Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emisora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM. El mar és mai a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Un dia més, avui matí de divendres 12 de desembre de 2025.
A les portes de tot plegat, a les portes del cap de setmana, això per començar, i a les portes de les festes de Nadal, en 10 dies, arriba la loteria, tret de sortida oficial de les festes de Nadal. Doncs arrenquem aquest divendres, dia solellat, temperatures agradables, presència de núvols, sembla que la tranquil·litat meteorològica s'instal·la amb nosaltres.
almenys fins a principis de la setmana que ve, en què podrien caure alguns plogims en algun lloc de la comarca. Alguns plogims en algun lloc. Traduït, res de res. Però en qualsevol cas, la previsió de cara avui, també de cara als propers dies de cap de setmana, ens la porta Joaquim Serra de seguida des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, a servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Des d'allà, Joaquim Serra, ens fa la previsió. De seguida, amb un parell de minuts, marxem cap allà.
A un quart d'onze, com sempre, aproximadament, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. En Joan Escofet ens porta, com sempre, l'actualitat i els seus protagonistes. Repassa. Amb ells repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on...
Parlem de l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui i és que tot puja en el DeLorean. Un dia més repassem les afemènides. Dimecres que ve és el dia en què l'alumnat de cinquè de primària de l'Escola del Mar porten a escena els pastorets, una representació...
que cada any la fan a l'escola del Mar, a la seva pròpia escola. Aquest any també, però aquest any amb una altra novetat, i és que un altre dia, i serà dimecres 17, a les 10 del matí, amb un primer passe, 11 del matí, segon passi, per aquells i aquelles que pugueu anar-hi força interessant, porten els pastorets a la sala Roser Carra. Ho fan, com sempre, a l'escola, perquè pares, mares hi puguin anar i la família hi pugui anar sencera.
però també ho fan a la Sala Carrau. 10 i 11 del matí de dimecres que ve. Parlem. Van passar per aquí una representació de l'alumnat de cinquè de primària. Recordarem aquesta entrevista. És una representació que aniran, a més a més, en favor, el que es recaudin, anirà a favor de la PAC, l'Associació de Persones amb Altres Capacitats de Vilassar de Mar.
A les 11, parlem de les novetats d'aquest any al Nadal, i és que fa uns anys la missa del Gall a casa nostra, a l'església de Sant Joan de Vilassar de Mar, s'havia fet a les 11 de la nit. Aquest any torna a les 12 de la nit, i torna a les 12 entre altres perquè a dos quarts de 12.30 abans de l'inici de la missa del Gall...
La tradicional missa del gall arriba al cant de la Sibila, una de les novetats al cant de la Sibila, reduït de 12 estrofes en Francis, i la dirigirà Josep Maria Gregori, el músic vilacenent Josep Maria Gregori. Avui passa per la ràdio a les 11 a Joan Escofet l'entrevista.
A dos quarts de dotze agafarem la motxila amb l'Èrica Castillo amb la nostra libre motxilera. I ens explicarà com celebren les festes de Nadal a diferents pobles del món. A les dotze del migdia passa per la ràdio l'inspector en cap de la policia local, Lluís López. Amb ell parlem d'aquesta campanya de Nadal des de la perspectiva de la seguretat i consells de seguretat.
Hi ha dos quarts d'una, recordem l'entrevista que li fèiem a la Giselle Morros. Ella és actriu vilasarenca, ha actuat al Teatre Nacional i està a punt de marxar de gira amb una proposta teatral tercius molt, molt interessant. I dèiem que es dona la casualitat que en dos muntatges seguits al Teatre Nacional hi han participat dues vilasarenques, l'Anna Casasola, amb l'Anna Casasola vam parlar fa uns dies, i la Giselle Morros, que avui tornem a escoltar l'entrevista. Amb dues, atenció, actrius, ballarines i cantants.
Això, doncs, és el que dic sempre, que aixequem una rajola a Vilassar i surt un artista. I és que a Vilassar de Mar diuen que fa pudor escenari, amb el més bon sentit de la paraula. 11 minuts per damunt de les 10. El meu nom ja ho m'acabó. L'edició d'avui la número 2267. 2267 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Ho tenim tot a punt. Motor rancès. Posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Avui, divendres, dia assolellat, temperatures agradables, diuen les previsions, algunes previsions, que de cara a principi de la setmana que ve podem tenir algun plugim a la comarca, molt aïllat i sense cap mena d'importància. Tot plegat, com dèiem, res de res.
Última hora del temps, Joaquim Serra que ens espera de cara avui i també de cara al cap de setmana. Bon dia, Joaquim. Hola, què tal? Molt bon dia. La situació meteorològica de moment continua sense massa canvis, es manté el domini anticiclònic i per tant el temps estable, però amb aquest lleuger flux de vents humits de mar cap a terra que afavoreixen la formació també de núvols baixos. Sortim al carrer i pensem, ostres,
Doncs per tenir anticicló tenim el cel molt tapat. És així, són els típics núvols que es formen mar endins i que es desplacen cap a la costa. Núvols poc importants, com que el temps és estable i no hi ha aire freda en alçada, no poden créixer prou com per deixar precipitacions. De moment tot continuarà igual avui amb més clarianes, com ahir ja va passar cap al migdia i primeres hores de la tarda, després...
Altres cop esperem que tornin a augmentar els novos baixos de cara al vespre. Vens fluixos, vents que aquest matí seran molt variables. Aquesta tarda predominarà el vent de component est i la situació marítima dominada per la mararrissada marees de Marajol. Per tant, amb una mar molt i molt tranquil·la. Aquest cap de setmana s'espera també que tinguem un temps bàsicament en la continuïtat en la línia del que han estat aquests últims dies.
Demà tornarem a tenir núvols baixos, núvols poc importants, no esperem precipitacions, però cap a la recta final de diumenge el temps començarà a canviar. Els núvols es faran més compactes, es reforçarà una miqueta l'entrada ben de llevant, però també arribarà més aire fred en alçada i aquí sí que...
Abans que acabi el diumenge probablement ja podríem començar a veure ploure en alguns punts de la comarca, unes precipitacions que anirien a més de cara a dilluns. Ara per ara no sembla que hagi de ploure molt, però almenys es trencarà una mica aquesta monodonia de les últimes setmanes, perquè realment fa temps que no plou amb ganes aquí al Maresme.
Per tant, dilluns, canvi de temps, que es mantindria també de cara a dimarts, anant a menys, cap a dimecres, amb unes temperatures que, de moment, aquest cap de setmana, tampoc han d'experimentar canvis importants, amb ambient relativament suau. De cara a dilluns i dimarts de la setmana vinent, les temperatures baixaran i tornarem a recuperar valors més propis de les dates.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies per aquesta informació àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme. Dilluns hi tornem a la mateixa hora, fins aleshores que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10, obrim finestra informativa.
Això vol dir que aquesta hora, i com sempre, saludem el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Sanyos Cofet. Bon dia, Benora. El teu dia preferit de la setmana arribat, aquest divendres, que en Joan els té marcats tots al calendari. Bon dia. I més quan algun fullet nadalenc. Molt bon dia a tots i totes.
M'ha posat al costat un prescindible per mi, arbre de Nadal. Home, no, Joan, és Nadal. He dit prescindible per mi. No, Joan, t'hem de convèncer que no, que t'estàs posant a quedar dintre d'això i no. Jo soc del club 7 de gener, eh? 7 de gener. Som molts, eh? Doncs quedeu molt bé, deixa'm fer una foto i... M'estàs dient... Sense el teu permís la penjarem a l'Instagram perquè en Joan vegi el guapo que està al costat de l'arbre de Nadal. Sí, sí, m'agrada molt aquesta pose.
Ara, molt bé. Ja ho penjarem. Com estàs? Doncs deixa'm arrencar saludant el Facundo. Facundo és un bon amic.
d'aquesta casa, és el conductor del C13, del bus urbà de Vilassadamar. Cores d'ara ha d'estar sortint de la parada del Baratú i saludem, també, com no podia ser d'una altra manera, no només l'amic Facundo, molt bona persona, per cert, sinó tota la tripulació que porta a dalt, ara mateix.
emprenent ruta amb el bus urbà C13. Des d'aquí una salutació. Doncs salvem a en Facundo i conductor del bus C13, eh? Sí, sí, sí. Estan, doncs, arrencant la volta, eh? Saps que un quart i a tres quarts surten, doncs, del carrer Manel Roca. I què els hi direm? Els hi podem dir, doncs... A en Facundo li direm això.
Precaución, amigo conductor, la senda es peligrosa. A todos los conductores, mi voz sirva de compañía, al ritmo de los motores, por vuestra ruta de España. Y le pido a San Cristóbal, vuestro patrón divino, que con sus manos guíe, salvo a vuestro...
Facundo, per tu, eh.
Molta precaució. Es troba a faltar el... Papa, no corres, eh? Sí, senyor. S'ha perdut, s'ha perdut, això, Joan. I s'ha perdut també aquell gosset que tenia el cap i anava movent. I l'Elvis, aquell que movia la... L'Elvis, aquest ja és més posterior. Sí, però el gos aquell que movia també, eh? I no hi ha, i aquí em preocupa molt, ja no hi ha la cinta aquella antimarejo, eh? No, és veritat, és veritat. Supermirafiori... Sempre hi ha un supermirafiori. Amb la cinta aquella que havia de tocar al terra, crec...
Per evitar l'electricitat estàtica. Sí, sí, sí. O símptomes de mareig, eh? El tema era que allò era per evitar l'electricitat estàtica, però com que la gent no ho sabia, deien, per què és aquesta si deien? Perquè no et mereixis. Exacte. No té res a veure. Però bueno, eh? Precaució, amigo conductor.
Va, Joan, més coses. Tenim un parell de titulars que ens han cridat molt l'atenció, els amics de Nació Digital. Titulants, sense cap mena de vergonya, les vendes de peix, fruita i carn augmenten per Nadal amb preus a l'alça. A veure, això és un titular.
Aquesta notícia a mi em sobta. Que es ve en peix i carn i pugen els preus per Nadal. Ara t'he agafat amb el peu canviat. Això no havia passat mai, Joan. Per això li dediquem un moment a la reflexió d'aquest titular que ens aclareix a tots i totes que ens haurem de gratar la butxaca per Nadal. Cosa que crec que no havia passat. No passa normalment. És com dir, no sé...
Per Nadal, a la majoria de cases hi ha arbres de Nadal. Menja la meva. Exacte. També hauríem pogut titular que els catalans i catalanes...
Segons l'estadística, engreixarem entre mig quilo i dos per cap. Entre mig quilo i dos per Nadal. Em sembla poc, també. Sí. Però aquests quilos són aquests quilos que se'n van ràpid. Aquest seria un bon titular més. Com a mínim... Ningú hi pensa, això. Pocs hi pensen. Un titular que pots fer quan fas el cafè amb algú. Ostres, he vist que...
Però, clar, aquest que augmenten els preus per Nadal... I que es ven peix i carn, eh? A mi el titular seria que es venguessin, no sé, conguitos per dinar. Els conguitos són aquelles cosetes negres. Ah, que no es podia dir... No es pot dir conguitos. Hòstia, no. És veritat, els conguitos de tota la vida també. Seriós, això, eh? Els van prohibir per connotacions... Racistes. Racistes, eh? Hòstia, és que no podem dir res. El que sí que podem dir és l'altre titular...
que ens ha agafat, doncs, realment, ens ha corprès. Catalunya Ràdio troba l'Escolanet de Montserrat que va cantar amb Sergio Dalma per la Marató del 2011. Ah! Hòstia, quina feina investigació, eh? Catalunya respira tranquil·la. Catalunya ho necessitava. Saber què se n'ha fet de l'Escolanet, eh?
Sí, sí, sí. Tenen poca feina, també, eh? Tenen poca feina i massa escalers, suposo, per destinar algú que cobra a fer això. I amb carinyo, eh? Amb carinyo. Posarem llum a l'escolania. Podem parlar, perquè és l'emissora pública de Catalunya i, per tant, pagada amb els nostres impostos, tal com aquesta emissora que esteu escoltant, Vilacerradio, està pagada pels impostos de tots els vilacenens i vilacenenques. Per tant, la Ràdio Nacional de Catalunya, crec, igual que la televisió, cal fer un freno, posem el fre de mà,
Com el Facundo. Fem el fre de mà, però el Facundo ho fa ben fet. Aquí hem de posar el fre de mà. Parem i tornem a començar. Perquè se'ls estan anant de les mans tot plegats. Però, en fi, és l'opinió meva. Quatre cosetes del Mundial, per exemple, el Mundial de 2026 de futbol. Hi ha Mundial el 2026? Hi ha...
Síndrome Ocasgrases. Què dius ara? Ja ho podem dir aquí, eh? Síndrome Ocasgrases. S'estan pagant una brutalitat de diners per una entrada...
per l'hipotètic duel de quarts Portugal-Argentina, és a dir, Cristiano Ronaldo Messi. De las Dens, eh? Seria segurament l'última vegada que aquests dos autèntics monstres estarien cara a cara. Doncs sí. I, a fer, s'està fent un oques grasses amb les entrades de...
del Mundial per ser, ahir Rosalia va esgotar els 4 Sant Jordis, en el temps de dir això, que Rosalia va esgotar els 4 Sant Jordis. Exacte, ja està. Escolta una cosa, però et dic una cosa, els preus d'aquest partit són molt cars, però els preus dels altres partits són abismalment cars, també, que no és un...
Ara mateix, l'entrada més barata, que la cosa anirà augmentant, i sobretot en... Hòstia, he dit cosa, eh? L'única paraula que els periodistes no podem dir. Exacte, què cosa? Doncs ara mateix la línia baixa està als 2.000 dòlars. Sí. Insistim, eh?, per aquest hipotètic duel de quarts que s'haurien...
Portugal i Argentina haurien de solucionar les seves primeres fases respectives. Crec que em regalen l'entrada i n'hi vaig, és a dir, m'interessa zero el Mundial, amb tot el carinyo, jo no em gastaria ni un duro, ni fent-lo aquí, d'aquí poc és Espanya o no?
Sí, Espanya, crec que és Espanya, Portugal i Marroc. Però aquest que ve no, eh? No, aquest és Estats Units, Canadà i Mèxic. Molt bé. Que per cert, em ve molt bé que em diguis això, me la deixes votant, perquè, atenció, perquè l'administració Trump ha demanat que a partir d'ara serà obligatori a molts països del món, entre ells Espanya,
que si volem entrar als Estats Units, per exemple, per veure el Mundial, doncs a més a més de tota la complicació de l'ESTA, de tota la burocràcia que et permet viatjar, hauràs d'incloure 5 anys de les teves xarxes socials.
Si has criticat en Trump, no entres. La feinada que té. En sèrio? En fi, esbrinar... Clar, als Estats Units han d'entrar moltíssima gent. És a dir, no és com Somàlia per dir que potser van 3 avions al dia.
O a la setmana. Exacte, o a la setmana. Tu imagina la feinada que tindrà aquesta gent. De duanes. 5 anys de les xarxes socials. Qui tingui Facebook, Twitter, Instagram, TikTok... Però suposo que hauràs d'entregar-ho digitalment i ells faran un busque que posa...
Trump, i com vegin que tothom ha dit Trump, media vuelta i pa casa. És la democràcia, és la democràcia americana. És a dir, si ara diem que en Trump és un dictador repugnant, això que estem dient ara, com que queda gravat, si vas als Estats Units et diuen, vas dir això? Ho ha dit en Jaume Cabota. Sí, exacte. Se sap si acabarem algun dia visitant els estets. Per cert, nou pols a Eurovision. A la part...
A part de... Que hi va, a Espanya o no? No, a Espanya no va. Diferents països tampoc. I resulta que ara Nemo, que no és el peix, sinó que és el darrer guanyador d'Eurovisió, ha tornat...
El Premi, el Premi és una micro de plàstic o de vidre, no sé què dir, l'ha tornat en senyal de repulsa. Ah, i els calés? Això ja no ho sabem. Sabem que en Nemo ha tornat, doncs, al...
aquest guardó en senyal de protesta. Clar, a la darrera Eurovisió, doncs, la cançó d'Anemo, que va ser la guanyadora, segurament ningú la té al cap, perquè bé, l'Eurovisió va ser aquesta, la gran...
Porten un gran reconeixement i la possibilitat d'ampliar la seva música a tot el món. Els guanyadors d'Eurovisió no obtenen cap premi econòmic. Per això anem a tornar a pobret el micro de plàstic. Escolta, ja ho va bé de gust. Un látima quieto. Ara mateix me'l prenc.
Doncs estic esperant per aprendre-me, si algú vol portar aquí a la ràdio... Tothom ho sap, però era el representant d'Estònia, eh? Sí, i tant, i tant. I tinc entès que va ser com un xiquilíquatre. Va ser una mica xiquilíquatre. Xiquilíquatre és aquell que van jugar a Eurovisió i van acabar en Eurovisió. Això també va ser així o no? Jo crec que sí, eh? Té pinta de Tomy Cash, que és aquest senyor que ens regala aquesta bonica cançó que entra a la història d'Eurovisió al mateix nivell de Ai, qui maneja mi barca qui, eh?
Espresso Macchiato. Ens dava el prendria un Espresso Macchiato, eh? Sant Pau, 22 baixos. Alguna cosa, tu, Joan, també un Espresso Macchiato? Sense llet. Va.
Mira, ja hi ha cua, eh? No, tots no, tots no. Home, no. És que també he fallat perquè aquesta és l'hora que ens porten a l'esmorzar cada dia. Vinga, va, Joan. I després d'aquest atemptat contra les orelles de totes les persones que ens estan escoltant, anem a posar música. De debò entrem en el nostre DeLorean. Sí, entrem ja.
perquè tal dia com avui de l'any 1915, naixia a Hoboken, a Nova Jersey, la veu, Frank Sinatra. De 110 anys. 110 anys. Va morir a La La Land, a Los Angeles, California, el maig del 98. La veu. La veu. Tot ell ho feia a la seva manera. Yes, there were times I'm sure you knew When I fit on
Bona nit.
I love you.
És que no et pararies d'escoltar aquesta meravella que avui faria 110 anys, eh, el Frank Sinatra, la veu. Amb 83 anys, 83 anys va morir Frank Sinatra. Bonica localitat, eh, Hawking? Molt bonica, eh? Sí o no? Sí, sí. Molt bé. Molts estudiants, molta gent jove, molt propera a Nova York. Sí.
En fi, hem començat el DeLorean com sempre molt finet aquest any. Aquesta temporada estem celebrant un DeLorean finet, aquells cotxes que dona gust de conduir. Per cert, encara estem esperant que la nostra audiència ens doni dades del fullet entremaliat. És veritat! Aquesta moda que nosaltres ja, tu i jo, Jaume, ja no tenim els nens grans. Sí, per sort, eh? Però ha aparegut el fullet entremaliat, eh? I Jaume Cabot i jo volem saber exactament...
En què consisteix aquest fullet entremaliat que està a les cases de tots els nens i nenes? I com ho fas, Joan? A la seva manera.
Vinga, Joan, què més tenim? I ara saps què m'agradaria fer, Jaume? A veure... Agafar-te les mans, tal dia com a 1 1963, número 1 mundial, els Virels dient això. Vull agafar-te les mans, Jaume. Agafa-les totes per tu, home. Oh, yeah, I'll tell you something.
I want to hold your hand. I want to hold your hand. Agafa'm les mans. Aquesta és una remescla del 2015, La meravella és de la tècnica, però és que l'original sona tan bé com aquest, eh? Say to me.
Tu no creus que els Beatles... Ja ho sé que hem parlat moltes vegades de llistes i les grups més venuts i més escoltats, més venuts i més escoltats, però els Beatles jo crec que són... Estan a la tercera posició, eh? Hòstia, a mi m'estranya, eh? De veritat, eh? Tercera, recordem, eh? Tercera posició mundial, més o menys, Beatles, número 2 Queen i número 1 Lesbisa. Sí, em segueix a... Sé que tothom, és a dir, les noves generacions...
Hem conegut, coneixem i coneixeran els tres, eh? Elvis, Queen i Beatles, eh? Els coneixeran. Troben, faltant aquesta llista, Julio Iglesias, Michael Jackson, Madonna, fins i tot, eh? Sí que estiguen els tres ja perquè els coneixeran. És a dir, la gent que neix avui, els nens i nens que neixen avui, coneixeran això. Però jo deia, a mi m'ho preguntes així, a vote pronto...
En català, vot pront. A cop de vot, eh? A cop de vot, vot pront. Jo diria que són els Beatles. En fi, va, més coses. Escolta, i felicitem la tieta Conxita, que avui fa anys... Home! És una entranyable seguidora, eh? I tant. No és la mateixa des que escolta el poc que ens passa, eh?
Ara és millor. La felicitem al ritme de Marvin Gaye, el dia com avui, 1968, número 1 mundial amb aquest temazo. Felicitats, Conxita.
Conxita, per molts anys. Per molts anys, a part de tot l'equip de la ràdio, i gràcies per seguir-nos diàriament. Abans ens envia WhatsApps, la Conxita. Espera, l'hi recordem, perquè com que han canviat el WhatsApp, potser no ho té. Vols que l'hi recordi? Recordar, sempre. Conxita, no és perquè ens torni de les gràcies, ni molt menys. Ni perquè ens porti el latte macchiato. No, no, no, Conxita, ho dic seriosament. És perquè moltes vegades ens enviaves WhatsApps, i ara, com que hem canviat, fa temps que no, eh?
675 99 0052. 675 99 0052. Quin gran dia, quin gran cap de ser Martín de la Conchita. I tant que sí. Fon-li So Motown, el so de la Dead of Detroit. I know a man ain't supposed to try But these tears I can't hold inside
Per cert, em sobta una cosa, ja a part d'això, que es veu que avui declaren la porta sobre el cas Negreira, però també declaren el Luis Enrique i el Valvera, que són exentrenors del Barça, exjugadors i exentrenors tots dos, però clar, ara són contraris. Ara podien dir, a veure això, ara. Ara direm les veritats. Ara se'ls diran.
En fi, em sobte que avui declarin pel cas Negreira i l'organització criminal més gran de la història tingui allà relluint copes d'Europa que els van venir embolicadetes amb un llaç. També és una opinió nostra. Són... Déu manteblanc. Va, què més? I 1979, un 12 de desembre, The Clash va decidir trucar a Londres. London Calling!
I això per l'època era punk. Era així. I ara ho escoltes i doncs, mira, que macos són. Quina nadala. Sí, que macos són. Good morning, London.
Good morning, London. Aquesta gent trucava a Londres, eh? London Calling. London Calling amb The Clash. Què més, Joan? Va. 1981, Human League ens regalava aquest número 1. Aquest sí, a les llistes britàniques. Don't you want me, baby? Don't you want me?
Els nens i nens de primària de l'escola del Mar, que els tenim aquí fora per parlar dels pastorets, ens miren amb una cara i dic, què és això? Aquesta música antiga. Normalment la gent que ve a la ràdio a aquesta hora miren amb aquesta cara, perquè ens veuen a tu i a mi. Disfrutem, gaudim de la música aquesta, i ells diuen música antiga, però perquè és música antiga, és música de l'any 2009. Per ells això és Can Gregorià. Exacte.
Va, anem a tancar el Dilori. Vinga, tanquem amb una... No, tanquem, no. Pre-tanquem. Pre-tanquem, va. Pre-tanquem. Pre-tanquem, doncs, amb una de les grans veus negres de la història. Whitney Houston, que avui obtenia el seu primer senzill. No, no, no és cap de les cançons que us venen al cap. No, no, ja us diu que no. Folly, Whitney.
Bé, els més musicòlegs, els més seguidors de la Whitney. Home, sí, home, sí. Això és el Saving All My Love For You. Saving All My Love For You. Jo no la coneixia, t'haig de dir. És apúnica, eh? És tot molt Houston, eh? Sí. Primer número 1 de Whitney Houston. Sí, sí. Primer número 1 de Whitney, eh? I... Relació d'amistat molt íntima amb Kevin Costner, eh? Sí, senyor.
Després d'haver rodat The Bodyguard, el guardaespaldes, van ser amics... I encara s'emociona, eh, Kevin Costner? Kevin Costner encara s'emociona al parlar de la Whitney. Vinga! Última cançó de la setmana, de 8 de la setmana, va. I tanquem amb Tiana i el Gripout el dia com avui s'estrenava aquesta pel·lícula de Disney. Per què la portem aquí? Doncs perquè és la darrera pel·lícula Disney que es va fer en 2D.
Doncs últim minut del poc ens passa d'avui de la setmana. Per repassar la una al migdia 3.57 de la tarda, Joan, què tenim avui? Doncs avui tenim medalla de bronza, catalana i espanyola. Antaecbondo de Vila-Sadamar. Anirem a buscar el nostre abet aquí a Canyamàs dos rius i celebrarem el Nadal tots i totes.
Joan Escofet, t'escoltem atentament una al migdia 3.57 de la tarda. Tinguis molt bon dia, molt bon cap de setmana. I dilluns, el teu dia preferit de la setmana de veritat, et saludarem perquè ens expliquis de nou l'actualitat. Gràcies, Joan. Ens escoltem en 150 minuts recordant que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter,
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Saps l'Olivi, era aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no s'ha portat a matrícula.
I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et miris un curs d'anglès?
Passaport, càmera de fotos, ulleres de sol... Pots deixar-te qualsevol cosa, però els teus drets sempre viatgen amb tu. Els catàlegs, les ofertes i la publicitat del viatge que has contractat són vinculants. Guarda'ls. Informa't dels drets que tens a l'hora de viatjar al web consum.cat o trucant al 012. És un missatge de l'Agència Catalana del Consum Generalitat de Catalunya. Som-hi!
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Doncs som-hi, encetem la segona part de la nostra edició, cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. 9 minuts per damunt de dos quarts d'11, ho anunciàvem abans de la pausa. Visita a la ràdio una representació de l'alumnat de cinquè de l'Escola del Mar. Per què? Doncs perquè s'acosten a dalt i ells volem pujar a l'escenari. Com? Doncs amb la representació més emblemàtica del Nadal a Catalunya, que són els pastorets. Pol, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Bé. Bé?
Fa un moment estaves partint de riure. Què et passava, Pol? Que... Als auriculars se sentia una música que feia bastanta riure. Se sentia una música que feia riure, eh? Molt bé, home. Tot bé, Pol? Sí. No nerviós, tu? No, molt. Tu no et poses nerviós a la vida, en general, no? Sí. Sí, et poses nerviós.
Sí, quan ets a jugar a futbol. Ah, hosti, això és important. Sí, amb qui jugues tu? Amb el Premi Adal. Amb el Premi Adal, eh? Això et posa nerviós, és l'únic que et posa nerviós, no? Sí. Al futbol, sí. Sí o no? Sí. Els exàmens, la vida en general, no? Sí. Clar que sí. Molt bé, home. Noa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Nerviosa? Bé.
Una miqueta perquè et bellugues molt, però bueno, no passa res, eh? No passa res, tens ganes de parlar. Tu ets nerviosa a la vida? No. No, tampoc. Què et posa nerviosa? Quan jo tinc que anar a un teatre perquè jo faig ballet i abans d'actuar... Quan fas ballet?
A l'escola de dansa Madó. Ah, molt bé. Llavors, clar, quan teniu actuació és allò que et puja a la... Però ara surts al teatre, també. Sí. Et posaràs nerviosa o no? Bueno, no tant, perquè és l'escola i llavors... Ah, és l'escola. És que, clar. Teresa, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Nerviosa? Bastant. Per què?
Et poses nerviosa tu normalment, a la vida? Sí. Què et posa més nerviosa? Quan estic en el bàsquet. En el bàsquet, no? També, clar, a l'escola no, als exàmens no. No, no. El bàsquet, amb qui jugues tu? Al Mataró. Al Mataró. Sí. I et poses nerviosa quan vas a jugar, no sé, a Alemanya, als Estats Units, quan anem a jugar a Corall, no? O no? Tampoc vaig tan lluny, però quan jugo a alguna final, a algun turnet... A la final et poses nerviosíssim. Sí. Molt bé. Jana, bon dia!
Bon dia. Com estàs? Bé. Nerviosa o no? Sí. Sí, perquè estàs aquí, ni es belluga la Jana, ni es belluga, està encarcarada aquí. Què et passa, Jana? No et passa res, que ets nerviosa a tu? Sí, molt. Sí? Sempre? Menys mal que algú diu la veritat, a veure. Sí, sí. Sí? Quan et poses més nerviosa a tu? En els dictats. En els dictats? Sí, sí. Uah, en els dictats, no? Per què et poses nerviosa als dictats? Sí.
No ho sé. Acabarem l'entrevista fent un dictat, ho saps o no? Hòstia, he canviat la cara de cop, eh? No, no, és broma, és broma, eh? És broma. Què, parlem dels pastorets? Va, som-hi. Parlem dels pastorets. A veure, nois i noia, que porta l'esmorzar. El meu porta l'esmorzar a mi.
Ah, és el vostre, que veig que porteu aquí l'esmorzar, i mira que bé. Escolteu, quan arriben els pastorets? Quan els feu?
El 17 de... El 17 de desembre a la Sala Carrau. 17 de desembre, a veure, 17 de desembre. I això què és? Al matí, la tarda, quan ho feu això? A les 10. I ells a les 12. Ai, a les 11. Que fem dos passes? Sí. Per què ells? Què sou? De cinquè... A. I cinquè B. I cinquè B. I feu la mateixa representació? Sí. A veure, expliqueu-me. 17 de desembre a les 10 del matí, Sala Carrau. Entrades i a la venda? Sí. Sí o no? Sí. Pot venir tot Vilassà?
5 entrades per cada alumne és. 5 entrades. Jo, si no tinc alumnes, puc venir? Sí que puc venir? Sí. Molt bé, va, explica. Pol, com vau començar amb això dels pastorets? Qui us ho va proposar? Ens ho va proposar a la nostra professora, perquè nosaltres normalment només el fem a l'escola. I ens van dir...
Sí, voleu fer-ho a la sala Carrau i tota la classe vam acceptar. Hombre, vau dir, tant. Anem a donar-nos un bany de masses, es diu això, no? Sí. I què, Noa? Explica'm com dividiu els papers, tot això. Perquè no sortiu tots o no? Sí, sortim tots, però... Bueno, sí, sortim tots. Però i els decorats i tot això, qui els fa anar? O també vosaltres? Nosaltres també. I els heu fet vosaltres, els decorats? Sí. Sí o no? Què heu fet?
Hem fet l'infern perquè surten unes fúries, també un cel, un bosc... Déu-n'hi-do. Com un fons de decorat. Tu, Noa, què fas? Jo soc Verge Maria. La Verge Maria? Hòstia, és una de les protagonistes, eh? I ets el paper, o no? Sí. I els pastorets què són? Els heu fet posat o els heu agafat de, no sé, d'en Folk i Torres, d'en Pàmies, de què heu fet? Els pastorets no ho sabeu? És que miren amb cara d'alguna idea...
perquè els hem fet perquè... No, no els heu fet, no dic de qui són els pastorells, d'en Folca i Torres, d'en Pam i... És igual, no ho sabeu. No. Ah, és una barreja. Ah, molt bé. I tu fas de verge, Maria? Sí. I què? Però han anat a un càsting o et van triar?
No, vam fer unes votacions i llavors el que votaven més per fer-ho, o... Per exemple, jo em vaig presentar per ser Fúria, però no... Hòstia, ja has passat de Fúria a Verge Maria, eh? Han passat del cel a l'infern, eh? O de l'infern al cel. Molt bé, i tu volies ser Verge Maria o no? Bueno, em donava igual, però jo preferia ser Fúria, però no passa res. Clar, home. I tu, Pol, què ets tu?
Jo soc un pastor. Un pastor. Molt bé. Un pastor de la multitud, no? No, no, el Roballó. Home, ets un altre protagonista, amb en Lluquet i en Roballó. Sí. Sí o no? Sí. I què, et vas presentar tu per fer de Roballó? Sí, l'únic de la classe. La classe l'únic? Sí. El Lluquet és una mica... El còmic, és una mica... Això ha de fer gràcia, no? I el company o companya qui és? Eh...
Lluquet, que està a classe. A classe. Però amb ell el van obligar, perquè només es va presentar un i van dir tu, Lluquet, o no? No, es van presentar cinc. Ah, per Lluquet cinc i per Rovelló? Sí. Per què? No sé. Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, i nervis què en teniu o no?
Encara falta una setmana. Una setmana, oi, falta avui, és dia... No, una setmana i un dia. Què? Nervis? Us ha costat de prendre-vos el paper o no? Sí. Sí o no? A veure, digue'm-ho un trosset. Com que home, la primera frase que dius. És guaita tu, però què hi fem aquí? És de nit i estem enmig del bosc. Ostres, quina por, me'n vull anar a casa. Molt bé, tio, portes molt bé, eh? Clar, no és futbol, no et posa nerviós. No. Clar. I tu?
Jo... A veure, la primera frase que diu la Verge Maria. Us vulgui compensar el cel tant gentils i bones obres. Home, és que amb aquesta veu és la Verge Maria. Jo no. Els heu viscut mai, els pastorets, o no? Bueno, els pastorets... No. No. No els heu viscut mai, eh? No, sí. Ah, tu sí, eh? Ara m'ho explicaràs. I fet no, no havíeu fet mai els pastorets, eh? No. No. Tu sí? Sí, sí. Ah, ven cap allà, va. A veure, Teresa, de què fas tu?
D'Àngel Gabriel. Tu, home, també. Per anunciar als pastors que han nascut Jesús, no? Sí. I et vas presentar, va venir càsting, com va anar això? Vaig ser l'única que volia ser Àngel Gabriel. I per què volia ser Àngel Gabriel?
Doncs perquè em feia il·lusió parlar, i és un dels que parla més. Hòstia, parla molt o no? Sí. I costa aprendre del paper o no? No. No? No. Gens? Amb un dia me'l vaig aprendre. Amb un dia? Sí. Quina memòria, no? Tu què vas triar a aprendre del pol? Dos o tres setmanes. Déu-n'hi-do. Normal, no? I tu, no? Dos dies. Hòstia, Déu-n'hi-do. I tu un dia? Sí. Però que vas empollar a tope, a veure quina és la primera frase de l'Àngel Carabiel.
El Miquel, que canta malament. És molt curt, però després ja dic... I després ja deixes el monòleg, no? Sí, dic més. El monòleg deixes anar. I et posaves nerviosa? No, gaire. No, segur? No. Heu pujat mai a l'escenari? Heu pujat mai a un escenari o no? A fer teatre, dic, eh? No, en un de la veritat no, però en el del col·le, sí. El del col·le. El del col·le que practiquem, sí. Però aquesta vegada no esteu al col·le, eh?
Aquesta vegada no esteu al col·le, aneu a la sala que rep. Sí. I oberre tot Vilassà. Bé, tot no, perquè... Bé, hi ha 155 places, 155, tot Vilassà no, però gent hi haurà, eh? Sí. Sí o no? Sí. Molt bé. Jana! I tu de què fas? De Lluquet. Toma, de Lluquet, molt bé! I tu et vas presentar o no? Sí.
I què? Quants éreu? Dos. I vas guanyar tu? Sí. Vas fer de lluquet? Sí. I què, és difícil o no? No. Però tu ja tenies experiència, m'has dit. Sí. On t'has fet els pastorets? A la Taneu aquest any. Vas dels pastorets aquest any? Sí. Sí o no? Sí. Jo també, però no ho diguis a ningú. Sí. I de què fas els pastorets a la tropa? De... De pastor... Sí? I de...
Ei, però és que no em faré el nom. Cavalles? Sí. Les pedretes? No. Ja et sortirà. De fullet. Ah, de fullet! Molt bé, escolta una cosa, diem a l'Albert i l'Anna, l'Albert i l'Anna són els directors dels pastorells de la tropa, que si el lloguet un dia no pot anar-hi, ja tenim el cover, el substitut. Faràs de cover o no? No. Com que no?
Que no tens el paper? No. No te'ls saps? Sí que te'ls saps. El llocet dels pastorets no. El coler sí. Però que no és el mateix. Ah, no és el mateix. Ja s'hi he fixat ja per això. Com comença el llocet del coler? Avi, què cantes? I després ja et deixes anar, no? Sí. I canteu o no? Sí. Sí, vosaltres també? Sí. Quines cançons canteu?
Perquè nosaltres quan per exemple surten les fúries o alguna cançó nosaltres mentre que no se'ns veu a l'escenari cantem com de fons perquè s'escolti... Us la seu tot la cançó de les fúries o no? Sí. Us atreviu a cantar-la o no? Sí. La canteu o no? Sí.
Som molt dolents, som molt malvats, som uns monstres infernals. Fem molta por, ui, quin horror, espantem aixics i grans. Som els limonis, buh, quin espant. Uau, molt bé, no? Fa por només de sentir-ho, això ja, eh? Sí o no?
I a tu et va costar molt la pregunta del paper, Jana, o no? No. No? No. No. Quants dies? Cinc. Cinc dies. Guai, no? I són molt llars, no? Bueno, no, perquè... Qui qui us dirigeix? A veure, la direcció, també vosaltres, o no? Bueno, la nostra tutora, no? Professora. I us ha agradat això de fer teatre, o no? Sí. A part de la Jana, que és actriu, algú li ha fet més teatre, o no?
No. I us ha agradat això, no? Sí. Sí? Sí. No havíeu vist mai els pastorets, la Jana sí, però vosaltres no, eh? Ho havíem vist els altres anys. Sí, al col·le. A col·le? Sí. Clar, ja havíeu vist els altres anys. Clar, i aquí hi ha un nivell, no? Però els feien al col·le o també els feien a l'escola del mar? Sí, al col·le. Al col·le? Aquest any heu passat a l'escola del mar a la sala Carreu, eh? Sí. Sí, ho fem als dos llocs.
Els dos, allò, o sigui, fem doble T, aquests dies, molt bé. Escolta, i per comprar entrades, què ha de fer la gent que ens ho diu? Jo els vull anar a veure, aquests nois i noies. Bé, nosaltres ens hem repartit a cada alumne cinc entrades i les podem repartir als nostres familiars. Molt bé, i qui vulgui venir que vingui el dia a les 10 i a les 11, heu dit? Sí. Molt bé. I a còteria, aquesta setmana partem amb els assajos, no?
Sí, sí. Què és el que més us ha agradat de fer teatre, Pol? La part d'aprendre amb el guió. Sí? La part d'aprendre, tu? M'agrada dedicar temps a aprendre amb un. Ah, molt bé. Amb els exàmens passen el mateix o no? No. No, és el teatre, no? Sí. Sí, a la part d'estudiar t'agrada fent teatre? Sí. No fent teatre no t'agrada? Just. Justet, no? Lo justet és necessari, tampoc, que apretem molt, no? Què és el que més t'agrada de les matèries de l'escola?
Eh... A teatre. A jugar. A jugar. Però jugar no és una matèria com a tal. Jo pregunto mates, català... Educació física, la que més. Educació física, no? Molt bé. I tu, Noa? La meva matèria també ha educació física. Ah, també, eh? I què és el que més t'ha agradat de fer teatre?
A mi m'agrada quan fem assaig general, perquè estem tots junts i ho fem i queda molt xulo. Quan assaigeu? Bueno, avui per la tarda no. És veritat, que teniu assaig avui, és veritat. Demà també, oi? Demà anem a la sala Carrau a assaigar. Hi ha nervis aquí, ja serà... I tu Teresa, què?
La meva matèria preferida és educació física i plàstica. Molt bé. M'ho imaginava. I què és el que més t'agrada de fer teatre? Quan cantem. Quan canteu? Sí. Me'l veig cantarina, tu, no? Sí. Vols cantar? Vols cantar alguna cosa més? No. Què canta l'Àngel Sant Graviel?
Sí, amb tots els pastuts. Ah, sí? Sabeu la cançó? Sí. Sí, la fem o no? Sí o no? Sí o no? Acabo la ronda i la fem, va. Jana, què és el que més t'agrada a tu de l'escola? Les mates i el medi. Ho veus? És que... És que les actrius sou així, sí o no? Sí. I què és el que més t'agrada del teatre?
Parlar a sobre l'escenari. T'agrada parlar, no? Sí. Però no l'escenari, t'agrada parlar a tot arreu. Ara ja estàs més tranquil, oi? Sí. Sí, perquè ara ja veig que es belluga amb la cadira i tot això, eh? Si t'agrada parlar, la ràdio és lo teu. Sí. Va, encanteu la cançó dels pastorets, dels pastors, o no? Vale. Vale. Sí? Sabeu qui era és? Sí. Segur, eh? Sí. Sabeu quina cantareu? Sí. Sí, va.
Pastorets de la muntanya que viviu arran de cel, arran de cel. Desperteu, veniu de pressa, que ja és nat el rei dels cels. Desperteu, veniu de pressa, que ja és nat el rei dels cels. Cap al migdia que en terra fila, toca el Pasqual, replica el timbal, rampataplam, rampataplam.
Que són festes d'alegria, pascals santes de Nadal. Que són festes d'alegria, pascals santes de Nadal. Bravo! Estic jo pel dia 17 a escapar-me, eh? Ja us ho dic ara, eh? Deixar algú gravat aquí, eh? Deixar en Robert fent el programa i venir jo allà a veure-us a les 10 i a les 11, els dos passes, eh?
Sí o no? Sí. Puc venir o no? Sí. Sí? Sí. Em convideu a venir o no? Sí. Jo, si hi ha molta gent, ja marxo, però en principi m'agradaria molt venir, eh? Us ho dic en sèrio. Escolteu, Pol, què és el que més talà del Nadal? Va.
Passar temps amb la família i els regals. Els regals, eh? Què feu? El tio, els reis... I el pare Noel. I el pare Noel. Fem tot el pac, eh? Què demanes als reis, tu? Consoles i... Ah, sí, consoles en general, no? En plural. I alguna cosa de futbol. Home, clar. I què demanes a futbol? Un joc de futbol, no? Pilotes... Però consoles què vol dir?
Tu t'ho fas en plural, tu. Pilotes, equipacions, botes, així. Sí, no? I consoles, què vol dir, consoles?
La Playstation Sí La què més? La Nintendo Switch Sí, tot Però tu t'has portat tan bé com pels Reis et portin tot això Bueno Si m'estàs dient que no, que no t'agrada estudiar Jo demano i a ver què Ah, vale, tu demanes Tu demanes i després ja diran, no? Sí Sí, vale, vale Les notes bé? Sí Sí Què vol dir, sí? Excel·lents, notables? Excel·lents i pocs notables Hòstia, i no t'agrada estudiar? No I ho treus tot excel·lent? Sí Hòstia
I tu, Bonoa, què? Què demanes? Què fas? Tio, Reis, Paranoel, tot, no? Fem el pac sencer. Vinga, i als Reis què els hi demanes? Roba. Roba? Molta roba. Molta, però ens pantalons. No, molts pantalons. Què més? I també la Nintendo Switch. La Nintendo Switch. I tu t'has portat tan bé com per tot això? Jo crec que sí. Sí, les notes han anat bé? Sí. Què vol dir, sí? Excel·lents també? Sí. Que tots traieu excel·lents en aquesta escola o què?
Jo no ho sé, jo... Tu saps lo teu, no? Sí. Molt bé. I tu treus a què? També tot el pack, eh, tio? No. Jo faig el tio i els Reis Mags. El pare Noel no el faig. Molt bé. I escolta, i què fas? Què demanes als Reis Mags? Jo roba i algun joc de taula. Ah, molt bé. Quin joc de taula demanes? L'Uno, el Doble, algun RumiCup. L'Uno el conec, el RumiCup també. El Doble no sé quin és el Doble. Què és el Doble? És de que...
Tens una fitxa i hi ha molts dibuixos. Ah! I els altres tenen moltes fitxes, també. I tu has de trobar un dibuix que estigui repetit. I el primer que la trobi guanya. Molt bé! Molt bé, molt bé. Xulo, no? Sí. Molt bé. I roba així en general, també. Sí. Molt bé. Jana, tu què? Les notes bé, m'has dit, eh? Sí. Excel·lents, també. Sí. És que...
Jana, tu també? Excel·lents? Sí. Tothom treu excel·lents? Bueno, es veu que sí. Es veu que sí, no? No ho sabies, es veu que sí, no? Tu què fas, tio, Reis, Pere Noel, tot? Tot. Tot. A l'engròs, no? I als Reis, què els demanes, als Reis? Roba interior, molta roba interior...
Molta roba interior. Sí, perquè el meu gos mossega la roba interior. No pot ser, home. Llavors potser que li demanis un morrió pel gos. Bueno. No? Sí. O sigui, el gos se't fot la roba interior. Sí. Hòstia, molt bé, no. Això no ho havia passat mai. No ho havia sentit mai, això, aquí. Què més demanes? Perquè t'emportin molta, eh?
Vinga, què més? Roba d'esport. Roba d'esport. Quin esport? Hem quedat? Bàsquet i córrer. Bàsquet i córrer. I on jugaves a bàsquet, tu? A Vilassar. A Vilassar. Jugues a bàsquet i te'n vas a córrer, també? Sí. Per on? Per la muntanya i asfalt. A tot terreny, tu? Sí o no? Sí. I què més demanem? Ens hem portat tan, tan bé o no? Sí. Sí. Aquesta època tothom es porta bé, oi? Sí. Sí, sí, sí, segur. No ho feu mai enfadar?
A vegades. A vegades. I a l'escola tot bé? Sí. Com es diu la profe? La nostra lupa i la nostra Teresa. Li preguntaríem a veure si us porteu tan, tan bé. Sí. Sí, sí, sí. Escolteu que estic molt content que habeu vingut. Pol, Noa, Teresa, Jana, cinquè, cinquè B, Escola del Mar, dia 17 de desembre, a les 10 primer passi, a les 11 segon passi dels Pastorets.
que nosaltres fem aquesta obra per destinar diners a una ONG. Hola, i a quina ONG? Molt ràpid, que tenim molt pocs segons. A PAC. A PAC, l'Associació de Persones amb Altres Capacitats. Sí, sí. Deuen estar supercontents, no? Encara tinc ganes de venir més. Que vagi molt bé. Gràcies.
Nou contacte amb la informació al Museu Monge ho acollirà des d'aquest diumenge a la nova exposició temporal Soc vertical, però preferiria ser horitzontal, de l'artista Francesca Poza. L'autora va estudiar disseny gràfic a l'escola Massana i es va formar als tallers d'artistes com Jaume Arenas i Garau Calàbia. Actualment dirigeix el taller Punt d'Estampa a Barcelona i forma part del grup d'artistes Maresmart de Mataró.
La seva obra destaca per un estil conceptual i per l'ús singular de materials com el teixit i el paper, a diferència de la majoria d'artistes que només els fan servir com a suport. Les seves composicions es mouen entre l'escultura, la instal·lació i el gravat, component les peces a partir de cosir cada trosset de paper tallat amb molta cura perquè es tracta d'un material molt fràgil.
Recordem que aquesta exposició s'inaugurarà aquest proper diumenge, a partir del punt de les 12 del migdia, una mostra que podreu visitar fins al dia 1 de març. Parlant d'activitats d'aquest cap de setmana, aquest diumenge a les 12 del migdia, la Sala Maria Roser Carrau acullirà el concert de Nadal de Cor Vilassons i Cor Aoke, organitzat per Aula de Música. L'entrada és gratuïta.
La Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dijous l'expedient de regulació temporal d'ocupació a l'ERTO, que afecta 458 treballadors del sector porcí de Santa Eugènia de Berga. Les persones afectades treballen per l'empresa de treball temporal GEC.
Ct Plus, que dona servei a quatre empreses del grup Jorge, com ara Leporc o Ribasam. Amb la llum verda d'aquest ERTO, els treballadors que hagin generat el dret podran cobrar la prestació de desocupació mentre l'empresa no els torni a donar feina. L'empresa ha justificat l'ERTO per raons de força major.
Arran de la caiguda en picat de la producció que ha comportat el brot de pesta porcina africana, es tracta de l'únic expedient de regulació d'ocupació que ha rebut el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya des de l'inici del brot de pesta porcina africana.
Anem a Barcelona. Una persona va resultar ferida greu ahir dijous al vespre en un tiroteig al barri de Navàs, al districte de Sant Andreu. Segons han confirmat els Mossos d'Esquadra, els fets van ocórrer cap a quarts de vuit del vespre. Al carrer Espronceda, fins al lloc dels fets, hi van desplaçar tres dotacions del sistema d'emergències mèdiques que van atendre la víctima i la van traslladar a un centre hospitalari. Tot i la gravetat de les ferides, no estem per la seva vida.
La policia ha obert una investigació per tal d'aclarir les circumstàncies d'aquest tiroteig i identificar l'autor o autors dels trets. De moment no s'ha efectuat cap detenció.
Una operació conjunta entre Mossos d'Esquadra i Policia Nacional ha permès desmantellar dues plantacions de marihuana en xalets de luxà, a Sant Pol i a Lloret de Mar. En total hi ha sis persones detingudes que estan investigades per tràfic de drogues, pertinença a organització criminal i frau elèctric. Segons ha informat la policia, els immobles...
estaven íntegrament dedicats a la producció de la droga. A l'interior s'han intervingut 691 plantes de marihuana i s'ha localitzat material destinat al seu cultiu intensiu. Ventiladors, equips d'aire condicionat, extractors, sistemes de llums, filtres i també bombones de CO2. A les 12 en punt del migdia, nou contacte amb la informació. Segueix fins a la una el Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bus social elèctric no el demanen? El bus social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Tu savies que el germà de la Laia patia assetjament escolar? Ah, sí? I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'Ossac.
El millor regal? La salut. Ara que hem entès el valor que té, cuidem-la.
La teva, la meva, la nostra, la vostra, la de tothom. Compartim salut. Generalitat de Catalunya.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a Vilassar de Mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. Arrelats a Vilassar de Mar i esgarrapant retalls del nostre passat.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs sí, Jaume, t'aviso ja que no cantarem. Afrontem aquesta nova hora del nostre matinal, del teu matinal, parlant de tot.
I saludarem l'amic Josep Maria Gregori. Josep Maria Gregori, doncs el podrem escoltar aquest 24 de desembre, just abans de la Missa del Gall, interpretant el cant de la civila que es recupera a Vilassar de Mar, un cant d'origen medieval que habitualment
Ens ve al cap, que he interpretat per una dona, la Sibilla, que podríem traduir una mica com una endevinadora, com una precursora. Text medieval que ha estat emparat, patrocinat per l'UNESCO...
que sabia tradicionalment l'associem a la catedral de Palma de Mallorca o de la Seu d'Urgell, i que estem molt contents que Vilassar de Mar recuperi aquesta tradició, tot i que en Josep Maria Gregori ara ens ho explicarà fa temps que fa el cant de la Sibila, per exemple, a Cabrera de Mar. Saludem ja el nostre protagonista, Josep Maria Gregori. Molt bon dia.
Molt bon dia, Joan. M'imagino que el cant de la Sibila és un cant d'entrada que a tots i totes ens posa els pèls de punta. Sí, és un cant corprenedor tant pel text com per la música. Clar, el text és un text que, diguéssim, canta el segon adveniment de Crist, per tant, amb una, diguéssim, ropatge majestàtic, apocalíptic, no?, i imploratori, no?,
I la música, doncs clar, és una música, és una melodia que ve de molt antic, que té aquest perfum, diguéssim, medieval entre cometes, i tot i que les primeres melodies que conservem amb notació, diguéssim, aquí occidental, europea, daten del, de fet, ja del segle XIII-XIV, vull dir que...
i és quasi quasi el final de l'època medieval, i les melodies són d'una gran bellesa. Són totes estrofes que sempre es canten amb la mateixa melodia, habitualment, perquè de manuscrits o d'ordinaris impressos amb civiles,
del segle XVI, doncs, se'n conceben unes quantes, eh? Hi ha els ordinaris de Tarragona, de la Seu d'Urgell, el de Girona, que és de l'any 1550, el de Barcelona, que és del 1569, no?, que contenen la melodia impresa juntament amb la música, no?
Estàvem comentant que és un dels textos catalans segurament més antics. Per a la gent que ens pugui estar escoltant, Josep Maria, quin seria una mica l'argument del cant de la Sibila en la introducció?
Ja ens has explicat que és el segon adveniment de Jesús. Hem explicat una mica que la civila vindria a ser com una endeminadora, com una veu precursora del que pot venir. Què és el rerefons? De fet, el camp de la civila recull aquesta... És com un oracle profètic, és a dir, recull aquest paper que feien les antigues civiles a l'època clàssica, la Grècia Antiga,
Penseu que el profetisme civilí ja el tenim documentat des del segle VI abans de Crist, és a dir, a l'època dels presocràtics ja hi havia les civiles, la civila d'Adelfos, la civila de Tribortina, l'Eritrea, etc. Hi havia deu civiles, deu civiles, no? I d'alguna manera hi ha un empelt, hi ha una transfusió, per entendre'ns, entre aquesta tradició clàssica de la cultura grega i el primer cristianisme,
Fins a tal punt que Virgili, que en la seva quarta bucòlica ja anuncia el naixement de Crist, era considerat pels pares de l'Església Antiga com un profeta. És a dir, al costat d'Egeías, de Sant Lluc, hi posaven Virgili. I el text prové d'un sermó bastant antic,
No es pot datar amb precisió, però es creu que és un sermó que un deixeble de Sant Agustí, que es deia Cuot Boldeus, va recollir a partir d'uns oracles civilins atribuïts a la civilitat d'Eritrea, en els quals també es cantava, es proclamava l'adveniment de Cris, aquest adveniment, diguéssim, majestàtic i apocalíptic.
Abans parlàvem fora de micròfon, Josep Maria, abans d'entrar, i hem parlat que atribuïm, com a mínim, Palma de Mallorca, la Seu d'Urgell, a la figura femenina, la civila, aquesta dona que canta, es pasa en mà, a més a més, amb un joc de llums, que crec que a Vilassada Mar, a l'església parroquial de Sant Joan, també intentarem anar il·luminant
l'Església a mida que la Sibila vagi cantant. I ens comentàvem, però a mi crec que m'ha cridat l'atenció que no té per què ser una dona, la Sibila.
De fet, dins la tradició cristiana medieval, qui interpretava els versos de la Sibila era un infant, era un escolar, un escolar-cantor, acompanyat de cantors adults que feien les tornades del cor, les primeres tornades polifòniques, que podien ser a dues o a tres veus, i després hi ha al segle XVI a quatre veus. Al principi, clar, dins del context eclesiàstic, la veu femenina és romaní exclosa, eh?,
de totes les funcions, i per tant eren les veus dels escolans tibles, és a dir, els escolans que avui diríem sopranos, aguts, de veu aguda, els que cantaven els versos de la civila. I normalment el posaven a dalt d'una trona, pensava en una catedral dalt de la trona, l'avillaven, el vestien amb una cavallera, i el vestien realment com si fos una civila, però la veu era la veu d'un infant.
A Vilassar de Mar no tindrem, de moment, Espasa, que també és una de les representacions icòniques, o no sé si ha sigut una mica de teatralitzar-ho una mica massa, però en qualsevol cas sí que més o menys ens ve al cap la civila amb aquesta Espasa. Es pot fer sense Espasa, Josep Maria, i en qualsevol cas, de moment, a Vilassar de Mar ho farem sense Espasa. Sí, sí, a veure.
Això ve de les dramatitzacions que a partir de l'època medieval es van començar, és a dir, quan neix el teatre litúrgic, per entendre'ns, el teatre amb les primeres representacions litúrgiques venen precisament d'aquests textos relacionats amb les maitines de Nadal o de Pasqua, etc. Així neixen, d'aquí sortiran els pastorets, pràcticament, d'aquests drames litúrgics antics que finalment s'acaben interpretant en llengua vernacle. I que en el camp de la Sibila
Sí que antigament hi havia tota aquesta, diguéssim, dramatització o posada en escena d'aquests textos, perquè eren textos molt corprenedors, i aquest sentit judicial que té el text del judici. El dia del judici es pagarà a qui haurà fet servei, a qui haurà fet servici. Però la veritat és que nosaltres, quan dic nosaltres, vull dir amb el Guido Ioti, que és el que estem interpretant durant molts anys a Cabrera, sempre ho hem fet
Pensant només en la interpretació musical, mai hem pensat en la seva dramatització ni posant escena, res. L'únic que fem per fer un espai més íntim i per convidar el públic, els fidels a la introspecció, és tancar els llums de l'Església per poder-ho sentir a les bosques i d'aquesta manera quan s'acaba el cant de les cibres, quan s'encén tota la llum i es comença a cantar el naixement de Jesús en el nou any.
Josep Maria, et canvia la cara quan estàs parlant d'això. T'emociona, no? Home, sí, m'agrada molt. De fet, és que fa molts anys que la canto. I, de fet, la vaig començar a cantar per accident, perquè, si vols t'ho explico, és a dir, jo quan era jovenet estudiava a cant amb un mestre que es deia Xavier Torra, que va ser el primer contratenor de Catalunya. El degar dels contratenors de Catalunya ha sigut en Xavier Torra. I fa molts anys
Ell sempre la cantava, ell va ser el que la va inaugurar a Santa Maria del Mar l'any 1984, amb l'Enric Gispert, que llavors dirigia la capella de música del Mar. Però hi va haver un any, el 2001, si no em falla la memòria, que ell es va posar malalt...
I em va trucar el dia abans, dir, per favor, vine a casa, que t'ensenyaré a fer la civila, que la faràs tu. Llavors, jo em vaig... Primer em vaig espantar, dic, això és molta responsabilitat, però vaig anar a casa seva, m'ho va ensenyar a fer, i em va agradar tant fer-ho. Vaig esforçar tant, interpretant el camp de la civila, que vaig pensar, això jo també ho vull fer.
I d'aquesta manera va néixer la iniciativa amb el Guido Ioti, de Cabrera, de dir, escolta, i si li proposem a mossèn Raimon Canalies de fer-la civil aquí? I sí, sí, tot va anar rodat, va ser acceptada i des de llavors que l'estem fent. Josep Maria Gregori a la veu, Meritxell Vineixa al piano. A l'orga, a l'orga. A l'orga. Musicalment és complicada el cant de la civila? No.
Més que complicada és compromesa, perquè és un cant que si bé està fixat, si bé la melodia està escrita, dona peu a improvisació, és a dir, dona peu a que l'intèrpret pugui glosar, pugui fer ornaments, pugui fer algunes variacions en el mateix moment...
Depèn del moment, pràcticament. I, per tant, no és una interpretació estricto senso tancada, no és una partitura de Beethoven que no pots tocar ni una nota. M'explico? Dona un cert marge a la improvisació. Sí, hi ha un cert marge de variació, de llibertat interpretativa i depèn de com surt més d'una manera o d'una altra. És fruit de l'espontaneïtat també del moment. També ens acompanyarà una part del cor bilatsari
que interpretarem les tornades de les estrofes en polifonia, en veu sola i també en polifonia. Perquè hi ha versions polifòniques de quatre veus del segle XVI per acompanyar la civila.
Fa temps que ho interpretes a Cabrera de Mar. Sí que és cert que a Vilassar de Mar es va fer un intent, no sé si era a la Sala Galbany, que no va acabar de relar. I ara ens agradaria saber una mica com és aquesta bona notícia de la recuperació d'aquest cant d'un dels cants de la nit de Nadal catalana.
Sí, certament, com dius, ho vam fer a Vilasala, vam fer cap als 2006-2007, en vida de mossèn Galbany. Mossèn Galbany era una persona molt oberta també de mentalitat, li va entusiasmar la idea i de seguida ho vam acollir. Després, quan ell va marxar...
diguéssim que amb el nou rectorat no hi va haver la sintonia per seguir-ho fent i llavors ho vam seguir fent evidentment a Cabrera com cada any amb mossèn Raimon i després quan ha arribat mossèn Juan Pablo aquí i també a Cabrera doncs hem recuperat aquesta bona sintonia per poder, diguéssim, tornar a interpretar aquest cant tan interessant, tan bonic i tan comodador perquè és molt comodador
Josep Maria, coordenades nit de Nadal, a quina hora s'interpretarà? A les tres quarts de vuit a Cabrera de Mar i a dos quarts de dotze a Vila Sala de Mar, a l'estrècia parroquial.
Amb la qual cosa, la missa del Gall, després d'alguns anys que crec que es va fer a les 11, es torna a fer el punt de la mitjanit? Sí, es farà a les 12. De tota manera, el camp de la Sibila no l'interpretem tota, perquè la Sibila són 12 estrofes i estaríem més de mitja hora per fer-ho. Fem la meitat, fem una selecció de les estrofes més... Bé, jo he buscat interpretar...
cadascuna de les melodies dels cinc ordinaris que es conserven, perquè podem sentir la versió de Girona, la versió de Barcelona del 1569, la versió d'un leccionari de Barcelona del segle XV, que és la versió més antiga que es conserva, una versió de tradició oral de Mallorca, que és la que s'ha conservat a Mallorca. Això no ho hem dit, però el cant de la civil es va deixar d'interpretar a finals del segle XVI,
a causa de les noves disposicions del Consell de Trento que van prohibir
Van considerar que el camp de la civila no se deia prou, doncs, van considerar massa pagar, per entendre'ns, no? I ho van eliminar. Però el que va passar és que a Mallorca va sobreviure. Suposo que el capítol de la catedral de Mallorca van considerar que ells podien seguir tofent, perquè tampoc no hi havia un seguiment, una fiscalització de si es feia o no es feia, m'explico?
i en canvi el territori peninsular era diferent. Llavors a Mallorca es va continuar fent i s'ha mantingut aquesta tradució oral des del segle XVI. És a dir, que la versió que escoltem, la mallorquina, és una versió que va fixar un organista de Mallorca que es deia Antoni Noguera en 1890 i alguna cosa, i segurament és la versió que tradueix aquesta oralitat
I aquesta també la fem nosaltres. A mi m'agrada molt fer-la perquè té un disseny, una vivacitat diferent. I després fem també d'un leccionari de Mallorca del segle XV una versió escrita que també s'ha conservat. O sigui que fem una mostra, per entendre'ns, un pica-pica, per entendre'ns, de totes les civiles escrites que tenim del segle XV i XVI.
Que interessant. I quan acabes la teva interpretació, acabes rebentat, acabes molt cansat, i també, no sé si pots veure quin és el retorn de la gent que es congrega per escoltar aquesta joia medieval.
Bé, jo no em canso, la veritat és que no em canso, si no, no la podia fer dues vegades seguides, no? I el retorn, home, a la gent normalment li agrada, vull dir que és una música que és molt sentida, té un component dramàtic que és colpidor, realment, impressiona, és un cant que impressiona molt.
Hem parlat del post i ara m'agradaria saber el pre, és a dir, dia 24, al migdia, m'ho invento. Josep Maria Gregori, què fa? Com es prepara? Què sents?
Bé, jo em preparo molt abans, eh? Sí, vull dir, de cara, evidentment, i ens consta que esteu treballant i assajant, però em referia a les hores prèvies, no? Sí, home, doncs a mi m'agrada estar quiet, relaxat, tranquil, concentrat, amb silenci,
I amb molta consciència, amb la màxima consciència possible per poder-ho transmetre de la millor manera possible, també. Amb la màxima qualitat i amb la màxima bellesa possible, no? És que és una activitat, evidentment, litúrgica.
però una mica, com parlàvem, que va una miqueta més enllà, no?, és recuperar molt més que una simple, deixem-ho posar entre cometes, eh?, cançó, que evidentment no és simple, eh?, però és un pas més, no?,
Sí, té aquest component, té un component molt místic, de fet és una... A mi m'agrada molt perquè és com un empelt entre el que seria la mística pagana antiga i la mística cristiana, no? Veure que hi ha una confluència, que hi ha un compartir, que això és molt bonic, no? M'explico? Això que dius que està més enllà de la litúrgia és que
No és que estigui més enllà, jo crec que és una altra forma de viure-la també la litúrgia. No sé si m'explico. Sí, t'expliques perfectament. En Josep Maria Gregori, presenta'ns. Qui és Josep Maria Gregori? Si hi ha alguna persona que no el coneix, el nostre torn, eh? Vilesalmar Cabrera. Qui és Josep Maria Gregori? Jo soc el marit del Meritxell Vinaixa. Això és el primer que haig de dir, eh?
i que és la directora de l'aula de música i la persona que dinamitza musicalment el poble des de les joventures musicals, des de l'aula de música, etc. Des de fa més de 30 anys. Particularment, jo he estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 40 anys, professor de musicologia, d'història de la música, i també he estat cantant, he cantat durant molts anys amb en Jordi Savall, amb la Capella Real, i després amb grups de música antiga,
De Canendi i Elegància, amb la Capella del Pi, amb Exaudi i Nos, grups que hem fet, sobretot hem fet això, que és lluitar per recuperar el repertori català desconegut del segle XVI, XVII i XVIII, és a dir, recuperar compositors inèdits que gairebé no s'escolten i lluitar per tornar-nos a posar en les programacions, en les discogràfiques, etcètera, etcètera.
a més amb Jordi Savall, que vindria a ser el Messi, si em permets, de tot aquest moviment, no? I poder haver estat cantant amb ell o col·laborant amb ell ha de ser espectacular, no? Sí, realment, jo sempre ho recordo amb molt de carinyo i amb molt d'agraïment, perquè...
i vaig estar més de 20 anys cantant amb ell, i quan hi havia la Montserrat Fieres, la seva esposa, que era la que cantava la Sibila, és a dir, jo diria que a mi aquest cuquet de la Sibila em ve d'ella, és a dir, d'alguna manera, d'haver-la acompanyat tantes vegades, amb concerts i amb discos, fent bordons, fent les veus corals, etc., jo crec que a mi em va penetrar molt al dins meu, i em va agradar, em va fer molta il·lusió poder-ho tornar a fer.
I sempre la tinc present amb ella, realment sempre... Mira, una de les coses que faig, ara que em deies què faig el dia 24, és escoltar la Montserrat Figueres, a ser interpretacions que són exquisides. També un homenatge, no?, en certa manera. De fet, aquesta edició que hem fet, vam fer una publicació amb el Guido Ioti sobre el cant de la Sibila per donar satisfacció a tot aquest desig de recuperació d'aquest cant, la vam dedicar a la Montserrat Figueres,
Li vam posar la dedicatòria a la Mosserat Fiera, civila, civilàrum, és a dir, civila de les civiles, i el mestre Xavier Torra, mestre de civilers. Vull dir que són els dos, diguéssim, els dos protagonistes d'aquesta publicació. Són ells a qui devem tota aquesta recuperació.
Mira, ara que me la deixes votant, professor universitari de musicologia, fa el passat mes de novembre, feia 25 anys, de la mort d'Ernest Lluc, polític vilassarenc, ministre de Sanitat amb el govern de Felipe González. Gràcies a ell, en certa manera, tenim la sanitat pública universal i gratuïta.
Però també hi ha una faceta que és el set de saber, les seves ganes d'entrar en el món de la musicologia, sobretot a recuperar interpretacions, cançons catalanes, probablement oblidades. M'imagino que alguna relació hauríeu tenir, no?
Personalment amb ell no, perquè diguem que trepitjava en mons diferents, però sí que jo estava al cas dels seus interessos. Ell estava molt interessat en recuperar aquests autors del preclassicisme i del classicisme català del segle XVIII, finals del XVIII i finals del XIX, en Carles Baguer, en Domènech Tarradellas, aquests compositors. De fet, ell va impulsar des del Festival de Torroella de Montgurí
algunes de les trenes d'aquestes obres i nèdies d'autors catalans d'aquesta època. Ell tenia molt interès en això i estava molt en contacte amb l'Oriol Pérez Treviño, per exemple, i amb altres dinamitzadors culturals d'aquell context.
Josep Maria Gregori, ha estat un absolut plaer conèixer-te i poder parlar, sobretot, d'aquesta recuperació del cant de la Sibila a Vilassar de Mar. Josep Maria, moltíssimes gràcies i t'escoltarem a dos quarts de dotze de la nit del 24 de desembre a l'Església Parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar. Moltes gràcies a vosaltres. Serà fins una propera ocasió. Fins la propera, exacte. Gràcies.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassaradio.cat, més a prop teu. Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titànic l'any 1912? Sabies que Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt, els dimecres, de 9 a 10 de la nit, i dijous i dissabtes, de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs, en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. Tanca els ulls i escolta el mar!
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols.
Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs un divendres més a aquesta hora, com sempre, movint per agafar amb l'Èrica Castillo i anants de viatge. Anava a dir excursió perquè jo, com penso en motxilla, sempre penso en una excursió, però ella agafa la motxilla per anar de viatge. És la nostra libre i motxillera.
Erika, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal? Com estàs? Estic a tot bé, perquè ja estic organitzant la primera escapada oficial de llibre i motxillera per aquesta primavera. Estic amb els preparatius i tot. Què dius? Sí. I on tenim d'escapada?
Bé, és que l'escapada, l'escapada... Bé, ho diria en primíció per a la gent que m'escolti aquí, perquè ho faig oficial d'aquí una estona. Però la primera escapada oficial és a Turquia. A tu t'agrada molt Turquia, eh? Bé, és que jo per això vaig anar-hi. Sí, bé, però què hi ha a Turquia? Què hi ha, que no estigui a un altre lloc? Bé, en realitat, o sigui, he triat aquest destí perquè és una mica diferent, en el sentit és el dels més normals, potser el més propers dels destins amb els que vull treballar.
que vull fer una mica Orient Mitjà i Sud-Amèrica, i és com la prova pilot de dir, bueno, ens anem lluny, però no gaire. Molt bé. I això ja, d'avui, ens hem parlat l'any que ve d'això, no? Sí, sí, sí. Això ho fas públic d'aquí poqueta estona?
Res, o sigui, les noies que tinc en el meu cercle més privat de newsletters, que sempre et dic, sisplau, escriu-me per Libre i Moxillera all'Instagram i afegiu-vos, que us podeu descarregar un regalet. Aquestes noies ja ho saben des de primera hora del matí, perquè jo fidelitzo, no? Molt bé. I la resta de gent s'enterarà d'aquí una estoleta. Bé, s'ha enterat, ja està. Bueno, no, però després hi ha més gent d'altres països i tal. Molt bé, doncs escolta, fantàstic. I avui què posem davant la taula?
Doncs mira, jo és que com estava pensant que com que ja s'acaba l'any i ve Nadal, com que a vegades penso, i com se celebra Nadal a altres llocs, no? Tu has passat Nadal mai a cap altre lloc? Sí. Sí? Sola? Bueno, no, era quan vivia a Holanda. Ah, bueno, clar, m'imagino que estaves abans del confinament. Sí, o sigui, el confinament va ser a final d'any, si no recordo malament. No, el confinament va ser a principis d'any.
Bueno, però jo va començar... Fabre i març. Jo va ser, quan em vaig anar a viure allà a l'octubre, doncs sí, vaig passar aquell Nadal, el Nadal abans. Molt bé. Sí, la veritat és que avui ho estava pensant, va ser com una mica un Nadal descafeïnat, en el sentit que, clar, estàs en un lloc nou, és diferent... Sí que és veritat que les tradicions més o menys són similars, tenen un personatge que nosaltres no tenim,
que és el Sinterklaas, que és un personatge molt... com si fos el Santa Claus, diguem-ne, però ells tenen com... Com es diu? Sinterklaas. Sinterklaas. Vols dir que no és Santa Claus mal dit? Sinterklaas. Doncs Santa Claus, jo crec que és això, eh?
No, no, no. I ells tenen com unes galatetes que són com de canella i tal, i te les venen que són recobertes de xocolata. I això, doncs, als nens els fa molta gràcia, no? I a part, doncs, bueno, vaig menjar els típics bunyols, que nosaltres els diem els bunyols així d'oli, de sucre, i a més. I ells què els diuen? Els diuen oli en bolen. Perquè són boles vitalment d'oli.
Ah, no, olien volen. Si fóssim patates amb oli serien patatova olien. Bueno, no, no, més o menys. Però vaig trobar falta, per exemple, la cabalgada de Reis, el que ha gatilló... Per què no arriba el... Com es diu el Pare Noel? El Sinterklaus? Sinterklaus arriba d'alguna manera? Ai, perdó, Sinterklaus, que ho he dit malament. Ja m'has liat. El Sinterklaus, que té nom d'Interrail, arriba d'alguna manera o no?
Home, sí, clar, també és, o sigui, és com la seva versió, en realitat. Però a quin dia arriba això, el 24? Arriba el 25. Em sembla que el 25-26, una cosa així. Sí, el 24, entre el 24 i el 26. Sí, no ho saps.
És que saps què passa? Que quan tu arribes a un lloc estàs flipant, perquè, a part, com t'explicar-te, o sigui, primerament la gent fa molta vida a dintre, no? Llavors tampoc tenia gaires amics, no? Com per preguntar-los i llavors era com, ostres, estic aquí a un lloc nou, no tinc amics, no sé qui preguntar-li, però sí que això me'n recordo perquè totes les botigues ho venien, aquestes galetes.
Ah, molt bé. A veure, anem a mirar. Fiesta de sí. La festa de Sant Nicolau, sí. Bé, la festa de Sant Nicolau, el Cintercàs celebra el 5 de desembre. 5 de desembre. Sí, però les galetes aquestes les veen un mes abans, eh? Sí, sí, però jo parlo de l'arribada d'en Cintercàs, que és el 5 de desembre, no és ni Nadal. És a dir, abans del dia Sant Nicolau. Doncs allà està. Molt bé. Allà està.
Perfecte. Venga, ¿qué més? Veig que vas a... Sí, sí, Sinterclass. Diu, los regalos de Navidad en Países Bajos no proceden ni de Oriente ni de Laponia, proceden de España...
És que com et quedes? I su protagonista és nada menos que l'antecedente inmediato de Papa Noel, Sant Nicolás, perquè hi ha una Nadal aquí. Ole, hola, Holanda ja se ve, diu. De veritat, eh? Però aquesta deu ser de la teva època, perquè jo no l'he sentit mai, eh? Les Nadales no tenen època, les Nadales són de tota la vida. No, no, no. Jo no l'he sentit mai.
Holanda no sé bé, no la sentim mai. No. Mira, m'agradaria que la gent m'enviés un missatge de... És de les més modernes. Va, posa'm-la, sisplau. Però tu on estàs? On te vius tu? Primer que em dius 25 anys Interclass. Ole, ole, la Macarena, però... Ole, ole, la Macarena, no.
Això no és una Nadala. Bueno, jo és que és un Nadal fatal, eh? Es nota que no m'agrada el Nadal, no? No, no, es nota, es nota. Es nota moltíssim. És un grinch del Nadal. Un grinch. Un grinch, però total. Un grinch. Sí, que els anys Interclass no arriben ni el 25, ni el 26, ni el 27, que dius tu. Ja, m'ho he fet perquè sabre si està a la tarda. Arriba el 5 de desembre i després no saps la Nadala d'Olé, olà, olà, olà, olà, holanda i ACB. Doncs no, no l'he sentit a mi vida. Bé, la posarem, va. Posa, posa, vés fent.
Escolta'm, ara ja et diré una cosa. Saps qui em vindria a buscar a mi? Qui? Per no saber-me tot això. Tu saps que hi ha com un grinch, com el que és el contrari al Papa Noel o als Reis? Sí, a veure, digue'm. Sí, home, clar. Ah, sí? Com es diu?
Sí, hi ha moltes pel·lícules d'això del Grinch que... Però que no, que no és un Grinch, és un personatge real, i això és més que ve des de la part d'Àustria i d'Alemanya, que just també és el dia 5 de desembre, que és en Krampus. Krampus? En Krampus. Com et quedes? Fantàstic. O sigui, tu imagina't jo allà, que vas per allà sola i et ve un monstre, no és un monstre, però es diu Krampus, que ve a espantar
A les persones, especialment als nens, si t'has portat malament. Aquest és el que vindria a mi per dir-ho. Aquí diuen que l'Olé Olé Holanda i ACB ve perquè assenyala el rei negre, el rei Baltasar, perquè és provinent dels Països Baixos, que va emigrar a l'Orient i allà va trobar totes les riqueses i va passar a formar part de la realesa de les majestats dels reis. D'aquí ve Holanda i ACB.
Això no ho he inventat jo, eh? Ja vienen los reyes, que a més a més ja vienen los reyes, que aquesta no la sentim mai. No, t'ho prometo que no. En sèrio que no heu sentit mai ja vienen los reyes magos? T'ho prometo que no. Posa'm la boca. Això no heu sentit mai? Home, això estic perdonant-nos.
O si tu havies sentit aquesta Nadala... Que no, que no, jo he sentit la primera part, però estic flipant. No me la posis, que no m'agraden Nadal, sisplau. Tu havies sentit això. És una mica trampa, eh? Totes les cançons de Nadal es comencen així.
Jo aquell dia em vaig perdre a anar a l'escola i no me la coneixia. Però bueno, ara hem descobert que el dia 5 aparentment és molt important.
El dia 5 de desembre? Sí. Aquí el 5 de gener, que és quan arriben els reis. Saps quan arriben els reis aquí o no? No, això em queda claríssim. Sí o no? Val, val. Quin dia arriben? Home, però jo ja tinc la carta preparada, eh? Ah, quin dia arriben els reis aquí? El dia 5. Val, val, no, no, no, pregunto perquè, clar, me'n deia que era el 24, el 25, el 26, els interclaus, molt bé. Bueno, és que tu saps que hi ha llocs que el Nadal se celebra molt de temps? Sí o no?
Sí. A veure, on és a celebrar. Tu és que a Filipines el Nadal dura com des del setembre fins gener, una cosa així. Què dius? Que t'ho prometo, que ho he estat buscant, perquè, clar, dic, és que avui jo necessito fer un recorregut. Com que no m'agrada el Nadal, he de veure on puc anar. Però per què no t'agrada el Nadal?
Ai, no sé, perquè jo ensenc la tele i tot són aquestes pel·lícules pasteloses que si viatges sola dius, bueno, jo no tinc ningú amb qui compartir aquestes històries, a mi no m'interessa. I ningú fa pel·lícules... Però fan més coses, eh? No, no fan pel·lícules de Nadal per solteres ni solters. Què passa? Això és discriminació. Què passa, no? No rigui, no, que és en sèrio. O sigui, em sembla com tot... A mi aquestes pel·lícules ni de casats ni de solters... Pastelós. És que a mi no m'agraden. A mi tampoc. Però jo no les miro.
Ja, bueno, però... I per què més no t'agrada el Nadal? Aquest motiu no m'agrada. No m'agrada el Nadal perquè, per mi, sento que és com una mica que totes les famílies hem de ser amics, ens hem d'estimar, hem de compartir, i totes les famílies són felices i tal, i per mi és com una mica... Ara, som una mica falsos, no? O sigui, siguem honestos. I a part, tampoc m'agrada perquè és molt consumisme i... No! I després, els dies de Nadal és com que...
vagis o vagis, tot és Nadal, i penso, quin avió agafo, sisplau, per escapar-me d'això, que fa fred, llum i tal a la platja. Tot arriba Nadal. Mira, Santina ho celebra amb platja, amb banyador. I amb un assadito, allà a la platja, una cerdeseta... És Nadal, també. Sí, però amb la platja ja... O sigui, que si Nadal fos l'agost, ja t'agradaria.
A veure, és que jo penso en Nadal, fred, neu, no sé què. No hi penso, en una platja, perquè no hi és tan gaire. Com a clar, perquè no estem acostumats, però tu a Argentina els hi parles de Nadal i et diuen, hosti, plaïta.
Plaxita. Plaxita. Sí, no, no, no sé, no m'agrada, però sóc conscient que a la majoria de gent li agrada el Nadal. I que és una època molt màgica i tal. Jo sóc, sóc, espera, encara no sé què he fet. Ara, ara sí. Jo sóc dels que el Nadal els dies previs em fa molt de molta mandra i després m'ho passo molt bé i el trobo a faltar. Però cada any em passa el mateix. Els dies previs, quina mandra, i després m'ho passo molt bé.
I després, hòstia, com s'acaba, dic, ja s'ha acabat.
Doncs jo des del primer dia estic pensant, sisplau, que s'acabin ja els torrons i que sigui a març. O sigui, ja... Març, bueno... Jo ja vull que vingui el sol. A tu el que notaràs és l'hivern. No és el Nadal, és l'hivern. No, no, és veritat. A veure si descobrirem alguna cosa aquí, ara. És veritat, va ser teràpia de viatges. A veure, és veritat, a mi no m'agrada l'hivern, perquè al final penso que és molt fos. Però Nadal en si... Però més que res pel que et dic, eh? Perquè considero que això, que és com una època així, és com molt feliç i tal...
I a mi el que m'agrada no és això. No t'agrada ser feliç? Que sí que m'agrada ser feliç, però és que, de veritat, són quatre dies que no pares de menjar, no pares de beure, i és com dius... Bueno, i quan s'acaba, això? Bueno, perquè és el Nadal que hem muntat nosaltres, eh? Hi ha gent, estic segur, que deu dir... Jo no penso menjar, penso fer un dia normal i ho celebraré. Estic segur que hi ha gent que fa això, eh? Potser jo, aquest any. Sí o no? T'estàs plantejant...
Mira, la meva iaia em diu, ai, Erika, hem d'anar a menjar, hem d'anar a comprar pels canelons, i què? Dic, mira, iaia. I llavors surt el meu tiet per allà al darrere i diu, mira, una pizza de casa Tarradelles i s'ha acabat, saps? I dius, tio, és que, jo no sé tu, però a casa fem els dinars i ens sobren 15 tàpers, i fins al gener estàs menjant canelons i pollastres rostits. Fins al gener que ve.
Sí, sí, o sigui, fins al final i dius, bueno, no? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Bueno, va, més coses, que estàvem celebrant el Nadal a altres països i encara no m'han anat a Holanda i prou. Bueno, escolta, ja que dius que el menjar i que t'agrada i tot això, ara anem a altres països, perquè clar, jo he buscat aquí un recull de tradicions, curiositats i coses que estic segura que et sorprendran. Va, anem-hi.
inclús de països que no són religiosos. Aquí celebrem el Nadal, però la religió s'ha quedat una mica enrere. Jo sempre ho he reivindicat. No és que ho hagi reivindicat, però sí que és veritat que el Nadal és una festa religiosa. Hi ha gent que diu que no ho celebris. M'entens o no? Jo sempre penso que hem de ser una mica conseqüents. Tothom celebrem Nadal, que està molt bé, però hem perdut el punt de vista que és una festa religiosa.
Llavors hi ha gent que sí, que s'apunta al carro perquè és festa, però després... Home, clar. Que jo també, eh? Però hem de ser una mica conseqüents i una mica de dir, bueno, escolta, si hem de ser tant així, no cal que ho celebrem. M'entens o no el que estic? Jo soc també dels que... Però és una festa religiosa.
Oh, és que és una festa que tal. Bueno, doncs no la facis. Escolta, vés-te'n a casa teva, ja està. No, és que és impossible no celebrar-ho, perquè el que et dic és que tot l'altre voltant ho estàs celebrant. Sí, però és possible. Jo sempre, escolta, molt crítics i oh, no sé què... Però ja no parlo del Nadal, eh? Parlo de tot el sistema tal i després ho celebrem tot. És que quin remei.
Mira, doncs l'altre dia, seriosament, sentia un musulmà, i això ha estat aquesta setmana, dimecres a la tarda passat, vaig sentir una conversa aliena, no perquè estava al meu costat, i una noia d'aquí li preguntava, i el Nadal què? I va dir textualment, no nosaltres ni el Nadal, ni històries, va dir. Diu, no, no ho celebrem, no celebrem res.
Clar, però una cosa, o sigui, estem parlant d'ahí donde fueres, haz lo que vieres. Si jo tothom a casa està menjant i celebrant el Nadal, jo no sé que em tanqui. Està clar, jo no parlo d'això. Òbviament, hi ha gent que no és religiosa o que els seus països d'origen no ho celebren i no ho celebren i ja està. I fem l'arbre, i fem el pessebre i tot això, i ja està. Que tots ho fem, que dic que tots ho fem. Em sembla que les persones que celebrin el Nadal amb tot religiós, em sembla que no n'hi ha, quasi.
No, jo crec que no. Però que, clar, que som una societat de falsos. Som molt falsos. Oh, que no sé què. Estem molt haters avui. I l'esglés, i la religió, i tal. I després celebrem tots Nadal. Per Setmana Santa ens foteu una setmana de vacances. Sí, sí, sí. M'entens? Ens convé. És una miqueta allò de dir que tenim el heto dur. No ho fotem. Jo també m'incloc, eh? Sí, sí, sí. Jo també m'incloc, eh? Tenim el heto molt dur. Escolta, alà, quan celebren la festa dels musulmans, ells ho celebren religiosament.
Sí o no? Sí, sí, és veritat. Aquí no, aquí ens ho ventilem, això. Aquí la majoria de festes són Sant Tal, aquí Sant Joan, l'altre celebra Sant Pere, i aquesta parla ens la saltem, perquè ens les fem a la nostra convenència, ja està. Perquè ens agrada. Perquè ens agrada. Perquè ens agrada la festa. Ens agrada com al Japó. Tu saps que... A veure, al Japó. Els ha agradat molt el pollastre. Ah, sí? Sí, sí.
M'he fet molta gràcia. A veure... Saps que al Japó celebren el Nadal, que a veure, per començar, aquesta gent no és religiosa com la nostra religió, sinó que tenen... O són xintoistes o budistes. Ah! I celebren... És que no t'ho esperareu. Això ni s'ho esperaré ningú. Celebren el Nadal menjant Kentucky Fried Chicken. No! En sèrio? Ho prometo. Es veu que hi havia... Als anys 70 hi havia una campanya nadalenca que posava Kentucky for Christmas. No!
Sí, sí, ja pots buscar, ja pots buscar. Doncs el Kentucky for Christmas es va fer famós, llavors és una tradició que està instaurat, tenen un menú especial en el qual és el pollastre, el pastís de Nadal i tenen una beguda alcohòlica com si fos el nostre cava i has de fer reserva, reserva anticipada per anar a menjar un d'aquests restaurants. Sí.
I clar, hi ha moltes cues. És un fet que m'ha fet molta gràcia. Sí, Kentucky for Christmas. Kentucky for Christmas. O sigui, m'ha fet molta, molta gràcia. Perquè, clar, dius, mira, no hem de cuinar, ens ho passem bé. Si estàs sola, viatjant per allà al Japó, dius, mira, no he de passar de dalt sola, me m'axa un Kentucky, m'aixec allà...
I faig el matí. O sigui, m'ha donat espectacular la idea. Així que potser me l'apunto. No aquest any, però per un altre. Perquè, clar, si em presento amb el Kentucky Fried Chicken a casa em fan fora. Saps el que vull dir? Com diuen, com camis això pels canelons, nena, perds la nacionalitat. Sí, a veure, tampoc seria allò... No seria dient, no? Perquè aneu per una altra cosa, si vols. Des d'aquí una abraçada a tota la cadena del Kentucky Fried Chicken, eh?
M'ha agradat això del Kentucky for Christmas, per això. Perquè sona bé, eh? És que fa gràcia, no? Jo l'he provat, no sé, dos o tres cops a la vida, això, eh?
Bueno, a veure, jo no és que sigui molt fanàtica, però per exemple a Guatemala també hi ha una cadena que es diu Pollo Campero, ara parlen de pollastre, que la gent se'ls emporta per, o sigui, quan se'm anen als Estats Units a veure la família, els hi porten, en plan com de souvenir, saps? Què dius? O sigui, com... Vols que et porti alguna cosa així? El Pollo Campero, saps? Bueno, no vagis molt lluny, perquè si ets amb el Pollo Campero, igual arribes amb un Pollo que anda solo.
No, però que hi ha gent que té molta falera, això. Sí, sí, sí. Parlant de faleres, bueno, com et deia, no?, de Filipines, el Nadal més llarg, del setembre al gener. Hòstia, el setembre al gener, quin atur.
Bueno, és una turra, turra, però és molt maco, perquè tu has vist aquell festival de les llumetes? Sí, vale, vale, és una turra. Una turra, però no t'agrada Nadal, has dit que... Però el Nadal com és? 15 dies? Octubre, novembre, desembre, gener? Home, però no és tan intens com nosaltres. Collons, 4 mesos, tio, que no acaba d'anar a terra el dia del Jesús, ja.
No, home, no, però és una altra filosofia. Sí, no, ja m'ho imagino, que estiguin fotent comilones. No, clar, jo tampoc, jo tampoc, o sigui, no m'ho imagino. Però és que he buscat que tots els mesos que acaben amb B, E, R, en el seu idioma, doncs es consideren com... Enero? Bueno, septembre, october, no? Jo he pensat així, no sé si... Jo he pensat enero, febrero.
No, perquè és amb B-E-R. Ah, vale, vale. Què més? Una altra tradició que així m'ha semblat una mica semblant al que és a les falles de València és la versió a les falles latines. Perquè a Guatemala es fa la crema del diable.
Ah, carai, què és això? Sí, es cremen el dia 7 de desembre, es surt al carrer i es cremen ninots i objectes vells per purificar l'any, per fer una neteja. I això també m'ha fet gràcia, perquè és com una cerimònia de renovació i de purificació. Així és que això tampoc ho sabia.
I, parlant d'altres cosetes així interessants, jo que tinc molts amics llatins, també he vist que aquests dies es celebra els dies de les velites. Tu saps què és el dia de les velites? No. Bueno, doncs resulta que també és una tradició que la gent surt amb unes espalmetes aquestes com allargades, però finetes, i les posen als portals i al carrer, o sigui, posen una miqueta de ser al terra perquè l'espelma queda enganxada, i doncs, i cada espelma que ens sents, doncs és una mica com per donar llum, esperança, protecció, ja enfocat... Molt bé.
a la bona sort i a la protecció com l'encarada l'any que ve. Jo et volia parlar de tres curiositats televisives, ja que em vas dir l'altre dia. T'he buscat tres curiositats televisives la nit de cap d'any.
Ostres, però no te m'adalantis, eh? Ah, també ho tens? Home, és que això pensava dir-ho la setmana que ve, però va, si ho vols fer una mica de spoiler... No, no, no ho dic, no ho dic, no ho dic. Tu pensaves dir-ho, això, eh? Home, jo anava a parlar de tot el tema de... Com es diu això? Del tancapendalance, dels propòsits, dels balans... Sí, sí, no, però jo estic parlant de tres països que ho fan de manera diferent. Ah, doncs vinga, va. Alemanya i Escandinàvia...
fan el mateix sketch des de l'any 62. I què fan? Un sketch amb la guinegna i tanquen l'any així. Els alemanys són molt així. I a dormir, no? Sí. Els japonesos, un concurs de cant. I atenció, els russos canvien d'any amb un telefilm soviètic dels anys. És sempre el mateix telefilm. No m'ho puc creure. Sí, sí, sí. És curiós, eh?
No m'ho puc creure. Bueno, segur que ho fan bevents a una ampolla de vodka, el que sigui, perquè és molt avorrit, això. Tu saps quin és el país més considerat més de Nadal del món? El país més navideño del mundo. Home, tenc en compte que no m'agrada el Nadal, crec que la pifiaré, no? Que ho diguis tu, ja.
Va, no es diu ni Papa Noel, eh? És un duende d'aquests, un nom que es diu Julenyssen, això tinc una pista. Home, això ha de ser francès, no? Home, no, Julenyssen. Home, però és que el nom... No, home, no, el nom és noruec. Ostres. A Noruega. Per tant, ja saps que a aquesta època no vagis a Noruega.
No, no hi aniré, vas, perquè fa fred. No hi aniré? Clar, i perquè és Nadal. No, perquè és Nadal. Va, què més? Escolta'm, tu què regales per Nadal? Perquè jo avui he descobert que nosaltres, igual que hi ha les tendències turístiques, que sempre dic, noies, anem aquí, anem allà, cada país regala una cosa diferent. Sí o no? I cada país valora també coses, coses així, diferents. Per exemple, el Japó no és tan important el que regales, sinó el com ho fas i com ho embolcalles. Què et sembla?
Què dius ara? Sí, sí, sí, sí. Així és que, bueno... O sigui, no és important el que regalis, sinó com ho emboliques. O sigui, l'important és l'estètica, és el detall, et poden regalar unes fruites cares i és com un regal de l'hòstia. Pots demanar una merdeta, una merda, pinxar un palo, però si està molt ben embolicada els encanta, perquè són estranys. Home, són estranys. Sí, home, sí.
Són estranys. Des d'aquí una abraçada a tots els japonesos. A tots els japonesos i a tothom del món mundial. Perquè, clar, cada Nadal és especial. I cada Nadal, cada vella s'ha curat. Ja t'ho dic, cada setmana que ve ja és català. No, no. Què més?
Res d'això, no? Que ja em dius que hem d'anar a preparar l'escudet i aquestes coses. Ja està. Dos minuts. Tenim alguna cosa més a afegir o no? Doncs mira, jo volia donar uns consells ràpids per sobreviure al Nadal amb la família, perquè realment és important. Va. El primer de tot és que no idolitzis, perquè el Nadal perfecte, encara que estigui a Instagram, no existeix. Busca't un tema salvavides, perquè vindrà la iaia, el tiet o qui sigui, preguntar-te pel nòvio que encara no tens. Així és que, important. Sí, és clar.
Consells per solteres, això, eh? I solteres. Sí. Les respostes curtes a preguntes incòmodes. Tot bé, gràcies i tu. I segueix. Segueix un altre tema. No fa falta que... Si tu que em vinguin, Erika, no sé si és el teu cas, eh? Però, per exemple, vénen... Erika, què tal? La nòvia ve? Tot correcte, tot correcte. Escolta, em passes pa, sisplau. Això, no? Com tema salvavides. Sí, però això estàs donant compte que no.
Mira, iaia, avui no parlem. Si l'has de fer feliç, inventa-te-la. Sí, iaia. Tinc una nòvia a Noruega i un nòvio al Japó. Imagina't. Es queda allà atrapada, passant una estona i no em pregunta res més. No ets capaç de fer-ho. Sí, tu sabeu si és el que li explico jo a la meva iaia, que no es al·lucina. Sí o no? Digue-li això. Tinc una nòvia a Noruega i un nòvio al Japó.
Llavors em diu, nena, què dius, això? Què dius, què dius? A veure, no, va, sí. Triàvem bé on vols seure, de la taula, que això és important, la posició és important. No cal solucionar res, avui és Nadal, o sigui, oblida't els problemes. Clar. I cuida't de tu mateix. Això són els consells que et diré per aquest Nadal. Avui has après una cosa. Ya vienen los reis, los magos, olé, olé...
Holanda ja se ve. Ara, ara. Ja sabràs alguna cosa. A tu bé. Sí, sí, sí. Erika, mil gràcies. Que vagi molt bé. Recordeu que et trobem a les xarxes, va. Em podeu trobar a arrobaLibre i Motxillera i pròximament a la pàgina web amb el mateix. www.libreimotxillera.com Que vagi molt bé. Gràcies, igualment. I allò que es diu des de l'octubre, que això no ho has dit. El què? Des de l'octubre.
S'ha de dir, si no ens veiem, bones festes. Bones festes. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Parlant de tot amb Jaume Cabot. Yo no quiero que me des tu amor
Y ahora préstame atención, tan solo quiero tu calor. Mina déjate arrastrar, esta noche nunca acabará, no tengas miedo a despertar.
No me busques en el viejo bar, ni me sigas al andar, mis huellas el viento las borró. Tan solo quiero tu calor, cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí.
Bona nit.
Yo no quiero que llores por mí cuando no esté junto a ti. Y ahora préstame atención. Tan solo quiero tu calor. Cuando brille el sol te recordaré si no estás aquí. Cuando brille el sol.
Grilla el sol, te recordaré si no estás aquí.
Si no estás aquí Cuando brille el sol Olvídate de mí Cuando brille el sol Te recordaré Si no estás aquí Cuando brille el sol Olvídate de mí Cuando brille el sol Te recordaré Si no estás aquí
Cuando brilla el sol te recordaré si no estás aquí Cuando brilla el sol olvídate de mí Les notícies de les dotze
És migdia nou, contacte amb la informació des de Vilassar Ràdio.
La nostra localitat acull diferents activitats solidàries a favor de la Marató de 3K, és a dir, de TV3, que aquest any estarà dedicada a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer. Recordem que tots els diners que es recullin de les activitats que es fan seran per la Marató. Avui divendres, tucutuc...
Amb l'associació de Daim i Eleños de Vila Salamar organitzen una fira solidària i una xocolatada. Durant tota la jornada tenim una paradeta a la pista del Barato i a la 5 de la tarda hi haurà venda de xocolata calenta, pa de pessic i fira solidària amb guarniments de Nadal. Els infants del Tucutuc oferiran un petit concert de Nadal a la tarda.
Aquest diumenge, l'Associació de Famílies d'Alumnes de les Escoles Vaixell-Burriac, Pla de la Vallà, Pérez Sala i Els Alocs i l'Associació de Festes del Baral de Lucata organitzen una festa solidària en aquest barri, al Baral de Lucata, de 10 del matí a 2 de la tarda, amb venda de joguines, roba, articles de segona mà i, a partir de les 11 del matí, Gran Tòmbola. La festa comptarà amb la participació dels Estrèpids i l'Associació Pobillatge de Vilassa de Mar.
I, finalment, en relació a les activitats a favor de la Marató de TV3, recordem que la formació política Junts ens ha informat que organitza un vermut solitari aquest diumenge a la plaça de l'Ajuntament, des de dos quarts de dotze fins a les dues, amb música en directe amb les actuacions del DJ Uri Orante i el grup de percussió La Barner. Hi haurà sorteig amb regals que han donat més de 20 comerços del poble...
i entre els regals, productes, dinars, sopars i molt més. El vermut està patrocinat per Conserves Dani Oncolliga, tindrà paradeta en aquesta... plaça de l'Ajuntament, com dèiem, a la plaça de l'Ajuntament el proper diumenge.
El Museu Monjo acollirà a la proper diumenge a les 12.00 del migdia la inauguració de l'exposició temporal anomenada Soc vertical, però preferiria ser horitzontal de l'artista Francesca Poza. Recordem que l'exposició es podrà visitar fins al dia 1 de març i aquest diumenge...
Ara que parlem d'activitats a Vilassalam aquest cap de setmana, recordem que a les 12 del migdia a la Sala Maria Roger Carrau hi haurà el concert de Nadal del Cor Vilassons i el Cor Aoke, organitzat per Aula de Música. L'entrada és gratuïta.
Canviem de tema, la unitat central operativa de la Guàrdia Civil s'ha presentat avui als ministeris d'Hisenda i Transició Ecològica i a la seu de correus per demanar documentació relacionada amb l'exmilitant del PSOE, Leire Díez, detinguda dimecres per suposades irregularitats en contractacions públiques
En concret, pel que fa a Isenda, la Guàrdia Civil ha requerit documentació del Tribunal de Recursos Contractuals, que, segons fons del Ministeri, s'ha entregat amb total col·laboració i transparència. Les peticions de documentació s'han fet en el context de la investigació oberta a l'Audiència Nacional, que fins ara ha suposat la detenció de Díez, de l'expresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials, Vicente Fernández, i d'Anxon Alonso, soci de l'exsecretari d'organització del PSOE, Santos Terdán.
Els tres detinguts passaran demà dissabte a disposició del jutge de l'Audiència Nacional, Antonio Pinyà, que decidirà si els deixa en llibertat o els envia a presó provisional després de prendre'ls declaració. En esports, Eric Garcia renova fins a 2031, convertit en un pilar del nou Barça, de Flick. El Barça ha oficialitzat la renovació del jugador, que allarga contracte fins al dia 30 de juny de l'any 2031.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Contribuïu a un Nadal sostenible i respectuós amb el medi ambient. Compareu productes i serveis amb distintius oficials de qualitat ambiental. Agència Catalana del Consum. La cultura.
La que hi ha a cada porta i a cada balcó. La de qui escriu i la de qui assaja. La de qui busca i la de qui escolta. La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res. La que pren vida perquè tu hi ets. Tu també en formes part. El teu gest t'ho canvia tot. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l.
El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Última hora del Parlem de Tot d'avui i de la setmana. I estem immersos, ja podem dir, oficiosament, de fet, des que tornem del pont de la Puríssima, oficiosament podem dir que hem començat les festes de Nadal. I avui volem veure i mirar les festes de Nadal des d'un altre punt de vista, i és el punt de vista de la seguretat. És veritat, i sempre ho expliquem, com parlem amb la policia local, per exemple...
Doncs quan estem de vacances, doncs, no ho sé, ens relaxem una miqueta. Quan arriba època de festes, època de celebrar, d'estar en família i amics, doncs sembla que ens relaxem una miqueta. Però hi ha qui no es relaxa, sinó que, a més a més, doncs, repunta els seus fets. I això passa en èpoques en què...
per exemple, al Nadal. I és per això que entre el 11 de desembre passat fins al 5 de gener, fins al 6 de gener, bàsicament, la Policia Local de Vilassar de Mar ha previst un operatiu de vigilància comercial intensificada a les principals zones comercials de la nostra localitat. Hi ha, però, altres mesures que prendran i que hem de prendre com a ciutadans i ciutadanes. I és per això que avui parlem amb en Lluís López. Ell és l'inspector de la Policia Local de Vilassar de Mar. Som-hi!
Lluís López, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Gràcies per estar amb nosaltres i parlar de tot plegat. Hi ha coses, sempre diem, en Lluís, quan parlem així per la ràdio, sempre diem, home, això cau pel seu propi pes, però si en parlem és perquè segueix passant. Per tant, són mesures que hem d'aprendre. Per una banda, les preneu vosaltres com a
la gent de l'autoritat, i l'altre l'hem de prendre nosaltres com a ciutadans i ciutadanes. Comencem a parlar d'aquesta vigilància comercial intensificada, sortim, comprem, ens despistem, i aquí hi ha qui ho sap, no?
Sí, aquestes dates és més propícia que siguem víctimes o puguem patir determinats fets delictius. Llavors el que es pretén és augmentar la vigilància en les zones comercials d'una forma el més estàtica possible per intentar millorar la seguretat no només de les persones que fan les seves compres aquests dies,
sinó especialment també dels comerciants i botiguers que a partir de les 6 a l'hivern ja es fa de nit i que intentar millorar la presència de policia en les zones comercials ajuda a tenir una millor percepció de la seguretat, si més no.
I, a més a més, deixar-se veure molt, en aquest cas, és voltar per la zona, reforçar en algunes hores, alguns dies. I nosaltres, com a ciutadans i ciutadanes, què hem de tenir en compte amb tot això? El que hem de tenir en compte són els consells bàsics sempre de seguretat, que molts són evidents, però que avui en dia, fins i tot, encara veiem certes distraccions que els amics de l'Alié les aprofiten.
Tal com no fer un... mostrar objectes de valor de forma ostentosa, tot i que tothom té dret, lògicament, a agudir de les seves pertinences, hem de ser una miqueta curosos amb aquestes, especialment les que siguin d'una espècie de valor.
Hem de mantenir les motxilles i les bosses de mar i els bolsos sota control sempre i no deixar-los al carro de la compra o deixar-los al seient del conductor mentre carreguem el cotxe. Aquí m'agradaria fer una part, Lluís, perquè això és una cosa que fem absolutament tots. Aquests dies ens belluguem, doncs anem a comprar, doncs a Obilassà, Mataró, Barcelona, on sigui, no?
I és el que deia, no? El nostre cap està pendent de vinga, que vaig a comprar això, vaig a comprar allò, i ens despistem moltes vegades, però estem al mig d'una aglomeració. És molt senzill, a vegades, obrint la motxilla, o directament fent-li un tall a la motxilla, o agafant-te-la. L'altre dia ens parlaven d'estar assentats en un bar, parlant com estem tu i jo ara, i venir algú i fer així amb la motxilla, i la que te'n dones compte, ja la motxilla està... Per tant, són coses molt senzilles, però que segueixen passant. Les aglomeracions ho porten, això, no?
Sí, així és. Sempre operen el descuit. Estem veient avui en dia, i no només en les èpoques de Nadal, quan un o qualsevol persona va fer una compra a un dels supermercats o dels comerços, deixen les seves pertinences, les deixen a la vista sense cap mena de control mentre es distreuen fins i tot al mercat dels dijous, sense un control exhaustiu de les seves pertinences. I quan es donen compte moltes vegades, no moltes vegades, però sí que passa de tant en tant,
Malauradament, quan es donen compte, els han fortat. I el que pretenem és que aquests consells bàsics de seguretat, aquestes premisses bàsiques, serveixin per poder-ho dir un Nadal. Si més no, més tranquil. Vinga, què més, Lluís, hem de tenir en compte.
Hem de tenir en compte, sobretot, molta cura sobre les nostres persones grans i les persones majors, que no vagin sols a treure diners als cagers, que no es refien d'alguna persona que els fan una empenta, o que li volen fer una abraçada, o que li volen fer qualsevol acostament de persones que no coneixem, perquè aprofiten per fortar qualsevol tipus de, ja sigui d'allòia, de cartera, o fins i tot moltes de les persones que treuen els diners dels cagers, o del banc.
que els treuen en sobres. Els amics dels frotadors ho coneixen,
i aprofiten aquestes dates, especialment per fer totes aquestes qüestions. Això recordo que, sobretot la gent gran, que fa ja uns dies que han cobrat la paga doble, possiblement ja no hi hagi tant de costum, però encara hi ha qui té l'acostum que cobren la pensió doble, diguem-ho així, i se'n van a treure grans o treure-ho tot de la caixa. Clar, complicat ja fer-ho de dia, si s'obre i vas de nit, encara és més complicat. Això s'ha d'evitar, a més avui en dia que tots tenim un mòbil o et pots deixar acompanyar per algú, no?
S'ha d'evitar. Si són persones grans, òbviament han d'anar acompanyades en la mesura de les possibilitats. I si som nosaltres, fins i tot, intentar no portar grans quantitats de diners. Avui en dia hi ha moltes facilitats per fer pagaments de tot tipus sense tenir que portar grans quantitats de diners. Òbviament, el que les necessiti, doncs les haurà de dur. Però tenir certes mesures de seguretat de no es treure aquestes quantitats de diners que sigui a la vista d'altres persones.
També hi havia, fa anys, quan era molt poca gent la que pagàvem targeta, hi havia grans quantitats de diners a l'interior dels locals comercials, de les botigues. Ara això no passa gaire, no? Per tant, aquell atracament a l'ús d'última hora de la nit per anar a atracar a la caixa, vull dir la caixa de les botigues, eh? Això ja crec que ha passat a la història, no se senten aquests atracaments a botigues.
No, fins a data d'avui tot això ha anat molt a la baixa. Sí que de vegades hi ha un degoteig, però no un atracament en si, sinó en algun robatori, en algun local comercial que sí que van directament per la caixa i intenten extreure el poc diners que puguin haver-hi. Avui en dia una part important de la població es paga en tasques bancàries, vull dir que efectius no solen haver-hi, o sigui, diners efectius no solen tenir gaire.
I aquest tipus de robatori, doncs toquem fusta, però ha anat molt a la baixa els darrers anys i aquest any no hauria de ser cap excepció.
Vinga, doncs, més coses a tenir en compte. Veiem a la policia, però moltes vegades ho comentem amb en Lluís, moltes vegades hi són i no els veiem, perquè també es pot anar vestit de carrer, podeu anar vestit de no uniforme, per tant, hi sou. Un exemple que hem vist aquesta setmana. Va haver-hi un senyor que va caure al metro de la plaça Espanya a Barcelona i una noia va saltar directament a la via i resulta que era bossa d'esquadra, anava vestida de carrer. En aquests casos, hi ha operatius policials que també aneu vestits de carrer, no?
Sí, òbviament, o sigui, estan les patrulles uniformades i en determinats moments i per determinades qüestions hi ha alguns operatius que poden anar de paisat i estan fent les seves tasques policials, òbviament. En qualsevol cas, en el cas que tu ens refereixes...
Tant és que una persona vestida de carrer estigui del servei o no estigui del servei. Si veu una persona que està en perill, la lògica, i com va ser aquest cas, és intentar ajudar en la mesura de les possibilitats. No, tu dèiem és carrer perquè, evidentment, qualsevol hauria de saltar a ajudar la persona aquesta. El que dic aquella noia estava vestida de carrer a l'estació, que tothom sap que les estacions de metro són un lloc prolífic perquè, com a mínim, intentin fotre la cartera...
i estaven allà de vestida de carrer. Per tant, el que dic és això, que moltes vegades dieu que la policia no hi és, i sí que hi és, però el que passa és que estan vestits al carrer. Sí, sí, òbviament. Tant nosaltres com els companys del Cor de Moltsa d'Esquadra hi ha serveis específics, que els ciutadans no ho veuen, però òbviament hi són.
Hi ha una cosa que fem molt, els ciutadans i ciutadans, i això ho dic fem perquè ho fem tots, és anar a comprar, fer les compres de Nadal i utilitzar el cotxe d'amagatzem. És a dir, em passo tot el dia comprant i vaig, obro el cotxe, el maleter, com si allò fos infranquejable, un maleter de cotxe que es pot entrar, i anem deixant les coses allà. Això tampoc és molt aconsellable, no, Lluís?
No és aconsellable, sobretot, deixar-los a la vista. I, sobretot, objectes de valor. Si fent les compres nadalenques normals, els sapes i tot això, doncs el xiquet l'hem de posar al maletet del cotxe. Però si fent compres d'articles de més valor, l'òptim és intentar fer-ho diverses vegades i no fer el vehicle com si fos un dipòsit amb el que ens hem. Perquè queda molt a la vista i tot i que estem tenint una època, fins a data d'avui, relativament tranquil·la,
tant nosaltres com als nostres voltants, s'ha de dir, això no vol dir que la situació es pugui revertir en algun moment. La situació ha anat a la baixa, ara parlo de memòria, però fa pocs dies el Ministeri de l'Interior del Govern espanyol va treure dades, que aquí ens passem en dades, sí que hi ha una junta de seguretat local que també, però hi ha un lleuger repunt a la baixa en aquest cas, no?, dels fets delictius.
Sí, els fets delictius en general han anat a la baixa, ara no disposo els percentatges, els tractem cada mes a les meses de coordinació operativa, i si tot va bé, el mes que ve es farà públic la reducció dels diferents fets delictius que han anat a la baixa, com bé dius Jaume, en quasi totes les modalitats.
Molt bé, va, més coses que hem de tenir en compte de cara a fer, a passar un Nadal tranquil en quant a seguretat. Bueno, les mesures de seguretat podríem enumerar moltíssimes, però és el sentit comú, és no refiar-se de ningú que no coneguem, que ningú que ens ofereixi situacions que sembla que poden ser beneficioses i no saben ni per què ens l'estan oferint. Aquestes trucades telefòniques que es demanen dades, no donar dades sota cap concepte.
no entren pàgines web, això ja, per les persones més joves, això ja ho tenen bastant interioritzat, però les persones de més avançada edat, pàgines que no tinguem controlades i que no sabíem que siguin segures, perquè, a més, si més no, si hem de posar les dades bancàries, correm el risc que algun hacker ens pugui interceptar aquestes dades i fer-nos un ensurt. En definitiva, el mateix que faríem al dia a dia,
caminar ser el menys distret possible ser el menys distret possible Òbviament tothom tenim dret d'anar tranquil i relançat pel carrer però no refiar-nos d'aquelles situacions que d'un principi ens puguin sentar que pugui presentar una anomalia però que a més a més persones que se'n acostin a nosaltres i que no sàpiguen ben bé ni qui són ni què volen
També hi haurà dispositius especials de cara, sobretot, a nits, o nit possible més conflictiva, com és la conflictiva, entre cometes, que és la nit de cap d'any, que tots tenim ganes de festa. En aquest cas, el dispositiu és més de trànsit que una altra cosa, no? Bueno, en guany es preveu que Vilas de Mar tindrà una festa de cap d'any, que s'està treballant, estem treballant, s'estan treballant totes les mesures de seguretat, i hi haurà un dispositiu específic, lògicament, per garantir la seguretat d'aquesta zona i dels voltants,
I també, òbviament, del trànsit, però no només a Vilasa de Mar, sinó a tota la comarca. Aquesta nit es reforcen tots els serveis precisament perquè tothom pugui gaudir d'una nit el més tranquil·la possible. La nit de Nadal és tranquil·la en aquest sentit? Sol ser tranquil·la.
sol ser tranquil·la. Sí que solen tenir un degoteix de serveis, sobretot de persones, tenim ara epidèmies de grups, persones que estan sols, que requereixen ajuda, i que, per temes sanitaris, ens hem d'activar nosaltres per oferir la major ajuda possible, juntament, òbviament, amb els serveis sanitaris. Solen ser tranquil·les, però això no vol dir que puguem baixar la guàrdia ni que puguem obviar qualsevol situació que en qualsevol moment pugui canviar.
Hi ha una dita entre els serveis de seguretat, policies, bombers, ambulàncies, i també es pot extrapolar en el món del periodisme, no diguis mai quin dia més tranquil. Perquè això vol dir que es pot girar en qualsevol moment. Per tant, no direm que és una nit tranquil, direm que és una nit més.
Sí, és una nit més, i esperem que sigui així. Després, a veure, de fet, els registres que tenim dels darrers anys, de les festes, han sigut relativament tranquil·les, però això no deixa que en determinats moments hi ha incidències i s'han d'afrontar.
Perfecte. Lluís, què més podem afegir? Doncs que davant de qualsevol sospita, de qualsevol situació, que siguin testimonis de qualsevol persona que puguin veure que la seva actitud pot ser sospitosa o aixequis sospita pel motiu que sigui, que no dubtin en trucar a la policia local. No és un inconvenient que es truquin, tot i que siguin falses alarmes,
perquè a nosaltres ens ajuda moltíssim. Si a nosaltres ens diuen que hi ha una persona que amb una actitud sospitosa i aquesta persona no està fent res, no passa absolutament res. Nosaltres interactuarem amb ella, li explicarem la situació i l'identificarem si cal. Això està dintre de les nostres funcions i està dintre de les programacions que fem de seguretat per garantir el benestar dels altres. Això és molt important, és a dir...
No renyaran ni multaran a la persona que ha trucat per dir, ui, és que no... Mira, hi ha alguna cosa que no va bé aquí. Senzillament l'identifiquen, si no passa res, no passa res, i tothom cap a casa. Per tant, 93 754 10 20, telèfon de la policia a la qual, 93 754 10 20, o també trucar al 112, 112 per telèfon de qualsevol tipus d'emergències.
És així, i s'ha de dir, s'ha de fer així, que una de les grans ajudes que tenim als recensis policials en quant a la minimització dels delictes és precisament la col·laboració ciutadana. I molts dels delictes que s'estan resolent, lògicament és per la confiança que la ciutadania diposa en la policia en passar-nos i oferir-nos aquest tipus d'informació.
Doncs Joves López, jo professionalment, a nivell personal, et desitjo i us desitjo que tingueu unes molt bones festes de Nadal, i a nivell professional que us ho arribo moltíssim. És a dir, que qui tingui la...
que li toqui treballar, no diré ni bona ni mala sort, però que li toqui treballar que s'avorreixi molt. Encara que sí que no ho serà així, eh? Gràcies per la felicitació, igualment, i la fas partir a tot el teu equip. I sí, esperem que la nit de Nadal i aquestes festes siguin el més tranquil·les possible. Lluís, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Que vagi molt bé.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I però no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial.
I tu per què no et miris un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Els contenidors intel·ligents ja s'han posat en marxa Vilassà de Mar. A partir d'ara, i si separem correctament els residus, augmentarem el percentatge de recollida selectiva i ajudarem a mitigar l'emergència climàtica i a protegir el medi ambient. Fem de la nostra vila un referent en la separació i reciclatge de residus. Vilassà de Mar. Viu-la. Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs jo no s'aparo la brossa. Em fa mandra. Jo sí. Esclar. Doncs en aquest local cuidem els clients reciclant tots els envasos. Esclar!
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Llaunes brics i envasos de plàstic, el contenidor groc o el cubell del porta-porta. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Bona nit
que te pretenden cantidad pero eso no es felicidad
Ja sabeu que el parlen de totes bases amb la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, amb l'entreteniment musical, arribem gairebé dos quarts d'una del migdia. Clavada no em va remanar, clavada no em va remanar. Fem una pausa i de seguida Giselle Morros, actriu, cantant, ballarina, estat al Teatre Nacional i se'n va de gira amb aquest arcius, una de les seves primeres obres a nivell professional. Ha fet moltes coses, ara ens ho explica.
Fins demà!
Dos minuts, dos quarts, una del migdia.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal arroba vilasarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. 5 minuts per damunt de dos quarts de 12. En cedem la segona hora i mitja, segona part del Parlant de tot d'aquest dimecres 3 de desembre. Us anunciàvem al començament. Em fa molta il·lusió perquè rebem de nou una cantant, una actriu, una ballarina a l'estudi de la ràdio. Es dona la casualitat...
que en dos muntatges consecutius de la Sala de Talles del Teatre Nacional de Catalunya, la cantant, ballarina i actriu són dues vilassarenques. Parlarem fa pocs dies amb l'Anna Casasola i avui rebem el nostre estudi a la Giselle Fontanet.
Giselle, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. A vosaltres. Amb ganes de parlar de passat, present i futur. Sí? Som-hi? Comença ara mateix aquesta entrevista, ens contribuirà al punt del migdia. Ens anem a posar a ballar, a cantar i a actuar. Som-hi.
Ja he començat batejant-la, perquè es diu Giselle Morros. Per què? I l'altre dia l'hi vaig dir, perquè...
Te'n recordes que et vaig posar Giselle i em vas dir, Giselle Bamela, i dic, hòstia, mira que tinc una amiga que es diu Giselle, i a més a més es diu Giselle, i ella es diu Giselle Fontanet, i ara s'ha manat al càvem. Giselle Morros, perdona'm. No passa res. Com estàs? Molt bé, molt bé. Sí? Sí, amb ressac emocional, perquè hem acabat ara l'obra, vam acabar aquest diumenge, i així estic amb tota la pena i la il·lusió també, perquè ha sigut un procés xulíssim.
Que guapo, no? Això no es diu cada dia, eh? No, no, no. He tingut molta sort. És el primer projecte professional que faig, el Teatre Nacional, que és començar per lo heavy. Sí, o sigui, he fet petites obres a teatres petits, projectes d'això que et crees tu una companyia amb els companys de la universitat, però projecte professional i, a més a més, el Teatre Nacional, que és començar... I això és començar a jugar al cap nou, eh? Exacte.
És com jugar a futbol, que comences als camps de per aquí al Maresme i vas a jugar al Camp Nou. I a més a més l'equip ha sigut brutal, Ferran Carvajal és el director. Home, és que aquí ja hi fem una part. Fem una part, eh? Ferran Carvajal ja et devia una mica allò, hòstia, en Ferran Carvajal el coneixia? Sí, sabia qui era, però és que el càsting també el va dirigir ell i va donar una confiança des del primer moment que no tenia com, no m'imposava, saps? Em sentia molt còmode. Que bé.
Bé, no correm tant, explica'm una cosa, perquè tu vas estudiar interpretació, no?, ballarina, cantant, què vas estudiar? Jo vaig estudiar interpretació a Eòlia, que és els Estudis Superiors d'Art Dramàtic aquí a Barcelona, i des de feia anys ja també havia estudiat dansa, he fet hip-hop i contemporània aquí a l'Amador, a Vilassar, i després ja vaig anar a Barcelona a estudiar claquer, ballet, jazz, i bé, he anat formant-me també amb can.
Artista. Sí, un poc de tot. Si a la carrera es diés artista, tu series així. Sí. Escolta, i tu vas allà picant pedra, picant pedra, i un dia arriba un càsting, com tant sabint, de tercius es diu, eh? Sí, tercius. Tercius, a veure, espera. En la universitat, quan et gradues, et deixen igualment com en un foro que tenen de correus, que és de càstings, i et van enviar en càstings. I bé.
I bé, la majoria són una mica, o sigui, com cutrillos, però de tant en quant surt algun que dius, hòstia, aquest està bé. I va sortir aquest, però demanaven molta cosa, demanaven quatre vídeos, dos fent el monòleg de diferents maneres, una treballant i l'altra fent com a abstracció de moviment amb el text del monòleg, i clar, molta gent va dir, uf, molta feina.
que ho entenc, perquè a més et donaven molt poc pla per fer-ho. Però jo vaig dir, fuà, és la meva, perquè vaig estar tot l'any fent càstings, tot. I això, bueno, és el que té. Et diuen que no, et diuen que no, però tu has de seguir, tu has de seguir i confiar. És desesperat, eh? Al final li arriba un punt que dius, hosti... Has de tenir autoestima i confiar en tu, perquè si no et rebenten. I mira, doncs, el vaig fer, vaig estar tot un dia gravant el càsting, eh? Perquè, clar, eren quatre vídeos. Uau.
I vaig reservar on jo treballo, perquè soc entrenadora de gimnàcia rítmica també. Ah, també. Sí, perquè des de petita que faig gimnàcia rítmica, des dels 3 anys. I doncs vaig reservar, li vaig dir a la meva jefa, em deixes la sala per gravar i tal, i vaig gravar allà de, no sé, 3 del migdia fins a les 9 de la nit, vaig estar allà gravant el càsting.
Diu, treballo de professor, clar, i d'actriu, ara també treballes. Clar, d'actriu també. És que això sol passar amb els músics. Tu de què... Jo soc músic. Ah, i de què treballes? Dius, cony de músic. Exacte. Sí o no? Sí. Doncs ara ja pots dir que també ets actriu, no? Sí, sí. Jo puc compaginar, això. Bé, ho he deixat. Quan estava fent ara el projecte ho he deixat tot per estar focalitzada en això.
Escolta, i arriba el dia i en Ferran Carvajal, gran actor, eh? Sí. Tinc una trajectòria que no se l'acaba. No, no. I el tens davant. I dius que això no et provoca cap mena de pressió, no? No. Què et va veure? T'ho va dir?
és que vam parlar era una mica complex perquè hi havia molta gent i tothom tenia molt de talent i a més va ser un càsting de workshop de dos dies el primer dia va ser de 3 del migdia fins a les 9 de la nit i el segon dia de 10 del matí i a 3 del migdia i llavors estàvem allà tots donant-ho tot tota l'estona el Teatre Nacional va ser el càsting llavors no et donava temps a pensar molt qui m'està mirant ho he de donar tot
I us coneixeu amb altres aspirants? Sí, però no et pensis, d'Òlia no hi havia ningú. Era l'única. Això passa molt. Quants n'hi havia, més o menys? La primera fase, o sigui, al càsting online es van presentar com més de 500 persones, en va dir, i després a la presencial érem 30 llargs, 40, la primera fase, i la segona fase érem 18. I tu, el dia que et sona el telèfon?
Devies contestar-ho, perquè ara tenim l'acostum que quan no coneixem el telèfon, no contestem. Però tu devies estar pendent, devies contestar hasta allò... Sí, quina peçadilla, tot el spam que no em pararen de trucar. Hola, hola, què tal? Mira, oh, doña Giselle. No, no m'interessa. No, no m'interessa. Però algun dia et diuen Giselle? Sí, i no el vaig agafar. Clar, el dia que m'han trucat no el vaig agafar, perquè estava d'Erasmus, o sigui, havia visitat una amiga meva que estava d'Erasmus. Sí, a on? A Portugal. A Portugal estaves. Clar, ja està, amb allà... Què vas dir ara...
Estava dormint directament. Llavors em desperto tranquil·lament, obro el mòbil i dic, veig dues trucades, veig que m'han escrit, hola, som del TNC, contesten. Oi, oi, oi. Vas trucar de seguida. Clar, vas trucar directament. I llavors les mes amigues ho sabien, els vaig dir que m'han escrit, llavors ho van gravar i van gravar la reacció. Sí o no? I què? Què vas fer?
M'he posat saltar al balcó. Estava saltant. Són jo que saltes, però sense... Però què et van dir? T'ho vas trucar i vas dir, hola, sóc la Giselle. Sí, em van dir, re, volia informar-te que això, que t'escrivim de... O sigui, et truquem des de Tarsius i que formes part del projecte. Així com de cop, jo, què dius? I em dius, sí, a més per el personatge de Tània, que és el que jo des d'un inici volia.
Qui és la Tània? La Tània... O sigui, són sis personatges que estan... O sigui, prèviament, abans d'escriure el guió, el dramaturg i la... O sigui, la dramaturg i el director van fer recerca i van anar per instituts fent entrevistes a alumnes, fent entrevistes a familiars d'alumnes que s'havien suïcidat i van treure com diferents perfils i els van agrupar en sis. Llavors, com el meu personatge és una agrupació potser de tres persones, però és real, són casos reals.
Formeu part d'aquest al·lenc, en Quim Gil, Daniel Mallorquin, la Carla Muix, la Giselle Murros, la Tamara Andong i en Joan Lluïssa Terrassa. Fa molt... fa potser un mes i mig es va commemorar el Dia Internacional del Suïcidi i van venir aquí a la ràdio les famílies que formen part de l'associació. Ells parlen de mort per suïcidi. És la nomenclatura que hi posen, però...
I reclamen això, que es digui l'amor per suïcidi. És un tema... Complicat. Complicat. Estem parlant, a part dels accidents de trànsit, estem parlant de la causa de mortalitat juvenil més important. És a dir, el motiu... És la primera causa. És la primera causa. Tercius, hem estat investigant una mica, són uns primats que si viuen en captivitat no poden reproduir-se, s'acaben fent mal, s'acaben immolant, s'acaben...
embogint una miqueta, podíem dir. I això es lliga amb el suïcidi juvenil. Exacte. Com ho lligueu, això? Doncs fa una comparació que un dels personatges en un moment exposa, que diu, jo vaig anar de viatge i el del zoològic em va explicar que hi havia els tercius, que són uns primats, llavors ho explica tot, i fa com aquest... És com que se n'adonen de... Ostres, doncs, jo sóc un terciu, perquè jo també...
Quan em sento en captivitat, doncs m'agradeixo, m'autolaciono. Fa aquesta comparació, ens compara a nosaltres, els adolescents, els joves, amb els tercius.
I ha sigut dur de fer, és a dir, ha sigut un plaer fer una obra al Teatre Nacional, això t'ho portes ja de part vida, però m'imagino que la temàtica és molt dura, no? Sí, ha sigut important fer una feina de distanciament, de dir ara sóc la Tània, ja no sóc la Giselle, entro a la sala d'assaig, ja no sóc la Giselle, o sigui, això no sóc jo, perquè és molt normal que tots ens identifiquéssim amb coses del personatge, però jo considero que és millor treballar des de fora.
perquè si no t'emportes coses a casa i quan vas a casa has de marxar tu a casa. El personatge es queda a la sala d'assaig. Per lo bo i per lo dolent. Sí, per lo bo i per lo dolent. Perquè, clar, a la sala, amb tota la gent que ha passat, segurament ha passat gent amb aquest problema.
No, no, molt fort. I quan fèiem funcions matinals amb adolescents fèiem col·loqui després i ha sigut heavy. Això ha sigut molt heavy a nivell emocional perquè, de sobte, quan els hi deixàvem torn perquè parléssim, alguns s'oblien i deien, doncs, jo he intentat suïcidar-me o jo... Bé, o et venien a tu i et deien, m'he empatitzat molt amb el teu personatge, t'abraçaven, ploraven...
Clar, jo no tinc tampoc les eines, no? Hi havia una psicòloga a la sortida, també, que els ajudava si necessitaven alguna cosa. A tu ets actriu. Clar, jo sóc actriu, però entenc que si tu m'has vist a mi i has vist el personatge, de sobte t'has vist a tu reflexada, que sentis com que jo puc entendre't i llavors, doncs re, jo els hi dono una abraçada.
Que a vegades és el que necessiten. Que a vegades no cal més, sí. No, no ells, tothom a vegades necessitem una abraçada. Què vols, una abraçada? I ja està. És una obra complicada, l'heu fet al TNC, i ara us aneu de gira. Sí, ara ens anem de gira, del febrer al maig de moment. Carai. Sí, i l'últim anem per tot Catalunya, que encara hi ha alguns teatres que ens estan escrivint, potser fem una segona gira. I l'últim, em deies? I l'últim és a Mallorca.
Clar, perquè un dels actors, el Joan Llu, és de Mallorca. I anem al seu poble, ens han agafat i això serà brutal. Un festival, us fotreu allà. Exacte, últim bolo de la gira. No tornareu, estarem dos mesos allà. Ens quedarem allà.
Escolta, hi ha alguna cosa més ara? Perquè, clar, ara ja, hòstia, em deies, tinc ressac emocional, deus tenir unes ganes de tornar a fer càstings. Uf, molt fort. Sí, tinc moltes ganes, però ara també estic buscant representant, perquè jo no tinc representant, de moment m'ho he aconseguit tot jo soleta. Llavors ara estic en això. Doncs aprofitant aquest alta veu que he tingut, perquè m'hagi vingut a veure gent, he convidat molta gent, a directors de càsting, bueno, tot el que he pogut per aconseguir feina arrel d'això.
Buscant representant, ara trauré... Vull treure un àlbum que t'estava dient abans, que he fet, amb els poemes de la meva germana, que és poeta, Caral Morros, i també, com que soc cantant, doncs ara que tinc temps, vull potenciar el meu projecte musical. Escolta, hòstia, quantes coses. Dorm, no dorm. No, no dormo. No gaire. Tinc molt d'insomni.
T'avorreixes, dormint t'avorreixes. Uf, no puc. Perquè per la nit, a més, és quan estic més llucida. Sí, no? Hòstia, passa això, eh? Quan et fots al llit i comences a donar... Donar voltes a tot. I dius, ara m'he de dormir. Escolta, t'aniràs de bolos i, escolta, prepara'm d'aquest àlbum.
Doncs mira, tot va començar perquè va ser el complès de la meva germana l'any passat, i jo vaig dir, va, que li regalo, ja són molts anys, no sé què regalar-li ja. Home, no tants, la caral, és molt jove, eh? Sí, no, pobreta. No, però que volia fer-li alguna cosa especial. Llavors, el meu cunyi és videógraf, que és el Pau Llibre, i em va dir, ei, i si li agafes un poema, el converteixes en cançó, i jo faig el videoclip. I jo, ah, pues perfecte. I ho vaig fer, va sortir Rodó,
I llavors li van cantar i li vaig dir, vols que faci un àlbum amb els teus poemes? I llavors la gràcia d'això és que són poemes que ella va escriure fa 10 anys, o sigui, quan tenia la meva edat, perquè ens portem 10 anys, i són poemes que no van sortir mai a la llum i els tenia guardats en un calaix i jo com que els he donat una segona vida, una segona interpretació. L'hem tingut a la ràdio, la Carol Montes, com a entrevistada i com a col·laboradora. Sí, sí, sí.
Escolta, hi ha alguna trucada rebut ja després d'aquests representants, aquesta gent que venia al Teatre Nacional? Sí, bueno, hi ha algun representant que m'ha escrit, que estan interessats. Clar, jo ara ja ho has de triar i jo no sé què triar. Estic informant-me a veure quin m'interessa més, els contractes que et proposen també. El que et cobri menys. Exacte, això també. El que tingui menys comissió. I el que tingui més contactes, clar. Això normalment és indirectament proporcional. El que tingui més contactes és el que...
Exacte, exacte. I ens ha vingut a veure gent de Madrid. I et posava nerviosa, això de tenir gent coneguda, no? La família, m'imagino, que il·lusió. Però saber que tenies algú allà que et venia a veure? No, em posava més nerviosa la gent propera, la gent que... La meva família, amics, companys de la Uni... Qui és la teva principal crítica? La meva principal crítica? La que saps que sortirà d'allà i et dirà la veritat.
A veure, jo crec que la meva principal crítica... Bueno, tinc una amiga que es diu Julia Masnou, que va estudiar amb mi, que és directora també i dramaturga, i ella no tira peles a la llengua. Sí, i què et va dir?
No, li va agradar, em va sorprendre. A més va venir amb tota la seva família. Em va sorprendre, diu, home. No, no, no. No em va sorprendre, però vull dir que normalment ella sempre em diu com tu molt bé, però ja vas començar a dir tot, saps? I no, no, realment li va agradar l'obra. Estava una mica sense paraules i això és difícil que li passi a la Júlia. És que la temàtica és molt complicada. Sí, i a tothom li ressona al final. Està enfocada als adolescents, però sortia gent gran plorant i dient-nos moltes gràcies per això que heu fet.
Però és que això és que, a part de tractar-ho bé, perquè l'obra Tarsius ho tracta bé, és que ho feu molt bé, perquè hi ha vegades que el personatge, per molt que t'expliqui una història cruel o una història, no te'l creus. No. I te'l vas i et quedes pensant en les teves coses. Sí. Això és que ho heu fet molt bé. Sí, la veritat és que sí, i ha sigut un càsting increïble. Els meus companys no ens coneixíem entre nosaltres, ens hem conegut arrel d'aquest projecte i hem funcionat tan bé, som superamics, i això es nota també, és important.
És a dir, com acabau la funció, us aneu al bar aquell de la cantonada a sopar. Sí, al bar Menta. Al bar Menta, allà, tots els dies. Al Caneu. Tots els del Teatre Nacional acaben sopant al bar Menta. Sí, sempre, sempre. I en Ferran Carvajal, què tal, com a director?
Molt guai, m'agrada molt perquè com és coreògraf també treballa molt des del cos i en aquesta obra per mi ha sigut superimportant treballar des de l'abstracció del cos perquè si no jo per exemple tinc una escena que faig com un duet amb el meu company de dansa que és el moment que jo de repente que m'estic com morint per una sobredosi llavors és com una cosa molt heavy ell em diu coses molt fortes a nivell de text i per suavitzar-ho tot que també com per l'espectador no sigui tan agressiu i sigui com una mica més maco de veure doncs fem una coreografia
I això a mi m'ha ajudat molt, que aquesta abstracció del cos que ens ha proposat des de l'inici, per allunyar-te, saps? A nivell emocional, que no és real, que no soc jo, per abstreure'm jo també. O sigui, la Tània també ballava. Sí, la Tània ballava. D'origen. Sí. Perquè l'Anna l'altre dia, l'Anna Casasola, ens venia i diu, ah, també balles? Doncs ballaràs. L'obra amb si, la Tània, ja ballava. Ah, sí, bueno, ballem tots. És que és superfísica, sí, superfísica l'obra. Balleu, interpreteu i canteu? I cantem només jo i la Carla.
cantem La Llorona en un moment. La Llorona? Sí. És la de la... Ja t'ho d'era demà, de la pel·lícula... Sí, sí, sí. Ja em sortirà. Sí, aquella de Mèxic, dels morts. Sí, la de Coco. La de Coco. Això no em sortia, la de Coco. Sí. Escolta, i ara de gira, per tant, haurem de frenar una miqueta les possibles trucades, perquè te'n vas de gira. Sí. Com et veus d'aquí un any?
És que no tinc ni idea. No tinc ni idea perquè potser ens reprogramen, no sé, a Madrid o per a saber, m'entens? És la vida d'artista. Clar. I llavors el que em faria molta pena, o sigui, jo estic buscant feina per intentar, sobretot coses de cinema m'agradaria més fer ara. Ah, mira. Perquè és més fàcil compaginar els rodatges de cinema amb els bolos de la gira. Perquè si no, si em fico amb una altra producció teatral, és complicat que m'ho pugui compaginar. Hosti, has fotut un canvi de vida a l'últim temps? Perquè això quant va ser?
Això, o sigui, hem començat a assajar ara al setembre. Al setembre. Clar, al setembre. O sigui, la trucada va ser durant l'estiu. Sí, la trucada va ser al juny, crec. Al juny. O sigui, que tu eres professora de gimnàstica rítmica...
Anaves a fer les teves classes... A més, estava fent molta dansa aquell any, jo feia dansa, cantava... I un dia et canvia la vida. Sí, sí, tal qual. I jo estava allà, quan vaig arribar el primer dia al Teatre Nacional, era com... Hòstia, que és molt fort, això és molt fort. Jo no, devies pensar, què? Foto-hi. Jo ho seguixo pensant, a dia d'avui, dic com... He treballat al Teatre... Sí. Bueno, pensava que quan em van donar la notícia, dic, uau, quan estic allà ho assimilaré. Què va, és que és increïble. A més, que ja em poden anar fent el Teatre Nacional, que estarà superbé, però és que al Nacional, vull dir, ens rentaven la roba d'assaig. Jo amb això ja em vaig quedar flipant.
Tu acabaves l'assaig. Enrentaven la roba d'assaig. És molt fort, això. Acabaves l'assaig i tenies allà una cesta i posaves la teva roba. Teníem l'escenografia des del primer dia. Això, des de quan? He fet mil obres i l'escenografia la tens al final de tot. Sí, la tens. Sí, la tens. T'anava a dir. Sí, la tens. Clar, i estava... Dic, això és molt fort. A l'Eolian has fet obres de teatre, no? Sí. Ai, vinga, m'agrada molt aquell teatre.
Ah, sí? Ja, és molt mono, funciona bé. A mi m'agrada molt bé. Funciona bé. Un poqueta gent. Sí, estàs a prop del públic. Els tens molt a prop, que no sé si per a vosaltres és bo o no. Sí, a mi m'encanta tenir-los a prop, perquè pots connectar més amb l'estatada. Veus les cares. Avui això és una putada, eh? Sí, t'ha passat. No!
El Teatre d'Òlia no, m'ha passat al Nacional, amb les funcions de matinals, amb els instituts, que es posaven sempre a primera fila, adolescents, que pobres, deuen anar rebentats. Sí, pots comptar. I clar, amb la caloreta del teatre, vens del fred que fa fora, i estaven, però literalment, amb el cap enrere. Sí o no? Sí, sí. Pobrets, i el justifica, diu pobrets, que li han anat cansats. Sí, pobrets, pobrets. Sí, pobres, em sap greu.
I, clar, hi ha molta diferència, no?, les matinals i amb les de tarda, el públic adult. Sí, sí, però alhora tenia molt de sentit també les matinals, perquè hi ha escenes que directament fem de docents i de pares, perquè també critiquem aquest sector adult, que ens posa tota la pressió als joves quan la responsabilitat molts cops la tenen ells. Llavors, era com fort perquè dèiem frases en plan no teniu futur, i moltes frases que ens diuen als joves, i els hi dèiem directament a ells, i notaves com els arribava aquest impacte, saps?
Et pot preguntar l'edat? La meva? Sí. Oh, i tant. Quants creus? 20 i molt pocs. Sí, 23. 23. Veus? 20 i molt pocs. Escolta, Giselle, té alguna cosa a veure la Giselle i la Tània o no?
Sí, òbviament. Quan el càsting va ser, ens van donar ja sis monòlegs, i tot era cada personatge. I jo vaig llegir la Tània i vaig dir, és que aquest personatge l'he de fer jo. I per què? Perquè és una tia que tiene mucho carácter, que va canviant del català al castellà, que sembla una tonteria, però jo ho faig molt també.
Té, bueno, no sé, té com aquest power que podries dir, així parlant malament, que és una mica choni, però bueno, jo no em considero que sigui una choni o no sigui una choni, però té com esta fuerza, este descaro, que jo m'hi identificava bastant. I és una tia que està molt malament, però la tia fa com si nada i sale mucho de fiesta i no le pasa nada, però és mentida, fins que arriba a un punt que ja no pot controlar i diu que no vol sentir res. Tu t'anarà de la fiesta o no?
A mi molt. Ara he frenat, perquè aquest any m'he posat molt a tope i també faig molta dansa i si surt de festa el cuerpo no rinde, m'entens? Llavors he frenat una mica, però m'encanta, m'encanta la festa, ballar. Clar, ballar és el teu. Per això. Sortir de festes és anar a sortir i treballar, ballar. Sí, no, tal qual, tal qual. Totes les meves amigues fumen, jo no fumo i sempre se'n va tothom a fumar i jo em quedo sola ballant a la pista, m'és igual.
Que bé. Escolta, i quan veurem l'àlbum de la Giselle i Caral? Doncs m'agradaria... M'agradaria d'aquí poc. És que ja les tinc quasi totes fetes, només les he de produir. O sigui, que a més a més, composes. Sí, composo. O sigui, no ets ballarina i actriu i cantant, és que a més a més ets músic. Sí, sí, sí. Que toques.
El piano i la guitarra. O sigui, vaig estudiar piano quan era petita, bastants anys, i al final l'ho vaig deixar, però segueixo tocant-lo així. Jo sóc a la casa. La Caral, que va ser la que ens va posar en contacte amb la Giselle, és una escriptora, és, com ho diria, a més... Poeta. Sí, això, però a més a més és una dona que treballa per la cultura, la promoció de la cultura i tal. Tu creus que això pot ser genètic o no? Perquè, clar...
Sí i no, perquè, per exemple, el meu pare, sí, perquè som germanes de pare, i el meu pare no... O sigui, el Josep Morros, ell és un tio molt graciós, podria haver sigut còmic, jo sempre li dic que podria haver sigut còmic, però no, no, tenen uïdon de gent, és que això suposo que és el que ens ha ajudat a les dues, però no. L'únic que jo crec que mi germana, que sempre ha estat tan dins de la cultura, per mi ha sigut un gran referent i és com una mica també la que m'ha ensenyat tot aquest món, també aquesta figura femenina, molt forta, molt important per mi.
Jo dic que el Maresme en general i Vilassar en particular és un cas molt a part. És a dir, a Vilassar aixeques una rajola i et surt una ballarina, una actriu, una cantant, un músic, un no sé què...
No, no, és molt fort. Jo sempre ho dic. Quan dic d'on ets jo, de Vilassar de Mar, que mira, hi ha aquest artista, aquesta, tal... No, no, és molt fort. És que si ho juntéssim a tots no hi cabríem. No hi cabríem. Però és preciós. Jo crec que és per aquest sentiment de poble, el mar, no? És que el mar... Tu s'haguessis la sèrie aquesta de TV3, com si fos ahir? No. Bueno, jo tampoc, perquè per la distància no la vull veure. Però és curiós perquè aquesta temporada, la primera entrevista que vam fer, ja són 18 temporades de programa, la primera entrevista que vam fer va ser a 5 actors de Vilassar, tots homes...
en aquest cas, que els 5 surten al Com si fos ahir. A part de Barcelona, a les ciutats grans, hi ha algun poble, a Catalunya, que aporti 5 actors en una sèrie de sobretaula. No ho dubto. Però és que, clar, l'Anna Casasola i tu, que em sembla que no els coneixeu, cantants, actrius, ballarines, les dues al TNC, amb dues produccions seguides. Això és que aquí, Vilassar, què passa, Vilassar? I que haguem coincidit, és molt fort, perquè quan ella estava fent funció, jo estava sejant al costat. No es va conèixer? No.
No, no coincidíem. És curiós, eh? És curiós. Però, clar, no tot serà el teatre racional.
No, però no passa res. Vull dir, hi ha molts teatres que m'encanten. Quin teatre t'agradaria? Viatjar a Madrid, em sembla que t'agradaria. Sí, per feina, sí. Jo només aniria a Madrid si tinc feina. Perquè a mi m'agrada viure aquí. Sí, home, clar. Jo dic a treballar. Sí, però hi ha gent que li agradaria anar-se'n a Madrid. A veure, jo sempre dic, t'agrada anar a passar el cap de setmana. Igual, m'agrada molt anar a Menorca i Ibiza. Sí, sí, vés a treballar, doncs, clar, una cosa és anar a passar el cap de setmana. Però tu a quin teatre dius? Hòstia, aquest teatre hi algun dia...
A mi m'encantaria, trobo que la sala B aquest és molt guai, per exemple, el poliorama també està bé, i a mi sempre he tingut un somni, perquè també he estudiat teatre musical, d'actuar el Tivoli. És tan bonic el Tivoli, és preciós, m'agradaria tant. Però el món del musical també és un altre... Bostot de la ràdio. Sí o no? El Tivoli és maco, és molt bonic. És molt bonic, perquè és així, antic, té aquesta estètica de teatre d'abans, saps? I el grup musical, allò que dius, aquest musical, m'encantaria fer-lo.
A mi, el despertar de la primavera sempre m'ha agradat molt, perquè és així de petit mitjà format, adolescents, molt coral, és preciós. A mi, jo el vaig veure en directe i em va canviar. I tu vas dir, oh això. Jo vull fer això, sí. És el tipus de musical que m'agradaria. I si no, el que vam fer fa no molt, que era... Ai, com es deia? Bueno, que sortia la Mariona Castillo... Era preciós, també. No sé, el polígram el vam fer. No me'n recordo el nom, ara, però era molt bonic. Jo també soc molt dolera, bo nom.
Sóc horrible amb els noms. Jo també. Amb les cares no, eh? Em quedo molt de les cares, però després el nom de la persona... Jo també, jo també. Lluís, que t'hi com està petat. Sí.
Tarcius, ja no la podem veure al Nacional, però sí que la veurem de gira, i esperem que aquí al Maresme, i esperem que, jo què sé, a Vilassar... A Mataró pot ser. A Mataró és més tan probable. A Vilassar estaria molt bé. És que estaria obligat. Sí. Obligat seria. Giselle Morros, un autèntic plaer haver-te conegut. Gràcies. T'espero perquè m'expliquis coses quan tu vulguis, i us espero a les germanes Morros perquè m'he explicat aquest algú, que tinc unes ganes d'escoltar-lo brutal, eh? Sisplau, estaria superguai. Doncs aquí us espero. Vale, moltes gràcies. A tu, que vagi molt bé.
Acabem l'última edició de la setmana del Parlem de Tot. Gràcies per la vostra confiança. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho mano. No us que us ho demani, sinó que a us ho mano sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. Amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escobet i Robert Maza ens acosten l'actualitat local i comarcal. Una del migdia 3.57 de la tarda. Una del migdia 3.57 de la tarda.
Com sempre us dic els divendres, que la música i la marxa us acompanyi, sempre quan la música i la marxa no estigui al peu dret, hi ha el peu dret a la salada. Doncs hem entès si marxeu, i si no marxeu també molt de compte, eh? Dilluns a les 10 en punt ens ho expliquem tot. L'edició d'avui, la número 2267, 2267 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. La cançó que ens inspira fins a arribar a la 1, els catarres i fins que arribi l'alba. Els catarres i fins que arribi l'alba sigueu molt feliços, molt bon dia, molt bon cap de setmana, fins dilluns a les 10 en punt.
El que jo vull és cantar.
I lluito fins l'última sal amb les apostes en cor.