Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM, al Maresme i a través de Vilassarradio.ca per internet.
Matí de dimecres, meitat de setmana, dimecres 14 de gener de 2026, també gairebé meitat del primer mes de l'any. Ens endinsem en aquesta primera setmana sencera després de festes i ho fem en un dia en què llueix el sol, també hi ha presència de núvols, tal com indicava la previsió. De fet, hi haurà això tota la setmana, fins ben bé al vespre, nit de dissabte i diumenge, en què està previst, almenys això és el que diu les previsions de llarga distància, que cal agafar-se amb pinces, evidentment.
Diuen que arribarà pluja, de moment tindrem sol i núvol durant tota la setmana, i pluja sembla que de cara nit de dissabte i el diumenge. Del temps en parlem de seguida, marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca, cap al servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme, i com sempre des d'allà en Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, de cara als propers dies, segona per segona meitat d'aquesta setmana.
De seguida també saludem en Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vila Serrat i amb ell com cada dia fem el Poc Ens Passa on repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El Poc Ens Passa repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i tot pujant al DeLorean. També repassem les notícies que passaven un dia com avui. Repassem les efemèrides.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio en Pere Lloret, el gerent de l'agrícola Vilassà, que és des d'on organitzen un any més els tradicionals tres toms. Quan? Doncs dissabte 24 de gener a Vilassà de Mar.
Al Maresme queden 5 pobles que celebren aquests 3 tombs. Com sempre, els veïns de dalt, Vilassadalus celebra el 17 de gener, dia de Sant Antoni, sigui quin dia caigui de la setmana, de dilluns a diumenge. Ells, quan és 17, treuen els cavalls a passejar, insisteixo, sigui quin dia sigui de la setmana.
Argentona, que han sigut els més matiners, ja ho han celebrat també, i falta, doncs, Vilassar de Mar, Arenys de Munt i Aldella. Una tradició que es manté i que passa de pares a fills, tot i que causes, doncs, que podem esbrinar, o podem parlar, podem pensar, o podem discutir, com a mínim, doncs, fan que aquesta edició dels Tres Toms sigui com una muntanya russa. Ara se celebra més, ara se celebra menys. Sense anar més lluny, des de fa tres anys, la capital de Maresma, Mataró, va decidir no fer-ho
perquè deien que estava poc arraigat a la ciutat. En qualsevol cas, arriben els 3 tombs i en parlem amb en Pere Lloret. Un parlandetor que es basa en la informació i l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i en aquest cas, com cada dimecres, la col·laboradora que més anys porta al programa des del començament, arriba Paquita Bruixa amb els conjurs, els somnis, els horòscums, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa des de fa molts anys també.
les companyes de la Biblioteca Municipal. Els dimecres a dos quarts de dotze ens porten les recomanacions literàries. Avui, però...
per a gent d'interna no poden estar amb nosaltres. El que sí que farem és escoltar l'entrevista que li fèiem a la Irene Ruiz. Ella forma part de Divines i aquesta companyia és la que diumenge arribarà a Vilassadamar per estrenar professionalment, perquè ja està estrenat, però en companyia professional estrenaran el remodelat que teniu en aquest cas amb l'obra amb la producció American Pie. Recordem l'entrevista que li fèiem a la Irene Ruiz i recordem també que tenim
un concurs obert. Sorteixem dues entrades entre totes les persones que ens envieu un WhatsApp, sigui d'àudio o sigui escrit. Ahir era dimarts 13 i parlàvem de supersticions. Per tant, la pregunta fàcil. Teniu alguna superstició? Teniu algun antídot en contra de la mala sort? Tot això us ho preguntem. Ens heu d'enviar un missatge a través de 675 99 0052. El WhatsApp del programa. 675 99
0052. Hi ha forces persones que ja han participat. Divendres farem el sorteig d'aquestes dues entrades per veure les divines fent aquest American Pie. Diumenge tarda a Taneu de Vilassar de Mar. A les 12, Marta Badia i Mar Natche. Les nostres, com els diem carinyosament, les nostres broquiletes ens arriben amb el S'ha acabat el broquil, un espai
que vol tocar temes que a vegades són incòmodes d'escoltar o de parlar-ne. És allò que a vegades la pregunta incòmode, aquells temes que a vegades no agrada tocar però que s'han de tocar. I per tant, l'espai s'ha acabat el bròquil i avui, atenció, que parlarem amb una convidada que ja en teni molt d'economia. Parlem d'economia.
I a última hora, tornarem cap a l'agrícola, entitat centenària, que això es diu molt aviat, eh? Entitat centenària des d'on la Lara Txarau ens farà, ens parlarà dels productes de temporada, de proximitat, els productes que tenen de promoció, el bon producte, en definitiva, que tenen des de l'agrícola Vilassar.
I també farem el sorteig de la cistella que hem fet a través d'Instagram i a través del WhatsApp del programa. A última hora farem el sorteig. En aquest cas està tancat ja, no podeu participar i, per tant, farem el sorteig d'aquesta fantàstica cistella amb l'agrícola Vilassar. Aquest és el menú!
de l'edició d'avui. Avui és dimecres, com dèiem, meitat de setmana, 14 de gener del 26, això vol dir també gairebé meitat del primer mes de l'any, l'edició, la número 2.277, 2.277 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10, tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a una, parlant de tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Serra, de nou dia que llueix el sol, presència a núvols, la tònica en principi de totes les setmanes, esperant si es confirma o no l'arribada de precipitacions de cara a la nit de dissabte i el diumenge. Això s'ha d'agafar en pinça, són les previsions de llarga distància, però ja han de començar a afinar una miqueta també la punteria. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia, què ens espera aquesta segona meitat de setmana? Bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. De moment, situació meteorològica tranquil·la, amb un temps estable, amb ambient assolellat avui a tota la comarca, núvols prims poc importants i unes temperatures nocturnes que, a excepció de la serralada litoral, on s'han vendigut sense canvis, a la resta han baixat tant a la costa com les fondalades de l'interior. Han baixat de 1 a 4 graus les temperatures, si les comparem amb les d'ahir. Pel que fa a la predicció de cara a la jornada de demà tampoc ens porta massa novetats, com avui tindrem domini del sol,
Temperatures que s'han de mantenir més o menys estables, sense grans canvis, encara poden baixar una mica les mínimes a les fondalades de l'interior de la comarca, però poca cosa. I pel que fa als vents i a la situació marítima, tant avui com demà, molta tranquil·litat. Vents fluixos girant cap a Garbí i la situació marítima dominada pel Marajol. Divendres s'incrementa la nebulositat, que es farà més abundant a la tarda, de moment sense precipitacions.
amb unes temperatures que de moment divendres es mantindrien sense canvis i dissabte s'inicia un canvi de temps, una llevantada que ens acompanyarà com a mínim fins dimecres de la setmana vinent. Per tant, sembla que tindrem uns 4 o 5 dies amb precipitacions que seran abundants aquí a la comarca i, a més a més, també molt probablement entre dilluns i dimarts amb un temporal de vent i marítim destacable. Ja tindrem temps d'anar-ne parlant. De moment...
Avui i els dos pròxims dies la situació s'ha de mantenir força tranquil·la. Doncs Joaquim Serra, estarem molt atents a aquest canvi meteorològic, aquest canvi en el temps, aquesta possible arribada de la llevantada prevista de cara al cap de setmana i als primers dies de la setmana que ve. Estarem molt atents, en parlem en properes edicions, sense anar més lluny demà a la mateixa hora. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies, fins demà, que vagi molt bé.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot. Poc ens passa. Saludem, com sempre, a aquesta hora, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyors Cofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Avui, sens dubte, la cançó que mana és aquesta.
Ulo Iglesias és notícia i ves que amb qui parlis d'aquesta notícia desagradable al màxim
Tampoc s'estranya tant, eh? Ens venen algunes preguntes al cap, eh? Per què ara, primera? Jo no... A veure, que ho pots imaginar, evidentment, tot això és presumpte, eh? Home, presumpció d'innocència... No, clar, però quan arribes i parles amb un, parles amb un, dius, no m'estranya, no m'estranya, se sabia, es deia, hòstia... Ei, aquí hi ha alguna cosa a dir, no? Una altra excantarada al Real Madrid amb problemes d'agressions sexuals, eh?
un altre excantarà, perquè té els anys molt lluny, eh? Sí, sí, en qualsevol cas. Sí, sí. Ascensio. Iglesias. L'organització criminal més gran de la història, Jaume. Sí, senyor. Aquesta és la gran definició de Joan Escofet sobre el Club de la Casa Blanca. Veurem com evoluciona tot. És un treball del diario.es, una llarga investigació, juntament amb Univision Notícies, que és una cadena...
dels Estats Units, doncs que han posat, després d'anys de feina, doncs han aconseguit el testimoni d'aquestes dues dones. Ara, doncs, en fi, hi ha gent... Clar, hem tocat un del Sant Cris gros, eh? Sí, sí. Clar, una cosa era Plàcido Domingo, però clar, quan entravem amb Julio Iglesias...
Doncs, en fi, Isabel Díaz Ayuso ja ha sortit dient que les dones violades estan alirant, com volent expulsar de culpa l'exjugador del Real Madrid, i en altres com la periodista Pilar Reire, que està dient que això només és la punta de l'iceberg amb el que vindrà.
Veurem què és el que passa. Veurem si realment, doncs... A mi és que com surt a parlar aquell i ja diu això de l'Iran i tot allò. Jo és que penso, escolta. És que es posen en joc moltes coses aquí, eh? Sí, sí. Julio Iglesias no és... Un home del carrer. Un actor d'aïda, per dir-ho. No, no, no. És veritat, és veritat.
En fi, veurem què és el que passa. L'artís va saltar ahir. Són dos treballadores, ex-treballadors de la... Dominicana. Dominicana. De l'hogar de Julio Iglesias, que es veu que van rebre vaxacions, tocaments, agressions. I tot això ha sortit a la llum i veurem què és el que passa. Les diferents televisions ho estan amenint amb imatges.
de Julio Iglesias, en diferents actuacions musicals, entrevistes amb periodistes dones, en aquest cas, i, en fi, queda molt evident que les mans no les sabem tenir a les butxacres. Sempre ha parlat-ho. Si això ho fa davant de la tele, davant de les càmeres,
Sempre ha parlat obertament del sexe, que si he tingut més nòvies que mi hijo, que si he hecho el amor miles de veces. Sempre ha parlat en aquest to, una mica d'expressatiu, eh? Una mica d'expressatiu cap a la dona, una mica o molt. Per tant, és allò que, cuando el río suena agua llena, i és allò que quan parles un i parles amb l'altre et diuen, a mi no m'estranya. Família amb intensa activitat, eh? Recordem Papuchi. Hòstia, Papuchi.
Que era també un terror, eh? Era terrorífic en si mateix. El doctor Iglesias Puga. És veritat. El doctor Iglesias Puga, aquella coseta així amb bigòtica. Semblava cosí germà d'en Franco, eh? Que s'assemblava. Bueno, arriben a una certa edat aquests perfils. A veure, perquè també podem estar al davant d'una cascada d'altres personatges que presumptament no, no.
Home, no, home, no. A veure què passarà. O altres personatges que podrien anar caient en cadena. Passaria una miqueta allò de... Tampoc m'estranya? Sí. Alguns que ens venen al cap, eh? Alguns cantants de ranxeres, podíem dir, eh? Cuando las barbas del vecino ve a escortar pon las tuyas a remojar, que diuen. Els polítics de diferents partits. Gent de la faràndula, així, eh? Es va parlar també d'Adolfo Suárez, eh?
Es va acabar ràpid, això. Sí. Els llars tentacles de la transició. Les mans llargues. Va sortir el nom d'Adolfo Suárez i ràpidament es va tallar. Es va apagar, això. Ja veuràs què passarà al Julio Iglesias. Ja veuràs quants dies es parlarà d'això.
Pilar Eire, eh? Compte, perquè Pilar Eire cada cop que parla puja el pa, eh? Ho diem seriosament, eh? Una dona perfectament connectada i, en fi, tampoc s'ha de ser pito ni so pito, eh? Per dir que vindrà molta més informació. Bé, ja ho veurem, eh? S'ha tocat el Sant Cristo Gros. Avui s'ha tret a rellir un aspecte que insisteixo, eh? Sempre hem de dir, Jaume, perdona, en aquestes situacions. Saber diferenciar
entre la persona i el cantant, no? I tant, i tant. Ho hem dit tantes vegades, fins i tot també ho hem dit en el món de l'esport, una cosa és la persona, que puguis estar més o menys d'acord, o que siguin persones execrables, que no combreguin per res amb els valors que suposem una societat ben pensant ha de tenir, i l'altra són les seves skills, que diuen a l'altra banda de l'Atlàntic, les seves habilitats, sigui cantant, sigui
escrivint llibres o jugant a futbol. I tant, i tant, i tant. Una cosa, una altra o l'altra faltaria més, tu. Vinga, va, més coses. Interessant estudi d'Àltima. Òltima és una companyia catalana líder en el sector... Que la matèria prima, malauradament, no se'ls hi acaba. Líder en el sector funerari. Sí, senyor. Ha fet un estudi curiós
sobre quines són les cançons que s'acostumen a posar més en els funerals a l'hora d'acomiadar una persona estimada i a vegades... A Catalunya el Virolai, no? Ara en parlarem. En tenim dades. En aquestes situacions la persona pot deixar per escrit o testimonis propers, com li agradaria ser al funeral, altres situacions...
doncs, més sobrevinguda, segurament, doncs, és la família, els amics, no?, qui s'encarreguen sempre... Ara està molt de moda, eh? Això els que deixen posar música, si vas a un tanatori normalment així, l'església depèn de quina. De moda, posar cançonetes, eh?, doncs, literaria, que aquí tampoc ens sorprendria massa, doncs, l'Ave Maria, eh?, de Franz Schubert. Ah, clar, home, sí, sí. Aquesta l'Ave s'ha endevinat, eh?
És tan bonica la cançó, però s'utilitza tant en funerals que jo la sento i... Què vols que et digui? És molt bonica, eh? No et dic que no, però és que, clar... Només tenim la mania, tenim la mania de... Això ho hem parlat alguna vegada, i recordo haver-ho parlat en músics, eh? De quan hi ha un funeral, buscar aquesta cançó, no?, que t'afligeix, que, hòstia, que et fot trist...
I vaig parlar amb un i em dir jo vull que em fotin una rumba o un rock'n'roll. I jo li vaig dir jo al teu equip. En parlarem del rock'n'roll també. Jo al teu equip, jo rock'n'roll puro i duro, eh? També hi ha himnes d'equips de futbol, eh? Sí? No fotis, hòstia. Catalunya, un dels més posats és l'himne del Reial Madrid, eh? No fotis. Dades en mà, eh? No ens ho inventem. Què més hi ha, Joan? Doncs segueix l'Ave Maria de Schubert...
intèrpret austríac, si no va xerrat, el cant dels ocells, de Pau Casals, en el top 2, i en el top 3, Nino Bravo. Nino Bravo! Això estem parlant de tot Espanya? Estem parlant ara de tot Espanya, sí.
No, no, de Catalunya, perdó. Em sorprèn que en el top 3 no hi hagi el virolai, aquí, eh? Aquí el virolai... O sigui, en el top 3 hi ha Nino Bravo, on ve Solina Flor, eh? Hòstia, mira quin estudi, també. Hi havia d'haver un dia amb una redacció. Escolta, podríem fer un estudi de les músiques que es posen? Però és interessant, eh? És una fotografia del panorama no només musical, sinó socioeconòmic, eh? Sí, senyor. Foli, Nino Bravo.
Sí, tenim l'Ave Maria, tenim un beso i una flor. El número dos era el cant dels ocells. Cant dels ocells, sí, sí. Del 2025, aquest és un estudi general, s'ha centrat també en l'any passat, en el 25, destacar la irrupció de Joan Manuel Serrat. Els enterraments, eh? Els enterraments, eh? Paraules d'amor o el seu, el nostre, Mediterráneo.
Fins demà!
Va, segueix-me sorprenent. També trobem, perdó, Antonio Machín, dos Gardenias i Angelitos Negros, o els Virals han entrat també en força aquest 2025, segurament per allò una qüestió també d'edats, de referents.
amb temes com Yesterday, Larry B, o Ay, Jud, pel que fa a dones, trobem Conxa Piquet, que per una generació, doncs sí, sempre s'ha considerat la gran dama de la cançó. També tenim Celine Dion, veus femenines, any 2025, i ens sorprèn, o no, Lola Flores, amb la seva zarzamora. ¡Oh! ¡Viene las carzas!
Hòstia, en cançons que dius que sí, que les haguéssim endivinat, però jo, a mi em dius Lola Flores, la zarzamora, i no l'endevino que s'hagi en un funeral, eh?
Qui pot, no? Amb tot el respecte, eh? Només faltaria el dolce de portar com a un... Com vol i es pot, sí. La zarzamora. Sí, sí. Hi ha cançons que, insisteixo, eh? Aquí ens hauríem trobat segur. Però, clar, és el que dius tu. És un tema de generacions. Sí, sí. I també, doncs, de llant hagis nascut. Per això no deixa de ser un tema poc ens passa, però sí que és cert que és una fotografia molt real de la situació a Catalunya, eh? I tant que sí.
Jo soc de l'equip rock'n'roll, eh? Hi ha rock'n'roll també o no? Què dius ara? Finsa't perquè, per exemple, Barcelonès, Bas Llobregat o Garrafs, no hem trobat les dades del Maresme, repeteixen, calquen el mateix podi que hem dit, és a dir, Ave Maria de Schubert...
cant dels ocells de Pau Casals, i tercer, un beso i una flor. En canvi, per exemple, el Vallès Occidental, per a Elissa David Hoffman, és la cançó que lidera, o a l'Alpenedès, les quatre estacions de Vivaldi. És curiós, eh, això també. Sí, sí.
Per comarques, els tops tens, en aquest cas, en els funerals, varien molt. També el que deies, cançons més modernes, any 2025, per exemple, insistim també amb el relleu, ha entrat amb força metàl·lica. Què dius? Banda de roca d'ú, que també...
ha tingut important presència, especialment en els darrers 365 dies, en els funerals catalans.
És el que tu dius, eh, Joan? Tothom fa el dol com vol, com pot. Només faltaria. I que si és una cosa que t'has vist avenir, doncs t'ho pots preparar. Hi ha molta gent que s'ho prepara. Si és una cosa sobrevinguda, sempre és la família. Potser li agradaria escoltar això o allò. Però és curiós, perquè parlem de Catalunya, però clar, per comarques, eh? Al Baix Penedès, doncs, les quatre estacions de l'Ival, i ho dius. Sí, sí, quan en canvi al Vallès apostaven per Vitòfan, no? Per exemple, és estrany, eh?
Està molt bé aquest estudi, de veritat. Qui l'ha fet aquest estudi? Última, que és l'empresa de funerària. No sé si ha fet un estudi en el darrer any de més de 17.000 cerimònies funeràries. Tots ho porten, tot. La matèria prima, ja dic, malauradament no se'ls hi acaba.
I a ritme de metàl·lica, si vols, pugem al nostre DeLorean. Sí, tant. Va, pugem, pugem al DeLorean. Què tenim avui? Doncs mira, tal dia com avui del 1957, moria a La La Land, havia nascut a Gotham, havia nascut a Nova York el dia de Nadal de l'any 1899, i moria a Los Ángeles el 1957, tal dia com avui.
l'actor estatunidenc, el du. Abans de Clint Eastwood, segurament el du. Humphrey Bogart!
Els alemanys anaven de gris i tu duies un vestit blau. Hanfre Bogart. La suite de Casablanca, una banda sonora composada per Max Steiner. I aquesta versió que estem escoltant és de la Film Symphony Orchestra. Està interpretada en directe. Film Symphony Orchestra, suite Casablanca de Max Steiner.
Què més tenim, Joan? I clar, como todos escrivien te hace un borrón que diuen aportem una molt bona línia una molt bona línia musical en el nostre en el nostre... Avui el poc ens passa en general però sempre hi ha el borrón a París, un 14 de gener de 1940 naixia un tant George Meyer Dahan que el món coneix
com a Georgi Tan, el rei dels singles estiuencs, eh? I sona així. I aquí està, ara, ara, ara. La barbacoa, la barbacoa, como me gusta, la barbecue, la barbacoa.
Que ens va deixar fa poc i ens va deixar també cançons que tots hem cantat. Compte amb, Jordi Dan, eh? Llicenciat en magisteri i la gent que el coneixia, doncs, es veu que era un autèntic format al Conservatori de París, un autèntic expert en el clarinet, el saxo i l'acordió, eh? És a dir...
Compte amb el cervell de l'amic Jordi Dan, que, en fi, ens va deixar temes com la barbacoa, el xiringuito, carnaval, carnaval, el negro no puede, etcètera, etcètera. El carnaval, el carnaval o el xiringuito. El xiringuito és una mica la barbacoa. Mira, és el mateix.
El xiringuito. És el mateix, quasi. Vinga, què més tenim? I marxem a Caracas, no per parlar de la crisi entre Donald Trump i Maduro Chávez, sinó per recordar que tal dia com avui de l'any 1943...
naixia, això les generacions més veteranes segurament ho tindran més de la mà José Luis Rodríguez González, clar amb aquest nom no anàvem més enlloc li van dir, escolta, tu seràs el Puma sentir de verdad dueño de ti dueño de que dueño de nada un arlequí que el 70
Curiós perquè li van canviar el nom, li van posar el Puma, per lo que dius. Però en molts llocs, i a Espanya és un dels llocs, a Espanya, se'l coneix com José Luis Rodríguez el Puma. Que si li van posar el Puma és perquè no se li digués José Luis Rodríguez. Però a ell se li diu així. José Luis Rodríguez el Puma. Dueño de nada. Dueño de nada.
Vinga, va, més coses, Joan. I avui, l'any 1970, la enorme, enorme Diana Ross feia la seva aparició, la seva darrera aparició al capdavant de les Suprems. Posem el so del motor, el so de la D, el so de Detroit.
Deixava les soprenes per prendre camins solitari, eh? Gent Arell va ser la que va substituir a la norma de Jan Arras. Qui era, qui era? Gent Arell. Joan, tanquem di l'Orient. Sí, perquè l'any 1981 la ciutat de Granada ens regalava al món una gran cantant espanyola, parèntesis o no, doncs Rosa Maria López.
A veure, que l'encantant, que l'encantant ho és. El que passa que va sortir d'una factoria, doncs, bueno, que la gent ha criticat, però en qualsevol cas és la Rosa. Qualsevol cas, Europa va viure una celebració. Europe's living a celebration! Avui hem tingut la Lola d'Espanya i la Rosa d'Espanya, també se li deia, eh? O la Flores, Lola d'Espanya, Rosa López, Rosa d'Espanya.
Com tu has dit, todo tiene un borrón. Bueno, però hem de dir que la Deloria va acabar el 2025 molt finet i comença el 26 també molt, molt finet. M'ha agradat molt l'estudi que has fet de música que sona als funerals. Has repescat aquest estudi d'aquesta empresa.
Joan Escofet, una del migdia, 3, 5, 7 de la tarda. Què tenim avui? Què serveix el crònic? Doncs tenim diferents actes en el nostre calendari més proper. Ens fixarem en els tradicionals tres toms. Ens fixarem també en l'encesa de torres, talaies i talaillots de la Mediterrània, en un gest simbòlic.
per vinculat amb els drets humans de les persones migrants. Recordarem també en el marc del GOBI, del grup d'opinió de Vila-Sademar, la xerrada que fan avui amb la salut mental posada a sobre l'eix amb el doctor Miquel Aguilar.
neurocientífic que porta 52 anys treballant al peu del canó. I també no sé si heu passat, jo he tingut l'oportunitat de passar-hi als terrenys on havia d'anar el Corte Inglés a Mataró, que doncs hi ha moviment, hi ha moviment de terres, veurem, veurem en el Crónica què és el que està passant en aquest edifici, en aquest edifici no, en aquest solar, perquè sembla una sèrie de Netflix, eh?
que sembla que és propietat del Corte Inglés, que el propi Corte Inglés... No, no, sembla, no. I el propi Corte Inglés s'ha denunciat a Mataró, és una cosa... Escolteu, perquè val molt la pena, hem procurat fer-ho el més entenor possible. Doncs t'ho agrairem. Perquè jo crec que tindrà una bona composició del que està passant en aquest solar, que, com dius tu, és propietat del Corte Inglés, va comprar per 24 milions d'euros aquest solar, finalment no es farà a aquest centre comercial, i ara el Corte Inglés
I ara què fem, diu? I ara què fem, no? S'ha de reconstruir una sentència judicial que s'ha de reconstruir peça a peça la fàbrica que es va tirar a terra i, clar, Corte Inglés, autèntic propietari del terreny, de moment només deixa 15 dies a l'Ajuntament de Mataró
Perquè entri a fer el que explicarem avui en el Clínic. Ho escoltarem, ho escoltarem atentament. I ara escoltarem en Pere Lloret, ja anem de l'agrícola, parlem dels testons. Joan Escofet, un plaer, un al migdia 3.57 de la tarda t'escolto i demà un quart d'onze et tornem a saludar. Recordem, per favor, que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem-me ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Místic, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Místic, 2 minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català. Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassà de Mar. Vilassà Ràdio, 98.1 FM. Ho dèiem al començar important dies explicant-ho. 24 de gener dissabte de la setmana que ve tenim la cita tradicional, cita amb els tres toms a Vilassà de Mar.
Tres Toms dèiem sempre que és com una muntanya russa. Hi ha anys que se celebra en molts llocs, hi ha anys que la cosa va amunt i avall. Però hi ha diversos motius i en parlem enguany. Al Maresme, per exemple, són cinc els pobles que celebren els Tres Toms. Arsentona ho va fer el diumenge passat. Vilassadal, sempre que quin dia caigui de la setmana ho celebra el dia 17, dia de Sant Antoni Abad. També tenim Arenys damunt, Alella i Vilassadamar. I és per això que volem parlar...
Amb el gerent de l'agrícola Vilassar. Avui comencem amb l'agrícola i acabarem amb l'agrícola, perquè després marxarem que la Lara Xarau ens expliqui els articles de promoció que tenim aquesta setmana. Doncs ens anem a l'agrícola Vilassar amb en Pere Lloret, el gerent de l'agrícola, per parlar dels tres toms. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Pere Lloret, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Bon dia, Jaume. Com estàs? Bé, bé, bé. Un any més aquí parlant dels Tres Toms, eh? Pues sí, sí, sí. Els Tres Toms, que és aquesta... aquesta cita amb el calendari, ineludible pel que ens agrada, això, de veure, doncs, els animals, especialment els cavalls, doncs, pels carrers, una cosa molt tradicional...
que passa de... Anava a dir de pares a fills, però no. Jo crec que passa de besavis, avis, pares, fills. Això sí que és una generació de gent, de famílies, que mantenen els tres toms, no?
Sí. Tenim documentat gràfic, documentació gràfica, que es conserva amb molt d'orgull de fotografies de principis del segle passat, on es veu portadors de la bandera, es veu gent molt engrescada en un acte en què, per sort, perdura en el temps. Sí, sí.
I ha anat a més, ha anat a menys, ha anat a més, és aquesta muntanya russa que diem, no? Suposo que cada vegada costa més, suposo, trobar animals, les cases de pagès ja no tenen els cavalls de tiro, que es deia, els cavalls de tir, i per tant deu costar més també trobar tartanes, etcètera. Els animalistes, tot plegat suma, però allà es manté els tres toms.
Sí, hi ha una tradició, sobretot a les terres del Penedès i així, de propietaris de cavalls que els mantenen durant l'any, amb el sacrifici que això comporta,
que ells són els que vesteixen la majoria dels tres toms de tots aquests pobles. Ells aporten aquests cavalls grossos que veiem amb els carros i amb l'ornament que dona sentit i gràcia a la festa.
De fet, els cavalls, normalment els trobem a les hípiques, algú també té cavall, però el té normalment a una hípica, no sé que tinc un terreny on pugui tenir-lo, però aquests cavalls grans, que diem, aquests cavalls dels Tres Toms, gairebé estan pels Tres Toms, ja, no? I abans sí que cada casa de pagès tenia els seus cavalls, ara ja no, això, eh?
No, aquests cavalls només ja no treballen, ja només figuren, són... Sí, però bé, els tres toms s'allarguen a tot Catalunya, s'allarguen fins a l'estiu, vull dir que cada setmana estan en un lloc o en un altre, són els protagonistes de la festa, sí, sí.
Ara t'anava a dir per què hem estat mirant. Recordo que això fa uns anys ho vam parlar perquè em vaig quedar parat. Ara ja no em sorpren tant perquè ja ho sabia. Però els tres toms comencen ara, ja han començat alguns. Bàsicament, doncs, el dia 17, el dia de la festa, diem, el dia del patró, del Sant Patró, Sant Antoni.
Però és que arriba el maig i juny poblacions fent tres toms. Això, per una banda, dius, hòstia, et sorprèn, però parat, dius, eh, aquí hi ha bona salut, si no els tres toms els acabem amb dues setmanes. Sí, sí, sí. Clar, el que es procura és no solapar festes. Aleshores, per exemple, nosaltres, si aquest dissabte es celebra a Vilassadal. Clar, nosaltres sempre ho celebrarem el dissabte. Hem saltat el dissabte següent.
perquè la gent pugui assistir als diferents actes, a les diferents poblacions a les comarques. I això fa que el temps s'allargui, sí, sí.
I visites d'altres pobles, també, no? Hi ha gent que ve, doncs, hi ha gent que tingui cavall aquí, doncs, a la Ípica, que té cavall, doncs, en any particular, però hi ha gent que també ve d'altres pobles. És això de tornar a la visita, o no? Sí, sí, tal qual, sí. La visita s'agraeix quan es va a un altre poble, s'agraeix la visita i es correspon, moltes vegades es correspon, sí, sí. Aquest és el part de la festa, aquesta complicitat entre municipis i així, no sé...
I quanta tenim ja? Queden encara uns dies, però tenim ja el nombre de carruatges, cavalls, que poden circular pels carrers de Vilassau o no? Els carros, sí, perquè els carros els contractem. Aquest any tenim la novetat en què hi haurà carros patrocinats, que això no ho havíem tingut mai. Hi haurà carros patrocinats per entitats, per empreses del poble. Hi haurà tres carros patrocinats i això ens va molt bé perquè, la veritat,
ens ajuda a mantenir l'atractiu de la festa i ens ajuda a pagar els tres tons. De fet, Pere, és una festa molt emblemàtica, porta moltíssima gent, però no és una cosa que s'organitzi en mitja hora. És a dir, aquí heu de treballar no d'any a any, possiblement, però sí amb setmanes i mesos d'antelació, no? Sí.
Sí, sí. Sobretot per comprometre'ns a l'hora de contractar aquests caros que et comentava. Aquesta gent té demanda i aleshores ens hem de comprometre en temps que els contractarem i això fa que...
que sí, que fes uns compromisos que has de complir. I bé, això són uns compromisos econòmics que has de cobrir, evidentment. Clar, hi ha, doncs això, els carros dels patrocinis vilacens, com a novetat, algun carro ens sorprendrà aquest any, alguna cosa, perquè algunes vegades, és veritat que ens hem trobat amb en Pere pel carrer, hòstia, hem intentat portar aquell, però se'n va a Barcelona, se'n va no, no l'hem pogut. Hi haurà alguna cosa que ens sorprendrà o què? Sí.
Sí, hi ha un carro, és una mica sorpresa... Sí, no el diguis, no el diguis. Però només digue'm d'on ve. Ve de Vilanova, sí, és un carro de Vilanova que serà... Jo no l'he vist físicament, però amb fotografies, i crec que serà molt atractiu, sí. Serà atractiu, eh? De fet, la festa comença aquest dissabte, 17 de gener, dia Sant Antoni Abad, que és el patró dels animals de peu rodó, també he dit Sant Antoni del porquet, perquè en els peus té un porquet,
I començarà a dos quarts de set de la tarda amb la missa en honor a Sant Antoni Abad, aquest dissabte, eh? Sí, senyor. I en Pere avui, deixa'm explicar-ho, perquè m'ha agradat molt, ha vingut a la ràdio, dic, hòstia, què porta en Pere? I em farà molta il·lusió després fer, si vols, una fotografia, perquè de fet ho ha deixat a fora perquè no entra a la ràdio d'alçada. Has portat el màstil, el pal i la bandera de la banderat. Sí.
Sí, perquè ara la portaré a l'església. Ara aniré a la parròquia a fer el donatiu, que fem un donatiu a la parròquia per la participació del mossèn, i alhora deixaré el pal i l'església per la benedicció de la missa, i s'estarà uns dies a l'església. Doncs ara et faré la pregunta, que ja saps que et faré. I si tu vols me la contestes, i si no, doncs evidentment no es pot mantenir en sorpresa. Persona abanderada aquest any als Tres Toms? No, no en tenim.
No tenim. No tenim, no. Ja fa anys que la bandera l'enganxem al carro. No? Sí. Costa, la veritat. Costa trobar la persona i el cavall, perquè ha de ser un cavall molt tranquil, que no s'espanti amb les possibles vaivents de la bandera, ha de ser una persona adulta que tingui força per aguantar-la, bueno, saps? Té uns condicionants que costa trobar la persona que porti la bandera. Clar,
I perdona, hi ha altres popes, per exemple, a Santona, aquest diumenge, la bandera la portaven enganxada al carro. De fet, és un animal, el que hi ha allà sota. L'animal té un comportament i, evidentment, en algun moment, com a animal, pot haver-hi una mica del pal o la bandera una ja i pot crear algun problema. Per tant, està molt bé. La figura de Santona i sí, eh? Sí, sí, això ha assegurat, sí, sí.
Estarà assegurat i sabem el carro que el traginarà a Sant Antoni? Sí, el carro que darrerament el tragina. És un carro que portarà Javi Uriarte i acompanyat encara... La companyia encara és sorpresa però sí, sí, participarà i portarà ell el carro. Si no m'equivoco, a l'agrícola també teniu una tartana en un carro? A l'agrícola tenim una tartana però... Però dels anys...
No pot ni sortir, no? Està pendent de restaurar. Sí o no? Sí, tenim una tartana que és de la família Fitor i que ells feien obres i aquesta tartana es anava a desballestar i vam...
pactar, entre cometes, de restaurar-la algun dia. La tenim allà a guardar-la i una mica prenem de pols, però que crec que un dia o altre la veurem circular pels carreres. I sabem quants anys té aquesta tarda, no? Ostres!
Com l'agrícola, més o menys. No, més de 100, no? Més de 100, sí. Seria molt guapo veure-la circular, eh? Sí, sí. La restauració és caríssima, eh? S'ha de restaurar completament, eh? Això no pot fer qualsevol. No. Això ja ha de participar... Ha de ser una participació vinculada entre diverses parts, sí.
Clar, això, diem-ho clar, pel calés. Pel calés. Això no és una cosa que puguis fer un cap de setmana, ens reunim i li fotem una mà de pintura. No, no, això val més de 6.000 euros, restaura, aquesta tartana. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Doncs, i per altra banda, suposo que la Ípica, també, la Ípica Rossell, també participa amb els seus cavalls, no? Sí, sí, comptem que participaran, sí, sí. Sempre és un incògnit els cavalls que participaran de l'Ípica, perquè suposo que va en funció de la gent que s'engresca aquesta setmana,
Però sí, sí, comptem amb la seva participació, evidentment. Els cavalls venen de l'Hípica, tots els cavalls muntats venen de l'Hípica. Dissabte 24 de gener, el gran dia, dos quarts de 10. Primer esmorzem, eh? Això està sagrat, això. El mercat de la flor, eh? Dos quarts de 10.
Atenció, esmorzar pels que participen a la sortida. Per tant, totes les persones que surtin amb el seu cavall o amb el cavall estan allà esmorzant. A veure, ve gent que no participa, però hi ha una bústia de voluntat.
I col·labora d'alguna manera, eh? Sí, col·labora. Aleshores fem una petita recaptació d'aportacions voluntàries de la gent que... Molt bé. Se sap que esmorzem ja o no? Sí, sí, això és clàssic. Bunyantes amb botifar. Home, l'esmorzar de pagès, clar. Això està claríssim.
Doncs el migdia, inici de la rua, tradicionals a Tres Toms, circularan com tota la vida pels mateixos. Els Tres Toms en si seran, doncs, carrer Sant Josep, carrer Mare Caterina Coromina, Riera d'Encintet, Santa Coloma, passant per la plaça de l'Era i tornant per suatzeig del carrer Sant Joan i, doncs, a les tres voltes. Sí, sí.
I això ja està tot llegat. Hi haurà benedicció a la Unabici, eh? Hi haurà benedicció, sí, sí. Hi haurà benedicció. El mossèn està esperant en candeletes a l'acte. Sí, sí. Tenim el mossèn molt compromès amb aquest acte. I a més, cada cop hi ha més gent portant animals. Hi ha només gossos i gats. També veiem alguns animals curiosos, eh? Sí o no?
Sí, sí, sí. A veure, sempre s'ha beneït gossos i ocells i... Sí, sí, i a la gent li fa gràcia. I som tota la canalla, els fa molta gràcia. Tres toms, que per si algú no ho sap, doncs el primer tom demana la protecció dels animals i les feines del camp, el segon tom invocava una bona acollita i prosperitat, invocava el Sant, Sant Antoni, i el tercer tom cercava la salut física per les persones i les llars, perquè d'aquí ve els tres toms.
Pere, també venda dels típics i tradicionals panellets de Sant Antoni, eh? També a punt, ja, eh? Sí, sí, sí, a punt, a punt, a punt. És part de la tradició i part del finançament de la festa. Vull dir que comptem amb que la gent ens compri panellets perquè ens ajuda a mantenir la festa. La festa, cada vegada ens costa més diners, eh? El pressupost va pujant any a any i els panellets són una part o fem un cartell
en què participen la majoria de proveïdors de la casa i que ens aporta la part més important del finançament i comptem també amb l'ajut de l'Ajuntament i altres col·laboracions.
Totes les opinions són respectables. Últimament es parla molt del sector animalista, que diu del mal als animals i tal. I nosaltres, fa un prell d'anys, recordo que vam estar parlant amb diferents persones que porten diferents carruatges, i recordo la intervenció d'un senyor que em deia que jo vaig a tots els tres toms. Vaig a tots els tres toms. Aquest que venia també del Penedès, eh? I em deia... Després de la meva família, el que més estimo és aquest animal que porto aquí. Em va dir, eh? I és una cosa que no se m'ha oblidat, eh?
Diu, tu creus que jo li faria mal a aquest animal? I, hòstia, em vaig quedar així parat. Dic, possiblement hi hauria d'haver un punt de trobada entre uns i altres. Insisteixo, totes les opinions són respectables, eh? Però això tu creus que és un dels fets que fa que els tres toms ja hi hagin pobles que ja no es facin o no?
Jo crec que sí. En algun poble hi ha hagut desenganys importants de la gent que els feia quan s'han vist increpats per el públic o per certes persones que assistien a l'acte. Us heu trobat vosaltres en algun punt així? No, la veritat és que no. Hem rebut alguna amenaça per les xarxes, però no. Però amenaça tipus què?
que sou maltractadors o que no sé què, però no, la veritat és que no hem tingut cap incidència destacable.
Quanta gent esteu organitzant els Tres Toms al darrere d'aquesta festa? Som uns 10 persones, sí. Perquè comptem, clar, sobretot és la força d'acció que necessitem el dia de l'acte, no? A l'hora de coure botifarres, a l'hora d'organitzar carros, rues, a l'hora de guarnir quan es guarneix alguna cosa, sí, sí, necessitem...
Necessitem una comissió activa, sí, sí. Tu has muntat mai algun cavall o no? Sí. Sí, home, en Pere és un dels clàssics. T'ho preguntava, sí, jo recordo un dels clàssics era... I aquest any què, portaves algun cavall o no? Sí, aquest any anirem amb algun carro. No sé si amb el de la bandera o amb algun altre, sí, sí. Però pròpiament muntava el cavall, no? No, no, dalt del carro, sí. Tu...
Ja has fet prou... Ja m'ha passat l'època. Però muntes de talental o no encara? No, ara ja no. Ara ja no. Doncs Pere Lloret, gerent de l'agrícola, t'agraeixo moltíssim que un any més hagi estat aquí i ara, si ens ho permets, ja t'ajudarem a plegar-ho tot plegat, però ens agradaria, encantaria fer una foto aquí amb aquesta bandera que portes. D'acord, fantàstic. Doncs la farem. Gràcies, Pere. Una abraçada. Moltes gràcies, Jaume. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassada Mar.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... Ens adonem que a vegades és millor quedar-se a llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torredora nova, sinó que la vella marxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com deu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torralora nova. La recarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Aquí prou bullying, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Mmm, aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura.
Estic pensant adherir-me al sistema arbitral de consum, però quins beneficis em pot aportar? El primer és que com a empresa adherida al sistema arbitral de consum ofereixes un plus als teus clients de qualitat i confiança. I això es nota. Efectivament, com a consumidors ens donen més garanties a escollir una empresa adherida, ja que davant d'un conflicte ens serà més fàcil trobar una solució. Bé, amb un acord amistós per mitjà de la mediació o, si no, sotmetent el cas a l'arbitratge.
Però es donarà sempre la raó al consumidor o, si m'escoltarà, en cas que hi hagi un conflicte? No has de patir gens. Els àrbitres som independents i tenim el deure de ser imparcials i objectius. Per això, com a part interessada, en tot moment us escoltem. Doncs ho tinc clar, però on puc trobar tota la informació per adderir-me? Trobaràs tota la informació en el web consum.gencat.cat Us donem la benvinguda al sistema arbitral de consum.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. L'orgànica, el contenidor marró. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. A veure, una més roba. Adéu, senyora, no cabrà res. Vista, Pepa! Les notícies de les 11.
Molt bon dia, a tu venim dient des de primera hora dues ex-treballadores de Julio Iglesias denuncien al cantant espanyol per tràfic de drogues i agressió sexual. Segons una llarga investigació del digital eldiario.es i també de la cadena nord-americana Univision Notícies, el cantant les hauria agredit presumptament sexualment a les seves mencions del carib l'any 2021. Els fets van ser denunciats a la Fiscalia de l'Audiència Nacional Espanyola el 5 de gener.
tot i que s'ha decretat a secret de sumari. El diari puntual és afirmar que les denunciants són les dues ex-treballadores que han volgut fer el pas amb el suport de l'organització internacional Women's Link Worldwide. Les dues dones relaten un ambient de control i assetjament continu. Una d'elles era treballadora del servei domèstic i l'altra fisioterapeuta. Expliquen tocaments, insults i humiliacions per part del cantant en diferents moments del dia.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha animat els iranians a mantenir la protesta. Patriotes iranians diu, continueu protestant, preneu el control de les institucions, guardeu els noms dels assassins i dels responsables dels abusos, pagaran un preu molt alt.
He cancel·lat totes les reunions amb funcionaris iranians fins que s'aturin els assassinats sense sentit, diu a la seva xarxa social. La xarxa social que fa servir Donald Trump, que és la Truth Social, afegeix que l'ajuda està en camí. Trump, però, no ha concretat quina és aquesta ajuda i quan la premsa li ho ha preguntat, ha contestat, ho haureu de descobrir. Em sap greu.
Els productors de carn de por de Catalunya calculen que han perdut 63 milions d'euros a conseqüència de la pesta porcina àfricana durant el mes de desembre, una xifra que preveuen que es multipliqui per 12 durant aquest any. És el càlcul que fa el sindicat Unió de Pagesos que ha fet el balanç de l'impacte que ha suposat per al sector.
La detecció del brot de pesta porcina calculen que s'ha perdut un 15% del mercat exportador i que els productors han passat de guanyar uns 26 euros per animal a perdre'n 36. El sindicat apunta que el brot de la pesta porcina africana provocarà també canvis al mercat català com una reducció de la producció que afectarà, diuen, els petits productors.
El Departament d'Educació i Formació Professional planteja que el curs vinent comenci el 8 de setembre a segon cicle d'infantil, primària, ESO i per primer cop també a batxillerat i formació professional de grau bàsic. Educació també planteja que a l'inici del curs es fixi ja per als propers tres cursos amb l'objectiu de donar el màxim de previsió i estabilitat a la comunitat educativa.
Per la seva banda, l'EFP de grau mitjà i superior, cursos d'especialització, itineraris formatius específics, programes de formació i cursos preu preparatoris, el curs arrencaria el 14 de setembre. La proposta d'educació també preveu acabar el curs el 18 de juny del 27. L'aturada de Nadal seria del 24 de desembre al 10 de gener.
Departament també fixa quatre dies de lliure disposició. El sindicat majoritari de l'USTECS ha criticat la proposta d'avançar quatre dies l'inici de curs a batxillerat i FP de grau bàsic. Creuen que la nova data proposada respon a una necessitat política i que no té raons pedagògiques ni organitzatives. Avortem ja la segona hora del nostre Parlant de Tot d'Avui.
Des del centre del teu diari, Vilacer Ràdio, 98.1 FM. Soc llavor, soc planta, soc flor. Soc la llavor que desperta el teu amor. Soc la llavor que està a prop teu. Soc la llavor del canvi i la transformació. Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure. Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor. Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir, al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectora.
Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, 11 i gairebé 7 minuts del matí. Encedem la segona hora de la nostra edició. Correspon a dimecres, 14 de gener del 2026. Si és dimecres, i aquesta hora és moment per saludar la col·laboradora que més anys porta al programa. Moment, com sempre, a aquesta hora, per saludar la nostra bona amiga Paquita Bruixa. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, en forma. I quin dia més maco que fa, Paquita. Sí, preciós, sí. Sí, senyora. Avui s'asseca tota la roba. Fem rentadores i assecar roba, avui. Sí, no cal posar assecadores.
Déu-n'hi-do. Doncs Paquita, un autèntic plaer tenir-te amb nosaltres una setmana que més i recordem que qualsevol consulta pot marcar el 93 395 395 41 05 05. El telèfon directe de Paquita Bruixa, si la voleu anar a veure, sempre demanant hora a través d'aquest mateix telèfon.
Són com els d'una castanya, sabeu? Aquells cucs blancs.
De la castanya? Sí, home, i tant.
Doncs la meitat de petits que aquest coquet, però d'aquest estil. Molt mini, eh? Molt mini, molt mini. Però ella estava tota plena, tota plena. Ai, ai, ai, ai. I això és bo. El somni en si espanta bastant, és bastant desagradable. No, el somni és dolent. Vaja. És un somni que vol dir que ens estan fent al llit i que ens donaran problemes.
Aquesta senyora agafa els cucs amb una gallera plena d'aigua, perquè no sabia què fer, i se'ls va traient agrapats i els va tirant dintre de la gallera amb aigua perquè no s'escapin per la casa. Sí. I el somnis dolent, ja anem? Sí, si es pot alliberar d'aquests cucs, vol dir que hauràs guanyat i que els que t'ho estan enviant, el malestar...
no podrà anar amb tu. És allò de rebota, rebota, rebota i en tu cul l'explota. Això ho deiem de petits, eh? Doncs escolta, i qualsevol cosa que vulgui ampliar, ja ho sap, 93-3-95-41-05. Hòstia, un somni, no? És allò que et deus despertar i dius, uf, per favor, sí o no? Sobretot afecta en el que és l'economia. Ah, mira.
Sí. Doncs és lleig. Això és lleig. Doncs ja ho sabem. Assumir l'antídot. Assumir l'antídot. Ja ho sabem. Doncs, Paquita, entrem a l'herbolari i avui utilitzarem una herba que es pot utilitzar, s'utilitza, de fet, per moltíssimes coses. Ara ens ho explicaràs.
I com sempre diem, l'arbolari complementa qualsevol recepta sanitari. Mai substitueix, sinó que complementa qualsevol recepta. I avui, atenció, perquè agafem bona olor, bon gust... Ho té tot. Avui cuinem, o més que cuinem, entrem a l'arbolari de la Paquita amb la farigola. Mira, la farigola sempre la dic, perquè la anomeno moltes vegades aquí, però que serveix per tantes coses... Avui per què la fem servir?
Aquesta vegada, per quan ens sentim, per exemple, ui, doncs estic una mica angustipada, tinc una miqueta el coll com irritat... Com tothom ara, vaja. Bé, amb el que podia ser un angustipat fort, no? Sí. Bé, doncs en aquell moment ens entretenim i agafem farigola, la posem en una ulleta o un cassó...
i tirem un bon grapat, siguem generosos, perquè com que no fa cap mal, és estupendo, a més a més està desinfectant la boca, doncs ja està, la deixem que bolleixi una miqueta, la deixem reposar, i al cap d'un ratet la colem i la guardem. Hi ha moltes vegades que si només voleu agafar una mica i deixar-ho dintre de la herba,
O sigui, no colar-ho del tot també es pot fer, no? Però és millor colar-ho perquè així ja no tenim doble feina. Bueno, colem o posem dintre d'un tassó o d'una ampolla, a gust de cada un. I, bueno, es pren una tasseta tres vegades al dia i veureu
quin efecte que fa i, a més a més, que ens tornem a sentir bé. Ah, sí, hi ha una cosa. Jo, quan m'ho faig, m'hi poso una cullerada bastant grossa de mel i així desinfecta encara més. Ah, mira, encara més i encara té més bon gust, eh?
Sí, perquè a mi la mel m'agrada molt. I als nens, quan érem petits, tot el dia anàvem amb mel. Amb mel? Sí, i a la meva neta. Dulce como la miel. Sí, la miel de las abejas. Sí, senyora. Doncs vinga. Doncs ja està. Mira que senzillet que és.
Ja ho tenim, ja ho tenim. Fàcil, senzill i bo. Per tant, ho tenim tot. I ara mateix, doncs, un cop hem fet el somni, el ritual, el somni, l'arbulari, ara sí entrem al ritual, i avui volem saber com sabem si tenim mal d'ull a casa i, en qualsevol cas, solucionar-ho. Ritual de la Paquita, som-hi. Sí, i a més a més serveix de protecció, perquè, clar, com que ho saps, si ho pots treure-ho, doncs necessitarem una espelma blanca nova, que no estigui utilitzada...
una palmatòria per posar l'espelma a dintre o si no, com tingueu per costum fer-ho dintre un gotet és perquè s'aguanti dreta l'espelma mitja tassa d'aigua mitja cullereta d'oli no, mitja tassa no
Menys, menys de mitja tassa. Un quart d'una tasseta, o si és una tasseta, clar, més. Però jo agafo un got. Per un got, doncs poses tres llits d'aigua. M'havia equivocat, eh? I una cullereta d'oli d'oliva, a més a més, un quart o més de cullereta de clau de cuinar.
Aquest que posem al menjar. Sí, home, sí. Quan es fa la mesa mel. I necessitarem una tassa grossa per poder nosaltres barrejar-ho. Es posa tot a dintre. S'engega l'espelma i es posa tot a dintre del...
d'aquell putet, de seta, es barreja, ben barrejat, però amb el dit no podem fer servir res, ni de fusta, ni de res. Amb un dit ho barregem bé perquè quedi tot ben mesclat. I amb allò esquitxem una miqueta l'espelma. Feu que no li vagi anar la flama, perquè o si no s'apagarà. I si sentiu que l'espelma fa que
Aquest soroll fa, sí, xisporreteja, no sé com se diu en català, no? Sí, sí, sí, xispeja. Però fa això, vol dir que a casa ja mal està, ja mal d'ull. Ah, mira. Si no ho fa, doncs res, és que la cosa va funcionant i va bé. Molt bé. Bueno, en el cas de que passi això, agafarem i direm una oració, que sempre és la mateixa, és mal fora, fora, mal...
Tres vegades, en veu alta. Esperem, tornem a fer-ho, i veureu com ja no ho farà. Vosaltres proveu-ho, ja ho veureu. Llavors es té que apagar les pernes. No bufant, eh? Poseu algú sobre, o amb la mà mateix, se paga de seguida, no? I ja està. Home, amb la mà vigilant no cremar-se. Primer mullar-se els dits, mullar-se amb la saliva, però clar que apagar-ho, però sense cremar-se, eh?
Això mateix, no crema si és un segon de res. Sí, val, val. Doncs, així està. I es guarda. I tot el que haguem fet servir, el clau, tot allò, es tira o a fora de casa o al lavabo i estirem la cadena. Molt. I ja està, ja ho tenim fet. I fàcil i senzill, ja ho tenim fet, eh, Paquita? Doncs molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, avui que tenim una mica de temps, algun episodi d'aquests que hagis tingut que tant t'agrada a tu i tan poc m'agrada a mi o no? Eh...
Bueno, mira, va passar una cosa. A veure, ja comencem. Sí, però va ser... És tan senzilleta. Tots nosaltres, tots, eh? Tu també, però no has pres atenció. Veiem boles.
Boles de llum per casa. Això s'ho veiem tots. Ah, sí? I el que digui que no és perquè és poc observador, no? Quina tipus de boles veiem a casa? És com una... Bé, hi ha de moltes mides, però normalment són petitones. Boles de la mida de... d'un ou de guai. Ah, carai. Sí. I això què és, això? Una miqueta més grans, eh? I, pugen i baixen, normalment són tres, a vegades més, però...
normalment tres, posem que siguin tres, no? Doncs aquestes boletes, va venir una senyora i és que això ho va fer una mica perquè es va espantar tremolada. Diu, ella no ho havia vist mai. Diu, ai mira, això deu ser un reflex que tu tens del sol que entra. Dic, sí, és això, pensava ja.
Entra cap aquí, les boletes, i se li posen una a cada ombra i una sobre el cap. I diu, no la tocaven, eh? Estaven flotant. Mare de Déu, diu, que quina mala consulta que em donaran, digue'ls i que se'n vagin. Dic, ja veuràs com se'n van. I vam fer així, perquè es movesin, i vam fer entre les gates, i les gates se les van endur. O sigui, les gates també van veure, eh?
Són les primeres, sempre. Ara m'ho fixaré, no he vist mai boles, aquestes. A vegades, també, quan t'afregues una mica els ulls... A veure, pot ser que tinguis alguna cosa, alguna llàgrima dins l'ull, o alguna coseta dins l'ull que es faci bellugar, però no sabia que això donia res a veure amb les entitats. Sí, i ho veu...
És una cosa tan normal, però, clar, quan no ho has vist, normalment són o durades o blanques. A veure, que veus coses així, que floten i tal, que dius, home, això és del meu ull, clar, però, clar, no sabia què eren... Ara, quan ho vegi, tindré por, ara, ara tindré por. Tancaré els ulls, quan ho vegi. Això mateix, tanca els ulls.
Molt bé. Paquita, anem ara sí pels 12 signes del zodiac i comencem, com sempre, amb els 12 roscos pels nostres bons amics alts i les àries. Paquita, com ho tenen aquesta setmana? A veure... Sembla com si tinguessin una mica, durant una setmana...
Maldormint, no mals somnis. Que no pots dormir, que amb les veles i tens que veure a la tele els crímenos imperfectos aquells, que bo... Doncs, és veritat, tothom veiem això quan ho podem dormir. Ah, sí? No sé què és, però també miraré a veure què és això. Els crímenos imperfectos. Tu no els has vist mai a la tele? No.
No soc molt de mirar la tele, eh? Tampoc t'haig de dir. Miro coses molt, molt senzilles i molt fixes. Però bueno, ja et miraré a veure. Què ho fan per la tele, això? També ho fan a la 3, o sigui, ho fan a tots, eh? No, no, si no és un tema de 3 o de 2 o de 8, és un tema de no mirar gaire la tele. Ara miraré, bé, què és això, que vaig a mirar-ho. Doncs... Mal dormir, i això, pues, els hi farà una mica de cansar-se.
el que és la feina va bé, va tirant, però tenen que frenar una mica, posar el peu al freno i el demà també, i perquè podríem venir uns gastos que no s'ho esperen i la cosa no rodaria massa bé. I a l'amor, bueno...
estaràs angoixat sense saber per què hi haurà angoixa. No hi ha comoditat a casa durant aquesta setmana. No és que es tinguin que tirar els plats pel cap, però hi ha malestar. Així és que... Així és estar. El número és el dos i el color és el marrón molt claret. Número dos, color marrón molt claret pels àrees. Crimen és imperfecto. Mira, hi ha 200, gairebé 300 capítols.
Sí, mai és. Carai, no ho havies sentit mai, això? Sí, són coses de veritat, a la gent que mata, de veritat. Ah, carai, carai, carai, doncs escolta, no ho miraré, no, no, no, no, no sabia què es feia aquesta... Però això s'ho sap tothom. Doncs jo no, Paquita, jo ja et dic que no ho sap. Ai... No ho sabia. Vinga, va, el Sani és el número dos i marron molt claret i els torets, els taures, com ho tenen aquesta setmana?
faran esforços sobre les seves possibilitats. Això se'ls donarà un cansanci gros i que tindran que dir, bueno, fins aquí hem arribat. Així s'estaran. El que és la feina...
Sembla com si aquesta setmana no s'han demanat augment, encara que siguin molts a la feina i tot això, no sols hi hagi que concedir. Així és que millor no posar-se massa ferrucu a l'hora de demanar. La setmana que ve potser la cosa ja serà més vaca. Doncs posem ferrucus, no ens posem ferrucus, va. Això, i en l'amor...
setmanes de molta comunicació i molt de carinyo, perquè la cosa s'està arrefredant una mica. Vaja, eh? Així és que els torets no ho tenen massa, massa, massa. Una setmana passa molt ràpid, Paquita. I tant. El seu color és el groc i el seu número és el 9. Número 9, color groc pels taures, anem pels bessons. Paquita, com ho tenen aquesta setmana? Doncs molt bé, mira, estaran exageradament bé.
saps d'allò que hi haurà molt bona comunicació amb la gent del costat i això farà que aquests nervis que sempre arrosseguen una mica se'ls hi en vagi i estaran millor més alegres el que és la feina vagin amb tranquil·litat i facin molt bona lletra perquè podrien prendre decisions que no són les correctes
Així que abans de moure un peu, com a dit, una miqueta. I a l'amor, si hi ha hagut algun malentès, s'anirà arreglant i no arribarà la sang al riu. Així que tranquil·litat a el que és la setmana. El número és el 5 i el seu color és el vermell. Com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons. I els cranc que van endavant enrere cap a un van, Paquita.
Més aviat endavant estaran bé. Això sí, també se'ls ha de donar bons aliments. La verdureta va molt bé. Ara hi ha verdureta d'hivern que és molt bona. I la cosa podria anar tranquil·la i bona. El que és la feina? Bé, el seu signe li donarà un cop de mà per tot el que és...
feines, o has de canviar de lloc, eh? Sobretot pels que comencen ara, ho tenen bastant maco i força, força de cara. En l'amor, bueno, no pots estar sempre cagant, així que tenen que explotar una miqueta de tant en tant i dir, eh, aquí estic jo, jo també tinc la meva raó, sense cridar, perquè no serveix de recridar, doncs
Així que, en bones maneres, per dir amb on està fallant la parella. Clar. Sí, el número 1 és el 7 i el color és el groc. El número 7 i el color groc pels crancs. I els lleons, va, anem als lleons. Com ho tenen?
Tenen que ser una mica més ordenats a l'hora de menjar. O sigui que toca esmorzar, toca esmorzar, toca dinar, saps? Que no es passin ningun àpat perquè o si no se sentirien malament i que es portin... És un signe que li agrada una mica més a l'alcohol que a altres, no? Doncs que es portin bé. Així és que tot anirà millor. El que és la feina. No es pot encaixar perquè hi ha moltes oportunitats.
I a més a més, a la feina els apreciaran, no estaran malament, no els diran una cosa més força que l'altra. I pels que han començat a buscar feina, i entenen, ja han començat a treballar, que són jovenets, hem de dir que hi ha una bona entrada d'any, un bon any de feina. I en l'amor...
una mica de tensions amb la seva parella i amb l'entorn familiar. Així que, bueno, que arrumin abans de fer segons quines coses i que tot es pot anar arreglant. El seu número és el 1 i el seu color és el blau cel. Número, color blau cel pels lleus i anem pels verds, eh, Paquita, va. Bueno, el que és la salut, molta energia, molt bon estar, si no ho espatllen estaran bé i...
No hi ha complicacions greus. A la feina hi haurà moltes oportunitats també, com hem fet amb els altres. No hi ha advocacions, sabreu on es tenen que moure per tirar endavant i es comença molt bé la setmana. I a l'amor...
i molts pretendents els hi sortirà tant en el lleó com a la lluneta, no? Bé, dient això, podran conquerir i, bueno, estaran esplèndids. El seu color és el rosa i el seu número és el 8. El número 8, el color rosa pels verds i anem pels balans. Sapaquito aquesta setmana que van cap a la dreta, l'esquerra, estan equilibrats...
no estan molt equilibrats. Tenen que trobar els seus moments per connectar amb ells mateixos i d'aquesta manera se sentiran més còmodes i millor. El que és la feina? Bé, no és moment de posar masses negocis, que s'esperin cap al mar, que la cosa ja rutlla d'una altra manera, però ara si l'han de fer i estan tan segurs que anirà bé, és mateixos, però no és moment maco.
el que és l'amor. Bueno, com una loteria. Serà una setmana d'aquelles que no trobaran gaire a l'equilibri. Així que se suavitzin ells i que es tranquil·litzi. El seu color salmó i el seu número és el 3. Número 3, color salmó pels balança i anem als escorpí.
Ai, alçades i baixades, que jo he dit, perquè clar, fa fred i els escorpinets i el fred no són gaire amics. Això tindran que, si es troben així una mica xunguillos, que prenguin la farigola, que els anirà superbé. La feina. Bé, la feina no està malament. Poden...
Poden haver-hi alguna ganxada de dits, però mínima. Així que si s'hi posen, doncs estaran molt, molt bé. En l'amor... En l'amor diu que hi ha complicacions, que no és d'aquella setmana guapa. Així que no es posin xulilles, perquè ho són una mica...
perquè tindrien totalment totes les de perda. El seu número és el 6 i el seu cul és el verd. Número 6, color verd claret pels escorpi. Anem pels sagitari, Paquita, com ho tenen? Bé, la salut, el sol solet els hi donaran cop de mà. En el cas que siguin una mica baixos, els hi donaran ànims. Això vol dir que prenguin el sol 10 minuts o un quart d'hora fixa, almenys, per animar-se.
El que és la feina, éxit. Éxit d'aquells gairebé garantitzats, que els aniran molt bé, sobretot els que estan de cara al públic, poden ser medites, infermeres, tot això que estan de cara al públic, doncs en aquest súper, súper bé. I en l'amor...
moments d'aquells massa bojos, amb gent que no els toca. Però, bueno, mira, si la parella que tenen no se n'entera, tot anirà bé, si no, la cosa podria anar força, força malament.
El seu número 1 és el 9 i el seu color és el granate. Número 9, color granate i entrem al trio final. Anem pels capricorns. Paquita, com ho tenen això? Hem parlat dels capricorns. Perdó, hem parlat del sagitari i ara els capricorns. Paquita, perdona. Digues, digues.
Sí, però és que són els reis de la festa. Home, si ens trobem tot el ragnat dels capricorns, encara en duran uns dies més. Per tant, són els reis de la festa. Estan de meravella, treuen les seves banyetes, que les tenen així molt dretetes. Bueno, hi ha les desvistes, no? Com són les banyetes dels capricorns. I la seva xiveta. Bueno, són bufos, bufos. És un signe que m'agrada la careta d'ells. Bueno, però ara estan d'això...
les coses els pot anar de... Bueno, saps que tan dolç i tan suau? Doncs és així com se sentiran a la feina, també. Si han de sortir a buscar feina, doncs que surtin i que ho facin, que no els hi faci mandra, perquè és un bon moment, ja els hi queden uns pocs dies, però aquests que els hi queden estaran supermacos, estan a la salut,
En l'amor com en la feina. Mira que és molt nou, eh? El seu color és el daurat i el lila i el seu número és el 7. Doncs el número 7 i el color daurat i lila pels capricorns, perquè són els reis de la festa. Ens trobem sota el seu ragnat. Paquita bruixa. Els següents, però, seran els aquari. Com ho tenen, això?
La salut pot estar una mica delicada, no estan com ells, sempre estan macos i tal, estaran així una mica cansats, esgotats, se sentiran vells encara que tinguin 20 anys i, bueno, no és una bona setmana precisament. El que és la feina. Han de ser una mica més materialistes en els diners, no us hi preocupa molt, saps? Són una mica com els bessons que, mira, és...
no us girarà el diner, ja està. Ai, s'ha dit... Ui, m'han trucat a la porta. Saps que tindré que no obrir, Jaume? Doncs vés, vés obrir, vés obrir, ja ens esperarem. Vinga, mira, espera, a veure si acabo, ja. Vinga, va. És que no pot ser, no pot ser. No pot ser, no pot ser. No sé, no s'anirà. Doncs mira que si són els negrets, ho tenim malament, això. A veure, va, que anem pel secuari, Paqueta, ja ho tenim, això. Vinga.
Ja em vaig. Ja va, home, ja va. Això és el dilat de la ràdio. Dos minuts per damunt de dos quarts de dotze. Encedem la segona part, segona hora i mitja. De seguida escoltarem l'entrevista que li fem a la Irene Ruiz de Les Divines, companyia Divines amb Amèrica en Pai, que diumenge arriben a l'Ateneu Vila-Sanès. Acabarem amb l'espai de Paquita Bruixa de seguida, després d'acabir de tendre la trucada. Ok.
Vinga.
Està fent un programa de ràdio, està fent un programa de ràdio, doncs això. I a les 12 del migdia recordem que, doncs, tindrem nosaltres el s'ha acabat el bròquil i a última hora marxarem cap a l'agrícola Vilassà amb la Lara Xarau per fer la promoció, els articles de promoció, el producte, bon producte, frees de promoció de proximitat que tenen des de l'agrícola Vilassà. Bé, ens hi acabem ràpidament amb Paquita Bruixa, que se'ns està acabant el temps, Paquita, va!
Anem per feina. Ens hem quedat aquí amb l'Aquari, jo aquí... Mira que van passar coses a la ròdio que porto anys, eh? Com avui sembla que no, eh? Aquest problema... Vinga, Paquita, ho tenim? Sí, ara és que vulgui tot. És un còdic, jo què sé. Vinga, va. A veure... Teníem els Aquari. Els Aquari, eh? Sí, senyora. Bé...
I què hem fet de l'aquari? És perquè ho tinc apuntat tot. La salut, una mica així, que es cuidin una miqueta, ja està. Ah, doncs ja està, que no siguin tan materialistes, dèiem. Però la feina, bé, maca, i si estan esperant una sorpresa d'una altra feina, hem de dir que ho tenen molt bé, que el tindrà. Així que bé. I en l'amor. En l'amor poden haver-hi una miqueta de mals entesos, però no gaire complicats.
Així que la cosa pot anar bé. El seu color és el mantega i el seu nombre és el dos. Doncs el número dos i el color mantega pels aquari. I els següents són els meus peixos. Com ho tenim de bé, Xapaquita? Es té que cuidar una mica la salut emocional. Vaja. Perquè la cosa pot fer una mica d'aigües. Així que a cuidar-ho. Però tot es pot anar arreglant.
La feina. La feina no hi ha ni sorpreses maques ni sorpreses lletges. Està estable. Així que una setmana tranquil·leta. Mira que bé, eh?
I el que és l'amor, bueno, ja hem conversat per la salut, que s'ha de cuidar una miqueta, doncs això pot donar una mica de malestar. Però no hi ha estirades de cabell ni res de tot això. La cosa al cap de setmana es pot anar a la clara. El número 1 és el 7...
I el color és el vermell. Número 7, color vermell pels peixos. Paquita Bruixa, 93 7... 93 3 95 41 05 al telèfon de la Paquita Bruixa. Un autèntic plaer, Paquita. Gràcies. Avui ha sigut així tot una mica raro. Bueno, escolta, escolta, és el directe de la ràdio. Paquita, que vagi molt bé. Bona setmana. Doncs bé, moltíssima llum per tots i moltes abraçadetes. Gràcies igualment. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Com dèiem, sobrepassat a la primera hora i mitja de l'edició, 11 i 36 minuts, nosaltres arribarem al migdia. Després d'una pausa escoltem la Irene Ruiz, ella pertany a Divines, la companyia Divines, que ens porta a American Pie el diumenge a les 7 de la tarda, en la que és l'estrena de les companyies professionals a l'Ateneu. L'Ateneu estava estrenat, però les companyies professionals l'estrenen aquest diumenge. Tenim dues entrades, només m'heu de dir...
Si sou supersticioses o no, si patiu supersticions, i ho heu d'enviar al WhatsApp del programa. Només m'heu de dir això, sortegem divendres dues entrades per anar a veure l'espectacle. 675 99 0052. 675 99 0052. I avui, a última hora, ja no cal que podeu participar, de fet...
Farem el sorteig també de la cistella de l'agricola Vilassà. Tot plegat aquí, el parlant de tot que et fa companyia de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia. Pausa, entrevista i ens en anem fins al migdia. Som-hi! Molts t'expliquen el trànsit de Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassà. Vilassà Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter...
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 7 minuts per damunt de dos quarts de dotze.
Encetem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, de les tres que compartim cada dia a través del Parlen de Tot de Vilassar Radio. Mireu, dissabte passat es va presentar la temporada del remodelat teatre Ateneu de Vilassar de Mar. La temporada es va presentar la temporada professional. Les entitats, doncs, com la tropa teatre i altres entitats que també van servir l'Ateneu, doncs...
En aquest cas no es va presentar, sinó que es va presentar al Teatre Professional. I no cal que anem molt lluny perquè el proper diumenge, 7 de la tarda, arriba el primer espectacle d'aquest remodelat Teatre Vilassareng. Arriba American Pie, arriben a Vilassar de Mar ni més ni menys que Les Divines.
Volem parlar de les divines, volem parlar d'aquest American Pie, d'aquest pastís americà. Volem parlar ni més ni menys que amb l'una de les seves protagonistes, la Irene Ruiz. Irene, bon dia, bona hora! Bon dia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, molt contenta i amb moltes ganes de venir...
a Vila Sa i a trobar-me amb aquest teatre nou, que tinc moltes ganes. Fa temps que ens en parlen i tenim ganes de veure com ha quedat la remodelació. Mira, tindreu l'honor, deixem-ho dir així, d'estrenar professionalment, tot i que ja s'han fet coses allà, però a nivell de casa nostra s'han fet coses, però professionalment sereu vosaltres les que estrenareu aquest remodelat teatre de nou i ho fareu amb aquest American Pie, que tant i tant, Irene, ens està funcionant, eh?
Sí, sí, sí. Mira, és un espectacle que és molt potent. La gent, la veritat, és que el gaudeix moltíssim, perquè és que és energia pura, bon rotllo, música d'aquesta inoblidable, no?, que tots portem com a banda sonora de les nostres vides, jo crec, i intergeneracionalment ho podem veure així, també, com que és una música que ens ha, diguéssim, marcat a molts. Aquestes cançons que fan pensar, Irene, potser que s'obren les cadires, no?,
però les traiem i ballem tots, no? Una mica ja ho farem, jo crec, eh? Sí o no? Inevitablement ho farem. Una mica, sí. Explica'm una miqueta de què va aquest pastís americà, aquest American Pie que ens porteu, que sé que barreja, doncs, una mica, doncs, música, teatre, reivindicació femenina, que això m'agrada molt, i una miqueta aquestes tres veus femenines i aquest sextet de músics que us transporten al 60 i 70 de Las Vegas, no?, allà a Hollywood, no?
Sí, sí, entre Las Vegas i Hollywood, diguéssim. Ens movem per la costa oest dels Estats Units d'aquesta època, de finals dels 60 i fins a mitjans dels 70, més o menys. I sí, és un homenatge que li fem a la música aquesta, que ens ha marcat tantíssim, no?
I alhora com una reflexió de com en aquella època diguéssim que el panorama musical estava sobretot molt marcat per les figures masculines i reivindicar també la figura femenina i les dones a l'escenari que, bueno, creiem que
que tenim molta força i molta potència, molt a dir. I tant, i tant. Només fa falta veure un trosset de l'espectacle per veure la potència que teniu les tres. A més, a més, jugant una mica amb l'humor, també. Juguem una miqueta amb aquell humor. Això és marca de la casa i també té molt a veure amb el nostre director, el Martí Torres, que tornem a treballar amb ell en aquesta peça. I...
I sempre ens agrada aportar humor i bon rotllo i riures, sempre intentant reflexionar una miqueta a la vegada, perquè amb humor les coses entren millor, diguéssim. Sí, sí, és que és una festa, jo no ho puc descriure d'una altra manera, és una festa de música, del rock i el soul,
d'això, dels anys 70, i tres noies que, a part de ser les curistes o les possibles curistes de l'Alvis Presley, volen estar elles al centre de l'escenari, volen ser elles les que...
ocupant aquest espai. De fet, dues d'elles, la tercera fuig una miqueta de tot plegat, i això passa moltes vegades, en el món així mig matern, mig professional, aquells que somien, hòstia, vull pujar en un escenari, sobretot músics estem parlant, de grups que diuen, hòstia, la fama, la fama, i sempre hi ha algú que diu, no, no, jo la fama ja us la regalo, és una miqueta també un retrat, una fotografia del que és la realitat, no?
de la indústria musical, doncs potser sí. Tot i que aquesta tercera no és que ella no vulgui la fama, el que no vol és a qualsevol preu, diguéssim, no? No vol la fama a qualsevol preu i ella és la que ha tingut més contacte amb l'Elvis Presley, diguéssim, i ja sap una mica com funcionen aquests cercles, no? De vegades una mica més foscos del que ens agradaria, no? I llavors ella diu, no, no, nosaltres és igual si no arribem tan amunt, no? Però si més no serem nosaltres, serem autèntiques i
i tindrem la nostra pròpia força. Moltes vegades, masses vegades, un cercle molt fos. Nosaltres veiem un espectacle, veiem una cosa fantàstica darrere i a vegades moltes parts fosques en què l'Elvis, precisament, si llegiu les seves històries i la seva biografia, veureu que té una part molt fosca, però en qualsevol cas, una miqueta aquest és l'empoderament femení, de dir, escolta, jo també vull estar a dalt de l'escenari. Hi ha tantes generacions de dones, sobretot dels anys
50, 60, inclús 70 i 80, i encara avui en dia, que no hem de deixar de reivindicar-ho, que pel fet de ser dones no se'ls dona aquella oportunitat. I això és una mica també reivindicar-ho.
Sí, sí, sí, sí. Al final no és només en el món de la música, no és a tot arreu que vulguis o no. Sempre hi ha aquella mena de sostre de vidre aquest, no sé com es diu, no? Aquesta mena de, ui, sí, però fins a un punt, o sí, però sota aquestes condicions, si fas el que jo dic, si ets com jo dic, no? Des de les indústries musicals, doncs exigeixen uns estàndards, unes coses, no?, d'estètics i de, jo què sé, unes coses que crec que està com molt fora.
Això es veu en l'espectacle o no? A les exigències estètiques això no. Diguéssim que aquí ens ho posem nosaltres soletes. El que es veu més és... Sí, no, perquè Divines sempre ens ha agradat molt cuidar l'estètica. Clar, segur Divines. Sí, sí. Ens vam posar primer el nom sense tenir res a veure amb la part estètica. Venia més d'una sensació emocional, no? Oh, que bé que estem, que bé que ens sentim, no? Venia més d'aquí quan ens vam posar el nom. Doncs que bé, que bé.
Però inevitablement, clar, et demana, aquest nom et demana una sèrie de coses, perquè és que a nosaltres ens agrada tenir l'escenari polidíssim i nosaltres jugar a vestir-nos ben elegants, ben impactants. I tant que sí. I la veritat és que la posada en escena d'aquest espectacle és molt xula, o sigui, és...
Brilli, brilli, diem, però a l'infinit. És molt impactant i molt potent. Brilli, brilli, i vosaltres ja esteu aquí, la Carla, la Irene i la Clàudia, per omplir l'escenari.
Esteu aquí, ompliu l'escenari, hòstia, és que hi ha vegades que vas al teatre i dius, hòstia, em queda com vosaltres tres l'ompliu, hòstia, foteu una marxa. No parem, no parem, la veritat és que no parem. Baixeu, feu ballar a la gent, és a dir, és un espectacle que en una hora i mig ens el puliu, passa rapidíssim això, eh?
Passa superràpid i mira que no ens ho pensàvem perquè a vegades d'allò que tu vas fent i no saps què passarà quan et trobis amb el públic i si pot arribar a cansar, perquè tu vas fent però a sala d'assaig, diguéssim.
I no, no, la veritat és que tothom surt entusiasmadíssim, canta moltes cançons perquè les coneixen, les que no coneixen les gaudeixen igual, s'emocionen, no, és que és un... és que estava de veritat que és molt potent aquest espectacle. Escolta... No, no, perquè l'hem fet nosaltres, però és que és així. Home, sí, s'ha de dir. I què, que l'heu fet vosaltres? Si és un espectacle potent es diu i punt, ja està. Escolta, em dius que torneu a treballar amb en Martí Torres, això vol dir que ja ho havíeu provat, això, no? Us heu sentit bé, amb en Martí? Sí.
Sí, i tant, i tant. Hi ha una relació de molts anys i és com el nostre director i dramaturg de capçalera. Vam fer el Xocolat, vam fer l'Enxanter, que la veritat va tenir molt d'èxit, Enxanter, i el Paradís, i el Moonlight Serenet, i ara l'American Party, vull dir que Déu n'hi do, ja el recorregut. Sí, amb els jovenetes que sou i mira com m'hi feia, que n'heu fet de coses. Bueno, això...
Això, bueno, això em posarem així... Som joves, reivindiquem. No ho diria, però escolta'm, és que també s'ha de reivindicar la maduresa. Sí, però jo li dic joventut acumulada, eh? Ah, vale, doncs la joventut acumulada, però vull dir... Sí, i tant, i tant que sí. És una altra cosa que va ser una mica el naixement d'aquest espectacle, també, perquè era una mica el...
el reivindicar la música que ens ha agradat de joves i que ara ens agrada ser jove per les coses que feies quan eres jove no sé com dir-t'ho jo aviat faré 47 anys per què m'anir d'amagar és una honra la sort d'haver viscut tots aquests anys i d'estar aquí i d'estar molt bé jo d'aquí a poc en faré 52 i estic a la millor dècada de la vida sempre ho dic que estic a la millor dècada de la vida
Però serà millor, vull dir, jo crec que s'ha de poder gaudir cada faceta de la vida. Sí, senyora. I, a veure, la Clàudia és molt més jove, que quasi jo podria ser la meva filla. És una incorporació nova en aquest espectacle. I, escolta'm, és una meravella també poder treballar amb gent més jove i tu aportar la teva part de maduresa. I és com, bueno, ja ho hem sigut. Jo ja vaig tenir 20 i picos i 30. Per això dic joventut acumulada, Irene. Joventut acumulada.
Escolta, i l'heu parit vosaltres, l'heu creat vosaltres, aquest espectacle? És a dir, o ha sigut un mamà amb en Martí? Mamà amb en Martí, bueno, la part de text ha sigut sobretot del Martí, ell ens portava propostes, llavors la sala d'assaig l'acabàvem de refinar, però la història sobretot ve per part de Martí, i de la Sara...
Quiñonero Pipó, em sembla, sí, Quiñonero Pipó, que també va estar participant en la dramatúrgia i llavors la part musical vam ser més nosaltres. Jo porto la direcció vocal, sobretot, i el director musical és el Rubén Martínez, que també està en l'escenari amb nosaltres, és el guitarrista.
i entre tots hem anat generant tant el repertori com la història, les coreografies són de la Carla Mora, que també està a l'escenari, és una de les tres divines, i sí, és una creació coral, diguéssim, entre tots hem generat aquest... Que xulo, sí senyor. Aquest pastís americà. Per què American Pie? Aquest pastís... Mira...
És que el titul original era The day the music died, el dia que va morir la música. Perquè, bueno, hi ha un tema d'un conflicte intern i d'unes converses amb gent així més amb joventut acumulada que ens costa comprendre la música que està avui en dia, no?
I arrel d'aquestes discussions de si és que la música ja ha mort o si és que no la sabem entendre, saps? Els que som una mica d'una generació més gran, va sorgir la idea d'això, del dia que va morir la música, que a més a més és una frase que es va acunyar el 1959 quan va haver-hi un accident d'avió i van morir tres grans del rock, el Buddy Holly, el Ricky Valens i...
i el beat bopper, i arrel d'això hi ha gent que diu que aquell dia va morir la música i que tot el que ha vingut després no ha valgut res, que no és veritat, perquè després ha vingut grandíssima música i grandíssims artistes, però és allò dels xocs generacionals, potser els que som ara, que estem passant la quarantena, la música que es fa més avui en dia, tipus reggaeton, tipus trap, tipus tot això, no la sabem entendre o no la sabem situar
o potser no, potser és que aquesta música, doncs, bueno, no sé, aquí hi ha opinions per tot. Hòstia, ara hauries aquí un debat, eh? Ara hauries aquí un... Sí, però això va néixer d'això, saps? Va néixer d'aquí, llavors, arrel d'això, doncs, bueno, molts debats i tal, i el dia que va morir la música, i aquesta frase de Day the Music Day és una frase...
un vers de la cançó American Pie, del McLean. I llavors van dir, bueno, ja que ens anem a Las Vegas, ja que... i a Hollywood, saps? Ja que és una cosa tan americana, perquè això més americano no pot ser, doncs American Pie, saps? Doncs sí, senyora. I està, d'aquí ve el títol. I d'aquí ve el títol. I escolta, fa temps que ho estrenem, oi? Vam estrenar... quasi bé fa un any...
A la Fira Terres. Era el febrer, oi? Parlo de memòria, crec que a finals de febrer, del 25. Ai, espera't, ara t'ho dic, perquè tinc jo també la memòria com la tinc. Però si no va ser el gener, va ser el febrer, espera't, ara t'ho dic. No, va ser el gener. El gener, mira, ara fa un any. El 23 de gener, per això et deia, sí, d'aquí res farà un any. Sí, sí, sí. I això diu molt, eh, de l'espectacle.
Sí, i tot el recorregut que ve endavant. Vull dir, nosaltres tenim una filosofia, la companyia, que els espectacles els fem girar tant com puguin. O sigui, no els jubilem, saps? No els jubilem a no ser que realment sentim que ja no tenim ganes de fer-lo o que, pel que sigui, no hi ha demanda. Però és un espectacle que...
Té molt de recorregut per endavant, encara pot anar a molts llocs. De fet, la idea és tant fer-lo rodar per Catalunya com per Espanya, com per... Internacionalment. Perquè encara no n'esteu... Digues, digues, perdona. No, que de moment ara sí que tenim unes quantes dates de cara a aquesta primera meitat d'any.
inclús em sembla que a l'agoste ens anem a Burgos, però no sé, és que no tinc el calendari al davant. No, escolta, això vol dir que està funcionant, però això vol dir que de moment no us poseu a parir-ne un altre, no, o sí? Esteu treballant? No, a parir-ne, a parir-ne no, però sí que estem ara treballant en... Bueno, nosaltres no parem mai, és que és una cosa...
Sí, també és marca de la casa, això. Nosaltres tenim justament aquest espectacle que et deia, l'Enxanter, que és un cabaret situat al 1940... 42... No, 40. A París, just durant l'ocupació i els bombardejos i tal. I és un cabaret molt burlesc, molt...
Molt xulo, és entre parisenc i berlinès, hi ha molta crítica dels extremismes, de les conseqüències dels extremismes.
I, bueno, ja fa un temps que aquest espectacle, la veritat, el vam crear el 2011 i no l'hem aturat mai, però dèiem, ostres, per què no l'adaptem per adolescents i mirem de fer-lo arribar a aquest públic jove perquè també, no sé, a veure si ens podem ajudar a entendre una mica les conseqüències d'això, dels extremismes i de creure's la propaganda i de...
de tot això que està passant ara, desgraciadament. La veritat és que quan el vam crear no estava passant res de tot això, però ara sentim que és com que és tan vigent que és el que estem fent. Estem readaptant-lo, estem dessajos amb això, i l'estrenarem aviat al maig a la fira de Vilaseca, la FIM,
I, bueno, això és el que estem fent ara. Que bé, doncs no parar, esteu fent no parar. Exactament, eh? Doncs escolteu, va, i feu una cosa, entreu a vilasedamar.cat, a través del web, podeu anar, doncs, a fer la vostra compra d'entrades anticipades. Si en queda alguna, doncs, a la taquilla, també, en aquest cas, diumenge a les 6 de la tarda, quan arribin les divines, amb el seu American Pie, en aquesta inauguració de la temporada d'aquest 2026 a Vilasedamar, el que significa...
Doncs la primera temporada després del Renovati Ateneu, el Teatre Ateneu. Joves, també, perquè escoltarem música d'aquelles que no té generació, això va passant i passant. I ara estava escoltant la Irene, estava escoltant que parlàvem del dia que se mori la música, no? Ricky Chivalens, en Badejoli... I m'ha fet pensar que fa pocs dies també va ser el dia que va néixer la música, es diu, també, no sé si sorbíeu, el dia 8 de gener que va néixer, entre altres, va néixer l'Elvis, l'Elvis, que és una
protagonista, directe o indirecte, de l'American Pie, o, sense anar més lluny, també el gran David Bowie. Irene, ha estat un plaer parlar amb tu amb aquesta energia que ens porteu les divines, amb aquest American Pie, que estem segurs que complirem l'Ateneu i la Senès. Serà un plaer saludar-te i, escolta, que moltíssima merda i espero que porteu tantíssima sort en aquest remodelat teatre Ateneu, amb música com aquesta.
Irene, un autèntic plaer, que vagi tot molt bé i tornem a parlar, que vagi molt bé. Per cert, on teniu la sala? On teniu la sala de màquines, les divines?
Mira, entre Mataró i Viladrau. Imagina, si esteu aquí de... A Mataró és on assagem, sí, sí. És el nostre centre neuràlgic d'assaig, on tenim el magatzem i tot. Però, bueno, la seu la tenim... La seu administrativa és a Viladrau, però la seu d'activitats és a Viladrau. La sala de màquines, la sala de màquines, eh? Doncs, Irene, una abraçada ben forta. Que vagi molt bé fins diumenge, que vagi bé. Moltes gràcies. Adéu, adéu, adéu.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danx o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danja o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no deixis els teus drets a terra. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com hem fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genyel, ara mateix ho busco.
Les notícies de les 12.
T'ho venim explicant en els diferents butlletins i informatius d'aquesta casa. Dues ex-treballadores de Julio Iglesias denuncien el cantant espanyol per tràfic de persones i agressions sexuals. Segons una llarga investigació del digital eldiario.es i de la cadena nord-americana Univision Notícies,
El cantant les hauria agredit presumptament a les seves mencions del carib l'any 2021. Els fets ja van ser denunciats a la Fiscalia de l'Audiència Nacional Espanyola el passat 5 de gener. Les dues dones relaten un ambient de control i assetjament continu. Una d'elles era treballadora del servei domèstic i l'altra fisioterapeuta. Detallant tocaments, insults i humilacions.
per part del cantant en diferents moments del dia. Segons les dues dones, els fets van passar amb el coneixement de les encarregades de contractar personal i de gestionar les mencions d'iglèsies.
Els productors de carn de porc catalans calculen que han perdut uns 63 milions d'euros a conseqüència de la pesta porcina africana durant el mes de desembre, una xifra que preveuen que es multipliqui per 12 durant el 26. És el càlcul que fa el sindicat Unió de Pagesos que ha fet de balanç
de l'impacte que ha suposat per al sector porcí la detecció del brot de pesta, calculant que s'ha perdut un 15% del mercat exportador i que els productors han passat de guanyar uns 26 euros per porc a perdre en 36. El sindicat apunta que el brot de la pesta porcina africana provocarà també canvis en el mercat català, especialment en el cas dels petits productors.
El Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat planteja que el curs vinent, el curs 26-27, comenci el 8 de setembre, 8 de setembre de l'any 2026, a segon cicle d'infantil primària ESO i per primera vegada també a batxillerat i formació professional bàsica. Educació també planteja que l'inici del curs es fixi ja per als propers tres cursos amb l'objectiu, diuen, de donar el màxim de previsió i estabilitat a la comunitat educativa.
A l'EFP de grau mitjà i superior, els cursos d'especialització, itineraris formatius específics, programes de formació i inserció i cursos de formació preparatoris, el curs començaria el 14 de setembre.
La proposta d'educació també preveu acabar el curs 26-27 el 18 de juny de l'any 2027. L'aturada per Nadal seria del 24 de desembre al 10 de gener i la de Setmana Santa del 20 al 29 de març. El departament també fixa quatre dies de lliure disposició per als centres, a banda dels festius marcats en el calendari i dos dies de festa local.
El sindicat majoritari l'Austec ja ha criticat la proposta de la Generalitat d'avançar quatre dies l'inici de curs. A batxillerat i FP de grau bàsic creuen que la nova data proposada respon a una convivència política i que no atén pas a raons ni pedagògiques ni organitzatives. Aseguren que el calendari, diuen des de l'Austec, no dona prou marge als equips docents per preparar el curs i empitjorar, per tant, la qualitat educativa.
Breu a punt d'esports, el Barça ha fet oficial la incorporació del portugués João Cancelo, que arribarà, com s'ha dit, fins a final de temporada. El portugués lluirà el dorsal 2, que va deixar lliure Pau Coverci és el primer reforç d'hivern per a la plantilla de Hansi Flick. Encarem ja la darrera hora del Parlant de Tot d'avui.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio. Necessites ajuda? Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera.
I si els puxes el meu bull... Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant.
Benvingut. Avui porto una recepta diferent. No la trobaràs a cap llibre de cuina. Per atenció, agafa punts i comencem. Ingredients. Un aparell elèctric o electrònic obsolet, un punt de recollida rae i, últim, una mica de ganes de posar-hi de la teva part.
Tres.
Entrega'l. Si acabes de comprar-ne un de nou, recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta. O bé, busca el punt de recollida més proper. 4. Felicitat. Hi has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix. Si t'has perdut en algun pas, entra a la pàgina web residuonvas.cat barra rae per saber-ne més.
Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen. Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l.
El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012. Tanca els ulls i escolta el mar!
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió, divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Som-hi, doncs. Enfilem l'última hora de la nostra edició. Ara mateix, 12 i 7, gairebé 8 minuts del migdia d'aquest assolellat dia de dimecres 14 de gener. Maïtat de més, però atenció que la setmana que ve ve llevantada, temporal, aquestes anys... Fa com mandra, això, ja. Però, en fi, ha de ploure perquè després a l'estiu puguem passar uns dies sense patir per la sequera.
Arriba el moment de les broquiletes de la ràdio, com els diem nosaltres supercarinyosament, eh? S'ha acabat el broquil, un espai que vam estrenar. Hem estrenat, de fet, aquesta temporada que ens porta fins a l'estudi a la Marta Badia i a la Marta Natge. Amb elles parlem de temes que poden ser incòmodes, temes que a vegades no poses damunt la taula d'una conversa. Nosaltres volem posar el dit a l'anàfra.
I és per això que cada setmana diem això de s'ha acabat el bròquil. I, a més a més, avui amb una convidada. Atenció. Abans... No sé quan ho deies, i ahir no sé quan ho he dit. Ja no sé quan dic les coses. Abans dèiem la cuesta d'enero. Ara dèiem la cuesta d'enero, febrero, marzo, abril... I tornem d'enero, febrero, marzo...
Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia. Escolta, vas molt d'Àndia avui, eh? Que els oients ho sàpiguen. Què vol dir això? Que vas molt elegant, molt guapo, molt... Aquestes paraules que ara jo no sé què vol dir això, si és bo o no, eh? Sempre bo, sempre bo, Jaume. Gràcies. Què tal, Marc Natge, bon dia. Bon dia, com estem? Doncs molt bé, i tu? Dieu-li a la llesbina que es pugi el volum, que es pugi el volum.
Ah, és que s'ha posat els altres. Ara! Ara arreglat, home!
Mar, tot bé? Les festes i tal, amb la Marta Badia ens vam veure ahir. Sí, jo estupenda. Amb ganes que passéssim. M'agraden, eh, a mi, les festes. A mi m'agraden. Però... A mi és allò que dic sempre. No tanta dosi. A mi em fotia mandra al principi, cada any em dic el mateix. Després els trobo falta. Ara jo estaria... No ho sé, estaria de festes jo, ara. I bueno, escolta, qui ens acompanya avui?
Doncs, a veure, avui, per explicar-ho bé, al SACA Battle Rocky volem parlar d'un tema que travessa totes les cases, totes les edats i totes les realitats, però que sovint evitem, ho simplifiquem massa. Els diners. Organitzar les finances no és només fer números. Té a veure amb com convivim, com vivim, amb les decisions que prenem, amb la por, amb la tranquil·litat, amb la culpa, Jaume, la culpa. I també amb la llibertat.
Sí, per això avui ens acompanya un expert en finances domèstiques per ajudar-nos a posar una miqueta d'ordre, però sobretot per entendre què ens passa per dins quan parlem de diners. Ella és la Yasmina Serrat, és assessora financera i professional de la banca. Té més de 18 anys d'experiència com a financera multinacional, pimes i empreses del tercer sector. Doncs amb la Yasmina parlem de seguida el que deia jo a la cuesta de enero, febrero, marzo, abril i fins a arribar al gener de l'any que veu.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. I, Esmira, bon dia, bona hora. Molt bon dia i moltes gràcies per convidar-me. Gràcies a tu per venir. Com estàs? Molt bé. Aquí, recentment, estrenant l'any. A mi, la Marta, i va venir a la ràdio amb una altra secció, amb la de la Isabel Caparrús, i em va dir, demà parlem de diners. Ens donarà...
ens donarà aquestes trucs per veure si podem mantenir dos euros com a mínim final de mes. Mira, és que l'últim programa que vam fer segurament no ho recordes, però... Sí que ho recordo, sí. Que vam acabar... Bueno, ho has dit tu. Jo no soc capaç d'estalviar. No. I vam dir, doncs, portem algú. No soc capaç d'estalviar. No soc capaç.
L'objectiu hi és, eh? Mira, fa un parell de mesos he deixat de fumar. Eh, que és una pasta, eh? I vaig dir, tots els diners que jo em gastava amb el paquet de demà, que els guardaré en una bossa i les vacances tindré 2.000 euros. Punxava un pal. No tinc res encara. No ho sé fer, no.
Clar, i avui potser ens donarà temps que ens pugui dir alguna cosa d'aquestes, la Jasmina. Aquest no poder o no saber, potser té un caire psicològic al darrere, a vegades. Jasmina, que abans no s'arriba a final de mes, ara no s'arriba mig mesia.
Sí, és cert que cada vegada la vida és més complicada, és més difícil i jo crec que també forma part d'aquí de l'estat espanyol que ningú ens ha ensenyat mai a saber com gestionar les nostres finances. De fet, tu parles amb qualsevol altra persona a nivell domèstic de qualsevol altre país i et poden dir molts tips i en canvi nosaltres normalment un 85% de la població precisament diu que no sap estalviar
o no sap com gestionar-ho, no? I que, com tu, bé, has dit, doncs m'ho gasto en altres... Bé, per mi, altres elements que et donen com un benestar, una gratificació immediata. Els diners, moltes vegades, és veritat que l'estalvi o la inversió no tens aquesta gratificació perquè moltes vegades has de donar-li un temps, no?, ja sigui a curt, mitjà termini.
En canvi, el fet de fumar, el fet de comprar-te una tauleta de xocolata, d'anar a compres, és una gratificació immediata. Llavors, és un tema també psicològic, sí. Evidentment, jo crec que és un tema de psicologia pròpiament i també quelcom familiar, que hem anat arrossegant de generacions passades. I aquí hauríem de fer, jo hi crec...
A veure, us quedem d'anar molt lluny aquí, eh? A més, no és acció breta, fèieu veig abans. T'ho domina aquí també la sistèmica, eh, Marta? Ah, sí, sí. I la motxilla, que ja ho deien allò, les constel·lacions famílies. Això, això, això. Doncs sí, sí. A veure, la relació que tens amb els diners està molt vinculada a aquesta part. És a dir, si tu has tingut una família, i tu em corregiràs, eh? Si has tingut una família que ha viscut els diners des de la por, tu també la vius des de la por, d'entrada. I l'efecte reeducacional no és senzill, eh? No.
De fet, Jaume, et convido a que baixis a una constel·lació familiar, eh? Ja t'ho preguntaré el proper dia. Però, de fet, dieu que és el 85% de la gent. Tampoc soc tan estrany. No. Hòstia, em fotaria estar entre el 15, però entre el 85, penso ser com tothom. Jaume, i no t'agradaria estar entre el percentatge de gent que realment... A mi no em preocupen els diners, eh?
A tothom, a tots ens preocupa perquè... No, no, no en tinc. Que si arriba a final de mes, hòstia, ja, menys mal que dimendres cobrem o quan cobrem. Però preocupar-me, preocupar-me, no em preocupa. Em preocupen altres coses a mi. I seriosament, no és un tòpic ni res. No. Els diners penses, bueno, doncs mira, si no, ja anirem al banc i si no, ja demanarem alguna cosa i si no, tirarem endavant com tota la vida s'ha fet.
Perquè ara també crec que ets jove, estàs en vida activa, estàs treballant, però en el moment que arribi el moment que no cobris aquest salari, que et disminueixi, i vols mantenir el teu mateix nivell de vida, sí que potser li donaràs la importància i diràs, ostres, potser no ho vaig fer, tot allò, no vaig optimitzar el meu diner com ho hauria de fer. Va, què hem de fer?
Perquè vaig calcular això que es pot fer. Sabeu que es pot calcular quan et jubiles i el que cobres? Doncs es veu que cobraré més quan em jubili que ara. Jo estic per jubilar-me demà ja, directament. I què faria sense vindre el problema? No, ja vindria. Col·laboraria, com ella. Hola, què tal? Vinga, col·labona.
Va, donem tips, donem coses. A veure, jo soc, bueno, una mica els tips per mi més importants és que actuïs com una empresa. O sigui, al final les finances personals són com la teva pròpia empresa. Llavors, jo sempre recomano que facis un balanç a nivell personal, un balanç d'exploració, que és el que diríem en qualsevol empresa.
Llavors, analitzar totes les teves despeses, quins són els teus ingressos, perquè moltes vegades li donem molta importància a les despeses, sí, però també són importants els teus ingressos, i saber una mica quina qualitat de vida vols, quin nivell de vida vols portar, i per tant, ajustar-ho.
Avui dia és molt fàcil en tot el tema d'intel·ligència artificial. Ara mateix estic estudiant també tot el tema d'intel·ligència artificial aplicat a finances. Per tant, tenim moltes aplicacions que podem fer servir per poder dur a terme aquest control i aquest balanç d'explotació a nivell personal. Així que abans era...
feia molta mandra perquè havies d'agafar i havies de... Vinga, vaig a fer un Excel, vaig a fer el còmput de tipologia de despesa, que és el que he gastat mensualment. Ara hi ha aplicacions com, per exemple, Muberang, que Muberang és M-O-O-O, que és molt fàcil de descarregar i llavors integra els diferents comptes corrents que puguis tenir, perquè avui dia és veritat que normalment la gent no té un compte bancari, a mi jo pots tenir dos, tres...
et vincula als diferents comptes bancaris, targetes, tots els moviments de les targetes de dèbit a crèdit, i et fa aquest, el que faríem amb un Excel, el que fa és reportar quina tipologia de despesa tenim, si estem gastant molt, molt més del que haurien de gastar per tipologia segons quin tipus de despesa, inclús pots intentar fer un... quins són els teus objectius, introduir-los, i et fa aquest control a nivell més pressupostari. Caraito.
algun tip que per mi crec que ens podria ajudar. Si no ets dels convencionals, que et fa molta mandra fer un Excel, doncs hi ha aquest tipus d'aplicacions que ens ho poden posar. Mira que a mi escriure no em fa mandra, però fotre un Excel. A part que no en sé.
doncs Jaume, baixa't l'aplicació Moverang i veuràs que és molt fàcil igualment, amb tot el tema de l'intel·ligència artificial cada vegada més bancs estan implementant aquest tipus d'eines perquè sigui molt més fàcil aquest control
Una pregunta molt ràpida, que contesti com vulgui. El fet dels microcrèdits aquests que tu mateix, això ho pagaré a partir del mes que ve? Ui, això m'ha arribat... Ui, ara això el que faré serà... Doncs mira, pagar-ho en diverses vegades, en 10 mesos. Això ho pots fer tu mateix. T'arriba ara un pagament de la llum. Aquests microcrèdits són els que generen que després tu no puguis estalviar? És com una enganya... Perdó, que ho digui així, eh? Una enganya bobo, és això?
Bé, és el que comentava abans, que és la gratificació immediata. Vull comprar uns mobles o vull un microcrèdit perquè vull fer una formació, també podria ser, i el que jo faria primer abans d'això és de demanar, que és la part més fàcil, doncs vaig demanar, perquè normalment a les entitats bancàries de seguida ja et surt... Tens preconcedit un crèdit per import de... A mi cada dia em preconcedeixen 10.000 euros. Cada dia, tothom, Cofidis, t'envien uns missatges... T'han concedit 10.000 euros, molt bé. D'on d'estan...
Clar, aquí és quan, si tu tinguessis un bon control de les teves finances, no necessitaries aquest microcrèdit. Tindries un fons d'emergència o hauries treballat uns subjectius molt concrets per aconseguir aquest viatge, que tu em deies dels 2.000 euros anuals, o bé un microcrèdit per fer una formació, ja els tindries. No hauries d'incórrer en un préstec amb interessos, que per tant pots anar fent la pilota molt grossa, perquè imagina't que vas demanant microcrèdits al final
Tu tens uns ingressos i t'estàs limitant molt mensualment perquè al final has d'anar pagant aquesta quota amb interessos. No et sembla també... És una qüestió crítica ara, que poso sobre la taula i la discutim. Una qüestió de responsabilitat financera quan aquestes entitats deixen en aquesta pluja d'ofertes...
davant d'un no criteri per part nostra, amb el qual vosaltres us trobeu en una doble lluita. Educar-nos a nosaltres i parar els cops que venen de fora, que sense criteri no s'utilitzen com una facilitat, sinó com un parany. Sí, estic d'acord, Quim. Estic d'acord, Marta. Sí que és veritat que aquí jo crec que nosaltres, com a usòlis, tenim aquesta responsabilitat
I crec que sí que hi ha entitats bancàries que són més comercials i, per tant, hi ha molts missatges que diàriament els podem arribar a llegir de preconcedit un crèdit de X import. És que avui la gent diu gestors i són comercials. Sí, sí. Hola, sóc el teu gestor. Sí, ets el meu comercial que em vens seguros, alarmes o em vens un crèdit.
Per tant, però sí que és veritat que tens la potestat de poder anar-hi a altre tipus d'entitats que no siguin de banca convencional. També és veritat que haig de dir que hi ha personal que treballa per entitats de banca que és més comercial, tradicional, per dir-ho d'una manera, que ho fan molt bé i...
I el que intenten és ajudar la persona i t'asseuen i a veure què és el que vols treballar, quins són els teus objectius. Sí que és veritat que jo crec que dins de la societat avui dia podem trobar aquell assessor financer, aquell gestor que et pugui ajudar i que et pugui una mica dirigir en funció també de...
Bueno, sí, però la marca tradicional és difícil, eh? Estan molt pressionats. Clar, nosaltres associem els diners amb una necessitat i ells ho veuen com un producte. Llavors, tenen que vendre aquest producte i els apreten moltíssim. Llavors, jo no sé fins a quin punt, sobretot a la tradicional, eh?
L'altra cosa és que se't vengui amb un assessorament i tal, però això no creus que és així? Sí, et dono la raó. L'únic que sí que és cert, és veritat, té raó la Marc, el que passa és que sí que crec que amb el tema de la intel·ligència artificial cada vegada més...
s'aniran suprimint les entitats bancàries, tot el que són oficines i gestors, es substituiran per màquines, és així. Llavors, cada vegada hi ha més èmfasis pels neobancs i podem trobar també bancs que sí que són d'assessorament. Per exemple, jo treballo per un banc que sí que és d'assessorament. Llavors, jo a la meva feina sí que intento sempre acompanyar el client i donar-li aquesta, el que parlàvem amb la Marta, que és
Aquesta filosofia de l'estalvi, de la inversió, treballar molt a nivell de valors, a nivell d'energia, a nivell d'una miqueta de fer aquest estudi de... Això et volíem preguntar. Teníem curiositat en saber, tu quan tens un client, el primer dia, jo soc clienta teva, mira, Jasmina, vull plantejar la meva història i no tinc molt clar l'objectiu, però tinc que millorar la meva manera de gestionar les finances. Quina seria la primera pregunta que em faries tu?
Sense fer res de mi, eh? Al final, per mi l'important és saber per què has vingut a mi, per què tens aquesta necessitat de voler treballar, de què he nascut, per mi és important per una mica... em dóna moltes pistes, eines, i d'altra banda, què vols treballar tu, què vull treballar jo, què és el que et preocupa i t'agradaria treballar. Llavors, a partir d'aquí, busquem el vehicle que millor s'adapti a tu en funció de la teva energia, una mica dels teus valors...
I hi ha un ampli, jo crec que hi ha molts productes dins del mercat i segurament hi haurà algun que t'agradi, que s'adapte a tu i que tu mateixa també li trobis aquest sentit i t'engresquis i t'animis a poder arribar a il·lusionar-te. Això vol dir invertir.
No, no estic parlant només d'invertir, estic parlant d'il·lusió, que ella, al final, jo li estic traspassant aquesta il·lusió perquè ella pugui construir aquests somnis, aquests objectius i pugui arribar. I per mi no és tan important el vehicle, sinó que pugui arribar a consolidar aquests objectius seus personals. I això és el que més em preocupa, no? I aquest és l'acompanyament que jo intento fer.
I el principal problema que et trobes, el topicazo, el que quasi sempre veus quan parles amb la gent... És la gent, sou vosaltres mateixos, som nosaltres els que sempre ens posem els topells, com per exemple, ella expressa, jo no soc capaç o prioritzo el fet d'altres...
aficions o altres necessitats que pugui tenir de manera més immediata, i allò que és una gratificació que li pot arribar en sis mesos o un any o dos anys, no, no està... Però tampoc sóc d'anar de compra, és veritat, eh? No em dius, has substituït els diners del tabac? No. No. Què gasta si ens passem el dia treballant i d'aquí allà?
I què vol? Tampoc soc d'anar de compres allò, em vaig a comprar roba. És a dir, que són els gastos corrents, els gastos diaris. Si pagues un cotxe, si pagues la comunitat, si pagues el dinar, el dinar al menjar, en general cada setmana omples el carro...
I arribes a final de mes i dius, on t'ha anat tot això? Clar, és veritat que la vida s'ha pujat moltíssim. Menys el sou. Exacte. Llavors, el que sí que hauríem d'analitzar, quines són les teves despeses i quina és la teva capacitat d'estalvi a nivell mansol i què podem fer per intentar que sí que puguis aconseguir aquest estalvi i que no deixis de poder fer allò que a tu també em motiva, anar a fer una copa amb els teus amics o el que sigui, no?
De fet, quan entres a donar una volta per a les xarxes i tot això, hi ha gent que comenta, hòstia, no cobro malament, però no arribo a final de mes. I dius, hòstia, això deu ser un mal de tots, o estem fent tots malament, o això està mal muntat, perquè... Tenim que parlar amb la Llesmina, llavors. Sí, eh? Farem una consulta aquí, farem un despatx aquí, que vagi... I ràpid us ho dirà. Els dinerets se'n van per aquí.
També està que tu vulguis veure-ho, eh? No, no, està clar, està clar. Sí, a vegades jo soc molt directa, eh? Si vols que t'ajudi, ja et puc ajudar, però al final també ha de néixer de tu, perquè jo miracles no puc fer. Tal qual ho estava pensant, això és com quan fas teràpia, dius, si el 50% que és tenir tu la voluntat de fer-ho no hi és, per molt bon professional que sigui l'altre, no ho faràs. I per mi hi ha una cosa que és d'arrel, que és jo de venir a tu amb la idea de dir, convertir
L'estalvi. I que deixi de ser una molèstia i que passi a ser... Una motivació. Exacte. I que a més a més sigui. El primer que poso, potser no és la nomenclatura correcta, però a mi personalment Marta Badia em serveix. Quan jo penso, jo em faig una despesa mensual i sé exactament el que és variable, el que és fixa, jo tinc un fix que es diu estalvi.
I no és el final del mes que dic, d'acord, com que no he pogut, com que he fet aquest gasto i ja no em queda per estalvi. No, no, és que l'estalvi estava primer. Perquè és un objectiu teu personal que és igual o més important que anar al gimnas, que comprar-te l'últim model d'iPhone o de mòbil, i per tu és igual o més important. Llavors això fa que el prioritzis.
I tu estaries d'acord en que no és tan important el quanto és, quanto de quantitat, sinó el fet de reducar-te en dir una miqueta simbòlica, però sempre. Jo sempre començo quan és una persona que em diu, ostres, em fa por, o no sé com fer-ho i no ho he fet mai, i, bueno, doncs, tranquil, començarem a poc a poc amb una quantitat, també depèn, perquè si és una persona que realment té capacitat d'estalvi, doncs hem d'intentar optimitzar, perquè és veritat que el temps és un aliat que ens pot anar en contra, o tot el contrari. De fet, avui dia,
abans no em passava, però cada vegada més joves que comencen ja en el món laboral, el que em diuen és, Jasmina, jo em vull jubilar en 40-45 anys. Sí, jo també. Digue'ls-hi que, molt bé, que endavant, que passin a la cua.
No, però ho poden aconseguir, sí, sempre i quan tinguin com a objectiu el fet de viure a casa normalment dels pares, doncs és molt més fàcil. Sí, bueno, clar. Que no quan ja tens fills, que... Clar. Si amb 50 vius a casa els pares et pots jubilar, escolta, amb 32, si vols. Si, escolta...
És més fàcil. Llavors, per mi l'educació ha de començar com més joves millor. Perquè quan tenim millor 40-50, és molt més difícil que no pas amb 24 anys. Perquè només amb una aportació millor de 100 euros o 150 pots arribar a aconseguir moltíssim al llarg dels anys amb l'interès compost. I per tant ho tindrem molt més fàcil.
Definitivament soc de lletres, que ho sapigueu, eh? Escolteu, va, tenim encara cinc minutets. Què tenim? A mi m'interessa molt el tema de la culpa. Et posaré l'exemple, no en aquest cas, amb gestionar les meves finances, però que al final hi redunda, no? Que és quan a mi em deuen alguna cosa i em fa cosa de dir, em deus això? M'ho pagues? Primer que ja no hauria de passar, però passa.
I em fa cosa de reclamar els pagaments, no? I crec que això és bastant generalitzat. Ens fa cosa reclamar un dret. Per tant, hi tenim pols diners, disculpa, eh? I a partir d'aquí, si és pols diners, imagina't si es tracta d'estalviar. També ha de passar d'alguna manera. Al final crec que és un tema energètic, en com t'estàs posicionant tu. Exacte. Perquè al final no va amb tu, sinó va amb ells. Llavors, al final és com et posiciones tu respecte a la decisió d'ells de no haver-te pagat en el moment que corresponia.
Doncs és que està comprovat que el talante en aquest país és bastant aquest. Veure-ho des de la culpa, una miqueta des del suportiment. Disculpa, quan puguis, si et va bé. Em pagues el que em deus. Amb tranquil·litat, eh? Perquè no em corre pressa. Perquè jo no menjo. M'agradaria que em paguessis el que em deus, no? Totalment d'acord, sí. És curiós, això és veritat. És un fet en aquest país bastant...
És així. I, en canvi, t'envas a altres països, i jo no parlo a nivell europeu mateix, això no passa. És totalment diferent. És una responsabilitat teva de fer el pagament quan toca. Hi ha una altra... No sé el temps que tenim, però hi ha una pregunta que jo tenia allà... No sé, Mart, on tens alguna...? No, no, no, fes, fes, estic aquí escoltant. Molt important la gent jove, no? Que al final són els nostres... És el passe de la torxa.
La gent jove, en una incertesa cada cop més gran, vivint una espècie d'àrea líquida, com deia Bauman, no sabem, tot és incert, bastant holocaustic, per tant, visc el moment, a mi no em parlis d'estalvi, jo tinc aquests diners, em renta, sí, agafo, me'n vaig a viatge, ja trobaré una altra feina...
Aquest talent com el podem modificar, canviar? És molt bona pregunta, perquè és veritat que és l'energia que s'està movent actualment. I no només la gent jove, també gent de totes les edats, que estan prioritzant molt el moment present de dir, mira, jo potser demà ja no estic aquí i me'n vaig de viatge. De fet, mireu les seciences de viatges, mireu abans,
quan tu anaves a segons quins països, que eren més exòtics, no et trobaves espanyols, diguéssim. Ara, moltes vegades, és, mare meva, si està ple d'aquí de gent com nosaltres, que estan fent aquest viatge. Els restaurants estan pleníssims. Pots anar-hi de dilluns a diumenge, que sempre estan ple. I tant. Llavors, doncs...
Jo crec que ha canviat molt i anem cada vegada més amb aquest paradigme de l'oci, del gaudir, no? I jo crec que tot el tema de la intel·ligència artificial també ens està ajudant que això succeeixi, no? Perquè cada vegada tindrem més temps d'oci, que és el que es busca, i per tant, clar, si deies més temps d'oci també gastarem més, perquè al final és així. Llavors, sí que és veritat que el lloguer d'avui dia tenim els dos perfils, un perfil que és
estalvio una gran part i l'altra ho inverteixo en el meu oci, esport, el que sigui, i l'altra gran part, que és no faig res i visc el moment present i ja viuré dels meus pares, del patrimoni que puguin arribar a tenir.
Doncs en aquest programa fem un espai, una secció, els dilluns a les 11, que protagonitzen dos joves de 20 anys. Són en Martí Brutau i l'Adam Baos. Martí Brutau i l'Adam Baos fan una secció i un espai que es diu Per dos duros. I parlen d'inversió, i es dediquen a portar, entre altres, també gent jove, que ha viscut pel món en 21 anys. Vaig anar un any a Austràlia, vaig anar un any a Tailàndia...
Per altra banda, també hi ha un programa aquí a la ràdio que porten també dos jovenets, una mica més grans, però joves també. Quin despropòsit, que també es dediquen a portar gent aquí. I tu on t'has estat, no? Jo ara visc allà, busco una feina aquí i, escolta, s'ho munten molt bé. Sí. S'ho munten molt bé. Digues. Perdó, nosaltres també som joves, eh? Home, tenim joventut acumulada. I tant.
Ja es mira, Serrat. Moltíssimes gràcies. Hauràs de tornar, perquè ens hem quedat a la meitat, més o menys. Sí, Marc. Sí, escolta, i podria dir on la poden trobar? Home, clar. No, no, hauria de dir on la poden trobar, va. Doncs, Arens de Mar, en coneix tothom. De fet, moltes vegades triuen poder arribar a casa, perquè vaig...
m'ha anat aturant. I a través de les xarxes socials, de fet, la Mar em porta les xarxes i estic contentíssima, Jasmina Myrega Serrat López em podeu trobar. Toma, a l'Instagram, eh? Sí. I a LinkedIn també, si em busqueu a LinkedIn, a Facebook... Ara com sortiu pel carrer? Escolta, Jasmina, mira, que tinc aquí 10 euros, que no sé què... Què faig amb aquests 10 euros? Sí, sí. Digues, Marta. Ens falta la pregunta incòmoda. Ens falta la pregunta incòmoda, i tant.
És més fàcil dir que no tenim diners que assumir com els gastem?
Escolta, està molt bé, està molt bé la pregunta incòmoda. Marta Badiar, Marnatxer i Jasmina Serrat, moltíssimes gràcies. Ja tornaràs un altre dia per parlar. Encantadíssima, que ha estat molt a gust. Aquí s'ha acabat el bròquil, s'ha acabat el bròquil i el temps ja. Fins la propera setmana. Vinga, va, escolteu, que vagi tot molt bé. Gràcies a tu. I parlem. Que vagi bé. Una pausa i a l'agrícola que marxem, va. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Seguim a la xarxa.
Som-hi!
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Reus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei...
T'ho estropi amb i ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents. Quan escolts peix local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca. És que no sabia ni que tenia tot això.
Estic amb el Salvi, que és un noiet que m'acaba de confessar que no ha fet mai cap neteja d'armari. Avui és el seu dia de sort perquè m'ha trobat a mi. Anem a veure quin sequerit d'amagar al seu armari. Bé, Salvi, la dinàmica és molt senzilla, t'ho explico. Hauràs de fer quatre piles de roba. Una pila amb roba que utilitzes habitualment, una altra amb roba que igual no la utilitzes, doncs, això, tan habitualment, o que la utilitzes, doncs, esporàdicament, una altra pila amb roba que no utilitzes i una altra pila de roba que estigui en mal estat.
Sí, quan vulguis. Vinga, let's go. Això no ho faig servir. Això tampoc ho faig servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Uah! Tens embarassades les perres! Jo, texans, els odio. I per què en tens 50? Aquí tinc aquest armari. Hi ha bastanta roba. Vinga, s'hi va full. M'hora de Déu, senyor. I per què tens les sabates que et fan bé? Les gorres. Al contrari de la boina, no m'agraden les gorres perquè no... És que no me queden bé, mira.
Sabies que cada persona compra 25 quilos cada any de roba? Realment el que em poso és això.
Et proposo una cosa, tio. Avises el teu germà que vingui, que et trigui el que més li agraï i l'altre li dones una segona vida. I no et compris més taxants, sisplau, per favor. Això no. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres ho és cada dia. Vilassar de Mar.
No sé cómo decirte que hoy me he dado cuenta del tiempo que perdí contigo dando vueltas a un sueño donde me juraba ser princesa y ha resultado ser tan solo una promesa. No sé cómo decirte que hoy me he dado cuenta
Jurado a fondo mi paciencia Hoy sé que nunca has entregado nada a cambio He sido yo solo un juguete entre tus manos Ya me cansé de vivir improvisando para ti Ya me cansé de seguirte y yo me quedo aquí
Siguiendo deprisa, ya no doy más. No me esperes, yo me quedo aquí. No sé cómo decirte que hoy me he dado cuenta.
Doncs ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació de l'actualitat, però també un estonet es parla entreteniment. I per enfilar els últims minuts de l'edició, Viviendo de Prisa, Alejandro Sanz, un dels seus temes que va treure a principis dels 90 com es va donar a conèixer i que ha tornat a remesclar i a remasteritzar Alejandro Sanz, Viviendo de Prisa. Nosaltres seguim endavant.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. I cada dimecres a aquesta hora ens anima a l'agrícola Vilassà, una entitat centenària, això es diu molt i molt aviat. Avui ha vingut el gerent de l'agrícola, en Pere Lloret, a parlar dels tres toms. Amb ella ha estat molt a gust. I avui, doncs, mira, gairebé comencem i acabem el programa amb l'agrícola Vilassà, perquè cada setmana marxem allà, perquè la Lara Txarau...
Ens entra directament a la botiga, ens parla els productes de temporada, de promoció, de qualitat, el bon producte que tenen, com sempre, a l'agrícola Vilassar. Parlem amb la Lara Txarau ara mateix. Lara Txarau, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs?
Bueno, doncs molt bé. Vinga, ja ho tenim això. Com esteu vosaltres? Fantàstic, molt bé, molt bé, molt bé. Ja estem gairebé mig mes de gener, ja ho tenim fet això, quasi. Exacte. Com passa el temps, eh? Com passa el temps, sí senyora. Escolta, molt bé, hem estat a vos amb en Pere Lloret parlant dels Tres Toms, de com organitzeu des d'aquí a l'agrícola, i tu surts l'àrem als Tres Toms o no?
No, jo no hi sortiré. Jo estaré aquí a la botiga, venent panellets. Venent panellets de Sant Antoni, eh? Els panets de Sant Antoni. No, jo s'esperaré aquí per si heu de comprar alguna cosa. Clar, algú s'ha de quedar a la botiga, no? Clar, exacte, exacte. Doncs vinga, va, Lara, parlem avui de quins articles ens parles avui, de quins productes.
Doncs mireu, avui us volia començar a parlar de la carxofa, perquè estem en plena temporada i, com no, a la nostra agrobotiga no en poden faltar. Ja sabreu que són considerades un superaliment, degut al seu contingut en nutrients i compostos actius que afavoreixen la salut en general. Tret d'això, jo he estat aquí averiguant i he trobat algunes coses curioses que els poden fer gràcia, que ara els comentaré.
Primer de tot heu de saber que la carxosa en si és la flor. La part que ens mengem és el cap d'una flor que si no es cull es torna lila i molt vistosa. Això per començar. El seu origen és mediterrani i ja es veu que ja les menjaven els grecs i els romans a l'edat mitjana i a l'edat mitjana eren molt apreciades. O sigui que també són superantigues.
Ah, mira, això no ho sabia, de l'adbitxana, hòstia, ha plogut, eh? Sí, sí, exactament. També són depuratives, i això vol dir que ajuden el fetge i la gestió gràcies a la cinarina. No em preguntis què és, perquè no ho sé. Però bo deu ser. Però bo deu ser, perquè això sona bé. Això sona bé.
Què més, així, una cosa... Bueno, es veu que es consideren, segons la història, afrodisíacas. Ei, a veure, a veure, parem aquí. Us sabia d'això? No, no ho sabia, no ho sabia. Això ens agrada, això sempre ens agrada. Sí, a veure, què passa? Doncs m'han dit que a la cor francesa del segle XVI tenien fama de perilloses. Les carxofes, les carxofes, eh? No ho sé.
Jo menjo bastantes i tot normal. I què? Ah, normal, eh? Normal. No, i tot normal, i tot normal. No sé, no li noto. Bueno, escolta, depèn de que entenguis per normalitat. Ah, tant de resultat. Vale, ara aquí ja m'has tornat a enganxar, eh?
Això no ho sabia. No ho havia sentit mai. Ja que parles de francès, doncs mira, parlem de la cançó. Exacte. Francesa per antonomàcia. Molta carxofés. Tu sabies que la carxofa era fruguesia? Que ja veig avui la Lara venint quilos i quilos de carxó. Doncs sí, sí, ara se m'omplirà la botiga.
No, no, no ho sabia, m'ha fet molta gràcia trobar aquesta curiositat. Jo tampoc ho sabia. La compartirem. Doncs sí, senyora, ens agrada molt, va. Què més hem de saber de la carçofa? Una altra cosa que potser sí sabeu. Sí. Em sento bé, Jaume? Et sento perfectament, perfectament. No pateixis. Jo no gaire, vale. Doncs és molt baixant en calories.
i és molt ric en fibra i ferro i els antioxidants, que ja sabeu que ens van superbé. Que bé, que bé. Llavors, bueno, heu de saber que a Catalunya el Prat del Llobregat és especialment famós per les seves carxofes, que evidentment aquí en trobareu. A tu t'agraden? A mi Lara m'agrada molt, però a mi això del Prat... No, eh, amb tot el carinyo a la gent del Prat, que sé que les carxofes del Prat tenen d'anomenar-se d'origen i tal, però em costa... A veure...
A veure, amb tot el carinyo, però clar, rodesets de carreteres i autopistes, l'aeroport per allà sobre, i em diuen que les carxofes són... Ja, que com pot ser, no? Em costa, eh? A veure, em consta, però també em costa de creure, també una mica.
Bueno, bueno, pues es así. No, no, quan s'ha vingut vendre, quan s'ha vingut vendre, no sé. És que igual, igual, el secret de les carxofes del Prat és tenir un aeroport, les autopistes, les carreteres... Imagina. Igual és aquesta, eh? Bueno, hi ha molts camps, eh? El Llobregat realment és una zona molt... Sí, sí, sí, està clar, està clar. Que hi ha molta terra i que es cultiva molt. Molt bé. Així que sobte el fet aquest que tu dius...
Però, bueno, a veure, és que no deixen de viure a prop d'una ciutat. Sí, sí, i tant. Escolta, i a més a més es poden cuinar de moltíssimes maneres. Ui, i tant. Ja ho sabeu. Són superversàtils. Es poden fer a la planxa, rebussades, al forn, amb arròs, una truita. Jo em vaig fer una truiteta de carxofa. Que bo, una truita de carxofa. Boníssima. Saps com estan molt bones? I de veritat, si no ho has provat, et recomano provar-los. A veure. Al microones.
Ah, sí que ho he fet. Dic, no sé si comentar-ho o no comentar-ho. Sí, sí, m'haurà. I són ràpides, eh? I ràpides, eh? Sí, sí, sí. I, a més a més, doncs... Oh, una mica de pernilet pel de Montfragí, desarrebussades. Ah, és que, clar... Sí, bueno, clar, això ja és allò que sempre diem, que l'anem posant, no? Sí, home, clar... A tot l'hostal l'anem... A veure... Ho anem arrebussant, ho anem farcint... Ja, però, Lara, és que has de compensar la salut amb altres temes, també.
Sí, perquè si no estem perduts. Què més hem de saber? Bueno, com a... Res, només us volia comentar una coseta que potser ja molt sabreu, que per evitar que s'oxidin quan les estem netejant, que les pot submergir amb aigua amb llimona o tiges de julivert, que també actua com antioxidant. Perquè si us fixeu, a la que comenceu a tallar i tot, allò ja es va posant negre. Però, bueno, és bo, eh? Vull dir, no...
Que bé, doncs una mica de llimona o unes tiges de julivert per evitar que s'excidi, eh? Mentre es nedegem la colchofa. Molt bé. I amb les mans igual, eh? Perquè també es queden negres. Sí, sí, les mans és el que té, eh? La llimoneta va bé. Molt bé. O uns guants.
Bueno, doncs, deixem la verdureta, ens deixem la verdura, i ara us parlaré de les botifarres, de botifarres de porc de la Rocassa, que, bueno, com que ja sabeu que també estem en èpoques de calçotades, doncs, també és un molt bon acompanyant. Doncs res, en aquest cas tenim el ramader, que és l'Eduard Solà, que té la finca muntanyola, i té una granja de porcs. Va, llavors...
Des d'aquí, ell produeix molts productes de porc i cada setmana ens serveix els dijous aquí a la botiga. Però, bueno, avui concretament us volíem parlar de les botifarres, per això pel que us comentava, perquè és calçotades i les botifarres no hi poden saltar. Aquestes botifarres són boníssimes i venen en format de petit arròs, que sí, enrotllades,
que és un producte que té moltíssima qualitat i a sobre, a més a més, tenen el segell de proximitat i si la proves no en voldràs cap altre. Aquesta és la meva coletilla. Molt bé. Doncs ja tenim això i ja hem fet... Ja tenim. Tenim les carxofes, tenim les botifarres... Mira, carxofes, botifarres i de postres què hi posem?
I res, doncs jo també us volia parlar, si no ho heu escoltat abans el Pere, doncs us volia comentar que el proper dissabte 17 de gener s'han d'Antoni Abad, i tot i que a Vilassa de Mar s'adabrarem els tres toms el dissabte 24 de gener. Això més que res per no coincidir amb la festa de Vilassa de Dalt i poder ser forces.
Perfecte. Llavors, us ha parlat el Pere del programa, us ha comentat el programa. Sí, ens ha dit que tenim la missa dissabte. Sí, home, i tu. I tant, i tant, fes memòria, va. Per si algú no ens ha escoltat. El dia 17, que serà aquest proper dissabte, a les dos quarts de set, a la parròquia de Sant Joan de Vilassadamar, celebrarà la missa en honor a Sant Antoni Abat. I el dia 24, celebrarem els tres toms,
amb un esmorzar al Mercat de la Flor a dos quarts de 10, i a les 12 s'iniciarà la ruta tradicional dels Tres Toms pel carrer de la Vila, i a 12.45 hi haurà la benedicció dels animals a plaça. A l'església m'ha quedat en Joan. A més a més, durant aquests dies podreu trobar aquí a la venda, a la nostra botiga, els típics panellets de Sant Antoni,
que estan fets a la pastisseria Falguera. Clàssics, clàssics dins de la vida. Ja coneixeu, oi? I tant, i tant. Doncs res, us animem a col·laborar a la festa, comprant aquests panellets, i res, que també els podeu comprar aquí a la botiga, i també els podeu comprar el mateix dia durant els tres tombs.
Que bé. I bueno... I bueno, ja ho aniríem tenint, això. Ja tenim... Tenim alguna cosa més a dir? Tenim alguna cosa més a dir, i tant. Tenim alguna cosa més a dir. Tenim el sorteig d'una panera, d'una cistella preciosa i guapíssima, que la Lara mateix ens ha preparat, i que és una... Exacte. I que atenció, eh?, que no és broma.
que... No, no. Espera un moment, que ara m'agafes aquí un moment. Mira que porto tot el matí dient-ho, eh? Ara. 237 persones a l'Instagram, 15 al WhatsApp. 237 al WhatsApp, 15... Ai, perdó, a l'Instagram, 15 al WhatsApp de la ràdio. Sí? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, eh? Si me'n facin gent, eh? Molt bé, molt bé. Jo ja he entrat aquí, en aquesta aplicació que els he posat a tots, els he posat a tots, i vaig a fer rodar. A la roda. Vinga, va.
Sort. Vinga, sort, aneu rodant. Vés-me dient coses que això no acaba de rodar. No acaba de rodar? Això ho fas, imagino que ho fas... Amb una aplicació, amb una aplicació. No estàs donant volta amb un bol... No, home, no! Estic amb un... Ja està! No, no, no. Estic amb un mòbil entre el qual hi ha ple d'aplicacions per fer sortejos, eh? Guanyador, en aquest cas!
Ha de passar per Vilassar Ràdio. Guanyador, en aquest cas. Ha de passar per Vilassar Ràdio. Tenim un noi guanyador? Un noi. Ha de passar per la ràdio a buscar el seu val i després anar a l'agrícola Vilassar a buscar la Cistella. El senyor, senyoret, noi, Pele Bernial. Arroba Pele Bernial ens ha contactat a través d'Instagram. Per tant, nosaltres també el contactarem a través d'Instagram. Lara, ja ho tenim, això. Moltes felicitats.
Moltes felicitats al guanyador. Moltíssimes gràcies. Només dir ràpidament, targeta i on trobem l'agrícola? Vinga, va. Targeta client, per sol·licitar-la ens envieu un correu electrònic a info arroba agrícolabilassat.com Per fer algun encàrrec, consultes, us deixo dos telèfons al 624 55 690 o al 93759 088 i el més important de tot, on estem?
estem al canvi del crisi sense número, això és a Vilassarama, pujant a mà esquerra de la Nacional, des del Mercat de la Flor, a uns 400 metres cap amunt. Toma ja! Lara Txarau, mil gràcies, que vagi molt bé, fins la setmana que ve. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres, que vagi molt bé. Que vagi bé, adeu, bon dia, Lara. Adéu, adéu, bon dia.
I demà, aquest senyor, Miquel Eren Jun, una bona part de Duncandú, estarà celebrant l'aniversari, president de Duncandú, a Barcelona, al Palau de la Música. Queden res. És que, si en queda algun, en queden poquíssimes d'entrades. Ahir en queden alguna alguna. Avui... Gairebé finiquitat, senyor Paczaurides localitats. Entre salitre i sudor. Mai que el dic. Miquel Eren Jun.
Se celebrarà l'aniversari d'un cantó a Barcelona, Palau de la Música, demà, el vespre nou del vespre, Palau de la Música, entre salitre i sudor.
Ballenas a la voz, listos cuerda y arpón. No hay duda que hoy habrá un perdedor. La caza terminó entre salitre y sudor.
la lluvia nos dejó y los viejos cuentan con tristeza que en el mar hubo mil ballenas hoy de cena y Dios dirá y los viejos cuentan con tristeza que en el mar hubo mil ballenas hoy de
Viejos cuentan, conquisteta, llena de mar. Hubo mil ballenas, hoy decenas. Viejos viejos cuentan, conquisteta, llena de mar. Hubo mil ballenas, hoy decenas.
Doncs així de bé que veu el Parlen de Tot avui. Un Parlen de Tot que es basa en la informació de l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment i amb la bona música que veu avui. Un Parlen de Tot farcit, el que correspon a dimecres 14 de gener de 2026. Gràcies per la vostra confiança. Un dia més!
Tanquem el parlant de tot d'avui. Matí que hem començat a les 10 i acabem ara mateix. Arribant a la 1 al migdia, amb bones mans, us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofeta ens acosta a l'actualitat local i comarcal a la primera edició del Grònic. El meu nom, Jaume Cabot, us ho mano, no és que us ho demani, si no cau, us ho mano. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM, al maresme, Vilassar Ràdio, punt cap per internet. L'edició d'avui, la número 2277.
2277 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Quina cançó ens inspira avui per arribar a la una? Enyorat, desaparegut, però molt seguint sent escoltat. Tino Casal amb el seu Eloís. Grans cançons de Tino Casal. Ens quedem amb Eloís fins a arribar a la una. Demà dijous ja comença, si escolteu bé, ja comença a fer bona olor a cap de setmana. Però cap de setmana en paraigua, sembla, eh? Que vagi molt bé!
Mà serius, és la vida com l'amor.
Un nitro clíterina.
Miel o pisa, amar de prisa, amar de pie, no sé si es por qué.
Riesgo por él. Me lo perdí. Riesgo por él.
Gràcies.