. Pero para la gente aquí de Vilasar, nuestros oyentes, yo les diría que si se acercan a la cooperativa les explicaremos muy bien cómo hacer para prevenir, cómo hacer para identificar...
los síntomas del daño de la plaga y qué productos utilizar para prevenirlos. Hay que usar insecticidas sistémicos, es lo más efectivo. Y luego también se pueden usar feromonas para atraer a los adultos y capturarlos o monitorearlos. Y también se pueden usar cosas más ecológicas, biológicas. Hay hongos entomopatógenos que las controlan.
Y bueno, ya no los quiero aburrir mucho con tecnicidades, pero ya una vez que vengan aquí se los explicaremos bien. Qué bien, qué bien. También hay, pero vuelvo a repetir, la prevención es lo mejor que se puede hacer. Hay empresas que se especializan aquí en la zona que son clientes nuestros. Ya, por ejemplo, si hay alguien...
Si ya estamos hablando de algún restaurante o algún hotel o alguien que tenga muchas palmeras, en este caso ya conviene ir con una empresa que se especialice en eso, que bueno, le daremos los nombres y los teléfonos que tenemos dos aquí, una persona aquí de Vilasar y otra de Premia de Mar.
y hacen muy buen trabajo y son profesionales y damos fe de que resuelven bien el problema. Entonces, es importante, antes atacaba, como bien decía Martín, las palmeras de Canarias, ahora y ataca hasta lo que son palmeras y lo que no son palmeras también, por lo tanto, hasta se adecua a esto, además. Cuando se le acaba la comida de la canariensis buscará un sustituto, no se va a ir, así que
Sí, hay que tener ojo y hay que monitorear en los jardines, a ver si no se encuentra este acerrín que dejan, galerías. A veces la gente dice que si se acercan un poquito a la palmera escuchan un ruidito, como que se están comiendo la madera por dentro y también se ven...
También se ven algunos síntomas en las hojas, ¿no? Un decaimiento general en la hoja y avanza muy rápido, avanza muy, muy rápido. Así que hay que estar atentos. Muy bien, Martín. Ahora, saliendo un poco de las plagas, vamos también a algo que generalmente la gente no sabe que tenemos aquí en la cooperativa, que son todas las vallas, ¿no? El Breso y el Vimet. Ah, mira, los cercos, ¿no? Serían los cercos.
Los cercos, sí, los cercos. Por aquí se utiliza mucho, aquí en Milazar y en todos los pueblos de aquí cerca. Y la gente por ahí no sabe muy bien a dónde ir a comprarlos y hay muchas calidades y precios y por ahí se pierde un poco. Así que voy a intentar...
Contarles un poco lo que tenemos aquí. Tenemos el breso de Girona, el extra que se llama, que es el más grueso. Y esto es un arbusto que crece por todo el país y se lo corta y se hacen unas vallas en una máquina y hacen varias medidas, ¿no? De 60 centímetros, de 80, de metro, metro 20, metro y medio y dos metros, la más alta. Y tienen tres metros de longitud.
Esto se usa para delimitar espacios en jardines o en casas, tiene una muy buena cobertura de visibilidad y, por supuesto, tiene una vista más natural para los ojos. Y el Vimet es muy parecido, es más de un color marrón claro y está hecho del mimbre, del árbol este que también cortan las varillas y se hacen tres medidas, de metro, metro y medio y dos metros, y es un poco más fino que el brezo,
Es decir, se puede ver a trasluz un poco más, quizás, pero por ahí, bueno, dependiendo los gustos, hay gente que le gusta más el color del Vimet que del Bresson.
Así que esto también lo tenemos aquí en la cooperativa. Son de buena calidad y, bueno, tenemos varios formatos y varios precios. Pues qué bien, qué bien los cercos estos, las vallas, eh, y tal. Pues hemos hablado del picú del murrut, l'escarra mudú que va murrut. Hem parlat d'aquestes vallas naturals y acabem parlant de fruites, de frutales, de árboles frutales, ¿no?
Sí, sí, sí, puede parecer un poco raro en esta época del año, porque ya entramos en invierno, pero ahora es donde... Ahora hay fruta en todo el año, en todo el año hay fruta. Aquí, a ver, no es una zona muy de frutales, pero siempre tenemos muchísima gente, clientes nuestros, que tienen algún frutal en casa o en el jardín, en algún lado, sobre todo en limonero, y bueno, también hay olivos y cirerés, y hay muchos frutales, hay frutales, y hay que cuidarlos.
Lo que pasa es que la gente siempre llega tarde. En este caso yo me adelanto un poco y le digo, le voy a contar un poco sobre el tratamiento que se le hace a los frutales que tenemos en casa ahora en el invierno, tratamiento invernal se llama, que consiste básicamente en aplicar un fungicida, un insecticida y un aceite de parafina que va a ayudar también con las plagas.
Generalmente vienen productos en packs de tres, que vienen con las tres cosas, y lo que vamos a buscar va a ser prevenir que al árbol le ataque algún hongo, algún mildiu, alguna roya, alguna antragnosis, alguna botritis, algún tipo de estas enfermedades que atacan a los árboles.
Y eso lo vamos a hacer con el fungicida sistémico. Y luego también se tiene que prevenir para la cochinilla, por ejemplo, que es una plaga muy, muy conocida y en los frutales hace muchos estragos. Se la encuentra todo el año, básicamente.
pero si lo tienen limpio se puede prevenir con este insecticida que viene y con el aceite de parafina. Aquí en la cooperativa le podemos aconsejar sobre todo los productos, tanto a nivel particular como profesional, y también tenemos packs de tres productos que ya vienen preparados, que es muy fácil de aplicar. Así que a no dormirse y a empezar a prevenir las enfermedades de los árboles.
Martín Borgeti, un ple, un auténtico placer de haber venido al magatzem, al almacén de la cooperativa y que nos ha dado una buena vuelta. Recuerda para aquella gente que no sepa, el almacén, en el mismo sitio donde está la agrícola, una está a la parte delantera, la otra a la parte de la aldarrera, pero exactamente donde encontramos la cooperativa, Martín.
Muy bien, sí, estamos justo detrás de la agrobotiga, nos pueden encontrar del Mercat de la Flor, por la Riera, 300 metros a mano izquierda. Ahí está la agrobotiga y justo detrás estamos nosotros.
93 759 088 93 759 088 o el 93 759 14 90 93 759 14 90 Si voleu parlar d'administració, l'extensió 1, l'agrobotiga, l'extensió 2 i el magatzem de subministraments agrícoles, l'extensió 3 Calla us contestarà, entre altres, amb Martín Borghetti. Martín Borghetti, mil gràcies per estar con nosotros.
Y hay una canción, no sé si conoces, un grupo catalán que se llama Laxambusto, que canta una canción que se diu Cabot Yalmón. Qué loco el mundo, ¿no? Qué loco el mundo, Cabot Yalmón. Y hoy me viene como el dedo, porque entre el morrudo, entre todo lo que nos llega, realmente el mundo está muy loco, pero es maravilloso. Martín, un abrazo. Un abrazo, Jaume. Hasta la próxima. Hasta la próxima. Gracias.
Que boig al món que no té cap sentit i em fa pensar no sé què hi faig aquí. Que boig al món que no puc entendre mai ja pots lluitar amb constància que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix sol. En el principi del camí
Diuen que el món s'hi ve a patir. Que boig el món, que no té cap ni peus, i ens deixa tenir el que teníem ahir. Que boig el món, que no vol aconseguir, per fi esborrava el mapa aquell esquí.
La distància està en secret que ja toco un pacient discret.
I això ens obre les ales de la vanitat. Podem ser injustos.
Però el pitjor és no saber mai qui mou els fils al teu terreny.
El camiño dentro és possible.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Ens truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot, especial 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, la teva veu, la teva ràdio. Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'hem fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada.
M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Un bloc i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. 5 minuts i mig, la 1 anem tancant la barraca.
Mati, que hem començat a les 10 en punt i acabem ara quan falten 5 minuts per la una o migdia. Us deixo amb bones mans. Serveis informatius de Vilassar Ràdio per estar ben assabentats i assabentats de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresma. Joan Escopet i Robert Maza ens acosten l'actualitat en 4 edicions, una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Una del migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Demà a les 7 de la tarda. Retransmissió del ple corresponent al mes d'octubre.
I divendres a les 10 i fins la 1 us convidem a venir unes tonetes, si voleu, o tota l'estona que vulgueu, evidentment, al Baral de Locata, on celebrarem amb un parlant de tot especial parlant de passat, present i futur. Celebrarem els 25 anys del cap de Vilassada Mar amb molts i molts protagonistes.
Dit això, us ho mano, no us coso de manera sinó que us ho mano, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició d'avui la número 2.232, 2.232 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Arrem a la una amb la cançó, la música que ens inspira i com ens inspirem avui? Amb los Rodríguez y mucho mejor, una cançó que el saber popular rembatejar com a Hace calor.
No podem dir hace calor, però la cançó que sabeu que es diu Mucho Mejor. Doncs arribarem a la una i demà a les 10 ens hi torré a posar en directe a 98.1 FM Al Maresme. 98.1 de la FM Al Maresme, Vilasar Radio.cat per internet. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé.
Cantes mi canción y que abras esa botella y brindemos por ella y hagamos el amor en el balcón. Mi corazón, mi corazón es un músculo sano pero necesita acción. Dame paz y dame guerra y un dulce colocón y yo te entregaré lo mejor.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Llegaré mi corazón.
Juntos al altar