Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Marius. Saludem un dia més, una setmana més, un dilluns més, a través del 98.1 de la FM, el Maresme, i a través de Vilassar Ràdio.k per internet. Bé, un dilluns més. No és un dilluns més. És el dilluns en què oficialment comencen les festes de Nadal amb la celebració de Madrid a Madrid.
De la loteria de Nadal, una loteria de Nadal que s'ha llevat força d'hora, perquè a les 9 del matí els nens i nenes del Col·legi de Senyel de Fons han començat a cantar els números de la loteria de Nadal i justament a les 9 i 20 minuts aproximadament ja han cantat un segon premi, 1.250.000 euros per sèrie, el que significa 125.000 euros per dècim,
el que significa 6.250 euros per euro jugat. Íntegrament a Madrid, el 70.048. 70.048.
Mitja hora de més tard, cap a les 10 menys 10, 9.50 del matí, a Catalunya s'ha repartit una mica de sort, amb unes 10 sèries concretament venudes a Badalona i una sèrie venuda a Olot, del número 78.477. Quart premi, 78.477, que signifiquen 200.000 euros per sèrie, 20.000 euros per dècim, 1.000 euros per euro jugat.
Molt atents, estarem en aquesta loteria. Nosaltres estem endavant d'un matí d'aquells fred, plujós, tapat, tal com anunciaven la previsió. Esperem. Diuen que de cara a l'altre tenim un Nadal fred, que veient les festes de Nadal de diferents anys enrere serà notícia que sigui fred. No hauria de ser-ho, però ho serà.
De seguida, també.
Saludem a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell repassem cada dia l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, però de diferents anys enrere. I és que un dia més, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze.
Ens situem el 15 de febrer. Vilassar Ràdio titulava en titulars en el web, els informatius, els programes, que estimem Vilassar, el grup que encapçalava en aquells moments i que segueix encapçalant, de fet, Alfons Núñez i Carla Fernández.
Ens deien en aquesta casa que es presentarien com a partit polític. Doncs ara ho acaben de fer oficial. Ja han fet tot el que s'ha de fer, totes les gestions que s'ha de fer per fer partit polític. I avui els venim, o els portem al nostre plom, els convidem perquè ens expliquin en què consisteix tot plegat. Recordem que ells estaven al govern, van sortir del govern de Junts, estimant Vilassar.
i a partir d'aquí van passar a ser regidors no adscrits. Doncs avui el rebrem a la ràdio. I atenció, va, a les 11, escoltarem de nou, en aquest cas escoltem els dos joves de la ràdio, els dos joves del programa, en Martí Broteu i l'Adam Baos, que ens porten a Economia per Joves i no tan joves, el Per dos Duros, avui amb l'agullent del mes de desembre. Tancarem l'any amb ells amb el Per dos Duros.
Recordarem la secció de divendres. El fem salut a dos quarts de dotze. Fèiem salut amb la Sandra Montoro des del CAP, que parlava. Ella és la nutricionista del CAP, doctor Marriera, de l'Institut Català de la Salut, i ens parlava dels àpats de Nadal. Recordarem aquesta secció. I a última hora repassarem actes nadalencs. Josep Maria Gregori amb el cant de la Sibila i Josep Ribas amb l'associació de passebristes amb els pessebres. Tot això...
Avui cal Albert Ortiz, el nostre cuiner, el xef Vilaceren, que treballa a Can Bós de Can Brils. El xef Vilaceren, que treballa a Can Brils de Can Bós, no pot estar amb nosaltres. Per tant, la última hora, ja us dic ara i us explico que serà gravada. L'entrevista que li feia Joan Escofet a Josep Maria Gregori i a Josep Ribas respectivament. Però estarem molt atents a la loteria. Per qualsevol cas, doncs...
alterarem la nostra programació habitual i del nostre programa. I allò que sempre diem, i si haguéssim de treure la unitat mòbil perquè algun premi arriba a Vilassar, doncs tot ho tenim a punt, no deixem res a l'atzar, ho tenim a punt.
Avui, l'edició, la d'aquest dilluns 22 de desembre, la 2271. L'edició número 2271 del magazín del matí de Vila-Sarradi. El meu nom, Jaume Cabot. Tot a punt.
perquè arrenca ara mateix l'última edició de l'any del Parlant de Tot. Dint allò de motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot. El temps...
Cap de setmana mogut. Baixada de Rieres, inclús dos cotxes arrossegats. Un d'ells encara es troba a la platja, just a la zona de Vícord, entre Vícord i la Mar Xica. Per tant, cap de setmana complicat també en quant a pluges. I comencem un dia en què l'alerta ha estat activada. Ahir es va activar l'alerta fins a les 6 del matí. Ara no plou, però sembla que el dia serà passat per aigua.
Sembla ser, no com les darrers festes de Nadal, darreres dels darrers anys, que no anava amb mania curta, però fred no feia. Doncs sembla que a aquestes festes hi haurà fred. Avui, a dos quarts de vuit del matí, a dos quarts de vuit del matí, sense anar més lluny, 8 graus a Vilassar de Mar. La temperatura normal que ha de fer a aquestes èpoques, en qualsevol cas...
Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma. Joaquim Serra, explica'ns què ens espera aquest inici de setmana i aquest inici de festes de Nadal. Bon dia, Joaquim.
Fins i tot amb sol. Ahir a mig matí, mig dia...
Després, més núvols i altre cop pluges. De fet, aniran passant petites perturbacions que el que faran serà que haguem de continuar parlant al llarg dels pròxims dies d'una certa inestabilitat i també de temperatures més baixes. Ahir, a les 4 i 3 minuts de la tarda, va arribar oficialment l'hivern i arriba amb aquest descens generalitzat de les temperatures, amb una cota de neu que en el conjunt de Catalunya...
està baixant cap als 1.500 i probablement arribarà aquesta propera nit cap als 1.100-1.200 metres. Per tant, fins i tot es podria veure nevar una mica més avall. Tot plegat a conseqüència d'aquesta pertorbació que, com dèiem, aquest dia a primeres hores encara ens portarà a pluixes, després s'hauria de millorar, fins i tot s'obriran clarianes,
una mica com va passar ahir al matí, i aquesta tarda tornaran a arrencar els núvols que arribaran del nord-est i sembla que acabarem el dia amb noves pluges aquí al Maresme. De cara a demà continuarem amb aquest temps canviant, sembla que al matí a primeres hores més tranquil, després cap a la tarda tornarem a tenir nous ruixats,
i tot plegat amb unes temperatures que demà encara poden baixar una miqueta més. Demà passat, ja a la vigília del Nadal, doncs tindrem una situació meteorològica que estarà marcada per un temps sembla que més tranquil, però atenció perquè Nadal i Sant Esteve tornaran a venir marcats per l'arribada de més perturbacions i, per tant, també de més pluges aquí al Maresme. Unes temperatures que de moment es mantindrien d'hivern però normals per l'època de l'any.
El parlant de tot poc ens passa.
Un moment! Ara mateix, i per últim cop aquest 2025, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, el seu dia preferit de la setmana, dilluns. No sé, però, comencem les festes d'andall. Per tant, avui una mica així, eh, Joan? Joan Escofet, bon dia, bona hora! Club 7 de gener. Senyor Escofet, Club 7 de gener. Club 7 de gener, sí, sí, a partir d'ara, diguem, januar i 7.
Com anem, Joan? Doncs avui és el dia de la salut, eh? Sí, home, i de temàforats. Bàsicament de la salut, eh? Sembla mentida perquè un aspecte que hauríem de tenir tots i totes presents, que és la salut...
Doncs un 22 de desembre és el dia que s'emprèn consciència. Mentre tinguem salut. No toca la loteria. Mentre tinguem salut. I el que li toca, què tapa? Forats. Sí que és cert que quan nosaltres érem més jovenets, els guanyadors de la loteria pràcticament es podien retirar. Avui en dia pots comprar 100 grams de panellets. De pinyons. Per cert, Joan...
de la part del darrere on som els mitjans de comunicació i de les entremistes que van movent-se. Doncs aquest noi, aquest nen que està cantant ara és el nostre crac del dia. I ho expliquem. Fa una estoneta, fa una estoneta, aquest nen...
S'han rogallat el coll, allò. Han parat per donar aigua. I després li he tocat dos vegades seguides aquells números antipàtics de cantar. Com cantes tu? Perquè, clar, 16.437. Aquest és fàcil, aquest el canto. Però canta un 2.000. Dos... 2.000... Li he costat dues vegades. Un 2.006, per exemple, no? Com el cantes? 2.000... Sí... No, és difícil. I al tio, doncs, li he tocat dos vegades amb una cara d'aquelles... Hòstia, per què m'hi toca a mi això? Però ja ha cantat dos números...
Per cert, els 70.000, ojo, eh? 70.048 i 78.477. Estem a la franja dels 70.000, eh? Aquest un quart premi venut a Badalona i a Olot. 10 sèries a Badalona i una Olot, eh? I a Madrid el segon premi, Jaume, que ens els pots recordar.
Sí, home, és el segon premi a les 9 i 20 del matí, integrament a Madrid, 70.048. Exactament, aquest és el segon premi, el quart, doncs, sèries a Badalona i a Olot, eh? Sí, senyor.
Doncs aquí estem, Joan, aquí estem. Què? Com enfilem l'últim... Doncs l'enfilem... Del dia, no, de l'any. Amb un dubte, tinc un dubte. A veure què passa, Joan. A veure, s'han desclassificat imatges i documents del cas Epstein. Sí.
Jo faig una pregunta. És a dir, si aquest multimilionari Epstein, que recordem va tenir una relació amb Anna Obregón, va a cometre presumptes il·legalitats amb menors en una illa al mig del Pacífic, com és que hi ha tantes fotografies de gent absolutament poderosa retratat sent això? És a dir...
No ho entenc. No, no, és que no s'entén, no ho intentis entendre. O sigui, sincerament no ho entenc, o sigui, que puguin sortir Beyoncé, puguin sortir Trump, puguin sortir, en fi, autèntics líders mundials, autèntics gent que es referen al món de la música, de l'art, etcètera, etcètera.
Si tu vas a cometre aquestes il·legalitats, aquestes perversions, a menors, a més a més, en una illa perduda a l'oceà, com permets que et facin fotografies? Sí, sí, sí. Jo això no ho entenc. S'ho entén res.
Fins aquí la meva reflexió, eh? Molt bé, molt bé, Joan. T'ha agradat o no? M'ha agradat molt, m'ha agradat molt. Si algú té alguna idea de per què ha pogut passar això, com ho permets? Que vingui a la ràdio, ens porti a l'esmorzar i ens ho expliqui. Doncs podria ser. O un cafè amb llet que ens porti a l'esmorzar. Tanquem, tanquem...
poc ens passa 25, amb un aptònim. Sí o no? Home, m'encanta. Sé que t'agrada aquesta subsecció dels aptònims. Els aptònims són aquelles paraules que junten un cognom amb una professió. Per exemple, que un pagès es digui pagès, doncs mira, és curiós. Les anem tingut, ara que dic això. Roca, pagès...
És pagès. Era pagès, en Josep, que habitual contartuliada l'enferta d'argúria. Doncs es veu que aquest cap de setmana agricultors francesos han tallat el pas de la casa per protestar davant del ministeri francès. Els pagèsos saps que ho tenen molt malament. Doncs els pagèsos de la Cerdanya francesa que han tallat el pas de la casa... Ai, ai.
tenen un representant que es diu Christian Tallant. Què fan, Tallant? Tallar el pas de la casa. Tallar el pas de la casa, home. Doncs m'agrada molt, Joan, que acabem l'any així, eh? Sí, sí, sí. Doncs seguim endavant. La setmana passada, en el nostre poc ens passa, doncs anàvem repassant aquests llistats que es fan habitualment en canviar l'any, doncs l'expresident dels Estats Units, Barack Obama... Sí.
per aquestes dates pública, les cançons, les pel·lícules i els llibres que més l'han influït. S'ha convertit ja en una tradició. No és casualitat, segurament, que el llibre que recomani és My Look, el llibre de la seva dona, Michelle Obama, que dona una visió de la vida presidencial en un segon terme.
I una de les cançons que més han frapat, una de les artistes que més han frapat a Barack Obama, que posa en la seva llista, és la cantant de Sant Esteves a Rubines, Rosalía. Venir de esta tierra y entrar en el cielo y volver a la tierra. Que entre a la tierra.
Tu no creus que... Ara tu imagina't, perdona, ser la Rosalia... Per això et dic, tu, Joan, ets conscient que hi ha molts artistes, moltes artistes que surten i són moda, que no hi ha més, són moda i punt, ja està, hi passen i se'n van. Tu ets conscient que quan parlem de Rosalia d'aquí, estic segur del que vaig a dir, d'aquí 50, 60 anys seguirem parlant de Rosalia...
Jo no tinc els coneixements musicals, evidentment, que, per exemple, tens tu, però jo crec que el Lux serà un àlbum a nivell de Bohemian Rhapsody de Queen, eh? Sí, sí, sí. I així ho diem, eh? N'estic seguríssim.
Doncs Barack Obama destaca en la seva llista 25 aquesta cançó, Sexo, Violència i Llantes, que estàvem escoltant, que és un tema que Obama diu que li encanta no només per la seva musicalitat, sinó per la dualitat entre allò terrenal i allò espiritual. Que pudiera venir de esta tierra y entrar en el cielo y volver a la tierra
Es comencen a veure imatges per televisió, Joan, d'aquelles de cada any, de gent anant a l'administració de loteria, corrent, corrent, perquè els toca la loteria. Hi ha gent que fa saltirons. Sí, sí, sí. Ara mateix. No estan preparats per aquests saltirons.
Va, Joan, més coses. Escolta'm, Jaume Cabot, si tu volguessis fer una novel·la negra o una pel·lícula de sang i fetge, de qui seria la culpa?
Del xà-xà-xà. No, també. Ara m'has agafat amb el pas canviat. Però és allò que diuen que la culpa moltes vegades és del majordom. Home, clar, home, sempre està allà. El majordom sempre està allà. Doncs ha passat, eh? No. Ha passat. S'ha fet realitat, eh? Què ha passat? Palau de l'Elisi. Ai, ai.
Ai, ai, ai. El majordom ha estat detingut per haver estat robant durant anys i anys peces de la porcelana de Cers, que és aquesta porcelana absolutament espectacular que té el Palau de l'Elisi per quan venen caps d'estat a fer els sopars. Doncs el majordom havia anat robant diferents. Ara un garibet, ara un plat de postres... El tio s'ha apatut d'una cuart... Una cuart...
ha anat venent i ho substituïa per imitacions de la porcelana. Al final algú se n'ha donat compte i ha estat detingut el majordom. La culpa sempre és del majordom o del xatxatxà, eh?
Déu-n'hi-do. Mira, és aquelles coses entranyables, que si és una pel·lícula sap com greu que l'enganxi. Sí, sí, sí. Hi havia l'Algodón no enganya, també. Sí, senyor, l'Algodón no enganya. L'Algodón no enganya. Va, què més, Joan? Doncs, malauradament, hem de posar aquesta cançó. Sempre hi ha històries una mica... una mica tristes al darrere, però... fot-li, Jaume.
El muerto vivo de paret. Què ha passat? Ha passat. Ai, ai, ai. Família anglesa resident a Màlaga.
Se'ls mor a la iaia presumptament. Això és un cristo de reapatriacions, de diners. Perquè de poble a poble ja pagues, imagina't, de país a país. I què? Doncs pugen a l'avió la iaia fent veure que estava adormida, que no es trobava massa bé, que havia passat mala nit.
Pujant a l'avió, allò, la pobra dona. És que no fa gràcia, però és que... En fi... Bueno, no fa gràcia, però la situació, diem que és... Tripulació es dona compte que la iaia, presumptament, no estava muerta, no, no! Estava tomando caña! Estava de parranda! Estava muerta!
Aquí no seria el muerto vivo, com la cançó seria el vivo muerto. El vivo muerto. I crec, ara ho estava mirant, i vam pujar perquè la gent els deia, es troba bé? Sí, s'ha dormit. Està cansada. Està molt cansada i es troba malament i està dormint. Però espera, espera, que no és tot. Com vam veure que la gent els mirava, l'home va dir Somos médicos. I am a médician.
Bé, al final aquest avió va trigar 11 hores a sortir, eh? Com la dona borro? L'aeroport de Màlaga, no, evidentment van trucar a la Guàrdia Civil. També valdria la pena escoltar la trucada que es va fer a la Guàrdia Civil. Normalment entenem que la Guàrdia Civil té sempre un departament a l'aeroport, eh? En aquest cas, a duanes, drogues, etcètera, etcètera.
I van anar a interceptar la pobra senyora de 89 anys que estava cansada. Buenos días, ¿qué es lo que ha pasado aquí? Explica-li al Guàrdia Civil que la iaia es va morir i que la volen pujar a l'avió com si estigués... Per no fer la repatriation. Hòstia, és que a aquest Guàrdia Civil li explota el cap, eh? Mare de Déu. Li explota el cap, eh? Parlant d'explotar. Va. Tu recordes el 28 d'abril què va passar a casa nostra?
La gran apagada. Sí, home. Doncs aquest cap de setmana ha passat a San Francisco. Poca broma, eh? S'ha quedat, doncs, la ciutat californiana absolutament a les fosques. Però clar, danys col·laterals. Els cotxes autònoms i elèctrics de Google, els Waymo...
Es van quedar aturadíssims, tots clavats, més de 130.000 cotxes a Sant Francisco parats per aquesta apagada. Però el que és més curiós és que, clar, no s'han apagat perquè no hi hagués llum, sinó els cotxes de Google s'han apagat perquè els semàfors no anaven.
El cotxe va entrar en col·lapse. I va dir, saps què? Jo m'aturo. Mira, mira, veig que hi ha cotxes més intel·ligents que les persones. Sí, sí. I, en fi, doncs, tremendo, tremendo els embotellaments, gran paraula, a la ciutat de Sant Francisco. Que bon, no? Espectacular, eh? Espectacular. El cotxe va dir, saps què? Jo me paro. Menys mal que a vegades la intel·ligència artificial supera la naturalitat.
Va, més coses. Anem al darrer DeLorean del 2025. Pugem a la màquina. Només demano que el 2026 segueixi anant igual de finet. Aquests són cotxes que no s'aturen. El DeLorean, enginyeria de John DeLorean.
Són cotxes que no s'aturen, hi hagi llum o no, eh? I ens porta un 22 de desembre de 1949. Naixien a Londres dos germans bessons, Robin Gibb i Maurice Gibb. Home, vigis!
Si dius Guip, diem Vigis, clar que sí. Una mica Toni Manero, eh? Mmm!
Vinga, va, més coses, Joan. Doncs feia temps que no parlàvem d'aquesta noia, eh? Avui és l'aniversari 1972, va néixer a la Isle de France Vanessa Paradise, eh? Hem perdut la pista de Vanessa Paradise, eh? Tiquis, miquis, tiquis, miquis. No ho sé, és aquest so... Posem vuitantero, principis dels 90, eh? Ai, el meu nen...
Be my baby! El meu nen, la meva nena, oi? Bé, normalment s'apareix a la parella, eh? Sí. El meu joanet, que el trobarem a faltar aquest Nadal, no farem el por que ens passa, però tranquil, Joan Calcet està aquí de seguida. Oi...
Vinga, més coses, Joan. Doncs, 22 de desembre de l'any 1984 s'acabaven de fer els Jocs Olímpics de la La Land i la italoamericana Madonna, ens deia que ella, Jaume, era com una verge. Oh!
Vinga, va, més coses, Joan. I un dia com avui del 2014, bona part de la música moria a Colorado. Joe Cooker, el gran paradia a la vida, sempre ho diem, un artista, un cantant blanc amb una de les millors veus negres de la història.
Enyorat i recordat el gran Joe Cooker que va morir un dia com avui, un 22 de desembre, eh? Uau! Amb una empanteta dels meus amics, Jaume, ho aconseguirem. Sí senyor, with a little help from my friend.
Anem tancant de l'Orient, Joan. I avui també perdia la vida John Graham en Mellor. Estem parlant del creador bateria cantant de la banda de punk britànica de Clash, que ens deien allò de what quedes o te'n vas. Això a l'estel de Sorango. If you say that you are mine I'll be here till the end of time
So you've got to let me know Should I stay or should I go
I ara sí, l'última... Això era música punk, eh? Sí, senyor, això era punk, eh? Això era punk. Ara sí, l'última cançó del Deloria en 2025. I per qui podria ser? Doncs pel gran Elvis. Anys 2003 s'havia fet un recull a nivell mundial de quina era la gran celebritat musical de la història. Tothom va votar per Elvis Pelvis i nosaltres destaquem aquest gos pardiguer.
Hound Dog, Hound Dog és la cançó que tanca el DeLorean 2025, el gran Elvis, el gran Elvis, que és el gran, i nosaltres l'hem posat aquí moltíssimes vegades, i evidentment, doncs, a ritme de l'Elvis, una del migdia, 3.57 de la tarda, senyor Escofei, què tenim? Doncs, molt patents de l'entrevista que farem ara mateix, sempre amb un ull posat a la Loteria Nacional.
Doncs els representants, Alfons Núñez i Carla Fernández, que ens vindran a explicar projectes de cara al 2027. Jo, a més a més, doncs farem també una petita passadeta de vol per sobre de l'escenari de l'Ateneu, que ja s'està coent, entre altres temes, doncs s'està coent els pastorets de la tropa teatre. Doncs Joan Escofet...
Una del migdia, 3.57 de la tarda, t'escolto. El dia 7, a un quart d'11, tindré el luxe de tornar-te a saludar. I deixa'm que et desitgi que tinguis molt, molt, molt, molt bones festes, anada tu i els teus. Moltes gràcies. Igualment, Jaume Cabot, recordem, i a més, un dia com avui de la loteria, que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt.
Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
Misti, surts en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu setret. Doncs atenció perquè ens anem al col·legi de Sanil de Fons de Madrid. Gran via de les Corts Catalanes. 23.112, 60.000 euros. Estem parlant d'un número que acaba de sortir ara a les 10 i 35 minuts del matí.
Un altre cinquè premi que sembla que ha esquitxat a Barcelona. Estem parlant del 23.112. Un cinquè premi, 23.112, que sembla que ha caigut a Barcelona. Això significa 60.000 euros per sèrie, 6.000 euros per dècim, 300 euros per número jugat. El 23.112, tercer número que s'ha cantat aquest matí de 22 de desembre. Seguim endavant, reprenem el fil de l'actualitat. Avui això anirà així, ja us ho dic, eh?
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
A Vilassar Ràdio, parlant de tot. Amb Jaume Cabot. Doncs seguim endavant. Tercer número d'aquest matí que ha sonat a la loteria de Nadal. Remprenem ara sí el fil de l'actualitat. Ja tinc avisat els meus tres convidats d'ara que això pot passar un matí així. Jo m'ho he avisat abans també. Que en qualsevol moment, perquè avui també tenim espais que són gravats, poden saltar la programació. Ens agradaria molt treure la veritat mòbil per Vilassar de Mar i que saltés absolutament tot. Però ja ho veurem, això.
Ara mateix ens situem a 15 de febrer. El 15 de febrer aquesta casa titulava en el web, els informatius i el parlant de tot. En titular deia ens presentarem a les properes eleccions com un partit polític. Eren les paraules de l'Alfons Núñez i la Carla Fernández que acabaven de sortir del govern que formaven amb Junts Estiment Vilassar. Acabaven de sortir i ens van dir això.
Doncs fa pocs dies això es va portar a terme, es va oficialitzar i s'ha constituït com a partit polític Estimem Vilassar. I és per això que avui tenim amb nosaltres la Carla Fernández, l'Alfons Núñez i acompanyes també d'un altre membre del partit, en Raül Estevez. A Vilassar Ràdio, sempre parlant de tot.
A tots tres, molt bon dia. Carl, Alfons, Raül, bon dia. Bon dia. Molt bon dia. Bon dia. Com estem? Bé, molt bé. Doncs suposo que pendent dels números avui, estem tots aquí amb un ull i mig posat. Escolteu, això passava el 15 de febrer, un any convuls políticament parlant, també per la vostra formació a nivell personal.
i vosaltres asseguràveu, ho dèieu amb titulars, serem un partit polític a les eleccions del 2027. Això s'ha oficialitzat ja els darrers dies, és així o no és així? És així, sí. Nosaltres ja us ho vam comentar el febrer, portàvem molt de temps treballant com un partit polític, però no érem oficialment un partit polític. I ara, l'altre dia, ens vam constituir com a tal, i ja amb mirada el 2027. Quins passos heu hagut de seguir per constituir-vos?
Bé, hi ha dues coses. Una és com hem funcionat internament, que la veritat és que portem molt de temps funcionant com a un partit polític, però sí que faltava oficialitzar-ho i fer-ho com a legal. Nosaltres ara el que hem fet ha sigut fer-ho legal, al final és fer el papeleo per entendre'ns, per constituir-nos com a partit polític.
El que vull dir amb això és que la forma de treballar nostra sempre ha sigut la mateixa, ha sigut reunions periòdiques, parlar dels temes i no marxar mai del que ens preocupa de debò que és vilassar, vilassar, vilassar.
Clar, vosaltres ara mateix a la plenària sou regidors noscrits des de la vostra sortida i tot i que us presenteu sempre com Estimem Vilassar. Anem aquí. Després ja parlem dels ítems del partit, tot el que teniu previst per d'aquí un any i mig. Comencem el 26 i el 27 ens en anem a les eleccions. Per tant, sempre diem que... Perdoneu-ho, però hem de tornar a aturar les màquines. El veurem ràpid.
Atenció. Tu sí que vales altre cop des del públic. Les dues nenes ho ensenyen. Un altre premi que cau ara mateix a les 10 i 40 minuts. Aquestes noies hi ha dos premis. 60.649.
60.649. Cal veure quin és el premi. Doncs un altre cinquè premi, eh? 60.649. Premiado con 60.000 euros en cada serie. Un altre cinquè premi. Per tant, doncs, encantat a les 10.30.
Els nostres convidats segueixen a l'estudi, això vol dir que no, eh? No ens ha tocat, no. No traiem el cap encara, eh? Encara no. Disculpeu, eh? No, no, només faltaria. Nosaltres el que estem esperant és que cantis el 8.252, que és el número d'estimant Vilassar, i jo crec que aquí sí que faríem tots una gran festa. Molt bé, doncs estarem molt... Hòstia, us imagineu que el canteu en directe, això? Ostres!
Escolteu, va, recobrem el fil. Avui és difícil, això, eh? No, no, no. Vosaltres vau sortir, sempre us heu presentat com a regidors d'Estimem Vilassà, i aquí hi ha una polèmica, una polèmica amb la nomenclatura, perquè el grup Junts Estimem Vilassà reclamen que aquesta Estimem Vilassà és d'ells, Junts Estimem Vilassà, i vosaltres seguireu sent Estimem Vilassà
En qualsevol cas, no sé si heu parlat o a nivell legal heu mogut, i això és un tema que se'ns escapa, per tant, és un tema més d'advocats que de periodistes. Per tant, com ha anat tot plegat, això?
Bé, ho explico així en mòdul resum perquè s'entengui. Nosaltres teníem la voluntat de presentar-nos a les eleccions passades, amb Estimem Vilassar. No ens vam constituir com a partit perquè vam arribar a un acord amb Junts que no ens constituíssim com a partit i que aniríem plegats. La nostra idea, i com que no teníem cap altra vocació o ambició que presentar-nos a Vilassar, doncs vam dir, d'acord.
Junts, un cop vam anar junts, vam dir de dir-nos junts i el nostre nom, que era Estimem Vilassar. No ens vam constituir com a partit perquè així ens ho van demanar. A canvi, nosaltres tindríem veu pròpia i podríem seguir treballant com dos partits. Des del primer moment, ells no van incomplir el que havien dit.
I per tant nosaltres no ens vam sentir còmodes i quan no et sents còmode en un lloc i no pots desenvolupar-te com t'agradaria, doncs vam marxar, vam fer un pas al costat i ells van seguir el seu camí i nosaltres el nostre. Per tant nosaltres què vam fer? Constituir el partit, que és el que haguéssim tingut que fer.
i ara nosaltres ens diem, com ja ens dèiem abans, Estimem Vilassà, però ara amb els estatuts i ja és oficial i per tant ens podrem presentar. Ells tenen el seu partit que es diu Junts, suposo que no el voldran amagar i que se senten orgullosos i que es voldran seguir dient com es diuen. Nosaltres evidentment que ens sentim orgullosos i ens agrada el nom d'Estimem Vilassà i per tant ens presentarem amb el nostre nom. Clar, ara mateix es diuen Junts, Estimem Vilassà, oficialment.
Oficialment sí, jo no ho sé. Sí, sí, oficialment és Junts Estimem Vilassà. Clar, cal veure què passarà l'any que ve si hi haurà Junts Estimem Vilassà i Estimem Vilassà, o Junts per una banda i Estimem Vilassà per l'altra. Per tant, això vosaltres entenc que no ho heu parlat. No, no, no. Nosaltres el que tenim clar és com ens diem nosaltres i que estem molt orgullosos del nostre nom i ells agafaran les seves. Deixo la Carla que també vol...
El que tenim clar és que nosaltres des del primer moment, i si no es pot tirar de maroteca, quan es va fer el pacte, en tot cas es va parlar constantment de Junts per una banda i la plataforma d'estiment Vilassar per una altra. Quan vam fer aquesta coalició, que evidentment va ser un error, sempre es va fer una mica aquesta mirada d'aquests dos grups. El que passa és que quan venia ells utilitzaven el nostre nom i quan no els interessava eren Junts. Això sempre ha sigut des del primer moment.
El tema és que en el moment que nosaltres veiem que no anirem a bon port, comencem a tenir moltes dificultats en la gestió. I nosaltres ja comencem la nostra tasca de legalment fer tots aquests decrets, que ha sigut molta feinada, evidentment, però sabíem que l'havíem de fer i, de fet, per això una mica també des de mig mandat, més o menys, vam començar a fer accions internes entre nosaltres tres. I, evidentment, vam acabar finalitzant sent el nostre propi partit, que és el que teníem que ser.
Doncs queda clar, veurem en qualsevol cas amb què és d'haver el tema, i nois, haureu de venir més sovint a la ràdio perquè... Un altre, la grossa. No són ni tres quarts d'onze del matí. La grossa de Nadal. Sorti ja. És el d'estiment Vilassol o és el número nostre? Ara us en tirem. Més de tensió... I de tensió, també. Atenció perquè a les 10.45 una mica abans han cantat la grossa de Nadal que correspon al número 79.432. 69.432.
79.432, 4 milions per sèrie, 400.000 euros per dècim, 20.000 euros per euro jugat. 79.432, atenció, perquè...
La grossa, el segon premi i un quart premi... Un general... Pel 70.000, eh? El 78.477, el 78.048, el 79.432. Ja, on s'ha venut aquesta grossa, el 79.432? I el que dèiem, han anat molt seguits, eh? Aquests premis han sortit dos cinquens... Les dues nenes que han matat tres premis, eh?
Madrid, sembla. Madrid i Illaó. Madrid i Illaó. 792 milions d'euros reparteix aquest... Madrid i Illaó, ja ho sabeu, 79.472. He vist que es donaven la mà, teniu el número o no? No el tenim, però el d'Estiment Mila s'hacaba amb dos, i llavors... Tornen els diners, no? Amb què acaben, amb el vostre? 52. Ui, aquest és el 32, aquí va ser el rescat una mica més, em sembla. Llàstima. Perdoneu, eh? Ara sí que ja tenim la grossa, ens podem relaxar una miqueta.
I anem a més coses. Clar, un partit polític és com a tal o com a agrupació de electors? Vosaltres sempre heu tingut la premissa de partit polític o no? Sí.
Sí, sí, no hem tingut mai cap dubte. Sempre, eh? Expliqueu els passos a seguir, perquè clar, quan un depèn d'una cúpula d'un altre partit, suposo que econòmicament es veuen respaldats, clar, vosaltres no depeneu, són un grup 100% municipal, per tant, entenc que els diners, no sé si els heu hagut de posar de la vostra butxaca o com ha anat això, però expliqueu la formació d'un partit municipalista.
Bé, els diners, evidentment, sí, els hem posat de la nostra butxaca i sí que ens inventem mil fórmules per intentar financiar el partit. Una d'elles és, mira, precisament la loteria, que hem anat fent aquestes paperetes que de cada 5 euros un era de donatiu i en jugaves 4. I anar-nos inventant totes les fórmules que puguem, però sí que és veritat que els diners surten de la nostra butxaca i no tenim aquest recolzament que tenen els altres partits. Però...
Per contra, no ens devem a ningú i som l'únic partit municipalista que pensa només en clau de Vilassar. Sí que és veritat que no disposem de la maquinària ni dels diners que disposen els altres partits, però això ens fa sentir-nos orgullosos d'aquest poble i poder parlar només en clau de Vilassar. I com s'oficialitza un partit? Expliqueu-me, quins són els passos a fer?
Els primers passos, evidentment, són a nivell legal, amb la qual cosa ens hem d'assessorar a nivell jurídic, que és el primer pas que hem hagut de fer. És cert que dintre del nostre equip d'estiment Vilassar hi ha diversos advocats i advocades, però també vam buscar l'assessorament extern de persones que estaven ja formades dintre de la política.
Llavors, una mica gràcies al seu assessorament i a nosaltres moltes hores de feina, vam poder acabar fent uns bons estatuts, uns bons decrets i oficialitzar bé aquesta estructura del Partit Polític, que òbviament nosaltres aquí sí que estàvem una mica més verds. Amb totes aquestes hores tenim clar una mica què significa i quines són les accions futures que hauríem de fer. És cert que econòmicament depenem més de nosaltres i de donacions, això també ho tenim que deixar clar.
Però també és veritat que totes aquestes accions socials que fem, al final el que busquem és un benefici directe per al nostre poble. El tema econòmic, evidentment, que és una part important, però com a partit local no és la nostra prioritat. Hi ha hagut reaccions d'altres partits de l'Ajuntament, d'alguns companys del Plenari o no?
Bueno, un cop ens han felicitat, sí, s'han acostat i ens han felicitat per haver-ho fet, doncs, oficial, no? Això sí. I es pot saber qui us ha felicitat o no? Bueno, a diferents partits, sí. Bueno, d'Esquerra, de Vavor, evidentment, el PP... Sí, aquests ens han felicitat. Entenc que els altres no. No, és que amb els altres és... Bueno, us espero d'educació. Bon dia, bona tarda i bon Nadal. Estem parlant de Junts, bàsicament. Sí, estem parlant de Junts. Va, doncs.
Escolteu, i temps del partit? Un any i mig a les eleccions? Clar, vosaltres no sé quanta gent formava part d'Estiment Vilassà fa tres anys, a les últimes eleccions, i quanta gent forma part ara d'Estiment Vilassà? Per tant, és allò de llistes, allò que s'ha d'omplir una llista. Per tant, estem gent. Per tant, quanta gent formeu ara a Estiment Vilassà?
Nosaltres des del principi hem treballat d'una forma una miqueta diferent que els altres partits polítics i això és el que volem no perdre, la nostra essència. Nosaltres en cap moment hem parlat de militants, inclús ara tampoc, un cop ja ens hem formalitzat, sinó que parlem de persones que formen part de la família d'Estimem. I així ens ho volem que segueixi sent. I llavors aquesta família en un principi sí que érem 20, 30, 40 i ara...
parlant en números, doncs ja som vora les 50-60 persones que s'acosten en aquestes reunions i que formen part de la família. Que això no vol dir que siguem... Vull dir, som molts més perquè de vegades treballem d'una forma diferent. No és aquestes reunions anclades al passat, que són un parla i tothom escolta i després se'n va, sinó que són bastant dinàmiques i si es parla de pagesia o es parla de comerç, doncs venen persones especialitzades en el tema, no? Ja crec que
Aquesta crec que és la manera de funcionar que hem tingut fins ara i que no volem perdre. Objectius per treballar aquest 2026 i la primera meitat del 27 que arriben a les eleccions?
Doncs els objectius és seguir treballant com fins ara, i ara li passaré la paraula en el Raül, perquè ens hem organitzat de tal manera que tenim especialistes en cada tema, i el Raül és un especialista molt bo en esports, per exemple, i ell pot explicar com treballarem, per exemple, aquest camp. Cadascú amb el seu camp és bo. A mi el que m'agrada és...
està rodejat de persones bones perquè ens facin més bons entre tots. I el Raül és una persona que crec que ens fa molt bons. Doncs Raül, tu mateix, objectius d'esports. Bé, els objectius d'esports és el que tenim sempre al poble, gent que estigui implicada, que practiquem l'esport...
i que socialitzem entre tots i que sigui fent esdeveniments esportius, culturals, que crec que el poble, i sobretot perquè el jovent tingui coses dins del nostre poble que avui en dia jo crec que estan marxant fora perquè no tenen l'oferta que han de tenir aquí.
Però això és un objectiu de cara al 27 eleccions o és un objectiu per anar treballant des d'Estiment Vilassar durant aquest any 2026? Entenc que fareu alguna cosa en aquest sentit o esteu treballant de cara a eleccions ja? Estiment Vilassar treballa dia a dia perquè som, com bé ens ha dit tu, l'únic partit municipalista, l'únic partit que mira únicament pel poble...
i no tenim cap gent per sobre nostra que ens digui on hem de gastar els diners, què hem de fer, sinó que només mirem per fer vilacerisme, que és el nostre projecte, fer vilacerisme, tenir orgull de poble, orgull mariner, i fer un poble més gran i que tothom sigui important, sigui el pensament que tingui, ens dona exactament igual, sinó que tota la gent estigui inclosa dins de la nostra família.
Fer bilacerisme. Correcte. Això és el que ha sortit a les vostres xarxes aquests últims dies, aquesta paraula. Si m'ho remeteu, no s'havia escoltat, no sé si poc o gens, el bilacerisme. Com surt això?
Per nosaltres és un moviment, al final, per això una mica aquesta paraula, és un moviment de persones de vilassar, vilassarencs, vilassarenques de tota la vida i no vinguts també, que evidentment estimen el nostre poble i se senten com a casa seva. I nosaltres una mica aquesta mirada era també una mica des de la inclusió. Per això una mica el Raül quan diu volem treballar dia a dia és perquè, per exemple, amb el tema dels esports, també lluitarem per un esport inclusiu.
Hi ha molts infants i molts adolescents que se'n marxen a Premià de Mars, se'n marxen a Mataró, sé del que estic parlant, perquè no tenen extraescolars suficients al nostre poble. En el cas, per exemple, del futbol, en el cas del bàsquet, creiem que es poden fer millores en aquests sentits...
I, òbviament, la nostra feina potser seria una mica més enllà, no? Formació d'entrenadors, de monitors, parlar amb les entitats, perquè creiem que és una eina molt potent pel nostre poble i sempre pobres van encarats a fer la mateixa feina i els agraïm moltíssim, però creiem que se'ls ha d'escoltar molt i que s'hauria de treballar més amb xarxa també amb elles, perquè tant, per exemple, la PAC com el TIMS són entitats coneixedores molt bé de què necessita el nostre poble amb aquestes persones, no?
I el vilassarisme una mica engloba a tothom, és a dir, tothom que vulgui una mica el vilassar amb unes condicions de qualitat de vida com havíem tingut molts anys enrere, doncs és benvingut a la nostra família. I per afegir una petita cosa...
Sempre es parla molt del patenegre, no?, què és el patenegre vilassar i això. Nosaltres defugim bastant d'aquesta frase patenegre perquè parlant amb la gent, com quan hem anat fent reunions d'estiment vilassar i així, molta gent ens diu, és que jo em sento de vilassar, però ja ets de vilassar. Ets de vilassar si tu quan vas pels llocs fas aquest vilassarisme, no?, que sents vilassar dins, que estàs parlant d'un poble i penses en el teu, que penses en el mar i penses en vilassar, quan tu realment vas predicant en vilassar, ja ho ets. Ets de vilassar. No fa falta portar 20, 30 anys o 40 anys.
Vull dir, això creiem que és el bilacerisme. Doncs situem-nos d'aquí un any i mig, situem-nos just al maig del 2027. N'estic segur que n'heu parlat, d'això. Com us veieu quin és l'objectiu? L'objectiu és d'aquí al 2027 seguir treballant per intentar que el màxim de gent ens doni el suport.
L'objectiu principal és que la gent vegi la realitat del poble i que la realitat del poble a dia d'avui és mirar només pel poble i oblidar-nos d'altres coses que hi hagi fora, que veritablement de moment s'ha de començar per sota i començar a treballar per un poble gran i a partir d'aquí ja anirem mirant més endavant. Però sobretot que la gent confia en que som gent del poble, som una família molt gran, que tothom és benvinguda i que a partir d'aquí...
s'ha de lluitar per fer el poble més gran. A 22 de desembre de 2025, a veure, que no tenim una bola, ni molt menys, però tot fa pensar que amb tants partits que es poden presentar i un poble de 21.000 habitants és difícil plantejar-se una moció de censura. Perdó, una moció de censura. Plantejar-se una majoria absoluta. Una majoria absoluta, perdó.
Estava pensant en la moció de censura perquè això també us ho vaig preguntar. Però us ho pregunto a 22 de desembre. És molt difícil plantejar una, en aquest cas, majoria absoluta d'algun partit. Línies vermelles d'estimem Vilassar. Amb qui sí i amb qui no.
Aquesta és una pregunta molt difícil fer-la abans de les eleccions. Un cop veiem els resultats sí que és fàcil, però el que nosaltres no defugim mai de dir és que realment la situació és la que has dit. Al final hi ha molts partits polítics i veurem com queda i quins representants tenim cada partit polític. Però des d'Estimem Vilassar nosaltres el que volem...
I sempre és treballar en positiu i sabem que sigui el partit que sigui, el que atregui representació, està representant una part de Vilaçà. Per tant, nosaltres sempre el respectarem, parlarem amb ells i intentarem arribar a acords per al consens.
Això no en tenim cap dubte. La pregunta és molt ràpid. Amb Junts pactaríeu? Amb Junts seria bastant difícil pactar si la senyora Martínez és la que encapçala les llestes, perquè no tenim cap problema amb el partit de Junts com a tal, sí que tenim un problema amb la senyora Martínez, tal com ella ha portat...
les relacions ja no a nivell polític, sinó també a nivell personal, amb personal de la casa, amb nosaltres mateixos, i les maneres d'actuar creiem que no són les adequades per poder tenir unes relacions. Un minut, Carla, volies afegir alguna cosa.
Bé, has preguntat, jo que et faré la resposta molt directa, per mi Línies Vermelles sí que és amb Junts, perquè al final és el que representen el nostre poble, per tant Línia Vermella seria aquesta, no cometríem evidentment el mateix error, això com a secretari del partit ho afirmo.
I després jo crec que el diàleg el tenim amb tots els altres, o sigui, és que al final el ser una política local, això d'esquerres, dretes, si t'entens, si tens un bon projecte de poble, si saps com ha de ser el teu poble, si respectes una mica tothom del teu poble, al final el que interessa és les persones, i les persones vol dir que ens podem tractar amb tothom, que hi hagi un diàleg i que hi hagi un respecte.
Alfons Lóñez, en aquest cas, president d'Estiment Vilassar, Carla Fernández, secretària general d'Estiment Vilassar, i Raül Estevez, vocal d'Estiment Vilassar. Us agraeixo moltíssim, us desitgem molt bones festes, que gràcies per haver vingut avui a explicar-nos, perquè el partit té data de naixement, és un nadó el partit, diguem. Quin dia va néixer?
Doncs exactament va ser el 20... Quin dia? No te'l sé dir exactament. El 25 de novembre. Creiem que el 25. El 25 de novembre és quan vam signar tot. No té ni un més, eh? Gràcies i bones festes. Igualment i enhorabona als premiats. Gràcies, que vagi molt bé. I bones festes.
Les notícies de les 11.
Fa un parell d'hores que s'està celebrant el sorteig de la Loteria Nacional de Nadal, que acumula ja 214 edicions. Els premis que han sortit, grossa inclosa, són bastant matiners. Destacar per serra el 78477, que és un quart premi que ha estat venut a Badalona i a Olot. Aquestes
Seguirem pendents del desenvolupament de la Loteria Nacional per veure si algun premi, algun guardó cau al nostre municipi.
L'actualitat continua. El Partit Popular guanya les eleccions autonòmiques a Extremadura, però no aconsegueix la majoria absoluta que desitjaven. Amb l'escrutini pràcticament al 100%, la candidatura liderada per l'actual presidenta Maria Guardiola s'ha imposat amb clara edat, però continuarà necessitant l'extrema dreta de Vox per governar.
Guardiola, que va avançar les eleccions autonòmiques per evitar el bloqueig, va dir de Vox i PSOE a l'aprovació dels pressupostos. Amb aquests resultats torna a dependre de Vox per tornar a governar. La llista encapçalada per l'actual presidenta del Partit Popular obté 29 diputats, un més que en les darreres eleccions, però quatre per sota de la majoria absoluta.
Barcelona tindrà una nova terminal dedicada al negoci del cafè de cara al 27 i serà la més moderna de l'Europa del Sud. El Consorci de la Zona Franca i el Port de Barcelona invertiran 30 milions d'euros en aquesta nova instal·lació amb la voluntat de superar les 170.000 tones de cafè que la terminal actual controla i gestiona. De fet, pel Port de Barcelona...
Passa el 80% del cafè que es consumeix a tota la península ibèrica. Les noves instal·lacions projectades se situaran en una parcel·la de 50.000 metres quadrats. Al costat de la Ronda del Port, amb una concessió a 50 anys, tindrà dues naus connectades que permetran embegatzemar fins a 50.000 tones de cafè.
El papa, el papa Lleó XIV, visitarà Barcelona el proper mes de juny. El pontífax estatunidenc ha acceptat la invitació del president de la Generalitat, Salvador Illa, i també dels representants del Consorci de la Sagrada Família.
per participar en la commemoració del centenari de la mort de l'arquitecte Antoni Gaudí, que es farà precisament al Temple de Barcelona el 10 de juny. L'anterior papa de Roma, papa francès, que es dona la casualitat que en 12 anys de papat...
no va visitar mai ni Barcelona ni l'estat espanyol. Per tant, la darrera visita d'un papa a Catalunya ens hem de remuntar al novembre de 2010. Ara fa 15 anys, doncs, quan Benet XVI va venir a la capital catalana per consagrar precisament la Sagrada Família.
Segurament la Sandra Montoro, nutricionista del cap de Vilassar de Mares i les persones del nostre poble que més feina té aquests dies, festes de Nadal i Reis al damunt. És un bon moment, doncs, perquè ens asseguem amb ella i escoltar quatre consells, quatre recomanacions de cara als àpats familiars que ens esperen. Ens donarà tots els detalls la Sandra Montoro, nutricionista.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Som-hi, estrenem la segona hora, encetem la segona hora de la nostra edició d'aquest dilluns 22 de... desembre, dia de la loteria, últim programa ja de l'any. Cada dilluns a les 11 rebem el nostre estudi aquest parell... diem-ho d'economistes, o anava a dir que li farà Déus, però no, tampoc, va...
Aquest parell l'acompany, Sant Martí Broteu i l'Adam Baus, que ens porten per dos duros, un espai d'economia per joves i no tan joves.
Martí, Adam, bon dia, bona hora. Bé, Jaume, bon dia. Amb ganes, amb ganes. Com esteu? Escolteu una cosa, ara, mira, anem a explicar la veritat o no? Sí, sí. Dues veritats, vinga. És divendres, ho estem gravant, són quarts de dues, per tant, una, no sé si ha sortit la grossa de Nadal encara dilluns 22 que ens esteu escoltant, en tot cas, si surt durant aquest espai gravat, ho tallarem, que ho sabia. Sí, sí, sí, perquè és molt gros, eh, si surt aquí. Sí, i una altra cosa que us volia dir, i tu, Martí, ho recordaràs.
A veure, jo vaig fitxar-te amb el teu acompanyadament. Per què? Digues la veritat. Perquè volia millorar la meva trista economia. Després de no sé quant de temps hi ha, segueix sent igual de trista. Esteu com els entrenadors aquells penjant d'un fil a punt de ser ja cessats. No ho faré ara, que és Nadal, però jo confiava en vosaltres a m'alegrar una mica l'economia. I de moment no ho he fet, eh? O sigui, com el Xavi Alonso, que no hi ha resultats. Esteu una mica com ells. Esteu una mica com ells.
Res, home, fora bromes. Escolta, que moltíssimes gràcies per haver-nos, i cada dilluns, acompanyar-nos en aquest espai d'economia per joves i no tan joves com dic jo, el Pardós Durus, i que, escolta, per molts anys i que tingueu molt bones festes, d'acord? Igualment, Jaume. Que vagi molt bé. Adéu. Us deixo amb el Pardós Durus.
Quina introducció, eh, Martí, ens han fet? Sí, sí, sí, està molt bé. I ara ja anem a començar el nostre episodí. Molt bon dia a tothom, molt bon dia a tots, oients i oientes. Avui us portem un altre cop l'oient del mes, Adam. El món més esperat del mes, eh? Sí, de fet, ja l'oient del mes del mes de novembre van fer bastant d'hora i avui ja teníem moltes ganes de portar un nou convidat. O, compte, convidada, Adam. A qui portem avui?
Avui portem a una de les primeres oyentes que ens va contactar i es va interessar pel tema de la inversió. Ara ella ens ho explicarà millor. Hola, Dana. Hola, què tal? Estàs bé? Sí, nerviosa. Ella no és de Vilassà, ara ens ho explicarà, i té pensat anar a viure a fora. Així que molt interessant, no, Adam? Correcte, ara ens explicarà més profunditat. La pela és la pela.
Doncs aquí estem una setmana més amb la convidada del mes. Lara, d'on vens? Qui ets? Què estudies?
Bé, sóc la Lara, vinc d'Argentona, estic cursant l'últim any de psicologia. Últim any? Sí. O sigui, quart? Sí. Que bé. Sí, sí. També treballo, sóc professora d'anglès a una acadèmia i també faig classes particulars de biologia, química i també anglès. O sigui, molt bé, et falta alguna cosa per fer? Multidisciplinari, eh? Sí, sí, sí. Molt bé.
Què crec, l'Ara, què hem portat aquí? Com a oienta del mes, l'Ara, t'hem de fer la pregunta de si ens has escoltat tots els episodis. Sí. Que bé. Com no, eh, Adam? No podria ser una altra forma, eh? No podria ser una altra forma. I també t'hem de preguntar, l'Ara, si inverteixes. Sí, sí que inverteixo. Gràcies a vosaltres. Sí? Sí. Bueno, em vau animar.
Ostres, molt bé. És que els primers episodis, sobretot, sí que anaven molt relacionats amb el tema d'animar la gent. Sí, anaven molt en matèria, sí. La veritat és que sí. Animar la gent a invertir, així que ara ens fica molt contents que inverteixis, gràcies a que... Es pot saber des de fa quan, això? Vaig començar el maig. No fa ni un any. Bueno, suficient, suficient. I es pot saber en què? En quins productes en concret? Sí. Inverteixo en el MSCI World. Molt bé, eh? Mhm.
Small Cups. Molt bé, està bé, també, també. SPX500 també pot ser? No. No, no. Ja tothom inverteix aquí, no? Bueno, tu digues els teus, tu digues els teus. I l'altre, Emerging Markets. Molt bé. Bastant diversificat, no?, pel que vèiem. Suposo. Són també fons indexats? Sí. I inverteixes mensualment?
Dues vegades al mes. Dues vegades al mes, molt bé. Està força amb el que prediquem nosaltres, no, Adam? Molt bé, sí, amb el tema de l'interès compost, la base per invertir. Quin exemple més bo. Lara, també t'hem de fer unes quantes preguntes relacionades amb els anteriors oients del mes, d'acord? Ells ens han portat unes preguntes i llavors les fem als següents oients del mes. Així que t'hem de preguntar si tens carnet de conduir.
Sí, sí que tinc. Molt bé, recordem el primer comedat del mes va ser... Es va enfadar, es va enfadar molt. Un noi estava molt enfadat perquè l'autoescola no li donava hores i tal. I amb raó, eh? I amb raó, pobrec. També et preguntem si creus que falta cultura d'inversió aquí a Espanya.
Jo crec que sí, però últimament estic veient que entre la població jove, com nosaltres, sí que crec que bastanta gent està començant com a invertir i a voler conèixer més sobre el tema, no sé. O sigui, creus que el jovent és una cosa que està creixent? Jo crec que sí. Molt bé, ser jovent animat, no?, que vol invertir també en la...
se vol invertir els diners que té i tal. Lara, ara t'hem de fer una última pregunta, no està relacionada amb capullet del mes, però és una pregunta una mica trampa, perquè nosaltres ho hem explicat, ara millor preparem un petit guió abans de començar el programa, i a dalt de tot fico el número de l'episodi en números romans. No m'agrada. A mi sí, en números romans. L'he comentat abans que no li agrada. Llavors, l'episodi d'avui és XXXII. Em podries dir quin número és, Lara?
El 32, bueno, va dir. Bé, bé, bé. Tu l'has sabut, Adam? Sí, no? I és bastant fàcil. Bueno, no pregunto una mica per trencar el gel, no? Sí, sí, està bé. S'ha de dir que avui Adam és, compte, la primera noia en el programa.
No. No? Va venir la teva germana. És veritat, és veritat. Va venir a fer l'episodi de la història dels diners. Penso que m'enxamparies, Martí. Sí, però avui, Lara, ets la primera persona en directe que ve aquí a gravar amb nosaltres per parlar sobre la teva inversió i tal. Així que estem molt contents que hagis vingut aquí i començarem a portar també més noies que també tenen segur històries interessants a explicar-nos.
S'ha de dir, Adam, que la Lara avui ha fet un esforç en venir, ja que li feia il·lusió, però pensava que potser no podria aportar. Estava indecisa, no? Com alguns convidats que pensen que aquí us farem un qüestionari a veure quant d'economia sabeu. No. Clar, venia a parlar dels temes que podeu respondre, no?
Sí, i més que res, l'objectiu de l'Ollent del Més és tenir una xerrada distesa, divertida, entretinguda, amb algú que també és jove com nosaltres i que també toca aquests temes de la inversió que al final pot semblar interessant. Així que en realitat som nosaltres els que necessitem, els que ens agrada que vingueu a fer Ollent del Més i que al final tenir aquesta conversa distesa ens va bé a tots. Jo començava amb la Lara preguntant-li que quin és el seu objectiu d'inversió.
Terminis? Bé, és més a llarg termini, com en 10-15 anys, no tinc pressa. Molt bé. Però sí, és per anar posant diners i que vagin fent i no tenir-ho com...
Aturat, no? Sí. Però per comprar-te, per exemple, una casa o pagar-te un viatge o alguna cosa? No, sí, és més com per comprar-me una casa o... Sí. No és per viatges o coses... No ho diria com menys sèries, però alguna cosa més com...
Bueno, està clar que és més seriós una casa que un viatge, no, Adam? Està claríssim. Tu tens, Adam, tu el teu objectiu, quin era, també, de la inversió? Jo, doncs, és quan tingui l'edat adulta, doncs, tenir aquest ingrés extra, quan pugui necessitar-ho per comprar una casa, també, un cotxe bo. Un bon cotxe. Un Bugatti. Sí? Estaria bé. Però tu tenies carnet?
No. Però ja tinc cotxe, eh? Bé, bé, bé. Hòstia, sí? Ah, que bé. Sí, sí, soc un afortunat. I és un Bugatti? Quasi. I tu, Verdi? Jo tinc carnet, sí. No. El teu objectiu d'inversió, vull dir. No, però el meu objectiu d'inversió també és molt semblant al de vosaltres dos. Jo hem de cantar una mica més pel de la Lara perquè és en el moment en què em vulgui comprar una casa.
O sigui, sí que també m'agradaria, a part de comprar-me la casa, tenir després diners invertits allà per si algun més en necessito, però al principi l'objectiu sí que és tenir una casa. Avui, per cert, aprofitem per saludar la gent que ens escolta treballant, no, Adam? Molta gent o què? Sí, jo sempre he rebut comentaris als oients que ens diu, escolta un moment de treball, doncs avui toca que els saludem, sí o no, l'Ara. Sí, sí, i tant. Doncs queden saludats.
Molt bé. Llavors, Lara, jo també et volia preguntar sobre què t'agradaria, perquè has dit que fas psicologia, què t'agradaria dedicar-te?
no ho tinc clar no estic tancada de res de moment ara estic fent pràctiques llavors sí que estic veient com altres coses de fet al gener començo amb el meu primer pacient ah sí? sí fent psicoterapia llavors ja encara haig de conèixer-me molt més de moment faré el màster si m'agafen si entro de psicologia clínica i ja es veurà
Molt bé, pinta bé, no? Sí, a tu et sembla bé, Adam? Sí, el tema de psicologia és molt interessant, eh? Que tinc la sort de fer-ho a cafè, però no sé si full psicologia... Tinc els meus dubtes. Com va anar a l'examen de psicologia, Adam? Vaig a provar, Martí. Sí? Sí, sí, sí. Que bo. O sigui, tenim dos psicòlegs a la sala? Tenim dos psicòlegs. Que bo. Tenim dos psicòlegs. Que bo, que bo, que bo. Hilara, tu, tens pensat, amb aquest títol, no?, de psicòloga, anar-te a viure fora...
Sí, sí, sí, de fet, si tot va bé, l'any que ve m'agradaria marxar a fora. A on? Hi ha país on no es pot dir? Sí, sí, sí. A Suïssa, a la part francesa. Pels calés? O per la muntanya i els paisatges? O pel francès.
pel francès m'agrada molt de fet vaig aprovar fa una setmana el CEU de francès no m'ho puc creure perquè m'acceptin el màster i sí a Ginebra i sí també pels diners perquè la qualitat de vida més que res i llavors ja l'any que ve
Si tot va bé, sí. Però pel teu compte... Em trobaràs a faltar. Bueno, home, ostres, ens pots escoltar també des d'allà. No arriba a l'antena, però des d'espotiva sí que ens pots escoltar. Però aniràs pel teu compte o amb la universitat una beca o alguna cosa així? No, pel meu compte, sí. Ens agafes i te'n vas? Sí, m'ha fet tot i me'n vaig. I el tema de treballar, com tu ho faràs?
És un tema delicat, Adam. Però ho haig de mirar, sí. Estic mirant coses per professora d'espanyol o d'anglès, que també busquen. Bueno, psicòloga, en francès, no? Si tens el C1. Sí, el que passa és que necessito el màster per exercir. Ah, vale, vale, vale. Ostres, doncs molt bé, molt bé. I què et motiva ara tu per anar-te'n a Suïssa i voler marxar del país d'Espanya? O què no et motiva d'aquí per quedar-te?
El que em motiva més que res, principalment, és un canvi d'aires. No és que estigui descontenta amb viure aquí, ni molt menys, però és un canvi d'aires i justament ara que moltes amigues mires estan anant d'erasmos i estan visquent coses noves, però estan ben bé de gust, no? T'està donant FOMO, no?
Foma vol dir... Sí, és com donar-te llàstima de perdre't algú, llavors, no? Pot ser això? Sí, no sé si ho diria així. Potser penses que t'estàs perdent algú i ho vols fer. O no és per això, és perquè simplement et ve de gos a tu. Bueno, no és que ja m'estigui perdent algú, sinó que no em vull perdre res i vull viure altres coses i crec que si em quedo aquí estaré en la meva zona de confort, no?
El que tant hem parlat aquí, eh? Sí. La zona del confort. Tu, Adam, tu has tingut foma algun cop? Sí, clar que sí. Tothom, no? Ah, bé, no, és que mai havia escoltat aquesta paraula, no? Sí, sí, mai l'havia ficat aquest qualificatiu. Bueno, sempre s'aprenen alguna cosa, Martí. Sí, la veritat és que sí. Tens raó, a més, molt, molt semblant al que parlem nosaltres quan explicàvem, no? Perquè...
és convenient marxar del país i trobar noves fronteres i tal. Una de les raons que vam donar és perquè la gent simplement està motivada per marxar. Vull dir, vol descobrir noves fronteres i marxar, que és el que et passa, no, l'Ara? Sí, més o menys, sí. I al final surts de la zona de confort.
Aquesta tan perillosa zona de confort. Sí, perquè a l'ara millor, a veure què et sembla, perquè hem descobert que les millors coses que ens han passat a la vida ha sigut sortint de la zona de confort. Ah, sí? Doncs mira, encara em motiveu més per viatjar. Home, sí, sí, sí. És que al final la gent, quan es queda dins de la zona de confort, no li motiva viatjar, no li motiva sortir. El que passa és que només es troba amb el que coneix, saps? I el que no coneixes no t'ho pots quasi ni imaginar. Així que sí, sí. Llavors, jo també et volia preguntar
per si tens algun familiar que hagi marxat i que t'hagi pogut incentivar? O no és el cas? O amistats properes? Més que amistats, o sigui, més que familiars, amistats, sí. Amistats, vale. Sí, no sé quin cas concret, però... Sí, això dels Erasmus, moltes amigues han marxat, han viscut coses noves, sobretot...
Tenen nom, aquestes amigues? Sí. Les pots saludar, si vols. Bueno, saludo la Núria, la Blanca, i ara també l'Aina i la Martina, que han marxat. Espero no deixar-me ningú. Totes saludades, no, Adam? Totes, totes. I com has anat elles allà fora? Molt bé. De fet, ahir vam rebre l'Aina, espero que estigui escoltant, que venia de Seattle, i molt bé. I la Martina ve en breus,
I a la Núria li va agradar tant a Canadà que l'any que ve se'n va viure allà. Sí? Que bo, això sí que és bo, eh? Sí, sí. Adam, on està saps situació en un mapa? Sí. Està al nord-est dels Estats Units. Molt bé. Pensava que l'havia pillat, eh? Estàs completament preparat. Doncs, Lara, t'hem de fer també una última pregunta. T'estem bombardejant, però per això has vingut avui. Sí.
Tu saps quines han sigut les inversions més rentables en l'any 2025? No, no t'ho sabria dir. Doncs ara té la sort que en el següent episodi parlarem d'això. Que bé.
Ah, ja estaràs, no? Ho podràs saber, Lara, perquè en el segon episodi parlarem de les inversions més rentables de l'any 2025, com ha anat aquest any, perquè és important començar quan abans millor, que és una cosa del que també estem molt a sobre. De fet, Lara, tu dius que vas començar aquest maig, que tenies 21 anys o 20? Crec que just va ser el dia del meu aniversari, que feia 21 anys. Eh, doncs no hi ha millor regal que et puguis fer, Lara, que començar a invertir.
Sí, va ser per culpa teva, eh? Sí? Home, doncs molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escolta, en el segon episodi parlarem d'això, però avui, eh?, abans de finalitzar l'episodi, bueno, encara queda un tros, però vam dir a l'episod interior Adam que faríem un especial Nadal. Especial Nadal, eh? Estàs molt nadalenc últimament, Martí. Home, és que m'han ficat... Porta mitjons i tot de Nadal. Sí, sí, sí, i m'han ficat... I calçotets. Calçotets també. Sí, sí, sí.
M'han ficat aquí darrere, una obra de Nadal, a Vilassar Ràdio. És que m'han dut... És per estar nadalenc, sí, la veritat. Per l'esperit nadalenc. Llavors, avui farem un parell de jocs, d'acord? Uns quants. Com ens agrada a nosaltres. El primer és el most likely to. A sobre, el gent del mes, no? Divertir i tal. Som més gent, Adam, si no estem molt sols aquí a l'estudi.
Començarem per un Mos Laili 2, ja sabeu com funciona, sempre és el mateix, és qui és més probable que ell, llavors llegim una frase, i si voleu, per ordre diem qui creiem que és. Jugeu a casa. Sí, clar, a casa també podeu jugar. Entra jo, l'Adam i la Lara.
Compte, perquè l'anterior oient del mes, l'Alfred, no el vam incloure, però avui l'Alhara sí que està inclosa en el joc. Doncs va, comencem? Llegeixo jo la pregunta i fem... Començo jo així jo. Va, doncs fot-li. Vinga, qui és més probable que tregui matrícula d'honor dels tres? Jo crec que el Martí.
Jo crec que jo. Jo crec que el Martí també. Molt bé. Nois, aquí hem coincidit els tres. De fet, he tret matrícula d'honor. Veus? És que ho sabia. Vaig treure en el cicle superior, així que molt bé que hem coincidit. Bueno, sí, el Martí no és cap sorpresa el tema de les notes, no? No, no. Per cert, tenia l'examen de transports a l'episodi internet. Tu m'anava a dir al final de l'episodi. Què? Com ha anat?
Vaig a provar. Ha estat molts mesos amb això. Sí, sí, i molt passat. M'emportava el llibre hasta de vacances per llegir mentre l'avió i tal. He provat, he provat. Ja tinc el títol de competència professional de transports de mercaderies. És una gran notícia perquè et permet cobrar sense fer res. Bueno, em permet moure moltes portes. Podria endir-ho. Moure moltes portes.
Més maca. Vale, va, amb la següent pregunta, ara la llegiré jo, és qui trajardea més qualsevol cosa que fa. Què vol dir això? Això no ho conec, Martí. Trajardea. Què vol dir? És prendre-se més en sèrio, ara que ens entenguis tu. Qui es pren més en sèrio qualsevol cosa que fa. Vale? Jo crec que ella. Jo crec que l'Adam.
Jo també crec que l'Adam. Què voleu dir, això? No, ets un tio sèrio, coincidim els tres, ets un tio seriós, que treballa, no? Dedicat. Me l'alegro, me l'alegro. Molt bé. Lara, vols dir si tu la saben preguntar? Qui treballa més hores setmanalment? Jo no sé la situació de la Lara. Jo tampoc serà tema. Bueno, no passa res, aquí estem per jugar. Jo no, jo t'ho dic. Jo crec que el martí. Jo també ho crec. Vale, jo crec que la Lara.
Sí. L'Ara, que tu quantes hores treballes sabanalment? Amb tots els treballs que té? No? O què? Jo crec que aproximadament 15. Vale, jo crec que unes 13. Estem igual. Igualats. I jo tampoc estic molt lluny, eh? Tampoc estic molt lluny, eh? Perdona. Bé, bé. No és treballador, joves també, mitja jornada. És el que hem de fer al final. Va, Ada, fot-li la seva pregunta.
Qui és més probable que deixi el seu seient a una persona gran al tren? Hòstia, molt bona la pregunta. És una pregunta molt, com dir-ho, d'educació, no? Jo crec que ho sé. Jo crec que la Lala. Jo crec que el Martí. Jo crec que jo. Apa, apa. Ets un egoista, tio. Ningú t'ha dit a tu, em sap supergreu. Jo sempre m'he aixecat. Sí? Sí, sí. Jo us he dit que hi ha vegades que no ho he fet. No, ho accepto, eh? M'has decepcionat. Lala, ho accepto. Hala!
Nois, va, sisplau. I per què no ho has fet? No, perquè el tren va molt ple, o ja... Ah, el tren va molt ple, clar. Nois, va. Molt bé. Necessito un vot de confiança. No, quan ho puc fer, normalment sí que ho faig, però a vegades, jo què sé, estic dinant al tren, sentat amb el tàper. Si em fico de peus a l'arròssa... Com, te tinc una pregunta. Digues.
Embarazada puede anciana o no? O sea, ¿qué vol dir? Sí. Si hi ha una embarazada o una àvia... Jo a la embarazada. A qui deixes lloc? A la embarazada. Tu? Jo no vaig molt amb tren.
Però jo crec que depèn de la situació, no?, de cada persona. A veure, depèn. Com ho vegis. Però jo pensant... Jo veig l'embarassada. És que compta per dos persones. És que té més valor. Vull dir, té un nen a la panxa. No, no té més valor. Però té un nen a la panxa. Bueno, sí, això sí. Ei, que les àvies han estat treballant tota la vida. I si és una àvia embarassada, què? Jo el que faig, ja els hi deixo saien. Jo li dic a un altre que s'aixequi i li deixem dos saien, si veuràs una percada. I, va, hi hagi jo l'última pregunta del Mosleckli2, que és qui sap més idiomes?
Home, la Lara. Sí, ens ho destapat a l'episodi, no? Sí, ens ha dit que el feu d'anglès, el francès. Quants saps, per cert? Quants? Quants? Jo crec que sé català, castellà, anglès, francès i una mica d'alemà. Ah, doncs enguanyes per una mica d'alemà, perquè jo també sé italià, italià, anglès, català i castellà, així que tindria quatre, però bé, bé, Lara, bé, bé. D'acord, doncs ara, després d'aquestes preguntes tan divertides com sempre, passarem a un joc especial Nadal.
Serà un, un, dos, tres, responda otra vez. Ostres, aquest no el conec, aquest xoc. L'he preparat avui, estic molt, molt, molt content, a veure com sortirà. Va, jo us faré preguntes sobre Nadal, sobre paraules de Nadal, però en castellà, i vosaltres aixequeu la mà, us dic i m'heu de dir com es diu en català. Ostres. Són molt fàcils, ara us les diré, les primeres tenen un nivell molt, molt baix. Va, aixequeu la mà i us dic per respondre. Com es diu Mercado Navidenyo en català? L'ara? L'ara?
Mercat Nadalek. Sí, molt bé. Estava en joc, no? És senzill. Què no vas a dir? El mateix. Clar, perquè t'has copiat. Ja rebot, eh? Com es diu mazapan en català? Ostres. Ho sé. Digues. Codony.
No. No és codoll? Ah, no, codoll és membrillo, codoll és membrillo. No és codoll, no és codoll. Aguís quedat molt bé, eh? Lara, alguna opció? Al nivell va incrementar, com podeu veure, eh? Hombre, no, ha passat de Nadal a... Ai, no, no ho sé. Punt per ningú és masapà. Ah, ho havia pensat, però... No, no, sí, sí, sí. Ah, vale. Aguís quedat molt bé, codoll, eh? Vale, vinga, la següent. Com es diu Nochevieja en català?
Nit vella. Sí, ho he dit bé. No. Lara, rebote? No sabia que hi havia. Ah, bueno, nit de cap d'any, potser. Nit de cap d'any. Però no et conta. M'he saltat el torn. Nit de cap d'any. De moment una xero per la Lara. Compte, eh? Queden dues preguntes més. Ara m'has d'apratar. Molt. Com es diu jengibre en català?
Lara? No ho sé, eh? I per què aixecues la mà? O sigui, penso, però no ho sé. Digue'm. Gengibre. Gengibre? No, rebot. Gingebre. Gingebre, ara. Ho heu vist o no? He jugat amb les vocals aquí. Gengibre, gingebre. Que bé. És gingebre. Compte, i última per al doble onada, perquè estem empatats, un a un. Com es diu? Muerdagó en català.
Ui, ho veig mirar, eh? Mordegos, la planteta aquesta que es posa... On són els petons, no? Ah, sí? Mice el tou. Per què minyes l'ull, ara? Mice el tou. No, això en anglès. En francès? Ah, no ho sé, no ho sé. No ho sé. No ho sé, Martí. Era la més difícil. Per quina lletra començava? Comença, encara comença per la B baixa.
Es diu Besc. No l'havia escoltat a la vida. Vaig voler ficar-vos una complicada. Per desempatar farem una altra que vaig pensar per si hi havia aquesta situació. Què podria ser? Quin moment és el més fosc de la nit?
No té res a veure amb el Nadal. Però estem parlant d'una hora? No, un... Bé, pots dir una hora, pots dir... Sí, pots dir l'hora aproximada, pots dir un moment. Ja pot haver quan comença la nit, mitjanit... Depèn de l'època de l'any, no? Depèn del justici, no? Sempre és el mateix moment, el més fosc de la nit. Jo diria 3 de la matinada. No, has d'aixecar la mà. Ara em diguem? 3 de la matinada. L'ara?
Dos i mitja. Dos. Dos i mitja, dos? Doncs no, és el moment just abans que surti el sol. Perquè és on, quan més foscor s'ha acumulat, durant la nit. Ostres, això no sabia. Per la mateixa regla de tres, i ara és el triple onada, quin és el moment més fred de l'hivern? Aixecau la mà. Jo crec que... Aixeca la mà. Adam?
Jo crec que el solstici d'hivern, o sigui, quan acaba l'hivern... Tonto amb el solstici, tio. Quan acaba l'hivern, fins a la primavera, no? Quan acaba l'hivern, fins a la primavera. Aquesta setmaneta pre-primavera. Quin mes, més o menys? Estem parlant de febrer, no és? Sí, febrer març, correcte. Correcte. He guanyat. Ha guanyat. Acaba de guanyar amb el solstici.
Compte, eh? No tenim ni idea d'això. És correcte. El moment més fred de l'hivern i el moment més fos de la nit és quan més fred s'ha acumulat durant els mesos o quan més foscor s'ha acumulat durant els mesos. A mi també. Esteu contents? Ha estat molt xulo. Per acabar, us explicaré que cada any el Diccionari Català vota una paraula per incloure-la en el Diccionari Català. I quina ha sigut aquest any? No estan dins del Diccionari, però les volen incloure perquè s'han estat utilitzant. Que solen ser en anglès o alguna adaptació... Sí, alguns castellanisme... Llavors, les paraules d'aquest any són...
És una persona que ve de Gaza, o de... Bueno, sí, una persona que viu allà. Neurodivergent. Salut mental. No està en el diccionari, salut mental. Bespreig. Crisi climàtica. Dejunt intermitent. Matxa, que és el té aquest. Sí, el verd. Sí, que m'agrada. I a... Influenciador. I l'última, que es pot incloure, és queer. Queer.
el gènere aquest no, el gènere en el que no t'identifiques amb homes i dones llavors, una d'aquestes paraules sortirà a votació, o sigui, surten totes a votació i una d'aquestes serà l'escollida per incloure el diccionari, quina inclouríeu vosaltres? jo inclouria queer jo inclouria salut mental salut mental, trobes important, no? clar, doncs ja, ja, jo faria ja no pots canviar, no pots canviar, doncs canvio aixeca la mà, he votat jo he votat, he votat vespreig
Per què? Bé, doncs, vespreig. És com Tardeo. Clar, surts amb els amics, sortim de vespreig. Clar, sí, una festeta, tal. Com tarda la festa, Martí. Nois, hem d'acomiadar l'episodi. Espero que us hagi agradat molt, molt, molt, molt. Us adegem un molt bon Nadal a tots els oients i a vosaltres dos, Adam i Lara. Moltes gràcies per venir, Lara. I moltes gràcies, Martí, per aquestes superdinàmiques. Ha sigut guai o no? Molt nadalenc i molt guai. Sí, sí, sí.
Doncs bueno, esperem que vagi molt bé el Nadal, molt bon any nou, i nosaltres tornem al mes de gener amb molta més inversió. De fet, serà amb les millors inversions a l'any 2025. Moltes gràcies, Lara, per venir. A vosaltres. T'ha agradat? Una mica. Bé, bé. Pots dir la pela és la pela? La pela és la pela. M'he sentit malament, no ho he dit abans. Al principi estava preparat, però és una frase molt típica sempre del programa. Adam, bon any nou. Bon any nou, Martí i Lara. Molt bones festes i ens veiem l'any que ve. Adeu!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Qui té un arbre o una planta té un tresor.
Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd, alegria. Generalitat de Catalunya. Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi. Digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment pel Fem Salut!
penúltim programa de l'any 2025. Recordeu que dilluns estarem en directe i que dimarts ja deixarem el programa de vacances uns dies i tornarem just el dia 7 de gener. Dilluns estem el dia de la loteria. A veure si tenim sort i algun any podem treure la unitat mòbil pel carrer de Vilassadi a tocar la loteria i anar a fer aquelles coses que fa la gent quan li toca la loteria al seu poble.
Per tant, últim divendres de programa de l'any i és moment pel Fem Salut, una secció que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i Vilassar Ràdio, on col·laboren el cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, col·laboren també establiments sanitaris, tals com farmàcies i òptiques, i també tot el ram de la salut.
I avui volem parlar precisament de tot el tema de menjars de Nadal. Allò que ens aixequem tips, allò que no es pot més. I avui és un clàssic que cada any ens porta fins als nostres estudis. La Sandra Montoro, que és nutricionista del CAP de Vilassar de Mar de l'Institut Català de la Salut. També ens acompanya la tècnica de salut pública de l'Ajuntament, la Marta Casasomi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Marta Casas, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com va això? Bé, bé, bé. Tot a punt ja.
Sí. Tota la loteria comprada, sí? Primer es compra la loteria, després el menjar, després els regals, tot això ho tenim fet ja o no? Mira, si et dic la veritat, no. De loteria només tinc la que compartir amb la gent de la feina. Sí o no? Ja està, eh? Ja està. Bueno, mira, escolta, si toca, toca, eh? Sandra Montoro, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. El telèfon de la Sandra treu fum i foc aquests dies, oi? Està preguntant, Sandra, què hem de fer? Què hem de comprar? Com ho hem de comprar? Com hem de menjar? D'això parlarem avui.
Loteria en tens o no? Loteria també de la feina, com la Marta. També hi està, eh? Sí, sí, poca cosa més. Doncs vinga, va. La Sandra és nutricionista del CAP, i això vol dir que tracta el tema de l'alimentació. I ens agradaria una miqueta parlar de l'alimentació de cara a Nadal, a veure,
Qui més, qui menys, se t'hi parà, se t'hi parà molt. L'altre dia llegia, referent a buscar informació sobre l'espai d'avui, llegia que de mitjana cada català i catalana s'engraixarà entre quilo i mig i dos a aquestes festes. Hi haurà qui s'engraixarà vuit i hi haurà qui no s'engraixarà. Però de mitjana és això. Ja sé que la normalitat és molt relativa, però això és lo normal o no, Sandra?
Bé, el motiu de la xerrada d'avui seria una miqueta parlar que no ens hem de centrar en els quilos, però ni en festes ni en la resta de l'any, no? Llavors el que sí que hem de fer és mirar una mica més l'alimentació que fem i no la bàscula.
Sí, però clar, l'alimentació de Nadal és una mica sota cavall o rei. Ja sabem el que hi ha per Nadal. No mengem precisament una truiteta. Que podem menjar-la, eh? No dic que no, eh? Però, a veure, ja sabem que els àpats són... Jo crec que suculents, però el problema de tot crec que són tan seguits.
Mira, a mi m'agradaria fer un apunt abans de començar, que seria dir que els sàpats i trobades de Nadal són, sobretot, moments de relació social. Llavors, aquests són espais per retrobar-nos amb els amics, amb la família, amb les persones estimades, per conversar, per compartir, per sentir-nos acompanyats. I això també és molt important per la nostra salut...
mental i emocional. Llavors, la prioritat en aquestes dates no hauria de ser només el menjar, sinó el fet de trobar-nos i de relacionar-nos. Llavors, el que no hauríem de fer és o deixar d'assistir amb alguns àpats o tampoc viure-les amb culpa, per por a engreixar-nos, per por a menjar malament. Doncs aquestes trobades socials també són salut i es poden gaudir amb equilibri, amb tranquil·litat i sense culpa.
Marta, està molt bé el que diu la Sandra, però et dic una cosa, eh? Difícil, difícil. Ah, no, és que, clar, com ens relacionem els catalans i catalanes quan ens trobem amb família, amb amics, tot això que estaves dient? Com ho fem? Ara imagina't fer-ho sense la safata de torrons al davant.
Això ho fem menjant. Quan et trobes amb algú, hòstia, ens hem de veure així. Anem a sopar algú un dia, no dius anem a fer una volta. Fa temps que no ens veiem, Sandra, anem a fer una volta. No, no, Sandra, anem a menjar algú. És així, és a dir, més que culpes, això. Som una societat, no sé si els mediterranis ho fem així, però quan ens trobem amb la família i amb els amics és per celebrar i ho celebrem menjant. Sí, sí, sempre és al voltant d'una taula, no?
La història és també com podríem preparar una miqueta el cos, penso, abans de les festes de Nadal. El podem preparar? Anem justos. Ja és 19 avui. No, el podem preparar. Llavors, no es tracta de preparar el cos amb dietes estrictes, comptant calories i coses molt restrictives, el que realment ajuda a preparar el cos, no només
per als àpats de Nadal, però ara estem en aquest moment, sinó és arribar a hàbits equilibrats, hàbits alimentaris i hàbits de vida equilibrats, com per exemple fer àpats regulars. Ens hem de marcar uns horaris. Ens trobem que la gent realment fa uns horaris d'àpats molt dispers i ajuda molt l'organisme a marcar-te uns horaris i no sortir-te d'aquí. Tampoc ser com molt rígid, però sí que això ajuda.
Mantenir un patró alimentari mediterrani, el més proper al mediterrani possible. Hidratar-nos molt bé, perquè ara no fa calor. Llavors és com que deixem una mica de banda el tema de la hidratació i és superimportant. Amb aigua, eh? Amb aigua sempre, prioritzant l'aigua sempre. Parlarem d'estrès, si vols, això. Ens hidratarem també, però amb aigua precisament no a les festes, també ho fa això.
La prioritat hauria de ser l'aigua, després, si vols, parlem d'altres begudes, no? Però, sobretot això, deixar clar que aquesta hidratació és important, encara que no tinguem set, el cos necessita aigua, i mantenir-nos actius. Doncs, si arribem a una rutina saludable a les festes de Nadal, el cos, l'organisme, gestiona molt millor els àpats més festius o més abundants, no? Ajudem una miqueta l'organisme a païr tot això, no?
Per tant, el podem preparar... Jo, fa un parell de setmanes que estàvem en el pont del desembre, de la Puríssima i de la Constitució, etcètera, recordo que vaig tenir tres celebracions seguides i clar, jo molt content, escolta, si quedem la família i els amics i celebrem, és fantàstic això, hem de celebrar-ho absolutament tot, però és veritat que l'endemà jo no estava bé. Jo no sé si és que...
M'estic fent gran, que deu ser això, i també un tema que hi ha, no sé si és que anem rebaixant, no? El menjar no es menja tant, no es beu tant, i quan fas una mica de sobressortir, o possiblement també pugui ser, Marta, si tu també pots dir la teva, que ens cuidem dels dies de cada dia, mengem el plat de verdura, i després quan fem un extra, hòstia, ho nota el gos, jo l'endemà no podia, és que no em trobava bé.
Clar, o sigui, hi ha una creença que per ser un bon anfitrió has de tenir la taula plena de coses i la gent ha de sortir molt tipa perquè tu siguis un bon anfitrió. Realment això hauríem de treure una miqueta aquesta creença, no? Que el que hauríem d'aconseguir amb els nostres àpats oferint, si som els anfitrions, aquests àpats, doncs seria que les persones gaudissin d'aquest àpat sense després haver de pagar les conseqüències amb aquestes digestions tan pesades, no?
El que passa és que, clar, nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, cap d'any, és a dir, fi d'any, i cap d'any, Reis. És que és tot molt seguit, això, clar, arriba un punt que el teu cos digui on te vas, tio, frena ja. Parlem de menús saludables. Existeix el menú saludable nadalenc o no?
Clar, que existeix un menú saludable. Bueno, clar, existeix el menú saludable sempre que vulguis, però clar, per festes és complicat, això. He portat un exemple. Va, anem. He portat un exemple amb uns entrants, que sobretot el que vull remarcar és que els entrants són entrants, no és un primer plat. Llavors, no ens hem de tipar ja amb els entrants. I sempre oferir entrants que siguin una miqueta lleugers.
i amb aliments reals, com per exemple un tàrtar de salmó i el bocat, no? Seria un entrant que està, doncs, molt bé. O una amanida d'ama grana, taronja i nous amb una mica de ruca o espinacs. Això serveix per baixar. Això serveix per preparar una miqueta el cos pel que arriba, no? A vegades, com t'has fotut ja el primer o el segon i dius, vaig a baixar una amanideta, que això ajuda a baixar.
Ho diem, eh? Ho hauríem de fer abans de començar. O sigui, tot el que són els entrants o els primers plats amb una base de verdures ens ajudarà sempre a saciar molt el cos i aquest contingut amb fibra també ens ajudarà a regular també els nutrients que entraran després, a regular el sucre, a regular els lípids, tot això que entrarà després, doncs aquesta amanida, aquestes cremes de verdures...
Un trió d'humus, per exemple, de remolatge, el clàssic de cigrons, d'albergirni amb crudités de verdures també. Un, per exemple, carbassa rostida amb format xafeta i festucs per sobre. També està molt bé. Això serien uns entrants, d'acord?
Un primer plat típic mediterrani seria una crema de carbassa, com hem dit, rustida, amb gingebre, amb taronja. Podem afegir una miqueta d'otòfona o pipes de carbassa torrades per sobre si li volem donar un toc més festiu. I un segon plat, per exemple, un llobarro al forn amb herpes aromàtiques. El podem acompanyar amb hortalisses al forn. Jo estic tipus, Sandra. Això seria un bon menú de Nadal.
Clar, si arribem als postres... Què vols dir si arribem? O sigui, quan arribem als postres... Anava a dir, hòstia, ara sí, acabarem... Quan arribem als postres, doncs, una Macedònia d'hivern pot ser molt bona opció. O, per exemple, pinya a la planxa, amb una espècie de salsa, entre cometes, d'iogurt natural, amb una miqueta de canyella i pell de llimona ratllada per sobre... Jo saps com acabo els àpats? Amb què? Amb una caminada.
Perfecte, sí, sí. Me'n vaig al vespre nit, quan t'aixeques a taula al vespre, perquè t'aixeques al vespre, jo me'n vaig a caminar, tu. Perfecte, sí, sí. Un dia me'n vaig fins a Sant Boi de Llobregat, perquè és que has de baixar-ho tot, i realment... Doncs, escolta, va, però això, com tu deies, els anfitrions i les anfitriones són una mica els que marquen això.
la importància de les persones que preparen els menjars. Però això, Sandra, Marta, no sé si estàs d'acord, però això sempre passa. Si tu tens convidats a casa, sempre tens la sensació que hi ha poc menjar. I en canvi, quan venen o tu vas a una altra casa, dius, hosti, quan de menjar. Això és psicològic, jo crec, perquè el menjar és igual per a tothom, però quan els tens a casa, dius, hosti, he fet poc menjar. I quan vas a la casa dels altres, veus molt de menjar.
Sí, perquè suposo que estem acostumats a cuinar per un número reduït i després quan tens gent també vas com molt perdut, no? I no vols equivocar-te i sempre penses bé, com més et quedes com més segura. Com més millor, no? Sí, clar, aquesta és la creença que hauríem una miqueta de treure, sempre serà suficient, sempre pensem que ens hem de trobar per relacions socials, no? Llavors això és el que hem de pensar una miqueta, no?
Però la persona que prepara l'àpat és clau, perquè aquesta persona pot influir molt amb el benestar de tota la família, perquè si després marxes d'allà amb l'estómac regirat, pot influir molt. Com? Triant coccions més lleugeres, reduint una miqueta la sal i aportant aquestes espècies aromàtiques que li donaran molt més gust.
Apostant per verdures, evitant grans quantitats de fregits, salses molt fortes. Tot això ajudarà a tothom a gaudir del dinar sense acabar massa pesat.
Molt bé. I també importància dels comensals, no? Què hem de fer? Perquè sabem que tenim, insisteixo, nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, fi d'any, any nou, Reis, doncs també es tracta d'anar preparat una miqueta, no? Evidentment. Doncs hi ha trucs molt senzills que funcionen molt bé, com per exemple no arribar a l'àpat en qüestió amb molta gana.
Com es fa això? Això es fa fent un esmorzar complet a casa. Al matí ens llevem, fem un esmorzar complet, després a mig matí o abans de sortir de casa, una peça petita de fruita. Tot això perquè si arribem amb aquell àpat en dejú o amb molta gana, menjarem molt més de pressa i també farem elecció de productes que no ens interessen.
Fer aperitius de qualitat també podem fer, no? Llavors, formats reals, marís, verduretes, fruits secs i petites racions. Com he dit abans, els entrants són entrants i el primer és el primer, no? Llavors, aquests entrants, doncs, fer-ho d'aquesta manera amb més mesura, no? Evitar fregits, evitar snacks industrials, que això també faran que després la digestió sigui molt més pesada, no?
Un primer plat d'origen vegetal, com hem dit, és clau també aquí. Una amanida, una crema, ens ajudar a saciar-nos. Compte amb el consum d'alcohol i les begudes ensucrades. Ja sabem que està present en aquests àpats en moltes llars, però hem de tenir en compte que aquestes begudes aporten moltes calories sense sacietat.
Llavors, és millor alternar, si no es pot canviar, alternar amb aigua. L'aigua sempre ha d'estar present a la taula. I tenir en compte que hem d'alternar, si hi ha el consum d'alcohol o beudes ensucrades, amb l'aigua.
I no allargar la sobretaula, com bé deies abans, això de sortir a caminar després, doncs fer un tall, que no allarguem una sobretaula del dinar al sopar, perquè el que farem, a part de no moure'ns, el que farem serà picar segurament. Jo crec que, a part Nadal i Senestiu, no sopem. Clar, el que tampoc... Crec, eh? Clar... Bueno, sempre allò, vagi amb una torradeta, però no és allò d'enteular-te, és que si no ja seria molt...
Clar, si nosaltres hem aconseguit no atipar-nos d'aquesta manera tan brutal, segur que a la nit, en comptes de saltar un àpat, perquè això és un dels errors més freqüents, un d'un mite, saltar-me el saltaré al sopar, això és un error. Saltar-se d'àpats fa que arribem al següent àpat amb més gana i mengem més. És millor fer un àpat més lleuger però complet.
Hòstia, és difícil, eh? Són dies així... Això que ho fem un dia de cada dia, un diumenge normal, que a vegades també ho fem diumenge. Hòstia, no menjo res. Però, clar, són dates que no pots aixecar-te a les 4 de la tarda de la taula ni pots deixar de menjar. És a dir, jo crec que aquest dia tothom al sopar el té ja per si menys... Una torradeta, és el que et dic, eh? És complicat. Tenim aquestes creences molt aferrades, no?
Bé, també el millor d'allò que també no menjar postres tampoc seria una bona idea, no? Podem menjar una miqueta de torró o de postres tradicionals en aquestes dates, no? Això sí, amb racions petites, no? Amb racions en sentit comú, no? I atenció, perquè arriba l'endemà, que és el dia de Santa Amanida, que qui més qui menys, bé, anava a dir el 99, no, no, al 100% diem demà una amanida, mengeu, demà una amanideta.
L'endemà és ideal tornar... Jo ho dic, però no ho faig mai. Doncs potser aquest any seria un bon punt de partida començar a fer-ho. L'endemà és un dia ideal per tornar a la normalitat. Sí, clar, per això. Com abans d'aquesta preparació que dèiem, tornar un altre cop a la normalitat amb els nostres plats vegetals, amb la nostra proteïna de bona qualitat, pollastre, peix, ous, llegums...
Seguim amb la hidratació, podem incloure infusions sense sucre, podem fer una caminata llarga per activar aquesta digestió, i el que sí que és important és no cal fer dietes detox, dietes d'aquestes estrictes, ja que el cos sap equilibrar-se si li donem aliments saludables i descans. No podem passar del 100 al 0, no? Exacte. Doncs vinga, va. Què més hem de saber, Sandra?
Doncs tot això que hem estat parlant, el tema de l'activitat física, que no hem parlat molt, també és molt important. Estem de vacances molts dies, llavors aquest és un bon moment, per exemple, per fer caminades, per pujar escales, per jugar amb els nens, per sortir després dels àpats. No cal ser grans esportistes, només moure's una mica i ajudar. Això també seria un bon consell.
I és bon dia l'1 de gener per començar a fer aquests objectius de l'any? M'aprimaré, menjaré bé, aniré al gimnàs, correré, deixaré de fumar...
Per el dia 1 de gener, com el dia 20 de juliol, sempre són bons dies per adquirir hàbits alimentaris. És a dir, qualsevol dia. Qualsevol dia. Per mi l'1 de gener, ja t'ho dic ara, no és un bon dia. No, no, t'ho dic en sèrio, perquè l'1 de gener ningú comença això. És a dir, més bé que digués el 7, no?, que quan acabin festes, marcar-se un cal dia 1 perquè comencem l'any.
Clar, si el dia 1 implica aquesta pressió, aquesta ansietat per una alimentació saludable, llavors deixa-t'ho pel dia 7. Tens més visites després de festes o no?
Sempre. Sí o no? Sempre, sempre. Ens entren aquestes faleres d'hòstia m'ingreixat. Hi ha un pic cap a finals de novembre, un altre pic al gener, un altre pic al setembre també seria una altra data, doncs hi ha molta gent que vol començar a cuidar-se, no? És a dir, el pic del novembre deu ser per preparar festes, i el pic del gener i el setembre és per dir, hòstia, ja m'he passat. És la culpa. Ja m'he passat. I fan cas, acostumen a fer cas. Exacte.
Bé, sempre hi ha el percentatge de gent que quan els expliques que aquest canvi d'hàbits és per sempre, no estan en aquest moment de contemplatiu.
i ho deixen per més endavant, perquè moltes persones el que demanen són dietes restrictives, que els hi pautin dietes restrictives. Què vol dir això? Allò que digues que el dilluns pèsos els dimarts a Montjeta Tendre, o volen saber...? Clar, dietes restrictives són dietes amb molt poques calories, fent un esforç molt gran perquè el número de la bàscula baixi el més aviat possible, no?
Jo mai he fet una dieta, mai de la meva vida. Dieta s'entén com a dieta, eh? Si una dieta es troba malament, doncs sí, però dieta com a tal. Però jo crec que la gent ha de demanar, escolta, què haig de menjar dilluns, dimarts, dimecres i divendres? Digue'm el plat, no? T'ho demanen així. És que em sembla que ho faria així. Si vingués, Sandra, no em diguis que haig de menjar més o menys calories, digue'm què haig de menjar dilluns.
M'ho demanen molt, però realment això no ho hauríem de fer només en casos molt específics de persones. En la població general el que hem d'aconseguir és que els nostres pacients adquireixin els seus coneixements per fabricar ells mateixos el seu menú. Perquè si jo et dic a tu el que has de menjar dilluns, dimarts, dimecres i dijous,
Això quant durarà? Durarà un mes? Durarà cinc? Durarà sis? Però realment això té data de caducitat sempre. El que tu tinguis amb una persona, doncs aquesta parcel·la estricta del que ha de menjar i el que no. Perquè tu potser al dillus no tens ganes de pèsols i de pollastre el forn. Però llavors has de tenir aquest coneixement per saber quina és l'alternativa a fer això, no?
Doncs Marta, salut pública tot això, eh?, també. Home, i tant, sí, sí. Tot és salut pública. Sandra, que tenim alguna cosa més a afegir?
Doncs en principi, si no tens cap més dubte, jo crec que ha quedat tot gaire... Jo volia fer-te una pregunta. Has fet molt d'èmfasi amb l'aigua, amb el beure aigua. És el mateix beure aigua que beure una infusió? Sense sucre o sense mel, òbviament. Sí. De fet, la recomanació sempre és aigua o infusions. Exacte. Però això és l'hora de dinar? Infusió per dinar?
Bueno, vull dir, això, com cada persona... Jo és que no soc gent d'infusions. Saps el que passa? Que moltes persones no beuen aigua, no els agrada l'aigua... Què vol dir no agrada l'aigua? Si l'aigua, quin gust té l'aigua? Evidentment, doncs que no estan acostumats, són persones que potser tenen ja un hàbit de prendre begudes ensucrades tota la seva vida, i després l'aigua la troben insípida. Doncs, evidentment, l'aigua és insípida, no? Però jo puc comprar que no m'agrada la cervesa, no m'agrada el bé, que té un gust característic, però l'aigua...
Jo crec que a vegades no és tant el gust de l'aigua, sinó que, per exemple, a l'hivern l'aigua costa una mica més d'entrar, suposo, per la temperatura. A l'estiu és més fàcil, però a l'hivern aquesta aigua que hem de beure a vegades és difícil, perquè sembla que no acompanyi malgrat que la puguis beure natural. La infusió potser més de gust, no? La pregunta...
Fins i tot a l'estiu, també hi ha persones que diuen que no els agrada l'aigua, llavors l'opció de begudes aromatitzades saludables, com amb una gerra d'aigua, posar-hi unes maduixes o una cogombra o menta, vull dir, també és una opció.
En qualsevol cas, la majoria consumirà begudes alcohòliques durant el dinar, durant les festes, fer-ho, sempre ho diem perquè ha de ser així, i fer-ho amb moderació. És a dir, ni en cap metge et dirà no beguis dues copetes de vi, el que sí que et diran és no et beguis l'ampolla de vi.
Clar, i sempre alternant amb l'aigua. I sempre alternant. I si ningú t'està dient que no repeteixis de canelons, però et pots menjar un plat raonable, no fotis 12 canelons per plat perquè et trobaràs malament. Exacte. És a hòstia, em trobo malament ja, és normal. No cal ser metge per saber per què et trobes malament, no? Sí, per això és clau la persona que prepara els àpats, no? També modera les racions.
És curiós perquè conforme ens anem fent grans, anem mirant i a l'amplada del plat dius, hosti, no me'n posis més. En canvi, els joves, els nostres fills, posa'm més, posa'm més, dius, hosti, jo era aquest fa 30 anys, ara ja sóc l'altre. És curiós, clar, s'assia la gana, és que moltes vegades els joves, i això un dia en podem parlar en aquest espai, et convidem a venir, a parlar de la...
Salut alimentari entre els joves, no? Hòstia, aquests joves tenen ganes. Com nosaltres hem fet, eh? I es van i es compren uns donetes, un croissant, no tenen allò de dir, ui, em vaig a menjar una cosa begudes, begudes, com es diu, energètiques, allò que és terrorífic. Totalment.
Anem de parlar algun dia, perquè ells sí que s'acien moltes vegades pels ulls i per la quantitat. I això ho sabem, perquè nosaltres, i jo també, fa anys que em passava això. Hòstia, jo, no sé tu menjar molt! I dius, bueno, potser no necessites menjar tant. Bueno, això té un origen fisiològic total, vull dir, els nens i adolescents, els adolescents, per exemple, les seves racions han de ser més grans que les nostres. Han de ser més grans. Han de ser més grans que les nostres.
Si, per exemple, si parlem que un adult ha de fer una ració de 1, doncs un adolescent hauria de fer una ració de 1,2 i un nen hauria de fer una ració de 0,8. Vull dir, si parlem de números, doncs estaria per aquí. Doncs estem en un període de creixement i és fisiològic. Però, clar, el contingut d'aquesta ració és el que hem de fer també èmfasi, no?, amb ells. Marta,
Apunta, apunta això, que això és molt interessant, que ara l'any que ve ja mateix hem de quedar amb la Sandra i dir, hòstia, parlem de l'alimentació entre els joves. I què et sembla si ho fem amb els joves? Home, això seria ja fantàstic. Doncs en lloc de fer-ho fem salut o podríem fer amb la tertúlia jove? De fet, fa la setmana passada, justament dijous passat, no i, sinó dijous passat,
Amb el Pere Ribot van triar ells el tema, elles, perquè era una tertúlia merament femenina, i vam triar això, l'alimentació entre els joves. Genial. I, bueno, genial, sí, fins que tots s'alimenten molt bé i t'expliquen com s'alimenten. Dius, potser tan, tan bé no ens alimentem, perquè tots els hi agrada la verdura molt, però no en mengen. Aleshores, molt bona idea. Sandra, et convidem a venir un dia amb la tertúlia jove?
Perfecte, encantada. I els hi parlarem de l'alimentació. A veure si amb tu s'animen una mica més, perquè, escolta, era un tema triat per ells. I vam parlar dels vappers, també. No tenen la consciència que el vapper és dolent igual que el tabac. Vam parlar d'aquí uns anys les tabacaleres estimen, cap 15, d'aquí 15 anys, estimen que no existirà el paquet de tabac, sinó que existirà la nicotina amb pastilla, amb xupa-xup o amb què sigui.
Molt interessant. Et convidem a venir, Sandra. Que vagi tot molt bé, que tinguis molt bones festes. Marta, moltíssimes gràcies per aquesta feina de produir cat a 15 dies la secció. I l'any que ve més, que tingueu molt bones festes. Gràcies, igualment. Que mengeu molt i bebeu-lo... Miren amb una cara. Vinga, que mengeu el que heu de menjar i sense sobressalts. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu.
Les notícies de les 12. En marxa des de les 9 del matí el sorteig extraordinari de la Loteria de Nadal. Els nens del Col·legi Madralen de Sant Ildefons tornen a cantar la sort des de l'escenari del Teatre Real de Madrid. El primer premi de la Loteria de Nadal és el 79.432,
cantat a tres quarts de dotze del matí. S'ha venut principalment a les localitats lleoneses de la Banyesa i Villablino i també a Madrid. El mes matiner, però, ha estat el segon premi, el 70.048, venut íntegrament a la capital de l'Estat. El tercer premi, el 90.693, ha repartit les hores en Boi de Llobregat amb 15 sèries venudes. Una
al Prat de Llobregat i un altre a Sant Joan de les Abadeses. Un quart premi al 78.477 s'ha venut a Badalona i Olot, entre altres localitats de l'Estat. Pel que fa als cinquems premis, hi ha el 23.112 amb una sèrie venuda a Barcelona, Porqueres i Sort,
i el 60.649 amb una sèrie a Viladecans i Montgat. Del 77.715 s'ha venut un dècim a Barcelona i un al Prat de Llobregat. Enguall, la loteria de Nadal reparteix 2.772 milions d'euros en premis.
70 milions més que l'any passat, i s'han posat a la venda 198 milions de dècims que corresponen a 198 sèries, 5 més que l'any passat.
El Partit Popular guanya les eleccions autonòmiques a Extremadura, però la formació conservadora no aconsegueix la majoria absoluta que desitjaven, amb l'escrutini ja pràcticament al 100%. La candidatura liderada per l'actual presidenta, la Popular, Maria Guardiola,
S'hi posa amb claredat però continuarà necessitant l'extrema dreta de Vox per governar. Guardiola, que va avançar les eleccions autonòmiques per evitar el bloqueig, va dir de Vox i PSOE l'aprovació dels pressupostos. Amb aquests resultats torna a dependre de Vox per governar.
La llista encapçalada per Guardiola, l'actual presidenta, obté 29 diputats, un més que en les darreres eleccions, però quatre per sota de llindar que marca la majoria absoluta.
Barcelona tindrà una nova terminal dedicada al negoci del cafè l'any 2027 i serà la més moderna del sud d'Europa. El Consorci de la Zona Franca i el Port de Barcelona invertiran 30 milions d'euros en aquesta nova instal·lació amb l'objectiu de superar les 170.000 tones de cafè que la terminal actual gestiona cada any de fet pel Port de Barcelona.
passa al 80% de tot el cafè que es consumeix a la península ibèrica. Les noves instal·lacions s'estituiran en una parcel·la de 50.000 metres quadrats amb dues naus connectades que permetran emmagatzemar fins a 50.000 tones de cafè.
I en breu a punt, el Papa Lleó XIV visitarà Barcelona el proper mes de juny. El pontífex estatunidenc ha acceptat la invitació del president de la Generalitat, Salvador Illa, i dels representants de la Sagrada Família per participar en la commemoració del centenari de la mort d'Antoni Gaudí, que es farà al temple barceloní el 10 de juny. Més informació al punt de la una al Crònica.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població.
Guanyaràs un pis en vida, no un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurança multirris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte.
Guanyaràs confiança. La Belloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
Vols anar a la universitat? Tens dubtes sobre les proves d'accés? Entra al Canal Universitats. El Canal Universitats és l'únic lloc on trobaràs tota la informació 100% oficial i actualitzada sobre l'accés a la universitat. Dates clau, documentació necessària, cercador d'estudis, ajudes i com es poden demanar, recursos per preparar exàmens, tot ordenat i molt fàcil de trobar. El camí a la universitat és més fàcil amb Canal Universitats.
Sabies que a Vilassa de Mar, al segle XVII, es produïa vidre de luxe per l'acord de Felip IV de la Casa d'Òstria?
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, art, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges... El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs sí, Jaume, t'aviso ja que no cantarem. Afrontem aquesta nova hora del nostre matinal, del teu matinal, parlant de tot.
I saludarem l'amic Josep Maria Gregori. Josep Maria Gregori, doncs el podrem escoltar aquest 24 de desembre, just abans de la Missa del Gall, interpretant el cant de la civila que es recupera a Vilassar de Mar, un cant d'origen medieval que habitualment
Doncs ens ve al cap, que he interpretat per una bona, la Sibilla, que podríem traduir una mica com una endevinadora, com una precursora. Text medieval que ha estat emparat, patrocinat per l'UNESCO...
que sabia tradicionalment l'associem a la catedral de Palma de Mallorca o de la Seu d'Urgell, i que estem molt contents que Vilassar de Mar recuperi aquesta tradició, tot i que en Josep Maria Gregori ara ens ho explicarà fa temps que fa el cant de la Sibila, per exemple, a Cabrera de Mar. Saludem ja el nostre protagonista, Josep Maria Gregori. Molt bon dia.
Molt bon dia, Joan. M'imagino que el cant de la Sibila és un cant d'entrada que a tots i totes ens posa els pèls de punta. Sí, és un cant corprenedor tant pel text com per la música. Clar, el text és un text que diguéssim canta el segon adveniment de Crist i per tant amb una diguéssim ropatge majestàtic, apocalíptic i imploratori, no?
I la música, doncs clar, és una música, és una melodia que ve de molt antic, que té aquest perfum, diguéssim, medieval entre cometes, i tot i que les primeres melodies que conservem amb notació, diguéssim, aquí occidental, europea, daten del, de fet, ja del segle XIII-XIV, vull dir que, eh?, i és quasi quasi el final de l'època medieval.
i les melodies són d'una gran bellesa. Són totes estrofes que sempre es canten amb la mateixa melodia, habitualment, no? Perquè de manuscrits o d'ordinaris impressos amb civiles del segle XVI, doncs, s'en conceben unes quantes, eh? Hi ha els ordinaris de Tarragona, de la Seu d'Urgell, el de Girona, que és de l'any 1550, el de Barcelona, que és del 1569, no? Que contenen la melodia impressa juntament amb la música, no?
Estàvem comentant que és un dels textos catalans segurament més antics. Per a la gent que ens pugui estar escoltant, Josep Maria, quin seria una mica l'argument del cant de la Sibila en la introducció?
ja ens ha explicat que és el segon adveniment de Jesús, i hem explicat una mica que la civila vindria a ser com una endeminadora, com una veu precursora del que pot venir, no? Què és el que... al rerefons? De fet, el camp de la civila recull aquesta... és com un oracle profètic, és a dir, recull aquest paper que feien les antigues civiles a l'època clàssica, la Grècia Antiga,
Per això que el profetisme civilí ja el tenim documentat des del segle VI abans de Crist, és a dir, a l'època dels presocràtics ja hi havia les civiles, la civila d'Adelfos, la civila de Tribortina, l'Eritrea, etc. Hi havia deu civiles, i d'alguna manera hi ha un empelt, hi ha una transfusió, per entendre'ns, entre aquesta tradició clàssica de la cultura grega i el primer cristianisme.
Fins a tal punt que Virgili, que en la seva quarta bucòlica ja anuncia el naixement de Crist, era considerat pels pares de l'Església Antiga com un profeta. És a dir, al costat d'Egeías, de Sant Lluc, hi posaven Virgili. I el text prové d'un sermó bastant antic,
No es pot datar amb precisió, però es creu que és un sermó que un deixeble de Sant Agustí, que es deia Cuot Voldeus, va recollir a partir d'uns oracles civilins atribuïts a la civilitat d'Eritrea, en els quals també es cantava, es proclamava l'adveniment de Cris, aquest adveniment, diguéssim, majestàtic i apocalíptic.
Abans parlàvem fora de micròfon, Josep Maria, abans d'entrar i hem parlat...
que atribuïm com a mínim Palma de Mallorca, la Seu d'Urgell, a la figura femenina, la civila. Aquesta dona que canta es passa en mà, a més a més, amb un joc de llums, que crec que en Vilassada Mar, a l'església parroquial de Sant Joan, també intentarem anar il·luminant l'església a mida que la civila vagi cantant. Comentaves, però a mi crec que m'ha cridat l'atenció que no té per què ser una dona, la civila.
De fet, dins la tradició cristiana medieval, qui interpretava els versos de la Sibila era un infant, era un escolar, un escolar-cantor, acompanyat de cantors adults que feien les tornades del cor, les primeres tornades polifòniques, que podien ser a dues o a tres veus, i després hi ha al segle XVI a quatre veus. Al principi, clar, dins del context eclesiàstic, la veu femenina és romaní exclosa, eh?,
de totes les funcions, i per tant, doncs, eren les veus dels escolans tibles, és a dir, els escolans que avui diríem sopranos, aguts, de veu aguda, els que cantaven els versos de la civila. I normalment el posaven a dalt d'una trona, pensava en una catedral dalt de la trona, l'avillaven, el vestien amb una cavallera, i el vestien realment com si fos una civila, però la veu era la veu d'un infant.
A Vilassà de Mar no tindrem, de moment, espasa, que també és una de les representacions icòniques, o no sé si ha sigut una mica de teatralitzar-ho una mica massa, però en qualsevol cas sí que més o menys ens ve al cap la civila amb aquesta espasa. Es pot fer sense espasa, Josep Maria, i en qualsevol cas, de moment, a Vilassà de Mar ho farem sense espasa. Sí, sí, aquí...
Això ve de les dramatitzacions que a partir de l'època medieval es van començar, és a dir, quan neix el teatre litúrgic, per entendre'ns, el teatre amb les primeres representacions litúrgiques venen precisament d'aquests textos relacionats amb les maitines de Nadal o de Pasqua, etc. Així neixen, d'aquí sortiran els pastorets, pràcticament, d'aquests drames litúrgics antics que finalment s'acaben interpretant en llengua vernacle. I que en el camp de la Sibila...
Sí que antigament hi havia tota aquesta, diguéssim, dramatització o posada en escena d'aquests textos, perquè eren textos molt corprenadors, i aquest sentit judicial que té el text del judici. El dia del judici es pagarà a qui haurà fet servei, a qui haurà fet servici. Però la veritat és que nosaltres, quan dic nosaltres, vull dir amb el Guido Ioti, que és amb el que estem interpretant durant molts anys a Cabrera, sempre ho hem fet...
Pensant només en la interpretació musical, mai hem pensat en la seva dramatització ni posant escena res. L'únic que fem per fer un espai més íntim i per convidar el públic, els fidels a la introspecció, és tancar els llums de l'Església per poder-ho sentir a les bosques. I d'aquesta manera, quan s'acaba el cant de les cibres, quan s'encén tota la llum i es comença a cantar el naixement de Jesús en el nou any.
Josep Maria, et canvia la cara quan estàs parlant d'això, eh? T'emociona, no? Home, sí, m'agrada molt. De fet, és que fa molts anys que la canto i, de fet, la vaig començar a cantar per accident, perquè, si vols t'ho explico, és a dir, jo quan era jovenet estudiava a cant amb un mestre que es deia Xavier Torra, que va ser el primer contratenor de Catalunya. El degar dels contratenors de Catalunya ha sigut en Xavier Torra, no? I fa molts anys
Ell sempre la cantava, ell va ser el que la va inaugurar a Santa Maria del Mar l'any 1984, amb l'Enric Gispert, que llavors dirigia la capella de música del Mar. Però hi va haver un any, el 2001, si no em falla la memòria, que ell es va posar malalt...
I em va trucar el dia abans, dir, per favor, vine a casa, que t'ensenyaré a fer la civila, que la faràs tu. Llavors, jo em vaig... Primer em vaig espantar, dic, això és molta responsabilitat, però vaig anar a Casasema, m'ho va ensenyar a fer, i em va agradar tant fer-ho. Vaig disfrutar tant, interpretant el camp de la civila, que vaig pensar, això jo també ho vull fer.
I d'aquesta manera va néixer la iniciativa amb el Guido Ioti, de Cabrera, de dir, escolta, i si li proposem a mossèn Raimon Canalies de fer-la a la civil aquí? I sí, sí, tot va anar rodat, va ser acceptada, i des de llavors que l'estem fent. Josep Maria Gregori a la veu, Meritxell Vinaixa al piano. A l'orga, a l'orga. A l'orga. Musicalment és complicada el cant de la civila? No.
Més que complicada és compromesa, perquè és un cant que si bé està fixat, si bé la melodia està escrita, dona peu a improvisació, és a dir, dona peu a que l'intèrpret pugui glosar, pugui fer ornaments, pugui fer algunes variacions en el mateix moment...
Depèn del moment, pràcticament. I, per tant, no és una interpretació estricto senso tancada, no és una partitura de Beethoven que no pots tocar ni una nota. M'explico? Dona un cert marge a la improvisació. Sí, hi ha un cert marge de variació, de llibertat interpretativa i depèn de com surt més d'una manera o d'una altra. És fruit de l'espontaneïtat també del moment. També ens acompanyarà una part del cor bilatsari
que interpretarem les tornades de les estrofes en polifonia, en veu sola i també en polifonia. Perquè hi ha versions polifòniques de quatre veus del segle XVI per acompanyar la Sibila.
Fa temps que ho interpretes a Cabrera de Mar. Sí que és cert que a Vilassar de Mar es va fer un intent, no sé si era a la Sala Galvany, que no va acabar de relar. I ara ens agradaria saber una mica com és aquesta bona notícia de la recuperació d'aquest cant d'un dels cants de la nit de Nadal catalana.
Sí, certament, com dius, ho vam fer a Vilasala, vam fer cap als 2006-2007, en vida de mossèn Galvany. Mossèn Galvany era una persona molt oberta també de mentalitat, li va entusiasmar la idea i de seguida ho vam acollir. Després, quan ell va marxar...
diguéssim que amb el nou rectorat no hi va haver la sintonia per seguir-ho fent i llavors ho vam seguir fent evidentment a Cabrera com cada any amb mossèn Raimon i després quan ha arribat mossèn Juan Pablo aquí i també a Cabrera doncs hem recuperat aquesta bona sintonia per poder, diguéssim, tornar a interpretar aquest cant tan interessant, tan bonic i tan comovador perquè és molt comovador
Josep Maria, coordenades nit de Nadal, a quina hora s'interpretarà? A les 3 quarts de 8 a Cabrera de Mar i a les 2 quarts de 12 a Vilassada de Mar, a l'estrècia parroquial.
Amb la qual cosa, la missa del Gall, després d'alguns anys que crec que es va fer a les 11, es torna a fer el punt de la mitjanit? Sí, es farà a les 12. De tota manera, el camp de la Sibila no l'interpretem tota, perquè la Sibila són 12 estrofes i estaríem més de mitja hora per fer-ho. Fem la meitat, fem una selecció de les estrofes més... Bé, jo he buscat interpretar...
cadascuna de les melodies dels cinc ordinaris que es conserven, perquè podem sentir la versió de Girona, la versió de Barcelona del 1569, la versió d'un leccionari de Barcelona del segle XV, que és la versió més antiga que es conserva, una versió de tradició oral de Mallorca, que és la que s'ha conservat a Mallorca. Això no ho hem dit, però el cant de les civiles va deixar d'interpretar a finals del segle XVI...
a causa de les noves disposicions del Consell de Trento que van prohibir
Van considerar que el cant de la civila no se deia prou, doncs, van considerar massa pagar, per entendre'ns, no? I ho van eliminar. Però el que va passar és que a Mallorca va sobreviure. Suposo que el capítol de la catedral de Mallorca van considerar que ells podien seguir-t'ho fent, perquè tampoc no hi havia un seguiment, una fiscalització de si es feia o no es feia, m'explico?
i en canvi el territori peninsular era diferent. Llavors a Mallorca es va continuar fent i s'ha mantingut aquesta tradució oral des del segle XVI. És a dir, que la versió que escoltem, la mallorquina, és una versió que va fixar un organista de Mallorca que es deia Antoni Noguera en 1890 i alguna cosa, i segurament és la versió que tradueix aquesta oralitat
i aquesta també la fem nosaltres. A mi m'agrada molt fer-la perquè té un disseny, una vivacitat diferent. I després fem també d'un leccionari de Mallorca del segle XV una versió escrita que també s'ha conservat. O sigui que fem una mostra, per entendre'ns, un pica-pica, per entendre'ns, de totes les civiles escrites que tenim del segle XV i XVI.
Que interessant, i quan acabes la teva interpretació, acabes rebentat, acabes molt cansat, i també, no sé si pots veure quin és el retorn de la gent que es congrega per escoltar aquesta joia medieval.
Bé, jo no em canso, la veritat és que no em canso, si no, no la podia fer dues vegades seguides, no? I el retorn, home, a la gent normalment li agrada, vull dir que és una música que és molt sentida, té un component dramàtic que és colpidor, realment, impressiona, és un cant que impressiona molt.
Hem parlat del post i ara m'agradaria saber el pre, és a dir, dia 24, al migdia, m'ho invento. Josep Maria Gregori, què fa? Com es prepara? Què sents?
Bé, jo em preparo molt abans, eh? Sí, vull dir, de cara, evidentment, i ens consta que esteu treballant i assajant, però em refereia a les hores prèvies, no? Sí, home, doncs a mi m'agrada estar quiet, relaxat, tranquil, concentrat, amb silenci,
I amb molta consciència, amb la màxima consciència possible per poder-ho transmetre de la millor manera possible, també. Amb la màxima qualitat i amb la màxima bellesa possible, no? És que és una activitat, evidentment, litúrgica.
però una mica, com parlàvem, que va una miqueta més enllà. És a recuperar molt més que una simple, deixem-ho posar entre cometes, cançó, que evidentment no és simple, però és un pas més. Sí, té aquest component molt místic. De fet, a mi m'agrada molt perquè és com un empelt entre el que seria la mística pagana antiga...
i la mística cristiana, no? Veure que hi ha una confluència i que hi ha un compartir, que això és molt bonic, no? M'explico? Això que dius que està més enllà de la litúrgia és que no és que estigui més enllà, jo crec que és una altra forma de viure-la també a la litúrgia. No sé si m'explico. Sí, t'expliques perfectament. En Josep Maria Gregori, presenta'ns. Qui és Josep Maria Gregori?
Si hi ha alguna persona que no el coneix, el nostre torne, Vilas la Mar Cabrera. Qui és Josep Maria García? Bé, aquí a Vilas la... Jo soc el marit del Meritxell Vinaixa. Això és el primer que haig de dir. I que és la directora de l'aula de música i la persona que dinamitza musicalment el poble des de les joventures musicals, des de l'aula de música, etcètera, etcètera. Des de fa més de 30 anys, no?
Particularment, jo he estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 40 anys, professor de musicologia, d'història de la música, i també he estat cantant, he cantat durant molts anys amb en Jordi Saball, amb la Capella Real, i després amb grups de música antiga.
De Canent i Elegància, amb la Capella del Pi, amb Exaudi Nos, grups que hem fet, sobretot hem fet això, que és lluitar per recuperar el repertori català desconegut del segle XVI, XVII i XVIII, és a dir, recuperar compositors inèdits que gairebé no s'escolten i lluitar per tornar-nos a posar en les programacions, en les discogràfiques, etcètera, etcètera.
A més amb Jordi Savall, que vindria a ser el Messi, si em permets, de tot aquest moviment, no? I poder haver estat cantant amb ell o col·laborant amb ell ha de ser espectacular, no? Sí, realment, jo sempre ho recordo amb molt de carinyo i amb molt d'agraïment perquè...
i vaig estar més de 20 anys cantant amb ell, i quan hi havia la Montserrat Fieres, la seva esposa, que era la que cantava la Sibila. És a dir, jo diria que a mi aquest cuquet de la Sibila em ve d'ella. És a dir, d'alguna manera, d'haver-la acompanyat tantes vegades, amb concerts i amb discos, fent bordons, fent les veus corals, etcètera, jo crec que a mi em va penetrar molt en lins meu, i em va agradar, em va fer molta il·lusió poder-ho tornar a fer.
I sempre la tinc present amb ella, realment sempre... Bé, una de les coses que faig, ara que em deies què faig el dia 24, és escoltar la Montserrat Figueres, les interpretacions que són exquisides. També un homenatge, no?, en certa manera. De fet, aquesta edició que hem fet, vam fer una publicació amb el Guido Ioti sobre el cant de la Sibila per donar satisfacció a tot aquest desig de, diguéssim, de recuperació d'aquest cant, la vam dedicar a la Montserrat Figueres...
Li vam posar la dedicatòria a Mosserat Figuera, civila, civilàrum, és a dir, civila de les civiles, i el mestre Xavier Torra, mestre de civilers. Vull dir que són els dos protagonistes d'aquesta publicació. Són ells a qui devem tota aquesta recuperació.
Mira, ara que me la deixes votant, professor universitari de musicologia, fa el passat mes de novembre, feia 25 anys, de la mort d'Ernest Lluc, polític vilassarenc, ministre de Sanitat amb el govern de Felipe González. Gràcies a ell, en certa manera, tenim la sanitat pública universal i gratuïta. Però també hi ha una faceta que és el set de saber, les seves ganes,
d'entrar en el món de la musicologia, sobretot a recuperar, doncs, interpretacions, cançons catalanes, probablement oblidades. M'imagino que, en fi, alguna relació hauríeu tenir, no?
Personalment amb ell no, perquè diguem que trepitjava en mons diferents, però sí que jo estava al cas dels seus interessos. Ell estava molt interessat en recuperar aquests autors del preclassicisme i del classicisme català del segle XVIII, finals del XVIII i principis del XIX, en Carles Beguer, en Domènec Tarradellas, aquests compositors. De fet, ell va impulsar des del Festival de Torroella de Mongorí
algunes de les trenes d'aquestes obres i nèdies d'autors catalans d'aquesta època. Ell tenia molt interès en això i estava molt en contacte amb l'Oriol Pérez Treviño, per exemple, i amb altres dinamitzadors culturals d'aquell context.
Josep Maria Gregori, ha estat un absolut plaer conèixer-te i poder parlar, sobretot, d'aquesta recuperació del cant de la Sibila a Vilassar de Mar. Josep Maria, moltíssimes gràcies i t'escoltarem a dos quarts de 12 de la nit del 24 de desembre a l'Església Parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar. Moltes gràcies a vosaltres. Serà fins una propera ocasió. Fins la propera, exacte.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Saps l'Olivia, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. T'ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català i, a més, et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès?
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no en tinc. I si truquem al zero del so? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs ara mateix, Jaume, seguim endavant en el nostre matinal, en el Parlant de Tot, i aprofitaré per fer el pessebre, que ja comença a ser hora que el tinguem ben enllestit i ben guapos. Si tinc alguna mena de dubtes, doncs...
Presento el nostre convidat, és en Josep Ribas, tresorer de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar, que estic segur que si tenim alguna mena de dubte a l'hora de fer algun pessebre, ni que sigui el pessebre domèstic, el pessebre de casa...
ens podrà donar un cop de mà algun consell, però a més a més ve l'amic Josep amb un munt de propostes per explicar-nos, perquè ara és temps important per ells, pels pessebres, perquè el Nadal a casa nostra no el podíem entendre pas sense els pessebres. Josep Ribes, molt bon dia. Bon dia. Si tinc algun dubte sobre com fer el pessebre a casa...
T'ho puc preguntar, eh? Pots preguntar-ho, que et contestem és una altra cosa. Això passa a vegades, la gent et pregunta pel carrer, algun dubte a l'hora de fer el passeig al carrer, o algun familiar més o menys proper, per exemple? Bé, no, no realment. El que sí que pregunten és com fem alguna de les coses, perquè la gent té curiositat, degut a que nosaltres cada vegada estem utilitzant tècniques més modernes, que no s'utilitzaven anyos a, i que realment els estranya molt l'acabat que donem.
Em dono fe, he estat present com a mínim en els darrers anys aquí a la sala petita de Can Vís on feu l'exposició i realment es desperta molta curiositat a les persones
que us interpel·len sobre com heu pogut aconseguir aquest efecte, aquesta reproducció tan fideligna, i és absolutament espectacular, us convertiu en autèntics improvisats, no només guies turístics, Josep, sinó també professors.
Sí, moltes vegades ens diuen que ens hauríem de canviar el nom i posar-nos agència de viatges als pesseuristes, però que realment el que fem és una miqueta trencar una mica aquesta, diguéssim, cosa rara que hi ha amb els pessebres ara pel tema religiós, perquè tal... Llavors, volem trencar-ho de forma que, envers de fer el pessebre com el coneixem sempre, fem una cosa diferent, o sigui...
en donem una connotació, perquè la gent interpreti, sàpiga que al final acaba una cosa clàssica, que és el naixement.
Ara entrarem, però deixem també sobre allà això que apuntaves, eh, Josep? Sobretot aquestes innovacions, no sé si tècniques o tecnològiques, que esteu aplicant. És a dir, evidentment, la serra de mercateria, m'ho invento ara, eh? Formar és un element indispensable, però cada cop més esteu fent un pas endavant. I a més, deixem-ho sobre allà. Sou gent amb experiència acumulada, amb una certa edat, per què no dir-ho, que normalment a vegades...
El tòpic és que no són tan permeables a les noves tecnologies i vosaltres esteu en primera línia. Sí, busquem sempre novetats de forma que puguin transmetre les nostres idees a la gent que ve a mirar.
vam incorporar les figures en 3D, hem incorporat sobretot els materials, ja no treballem amb els guixos fustes i tal, quasi sempre estem fent amb pòrex o fusteries, però fustes d'una qualitat d'aquesta molt petita, però realment incorporem material, o sigui, màquines com és l'àser, que estem treballant molt amb l'àser, perquè ens permet fer coses amb molt poc temps, coses que tardaríem una barbaritat en fer-ho manualment.
I això agrada perquè la gent ho accepta. I què anava a dir? Ara entrarem, per exemple, en el Gran Passebre Monumental, que encara recorda el d'Austràlia, el de la vall dels Reis de Petra. Ara entrarem en el d'aquest any, segurament el podràs desvetllar. Però també...
No només és el pessebre, i entén-me'l només amb totes les cometes, eh? Efecte de llum, il·luminació... Hòstia, està molt currat, eh? Sí, nosaltres treballem, i la veritat és que vam ser dels primers, si no els primers, que utilitzem un guion.
que utilitzem un guió. O sigui, hi ha una locució de fons, tant la locució com les llums, el que fem és que la gent miri on nosaltres volem, de forma que pugui seguir la història tal com l'anem explicant. Això dubto que siguem dels primers segur.
A més és curiós, Josep, perquè quan la gent escolta l'àudio o les vostres explicacions i se'n sent una part determinada, sembla un partit de tenis perquè tothom, és el que tu deies, gira el cap immediatament cap on s'il·lumina i crec que val destacar-ho això.
Sí, perquè no seguim un ordre, també perquè la gent no vagi dient que no, simplement seguim un ordre cronològic, però sí, realment la idea és aquesta, és donar-li a el que és un pessebre una idea diferent, que ja fa 13 anys que la fem així. I on ens porteu aquest any de viatge, Josep? Aquest any anem a l'imperi austro-húngar. Anem concretament a Budapest. A Budapest? Realment la gent mirarà el pessebre des de Budapest, que és la part alta, i estarà veient Pest.
Que bonic. I, a veure, fes-nos cinc cèntims, que esteu traslladant aquests dies. Què serà el marc? Perquè, clar, Budapest és com dir Barcelona. Què veurem? És la part més emblemàtica. No precisament totes, perquè Budapest, els que hi hagin estat, ho sabran, que és meravellós. Però hem fet algunes, diguéssim...
connotacions en quant a importància. Per exemple, el Parlament, el que sigui el pont de les cadenes, el que és la catalana de Sant Esteve, el que és el propi vestió dels pescadors, que és on la gent se suposa que estarà mirant, i el que són els edificis típics d'allà amb unes cobertes que són de rajola brillant, de ceràmica, que són precioses. Josep, me les deixes votant. Per què Budapest?
Bueno, Budapest era precisament perquè, mira, vaig anar-hi jo a passar uns dies i em vaig quedar tan enamorat, els hi vaig proposant als nois i, escolta, aquest any fem Budapest, van dir tots que sí, doncs fantàstic. A Barcerra, ara parlo de memòria, em sembla que Petra també va ser per una motivació semblant? Quasi sempre, sí. En aquest cas va ser per un desig d'anar-hi.
Més que pel fet d'anar-hi, sí. I com ara ja l'hem vista... Jo sempre us faig broma, no sé si els consolats d'aquests països us haurien de donar una medalla allò màgic, Andreu, perquè realment, i ara fora bromes, veus la recreació que feu i dius jo això ho vull veure en persona i si ja ho has vist, refrescar-ho. Bueno, ja m'hem fet en un parell d'ocasions d'enviar-los un correu
En concretament, en un cas, van contestar, dient que els alegrava molt el fet que ho fessin, però d'aquí no van passar. Però, bueno, en van fer un parell d'ocasions. Fantàstic. Quan arrencarà aquesta exposició per veure el Passebre Monumental? Altres d'Ibrames que ara entrarem. Quan arrencarem, Josep? Com és costum nostre, sempre fem el Dia de la Puríssima, que és el dia 8, que és el dia que inaugurem, a les 12 del migdia estarà inaugurat ja.
fins al dia 7, no inclusive, de gener. Horaris així una mica, cada dia, perquè hi ha molts festius pel mig, entenc que el matí tancat, tot i que si hi ha alguna visita prèvia es podria obrir, la tarda obert, fes-nos una mica cinc cèntims. Sí, els dematins els destinem als col·legis, molts col·legis, venen bastants col·legis, venen també a gent gran, venen per a la postura de gent gran, aquest any també vol venir al Pairal, i els destinem als dematins.
i a les tardes obrim a les 4 i mitja, abans eren a les 5, ara ho fem a les 4 i mitja fins a les 7 i mitja. Salvo els diumenges o festius, que obrim el dematí d'11 a dues, i el dia de Nadal és l'únic dia que no obrim, pel tema de coses familiars de tots, i aquest està tancat. Deixa'm preguntar-te, l'any passat, en aquestes dates, en la mateixa entrevista que et fèiem, avançaves que hi havia...
Un pessebre per a aquells que arriben tard. Josep, repetirem aquesta iniciativa curiosa, no sé si desballeu una mica massa més, però en qualsevol cas, em sembla valent i a vits divertits, no? Sí, realment el que fem és que premiem els tardons, de forma que si arriben ells i diuen, hòstia, s'està trencat. No, sempre en deixem un d'obert.
que està mirant el carrer, que està simplement girat de cara al carrer, i aquest funciona, podem fer funcionar fins a les 11 de la nit. Diorames que acompanyaran el pessebre monumental, pot ser una miqueta un dibuix, una petita fotografia dels que hi haurà?
Bueno, hi ha una part del gran, n'hi ha cinc diorames, concretament, que serien dos que són grans, que són del doble, perquè els fan compartits dues persones, amb la qual cosa hem fet que l'espai és més gran, que això permet que la gent s'hi fixi més, perquè hi ha més detalls. N'hi ha dos, un que concretament és una vista d'hebrea, és quasi un clàssic,
des d'un desert que té petits detalls, per exemple, hi ha un àngel que apareix i desapareix, amb trucos passeuristes. Hi ha un altre que representa que és un taller mecànic, que és també el més gran. Tenim un altre que és una visió una miqueta especial d'aquí del poble, perquè hi ha la Torre Nadal, hi ha algunes cases conegudes i emblemàtiques. I després hi ha el d'en Gascó, que és el de sempre, que és un clàssic, ell sí que manté...
la seva línia, els que coneixen Angascó sabran com és. Podríem dir que és el passebre tradicional, no? És molt tradicional, sí, ja fa molts anys que el fa i manté la seva tradició. I després tenim aquest mirant al carrer, que aquest any és una espècie de naixement que viatja amb trenc. És un viatge amb trenc. Mira...
Un trenet, també fa Nadal, eh? No, però no és un trenet, eh? És un vagó de tren. Ah, és un vagó de tren. I el naixement està dins. El món dels trens és un món que no ens l'acabaríem, eh? Segurament seria ja una altra entrevista, però ja molt fanàtic, molt apassionat del tren, i, ostres, posar un naixement dins d'un vagó...
És un vagó antic, és un vagó clàssic, amb personatges molt contemporanis. I no és que hi hagi un naixement a dins, sinó que hi ha un detallet que és un naixement. Parlem també de les generacions joves, de les generacions...
Més grans, com ens agrada dir a Vilassar Ràdio, les generacions de molta joventut acumulada, pessebre de nens i pessebre també de persones amb extrema joventut. L'any passat ja vam començar i vam fer-ho als col·legis que vinguin nens. Els deixem una taula, els donem les figures, els donem tot el necessari i unes petites instruccions, però sempre se'ls deixa que siguin ells els que fan el pessebre a la seva idea.
i normalment funciona, l'any passat va agradar molt i aquest any ja se presenta, l'any passat van ser les monges i aquest any serà el Pere Sala. I com pot ser aquest moment? És a dir, tota la canalla, vosaltres, m'imagino que us deveu senyar i que sigui el que Déu vulgui, com és l'experiència? Perquè segurament diuen fer referències als pessebres que tenen a casa, no? Sí, suposo que sí, de totes formes tampoc venen molts, perquè els col·legis ja la fan una petita selecció
de nens, de forma que no sigui allà un barullo, però els sis els deixa la seva intuïció, i la veritat és que, per exemple, quan el compares amb l'altre que ara en parlarem, que està al costat, hi ha patos, gallines, oques, gossos, hi ha de tot, amb quantitat, mentre que els nanos disfruten, van posant figures. I parlem, doncs, de l'altre, els amics i amigues del Centre Cívic del Passeig.
Sí, també l'any passat ja vam fer un, ja sí que és el clàssic de cases, el concepte clàssic de pessebre, de molsa, suru, terra i el riu amb paper de plata. El riu amb paper de plata, eh? Que abans es feien. Quin clàssic. Escolta, em tens de preguntar.
Nit del Passebre, que els darrers dos anys es va fer aquesta Nit del Passebre. M'ha entregat lliurement d'un munt d'obsequis per part de l'Associació de Passebristes. M'agrada sobrallar-ho perquè tothom...
Encara que no ho vulguis, te'n vas amb un obsequi, tens premi, que això està molt bé, premiar l'assistència. Havíeu comentat que, com a mínim, en aquest format, l'any passat, com a mínim, posàvem punt i final, no sé si punt i seguit. Josep, com està aquesta nit del pessebre ara mateix? L'any passat la col·lenda que vam fer va ser simplement despedint-se ja, diguéssim, per sempre.
de la nit del Passeure, tal com l'havíem tingut els últims anys. Saps què passa? Que la Federació de Passeuristes tenen el costum de fer aquesta nit de Passeure, no és un invent nostre, sinó que és un invent de la Federació, i cadascú deixa una nit...
més temps, o sigui, en vez de tancar a les set i mig o a les vuit, ho fan fins a les onze, de forma que qui vulgui pot venir, i nosaltres en aquest format repetirem una miqueta no aquest últim, sinó el d'inici, que era allà... Tornem als orígens, no? Una miqueta... Fer una miqueta de cantada de Nadales amb quatre amics, una miqueta amb petit comitè i tal...
És la idea que tenim per no trencar fredament totalment. Recordem per qui ens escolti, doncs, aquelles trobades inicials, pràcticament en petit comitè, en capilla, que es diria, amb membres de la piribanda i cantar quatre Nadales i última hora, això és l'esperit del Nadal, també, Josep.
Sí, sí, a més eren molt entranyables, o sigui, realment formaves, conformaves, diguéssim, amics, més que amistats amics, per almenys en aquell moment.
Hem de parlar també dels pessebres que s'obren a la comunitat, que s'obren a Vilassadamar, més enllà de la gran exposició de Can Visa. Tenim aquí dues línies d'intervenció. Una...
en la que vosaltres porteu el pes i una altra en la que col·laboreu. Comencem per la que porteu el pes vosaltres des de l'Associació de Passabristes, Josep. Bueno, la nostra és l'exposició nostra, la que dura el mes, fem el Passebre Gran, fem el tema d'estar una niqueta atents al públic perquè realment tenim moltes visites i hi ha un detall que és la
la federació, sempre fem una connotació, una nota, diguéssim, de la gent que ens ha visitat, que a vegades costa molt comptar-la, i la veritat que es queden sorpresos de la candidata que ve, de gent que ve.
I després tenim participacions, clar, nosaltres ja fa anys, concretament ja en fa set, si no recordo malament, teníem una col·laboració amb Vilassar Comerç, però som col·laboradors. Per això et parlava de les dues línies, eh? Anem a parlar de la col·laboració primer que feu amb Vilassar Comerç i després seguim amb l'altra línia, eh? Sí, Vilassar Comerç, un dia l'organitzàvem sempre, ells són els organitzadors, nosaltres sempre som col·laboradors, vam començar fent-los i
30 pessebres, que eren 30 caixetes de pessebres, que cada any tenien un tema diferent, vam començar a fer pel·lícules, van fer-hi contes, van fer-hi oficis, van fer moltes coses. L'any passat ja, degut a que cada vegada són menys gent i la capacitat aquesta de fer 30 pessebres...
més els nostres, cada vegada més marmada, vam decidir fer una cosa més senzilla, que era fer uns caganers. Caganers amb cares de gent coneguda del poble i alguns populars i tal. I va ser un èxit, va agradar i va ser un èxit. Llavors aquest any n'hem proposat una de nova, perquè el que no falem és mai repetir res de l'ho fet.
A veure, aquesta nova, coordenades, què hem de fer? Què hi trobarem? Bueno, continua sent una ruta de pessebre. La mecànica és exactament la mateixa, les botigues que participants et donen una espècie de panflet d'un, te'n vas resseguint, tens el número de les botigues, t'ho han de segellar, quan tinguis entregat un número, em sembla que aquest any volen dir un 20, quan han hagis fet 20 de les 28...
entres en un concurs. Nosaltres simplement som subministradors d'aquest material. Què hi ha aquest any? És un pessebre, un pessebre, amb figures de pessebre que estaran repetides per les botigues. No el veuràs junts, sinó repartides en les botigues i que a vegades inclús seran grups. Per exemple, l'anunciata són els tres pastors i un àngel. El naixement és l'àngel, Josep Maria i el nen, però el nen és un fictici. Però realment són cares de gent coneguda al poble
Això sempre agrada, eh? Sí. La gent s'identifica i, a més a més, la gent li agrada identificar. I el que tenen és que, quan és un grup, com s'ha d'identificar una persona, el mateix grup pot estar a diversos llocs. Per exemple, un anunciat estarà a quatre llocs diferents. Però les cares, n'hi haurà tres cares que són molt tenues, que quasi... Si arribes a veure la persona que és, però no és la que busques, i n'hi ha una que es veu perfectament. El que s'ha d'identificar és aquest. Es tracta d'identificar el que es veu.
Per fet, amb premis, amb algun detall? Bé, els premis els fa Vilesa Comerç, les persones que surtin... N'hi ha bastants, eh? I em sembla que són premis de 60 euros a les botigues, a les botigues que donen aquest premi.
Doncs aquesta era una de les línies que dèiem, la de la col·laboració, i la vostra pròpiament, Josep. I després ja en aquest any nosaltres intervenim, fem una nova incorporació a la forma de fer, perquè sigui més divertit, perquè sigui més divertit, que és, hem entrat amb intel·ligència artificial. Amb la qual cosa hem posat... Veus com t'ho deia al principi, que no us poseu fronteres ni límits?
No, aquest any l'hem utilitzat i l'hem utilitzat de forma que es forma molt graciosa. La intel·ligència normal també l'heu fet servir? Sí, també, sempre, de cada dia. Vinga, va, explica'ns, intel·ligència artificial. Perquè el que fem és que hi haurà un QR, o sigui, en cada peça d'aquestes de figures, hi ha un QR on la gent, pot escanejant aquest QR, li sortirà la mateixa figura que acaben de veure allà quieta, té vida. Viu. Viu.
I a més a més, li sortirà també el personatge concret que busquen. Dóna també una mica de... Amb vida, no? Fent algun tipus d'acció, no? Sí, però molt dirigida a la seva activitat. I després una felicitació de la botiga, felicitant les festes i els Nadals, a les persones que han anat a visitar-ho.
Doncs déu-n'hi-do la feinada, eh, Josep? Déu-n'hi-do, sí. És de dir que sí, perquè si dic que no, seria mentida. Clar, ara, evidentment no és comparable, però hem estat pràcticament 20 minutets xerrant d'això, podíem estar molt més, però és que la feinada és monumental, eh? Bé, ens pensem que nosaltres comencem a treballar el mes de febrer, estem tot a l'any, 3 dies a la setmana, i els que som, perquè malauradament cada vegada són menys.
Josep Ribas, moltíssimes gràcies un any més per passar per aquestes dates, sempre t'ho diem, això és casa teva, només que és necessari que sigui temps de Nadal, en qualsevol moment pots venir i xerrar amb nosaltres, però sí...
que deixen donar-te les gràcies en nom de l'Associació de Passebristes per mantenir aquesta flama, per mantenir aquesta il·lusió i per mantenir aquesta tradició. Sí, sí. Gràcies a vosaltres també. Aquí som amics, som uns amics que ens veiem de quan en quan per dir alguna cosa, per fer coses que lògicament el que busquem és que la gent del poble estigui contenta.
Doncs amb aquestes paraules ens quedem, Josep Ribas, tresorer de l'Associació de Passebristes de Vilassada Mar. Moltíssimes gràcies i seguirem parlant segur. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Ladies and gentlemen, this is Mambo number five.
1, 2, 3, 4, 5. Everybody in the car, so come on, let's ride to the liquor store around the corner. The boys say they want some gin and juice, but I really don't wanna be a bus like I had last week. Doncs, amics, amigues, això toca el seu punt i final. Últim programa de l'any 2025, aquí, el parlant de tot. Toca el seu punt i final. Hem escoltat aquests premis de la loteria que s'han cantat, la grossa, etcètera. Queden dos cinquets premis per cantar.
El més a prop de la comarca, doncs, Montgat i Aranys de Mar, un pessic, doncs, vinga. Està molt bé a Catalunya, doncs, sort. També, doncs, a Sant Joan, Sant Joan de les Abadeses, al Bas Llobregat, a Barcelona, a Badalona, ha tocat, doncs, a Cadaqués. Per tant, sort molt, molt en repartida.
Amics, amigues, això toca el seu punt i final i això vol dir que anem acabant i us convidarem a quedar aquests minuts amb nosaltres. Vuit minuts arribem al punt de, en aquest cas, la una del migdia. La una del migdia en directe a través del Parlant de Tot de Vilassar Radio.
Curiós que el 25.508 és un quart premi que també ha venut en part a la mateixa administració Sant Boi de Llobregat que han cantat un altre gran premi. Per tant, la mateixa administració, a Sant Boi de Llobregat, estaven celebrant un premi i justament els hi han cantat un altre que també havien vengut amb ells. No sé si és un fet d'això. Clar, amb 200 i escaig d'anys suposo que sí, eh? Que hauria passat, però com a mínim és curiós, no deu haver passat moltes vegades.
I nosaltres acabarem musicalment amb aquests somrius, amb altres cançons de Nadal. Varis artistes ens la canten quan somrius, que és Nadal. Ara que la nit s'ha fet més llarga. Ara que les bulles ballen, danses al racó. Ara que els carrers estan de festa.
que no em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat. És nadar al meu cor quan somrius content de veure'm quan la nit es fa més freda quan t'abraces el meu cos i la
M'il·lumina nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parles amb el cos.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersey i un cabell llar.
M'has dit que mai més tornaries, amb un temps que la gent ha anat passant. Qui havia de dir que...
Quan somrius, això esperem el que feu aquest Nadal. Somriure, gaudir, ser feliços i esfrutarà en aquesta època d'aquest Nadal, que és a punt, a punt de començar. De fet, ja ha començat amb, ho dèiem sempre, amb la Loteria Nacional. Comencen oficialment les festes de Nadal.
Acabem l'edició d'avui, la número 2.271, 2.271 edicions del magazín del Matí de Vila. S'arradió el meu nom, Jaume Cabot, dius-ho manu. No és que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt i molt feliços. A gaudir que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan la música i la marxa no estigui al peu dret i el peu dret a la sala. Doncs hem entès? Compte si marxeu, si no marxeu també i a gaudir de tot, eh?
Del menjar, de la companyia, de la família, dels reis, del tió, del pare Noel. Feu el que feu. Amics, amigues, el meu nom ja m'ha acabat. Això és l'últim parlant de tot del 25. Tornarem al 26 i acabem una cançó que no és una Nadal, però que ens dona molt bon rotllo. Xarango, que tot et vagi bé. Us ho desitgem a tots i a totes vosaltres.
El 7 de gener, a les 10 en punt, ens ho expliquem tot aquí, a Vilasarra de 98.1 FM, al Maresme, vilasarradio.cat per internet. Que tot et vagi bé. A ser feliços i a gaudir. Bones festes a tothom. Però no han deixat de caminar. Que tot et vagi bé. Que et trobis tot allò que busques.
Grilleu la direcció i vinguin plens de melodies els nous dies. Que siguis fort, que tot et vagi bé, que tot et vagi bé. Recordarem mil carreteres plegats
La lluna roja i les sirenes del mar. Els gratacels de les més grises ciutats. I les estrelles sobre el riu, el cor de la casa mans. I a poc a poc ens hem fet grans. Hi ha nits que encara ens pesa. Però no han deixat de caminar.
que tot et vagi bé, que et trobis tot allò que busques, que et sigui lleu la direcció i vinguin plans de melodies els nous dies.
Si flores quan la ciutat dorm, que una vella cançó porti de l'infinit estels que et facin foc per arribar al matí. Riu i crida com ho vam fer abans quan vivíem jugant i res era important. Només seguir cantant i fer ballar el camí.
i no hem mirat enrere mai. Hi ha nits que encara ens pesen, que n'hem deixat de caminar, que tot et vagi bé. Que et trobis tot allò que busques, que et sigui lleu la direcció.
I vinguin plens de melodies els nous dies. Que siguis fort, que tot et vagi bé. Que tot et vagi bé.