Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dijous, 18...
de desembre de 2025 a una setmana de la celebració del dia de Nadal. Tot a punt, loteria, nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, rebel·la de Cap d'Any, any nou, Reis, cavalcada Reis amb la celebració del dia de Reis, en fi, totes les festes per endavant. Nosaltres hem estat un parell de dies fora de combat, ja sabeu que doncs on no hi ha un all, hi ha una ceba i l'equip de Viles de Ràdio, doncs
està una mica així, si ho expliquem així, estem una mica en quadre. Per tant, anem tirant dia a dia. Hem estat un parell de dies fora de combat, però sembla que agafem carrera. Per tant, gràcies per la vostra confiança un dia més. 10 i 7 minuts i mig del matí de dijous, 18 de desembre, una setmana del dia de Nadal i a les portes de l'últim cap de setmana abans de festes. Per tant, ho tenim tot a punt també per començar una nova edició, una nova entrega del magazín del matí de Vilassar Ràdio.
Començarem, com sempre, marxant cap al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dia en què es barregen el sol i els núvols, sobretot si mirem de cara a mar. Un dia en què sembla que la tranquil·litat avui i demà serà present, però de cara a dissabte pot ser que, sobretot al matí i al migdia, arribin les pluges. Això és almenys el que indica...
La previsió, una previsió que ens confirmarà de seguida, o no, Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida també...
Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell, com sempre, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. L'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies que passaven un dia com avui de diferents anys enrere. Però pujant al Dilori en repassem les efemèrides.
Recordar l'entrevista que li fèiem a l'Ivan, a l'Ivan Díaz de Monos de Fèria, un director treballant al món de l'audiovisual. Ell tenia entre cella i cella a fer una sèrie de televisió i la va fer amb molt d'èxit, guanyant premis. Ara falta que tingui sortida. Sembla que aquesta...
Sèrie Monos de Fèria. Serà una cridada a ser una de les sèries que possiblement veiem l'any que ve en alguna plataforma. Per tant, recuperarem l'entrevista. Interessant, ens visitava aquí a la ràdio. Recuperem l'entrevista al realitzador Ivan Valentín, que va gravar la seva sèrie amb un tema important.
A cos zero, però amb molta qualitat. Doncs l'Ivan Valentín sembla que serà cridat l'any que ve a portar aquest monos de fèria perquè el gran públic vulgui veure. Recordarem aquella entrevista. A les 11, com sempre, cada dijous, punt de trobada. Entre dues generacions, l'Elisenda Ribó i en Jordi Cova, l'Elisenda dels anys 70 i en Jordi dels anys 90. Per tant...
tracten un tema vist des del punt de vista de dos, en aquest cas, generacions diferents. Trobada intergeneracional al punt de trobada. A dos quarts de doze, a l'última tertúlia jove de l'any, portem cada setmana una representació de l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts, la setmana passada el Pere Ribot, aquesta setmana el Vilanzara, aquí a la ràdio per tractar temes d'actualitat vistos des del seu particular i peculiar punt de vista.
A les 12 ens anem al teatre, Cartellera estrena recomanacions, les entrevistes als i les protagonistes de l'escena catalana, com sempre amb Joana Hernández. I avui tancarem recordant l'entrevista que li fèiem a la doctora Isabel Moreno, l'Isabel Moreno, la doctora, que va ser reconeguda, ha estat reconeguda aquest any amb un premi a l'excel·lència. Per tant, recordem l'entrevista a la doctora Moreno i a la Isabel Persona.
Doncs això és el que tenim preparat per tots i totes vosaltres. L'edició d'avui la número 2269. 2269 edicions del magazín del matí de Vilassar. Ràdio el meu nom, Jaume Cabot. 10 minuts, gairebé 11 ja per damunt de les 10. Motor encès, posem primera.
I arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de deu a una, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Aquest dijous barregem sol i núvols, però sembla que de cara al cap de setmana, i sobretot dissabte matí i migdia, poden arribar les pluges. Ens ho confirma o no? Ara mateix Joaquim Serra des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca.
Joaquim Serra, què ens espera de cara avui, però sobretot de cara als propers dies, en què tenim l'últim cap de setmana abans de festes aquí? Ja el comencem a molt ben olorar. Joaquim Serra, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Avui hem tingut un cel força serè aquesta passada nit, encara amb restes de núvols cap al sud del Maresme, però en general amb un cel poc ennúvolat, i això ha ajudat
que les temperatures mínimes hagin baixat, en alguns casos de forma clara. Per exemple, ahir a Tordera van tenir una mínima de 9 graus, avui de 5. Per tant, estem parlant de 4 graus menys, que s'han notat a prop de la costa, no ha baixat tant la temperatura, però també tenim valors un parell de graus per sota del que teníem ahir. Les màximes, per contra, s'han de mantenir sense grans canvis, amb alguns valors cap als 16-17 graus, per tant, amb poc fred...
A les hores centrals del dia, gràcies al domini del sol que tindrem durant tota la jornada, ja que els núvols baixos que encara queden a aquestes primeres hores del matí, sobretot cap a l'extrem sud del Maresme, de mica en mica han d'anar desapareixent. Pel que fa a la predicció de cara a demà, tot apunta que tindrem un matí de sol, per tant, les temperatures mínimes com avui encara una mica més baixes, sobretot a les fondelades de l'interior de la comarca, però...
Les màximes tornen a ser força suaus tan altes com les d'avui o fins i tot una miqueta més. A partir del migdia,
comença a augmentar la nobulositat i de cara a demà, al vespre, entrada a la nit, podríem tenir alguna primera precipitació. I és que, segons els últims mapes que hem pogut veure, sembla que dissabte tindrem un dia amb pluges, sobretot durant la primera meitat de la jornada, durant el que seria el matí migdia. Després, durant la tarda, hauria d'anar millorant. I diumenge, per cert, diumenge que arriba oficialment,
L'hivern, quan passin 3 minuts de les 4 de la tarda, tots tindrem en general un temps tranquil, un temps dominat pel sol, tot i que a última hora del dia, abans que acabi la jornada, tornarem a veure ploure aquí a la comarca amb un canvi de temps que notarem molt més de cara a dilluns, principis, per tant, de la setmana vinent, la setmana del Nadal. De moment, per tant...
Comencen a baixar amb aquests canvis de temps que tindrem amb el pas d'una primera pertorbació dissabte i una altra pertorbació a últimes hores del diumenge. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual, Serbem i Teumar del Consell Comarcal del Maresme. I tornem demà a la mateixa hora fins a les hores que tinguis molt bon dia. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
Molt bé, com sempre, a aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio Sanyos Cofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Tornem a dalt del cavall, eh? Tornem, tornem a estar aquí. Petites incidències, afortunadament, doncs, sense més conseqüències, podem dir-ho així.
Recuperem. El nostre poc ens passa. Què no recuperem són les bombolles Freixanet. No! Han desaparegut totalment. S'havia creat, eh? A veure qui farà l'anunci, sortir les bombolles. A tu i jo no ens ho van oferir mai, això. Tampoc ens van oferir la portalada del cort inglese.
Tampoc, tampoc. També s'ha perdut, eh? Aquell Gulliver, aquell Reis d'Orient. És que jo deia l'altre dia, anàvem a Barcelona, però anàvem a veure l'aparador del Corte Inglés. Molta gent deia, anem a veure l'aparador del Corte Inglés. Són edificis més lletjos de Catalunya, segurament.
Però, d'altra banda, aquelles portalades... No em faci riure. Eren entranyables, eh? Sí, senyor. Han empensat aquestes llums al Passeig de Gràcia, la gent es juga a la vida per fer un selfie, una bonica foto de record... Feu una cosa, per això, quan el semàforo dels peatons estigui vermell, no us pots agafar fotos allà al mig, cony. Allò no és un carreret petit, precisament, que hi puja molta gent i la gent es comença a enfadar. Allà crec que hi haurà un dia que hi haurà algun problema, eh?
El problema tindrem el 22, dia de la loteria. No sé si tu ets molt de loteries o no. Lo normal, lo lògic. Lo normal, una mica la feina. Sí, sí. Doncs sabem quin serà el número que guanyarà, eh? Sí. Segons el xat GPT... Què dius ara, a veure? El número 30.000... Atenció, busqueu tots i totes si el teniu. 30.485...
És el número que, segons el xat GTP, fruit d'estadístiques, etcètera, des de 1815, calcula que és el número amb més possibilitats de ser premiat el proper dilluns. Espera un moment, que jo també li vaig preguntar.
Això el que estic fent jo ho ha fet tothom, eh? Sí o no? Sí, suposo, sí, sí. 30.485. 30.485, eh? Espera que li pregunten. Jo és que soc molt educat i li dic bon dia sempre. Bon dia. A mi també em passa, eh? L'Alexa també. Hola, Alexa. Hola, buenos dias, què tal? No li diguis carinyo, que igual, escolta una cosa, bon dia. Em pots dir quin número...
Espera, eh? Número... Quin moment més radiofònic, eh? Sí, sí, sí, és entranyable, eh? Loteria de Nadal. Tocarà aquest any. I sempre dic gràcies, Pere, eh? Gràcies. Vinga, ja li dic.
Entenc que vols preguntar, però no es pot saber d'avançar de quin número loteria anar al tocarà, sí. Per la possibilitat. Els números estiguin mitjançant un estrategi aleatori, bla, bla, bla, bla, bla, bla, bla. Sí, bueno, però escolta... No m'ha de dir possibilitats, segurament, a la pregunta. Jo em pensava que em diria el 30.485, que és el que t'has dit tu, no? Sí, és el que ens ha sortit posant la possibilitat. T'imagina que surt per aquell atzar, eh? Surt, hòstia,
Ni paquita bruixa ni tonteria. No, no, no, xat que té directament, eh? El que també ha triomfat és Òscar Palazón Ferrer. Òscar Palazón Ferrer. Sona el nom de Palazón. És un escriptor tarragoní que acaba de guanyar un prestigiós premi otorgat pel Consell de Mallorca per la seva obra Un vendiví.
Clar, en principi no tindria massa més, però l'amic Òscar Palazón ha aconseguit escriure una novel·la de 180 pàgines amb una sola frase. Ja dius. És una frase llarguíssima i, segons ell, la fa única.
en l'idioma espanyol. Ah, mira, una novel·la amb una única frase. No deixa ser curiosa. És com una pel·lícula en pla seqüència, allò que no canvien de pla, amb novel·la. De totes maneres, quan preparàvem, jo crec que parlo de memòria, Camilo José Cela, no sé si és Cristo versus Arizona, diria que no posa ni un punt ni una coma, també. En sèrio? No sé, aquest Oscar Palazón, en fi, en qualsevol cas que s'autoatribueix
Aquesta frase única, jo crec que el mestre Cela ja havia passat per aquí. En Camilo. Camilo José Cela. Sí, senyor. Per cert, també hem de parlar de Camilo Sesto molt ràpidament. Què dius? Què passa? Hi han hagut algunes gravacions pornogràfiques al mausoleu del cantant del Colla. Què dius? Molt mal gust. Quin mal gust, no? Sí, sí. Molt mal gust. En fi, més cosetes més agradables. Rosalia ja no és...
l'artista més escoltada, Spotify. Ah, no? La mort de Robi Iniesta ha fet que Extremo Duro hagi substituït la cantant catalana. Sí, senyor. Robi Iniesta, Extremo Duro, doncs, supera Rosalia Spotify. Ama, ama, ama, i ensanxa l'alma. Que bonica.
Fins demà!
Home, Joan, desbancar a la mateixa Rosalia no està a l'abast de tothom, eh? Cançons que ja són un himne si és que no ho eren ja, eh?
Per cert, l'imbècil, l'imbècil, perquè no té més nom, el de Vox, aquell... Ah, sí? Acabada de Teninte Coronel. La Bascal, vols dir. Això, és que no em surt ni el nom. Acabada de Teninte Coronel i es veu que no feien ni la Mili, l'imbècil. L'altre dia li van retre homenatges a molts llocs d'Extremadura, a Plasència, a Mèrida, eh? Plasència, a Mèrida, li van retre homenatges a Ropiniesta, a Robert.
I el tio va dir que això s'havia de desinfectar. Sí, senyor, va demanar que es desinfectés. Jo el que faria és, allà on passa l'abascal, cremar-ho directament perquè ningú trepitgés més aquella... I ell, ell, també. I, bueno, si ell es queda dintre, tampoc perdríem massa cosa, eh? I amb lo bonic que és... I amb lo bonic que és... I amb lo bonic que és... I aquest inútil, doncs, anar embrutant el nom, que és que s'hauria de netejar la boca cada cop que parla d'algú.
I sí, ho he dit, tranquil·lament, no em sabria gens de greu. Què més? Ama, ama i ensanxa l'alma. Doncs sí, homenatge a Robert Iniesta. Doncs recordes la setmana passada que parlàvem de l'amic Toni Cantó, que va aconseguir un 0,0% de share amb el seu programa... A veure què has dit. Rècord, no? No. L'han pogut empitjorar.
va tenir un 0,0% amb el seu programa Apunt, que era el Debate, el nom del programa es diu el Debate, doncs, clar, un 0,0% de share, però tenia 19.000 espectadors. El cap de setmana passat han mantingut el 0,0% de share, però amb 13.000 espectadors, és a dir, encara han pitjorat l'impossible d'enpitjorar. Escolta, Joan, tu i jo hem fet un pacte aquest matí.
Sí, t'ho ja hem fet un pacte. No em facis riure, perquè tinc aquí la boca bastant inflamadeta i no puc riure. Mentre tinguis a punt pels torrons? Bueno, suposo que sí, però no em fotis riure, perquè... Tenim el queixal una mica, però bueno, no t'amoïnis, perquè res millor pel teu queixal, ja ho acabo, que escoltar l'imbècil del dia! Havia una vez...
És veritat, abans de dir que la Bascal podia ser un imbècil, jo crec que l'he pujat molt de categoria, hauria de ser una cosa pitjor. Qui té el dubtós honor d'ocupar aquest espai avui? Doncs una senyora de verga. De verga? Jo dic verga, ells diuen verga. Ells diuen verga.
Senyora se li inunda el pis. Oh, pobra. Què fa? Truca a Mossos d'Esquadra perquè, diguéssim, la fuita ja havia passat però li havia quedat el pis amb dos-tres centímetres d'aigua. Truca a Mossos d'Esquadra, es presenta la patrulla, entren al pis de la senyora amb el permís d'ella i descobreixen una plantació de marihuana dins del pis! Ui!
Li havien dit, què és això? I jo, ui, qui ho ha posat això aquí?
Dues habitacions de la senyora inundades, que per això trucava, però plenes de plantes de cannabis. 178 plantes, la senyora es va indignar quan la van detenir la patrulla, dient, escolta, jo no els he avisat per això. Jo els he avisat per la inundació. Home! Els Mossos, doncs, a fi, la van haver de reduir, es va posar violenta, i un parell d'amigues de la senyora, doncs, van acabar totes al quartalillo. És que és molt bonica la notícia, eh? És entranyable. És molt nadalenca, eh?
És que jo els he avisat perquè s'havien adonat el pis, no perquè em fotessin les plantes de marihuana. És un exceso de celos. Clar, són daños colaterals. Sensacional. Sensacional. No sensacional, no entranyable. Va, Joan, què més?
Tenim una altra notícia curiosa. Han condemnat 3 anys de presó per robar 1 euro amb 48 cèntims en una benzinera de Huelva. A veure, explica'm. Hi ha un context aquí, no? El juzgador del penal número 2 de Huelva ha condemnat un home...
a tres anys i un dia de presó per accedir a una benzinera, forçar la finestra i manipular l'ordinador i la caixa per endur-se la recaptació. Recaptació brutal d'un euro amb 48 cèntims. Representa que era un personatge amb un llistat d'antecedents prou importants.
no deixa de ser una anècdota que aquests diners, doncs, l'obliguin a 3 anys. I un dia que, a més a més, va tornar els diners, el pobre home, va tornar els diners a la caixa, va dir, saps, els torno, i com si no hagués passat res. És com la marihuana, jo no la torno. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Joan, Déu-n'hi-do. Molt bé, va. Però el món és més segur, eh? A ell s'han detingut una dona...
Sí. Que venia temporades completes pirates de telenoveles a través de mil anuncios. Oh! Si vendre això ja és il·legal, però sobretot anunciar-ho ja és així. Podríem incloure la dita l'imbècil del dia, eh? La imatge no te l'adjunto, però també és entranyable perquè són quatre cds...
de la senyora, que li donaria a fer un net. Sempre hi ha un net que sap una mica d'informàtica. Sí. O una neta. I entre els títols que aquesta senyora venia a mil anuncios eren Mientras haya vida, Passión de Gavilanes, que estem escoltant La encrucijada, Cuando me enamoro, Amor sin límites o Corazón salvaje, eh?
Vull ser l'imbècil entranyable del dia, perdona, eh, Joan? També vendre... Devia dir, què podem fer per guanyar dos duros i mig? I el net o la neta... Escolta, gravem unes telenoveles i les venem a mil anuncios.
Ara tu també imagina que ets la policia nacional que et passa en aquest encàrrec. Dius, què faig? Ding-dong! A veure, que mirin el Mil Anuncios si la tia de Berga també ven la seva marihuana a través de Mil Anuncios, eh? La tia de Berga és per... Sí, sí. Bècil del dia, eh? Jo crec que opta el del mes, eh? El del mes, el del mes opta. El de l'any potser no, però el del missal, eh? No, de l'any hem tingut aquí bones, bones històries, eh? ¿Quién es este? Hombre que me mira i me enamora, no?
Ah, si me desnuda. Bueno, me enamoré si he desnuda. Monta tanto, tanto, monta, monta tanto. Les senyores grans d'Albaratu els agraden molt les sèries turques. Sí o no? Hòstia, es porta molt això de les sèries turques. I argumenten que no salen peixos.
com a gran justificació de l'amor cap a aquestes sèries turques. No salen pitxos. Jo prefereixo que salguen pitxos o tites, diguem-ho així, abans que surtin tiros, què vols que et digui? No, perquè a vegades diem que no ho mirin, que surten pits i després es foten uns tiros allà. I això és així, no, Joan.
Sí, sí, ens anem cap a la ciutat. La ciutat és una localitat francesa amb aquest mateix nom. Eh, han fet un tomeu aquí, eh? Sí, sí, han fet... No sabien com dir-li la ciutat. Faig una bonera, com en diu. Una bonera. Doncs allà van dir... Com li posem a la ciutat? Ciutat. És una bonica villa portuària francesa de la Provença que ha estat en notícia perquè... Ara direm que és una dona perquè és una dona però res més, eh? Una dona amb el seu fill de 5 anys
va entrar a altíssima velocitat els vidres que hi havia a la piscina municipal de la ciutat i ha acabat cotxe senyora i nen aparcats dins de la piscina afortunadament senyora i nen van poder sortir però la imatge és imagina la piscina municipal de Vilassadamar sí
Amb un cotxe a dins. Això és l'imatge, eh? A la ciutat. Home, devia entrar a velocitat bastant perquè ha de trencar aquells vidres. Aquells vidres són molt de comptar. Dilòrien o què? Sí, abans deixa'm repassar que la revista Vogue ha fet també el balanç de l'any 2025 i la gran sorpresa és que entre els homes més ben vestits del món ha inclòs el Papa Lleó XIV. Què dius ara? Sí, és allò.
Vestit així de papa, dient, de papa de Roma. Vestit de papa i destacant que de les mil possibilitats, combinacions que tenen diferents papes, per exemple, papa Francesc, que era molt més austè, doncs papa Lleó XIV agrada molt a l'estil de Vogue.
Sí, però hi ha diferents nivells, diferents categories. I Bouk el posa com un dels homes més ben vestits del 25. Ara entenc aquest Bouk de la Madonna, eh? Aquí s'ha estat molt fi, eh? Bouk de la Madonna, eh?
Què, pugem al Dilòrian o què? Sí, les vinculacions entre Jeffrey Epstein i Anna Obregón ja les parlarem en properes... No, no, no, no. No, no, no. Què passa amb... Nit a la fantàstica. Què passa amb nit a la fantàstica? Va tenir, resultament, una relació íntima amb Jeffrey Epstein, recordem Jeffrey Epstein, és aquest multimilionari que va morir
a la presó 2019, acusat de múltiples delictes sexuals. Es parla d'aquella illa de pedòfils amb diferents noms importants tant a la política com a la música. Doncs Anita Obregón estava per allà, es veu, eh? Ah, què dius ara? Anita la Fantàstica... A la illa, a la illa. A Nova York, a Nova York concretament, amb el Jeffrey Epstein es veu que van tenir una relació. D'hauria de ser quan Anita estava gravant alguns episodis de l'equipo, eh?
Ah, mira! I per cert, Joan...
Que l'altre dia vaig llegir que t'ho volia dir, és vital, el que passa no enteníem, però que el 3 de desembre, a l'EMA... Sí. No et vull dir, eh? Em sembla que faia... Ara n'estic entre 94 i 96, però crec que eren 94 anys. Podria ser, podria ser. Sí, sí, sí, brutal. A l'EMA, eh? Aquell actor de raça negra que pilotava la furgoneta de l'equip oi, que tenia molta por a volar, eh?
Sí senyor, el Mr. T. Doncs sí senyor, va fer... Alguns diuen 73. Jo vaig veure un aniversari, ell bufant les espelmes i posa 94 anys. Jo no sé si era un fake, això del... Ara que penso... Hòstia, doncs ara ho mirarem, això. Em va sobtar, però... Va, di l'Orient, Joan. Doncs mira't, avui fa... Fa anys, fa anys, avui. 43...
naixia Keith Richards, un dels personatges històrics al món del rock and roll, un dels creadors de Rolling Stones, juntament amb Mick Jagger, que es van trobar en aquella estació de tren quan anaven a estudiar l'un i l'altre als seus respectius instituts i d'allà va sortir l'embrió de les satàniques majestats.
Per cert, fake, eh? Acabo de comprovar que Mr. T, Laurence Turó, és nascut el 21 de maig del 52. Per tant, té 73 anys. Per tant, la foto aquella que va sortir... Aquella foto era... També n'hi ha una amb un Clint Eastwood bufant. Poca feina té la gent. En fi, conseqüències de la intel·ligència artificial. Poca feina té la gent, de veritat. Bueno...
A vegades posem la intel·ligència artificial allà on no hi ha la natural. Per tant, passen coses així. Jaume, pinta-m'ho de negre.
Aquesta cançó, sempre que l'esculpe, m'agrada, eh? Penso que és tan poc Rolling Stones. A mi és una de les cançons dels Rolling Stones que més m'agrada. Sí, no, m'agrada molt, però és que... Hòstia, em costa aquest rock and roll, aquest rock and roll que tenen. M'agrada molt la cançó, però penso que és poc Rolling. Cançó censurada durant molts anys als Estats Units, eh?
Fins aquí la meva ignorància en el món del rock and roll. Vinga, va. I avui fa 57 anys nascut a Madrid un tal Alejandro Sánchez Pizarro. Vaja, l'Alejandro Sánchez de tota la vida.
L'Alejandro Sanz, que a finals dels 80 és un grandíssim guitarrista, que us sapigueu, és un grandíssim guitarrista, i es va fer un disc, es va fer músic, sota el nom d'Alejandro el Magno. Alejandro el Magno. I algú li va dir, oi, Alejandro, ven per aquí.
Sanz. I a partir dels 90, doncs, va començar amb aquella treball que es deia Alejandro Sanz, el vivir de prisa, etcètera. Doncs per molts anys, Alejandro Sanz, 57, 57 anys al dia d'avui. No és germà de Jorge Sanz. No. Tot i que s'assemblen i comparteixen... Connom, eh? Ai, Joan, tranquil, que jo et curaré. ...entregar sus emociones. ¿Quién me va a pedir que nunca la abandone? ¿Quién me tapa esta noche si hace frío? ¿Quién me va a curar?
Vinga, més coses, Joan. I l'any 1980, tot el dia com avui, naixia a Staten Island Cristina Maria Aguilera. Es pregunta què és el que volen les dones, eh?
What a girl got once. What a girl got once. Cristina Aguilera, per molts anys, que sé que ens escoltes cada matí. Tanquem, Dilorian, va. I tanquem amb els Oasis. Som Manchester, som en Cunyat, el dia com avui, 1994, traient aquest single, Whatever. Hem fet moltes entrevistes, grandíssima cançó, eh?
Han fet moltes seves entrevistes. Una d'elles va fa unes setmanes, uns mesos, i va entrevistar a Ivan Valentín, Monos de Fèria, amb una sèrie a cos zero des de Mataró. Doncs aquesta sèrie crec que serà...
notícia aquest 2026. Ens ho avançava i molt atents a monos de fèria. I recuperem aquella entrevista que li fèiem al mateix Ivana Valentín. Joan Escofet, un al migdia 3 i 5 de la tarda, en mig minut, va. Un al migdia 3 i 5, Jaume! No! Ha tornat a passar el nostre cac avui a plenària a les 7, plenària darrera plenària ordinària de l'any.
de l'Ajuntament de Vila-Satabar, la matrem en directe per aquesta casa, 98.1 de l'FMI TV per internet. Per tant, 3 edicions avui del Crònica, 1, 3, 5 i 7 de la tarda. Joan Escofet, 1, 3, 5, t'esculto i de bon quart d'hora et torno a saludar, perquè la vida a vegades pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. Moment per l'entrevista del matí. Mireu, fa pocs dies ens va arribar a la redacció d'aquesta casa una sèrie que ens va deixar realment impressionats. És una sèrie que ha fet el matroní Ivan Valentín,
Una sèrie que vius i dius, aquí hi ha molta qualitat, està molt ben fet això. Què ens crida l'atenció? Doncs, primera que ha guanyat un Premi Internacional, merescudíssim, però segona és que el pressupost és zero. Perquè no tots són els calés, i al món del cinema veiem pressupostos molt als i tal, però no tots són els calés. Volem conèixer l'empenta, volem conèixer la vida d'aquest director. El coneixerem així, director Ivan Valentín.
Parlando tot amb Jaume Cabot. Va, què te passa? És que sé que te passa alguna cosa. Papà, da igual, sinó un vaso de leche. Llegó esta carta del banco, la que nos dice que...
Al no haber pagado el alquiler de estos meses, nos echarán de casa. Señor Luis, yo le repito, yo no puedo hacer mal. Yo no llevo el tema de los tres audios. He dicho que me han echado el trabajo y no puedo pagar. Mi hija está enferma. ¿Qué tenemos que ir a vivir debajo de un puente? Conocí a unos tipos. Es que sean muy legales, pero tengo un plan. Iván Valentín, buen día, buen hora.
Bona nit
Y simplemente, bueno, un chico que persiguieron sus sueños y después de hacer muchos proyectos para presentar a productoras, plataformas, sentí una frustración porque no financiaba ningún proyecto y era algo que sigues y sigues y sigues y no lo consigues. Y dije, mira, voy a hacer yo lo que me gusta.
Voy a hacer mi propia serie con los medios que tenga y la gente que colabore. Y a raíz de ahí disfruto haciendo lo que hago. O sea, la frustración te duró 10 minutos. Porque ahí te metiste tú con... Pero a tope. No es fácil grabar una serie. Es fácil meterse ahí con mucha gente. Vemos gente además reconocida. Y con una calidad inmensa. ¿Cómo lo haces eso? Porque...
Enténdeme, entre todas las comillas... Tienes que engañar a mucha gente para decir, oye, me meto en eso y vas a colaborar conmigo. Porque esto me puede costar cero euros. Sí, sí, sí. ¿Es así o no? ¿Cómo te metes en eso? Bueno, llevo muchos años en el mundo del cine. He conocido muchos actores y muchas personas. Y gracias a Dios, pues, confían en mí o les gusta lo que hago. O sea, lo que hago y...
Y bueno, se lo presenté a unos cuantos actores y le gustó y dijo, venga, vamos a tirar para adelante. Y a raíz de ahí, pues, me puse manos a la obra y poco a poco, pues, fui grabando escenas muy poco a poco, ¿eh? O sea, tardé como tres años y algo en hacer la serie. Tres años, ¿eh? ¿Cuántos capítulos al final? Son 17, unas ocho horas. Y ahí metiéndote en horas libres, en horas que todo el mundo le vean, porque ¿tú qué te dedicas?
Bueno, yo tengo una productora audiovisual y me dedico a grabar vídeos para empresas, videoclips, documentales... O sea, el mundo del audiovisual. Sí, sí, sí. Ya sabes, de profesión, que es un mundo apasionante, pero a veces bastante complicado, ¿eh? Sí, sí, sí. Y oye, ¿escribes esta serie? ¿Es tu ópera prima la primera serie que escribes?
Sí, he escrito películas, pero es lo que te decía, que la he escrito, he hecho el tráiler del guión con un dossier de venta y lo he presentado el proyecto a Netflix, a productoras, productores, pero no ha habido suerte y en esta sí que escribí el guión y la grabé. Ahí te metiste. ¿Y ahora alguna vez que la ven hay alguien que te ha llamado? Hostia, Iván, si esto es cojonudo.
Sí, pero no el que tiene que llamar. Ahí estás, porque además la serie ha ganado un premio, cuéntame eso. Sí, sí. Fuimos al Festival Internacional de Cine de aquí de los Premios Oriana. Y bueno, se ve que había... O sea, yo no me enteré. El Tony Cayuela, que es un actor que sale en la serie, la presentó él por su cuenta.
Ah, no, además no te enteraste. No. Y que un día recibís una llamada. Y me enteré cuando me dijo, mira, que estamos seleccionados en este festival y estamos en, no sé si en la semifinal y tal. Y me empecé a indagar y, bueno, había un festival de cine, es de películas, cortos y series. Y había mil y algo producciones y de ahí seleccionaron 125, creo.
Y de ahí pues ganemos el, digamos que el de la serie. ¿Y cómo lo recibes eso? Porque claro, has puesto cero euros, toda la ilusión del mundo, que eso a veces es más caro que el dinero. Sí, sí. Pero, ¿y cómo recibes tú la llamada? Dices, oye, que te has ganado un premio. Bueno, no fue por llamada, fuimos al festival. Ah, o si no sabíais nada, fuisteis ahí, hola, a ver qué pasa, ¿no? Sí, sí, sí. ¿Y cuando dicen Iván Valentín, monos de feria, qué...?
Pues, bueno, mucha alegría porque dentro que cabe, dice, mira, te sientes reconocido que algo ha hecho bien en el camino. ¿Cuándo te pones a escribirla esta? Hace años, ¿eh? Pues esto, mira, me acuerdo que... Sí, hace cuatro años así. O sea, he tardado tres años en rodarla, pero casi medio año así en escribirla.
¿Y te viene la idea de dónde viene la idea? Porque el argumento es, claro, un padre de familia con su hija enferma se queda a la calle porque los bancos hacen de las suyas y encuentra a una gente, como dice, no muy legal, no muy legal, y se van a atracar directamente a un banco. Sí, se meten en una banda de delincuentes y como no es su mundo...
Digamos que empiezan a cagarla y se hace una bola de nieve pensando que se iba a solucionar los problemas y lo que hace es empeorarlo. Cada vez tiene más problemas. ¿Sabes cuántas reproducciones tiene el tráiler y cuántos seguidores?
El trailer creo que tiene 60.000. Ya estamos casi a 80.000. 78.000. Y la suscripción es 796.000. Sí, sí, sí. Oye, y tú empiezas a llamar a la gente, ¿sí? Hemos visto, como tú decías, a Cayuela, hemos visto a Dani el Rojo, me parece. Hemos visto. Y veo imágenes, imágenes muy de casa. He visto monos de feria y un momento que va a la feria de atracciones y vemos el tren de la Bruxa, el famoso de Quirós. El tren de la Bruxa de Quirós.
Es decir, tú coges, esto me imagino que en tiempo libre, fin de semana, etc. Totalmente. ¿Cómo, insisto en las comillas, eh? ¿Cómo engañas a toda esa gente? Bueno, no engaño, sino le digo la realidad y mi propuesta, ¿no? O sea, mira, estoy haciendo una serie para YouTube, digo, si te gustaría colaborar y poner tu granito de arena, yo feliz.
Y les pongo un poco el proyecto y la verdad que la gente se anima, ¿eh? Cuando hablas de cine y si quieres salir aquí o si me dejas un barco o tal. ¿Qué tienes tú? Un barco, déjamelo. ¿Qué tienes tú? Una atracción de peña también. Sí, sí, un poco de morro para estas situaciones, ¿no? O sea, yo pasé por la feria de Mataró y justo vi el tema de la bruja...
Y le dije, hostia, aquí una pelea, en vez de hacerlo en la calle normal, pues estaría chulo hacerlo en medio del tren de la bruja. Oye, ¿y el tema permisos y todo? No, cero, cero. Cero, ¿no? Sí. Dijiste, pero supuesto, cero, vamos a cero. Sí, vamos todos a cero. Y la gente cuando te llegara a barrer el tren de la bruja, por ejemplo, ahí peleándose, ¿qué decía?
Bueno, se hizo un grupo así. O sea, yo hablé con el encargado de la bruja y me dijo, vale, mira, vente tal día a la última hora que ya hay menos gente. Y eso era a las dos de la noche. ¿Qué dices? Sí, sí, se grabó cuando ya estaba a punto de cerrar. Entonces empezamos a grabar, a ensayar un poquito la pelea y ahí sí que la gente vio cámaras y eso. Entonces se hizo como un público ahí mirando.
Pero bien... Oye, esta te da fuerza, ¿no? Esto va a salir. Esto seguro va a salir. Te van a llamar la llamada. Que no sé qué llamada esperas. ¿Qué llamada esperas?
Bueno, una productora, un productor o una plataforma que le interese lo que hago y que confíe en mí y que financien. Seguro que te lo han preguntado mil veces, ¿eh? Oye, ¿cero euros ha costado? ¿Cómo te lo has hecho eso? Porque hay un material, hay una calidad, hay muchas cosas. Cero euros, pero muchísimo tiempo, ¿eh? Porque el tiempo, esto es muy caro, ¿eh? Exacto. Sí, cero euros es que no se ha invertido en el proyecto, sino que, bueno...
Obviamente si se tiene que pagar la comida de actor y tal, algunas cosas sí, pero mayormente nos lo pagamos cada uno lo suyo.
Porque ya estamos como todos metidos en el proyecto y decíamos, venga, vamos a aportar cada uno lo suyo y bueno, si tenemos que comer un bocadillo, pues no lo comemos. Y bueno, yo llevo tiempo y como tengo una productora, pues tengo una cámara de cine. Tengo material de sonido, de humo, tengo lo básico para hacer algo de calidad.
También me ha ayudado mucho, que es el director de fotografía, se llama Tacho, en Instagram PicTach. Sí. Entonces él también tiene mucho material y entre los dos hemos ido grabando toda la serie. Y si queréis verlo, si queremos verlo, ¿dónde la encontramos? Ya toda su vida, ¿eh? Está en YouTube, como Monos de Feria. Podéis ver ya el trail y primer capítulo, ya lo veis y ya os enlaza con los siguientes.
¿Y por qué Monos de Feria? ¿Por qué te pusiste allí escribir? Bueno, porque cuando la veas, porque en el tráiler se ve bastante serio, pero en verdad es comedia. Comedia con acción. Y yo me he creado en Mataró. No sé, hay mucha gente de la calle.
que los ves y es que como que lo considero mono de feria porque allí donde va, da un poco la nota, se da de B, ¿no? Entonces dije, vale, quiero hacer personajes muy... Reales. Sí, reales y estrambóticos un poco, que allí sobresalen, ¿no? Que lo ves y dices, hostia, qué personaje. Entonces mono de feria embarca a todo el mundo...
callejero, que hay muchos personajes graciosos, naturales. Esta es una historia que podía pasar. Sí, sí, sí. Te la inventas, ¿no? Me la invento. ¿100% guión Iván o te has dejado aconsejar? No, 100% mío y aparte había muchos momentos que...
que confiaba en los actores y le decía, mira, si esto no te cuadra, improvisa y a ver lo que sale. Y bueno, normalmente me sorprendían. Qué bueno, ¿no? Por ejemplo, está Fran del Mesón, que es un actor de Gerona que ha empezado conmigo, y es gitano, y claro, lo tiene natural, no sé, la calle, ¿no? Sí, la calle, sí, sí, sí.
Y la verdad que le pasaba el guión y bueno, luego decía... Se lo hacía suyo. Sí, decía el 30%, ¿no? Pero lo hacía suyo, pero es que me sorprendía y lo hacía muy bien. Entonces ya la siguiente vez dije, mira, vas a hablar de esto, conceptos, aquí te van a llamar, tal. Le ponía como... le marcaba, pero digamos que el grosor del texto se lo inventaba.
Claro, a ver, los periodistas somos así, ¿eh? Ya sé que a una hora falta moverlo, pero imagino que con el subidón de monos de feria ya debes estar trabajando en otra cosa, ¿no? Bueno, acabo de grabar un documental y ahora estoy a ver si sale también para adelante un documental para Rakuten. Sí.
y estamos ahí, pero claro, yo voy haciendo... Claro, pero esto es tu trabajo, esto es tu hobby de momento. Exacto. Por lo tanto, ¿pero tienes previsto otro Monos de Feria, otra serie o algo o no? Bueno, tenemos previsto quizás la película de Monos de Feria porque lo hemos planteado, claro, todos los actores y todo el personal trabajan, no hay tiempo, es mucha energía mucho ahora y hacer la segunda temporada serían como tres años más.
Y no, ya no tenemos ya esa energía, o sea, es que se ha trabajado mucho. Y queremos hacer la película para, digamos que, película para terminar la primera temporada con la película. Claro, y tú una vez la has visto, que la has visto mil veces, ¿qué dices?
A ver, a mí me gusta el resultado, porque piensa que lo hemos grabado dos personas, y sin cero presupuesto, eso, no sé, creo que no lo ha hecho nadie nunca. Entonces, creo que la calidad es bastante profesional, obviamente hay muchos fallos, que yo soy consciente, tanto a veces de sonido, porque lo poníamos hasta nosotros el sonido. Claro, todo. Todo, todo. Echamos el humo, poníamos el sonido en la cámara, tal. Y acción. Y acción.
Y de guerrilla. Y obviamente hay fallos, pero dentro que cabe es de calidad la serie. ¿Tú que eres un profesional del audiovisual? ¿Qué crees que tiene... ¿Dónde tiene cabida esta serie?
Si fueses un espectador, ¿eh? Yo me imagino que ves muchas series, películas, por defecto profesional y porque te gusta a nivel personal. ¿Pero dónde la ves esta serie? A ver, se podría ver tranquilamente en Netflix o Amazon o alguna plataforma de estas. Se podría ver tranquilamente. Ya la presenté en Netflix, tuve una reunión con ellos y tal, y no le acabo de cuadrar porque, bueno, quieren algo más convencional, más de streaming...
Y la serie, cuando lo veas, pues verás que es mucha comedia. Hay muchos momentos de comedia que son un poco dispares, que son un poco locos. Y al igual, bueno, es cuestión de que cuadre alguna plataforma o hacerla un pelín más seria, no tanta comedia. Y podría funcionar perfectamente.
Menos ponerte delante de la cámara, me imagino que has hecho tú. O también te has puesto en la serie. Sí, sí, soy actor también. ¿También? Sí, sí, sí. Te pusiste todo. Tengo un personaje ahí también. Qué bueno, qué bueno. Esto es fruto de la ilusión. Vamos a Iván de hace unos años. ¿Cómo se mete en el mundo del audiovisual?
Pues entro a través de que estaba un poquillo harto de trabajar en trabajos convencionales, ¿no? Y dije, hostia, tengo que hacer algo que me guste, ¿no? Y me recomendó un señor, yo hacía boxeo, y me recomendó un señor, dice, hostia, tú para pelis de acción valdrías no sé qué.
Y me dio por indagar y bueno, hice un curso de especialista de cine, el tema de doblaje de actores de acción, que doblan los actores o entran en escenas de acción. Y a partir de ahí empecé a hacer mis pinitos en películas. Y a raíz de ahí me encantó y dije, mira, yo quiero salir más en cámara porque no salía. Doblaba actores y a veces no salía. Y estudié la bobina dos años y algo, interpretación como actor.
Y empecé también a hacer Pinitos como actor, pero vi que dije, ostias, hago 100 castings y me cogen 3. Digo, lo veo difícil para que me cojan un papel de protagonista. Dije, pues mire, voy a estudiar dirección.
Y voy a hacer yo mis propios proyectos y voy a poner como actor. Y hasta ahora. O sea, eres un tío tozudo. Voy a hacer lo que me dé la gana y lo haré. Sí, sí. Bueno, yo pienso que la vida se vive una vez y si te gusta algo, lucha por ello porque nadie te va a regalar nada. Te he preguntado por el IVAN de hace unos años y ahora te quiero preguntar por el IVAN del futuro. ¿Dónde te ves de aquí, no sé, cinco años? ¿Cinco años? Sí.
A ver, mi intención es vivir del cine y hacer lo que me gusta y vivir haciendo películas y series. Ese es mi objetivo, ¿no? Y he trabajado muchos años hacia ese objetivo. He hecho todo lo que está en mi mano para llegar ahí. Y bueno, incluso, mira, he hecho una serie y... Y bueno, no tengo prisa porque las cosas suceden a veces cuando tienen que suceder. Ajá.
Y bueno, con visión, con visión de vivir de lo que me gusta, de ser director de cine y de actor. Son capítulos muy cortos, ¿sí? Son capítulos de 15-20 minutos, lo que luego los comentarios me decían, ostia, duran muy cortos, y los fuimos alargando un poco. Sí, sí, claro.
En el primer capítulo ya vemos un amigo tuyo que tenía un barco. Estuvimos en un lugar equivocado. Lo único es que cuando se juntan las personas erróneas... Es el trabajo de la ilusión, me imagino. Totalmente, pero no solo mía, sino de los actores que hay ahí que llevan 20 años luchando y también tienen esa oportunidad como yo de vivir de su pasión.
Y por eso también han colaborado con toda ilusión. ¿Y el reconocimiento en el festival, por ejemplo? ¿Vendrán más festivales? ¿Le habéis presentado a más sitios o no? No, la verdad que no. Es que yo tampoco soy mucho de festivales porque sí, hice un corto hace muchos años, gané premios, pero no me llego a ningún lado. Entonces pensé, bueno, esto es, sí, que llevas premios o tal, pero no me sirve para mi objetivo, que es...
Llegar a clavar series y películas. Imagina que el equipo cuando recibiste el premio era, vamos, reconocimiento a Iván como alma de este producto y para ellos también, ¿no? Un subidón de decir, hostia, hemos ganado. Mal no lo hemos hecho.
Claro, claro, ahí te das cuenta que dices, vale, algo hay en la serie que está bien.
Oye, Iván, estoy feliz de que me enviastes aquel correo donde recibimos... Esto lo estoy viendo. Hostia, esto es espectacular. Y estoy muy feliz que hayas hecho un sitio en tu agenda apretada para venirnos a ver la radio. Te deseo muchísima, muchísima suerte y ojalá de que poco te pueda llamar y decir, oye, Iván, que la vemos en tal plataforma, que pases por la radio y nos lo cuentas como de todo eso.
Pásala, pasala. Seguro, seguro. ¿Tú dónde metes el ojo? ¿Sí o no? Bueno, sí, soy cabezón, como te has dicho. Pero esto es bueno. Soy cabezón y persigo mis sueños. ¿El boxeo le hemos dejado? Bueno, hago mantenimiento con algunos amigos para estar en forma y eso. Muy fuerte estás, ¿no? Sí, sí, sí, me gusta estar en forma.
Iván, si nunca necesitas una radio para hacer una serie, ya sabes que aquí te abrimos las puestas rápido. No me lo digas dos veces. Nos apuntamos a un bombardeo, ya te lo digo. Iván, un placer. Igualmente, muchas gracias. Gracias, un abrazo.
Les notícies de les 11. De ser fa 10 anys la carretera més perillosa de Catalunya, la B502, que uneix Vilassada Mar a Margentona, passa a ser ara la setena de la xarxa aviària catalana, amb més risc de patir un sinistre, i és que no va a la vegada. De fet, segons el darrer estudi del RAC, que es publica sempre a finals d'any, atenció agradada,
Fins al 30 de novembre del 25, 133 persones han perdut la vida en un total de 125 accidents mortals registrats a la xarxa interurbana catalana. En aquest tram de casa nostra de 6,3 quilòmetres que uneix la Nacional 2 a Vila Sadamar,
i que enllaça amb la C1415C d'Argentona. Assumia el 2015 una mitjana diària de 7.540 vehicles que repercutien en un total d'accidents greus i mortals de 3. Era, per tant, la que presentava un risc més alt de patir un sinistre dels 12.094 quilòmetres de la xarxa viària catalana. M'ho ampliarem tot plegat en el nostre informatiu en el Crònica a partir de la una de la tarda.
El Ministeri de la Funció Pública s'ha compromès amb els sindicats de funcionaris a reduir la jornada laboral dels empleats públics de l'administració estatal a 35 hores setmanals a partir del febrer de l'any vinent. Si finalment es concreta aquesta mesura, la reducció de la jornada de treball beneficiaria uns 250.000 empleats públics de l'administració de l'Estat.
Durant la reunió d'ahir es van posar també sobre la taula altres qüestions com ara el desenvolupament del teletreball que el Ministeri de la Funció Pública s'ha compromès a tractar en la taula general de negociació de l'administració pública que se celebrarà el gener.
La cerimònia dels Òscars s'emetrà de manera gratuïta per tot el món a través de YouTube a partir de l'any 29. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood i la plataforma de streaming han signat un acord històric per 5 anys. L'acord suposa un canvi radical.
a la televisió convencional ja que la cadena ABC, que a més la gala des del 79, la vetrà per darrere vegada el 2028. Per primer cop, doncs, la gran vetllada cinematogràfica abandona l'emissió per televisió lineal i es difondrà per una plataforma de streaming.
Però el canvi no només queda aquí, afectarà també tot el que YouTube enregistria meti relacionat amb els premis des de la catifa vermella, els continguts entre vestidors, el lliurament dels Òscars honorífics o l'esmorzar dels nominats. Per exemple, tot plegat a audiència potencial, més de 2.000 milions d'espectadors a tot el món.
Vespretx. Vespretx és el neologisme de l'any 25. L'han escollit els usuaris que han votat a través d'internet en una iniciativa fruit de l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb la secció filològica de l'IAC de l'Institut d'Estudis Catalans.
Després, és aquella activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics o companys, generalment al vespre, amb bars, terrasses o altres espais d'oci per compartir tapes, copes, música i conversa. Les altres dues paraules més votades han estat i per aquest ordre, IA, referint-se a la intel·ligència artificial, i la tercera, neurodivergent. Altres paraules que no han quedat en el top 3 de l'any 25,
Han estat Gasià, Salut Mental o Matxa. Més informació al punt de les 11.
Fins demà!
La targeta sanitària, sisplau. La teva cartera ara és el mòbil. La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilesarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí. Has vist una nena que han acollit la Maria i l'Albert? Que feliç que sembla. Es veu que calen moltes més famílies acollidores.
I si ens informem? L'acolliment familiar és un gest altruista i desinteressat que proporciona un entorn d'estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat. En funció de les necessitats dels infants, hi ha diferents modalitats d'acollida. Informa't a acolliment.gencat.cat Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Ens posem ara mateix al punt de trobada.
Doncs ara mateix, saludem en Jordi Cova i l'Elisenda, arribó que cada setmana ens porten en un punt de trobada intergeneracional entre els X i els millennials o alguna cosa així, diuen. Què tal, com esteu? Bon dia. Molt bé, bon dia. Hola, Jaume, bon dia. Com va, això? Molt bé. Molt bé, tu què tal? Molt bé, punt de finir què tal el 2025, ja. Sí, eh? Anem enrere, eh? Anem enrere, això. Ha passat rapidíssim. Rapidíssim, volant. Ja està, això és fort. Ja quasi m'ha passat ràpid el 26 i tot, imagina't. Exacte.
Què tal? Com esteu? Amb moltes ganes. Què fem avui? Doncs mira, venim a parlar d'un programa històric, Operació Triunfo, bàsicament. Home! Sí, sí. A mi, Elisenda, perdona, que tu i jo som de la generació... De la primera. Som del primer, del segon, com a molt. Com a molt. Ara vaig explicar una cosa que queda molt... No sé com... Digue-li com vulguis, eh? Molt boomer. Jo no sabia que feia Operació Triunfo.
No sabies que ho estan fent ara. Sí, sí, que ho feien ara. Ni ara, ni l'any passat, ni l'altre. Tu et vas quedar amb Rosa i Bisbal i Bet com a molt. Aquest és el meu interès per aquest programa, que ens va enganxar tot, eh? Doncs estiguis atent perquè avui potser t'interessa. Doncs vinga, estaré molt atent. Us deixo aquí el punt de trobada, eh? Fins ara. Vinga, Jaume, fins ara. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Hi ha programes que van més enllà de l'entreteniment i acaben convertint-se en un punt de trobada generacional. Operación Triunfo n'és un. Cada vegada que torna no és només un format que es reactiva, és gairebé un ritual col·lectiu. Una mena de posada a punt emocional que ens recorda qui érem i que ens feia vibrar davant de la televisió.
Perquè si una cosa ha sabut fer Operació Triunfo al llarg dels anys és regalar-nos moments que han quedat gravats a la memòria. Qui no recorda aquella rosa d'Espanya cantant Europe's Living a Celebration fent-nos creure que tot era possible? O aquell Escondidos de Bisbal i Txenoa que va paralitzar el país? De fet, si parlem de Txenoa, potser no cal ni dir res més. Tots sabem què va significar aquell xandall gris.
Són instants que no només formen part de la història de la tele, sinó també de la nostra pròpia història sentimental. I després va venir la generació del fenomen renaixent, aquella maia que cantava com si el món s'aturés, aquell Alfred amb la guitarra i un tocancion que ens va fer recuperar l'esperança que els moments purs encara existeixen a la tele.
O l'esclat de Lo Malo, Quanaitana i Ana Guerra van demostrar que OT també podia ser un motor de cultura pop, feminista i moderna. Un tema que va sortir d'una gala i va acabar convertint-se en un himne al carrer. OT és això, un laboratori d'emocions, de somnis, de talents que es fan i es desfan en directe.
És veure persones normals, aprendre, caure, aixecar-se, plorar i triomfar, mentre nosaltres, des del sofà, ens hi projectem una miqueta. Perquè al final, què és o té, si no un mirall del que som? Un espai on es barregen les inseguretats, l'esforç i aquell desig tan humà de ser escoltat.
I sí, potser les plataformes han canviat. Potser ara comentem cada gala a TikTok i potser la paraula fandom té avui infinites capes. Però Operació Triunfo segueix tenint aquell poder que pocs programes conserven. El de fer que tots, durant uns minuts, tornem a creure en la màgia d'un escenari, en la força d'una veu i en la possibilitat que, de vegades, els somnis, quan els cantes ben fort, poden acabar sent realitat.
Avui volem parlar de tot aquest fenomen. Baixem, doncs, a la plaça, al punt de trobada.
Bon dia, Elisenda. Bon dia, Jordi. Què? Operació Triunfo? Estem enganxats, eh? Bé, bé, estem enganxats. Estem enganxats i és un fenomen. És que clar, és un programa que porta molts anys a la tele. De fet, el dia 22 d'octubre d'aquest 2085 va fer 24 anys. Crec que només un altre programa, que seria Gran Hermano, porta tants anys en emissió. Tu recordes el primer OT? I tant.
Sí, sí, per nosaltres va ser tot un fenomen, perquè clar, jo tenia 24 o 25 anys i va ser un impacte generacional, perquè de cop i volta va ser un programa que era tot nou, era tot una... No hi havia res similar. Res similar, abans no hi havia res similar i de cop i volta, clar, ens va enganxar a tothom, o sigui, a tothom ens vam enganxar.
I només es parlava d'això, imagino, els carrers. Sí, es parlava d'això i va generar tota una cultura popular entorn d'això. I, clar, tots ens recordem dels primers concursants d'OT i de com es va desenvolupar aquell OT. I era una cosa, una qüestió només de la generació més jove o també recordes, no sé, els teus pares, per exemple, que veiessin aquest programa? Els meus pares menys.
la veritat, jo crec que va ser més de la nostra generació i de gent una mica, però a l'arriba als meus pares potser alguns sí, però va ser més de la, jo recordo més la nostra en aquell moment. Com gent més jove. Gent més jove, sí, gent de 24, 25, 26, 27, però bé, jo no estava acostumada a veure aquest tipus de programa, inclús gent que ara aquest tipus de programa no és de la seva corda, diguéssim, estava enganxada. Clar.
Perquè va ser tota una novetat tan gran que ara hi ha gent que diu, bueno, i ja està, no? Sí, que ja és el mateix de sempre, no? Un concursant que està en una acadèmia, que canta... Exacte, llavors hi ha gent que li agrada, però gent que jo penso, veig ara, dius, ostres, aquest tipus de programa a tu no t'hagués agradat mai, estaven enganxats, perquè va ser un fenomen, perquè era tot molt nou, no? Clar, perquè no era un reality com els que potser estàvem acostumats, que era gent a una casa, com Gran Hermano, per exemple, sinó que era...
Que la part de reality potser era com menys, no era com veure unes persones lluitant i treballant per un somni de ser cantants i que hi havia com unes classes que ells aprofitaven, que tu a casa si t'interessava aquest tema, doncs també podies, no sé, imagino, doncs anar fent coses. M'ho estic imaginant des d'ara que tu, des del YouTube, pots anar veient les classes, però clar, en aquell 2001 no hi havia YouTube i no podies veure les classes. Llavors no et podies treure tant d'aprofit com ara, per exemple, una esposa a una classe i si vol aprendre, doncs mira, s'ho pot veure.
També va ser una cosa com molt moderna, no?, en aquell moment, que era com que s'obria una... Bueno, el 2001, no?, és com que començaven a passar coses que no havien passat, no?, i era com una cosa molt novedosa, sobretot, no?, i a tots ens va... Incluso el Gran Hermano, no?, perquè el Gran Hermano també ens va agafar per aquesta època, i també era molt novedós, no?, veure... De l'any 2000, no? Del 2000, imagina't, clar, de cop i volta, veure la gent en una casa, amb càmeres, o sigui... Clar, era l'efecte 2000, no?,
I era com, ostres, estàvem tots enganxadíssims. Quan els ordinadors s'havien de parar, no? Sí, exacte, l'any 2000, exacte, el mil·lenni. Però clar, jo recordo inclús el Gran Hermano 1, que és un programa que no... Però jo recordo els concursants del Gran Hermano 1 perquè també va ser molt impactant, no? Ja, Déu-n'hi-do. I tenies tu algun concursant d'Operación Triunfo que fos com el teu preferit, que diguessis, mira, aquesta persona, des del principi...
Sí, a mi m'agradava... Jo recordo que la Xenoa m'agradava bastant. Que era la més gran. Era la més gran, també tenia 25-26, és de la meva quinta. Era 26 crec que tenia. I jo m'agradava molt perquè la trobava molt potent i molt... Però més que res m'agradava... Era com que estava enganxada al fenomen, saps? Tot era com... Ostres!
I llavors, quan van començar a fer les músiques, van començar a cantar, van començar... Clar, aquestes músiques també et calaven en la teva vida. Els himnes, que de fet és una cosa que tenim aquí apuntada, que hi ha hagut alguns himnes que han sigut històrics. De fet, de la primera edició tenim Mi música és tu voz.
A tu lado no dudo, a tu lado yo puedo volar.
Jo t'he de confessar que preparant el guió per aquest programa me la vaig escoltar tota sencera i pell de gallina. És que és una cançó molt bonica. Sí, sí, sí. Però fixa't, jo ara estava pensant, és una música que a mi... O sigui, no és un tipus de música que diguis a mi m'agrada, que m'escoltaria el meu dia a dia. No és el meu tipus. Però aquesta cançó, com que és això... Sí, és aquesta... És com tota l'emoció, no? És el moment icònic. Llavors, atolado, jo la cantava... O sigui, jo t'ho dic, que a mi...
Fa molt de karaoke, ara estic pensant que... A veure si hem de sortir d'aquí i anar a un karaoke tu i jo un momentet. Anar a cantar atolado. I anem a cantar atolado. Jo crec que és molt maco. Sí, sí, sí. I també jo penso que escoltem aquestes cançons i ens podem com imaginar el sentiment que ells poden tenir d'haver estat allà, no sé, tres mesos tancats.
que tot, no sé, crees unes relacions que en tres mesos ha de ser com multiplicat per 3.000. Llavors, clar, fan aquestes lletres com tan maques que dius, ostres, que preciós, que preciós. Però aquesta no és l'única perquè també l'any següent, que era la segona edició, tenim la Fuerza de la Vida.
Ah, sí, aquesta també. La força de la vida. Aquesta també. És que està més preciosa. Sí, sí, sí. Em sembla estupenda. Sí, sí, aquesta també va ser... La cantàvem. És veritat que és molt bonica, però Atolado era la que... La primera. Però aquesta era molt xula, perquè, clar, després de...
Nosaltres a l'OT2 també estàvem enganxats després i ara ens vam anar desenganxant, parlo per mi, però l'OT2 també era com estàvem a dalt de tot. Sí, jo recordo, clar, jo el 2001, que va ser la primera edició, jo tenia sis anys i recordo un record com molt així, que s'esfuma, de veure'm amb els meus pares aquest OT1 i OT2 amb l'Avet i tal.
Sí, la ves. Però després estava repassant també, per preparar aquest guió, les altres edicions i hi ha com allà una gent al mig, que jo no sé qui són, per exemple, de himnes icònics, tenim aquest, l'1, el 2, i després ja jo crec que passem al OT5.
Clar, el T5, que no me'n recordo de cap concursant, ho sento, però recordo la cançó aquesta. Jo també me'n recordo, aquesta cançó. Que em dóna com una força. Sí, sí, sí. Però aquesta, clar, l'OT5 ja estava en una altra cadena, no? Estava a T5, jo crec, ja. Sí, perquè la 3 la van fer la 1, que la 3 va ser una mica la ballada, perquè jo crec que el boom i la intensitat... És que va ser això, intens. Sí, això.
Llavors la intensitat ja havia baixat i llavors ja van passar la Telecinco. Llavors la Telecinco aquí ja... Van anar uns anys complicats per Operació Triunfo. Però aquesta cançó sí que la recordo i crec, m'atreviria a dir, això ho hauria hagut de buscar, però bueno, no passa res. No sé si aquesta cançó va ser com de l'anunci de Amena...
Em sembla, de la companyia de telèfon. Sí, perquè em sona molt, eh? Que l'aprofitessin, que la repetissin i que... Em sona una cosa així. La següent, que crec que també és bastant icònica, és aquesta.
Aquestes d'Operació Triumfo 6, però un altre cop no recordo els concurs. Aquesta era de Telecinco, també, no? Sí, sí, sí. I va haver-hi una d'aquestes edicions, no sé si va ser, de fet, aquesta, la 6, no sé si va ser l'última de Telecinco, que els van durar 4 programes, o sigui, que els van cancel·lar, que va ser l'edició que va presentar la Pilar Rubio, que va anar fatal.
Després va ser el Jesús Vázquez? Crec que va ser abans. Primer va ser el Lozano, es deia aquest senyor? Sí, el Carlos Lozano. Era de la primera edició. Després va venir el Jesús Vázquez, la Pilar Rubio i la van cancelar. I aquesta noia ja mira res.
I després, si parlem, va estar molts anys aquest programa que no es va estar fent, i va tornar a néixer, que va ser un boom molt gran, sobretot per la gent com més de la meva generació, gent més petita, que va ser l'OT 2017, que va ser on van sortir la Itana, la Lola Índigo, la Nerea Rodríguez, la Maia, l'Alfred, tota aquesta gent. I l'himne d'aquesta edició sona així.
i respira. És un regalo de la vida. Nada nos puede frenar. I ja n'hi ha hagut tres edicions més, però ara estan en aquesta edició que de moment crec que no han tret himne, però les dues edicions anteriors a l'actual han tret himnes, però jo, mira, històrics no els he posat aquí. No, no, no.
No, perquè clar, el 2017 és quan va reneixer amb més força. Jo el que sí que recordo és que entre mig va haver-hi la... O sigui, el 2017 i fins a arribar al 2025, però entre mig va haver-hi el Risto Mejide, que no podem deixar parlar d'aquest personatge, perquè això sí que ho recordo. Jo és veritat que quan va passar el fenomen de l'Oiladors, jo vaig anar-ho deixant, però sí que amb el Risto...
Sí que vaig tornar com a veure-ho. És que va ser molt fort aquell senyor. Sí, perquè era bastant brusc i era bastant... Jo crec que eren les directrius en aquell moment que li donaven. I després ell se'n va anar... Va agafar el seu personatge i el va augmentar. I després es tractava molt malament els concursants. Hi havia moments que era molt mal educat.
El 2008, el 2009, molt mal educat, amb coses que era com... No és així. I jo crec que ara estem fent just al revés, no? Sí, que ara són com molt educats. Exacte. És aquesta... Sí, és aquesta...
un d'un extrem a l'altre, però sí que és veritat que el Risto va ser... Sí, sí, ha sigut molt polèmic i jo crec que va tenir sort que no hi havia les xarxes socials en aquell moment perquè l'haguessin cancel·lat bàsicament i hauria donat també per molts memes, això és veritat.
Però hi havia moments que era com massa, era molt exagerat. Per contra, però, tenien l'amor de tots els fans, que el fenomen fan a mi és una cosa que em sorprèn molt, perquè jo mai he estat molt fan de res. Llavors, tots aquests fans, jo recordo, no ho recordo, ho he vist després, l'OTU, que es feien com aquelles cues de gent per anar a veure el Bisbal, el Bustamac, no sé què, tot això, com ho vivies tu? Com ho recordes?
Clar, jo he de reconèixer que tampoc he sigut molt fan de res, i jo estava més una mica distant d'això, però jo tenia amics i gent que coneixia que estaven i anaven, i llavors el que sí que recordo és cantar cançons amb la passió...
que estàvem a les discoteques o... Sonava a les discoteques aquestes cançons? Sonaven algunes, sí, sí. Jo recordo que algunes... Escondidos, de sobte, no? Sí, hi havia... Hi havia algunes cançons que sonaven i la cantaven bastant, no? La d'aquesta, Escondidos. Sona!
És que jo ara, potser diré una barbaritat, però jo he vist després l'actuació i la tensió sexual que hi ha entre aquests dos, que és en plan, carinyos, només falta ja que us poseu a fer l'acte sexual aquí davant de nosaltres.
Clar, això també va ser tot, o sigui, Bisbal, Chenoa, la cançó, després la ruptura de la Chenoa, el xandal, que tu ho has dit a l'editorial. Tot això, jo ho vaig viure a la meva generació i estava molt...
Bueno, formava part del nostre dia a dia, no? I parlàvem d'Escondidos, parlàvem del Bisbal, de la Xenoa... Del Xipeo, no? Del Xipeo, que ara es diu Xipeo, exacte. Quan estaven junts, que fort. Clar, parlàvem d'això, que va ser com una revolució social, és el que tu ens estaves explicant al principi. Jo crec que és el mateix que va passar, no sé si en la mateixa mesura o no, o diferent, a l'OT 2017 per la gent com més petita de veure aquest programa.
Jo crec que va anar molt bé que deixessin morir una mica o descansar el format. Aquesta que estem escoltant no és alguna de les actuacions icòniques, però també n'hi ha d'altres de la nova generació com aquesta, per exemple.
Aquesta és la Maya Romero, la guanyadora de l'edició del 2017. Amb aquesta actuació va ser la gala nou, jo crec que això va ser com el gran amallazo. Jo crec que va ser aquesta actuació que la va convertir en guanyadora. Jo recordo aquesta actuació a vegades, això és una mica friki, però me l'he posat com per reviure-ho i recordo tot l'escenari ple d'espelmes, ella cantant allà amb una força. Era preciós.
Clar, és que jo 2017 ja no, clar, jo ja no la seguia tant, perquè sí que coneixia, perquè clar, quan va tornar, o te vaig dir, ostres, no? A veure què tal. A veure què tal, perquè clar, però sí que és veritat que jo no, clar, jo ja estava...
Però, bueno, resconec i han fet molt bona... Bueno, vosaltres us va enganxar, no? Va ser la vostra OT1. Estava enganxadíssim. Arribava a casa i em mirava, jo dinava i sopava veient els directes. Una altra actuació, parlant d'actuacions icòniques, és aquesta, també. Música
Diràs, icònica per què? Perquè canta com una almeja, la pobra. Doncs és icònica per això. És l'actuació de l'Aitana a la gala zero. La gala que ella s'estava jugant, entrar a l'acadèmia, va cantar això, es va equivocar, va entrar tard. El rap aquest li va sortir fatal. Clar, hem de recordar que l'Aitana en aquell moment tenia 18 anys quasi acabats de fer. I tot. I això va quedar segona a la seva edició i ara té un èxit mundial. És la superestrella, no? És la superestrella que jo l'estimo. O sigui, per mi és com la meva cosina petita.
Potser he exagerat una mica ara, però és que és molt heavy, com aquesta nena cantava fatal al programa número zero i després ha tingut l'èxit mundial que ha tingut, que ha omplert a Sant Jordi's i Madrid i tal, i ara té una gira per endavant el 2026 per tot el món. Però això, també hi ha altres actuacions icòniques...
més de la teva generació. Abans d'això jo estava ara també pensant l'evolució des d'OTU fins ara, com torno a nivell generacional, que nosaltres no teníem xarxes socials. Llavors, com es viu ara a l'OT, com viuen ara tots els nanos que estan a dintre d'OT, aquesta pressió perquè estan totalment exposats, o sigui, no només amb càmeres, que era el que estaven, sinó amb xarxes socials. Sí,
És molt heavy. No voldria estar al seu lloc de sortir d'aquella acadèmia i després veure tot el que ve per sobre. Per endavant. Moment icònic d'Eurovisió 2002.
La rosa d'Espanya. Home, això no la podíem deixar de posar. Perquè, clar, això també va ser tot un ritual que jo no havia vist mai Eurovisió i em vaig posar a mirar Eurovisió per la rosa d'Espanya. Per la rosa d'Espanya. Imagina't tot el que va generar. Va marcar molt i també va marcar molt aquesta.
Maig del 2003, Bet, Dime, Vuitélloc i La Pobra. Amb ella també li va matar aquesta cançó. Sí, sí, perquè a més no li agradava aquesta cançó. Ella estava que La Pobra ha estat molts anys sense cantar. Sense cantar, però nosaltres també estàvem enganxats perquè formava part de tot el tema ritualístic dels primers OTs.
Aquesta és una altra de les cançons típica de... Com és això que acabes de cantar? De karaoke. Que ens trobem després. Mentre sonem a un karaoke, Elisenda, fins aquí el punt de trobada d'avui, ens tornarem a trobar i escoltar ben aviat i fins aleshores... Aquesta paraula l'hem de canviar perquè sempre m'equivoco. Fins aleshores, siguem com sigueu. Sigueu vosaltres mateixos i ja ho sabeu que el millor punt de trobada per d'un karaoke també és... Una bona conversa. Gràcies.
Mira com riuen, mira com riuen. Aleshores, la traurem, la traurem. A mi em va costar molts anys que t'aprendre a dir generalitat, ben dit. Generalitat. Generalitat, generalitat. Escolta, encara es fa Gran Hermano, hem quedat, eh? Sí, acaba de començar Gran Hermano. Us he començat dient, es fa encara Operació Triomf i ara us pregunto això, encara es fa Gran Hermano? Sí, sí, sí, acaba de començar. Per cert, Operació Triomf ha començat TV2.
A TV2 va començar. I com vam veure el boom que va fer, que és del més vist a TV2, el van passar a TV1. Va començar amb en The Mall a Holanda, també va començar amb un canal que poca gent veia i tal, i això va fer un boom. I així va ser com Gens Música va comprar els drets, però va començar a TV2 perquè era una cosa que deien això, no crec que funcioni. Uau, que fort.
A mi se'n barreja UT1 i UT2, ja t'ho dit, i també veien els CDs de l'edició, te'n recordes? Sí, és veritat. Els venien, els CD de l'edició. Sí, sí, sí. Ho fan ara també, això, eh? A Vilassar de Mar, l'última edició, Júlia Marçol s'ha quedat a les portes. Re, a les portes, el següent ja només li va faltar tancar la porta. Doncs es va quedar allà, el de Premià, no ho sé com es diu, però també va entrar. I aquí vam tenir, a Vilassar Ràdio, l'Àlex Casademunt, que en pau descansi. Estava col·laborant en un programa. És veritat.
Els diumenges al matí, i de fet ho va deixar perquè va entrar Operació en Trigonfó. Que fort. Sí, sí, el taríem aquí, recordar l'Àlex Casamunt. Era de l'estragona edició, potser de la primera. Primera, primera, diria. Sí, sí.
L'any 2000, heu dit, efecte 2000, no s'haurien d'acabar els ordinadors. S'havia d'acabar el món. El món s'haurien. Bueno, bon any, bueno, no, perquè ens morim d'aquí 10 minuts, per tant, era el món que s'ha acabat. Sí, home, sí. Diu l'Elisenda, diu, aquesta no és la música que escoltaria el dia a dia. No, m'ho crec, m'ho crec. Jo tampoc, però tots escoltàvem això. I tant. Per cert, amb aquestes frases encara existeix, els carau aquest també.
Sí. Puc venir? I tant, convidadíssim estàs. Doncs escolta, ara, d'aquí una estona, dinem alguna cosa i ens anem directe al karaoke. A cantar. Em sembla un pla perfecte. I diu en Jordi, és que aquella tensió sexual que tenien a la Txeno i en Bisbal allà, només faltava que es posessin allà pam, pam, pam. Això, amic Jordi, és el que volien els que fas-ho tot ell, però no ho van aconseguir. És que imagina't els picos d'audiència que haguessin fet, eh?
En fi, amics, Jordi i la gent, que vagi tot molt bé, bona setmana, i escolta, doncs ens tornarem a posar la setmana que ve al punt de trobada, sí? Molt bé, gràcies. I tant, gràcies, Jaume, fins a propera. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. El 98.1 de la FM, Vilasar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook.
Bé, la setmana que ve no ens posem al punt de trobada, bàsicament perquè ja estarem al dia de Nadal. Ara mateix, però, dos, gairebé tres minuts per damunt de dos quarts de dotze. Sobrepassem la meitat, la primera part de la nostra edició. Ens estarem a la segona hora i mitja, a la segona part del Parlant de Tut d'aquest dijous.
Última tertúlia de l'any. Tertúlia jove que porta cada setmana l'alumnat de quart d'ESO dels dos instituts. La setmana passada hi havia els del Pere Ribot, aquesta setmana els del Vilats Ara. I amb ells tancarem l'última tertúlia, com dèiem, d'aquest any 2025. Oriol, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs?
Bé, bé. Tot bé? Sí, perfecte. Molt bé, ja saps, perquè tu ets repetidor, que començo sempre per aquí, ho saps, eh? Sí, sí. Molt bé, tot bé? Sí, sí. Presenta't bé les festes? Sí, bueno, ja... En plan, ja que... Bueno, d'aigual. No, d'aigual, no, ara m'ho expliques, ara m'ho expliques. En plan, d'aigual, eh? Aquestes són dos termes, falten diversos, però en plan i ha sigut ja d'entrada, eh? Aníol, bon dia. Bon dia.
Com estàs? Bé. Sí, tot bé? Sí, sí. Tu havies vingut a la Tartúlia? Jo no he vingut mai. Molt bé. Adrià, bon dia. Bon dia. Com estàs? Bé. Havies vingut tu? No, encara no havia vingut. No, vinga, doncs som-hi. Eider, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Havies vingut a la Tartúlia o no? No. Tampoc, avui l'únic repetir, veig que és l'Oriol, eh? Lua, bon dia. Bon dia. Havies vingut tu? Jo tampoc. Tampoc, doncs vinga, amb quatre estrenes i un repetidor comença la Tartúlia jove. Som-hi.
Oriol, a veure, en plan literal, d'igual, el que vulguis, però què passa amb les festes, com t'he preguntat? Es presenten bé les festes, sí o no? Com que sí, es presenten bé. Sí? Què faràs? Res, pues anar amb els meus amics. Sí o no? Cada dia? A Fardà, no. Com, com? A passar-ho bé. A Fardà, has dit? Sí, a Fardà. A Fardà de què?
Home, tu sabràs, dius a fardà? De què vas a fardar? De la vida, de la vida. Fardà saps què vol dir, no? Sí. Què vol dir, fardà? Com... Mira el que tinc, en plan... En plan, què els ensenyaràs? Vol dir que tens alguna cosa per fardar. Què els ensenyaràs? No, però que...
Da igual, da igual. Vas a algun poble? Vas al poble o no vas al poble? No vaig al poble. No, eh? Recordem el poble on vas estar a l'estiu.
Vaig aquí a Vilassa, a Vilassa, amb els meus amics, perquè l'Aniol té el comple també d'hora, llavors anirem a Cocoa. D'hora, què vol dir? Aniol, bon dia. Bon dia. Quan fas el comple? El 5 de gener. Ah, mira, el dia que arriben els Reis, no? Tu vas arribar i els Reis també. Quants en fas? 16. I el dia 5 anireu a Cocoa, el mateix dia 5? No, el dia 9, perquè és el comple de l'Oriol.
El dia nou és el cinc el seu i el nou el teu. Sí, i cauen divendres, llavors... Hòstia, el pitjor que podria passar és que el teu aniversari de 16 anys que hi hagués divendres. Ja l'hi he dit a ma mare i m'ha dit, tu creus que t'ho mereixes? I li dic, el regal de cumpleans és un regal per existir. I m'ha dit, tens raó. A veure, a veure, és un regal per existir, què vol dir això? En plan, per celebrar la teva existència. Ah, molt bé, llavors quin regal tens ja? Doncs anar a festa. Anar a cocoa. Sí...
La teva mare mateix ja t'ha preguntat, creus que és una bona idea? No, m'ha dit que si m'ho mereixo. Ah, i t'ho mereixes o no? No. No, per les notes, però... A veure, aquí volia anar per allò. Perquè tu, a la primera tertúlia, que em sembla que ha de ser la primera tertúlia de l'any, que vas venir al setembre, que vam parlar de com havia anat l'estiu, Déu-n'hi-do, les farres que et vas fotre, em vas dir que et portaries bé. Sí, sí. Sí, sí, ja, ja. I què, com han anat les notes? Jo em porto bé, el que passa és que... Val, val, però com han anat les notes?
Espera, jo em porto bé, el que passa que em costa. Sí, et costa i t'hi poses poc, diem. No, no, sí, ara m'estic ficant. Ara què? Fa mitja hora, no? No, fa una setmana. Va, però una setmana, ja saps tu, que un trimestre dura tres mesos, no l'última setmana. Això és de P3, eh? Això a la nostra època ja passava. No val posar-s'última hora. A veure, quantes tenen? Quatre. Bueno, quatre. Sí, però recuperen fàcil, fàcil. Bueno, fàcil, fàcil.
Sí, perquè el trimestre que ve és el més llarg, llavors tinc... Però t'hi has de posar, eh? Sí, ja ho sé. Què t'ha quedat? Mates, Català, Socials, que està el Rai, amb el profe que ha vingut, i Llatí. I Llatí. Però ha sigut culpa teva o sí? Llatí, Socials, sí que ha sigut per culpa meva. Sí? I Mates ha sigut mig-mig, perquè al final del trimestre m'he portat tope de bé. Tope de bé? Sí. O sigui, no has faltat a classe cap dia, eh?
Sí. Ah, val. No, però jo no falto. Acostumes a faltar classe? No, jo no. No, vaig a classe. Aniol. Què? Tu què? Vas mirant, però a veure com anava les notes. A mi bé, bé. Sí? Tu t'ho mereixeràs anar a Cocoa? Sí, jo sí. Tu sí, eh? Ho has aprovat tot? No. Però han anat bé. Tres. Ah, han anat bé i n'has suspès tres. Sí. Sort que han anat bé. Sort que han anat bé, eh? A veure, si arriben a malament, què?
No, si arriben a anar malament 7 o 8. 7 o 8? Sí. Que t'han quedat mai 7 o 8? Sí. Sí, i ara t'han quedat 3 i ha anat bé. Sí. Bueno, molt bé. Els pares estan contents. Estan contents perquè normalment em portaves unes quantes més. Molt bé, què t'ha quedat? I a ti mateix i català. Molt bé. O sigui, unes menys socials, el mateix que ell, no? Sí, però jo mateix no m'ha aprovat la professora per comportament.
Això encara és més lamentable, perdona que t'ho digui, perquè clar, provar, fer els treballs i tal, i suspendre per comportament, encara és una mica més lamentable, sí o no? Sí, sí, sí. Bueno, i què, ho arreglarem, això perquè diu ell que és molt fàcil. Sí. Bueno, per Nadal, què? Per Nadal, bé. Celebrar-ho? Sí. N'hi has a algun lloc? Sí, a esquiar i al poble. A esquiar i al poble, o sigui, a diferents llocs. Esquiar on? No ho sé, a Caramburg i al Papa. Ah, vale. I al poble? Sí, al poble Lleida. A quin poble?
Està perdut per la muntanya. I com es diu el poble? Santa Rinya. Santa Rinya, molt bé. Em fotrà fred, eh? Sí, sí. Molt bé. I vas subint o no? Sí, de tant en quant. Que tens família allà? Els meus avis. Molt bé, molt bé. Adrià, tu què? Com ha anat això? Les notes bé. Sí? Bé, a veure, perquè jo bé entenia que bé era aprovar, però ara després de l'Aniol ja no sé què vol dir bé. No, no m'ha quedat ningú. Ara, veus l'Aniol, això és que les notes han anat bé.
Sí o no? No t'ha quedat cap, eh? I què? Com es presenten les festes? Bé, ha passat temps amb la família, amb el dia Nadal, el dia Sant Esteve, i cap d'any encara no sé què faré, però possiblement amb els amics. Molt bé. I Reis? Reis amb la família, també. Molt bé. Vas a algun lloc o no? Sí, a Esquia. A on? A la Cerdanya. Ah, molt bé. Però tots els dies?
No, del 28 al 31, crec. Al 31? Sí. Però al 31 estàs aquí o estàs allà? Encara s'ha de pensar. Ai, ai, ai. Si estàs allà, tens amics allà o no? Sí. Sí, o si estàs allà, doncs si estàs aquí i celebraràs el 31, eh? Sí, sí. Però tu què vols? Jo? Està aquí o allà? Aquí. Prefereixo aquí. Ja ho has parlat, això, a casa? Segur que vull parlar, però ho he acabat de terminar, encara. Sí, o sigui, et van dir que no, no?
No, s'ha de pensar. Depèn. No t'han dit ni sí ni no? Sí, exacte.
Però pots negociar, pots dir, esquem el matí fins a les dues, fem un forfet de migdia i baixem a casa. Sí, sí. Perquè si et quedes allà tens molta gent per celebrar-ho, no? No, uns amics i hi ha. Tu el que vols és baixar aquí? Una família a cinc, sí. Bueno, escolta, ja està bé, eh? Quin poble és de la Cerdanya? És de la Cerdanya França, es diu Dorres. Dorres, molt bé, molt bé, molt bé. Eider, què tal? Com han anat les notes?
Bé, bé. Bé, bé com l'Adrià o bé, bé com l'Aniol? Com l'Adrià. Com l'Adrià. Tot aprovat, eh? Sí. Bones notes o no? Bé, depèn de la signatura. Les bones notes, un cop ho has aprovat tot, ja depèn de moltes coses. Hi ha gent com una solit satisfactòria i les bones notes. És que encara no ens ho han dit. Ah, i què t'esperes?
Notables, hi ha algun excel·lent. Sí o no? Sí. Bé, no? Com es presenten a les festes? Bé, bé. On tenies? La família. N'hi has a algun lloc? Vaig a Castellón, a un torneig de vòlei. Ah, carai! I després... Quins dies? La setmana que ve. La setmana que ve. Quin dia marxeu?
El 27. El 27. O sigui, tu jugues a vòlei i us aneu a castelló, no? Sí. Quants dies? Tres. Tres dies, molt bé. El cap d'any aquí, no? Sí. N'hi ha algun lloc per cap d'any o... No, aquí, amb els amics. Amb els amics. I on tenireu? El DJ. El DJ, el DJ. A on el DJ, si no està confirmat encara el DJ.
Està al costat de la piscina. De moment no està confirmat. Bueno, a mi m'han dit que sí. Bueno, a vosaltres us han dit el que vulgueu. A nosaltres, ahir, consultant amb la regidoria de festa, ens van dir que ara, a hores d'ara, no hi havia res confirmat ni desmentit, que depenia de moltes coses. Bueno, si no, quedar amb els amics, igual. Vale.
Jo us ho dic, no us vull xafar la guitarra, però la regidora ahir deia que no podia ni confirmar ni desmentir la celebració d'aquesta festa perquè encara no estava del tot lligat tot als temes. Lua! Hola! Com estàs? Bé. Bé, tu també, bé, les notes, no? Pitjor que altres anys, però sí. A veure, què vol dir pitjor que altres anys? Què ha passat? Que els temes són més difícils. Però quantes, que sospès alguna? No. Llavors, pitjor què? Les notes? Sí. Ja ho saps?
No, tampoc, ens ho diuen demà, crec. Llavors, per què intueixes pitjor? Perquè els examens no m'han anat tan bé. Bueno, però tot ha provat, no? Sí. Excel·lents, algun? Algun. Home, si no us ho diuen demà ja ho teniu complicat, perquè demà és l'últim dia, eh? Comenceu les vacances. Escolta, hi vas algun lloc per Nadal? Potser vaig al poble de la meva tieta. Que es diu? Es diu Vierge. Ah, Huesca. Sí. Molt bé. Vierge, eh? Vierge, Huesca. Això quins dies? Sí.
No ho sé. No ho saps? No sé si hi vaig, tampoc. Ah, bé, ja ho decidireu, no? Sí. Molt bé. I la resta aquí? Sí, crec que sí. Per cap d'any? Sí, crec que sí. També a Vilassau. També a Vilassau. O en el DJ també, si es fa? No crec. No ho creus. Escolteu, Oriol, tu per cap d'any què tens previst?
Jo vaig a Cabrills. A Cabrills? Què fan a Cabrills? Mira, espera. Vaig a casa del Luca, que és un amic meu, i que les nostres mares són millors amigues, i vaig a ser a casa de celebrar les uves.
I d'allà, doncs... Perquè a ell no li deixaran sortir, però a mi, no sé, tampoc... Perquè ja li he dit les notes a ma mare. Ah, ja li has dit tu? Sí, fa una setmana li vaig dir. I tu vas anar preparant, no? Sí. I què et va dir? Prefereixo delició que s'enterin. Clar, clar, clar. Això és una bona decisió. I què et va dir? Cap d'any a casa amb Luca i sense sortir.
No, no em va dir res. Em va dir que ja miraríem una manera d'esto i que ens sentaríem. Què et fa pensar que no aniràs a casa en Luca? No, a casa en Luca sí que aniré perquè va a mi mare. Però després volem anar al dísi de Cabrills, que van tots els nostres amics. I es veu que... I a l'Ánil també va, potser. Bueno, i al Barredo, no sé. Però...
Però com és el compleix al Luca quatre dies abans, li ficarà l'excusa d'anem a celebrar-lo al DJ de Cabrillo, llavors, a veure si cola. Claro. A veure si cola. Com que som tontos nosaltres, els pares i les dones. No, però va anar en plan... Sí, anem a celebrar el compleix al Luca, que dona la casualitat que el celebra el dia d'any nou, eh?
Sí o no? Sí, perquè hi ha DJ i ell té el complet dos dies abans o quatre. Bueno, molt bé, home. Sí, sí, sí. Llavors dieu, aprofitem que hi ha DJ el dia 31 per anar a celebrar. Clar, però les uves les farem amb la família. També pots dir, l'aniol, fa d'aquí cinc dies, ja ho comencem a celebrar. Quants feu? 16? Sí. 16. I us aneu a Cocoa, ja ho teniu això, bueno... Ho tenim planejadíssim.
Planejadíssim però no confirmadíssim. No, sí, confirmadíssim. De la meva part, sí. Sí, de la meva també. També, eh? O sigui, les notes aquí no influeixen. Abans vas dir, depèn de les notes, no influeixen, eh? No, no. Vosaltres què, cocoa o no cocoa? No cocoa. No cocoa per què? Perquè no voleu o perquè no us deixen? Perquè són petites. Són petites, sí. Ja no existeix allò de deixar DNIs i tal? Aquí ho havien dit. Sí, sí. Existeix això, eh? Deixar o pagar. Perquè aquí s'havia dit que es pagava per DNIs, eh? Deixar, deixar. Deixar. I llavors com funciona això?
Tu li preguntes a algun amic teu que s'assembli a la foto... Sí, que us assembleu més o menys, perquè aquí m'han ensenyat tertulianes i tertulians i DNIs i no s'assemblaven... Bé, o sigui, eren més semblats més d'aquest arbre de Nadal que ells.
És a dir, tu què? Demanes el DNI i què? I te'l deixen i quan arribes a Cocoa pot colar o no pot colar, i depèn. Ho heu fet això? Diem la veritat. Ho heu fet o no? No. Però t'has de canviar... És una merda, perquè t'has de canviar la compta d'Insta, el nom i tot, perquè ens revisen en el mòbil, per si et dius així, de veritat. En sèrio? De canviar el... Sí. I si no porteu el mòbil, què passa?
Si no portes el mòbil, no entres. Jo què sé. No crec que t'ho revisi. A veure, legal canviar-se el DNI no és, però legal controlar un mòbil és? Sí, en plan, t'ho pregunta, perquè molta gent es cola, però... Tu hi has anat ja, Coco, o no? No, perquè jo tinc un amic que s'assembla molt a mi... Deixa el micro, que si no fas molt de soroll, no caurà, no.
Que s'assembla molt a mi, però compleix a finals d'any. Llavors, no em serveix de res. No cal que me'l deixis. Teu 10 dies. No et deixes el que no casis. Es cau, es cau. Vaja, la Niol té problemes amb el micro, eh?
Aguanta-te-la així per sota. Ara va, ara sí. Ara sí. Esperem, vale. Escolteu, teniu ganes d'anar a Cocoa, no? Jo sí. Sí o no? Què sou de Tió, de Reis, de Pare Noel, de tot, de res? De què sou? A veure, Oriol. Jo de...
De, jo què sé, de Papa Noel. De Papa Noel. Com si haguessis dit Reis. T'és igual, eh? Molt bé. I tu, Aniol? Jo soc de Reis. De Reis. I l'Adrià? De Reis, també. Jo Reis. Jo tot. Tot?
Tot, tot. Tio, Pare Noel, Reis... Els tres, els tres. Els tres, eh? Molt bé. Escolta, i què demaneu? Tu, per exemple, Oriol, què demanaries amb una carta al Reis o al Pare Noel, qui tu vulguis? Li he dit al meu pare que em compri una màquina de tatuatge. Una màquina de tatuatge per què? Per tatuar-te tu?
No, per practicar. Ah, però amb qui practicaràs? Doncs amb la pell aquesta del xino que venen. Ah, jo no sé, explica'm-ho això. Venen com una pell sintètica, que és com pell normal, però... Que vols ser tatuador, tu, eh? Sí. Molt bé. I roba, i ja està. Molt bé. I diners. I creus que arribarà això o no? No. No? No arribarà res del que he demanat, però... Què arribarà? Arribarà alguna cosa?
Jo què sé, jo què sé que em regalarà el meu pare. És que em diu, no, això tampoc, i això tampoc, és que què vols que et digui? I la mare? No em regalis res. La mare, jo què sé. De la mare és més probable. Però no sé. Més probable el què? Que arribi a la màquina de tatuar? Sí. Molt bé.
El veig il·lusionat, eh? El veig amb una il·lusió a sobre que... És que a mi és l'únic que vull. No vull res més. La màquina de tatuar? Sí, ja està. Bueno, això no deu ser una cosa barata. No, però val 80 paus. Bueno. Tampoc és una cosa de 300 euros ni que li estigués demanant una bici. Ja, ja, ja. I tu, Aniol, què poses a la carta? Jo he ficat un sac de boxeo...
I roba i bombes. Molt bé. Fas boxeo, entenc, eh, doncs? No. Ah, no? No, però vull un sac de boxeo a l'habitació. Vols un sac de boxeo a l'habitació? Sí. Molt bé, per pagar-te allà amb el sac, no? Sí. Molt bé. T'agrada, entenc, el boxeo t'agrada? Sí, sí, sí, m'agrada el boxeo. No l'has practicat mai? No. O sigui, si vols un sac, vols uns guants, també, no? Sí, també. Suposo que vindran incluïts. No, no. El sac va per una banda, i els guants va per un altre, i els pantalons va per un altre.
No, no, jo no crec. Tu vols el sac? Jo vull el sac, només els guants no m'importa. Molt bé. Com hagis pagat amb la mà sense el d'allò, veure si t'importa. Adrià, tu què poses? Jo he demanat roba i unes bambes de futbol sala. Ah, molt bé. Juges a futbol sala. A veure si faràs com ell, que demana boxeo i no fa boxeo. No, tu sí. Eider, tu què demanes? Jo he demanat roba.
roba, així en general, no? Però dieu, hola, uns pantalons, una camisa, unes faldilles, no, roba, no? No, o sigui, poso el que vull. Ah, vale. Menys mal que teniu el detall de demà. Roba, ja està, no? I tu, Lua? Jo, roba també i una càmera de fotos. Ah, molt bé. Com que ha de ser aquesta càmera de fotos?
Petita, no sé. Però d'aquestes compactes, d'aquestes digitals, entenc, eh? Sí. Sí? T'agrada la fotografia? Bueno, m'agraden les fotos. La fotografia, bueno... T'agraden les fotos? M'agrada després mirar-les. O sigui, t'agrada la fotografia. Sí, podríem dir, sí. Tens el mòbil, també.
El meu mòbil no fa bones fotos. No fa bones fotos? No. O sigui, tu vols una càmera de fotos, d'aquelles per portar càmera de fotos. M'agrada molt això. D'aquestes compactes així petites, eh? Sí. Molt bé. Escolta, i si sortiu la nit de Cap d'Any us comportareu o no us comportareu? És a dir, està previst fer... Mira, tots miren el mateix. No diré aquí, però tots han mirat el mateix. Hi haurà botellot, hi haurà algun... alguna cosa que no caldria o no us comportareu? Lua. Lua.
és que no sé si em deixaran sortir però no ho has negociat o no? no, encara no, és que no sé què es farà no saps què es farà? no, però segurament serà amb la família Eider jo no, jo em porto bé et portes bé? no ets de botellot? no, no Oriol jo no tu no què? jo res tu no et portes bé?
No, no, que sí que en portuguem. Ah, que no faràs re. Sí. En plan... Yo he adasat. Allò. En plan...
ja m'entens no t'entenc perquè no sé què m'estàs dient Oriol que jo he deixat el veure ah, vale, vale, doncs parla clar jo què sé, jo he deixat allò jo què sé què és allò, molt bé, ja ho has deixat, eh? sí, perquè he fet un pacte amb un amic que si ho fem en plan, podem pagar a l'altre llavors no vull que em pegui això recordo que ja m'ho vas explicar al setembre, pot ser o no?
que havíeu fet un pacte d'aquests. No sé. És a dir, si tu beus, et pot pagar. Sí. Pagar vol dir fotre un castanyot, eh? No, no, en pla, fumar. En pla, beure, d'igual, però a mi no m'agrada. Ah, beure, d'igual. No, perquè el meu pare sempre a casa meia alcohol a mi casa. Llavors, no m'agrada. No t'agrada. No. I tabac, sí? No, tabac, sí. No, però...
Bueno, altres coses, doncs. És que jo no fumo tabac. Ah, que deus que fumes tu. No, però... Va, perds. No. Coses pitjors. No, però que ho feia quan sortia de festa i... Vale, vale, vale. Ja no, ja no. Ja no ho fas. No. És una merda perquè treus molta pasta.
Ah, vale. Físicament... Físicament és una puta merda perquè... Mira, últimament, des que vaig deixar fa dos mesos, em porto millor, em sento millor amb mi mateix. És com que estic en un benestar. Ara estàs en un benestar? Sí. I l'amic?
A mi, jo que sé, que faci el que vulgui. Vau fer una aposta, eh? Vau dir, si tu fumes, jo et pego. Sí, però una pallissa, però en pla palizote. Palizote. Sí, perquè si no, no té gràcia. Bueno, jo la gràcia no la veig enlloc, tampoc, eh? Però bueno. Hi ha hagut palizote, algú dels dos? No, no hi ha hagut palizote perquè... Bueno, ell no sé, a mi em dona igual el que faci, la verdad. Bueno, vale.
I tu, Aniol, què? Jo no veig, no bec ni fumo. Molt bé. Ni has provat, eh? No, sí, alcohol sí, he provat. Sí? Sí. Què heu provat, alcohol? Què bebeu? El que m'han donat, els papes. Però què t'han donat? Cubates, vi... Bueno, i fumar no heu provat mai, eh? Ningú ha provat mai el fumar? Jo sí, jo vapers. Vapers, i què?
Està bo. Està bo? Sí, però sinó més. Sin més. Però l'has provat o realment estàs enganxat? No, només l'he provat. Molt bé. I tu, Adrià? Jo, beure he provat i fumar no fumo. No, ni he provat, eh? No. Relacioneu sortir de festa amb fer que això o no? Sí. Heu provat el tabac vosaltres dues o no? No, jo tampoc. Ni el vaper ni res de tot això, eh? Fa asco.
Et fa asco? Sí. Jo, a veure, no estic a favor d'això, però si no ho has provat, no pots dir que et dona asco. Bueno, igual l'olorat. Ja, però l'olor és i fa ben. No, no, sí, olora bé, olora bé. Llavors què és el que fa fàstic? Estava a color a merda. No, no, el dòper. Què? A olorar, que llavors per què et fa fàstic, dius? No sé, no li trobo la gràcia. No li trobes la gràcia. No. Vale.
Escolteu una cosa. Últim ja any d'estudi obligatori. Vol dir que l'any que ve en feu 16, no? Aquest any que ve, eh? Vosaltres no. Vosaltres sí. Tu el 5, el 9... Jo el 10 de juny. 10 de juny. 6 de desembre.
Hòstia, acabes de fer els 15 ara, eh? Molt bé. I jo el 31 d'agost. I tu el 31 d'agost. Us queda una mica encara per anar a Cocoa. Sí o no? Teniu ganes per hora d'anar a Cocoa o no? Sí. Allò... Sí? Hi heu anat? Algú de vosaltres m'heu dit que havia anat? Segur? Segur, segur. No, però amics nostres, sí. I què? És tan xulo com diuen anar a Cocoa? Joder. Què vol dir, joder? No, que... Oh, joder, aquest m'han usat de que sí, que és... Sí. Sí? Què és el que més ganes tens, tu, de respirar Cocoa?
La música. Heu pensat que fareu l'any que ve, que esteu a l'últim curs d'obligatori. Heu pensat, Oriol? Jo no sé si faré un mòdul d'esports o un mòdul de futbol. D'esports o futbol, eh? Però tu fas futbol a l'esports o no? Sí. A on? A Sant Joan. M'he canviat aquest any. Amb qui jugaves? Jo jugava al Vilassar.
El Vilaçà de futbol gran, el futbol 11, eh? Sí. I t'has canviat a futbol sala? Sí, perquè em van pujar d'equip i per mi era massa disciplina i em vaig anar. Massa disciplina, eh? Sí. I a la futbol sala de Sant Joan, què? No tens disciplina o què? No, perquè estic a l'última lletra i només fem partit i no haig de fer res. No entrenareu? A mi no m'agrada fer físic.
Home, però si vols fer un mòdul de futbol o d'esports, algú ho hauràs de fer de físic. Ja, però tenim una amiga que va anar allà i va dir que les úniques proves és que fas toques i xutes a la portaria i ja està. Informa també. Informa també, perquè no crec que sigui tan així. Aniol.
Jo aniré a fer un mòdul d'esports, premià o de futbol igual. Sí, t'agrada o no? Sí. Tu sí que fas esport? Sí, faig futbol sala. Ah, bueno, al Vilassà. Sí. Amb el mateix equip? No, amb l'Adrià. Ah, amb l'Adrià. I tu, Adrià, què vols fer? Jo faré un batxillerat, segurament. Batxillerat, eh? Sí. Què vols estudiar, tu? No ho sé, encara.
Encara ho vaig pensar. No tens allò una... No, ho tinc calament, tipus, els temes, però encara no sé concretament què d'escollir. No, però algun, algun així que tinguis. No sé, alguna enginyeria, segurament. Ah, molt bé, no? Sí. Molt bé. I tu, Eider? Jo al batxillerat social. Què vols estudiar, tu? Magisteri. Magisteri. Quan ho vas estudiar, tu, això?
No sé, m'agrada treballar amb els nens petits. Però fa molt que ho vas decidir, o és una cosa que hagis decidit així ultima? No, és com sempre, ha pogut ser profe. Sí o no? I de nens, allò a primària? Sí, sí. Molt bé. I tu, Lua? Jo suposo que algun batxillerat, però no seguint, menys el científic. Menys el científic, perquè què vols estudiar tu, saps o no? No, no ho sé. No saps a què t'hauria de treballar així? Jo sempre he dit que voldria ser periodista, però és molt complicat. Per què? Per què?
No sé, ni idea. Ah, és complicat, però no saps el per què és complicat, no? No. Però t'agrada el món del periodisme? Sí. Doncs fes-ho.
Bueno, miraré, miraré. Miraràs, eh? Sí. Molt bé. Escolteu, gràcies per estar amb nosaltres avui en aquesta tertúlia. Us ho he passat bé? Sí. Sí? Portaràs bé, Oriol, que has dit que et portaries bé, eh? Sí, sí. Segur? Clar que sí. D'acord, digue'm, digue'm. Jo vindré aquí, li diré la Susana de tornar aquí i vindré amb el diploma de l'ESO. Home, això no en tinc cap dubte.
Però hauràs d'apretar una mica més, eh? Ja ho sé. Sí o no? Ja m'ho vas dir al setembre, això. Jo no vull estar un any més en aquest insti, que és una merda. Amb tot el respecte. Tu ho has repetit o no? No, no has repetit. No, per això. No vull repetir, jo. I llavors, si fas un mòdul, no aniràs a... On aniràs?
Jo faré un mòdul i jo què sé, faré algun curs de tatuatge, jo què sé. Tu, tatuador, eh? Jo sí, és que jo ho tinc aquí des de fa un any i no se'n va. I no se'n va. Doncs, Aniol, que vagi molt bé, també. Igualment. Tu ja saps l'Institut de Premiar, dius, eh? Jo sí, de Premiar.
Molt bé, doncs gràcies també per estar amb nosaltres. Adrià, moltíssimes gràcies. A Líder també i a la Lua, gràcies. I escolteu, que tingueu molt bones festes de Nadal. Igualment. Doncs nosaltres arribem a la una del migdia, en aquest cas...
Arriba a les 12 del migdia, a les 12 del migdia, hòstia que a la 1, ja m'he publicat el programa jo. A les 12 del migdia, ara mateix Joan Escofet ens ha costat l'actualitat local i comarcal, l'última banda de l'actualitat, i enfilem l'última hora de la nostra edició. A la 1 del migdia escoltarem el Crònica. Informem, demà i serem, en aquest cas dilluns, farem un especial de la loteria. Estarem fent el programa amb un ull i mig posat a la Loteria Nacional, la Loteria de Nadal,
I també els companys d'Economia, en Martí Brutau i l'Adam Baus, que ens porten per dos duros, ens acostaran a un especial de la loteria amb una convidada també molt especial. Gràcies per la vostra confiança en fer-nos l'última hora de l'edició. Ara, de seguida, ens anem al teatre.
Les notícies de les 12 Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil han entrat avui al matí al laboratori Irta Cressa, situat a l'autònoma de Barcelona, per esculcollar-lo en la investigació sobre l'origen del brut de pesta porcina africana. Ho han fet per ordre del jutjat d'instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès.
que és el que porta aquesta investigació i que vol determinar si el virus es va originar. Brot va sorgir d'aquest centre de recerca en salut animal, segons han explicat els Mossos d'Esquadra. L'entrada i l'arcurcoll s'està fent seguint els protocols de seguretat que requereix la intervenció en un centre de recerca d'aquestes característiques.
Tres pacients d'edat avançada han mort aquests darrers dies a urgències de l'Hospital del Mar, després de llargues hores d'espera a les instal·lacions. Es tracta d'un home de 82 anys que va morir el 9 de desembre, després d'estar 40 hores a urgències, i de dos pacients de 92 i 93 anys.
que van morir el 13 de desembre després d'una espera de 70 i 58 hores respectivament. Els sindicats, en aquest sentit, han fet pública aquesta informació mentre han presentat una denúncia penal contra el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona i el Departament de Salut. La denúncia es va presentar al jutjat de Guàrdia de Barcelona el passat 15 de desembre per un delicte d'abandonament col·lectiu i legal en un servei públic.
Sindicats denuncien que la situació d'urgències de l'Hospital del Mar és crònica, coneguda i denunciada diàriament a les xarxes socials. De fet, posen com a exemple que el dia de la denúncia, recordem el 15 de desembre, hi havia 230 pacients a urgències, un 209% més de la capacitat prevista del servei.
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la reforma de la llei d'habitatge que finalment, tal com reclamaven les entitats que lluiten per aquest dret, eliminarà els incentius econòmics per al negoci del lloguer de temporada o d'habitacions. Els grups que han votat a favor de la reforma per evitar el forat legal que hi havia a la llei ha estat aprovada amb els vots del PSC Esquerra Republicana, Comuns i la CUP.
Per la seva banda, Junts ha votat a favor del cos de la llei, però en contra del lloguer de temporada i la reserva del 50% d'habitatges de protecció oficial. Pel que fa al lloguer d'habitacions, s'ha abstingut amb la llei aprovada. A partir d'ara, tots els contractes de lloguer que es formalitzin, a excessió dels turístics, de vacances o per usos recreatius, quedaran regulats per la mateixa llei.
La cerimònia dels Oscars s'emetrà de manera gratuïta per tot el món a través de YouTube a partir de l'any 29. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood i la plataforma de streaming han signat un acord per 5 anys, un acord que suposa un canvi històric en la televisió convencional.
ja que la cadena ABC, que havia amès la gala des del 79, la matrà per darrera vegada el 2028. Per primer cop, doncs, la gran ballada cinematogràfica abandonarà l'emissió per televisió lineal i es podrà fer veure a través de YouTube.
YouTube emetrà tot allò relacionat amb els premis, no només la gala, sinó també, per exemple, la catifa vermella, els continguts entre vestidors, l'anunci de les nominacions o l'esmorzar dels nominats. Tot plegat, una audiència potencial de més de 2.000 milions d'espectadors a tot el món.
I fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Ens hi tornarem a posar el punt de la una amb el nostre informatiu, el Crònica.
I com sempre a aquesta hora, a moment per la cartellera, estrenes, recomanacions. Tot amb Joana Hernández. Bon dia, bona hora, Joana. Bon dia, Jaume. Què tal? Doncs com sempre, jo a punt, aquí preparadíssima per anar al teatre. Doncs vinga, anem-hi. Avui, si et sembla, podem anar al Teatre Acadèmia. Allà tenim honesta edat i amb uns actors força coneguts, entre ells el Daphnis Valdúz,
la Míriam Iscla i el Francesc Cuellar, que és qui em donarà avui l'entrevista. Perfecte. I si et preguntes qui és el Francesc Cuellar, perquè potser no és tan conegut com la Míriam o com el Daphnis, et diré que si segueixes la sèrie de TV3, aquest com si fos ahir, doncs és el Ferny, el Ferny de TV3. No segueixo la sèrie, però... Què et sembla, anem?
Anem. Ja et dic, no segueixo la sèrie, però sabia qui era, eh? Doncs ara mateix anem al Teatre de la Maia de la Veu de Joan Hernández. Som-hi!
Començarem, doncs. Començarem a repassar els teatres a la ciutat de Barcelona i us avancem, doncs, a això, que ens donarà l'entrevista més tard al Francesc Cuellar per parlar d'una estatat, la peça aquesta de l'Acadèmia Teatre,
I ara, abans d'això, doncs, com cada setmana, repassem i començarem a la sala Bequet, on es torna a reposar, reposem de nou, Casa Calores, un test de Pere Riera i que va tenir molt d'èxit, va ser aquelles peces que cada nit atseureixen localitats, doncs ha tornat a la sala Bequet.
El Teatre Condal, aquests germans de sang, que després de molts anys també que no s'interpretava, ha tornat als escenaris de Barcelona, al Teatre Condal concretament, amb la Mariona Castillo, el Triquell, l'Albert Salazar, el Roc Bernadí i la Taifatí, dirigits tots ells pel Daniel Anglès.
A la Via Roel, una de les estrenes, una altra no, una de les estrenes que hi ha unes quantes aquests dies, i és Göteborg, amb la Maria Molins i el Roger Coma, ens capçalant el repartiment. A la Quitània, aquí tenim el Parc, també una altra estrena, ens la porten el David Olivares i el Miquel Sitja. Al Tantarantana, Iceberg.
I al Teatre Nacional de Catalunya anem a les sales on es representa la sala petita Jambo Buana, una de les estrenes també d'aquesta setmana, interpretada per la Montse Germán, l'Antònia Jaume, l'Aurea Márquez i l'Isu Tambardú.
Tots ells fan que aquest Jambo Buana estigui aquests dies a la sala petita del Nacional de Catalunya. A la sala gran continua la corona d'espines. I atenció, perquè pels més petits a la casa, o teatre familiar, millor dit, perquè podeu anar grans i petits, a la sala tallers teniu dues propostes. Sigues tortuga i xip-xap.
Per saber horaris, poseu-vos en contacte amb el teatre i us donaran tota la informació. Recordeu, aquestes són les propostes del Teatre Nacional de Catalunya. El Teatre Acadèmia és qui ens donarà l'entrevista, ja ho hem dit, tenim honesta edat.
A La Fàbrica, Teatre de la Fàbrica, un homenatge a Sondheim, dirigit pel Mario Gas, i és que repassaran les obres més importants que s'han pogut fer als musicals. I si parlem de musicals, Sondheim és un dels grans. Per tant, Sondheim per Sondheim a la Teatre de la Fàbrica.
El Teatre Goya, avui no ploraré. De la mà de Té de Teatre, un altre de les estrenes.
A la biblioteca continuen les representacions de Natalyn Casa Cupielo, aquesta obra fantàstica, divertida, nadalenca, que farà que passeu una molt bona estona. Al Coliseum, al Balet de Kiev, acaben les representacions el dia 21 amb el tren Canous i, si encara no heu anat, fins al 21 teniu la possibilitat de gaudir d'aquest espectacle.
El Port Vell de Barcelona ja fa unes setmanes que van arribar al Circa Lluí i aquí tenim les seves representacions a diferents hores del dia i a diferents dies de la setmana. Per tant, el Port Vell. El Teatre Romea, l'amor venia amb taxi de la mà de la cubana.
El poliorama Glorious, un musical superdivertit per passar una molt bona estona. El Teatre Victoria, doncs aquí ha arribat l'Antonio Díaz i fa que casa seva sigui molt, molt màgica. Per tant, Mago Pop, el Teatre Victoria. A l'Apollo, Tutsi, un altre dels musicals de la temporada.
I el Tívoli, el gran musical que és El fantasma de l'òpera, aquest musical que realment amb fantasia, amb números màgics, amb veus, amb posada en escena, no us la podeu perdre. El fantasma de l'òpera, el Tívoli. Anem ara cap a les sales del Teatre Lliure i direm que a l'espai lliure tenim Manifest Manjone,
A la sala Fabià Puigcervé, Qui som? I al lliure de gràcia tenim Ai, la misèria ens farà feliços. Aquestes són les propostes de les sales de teatre de Barcelona i ara sí que esperem uns segons i tornem amb l'entrevista.
Doncs ara sí, ara sí que tenim el nostre invitat aquí, ja, a l'espera de poder fer aquesta entrevista. I si deia jo a l'inici del programa que avui parlaríem de les estrenes de la setmana, que és la que es feia al Teatre Acadèmia, i és Honestedat. Per saber què és l'honestedat,
Tenim dos actors i una triu que ens faran les delícies. El Daphne Valdús, la Míriam Iscla i el Francesc Cuellar. Francesc, bon dia. Bon dia, Frank. Hola, què tal? Bon dia. Et tenim ocupadíssim ara, en aquests moments. Per les nits teatres, per la tarda sèrie, com ho portes?
Jo, en realitat, molt tranquil i ara estic buscant feina, la veritat. Pensa que les sèries les grabem i s'emeten al cap de més i mig o dos d'haver-les grabat, la diària, vull dir. Vull dir que la feina que tu estàs veient ja fa molt de temps que l'he fet. I pel que fa a l'estrena, doncs estan estrenats. Ara el Timol tenen la Míriam i el Daphnis i jo estic a casa i els vaig a veure però ja no tinc res més a fer. Vull dir que, en realitat,
Estic molt content, però poc atrafegat. Poc atrafegat, però ha sigut un treball, m'imagino, interessant, no? Sí, ha sigut un viatge molt interessant i molt ric, sobretot perquè pel contingut de l'espectacle, a nosaltres tres com a equip artístic ens ha...
ens ha portat a moltes reflexions, a moltes converses que eren necessàries per fer l'espectacle però que també han sigut molt enriquidores a nivell personal perquè són tres mirades sobre un mateix tema i sempre quan es barregen contextos i experiències d'altres persones una mateixa temàtica es fa molt més rica i té moltes més mirades. Estem parlant d'honesta edat.
Què és l'honestedat? Com la visualitzeu? Aviam, la gent que baixi a l'acadèmia, què és el que veurà?
El que diem, sobretot, és que no és cap mena de tesi sobre el que és l'honestedat, sinó que intentem buscar-ne les esquerdes i entrar-hi, no? El que veuran a l'honestedat, com vagin al Tedra Academy, és una parella d'amis, dos amics, que estan treballant junts en aquest moment i que...
i que reclamen l'estat precisament perquè han arribat a uns límits on les ideologies es barregen amb l'ego i l'ego es barreja amb les aspiracions professionals i les aspiracions professionals es barregen amb els valors i quan fots tot això en un merder és molt fàcil que perdem la humanitat i que ens deixem de veure com a persones i com a amics.
I aleshores són dos amics intentant que aquesta esquerda tan gran que està naixent entre ells per un conflicte que hi ha hagut durant el rodatge, que no es faci més gran reclamant-se aquesta honestedat. De fet, podríem dir, no sé si puc dir-ho, no sé si atrevís-me, però jo diria que és una miqueta que una trio es planta en un rodatge perquè no vol fer una escena nua, no? I a partir d'aquí...
És així? Exacte, sí, sí. De fet, aquesta és la sinopsi, és el punt de partida, però penso que és important que els oients i les oients sàpiguen que, tot i que la premissa és aquesta i que es passa en un rodatge, que això s'extrapola i va molt més enllà i que té a veure amb l'amor entre dues persones que són...
entre aquest duel entre intentar que la ideologia i Leo no vagin per camins diferents i vull dir que es pot extrapolar a les relacions humanes bàsicament és un intent de buscar la humanitat dins de l'amistat vull dir que no esperin que veuran una cosa de rodatge i que no tenen res a veure amb ells si no formen part del cinema Això, si no estic equivocada va néixer d'una pel·lícula, no?
Va sortir primer el film i ara s'ha dut al teatre. Sí, és un film que està a filming, de fet. Però aquí és una versió nova, amb molt més text, anant a llocs una mica més complexes, intentant entrar una mica més a fons en segons quins temes que potser en la pel·li passaven una mica més paral o eren una mica més prims.
i sobretot això hi ha un nou repartiment, hi ha un nou espai, hi ha una nova estètica, vull dir que qui hagi vist la peli li semblarà un bonic exercici, però qui no l'hagi vist és una peça absolutament nova.
I hem de dir que la pel·lícula no es deia una estedat. Vull dir que hi ha persones que diguin, jo no recordo com es deia la pel·lícula, però la pel·lícula no es deia una estedat. Però, en fi, quan vegin l'obra de teatre i vegin de què va la trama, m'imagino que la relacionaran amb la pel·lícula ràpidament. O sigui, és que l'han vista, clar. Escolta'm, aviam. Fins quan esteu a l'acadèmia? Quan...
Quantes setmanes? Fins? L'11 de gener. Fins l'11 de gener. Totes les festes de Nadal serem allà. Després hi ha possibilitats que feu gira o feu bolos o així? Sí, després hi ha una gira que hi ha uns 20 bolos per tot Catalunya i la penjarem aviat. Vull dir que alguns teatres ja l'estan fent pública i es poden comprar entrades en alguns teatres.
però nosaltres la penjarem com per unificar-ho tot i que la gent pugui veure en un mateix cos tots els llocs i totes les dates. De totes formes, ara venen dies de festa, la gent moltes vegades vol sortir, no sap ben bé el què, doncs mira, nosaltres els proposem que vagin a l'acadèmia, què et sembla?
I tant, és el millor pla per aquestes festes. I si no, que vagin al teatre, que vagin, que tenen molts dies de festa per poder omplir. Escolta'm, ara voldré, aviam, aviam si puc, perquè a mi m'agradaria estiar-te de la llengua. Tu em deies abans quan has començat que, clar, la sèrie està gravada i que el que estem veient no és el que està succeint realment, el que s'està gravant.
Ara que hem vist aquests dies que ja sembla ser que el pare de la Nayara t'accepta, ara què passarà? Pots o no pots? Aquesta relació va més o què?
Clar, no ho puc dir jo, però sí que és veritat que el Ferny i la Nadia ara fa molt de temps que l'estan intentant i sembla que per fi aquest objectiu que teníem sembla que s'està assolint, ja sabem com són les sèries diàries, que això es tornen d'un dia per l'altre, però sembla que aquest objectiu l'han aconseguit, per tant veurem quin és com el següent objectiu que tenen. Aquest ha complert, anem al següent.
Per tant, veurem el Ferni encara a temps allà? Com si fos ahir? Hi haurà Ferni per temps? Aviam què vol la Naiara. Ah, clar, perquè és una mica canviant a vegades aquesta noia. A vegades canvia. El Ferni està al servei de la Naiara. El que ella vulgui passarà. I les relacions familiars com les porta el Ferni?
Bueno, ja ho veus, amb la família biològica bastant malament, crec que va ser ahir, que va haver d'enganyar la seva mare per no dir-li que el seu germà no la deixa veure, i en canvi sembla que amb la família política s'està equilibrant, que no té amb la personal o té amb la política. Vull dir, es va arreglant la cosa, no? Ara que s'acosta a Nadal, intenta arreglar una mica la cosa.
que de fet, bueno, és aquelles coses que, bueno, com anem una mica a vegades descompensats, si és abans de Nadal o després de Nadal, la gent està una mica perduda. De totes formes, com ara que descansareu, no? Perquè venen festes i no se meterà. Clar, clar. Ara estem descansant també de rodar. Molt bé. Per això dic que estic tranquil. Doncs, escolta'm, tornant al que em deies abans. Estàs buscant feina? Com és això que estàs buscant feina? Aviam, què passa amb els sectors d'avui en dia?
Amb la quantitat d'obres a teatre que hi ha. Aviam, has dit a tots què pensen? Aviam. Bueno, és una feina que excepte per tres o quatre és molt precària i que evidentment els projectes tenen una temporalitat i s'acaben. No estàs tota la vida fent una obra de teatre o una altra...
cinc setmanes i t'en gira, t'en gira, però, clar, tu no li pots dir al banc, escolta, el mes que jo no tingui feina no et pago, d'acord? Sí, aquest mes no cobres, no? Jo no cobro, tu no cobres. Seria bé, eh? Sí, sí, però, per tant, els mesos que hi ha emperons de coses...
tu has de pagar igual tot plegat. Aleshores, bueno, sí que has de ser molt planificador i tenir moltes salvis, però també hi ha un tema personal que a casa tenen un projecte de rehabilitar una casa però no per haver hagut malalt i aleshores no ho poden fer i els diners que hi havien per rehabilitar la casa els estan utilitzant per sobreviure, aleshores s'ha d'ajudar física i econòmicament allà. Vull dir que també...
Sí, perquè a vegades... És molt bonic perquè sembla que estàs estrenant i tot és glamour i el mateix dia que estrenes estic buscant feina, no? Vull dir que és... Les ombres d'aquesta feina són així. Ens hem trobat, eh? Ens hem trobat amb actors aquests a primeríssim nivell, aquests que fa 30-40 anys que estan als escenaris i que, bé, alguns d'ells han estat fent de cambrers o han estat fent altres...
altres tasques, perquè, clar, arriba un moment que no tenen feina. I ens deien això que tu m'estàs dient ara. La gent es pensa que ser tot triu és... I a excepció d'uns quants, no? Diu, no, és així. És això, Frank? Sí, sí, sí, absolutament. És així. I que també a mi és veritat que ara se'n suma
aquesta situació familiar que necessita un extra. Vull dir que jo mai hi ha hagut de fer, per sort, soc un dels fots privilegiats que mai hi ha hagut de fer, que deies ara, no? Perquè la meva feina, o d'actor, de director, o de docent dins del món del teatre, sempre m'ha mantingut. Però ara passa que tenim tota aquesta situació familiar i que... I que necessites un reforç, eh? Necessites un reforç.
Escolta, Fermi, tornem al teatre. Ens has dit que fins a l'11 de gener podem gaudir d'aquesta honestedat. A partir d'aquí vols? I després alguna previsió? Alguna obra més en previsió? O de moment... D'honesta edat vols dir que sí? Sí.
No ho sé, és a dir, hi ha obres de teatre que si funcionen molt bé, després fan el salt a un altre teatre per fer una altra temporada a un altre lloc, és el cas que ho hem vist moltes vegades amb la calòrica, ho hem vist més, fan funcions lliures nacionals i després ha funcionat i fan una altra temporada al poliograma. No ho sé, de moment està funcionant molt bé, totes les funcions que hem fet, totes han estat exaurides,
vull dir que com a mínim a nivell de públic bé les crítiques que estan sortint són molt molt bones vull dir que esperem per tant podria haver-hi la possibilitat que tornés a repetir temporada la propera temporada
La possibilitat sempre hi és i la voluntat també. La cosa és que passi. Però ho intentarem, treballarem perquè passi. I que després els actors tots estiguin en disponibilitat, clar. Perquè a vegades això també passa. Si treballes amb la Miriam i el Dafnis, que són dels millors actors que tenim en aquest país, saps que a vegades l'agenda està plena. La tenen molt plena, sí. Tu, de fet...
Hi ha moments que et sento molt malament. Dic, tu, de fet, havies treballat abans amb ells? Amb el Daphne, potser sí? Amb la Míriam? Com a actor, sí. Jo amb la Míriam vam estar fent un espectacle d'en Jordi Casanova, si em deia, alguns dies d'ahir. La meva mare, durant dos anys, ben bé, perquè es va allargar molt. Vam fer la TV Movie, també, alguns dies d'ahir. Sí, sí, que me'n recordo. Durant dos anys vam ser mare i fill.
I amb el Darny també hem compartit ara fa molt poqueta al Teatre Lliure, vam fer l'espectacle de l'herència junts. L'espectacle de sis hores, doncs vam estar fent totes aquestes maratons juntets. Per tant, ja us coneixíeu, ja hi ha una... Diguéssim, una... A la bé coneixença potser és més fàcil treballar? A la bé coneixença d'entrada saps que...
que el procés, a nivell personal, serà bonic, serà tranquil. I, de fet, ho ha sigut, ha sigut molt divertit. I a nivell professional saps que és un text que no... Ells sempre diuen que és molt complex i molt difícil. I és cert que no... Qualsevol no pot ser això. Aleshores, escollir-los d'ells, més enllà que siguin amics i que sabíem que seria divertit i que seria molt tranquil, és perquè sabia que...
que l'alabarien a nivells estratosfèrics com el que hem fet. Vull dir que estan estupendos i fan un exercici de interpretació meravellós i només posar-los a ella ja és un plaer venir a veure l'espectacle.
O sigui que era una mica una barreja de plegats. I recordem que qui baixi el divendres 19, és a dir, aquest divendres, qui baixi aquest divendres, doncs després teniu un col·loqui, no?, de l'obra. Sí, correcte. Vull dir que també a vegades, si saps que hi ha col·loqui, mires d'anar aquell dia, perquè també t'interessa saber què diuen els sectors, no?, els directors, t'agrada.
Doncs escolta'm, que tinguem molt èxit, que vagin molt bé també els bolos, que aquesta feina surti, eh? I ens veiem al teatre. Molt bé. Gràcies, Frank. Moltes gràcies. Que vagi bé el dia. Una abraçada. Adéu.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí.
Fins demà!
I això sempre és bonic. Diu que de premis no es viu, però, escolta, va molt bé per allò de pujar a l'autoestima i fer coses perquè se't reconeixi la feina que això va molt bé. Per tant, avui la convidem, convidem a la doctora, però convidem a la seva vessant personal, a la Isabel Moreno. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doctora Isabel Moreno, bon dia, bona hora. Bon dia. I felicitats. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Escolta, el premi, què és el premi? Explica'm. Premi a què? El premi és... El títol del premi posa l'excel·lència professional.
Llavors, la veritat és que no sé ben bé com t'escollen, perquè hi ha un jurat i algú et proposa, però no m'han explicat quin ha sigut el procediment. Llavors jo vaig rebre un mail que posava això, que m'havien escollit com a metge aquest any. Ho fan que anualment m'havien escollit per donar-me el premi i que s'hi acceptava. Jo vaig dir...
Doncs encantada de la vida. Ja que hi som, no? No saps qui va enviar un correu allà i va dir, escolta, l'Isabel Moreno? No, no tinc ni idea. Jo sé que algunes persones voten per això, hi ha un jurat, però no sé ni qui... Qui et va nominar. Exacte. No sé per qui he estat nominada, però, bueno, estic molt contenta. I això com va ser?
El mail el vaig rebre fa un mes i mig, una cosa així, i els premis els van donar el dia 1 de desembre, el dilluns, a la tarda, una jornada que van fer a la tarda, i hi havia, no sé si 50 i escaig professionals, més o menys, que li donaven els premis. No corris, ja arribarem a l'hora.
No corris, ja arribarem. No me'l van donar a mi sola. Explica'm, però, i anirem més enrere, però ara de moment necessitem el fa un mes i mig, com reps el correu, que en deus rebre molts, doncs tu reps un correu i dius, va, l'obro. Sí, i dic, ostres. Tu recordes aquell moment d'obrir, hòstia, què és això? Obrir i dir, escolta, has estat, què et va passar pel cap?
Bé, jo sempre... Jo tinc el síndrome de l'Estocolmo. Ai, no de l'Estocolmo, com es diu? Del síndrome del... Impostor. De l'impostor, saps això? I sempre penso, si rebo un mail és que he fet alguna cosa malament.
I el primer que vaig pensar és, ostres, un mail al Col·legi de Metges, què he fet? I realment és això el primer que vaig pensar. I llavors, quan ho vaig llegir, vaig dir, hola, doncs quina il·lusió, no? I me'n recordo que estava treballant amb uns companys i el primer que vaig fer va ser dir, ostres, mireu, mireu què m'han enviat, no? I tothom, ah, felicitat, molt bé, molt bé. Doncs això és el que... La primera cosa és que he fet malament
I després, doncs, està content, clar. Que has fet bé, vaja. Que has fet bé. Bueno, jo sempre penso que he fet malament. I tu no intueixes qui pot ser la persona. Doncs no, la veritat és que no, no. Perquè no... Els que quan em van donar el premi, quan donen el premi, el donen per àmbits. I llavors posa qui són els jurats que han participat en el teu...
en el teu nomenament, per dir-ho d'alguna manera. I del jurat que van posar, just en la celebració, jo no coneixia ningú, per tant, no et puc dir, no tinc ni idea. Escolta, i a part dels companys i companyes que estaven aquí al cap, com vas rebre el correu, què vas fer? El primer que vas fer, vas agafar el telèfon, vas trucar a algú, a qui vas trucar?
Bueno, li vaig enviar el whatsapp de la meva família, del meu marit amb els meus fills, i després ho vaig enviar als meus pares, a la família política, als cunyats... Tothom va felicitar-te. Els amics... Havies rebut algun premi, no? No. Per tant, no pregunto si te l'esperaves. No, no, no, no. Va ser totalment... Ja et dic, vaig pensar que he fet malament. O sigui, no, no me l'esperava, no.
Escolta, i arriba un moment que això ho reposes i dius, hòstia, que m'han donat el premi a l'excel·lència. I, bueno, dius 50, com si fossin molts. Quants metges hi ha? A Catalunya hi ha molts, eh? Per tant, en algun moment, allò reposada, amb el cap al coixí, has reflexionat sobre aquest premi que t'han donat tan merescut?
Mira, ja et dic, com que tinc lo de la síndrome aquesta, la torno a repetir, doncs sempre penso, bueno, no sé, segurament, doncs mira, també li han donat als altres, no? No sé, no he de què haver fet tanta cosa tan especial, perquè si li han donat, no sé com dir-te, no? O sigui, em desmereixo una mica. El que em va fer posar contenta és que jo no ho sabia, però es va penjar a les xarxes socials i al principi vaig dir, ostres,
Ai, ai, jo no estic preparada per això, no? Perquè vaig pensar, bueno, de la mateixa manera que la gent va respondre positivament, doncs també hi ha gent, evidentment, que no li agrada la teva manera de treballar o que no li agrada com ets, etcètera, etcètera, no? I també tens haters, evidentment, a la vida, tot.
I jo vaig pensar, ostres, jo no estic preparada per escoltar les comentaris dels haters. I em va emocionar moltíssim tots els comentaris que he llegit, tant en el Facebook com en l'Insta, de tots els meus...
sobretot d'ex-pacients de Vilassar de Dalt, perquè jo vaig estar 19 anys allà, i dels nous pacients de Vilassar de Mar, que m'estan coneixent, no? I em vaig sentir molt estimada, i això em va fer més il·lusió que el premi pròpiament dit, no sé com dir-t'ho. Sí, sí, clar, és un reconeixement del teu...
públic dels teus, deixa-m'ho dir així, ja sé que no són així, dels teus clients, que són els teus pacients, doncs és més que un premi, però ho escolta un premi, és fantàstic. A més, un premi a la trajectòria, que això dius, hosti, aquí hi ha gent que has fet una mica de balanç. I ara m'agradaria parlar, no amb la doctora Moreno, sinó amb la Isabel, m'agradaria parlar. Isabel, tu quan decideixes a la teva vida que et dedicaràs a la medicina?
Doncs ho decideixo a l'Institut Satorres. A Mataró. Jo soc cabrarenca i jo havia anat a l'escola Sant Feliu, l'escola parruquial, i a mi sempre m'ha agradat molt la docència. Llavors jo vaig anar a l'Institut, al Satorres, perquè allà no es podia fer fins avui TDGB,
Que vas a fer el BUP i el COU. El BUP i el COU a l'Institut Satorres. I... jo volia ser mestre i una professora de llatí em va dir, escolta'm, tu t'ho has plantejat bé, això? Perquè a mi m'agradaven molt les lletres, les ciències, m'agradava tot en general, val? I la de llatí, que t'entonava molt bé, em va dir, tu t'has plantejat realment... Per què no fas una... jo què sé, una carrera com medicina, com biologia, com... Jo vaig pensar, oi...
Potser sí, no? I com que tinc un bagatge, jo havia participat molt en el poble, jo era catequista, participava a la parròquia, bé, tota aquesta vessant de donar als altres, no? Que sempre ho he portat com a la meva educació, no?
perquè sempre he fet voluntariat. I llavors vaig pensar, bueno, perquè aquest voluntariat el pots aplicar a la teva professió, d'alguna manera. I vaig pensar, no sé, ser metge no em desagradaria. I vaig pensar que m'agradaria ser metge de poble. I, de fet, quan vaig acabar la carrera vaig estar uns dies amb el doctor Esté, que era el meu metge de poble, de Cabrera,
I vaig pensar que allò era el que a mi m'agradava. I nada, vaig escollir aquesta especialitat que molta gent es va sorprendre perquè, clar, tens un número alt de mir i tothom es pensa que agafaràs neurocirurgia. I jo vaig, quan vaig escollir Medicina de Família, quan vaig sortir d'escollir la plaça, ho recordo un company, em va dir i tu per què has escollit Medicina de Família si tens un número molt elevat de mir? I jo vaig pensar és que el que a mi m'agrada és aquesta especialitat.
Per tant, tu ets molt bon estudiant. Era molt bon estudiant, era molt matxacona estudiant. Jo sempre dic que nosaltres tenim moltes intel·ligències, no és la intel·ligència només de si estudies o no, o sigui, tenim moltes intel·ligències, intel·ligència emocional, intel·ligència tal, no?
Jo tinc un germà que ha fet una enginyeria i jo no tinc aquesta capacitat. O sigui, jo no podria ser matemàtica, ni física, ni res. Jo he sigut... tinc altres tipus d'intel·ligència, però aquesta no. Jo era maixacona i m'agradava molt estudiar, ser molt curiosa, m'agrada saber per què passen les coses...
És més aquest tipus d'intel·ligència. Per medicina necessites sentir comú, necessites ser observador, necessites escoltar, no necessites tenir, m'explico, una ment allà, bueno, segons la meva opinió, una ment de físic o de químic, m'entens el que et dic? Sí, i tant, i tant. Precisament la teva vessant de voluntari, divendres passat, el dia 5 de desembre, se'l va anar al Dia Internacional del Voluntariat, i així doncs
D'alguna manera, també, aquest voluntariat, el servir els de més, et va servir a tu per dir, seré metgessa de família. No ets cirugiana, no ets cap més especialitat, que abans era el metge de capçalera. El metge de capçalera, sí. No vas pensar-t'ho mai, això, de dir, va, doncs em faré el que deia més, cirugiana, o no sé...
No, no, no. La meva vocació... Traumatòloga o cardiòloga, no, eh? La meva vocació... A veure, són decisions que prens a la vida, que sempre penses... Ostres, no sé si... Ho has de decidir en pocs segons, agafar una especialitat, perquè és uno de darrere a l'altre que vas collint. Ho pots tenir pensat. Et pots imaginar que l'especialitat és d'una manera i quan estàs a dins dius... No m'agrada. Però a mi m'ha anat agradant la meva especialitat a mesura...
que l'he anat fent i he descobert la importància de la nostra especialitat i així la transmeto als estudiants quan venen al cap. Tracte personal, eh? Quants anys fa d'això? Pocs. Jo vaig acabar la carrera als 25, en tinc 57, doncs compta. Doncs 32. Escolta una cosa, i tu quan arribes a, perquè a la família no hi havia cap persona que es dedica a la medicina, quan arribes a casa i dius, escolta, mira, faré medicina, què et diuen?
Doncs la veritat és que no ho recordo, si soc sincera. Érem dues cosines que vivíem a la Riera, Cabrera, molt al costat una de l'altra, i les dues van fer Medicina. Per tant, som les dues primeres persones de la família que estudiaven probablement una carrera universitària i les que estudiaven Medicina. I era com, bueno, com que sempre havíem anat juntes i les dues feien la carrera, era com...
Com una cosa com normal, no? Sí, com el pack, anava amb el pack, no? I van així, però no, els meus pares orgullosos, evidentment, clar que sí. I en el futur hi haurà alguna metgessa, algun metge més a la família? Heu obert camí o us heu quedat? Sí, el meu fill gran és metge, està fent l'especialitat a Belvitge, és R3 d'UCI, és ociòleg,
Ociòleg, eh? Sí, i vol fer medicina de rescat de muntanya, ja ho veurem, i el meu fill petit és fisioterapeuta, o sigui, també ha seguit la banda sanitària. Clar, ells parlen de MIR i especialitats, i doncs això, clar, la carrera de Medicina són uns anys, que són quatre, o abans eren cinc, no? Són sis. Són sis, i després hi ha el MIR, acaben sent deu.
Són sis anys i després el mires per agafar una plaça i començar a treballar. Clar, perquè ells quan acaben han d'entrar com a residents, en aquest cas. Quan acabem, abans érem llicenciats en Medicina i Cirurgia, ara és un grau de Medicina. Llavors, en principi, tu no pots exercir a Espanya si no tens una especialitat. A Espanya, a altres llocs sí. Sí.
No ho sé, però aquí a Espanya... No t'ho has plantejat. No. De fet, em van oferir, quan vaig acabar l'especialitat, marxar als Estats Units a fer un màster i jo vaig pensar... A mi no m'hi ha perdut res. No. Hi has pensat algun cop? Hòstia, ho has pogut anar. No. No, eh? No, penso que aquí hi ha molta feina a fer i que he pogut fer tot el que he volgut des del punt de vista professional, m'he realitzat.
He fet el doctorat, he fet... Bé, m'he fet el màxim que es podia fer a la carrera, entenc jo, professional per mi, i estic bé, estic contenta. I on vas fer el MIR? Vaig fer la residència a l'Hospital Germans Trias i Pujol. A Can Ruti. I la part de primària al cap de Ronda Prima Mataró. Home, també un altre clàssic de la comarca. Sí. I tu, a partir d'aquí, vas dir, doncs faig el MIR, faig l'especialitat... Quin número de MIR? Perquè em dius molt alt...
El 2.194, hi havia 4.000 places, vaig treure la meitat. No és que fos molt alt, però no eren de les 1.000 primeres, però vaig quedar pel 50%. Només hi havia en aquell all 4.000 i no sé, ens devien presentar 10.000 o jo què sé quants, no sé, no tinc ni idea, moltíssims ens van presentar. El teu fill dius que vol fer rescat de muntanya, aquests que van a l'aire, suposo. Sí, els que es pengen, sí, por ahí. Perquè crec que a la teva família això de la muntanya us agrada. Ah, sí, sí, sí, ens agrada molt. Sí o no? Vas a la muntanya o no? Sí, molt. Quines són les teves aficions?
Doncs jo en tinc moltes decisions. Jo, quan em jubilit, no em quedaré... Jo a mi m'agrada córrer per la muntanya, fer excursions, caminades molt llargues, fem caminades, tenim un grup i fem caminades bastant llarguetes. Què són, llarguetes? Llarguetes són de 40, 50... Tenim un objectiu anual, que és anar de Mataró amb un serrat a peu, que fa molts anys que ho fem,
que són a la vora de 80 quilòmetres, durant tota la nit, i llavors cada setmana ens preparem per l'objectiu anual. Ja l'heu fet aquest any? No, és al maig. Al maig, va, va. Llavors tot l'any ens preparem i ens apuntem a diverses pulses. I m'agrada cosir, m'agrada fer ganxet, m'agraden les manualitats, pintar... Ah, sí? T'agrada distreure't d'aquesta manera? Cosir, fer ganxet... Perquè és la manera de desconnectar, o ni així desconnectes? Perquè tinc la sensació que poc desconnecto, a vegades.
Bé, desconecto poc, he après a desconnectar més, però em costa molt, perquè em sap molt de greu fer coses malament, o sigui, tenir errors en la meva feina, i qui en té bo que s'equivoca, diuen, però sóc molt autoexigent i no em perdono gaire els errors i llavors sempre estic com molt hipervigilant i em costa molt desconnectar.
El fet de, deixa-ho dir així, els metges, les doctores, els metges, les metgesses, teniu pacients davant, no teniu una màquina, no? Exactament. És a dir, l'informàtic, doncs, escolta, si no connecta un cable, doncs ja el connectarà un altre. Però, clar, en el vostre cas, el marge d'error és més prim, és a dir, és més notori, en aquest cas. Això et significa pressió a tu, com vas? Sí, molta. Molta. Encara, eh? Sí. Després de 32 anys, eh? Sí.
Sí, sí, sí. Cada pacient que entra per la porta per mi és un repte. Un repte de pensar que aquella persona potser té alguna patologia, alguna malaltia i que està en les meves mans diagnosticar-li. És així? Jo ho penso cada vegada que... És el que em fa estar activa i el que em fa estar atenta. I després m'agrada... He fet moltes publicacions de casos clínics i això és el que m'ha fet...
Estar activa, sempre ho dic, perquè pots caure en una monotonia a qualsevol feina i en una rutina. T'has de... Automotivar. I, a més a més, t'has de reinventar, reciclar... Exacte. Perquè els constipats abans no es curaven igual que ara. Exacte. I jo sempre penso que aquella persona està a les meves mans en aquell moment i de les meves mans depèn i del meu cap depèn que a aquella persona jo li pugui fer un diagnòstic del seu mal i que potser...
Si no l'hi faig jo, potser no sé com dir-t'ho, no? Isabel, la vida i la feina són moments. Hi ha moments molt bons i hi ha moments dolents. Els més bons que recordes a la teva feina, quins són?
A la feina sempre hi ha moments molt bons. Riem molt a la feina. Jo ric molt a la feina. També m'enfado a la feina perquè no m'agraden les coses quan es fan mal fetes o quan jo les faig mal fetes o quan crec que no van com han d'anar.
però a la feina riem molt, afortunadament, i una cosa que em caracteritza, a part que puc tenir molt exigent, la gent em coneix per això, i perquè soc molt puntillosa, i perquè soc de les primeres que salto quan soc molt reivindicativa, també tinc molt de sentit de l'humor, crec, i riem molt, i m'agraden molt els acudits, i tinc sang andalús a les venes,
Estic molt orgullosa d'això i ens ho passem molt bé. T'agrada explicar acudit? Sí, molt. Explica un acudit, va. Ara em faràs emocionar i tot. Un acudit, a veure, un acudit curt. Un acudit curt. Bueno, curt o llarg, que tenim temps. Doncs, mira, t'explicaré. Ara el primer que se'm ve al cap és un que vaig explicar quan em vaig casar.
Quan em vaig casar, els amics em van fer explicar un xiste quan estàvem asseguts a taula a l'hora de dinar. I jo estava vestida de núvia, evidentment, no? I vaig explicar aquest acudit. Atenció. Diu que és el clàssic, no? Un espanyol, un anglès, un alemany... Aquests són els que m'agraden. Exacte, que estan en un xiringuito de platja. I el Cambré els pregunta a un d'ells, què quiere tomar? I llavors l'anglès diu, pues jo querría algo con gin.
Diu, un ginger ale. I diu, pues muy bien, le ponen el ginger ale. I l'alemany, diu, ¿usted qué querría? Diu, yo también querría algo con gin. Un gin tònic. I diu l'espanyol, jo no voy a ser menos. Diu, ¿usted qué querría? Diu, yo también quiero algo con gin. Me va poner usted un botejín. No el sabia aquest, eh? No el sabia. M'agrada, eh?
M'agrada, eh? És que a mi m'agrada també. Jo soc horrible explicant acudits. Escolta, i la Isabel també té algun moment a la seva trajectòria que dius, hòstia, aquell moment no se m'amorirà mai. No sé si parlarem del 2020 o hi ha d'altres moments. Mira, el 2020 va ser un any molt dur, però jo sempre dic que va ser un any molt important per mi.
Perquè van passar moltes coses positives. Vaig sortir de la meva zona de confort. Vaig ser quan vaig fer el canvi de Vilassar de Dal a Vilassar de Mar, per diversos motius, però que em vaig veure en cor de fer-lo.
I em va ajudar molt el fet de... Es van demanar voluntaris, quan estàvem en plena inici de la pandèmia, que a Atenció Primària hi havia menys feina, tota la feina estava als hospitals, i estaven saturadíssims, i van demanar-nos ajuda. Des dels hospitals van demanar si podíem anar a col·laborar amb ells. I jo em vaig presentar, vaig dir que jo anava, i me'n vaig anar a Can Rutí.
I vaig estar tres mesos treballant, vaig estar un mes i mig treballant a urgències amb dues bones companyes que eren les directores en aquell moment d'urgències. I vaig estar treballant amb elles. I un mes i mig, més o menys, vaig estar a la Goodman, on ingressaven els pacients. La Goodman va cedir les seves instal·lacions per acollir els avis que tenien Covid a les residències i estaven allà ingressats. Vaig estar tres mesos.
I allò em va fer pensar que jo, si podia anar a Can Ruti després de 20 anys que jo vaig fer l'especialitat allà, que era totalment diferent, jo quan vaig fer l'especialitat no hi havia ordinadors, no hi havia els protocols que hi ha ara, jo pensava que si jo he pogut fer això, puc fer el que vulgui.
Llavors vaig aprofitar per acabar la meva tesi, escriure-la perquè estava aïllada i quan venia a treballar de Can Ruti anava a Cabrera, que els meus pares tenen una casa amb dues plantes i abans estava jo sola i aïllada. Vaig acabar d'escriure la tesi i vaig decidir que la vida és curta i que si volem estar bé i se'ns plantegen possibilitats, quan el tren passa s'ha d'agafar.
Per tant, has tingut moments pitjors que el Covid, no?, en algun moment a la feina? Sí, sí, sí. Bueno, es passa quan tu tens una manera de treballar, t'agrada molt, clar, tu treballes en una empresa igual que tots treballem en una empresa i de vegades pots estar d'acord o no pots estar d'acord amb les directrius d'aquella empresa, però hi treballes.
Per tant, i també passats malament per patir per pacients. Això és el pitjor, m'imagino. Això és el pitjor. M'imagino que tu em portes a casa. Això és el pitjor, de pensar, ostres, aquest pacient no ha estat a l'alçada. O no puc fer res, també. No, més que no puc fer res, jo sempre és no estar a l'alçada. Potser, que després jo he comentat els casos sempre amb els meus companys, i he fet autocrítica, i la majoria de vegades he fet el que s'havia de fer.
Però sempre penses, sempre tothom pensa segurament, o almenys jo, i si hagués pogut fer alguna cosa més per aquesta persona?
Com anem al metge o a la batgessa, com a pacients, sempre jo almenys penso, hòstia, ho sap de tot, ho té claríssim, això. És veritat? No dubteu mai? No, que va, no sabem de tot. Però ho heu de fer d'ho veure, no? Perquè jo sempre que el metge surto amb un dia en nòstic, ningú... Mira, jo crec... jo, eh? Des de ben joveneta...
ara perquè tens la IA, i la pots fer servir, o pots fer servir l'ordinador, però jo sempre he tret els apunts i li he dit al pacient, escolta'm, deixa que m'ho miri. Totalment sincera, saps? No sé més, he de mirar-ho, he de saber què haig de fer amb tu, perquè no pot saber-ho tot, i menys nosaltres, que som metges de família, toquem un munt d'especialitats. Per tant, és impossible saber-ho tot. Quina és la malaltia més estranya que has diagnosticat?
No, estranyes... Bé, més que estranyes, difícils de pensar-hi, no? I que possiblement algun company de família...
potser no ha tingut alguna durant la seva carrera i jo he tingut o la sort o no, com que ja n'he trobat una, trobar-ne després. Una diabetes insípida, que és poc comuna, a veure, a nivell hospitalari sí. Una diabetes insípida no és una diabetes mellitus, és per un tumor hipofisari. O una cirrosi biliar primària, que ara li han canviat el nom, que és per una alteració a nivell de la biliar, a nivell empàtic. Ara que ens el sabíem han canviat el nom.
Jo què sé, no? Ets doctora d'ull, no? M'imagino que hi ha doctores que miren i diuen on posa l'ull posa la bala per entendre'ns. O ets d'aquestes que dona moltes voltes i tal. Et deixes guiar per la teva intuïció? Sí. Sí.
Quan m'encaparro en una cosa, intento arribar fins al final, i després busco bibliografia i tal, però sí, jo observo molt, m'agrada observar, m'agrada fixar-me en la gent, però no només en la professió, jo soc bastant tafanerota, i m'agrada això, fixar-me en la gent. M'has dit que publiques, no? A on publiques?
Bé, ara és molt més difícil publicar que quan jo vaig començar a publicar. Bé, hi ha diverses revistes mèdiques, hi ha atenció primària, hi ha una revista que es diu Formació Mèdica, que hi havia l'opció de publicar casos clínics, no? Bé, a congressos, no? Isabel, no doctora, eh? Isabel, ets bona pacient?
Jo crec que sí. Vas al metge, tu, no? No, no vaig gaire al metge. És a dir, t'autovisites, no? Sí, la veritat és que no li dono massa importància a la meva salut. No sé com dir-ho. Hosti, a veure. M'acabes de donar un titular, eh?
No, no, no. A veure com t'ho explico. Com que els símptomes que tinc o que pugui tenir, o sigui, els intento valorar,
i crec que, no sé si tinc capacitat de discernir el que és important ni no, jo crec que sí, i si realment m'he de preocupar, consulto, evidentment, no? Vull dir, perquè m'han intervingut de diverses coses i tal, i jo penso que soc una bona pacient en el sentit que si m'han hagut d'operar, he sabut ser pacient, he sabut entendre que si he d'anar a visitar-me a algun altre, a l'hospital o allà on sigui...
he sigut conscient de la demora, de... no sé, com que hi treballo en el sistema, m'agrada també fixar-me com ho fan els altres per intentar saber com se senten els meus pacients, saps? Que de dir, el pacient es queixa que no l'han avisat amb la visita, jo penso, ostres, és veritat, costa molt que t'avisi anar amb l'SMS, no? La meva salut! Exacte! Però...
Intento fer de pacient per saber com se senten els meus pacients. És el moment que desconectes de metgessa? Perquè potser el teu metge t'està dient, escolta, mira, i tu com a doctora tens una altra visió? De moment encara no m'han passat. Millor. De moment encara no m'han passat. Però clar, evidentment que quan tinc un problema intento racionalitzar-lo i comentar-lo a algú que en sàpiga més que jo, evidentment. Quan tornis a néixer seràs un altre cop metgessa? Jo crec que sí. Sí, eh?
I ho dius encara perquè ets molt feliç, tu sí, doctora. Escolta, ens anem al dia 1, va, 1 desembre. Tu te'n vas a Barcelona, allà, i arriba el moment, un moment complicadot, eh?
Dic complicat perquè, clar, hòstia, pujar allà dalt... Has de parlar o no? No, no, no, no. Tenies alguna cosa preferida o no? No. I com va anar? Explica'm una mica el dia. Vaig anar amb el meu marit i els meus dos fills i després van acompanyar-me tres companyes de l'ambulatori, que me les vaig trobar allà,
que em va fer molta il·lusió també, i ja està. Llavors jo vaig seure sola a la fila, diguem-ho així, perquè després em vaig adonar que estàvem distribuïts, perquè els premis no van ser uno detrás de otro, sinó per categories, diguem-ho així. O sigui, ara els hospitalaris, ara els que fan recerca, ara els que fan no sé què, ara els d'atenció primària. Llavors estàvem tots asseguts en la mateixa filera,
i els van anar anomenant un per un, i llavors posaven una pantalla amb la teva foto, amb el teu nom, la teva especialitat, i d'on eres, i la teva edat, l'any de naixement. Llavors sorties allà i et donaven un diploma, una insígnia, que la porto penjada, una insígnia, sí, la insígnia del Col·legi de Metges, i al costat porto penjada la muntanya, que me la va regalar la meva amiga, les meves dos passions.
Per tu penjades al coll. Bueno, falta la família, però encara no... La portes a dins. I ja està. Llavors ens van fer unes fotos i quan tu pujaves hi havia una periodista que és la que conduïa l'acte i deia unes paraules sobre tu i... Què va dir? No m'ho recordo. No la vas ni escoltar. No, no la recordo.
No m'hi vaig fixar. No pretén que em diguis quin número de pacients has visitat a la teva vida, perquè això és impossible. Però en recordes algun especialment per alguna cosa? L'estrany, el pesat... Ara que estem en confiança, Isabel, va. Jo no recordo... A tots els recordo amb molt de carinyo, és veritat. I a mi m'agrada... Jo sempre dic que els metges de família...
tenim un gran avantatge, que és que el que nosaltres diem la longitudinalitat, nosaltres visitem amb longitudinalitat, amb longitud. Nosaltres visitem els pacients des que tenen 15 anys fins que són adults i tenen fills. I tu peces per totes les etapes de la seva vida. I això és el que a mi m'emociona, no? I el que a mi...
aquesta de dir, entra per la porta algú que el coneixes de fa molt de temps i dius, ostres, fas mala cara.
Alguna cosa et passa. Sé que alguna cosa et passa. Per això és tan important... Per això va anar al metge. Per això és tan important la visita presencial, que jo la vull com... No vull la visita online ni la visita telefònica, que entenc que serveixen per moltes coses, però jo haig de veure, haig de tocar, haig de sentir, haig de donar-li la mà, haig de donar-li una abraçada. A vegades m'haig d'enfadar, perquè a vegades ens enfadem. Que no et fan cas.
No, perquè estàs cansat, perquè... La gent no té per què fer-te cas, perquè tu no ets... O sigui, tu pots aconsellar i el pacient pot rebre els teus consells i fer el millor que cregui per la seva salut. Però jo he deixat de pensar que m'han de fer cas, perquè no es tracta d'això. Es tracta que canviïn hàbits i jo els explico el millor que puc i el millor que sé.
Doncs potser el més difícil als amics i la família, no visitar-los, m'imagino, i també certa distància. Vaig a trucar a l'Isabel, que tinc una mica de mal d'orella, i li diré això passa. Això passa molt. Però visitar la família a l'ambulatòria és el que més deu costar. Algú que tens, o un amic que dius, hosti, aquí sí. No hi ha distància emocional en aquest cas. Jo intento guardar aquesta distància, perquè afortunadament la taula...
que és física, ens dona una mica de distància, distància física. I jo quan he visitat la família, jo els dic que ara t'estic fent de metge, no t'estic fent de germana o de cosina o del que sigui, o d'amiga. Jo dic que el que penso que has de fer...
I t'ho dic de tot cor, vull dir, perquè penso que la vida és més senzilla del que la fem, i que la gent parlant s'entén, i llavors jo els intento explicar, jo penso això, això i això, a partir d'aquí, fes el que creguis que has de fer. Isabel, t'agrada la música?
M'agrada la música. Vaig estar cantant amb una coral. Què dius ara? Sí, a la perla de l'Havana. Coral i tu? A l'Havana o aquí? No, a Mataró. Al barri de l'Havana. Al barri de l'Havana. Jo vivia abans al barri de l'Havana. Ara he vist que la plaça Cuba, he passat de l'Havana a Cuba. Ah, mira, molt bé. Al carrer Sant Cugat, a prop de la plaça Cuba. Tot molt Cuba, això, eh? I vaig estar 7 o 8 anys i m'ho vaig passar molt bé, molt bé. I recordes alguna cançó que deies la teva preferida?
ara mateix... Algun cantant, alguna que et deixis acompanyar. Bueno, hem cantat Pirineus, hem cantat les típiques que es canten a les corals, que són molt maques. Però algun cantant, alguna cantant que et deixi acompanyar, quan vas amb el cotxe, a dir, escoltaria... A mi m'agrada molt la música espanyola, no sé com dir. M'agrada la música catalana també, els cantants catalans, i m'agrada el flamenquito. Què t'agrada, tot, el flamenquito?
Jo és que pels noms soc fatal. Jo tinc molta visió. Una estopa, per exemple, allò flamencista. Una cosa així, sí. Jo tinc molta memòria ocular, visual, però memòria de noms, fatal. Si em preguntes llibres et diré, no me'n recordo. M'he llegit un munt, però no me'n recordo dels sitos.
Doncs mira, acabarem amb un estopa, què et sembla? Ah, estupendo. Estopa, como camarón, que ets una mica flamenquito. Ah, exacte, m'encanta flamenquito. Isabel, doctora Isabel Moreno, moltíssimes gràcies per haver estat aquí i doncs felicitats, insistim, per aquest premi t'ha meregut a la trajectòria.
No és el premi a un descobriment que és sensacional a descobrir, és la trajectòria. Són 32 anys de feina ben feta i encara que siguis molt exigent i encara que pensessis que el síndrome de l'impostor o que el correu que et van enviar altres ja metges et fotien bronca, res de tot això. T'ho vas a mereixer i t'ho mereixes. Moltíssimes gràcies. Gràcies a tu i a vosaltres. Gràcies.
L'edició d'avui, la número 2269, 2269 edicions, acaba aquí i us ho manu. No és que us ho demani, sinó que us ho manu, que sou tots i totes molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar. Mores mans, us deixo serveis informatius de Vilassarra. Diu el meu nom, Jaume Cabot. Fins demà a les 10.