Les notícies de les 10.
Primer contacte amb l'actualitat. Avui a La Crònica, entre altres qüestions, parlarem sobre el Festival Floral, un certament que tindrà lloc a Vilassà de Mar i Vilassà de Dal, del 22 al 24 de maig. Es tracta de la cinquena edició d'aquest festival. L'esdeveniment amb perspectiva de gènere aplega propostes de música, teatre, dansa i poesia encapçalades per dones artistes, a més de rutes culturals i tallers.
Sota la direcció de la cantant de Vilassa de Mar, Judit Nederman, i el gestor cultural de Vilassa de Dalt, Martí Sant Climent, el certamen es consolida com una de les cites més destacades del calendari cultural de la nostra comarca, amb una programació diversa que transforma els dos pobles en escenaris oberts a la creativitat.
Aquest any, com a novetat, el certamen s'estrenarà a Barcelona amb una festa inaugural el 14 de maig a l'Espai Francesca Bonneson i comptarà amb el recital de poesia de Greta Sibling i l'actuació de Carmen Aziar, que presentarà el seu nou disc, Die Amores y Miedos. Recordem que a partir de la 1 donarem tots els detalls sobre les actuacions musicals que contempla aquest festival, que inclou aquest certamen, a la crònica, des de les 13 hores amb Joan Escofet.
El govern de Salvador ja es reuneix de manera extraordinària avui per fer un pas que fins ara el president de la Generalitat no havia volgut fer, aprovar el projecte de pressupostos sense tenir assegurat que s'aprovaran al Parlament. El govern defensa que Catalunya no pot esperar més i que Catalunya necessita pressupostos. És un pas que el president fa amb el suport dels comuns,
sis vots necessaris i amb l'aval de sindicats i patronals. Tot i que el president ha tirat pel dret, Salvador Illa insisteix que aquest divendres no és el final de res i que hi ha marge d'acord. El govern català ha pactat amb Esquerra Republicana ampliar fins a 20 dies el període per presentar esmenes a la totalitat. L'acord l'ha de validar la mesa, però busca guanyar temps per la negociació. Recordem que aquest avantprojecte, com dèiem, aquest projecte de pressupostos
Com dèiem, no tenia l'aval d'Esquerra Republicana de Catalunya. El govern català, com dèiem, ha pactat amb Esquerra, amplia fins a 20 dies el període per presentar esmenes a la totalitat, un acord que l'ha de validar la mesa. Esquerra i govern mantenen contactes diaris per intentar acostar posicions. Serà el 20 de març quan hi haurà el debat i la votació decisiva al ple del Parlament o els pressupostos es continuen tramitant o els pressupostos caurien.
Més coses. Parlem d'altres temes en aquest butlletí de notícies. Cinc candidatures es disputen la representació del sector primari en els òrgans de negociació amb el govern en les eleccions agràries que se celebren avui. Les eleccions agràries permeten elegir les organitzacions que defensaran els interessos de pagesos i de ramaders davant de l'administració per negociar els ajuts i les polítiques que els afecten. Els principals òrgans on estan representats són la taula agrària i les taules sectorials específiques
Per alguns sectors, com per exemple la fruita, l'oli o la llet, per obtenir representació és obligatori superar el llindar del 15% dels vots. El cens és de 21.373 votants. I concorren aquestes eleccions agràries, Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Arramaders de Catalunya...
Assaja, Unió, Petits Agricultors i Ramaders i Assemblea Pagesa de Catalunya, que s'hi presenta per primera vegada. El moviment Revolta Pagesa ha optat per no presentar-se i ha demanat el vot nul. Des del Departament d'Agricultura reconeixen que, després de les protestes dels pagesos dels darrers anys, les eleccions agràries d'aquest 2027 són unes eleccions clau. A les 11 més informació.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i ens acompanya al lloc de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant! Som-hi! Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fa servir més esporàdicament però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fa servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el vent. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari. Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. Nou propòsit de l'Àngels, donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant pols. Què hem de fer ara? Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
Us truca'm ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense brà, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Des del centre del teu diari, Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet. Matí de divendres ja és 27 de febrer.
recte final de la setmana i rectíssima final d'aquest segon mes de l'any. De fet, penúltim dia, el mes més curt de l'any, millor dit. El mes més curt de l'any acaba demà, per tant, diumenge ja estrenem el tercer mes de l'any, el mes de març. Déu-n'hi-do! Venim d'uns dies de temperatures agradables, fins i tot caloreta, podíem dir, a les hores centrals del dia, però la boira també es fa molt present. Això resulta ser el contrast de la temperatura de l'aigua del mar, que ara és freda,
amb el contrast de, com dèiem, de temperatura amb la temperatura ambient, perquè comença a ser, no calorós, però sí càlida. Temperatura al mar freda, temperatura ambient càlida, fa que hi hagi aquests bancs de boira i avui es fa notori, això. Són aquests núvols baixos que tenen el dia així encapotat. Volem saber, però, perquè Joaquim Serra ens deia una previsió de llarga distància...
que ens deia que de cara a la setmana que ve podrien haver-hi canvis i tornada de les pluges. Estem atents a veure si es compleix aquesta previsió. Marxem de seguida cap al centre de referència meteorològica de la comarca, servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmoresma. Des d'allà, com sempre, i Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, però sobretot de cara als propers dies de cap de setmana.
Saludem també de seguida Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vila-Sarradi, on ell cada dia fem el poc ens passa, és a dir, repassem l'actualitat i els seus protagonistes amb les notícies locals, generals, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, però de diferents anys enrere. Un dia més, pugem al DeLorean i repassem les efemèrides. Com sempre...
amb la bona música. Descobriments, avui us asseguro que farem un descobriment sensacional. Almenys estàs un descobriment per mi, eh? Si potser l'escolteu vosaltres i dieu això, ja fa anys que ho coneixem. Doncs fantàstic.
A dos quarts 12, arriba Xavi Tomàs des de l'Enxaneta Vilassà. Cuina amb història, cuina de trinxeres. En Xavi Tomàs ens prepara un plat, sempre diu fàcil, després com t'hi poses tu no és tan fàcil. Això ho fan els cuiners moltes vegades. Fàcil, però t'hi poses tu i tan fàcil no és. Però ens explica un plat i ell sempre el relaciona amb un episodi de la història. Cuina amb història, cuina de trinxera, amb el bo de Xavi Tomàs des de l'Enxaneta Vilassà.
A les 11 fem salut. Com sempre, una secció coproduïda entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassamar i el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Avui el fem salut. Parlem de les malalties dites minoritàries. Jo ho tradueixo perquè ens entenguem.
Són les malalties que pateix un tant per cent mínim de la població, se'ls anomena així, i són aquelles malalties que ni governs ni laboratoris hi posen el que haurien de posar perquè no surten rendibles. I és així de cru i és així de dur, però és així.
I en parlarem al FemSalut, amb la col·laboració, com sempre, del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut. També col·labora amb aquesta secció Establiments Sanitaris, tals com farmàcies i, en aquest cas, òptiques. I avui també amb associacions de persones que tenen familiars amb malalties...
minoritàries. A dos quarts de dotze, rebem a la Neus Colomer, ens parla de la vida des d'una versió filosòfica, perquè són molts, evidentment, són molts milions de gent i no sempre tenim un pensament ni una cultura igual, cultura en el sentit d'aquella cultura històrica. Doncs ens parla de cultures de llocs del món
i amb què ens assemblem i amb què ens deixem d'assemblar. Ens posem una mica filosòfics, o molt filosòfics, amb la Neus Colomer. A les 12, la Conchi Far, ens prepara les fake news de la setmana, les notícies que han sortit aquesta setmana i que realment haurien d'anar directament a les escombraries. I a dos quarts d'una, una mica abans de dos quarts d'una, tindrem amb nosaltres a la pianista. Ella és de Sabadell, però resideix al Maresme.
una grandíssima pianista, grandíssima persona i amb una història, o moltes històries, que són molt xules. Ens visita avui a l'estudi de Vilassar Ràdio, aquí al Parlam de Tot, la Laura Andrés, una grandíssima pianista. Dit això, l'edició d'avui la número 1, 2.307, 2.307 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom ja m'ha acabat gairebé 12 minuts per damunt del punt de les 10 del matí. Ho tenim tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Manesma. Dia, com dèiem, amb núvols baixos, amb boirat, encapotat aquells dies que més d'un dirà fa mal el cap, doncs, a resultes d'aquest temps. El sol a sortir, però, s'amaga darrere aquesta boira. Joaquim Serra, veurem el sol avui, sobretot de cara als propers dies de cap de setmana, i si en aquest cas es confirmen o no els canvis previstos de cara a principis de la setmana que ve. Joaquim Serra, tot plegat, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia. Avui tornarem a tenir una jornada estable i majoritàriament assolellada a tota la comarca, amb alguns núvols baixos que tenim en aquestes primeres hores del matí, el mares menor, que aniran marxant i durant la resta del dia només tindrem taranyines de núvols prims, de núvols alts, amb vent que bufarà fluix de component sud-oest en aquest matí com aquesta tarda. Aquest matí mararrissada, aquesta tarda àrees de mar ajol, aquí a la costa Maresmenca, situació marítima, per tant, molt tranquil·la,
I tot això amb unes temperatures que aquesta passa de nit, en conjunt, han pujat una mica. En alguns punts de la costa han arribat a baixar, però en general han estat una mica més altes i les màximes, doncs més o menys com les d'ahir, entre els 16 i els 18 graus. Pel que fa a la previsió de cara a aquest cap de setmana, demà dissabte com avui, presència d'alguns núvols, sempre poc i
res de pluges i diumenge, tres quarts del mateix diumenge passa una petita línia frontal molt desdibuixada que farà que tinguem alguns núvols una mica més compactes a primeres hores del dia però sense que arribem a tenir precipitacions aquí a la costa amb vent que tant demà com demà passat bufarà fluix diumenge reforçant-se una mica el vent del sud-oest i la situació marítima en conseqüència també ens portarà petites àrees de maró
durant la tarda del diumenge. En qualsevol cas, com dèiem, una situació meteorològica que s'ha de mantenir tranquil al llarg dels pròxims dies i així serà també de cara a dilluns, principis de la propera setmana, ja dins del mes de març. Un mes de març que arrenca, de moment estabilitat, tot i que dimarts sembla que el temps es complicaria una mica amb algunes novolades i amb la possibilitat d'algun ruixat aïllat.
Doncs Joaquim Serra, estarem atents a tot plegat, aquesta boira, aquests núvols de sortir al sol i de cara dimarts intentarem confirmar a veure si arriba aquesta possibilitat de pluja. Això serà ja dilluns, dilluns a la mateixa hora i tornaré. Per tant, Joaquim Serra, que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10 del matí. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Un moment de repassar l'actualitat, senyor Escofet. Bon dia i bona hora al teu dia preferit de la setmana. A punt de ser dilluns ja per tu. Quanta feina, quant poc sabor i tan neta que la vol el senyor rector, podríem dir, eh? No, no, no, torna-hi, torna-hi. Què has dit? Quanta feina, quant poc sabor i tan neta que la vol el senyor rector. Aquesta és boníssima. La tenies preparada des d'ahir, aquesta, eh?
No, com he vingut aquí amb unes presses... La gent no m'havia notat, eh? A la redacció preparant la crònica. Jo miro pel retrovisor i veig en Joan allà traclejant i com som a la sintonia veig que s'aixeca bé, però avui no havia dit res. Ah, no, no, pensava que havies dit... No, no, no. Amb la meva parcimònia... No, no, no, avui he dit...
Saludem, ho he dit més lent per donar-te temps. Saludem el cap dels serveis informatius de Vilassarra. Per cert, quina mandra els golla, eh? Els tenim ja al damunt. Això és demà, oi? Aquesta colla ens alliçonaran des del seu pedestal artístic, entre cometes.
I ens donaran lliçons, segurament, sobre Ucraïna, sobre Palestina, sobre l'Aist, Donald Trump... Sobre tots! Serà segurament sempre molt interessant. No sé per què no hi van els tertulians de la tele també a fer discursos allà, perquè saben de tot, també. En fi...
Jo que no ens alliçonaran, però sí que ens donarien o ens han donat una lliçó i els aplaudeixo i els apoyo. Tu em coneixes i ara parlo molt seriosament. Jo ja fa molt de temps que estic dient que ens hauríem d'aturar tots i totes els que estem relacionats amb l'esport, sobretot base, l'esport de formació. No tan sols el futbol sala, sinó futbol, bàsquet, hoquei... Però jo parlo del món del futbol perquè crec que és el món on es reuneix més...
troglodita per metre quadrat i, a més a més, aquest troglodita moltes vegades envalentonat per l'inja... per l'alcohol que ha consumit en el seu cos. Què vull dir amb això? Futbolsal s'atura després de la lamentable agressió. Portem dues setmanes seguides amb agressions als àrbits de futbolsal, en aquest cas.
Jo sempre dic que el dia que deixem tots plegats 50.000 o 60.000 nens i nenes a casa al cap de setmana, i parlo de clubs, entrenadors, federació, àrbitres, absolutament tots els nens a casa. Aturats. Aturats, fins que regulin l'entrada de troglodites, en molts casos amb alcohol bastant, bastant alcohol envene a la sang.
això no passarà. És a dir, fotem les normes clares. Vostè es posa amb l'àrbitre, vostè pega l'àrbitre, vostè no pot entrar en un recint esportiu perquè no està educat per fer això. Es queda a casa seva, a la cova, i va fent dibuixos a la paret, que és el que ha de fer. Un troc l'edit ha de fer això. El futbol sala ha aturat. Jo fa molt de temps, i a més a més, he dirigit des de les xarxes socials tuits a la federació. La federació...
Parla molt, s'omple la boca d'això, però realment els àrbits estan completament indefensos. Bans pels camps no tenen cap mena de companyies. Sort que en alguns camps coincideixen diversos àrbits i fan una mica de front comú, però fins que 50.000 o 60.000 o els que siguin nens i nenes no es quedin a casa i fins que la federació actuï, aquests troglodites no els deixen entrar en un recent esportiu, això passarà. Felicito els del futbol sala.
Suscrivim totalment les teves paraules i, a més a més, des d'aquí, petició, no és la primera vegada que ho fem, que en aquests recintes esportius els bars no tinguin alcohol. Ja fa molt temps que ho dic i segurament seria... No, no hi ha alcohol, només hi ha nens i nenes, una qual cosa. Doncs jo, sincerament, prohibiria l'alcohol en els bars dels camps de futbol, pavellons de bàsquet, etcètera, etcètera.
completament d'acord. Dit això, sí que ens han donat una lliçó, ells s'aturen, la resta no s'atura, ja ens ho trobarem tot plegat. Senyor Escofet, què tenim avui? També ens ha donat una lliçó el teu bon amic, el Papa Lleó XIV, que mai te'n recordes del nom.
És un home que manté un perfil baix, però ens ha sorprès des de Vatican News, les notícies del Vaticà. Vatican News! Avui no tenim el tot Badalona, però sí que hem anat a buscar el Vatican News, que el papa Lleó XIV demana als capellans que no facin servir la intel·ligència artificial per preparar misses i sermons.
M'estàs dient que... Prepara'm el sermó, saps què peté? És a dir, això ha arribat a la cúria vaticana. És a dir, Jaó XIV... Si és... És a dir, si fa aquestes declaracions, vol dir...
Que algú les fa servir, clar. No, que algú no. Que comença a ser ja... Tendència. Clar, segur que no s'ho repassen i fan el sermó i van llegint i benvinguts a la missa, ja no diuen ova, diuen benvinguts a la missa de Santa Coloma de Cervalló. Santa Coloma de Cervalló. Clar, el papa Déu ve dit, costi, aquí passa alguna cosa. Sí, sí.
doncs demana al xat GPT en aquest cas que en fi que la reservin en tot cas per altres coses ell diu, lleó 14 que com tot la musculatura del cos doncs el cervell n'és un més i que si no el fan servir en aquest cas els capellans doncs això pot afectar també la seva capacitat en una manera entenc jo de picada d'ullet
A dir, home, que els creguin una miqueta, eh? A veure, fem una cosa. Espera't un moment, eh, Joan. Xat GPT. Ja estic a dintre del xat GPT. Li dic... Hola, perquè jo soc molt educat i dic hola.
Em pots fer un sermó per la missa d'11? Sí, però argumenta que, clar, que estem en temps de quaresma, que segur que els sermons o el text de l'Evangeli que es llegeixi, segurament aquest diumenge anirà al voltant d'aquesta perioba d'abstinència de la comunitat catòlica. Esclar, et proposo un sermó per la missa a les 11 en temps de quaresma, amb to proper però profund, pensat per una assemblea diversa, famílies, gent gran, joves...
Estimats germans, germanes, som en temps de quaresma, un temps que l'Església ens regala... Podríem posar, perdona, algun tipus de Can Gregorià, de fons, per il·lustrar aquesta improvisada missa de les 10.22, si ens escoltes en directe. A veure com seria. Podríem comprovar-ho diumenge. Atenció. Can Gregorià.
Això li diuen a... Vinga, va. Vinga, li foto. A veure com quedaria. Oh! I una mica de veu així. Ja ho veig, ja ho veig, eh? Som en temps de quaresma. En temps que l'Església ens regala cada any perquè ens aturem i aturar-se. Avui és gairebé un acte revolucionari. Això és, atenció, el sermó que ens ha posat el Chachepet, eh? Segueix, no és un temps trist, no és un temps per complir unes pràctiques religioses, és un temps per tornar a estimar millor.
Que fem de juny no és només per deixar de menjar alguna cosa, és per preguntar-nos de què depenc massa? Què ocupa el lloc que només Déus hauria d'ocupar? Hòstia, i segueix, segueix, i segueix, eh? És paraules, Déu. És, és, i acaba dient, acaba dient, hòstia, que bo. Sense ànim de fer de burla, eh? És paraules de Déu o paraules d'intel·ligència? Déu, que quan arribi la Pàscula no sigui només una festa al calendari, sinó una experiència real de vida nova dins nostre.
Amén, amén. Però escolta, que no... En sèrio, que ningú s'enfadi, que no es burla ni molt menys, que és un tema que el Vaticà ha demanat, el Papa de Roma ha demanat als capellans que no facin els sermons en Xaqe Peté. Hem posat Xaqe Peté, em tens a Quaresma per la missa d'onze i aquí el tens.
Tens feina feta, ja, eh? Hòstia, tu... El diumenge et pots dedicar a altres activitats, eh? No cal anar-hi, ja. Agafa xagpt, imprimir, i vinga, ja ho tens. Però ara estem aquí molt jajaja, però, no sé, m'ho invento. De les més de mil parròquies que hi ha a Catalunya aquest cap de setmana... Algunes? I tant, algunes! Algunes? I tant! Ja, ja, ja...
Que fort, no? No m'ho havia plantejat mai, eh? I el Papa Lleó XIV... Està indignat, l'home. Deixeu de fer servir el xat GPT. El Papa Lleó XIV ha posat al xat GPT com puc renyar a tots els capellans perquè no facin servir intel·ligència artificial. Que bo, eh? És espectacular, eh, Joan? El Papa GPT. Sí, senyor. Va, més coses, Joan. Ha tornat a desaparèixer un nom que segurament és un animalò simpàtic
Però que tots i totes ens posa la pell de gallina, eh? El pangolín. El pangolín? A l'aeroport de Barajas han interceptat 15 pangolins morts dins de... En fi, d'unes maletes, una passatgera d'Etiòpia, doncs volia entrar-los, en aquest cas, a la capital de l'estat espanyol, eh? En volt callats estaven...
amb plàstics i els cadàvers dels animals morts, que a més a més és una espècie absolutament protegida, un pangolín que segurament algunes religions o pràctiques parlen de la propietat de les escates d'aquest animaló, que es va posar també molt de moda. Hi havia pangolín 1, ratpenat 1, un empat de cara al Covid. Anem jugant, anem jugant, anem jugant.
Sort que l'Olivera entra per primer cop en aquest magatzem de llavors de Noruega. M'ha apassionat la notícia a Noruega, això és cert. Sí. Hi ha uns enormes diputats. El que m'ha sorprès és que no hi hagués l'Olivera abans, eh?
Hi ha uns magatzems enormes, en alguns documentals es pot veure, que es conserven llavors de totes les espècies vegetals de la Terra, de totes, en cas que hi hagués alguna mena de crisi, que no es perdessin, no? I l'olivera ha entrat, i em sorprèn molt, un arbre absolutament mític, de tradició mediterrània, que no hauria estat ja en aquest magatzem de...
de Noruega, eh? Però pensa que l'Arbequina, l'Oliva Arbequina, que com el propi nom indica, d'Arbeca, Arbeca Lleida, va per tot el món, eh? És a dir, clar, l'Olivera és un arbre... Sorprèn que els amics noruecs, doncs, ells tenen aquest magatzem envoltat d'aquest permafrost, que és aquesta capa gelada, soterrada de la terra...
I, en fi, tenen una capacitat per allotjar 4 milions i mig de mostres d'espècies vegetals. Em fa molta il·lusió l'olivera, que és personalment un arbre que em cau molt simpàtic. I car, és car, eh? I és car. A bona olivera, eh? Doncs també canviem de tema i parlem de Josep Vallverdú. Josep Vallverdú és un escriptor que ha decidit retirar-se de la vida pública als seus 103 anys. Ah!
Creu que ja... Tota la vida per davant, eh? Ja ho ha fet tot i ara vol viure els anys que li queden d'una manera sempre més agradable. I ha fet un acte per posar punt i final de la vida pública. Sí, sí, clar. Els 103 anys ja ho ha fet tot aquest home. Tot el que em queda ho faré sol. Clar, clar. I què ens ha fet Josep Vallverdó? Doncs, en altres coses, ens ha deixat la mítica sèrie del roballó...
Aquell gosset, oi? Sí, simpàticot. 103 anys, eh? O sigui, no intentem entrevistar en Josep Vallverdó perquè s'ha retirat de la vida pública. Oficialment té 102 anys, eh? El 103 els farà el 9 de juliol, que pràcticament el tenim al costat, Joaquim Serra i ens fan les cròniques del temps del 9 de juliol, però ell ja diu... Per dir el 9 de juliol plego, eh? Té una entrevista, aquest home. Home, una entrevista i tant. Ara que es jubila... Sí...
Ara que estarà tranquil. Molt bé, molt bé. Escolta, ens fa molta il·lusió que la gent sigui així d'activa amb 103 anys. O tant de bo. Tant de bo puguem dir tu i jo amb 103 anys. Escolta, jo em retiro, eh? Va, més coses, Joan. El nostre bon amic Rubí. Sí. Entrenador de...
Almeria, eh? Saps qui serà el seu nou jefe? Sí, amb un 25%, eh? El seu nou cap? A T, Cristiano Ronaldo ha comprat un 25% d'en Rubi. Sí, senyor. En Rubi és 25% d'en Ronaldo. Sí, senyor. Cristiano Ronaldo, eh? Sí, sí, en Rubi i en Ronaldo. El crac de Madeira ha comprat un 25%.
de l'Almeria, en virtut de les bones relacions que té amb els dirigents del club saudita en el que ell està, en l'Almeria, que és ara mateix tercer classificat de la segona divisió espanyola.
També ahir ens surt al Parlament, perquè s'estava debatent part dels pressupostos quan va caure un parell de llàgrimes de vidre de la llum central. Van caure sobre uns escons que...
Estaven buits, això no és notícia, sempre estan buits, és a dir... Era difícil que caixi al cap del CUP. La possibilitat que fes mal algú era nul·la, però tot això passava quan Dani Cornellà, que és de la CUP, doncs estava fent el seu speech. I en Rull, Turull, Turull, Turull, anava dient, escolta, parem, i ell anava dient, però on t'ha caigut, això? A veure, on t'ha caigut, això? Hauria estat pitjor que hagués caigut al bar. Sí, senyor. Allà sí que hagués hagut. Allà hagués hagut. Desgràcies personal. Sí, senyor. Va, entrem al Dilorecho.
Doncs entrem al Dilòria, fem una versió una mica més... Sí, expressa. Expressa, eh? Traiem, doncs, algunes històries i ens en anem cap al 1961-27 de febrer. Sortia el primer LP d'Areta Franklin. De qual, ens repesquem aquest Won't Be Long.
És impressionant, aquesta dona és que és una... Molt bé, què més? I seguim amb una curiositat d'Areta Franklin, perquè també quadra amb el temps. L'any 1998 s'estaven celebrant els Grammy als Estats Units. Havia de cantar Luciano Pavarotti al Nessun Dorme. Es va posar malalt Pavarotti segons abans que ell intervingués.
I entre el públic hi havia una tal Aretha Franklin que va dir, eh, eh, que el Luciano és malalt, jo canto. I va pujar a l'escenari i va cantant, és un dorme.
Jo avui he fet el descobriment de l'any musical, eh? Busqueu brutal, perquè, a més a més, Jaume, aquesta senyora no s'ho havia preparat. Ella anava de públic, a lo millor algun premi rebia, etcètera, etcètera, però interpretar aquesta àrea de poquini, sabent-te-la...
I ella no podia, perquè Luciano Pavarotti va anar a cantar, és a dir, no és allò que digui no podré ser-hi, no, no, era a la sala i no va poder perquè es trobava malament. I l'Areta va dir, eh, eh, déjame mi, dame el micro. Quina història més bonica. Va, no som dorm, que ningú dormi, Jaume. 1971...
Arribava l'àlbum Pèl de Janet Joplin amb el seu número 1, aquesta bonica cançó d'ella i en Bobby McGee, eh? Cançó escrita per la que va ser durant un temps la seva parella, Chris Christopherson, que ens va deixar, eh? Aquell home amb aquella barba blanca. Doncs ella i en Bobby McGee. Bobby's came to me. We sang every song that driver knew.
És impressionant. Número 1, per cert, que ja no va veure, perquè va, desgraciadament, va morir mesos abans del número 1. No és que vagi finent, no. És que vagi finent. És que va extraordinari! Mira, mira, mira, ara que ve, ara. Aquí has tocat peça, aquí has tocat fibra, eh?
Sí, perquè estàvem parlant dels Grammy abans amb Aretha Franklin substituint, amb el dorsal 16, va entrar substituint Pavarotti, que s'havia lesionat. El calentament, es va lesionar l'escalfament. Les cordes bocals. I què? Doncs dominava 1980 Gloria Gaynor amb aquesta preciosa peça.
I will survive! Quina història té la grandíssima Gloria Keynor. Podem veure un documental, si voleu, a través de Netflix. A Netflix veieu un gran documental. A més a més, en el marc del 8M, també, que és un himne molt apropiat per aquestes dates.
Més coses, Joan. I any 84 sortia l'LP de la reina The Works. Oh, treballs. Moltíssimes cançons a dintre, com per exemple Radio Gaga i altres dins d'aquest LP. Nosaltres destaquem un altre himne, eh? Brutal.
Tanquem DeLorean, Joan. I tanquem DeLorean l'any 1999 que dominava el món. Britney Spears. Joanet, una altra vegada. Baby, one more time. Avui no sabia què triar, però mira, em quedo aquesta.
I arriba d'anés un dorm a Mareta Franca i aquesta història tan bonica que ens has escoltat. Un al migdia 3.57 de la tarda, Joan. Doncs recuperarem les rieres del Maresme, el pla del Consell Comarcal del Maresme, que el pla director ha acabat d'aprovar, que regirà 65 rieres del Maresme, 10 de les quals a prioritària actuació, i dins d'aquestes 10, en tercera i quarta posició, la riera d'en Cintet i la riera de Cabrils, el seu pas per Vila-Sà-de-Mar. Més temes, eh, també...
Una a la migdia, 3.57 de la tarda. Farem ara un Pavarotti amb una Areta Franklin. Vinga, va. En Xavi Tomàs et substitueix, però ja. Però directe, eh? Directe. Doncs recordem que la vida pot ser meravellosa.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per saludar el senyor Tomàs.
Ja us demano disculpes abans d'hora, perquè saps aquelles vegades que tots ens enganxàvem al riure? Doncs ja sé què passarà avui, perquè just abans, quan estava sonant la publicitat, amb el senyor Tomàs estàvem parlant...
I clar, ja m'ha entrat el riure. Senyor Xavi Tomàs, Enxaneta Vilassam. Un dia, bona hora. Un dia, bona hora, Jaume. Com estàs? Què tal? Què passa per aquí? Molt bé. Molt content d'estar aquí a la ràdio. Si ja comencem rient, ja... Home, això se lo podria... O a més o a menys. Escolta, això és teràpia. És terapèutic, això. De fotre's un riures. I això sempre ho veurem amb en Joan Escofet, que a vegades el poc ens passa. Hem de parar. Hem de parar literalment.
Perquè, doncs, no podem. Això ho he vist jo en directe, de moments gloriosos. De corta a corta. I la gent deu dir, i per què ara es foten a arribar aquests? No, no, potser no entenen res, perquè hi ha silencis estranys. Sí, sí, sí.
Ens ha donat per la imitació, avui. Abans, quan estava sonant això, en Xai m'ha dit... Prepara aquestes músiques, ens ha donat per la imitació. Hòstia santa. I ja està. A veure si ens animem i... Escolta, cap problema. Per ser, abans que se m'olvidi. Felicitats a la gent de l'Enxaneta, restaurant L'Enxaneta, perquè un dia, fa molts anys, els hi vaig dir... Si feu cargols, si feu cargols, em teniu guanyat. I l'altre dia vaig anar a dinar. El menú del dijous passat...
i em van deixar provar els nous cargols que tenen a la carta. A costat, eh? A costat. Espectaculars. Home, fets de la brasa així, el gustet a fum, perquè mira que el cargol és agraït. Jo diria que com el musclo són de les coses més agraïdes perquè agafi gustet a brasa. Espectacular, eh? I de veritat ho dic, espectaculars. Per tant, felicitats i gràcies per fer-me cas. Bueno, Xavi, doncs escolta, anem ara mateix a la cuina amb història, cuina de trinxera.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Sí, senyor. Doncs què fem avui a cuinar amb història? Mira que sempre ens posem molt seriosos. Aquí a vegades ens fiquem massa seriosos. Jo soc culpable, però avui serà impossible. A mi és un tema sèrio, però avui serà impossible. Avui anem a fer una cassoleta i ho dic molt sincerament. Jo sé que aquest plat l'hem fet com 40 vegades en aquesta secció, perquè al final són tot versions del mateix, però al final quan un fa el que li agrada, sense voler, la cabra tira al monte, o el cabra en tira pel bar. Pel bar. Exactament.
I acaba passant això. Doncs avui farem una cassoleta de corrida. Cassoleta de corrida? Sí, sí. Una cassoleta de corrida. O si no en català, doncs un pastís de correbous. Ah, de correbous. Molt bé. De corrida de toros. No, no, vale, vale. Jo dic, escolta, jo, com que tot es fa...
O sigui, de correbous, eh? Avui va la cosa de... Saludem els animalistes o no cal, encara? Home, i tant que sí, sempre. Saludem els animalistes, que sempre estem al seu cantó. Sempre al nostre lado de la trinxera. Sí, senyor. Però bueno, però...
És carn? Mengem carn nosaltres? Sí, sí. Una cosa és... No, no, no. O sigui, fer mal als animals perquè sí, no. I després ho parlarem, però alimentar-nos, doncs, sincerament, ho sento molt. Ho hem de fer. Sí, ho hem de fer. Estem dissenyes per això i sempre la lluita per la dignitat animal, però nosaltres aquí avui tirarem de carn.
Vinga, va, com sempre. La cassoleta de correbous, va. Cassoleta de correbous. Començarem, a veure, això seria perfectament fàcil fer-ho amb cart de cua de bou. Però després, quin problema té la cua de bou? L'únic problema que té la cua de bou és que té molt d'ossos. Nosaltres agafarem...
Una carn, òbviament, és un plat que està inspirat en els plats de les corridas de toros, de les que parlarem després, dels toreos i d'aquestes històries. No farem servir carn de toro, òbviament, però farem servir la carn més semblant que tenim al nostre vasque, serà carn de vaca.
Podríem tirar de vedella, però en la vedella sempre ens faltarà gust. Sempre que pugueu, anem a buscar carn de vaca, d'animal adult, d'un animal que hagi sigut mare, que tingui més de 5 o 6 anys, i aquí tindrem una mica aquesta furtó, aquesta intensitat de sabor, que buscaríem sempre una carn de toro. Pensem que un bou no és un toro, és una altra cosa, la carn de bou és extremament cara, la carn de toro és extremament difícil de trobar, doncs tirarem per la vaca, que està molt més estesa i és molt més fàcil de trobar. Doncs agafarem dues o tres galtes de vaca.
Ojo! Un quilo i mig de magre. Al final ens ha de quedar. Això, aneu a la vostra carnissera o carnisser de confiança i li dieu, escolta, vull galta però de vaca. Ell, ella us ho trobarà, val? Al final que tinguem 1,5 quilos de magre, vol dir això que haurem de tirar entre 2 quilos, perquè la galta té una capa de pell i una capa de greix que haurem de treure, que també li podem demanar al carnisser que ens la tragui, val?
Comencem per aquí. A partir d'aquí, la resta, facilíssim. De dos a quatre pastanagues, dos talls d'api, dos branques d'api, dos o tres cebes, tres o quatre grans d'alls, mitja cabeça d'alls, dos porros, un tub d'aquests de pasta de concentrat de tomàquet, que venen a tot arreu, pasta concentrada de tomàquet,
Farem una cosa que ja hem parlat en algun moment d'aquesta secció, que és un boquet garní, que és un concepte francès per dir un farcellet d'herbes. Això ja ho venem, ho tenim del mateix de la Dani, mateix ho tenim, un farcí d'herbes, aquests, per fer un rostit, que ve una mica de farigola, ve una mica de romaní, ve una mica de sal, el que sigui, com es diu això, llorer i tal, doncs això, un farcellet, sal i pebre...
Farem una cosa amb mantega i farina, així que necessitarem una mica de mantega i també de farina. I després, pel gratinat, farem 3 patates, 3-4 patates, una mica de nata, nou moscada, formatge per gratinar, una ampolla de bon vinegre, això sempre. Ho catalanitzarem, aquesta recepta, perquè és una recepta que tira més cap a Cordova i tot això, doncs la catalanitzarem fent una picada nostra, una mica de ballana, ametlles, una mica de pa torrat, xocolata que no ens falti, un polsim de canyella i brou, brou de carn.
Amb això ja podem començar, què et sembla?
Home, aquí tenim matèria, eh, per fer... Sí, sí, m'està entrant calor, i no de la calor que fa aquí, que també en fa. Que també en fa, sí, sí. Jo també, dient-ho, dient-ho, i això fa xup-xup, eh. Sí, sí, sí. No és fit, no és fit. És fat, és fat. Va. Vinga, va, comencem per la preparació. A veure, el primer, el que hem dit, va, anirem al carnisser, carnissera, el que ens estima moltíssim, i li demanarem les galtes. Li direm, mira, ja que hi ets, agafa-me i treu-me la pell, la pell de la galta, perquè...
Hem d'entendre que això, segurament heu cuinat galtes a casa, ja sabeu de què va el tema, però normalment cuinem galtes de porc. La galta de porc té una pell que és molt fina i pràcticament és inapreciable i no molesta quan la cuinem, però la galta de vaca és molt diferent. Aquí sí que li hem de treure aquesta pell. Amb aquesta pell se'n va molt de greix, aleshores o ho podem fer nosaltres a casa o li podem demanar al carnisser que ens ho faci.
La carnissera, aleshores, ells els hi retiraran aquesta pell, però li hem de dir que ens la doni, perquè la farem servir com a iniciador del nostre rostit, d'acord? Aleshores, reservarem aquesta pell i ja li podem demanar que ens dasoci la galta i ens la talli, a deu ets, o això, o ho fem nosaltres a casa, cap problema, d'acord? Però per la recepta agafarem una bona cassola, una bona paella ben grossa, que ens hi capi, que en ingredients, i aquí marcarem primerament, abans de tot, la pell.
Aquesta pell té molt de greix, aleshores farem amb un foc mig i marcarem aquesta pell. Què començarà a fer? Començarà a suar, començarà a deixar l'oli. Aquest oli, aquest greix, és el que farem servir en comptes de tirar-hi un oli d'oliva, el farem servir per iniciar la nostra cocció, el nostre rostit.
Aleshores, quan deixi ja anar aquesta pell, comenci a enrossir, amb un foc mig, ens comenci a deixar anar tot el greix, retirarem, ja no reservarem, ja no la volem per res, la retirarem, i aquí marcarem els nostres deuets de galta. Prèviament, salpebràs, hi tirarem sal, hi tirarem pebre, i els començarem a marcar. Volem un foc mig, perquè no volem que se'ns cremi, però sí que volem que quedi ben enrossit. Aquí és important treure els colors, ja ho sabeu, que nosaltres volem que caramelitzi aquesta superfície, volem un bon efecte mallar.
Penseu que com una galta, i és una galta de vaca, li costa molt de coure, no patiu, que no se us passarà. Marquem fort, que tingui un bon color, un ben enrossit per tots cantons, i retirem. Ara ja, ja tenim aquí, se'ns haurà quedat una mica enganxadet al fons de la paella o de la cassola, tindrem tot aquest greix, aquí marcarem les nostres verdures. Farem un sofregit. Aquí tirarem de les dos o tres cebes que farem servir, doncs en tirarem una, farem també les pastanagues, farem també l'api, així tallat una mica...
Borda, no hi ha cap problema, pot ser una mica gruixut, i ho marcarem tot també perquè comenci a caramelitzar, comenci a enrossir i es comenci a estovar. Un cop això ja ho tenim ben estovadet, tirarem la pasta de tomàquet, farem així que... Tiro la pasta de tomàquet... Vaig a punt any, eh? Sí, sí, jo et veig molt concentrat, ja t'he vist molt concentrat.
Farem que tot faci una mica de xup-xup, tot plegat, i quan està tot barrejadet, hi tornem a abocar la nostra carn. Un cop aboquem un altre cop la nostra carn, dues voltetes, i ara sí anem a desglaçar. S'aconeixeu, oi, el terme desglaçar? Tu te'n recordes? Has desglaçat molt cop? Home, i tant!
Què vol dir desglaçar? Doncs quan ens ha quedat tot aquest xup-xup de fons, per això no hem pujat el power al tope, perquè no se'ns cremi el fons de la paella, però sí que ens ha quedat una mica enganxadet. Aquest una mica enganxadet no heu de patir, perquè ara amb el vi negre el desglacem, l'arrenquem de la paella amb una pala de fusta, tocant sempre el fons de la paella, doncs anirem arrencant tots aquests sucres, tots aquests sòvors que s'han quedat enganxats al fons de la paella.
Quan els hem reincorporat un altre cop aquí al suquet, ja tenim la paella que llisca bé, ara sí, ara és el moment de tirar-hi el brou. Tirarem el litro de brou, preparar un o dos, millor. Si el teniu prèviament escalfat, allò amb una mica de temperatura, millor perquè no ens talla la cocció, anirem més ràpids. I ja està, simplement és que comenci a arrencar el bull, li podem donar power perquè arrenqui el bull, i un cop ja el tenim amb el bull arrencat, ojo!
Baixem el foc i xup-xup. La galta de vaca, si demana una cosa, és temps. Ho sento, però aquests plats de casqueria, de parts innobles, demanen temps. No fotem en 10 minuts, no es pot, no es pot. És impossible. I mira, et diré que en una horeta una galta de port la tens feta, però la de vaca no. Si la vols ben feta, senyores i senyors, aquí ens enfrontem a mínim 3-4 hores de xup-xup. Sí, senyor. Sí, senyor.
Sempre, que no ens falti de brou, si veiem que està consumint molt, que anem molt baixos de caldo i tornem a afegir, sempre que estigui calentet perquè no està llet de cocció. La Mireia, oient del programa, envia un WhatsApp. Què ha dit? Diu, per què estàveu rient? Encara no ho he explicat. Tranquil·la.
Tranquil·la, ja tenim temps, no? Sí. Home, sí, sí, no patiu, no patiu. Vinga, va, que això ja està fet. Això és d'aquestes coses que quan ja ha fet xup-xup, ja tot el que queda a l'altre és una... Ja està. És una payassada, eh? Ja està. Això ja ho tenim fet, val? Quan la carn quedi tendra, heu de treure'ls de ueig, heu de veure... Necessa res de metxulaportes, no? Sí, de criptopsi, és una banda... Després pots ficar una cançó, si vols, criptopsi.
Em puc imaginar, no? Home, jo empavo amb una motoserra a la mà. Sí, serà molt matinal, aquesta cançó. Què ens passa? Ens hem de recuperar, parlar amb l'Underground. M'encantaria, sí senyor. Sí, ho hem de fer, ho hem de fer. Bé, doncs això, quan ja la carn ja està tenda, que heu de veure, que heu de fer aquests tallers de carn i se us desfan a les mans, té una quantitat de gelatina increïble, quasi diria més que la cua,
Doncs ja quan està això que ja es desfà, ho retirem. El colarem a aquesta carn, perquè ens quedarem amb el brou, el deixarem aquí a part el brou, i la carn l'esmicularem. Farem com el pulet. Sabeu el pulet porc? Sí. Tot és pulet. Nosaltres ho podrem fer, però ho hem de poder fer tan tendre que ho podem fer amb les mans. Doncs això ja ho reservem. Ara ja anem a la part final d'aquesta recepta.
agafem una paella, piquem els porros i la ceba, els sofregim amb una mica d'oli d'oliva, quan ja han agafat una mica de... s'han estovat una mica, no cal caramelitzar, no patiu, quan ja s'han estovat, hi tirem la carn, aquesta carn que en fem nosaltres, ja tot parregedet, i aquí li afegirem una cosa...
que és un concepte francès que és per espacir. O sigui, hi ha gent que fa servir maicena, els francesos fan servir la Bermaine. La Bermaine és una barreja de farina i mantega. Funem una mica de mantega, 65 grams de mantega, per exemple, 65 grams de farina, ha de ser un 50-50, quan la mantega està fosa li tirem la farina i fem una pasteta. Aquesta pasteta és una espacita
és un espessant natural, i ben maco i ben bo. Doncs li tirarem a la carn, i això ja veureu que emulsiona, que agafa una textura molt brillant i molt maca, doncs això ja pràcticament ja ho tenim. Això ja només què ens cal fer? Ho fem amb un fons de cassola, per anar a gratinar, i farem un puré de patata. N'hem fet mils de purés de patates aquí. Una versió molt ràpida i molt fàcil, i que no l'heu fet mai, segurament. Agafeu una...
una planxa, un ferro, com per fer els cargols, i hi fiqueu una capa de sal tota per sobre, sal d'aquella gruixuda, i hi fiqueu tres patates a sobre. Sense més. Les punxeu les patates. Les fiqueu al forn. 220 graus, 20 minuts. La patata absorbirà la sal que necessita del fons i quedarà com si l'hagis bullit, però sense perdre gens de sabor. La pelem, la trinxem, una mica de nova moscada, una mica de mantega, volta, volta, volta, nata, i ja tenim un pur de patata.
Agafem la nostra cassola amb tota la nostra carda de bou, amb tot el nostre brou que li hem tirat abans, ho cobrim d'aquesta puré de patata i tirem formatge per gratinar, fotem el forn a tota la temperatura que us doni la gana, que allò ja està més cuit que recuit, i quan caramelitzi, quan quedi gratinat i ben bo, ja ho podeu treure a servir i gaudir com unes bèsties. Encara n'he esmorzat avui. No, sí, sí.
Bé, òbviament no ens oblidem que havíem tirat la xocolata, o sigui que en aquest pas final hi tirem la picada, la nostra picada catalana, la nostra ballana, el pato torrat, les nostres ametlles i una mica de xocolata. Xup, xup, volta, gratinar i a gaudir. I som-hi. Sí, senyor. I som-hi.
Espectacular. I aquest plat, a veure, Xavi, amb quin episodi de la història el podem... el podem lligar? Perquè avui em tens perdut, a mi, eh? Tinc una mica perdut, no? Avui què és? Xavi, quin dia és avui? Avui és divendres 27 de febrer. 27 de febrer. De 2026. De 2027, doncs... No, 26. 26, bueno, podem repetir pel segon any. Exacte, l'any que ve també val, avui. Ja està, eh? Recordeu-vos que aquest programa...
a dissabte, em sembla. Refrito. Bueno, és igual, però ja alguna cosa farem. 27 de febrer de 2026. Doncs, avui, fa... Hòstia, ara he de restar. Espera, espera. Digue'm, digue'm. Quin any era? 1916. 1916? Home, doncs fàcil. 90 anys. Home, no. 99. 110.
Hòstia, avui fa 110. 110 anys. Del 1916 fa 110. Avui, senyors i senyors... Hòstia, que malament que estic. Fa 110 anys que es va inaugurar la Monumental de Barcelona. Què dius ara? La plaça dels toros. La plaça de toros Monumental de Barcelona.
Y de aquí veo un rayem, ¿no? Llega el segundo de la tarde, el morlaco. Llamado Margarita. Pitonarro, se llama Pitonarro. 340 kilos de animal de puro músculo. Con Antonio Benvenida. Y el cordobés.
Hòstia, 110 anys. El Rafiki. De fet, hi havia dues places, eh? El Tomasete. Qui era? La Monumental i les Arenes. No, i hi havia una altra més. Què dius ara? La setmana que ve, que ens diguin com es deia... El primer que ens digui el WhatsApp. Com es diu l'altra plaça barcelonina? Sí. A què el convidem? A un esmorzar l'enxanet. No, esmorzar no, que ja no fem esmorzar. Perdó.
Un menú a l'enxereta! Sí o no? Clar que sí. Un menú a l'enxereta. Com es diu la tercera plaça? La tercera gran passa de Barcelona. Les arenes i... Dónde estaba el cuarto de la tarde, el Morlaco!
També et diré que la Serena... La Serena, no. La Monumental va ser l'última gran plaça que donava cabuda a 24.000 persones. Sí. O sigui, espectadors. I va ser la gran plaça que va rivalitzar amb les places més grans de toros de tot Espanya. Va.
El de les tres grans, que eren les Ventes de Madrid. Les Ventes, la Maestranza de Sevilla. Correcte, i la Monumental de Barcelona. A mi, menys mal que allò s'ha convertit en un recinte de concerts i festes, es foten allà, perquè a mi, què vols que et digui? Menys mal, tu ho has dit. Nosaltres, ho hem dit abans, nosaltres abuguem, o jo personalment, pel consum natural del que som, com a animals que som, que som omnívors, som carnívors facultatius, el que vulguis,
i mengem carn, però tot això, tota aquesta pel·lícula dels toros i demés, que és una tradició mitjabal, escolta, abans també hi havia guillotines, i també podíem matar, hi havia juicios a primera sangre, i hi havia coses que han quedat molt enrere, per què serà? Doncs perquè potser són coses que ja no pertanyen al nostre temps, no? Com pot ser que encara a dia d'avui hi hagi gent que reivindiqui aquesta història dels toros?
Per cert, l'emparito roca l'hi passava a fer cent anys, eh? Ah, sí? És del 1925, això. Emparito roca. Això es diu emparito roca. Jo no. I què, i què? Explica'm, explica'm això, que m'interessa molt. Que jo això dels toros... No, no ho he visclar mai, no? No, no. Tampoc ho he visclar, eh? He menjat carn tota la vida, eh? I una cosa no quita la otra, eh? I a més, a mi el San Fermín, les corridas de San Fermín, el que és l'encierro, a mi l'encierro m'agrada. La corrida no, eh? L'encierro. Sí.
Jo ho puc entendre i tal. I aquí a Catalunya hi ha una tradició de correbous que encara es manté, a mi em fa molta mandra. I los embolaos i aquestes coses, a mi em fa una mandra... Amb els toros embolats fan... Ho sento, eh? Però a mi em fa una mandra brutal, vull dir. I allò que feien allà per les Espanyes és que no vull dir noms i tal, d'allò d'anar amb els cotxes embestint toros allà amb llances i demés. Ho has vist, això? No, per sort no. No? Hòstia, això és complicíssim, també. Per sort no. En fi, en fi.
Doncs volíem donar-li un caràcter festiu, però el més important, sempre estem anant a l'arrel de les receptes, és, s'ha d'entendre, la recepta de cua de bou, de cua de toro, perdó, la típica recepta és una recepta que ve de Córdoba, procedeix de Córdoba, i on neix aquesta recepta? S'ha d'entendre que a les places de toros, a les corridis d'aquestes coses, el...
El promotor, un carnisser dels més importants, el que tenia el restaurant més maco d'allà de la ciutat, no? Eren els que s'emportaven les parts més nobles d'aquest animal, un cop l'havien finiquitat, no? El torero havia fet la seva feina i tal. I què es rebutjava? Doncs, com sempre, es rebutjaven els talls més innobles, que és la casqueria, són les orelles,
el rabo i les vísceres. Sí, la cua, eh? La cua. Doncs tot això és el que sortia per la part de darrere. Sí, la cua i l'altra cua, potser, també. El que sortia per la porta del darrere... El mor la quito! Exactament. Això és el que esperaven les dones, les dones de Còrdoba, les dones de casa de Còrdoba, és el que esperaven, no? Doncs que els donessin les sobres. I amb aquestes sobres, amb aquestes...
sobres, com diríem això? Sí, amb el que s'obre. Amb el que s'obre, sí, doncs això és amb el que s'havia de cuinar. Normalment no s'havia de cuinar per dos, per tres, s'havia de cuinar per 20 o per 30. I aleshores, com fem que aquestes cars, que són tan innobles, les allarguem i fem unes...
uns guissos i unes històries, que ens donin el màxim, fent aquestes coccions tan llargues, amb aquests potipotis i de més. Aleshores, d'aquí neix la tradició de fer aquestes orelles, d'aquesta cua de bou i aquestes coses que tan d'alegria han donat a la gent més, ja ho diré,
Més humil, més humil sempre. Doncs al final la gran cuina neix d'aquests petits moments, d'aquests petits forats on podíem fotre a caixalada de les restes dels més rics.
Ese toro enamorado de la luna, que deia aquell, eh? El morlaco, també. Morlaquito! Sí, senyor. Escolta, Xavi, m'ha agradat molt la història d'avui. Tinc un rànquing de noms absurds de toreros. Jo també tinc coses a dir-te avui, eh? Sí? Ah, sí? Sí. Té sobre toreros i toreros muertos i tot això. Ah, molt bé.
A veure, a veure si tu saps com es diu... Mira, noms de toreros. El Divino Calvo. Que te'l coneixies? No. Jo tampoc. El Gitanillo de Triana. Aquest sí. Ole. El Cordobés. Aquest sí, home. Aquest jo crec que era... Antonio Díaz del Cordobés. Sí, la versió de torero era la més digna que tenia de tota la seva vida. Sí, que tenia un fill que era igual, igual, igual, i el tio no el reconeixia. Jo el recordo de petit de veure'l a la tele fent l'imbècil, no torejar, fent l'imbècil a l'APM, o bueno, l'APM de l'època, no? El Força Barça o coses d'aquestes, no?
El litri. El litri se llama también. Jesús Lindobrique. Hostia. Toa, toa, toa. Hostia, Jesús Lindobrique. Te necesito toa. Es vital que era torero, tío. Sí, señor. Era, era. Sí, sí, sí. El lagartijo. Aquén no. No. El gallo. Joselito, el gallo. Joselito. Yo qué sé, el viti, el fandi, el cigarrón, el cuco, el pulgar, el conejo. ¿Para qué le dejen el cigarrón?
No ho sé, eh? Desconec. Silenci incòmode. Escolta una cosa, Xavi. Escolta una cosa. Dues coses. Mira, puc treure ja l'emparito roca o no? Sí, home. Gràcies, puc treure l'emparito roca. Molt bé. Que a mi m'agraden molt, eh? Els passos dobles així, tipus de... De veritat que m'agraden molt, eh? Borratxo. Borratxo és d'aquelles coses que fas... Ole! Ole, no? Culles a la taula... Sí, home, sí. Escolta una cosa. L'altre dia un conegut em va enviar un llibre, un llibre no, una fotografia d'un llibre que es diu Històries
i poder del metal català. Hombre, sí senyor. Tu el tens, aquest llibre?
No. Estic esperant que algun mal regali. Ah, vale. Perquè en un tros d'aquest llibre diu Jaume Cabot entrevista Corp a Niu de Corp a parlant d'Underground, secció musical de programa parlant de tot de Vilassar Ràdio 24 de març del 2023. Sí, senyor, sortim al llibre. Era una sorpresa que et volia donar en el seu moment perquè els volia portar aquí i que ensignessin el llibre en directe. Que els portis aquí. Que els portis aquí que hem de recuperar l'Underground.
Tu pensa una cosa, Jaume, és que nosaltres amb això de l'Underground vam començar, ara hi ha una moguda de l'Underground, que ha agafat molta volada fins al punt de fer un llibre, però és que nosaltres vam començar a reivindicar-ho abans de tot això. Vull dir, som una mica la llavor de tota aquesta moguda. Ets, que això ho has mogut tu. Escolta una cosa.
Tornem a mor, que m'agrada molt portar aquesta gent. Mira, l'any 86, a la festa major de l'any 86, Vilassar de Mar va portar a Los Toreros Muertos. Va ser el primer gran concert així de... El 86, eh? El 86. Res, doncs mira, fa 40 anys aquest any. I total, que el concert va començar i es va posar a ploure. I el concert va durar mitja hora justa. Oh, quina pena.
Jo, abans que ells ja vinguessin a Vilassà, jo era un marrec del 86, tenia 12 anys, però jo era molt seguidor i molt fan de Toreros Muertos, tenia els seus discos. I Pablo Carbonell sempre és un tio que m'ha agradat. I fa poc, 3 o 4 anys, vas tenir el gust d'entrevistar-lo. I vam parlar d'aquell concert, sí?
Tot això ve arrel de los toreros muertos, eh? Exactament. I resulta que, bueno, que molt bé, que em va agradar molt tenir el Pablo Carbonell aquí, i com vam fer el programa número 2000, era el 10 de maig del 24, Pablo Carbonell ens va enviar també una cosa que em va fer molta il·lusió. A Vilassar Ràdio, parlant de tot, edició 2000.
Hola, soy Pablo Carbonell y quiero felicitar a Jaume Cabot por sus dos mil programas de Parlan de Tot. Nos han sabido a poco, hace el favor de hacer otros dos mil más. Muchísimas gracias y un saludo a todos los que escuchan Villasar Radio. Besitos.
Vilassar, ràdio, mare. Sí, perquè ell, com a més a més, ho vam estar parlant i com vam venir a actuar, jo crec que aquí em va deixar anar el guinyo, perquè quan em va... Veus? Dos mil matins amb tu. Doncs, com va venir tu avi, la sàdia, hola, buenas noches, Vilassar del mar. I avui podíem, si tu vols, si tu vols, i ho tenim fet, podíem acabar amb una cançó de l'Ostònia. Quin tio més gran, eh? És un dels grans, eh? Sí, senyor.
Què, acabem amb una cançó dels Tores Muertos? Vinga, sisplau. Doncs es diu Para ti, i te la dic a tu, que ets un crac. Grandíssim. Que vagi molt bé. Una abraçada. Igualment. Fins la setmana que ve, eh? Ciao, ciao. Sí. Siempre quisiste tener una canción. Esta es tu ocasión. Esto que estás oyendo es tuyo. Es para...
Atrápala con tus manos en el aire, llévatela a tu casa esta noche, dale la papilla, dale 5.000 pesetas, acuéstala a tu lado, hazle un francés y recuerda que es para ti.
Viles a Ràdio són les 11 del matí.
Les notícies de les 11 Salutacions des del 22 fins al 24 de maig al Festival Floral Torna a Vilassar de Mar i a Vilassar de Dalt amb la seva cinquena edició. L'esdeveniment amb perspectiva de gènere aplega propostes de música, teatre, dansa i poesia encapçalades per dones artistes, a més de rutes, culturals i tallers.
Sota la direcció de la cantant de Vilassada, Marc Judit Nederman, i el gestor cultural de Vilassada d'Al Martí Sant Climent, el certamen es consolida com una de les cites més destacades del calendari cultural del Maresme, amb una programació diversa que transforma els dos pobles en escenaris oberts a la creativitat. Aquest any, com a novetat, el certamen s'estrenarà a Barcelona amb una festa inaugural el 14 de maig,
a l'espai Francesca Bonmeson. A partir de la una de la tarda ampliarem la informació i us donarem tots els detalls sobre aquest festival floral a la crònica amb Joan Escofet.
El Congrés dels Diputats va tombar el paquet amb mesures socials del govern espanyol amb els vots en contra del Partit Popular, Vox i Junts. El que sí que es va aprovar va en si els decrets relatius a la revalorització de les pensions i a les ajudes a les víctimes dels accidents ferroviaris d'Adamuf i de Jalida.
El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Fèlix Bolanyos, va criticar ahir el rebuig del decret amb mesures socials que inclou la moratòria dels desnonaments fins a finals d'any per interessos, va dir Bolanyos, polítics, càlculs de tota mena i irresponsabilitat i va acusar el Partit Popular, Junts i Vox, de deixar gent al carrer.
Míriam Nogueres, portaveu de Junts, va explicar que no hi donaven suport, tot i estar a favor del conjunt d'ajudes i bonificacions, per qui el decret llei avala les ocupacions. Nogueres va acusar el president espanyol, Pedro Sánchez, de bloquejar una llei contra les ocupacions que Junts van presentar fa dos anys. Sánchez ho va rebatre i va acusar Junts de copiar...
El Massaiz, ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions,
I portaveu del govern espanyol ha detallat que en el cas de propietaris amb tres o més habitatges s'estudiarà la situació del propietari i no s'executarà el desnonament quan existeixi un contracte previ i el propietari no sigui vulnerable. El decret de mesures socials del que estem parlant també contempla ampliar a tot el 2026 els descomptes del bo social energètic per garantir el subministrament d'aigua, gas natural i electricitat per consumidors vulnerables, així com incentius i beneficis fiscals pels afectats de la dana i
per les persones afectades pels incendis forestals de l'estiu passat. El Barça afronta aquest mes de març un procés electoral que definirà el seu pròxim lustre en tots els aspectes. L'esportiu és el més important, però també depèn molt estretament de l'econòmic i el Club Blaugrana, que ha hagut d'afrontar un sotrac important en aquest aspecte, ho sap molt bé. A partir de les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació.
Recordeu que fins a la una de la tarda continua el Parlant de Tot amb Jaume Cabot i la crònica també la podreu escoltar, recordeu, a partir de les 3 de la tarda, 5 de la tarda i 7 en punt del vespre. Teniu més informació al nostre web vilassarradio.ca. Fins a les 13 hores, Parlant de Tots.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. La targeta sanitària, sisplau. La teva cartera ara és el mòbil.
La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt, els dimecres de 9 a 10 de la nit i dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Parlant de tot amb Jaume Cabot
11 i 7 minuts del matí, seguim en directe, encedem la segona hora de la nostra edició de les 3 que compartim cada dia. Arriba divendres i això vol dir que toca Fem Salut, un espai que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar amb el Parlem de Tot de Vilassar Ràdio i col·laboren a establiments sanitaris com a òptiques, com a altres establiments, com a farmàcies i el cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut. Però avui...
també col·laboren dues associacions per parlar de malalties minoritàries. Mireu, demà és 28 de febrer, és el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Jo ho deia al començament i ho torno a repetir ara i les vegades que faci falta. Les malalties minoritàries són aquelles malalties que pateixen un tant percent de població baixeta. Què vol dir això? I ho dic així de cru i així de dur...
que no són malalties que siguin rendibles, allò de fer diners, ni per laboratoris ni per governs. I, per tant, la investigació no és que estigui a l'hora del dia tal com tocaria de fer. És per això que avui parlem de dues malalties. Una és el cadacil i l'altra ens estem referint a la PACS-1.
Són malalties que alguns de vosaltres ara direu, escolta, com ho diu aquest? Doncs sí, cadacil i pagues ui. Parlem amb la Maria del Mar Penyes. Bon dia, bona hora, Mar. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Amb la seva cosina, l'Anna Maria Maldonado. Bon dia, Anna Maria. Bon dia, Jaume. Moltes gràcies per convidar-nos.
Gràcies a vosaltres. I us acompanyeu, doncs, el germà de la Maria del Mar i cosí de l'Anna Maria, que és l'Alfons Penyes, que avui el tenim aquí. L'Alfons pateix cada cil i el tenim aquí. Ens està escoltant molt atentament. Hi ha hagut una cosa, doncs, que...
Sí, evidentment es tracta amb normalitat, però un li sobta, no? I m'heu presentat al seu cuidador i m'heu dit són les seves mans i els seus peus. Una cosa molt dura, això, eh? No estem parlant de qualsevol malaltia que puguis fer vida normal. Ens al contrari. I també ens acompanya, per una banda, la Núria Arassa...
i la Rebecca Bento, la Núria Arassa, és sòcia de l'entitat a PACZU i és mare d'una nena que pateix aquesta, una noia ja, que pateix aquesta malaltia, coneguda, doncs va ser regidora a l'Ajuntament de Vilassadamar, doncs una persona molt activa culturalment a Vilassadamar i al barat especialment, Núria Arassa, bon dia. Bon dia, Jaume, què tal? No cal més presentació amb la Núria. No cal, no cal. Tot bé? Tot bé, tot bé. Perfecte.
I la Rebeca Bento, que és la presidenta de Paxu. Rebeca, bon dia, buenos dias. Bon dia, encantada, gràcies per tenernos aquí. Com estàs? Bien, bien. Doncs anem a parlar. I a mi em sap greu, eh, us ho dic molt sincerament. Em sap molt de greu que hem d'esperar el dia tal, el dia internacional, i això em va dir que no cal que esperem en dies mundials ni dies internacionals per parlar del tema, si aquest tema és notícia i aquest tema s'han de parlar. I per tant, us convido a venir qualsevol altre dia que no cal que sigui el febrer amb el dia internacional, que precisament el 7 de febrer també va ser el dia internacional,
De la Pax 1, eh? Ara sabrem què és el cadacil i la Pax 1. Ara mateix en directe. Som-hi!
Excusem la presència de la tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament, la Marta Casas, que és la verdadera ànima d'aquesta secció, la que produeix i ens prepara tots els temes, i li agraïm moltíssim, però avui, per motius personals bons, no pot estar amb nosaltres. Escolteu, comencem amb el cadacil. Escolteu, què és el cadacil?
Bé, la definició de cadacil és una arteriopatia autosòmica dominant amb infarts subcorticals i l'eucencefalopatia. És les sigles d'això en anglès. Jo us ho dic en català perquè més fàcil, d'altra manera no. Anna Maria, perquè ens entenguem.
Això, clar, ja us heu après. El primer dia que us ho devien dir, devíeu quedar com jo, més o menys. Hòstia, què és això? Li deveu dir a la persona, no? El metge o la matgesa que us ho va dir. I si m'ho tradueixes, què vol dir això? El cadacil és una alteració d'un gen que es diu NOX3, que s'agrega una proteïna anòmala i fa que les petites artèries del cervell es replegin malament i això produeix microictors recurrents.
També el malalt el que té és migranyes que poden anar precedides d'aura, que és aquestes alteracions de la visió que pot tenir, unes migranyes molt fortes i incapacitants, i produeix també apatia i demència. Tot això a edats molt joves.
És una malaltia que s'hereda de pares a fills. Cada fill d'un malalt de cadacil té un 50% de probabilitats d'heredar-ho i es manifesten els símptomes a una edat jove, com he dit, entre 35 i 40 anys poden començar a tenir símptomes. I quins són els símptomes? Aquests que t'he dit, les migranyes amb baure... Però aquí ja quan has desenvolupat o comences amb migranya al metge et dius, escolta, això és una migranya. Clar, és el problema. Per això em volia referir als símptomes previs a que et diguin què és el cadacil, eh?
Tu pots tenir migranyes amb l'aura i anar al metge i dir-ho, pots tenir microictus i no et veuran què tens fins que no et fan una ressonància magnètica. Llavors, aquí sí que es poden veure les lesions que fan aquests microictus al cervell.
És crònica, però agreujable pel que entenc, no? És a dir, és una malaltia crònica, però conforme vas fent aquests petits ictus, doncs encara és més greu. Clar, depèn de la zona que afecti l'ictus, doncs pots tenir clínica, hi ha gent que no té res de clínica, o en pots tenir molta. Tu ets germana de l'Alfons.
Jo soc germana de l'Alfons, sí. I diu? Soc germana de l'Alfons i de cinc germanes més, tres d'elles tenen també la malaltia. O sigui, som set germans i quatre pateixen la malaltia. Perquè, com ha dit, l'Anna és hereditària i cada fill d'una persona que té la malaltia té un 50% de possibilitats. A quina edat se li va manifestar l'Alfons? Als 37. I a la resta de germans, més o menys, també? Clar.
Les meves germanes, per sort, n'hi ha una que sí que ha tingut alguna cosa, però de moment només tenen migranyes o tenen poca cosa. Ja tenen una experiència prèvia per saber, no? M'imagino. Ja com tenen migranyes... Sí, però... Els teus pares ni ho sabien, això. No, no. I a ell li van diagnosticar jo crec que els 10-15 anys de començar la clínica.
10-15 anys. És el problema de les malalties minoritàries, moltes vegades, que es triga moltament al diagnòstic. Igual, és que clar, fins que trobes el metge que sap el que és, clar, aquest és el tema. Escolta, un infart, tot metge sap què és un infart, però un cadacil, potser em llenço a la piscina, però crec que no tots els metges poden diagnosticar un cadacil.
És el que estem intentant ara, des de l'associació, donar a conèixer la malaltia també als metges, perquè el problema és que no es coneix. Donar a conèixer la malaltia als metges? A veure, us vaig dir una cosa. Jo soc pediatra i no coneixia la malaltia. El meu germà és metge i no la coneixia. No ho sabíem.
O sigui, no es coneix aquesta malaltia. I el que estem ara intentant des de l'associació és fer-ho arribar sobretot a primària, perquè són les persones, els primers metges que veuran el pacient. I hi ha uns criteris per pensar-hi, no? Doncs sobretot que hi hagi antecedents familiars, que la persona tingui un ictus abans dels 50 anys, que tingui una alteració cognitiva o que tingui un trastorn psiquiàtric. I un cop us diuen que hi ha aquesta malaltia, us...
és a dir, us il·lustreu sobre aquesta malaltia, sabeu exactament què és, clar, és minoritària. És el que dèieu al començament, no? No hi ha un laboratori que digui, doncs mira, jo invertiré això, o un govern que digui, jo invertiré això perquè es pugui intentar curar, revertir, rebaixar una mica els símptomes. Això no existeix, no? A veure, nosaltres, primera, s'ha de dir que segurament no és tan minoritària. El que passa és que està infradagnosticada, que això és el que...
Moltes vegades, hi ha molta gent que està diagnosticada d'esclerosis múltiple o d'altres malalties que són similars i segurament que no, que és el cadacil. I nosaltres tenim la gran sort que a nivell de Sant Pau, a l'Institut de Recerca, hi ha un equip que està investigant la malaltia.
És veritat que és un... O sigui, està a Sant Pau, però has de pagar... És a dir, no està finançat per les entitats públiques, val? I llavors, el que fem des de l'associació és, a part d'una visibilitat, ajudar a que segueixi investigant. No em malinterpreteu, eh? Perquè la seva tasca és enorme. És a dir, lluable, 100%, eh?
Però diem que el dia que una televisió pública com TV3 fa una marató, parlava de malalties minoritàries. No farà mai una marató del cadacil o del PACS-1. És malalties minoritàries. Per què? Quin tant percent de població el pateix? Ho sabeu?
Jo crec que és un de cada 100.000, més o menys, van dir. Diuen. Diuen. Un de cada 100.000. Sí. No és poc, eh? Sí. No és poc, eh? Són uns quants, eh? És que no és poc una malaltia minoritària. Jo crec que no es té que mirar amb números. Es té que mirar què és el que costa
tractar un pacient que es troba malament. Malaltia minoritària em fa molta ràbia. És un terme que a mi, personalment, m'indigna. Com sento malaltia minoritària? Penso, escolta, minoritària, perquè no ho tens tu. Ho entens? Exacte. I això, clar, us afecta ja no tan sols la persona que pateix la malaltia, sinó
al voltant. Sí. És una malaltia que, doncs, abraça a tothom. A tothom, a la família, sencera. Ell n'és conscient? Alfons, tu ets conscient? Sí. T'ha dit que sí.
Sí. Ja està. Bé, nosaltres, com t'ha dit la Maria del Mar, el que estem intentant és que arribi a tot arreu que els metges de primària, els neuròlegs, coneixin el cadacil. Jo entenc que per un metge és molt difícil conèixer totes, totes, totes les malalties que hi ha. Aquí tens l'exemple.
Però la feina es té que fer i volem arribar a tots els metges. Per això, t'explico, hem agafat i estem... Vinga, anem aquí, la xarxa de... L'associació s'està expandint. Llavors hem parlat amb la Diputació de Barcelona i estem fent una xarxa... Bé, volem muntar una xarxa de municipis amb el cadacil. Aquesta xarxa com la muntarem? Començarem a Barcelona amb els municipis on hi ha associats del cadacil
i els anirem invitant a formar part d'aquesta xarxa. Evidentment que l'Ajuntament de Vilassà està convidat, ja els hi hem dit, que comptem amb ells, que sempre ens dona molt suport i ens dona amb visibilitat. Llavors, tot això com ho farem? Ho farem perquè el dia 9 d'abril fem un acte a una capella de Sant Pau,
on presentarem el pla estratègic de l'associació de l'any 2026 a l'any 2030. I una de les coses és presentar aquesta xarxa de municipis. Intentarem que vingui tothom que sigui del món de la comunicació, públic, polítics, i tothom que estigui interessat en conèixer-ho. I us convidem personalment a que vingueu. Us enviarem la invitació a Vilassar Ràdio,
per si voleu venir o connectar-vos per internet si és que us va millor. Això és el que pretenem. I amb això volem arribar tot arreu. Estem molt atents, eh, xarxa de municipis, perquè ve la sa. Sabem algun cas més de cada síl o no? Que jo sàpiga, no. Però això no vol dir que no hi sigui. No, no, no, clar. Amb el que m'esteu dient, no? Aquelles persones, hòstia, migraanya... Saps què ens passa? A vegades que normalitzem.
normalitzem... Tinc mal de cap, però és normal. No és normal, el normal és trobar-se bé. És a dir, no, és el temps. No, no és el temps, és un mal de cap. Ho normalitzem. La situació, hòstia, em fot un mal al genoll, però has anat al metge? No, perquè és normal. No, una cosa que sigui habitual, perquè portis dos anys amb mal de genoll. Però normal no és. Aleshores, a vegades, no tan sols són les persones que estiquen a la sanitat, sinó nosaltres mateixos com a pacients. Tira, tira, que això és normal. I aquí una vegada és el problema, eh?
Doncs, Rebeca, Núria, també parlem d'una altra malaltia minoritària, com és el... Ara seguirem parlant, eh? Sé que el temps passa molt ràpid a la ràdio, però... És el Pax 1. Què és el Pax 1?
Doncs el PAC-1 és, com dèiem, una malaltia minoritària on hi ha un gen, que és precisament el PAC-1, que està alterat. Llavors, aquest gen té molt a veure amb el desenvolupament de la persona i a nivell neurològic ja des de petitons, des que neixen, doncs el seu desenvolupament no és el mateix d'una persona que no té la mutació. Tu el vas conèixer, el PAC-1?
Jo vaig conèixer el PAC-1. En el moment en què va néixer la Jana es desconeixia el PAC-1. Per tant, jo i la majoria de familiars que tenen nens i nenes en PAC-1 et trobaves amb un nen, una nena, que el seu desenvolupament no era normal, que el pediatre feia mil proves i no sabia què passava. I el que anaves fent era pal·liar els símptomes com podies, estimular tot el que podies, etcètera.
I com va ser el primer dia que vas sentir de parlar de PACS-1? Doncs mira, jo de fet ja m'havia oblidat que algun dia trobaríem diagnòstic. Vosaltres anàveu al metge a veure què us deien o què passava? A mi la pediatra, que la veritat és que estic encantada amb ella, sempre em deia que hem de tenir el màxim d'informació possible d'aquesta nena, l'hem d'anar seguint, hem d'anar observant, hem d'anar veient i hem d'anar estimulant i treballant amb ella. Què deies tu?
Doncs jo veia que la Jana va començar a caminar més tard, que la Jana va començar a parlar més tard i malament. En el nostre cas no hi havia convulsions, però hi ha molts casos que hi ha convulsions. La Jana ja de seguida... Sí que és cert que quan va néixer em va fer una de convulsió, però és l'única que va fer. Llavors, darrer d'aquella convulsió... El pàrquing de l'hospital pot ser com us aneu cap a casa? Algo així pot ser o no? No. No n'havíem parlat mai d'això. Jo em recordo que tu vas tornar enrere, no sé si m'ho estic a...
Pot ser, però nosaltres teníem l'alta i no vam marxar. Però encara no estàvem al pàrquing, estàvem a l'habitació. Ah, d'acord, d'acord. Jo recordo que això, que teníeu l'alta, marxo, i vau dir, hòstia, tornem enrere, que a la Jana li passa alguna cosa. Bueno, la Jana va convulsionar, es va quedar a Lila i va convulsionar. Això em sonava. Exacte. I aquí va ser on vau dir... Allà es va quedar a l'UCI. I allà van fer mil proves. Llavors, en aquell moment, el que van detectar la Jana és que tenia un coloboma.
Un coloboma que li afectava el nervi òptic i això implicava... Un coloboma? Un coloboma. Què és això? Mira, a mi en aquell moment em van explicar. És un forat a l'ull, per entendre'ns, per anar així com ràpid. Llavors, depèn d'on està situat, té una afectació, en té una altra. La Jana el tenia... Bé, el té a l'ull dret en el nervi òptic, amb la qual cosa no té visió d'un ull.
I a l'altre ull també té colobomes, però en aquest cas no afecta a res de la visió. Amb la qual cosa nosaltres vam sortir d'allà dient, el pediatre ens va dir, la Gena algú té, però de moment només sabem que li passa això. Però Paczuri, això ni... Paczuri, no sabíem ni què era. I llavors a partir d'aquí ens va dir, ens va derivar el genetista, vam anar a Vall d'Hebron i des de Vall d'Hebron ja la vam posar en estudis.
Però van anar passant els anys, els anys, els anys. La Jana va néixer el 2008. El 2011 va ser quan es va diagnosticar el primer PACS-1. I al cap d'uns anys ens van trucar i ens van dir, sabem què li passa a la vostra filla. I nosaltres ja estàvem com habituats a que la Jana era més lenta del normal, la seva data va s'envolupar. I ens van dir PACS-1. I ens van dir PACS-1. I vam dir, ai, ¿esto qué es?
Llavors ens van començar a explicar, ens va explicar tota la simptomatologia, que és molt variada. O sigui, són en el món, a nivell mundial, hi ha unes 300 persones diagnosticades. En el món. En el món. A Catalunya en són unes 5. En el món 300 i a Catalunya 5. I a Espanya 20. Sí, ¿verdad, Rebeca? Sí. A Espanya 20. Som la minoria de la minoria. De la minoria de la mama.
Clar, ja m'ha estranyat. No és que m'hagi estranyat. Em sobte que neix el 2008 i el 2011 segueix fent proves i no se sap ni el nom de la malaltia. O sigui, no és que no trobessin res, que no sabien ni què era. O sigui, és que no pots dir que és un PAC-1 perquè no sabem que ni existeix un PAC-1.
¿Tú también te encuentras en esta situación? Sí, ella me contacta a mí a los años del diagnóstico porque, claro, mi hija tiene 14 años y ella sí. La dana, perdona, te dice. Y cuando nace ya está en una convulsión y por ahí empiezo yo a ver qué es. Pero a los 5 años, cuando nos mudamos de Venezuela para Cataluña, es que nos diagnostican a la dana.
Bueno, ella tiene discapacidad cognitiva, no tiene coloboma, pero tiene las convulsiones, tiene retardo en el crecimiento, en el desarrollo, va a un cole especial, mucho soporte necesita. Y bueno, entonces nos creamos la asociación porque el genetista en el San Joan de Déu me dijo...
Si llegas a ver un avance en una medicina, como no estén juntos y asociados, es que nadie les va a dar visión. Entonces creamos la asociación en el 2019 y bueno, somos 22 familias ahora en toda España y bueno, poco a poco hemos ido... ¿Sois todos? Sí.
Somos todos. Hòstia, perdó, eh? Perdona, eh? Perquè me quedavo... 300 persones en el mundo, 5 en Catalunya, i os habéis encontrado... Ja sé que... No, és veritat, eh? Que et pots trobar molts casos a la vida, però quan et cosa... M'imagino, m'imagino que quan et trobes en un cas similar o així...
Hostia, encontrar a alguien que te entienda... Esto es la vida, ¿eh? Se te abre el... Se te abre el... Sí. Hostia, alguien que me entiende. Claro, Nuria Opo te ha explicado, tú lo puedes contar y... Hostia, vale, vale, pues ya está. Pero claro, os encontráis aquí. Sí, bueno, y la primera vez nos encontramos aquí en Vilasar, vinimos a la playa y las niñas eran como que tenían una conexión. Claro. ¿Sabes? No sé, se entendían sin haberse conocido. Sí. Y eso como madre une mucho y ayuda. Minoritaria...
Dentro de las minoritarias. Sí. Es la más minoritaria. ¿Hay alguna enfermedad más que tenga menos...?
Ni idea. És que 300 en el món, no sé quant som. 7.000 milions. 7.000 milions. Ja no m'he atrevet ni a dir-ho. 7.000 milions. Esto es un 0,0001 o más. També és cert, Jaume, que com el cadacil dèiem que creiem que hi ha un infradiagnòstic. Els pediatres també desconeixen la malaltia. Ells la van coneixent conforme es va diagnosticant.
i creiem que hi ha nanos i nanes diagnosticats d'altres coses que en el fons deu ser un Pax 1 perquè hi ha molts símptomes comuns a altres malalties
Maria Almar, no et faig un examen, eh, ni molt més, eh. Venga, per favor. No, tu ets pediatra. Verda. Tu ets pediatra. Sí. Et coneixies, el PACS1? Em sona, però no... Un dia a la carrera el profe va dir... No, no, a la carrera no. Em sona d'haver sentit. No, no, si no s'havien inventat, no? Exacte. Inventat, dic, no s'havia ni trobat. Avui he après, avui he après. Déu-n'hi-do, no? Doncs sí. La veritat és que sí. Que a la medicina els metges desconeixem moltes malalties.
Jo entenc que és molt difícil saber-les totes. I a més que en surten de noves, perquè al final és això. Algú que l'han diagnosticat o no l'han diagnosticat, de sobretot ara amb els estudis genètics, també estan donant-se molts més diagnòstics. I a vegades que ens queixem.
Hi ha vegades que ens queixem, eh? Ens queixem, sortim de casa i dius, realment ens hem de queixar per això? Estem mal fets, estem mal fets, ja t'ho dic jo. Escolta, que us aneu amb un sisè congrés a Burgos, perquè, clar, s'han de reunir ells, s'han de fer associacions, s'han de trobar, s'han de fer congressos, perquè la cosa faci bullir l'olla una miqueta, perquè, clar, hòstia, m'he quedat parat amb els 300 casos al món, eh? Sí.
Bueno, y para el Burgos vienen 130 personas, que ya para nosotros es... La mitad, la mitad de los pacientes. Claro, viene gente de Australia, viene gente... Cuéntame, ¿qué hacéis en Burgos? Bueno, vamos a reunirnos varios, el equipo médico de Zaragoza, que estudia a los niños de España, vienen los doctores de Estados Unidos, que patentó la medicina, que se está probando en tres niños en Estados Unidos, como...
No se puede aprobar por la FEDA todavía porque no hay estudios clínicos que lo avalen, sino se está poniendo como uso compasivo. Entonces esos doctores vienen a hablar de eso y yo quiero que venga todo el mundo para que pueda tener esa información tan valiosa. ¿Y qué hace esta medicina? Bueno, en teoría va a silenciar un poco ese gen que está produciendo esa patología. Pero es crónico esto, no tiene más atrás. Sí.
No, es crónico y no se sabe si es degenerativo. Los doctores no se atreven a decirnos si es degenerativo porque el caso mayor que tenemos de 45 años tiene un niño. ¿45 años? Bueno, un niño no. No, no, bueno, claro. 45 años, pero le diagnostican. Igual cuando tiene 30 o 35. Bueno, en España hay un caso de una niña de 37 que se lo diagnosticaron a los 31 porque le dijeron durante 30 años que era otro síndrome.
Y la mamá, porque sentía que algo pasaba, siguió su intuición y la diagnosticaron de Paxun. Y gracias a Dios, porque mira, ahora si hay una medicina, ella puede beneficiarse. És una miqueta el que els he preguntat. No és una malaltia que pateix només una persona i el seu entorn directe, sinó que és una malaltia que engloba tota la família, no?
Sí, sense el suport familiar és dificilíssim. Suport familiar, amics... Si estàs envoltat en una bona xarxa, és més fàcil portar-ho. Però és molt difícil, perquè és el que dèiem, no? A nivell escolar, doncs necessites l'ajuda també dels professionals que t'entenguin, etcètera, no? Clar, però ara esteu aquí, i teniu bona salut, i sou joves...
Heu pensat una miqueta que, hòstia, què passarà d'aquí 40 anys? Ho heu pensat, això? Tratant-nos de no mucho. A vegades hi penses, no? Perdoneu, eh, que ho preguntis. No, no, però en malalties d'aquest tipus hi ha, doncs, moltes vegades que dius, hòstia, és que no depèn d'ell o de qui sigui, depèn de tots. De tots. Clar, dius, hòstia, jo moltes vegades ho penso, no? Hòstia, si l'entorn et fas gran.
Arriba un punt que dius, tota la vida necessiten... O intentarem aquesta evolució, aquesta investigació, que potser redueix... Claro, eso es mi esperanza. Yo tengo mucha fe en eso. De que no que la va curar, pero que por lo menos ella pueda ser autónoma en ciertas cosas, ¿sabes?
Bueno, yo tengo esta esperanza. Ens queixem per tonteries, oi, a vegades? I tant. A vegades hem d'escoltar coses d'aquestes per entendre que la vida és més fàcil i més senzilla que el que ens movem molt, no? Hòstia, és que avui un tio m'ha dit, no sé què... Acaba i vés-te'n cap allà, sí o no? I tant, tens tota la raó. Avui aquest matí hi ha una discussió aquí per un semàfor que jo frenava, que no sé què, que he pensat, hòstia... Això m'ho va dir una persona que malauradament ja no hi és, va patir un càncer, era un col·laborador d'aquesta casa...
I una vegada vam quedar... Era un noi que, us ho explico així, era de Vilafranca del Penedès, i allò que fan el cabatàs, i un diumenge em diuen, escolta, per què no baixeu allà i fem el cabatàs i veniu? I vaig dir, hòstia, doncs n'estava a l'altre. I vam anar a la penaderia a buscar pa. Anàvem a dinar a casa seva i vam anar a buscar el pa. I jo el vaig acompanyar. I hi havia dos discutint allà a la forneria, allà quasi jo ara primer, quasi no sé què. I ells s'acosten, ells els toca així a l'espatlla, els diu, escolteu, vosaltres un temps a l'hotel...
us aniria molt bé. Clar, el noi sense cabells veia que estava malalt. Van entendre la metàfora de l'hotel. Hòstia, es van quedar així i aquell ens va donar una lliçó de vida a tots, que a vegades dius, és que... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Bé, Burgos, quan aneu?
Anem al 19, 20, 21... Amb tota l'esperança del món, no? Amb tota l'esperança del món, amb tota la il·lusió. Això és març, això és març. Març, març, març, és ja. Només reunir les famílies ja és... ja és un què, no?, per nosaltres. I les pacients vindran o no? Venen, venen. Les pacients venen, es troben entre elles... Bé, llavors, mentre nosaltres fem el congrés hi ha tot un espai per ells per poder jugar, fer activitats, hi ha tot un monitoratge... Bé, és una moguda.
Llavors ara mateix estem recaudant fons una mica per poder fer front a les despeses dels metges, els viatges, les dietes, el monitoratge. I menys mal que tot va avançant molt. Per exemple, la Jana va al Pere Ribot. La Jana no. No va al Pere Ribot ja. No. On estava ara? No.
La Jana ara va al Miquel Viada. Al Miquel Viada. I està fent hostaleria. Hostaleria. Jo la vaig situar al Pere Ribot quants? Sí, quatre anys. Va fer l'ESO. Va fer l'ESO. Hòstia, ja ha fet tota l'ESO. Clar, és que t'he dit set. Clar, és que t'he dit set. Anava a dir, la Jana deu fer primer d'ESO. Clar, a més, el que diem, no? Hòstia, ja fa hostaleria. Sí, sí. Els nens i nenes de Pax I semblen més petits de l'edat que tenen. Sí, sí, per això et dic. Jo la Jana la situava al Pere Ribot, però vamos. No, no, no. L'any passat va acabar el Pere Ribot.
Ara ve com la meva filla em renya, perquè em sentia dir, et vaig dir que no venia el Pere Ribó, que hi havia acabat. Dic, no, home, no pot haver acabat. Doncs sí, tenen raó, sempre tenen raó. Ells ho diuen, es tenen controlats. Sí, sí, sí. I està el Miquel Viada. I està el Miquel Viada. Està fent un IFE, un itinerari de formació específica. Molt bé. Llavors, el que dèiem, no? Mira, que parlàvem dels recursos. Fins ara, al Maresme, només hi havia dos IFEs. Un a Mataró i l'altre a Pineda.
Si t'agradava la jardineria, el feies a Mataró. Si t'agrada l'administració auxiliar d'administració, el feies a Pineda. I si t'agrada una altra cosa? Amb nens i nenes que tenen una problemàtica, que no són autònoms, que els hem de portar amunt i avall. I el departament no es fa càrrec del transport, ni molt menys.
La Jana, jo sempre dic que té com una estrella, i just a l'any que li tocava la Jana, al Maresme es van desplegar les quatre línies que hi ha a tot Catalunya. Uau! Un és Argentona, que és auxiliar de... de... de conserja. Sí. L'altre és hosteleria a Can Mataró. A Mataró n'han posat un altre també d'auxiliar d'administració.
I a Pineda crec que se n'han desenvolupat dos més, el de jardineria i aquest que ja hi era, l'administració. I la veritat és que almenys poden escollir. Ja ens conformem amb quatre temàtiques. Però com a mínim pots escollir una mica més. La Jana amb això té molta sort perquè realment no ha anat mai a escola d'educació especial. Amb suport sempre ha pogut seguir a l'escola ordinària.
i això per una banda ajuda perquè el nivell d'inclusió la coneix ja ho saps, la coneix tot el poble i la Jana no té problema de conductes tot i que dintre del síndrome si aquí hi ha nanos amb problema de conductes amb TEA, etcètera la Jana, amb això hem tingut sort
Però, clar, hi ha molts nanos que van a escola ordinària i ordinària especial. I tot això també és un món, és una lluita constant. La inclusió. La inclusió, que ens omplim molt la boca de la inclusió. La inclusió que no és real. No és real. La inclusió no és real. Dana, què estudia?
En Educación Especial. Escolta, heu parlat d'Educació Especial? Sí, en Rubí. Heu parlat de Saragossa? Aneu a Saragossa, al metge? Sí. O sigui, quan heu d'anar al metge aneu a Saragossa? No, no, són el equipo médico que los trata cuando hacemos los congresos. Ah, vale. A veure si cada cop queda una... No, no, en San Juan de Dios, jo i la Jana en Vallebrón. I vosaltres a quins hospitals aneu?
A nosaltres, a veure, ell el porten al Vall d'Hebron, però justament Sant Pau l'acaben de fer Cessur, que això vol dir que és un centre de referència de malaltia de cadacil i que, per tant, pot rebre qualsevol pacient de l'estat espanyol, pot demanar que es visiti a Sant Pau. Jo m'imagino que cada passet endavant, com dir, hòstia, és que vull anar a Sant Pau a visitar-me, que, bueno, és que, clar...
Fa molta ràbia perquè tu has treballat i has pagat la teva seguretat social i per tant tens dret que et visitin. Però cada passet endavant deu ser una victòria enorme, no? Doncs sí. Sí, sí. I a més ara tenim un passet proper que ens dona molta esperança perquè l'equip de Sant Pau ha estat estudiant un reposicionament farmacològic i aviat intentarà aplicar aquest medicament a pacients. I esperem que serveixi, que ajudi
Si no pot curar del tot, que com a mínim freni l'evolució del cadacil. Estem molt il·lusionats. Perquè el reposicionament és que ja s'utilitza un fàrmaco que ja existeix i que està en el mercat per alguna altra patologia. I llavors s'ha vist que pot ajudar que els petits vasos, que hem dit que hi ha un acúmul de substàncies que no haurien de ser-hi,
doncs, els ajuda a netejar aquests vasos. I, clar, t'estalvies moltes fases d'estudi. I podria arribar a curar, això? Curar, no. Però sí que pot frenar els símptomes.
Com es diu el noi que... L'Alan. L'Alan. Està amb l'Alan aquí, que tot és carinyo, tot és aquí fixant, és brutal, i a vegades parlem de grans hospitals, però les persones a nivell individual són imprescindibles, eh? Totalment. Persones com l'Alan, que els acompanyen, que els cuidadors, no? Les cuidadors i cuidadores. És imprescindible veure gent així, que realment el veus i dius, és que és tot amor, eh?
Escolteu, se'ns ha acabat el temps. Em sap greu perquè estem molt a gust i... Però torneu com vulgueu, us ho dic seriosament. No cal que esperem el febrer de l'any que ve, ni un fem salut, qualsevol cosa estic encantat de rebre's. Maria Almar Penyes, Anna Maria Maldonado, Rebeca Vento, Núria Arassa, Alan i, sobretot, l'Alfons, que ens ha estat escoltant aquí i li hem preguntat i ha anat cadint que sí amb el cap. Li agraeixo moltíssim, t'ho agraeixo moltíssim, Alfons, que avui hagis estat amb nosaltres a la ràdio.
Et desitjo, doncs, que... No, no cal, que sé que m'estàs escoltant, eh? Que segueixis tan voltat d'amor com fins ara i, escolta, ja sé que és complicat, però donar ànims i tal, però és que és bàsicament el que podem donar des d'aquí. Ànims, endavant. És un exemple. És un exemple, eh? Sí. La veritat és que sí. Li agraeixo moltíssim que hagi vingut l'any passat a la ràdio i aquest any també li agraeixo moltíssim a l'Alfons, especialment a l'Alfons que hagi vingut avui aquí a la ràdio.
Gràcies. Que vagi molt bé. Gràcies. Moltes gràcies. Fem una pausa i tornem de seguida.
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Amb qui parles? Amb la Maite. M'agradaria ajudar-la, però no me'n surto. Les dones que estan o han estat en situació de violència masclista tenen dret a recuperar-se del procés viscut, així com també els seus fills i filles. I és per això que tenen a la seva disposició 16 serveis d'intervenció especialitzada que els ofereixen suport integral per ajudar-les a aconseguir-ho. Per accedir-hi, no cal haver denunciat l'agressor, i es fa per iniciativa pròpia, sempre que ho necessitin, si han patit qualsevol tipus de violència masclista, en qualsevol àmbit. Maite?
012. La millor resposta.
A veure, uah, més roba! És que tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i s'acompanya al llarg de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què, ens ensenyes el teu armari? I tant! Som-hi! Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el vent. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. No, però quan ha sigut l'Àngels donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant-te. Què hem de fer ara? Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Bona nit.
Doncs hem fet aquest especial Fem Salut parlant de malalties minoritàries. Ja tornem a estar aquí. Tres quarts de dotze. Avui una mica menys de temps, però serà intens, com sempre. Neus Colomer, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom. Com estàs? Estupenda, bé, bé. Doncs escolta, Neus, de què parlem avui? Avui parlem del plató.
Del plató, no de la tele, del plató de l'amic d'en Discartes. Saps que vam dir que parlaríem dels grecs? Sí, home. Doncs el grec, així, amb majúscules... És plató. És plató. A mi, saps què em passava? Què? Em passava una cosa. A mi, quan va estudiar en filosofia, em fotia una mandra, això.
No, Descartes, Plató... Perquè jo veiem format examen, no? I ara em preguntarà la vida d'aquest home. Jo deia, a mi no m'interessa gens això. Però ara que m'he fet gran penso, estic que guapo que és això. És igual que la història. Sí. Bueno, saps què passa? Que ens ho presentàvem molt lleig, saps? La presentació de quan estudiàvem era molt lleiga. Perquè fixa que després...
A Merlí, per exemple, la sèrie que es parla de tot això. Ja, però tu que és que hi ha algun Merlí per la... Jo crec que sí. Jo crec que hi ha molts bons professors que estan allà entremig oblidats, pobres. Sí, pobres. No sé si ho diem clar, pobres. Amb el que tenen i a sobre han de fer malabars. L'altre dia llegia una entrevista que han fet a un pedagòg que no em facis dir el nom perquè...
hongarès i, bueno, un nom raudíssim, que deia, és que, per què estem tan preocupats que els nens siguin feliços? A veure, haurien de ser... Els nens també s'han d'avorrir, també s'han de barallar, també... Home, clar, han de viure en el món real. Han de ser nens, han de ser nens. I ara que parlem del món real, lliguem amb Plató. El Plató diu que el món real no existeix. A veure...
Que el món de les coses, el que veiem, el que toquem, el que mesurem, el que es pot pesar, tot això és imperfecte. Que el món real és el món de les idees, el món ideal. Això deia Plató, eh? Plató deia això? Això deia Plató, sí, sí.
Hòstia, en aquell temps aquell home el devien perdre per boig. Ara el veus i l'escoltis, sí, sí, és que té raó, però és que abans el devien perdre per boig. No, és que en aquell temps, fins que pensant, van arribar a conèixer tantes coses, matemàtiques, geometria, astronomia, era gent que pensava... Els pensadors. Feien servir el cervell i feien servir l'experiència i l'observació.
I per què he triat això? Doncs perquè penso que diu una cosa molt bona, que és que aquest món que a nosaltres ens assemble, tant el material que toquem, que podem passar, que podem manipular i tot això, és la nostra realitat. I el plató diu, no, no, això és només una fantasia. El que és real és la idea. Exacte, exacte. Pienso, luego existo. Llavors dius, ah...
Però, clar, lliguem-ho amb altres coses. Si resulta que això que ens presenten com una realitat no ho és, perquè, clar, es pot modificar, es pot... Passem-ho a el que vivim quotidianament. És veritat, tot allò que ens presenten... Sí. Jo he dit, penso que és una frase famosa per Descartes, o Descartes, que li diuen, oi? Sí. Però que tot aniria allà al pensament.
Sí, és que pensar vol dir passar-ho pel teu sedàs. Però que no... Sí, a veure, tu reculls informació d'aquí i d'allà, escoltes, i després ho has de passar per tu. Perquè tot allò que no passa per tu...
No et queda. No forma part de tu. És una cosa que entra i surt. Saps com una música que després no la saps cantar? Bé, potser és el que t'importa o el que et deixa d'importar. Això ho penso, però a mi no m'importa res. Per tant, adiós. Sí, però al final sí que ens importa tot.
Saps? Sí, tot ens importa. Jo crec que sí, perquè no ens podem deixar... No ens podem desentendre de moltíssimes coses. Hi ha coses que sí. A veure, a mi el preu de l'or en aquest moment no m'interessa. Per què? Jo vull que anava a comprar or. Perquè no tinc or. Jo vull que anava a comprar or. Home, si ets ric, pues tira endavant...
Pensa que la ràdio dóna molt, eh? Això sí. La ràdio dóna... La gent famosa tots sou rics. Sí, sí, famosos i rics, sí, sí. Ho tinc tot jo, famós i ric. Bueno, igual, puyal... Sí, sí, sí, i fornit, també. Jo sóc alta i rosa amb els ulls verds. Evidentment, evidentment. Escolta una cosa. Va, però està molt interessant, això, eh? El pensament. Tu t'has posat mai a pensar, valgui la redundància? Sí.
Hòstia, és que ara semblar que faci bro i no em faig, eh? No, va. T'has posat mai a pensar què pensarien de nosaltres ara si ens veiessin aquesta generació, els plató i companyia? Doncs jo crec que ens tindrien molta llàstima.
Jo crec que... Tornarien a dintre. No, no, no. Es quedarien aquí a veure si ens rescatava algú, saps? Hi ha coses que ja no... No tenen solució, ja. Home, fixa't. Per exemple, aquí tinc apuntat, en les meves notes, quan em preparo el que us explicaré, amb majúscules. Idealista igual a insult.
Bona, bona. En aquest moment ser idealista és un insult. Tu et diuen, és que és un idealista. Doncs en aquell moment ser un idealista era ser un mestre que buscava la perfecció. Ara és un idiota. És un que... Sí, sí, sí. És un que es deixa portar per tot i pobre. És un idealista. I fixa't que estem caient en aquest món perquè estem en un món materialista al 100%.
No tenim... Com ha canviat el concepte de tot, eh? Ha canviat totalment. Jo, més que arreu, deia per això, que ara tot és intel·ligència artificial, el xat no sé què, el xat GPT... Tu fes que la intel·ligència, si poses un costat, un adjectiu, el que sigui, ja comença a sospitar, a veure què passa amb aquesta intel·ligència. Jo sempre dic que si no en tenim de natural, què hem de tenir, artificial, eh?
Clar, a veure, perquè hauríem de dir què és intel·ligència. A mi em va donar una vegada una definició d'intel·ligència un professor de la universitat, que era un home una mica excèntric. Quina matèria era aquesta? Aquest donava psicologia de la personalitat. Carai! I venia de Cuba. I era un home profundament psicoanalista. Sí. Bé, doncs va dir, bueno, què és intel·ligència? Discutíem.
I tothom deia, no, perquè el que sap, el que coneix, el que no sé quantos, i aquest home va dir, no, no, mira, intel·ligència és, us ho definiré ràpid, tu deixes anar dos nens a la selva, el que torna a viure, aquell és l'intel·ligent.
És ràpid, eh? No ho compro, eh? Em fa fer gràcia, però no ho compro, eh? Jo sí que ho compro, perquè crec que vol dir ser intel·ligent, saber utilitzar els recursos que tens propis per poder... I si ve el lleó i se't fot a darrere que no el veus, més que intel·ligent és que has tingut mala sort.
Però potser l'altre, mira, potser és menys intel·ligent però en el moment donat no estava allà. Però si ets intel·ligent saps que hi ha perills i per tant aniràs a poc a poc o sortiràs només per la nit, etc. Però bé, a mi em va agradar molt aquesta definició. No, no, que m'agrada, eh? No hi estic molt d'acord, però m'agrada.
O sigui, et deixen anar a la salva i si surts, viu, és que ets intel·ligent. I si no surts, viu, és que ets tot. Acabem així. Bueno, no ho sé, depèn de quanta gent deixis anar i torni. Tu t'imagines quants estalvis faríem d'aquesta manera, no? Deixem anar els nens i veiem qui és el llest. Hosti, no, no, fotis tu. Ostres.
És que el llest jo trobo que és un concepte molt discutible. Sí. Molt, perquè aquí la llestesa, som tan tontos, som tan tontos que la llestesa la valorem amb notes. Bé, és que esclar... Clar, és que té un 10 amb mates. Ui, que llest és aquest nen. És un tonto que va, però els números se li donen bé. Home, ara t'explicaria, per exemple, hi ha un test, un test clàssic per mesurar el coeficient intel·lectual dels nens,
Aquest test estava fonamentat, hi havia dos apartats, intel·ligència verbal i intel·ligència instrumental.
Clar, què passa? Que la intel·ligència verbal estava basada en el llenguatge. I resulta que van passar aquest test a la població nord-americana i els nens negres o de color treien pitjor coeficient intel·lectual. Per què? Doncs perquè resulta que al seu entorn no tenien tanta vocabulari
I, en canvi, tenien molta més intel·ligència instrumental...
I llavors es va veure que això s'havia de modificar perquè resulta que la intel·ligència verbal estava molt fonamentada amb el vocabulari només. O sigui que fins a tu aquí en tindríem per explicar un munt de coses. Sí, sí, sí. Va, què més? Deixa'm explicar-te què és el món de les idees pel plató. El món de les idees pel plató és la llum, l'immaterial,
el perfecte, el universal, i que només s'arriba allà pel camí del coneixement. Aquí queda això, és a dir, a veure, fixa el que hem acabat de dir, que només s'arriba pel coneixement, que és universal, però mentre feia això també pensava
Els llengüistes actuals van arribar a un concepte que la paraula és la representació d'una idea. I aquesta idea, tot això se'n diu paradigma, i llavors resulta que es pot fer un dibuixet per entendre'ns un dibuix d'una casa i busca la paraula casa en diferents idiomes.
El dibuix seria el mateix, però les paraules serien diferents. Home, house, casa, maison, etc. Això lliga amb aquesta idea de plató, que la idea és universal, però després la concreció seria el que nosaltres coneixem.
Clar, sí, però llavors aquí hi ha un altre dubte. Per exemple, si tu estàs a la selva de l'Àfrica i no has vist mai un floc de neu o nevar, com li expliques a aquesta persona aquest concepte de neu o de fred? És que hi ha coses que no li pots explicar. Clar, llavors... Fred és aquella sensació, ja, i t'ho vas explicar, no?
O un nen sort, per exemple, que no ha viscut aquesta experiència, com li transmets? Si no sé a través de la paraula. Clar. Llavors aquí ja tenim un punt de discussió. És a dir, la idea és universal, sempre no ho sabem. No. Hi ha idees que no són universals. No. Bé, doncs ja tenim el plató contra les cordes. Ha, ha, ha.
Ho veus, plató? Ho veus? Listillo, listillo, que ets un listillo. Sí, però si de tants anys, tants anys després seguim parlant de plató i d'aquesta generació, és que alguna cosa tenien, eh? Mira, si més no, tenen el poder de fer-nos pensar inclús ara. Ja està bé.
que això està molt bé. Està molt bé fer pensar, perquè això no és un esport que es practiqui gaire. I a més et diré una altra cosa. Saps que la intel·ligència, si practiques pensant i practiques amb el pensament, t'augmenta? Que fas musculatura mental com pots fer musculatura de bíceps?
I això t'ho puc demostrar, saps? I és una cosa tan fàcil com, per exemple, si teniu fills, donar-li una petita frase i que te l'expliqui. Com què? Digue'm un exemple. Doncs, per exemple, no ho sé, agafar i la unió fa la força. Què vol dir?
i li dius a un nen de 7, 8, 9, 10 anys. Què vol dir això? A veure, explica-m'ho. Oh, pot ser molt divertit, eh? És molt divertit. Ah, et poden dir qualsevol... És igual, però ja comences a discutir, hi ha una dialèctica amb ell, i el que esteu fent tots dos és fer musculatura mental. Els estem fent pensar. Els fem pensar.
I un nen que pensa és un nen que després reflexionarà. Perquè no és el mateix pensar que reflexionar. Clar, no dono la culpa a la societat, perquè la societat som nosaltres. A vegades diem, la societat, ja, i tu què ets? Societat, tu. Però si és veritat que estem en aquesta era de la immediatesa, que tot ha de sortir ahir, cuida-ho, perquè si la notícia no surt primer que l'altre, que l'altre haurà també, no és bona. Estem en aquesta societat que...
Hem anat convertint en aquesta voràgina absolutament boja, que el pensar s'està quedant en un segon terme. I que a més no sé jo si no és voluntari aquesta voràgina, ojo. Què és què? Voluntària. Ens agrada. Perquè així no podem pensar. Clar, ens agrada.
No, ens agraden atabalats. Jo aquí he arribat a... No, no, escolta. És així, és així. Neus Colomer, he arribat a pensar que a la gent estem estressats i ens agrada, perquè tot el dia... Disfrutem. Doncs calma, desconnecta, deixa el mòbil a casa, que no passa res. Hem de córrer a buscar el mòbil si ens el deixem a casa. Deixa'l, el món girarà igual, ja està. Com deia la Mafalda, que paren el mundo, que me bajo. Que me bajo.
Bé, ara no pararem el món, però sí pararem el programa perquè en Robert Mace ja ho té tot a punt per acudir-nos a l'actualitat. Neus Colomer, gràcies per tot. Que vagi molt bé. La setmana que ve què parlem, va.
Jo crec que parlaria de què vol dir educar i què vol dir la pedagogia. Què et sembla? Mira, m'ho expliques d'aquí dues setmanes, perquè ara et vaig a posar deures, com el profe aquest que et deia. La setmana que ve, el dia 8, és el Dia Internacional de la Dona. Busca'm un tema, femení, així. Va, busca'm un tema, així. Home, és que parlant d'això, podríem parlar de grans pedagogues. Doncs va, ja ho tens. La Montessori i l'altra, Nostrada, la Rosa Sensat. No hace falta hablar de nada más.
Que vagi molt bé, Neus. Gràcies. Bon cap de setmana i bona setmana.
És migdia del 22 al 24 de maig. El Festival Floral torna a Vilassadamar i a Vilassadadal, en aquest cas en la seva cinquena edició. L'esdeveniment amb perspectiva de gènere aplega propostes de música, teatre, dansa i poesia encapçalades per dones artistes, a més de rutes culturals i tallers.
Sota la direcció de la cantant de Vilassada Mar, Judit Nederman, i el gestor cultural de Vilassada d'Al Martí Sant Climent, aquest certamen es consolida com una de les cites més destacades del calendari cultural Maresmenc, amb una programació diversa que transforma els dos pobles en escenaris oberts a la creativitat. Aquest any, com a novetat, l'estrena del festival, el primer acte,
serà una festa inaugural a Barcelona el dia 14 de maig a l'espai Francesca Bonmeson. En donarem més detalls, ampliarem la informació a la crònica a partir de la una de la tarda amb el nostre company Joan Escofet.
Eleccions al sector agrari. Cinc candidatures es disputen. La representació del sector primari en els òrgans de negociació amb el govern en les eleccions agràries que se celebren durant la jornada d'aquest divendres.
Recordem que les eleccions agràries permeten elegir les organitzacions que defensaran els interessos dels pagesos i ramaders davant de l'administració per tal de negociar els ajuts i les polítiques que els afecten. Els principals òrgans on estan representats són la taula agrària i les...
taules sectorials específiques per a alguns sectors, com per exemple la fruita, l'oli o la llet. Per obtenir representació és obligatori superar el llindar del 15% dels vots. Als cents és de 21.373 persones i concorren Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Assaja, Unió de Petits Agricultors i Ramaders i Assemblea Pagesa de Catalunya, que es presenta per primera vegada al moviment Revolta Pagesa
que ha optat per no presentar-s'hi ha demanat el vot nul. Des del Departament d'Agricultura de la Generalitat reconeixen que després de les protestes dels pagesos dels últims anys, les d'aquest 2027 són unes eleccions claus.
Rècord de passatgers a l'aeroport d'Andorra a la seu d'Urgell, que ja pensa a volar fins a París. Els vols regulars cap a Madrid i Palma de Mallorca fan que l'aeroport arribi als 19.000 viatgers el 2025, un 18% més que l'any anterior.
La festa grossa del cinema espanyol se celebra a Barcelona demà, l'últim dia de febrer. 40 edicions d'uns premis que repartiran 30 cabezones, que és com s'anomenen col·loquialment els bustos d'agolla, que es repartiran els premiats en cadascuna de les categories. Fa 26 anys que ja es van celebrar a Barcelona, fa 26 anys, com deien, que es van celebrar
aquí a Catalunya, l'únic cop que els Goya s'havien lliurat fora de Madrid, fins que vuit anys després van descentralitzar-se i van abandonar la capital espanyola. La gala arrencarà a les deu de la nit a l'auditori del fòrum, justament on els darrers anys s'han celebrat els Gaudí, que fa just tres setmanes complien la majoria d'edat. L'Acadèmia Espanyola del Cinema ha decidit que aquesta vegada els mestres de cerimònia
siguin la cantant Rigoberta Bandini i l'actor Luis Tossar. Dirigida per Àngel Custodio i Tinet Rubira, la gala té un guió de Juan Sanguino i Anna Joven. Com és habitual, l'objectiu és que aquesta trobada anual de cineastas sigui també una festa extensiva al gran públic. A la una de la tarda, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Fins a la una, continua el parlant de tot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al webconsum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Som-hi!
Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'hem fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada. M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Ponglop i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Esquerra és la banda adequada. I si vas de nit o amb el sol caient, posa't la...
Vilaçà Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilaçà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. 6 minuts per a davant del punt del migdia enfilem l'última hora de l'edició i de la setmana anem preparant, anem!
Ens anem preparant la maleta perquè ens anem de cap de setmana. Però abans de marxa de cap de setmana hem de saber quines notícies han estat aquelles d'obrir escombraries i directament a la fracció orgànica. O al rebuig, al rebuig millor. A la resta. Molt bé, per saludar la Conxi Forri i saber quines han estat les fake news de la setmana. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Conxifar, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Jo bé. Doncs encantat que estiguis aquí. Encantada d'això que sigui divendres també, eh? Home, com diu l'amic Joan Escofet, divendres, quasi dilluns, ja vindrà dilluns, ja el seu dia preferit de la setmana. Exacte. Exacte. Escoltem una cosa, va. Quines fake news tenim aquesta setmana? Bueno, aquesta setmana tenim una espècie d'antologia de l'absurd, no?,
Hem fet una recopilació de vídeos de TikTok, que no m'ho havia ficat mai en TikTok, però ara ja veig que hi ha molt material, també. I hi ha uns perfils que acumulen milers i milions de visualitzacions i que presenten com a reals situacions que són fictícies, com, per exemple, com denes de presó per posar l'himne d'Espanya, o acomiadaments per no falegar un cap...
En vídeos, a més acompanyat en vídeos que de vegades superen el millor de reproduccions. Per exemple, hi ha un vídeo d'un senyor que firma que anirà dos anys a la presó per posar l'himne d'Espanya. Carai!
Jo, bueno, jo... En fi, en fi. En fi, no. I també s'afirma que anirà de presó dos anys, dos mesos i un dia, i mig. Carai. Ah, i mig, eh? I mig. I mig, i mig. Val, val, val. Perquè els seus veïns estrangers el van denunciar per posar l'himne d'Espanya... Carai. Però aquest, ja t'ho dic...
No és l'únic vídeo que afirma aquest mateix senyor que està condenat a una pena de presó. També diu que va ser acomiadat... Bé, no pena de presó. Va ser acomiadat per no afedreguir el seu cap. És a dir, després de 13 anys de feina, es va negar a dir-li guapo i sexy el seu nou cap. I, per tant, es van acomiadar.
Hosti, quina lamento, quina poca feina té la gent, tu. Sí. Sí. Bueno, i com altres també, altres coses, no? Que, bueno...
va estar també condamnat a 4 anys després de descobrir una infidelitat que no era real. Fos un vídeo dient que entrarà a presó, 4 anys, 4 mesos i 4 dies, així 4-4-4, si quan és que aquesta no sap gent de dret penal, però bé, queda bé 4-4-4, després que la seva nòvia el denuncieix per insults, amenaces, injuris i calúmies,
després que ell la va enxampar sent-li infidel. Aviam, això ja sé que és molt absurd i que són coses que ningú se descreu, però això hi ha un milió de persones que li se creuen. I això és lo preocupant. Déu-n'hi-do. Això és lo preocupant. Ara ho has dit. Això és lo preocupant. En fi. Va, què més tenim, va?
Bueno, tenim... No tenim molta cosa, avui també tenim... Bueno, escolta, ja va bé a vegades no tenir coses, això vol dir que les fake news, mira, han estat una mica de vacances. Sí, sí. Bueno, tenim una fake news de Vox. Ah, bueno. Com que ells ja pròpiament són fake news, eh? Ells directament ja pròpiament no són, eh? Sí. També, també. I, bueno, què vam dir? Que els Mossos havien registrat 5... Perdona, 47 intents de matrimoni esforçats
però no són 47, han estat 5 durant tot l'any 2025. Que n'hi hagi un, ja em sembla preocupant, però, clar, no és el mateix 5 que 45. No, no, no, en fi, què hi farem? Vinga, més coses, alguna cosa més? I més coses, bueno, tenim aquí, tenc aquí un protocol molt llarg del nostre amic Donald Trump. És que, saps? Bueno, amb un prell en tindríem prou, eh?
Sí, bueno, mira, el que va passar va ser que aquest dimarts passat ha pronunciat el seu primer discurs sobre l'Estat de la Unió, va ser un segon mandat, no? Durant la seva intervenció, que va durar 107 minuts, imagina't si tenia tant de mentir, 107 minuts, 107. Quina mandra, quina mandra. Va ser, bueno, la sessió més llarga davant el Congrés en la història dels Estats Units. Això sí que no és una fake news, no?
I, bueno, hi va parlar de moltes coses que... I tenim aquí almenys com a 15 coses que va dir que eren mentides. Hòstia, bueno, no les nomenarem totes 15, eh, per això. No, no, només nomenarem unes quantes. Quan va dir ell, textualment, evidentment en anglès, quan vaig parlar l'última vegada d'aquesta càmera, fa 12 mesos, que vava d'heretar una denunció en crisi, amb una economia estancada i una inflació a nivells rècords.
doncs els fets no corroboren això, perquè en aquell moment l'economia va créixer un 2,2%, no molt, però era un augment, era un augment bastant superior al que havia crescut els darrers anys. També va parlar del gerancel, va parlar que el Tribunal Suprem havia anul·lat el gerancel vessant-se amb una declaració d'emergència, també que era mentida. Bé, és que tot és mentida. Amèricament...
També va parlar de medicaments, va afirmant el seu discurs que estava acabant amb el cos desorbitat dels medicaments que mai s'havia fet abans, amb una diferència del preu de 300, 400, 500 i 600%, quan no existeix aquest tants per cent, no?
I va dir que els aliments, durant la seva administració, va treure de la gana 2.400.000 nord-americans, lo qual tampoc no és cert, perquè ha augmentat en 2.600 milions la fam allà als Estats Units.
I per parlar de la política immigratària, també va dir que les iniciatives migratàries eren una meravella, i que les deportacions de persones extranjeres són una altra meravella. En fi, totalment.
que va ser 107 minuts de mentides una de l'altra. De mentides una de l'altra. Molt bé. Conchi Far! Doncs hem rebre les fake news de la setmana. Ja sempre tenim les fake news i un superapartat fix ja que correspon a aquest prodigi de la democràcia anomenat Donald Trump, president dels Estats Units d'Amèrica, la primera potència mundial. Conchi, una para... Si m'ho permet, només un petit comentari. Sí, clar. Un petit comentari. Que la gent faci el favor...
Que me facin un favor personal, a mi, facin un favor personal. Aviam les a ràdio i a tothom de contrastar les notícies, per favor. Sí, costa, costa això, costa. Ja sabem que costa això, eh? Molt bé. Gràcies, Conji! Gràcies a tu. Una abraçada, que vagi molt bé. Adéu, bon dia.
En Joan Escofer fa uns dies parlava amb la Carlota Caimer, que té un futur especial, però no especial d'especialitat, no té especial de l'espai. L'escolteu ara mateix, amb ella arriba a dos quarts una i rebrem a la Laura Andrés en aquest estudi de Vilassar Ràdio. Parlant de tot amb Jaume Cabot. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Mireu, ens fa molta il·lusió fer aquesta entrevista amb la Carlota Caimer. La Carlota és una de les deu membres, de les deu dones, que entra dins del programa Hipàtia 3, que farà a l'estiu de l'any vinent, a l'estiu del 27...
Tot un seguit d'experiments en unes situacions particularment extremades en una illa canadenca per simular les condicions de l'espai i poder treure càlculs, dades que poden afavorir possibles investigacions, possibles aterratges en altres planetes.
Ens fa molta il·lusió saludar-la en directe aquí a Vilassar Ràdio. Carlota Keimer, molt bon dia. Molt bon dia, Joan. Ets una persona amb 26 anys que jo no m'atreveixo a explicar el currículum que ja tens. Carlota, sisplau, tot teu. Ubica'ns.
Bé, si tinc 26 anys, jo per la meva edat trobo que encara he fet poc, encara podria fer més, però sempre entra això de l'autoexigència pel mig. Soc enginyera mecànica, vaig estudiar a la Universitat de Girona, em vaig graduant 3 anys i després me'n vaig anar gràcies a una beca que me'n van donant allà, a Alemanya, fer el màster d'enginyeria aeroespacial i a part d'això, com a hobby a l'àmbit privat, soc pilot d'avions ultralleugers.
Déu-n'hi-do, com aquell que no vol la cosa, no? D'on et surt la inspiració o la motivació? He llegit en alguna entrevista que has concedit que una mica l'Escola via Santana de Mataró et van inocular una mica aquest cuquet, no?
Exacte, vam tenir una companya i jo, dos professors de física molt bons, en David i la Marta, de l'Escola Pia Santana de Mataró, que ens van proposar fer un treball de recerca una mica particular. Vam venir-li amb una idea i van dir-li, anem a fer una sonda per enviar-la a l'estratosfera.
I amb això volem estudiar la capa d'ozó. I ells, com a bons professors, ens van donar ales i ens van donar les eines per poder desenvolupar aquest treball. I després, quan vam veure la sonda i va retornar, i va captar les imatges i la radiació còsmica, a part de les imatges i les dades de la capa d'ozó, doncs vam veure les imatges de la curvatura i vam dir, ostres, això té realment un valor i crec que em vull dedicar a això, ja que pot tenir un benefici per la Terra. Només anar a l'espai no és només per...
divertir-nos-hi perquè és increïble el que pots arribar a veure i és molt inspirador ser astronauta, sinó que també pots realment obtenir dades que et poden millorar la vida aquí a la Terra. Doncs anem a parlar d'això, Carlota. Tu, com dèiem, als teus 26 anys ets la més jove d'aquesta Hipàtia 3, que portarà, com dèiem, a la presentació 10 dones a l'Àrtic.
a l'estiu de l'any vinent per recrear les condicions sempre dures d'una estació especial a Mart. Presenta'ns una mica l'equip. Tu ets la representant de la nostra comarca, ets de Calella, del Maresme. Com està format aquest equip, Carlota? Doncs l'equip és un equip molt multidisciplinari i multigeneracional. La més gran de nosaltres té 53 anys, jo en penso, i jo sóc la més jove amb 26.
Totes venim d'àmbits d'estat diferent, que això també el fa molt especial, perquè cadascuna portarà el seu granet de sorra amb la seva àrea d'expertesa. Hi ha biòlogues, hi ha una metgessa, hi ha dos o tres enginyeres, i totes som la majoria de Catalunya. Tot i així hi ha dos tripulants que no ho són. Una és ginesa, la Xi, i l'altra és la Laura, que és la comandant executiva, que és de León.
I tot l'equip marxareu l'estiu del 27 cap a aquesta illa al nord de Canadà, que també tinc entès, clar, si voleu recrear les condicions de vida de planetes, deixem-ho així, és una illa en la que, a més a més, si no vaig equivocat, Carlota, no hi ha cap mena d'hospital ni centre d'assistència, és a dir, pràcticament foc real, no? Exacte, és la illa més grossa del món deshabitada,
I, correcte, l'hospital més proper està a 4 o 5 hores en avió. És a dir, que no és que et puguis pujar un cotxe i agafar i conduir 4 hores per anar a l'hospital més proper, no. Depèn d'una avioneta, que no és comercial, que vol específicament per nosaltres i que a vegades no pot ni aterrar en aquesta illa, degut a les condicions meteorològiques adverses que ens hi podem trobar, o a la neu, simplement.
El procés de selecció, Carlota, com va anar? Perquè entenc que, a veure, posem entre cometes, una persona, diguéssim, entre cometes, normal, no m'agrada fer servir aquesta expressió, però segurament no deu estar preparada per una emissió d'aquestes característiques. Com va anar el procés de selecció?
Doncs van ser un seguit d'entrevistes on ens preguntaven per, per exemple, experiències que havíem tingut que podrien ser rellevants per una missió com aquesta, una mica el nostre background, el currículum que teníem, què podíem aportar a la missió, quin tipus de recerca hi volíem desenvolupar, etcètera, etcètera. Jo, com a cas particular, ara et posaré un exemple. La família de la meva parella són pagesos. Jo vaig posar també que sabia conrear, perquè, de fet, en una missió especial has de saber conrear, no?, per mantenir-te i poder menjar.
I això va ser una de les meves experiències particulars que vaig posar. És a dir, que no només demanen un background purament científic i d'enginyeria, en aquest cas, sinó que també miren altres factors com pot ser aquest. I aquesta seria, bàsicament, la teva aposta, la teva participació, que entenc que no ha de ser el mateix que plantar una llavor i a veure què surt, no? No, de fet, el meu experiment no serà aquest, sinó serà estudiar els efectes de la microgravetat sobre el cos humà, emissions de llarga durada,
I a Mart, bàsicament, tenim un 38% de la gravetat terrestre i el que vull fer és simular aquesta absència, tampoc, però parcialment absència de gravetat a Mart respecte a el que tindríem aquí a la Terra. És cert, això que diuen que quan envien alguna estació especial se li infla la cara? Per aquí aniria una mica la teva investigació?
Exacte, o sigui, la meva recerca es basarà en estudiar una mica aquest efecte que té sobre el cos humà, que els primers dies, quan un astronauta arriba a l'Estació Espacial Internacional, doncs té la cara inflada perquè té una retenció de fluids al tronc superior del cos, no? I això és degut a aquesta força de gravetat que és absent allà dalt i no empenya els fluids del cos cap a les cames i s'acumula més cap al tronc superior i cap al cap, en aquest cas. I això es veu bàsicament en els vídeos quan els hi veus la cara inflada i així...
I en l'emissió, per simular això, el que vull fer és posar les tripulants en una posició inclinada de 6 graus a l'hora de dormir, unes hores al dia. Per tant, no estem simulant totalment l'absència de gravetat, sí que la tenim durant les hores del dia, però durant les hores de la nit simularíem aquest efecte del fluid shift que es coneix.
Déu-n'hi-do. Carlota, és el mateix el cos d'un home que el cos d'una dona en aquestes condicions extremes i condicions de gravetat zero, podríem dir? El cervell és el mateix, o sigui, els coneixements d'homes com dones és el mateix. Sí, sí, no, no, evidentment, no. No, no, no. Per exemple, amb missions que s'han fet a l'Estació Espacial Internacional
El nervi òptic té, o sigui, amb absència de gravetat, el nervi òptic es deteriora amb missions de llarga durada. Amb homes es deteriora més ràpid que amb dones, i això s'ha trobat amb estudis. Tot i així, es fa falta molta més recerca perquè només un 11% dels astronotes que han volat a l'espai eren dones.
Llavors necessitem moltes més dones que volin i que vagin a l'espai per poder fer una mica un estudi comparatiu de què passa sobre els diferents cossos. Ostres, que curiós, no? O sigui, el nivell, el nervi òptic dels homes es deteriora més que el de les dones. Estem parlant, com deies, de percentatges i no de números absoluts, eh? Que curiós, no? Exacte, o sigui, el nervi òptic és el nervi que tenim a darrere de l'ull i que connecta amb el cervell i que després processa les imatges que nosaltres veiem.
i per algun motiu en l'espai hi ha com un punt de visió nul en l'ull que quan hi ha absència de gravetat és com que està apretat i no hi ha aquest espai que necessita el nervi i per algun motiu en homes es deteriora més ràpidament o té més efecte aquest enveniment que les dones.
I en aquesta hipàtia 3 entenc que esteu preparant un munt de coses al marge del que seria la recerca científica, però clar, no deixeu de ser persones, el menjar, l'entreteniment, no sé, el passar l'estona, entenc, el temps lliure, com ho teniu pensat?
Entenc que als vespers tindrem alguna o altra hora per fer una mica d'esbarjo, que no serà tot feina, feina, feina, però sí que hi ha com un horari molt marcat des que ens llevem fins a l'hora del vespre per anar fent les diferents tasques de recerca que s'hi hauran de fer. I en temes de lleure suposo que cuinarem alguna cosa juntes o així i entreteniment ja en tindrem també.
Te n'adones la brutalitat de la missió que feu? És a dir, a veure com t'ho plantejo, seria notícia, no cal que siguin dones que ho facin, és a dir, és brutal aquesta experiència que aposteu, i si a més a més sou un grup íntegrament femení, doncs encara li dóna un plus, però vull dir que és brutal això, eh?
Exacte, una mica el que busquem també una mica d'hipàtia, a part de tenir una mica d'impacte mediàtic, és fomentar vocacions científiques entre els joves, nens i nenes, perquè s'interessin per care de STEM, de ciència i tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i donar una mica a conèixer què es pot fer realment quan es va a l'espai, perquè a l'espai sempre dic que s'hi va fer recerca, però s'hi va fer recerca pel benefici de la humanitat i pel benefici de la Terra.
Sí, sí, està claríssim. A més a més, en un món, si m'ho permets, Carlota, absolutament encara masculinitzat i un món en el que hi ho toquem des de diferents arestes, especialment ara a les portes de celebrar el 8M, el Dia Internacional de la Bona, pocs referents encara femenins en el món de les ciències i pràcticament aneu a rescatar el nom d'hipàtia, aquesta matemàtica antiquíssima.
Exacte, bé, sí, com bé has dit que fem un referent d'abans, però el que volem és també posar referents de carn i ossos, de gent del teu poble, que pot ser la teva amiga, la teva cosina, la teva germana que estigui fent això, i una mica més de referents propers, que la gent s'hi pugui identificar més, perquè jo no vull un referent d'una dona de fa 100 anys d'un altre país, sinó que prefereixo tenir un referent d'algú més conegut i més proper a mi, que m'hi vull emmirallar més. Què t'han dit a casa, Carlota?
ja s'esperen que faci coses poc normals o curioses, diguem. Ells estan molt orgullosos i els fa molta il·lusió que pugui participar en una missa com aquesta. Això sí, des del punt de vista del respecte, sempre amb seguretat i amb el compte que requereix, no? Quants idiomes parles? Sí, 5 dels quals prou fluents, els 6es no tant, intermedi, podria dir.
I quins són, si es pot saber? Sí, la meva mare és lingüista i els meus pares ho són tots de família. Són català, castellà, anglès, francès, alemany i una mica holandès. Déu-n'hi-do. Els cinc primers fluïts, eh? Sí, ja et dic que tinc molta sort perquè tinc de família lingüista i m'han posat bastant en aquest món per poder aprendre tants idiomes com pogués. Des d'on agafes la trucada va a Vilassar Ràdio, Carlota?
Ara mateix des de Girona, que estic aquí uns dies de vacances. Però estàs treballant a Bèlgica, és correcte? I en tot cas, quin és el teu dia a dia?
Sí, fins ara estava a Red Wire Space, a Bèlgica, és una empresa americana que es dedica a fer projectes espacials. Jo concretament estava en el tèsting del satèl·lit Altius, de l'Agència Espacial Europea, i aquest satèl·lit el que fa, o la finalitat que té, és estudiar la capa d'ozó des d'un punt de vista diferent del que s'ha fet fins ara. Fins ara sempre s'havia mirat la capa d'ozó en vertical cap a baix, és a dir, mirant cap a la superfície de la Terra,
I aquest nou satèl·lit el que vol fer és estudiar la capa dosa mirant cap a l'horitzó, és a dir, el que farà és mirar cap a aquella capa fina blava que veiem a les imatges quan veiem la Terra des de l'espai, doncs mirarà cap allà i enfocarà cap a l'espectre lumínic d'això. Ets molt didàctica explicant les coses, Carlota.
Sí, jo crec que això em ve una mica del background lingüístic, que si no ho explico d'una manera entenedora i fàcil, crec que ningú sabria el que estic dient. Tres preguntes molt ràpides per acabar. Carlota, un somni? Un somni? Jo crec que arriba a l'espai. Arriba a l'espai. L'home ha trepitjat la Lluna? Sí, sí que hi ha trepitjat i de fet hi tornarà ara, el 6 de març. Està prevista la nova obertura del llançament.
Fa pocs dies, Barack Obama, l'expresident dels Estats Units, parlava de vida extraterrestre. Estem sols al planeta, Carlota? Jo crec que hi ha vida a l'univers, i perquè és massa gran, perquè estiguem sols i probabilísticament parlant, hi ha poder un trilió de galàxies a l'univers i n'hi ha d'haver, n'hi ha d'haver. Poder no serà en la forma que ens esperem,
és a dir, si és més en forma humana o de cos humanoide, potser serà en forma de bacteri, en forma, qui sap, però jo crec que n'hi ha. Galota Caimel, la nostra maresmenca enrolada en aquesta aventura científica tan absolutament impressionant, aquest Hipàtia 3, que faran tot aquest seguit de proves que ens has comentat de cara a l'estiu del 27 entenem.
que preparar una expedició d'aquestes característiques porta molt de temps. Moltíssimes gràcies per haver compartit aquesta estona amb Vilassar Ràdio, molt didàctic, molt interessant, i ens guardem el teu telèfon, Carlota, perquè ens agradaria estar ben al dia d'aquesta expedició. Insistim, íntegrament per dones, però per la potència que té, seria notícia encara que fos mixta, eh?
Exacte. El fet d'anar a l'Àrtic és curiós i és una missió especial amb una dificultat logística que, fóssim homes, fóssim dones, la teníem per allà mateix igualment. Carlota, una abraçada molt forta. Moltes gràcies. Adéu-siau.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Des del mar, tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Som-hi! Tres minuts per damunt de dos quarts d'una del migdia, recte final de l'edició, de les tres hores que compartim cada dia. I de la setmana ja tinc la maleta, punt per marxar de cap de setmana. I entre la meva mà li posaré un disc que m'encanta i l'escolto constantment. I ara deixa'm fer una mica el xulo perquè diré que és Vilasarenca, perquè, doncs, viu a Vilasar. Ell és de Sabadell...
però els hi hem robat i ara la tenim aquella. Ella és la nostra última convidada de la setmana i és una pianista excel·lent. Un artista, i com dic un artista, i buscant i buscant, ja fa dies que estic buscant coses i escoltant, i no deixa de sorprendre'm. Avui ens visita, aquí, el Parlam de Tot en directe, a l'estudi de Vilasarra, diu la Laura Andrés, pianista. Parlam de Tot, amb Jaume Cabot.
Laura Andrés, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, què tal? Molt bé, i tu? Home, molt contenta de ser aquí. Nosaltres més. A més, m'has deixat venir amb la lupa, amb la meva gossa. Home, el que és bonica és la lupa, eh? Ràdio Pet Friendly, així m'agrada. M'ha dit, diu, que pot entrar la gossa. Dic, home, sí, segons qui es fot aquí dintre, imagina la gossa si pot entrar. Home...
Com estàs? Molt bé, molt bé. Que bé, no? Sí. Estàs en marxa total, eh? Bueno, soc autònoma. Clar. No sé si saps de què va. Llavors fa anys que no t'has posat malalta. Exacte. Fa anys que no deixes de treballar. Exacte. La pregunta és, quants anys fa que pateixes aquest dolor? Doncs no fa tant, eh? Perquè vaig fer un canvi de vida el 2021. Sí. Sí. La pandèmia la gent feia pa.
sí, feia pa, ens fotíem allà a fer coses, i la Laura va dir, doncs jo em canvio de vida. Sí, sí. Quasi, quasi, ell és músic, jo dic pianista, però ell és músic amb majúscules, eh? Quasi, quasi, baix, se'n fot, agent forestal. M'hauria, sí, sí, en aquell moment ho tenia molt al cap. Però què dius ara? Què et va passar? Bueno, que en comptes de fer pa em vaig posar a fer esport.
I llavors enyorava molt l'estar amb la natura. Uau, que catxes en mi. Sí, sí, em vaig posar com un toro, eh? Sí, sí, ara ja m'ha passat. Però en aquell moment... Sí, sí, perquè vivíem un cinquè pis a Barcelona sense sort. Vull dir, puja i baixar, puja i baixar, puja i baixar tot el dia. I això, hi vaig decidir que estava molt cansada de lluitar amb el món de la música, perquè era molt dur. Jo estava... Era profe, però allò que... Sense aquella cosa de... Allò que vull dir, allò que vull transmetre, no sé si acaba d'arribar, no? I sí, sí. És que la cultura va rebre molt, eh?
És que vam rebre molt. I en aquell moment, ja et dic, jo ho vaig tenir molt bé perquè jo era profe. Llavors, diguem que, clar, vaig tenir la sort que se'm va mantenir el sou i que podia fer classes des de casa. Però era un desastre. O sigui, jo semblava boja, saps, allà fent colorintxis i fent no sé què i fent ninots. I pensava, si algú em veu. I jo veia els pares a casa amb els nens també. Era tota una mica una bogeria. Sí, sí.
Mireu que he fet un experiment i he posat una cançó de l'últim disc de la Laura, que va ser, va dir que no em faria més. Però gràcies, gràcies per tornar enrere a la idea, que vas dir que no em faries més? Bueno, vaig dir que sí, que era molt cansat, sí, sí. I vas dir prou. Prou ja, sí. I dic, ell ha nervis, jo nervis, aquí ens juntem aquí, dos aquí... Mare meva, explotem. I dic, posaré música, a veure si ens relaxem, però ni així, eh? No, no, no, no.
Jo sempre ho dic, jo faig aquest tipus de música perquè jo a la meva vida sóc un torpedo. És com, vaig ràpid, m'agrada la vida intensa, és a dir, viscuda vívidament, de colors, amb el brillo pujat, saps què vull dir? I no sé, miro els núvols i dic, mira quins núvols més macos i no sé què, vull dir que visc molt aquí. I llavors aquesta música crec que em connecta molt amb aquesta cosa de, eh, pare...
Para, saps? I m'ajuda, m'ajuda a com anar-te'n una mica endintre. Tu te sentes al piano, el piano ja pateix, eh? Ja deu veure, hòstia, bé la Laura, bé la Laura, cuidado. I, clar, ets capaç d'escriure això. A mi em sobta molt, és a dir, els músics, no?, que sou capaços de fer això, no?,
un músic que escriu i tal, doncs diu, escolta, ara vaig escriure sobre això que m'ha passat. I més o menys ho entens. I si no ho entens, t'ho fas teu, perquè jo he fet meves cançons que no tenen res a veure. La cançó parla del que a mi em va passar. Que no, que no et parla. Clar, amb el piano això és diferent, no? És molt diferent perquè, a més a més, no hi ha lletra. Per tant, no et condiciona, no és conductista. És a dir, cadascú es munta la seva pel·lícula. Sí que és veritat que quan toco en directe, a mi m'agrada molt explicar d'on néixen les cançons. Sí.
No una per una, potser, però sí una mica el concepte, no? Però jo crec que tothom pot connectar amb, no sé, de si una cançó es diu nostàlgia, ja t'està dient moltes coses, no? Vull dir, la nostàlgia és un sentiment molt bonic de sentir quan ja no és dolorós, no? Però, no sé, és bonic, és dolç, pot ser lluminós, fins i tot. El dolor et va portar a escriure aquest quart disc, no? És a dir, vas decidir al final de dir, escolta, vaig escriure el que em ve de gust, el que em...
És que va ser fort, perquè va ser com una mena de premonició. Jo tenia, evidentment són coses de vida, no és res super d'això, però el meu pare era gran, estava malalt i feia molt temps, i feia molt temps que estava en una lluita molt heavy. Llavors, això era un mes de març, a mi també m'estaven passant com 3.500 coses alhora...
I un mes de març que de cop... Saps allò que dius? Com que no acabes de trobar aquesta alegria, aquesta alegria que tinc sempre. Estava com molt d'allò i me'n vaig anar directe al piano i van sortir totes les cançons menys una. Totes de cop, en dos dies. Les tinc gravades al mòbil, la primera versió, diríem. Després les vaig anar com a final i les vaig gravar al juny i al setembre es moria el meu pare.
Uau. O sigui, va ser una... Això sí que era una voràgin de sentiments, de tot, no? Sí, totalment. És a dir, és un disc molt cru, amb molt poques notes, però amb molta emoció continguda. És el que jo sento. Però això ho transmet en el disc. I perquè hi ha disc de música instrumental que dius, mira, jo me'l poso mentre treballo. Aquesta no, aquesta et para, eh? Dius, hòstia, a veure, què m'està volent dir aquí?
Exacte, si te'l poses de fons i feluxet, vale, però si te l'escoltes, si te'l poses una mica bé... I això també crec que ho hem aconseguit amb el Dani, amb el Dani Ferrer, que vaig gravar en els seus estudis. És el teclista de Love of Lesbian i és un tio que és molt friqui del so, molt friqui. I té un piano molt especial, també, que sonen molt els martellets i tal, i això va gravar-ho amb aquells micros. És un micro que té forma de cap, amb unes orelles...
Que fa bastanta gràcia, és com un robot, però realment està sentint el que tu sents quan toques. Per tant, és un disc que tu l'escoltes i està sentint el que jo sentia en aquell moment. I crec que això també... Arriba. Arriba molt. Uau.
Laura, segurament, no sé, tenies ganes ja de... Perquè tu, a veure, havies estat a l'Acadèmia Aparecció Triunfo, has estat en programes de televisió i tal. Ara estàs presentant el teu programa amb la Nina. Amb la Nina també, sí. Que xulo, és guapo, eh? Ah, és guapíssim aquest programa. És xulo, eh? És molt bonic, eh? Hòstia, tu, mira que fas coses xules, eh, tu. És que, bueno, he tingut molta sort, em van trucar i vaig dir, vamos! Sí, però anava a dir, és una dona que pot tirar, escolta, jo faig un disc i va tirant i no para, no para, autònoma. Sí. Però és que, clar, un dia et truca, ja sé que ets la professora del seu... La Shakira, no?
Hòstia, això va ser molt fort i vaig buscar, no pot ser veritat. Mira què vaig trobar aquí. Claro. Claro. Tarde, tarde. Siempre va tarde. Shakira vés per feina, va.
Una de las mejores intérpretes femeninas que hayamos... ¡Ojo, eh! ¡Ojo, eh! A nuestro parecer. Era Laura, la profesora de piano de Mila. De música. De música. De música. Ara. Pero todavía no estudia el piano. Estudia el piano aguantada. Y yo ya, en cara de...
La millor intèrprete de piano. Femenina. Femenina i no femenina. La millor intèrprete de piano. I què? En aquell moment jo era una hippie sense xarxes, no tenia ni Facebook. Una hippie sense xarxes. Era l'any que havia arribat a Barcelona i jo estava a Girona. Me'n vaig a Barna que em passin coses. Vaig entrar treballant de goll de gom amb la Cubana...
no sé què, vaig començar a treballar amb companyies de teatre, i com que, bueno, al final vaig entrar a una escola, i tot s'ha de dir, la precarietat laboral dels músics, que donem classes a escoles privades, que és molt heavy, que és molt heavy, doncs va fer que busqués una altra feina, llavors vaig buscar una feina en un col·le, i en aquesta escola hi havia, jo tenia una alumna que es deia Milan, i jo deia aquest nen, o sigui, el coneixia tothom, i vaig veure aquella, llavors vaig veure Milan Piqué Mèvara, i dic, hòstia, espera't un moment. Espera.
Això em sona, això em sona a alguna cosa. I a partir d'aquí, bé, ella em va sentir, li va encantar com tocava, i un dia jo estava fent una funció amb de goll de gom i m'envia un missatge a la seva assistent que anés a casa seva. Vaig anar a casa seva. Lo normal, no? Sí, sí. Vén a casa. Perdona, i era un diumenge i jo havia quedat amb la meva família per fer un vermut. Sí, i què? Família, que no vindré, que vaig a casa la Shakira. I clar, em diuen, a veure nena, inventa que l'excusa millor, que hi ha això ja. Dic que no, tio, que és en sèrio. I això com fa?
I és una cançó que vam gravar, que és una cançoneta que li va dir que no era el seu fill. Però quan fa d'això, o de temps? Ah, d'això fa nou anys. O sigui que en Piqué estava allà...
Bueno, estaven súper enamorats i després va treure el M'enamoré, M'enamoré. Era diumenge, igual no hi era en Piqué. Sí, exacte. Igual estava jugant. Igual t'havia partit. És igual, eh? I aquí la teva... Aquí va ser com... No vingui al vermut que vaig a calar Shakira. Vaig a calar Shakira a tocar una cançó. Llavors em va portar a Miami quan va fer l'estrena del disc. Em va portar? Mira, l'altre dia feia neteja i vaig trobar encara la tercera de l'hotel Mandarín, que la tinc guardada com si fos allò, vamos, una relíquia.
Oh, que bo! I fa poc te'n vas anar a l'Argentina, no? No, encara hi he d'anar. Què dius ara? Encara hi he d'anar. Quan vas? Ah, viste. ¿Quanto vas? En principio intentaremos ir en marzo, pero no lo sé. En marzo es mañana. Ya, ya, me recontra gusta, pero no lo sé. Depèn de la productora que es que va. Però vas a fer un documental, no? Sí, sí. A tu et passa, això, que et truquen així de...
Mira, jo no sé què ha passat, però... O sigui, jo em vaig formar com a profe, com a música, com a pianista, però m'agrada molt comunicar, és veritat que m'agrada molt comunicar-me, m'agrada molt transmetre, m'agrada molt il·lusionar i emocionar la gent. O sigui, allò de les classes, molts alumnes encara m'ho diuen ara, de dir, hòstia, és que va ser la millor profe que vaig tenir, però no per tècnica, sinó perquè els hi vaig deixar un record que la música és una cosa, uah, saps? Com molt guai. I això, no sé, és una cosa que crec que és una de les coses que potser faig bé i potser la gent també amb això sí...
Que guai. S'enganxa. I per això aquestes coses que em passen de teles i coses, no les vaig a buscar. Que bé. Però passen. La gossa està bé? És que no la sento. Està aquí a Jabodeta, la mare de bé. Ara m'estava preocupat. No sento la gossa, eh? No, per això l'he portat. Hi ha una cosa que m'encanta, no sé si t'envejo o em fots ràbia. Aviam. L'orella absoluta. Ah. Cuida obsoleta.
Uida absoluta. Sí. Per explicar-ho, eh? Mira, això és com... És a dir, jo tinc una mena de traductor ja ficat al cap, que és que jo sento una nota, la que sigui, i et dic això és un do, això és un res, això és un fa. Directament. No necessito cap referència. Hòstia. Saps de dir, vale, això és un do, a partir d'aquí conto. No, no, no. O sigui, jo ja sé com sonen. Què passa? Que jo tinc molta facilitat de sentir una cançó i treure els acords molt ràpid. Però també té desvantatges, eh?
Quina desventatge té, això? Doncs que, per exemple, si jo estic tocant el piano amb l'escala de do, per dir-ho fàcil, i em diuen, bueno, no, ara la voleva em fa sostingut. Hi ha gent que apreta un botó i fa tot, tot, tot, val, això no ho fa, i els és igual. Digues, val, i no toquis els pebrots, que te la faci com... A mi no, jo no puc, no puc perquè l'orella se me'n va. Ja, però bueno, això és brutal. És a dir, tu escoltes una cançó i resulta que al mateix moment la pots tocar. Sí.
M'he d'en recordar, però sí que diguem que són els acords, els trec molt ràpid. Això és un avantatge. Tenim una cosa en comú, no gaire en comú, però... Bueno, dues coses en comú. Tenim una, que és que jo no soc músic, jo soc un músic frustrat, però si toco la bateria... I jo tinc una oïda nefast, no absolut, sinó nefast. T'ho juro, tinc una oïda nefast. Jo tinc més morro que traça. Llavors em morro, el que tu tens d'oïda jo tinc de morro.
Aleshores, doncs, és el que... Bueno, i també tinc molt morro, eh? O sigui, a veure... Però tu ets bona, a sobre ets bona. I tenim una altra cosa en comú, que hem treballat amb un personatge que es diu David Martos. Home! Home! Martos, que és tan maco, per favor. I tant, i tant maco, molt. És una passada. Aquelles persones que no t'ho esperes. Sembla el bibliotecari, saps què vull dir? I llavors, clar... Bueno, jo és que el vaig aguantar molts anys, eh? Aquest món interior... Aquí on estem, vam fer programes. Sí, vam estar molts anys, eh? Vam acabar fatal.
No m'ho crec. T'ho juro. No. No ens podem veure. No. No ens podem veure. No, no, no puc amb el Martos, no puc. Així de clar t'ho dic. No, no et crec. David Martos, bon dia! Ah!
Què tal? Bon dia. Com estàs? Escolta, seguiu parlant bé de mi. Però que no sorpreses. No, jo no he parlat mai bé de tu, que ho saps. Sort que no he dit res redolent. Imagina-s'hi, Marta. Home, aquell tio... Què? Sembla bibliotecari, però no ha acabat la frase. No, he dit això, que sembles bibliotecari, perquè és allò tan prudent i amb les ulleres, com set ciències, o això, no?, d'un laboratori. Podria estar allà fent com proves en un laboratori i, encara després, té aquest humor tan gamberro que és l'hòstia. Sí.
Ets tu, no, Martos? Ets tu, eh? Perquè nota una veu molt femenina.
Sí, és veritat. Ja he madurat, ja he madurat. Ja t'ho explicarà, ja t'ho explicarà. No ho esteu notant. Vam estar anys fent programa i tots els convidats, o tothom que entrava per telèfon, li deien, noia, a tu... Hòstia, és veritat, cap a aquest té una veu de tenor, molt content. Té una veu, veus, té una veu de tenor. Tens una veu de... Digues. La Laura, que té uïda absoluta, m'agrada que m'identifiqui com a veu de tenor. Uïda absoluta, eh, tio. Jo no sé si m'agrada o em fa ràbia, en David.
No, no, però és impressionant, eh? Això és un luxe perquè estem al voltant. Això vol dir que no hem de fer res, ja ho identifica tot ell, eh? Clar, això vol dir que 3 minuts abans em diuen, aquesta cançó! Clar! Però això, tu t'imagines? No hi ha problema, no? Però amb el piano o amb qualsevol instrument? Amb tots els instruments. Si t'agafes una guitarra... Ah, no, no, vols dir tocar-lo jo? A veure, no, puc tocar-lo maldestrament. La guitarra la toco una mica per anar a la platja. Sí, tu al dinar de Nadal diuen, escolta aquella cançó i tu surts allà, espereu que us la toco.
Sí, el que passa que ara ja tinc nebots que toquen millor que jo. Què dius? Home, jo tinc un nebot que és un torpedo. Té o no? Sí, sí, es diu Ferran Rico. Ferran Rico? On toca, en Ferran Rico? En Ferran Rico ara mateix està acabant els estudis a Berkeley, becat per la Latin Grammy Foundation, i la Caixa li he donat una beca i està a Nova York.
Ferran Rico, bon dia, bona hora, no? T'imagines? Seguro que d'aquest ens endirem a parlar, perquè em dóna mil voltes. S'ha saltat tota la cultura de bar que jo vaig fer, ell no l'ha fet. Però que hi ha una cosa, la sang. No ho sé, perquè a casa ningú va fer música abans. Vull dir, jo soc la primera que s'hi ha dedicat. No, algú s'hi ha dedicat primer, eh? Clar, jo vaig començar i, clar, ell diguem que millora l'espècie. Mira, en Marto és així com l'empitjora, tu la millores? Sí, sí, exacte. David, com estàs?
Molt bé, molt bé, molt content que m'heu trucat, perquè només em truca si tens convidat, si no, no em dius més res. Ets una... Quan et vegi, ja saps que quan et vegi la tindrem, perquè em vas prometre que vindries a veure'm almenys un cop al mes.
No hi ha manera. Mira, t'explico una cosa. Però no, no, em fa molta il·lusió sentir i escoltar la Laura. Ai, a mi no, eh? A mi no. Bueno, bueno. El dia que vam fer el programa 2000, vam fer el programa 2000, estàvem aquí fora al carrer fent el programa, hòstia, amb convidats, músics i tal. Mira, el 3.000 et convidaré a venir. Vinga, va. I es va casar amb Martos aquí, a dalt.
T'ho juro. Al mateix dia? Al mateix dia. Va ser impressionant. O sigui, van parar el programa per anar directament a... Al casament, eh? Va ser impressionant. David, encara t'aguanten o no? Era molt graciós perquè els convidats es pensaven que tot el parament que teníeu muntat a fora de la ràdio, en directe i tot plegat, era pel casament. És com, hòstia, hem plegat mitjans. Jo no ho vaig desmentir, eh? I...
Encara estàs casat, Martos? Sí, de moment sí. Això que li van treure el guix ja, no? Sí, pobre. I les boletes. Sí, sí. Tot i així no ha marxat corrents. És una bona notícia. David, ho tenim tot bé o què? La feina, tot a tot. Ho tenim tot bé. I ara em fa il·lusió recordar-me amb la Laura vam passar molt bones tardes gravant el vosaltres mateixos. És un luxe més enllà de...
de talent musical, que per poder fer un programa en l'Andreu també has de tenir un sentit de la comèdia i de l'humor molt a to, que no és fàcil, i la veritat és que em van flipar tots de l'equip. Jo sempre recordo un moment improvisat completament, que l'Andreu li pregunta a Laura, Laura, tu creus que jo tinc uïda absoluta? I la Laura li diu, no, no, tu obsoleta. I jo, hòstia...
Aquell moment va ser molt bo, és veritat, que les gent estaven... El rotllo que es portaven era molt xulo, eh? Sí, sí. Recordo el control, tots reient i ficant-les al cap i pensant, buah, és el millor acudit que hi haurà al programa ara mateix. Un equip de guionistes que ha treballat una setmana i el millor és que em porta de l'obra improvisat.
Brutal, brutal. David, t'ho agraeixo moltíssim, perquè sé que ahir vam parlar una estoneta i em va dir... Sí, sí, per any un moment. I, per tant, t'agraeixo moltíssim que hagis fet un petit apart. D'acord? A vosaltres per pensar-hi. Una abraçada, Laura. Que vagi bé. Que vagi molt bé, David. Una abraçada, que vagi bé. Adéu, adéu. Ha fet un petit descans a la migdiada, que es deu estar fotent. Exacte. Però que guai. I això que deia ella, de treballar en un equip així, també, és heavy, perquè ells també tenen una capacitat d'adaptació. Brutal.
Brutal. Pensa que l'Andreu venia, de vegades venia allà, i clar, era com... Li deien tot, i el tio deia, sí, però això ho podríem fer. I tothom, pum, saps? S'adaptava a tots. Era una bogeria. Jo, la veritat és que el vaig gaudir aquí molts anys amb en David, col·laborant aquí, vam fer programes junts i ens ho vam passar realment. Escolta, que no se'ns descuidi, que el dia 13 hem d'anar a premiar. Home, per favor. Home, sempre una amistat, eh?
Sí, exacte. Quin dia? A veure, dia 13? Mira, és el dia 13, al vespre, ara l'hora et diria les 7, però no sé si és les 7 o les 8. No me'n recordo, no me'n recordo. Crec que és les 8, però ara ho direm. Crec que podria ser les 8. Sí, sí, i presento un nou disc, que és molt guai perquè és, vull dir, de veritat que val la pena per venir a passar una estona com bonica, relaxada i això, i després tota la segona part del concert... A les 8.
A les 8. I toco temes propis també, però llavors ja d'una manera més distesa, no? Però això, xerrant amb el públic, una cosa molt amena. I després, la mateixa setmana, el diumenge al matí, faig una xerrada que es diu com viure de la música i no morir en l'intent. Allà mateix. Es pot, això? Sí, sí. Es pot fer? Es pot, es pot. Jo he vist de la música i de moment aquí estic... Ara, però tu truca la Shakira.
Bueno, em va trucar un cop a la vida i vamos, i ja està. I a partir d'aquí tota la resta van sortint coses i també és veritat que jo no deixo de lluitar i de pedalar com una boja. Això és el que es nota. Sí, sí, sí. Escolta'm una cosa, Torpedo, que m'agrada molt això de Torpedo, sóc un Torpedo, m'agrada molt. I tu quan vas amb el cotxe necessites allò, tralla, què poses?
Ostres, és que jo escolto molt de tot. Sí o no? Sí. Què? Hòstia, ara m'has pillat amb bragas, però tant m'escolto tecno dels 90, que jo soc, clar, de l'època, vull dir, que sortíem a ballar. Sí o no? Sí, sí, o el Leire, o coses d'aquestes. Sí, sí, sí. O Rafael Acarrà, tot el funky, m'encanta. Uau. M'agrada Stevie Wonder, m'agrada... La música brasilera, m'encanta. El blues, també m'agrada... Una estona, hi ha un moment que també em ballo.
A mi em passa amb la salsa. Sí, exacte. Una estoneta bé, bé, i de cap d'una estona dius, bueno, ja en tenim prou, ja en tenim prou. Sí, sí, sí. Perquè tot estan vibrant tot, les trompetes allà tot el rato de tot, i és com, bueno, ja està. Que n'hi ha prou. Sí, sí, sí. A mi em passa igual, vull dir que és molt xulo Marc Anthony, també m'agrada molt, per exemple. Vull dir que escolto molt de tot, molt, molt variat.
I rock and roll? També. Sí, sí, vull dir, a casa meva tinc germans més grans i em vaig tregar ACDC, tota aquesta època, sí, sí, vamos, per la vena, o sigui que... Escolta, i ets la primera de la família que fa música.
Sí, sembla ser que sí. No hi havia ningú més que... Allò has preguntat, el Besavi no tocava amb l'orquestina, no? No sé si hi havia algú que... És que em vol sonar que algú llunyà tocava el violí, però no, res professional. I tu, quin punt de la teva vida dius? Em faré autònoma i músic.
Bueno, en el millor moment, després de fer 40 i tants, vaig dir, va, vinga, ara em faré autònoma. Què et sembla? Vinga, som-hi! A tu te n'han de la marxa, eh? Sí, home, et vull dir que sóc un torpedo. Jo deixo la seguretat als conservatoris, als escoles, és igual, vinga, fem-nos autònoms, anem a tocar, anem a ser lliures. I música, com a música, vas dir, hòstia, ara em dedico a això, perquè això no és una cosa que diria, ara faré música i em faig música, sinó que un dia que dius, hòstia, doncs viuré d'això.
Sí, bé, això va ser... És a dir, la decisió ja ve d'abans, perquè jo, clar, jo, mentre estudiava, la música va formar part de la meva vida, des de sempre, els 4 anys que vaig començar a fer música. Els 17 vaig entrar al Conservatori de Sabadell, i llavors va arribar aquell moment de fer la selectivitat i dir, què faig? Volia fer periodisme, que també m'agrada molt escriure, i això, i la comunicació. T'agrada el risc, també? Sí, també, també. Exacte.
I al final no hi havia res tampoc que realment amb allò em digués, oh, és que això ho vull fer. I vaig dir, mira, jo, a mi m'agradaria seguir fent música. Els meus pares van dir, tu segueix endavant. Era d'aquella època que el meu pare em va dir, fes el que vulguis, l'única cosa que no volem aquí són vagos. Ara, ara. Ja està, dedica't al que vulguis, sigues feliç i ja està. I això, vaig estar fent classes durant molts anys, em vaig formar com a profe, em vaig anar a Suïssa a fer un màster de l'universo d'aquests, d'una formació molt xula, que treballa música, improvisació, teatre tota l'hora, parteix del cos. Això que deies tu, que... Sí, sí.
de la uïda i tot això, ho treballa, però també a través del cos, com a primer vehicle per aprendre. Molt xulo, molt diferent, també. Vaig fer tot això i ho vaig fer molt a gust i m'encanta donar classes. Jo sóc molt feliç. Encara en fas o no? Mira, la veritat és que no. Però estic muntant una escola online, però amb certa cosa presencial, també. És que la teva web diu llista d'espera?
El què? És allò on la teva web diu llistes. Ho vaig veure i dir, mira-la. Mira-la. Però la llista d'espera, digue'm, m'estarà esperant a mi perquè no tinc gans de fer-ho perquè no tinc temps. Jo ho vaig deduir com si hi hagués una llista d'espera del cop. Deu tenir 200 aquí. De fet, hi ha molta gent que ha demanat informació, però sí, tinc ganes de fer-ho, però molt relaxadament. Però no acabo de trobar el moment.
Escolta, i amb de coll de gom què vas fer? Que m'ho has dit i... Vaig fer Escaramuix. Oh! Vaig entrar en aquell moment, vaig entrar a fer... Estava amb la cubana fent Gente Bien i llavors vaig entrar amb Escaramuix. Sí, sí. Hosti, quina gran obra, eh? Sí. Amb la banda era, no? Amb la banda, exacte. Sí, sí. Uau. No, va ser una època també molt bonica, també. Un fart de currar, eh? Però molt bé. I ara aquest 2026 què t'espera?
Doncs mira, de moment, acabo el documental aquest d'Argentina. Ah, arrelindo, no vamos. Sí, sí, arrelindo, porque estamos siguiendo la vida de Manuel de Falla. Oh! Manuel de Falla, que el van convidar a marxar a Argentina. Sí, sí, sí. I que ell va dir, jo no vull tornar a Espanya, perquè va renegar molt... Bueno, clar, no d'això. I quan es va morir que va fer Espanya, va tornar-lo cap aquí. Clar. Està en Terratacadis. Doncs, en fi, estem seguint una mica la pista, perquè tenim a Falla, com molt gravat al cap, com aquesta cosa flamenca. Sí. I, en canvi, al final de la seva vida, va fer una obra que es diu l'Atlàntida. Sí, sí.
que està basada en el poema de Verdaguer, en català. I tant. Llavors, tot això, diguem que estem fent un documental en base a tot aquest final de la seva vida. I per això aquesta moguda. També això m'espera en concerts, m'espera veure si Gran Toni no, el programa amb la Nina, repetim, perquè vam gravar 12 episodis i podria ser que... Ja podeu fer-ho, eh?
Jo crec que... Ja, podeu fer-ho. És molt xulo, eh? És molt maco. I conèixer la gent d'una altra manera. Perquè saps el que sonava... Mira, això sonava a casa meva quan jo era petita. És que per això ho poso. Ara t'ho anava a dir. Saps què passa? Que jo sempre acabo amb la cançó que m'inspira. Vinga. El programa sempre acabo amb música, una cançó que m'inspira. I al llarg del matí vaig pensar, hòstia, què m'està inspirant avui? M'has dit això? He dit, hòstia, que ara me'n vaig a Cala Laura, quan era una nena, i estava allà, i el germà se sentia això. Ella estudiant piano i...
I la Laura, baixeu això! Sí o no? No, no, això no. Què va, què va? Et foties de ballar, també. Sí, jo, ja, i tant. Sí, sí. Laura Andrés, ha estat un autèntic plaer tenir-te aquí. Igualment. 13 de març, entreu al web, l'amistat ho trobareu, centre l'amistat, 13 de març, 8 de la tarda, gaudiu d'un concert, de veritat és preciós i, escolta, hi serem, de veritat que hi serem, Laura. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Igualment. Torna com vulguis. Una Vila Serenca més ja, eh? Quan fa que vius a Vila Serenca?
Des de l'abril passat. Tu a quin poble no has viscut? Perquè m'has dit Girona... Espero quedar-me bastant temps a Vilassar perquè estic molt i molt bé. Que bé. Gràcies. Que vagi molt bé. L'edició d'avui, la número 2307, 2307 edicions. Que la música i la marxa us acompanyi sempre quan la música i la marxa no estigui al peu dret.
i al peu dret, ja segueu-ho a l'accelerador. Vigileu, eh? Si sortiu i si no sortiu, el meu nom Jaume Cabot i us ho mano. No és que us ho demani, sinó que us ho mano. Sigueu tots i totes molt feliços dilluns a les 10. Ens hi tornem a posar. Que vagi molt bé!
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda.