Les notícies de les 10 Primer contacte amb l'actualitat, la Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya del Maresme organitza avui a dos quarts de set l'acte El futur de la salut pública, 40 anys de la salut... 40 anys de la llei general de sanitat, una jornada de debat i homenatge a la figura d'Ernest Lluch, impulsor de la universalització del sistema sanitari a Espanya.
L'acte tindrà lloc a la biblioteca i comptarà amb la participació de la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Paner, i del metge especialista en gestió hospitalària, Enric Mayoles, que serà l'encarregat de presentar la sessió. La trobada vol oferir un espai de reflexió sobre l'evolució del sistema sanitari públic en les darreres quatre dècades, així com analitzar els reptes actuals i de futur de la salut pública, com ara l'envelliment de la població, la sostenibilitat del sistema, la innovació mèdica...
o la necessitat de reforçar l'atenció primària. La Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis Vilassanencs, amb la col·laboració d'Agrícola de Vilassanamar, Bricbarca i el Museu de la Mina Vella, impulsen un nou cicle de visites comentades per aprofundir en el coneixement del patrimoni cultural i la història de la nostra vila. La primera visita es farà el 29 de març a les 11 del matí al patrimoni hidràulic de la nostra localitat,
i estarà centrant en les mines d'aigua, fonts i safaretjos. Les inscripcions per aquesta primera visita, atenció, ja s'han omplert i estan tancades. Des de l'Ajuntament ens han comunicat que es realitzarà una segona visita, una altra visita al patrimoni hidràulic del nostre poble el dia 12 d'abril a les 11 en punt del matí. Per assistir a aquesta visita cal inscripció prèvia. Recordem que heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça cultura arroba vilasedamar.cat
El preu dels carburants per automòbils s'ha disparat per la guerra al Pròxim Orient i la tensió en la cotització del cru pel bloqueig a l'estret d'Hormuz. Concretament a Espanya el dia cel ha pujat un 14% i la benzina també un 8% en tan sols una setmana, segons el butlletí Petrolia de la Unió Europea.
Les dades s'han publicat aquest passat dijous i arriben fins al dia 9. Per tant, ja inclouen l'augment de preus durant la segona setmana d'ofensiva d'Israel i dels Estats Units. Amb aquest nou repunt, omplir un dipòsit de 55 litres de diesel té un cost de 90,47 euros, uns 9,46 euros més que fa un any.
quan pujava a 81,01 euros. Pel que fa als vehicles de gasolina, omplir un dipòsit també de 55 litres suposa pagar uns 88 euros, uns 3,25 euros més que fa un any quan superava els 84,75 euros.
Amb aquests nivells, el preu de la gasolina sense plom, de 95, es manté a Espanya per sota de la mitjana de la Unió Europea situada en 1,774 euros al litre. En el cas del dièsel, també és inferior al de la mitjana de la Unió Europea, que és de 1,861 euros.
Futbol femení, la semifinal de la Copa de la Reina entre el Badalona Women i el Barça es decidirà a la tornada al Johan Cruyff. L'anada ha acabat amb empat a zero. Domini absolut de les blaugranes que van disposar de nombroses ocasions per marcar, però la portera local, Maria Valenzuela, va estar molt encertada. L'àrbitre no va concedir un penal clar a l'àrea badalonina en la segona meitat del partit.
D'aquí pràcticament tres hores a la una tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Ara, d'aquí pocs segons, s'iniciarà el Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat.
A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis.
També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Escolta'm per internet a vilassaradio.cat Vilassaradio 98.1 FM Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de divendres, divendres 13 de març de 2026, divendres 13.
Aquí, els supersticiosos supersticiosos, doncs, tenen allò del dimarts 13, doncs allò de la... Ai, de la mala sort. Doncs els americans tenen el que es coneix, pel·lícules, sobretot pel·lícules de terror, tenen el divendres 13. Doncs vinga, a punt d'arribar a la meitat d'aquest tercer mes de l'any i a punt d'entrar el cap de setmana, un cap de setmana, que si penseu sortir no us descuideu el paraigua, perquè sembla que sobretot demà serà passat per aigua, serà passat per pluja. Per tant...
Atents a la previsió que de seguida ens fa Joaquim Serra. Marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, servei mitjà omar del Consell Comarcal d'Omeresma. Des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, però sobretot de cara als propers dies en què ja de nou tenim el cap de setmana al damunt.
De seguida també saludem en Joan Escofet, ell és el cap dels serveis informatius de Vilacerrad i amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el por que ens passa, l'actualitat local, l'actualitat general, les notícies curioses i aquelles també, aquelles notícies que passaven un dia com avui i és que un dia més tot pujant al DeLorean en repassem les efemèrides, sobretot les musicals.
A dos quarts d'onze, saludem en Xavi Tomàs des de l'enxaneta Vilassà de Mar. Des de l'enxaneta en Xavi ens fa cuina amb història, cuina de trinxera. Què fem? Ens prepara un menú, sempre diu que és fàcil. Després, si l'intentem fer, ja no ho és tant, però sempre ells diu fàcil, fàcil, feu, feu, veureu si és tan fàcil, però en qualsevol cas ens aporta un menú i avui, atenció, que anirem enrere, enrere, enrere.
Ens prepara un menú i sempre busca un episodi de la història que anés paral·lel. Per tant, atents i atentes en aquest menú que ens porta el bo de Xavi Tomàs des de l'enxaneta Vilassar de Mar.
A les 11 ens centrem la segona part amb la visita de la Puri Martín. La Puri Martín, ell és artista vilaserenca i aquest diumenge inaugura una exposició al Museu Monjo que es diu El sentit d'una vida. Interessantíssima conferència.
El projecte expositiu és un viatge en el temps de l'autor a un recorregut per la seva trajectòria, la trajectòria també dels seus personatges que amb el pas dels anys han anat evolucionant segons les etapes viscudes, capturant moments, emocions i pensaments. La Puri Martín passa per la ràdio i organitza o inaugura aquesta exposició que podrem veure des d'aquest diumenge 15 de març. S'inaugura a les 12 al migdia al Museu Monjo.
Fins al 17 de maig. Tenim un més llarg per gaudir d'aquesta exposició de la Puri Martín, que avui passarà pel programa. A dos quarts de 12 saludem la Neus Colomer. Amb la Neus Colomer parlem de...
De filosofia, la filosofia de la vida, diferents cultures, diferents persones, persones que han marcat una evolució, parlàvem la setmana passada, d'autèntiques figures clau en l'ensenyament d'aquest país, figures que fa molts anys possiblement no se'ls donaven ni el valor que ara mateix se'ls ha de donar, perquè ho han donat absolutament tot.
Parlem de Rosa Sensat, per exemple, Rosa Sensat. I avui posem damunt la taula una altra d'aquestes persones clau a la figura de l'ensenyament. Ho fem amb Nius Colomer.
A les 12 avui saludarem a Conchi Far, la nostra especialista en fake news per repassar les fake news de la setmana, però sí que tornem a recuperar i tornarem a saludar en Xavi Tomàs al parlant d'underground. Un parlant d'underground que volem parlar, i parlem, amb grups, amb artistes, en aquest cas del panorama que no és poc interessant, que és molt, molt interessant, el panorama underground del país. I avui saludarem...
a dos dels tres autors d'un llibre clau del Metal a Catalunya. Metal català. És un llibre que, a més a més, fa referència en aquest programa i fa referència al parlant de tot i al parlant d'Underground, entrevistes que hem fet en aquestes persones. I, per tant, avui els hem volgut convidar perquè ens expliquin d'on sorgeix tot plegat aquest Metal català. L'edició d'avui, la número 2317.
2.317 edicions del Magazzin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. 11 minuts per damunt de les 10 tenim ja el motor encès. Posem primera i arrenquem. Som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, dia avui tapat, ennubulat, un dia així, lletxot, podem dir-ho així, un dia lletxot. A l'espera que avui puguin caure quatre gotes, però sobretot la pluja s'accentua, almenys això és el que indicava la previsió, de cara demà dissabte.
Per tant, Joaquim Serra, volem ser el temps de cara avui. Sembla que avui el sol re de re, però sobretot de cara als propers dies de cap de setmana. Puja per demà i no sé si per diumenge. Bon dia, Joaquim. Hola, què tal? Bon dia. Avui la jornada torna a estar marcada per un temps tranquil, temps estable que tindrem aquest divendres amb domini del sol. Si bé aquest matí hi ha alguns núvols baixos que han d'anar disminuint i, com dèiem, aquest migdia i tarda esperem ja que l'ambient sigui assolellat.
Tot això amb vents que ho faran molt fluixos. Aquest matí més variables, aquesta tarda girant cap a sud, sud-oest i situació marítima tranquil·la, amb domini del mare Jol. Les mínimes d'aquesta passada nit, amb el cel més serè de la matinada, han baixat una mica les màximes, però pujaran lleugerament en relació...
a les d'ahir. De cara a demà s'espera un canvi de temps amb el pas d'una pertorbació que farà que tinguem el dia tapat, ennubolat, durant tota la jornada i que d'aquests núvols s'escapin precipitacions en forma de pluges, algun xàfec al llarg del matí i durant la tarda també, amb unes temperatures que aniran a la baixa, a llarg
del dia fins al punt que moltes mínimes es registraran durant la recta final de la jornada. Pel que fa als vents, de cara a demà seran fluixos i molt variables, mentre que la situació marítima s'alterarà una mica a marees de maró aquí a la costa Maresmenca. De cara a demà passat, diumenge torna l'estabilitat, tornarem a tenir un temps tranquil i assolellat,
amb unes temperatures que de nit baixaran, seran més fredes de matinada, però de dia pujaran també de forma clara, amb un ambient suau i agradable. Començarem la nova setmana, també amb un temps tranquil i assolellat a tot el maresme. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies, tot i aquests núvols baixos, diu Joaquim Serra, acabarem veient el sol. Avui s'acabarà imposant demà. Episodi de pluges, per tant, per aigua i diumenge torna a l'estabilitat. Joaquim Serra, nosaltres dilluns hi tornem a la mateixa hora, fins aleshores que tinguis molt bon dia i molt bon
13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10 del matí.
Un moment, com sempre, aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, el seu dia preferit de la setmana. Sabeu per què és el seu dia preferit de la setmana? Perquè s'acosta dilluns, que realment és el seu dia. Allò és que ho fes! Bon dia, bona hora! Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Tu que ets de dimarts 13 o de divendres 13?
Jo era una persona que abans, i tu dic que és molt en sèrio, era molt supersticiós, i el 13 no el volia ni veure, i ara m'encanten. Dius el meu no preferit i és el 13. Per tant, dimarts 13 és un període més, crec, més de superstició, i divendres 13 els americans ens ho van vendre com el dia del terror, no? Tu saps de què ve això, o no? Bé, hi ha diferents teories, eh? Tant sobre el dimarts 13 i el divendres 13, dimarts, doncs...
Hi ha qui ho associa al planeta Mart, el déu Mart, el déu de la guerra, el déu de la destrucció. Carai. I això, doncs, podria anar per aquí. Hi ha altres que parla en una tradició molt més catòlica. A la taula del Sant Sopar hi havia 13 persones. D'aquí el número maleït i l'endemà...
Divendres Sant és quan la tradició catòlica parla de la crucifixió de Cris. Ajutem divendres 13 i també hi ha la famosa teoria d'un divendres 13 de l'any 1307, era un octubre,
quan es va decidir ajusticiar tota la cúpula dels cavallers templaris. Carai, tu! Aquests es veu que abans de morir van proferir ser maldicions, ser futures...
Però escolta una cosa, aleshores és més certa la teoria del divendres 13 que no del dimarts 13. Al principi seria més propera la teoria del divendres 13. La indústria nord-americana, sobretot Hollywood, ho sap fer molt i molt bé tot això, i clar, dimarts 13...
Doncs, en fi, més enllà del no té cases ni té embarques i d'aquella parella que presumptament feien gràcia en els programes humorístics espanyols, doncs poca cosa més tindríem. Molt bé, Joan, doncs vinga. Mira, mira, mira, mira. Mira, que ara veuràs tu, eh? Me'n recordo que era en Freddy Krueger, no? Sí. A veure si tenim aquí alguna coseta. Sí, a veure.
Viernes 13. Uh, uh, uh, viernes 13. Vaig endavant, eh? A veure. Para proteger-lo. D'acord, Nike va treure en el seu moment unes bambas absolutament espectaculars en honor a Freddy Krueger. Sí o no? Unes bambas a edició limitadíssima, algunes tacades, eh?
Mira que era... Fotia por, que una home l'ateneu al patronat, que precisament Randemar n'ha parlat fa una estona, i després veus el personatge, la persona que interpreta en Freddy Curry, fot una cara bonatxona. Robert Englund. Sí, senyor. Va tenir alguna participació a UB. A UB, sí, senyor, a UB. Tenia cara de molt bona persona, Robert Englund. Tu veies UB dissabte a la tarda. Jo era molt d'UB. Dissabte a la tarda jo no, eh?
Jo era molt d'UV, de fet, als col·legis, jo, en fi, no sé els col·legis a Vilassà en aquell moment, però recordo que anàvem tots amb la preceptiva bata i qui més qui menys s'havia cosit l'UV a Maniga. No ho recordo? Suposo que sí, eh? No ho recordo, eh?
Molt bé, Joan, va, anem a ramar a la actualitat. Estem preocupats, parlant d'actualitat, molt preocupats per l'estat de salut del cantant Morrissey, perquè resulta que ell ha dit que està en estat absolutament catatònic, perquè tenia un concert a València, València Falles,
i es veu que no l'han deixat dormir el pobre Morrissey, està en estat catatònic, ell diu que no l'han deixat dormir, no sé si ell haurà gaudit, doncs, de la nit valenciana, en qualsevol cas, doncs, s'ha suspès el concert que havia de fer la capital d'Alturia. Avui? Mal que James Morrissey no va anar al Sant Fermines, eh?
Però si aquest home té tot el dia per dormir avui. Sí, però es veu que... Pobre noi. Segons ell, el soroll de les patardats no l'han deixat dormir. Una altra cosa és que ell hagi estat protagonista de la nit valenciana. I potser sí, eh? En qualsevol cas, home, deixeu descansar en en Morris ahir.
I ara tampoc vull ser l'advocat del diable. No vull ser l'advocat del diable, però si en Morrissey està tocant aquesta nit i algú ha d'anar a treballar demà, també té dret a dir, jo demà no vaig a treballar que en Morrissey m'ha estat donant pel sac tota la nit.
Complicat. En el sentit de soroll, eh? És a dir, hòstia, és que clar... T'acorda el Bernabéu, que no pot fer concerts. Bueno, però a veure, aquest és un artista que té un contracte firmat. Sap on va. No va en un lloc silenciós. Per tant, si li foten a l'hotel allà, no és el seu problema. Aquest home que sortia amb una denúncia de València. Bueno, què, Joan? Més coses? Tenim un parellet d'imbècils del dia. El primer l'assumeixo jo, eh? El primer, que quedi clar que no és Vilassar Ràdio, si no soc jo. El assumeixo directament, eh?
I qui té el doctor's honor d'ocupar aquesta secció, va? Doncs considero que, insisteixo jo, els amics del PACMA, que estan fent una campanya per aniquilar els tres toms al maresme. És a dir...
En fi, em quedo curt, la gent, i han passat per aquí mil i mil vegades pels nostres micròfons, la gent s'estima els cavalls, els estimen com un animal de companyia, gairebé, i en fi, és molt trist que des de PACMA vulguin turpar dinar una tradició tan nostra, eh?
El que és trist és que ni tan sols s'informen de res. És a dir, ells creuen i ho sentencien i vol que l'administració actuï perquè ells ho diuen. No comparen els toros. Sí, i jo què vols que et digui? Jo estic al teu equip, no una mica. Podem dir que són imbècils del dia? Vinga, va.
És a dir, informa't, parla, ja deia, no, és que hem parlat, sí, sí, val, val, val. És a dir, a mi no m'agrada, vaig a l'administració de tot, l'administració de tot rebaixa el cap, sota l'ala, la maga, aquí, va, us farem cas, eh, us farem cas. Va, va, va. I no et descartis que si t'agrada els Tres Toms siguis feixista. Sí, va, va, i tant. Ara es porta molt. Sí, i tot, i homòfob i tot. I d'extrema dreta, segurament. I tant que sí. Una més...
Que vinguin, que vinguin i em parlin aquí obertament, si nosaltres estem... Hem buscat telèfons ja, eh? Sí, sí. Per parlar amb Pacman. Però jo se sentaria un davant de l'altre, eh? És a dir, a veure, què un i què l'altre, és a dir... En fi, vinga, i segona opció de l'invècil del dia d'avui... Doncs un ciutadà xinès acaba de ser detingut per contraband a un aeroport de Quènia. Clar, contraband, què portava el xinès? A més a més ho portava encapsulat, eh? Ai, ai, ai. 2.000 formigues, un reino.
Lleno de color. Estava dues mil formigues a sobre. Com t'anava l'animal aquest? Perdó, l'animal. Qui és l'animal aquí?
Molt trist, eh?, fer contrabanda d'animals i més formigues reina, a més portar-les encapsulades. Les imatges que acaba de fer pública a l'aeroport de Nairobi són com a mínim còmiques. Recorden com, saps, aquelles pastilles que et prens que estan encapsulades perquè la substància interior doncs pot fer molt bé. Exacte, doncs són transparents i les pobres formigues reina allà dins, doncs amb cara de formiga reina...
Jo tinc una teoria de les càpsules. Tu dius que és perquè no es faci malbé el medicament, no? Jo crec que pot ser directament agressiu a l'estómac i crec que parades amb la càpsula és allò. Com quan li dones amb un gol que li poses dins... Sí, dintre el pernil dolç. Exacte.
Una vegada vaig dir... Que no se'n fan diners del Pac-Mare, eh? No, home, no! Escolteu, jo una vegada vaig agafar una... Podem fer els gossos amb homeopatia? Sí. Que va molt bé. Vaig agafar una càpsula i la vaig obrir per veure què... Que hi havia. Jo tinc la meva teoria... No, no, no, tinc la meva teoria del per què hi ha una càpsula. Perquè allò és de lo pitjor...
que et poses a la boca, quin mal gust és. Podria ser, també. És terrorífic. Li vaig dir, hòstia, pa, càpsula, càpsula. No ho proveu a casa. No ho feu a casa. Estàs segur que no era un nou kinder? No, i el Pacma, que també em perdonin, el Pacma, per haver-ho provat. Va, Joan, més coses. Doncs mirem, s'ho deia Carlota Caimer, Carlota Caimer, que és la...
científica marasmenca, que vam parlar amb ella fa uns dies, deia, doncs, que a partir del... Carlota Caimar, que anirà, doncs, en aquesta expedició Hipàtia 3, en una illa deshabitada, la més septentrional que hi ha, doncs, a recrear les condicions de mar, i ens parlava quan li preguntàvem si ella...
li vam preguntar si creia que l'home havia anat a la Lluna. Saps que hi ha moltes teories al voltant. Ella no només deia que sí, ens anunciava que el 6 de març s'obriria finestra, s'obriria finestra de coets per intentar arribar a la Lluna. Doncs l'Àrtemis 2, el proper 1 d'abril, doncs es llençarà aquest coet que ha de portar 4 astronautes
Fins a l'òrbita lunar ha de ser l'aproximació més important que es faci des de la presumpta arribada de l'home a la Lluna l'any 1969. És a dir...
No alluniran. No alluniritzaran, suposo. És a dir, no alluniran a la lluna. Que el Pacma ens perdoni, eh? Sí, eh, eh, ojo, eh? Sempre amb el permís. Pot ser que hi hagi alguna forma de vida. Tenen permís del Pacma per fer això? Ah, no, ojo, ojo, eh? Ojo. En fi.
Doncs escolta, a veure, a veure si... Sí, curiós, eh? També en... que va venir a l'aula d'extensió universal, el vam tenir aquí, en Sureda, en Miquel Sureda, en Miquel Sureda, ens va dir que sí, que sí, que l'home havia reut a la lluna i que arribarà i que d'aquí a poc... Podem anar a vacances, Joan, a la lluna? Amb el preu de la benzina potser et surt més a compte agafar el cubet que el cotxe. Com diu l'acudit, eh? Hi ha qui va a repostar i li diuen què vol, quina... Diu, no, no, només estic mirant. Estic mirant, exacte.
Potser sortirà més a comptar anar a la lluna que anar de vacances per aquí amb el cotxe al preu de la benzina. És que poc ens passa. Va, Joan, coses! Tu, Delorian o què? Oh, i tant, va! Vinga, va, ens anem a Brooklyn, a New York, 1939, així, a Nil Sedaca. Jo tota la vida pensava que era secada.
No, és en John, en John és Secada, John Secada. Ni el Secada ni el Sedaca, eh? Doncs en Neil Sedaca nascut a Brooklyn, tal dia com avui de l'any 1939, a Maria Lalalán, a l'any 2026, un pioner del pop i del rock dels Estats Units. 2026. O sigui, que acaba de morir i fa res. Sí, segons... Sí, sí.
Sí, de fet ho vam dir en el poc ens passat. Va morir el 27 de febrer. Escolta, fa pocs dies. I ara et vaig a posar una cosa. Mira, tu has escoltat això, Nil Cedaca cantant Oh Carol, eh? Doncs atenció. Aquesta és Carol King. I escolta què diu Carol King amb la presumpta mateixa cançó. Una diu Oh Carol i l'altra diu...
Oh, Nil! Mira! Ves que no sigui pensetaca, això? Una picadeta d'ullet, eh? Oh, Nil! Un diu cara, l'altre diu Oh, Nil! Que bé! No aixec, eh? No aixec i l'Oni, sinó Nil sedaca, eh? Va, més coses, Joan! Mira, passem a l'any 1965 perquè sortia el single The Last Time, de Rolling Stones.
Que finet va, que finet va el nostre Dilori en cada dia el poc ens passa repassant les efemèrides, sobretot musicals. Què més tenim, Joan? I passem a l'any 1974 amb molta compte perquè Mini Riperton, que naixia a Chicago South, que és una part molt complicada de la ciutat dels vents,
Mini Riperton, que moria molt jove, va morir molt jove i ens va deixar algunes cançons absolutament espectaculars. Ella era soprano, però va arribar a aconseguir-se amb la peça Loving You, que dedica a la seva filla la nota aguda més alta mai enregistrada, que, a més a més, va obligar que es busqués un nom nou per aquesta nota impossible. I es diu...
Riperton, suposo. No, es diu un F7 o un F8. És que els músics ho fan, això. Posa-l'un F7, que queda més guapo. És aquesta! Atenció, eh? La nota més aguda que ha tret mai una... Veu humana. Ara, ara.
Guau! És impressionant, eh? Espera, espera, tornem-hi, tornem-hi. Espera, espera, eh? Aquí, aquí.
Els vidres de la ràdio fan... Molt interessant, Joan, molt interessant. Sí, sí, formació de soprano i, evidentment, arribar a aquest registre absolutament impossible. 1976, la Pizza 4 Estacions, The Four Seasons, ens regalava en aquest desembre de l'any 1963.
I entrem en el trio final del DeLorean ja de la setmana, som-hi! Sí, perquè hem parlat de la nota més alta mai registrada, i ara parlarem del primer single registrat en un caset, tal dia com avui de 1987, primer single registrat en caset.
Recordem que moltes vegades hem parlat que el Born in the USA, el Born in the USA de Bruce, va ser el primer enregistrat en un planxat, en un CD, en un compact disc. Compact disc, eh? Sona com antic, això. Brian Adams! Brian Adams, primer senzill en un caset. Bé, el primer que va gravar casets va ser Robert Mazza, que va ser el que gravava de disc a caset, que això ho van fer tots, però ho va començar ell, eh? Robert Mazza.
i a 13 de març de 1989 els De Peig estrenaven un doble single anomenat 1-0-1 i entre les cançons doncs aquesta enorme aquesta clàssica i el 16 de març del 24 van venir al Palau Sant Jordi al Palau Sant Jordi a Barcelona i van fer un concert al qual van tenir la sort de poder assistir que va ser fantàstica enorme
Seria, ja no puc fer res més. Exacte, ja no puc fer. Ja ho he fet tot el que es podia fer. Doncs nosaltres quasi, quasi ho hem fet tot avui. Espera't, espera't, que encara ens queda molt rock and roll, eh? Sí, sí. No dic en quan, al poc ens passa. Ah, sí, però ens passa ja el finiquitem. Tanquem, va. I tanquem amb la Txerr, que tal dia com avui del 1999 arribava el número 1 amb el seu belief. El que passa que, a més a més, era la...
solista més gran en arribar a tenir un número 1 a totes les llistes del món, amb 53 anys. Per cert, això que comentàvem de l'expedició a la Lluna, que orbitarà, no allunitzarà, està previst que allunitzi en persones el 28, que TV3 veu que ens ha escoltat, i ara ho explica.
Arrima de Belip, Belip amb Txer. Arrima de la gran Txer. Joan Escofet, una del migdia 3.57 de la tarda. Què servim avui? Doncs, dins d'altres, moltes coses pararem molta atenció a aquesta exposició del Museu Monjo de la vida serenca. Puri Martín, que escoltarem en breu i repetirem una mica les millors jugades. Doncs t'escoltarem atentament. Quatre edicions, una del migdia 3.57 de la tarda i dilluns, a un quart d'onze, tindrem el luxe a tornar-te a saludar. Home, i tant que sí, recordarem que la vida pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu.
I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja. La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a trenc d'alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Qui té un arbre o una planta té un tresor. Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd a alegria. Generalitat de Catalunya.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Un moment com cada setmana per Cuina amb Història, Cuina Trinxera, per...
perquè el senyor Tomàs, Xavi Tomàs, des de l'enxanet de Vilassar, ens vingui aquí a la ràdio i ens expliqui, doncs, menús per fer. Avui us ensenyaré fet el fàcil. Tot és fàcil. Tot és fàcil fins que t'hi poses, eh? Tot és fàcil fins que t'hi poses. I ell, amb aquest menú, amb aquest plat, busca un episodi paral·lel a la història. Cuina amb història, cuina de trinxeres amb el senyor Xavi Tomàs. Senyor Tomàs, bon dia, bona hora.
Bon dia, bona hora, Jaume. Com estàs? Molt bé, com sempre. Però avui estàs millor, eh? Sí, avui estic molt content. Estàs molt content avui, eh? Perquè avui, avui és dimarts a la tarda, estem gravant el programa i avui el senyor Tomàs celebra el seu aniversari per molts anys.
Jovenet. Moltes gràcies, moltes gràcies. Com ha anat això? Com ha anat? Doncs mira, una altra volta al sol, que ara agrada dir, sembla que és molt fet, si dius una volta al sol, doncs resulta que sí que ma mare fa 42 anys estava apretant, apretant. Sí? Ella diu que va apretar molt poc, que vaig néixer molt petit. Sí, sembla que és escurridizo, eh? Bastant. Diuen ella, és petit i escurridizo. Sí, no sé si ni petit sóc entre mig i escurridizo, no ho sé, però bueno...
Però sí que és veritat que... A punt... Penso que a les quarts d'una de la matinada. O sigui, ja havies nascut. Jo vaig néixer... No, jo vaig néixer... M'estaven parint... Era un dijous. I van acabar de parir un divendres nit. A veure, senyor Tomàs. Si tu ets del dia 10, has nascut la nit del 9 al 10. Per tant, vas néixer... Ja havies nascut aquesta hora, home. Home, i tant. És que em diu que no. Doncs vinga, va, per molts anys i cuina la història.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs què ens cuina avui? En Xavi. Cal dir, abans que avancem, que el teu aniversari va ser fa dos dies, senyor Jaume Cabot. Mira el 8, un del 8 té l'altre del 10. Ah, exactament. Peixos. Són peixos, eh? Tu hi creus, amb això? No, però saps aquelles coses que m'un llegeixis, dius... Ai, m'he pegat, m'he pegat aquestes coses. Sempre m'he pegat aquestes coses. Jo també, vegades...
Som bona gent, somiadors, somiatruites, molt sentimentals. Truites, per ser que anem a truites, saps què? El dilluns passat va ser el dia 11, era? No, dilluns passat era dia 10, dia 10. No, dia 9, dia 9. Si avui és 10, és difícil, eh? Clar, si estem gravant avui dimarts, encara que ens escolteu divendres...
Dilluns era, que per això no sé quin dia era, era el dia 9, era el dia mundial de la truita de patates. Ho saps, això? Ah, sí? No en tinc idea. Sí, les tonteries que no ens les acabem. No, no, no. Dia mundial de la truita de patates. Sí, exacte tu, eh? Ja m'explicaràs. Sí. Què fem avui, per això? Avui anem a fer una recepta, una recepta, i ho he de dir, que la vaig preparar l'altre dia a un campament viking.
Amb això ho he dit tot, perquè més cuina i més història, sí senyor, ja ho sabeu, no sé si ho sabeu. Home, si ho sabem, perquè et van fer un reportatge a la ràdio. Sí, sí, sí, em van entrevistar, em va fer moltíssima il·lusió.
Perdó. I aleshores, en un campament de recreació vikinga, vam fer aquest... Vaig fer aquest guisat. El vas fer? Sí, senyor. No ho vas explicar, si no ho vas fer de veritat. No, no, el vaig fer, el vaig fer. Volem fotos, ho saps? Bueno, sí, les tenim al perfil. Jo tinc un perfil de... Però ens les envies. Sí, home, i tant que sí. Ara ho veureu. Tenim totes les fotos d'aquest...
d'aquest guisat que farem avui, que és fàcil, fàcil, però a més no poder, però, com totes les coses i les coses ben fetes, requereix una miqueta de temps. Clar que sí. Tot el temps que li dongueu, millor sortirà. Li donareu menys temps, el fareu, però no queda tan bo. És així de fàcil. Clar, clar, clar. Cuina d'aprofitament de fa més de mil anys. Què et sembla? Hòstia, ja ha plogut, eh? Ja ha plogut, eh? Va, anem-hi. Anem-hi.
Anem-hi. Ah, vinga, comencem. Penseu que entra música o alguna cosa. No, no, no. Això va més tard, més tard. Ah, anava a dir. El guió posa comencem i en Xavi comença a cuinar. Sí, sí, sí. Sempre preparem l'escaleta com 35 segons abans de començar i... Però aquí ho posa, mira. Coses passen. Aquí ho té. Mira, veus, aquí? Ah, sí, senyor. Això és el guió. I posa Jaume diu comencem i Xavi comença a cuinar. Correcte, correcte.
Vinga, va, paper i boli, que farem un guisat, com tants altres guisats, però aquest es diu Eskous. Com? Eskous. Eskous. De fet, el nom... Eskous, eskous. Eskous. Té diversos noms, té diversos noms. Es diu Lapskous, Lapskous, Eskous, però bueno, farem un d'aquests. M'agrada molt com dius Eskous. Eskous. És que, bueno, m'ho imagino que esteu així, tampoc m'ho han dit mai, eh? Ho he llegit, eh? Saps?
Però bé, agafeu paper i boli i vinga, va, que això és molt fàcil. Uns per 3, 4, 5 persones, quanta més farsa millor, però clar, també depèn del que us tiri la butxaca, val? Entre 600 i un quilo de carn.
De carn. De quin tipus de carn? De xai, de porc. O barella, no? O sigui, qualsevol carn que tu vulguis. Ojo, aquí ens van les carns més barates i més econòmiques, per més dures, que pugueu comprar. Vull dir, no ens sortirà cara aquesta recepta. Dius, tu vull una carn per guisar. Vull que tingui, que sigui dureta, d'aquelles que costen de fer i que requereixen de temps. Per això hem dit abans que és una recepta que com més temps, més millor. Perquè la cuina què vol?
Temps. Temps. I carinyo. I carinyo. I mucho love. Vinga. Doncs aleshores això, agafarem aquests talls. I power. I power sempre. Aquests talls, que ja ho sabem, aquests, per exemple, unes galtes serien meravelloses aquí. Totes aquestes, perdonem-ho, totes aquestes carns que costen de fer perquè necessiten molt de carinyo i molt de temps, ja siguin de xai, de bé, i també és molt interessant la carn de casa aquí. És molt interessant. Una llebre. Sí. Un venat.
por senglar, aquí ens queda meravellós. Però això ja sabeu que sempre és sinònim de temps. Això queda dur. I si no també és molt interessant, carn amb salou. Que difícil és això, trobar carn amb salou o no? No és tan difícil. On ens podem remetre la carn de salou més típica tòpica que mengem aquí?
Digamel on. A la carnisseria. Però quina és la carn amb saló que més es consumeix a Catalunya i Espanya tota? Que és la carn de...
El pernil, collons! Ah, bueno, clar, però pernil, carn, carn... No fotràs un pernil allà dintre? No, però és carn amb saló, sí o no? Home, sí, però no... Estava buscant ara una vedella i pensava... No, no, no, un tall de carn que estigui preservat amb sal. Sí, però li fotràs un pernil allà dintre, home. Home, un pernil sencer no, però sí que podeu agafar una miqueta de pernil, un taco de pernil, aquell pernil econòmic, que us venen a tacos i a més... Pernil salat, com diu el nom. Pernil salat, sí, senyor.
i un os de pernil, aquí també el farem servir. Ah, mira, l'os de pernil sempre va bé, pel caldo inclús. Vinga, paper i boli, si no esteu marejats ja de tanta xerra meca, agafem 600 grams de carn, un quilo, un bon taco de pernil, d'aquells que es venguin ben barat o ben bo, depenent del que us tiri a la butxaca, i un os de pernil. A més d'això, farem servir quelcom que no és fàcil de trobar o no trobem habitualment, que és una tassa una mica d'ordi.
Cebada. Sí. Engrà. Això sembla que sigui molt difícil de trobar, però no ho és tant. Hi ha moltes botigues de llavors i d'històries. Què ho trobarem? Ordi. Res, un grapat. No us torneu bojos. Amb un grapat ben bolsodet, depèn dels qui seu, ja està bé. Un grapat per quatre. Això és com l'arròs. Saps l'arròs? Sí, que va per tasses. Ah, doncs el mateix. Una tassa d'Ordi. Amb això ja farem.
Vinga, un parell de naps. Naps, xiribies, o feu un nap i una xiribia. Podeu afegir una pastanaga. Si trobeu una pastanaga morada, meravellós. Si no la trobeu, també està bé. I una cosa que us quedarà meravellós i ho heu d'encarregar a vegades. No sempre hi és, però ho heu d'encarregar i ho trobaran. És molt fàcil. El salaric. Salaric? El apionabo. Ah, molt bé. És un tros de nap, rudo així, amb la mitja sandia, espectacular. Allò dona un gust...
És que és increïble. I en català, celeric, eh? Celeric. Celeric, ah, molt bé. Apionabo. L'apionabo és el celeric. Això també pertany a Europa, també és històric, i també el podríem haver trobat fa mil anys. I és espectacular. Jo us aconsello, un dia, si allò que no sabeu què fer i voleu quedar bé i curiós, fer una crema de celeric. Què vol dir una crema de celeric? Doncs agafem un celeric d'aquests, el pelem tot, el tallem a trossos, el bullim, i un cop està bullit, el retirem, l'escorrem, una mica d'aigua de cocció...
fem un atúrmix, un trinxat i teniu una crema de salaric que, en sèrio, al·lucinareu lo bona que és. Perfecte. Sal i pebre i ja està. Vinga, va, doncs un salaric. Després, què més farem? Doncs mitja col, del que més us agradi. Una ceba, un parell de cebes, un parell de porros. Un grapat de bolets, ben macos, dels que més us agradin. I després, arbotes. Arbotes, les que més us agradin. Totes. Sigui llorer. Totes. Jo sí, jo li foto. Mira, guita, jo... Difícit sigui que no li foti. Llorer.
romaní i farigola. Toma. Tot, pum. Fas un atadillo, com es diu això? Un farcellet? Sí, un farcell. I ja està, ja el deixes allà preparat per la cocció. Així, què més necessitarem? Una cassola, la més grossa que tingueu, o la que vosaltres vulgueu. Sí. Jo vaig fer servir una històrica de ferro colat sobre les brases, va ser meravellós.
I ja està, una mica de greix animal, això què vol dir? Vol dir llard, vol dir mantega, també, llard o mantega, cap problema, i espècies, doncs ja sabeu, sal i pebre, i ja està. No ens cal oli, oli no el volem.
Val? No ens cal. No ens cal olia. Amb la mantega no. Després, carn. Hem dit porc. Si feu talls que tinguin greix, ja va bé, també. Val? Perfecte. Doncs vinga, fotem power a l'olla. Power, eh? Però aquí sí que ha power. Comencem amb el power. Amb el que vosaltres vulgueu més al principi podem anar amb tot el power del món. Per què? Perquè el que volem és enrossir
El primer de tot, la carn. Les nostres carns, a més, el pernil i tot el que tinguem, li tindrem sal i pebre i tallarem a daus gruixuts, grossos, més o menys uniformes. Amb una cassola. Amb una cassola, sí. Jo ja dic que vaig servir una de ferro colat, però vosaltres podeu fer una cassola normal. A ple de power, a pura flama. Quants éreu, vosaltres? Eh? Quants éreu? 12. Sí, deu-n'hi-do, eh? Deu-n'hi-do, sí, sí. Bueno, i aigua, sí, sí, sí. Deu-n'hi-do.
Aigua, ho he dit com un inquietat que ens m'he oblidat, però és que és absurd dir que no farem servir aigua. És igual. Vinga, doncs aquesta, fons de la cassola. El meu servei ha fet un reset. I tirarem la llard. Amb aquesta llard haurem de... Llard i mantega. Si teniu llard i mantega meravellós, si no feu servir mantega, ojo amb la mantega. La mantega té molt de sucre i és molt fàcil que es cremi. Si ens ha de cremar la mantega, ojo, aneu amb una mica de foc més suau. Si feu servir llard, li podeu fotre tot el power del món, que no se us cremarà.
El greix animal, la llard, és el greix que més aguanta la temperatura i el que menys s'oxida amb la temperatura, per tant, és dels més saludables que hi ha. Sí, senyor. Sembla que no, però és així. Marcarem la Carla, l'enrossirem ben bé, i no l'hem de retirar. Aquí sempre farem la retira. Mira, la deixem aquí, val?
Aleshores, les verdures trossejades, amb l'ordre que vulgueu, netes i trossejades, les tirarem a dins. Les hem també d'anar fent-li aquest xup-xup, fent aquest rehogar, aquest enrossit. Sal i pebre, com hem dit abans, i quan ja les tinguem una mica estovades i una mica enrossides i ben maques...
És molt senzill, aquest plat. I tirarem una mica d'aigua. Una mica d'aigua. Aquesta mica d'aigua què vol fer? Aquesta mica d'aigua vol fer una mica un desglàs de tot el que s'hagi pogut quedar en el fons de la olla. Ja tornem a incorporar aquest...
Aquest desglas del fons de l'olla, aquests sucres, aquests daurats que s'han quedat enganxats, i quan ja ho tenim tot integrat i de més, aquí ja acabem amb aigua. Aquesta aigua, que hi tirarem, si voleu accelerar els temps, l'heu de tindre prèviament escalfada. Podeu servir un brou, sí, de verdures, sí, de carn, i sí, aigua normal, el que vosaltres vulgueu, val?
Tirarem tota aquesta aigua, si la teniu prèviament escalfada ens estalviarem molt de temps després, perquè què hem de fer? Hem d'esperar que comenci a bullir. Quan comenci a bullir, quan comenci a fer xup-xup, esperarem que arrenqui una mica i li donarem quatre voltes. Quan comencem a veure que allò ja arrenca, podem baixar el foc, perquè si estem emulant unes brases, al principi sempre comencem amb flama i després què ens queda? La brasa. Quan estem cuinant a l'aire lliure...
Comencem amb troncs, que ens donen flama, i després aquestes troncs fan una brasa, que fa una cocció més controlada. Comencem amb power, després li baixem una mica. Per què? Perquè ara voldrem molt de temps. Aquest molt de temps és igual, no tingueu pressa.
Estem emulant un caldero vikingo en un campament, aleshores. Mentrestant, agafeu l'espasa i us aneu allà adonant l'espasa. Sí, agafeu el que vulgueu. Algú vigili el foc, sisplau, però sempre amb molt de control. Aleshores, quan això ja comenci a rodir, comenci a fer xup-xup, quan veiem que les cares comencen a estovar-se, és molt important, anem remenant contínuament, aquí ja és moment, en el moment que veieu que allò ja comença a agafar forma, aquí ja hi podem tirar els bolets. Vinga. Hi ha el farcer i d'herbes. Tot, cap a dins. Cap a dins, val? Cap problema.
Fem, fem, fem, fem, fem. Comença a reduir, comença a fer xup, xup. Ja veieu que la cosa està bé, els bolets estan tendres, la carn, quan comenci a estar tendre, allò ja està preparat. Ja està. Segurament ha passat entre una, dues, inclús tres hores, depenent quin tall. Hosti, Déu que jo.
D'una a tres hores hi va diferència, eh? Sí, depèn dels talls de carn. Penseu, el pernil, hem dit que fem servir un pernil salat, oi que sí? El pernil salat, quan es cuina, queda molt salat, queda molt malament. Ojo, quan li donem molta cocció, quan fem un cald d'un pernil, s'acaba estovant i queda amb un gust i una textura boníssima.
A mi m'encanta l'os de pernil, el caldo. Sí, sí, l'os de pernil, però avui ja dic també el pernil. El pernil també. Sí, sí, sí. El pernil i l'os. Sí, sí, sí. Meravellós. L'os ja l'heu deixat per allà. Jo soc d'escurar, però d'escurar de tot. Sí, senyor. Aquest os ha estat allà donant voltes a aquest caldo. Vull dir que no ens hem d'oblidar. O sigui, ja ens podem oblidar d'ell que no li passarà res. Fantàstic. Doncs ja quan ho tenim ja per acabar, per acabar, per acabar, allò que diu 3 minuts hi servim, podeu acabar-lo tirant-hi
que això també és molt proteic i és molt interessant, un bombol de crema de llet, de nata. Què dius, Anna? Sí, senyor. Ja quasi a l'apagar el foc, si voleu, eh? I ho vas tirar, tu? I tant. I què? És que m'acabo amb recordar que ho vaig tirar i no ho he dit abans. Bueno, allò va ser increïble, em van dir que és el millor que s'han menjat a la vida. Què dius, Anna? Sí, home, jo sóc el cuiner allà del grup i, bueno, vam flipar, sí, sí, sí.
I és més, si voleu donar un aport calòric important perquè és d'aquelles nits que fa fred, un ou per persona, allò abans de treure-ho de l'olla, cataclasca cap a dins, remenar i treure. Et queda com una sopa d'ou, allò amb aquests filets d'ou, amb la crema de llet i tot el xup-xup que han fet les verdures. Vas tirar els ous també?
Vas tirar els ous? Sí, i tant. L'hord i la cibada l'hem tirat abans amb les primeres verdures. Què passa amb aquest hord i aquesta cibada? Per què hi hem tirat? Perquè abans no es tenia patata.
A l'Europa, mitjabal, no hi havia patata. Aleshores, la manera d'espacir un caldo era fent servir cibada o naps, perquè després aquests naps, aquests talls de cibada i tal, espacien el caldo, es trencaven, es desfellen i es donaven aquesta textura una mica de les gatxes, saps què voldríem dir? Doncs això, no teníem maicena, però sí que teníem la nostra maicena europea, eren els nostres ordis, els nostres blats i les nostres naps.
Toma, ja. Amb això ja acabat, ja podem fer cucharón i palante. Estic ara mateix suant d'una manera. Ja no m'estic imaginant, ja el plat aquell estic suant. Sí, sí, sí. Això és cuina d'aprofitament total de la vida i porra. A veure, eh? Que bé, que bé. T'has adonat, oi? I del nord d'Europa. Doncs això, quan ja ho tenim acabat això, ja va el cullerot, el nostre plat de fusta i de més. Sí. I això com ho podem rematar? Que dius, bueno, això ja està més que fet, no? Les verdures, les herbes i tal i qual.
Doncs fixa't tu el que fan els països nòrdics. Agafar un grapat de gerbs, de navius o de qualsevol fruita vermella...
trinxar-la una mica, fer com una marmelada sense cuinar, i aquesta pasta tirar-li per sobre en aquest guisat. I teniu un guisat, un escous viking, com se'l menjaven fa mils anys. Espectacular, espectacular. I espectacularment bo. Sí senyor, sí senyor. Que bé, Xavi, que bé. Escolta, i això, amb quin episodi de la història ho lliga amb això?
Això ho farem una mica de poti-poti, però mira, comencem, farem avui un, com es diu, un mashup d'aquests musicals. Sí, un mashup, eh? Un mashup d'aquests musicals. Comencem? Vinga, comencem. Comencem com sempre amb una música tranquil·la. A veure, jo el que vull que entengueu és que em tragueu, a veure qui em traueu la relació d'aquestes cançons, a veure on és el nexo d'unió entre aquestes músiques. Insisteixo, com sempre amb en Xavi, amb una cançó tranquil·la.
Tranquils, no estan taladrant la paret de casa al veí. Estem escoltant... Sword Throat. Sword Throat. No s'ha vingut ni dir. Ah, no, espera, que no. És que, clar, sembla que m'estiguin taladrant, no el veí, no el cap. Estan aquí...
War is horrendous. És a dir, la guerra és horrenda. War is horrendous, no? War is horrendous, és aquesta cançó del Sourthroat. Sourthroat. Una banda, només diré que és anglesa. Sí, sí, sí. Ja pots tallar? Podem passar al següent cançó? Va molt bé, home.
Aquest petit moment musical està esponsoritzat pel Parlant Underground. Escolteu-nos via online. Aquí trobareu més d'aquest estil musical. Però sempre hi ha alguna coseta, també, que sona diferent. Com, per exemple, Xavi, avui tenim... També ens vols fer sonar que jo no ho veig, però bueno. Sí, hem estat fent buscar la relació amb això. De moment, com no siguin tots anglesos, no hi veig relació, eh?
Els Beatles amb Yellow Submarine. De moment, la relació és que tots són de la Gran Bretanya. Això en sona a tots, no? Vaja, el Submarine dels... Dels Beatles. Dels Beatles. Los Escarabajos de... Els Beatles eren los Escarabajos de... Eren los Escarabajos, els Carvats. De... De Liverpool. Ah, senyor...
De Liverpool. I l'altre grup era de Liverpool. Sí o no? Ho havia de saber, que l'altre grup era de Liverpool? No, és impossible que ho sabies. Home! I no n'hi ha 203, no?, de cançons? Sí, senyor. Què, anem a per la següent? Vinga, sisplau. Doncs l'altre és aquesta. Ens anem a... Però això no és a Liverpool. El vaixell se'n va. Adéu, vagi bé, adéu.
Sos viking, viking, eh? The Northman. The Northman.
L'Home del Nord, no? L'Home del Nord és una pel·lícula d'un grandíssim director, el director de Dràcula, de La Bruja, espectacular la pel·lícula de The Norman, que recrea una saga vikinga clàssica, o sigui, no és que s'hagi passat en cap saga, però s'ha inspirat en les sagues. Ha tingut tot un grandíssim equip d'antropòlegs,
del món viking per fer aquesta pel·lícula. És extremadament fidel històricament al que podria haver estat i és un espectacle visual i històric que heu de veure amb molt de carinyo perquè això és la cúspide de la recreació històrica. És meravellosa aquesta pel·lícula.
Però jo, Xavi, segueixo sense veure aquí la relació entre el plat viking que has creat, entre aquella cançó endimoniada, ella més endimoniada, i l'Osubmarín dels Beatles. L'Osubmarín dels Beatles i la banda sonora d'una pel·lícula preciosa que és The Northman, l'home del nord. Tu em permetràs ara que faci una petita lectura, no? Tu saps que jo estic ficat en el món del podcast i a vegades faig autorrelats i històries d'aquestes, no? Vinga, va, doncs si em dones entrada amb la música, seguim amb la música... Doncs vinga, va.
El vent del nord bufa gelat i el mar s'aixeca com un gegant enfurismat. A l'horitzó apareixen vaixells de fusta, llargs, estrets, amb dracs tallats, bèsties a la proa, que semblen mirar la costa amb ulls de foc. Són els homes del nord, garrers sense pietat navegant de la foscor, portadors de destrucció i de salqueig.
A l'Indis Fair els monjos escolten els cops de les ones i el xocar de la fusta. Encara no saben que el seu nom, el seu santuari, està a punt de ser arrasat. Les campanes no podran advertir a ningú i en un instant la calma s'esmicola. Les portes s'ensorren, les llances atravesen la pau i el silenci sagrat s'omple de crits i de foc.
objectes de devoció, manuscrits, raríquies. Totes de bé, botí i sang. La sang que rega els patis, la por s'instal·la als cors i a les cel·les i la història escriu un dels primers capítols que els homes del nord van portar a les illes britàniques. I és així que un 8 de juny dels 793 els viquins van demostrar que el mar és un aliat implacable
i que els homes de l'Indisfire mai oblidarien que la pau pot ser només un instant abans de l'huracà. El món va canviar aquell dia perquè els viquings van arribar a Anglaterra i van firmar en sang la seva primera gran incursió al món anglossexual.
Uau, que és teu, això. Eh? És teu, això. Ho he escrit aquí al... Com es diu això? Al tren. Això ho has escrit tu? Sí, mentre venies. No fotis. M'ha donat temps, sí, lo justo. Això ho has escrit al temps? Al tren? Sí, senyor. Però això és molt bo, no? Home, dedica't a... És una mica bàsic, però bueno.
Què és això? Què és aquesta majoria? Segueixo sense saber-ho. Els angleses, els vikings, van arribar a les costes angleses. Sí. Van haver diverses incursions, però la que marca el període viking va ser l'atac a l'Indisfair, al monestir de l'Indisfair, una illa a la costa de Northumbria, al nord d'Anglaterra.
Aquí va començar el que es diu l'etapa vikinga, el període on els pirates escandinaus van començar a atacar amb petits atacs llampec la illa anglosaxona. Què va acabar passant? Doncs que aquestes petites incursions van deixar molta sang, molt de foc, però també van deixar una petjada molt important a Anglaterra. I aquesta petjada important, a més de la llengua, a més de costums, també va ser la cuina,
Hi ha l'escaus, el guisat que hem fet avui. Els nòrdics, els viquins, li diuen l'obscaus. Però els de Liverpool, la gent de Liverpool se'ls va acabar quedant, perquè és una ciutat portuària, no? Se'ls va acabar quedant, de tots aquests mariners que venien d'Escandinàvia, i li van acabar dient escous. Fins al punt que, si eres de Liverpool, segurament eres un escoser. I l'escoser, que era el senyor que menjava escous...
tenia un accent i unes particularitats. I aquests senyors que estan cantant a dia d'avui, els Beatles, cantant amb el seu accent escos.
Escolta... Un poble, un poble i una tradició, un Liverpool, una gent de Liverpool superhumil, supercurrela, perquè això és, vamos, és classe obrera total d'Anglaterra, portuaris i tal, que van marcar una època, van marcar un hito en la música, aquests senyors els Beatles, i que reben el seu nom de menjar uns potipotis, uns guisats, que van importar els vikings al seu moment.
Escolta fantàstica, eh? L'altra banda que hem ficat abans és una banda més moderna, de Grincor, de Grincor, aquests els que fotien tant d'aterralla, i amb aquests m'agradava ficar-los perquè la cançó en concret era La guerra és horripilòtica, horrenda, que això sí que té a veure molt amb el que estem vivint el dia d'avui, que no vull fer més incisió perquè ja no puc suportar més parlar d'aquesta història, així que avui ens centrem amb els Beatles, amb la gent de Liverpool i els Vikings.
Doncs sense temps per més, senyor Tomàs. Mil gràcies. Gràcies, en Xavi Tomàs. Enxaneta, recordeu que l'enxaneta es troba al carrer Mossèn Joan Rebull, allà. A l'apartutel Vilassà, entre el carrer Colón i el carrer Santa Rosa. Carrer Colón-Santa Rosa, a l'enxaneta. Demaneu taula, demaneu taula. El telèfon, al 93 754 13 94. 93 754 13 94. Proveu els cargols, els cargols que ja estan a la carta. Senyor Tomàs.
per molts anys i moltíssimes gràcies. A vosaltres, com sempre. Que vagi molt bé. Abraçada. Les notícies de les 11.
Salutacions, la Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya del Maresme organitza avui a dos quarts de set del vespre l'acte El futur de la salut pública, 40 anys de la llei general de sanitat. Una jornada de debat i homenatge a la figura d'Ernest Lluch, impulsor de la universalització del sistema sanitari a Espanya. L'acte tindrà lloc a la biblioteca Ernest Lluch i comptarà amb la participació de la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya,
Olga Panemena i del metge especialista en gestió hospitalària Enric Mayoles, que serà l'encarregat de presentar la sessió. La trobada vol oferir un espai de reflexió sobre l'evolució del sistema sanitari públic en les últimes quatre dècades, així com analitzar els reptes actuals i de futur de la salut pública, com ara l'envelliment de la població, la sostenibilitat del sistema, la innovació mèdica o la necessitat de reforçar l'atenció primària.
La Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis Vilassarencs, amb la col·laboració d'Agrícola de Vilassadamar, Brickbarca i Museu de la Mina Vella, impulsen un nou cicle de visites comentades per tal d'aprofundir en el coneixement del patrimoni i la història de Vilassadamar. La primera visita que se realitzarà serà el 29 de març a les 11 del matí al Patrimoni Hidràulic de la nostra localitat i estarà centrada en les mines d'aigua, fons i safaretjos.
Atenció perquè les inscripcions per aquesta primera visita s'han omplert, estan tancades, i des de l'Ajuntament ens han comunicat aquest mateix matí que es realitzarà una altra visita, una segona visita al patrimoni hidràulic de Vilassadamar. Està programada pel 12 d'abril a les 11 del matí. Per assistir-hi cal inscripció prèvia heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça cultura arroba vilassadamar.cat.
El Museu Monjo acollirà des del pròxim diumenge i fins al 17 de maig la mostra temporal El sentit d'una vida de l'artista vilacerenca Puri Martín. A partir de la una tindreu més informació sobre aquesta exposició a la crònica amb Joan Escofet.
El govern català convocarà aquest mes gairebé 8.500 places d'ampleats públics de la Generalitat per aquest 2026. La meitat són places per feines d'administració i tècnics i també de personal laboral per tal de reforçar diferents departaments. L'altra meitat són bàsicament per llocs de feina a Sanitat, Agència Tributària de Catalunya i Mossos d'Esquadra.
L'oferta d'aquest any, 8.474 places que el govern ha comunicat aquest dijous als sindicats amb més representació a la funció pública, és semblant a la que es va fer l'any passat. Amb aquesta oferta es dona compliment al compromís del govern català de simplificar i agilitzar els terminis i els tràmits de gestió dels processos selectius amb l'objectiu de millorar la qualitat dels serveis públics de Catalunya. Aquesta oferta d'ocupació pública dona continuïtat
a la de 2025, que va ser d'un total de 8.438 places.
Futbol femení, la semifinal de Copa de la Reina entre el Badalona Women i el Barça es decidirà la tornada al Johan Cruyff. La nada ha acabat amb un empat a zero, domini absolut de les blaugranes que van disposar de nombroses ocasions per marcar, però la portera local, Maria Valenzuela, va estar molt encertada. L'àrbitre no va concedir un penar clar a l'àrea badalonina en la segona meitat.
A la una de la tarda tindreu tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la una, continua el nostre magazín matinal parlant de tot amb Jaume Cabot.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Ràdio. Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més.
Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multiris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte.
Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis i guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassar de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassar de Mar. Viu-la.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Us ho explicàvem a l'inici del programa diumenge. Atenció a les coordenades 12 del migdia. Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar s'inaugura l'exposició El sentit d'una vida. La vilassarenca Puri Martín Rivera ens explica la seva trajectòria a través de les seves peces. Un projecte expositiu que és un viatge en el temps de la mateixa Puri. La podreu veure durant dos mesos llars, fins al 17 de maig.
I avui tenim el luxe que ens acompanya en aquest estudi, la Puri Martín. Puri, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Súper, molt... Nerviosa o no? Nerviosa i contenta. Què et posa nerviosa? El més nerviosa a 48 hores exactes. 48 hores? No, 49 ara mateix per la inauguració. Què et posa més nerviosa?
Doncs mira, em posa nerviosa mostrar la meva part més íntima, que són els personatges amb els que m'expresso durant tota la meva vida, pràcticament. Doncs ara en parlarem de tot plegat. Parlem amb la Vilajarenca, Puri i Martín. Som-hi!
Però un artista puri el que vol, suposo que és ensenyar la seva part íntima a la seva obra.
Sí, jo he mostrat durant molts anys, moltes obres meves, però els personatges és la part més íntima que a vegades els artistes fem i que ens guardem per nosaltres. Llavors, us he de dir que vaig crear el sentit d'una vida, una exposició, que és una mostra de tota la vida que m'han anat acompanyant aquests personatges al llarg dels anys.
Però atenció a la curiositat del naixement d'aquests personatges, que se'ls ha fet una mica nou, és que són seus, evidentment. Però, clar, quan vas començar a parir aquests personatges? Mira, vaig començar a parir abans de l'any 1990.
Com van sortir? Molt fàcil abans. Us en recordeu que teníem el telèfon del cable? Llavors, allà, assentada, a la tauleta, mentre parlaves per telèfon, aquestes converses tan llargues, què fèiem? Un llapis, un boli, un paper i fèiem dibuixets.
Jo vaig començar a dibuixar personatges, a mi sempre m'ha agradat molt la figura en mana. Llavors vaig començar a omplir fulls de la llibreta, com un tetris d'ara, omplint espais, espais buits, amb personatges, formes, i no tenia cap sentit, només omplir el full de la llibreta. Aquests són els inicis dels meus personatges.
Saps per què ric puri? Perquè jo mentre faig entrevistes, que en faig unes quantes, també faig dibuixos, però faig quadrets i faig tot això. Això és el típic, ratlles, punts... Però tu ets artista i jo no, jo no ho exposaré mai a la vida perquè jo quan acabo el programa ho estripo i ho llenço. Escolta, i tu quan te'n dones compte que estàs més enllà d'un dibuix al llarg d'una conversa telefònica, un dibuix de dir, hòstia, això algun dia podia ser un personatge d'una exposició?
Doncs mira, això surt sense buscar-ho. Llavors, tu comences a crear aquests personatges que ni t'estàs donant compte que estàs creant uns personatges. Llavors, a l'any 1991, aquests personatges comencen a parlar, es comencen a bellugar.
Per què? Perquè comencen a explicar històries, històries personals que a través d'ells són emocions i aquests personatges ploren, riuen, estan amb amics, escargolen, o sigui, ja veureu que són uns personatges desproporcionats, uns personatges flexibles, uns personatges que seran creant ells mateixos segons les vivències compartides personals.
Que guapo, quina sort que ens ho puguis explicar així, això. Perquè on anirà l'exposició, mirarà, ja són figures. Clar, si saps d'on ve tot plegat, encara agafa més dimensió tot plegat. És molt xulo. Guardes aquelles llibretes del començament. I tant, tot és un petit tresor que tinc. I apuntes amb qui parlaves per telèfon en aquell moment o no?
Ah, no, no, és que això de parlar per telèfon no té cap sentit. No. No, això simplement és com un tetri, és com un joc. És com un joc d'omplir tot el full de la llibreta, tinc un triangle, doncs ara la persona està assentada, amb les cames estirades, o sigui, sempre omplint espai, simplement. I com ho veiem, això, l'exposició? És a dir, anirem allà on... No ho veureu.
Ara m'has guanyat aquí. No ho veureu, mira, fa un any i mig vaig exposar El sentit d'una vida a Sant Lluís d'Esbert. Sí. I allà, per primera vegada, vaig mostrar les meves llibretes. Tenia una vitrina i vaig mostrar les llibretes, dibuixos, gravats, i vaig ampliar tota una sala amb els inicis. Uau.
Què passa? És tan personal que em va agradar molt mostrar-ho a Sant Lluís perquè us diré que treballo des de l'any 1989 a Sant Lluís d'Esbert i és un poble on estic vinculada fins a l'actualitat. Què passa? Allà dono classes.
I han passat durant molts anys molta gent de Sant Lluís que em coneix i tenia la necessitat, perquè ells em veien dibuixar aquests personatges, però tenia la necessitat de mostrar els orígens i va ser on ho vaig mostrar.
Ara aquí, què passa? Per què no ho ensenyo? Perquè penso que ja m'he obert, ja m'he despullat. I ara veureu dos retaules d'aquesta època, perquè els he portat, volia que se fossin. Però després veureu que ja és sobre què he fet en aquests tres últims anys. I tenen nom, aquests personatges?
Tots tenen nom. El que passa és que ara, evidentment, ja no me'n recordo de tots, però sí, són els meus amics. Són els meus amics de la colla de quan eres adolescent. De quan ets adolescent i són els teus companys de vida. Jo ho tinc clar, no? Si algú em pregunta què és la pura idea artista, tu què dius quan et preguntes pura? I tu de què treballes? Jo profe.
Jo sempre dic, sobretot, soc profe, sí, soc artista, però sobretot m'he considerat durant molts anys profe. Per què? Bé, és a lo que em dedico, és a lo que treballo, i què passa durant molts anys?
Jo, per exemple, què passa? Que tenim una vida. Tenim una vida amb la que tenim unes obligacions, també familiars, amb els pares, amb circumstàncies de la vida, que fan que no puguis crear durant una època. Llavors, clar, jo sempre...
sempre les meves idees sempre les aportes als alumnes sempre tot el que tu vols fer ells és el meu mitjà d'expressió amb les temàtiques amb ajuda de projectes llavors sempre sobretot profe i encantada i orgullosa de ser-ho
Però més enllà de també dibuixant, perquè agafes moltes... Tot el ventall agafes dibuixant. Tinc molt ventall. Perquè també fas figures. Crema Vila, eh? L'heu fet una de les mans, una de les sis mans. Dues de les sis mans són teves.
Mira, jo em formo de moltes coses. O sigui, la meva especialitat real és el retaule. Jo soc retaulista, soc l'última de les dues deixebles del Jordi Vilarrufes, que va fer els retaules aquí a l'església de Vila-Sada Mar. Sí, senyora. I llavors...
Em formo amb el retaule i és amb el que m'encanta expressar-me. També soc gravadora, també em formo amb el gravat i també estic graduada amb el gravat. També és una altra tècnica amb la que m'expreso, que en aquesta exposició no veureu, però treballo molt. També soc profe de gravat, profe de retaule.
Què més? El paper maixer i el cartó pedra. També em formo quan soc jove amb aquesta especialitat. Aquestes escultures que veureu, veureu moltes, estan fetes amb el paper maixer. Per què amb el paper maixer? Perquè m'expresso amb el paper maixer per la seva fragilitat. M'agrada molt la seva fragilitat i la seva delicadesa
i les acabo com si fossin bronza. O sigui, les pinto, ja les veureu, que sobretot no les toqueu, són molt fràgiles. La gent, us he de dir que les meves exposicions són de les més tocades. Per què? I m'han trencat 5 peces, per això de veritat no les toqueu. Per què? Perquè hi ha aquesta cosa que, ostres, es podeu amb això? És com que, ui, no m'ho crec, ho he de tocar.
Em costa d'entendre. Costa molt d'entendre. I llavors, clar, m'ha agradat molt...
Aquesta manera de treballar, no?, del pas, de la fragilitat, i després per què acabaràs amb bronça? Per la duresa, no? O sigui, és com la vida misma. Són fràgils, aparències més sòlides, no?, més dures. I m'encanta treballar el paper maixer. A més, aconseguir aquestes formes... Saps què tinc la sensació, Puri? De què?
Moltes vegades l'escultura que estàs fent és una mica un mirall. Sempre. És que veuràs, només a la presentació, una obra que es diu El mirall de l'ànima. I és amb la que surt al catàleg la pancarta.
Per què? Perquè és un mirall de l'ànima, o sigui, pensa que els artistes no jo sola, som uns joistes, o sigui, tota obra va sempre del jo, jo, jo, jo, jo, entens? Tot són vivències, tot són vivències compartides, no?, que portem al llarg de la vida, i llavors per això és el sentit d'una vida, perquè és una recopilació de...
de totes les emocions, experiències que tinc, que vivim. El sentit d'una vida fins ara, perquè aquí em queda fins ara, perquè projectes n'hi ha segur. Exacte, per això l'he titulat també... Mira, dubtava una mica, perquè clar, vaig fer... Què vol dir el sentit de la vida? Va, explica-m'ho. Mira, vaig fer a Sant Just de Serra el sentit d'una vida perquè vaig ensenyar des de les llibretes, del telèfon, els blocs de dibuixos, que són molts,
era un continu de dibuixar, dibuixar, dibuixar... Era una necessitat. El dibuix és una necessitat. El de treure, treure, treure... I, bueno, és com anar al psicòleg. Agafes, pom, pom, pom, dibuixes, dibuixes, dibuixes... I és el que et surt. Són emocions. És el que et surt. Els personatges, clar, ara no els veureu, però són deformes... Per què? Perquè potser és la necessitat que estàs de plorar, una boca enorme, no té cara, només boca...
Són emocions que tu sents en aquell moment. On ho fas, això? Això ho vaig fer. No, no, dic, on ho fas? Quin taller? On t'atens aquí? Ah, a casa meva. Tens la teva cova, allà? A casa meva tinc la teva cova. Prohibit entrar? I sobretot a la terrassa. A la terrassa m'encanta treballar. Jo visc al Bar Alta de Locata. Sí, i es posa a treballar a la terrassa? Sí, m'encanta treballar a la terrassa.
Tinc una gran sort que fa 25 anys que em dedico a parlar amb la gent jo, i faig entrevistes, i m'agrada molt, perquè jo admiro molt els artistes, m'admiro en el sentit de dir, hòstia, series capaç de fer això? Impossible! Seria incapaç de fer això! Igual que algú que ve a tocar una composició amb la guitarra, dic, hòstia, quina enveja! Sana, però quina enveja! Igual que com tu parles així, a mi em fot una enveja, això, jo era incapaç de fer el cendrer de ceràmica que ens fotien tots a primària, era incapaç de fer-ho allò! Clar, veig això i penso, hòstia, en què es deu inspirar a fer això? Clar, tu
T'inspires amb la teva ànima, amb tu. Però, clar, aquí hi ha un munt d'experimentació, un munt de figures que deuen anar al contenidor... No, no va ni una. Què dius ara? Totes et surten a la primera? Sí.
No va ni una, no desecho res. Mira, és més, jo als meus alumnes, quan potser dono classes de pintura, classes de retaula, classes de gravat, i quan alguna cosa no els surt bé, no llenceu res, no llenceu res, que tot és salvable. O sigui, sempre. I a més, sempre en positiu, perquè... Saps què passa, també? Que la gent es pensa que potser tens una vareta màgica que perquè s'apuntin a classes de pintura o el que sigui, o de dibuix...
ja sabran dibuixar, o ja sabran... No, tot és una trajectòria, una evolució. Hi ha un punt innat aquí, eh? Aquí, un punt innat també hi és. Però també s'aprèn. També s'aprèn, eh? És a dir, el futbolista, l'artista, el músic, els de veritat, eh? Neixen. El que passa que després ho has d'anar entrenant i perfeccionant. No et pots dir, ja ho soc. No, no ho és.
No, bueno, hi ha gent que sí que... Saps què passa? Jo sempre ho dic. És que saben mirar. O sigui, és el saber mirar. Però, a veure, a mi m'agradaria que aquestes peces que veurem al Museu Monjo, és a dir, tu i el moment que te sientes i les comences a fer, o el teu cap ja té clar? És a dir, te'n vas al llit i dius, hòstia, ara faré això.
Sí, home, tu tens clar què vols fer. Sempre tens clar perquè sempre... Mira, jo, per exemple, el retaula. El retaula m'encanta. El retaula és una tècnica mil·lenària, que explica històries, perquè m'agrada treballar el retaula. Jo també explico històries, històries contemporànies, històries de les meves vivències... Llavors, què passa? És una tècnica molt lenta.
Igual que el paper maixer, encara que no sembli, és molt lent. Doncs el retaula també. Són oficis. El retaula és un ofici. Llavors, tu has de tenir sempre molt ben pensat on aniran les coses. Per què? Perquè t'has de preparar primer la fusta, que són de 9 a 11 capes. No és com vas a l'oli i compres la tela i la tens i comences a pintar. Aquí no. Comences de 9 a 11 capes. Després has de dibuixar textures. Wow.
els gofrats, els relleus, baixos relleus, i després el metall, el laurat o la plata, i llavors l'últim és la pintura. Clar, tot ha d'estar molt, molt pensat. Què he fet últimament? Què he fet? Jo agafo, tinc la fusta ja preparada, i pim-pam, me la començo a dibuixar, el que em surt, o sigui, el que vull expressar, pam-pam-pam, m'ho dibuixo. En aquest moment...
És el que surt de mi. Després ja la tècnica et va frenant i ja has d'anar amb les pautes. Tens la...
És a dir, tens un procediment? Necessites silenci, que ningú et digui res? O vas fent-ho? A la terrassa molt de silenci no ho deus tenir, eh? No, és que no m'importa, perquè, com et dic, estic donant classes des de l'any 89. Tinc molts alumnes i sempre és un continu... Estic tan acostumada que potser estic pintant... Pinto molt els quadres dels altres, també els ajudo...
i ho agraeixen, i a mi també m'agrada, perquè m'agrada que quedin bé. Allà sí que és molt figuratiu el que fem, no és com els personatges que veureu. I llavors, clar, estic acostumada a que sempre m'estan mirant, sempre m'estan parlant, per tant, no, no passa res si tinc sorolls, no...
Quin dia anima l'Església de Vilassada Marra a fer una volta i m'expliques els retaules que hi ha allà? Perquè tots els hem vist, però qui els entén? Qui s'ha parat a pensar, hòstia, això és això? Qui s'ha parat? Ningú? Ningú? Algú del que ha fet? La puri? Sí, bueno, una... Fa tres... No sé si quatre anys... Sí, fa quatre anys, justos, vaig fer, junts amb l'Alexis Serrano, una visita guiada. A la Festa Major?
A l'octubre. I vam fer una visita guiada on jo explicava el pas a pas de com es feia un retaule. I ell explicava la història del...
dels contractes, del Jordi Vilarrufes, amb l'església, i tot això va ser molt xula. Però quan vulguis... Home, s'ha de fer, però ja. O sigui, s'ha posat data. Anem a l'església, on estiguem allà tranquils i m'expliques el ratdaules. Això serà sensacional. Formada a l'Escola Massana i a la llotja de Barcelona.
Tu hi ha un moment a la teva vida que dius jo seré artista o jo vull ser artista? Mira, t'explico com va ser això. Doncs jo tenia setze anys. Jo, bueno, no sé si saps que jo no soc d'aquí, soc de Castella. Soc nascuda un poble. No sabia que eres de Castella, però jo tinc com a vida serenca. Gràcies. I tots.
Ah, sí? És el que... Mira, saps una cosa? Em va emocionar molt quan em van compartir... Bueno, aquí, l'Ajuntament de Vilassa de Mar, vaig veure que em va compartir el pòster que anuncia l'exposició El sentit d'una vida, i em va agradar moltíssim de la Vilassarenca a Furi Martín. Uau! Saps per què? Mira, m'emociono i tot. Mira, ara m'he emocionat. M'emociona, sí, és molt bonic, això.
Per què? Perquè no sé ben bé d'on soc. No saps ben bé d'on ets. No. Tu ets de Castella, per això. Sí, soc nascuda d'un poble de Castellà que es diu Montdejal. Llavors allà neixo. Sí. I els meus pares, el que són els meus pares i els meus germans, venim a Barcelona. Què passa? Bueno, estic vinculada a Sant Lluís d'Esbert, a Vila-sa de Mar, però no soc ni de Sant Lluís ni ben bé de Vila-sa, no?
I, bueno, mira, ara m'he emocionat. Com s'emociona, sí, sí, t'ho dic, sí, és molt bonic emocionar-se. I els de Vilassà, diem que ets nostres, ara no vinguin els de Sant Just aquí a fer-se el xulo. No, no, no, m'he emocionat moltíssim, perquè sí, o sigui, jo sempre m'he sentit, doncs clar, jo necessito crear unes arrels, no?, unes arrels de, diu... Quants anys fa que estàs a Vilassà?
Des que em vaig quedar amb el Jordi, des de l'any 1996, visc aquí a Vilassà. 30 anys, no? Ja són això? Això ja has de ser de Vilassà. Sí, sí, molt contenta. Que bé, que bé. En Joan Escofet i jo al matí fem una secció que es diu Poca ens passa, sí?
I repassem actualitat. I sempre obrim una carpeta que es diu carpeta tiquismiquis. I la carpeta tiquismiquis hi posem els artistes, músics, cantants, que nosaltres, amb el nostre poc criteri, possiblement, creiem que no se'ls ha fet justícia. Avui et posarien aquesta carpeta. Veus? Tiquismiquis. Moltes gràcies. Perquè crec que no s'està fent justícia. Tenim un artista a Vilassar que és brutal i amb tot el carinyo, però molts la coneixem per la pura dels mensuets i tal, però...
Hòstia, crec que no s'ha fet prou difusió en aquest sentit. Bé, després t'explicaré els inicis, però ara també t'explicaré el per què a mi m'agrada passar desapercebuda, o m'ha agradat passar desapercebuda. Per què? Perquè pensa que jo començo a donar classes molt joveneta. O sigui, jo s'acaba d'estudiar, o mentre també em seguia formant, perquè són moltes les disciplines que abarco, moltes, fins i tot el trencadís, moltes coses. I què passa?
I amb les classes. Jo era joveneta i sempre volien saber de la meva vida. Sobre el meu marit, dels meus fills... Són històries sempre interrogatoris. Sempre m'estan interrogant. Ara ja és normal, perquè et fas adulta i això forma part de la vida. Però quan era tan jove era com... Anaves al carrer i...
I m'agoviava una mica. O sigui, que ho agraeixo i m'encanta, eh? M'encanta. I, per exemple, el passejar per Sant Lluís, tan coneguda, això m'encanta, de veritat, eh? Però deia, ai que bé, me'n vaig a Vilassà que no em coneix ningú.
I llavors era una de les coses que tu a què et dediques? Doncs, saps, no deia soc artista o... No, era com... Era la meva part més íntima, sí. I ara ja no? No. Ara ja estic encantada, m'he fet gran, i estic, mira, molt orgullosa, molt orgullosa del que soc, per això, de ser profe, dels meus alumnes... Em deies explicar a l'inici. A l'inici. Va, anem.
A l'inici de per què vaig començar a ser artista. Ara, ara. Doncs mira, jo anava a classes de parlar català, perquè jo em formo en aquella època, les escoles fèiem en castellà. Llavors, clar, la família castellana i anava a classes de català a un centre cívic.
I llavors començo a fer classes allà i sempre, quan entrava o sortia, veia les persones que anaven amb les maletes de pintura, amb els quadres, i pujaven les escales al pis de sobre a pintar.
I llavors sempre tenia curiositat, oi, que xulo aquesta gent amb les maletes, i vaig a veure què fan. I llavors veig que comencen a pintar, i em filtrava sempre, ai, què feu? Començava a parlar, a mirar, i jo he de fer això de pintura, que a mi m'agrada molt, i em vaig apuntar aquí, a l'Ola de Cultura.
I començo a pintar amb ells, i el profe, un profe que es deia Joan, em deia, per què no et presentes a l'escola Massana? I dic, ah, jo què sé, vol dir? Sí, sí, tu presenta. I em va dir, el no ja el tens, perquè teníem que passar uns exàmens i tot això. Tu pensa, el no ja el tens. I va ser això. I ja em vaig començar a formar, però realment...
eren els inicis aquests, el veure la gent amb les maletes i això. És una gran frase que diem moltes vegades però la utilitzem poc, el no i el temps. I això ens passa molt al nostre dia a dia. Vaig a trucar en aquella a veure si l'entrevista total, el no i el temps, és que m'és igual. Què et pot dir no? Doncs no. És així. Clar, t'ho imagina't que dius, ai, no, jo no, no, no. Doncs no, presenta-t'hi. I llavors ja comença la ruta.
Tinc entès que has exposat una vegada a Vilassart, no? Sí, a Vilassart. Sí, llavors vaig presentar arbres. Arbres? Arbres. Eren uns retaules, una sèrie de retaules que es deia, per a què no m'olvides? Oh! Era molt xula. I anava sobre els troncs dels arbres
que tots els enamorats, tots hem ratllat alguna vegada un arbre i hem fet uns inicials, un nom, o sigui, aquesta manera de marcar-ho, doncs anava sobre això. I tots estan fets amb la tècnica del retaule, amb els daurats, textures, gofrats... I què fas amb tot aquest material després? Doncs tinc la gran sort que també venc.
Ah, i això és molt interessant. I on podem veure la teva obra? Bé, aquí... Sí, però tens xarxes o tens algun lloc on ha web? Doncs mira, no ho tinc posat a la venda. El que passa és que sí que tinc la gran sort que quan es poso, encara que siguin sales que no es pot exposar, sempre... No tens web? Sí, tinc una web però no les tinc posades a la venda.
Tinc una web d'un blog i va per carpetes, per exemple, pintant a la platja de Vilassa de Mar, els dibuixos. Les meves imatges internes, gravats. Què pintaries ara, Vilassa?
Bé, aquí a Vilassà m'agrada molt pintar a la gent de la platja. Mira, vaig començar perquè ara ja s'ha posat de moda quan les coses es posen de moda. O la gent ho fa molt, ja... Jo m'avorreixo. O sigui, jo sempre, com són emocions el que faig, o el que fa un artista, llavors, quan portes molt de temps fent una cosa,
Acaba avorrint. I és com més del mateix, no? Has de canviar. I després tornarà, eh? Però vaig començar amb el tren. Llavors vaig començar amb el tren, que em vaig tirar set anys dibuixant les meves baixades i pujades, perquè de Vilassà a Sants Estació.
per anar a la feina, aquest trajecte, diu, va començar també com un joc, perquè sobretot a mi és el joc el que m'estimula. Què dibuixaves la gent? I llavors dibuixava a veure quan trigo en dibuixar aquesta persona, per exemple. Emprenyat, perquè si estava la rinfe i varia emprenyat, segur. No, però en aquesta època que parlo... Encara no. Podia seure, ara ja no podria dibuixar, de veritat, perquè a vegades vas treta i prou feina tens amb aguantar el que portes.
Doncs jo anava seguda i deia, a veure, aquesta persona l'he dibuixat de Vilassà o Cata. Entens el que vull dir? O sigui, era la rapidesa... Que si et baixa premiat fa una putada, eh? Sí, sí, sí. Bueno, no, és que era el joc. El joc era quan trigava a bellugar-se, a marxar... Era això el que m'estimulava.
I llavors, m'ha enganxat tant que em vaig tirar set anys dibuixant la gent del tren. Llavors, el que aquesta gent feia es posava nerviosa, ara es bellugava, les cames, plegava el llibre que llegia... Bueno, totes aquestes anècdotes em motivaven. I fins que arribava el punt que ja és més de lo mismo, ja t'avorreix. A la platja.
I em passo a la platja. Jo abans anava allà al nauti, en aquella zona, em posava cap allà, i estaven les iaies que deia, oh, que xules. I et foties a dibuixar allà. I dibuixava les iaies. I vaig començar a dibuixar les iaies. On te vas a l'estiu? Aquest estiu no tenies. Ah, secreto, secreto. Jo em posaré al costat allà com aquell qui no vol la cosa. Hola, puri.
M'ho demanen, eh? Quan anava al tren, també, per exemple, a uns joves, ai, per què l'has triat amb ella? Perquè no estic tan passada. Al final ja n'havia de ser l'artista del tren. I llavors deia, no, és que jo baixo aquí a Vilassà, ja, i diu, pues vine a Mataró, nosaltres anem a Mataró. I he de fer la volta. Que la gent ja sabia que eres l'artista del tren.
No, el que passa és que et veien, oh, que curiós, perquè porto un pincell que s'omple d'aigua i pintes amb les aquarel·les. Ah, que pintaves amb pinzell? Claro. Ah, no, mira, pinzell? Sí. I llavors, clar, oh, que curiós, i sempre mil anècdotes, no?, de dibuixar, sí, molt xulo. Algun projecte immediat d'aquests que dius, va...
Per aquest 2026, a part de l'exposició, eh? Sí, bueno, tinc una altra exposició a l'octubre, a Barcelona, en una galeria d'art, que, bueno, ja vindrà. Ara, pas a pas, ara és aquí Vilassar, i és seguir amb aquestes històries que, dia a dia, explicant coses que em passen, sentiments i coses d'aquestes. Que bé, que bé. Sí.
Doncs aquest diu, menja, El sentit d'una vida. Saps que m'ha agradat molt el nom de l'exposició dels arbres? El sentit d'una vida m'encanta, però el Para que no m'hi olvides m'ha agradat molt, perquè és una cançó que a mi m'agrada molt. Ah, claro. És una cançó que a mi m'agrada molt. I si vols acabo l'entrevista. Doncs vinga. Et vaig explicar un secret, que a mi també m'agrada molt explicar secrets, no? Això, els periodistes ja ho fem, això, eh? La Puri ha vingut amb un full escrit de la baix. No ens hem deixat res, que després no em renyis, eh, Puri?
No, no passa res. No? Per favor. No ens hem deixat res que vulguis dir. No, bé. No, simplement volia explicar això. Sobretot que volia que em preguntessis del retaula, del poder baixer, de les històries que explica el retaula. Saps què passa? Jo, quan vaig començar a fer retaula...
que era tan joveneta, jo recordo que em deien, retaula, ja t'agrada pintar sants? Jo deia, no, és que no pinto sants. Jo agafo aquesta tècnica, agafo la tècnica, tot el que puc fer amb aquesta tècnica i expressar-me amb aquesta tècnica. No pinto sants, però són retaules. Per què? Què passa? Els retaules clavaven-hi l'oli i va desbancar el retaule.
Això de tenir una fusta, preparar-la, el que pesa, és diferent del que és l'oli. És evident que retaula amb el pas a pas que conlleva, doncs no es fa. Llavors, els daurats, ai, hi ha més que els daurats, ai...
Doncs això. Un retaule de vilassar has de fer. Però no de... Un retaule de vilassarencs. Allà fots, allà, com si fos una auca. Com la Pilari Vallès. Oh, bueno, una auca, sí. Com una auca, però amb un retaule. Es pot fer, això? Sí. Vinga, doncs fes-ho. Fes-ho, va.
Aquesta tarda t'hi posa. Escolta, que tinguis moltíssima sort, que sé que la tindràs, el sentit d'una vida. Gaudiu d'aquesta exposició fins al 17 de maig. Ja tenim dos mesos llargs per veure això. A partir d'aquest diumenge 15 de març a les 12, una inauguració. A veure, una sorpreseta, aquesta inauguració. Estàs preparada per parlar ja o no?
Bueno, saps què passa? Jo em poso molt nerviosa quan veig que hi ha tanta gent que estic segura que vindrà, i això espero, i agraïda, de veritat, que vingueu. I, bueno, tinc la gran sort que em farà la presentació el Critic Tart, el Ramon Casalé.
I, bueno, després de les seves magnífiques paraules que segur que dirà, pues em quedaré cau, o no, no sé. Però, bueno, espero... És igual. Jo soc tot sentiments i el que em surt. I és el que dius. M'he portat aquí un full, però mira, ara passo del full i m'és igual. Ja t'ho he dit. No tinc ganes de llegir-ho. Feu el que vulgueu. Gràcies, Puri. Moltes de res. Torna quan vulguis i quedem pel retaule, que avui feu una volta perquè m'expliquis el retaule. Clar que sí. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé.
Gràcies. Adeu. Para que no me olvides y me recuerdes cuando estés lejos han sido mis caricias
Nuestros abrazos y nuestros besos. Para que no me olvides y esté presente en todos tus sueños.
Más caro y mejor que tengo Para que no me olvides Ni siquiera un momento Y sigamos unidos los dos Gracias a los recuerdos
Ni siquiera un momento Y sigamos unidos los dos Para que no me olvides Para que no me olvides
Si me dediques un pensamiento, te llegarán mis cartas que cada día dirán te quiero.
Y nuestro amor llegue a ser eterno romperé las distancias y detendré para siempre el tiempo para que no me olvides ni siquiera
Y sigamos unidos los dos Gracias a los recuerdos Para que no me olvides Ni siquiera un momento Y sigamos unidos los dos Para que no me olvides
Ni siquiera un momento. Y sigamos unidos los dos. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danx o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Dos minuts, arrem a tres quarts de 12 o el que és el mateix, en 17 minuts arrem al migdia. Havíem de comptar avui amb la presència a l'estudi de la Neus Colomer per explicar històries de la humanitat, eh? Una mica així, amb filosofia i històries i...
Parlar d'altres cultures. Però avui la Neus no ha pogut arribar a l'estudi, per tant, ja sabeu que a les 12 tenim un parlant d'underground molt guapo amb els autors. En Xavi Tomàs torna a la ràdio per parlar amb els autors de Metal Català, un dels llibres imprescindibles per la cultura underground. Un altre parlant d'underground, un llibre per cert que cita el parlant d'underground de Vilassarrodi, cosa que els agraïm moltíssim.
Parlarem amb els Danis. Amb els Danis parlarem a partir del migdia. I què farem, doncs, al migdia? Doncs, per arribar al migdia. Doncs ja sabeu que el Parlen de Tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, amb l'entreteniment musical, arribarem al punt del migdia, a les 12. Gràcies per la vostra confiança. A mi, la Sar Ràdio en general. I el Parlen de Tot en particular.
Demà dia 14 a Sant Jordi Club arriben Celtes Cortos celebrant els seus 40 anys en un dels escenaris de Valladolid. Des de Valladolid, 40 anys als escenaris Celtes Cortos demà. El concert previst al Sant Jordi Club per celebrar aquests 40 anys. Celtes Cortos, 20 d'abril, la seva cançó més emblemàtica. Per cert, una gira que acabarà el 18 d'abril. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. El 18 d'abril a Valladolid. No al 20.
Ens vinc, ara sí, tres quarts de dotze. Gràcies per la vostra confiança. Fins al migdia, amb bona música, deia en celtes cortos i 20 d'abril del noventa. 20 d'abril del noventa. Hola, Zeta, ¿cómo estás? Te sorprende que te escriba. Tanto tiempo es normal. Pues es que estaba aquí solo.
Me había puesto a recordar. Me entró la melancolía. Y te tenía que hablar. ¿Recuerdas aquella noche en la cabaña del turmo? Las risas que nos hacíamos antes todos juntos. Hoy no queda casi nadie de los de antes. Y los que hay han cambiado.
La música no me cansa
Bona nit.
Pues ya me despido Si te mola me contestas Espero que mis palabras Desordenen tu conciencia Pues nada, chica, lo dicho Hasta pronto si nos vemos Yo sigo con mis canciones
en la cabaña del turmón las risas que nos hacíamos antes todos juntos hoy no queda casi nadie de los de antes y los que hay han cambiado han cambiado
Me dejaste la ceniza y te llevaste el cenicero Te quiero, pero te llevaste marzo y te rendiste en febrero Primero te quiero
Te llevaste la cabeza y me dejaste el sombrero. Te quiero, pero te olvidaste abril en el ropero, pero igual te quiero. No me gusta esperar, pero igual te espero. Primero te quiero, igual.
Primero. Primero.
Te quiero, no sé si estoy despierto o tengo los ojos abiertos Sé que te quiero y que me esperan más aeropuertos Te quiero, te llevaste la vela y me dejaste al entierro Primero te quiero
Però te llevaste la flor i me dejaste... Que autèntic, que autèntic és Andrés Calamaro. De qui no igual, diu. Des de fa molts anys, de qui no igual, l'Andrés Calamaro ens situa a 8 minuts. Per arribar al migdia ens hi acostarem de la veu de la mà de Miguel Bosé. No sabem si parlem amb Miguel o parlem amb en Bosé, com ho diu ell, eh? A vegades sóc amb Miguel i a vegades amb Bosé. Doncs quan hi ha Miguel Bosé, sense tanta tonteria, diguem-ho així, sense tanta tonteria, allà el 2007...
Allà el 2007 van registrar un treball a les ventes en el qual s'incluia aquest Olvida-me tu. Que gran, sí senyor, que gran. Miguel Bosé, Olvida-me tu. En directe a les ventes de Madrid, plaça de toro de les ventes de Madrid, que a vegades hi fan coses bones, com concerts. Todas nuestras tardes son...
Bajo estrellas escondidas, luces que en mi corazón se pensarían. Desnudarme como soy, siendo así como la arena. ¿De qué nos valen tu querer? ¿Por dónde puedo dejarte para retenerte?
Déjela si no me miras, con tus ojos mi boca, tu salla que es mía, mía. Responde a mi nombre si te lo susurran, arranca de todo mi piel que es tan tuya, que arde a mi cuerpo si no estás conmigo ando. Olvídame tú.
Voy a entender el amor sin ti Olvídame tú Que yo no puedo dejar de quererte Por mucho que lo intente No puedo, amor Olvídame tú
Qué bonito cuando el sol derramó sobre nosotros esa luz que se apagó, que se perdía. Si tú quieres, quiero yo palpitaré de otra manera que nos lleves íntimo lo que nos queda.
Sentiremos calvecido si no existe poesia. En tus ojos, tu boca, tu sabia que es vida, vida. Y el tiempo nos pasa casi inadvertido. Golpea con fuerza lo tuyo y lo mío. Qué pena ignorarlo y dejarlo perdido, amor.
Olvídame tú que yo no puedo, no voy a entender el amor sin ti. Olvídame tú que yo no puedo dejar de quererte. Por mucho que lo intentes,
No puedo mor. Olvídame tú.
Un directe realment sensacional. Olvídame tú. El gran Miguel Bosé. Miguel Bosé, olvida-me tú. I deia que a la plaça de toros de les ventes de Madrid a vegades també s'hi fan coses molt bones, com aquest concert. I d'altres, evidentment.
Arribem al migdia, atents perquè Robert Mazza ens acosti a l'actualitat, local a l'última hora de l'actualitat, i ho farem ni més ni menys que escoltant uns altres madrilenys. Un ens va deixar, un dels germans ens va deixar ja fa uns quants anys, però el seguim recordant. Els germans Urquijo, i arribarem amb el seu clàssic més clàssic, la cançó més... En tenen moltes, però la cançó més cantada i més tatarejada, sens dubtes, aquest, Déjame...
Amb déjame los secretos. Amb los secretos fins al migdia. Tornem de seguida parlant d'Underground. Va, som-hi!
Por eso ahora déjame
Por eso ahora déjame.
Les notícies de les 12. És migdia, la Federació del PSC del Maresme organitza avui a dos quarts de set l'acte El futur de la salut pública, 40 anys de la Llei General de Sanitat, una jornada de debat i homenatge a la figura d'Ernest Lluch, impulsor de la universalització del sistema sanitari a Espanya.
Aquest acte tindrà lloc, com dèiem, a la biblioteca i comptarà amb la participació de la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Paner, i del metge especialista en gestió hospitalària, Enric Mayoles, que serà l'encarregat de presentar la sessió. La trobada vol oferir un espai de reflexió sobre l'evolució del sistema sanitari públic en les últimes quatre dècades, així com també analitzar els reptes actuals i de futur de la salut pública, com ara l'envelliment de la població, la sostenibilitat del sistema, la innovació mèdica...
o la necessitat de reforçar l'atenció primària. Aquest acte és obert a tothom.
La Regidoria de Cultura i el Centre d'Estudis Vilassarencs, amb la col·laboració d'Agrícola de Vilassadamar, Bricbarca i Museu de la Mina Vella, impulsen un nou cicle de visites comentades per tal d'aprofundir en el coneixement del patrimoni local. La primera visita es farà el 29 de març a les 11 del matí al Patrimoni Hidràulic de la Vila. Les inscripcions per aquesta visita s'han omplert, estan tancades. Des del consistori ens han comunicat que es realitzarà una segona visita, una altra visita al Patrimoni Hidràulic.
S'ha programat de cara al dia 12 d'abril a les 11 del matí. Per apuntar-se, per assistir, cal que us inscriviu.
El Museu Monjo acollirà des del pròxim diumenge l'exposició temporal El sentit d'una vida de la Vila Serenca Purimartín, de la qual us hem parlat avui des del nostre magazín matinal. El parlant de tot, la proposta reuneix un conjunt d'obres elaborades
en els darrers anys en què la figura humana és la principal protagonista abordada des d'una òptica expressionista. A partir de la una de la tarda tindreu més informació sobre aquesta exposició de la qual hem parlat avui amb la Puri Martín en el nostre temps d'entrevista del Parlant de Tots.
El parc de Collserola va tancar ahir tots els excessos per evitar la propagació de la pesta porcina africana després de detectar-se un senglar infectat al terme municipal de Barcelona. Segons el Departament d'Agricultura, aquest tancament estarà vigent fins que no s'hagin matat entre 500 i 600 senglars que es calcula que encara viuen al parc. Les captures estan...
fan instal·lant-hi noves trampes fins a arribar a 30, però no s'utilitzaran armes de foc. El govern demana a la població que respecti la prohibició de no entrar al medi natural per evitar que la malaltia encara es propagui més.
L'Anna s'ha anunciat que intentarà el llançament de la missió Artemis II l'1 d'abril, després d'haver solucionat les errades que van provocar l'ajornament al febrer, i un cop han considerat els desafiaments durant la revisió de preparació del vol. Artemis II portarà quatre astronautes fins a l'òrbita de la Lluna, amb el que suposarà l'acostament més gran de l'ésser humà a la Lluna des de fa 50 anys.
La discoteca Carme, situada a la plaça en reial de Barcelona, ha tancat les portes després de 50 anys en actiu. Carme va obrir el 31 de desembre del 78 i s'ha consagrat com una de les sales de rock and roll més conegudes de la ciutat de Barcelona. Copa del Rei Juvenil, el Barça s'ha classificat per la final de la Copa del Rei Juvenil en elimina ahir al vespre, a la segona semifinal, el Deportivo de la Coruña. A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persianes pujant, aquell... Mira, mira! I entrem? Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera. I està més obert que mai. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment! I després de setmanes i setmanes de tornat a Raon parlant d'Undergrounds.
Senyor Tomàs, bon dia, bona hora. Sí, ho sento. Com estàs? Molt bé, molt bé. Mira, aquí reunit amb gent, ja ho sento. Ja ho sento, ja ho sento aquí. Què tal? Com estàs? Encantadíssim de tornar aquí amb un altre parlant d'Underground. Home, home, home. No tenim vergonya ni ni perdó. Però bé, estem molt contents aquí amb aquest parlant d'Underground. Ens porta una gent molt xula, ja ho veureu. Escolta, n'hem conegut uns quants ja, en el parlant. Fem una mica de repàs. Quin hem conegut en el parlant d'Undergrounds?
Mira, això va néixer com una broma, sempre ho direm, va néixer una broma entre el Joan i tu, de dir, escolta, i... Bueno, perquè va entrar un missatge de WhatsApp, no? No tenia ni idea de la cultura del que és el rock català, l'autèntic rock català que hi ha del que no es parla. Ens van picar, ens van picar. Ens van picar i van portar el ciroll de la muntanya. Ciroll, aquest sí que ho recordo, eh? Ciroll, qui més van portar?
Hem portat a l'asfalt de Matginera, hem portat... Ostres, molta gent ara. El Juanra, no? El Juanra de Cop. Sort que estan ells aquí per dir que hem portat. I qui tenim avui? I qui tenim avui? Avui...
Si hem portat moltes bandes que representen diferents branques del que és la cultura i la música del gram de Catalunya, avui portem a les persones que van dir, que van fer el que nosaltres fem, però es van posar sèrius i van dir, anem a fer quelcom sèrio. O sigui, anem a fer-ho ben fet.
Anem a fer-ho ben fet. Segurament es van dir què fan, aquests sapastres. Anem a fer les coses ben fetes que s'estan deixant molta feina pel camí. Avui en tenim aquí a dos dels autors del llibre que per mi és la cúspide, la piràmide, la base del que sigui de la cultura underground musical catalana. Avui tenim aquí en Dani Morell i en Dani Ferrus autors del llibre Història i poder del metal català.
Ha sonat una alarma aquí, ho he notat, oi? Que era l'alarma aquella de protecció civil. Atac nuclear. Atac nuclear, eh? Sí, senyor. Ah, sí, música tranquil·leta per un matí. Aquí el parlen de tot, sí o no? Sí.
Sí, senyor! Les nostres estimadíssimes iaies als 11 del matí fent els pa de pessic per la canalla, escoltant els òssers. Ja no és com ens ha sortit el nen, és com ens ha sortit la iaia. Avui m'ho has deixat fàcil, eh, per això? Són dos Danis. Dani, bon dia, bona hora.
Bon dia. I Dani, bon dia, com estàs? Bon dia. Tot bé o què? Molt bé, sí, sí. Escolta, com va començar això del llibre aquest? Va ser així com ha dit en Xavi? Anem a fer les coses ben fetes o no? Doncs mira, al principi va ser també una mica... O sigui, no...
La idea inicial no era fer una cosa tan seriosa, era realment, va ser una cosa de parlar per xarxes i dir, escolta, per què no fem una llista de Twitter, allò que estava, un fil de Twitter, allò que estava tan de moda... Quan encara es deia Twitter, abans que fos de l'Elon Musk... Abans que fotés aquesta merda... Jo encara la dic Twitter, per fotre, per fotre. Abans que ho fotés tot cap al famí, que és ara, i aquesta escola d'odi, que és Twitter...
Vam dir, per què no fem un fil on posem totes les bandes catalanes de metal i de derivats del metal, també green core, hardcore metalitzat, nois, o sigui, una mica de tot el que fes, una miqueta de soroll també, doom...
i dir per què no anem a intentar posar les que sabem, no? I ens vam posar a parlar els tres, perquè avui falta l'Eduard Cremades, que no ha pogut venir, som els dos Danis i l'Eduard Cremades, i vam dir per què no fem la llista aquesta, un fil de Twitter, i vam dir en sortiran unes 40-50 bandes, perquè vam començar a pensar, vam començar a dir ciroll, vidres a la sang, cop, no sé què, va, potser si estirem molt en surten 50. I quan duíem uns mesos preparant el fil, perquè no el vam llançar directament, sinó que el vam començar...
en secret el vam començar a preparar abans de llançar-lo i de cop en duia amb 300 i pico i al cap darrer 500 i pico que són les que han acabat sortint al llibre més de 500 bandes i vam fer un fil d'aquests eterns i vam dir això es morirà aquí i serà el típic que abans buscaves el MySpace te'n recordes? ets d'un grup i ara ja no trobes res el MySpace o el Fotolog i tot allò i vam dir això es morirà perquè internet és efímer i potser el format que ens cal és una cosa més sèria que quedi a les biblioteques i a casa de la gent sí
Perquè el Metal Archives sempre els tindràs, però estarà tot superdispers. El Metal Archives és una pàgina web d'internet on hi ha bandes de metal de tot el planeta, però no hi ha una categoria de metal català. Allà hi seran totes, poder, perquè sempre hi haurà el friqui que la pujarà, però no hi havia aquesta recopilació. I tu pots buscar... Metal Archives ens ha anat molt bé, però tu pots buscar Metal Archives i no està tot per metal català. Hi haurà gent que posarà Valencià...
gent que posarà hardcore no sé què. Vull dir, llavors, clar, nosaltres hem anat rastrejant tot això i, a part, parlant amb totes les bandes, amb els que ja coneixíem i amb els que no. D'on veniu, vosaltres?
Jo de Sant Pere de Toralló. Sí, d'Osona. Anem a apuntar que aquest que parla ara és en Dani Ferrus i en Dani Morell. Va, en Ferrus i en Morell. Entre Danis i Danis. I en Morell d'on ve? Jo de Solsona. No soc de Solsona, jo soc de Barcelona, però ara fa molts anys que visc a Solsona. Suposo que us junta la música. Sí, sí, fa molts anys que ens coneixem amb el Dani. Per la música? Bueno, per política, més aviat per activisme. Per política? Vinga, anem a obrir un meló. Però...
Però també per música política, perquè també anàvem a les cases ocupes a la Hamsa, a Canvilles, a escoltar Bees Corpus i tot aquest tipus de... Benvinguts al Parlam d'Andergran aquí, que no està el gambarrisme d'Osona amb el gambarrisme dels Solsoners. Sí, mira, els cirolls són d'allà, de Solsona, avui. Sí, sí, senyor. Un parell. Tots venen d'allà, eh?
Tots vénen d'allà. El nostre padrí, aquí, el parlant d'on de grau, hem de dir que hi ha passat gent molt maga, però aquí sempre el nostre padrí és en Juan Rodolx Cop. Home, i tant. Un cop a l'any sempre ha de vindre a fotre's un xuleto aquí, a casa nostra, ja ho sabem. Escolteu una cosa, em va fotre una il·lusió. Mira, això és veritat, us ho ensenyo ara, perquè...
Fa parell de setmanes una persona que feia molt de temps que no ens vèiem, i a més a més molt amics, però feia molt de temps que no ens vèiem. Em vaig quedar parat perquè un dia al matí em llevo, obro el mòbil, engego el mòbil, i em trobo un missatge. Saps aquells missatges de gent que fa molt de temps que no veus i dius «algo ha passat?» Allò que dius «me cago en tot, ja ha passat alguna cosa».
Doncs resulta que no és que hagués passat alguna cosa, és que m'estava dient que el parlant d'Underground i tal, i jo mateix sortia en un llibre de metal català i vaig dir, qui s'ha begut l'enteniment d'aquesta manera? I avui els tenim aquí! Els tenim aquí, sí senyor! Fixa't tu!
Som part de la història del metal català, tu i jo, ara mateix. Sí, senyor. Una punta, una nota al pie, però... Quina il·lusió, eh? Però tu imagina't el que ha hagut de picar pedra aquesta gent i arribar i rascar fins a arribar, fins a un programa...
programutxo, amb tot el nostre carinyo del món, de vilassada per acabar, i siguin inclosos en aquest llibre. Vull dir, imagina't tot el que han picat i tot el que han cercat aquesta gent per arribar a trobar 500 bandes que jo soc incapaç. Les 50 que tu has dit abans, soc incapaç d'imaginar-les, i ho he intentat, eh? I vaig fer un exercici i dic, no me salen por ningú. Mira, sortim a la pàgina 73, tio. Maquíssim. Què li sembla, això? Vaig fer el xulo aquell dia. I segurament amb en Corp de New de Corps, no? Potser és aquesta...
Pot ser, pot ser que escoltem el cul. Tinc el cap, vosaltres ho sabreu, perquè jo tinc, a part de molt mala memòria, aquells que van venir vestits de porcs aquí, també. Ah, pesta porcina? Aquests són de la meva... Els porins. Els porins van venir aquí. Els porins van venir fins aquí i van venir caracteritzats vestits de porc. I amb el mono aquell groc. Amb el mono i les caretes i vaig dir... Bona gent de la terra ferma. Sí, senyor.
De la terra ferma han vingut uns quants. Hòstia, les Terres de Ponent. El que ha donat les Terres de Ponent al metal català... Jo al llibre dic una bogeria, que és com una teoria boja que em va sortir mentre l'escrivia, que vaig dir és que, clar, si t'hi fixes, el Death Metal, per exemple, que és un gènere que m'agrada molt, el Death Metal, on ha tingut més força és on fa molt fred,
O sigui, a Suècia, i on fa molta calor i molta humitat, que és a Florida. És els dos llocs. I a Catalunya, on tenim el clima més extrem? A Lleida. Els dos climes. Exactament els dos climes. A Lleida és on tenim. Ho diuen així, eh? O toques o fas altres coses més lletges. O les dues coses.
O les dues coses. I aleshores dius, ostres, vam conèixer el Domènech, de Grans Records, que és una llibreria... Ai, una botiga de discos... Sí senyor, amb l'artesana i tal. Cerveceria i que té una bona secció de metal, perquè el noi és bastant matalero, i el vam conèixer abans de fer el llibre i tot, i el tio, bueno, allà parlant d'editorials, a veure quins ho podia...
I vam començar a entrar en contacte amb bandes d'allà, d'aquests que hi ha ara, Ferramenta, Niudacorps... Moxicuts... Un oisdrom... Una curiositat és que en Corp, de Niudacorps, en Dani, va treballar a Grans Records perquè era un fanàtic absolut de la música i també de la birra artesana. De fet, el dia d'avui fa birra artesana i, de fet, avui fa hidromel i tal, un petit comitè increïble...
I va estar treballant... I és col·lega del Vasco aquest, el de Reptilian, i va fer una cervesa pròpia amb l'Isaac. Molt macos, molt macos tots, sí, sí. Al final és una gran família i tal, i mira, aguita, tot això ha acabat... Vinga, dale.
Els que esteu veient això per l'Instagram veureu que sona aquesta música i ells velluen el cap com si sonés una música clàssica, com si sonés Beethoven aquí ara. I mouen el cap així tranquil·lament, eh? És curiós, això, eh?
Xavi, va, explica'm coses, va. No, no, jo ara vull que m'ho expliquin ells. A veure, vosaltres teniu com una immensa biblioteca mental de tota la música, perquè aquest llibre, vull dir, són moltes bandes, són molts sons que al final estan tots agrupats en un mateix llibre, però realment hi ha molta diversió de sons. Molt curiós, no?, el concepte que és el metal, no?, perquè el metal ens porta des del sang traït, ens porta aquests que estem escoltant ara. Qui són els que estem escoltant ara?
És d'Homero, però... Xavi, ets un cabró. Ara acabes de... Podria ser boc. Sí, és boc. Com ha de ser de difícil acabar d'identificar un so concret dintre d'aquest marc d'això que hem dit, de més de 500 bandes, però que al final totes acaben sent metal?
Al final, per escriure aquest llibre, on estan els límits per dir qui entra i qui no entra en aquest llibre? Sí, sí, la veritat és que això ha sigut una part difícil, no?, veure per guia... És això, el metal, com dius tu, va des de Sang Traït o surt cap de trons, no?, grups d'aquest estil, fins a Osser, Boc...
Llavors és molt, molt àmplia. Hi ha grups que són molt clars, els que sonen més el metal clàssic, trash, black, doom, estils que la gent que no ho conegui potser no sap de què estem parlant, però que és molt clar. Però dins d'això...
A vegades la barrera, la línia és complicada, llavors ens ha portat a parlar, a tenir llistes de grups, dubtes, no?, de parlar, hòstia, aquests els considerem metal o no, entren o no entren, no?, vull dir que no ha sigut fàcil, en certs, no?, tant per la banda baixa, com el que dèiem, fins i tot hi ha molta gent, o hi ha gent que ens diu, s'han traït, no és metal?,
o per la banda alta el green core i així, hi ha el Roger de Pesta Porcina, Tibocid i Tanatopraxi, un dels... Tanatopraxi, eh? Això promet, eh? De casa nostra, eh? No cal anar-se molt lluny, eh? O de pecho mode, una persona que està en molts grups de green core o gran core, com ho hauríem de dir bé, però són paraules d'aquestes que sempre has dit així, que diu això no és metal. Llavors...
És objectiu, si ets un musicòleg, suposo que ho pots identificar perfectament. Nosaltres som aficionats a la música, llavors a vegades ens hem guiat, òbviament, a part dels clars per les etiquetes, o fins i tot parlant amb els grups i dir, considereu que sou metal o no, perquè a vegades és difícil. Hi ha hagut algun grup, va haver un grup que no teníem gens clar,
i al final, bo, i els coneixia, els hi vaig demanar un grup dels pioners, dels primers del metal en català, rock d'un català, que els hi vaig dir, a veure, feu metal o no, és que estem allò, com la línia entre el rock d'un, i van dir, no, no, nosaltres no fem metal, era rock d'un, tal, tal, bueno, com tot un...
I llavors vaig dir, val, val, perfecte. Vull dir, perquè com que surt s'han traït i sonau una mica, però bueno, si dieu que no, ja no sortiu al llibre i ja està. Llavors la resposta va ser, no, no, no, i tant, i tant. Ah, s'han traït i nosaltres també...
I vull dir que és això, ha sigut escoltar, ha sigut parlar amb la gent, amb casos que és superampli. I al final ens hem trobat gent, això, vull dir, gent que et diu, com el Roger, no?, de tots aquests grups, que és... O sigui, per exemple, tenim tot un moviment gran cor a Osona gràcies al Roger, perquè el Roger toca a 12 grups. A quins és el Roger? A 12, eh? El Roger és el de Digos, aquí... Heu dit a 12 grups. Bueno, no ho sé a quants grups toca, però ha estat a molts. És el que surt més al llibre. El llibre surt...
Però potser està fins i tot a fascistèctomy, que és una banda que no sona tant, però està en moltes bandes. I diem, ostres, sí, hi ha un moviment gran cor a Osona, però el dia que el Roger digui prou, m'he cansat, desapareix el gran cor. La meitat d'un estil musical a Catalunya. Sí, sí, però bueno, que al final ells et diran que no fan metal, però...
te'ls trobes, de taloners, o de grup principal, o del que sigui, a festivals de metal. Si tu te'n vas al Move Your Fucking Brain de Molins, de Rei, i la mateixa nit que toca Vidres a la Sang i que toca no sé què, també està Tibòs i Tiberià, o està... Per tant, que com que compartim públic i compartim Guda i tot... Hauríem de parlar de qui posa el nom als grups, eh? Vidres a la Sang, ara també. És a dir... Ja porto uns quants anys. Mira, mira qui són aquí.
Els Albert, els Gou, els companyia, bona gent aquests. Té mèrit, eh, saber què diuen? No, raó. Ui, aquests encara se'ls entenen tots, eh? Ciroll és dels que més s'entenen. Sí, sí. A Osserp no entendràs un pet, eh? Bueno, això també, el que dèiem de la línia de Si Som Metal, amb el caso, sobretot de Grancourt, també ens hem trobat amb la pregunta de dir, canten en català o no? S'entenen alguna cosa, clar. I tots amb els auriculars escoltant, però això és català o no?
Jo tinc una mica al ram de l'audiovisual que grava videoclips, que va gravar videoclips en un grup, no recordo el nom, i me'l va ensenyar, vaig dir, hòstia, no hi entera. I el tio se la sabia de dalt a baix. Diu, és que l'he escoltat com 40 vegades, i se la sabia. No tenia res, ni una paraula, eh? Hi ha hagut algun grup que li hem hagut de demanar al final de dir, canteu en català o no.
Sí, perquè a vegades hem escoltat i no m'entenc. En quina llengua canteu, no? En català, en català. Sí, sempre en dic en català, vull dir que potser ens han colat. Hi ha grups que tenen noms de cançons que podien ser en anglès, en català o en castellà. Noms de cançons que dius, ostres, i això? I per més que escoltis, clar, al final li has de demanar. Fa una mica de vergonya, però escolta, en què canteu? Més llei al foc, eh? Més llei al foc.
Vinga, molt bé. Escolta, i vosaltres com ho... a què us dediqueu vosaltres? Professionalment, digueu. Sí, sí, jo treballo de temes administratius bastant avorrit. He fet moltes coses a la vida, però ara mateix això, Excel, subvencions... S'ha tirat 15 anys vivint per l'estranger, sí, sí, de submarinista, però vivint a tot de països exòtics. Carai, molt bé, no?
Sí, sí, per això que ha canviat força, però bueno, ara em puc dedicar també al metal, a escriure el llibre, anar a concerts, no?, quan vivíem fora. Feia anys que no anaves a concerts. Tots aquests anys m'havia perdut bastant el fiu. Vas descobrir metal allà on vivies? També anaves a buscar el metal local d'allò, o no? Alguns grups, sí, sí, a Indonèsia, sí, en vam descobrir alguns, però bueno... Home, que la Indonèsia és molt conegut allà, al metal. Sí, ja...
El metal indonès és... No, però el moviment anarquista és espectacular a Indonèsia, llavors tenen moltes bandes de punk, però també de metal. I el grup aquell d'aquelles noies que van amb hijab totes i foten canya. Però vaig estar bastants anys així desconnectat al viure fora i amb una feina que vius amb un baixer i que, bueno...
Vull dir que va ser el tornar per la pandèmia, tornar a reconnectar una mica, no?, i sortir el projecte aquest, que he tornat a reconnectar bastant, sí, sí. Jo soc càmera de vídeo i fotògraf i editor de vídeo. Vaig estar tres anys a l'APM, alguna pregunta més, després també em vaig cansada jo i vaig fent, o sigui, fent vídeos per empreses, congressos de partits polítics i sindicats, una mica... És avorridor, també, però mira... Com a mínim és bastant diferent cada dia, això sí que...
Un dia estàs fent fotos de coques de Sant Joan per les pastisseries del teu poble i el següent estàs en congrés d'algun partit, no? Allà fent molta càmera. No són com els meus excels, que sempre és el mateix. El teu es va repetir en administratiu. Però bueno, al final també es repeteix, eh? Jo a l'APM vaig estar 3 anys i tothom em deia, hòstia, que guai, ho habeu vist?
i tot això, que divertit però quan dos, tres anys ja és... Nosaltres sempre fem una pregunta a tots els músics que venen d'aquesta secció i és, bueno, viviu del vostre art de tots els que han viscut una de, direm, de miracle és l'única persona que ho ha pogut dir vosaltres, òbviament el llibre ha tingut un impacte brutal, tothom que segueixi les xarxes com a mínim que estigui fotut a la moguda del gran catalana o de rock i així
Ha tingut molta visibilitat. Ha sortit a tots els grans diaris catalans i, d'alguna manera, heu sigut la nineta dels ulls, pel que sigui, heu funcionat. També va haver aquí un moment que el Parlament es va parlar, es va mencionar el Ciró i de més. Va haver com un moment en què realment es va reivindicar l'art i la cultura catalana més enllà dels límits establerts habituals, no?
Vosaltres heu, d'alguna manera, potser sentiu que heu surfejat aquella onada i demés? Vull dir, sentiu que el llibre ha funcionat, ha connectat amb la ciutat catalana? Sí, sí, a veure, realment ens ha sorprès molt, no?, del que explicava el Dani de l'inici que ha de fer una base de dades, un fil de Twitter, bueno, va, farem un llibre.
arribar a sortir amb la Melero, no?, o ser portada a l'ara, a sortir l'avui a l'avantguàrdia, vull dir que realment ens ha sorprès molt que després, lligant amb el que deies de viure de l'art, evidentment perdem molts més calés dels que guanyem, no?, perquè tot i que s'han venut bastants gibres i que surt a tot arreu, bueno, que conegui una mica el món editorial, no?, o sigui escriptor,
Ja sap que al final i més dividit per tres. És la cultura d'aquest país, eh? Sí, per això, per això. Artistes, artistes d'èxit no vivint del seu art. És a més, fotent-hi pasta per fer art, no? O sigui, l'art com a hobby, no com a forma de vida. Com a hobby, com totes les bandes. La cultura en aquest país es tracta d'aquesta manera. No hi ha subvencions? Ningú es paga cap subvenció? No hi ha res artístic? No, no.
Quan diuen que som uns subvencionats, que em diguin on he d'anar. Home, si ell ha dit que treballaven subvencions i no tenen subvencions, si no, es pot agafar-hi per si mateix. Ara, ara. Aquest home està donant subvencions pel món i pel seu projecte. Jo crec que vam tenir la sort que quan va sortir el llibre es va posar tothom a remar. Tota la gent que havíem conegut fent-lo durant dos anys, perquè vam estar dos anys fent-lo.
Crec que tota aquella gent es va posar a ramar l'hora i va ser com molt maco perquè de cop, jo què sé, el Pau Navarra, que és el tio que porta Blood Fire Dead, que és un promotor musical, ahir l'havíem entrevistat per un capítol del llibre, i surt bastant, doncs va tirar endavant un festival a Barcelona que es diu Catalunya Triomfant, que era la diada l'11 de setembre i que en guany serà el segon any, o sigui, aquest any el cap de cartell és Foscor, l'any passat era Vidres, però...
Són sis bandes, és un concert gran, 1.300 persones van venir a l'última. Veurem aquesta segona com va, però si s'estableix més o menys... Ostres, doncs mira, el Pau Navarra, per una banda, va tirar endavant aquest projecte. Uns altres van decidir, jo què sé, fer-nos unes entrevistes de no sé què, més llargues del compte, i no sabem per què, i sortim a... Bueno, no sé, vam tenir molt ressò. Gent que muntava festivals i volien que, a part de les bandes que hi toquen, com per exemple Mollarussa, el Mollarussa Metal Fest...
un festival on ha tocat Purin i totes aquestes bandes, van dir, ostres, doncs, durant la tarda, mentre els grups assagen, presenteu el llibre, per exemple. Llavors, al Move Your Fucking Brain igual, van dir, hòstia, doncs, veniu a Molins a presentar, com una prèvia, l'altre dia el Dani també va anar a presentar
El Canya Fest, el Canya és un festival que fa 20 anys, que es munta a Sant Climent de Llobregat, no em sembla? Sí, sí, sí. I hem trobat molta gent, vinga, ostres, com dient, ostres, ja que heu fet això, nosaltres també posem... Sí, una moguda important. Sí, sí, sí.
realment, doncs, no és la música que he seguit i tal, m'ha enganxat una miqueta el temps amb en Xavi i tal, i ha vingut aquí grups que dius, hòstia, amb el que s'estan currant aquesta gent, hi ha un moviment que... Sí, sí. Però hi ha moltíssima gent, eh, que està... Sí, sí, sí.
I sembla que amb tot això, no per nosaltres, però que s'han creat unes inèrcies, no?, i una mica una escena que potser abans no hi era, no?, van tocar Siroi i Vidre junts fa no gaire, que no havien tocat mai junts. En 20 anys, quasi, no havien tocat junts. No, Sibèria, que segurament és el nostre grup més internacional, ara ja fan tot amb els títols en català, no?, Obeses han tret un tema de matèria extrem, no?, vull dir que sembla que amb tot això s'han creat una sèrie d'inèrcies que...
no només ha servit per recollir el que hi ha, sinó que sembla que ha servit, també, per enfortir una mica... I gent jove, també, no? Perquè no és que els hi digui bé, els de Foscor i aquests, però Foscor i tots aquests porten molts anys, però gent jove com els Furigelium, que fins ara ho feien tot en anglès, que fan trash dels 80 a 90, però tenen 18 anys i 19, són una penya molt entregada, molt jove, i dius, ostres, i aquests de cop treuen un tema en català, fan videoclip, el penjan per tot arreu... Idiòs, hi ha molts grups, sí, sí...
Jo em pensava que això era música dura, fins que en Xavi em va ensenyar el Chiroll, el Purins, i vaig dir, això és una cosa fluixeta, això. Torna'm a somriure.
Quin mandal, eh?, i companyia, amb Papa Jules i companyia, eh? Hòstia, s'han traït, eh? S'han traït. Un dels grans estandards del metal català històric, eh? Sí, se'ls va fotre dintre de la moguda, allà als anys 90, dintre de la moguda del rock català, que els propis que estaven dintre del rock català ja no hi estaven molt d'acord, estem parlant de sou, passava, feig i tal. Imagina't, els s'han traït, devien dir, buah, deixa'm en pau...
Deixa'm en Pau. Això hi ha opinions bastant diferents dins de Sant Traït mateix, perquè el que hem mandat és com molt defensor del rock català i que els hi va anar molt bé, i en canvi la Lupe, que el dissabte va estar a Gavà a la presentació del llibre, i si li dius la paraula rock català...
Bueno, que tot era polític, que no pintàvem res... El problema és que si rock català i és rock cantat en català, no hi ha problemes. Com un rock anglès o un rock alemany, i és igual. El problema és que aquí el rock català es va portar amb un tema polític. I el tema és aquest. Els subpensionats, el concert del Sant Jordi, el concert del Sant Jordi, que si es deia que la Generalitat, etcètera...
I a partir d'aquí jo entenc que si tu ets un amant de la música i rock en aquest país, dius, escolta, a mi no matava l'eu, els polítics estiguin al Parlament i m'hi deixeu. A l'època es veia, vull dir, jo ara, el Sanctrito, m'havien agradat molt al principi, era el respecte molt com a pioners, però als anys 90 que tocaven bandes de Doom i així...
Clar, renegaves molt de sang traït, però perquè formava part de tot això, no? Veies com una cosa tan política i tan mainstream que en aquell moment... Quan em l'amadureix segur que algun dia el poses i dius... No, molt, molt. Ara anem als concerts. I a primera fila.
Però és que una cosa molt maca que hem vist fent el llibre és que totes les bandes t'acaben parlant en algun moment o altre del Sanc Traït. Totes. Fins i tot bandes extremes. Hi ha una banda Sabadell superextrema que es diu Cendra, que és com una mena de... Cap aquí. I això, no? O sigui, parles amb ells i... No, és que em dic Cendra per una lletra de Sanc Traït que em va arribar molt quan tenia 14 anys, no sé què, i dius, ostres, fins i tot aquests punquis que surten encaputxats, fotent crits...
Ara sí, sí, reivindiquen com els que vam començar a escoltar metal. Potser hem escoltat Iron Maiden i vam arribar amb Iron Maiden i ara no l'escoltem i els trobem amb molta més nostàlgia, però les arrels d'on comença tot, els pares de tot, són aquesta gent.
Sí, sí, jo recordo que Benjo va comprar la Metal Hammer, que sortia el senyor de les pedres i flipant de dir, hòstia, mira, surto un grup amb català, aquí la Metal Hammer. És una comparació odiosa que a dia d'avui no senta bé, però en el seu moment a mi m'agradava molt escoltar que deien que el Sant Raíteran los varón rojos catalanes. Sí, hòstia, varón rojo, tu.
Ara ja no es pot dir això, eh? Han passat moltes coses, eh? Obus, Baron Rojo... Baron Rojo, home, el Sergi, ja no ens agrada aquesta comparativa. Però sí que és veritat que a l'època hi era molt d'orgull, no? Que fos reconeguda una banda en català que cantava en català. Jo recordo que era el País Basc Sotagar, o sigui, de metal, eh? Perquè el País Basc de punk hi havia saco. Però de metal tenia Sotagar en basc i s'entraïta en català. I l'únic que sortia de la Heavy Rock, de la Metal Hammer...
On creieu? O sigui, deu haver, en aquest moviment, hi ha cinc centres i pico bandes, el que heu pogut rastrejar, hi ha una banda fundacional, hi ha d'haver la primera banda, els primers, que es van ajuntar i van fer metal en català. O com a mínim, que vosaltres heu registrat, quina és aquesta banda? Explica-ho tu, si de tu. Sí.
Sí, sí, aquí a l'inici una mica va sortir el llibre una mica, no per això, però en derroc, com que a les editorials els agrada el tema dels aniversaris i tal, van dir, mira, amb trò, van treure una primera maqueta, em sembla que era, amb el que es deia gossos de carrer, no? Sí, gossos de carrer, el 85, no? Sí, gossos de carrer.
El 85, tot i que van Reina Negra, que hi havia el Pep Casas, que és d'aquí a la costa, una mica més amunt, ja havien fet una cançó en català el 81, l'únic que no la van publicar fins fa poc. Llavors és una mica els inicis, tot i que potser ja hi havia algun altre grup, però que no havia acabat de treure res, és això. Nosaltres parlem de la cançó aquesta de Reina Negra,
i després realment publicat l'udatró del 85, que l'any passat feia aquests 40 anys. Al sortir el llibre del 2025, doncs en Derroc va dir, ostres, doncs mira, 40 aniversari del metal en català, i llavors ells de fet volien, bueno, va haver una època que es volia posar a la portada i tot, però vam dir no, perquè això de seguida passarà, ja estem a 2026. Això caduca molt ràpid, clar, aquest any ja diries 40 anys. Clar, l'ú dels 40 queda a dins, a la...
el pròleg i així, i a fora. Però és veritat que coincidien aquests 40 anys, per tant, és això. Serien els trots. Els trots, eh? Hem pogut trobar alguna cosa dels trots? Diuen ja, home, que no fa una cara molt llarga. Però a més és que van començar gravant en instrumental i després van afegir veus i tot.
De tota la moguda metal catalana, és el que heu hagut de deixar moltes bandes fora, perquè els estàndards són que facin metal, que es denominin, autodenominin com a metal, i a sobre que cantin en català. Quants artistes a Catalunya, quanta gent, quant art hi ha en aquesta terra, però que no han fet això, perquè no van apostar.
no ho van apostar, van tindre projecció, no? Quina és la banda poder, a veure si coincidiu, que més ràbia us ha fet deixar fora perquè no ha fet res en català? Légion, no? Légion, potser. Jo pensava en Perséfone, perquè són d'Andorra i són... toquen a Sud-amèrica, toquen per tot el món, són boníssims,
i no han fet mai res en català que jo els hi vaig dir, tu foteu alguna cosa en català i així podreu sortir el llibre perquè sí que hi ha diversos grups d'Andorra
Però bueno, sí que és un grup que penso... A mi m'ha agradat que estigués Legion, que és una banda mítica, i també potser Aspid, de la Garrotxa, que són una penya que ha vingut ja a dues presentacions. Vull dir, són una gent molt ficada, que eren amics dels pulmons negres, de banyoles... Aspid són catalans, clar. Sí, però mai van fer res. Tot i que el llibre acaben apareixent, totes aquestes bandes. Vull dir que potser no tenen la seva fixa al final, però acaben sortint. Recordeu, com us va picar la música metal a vosaltres?
Bé, jo recordo, el primer segurament també s'han traït, no?, i després els escoltes, no?, van començar a córrer alguna cinta d'Aeron Maiden, llavors alquiler molt de metàl·lica, Halloween, sobretot, per mi al principi va ser...
I va ser amb això, els escoltes amb el folar i la camisa de Rangers. I cantant... I escoltant... El cau, el cau, eh? A mi igual, a mi em va arribar pel cau, per un cosí pel cau, tu. El cau, sí, sí. Vam tenir la sort, som d'una generació molt semblant, pocs anys de diferència, vam tenir la sort que a l'escola encara trobaves... Era un grup marginal, però encara trobaves el grupet de heavies.
Jo a la meva classe era en 4 o 5, però si sumaves totes les... A cada classe n'hi havia en 4 o 5. Però com que a cada classe n'hi havia en 4 o 5, si al col·le hi havia poc que hi hagués 500 persones, ja hi havia molts heavies que es podien reunir fora el divendres i xerrar una mica i passar-se discos. I vam tenir la sort que encara hi havia això. I llavors jo vaig començar amb els mateixos que ha dit, Halloween, Maiden, Metallica i Manowar i tal, i lo típic, lo típic.
Amb el Goldman, eh? Amb el Goldman. Com el Goldman gravat, el cosí, que és més gran que tu, que et passa música. El germà d'un col·lega que et passa una cinta de cop obituari, saps? I clar, tu estàs escoltant només entraït, i de cop et passa un obituari i no entens re al principi, en plan... Sí, sí. Ho apartes, en plan... Què és això? No, no, no.
Sí, sí, jo recordo un morbid angel a l'escola, també, de dir, hòstia, un creator... Jo recordo això, descobrir això al videoclip, que em va fascinar, fascinar, eh, el videoclip d'aquesta cançó. I jo l'escoltava quan era joven, quan era un nen, i penseu, hòstia...
I ara l'escolto i penso... Ara és rock and roll. És rock and roll. És rock and roll. Sí, escoltes, molt bé. I a part veies aquests vídeos a la tele, no? L'I One Out de Halloween el veies a TV2 o aquest també, vull dir que a la tele també. El tenia amb l'Esputnik, potser, no? L'Esputnik i abans. El Tardatardà del Tardatà. Del Tardatà.
A Sputnik van fer Gradelofils, els van entrevistar, posaven videoclips... A Sputnik va fer una cultura molt, molt... És que Catalunya va reivindicar molt aquests moviments. Molt, sí, sí. Altres són fills d'aquella època, també. Jo crec que gràcies a això vam poder estirar, perquè jo veia MTV, no sé si era els diumenges a la nit, a la 12, a una del matí, fotien un programa que presentava una pava, que era supermatalero, que el programa... Headbangers, bolo... Headbangers, bolo, així, et fotien els videoclips de Sepultura, el World for Territory, Refuse Resist, tots aquests...
I a partir d'allà anaves estirant cada cop coses més extremes, però...
Els xavals d'ara no troben això enlloc. Els hi arriba res, clar. Bé, ara la comunitat metal, tot i pensar que ja no tenen les arrels ni la mateixa... O sigui, no els hi arriba com abans arriba nosaltres, tot i així hi ha una comunitat forta que s'han fortit moltíssim i el metal s'ha diversificat molt i ha crescut, no? Crec que potser és feina de tots, de tots, l'haver arribat fins aquí i un futur que pensàvem que era molt negre
a nivell musical. És negríssim. Potser pel metal ja li va bé que sigui molt negre. Encara sabem que podem esperar coses molt grans del metal i del metal en català. Sí, jo crec que sí.
Sí, sí, pel metal en català, sempre ho diem, no?, que el metal ha viscut èpoques molt millors, el català com a idioma, òbviament, no està al seu millor moment, però en canvi el metal en català sí que és la seva època d'aurada, vull dir, mai ha estat com ara. Mai ha tingut tantes bandes, tants concerts, cada cap de setmana, sí, sí, és el millor moment.
Tot i que no he rebut el suport que hauria d'haver tingut. Ara que hi ha festivals, abans no es parlava de festivals, hi havia un cada... Ara en fan cada cap de setmana, però crec que està subsistint pels festivals. Sí, sí, sí. Sales que programin metal, 0,0. Poques, alguna coseta. Sí, alguna coseta, però no és una moguda que digui. Hòstia, hi ha un...
De reggaeton hi ha el que vulguis. Sí, sí. I parlant de Barcelona, només de Barcelona, que algun epicentre hem de buscar, no? A Barcelona teníem sales com la Rock Sound, amb l'Antonio, que feia una feina excel·lent, excel·lent, portant bandes i bandes i bandes, i totes aquestes microsales, podem dir, que eren bars que feien concerts, underground, amb bandes espectaculars. Tu podies anar cada cap de setmana a fer una birra en una sala...
que estaves còmode i veies gent que podies pagar 30 o 40 euros. Amb una música increïble, tota aquesta feina s'han encarregat sistemàticament d'anar-la destruint i anar robant-nos aquest espai. I ara aquest espai ens ha desaparegut. Fa dos caps de setmana va tancar el Bebemars, un dels bars de metal, i totes són permogudes de...
d'especulació immobiliaria, que hi ha a la pròpia zona de la zona de Marina, que diríem, no? Cada cop sembla que al carrer hi ha menys espai, però, bueno, d'alguna manera... És que a l'època, fins i tot quan érem joves, anaves a plaça Catalunya, a baix, a la plaça, al metro, i hi havia res de calle. Ah, sí, els de calle, els de calle. Sí, senyor, anaves allà al metro i veies rock du... I podies estar mitja horeta allà veient una mica de rock and roll. Sí, és veritat, tot això...
Per això és una cosa que al llibre també expliquem que s'ha traslladat una mica més a comarques. A comarques es manté això, perquè a Reus, a Mollerussa tens un padrinot, que és una sala underground, no ho pots fer. A Igualada tens el Reconfire, que és una sala petiteta, que és com una que s'ocupa, però pots portar bandes underground a tope. I s'ha anat
allà sí que sembla que resisteix. Això sembla que les terres de ponent, bueno, comarques, d'alguna manera, és on han anat agafant força. Allà vas trobant alguna sala, alguna cosa, i a Barcelona cada cop més difícil. Dani, hem parlat del llibre, però estem parlant del llibre, del llibre, però el llibre què expliqueu? Ben bé, la història de les bandes, expliqueu, heu contactat amb ells, ho dic perquè estem parlant del llibre, i què posen? Compreu-lo, compreu-lo, ho sabreu, però més o menys què posen.
Per exemple, de les dones que no hem parlat, ella ha fet tot un capítol de les dones en el metal. Explica-ho perquè és superinteressant. El llibre, si resumim molt, per qui no l'ha vist, hi ha com dues parts. Hi ha la part potser més enciclopèdica, que potser és el que la gent es pot imaginar. Més de llistat, no? De parlar de les 500 bandes, de l'història, l'estil, que és una mica més de consulta, i llavors hi ha una primera part, a part del pròleg de la Maria Nicolau, que també...
que és més assetjística, perquè ens agrada escriure i volíem analitzar una mica més el tema, que no simplement fos bandes de metal en català, pam, sinó el que més hi ha nostrat o el que més diferència el metal nostre, no només l'idioma,
I és això, un dels temes és el de les dones, que creiem que era molt important no de separar-ho, sinó de reivindicar-ho, de parlar-ne, de reivindicar les que hi ha hagut, les que hi ha, però analitzar-ho des d'un punt de vista més polític o social.
de per què n'hi ha hagut menys, per què n'hi ha menys, quins problemes s'han trobat... És una vessant que no podeu separar d'alguna manera, no? Heu considerat que era interessant... Sí, sí, i a través de la veu de moltes dones, vull dir que en vam entrevistar moltíssimes de grups, organitzadores de concerts periodistes... Sí, hi ha grups 100% femenins del món del métal o no?
N'hi ha, cada cop més, cada cop més, i en tenim, en tenim... Les Inder... Sí, sí, sí. Teníem Hidra, que ara em sembla que el bateria és un noi, però fins ara fa poc eren tot noies, no? El món de la música, si parlem de la nostra joventut, parlem de tot masculí, sempre. Sempre, sempre, llavors això ho analitzem. El que passa és que la irrupció aquesta, i en un món així també està molt interessant saber-ho, és un capítol molt, molt interessant. Sí, sí, sí.
Sí, i és el que s'ha trobat. I a més ho hem volgut fer, com que som tres tios, a part de posar una prologuista que fos una dona, també vam dir anem a intentar que aquest capítol sigui... O sigui, nosaltres fem una mica el fil conductor, però les dones són les que parlen i que fins i tot es contradiuen entre elles i es crea tot un discurs amb la seva veu. Molt bàl·lic, clar. I ara hem mencionat bandes només formades per dones, però per què no aquestes bandes mixtes que poden haver, per exemple, Milen Ramà era la cantanera de Milen i
Hòstia, i realment... Dones al capdavant n'hi ha, grups amb dones, tot genera musical. Però fixeu-vos que... Ja hi havia la Lupe. Era un cas a part, perquè la Lupe estava de guitarrista. És a dir, era molt difícil trobar una noia que estigués amb un grup d'homes tocant un instrument. I ara això s'està veient. I tenim moltes dones fent guturals, com la Judith, el Gulton Mortis... Tocant la bateria... Jo, per defecte professional, segueixo bateries, i segueixo bateries dones que ens fan boat.
Brutal. La de Brutus mateix, no? Bueno, a mi em flipa aquella banda. A més, clar, ja en diguem l'Instagram, aquí t'obre un poble i és brutal el nivell que hi ha, eh? Però el llibre parla una mica d'això també com ho veia el públic, no? Perquè a vegades els comentaris que se li fan a una bateria, hòstia, toques com un tio, si ho fa bé, i ja, si ho fa malament, oh, ho veus com les ties no podeu... Però encara s'ho troben, eh? Ah, doncs ho has fet prou bé, no? Si ho fa bé, si ho fa bé és com un tio, i si ho fa malament, ho veus com les
Si algú diu això és perquè a la vida és així, no perquè m'ho n'essa la vida. Perquè ho és en tots els aspectes de la vida. Però moltes noies s'han trobat que pujan a l'escenari i, en canvi, a un tio això no li passarà. Això ha anat millorant una mica, però l'altre dia parlàvem amb una grega que canta i així, i li deien, mira, ja no tirem piropos, no?
I deia, no em tiren piropos, però no és perquè els que tirin piropos o tiraven piropos no els vulguin tirar. És una mica per la vergonya, no?, perquè està com més mal vist. Ja està bé que la tendència sigui que els hi faci vergonya. Ja hi ha de veure que és algú dolent, que no és algú normal, perquè hi ha una tia, doncs ja... Com a mínim posicionament. Això és interessant, perquè dins del que...
D'alguna manera sempre considerem que quan alguna cosa ens agrada moltíssim i tal, tendim a pensar que la gent que els agrada el mateix que nosaltres pensa igual que nosaltres, no? Però ens hi hem pogut trobar, i sobretot en aquesta última època, que hi ha hagut una vessant, una deriva, molt, i això és un discurs potser incòmode perquè pertany a totes les facetes del metal, però sí que és veritat que...
que anem a dir la gran paraula, el feixisme, d'alguna manera, el pensament feixista i tal, més racista, més sexista i tal, més xenòfob, ha entrat dins d'aquesta moguda. Potser sempre hi ha sigut, però potser els hi feia més vergonya o potser no tenia cabuda dins de l'escena com a mínim catalana. Vosaltres trobeu que... Us heu trobat en un moment incòmode d'haver de parlar de bandes o de mogudes o amb gent...
que tenia un discurs que no us agradava, en aquest sentit. A veure, amb això en parlem al llibre, també hi ha un capítol de política, per sort, que l'altre dia em demanaven, bueno, com que ja es veu com penseu políticament, no surten bandes feixistes perquè no us agradin, i vam dir, no, no, per sort, del metal que s'ha fet i es fa en català,
No n'hi ha, vull dir, suposo que va una mica lligat el tema ja de fer-ho en català, sí que, bueno, parlem d'un cas, d'un projecte de black metal que sí que fa anys va estar relacionat amb bandes neonazis,
Però, Dani, ja no és la música ni el metal, és la societat, l'esport... Sí, sí, sí, però bueno... Hi ha moments que l'onada torna, és a dir, hi ha moments que... Aquesta gent, jo sempre dic, no ha desaparegut mai, sempre. No, no, i ara... El que passa, que per circumstàncies els hem deixat de notar, la societat, i ara tornem a estar molt bé. Bueno, clar, amb lo de la... Sí, sí. Bueno, el black metal, el roet... Ara s'ha obert la veda i tothom pot dir... Però potser abans estaven més...
tancats a l'armari. O sigui, els grups que obertament eren nazis, com et podies trobar algun grup de black metal de Noruega o de Finlàndia, era una cosa tan extrema, amb sales de només 150 persones de públic, una cosa tan amagada i que ningú coneixia, que no sortien d'allà. Però ara s'estan atrevint una mica més a sortir. Bueno, una mica més, no, molt més. L'extrema dreta està pujant a tot arreu, eh? Tot arreu.
Ja no els fa vergonya dir-ho, no? Ja comences a saber de bandes que... Dintre del que és el nicho, la cultura metal i la societat metal, i sobretot aquí és que Espanya, ja, Catalunya, Espanya, que venim d'una dictadura i de més, que va ser contra el sistema, tot el rock nacional espanyol es gestiona, es crea... Barricada... Exacte. Barricada, rincident... Societal... Tot el punt, exactament, tot el punt del País Basc, tot és en contra d'aquest sistema, de manera que tots els que hem mamat metal i rock,
venint d'aquí, no? Doncs ara veure que hi hagi gent que està pensant diferent i escolta, el que nosaltres escoltem i escolta tot això, i ho reivindica com si fos seu, és no t'estàs escoltant res del que està sentint. Ni estàs mirant la història, ni estàs mirant el que s'ha fet. Escolta, hem d'anar acabant i vull acabar amb bon gust de boca, no parlant d'aquesta gent. Bueno, s'hauria de parlar. Ja, millor. Algun capítol més que destaquem del llibre o no?
Bueno, així molt per sobre hi ha un sobre llengua i literatura, perquè com que es meten en català vam dir, ostres, doncs, ha d'haver un de llengua i literatura on es parli de poesia, de totes les bandes que musiquen poetes, que musiquen fins i tot prosa, perquè tenim els vidres a la sang que fan Miquel Martí Pol, de fet es diuen vidres a la sang per una poesia de Miquel Martí Pol, però tenim centenars de bandes que estan musiquant Verdaguer, que estan musiquant Maria Mercè Marsal, que estan musiquant això, fins i tot llibres de...
de prosa, no? Noveles i així. I estan inspirant-se en novel·les i fins i tot en assajos per fer els seus discos. Llavors tenim aquest, tenim un de llegendes que l'ha fet l'Edu, que és xulíssim perquè hem après molt tots, o sigui, ha après molt ell i nosaltres i és un... Clar, vam pensar, ostres, mira, jo què sé, els grups de Finlàndia et parlen de vikings.
O els llocs de Noruega. Reivindiquant folclore català. I ara tenim moltíssimes bandes reivindiquant folclore català parlant no només del Contarnau i els més coneguts, sinó de llegendes superdesconegudes que són molt xules de descobrir, de Mallorca, de llocs així. I està molt bé. I després, potser, què més? Un d'història. Un d'història molt llarg, que és el primer. Cent i pico pàgines. És com superdens, aquell capítol, però s'havia de fer, ja que són els 40 anys, doncs són els 40 anys explicats així, pum, amb cent i pico pàgines al principi. Escolta, s'han quedat coses, suposo. Sí, moltes. Heu pensat en una segona part, ja, o no?
És a dir, sí, hem pensat en una segona entrega. Us hem escoltat molt i sabem que hi ha bandes que inclús que un cop ja s'ha fet el llibre s'han quedat fora. Unes 40-50. Com veieu l'escena d'aquí 5 anys? Creieu que hi haurà material per fer una segona entrega? A veure, amb el poc temps que fa que ha sortit el llibre ja hi ha moltes bandes noves, bandes que no feien res en català que ara ho fan, vull dir que realment
Des del dia que vam dir 31 de desembre de 2024, no ho sé, vam dir parem, i fins que va sortir el llibre ja hi havia, vull dir que hi ha molt, i és el que dèiem, Siberia, ara ho fem català, Matote, Trauran, que no hi ha entret mai, res en català. O grups que apareixen nou, com el Sotabos, que són boníssims, una penya que fa black metal, però parlant dels maquis de la guerra, o sigui, molt bo. Uau, uau.
Aquest llibre, aquest llibre, on podem trobar el llibre? El metal... Hòstia, és que el títol és boníssim, eh? Història i poder. Power. Power. El poder del metal. El poder del metal català. On podem trobar aquest tros de llibre?
ara quasi totes les llibreries realment mitjanes i petites i fins i tot, tu vas i si no el tenen exposat o no el tenen allà el demanes i vull dir que està dintre de circuits ara mateix. Està funcionant això o què? Sí, està funcionant molt bé, de veritat. I per internet també, però sempre mirar d'habitar Amazon, no? I anar a webs com Negre a nit, webs més mostrades i de gent del món. I a tot de webs de distribuïdores de metall català i així, no? No aneu a la casa del libro, no aneu a la casa del libro. Bueno,
Discos Macarres, no, també? Sí, sí, llocs així que mola donar-los suport perquè som gent que som part de la història. Ja ve de gust, ja ve de gust. Vidres a la sac.
amb aquesta música tranquil·la, arribem gairebé al final de la xerrada, eh? Xavi, què dius? Que m'encanta que hagis acabat aquesta... Tu has ficat la música una mica així, una mica aleatòria, i es fies aquesta cançó per acabar, que al final, aquesta cançó, el títol és Els vents per fi bufant a favor. Que bonic final per aquesta entrevista, perquè permet el català, esperem que aquests vents ens bufin a favor. Sí, bufaran a favor, bufant a favor. Sí, sí, bufaran a favor. Sí, sí.
Escolteu que gràcies per l'excursió que us heu fotut. No és fàcil. Xavi, gràcies per la feina. Dani, gràcies per la vostra feina d'això, fotre un llibre d'aquestes característiques. Heu fet història, no sé si ho sabeu. A vegades, no, no, jo dic sempre a vegades, quan fem coses no ens en donem compte. Però amb els anys això serà història. Vosaltres ho heu fet i molt ben fet. Per tant, us agraïm moltíssim que hàgiu fet una excursioneta fins a Vilassà. Xavi, gràcies per trobar-los.
I, escolta, seguirem parlant d'Andergan des de la nostra modesta posició, però mira, aquí estem. Gràcies a vosaltres. Gràcies també a vosaltres. Jo puc dir que sou vosaltres i ens vau trobar amb nosaltres, perquè vosaltres heu publicat el llibre i ens heu fet una petita nota al pie a l'entrevista amb en Corp de Niu de Corps i ens vau afegir i ens fa moltíssima il·lusió també.
Moltes gràcies per convidar-nos. Som història. Torneu, torneu quan vulgueu. Perfecte. Ens han quedat coses, eh? Moltes. Els afegim a la secció, que ens portin bandes ells. És veritat, quina banda portaria el per l'Underground?
No ho sé, ara mateix, per exemple, no ho sé, qui portaries tu? A mi Half-Lighted, que portes la samarreta tu avui. Half-Lighted o alguna també Inder, que té una cançó que es diu Odol, que és brutal. Haurem de fer una llista. Apunta, apunta. Apunta, perquè jo d'aquí 10 minuts ja me'n recordaré. Escolteu, mil gràcies, que vagi molt bé. A vosaltres. Gràcies.
Acabem l'edició d'avui, la número 2.317, 2.367 edicions del magazín del Matí de Vila. Se ràdio, el meu nom, Jaume Cabot, no és que us ho demani, sinó que us ho mani, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços, que vagi molt bé i que la música i la marxa us acompanyi sempre quan aquesta música i aquesta marxa no estigui al peu dret i el peu dret a l'accel·lera. Doncs era entès, compte si sortiu, si no sortiu també, agafeu per aigua. Avui sembla que el sol s'imposa, ja ho ha dit Joaquim Serra, tot i que al matí estava ennubulat, però s'imposa el sol també la tarda, però demà pluja. Per tant...
Dilluns ens ho expliquem tot a les 10 en punt. 98.1 FM al maresme a Vilassarradio.ca per internet. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassarradio, Joan Escopet i Robert Mazza.
L'actualitat local i comarcal en 4 edicions per estar ben assabentats, assabentades de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme, Joan Escopet i Robert Maza ens l'acosten a la 1 al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. 1 al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Ens inspirem per arribar a la 1 del migdia, 5 minuts per arribar a 4 ja. El Roce de Tupiel i Revolver. Revolver i el Roce de Tupiel. Dilluns ens ho expliquem tot. Sigueu feliços i que vagi molt i molt bé.
Un vaso de whisky, un hotel diferente, es más que suficiente para pensar en ti. Una noche de mayo, con el mar a mi lado. Es día tarde y tus ojos siguen allí. Y es que son ideales para perderse en ellos. Y es que uno no aprende, ni vivo ni muerto. Son las seis de la tarde, toco enfrente del puerto. No consigo escajarte de mí ni olvidarme.
Y es que no hay droga más dura que el roce de tu piel. Y es que no hay nada mejor que tener tu sabor corriendo por mis venas. Y es que no hay nada mejor que el roce de tu piel.
Esnudo frente del espejo Esperando que tú Me digas el precio No tengo muy claro si lo puedo pagar Recojo mis cosas nena Vuelvo a mi hogar Nuestros corazones laten a la vez ¿Quién soy yo sin ti? ¿Quién eres tú? ¿Quién? El ritmo de la noche viste mi canción Mejor cojo mis cosas nena Mejor me voy
que l'amor sin medida. I és que no hi ha droga més durant.
Bona nit.
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.