Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Marrius. Saludem com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Divendres, avui ja és 7 de novembre. Completem la primera setmana d'aquest 11 mes de l'any, recte final de la setmana i recte final de l'any també.
Ja passa la castanyada i això vol dir que enfilem el camí cap a les festes de Nadal. Però no correm tant, que el temps ja corre prou per si mateix. Divendres, assolellà, temperatures altes, restes de núvols. Sembla que al llarg del cap de setmana algun plogim es pot escapar, però en qualsevol cas això ens ho explica de seguida amb un parell de minuts Joaquim Serra, des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca.
Servei Meteomar del Consell Comarcal de Maresme. Joaquim Serra ens fa la previsió de cara avui, però sobretot de cara als propers dies, en què ja estem de nou al cap de setmana.
Amb Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui, tot pujant al DeLorean, repassem les efemèries. Avui, com a informació local, destaca, a primera hora s'ha fet oficial, el tancament de la revista La Clau. 41 anys d'història, 41 anys de feina ben feta.
de cooperació amb els mitjans com el nostre. Per tant, des de l'equip de Vilassar Ràdio volem agrair moltíssim la trajectòria i la feina feta als amics i amigues de la clau, que insistim aquest matí en anunciar que després de 41 anys de revista, d'una molt bona revista d'informació local i comarcal,
tanca les seves portes. Doncs no és mai una bona notícia que un mitjà de comunicació tanqui, però sí que és molt d'agrair la trajectòria que han fet els amics i amigues de la clau. Moltíssimes gràcies per tot. Cal dir que ens hem posat en contacte amb les persones responsables d'aquesta revista i que estan en uns moments complicats i, per tant, han declinat a fer declaracions i entrevistes, cosa que entenem perfectíssimament.
Dit això, a dos quarts d'onze, escoltem l'entrevista, fa pocs dies passava per la ràdio una persona que es dedica al món del futbol, des de la vessant de la representació de joves jugadors, d'altres no tan joves, és en Raül Estevez, el cap visible d'una empresa de representació, amb el qual avui recordem l'entrevista que li feien fa pocs dies.
A les 11 fem salut l'espai que coprodueix la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i també Vilassar Radiol parlant de tot. Cada 15 dies fem salut i aquesta setmana parlem del dol perinatal. Aquelles persones, doncs, que...
van veure com perdien un fill abans de néixer, i doncs parlem d'aquest dol peritatal. S'ha de fer aquest dol. Per tant, en parlarem al Fem Salut. A les dues quarts de dotze, com sempre, ens penjarem la motxilla a l'esquena amb la nostra libre i motxillera, l'Erica Castillo, que ens porta de viatge.
Ella viatja sola per tot el món. Viatja sola i ens explica moltíssimes coses. I, a més a més, aconsella, sobretot, a les dones que volen viatjar soles. Què han de saber? Quins estigmes s'han de trencar? Tot això ens explica la nostra libre i motxillera que avui ni més ni menys ens portarà cap a Turquia.
I a les 12, a última hora, avui no podem fer les fake news perquè la nostra companya, la Conchi Far, no pot estar amb nosaltres per motius professionals, però sí que tindrem amb nosaltres el cantant vilassarenc Àlex Cortés. L'Àlex Cortés, que va passar fa un temps per la ràdio, torna perquè acaba de presentar un nou treball. Un treball, doncs...
ha fet una prospecció interior, com sempre, mostrant-se plenament a explicar els seus sentiments amb la seva bona música. L'Àlex Cortés passarà a última hora pel nostre programa Guitar en Mà per presentar-nos sobretot, sobretot, explicar-nos els canvis que té en aquesta faceta artística i ens presenta Núvols Blaus, el seu últim treball. Doncs aquest és el menú de l'edició d'avui, la número 2020.
244. 2.244 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. Ja ho tenim tot a punt. Motor encès. Posem primera i arrenquem l'últim parlant de tot de la setmana. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a una, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, un dia més i en directe. Explica'ns què ens espera, sobretot de cara als propers dies de cap de setmana. Matí a solellà, temperatures altes i, això sí, presència d'encara algun núvol, el que fa pensar que, si es complés la previsió, demà podem tenir algun plogim, algun ruixat. Joaquim Serra, en directe ara mateix. Explica'ns què ens espera. Molt bon dia, Joaquim.
Hola, bon dia. De moment comencem aquest divendres amb restes de núvols, d'aquesta pertorbació que ahir va deixar molta menys pluja del que esperàvem aquí al Maresme, però que al final va acabar regant bona part de la comarca de forma més destacable al Maresme Nord, destacant els 31 litres per metre quadrat que van caure a Tordera. D'entrada, la previsió anuncia per avui restes de núvols aquest matí, també aquesta tarda...
Puguls que estones poden arribar a tapar el cel, però que en qualsevol cas seran poc importants i no han de deixar precipitacions. Aquesta nit encara plovia una mica a primeres hores de la matinada cap a l'extrem nord de la comarca, però ja no esperem que plogui més al llarg del dia d'avui. Tot això amb uns vents que aquest matí bufaran lleugerament moderats de component nord i nord-oest. Aquesta tarda també seran lleugerament moderats de l'oest-sud-oest,
Una situació marítima amb una maró de fons molt marcada a tota la costa maresmenca i les temperatures més baixes. Ambient tardurà l'avui, aquí al Marès, baixant les mínimes i també baixaran les màximes. De cara a demà dissabte arriba una altra pertorbació entre aquesta nit...
i al matí de demà tornarem a tenir precipitacions aquí a la comarca. No han de ser molt abundants, algun xàfec pot arribar a ser moderat, però la cosa no hauria de passar d'aquí. Després, cap al migdia, obertura de clarianes i durant la tarda l'ambient més assolellat. No tindrà res a veure amb el matí. Per tant, tindrem un dissabte amb dues parts ben diferenciades. Els vents de cara demà continuaran fluixos i força variables, la mar en maró de fons...
i les temperatures que de dia encara podran arribar a baixar una mica més, les mínimes una mica més altes o sense grans canvis. Diumenge començarem el dia, altre cop amb ambient frescot, fred, fins i tot a les fundalades de l'interior de la comarca, però tindrem un dia estable i assolellat. Això farà que les màximes es vagin recuperant. I aquest augment el notarem més de cara a la setmana vinent. De moment no vol acabar d'arribar del tot el fred,
I durant la pròxima setmana haurem de parlar de temperatures suaus, sobretot dimecres, dijous, coincidint precisament amb l'estiuet de Sant Martí, que aquest any sembla que arribarà amb contundència, ja que les màximes de cara a mitjans de setmana fàcilment podran superar els 20 graus.
Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme, dilluns i torrem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. Pocs segons, un quart d'onze. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Un moment, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Un moment per saludar el senyor Joan Escofet, el seu dia preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Ja som a quasi dilluns. Molt bon dia a tots i totes. Comencem amb una mala notícia, eh? Ho dèiem, en arrencar el tancament.
de la revista gratuïta La Clau, després de 41 anys de vida, sent un referent a la nostra comarca. Mai, mai és bo que tanquiu mitjà de comunicació.
Doncs, en fi, els companys i companyes de la clau han fet, jo penso, una gran feinada. La seva agenda cultural era, doncs, una de les seccions de la revista en paper més consultades. Es va fundar un març del 84...
Primera coberta amb la Torre de Nadal, la Vila Serenca Torre de Nadal. Fa poc celebraven els 40 anys l'any passat, plens de fi, de voluntat i de ganes i d'empenta.
Però, malauradament, han atacat les seves portes avui. Avui han fet el comunicat fa pocs minuts. Sí, senyor. I, com no pot ser entrevenents, hem posat en contacte amb ells, ho entenem perfectament, no volen fer-hi declaracions ni entrevistes. Des d'aquí, una abraçada a tot l'equip de La Clau, encapçalats per la família Pitarch Vidal, que són els que van obrir La Clau fa 41 anys.
Vinga, Joan, doncs, dit això, que sàpigues, ambient tardural, queda't amb aquesta paraula, Joaquim Serra, tardural i l'estiuet de Sant Martí, que ve més força que mai. Acabarem plantant la tovallola a la platja, estic segur. Home, tardural ens ha cridat l'atenció, però si tenim en compte que de primavera diem primaveral, hivern, hivernal... I estival. I estiu-estival, doncs ell ha fet un tardural, eh? A mi m'ha sobtat, però deu ser així, eh?
Jo proposo a Vilassar de Mar que allot de festa de tardor... Festa tardural. Jo diria festa tardural. Tardural BDM, que té nom de festival. Tardural BDM. Home, compta, eh? Avui estem d'unes idees. N'hem donat unes quantes aquest matí. Oh, parem ja, que després se'ns en van totes.
Què, Joan? Comencem a repassar o què? Comencem a repassar... Recordem que avui i demà tenim el gran recapte amb diferents superfícies comercials de Vilassar de Mar per donar aliments a les persones...
Doncs que segurament ho necessiten més que nosaltres, eh? Soc l'Eda Maria Vidal, els dos condis, el de Cuba i el del Mercat, la Matller, el Caprabó, i crec que no me'n deixo cap, hem de matisar que el Mercadona
que s'assuma al Gran Recap d'un any més. Allà no es pot deixar menjar, allà només es poden fer donacions amb diners que tenen un... desgraven, eh? Si us demaneu el tiquet de caixa, doncs us desgravarà.
Per cert, hi ha gent amb poca feina, jubilats, i jo veig molts estudiants, veig molts estudiants que avui estan fent campana, a veure què diran dilluns, si els faran una nota els pares o què faran, o que estaven amb la grip o alguna cosa, però veig molts estudiants ja fent cua des de primeres hores al Camp Nou, on avui obrirà les seves portes per fer un entrenament davant de 27.000 persones. Seria l'assaig general, l'assaig general de l'obertura del Camp Nou, però...
A banda de jubilats, etcètera, i periodistes, veig molts nois i noies joves allà, eh? Molta campana veig avui. Tanta canalla jove, Flick tindrà un problema perquè no sabrà quins són els seus. Té la classe dels dofins. Classe dels dofins, no us despistem, ja ho veig, clar. Perquè, clar, se li pot complicar un problema al tècnic d'Eidelberg quan comenci a veure...
nanos de segon d'ESO com els seus, no sabrà ben bé quins són. Sort que tenim els caps de colla, Lewandowski, Sechna, el porter, el buf, el polonès, que posaran una mica d'ordre i li diran al Hansi, aquest és nostre, aquest no...
I, en fi, un cop s'hagi aconseguit que cada oveja vagi al seu redil, començarà l'entrenament. M'ha agradat molt. Cada oveja vagi al seu redil. El seu redil. Molt bé. Vinga, més coses. Doncs tenim un doble imbècil del dia avui. Què dir, home? Havia una vez...
I qui té el doctor's honor d'ocupar aquesta secció d'avui? Tenim dos candidats. Presentem dues línies d'investigació. A veure. La primera és Mariano Rajoy. Un clàssic també d'aquesta secció. Ja l'hi dono amb ell. No sé què ha passat, però ja l'hi dono. Doncs que sortirà a Torrente 6. No! El tiempo daba siempre su función. És que poc ens passa.
S'ha deixat anar, aquest home. Bueno, ell ja havia fet algun cameo, que es diu en la professió, ja havia fet algun cameo quan era ministre d'Interior amb Aznar, amb alguna sèrie de televisió espanyola...
I ara, doncs, a l'IA amb Santiago Segura per perpetrar aquest Torrente 6. Mariano Rajoy farà com una mena de... Que, per cert, la pel·lícula es dirà Torrente Presidente.
Aquí ho deixem. I Mariano Rajoy farà una mica com de mentor, de professor, de guia de Santiago Segura, explicant-li els secrets de l'alta política. Les escenes de Mariano Rajoy ja podem dir que ja estan gravades i diuen que són prou divertides i fins i tot hi ha com una mena de...
Ells ho venen com a lapsos, jo crec que és l'equivocació directa habitual de Mariano Rajoy, que no van dir corte ni van dir, mira, deixem-ho perquè serà bona. Doncs mira, si vols, ja sé a quina sèrie va fer. Va ser l'any 2000, llavors era ministre. Ministre, sí, interior amb el NAR, ho hem dit. En un episodi de la sèrie Jacinto Durante, representante. Escoltem el tros.
A ver si lo podemos escoltar. Caramba, el gran Isaías. ¿Pero qué haces tú aquí? ¡Qué alegría, Mariano! ¡Cuánto tiempo sin verte! Desde Santiago que no te veía. ¿Y tú qué haces aquí? Pues que venía a ensayar con el coro y han perdido la autorización. ¿Y qué pasa? ¿Que no te dejan entrar? Desgraciadamente, hijo, ya no me creen.
Bueno, amb aquest currículum actoral, Mariano Rajoy, jo li donaria una pel·lícula sencera amb ella. Home, pensa que la factoria Santiago Segura ha donat alternatives a...
A Paquirrin, a Gessolín de Urique, a Fíquer Casillas, Guti... Sense cobrar, diu. Només els envia alguna cosa per Nadal. Els envia una panereta, una cistella d'així. En fi, frisors de veure Mariano... O no, o no, també, eh? Bé, escolta, m'has dit que n'hi havia dos divècils del dia, no? Possibles. L'altre qui és?
L'altre és una jutgessa de Barcelona que ha deixat lliures dos lladres amb 52 detencions i condemnes fermes perquè no veu risc de reincidència. Ole!
Només han fet 52. És a dir, on és el llindar de la reincidència? 52 delictes, i jo tampoc veig possibilitat de reincidència. Quina base legal tens per dir que dos pàjaros que...
Clar, que els hagin enxampat. Això vol dir que n'han fet 80.000. 52... És especialitzats en robar rellotges d'alta cama. Els Rolex, el típic turista nipó que no s'entera. Però 52 només. Jo crec que 52... Jo crec que s'han de reinsertar la societat. Sí, sí, sí.
Penso que el 52 és precipitat. Jo crec que hi ha jutges i jutgesses que el que volen és sortir els mitjans d'alguna manera. Aquesta diu, vinga, vaig a sortir el poc que ens passa, que el poc que ens passa els fa molta il·lusió sortir. Els fa il·lusió sortir, eh? L'únic que hauran de fer aquests dos pàjaros és presentar-se cada mes al jutjat. Interpreta que no hi ha risc de fuga. Aposto que s'hi presentaran abans i no voluntàriament.
Em quedo la jutgessa, eh? Sí, no? Sí, jutgessa, campiona de la secció, l'imbècil del dia, que té el dubtós honor. Qui té el dubtós honor? Doncs avui Mariano Rajoy i la jutgessa. Per votació popular d'en Joan i jo hem decidit que la jutgessa... La jutgessa... La imbècil del dia. Molt bé, què més tenim, Joan? És bonica, aquesta secció de l'imbècil del dia. M'encanta, m'encanta. Té seguidors i seguidores. Sí, sí, sí. I un molt especial, que sempre ens escolta i el saludem des d'aquí, eh? Sempre li dediquem de manera molt especial. Sí, senyor. Un home que...
Home, que es fa estimar. I ens ho va demanar. Escolta, que no feu l'imbècil del dia, li vaig dir. Joan, posem-s'hi una altra vegada. I des d'aquí li enviem una salutació. Però a vegades no és l'imbècil del dia, perquè, clar, si no, hauríem de canviar el nom de la secció. I del programa sencer. Va, anem-hi, què més? Escolta, no sé si t'interessa, tu que ara estàs començant carrera universitària,
quines són les que tenen més sortida professionals i les que menys i les que tenen més sortida també reflexa que tenen més possibilitats de cobrar informàtica suposo la que més i periodisme la que menys
Número... Sí, les tres primeres són Medicina, Enginyeria, Informàtica i Infermeria. Són les tres carreres que tenen més sortida professional i més possibilitats d'estar cotitzant al poc temps d'acabar la carrera. I, desgraciadament, a la part baixa trobem velles arts, història de l'art o geografia. Vinga.
En fi, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé trobar aquest tipus de notícies que són, doncs, més o menys curioses. Sempre curioses, eh? Pensa que aviat traurem, en el poc ens passa, perquè ja trigarà, el llistat de productes més robats en els supermercats el 2020. Sí, senyor! Però no, o sigui, no és mal a dir, com dic jo a vegades, eh? Perquè es reflecteix d'una manera molt evident, si voleu, irònica, divertida o còmica,
Un reflex de la societat, eh? Amb els articles més robats pot ser una lectura socioeconòmica, gairebé, eh? Perquè dius, oli, que està dels primers, perquè és una necessitat, però hi ha articles que dius, perdona, això és necessari? Però, per exemple, l'oli, que no estava arran de la guerra entre Rússia i Ucraïna, que es va augmentar el preu de l'oli, doncs va augmentar, va passar a ser un dels tops 5 a l'oli com a producte més robat del supermercat, eh?
Sí, però jo això ho entenc com una necessitat. Però hi ha coses que dius això en sèrio i robes això. Quina necessitat tens d'això? Hi ha molta xocolata roba també de cacau. Es roba... Els bombonets Ferrero Rocher, eh? Sí, és veritat, els Ferrero Rocher.
Que ja arriben, no? Després del verano llega Ferrero Rocher. I també arriba una col·laboració preciosa entre Juan Luis Guerra i Gordon Summers. Sting han revisitat aquest Estrellites i Duendes. Escoltem Sting cantant en castellà, eh? I escoltem-lo perquè ho fa molt bé, eh? Vivirà tu recordo com un simple aguacerro
De estrellitas y duendes, vagaré por tu vientre, mordiendo cada ilusión. Vivirás en mis sueños, como tinta indeleble, como mancha de acero.
La cançó és preciosa, eh? Realment és l'art que permet que es trobin aquests dos grans cracs. Quisiera ser un pes... És aquest el de Quisiera ser un pes, eh? Què més, Joan? Ara m'has deixat aquí amb el pes...
Pujem en el DeLorean, any 1951. Fora de joc, eh? Total, tal dia... Fora de joc, que des que se n'ha anat l'Iñigo, no l'entenen. Ni Eric Garcia, ni Cundé, ni Araujo, evidentment. No l'entenen. No hi ha manera d'entendre fora de joc.
No farem cap broma arran del fora de joc, perquè estem en horari protegit. Exacte. Tal dia com avui, 1951, la veu! Frank Sinatra es casava amb la seva aleshores segona dona, eh? Abba Katna. Yes, there were times I'm sure you knew When I fit on More than I could chew But through it all
When there was doubt I hated my way. Que no se visquin aquí. I com es van casar? Es van casar a la seva manera. And I stood tall.
La veu, la gran veu, sí senyor, la veu de Fran Sinatra. Què més, Joan? Doncs l'any 1958 va entrar com a número 18 a les llistes mundials Eddie Cochran i el seu Summertime Blues. El que passa que va entrar en el número 18 i va fer un pet com una gla i número 1 setmanes després, eh? I'm gonna raise a fuss, I'm gonna raise a hollow
Aquesta cançó és el Popotitos, també, no? Et veig avui planxat. Ara ve com en Robert s'aixeca. No et puc seguir el guió, eh? S'aixeca, en Robert ve cap aquí i diu, no, no és Popotitos. Mi novia, nananana, Popotitos. Ara no me'n recordo. Davant de la teva absoluta creativitat barra espontaneïtat, no et puc seguir el guió avui, Jaume. Que bé, Joan, va.
Som-hi, va, que tenim un minut. Espero que l'interpretis més coses fora de línia. Ai, perquè vosaltres sois molt joves, eh? Però estem fent grans, eh? 7 de novembre de 1967. Aniversari de David Guetta, que ja va sumant anys, eh?
Gran DJ, gran músic, resident a Eivisa, està Eivisa el tio, patant-ho com ell sol, eh? I un altre dels grans també deu celebrar algú avui, Joan. Sí, doncs sortia el single de l'Eta Zeppelin, que es va convertir en un dels himnes del rock'n'roll, Foli Jaume.
Guitarrero, rock and rollero, ho té tot, eh? Tanquem Dilorian, Joan! I tanquem Dilorian amb una persona que li tenim una estima personal perquè a La La Land, a Los Angeles, tal dia com avui de 2016, moria el canadenc Leonard Cohen.
Doncs avui a ritme d'Aleluia, Joan Escofet, m'imagino que la clau copsarà protagonisme a la 1 al migdia 3.57 de la tarda. Doncs sí, parlarem bàsicament d'aquest tancament, 41 anys d'història que avui posa punt i final de la revista gratuïta, la clau. 1 al migdia 3.57 de la tarda t'escolto i dilluns a un quart d'onze, amb molt de luxe et torno a saludar. I tant que sí, perquè la vida pot ser meravellosa.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista.
Mira, jo no em canso d'explicar que a Vilassà de Mar tenim absolutament de tot. Músics, actors, actrius... Gent, jo sempre dic que una cosa que crec que és bastant certa és que a Vilassà tothom és notícia. A tot arreu tothom és notícia. El que passa que falta que un sàpiga que és pròpia notícia.
I avui ens tirem pel vessant de l'esport, però no entrevistem un jugador, un entrenador sí, en aquest cas, però no és la seva activitat principal. Avui visita la ràdio en Raül Estevez i en Raül és representant de futbolistes. Tampoc ens falten representants de futbolistes.
Sí, coneixent-lo des de fa molt de temps, un dia el vaig atacar directament i vaig dir, Raül, quin dia t'asseus a la ràdio per parlar de la teva feina. La feina que tothom hem vist pels diaris, no? Però que a vegades no has tingut l'oportunitat de parlar amb una persona que representa futbolistes. Avui, en directe, amb nosaltres, Raül Estevez.
Raül Estevez, bon dia, bona hora. Hola Jaume, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé, la veritat que molt bé. Amb moltes ganes i molta il·lusió que em truqui a la ràdio d'aquí al meu poble per una entrevista i que sàpiga una miqueta del món aquest del professionalisme del futbol.
Escolta una cosa, representant de futbolistes, estic segur, eh, Raül, que quan algú pregunta de què treballes tu, et diu, representant de futbolistes, queden tots mirant-te amb una cara de què? Sí, la veritat és que és complicat, perquè és una cosa anòmala i que no és normal en el món habitual del dia a dia. La veritat és que no em fico com a representant de futbolistes, sinó com a agent FIFA, i llavors és quan pregunta de què es tracta, i llavors, bueno, us expliques una miqueta de què funciona...
i en què em monen mous i com funciona tot. Això t'ho pregunto jo ara, què és un agent FIFA? La veritat que és una persona que ha de representar o ha d'assessorar un jugador professional de futbol o en futbol base i crear-li un projecte esportiu per arribar on hagi d'arribar, sigui primera divisió, sigui segona, sigui primera ref, on sigui. Però més que res és un assessorament, que avui en dia és el més necessari per qualsevol professió.
Clar, un pensa, bueno, és el que va negociar un contracte a partir d'aquí, doncs això és el que fa el representant. És una mica bastant més del que és negociar un contracte que també ho fas. És molt més, és molt més, la veritat que sí. I el més fàcil per a un representant, en aquest cas per a una gent FIFA, és negociar un contracte perquè és el dia a dia i al final són quatre punts bàsics que són els que treballes, però el més important és el dia a dia, el que has de treballar amb el jugador i has d'estar amb ell cada dia...
has de preocupar-te de les coses bones i sobretot quan no són tan bones, perquè quan són bones sempre tenen gent al voltant d'ells, però sí que has d'estar molt al dia a dia, estar veient cada dia el que és el mercat i com funcionen els equips, què necessiten, què no necessiten, parlar amb un, parlar amb un altre, veient entrenos, veient partits, i parlar amb moltíssima gent i tenir una agenda molt, molt àmplia per no perdre el fil del que és el negoci. Escolta, i quan t'hi poses a fer això? Quanta temps fa?
Doncs mira, porto des dels 22 anys, tinc 51, per tant, fa molts anys que em dedico a això, i, bueno, compaginava amb altres feines, perquè també vaig estar treballant a ràdio, treballava a Flashback, i Flash FM vaig estar treballant. Què dius ara? De què feies allà? Tema de publicitat. Jo amb el Mikimoto, famós Mikimoto, i amb en Carles Cuní, Carles Cuní també és part de la meva branca familiar,
i com ells són els propietaris de Flash FM Flashback, vaig començar amb ells en tema publicitari i compaginava amb el tema de la representació perquè coneixia el cap de premsa del joventut de Badalona i a partir d'aquí vaig començar. Ella em va introduir una miqueta, soc de Badalona, nascut a Badalona, i a partir d'aquí tinc un familiar també que es dedica professionalment al món de la representació i em vaig encaminar cap aquí.
I pots dir qui és aquest familiar? El Tente Sánchez. Hombre, José Vicente Sánchez. Els que tenim una edat ja, que tenim la mateixa edat. Això és. El recordem com a capital, el Barça, en aquella Lliga 84. Jo sé, la primera Lliga que vaig anar a guanyar el Barça 84-85. José Vicente, el Tente Sánchez. El Tente Sánchez, que va al FC Barcelona i al motín d'esperia, el famós motín d'esperia. Home, home. On va ser el capital i va anar cap a Múrcia, després Sabadell, i al final ja es va retirar.
I representant. També familiar de Cuny, dius? Dels germans Cuny? Sí, la meva tieta és cosina d'en Carles Cuny, d'ell és en Cuny. O sigui, que tinc una branca una miqueta artística en tots els aspectes. Sí, sí, la veritat que sí. I tu, doncs, representant comercial, en aquest cas, de la cadena Flashback, de Flash FM, i representant de futbolistes. Però, clar, un no s'hi posa d'així... Ara em posa gent FIFA, és a dir...
Tu has mamat futbol des de tota la vida, futbol o més esports? Jo tots els esports m'agraden, la veritat. El que sí que és veritat és que jo em dedicava i jugava, no professionalment, però sí que jugava al món del futbol, i a partir d'aquí és una branca que sempre m'ha agradat. He practicat molts esports, o sigui, som una persona que m'agrada jugar a tenis, jugar a pàdel, fer bàsquet, fer futbol, fer esquí, qualsevol esport. No és que se'm doni bé, però puc practicar-lo tranquil·lament.
Que bé, i escolta, i un desea exposar-se, però comença a picar pedra. Els primers... Hola, mira, ara portes 30 anys fent això, i ara ja et coneixen, tens un nom, però el començament és on has de picar més pedra. Hola, soc en Raül Estevez, quanta gent... I tu qui portes?
És el primer que pregunten, sempre. I abans era més fàcil que ara. Ara hi ha molt d'intrusisme, molta gent que es pensa que és representant sense tenir un títol. Això és no aixecar-te i soc metge, sinó has de tenir una formació. Amb això és exactament igual, has de tenir una formació.
Has de fer uns exàmens per preparar-te per poder fer la representació, però abans hi havia menys competència i no hi havia tantes agències, com es diu ara. Però sí que és veritat que havies de picar pedra, havies d'anar als camps, havies de parlar amb els pares o amb jugadors, ja, si tenien una certa edat, i vendre'ls-hi el que et dedicaves i el que volies fer amb ells.
Que al final era un projecte. I el primer que pregunten, sí, és el que tu dius. I tu a qui portes? Greu error, amb la meva opinió, però bueno, és el que pregunten sempre. Sí, perquè deu anar a picar dalt, no? De primera divisió, a veure. Sí, sí, sí. El primer que pregunten és a quins jugadors portes, el que passa que jo crec que no és l'ideal. Tu, quan el teu fill...
li vénen universitats per anar a estudiar, tu el que no mires és qui ha estudiat aquella universitat, sinó mires quin és el projecte que té aquella universitat perquè el teu fill funcioni. Ho hauries de fer així, almenys. Ho hauries de fer així, el que passa que avui en dia els pares és un dels càncers que hi ha al món del futbol i és molt complicat, la veritat.
Clar, insisteixo, eh, tu comences, et vas fent un nom, clar, tu em dius, en aquella època era més fàcil, clar, en aquella època si pensem en representants, pensem en Josep Maria Minguella, per exemple, José Vicente Sánchez, després hi hem posat més, eh, ara Carles Puyol, Ivan de la Penya, i si ve a dalt de tot, jo no sé si és a dalt de tot, o si el palquet és més mediat i parlem de Jorge Méndez, etcètera. Tota aquesta gent, a veure, amb tot el carinyo, són competència, no? Són molt competència.
Bueno, competència entre cometes, perquè al final contra el Jorge Méndez no el pots lluitar mai, però sí, són competències, són gent que està treballant a la mateixa feina que tu, el que passa és que a mi no m'agrada veure com a competència, sinó m'agrada veure com companys de feina al qual ens hem d'ajudar, perquè jo moltes vegades truco a un, truco a un altre, escolta, tinc aquest jugador, tu que toques més el mercat asiàtic, per exemple, a veure si em pots ajudar, em pots col·locar aquest jugador cap allà, i repartim la feina i ens ajudem entre tots.
Sóc companys professionals. Correcte. Escolta, te'n recordes de qui era el teu primer client? Ostres, el meu primer client sí que me'n recordo perfectament. Era un jugador que va ser anomenat millor jugador del món de futbol sala, que és en Dani Salgado. I va jugar a Santa Coloma, al Plaias de Castellón, va jugar a Martorell, i a partir d'aquí va ser el meu primer client, i el que m'ha adorat molts jugadors, perquè ell...
és una persona molt agraïda, és una grandíssima persona, i a partir d'aquí ell, al ser de Santa Colom, el seu germà jugava al València, de futbol, també el vaig representar, i, bueno, doncs...
A partir d'aquí és un boca a boca que sempre t'ajuda a agafar més jugadors. Que hi ha una formació, és evident. Si portes el nom de gent FIFA, és la FIFA qui t'ha d'acreditar per fer aquesta feina. És curiós perquè potser estic equivocat, però abans tu sabies que tenien representants dels jugadors professionals. És a dir, com ara, el que passa que abans eren els professionals. Jo tinc la sensació que hi ha jugadors en aquella època, de fa 30 i escaig anys,
que es van quedar en el camí precisament per això, per no tenir un representant. Tinc la teoria, eh? I anaves per jugar pels camps de futbol i veies que tocaven la pilota, que és aquesta meravella que és... Ara tinc la sensació que amb tots els que sou, que aneu, que viatgeu, que us truqueu, aquests jugadors pujarien. No sé si estàs d'acord amb això. Sí, sí, sí, totalment d'acord. Tens tota la raó. Al final, si sempre necessites una ajuda, és com quan, si tu tens un problema, agafes un advocat que t'ajudi a arreglar el problema, doncs en aquest cas és igual. Si tu necessites
Ser professional o creus que tens possibilitats de ser professional necessites un professional al costat i aquest professional és un representant, un agent, un assessor que t'ajudi a pujar i tenir aquests contactes que tu necessites per evolucionar i ser jugador professional.
Ara sobte, que parlem de nens i nenes, en representant, jugant a equips com pugui ser la Unió Esportiva, la Unió Esportiva de Vilassar, o qui sigui d'aquests camps dels cens i de mils de partits que hi ha cada cap de setmana.
Aleshores, la pregunta és, és habitual que un jugador d'aquesta categoria del futbol base, del futbol formatiu, tingui representant i, per altra banda, no sé si és el representant que el veu o els pares, que tots ens creiem que els Messi's i els Xavi's i els Inestes els tenim a casa, truquen al representant, escolta, tinc una meravella de nen que és el meu fill, això funciona així o no?
Doncs sí, la veritat que és per mi una vergonya el que està passant ara, com bé dius aquí a la Unió hi ha jugadors de sub-14, sub-13 que tenen representant o que diuen que tenen representant. Jo per mi aquesta persona no és un professional de la representació, no és un agent FIFA, és una persona que vol ficar-se en aquest món, es pensa que és guanyar diners i a partir d'aquí diu que assessora un jugador.
Un jugador necessita un representant en el moment que veritablement es fa un contracte professional, que a partir d'ara són els 16 anys, però amb equips com el FC Barcelona, com el Real Madrid, com un Villarreal, com un Sevilla, com un Espanyol. A partir dels 16 anys sí que la federació et demana un contracte professional per aquest tipus de jugador. Aquí és on es necessita veritablement un assessorament.
I és el que dius tu, que és el que he dit abans jo, el tema dels pares. Jo cada dia rebo trucades moltíssimes de pares que tinc un jugador, el meu fill, jo sempre els dic el mateix, mira, si el teu fill ha d'arribar, arribarà, no et preocupis, i si vols li faré un seguiment, però dir que té representant em sembla veritablement una tonteria, amb el perdó de la paraula, però no crec que sigui el més adequat per aquestes edats. El que han de necessitar a aquesta edat és disfrutar, estar amb els seus amics i passar-s'ho bé.
La diferència que comentava abans, Raül, era que abans no hi havia els representants, o no se'ls veia, o directament no n'hi havia, i hi havia nanos que es cavaven pel camí. Tinc una altra teoria que m'encantaria, perquè tu ets un més entrenador de la Unió Esportiva Vilassar, un tio molt d'esport, que sap molt de futbol, però jo tinc una teoria...
Que dic que el Vilassar, per exemple... Vilassar perquè estem aquí, eh? La Unió Esportiva, amb 102 anys de història, es poden comptar amb els dits d'una mà i te'n sobren 3 o 4, els jugadors que han arribat a ser professionals del futbol a primera divisió. Aleshores, jo sempre dic, quan els pares venen i diuen això, no? Escolta, es cal el meu fill i tal, penso... Si amb 102 anys han arribat 1 o 2 a primera...
Si el teu fill amb 14-15 anys està a la Unió Esportiva, amb tot el respecte, jo he jugat a la Unió Esportiva i ho dic amb molt d'orgull, he passat per totes les categories, però si un nen o una nena està amb 14-15 anys al Vilassà...
És molt difícil que es pugui dedicar això, no? És molt complicat, és un món supercomplicat i la veritat que, no perquè sigui la Unió, però el Badalona, el Cornellà, l'Hospitalet, qualsevol equip, que tenen un nom perquè veritablement són clubs molt, molt, molt importants dins del que és el nostre entorn, a Catalunya...
I la veritat és que és molt complicat. Ja no només en el Maresme o el que és la comarca del barcelonès, sinó a nivell de Catalunya és molt complicat. Arriben molt pocs jugadors i han de tenir una fortuna i jugadors que ara destaquen molt d'aquí uns anys no destaquen perquè hi ha molts factors que influeixen en el que és el ser jugador professional. No només la qualitat esportiva o la qualitat que puguis tenir a l'hora de...
o la facilitat que tinguis a l'hora de tocar la pilota, sinó que hi ha altres factors molt més importants que el que és... Jo sempre dic el mateix, un crac es compon d'un 80% de cap i un 20% de talent. Sí senyor, sí senyor, que el cap va fer perdre molta gent, eh? Moltíssima, moltíssima gent, sí, la veritat que sí. Entén-me el que et vaig dir, eh? La paraula, eh? Et consideres un cas a talents? Sí.
Sí, la veritat que així m'agrada fer-ho i així m'agrada descobrir noves joies. La veritat que hi ha moltíssima gent que entén de futbol i veu jugadors que altres no veuen i és una de les facilitats que has de tenir a l'hora de representar jugadors.
Què li veus? Com es diu la teva empresa? Elite Agency. Escolta, què li veus tu a un jugador que dius, hòstia, aquest arribarà? Perquè tots ens meravellem a vegades, com veiem un nano de 5-6 anys i diuen, oh, aquest arribarà! No en tenim ni idea. Què li veus tu? Doncs mira, el primer que m'agrada a mi veure és entrenaments. Quina és l'actitud d'aquest jugador dins d'un entrenament, més que d'un partit, perquè hi ha jugadors que en el partit destaquen moltíssim, però a l'hora d'entrenar són vinagres, que li diem als entrenadors...
jugadors que són una miqueta agris, que no tenen aquesta xispa, i l'entorn en el qual els situen ells. O sigui, si la situació familiar és adequada, no és adequada, no vull dir que els pares estiguin o no estiguin separats, perquè no passa absolutament res, sinó que aquests pares que puguin estar separats o no separats, tinguin un entorn adequat de cara al nen i no estiguin influint tota l'estona amb les seves actuacions dins d'un camp, que és el que més està passant actualment.
Tu, quan vas a negociar un contracte amb un jugador, sobretot estem parlant de jugadors de l'elit del futbol, davant tens un negociador, evidentment. Tens un directiu, o un director esportiu, o un tio que de número és una... Això és el més dur a l'hora de...
Posar un jugador, oferir un jugador, no sé, a qualsevol equip? Bueno, és dur, però al final sempre és un patró de joc que sempre tenim les dues parts i que al final sempre encamines cap a una banda o cap a una altra, però al final sempre tornes al mateix joc. Hi ha una persona, una anècdota amb els que tenim una edat ja sabem qui és, l'Endoiro, que aquesta persona sí que era molt dura, perquè al final et tornava...
Estaves fins a les 4 de la matinada amb ell dins d'unes oficines, et portaven unes pizzas i a partir d'aquí començaves a xerrar, a xerrar, a xerrar i la veritable feina la feies a les 3.50 de la matinada quan ja estaves rebentat i ja era molt complicat aquesta negociació. Però bueno, al final és el que et dic, sempre tenim un patró, una manera de fer i acabes sempre ell diu X, tu Y i a partir d'aquí sempre hi ha una influència que concorda en les coses.
Vies negociat amb l'Endoiro. Sí, sí, sí. Amb jugadors bastant top. Sí o no? Sí, sí, sí. I és més dur ell que Joan Gaspar, per exemple? Joan Gaspar, al igual que l'actual president del Barça, són bastant més senzills que el que era l'Endoiro. És el més dur que t'has trobat, l'Endoiro? Sí, la veritat que sí. És una persona que, ostres...
és gallec, i al final són persones molt, molt, molt intel·ligents, molt intel·ligents, i et porten cap a on volen portar-te, i al final arriba un moment que no saps si t'està dient el que vols escoltar, que al final és una bona negociació, o el que ells volen dir, i és complicat.
Mira si és bon gallec, en lloc de portar-te a un restaurant com Déu mana, que allà n'hi ha uns dos anys, et fot unes pizzes a l'oficina. Sempre, sempre ho feia. Això no es pot... Així no es comença a negociar. No es comença a negociar. Hi ha una altra persona, també, que porta... Que era complicada, que és en José María García. José María García? Ah, clar, futbol sala. José María García portava... Bueno, és el jefe de l'interviu Movistar, de futbol sala, i és bastant complicada. Sempre es posa en una taula, en una cantonada, els peus a sobre la taula, amb el puro, i a partir d'aquí comença l'analització...
I és una persona, per la influència que té, també el mires com una persona una miqueta... O sigui, mediàtic, 100%. Molt mediàtica, però bueno, que al final sempre arribes a un port. Clar, l'home José María García, periodista, on els hi hagi, un senyor que no fa amics fent la seva feina, o com feia la seva feina, però clar...
és que quan obria la boca José María García, la resta del món callava. Sí, era una persona molt influent, molt, molt, molt en tots els aspectes, no només en el món de l'esport, sinó que també jo havia vist com tancava una negociació amb els miners, o sigui, no tenia cap mena de problema. I ell sempre que et veu, doncs...
es fica de proximitat, hombre raulito, hombre raulito, ja t'ha guanyat, ja, ostres, aquí hi ha bona sintonia, però al final sempre et porta cap a la seva banda. O sigui, Lendoiro i José María García estén al top de la negociació, eh? Total, total.
Ara mateix, quins jugadors portes que estiguin així, doncs, a primera línia? Tinc 4 o 5 de primera línia, de primera divisió, i no m'agrada dir noms, la veritat. No, no, no, no, no et demano els noms, la veritat. Perquè, al final, el teu client és el teu client, i ells també tenen una miqueta de respecte que se'ls digui, perquè...
És com utilitzar-los com a publicitat teva i no crec que sigui l'adequat. Però tinc 5 jugadors de primera divisió i una cartera d'uns 45-46 entre futbol base i primera divisió. Sol a l'empresa? Sí, sí, sí. Fa molts anys treballava amb agències potents i...
Però vaig veure que al final eren números els jugadors i a mi no m'agrada aquesta manera de treballar. I a Elite, quan ho vas obrir? Fa tants anys? Fa molts anys, fa uns 15-17 anys. És a dir, tu vas començar a picar pedra amb altres agències i et vas plantar amb solitat. Tu sol! Sí, sí, sí. Jo crec... Saps què passa? Que al final tu saps com treballes i tu pots fer una negociació però si te la fa una altra persona no saps si te l'està fent com tu creus que l'has de fer o...
o no, llavors m'estimo més portar jo totes les coses sí que és veritat que tens scoutings i gent que treballa veient jugadors i ajudant-te i ostres Raül, he vist aquest jugador que crec que és important o que pot ser interessant però a l'hora de negociar i de tenir el tracte humà i personal jo crec que és el més adequat és com tenir un psicòleg si tu estàs en un despatx de psicologia el teu client és el teu client, tu no pots tenir quatre psicòlegs que treballin la persona llavors m'estimo més treballar jo sol
Escolta, i a més a més fa ràdio.
Sí. A veure, sí, sí. Tu dorms, Raül, o et vas dormir un dia, et vas avorrir i no has tornat a dormir, perquè clar, tot això... Cada vegada dormo menys, la veritat, però bueno, sí. Això és l'edat, eh? Tenim la mateixa, això ens passa a tots. És veritat, és veritat. Cada vegada menys ganes de dormir i més ganes de... No sé si és l'edat, potser, però de fer coses i fer coses i descobrir món en tots els aspectes. No visitant, perquè he visitat moltíssim i viatjo moltíssim, però sí a l'hora de noves expectatives i noves coses. Doncs sí, col·laboro i treballo a Ràdio Marca.
amb tertúlies i anàlisis de partits i em van trucant, bueno, ara quan surti d'aquí vaig acabar a Radio Marca amb el Félix Montclús i, bueno, faig dos dies de tertúlia amb ell, més entre setmana quan hi ha partits de Champions o Lliga, doncs em truquen per analitzar el que ha sigut el partit i, o sigui, sí, vaig fent coses. I a part l'entrenador de la Unió Esportiva? Això és. Quants equips portes? Ara mateix dos, dos, un sub-14 bé i el juvenil bé.
M'agrada per desconnectar i el tracte amb els nens és espectacular, la veritat. Ja no pel resultat, sinó... El que et donen els nanos no té preu. I a banda d'aquests dos partits obligatoris que tens el cap de setmana, els veus, quants partits pots arribar a veure tu el cap de setmana?
Normalment uns sis o set partits. Jo vaig a veure sis o sis partits i, a part, ara, a diferència d'abans, tens moltes facilitats per veure partits i jo els dilluns al dematí em començo a veure partits pel Veo, que és una plataforma que tenim per veure partits, o que em passen...
a través de YouTube, i jo els veig i analitzo els jugadors meus primer, per després poder tenir la xerrada amb ells i explicar-los no com han jugat, sinó les actituds que han pogut tenir, perquè a mi jo crec, no m'agrada ficar-me si ha de fer una diagonal, si ha de fer un passe, perquè això està l'entrenador, està el professional, però sí per les actituds que ha pogut tenir dins del partit, que poden ser positives i no positives, i
Cada setmana m'agrada tenir xerrada amb tots ells i explicar-los una miqueta el que he vist. O sigui, la teva feina va molt més enllà d'un representant que negocia amb un club, que negocia una fitxa, un sou. La teva feina va dir, eh, vigila perquè vas bé, però l'actitud... Jo em fixo molt en aquestes coses. Això és habitual, perdona, o és una cosa que fas tu?
a mi jo ho faig jo sé que les essences normalment no ho fan jo sé que més que representants hi ha molts comissionistes que el que volen és una comissió és agafar aquest jugador el col·loco són tants x diners i ja tinc l'any resolt o el que sigui
A mi m'agrada treballar d'aquesta manera, jo crec que és una proximitat cara al jugador i és molt important. I és el que et deia, tu ja veus si un jugador està suplent i està a l'últim de la banqueta i no està al costat de l'entrenador, està tenint una mala actitud per mi. Per mi jo crec que està al costat de l'entrenador i veient i escoltant tota l'estona el que està dient. Els que estan molt lluny de l'entrenador són els que al final estan parlant malament de l'entrenador, parlant malament dels companys i el que volen és jugar. I al final no és productiu cap a ells.
Tu jugaves a futbol? Sí, sí. Amb qui vas jugar tu? Jo vaig estar al Badalona de porter. De porter? Sí, i després vaig anar a l'ATAR. Home, Torres, Asensi, Resac, Rifer. Això és, doncs el Rifer va ser un dels entrenaments durant el Fuster. I la veritat que molt bé. Era un filial de FC Barcelona i hi vaig estar molts anys, la veritat. Mira que potser ens vam enfrontar tu i jo, eh? Doncs potser sí. Els partits a Badalona, allà al costat de l'autopista segur. Sí, sí, allà. Avinguda Navarra. Avinguda Navarra, sí senyor. Allà, allà.
I tenia representant, tu, o no? No, no tenia representant, perquè en aquella època, la veritat, que el meu representant eren els meus pares, que em portaven de dalt a baix cada dia i em deien, Raúl, d'aquesta manera d'actuar-nos la bona... Etern agraïment, eh? Etern agraïment, els pares sempre. Sí, senyor, estic amb tu. I, escolta una cosa, t'havessis pogut ser entrenador professional? Amb tot el que has vist, tot el que saps, el teu títol d'entrenador, o no?
Mira, ara amb el temps m'arrepenteixo de no haver-me ficat en aquest món. Sé que és complicat, però jo crec que... Jo no sé si sé de futbol o no sé. Això ho ha de... Com està clar que sí. No pots tenir una cartera de 40 futbolistes si no saps futbol. Sí, però sí que m'hagués agradat, la veritat. La veritat que ara veig els entrenadors actuals i el que saben i el que es formen i la veritat que amb les facilitats que tenen ara sí que m'agradaria haver estat entrenador professional.
L'etern debat, Raül. Jo recordo el futbol de dos laterals, central lliure, mig-mig, que se leia mig-mig, els dos interiors, mig-dret, mig-esquerra, dos externs, un davant de centre. Tot això ara ha canviat. Ara juguen que si el doble pivot, que si juguem en tal, que si juguem en bandes i tal. Hòstia, ha canviat molt això, eh? Molt, molt. El rombo, la caja, qualsevol... Jo soc dels abans, eh?
Mira, jo crec que és una enganyifa que hi ha general del món del futbol. Al final, tots els equips, si tu els mires i els analitzes bé...
és un 4-4-2 típic de tota la vida. El líbero que deien ara sí que és més complicat. La millor posició al cap, eh? Però al final el 4-4-2 és el que funciona. No, és que juego con rombo dentro. Sí, rombo dentro, però al final obres bandes perquè els jugadors entrin o el lateral, si tanques dins perquè el lateral pugi, però al final sempre treballes amb el mateix esquema.
Però bueno, són maneres de veure el futbol. Els esquemes són pel començament del partit, després el partit et porta allà on et porta. Si has de atacar amb 4 ataques. Això és, els bons entrenadors són els que canvien el sistema durant cada 10 minuts, està canviant el sistema perquè l'equip contrari no sàpiga sobre on vagis. Però bueno, ja dic, jo crec que és molt, molt màrqueting i es viu molt tota aquesta parafernàlia del que és parlar de sistemes i tot, però al final tothom anem al 4-4-2 final.
Ja sé que és l'actitud, Raül, ja sé que és l'actitud el primer que et fixes tu, però tècnicament, amb un jugador, què és el primer que dius? Bé, aquí anem bé. Mira, a mi, una de les coses que em fascina a les jugadors és quan estan mirant sempre abans de rebre la pilota.
o sigui, hi ha jugadors que ja es veuen que abans de rebre la pilota estan mirant un costat, un altre, darrere i ja saben on han de portar la pilota en el moment de rebre aquesta pilota. Els davanters és diferent, els davanters és saber mirar abans de rebre la pilota cap a on han de fer el desmarque i els defenses saber cap a on anirà la pilota abans de rebre-la o que el davanter contrari per defensar-lo bé has de saber on estarà.
Per mi una de les bases és aquesta, saber mirar bé on està la posició adequada a cada moment del camp.
Elite Agency. Et anava a dir que tu ets un amant. Et diré una altra cosa i t'ho dic amb tot el carinyo que et tinc. Tu ets un boig del futbol. Doncs sí. No, no, i t'ho admeto i agraeixo la paraula, perquè sí que és veritat, soc un autèntic boig friki, digue-li com vulguis, del món del futbol. La veritat que m'agrada molt, veig molt i m'agrada parlar de futbol. M'agrada parlar de la meva feina, m'agrada parlar del que veig, i ja no de la meva feina, sinó de...
del món d'entrenador, del món de jugador. A mi m'agrada estar dins dels vestidors i parlar amb els... Quan tractes amb jugadors professionals escoltes coses que veritablement tu no has viscut i aprens molt. O sigui, a mi m'agrada aprendre i per això estic tot el dia escoltant i veient futbol.
Raül, hem tardat, però valgut la pena, t'ho dic molt en sèrio. Estic molt content que hagis passat per aquí, que t'hagis obert i parlat d'aquest món desconegut, que a vegades vas pel poble i dius, aquest de què deu treballar? Mira, hagi en FIFA. Sí, sí, sí. I jo agraeixo la teva invitació que em vas fer i molt agraït a Ràdio Vilassà i a tu personalment, Jaume, per...
T'agraeixo molt. Fem una cosa. Quan t'avorreixis, passes per aquí i vine. Parlem una estona aquí en directe. Vinga, va, perfecte. Gràcies, Raül. A tu, Jaume. Una abraçada. Les notícies de les 11.
Salutacions s'ha posat en marxa el gran recapte d'aliments que durarà fins demà dissabte a la nit i que està destinat a ajudar a través del Banc dels Aliments 230.000 persones en situació de pobresa a Catalunya. El Banc dels Aliments fa dies ja que va activar la maquinària solidària destinada a captar voluntaris i voluntàries i donacions. Sota el lema Ho donem tot. En aquesta 17a edició el format continua sent mixt.
amb la recollida d'aliments i de donacions econòmiques. L'objectiu és superar a tot Catalunya les 1.500 tones d'aliments de l'any passat en dos dies, especialment pel que fa a productes bàsics com oli, llet i conserves. Recordem que a Vilassadamares recullen aliments per aquest gran recapte als condis del carrer Cuba i del Mercat, a la Metller, al Capravo i al Sorli del carrer Maria Vidal. En relació al Mercadona, recordem que recull aportacions econòmiques per aquest gran recapte, però no aliments.
La poca oferta de pisos ha tornat a encarir els lloguers en el trencurs del segon trimestre de l'any, malgrat el topall de preus en zones tensionades. I és que el preu mitjà de llogar un habitatge a Catalunya va ser de 855 euros entre l'abril i el juny d'aquest any. És un augment del 3,25% respecte al trimestre anterior.
A la ciutat de Barcelona la pujada és encara més forta, ha crescut un 4,4% en relació al primer trimestre de 2025 i supera els 1.135 euros. Es trenca d'aquesta manera la tendència dels darrers mesos que mostrava una contenció i fins i tot un lleuger descens dels preus. Tot i el repunt, els preus encara estan lleugerament per sota del rècord que van marcar abans de la posada en marxa del topall de preus
en els municipis considerats tensionats per la Generalitat. Per províncies, les comarques de Barcelona són les que tenen el preu mitjà del lloguer més alt. Les circunscripcions de Girona, Lleida i Tarragona estan totes tres per sota de la mitjana de Catalunya. En relació al trimestre anterior, el preu mitjà del lloguer s'ha apujat a totes les demarcacions, excepte la de Girona, on ha baixat molt poc, concretament un euro.
La il·lustradora basca Amaia Arrazola, de 41 anys, coneguda pels llibres i els murals que ha fet en els darrers anys, ha mort aquest dimecres passat a Barcelona, on vivia des de 2010. Nascuda el 84 a Victoria, va estudiar publicitat i relacions públiques a Madrid i va treballar com a directora d'art en el sector publicitari abans d'establir-se com a il·lustradora autònoma a Barcelona. El 2018 va publicar el seu primer llibre il·lustrat,
Guagua Sabi, una obra nascuda de les experiències viscudes d'aconseguir una beca artística al Japó. Després van venir altres obres com Animales Fantàsticos, Hola, como estas?, i Totoro y yo. Recordem que va decorar el perímetre de les obres del mercat de la Beceria del barri de Gràcia de Barcelona, on vivia, i també va fer murals artístics a ciutats com Rabat, Tòquio, Miami o bé París.
La direcció esportiva del Barça està satisfeta del rendiment de Marcus Rashford en aquests primers mesos com a jugador blaugrana, segons ha explicat el Barça. L'anglès ha marcat sis gols i ha fet sis assistències. Acumula més de mil minuts.
i ha estat titular en els darrers partits aprofitant les lesions de Rafinha, Lewandowski i Ferran. Davant d'aquest rendiment, el Barça s'està començant a plantejar la possibilitat de fer efectiva la clàusula de compra que el Barça té pactada amb el Manchester United a final de temporada, fixada aproximadament en 30 milions d'euros. Des de la direcció esportiva del Barça, es considera que Rashford és un davanter de primer nivell.
A les 12 del migdia, 9, contacte amb la informació i a la 1, totes les notícies locals i comarcals a La Crònica, amb Joan Escofet. Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma.
Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat. Guanyaràs seguretat, assegurant-se multirisc de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer.
Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança. La Balloguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament. Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu.
L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys, exercint abús de poder, de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
Ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Històries de Mar i de Dalt El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Segueix-nos en directe a través de vilassaradio.cat. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 7, gairebé 8 minuts per damunt de les 11.
Encetem la segona hora de les 3 que compartim cada dia. Últim parlant de tota aquesta setmana i completem així la primera setmana d'aquest mes de novembre. Moment pel Fem Salut, secció que coproduïm amb la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i també la Serràdio amb la col·laboració del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut i establiments sanitaris tals com farmàcies i òptiques. I avui volem posar damunt la taula el dol perinatal.
I per parlar del dol per i natal, comptem amb nosaltres, amb la Marta Casas, tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassa de Mar. Marta Casas, bon dia. Hola, bon dia. Com anem? Bé, molt bé. Doncs tornem a posar damunt la teula aquest tema, eh? Sí, amb una mica de retard, perquè el dia del dol internacional... Perdó, del dia internacional pel dol gestacional i neonatal va ser el passat 15 d'octubre.
Bueno, està recent. Però bé. Sí, és que hem tingut l'especial CAP. Hem tingut moltes coses. Hem tingut moltíssimes coses, eh? Però diuen en castellà que nunca es tarde cuando la dicha es buena, eh? Exacte. També tenim amb nosaltres a la Iolanda Toledoya, psicòloga a l'Atenció de Salut Mental i Reproductiva de Sant Adrià del Besòs de l'Institut Català de Salut. Iolanda, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Una mica nerviosa. Per què? Bueno. Bueno, si hem de xerrar de coses que sabem. No et preguntaré segurament res que no sàpigues, eh? Segurament, no t'ho seguro, però gairebé...
I amb nosaltres també, i avui havia d'estar aquí, però malauradament no pot ser-hi per motius personals, la saludem via telèfon la Mireia Bravo, ella amb representació de l'associació Aina del Masnou, és il·lustradora, ha escrit un llibre de poemes. Mireia, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, portem-te. Doncs moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres. Si us sembla, comença el Fem Salut, parlem del dol perinatal.
Mireia, com vulguis intervenir, evidentment et donarem pas, però si vols intervenir en algunes de les intervencions que volem fer aquí en directe, doncs només ens ho has de comunicar. Comencem, si et sembla, amb la Yolanda Toledo, que arriba de l'atenció de salut sexual i reproductiva. Escolta, què és el dol perinatal, Yolanda?
Bé, primer diferenciar el dol en si de la mort perinatal. El dol seria el procés que hem de transitar per elaborar la pèrdua i integrar-la. I en si, definicions de mort perinatal n'hi ha moltes. Per l'OMS, la mort perinatal és aquella que succeeix entre la setmana 22 de gestació i els primers set dies.
i per mi després de revisar la literatura i per el que nosaltres en general assistim als centres d'atenció a la salut sexual per nosaltres és des del moment de la concepció i fins al primer any de vida un primer any després de vida que ha pogut morir i atenem a les mares i pares també per poder elaborar facilitar l'elaboració del dolor en realitat Mireia
Explica'm una miqueta la feina que feu des d'Associació Aina, que crec que esteu situats al Masnò. Explica'm una mica la història i les persones que en formeu part. Sí, nosaltres, principalment, el que fem és acompanyar les famílies i oferir aquest recolzament, que ara, poquet a poquet, també es va oferint directament des dels CAPs i tot això, però...
Ja des de fa temps no hi havia aquest acompanyament tan específic. Hi havia de dol, però no per a famílies que se'ls havia mort un fill. I fem grups d'ajuda, també fem actes, visibilitzem, sobretot, i intentem...
L'objectiu jo crec que és aconseguir uns protocols generals per poder a terme en tots els hospitals perquè totes les famílies puguin tenir un bon acompanyament i rebre els seus fills i sobretot despedir-los de la millor manera possible, ja que encara que...
toqui alguna cosa així, que és el pitjor que hi ha, sigui de la millor manera possible i començar aquest dol d'una manera molt més sana. Estem parlant de no-nats i si-nats, eh? Sí. O sigui, per exemple, tant a la digestació com en el moment del part o com, per exemple, el meu cas que va ser que va morir a sis dies.
Aquí hi ha un paper assistencial de l'Institut Català de Salut, hi ha un paper també institucional, Marta, i en aquest sentit, doncs, crec que ja fa un parell d'anys, o l'any passat, és que el temps passa molt ràpid i ja et perds, però en qualsevol cas hi ha el cementiri municipal, hi ha un espai de dol, no?
Sí, sí, sí, fa tres anys. Tres anys, hosti, si ja t'ho diguis. Diria, eh? Sí, sí, sí. Sí, hi ha un espai pel record, una mica també per posar en valor aquest tipus de dol que a vegades potser és poc valoritzat i molt silenciat, no? Sí, sí, és un espai molt bonic, és un arbre i hi ha una frase allà que diu en aquest espai és on aquí tu i jo ens trobem o una cosa així. Sí.
De fet, no es tracta de la mateixa dol. Parlo professionalment, perquè sabem de casos de dones que han avortat i, per tant, ni tan sols han estat. Si físicament han estat bé, no se'ls dona aquest espai de dir, escolteu, necessiteu recuperar-vos físicament i mentalment.
En alguns casos, l'endemà o gairebé l'endemà, ja se m'anarà a treballar, per tant, és hora de posar damunt la taula. La importància de fer un dol, malgrat, en el cas de la Mireia, és diferent, malgrat estem parlant del mateix. Parlo dels nonats, que moltes vegades no tenim en compte que, escolta, es deia abans, l'ha perdut. Es deia abans, l'ha perdut. I ens quedem aquí.
Bé, i de fet, en les pèrdues gestacionals tempranes, és veritat que encara avui comença a haver una mica més de visibilitat, però encara no hi ha molt de reconeixement i les dones se senten poc validades en aquesta pèrdua. No sabem la història que n'hi ha al darrere de cada família, els sens de búsqueda, les pèrdues que han tingut abans, els tractaments de fertilitat, que hi ha moltes vegades que, per desgràcia, cada vegada més atenem a dones amb tractament de fertilitat,
i no és un tractament. Moltes vegades són molts tractaments de fertilitat, un procés molt dur, fins que s'han pogut quedar embarassades i, per desgràcia, després l'han perdut. I trobo que les pèrdues gestacionals, segons quines setmanes de gestació, que són menys comuns, a partir de la setmana 18, 19, 20, són una mica més reconegudes, però les pèrdues,
de les primers trimestres, realment encara falta una mica de camí, i en això estem. I per cert, aprofito també per saludar la Mireia, que no la conec, però que estem en la mateixa associació. És veritat que esteu a l'associació AINE.
De fet, hi ha dos tipus d'avortament espontani, i l'altre que s'ha de fer un respat, el que es deia un respat, i es deia, quan hi havia un avortament que deia, escolta, no va bé, el trauràs, es deia, és com una regla forta, i hi ha especialistes, això ho he estat buscant, produint amb la secció, i no és una regla forta, és un part, és a dir, tu estàs parint d'alguna manera, no?
Bé, i que és dolorós i la pèrdua en si, vull dir, perquè després el que et trobaràs, vull dir, quan depèn del moment de la pèrdua i del moment de la gestació, no? Ostres, s'ha d'estar una mica preparada, no?, també. I sí que és veritat que cada vegada més he de dir a favor de les nostres companyes i professionals dels ACIRS en general, les llevadores en concret, ginecòlegues també, però és veritat que estan molt més conscienciades respecte a la salut mental i ens deriven a totes les dones que
i famílies que estan patint una perda independentment del moment de la gestació. I això s'ha d'agrair, la veritat.
Suposo que amb bona fe, Mireia, suposo que amb bona fe, però clar, els amics, el voltant, l'entorn, a vegades diu allò, no passa res, ja em vindrà un altre, és això, tu has sentit, quantes vegades tu has sentit això? Ui, això és lo pitjor, las típicas frases de, el siguiente ya saldrá bien, como si fos un trabajo, o era lo mejor que podía pasar, o si venía mal, pues era lo mejor, o ya hemos típicas frases...
Nosaltres solem dir, de l'altre que has dit, tenim una frase, és en castellà, que és, l'amor no se mide en setmanes, perquè nosaltres sempre ho diem, que durant el moment que et vols quedar embarassada o veus aquell positiu, tu hi estimes el teu fill. O sigui, no es pot dir que tu perquè l'hagis perdut en 6 setmanes o 7,
no passa nada, perquè sempre s'intenta borrar o donar menys importància i ho passen molt malament totes aquestes famílies que se li es mor el fill molt d'hora perquè no se'ls dona el reconeixement i tampoc hi ha dret a això i no es sap jo crec que no es sap encara hi ha molt de tabú no es sap acompanyar i quan intentes ajudar potser a vegades és una abraçada o simplement preguntar com estàs
o pregunta amb el nom del nen no fa falta dir res més perquè a vegades quan intenten dir és encara pitjor i ho fan, insisteixo, eh i aquí estic segur que posa la mà al foc, eh el 100% de les persones que ho fan ho fan amb la màxima bona fe el que passa que a vegades el desconeixement si a vegades a nivell professional ja et trobes cert desconeixement ara menys que abans doncs a nivell familiar d'amistats amb tota la bona fe del món però són frases que dius, hosti
I perquè acompanyar no és fàcil, vull dir, acompanyar un dol, mai saps què dir, no és fàcil, acompanyar el malestar és difícil i tots fugim una mica d'això, no? I, clar, normalment diuen aquestes frases, com deia la Mireia, no?, també, de, doncs ets jove, ja tindràs una altra, no?, però...
Abans fins i tot més des de professionals, no?, que jo m'he trobat, eh?, alguna mare que m'ha explicat, ostres, és que tinc un fill, estava buscant un segon fill, he tingut una pèrdua, no?, i s'ha minimitzat aquesta pèrdua. Com que ja tinc un fill, doncs ja està, no?, he d'estar bé, he de seguir amb aquest fill i ja pots tenir sort, no?, vull dir, no ho sé.
De fet, amb dades del 2019, eh?, i això crec que haurà augmentat, no sé per quin motiu, eh?, si pel ritme de vida el que sigui, doncs era un 30% i un 20% de les embarassades, és molt, eh? Bueno, en el 2019 nosaltres vam fer un estudi i sí que és veritat que un de cada quatre embarassos era una de quatre. Un de cada quatre és molt, eh? Sí, en aquell moment sí, era molt, sí. Ara no sé com estan les dades, però era així, eh?
Escolta, parlem de l'atenció professional davant la pèrdua. Hi ha una atenció, evidentment, física i una atenció, sobretot, psicològica. I aquí respectant al màxim el que decideixi fer la gent. Hi ha gent que ha patit una pèrdua d'aquestes i mira endavant i diu, escolta, jo miro endavant. És a dir, i això és tot molt respectable, perquè amb el dol davant de la mort, de qualsevol mort, jo sempre penso...
Potser sóc un ignorant, però penso que tothom fa el dol com vol i com pot. Sí, bueno, perquè... Per tant, no hi ha un cànon que digui, escolta, el dol l'has de fer així, escolta, sí, ja sé que s'ha de fer un dol ben fet, però hi ha gent que mira endavant i diu, escolta, jo ja... Val, doncs ha passat això, doncs ja no. Tot és respectable, eh? Sí. Bueno, nosaltres ens hem trobat que en un primer moment sí que han vingut, no?, a consulta i bé, però també, clar, hi ha màquines mà de defensa, jo ho entenc, hi ha una evitació, no?, d'aquesta connexió en aquell moment. També és veritat que el primer moment de la perda és un moment de xoc,
i fins que t'adones que això no és un malson, que ha passat, en realitat passa un temps, també s'ha de deixar aquest temps perquè la persona decideixi, com que sempre pot venir, almenys al nostre centre, igual que a l'associació, per cert, sempre poden venir quan necessiten, no és...
No passa res, o sigui, se li dona la informació des dels professionals que tenen, llevadores, genes, des de l'hospital, també des de l'hospital de Mataró. He de dir aquí també que hi ha una bona comunicació amb l'ambulatori de Mataró, amb la CIR, per poder passar les persones que han patit una pèrdua. Quan fa que esteu en marxa vosaltres, en aquest sentit, en aquest departament, podríem dir?
Uf, això no sabria dir-te, però fa molts anys. Sí o no? Sí. I l'associació Aines, saps des de quan, Mireia? Ara portarà uns 5 anys. 5, 6 anys. Tinc la sensació que això ha avançat molt, eh? En poc temps, eh? Ha avançat moltíssim. Abans era, inclús, era una mica d'estigma. No ho diem a ningú. Era molt d'estigma. Era molt tabú. No ho diguis a ningú. M'he trobat malament. És una cosa de parella, eh? La dona ho pateix perquè ho pateix psíquicament i físicament.
l'home en aquest cas també ho pateix. Sí, de fet, avui en dia encara, dones que estan fent tractament de fertilitat i encara ho tenen com molt amagat, com si això, saps? Vull dir, també per la por de no reconeixement del que estan patint, però no ho diuen, no... costa.
La Mireia, a part, també és il·lustradora, i fa unes il·lustracions precioses, per cert, i va il·lustrar un llibre que es deia Siempre Cinco, i també ha fet un llibre de poemes i il·lustracions que es diu Mèrida, llum efímera. Mireia, quan t'hi poses amb tot això, és una vàlvula de sortida, una vàlvula d'escape, o no? Sí, totalment. Mira, clar, jo va ser en el 2019, fa ara sis anys, i tot era molt diferent,
totalment el que parlàvem, no?, i ens vam tindre que, bueno, gràcies a l'associació Ània, també la Petitza en Llum, no?, però hi havia molt pocs recursos, i jo vaig anar, com curant el meu dol, doncs li anava fent poemes, que no pensava ni publicar ni res, però jo anava fent, i les il·lustracions, bueno, sempre m'ha agradat dibuixar, i era com una via d'escape, i l'any passat em vaig ficar en un...
en un concurs de poemes i em van dir, escolta, i per què no publiques? Llavors vaig decidir publicar tot el que he anat fent durant aquest dolç. I jo tinc també el projecte que ara farà fa quatre anys i mig o quasi cinc anys, que faig l'edició de fotografies. Llavors així ajudo també a les famílies.
aconseguir les fotografies d'autòpsia perquè no tenen una altra fotografia o editar les que tenen perquè es puguin reconèixer, que el coneguin els altres familiars o sobretot els germans i no si tenen sang o si estan molt pàl·lids o molt liles se'ls fica perquè puguin visualitzar aquest nadó de la millor manera possible.
i és com una manera de maternar a la meva filla, de donar-li un sentit a la petita i curta vida que he tingut. Ho estic dit malament tota l'estona, no és Aina, és Ània, Fundació Ània. Ho deia al revés, canviava. I a més, Mireia, tornant al tema dels llibres, el tema de la lesió és una ajuda per tu i una ajuda pels demés, no? Intentes, o com a mínim dones una eina perquè algú pugui, si algú pots ajudar, doncs millor, no?
Sí, de fet, jo els he repartit per diferents biblioteques i alguna escola també, perquè a part dels poemes, a la part trasera, és una petita guia, però a nivell personal, sobretot per germans.
perquè no els deixin de costat, perquè els germans també tenen el seu dol i d'un dia cap a l'altre no poden dir de sobte ja no ve el germà i ja està, i és el que hi ha. I per la meva experiència, que jo he tingut una filla abans i després una altra filla, per com ajudar-los una mica. Els hi has parlat d'anar amb ells, els teus fills, d'això, no? Sí, de fet, la meva filla va estar al Cubadora. La germana gran la va conèixer
Després, també, en seguida, el dia del tanatori, li vam explicar tot. Li vam explicar d'una manera més suau, perquè tenia 6 anys, i li vam dir que anava al cel, cosa que va ser un error, bueno, va ser un error, va ser difícil, perquè després va estar tant temps dient que volia agafar un avió per anar a veure la seva germana, i llavors vam començar a introduir ja la paraula mort, que ha sigut el millor, perquè així ho ha entès, la tata estava dolenta,
I s'ha mort i tal, i molt bé, i la petita també sap que entre la germana gran i ella hi ha una altra tata. L'Anim va fer, bueno, les fotografies i, bueno, per la nit, per exemple, mirem les estrelles, no?, i elles saben que està allà i ja està.
És una mica el que dèiem abans de la gent que et vol ajudar, no? Vosaltres ho vau fer amb el millor dels sentits i amb la millor de les intencions, i de vegades hem de trencar estimes en paraules que són dures, perquè són dures en si mateixes, però s'ha de dir pel seu nom, no? És a dir, mort. Sí, totalment. La mort s'ha de normalitzar, que és una cosa que ens passarà, això sí, que ens passarà a tots. L'únic que deia que no li passaria o que no ho sabia era en Ponset. En Ponset deia, no sé si em moriré, i al final es va morir. Per tant, estava dintre del mateix vaixell que tots, eh?
Es pot superar? Iolanda, se supera en temps? Sempre queda alguna cicatriu? Ja sé que és la pregunta del millor. Se supera, s'integra. Al final és una pèrdua d'un fill i això és una pèrdua no esperada mai. Parlem de l'amor com a... Cal com que a tothom ens passarà, però tu no t'imagines mai que hagis de perdre un fill. Llavors jo crec que això, superar-se, s'integra i
De la millor manera, una segueix la seva vida recol·locant aquella persona. Entenc i enteneu-me, a veure si m'expreso el més bé possible, entenc que el cas, per exemple, de la Mireia és diferent que el cas dels nonats. Clar, ella ja l'ha tingut, ja l'ha vist, ja l'ha tocat en aquest sentit. És diferent, m'imagino, no? Hi ha una certa diferència.
Sí, però clar, no m'atreveixo a dir tampoc això, perquè és veritat que jo les pèrdues que porto i comparar... Totes són dures, evidentment. Totes, evidentment. És veritat que porto dones que han tingut una pèrdua gestacional i és molt dur...
I també, evidentment, quan ja ha nascut la filla, he tingut parelles, les menys, per sort, que ha nascut la filla i ha mort als tres mesos l'última de vida, o a la setmana, ostres, és que això deu ser, no em poso. És aquesta diferència, no, Mireia? Sí, bueno, jo sempre dic que a mi la meva filla em va esclar d'aquells sis dies de vida,
vam poder fer el pei en pei, la vaig poder conèixer, em va poder agafar, la vaig poder agafar jo, i per mi és com un regal. Perquè, bé, jo sempre dic que el dol no es cura, però que aprenem a poc a poc a viure amb ell. I, clar, ara ja són sis anys, no és el mateix, ja ho tinc d'una altra manera, hi ha dies dolents, dies bons,
Però per mi aquells dies van ser un regal i encara que sàpigués que tornés a passar, tornaria a passar per tot per poder estar un altre cop a meia, encara que fos 6 dies o un dia o el que fos. S'ha de fer el dol, ja està clar, i el dol s'ha de parlar també i és un procés.
L'any passat vam parlar d'això amb una companya teva, Mireia, i recordo que vam acabar de la mateixa manera que acabaré avui. Això els passa a tots. És igual que siguis conegut o que no conegu, però hi ha una cantant que es diu Maimeneses, el seu alterrego és la nena de Conte. Sí.
que li va passar fa uns anys i va escriure una cançó. I aquesta cançó a mi m'agrada, a part que musicalment m'agrada, perquè quan un suposo que es posa a composar una cançó perquè li ha passat una desgràcia similar, doncs pensa en música trista, en música de dir, hòstia, estic molt xafat. I ella va agafar, doncs, una mica la regna i va escriure una preciosa cançó a rima de rock and roll. I es diu Tenia tanto que darte. Però és una cançó
que canta a l'optimisme, el mateix optimisme que ens parlava una miqueta la Mireia. Prometo guardarte en el fondo de mi corazón.
Que darte tantas cosas que contarte Tenia tanto amor guardado para ti Tenia tanto que darte tantas cosas que contarte
Mireia! Encantat que hagis estat amb nosaltres. Esperem que avui ho expliquem, eh? El seu fill, doncs, a tots ens passa els que han tingut fills, o titis, i bueno, res que no curi un dalsi i una piretal, però en qualsevol cas li desitgem una prompte recuperació que també ens toca, això. Ens toca patir sempre, Mireia, sí o no?
Ens toca patir sempre. Per sempre, eh? Es faran grans i seguirem patint, eh? Cap problema. Mireia, mil gràcies per atendre la nostra trucada. Una abraçada ben forta, d'acord? Gràcies a vosaltres. Gràcies, Mireia.
I a la Yolanda Toledo, psicòloga a l'Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva de Sant Adrià de Besurs de l'Institut Català de Salut. Moltíssimes gràcies, Yolanda. Encara estàs nerviosa? No, ja no. Ha estat molt bé i molt a gust. Has vist o no? Marta Casas, moltíssimes gràcies, tècnica de salut. I deixeu-me saludar també a la Carmen Portel, que ens produeix i ens guionitza, encara que després no li faig ni cas, ja ho dic així, però... I que d'aquí poc l'entrevistarem perquè té una cosa a dir-nos.
D'aquí a poc la sentarem aquí. No ho dic perquè no tinc permís per dir-ho, però d'aquí a poc ho l'entrevistarem. Sí o no, Carme? No vol parlar mai pel micro, però bueno, ja l'entrevistarem. Gràcies, que vagi molt bé. Ens anem amb la nostra libre i moxillera. Viatgem a Turquia.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-te tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el Planxa Volta i Volta, pim-pam!
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
I bé, aquell noi francès amb qui treballo, m'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'escola oficial d'idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't en atriaeducativa.gencat.cat Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu. L'altre dia vaig buscar Vols aparir en una web i ara me n'apareix publicitat per tot arreu.
Internet i les xarxes socials són una porta oberta a la nostra vida privada i compartim informació i imatges personals que deixen rastre i poden tenir conseqüències en el nostre present i futur. Per evitar sorpreses o disgustos, sigues conscient de la teva privacitat i pren el control de les teves dades. Ja he revisat totes les opcions de privacitat i estic més tranquil·la.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Agafem la motxilla i ens en anem d'excursió.
Qui diu d'excursió, diu de viatge. Amb l'Èrica Castillo, la nostra libre i motxillera. Èrica, bon dia, bona hora. Bon dia, com esteu? Ràdio Vilassar. Com estàs? Estic a tope. A tope? T'ho explica una cosa. Què m'has d'explicar? No plegaràs, no? Home, no. Si estem a tope de viatges, com hem de plegar? A veure, va, explica'm. Recordes que jo et vaig dir que t'havia d'explicar un secret fa unes setmanes i que no t'ho podia dir? Sí, clar, que me'n recordo. Doncs era un viatge.
Era un viatge. Home, doncs clar. I on és aquest viatge? On ha de ser? Doncs comença amb T. Amb T. Tarragona. No, home, no. Tarragona, no. Una mica més lluny. Sí. Torra d'Embarra, no, que està més a la bona. No, home, no. Toledo. Hòstia. Sortim de l'estat espanyol. Home, i tant. Ai, ai, ai. O sigui, ja em coneixes, no? Que jo sempre vaig en llocs així una mica exòtics, amb ànima, amb flous, saps? Com? Hi ha Merdella, on te vas? Com? Hi ha Merdella, on te vas?
No, home, no, no n'hi ha. Segur? Aviam, jo sempre parlo del context sociopolític. S'ha de saber com estan les coses abans de posar-se al pàtio, no? Sí. Doncs no, no me'n vaig a cap lloc difícil. Però a prop d'un lloc on taia merder? Podria ser. Escolta, podria ser. Ja, endivino, endivino. A veure, digues, va. Comodint de la llamada o vaig directament? Comodint, te'l permeto. Se'n va a Turquia.
parlant de tot amb Jaume Cabot.
I la pregunta que t'hauran fet a casa, què has d'anar a fer Turquia, ara? A veure, és que Turquia, ja hi vaig estar fa poc, i només vaig veure Istanbul, i vaig pensar, ostres... Això s'ha de veure més, no? Clar, però és que, a veure, Turquia és un país que té mil històries. Llavors ja també la gent només pensa, Istanbul, Cappadoquia, però hi ha moltes coses més. Llavors, doncs, escolta, s'ha de veure per poder explicar, no?
Clar que sí. I que... Escolta, doncs avui podem aprofitar i podem preparar un... Com preparar un viatge. Sembla que vas anar a Guatemala, que ja vas anar fa un temps. Sí. I aquesta setmana a Turquia. Tremenda motxilla, eh? La que em vaig emportar per Guatemala. Home, clar, vas anar dos mesos i mig. Sí, bueno... Te'n vas endur més coses que les que es van quedar a casa.
Sí, però saps el bonic que te'n dones compte que no necessites res més, eh? Però vaja, ara faig un petit spoiler. El mateix que portava per anar-me'n a Guatemala em podia servir per anar-me'n a Turquia. Sí o no? Sí, perquè com que ja he fet tantas motxilles que... A mi em fa molta mandra això. Bé, a l'hora de marxar no tant, però a l'hora de tornar. Hòstia, ara hem de fer la maleta, és un rotllo. No sé mai què posar, si farà fred, si farà calor, què haig de fer?
Aquest és un dels temes. Saps que hi ha aplicacions que t'ajuden a organitzar el viatge en funció d'allò com vas, la temperatura i tot? Ah, sí? Sí, però també el xat GPT també t'ho fa. Però jo és que el xat GPT no m'enfio.
No, per això millor consultar-li algú com a mi, no? Per això jo dic, jo sempre et truco a tu. Clar, vas a trucar a mi. Aquest cap de setmana me'n vaig a Olot. Quin temps farà Olot? Home, però és que Olot, Olot... Bueno, doncs mira, les que t'hi busques, no? Mira. I coses d'abri i de més. Mira, perquè et vagis ambientant, eh? Música turca. Ai, que maco! Es diu Toigar...
I tu agarres, perquè no ho sé llegir, això. Sí, millor que no. Turkish Music. Mira, mira com sona, mira, mira, mira. Poc animat, això, eh? Ho trobo molt poc animat. És romàntic, eh? És de telenovela turca, eh? Sí, sí. A veure aquesta, que és més una mica, potser, a veure, una mica també turca. Ara, ara!
No ens esteu veient, però estem aquí fent un bailoteo que flipes. Explica'm, explica'm cosa de Turquia. Bueno, escolta'm una cosa. Què? T'ho explicaré quan estigui allà. Clar. Perquè, clar, el que he vist jo és molt maco, però jo et dic, jo no em vull quedar amb les quatre coses que s'han de veure, com sempre, no? La La Sofia i la Cisterna i tal. Clar. O sigui, a veure, comencem a organitzar el viatge. Va, anem a organitzar. Va, quan decideixes i què fas? El primer que fas, quan dius, vaig a Turquia.
Primer de tot, agafo un mapa... Tu saps allò de pinejar? Saps el que és pinejar? No. Ah, sí, bueno, posa pins. Vale, doncs agafes exactament el Google Maps i jo començo a pinejar els llocs on vull anar i a partir de quan ja tinc tot el display de coses que vull veure, doncs allà feix la ruta. Vale. I com faig la ruta?
Bueno, una part és els llocs que són així com més típics, no? Istanbul, Capadòquia, si vols veure tot el tema de ruïnes, FSU, Pergamu i demés, però després ens ajuda una cosa, que és Instagram i Facebook. Ah, mira, va, i què?
Home, doncs llavors tens allà totes les coses guardades. Ara és moment de posar lloc on estan els restaurants, on estan els bars... Ah, aquells rils que surten. Si vas a Turquia... Exacte. Ah, molt bé. Llavors estic guardats i amb això m'ajuda a fer les rutes. Però aquí hi ha una producció pròpia, prèvia, eh? Una producció prèvia de mirar, de guardar... A mi a vegades com m'envien aquestes coses no ni ho miro.
Clar, o sigui, en realitat, els que som dissenyadors de viatges o dissenyadores és el que fem. Vull dir, és impossible estar a tots els llocs del món, i a part de formar-nos i llegir llibres, que també llegint llibres aprens un munt de coses, de la història, del context i de llocs que vols anar, però sí que és veritat, no està tan actualitzat a l'hora de mirar en restaurant i tal. I llavors, així es planifico els viatges. Una vegada tinc tot el mapa allà, dic, vale, tot això que vull veure...
Amb quin propòsit vaig, com sempre et dic, no? Vale, amb quin propòsit te vas? Què vas a fer? Què vaig a fer? Vaig a viure una novel·la turca, vaig a muntar una ruta per les meves noies, vaig amb una col·laboració, que és el que vaig a fer, no? Què vas a fer? Bueno, i en aquesta vegada hi vaig, a crèdit personal, però també pel projecte de Libre i Mochillera. Ah.
Això és un malonet que tinc més endavant, però és bàsicament una experiència cultural que vull oferir. Una experiència de la meva mà, en petit grup, coneixent les joies del país de manera... una experiència immersiva i sortint una mica del circuit turístic, que és el que faig sempre.
Tenim les dues versions, la versió plàssica i la versió Eric Style. Faràs un viatge fent de guia.
No, no, no, jo ara vaig a explorar el país. No, ja ho sé, però més endavant, dic. Sí. Pretens fer un grupet i me'n vaig a Turquia amb aquesta gent. Sí, és el que m'agradaria, perquè jo sé que moltes noies que m'escolten i moltes dones... Bé, l'altre dia, la conferència que vaig fer a Engemar, que m'agrada molt, allà va sortir una cosa que és una mica especial, la tipa, és que a mi em costa fer les coses sola, m'agrada molt el que dius, però em costa. Llavors, vaig pensar...
Ostres, també m'agradaria fer aquest acompanyament així com més proper, i res, és un projecte que em fa molta il·lusió i tinc ganes de posar-ho una mica en pràctica. Molt bé. Així que vaig a modo exploració i sempre buscant les joies que la gent no coneix al carrer, per fer un efecte que sigui un viatge inoblidable. I què posaves dintre la motxilla?
Doncs mira, per començar, sempre, sempre, unes sabates així tipus bambes, o sigui, jo soc partidària de que pots anar amona, que molta gent diu, ostres, és que, no sé, mai que posar-me'l amb l'abric allà i quedo tota, no sé com dir-ho, no, quedo maca, no? Doncs unes bambes, sempre dic, com més fetes, com més utilitzades millor, perquè on aniràs més còmode, però sobretot que tinguin la sola d'on...
que no que rellisquis, no? Unes bambes, després unes botes així com per sortir, que et sentis guapa, no? Va, surto a sopar i a més. Uns taxants, o sigui, pantalons, però d'aquests que no pegin gaire i sobretot com en vaig dues setmanes
El tema dels texans i tot això triga molt anar a secar. Llavors intento portar coses que sí que abriguin, però que tampoc em pesin molt ni que m'ocupen molt d'espai a la motxilla. Clar, tu acostumadament a anar a viatge de mesos, anar dues setmanes és com anar un cap de setmana. Bueno, és que és el que et dic, que al final el que poso... O sigui, si vas bé, si saps fer una maleta com una pro, tu amb una maleta que li posis, una motxilla, que tinguis roba per 10 dies, ja te'n pots anar 3 mesos, si vols.
L'hauràs de rentar, sovint, òbviament. Però vull dir-te que no necessites molt més, no necessites tot l'armari. L'important que sempre dic, mira, noies, emporteu-vos coses que us facin sentir vosaltres. No t'emportis la típica, no sé, sudadera del Decathlon que dius, bueno, això perquè, mira, vaig de viatge a Chorrotero. Sempre que anem de viatge diem per si, per si plou, per si fa calor, per si, per si, sempre, sempre.
Bé, clar, però depèn de la probabilitat. És a dir, jo no et diré... A veure, un xubasquero sempre va bé que t'emportis una cosa lleugera, un cortavientos, no?, que diem-ne, però el por sí, normalment és en plan una samarreta més, un jersei més, no són coses bàsiques, com et diria. Clar. No és el mateix emportar-te, hi ha coses que no dubtes, un abric te l'emportes, sí o sí. Clar.
Un paraigües, un xubesquero, unes sabates. No n'has de posar coses que siguin... A més, perquè al final t'acaben pesant. En el meu cas, jo vaig amb motxilla per practicitat. Si vas amb maleta, que dius... Tu viatges amb motxilla, eh?
Jo sempre vaig a motxina. Ara és veritat que, depèn del viatge que faig, dic, bueno, doncs si vaig a una cosa de feina, que no sé, tinc una convenció o tinc una conferència, llavors sí que vaig amb una maleta d'aquestes, una troli petita, perquè, bueno, al final parla de les americanes i aquestes coses, no? Però la practicitat és molt important, perquè al final... Molt bé.
no només és el que t'emporta, sinó com vius el viatge. No t'estresses tant per... Ai, doncs m'he embrutat, o se m'ha perdut, o el que sigui, que és veritat, eh? I al final t'acabes comprant coses allà, i és com un acte de minimalisme, no? Bueno, em porto el que em necessito, òbviament, que per cert, ara que dius això, en el meu perfil d'Instagram, si m'escriviu, bueno, en el link, tinc una checklist, que us la podeu descarregar per un llistat de totes les coses per portada de viatge.
Ah, molt bé, eh? Sí, que això t'ocupa molt d'espai mental, eh? I tant, i tant, i tant. I la gent es fa notes, i notes el mòbil, i al final ho perds tot. Vinga, ja tenim això. Després dius, clar, aniré aquí, aniré allà... Clar, si vas a les ciutats, doncs a les capitals, doncs suposo que el transport és més senzill. Però m'imagino que a capitals no aniràs, i per tant aniràs a més a poblets, ciutats, per descobrir... Transport, com ens pensem traslladar?
transport, molt important. Jo sempre faig servir una aplicació que es diu Rom2Rio, o la poseu en internet Rom2Rio, llavors allà pots veure de cada ciutat com anar-hi. També és veritat que dins del mapa pots veure les carreteres principals i, òbviament, les ciutats sempre estan connectades. El que s'ha de veure és la distància.
Perquè, clar, moltes vegades jo creuaré el país i ara amb el tema de les aerolínies, que això és un tema important, abans les aerolínies et deixàvem portar una maleta de 10 quilos o una motxilla de mà i, a part, la motxilla que portaves a sota el seient. Ara no. Llavors, a mi un vol per creuar el país se'm triplificava el preu. Llavors, què faré? Creu-ho de nit amb autobús. De nit perquè així s'aprofites per dormir.
Aprofito per dormir, aprofito el temps, perquè no és un viatge de dos mesos, sinó que és un viatge de dues setmanes on tinc contactes i reunions i més, i he d'aprofitar. I a part també m'acosta el que m'agrada a mi, la gent, perquè turisme local que vagi així, doncs n'hi haurà més que un turisme estranger que tenen 15 dies i van amb avió. Jo el que faig és posar-me amb gent d'allà i també, doncs, testar el tema del transport, si és còmode, si no, i de més. Això per una banda, i pel altre, el dormir...
El dormir, correcte. El dormir és un tema que preocupa molt, sobretot, a les dones que viatgen soles. A dir, a quina zona em quedo, com sé el nivell de seguretat i, bàsicament, això, llegint blogs i demés. I, sobretot, una forma molt fàcil de veure el tema dels allotjaments, només si et poses a Booking i veus on hi ha la major concentració d'allotjaments, és la zona més turística i la zona més segura.
és una tonteria, eh? però així ho pots veure molt ràpid Booking, eh? Booking, per exemple o un buscador ara bé, quan estem a Booking moltes vegades el que faig és vaig a mirar la pàgina oficial de l'hotel per veure quin té millor preu o si no també els escrius us podeu escriure que això hi ha gent que li fa cosa però us faríeu
us faríeu creus de la gent nacional que truca als hotels, ara que he estat a l'estiu treballant en un hotel, que la gent trucava per demanar-te els preus i a més. La gent li busca un contacte proper. Prefereixen, sobretot la gent més gran, en comptes de fer-ho per internet, et truquen.
Molt bé. Llavors, doncs... No perdem la trucada. No, és molt maco. I un tema que és molt important també és la gestió del pressupost. No sé si m'ho anaves a preguntar, però ja t'ho dic jo. Sí, sí, aquí, clar, el tema... I després el tema alimentació, també hem de parlar... Va, què fem? Gestió-pressupost.
Tu, com vas a viatge, com t'organitzes? Tu què dius? Mira, tinc, no sé, 2.000 euros, fins on t'arribo? 2.000 euros. O com ho fas? 2.000 euros. Ja et dic un número rodó, així que m'ha sortit. Home, sí, al principi dius, escolta, hem de subsistir amb això i sí, anirem aquí, anirem allà, tal. És a dir, vas fent, vas fent. Normalment a vacances jo, almenys, vas a l'estiu i vas gestionant una mica el dia a dia.
Tu no ho fas així? No. A veure, com ho fas tu? Jo ho faig diferent. Jo, més o menys, després del mapa que et dic, perquè sóc una persona molt visual, el que faig és dir, tot això, tots aquests llocs que vull anar, quants dies crec que necessito?
Començo a mirar distàncies, dic, bueno, crec que necessito això. Quin és el preu mig que em costarà una nit a cada lloc i quin és el cost de vida d'aquest país? Això és una cosa que no et preguntes. Tu vas a l'agència, compres el bitllet i no em preguntes res. Llavors, a part d'això, dins de tota la cerca que he fet, dic, bueno, quines activitats vull fer? A mi m'agradaria anar-me'n als globus de la Capadòquia, però tu saps com val muntar un globu de la Capadòquia? No.
150 euros. Amb un globo aneostàtic? Sí. Una persona, una hora. Llavors, clar, jo sé que a Capadó aquí em gastaré bastants més diners de la mitjana del viatge que jo vull fer. Llavors, ens dic, bueno, doncs economitzaré en altres llocs triant allotjaments potser més econòmics o no fent tantes activitats
Però et pots trobar sorpreses, eh?, amb allotjaments més econòmics. Exacte, aquest és un tema. Aquest és un tema, i gràcies per dir-ho, perquè també m'ha passat. Llavors, és com... Anem a veure quin és el nivell de comoditat o de confort que tu vols sacrificar, o potser no és per allotjament, sinó, és a dir, hi ha molta gent que ho fa, per exemple, de... Bueno, jo surto a dinar fora, però a l'hora de sopar menjo a l'hotel o a l'apartament o el que sigui per economitzar una mica. O hi ha gent que diu, no, no, jo, mira, a todo trapo i... Sí, sí.
a l'hora de... Ja veurem, no?, cap a ese trabajo, no?, que hi ha... vull dir, hi ha moltes maneres d'economitzar-ho, però la gestió del pressupost jo la tinc en compte en això, en el tema de, vale, quins llocs em seran més cars, per exemple, Estambul és bastant car, ara puja bastant els preus, llavors és com, bueno, potser la zona més del sud-est em gastaré menys diners, quines activitats puc fer, o un hamam, un hamam que és els banys turcs, és caríssim, són 70 euros.
el més barat, dius, hòstia, 70 euros o 70 euros, doncs potser no em ve de gust fer això, però faig una altra cosa. L'important és que no et pilli allà la sorpresa, perquè llavors és quan fem compres impulsives, dius, bueno, doncs tothom ho fa, jo també. Llavors, no, no, no és divertit. Tens clar què vols veure, a part que vas per feina, etcètera, tens clar el que vols veure?
Sí, sí, sí, ho tinc claríssim. Aquesta vegada, per exemple, faré una ruta que faré des d'Istanbul, llavors aniré a Pamucale, ja us l'explico perquè així aneu pensant al vostre cap i quan estigui allà us ho explico bé. A Pamucale, saps què és Pamucale? No. És un conjunt de piscines naturals que de fet em recorda molt a una de Guatemala però són blanques, són molt maques i hi ha diverses piscines, és una meravella natural.
I a partir d'allà aniré cap a Dòquia, després aniré a veure les ruïnes d'Èfeso, com recordeu també la part com més al costat del mar, que és més a prop de Grècia, tot el tema històric.
I a partir d'allà per mi ja començarà un tema que és com més l'aventura. Me'n vaig cap al sur-est, quasi a la frontera de Síria, per veure un altre tipus de Turquia. La Turquia que no surt a les guies...
I també tota la cultura kurda i com funciona. Ja et deia jo que no passa res, està tot controlat. Està tot controlat. I vaig a veure també aquesta part entre els dos mons que hi ha de Turquia. Escolta, va, més coses. T'he preguntat què voldràs veure i la pregunta és, et podrem veure?
Em podreu veure? Esclar, jo sempre... Mira, estaré... No vull de la paraula, però petàndolo, eh? Estaré allà a Instagram tot el dia retransmitint. Oh! Perquè m'agrada molt a mi això. És que, de veritat, jo crec que... Ens saludaràs des d'allà? Com aïtat. Te'n recordaràs, eh? Sí, sí, sí. Des d'on vols que et saludi? Des d'on sigui. Vale. Conectes i dius, quan em vegis allà connectar...
Un petó per tota la ràdio Vilassar. Vilassar Ràdio, que la ràdio Vilassar són els de dalt amb tota l'estima i el carinyo, eh? No, no, però són diferents. Nosaltres Vilassar Ràdio. Doncs sí, estaré durant 14 dies a Instagram a tope mostrant coses, també contestant preguntes de la gent, perquè molta gent em pregunta, no? Escolta, com s'ha de vestir a Turquia sent una dona o com moure's per... Bona pregunta, eh? Portes-vos preparada per això o no?
Mira, jo des d'Iraq, que tinc allà la valla posada, que jo ja... jo estic preparadíssima. Però portes algun mocador o algun tipus operacional? Sempre. Sempre. Te recordes que el primer programa, o segon, em van dir que em vas preguntar què és el més imprescindible que portes? I vaig dir un pareo. Doncs sempre porto un pareo, una paixmina o el que sigui.
perquè, sobretot pel tema del cabell, pels ombros, que de fet em va sorprendre bastant quan hi vaig estar, els vaig veure com molt europeus. I vaig anar també una mica a les zones que no són tan turístiques, però no vaig sentir aquell contrast de dir, hòstia, saps? Coneixes algú d'allà o no? No. No, o sigui, l'idioma en anglès, suposo...
Doncs en anglès, hi ha les dones que no mantinguin, doncs, sembla el somriure universal de la vida. És que no hi ha més. Aquest idioma és xulo, eh? No el sap fer tothom, eh? I escolta, hi ha alimentació. Alimentació? Sí, ja saps el que vas o no?
Doncs mira, jo, del menjar, a mi m'agrada molt menjar, suposo que com a tothom. I no esbrino gaire, sí que llegeixo una mica el que hi ha, però com que els noms són tan difícils, després no me'n recordo. Llavors tinc la sort que quan vas a un restaurant d'aquests llocs, normalment,
Espero, perquè quan hi vaig estar a Istanbul, no vaig haver de diferenciar la part del centre dels restaurants turístics dels restaurants locals. No ho vaig haver de diferenciar perquè no era tan clar com aquí a Barcelona, que ho nostres moltíssim, allà no. Aquell que diem sempre, això és per guiris. Exacte, doncs allà no. Jo vaig pensar, hòstia, però és que no ho entenc, no? Llavors ens envio bastant per les fotos o el que, no sé, jo veig que algú demana alguna cosa i li dic, mira allò...
Ah, mira. Així, perquè s'ha de deixar sorprendre la vida. T'has de deixar... T'has emportat alguna sorpresa viatjant amb això? Avui allò i res d'aquelló era, no sé, era algú...
No, perquè, sincerament, l'única cosa que em va fer molta cosa, vagi la redundància, va ser quan ja estava a Bolívia, que fregien cuis, que són com castors, com rates. Ai. Ho estic dient amb tot el respecte, però no es diu així, eh? Vull dir, el cui és un cui, és com si fos un... Sí, sí, un castor d'aquell, sí, sí. Un roedor. No, espera't, sí, un roedor, però és un... Un rosegador.
Hi ha els conills i després hi ha uns altres. No me'n recordo, perdoneu, no me'n recordo com estiu. Bé, doncs allò ho fregien. I clar, allò ho posaven amb un pal i ho servien pel carrer. Jo era en plan, jo això no ho puc menjar. No vas ni plantejar-t'ho.
M'ho vaig plantejar i saps què em va passar? Que em vaig quedar... Era la festa del Cui, perquè era una festa nacional allà. I tota la plaça de Cus, com recordo, que tothom menjava allò. I era increïble. Jo em vaig estar a mitja hora
Amb una cantonada pensant, jo això m'ho vull menjar o no m'ho vull menjar? Perquè clar, estàs aquí, no saps si tornaràs a la teva vida, tu vols menjar o no? I em va fer, sincerament, em va fer molta angúnia i la meva mare sempre m'ha dit, si algú et fa fàstic o et fa angúnia, no t'ho mengis que et centrarà malament.
Vaig dir, escolta'm, no, jo... Ho estàs mirant, no? Amb el caparro i tot, eh? Sí, sí, i amb els ulls i tot. I a mi això em va fer angúnia. I una altra vegada a Mèxic vaig estar en una taqueria molt autèntica i ens vam portar el cap de la vaca. Sí. Ens el vam portar a la taula. I vas dir... Va fer placa i aquell dia... Es va acabar el dinar, eh? No, ja no vaig poder menjar més. Vull dir que...
Segons el destí penso, bueno, potser em poden cular llengua o poden cular tal, però normalment... No, no, no, no, està bo, no vull provar això. Però no, no, no he tingut cap sorpresa. Està bona la llengua, eh? Ai, no em ve de gust, eh? No...
Està bona, està bona. En fi, què més hem de saber? Podem seguir, eh? Libre i motxillera, entrem a Instagram, sí o no? Sí, sí, em podeu seguir. Jo sempre dic que allà és com tinc... Bueno, doncs explico el meu dia a dia, però si voleu saber les coses com més de salseo, més íntimes, més d'anècdotes...
Inscriu-vos, sisplau, a la No Newsletter, que està el link a l'Instagram, i allà és un cop a la setmana, normalment o dos, depèn del que em passi a la vida. Explico allà coses com més contingut més proper, que no poso tot allà a les xarxes. Estàs més nerviosa o més contenta? Més contenta o més nerviosa, prèviament abans de marxar?
Mira, jo sempre em passa el mateix, estic contenta, però quan pujo a l'avió, sempre ploro una miqueta i després ja està. No sé si és l'emoció, no sé, és molt raro, t'estic veient la cara i jo sé que no ho pots creure. No, no, sí que m'ho puc creure, sí, clar, no em passa res, però clar, plores quan vas a qualsevol viatge? Més que el tornar que l'anar, però sí, és com que m'emociono. Ah, el tornar, clar, el tornar, doncs perquè t'ho has passat bé, et fa pena, clar, pots uns viatges de misos, al final és com casa teva, allò.
Sí, m'emociono, ho sento molt allà i penso, ai, que bonic, i de la màgia de no saber què passarà. Això m'agrada. Molt bé. Sí. Escolta, ens ho explicaràs tot, doncs?
Tals i senyals. Ara, si vols més, t'has d'apuntar a la newsletter, perquè allà és com m'obro allà... És com el meu journaling, saps? És com el meu diari, jo explico allà coses. Doncs escolta una cosa, estarem molt atents, que tinguis molt bon viatge. Moltes gràcies. Vigila. Home, per suposat. I quan tornis, ens ho expliques tot. Absolutament. Gràcies. Adeu. Bon viatge.
Les notícies de les dotze.
Salutacions, és migdia. La revista Vila Serenca La Clau ha anunciat el seu tancament després de 41 anys de trajectòria al servei del nostre poble i de tota la nostra comarca. Va ser fundada el 1984. La Clau ha estat un referent de la informació local, la cultura i la vida comercial del Maresme. En una nota de premsa, des de La Clau han explicat que el tancament de la revista arriba amb tristor, però també amb orgull per la feina feta,
i per tot el que la revista ha aportat al llarg d'aquests anys, connectant i donant veu a la nostra comarca. A partir de la una de la tarda ampliarem aquesta informació a l'Espai Crònica amb Joan Escofet.
Avui i demà es posa en marxa el Gran Recapte 2025 destinat a ajudar a través del Banc dels Aliments 230.000 persones en situació de pobresa a Catalunya. L'entitat fa dies que va activar la màquina solidària destinada a captar voluntaris i donacions sota el lema «Ho donem tot». En aquesta 17a edició el format continua sent mixt, per tant es pot col·laborar amb el Gran Recapte aportant diners i també donacions econòmiques.
Recordem que pel que fa a Vilassadamar es recullen aliments als següents punts. Condis del carrer de Cuba i del Mercat, l'Ametller, el Caprabo i el sorli del carrer Maria Vidal. Pel que fa al Mercadona, recordem que recull aportacions econòmiques per aquest gran recapte, però no aliments.
La poca oferta de pisos ha tornat a encarir els lloguers durant el segon trimestre de l'any, malgrat el topall de preus en zones tensionades. El preu mitjà de llogar un habitatge a Catalunya va ser de 855 euros entre abril i juny. És un augment del 3,25% respecte al trimestre anterior. A Barcelona Ciutat, la pujada és encara més forta. Ha crescut un 4,4% en relació al primer trimestre de 2025 i supera ja els 1.135 euros.
Es trenca així la tendència dels darrers mesos que mostrava una contenció i fins i tot un lleuger descens dels preus. Tot i el repunt, els preus encara estan lleugerament per sota del rècord que van marcar abans de la posada en marxa del topall de preus en els municipis considerats tensionats per la Generalitat de Catalunya.
La il·lustradora basca Amaya Arrazola, de 41 anys, coneguda pels llibres i murals que ha fet en els darrers anys, ha mort a Barcelona, on vivia des de 2010. Nascuda el 84 a Victoria, va estudiar publicitat i relacions públiques a Madrid i va treballar com a directora d'art en el sector publicitari abans d'establir-se com a il·lustradora autònoma a Barcelona. El 2018 va publicar el seu primer llibre il·lustrat, Bava Azul.
Sabi una obra nascuda de les experiències viscudes després d'aconseguir una beca artística al Japó. Recordem que va decorar el perímetre de les obres del mercat de la Beceria del barri de Gràcia de Barcelona, on vivia també a fet murals a ciutats com Rabat, Miami o París i fa pocs mesos en va fer un pel nou espectacle Alegria del Cirque du Soleil.
Fins demà!
El Barça s'està començant a plantejar la possibilitat de fer efectiva la clàusula de compra que té pactada amb el Manchester United a finals de temporada fixada aproximadament en 30 milions d'euros. Fins aquí aquest contacte amb la informació. Continua fins a la una al Parlant de Tots.
Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM És que no sabia ni que tenia tot això.
Estic amb el Salvi, que és un noiet que m'acaba de confessar que no ha fet mai cap neteja d'armari. Avui és el seu dia de sort perquè m'ha trobat a mi. Anem a veure quin sequerits amagar al seu armari. Bé, Salvi, la dinàmica és molt senzilla, t'ho explico. Hauràs de fer quatre piles de roba. Una pila amb roba que utilitzes habitualment, una altra amb roba que potser no la utilitzes, doncs, això, tan habitualment, o que la utilitzes, doncs, esporàdicament. Una altra pila amb roba que no utilitzes i una altra pila de roba que estigui en mal estat.
Sí, quan vulguis. Vinga, let's go. Això no ho faig servir. Això tampoc ho faig servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Ua, que tants van maracar les fires. Jo texans els odio. I per què en tens 50? Aquí tinc aquest armari. Hi ha bastanta roba. Vinga, s'hi va full. I per què tens les sabates que et van bé? Les gorres. Al contrari de la boina, no m'agraden les gorres perquè no... És que no me queden bé, mira.
Sabies que cada persona compra 25 quilos cada any de roba? Doncs és que realment el que em poso és això. Et proposo una cosa, tio. Avises el teu germà que vingui, que et trigui el que més li agraï i l'altre li dones una segona vida. I no et compris més taxants, sisplau, por favor. Això no. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
12 i 6, gairebé 100 minuts al migdia, en directe a última hora de l'edició del Parlant de Tot. I de la setmana, també. Per tant, enfilem l'última hora del Parlant de Tot. Completem la primera setmana al mes de novembre. Avui al matí s'ha estrenat el Camp Nou, l'Spotify Camp Nou, amb un entrenament amb 23.000 espectadors. I dèiem al començament, 23.000 jubilats, però també hi havia nens i nenes i nois i noies que avui han fet festa directament per assistir a aquest entrenament.
Però no parlem d'això, sinó que avui parlem de música i parlem d'amics. I això vol dir saludar el nostre estudi, tal com dèiem al començament del programa, a un vilasserenc, un músic, que ja vam tenir fa un temps, però és que ens acaba de fer un regal. Ens ha regalat un treball que es diu Núvols Blancs.
És l'Àlex Cortés i amb l'Àlex parlem els propers minuts perquè ens expliqui, doncs ens obri directament el canal i ens expliqui per què continua desplegant el seu diari personal en forma de cançons amb un relat íntim i transparent que connecta directament amb el públic. Amb l'Àlex Cortés parlem ara mateix.
Saps que avui em desvetien els teus braços, la nit ens cau i em perdo amb tu.
Avui t'he vist Àlex Cortés, bon dia, bona hora. Què tal, bon dia, com estàs? Molt bé, i tu? Bé, molt bé, agafem forces amb aquest tema, tu, que ha sortit fa re, fa una setmaneta. Està calentet encara. Està calentet, està calentet. M'ha agradat perquè has dit nubos blancs. No, no, nubos blancs, nubos blancs. Tornem a començar.
Avui ens presenten núvols blaus. Núvols blaus, núvols blaus. Clar, és que m'enganyes. Tu jugues amb la meva... Home, de fet... Amb el UTDH. Déu jugar amb el TUTH perquè els núvols són blancs i el tio diu núvols blaus. M'ha traït la... No, de fet, avui vaig blau per fer la referència a núvols blaus. Ah, sí, sí.
Què tal? Si feia... Mira que parlem per WhatsApp, per Instagram i tal, i feia temps que no ens vèiem, eh? Feia molt de temps que no ens reuníem aquí i no fèiem, doncs, aquesta xarra, aquesta xarra meca, aquest plaer de compartir l'art, la música amb tu, i queda pendent d'algun dinaret. Home! Alguna tarda al xil. Tarda, en sobre... Diem dinar. Sobre taula. Sobretot, que és el més important. Això mateix, això mateix. Escolta, com estàs? Va, explica'm coses.
Doncs mira, ara mateix estic, com deies, una mica calentet amb el tema de núvols blaus. Crec que la sortida ha sigut molt ben rebuda, ha sigut molt gran i després d'estar tot un any de 2025 sense treure música i girant per Catalunya, també amb l'orquestra i també amb el meu projecte, doncs era com necessari treure aquest tema que feia un any i mig que l'havia composat
i que estava ja guardadet al calaix, però volia fer-ho, volia treure el tema per poder gaudir amb temps què significava treure aquest tema.
I Núvols Blaus el volia deixar com a últim tema de l'any, abans de canviar. Escolta, i és per feina que estàs amb l'Orquestra Girasol, has estat fent molts bolos a tu, amb solitari, acompanyat d'algun del públic també. Sí, amb la banda. Amb la banda. Però bàsicament no es trec cap tema, no perquè no volguessis, sinó perquè estaves de feina, estaves de bolo. Clar, està de feina i realment...
requereix treure un tema requereix una feina de et puc explicar potser un mes o un mes i mig de promoció de màrqueting de pensar què pots treure d'edició que faci una mica d'engagement d'enganxar la gent per veure quin hype genera aquest tema aquest nou tema
I crec que Núvols Blaus no és un tema que volia que fos comercial, perquè no ho és. És un tema que em permet viatjar, com diu, entre els núvols, no? I somiar una mica més a dalt, no? I, bueno, és una carta d'amor. Crec que és una carta d'amor i fa referència a una persona que estimo i actualment és la meva parella. I sí que és veritat que no he tingut temps de dedicar-me a fer altres cançons per la feina, no?
És a dir, no hi ha hagut una crisi d'aquelles que a vegades us passa als artistes, no?, de creació. Un any i mig, dius que l'ha de tenir. La vas escriure al cotxe anant a la Costa Brava? No, no, això va ser esclat al món, no recordo. És que aquest home ho dic perquè em va sorprèn dir, com escrius, et sentes? Diu, no, l'últim va ser anant cap a la Costa Brava, que anava a descansar amb la parella i la guitarra, anava a descansar i ja se'n fotre a composar una cançó. El cotxe, oi? El cotxe era, oi? Sí, sí, de fet, el viatge va ser anant a la Costa Brava, no sé si cada què és o un poble per allà,
i clar, és que em truca el Carles i em diu, Àlex, que la setmana que ve hem de presentar un tema, bueno, una maqueta, res, sense pressió, i dius, què dius? Bueno, doncs mira, sol que he portat la guitarra, i me'n vaig anar allà a la muntanya, i bueno, a la muntanya, a la Costa Brava, escriure una cançó, i vaig estar, doncs, re...
El dia següent, 10 minutets, 15 minutets, allà fent una melodia, petita melodia, i em va sortir, em va sortir el tema. I res, el dions havia de preparar-ho ja amb el Nil, el meu productor, i diu... Tio, mira, tinc aquesta maqueta, ho hem de presentar el dimarts. És que havíem de presentar-ho el dimarts, és molt loco, eh, això. Clar, i dius... Que per trucar-te una setmana abans, no, no? Clar, jo sabia que alguna cosa passaria o intuburia... Tenia una mica d'intuïció del que podria passar, no?
Però, clar, fer una cançó, una maqueta, res, potser era un vers, una estrofa, ja està. Escolta, i aquesta, núvols blaus, com la vas escriure? Fa un any i mig la tenies al calaix, eh? La tenia al calaix... Mira, la tenia al calaix perquè potser era una d'aquelles cançons que puc dir com... Potser sona molt egocèntric, però...
que estimo moltíssim i que només potser per mi i el meu segle petit volia que sentissin. Saps? Que no surtis al món. Fer una mica de por, això, també. Que un tema que per mi és molt delicat, perquè escriure música o escriure una cançó crec que va enllaçat de moltes històries que et passen a la vida real. Crec que és una cosa molt delicat. I aquest tema, t'ho juro, que és com...
Tenia una mica de coseta de si treure-lo o no. Però, bueno, vaig tenir reflexions, debats amb mi mateix, també. Escolta una cosa, tu t'obres en canal sempre, és a dir, quan vens a les entrevistes, però quan me'n composes també veus l'Àlex, aquí. Sí, sí, sí. La veritat és que Núvols Blaus...
És un... Bé, és que em despullo sempre a les cançons que puc fer i que... parlant de com visc la vida, en aquests diferents cercles, que jo li dic cercles, no? El nucli principal, la família, amics, no? Parella, no? I després hi ha altres cercles, no? Que t'acompanyen al llarg de la vida. I com vius la vida ara? Amb molts canvis. Sí, no? Però canvis bons o no? Canvis molt bons, canvis bons bons. Estic ara mudant-me aquí a Vilassar,
I perquè estic en obres també a Barcelona, però, bueno, definitivament em quedaré aquí al Maresme. És que estic en pau aquí, em sento, no sé, en llibertat, tio. Que et segueixes amb en Nil Canals. Sí. Segueixes amb en Nil Canals. Amb en Nil segueixo. De fet, el 10 de desembre de l'any passat vas venir a presentar el Des d'ahir, aquí a la ràdio. I clar, no has parat amb tu l'estiu, eh? Sí. I per això dic, segueixes amb en Nil, segueixes amb la teixa línia, eh?
Jo segueixo amb la mateixa línia, amb el Nil, amb la mateixa línia, i amb ell sí, és que tenim una afinitat i una manera de construir cançons que ell i jo ens entenem, crec que construirem junts durant molts anys, molt de temps, ens entenem molt com a productors. Sí que jo he estat buscant com un altre tipus de sonoritat o altres productors, però al final jo amb qui confio més és amb ells,
Vaig tirar-li la canya a un productor d'Irlanda, superespontani, d'un grup que m'agrada molt, que es diu Kingfisher, que us recomano que escolteu, és un grup de folk country irlandès, són brutals, i hi ha una cançó que es diu Shadow.
És un temazo, la veritat, i tenen aquesta sonoritat com nostàlgica que ara realment m'està agafant com referències d'ells per poder composar així també, que és per mi una mica l'enllaç o el nucli. És a dir, tu vols sonar així al final, no? Sí. You let it ride You let it pull you down
No t'hi poses per poc, tampoc, eh? No, no, no, és difícil, no és gaire fàcil, però per això buscava com un altre tipus de sonoritat, com més acústic. Ara estic buscant com... Potser Novos Blaus és el trencament de sonar a alguna cosa que és més produït, a alguna cosa més acústica. T'acostes al pop folk, per això, tu, des d'ahir? Sí, m'acosto més al pop folk, però intento que les cançons no siguin comercials, tot i que em portin una miqueta, amb alguna sonoritat.
Però és que vull que sonin així com està sonant ara aquest tema. I què t'ha dit el productor? Que sí, que sí. Ara ens hi fotrem amb un tema. Ah, sí? Sí, sí. O sigui, t'ha dit que sí? Sí, sí. Aquest detall te l'has deixat. A canya, vulguem dir. El tio ni m'ha contestat. T'ho pensava que et diies ni m'ha contestat. Estic en ello. Però, clar, no sé, a saber quan em contestarà el següent missatge. I què li enviarà? Què li s'ha enviat? No, de moment no li hem dirat res.
Ah, no li has enviat res? No, és que són aquests missatges de... Home, però, tio, envia-li des d'ahir. Vull saber també com ell treballa. De fet, al meu perfil pots veure la meva música i què toco i què faig, no? Home, ho deu haver fet, no? No es tira a la piscina perquè sí. Clar, però saps aquests missatges que dius te escribo però no em contestes perquè és un missatge d'invitació? Clar, és com quan reps el missatge dius, uau, joder, que guapo. I com vols rebre què?
Hòstia, doncs... Ja m'escriu el tio per dir-me que no. Sí, t'imagines? No, de moment, a veure, clar, és un missatge que potser reps com... De moment, està ahí centrat en altres treballs, en altres feines, en altres artistes, i és normal que jo, com un artista català...
doncs vulgui contactar amb algú que està lluny d'aquí, de casa meva, no? Però bé, que potser hi ha possibilitat de fer-ho. No sé si aquest any que ve o d'aquí dos. Es quedarà aquí amb aquest núvols blaus? O hi ha alguna... Ja en tens alguna més al calaix, segur. Jo tinc una més al calaix. Una, una. Una tira i mitja dins al calaix. De moment tinc una. Al calaix seguríssim. Una que vols treure. Però n'hi ha moltes. N'hi ha moltes, hi ha moltes. Però hi ha una que vull treure, que està ja latent...
i estava ja organitzant aquest matí una mica per veure què fer el juny de l'any que ve. Però et he de dir que ara estic preparant un nou tema, Mosaic, que serà un tema, com deia, més country, més folk, sonoritat, més... Amb Mosaic, eh? Amb Mosaic, sí. I amb ells faré això, una inversió de temps amb el que vull que soni més idílic, sí.
A veure, Àlex, i em sé explicar, eh? Que, clar, tu fas la teva música i la que et surt de dins, no? Sí, sí, sí. I t'allunyes una mica del comercial, no? Sí. Però, clar, és una miqueta dir, hòstia, també m'allunyo de les possibilitats de fer el gran boom, perquè tothom vol treure aquell hit, aquell... I tot això és comercial. Que no és una crítica, eh? No, no, no. O sigui, que la música pot ser comercial, la música pot ser el que vulguis. Hi ha música que igual no està...
produïda ni composada per ser comercial i fot un boom. Però, clar, és més fàcil que passi això que no anar a escriure... Ara vaig a escriure el hit i potser no et surt res. Clar, a mi m'han comentat que ara el que està girant moltíssim és fer rumba catalana i fer flamenc amb rumba catalana, no? Jo segueixo molt Alfred Garcia, és un artistàs i crec que també per mi és un referent. Potrà rumbar, no? Hòstia, em d'imagines? No, no, no crec. Ara de moment no. De moment em vull assentar amb aquests sons.
Però mai se sap. Potser sí, voldria provar alguna cosa. Vull fer alguna cosa també diferent. Potser alguna balada més estil salero, més reguetonero. Què dius ara? Sí, vull provar alguna cosa. Àlex, Àlex. Vull jugar, vull jugar. Àlex, que la tenim, eh? La tenim tu i jo. Pots bronca, pots bronca. No, no, que hi ha reguetó molt ben fet, eh?
Home, hi ha reggaeton molt ben fet, però no et dic d'un chumba-chumba, sinó algo com més delicat. Jo sempre dic el reggaeton i deixa'm que ara estem aquí en confiança, amics. És a dir, jo la música la concebeixo com a gent que té uns estudis musicals, que sap composar i que té una feina darrere. I avui en dia la tecnologia et permet, sense saber què és una clau de sol ni què és una escala, et permet fer música. Això és el que critico jo.
que després es ven. Escolta, eh, fantàstic, si és tan fàcil fes-ho tu, és el que deia aquell, no? El que passa que em costa molt, perquè hi ha gent que us ho esteu currant moltíssim, i ve algú que, escolta, mira, amb una mica de gràcia informàtica ja et fa. Per tant, no és que critiqui el reggaeton, que normalment està fet així, sinó critico...
aquest fet, no? Dius, hòstia, de veritat, jo també puc fer una música. I tu saps que ens posem ara a fer una música i en 10 minuts ens ha sortit alguna cosa. Segur? Segur, segur. Que cal fer-ho bé? També. Però jo reivindico el curro que us feu. És un debat bastant gran, perquè potser la gent que es dedica a la enginyeria de producció, perquè al final és ser enginyer, productor és ser enginyer, potser hi ha un artista que ha tret un tema, com el Bizarrap, que és enginyer, que és productor i col·labora amb artistes, però ell mateix també
És artista o músic. Hi ha un curru aquí. Hi ha un curru aquí. Bueno, però és immens, immens.
Aquí també, jo crec que hi ha una implicació d'estudis darrere, com a referència de producció. Et parlo com a artista, no sé si canta, no tinc ni idea d'això, però com a producció d'enginyeria darrere d'una cançó i tot el que has de fer amb els plugins, efectes i tot, doncs jo crec que sí, és una feinada. Ara, que tu agafis un teclat i que facis clinc-clonc, clinc-clonc, i que el clinc-clonc, clinc-clonc acabi sent el hit de l'estiu...
Fà una mica de mal. Diu molt també de l'oient, eh? És a dir, sense crítica, res, que cadascú escolti el que doni la gana, però clar, comprar això a vegades dius, hòstia, què vols que et digui, eh? Bueno, és tan bé com va el mercat. És un debat. És un debat molt gran i és tan bé com va el mercat i realment tothom és lícit de fer i treure música com vulgui. No, i tant, i tant. Però clar, jo reivindico la música d'autor. Jo reivindico la música d'autor, reivindico la música d'on ve, de l'origen, no?
La música instrumental, que se senti l'instrument, no? I si hi ha una producció darrere, que no desapareixi l'instrument. Sí, senyor. Molt bé. Va, tornem a la teva feina. Girasol, tu sol, estudiant... Recordo que hi havia un col·lega que em deia tu estàs a l'orquestra Mirasol o la resta Girasol.
Tu vas girant sol o estàs amb l'orquestra, mira sol, no? Sí, sí, totalment. No, no, l'orquesta gira sol com els girassols, no? Sí. Que surt, encara toca fins que surt el sol. Clar, no, no, de fet no, eh? De fet no. Per sort, no per teva? Per sort no. Per sort teva, perquè, clar, toca fins que surt el sol, diga-li música, això. No, perquè, hòstia, abans que feien gires ja no existia jo, o no estava ni enterat, no? Però sí, tocaven, arribaven que feien potser baixa tarda,
i a les 11 o 12 havien de tocar a la nit fins a les 6 del matí i al dia següent una altra vegada és molt boig això amb un sou no precari però gairebé però gairebé és un tema complicat aquest també el sou d'artista la precarietat que hi ha del curro que no es veu i de la feina que no es paga o la feina que no està ben pagada això crec que és molt extens i crec que hi ha molts artistes aquí del Maresme que potser estem d'acord
Aleshores, bueno, jo, com dic, reivindico, no? Que la feina d'artista estigui pagada, estigui ben pagada. Home, clar. I que la cultura, aquí a Catalunya, sigui, doncs, un fet de canvi d'art, de poder transformar les coses.
És una bona reivindicació, perquè la gent... Us heu de córrer molt, perquè, com tu bé dius, no només es tracta d'anar a tocar, anar a muntar... No, no, no. Es tracta... D'assajar, de produir... De crear... És una bogeria, és una bogeria. És un món. Al final, fas un viatge, tens un croquis, jo li dic com fer una pissarra en blanc i dibuixar un esquema, com la línia temporal de com anirà aquella cançó, com anirà aquell projecte, què vols fer en aquella gira, en aquells mesos...
perquè per aclarir-te una mica hi ha una feina darrere increïble. Te'n recordes de la teva primera cançó? Sí, però no està en lloc. No està en lloc. Tens una guitarra aquí, eh? Hòstia, no me'n recordo de res, tio. No, no, no, aquesta cançó...
Era sobre en castellà, la vaig composar un Nadal, parlo de potser el 2017. Quants anys tens tu ara? 26. 2017, són 8 anys, o sigui, tenies... Sí, tenia... 16, no?
17, no, sóc un any més, tenia, 2017, tenia 18 anys. 18 anys. Sí, sí, 18 anys. No, no, no, no era la millor cançó del planeta. No, no, si m'han guardat el calaix, es deia Imperfecto Corazón, imagina't el títol, no? De, oh, Corazón roto, no? I va ser un Corazón roto, no? Va ser una mica Corazón roto, però clar, era com el meu primer tema de parlar d'algú, és lo més fàcil, sí, parlar de desamor, d'amor i tal, és lo més fàcil.
I mira, de fet, crec que això tampoc ho he dit, eh? Ni a les xarxes ni enlloc. Hi ha un tema que vaig escriure una època que em va agafar un atac d'ansietat molt heavy, que es diu La meva veu apagada, o La veu apagada. I és un tema que parla de l'ansietat, la depressió, la part del teu pepito grillo, lo negatiu del teu dia a dia...
I aquesta sí, estava ben guardada en un calaix, no sé si sortirà algun dia, però bueno. Ah, no, l'estava buscant. No, no, no, no, no està en lloc. No, no, no, aquesta la tinc jo gravada en àudio, al mòbil, i la vaig composar per treure tot el que necessitava dir. I parla d'ansietat, no?, de com estimar, de com comploure els de més, no?, que a vegades soc una persona que...
Faig compleure molt els demés i a vegades no em miro a mi amb el meu propi desig. És un mal molt comú, això. Sí, i aquesta cançó parla d'això. I de l'ansietat, sobretot. Actualment hi ha ansietat a tot arreu. Però bueno, per això he vingut a Vilassar, a Desconnectar de Barcelona, saps? I vinga, cap aquí, el Maresme és estar millor.
Sí senyor. Escolta, i... crisis creatives no en tens. És a dir, perquè et poses a composar, t'inspires... O sí, has tingut alguna època de... Sí, he tingut alguna època de blancazos, però... i d'incluso de... no val res per aquest projecte. Sí, això ho he tingut. Sí o no? Allò de tirar la tovallola? De tirar la tovallola, o d'adoptar... Pobre de tu, eh? Ho he fet, ho he fet.
Has tirat la toallola? No, no, això mai. Però he tingut aquest Pepito Grillo que m'ha dit no sé si pot tirar això, no sé si... A veure com ho construeixes, no? Bueno, és que realment et fa més fort jo crec que si et ve alguna cosa negatiu que tu puguis tenir perquè et fa pensar.
Et fa entendre per on vols tirar en el teu camí. I tu, tens conillet d'indies? És a dir, quan composa una cançó, hi ha algú que li digui, vine cap aquí que tinc una cosa. Me mare, me mare, sobretot. Sí o no? Sí. Me mare és la... I què et diu? Què et diu? Si no li agrada, te diu o no? Me mare em diu que no, a vegades, eh? Me mare em diu que aquest vers no m'agrada, què estàs dient, no m'agrada aquesta melodia, el ritme aquest... I tu què li dius?
Ho acceptes o no? Jo sí, ho accepto. Li dic, mama, és que és el primer vers, la primera estrofa. Sí, no esperes ni acabar-la, ja, directament. Ja em diu a la primera frase... Però això és bo, no? Però això és molt bo, això és molt bo. Sí, sí, llavors, a vegades li dic, mama...
un moment de silenci, et toca el tema, a veure què et sembla, i llavors després ja em fas totes les crítiques. Hòstia, tu, on has ganes de trucar-la? Doncs mira, si vols la truquem, eh? La truquem o no? Vinga, no sé si estarà a casa. Bueno, sí, potser sí. Vinga, va, la truquem. Vinga, mira, tu marca'm el... És a dir, marca'm, no, amb els dits em fas el número, va. Amb els dits et faig el número. O sigui, això ja és directe, total. Hòstia, mira, t'hi dius. Va, sis. Mira, és... Sis? Sí, no els vagis dient, eh? Va.
Quatre vegades? Tres. Ah, vale, tres, vale. Sí. Sí. Sí. Sí. Molt bé. I falta... Vale. Sí. A veure si te l'agafa. Seria èpica. Ara no sé si t'estic trucant, eh, perquè... T'imagines que em truques a mi i et veuràs a mi. Com és, tio? Maria Neus. Neus. Neus. Neus. Neus.
si no coneix el número igual no l'agafa potser ara estarà bé que així, eh? sí, clar, tothom jo si no el conec no l'agafo totalment, potser no hola, Neus hola com estàs? què tal? molt bé, i tu? bueno, doncs aquí cuinant preparant el dinar perquè m'ha dit l'Alexandra que a les dues té que dinar doncs jo ja estic preparant el dinar ah, molt bé, Neus i estàs escoltant la ràdio o no?
Sí que l'estava escoltant, Igonis no em dic que anava a tocar. S'ha preparat, eh? Ja ho he vist de seguida, que ens estava escoltant. Escolta, i què dinem avui? No, estic fent arròs amb sèpia. Hòstia! Faig una amanida completa i arròs amb sèpia. A quina hora hem de venir, els de la ràdio?
Bueno, a las dos. Mira, va, espera. Un, dos, tres. Serem sis. Serem sis i l'Àlex. El de Seremben i l'Àlex. Avui és dia de festa, quasi bé, no? Pia tu, arrosar amb sí. Pia tu, molt bé, no? Sí, sí. A part de ser la seva crítica número un, ets una bona cuinera, també.
Bueno, tenim això de la Thermomix una miqueta. Les eines que s'utilitzen, jo com cuino amb la Thermomix també dic, eh, és una eina de cuina, com si cuines a la paella. És un gran invent, eh? Llàstima que no tenim una Thermomix per fer música. Tot sortirà, eh? Neus, m'ha dit l'Àlex que tu ets la seva principal... És a dir, el conillet d'Índies, diem així, però que li agraden molt les teves crítiques, tot i que abans no el deixes acabar de tocar.
Sí, perquè, bueno, ja soc la seva mare i intento d'Alexandra dir que això no m'agrada i llavors em diu, deixa'm respirar, respira, deixa'm acabar la cançó, dic, però aquesta
No m'agrada, no pega. Una cosa que no pega amb l'alça, que no m'agrada. Molt bé. Li tinc que dir com a mare, no? Li tinc que dir perquè... I tant, és que em fot una canya. Sí, tens raó, rectifica, però després diu, bueno, deixa'm acabar-ho de fer, a veure si t'agrada d'aquesta manera, i bueno... Saps què passa, Neus? Saps què passa, Neus? Que els pares i les mares som uns patidors. Exacte, sí. I ells no se'n donen compte, no se'n donen compte.
És veritat, és veritat. Volem lo millor per ells i ells no ho entenen. Jo penso, quan siguis pare, el dic jo, quan siguis pare m'entendràs. Ja m'entendràs, ja. Escolta, i els núvols blaus, com els veus, els núvols blaus?
Ai, m'encanta, és molt maca aquesta cançó. És molt maca, eh? Hòstia, a tu. Sí, és molt tendra, és molt... Sí, és molt tendra, t'arriba l'ànima... No sé, a mi em transporta aquesta cançó, sincerament. Que bé, que bé, que bé. No sé si a l'altra gent que l'escolta li transporta, però a mi em transporta. A mi que me la va enviar just... Em sembla que encara estava dintre el forn i me la va enviar, li vaig enviar un WhatsApp i li vaig dir... Hòstia, Àlex, això és preciós, aquesta cançó, m'agrada molt.
Sí, sí, sí, realment sí. Socurra, realment socurra, eh? Vull dir... Sí, sí, és un corrent, ja es veu. El que fa ell, amb les seves cançons, és poesia el que fa ell. Sí, senyora, sí, senyora. Escolta, jo reivindico el paper de les mares d'aquests artistes, eh? Totalment. Jo el vull reivindicar perquè sou les patidores, dels pares també, que no se me'n faig, que jo sóc pare, eh? Però les mares sou patidores...
normalment, perquè estic segur... No podem fer-hi més. Jo he coincidit amb un bolo de l'Àlex, amb la Neus, allà a Barcelona, vaig coincidir i allà gaudia amb tots, però jo estic segur que la Neus tenia un punt de patiment allà, que no falli res, l'altaveu, el tècnic... Sí o no, Neus? Tu no saps, ma mare... Estic a l'escenari, ma mare repassa totes les cançons en silenci i quan acaba el concert em diu, t'ha faltat aquesta frase.
T'has equivocat. Sí o no? Però amb tot, eh? I el Nil aquí no ha marcat bé, eh? Hòstia, no. No ha marcat bé, eh? La percussió... Escolta, tu no vols una manager? Tu tens una manager a casa?
No, no, totalment. I és que ho sap tot, no sé què fa, però i no ve els assallos. És que tu diràs, totes les cançons les ensaixa a casa, doncs m'agrada fer a la lletra totes les cançons. Neus, digue-li clar, les teves cançons les pateix al final, eh, també, que clar, tot el dia a casa d'Ale, que te pego, doncs... Neus, que no se't cremi l'arròs amb sípia.
No, no, està aquí la Thermomix, que està treballant, que treballi. Molt bé. Neus, una abraçada ben forta i gràcies per atendre'ns i jugar amb nosaltres una estona. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Adéu, mama. Adéu, Neus. Adéu, carinyo. Doncs vinga, recordar a la Neus que som sis i l'Àlex. L'Àlex també el deixarem venir, eh? A dinar a casa seva. Qui vulgui, qui vulgui. Venim a casa. No diguis això que se t'omplirà i a la tarda ens fots un concert. Sí, sí, seré molt guapo. Vaig a posar música i aquí... Fins aquí el parlant de tota...
Bueno, nen, has portat la guitarra, no? Sí, sí, sí. I què cantaràs? Home, em poso núvols blaus. Home, núvols blaus. Toca, toca, toca núvols blaus. Vinga, va. Escolta, re, prepara't, re. 15 segons i li fotem els núvols blaus, sí? Doncs ara mateix escoltarem el bo de l'Àlex Cortés. Núvols blaus, la seva última creació. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Aquí volant ja té gairebé la guitarra a punt. Té nom la guitarra o no?
No, la veritat és que no. No, eh? No li he posat nom mai. Bueno. Però el que sí que m'agrada és que siguin negres. Sí o no? Sí. I això és una mania. Sí, és una mania.
Que siguin negres o... Que el negre estigui la guitarra, m'agrada. Sí o no? Sí, és algo... Jo dic que toco la bateria és molt agosarat. Jo aporrejo la bateria des que tenia 16 anys i jo tinc més morro que tracet, també t'ho haig de dir. Aleshores, jo sempre la volia negra. Què dius? Sempre negra, la bateria. Però l'última que serà, l'última que tindré, és un taronja tan preciós. Prova-ho, prova-ho, perquè... Jo ho provaré. Però vull que tingui un relló negre. Si és taronja...
Que són els músics logis, sí o no? És que no sé, no. Tenia unes manies. La meva primera vegada que vaig comprar una guitarra era negra. Quantes guitarres tens? No, ara tenia una que has de fer espallar, ara tinc una i em vull comprar una elèctrica. Clar que sí, home. 25 guitarras. 25 guitarras. I un baix també em vull comprar. Què, a punt o no? Vinga, va, em preparo així, i ja està. Vinga, va, som-hi.
Saps que avui em desvetllen els teus braços La nit ens cau i em perdon tu Avui t'he vist
Un somni que veia bon sobre uns núvols blaus amb olor de tu. Em mires i em dius que les gotes són salades en sabor a mar sobre el cel d'avui. Em dones la mà i em sento com a casa
Ets la veu i la carícia quan estic perdut. M'estiro el teu pit i els pulmons ressonen d'aire. Vull que espantis tot el que em fa por ara que la teva veu és casador.
Em desfan els ulls que de verds semblen arbres de color marró, rinxols de cotó i avis d'aigua. Jo vull perdre el nord amb les ganes d'abraçar-te amb les pigues del teu cos i allà entala les nostres mons fins l'alba. Oh, oh, oh.
M'estiro el teu pit i els pulmons ressonen d'aire. Vull que espantis tot el que em fa por ara que la teva veu és casada.
Guau. Guau. Sí, senyor. Ara estic per trucar a la Neus i dir-li, s'ha equivocat amb algú? T'ho juro, ho estava pensant. Amb alguna corra, s'ha fet una corra aquí. Boníssim, boníssim, Àlex. Fantàstic, felicitats. Tu vas arribar a la final del Mary's Music? Vaig arribar a la final, ojo, perquè vaig presentar-me dues vegades i la primera vegada que em vaig presentar vaig arribar a la final amb una cançó que es diu La Frontera i no vaig presentar-me.
Que no vas presentar? No, vaig guanyar presentant-me la cançó. I vaig guanyar el premi per millor cançó de comarca i del Maresme. I em vaig tornar a presentar per segona vegada i vaig guanyar el premi de Festival Itinerant de Catalunya. Però clar, em vaig presentar dues vegades. I, hòstia, va ser una locura. Perquè em van poder deixar presentar una altra vegada. Però què vol dir que no vas anar-hi?
Que la primera vegada no vaig poder, perquè em va coincidir amb un rodatge. Ah, d'acord. Però vaig guanyar el premi de millor cançó. No vas poder anar a recollir el premi. Ah, això mateix, sí, sí. És que el nivell, Àlex, aquí vi la sada, que tenim dos finalitats. Hòstia, aquí és una nalcura, aquí. El Maresme, clar, és el Maresme, però és que hi ha unes cantants, unes veus femenines, sobretot. Espectaculars. Però una cosa, quin nivell, eh? Jo sempre dic que aquesta comarca, ara que estem aquí en confiança, deixa'm-ho dir així, fot pudor a escenari.
Saps que com puja a l'escenari? Què fot aquella olor? Que ens encanta, els que ens agrada pujar a l'escenari. Doncs el Maresme fa pudor a l'escenari, tio. Perquè obres qualsevol port i et surt un artista. Mira, ara estic col·laborant, que l'estimo moltíssim, amb el Pol Pla, que és d'aquí. Home, i tant. Hes pogut venir, avui? Hòstia, doncs mira. Bueno, la setmana que ve quedarem bé perquè hem de fer una cançó. Hòstia, l'hi diré, l'hi comentaré. Digue-li, digue-li, clar. I tant.
Es fotem aquí a tocar un tema seu, clar? Sí, clar que sí. Hi ha un tema seu que... Mira, faig una mica de promo, que es diu la tremolor. Sí. I que amb ell hem de fer... Ara el vaig a trucar. Vinga, va. Vinga. Avui estic de telèfon, suelto jo, ja ho veus.
Espera, estic de telèfon suelto, eh? Avui ja el tinc, aquest el tinc, eh? El de la teva mare no el tenia, però el de Polsi... A veure si te'l pillo o no? No ho sé, ara truco, perquè estic trucant, a veure què. A veure si te'l pillo, perquè potser està a la feina, o a la classe. Àlex, tu si no fossis músic, què vessis fer? Hòstia, doncs... És complicada aquesta pregunta, eh?
Crec que m'hagués anat fent blocs de viatges. M'ha agradat molt viatjar. Clar, haguessis fet blocs, no? Si haguessis fet blocs, no? Tampoc és mala idea, eh? És mala idea, eh, això? A veure si contesta en Pol. A veure si diu que sí. No, dirà que sí, segur, però no sé si contestarà. Si li envio un àvia. Que li deixem un missatge, no? Sí, deixem-li un missatge, va. Li deixes tu bé. Espera, espera.
Ei, Pol, què tal? Sóc en Jaume de Vilassar Ràdio, que estic aquí amb un element, que estic fent una entrevista en directe, i tinc el telèfon suelto, i estic trucant a tothom. Aleshores hem dit, hòstia, per què no ve en Pol un dia? Ara, ara, que volem fer una entrevista els dos aquí, o què? Sí, i que toqueu. I toquem els dos, així que el Jaume això, que et convida.
Pol, si és sí, aprem a l'1, al número 1. Si és no, penja. Però com que estan així, ja quedes amb l'àlix i veniu. Això mateix, això mateix. Gràcies, Pol. Adéu. Molt bé. Veus que bé, que és fàcil. Vols que truquem a algú més? No, no, ja està, crec que ja està.
Escolta, i em deies això, eh? Blogger de viatges, eh? Sí, jo crec que viatjar et nutreix molt. Sí. Escolta, i quanta gent t'ha preguntat allò de... Dius, soc músic i m'estic currant, canto amb l'orquestra, llavors et diuen... Sí, però de què treballes? Fa molta ràbia, això, eh? Hòstia, diu, aquesta pregunta és literalment el que passa cada dia. I crec que la gent no té el valor de que és ser artista. Costa, costa encara, en plan...
Si ho diu que es passa hores i hores i hores que ho ranxo treballant i no sé què. I de què treballes? Clar, és que saps què passa? Mira, jo... Mira, ara la Rosalía ha tret un àlbum. L'estic molt com a artista. No me l'he escoltat. He escoltat Bergam i ja està. Em van passar, abans que sortís l'àlbum, una setmana abans, tots els temes. No me'n vaig poder escoltar perquè no ho he pogut fer. No diguis això. Està molt xulo. Però penso que...
que és un referent com a artista, és un... és algo idílic, jo crec que se'n va de les casillas. Llavors, la gent de peu té el concepte que l'artista ha d'arribar allà. Sí. Però a l'artista hi ha una construcció darrere que no es veu.
Aquesta és la qüestió, no? El que reclamava abans. És el que reclamava abans, no? És el que reclamava abans, no? Reivindicar el treball d'artista per arribar al que ha arribat la Rosalia, per exemple. Mira, de fet, una anècdota és molt forta, això, eh? La meva professora de cant va estar amb ella treballant el primer any i segon any de carrera al taller de músics. Al taller de músics estava la Rosalia de músics a la Rosalia, sí, sí.
Doncs res, em va fer gràcia perquè l'altre dia em va enviar un reel i em diu, mira'm qui estic cantant. I estava, parlava de la música, cantava la meva professora, la Clara Sayago, que l'estic moltíssim, cantant amb la Rosalia. No sé si era un treball de TFG o alguna cosa. Rosalia, bon dia!
T'imagines que algun dia... Sí, a veure què. Ahir ho vaig somiar, eh? Ahir ho vas somiar? Sí, com mig així d'espert. Imagina't que ell reveix la trucada. Tu somies d'espert. Sí, somio d'espert, de fet. Però que reveix la trucada i, mira, Àlex, m'agradaria composar amb tu algú cantautor en català diferent. Seria increïble.
Increïble. Fes com l'irlandès, tirar-hi la canya. Sí, li tiraré la canya. És difícil, però sí, sí. No, que de fet va dir, no vull nòvios, no vull a ningú. Me'n recordo que en l'entrevista va dir, ara estic centrat en mi. Jo li dic que tiris la canya artísticament. Clar, clar, clar. Artísticament. Artísticament, sí, sí. Escolta, va, i Núvols Blaus, les primeres crítiques que ha rebut...
Mira, amb ara... Mira, és que això és preciós. Crec que... M'he quedat amb dues coses, amb dues persones. Mira, la... Serà una mica de tocar els pots a terra, també, i de nostàlgia. Fa tres mesos vaig perdre un amic meu de càncer, a l'agost. Era un musicàs, era un guitarrista, que, bueno, havia dedicat tota la seva vida al món de la música. Era un dels millors guitarristes de Bulgària. El seu fill és molt conegut allà,
I he tingut l'oportunitat de tocar amb ell i de tocar amb el seu fill.
crec que va ser un referent per mi, i justament el dia que vaig treure núvols blaus, la seva dona, diguem-ne, se'n va anar a Bulgària, que és on està enterrat, diguem-ne, amb les cendres, no? I em va dir que, justament, el treure núvols blaus es va, doncs, apropar a la terrassa, no?, i va veure com si el cel, els núvols, s'il·luminessin,
per primera vegada en un cel que ja pots veure que aquells núvols feien referència a ell, no? I es va il·luminar amb un taronja tan pur que m'ho va estar explicant i jo plorant, tio. Anava a dir que això... Clar, clar. A mi m'estic emocionant ara. M'ho va estar explicant i vaig dir quina bogeria que jo hagi pogut treure un tema al dia que tu estàs fora, perquè la mare del meu mió mi que es diu Janet,
I s'ha anat a Bulgària per escriure, reflexionar i desconnectar, no? Després d'aquests tres mesos de dol, no? Hòstia, m'emociona i tot això. És una situació dura. I em va... Estava... Brutal. Em va impactar. I la segona història que et vuc dir és que jo produeixo o faig el màstering amb un productor de... Bueno, d'un poble de Valladolid que es diu Pablo.
el primer missatge que vaig rebre després de treure núvols blaus va ser que ahir es va posar a plorar en el seu estudi perquè havia sentit com la sensació que necessitava escoltar aquell tema i es va posar a escoltar núvols blaus i li va venir com tot el seu passat, el seu present parlant de...
Sí, no sé, a mi em va tocar i aquestes dues històries que explico... Que bonic, que bonic. És que vull això, realment, traspassar-ho. I ets dels músics que estàs molt pendent, de les reproduccions, de Spotify, etcètera, perquè abans es venia una cosa que es deia en discurs...
Alex, es ve? Sí, sí. I que la gent estava molt pendent de... A veure, de quants discos he vengut. Però, clar, ara, amb això de les plataformes i tal, jo crec que és incontrolable, això. Mira, de fet, et vaig a dir una cosa. I reivindico el paper del disc. Feia broma amb això, que abans es venia... Reivindico el paper de... De vendre el disc físicament. Sí, sí, el disc físic, el vinil, allò. Obrir a casa el paper, posar-lo en el plat... És que és el millor, tio. És el millor. Jo ho faig. Sóc una mica friki i ho faig amb el cotxe. Jo ara...
Jo soc molt friki de l'Elvis, i tinc dos àlbums sencers, i tinc dos discos que m'agraden molt, que comença amb Suspicious Mans i després amb Men of the Keto, Temazos, i després hi ha, bueno, Baladas, Day... Jo me les poso al cotxe, perquè són els únics discos que ara m'escolto en aquest present, el cotxe. I crec que fa molt mal, potser, no?, veure els números. A vegades fa una mica de mal de dir...
És que no formo part d'uns números. Treure música. No forma part de... És que amb el disc veies el palpable que era. Treure aquella generalitat.
Jo alguna vegada sí que he estat pendent, sí, alguna vegada sí. Però no m'hi cap fico gaire. No és pels ingressos de Spotify, suposo. No, la veritat és que això no és així. Ojalà tingués 100.000 oients. És lamentable. És molt sí. Perquè una cosa és treure un disc i treure'l físicament. Jo ara puc dir que vaig treure 150 discos, només em queden crec que 15, que tinc allà guardadets per qui els vulgui. Mira, faig spam també. Clar, eh?
Però crec que, hòstia, només treure-ho a Spotify o a xarxes alimenta un món que és una mica manipulable, crec. És la sortida que teniu per promocionar, també. Abans l'internet era l'enemic, el número del músic. És la via, ara actualment és la via. Aleshores, per què? Perquè les càrregues il·legals, etcètera. Què es va fer? Utilitzar aquesta plataforma per promoció. Les càrregues il·legals no tenen cap mena de sentit perquè les tens de manera legal. És així.
Què passa? Que sempre estem amb el mateix, no? Què us paguen? 0,01 cèntims per reproducció? Mira, el tema més escoltat que tinc ara mateix al meu Spotify, que és... Ho tinc tot. Gairebé 10.000, eh? 10.000. És molt, eh? 10.000, tio. És molt, és molt. És molt, és molt. He cobrat 20 euros. 20 euros.
És misèria, en companyia. Vaig a Cuba dos mesos. És precari. Venia a fer aquesta reflexió que vosaltres treballeu amb estudis que els heu de pagar. Feu els vostres propis estudis que els heu de pagar. Si aneu de bolo, heu de pagar els músics. Després, si us contracten ajuntaments, ja ho veurem com cobreu, també és veritat. Cobrareu, però ja ho veurem com cobreu.
Però és que és això, el músic avui en dia viu dels bolos, viu dels concerts. Totalment, totalment. I o promocionem la música en directe o se'ns acaba. I amb tot el meu respecte pels dijòqueis, amb tot el meu respecte, però tenen un espai. Sí.
Sales de ball, xeringuitos, etc. Tenen el seu espai. Jo, una altra cosa de les que no és... Mira, en lloc de portar un grup, portarem un dijoc i que la gent balla igual. Hòstia, no, no. No és el mateix. Crec, Jaume, que la gent que port... A mi m'agrada molt, per exemple, si ve un DJ en vinil que canvia la música en directe i no té una pista de gravar de saps o pregravar. S'ho curran molt, eh? S'ho curran moltíssim. I a la Girasol tenim un DJ, l'Àlex, que és brutalíssim, i, hòstia, fot unes mescles en vinil. Ojo, que és xungo, això. Sí, sí, sí.
Això sí que et diria, Palante, però clar, fots un DJ que la gent balla d'escafeinada, que fa així... No, no, però... No em sembla... Entenc, Àlex, que jo entenc que hi hagi la figura del DJ, que n'hi ha que s'ho curran molt, però substituir la música en directe per un DJ, no, que puguis complementar-lo. Escolta, fantàstic, mentre els tècnics de la Girasol desmunten, ell va punxant. Fantàstic!
Però escolta, que mai substituïm la música en directe. Totalment, estic d'acord. Bueno, escolta, ens queden coses per parlar i se'ns acaba el temps. Torna amb en Pol. Home, sí, ara l'hem trucat. De fet, he de cagar amb ell el dimarts, però rodo una pel·lícula d'extra.
Sí, digues, digues. Bueno, és una pel·lícula... Podem dir-ho, no? Sí, sí, bueno. Sí, sí. Està anunciada, no? No, no, que ja està anunciada. No tens exclusivitat de... No, no, no, de fet no. La pel·lícula del 17 d'agost. És una pel·lícula que tracta l'atemptat que va patir Barcelona el 17 d'agost, 2017, no? Sí, sí. De fet, és una escena conflictiva que hi ha a les Rambles, que es gravarà allà,
Amb obres? Bé, allà o un estudi, no tinc ni idea. No, no, allà, es grava allà. Preparat per córrer, perquè et tocarà córrer. Sí, pot ser que em congui a córrer. Com fotin 19 tomes, veuràs tu el farà de córrer. Estic preparat, estic entrenant per córrer. Sí, sí, sí. Estic entrenant. Ets corredor, també? Soc corredor i a la gira sol t'entrenen.
Ja et dic jo que dues hores i mitja de bolo, seguides... Tu diràs. Et fots allà amb dos quilos menys cada dia. Tu diràs. Sí, sí, és molt heavy. Àlex, moltes felicitats per la feina aquesta, per la feina feta. Amb aquests núvols blaus explica un viatge transcendental que diu em submergeix en la naturalesa d'un cos d'una personificació d'un somni caminant entre núvols. I això és molt bonic. Obrir-se, no?, una miqueta, dir, eh, estic aquí.
Si l'Àlex es fa definir per una paraula seria sensible? Molt, molt. Sensible... Ho aproveixo. Sí, sí. Crec que soc un romàntic del segle passat. Sí, sí, sí. Però amb les lletres, amb les cançons. Has pensat que vas néixer massa tard o no alguna vegada? Jo crec que he pensat i m'he equivocat a néixer aquesta època. Havies d'haver nascut abans o no? Jo crec que sí.
Però, clar, tampoc sabria com moure'm, no? No sabies com fer-ho, no? I les dificultats que portaria, no? Hem de dir a la Neus i al Pare, hem de dir a la Neus i al Pare. Però sí, crec, no sé, no sé, tampoc sabria com es viuria aquella època, no? El segle XIX, per exemple, no? Home, el segle XIX és molt lluny, deixem-ho amb el XX. Sí, però, jo, eh, l'avantguardisme i principis i tot allò m'hauria semblat curiós.
Àlex, tornaràs amb el Pol? Sí, tornarem amb el Pol. Vinga, va. Gràcies. A tu. Una abraçada i gràcies per la visita. A vosaltres. Adéu. Doncs marxem. S'acaba el parlant de tot. I de seguida la cançó de sortida avui li dedicarem a l'Àlex Cortés.
Matí, que hem començat a les 10 en punt, acabem ara 7 minuts, arribarem al punt de les 11. Les 11, dic. 7 minuts, arribem a la 1. Temps de notícies amb Joan Escofet i Robert Mazza. 4 edicions per estar assabentats i assabentades de què passa a Vilassar de Mar i al Maresme. Una del migdia 3.57 de la tarda. Una del migdia 3.57 de la tarda. L'edició d'avui la número 2.244. 2.244 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio.
Us humano, no és que us ho demani, sinó que us humano sigueu tots i totes molt i molt feliços. I el que sempre us dic al cap de setmana, que la música i la marça us acompanyi sempre i quan la música i la marça no estiguin al peu dret i al peu dret a l'accelerador. Ens hem entès molt de comptes si sortiu i si no sortiu també. Gaudiu del cap de setmana. Demà plugim, ens ha dit Joaquim Serra, però res de l'altre món. Agafem un paraigua i s'ha acabat.
Gràcies, dilluns a les 10 ens hi tornem a posar en directe, 98.1 FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Dilluns a les 10 ens explicarem, ens ho expliquem tot, com ha anat el cap de setmana i avui la cançó que ens inspira per arribar a la una al migdia, dèiem que la dediquem a l'Àlex Cortés, ell n'és molt fan i nosaltres també. Per tant, avui la cançó amb la qual arribarem al punt de la una al migdia ens la porta el grandíssim i enyoradíssim Elvis Presley.
amb aquest, ell ho comentava fa molt poqueta estona, l'Àlex, amb aquest suspicious mind, arribarem al punt de la una del migdia. Aquest mes, programes especials, apunteu, 25 en aquell programa que no ens agrada fer ni no ens ve gens de gust, però el farem sempre que faci falta. És el dia contra la violència envers les dones. I el dia 28 estarem amb un especial dedicat a l'Ernest Lluc i Martín, polític vilasserenc, que el dia 21...
farà 25 anys que la banda terrorista ETA el va assassinar. El 21 hi ha uns actes centrats en el polític vilassanenc Ernest Llugué Martín a Barcelona i el 28 se centren a Vilassà. I entre aquests actes hi haurà un programa especial del Parlant de Tot a la Biblioteca Municipal. Dit això, com us deia, sobretot molt de compte si marxeu i si no marxeu també, però que sobretot dilluns ens ho explicarem tots i tot a tots, ens ho explicarem tot al punt de la una de 10 del matí a una del migdia.
Arribem a l'una, com dèiem, amb el grandíssim Elvis. Que vagi molt bé, gaudiu del cap de setmana i sigueu feliços. Adeu! Alex, t'agrada la cançó que et dediquem o no? Home, Elvis Presley es refarem. Ara no el treurem d'aquí. No, no, no. Que vagi bé! Que vagi bé!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.