Les notícies de les 10. Primer contacte amb l'actualitat. L'Ajuntament ha iniciat les obres de reforma de la coberta de l'escola Bressol de l'Avinguda Montevideo, al Barato. Una actuació que respon a la necessitat de resoldre les humitats detectades a la coberta de l'edifici provocades pel filtracions d'aigua i al mateix temps millorar el comportament tèrmic i l'eficiència energètica d'aquest equipament educatiu.
Els treballs consisteixen en la impermeabilització de la coberta amb poliuretar, l'increment de l'aïllament tèrmic per reduir les pèrdues energètiques i augmentar el confort interior i la instal·lació d'elements de seguretat i accessibilitat pel manteniment com una escala d'accés i una barana perimetral.
Amb aquesta actuació es preveu eliminar les filtracions existents al mateix temps que es milloraran les prestacions energètiques d'aquest edifici i les condicions de benestar dels infants i del personal que treballa en aquesta escola. Les obres han estat adjudicades a l'empresa RAS21 per un import de 95.705 euros. El termini d'execució previst és de cinc mesos. Aquesta intervenció s'enmarca en les actuacions de manteniment i millora dels equipaments municipals
amb l'objectiu de garantir-ne la conservació, la seguretat i l'eficiència energètica. Esquerra Republicana de Catalunya presentarà una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya si el govern espanyol no es compromet a cedir a Catalunya la recaptació de l'IRPF. L'anunci l'ha fet el president del partit Oriol Junqueras a l'espai El Matí de Catalunya Ràdio.
D'aquesta manera, Esquerra Republicana de Catalunya dona 15 dies al govern de Salvador Illa per arribar a un acord sobre la cessió de l'impost sobre la renda que permeti aprovar els pressupostos. Junqueras insisteix que, si no hi ha canvis, l'esmena a la totalitat està servida. Si Esquerra Republicana de Catalunya registra aquesta esmena, això faria descarrilar els comptes en el primer debat al Parlament, que podria fer-se a mitjans de març.
Tot i l'anunci d'Oriol Junqueras, el govern català insisteix que té la mà estesa als republicans per negociar els comptes que aquest divendres aprovarà en una reunió extraordinària sobre la gestió de l'IRPF que Esquerra posa com a condició per acord dels pressupostos. La consellera Apelat ha dit el principi de realitat perquè hi ha coses, ha manifestat, que requereixen temps, esforç i treball. Panec que ha insistit que el president Salvador Illa s'ha compromès a complir tots els acords
també el que fa referència a aquest impost. Així ho ha dit la consellera Sílvia Paneque, que no contempla cap altre escenari que no sigui l'aprovació dels pressupostos i veu marge perquè els republicans reconsiderin el seu posicionament.
La jutgessa de catarroja que investiga la gestió de la Dana que ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que imputi l'expresident de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. És el jutjat competent, ja que Carlos Mazón, tot i haver deixat el càrrec de president de la Generalitat Valenciana, és aforat perquè va mantenir l'acte de diputat a les Corts. Ara, el Tribunal Valencià haurà de decidir si investiga formalment l'expresident de la Generalitat.
Acabem al Barça, semblava boneta l'horari d'un quart de cinc, un horari que agrada a Hansi Flick perquè dona més marge de recuperació. Aquesta dinàmica es trenca en la jornada número 29, la del 22 de març, ja que el duel al Camp Nou contra el Rayo Vallecano serà a les dues de la tarda. Serà el primer partit després de les eleccions a la presidència del club que s'hauran fet el diumenge anterior.
Recordeu que a la una de la tarda a la crònica tindreu un ampli resum de la tertúlia política d'ahir al vespre. Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fet que t'acrac. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal. Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport a ell. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que en deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
És única, no s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Matí de dimecres, meitat de setmana, dimecres 25 de febrer de 2026, recte, rectíssima final d'aquest segon mes de l'any, el mes més curt de l'any, val a dir-ho també.
deixarem enrere el mes de febrer, i arribarà el mes de març, març en què arribarà la primavera. Primavera són les temperatures, sobretot, que vivim a les hores centrals del dia. Avui una mica més baixetes a principi del dia, començament, perquè s'han fet protagonistes aquestes boires. No són núvols com a tal, sinó són núvols baixos, qualificats com a boires. Si mirem des de Vilassa de Mar, ara ja es comença a veure el mar amb tota claredat, però hi ha núvols, i a la muntanya segueix ben tapat per aquesta boira, una boira en alguns casos...
força es pesa en alguns punts del país. Aquí ens ha deixat un dia en què el sol de moment no es deixa veure, tot i que sembla ser que s'acabarà imposant i ens deixarà un dia esplèndid també com els passats i com els que venen, perquè fins la setmana que ve, això és el que diu la previsió de llarga distància, almenys...
no està previst que hi hagi canvis en el temps. Per tant, veurem tot el que passa meteorològicament. Parlant, de seguida marxem cap al centre de referència meteorològic de la comarca. Des d'allà, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, també, sobretot també de cara als propers dies, segona meitat ja de setmana. A un quart d'onze saludarem, com sempre, en Joan Escofet, és el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell, com sempre i cada dia,
Fem el poc ens passa, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa amb l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles que també ho van ser un dia com avui, tot pujant al DeLorean. Repassem les efemèrides. A dos quarts d'onze, escoltarem l'entrevista que li fèiem a en Josep Bernabéu. En Josep Bernabéu, periodista a Vilassarenc, dilluns era 23F, 23 de febrer.
En aquell 23 de febrer feia 45 anys del cop d'estat del tinent coronel Tejero. I ens ha explicat una història que ell va viure com a estudiant de periodisme i a través d'unes dels primers publicacions que es van fer després del franquisme a la comarca. I a Premià de Marc concretament, parlem d'ell formar part del Consell de Redacció d'una revista...
I, doncs, el cop d'estat va fer que juguessin tot. La inconsciència, la joventut hi jugués tot. Molt interessant. Tornem a escoltar l'entrevista que li fèiem en en Josep Bernabéu.
Dit això, a les 11 ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació a l'actualitat, però com sempre també tenim estonetes per l'entreteniment. I com cada dimecres, des de fa molts anys, des del començament del programa, ja fa 18 temporades, la col·laboradora que més anys porta al programa, Paquita Bruixa, ens acosta als conjurs, als somnis, als horòscops, les vostres consultes, tot plegat, com dèiem, amb Paquita Bruixa.
A dos quarts de dotze, les recomanacions literàries. També molts anys fa que les companyes de la Biblioteca Municipal ens acompanyen els dimecres per fer aquestes recomanacions. El torn avui serà precisament per la seva directora, la Sol Teixidor. I avui tenim les bruquiletes de baixa. Avui la Marta Badia i la Marta Natge no poden estar amb nosaltres. Hem tingut un petit parcans, en aquest cas la Marta Badia, i la setmana que ve ja les tindrem al 100%. Avui no pot ser, per tant, que vagi molt bé...
I una abraçada ben forta no és res greu, però en qualsevol cas avui no les permetrà venir a la ràdio. Sí que escoltarem, però, l'entrevista que li feia i li fa Joan Escofeta a la Marina Saiz. Marina Saiz és una il·lustradora que ha escrit un còmic, ha dibuixat, de fet, un còmic molt divertit, molt ben fet.
amb motiu del Dia Internacional de la Dona que celebrem el proper 8 de març, aquest any diumenge 8 de març. El son és una de les activitats previstes a casa nostra Vilassar de Mar dins els actes del Dia de la Dona. I a dos quarts d'una ens anem a l'agrícola Vilassar, entitat centenària, això es diu molt aviat, des de la botiga. La Lara Xarau ens portarà els productes de...
promoció, de proximitat, el bon producte, en definitiva, que tenen els amics i amigues de l'agrícola Vilassar. L'edició d'avui, la número 2.305. 2.305 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 12 minuts per damunt de les 10 del matí. Motor Rancès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dia, aquest dimecres, meitat de setmana recta final del mes, en què el sol de moment no l'hem vist perquè hi ha aquest episodi de boires, aquest episodi de núvols baixos. Beurem el sol o no beurem el sol? Joaquim Serra, en directe. Molt bon dia, explica'ns-ho tot plegat.
Hola, què tal? Bon dia. Avui tornem a tenir una jornada estable, és a dir, que no hi haurà precipitacions, però a diferència d'ahir núvols baixos, a conseqüència d'aquest contrast de temperatura entre l'aire més càlid que tenim al damunt i la superfície de l'aigua del mar, amb una temperatura clarament més baixa, d'entrada s'espera que aquests núvols baixos es vagin mantenint al llarg d'aquest matí. No esperem precipitació, però sí que tindrem un ambient una mica més fresc.
que no pas en dies passats i avui les màximes que ahir s'enfilaven fins als 22 graus en alguns punts de la serrada litoral a l'interior de la comarca avui quedaran al voltant dels 17 i a prop de la costa entre els 14 i els 15. Per tant, una temperatura, com dèiem, sensiblement més baixa, sobretot a l'interior de la comarca, que és on més es notarà
Aquest descens, la situació marítima molt tranquil·la perquè els vents seran fluixos aquest matí, bàsicament del nord-nortest i aquesta tarda de component est. La situació prevista per demà indica que tornaríem a tenir alguns intervals de núvols baixos, sobretot al matí.
menys nombrosos que avui, més estones amb sol, temperatures que més o menys es mantindran sense canvis, fins i tot podrien baixar una mica les temperatures nocturnes a les fundalades de l'interior de la comarca, perquè tindrem el cel més seren la matinada, però en qualsevol cas tindrem un temps que es mantindrà estable i sense precipitacions. I el mateix esperem per demà passat divendres, probablement amb un nou increment dels núvols baixos, que en cap cas no deixaran precipitació i que mantindran, de moment...
les temperatures a ratlla unes temperatures més aviat fresquetes típicament però primaverals de cara al cap de setmana ara per ara no s'esperen canvis i per tant tindrem un cap de setmana tranquil i assolellat a l'espera que a principis de la setmana entrant ja en el mes de març doncs tinguem un canvi de temps que a partir de dimarts ens podria portar precipitacions destacables tot això evidentment ja ho anirem comentant al llarg dels pròxims dies
Doncs ho anirem comentant. Joaquim Serra, avui tenim tranquil·litat, sí, presència en aquests núvols baixos, presència de boires avui, però segurament acabarem veient el sol. Joaquim Serra, centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Moltíssimes gràcies. Demà hi tornem a la mateixa hora fins a les hores que tinguis molt bon dia. 14, gairebé 15 minuts per damunt de les 10 del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. El Parlant de Tot poc ens passa.
Com sempre a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume Cabot. Molt bon dia a tots i totes. Ens estem desclassificant al damunt, eh? Sí, no? Què, ens han desclassificat del tot? Estem desclassificant al damunt d'entrada en una situació curiosa que a mi, personalment, en la meva ignorància més sopina, desconeixia.
L'apel·latiu Elefante Blanco. Cap el rei sabia que el campechano era Elefante Blanco. Jo pensava com segurament moltes persones que ens estiguin escoltant que vindria a ser un nom, un apel·latiu, doncs amb una serra glamour. No, no.
Elefante Blanco era un puticlub que hi havia a la Gran Via, al qual, i això és així, assistia sovint al jove campechano portat pels seus tutos franquistes. És una casa de cites, no? Sí, era. A la Gran Via Madrileña era l'Elefante Blanco.
Aleshores, no hi ha res de cap referència mitològica, romàntica... És a dir, no s'ho van corregant, això. No, van dir... On el anem a buscar, normalment? Exacte, on el anem a portar i a buscar? Li podíem haver dit el bar de l'esquina o Elefante Blanco. Li podíem haver dit allí.
Però no, no, és igual, elefante blanco. Curiós, eh? Molts tampoc devien pensar, no? No devien pensar gaire, no? Ha sortit alguna cosa més del 23F? Bueno, ahí están. Anem a desclassificar un poquet a poquet. A poquet a poquet, eh? A poquet a poquet. Insistim, eh? Aquesta és una opinió molt meva. Estarà tot ben cuinadet.
com les enquestes preelectorals, que no trigarem a veure, doncs tot passat pel seu ribot oportú. I seguim parlant d'animals. Passem de l'elefant al senglar. Escolta, Joan. Digues-me. Estàs molt, molt animal avui, no? T'estic molt animal. No soc pas un tèrian d'aquests. No seràs pas un tèrian, per això... Ara ja hi ha una nova... Ja no són tèrians, eh? Ara hi ha politèrians. Ai, ai, què és això?
Hi ha individus que un dia es poden sentir, per exemple, petirrojo, i el dia següent, vaca. Llavors, ets politèria. És depèn del que consumeixis, no? És depèn del que et prenguis per esmorzar, a veure amb què acompanyes l'esmorzar que et pots sentir. Alguna substància, segurament. Doncs passem de l'elefant al sanglar. Que bonito, que bonito recordar que ballaràs primavera. Una frase que em va quedar molt d'en Félix Rodríguez de la Fuente, eh?
A veure, explica'm, explica'm. Doncs els nostres amics de tot Badalona. Quan a vegades no sabem què explicar-los, anem a buscar el tot Badalona, que és un referent. Ens expliquen que hi ha un port senglar que fa dies que es passeja pel barri de Lloreda intentant entrar a diversos equipaments.
És a dir, home, tranquil·litza... És un port senglar educat. És a dir, ens tranquil·litza molt que no vagi, per exemple, ni a les cases... A l'elefante blanco. Ni als contenidors, ni a qualsevol casa de lucecitas de Badalona, o que provoqui accidents. Es veu que és un port senglar ensenyat que va als equipaments municipals badalonins. Bueno, ensenyat. Això deu ser la nit, no? Deu ser la nit. Bueno, hi ha imatges de dia i de nit. Ah, llavors sí. No descansa...
De nit hauria de saber que està tancat, això. Però ens fa molta gràcia el titular, eh? Un personat que vol entrar a diferents equipaments municipals. Ell només vol jugar, eh? Sí, ell només vol fer una instància. És com els gossos, que només volen jugar i no fan res.
Ell vol fer una instància i llavors el tio diu, deixa'm anar a baixar. Ho trobo fantàstic, aquest titular. Sí, sí, sí. Port Senglar que busca equipaments. Equipaments. O sigui, la gent, missatge de tranquil·litat a la gent de Badalona. O sigui, el Port Senglar només vol anar a fer música o esport. Però no missatge de tranquil·litat per nosaltres, perquè si agafa el tren i bé vilassar, nosaltres som un equipament municipal. Si veieu un Port Senglar aquí a la ràdio, eh, ha vingut a col·laborar. Podria col·laborar. També, eh. Aquí ho acceptem tot, jo. Sí, home, sí. Ja, ja, ja.
Vinga, va, i pècil del dia, deixa'm anar una de les boniques sintonies del nostre Pep, del nostre Poc ens passa.
I qui té el doctor's honor d'ocupar aquest espai avui? Malgrat ser aquest epígraf mínimament divertit, busquem una picada d'ullet amb aquesta sintonia de fons que ens il·lustra l'imbècil del dia. És una situació gravíssima, Jaume. A veure, explica'm. Sanitat andalusa, eh? Mort un home de 76 anys. Hòstia.
Després d'anar 42 vegades al metge i 6 anys d'espera, l'home es queixava d'un fort dolor abdominal. Això ja comença a ser delicte, eh, potser. I tenia un càncer a mort. Home, home. Però tu imagina't, eh? És que no funciona absolutament res. 42 visites al metge, 6 anys d'espera,
i, en fi, ara un jutjat de Sevilla està investigant aquest cas per un presumpte retras diagnòstic, el que tu deies, eh, Jaume, que pot ser un delicte, doncs el jutjat de Sevilla, un dels jutjats de Sevilla, doncs està estudiant a veure què ha passat aquí. La família reclama uns 150.000 euros perquè es veu que... Podríem parlar dels incompetents del dia. Quan el pobre home que descansi el pau li van fer la colonoscòpia, doncs resulta que el tumor ja estava en fase terminal.
Això pot passar qualsevol, però si vas 42 vegades durant 6 anys dient, escolta, em fot un mal la panxa que no m'hi veig, potser no cal que li receptin pimperant per fotre els 4 pets. Potser hi ha un problema aquí. A part d'un delicte i d'un problema evident, i més que possible delicte, hi ha un problema d'incompetència enorme. Però jo, Jaume, t'ho puc comprar. A veure...
Que sí, dues vegades. Que ja seria greu, eh? Que sí, que sí. En fi. Sabem que les llistes d'espera són les que són, que a vegades no tenen temps ni d'escoltar-te, que ja et foten la recepta a la boca i baixis. Ara, 42 vegades, això és negligència, ho sento. És a dir, i ara ho posem en mans... Ho hem posat en una persona, que és el pitjor. Pot passar en un cotxe, no? Però pot passar... És negligència, és incompetència, a mi, no... En fi, Joan, què més? Són...
Si no tinc errades les tables de multiplicar, són 7 vegades l'any. Sí, sí. Per 6,42. Per 6,42. Que sapiguem, que potser ha anat a més. Millor hi ha hagut alguna que no ha entrat per registre. Sí, senyor. Més coses, si et sembla, podem il·lustrar amb una altra cançoneta que tenim a punt. Una cançoneta que a mi, personalment, em toca la fibra. Ens agrada, ens agrada.
Es comença a carregar el castell. És el moment, el toc de gralla, que el castell comença. El cap de colla, o la cap de colla. Amunt, amunt. Considera que el castell està per ser carregat. Aguanta aquí, aguanta aquí. Molt bé, molt bé. Tenim sol directe, Jaume Cabot. Aguanta, aguanta, aguanta. Ell sol ha intentat fer un castell. Imagina, imagina, imagina. Què ets, què ets? Molt bé, molt bé. Anem bé.
Hòstia, que abans sabem, eh, Joan? Tu no faràs cada festa major, juntament amb mi, una de les actuacions més espectaculars que tenim a la festa major de Vilassar de Mar. I de les retrovisions. I retrovisions, eh, que és això una miqueta que ara estaves remarcant, evidentment. Són colles castelleres, no tu sol, intentant fer un castell tu sol, eh. En fi...
En qualsevol cas, celebrem que la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya està impulsant la creació d'un nou casc casteller espectacular. Sembla que sigui d'un superheroi de Marvel. Estava pensat, evidentment, per protegir canalla, enxanetes, acotxadors i dosos.
i consisteix en un casc i en una màscara frontal, tipus Eric Garcia, perquè ens entenguem, però tota ben preparada i ben blindada per protegir també zones vulnerables dels nens i nenes petits, com seies, el pont del nas, pòmuls, etcètera. Ja saps...
Què farem a partir d'aquest matí, no? Buscar l'entrevista amb els amics capgrossos de Matarói que ens expliquin a veure el seu punt de vista sobre aquest casc, eh? A més, capgrossos que ja van perdre una enxaneta, eh? La Mariona, la Mariona. I arran de la Mariona va ser quan ja fa, d'això, deu fer parlo de memòria, eh? 16 anys? No, fa, mira, 22 anys, era el 2004. Imagina't, doncs des de l'ada... No, perdona, perdona, 2007.
Aquest any fa 20 anys. La desgraciada mort de la Mariona, capgrossos de matarols, de la camisa blava, doncs es va impulsar aquesta mesura, que ja ho veiem, acotxadors, enxanetes, normalment van, normalment no, van amb casc i a partir de la propera temporada, que comença, ara parlo de memòria, pels voltants de Sant Jordi, etcètera, doncs s'estrenaran, estan en vies d'acabada per filar el disseny, aquest casc
que segurament blindarà encara més la seguretat de la canalla de la tradició castellera. Puja, puja, puja, puja! Bé, bé, bé!
Bravo, ja l'hem fet. T'ha faltat algun cagolòstic, també. Això és molt cugacomes, cugacomes, que també ha estat un dels caps del cagolòstic. Un lòspadrer, eh? Un lòspadrer, eh? Pujant-te els pantalons d'aquella manera. Tot i la faixa...
Els castellers i les castelleres es posen els pantalons. Cosa que no acaben d'entendre mai. Clar, portes una faixa. La faixa, perquè la gent, si no ho ha vist mai, és un minícol de roba que té com 17 metres. Llavors ells es van cargolant... És a la plaça de l'Ajuntament i es venen a cargolar des de la ràdio. Donant voltes... I malgrat això es posen els pantalons. És un gest molt castellet. És un gest també molt de pagès. Molt de pagès, això és molt de pagès.
Canvi, mirar obres, és mans al darrere. Sí, senyor. Aquí. Persones jubilades... I nadien, bueno, jo això... No va dret del tot. No, això no ho veig bé. No ho veig bé. Les diferents posicions de les mans. Sí, senyor. Ara podem fer una notícia, la podem fer com manen els criteris periodístics, o la podem fer com fa la premsa
Antibarça. Tu mateix tries. Va, va. Prensa Antibarça. Com ho fa? Prensa Antibarça. Doncs dirien el exjugador del Real Madrid, Hakimi, a la banqueta dels acusats per presumptar violació d'una noia. Cantarà del Real Madrid des de Benjamí fins als 22 anys. Amb fotografia de Hakimi.
vestit de blanc. Com seria l'altra opció? I l'altra seria el jugador del PSG, Samarreta del PSG, Jaquim Quantos, detingut per presumptes violacions. Són maneres de vivir. Maneres de vivir, sí, ja ho deia. No sé si s'ha explicat bé el matís, però entenem tots una miqueta per on va. Parlant de presumptes fills de puta... Joan, Joan! Íñigo Errejón, aquesta mena de babyface de la política,
Doncs segona, la primera va ser una mica histriònica, deixem-ho així, segona denúncia per resultat violació. Molta compta perquè aquesta segona dona, en un entorn d'alcohol i cocaïna,
seria una dona molt, i quan dic molt, és molt coneguda a la vida política social espanyola, d'aquí que se li estigui protegint la seva intimitat. La primera...
Potser pel personatge de la dona que denunciava va ser una mica carn de productes del cor d'aquests programes i aquesta sembla sempre presumptament
que la situació aniria més en directe. A més, per la entitat... Però ha sortit d'algun nom, ja, o es diu així? No, no, es parla de... Però aquí no direm res, perquè respectarem... No, no, està clar, està clar, però dic, no ho direm, però es parla d'algun nom concret. Es parla d'alguna artista amb moltíssima influència...
Déu-n'hi-do. Joan, hem d'entrar al DeLorean. Doncs vinga, que ara surt el sol, avui, l'aniversari de George Harvey, un dels Beatles que ens va deixar, va morir a La La Land a Los Angeles el 2001, qualsevol cas, avui era el seu aniversari nascut el 1943. Perquè sempre acaba sortint el sol. Here comes the sun.
Hello, darling! Vinga, darling, anem més coses. Vinga, 1957, el dia com avui Buddy Holly ens regalava aquest tema que, a més a més, marca, ara ho escoltarem, les bases, els principals estàndards del rock'n'roll.
Estàndards clàssics del rock and roll. És que... Tanques els ulls i et veus allà als anys 60, allà passejant a... Vaig a Tennessee. Vens amb mi, John? Here comes the sun. A més coses, Jovan. 1984. Avui arribava al número 1, el famosíssim Jam de Van Halen. Avui, eh?
Quin any era? 1984. Hòstia, 42 anys ja, d'això. Uau! Quina grandíssima cançó, quin grandíssim músic. Quan parlem de Van Allen, d'Eddie Van Allen, concretament considerada una de les 5 millors guitarres de la història del rock'n'roll, hem de parar atenció al Virid de Michael Jackson.
I per què hem de parar atenció amb el virid de Michael Jackson? Perquè la guitarra és Eddie Van Halen, eh? Sembla fàcil, oi? És que sí, diu, agafa la guitarra i fes un sol i fes un fa major i a veure's com això et sortirà. Fes-ho tu. És tan fàcil fes-ho tu.
Molt guapa, aquesta dada. Quan avui arribava Jam de Van Allen, ens hem de fixar en aquest beat-it de Michael Jackson. I sobretot en el guitarrista. Sí, home, i tant. Aquí el tens, aquí el tens.
Vinga, Joan, més coses. A nivell de Slash, a nivell de... Sí, dels grans. En Danny Kravitz. Eric Clapton. Eric Clapton i potser Bart Nofler. I Bart Nofler, ja no hi ha més, eh? I ara venia al cap Gordon Summers, esteig, aquest era baixista. Baixista. Però en qualsevol cas de les guitarras. Sí, dels grans, dels grans. Eh, Paco de Lucía, clar. Home, home.
Va, més coses. Doncs, 2009, l'expresident Barack Obama honorava Stevie Wonder amb el Premi Civil més important dels Estats Units, el Premi Gershwin que dona a la Biblioteca del Congrés. Per què? Perquè Stevie Wonder va ser el creador d'aquesta cançó que estem escoltant de fons, que va ser, a més a més, banda sonora de la campanya electoral d'Obama a la Casa Blanca.
Doncs vinga, Joan. I avui fa 26 anys el món escoltava per primera vegada aquest tema de YouTube. És un dia bonic, deies. Beautiful day. Doncs mira, és un dia bonic avui. És un beautiful day. I arriba d'aquesta cançó. Veig minut perquè m'expliquis a la 1 al migdia 3-5-7 de la tarda què servim. Però no et moguis d'aquí perquè te'n vas amb la Marina Sais a fer una mica d'aqua... Poso el banyador. Poso el banyador. Sempre va bé. Jo no cal que porti la goma aquella a la piscina.
estic absent, doncs una 3, 5 i 7 de la tarda repassarem les millors jugades de la tertúlia política que vam emetre ahir en directe de 8 o 9 del vespre i que la trobareu penjada en el nostre web per ampliar o per escoltar una altra vegada aquest espai que donem veu a govern i oposiciós
No et belluguis perquè ara surt l'aigua a la Marina Kentri i li fas aquesta entrevista per parlar d'una de les activitats del Dia de la Dona, aquest Aquagym. Recordem, tots i totes, que la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Dins del programa d'actes que ha elaborat l'Ajuntament de Vilassadamara, en col·laboració amb les entitats feministes del nostre municipi, Vilabona i l'Assemblea Feminista, ens crida especialment l'atenció la presentació d'un còmic que se celebrarà al nostre municipi, insistim.
en el marc del programa d'actes que aniran des del 6 fins al 13 de març. La presentació, com dèiem, d'un còmic que es diu Aigua Jim, realitzat per l'autora Llenca, per la il·lustradora Marina Sáenz. I com ens ha cridat l'atenció, doncs volem saber més coses del que hi ha dins d'aquest còmic. Per tant, ens posarem al banyador, segurament saltarem a la piscina per saludar la Marina. Marina Sáenz,
Molt bon dia. Encantada de poder estar aquí. Ens posem al banyador i anem a la piscina per llegir aigua gim? I tant. Molt bé. Primer fes-nos una presentació de qui és la Marina, la Llenca, tot i que tinc entès que tens en residència a Barcelona, i sobretot com aterraràs a Vila Sala Mar.
A mi em va contactar a la biblioteca per si volia...
venia a fer aquesta presentació al Club de Lectura del Còmic i ja que era una data propera al 8 de març vam decidir que potser seria bona idea incloure l'activitat dins del marc de tot això, de tota la programació feminista per la data. I una miqueta per aquest coneguem, Marina. Hem comentat en la presentació que ets il·lustradora. Una mica per on anirien els teus trets diferencials? Autora de llibres, també entenc.
Sí, jo em dedico a la il·lustració des de fa uns anys i treballo fent llibres infantils per veïnada, àlbum il·lustrat, la majoria de vegades escric el text però també il·lustrat per altres autors i Aigua Gim és el primer treball que faig per a un públic adult. Aquest còmic que el vaig...
Va començar fa temps i ara us ho explicaré una mica, si voleu, com la història de Tot plegat. Va ser guanyador de la menció especial del Premi Finestres de Còmic en català de l'any 2022. I una mica aquest és el pretext amb el que va començar tota aquesta història.
Doncs volem, Marina, volem saber una miqueta, perquè clar, ho dèiem a la presentació, ens crida l'atenció d'on surt aquesta història d'aquest còmic.
Sí, aquest còmic surt una mica de la meva experiència personal d'anar a la piscina. És tot un recull d'històries d'un treball de camp fet entre el 2018 i el 2023, o pràcticament 2024, si no recordo malament.
I al final, bé, és una mica, doncs, jo feia temps que no coincidien persones grans, quan els meus avis van morir jo era pràcticament una nena, i aleshores, doncs això, no?, vaig començar a coincidir amb aquestes dones al vestuari, vaig començar a sentir totes les històries que explicaven, i la veritat és que van semblar molt divertides.
Bé, al final jo suposo que venia amb tota una mena, tota una sèrie de prejudicis cap a la vellesa i va ser una oportunitat molt bonica i molt divertida de trencar-los tots d'un a un. I res, al final, doncs jo al principi anava apuntant totes aquestes anècdotes sense saber ben bé què fer-ne i no tenia en absolut la idea que això algun dia es convertiria en un llibre. Però sí que...
Sí que, d'alguna manera, va anar passant el temps i quan va arribar la pandèmia, aquest típic tòpic, vaig tenir el temps suficient per poder-me dedicar i la meva idea era fer un petit fanzín, una revista autoeditada per vendre en mercats d'il·lustració i en un entorn així bastant local. I aleshores l'any següent el vaig presentar al concurs del diari Ara, que té un concurs de còmics de no ficció...
i el projecte no va resultar premiat ni tan sols finalista i aleshores l'any següent vaig decidir presentar-me aquests Premis Finestres que era la primera edició del Premi i aleshores
Vaig haver d'aquest còmic, aquest tràncing que tenia 16 pàgines, el vaig haver de fer una miqueta més gros, fins a 24, i aquesta petita versió va ser el que es va premiar d'una manera molt sorprenent, perquè la menció no estava especificada a les bases del concurs, sinó que va ser una cosa...
que es va fer a posteriori. Molt contenta de poder rebre aquest reconeixement i de, a partir d'aquí, amb aquest suport econòmic, poder fer la versió llarga que avui hi ha a llibreries de 148 pàgines.
amb totes aquestes històries i totes aquestes anècdotes que jo anava recollint. Imagino que et duria fer molta il·lusió, no?, el Premi Finestral, és a dir, un reconeixement o un plus del que tu ja estaves fent, entenc.
Sí, totalment. Aquesta editorial, que té pocs anys de vida, sí que ha emergit d'una forma molt potent en el panorama literari, impulsant econòmicament i possibilitant el còmic en català, que en general el sector del còmic també a nivell nacional és un sector molt precaritzat,
Aleshores, poder rebre aquest premi amb aquesta dotació econòmica tan generosa és al final la possibilitat que pogués fer aquest còmic, perquè el sector del llibre en general és complicat, però el sector del còmic encara ho és més i fer un còmic implica moltíssima dedicació, moltes hores de feina i aquestes hores no sempre estan remunerades com tocaria.
Entenc que és un llibre divertit, ara ho comentarem, però també, deixa'm dir, segurament és reivindicar, obrir una mica la porta que tots els cossos són normatius, tots els cossos són perfectes i que una miqueta aquesta és la línia, no, Marina?
Sí, efectivament el còmic està escrit amb un to bastant humorístic, malgrat les coses que hi apareixen de vegades no són del tot humorístiques, perquè sí que és cert que hi ha situacions vitals i experiències vitals que moltes vegades són molt complexes i fosques i dures, i una mica el to del llibre intenta anar cap a l'altra banda i sí que hi ha aquesta narració naïve i també el cromatisme...
és com intentar fer bastant alegre per fer com una mica el contrapunt a aquestes històries que, bé, que d'alguna manera passen, existeixen i estem totes rodejades, no? I després, sí, el tema dels cossos, per exemple, doncs sí que era com una tria molt conscient a l'hora de representar, no? Jo vaig estudiar arquitectura, aleshores...
he hagut de fer com una mica un exercici de marxar una mica d'aquesta part del dibuix com més acadèmica i aleshores m'agrada molt l'error i em sembla com un espai d'oportunitat del qual sempre surten les coses més interessants i per fer aquest llibre en aquest cas vaig voler pintar-lo tot amb acrílic amb un pinzell més gros del que tocaria i aleshores genera una mica aquest acabat una mica més barruer, més naïf que
que potser li va bé això, el contrapunt d'aquestes històries que de vegades, doncs, déu-n'hi-do. I una mica, doncs, sí que després de fer com aquesta part analògica en pintura, les il·lustracions estan passades per l'ordinador i les línies que representen les arrugues i aquests cossos que pengen plens d'expressivitat, sí que estan fets digitalment perquè aquí sí que volia tenir
l'exactitud i la paciència de poder representar això i que quedés ben representat Marina, entrem amb el teu permís en el bastidor femení d'aquesta piscina no sé si pots fer alguna pinzellada d'aquestes converses d'aquesta, diguéssim, al cap i a la fi font de la teva inspiració, una miqueta unes pindoletes
Jo una mica vaig decidir escriure aquest còmic perquè, com deia, feia molt de temps que no tenia contacte amb persones grans i tenia com un prejudici determinat.
I també una mica com a moment personal, sí que va ser molt bonic adonar-me'n que hi havia una connexió molt denuïna amb aquestes persones, malgrat que hi hagués una diferència d'edat brutal, de moltes vegades més de 50 anys.
Però sí que hi havia com aquesta cosa bonica que hi havia una connexió des del nen, des de la nena, i aleshores descobrir que, malgrat que em sent gran, seguim sent com aquesta nena vulnerable, doncs va ser com tota una descoberta per mi, ja dic, potser més com a nivell personal, però...
Sí que això va ser com la cosa que em va fer voler parlar de la bellesa des d'aquest punt de vista i després pel que fa a les temàtiques, clar, són molt diverses, però dins del vestuari es parla des dels nòvios, els marits, els fills, la pressió estètica, el sexe,
no sé, la mort, les cures, les cures a la casa, les cures amb els nets... Vull dir, al final és...
Jo anava apuntant totes aquestes converses i al final em vaig adonar que hi havia certs patrons, hi havia totes unes temàtiques que s'anaven repetint i aquest va ser l'ordre que li vaig anar donant a aquest guió on cada doble pàgina parla d'una d'aquestes temàtiques i després hi ha un ordre que segueix més aviat com un recorregut espaial o físic, diguem,
per l'edifici de la piscina, perquè la piscina està dins d'un gimnàs, on hi ha diverses plantes, etc. I a vegades la narració, que és en primera persona, és com si ensenyés d'alguna manera tot el que passa allà dins. Però al final això és només com una excusa per parlar de tots aquests temes que eren el que més m'interessava.
Hi ha una marina abans i una marina després d'aquest aigua gym? O t'ho pregunto d'una altra manera? Què podem aprendre tots i totes a través de la teva mirada, dels teus colors, dels teus dibuixos i al cap a la fi de la teva reflexió que hi ha al darrere?
Sí, per mi ha sigut molt bonic veure que primer que hi ha una manca brutal d'espais de trobada per les persones grans i sobretot més que per les persones grans com espais de trobada intergeneracional perquè el gimnàs d'aquest llibre és el barri de Gràcia i això és un fenomen que passa una mica tot arreu avui dia que sobretot a les ciutats que els circuits...
d'oci estan molt segregats generacionalment i aleshores costa, com a persones jovenins de Barcelona, costa tenir espais d'oci, per exemple, on coincideixes amb persones grans. I trobo que justament és una cosa molt necessària i molt enriquidora perquè al final és com una cosa que ens dona una mica una perspectiva vital per entendre què hi ha més enllà de la joventut, que sembla com aquesta cosa eternament...
enaltida i sembla que la nostra societat gira tant al voltant de la joventut però hi ha moments que deixem de ser joves i la vida segueix i aleshores està molt bé també tenir referències de què passa més enllà i no només prejudicis llavors en aquest sentit jo he descobert he vist que hi ha moltes maneres de ser gran evidentment i que hi ha moltes maneres de ser iaia com jo els dic a elles com carinyosament i evidentment que hi ha
Hi ha moltíssimes diferències i hi ha persones que estan encantades amb els seus nets, hi ha d'altres que detesten tenen aquesta càrrega de feina que s'ho posa, hi ha d'altres que estan vídues i felices, hi ha d'altres que tenen nòvios, hi ha d'altres que encara s'han casades, he de dir que poques per això, perquè una mica sí que es cerca el tret característic de totes elles, de tots els protagonistes, és que totes eren vídues.
I bueno, suposo que d'alguna manera no és casual perquè és possiblement i per desgràcia aquest espai de viudatat el que permet que la dona d'alguna manera, sobretot d'aquesta generació, s'emancipi, s'alliberi i comenci a fer la seva vida fora d'aquests espais de cures que al final són la casa, o poden ser el marit, els fills, etcètera.
Però sí, descobrir que hi ha moltes maneres de ser gran i que no necessàriament són tristes i estan sempre envoltades d'aquesta soledat que sembla que se'ns pinta i que se'ns ven.
És el còmic que segurament hauries volgut fer. Hi haurà una segona part, perquè pel que ens expliques, Marina, això és una font inesgotable d'anècdotes passades pel teu sabàs, evidentment. Però és una mica tal que quan tu estaves ahir, imagino, a la banca canviant-te i escoltant, és el que hauries volgut fer, el que tenies al cap, i això, si hi haurà una segona...
Edició. A veure, no sé si és el que volia... És el que he pogut fer una mica, al final. És el primer còmic que feia, aleshores, i aquest trèmit em veia molt gros, i jo he de dir que he patit una mica perquè sentia molta pressió.
doncs, bueno, una mica és una pressió autoimposada, per suposat però, bueno, com sentia que tenia una responsabilitat grossa i que i a veure com van sortir aleshores en aquest sentit, sí, crec que estic contenta del resultat i estic contenta d'haver-lo fet possible ara, bé, ara així a posteriori, no? Doncs penso que hi ha moltes coses que potser canviaria però segurament això està capaç i sempre passa, no?, quan acabem amb alguna cosa que és justament el procés de fer-ho que implica un aprenentatge i que
que quan som al final mirem enrere i diem, ostres, això potser podria haver sigut d'una altra manera. En aquest sentit sí que hi ha molta consciència d'això i sí que m'agrada molt com ensenyar els budells del procés de creació i que el lector vegi una mica que és una obra que...
que s'ha anat fent una mica amb els recursos disponibles en el moment, com s'ha pogut, fins i tot hi ha diferència entre els acabats d'algunes de les pàgines, la manera de dibuixar es va finant...
ni fer un còmic que és com un gran gimnàs del dibuix, no?, i les pàgines del principi ens tenen un traç, les del final tenen una altra, però, bueno, d'alguna manera tampoc no volia amagar que això era així, no?, i que aquest és el meu primer còmic i que, bueno, després d'això ja veurem què passa. Respecte a si hi haurà una segona part, la veritat és que no crec que d'Aiway Jim hi hagi una segona part. Sí que és cert que tinc una mica el vestuari masculí i sempre fem la conya de que
que ell em pot fer d'espia d'aquest vestuari masculí i fer com una segona part, que potser seria divertit fins i tot parlar de la masculinitat hegemònica, però la veritat és que és una cosa molt oberta i gens ho enferm, així que tinc com altres projectes al cap, però potser sí que cap a una altra direcció.
Ara parlarem d'aquests projectes que tens al cap, però m'agradaria saber, Marina, quin feedback, quines respostes reps, per una banda, de dones grans, d'homes grans, i no sé si en el teu entorn més proper, de dones més grans, si s'hi puguin sentir reconegudes, fer quin feedback reps per part d'electors i m'interessa una mica tant homes com dones.
Sí, he de dir que el còmic ha anat molt bé i s'ha venut molt i de fet del català s'han fet tres edicions, del castellà dues, perquè Garbuix és l'editorial que va comprar els vets per...
per fer la traducció al castellà, s'ha traduit al coreà... Bueno, la veritat és que sorprenentment bé, jo no tinc un talent especial per fer llibres que siguin especialment comercials i sincerament tampoc és una cosa que tingui molt en compte a l'hora d'explicar històries perquè sempre, d'alguna manera, surten de la necessitat d'explicar-les més que de qualsevol altra cosa.
Però sí, no ho sé, la veritat és que estic contenta perquè sembla que el còmic ha agradat. Respecte al públic, la veritat és que hi ha hagut bastant públic jove com content i entusiasmat amb aquesta obra, també una mica per aquesta cosa que apuntava d'aquesta manca de referents, no? I després, per suposat, que moltes dones de mitjan edat...
l'han comprat i m'han escrit missatges molt bonics per privat agraït-me una mica haver fet aquest llibre i haver visibilitzat totes aquestes coses que són molt quotidianes i de les que potser no se'n parla tant i després per al públic més gran diguem sí que hi ha hagut moltes persones joves que l'han regalat a les seves àvies que això ha sigut bastant xulo
com aquesta mena de pont generacional que dèiem. Però després també les pròpies protagonistes, per exemple, de la història,
doncs clar, jo, això era una part que tenia molta por, no?, perquè jo vaig estar apuntant totes aquestes anècdotes una mica sense saber que això aniria més enllà d'un fanzí i de cop i volta quan em van donar aquest premi vaig, ostres, era com, bueno, ara tinc un problema, no?, perquè sembla que això es publicarà, això va en sèrio, es publicarà en un editorial potent
Aleshores, bé, només em va costar trobar el moment per dir que havia guanyat aquest premi, que faria aquest llibre, que anava d'això, on elles apareixien, eren protagonistes, etc. Però, bé, és un moment que, de fet, està recollit dins de la història, així com en una jugada una mica meta. I, bé, va ser divertit. Elles primer estaven una mica incrèdules, no?, dèiem, però com, un còmic de iaies, no?, com un TVO de iaies, em deien, com pot ser això? Dèiem, però això no és de superheroi?
I després la veritat és que després de la publicació quan totes el van poder llegir, va saber perquè aquesta part amb la qual jo patia tant, que era com aquesta cosa de jo he vingut aquí a explicar la vida d'aquesta gent i ara a veure què passa,
La veritat és que les reaccions van ser molt diverses, en general molt positives, però sí que va haver una cosa xula que és entendre el que tu has dit ara fa un moment, que efectivament totes aquestes anècdotes i aquestes històries han passat per el filtre, per el sadàs, doncs,
Del meu punt de vista, de la meva mà, de la meva subjectivitat, hi ha com una part molt polititzada del relat que evidentment no és casual perquè estan escrites des d'una veu concreta i fa que aquesta versió d'aquesta piscina que hi hagi sigui una.
I, bueno, fins al punt que hi havia moltes que em deien, ai, jo no em reconec aquí, no?, aquesta no soc jo, m'has dibuixat molt lletja, o què són aquestes arrugues, o... Aleshores, bueno, d'alguna manera això està bé, no?, veure que sempre, que la màgia de la no ficció és aquesta, no?, que al final ja...
Hi ha una subtextivitat molt present i, bueno, cadascú pot veure's o no representat. Això per part de les, diguéssim, protagonistes, deixem-ho dir així, però no sé si a través de xarxes socials les lleies coreanes t'han fet arribar algun comentari. Doncs mira, aquesta tarda vaig tenir l'oportunitat, la gran oportunitat de poder fer una residència.
literària a Nova York, i allà vaig conèixer una noia coreana que, bueno, quan estàvem com que compartin una mica les feines de cadascú, doncs va conèixer el llibre i va dir, ostres, que xulo, i va dir, doncs ara mateix li dic a la meva mare que se'l compri, que està a fer un, i, bueno, efectivament se'l va comprar i sembla que li va agradar molt, i el seu veredicte va ser que les iaies coreanes no són tan diferents de les iaies catalanes, no?, i això em va agradar molt, com que llegi...
que malgrat la història és molt localista perquè sí que hi ha bastantes referències culturals i el context de Gràcia, etc. Suposo que és bonic que hi hagi aquesta universalitat de certs temes.
i aquesta perda del pudor i al final aquesta humanitat. I tant que sí. Abans d'acomiadar-te, Marina, i agrair-te que hagis passat per Vilassar Ràdio, abans ho has insinuat, m'agradaria donar l'oportunitat també de preguntar-t'ho. Propers projectes? Sí, a veure, ara estic treballant en un àlbum il·lustrat per públic infantil, però també adult, és una mica un híbrid,
que és un àlbum reversible, és a dir, que té dues portades i es llegeix, el text funciona cap a una direcció i l'altra, i parlar una mica d'aquesta cosa que havia dit abans de...
de quina visió tenia jo de les persones adultes quan era petita i quina visió tinc ara de les persones adultes ara que soc suposadament una adulta. Aleshores, bé, això és tot el que puc desvetllar. Si tot va bé, sortirà amb la editorial EMTM el novembre d'aquest any. I, per altra banda, a banda de la meva feina d'il·lustradora freelance, que treballo en cartelleries, de tallers, etc.,
Sí que hi ha com una mica un germen d'un altre projecte llarg de còmic però és una cosa molt embrionària que en aquest cas seria com és una història familiar que narra una mica la història entre els anys 60 fins a l'actualitat d'aquest país però una mica des de amb un viatge de classe i des de la perspectiva d'algú de classe baixa i per entendre una mica què significa i quines
quines conseqüències té, doncs, d'estar pobra en aquesta societat. Perfecte, Marina Sá, t'agraïm moltíssim. Si vols fer un còmic sobre Vilassar Ràdio, alguna anècdota segurament podries fer. Això sí, a mi m'has de pintar molt i molt guapo, eh?
Molt bé. Estupendo. Moltíssimes gràcies a vosaltres. No, gràcies a tu per explicar-nos una miqueta que trobarem a les pàgines d'aquest Aigua Jim, que jo ja tinc moltes ganes de fullejar-lo i de llegir-lo. Una abraçada, Marina, i moltíssimes gràcies. Molt bé, una abraçada. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé.
Les notícies de les 11.
Nou contacte amb la informació, la tertúlia política ahir dimarts de 8 a 9 del vespre va analitzar el darrer any de govern després del canvi de color polític a l'Ajuntament de Vilassa de Mar el març de l'any passat i també va debatre quins haurien de ser els objectius en aquest últim any que queda de mandat abans de la celebració de les properes eleccions municipals. Van debatre sobre aquesta qüestió per part del govern
L'Helena López, l'alcaldessa de Vilassadamar, de Bavor, Gerard Grau, per part d'Esquerra Republicana de Catalunya, BDM Futur, i el regidor no adscrit Albert Bertrolí, per part de l'oposició. Vam tenir Yolanda Les Pales, per part del Partit Popular, i Laura Martínez, per part de Junts Estimem Vilassadamar. Avui dedicarem bona part de la crònica a oferir-vos a partir de la 1 en punt de la tarda un ampli
resum d'aquesta intensa tertúlia política que va tenir lloc ahir, presentada pel director d'aquesta casa, Jaume Cabot, una tertúlia que podeu recuperar des de la nostra secció de web a la carta
El Parlament de Catalunya debata avui el projecte de llei que incrementa la taxa turística i està previst que s'aprovi gràcies al pacte al qual van arribar el PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns al gener. Si es confirma la taxa turística s'incrementarà ja aquesta Setmana Santa, de manera que a partir de l'1 d'abril els turistes o els qui pernoctin en qualsevol allotjament turístic a Catalunya pagaran més per dormir.
A Barcelona la taxa turística es doblarà i a la resta de Catalunya de moment s'encarirà i el 2027 també s'haurà doblat. A més, els ajuntaments podran aprovar un recàrrec a aquesta taxa amb un màxim de 4 euros, com el que fins ara només tenia autoritzat Barcelona. La capital catalana, que el té fixat en 4 euros, el podrà pujar a un màxim de 8 euros.
De fet, el Consistori de Barcelona ja va acordar incrementar-lo un euro cada any fins a 8 euros el 2029, si és que el Parlament de Catalunya ho autoritzava.
Més coses. El Consell de Ministres va aprovar ahir un avantprojecte de llei de publicitat del sector públic que vol limitar al 35% els ingressos que els mitjans de comunicació poden rebre per publicitat institucional. Aquest avantprojecte l'ha elaborat el Ministeri per la Transformació Digital i la Funció Pública del ministre Óscar López i és la transposició del reglament sobre la llibertat dels mitjans de comunicació de la Unió Europea aprovat el mes d'agost.
La intenció del govern espanyol és introduir criteris de transparència, proporcionalitat i no discriminació en la contractació de la publicitat, tant de l'administració central com de les administracions autonòmiques i les administracions locals. En la roda de premsa posterior, el Consell de Ministres, que va aprovar l'avantprojecta, el ministre Òscar López va dir que vol evitar que la publicitat institucional
es pugui convertir en un mitjà per comprar mitjans. López va afegir que el text incorpora les plataformes digitals absents en la llei ara vigent i que els objectius primordials són garantir la transparència de cara a la ciutadania i la independència dels mitjans de comunicació.
El Barça semblava abonat a l'horari d'un quart de cinc de la tarda, un horari que agrada a Hansi Flick perquè dona més marge de recuperació a una dinàmica que es trencarà en la jornada 29, la del 22 de març, ja que el duel al Camp Nou contra el Rayo Vallecano serà a les dues en punt de la tarda. Serà el primer partit després de les eleccions a la presidència del club. A les 12.09, contacte amb la informació.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Vacuneu-vos contra la grip. Us podeu vacunar al vostre centre de salut. Vacuneu-vos contra la grip si teniu 60 anys o més. Esteu embarassada. Teniu malalties cròniques que la grip pot agreujar. Cuideu o esteu en contacte amb persones grans o malalts crònics. Teniu obesitat mòrbida.
Sou professionals de la salut. Esteu en centres per a la gent gran o altres institucions tancades. Vaconeu-vos contra la grip.
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi. Digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Dirigir el teu negoci.
Històries de Mar i de Dal. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Bon dia i bona hora, els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. La gent passeja sense presses. El sol escalfant de la cara, les persianes pujant, aquell mira, mira, i entrem? Acceptem-ho, som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera i està més obert que mai. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
11 i 7 minuts del matí, encedem la segona hora de la nostra edició, la d'aquest dimecres. Avui és 25 de febrer de 2026. Com sempre, els dimecres, aquesta hora des de fa molts anys, és el començament del programa, tenim la nostra bona amiga Paquita Bruixa. Paquita, bon dia, bona hora. Paquita? Ara sí. No, no està maco. Ara sí. Paquita, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Què és el que no està maco?
El dia. Ah, no està maco? No. Bueno, perquè fa una mica de boira. I fa fred. Ja va bé. Sí que fa fresqueta, ho he notat avui, eh? Bueno, ja s'aixecarà el sol. Paquita, tot bé? Sí. Doncs vinga. Tot en forma. Tot en forma, una setmana més. Escolta, ja som els reis de la festa, eh? No cal que t'ho digui, els peixos. Sí, oh, ja ho tinc preparat aquí. Jo tinc aquí una corona sobre la taula que ningú la tocarà, ja t'ho dic ara, eh?
I en Lluerna i tot. Home, la tinc neta aquí, li passo el drap cada dia. Qualsevol consulta, ja ho sabeu. 93... 395... 395... 41... 05... 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, si la voleu anar a veure sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, com ha anat la setmana? Bé, tranquil·leta. Bé, doncs ja està, escolta. Si hi ha tranquil·litat, per què vols més, oi?
Això mateix. Molt bé. Paquita, anem a somiar. I avui anem a fer un somni. Tenim una consulta, que després te la faré. Però comencem pel somni. Un somni que a mi... Hi ha vegades que, clar, portem molts i molts anys amb la Paquita Bruixa fent ràdio concretament. Aquest any em farà 26. 26. Què vol dir això, que hi ha somnis que ja hem parlat? Però aquest a mi no em sona. Somiar amb dàtils. Què vol dir? M'agraden. Són bons, eh? Però què somiem? Que ens els mengem? Que els anem a buscar a la palmera? Com ho fem, això?
Sí. Bueno, si veuen palmeres, no? Amb els àrtils, amb els àrtils penjats, que són molt macos, eh? Significa prosperitat i unión felices. Carai! Això sí, ho veiem. Però, en canvi, si ens els mengem, com els venen a les botigues, així tots confitats i d'aquesta manera... Sí...
Vol dir que tindrem moments de moltes necessitats i de tristor. Ah, carai, doncs, mira més, va, que els vinc a buscar. Vull dir que només els remells, que són maques, eh, els remells de les palmeres. Sí, senyora. Doncs molt bé. Hem-s'hi metem d'allà. Escolta, Paquita, tenim una consulta, una senyora, ens ha trucat, que té un amic que l'han d'operar, i ens ha dit que l'han d'operar de la pròstata, i volia saber a veure com aniria tot plegat, i ens ha dit un número, com sempre nosaltres diem, un número de la lua al 7, i és el número 3. A veure...
Com ho té, això? Ens ha dit el número 3 i ara perquè ta brossa llença les cartes i talla pel número que vol la senyora que ha sigut el 3. Jo crec que... Això ja està feta, eh, l'operació. Ah, val. Sí. Anirà bé, l'operació. Però la recuperació és una mica lenteta. Està fumodeta, fet, home. Però, bueno, se'n sortirà.
Almenys uns anys més se'ls farà. Vinga, això és bo. Així és que, bueno, millor per ell, no? I tant. Perquè sembla que no és massa gran. I tant, doncs escolta. Els homes us ho heu de mirar molt, això. Sí, sí, sí, sí. De fer revisions, sobretot a partir d'una edat. Jo encara tinc 22 anys, encara no, però quan en faci 50... Sí, ara t'he preparat un regalet per tu amb uns pitets. Ah, exacte. Te'ls enviaré de l'emissora. Quan en faci 50 ja m'ho miraré, eh, Paquita?
Vinga, va, doncs, escolta, Paquita, entrem a l'arbolari, que a mi és una secció que m'agrada molt, i l'arbolari sempre diem que complementa una recepta sanitària, mai la substitueix, sempre la complementa. I avui fem servir una cosa que a tots ens agrada, inclús si anem pel bosc i en trobem, ens freguem les mans una miqueta també, perquè després fa molt bona olor. I ens estem referint a l'eucaliptus. Què hem de fer i per què serveix l'eucaliptus? Mira, jo sempre la meva vida a casa meva he vist.
Preparat, eucalipto. Oh, és que és bo. Que els barreja amb farigola. Serveix per expulsar les mucositats i, a més a més, per la tos, refresca i tot. Quan els nostres nens, bueno, els que no són nens, perceu que quan els meus fills anaven al col·legi, sempre deia...
I jo els hi posava una miqueta, mira que no són un angustipat, perquè ja sabeu que sempre els donava abarcocs i per això no pateixen mai del mal de cos ni de res, però allò per si de carn, mira, els hi posava. Així és que fa molt bona olor i a més a més que va molt bé.
Necessitem fulles d'eucaliptus i farigola. Mira que bé. Jo posava més... Es posa més fulles d'eucaliptus que farigola, eh? Però, bueno, es posa per les dues coses. La farigola, perquè com que desinfecta molt, si tenen un esgarrapeteta o un granet o tenim alguna cosa d'aquestes, doncs, mira, ens ho neteja, eh? Doncs, bueno, un litre d'oli d'oliva...
I 100 grams de cera d'abella. Com ho has dit, això? 100 grams de cera d'abella? Sí. Carai, això no ens ho havies dit mai. Sí, ja també hi ha unes espelmes de cera. Ah, carai, no ho sabia, això, jo. Veus, mira, veus, ara t'haig de rebaixar el sou perquè no em serveix, és secretari. Per què? Perquè si no saps això... Que m'ho havies explicat mai...
No ho sé, no me'n recordo. Ah, clar, ho haig de saber i no ella no m'ho explica. Bueno, i 100 grams d'això, eh? Bueno, preparació. Durant 21 dies es posa amb oli la farigola i les fulles d'eucaliptus, eh? Amb l'oli, tot allà dintre. 21 dies. Després, passat aquest dies, no? Es filtra...
I s'ha de posar en bany maria en el foc. I mentre es va fent xup, xup, xup, xup, només a l'oli, a les fulles ja les hem tretes, que les hem colades. I anem tirant la cera, l'anem remenant amb un cullerot, feu servir un cullerot de fusta. I quan quedi espessa, com si sigui una...
una crema, una crema per a vosaltres a les mans, o alguna coseta d'aquestes, no parem. Després ho deixem, que no ens cremem, i ho posem en pots de vidre i dura hasta dos anys. I ja està, eh? I es fa una fragueta en el pit al matí i una en el despre. Així és que ja veureu que bé que va. Que bé, no? Fa molt bona oloreta. Serveix per tot, eh? Pels costipats, per tot, eh? Sí, a vegades està per...
per protegir una miqueta. Que bé. Però com que és tan bonet, això... Sí, sí, sí, molt bé, molt bé. Doncs perfecte, Paquita, hem entrat a l'arbolari una setmana més. Paquita, hem de fer el ritual, i aquesta setmana el ritual és perquè el diner rendeixi més. Què es pot fer, això, Paquita? No ho sé, no gastar tant. No gastar tant és
Sí, això seria la clau. Què passa que ens han acostumat a menjar almenys, com a mínim, tres cops al dia, llavors això ja costa, eh? Sí, esclar. No podem deixar de fer-ho, no? Però, bueno, s'ha d'agafar amb lluna plena un plat. Que hi hagi adornets, el plat. O sigui que...
Que sigui maco, sigui un plat petitó, però com la posar a la tasseta del cafè a sobre, però que hi hagi adornos, que sigui alegre. Es posa ple d'arròs. Si l'arròs és amb esclofolla, millor. Si no, doncs, mira, mala sort. Però amb esclofolla va més bé. I un cello a dintre, a sobre. Un cello de correus. Sí. I es té que treure. Es posa a la nit amb lluna plena. Carai!
Sí. Tot el que dura en els dies que dura la lluna plena. Serà una setmana, més o menys. Vols dir que dura tant la lluna plena? Bé, a veure, encara que no estigui plena, plena del tot, però ja saps que dura això, no? A Vilassar dura dos mesos la lluna plena, però als altres llocs... Ui, així els lladres ho tenen malament, perquè amb tanta claror no poden durar. Aquí les llums no s'encenen a la nit, i aquí ja tenim lluna plena tot l'any.
Ah, jo pensava que eren ovnis. Quan passo per allà dic, mira, ovnis, per aquí, i ho il·luminen tot. Bé, doncs, i un cello a sobre. Quan a la nit es treu del dia, es té que tornar a entrar. Doncs això es fa tots aquests dies. Quan hi han passat aquests dies, l'arròs es tira pels ocellets,
I el cello s'agafa i es pot plastificar o posar dintre un sobret i es du a sobre nostre, o sigui, a la bossa, els homes a la cartera...
I això diu que rendeix més. Mira que bé. Ja ho tenim fet. Mira, ara que dius el cello, et vaig explicar una anècdota que va començar com una tonteria, s'ho convertit com una tradició. T'ho puc explicar? És que ara mateix acaba de passar. Ara mateix, quan estaves parlant, justament aquí, aquest edifici, la ràdio, ocupa la planta baixa. A dalt tenim el jutjat de Pau i més amunt, on estava la ràdio anteriorment, hi ha un casal de joves, sí?
Per tant, al tenir el jutjat de Pau Adal, arriben moltes cartes de correus, sí? I la cartera, que és la cartera habitual que ve aquí a l'edifici de la ràdio, sempre que la trobo, li dic, me traes alguna carta de amor? I em diu que no. I em diu que ja no s'envien cartes d'amor. I ara, mentre estaves parlant, estava aquí a la finestra i li he fet el símbol de si em portava alguna carta d'amor i m'ha dit que no. Ja no es fan, ja no es porten cartes d'amor, Paquita. Jo és que vull rebre cartes d'amor.
Ai, com maco que és, eh? Home, s'ha perdut, allò. Jo tinc les dades quan tenia 14 anys. Jo també, per això et dic, a mi m'agrada molt rebeure cartes d'aquestes. Hòstia, però és que... Verdaderament, aquell amor va ser el més important i ho serà de la meva vida. O sigui, clar, és el primer... La Paquita, durant uns anys... No cal que us recordi que la Paquita, durant uns anys, estava buscant un pagès de la comarca.
Però no va sortir bo, que era de cols. I mira, Paquita, que van fer promoció, eh?, de tot plegat. I tant, i tant. Però no vam trobar el pagès de la comarca. I ara la Paquita està massa variada. No, la Paquita el que ara no es vol és embolicar en res. La Paquita està perfecta. Oh, no. Va, Paquita, doncs. Escolta, què? Entrem als dotze signes del Zodiac o no?
Sí. Vinga, va. Doncs entrem a la mosca. Aspecte positiu. Pels del signe del zodiac, eh? Oh, però per tots o per als àries, que són els que comencem? Tu ets àries? No, no, no, no. Jo dic que encara no t'havia dit que anéssim als àries i em dius aspecte positiu. Ja has començat amb els àries? O que anem als reis? Però tu ets peixos. Ja ho sé, eh? Però m'has dit... Ah, però no, jo he mirat per tu. Ah, va, anem-hi, anem-hi. Anem-hi, doncs, va. Per mi. Com ho tinc, això? Sí.
Bueno, ha estat el caracarista, el caracarisme que hi ha, no sé com se diu així, perquè està en castellà, i diu inimitivo, no sé per què. Com, com? Què diu? És igual, és en anglès, i en anglès no el domino i ens.
comprensius, amable, pacient, simpàtic, de bon humor i molt sensible. Oh! Aspectes negatius. Ah, espera, espera. Poc fiable, una mica, una mica gandolon. Oh! Poc cuidadors, poc pràctic i malhumorat.
Home, però si m'acaba de dir que tinc bon humor, ara em diu malhumorat. Escolta, Paquita, envia'm el casquit a això, que aquest no li renovo el contracte, jo. Home, ja. Bueno, i poca sinceritat intel·lectual. És com estan aquí. Sensualitat. Carinyós, tímid, sumid... Sí, ara que ho arregli. Complacent a la parella, romàntic, leal... I gens ni mica egoista i molt delicat. Eh, eh, eh, acabo de sentir un gat...
Tinc aquí la boja que m'ha fet molt de mal al nas que tinc ara el metge. Què dius ara? Què ha passat? Explica'm què ha passat. Doncs que em va mossegar el nas perquè no em feia cas. La teva gata? La meva gata aquesta. Li tinc una por perquè ara mossegaré l'orella. Com es diu? Com es diu?
Era anís. Anís, però no és aquell gat tigre que et va entrar aquell dia a casa, oi? No, que és moco i tímid. No, de tant en tant em ve saludar. Ah, molt bé. O sigui, la gata t'ha mossegat el nas, eh? Però molt, eh? Una mica. Home, doncs vés al mig. És dolenta, és una gata dolenta. Home, clar, a mi mossega el nas i no t'explico el que li mossego jo. Escolta'm una cosa. Va, anem a pels àries. Anem a pels àries, va.
No, no, no. Ah, que ara estem els peixos. Ah, val, val. Per si m'ha costat molt. Val, sí, sí, sí. Em pensava que estaves. Em pensava que estaves. No. Els... Els postos més delicats del teu cos, encara que no sigui ara, que pot ser més endavant, són els peus i, sobretot, els dits dels peus. Ah, mira. El fetge i el sistema linfàtic. Toma, vinga. La professió i la dedicació que us aniria millor és la...
humanitària i la connexió directa amb la gent. Val, doncs me'n vaig, me'n vaig. Me'n vaig a treballar en missió humanitària. Doncs bé, ja saps que ets d'aigua i tot això. Clar, home, peixos sí, home, peixos és d'aigua. Home, si em diessis de terra no m'ho creuria, eh? No, perquè no podries anar a terra. Exacte, exacte. Ah, molt bé, Paquita, doncs t'agraeixo molt. Moltíssimes gràcies per haver fet aquest estudi peixil.
La setmana que ve ja us diré els números. Va, perfecte. És, eh? Vale. Anem a repassar ara si els dotze cines del zodiac. Els àries, Paquita, com ho tenen? Massa desbarats. Tenen que tranquil·litzar-se una miqueta i posar-hi freno perquè no estan tan alegres com ells creuen. En què venen a la feina, molt bé, molt flexible, hi haurà canvis, aquests canvis són bons i no n'hi haurà ningun problema.
i anar a l'amor, una setmana de passió, i de dir-se les veritats. Aquestes veritats podrien també dur a trencaments. Carai. El color és a lila i el número és al 7. Doncs mira, el número 7 i el color lila pels àrees. Anem pels taures, els turets com ho tenen, Paquita. Que faci una mica de gimnàcia... M'està posant nerviós, no ho sabeu. Una mica de gimnàcia els aniria molt bé...
Perquè estaríem més en forma, que s'han agrandolat una mica. Com jo. Estaríem més en forma. En l'amor i en la feina. Bé, poden ser ells pateixos una altra vegada. Perquè de tant en tant tenen que moure les banyetes. Els durets tenen banyetes. I les vaques també.
doncs tenen que recuperar-se i, ah, no, anar a la feina i dir, aquí estem, tu manes i qui ets el jefe, però jo sóc el treballador, també tinc d'estar content i la cosa li anirà millor. I en l'amor, en l'amor, bé, maco, estarà amb els seus, que és el que volem tots, i no hi haurà problemes a l'allar. Mira que bé.
El seu cul és el salmó i el seu número és el 4. Número 4, culo som el paltaure i ara hi pels bessons, Peguita. La salut, la salut va estar bé, que no facin massa soroll. Els llestos on hi ha molt de soroll, que no hi vagin perquè a les orelletes després els hi podria passar males passades. La feina...
Aquest impuls que a vegades se'ls agafa, doncs mira, ara en canvi això i l'altre, que ho meditin una miqueta i tot anirà millor. En canvi en l'amor, molta alta connexió, vull dir que s'ho passaran super, super bé i que la seva parella es farà molt feliç.
El número és el 5 i el seu color és el vermell. Com sempre, el número 5 i el color vermell pels bessons. I els següents són els cranc que van endavant, enrere cap on van, Paquita. Mira, ha sortit el sol. Ara sí, eh, Paquita? Ara ha sortit el sol.
Ah, sí? Així que ara no ha arribat. Doncs aquí està enboirats, enboirats, enboirats, i ara ha sortit el sol, eh? Mira, ja hem dit que sortiria. Perfecte. Mira que bé. Aquí tinc totes les pòrdues sobre la figuera, que és el que estic veient ara, i no... Ja te l'envio, ja te l'envio. Ja veuràs com abans d'acabar la secció tens el sol aquí. Va, anem pels crancs. Doncs això, de la salut, no estarà malament, però necessiten descansar una mica més, dormir una miqueta més.
La feina, el ritme que duen els pot agotar, així que sí, que treballin, clar que sí, però que siguin una mica més tranquils, diguem-ho així. En l'amor, moltes sorpreses i podran disfrutar de coses diferents, que no se les esperen. Igual el primer, segon, tercer decanat.
és el 8 i el color és el marron clar. Número 8, color marron clar pels cranc i anem pels lleó. Podrien tenir una mica la pressió malament. O baixa o alta. I... Bueno, s'ho han de controlar. Si la tenen baixa, pues a menjar olives. I si la tenen alta, pues deixar de menjar sal. Així que... Així està la cosa. De la feina...
Bueno, que no siguin tan perfectionistes, que peguen d'això. I que les coses s'han de fer bé, però el mil·límetre a mil·límetre tampoc no rotlla massa. I en l'amor, molta tranquil·litat emocionalment i molt de carinyets i molt bé, molt maco. El seu número és el 1 i el seu color és el blanc.
Número 1, color blanc pels lleó i anem pels verds, ja, Paquita. Bueno, estan una mica a l'estómac així, que ja es veu que ja passa, no?, de mal de panxa o alguna cosa així, doncs també tindran els budells així una mica remenant. I no anirà bé la cosa. Però, bueno, que es tranquil·litzin perquè la cosa es pot anar arreglant. La feina es manté estable...
Encara que vinguen uns gastos que no han esperat, si és un... digues, ja se m'ha trencat de nevera o la rentadora, doncs podran fer front i tirar endavant. I en l'amor, molta multitud que estaran per ells i els hi faran la vida fàcil. El seu color és el rosa i el seu número el vuit.
Número 8, i color rosa pels verds i ànim pels balans, a dret, a esquerre, equilibrats. Molt equilibrats. Però la salut, no.
Hi hauria algun disgustet amb cremors i cosetes així a l'estómac. És una setmana que la gent està molt tocadeta, estem tots de l'estómac i de la panxa. Venim de fer de carnaval i mengem massa. Això és el mateix. Així està la cosa. A part d'això, hi ha altres coses que sí que estan molt maques, com la feina...
l'economia es manté i si han invertit en alguna cosa no s'arrepentiran ni s'enganxaran els dits. Quina l'amor? Molta, molta tranquil·litat, massa tranquil·litat. Ai, perdó que m'ofegava.
massa tranquil·litat. O sigui que serà una setmana avorrida. Estarà. El color és el salmó i el número és el 9. Número 9, color salmó pels balança i anem pels escorpí, Paquita, com ho tenen? Moviment, que es moguin, encara que no els hi va massa bé el fred i estan amagadets i tot això, que es moguin una mica, que els aniran molt bé, molt bé per les putetes i per la seva punxa, clar. La feina...
s'han d'organitzar una miqueta més. Arribar a tot no es pot, però si s'organitza amb més tranquil·litat i amb més temps, tot s'hi pot sortir millor. I en l'amor, que no comprometin a la parella a dir això és així i això és allà, perquè llavors es sentirà coses que no són veritats, que per estar millor, a la millor l'enganyen, així és que sortirà ell per dins.
El seu número és el 6 i el seu color és el verd claret. Número 6, color verd claret, pels escorpini i pel sagitari. Com ho tenen? Molta resistència física. Estaran en forma total. No fallaran quan disparin la fletxa.
molt bé i mentalment sobretot. Això d'estar mentalment li dona molta força al que és la feina. I hi haurà coses bo, favorables, cap a la seva professionalitat i serà recompensat. A l'avor, a la Murta, per acollirà molts aflits. Serà una setmaneta d'aquelles molt mones, molt maques. I, bueno...
amb molt de foc, que és que molt bon, molt maco. El seu número és el 2 i el color és com un vermell, com un rosella, diguem-ho així. Doncs el número 2 i el color vermell rosella, que diu la Paquita, doncs això ho hem parlat del segitari, trio final Capricorn. Paquita, com ho tenen? Molt més tranquils, amb bona...
el cos bé, potser una miqueta cervicals d'esquena, algun mal al genoll i cosetes d'aquestes, però que es facin un bon massatge i segur que tot ho arregla. A la feina, bé, la feina no està malament, simplement que ells...
sobretot els del tercer decanat, que no els agrada fer el que fan. Si ja tenen més de 50 anys s'hauran d'aguantar una mica, perquè aquesta edat costa molt després trobar feina. Si som més joves, no. Si som més joves, doncs clar que sí, tenen que buscar coses noves i mac. Ha passat alguna cosa, Paquita?
Sí, un soroll, però ja he vist el que era. És que li tinc una por a la gata que ha sortit. Ah, val, val. Mare meva. És increïble. A vegades té visites d'aquelles que ja sabem i té por a la gata, ara. És perquè et diré-les
Un plastatxet, eh? De llibres que tinc al meu despatx. Vols dir que és un gat, això? Vols dir que no és una mona o alguna cosa que es velluga més del conte? Si m'ha tirat el filtre de la campana de la cuina. És que...
És molt dolenta. Jo no havia tingut una gata mai així. Sí, sí. La veritat és perquè me l'estimo, eh? Perquè si no és per agafar-li i pagar-li una petada. I ale! Vinga! Sí. No ho fem mai, però... Ja m'he perdut. No sé on estàvem. Capricorn, capricorn. Però la salut ja l'hem dit, eh? Estaves allà perquè s'ha sentit un soroll i no sé què has dit i dic ai, ja li he passat a algú. Doncs bueno, pot ser que tinguin agutament mental i això, doncs...
tindran que tranquil·litzar-se ells mateixos. El que és la feina. Evolució favorable. Estan fent una bona administració de tot el que toquen. Així que no han de canviar res. Han de continuar per aquesta mateixa vorera. Mira que bé. Sí. En el món, molta calma.
molta tranquil·litat, que deixin les ocupacions que tinguin a fora la porta i quan entrin, entrin en qualitat, en dir, hola, tresor, t'estic aquí, i ja està. I la cosa, doncs, anirà millor. El seu color és el blau cel i el seu número 4. Número 4, color blau cel capricorna. Anem pel seu cuari, Paquita. Encara els hi queda, eh, residu. I fa dos dies que l'han acabat. Eh, una setmana molt mona.
La salut bé, però que mengin una mica més, mengen poc i, esclar, estan molt primets. Home! Són els i prims, penen d'embufa, no? Sí, això deien. Sí, doncs, bueno, s'han de cuidar una miqueta més. En canvi, en la feina, molt bé, comencen la setmana amb tranquil·litat i els hi serà valorat tot el que fan.
I en l'amor, la seva parella té molta paciència per ells, perquè amb aquests nervis, doncs tenen que tenir paciència. Són molt bons, eh? Però... Doncs... Ai, mira, ara em truquen a la porta, Jaume. Vinga, que esperi un moment, que estem ja. Tinc que sortir a la fossa perquè em duen el menjar dels gats. Vinga. Bueno, però és igual, perquè ho m'ho sé de memòria, eh? Vinga, vinga. Tu continua. Així que no hi haurà problemes a casa...
Ni... ni coses complicades. Perfecte. La cosa anirà tirant endavant. Molt bé. El seu número 1. És l'1. L'1. Sí, i el seu color...
És com el taronja o carbassa. El taronja o carbassa, perfecte. Número 8, taronja o carbassa pels aquari. I acabem amb els Reis de la Festa. Ens trobem sota el regnat dels peixos. Aquests són els meus, Paquita. Com ho tenim de bé, això, aquesta setmana? Sí, són els teus, sí. De tots els que ens està... ens està escoltant, no? Serà una setmana... Adéu, adéu, gràcies.
Una setmana tranquil·la, maca... Bueno, amb molta, molta alegria. La gent us farà cas, sereu escoltats... I, bueno... Més bé no podem tenir. Tot molt maco. En l'amor, els que em busquen em trobaran... I els que...
ja en tinguin, doncs els conservareu. A comprar numerets a la loteria, i a estar feliços i bé. Jaume? Sí, sí, sí, estic aquí apuntant. Ah, estàs escoltant-ho. Home, home, són els meus. Jaume, he sortit amb un cartell que posa, estic fent un programa de ràdio, calla. Home, és boníssim, això. I què t'ha dit del que venia a casa? M'ha mirat i ha rigut, a veure.
Sí. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs bueno, doncs el color és el d'aurat i el lila i el número és el 7. Doncs el número 7 i el color d'aurat i lila pels peixos perquè ens trobem sota el seu regnat, són els reis de la festa. Paquita Bruixa, un autèntic plaer com sempre, qualsevol consulta, ja ho sabeu, 93 3 95 41 05, 93 3 95 41 05, la setmana que ve hi tornem. I si la voleu anar a veure, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon.
Doncs bé, a passar una setmana tranquil·leta i amb molta, molta felicitat. Igualment. Que tots volem. Molta llum per tots i una gran abraçada. Igualment, Paquita, una abraçada. Adéu i gràcies. Adéu, adéu. Fem una pausa i anem a la Biblioteca Municipal. Som-hi. 30 més 5
30 minuts d'activitat física diària, més 5 peces de fruita o verdura al dia. Si vols fer salut, suma 30 més 5. Generalitat de Catalunya. Despertant-te. Esmorzant. Passejant. Comprant. Celebrant.
Vius Connectat, conduint, desconnecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio. Generalitat de Catalunya. Quan llencem tovalloletes i productes higiènics d'un sol ús al vàter, estem creant un monstre. Un monstre que embussa canonades, espatlla depuradores i contamina el medi ambient.
Això no és cap pel·lícula. El vàter no és una paperera. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. M'aporta satisfacció, enriquiment, em sento molt bé, soc feliç... M'aporta tot això, és que és molt. Ser voluntària és humanitzar una mica el ser humà. Canvia la vida de moltes persones i moltes persones canviaran la teva. Entra al web i connecta't al voluntariat i a tantes activitats com voluntaris.
Generalitat de Catalunya. Mentre tu ets tancat a casa esperant la comanda que has fet per internet, en un emprovador s'hi bat un rècord quin és? 40, 50, 60, 70, 80, 81, 82. On hi ha gent passen coses increïbles. Sort al carrer, viu el comerç. Generalitat de Catalunya. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs vinga, seguim endavant. Ja que enfilem el camí cap a les 12, 20 minuts i mig, arribem a les 12. Com sempre, des de fa molts anys, aquesta hora, cada dimecres, és moment d'anar a la Biblioteca Municipal. Des d'allà, les companyes ens fan les recomanacions literàries. Avui el torn és per la directora, la Sol Teixidor Sol. Bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. A punt per portar tres noves lectures.
Tres lectures que tenen alguna relació, no? Sí, bé, dues d'elles estan ambientades amb personatges reals i l'altra, els personatges en si no, però on passa la història, sí. Aquesta és una fàbrica de formatges a Holanda.
Ah, mira, home, això deu ser bo, això ja amb la gana que tinc jo avui, això és important. Això mateix. Per on comencem? Comencem per aquesta, justament. Va, com es diu? Mira, es diu Los dies que vendran. Los dies que vendran. Sí, Los dies que vendran, editada el 2024 per Duomo, l'editorial Duomo, i la seva autora és una autora holandesa, Simone van der Bloch.
Suposo, no ho sé, no ho dec pronunciar bé, però més o menys així. Una autora holandesa, nascuda el 1966, que sempre li ha agradat molt escriure, escrivia també per joves, fins que també va fer el salt a novel·la històrica, històrica per adults.
Aquí ens situa a finals del segle XIX a Amsterdam i tenim la seva gran protagonista, que és la Lídia, que és una noia que ha quedat orfe, és jove però tampoc és petita, vull dir, ja té la seva vintena llarga i acaba de ser hereva d'una fortuna, diguéssim,
és soltera i això, els pares ja no hi són, i ella viu entre Amsterdam, la capital, i una casa que tenen a les afores, a un entorn més rural, que és Pulmeren. Justament allà passa força part de la història, perquè ella descobreix uns papers del seu pare que veu que el seu pare volia invertir en una...
en una fàbrica de formatges. Abans els formatges es feien de forma més casolana i el seu pare tenia en ment justament associar-se amb un dels grangers del poble que sempre havia fet formatges per muntar una fàbrica. Sembla ser això.
i amb aquesta idea va trobar aquest granger i li diu que vol portar a terme la tasca del seu pare. Munten una fàbrica, necessiten tots els llaters del voltant, els ramaders, perquè comprin...
Els hi venguin la llet, que ells els hi puguin comprar, i a partir d'aquí la fàbrica acaba sent una realitat. Veurem el dia a dia d'aquesta fàbrica, és molt interessant veure els inicis, sobretot de zero.
I això és una primera part de l'obra i ens podem pensar que amb això ho tenim tot. Doncs no, perquè la història va evolucionant fins a una de les descendants de la Lídia. Veureu que hi ha tota una situació. Aquesta noia té unes altres aspiracions, una altra manera de fer i també això ens portarà cap a la Primera Guerra Mundial.
perquè va evolucionant fins a la Primera Guerra Mundial i llavors anirem veient la història de la Lídia i també de la seva filla, amb tot el rerefons de l'Holanda més rural i també el fet de ser o no part en aquesta Primera Guerra Mundial dels Països Baixos.
força desconegut amb les novel·les. Sí que n'hi ha, de novel·les escrites ambientades als Països Baixos, però no sé si no tinc la percepció que ens n'arribin tantes traduïdes. Aquesta és un gran...
És una gran proposta. Veureu que és una novel·la psicològica, és novel·la històrica en tant que està ambientada en una època històrica, però no us penseu una novel·la històrica a l'ús. És més el dia a dia dels seus protagonistes, més que les aventures històriques en si, eh?
Aquesta és la primera proposta que porto. Doncs la primera proposta que ens ha portat la Sol Teixidor. Cal dir, està buscant perquè em sonava, ja sé de què em sonava. Em sonava perquè també hi ha una pel·lícula que es diu Els dies que vindran. Els dies que vindran és un film romàntic i dramàtic català dirigit per en Carlos Marqués Marcet, protagonitzat per en David Verdaguer i Maria Rodríguez Soto, que aleshores és la seva parella i narra precisament la
Embaràs, els dies que vindràs, com neix el fill d'aquesta parella i, a més, van aprofitar l'embaràs d'aquesta parella a la vida real per veure això i escriure aquesta pel·lícula romàntica, podíem dir, que es diu Els dies que vindran. Doncs, a part de pel·lícula, anem per la segona, va. Exacte. La segona és El boig dels ocells. Està editat per columna
i per destino en castellà, el loco de los pájaros. Mira, el boig dels ocells, anava a preguntar, i perdona, Sol, però anava a preguntar si estava en castellà perquè tinc un molt bon amic per la zona centre d'Espanya, a Madrid, que a més és un boig dels ocells i li penso comprar i enviar a casa seva, el loco de los pájaros. El loco de los pájaros deu anar dedicat a aquest home.
Bé, és una figura real. Veus, veus, ja t'ho dic. L'autora és la Care Santos, una autora mataronina. Home, més veritat. Sí, sí. Molt coneguda a casa nostra i, a més a més, sempre ens porta història, novel·la històrica, però també realista. Ara la trucaré, ara la trucaré a la Care. Exacte. Escolta, has dedicat la novel·la a aquest noi? A veure si... A veure, a veure què et diu. Ha de ser ell, ja t'ho dic jo.
A veure, doncs, et dic qui és aquest boig dels ocells. És l'Eugín Xieffelin, aquest senyor ho va gestir, i, doncs, era un gran, gran... A veure, era aficionat als ocells i també era un gran fan de Shakespeare. Llavors, mireu, i què té a veure això, no? Doncs, mireu, veient, doncs, que...
A la història hi ha una novel·la, jureria, que de Shakespeare en parla alguna cosa dels ocells. Bé, total, que hi ha com una mena de... Un personatge de les obres de Shakespeare el va inspirar en el fet pel qual ell ha sigut conegut. O sigui, ell va ser la primera persona que va portar els ocells a Central Park.
que tinguem ocells a Central Park, que és per aquest senyor, el Eugene Schifelin, que es va inspirar, no ho sé, va inspirar-se en una figura que ho veu en unes obres de Shakespeare, doncs va anar introduint classes d'ocells, concretament una d'elles, i llavors ens parla d'aquesta persona, que va viure al segle XIX a Nova York, quan la ciutat també està en plena transformació...
i realment va anar introduint classes d'ocells a la ciutat, concretament en aquest gran parc. Central Park, que és parc també artificial en molts casos, però ho va portar en aquest escenari. Llavors ens explica la vida d'aquesta persona i de tota la seva família. Realment és molt, molt interessant.
per veure la història dels Estats Units, no Estats Units, de la ciutat de Nova York, de la seva creació, però des d'un navesant que no coneixíem. M'agrada molt aquestes novel·les que et retraten personatges
curiosos, no?, que potser no n'hem sentit gens a parlar, ostres, i aquesta persona va existir, no?, i pensar, doncs, que si tenim algun cell allà al Central Park, doncs és aquest senyor, no?, que al seu dia a dia, doncs, va pensar en portar-los allà, no?,
Per tant, a partir d'aquí, a partir de la seva història, sabem la seva història, però també sabem una mica les coses quotidianes que es mouen per una ciutat i per un poble. Per tant, és el que m'agrada també d'aquesta autora, que també busca...
Petits detalls de personatges gens coneguts, no moltes vegades, però que és curioso. Em va agradar, em va agradar. Està molt ben escrita, està molt ben definida. Ella es va documentar molt bé per fer aquesta obra, de la qual no existia massa informació d'aquest personatge, però va anar escarbant. I res, em vam tenir una novel·la.
Ella també va fer, a partir d'un fet curiós, una nota o alguna cosa, a vegades s'encén una llumeta,
Va escarvant, va escarvant i va dir, doncs, ostres, això, aquí hi ha material per fer una novel·la. I aquí la tenim, el Boig dels Ocells. Doncs, m'has parlat de la Central Park, eh? La Central Park de Nova York, que és un parc, doncs, possiblement més gran que Vilassar, no? 341 hectàrees, és a dir, 4 quilòmetres de llarg i 800 d'ample, el Central Park. Vilassar de Mar té 4 quilòmetres quadrats, perdó, parlen d'un parc que possiblement sigui més gran que Vilassar.
Exacte, i cabem tots allà dins. I cabem tots allà dins, eh? Viles de Mar i 800 pobles més de Catalunya que són més petits que el propi Central Park, eh? Doncs escolta, anem per la tercera, va. Molt bé, la tercera. La tercera és una novetat, aquesta la que us acabo de dir, 2023, també totes ho són, eh? Però la que us porto és la més nova de totes, va sortir al setembre d'aquest 2025...
I el títol és fantàstic, el títol és molt bonic. Diu, digue'ls que la meva vida va ser meravellosa. Oh, digue'ls que la meva vida va ser meravellosa, va. Sí, és maquíssim, eh, aquest títol. D'un autor que es diu Miquel Esteve. Home, perdona, eh? La frase és molt bonica ara. El context, si l'analitzes, ja està parlant en passat. Per tant, què vols que et digui, eh? Sí, sí. Doncs l'editorial és l'editorial Nabona i ens presenta també
una situació real, personatges reals que ens parlen. En aquest cas, ens situem als anys 40 i personatge, doncs, teníem Keynes, com a un dels economistes més destacats de la nostra època, del segle XX, i Luigi Wittgenstein, un filòsof també contemporani. Els dos van...
van néixer cap a finals del segle XIX i van morir mitjans del segle XX. Doncs dos figures molt destacades, una amb economia, l'altra amb filosofia, doncs que aquí en aquesta novel·la ens parlen de com es van conèixer també i el seu dia a dia com a estudiants d'una universitat com Cambridge. Per tant, veieu una mica, doncs,
Bé, coneixereu una mica els intrínculis de tota aquesta universitat, del moviment intel·lectual que s'hi va gestar, de dues persones que han sentat les bases en els seus camps, però dos camps molt diferents, i va haver-hi un vincle, una relació d'amistat entre aquestes dues persones, i aquest autor agafa també això, com una mica passa amb les anteriors novel·les que he portat,
un detall real i a partir d'aquí em fa una novel·la per explicar-nos tota una època. Més enllà de la història en si, és retratar-nos tot el seu entorn, tot el seu embolcall.
I a més a més Keynes va ser un dels membres del grup Bloomsbury, aquest grup tan conegut on també hi havia Virginia Woolf i la Vanessa Bell i era un grup d'intel·lectuals, d'artistes més bohemis a Londres.
i dels quals han sortit moltes figures de diferents àrees del coneixement. Per tant, està escrit com una novel·la, no és una biografia, és una novel·la.
però veus que els personatges van existir. Que hi ha gent que això li dona un plus, no? Sí. Un plus de dir, doncs, mira, estic llegint una novel·la, però, a més a més, sé que això, alguna cosa, està basada en fets reals, no?
I aquesta és la tercera proposta. Doncs Sol Teixidor, moltíssimes gràcies. Els dies que vindran, el boig dels ocells, i digue'ls que la meva vida va ser meravellosa les tres novel·les que avui ens ha portat la Sol Teixidor, directora de la Biblioteca La Recomanació Literària. Sol, parlem properament amb una de les teves companyes dimecres que avui parlem. D'acord? Moltíssimes gràcies a vosaltres, com sempre. Gràcies, una abraçada. Adéu, adéu. Bon dia. 7 minuts, arribem al migdia, a les 12. Parlant de tot.
Estic pensant adherir-me al sistema arbitral de consum, però quins beneficis em pot aportar? El primer és que com a empresa adherida al sistema arbitral de consum ofereixes un plus als teus clients de qualitat i confiança. I això es nota. Efectivament, com a consumidors ens donen més garanties a escollir una empresa adherida, ja que davant d'un conflicte ens serà més fàcil trobar una solució. Bé, amb un acord amistós per mitjà de la mediació o, si no, sotmetent el cas a l'arbitratge.
Però es donarà sempre la raó al consumidor o, si m'escoltarà, en cas que hi hagi un conflicte? No has de patir gens. Els àrbitres som independents i tenim el deure de ser imparcials i objectius. Per això, com a part interessada, en tot moment us escoltem. Doncs ho tinc clar, però on puc trobar tota la informació per adherir-me? Trobaràs tota la informació en el web consum.gencat.cat Us donem la benvinguda al sistema arbitral de consum.
No deies que us aniria molt bé contractar algú jove per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què?
El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya ha posat en marxa dues convocatòries de subvencions per al foment de la contractació de joves. Concretament, el SOC subvencionarà empreses, autònoms i cooperatives per a la contractació durant 12 mesos de persones treballadores de menys de 30 anys. Obrim el mercat de treball als joves, reactivem i fem créixer les empreses. Ara mateix truca a l'empresa. I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa.
A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Quatre minuts i mig, arribem al punt del migdia. L'última hora ens la costa Robert Mazal. L'actualitat i nosaltres en farem l'última hora de l'edició. Avui les nostres bruquiletes. La Marta va dir que la Bernatge no poden estar amb nosaltres. La Marta va dir que està fora de combat uns dies res greu, però la setmana que ve ja estarà amb nosaltres. Esperem.
I escoltarem l'entrevista que li fèiem a Josep Bernabéu. Aleshores, l'any 81, el 23 de febrer, era un jove estudiant de periodisme i, a més a més, un dels redactors d'una revista de Premià de Mar. Com va passar el 23F? No us ho perdeu. Ho expliquem a partir de les 12. I a dos quarts d'una ens anem fins a l'agrícola i la santitat centenària, que es diu molt aviat, això. Des d'allà, la Lara Xarau ens parla dels productes de temporada de promoció. El bon producte.
de l'agrícola Vilosa. Amb Xarango i el meu poble, Xarango i el meu poble, arribem al punt de les 12 al migdia. Gràcies per ser-hi un matí més. Tot és com ahir, aquí el temps no passa, en nits de la nit. T'envolta la plaça com quan érem petits, com quan érem petits. Queda't avui a casa, que potser demà no ens podem trobar
Balla aquesta nit el que ballaríem sempre. Que potser demà no podem ballar. Queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut pels carrers de matinada, el passeig, la plaça, la botiga de la mare. T'he guardat els tresors en mil cançons, l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui soc. I enmig de la nit d'envolta la plaça, tot és com ahir. Aquí el temps no passa enmig de la nit.
S'envolta la plaça com quan érem petits, com quan érem petits. La vida balla descalça.
Gràcies.
Som de foc els teus petons que s'encenen de nit i cremen la matinada. Són l'art que abraça el rodamunt i apaga el neguit avui que torna a casa. Som de foc els teus petons que s'encenen de nit i cremen la matinada. Són l'art
que abraça el rodamont i apaga el neguit avui que torna a casa.
Les notícies de les 12. És migdia, l'Ajuntament ha iniciat les obres de reforma de la coberta de l'Escola Bressol Municipal de l'Avinguda Montevideo al barri del Barato. Una actuació que respon a la necessitat de resoldre les humitats detectades a la coberta de l'edifici provocades per filtracions d'aigua i alhora millorar el comportament tèrmic i l'eficiència energètica
de l'equipament educatiu. Els treballs consisteixen en la impermeabilització de la coberta amb poliuretar, l'increment de l'aïllament tèrmic per reduir les pèrdues energètiques i augmentar el confort interior i la instal·lació d'elements de seguretat i accessibilitat pel manteniment com una escala d'accés i una barana perimetral. Amb aquesta actuació es preveu eliminar les filtracions existents alhora que es milloren les prestacions energètiques de l'edifici
i les condicions de benestar dels infants i del personal que hi treballa. Les obres han estat adjudicades a l'empresa RAS21 per un import de 95.705 euros. El termini d'execució previst és de cinc mesos. Recordem que aquesta intervenció s'enmarca en les actuacions de manteniment i millora dels equipaments municipals amb l'objectiu de garantir-ne la conservació, la seguretat i l'eficiència energètica.
La tertúlia política d'ahir al vespre banalitza el darrer any de govern després del canvi de color polític al consistori el març de l'any passat i també va debatre sobre quines haurien de ser les prioritats en el que queda demandat abans de la celebració de les properes eleccions municipals. Ens van acompanyar.
Ahir, en la tertúlia, l'alcaldessa de Vilassadamara, Elena López de Babor, Gerard Grau, per part d'Esquerra Republicana de Catalunya, BDM Futur, i el regidor no adscrit, Albert Bertrolí, per part de l'oposició. Anem del govern a l'oposició. Ens van acompanyar Yolanda Les Pales, en representació del Partit Popular, i Laura Martínez, per part de Junts Estimem Vilassadamara. Avui dedicarem bona part de la crònica a partir de la 1 a oferir-vos un ampli resum d'aquesta intensa tertúlia política...
que com dèiem vam emetre ahir i que va ser presentada pel director d'aquesta emissora Jaume Cabot.
La coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha impulsat la creació d'un nou casc casteller amb l'objectiu de millorar la protecció de la canalla. És previst que s'utilitzin enxanetes, acotxadors i dosos. El projecte compta amb l'assessorament de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i s'ha fet en col·laboració amb l'empresa murciana NZI.
per tal d'avançar cap a una versió millorada i actualitzada del casc que s'utilitza actualment. El nou casc millora la fixació, s'adapta a totes les mides de cap i amplia la protecció frontal i lateral.
La coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya preveu tenir-lo enllestit per la tardor. El nou casc també serà compatible amb l'ús d'un protector facial en forma d'antifàs de nova creació que cobreixi les parts més vulnerables de la cara, com seran les celles, el pont nasal i també els pòmuls.
Més coses al Parlament de Catalunya. Debat avui el projecte de llei que incrementa la taxa turística. És previst que s'aprovi gràcies al pacte al qual van arribar PCC, Esquerra Republicana de Catalunya i Comuns el mes de gener. Si es confirma, la taxa turística s'incrementarà aquesta propera Setmana Santa, de manera que a partir de l'1 d'abril...
Els turistes o els qui pernoctin en qualsevol allotjament turístic a Catalunya pagaran més per dormir. A Barcelona la taxa turística es doblarà i a la resta de Catalunya, de moment, s'encarirà i el 2027 també s'haurà doblat. A la una, tota la informació local i comarcal a La Crònica.
Benvingut! Avui porto una recepta diferent. No el trobaràs a cap llibre de cuina. Per atenció, agafa punts i comencem. Ingredients. Un aparell elèctrico-electrònic obsolet, un punt de recollida rae i, últim, una mica de ganes de posar-hi de la teva part.
Els passos són senzills. 1. Identifica el ray. Un aparell que ja no funciona. Els cables i carregadors també són ray. 2. Separa les parts. Si l'aparell té bateries o piles, retira-les i diposita-les al contenidor específic. És com treure-li les espines a un peix abans de menjar-lo. 3. Entrega'ls. Si acabes de comprar-ne un de nou, recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta. O bé, busca el punt de recollida més protec. 4. Felicita't. I has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix.
Si t'has perdut en algun pas, entra a la pàgina web residuonpas.cat barra rae per saber-ne més. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen. Qui té un arbre o una planta té un tresor. Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd a alegria. Generalitat de Catalunya.
Liderar no és només ser els primers, és saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat.
Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom. Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Vilassar Ràdio. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Avui en dia els joves els hi ha un 23 de febrer i suposo que els hi ha gairebé igual que sigui 23 que 25, que un altre més, però clar. Va haver-hi un temps que la història d'Espanya va estar una mica marcada per un 23-F, un 23-F de l'any 1982, avui fa 45 anys. I és que el tinent coronel Tejero, ell va ser el cap visible, però hi havia molts darrere, vam conèixer molts noms.
Clar, jo explicava, jo tenia set anys, justament. Recordo molt, molt vagament, i segurament em faig històries perquè ho he anat veient i ho he anat llegint i ho he anat repassant, i per tant em faig històries, però jo allò ho recordo molt vagament. Pels més joves va passar això, i és que al Congrés dels Diputats irrompia el tinent Coronel Tejero.
Fins demà! Fins demà!
I és que l'estat espanyol vivia temps convulsos, amb la sortida del govern de Suárez, amb l'arribada d'un comunista que era molt buscat a Espanya com era Carrillo, i per tant hi havia moltíssima polèmica. Espanya no passava per uns bons moments.
I tot va acabar amb aquest cop d'estat. Demà, Pedro Sánchez ha denunciat que es desclassifiquen papers. En aquest cas, ho veurem a través dels butlletins de l'Estat. Veurem què passa. Avui dèiem amb en Joan Escofet, eh? Més que sorpreses, possiblement hi haurà certificacions. Però nosaltres volem parlar d'històries que van passar aquell 23F molt a prop de casa nostra. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
I és que a casa nostra, per exemple, hi havia un joveníssim periodista que es deia Josep Bernabéu, de fet es diu Josep Bernabéu, i parlant, parlant d'històries per portar una mica com es vivia Vilassà i el Maresme, aquell 23F, doncs hem conegut una altra de les històries d'aquestes que tant ens agrada explicar. Josep Bernabéu, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, què tal? Com estàs?
Molt bé. Més bé ara que fa 45 anys, oi? Doncs sí, perquè aquell dia la veritat és que vam tenir una mica d'allò que se'n diu Cangeli, eh?
Era allò, tranquil Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil, no? Allò que deia la Trinca, que tan bé va retratar, que per cert, la Trinca estava gravant aquell disc, i va passar això, i el disc estava tancat i van dir, torneu a obrir el disc perquè hem de gravar la cançó. I dies després del cop d'estat, la Trinca va treure disc amb la cançó La dansa del sabre, que explicava fil per randa el que havia passat. La dansa del sabre, no agafes les maletes i no paris fins a Perpinyà. Ho recordo, ho recordo.
Tu no ho vas fer, però gairebé, no? Expliquem una miqueta, qui era en Josep l'any 81? Bueno, Josep, el febrer del 81, era un estudiant de periodisme, de ciències de la informació, que dèiem en aquell moment, ciències de la informació, allà a la Universitat Autònoma. I recordo, doncs, això, que mentre estàvem fent classe...
allà al campus de l'Autònoma, doncs no recordo ben bé quina assignatura estaven fent, però el que sí que recordo és que de cop i volta a mitja tarda va entrar corrent el romà govern,
que era un professor de cinema, ens donava classes de cinema als futurs periodistes, i que de fet era una persona molt entesa i durant moltíssims anys va ser... va escriure molts mitjans de comunicació, era crític de cinema, allò de reconegut prestigi. Recordo que va entrar aquest senyor corrent...
I ens va deixar tots espantats. Foteu tots el camp d'aquí ara mateix perquè acaba d'entrar la Guàrdia Civil al Congrés dels Diputats disparant trets.
Ens van quedar tots que no ho vegis. Però no en teniu, ja no tenia una base. No, no, i diu, clar, però és que heu de sortir ràpid, perquè, clar, a l'Autònoma sabeu que hi ha dues entrades? Sí, sí, sí. Una per Vellaterra i l'altra per la part de Cerdanyola, no? I diu, i si aquesta gent s'hi posa a les entrades, no podrà sortir ningú d'aquí, o sigui que foteu el camp tots corrent, no? Tu saps què dia era, això? El 23... No, no, no, de la setmana.
Això sí que no ho recordo. Era un dilluns, com avui. Era un dilluns. Era un dilluns, perquè el mes d'aquell dia, aquell any, el 81, cau exactament igual que aquest 2026. Per tant, era un dilluns. I què vas fer? Vas córrer cap a casa? Perquè, clar, ara amb mòbil seria molt fàcil, però en aquell moment era ni trucar ni hòsties, marxar, no? A la universitat anàvem...
Anàvem junts, 4 o 5 amics d'aquí, del Maresme, de Vilassar, de Premià, de Cabrera, anàvem tots junts amb el meu cotxe, anàvem...
I res, vam recollir els trastos que es diu, ens vam anar al cotxe i vam sortir pitant d'allà. Però ho enteníeu? Què passava? Que un cop poseu la ràdio al cotxe... Automàticament, clar, vam posar la ràdio per veure què passava. I clar, les notícies no eren gens bones, gens bones, però com que érem joves i no teníem pors i érem molt intrèpids...
Doncs, en comptes de dir, ens anem a casa, el que van pensar, diu, ara ens anem. Nosaltres vivíem, jo vivia a Premià de Mar en aquell moment,
I van dir, i fèiem una revista que es deia el Premier Informe. Ara anem aquí, perquè, clar, per molta gent... I van dir, ens anem a fer una reunió urgent per veure, perquè aquí, imagina't, i l'usos de nosaltres, hem de canviar coses de cara al proper número, amb això que està passant.
Ara anem aquí, perquè, clar, molta gent s'hi va trobar com en Josep, o la feina, o estudiat, on fos. Alguns van marxar cap a casa, alguns, és veritat, que van agafar les maletes i van dir, fotem el camp cap a Perpinyà, cap on sigui. Però, clar, en Josep formava part, i aquí és una miqueta on ve el motiu de la seva visita avui, no? Formava part d'una revista que es deia Premià Informa, que era la primera revista postfranquista a Premià de Mar, i, si no, la primera, una de les primeres a la comarca del Maresme. I aquí és on ve, això.
Va ser la segona. La segona. La primera es deia Rauxa. De premiar, eh? Sí, també. La primera es deia Rauxa. Vinga, començàvem bé. Començàvem bé, eh? Amb força.
però aquesta no va tirar endavant i després vam començar a fer el per mi informe que sí que va ser una revista que va durar 4 o 5 anys Joves estudiant de periodisme amb esperit, podem dir, catalanista en aquest cas, clar i vosaltres no vau tenir cap més brillant idea de dir, hòstia, anem a la Premi A que ens anem a reunir a veure com tractem això a la revista Què passa a partir de llavors?
Doncs això... No passeu ni per casa, no? No, no, ni per casa. Ens vam anar al patronat, que era on fèiem totes les reunions en aquella època,
I, bueno, doncs ja et dic, amb la intenció clara de canviar coses de cara al proper número i mirar què estava passant al nostre voltant.
a conseqüència d'aquests fes tan greus que estaven passant a Madrid. No devia ser un dia normal per la gran via de premiar botigues, es devia notar l'ambient que algú passava, no? La veritat és que els carrers estaven deserts.
Jo recordo al vespre els carrers deserts. Anàvem escoltant la ràdio. Quina ràdio escolteu? En aquella època escoltàvem bàsicament la cadena SER. Era l'emissora que més escoltàvem. Catalunya Ràdio encara no existia. I la SER, Ràdio Barcelona, vaja, Ràdio Barcelona...
era una mica la misura que més pràcticament tenia en aquells moments entre tots nosaltres, no? Jo m'imagino que a casa havien d'anar bojos buscant en Josep, els amics i tal, havien de dir, hòstia, un tastant aquesta... Clar, no teníem telèfons, ni teníem... Ni senderi per anar a casa i dir que estem aquí, és igual, és igual, deixem-ho, no? Ni res, no? I què va passar? Què va passar? Aneu a la redacció i què?
Doncs res, vam estar allà discutint un parell d'hores, a veure què podíem fer i tal, i amb qui podíem parlar i tal, i llavors ens va arribar la notícia, a través d'un amic nostre, que a premiar...
començaven a moure's coses, no? Que, diguem-ne, els seguidors del COP... Sí, nostàlgics, no? Sí, estaven començant a fer una mena de pseudo-vigilància dels carrers, no? I ens va dir, aneu molt amb compte perquè aquesta gent ha fet llistes...
de gent sospitosa com vosaltres. Nosaltres sospitosos de què? Però qui eren aquesta gent? Aquesta gent era era pel que jo recordo eren antics militars eh?
que s'acabaven de jubilar, o estaven en procés, perquè era gent bastant gran, que alguns d'ells vivien a premiar, i jo recordo, només recordo un nom, el del comandant Bascunyana, és l'únic nom que recordo,
Però sé que al voltant d'ell s'hi va ajuntar altres persones i una mica la consigna era que tota la gent que havia a l'Ajuntament, que era el primer Ajuntament democràtic,
després de la Guerra Civil. Tota la gent de tots els diferents grups polítics, de l'OCDE, dels socialistes, del PSUC, etcètera, tota aquella gent estava a la seva llista i era, diguem-ne, com gent...
sospitosa, si més no. I llavors, clar, els quatre pobrets periodistes o estudiants de periodisme que fèiem aquella revista, doncs clar... O sigui, aquest Mascunyana, nostàlgic, no sé com es deia tant la cosa, no, home, no? No, no me'n recordo. Miguel, pot ser?
No me'n recordo, la veritat. Perquè hi havia un militar que precisament va morir, va néixer l'any 18, i va morir el 1985, quatre anys després del cop, un obrer polític i militar espanyol que es deia Miguel Bascunyana, i per tant estava buscant referències sobre aquest... No, jo no recordo el nom, la veritat. Després hi havia un contralmirante, però no crec que fos... Escolta una cosa, vosaltres, deixem-ho dir així, ni por a som,
ni por asomo, us podíeu imaginar que formàveu part d'una llista d'una... Una llista que després vam veure, eh? Sí o no? Sí, sí. I figuraven tots els regidors de l'Ajuntament, com et deia, de tots els grups polítics, la gent dels partits que hi donava suport a aquests regidors...
a nivell municipal, i després gent que s'havia significat políticament per ser d'esquerres o nacionalista, o simplement fer una revista on...
on explicàvem el que passava, o intentàvem explicar el que passava al poble en aquell moment. I allà hi havia un nom que es deia Josep Bernabéu. Sí, jo formava part d'aquell col·lectiu que també formava part d'altres persones que segur els coneixereu, com en Pitu Abril...
de Vilassar de Dalt, com el Carlos Bassolas, que també viu aquí a Vilassac. El seu fill també és periodista i ha col·laborat amb aquesta emissora en algun moment donat. Qui més? El Xavier Moreno, l'Ignasi Montanya, el de fotògraf teníem el João Magaixas, que també era d'aquí de Vilassar de Mar...
I que està col·laborant ara, un altre cop, a la ràdio. Ah, sí, està col·laborant. Sí, senyor, i està avui amb un projecte molt xulo, a Sants 3 Ràdio, i està, de veritat, està...
Ja et dic, érem gent diversa, o sigui, fem aquesta revista mensual a premiar, però vull dir, la gent que la fèiem érem gent de premiar i d'altres pobles dels voltants. Vosaltres no us podíeu ni imaginar que formàveu part d'aquesta llista. Un cop us sabeu, aquell 23F, què feu? És a dir, a tu et diuen, Josep, vigila que estàs en una llista del comandant teva esconyada. Aquí ja directament t'acollones quan Tejero i companyia està dintre al Congrés. Jo crec que realment no érem ben bé conscients de...
del perill, entre cometes, que podíem córrer. La veritat és que jo crec que cap de nosaltres era conscient i la veritat és que al final, a mitjanit,
vam marxar tots cap a casa, allò... No, no, conscients, encara. No, no, no, la veritat. O tu arribes a casa i dius, escolta, m'han dit que formo part d'una llista? No, no, els meus pares no, jo no els vaig dir absolutament res. I te'n dones, escolta, algun moment que dius, hòstia...
No era qüestió de preocupar-los innecessàriament. Però tu... Clar, això es desactiva al mateix dia. Clar, es desactiva... Clar, i això... Tu em vaig anar a dormir amb l'orella... Digue amb l'orella, perdó. Amb la ràdio a l'orella. Clar, però Josep, hòstia, estàs formant part d'una llista de gent que pot rebre. Per tant, jo m'imagino que en algun moment donat tu devies dir on tinc la maleta. Pregunto, eh? Home, la veritat és que és una cosa que vam comentar en algun moment, però...
Però sense gaire convicció, la veritat. I a dir, érem una mica inconscients en aquest sentit. Sí, sí, sí. I ja et dic, com que l'endemà la cosa més o menys ja vam veure que estava resolta, doncs vam continuar amb la nostra...
Amb la nostra idea d'investigar què havia passat en el poble per explicar-nos el proper número de la revista. Era inconscient, era inconsciència, bàsicament, això. Perquè un altre havia dit, escolta, jo la revista la deixem un temps, com a mínim, un temps, a veure com transcorre això, que les aigües del riu tornin.
Però era certa inconsciència de joventut. Home, jo crec que les maletes, si el COP hagués triomfat, probablement el tema aquest de les maletes que comentaves sí que l'hauríem posat en pràctica, perquè, a més a més, jo aquell any tenia que incorporar-me també al servei militar. Ai. Imagina't. Et vas incorporar?
Em vaig incorporar a l'1 de setembre. Bueno, ja havíem passat uns mesos. Sí, sí, però clar, imagina't que el COP hagués triomfat. De fet, Josep, no va triomfar, però tu mateix tens gravat una imatge al teu cap de quan el mes de setembre de l'any 81, és a dir, estem parlant de 7 mesos després del COP i 6 anys i es caig de que es morís el general Franco, el dictador,
els nostàlgics encara hi vivien i tenien molt present allò. Quines imatges tenien en un quartel militar on tu vas exercir? Quines imatges hi havia en un despatx d'un quartel militar? Sí, sí, jo vaig aterrar a Capitania General de Sevilla a fer de periodista, imagina't, a fer de periodista d'una revista militar que es deia Diana, la revista Diana de la...
per al soldat de la segona regió militar, em sembla que posava a la portada. I clar, quan entraves per allà per Capitania i els despatxos aquells, tot eren banderes franquistes amb l'Aguilutxo aquell, tot eren retrats del Franco penjats per totes les parets i d'altres militars destacats del franquisme.
I lligats del mal cop d'estat. Sí, sí, és que pensa que fins pocs mesos abans que jo arribés allà, el capità general de la segona regió militar, és a dir...
el que manava en aquella capitania general era el tinent general Merri Gordon, que va ser juntament amb Milans del Bosch de València els grans artífecs de suport del COP des de l'exèrcit. Per tant, allà dintre hi havia molts pocs militars democràtics.
En vaig conèixer alguns, eh? Era una mica l'excepció. Tot sigui dit, eh? En vaig conèixer alguns, però la immensa majoria dels militars que corrien per allà en aquella època eren tots nostalgis del franquisme. I com es treballa amb un quartel militar a pocs mesos després del cop d'estat fent de periodista? Doncs es treballa malament.
Es treballa malament, però per sort, per nosaltres, pel grup de nois que fèiem aquella revista, el director de la revista, que era un tinent coronel que havia estat en la divisió en Azul,
fent la campanya de Rússia, o sigui, imagina't com era aquell element, va deixar de ser director, per tant només van fer un parell de números de la revista amb ell,
I després ens vam posar un comandant jove de 40 i pocs anys, que aquell dia tenia un tarannà més democràtic, i ens va deixar una mica fer la nostra. Us va deixar canviar fins i tot la contraportada. Sí, sí, sí. Que fins a aquella època era una verge, la contraportada. Sí, sí, cada número era una mare de Déu diferent.
I a partir de la que va entrar el jove... I nosaltres vam convèncer aquell comandant que per estimular la moral del soldado teníem que posar altres ingredients en aquella revista. Exacte. A més que ara no tinguéssim problemes amb aquests ingredients... A més de canviar la maquetació i el disseny i tot plegat de la revista, doncs vam...
vam introduir imatges una mica més sugeridores, no? Sí, sí. De noies joves... Dic que ara potser tindrem problemes amb aquesta revista. Sí, sí, sí, sí. La veritat és que sí. Escolta, Josep, doncs, ja dic, eh? Una mica d'inconsciència, una mica de valentia, hi havia una mica de tot, no? Sí, però jo crec que era inconsciència, realment, eh? Però tu vas conèixer, em vas cunyar o no?
L'havia vist pel poble alguna vegada, però no vaig tenir, afortunadament, cap conversa amb ell. Però és que heu de pensar que en aquella època...
Mira, m'ha vingut ara un anècdota al cap. Imagina, la policia local, com era encara en aquella època. Jo recordo un guàrdia municipal que es deia Cerezo. De Premià, eh? De Premià, de Premià de Mar. Que recordo que un dia estàvem asseguts allà a la plaça de l'Ajuntament, allò al costat del bar Marina...
asseguts, i recordo que un de nosaltres estava amb els peus a sobre del banc, i s'acosta a nosaltres, i ens va deixar anar, i això és cert, ho tinc gravat aquí, que ens va dir, diu, tu creus que això és una postura digna per a un ciutadano espanyol? Estar con los pies encima del banco? Ens hem quedat tots mirant...
com si fóssim extraterrestres. Que li contestes, no? Doncs clar, baixes el peu perquè aquells elements de reflexius no n'eren gaire. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Ens agrada molt que ens hagis vingut a explicar aquestes històries. En Bascunyana no el vas conèixer, però ell sabia com a mínim qui era en Josep Bernabeu si s'havia llegit la llista. L'endemà, dimarts, com vau tornar a la universitat? Tot normal?
No, l'endemà no vam anar a la universitat. No, l'endemà no. Sembla que vam estar un parell o tres de dies sense... I com vau tornar ja en normalitat, eh? Sí, sí. Hòstia, aquestes històries són històries que val la pena recordar, eh? Sí, sí. Josep Arrabeu, 45 anys després, doncs avui recordant aquell dilluns 23 de febrer de 1981, tenim joventut acumulada. Si passés això avui, què passaria, Josep? Si passés això avui...
Ostres, no sé, però penso que amb els mitjans que tenim avui dia, he de dir que la ràdio va jugar un gran paper durant aquell 23F. No sé exactament què va passar a Vilassar Ràdio,
Ho buscarem, perquè aquest home anava a dir et convido a venir d'aquí pocs dies a parlar d'un projecte xulo, eh? No diem res. Ah, sí, sí, sí. No diem res, però et convido a venir. Però, clar, la Vilassar Ràdio ja portava 7 o 8 mesos, no? Sí, sí, una antena. Sí, sí, senyor. I potser... Escolta, doncs el pròxim dia que vinguis a parlar a Vilassar Ràdio, que en parlarem, no diem per què, ja esbrinarem a veure què va passar a Vilassar Ràdio. A veure què va passar, sí.
Sí, sí, serà divertit veure què va passar amb la programació d'aquell dia d'aquesta casa. Josep Bernabeu, un autèntic plaer, que vagi molt bé. Vinga, moltes gràcies. Gràcies.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara. Pilesaradiu.cat. Més a prop teu. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Seguim endavant, recte final de l'edició, dos i mig per damunt del punt de dos quarts d'una. Com sempre, cada dimecres és moment d'anar a l'agrícola Vilassar. Allà ens espera l'amiga Lara Xarau, som-hi. Lara Xarau, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs?
Doncs molt bé. Vosaltres? Home, ja de primavera, quasi. Nosaltres ja de primavera. Anar traient l'armari, el banyador de l'armari, el anem traient, eh? Sí, sí, s'ha agraït molt aquest darrer cap de setmana. Hem pogut disfrutar d'un sol xulíssim. Doncs vinga, eh. Avui per això hi ha una miqueta de boira, no? Sí, però bé, ja s'aixecarà. D'aquí ja fa sol, eh? Ja està fent sol. Ah, ja sí? Vale, doncs no m'hauria donat encara. Encara no has mirat per la finestra, avui, eh?
Encara, però quan he sortit m'estava molt, molt, molt tapat. Sí, sí, estava tapat. Doncs Lara, estàs aquí, Lara?
Vinga, se'ns ha perdut la trucada, però de seguida la recuperarem. Anem a l'agrícola, com sempre, per repassar els productes de temporada, els productes de proximitat, el bon producte, en definitiva, que ens porten des de l'agrícola Vilassar. Recuperarem la Lara Txarau perquè ens prepari des de la botiga de l'agrícola. Ens prepari, en aquest cas, una molt bona selecció de productes. Lara, hem recuperat la trucada. Ja estàs aquí?
Sí, perdoneu, he tornat. Has tornat? T'has fet una abducció i has tornat, eh? Coses del directe, no sé, no sé, no sé. No et preocupis. Vinga, va, som-hi. Què preparem avui? Doncs mireu, avui començaria parlant dels productes cuinats de la Horta i Char. Ah, mira, que bé. Són uns plats que ja venen preparats. Mira que bé. Llavors, són uns productes de la Horta i Char, com us he dit, que estan cuinats com a casa.
Són cuinats per un dels nostres socis i també estan envasats al buit. I res, facilíssim. Tant sols has d'obrir l'envàs i escalfar-ho. Evidentment, no tenen ni conservants ni colorants. Carai! Doncs són uns plats molt saludables, sobretot estan fets a base de verdures i llagums, que realment ens salven la vida quan no tenim temps o ganes per cuinar. Mira, cabell, què tenim, què tenim? I també poden arribar...
Sí, poden ser aquestes dues coses, no? A vegades pots tenir temps i no té ni ganes, no? Però què tenim? Quin producte tenim? Doncs, per exemple, mira, hi haurien... Menys elaborats serien com, per exemple, ja tu d'una paladeta als gris o als cors de carxofa, que aquests dies així tenen molt d'èxit, perquè estem en plena temporada.
Però també podeu trobar guisadets, per exemple, paves a la catalana, cigrons amb bolets i calçalada, els pèsols, el trinxat, també amb botifarretta, o sigui que res, que solucionen un àpat. Un àpat o una guarnició. Mira que bé. I també val a dir que amb la nostra trajectòria client gaudireu d'un 5% de descompte, sempre, de tots aquests productes.
Doncs, escolta, això ja... Sempre dius, escolta, no, és que el menjar precuinat... El menjar precuinat, moltes vegades, és bo i saludable, també pot ser, com aquests cors de carxofa, etcètera, que ens arriben, eh? Exacte. Què més tenim l'ara? Doncs, mireu, us volia també parlar dels ous d'oca, perquè ja fa dies que aquí a la botiga els podeu trobar i els porten a...
L'Ana i la Concepció, que ja us hem parlat moltes vegades, que són sòcies de la cooperativa, que les tenim aquí a pocs metres de la botiga. Llavors, pels que no ho sapigueu, no sé si tu ho sabies, això. Jo no ho sabia, eh? No ho sabia fins que vaig venir a treballar aquí, vull dir. Bueno, no, bueno. Que les oques, bueno, clar, realment no posen tan ous com les gallines. Home, faltaria més. Pobretes, amb aquells ous que foten... Llavors només els posen durant uns quants mesos, que és ara quan ve de febrer a marx,
perquè no fa ni tan fred ni tanta calor. Sí. Llavors, heu de saber també que són supersaludables, són baixos en colesterol i tenen més proteïnes que els ous de les gallines. Sí. Equivaldria, perquè us en feu una idea,
L'ou d'ou que equivaldria a menjar dos o tres ous de gallina. Home, Déu-n'hi-do. La closca es porta. Sí, sí, són tramendos, eh? Bé, jo no me l'he fet. Jo no me l'he fet, però si te'n fas així ferrat... Oh, que bo, oh, que bo. Tens una gema... Ja, ja, ja. Ara, jo és que ahir pensava ja agafar-me'n un i fer-me'l per sopar, però jo no ho vaig fer. Em queda pendent.
Això que us deia... A veure qui ho fa primer. Lara, Lara, a veure qui ho fa primer, si tu o jo. Jo vull un ou així. Tu vols un ou? Jo faré un ou a Ferrat, però me'n retiraré una mica per fer una truiteta, que també és molt de gust. Què et sembla? A veure qui ho fa primer, això. Tu i si tu o jo? Ostres, ha d'estar bo, eh? Perquè ahir estava preparant això i parlava amb l'ana i dic, mira, parlarem de les 11 de les gallines.
Llavors, un poset em va dir que això ho has de menjar així ferrat, que això... I per compartir, em diu, no, no, no, per compartir, no. Ja, que maco, s'ha de compartir, això, aquí és per socar pa. Exacte. I, bueno, evidentment, també es podeu fer per fer truites, revoltats, o per... bueno, remenats, perdoneu, o per fer rebosteria. Que bé, que bé, que bé. I el gust és molt bo, diuen, eh?
El què? El gust de l'ou de l'oca, que és molt bo. El gust. Sí, és més fort. És una miqueta més fort. Sí, sí, sí. Jo crec que és molt bo. Jo, si us he de ser sincera, ho tinc pendent. Encara no us he provat. Jo el que he provat, i això és seriós, és l'ou d'estrus. L'ou d'estrus...
Sí, són els petitonets. No, no, l'ou d'estrus gran, eh? Ah, no, no, perdó, perdó. No, no, els petitonets són de guatlla. Són els de guatlla. Això. No, no, no. Ous d'estrus, que són ous, que només et dic que per guardar el que és l'ou hi van posar un taladro, per foradar i va sortir truites per tot el veïnat. Però sí, dir? Ah, sí. Érem 8.000 truites van sortir, almenys.
Un ou? No, no, t'ho dic en sèrio, eh? Va sortir allà per menjar truita i, a més, és molt bo, eh? És l'únic cop a la meva vida que l'he provat, eh? Doncs a veure si n'aconseguim algun aquí. Va, doncs. I què pesa? Què pesa un ou? Hòstia, molt, molt. Però és que és molt gran, eh? Ja ho averiguarem. És molt gran, de veritat. És molt gran, no? Sí, sí, sí. Ja li preguntaré a l'Anna i a la Concepció, a veure si tenen algun astrus per allà. Algun astrus per allà, per allà, a la finca. Alguns astrus per allà que fa que no. Algun dia vaig veure en un...
Vinga, va! Bueno, doncs, seguim, no? Hem parlat de l'Horta i Txarc, hem parlat dels Ous d'Oca, i ara us volia parlar, bueno, canviant de tema, d'unes malmelades, de les malmelades Capell, que, bueno, Capell és una empresa familiar agroalimentària, i estan al Pla d'Urgell, i es dediquen al treball als camps, com s'han fet sempre, des de fa més de 30 anys,
i respecten el temps de collita i els cicles de cultiu i, bueno, elaboren conserves de molta qualitat per poder-ne gaudir tot l'alt. Que bé. Llavors, bueno, elaboren les malmalades de manera personal, com bé us deia, seguim les receptes tradicionals de la zona de Lleida i tenen un elevat percentatge de fruita al voltant d'un 70%.
Carai! Que és molt. Sí, sí, sí. I, bueno, les podeu trobar de dos tipus, que serien les marmelades fetes amb la recepta tradicional o les marmelades elaborades amb fructosa, que en aquest cas no tenen tants sucres afegits.
I les trobarem de maduixa, de préssec, del barcoc, de pruna, taronja, poma... I també podreu gaudir d'un 5% de descompte amb la targeta de client. Que bé, que després la Lara ens explicarà com ens l'hem de treure. Mira, t'ho anava a dir. Ara t'ho anava a dir. No és que no m'agradi, eh?
Però no sóc de torrada amb marmelada, sóc més d'una torradeta amb sal i oli i una mica d'embotit, jo millor que la marmelada. Ara, que si me l'haig de menjar, me la menjo, però jo per mi mateix no m'aniré a comprar marmelada. És el típic, ja, ja, ja. Tu sí? Fa la cap de setmana, igual, d'hotel... No, ni això, jo a l'hotel no sóc de marmelada, tampoc. Ni això, eh? I tu sí, Lara? Jo no, jo normalment no esmorzo. Què dius, ara? Ja vaig directament al dinar.
Sí, jo em preco un cafè i no sóc de menjar. Home, però ara això no és bo. Això no està, no? A més jo alguna fruita per aquí. Una fruita, la va dir. Alguna fruiteta.
Però sí que m'agrada, per exemple, el cap de setmana, a mi em sap com cap de setmana, quan em veu una miqueta de pa amb mantega. No m'hi poso marmalada, però mantega... Mantega, sí, eh? Home, de fet, l'Edita, l'Ara, diu esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre. Aquesta és la... Ja ho sé, ja ho sé. Esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un pobre. Jo tampoc soc d'esmorzar allò com un rei, eh? A mi, quan s'agradaria, crec que em relaxo més al vest, però ja ho sé quan tinc més gana i no ho sé, vaig al revés. Clar, i te'n vas a dormir ben tipa, eh?
No, no, tampoc. Tampoc és això. Però, bueno, no ho sé. Deu haver-hi algú que em deig relaxant a la drestre i tinc més moments. Sí, sí. Molt bé. Escolta, tothom fa el que vol, eh? Tothom fa el que vol, eh? Faltaria més, eh? Tothom fa... Bueno, faig el que puc. I tant. Escolta, va, malmelades capell. Què més hem de saber? Alguna cosa més o no? Malmelades capell. Reus, he parlat d'això que teniu descompte. Avui, realment, de tot el que us parlo té descompte. Sí, sí, avui estem... Jo ara vinc quan acabi el programa. Ara vinc. No me n'havia donat.
Doncs ara us volia parlar, ja per acabar, per acabar el programa d'avui, perdó, de les plantes aromàtiques. Vinga. Les plantes aromàtiques, que ja sabeu que tenim la nostra secció de flor i planta a la botiga. Sí. Doncs, com us he comentat altres vegades, també les produeixen els nostres associats, i, evidentment, llavors t'hauré de parlar d'un producte nostre de proximitat. Llavors, bueno, aquestes plantes estan bàsicament tot l'any, les tenim,
i les podeu trobar en dos formats, més gran o més petita, d'empestes de 13 o de 17 diàmetres. Què trobareu habitualment? Que això està cada setmana, l'espígol o lavanda, no sé com li dieu a vosaltres. Sí, sí, lavanda, lavanda. El julivert, la menta, àlvia...
i coriandre. Que bé. Ah, no, llorenga, perdó. Llorenga. I de cara a l'estiu... Llorenga, així, sí, sí. Tot en fresc, eh? Que us ho podeu plantar i tenir el vostre jardinet de plantes aromàtiques. Sí. I de cara a l'estiu, perquè ja ho dic, perquè ja veig molta gent a preguntar què és la gran... O sigui, el que triom fa molt a l'estiu així de planta aromàtica és l'alfàbrega pesto. Ah, ja. No ho veieu? Això...
Llavors, la setmana passada em venia gent preguntant i dic, no, home, no, encara no. Encara no, encara no. No, home, no, encara no. Ha de fer més caloreta. I llavors ve la gran mentida, que és la gran mentida, que és l'última planta que en parles avui, que és la citronela, oi?
Ah, què? No, és mentida, ja sé què em diràs, que els mosquits no vénen... Escolta, saps que tenim alguns clients que ens han agafat moltes que fan com de barriga, perquè els que no sapigueu la citronela també és de cara a l'estiu, és una planta que té les fulles molt llargues i molt primes.
I diuen... Això és el que és mentida. Això és el que és mentida. Que fan de barrera amb els costits. Mentida, hombre, ja. Jo vaig agafar una vegada, vaig agafar unes plantes de citronela, vaig forrar tota casa meva amb citronela, tot forrat, i em van picar més que avui. Fora la citronela, ja, sisplau. Jo tinc un client que ens en compren moltíssimes.
I diu que li fan una barrera impressionant. Perquè deu posar citronela i matamusques i mosquits també deu tirar. No m'ho explico. Quina ràbia, els mosquits, de veritat. Oi que sí? La meva pregunta és per què necessitem els mosquits. Que per alguna cosa els devem necessitar, això està clar. Però per quina cosa els necessitem? No sé.
Jo crec que ens necessiten més de nosaltres. Això ho tinc clar. Però és que a vegades dius això amb un animalista o algú que domina, algun biòleg, i dius, això per què serveix? Diu, eh, gràcies als mosquits vivim, eh. Dius, hòstia, no ho sé, no ho sé, m'invento jo. No ho sé per què serveixen. Avoriguem-ho, sisplau. Per què serveixen els mosquits, i si no, doncs... No ho sé, però realment són... Aquestes plantes...
Que són aromàtiques, aquestes plantes. Són per gent com jo? Jo puc cuidar aquestes plantes? Bueno, jo crec que... Jo crec que sí, però de fet, mira, jo aquest matí he hagut de tirar un romani que se m'havia fet a casa, eh? Home... Sí, llavors, potser no... Hi ve molta gent també que no els aguanta moltes temporades. Ja...
Però són parts molt sofertes. No ens van molt bé... Bueno, depèn de... Clar, ni molt fred, ni molta calor... Però, bueno, jo crec que et pots atrevir a tenir una lavanda, que si no et farà bonic. Vinga. I fa olor. Sí, sí, sí. I fa olor. I fa una olor molt bonica. I hi havia una colònia que no sé si... No sé si existeix la colònia. La colònia de lavanda. Lavanda Puig, es deia. Lavanda Puig. Perquè era de la Puig. Ah, no en recordo. Eh que sí? Existeix això, encara o no? Ui, quan em poses molts deures, em poses molts deures, eh?
Espera, vaig a mirar si encara... Jo tinc un amic, un amic en sèrio, que havia treballat molts anys a la Puig. A la Puig? Sí, a la Puig de les colònies. Ah, doncs pregunta-li. A veure, a la banda Puig. Si que existeixi, au a la banda. Sí, sí, la banda Puig. Carai, tu, escolta. És de la gama 1916, de la colònia 1916, eh?
Mediterrània. Se llama 200 mililitros. Agua de colonia de hombre y mujer. Perfume unisex. Eau de toilette. Masculina y femenina. Eau de toilette. A mi se me ha fet molta gracia això. Eau de toilette. Aigua de lavabo. Però és aigua de lavabo, eh? Fragancia fresca i floral. En fi, sí que existeix.
Lara, xarau, explica'm com podem aconseguir... Com podem aconseguir... Ai, no me'n recordava, no me'n recordava, jo pensava que jo tenia tot... No, no, no, va, explica'm. No, no, no, no, no. Mireu, si voleu aconseguir aquesta fantàstica targeta de la botiga, amb la qual gaudireu dels comptes, estareu al corrent de promocions, ens envieu un correu electrònic a info arroba agricolavilafa.com
Si voleu fer-nos alguna consulta o fer algun encàrrec, ara que us recordo que encara estem en plena temporada de calçots. Oh, és veritat, és veritat. Reserveu-nos perquè realment volen, eh? Us deixo dos telèfons al 93 75 90 88.
o el 620-455-690. Que ens podeu enviar un whatsapp, també, si no voleu parlar. I... A vegades va bé, no? M'he recordat, però ens envies un missatge i el contestarem. On ens trobareu? Doncs a Viva Sala Mar. Estem al Camí del Cris, sense número. Això està pujant des de la Nacional, amb Esquerra,
a uns 400 metres cap amunt del mercat de la flor. Que bé, que bé, que bé. Doncs mira, si... Si haguéssiu fet... Encara no, ara encara no. Com és possible, això? Com és possible? Jo no sé, jo els dissabtes quan surto d'aquí, després d'haver vengut tonelades i tones i tones de calçot, només sento color de calçot per tot arreu. I te'n vas a fer una calçotada, no?
No, no, no. Ja en tens prou de calçots. Jo tampoc he anat a cap. Però vull dir que, com que tenen aquesta olor tan forta, realment... Sí, sí, sí. Surto i veig que... i noto que fa olor que els falta totalment. Sí, senyora. Lara, si vessis... si la gent es vés donat d'alta ja com a client, es véssin rebut el WhatsApp, per exemple, doncs a la temporada de calçots, i també véssin rebut la informació que fins al 19 de febrer estava tallat al camí del Cris. Ja està obert completament al vostre camí? Sí, sí, sí.
Va ser únicament el dijous. El dijous passat, eh? El dijous passat, sí, senyora. Sí, ja està. Va ser només un tros molt... No va ser tot el camí. És que és un camí? És un camí? Sí, senyora. Ho has d'anar molt amb compte, eh? Camil, ara, perquè hi ha uns forats que és important, eh?
Ai, sí. I després dir-te... Tu te'l fas unes quantes vegades. Jo sí, perquè jo em vaig cap a l'altre dia, que ja li vaig estar de dalt, ja ho sabeu, llavors vaig venir amb moto quatre vegades. Mira-la, és aquella que va amb moto de Vilassada a l'agrícola cada dia? Aquella que passa que no la veiem? Aquella és ella. Doncs Lara ha dit també que en aquesta casa... Sí, això sobretot. Escolta una cosa, que en aquesta casa fem un programa que es diu Randemar,
Sí que és un programa que tracta el món del mar, amb l'Agustí Martín, capità. I aquesta temporada han estrenat una secció que es diu Fem Poble, en la qual parlen botigues, associacions, entitats, comerços, en general, que són històrics, per alguna cosa o altra.
I la setmana que ve visita el programa en Llorenç Vila, en Llullo, l'actual president de la... Home, clar. En Ramon Estrada, mític i clàssic Ramon Estrada, i en Bada, que també forma part de la vostra junta. Serà un miquet. Exacte. Doncs ja ho escoltaré. Doncs la setmana que ve, el dijous, divendres i dissabte. Lara, xerà, un autèntic plaer.
Una abraçada a tots, que tingueu molt bona setmana i a disfrutar de la primavera. Igualment, que vagi molt bé, Lara. Una abraçada. Una abraçada. Adéu.
Qualsevol afició, qualsevol virtut, es pot convertir en un treball de voluntariat. Ser voluntària, per mi, és aconseguir el que tot omple de la vida a partir d'ajudar les persones. Canvia la vida de moltes persones i moltes persones canviaran la teva. Entra al web i connecta't al voluntariat. Hi ha tantes activitats com voluntaris. Generalitat de Catalunya. Hola, ara no et puc atendre. Et truco quan pugui.
T'he enviat no sé quants missatges. Estàs connectada i no em contestes. Amb qui estàs? Si necessites controlar la seva vida a cada instant, és violència. Qui no respecta la llibertat de l'altre es converteix en agressor. Ni agressor ni còmplice. Aturem les violències masclistes. Pacto d'Estat contra la violència de gènere. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Cadascun de nosaltres llancem milers de quilos d'aparells elèctrics i electrònics al llarg de la nostra vida. Si n'exhaurim la vida útil, reparant-los sempre que puguem.
Mentre tu ets tancat a casa esperant la comanda que has fet per internet, en un emprovador s'hi bat un rècord Guinés.
50, 60, 70, 80, 81, 82. On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer, viu el comerç. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Amb Jaume Cabot.
Dime tu nombre y te haré reina en un jardín de rosas Tus ojos miran hacia el lugar donde se oculta el día Has podido ver donde morirán los oscuros sueños que cada día vienen y van Soy el dueño del viento y el mar
Pasaré el tiempo, despertarás y descubrirás cientos de rosas a tu alrededor, hoy la luna y mañana el sol. Y tú sin saber aún quién eres, desde el país donde mueren las flores, dime que aún creerás en mí. Dime tu nombre y te haré reina en un jardín de rosas, tus ojos miran
Hacia el lugar donde se oculta el día Has podido ver donde morirán los oscuros sueños que cada día vienen y van Soy el dueño del viento y el mar Al pasar el tiempo despertarás y descubrirás cientos de rosas a tu alrededor
Hoy la luna y mañana el sol. Y tú sin saber aún quién eres, eres el país donde mueren las flores. Dime que aún creeras en mí.
Dime tu nombre. Doncs més de 40 anys, més de 40 anys amunt dels escenaris. Miguel Arenchun, en aquest cas quan estàvem d'un candú amb Diego Basallo. Miguel Arenchun i Diego Basallo, d'un candú, d'un candú, d'un candú, jardín de roses. Acabem el parlant de tot d'avui. Hacia el lugar donde se oculta el día, dime tu nombre.
Indiare reina en un jardín de rosas, tus ojos miran hacia el lugar donde se oculta el día, dime tu nombre. Indiare reina en un jardín de rosas, tus ojos miran hacia el lugar donde se oculta el día.
que volen.
Fins aquí el parlant de tot d'avui. El que correspon a dimecres, meitat de setmana, 25 de febrer de 2026. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu no és que us ho demani, sinó que us ho manu sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé. L'edició d'avui la número 2.305. 2.305 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe.
Demà a les 10 ens ho expliquem teu a través del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Amb bones mans us deixo Joan Escovet i Robert Mazza a l'actualitat local i comarcal. Quatre edicions per estar assabentats i assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i al Maresme. Una al migdia 3.57 de la tarda. Ens ho expliquen ara mateix la cançó que ens inspira fins d'arribar al final, la grandíssima Alaska.
Quan estàvem dinarama, alasca dinarama amb ni tu ni nadie. Amb ni tu ni nadie fins al punt de la una. Demà a les 10 ens ho expliquem tot. Demai ja dijous. Que vagi bé!
En elevar mi tensió, en aplastar mi ambició, si yo así ya verás. Miro el reloj mucho más tarde que ayer,
No me supiste entender Yo solo pienso en tu piel No es necesario mentir Qué fácil es atormentarse después
Para suena en mi corazón.
Bona nit.
Vilassar Ràdio, és la una de la tarda. Salutacions i molt bona tarda des de Vilassar.