Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Marrius. Saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM Almeresma.
i a través de vilassarradio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Matí de divendres és 19 de desembre de 2025. A punt. Tot plegat. Ja ha de començar les festes de Nadal, que oficialment es rancaran aquest dilluns ben aviat del matí.
amb la loteria de Nadal. La grossa de Nadal, doncs que els nens i nenes del Col·legi de Sant Ildefons s'encarregaran de cantar. Els nens i nenes del Col·legi Sant Ildefons de Madrid s'encarregaran de cantar els números i els guanyadors guanyadores. És aquell dia que els guanyadors tapen forats i els que no, doncs donen les gràcies per tenir salut. És la loteria, és el de cada any. Amb ella començarem les festes de Nadal. Per tant...
Últim cap de setmana abans de festes i penúltim programa de l'any. Dilluns hi serem. Dilluns estarem fent una especial loteria, però ja dimarts el programa se'n va de vacances fins passat a Reis. Per tant...
Dia, de moment, ennubulat. Dia, doncs, en què fa més veure la possibilitat de desplegar el paraigües que una altra cosa. El paraigüe a l'ordre del dia, tot i que la previsió indicava que el paraigüe era previst per demà, matí i migdia. A veure si s'avança la pluja o què és el que passa tot plegat meteorològicament parlant. Marxem de seguida al centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteo, Mar del Consell, Comarcal d'Omeresma, des d'allà, Joaquim Serra,
ens farà la previsió de cara avui, de cara sobretot als propers dies de cap de setmana.
Últim, insistim d'abans de festes. De seguida també saludem a Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, on ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui, però de diferents anys enrere, i és que tot pujant al DeLorean repassem les efemèrides.
A dos quarts onze, recordem l'entrevista que li feia amb en Josep Maria Gregori. Josep Maria Gregori, música vila-serenc, que gràcies a ella aquest any es recupera el cant de la Sibila. La missa del Gall, la nit de Nadal, la nit del 24 de desembre, la nit de Nadal.
Els últims anys es feia, en aquest cas, a l'església a les 11 de la nit. S'havia avançat una hora. Aquest any es torna a les 12 i un dels motius és que a dos quarts de 12, mitja hora abans de la missa del Gall, torna al cant de la Sibila. Un cant de la Sibila que havia portat a terme mossèn Josep Maria Galbany. Mossèn Josep Maria Galbany ho havia fet fa anys i s'havia perdut aquesta tradició. Doncs en Josep Maria Gregori recupera
Aquesta tradició. Són 12 estrofes, ells només en fan 6, mig horeta abans de la missa del Gall. Doncs explicarà en Josep Maria Gravori en què consisteix. A les 12 el fem salut. Perdó, a les 11, no correm tant. A les 11 al matí fem salut. Un espai coproduït entre Vilassar Ràdio i la regidoria de promoció de la salut de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
amb la col·laboració del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, el cap de Vilassar de Mar i també d'establiments, col·laboració d'establiments sanitaris tals com farmàcies i òptiques. El fem salut cada 15 dies. I avui parlarem dels àpats de Nadal. I és per això que la Sandra Montoro, la nutricionista del CAP, la Sandra Montoro, nutricionista del CAP, passa per la ràdio i ens explica què hem de tenir en compte.
A les 12 agafem la motxilla i ens anem amb la nostra libre i motxillera, la nostra Èrica Castillo. Ens porta amb la seva motxilla una dona que treballa preparant viatges per dones, bàsicament per dones, per viatjar pel món, per trencar estigmes. I la nostra libre i motxillera va començar la setmana passada a repassar una miqueta com es celebra el Nadal arreu del món.
Ciutats i països que ella ha visitat i d'altres que coneix. De fet, avui farem aquesta segona part. Ens explicarà a altres llocs del món com se celebren el Nadal. Teníem amb nosaltres la Maribel Hensor. La Maribel Hensor té un repte, 12 mesos, 12 llibres. I tant, tres moltes coses ja ens ho venia a explicar. Ha presentat una fàbula preciosa de cara a Nadal.
Fàvula per infants i per adults. I és per això que recuperem aquella secció o aquella entrevista que li fèiem el dilluns a la Maribel Genzor, acompanyada de la Sandra Ovide. Maribel Genzor i Sandra Ovide.
Amb la Sandra Uide també parlem d'altres cursos que tenen a Imas Fusion a Mataró. I acabarem. Una de les coses importants que tenim aquests dies és els pessebres, els tradicionals pessebres i diurames que tenim a la sala Roger Carrao, d'on recuperem l'entrevista que en Joan Escofet li feien a Josep Ribas, una de les ànimes, un dels responsables de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mart.
Doncs aquest és el menú i el volem compartir amb tots i totes vosaltres. Penúltima edició de l'any, la número 2.200... Me'n vaig cap aquí. 2.270, ara sí. 2.270 edicions del magazín del Matí de Vilas. A ràdio el meu nom, Jaume Cabot, 13 minuts per damunt de les 10, tot a punt, motor rancès. Posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
La pluja, o almenys la previsió indicava que la pluja havia d'arribar demà al matí dissabte, de bon matí fins al migdia. Els núvols d'avui fan pensar que potser s'avança tot plegat i haurem de treure el paraigua. Joaquim Serra, centre de referència meteorològica de la comarca. Servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme. Cap de setmana per endavant. Què ens espera meteorològicament parlant? Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia, recte final d'una setmana, la setmana de l'arribada de l'hivern, ja que aquest diumenge, quan passin 3 minuts de les 4 a la tarda, arribarà oficialment aquesta nova estació de l'any, per tant, el solstici d'hivern, i ho farem amb un temps complicat, canviant, un temps inestable, el que tindrem al llarg dels pròxims dies, i amb temperatures també clarament més baixes, sobretot ja de cara a dilluns.
De moment, pel que fa a la jornada d'avui, aquest matí concretament, esperem un augment de la nebulositat, especialment cap al maresme nord, on no descartem que es pugui escapar alguna gotellada puntual cap a l'extrem nord de la comarca. La resta no esperem precipitacions, sí que esperem que al llarg del maresme nord,
matí es vagi a incrementar la no velocitat i, de fet, aquesta tarda el cel estarà tapat a tot el maresme. No descartem aquesta tarda algun rojat puntual, irregular, que sembla es farien més generals de cara a aquesta propera nit i demà al matí, amb precipitacions que poden afectar qualsevol punt de la comarca. Unes pluges que anirien caient, com dèiem, al llarg del matí, de cara a la tarda a
farien més intermitents però sense acabar de desaparèixer del tot. Les temperatures de moment han baixat una mica, les mínimes de la passada nit, les màximes també baixen lleugerament però poca cosa i els vents bufaran molt fluixos en el dia d'avui, vents fluixos de component variable en predomini del sud-sud-est de cara a aquesta tarda.
Pel que fa a la predicció de demà, ja ho hem dit, el cel tapadot amb pluges que aniran fent al llarg del dia, no s'escarta algun petac, algun xafac intens, tot i que en conjunt, ara pararem els mapes d'ara mateixa a la mà, no sembla que hagin de ser precipitacions molt destacables i les temperatures, evidentment, demà baixen una mica, sobretot les diurnes.
Les mínimes faran el contrari, perquè la nit estarà el cel ennubulat i també durant la matinada. Els béns demà febles de component variable, situació marítima dominada per la maró. De cara demà passat diumenge, una millora, tindrem una millora durant el matí i migdia, però a la tarda altre cop arrencaran les pluges, també durant la nit de diumenge a dilluns. Aquí sí que podíem tenir precipitacions abundants i localment de forta intensitat.
amb unes temperatures que, com ja hem dit, de cara a dilluns baixaran de forma clara. Encara a la matinada del dilluns quedarien algunes precipitacions, però després hauria d'anar millorant a mesura que avanci el dia. Per tant, variabilitat meteorològica i sembla que començarem l'hivern de forma oficial amb un temps força complex i amb unes temperatures clarament més baixes.
Moltíssimes gràcies, Joaquim Serra, per aquesta àmplia i puntual informació. Centre de referència meteorològica de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dilluns hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. Li donem ara mateix deures a en Joan Escofet. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
M'acabes de posar una daga al cor. Club 7 de gener, no oblidem-ho, eh?
Per cert, tu, abans que em posis aquests deures, que a mi he dominat, és necessari que segueixi fent programa amb aquest tros de plàstic verd il·luminat. Home, i tant. I maco. No podem anar traient. No, no, no. Jo crec que ja... És més, fins la candalera, el 2 de febrer. Candalera és el dia que trobarem l'àmbit. M'incomoda, eh? Sembla que t'estiguin mirant. Jo ahir també estava gravant coses, eh, com t'estàs sentant tu, i mirava, déu, estic...
No, és maco, home, és maco. Saps què passa? Que, per exemple, hi ha alguns balcons a Vilassada Mar que encara tenen motius de la riarada, eh? Que si... Decoracions passa això sovint, eh? Tothom...
A penjar les llumetes, per cert, hi ha alguns... Ens estem passant també amb les llumetes, eh? Hi ha alguns edificis, alguns balcons, algunes cases que semblen més... cases de lucecites, eh? Què dius ara? Per rebre l'esperit nadalenc. Sí o no? Ens estem passant. Hem notat per això la caiguda. Sí. No sé si és una precisió meva o no.
d'aquells Papa Noels que es posaven com si es calessin a la façana. Hi havia algú, parlo de memòria, hi havia hagut algú que, imitant la presència del Pare Noel, s'havia enfilat vestit de Pare Noel a algun balcó. Això no ho sé, però aquest ninot absolutament prescindible de decoració dels establiments xinesos, segurament, doncs, afortunadament, com a mínim, no sé si és una impressió meva...
Però aquest any no s'està veient, eh? El simpàtic Santa, eh? Santa, eh? Mare meva, que bé que anem. Bueno, escolta, Joan, et poso deures. Perquè el diumenge, a les 4 i 3 minuts de la tarda...
Arriba l'hivern. Fem-ho com Déu mana, això. Fem-ho com Déu mana. La pluja, a més a més. O sigui, per aigua. Tarda hivernal. Tarda hivernal en l'estàdio, eh? Anem a fer-ho, fem connexions en directe, rebem l'hivern com s'ha de rebre, que és el que és Nadal. A més, el solstici, eh? El solstici, eh?
Serà tarda de molts whatsapps o intervencions a Twitter dient allò de sofà, manta i una beguda calenta, eh, segurament. Doncs sí. Diumenge a la tarda, en general, ja és prescindible, eh? Sí, costa molt, eh? A mi el diumenge a la tarda em costa molt, senyors. Potser m'he fet gran, eh?
però a mi el diuenç de la tarda m'està costant molt últimament. És una franja horària prescindible, o com a mínim se li podia donar un nou ús. No sé quin seria ara mateix, però... Sí, sí, estem d'acord. Aquí estem d'acord, Joan. És molt pesadot el diuenç de la tarda, eh?
Bueno, escolta una cosa, va, anem a repassar cosetes. Te'n recordes que fa, potser era un mes, que parlàvem de la hípica vegana... Home, home, com oblidar això? A Finlàndia, aquest esport nou, doncs ja amb 10.000 aficionats, que consistien en senyors i senyores, aquí no hi ha categories per gènere...
que imitaven els assalts dels cavalls portant un pal entre les cames i un cap de cavall de cartró, i anaven colpejant la grupa, que es diu, com quan érem petits i jugàvem a indis i cowboys, doncs la hípica vegana està triomfant a Finlàndia, 10.000 ja seguidors d'aquest esport...
Per la part de dalt, si tu veus alguna persona, per la part de dalt, ets el janet, i les cames del janet pròpies, imita-les al cavall. Series un vípet, en aquest cas, perquè un cavall té quatre cames, com gairebé tothom sap. I també té cervell, i la gent que fa això, tinc els meus dubtes que allà dalt hi hagi algú conduint, també t'ho dic. Doncs hem començat, diem...
que si comprava en Finlàndia, hem de comprar ara Alemanya. Què dius, Anna? Hobby Dogging! És el nova modalitat. Què és el Hobby Dogging? Això. Doncs saps aquells instruments que es posen en els concursos de gossos?
Si han de fer aquell columpi, passar per sota... Ho fan persones, aquí tampoc es divideix per gènere, sinó que ho fan persones portant uns gossos imaginaris, és a dir, porten una corretxa amb el llaç on hi hauria d'haver-hi el coll del gos, però no hi ha gos,
i es van passejant, complementant les diferents proves. Hi ha algú conduint allà dalt. És el hobby dogging. Algú conduint allà dalt, agafant el pilot del comandament de la nau allà. Les imatges són absolutament prescindibles. I lamentables. I lamentables. Això no es podrà fer amb els concursos de gossos d'atura. No!
Jao Coloma, jao Coloma. Necessites la Coloma perquè jegui. Sí, senyor. Que més tenim? Estem en època en què Reis i Papa Noel estan preparant, segurament, regals per nens i nenes. Sempre hi ha els regals aquells complicats, la sogra...
La cunyada, en fi. Sí. Doncs tu te recordes quan eren petits? Aquell, crec que es deia Operación, no? Que hi havia com un ninot. Sí, estirat. Estirat, sí. Llavors havies de treure els òrgans, posar-los... I si tocaves el que no tocava, doncs... Fia mec. Sí, mec, volia dir que... Adiós, adiós. Un jutge ha condemnat a vuit anys de presó l'encarregat de dipòsit de cadàvers de la Facultat de Medicina de Harvard. Per què? Perquè l'home venia a les restes humanes al mercat negre. Home!
Jo crec que l'amic que es diu Cedric Lodge, de 58 anys, robava òrgans, pell, cares i fins i tot cap. Jo crec que de jove el d'hauria impactar, aquest joc que li d'hauria aportar en Santa, en Santa baixa per la xamaneia de les cases estatunidenques, deixa els regals. Jo crec que l'amic Cedric Lodge...
Diem amic per no plorar, eh? Per posar una mica d'humor a aquesta notícia absolutament lamentable, trista i, evidentment, condemnable. Vuit anys de presó, doncs aquest personatge que es dedicava a robar restes humanes, això sí, de cossos que havien destinat a la ciència. Tu eres el doctor, empiezas a operar.
Hablo con cuidado o el enfermo se te escapa. Si tienes buen pulso, operas y ganas, pero si te tiembla, el paciente se enfada. Juega con el doctor chiflado y el paciente impaciente.
Doctor Chiflado, diu, no? Sí, senyor. Cedric Lodge, que era el nostre protagonista, seria el Doctor Chiflado. Doctor Chiflado, sí, sí, sí. Déu-n'hi-do. Estimada audiència que ens escolteu, que no veieu les cares que fan Jaume Cabot quan busca aquest tipus de vídeos de YouTubes que recorden a la infància. Se't posa una cara tan... És que és com si et veiéss amb 6 anys.
T'hi poses una il·lusió especial. Sí, senyor, sí, senyor. Ho reconec, ho reconec. Molta conta perquè el PP està alertant de roba a la democràcia. Ai, ai, ai, ai, ai. El PP, recordem que, judicialment demostrat, és el partit amb més casos de corrupció d'Europa.
D'Europa, eh? Robo a la democràcia. Això ho diem nosaltres. Aquest diumenge hi ha eleccions, com tothom sap o no, a Extremadura. Podem saber-ho, però ens importa poc. Amb carinyo, eh? Resulta que uns lladres van entrar a l'oficina de Correus
Van rebentar la caixa forta, van robar 14.000 euros. Material d'oficina, això em fa molta gràcia, perquè sempre és un boli groc que posa correus. Això és el material d'oficina. Amb la cadeneta, perquè no te l'emportis, aquest cas, sí. I 124 vots de les eleccions extravenyes. Clar, 124 vots dels municipis de... Amb tots els respectes, eh? Fuente de Cantos, Bienvenida i Calzadilla de los Barros. Home...
A l'Avaro, robo la democràcia, em sembla com a mínim... Exacte. A veure, que jo no soc policia. Que no anessin pels diners. Que no anessin pels 14.000 euros, eh? Ves? Eh, digue'm ara prespicàs, o digue'm, potser massa llançat, eh? Digue'm-ho, digue'm-ho. Una mica llançat. Molt llançat. Però jo crec que podria haver... Crec, eh? Que podria haver anat pels 14.000 euros. Segurament les eleccions d'Extremadura han de...
pengen dels 124 vots dels amics i amigues de Fuente de Cantos, Bienvenida i Calzadilla de los Barros. Però, a més a més, la teoria del PP se'n va fer punyetes perquè dels mateixos presumptalladres han entrat els despatxos de correus de Torre Mejia i Santa Amàlia.
I allà no es van endur els botllets, es van endur els calés, i insistim, el material d'oficina. Sempre fa molta gràcia això, perquè tothom sabem que el material d'oficina és el boli croc que posa correus ja una mica destanyit. És que estan molt, molt buscats aquests bolis. Et diré una cosa, Joan, ara falta que el Pepe perdi per 124 bolis. Ostres, aquí sí que fotríem un liu. Ja ens aniríem a Estrasburg. Aquí ja seria... En fi, va, més coses, Joan.
Doncs allò de ser plat de... com ho diuen? De segona mesa, no? Sí.
Doncs Andreu Buenofente i Sílvia Abril, per motius de salut del còmic de l'humorista, doncs... Salut mental, eh? Van dir exactament que no podrien afrontar les campanades de televisió espanyola. Que t'han trucat a tu? No, no ens han trucat. Anna va dir, a mi no, eh? L'ens públic ha decidit ja trobar el plató de segona mesa. Qui acompanyarà els espanyols i espanyoles que escollin la UNO com a
referent de les campanades de la Porta del Sol, doncs serà un trio estrany, eh? Per una banda hi haurà la Laura, la Txenoa. Oh! Sí o no? Clar!
A veure, la Xenoa amb el seu xandall gris... No, el xandall gris ja no el portem. Ja no el portem, va. Ja era història de la televisió. Sí, sí, sí. El xandall gris i els subasters... Ara que és època de subastes benèfiques... Bé. Jo vull... O sigui, costi el que costi, germà. El xandall gris. El xandall gris de la Xenoa. Va, qui més? I els germans Estopa. Els germans Estopa? Un terceto estrany... Els que han trobat, no? Els que no feien res el 31...
Fins demà!
Oye, haces algo el 31? A ver, que te lo queríamos decir, eh? Perquè això punxona així. Que te lo queríamos decir a ti, pero que al final se lo dijimos a Andreu y Andreu no puede. Que si podéis ver... Però que eres nuestra primera opción, eh? Aquesta trucada seria... Seria bona d'haver-la pogut escoltar. Sí, ama, sí. Para substituir Andreu, no, no. És que mira, Andreu fue de cosos últimas. Pero pensamos en vosotros, eh? Jo és que ho veig així, això. Que no la intenten fer com una de les cares de la nova 1...
I els altres dos haurien estat de rebaixes. A veure com sonaria això.
No ho sé, mira, enganxa, enganxa. Vinga, va, Joan, més coses. Posem el Delorian, si et sembla, no sé què volgués comentar una coseta més d'actualitat. Doncs, en 1915, un 19 de desembre, en 1915... Fa 110 anys, 110 anys, què passa? Nació a París, Edith Piave, una de les grans veus de la cançó francesa, eh? Francesa...
Ídola mundial. I Piaf, per cert, que era d'origen itàliano-algerià. Carai. Doncs aquesta noia va ser educada per les seves àvies en el bordell familiar, eh? Molt bonic, eh? Déu-n'hi-do. Deus tenir sempre boniques experiències en aquestes edats primerenques, eh? Qualsevol cas, I Piaf, doncs, nació tal dia com avui, de l'any 1915. És enterrada, per cert, al magnífic Pierre Lachès de París, eh?
Il me prend dans ses bras, il me parle tout bas, je vois la vie en rose. Il me dit des mots d'amour, des mots de tous les jours, que ça me fait quelque chose. Il est entré dans mon cœur, une part de bonheur,
Caffinet i baldero, baladero.
Que finet va el Dilori en aquesta temporada. Un Dilori en aquesta temporada que és meravellós. La via en gos. La via en gos. La via en gos. I com m'he trepit a trepitjar la gran EDIPE. Com m'he trepit. Som uns poca vergonya. Com el que entra a l'oficina de Correus a robar 124 vots del vot per Correus. I allò els va trobar també 14.000 euros, però això no és l'important.
Què més, què més, Joan? I el 1955, també, tal dia com avui, doncs, evidentment, també estaven a les portes del Nadal. I això ho van aprofitar Bill Halley per treure a la venda un dels seus àlbums que acabarien sent un de les grans icones del rock que rima amb ploc.
Doncs només fa 70 anys, eh? Només fa 70 anys que es va estrenar aquesta autèntica meravella. Rock around the clock. Rock around the clock.
Seguim en aquest Dilarion. I ens planta el nostre cotxe particular. A l'any 1987, tal dia com avui, els nois de la botiga dels animals van col·locar com a número 1 a tot el món aquesta versió preciosa, aquest Always on my mind.
38 anys que Chris Love i Niltenen versionaven aquest tema que ha cantat l'Elvis, Willy Nilsson i moltíssima gent més. De fet, és un homenatge que feien els Pet Shop Boys al gran Elvis Pelvi. I és que Chris Love i Niltenen realment és espectacular, d'aquells grups que...
Aquells que m'agradaria anar a veure, i molt, eh, Joan? Aquells no els has vist tu 340 vegades? No, no he pogut veure'ls mai. Mira que he tingut allò, a mi vienen, no puc anar-hi, quan... Sí, sí, sí, és una cosa. En fi, si algú no hi ha en vol regalar un viatge a Londres, l'any que ve fan uns concerts, si ho diuen així, estranys, eh? Uns concerts íntims, en un local de Londres. Ells viuen 3 mesos a l'any a Berlín, la resta de Londres.
I l'any que ve fan això, si algun oient es vol estirar, diu, vaja, home, vés, vaja, home, vés a veure'ls. Pel que fa a mi amb un cruçant de banyes ja em tindrien guanyat, eh? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
I per tancar aquest Dilòria, en Joan... Tanquem, però hi ha una efemèride posterior que no té música, a no ser... Que tu t'il·luminis, passa sovint, d'altra banda, eh? Vinga, va. Doncs la darrera música, en 1997, com passava el 1955...
que fèiem la broma abans, també eren a prop de fer el Nadal i s'estrenaven pel·lícules, eh? I van estrenar Titanic, Jaume. 28 anys, ja, 28 anys. Si algú no l'avís, a veure, que no és per fer espòiler, però s'enfonsa i a la fusta...
I cabia. Cabien els dos. Cabien els dos. A mi no m'enganyen. Joan, última efemèria. Va, a veure si m'il·lumino. Doncs mira, a Badalona, 19 de desembre de 2003, moria Juan José Moreno Cuenca. Oh! El vaquilla...
Des d'aquí, un suport a tota aquella Barcelona quinquia dels anys 70. Aquella... La paraula quinquia, unes imatges... Aquelles imatges d'aquella detenció pràcticament en directe que va emetre TV3 a la plaça Francesc Macià. M'has dit que m'il·lumini? M'il·lumina, t'il·lumina.
Mira, mira, ràpid que estem a punt d'acabar, però mira, eh? Saps com es diu aquesta cançó? Jo, el vaquilla. El vaquilla. I la canten. I los chichos, los chichos. Un al migdia. 3.57 de la tarda, Joan. Doncs dedicarem bona part de la nostra atenció a aquest cas que ha revolucionat les xarxes socials.
Noemi Font és una professora de Viles de Mar, té una filla amb un alt grau de discapacitat i sembla... Bueno, sembla que ha tingut alguns problemes amb la piscina municipal, que és pública, però està gestionada de manera privada i ella volia anar a... que la seva filla fes classes. Ella havia de ficar-se a l'aigua per l'alta discapacitat de la filla i poder-la ajudar i assistir. Bàsicament diu perquè no s'ofegués.
i, segons ella, el director de la piscina li ha dit que si vol fer això, doncs que ha de pagar la seva quota. Ella argumenta que no és pels diners, sinó simplement és per la justícia lluitar pels drets de la seva filla, i, per cert, se n'anirà a la piscina de Cabrera, que l'esperen amb els braços oberts. Un al migdia, 3.57 de la tarda, escoltem això, entre altres, i a dos quarts de dues i a dos quarts de quatre escoltarem les veus del ple, aquest resum del ple d'ahir en què es van aprovar els pressupostos. Joan, mira, mira, mira, mira, mira.
Alegre bandolero. Joan Escofet, alegre periodista. Moltíssimes gràcies per haver-nos fet companyia. T'escoltem atentament a l'informatiu al migdia 3.57 de la tarda i a dilluns a un quart d'onze torno a saludar.
I quina picadeta d'ullet a la loteria, eh? Recorda, 30.485, segons el xat GPT, és el premi a cada sort com toqui. Qualsevol cas, si no ens toca, recordarem que la vida, a vegades, pot ser meravellosa. Tu eres el maquillant, alegra bandolero.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd, alegria. Generalitat de Catalunya. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs sí, Jaume, t'aviso ja que no cantarem. Afrontem aquesta nova hora del nostre matinal, del teu matinal, parlant de tot.
I saludarem l'amic Josep Maria Gregori. Josep Maria Gregori, doncs el podrem escoltar aquest 24 de desembre, just abans de la Missa del Gall, interpretant el cant de la civila que es recupera a Vilassar de Mar, un cant d'origen medieval que habitualment
Ens ve al cap, que he interpretat per una dona, la Sibilla, que podríem traduir una mica com una endevinadora, com una precursora. Text medieval que ha estat emparat, patrocinat per l'UNESCO...
que sabia tradicionalment l'associem a la catedral de Palma de Mallorca o de la Seu d'Urgell, i que estem molt contents que Vilassar de Mar recuperi aquesta tradició, tot i que en Josep Maria Gregori ara ens ho explicarà fa temps que fa el cant de la Sibila, per exemple, a Cabrera de Mar. Saludem ja el nostre protagonista, Josep Maria Gregori. Molt bon dia. Molt bon dia, Joan.
M'imagino que el cant de la Sibila és un cant d'entrada que a tots i totes ens posa els pèls de punta. Sí, és un cant corprenedor tant pel text com per la música. Clar, el text és un text que, diguéssim, canta el segon adveniment de Crist i, per tant, amb una, diguéssim, ropatge majestàtic, apocalíptic, no?, i imploratori, no?,
I la música, doncs clar, és una música, és una melodia que ve de molt antic, que té aquest perfum, diguéssim, medieval entre cometes, i tot i que les primeres melodies que conservem amb notació, diguéssim, aquí occidental, europea, daten del, de fet, ja del segle XIII-XIV, vull dir que, eh?, i és quasi quasi el final de l'època medieval.
i les melodies són d'una gran bellesa. Són dos estrofes que sempre es canten amb la mateixa melodia, habitualment, no? Perquè de manuscrits o d'ordinaris impressos amb civiles del segle XVI, doncs, s'en conceben unes quantes, eh? Hi ha els ordinaris de Tarragona, de la Seu d'Urgell, el de Girona, que és de l'any 1550, el de Barcelona, que és del 1569, no? Que contenen la melodia impressa juntament amb la música, no?
Estàvem comentant que és un dels textos catalans segurament més antics. Per a la gent que ens pugui estar escoltant, Josep Maria, quin seria una mica l'argument del cant de la Sibila en la introducció?
ja ens has explicat que és el segon adveniment de Jesús, i hem explicat una mica que la civila vindria a ser com una endeminadora, com una veu precursora del que pot venir. Què és el rerefons? De fet, el camp de la civila recull aquesta... És com un oracle profètic, és a dir, recull aquest paper que feien les antigues civiles a l'època clàssica, la Grècia Antiga,
Penseu que el profetisme civilí ja el tenim documentat des del segle VI abans de Crist, és a dir, a l'època dels pressocràtics ja hi havia les civiles, la civila d'Adelfos, la civila de Tribortina, l'Eritrea, etc. Hi havia deu civiles, i d'alguna manera hi ha un empelt, hi ha una transfusió, per entendre'ns, entre aquesta tradició clàssica de la cultura grega i el primer cristianisme.
Fins a tal punt que Virgili, que en la seva quarta bucòlica ja anuncia el naixement de Crist, era considerat pels pares de l'Església Antiga com un profeta. És a dir, al costat d'Egeías, de Sant Lluc, hi posaven Virgili. I el text prové d'un sermó bastant antic,
No es pot datar amb precisió, però es creu que és un sermó que un deceble de Sant Agustí, que es deia Quot Voldeus, va recollir a partir d'uns oracles civilins atribuïts a la civilitat d'Eritrea, en els quals també es cantava, es proclamava l'adveniment de Cris, aquest adveniment, diguéssim, majestàtic i apocalíptic.
Abans parlàvem fora de micròfon, Josep Maria, abans d'entrar, i hem parlat que atribuïm, com a mínim, Palma de Mallorca, la Seu d'Urgell, a la figura femenina, la civila, aquesta dona que canta, espasa en mà, a més a més, amb un joc de llums, que crec que a Vilassada Mar, a l'església parroquial de Sant Joan,
També intentarem anar il·luminant l'església a mida que la Sibila vagi cantant. I ens comentaves, però a mi crec que m'ha cridat l'atenció que no té per què ser una dona, la Sibila.
De fet, dins la tradició cristiana medieval, qui interpretava els versos de la Sibila era un infant, era un escolar, un escolar-cantor, acompanyat de cantors adults que feien les tornades del cor, les primeres tornades polifòniques, que podien ser a dues o a tres veus, i després hi ha al segle XVI a quatre veus. Al principi, clar, dins del context eclesiàstic, la veu femenina és romaní esclosa, eh?,
de totes les funcions, i per tant eren les veus dels escolans tibles, és a dir, els escolans que avui diríem sopranos, aguts, de veu aguda, els que cantaven els versos de la civila. Normalment el posaven a dalt d'una trona, pensava en una catedral dalt de la trona, l'avillaven, el vestien amb una cavallera, i el vestien realment com si fos una civila, però la veu era la veu d'un infant.
A Vilassar de Mar no tindrem, de moment, Espasa, que també és una de les representacions icòniques, o no sé si ha sigut una mica de teatralitzar-ho una mica massa, però en qualsevol cas sí que més o menys ens ve al cap la civila amb aquesta Espasa. Es pot fer sense Espasa, Josep Maria, i en qualsevol cas, de moment, a Vilassar de Mar ho farem sense Espasa. Sí, sí, aquí...
Això ve de les dramatitzacions que a partir de l'època medieval es van començar. És a dir, quan neix el teatre litúrgic, per entendre'ns, el teatre amb les primeres representacions litúrgiques venen precisament d'aquests textos relacionats amb les maitines de Nadal o de Pasqua, etc. Així neixen... D'aquí sortiran els pastorets, pràcticament, d'aquests drames litúrgics antics que finalment s'acaben interpretant en llengua vernacle. I que en el camp de la Sibila...
Sí que antigament hi havia tota aquesta, diguéssim, dramatització o posada en escena d'aquests textos, perquè eren textos molt corprenedors, i aquest sentit judicial que té el text del judici. El dia del judici es pagarà a qui haurà fet servei, a qui haurà fet servici. Però la veritat és que nosaltres, quan dic nosaltres, vull dir amb el Guido Ioti, que és amb el que estem interpretant durant molts anys a Cabrera, sempre ho hem fet
Pensant només en la interpretació musical, mai hem pensat en la seva dramatització ni posant escena res. L'únic que fem per fer un espai més íntim i per convidar el públic, els fidels a la introspecció, és tancar els llums a l'església per poder-ho sentir a les bosques. I d'aquesta manera, quan s'acaba el cant de les cibres, quan s'encén tota la llum i es comença a cantar el naixement de Jesús en el nou any.
Josep Maria, et canvia la cara quan estàs parlant d'això. T'emociona, no? Home, sí, m'agrada molt. De fet, és que fa molts anys que la canto i, de fet, la vaig començar a cantar per accident, perquè si vols t'ho explico. És a dir, jo quan era jovenet estudiava a cant amb un mestre que es deia Xavier Torra, que va ser el primer contratenor de Catalunya. El degar dels contratenors de Catalunya ha sigut en Xavier Torra. I fa molts anys
Ell sempre la cantava, ell va ser el que la va inaugurar a Santa Maria del Mar l'any 1984, amb l'Enric Gispert, que llavors dirigia la capella de música del Mar. Però hi va haver un any, el 2001, si no em falla la memòria, que ell es va posar malalt...
I em va trucar el dia abans, dir, per favor, vine a casa, que t'ensenyaré a fer la civila, que la faràs tu. Llavors, jo em vaig... Primer em vaig espantar, dic, ui, ui, ui, quina... Això és molta responsabilitat, però vaig anar a Casasema, m'ho va ensenyar a fer, i em va agradar tant fer-ho. Vaig disfrutar tant, interpretant el camp de la civila, que vaig pensar, això jo també ho vull fer.
I d'aquesta manera va néixer la iniciativa amb el Guido Ioti, de Cabrera, de dir, escolta, i si li proposem a mossèn Raimon Canalies de fer-la civil aquí? I sí, sí, tot va anar rodat, va ser acceptada, i des de llavors que l'estem fent. Josep Maria Gregori a la veu, Meritxell Vinaixa al piano. A l'orga, a l'orga. A l'orga. Musicalment és complicada el cant de la civil? No.
Més que complicada, és compromesa, perquè és un cant que si bé està fixat, si bé la melodia està escrita, dona peu a improvisació, és a dir, dona peu a que l'intèrpret pugui glosar, pugui fer fets ornaments, pugui fer algunes variacions en el mateix moment...
Depèn del moment, pràcticament. I, per tant, no és una interpretació estricto senso tancada, no és una partitura de Beethoven que no pots tocar ni una nota. M'explico? Dona un cert marge a la improvisació. Sí, hi ha un cert marge de variació, de llibertat interpretativa i depèn de com surt més d'una manera o d'una altra. És fruit de l'espontaneïtat també del moment. També ens acompanyarà una part del cor bilatsari
que interpretarem les tornades de les estrofes en polifonia, en veu sola i també en polifonia. Perquè hi ha versions polifòniques de quatre veus del segle XVI per acompanyar la civila.
Fa temps que ho interpretes a Cabrera de Mar. Sí que és cert que a Vilassar de Mar es va fer un intent, no sé si era a la Sala Galbany, que no va acabar de relar. I ara ens agradaria saber una mica com és aquesta bona notícia de la recuperació d'aquest cant d'un dels cants de la nit de Nadal catalana.
Sí, certament, com dius, ho vam fer a Vilasala, vam fer cap als 2006-2007, en vida de mossèn Galvany. Mossèn Galvany era una persona molt oberta també de mentalitat, li va entusiasmar la idea i de seguida ho vam acollir. Després, quan ell va marxar...
diguéssim que amb el nou rectorat no hi va haver la sintonia per seguir-ho fent. Llavors ho vam seguir fent, evidentment, a Cabrera, com cada any amb mossèn Raimon i després, quan ha arribat mossèn Juan Pablo aquí i també a Cabrera, doncs hem recuperat aquesta bona sintonia per poder, diguéssim, tornar a interpretar aquest cant tan interessant, tan bonic i tan comovedor, perquè és molt comovedor.
Josep Maria, coordenades, nit de Nadal, a quina hora s'interpretarà? A tres quarts de vuit a Cabrera de Mar i a dos quarts de dotze a Vila Sala de Mar, a l'estrècia parroquial.
Amb la qual cosa, la missa del Gall, després d'alguns anys que crec que es va fer a les 11, es torna a fer el punt de la mitjanit? Sí, es farà a les 12. De tota manera, el camp de la civila no l'interpretem tota, perquè la civila són 12 estrofes i estaríem més de mitja hora per fer-ho. Fem la meitat, fem una selecció de les estrofes més... Bé, jo he buscat interpretar...
cadascuna de les melodies dels cinc ordinàries que es conserven, perquè podem sentir la versió de Girona, la versió de Barcelona del 1569, la versió d'un leccionari de Barcelona del segle XV, que és la versió més antiga que es conserva, una versió de tradició oral de Mallorca, que és la que s'ha conservat a Mallorca. Això no ho hem dit, però el cant de la civil es va deixar d'interpretar a finals del segle XVI,
a causa de les noves disposicions del Consell de Trento que van prohibir
Van considerar que el camp de la civila no se deia prou, doncs, van considerar massa pagar, per entendre'ns, no? I ho van eliminar. Però el que va passar és que a Mallorca va sobreviure. Suposo que el capítol de la catedral de Mallorca van considerar que ells podien seguir-t'ho fent, perquè tampoc no hi havia un seguiment, una fiscalització de si es feia o no es feia, m'explico?
i en canvi el territori peninsular era diferent. Llavors a Mallorca es va continuar fent i s'ha mantingut aquesta tradució oral des del segle XVI. És a dir, que la versió que escoltem, la mallorquina, és una versió que va fixar un organista de Mallorca que es deia Antoni Noguera en 1890 i alguna cosa, i segurament és la versió que tradueix aquesta oralitat
I aquesta també la fem nosaltres. A mi m'agrada molt fer-la perquè té un disseny, una vivacitat diferent. I després fem també d'un leccionari de Mallorca del segle XV una versió escrita que també s'ha conservat. O sigui que fem una mostra, per entendre'ns, un pica-pica, per entendre'ns, de totes les civiles escrites que tenim del segle XV i XVI.
Que interessant, i quan acabes la teva interpretació, acabes rebentat, acabes molt cansat, i també, no sé si pots veure quin és el retorn de la gent que es congrega per escoltar aquesta joia medieval.
Bé, jo no em canso, la veritat és que no em canso, si no, no la podia fer dues vegades seguides, no? I el retorn, home, a la gent normalment li agrada, vull dir que és una música que és molt sentida, té un component dramàtic que és colpidor, realment, impressiona, és un cant que impressiona molt.
Hem parlat del post i ara m'agradaria saber el pre, és a dir, dia 24, al migdia, m'ho invento. Josep Maria Gregori, què fa? Com es prepara? Què sents?
Bé, jo em preparo molt abans, eh? Sí, vull dir, de cara, evidentment, i ens consta que esteu treballant i assajant, però em referia a les hores prèvies, no? Sí, home, doncs a mi m'agrada estar quiet, relaxat, tranquil, concentrat, amb silenci,
i amb molta consciència, amb la màxima consciència possible per poder-ho transmetre de la millor manera possible, també. Amb la màxima qualitat i amb la màxima bellesa possible, no? És que és una activitat, evidentment, litúrgica.
però una mica com parlàvem, que va una miqueta més enllà, no? És a recuperar molt més que una simple, deixem-ho posar entre cometes, cançó, que evidentment no és simple, però és un pas més, no? Sí, té aquest component... té un component molt místic, de fet, és una... A mi m'agrada molt perquè és com un empelt entre el que seria la mística pagana antiga...
i la mística cristiana, no? Veure que hi ha una confluència, que hi ha un compartir, que això és molt bonic, no? M'explico? Això que dius que està més enllà de la litúrgia és que no és que estigui més enllà, jo crec que és una altra forma de viure-la també a la litúrgia. No sé si m'explico. Sí, t'expliques perfectament. En Josep Maria Gregori, presenta'ns. Qui és Josep Maria Gregori?
Si hi ha alguna persona que no el coneix, el nostre torne, Vilas del Mar Cabrera. Qui és Josep Maria García? Bé, aquí a Vilas del Mar, jo sóc el marit del Meritxell Vinaixa. Això és el primer que haig de dir. I que és la directora de l'aula de música i la persona que dinamitza musicalment el poble des de les joventures musicals, des de l'aula de música, etcètera, etcètera, des de fa més de 30 anys, no?
Particularment, jo he estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 40 anys, professor de musicologia, d'història de la música, i també he estat cantant, he cantat durant molts anys amb en Jordi Saball, amb la Capella Real, i després amb grups de música antiga.
De Canent i Elegància, amb la Capella del Pi, amb Exaudi Nos, grups que hem fet, sobretot hem fet això, que és lluitar per recuperar el repertori català desconegut del segle XVI, XVII i XVIII, és a dir, recuperar compositors inèdits que gairebé no s'escolten i lluitar per tornar-nos a posar en les programacions, en les discogràfiques, etcètera, etcètera.
a més amb Jordi Savall, que vindria a ser el Messi, si em permets, de tot aquest moviment, no? I poder haver estat catalan amb ell o col·laborant amb ell ha de ser espectacular, no? Sí, realment, jo sempre ho recordo amb molt de carinyo i amb molt d'agraïment, perquè...
i vaig estar més de 20 anys cantant amb ell, i quan hi havia la Montserrat Fieres, la seva esposa, que era la que cantava la Sibila. És a dir, jo diria que a mi aquest cuquet de la Sibila em ve d'ella. És a dir, d'alguna manera, d'haver-la acompanyat tantes vegades, amb concerts i amb discos, fent bordons, fent les veus corals, etcètera, jo crec que a mi em va penetrar molt en lins meu, i em va agradar, em va fer molta il·lusió poder-ho tornar a fer.
I sempre la tinc present amb ella, realment sempre... Una de les coses que faig, ara que em deies què faig el dia 24, és escoltar la Montserrat Figueres, les interpretacions que són exquisides. També un homenatge, no?, en certa manera. De fet, aquesta edició que hem fet, vam fer una publicació amb el Guido Ioti sobre el cant de la Sibila per donar satisfacció a tot aquest desig de recuperació d'aquest cant, la vam dedicar a la Montserrat Figueres...
Li vam posar la dedicatòria a la Mosserat Fiera, civila, civilàrum, és a dir, civila de les civiles, i el mestre Xavier Torra, mestre de civilers. Vull dir que són els dos protagonistes d'aquesta publicació. Són ells a qui devem tota aquesta recuperació.
Mira, ara que me la deixes votant, professor universitari de musicologia, fa el passat mes de novembre, feia 25 anys, de la mort d'Ernest Lluc, polític vilassarenc, ministre de Sanitat amb el govern de Felipe González. Gràcies a ell, en certa manera, tenim la sanitat pública universal i gratuïta.
Però també hi ha una faceta que és el set de saber, les seves ganes d'entrar en el món de la musicologia, sobretot recuperar interpretacions, cançons catalanes, probablement oblidades. M'imagino que alguna relació hauríeu tenir, no?
Personalment amb ell no, perquè diguem que trepitjava en mons diferents, però sí que jo estava al cas dels seus interessos. Ell estava molt interessat en recuperar aquests autors del preclassicisme i del classicisme català del segle XVIII, finals del XVIII i finals del XIX, en Carles Baguer, en Domènec Tarradellas, aquests compositors. De fet, ell va impulsar des del Festival de Torroella de Montgurí
algunes de les trenes d'aquestes obres i nèdies d'autors catalans d'aquesta època. Ell tenia molt interès en això i estava molt en contacte amb l'Oriol Pérez Treviño, per exemple, i amb altres dinamitzadors culturals d'aquell context.
Josep Maria Gregori, ha estat un absolut plaer conèixer-te i poder parlar, sobretot, d'aquesta recuperació del cant de la Sibila a Vilassar de Mar. Josep Maria, moltíssimes gràcies i t'escoltarem a dos quarts de dotze de la nit del 24 de desembre a l'Església Parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar. Moltes gràcies a vosaltres. Serà fins una propera ocasió. Fins una propera, exacte.
Les notícies de les 11.
Després de 16 anys de retard, el 2009 s'assignava el pacte gràcies al qual Madrid sabia la Generalitat la gestió de la Nacional 2 entre Montgat i Tordera. Sembla que ara, sí que sí, avançarà de manera decidida el projecte per pacificar la carretera nacional i la construcció dels nous accessos a l'autopista C32. Accessos, capdals, cauran d'engolir. El trànsit sobrant. El fet que després de molts anys el Ministeri de Transport
hagi desblocat els 384 milions d'euros destinats al projecte, fa pensar que les obres podrien començar a finals de l'any 26. Més informació en el nostre crònica a partir de la una de la tarda.
Els líders de la Unió Europea han acordat recórrer l'endeutament conjunt per finançar la defensa d'Ucraïna davant de l'agressió de Rússia durant els propers dos anys i han deixat en suspens per ara el pla d'utilitzar directament els actius russos congelats. L'acord, tancat després d'hores de negociació ahir a Brussel·les, preveu un paquet de 90.000 milions d'euros en forma de préstec avalat pel pressupost comunitari.
Els caps d'estat i de govern han encarregat a la Comissió Europea que continuï treballant en l'anomenat préstec de reparacions basat en els actius russos immobilitzats però han admès que aquesta opció és ara com ara massa complexa i políticament controvertida. El principal escull està en la posició de Bèlgica on es concentren uns 185.000 milions d'euros dels 210.000 milions d'euros
russos congelats a la Unió Europea i que reclamen garanties davant de possibles represàlies legals de Moscou. Tot i això, els líders europeus han reiterat que els actius russos continuaran congelats fins que Rússia pagui reparacions de guerra a Ucraïna. Si això passés, Kiev podria utilitzar aquests fons per retornar el préstec europeu.
Milers d'agricultors europeus es van manifestar i també a Brussel·les per mostrar el seu rebuig a la política agrària de la Unió Europea i la possible assignatura d'un acord de lliure comerç amb el bloc sud-americà del Mercosur, un tractat que, com a tal, i es va confirmar i no s'assignarà com a mínim fins al mes de gener.
Desplaçats des de diferents països i amb la presència també de mig miler de pagesos de l'estat espanyol, els agricultors van bloquejar el centre de la ciutat belga amb els seus tractors. Una protesta que es va fer coincidir amb la cimera de caps d'estat de la Unió Europea, que per cert era la darrera de l'any.
L'Ajuntament de Badalona ha replicat al govern català que no és viable obrir l'alberg de Can Bufivell per greus deficiències estructurals, després que la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònic Martínez, hagi demanat per carta a Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, recuperar de manera immediata aquest equipament municipal tancat per acollir els desallotjats de l'Institut B9.
El consistori badaloní s'ombralla que l'alberg està tancat des de fa gairebé un parell d'anys i afirma que no es pot obrir, que no es pot garantir ni la seguretat dels espais i tampoc dels ocupants. A la carta, la consellera afirma que Càritas i Creu Roja podrien obrir-ho i gestionar-ho i recorda que segons la resolució judicial, l'Ajuntament ha de facilitar recursos adequats per als desallotjats. Més informació al punt de les 12.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Escolta'ns per internet a vilassaradio.cat. Bon dia i bona hora, els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i citats.
La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persianes pujant, aquell... Mira, mira! I entrem? Acceptem-ho! Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai.
És bo per la mare i la Laura, és bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur. Brutal pel professional, bueno per vender, bueno per comprar. Si pots triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom, és bo per tothom, és bo per tu. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment pel Fem Salut.
penúltim programa de l'any 2025. Recordeu que dilluns estarem en directe i que dimarts ja deixarem el programa de vacances uns dies i tornarem just el dia 7 de gener. Dilluns estem al dia de la loteria. A veure si tenim sort i algun any podem treure la unitat mòbil pel carrer de Vilassadi a tocar la loteria i anar a fer aquelles coses que fa la gent quan li toca la loteria al seu poble.
Per tant, últim divendres de programa de l'any i és moment pel Fem Salut, una secció que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassà de Mar i Vilassà Ràdio, on col·laboren el cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut, col·laboren també establiments sanitaris, tals com farmàcies i òptiques i també tot el ram de la salut.
I avui volem parlar precisament de tot el tema de menjars de Nadal. Allò que ens aixequem tips, allò que no es pot més. I avui és un clàssic que cada any ens porta fins als nostres estudis la Sandra Montoro, que és nutricionista del CAP de Vilassar de Mar de l'Institut Català de la Salut. També ens acompanya la tècnica de salut pública de l'Ajuntament, la Marta Casasomi. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Marta Casas, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com va això? Bé, bé, bé. Tot a punt ja? Sí. Tota la loteria comprada, sí? Primer és compra la loteria, després el menjar, després els regals, tot això ho tenim fet ja o no? Mira, si et dic la veritat, no. De loteria només tinc la que compartir amb la gent de la feina. Sí o no? Ja està, eh? Ja està. Bueno, mira, escolta, si toca, toca, eh?
Sandra Montoro, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. El telèfon de la Sandra treu fum i foc aquests dies. Tom està preguntant, Sandra, què hem de fer? Què hem de comprar? Com ho hem de comprar? Com hem de menjar? D'això parlarem avui. Loteria, entens o no?
Loteria també de la feina, com la Marta. També hi està, eh? Sí, sí, poca cosa. Doncs vinga, va. La Sandra és nutricionista del CAP, i això vol dir que tracta el tema de l'alimentació. I ens agradaria una miqueta parlar de l'alimentació de cara a Nadal. A veure...
Qui més, qui menys, se t'hi parà, se t'hi parà molt. L'altre dia llegia, referent a buscar informació sobre l'espai d'avui, llegia que de mitjana cada català i catalana s'engraixarà entre quilo i mig i dos a aquestes festes. Hi haurà qui s'engraixarà vuit i hi haurà qui no s'engraixarà. Però de mitjana és això. Ja sé que la normalitat és molt relativa, però això és lo normal o no, Sandra?
Bé, el motiu de la xerrada d'avui seria una miqueta parlar que no ens hem de centrar en els quilos, però ni en festes ni en la resta de l'any, no? Llavors el que sí que hem de fer és mirar una mica més l'alimentació que fem i no la bàscula.
Sí, però clar, l'alimentació de Nadal és una mica sota cavall o rei. Ja sabem el que hi ha per Nadal. No mengem precisament una truiteta. Que podem menjar-la, eh? No dic que no, eh? Però, a veure, ja sabem que els àpats són... Jo crec que suculents, però el problema de tot crec que són tan seguits.
Mira, a mi m'agradaria fer un apunt abans de començar, que seria dir que els sàpats i trobades de Nadal són sobretot moments de relació social. Llavors, aquests són espais per retrobar-nos amb els amics, amb la família, amb les persones estimades, per conversar, per compartir, per sentir-nos acompanyats. I això també és molt important per la nostra salut social.
mental i emocional. Llavors, la prioritat en aquestes dates no hauria de ser només el menjar, sinó el fet de trobar-nos i de relacionar-nos. Llavors, el que no hauríem de fer és o deixar d'assistir amb alguns àpats o tampoc viure-les amb culpa, per por a engreixar-nos, per por a menjar malament. Doncs aquestes trobades socials també són salut i es poden gaudir amb equilibri, amb tranquil·litat i sense culpa. Culpa.
Marta, està molt bé el que diu la Sandra, però et dic una cosa, eh? Difícil, difícil. Com ens relacionem els catalans i catalanes quan ens trobem amb família, amb amics, tot això que estaves dient? Com ho fem? Ara imagina't, fer-ho sense la safata de torrons al davant.
Això ho fem menjant. Quan et trobes amb algú, hòstia, ens hem de veure, anem a sopar algun dia, no dius anem a fer una volta. Fa temps que no ens veiem, Sandra, anem a fer una volta. No, no, Sandra, anem a penjar algú. És així, és a dir, més que culpes, això. Som una societat, no sé si els mediterranis ho fem així, però quan ens trobem amb la família i amb els amics és per celebrar i ho celebrem menjant. Sí, sí, sempre és al voltant d'una taula. Clar.
La història és també com podríem preparar una miqueta el cos, penso... El podem preparar? Abans de les festes de Nadal. El podem preparar? El podem preparar. Anem justos. Ja és dinou avui, eh? No, el podem preparar. Llavors, no es tracta de preparar el cos amb dietes estrictes, comptant calories i coses molt restrictives, el que realment ajuda a preparar el cos no només
per als àpats de Nadal, però ara estem en aquest moment, sinó és arribar a hàbits equilibrats, hàbits alimentaris i hàbits de vida equilibrats, com per exemple fer àpats regulars. Ens hem de marcar uns horaris. Ens trobem que la gent realment fa uns horaris d'àpats molt dispers i ajuda molt a l'organisme a marcar-te uns horaris i no sortir-te d'aquí. Tampoc ser com molt rígid, però sí que això ajuda.
Mantenir un patró alimentari mediterrani, el més proper al mediterrani possible. Hidratar-nos molt bé, perquè ara no fa calor, llavors és com que deixem una mica de banda el tema de la hidratació i és superimportant. Amb aigua, eh? Amb aigua sempre, prioritzant l'aigua sempre. Parlarem d'estrès, si vols, això. Ens hidratarem també, però amb aigua precisament no a les festes, també ho fa això.
La prioritat hauria de ser l'aigua, després, si vols, parlem d'altres begudes, no? Però, sobretot això, deixar clar que aquesta hidratació és important, encara que no tinguem set, el cos necessita aigua, i mantenir-nos actius. Doncs, si arribem a una rutina saludable a les festes de Nadal, el cos, l'organisme, gestiona molt millor els àpats més festius o més abundants, no? Ajudem una miqueta l'organisme a païr tot això, no?
Per tant, el podem preparar... Jo, fa un parell de setmanes que estàvem en el pont del desembre, de la Puríssima i de la Constitució, etcètera, recordo que vaig tenir tres celebracions seguides, i clar, jo molt content, escolta, si quedem la família i els amics i celebrem, és fantàstic això, hem de celebrar-ho absolutament tot, però és veritat que l'endemà jo no estava bé. Jo no sé si és que...
M'estic fent gran, que deu ser això, i també un tema que hi ha, no sé si és que anem rebaixant, no?, el menjar, no es menja tant, no es beu tant, i quan fas una mica de sobressortir, o possiblement també pugui ser, Marta, si tu també pots dir la teva, que ens cuidem dels dies de cada dia, mengem el plat de verdura, i després quan fem un extra, hòstia, ho nota el gos, jo l'endemà no podia, és que no em trobava bé.
Clar, o sigui, hi ha una creença que per ser un bon anfitrió has de tenir la taula plena de coses i la gent ha de sortir molt tipa perquè tu siguis un bon anfitrió. Realment això hauríem de treure una miqueta aquesta creença, no? Que el que hauríem d'aconseguir amb els nostres àpats oferint, si som els anfitrions, aquests àpats, doncs seria que les persones gaudissin d'aquest àpat sense després haver de pagar les conseqüències amb aquestes digestions tan pesades, no?
El que passa és que, clar, nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, cap d'any, és a dir, fi d'any, i cap d'any, Reis. És que és tot molt seguit, això. Clar, arriba un punt que el teu cos digui on te vas, tio, frena ja. Parlem de menús saludables. Existeix el menú saludable nadalenc o no?
Clar que existeix un menú saludable. Bueno, clar, existeix el menú saludable sempre que vulguis, però clar, per festes és complicat, això. He portat un exemple. Va, anem. He portat un exemple amb uns entrants, que sobretot el que vull remarcar és que els entrants són entrants, no és un primer plat. Llavors, no ens hem de tipar ja amb els entrants. I sempre oferir entrants que sigui una miqueta, doncs, això lleugers.
i amb aliments reals, com per exemple un tàrtar de salmó i el bocat, no? Seria un entrant que està, doncs, molt bé. O una amanida d'ama grana, taronja i nous, amb una mica de ruca o espinacs. Això serveix per baixar. Això serveix per preparar una miqueta el cos pel que arriba, no? A vegades, com t'has fotut ja el primer o el segon i dius, vaig a baixar una amanideta, que això ajuda a baixar.
Ho diem, eh? Ho hauríem de fer abans de començar. O sigui, tot el que són els entrants o els primers plats amb una base de verdures ens ajudarà sempre a assasiar molt el cos i aquest contingut amb fibra també ens ajudarà a regular també els nutrients que entraran després, a regular el sucre, a regular els lípids, tot això que entrarà després, doncs aquesta amanida, aquestes cremes de verdures...
Un trió d'humus, per exemple, de remolatge, el clàssic de cigrons, d'albergirni amb crudités de verdures també. Un, per exemple, carbassa rostida amb format xafeta i festucs per sobre. També està molt bé. Això serien uns entrants, d'acord?
Un primer plat típic mediterrani seria una crema de carbassa, com hem dit, rostida, amb gingebre, amb taronja. Podem afegir una miqueta de tòfona o pipes de carbassa torrades per sobre si li volem donar un toc més festiu.
I un segon plat, doncs, per exemple, un llobarro al forn amb herpes aromàtiques, el podem acompanyar amb hortalisses al forn. Jo estic tip, eh, Sandra? Clar, bé, doncs això seria un bon menú de Nadal, no? Clar, si arribem als postres... Què vols dir si arribem? O sigui, quan arribem als postres... Ah, anava a dir, hòstia, ara sí, acabarem...
Quan arribem als postres, una Macedònia d'hivern pot ser molt bona opció. O, per exemple, pinya a la planxa amb una espècie de salsa, entre cometes, d'iogurt natural amb una miqueta de canyella i pell de llimona ratllada per sobre. Jo saps com acabo els àpats? Amb què? Amb una caminada. Perfecte. Me'n vaig al vespre nit. Quan t'aixeques a taula al vespre, perquè t'aixeques al vespre, jo me'n vaig a caminar.
Perfecte. Un dia me'n vaig fins a Sant Boi de Llobregat, perquè és que has de baixar-ho tot i realment... Doncs escolta, va, però això, com tu deies, els anfitrions i les anfitriones són una mica els que marquen això.
la importància de les persones que preparen els menjars. Però això, Sandra, Marta, no sé si estàs d'acord, però això sempre passa. Si tu tens convidats a casa, sempre tens la sensació que hi ha poc menjar. I, en canvi, quan venen o tu vas a una altra casa, dius, hòstia, ho han de menjar. Això és psicològic, jo crec, perquè el menjar és igual per a tothom, però quan els tens a casa, dius, hòstia, he fet poc menjar. I quan vas a la casa dels altres, veus molt de menjar.
Sí, perquè suposo que estem acostumats a cuinar per un número reduït i després quan tens gent també vas com molt perdut, no? I no vols equivocar-te i sempre penses bé, com més et quedes com més segura. Com més millor, no? Sí, clar, aquesta és la creença que hauríem una miqueta de treure, sempre serà suficient, sempre pensem que ens hem de trobar per relacions socials, no? Llavors això és el que hem de pensar una miqueta, no?
Però la persona que prepara l'àpat és clau, perquè aquesta persona pot influir molt amb el benestar de tota la família, perquè si després marxes d'allà amb l'estómac regirat, pot influir molt. Com? Triant coccions més lleugeres, reduint una miqueta la sal i aportant aquestes espècies aromàtiques que li donaran molt més gust.
Apostant per verdures, evitant grans quantitats de fregits, salses molt fortes. Tot això ajudarà a tothom a gaudir del dinar sense acabar massa pesat.
Molt bé. I també importància dels comensals, no? Què hem de fer? Perquè sabem que tenim, insisteixo, nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Fidany, any nou, Reis, doncs també es tracta d'anar preparat una miqueta, no? Evidentment, però doncs hi ha trucs molt senzills que funcionen molt bé, com per exemple no arribar a l'àpat en qüestió amb molta gana.
Com es fa això? Això es fa fent un esmorzar complet a casa. Al matí ens llevem, fem un esmorzar complet, després a mig matí o abans de sortir de casa, una peça petita de fruita. Tot això perquè si arribem amb aquell àpat en dejú o amb molta gana, menjarem molt més de pressa i també farem elecció de productes que no ens interessen.
Fer aperitius de qualitat també podem fer, no? Llavors, formats reals, marís, verduretes, fruits secs i petites racions. Com he dit abans, els entrants són entrants i el primer és el primer, no? Llavors, aquests entrants, doncs, fer-ho d'aquesta manera amb més mesura, no? Evitar fregits, evitar snacks industrials, que això també faran que després la digestió sigui molt més pesada, no?
Un primer plat d'origen vegetal, com hem dit, és clau també aquí. Una amanida, una crema ens ajuda a saciar-nos. Compte amb el consum d'alcohol i les begudes ensucrades. Ja sabem que està present en aquests àpats en moltes llars, però hem de tenir en compte que aquestes begudes aporten moltes calories sense sacietat.
Llavors, és millor alternar, si no es pot canviar, alternar amb aigua. L'aigua sempre ha d'estar present a la taula. I tenir en compte que hem d'alternar, si hi ha el consum d'alcohol o beudes ensucrades, amb l'aigua.
I no allargar la sobretaula, com bé deies abans, això de sortir a caminar després, fer un tall, que no allarguem una sobretaula del dinar al sopar, perquè el que farem, a part de no moure'ns, el que farem serà picar. Jo crec que, a part Nadal i Sant Esteve, no sopem. Clar, el que tampoc... Crec, eh? Bueno, sempre allò, vaig amb una torradeta, però no és allò d'enteular-te, és que si no ja seria molt...
Si nosaltres hem aconseguit no atipar-nos d'aquesta manera tan brutal, segur que a la nit, en comptes de saltar un àpat, perquè això és un dels errors més freqüents, un d'un mite, saltar-me el saltaré al sopar, això és un error. Saltar-se d'àpats fa que arribem al següent àpat amb més gana i mengem més. És millor fer un àpat més lleuger però complet.
Hòstia, és difícil, eh? Són dies així... Això que ho fem un dia de cada dia, un diumenge normal, que a vegades també ho fem diumenge. Hòstia, no menjo res. Però, clar, són dates que no pots aixecar-te a les 4 de la tarda de la taula ni pots deixar de menjar. És a dir, jo crec que aquest dia tothom el sopar el té ja per si menys... Una torreneta, és el que et dic, eh? És complicat. Bueno, perquè tenim aquestes creences molt aferrades, no?
Bé, també el millor d'allò que també no menjar postres tampoc seria una bona idea, no? Podem menjar una miqueta de torró o de postres tradicionals en aquestes dates, no? Això sí, amb racions petites, no? Amb racions en sentit comú, no? I atenció, perquè arriba l'endemà, que és el dia de Santa Amanida, que qui més qui menys, bé, anava a dir el 99, no, no, al 100% diem, demà una amanida, mengem, demà una amanideta.
L'endemà és ideal tornar... Jo ho dic, però no ho faig mai. Doncs potser aquest any seria un bon punt de partida començar a fer-ho. L'endemà és un dia ideal per tornar a la normalitat. Sí, clar, per això. Com abans d'aquesta preparació que dèiem, tornar un altre cop a la normalitat amb els nostres plats vegetals, amb la nostra proteïna de bona qualitat, pollastre, peix, ous, llegums...
Seguim amb la hidratació, podem incloure infusions sense sucre, podem fer una caminata llarga per activar aquesta digestió, i el que sí que és important és no cal fer dietes detox, dietes d'aquestes estrictes, ja que el cos sap equilibrar-se si donem aliments saludables i descans. No podem passar del 100 al 0, no? Exacte. Doncs vinga, va. Què més hem de saber, Sandra?
Doncs tot això que hem estat parlant, el tema de l'activitat física, que no hem parlat molt, també és molt important. Estem de vacances molts dies, llavors aquest és un bon moment, per exemple, per fer caminades, per pujar escales, per jugar amb els nens, per sortir després dels àpats. No cal ser grans esportistes, només moure's una mica ja ajuda. Això també seria un bon consell.
I és bon dia l'1 de gener per començar a fer aquests objectius de l'any? M'aprimaré, menjaré bé, aniré al gimnàs, correré, deixaré de fumar...
Per el dia 1 de gener, com el dia 20 de juliol, sempre són bons dies per adquirir hàbits alimentaris. És a dir, qualsevol dia. Qualsevol dia. Per mi l'1 de gener, ja t'ho dic ara, no és un bon dia. No, no, t'ho dic en sèrio, perquè l'1 de gener ningú comença això. És a dir, més bé que digués el 7, no?, que quan acabin festes, marcar-se un cal dia 1 perquè comencem l'any.
Clar, si el dia 1 implica aquesta pressió, aquesta ansietat per una alimentació saludable, llavors deixa-t'ho pel dia 7. Tens més visites després de festes o no?
Sempre. Sí o no? Sempre, sempre. Ens entren aquestes faleres d'hòstia m'engraixat. Hi ha un pic cap a finals de novembre, un altre pic al gener, un altre pic al setembre també seria una altra data, doncs hi ha molta gent que vol començar a cuidar-se, no? És a dir, el pic del novembre deu ser per preparar festes, i el pic del gener i el setembre és per dir, hòstia, ja m'he passat. És la culpa. Ja m'he passat. I fan casa, acostumen a fer casa.
Bé, sempre hi ha el percentatge de gent que quan els expliques que aquest canvi d'hàbits és per sempre, no estan en aquest moment de contemplatiu.
i ho deixen per més endavant, perquè moltes persones el que demanen són dietes restrictives, que els hi pautin dietes restrictives. Què vol dir això? Allò que digues que el dilluns pèsols dimarts a Montjeta Tendre o volen saber...? Clar, dietes restrictives són dietes amb molt poques calories fent un esforç molt gran perquè el número de la bàscula baixi el més aviat possible, no?
Jo mai he fet una dieta, mai de la meva vida. Dieta s'entén com a dieta, eh? Si una dieta es troba malament, doncs sí, però dieta com a tal. Però jo crec que la gent ha de demanar, escolta, què haig de menjar dilluns, dimarts, dimarts i divendres? Digue'm el plat, no? T'ho demanen així. Em sembla que ho faria així. Si vingués, Sandra, no em diguis que haig de menjar més o menys calories, digue'm què haig de menjar dilluns.
Clar, m'ho demanen molt i vull dir, però realment això no ho hauríem de fer només en casos molt específics de persones. En la població general el que hem d'aconseguir és que els nostres pacients adquireixin els seus coneixements per fabricar ells mateixos el seu menú. Perquè si jo et dic a tu el que has de menjar dilluns, dimarts, dimecres i dijous,
Això quant durarà? Durarà un mes? Durarà cinc? Durarà sis? Però realment això té data de caducitat sempre. El que tu tinguis amb una persona, doncs aquesta parcel·la estricta del que ha de menjar i el que no. Perquè tu potser al dillus no tens ganes de pèsols i de pollastre al forn. Però llavors has de tenir aquest coneixement per saber quina és l'alternativa a fer això, no?
Doncs, Marta, salut pública, tot això, eh?, també. Home, i tant, sí, sí. Tot és salut pública. Sandra, que tenim alguna cosa més a afegir?
Doncs en principi, si no tens cap més dubte, jo crec que ha quedat tot gaire... Jo volia fer-te una pregunta. Has fet molt d'èmfasi amb l'aigua, amb el beure aigua. És el mateix beure aigua que beure una infusió? Sense sucre o sense mel, òbviament. Sí. De fet, les recomanacions sempre són aigua o infusions. Exacte. Però això és l'hora de dinar? Infusió per dinar?
Bueno, vull dir, això, com cada persona... Jo és que no soc gent d'infusions. Saps el que passa? Que moltes persones no beuen aigua, no els agrada l'aigua... Què vol dir no agrada l'aigua? Si l'aigua, quin gust té l'aigua? Doncs que no estan acostumats, són persones que potser tenen ja un hàbit de prendre begudes ensucrades tota la seva vida, i després l'aigua la troben insípida. Doncs, evidentment, l'aigua és insípida. Però jo puc comprar que no m'agrada la cervesa, no m'agrada el bé, que té un gust característic, però l'aigua...
Jo crec que a vegades no és tant el gust de l'aigua, sinó que, per exemple, a l'hivern l'aigua costa una mica més d'entrar, suposo, per la temperatura. A l'estiu és més fàcil, però a l'hivern aquesta aigua que hem de beure a vegades és difícil, perquè sembla que no acompanyi malgrat que la puguis beure natural. La infusió potser més de gust, no? La pregunta...
Fins i tot a l'estiu, també hi ha persones que diuen que no els agrada l'aigua, llavors l'opció de begudes aromatitzades saludables, com amb una gerra d'aigua, posar-hi unes maduixes o una cogombra o menta, vull dir, també és una opció.
En qualsevol cas, la majoria consumirà begudes alcohòliques durant el dinar, durant les festes, fer-ho, sempre ho diem perquè ha de ser així, i fer-ho amb moderació. És a dir, ni en cap metge et dirà no beguis dues copetes de vi, el que sí que et diran és no et beguis l'ampolla de vi.
Clar, i sempre alternant amb l'aigua. I sempre alternant. I si ningú t'està dient que no repeteixis de canelons, però et pots menjar un plat raonable, no fotis 12 canelons per plat perquè et trobaràs malament. Exacte. És a hòstia, em trobo malament ja, és normal. No cal ser metge per saber per què et trobes malament, no? Sí, per això és clau la persona que prepara els àpats, no? També modera les racions.
És curiós perquè conforme ens anem fent grans, anem mirant i a l'amplada del plat dius, hosti, no me'n posis més. En canvi, els joves, els nostres fills, posa'm més, posa'm més, dius, hosti, jo era aquest fa 30 anys, ara ja sóc l'altre. És curiós, que clar, s'assia la gana, és que moltes vegades els joves, i això un dia en podem parlar, en aquest espai, et convidem a venir, a parlar de la...
Salut alimentari entre els joves, no? Hòstia, aquests joves tenen ganes. Com nosaltres hem fet, eh? I es van i es compren uns donetes, un croissant, no tenen allò de dir, ui, em vaig a menjar una cosa begudes, begudes, com es diu, energètiques, allò que és terrorífic. Totalment.
Anem de parlar algun dia, perquè ells sí que s'acien moltes vegades pels ulls i per la quantitat. I això ho sabem, perquè nosaltres, i jo també, fa anys que em passava això. Hòstia, jo, no sé tu menjar molt! I dius, bueno, potser no necessites menjar tant. Això té un origen fisiològic total, vull dir, els nens i adolescents, els adolescents, per exemple, les seves racions han de ser més grans que les nostres. Han de ser més grans. Han de ser més grans que les nostres.
Si, per exemple, si parlem que un adult ha de fer una ració de 1, doncs un adolescent hauria de fer una ració de 1,2 i un nen hauria de fer una ració de 0,8. Vull dir, si parlem de números, doncs estaria per aquí. Doncs estem en un període de creixement i és fisiològic. Però, clar, el contingut d'aquesta ració és el que hem de fer també èmfasi, no?, amb ells. Marta,
Apunta, que això és molt interessant, que l'any que ve ja mateix hem de quedar amb la Sandra i dir parlem de l'alimentació entre els joves. I què et sembla si ho fem amb els joves? Home, això seria ja fantàstic. Doncs en lloc de fer-ho fem salut o podríem fer amb la tertúlia jove? De fet...
De fet, fa... la setmana passada, justament dijous passat, no ahir, sinó dijous passat, amb el Pere Ribot van triar ells el tema, elles, perquè era una tertúlia merament femenina, i vam triar això, l'alimentació entre els joves.
I, bueno, genial, sí, fins que tots s'alimenten molt bé i t'expliquen com s'alimenten. Dius, potser tan, tan bé no s'alimentem, perquè tots els hi ha la verdura molt, però no en mengen. Aleshores, molt bona idea. Sandra, et convidem a venir un dia amb la tertúlia jove. Perfecte, encantada. I els hi parlarem de l'alimentació. A veure si amb tu s'animen una mica més, perquè, escolta, era un tema triat per ells. I vam parlar dels vappers, també. Mhm.
no tenen la consciència que el vape és dolent igual que el tabac, vam parlar d'aquí uns anys les tabacaleres estimen, cap 15, d'aquí 15 anys estimen que no existirà el paquet de tabac, sinó que existirà la nicotina amb pastilla, amb xupa-xup o amb què sigui.
Molt interessant. Et convidem a venir, Sandra. Que vagi tot molt bé, que tinguis molt bones festes. Marta, moltíssimes gràcies per aquesta feina de produir cat a 15 dies a la secció. I l'any que ve més, que tingueu molt bones festes. Gràcies, igualment. Que mengeu molt i bebeu-lo... Em miren amb una cara. Vinga, que mengeu el que heu de menjar i sense sobressalts. Que vagi molt bé. Gràcies, adeu. De dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cara, que són tantes banderines. Ens les han donat a l'escola. Són de l'Ebre, molt. Sabies que per tenir una bona salut es recomana menjar cinc racions de fruita i verdura al dia? La fruita i la verdura són riques en substàncies beneficioses que ens proporcionen salut i alhora contenen molt poques calories i greixos. Per fomentar-ne el consum, la Generalitat de Catalunya té en marxa un pla de distribució de fruita i verdura a les escoles.
Perquè la infància és una època clau en la instauració d'uns bons hàbits alimentaris que es mantinguin en l'edat adulta. Salut! 012. La millor resposta. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per la nostra libre i mochilera.
Erika Castillo, bon dia, bona hora. Hola, què tal? Com estàs? Molt bé, molt contenta. Ajuda'm a posar la motxilla aquí una mica bé. Ara, ara, ben posada. Soc un torpe, jo, amb això. Per què? Saps allò de fer llarga i curta?
És que ja t'ho dic sempre, Jaume, t'has agafat una motxilla que t'adapti bé l'esquena i la cintura. Però t'ho dic en sèrio, jo sóc molt torpe, jo. Quan em poso aquestes motxilles qualsevols allà... Pena, fes-te la més gran, no en sé. Sóc així de cutre. No pot ser, això ha de ser un tutorial. La nostra Grinch del Nadal! La setmana passada ens va mostrar el seu amor nadalenc. I avui què ens ensenyes, eh?
Doncs com que tothom està... Jo no sé si és perquè estic tot en el món, així com d'Instagram, de coach, psicòlegs, no sé què. Avui vull parlar del propòsit, dels propòsits, del tancament de l'any, de tradicions així una mica viatgeres del món. Ah, molt bé. Propòsits no de l'any? Poses vàries. Bé, bé, més que cap a l'any que ve. Sí, home, propòsits de cara a l'any que ve, per cara al canvi de l'any. Doncs va, som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Però avui, Erika, vull començar dedicant-te a una cançó. No! Que donen! És bonica! Això em fa dormir a mi.
Jo pensava que això t'amansaria una miqueta... En relaxo. Ja va bé que et relaxi. Sí, perquè vinc... Aquesta te la saps, no? Aquesta sí, eh? Perquè recordem que la Olé, Olé, Olé, Holanda no sé bé, no ho sabies, eh? Aquesta... Aquesta la cantava jo a la placeta de la Silésia, quan era petita. Tu el que tens és un trauma, diguem la veritat. El que tens és un trauma, eh? Això té nom i cognom, eh? Que no...
Va, Erika, anem per feina, va.
Ja l'atrec, ja l'atrec, ja l'atrec. Clar, és que això em fa nostàlgia, home. Ah, aquí, ja estem trobant una mica el que passa aquí. Et poses nostàlgica? Venço amb la manteta, el cafè, els torronets, i no cal. És molt aviat, no pot ser això, no pot ser. I jo vinc amb unes ganes que s'acabi l'any, de com ordenar, celebrar, com començar coses noves. Tu fas propòsits aquest any o no? No aquest any, sinó cada any fas algun propòsit o no? Jo faig alguna cosa millor, crec.
Què fas? Clar, és que els propòsits es queden com una mica a l'aire, perquè la gent diu, és que em vull aprimar, és que vull viatjar, és que vull fer aquest viatge sola, és que, no sé, com coses, i a mi m'agrada com escriure-ho, com sempre dic, el tema d'escriure-me molt bé, però agafo un foc i escric totes les coses que vull que passin aquest any, però en tant superdetallades,
Agafo el paper, el doblego o el poso en un lloc on el vegi, tipus l'armari així, i penso, ja està, ja està projectat, ja ho veuràs, això passarà. I jo no ho veig com un propòsit, sinó com un projecte així de, això és el que passarà aquest any, saps? Molt bé. Sí. I llavors, quan s'acaba l'any, o sigui, abans, el dia 31, a la nit, cremo una carta.
M'ho està mirant la cara quan em diu. Sí, o sigui, agafo... A veure, a veure, que dius que el 31... Si tu escrius, hi cremes la carta? Sí. Dels propòsits que has fet? No, no, els propòsits que faig, si són coses que vull que passin, llavors, jo què sé, per exemple, aquest any em vull independitzar i vull fer un viatge, no sé, l'invento, eh? Colòmbia, Tailània i no sé què. I ho escric superbé, perquè, a la meva manera...
Com que ho estic escrivint, ho estic com, d'alguna manera, doncs... Això em diràs, és que ets molt hierbes. Molt què, molt què? Molt hierbes, no? Ah, molt hierbes, vale, vale. Jo penso que és com una forma de manifestar i ordenar al meu cap les coses que vull fer. I llavors, això, aquesta carta, jo l'amago a dins de l'armari o en un lloc que no el pugui veure, que no estigui a la vista. Sí.
Bé, ningú, és que tampoc escric res raro, però... Pel que pugui ser. Pel que pugui ser, sí. I llavors el que faig és que agafo un paper també i escric totes les coses que vull que marxin o que ja no em serveixen. Això és un ritual. El podia fer la Paquita Bruixa aquí els dimecres. La Paquita Bruixa ens fa rituals. I això podia ser un ritual de la Paquita Bruixa, eh? Pregunta-li a la Paquita Bruixa si això funciona, però jo ho faig de forma natural. La Paquita Bruixa estic segur que... Bueno, em fa... Porta molts dies fent rituals de Nadal, eh? Però...
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, molt bé. Pues sí, pues ho faig, llavors escric les coses i surto al carrer i allà poso el cremo i se'n va per allà, per terra, perquè clar, cremar-ho a casa no. Llavors això també ho faig a Sant Joan, també ho faig.
Això també es fa per Sant Joan, molt bé. Clar, solstici, solstici. Bueno, no sé, són formes de com acabar, començar i acabar, saps? I ho cremes, eh, al 31? Sí, sí, ho cremo, cremo, sí. A la nit del 31, com ja heu menjat el raïm, fas adeu. Sí, quan em trec el pijama, dic, bueno, ara ja és hora de vestir-me. Què vol dir que em trec el pijama? Com que no m'agrada el Nadal, jo estic allà en pijama i quan he de sortir ja em poso d'alba, saps? A veure, tu fas al revés, o sigui, el 31 ho fas en pijama i després quan surts...
Bé, jo a casa, mentre m'estic arreglant i no sé què, estic en pijama, em sembla. Llavors, quan m'arreglo, ja el cremo. Em preparo per l'ocasió. Menges els dotze raïms o no t'agrada? Me nuego, me nuego. Em ve l'atac de riure i me nuego. I què fas? La casitos? No, me'ls menjo, però jo crec que dic... No sé, tu creus que si me'ls acabo tindré bona sort? O no? Perquè, clar, diuen que quan te'ls acabes és quan se't compleixen els dotze desitjos, no?
Són 12 desitjos? Jo els menjo rient. Ja, ja, ja. Clar, però és que jo menueu i dic un dia, hauré de trucar al 1-2 perquè m'estic morint de riure. Millor que mengis una altra cosa més menuda. No, no, però, o sigui, m'esmenjo i això, no sé per què m'ho estaves preguntant, però els propòsits i totes aquestes coses, doncs sí, jo ho faig i a mi em funciona. No sé si tu fas, també, això d'escriure i deixar anar les coses. Tens un ritual? No, no tinc cap ritual, no, sóc molt simple jo. Vaig menjar els 12 raïms, hi, hi, ha, ja, i adéu.
Ah, doncs bueno, està bé. Tu saps que hi ha una tradició, o sigui, és que l'altre dia estava pensant, i per què són 12 raïms? Perquè, clar, hi ha altres llocs que alguns dels raïms mengen llenties, per exemple. A Itàlia, no és que en mengin 12, sinó que al menjar, ells mengen llenties perquè això dona bona sort. I clar, nosaltres mengem raïms i dius, bueno... Però ells es foten 12 cullerades o no té res a veure això? No, no, o sigui, el plat de menjar, ells no fan servir els raïms, però la seva manera com d'entrar l'any amb bona sort és menjar llenties.
I llavors vaig estar pensant, i per què nosaltres tenim aquesta tradició dels dotze raïms? I he buscat una cosa, ho he buscat per internet, i hi ha com dos corrents, i les vull compartir perquè, clar, a mi m'agraden més les del salseo. Les coses que són tan òbvies, doncs no. Llavors, la primera és que hi havia una excedència de raïm.
I clar, quan hi havia aquesta excedència, la gent del camp es dedicava a regalar el raïm i els regalaven 12. Llavors, com que es va quedar aquesta tradició. I després, l'altre corrent, que és la que m'agrada més, és que des de Madrid... Sí, és que regalar 12 raïms. Clar, és que 12 raïms concretament. I llavors hi ha l'altra teoria, que és de la influència francesa,
a Madrid dels 80, que quan la classe burgesa madrilenya veia que els francesos es prenia del seu xampany i menjaven raïm, doncs ho van voler imitar. Llavors ens va quedar aquesta tradició. I clar... Els francesos també ho fan ni de cap any com nosaltres, amb 12 raïms, o no té res a veure? Clar, és que jo veig això i jo penso que sí.
Suposo que sí, no. Doncs mira, em vaig preguntar això, de per què ho celebrem d'aquesta manera i vaig estar buscant també altres maneres de celebrar com s'acaba l'any a altres llocs. I n'hi ha una que em va fer molta gràcia perquè va relacionada amb els viatges.
I és que a Colòmbia, per exemple, quan la nit del 31 agafen la motxilla o la maleta i fan la volta al carrer o al barri, i això és com senyal que tindràs viatges aquell any i que... Ah, molt bé, no? Que saps que t'aniràs superbé en aquest sentit, que tindràs moltes aventures, que hi ha hagut molt moviment, i això també es fa en altres països d'Amèrica Llatina. I això em va fer bastanta gràcia.
Després hi ha aquestes tradicions, per exemple, de cremar coses, els ninots, com deia la setmana passada, com si fossin les falles... I vaig buscar una cosa que em vas dir l'altre dia. És que el Japó, em vas dir alguna cosa del Japó, no recordo bé...
que estan parlant del cant aquesta gent celebra el Nadal el concurs de cant també he trobat que els temples budistes sonen 108 campanades hòstia Déu-n'hi-do
Sí, i aquesta 108. I queda campanada com que representa una preocupació que deixes anar. Que és més o menys com la carta que faig jo, però més curta. Exacte. Ells estan més preocupats. Són gent preocupada, ja se'ls veu. Bueno, són gent com molt més aplicada, però no sé. M'ha fet gràcia. Has estat a Xina, a Japó, tot això?
No, és que no em crida gaire l'atenció, perquè el menjar asiàtic no m'agrada gaire. No miris amb aquesta cara, que és que m'està venint la cara. Tu sí, ja has anat. Jo no, però clar, pel menjar no em fotis. Una tia motxillera com tu, una...
Mira, no sé part que hi ha països que no em criden l'atenció i tampoc estan a la mapa. No, no, clar, no estàs obligada. No, no, però ara... Ara he t'he dit jo això, com si, mira... No, no, perquè, clar, o sigui, tu pensa que jo amb les assessories que faig, no, és que em demanen destins que jo no hi he estat, no? Llavors sempre dic, mira, jo en aquell lloc no hi he estat.
Et puc assessorar a nivell general, no?, de les emocions, les pors, els bloquejos a l'hora de fer-ho sola, però d'aquest destí no el conec. I l'altre dia una noia em va dir, escolta, ara que comences a fer grups així amb petit comitè i tal, m'agradaria saber si faràs Japó. Dic, ostres, és que sí que és un país que, per exemple, està molt de moda,
però és que a mi no em vibra gens, llavors no et portaré a un lloc que a mi no em vibri, òbviament, no? Però que sí, que és veritat que és un... que Àsia és un continent que molta, molta gent li flipa i sí que és veritat que, bueno, el menjar és molt curiós. A mi no em fascina gaire i a l'hora de triar un destí, la part gastronòmica és una cosa que a mi em pesa, no? Que m'agrada provar les coses i això, però no sé, és que no m'acaba de vibrar. A tu t'agrada?
especialment no. No, no, t'agrada més el pan tomàquet i els canelons i aquestes coses. Bueno, diguem tradicional. Bueno, però això no és tampoc, o sigui, al final és provar coses. Però sí, jo, escolta, si hem de passar l'any nou a algun lloc, ja quedem destins així com a Londres la gent li agrada molt, també, Dinamarca i demés, però jo penso que aquestes festes com que millor quedar-se a casa perquè els preus són caríssims i a part també hi ha molta gent i no m'agraden gaire les aglomeracions. Jo prefereixo, doncs,
Els viatges així, com diuen això de la marmalada, no? On hi ha el pot petit i la bona confitura. Ara, ara. Una cosa així que diuen, no? Sí, sí, és així. Res. Al cap d'any, per mi, és com un moment de tancament, de veure com van les coses, encara hi ha gent que diu, no, és que l'any no s'acaba el desembre, eh? Sobretot la gent que té empreses, diu, no, és que l'any ha d'acabar el novembre, una cosa així, per ja pensar què farem l'any que ve. Que, bueno, després hi ha gent que no planifica res, no? Però la gent... Tu sí, eh?
A mi m'agrada tenir una visió de les coses que faré, de les planificacions, a veure com acabem abans. Si tinc una llista de les coses que vull fer, doncs les he de posar en tot l'any. No les puc fer totes en un mes, no? Viatges, viatges. Tu vull saber viatges que tens previstos fer, va.
A veure, doncs mira, l'abril faré Turquia en primavera. Seran com... Aquesta la sabia. 8-10 dies, correcte. La ruta no l'ha desvalat encara. No, no, això no. I llavors, si tot va bé, la repetiré el setembre-octubre, que és quan ja no fa tanta calor, perquè l'estiu sí que hi ha molts creuers i tal, hi ha molta gent i... Hi ha algun viatge d'aquells que diuen... Sí...
A veure, aquest el tinc una mica sota la màniga perquè l'estic acabant de gestionar amb una empresa local del Kurdistan. Sempre et dic, és que aniré a l'any 9. I això serà el març entre el 18-25, una cosa així, sí, el Kurdistan. Llavors aquest no el tinc tan publicitat perquè és un destí que s'ha de treballar més amb la gent que vulgui escoltar. No, no, aquest serà en grup.
En grup també, el Kurdistan, aquí. O sigui, aquest hi vaig jo, sola, però l'obriré a un grup petit perquè si volen venir. Però és una cosa que ofereixo a les seguidores que tinc més contacte perquè, clar, no pots portar qualsevol persona allà, seré molt conscient d'on anem i de més. I a part d'això, la gent m'està demanant moltíssim mèxic
per anar a Mèxit, perquè... Sí, però... Mercats negres, no, eh? No, mercats negres, no. No us feu il·lusions, ara, vosaltres, aquí, què us penseu? No, no, no. I llavors, doncs... Colòmbia no li demaneu, no hi anirà. No, Colòmbia no faré. Més que res, que la detenen...
No, llavors tinc pensat també a Perú i Guatemala. Guatemala perquè està al costat de Mèxic i m'agrada molt. Llavors són aquests els destins una mica que tinc planificats i que estic organitzant i de més. Però en principi seria això. Seria això a no ser que algú més em digui, mira, necessito un viatge privat o de més. Però aquest seria una mica el calendari que aniré publicant a poc a poc.
i promocionant i, a més, així que estic a tope de viatges. No sé on aniràs tu, però si vols... L'any que ve no ho sé jo. Clar, és que... Jo sóc l'última hora, jo ho saps, ja t'ho vaig dir. No, però és que s'ha de planificar les coses. Bueno, ja ho planifico, però amb poc temps. Vale. Sóc així, eh? Jo he arribat el juliol
no sabem què fer a les vacances d'estiu. Però això li passa a molta gent, eh? I agafar un vaixell o agafar un avió, eh? No és allò, oh, ara t'hi ha que conformar amb anar aquí, que no passa res, que està fantàstic, no per què? Però que... que molt bé. Ja, però això... Això és perquè no hi ha cap lloc que diguis, oh, és que hi vull anar, perquè si no... Que no, tot el món. El que passa que... Tia, però és que jo ara mateix tria les... És el que em passa... Mira, a tu em deies la setmana passada, escolta'm una cosa...
és que a mi això del Nadal, és que l'hivern, clar, vam arribar a la conclusió, a la teràpia que vam fer... No m'agrada l'hivern, ja ho sap. Que no t'agrada l'hivern. Ara ho sap tothom ja. Jo sap Vilassai Catalunya, ja ho sap tothom. Aleshores, a mi no estic posat en modo estiu ara, no tinc, és que no m'inspiro jo en les vacances. Jo ara mateix m'aniria a l'altra, és que em dius, Dillet, doncs jo me'n vaig a un lloc que faci sol.
Jo ara mateix em dius marxar i marxo a qualsevol lloc, també. Jo ara, el que sí que faré, no puc dir-ho perquè és un regal, però no puc dir-ho. Però al geni marxo. Però no marxo molt lluny d'aquí, eh? O sigui, marxo. Formentera. No.
La Fermentera a l'hivern, no. No, ja t'allava dir que és molt trist, eh? No, no, clar. Per cert, una abraçada a la gent de Fermentera, eh? Si ens escoltes... Jo què vols que et digui? Trist, trist... Ai, em posa trista. Si jo estic allà al costat del mar i no veig gent, no veig xiringuitos, no veig calamares, em poso trista. Tu el que vols és... Tu t'agrada el que ets on deus. Home, home, no... I em diu que no l'anirà el Nadal, el que a tu no t'agrada... És això, on vivim. Aquesta època que vivim. No el Nadal, sinó l'estació de l'any d'hivern. Va, què més?
No m'agrada perquè és una època com molt reflexiva. Tu has de reflexionar, no? No, sí que reflexiono, però reflexiono tot l'any, no? I és un moment una mica com de veure què, deixem anar, fer espai a les coses noves, inicis, no? Aquestes coses. I algun objectiu a l'any que no sigui viatjar, eh? Que sigui un objectiu allò... Bueno, el que escrius és aquest. Digue'm un d'aquests que has escrit a la llibreta.
Mira, doncs, un dels meus objectius, a nivell personal, és independitzar-me. Cosa de valents aquí a Catalunya, perquè està caríssim. De valents o inconscients, també, eh? No, és broma. També inconscia, perquè sí, però és molt car. Però, a nivell personal, és un d'aquests. Ho tens apuntat, en aquest full? Sí, sí, ho tinc apuntat darrere de la porta de la meva habitació. Per recordar-me cada dia d'Èrica, cada cosa que fas va per això. I quan tanques la porta, veus, independitzar-me.
Sí, sí, sí, perquè això és un missatge que va gravat, o sigui, està en el meu ADN. Llavors, què passa? Que com que ho tinc allà, doncs estic més atent a ofertes, a coses, i llavors, doncs, sí. Altres objectius? No, no, no, me'ls diguis tots, eh? A veure si, escolta...
No, però és que jo t'anava a compartir uns objectius que crec que tots podem fer. Ah, vale, vale. No són els que tens apuntats, eh? No, perquè és que si no, no es controlaran. Ah, per això anava a dir, hosti, no me'ls diguis, que ara em sento responsable. Va, comparteix-me aquests que dius. No, mira, jo és que com que he fet com una mica de recapitulació de les coses que he anat treballant aquest any i sobretot també amb les clientes que he anat tenint i de més, que al final ja saps que...
Faig tot el tema d'assessorament de viatges, però també parlem de les emocions i de més. I al final he arribat a la conclusió que estem, el que vam dir l'altre dia, que ens agobiem i que no sabem com avorrir-nos, no sabem com desconnectar alguns dels objectius o de coses que hem après aquest any.
És com que no ho podem controlar tot, perquè al final estem superagobiats. Clar, ni ho vulguis, ni podem, ni volem. O no hauríem de volguer. De poder no podem, però ni de volguer tampoc ho hauríem de... I tampoc s'ha de poder fer tot, que estem tot el dia en pla... Sí, sí. No. També que moltes vegades tot el que busquem a fora està a dins i que realment, a través de l'escriptura o d'una conversa, doncs també podem equilibrar-nos en el nostre dia...
Això va com més enfocat a coses que ens aturen o que no fem per vergonya o per por o per... Perquè simplement, jo què sé, pensem com que allò no ha arribat el moment perfecte, i a més, el missatge seria que hi ha una cosa que et faci il·lusió
És allà, o sigui, vas cap a bon camí, però que al final, si tens por, doncs també és com que a través de la por hi ha un creixement, no?, de trencar barreres i de més. I que cada persona que vas coneixent, en el teu dia a dia, en el teu camí, doncs al final tenen un paper a la teva vida i que tampoc ens hem de preocupar, no?, perquè tothom es quedi a la nostra vida de posar límits i de respectar-se a un mateix.
I... què més? Què més? Això és una mica com els resums dels aprenentatges d'aquest any que volia compartir, perquè jo crec que també molta gent que ens estigui escoltant pot dir, ostres, doncs, jo no m'havia plantejat amb això, o sí, necessito, doncs, aprendre a estar més amb mi, o posar més límits, o el que sigui. Sí. Doncs ja ho tenim, això. No et sembla poc? No, no em sembla gens poc, em sembla molt bé. Jo t'ho pregunto per si tens alguna cosa més.
No, no, respecte a això no, i dels propòsits aquests no, i dels emprenentatges tampoc. Molt bé. Érica, estic molt content d'haver-te reclutat, d'haver fitxat a l'Érica Castillo en aquest programa, a la Libre i Motxillera. Tot va venir d'una conversa a l'estiu que a la nostra època ho referia, perquè vaig dir que també soc d'estiu, de totes, totes. Però era l'estiu de veritat, eh? Si no, era l'estiu de veritat, sí, sí. Que no era l'estiu... Era el...
juliol, principis de juliol. La vam trobar, llibre i motxillera. No sé per què vam trobar, hòstia, llibre i motxillera. Vam indagar una miqueta, vam buscar el contacte i vam fer una entrevista. En Joan va fer una entrevista per l'informatiu crònic i vaig dir, eh, parlant de tot. I estic molt content que vinguis cada setmana aquí a la ràdio a portar-nos la teva experiència. I, escolta, que això, que tinguis molt bones festes... Igualment. Que et passin molt ràpid. Ara sí que t'he d'anar a ser molt bonica. És una Nadal, ja t'ho dic ara. Vale, però em farà plorar o no? No.
A veure, és l'entota, però és que és molt bonica. Vale, va. Perquè ets tu, eh? En Josep Tió. Hòstia, aquesta no me la sé. Guitarrista, sí, que te la saps, guitarrista de sopa de cabra. Vale, va. Fa uns anys es van reunir i van dir altres cançons de Nadal, i algunes eren altres cançons de Nadal i alguna era una cançó de Nadal típica tota la vida. Però és que a mi m'apassiona veure com aquest senyor toca la guitarra i canta aquesta cançó, aquesta Nadal tant que tots hem cantat 8.000 milions de vegades. Doncs endavant. Que vagi molt bé, Èrica. Igualment, fins l'any que ve.
L'estor ja van tukant, és nàtel de l'infant, fill de Maria. Ja és nàtel de l'infant.
Estan lits morts de fred i el dintre volen. Estan lits morts de fred i el dintre volen.
I els àngels canten, i els àngels canten.
Fila Maria. Fila Maria.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilesarradio.cat Les notícies de les 12
Després de 16 anys de retard, el 2009 s'assignava el pacte gràcies al qual Madrid cedia a la Generalitat la gestió de la Nacional 2 entre Mungat i Tordera. Sembla que ara sí avançarà de manera decidida el projecte per pacificar la carretera nacional i la construcció dels nous accessos a l'autopista C32. Accessos que hauran d'engolir...
El trànsit sobrant, el fet que després de molts anys el Ministeri de Transports hagi desblocat els 384 milions d'euros destinats al projecte, fa pensar que les obres podien començar a finals de l'any 26.
L'Ajuntament de Badalona ha replicat al govern que no és viable obrir l'Albert de Can Bufivell per greus deficiències estructurals. Després que la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, hagi demanat per carta a l'alcalde Xavier García Albiol la recuperada forma immediata a aquest equipament municipal tancat per acollir els desallotjats de l'Institut B9.
El consistori badaloní ha subratllat que l'alberg està tancat des de fa gairebé dos anys i afirma que no es pot obrir perquè no es pot garantir ni la seguretat de l'espai ni la dels ocupants. A la carta, Martínez Bravo afirma que Càritas i Creu Roja podrien obrir-lo i gestionar-lo i recorda que, segons la resolució judicial, l'Ajuntament ha de facilitar els recursos adequats per als desallotjats.
Des de l'Ajuntament s'ha valorat de forma excel·lent la col·laboració entre el consistori, la Generalitat per fer efectiva la desocupació del B9 i s'indica que ara les dues administracions continuen treballant per trobar una solució respecte de la situació de les 50 persones de la plaça i continuaran parlant fins a trobar una via possible.
Regals, tradició, història. La fira de Reis de la Gran Via de Barcelona està oberta des d'ahir amb una gran oferta d'articles per comprar i regalar. Ja el primer dia els visitants van passejar per les 180 parades que ocupen els laterals de la Gran Via fent compres o menjant caramels i xurros. La fira ofereix un gran assortiment de joguines i de llaminadures a més de productes de bijuteria, decoració...
roba, ceràmica i altres objectes de regal. La fira està oberta tots els dies de Nadal fins la matinada del 6 de gener del 2026, el mateix dia de Reis, després de la cavalcada. Està previst que el Pare Noel també visiti la fira durant aquests dies abans de Nadal i que els Reis d'Orient instal·lin una bústia reial per recollir totes les cartes. Les parades estan repartides...
En aquest cas, segons els articles que ofereixen. Així, les casetes de joguines estan en el tram entre els carrers com d'Urgell i de Montaner, mentre que les parades d'artesania i d'objectes de regal es troben ubicades entre Urgell i Rocaforra. Els productes més dolços, les casetes de llaminadures i les xurreries, estan distribuïdes al llarg de tota la fira. Una tradició des de l'any 1877.
Arqueòlegs del Museu Històric Nacional de Suècia han localitzat una zona pantanosa a prop de Jarna. L'esquelet complet d'un gos enterrat fa aproximadament, diuen, 5.000 anys. A més de les restes òsies de l'animal, els arqueòlegs també han descobert una daga feta d'os polit de cèrbol. D'os polit de cèrbol, volíem dir...
d'uns 25 centímetres. Concretament, el gos era un mascle gran i poderós amb una alçada d'uns 52 centímetres. Tenia d'entre 3 i 6 anys i havia viscut una vida activa. Trobar un gos intacte d'aquest període és molt estrany i el fet que fos dipositat juntament amb una daga d'os és gairebé únic. Fins aquí el repàs a l'actualitat del migdia. En fila amb l'última hora del Parlant de Tot, a la una, Joan Escofet ens acosta tota l'actualitat local i comarcal.
Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar. Sóc amb la Petra i l'Enric, que són una parella estupenda que han acceptat fer el repte de neteja d'arbari. El que és vostre? Vinga, som-hi. A veure qui trobem.
La dinàmica és molt senzilla. Heu de fer quatre piles de roba, amb la roba que teniu aquí, amb la següent premissa. Una pila de la roba que us poseu habitualment. Una altra pila de la roba que feu servir esporàdicament. Una altra pila de roba que dius... No recordava que això ho tenia a l'armari. I una pila de roba que ja està en mal ús. Doncs que comenci la neteja d'armari. Els vas comprar i no se'ls ha posat. I no me'ls he posat encara.
Aquí sota, caralla, tot això... Visca, Pepa! I què és això? Pots robar que no em poso? Bastant heavy, no? Tot això és el que jo no fa servir. Més roba que no fa servir que cada cop que fa servir. Correcte. I ara m'he adonat de la roba que em poso, que gairebé és la meitat de la que no em poso. Bueno, com que, no ho sé, amb la roba és el que t'identifiques i en algun moment m'he identificat amb això, doncs suposo que és això.
Sí que és una cosa com emocional, gairebé, no? Sí, jo diria que sí. Sí, pot ser. Doncs bueno, és bastant fèvi, la veritat, que en la roba que no fem servir és molt millor que la roba tingui una altra vida que que estigui, ja fan molts aquí dins d'una maleta. Vull dir, si te l'estimes realment, dona-li una vida nova. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació. I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari, per resoldre conflictes de consum sense judicis. Arbitratge de consum. Hi guanya tothom. Generalitat de Catalunya.
No deies que us aniria molt bé contractar algú jove per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què? El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya ha posat en marxa dues convocatòries de subvencions per al foment de la contractació de joves. Concretament, el SOC subvencionarà empreses autònoms i cooperatives per la contractació durant 12 mesos de persones treballadores de menys de 30 anys. Obrim el mercat de treball als joves, reactivem i fem créixer les empreses. Ara mateix truco a l'empresa.
I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa. 012. La millor resposta. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassaràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi, saludant un dia més a la Mari Vilgenzor i també a la Sandra Obide. Elles un cop al mes passen per la ràdio. La Sandra ens explica els cursos que tenen i la Mari Vilgenzor ens explica aquest, diem, repte literari. 12 mesos, 12 llibres. I en tenim 3. Anava a dir, ja ho tenim fet. No, no, no ho tenim fet. Encara queda molt, eh?
Hola, buenos días. ¿Cómo estén? Estamos muy bien, muchísimas gracias. Espero que todos los demás también. También, también, con este día tan bonito que hace hoy, este lunes. Bueno, no es bonito. No, hay gente que dice que sí. Hay gente que dice, no, no es muy bonito cuando lleves bonito. Y a gustos para todos. Eso también es cierto.
A veure, que avui ens ve parlar del tercer llibre d'aquests 12 mesos, 12 llibres. De quin llibre parlem avui? Pues hoy hablamos de un libro que se llama Fabulándia. Es una ciudad, como su nombre indica... Y del que ahora hablaremos. Y del que ahora hablamos.
Sandra, tot bé, tu? Molt bé, bon dia. Com estàs? Doncs vinga, va. Anem enfilant el camí cap al migdia parlant d'afabulant i després a la recta final parlem d'uns cursos que ja us vam fer a Moria el novembre passat, uns cursos que arriben el proper mes de febrer. Tallers, tallers. No cursos, home, tallers. Tenia mal apuntat, això. Vinga, va, som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, Maribel, tercer llibre, Fabulàndia, en aquest cas per la infància, els més menuts i menudes, sí o no? Sí, és curioso perquè quasi tot el que faig suele tenir valors diferencials, i és un llibre per als crios, petits, però és un llibre de família. O sigui, les 7 fàbules que hi ha aquí puestes resulta que tenen versió infantil i versió adulta.
O sea, la misma fábula, más menos igual, pero con moralejas distintas. O sea, padres y hijos todos a la vez. Doncs una fàbula, una història curteta, un conte que té com a protagonista els animals normalment i que acaba amb una moraleja, amb una moralina.
Entonces, a ver, estoy a rizar el rizo, ¿no? Para niños y para mayores, dos fábulas iguales pero diferenciales. ¿Es así, eh? Sí, la fábula, realmente el transcurso de la fábula es casi lo mismo. Hay palabras que evidentemente distinguen la comprensión del niño a la comprensión de los adultos y la moraleja es una moraleja infantil en la primera versión y en la versión adultos la moraleja es para cómo el adulto debería de gestionar
Eso. Anem a fer memòria, ara parlo de memòria, eh? Novela, teatro, i ara fàbula, conte. Exacto. Perquè són 12 llibres, 12 mesos, o 12 mesos, 12 llibres, amb 12 gèneres diferents. Exactamente, y 12 géneros distintos. Buah, buah. Això és un repte en majúscules, eh? La verdad es que sí, la verdad es que sí, pero bueno, como diríamos, a lo tonto, a lo tonto, llevamos tres, eh? Bueno, falta nueve. A ver, no passa nada, eh? Tampoc quiera meter pressió en jove, eh?
Faltan ocho y medio. Ocho y medio. Ya estamos en el siguiente. Que está muy bien, ¿eh, Tres? Que está muy bien. Pero ocho y medio así para ser optimistas... Sí, sí, sí. Es trabajo, ¿eh? Es trabajo, es trabajo. Oye, ¿qué tal esto de escribir cuentos, fábulas?
Pues mira, es el género que menos explorado está por mí y pensé que me iba a costar y sin embargo no, es un género que me ha gustado, me ha gustado muchísimo y no descarto en un futuro próximo poder dedicar ya no solo por estar en este reto o en este desafío literario, sino poder escribir para los niños. Es agradable. Convertirse en fabulista, ¿no?
Bueno, no seria realmente el 100% de mis gustos, pero no lo descarto, realmente es bonito. Has tingut algun conillet d'índies, algun nen, que vagi llegint lo que és, o ahí t'has lanzat, aquí us lo dejo. Sí, me he lanzado, me he lanzado, pero bueno, sí, sí, sí, me he lanzado totalmente. Pero una vez que se ha publicado, sí que es verdad que he hecho dos pequeñas incursiones y han resultado positivas. Qué bien, ¿no? Qué bien, qué bien.
I aquest és el gènere menys explorat per la Maribel, ens diu, per tant és el gènere que menys matenia, però en canvi algun dia diu, m'agradaria escriure llibres convertits en fabulista, que és el que dic. Però m'imagineu que t'has anat trobant bé escrivint un conte, no? T'has anat trobant bé, perquè un conte té aquestes coses, que els nens són molt exigents, que a la pàgina 1 poden tancar el conte i deixar-lo allà, eh?
Totalmente, totalmente. La idea es que uno tiene que ponerse, pues eso, bajar esos niveles para ponerse en ese mundo emocional infantil, porque viven solo desde el mundo emocional. Realmente ya sabes que soy experta en inteligencia emocional, pero bajar y desescalar tanto, tanto, pues ha sido, no ha sido fácil, no ha sido fácil, pero sí muy gratificante. Los niños, las niñas, la infancia, siempre digo la veritat, ¿eh?
Siempre dicen la verdad. ¿Has trobat algun nen que et hagi fet la crítica o no? No, todavía no, pero de verdad, en serio, que no quiero que sean palabras sin más, me encantaría, me encantaría y me encantaría que me hicieran esa crítica jamás destructiva, pero sí una crítica donde evidentemente las áreas de mejora que siempre están en todo.
Perfecto. Maribel, ens llegeixes alguna? Sí, voy a elegir una... Bueno, todas son muy cortitas, porque mira, os pongo en antecedentes. Los niños en su mundo emocional resulta que la emoción más visible es el enfado y la rabia. Pues la más visible es la que vemos, es la que escuchamos, ¿no?
Después, a veces no la vemos, pero es el miedo también. El miedo subyace mucho en los niños, también en los adultos. Y después, la que me da de verdad que, bueno, como...
me podría dar mucho discurso es la tristeza la tristeza difícilmente la exteriorizan a veces la disfrazan por rabias o por miedos y a mi me da mucha pena porque el niño siente tristeza entonces voy a elegir leeros una muy cortita que se llama El oso que guardaba tristezas te pongo una música de piano
Me parece bien. Voy a tocar el piano yo en directo ahora. Genial. No lo digáis a nadie. Ahora voy a tocar el piano. Ahora lo estoy enchufando y yo empiezo a tocar. En medio de la gran ciudad donde el aire olía a humo y los tejados parecían neveras gigantes vivía Nebón, un oso polar de abrigo blanco y corazón gris. Su cara grandota y su cuerpo redondeado le hacían parecer un ser para abrazar.
No venía del polo, sino del barrio del invierno, un rincón donde siempre hacía frío incluso en verano. Nebón tenía un problema curioso, se entristecía por todo. Si el cielo estaba nublado, si alguien reía muy fuerte, si el viento soplaba...
¿Qué te pasa, Nebón?, le preguntaban sus vecinos. Nada o todo, decía él mirando el suelo. El mundo me parece tan triste a veces. El pobre oso se arrastraba por las calles con la mirada baja, como si llevara una nube atada a la cabeza. Hasta el café de menta que tanto le gustaba le sabía a agua derretida. Una mañana de invierno, mientras el viento silbaba fielmente,
¿Entre los edificios? Nebón conoció a Lía, una ardilla naranja que nunca paraba quieta. Era alegre y juguetona. ¿Por qué estás tan tristón? Le preguntó saltando sobre su bufanda. ¿Por qué el cielo está gris? ¿Por qué hace frío? ¿Por qué tú cantas? Pues míralo de otro modo, le dijo ella. El día está gris porque es el color que usan los días para descansar.
Nebón furció el hocico dudando, pero Lía le regaló una bellota brillante, por si necesitas una chispa. Esa tarde se encontró con Gus, el gato callejero que dormía encima de un radiador, y se tenía que frotar para quitarse el frío.
¿Por qué esa cara tan larga y grandota? Maulló. Porque la ciudad está demasiado ruidosa, respondió el oso. Entonces canta más fuerte que el ruido, dijo Gus con una sonrisa perezosa. A veces el silencio está dentro de tu corazón, no fuera. Fíjate en Lía. Nebón lo pensó, pero no se atrevió a cantar.
Otro día, cruzando el parque, se topó con Mina, una paloma gris con alma de artista. Estaba pintando murales con sus alas. Su tristeza tiene buen color, le dijo, pero le falta luz. ¿Luz? Sí, cada lágrima puede reflejar el sol si sabes mirar.
Nebón miró el charco a sus pies. En él su reflejo parecía sonreír un poco, solo un poco. Por último conoció al Uno, un zorro valrendero que silbaba mientras limpiaba las hojas del bulevar. El zorro cantaba y agradecía que tuviera trabajo y así podía vivir en su casita y tener calefacción y comida porque se ganaba la vida trabajando. Para él limpiar era muy bonito y muy alegre.
¿Cómo puedes estar tan alegre con tanto trabajo? Le preguntó Nebón enfurecido, mientras le miraba triste y apenado. Porque la basura del día se barre, pero la que dejas en el corazón hay que soplarla con paciencia. Y sopló una hoja que fue a posarse sobre la nariz del oso.
Nebón sonrió por primera vez en semanas, una sonrisa pequeña pero verdadera, como una chispa entre la nieve. Pero un día el cielo se oscureció por completo, una tormenta cubrió la ciudad, las calles estaban vacías, las farolas titilaban, tic-tac, tic-tac, tic-tac, y Nebón sintió que la tristeza volvía con más fuerza.
«Nada tiene sentido», murmuró mirando las gotas caer. «Ni siquiera mis amigos podrán arreglar esto». Decidió encerrarse en su casa, pero entonces escuchó un golpe en la ventana. «Toc, toc, toc, toc». Era Lía, empapada, sosteniendo una linterna. «Sal», gritó, «tenemos que buscar el sol perdido».
¿El sol perdido? preguntó Nebón pensando que estaba loca. Sí, dijo Gus apareciendo detrás de un paraguas roto. Si no lo encontramos, la ciudad se olvidará de reír. ¿Y dónde lo buscaremos? preguntó Mina batiendo las alas. En donde nunca hemos mirado, respondió Luna guiñándole un ojo al oso.
Los cinco caminaron por las calles inundadas hasta llegar al puente del río. Allí el agua reflejaba miles de luces temblorosas. «Mira bien», dijo Mina, «¿qué ves?». Nevón miró su reflejo. Bajo la lluvia el brillo de las farolas se mezclaba con sus lágrimas y sintió melancolía.
«Veo algo que parece sol», dijo con voz triste pero sorprendida. «Exacto», susurró Lía. «El sol no se ve, no se fue, solo cambió de sitio. Está en ti cuando dejas pasar la luz».
Entonces Nebón respiró hondo, el aire frío le entró por el pecho como una caricia, sonrió sin razón y por primera vez el mundo le pareció más claro. Desde aquel día, cada vez que la tristeza lo visitaba, no la echaba, le ofrecía un té y le sonreía abiertamente. «Quédate un rato», le decía, «pero no demasiado».
Y el sol, aunque siguiera escondido, siempre volvía a brillar dentro de él. Amarg y Adrián, los niños que miraban Fabolandia, aprendieron que hay que ponerse tristes si lo sientes así, pero que enseguida la alegría vendrá porque todo se pasa con un poquito de tiempo.
Moraleja, la tristeza no te hace feliz, pero si aprendes a mirarla sin miedo, descubres que la luz también vive dentro de las nubes.
Hosti, amb quina cara, Maria, que véssiu la cara de la Sandra meva mirant aquí, com si estiguéssim aquí amb un noi. Jo no l'havia llegit, perquè aquest me'l guardo pels petits per aquests dies de Nadal, llegir-lo. Preciós, Maribel. És muy bonito, molt bonic. I dices que esto no lo habías explorado, eh? No, no lo había explorado. Menos mal. No lo había explorado.
Hòstia, Déu n'hi do, eh? Des del Legu, doncs, impressiona, eh? Realment, molt bé, molt bé. ¿Dónde sacaste el...? Bueno... La idea de la fàbula, vale, perquè tens que jugar un gènere, però, per exemple, este del oso...
Bueno, realmente busqué características de los animales. O sea, el oso da la sensación siempre, ¿no? Cuando tú miras un oso, sobre todo cuando está caricaturizado o bien está en imagen infantil, parece como que te quisieras dejar abrazar por él. Pero realmente los osos suelen tener una cara triste.
Por ejemplo, ¿no? Pues hay otra fábula que la protagonista es una jirafa que desde su cuello largo pues también tiene mal genio, por ejemplo. Entonces siempre fui buscando características que se asimilaran a la emoción que yo quería dejar expuesta en la fábula. Qué bien.
No ha ido tan mal. No, no, no. ¿Dónde la podemos comprar? Pues en Amazon. ¿Está funcionando la resta? Sí, sí, sí, están funcionando. Realmente, a ver, Amazon tiene sus cosas. Te posibilita, te posibilita.
Este, por ejemplo, tapadura, muy bonito, sin demasiada ilustración interna. Sin embargo, la verdad es que cuando ya lo tienes en la mano, a veces el papel, la impresión... A veces te gustaría, como autora, que tuviera, a lo mejor, más calidad. En este caso, más calidad por cómo se ha encajado la letra. Pero bueno, lo importante es el contenido.
No se podría hacer con una editorial normal el desafío. No. Jamás. No, no, no. Escolta una cosa. ¿Y la ilustració cómo has fet? ¿Has fet tú también o no? Sí, sí, las ilustraciones. Hoy en día la inteligencia artificial te ayuda muchísimo. Entonces hay un programa específico para esto. A ver.
Sí, sí, específico, específico, y entonces tú le das todas las connotaciones y te aproxima a una ilustración que te guste y tú vas después modificando. Mira qué bien.
¿Y el próximo cuál es? Pues mira, prepárate, prepárate. El próximo es una narrativa histórica y bueno, ya hicimos una pequeña alusión el mes pasado porque estaba también ya con la idea y ahora ya está tomando cuerpo el libro, ya está pues bueno, va a ser un libro de unas 200 páginas y ya estamos por la 50-60. Ah, lo estás escribiendo. Ya está, ya está.
Lo estás escribiendo, ¿no? Claro. Aún no está. Aún no está. No es por meter presión, ¿eh? No, no, no, no. Maribel, no es por meter presión, pero ahora ya me estoy poniendo nervioso. Claro, tú piensas... ¿Sabes qué día estamos hoy, no? Sí, sí, sí. ¿Para cuándo lo tenemos? Esto es como un trabajo del cole. Claro, pues esto estará mediados de enero. O un mes. Exacto.
Claro, es que un mes para cuando se publica el libro en Amazon, yo ya tengo que estar con el otro. Pero a ver, Maribel, que si es lo único que haces, lo veo, pero que no es lo único que haces. No, que va, yo doy clases, yo estudio, yo tengo consulta abierta. Hostia, además puso el nervioso. Sí, ¿por qué? Más en cuanta, te quedan páginas por escribir.
Sí, però estan quasi todas en esqueleto, ja. Sí, bueno, ja està. És que és com els treballs d'escola, allò. Oh, ho tinc aquí, tot ho tinc aquí. Exacte, però 50, si li queden 150 pàgines, et dic jo que a final de mes ho tindrà fet. Ella diu que un mes per a final de mes.
Sí, hay fiestas. Y me voy fuera y las voy a celebrar con la familia. Muy bien. O sea, te vas fuera. Tienes fiestas, tienes trabajo y tienes 150 páginas para llenar. Claro, y concilio todo. Claro. ¿Dormirás o no? Un poquito.
Pues mira, lo cierto es que hay una organización extrema en mi vida y duermo poco. ¿Poco qué es? Poco es, pues a lo mejor, 4 o 5 horas diarias. Yo no duermo mucho más tampoco. Pues no me pide más. A mí me pide más también, pero no puedo. Sí, a mí no me lo pide. Entre que te vas a dormir tard y te cheques aviat, la son se acumula. Diu, no, no se acumula. No que va. Yo tinc son acumulada desde el año 98. Sí.
Ojo, eh? Pues tienes que intentar por todos los medios. Para tener un buen equilibrio, intenta recuperar eso. Vale. Inténtalo. A ver si podemos. Desde el año 98 et queda... Sí, uns quants anys. Bueno, a ella li queda mig mes per fotre un llibre.
Ja us ho dic jo, que a final de mes, el dia 3, dia 4, ja està. Que forre, que forre. Després, hòstia, no es canja fer això, no m'organitzo. Mira, pam. És organitzar-te un poc. La Maribel és molt organitzada. És organitzar-se o no? Sí, sí. Mira, jo en las clases que damos, tanto de inteligencia emocional, como de coaching, como de emprendimiento y innovación en nuestra escuela, te aseguro que una de las claves fundamentales está en la OGT, en la Organización y Gestión del Tiempo.
Y va directamente relacionado con la posibilidad de poder mantener el estrés a raya. ¿Nombre del libro del próximo? Pues mira, si no lo cambio, en principio estoy muy enamorada de tres colores tras los barrotes. ¿Tres colores tras los barrotes? Porque hablo de Gandhi, hablo de Mandela y hablo de Mario Conde. ¡Hostia!
No seria ben bé el mateix, eh? Tres personatges que sí que tenen un denominador comú. Han estat en la casa. I els barrotes les hablan. Oye, pues... Ho esperarem. Segur que arribarà i serà molt xulo. Gràcies per tot. Isabel, anava a dir que escolta una cosa.
Quins cursos? No, tallers, tallers... No, recordar, ja ho ha dit la Maribel, que nosaltres fem cursos d'intel·ligència emocional, de coaching constructivista... I Mas Fusion, eh? I Mas Fusion, a Mataró, al carrer de Portugal. I que encara ens queda alguna plaça per aquests cursos, molt poquetes, eh? Molt bé. Però encara ens queda...
I després, el febrer, fa un mes o així, ens vam venir a presentar el taller aquell d'intel·ligència emocional que vam fer a l'octubre. Sí. Doncs ara, el febrer, en fem una altra. Clar. El dia 20, 21 i 22 de febrer.
Sí, i esperem que sigui tan xulo com va ser l'últim. On te podem trobar tota la informació? Tota la informació a la web i si no... Imasfusion, amb dues esses, oi? Amb dues esses, sí. Imasfusion. Fussion, no fussion. Fem-ho d'aquí, no cal fer-ho internacional. Imasfusion, punt. Doncs us agraeixo moltíssim que avui hagi estat aquí, que hi sigueu. És un repte també venir a la ràdio cada mes per parlar
del 12 llibres, o 12 mesos, 12 llibres, i us agraeixo moltíssim que hagueu vingut avui també. Muchas gracias a ti. Yo te voy a decir una cosa, si me lo permites. El reto evidentemente es mío, y el trabajo evidentemente es mío, pero el hecho de haberme comprometido con Vilasar Radio...
Hace que haya una motivación más a poder escribir y no poder derrumbarme en el camino que a veces es durito. Gratificante pero durito para conciliarlo. Doncs t'ho agraïm moltíssim, Maribel. Moltíssimes gràcies i a les dues molt bones festes. Que vagi molt bé. I al gener, ja tinc ganes de veure tres colores tras los barrotes. Exactamente. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Saps l'Olivier, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Bonito el planxa, volta i volta, pim-pam!
L'actualitat de Vilassà de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassà Ràdio.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs ara mateix, Jaume, seguim endavant en el nostre matinal, en el parlant de tot i aprofitaré per fer el pessebre, que ja comença a ser hora que el tinguem ben enllestit i ben guapos. Si tinc alguna mena de dubtes, doncs...
Et presento el nostre convidat, és en Josep Ribas, tresorer de l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar, que estic segur que si tenim alguna mena de dubte a l'hora de fer algun pessebre, ni que sigui el pessebre domèstic, el pessebre de casa.
ens podrà donar un cop de mà algun consell, però a més a més ve l'amic Josep amb un munt de propostes per explicar-nos, perquè ara és temps important per ell, pels pessebres, perquè el Nadal a casa nostra no el podíem entendre pas sense els pessebres. Josep Ribes, molt bon dia. Bon dia. Si tinc algun dubte sobre com fer el pessebre a casa...
T'ho puc preguntar, eh? Pots preguntar-ho, que et contestem és una altra cosa. Això passa a vegades, la gent et pregunta pel carrer, algun dubte a l'hora de fer el passeig, o algun familiar més o menys proper, per exemple? Bé, no, no realment. El que sí que pregunten és com fem alguna de les coses, perquè la gent té curiositat, degut a que nosaltres cada vegada estem utilitzant tècniques més modernes,
que no s'utilitzaven anys a i que realment els estranya molt com l'acabat que donem. Em dono fe, he estat present com a mínim en els darrers anys aquí a la sala petita de Can Vís on feu l'exposició.
i realment es desperta molta curiositat a les persones que us interpel·len sobre com heu pogut aconseguir aquest efecte, aquesta reproducció tan fideligna, i és absolutament espectacular us convertiu en autèntics improvisants, no només guies turístics, Josep, sinó també professors.
Sí, moltes vegades ens diuen que ens hauríem de canviar el nom i posar-nos agència de viatges als pesseuristes. Però que realment el que fem és una miqueta trencar una mica aquesta, diguéssim, cosa rara que hi ha amb els pessebres ara pel tema religiós. Llavors, volem trencar-ho de forma que, envers de fer el pessebre com el coneixem sempre, fem una cosa diferent. O sigui, en donem una connotació...
perquè la gent interpreti, sàpiga que al final acaba una cosa clàssica, que és el naixement.
Ara entrarem, però deixem també sobre allà això que apuntaves, eh, Josep? Sobretot aquestes innovacions, no sé si tècniques o tecnològiques, que esteu aplicant. És a dir, evidentment, la serra de mercateria, m'ho invento ara, eh? Formar és un element indispensable, però cada cop més esteu fent un pas endavant. I a més, deixem-ho sobre allà. Sou gent amb experiència acumulada, amb una certa edat, per què no dir-ho, que normalment a vegades...
El tòpic és que no són tan permeables a les noves tecnologies i vosaltres esteu en primera línia. Sí, busquem sempre novetats de forma que puguin transmetre les nostres idees a la gent que ve a mirar.
vam incorporar les figures en 3D, hem incorporat sobretot els materials, ja no treballem amb els guixos fustes i tal, quasi sempre estem fent amb pòrex o fusteries, però fustes d'una qualitat d'aquesta molt petita, però realment incorporem material, o sigui, màquines com és l'àser, que estem treballant molt amb l'àser, perquè ens permet fer coses amb molt poc temps, coses que tardaríem una barbaritat en fer-ho manualment.
I això agrada perquè la gent ho accepta. I què anava a dir? Ara entrarem, per exemple, en el Gran Pessebre Monumental, que encara recorda el d'Austràlia, el de la vall dels Reis de Petra. Ara entrarem en el d'aquest any, segurament el podràs desvetllar. Però també...
No només és el pessebre, i entén-me'l només amb totes les cometes, eh? Afecte de llum, il·luminació... Hòstia, està molt currat, eh? Sí, nosaltres treballem, i la veritat és que vam ser dels primers, si no els primers, que utilitzem un guion.
Utilitzem un guió. O sigui, hi ha una locució de fons on tant la locució com les llums el que fem és que la gent miri on nosaltres volem de forma que pugui seguir la història tal com l'anem explicant. Això, jo en dubto que siguem dels primers segur.
A més, és curiós, Josep, perquè quan la gent escolta l'àudio o les vostres explicacions i se'n sent una part determinada, sembla un partit de tenis, perquè tothom, és el que tu deies, gira el cap immediatament cap on s'il·lumina, i crec que val destacar-ho, això.
Sí, volem seguir un ordre, perquè la gent no vagi dient que no, simplement seguim un ordre cronològic, però sí, realment la idea és aquesta, és donar-li a el que és un pessebre una idea diferent, que ja fa 13 anys que la fem així. I on ens porteu aquest any de viatge, Josep? Aquest any anem a l'imperi austrúngar, concretament a Budapest. A Budapest? Realment la gent mirarà el pessebre des de Budapest, que és la part alta, i estarà veient Pest.
Que bonic. I, a veure, fes-nos cinc cèntims que esteu traslladant aquests dies. Què serà el marc? Perquè, clar, Budapest és com dir Barcelona. Què veurem? És la part, diguéssim, la més emblemàtica. No precisament totes, perquè és que Budapest, els que hi hagin estat, ho sabran, que és meravellós. Però hem fet algunes, diguéssim...
connotacions en quant a importància. Per exemple, el Parlament, el pont de les cadenes, el que és la catàleg de Sant Esteve, el que és el propi vestió dels pescadors, que és on la gent se suposa que estarà mirant, i el que són els edificis típics d'allà amb unes cobertes que són de rajola brillant, de ceràmica, que són precioses. Josep, me les deixes votant. Per què Budapest?
Bueno, Budapest era precisament perquè vaig anar-hi jo a passar uns dies i em vaig quedar tan enamorat, els hi vaig proposant als nois i escolta, aquest any fem Budapest, van dir tots que sí, i doncs fantàstic. A ver, cert, ara parlo de memòria, em sembla que Petra també va ser per una motivació semblant? Quasi sempre, sí. O sigui, en aquest cas va ser per un desig d'anar-hi.
Més que pel fet d'anar-hi, sí. I com ara ja l'hem vist... Jo sempre us faig broma, no sé si els consolats d'aquests països us haurien de donar una medalla, allò màgic, Andreu, perquè realment, i ara farà bromes, veus la recreació que feu i dius, jo això ho vull veure en persona, i si ja ho has vist, refrescar-ho.
Bueno, ja m'han fet en un parell d'ocasions d'enviar-los un correu. Concretament en un cas van contestar, dient que els alegrava molt el fet que ho fessin, però d'aquí no van passar. Però, bueno, en van fer en un parell d'ocasions. Fantàstic. Quan arrencarà aquesta exposició per veure el Pessebre Monumental? Altres diurames que ara entrarem. Quan arrencarem, Josep? Bueno, com és costum nostre, sempre fem el Dia de la Puríssima,
que és el dia 8, que és el dia que inaugurem, a les 12 o el migdia estarà inaugurat ja, fins al dia 7, no inclusive, de gener. Horaris així una mica, cada dia, perquè hi ha molts festius pel mig, entenc que al matí tancat, tot i que si hi ha alguna visita prèvia es podria obrir, la tarda obert, fes-nos una mica cinc xèntims. Sí, els matins els destinem als col·legis, molts col·legis, venen bastants col·legis, venen també a gent gran, venen per allà de postos de gent gran, aquest any també vol venir al Pairal,
i els deixem els dematins. I a les tardes obrim a les 4 i mitja, abans eren a les 5, ara ho fem a les 4 i mitja fins a les 7 i mitja. Salvo els diumenges o festius, que obrim el dematí de 11 a 2,
i el dia de Nadal és l'únic dia que no obrim pel tema de coses familiars de tots i aquest està tancat Deixa'm preguntar-te l'any passat en aquestes dates en la mateixa entrevista que et fèiem avançaves que hi havia
Un pessebre per a aquells que arriben tard. Josep, repetirem aquesta iniciativa curiosa, no sé si desballeu una mica massa més, però en qualsevol cas, em semblava valent i a vits divertits, no? Sí, realment el que fem és que premiem els tardons, de forma que si arriben ells i no, hòstia, s'està trencat. No, sempre en deixem un d'obert.
que està mirant el carrer, que està simplement girat a cara al carrer, i aquest funciona fins a... podem fer funcionar fins a les 11 de la nit. Sí.
Diorames que acompanyaran el pessebre monumental. Pot ser una miqueta un dibuix, una petita fotografia dels que hi haurà? Bé, hi ha una part del gran, hi ha cinc diorames, concretament, que serien dos que són grans, que són del doble, perquè els fan compartits dues persones, amb la qual cosa hem fet que l'espai és més gran, que això permet que la gent s'hi fixi més, perquè hi ha més detalls...
N'hi ha dos, un que concretament és una vista d'hebrea, és quasi un clàssic, des d'un desert que té petits detalls, per exemple, hi ha un àngel que apareix i desapareix, amb trucos percebistes, n'hi ha un altre que representa que és un taller mecànic,
que és també el més gran. Tenim una altra que és una visió una miqueta especial d'aquí del poble, perquè hi ha la Torre Nadal, hi ha algunes cases conegudes i emblemàtiques, i després hi ha el d'en Gascó, que és el de sempre, que és un clàssic, ell sí que manté...
la seva línia, els que coneixen Angascó sabran com és. Podríem dir que és el passebre tradicional, no? És molt tradicional, sí, ja fa molts anys que el fa i manté la seva tradició. I després tenim aquest mirant al carrer, que aquest any és una espècie de naixement que viatja amb trenc. És un viatge amb trenc.
Un trenet sempre... També fa Nadal, eh? No, però no és un trenet, eh? És un vagó de tren. Ah, és un vagó de tren. I el naixement està dins. El món dels trens és un món que no ens l'acabaríem, eh? Segurament seria ja una altra entrevista, però ja molt fanàtic, molt apassionat del tren. I, ostres, posar un naixement dins d'un vagó...
És un vagó antic, és un vagó clàssic, amb personatges molt contemporanis. I no és que hi hagi un naixement a dins, sinó que hi ha un detallet que és un naixement. Parlem també de les generacions joves, de les generacions...
Més grans, com ens agrada dir a Vilassar Ràdio, les generacions de molta joventut acumulada, pessebre de nens i pessebre també de persones amb extrema joventut. L'any passat ja vam començar i vam fer-ho als col·legis que vinguin nens. Els deixem una taula, els donem les figures, els donem tot el necessari i unes petites instruccions, però sempre se'ls deixa que siguin ells els que fan el pessebre a la seva idea.
I normalment funciona, l'any passat va agradar molt, i aquest any ja se presenta, l'any passat van ser a les monges, i aquest any serà el Pere Sala. I com pot ser aquest moment? És a dir, tota la canalla, vosaltres, m'imagino que us deveu senyar i que sigui el que Déu vulgui, com és l'experiència? Perquè segurament diuen fer referències als pessebres que tenen a casa, no? Sí, suposo que sí, de totes formes tampoc venen molts, perquè els col·legis ja la fan una petita selecció...
de nens, de forma que no sigui allà un barullo, però els sis els deixa la seva intuïció, i la veritat és que, per exemple, quan el compares amb l'altre que ara en parlarem, que està al costat, hi ha patos, gallines, oques, gossos, de tot, amb quantitat, mentre que els nens ho disfruten, van posant figures. I parlem, doncs, de l'altre, els amics i amigues del Centre Cívic del Passeig.
Sí, també l'any passat ja m'han fet un, ja sí que és el clàssic de cases, el concepte clàssic de pessebre, de Molsa, Sulu, terra i el riu amb paper de plata. El riu amb paper de plata, eh? Que abans es feien. Quin clàssic. Escolta'm, t'heig de preguntar.
Nit del Passebre, que els darrers dos anys es va fer aquesta Nit del Passebre amb entrega lliurement d'un munt d'obsequis per part de l'Associació de Passebristes. M'agrada sobrallar-ho perquè tothom, encara que no ho vulguis, te'n vas amb un obsequi, tens premi, que això està molt bé, premiar l'assistència. Havíeu comentat que, com a mínim, en aquest format, l'any passat
com a mínim posàvem punt i final, no sé si punt i seguit. Josep, com està aquesta nit del pessebre ara mateix? Bueno, l'any passat ja vam... la cluenda que vam fer va ser simplement despedir-nos ja, diguéssim, per sempre.
de la nit del Passeure, tal com l'havíem tingut els últims anys. Clar, saps què passa? Que la Federació de Passeuristes tenen el costum de fer aquesta nit de Passeure, no és un invent nostre, sinó que és un invent de la Federació, i cadascú deixa una nit...
més temps, o sigui, en vez de tancar a les set i mig o a les vuit, ho fan fins a les onze, de forma que qui vulgui pot venir, i nosaltres en aquest format repetirem una miqueta no aquest últim, sinó el d'inici, que era ja... Tornem als orígens, no? Una miqueta. Fer una miqueta de cantada de Nadales amb quatre amics, una miqueta amb petit comitè i tal.
És la idea que tenim per no trencar fredament totalment. Recordem per qui ens escolti aquelles trobades inicials, pràcticament en petit comitè, en capilla, que es diria, amb membres de la piribanda i cantar quatre Nadales i última hora. Això és l'esperit del Nadal, també, Josep.
Sí, sí, a més eren molt entranyables, o sigui, realment formaves, diguéssim, amics, més que amistats amics, per almenys en aquell moment.
Hem de parlar també dels pessebres que s'obren a la comunitat, que s'obren a Vilassadamar, més enllà de la gran exposició de Can Visa. Tenim aquí dues línies d'intervenció. Una...
en la que vosaltres porteu el pes i una altra en la que col·laboreu. Comencem per la que porteu el pes vosaltres des de l'Associació de Passabristes, Josep.
La nostra és fer l'exposició nostra, la que dura el mes, fem el placebre gran, fem el tema d'estar una niqueta atents al públic, perquè realment tenim moltes visites. Hi ha un detall que és la federació sempre fem una connotació, una nota, diguéssim, de la gent que ens ha visitat, que a vegades costa molt comptar-la, i la veritat que es queden sorpresos de la cantidad que ve, de gent que ve...
I després tenim participacions. Nosaltres ja fa anys, concretament ja en fa set, si no recordo malament, teníem una col·laboració amb Vilassar Comerç, però som col·laboradors. Per això et parlava de les dues línies. Anem a parlar de la col·laboració primer que feu amb Vilassar Comerç i després seguim amb l'altra línia. Sí, Vilassar Comerç, un dia fa l'organitzàvem sempre. Ells són els organitzadors, nosaltres sempre som col·laboradors. Vam començar fent-los
30 pessebres, que eren 30 caixetes de pessebres, que cada any tenien un tema diferent, vam començar a fer pel·lícules, van fer-hi contes, van fer-hi oficis, van fer moltes coses. L'any passat ja, degut a que cada vegada són menys gent i la capacitat aquesta de fer 30 pessebres...
més els nostres, cada vegada més marmada, vam decidir fer una cosa més senzilla, que era fer uns caganers. Caganers amb cares de gent coneguda del poble i alguns populars i tal. I va ser un èxit, va agradar i va ser un èxit. Llavors aquest any n'hem proposat una de nova, perquè el que no falem és mai repetir res de l'ho fet.
A veure, aquesta nova, coordenades, què hem de fer? Què hi trobarem? Bueno, continua siguin una ruta de pessebre. La mecànica és exactament la mateixa, les botigues que participants et donen una espècie de panflet d'un, te vas resseguint, tens el número de les botigues, t'ho han de segellar, la botiga que visites, tal, quan tinguis entregat un número, em sembla que aquest any volen dir un 20, quan hagis fet 20 de les 28...
entres en un concurs. Nosaltres simplement som subministradors d'aquest material. Què hi ha aquest any? És un pessebre, un pessebre, amb figures de pessebre que estaran repetides per les botigues. No el veuràs junts, sinó repartides en les botigues i que a vegades inclús seran grups. Per exemple, l'anunciata són els tres pastors i un àngel. El naixement és l'àngel, Josep Maria i el nen, però el nen és un fictici. Però realment són cares de gent coneguda al poble
Això sempre agrada, eh? Sí. La gent s'identifica i, a més a més, la gent li agrada identificar. I el que tenen és que, quan és un grup, com s'ha d'identificar una persona, el mateix grup pot estar a diversos postos. Per exemple, un anunciat estarà a quatre postos diferents. Però les cares, n'hi haurien tres cares que són molt tenues, que quasi... Si arribes a veure la persona que és, però no és la que busques, i n'hi ha una que es veu perfectament. El que s'ha d'identificar és aquest. Es tracta d'identificar el que es veu.
Per fet, amb premis, amb algun detall? Bé, els premis els fa Viles a Comerç, les persones que surtin... N'hi ha bastants, eh? I em sembla que són premis de 60 euros a les botigues, a les botigues que donen aquest premi.
Doncs aquesta era una de les línies que dèiem, la de la col·laboració, i la vostra pròpiament, Josep. I després ja amb aquesta nit nosaltres intervenim, fem una nova incorporació a la forma de fer, perquè sigui més divertit, perquè sigui més divertit, que és, hem entrat en intel·ligència artificial. Amb la qual cosa hem posat... Veus com tu deia al principi, que no us poseu fronteres ni límits?
No, aquest any l'hem utilitzat, i l'hem utilitzat de forma que es forma molt graciosa. La intel·ligència normal també l'heu fet servir? Sí, també, sempre, de cada dia. Vinga, va, explica'ns, intel·ligència artificial. Perquè el que fem és que hi haurà un QR, o sigui, en cada peça d'aquestes de figures, hi ha un QR on la gent, pot escanejant aquest QR, li sortirà la mateixa figura que acaben de veure allà quieta, té vida. Viu.
I a més a més, li sortirà també el personatge concret que busquen. Dóna també una mica de... Amb vida, no? Fent alguns tipus d'acció, no? Sí, però molt dirigida a la seva activitat. I després una felicitació de la botiga, felicitant les festes i els Nadals, a les persones que han anat a visitar-ho. Doncs Déu-n'hi-do la feinada, eh, Josep?
Déu-n'hi-do, sí. És de dir que sí, perquè si dic que no, seria mentida. Clar, ara, evidentment no és comparable, però hem estat pràcticament 20 minutets xerrant d'això, podíem estar molt més, però és que la feinada és monumental, eh? Bé, ens pensem que nosaltres comencem a treballar el mes de febrer, estem tot a l'any, 3 dies a la setmana, i els que som, perquè malauradament cada vegada són menys. Mhm.
Josep Ribas, moltíssimes gràcies un any més per passar per aquestes dates, sempre t'ho diem, això és casa teva, només que és necessari que sigui temps de Nadal, en qualsevol moment pots venir i xerrar amb nosaltres, però sí.
que deixa donar-te les gràcies en nom de l'Associació de Passebristes per mantenir aquesta flama, per mantenir aquesta il·lusió i per mantenir aquesta tradició. Sí, sí. Gràcies a vosaltres també. Aquí som amics, som uns amics que ens veiem de quan en quan per dir alguna cosa, per fer coses que lògicament el que busquem és que la gent del poble estigui content.
Doncs amb aquestes paraules ens quedem, Josep Ribas, tresorer de l'Associació de Passebristes de Vilassadamar. Moltíssimes gràcies i seguirem parlant segur. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fins aquí el Parlem de Tot d'Avui. Amics, amigues, arribem al cap de setmana. Que la música i la marxa us acompanyi sempre quan aquesta música i aquesta marxa no estigui al peu dret. I el peu dret a l'acceleratons. Hem entès? Compte si margeu, si no, margeu també, eh? Els joves i els nens i nenes, els infants, tots en general, a gaudir de les vacances d'anal, també aquells qui les feu. Dilluns hi tornem amb un especial i nosaltres també marxarem de vacances. Un especial Luteria.
L'edició d'avui la número 2.270. 2.270 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No és que us ho demani, sinó que us ho manu. Segueu tots i totes molt i molt feliços. Ens inspirem per arribar a la 1. Serveis informatius de Vilassar Ràdio amb Alaska i a quin li importa. Alaska i a quin li importa fins la 1. I nosaltres dilluns a les 10 ens ho expliquem tot. Que vagi molt bé!
El más me da si soy distinta a ellos, no soy de nadie, no tengo dueño. Yo sé que me critican, me consta que me odian, la envidia les corroe, mi vida les agobia.
Fins demà!
El mar tendré que me esconder.