Les notícies de les 10.
Salutacions i benvinguts, benvingudes a aquest primer contacte amb l'actualitat. Diumenge que ve, 8 de febrer, al carrer Sant Artur i al passeig del Baral de Lucata de Vilassadamar acolliran una nova edició del Mercat de Segona Mà, a càrrec del grup organitzador de festes del Baral de Lucata. Estarà obert des de les 10 del matí fins a les 2 de la tarda. Hi haurà parades solidàries amb la Fundació Vicent Ferrer, que és la segona vegada que hi participa,
I com a novetat, el Sindicat de l'Habitatge del Maresme farà tallers per nens i nenes. De moment hi ha una trentena de parades apuntades a aquest mercat de segona mà. Les persones que vulguin muntar una parada han de contactar amb l'entitat organitzadora. Tot enviant un missatge de WhatsApp al 638.
Marta Monràs, en representació d'aquesta entitat, ens ha explicat que l'objectiu d'aquest mercat que es realitza periòdicament és reciclar, reutilitzar i donar una nova vida als articles que tenim a casa i que ja no volem.
El servei de Rodalia s'ha iniciat amb la mateixa oferta de trens que ahir en relació a l'AR1. Circulen dos trens per hora i sentit entre Blanes i Mataró. El servei entre Masseret, Massanes i Blanes es presta per carretera. Només s'han implementat millores en dos dels plans de transport alternatius per carretera.
En aquest sentit, a la R8 els autobusos fan el recorregut complet de la línia, des de Martorell fins a Granollers. Centre també s'ofereix un servei d'autobusos adicionals entre Valls i al Camp de Tarragona, tant al matí com a la tarda, per enllaçar amb el tren mitjana distància que va a Barcelona. A banda d'aquestes variacions, el portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, ha indicat que...
Se n'estan estudiant altres per la R3. En aquesta línia actualment s'ofereix el que ja s'havia previst per les obres de desdoblament de la infraestructura entre Parets i Garriga abans de l'accident de tren a Gelida, de manera que es treballa per encabir aquest itinerari en d'altres de més recorregut per tal de reduir transbordaments i millorar els temps de viatge. Rodalies funciona actualment amb el 80% del servei habitual i amb una demanda del 75%.
El govern de la Generalitat i els comuns començaran a negociar els pressupostos de la Generalitat pel 2026 la setmana que ve. A la trobada, el govern català va anunciar que ja s'han imposat les primeres 12 multes a immobiliàries per incomplir la llei d'habitatge.
per un import global de 120.000 euros. En concret, l'Agència Catalana de Consum ha imposat 6 sancions, entre elles dues de greus, i l'Agència Catalana de l'Habitatge 6 més. També n'hi ha en tràmit 55 més a consum que podrien arribar a un import de mig milió d'euros i 77 més pel que fa a habitatge.
Els Mossos d'Esquadra han identificat 51 persones que participaven en un combat il·legal al recinte de l'antiga central tèrmica de Cercs. Segons ha avançat el mitjà aquí a Berguedà, els fets van ocórrer diumenge passat. Un testimoni va alertar els Mossos que hi havia desenes de persones a l'antiga tèrmica fent lluites il·legals en arribar a la zona. Els agents van constatar que els combats ja s'havien acabat.
però van trobar diverses persones amb ferides a la cara i també a les mans. També una mena de quadrilàter fet amb pneumàtics, roba i material de boxe. La policia va identificar gent vinguda de diferents punts de Catalunya i també de la resta de l'estat espanyol amb la cara tapada i preparats per prendre part en aquestes lluites. També gent que hi havia anat a veure o a gravar els enfrontaments amb la idea de seguir el combat a distància o de penjar-ho a les xarxes.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Qui té un arbre o una planta té un tresor. Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd a alegria. Generalitat de Catalunya.
Estàs fent un tràmit per internet i no tens urs? La Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana ofereix diferents eines i serveis per facilitar la realització de tràmits. L'assistent virtual és un bot que s'activa de manera automàtica quan detecta un error en la tramitació i guia el ciutadà per resoldre'l.
El web de suport a la tramitació concentra en un sol espai tota l'ajuda necessària explicada de forma senzilla i amena. També pots rebre suport per als teus tràmits a través del telèfon 012. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio, juguem la pròrroga. Tens un habitatge en propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis en vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat.
Guanyaràs seguretat, assegurança multirris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança, l'Aballoguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament.
Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis i guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. L'actualitat de Vilassar de Mar la trobaràs a Vilassar Radio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dimecres, meitat de setmana, 4 de febrer de 2026, endinsant-nos en el segon mes de l'any. Matí...
Tapat, matí indubolat, a primera hora, a quarts de vuit, pluges, pluges que encara poden venir, poden anar més. Al sud, al sud d'Espanya, Andalusia, els està plovent el que no està escrita. Ahir, precisament, parlàvem amb una sevillana a la secció a dictes solitaris, parlàvem amb la Cíntia,
i ens deia que allà no estan acostumats a que plogués d'aquesta manera, però és que hi ha alguns llocs que s'estan, doncs, idondant. Per tant, això ja és... Passem d'un extrem a l'altre, ja ho diem. És un món, ja no un país, no, no, un món d'extrems. D'extrems que tenim sequera màxima a que tenim aigua, doncs, per parar un tren. I parlant de trens, tot segueix igual. Túnels ferroviaris amb problemes greus, Garraf i Rubín al punt de mira...
Rodalies a mig gas, es mantenen les afectacions amb petites millores en el transport alternatiu.
En fi, a l'espera que caigui el servei, perquè caurà d'un moment a l'altre, això ja ho sabem, això té un nom, i és així, això és una opinió molt personal, però això es diu vaga encoberta, i ahir dèiem que algun dia hauria de caure, però hauria de caure la cara de vergonya algú que gestiona aquests serveis, però en qualsevol cas, servei normal, és a dir, fatal, terrible, és el servei normal que ens presta aquest servei de rodalies.
Del temps, dels trens no, però del temps sí. Ens en parla Joaquim Serra. De seguida marcem al centre de referència meteorològica de la comarca. Des d'allà...
El servei meteòmer del Consell Comarcal del Maresma, Joaquim Serra, ens farà la previsió de cara a avui, paraigua, no us deixeu el paraigua, i de cara als propers dies, segona meitat, que sembla que el paraigua també ens haurà de fer companyia. També amb nosaltres, Joan Escofet, un dia més, a un quart onze, al cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, ens arriba repassant, amb ell repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa.
L'actualitat local, general, les notícies curioses i tot pujant un dia més al DeLorean. Repassem aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui, les efemèrides. Les efemèrides, com dèiem, tot pujant al DeLorean. A dos quarts d'onze passa per la ràdio de nou Agustí Martín. Podia passar en qualitat de moltes coses, l'Agustí Martín, des de Capità, des de Dagat, des d'Ambaixador Marítim, des de col·laborador de la casa, des d'amic d'aquesta casa...
Però avui passa en qualitat d'un càrrec que va agafar pocs dies, fa pocs dies, i és que ell és el nou president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Federació, per exemple, la catalana existeix, la dels mariners existeix, la dels capitans, ell n'és el president, existeix a Andalusia, existeix al País Basc, a Astúries, existeix a Galícia, i ara...
s'han reunit per fer la Federación Española. Doncs ell, ja és una dada per la història, és el primer president d'aquesta Federación Estatal de Marinos Mercantes. Ens en parla de tot plegat al punt, de dos quarts d'11. A les 11, perquè ja sabeu que el parlem de tot es basa en la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment, i en aquest cas l'entreteniment ens el porta la col·laboradora que més anys porta al programa.
A les onze, els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. A dos quarts de dotze, des de fa molts anys, també passen per la ràdio les companyes de la Biblioteca Municipal. Des d'allà ens porten les recomanacions literàries. I avui passa per la ràdio la Diana, que ens farà les seves tres recomanacions del dia.
A les 12 s'ha acabat el bròquil, amb les simpàticament anomenades, en aquesta casa els diem així, les broquiletes, la Marta Badia i la Mar Natxe. Avui, atenció, joves, que va per vosaltres, això. Estudiar, treballar o esperar? Ens deixen temps per decidir...
Joves que ja es plantegen el futur marxant, perquè aquí és poca viable o inviable. En qualsevol cas, estudiar, treballar o esperar. Ens deixen temps per decidir. Amb la Marta Badia i la Marnatxer avui amb un convidat. I a dos quarts d'una marxarem cap a l'agrícola Vilassà, entitat centenària. Una entitat centenària, i això es diu molt aviat, des de l'agrícola Vilassà, la Lara Charau ens portarà el producte de temporada de promoció de proximitat.
I sorpresa! Atenció que encetarem un nou concurs d'una cistella de l'agrícola. No cal que espereu que obriu el concurs, en tenim un obrer directament a l'Instagram del Pagès a casa. I al parlant de tot sortegem una calçotada feta, eh? Dos manats de calçots ben fets ja per l'amic del Massiu i companyia i un pot de salsa. Entreu a l'Instagram de la ràdio
I directament, doncs, podeu participar. I ara la gent diu, oh, és que jo no tinc Instagram. Doncs no hi ha cap problema, perquè podeu enviar un WhatsApp amb el vostre nom, amb el vostre nom, atenció, al WhatsApp del programa. Que quin és el WhatsApp del programa? Doncs 675 99 0052. 675 99 0052. Teniu de temps fins la setmana que ve, que farem el sorteig dimecres que ve.
Doncs aquest és el menú. L'edició d'avui, la número 2291. L'edició 2291, edicions del magazín del Matí de Vilassar. Ràdio, el meu nom, Jaume Cabot. Gairebé 13 minuts per damunt de les 10. 12, gairebé 13 minuts per damunt de les 10. Motor encès. Posem primera i arrenquem. Som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps...
Ja ha plogut a primeríssima hora del matí, s'esperen més pluges al llarg del dia, un dimecres tapat, un dimecres anubolat, un dimecres que ja estava anunciat i sembla que els propers dies tindrem un anar i venir. El sol vindrà i deixarà de venir, però en qualsevol cas el paraigua serà el company dels propers dies. Això és almenys el que deia la previsió. Volem saber l'última hora ara mateix des del centre de referència meteorològica de la comarca. Marxem cap al servei meteorològic del Consell Comarcal del Maresme.
Què ens espera, Joaquim, de cara avui i de cara a la segona meitat de setmana endinsant-nos en el segon mes de l'any? Bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. Avui dimecres esperem un petit canvi de temps que aquest matí farà que la nuvolositat sigui més abundant a tota la comarca i que fins i tot es pugui escapar algun petit prugim, algun petit ruixadet. No es descarta tampoc. En general, precipitacions poc importants.
De cara a aquest migdia s'obrirà en Clariana i aquesta tarda tornarà a dominar el sol, més o menys com ahir, a tot el Maresme, amb unes temperatures que a les mínimes han baixat a les fondelades de l'interior i sobretot del nord de la comarca, mentre que s'han mantingut a prop de la costa i han pujat fins i tot una mica cap a la serlada litoral. De cara a les properes hores el vent continuarà bàsicament de component sud-oest, serà lleugerament moderat sobretot aquesta tarda i especialment cap a l'àrea del Maresme Nord.
La situació marítima continuarà remenada, com aquests últims dies, amb maró i àrees de forta maró i mar de fons a tota la costa marasmenca. De cara a demà s'espera que arribi una altra línia frontal, que en aquest cas ens arribaria cap al migdia. Per tant, tindrem un progressiu augment de la nuvolositat al llarg del matí i durant el migdia el cel estarà tapat amb precipitacions de caràcter feble, poc importants aquí a la comarca. De cara a mitja tarda, vespa, ja es tornaria a obrir clarianes per arribar
un divendres en el qual tindrem un temps estable, assolellat i amb temperatures que, aleshores, entre els del dia, seran molt suaus i agradables. Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem a la mateixa hora. Joaquim, fins aleshores, que tinguis molt bon dia. Un quart d'onze en punt del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa. Al Parlant de Tot, poc ens passa. Moment per saludar ara mateix en directe el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, Sanyos Cofet. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes.
Matí, amb una mica de plugims. Sí, rúfol, un dia rúfol. S'alerta d'una nova tempesta. Sí. Leonardo, ara aquesta moda dels mitjans de comunicació. En fi, per vendre alarmisme, doncs els hi posen nom. Abans només passava això en alguns huracans, força 4-5. A mi no em dono en genera alarma, eh? Ara ja és absolutament lamentable, però clar, tenim un problema. Què? Què?
estem arrencant el febrer i ja anem per la L Leonardo és una llista internacional en la qual es fan servir les lletres de l'abassadari si li posa nom si estem al febrer
I ja anem per la L. Clar, haurem de començar a repetir Filomena 2, Leonardo 4. No, faran... Luis, de Leonardo passar a Luis. Canviaran. Però escolta una cosa, tu saps qui posa nom, això? Sí, sí, se m'ha anat, però sí. Entrevista, entrevista ja. Tenen... És una llista, diguéssim, de la... Com es diu el nom exactament? Bueno, dels...
A nivell estatal, doncs, l'AMED, crec que és l'Agència Meteorològica Espanyola, és qui posa els llistats. Perquè, clar, si acabem Filomena 2, Leonardo 4, pot ser qualsevol lliga de barri de futbol. Sí, exacte. Pensa que jo li tinc tanta confiança al Leonardo que ja li dic Leo. Ara ve el Leo. Quan arriba el Leo?
Quan arriba el Leo, no? Bueno, en principi, els amics, les comunitats del sud de l'estat espanyol ja estan en màxima alerta. Es parlava a finals d'aquesta setmana. Podria arribar una nova tempesta a casa nostra. Ahir...
Seria Leonardo. Sí, sí. Ahir, a la secció de dictades solitaris, ho explicava fa una estona, vam entrevistar la Cíntia, que treballa a Sevilla, i es deia, hòstia, és que està plovent aquí, però de nivells que no estem gens acostumats. Jo tinc un amic, un bon amic, que ara mateix es troba per aquelles terres treballant, ha fet un viatge cap allà de treball, i m'acaba d'enviar unes fotos i dic, però què us passa? Què els passa a aquesta gent? És a dir, passem de veure el campanar de sau que dèiem ahir, que veiem el campanar de sau,
no el Campanar, no, tota l'Església, a no beure absolutament res. Passem de la sequera més màxima a tenir aigua per vendre. Per donar i per vendre. La Calle Cierpes, eh? La Calle Cierpes, sí, senyor. M'ha tret molt aquest nom, eh? La Calle Cierpes. Ara com t'ha vingut això de la Calle Cierpes? Ah, per la Calle Cierpes. Per cert, gran partit ahir al BACT1-Barça 2. No sé si veu parar atenció a la jugada més d'imbècil del dia que es va protagonitzar
No, no, no em riguis. Jaume, que vols permés que siguis director d'aquesta casa? No, no, no. Jo tinc els meus... Posa'm la cintoria a la jugada. Jo te la poso, però... Porter del Futbol Club Barcelona. Però no estic d'acord, eh? No estic... Jo te la poso. Obro whatsapps. Obro whatsapps. Joan García, porter del Futbol Club Barcelona, imbècil del dia. A veure... Això, per primer cop que quedi molt clar en aquesta secció, no estic d'acord, però jo la llenço. Té que va...
Explica la jugada. Ronald Araujo, que jo li dic Fran Araujo, no sé per què, però es diu Ronald Araujo, l'uruguaià, que és més dolent que el pebre, i llavors va fer veure que tenia, en fi, unes certes pressions psicològiques per treure's de sobre tota la mar d'arada que li venia al damunt.
Aleshores, ara, Ronald Araujo, qualsevol cosa que faci al camp, és a dir, com respirar, escopir, és molt celebrada pels companys. I dius, bueno, última hora ha caminat. En fi, en una jugada ofensiva de l'Albacete, del formatge mecànic,
Doncs Araujo aconsegueix treure-li la pilota dins de l'àrea, el jugador de l'Albacete, i el porter Joan Garcia l'agafa. Fruit de la jugada, fruit de la inèrcia, Araujo surt fora del camp per la línia, diguéssim, de fons, i Joan Garcia pilota en mà.
va a animar el seu company perquè ho ha fet molt bé, perquè ha respirat molt bé. Clar, és un còrner de llibre, s'ha dit de la manera més...
Ho sento molt, Jaume, imbècil del dia. I si Araujo hagués caigut dins la línia de gol? Hauria sigut gol. A veure, jo dic la meva versió. No és la correcta. Jo és el que crec. Això passa molt amb els nens quan són porters i es posen a la línia de gol i es van tirar enrere per xutar, doncs marquen. Jo sempre penso que si un dia l'àrbitre em marca un gol a favor d'això, li diré no. No, explica-li, però això no pot ser gol. Després que em foti el que vulgui.
Aquesta jugada, jo crec que el caure Araujo i el davanter a terra va... Jo crec que el porter va suposar que havia pitat falta l'àrbitre. Alguna cosa devia passar. Perquè tampoc crec que el tio sigui tan tonto d'agafar la pilota i sortir fora del terreny de joc a felicitar-lo. Jo crec que devia pensar pitat falta i tal i el vaig a felicitar. A partir d'aquí, whatsapps oberts. 6,75...
Espera, que no me l'aprenc, aquest, tu. No me l'aprenc, no m'acabo d'aprendre. És com el tercer dijous de mes, eh? Sí. No m'acabo d'aprendre el WhatsApp nou de la ràdio, perquè abans en teníem un que ja el tenia molt intervissat, que és el 678 48 0051. El tenia 678 48 0051. Me'l vaig aprendre a la pandèmia. Estàs despistant a l'audiència. No, 675 99 0052. 675 99 0052. Joan Garcia...
imbècil del dia sí, Joan Garcia imbècil del dia no. Aquí podeu votar. Bé, Joan, va, més coses. Doncs mira, a vegades donem algun pal des d'aquesta secció, Mossos del Quadre, Policia Local, en aquest cas, doncs tot el suport gens...
de la brigada de l'Arrow. Fixa't tu, ahir detecten a la N340 un camió de gran tonatge que anava fent zig-zag a la carretera i avançant bastant a poc a poc. Mossos d'esquadra intenten alertar el camioner. Camioner no en fa cas. Segueix amb els seus zig-zags a velocitat relativament lenta. Ai, ai.
Mossos aborden el camió en marxa, trenquen el vidre i el pobre conductor havia patit un ictus i estava, en fi, en molt mal estat. Es va derivar a l'hospital, al camioner, i Mossos d'Esquadra van abordar en marxa...
I per això insistia que el camió feia zigzag, però no anava a una gran velocitat, però en qualsevol cas la maniobra és molt complicada. I no només molts usos d'esquadra van, allò com els pirates, a l'abordatge al camió, sinó que, a més a més... Ah, devien veure que es trobava malament abans, no? Vam veure que no responien les senyals lumíniques i d'alarma. I a més a més, no només a abordatge, sinó que van trencar el vidre per entrar...
per la finestra del camió de gran tonatge. Gran actuació, en aquest cas, de Mossos d'Esquadra. Des d'aquí ho celebrem perquè s'hagués pogut provocar una autèntica massacre. A la N340 alçada de l'Aldea. I van aconseguir salvar-lo? Sí, sí. Bueno, salvar-lo. Van arribar a un centre hospitalari. A partir d'aquí hi ha protecció de dades absoluta. Però, en qualsevol cas, Mossos d'Esquadra, doncs...
van salvar ahir, segurament, del que hagués pogut ser, com a mínim, un accident d'una certa magnitud. Sí, senyor, sí, senyor. Doncs corroborem. No, a parlar d'Elon Musk. Elon Musk no li ha agradat la mesura de Pedro Sánchez de prohibir l'accés a xarxes socials a menors de 16 anys. I, clar, li ha dit...
Aquí entrem en aigües pantanoses, eh? Perquè li ha dit, en anglès, Dirty Sanchez. És a dir, seria... La traducció literal seria brut, eh? Brut, tirar i traïdor al poble espanyol. Clar, Dirty Sanchez, en slang, a l'altra banda de l'Atlàntic, es refereix a una altra cosa, eh? No només a brut...
Algun tipus de pràctica íntima que no explicarem ara. Brutota, també brutota.
Hem de veure, doncs, molt bé a què es referia Elon Musk amb aquest Derry Sánchez. Nosaltres a l'Elon Musk l'engeguem a la merda, directament. No és l'imbècil del dia perquè no es mereix ni això. Ni això. L'imbècil de l'any. En parlarem des d'aquesta casa sobre aquesta mesura del govern Sánchez de prohibir l'accés a xarxes menors de 16 anys.
Atenció. Atenció. Apunta. Apunta el que et dic. Joan García, d'imbècil del dia? No. Res de res. Súper. Què et sembla? Està en el meu equip. Bueno, s'ha de respectar totes les opinions. Està en el meu equip. El problema és meu perquè no he explicat bé, segurament, la magnitud de la lamentable actuació del porter del Barça. Va, Joan, que anem tard, eh?
Parlàvem d'àrbitres, clar, a vegades es parla del llistó dels àrbitres, a vegades per un àrbitre una targeta groga és o no és, depenent del minut. Criteri, el criteri. Jo m'he agradat una mica sorprès, i si no, corregeix-me, corregiu-me, un carter de Vic de 64 anys. Un carter? Un carter, sí, sí, un carter de Vic de 64 anys, un any de presó. Què dius ara?
1.050 euros de multa i 3 anys d'inhabilitació, clar, entenem que són 64 anys, aquests 3 anys, per no repartir 200 programes electorals de Junts per Catalunya l'any 2019.
Ostres, a mi em sembla un any de presó. D'acord que els programes electorals... Si la majoria acaben a les escombraries. I no es compleixen, això ho sap tothom. Això per descomptat. D'aquí el meu dubte. És a dir, què pobra home, un any de presó. I després passa el que passa a Vic. A Vic capital, eh? Passa el que passa i, en fi, els detenim al matí a les 6 de la tarda i estan prenent un tallat. I aquest...
per no repartir concretament 201 programes electorals de Junts, una carta de Google i dues de Naturgy.
A més a més, tenint en compte que Junts va guanyar les eleccions a Vic molt àmpliament l'any 2019. És allò del llistó que dèiem. A veure si l'estaran culpant de perdre les eleccions. Escolta, un any de pressió és exagerat si, a més a més, ni es compleix el programa ni la majoria de gent el llegeix i el llença a les escoles. En aquest país hi ha gent que viola i mata i li surt més de preu, eh? Permeta'm la broma. Més barato, sí, sí, més barato. Surt més barato, eh? En fi, va, més coses, Joan.
Més coses, doncs Mossos d'Esquadra han identificat... Tu te recordes aquella pel·lícula que es va traduir aquí com el Club de la Lutxa, el Club de la Lluita? Sí, home, sí. Brad Pitt crec que era el protagonista. Doncs ha passat a la central tèrmica de Cercs, que està abandonada. Doncs han detingut, identificat 51 persones que aquest diumenge, aquest diumenge mateix, estaven participant en una sèrie de combats il·legals
doncs, aprofitant les instal·lacions abandonades d'aquesta antiga central tèrmica de Cercs. Molt. Queden per pagar-se. A última hora preferim les Rave, no? Sí, sí, tant. El foten allà quatre hores. Ara tu quedes per pagar-te. O quatre dies, vaja. Ara tu quedes per pagar-te. Quina mandra, Nil. Quina mandra.
Vinga, va, pugem en el DeLorean perquè tal dia com avui de 1938 s'estrenava la pel·lícula que va estar molts i molts anys recaptant més i més diners. 1938, ens anem a la factoria Disney, Blancaneus i el Set Nan. Oh!
Això ho cantava, ho ha cantat molta gent, però aquesta versió el concret és Pequelàndia. Pequelàndia. Aejo, silbando al trabajar. Aejo, aejo.
Molt bé, Joan, molt bé, m'agrada molt. Què més tenim en aquest DeLorean que va tan i tan finet des de fa molt de temps i aquest 2026 no n'és una excepció. I de Walt Disney saltem al coi. I tal dia com avui de l'any 1942 va morir a Barcelona el 95. Ovidi Mutlló naixia, eh? Actor, cantautor i un dels personatges claus d'aquella nova cançó, eh? Ovidi Mutlló.
Au, adeu, comença el meu comiat a tot el temps passat, bon vent i barca nova. Au, adeu, comença el meu comiat a tot el temps passat, bon vent i barca nova. Potser, però, que no s'estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova. Mil espills se'n trenquen en la nit, colpegen el meu pit i m'omplen d'aix la boca.
84 em faria avui el bo duvidí mullo, eh? Doncs molt bé, més coses, Joan. Doncs mira, saltem del coll a Màlaga perquè l'any 1948, avui seria, doncs, avui és l'aniversari de Josefa Flores, eh? La Marisol, la nena prodigia. La que avui té un corazón contento!
78, 78 anys té, avui compleix avui Marisol, que deu tenir el corazón molt contentíssim. I la mare de la Pepa Flores, també, la mare de la Pepa Flores. Ella es va apartar, va ser nena prodigi, època del franquisme, molt vinculada, ella, a la Partit Comunista, i protagonista, doncs, d'una de les grans portades d'interviu, eh, Marisol, Pepa Flores, eh.
Va, més coses, Joan. Doncs, mira, anem a tal dia com avui, l'any 1977, un 4 de febrer, sortia la banda nord-americana, traien el 11è àlbum d'estudi de Flip It Back, i era aquell àlbum preciós que es deia Rumors, del qual extreiem aquest single.
Potser Carpeta té guismiquis o no? Clebomà, que està ahir, eh? Sí, sí, és aquella Carpeta que posem nosaltres artistes, grups, cantants que creiem nosaltres el nostre criteri que no se'ls ha fet la justícia que nosaltres creiem que se'ls hauria d'haver fet, eh? En els que venen ara sí, perquè...
Ara em llenço, però crec que si no és el grup, és dels grups que més drets d'autor cobren a diari, diàriament. I per què? Perquè 1974, tal dia com avui, el Bon parlava que els suecs d'Ava publicaven aquest single absolutament espectacular.
Inconfusible aquest Waterloo. A data d'avui és un dels senzills més venuts de la història, el que deies, home. Sí, senyor. Waterloo.
Vinga, tres més, som-hi. I 1978 de Bigis, aquest fantàstic grup, quarta setmana número 1 del món. 1978, estem parlant, eh? Aquesta banda sonora espectacular de la febre del dissabte a la nit, eh? Aquell picorcillo, Jaume. 48 anys de no-re que fan aquest Stanley Live. Stanley Live.
I què més tenim, Joan? Doncs, mira, el Culture Club, any 1984, arribava al número 1 amb aquesta fantàstica cançó que va sortir dins d'un episodi de l'equip O. Espectacular. Boy George, MMA, Barracos. Sí, senyor, ballant això.
No diu Kama Kama Kama León, diu Carme Kama León. Carme Kameleon. Carme Kameleon, sí, sí. Carme, Kameleon, perquè tots diem Kama Kama Kameleon, no, no. Carme Kameleon, Kameleon. Vinga, tanquem di l'Orient, Joan. I a l'Ala Land, tal dia com avui de 2016 a Los Angeles, moria Maurice White, la veu negra d'un altre grup tiquis-miquis, Earth Wind and Fire, i ens cantaven allò, malgrat que estiguem al febrer, Jaume,
Allò de setembre!
Doncs a ritme de September, a mida, Irk, One and Fire, 1 de 9 al migdia, 3.57 de la tarda. Què serveix el cron? Deixa'm dir abans, molt ràpidament, que és l'aniversari d'Alexia Putelles, eh? De la reina nascuda a Mollet del Vallès l'any 1994. Parlarem avui amb Albert Bartrolí, regidor no adscrit d'Urbanisme, sobre l'Orpime, aquesta normativa que es va aprovar a la darrera plenària, primera de l'any, eh?
Joan, nosaltres parlem ara mateix amb l'Agustí Martín, que et substitueix, tu surts i llentra, perquè t'escolto a la 1 a 3.57 de la tarda, però demà un quart d'onze et torno a saludar. Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Moment per l'entrevista del matí. I avui, de nou, un luxe a convidar l'amic, col·laborador, capità...
Moltes vessants, el coneixeu tots sobradament. A l'Agustí Martín, una vegada més passa per la ràdio i avui podíem parlar de moltes coses. De fet, parlem de moltes coses amb l'Agustí. Avui volem parlar ni més ni menys que fa pocs dies va ser proclamat nou president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Amb ell parlem d'això, què vol dir, a què s'ha de dedicar en aquest sentit com a president. En qualsevol cas parlem d'aquest tema i saludem a l'Agustí Martín.
Agustí Martín, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé i molt content. Doncs a poques hores després d'haver sortit de gravar el teu randamar, ja tornes a estar assentat aquí, en aquest cas. Bé, amb molt de gust i molt content d'estar aquí a Vilassar Ràdio. Ja és una mica casa meva, també.
Una mica no, és molt casa teva ja, eh? Escolta, Agustí, nova vessant, nova, en aquest cas, nou càrrec, com a... Tu ets ambaixador marítim internacional, ets ex, en aquest cas, de Gà de la Facultat Trenòtica amb qualitat de quejates jubilat, capital de la Marina Mercant, i ara a tot això afegeixes president de la Federación Estatal de Marinos Mercantes. Explica'm què és això.
Bé, tot això ve justament de lo primer que has dit, el ser ambaixador marítim internacional, que això sí que encara ocupo aquest càrrec aquí a lo que és Espanya i Portugal, a la península ibèrica. Vaig també ser, bueno, soc encara president de l'Associació Catalana de Capitanys de la Marina Marcant.
que agrupem tot el col·lectiu, no solament de capitans, sinó també de pilots i estudiants de nàutica. Catalunya. És un col·lectiu bastant gran, aquí a Catalunya. Però hi ha diverses associacions arreu d'Espanya, les del nord, per exemple a Galícia, el País Basc, també a la part d'Astúries, n'hi ha Andalusia, a Canaris encara no existeix, i el que s'està intentant és juntar-les totes
i juntar també totes les escoles i facultats de nàutica d'Espanya i totes aquelles associacions que han de veure o que han de veure directament amb el món de la Marina Mercant i fer una federació. Aquesta federació és estatal, agrupa tots aquests col·lectius. Estem parlant d'unes 25.000 persones i es va fer una reunió fa pocs dies a Bilbao
I bé, quan jo estava allà, que a més vaig arribar tard perquè el tren no anava, vaig perdre l'avió perquè l'avió el va anul·lar, vaig arribar amb autobús i vaig arribar tard, i a sobre quan arribo allà em vaig perdre el dinar del País Basc, que devia ser molt bo...
i arribo per la reunió ja feta i amb aquest càrrec pràcticament que me'l van posar ja amb safata i que no vaig poder dir que no. És a dir, Agustí, et saltes al dinar, que això és prou important al País Basc, però, a més a més, amb la teva absència et van declarar president. Però tu sabies alguna cosa prèviament? Que ja pintaves com el càrrec o una cosa així o no? No, no ho sabia. No ho sabia perquè, de fet, anam a preparar uns estatuts...
i també com es formaria aquesta nova junta, que segurament recauria en un dels presidents d'una de les associacions, en aquest cas la nostra, la catalana ha estat, però hauria pogut ser la basca o l'astoriana. Bé, de fet estic content, perquè també representant la gent de mar catalana, doncs mira, també és un honor, també és una mica més de feina, no crec que sigui molta, això espero.
Clar, tu en qualitat de president de la Federació Catalana de Capitans de la Marina Mercant, clar, aquí a Catalunya, doncs, evidentment, com bé dius, albergueu des d'estudiants, pilots, capitans, i ara, a més a més, a nivell de tot Espanya. Clar, és una federació de nova creació, per tant, feina n'hi haurà en aquest sentit. Quins són els objectius d'una federació com aquesta? A part d'aglutinar tot el sector de capitania, d'estudiants de Marina Mercant, l'objectiu quin és?
Bé, l'objectiu és que, si mirem una mica la història de, ja no només de capitans i pilots, sinó camps de màquines, oficials de màquines, els oficials electrotècnics, que se'n duen ETOs, tot aquest conjunt de persones, avui en dia, no naveguen tota la vida, naveguen durant un període...
pot ser curt, mitjà o llarg, depèn de la companyia on treballis, perquè el navegar és bastant dur. Abans la gent estava navegant tota la vida, avui no. Ja es naveguen por mig d'uns 15-20 anys i aquesta gent quan arriba a terra, clar, han de tenir una feina. I aleshores aquestes feines, avui en dia que
que hi ha moltes competències i moltes que creiem que pertanyen a aquest col·lectiu estan sent absorbides per altres col·lectius. Per exemple, enginyers de vals, enginyers de camins, etc. Això ho podem veure al Port de Barcelona, que la majoria de CEO, la majoria de grans directors, són enginyers de camins i podrien ser també capitans o caps de màquines. I aquí juntament lluitem no amb la paraula que tampoc m'agrada a mi d'intrusisme,
Però sí que intentem que aquesta gent, quan es desembarqui, tingui un lloc digne, que també es mereix pel temps que està treballant a la mar. Clar, posar una mica d'ordre en aquest sentit. I aquí a Gluteu, quant fa que esteu parlant de la creació d'aquesta federació? Un mig any, aproximadament. Va haver-hi una assemblea primer que es va fer aquí a la Facultat de Nàutica de Barcelona, i després d'aquesta assemblea, la segona assemblea ja es va fer a Bilbao,
i la tercera, que serà el mes de maig, la farem a la Corunya. I en aquesta assemblea ja decidirem, portarem ja els estatuts, que són bastant genèrics, però amb alguna particularitat, perquè es puguin aprovar i es munti ja un grup de treball, i fer el seguiment. El primer que hem de fer és que hem fet un manifest,
que l'haig d'anar a presentar directament al ministre de Transports, però com que ara està molt atabalat amb el tema dels trens, hem d'esperar una miqueta. És a dir, ho presenteu clar, és a nivell estatal, diverses comunitats, i us ha donat el vistiplau al govern, o no, aquests estatuts? O només li aneu a presentar, escolta, estem aquí i els nostres objectius són aquests, per preservar la feina de totes les persones que, per edat o pel que sigui, deixen de navegar.
Bé, és així, o sigui, nosaltres preparem els Estatuts, no ens els aprova el Govern, els aprova aquesta primera Junta en una assemblea que intervindran totes les associacions que hem dit, escoles també, alguns sindicats segurament també del Mar.
i Espromarca, EBC, l'associació que engloba tota aquella gent de mar que treballa a l'administració d'inspeccions marítimes, a les capitanies marítimes, etc. Aleshores, el que sí que han fet és un manifest en què volem que se'ns tinguin en compte quan hi hagi oposicions, quan hi hagi treballs també importants que s'hagin de fer, que no els demanin només a un col·lectiu i no al nostre. O sigui, el que se'n diu corporativisme, corporativisme,
Saps que les coses passen avui i que, per molt importants que siguin, pensem que són històriques al cap de molts anys. I al cap de... jo no sé si ara ets conscient, suposo que sí, però d'aquí uns anys sentim conscients. Hosti, ets el primer president de la Federació Espanyola...
En aquest cas, i és així, i hem de posar-ho en valor, perquè, a veure, obrir una federació no és quedar un dia i fem una federació, aquí hi ha una feinada darrere, més a més amb gent de tot l'estat espanyol, no és allò que us pugueu veure constantment.
La gent s'ha animat a posar-se a la Junta, qui t'acompanya a la Junta? Hi ha més Agustins Martins per l'estat espanyol o no? Home, clar que n'hi ha, clar que n'hi ha ni de millors, eh? Mira, de fet, el vicepresident és Patxi, que és de País Basc, que és el president de la Uciaga, que és el president de la Federació Basca.
Aleshores, el secretari l'Eric Font, que ha sortit moltes vegades en el nostre programa de Randa Mar, que és una persona jove, molt jove, molt vàlida, molt vàlida, i que amb ell hem format el grup de joves de l'Associació Catalana de Capitans,
Després tenim el representant de Galícia, que ara els noms de memòria m'equivocaria perquè és molt recent, que aquesta persona és la que portarà tot el tema operacional i hi ha una altra persona, que és una altra noia, que portarà la secretaria, o sigui...
Secretaria no vol dir secretària, eh? La secretaria que és importantíssima per a tots els... la documentació que generem, les actes, les reunions, val? I després hi ha dos vocals, un vocal en aquest cas és de Galícia, també, i un altre vocal que és d'Astories. I entre tots, amb aquesta junta, de fet, és la que estem preparant els estatuts, que ja els havíem preparat amb anterioritat,
Aquest matí hem tingut reunió, vull dir que hi ha feines que es van avançant i que realment no és allò que dius, comencem de zero però amb una motxilla que portem tots a cada associació important. La nostra associació de capitanys catalans és molt antiga, vull dir, té molts anys, és de principi de segle, pràcticament, segle XX, vull dir que
I sempre... El que ha passat és que amb la gent del mar, quan estem navegant, jo estava cinc mesos i dos, navegant i dos a casa, i quan estàs a casa no et vols liar amb res. És quan et quedes a terra. Tu passes 13, 14, 15 anys navegant, o 20 anys, i després és quan intentes ajudar el teu col·lectiu. Abans no, perquè estàs... Per això no hi ha hagut aquesta unió entre la gent del mar, perquè quan estàs navegant cadascú està en el seu barco, tot arreu del món,
I quan estàs a casa, estàs amb la família i amb els amics. Agustí, hem començat aquesta xerrada parlant de l'Ambaixador Marítim Internacional. Exactament què és això?
Bé, a l'Ambaixador Marítim Internacional n'hi ha un, de vegades dos, a cada país que han firmat el conveni amb l'OMI, que és l'Organització Marítim Internacional, que és l'òrgan de l'ONU, és un braç de l'ONU, el més important del món amb el tema marítim.
Aleshores, aquí a Espanya, aquest òrgan té una representació en el Ministeri de Transport dins de la Direcció General de Marina Marcant, que de vegades surt aquest organisme.
És el que organitza des de les titulacions universitàries fins a les titulacions esportives, també les titulacions dels bancos de cabotatge, com han les revisions dels vaixells, com s'ha de construir un vaixell aquí a Espanya. Tot això ho porta la Direcció General de Maria Mercada. El tema de contaminació, quan hi ha un accident, recordeu el prestig,
ho porta a la Direcció General. I aleshores, aquest càrrec d'ambaixador, que no té massa anys, és una persona, escolleix una persona que sigui reconeguda en l'àmbit marítim, també per treballar dins uns grups de treball a la IMO, a Anglaterra, a Londres, a la seu, per millorar entre tots també un tema de formació, un tema dels nous vaixells, un tema de contaminació, un tema de tecnologia...
I a mi em va trucar directament el director general de la Marina Marcant, que ara és aquest home Benito Núñez, ja té un càrrec superior al Ministeri de Transports. Superior? Sí, sí, és secretari general del Ministeri de Transports. Ja no és només al mar, sinó que és de tot, del que estem veient ara dels ferrocarrils, dels avions, del mar, de les carreteres. I això em va trucar, que volia parlar amb mi, vaig anar a Madrid, a la Direcció General...
I va dir, mira, el teu nom ha sortit, n'hi havia més, lògicament, i volem entrevistar el que estàs tu, primer tu, i si dius tu, quedes tu com amb aquest càrrec. Em va fer molta il·lusió perquè jo no sabia ben bé per què em trucaven,
i ara ja porto 4 anys, també són dos anys, max dos anys, i es pot renovar dos anys més per donar lloc a que hi hagi més persones. A Big Carre també se m'havia d'haver acabat aquest desembre, el 31 de desembre, però s'ha renovat perquè no n'hi ha un altre de moment.
O sigui, de moment no tens de data de finalització com a embaixador, eh? No, perquè és dos anys i aleshores es prorroga dos anys més i llavors en busquen un altre, però aquest altre encara no sorti. O sigui, en portes quatre i aquest altre encara no sorti, eh? No sorti, no. No és etern, eh? Perquè, clar, també està molt bé això, perquè aquests quatre anys treballes en un programa, jo he treballat amb vaixells d'autònoms i formació, que és el meu...
i, de fet, avui tinc una xerrada amb un programa que es diu Arran de Mar, no és el nostre. Home, l'humita per deixar la falca, per això, eh? Ho faré, ja ho saben, i em truquen de Tarragona per parlar de vaixells autònoms, que és una mica la meva especialitat darrere. Agustí, t'has jubilat de la Marina com a capità, de fet ja vas desembarcar fa temps, quants anys fa que vas desembarcar?
Bé, jo vaig estar embarcat en dos períodes i vaig estar uns 18 anys embarcat i després ja tot el que he fet des de llavors ha estat relacionat amb el món del mar. Ho dic perquè quants anys fa que vas baixar del vaixell? De fet no hi vaig baixar mai.
Però com a capità de dir... Sí, doncs mira, devia ser, ja farà ben bé 25 anys... Clar, després t'has dedicat al que és com a la facultat de Nàutica, com a professor, després com a Degà... Has estat també molts càrrecs, no? Alguns que encara segueixen, uns que estrenes ara, curiosament ja un cop jubilat...
La pregunta és molt clara, Agustí. Què és el que més trobes a faltar de la vida de... Perquè és un home que no para, eh? Insisteixo, ja està... Va estar a Bilbao, com diu va estar a Bilbao, fa això fa un parell de setmanes, eh? Per tant, ja sé que no has parat i que sempre al jubilat sempre dieu treballem més ara que com treballàvem. Però què és el que més trobes a faltar de la vida d'un capità de la Marina Marca?
Bé, això és difícil ja de recuperar, però perquè estic segur que ara m'embarqués decapitar amb un vaixell, l'ambient no és el que hi havia fa aquests anys.
Ara la gent es tanquen els camerots, no hi ha massa conversa, abans es jugava cartes, hi havia molta... Ens ho passaven bé, els vaixells. No hi havia les presses que hi ha ara, perquè tu arribes a un port al matí i surts a la tarda, després de 15 dies de mar. Això ara és terrible, això ha canviat molt. Què enyoro? Enyoro de vegades l'arribar a casa.
Arribar a casa, després d'aquests mesos, i poder explicar les coses, viure amb intensitat petites coses. Jo, quan vaig estar molts Nadals fora de casa, i quan en vivia una casa, allò era terrible, allò era impressionant, era una alegria, una cosa. I ara els Nadals, per exemple, que m'agraden molt, però no és el mateix.
perquè valores l'estar fora de casa o valores molt més. Això és com aquell que està fora de casa amb un Erasmus i quan torna tot ho veu, ho magnifica i tot és fantàstic, no? Et vas presentar mai per sorpresa a casa? Amb un Nadal o qualsevol? No, no, no. Sempre avisaves, eh? Sí, perquè a més ens escrivien molt, en els ports europeus jo trucava, jo anava molt a Amèrica sempre, Amèrica, Amèrica, però a Amèrica era caríssim trucar, ara seria facilíssim. No està clar.
Però a aquella època no, eh? Sí, i més a casa també t'esperen. Va, a veure si arribes per tal. Jo he estat als vols de Nadal, el 22, recordo el dia de la loteria, mirant la loteria, posant ja les boles d'anar a la casa i posant la pessebre, i trucant-me a Agustín en barques passat o mananya, el dia 24 de desembre. I, bueno, mira, toca, i arribar al barco, i el tros del trajecte fins a arribar a Gijón amb avió i tal...
fotut, però ja quan arribava el barco també era a casa meva. Una cosa amb una sensació diferent, també. Això ha estat a faltar. És curiós, eh? I de tot el que l'alumnat, o què preferiria? Si et diguéssim, pots tornar a fer una cosa, a fer classes, a ser de gà, o a tornar com a capità de vaixell, què és el que triaries? Què és el que més trobes a faltar? Home, a mi si em diguéssim, Agustí, embarca't de capità dos mesos i això seria ideal per mi, no?
També ara ja tenim una edat, ens hem de cuidar, no estem per estar 15 dies al mar sense cap metge com estàvem, i som grandets, qualsevol cosa pot passar. Però bé, jo soc capità del Sant Ramon, estic enrolat com a capità, per això no ho he deixat mai, l'enrol.
i aleshores disfruto també ajudant d'una classe m'encanta jo crec que jo m'he jubilat de de la meva professió però no de la meva afició ni de capità el capità no és jubilar mai ets capità tota la vida fins que et moris per tant jo segueixo amb aquests temes del mar mai els deixo
Fins i tot a Vilassà. A Vilassà sempre hi ha algun tema del mar, l'Ajuntament sempre intenta parlar i a mi m'agrada donar la meva opinió. Això també és interessant. Doncs ja que parlem del mar i de Vilassà i abusant de la confiança, Museu de la Marina, perquè tu estàs en el grup motor del Museu de la Marina. En quin punt està ara mateix el museu?
Bé, el grup motor és una cosa que vam engegar en una reunió que vam tenir, ara ja farà, jo diria, uns quatre anys. Molta gent s'hi va apuntar amb moltes ganes, hi havia gent de tot, hi havia gent que hi ha ganes de començar l'endemà amb un pic i una pala. No, no és això. Hem d'ajudar l'Ajuntament, hem d'ajudar, en aquest cas, a la gent de cultura que porta al museu. El que sí que hem d'empenyar, hem d'empenyar.
De fet, en aquests anys, el que hem aconseguit és que el grup es refredés perquè, clar, el no engegar el museu i estar tancat, malgrat que el vam obrir diverses vegades per fer la nit del museu o per fer el dia del... en diverses ocasions, i es van mostrar el museu per dintre, el que passa és que el museu està amb obres. Aquestes obres que estan fent són obres de consolidació externa. Vol dir que quan s'acabin aquestes obres, jo em pensava que ja podríem preparar
encara que fos un petit museu, encara que no fos tot, però no podrà ser així, perquè farà falta encara una altra actuació per fer l'interior. Vol dir que els anys van passant, tot és molt lent, i a més hem de pensar, mires el futur, realment aquest museu és el museu de la Marina que voldríem en un futur? Doncs hi ha diverses opinions. La meva és que el museu de la Marina hauria d'estar, hauria de ser, a l'edifici de l'escola nàutica.
i amb l'arxiu al costat, que seria molt, molt maco. Però tot això, crec que jo he passat diverses etapes, o sigui, la primera que jo he estat treballant i he sigut professor i capital i tal, i he treballat amb el museu des de petitet,
ara he vist que al museu es fan obres, algun dia hi haurà el Museu de la Marina, però tot va molt lent, és molt lent, és molt lent. Per qui no ho sàpiga, l'escola nàutica és allà on tradicionalment també es coneix com l'edifici de la Guàrdia Civil, allà on havia estat ubicat el cos de la Benemèrita, i...
no diré deixa'm donar una primícia, o sí, donarem una primícia per la ràdio, encara que és de domini públic i molta gent ja ho sap. Que l'Agustí escriu, això també tothom ho sap, no sé si té algun llibre ara pendent de treure o no, però fa un temps vas escriure una obra de teatre, que es diu Randamar, i tinc entès que recentment, vol dir fa una setmana i poc, heu començat a assajar una producció d'una obra escrita per tu, que portarà a terme la tropa teatre,
Explica'm el que puguis explicar-me. Quan, qui, com ho fes... Mira, primer, sí, el Ren de Mar és el meu darrer llibre. I el programa de ràdio. L'obra teatre és el Cafè de Popa. Cafè de Popa. I el que és una obra costumista vol dir que explica els costums d'una època concreta. I ens centrem en un Vilassa de Mar bastant desconegut del 1859, segle XIX, segle d'hora de la Marina Catalana...
i com es vivia, què passava, i tot el, diguéssim, el protagonista principal, a part d'una tripulació, és un vaixell que es construeix a la platja d'on hi havia el Palomares, que era la platja de l'Estillero, i allà passen coses, i aquest primer viatge d'aquest vaixell...
que arriba a Amèrica, passen moltes coses i hi ha un petit conflicte, però tot és per explicar una miqueta els costums del Vilassar de Mar del segle XIX. La gràcia està en que s'ha de fer en un lloc que hi càpiga gent, perquè és una obra que s'ha de preparar en molt temps, de ventilació. Hi ha 30 actors i actrius, es farà l'Ateneu...
amb molta il·lusió i fa una setmana que hem començat els assajos i bé, crec que anem per bon camí o bona travessia. És veritat, el Cafè de Popa, que també és el nom d'una secció del Randa de Mar. És un fet real en punts que has posat tu de la teva inventiva o no?
Podria ser un fet real, però no és un fet real, és imaginat, però basant-me, lògicament, en el que passava a Vilassa de Mar, que també podria haver passat a Premi Almes Nou, és molt semblant, i tots els personatges que surten són ficticis, però amb noms reals que han existit, de vegades no en la mateixa època, i cada un dels personatges dels 30 correspon al retrat d'una persona que jo conec.
Doncs és curiós. Jo l'altre dia parlava amb una persona que està implicada en aquesta obra de teatre i em deia, hòstia, estem aprenent molt perquè l'Agustí ens envia imatges, etcètera, i li vaig dir, demaneu-li a l'Agustí que us convalidi el títol de Nàutica, potser no, però els dos primers cursos de Nàutica ja els teniu convalidats amb aquesta obra. Per tant, potser et demanen que convalidis alguna cosa.
Fora bromes, Agustí. Ja no sé com presentar-te. Presento com a company i amic, capità, sempre capità, i ara avui l'excusa amb la qual tenim el goig de portar-te a la ràdio, sempre busquem excuses per portar-te, és com a nou president de la Federación, en aquest cas, Estatal de Marinos Mercantes. Agustí Martín, no cal que et digui que tornis com vulguis perquè has de tornar els propers dies a tirar l'aigua en nous randemars.
Bones marres a tothom. Que vagi molt bé. Com tu sempre dius, com ho dius al final? Sempre diem bona prova, bona mar i bon vent. Doncs que vagi bé, Agustí. Gràcies. Les notícies de les 11.00
Nou contacte amb la informació aquest diumenge al carrer Sant Artur i al passeig del Baral de Lucata acolliran una nova edició del Mercat de Segona Mà a càrrec del grup organitzador de festes del Baral de Lucata. Un mercat que estarà obert des de les 10 del matí fins les 2 de la tarda. Hi haurà parades solidàries amb la Fundació Vicent Ferrer, que és la segona vegada que hi participa, i com a novetat...
El Sindicat d'Habitatge del Maresme farà un taller per nens i nenes. De moment hi ha 30 parades apuntades per participar en aquest mercat. Les persones que vulguin tenir una parada han de contactar amb l'entitat organitzadora enviant un missatge de WhatsApp al 638.
Marta Monràs, en representació d'aquesta entitat, ens ha explicat que l'objectiu d'aquest mercat que es realitza de manera periòdica és reciclar, reutilitzar i donar una nova vida als articles que tenim a casa i que ja no volem.
Catalunya va registrar 43.633 nous casos de càncer el 2025, un 2% més que l'any anterior, una xifra que manté la malaltia com una de les principals causes de mortalitat a casa nostra. En aquest escenari preocupa especialment la incidència del càncer en joves d'entre 20 i 30 anys. Pel 2026 es calcula que només en aquesta franja hi haurà al voltant de 8.000 nous diagnosticats, una xifra que preocupa
Fins demà!
En dones joves ha assegurat que es tracta d'una tendència arreu del món i que es nota especialment en països amb rendes mitjanes i altes. Vidal ha assegurat que les dades de la Societat Europea d'Oncologia exposen clarament aquesta tendència i com va pujant el nombre de casos.
Els Mossos d'Esquadra han identificat un total de 51 persones que estaven participant en un combat il·legal al recinte de l'antiga central tèrmica de Cercs, segons ha avançat aquí a Berguedà. Els fets van ocórrer. L'1 de febrer, un testimoni va alertar als Mossos d'Esquadra que hi havia desenes de persones a l'antiga tèrmica fent lluites il·legals. En arribar a la zona, els agents van constatar que els combats ja s'havien acabat, però van trobar diferents persones amb ferides a la cara i a les mans.
També una mena de quadrilàter fet amb pneumàtics i reball material de boxe. La policia va identificar gent vinguda de diferents punts de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. També gent que hi havia anat a veure i gravar els enfrontaments amb la idea de seguir el combat a distància i de pujar-ho a xarxes. No hi ha detinguts, però s'han obert dirigències per aclarir si al darrere d'aquest esdeveniment hi ha apostes il·legals.
Els Mossos han informat que aquest tipus de baralles estan al marge de la llei i que comporten un alt risc per la seguretat dels participants, ja que pot haver-hi lesions greus i fins i tot mortals, i fan una crida a la població que si veu un combat d'aquestes característiques alerti immediatament a les autoritats.
El Barça elimina el butxí del Madrid, l'Albacete, per 1-2 i ja és a les semifinals de la Copa. Els gols de l'Aminyamal i Araujo han segellat un triomf amb blau gran al camp de l'Albacete amb emoció fins al final. El Barça frega el miracle contra el Fenerbahce per 78 a 82 en bàsquet. Els blaugranes, que perdien 20 punts al tercer quart, han estat a punt de remuntar contra el líder de la competició i vigent campió. Amb el bàsquet tanquem aquest contacte amb informacions.
Vacuneu-vos contra la grip. Us podeu vacunar al vostre centre de salut. Vacuneu-vos contra la grip si teniu 60 anys o més. Esteu embarassada. Teniu malalties cròniques que la grip pot agreujar. Cuideu o esteu en contacte amb persones grans o malalts crònics. Teniu obesitat mòrbida.
Sou professionals de la salut. Esteu en centres per a la gent gran o altres institucions tancades. Vaconeu-vos contra la grip.
1.400 quilos. 11 quilos. 120 quilòmetres hora. 45 quilòmetres hora. 4 rodes. 2 rodes. 220 centímetres. 42 centímetres. Sobre l'asfalt el ciclista sempre és el més vulnerable, però en cas d'accident tots hi perdem.
Distància, seguretat, precaució. A la carretera, més respecte, menys accidents. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Caram, què són tantes banderines? Ens les han donat a l'escola. Són de l'Ebre, en vols. Sabies que per tenir una bona salut es recomana menjar cinc racions de fruita i verdura al di?
Salut! La millor resposta.
Sabies que dos vilassarencs van morir en el naufragi del Titanic l'any 1912? Sabies que Vilassar de Mar acollia el primer circuit de curses a motor del país? D'això i de moltes coses més, te'n parlarem a Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Ho podeu fer a través del correu electrònic històriesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052. Escolten per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, 11 i 7 minuts del matí, encedem la segona hora. Matí de dimecres, meitat de setmana és 4 de febrer de 2026. Ja sabeu que el parlen de totes bases amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I ara mateix arriba la nostra amiga Paquita Bruixa amb els conjurs, els somnis, els horoscos, les vostres consultes. Entrem a l'Arbolari. La col·laboradora que més anys porta al programa amb ella, Paquita Bruixa, cada dimecres a aquesta hora. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Mira, veient com... Va, caient goteques. Bé, està bé. De 6 a l'estiu no ens queixarem. A l'estiu no ens queixarem de sequeres. Esperem, esperem, que tot pot canviar, però molt bé. Doncs vinga, Paquita, ja ho sabeu. Qualsevol consulta podeu marcar al 93...
395... 395... 41... 41... 05... 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, 93-395-4105. Si voleu fer una consulta, si la voleu anar a veure, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Doncs vinga, Paquita, aquest sembla si entrem en matèria i estem al mes de febrer, i com aquell qui no vol la cosa, si és que estarem a Sant Joan amb un parell d'hores, no amb un parell de dies, no, amb un parell d'hores estarem a Sant Joan...
Sí, amb un tancar i obrir d'ulls. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Doncs vinga, va, Paquita, comencem somiant, eh? I avui somiarem, atenció, amb decoració. No sé en quin sentit, Paquita, si decorem nosaltres... Que nosaltres decorem. Ah, mira, si ens posem a decorar. A veure, què vol dir això? És molt maco, és un bon somni. Mira, que bé. I sobretot si ho fem amb flors així vistoses, eh? Que volem moltes floretes. Sí. Doncs vol dir...
canvis favorables en els negocis, anar a la feina i tot el referent alegries de la casa. I pels joves sortirà molt bé dels estudis
i tiraran endavant, o sigui que és un somni maco de veritat. Que bé, molt bé, molt bé, doncs ja ho sabeu, assumir que decorem un espai, casa, un despatx o el que faci falta. El que sigui. Molt bé, molt bé. Doncs Paquita, anem a l'arbulari, entrem a l'arbulari a la Paquita, ja sabeu.
que l'herbolari de la Paquita sempre complementa una recepta sanitària, mai la substitueix. Per tant, no diem, no, ara faré això. No, no, no, no, això ho complementa. I avui agafarem una herba tan a prop nostra, tan bona, com és el fonoll, que té moltes propietats. Però per què farem servir el fonoll avui, Paquita?
A veure, a Tiana tenim molt de funoi. Molt, eh? Mira, és una planta que encara una herba, que encara no l'han matxacada, pobreca. Jo li dic això. Bueno, serveix per moltes coses, però avui ho farem per quan tenim l'estoma i la panxa inflamats, eh? Mira, mira. I, bueno, ho farem amb una infusió. És igual que sigui sequeta, si fa dies que la tenim a casa i està seca, també.
I si és fresqueta, encara potser millor, encara té més propietats.
Doncs, bueno, farem una infusió. Bé, una infusió, a veure, jo faig bullir una miqueta d'aigua i llavors ja ens ho bevem. Podem beure'ns les vegades que vulguem el dia perquè és refrescant i no fa res. Només fa que fem molts de petarrons. Això sí, eh? Home, home, doncs si ens l'hem de prendre hem de preveure que estiguem sols les properes hores. No fotem ara.
Sí, perquè, esclar, és que si no, no treuríem l'aire que carimen a la panxa i tot això, no? És la manera de treure'ls. I ja està. També és molt bo amb amanides. Jo, quan vaig a la voltada... O sigui, directament serveix per, quan tens allò, la panxa carregada, deixar anar el que hi ha dintre, no? Que és aquella cosa que es diu de dues maneres, cosa dolenta fora del ventre i cosa pudenta fora del ventre. Tu tria la versió que vulguis.
Doncs sí, les querem les dues, eh? Jo quan vaig a la muntanya me les menjo directe, les agafo i les menjo directe. És convenient esbandir-les, eh? Perquè a vegades potser ha passat un bichito, eh? Què bichito serà? I llavors, doncs, que no se'ns facin lleguetes a la boca. Així que esbandir-les i esbandir-les directe de la planta, perfecte. Doncs ja està.
Doncs vinga. Hola, hola, ja està. I passava que no hi era. Sí, home, sí. I encara el secretari s'ha anat. No, no hi ha marxat enlloc, no encara. No, encara, eh? Doncs vinga, amb el Fonoll es poden fer moltes coses, entre aquelles... Saps que ella passa en tot estómac i tal? Fonoll. Quatre d'allò i, apa, la panxa per anar a córrer. Doncs, Paquita, anem a fer un ritual avui. Va, d'aquells fàcils i senzills, els que ens agraden a nosaltres i per què serveix aquest ritual d'avui? A veure, serveix per ajuntar quan veus que...
que la parella no va bé, o la parella que nosaltres estimem, doncs, bé, els ajudarem a que vegin la llum, diguem-ho així, i que es pugui arreglar, si és que val la pena, si no, doncs... Doncs, bé, necessitarem, ja que és per l'amor, un esperma de color rosa, una palmatòria, i...
clau, clau d'espècies. Sí, home, clau, el clau. De menjar, de posar en el menjar. Sí, home, sí. Sí, no hi fotem una clau ara aquí del pàrquing, eh, no? No, però també es fan moltes rituals amb claus. Doncs, i llavors és canyella. Ah, i una cinteta al mig. Bueno, agafarem l'espelma, ja em dic que tenia que ser rosa,
I, bé, primer, comencem primer. Necessitarem un tros de paper d'alumini, el paper aquest d'alumini, d'embolicada, que fem servir per casa, i posarem la canyella, és que la canyella, com és un afrodíciac, i, doncs, va molt bé. Bé, en pols, pum, pum, pum, a sobre de la...
una mica, no gaire, a sobre del paper d'alumini. Llavors, res, una miqueta de sucre, també, a sobre. Ja està, ja el tenim arreglat, això s'ho deixem així. I, aleshores, agafem l'espalmeta, l'untem d'oli, si no ens volem pringar als dits, agafem un traç de paper de cuina,
o un tros de cotofluix, però bé, amb els dits no passa res. L'untem d'oli i la fem rodar sobre de...
sobre d'això, del paper d'alumini, quedarà tot impregnada, com si l'anéssim a fregir, tota rebossadeta. Ja està, la tenim, la posem a dintre de la palmatòria d'un gotet, si no tenim palmatòria, i la lliguem pel mig amb una cinteta de color dorada. Res, un trosset. Si no teniu cinteta dorada i teniu fil groc, també ens serveix, eh? Ho posem. I a sobre...
al mig mateix de l'espeuna. A sobre clavarem un clau d'olor i a sota un altre i ja està, l'engegarem. Aquest ritual normalment es fa en dilluns i descalç i fosc, o sigui que no té que haver-hi claror del dia. I ja està, la deixarem una bona estona
I abans que arribi, bé, quan arribi en el primer clau d'espècie, llavors es la paguem. I a l'altre dilluns que continua la tornem a enxegar i ja la deixem que s'acabi. I ja està.
Què et sembla? Em sembla fantàstic. Atenció, ni divendres, ni descalços, es fa en dilluns i fosc. Que ho sapigueu, eh? Aquest és diferent als altres, eh? Doncs molt bé, Paquita, escolta, un bon ritual. Tenim alguna cosa? Avui tenim un parell de minuts, si t'ha passat alguna cosa d'aquelles que tant t'agraden a tu i tant poc m'agraden a mi. Doncs no, a part que ja et vaig dir que la gata havia dit mama, doncs res més. Perdona, això no m'ho havies dit. Ah. Perdona, que la gata... No ho s'ho he dit? No, no.
Oh, sí, menys mal que quan passen aquestes coses tan estranyes sempre hi ha gent, eh? Perquè, si no, jo tinc una gata molt pesada, ja ho sabeu, no? Perdona, eh? Perdona, Paquita, perdona. El gat aquell que va entrar, que semblava un tigre, ja ha marxat o no?
Sí, sí, sí, ha vingut a fer una volta, es veu que deuen ser les meves, deuen ser famílies, família d'ell, les d'aquí, però va menjar, fins que no li vaig posar molt de menjar, no se'm va anar. I de moment encara no ha tornat. Perquè és immens, i és maco, és carinyós. Escolta, i que la gata et va dir mama? A veure, explica'm. Sí, mira, jo això no ho sabia. Aquesta gata és una gata molt empipadora, és una gata d'aquelles que suposo que la van abandonar
perquè la vaig anar recollint a la gatera. Per això, és perquè no es pot aguantar. No és que no es pot. Penseu que si jo estic esbendint un got, ella em puja per l'esquena i em posa les mans a sobre dels ombros. Vosaltres sabeu el mal que fa. Ara, per què? Déu-n'hi-do. Vaig amb roba d'hivern, i clar, però ja l'estiu, què passarà? Jo...
Sí, això és una de les coses. I li sembla que és que m'ha de fer una carícia. Si jo me'n vaig, elles queden al barri de casa. Tant si plou com si trona, es queden allà fins que torno. I es mulla i tot. Un desastre. Estàvem a la cuina de casa, estava el meu germà, una amiga del meu germà, que per cert, pobreta meva, li ha agafat un ictus i està molt malalta. No crec que se'n surti. Molt jove. Doncs...
i mau, i mau, i mau li dono premis perquè calli i així li diu per això fa mau, perquè sap que li donaràs premis no, no pensis a tota hora, a la nit i tot i va dir, ma, ma però bé, dues vegades i jo vaig preguntar al veterinari i em vaig espantar però a mi em sembla que està possessa que hi ha alguna entitat dintre d'ella perquè no és normal i el veterinari em va dir que sí que hi ha algun gat que ho fa
Fa un miau que diu, mama, sí. Menys mal, perquè dic, a veure si has pensat que estic quiflada. Bé, doncs això és una cosa estranya, eh? I què et va dir, què et va dir, la veterinà? No es va espantar? En principi... No, no, ja, ja, però al principi no es va espantar? Una miqueta? Una miqueta, no, moltíssim. Com que tot digui mama... Sí, bueno, clar, és això. Sí, però... Bé, i tots, tots van dir, ah, ja he dit mama. I va repetir-ho.
i és xateta, és molt maca. Sí, no, no. Bueno, bueno. Això sí que no ho he sentit mai, eh? Si vols un animal... No, no, no, no. Gràcies, eh? Em van abandonar una de gata aquí a casa, me la van abandonar, és clar, ja no se n'ha anat. Pre-nyata. I ara és d'aquelles gates tan maques, de tres colors, és alguna cosa fora de si, eh? Déu-n'hi-do. Valen molts diners, diu. Déu-n'hi-do.
Doncs va, Paquita, ara sí que hem d'entrar. Ho dic perquè si algú vol un gatet, com que tindrà gatets, jo li guardo, perquè si no, no sé què fer. Clar, clar. Doncs escolta, qualsevol que vulgui, ja ho sap, eh? Tocar Paquita Bruixa. 93 3 95 41 05
I jo li guardo un gatet, és que vinguin i s'escollin el que vulguin. Va, per aquí anem per feina i anem ara mateix per els 12 signes del Zodiac, els 12 horòscops, som-hi, va. Comencem pels àries, com sempre. La veritat és que els àries estan molt bé, no?, que són els primers. Sí, com sempre comencem pels amics àries. I a més a més estaran a gust amb ells mateixos.
Si tenen alguna enfermedad, se la podran treure de sobre de pressa. El que és la feina. Sorpreses d'aquelles maques, tot el referent amb el diner. Així que una altra alegria. I en l'amor arribaran aquells vistos tan sincers, petits detalls, unes xarles tranquil·les i, bueno, tot estarà molt dolcet i molt guapo.
El color és el marrón clar i el número és el 4. Doncs ja ho sabeu. El número 4 i el color marrón clar pels àrees. Anem pels turets, els taures. Com ho tenen aquesta setmana?
També tots plens d'energia, perquè, esclar, el camp se'ls està posant cada dia més verdet i menjaran molt, molt de fonoll, segur, eh? Però que no facin excessos de menjar, eh? O sigui, que es comportin ells mateixos. El que és la feina. Si poden, i la cosa no va com caldria, ho enfoquin cap a un altre lloc, eh? La mirada...
i que s'estalvien enfrontaments a la feina perquè si no la cosa no aniria massa maca i en l'amor molta complicitat que diuen que encara no sé el que és la complicitat però bueno però la parella estarà tendra i sual home complicitat complicitat vol dir ser còmplices està molt bé això aquesta paraula no l'he entès massa jo doncs bueno
I a l'amor, ja ho hem dit, tranquil·litat i bé. El color és el blau cel i el número és el nou. Número nou, color blau cel pels taures als torets. I els següents de la festa són els bessons, Paquita. Mira, estaran massa sensibles. Massa? Això els farà que la cosa no... que plorin, que estiguin...
De caigudets una mica, així que es tenen que arreglar i tirar endavant. Que veguin arbetes per pujar una mica l'ànim. El que és la feina? Bé, els astres li recomanen que no faci molts excessos. Que la feina la mantinguin aquesta setmana amb tranquil·litat, que si volen
canviar o alguna cosa, bueno, si surt una feina bona l'han d'agafar, però si no, no és el seu moment que s'ho pensin. I en l'amor hi haurà molta expressió, vol dir que la seva parella s'expressarà i li dirà el bé que està amb ell o amb ella i tot podrà anar maco. No és res...
i leig. Així que la cosa està bufona. El seu número és el 5 i el seu color, el vermell. Número 5 i color vermell pels bessons. Anem pels cranc. Endavant, enrere, cap on van, Paquita? Endavant i enrere, però amb molta vitalitat. Estaran molt alegres, es mouran molt i tot els dinarà super, super bé a la salut. A la feina...
els gastos extres que se'ls agafin i que se'ls mirin abans de fer-ho perquè es podrien enganxar als llits així que no anem bé i en l'amor molts plans i molta activitat i molta energia així que no s'avorriran que la cosa tirarà endavant el seu número és el 8 i el seu color és el canella
Número 8, col·loca nyella pels cranc i anem pel llavor. Paquita, com ho tenen aquesta setmana? Com que som bastant perfeccionistes, doncs s'amoïnaran i tindran la ment així una mica embolicada, com el temps, eh? Embuirats. La feina. La feina, bé, no hi ha males paraules ni mals
ni males històries. Però no és el moment de demanar moments. Els dirien un no rotund. I en l'amor. Bueno, si tenen que tenir una miqueta més d'ordre el que és la seva llar. Que recullen els mitjors quan se dutxen. Així que...
que ajudin una mica més a la seva parella. És igual que siguin homes que dones, que aquí ningú ens ha dit qui té que escombrar i qui té que fregar. I d'aquesta manera la dona anirà millor o l'home anirà millor i podran estar millor tots junts. El seu cul és el blanc i el seu número a l'1.
El número 1, el color blanc pels lleus i anem pels verges, Paquita, va. Els únics que repeteixen cada setmana són el número 5 i el vermell pels bessons. Això ho tingueu clar, eh? Però els altres van... Jo ho canvio i ho recanvio i torna. Sí, sí, però torna i torna, és veritat, això. M'he rendit, m'he rendit, que no faig res. Vinga, anem pels verges, Paquita. Se sentiran una mica el que és la salut fràgils, no estaran gaire bé, melancòlics i tristons, així que...
ja se'ls hi passarà, perquè la setmana passa molt de pressa. En canvi, en la feina, si han tingut un malentès o alguna coseta amb els seus companys o amb els seus superiors, hem de dir que baixarà l'atenció i els altres confiaran molt en ells. I en l'amor, que no facin drames. Que si, per exemple, la seva parella els diu que no funciona la cosa, doncs bueno, que...
que s'ho facin mirar, però que no tingui tanta pena, que tot s'anirà arreglant, i que en el món hi ha molts homes i moltes dones. Molt bé. El seu color és el groc, i el seu número és el nou, també. Aquest mes és un mes de color marrons, no sé si ho sabeu. Doncs vinga, els verges, número nou, color groc pels verges, l'impels balança, dreta, esquerra, equilibrats...
Bé, estan força equilibrats. Així que serà una setmana a la salut tranquil·la i estable. No passa res. En el cas d'una baixadeta, de seguida tornaran a fer una rebifanya i amunt. El que és la feina. Bé, les coses, si no els hi han anat fàcils,
i ara les tenen, doncs aquesta setmana almenys es mantindran i hi haurà pau i tranquil·litat, voldran gaudir del que han aconseguit. I en l'amor, molta alegria, però molta alegria, moltes oportunitats pels que estan solets. I, a més a més, pot ser que aquesta vegada s'hi funcioni de veritat.
El seu color és el salmó i el seu número és el 8. Número 8, color salmó, pels balançant i pels escorpí. Paquita, com ho tenen aquesta setmana? Se sentiran així una miqueta inquiets, insegurs. Tant aigua no els agrada gaire.
Però, bueno, la salut es anirà arreglant, els ossos els farà mal, és un signe que sempre els fa mal als ossos, i, clar, tant humitat, se sentiran una mica més. Però, va, tot s'arregla. La feina, bueno, encara que les coses no els hi han anat fàcils, de vegades no tenen la sort que es mereixen, doncs aquesta setmana, en canvi, és una setmana d'aquelles que dius, oi, ojalà totes estiguessin iguals.
si és que bé, i en l'amor, doncs bé, que no facin pel·lícules, que mirin les coses com són en realitat, com que són una mica gelosillos, doncs que se'n donin de compte que les coses no són a vegades com les veiem, i d'aquesta manera els dirrullarà millor. El seu número és el 6 i el seu color és el verd,
Número 6, color verd fospa als escorpi, el següent són el sagitari. Paquita, com ho tenen? Bueno, tenen que fer una miqueta més de bondat amb la seva salut, perquè si no, no anirien bé. Així és que hi ha la fruita, que els aniria molt bé, en vez de coses molt fortes, l'aigua, que siguin gas o sense, però podria anar tot millor. I anar a la feina, molta feina.
amb molta càrrega, i això els farà que estiguin cansadets, que s'ho prenguin amb més tranquil·litat. I en l'amor, no es poden relaxar, eh? Tenen que lluitar-s'ho i cuidar-ho, que no es descuidin el més important que tenim, que és la família. I així, d'aquesta manera, hi ha alegries per tots els cantons.
El seu color és el salmó i el seu número és el 6, també. El número 6 i el color salmó també pel sagitari. Trio final, comencem pels capricors. Com ho tenen? S'han de moure en espais lliures. Vol dir que tenen que fer caminar una mica més, pels que ja hem passat la cinquantena i que tenen que...
Que bueno, que... Parlar més amb gent de fora, de casa, encara que sigui... Res, bon dia, bona tarda. Però... És bo sortir una miqueta. I així s'anirà millor. El que és la... la feina... Ai, sentiran temptacions, temptacions d'aquelles de gastar més de la compta, o fer alguna inversió, o estaran motivats per fer un gasto extra...
Que s'ho mirin una mica, però s'hi podria sortir bé. No és dolenta la història. I en l'amor, molt de bon humor, moltes rialles a casa i molta pau i tranquil·litat. El seu número és l'1 i el color és el vermell.
Número color vermell pels capricorn i anem pels aquari, que són ni més ni menys els reis de la festa, perquè ens trobem sota el seu regnat, Paquita, que bé que ho tenen, això. Ui, que maco, eh? Encara que plogui, sempre els hi surt el sol a casa en aquest mes. Tot està brillantet i bé, hi haurà molt bona salut, molts bons aliments, que també hem de començar per l'estómac, eh? Recordeu que el nostre...
l'orna principal és l'estómac i que hem de cuidar amb carícies, perquè tot no és menjar amb carícies, demanar moltes coses, diners, loteries, pujades de sou, sou si on esteu no esteu a gust, doncs busqueu-lo, que encara es queden molts dies, encara que tingui 28 dies, aquest mes és molt curtet, però teniu dies
per demanar i amb alegria i amb salero, diguem-ho així, poder exigir en el cas que us ho mereixeu. Així s'està molt mono, eh?
el seu color és el d'aurat i el lila i el seu número és el 7 el número 7 i el color d'aurat i el lila perquè són els reis de la festa ens trobem sota el regnat dels aquaris però atenció que anem pels últims i els següents reis aquests són els meus paquita els peixos com ho tenim això de bé aquesta setmana? bueno com que ja comenceu a treure brillona la corona doncs la cosa ja va bé i està tranquileta eh...
A el que és la salut, cuideu-vos una miqueta, una miqueta. Si us heu posat uns quilos de més dels dies de les festes màgiques, que jo dic, doncs, bueno, fer una miqueta de règim o així, també aniria bé, o menjar una mica més saludable. Jo us faria que estiguéssiu millor. A la feina...
Hi ha moviments petits, no gaire, no massa grossos i grans, però moviments petits a favor vostre, a favor dels sous i de l'ambient. Així és que setmana tranquil·leta i amb una mica d'alegria. I l'amor, molta intensitat, seran molt valorats i el company o companya que tingueu en el vostre...
costat, us pot fer la setmana molt, però que molt fàcil. Molt bé.
Que maco. El color és el vermell i el número és el zero. Carai, el número zero que més avall no pot tirar. I el vermell, que avui ha sigut un número bastant... un color bastant anomenat, eh? Número zero i color vermell pels peixos. Paquita Bruixa, qualsevol consulta, ja ho sabeu. 93 395 4105. Consulta si la voleu anar a veure't. Sempre, sempre demanant hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon.
Paquita, a la setmana que ve més i a les portes de Carnestoltes, a les portes de Carnaval. Parlem la setmana que ve, Paquita. D'acord, doncs una setmana molt tranquil·la, molt dolceta i molta llum per tots, petons. Igualment, Paquita, que vagi molt bé. Una abraçada. Adéu, bon dia. Adéu, adéu, adéu. Quatre minuts per damunt del punt de dos quarts de dos. Encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició, fent una pausa. De seguida, les recomanacions literàries.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Bonito el planxa, volta i volta. Pim-pam!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida.
Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea. Llegir al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell. D'altres, la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Set minuts, far damunt de dos quarts de dotze.
Tal com dèiem després de la pausa, ens anem directament a la biblioteca municipal. Des d'allà, les companyes cada setmana ens fan i ens porten les recomanacions literàries. Avui, de la veu i de la mà, de la Diana Galvez. Som-hi!
Jo ja sap la gent que em coneix, que tinc una mania de batejar la gent important, eh? Diana, bon dia. Bon dia. Diana Gasols, bon dia. Sí, bon dia. Han fotut un concepte de barreja de dianes aquí, ara mateix, que el cap m'ha traït. Sol passar, eh? Conec, eh? La Diana Galvez la conec, eh? Home, i tant. Però és la Diana Gasols, la que avui ens acompanya. Com estàs? Molt bé. Normalment, mira, eh? Que sóc de batejar més de nom que de condom. Doncs mira...
Aquesta qüestió ha estat alguno. Déu-n'hi-do. Vinga, va, Diana. Doncs mira, estic supercontenta aquesta setmana. Oh, que bé, per què? Sí, perquè, a part de llibres, aquesta setmana és el Festival de Novela Negra, el BCN Negra. Sí, senyora. Sí. Gran festival, eh?
Gran festival. I és del 2 fins al dia 8. Aquí trobareu converses, taules rodones, tertúlies, tallers, diversos clubs de lectura, fins i tot. I és molt interessant, perquè al final la novel·la negra utilitza el crim per parlar de la societat, del poder i de les ombres.
Doncs vinga, suposo que tres novel·les avui, tres recomanacions, i suposo que sota l'empara de novel·la infantil. Sí, sí, sí, infantil sobretot. Vinga, va, negre, ben negre avui, som-hi. Bé, doncs la primera recomanació és Llaner de Sang, editat per Univers Llibres el 2020, de l'autor Alan Parks.
I abans de començar amb la novel·la, m'agradaria fer quatre pincellades sobre l'autor per entendre una mica la seva obra. Ell va néixer a Escòcia l'any 1963 i abans de dedicar-se a escriure va treballar dins de la indústria musical. I tot aquest bagatge creatiu es nota molt en la seva narrativa. És molt visual, molt atmosfèrica i molt marcada pel context social.
La primera novel·la seva és aquesta, Gener de Sang, i de fet és la primera de la sèrie de Harry McCoy, que són sis novel·les, i és un personatge que s'ha convertit en un dels grans atractius de la seva obra. La història ens situa a Glasgow, al gener de 1973. El primer dia de l'any comença amb un missatge inquietant a la presó de Barline, un centre penitenciari real,
i molt present a la novel·la. Un pres especialment perillós, el Howie Knight, avisa McCoy que una noia anomenada Lorna està a punt de ser assassinada. Bueno, fins aquí dius... El ser novel·la negra no és una sorpresa. No, no, no. Cap, cap.
Doncs Macoy intenta que això no succeeixi, però desgraciament sí. I a partir d'aquí comença tota la història. És una novel·la negra clàssica, en estructura, però molt rica en contingut. Té solament una línia temporal.
i narrada des del punt de vista sempre del Harry McCoy, de l'inspector. I combina una trama principal amb diverses subtrames, això sí, que es veuen entrellaçant a poc a poc i no és una lectura fàcil, és una lectura bastant incòmoda. Carai! Sí, exigeix atenció per les diverses subtrames, com es filen totes, però recompensa molt.
També un dels grans encerts del llibre és el personatge en si, l'inspector, l'autor construeix amb molta profunditat aquest personatge mostrant-nos el seu passat marcat per una infància difícil i la seva relació amb la violència, la corrupció i els nímits morals de la seva feina.
Macoy no és un policia exemplar, no podem dir que és a l'uso. És ambigu, contradictori i sovint fa coses que no haurien de fer-se. Però això és el toc més humà i proper que pot tenir. També, a través d'ell, l'autor ens fa reflexionar sobre la corrupció policial, el blindatge de les classes altes, el paper de la dona en una societat molt patriarcal i la brutalitat del món de la prostitució.
I n'hi ha una frase que em va arribar molt perquè deia Glasgow produeix homes permanentment en guerra contra el món, que resumeix molt bé el to del llibre i la mirada crítica d'Alan Parks. Un altre punt fort d'aquest llibre és l'ambientació al Glasgow dels anys 70. Està descrit amb un detall impressionant.
N'hi ha llocs reals, pubs, barris obrers, violència que es dona en aquella època i sobretot la desigualtat social, creant una atmosfera molt, molt potent. Cal avisar per això que hi ha escenes molt dures, amb una violència explícita i situacions realment pertorbadores.
No és una lectura jaugera, però sí molt, molt intensa i absorbent. Bé, en definitiva, Gener de Sang és una gran porta d'entrada a la sèrie Macoi que a qui li agradi, que sàpiga que té sis llibres més, i és una novel·la negra sòlida, molt fosca i crítica, ideal pels amants de novel·la negra pura, i adient, molt adient per llegir en aquesta setmana de Barcelona Negra.
Fins aquí la segona recomanació. I continuant amb el to negre d'aquest festival, de Barcelona Negra, porto dues recomanacions que segurament seran final 3. Porto un autor referent en el món de...
de la novela negra, que és Víctor del Árbol, Con Nadie en esta Tierra. Editat per destino l'any 2023. Ja dic, eh? Con Nadie en esta Tierra. Nadie en esta Tierra. De gener de sang a Nadie en esta Tierra. Nadie en esta Tierra. I ja dic, eh? Que serà la primera recomanació, o sigui, la segona és Nadie en esta Tierra. La tercera serà El Tiempo de las Fieras. El Tiempo de las Fieras. És la segona part de Nadie en esta Tierra. Ah, mira.
I cal dir que qui li agradi i vulgui tancar la trilogia, també tindrà la tercera opció, que és, l'acaben de publicar, res, el 21 de gener, Les Buenas Intenciones. Molt bé, doncs, Víctor de Larrol va néixer en 1968, va venir cap aquí, cap a Barcelona, i va viure a Torrebaró, un barri molt dur, molt extrem de la ciutat de Barcelona, i va ser mosso d'esquadra durant molts anys.
Tot això li ha donat un coneixement molt profund sobre la condició humana, la violència i de les sombres del poder. La seva obra està àmpliament reconeguda, no solament aquí, ha guanyat molts premis i ha estat traduïda en nombrosos idiomes, consolidant-lo com un autor de referència dins de la novel·la negra europea.
Nadia en esta tierra és una novel·la molt dura, complexa i profundament humana. La història gira al voltant de Julián Leal, un inspector de policia a Barcelona que es troba en el pitjor moment de la seva vida. Li han diagnosticat un càncer i està expedientat per haver agredit un sospitós d'abusos de menors i, a més a més, arrossega un passat familiar ple de silenci, culpa i violència.
La novel·la es construeix en dos temps narratius, gener de sang, recordem que era una línia temporal, ara aquí són dos, i entre els anys 70 i els primers anys del 2000, i també en dos espais temporals, Galícia i Barcelona. A mesura que avança la història, comença a aparèixer una sèrie de cadàvers que semblen tenir relació amb aquest inspector, Julián, Julián Leal, i els seus superiors no dubten en utilitzar-lo per saldar comptes pendents del passat.
Víctor construeix una trama molt ambiciosa que aborda temes com el narcotràfic allec, la pederastia en cercles de poder i la corrupció institucional. La llei del silenci també és molt evident en aquest llibre, aquells pobles més fàcils.
més petits, de Galícia, per exemple, que no parlen, no diuen, no volen recordar. I la impunitat de les èlits, tot plegat sense perdre mai, mai, mai el focus en els personatges. Tot gira al voltant d'ells. Un dels elements més inquietants del llibre, i que m'encantar, és un personatge amb una veu en off.
No sabem qui és, no sabem què fa, fins mig llibre, una mica més endavant, que de fet aquest personatge no sabrem el seu nom, ni en el primer ni en el segon. Aquest personatge va apareixent al llarg de la novel·la i va cobrant sentit. Aquesta veu aporta una atenció i acaba convertint-se en una peça clau per entendre l'entramat de violència i interessos que envolta la història.
El personatge de Julien Leal, l'inspector, és un altre personatge molt potent, un personatge principal i està retractat amb molta, molta profunditat. És un home íntegre però trencat, marcat pels abusos, la culpa i la necessitat de fer justícia, encara que això li costi moltes coses, poder més de les que ell pensa.
L'autor no el presenta com un heroi, que això ja està bé, perquè moltes vegades les seves càrregues a les motxilles, tot gira envers ell, no en aquest cas, sinó com algú que lluita contra els seus propis límits morals. I com diu la novel·la, nadie en esta tierra era inocente, nadie olvidaba, nadie perdonaba.
A més a més, la narració de Víctor de l'àrbol és visceral, és emocional i molt, molt directa, no fa rodejos, o sigui, ei, va, i t'ho diu, ei, i allà el dator ha de pair. Les descripcions dels jocs, la societat i els personatges són tan precises que el dator se sent arrossegat dins de la història, gairebé com si formés part d'illa. És una novel·la que colpeix, incomoda i obliga a reflexionar sobre fins a quin punt el passat determina qui som.
És la segona proposta, molt potent, madura i compromesa. Una novel·la que va més enllà del crim. Doncs...
Interessant, però com que diuen que no hi ha... Bueno, diuen dos sin tres, en aquest cas serà dos sin una. Per tant, ens en anem en aquest cas amb la segona part, eh? La segona part, El Tiempo de las Fieras, editat per destino en l'any 2024. És la segona part de Nadia en esta tierra. Es pot llegir independent?
Sí, però jo recomano que no. Per què? Perquè hi ha una clara evolució dels personatges i moltes referències a fets de la primera novel·la. La història arrenca amb un fet aparentment senzill, l'atropellament mortal d'una jove de 19 anys que es diu Besna, en una illa tranquil·la de l'Atlàntic, a Lanzarote. Ja avanço que aquesta novel·la ens portarà a Lanzarote, Mèxic... Bé, serà una mica internacional.
Però aquest succès no és només la punta de l'Isaberg. A partir d'aquí, la novel·la desplega una trama molt complexa, que, com jo he dit, ens portarà a diversos països, Barcelona, Nova York, Mèxic, Itàlia, Bòsnia...
No dic més. I també a diferents moments temporals. Tornem a tenir dues línies temporals. A més a més, la investigació recau en el personatge de Sòria, que Sòria ja sortia el primer, però en aquest cas agafa més pes.
Com els agrada embolicar el tema de la novel·la negra. Sí, però ara està destinat a Lanzarote com a càstig, perquè no s'ha portat bé el pobret. I està a portes de jubilació. A mesura que avança la història, el que sembla un cas local acaba destapant una xarxa internacional de poder, crim, corrupció i interessos econòmics que travessa Europa i Amèrica.
Un gran encert d'aquesta novel·la és la seva estructura. Està dividida en vuit parts i combina la narració omniscient, que tornem a tenir aquella veu en off, amb alguns fragments en primera persona. Això obliga el lector a estar molt atent, perquè hi ha molts personatges, salts temporals i canvis d'escenari. No és una lectura fàcil, però sí, sí, molt absorbent.
També retrobem personatges clau de la primera part. Retrobem un Julián arrossegant totes les conseqüències del que va passar a Nadia en esta tierra. Amb una Clara que continua investigant tot i viure amagada sota una altra identitat. I una Virginia, atenció a Virginia, perquè pren un protagonisme encara molt més inquietant. Virginia és una altra policia que va col·laborar amb Julián.
També apareixen nous personatges memorables, com Norman Hill, que és real, aquest personatge, o l'anomenat Desconegut, aquella veua 9, una figura fosca. Aquí Víctor ens torna a posar sobre la taula temes molt durs, la deshumanització del poder, la violència extrema, les seqüeles de la Guerra dels Balcans. Bé, no parlaré molt més. No faci spoiler, no faci spoiler.
I una impunitat dels rics i la idea que en determinats contextos la llei i l'ètica queden sospeses. El títol, El tiempo de las fieras, molt adient. Sí, senyora. Totalment encertat. Parla d'una època en què el poder converteix les persones en depredadores, on la supervivència sovint passa per renunciar a la innocència, i en aquest cas mai millor dit.
Aquí ningú ni és bo ni és dolent. Tothom té claros curs. I ara, pel final, és un final molt dur. Recordem, n'hi ha tercera part, que seran les buenas intenciones. Però aquest final del Tempo de las Fieras és molt coherent i potent emocionalment. Potser algunes peces es poden intuir. O sigui, n'hi ha girs que ja es veuen venir, però d'altres...
de les resolucions de les trames i les converses finals són especialment colpidores i deixen unes reflexions pel lector que déu-n'hi-do. És una novel·la negra, molt negra, i d'aquelles que no només expliquen un crim, sinó que interpel·len directament al lector. Nadia en esta tierra, el tiempo de las fieras, i el tercer, las buenas intenciones que es va publicar el 21 de gener i que tanca aquesta trilogia.
Escolta, avui més negre que negre, això, eh? Sí. No ve la negra, sí, senyora, amb la Diana Gasols. Ja n'he de sang. Nadie en esta tierra. I la segona part de Nadie en esta tierra és el tiempo de las fieras. T'agrada, Ella. Tu has passat bé aquí, ara, eh? Sí, jo m'ho passo bé. Sí, t'agrada la negra. I has anat al vessant a negra? No, vaig dissabtes. Anna va dir. Sempre que puc.
Sí o no? I què vas veure exactament? Doncs mira, aniré a veure Taules rodones de Teresa Cardona, que és molt bona autora d'aquí. Víctor de la Rol també hi és. I també un taller de demostració dels Mossos d'Esquadra. Ah, mira? Doncs molt bé. Doncs Diana, ja ens ho explicaràs com ha anat. Que vagi tot molt bé. Gràcies, Jaume. Gràcies a tu. Que vagi molt bé. Adéu.
Doncs des de fa molts anys també les companyes de la Biblioteca Municipal ens acosten les recomanacions literàries.
Arribem al migdia, 7 minuts. Arriba aquest punt horari, fem una pausa i ja sabeu que també tenim estoneta per l'entreteniment i arribarem en d'un candu i en algun lugar. Mira, hem trobat una mica el calaix, una mica del record, eh? Una mica el record en d'un candu i en algun lugar. Arribarem després de la pausa amb aquesta cançó. Al migdia, Robert Maz ens acostarà l'actualitat. L'última hora de l'actualitat i nosaltres de seguida a seguida s'ha acabat el bròquil. L'última hora, última mitjoleta, ens anem a l'agrícola. Vilassada Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres ho és cada dia.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes.
Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quan duren els cursos?
Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials. I obtindràs un certificat oficial, l'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant.
Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueixos a la xarxa.
En algun lugar de un gran país Olvidaron construir Un hogar donde no quema el sol Y al nacer no haya que morir Y en la sombra
Fins demà!
Llegue hasta aquí y luego pretenda salir. Con el fuego de el atardecer, arderá ayer.
En algun lugar de un gran país Olvidaron construir Un hogar donde no queme el sol Y al nacer no haya que morir Un silbido
Bona nit.
Las madres que ya no saben llorar, ven a sus hijos para allí. La tristeza aquí no tiene lugar, cuando lo triste es vivir.
Les notícies de les 12. És migdia nou, contacte amb la informació. Avui, entre altres qüestions, a la crònica, a partir de la una de la tarda amb Joan Escofet, us parlarem sobre l'Orpime, que és l'Orpime, la primera plenària de l'Ajuntament. La corresponent al mes de gener va aprovar, entre altres qüestions, l'Orpime, és a dir, l'ordenança que ha de servir per agilitzar els tràmits urbanístics i facilitar l'inici d'obres.
A partir de la una de la tarda us ampliarem tota la informació referida a aquesta ordenança amb el regidor d'Urbanisme Albert Bertrulli. A partir de la una de la tarda, com dèiem, us explicarem en què consisteix aquesta nova ordenança aprovada per part del consistori en el ple de gener.
Aquest diumenge, al carrer de Sant Artur i al passeig del Baral de Lucata, acolliran una nova edició del Mercat de Segona Mà, a càrrec del grup organitzador de festes del Baral de Lucata. Un mercat que estarà obert de 10 del matí a 2 de la tarda amb parades solidàries de la Fundació Vicent Ferrer, que és la segona vegada que hi participa. I com a novetat, el Sindicat de l'Habitatge del Maresme farà un taller per nens i nenes.
De moment hi ha 30 parades apuntades. Les persones que vulguin tenir parada en aquest mercat han de telefonar al 638 56 85 64. L'objectiu d'aquest mercat, ens ha explicat Marta Monràs, en representació de l'entitat organitzadora, és reciclar, reutilitzar i donar una nova vida als articles que tenim a casa i que ja no volem.
El govern català i comuns començaran a negociar els pressupostos de la Generalitat de cara a aquest any la propera setmana. A la trobada, el govern català ha anunciat que ja s'han imposat les primeres 12 multes a immobiliàries per incomplir la llei de l'habitatge per un import global de 120.000 euros. En concret, l'Agència Catalana de Consum ha imposat sis sancions, entre elles dos de greus,
i l'Agència Catalana de l'Habitatge, 6 més. També n'hi ha en tràmit 55 més a consum, que podrien arribar a un import de mig milió d'euros i un total de 77 a habitatge.
El govern espanyol ha presentat les bases del nou pla Automés, un programa d'ajudes que oferirà fins a 4.500 euros per comprar vehicles elèctrics i híbrids endullables, tant nous com d'ocasió, sempre que compleixin determinats requisits de preu de tecnologia i de fabricació al nostre continent Europa. Els ajuts tindran efecte retroactiu des de l'1 de gener de 2026...
per a vehicles nous i s'aplicaran també a models d'ocasió venuts per concessionaris o punts de venda oficials sempre que la data de matriculació sigui posterior a l'1 de gener de 2025. A més, l'executiu concedirà fins a un 25% adicional de l'ajuda als vehicles que hagin estat fabricats a Europa o a Espanya, incentivant d'aquesta manera el consum de models produïts a la Unió Europea davant de la creixent oferta de marques que procedeixen de la Xina.
Futbol al Barça elimina l'Albacete al butxí del Madrid per 1-2 i ja és a les semifinals de la Copa. Els gols de Lamín, Yamal i Araujo han segellat un triomf blaugrana al camp de l'Albacete amb emoció fins al darrer minut.
I seguim parlant del Barça en aquest cas de bàsquet. El Barça frega el Miracle contra el Finner Wales per 78 a 82. Els blaugranes que perdien els 20 punts al tercer quart han estat a punt de remuntar contra el líder de la competició i vigent campió. A la una de la tarda tota la informació local i culmarcal a la crònica amb Joan Escofet. Ara segueix fins a la una el Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Des del centre del teu dial, Vilassa Ràdio.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir que ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Crispeta, setones en aquest microones, eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas el que has perdut, si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Torna-lo a tocar, SAM.
El programa de música nostàlgica a Vilassar Ràdio, el 98.1 de la FM, cada diumenge a les 9 del matí. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgent, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Última hora de l'edició, 12 i 6 minuts del migdia, moment per anar al mercat, a comprar bròquils.
S'ha acabat el bròquil. Sí, senyor, una secció on ens ha de tocar temes incòmodes, temes que a vegades no... No és que no siguin agradables, no són, en aquest sentit, no són festius de tocar. I és per això que tenim les bròquiletes de la casa. Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. Com estàs? Doncs bé, avui venim una miqueta amb el...
Per què? Bueno, venim amb el temps just. Se li entelen les ulleres dels nervis. Sí, les tinc entelades totes. Això és que estem a 48 graus de temperatura aquí dintre. Això no ho hem dit, però també. Molt bé. Què tal? Bé, avui venim a comentar un tema que és quotidià. És a dir, que tothom pot tenir opinió. És controvertit. Com tots els temes. Però no agressiu. Però dona ve a una generació que no està desmotivada, sinó desubicada moltes vegades. Desorientada.
I hem de trencar una mica el relat aquell de Gals 20. Ho has de tenir tot clar.
Mar Nache, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com anem? És una de les víctimes d'aquest servei vergonyós, incompetent, com els que estan a davant d'aquest servei de rodalies, que no els hi cau. Els hi cau tot. Avui dèiem, els hi cau tot. Totalment. El servei tot, menys la cara de vergonya els hi ha de caure aquesta... Totalment. Avui he optat ja per venir amb cotxe, tot i que també m'he trobat en merders, eh? Sí, home, clar. Perquè... Ara mercaderies, tu. Ara mercaderies també els hi falla, tu. Ah, sí? Els hi falla tot, sí.
Això és una vaga encoberta com una casa de pagès d'aquestes que fan bròquils. Totalment. Bueno, Mar, així és que del teu poble de Canet cap aquí, autobús, no? Si no, el tren no... No, no, sí, sí. Òbviament, o coche particular. Clar. I autobusos, diria que n'hi havia ben pocs, eh? O sigui, que tenies que anar o bé a Calella, a Sant Pol, que en sortien algun més... Bé, en fi. Doncs, amics, amigues, s'ha acabat el bròquil. Som-hi, va!
Marta, cada setmana la tertúlia jove, que porta l'alumnat de quart d'esso dels dos instituts, una representació, passen per la ràdio i parlem d'aquestes coses. I sempre els dic, esteu davant de l'últim curs obligatori, i tots em mirarem en cara d'hosti, què diu aquest?
No és que ho digui jo, és que als 16 anys, quan acabes quart d'ESO, ja no tens l'obligació d'estudiar. Però sí que tenen l'obligació de triar línia. Jo sempre els dic, escolta, si els adults tenim dret a equivocar-nos, imagineu vosaltres que teniu tota la vida per l'avant. I què? Clar, has dit la paraula clau, perquè estem com obligats ja no només a triar. Triar vol dir que he de saber el que trio, sinó és a dit. I moltes vegades el que passa és que anem a dit, o van a dit.
I aquest potser és el tema que nosaltres volem abordar, perquè hi ha com una obligació que amb 20 anys, poso 20 anys per redonir una edat, que va entre l'abans i el després. Amb 20 anys ja he de saber si estudio, si treballo, i amb què estudio, perquè després tinc clar el que treballaré, i no es planteja la consecució progressiva i anar veient i anar descobrint.
Jo vaig una mica més enllà ara, amb l'estudi treballo, perquè aquí els polítics, això és històric, però ara una miqueta més, polítics i aquests gestors i tal, s'omplen la boca de formació professional, que va molt bé la formació professional, però després, quan els fan l'orientació als instituts, etcètera, i parlo també d'alguns centres, d'alguns instituts,
Això de la formació professional segueix sempre els que no serveixen. Oh, no, tu serviràs per fer-ho. Tu serviràs per què? Tu saps la quantitat de gent que està en carreres universitàries a l'atur i sense propòsit, a més? No, no, i a més a més, és que la formació professional, si precisament en aquest país anem faltats d'oficis... És a dir, jo, jo he estudiat formació professional, i he estudiat formació professional de producció i realització d'audiovisuals, orgullosíssim dels meus estudis. Però...
Què és això de que la formació professional és per la gent que no serveix? Però traieu-los al cap i jubileu-vos ja els que penseu. La gent també confon el professionalisme amb la cultura. I perquè tinguis una carrera universitària no et fa ser més culta... No, no, ni més intel·ligent... Exacte. No, no, no. Vull dir, t'especialitzes en una branca que s'universalitza, d'aquí universitari, però potser no té una traducció en feina ni en plegabilitat. És a dir...
No penses que al final és un tema que ens abandonen en el terme de les habilitats? Els joves han de saber en què són hàbils, no tant el que surt i no el que surt al mercat, en primera línia. Vols fer la primera pel·la? Ara us dic a quin confiança que no ens escolta ningú. Fusters, electricistes, que siguin complidors.
Vinga, ja tens l'aví, però us ho dic a vosaltres. Sí, no, l'altre dia, no sé quin guru era de les finances, deia que els futurs rics serien electricistes. Home, clar, si ets complidor, no d'aquests que dius que vindré demà i et presentes la setmana que ve, si ets complidor i ho fas bé, escolta, és que els oficis estan molt buscats, jo estic cansadíssim de dir-ho això.
No, i després, perquè fins no fa gaire, la formació professional era, bueno, qui en vale, vale, i qui no, formació professional, tenen els AFP, no? I sí que és cert que ara mateix hi ha unes opcions boníssimes, però no són suficients. Potser m'equivoco amb les dades, però l'any passat, de formació professional, es van quedar 11.000 persones, 11.000 nanos, sense poder entrar.
Clar, això és complicadet. A més que qui va fer un batxillerat és perquè té molt clar el que vol estudiar i ara mateix no...
La formació professional és moltes vegades el comodí del que no sap què vol. I és que amb 16 anys és difícil, també, saber què vols. Impossible. I amb 20 també. I amb 25, moltes vegades, anem una miqueta en pilota automàtic perquè la societat també ens pressiona a saber, i ho has de saber, i a partir d'aquí ja, el que he decidit ja va a missa, ja no tinc manera de recular, no?
Avui tenim algú aquí, Jaume. Ara, abans de parlar amb aquest algú, que ara me'l presentes de seguida, ho he volgut recuperar, perquè aquest any han hagut, aquest any, en finals d'any, han hagut dos alumnes de Vilassar de Mar, un estudiant universitari i tal, l'altre, la Lua Trevint, ens va venir a la ràdio, la Lua, li han donat un premi Donatik 2025 i era un brillantíssim estudiant de l'Institut Vilatjara de Vilassar, de Vilatjara de Vilassar, unes notes, buah, d'aquelles que deies...
entestats, fes carrera, la carrera, la carrera, la carrera. Doncs ha triat una formació professional i està triant un fan a la vida, però... I ella va dir, a mi em reteien això, però jo tenia molt clar el que volia fer, tecnologia informàtica, més a més, és una artista d'això. Doncs que ho sapigueu. Quin convidat tenim avui?
Mira, tenim un convidat que ve a representar una vivència. A joves que no ho tenen clar però no volen fingir, a joves que no rebutgen l'esforç però no volen viure en un camí que no senten, o a joves que es mouen entre pressa externa, dubte intern o por equivocar-se.
És un representant, es diu Eric, té 20 anys, i començaríem amb una pregunta. Eric, als 20 anys, què s'ha de fer? Home, un moment, eh? Deixa'm el saludar. Ah, vale, vale. Eric, bon dia, eh? Hola, hola, bon dia, bon dia. Com estàs? Ja vol anar directe al gra? Sí, sí, és que el tenim aquí a l'espera. Fantàstic. Estudies o treballes, Eric? Ara mateix, mira, vinc de treballar fora i estic pensant en què estudiar.
Ah, molt bé. Jo tinc 20 anys i és el que deia la Marta, no? El dia d'avui hi ha molta pressió que dius, ostres, amb 20 anys no estàs fent res ara mateix, com estàs en un any xabat o alguna cosa així i la gent et mira malament. A mi em passa que em pregunten, estudies o treballes? I jo els hi responc, doncs mira, ara estic pensant què fer, estic buscant feina fins al setembre per començar a estudiar, vaig fent alguna coseta, vaig fent lluny-queixer algun curs de monitor, vaig fent alguna cosa així i la gent et mira malament perquè diu, ostres, tens 20 anys, estàs de... Ah, sí, sí, sí, és un prejudici, al final.
Al final, i dius, bueno, però ara mateix la meva idea és estudiar, per exemple, soldadura, ho estic mirant, m'ha costat trobar el meu camí o buscar el que m'agrada, però... Mira, oficis, el que deia en Marta, oficis. Sí, sí. Mar, tu li vols fer alguna pregunta a l'Ari?
Aquesta reflexió que ha fet, el fet que en 20 anys no estiguis estudiant o no tinguis clar el que vols fer, acabes de respondre una miqueta a aquest dubte de que si la gent...
Quan parlem de gent, imagino que parlem de persones més grans, perquè de la teva edat també et miren malament. Sí, jo et parlo de gent de la meva edat, et parlo de gent de gent més gran, sí, sí, de totes les edats, vull dir... Però al final, perquè, clar, ells es pensen que ells són els millors perquè estiguin fent alguna carrera. Jo, mira, per exemple, el meu millor amic, que és d'aquí també vi la Sals, el Sergi Falgueres, jo sempre l'he admirat molt, dic, hòstia, és el Sergi, sempre ha tingut unes notazes, des de petit, perquè és amic meu des que tinc un any, ara mateix està estudiant tercera carrera,
d'enginyeria, no sé dir enginyeria, però una enginyeria molt complicada, i dius, ostres, però ell, per exemple, no em jutja una persona que està... Un dels meus millors amics, que és la persona que jo he vist, que més ha estudiat a la seva vida, que millors notes d'atrític, està fent una carrera molt complicada, no et jutja. Ara et ve algú que és igual de bé, però vull dir que està fent un grau mig, et mira i diu, ostres, però tu no estàs fent res de tal, i dius, ostres...
A mi eres curiós, això, aquesta reflexió. Sí, perquè jo pensava que el judici venia més per la gent, potser, de l'edat dels teus pares o una miqueta més gran. Perdona, l'edat dels seus pares no és gran, eh? No, no, no. Ah, anava a dir. No, perquè podria ser perfectament el meu fill...
I el meu, que també en té 20. Jo tinc 15 i 20. Per això dic gran, no és els seus pares, no són grans. Va, ara sí, Marta. Jo tinc una pregunta per tu, Eric. Tu sents que teniu permís, tu i la gent de la teva generació, que teniu permís per provar o només per encertar? Jo crec que tenim permís per provar, però el provar també et porta a...
el que et dic, entrem al mateix en judicis. Tu pots fer-ho perquè ningú t'ho prohibeix, però fer-ho també t'arrisques a el que diran, sobretot el que diran. Jo crec que el millor aconsell que li vull donar a la joventut, i no només a la gent de meva edat, sinó gent més jove que estigui acabant l'ESO o que estigui buscant el seu camí, és que només miri per ells, miri pel seu futur i no miri el que li diuen els altres, perquè escoltar la gent de fora al final et porta...
No et porta res bo. Clar, és una cosa l'opini, però l'opinió al final et porta ja a pensar què diran. És a dir, tenim una societat que som així, històricament som així, som de jutjar, i al final et vas baixant, baixant, i penses el que diràs. Perquè tu has dit...
si vols, eh, jo et pregunto, tu contestes si vols. M'has dit que has estat a fora? Sí, no, jo et puc explicar una mica. Explica, explica'm. A principis d'estiu no sabia molt bé què fer i vaig dir, bueno, tinc un amic també que va marxar fa dos anys a Irlanda a treballar perquè no trobava el seu camí
I jo vaig dir, bueno, doncs em tiro a la piscina també, em vaig llançar, vaig estar un temps, vaig estar fins a quasi final de desembre allà. A Irlanda? A Irlanda, a Dublín. Ah, molt bé. Que està prou bé, té les seves coses bones i té les seves coses dolentes, però, bueno, l'experiència me l'hem portat, al final jo crec que podria haver estat més...
Podria haver estat menys també, però jo crec que el temps necessari per aprendre el que és l'experiència i agafar el que tu agafes estant allà, ho he agafat. I què feies allà? Estudiaves o treballaves? Jo vaig arribar allà, vaig imprimir-me 50 currículums i a tirar currículums pel centre i així. I de què feies? He provat bastantes coses. Vaig estar a un camp de futbol d'un equip allà de primera irlandesa, de seguretat, és al principi en què em van agafar. Després vaig estar a un subway, que és com una espècie de...
És com un restaurant, però d'aquests de què tu serveixes. I després vaig estar a un lloc que es diu Crispy Cream, que és com de donuts, que aquí també l'estan obrint a Espanya justament. D'alguna manera estaves... Es buscava la vida millor. Universitat de la vida. Home! I tant. I aquí introdueixo un tema, no vull ser oportunista, però treballem des d'on estem. Plans de carrera.
basant-nos en el propòsit de vida, en l'autoconeixement, en els valors, en tot el que un sap d'un mateix. Les persones sabem el que triar, quan sabem qui som i el que som capaços de fer. Moltes vegades ho descobrim així i crec que tu, Eric, estàs responent una miqueta a aquesta dinàmica, que potser a vegades cal més conèixer un primer saber on tens els teus propis límits per després acabar decidint cap a on vull tirar.
No sé, jo dic, estem demanant als joves decisions d'un món que ja no existeix? Jaume, Mar... Mira, jo tinc una nena de 16 anys, val? I ara ella està acabant quart de l'ESO i té que triar el que vol estudiar. Òbviament li provocava una angoixa que no vegis perquè no sabia. Em deies que, mama, és que jo no tinc ni idea de què vull fer. I clar...
La meva resposta moltes vegades sempre li deia, ostres, és que tens l'oportunitat de treballar d'algú que t'agrada. Però, clar, és que no serveix això, tampoc. Si no li agrada res. No, és que no és que no li agradi res. No ho ha trobat? No. Llavors, la seva resposta, i ara potser diem, oh, és que la joventut d'avui dia, no? La seva resposta, quan li anava dient coses, mira, podries treballar d'això, d'allò, no?
El primer que em deia, aquí s'ha de treballar els caps de setmana? Home, sí, és hostaleria. Això és un handicap, eh? Sí. I la segona pregunta, però cobres bé aquí? Et guanyes bé la vida? Clar, ha canviat molt. I potser a mi, per exemple, em posava els pèls de punta perquè...
pensava, bueno, és que és una feina i t'ha d'agradar, però és que ella s'ho mira, és que és una feina. Llavors, vaig a fer alguna cosa que sí que m'agradarà, però evidentment valoro més altres coses. Jo crec que la diferència aquí és clara. És a dir, si jo ets a treballar per guanyar-me quatre calés d'algú que no m'interessa ni m'agrada, em fotrà pel treballar el cap de setmana, de nits i quan vulguis. I és així.
Però si tu trobes d'allò que realment t'agrada, t'apassiona i allò hi pots dedicar la vida, com si treballes els diumenges a les 3 de la tarda, és a dir, t'agradarà.
Però és que jo crec que hi ha una cosa, quan abans dèiem de si l'escenari que tenen ara és el mateix que teníem, i no ho és, és l'aquesta incertesa de l'entorn, dels mercats tan canviants que hi ha, que no saps quins mercats emergents hi haurà d'aquí cinc anys, com has de saber què estudiar en projecció de futur. L'important és estudiar d'acord amb les habilitats que tens més fortes, perquè aquestes sempre les tindràs. La formació tècnica sempre la pots adquirir d'acord amb allà on vagis i facis, no?
I a més a més, cada cop més, les empreses s'acomiaden per un aspecte d'actitud. Per tant, està clar que la gent es queda per l'actitud. Eric, li preguntem a l'Eric, tu ara mateix amb una feina què buscaries? Jo buscaria comoditat i sobretot el que tu dius l'ideal seria, si trobo una feina des del que m'agradi, és l'ideal. Però també et dic que a dia d'avui també s'ha de ser molt conscient que no sempre pots trobar una feina en el que t'agrada i també has de ser una mica en aquest sentit conformista i jo crec que per...
Per fer el teu camí també has de passar per feines que no t'agraden tant, perquè a mi també m'ha passat. O sigui, a mi treballar a un bar 10 hores al dia no és alguna cosa que em vingui d'agost, però sé que potser d'aquí 10 anys, gràcies a això, puc treballar el que m'agrada. El que se li diuen les tables, no? Sí, sí, és la Universitat de Carrer, això està claríssim. I els calés són importants en aquestes hores? Totalment, totalment. A la meva edat, almenys, jo crec que sí. Són importants, bueno, sí, depèn de la vida que portis, però sí, en general, jo crec que sí. Doncs espera't.
A veure, Eric, ara farem una crítica a l'inversa, que tu facis una crítica al relat que fan els pares, els fills, o la societat adulta, més adulta, a la vostra generació.
És allò de dir, la cultura de l'esforç aguanta. És a dir, i que nosaltres moltes vegades hi ha aquella frase famosa de no em renta, no? Però clar, és que també és cert que nosaltres teníem una projecció de futur de dir, si jo aguanto aquí, tinc un projecte de carrera, puc millorar, puc fer vida professional, i en molts casos...
Avui en dia és a curt termini. Tot és a curt termini, avui estic, demà no ho sé, per tant, ho valoro més amb variables de gaudiment del moment i si em renta bé i si no, no em renta, ho deixo.
Estaríem aquí? Jo això crec que és molt cert, perquè a mi m'havia passat dir, uf, 4 anys ara d'això, no em renta, tal, però jo, per exemple, tinc la sort de tenir germans grans i he vist el seu exemple, també, en aquest cas, de veure'ls que, clar, jo els veia i deia, ostres, ara el meu germà gran està estudiant una carrera 4 anys. Quants ens té? El meu germà en té 33 i la meva germana en té 30. I el meu germà, per exemple, ha estudiat periodisme
I la meva germana és educadora social i té dues carreres, saps? I dius, ostres, jo les veia i deia, quina mandra, tu. Quatre anys, sis anys d'estudis, per què? I els veig ara i dic, doncs això era per això. Sí, el que passa, que també et dic una cosa, eh? Abans aixecaves un telèfon i treballaves.
Ara s'es diu molt aquesta frase, qui vol treballar, treballa. Abans sí que era això. Si volies treballar, treballaves perquè coneixies un amic dels pares, un amic de no sé qui, i et fotien a treballar, perquè abans ens ho deia, no aproves o et foto a treballar directament, perquè no pot ser que estiguis aquí vivint del cuento. I era així, eh? Ja ens toca dir-ho nosaltres això, eh? Però és que era veritat, abans qualsevol trucada... Eric, vols treballar? Sí, espera't un moment, que truco a ell i ja comences. Ara no és així.
La paraula clau per a mi també és estudiar, no?, perquè estudiar, molta gent diu, no, a mi no m'agrada estudiar, i jo sempre els dic, quan em venen a la consulta els dic, a tu t'agrada aprendre? Home, aprendre sí. És que estudiar és una manera d'aprendre, i no pas l'única.
I d'altra banda, hi ha moltes maneres d'estudiar. I la meva pregunta global és, a les escoles i als instituts, avui en dia, com s'està ensenyant a estudiar? Que molta gent rebutja l'estudi perquè no està a l'alçada de l'actualitat o de la manera en què es mou el món. I llavors la gent també té un rebuig. Molta gent que val per estudiar, no estudia, perquè no troba el seu mètode.
Tu com ho veus això, Eric? Això és molt sèrio, crec que el mètode del mateix d'estudi que hi ha a les escoles, traient algunes, suposo que hi ha algunes que és diferent, però almenys, per exemple, les que jo vaig anar, doncs a mi em costava, jo tinc, per exemple, TDAH, soc hiperactiu, i en molts sentits em costava molt estudiar, i hi havia assignatures que realment m'agradaven, però no era capaç d'assentar-me a la taula i dir, va, em poso a estudiar, perquè als 10 minuts ja estava a distret, o a classe em distreia amb una mosca i em feien fora.
La diversitat dins d'una classe també és una cosa digna de posar damunt la taula. I mira, em va molt bé que diguis això, perquè jo sempre ho dic, jo també ho soc. El que passa és que a mi ningú m'ha posat l'etiqueta. Perquè jo, en la meva època, podia ser el cabroncet de la classe.
Sí? I també em fotien fora pel mateix motiu. Però ara hi ha etiquetes, i abans no. Ara possiblement hi ha masses, i abans n'hi havia massa poques. Però jo també, jo també estic segur, eh? És que no caldria que vingués un psicòleg a dir-me les etiquetes que em penja, ja me les penjo jo. I és veritat, eh? I aquesta és la diferència dels 30 anys que ens portem amb l'Èric, eh?
Encara que diguem que hem evolucionat, el sistema educatiu continua sent el tradicional. Llavors, no hem après d'aquest fracàs escolar que hi és i serà si no es canvien. Pobres els que estan allà dintre lluitant contra un mur que...
De fet, és cert això que dius, Marc, perquè es diu que si tu agafessis a una persona de fa un segle i mig i la recol·loquessis al moment d'ara, no et sabries reconèixer un vehicle, perquè els vehicles han canviat molt. Moltes de les coses que vivien ara diuen...
no sé què és ben bé, però en canvi una aula la reconeixeria ràpid. Continuem amb la tarima dalt, la gent a sota, tu estàs per damunt i jo estic per sota. I Rodalies també ho reconeixeria, perquè funciona igual de malament. Segurament al principi quan teníem el tren de Barcelona-Materó allò funcionava estupendament, però va durar el que va durar. Sí, funcionava igual, trigava el mateix fa 120 anys el tren de Barcelona-Materó que ara.
Escolta, Eric, tu si tinguessis una vareta màgica, o poguessis dir, si toco aquí, començaran a millorar les coses, per on començaries? Doncs mira, sobretot, com diu el Jaume, les rodalies, perquè és un desastre, és un desastre, i jo la intento agafar, cada dia em trobo amb una nova, però sobretot trencaries estereotips, i a la gent que jutja, i sobretot...
ja et dic, no seria alguna cosa més específic sinó alguna cosa més general en quant a els estereotips que crea la societat d'avui en dia i no jutjar la gent, deixar viure jo soc molt de la frase aquesta de Hakuna Matata a mi em sembla molt bona aquesta frase de viva i deja vivir i és la que jo sempre intento aplicar no jutjar ningú i sempre posar-me en el lloc de l'altre i dir no sé què li està passant a aquesta persona per actuar així vaig a intentar entendre'l i després si ell em permet el jutjo però no fer-ho al principi perquè no...
No ho veig bé. Doncs sí, senyor. Sí, senyor. Jo també fructificaria per fer això. És que el món jutja. I els adults, eh? Els adults ho fem molt, això, eh? En fi, deia una... Digue'm, digue'm. Tenim encara temps per més preguntetes. Jo hi ha una cosa que ja la generalitzaria més en adults, no només en els joves, però quan ells tenen encara una pista més llarga per fer, vosaltres penseu que podem canviar d'opinió sense que se'n jutgi? És a dir...
A mi m'ha vingut gent, executius, allò, agressius, que treballen en multinacionals, i una en concret em va dir, jo vull ser pescador. No vull ser més això. He viscut enganyat i amb un bilet automàtic tota la vida. Vull ser pescador. I va canviar la seva vida, eh? Però, clar, quantes persones no el van jutjar...
La mata, l'estic posant plena. El problema és el... me la sua o no me la sua. És a dir, el problema és tu, no que la gent et jutgi. És a dir, tu la gent pot dir el que vulgui. A mi... O sigui, si jo et jutjo tu i a tu t'importa, jo et deixaré de jutjar. És a dir, a tu t'importa i jo seguiré jutjant-te. Si a tu t'importa dos raves que jo et digui alguna cosa, et cansaràs. Sí. O no? Sí, sí. Clar, a mi et jutja, a mi és igual. Depèn de la importància que li vulguis donar a tu. O és que tu ets no sé què, no sé què, no sé què.
Mala sua, que diuen ara, no? Això ho hem dit sempre. Mala sua. Doncs si mala sua, t'asseguro que et deixarà de jutjar. Hakuna matata. Efectivament.
No sé si l'Èrec sap allò del Hakuna Matata, perquè no t'enganxa aquesta època a tu, no? Que això és del Rei León. Si ho acabo de dir, que és el significat, Marta. Marta ho acaba de dir. Ho acaba de dir, perdona. És la seva paraula. És que tens... Ja estic bé. TDAH, ja t'ho dic, jo també. Bueno, si el TDAH també el tinc, no? Acaba de dir, la meva paraula és Hakuna Matata. Perdona.
Que tothom sap que és de torrente. T'he escoltat molt atentament, però aquest tema se m'ha escapat. Marta, que tothom sap que aquesta frase és de torrente. Sí. Va, mig minut, va, més coses. Que sigui l'Èric que ens aporti alguna inquietud, que li agradaria compartir amb els joves algun consell que puguis donar als que són de la teva pròpia edat i que es troben en un moment d'incertesa total. Què els aconsellaries? O què els aconselles ja quan els trobes?
Sí, jo sobretot que tingui personalitat, no es deixin influenciar pels amés, que no ets més per fer el que fa el del costat, i això és molt important perquè a mi mateix m'ha passat per integrar-me a algun lloc, intentar fer alguna cosa que una altra persona està fent i això portar-me a algú dolent, i sobretot això, tenir personalitat, no tenir por de provar i provar i provar, perquè el fallar, fallar, fallar, al final tornaràs amb la tecla i deixaràs de fallar, i quan arribi aquell moment, doncs tot anirà bé.
Parlant de... Perdó, perdó. Escolteu una cosa. Això és la hiperactivitat. Escolta una cosa. Tens xarxes, Eric? Sí, tinc xarxes. Tens xarxes, eh? Heu sentit la notícia que la setmana que ve el Consell de Ministres aprova que els menors de 16 anys no tenen xarxes. Ja ho veurem com ho farem, això. Clar, la cosa és que no sé com es controlarà. A mi sempre anarà la consulta de conflictes familiars. Segur.
Mira, no hi val que por bien no vinga. No, però no hauria de ser així, no? Feta la llei, feta l'altra. Perquè no ens oblidem que les plataformes i les xarxes socials moltes vegades és una via de comunicació entre la gent més jove. Ara mateix ho és, eh? Jo no estic d'acord en que la prohibició sigui la solució. Jo crec que és la regulació i el senyor. Regulació. Clar.
Doncs demà en parlarem amb la professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, professora del Grau de Comunicació i Indústries Culturals i coordinadora del Màster de Comunicació Especialitzada, l'Anna Tarragó, que passarà pel programa perquè he volgut tenir una visió d'aquelles persones que sap d'aquesta part de la llei i d'aquelles persones que treballa no amb els joves de 16, perquè ja són una mica més grandets els seus alumnes, però sí entomem les problemàtiques. Ahir en Joan Escofet, el nostre company amicap dels Serveis Informatius de Vilacerrati, va fer una
Una metàfora que em va encantar i, a més a més, crec que explica molt bé la llei. Diu un porter de discoteca, si li ha de posar la mà aquí a algú davant dient no passes, això és senzill. El problema és quan ha de fotre fora el que està dintre. Això és el que passarà. Tens menys de 16 anys, no tens xarxa. Punto pelota, que diu. Ja no tinc 16 anys, però tinc totes les xarxes com els fem fora.
Aquí està. Eric, torna un altre dia, que m'agrada molt que vinguessis. Ens ha agradat molt i, a més, has demostrat que la maduresa no està en decidir ràpid, sinó en saber esperar el moment adequat i fer feina. Jo crec que els teus pares es poden sentir molt orgullosos de tu. Segur que estan. I tant que sí. Eric, torna quan vulguis, d'acord? Que vagi molt bé. Gràcies, broquiletes. Gràcies a tu, Jaume. No ho tenim clar encara. Tenim dues opcions i no les volem desvetllar.
No, ni a mi? No, no, no. Res d'espòilers. Va. I el que t'agrada, improvisar. Clar, si després em destrosses el guió i acabem fent qualsevol cosa. Pam! Ja me l'ha deixat anar. Pam! Em destrosses el guió. Aquesta encara no me l'havien dit, eh? Però per bé, per bé, per bé. Jo destrosso el guió, eh? Soc jo, eh? Molt bé. Home, som els broquiletes, hem de donar canya. Penseu que estem en època de renovació de contractes, vosaltres mateixes. Que vagi molt bé.
Adéu, bon dia. Adéu. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio. Bonito el planxa, volta i volta.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Mmm! Aquesta mamalada és boníssima!
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ents locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una frustraria al poble. Em sembla molt bé.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danx o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. A Vilassar Ràdio, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Sis minuts per damunt de dos quarts d'una. A Vilassar Ràdio, sempre parlant de tot.
I a Vilassar Ràdio aquesta hora ens anem cada diners a l'agrícola Vilassar, entitat centenària, que aviat es diu això, es diu molt aviat, entitat centenària. I allà ens espera la Lara Xarau, amb la Lara cada setmana parlem dels productes de proximitat, dels productes de qualitat, com sempre, de l'agrícola Vilassar. Ens anem directament cap allà, som-hi!
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Lara Charau, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom, com anem? Molt bé, com estàs?
Doncs bé, aquí, amb una miqueta de fred, oi? Amb una miqueta, sí, bueno, de seguida he pintat la calor. Mira, jo si et dic la veritat, ara mateix tinc molta calor aquí dintre l'estudi, t'ho dic en seriós. Sí, doncs quina sort, tu. Doncs va, ja pots venir cap aquí. Ah, vas amb maniga curta. Sí, sí, amb maniga curta aquí dintre. Lara, tot bé aquesta setmana per l'agrícola?
Tot molt bé, tot molt a tope campanya amb els calçots, tu. Uau, és un no parar, això, dels calçots. Quines ganes tenim tots de calçots, eh? Doncs va. Sí, ganes de calçots, de sol, bueno, de tot plegat una mica, no? Que vingui l'estiu ja, home! Ai, sí, bueno, després ens queixem, eh, també? Sí, mitja hora de calor i, oh, quina calor, que vingui l'hivern. Som de queixar-nos, som de queixar-nos, però en fi. Vinga, va, Lara, què tenim avui per començar?
Doncs, mireu, començarem parlant dels tiravecs o els pèsols indians. Sí! Que, si recordeu, la setmana passada vam estar parlant una miqueta dels pèsols, però m'ho vaig deixar expressament per explicar-vos-ho avui, parlar dels tiravecs. Vinga! Llavors, què ens sabem dels tiravecs? Doncs que és una llaguminosa, són de la família del pèsol, encara que en aquest cas es menja tota la cabella i les llagüures són molt petitetes.
El seu cultiu és molt breu, és de finals d'hivern a principis de Quimodera. Són molt dolços i salts i normalment es mengen en amanides o saltejats. Tenen una textura cruixent i suau alhora. És una delicatessen, eh? Això ho poso aquí una coletilla. I és molt millor consumir-los frescos i lleugerament cuits. Bé, deixen-los així al dente i és una de les maneres més...
millor per apreciar el seu sabor. Doncs hi ha diferents. És un tipus de pèsol, però és diferent, no? És a dir, és la... Sí, sí, clar, és més menoret, es menja tota la tabella... Sí, sí, no es pela, no es pela, no... Sí, sí, és diferent. Llavors, bueno, adicionalment també són molt semblants als pèsols, però tenen una miqueta menys proteïna i carbohidrats que els llegums i més quantitat d'aigua.
Que bé, que bé. Ja sabeu que m'agrada parlar-vos de vitamines i propietats. Home, això està molt bé, eh? I això.
O que sí, perquè ja que vengem podem saber què ens aporten. I tant, què ens posem dins, no? Què ens posem dins, hem de saber. Exacte, no? A part que ens agradin, doncs, bé, saber que estem donant tots aquests nutrients al cos. Molt bé, va. Doncs tenen moltes vitamines, molta fibra, poca grassa i un efecte saciant.
I això també m'ha agradat, que ens ajuden a regular el colesterol. Ah, mira, això va molt bé, doncs, eh? Això va molt bé. Per compensar una miqueta, per compensar. I llavors, res, doncs, que sapigueu que som també molt tendres, doncs es poden tallar Juliana, que és d'aquesta manera de tallar així com a llargadeta i primeta, i es poden afegir les sopes,
i a mi com més m'agraden són així torredets passats per la paella amb una mica de sal, pebre i oli i això resulta un snack super saludable i una mica de parnilet fregit una mica de botifarra negre
Sabeu com els va babar més aquest esnat així japonès? Sí, sí, sí. Seria com una mica això, però en aquest cas la llavor és una cosa molt exquisita. Sí, clar, perquè si va bé pel colesterol, doncs hem de compensar-ho. Exacte. Realment hi ha gent que els agrada molt, molt, molt i estan esperant realment aquesta època, perquè té...
per consumir-los, perquè realment tenen una durada molt curta. Que bé. Doncs mira. Doncs en teniu, ara mateix, a l'agrícola? Ara mateix en tenim. Sí, sí, sí. Ara, aquestes setmanes endavant, en seguirem tenint. Molt bé. Aquí ens trobareu. Vinga, va! Què més hem de saber? Deixem davant dels tiravecs i anem a parlar d'un oli. En aquest cas, us volia parlar de... del...
de l'oli d'oliva verge, extra del molí del Veicaire. Sí, senyor. No sé si el coneixeu. Sí, coneixem, sí. Que el tenim amb... El coneixes, eh? Aquell oli amb gust... Que el tenim amb... Amb què gust? Amb gust d'oliva. Oh! Oh, que bo que és. Bé, doncs el podeu... El tenim en formats de dos litres, cinc litres, o amb unes setzilleres així molt munes, de cinquanta litres. Cinquanta litres?!
50 centilitres. Anava a dir 50 litres de centrill? Per font de tallets. Què et sembla? Un centrill de 50 litres. Posa'm un porró de 800 litres, a mi. Vinga, va. Per qui no ho coneixeu, el bolí del Baicaire, Sant Alorgell, és una empresa familiar i res, dedicant a l'elaboració d'oli de màxima qualitat des del 1929. Toma.
Així que porten unes quantes generacions, sí. Home, 100 anys, eh, quasi. Porten 97 anys concretament, eh? Això ja no es diu... es diu molt aviat, això, eh? Es diu molt aviat. Sí, sí, la veritat és que sí que, a part, és un... que maco que hi hagi empreses que durin tants anys, saps? Sí, saps. Aquest oli és de qualitat verge, extra, i està elaborat amb olives arbaquines.
verdiells i grussals de primera extracció, amb fred i per decantació. Uau! Només per això ja deu ser bo, que encara no sé què vol dir molt bé, però deu ser molt bo ja. Bueno, són tipus d'oliva. Llavors, doncs, clar, és molt recomanable per menjar-lo en cru, ja sabeu, amb un bon pa amb tomàquet, a part de les amanides, amb verduretes, i s'aprecia...
realment al seu gust. Doncs sí, senyor, val la pena comprar un bon oli. Què us he d'explicar? I tant que sí. Val la pena comprar un bon oli i, escolta, assaborir-lo perquè no és el mateix gust, amb tot el respecte pels olis que trobem normalment, per un oli d'aquest tipus. És bo. Val la pena gastar-se quatre calarets per tenir un bon oli. Sí, perquè sí, la diferència. Molt bé. Escolta, i què hi posem més aquí? Doncs també volia parlar-vos de la mel del Montsell. Mira...
que ens arriba directament, sense intermediaris. Llavors al Montsell s'elaboren diferents tipus de mel, i us parlaré de 4 o 5 que són les que tenim nosaltres a la venda, que seria la mel d'acàssia, que va molt bé per endulcir infusions i menjar lleugers, la de romaní, que aquesta té molt d'èxit, potser són d'aquestes més conegudes, que la gent coneix més, que té un toc refrescant,
i va bé per plats salats com formatges i amanides. Tenim la de mil flors, que, com ella diu, és una explosió de segons a diverses flors, que va bé bàsicament per tota mena de plats i begudes. La mel de bruc, que té un regust lleugerament amargant, va bé per acompanyar formatges forts o carns a la brasa.
O també tenim la mel del castanyer, que és aquesta que té el color més fosc i té un gust intensament caramelitzat. Aquesta va perfecte per acompanyar postres i receptes de la tardor. Mira, jo no soc molt de mel, però de veritat que reconec com hi ha una bona mel i allò és bonic. No hi ha intermarreix perquè les abelles del Montseny venen directament a l'agrícola a deixar-la, sí o no? Són molt llestes, elles. Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do. Venen directament, pobretes. Sí, senyora. Ojo amb les abelles, que són un món apassionant. És a dir, tenen una... Què us haig d'explicar de les abelles? Realment és un espectacle la vida de les abelles. El que fan i el que ens aporten. Realment, si ens quedem sense abelles... Ens quedem sense món. Si ens quedem sense abelles, ens quedem sense món. Sí, senyora. Què més tenim? Parlant també d'abelles i polinizacions, si us semblen...
Us parlo també de la següent cosa que us volia parlar, eren d'una planta que es diuen dimorfoteques. Com?
Dimorfoteques o també es coneguda com a margarita africana. Ah, mira, margarita africana, eh? Dimorfoteca té nom de malaltia de la pell, eh? Què tens a la pell? Tinc dimorfoteques. Ah, sí? Jo, de veritat, dermo, no sé què. Deu ser per això, eh? Dermo, dimo, eh? Doncs va, dimorfoteques. Què són? Les margarites africanes. Margarites africanes? Sí, també conegudes com a margarita africana. Jo podré cuidar-la? Podré cuidar-la jo? Aquesta és la gran pregunta. Sí, tu podràs.
Sí, jo crec que sí, que aquesta t'anirà bé. Bueno, aquesta part et donarà... Bueno, és margarita, n'hi ha molts colors, i això donarà color a les vostres finestres i als balcons, ja que floreixen durant la primavera i l'estiu. Però bueno, ja comencen, eh? Vinga. Aquí sí. Llavors, són semblants a les margarides, i això les trobareu amb colors molt intensos, molt brillants, molt xules. Són grocs, lliles, fucsies, roses... Que bé. Són molt cridaneres, molt llampans, molt maques.
sobretot també són fàcils de cuidar i et dono tres regles bàsiques a veure, què ets a fer l'Ara? perquè no t'escapin a veure, l'Ara, què ets a fer? a veure, necessiten sol, això sí aquests dies ho tenim difícil esperar una miqueta que surti ara que la vull cuidar no fa sol
Ara no fas sol. Bé, llavors que també necessiten un bon drenatge del substrat perquè no s'acumuli l'aigua del rec. Això a vegades també és que tendim molt a ofegar les plantes. Sí, fot-li, fot-li, que té set. No, home, no l'ofegueu. No, també va... No cal, no cal, no cal. Vinga. Llavors això, el rec regular sense excés i sense mullar les fulles. Això també és molt important, que no es mullin les fulles, només la teca.
I sempre us dic que si podeu, bueno, sempre us dic, alguna vegada us he comentat que si podeu regar-les posant com un platet a sota del test, amb aigua, i la mateixa rel, la planta va xupant l'aigua que necessita. Que bé. A vegades no es pot fer pel que sigui, no sé, igual... Bé, en fi. Però tingueu en compte que així les plantes són intel·ligents i agafen l'aigua que necessiten.
13, gairebé 12, 13, gairebé 12 minuts, la una, l'ara, avui hem d'anunciar, atenció, que tenim, què tenim?
Bueno, doncs, la setmana que ve tenim un sorteig a la paralega, no? Una altra cistella per sortejar deferència de l'agrícola Vilassà. Ho penjarem a l'Instagram, ja ho veureu, amb una història, amb un post, fàcil. Heu de posar, seguir l'agrícola Vilassà i a Vilassà Ràdio a l'Instagram, posar m'agrada i posar amb les persones que us hauria de compartir. Oscar, jo no tinc Instagram. Bueno, cap problema. 6,75, i ara ja m'he llançat a la piscina una altra vegada perquè no hi ha manera que m'aprengui
Hem estat molts anys amb un número de WhatsApp, hem estat molts anys, i ara que l'hem canviat, doncs no hi ha manera que... Mira que és fàcil, eh? Doncs el qui no t'hi ha que ens enviar el nom amb un WhatsApp, el 675 99 0052. 675 99 0052. Publicat ja mateix a l'Instagram. Escolta, Lara, ens has d'explicar tema targeta i tema on us trobem? Sí.
Exacte. Si voleu sol·licitar la nostra targeta client, que ho direu dels comptes i estareu al dia de totes les promocions que fem, ens envieu un correu a info arroba a agricolabilassat.com i ens sol·licitem la targeta client. I ja nosaltres us contestarem i us enviarem tota la paperassa. I on us trobeu? Si ho voleu...
Bé, sí, exacte. Ens fem el camí del Cris, sense número. Això és pujant des de la Nacional, a mà esquerra, a l'alça del Mercat de la Flor, a uns 400 metres cap amunt. Home. Llavors, també em quedaria allà per acabar, acabar, deixar-vos un parer de telèfons... Ah, és veritat. Voleu fer algun encàrrec, alguna consulta... Vinga. El que vulgueu. Vinga. Us deixem al 9-3-7-5-9-0-1-88 o al 6-20-4-5-5-6-90.
Doncs aquí tota la informació. I cada dimecres la Lara Txarau des de l'Agrícola Vilassà ens aporta els productes de qualitat, de proximitat, de promoció. El bon producte en definitiva que tenen els amics i amigues de l'Agrícola. Lara Txarau, un autèntic plaer, una abraçada ben forta i la setmana... Escolta, que et disfressaràs? Perdona? Que si et disfressaràs, que la setmana que vés Carnaval ja. Ah... Bueno, no soc molt de disfressar-me jo, Jaume, eh? No, que ens podem disfressar aquest any.
No sé, no sé. Ja ho parlem. No, jo tampoc. La setmana que ve és dijous, gràcies. Sí, senyora. Dijous, gràcies, senyora. Doncs... Doncs la setmana que ve parlem... Parlem. Vinga, doncs, bona setmana a tothom. Igualment, Lara, que vagi molt bé. A gaudir. Adéu, bon dia.
Vila Sala Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vila Sala Mar. Bona música per anar acabant 9 minuts l'abona a Sau. Recordar en Carles Sabater, junt amb Pep Salasau i el tren de mitjanit. Em sento atrapat pel meu propi moçant.
Pintant grafitis en les seves parets. Molta gent que es troba sola. Cada dia en algun lloc puja el tren de mitjans. What's that funny red light going on? Not a chance, not a chance.
Cada dia d'algun lloc pots pujar.
No sempre s'està de sort, no sempre trobaràs el mar darrere el pont. Hi ha julietes buscant Romeus, hi ha princeses que busquen dolor. I si tens el cor solitari, cada dia en algun lloc puja el tren de mitjans. Si ets viure't i estàs espantat, si vius dels núvols i estàs dalt,
Ja t'ha acompanyat Cada dia en algun lloc pots pujar Al tren de mitjans Ok, one, two, one, two Hello, hello, hello everybody Hello Keith, hello Karnas, hello Heaven
i qui estàs espantat? Si veus els núvols i estàs deprimint. Amb el tren de mitjanit, arribem a 6 minuts per la 1, tanquem la parada del parlant de tot. D'aquest dimecres ja és meitat de setmana, eh? Ja és meitat de setmana. Dimecres 4 de febrer de 2026. Si la boira sempre t'acompanya. Si veus els núvols i estàs deprimint.
Bona nit. Bona nit.
Matí, que hem començat a les 10 en punt. Acabem ara com falten 5 minuts i pocs segons per arribar a la 1. Amb bones mans us deixo. Serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofet i Robert Mazza ens acosta l'actualitat local i comarcal a la primera edició del Crònica. La informació local i comarcal, com dèiem, a la 1 al migdia, 3.57 de la tarda. 1 al migdia, 3.57 de la tarda. El meu nom, Jaume Gabó, l'edició d'avui, la número 2.200...
91, 2.291 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. I us ho manu, no és que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Amb bones mans us deixo, com us deia, i nosaltres demà a les 10.
Ens hi tornem a posar en directe a través del 98.1 de l'AFM al Maresme a través de vilassarradio.cat per internet. Demà amb Gemma Mat formarà part d'una candidatura a la presidència del Futbol Club Barcelona amb Víctor Font. Primera Vilassadenca que forma part d'una candidatura a la directiva del Futbol Club Barcelona. Parlem d'aquesta nova llei Sànchez que prohibeix l'ús de xarxes socials als menors de 16. Ho farem amb una professora universitària que excol·laboradora d'aquesta casa, l'Anna Tarragó.
Tertúlia jove, teatre i demà parlarem dels pressupostos. D'aquest any a l'Ajuntament de Vilassar de Mar passa per la ràdio en Gerard Grau, entre altres regidor d'Hisenda. Quina cançó ens inspira per arribar a la una del migdia? Doncs la quinta estaciona amb el sol no regresa. Esperem que sí que torni, eh? Si marxeu, paraigua bé, que em sembla que la pluja ens acompanya...
Unes horetes més i uns dies més. Com us deia, el sol no regressa amb la quinta estació. Ens fan arribar a la bona és la cançó que ens inspira. Demà a les 10. Recordeu, ens ho expliquem tot. Que vagi molt i molt bé.
Se caen por las escaleras Y tras varios tequilas Las nubes se van pero el sol no regresa Sueños de habitación De un hotel de carretera Y unas gotas de lluvia Que guardo en esta maleta Ruedan por el colchón
No te lo creas Aunque a estas alturas un último esfuerzo no valga la pena Hoy los buenos recuerdos se caen por las escaleras Y tras varios tequilas las nubes se van pero el sol no regresa
y los buenos recuerdos se caen por las escaleras y tras varios tequilas las nubes se van pero el sol no regresa y tras varios tequilas las nubes se van
Y tras varios tequiles las nubes se van pero el sol no regresa. Vilasar Ràdio, és la una de la tarda. Crònica, la informació de Vilasar.