Molt bon dia a tothom. Benvinguts, benvingudes. Un matí més en directe, com sempre, a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, a través del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Salutacions a tothom. Avui és dimecres, meitat de setmana, dimecres 19 de novembre de 2025.
Avui hem de dir allò d'aniversari feliç, perquè el nostre poble avui sí celebra 241 anys d'història. Avui fa 241 anys que ens vam segregar, independitzar, dieu-ho com vulgueu, dels veïns de dalt. Doncs el nostre aniversari, la nostra felicitació, el nostre poble que avui, insistim, celebra aquest aniversari.
Comencem, matí assolellat, meitat de setmana, comencem a fer-la la recta final del mes de novembre, l'11 mes de l'any. De fet, en un mes ja estarem a les portes de Nadal i sembla que per fi ha arribat el fred. Més que res, per fi s'ha normalitzat la temperatura, la temperatura que és fresqueta, 8 graus aquest matí.
I, doncs, sembla que les temperatures es normalitzen. De seguida marxem, en aquest cas, al centre de referència meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Òmoresma. Des de allà, Joaquim Serra, ens farà la previsió de cara avui, de cara als propers dies, segona meitat de setmana, en què, atenció, sembla que les temperatures encara han de baixar més.
De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ells repassem cada dia la informació, l'actualitat i els seus protagonistes al poc ens passa. Un poc ens passa en què repassem l'actualitat local, general, també les notícies curioses i un dia més també repassem les notícies que passaven un dia, com avui, de diferents anys enrere. Tot pujant al DeLorean, repassem les efemèrides.
I a dos quarts d'onze passen per la ràdio, passen per la ràdio, doncs tres persones que formen part de la tropa teatre. Persones vinculades amb el teatre des de fa molts i molts anys a Vilassar de Mar. I és que l'obra Inseparables, que es va fer al local de la tropa ara fa un parell de mesos, també es va fer abans de l'estiu,
Doncs resulta que van anar amb un concurs de teatre a Vellaterra. I d'allà en van portar quatre premis. Millor obra, millor direcció, millor actriu principal i millor actriu secundària. Doncs avui passen per la ràdio el director de l'obra, en aquest cas el Lluís Rames, i també dues de les premiades, la Maria Budó i la Carmen Ramon. Això serà dos quarts d'onze.
A les 11, la col·laboradora que més anys porta al programa, la Paquita Bruixa, com sempre cada dimecres des del començament del programa de fa 18 temporades. Doncs conjurs, somnis, horòscops, les vostres consultes. Tot plegat amb Paquita Bruixa. Avui no anem a la Biblioteca Municipal. L'agenda de les companyes de la Biblioteca Ernest Lluc.
No les permet fer les recomanacions literàries, però sí que entrevistarem a la Gaba. És una de les guanyadores del Maris Music 25. I això vol dir que passa per la ràdio per explicar la seva experiència. Una entrevista que porta a terme en Joan Escofet. I l'última hora dels dimecres, com sempre, s'ha acabat el bròquil. Les broquiletes, com els diem nosaltres carinyosament, la Marta Badia i la Mar Natche.
Marta Badia i Marc Natxe passen per parlar de temes incòmodes, aquells temes que a vegades són estigmes de la societat. Doncs s'ha acabat el bròquil, nosaltres sí que en volem parlar i ho farem, com sempre, cada dimecres al punt del migdia.
I aquesta secció l'any passat anava dijous, aquest any arriba els dimecres. A dos quarts d'una marxem a l'Agrícola Vilassà. I avui no anirem a la botiga amb la Lara Xarau, avui anirem al Magatzem de nou, com sempre, i un cop al mes amb en Martín. En Martín ens convida anar al Magatzem, en aquest cas, de l'Agrícola Vilassà.
Aquest és el menú, l'edició d'avui, la número 2.251. 2.251 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 10 minuts per damunt de les 10. Jordi Velázquez i Xavi Puig a les vies de so. Tot a punt per començar. Arrenquem motor, posem primera i arrenquem. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. El temps...
Ha baixat la temperatura i això no hauria de ser notícia un 19 de novembre. Però ho és, perquè portem mesos i mesos de temperatures altes anormalment altes. Però sembla que de cara els propers dies, segona meitat de setmana, les temperatures podien mirar inclús més avall i baixar la neu a cotes baixes. Ja sabem que som un país d'extrems. Ens en anem d'una situació a l'altra, d'un extrem a l'altre.
Joaquim Serra, Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresme, que ens espera de cara a les properes hores i els propers dies. Molt bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. De moment, avui jornada marcada per un descens de les temperatures nocturnes que notem en aquestes primeres hores del matí, que han arribat fins als 2 graus en algunes zones de l'interior de la comarca i valors de 6 a 8 graus a prop de la costa. Per tant, estem parlant d'unes temperatures més aviat baixes, però pròpies de la Tordó. D'entrada, s'espera avui un dia tranquil.
Un dia en el qual tindrem núvols prims, núvols alts, que entrenyinaran una mica el cel tant aquest matí com sobretot aquesta tarda.
quan fins i tot aniran en augment i, en general, amb vents fluixos. Aquest matí, bàsicament, del nord-nord-oest, aquesta tarda entre l'oest i el nord-oest, per tant, vents terres que no deixen precipitació aquí a la comarca. L'estació marítima tranquil·la amb una mica de mar de fons i, el que dèiem, un temps estable però fred. Avui baixen també les temperatures màximes de cara de mà.
Un canvi de temps que ens portarà més núvols, fins i tot algunes precipitacions en forma de pluja, algun petit xàfec demà entre mig matí aproximadament i fins la recta final de la tarda. Precipitacions irregulars i poc importants en conjunt.
i que quedaran concentrades bàsicament aquí a l'àrea del litoral, com a molt en alguns punts del prelitoral. Les temperatures demà al llarg del dia aniran a la baixa, de fet les mínimes no variaran massa respecte avui durant la matinada, però sí que al final del dia notarem aquest descens de les temperatures importants, temperatures d'hivern demà, també de cara a divendres i dissabte. Fins i tot diumenge sembla que encara podrien baixar una miqueta més les mínimes,
Hi haurà una forta irradiació nocturna i, per tant, això afavorirà que, sobretot a les fondalades de l'interior de la comarca, puguem tenir temperatures de 2 a 3 graus sota zero. A prop de la costa, entre els 2 i els 3-4 graus, les temperatures mínimes de la nit de dissabte a diumenge, que probablement serà la més freda d'aquesta setmana. Per tant...
El temps que vol portar-nos més fred, poca precipitació, val a dir, algunes nevades al Pirineu, això sí, sobretot al seu vessant nord, a qualsevol cota, de fet, de cara demà i sobretot demà passat, però aquí a la costa precipitacions poc importants que es concentrarien demà entre mig matí i última hora de la tarda.
En quant a vents, de moment no massa forts els pròxims dies, i el més destacable, sense cap mena de dubte, serà aquest tast d'hivern que tindrem a partir de demà. Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió amplia i puntual, servem i teu mara del Consell Comarcal d'Omeres. Ens taparem aquests propers dies. Moment de treure la roba d'hivern. Veurem per quant de temps. Demà i tornem fins a la mateixa hora. Joaquim Serra, que tinguis molt bon dia.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Obrim finestra informativa. El parlant de tot poc ens passa.
Moment, com sempre, a aquesta hora per saludar el senyor Joan Escofet, cap dels serveis informatius de Vilassar. Ràdio, val a dir, val a dir que Joaquim Serra avui ha fet un Joan Escofet. Ha utilitzat precisament aquest terme. Val a dir, ha fet un val a dir. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i a totes. La vella té una certa riquesa de l'èxit d'equip. L'amic Joaquim Serra té una bona riquesa lèxica que acompanya...
Les seves cròniques que a vegades són interminables. Sí, està animat, està animat. Veu neu a la costa. No ho diu, ho diu amb la boca petita, però jo estic segur que veu neu a la costa. No s'atreveix. A veure si ens fotran una alarma. Com seria l'alarma de neu? No ho sé, perquè tens un repertori important d'alarmes. Vigila perquè, clar, tens tres registres. Sí, però la de neu seria...
Tipo volva, saps? Que no cau allò, sinó que... T'agrada també com cau? Copta amb el tipus volva, perquè seria floc, eh? Jo dic volva. Compte, perquè estem en horaris... No dic volva, eh? No dic volva, perquè hi ha gent que ho diu. Ha caigut unes volves de neu? Dic no. Ha caigut volves o flocs? Com estàs?
Doncs hem curiosit amb aquests partits de classificació pel proper Mundial. Sí, quan és el Mundial? I ens ha cridat molt l'atenció...
El partit de la màxima Nigeria-Congo. Oh, oh, oh, oh. S'estaven disputant a l'accés... No em diguis el resultat, eh? No, no te'l diré pas, perquè ho voldràs veure... Ho tinc gravat amb el vídeo. No te'l perdis, perquè t'handa de penals per dir-hi mi quina de les dues eleccions africanes passa al tall.
Hi ha un enrenou, una picabaralla a la banda, sobretot en el darrer penal entre els dos entrenadors, el de Nigèria i el del Congo. Què va passar? I dius, què haurà passat aquí? Resulta que l'entrenador de Nigèria va ser alertat pel seu estaf tècnic que des de la banqueta del Congo estaven presumptament fent vudú.
Màgia negra perquè el llançador del penal congolès l'encertés, la fiqués a dins i donés el bitllet pel Mundial. Efectivament, van transformar el Congo. Nigèria va quedar fora la totpoderosa Nigèria. Les àligues verdes.
Doncs, polèmica servida. Hem d'anar al bar, fer el senyal amb les mans, per veure si es matava un pollastre o... Però es pot fer vudú? No, el reglament no diu res. Hauríem de mirar això, eh? Com es deia aquell? A la Monique, nigerià. Sí, oi? A la Monique. I lo conou.
El Conobo, també. Són noms que hem deixat passar de la història recent del Barça. Doncs què et sembla? Màgia negra, eh? Màgia embudú, eh? Ja és l'últim. El reglament de la FIFA...
contempla aquesta opció perquè, clar, d'altra manera també prohibiria que els jugadors es poguessin sentiguar o poguessin resar, sigui, diguéssim, el déu cristià o sigui el que fan els jugadors que practiquen l'islam, que també resen d'una manera molt particular, amb els palmells de la mà oberts amunt, no?
Ajuda divina. Jo, des d'aquí envio un missatge a Bebi Ramon, president de la Unió Esportiva, posem al seu servei Paquita Bruixa per si vol fer conjurs a la banda mentre els equips juguen. Bebi, aquí t'ho deixem. Però conjurs fàcils, eh? Sí, home, sí. Perquè a vegades aquesta mena de conjurs has de tenir llavors de nis, clar. No, no, no. O pell de bigoti de gat. Exacte, quina mandra. O pell de colló de capellà salvatge.
Perdona, com ho has dit això? Pell de colló de capellà salvatge. Hòstia, això, aquesta dita no l'havies sentit mai, això? No, és que me l'acabo de... Ah, vale, vale, vale, vale, vale. És factoria... Escofet. Factoria de casa. Molt bé. Escolta'm, no sé si podem parlar de... Jo no ho sé, no em vull posicionar, però... Zelensky, el president ucranià, doncs està fent gira per Europa. Ahir era a Madrid...
i va ser rebut per les autoritats. Jo no sé, en un país en el que estem, que és un absolut desastre, deixem-ho dir així, ja hi ha, per exemple, a Catalunya, un de cada tres nens estan per sota del llindar de la pobresa,
i, per exemple, els professors i professores es manifestaven dissabte per queixes que estan sotmetent, doncs resulta que Pedro Sánchez li ha promès 817 milions d'ajuda a Selenski. És a dir...
A mi em sembla molt bé que es pugui ajudar un altre país. Evidentment, tots sabem que aquests països... 86 milions. Milions. O sigui, tots aquests països que fan aquestes ajudes. És a dir, no hi ha res millor que una guerra per recuperar econòmicament. Això ho sap tothom. Contractes, comissions, etcètera. Però va, quan tens el país, en aquest cas Espanya, que està com està...
Tu tens els bemols de donar 817 milions a Ucraïna? És que em sembla una barbaritat. Em sembla que se n'enfoti. Tenim l'educació com la tenim, tenim la sanitat com la tenim, tenim etcètera, etcètera. I llavors, per acabar-ho d'arreglar i potser per justificar, Pedro Sánchez va dir que Selenski és el meu amic. Oh! Quiero llevar este canto, amigo.
Can Roberto Carlos no és el del Madrid, és l'altre, el cantant, eh?
Se'ls va veure els dos, eh? Pedro Sánchez i Selenski ballant... Ja no es balla, eh? Bailar agarrat. Això s'ha perdut. Però aquesta cançó és bonica, eh? Sí, sí, dient que tenen un milió d'amis. Som-hi! Somriendo libre quiero llevar este canto amigo a quien lo pudiera necesitar quiero tener
I també hi ha altres que volen ser amics. Donald Trump... Ai, ai, ai, amb qui vol ser amic aquest? Ahir sopava, feia una conferència amb el príncep d'Aràbia Saudita. Aràbia Saudita és un dels països més foscos de la Terra. És un dels països...
A veure, que confiança no xica. Que respecten més els drets humans, doncs, en fi, però passa que tenen quantitat de petrodòlars, que es deia abans, ja no es diuen petrodòlars, però hi són, doncs, sopava... De Berlos Ailos. Es van fer amics Donald Trump amb el príncep hereu de la dinastia saudita. Carai! I a més a més, qui hi havia al sopar? Ai! També volia ser amic! Qui hi havia? Cristiano Ronaldo! Oh!
Fins demà!
Un circo que alegrava siempre el corazón. Podien ser els imbècils del dia, també. Sí, sí, totalment, totalment. Ens va molt bé aquesta sintonia, perquè tenim candidat a imbècils del dia. Un doble candidat. Et deixo, Jaume, que puguis escollir... A veure, va. Jaume, hi ha audiència, les persones que ens esteu escoltant. Doncs a veure per qui opteu com a imbècils del dia. Va, som-hi! Sempre canviar...
Primer candidat, dos personatges que aprofitant la extrema seguretat per la que es caracteritza el Louvre, el museu... Home, home, el museu més segure del món. El museu més segure del món. Recordem que la contrassenya del sistema de seguretat era Louvre...
doncs vam penjar una fotografia seva en una sala, concretament a la sala en la que hi ha la Mona Lisa, la que hi ha una gran quantitat de gent, doncs en una paret van enganxar la seva pròpia, com si féssim tu i un selfie, el poséssim en paper i el penjéssim. Què et sembla? Oh, no és maco això!
Aquesta és la primera opció, la segona. I el segon, un espanyol ha fingit ser comandant d'avió durant tres anys sense tenir la titulació. És a dir, aquest bon home, per dir-ho d'alguna manera... Exacte.
Ha estat volant 3 anys amb una experiència que va posar amb la Garuba Indonesian. Era l'experiència que tenia una companyia que dona segurament molta seguretat. Doncs s'ha descobert que no tenia els papers per volar i que no era comandant. Aquest, aquest, aquest.
Bueno, aquest i tot la companyia, eh? Podrien ser els imbècils del dia. Hòstia, però per favor. O sigui, ha falsificat directament el seu... Per sort? El carnet de conduir. Per sort?
En fi, els avions s'han alçat i han arribat. Els avions que van molt... Té la pràctica convalidada. Amb el pilota automàtic van una miqueta. Hòstia, però a veure, trobo que ser mitja i falsificar el títol de metge és estar agosarat i bastant una altra cosa. Però, hòstia, un avió.
Un avió, un web que portes molta gent Tenia una titulació semblant a primer oficial de cabina És a dir, tipus Sí, bueno, escolta Sí, que en el fons no deixen de ser cambrers i cambreres Sí, sí, sí Doncs mira, un dia es va ficar la... Allà va dir... Oh, PA, pilot automàtic Tres anys Tres anys volant sense títols S'han de demanar papers sempre L'imbècil sempre, sempre I s'ha de repassar el Photoshop també Vinga, va
Vinga, posem en el DeLorean si em sembla bé, perquè estem ja una miqueta perfilant el temps. Tal dia com avui, de 1965, un tal Carl Perkins es va tancar en el seu estudi i va gravar aquesta meravellosa cançó. ...
Oh, oh, això sí que és rock and roll. Cançó de Carl Perkins, que evidentment va versionar anys després el rei del rock and roll. Sí, senyor.
Què més tenim en aquest dilluns tan finets? Jo vull naixir a Connecticut, tal dia com avui, de l'any 1961. Per tant, la felicitem. Una estudiant de periodisme, eh? Margaret, Mary, Emily, Anne, Haida. Carai!
que la gent coneix com a Meg Ryan, artista de Hollywood, i, en fi, amb una gran quantitat de pel·lícules que tots i totes ens venen al cap, especialment el seu paper en When a Man Loves a Woman, que interpretava, doncs, una alcohòlica. He changed the world
Michael Bolton també l'ha interpretat Rod Stewart. Escolta, One Man, Love a Woman, com un home quan un home estima una dona, oi? Sí, sí. Que bonica és, posa-ho, posa això. Turn us back on his best friend.
Què més tenim, Joan? I a La La Land, avui és l'aniversari a Los Ángeles, naixia l'any 1962, Jodie Foster, una de les grans actrius, la recordem, l'Òscar que va rebre en aquella Acusats, aquella pel·lícula molt dura d'una jove adolescent violada, i evidentment el silenci dels anyells, el silenci de los corderos.
Quina pel·lícula, eh? Quina banda sonora. Que fica l'Aldi Loria d'aquesta setmana també. Anem arregladets, eh? 1964, el primer grup femenit, el dia com avui, que arribaven a número 1 a les billboards mundials. És el so de Detroit, és el so de la Motown, les Suprems, que ens deien allò del Baby Love. Baby Love, my baby love, you're missing me, you're missing me.
Primer grup integrament de dones arriba a un número musical, eh? Fantàstic, molt bé de Suprems, home. És que tenen grandíssimes cançons, eh?
1988, el Robin Beck arribava al número 1, aquesta noia amb una veu molt poderosa, amb la cançó First Time, que ha quedat d'aquesta manera, el que passa que tots i totes segurament la recordarem per a l'anunci d'un refresc de cola, i no direm Coca-Cola. I can feel it inside.
Fantàstic, Joan. Gairebé a dos quarts d'onze anem tancant el DeLorean, va. I saps què sonava fa exactament 20 anys com a número 1 a totes les llistes del món? Doncs la ital-americana em va d'una amb el seu hang-up.
Aquesta també la cantava la Terremoto del Corcón. Soy la Terremoto del Corcón. Ara haurem de buscar qui és perquè, clar, jo et recordo... Bueno, no cal, no perdis el temps, Joan, però la Terremoto del Corcón... Recordo que em va renyar per la meva capacitat d'entendre, de no haver escoltat Los Pecos mai. Mai. I te'n vaig admetre que el primer cop, això és cert, que jo vaig escoltar La Raja de Tufalda... Sí.
Va ser quan tenia el bar de mar. Ah, sí? Imagina't, hauria de ser 2016-2017. Però els Pecos, aquesta... Era cuando te necesitaba. Els Pecos, que van estar en concert fa poc, eh? Que es veu que no hi havia bon rotllo. I són germans. És com en Cantero. Saps en Cantero? És el fill del fari. Sí, home, ho has après, eh?
Joan Escopet, quin dilòria més finet. Hem repassat, com sempre, el poc ens passa i acabem amb la informació que tindrem desenvolupada a la una al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. En 150 minuts en el Crònica, doncs, ens escoltarem. Fins a les hores, doncs, recordem, tots i totes, que la vida, a vegades, pot ser meravellosa. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Crispeta, setones, en aquest microones eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut, si no et reciclem, ho tenim ben putut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
1.400 quilos. 11 quilos. 120 quilòmetres hora. 45 quilòmetres hora. 4 rodes. 2 rodes. 220 centímetres. 42 centímetres. Sobre l'asfalte el ciclista sempre és el més vulnerable, però en cas d'accident tots hi perdem. Distància, seguretat, precaució. A la carretera, més respecte, menys accidents. Servei Català de Trànsit, Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar. Llegir per plaer. La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegir. El centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura.
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge. Però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com hem fet? No cal. A l'web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genyel, ara mateix ho busco.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Gairebé quatre minuts per damunt de dos quarts. Doncs encetem la segona mitjoreta del Parlant de Tot d'aquest dimecres. Jo sempre dic que Vilassar de Mar fa pudor escenari, i per extensió també podem dir a la comarca del Maresme, perquè entre actors, actrius, músics, cantants, tenim una comarca i un poble ple d'artistes. I n'hi ha uns que formen part des de fa molts anys del món del teatre Vilassarenc, i que ara formen part de la tropa teatre.
Recordo que era el mes d'abril que vam convidar en aquest estudi en el Lluís Ramis per parlar d'una obra, doncs, que es diuen inseparables. Han fet molt d'èxit al local de la tropa, agotant totes les localitats. Van tornar per Sant Joan, igualment repetint èxit amb molta calor, això sí. I ara, doncs, fa un parell de setmanes, doncs, van anar de bolos. Van anar amb un concurs de teatre a Vellaterra. Aquest diumenge van anar a Vellaterra, al costat de la Universitat Autònoma, i, atenció, perquè van venir carregats de premis.
Millor muntatge teatral, millor direcció, millor actriu principal i millor actriu secundària. I avui, per parlar d'aquest premi d'aquesta obra, tenim amb nosaltres el Lluís Ramis, director d'aquesta obra. Lluís, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Estupendo. Felicitats. Carmen Ramon, bon dia, bona hora, la millor actriu secundària, com estàs? Molt bé, molt bé, i molta il·lusió per aquest premi, la veritat. Està poc contenta, la Carmen.
Home, després de tants anys de fer teatre, un reconeixement fa il·lusió. Felicitats, eh? Gràcies. I també felicitem a la Maria Budó, en aquest cas l'actriu principal que se'n va endur el premi. Maria, bon dia. Bon dia i gràcies. Doncs amb ells parlem en els propers minuts del Parlant de Tot. Som-hi, va. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
Doncs, si em permeteu, comencem amb en Lluís, que ja el passat mes d'abril va passar per la ràdio, per recordar-nos què és Inseparables. Bé, Inseparables és una obra d'una dramaturg nord-americana que es diu Catherine Butterfield, i que parla, a mi m'agrada dir que parla de relacions humanes, no? Malgrat que es toquen molts temes, l'amistat, el fracàs, la malaltia, etcètera, etcètera,
però no pretens fer apologia de cap tema en concret la prova és que la gent que l'ha vingut a veure doncs algú t'ha ressaltat oi que m'ha agradat aquest aspecte m'ha agradat aquest altre és bastant jo vaig dir aquell dia que em vas entrevistar que era poliàtric i és veritat depèn de com t'ho agafis i és més nosaltres
quan vam agafar el text i començàvem a fer els assajos, va anar creixent, o sigui, en base al que anàvem veient, fent comentaris amb els actors i tal, vam anar, diguem-ne, modificant una mica la visió de l'obra que teníem, no? Entre... Podem dir, entre el públic que va venir, precisament l'autora de l'obra, la nord-americana Catherine Butterfield, que crec que va venir expressament.
Sí, encara que se n'hi ha mentida. Com t'ho has fet, això? He fet un silenci dramàtic. Com ho vam fer bé? De fet, hi havia un precedent. Ella havia vingut a Llosa quan es va estrenar aquesta obra per part d'una companyia professional. La va venir a veure i va tenir coneixement, no?
I quan es va produir el fet que ens vam interessar en fer-la, jo em vaig posar en contacte amb ella via correu electrònic i de dir, mira, ens agradaria fer aquesta obra si ens dones permís per adaptar-la, o sigui, traduir-la al català, li canviarem el títol i tal, què et sembla? Perquè, esclar, d'això, aquesta obra no està registrada a les gais, és una cosa una mica rara, aquesta senyora no té cap representant legal a Europa.
Aleshores va dir, sí, sí, tant, ja ho podeu fer. Diu, quan la penseu estrenar? Jo dic per Íster, més o menys, Setmana Santa. Diu, ai, quina bona ocasió seria per venir a veure-la, ho he pensat.
No ho sé. Això què es diu? La gent ho diu molt, que ja vindrà. Però va venir, o sigui, conforme s'acostava a la data de l'estrena, ens anàvem cartejant, i mira, els assaigos van així, li enviaven fotos, tal. I ella va dir, diu, mira, doncs, com que estaré per Europa, perquè estava fent promoció d'una novel·la seva, d'una obra de teatre que vol escriure, etcètera, etcètera, diu, aprofitaré que passaré per Dublín i ja vinc a casa vostra.
Jo li vaig dir, són 5.000 quilòmetres, eh? Diu, no, no hi ha problema. I va venir. Va venir i va dir, si no es fa res, també dos dies, perquè voldria veure l'estrena i l'altre. I així va ser. En Lluís, Carmen Maria, quan va venir aquella setmana no estava tranquil a la ràdio, ja us ho dic ara. No sé si és habitual amb ell que es posin nerviós, però no sé si a vosaltres us afecta de manera especial o us posen nervioses d'una manera especial que la mateixa autora de l'obra us vingui a veure.
Home, en principi el que ens va fer és moltíssima il·lusió, perquè aquesta senyora es va entregar totalment en el nostre projecte. I a mi em va fer moltíssima il·lusió que vingués i que féss una xerrada i que féssim col·loqui i que vinguessin al grup de teatre professional que ho havien estrenat fa anys i tal. A mi tot això em va semblar espectacular. Jo gairebé que no m'ho creia, perquè en Lluís ens ho anava dient i ens anava traduint totes les converses que tenia, perquè si no, jo no ho havia vist mai, això.
La veritat és que al principi jo pensava, no vindrà, saps? Perquè era allò com, però què dius? Però si estem parlant d'una autora, té títols coneguts a la història de les sèries i les pel·lícules i el teatre, no? I era com, no vindrà, no vindrà. I clar, quan en Lluís diu, bé, va ser com, perdona? Quins nervis! Jo em vaig posar histèrica, evidentment, no? I recordo perfectament el dia de l'estrena, que 10 minuts abans d'estrena l'obra, va ser quan la vam conèixer,
Jo crec que no he estat més nerviós en la meva vida. O sigui, primer perquè estrenàvem l'obra, que té el seu intríngulis, però després perquè la teníem allà. Fila 1, cadira 5, saps? Aquella imatge central de veure-la amb ella i després l'endemà ja la vam conèixer més. Recordo que vam anar dintre amb ella, vam fer un vermut i tal.
Llavors ja va ser com si fos la meva mare. Què us va dir? És una dona molt entranyable. Ens va dir que estava encantada, que li encantava el nostre local, que no es podia creure la qualitat de teatre amateur que hi havia a Vilaçà. No ho sé.
Era com si l'haguéssim conegut tota la vida. La musicalitat del català també li va agradar. Sí, li va encantar. No entenia res, no entenia res aquesta senyora, però ella estava entregadíssima. Anava a dir, no en devia entendre res de l'obra. El segon dia em va dir, diu, tens el text meu original? Dic, sí que el tinc, perquè està publicat. Clar. S'ha molt freig i tal.
Diu, et fa res que em posi amb tu el control de llums i tal, estava al meu costat i anava seguint el text en català, en anglès, i sentint el que es deia en català. Ah, mira, bona manera. Que és idèntic, no? Però, bueno, alguna cosa li xocava la musicalitat i tal, no?
Va anar tan bé que per Sant Joan us hi vau tornar a posar i quan ja ens pensàvem que era una obra que havia passat, ja us havíeu separat, doncs resulta que encara no us havíeu separat perquè us aneu de bolo a Vellaterra. Explica'm de què va aquest concurs. Bé, això de... A veure, el tema de bolos i donar projecció a les obres, jo ho he comentat a diverses ocasions, cada cop és més complicat, cada cop hi ha més...
propostes de concursos, aquí al Maresme, principalment, n'hi ha moltes, i molt solidificades, ja, no? I aleshores tenen una pila d'oferta que hi ha. Aquest concurs que vam anar s'hi van presentar 37 grups. Repito, 37. D'aquests 37 ens van tregar uns quants, nosaltres un d'ells, i vam guanyar tota aquesta sèrie de premis, o sigui, que té mèrit. És a dir,
Quantes obres vau participar en total al concurs? No, érem tres grups. Tres grups, eh? En aquesta ocasió érem tres grups. I això va ser fa dues setmanes. Dues setmanes. I com es porta això del text? Allò que dius, bueno, quan acabo Sant Joan ja està, ja me n'oblido i heu de tornar a repescar? O és això que us queda a la memòria?
Jo crec que és un text que l'hem treballat tant, perquè no oblidem que això va començar a l'abril de 2024, és a dir, que fa temps que masteguem aquest text, i just l'altre dia ho comentàvem amb la Mireia Monta i el Jordi Parés, que són els altres protagonistes, per dir-ho d'alguna manera, i que som els que tenim més gruix de pàgines, que hi ha, en certa manera, el reprendre ara per tornar a fer aquest bolo a Vellaterra, hem de tenir la sensació que aquest text no se'ns oblidarà mai. O sigui, com que no...
ara ho diem així, a l'igual d'aquí mig any m'ho preguntes i no me'n recordo de cap frase, però el fet d'haver-lo matxacat tant, hem estudiat, hem assajat molt i jo crec que, bueno, em sembla que vam fer, si no m'equivoco, vam fer tres assajos. Sí, tres assajos i els hi sortia amb una naturalitat brutal. Jo vaig flipar.
És veritat, una naturalitat que semblava, és que sembla que ho tinguin interioritzat, els tres protagonistes. Qui forma part de l'elenc d'actors i atrius d'aquesta obra, Lluís? Aquesta obra són, diguem, el que dèiem els personatges èpics, per dir-ho d'alguna manera, que era la Maria Boudó, la Mireia Monte i en Jordi Parés,
I aleshores els personatges, a mi no m'agrada dir secundaris, perquè són personatges, a mi és igual, són la Carmen Ramon, la Carla Pí, en Joan Camps i el Francesc Jordà. I l'àmia i la Mercè. I l'àmia Serra, que després va ser substituïda per la Mercè, i un cameo que fa en Joaquim Carrau, que també és important.
Aleshores... Un cameo, eh? M'agrada això. Un cameo fa de maquillador. Això està molt bé. I ja et dic, hi ha una comunió... A veure, per tema de presència dels personatges, vam començar els assajos només amb els personatges èpics, que són els que tenen les parrafades més llargues. Perquè els altres personatges, les seves intervencions no passen de 3 minuts. Però surten en diferents ocasions, estan allà...
diguem-ne, esquitxant l'escena, i és molt important perquè són uns personatges que jo dic que són arquetips de personatge. Un és l'hostalera maternal, l'altre és la metgesa que és una poca solta, l'altre és un periodista que és real, o sigui, el personatge que surt,
està basat en un late night d'aquests que la va entrevistar amb ella, que era un bècil, i el personatge que surt a l'obra està basat en aquell personatge, l'altre és un venedor esotèric, vull dir, són, inclús a nivell d'actuació, està marcat les diferències. O sigui, aquells personatges podien ser més exagerats, els altres havien de ser molt més creïbles. I aneu a veure els altres grups a Villaterra o no?
Jo no, jo no vaig poder, era fora aquell català. Quines obres eren? Un es deia bombers i l'altre es deia desclassificats. I vosaltres aneu allà, actueu, i quan sortiu d'allà penseu, mira, ens ha quedat prou bé com per poder recollir algun premi.
Vam sortir molt contents. El tema de premis, tant ens feia, diguem-ne. Però la reacció que va tenir el públic, allò van sortir, saluden, tornen a saludar, llavors van dir, ui, vine, pam. I no se n'anava, no? Saludo, i ens en vam anar, i sentia que la gent deia, que tornen a sortir, t'es res, ara? Sí. Sortiu, sortiu. Hòstia, dius... No, no, els hi va agradar molt. Els hi va agradar molt. Es veia que era franga, allò, eh? Que era sincer.
Sí, fins i tot quan em van donar el premi al millor grup i tal, no sé què, que vaig pujar, hi havia tot el personal, el, diguem-ne, com l'alcalde de barri de Vellaterra, que després t'ho explicaré això, que ens va donar la mà, va fer com una part que diu, m'agrada molt, o sigui...
Doncs anem aquest diumenge. Arribes allà, arribeu allà, doncs us poseu allà al públic i comença la cerimònia. Qui va rebre el primer premi? El primer que va pujar a l'escenari, qui va ser? La Carme. Que no hi era, la Carme. Ah, no hi era. Carme, m'has dit, una vegada que se't reconeix i no hi ets. I no hi soc, eh? Quina ràbia. Sort que ho va recollir la Mercè, que em va fer molta il·lusió que el recollís ella.
La Mercè Rovira. I, bueno, quan m'ho van dir per WhatsApp, jo em pensava que m'agafava una taca. Estava sola a casa. Sí o no? I estava com boja. Sí, sí. Dic, però què dieu? M'esteu enganyant, eh, Maria? Podem posar-ho a la televisió. Ens vas fer llorar molt. De veritat que no m'ho creia. Activa secundària, eh? Sí, sí. Mira. I tu estaves a casa i què? I quan m'ho van dir que no m'ho creia, que no m'ho creia, jo cridava a casa sola.
Sola. Jo, oh, però si no pot ser, si no pot ser, si mai a la vida m'ha tocat re, no m'ha reconegut mai re. M'ha tocat re, diu, m'ha tocat re. Ni m'ha reconegut re, ni m'ha reconegut re, però em va fer moltíssima il·lusió. Estic entusiasmada, de veritat. I després què? Qui hi va ser?
crec que jo, no? Sí, Maria, tu que seves allà al públic i què? Home, molta emoció, molta emoció perquè, o sigui, no és aquest ponegocentrista de he guanyat un premi, sinó que, en certa manera, és un reconeixement a tota la feinada que hem fet, no només la meva, sinó la de tots, en certa manera, no? Que dius, ostres, un actor, un actriu principal, si tota l'obra no rutlla, tu tampoc no destaques, no? És aquesta feina coral, no?, que es diu, i home, doncs sí, doncs...
Ens ho hem currat molt, saps? Ens ho hem treballat molt i hem assajat molt perquè... És el primer...
No, ja me'n van donar un fa molts anys que no vaig poder anar a recollir. Veus, Carmen, d'aquí uns anys podràs anar a recollir també. Més anys? Això ja no podré fer ni teatre. Jo ja soc molt gran. No ho sé, deu fer quasi 20 anys ben bé. Quan la botiga dels horrors tinc la millor triu secundària, si no m'equivoco. Però fixa-t'hi, van tenir la delicadesa, això va ser... Vam presentar la botiga dels horrors a Pineda, no era? Festival de Pineda.
I tenia molta gràcia perquè tenien totes les tatuetes allà ficades, no?
I veig que al millor secundari hi havia tres estatuetes. Perquè els hi van donar amb ella la Marta Abril i la Monsa Loire. I jo crec que a mi m'agradaria que hagués passat el mateix aquí. Perquè realment, com a trio principal, ella i la Mirai, com a actrius, estan a la part. Vas fer algun discurs? Sí, sí, em vaig quedar a gust, per si de cas. Per si de cas no me'n donen mai més. Portaves a prop preparat o no? No. No? I què vol dir que em vas quedar a gust?
Bueno, vull dir que és allò com que no sé si mai més. Aquella no em diu vols dir alguna cosa? Dic sí, sí, dóna'm, dóna'm. Dóna'm un micro que a més no funcionava i a l'anècdota aquella d'un micro que no funcionava però és igual, ja tenim el do de veu i no sé. Bueno, em sembla que vaig agrair a la Mireia, a en Jordi, a en Lluís que li vaig dir que és molt pesat perquè és un tio molt pesat però del bon rotllo. Ets pesat o no? És insistent. Però és molt perseverant. Exacte, el pesat de perseverança. Us anava a dir que el critiquéssiu però ja ho feu sense coses de mani. No, hi ha confiança.
Tothom té una mica de temor. Jo als assajos vaig amb el text de l'obra, diguem-ne, i una llibreta blava. Sí. Ha de ser blava? Bueno, és que és blava. Ah, vale, no, no. Com que els actors i els actors són maniàtics, doncs, i que ha de ser blava. I poso la data del dia, i llavors em vaig escrivint. I quan acabem, que ja són les 11 de la nit, i tant, bueno, adeu, moment, moment, moment, moment. Seieu. Això, això, això, l'altre. I el que del cas és que, habitualment,
Les indicacions que es fan es segueixen a posterior. El pitjor que pots fer un assaig és donar una indicació i que l'actor no se'n recordi i que repeteixi el mateix error. El que tu considers que és un error, a veure si m'explico. Però, en general, són molt disciplinats. I et va tocar a tu. I així. Llavors em va tocar a mi, sí. I què? Vaig pujar al meu celero habitual. El meu celero habitual. Sí, sí. En parcimònia...
No, que no em deixo, no em va clapar-ho gaire, encara que vaig dir que estava claparat quan em van dir que també teníem el premi al millor grup, no? Llavors sí que vaig dir que estava claparat. I vaig donar les gràcies sobretot a la persona que ho porta això, perquè això és un grup de teatre que organitza, que es diu la Cadira de Vellaterra.
I, diguem-ne, el local que tenen és un local que l'estan adescentant, no? És una sala que l'estan arreglant, tenen llums, tenen coses, però vull dir, necessiten tenir aquesta activitat per poder tenir una credibilitat de cara a Cerdanyola. Perquè no oblidem, Vellaterra no existeix. O sigui, això és una cosa que ens la van repetir 50 vegades.
El lloc que vam actuar és d'EMB, no? Sí, era... Municipal descentralitzada. Descentralitzada. O sigui, ells, els de Vellaterra, el que volen és independitzar-se i pertany a Sant Cugat, no t'ho perdis. I aleshores, doncs, va passar això.
Perdó, perdó. Dic que, com a Bellterra, aquesta persona és la que està donant corda amb això. Té el seu grup de teatre allà, etc. I llavors, doncs, van fent. Lluís, això com a millor muntatge, millor grup, com a millor director, que llavors ja devia ser...
Va ser al revés. Al revés, primer director. El millor director i tal. Sap greu perquè, vull dir, era un concurs bastant familiar, diguem-ne, no? O sigui, tothom estava allà, evidentment els directors i tal.
I penses, home, segur que els altres s'ho han currat. Llàstima, perquè ja no vaig poder estar aquell cap de setmana que ho feien, però em hauria agradat veure, a vegades, si hi ha algun concurs, procuren a veure, com a mínim, una o dues obres per saber quin és el nivell, i et quedes bastant acollonit, eh? Vull dir, el nivell que hi ha... Pensa que, es clar, tots aquests concursos de Pineda, Calella, malgrat tota aquesta colla de llocs, s'hi presenten de 40 o 50 grups. I, aleshores, el nivell que hi ha, si entrien 7 o 8, com a molt, és molt elevat.
Carme, Maria, Lluís, jo sempre dic que les diferències entre un actor, un actriu professional i un demater és que un és professional perquè cobra i l'altre demater perquè no cobra. Sempre ho dic, però hi ha moltes vegades que no és diferència.
Que hi ha una gran pedrera és veritat, que hi ha gent que porta molts anys fent teatre és veritat. Ara cal cuidar el teatre amateur, des de tots els àmbits. Us sentiu cuidats en aquest sentit o no? A veure, jo hi ha una cosa, ara faré un parèntesi filosòfic. La paraula teatre amateur a mi va venir molt de temps que em molestava molt, perquè això de amateur, per exemple, només se'ns aplica als de teatre.
Tu, per exemple, ets músic, no et diuen que ets músic amateur. Bueno, és que no arriba ni a això. Bueno, és igual, però vull dir... Ningú diu, per exemple, una persona que, jo què sé, que faci ceràmica a casa seva... No, no, no, és veritat. Diuen, oi, un alferero amateur o un tio que faci mobles, diuen que fa bricolàix, que també no sé per què es diu en altres idiomes, però amateur, bricolàix...
estem fent teatre fins un dia que algú em va dir això d'amater vol dir que estimes el teatre encara t'ho admeto però vull dir la diferència a l'esport també s'aplica això futbolista amater també jo dic amater en el sentit que la diferència és que a final de mes uns cobren i els altres perden calés perquè segur que costa calés gasolina, hores hores que és el més important, sí o no?
Jo que sempre dic és que és molt important que, repetiré la paraula amateur, va, que els amateurs no són professionals, perquè no hem passat per una formació acadèmica d'aquest tipus i no vivim d'això, d'acord? Però podem treballar amb el rigor d'un professional. Què vol dir el rigor d'un professional?
Aprendre-se el text, assistir als assajos, des que comença fins que acaba, estar atento en tot l'assaig, escoltar les indicacions del director i aplicar-les. Això és treballar com un professional. I les coses surten. Ara, a vegades hem vist, en segons quines aplicacions amateur, que la gent s'ho pren una mica...
Bueno, ja sortiré. Com un divertimento, no? Que també es tracta d'això, no? També es tracta de passar-ho bé, home. Naturalment. Però hi ha d'haver-hi un compromís, i a vegades aquest compromís no hi és.
No, exacte, ja que perds el vespre, l'has de perdre amb una mica d'intenció, no? Perquè per anar, no sé, per anar a fer el burro, doncs no, em quedo a casa, saps? Però ja que hi ets, ostres, hi poses els cinc sentits, evidentment a ningú li agrada començar a assajar a les 9 de la nit fins a les 11 de la nit, no? Que a vegades és una mica complicat, però ostres, ja que hi som, som-hi, saps? Fem-ho bé i ja està. Ara t'explicaré una interioritat.
explicant històries de la gent. Aquesta obra, jo volia que hi participés el Jordi Parés. I li vaig dir. I em va dir, bueno, saps que jo treballo a Barcelona, plego a tal hora, a quina hora pots estar al local? A les 9 i quart. Un quart de 10. Jo t'ho juro, durant un any...
començava a massajar a un quart i cinc. Però clavat, eh? Sí, amb permís de Renfe, això és una altra cosa. Però si no passava res, en Jordi entrava amb la bicicleta, si el tio arribava en tren, a Cabrera, agafava la bicicleta, el desplegava, venia corrent cap allà...
I començàvem l'assaig i acabàvem, quan havien d'acabar. Però és un esforç... És compromís. Això és professional. Sí, senyor. A més, és una persona, igual que la Maria, igual que la Mireia, igual que la majoria de tots, que s'apren el text amb facilitat. Sí, és veritat, això? Sí. Són hores, eh? Són hores. Tots tres, eh? Tots tres.
Nosaltres, en aquest cas, sobretot les escenes de nosaltres tres, que eren moltes i llargues, ens vam gravar. Vam quedar un dia a casa i ens vam gravar. Amb auriculars, no? Ens vam gravar per escenes i llavors jo anava per casa escoltar-nos. Utilitzeu Renfeu normalment o no? Sí. És un bon lloc per aprendre, perquè tenim hores per endavant, sí o no? Tu, Carmen, què? A mi em costen els textos, ara. A mi em costen. Jo soc molt franca. Jo, a mi, de caminat fent gran, jo havia fet papers de protagonista, havia fet obres. Però a mi m'han dit una cosa. Què t'han dit?
Que et costa, però no et quedes callada a l'escena. És a dir, i el peu sempre el dones. Això no, no. Em costa de prendre-me... Si tens taules, jo li he de tenir taules. Bueno, sí. Quants anys fa que vas teatre, Carmen? Potser dels 16 a 17 anys. Sí, fa un parell d'anys, això. Sí. Ara ja en tinc 69, doncs mira, compte, 50 i pico. Maria?
El meu pare em va pujar a un escenari per primera vegada que jo tenia sis mesos. Vaig néixer al març, em va pujar de pastoreta a fer els pastorets, després vaig trigar uns anys, evidentment, però uns quants, sí, 30 i pico també. I tu, Lluís? Jo vaig començar a fer teatre a l'institut, que tenia jo 18 anys, després vaig entrar a la universitat i he tingut altibaixos, però també fa 40 i pico d'anys. Carme, et demanaria permís, però em sembla que no ho faré. M'ha arribat l'àudio
Aquest famós àudio de quan va rebre el premi i tot això. Perquè m'has dit, ah, vaig dir, vaig dir, però escolta, vols que l'escoltem? Ai, no, quina vergonya. M'acaba de donar permís. Escoltem l'àudio, va, sorti. Què dieu? Esteu bojos, això és broma, segur. Jo? Hòstia! Ai, ara sí que em moro. Ai, que em moro.
La veritat és que... I això és a la casa, eh? Sí, sí, solet a casa, amb la Fiona i prou, amb la meva gossa i prou. Que devien pensar els veïns, aquesta dona ara ja en rona sola i tot. Què li passa a la Carmen, no? Sí, sí. Va, inseparables, us heu separat ja definitivament o tornarem? No.
Jo crec que no. No. Jo crec que no ens podrem separar mai, en certa manera. Hi haurà un moment que haurem de fer un divorci pactat, o un divorci amistós, o no sé com dir-ho, perquè, clar, no pot ser etern, però, bueno... Home, no s'allargarà tant com Maricel, però... Però potser... No, a veure, ara totes les apostes que hem llançat ens han de contestar. El que fa molta gràcia... Va, ara vaig a criticar, segons qui...
Jo vaig dir, a part dels temes de concursos i mostres i tal, anem a provar aquí al voltant, aquí al Maresme, tenim cabrils, tenim cabrera, tenim tal. No m'han fet ni puto cas. O sigui, és una cosa bastant impressionant. Hi ha pobles i teatres. Pobles i teatres, i Argentona. Que no ha estat el cas de Vilassar. I premiar. Tots aquests, ja els he llançat la canya. A nivell de... Bueno, ja et diré... Els de tallar, també. Ja et diré alguna cosa.
i molts són amics meus, encara em sap més greu, no?, perquè quan entres en tema municipal és complicadot, però, bueno, s'ha d'intentar. Lluís, estàs preparant alguna cosa més? No. No? Ara mateix no? Ara no diré que hem quedat esgotats, perquè després d'això, del subidó en aquest, doncs, ara vull dir, si passés aquí algú i digués el voleu fer l'obra demà a la tarda a tal lloc, diríem, demà no, per demà passat sí, que farem un passe i tal, i aniríem.
Però sempre hi ha idees. Puc fer una reivindicació? Molt ràpidament. Jo el que voldria és que en el poble en realitat es creguessin que tenim un grup de teatre que val la pena. M'agradaria molt que s'ho creguessin les autoritats i que s'ho creguessin a qui li pertoca. Perquè em sembla a vegades que només és un poble d'esportistes.
I el teatre queda com rellegat al segon o tercer o quart terme. I em sap molt de greu. Doncs reivindicació feta, mig minut les onze. Carmen, t'ho agraeixo moltíssim que avui hagi estat aquí. Felicito de nou pel premi. Maria Bodo, el mateix. Felicitats, gràcies. Lluís, moltíssimes gràcies. I el dia que vulgueu, podeu venir a la ràdio i fem una taula rodona sobre el tema que ens parlava la Carme i altres aspectes ressonants en el món del teatre. I esteu convidadíssims. La cultura ho mereix. Les onze, temps de notícies. Tornem de seguida.
Les notícies de les 11 Salutacions a l'exposició Lidera el teu consum. Ciutadà actiu, consumidor responsable, arriba des de demà a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Amb el suport de la Diputació es podrà veure fins al 4 de desembre. La mostra pretén generar una reflexió sobre els aspectes de la vida com a persones consumidores que som i també proporcionar
la informació i les eines necessàries per consumir de manera responsable. A través de diferents plafons, l'exposició tracta temàtiques com els drets dels consumidors, com actuar si aquests drets són vulnerats, els serveis públics de consum, la compra responsable, la informació de les etiquetes dels productes, la contractació de serveis, la compra conscient i la pobresa energètica. El contingut convida a prendre consciència del paper que cadascú exerceix com a consumidor
i a entendre que consumir de manera responsable implica tenir en compte què i qui hi ha al darrere dels productes, el medi ambient, les condicions laborals, els drets humans i la sostenibilitat econòmica i cultural.
El govern espanyol ha anunciat l'inici del procediment per extingir quatre fundacions franquistes a través de la compareixença al Congrés del ministre de Cultura, Ernest Hurtasson. Al seu torn, després del Consell de Ministres, el titular de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres,
ha anunciat que han aprovat el reial decret que establirà la definició del catàleg de símbols franquistes que cal retirar. El govern espanyol també ha posat en marxa la campanya institucional La democràcia és el teu poder, encapçalada per una lona gegant escrita en català a la Gran Via de Madrid que inclourà 400 activitats coincidint amb l'efemèride del final de la dictadura.
El Ministeri de Cultura iniciarà les actuacions prèvies del procediment d'extinció dels organismes franquistes dedicats a José Antonio Primo de Rivera, Blas Pinyar, Serrano Sunyer i Kei Podellano. Seguiran el mateix camí que la Fundació Francisco Franco, que actualment es troba en fase d'al·legacions després d'haver començat el mateix procés el 2024, en concloure que la Fundació humilia les víctimes
Fins d'interès general.
La Guàrdia Civil torna posant al punt de mira Santos Cerdán, l'ex número 3 del PSOE, per presumpte cobrament de comissions il·legals en l'adjudicació d'obra pública. Un nou informe de la Unitat Central Operativa apunta que l'ex dirigent socialista actuava com enllàs entre Acciona i el Ministeri de Transport que dirigia José Luis Ábalos. D'aquesta manera, Servi Navar, l'empresa vinculada a Cerdán,
rebia el 2% net de l'import de cada adjudicació que aconseguia, Acciona. I, de fet, la col·laboració entre les dues companyies li hauria reportat a Servi Navar el 75% dels beneficis, la seva font principal d'ingressos. Segons aquest document, s'han identificat almenys tres adjudicacions d'obres fraudulentes situades a Logroño, Sevilla i Sant Feliu de Llobregat i que suposarien uns 6,7 milions d'euros públics a través de la constructora Acciona.
Futbol, la selecció espanyola s'ha classificat pel Mundial dels Estats Units, el Canadà i Mèxic, que es disputarà a l'estiu. El combinat de Luis de la Fuente n'ha tingut prou amb un empat contra Turquia per passar com a primera de grup. A les 12 del migdia 9, contacta amb la informació.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon.
Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya.
Tens un habitatge amb propietat buit i desocupat? Lloga-la a través del Consell Comarcal d'Omeresma. Una mica més econòmic respecte al preu de mercat. A canvi, guanyaràs molt més. Guanyaràs un millor entorn. Ajudaràs persones amb risc d'haver de marxar de la seva població. Guanyaràs un pis amb vida. No un pis ocupat, un pis habitat amb més valor i millor conservat.
Guanyaràs seguretat, assegurança multirris de l'habitatge gratuïta durant els 5 anys del contracte de lloguer. Guanyaràs comoditat, assessorament, tramitació i seguiment del contracte. Guanyaràs tranquil·litat, mediació i defensa jurídica en cas de conflicte. Guanyaràs confiança, l'Aballoguer et garanteix el cobrament de fins a 6 mesos en cas d'impagament.
Si llogues el teu pis, guanya el teu entorn. Guanya el teu pis. I guanyes tu. Llogant el teu pis, guanyes.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre.
Des del centre del teu diàleg, Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
11 i 7 minuts del matí. Seguim endavant, segona hora del Parlam de Tot, com sempre a aquesta hora. Saludem a la Paquita Bruixa. Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé, en forma. Avui fa molta fresqueta, eh? Avui sí, Paquita. Ja ha arribat l'hivern, estarà amb nosaltres mitja hora i se n'anirà, també t'ho dic, eh? D'aquí a poc ja farà calor a treballar. Bueno, però tu continues amb màniga curta. No, no, no, avui n'hi havia la sap, màniga curta. Res, bueno...
Doncs així se'n què aneu? Avui no, avui no. Avui anem amb jaqueteta fina. Ah, bé, bé. Pensa que a Vilassar tot l'any és estiu, però avui ja fa una mica de fresqueta. Avui anem amb jaqueta fina. Pequeta Bruixa, amb nosaltres cada dimecres amb els conjurs, els somnis, els horòscos, les vostres consultes i el seu telèfon per les consultes precisament és al... 93... 93... Sí. 395... 395...
4105. 4105, el telèfon directe de Paquita Bruixa. Si li voleu fer qualsevol consulta, ja ho sabeu. En directe, doncs, amb ella. Paquita, doncs entrem en matèria, si et sembla, i com sempre, anem a somiar. És un somni que crec que hi ha poca gent que no hagi tingut. Per tant, la majoria l'hem tingut.
Que algun dia et cau una dent. Hòstia, fa molt tangúni aquest somni. Aquest somni fa molt... A veure, no és el mateix. No és el mateix. Està desdentat. Ah, encara és pitjor. Que et caigui una dent. Val, doncs avui que estem desdentats.
Des d'entrada, nosaltres, no veiem en els altres, primer començo amb nosaltres, si nosaltres ens agavem, o anem a rentar-nos les dents i no en tenim cap. Oh, això és fatal, eh? Jo és que ho passo malament amb aquests somnis. No l'he tingut mai, aquest des d'entrada. Jo somia, a vegades, fa molt de temps, ara, eh? Que allò que et cau una dent, que et cauen dues, oh, és fatal això, Paquita. Sí, sí, sí, ho és.
i el que costa, perquè són caríssimes, posar-te-les, eh? Clar, és un disgust per tot. Doncs vol dir que tindrem mala salut, malestar, i ens fallarà tot, hasta l'economia i l'economia. Vinga, tot, vinga. Si t'aixeques un dia desdentat, que ja t'aixeques prou trasbalsat després d'un somni així, i a sobre tens mala sort, no?
Sí, però en canvi, si veiem a l'altra gent que no té dents, que li falten les dents, vol dir que hi haurà enemics que ens voldran fer mal, però que no podran, que nosaltres serem més forts que ells i no ho aconseguirà. Toma. Mira si canvia la cosa. Oh, i tant, doncs vinga. Doncs més val mirar els altres atemptats que no tu mateix, eh?
Doncs, que és un somni desagradable, vas. Com somies això, que et cauen les dents? A mi és que me fan molta fàstic les dents. Mira, és una de les coses que... Què vol dir, Paquita, que et fan fàstic? Com? Què vol dir que et fan fàstic les dents? A mi molta, molt... Jo veure la gent que du les dents...
Brutes, perquè aquesta és la paraula. O així, sempre m'han fet molt... I les dentadures no vull ni veure-les. Oh, quin fòstica. Molt, eh? I el 80% de la gent li fa. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Doncs... Fa gràcia, ara, això, que li faci coses a les dents. En fi, o sigui que tu, dentista, no series, no?
Ui, no, per res del món. Home, no. Paquita, entrem directe a l'arbulari. Avui farem servir una herba a l'abast de tothom, que fa molt bona olor, que dona bon gust a molts plats, i avui fem servir la farigola. Sempre diem que això és una... L'arbulari de la Paquita complementa, complementa qualsevol recepta sanitària. Mai la substitueix. Per tant, avui, amb la farigola, que es poden fer milions de coses. Però què fem avui?
Bé, mira, és una de les hermetes més antigues que s'han fet servir. Carai. O sigui, més antigues de totes. I serveix per tantes coses, sobretot ara, ara que diu que hi ha tant de grip, no? Bé, doncs es fa un cassonet, es posa un bon grapadet d'herbes...
de camamiga, ai, de camamiga, de farigola, que igual serveixen, si és de tal bosc, agafar-les, no? Bé, no les arrenqueu, talleu-les, recordeu, perquè o sigui no ho fem malbé tot, doncs poden ser igual fresques que seques, fan el mateix efecte. Doncs llavors fem això, el cassonet aquest, que és molt bo, i posem una miqueta de llimona,
Una miqueta, eh? Que la llimona fa malbé les dents, així és que anem amb compte. Sí. I mel, i si estem ja molt acaterradets, doncs mel. I ho anem, ho colem, clar, ho posem en el foc, o deixem que bolleixi res, i llavors, quan ja està fresqueta, sí, fresqueta, doncs la colem, la posem, no sé, en un tassó, o amb alguna cosa, amb una coseta que tinguem, si és de vidre, millor...
ho posem a la nevera, però... podem prendre 3 tacetes cada dia, no fa cap mal. I als nens, si tenen mal de panxeta, clarament també els va molt bé, però també se'ls pot donar una mica, no com nosaltres, però no fa cap mal. I a més a més, neteja també les genives. Imagineu-se. Però ara us explico una cosa maca de la frigola. A mi m'ha agradat molt. Diu que les dames de l'edat mitja...
feien símbols amb la farigola. I els hi feia, en els que s'anaven a lluitar perquè tornessin, tant ho feien les mares com les dones, com les nòvies, diguem-ho així, no? Posen a la faixa que duien, sempre duien faixa aquella gent. Doncs els hi brodaven una branqueta de...
de ferigola amb floretes i una abella. L'abella que es representava com si volés amb les aletes, que volés el rasador de la ferigola amb floretes per recollir i fer la mel. Això es volia dir que era perquè se'n recordessin d'elles
i que tornessin a casa perquè l'abella sempre torna el rusco, així que era això. Molt bé, que bonic. Era protecció i record. I tant, que és maco. Molt xulo, sí senyora, Paquita, sí senyora. Doncs, Paquita, anem al ritual. I avui, atenció al ritual, m'ha fet gràcia que la Paquita ha dit... Diu, avui farem un ritual perquè el jefe ens estimi més. Doncs sí. El jefe o la jefa, eh, pot dir. Eh, Paquita? El jefe o la jefa, dic.
Ah, jo soc la meva jefa, sí. Per això. Escolta una cosa, no es fan divendres, com tots els rituals que gairebé tots es fan divendres, aquest no es fa divendres? No, aquest es fa en dimecres. Ah, mira, va. Descalços, també? Sí, jo sí. Necessitarem tres espermes. Una de blanca, una de verda...
No, perdó, blanca no. Una de vermella, una de verda i una de color lila. Vinga. I es tenen que posar en vertical, no en horizontal. Home, normalment les espelmes es posen en vertical, no? No, sempre en vertical. Quan encenem més d'una, la posem sempre en horizontal. Ah, carai. Sí. Tu has posat una espelma davant de l'altra...
Com un espelma de l'altre? A veure, ara no ens entenem aquí, Paquita. A veure, un espelma al costat de l'altre amb vertical. Ai, Déu meu, senyor. Mira, vertical és de dreta a esquerra, de dalt a baix. Exacte. I horitzontal d'esquerra a dreta. O d'esquerra a dreta. Sí, sí. Fins aquí arribem. Però aquesta vertical.
La primera, a dalt, diguem. La de dalt serà de color vermella. Després, avanceu, que sempre tira avall, serà verda i una de color lina. Ara ens entenem, ara ens entenem. Que no van de costat, sinó va una davant de l'altra.
Això mateix. Ara, home, vinga, què més? Posarem a tot el seu rededor fulletes verdes, no sé, jo poso de menta i romaní, que és el que es posa de menta i romaní tot el rededor. Nosaltres descalços agafarem, pensant en el jefe sempre, i encendrem cada una d'elles amb un llumí de fusta,
I ja està. Començarem per la primera, que és la vermella, després la verda i, per últim, la lila. Molt bé. I ja les deixem que s'acabi. Quan ja estan acabades, doncs les recollirem, les fulletes, si són un plet de cera, doncs no se'l deixen massa, però en el cas que no s'hagin omplert massa, doncs les guardem a qualsevol lloc. Sempre, sobre un armari, sobre la cuina, una nevera o alguna cosa així, eh?
I hi ha el conjunt que s'ha de dir. El vaig dir en castellà perquè és que en català no hi ha bona traducció. Vinga. Sí. I escoltet, a les fuerces de l'universo pido aclarar su visión para que me vea tal como soy la persona en cuestión. I aquí, pues, digui el seu nom. La refe. Sí? Sí, sí, sí, perfecta. Ja està.
Doncs vinga, ja ho tenim. I ja tenim el ritual fet. És ben curtet. Home, i la al o la jefa t'estima, no? Home, sí, és perquè t'estimi més. O sigui que, en definitiva, és perquè pugi el sou, no? Perquè així, diguem-ho clar. Clar, tots els rituals els fem per això, perquè necessitem més que ja no sé el que ha pujat les coses ni el que pujaran. Menys el sou, tot ha pujat. Doncs sí, perquè ja passo molt.
quan agafes i veus, escoltes, jo escolto més, però bueno, les notícies, Déu meu, començant a pujar els sous, si la meitat s'ho queden tots ells, llavors s'ha... Avui en aquest programa només ve gent reivindicativa, deixem-ho així, vinga.
No, que està molt bé, eh? I com me n'alegro molt, eh? Jo també reivindico, eh? O sigui, no dic que no, eh? Paquita! Doncs escolta, va, com sempre, anem pel 12 signes del zodiac, els 12 horòscops, i comencem, si et sembla, pels nostres bons amics, els àries. Com ho tenen, Paquita? Molta força, molta energia, que jo dic, i estaran en forma. Aquesta setmana no es trobaran ni agotats,
ni melancòlics, a veure, que estaran bé, bé, bé. Això sí, és molt bo. La feina, si ho mires o enfoques, si fas bé el ritual, que avui el podríem fer, doncs els jefes els miraran més de carinyo i podrien entendre's millor. I en l'amor, en l'amor no està molt bé la cosa. A veure, l'acarícia és
si dueu en ell, doncs acariceu-lo de tant en tant, abans de dir-li que hi ha alguna cosa que està fallant, perquè les cosetes no estan maques. El color és com un grisós i el número és el 3. Doncs el número 3 i el color així és un gris per als àries. I el següent són els taures, els torets, com ho tenen, Paquita?
que no es feien els ganduls, perquè clar, fins ara has fet molt bon temps, passejava, movia en la cua i tot això. Però ara ja no, ja ha refrescat, així que espavilar-se a la salut i a portar-se millor amb ells mateixos. Així que bé, la feina, la feina està bufona, està de cara, està tranquil·la, ni més ni menys, i bueno, poden...
poden tenir alguna alegria. I en l'amor, la gent del vostre entorn us ho farà fàcil i això farà que també hi hagi més pau i tranquil·litat a casa. Així que no és una mala setmana per ells. El nombre és el nou i el color és el lila. Doncs ja ho sabeu, Torets, els taures, el número nou i el color lila i els següents, els bessons. Com ho den, Paquita?
Bastanta tranquil·litat en el que és la ment. Podríem patir una miqueta d'insomni, però no... que no es preocupin, que prenguin, no sé, que diuen que un got de llot, això no funciona molt, però bueno, o passiflora o alguna coseta d'aquestes per dormir més tranquils. I anar a la feina...
lliurem males passades no serà una setmana maca per ells a la feina així que la propera potser anirà millor però aquesta no i a l'amor molt d'encant no sé molta llum i serà una setmana d'aquelles que estaran a partir un pinyonet així que maco
El seu color és el vermell i el seu número és el 5. Com sempre, o gairebé sempre. Sí. Pels bessons, el número 5 i el color vermell. Ho vull canviar-ho i torno a agafar el 5 a la bola. Està molt bé. Doncs mira, el número 5 i el color vermell pels bessons i els cranc que van aquesta setmana endavant enrere cap on van, Paquita.
Endavant, endavant. La seva brúixola els diu, apa, tireu endavant, que és la millor manera d'en sortir-se'n. Això vol dir que estaran bé de salut, perquè tindran molta carrerilla, però que vagi lent...
Sortien sense abrigar, que agafin, que s'abriguin. I jo diu, no, quin fred que fa, i van amb una bruseta. I jo dic, bè, bè, bè, i jo si tinc fred, em poso el que sigui. Clar, està una samarreta, com les velles, que és el que són. Però són molt maques, les samarretes. Jo també em poso una samarreta. Doncs bé, això és el que hem de fer. El que és la feina. Bé, venen alegries.
els seus astres li donaran un copet de mà i els seus jefes els miraran amb molt bona cara. I en l'amor, molta complicitat, la parella els hi farà molts de mimitos i estaran molt tranquils i bé, serà una setmana mona. El seu color és el rosa i el seu número és el 8. Toma, el número 8 i el color rosa pels crancs i els llocs com ho tenen, Paquita.
Bé, parem de vagilar una mica els seus genolls, eh?, perquè els hi podrien fer una guitza, tant si són joves com si són vells, eh?, però així que vagilin els genolls, bueno, si resen que posin un coixí, i si treballen molt ajupits, perquè n'hi ha, clar, que tenen que ajupir-se, també que ho vagilin. En canvi, a la feina, molt bé.
Si demanen un horari més flexible, per alguna raó, els hi serà aconsegut. I, a més a més, la cosa anirà bé. I en l'amor? Molts de plans, macos, tranquils. No hi ha ningú... Oh, no, no. Serà tot bastant maco. El sucre també és com l'altre de color rosa i el seu nombre és l'1.
El número 1 i el color rosa, el porc lleó i el següent són els verds. Ja, Paquita, com ho tenen, això? Problemes musculars. Vaja. I nervis. Així és com ens diu, que ho vegin. En canvi, a la feina, que no s'obsessionin, que ningú s'hi està fent res, la cosa està llisa i maca i tranquil·la. I en l'amor, en l'amor tenen que posar una mica d'orda, en la seva llar, perquè podrien haver-hi moltes, moltes enganxades...
de dits i després se n'arrepentirien. Fins que, ojo, amb el que fan i amb el que diuen. El seu color és el sol blanc i el seu número és el zero. Mira, més avall no pot tirar. El número zero i el color blanc, pels verds i els balança, dret, esquerre, equilibrats... Estan bé, van bastant a la dreta, estan tranquils. Però, bueno, estan equilibradets, més aviats. Se sentiran cansats...
amb poca força, amb pocs àmnims. Però aquest cap de setmana ja recuperaran. Ja agafaran força i carregaran piles. I ara la feina. En el cas que es tingui que parlar amb Unions, o sigui, amb els seus companys, per demanar almenys o alguna altra cosa, que no s'aparti del grup, que s'acostin els seus...
els dos companys de feina, que tots necessitem el mateix. Així que no es quedi solet. I en l'amor, drames, pressions, moments molt difícils que tindran que encaixar i, bueno, ja es anirà arreglant. Però no és una bona setmana per ell. Vaja, balances, vaja.
El número és el 4 i el color és el marrón molt fosc. Carai, tu! 4 i marrón molt fosc. Aquests colors fosquets, així, amb robes són bonics, però si dus un color, ningú tria el color marrón com a color preferit, oi que no? No. A mi m'agrada el vermell i el verd. Clar, tothom diu colors alegres, però a l'hora de vestir, per exemple, jo el gris no el triaria mai, però a l'hora de vestir el gris és guapo, és guapo el gris, home. Però vestir és maco el gris.
Home, sí, una americana gris, això, un jersei gris. No és maco? És elegant. A mi no m'agrada, això és d'enterrador. És d'enterrador? Hòstia, tu, Paquita. Ara, quan em posi el meu jersei gris, em posi els meus jersei gris i diré, doncs, vinga, avui et toca anar... Enterrador, dius, eh? Hòstia, tu. Vinga, va, escorpí, que és el moment pels escorpins, que són els reis de la festa i ens trobem sota el seu regnat. Encara queden tres dies per treure'ls-hi o que se'ls hi cabi el regnat.
Sí, que avui estem a 19. A veure, res de fracassos, tot endavant. Que aprofitin en el màxim, que demanin, que comprin loteria. Ara ja poden anar a la Bruixa, no?, que tenim per aquí, a comprar loteria, que tenen més possibilitats que els hi toqui. Que la seva parella no els hi farà la guitza, els seus fills tampoc...
i se sentiran bé el que són el rest de la festa i la salut no vegis. Poca farigola i poca mel tindran que menestem.
Així que serà una setmana d'aquelles de molta, molta llum i de felicitat. Mira que està maco, eh? Molt bé. El color és el daurat i el lila i el seu número és el 7. El número 7 i el color daurat i lila perquè són els reis de la festa. Ens trobem sota el regnat dels escorpins. Fa gràcia que dius, Paquita, ja poden anar a comprar la loteria d'Iconxi. Des del juliol ja es ven la loteria de Nadal. Oi, sí? Caps que jo no tinc cap dècim de loteria? Jo encara tampoc, però si vols el juliol ja en venen, eh? És increïble.
Deixem els escorpir, perquè els següents són els sagitari, que estan allò llustrant la corona, netejant-la, posant-li brillamenta, li estan posant. Sí, molt d'equilibri. Tindran, això vol dir que ja estan a la cura del fluixa i diuen, ai, contentets, ja preparen, doncs bé, tots els seus rituals i les seves històries perquè els seus signes els hi doni un cop de mà. Això s'ho notaran a la salut, perquè serà una setmana de salut.
A la feina. Si els deuen dies de vacances, que se'n recordin de demanar res amb temps, perquè hi haurà algun enredo que no s'ho mereixen, que tenen la raó ells, però que és difícil, anar a la feina. Així és que vagin amb compte. I anar a l'amor.
que s'allunyin dels drames i que jo no em trobo bé de la parella. Els escoltin una mica, però els diguin sí, sí, rei, sí, reina, i no massa més, perquè encara se li donarà més protagonisme i això es podria acabar, bueno, com el Rosari de l'Aurora. Així és que tranquil·litat. El color és el marrón claret,
i el número és el nou. El número nou, el Colom Arroncaret pel Sagittari i entrem al trio final, fem-ho amb els Capricorn. No se sentiran normals, sense tenir res, però no se sentiran normal. Serà una setmana d'aquelles tontes, diran, és que malament en trobo i no tinc res, saps? Doncs així s'estaran, estaran una mica melancòlics. Entran bé a anar a la feina, no.
Això sí, es sobrecarregaran, voldran abarcar molt i no serveix de res mentre es facin la seva feina i ningú els reclamarà de res i si fan extres tampoc no els hi donaran les gràcies. Així que s'ho prenguin amb calma i bé. I en l'amor, no els escoltaran gaire.
Diran... No se li faran cas, res, res. Els hi diran més aviat que... que, bueno, que s'espavili, que pensin i que no facin tonteries. Si és que no demanin gaire, perquè no és el moment de fer-ho. El número és el 8 i el color és el groc. Número 8 i color groc pels capricorns i anem pels aquari. Paquita, prestem una miqueta que estem fora de temps, va.
Molta energia, molta pau i molta tranquil·la amb la seva salut. Així és que mono, està la cosa bé, el que és la salut. La feina, tindran temptacions de gastar molt, molt, molt, que ho facin perquè la feina no els fallarà en cap moment, si és que està bufó. I en l'amor, disfrutarà molt, serà una setmana d'aquelles que totes li pondran,
I, a més a més, els hi faran molt, molt de cas. Mira si està bufó. El seu color és el blau cel i el seu número el dos. El número dos, jo que el blau cel totes li pondran, tot i que les gallines estan confinades, Paquita. Ai, pobretes meves, com estan les gallines? No tindràs gallines, tu, no? Ara ja no. Ah, perquè les hauries de tenir confinades, eh? Sí, ai, sí, pobretes. I a les vuit del vespre surten a aplaudir el balcó, les gallines.
Ah, sí? Amb un caçó i amb un cullerat. Exacte. Aquaris, va, ja ho hem dit, el número 2 i el color blauzel. Acabem amb els peixos, que aquests són els meus, Paquita. Digue'm-ho bé que ho tenim aquesta setmana. Doncs sí, bastant bé. El que és la salut, hi ha molta calma i, a més a més, hi haurà serenitat si tenen que prendre decisions mentals, o sigui que la ment, molt desperta i molt muna. En la feina...
Molts de moviments, els moviments seran molt, molt grossos i tindreu molta visió per demanar el que us toca i que se us escolti. Jo crec que també està molt mono. Ah, això està perfecte. I a l'amor molta intensitat, molt de companyerisme.
I amb coses molt senzilles es podreu ser molt, molt feliços. Ara, i Paquita, com es nota que estem a l'època de renovació de contractes, eh? Ja m'estàs fent molt bé això. Ja estem a cap d'any. Uf, la meva que poc queda.
Doncs bé, el color és el canyella i el número és l'1. El número i el color canyella pels peixos. Ella és la Paquita Bruixa, és la col·laboradora que més anys porta al programa des de fa 18 temporades des de l'inici i això li agraï moltíssim cada dimecres. El seu telèfon per consultes 93 395 4105. Paquita, una abraçada ben forta i la setmana que ve hi tornem.
Molt, també, molts apetons per tots i moltíssima llum Gràcies Paquita I a passar el cap de setmana molt feliç Igualment Paquita, que vagi molt bé Adéu, adéu Nosaltres arribem a la meitat de l'edició Encedem la segona para després d'una pausa i ho fem amb una entrevista amb una de les guanyadores Vila Serenques, per cert, del Maris Music 25 Joan Escofet, entrevista a la Gaba Parlant de tot amb Jaume Cabot Necessites ajuda?
Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els puxes al meu bull? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu. Amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
Tornem-hi. Perdona, eh? Quantes n'he fet? 25? Un moment. Tinc una idea i m'agrada. M'agrada perquè em dona força i energia per cantar i superar els reptes que m'esperen. M'agrada perquè és fresca i la puc prendre de moltes maneres. Sola, amb batut de fruita, amb cereals integrals... Ah, i m'agrada perquè és el meu superpoder. Un glob i a cantar. La llet i els productes làctics t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
Darrera de cada gota de llet, de cada tros de formatge. Darrera de cada pressec, de cada poma, de cada pera. Darrera de cada grup de vi, de cada tall de carn, de cada litre d'oli. Darrera de cada producte de proximitat que ens ha arribat a taula aquestes últimes setmanes i a l'esforç dels nostres pagesos, ramaderes i pescadors per una alimentació de qualitat. La compra de proximitat ens beneficia a tots. Ara, producte local.
Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Encara que això no funcioni, no em diguis ruc. Si penso que de tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen
Qui té un arbre o una planta té un tresor.
Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd alegria. Generalitat de Catalunya. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs sí, Jaume, seguim endavant en el teu matinal, en el parlant de tot, i anem a xerrar una estona amb una artista vilassarenca, la Mariona Gavarró Rovira, que fa molt poquet acaba...
de ser una de les grans guanyadores del Mares Music, el concurs de música jove del Maresma, que organitza en diferents ajuntaments de la nostra comarca, entre ells, esclar, el de Vilassar de Mar. Volem conèixer la Mariona, la Gava, com es fa dir en el seu projecte artístic. Volem saber...
quin és el seu estil i com se sent sobretot després d'aquest festival, d'aquest Manish Music, en el qual va acabant el Premi Festival. Una cita el passat 15 de novembre a la fàbrica de Cabrils. Mariona Gavarró, la Gava, molt bon dia. Bon dia.
Com estàs? Èxit absolut amb el Mares Music, amb aquest premi festival La Gava. Com et vas sentir el dia de la gala, el passat 15 de novembre, a la fàbrica? Molt contenta, només per l'oportunitat ja estic molt satisfeta i el fet que et donin un premi sempre ajuda a seguir treballant.
Explica'm una miqueta, ara entrarem en conèixer-te millor, però a mi m'agradaria centrar-me en els minuts, en els instants previs a l'actuació davant d'un públic, defensar els teus temes. Què et passava cap al cap en aquell moment?
El que em passa pel cap els minuts abans és treure molta energia i concentrar l'energia cap a donar tot el millor possible al públic. També és a dir que com que estic molt ben acompanyada, m'acompanyen sempre els meus amics i amigues, doncs això també em dona molt de recolzament. I nervis realment els tinc abans,
I durant. Però els minuts abans, just els minuts abans de sortir a l'escenari, crec que és una mica de falsa autoconfiança que em fa que no senti aquests nervis. I la teva actuació a la gala, quin tema vas defensar? Et vas sentir còmoda? Com va anar?
Còmode, sí. De fet, com he dit al públic, hi havia amics i amigues meves que estaven allà. I els temes que vaig presentar realment són tres que tinc a Spotify. Ara mateix no tenim més i sí que és veritat que vaig posar un altre que vam estar treballant aquesta setmana passada justament, que és molt nou i de fet encara hi estem treballant, però em feia molta il·lusió compartir-lo i vam fer aquests quatre temes.
I el premi, Premi Festival, entenc que és el Premi Mares Music, en què consisteix? Perquè nosaltres aquí a la ràdio, quan parlem sobretot de la prèvia, anunciem els premis que hi ha, són premis molt importants, sobretot per la gent jove, per la gent que comença en el món de la música i es vol fer un nom, són premis molt importants. En què consisteix el teu?
Sí, crec que això que dius és important perquè al final són premis que t'ajuden a seguir treballant. En el meu cas, en el cas del festival, és tocant un altre festival. La veritat és que fins a dia d'avui, vull dir, estem a fer dos dies només, però fins a dia d'avui encara no sé exactament, no sabem quin festival serà ni quina edat tindrà, però sigui el que sigui, amb moltes ganes i disposada al que vingui.
Hem parlat del pre, hem parlat de l'actuació i ara vull parlar del post. Explica'm, sensacions, en qui vas pensar, qui ho vas dedicar, què ens bullia per dins en el moment que va sonar el teu nom? Entenc què dius en el post de guanyar el premi.
haig de confessar que jo estava molt cansada en aquell moment perquè ja era el final de tot i estava amb una amiga meva i deia realment necessito anar a casa i descansar perquè porto moltes hores d'aquí i no m'ho esperava perquè els altres concursants eren molt bons també i van fer una actuació increïble i no era una cosa que jo tingués per suposat i guanyar, òbviament, inesperat i molt contenta
I una mica d'allò que dius que no t'ho creus, no? Felicitat, òbviament, de poder-ho compartir. Més aquest premi em fa especialment il·lusió perquè és l'oportunitat de tornar a tocar. I jo sóc una persona molt exigent a mi mateixa i sempre... Si hi ha una nova oportunitat, és una nova oportunitat per millorar. I llavors, en aquest sentit, m'encanta també aquest premi, diguéssim.
Tens alguna mena de ritual previ? A vegades, quan fem entrevistes a esportistes o a músics, o a escriptors, fins i tot, tothom, volgués o no, té alguna mena de ritual, alguna mena d'acció repetitiva que dona confiança a la Mariona? Té algun secret o és vinga, va, som-hi, saltem i ens posem a cantar?
M'agradaria dir-te que sí, perquè m'agraden els rituals, però de moment no he fet prou concerts com per poder establir un ritual, diguéssim. Sí que és veritat que sempre tinc el meu producte al costat i crec que això és 100% necessari. I el meu ritual és simplement descansar els minuts abans, escoltar qui estigui tocant i agafar confiança, estar còmode i sobretot estar de bon humor, diguéssim.
Abans has dit una cosa que penso modestament que tens tota la raó, eh? El gran nivell de tots els que van passar, diguéssim, la primera fase i sobretot els que veu tenir l'oportunitat d'actuar en directe a Cabrils. Un nivell molt i molt alt, eh? Normalment dels Mares Músics, però en general aquest...
Ostres, les dues persones de Tiana, per exemple, es presentaven com amb molta potència, no? Sí, no recordo exactament qui era Tiana, però realment tots van fer una actuació increïble i combinant sonografies, baix, amb el can, i crec que no és una cosa com molt fàcil, inclús si estàs fent música emergent, no? Tens el temps a dedicar-hi.
jo em vaig quedar molt sorprenent i em va agradar molt també, vull dir, em vaig sentir molt contenta d'estar compartint escenari amb aquests artistes, la veritat. Crec que és el moment també, ara n'has parlat del teu productor, ara parlo de memòria, crec que és Autolab, pot ser el nom? Sí. Quina figura és i explica'ns una miqueta quina és la figura del productor en general i en el cas teu particular?
Nosaltres treballem conjuntament tot. Sí que és veritat que depèn de la cançó hem treballat d'una forma o d'una altra. A vegades ell comença més fent una base i després jo creo la cançó com a sobre, diguéssim, o al revés, o hem fet també treball conjuntament, encara estem experimentant una mica.
Bàsicament som dos amics treballant junts amb la música, dic treballant, però al final estem passant-nos-ho bé. I els dos estem començant, jo crec que ahir ho fa increïble, tinc plena confiança, m'encanta tot el que fa, i ens hem entès, i ha sigut una mica un regal, i de fet diria que...
Haver-lo trobat a ell és una mica la raó per la qual estic aquí, perquè les ganes de fer música ja venien també d'abans i haver-lo trobat a ell ha sigut un punt clau. Parlem d'aquest trobament. Com i quan és que la vida us ajunta? Mira, és una mica curiós. Ens coneixem de vista de l'escola, els dos anàvem al Vilatzara, però realment mai havíem parlat.
I va donar la casualitat que l'any passat ell va anar a viure, va compartir pis amb una amiga meva i just era l'aniversari d'aquesta amiga i feia una barbacoa i vam coincidir la barbacoa. Però ja no vam... vam començar a parlar però no vam parlar res de música, diguéssim. I jo just havia quedat amb un altre productor, no havia acabat d'anar de fluir per motius aliens, diguéssim, per un tema d'idioma, de fet. I...
Llavors em vaig recordar que ell tenia alguna cosa publicada de productor, i com que acabem de parlar vaig dir, mira, li vaig escriure, i el vaig escriure i li vaig dir, escolta, tinc algun tema, t'agradaria que treballéssim, ho miréssim? I em va dir, sí, sí, a més justament ell feia temps que, bé, feia temps, feia un any que havia començat amb el tema de producció,
però just estava buscant algú, no és que estigués buscant activament, però sí que li faltava a aquesta persona que tingués una veu, amb qui poder-ho fer, i estava bastant encaillat en aquest sentit. O sigui, podríem dir que us vau trobar els dos un win-win, no? Sí, perquè jo també estava molt encaillada, i llavors va ser perfect match, diguéssim.
Explica'm una miqueta perquè t'he pogut escoltar amb aquestes tres cançons que tenies a l'Spotify, en el web de Marius Music, i em sembla una música, el que fas, si no estàs tu aquí, per dir-m'ho, com música molt actual, lletres molt...
Molt del dia a dia i parlar de les coses una mica reals. Com definiria la Gava, la Mariona Gavarró Rovira, ella mateixa, el seu estil i si té definit bé o no?
Sí, jo diria que estic encara en construcció. M'agrada dir-ho perquè l'objectiu meu d'aquest... Bé, he superat totes les expectatives, òbviament, però la intenció que tenia aquest 2025 era treure almenys una cançó. I ara que ja portem unes quantes, la intenció és definir-se una mica en quin gènere, com volem expressar-me...
què vull dir, què no vull dir, com fer-ho i crec que a poc a poc també ara amb els temes aquest nou que encara no ha sortit la intenció és anar una mica cap aquí i referent als temes que hi ha a Spotify crec que sí, segueixen una mica la corrent
la corrent moderna, diguéssim, de sons urbans. Amb l'Outerlap sí que intentem posar-li un punt de sons més experimentals. Si escoltéssim la base sense la veu, diguéssim, això potser es notaria més, inclús. I és una lletra sense vergonyes, una mica desenfadada, diguéssim. No sé què més afegi en aquest sentit.
Quan composes, quan fas una cançó, a vegades tens la sensació de dir totes les cometes, hòstia, he vomitat, he dit tot el que volia dir, va una mica per aquí despullar-se d'alguna manera en un context molt actual?
Sí, per mi les lletres d'alguna forma em treuen com l'energia que porto a dins, com si fossis pintor i agafessis un pinzer i diguessis vaig a treure-ho i punt, sense pensar massa. I també d'alguna forma t'ajuda a expressar coses que potser amb la paraula sense la música et costaria més.
I res més. Bàsicament això. És veritat que ara estic començant i una de les coses que ara també m'agradaria fer seria buscar més un concepte i un rerefons en el que escric. Però molt contenta de moment amb el que tenim. I quan escrius, per exemple, la lletra d'una cançó...
És de tirada? Necessites un procés, diguéssim, creatiu? O pot ser, jo què sé, a les 3 de la matinada despertes i comences a escriure? Com funciona això? Al cap d'un artista, com funciona?
Bona pregunta. Suposo que molta gent et diria el mateix. Depèn molt de la cançó, realment. Però jo sóc una persona que improviso molt. No diria que vinc del món de la improvisació, però sí que és una mica el meu pre, és la improvisació vocal i jo improviso molt amb lletres, directament. I, per exemple, la primera cançó, 80% de la lletra va sortir improvisada.
I llavors a partir d'aquí la retoco perquè tingui sentit, més que res perquè quan improviso, i sobretot si és en català o castellà, en anglès també, sovint dic coses que no tenen massa sentit. Llavors a la primera cançó inclús hi ha alguna frase que potser acabes de dir això, per què està aquí i dius, per què és com em va sortir.
I després la retoco. Sí que és veritat que després hi ha algunes cançons... La segona cançó que vaig treure, l'agraïda, també va sortir directa. Aquesta cançó la vaig escriure la melodia i la lletra a la vegada, diguéssim. Retoco poques parts, però en aquest sentit aquesta jo diria que gairebé tota va sortir sola. I la tercera sí que està més improvisada només de veu i després la lletra ficada a sobre, diguéssim. O sigui, després...
passejades al mar de Vilassar. Per tant, podríem dir que és molt de veritat, entre cometes, no? Quan et surten serrats, això mateix és realment el que tu estàs sentint o el que vols expressar en aquell moment, pràcticament sense filtres. Sí, després ho retoquem, busquem una miqueta, però vaja, la idea bàsica va per aquí, no? Buscant molt la veritat, no?
Sí, jo crec que hi ha com també un subconscient, no? Perquè m'adono, jo improviso gairebé cada dia, diguéssim, i m'adono que les lletres que faig, a vegades penso, què acabo de dir, no? I dic, hòstia, potser això és una cosa que estic sentint i que realment no estava processant. Sí, m'agrada pensar-ho així. Inclús hi ha algunes lletres que faig que acabo plorant, diguéssim, mentre les faig. I, òbviament, depèn del tema. Alguns temes no. Però, bueno, sí, sempre hi ha una part de veritat.
Tu tens una formació acadèmica, universitària, quan comença el cuquet de la música a picar-te les menes?
Jo formació de musical també en tinc. Vaig començar els 4 anys a l'escola de música d'aquí, a Pilar Sala, a l'escola municipal. Em van apuntar els meus pares i vaig estar fins als 12. I després vaig continuar només guitarra, diguéssim, però vaig deixar el que seria el llenguatge musical. I després, fins l'any passat, que vaig estar fent algunes assignatures del curs de composició al taller de músics a Barcelona,
per donar-me una mica aquesta empenta també de posar-me en sèrio. Jo crec que potser el punt d'inflexió seria l'any passat, però tot i així la música no és alguna cosa que em vingui de nou en aquest sentit.
És que hi ha d'haver-hi una certa carrera de fons per arribar on estàs ara. La pregunta era una miqueta això, des de quan la llavor de la música, les ganes d'expressar i, clar, compatibilitzar-ho amb una carrera universitària com la que tens tu, no?
Però en aquest sentit, sí, és una cosa que jo des de molt petita ja intentava fer. Jo crec que també va per èpoques, perquè ara és molt accessible el tema de l'ableton, de poder produir des de l'ordinador, i això realment fa molts anys que existeix, però sí que és veritat que jo recordo amb 10 anys, per exemple, intentar composar cançons, intentar-ho fer amb pantagrames, que és com a mi m'ensenyaven a l'aula de música,
I no me n'en sortia, perquè el que és els dictats, a mi sempre és el que més m'ha costat, i traspassar la melodia que jo tenia al cap en un pentagrama era per mi una barrera que no vaig superar, sincerament. Llavors, des de...
Des d'aquest any, des d'aquests últims anys, que està molt més accessible tot el tema de produir amb l'ordinador, és com una nova oportunitat també que se m'ha obert a mi d'explorar aquest món. I la música i aquesta possibilitat de composar ha anat apareixent puntualment a la meva vida, però per raons equis sempre s'ha anat deixant de costat fins que aquesta vegada he dit ara sí o sí.
podem dir que tanques de moment a l'espera d'aquesta nova cançó, d'aquest single que estàs treballant. Tanques un 2025 molt bo per tu. Sí. No sé si serà un single i no sé si sortirà d'aquí poc. De fet, ja puc avançar que no serà un single, així que no l'espereu encara. El 2026 parlem. Et prenc la paraula, eh? El 2026 parlem, eh? Sí, sí, tant. Valoració del 25, Mariona. Molt...
Molt... Bueno, m'ha superat, jo diria, superat totes les expectatives. De fet, jo cada any apunto una mica el que m'agradaria que passés el 2025 i una de les coses que vaig apuntar és fer dues cançons i fer un videoclip i de moment he fet tres cançons, dos videoclips i dos concerts i per tant, vull dir, he superat totes les expectatives així que en aquest aspecte estic més que contenta i de fet espero estar a l'altura també de tot el que està passant.
D'una dona, ho comentàvem abans d'entrar en el directe, que et vas posant en reptes, que t'agrada aconseguir-los, que t'agrada superar-los i poses tot el que tens de tu. I això ha sigut una mica també com per un fill, no?, aquest Manés Music, aquestes feinades musicals, artístiques que has fet juntament amb el teu productor.
Sí, la veritat és que m'agrada pensar-ho com un projecte al principi, però també és un projecte de vida. Intento crear projectes perquè es quedin ja sempre dins meu, evolucionin com evolucionin i amb moltes ganes de seguir treballant en això.
I tant que dir, i sempre ho podràs dir, que això no t'ho treu absolutament ningú. Això és el que els dic als meus amics, els dic, el que hem viscut avui ja per sempre ho recordarem, no? I el que vingui, que vingui. I ara, seguir treballant en el món de la música, que per això ets aquí amb nosaltres avui, seguir treballant en el món de la música, t'atreveixes a somiar una mica, així ara que no ens escolta ningú? Somiem una mica, Mariona?
Encara ens escolta. Ostres, per mi somiar ja és una cosa molt fort. Seria poder treure un EP o un àlbum amb cara i ulls, un concepte. Ara estic molt contenta de poder sentir que tinc els recursos o la persona amb qui poder-ho fer.
i això seria ja com una cosa molt potent. No sé si, clar, a nivell d'estadis, a nivell de col·laboracions o de possibles coses així, vull dir, de moment tot és un somni. A vegades es compleixen, eh? A vegades es compleixen, sí. Consumeixes molta música, Mariona, i en el cas que sí, cap on van les teves preferències?
Sí, jo escolto molta música. Sí que és veritat que hem anat a temporades, però realment sempre he escoltat molta música. I escolto molt... Bueno, es diu R&B, bé més als Estats Units. Diré noms a veure si sonen. Jo crec que sí, si no la gent sap alguna cançó segur. Es diuen T-Pain, Akon, Frank Ocean...
Són tot el moviment que de fet va portar una mica en el mainstream el tema de l'autotune i el van passar d'utilitzar com un recurs per afinar a un recurs musical, com algú per posar la veu i utilitzar-ho com a tal.
I a nivell d'estil és el que més m'agrada. R&B, des de l'R&B pop, que seria això, Iconty Paint, fins a l'R&B més lofi, diguéssim, més tranquil. Però realment m'agraden tots els gèneres. Vull dir, jo tranquil·lament puc escoltar també Mozart. Vull dir, en aquest sentit, m'agrada també combinar i el pop també m'agrada molt i he tingut la meva època rigui. Però si hagués de dir ara mateix un referent serien aquests.
Mariona, estem arribant ja a la recta final. Hi ha alguna coseta que no hàgim tocat? Algun aspecte que t'agradaria remarcar o podria dir en aquesta entrevista que t'estem fent aquí a casa teva, a Vilassar Ràdio?
Bueno, és bonic tenir un micro per poder dir coses. Realment no tinc res més afegit a mi. Potser compartir, espero poder compartir aquestes ganes de començar coses i d'arrencar coses i de confiar en un mateix, que crec que és el que m'ha portat a mi aquí i m'encantaria que tothom tingués aquesta coseta a dins, diguéssim, i que fessin una mica el que els doni la gana. A través de xarxes, com et podem trobar, com et podem escoltar?
A nivell de xarxes és molt fàcil, totes les xarxes em dic igual, la gava i qualsevol cosa podeu escriure per allà.
Mariona Gavarró, Rovira, moltíssimes gràcies per haver compartit la pràcticament darrera mitja hora amb nosaltres en aquest matinal d'avui, per parlar una mica de música, un bastant del teu premi, del Mares Music, i un molt de tu, perquè darrera hi ha una persona, un artista, amb el tàndem, amb Outer Lab, però darrera hi ha un artista, una persona...
que també és important conèixer-la, i més amb l'altíssim nivell musical que hi ha a Vilassar de Mar. Vilassar de Mar és absolutament espectacular i també en aquest darrer Mares Music. Moltes gràcies. Mariona, moltíssimes gràcies i tens un deut amb mi, el 26. Tornarem a parlar, eh? Jo no m'oblido, eh? Ens tornem a veure el 2026. I tant que sí. Mariona, moltíssimes gràcies.
Que vagi bé. Gràcies.
És migdia, l'exposició lidera El teu consum, ciutadà actiu, consumidor responsable, arribarà demà a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch amb el suport de la Diputació. Es podrà veure fins al 4 del mes que ve. Una mostra que pretén generar una reflexió sobre els aspectes de la vida com a persones consumidores que som i també proporcionar la informació i les eines necessàries per consumir de manera responsable.
La revenda d'entrades a un preu superior al de compra és un fenomen cada vegada més habitual. Davant d'aquest fenomen, aquesta setmana, el govern del Regne Unit ultima la proposta de tirar cap endavant una sèrie de mesures, segons ha avançat el diari The Guardian.
A Gran Bretanya, al Regne Unit, tothom qui vulgui revendre una entrada ho haurà de fer per com a màxim el preu que va pagar quan la va comprar. Les plataformes de revenda sí que podran cobrar comissions a banda, però estaran limitades per evitar que s'inflin amb l'objectiu de compensar els beneficis perduts amb la nova legislació.
Aquesta prohibició de la que parlem afectarà tant les entrades que es revenguin en persona com per xarxes socials o pàgines web. A banda de regular-ne el preu, també es limitarà el nombre d'etiquets que es poden oferir. No es permetrà vendre més entrades de les que es podrien adquirir inicialment. Si com a màxim se'n podria comprar cinc de cop, només se'n podrà revendre cinc de cop. Són mesures que, com dèiem, entraran en vigor al Regne Unit.
Victòria del grup Bimbo als tribunals per l'ús del terme Donut. El Tribunal Suprem ha estimat que l'ús no autoritzat del terme Donut amb finalitats comercials a Espanya constitueix una violació dels drets de la marca. És a dir, legalment només Bimbo pot anomenar comercialment Donut els coneguts pastissets circulars
amb un forat al mig, tot plegat encara que en castellà el terme d'ònut, en minúscula i amb accent, aparegui recollit el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua com a nom genèric, com indica el Suprem. També apareix en minúscula i accent obert en alguns diccionaris de la llengua catalana, però no en tots.
La companyia ha qualificat de victòria legal històrica aquesta sentència, que posa fi a nou anys de litigi. El Suprem ha estimat el recurs de cassació de Bimbo Donut, Sibèria, després de recordar que el procés va començar el 2017 davant de l'ús del terme en l'àmbit comercial per un tercer que volia comercialitzar amb el mateix nom les seves peces de rebusteria.
Julio Fernández, fundador del grup Filmax i president de l'empresa, fins a 2010 ha mort a Miami, als Estats Units, segons ha informat la productora en un comunicat. Nascut a Font Sagrada, l'Ugo, el productor de cinema gallec, deixa un llarg llegat cinematogràfic amb films com Tapas, El Lobo, Los Sin Hombre, entre d'altres. També va participar activament en les entitats del sector i va ser membre de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, conseller de la directiva de l'entitat de gestió de drets de productors audiovisuals
i president de l'Associació d'Empresaris Gaiacs de Catalunya.
Tres films catalans, Sirat, Tardes de Soledad i L'Olivia i El Terratremol Invisible, optaran els premis de cinema europeu. Sirat, en concret, competirà pel guardó a millor pel·lícula, direcció, guió i actor. Els premis que se celebraran el 17 de gener a Berlín. En total són 15 els films seleccionats per convertir-se en la millor pel·lícula europea i n'hi ha tres, com dèiem, de producció catalana. Totes les nominacions es van donar a conèixer ahir al matí des de Sevilla.
A la una, tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofets. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Aquest trepadell va per tu, vell amor. Abans no t'entré que a la botiga o al repartidor. Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclar-te el fec de crac. Encara que no funcionis, no em diguis ruc. Si em penses que de tu encara em podem traure suc. Dispetes, etones en aquest microones. Eres pura perfecció. Vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut.
Arriba el reciclatge en aquest món fatal. Cada parell té el seu potencial. Recicle'ls com es mereixen. Recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Què esteu fent?
Visiten el Parc Güell.
Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Gairebé set minuts per damunt del punt del migdia. Enfilem l'última hora de la nostra edició d'avui. Recordeu que avui Vilassar de Mar fa 241 anys d'història. Fa 241 anys que ens vam segregar independitzat de Vilassar de Mar. Avui si aneu pel carrer tot és festa, cercaviles i xarinola. Ja les hem fet les festes de tardor. Les vam fer divendres, dissabte, diumenge i dilluns, que recordem que era festiu a Vilassar de Mar.
Dit això, no parlem de festes, perquè ara mateix és moment de fer aquelles preguntes incòmodes, aquelles coses que a vegades són tabú, i per això rebem el nostre estudi a les nostres broquiletes. A la Marta Badia, bon dia, bona hora, Marta. Bon dia, estava pensant, ho dirà o no ho dirà? Ara ja ho diré cada dia, això, cada dimecre. I la Marnatxa, bon dia, bona hora. Bon dia, a mi m'encanta això de broquiletes. S'ha acabat el broquil, ara mateix en directe, el parlant de tots, som-hi.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Doncs què posem damunt la taula avui? Doncs mira, avui posarem el bròquil ben cruet, eh? Broquiletes bullidetes no, avui. Avui l'hem titulat la infantilització dels adults, però pensant en quan els parts es comporten com a adolescents. No acabem avui, eh? Avui no tineu, eh? Avui ja teca, eh? Avui...
Sí, una miqueta... Tots ho som, eh? Tots ho som. Sí, una cosa és... El que venim a parlar avui, i abans ho estàvem comentant amb la Marta, que no ens estem referint a que certes coses no s'hagin de fer. Tot en la seva dosi és natural i necessari, exacte.
Però bueno, venim a parlar una mica de pares i mares que es comporten com a adolescents. Exacte. Persones que estan evitant responsabilitats, que s'ofenen per qualsevol cosa, que esperen que els altres els resolguin els problemes. Això ja ve passant de sempre. Siguis o no siguis pare, és una actitud adolescent, en certa manera, no?
I estic d'acord amb tu, Jaume, que dius, val, tots som una mica adolescents, portem un adolescent a dins, com també portem un nen a dins, com també portem un adult, i es tracta de buscar un repartiment equitatiu, equilibrat, no que estigui sempre adolescent sortint a la palestra.
Jo, eh? Jo tinc la sensació que a vegades no volem deixar aquest adolescent que porta dins i absorbim els nens i nens. M'explico-ho. Moltes vegades paguem amb els nostres fills i filles, els adolescents, les nostres pròpies frustracions. I m'explico-ho. L'esport, no? Jo no he sigut futbolista, però el meu fill ha de ser futbolista i el matxacaré, deixa-l'em.
Pau, que jugui quan vulgui, amb qui vulgui, que foti el que vulgui. I això és el que em portava a mi, això que dic a adolescents, i abans ho dèiem, però passa per qualsevol camp de futbol, normalment és el futbol, que veuràs els pares que no han estat, sobretot pares també, que no han estat futbolistes i paga la seva frustració. I aquí sí que no deixen alliberar aquest adolescent perquè el seu faci la seva vida, no?
Exacte. O inclús projecten els seus fracassos amb els fills i diuen no facis això, no passis per aquí, quan han d'experimentar, viure i necessàriament equivocar-se. O com creuar la línia amb experimentar, que aquest és un tema que algun dia també haurem de tractar. Ens fa por la paraula experimentar.
No, no ens fa por, no. A vegades han d'experimentar massa, sobretot els nens. Jo parlo de les mares, en aquest cas sobretot mares YouTube, no? Aquestes que fan una guerra entre elles per fer el meu fill i fer les coses més ben fetes, o perquè si el YouTube diu que el meu fill ha de caminar en un any, tres mesos i dues hores, ha de fer-ho.
Deixa el que experimenti perquè no li diguis no. Això en dia en parlem, la gestió del no als infants. Ah, no, no, ho i tant. Però ara parlem del... Més que un altre molt, és un altre bròquil, no? És un bròquilazo, això. Relacionat amb el que estàs dient i portant el tema un altre cop cap al que estàvem plantejant, les xarxes socials fomenten una eterna adolescència. Filtres, validació externa, els magrades, els likes...
hi ha gent això perquè ho he viscut que sense filtres no es fa fotos ni es reconeix estic vinculada al món de la imatge i de la fotografia
I moltes vegades, doncs, bueno, el primer que et diuen, sobretot pas en Photoshop, eh? Ens ho diuen a nosaltres, a la ràdio, imagina't. Imagina't. Com vaig a posar Photoshop a l'entrevista. Aquí està, no? O perquè és que, clar, és que no em veig bé. Bueno, és que saps què passa? Que t'estàs fent fotos tot el dia amb filtres i la que veus no ets tu.
I, de fet, centrant un altre cop en el que dèiem de pares i mares comportant-se com a adolescents per veure una miqueta l'afectació que té això amb els fills, hem titulat la segona adolescència com la madurescència, no? Ah, mira, mare, madurescència. Ara que tots són etiquetes, d'això, que ets tu, boomer, tu, X, jo, I, ja no sé què sóc, jo.
Això ens posa molt nerviós, els que som cinquantons. Ens posa nerviós, això. Ja t'arribarà, ja m'arribarà. Bueno, no em queda tant. Posen nerviós, això de tu què ets? Jo sóc un tio de 50 anys, no me t'avaleu. No, no, és que ets X, tu. Ah, val, sóc X. I això... I cuidado, que després canvien les dates i passes a ser una cosa a l'altra i tens una crisi de identitat. Sí, clar, ja no sóc res, jo. Perquè amb 20 i pocs anys ara tot és això. Sí, sí. Literal. Literal. Literal. Tio. Literal. Tipu-tipu.
Aquí noto que m'he fet gran, jo. Tipo literal, em surten unes coses a la feina. En titària i en plan. En plan. En plan. Sí, sí, sí. Tots igual. Però esteu d'acord amb que hem de parlar de tipus de pares i mares amb aquesta tendència. Busquem una miqueta l'extrem, perquè segurament tots en algun moment diem, ui, jo aquí m'hi he trobat, però parlem d'extrems perquè puguem enfocar-nos i millor...
Esteu d'acord que hi ha pares i mares que estan competint amb els fills? O que esquiven els compromisos? O que necessiten aquesta validació constant, inclús dels propis fills?
Sí, i es comporten com col·legues, no com pares i mares. Exacte. I què estan aconseguint amb això? Perquè els fills deixen de tenir un referent, passen a tenir un amic forçat. Que no ho passen més, normalment no ho passen més. Si els teus fills se'n van de festa i et troben a tu... Bé, és que molts d'aquests pares i mares que estem parlant surten als mateixos llocs.
Que no vol dir que no puguis sortir de festa, però cony, no vagis a les discoteques dels de 20 anys. Mira, et vaig a posar un exemple. Ara això sortirà, ho tenim allà... Sí, a veure, que sí, que tu pots sortir, que ho pots fer, i ho has de fer, no? Si és el que et ve de gust, òbviament, eh? És el que he dit al principi. No estem dient que tot en la seva mesura no sigui bo, estem parlant, ho estem extrapolant. Llavors, sortir als mateixos llocs. Mira,
La terna discoteca d'adolescents... Cocoa, vaja. Cocoa. Cocoa, per les tardes, fa tardeos. Sí. Jo, amb un pare de...
amic dels meus, els nens són amics, em va dir que ell anava a les tardes de cocoa, saps? I dic, hòstia, tens que anar a la mateixa discoteca que van tots els nanos, saps? A mi em fotien la mandra a la discoteca quan era l'època. Ara, si haig d'anar a fer un tardé o la tarda, que és normalment quan es fa un tardé, evidentment. Sí, encara més. Hòstia, quina mandra.
I a la mateixa discoteca acaben els teus fills. No ho sé, cal? Bé, doncs una miqueta va per aquí la cosa, no?
Però també busquen una miqueta més... Ara dirà que vols tardeus, ja ho veuràs. No, no, no. No, que estan bé. No, no, no. No, no, si el tardeu està molt bé. El que ens referim és anar al tardeu i que a les no fotis el camp i el teu fill estigui fent cua per entrar a la mateixa discoteca. No passa res, però no cal. Ja us vaig explicar una anècdota. A nosaltres no ens deixen entrar. Ho sabeu això o no?
És que jo ho vaig intentar. A la nit? A la nit. No ens deixa d'entrar. No. Per més edat del compte? T'ho juro. Oh, això ha de fer un mal. Va fer un mal. Això ho dono en sigo. No, no, no. És que em vaig ofendre tant, perquè era post-pandèmia, no hi havia res obert. Igual et van confondre amb una nena de 16.
Sí, sí, bueno, és que l'hi vaig dir, perquè quan anàvem amb les amigues, on anàvem a anar, estava tancat, perquè havia passat alguna cosa, era post-pandèmia, n'hi havia molts pocs, total, que a algú se li va ocórrer de dir, ah, doncs anem a Cocoa. Em vaig passar tot el viatge dient, jo no vaig a Cocoa.
Jo no vull anar a Cocoa. Què hem d'anar a fer a Cocoa? Al final arribem i quan arribem està igual de la porta. No, no podeu passar. Dic, com que no? Diu, home, no, perquè no teniu l'edat. Primer de tot dius gràcies. Primer li dius gràcies, després li dius perdona, què has dit?
Durant tota la tabarra, el viatge de que no vull anar, i allà em vaig posar com si fos la primera que volgués entrar, no? Dic, perdona? Diu, no, és que teniu més de 40. Oh, no deixen entrar més de 40. No. Ho sabia, això? No. Ai, aniré, per tocar les pilotes. Intenta-ho, no et deixaran, no, no. I vam intentar-ho. La fulla de reclamacions, vull. Per més de 40, no, Marta.
El que passa és que jo crec que aquestes segregacions s'han fet sempre, però els nostres pares amb 40 anys anaven a la discoteca. I si anaven no anaven a la mateixa que nosaltres. I llavors ara ens xoca alguna cosa que abans no passava. Des d'una perspectiva més sociològica, jo havia notat alguna cosa important aquí, que és...
Què és el que vol el mercat? Al final estem condicionats al mercat. El mercat vol consumidors impulsius, en general, i no pas ciutadans responsables, que ho som, però si per contra hi ha aquesta necessitat impulsiva de compra o de consum, estem tornant a ser aquells adolescents que havíem estat en algun moment.
Encara que sigui inductivament, però ho estem sent, no? O sigui, que jo penso que, més enllà d'una crítica externa, hem de pensar també, mirant-nos el malic i diem, ep, quant d'aquest adolescent no estem sent nosaltres de vegades, també, eh? Ara vaig obrir un meló. Vinga. Obrir un meló? Vinga. Meló amb bròquil.
el sexe el sexe tots hem estat jovenets no hi havia més lloc que un cotxe si era i ho dic perquè aquest estiu em vaig
Jo no tinc cap mena de persuadir, a mi m'és igual, perquè jo, per sort o per desgràcia, vaig bastant a la meva i no m'és igual el que facin els altres. Però hi havia una parella adulta, adulta, a la platja que, bueno, estaven allà en un festival. I jo la reflexió que feia, potser equivocada, era, hòstia, si són nanos,
que no tenen més lloc, i els agafa el calentón. Segurament s'amagaran més que ells, perquè tenen més vergonya. Però a certes edats no tenim una casa, un pis o un lloc per anar. I aquí és on també infantilitza, el que deies tu, infantilitza, quan ja ets adult i dius, potser no cal.
Aquesta és una prova fantàstica del que estem parlant. No cal, no cal fer això. Vaja. Però si passa, per què passa? Per què pensem que passa? Jo m'aniria d'una cançoneta que faria molta petxoca aquí. La vols? La vull, la vull. No cal ni que me la diguis. Ja sé quina vol dir. Telepàticament ja ho saps. Posa-la, posa-la, Jordi, posa-la.
Bona nit.
Fins demà!
Forever Young, el fabil, per sempre joves, que després la va entrar en versió més, una mica més animada, eh? Perquè això a la discoteca era hora de tancar. Si posaven això, era hora de tancar. Després ja mig... Sí, home, després... Aquesta i el Terra Titànic. Sí, el Chumba Chumba és el que animava amb el Forever Young. Dale, démosle al Chumba Chumba. Escolta, sí, Forever Young, és que hi ha gent que vol ser jove, sempre...
Clar, també estem en un fenomen social de l'anti-aging, eternament joves, tots podem viure més anys amb bones condicions físiques, jo tinc fills, són la meva creació, és el meu alter ego, llavors jo he de ser com ell i acabo competint amb ell i fins i tot em comparto com ell, vesteixo com ell, vaig als mateixos llocs, emmulo referències per lligar, perquè ara també hi ha més gent que se separa i desdivorcia que no pas abans, amb la qual cosa és una segona joventut en la que puc tornar a lligar
Què fa el meu fill que jo també puc fer? Això és molt inconscient, però passa, eh? Jo crec que tots ens pensem que són joves, perquè abans veies un tio de 50 anys i dius, hosti, aquest tio és gran, però ara que hi soc jo penso, però encara estic jove. Estic estupenda, no? Sí, però la pregunta, si tu reflexiones amb tu mateix, dius, no soc jove, no fotem, no som joves, i amb tot el carinyo, estem en una edat madura, interessant, no? Jo sempre ho dic, clar, suposo que un tingui 98, també dius, estic interessant encara.
No, però us ho vull preguntar a vosaltres. Us veieu o creieu que sou joves o en quin moment vau fer el clic? I perdoneu que pregunti d'això d'aquesta manera, que jo us veig molt joves. Doncs és molt bona pregunta perquè jo crec que no hi ha una sola resposta. A mi em suggereix una sensació diferent en funció del meu estat d'ànim.
quan estic passant una etapa vital molt positiva o amb il·lusions en projectes nous em sento més jove que d'altres que estic més aixafadota o més planera però ja no parlo parles d'un físic no, ni de físic, parlo d'un mateix hòstia, uns 50 anys no ets jove però millor per algunes coses em sento gran i per altres em continuo sentint jove i per què et sents gran? per anar a discoteques i jove? això m'ho guardo per mi
Que m'hi facis dèiem. Aquí s'ha acabat el bròquil, eh? A veure, ara no ens vinguem enrere.
A veure, Mar, vés un pint espai mentre m'ho penso, perquè vull mirar... No, no, ja tots pensem. Deixa-ho, deixa-ho. Vull mirar què dic i què no dic. La pregunta que ha fet és que jo personalment m'hi veig, de jove. M'hi sento. No m'hi veig, m'hi sento. Clar. Que en altres ocasions, que hi ha moltes en el meu dia a dia, on em sento més madura, és sobretot amb la feina i amb els meus fills.
Ja us agradarà el Julio Iglesias, ja. Ja us arribarà el dia que us agrada. El Julio Iglesias... Us ho vaig explicar, no? Els quatre ítems que hem de tenir clar per saber si som joves o no? No. No us ho vaig explicar. En Joan Escofet i jo, que hem elaborat una... Perpetrem una secció cada matí, hem arribat a una sèrie de conclusions que els pensem publicar a la revista Science. Quan ets jove o quan deixes de ser jove? 1. Deixes de ser jove quan...
Porta el cadira a la platja. Aquest és el primer ítem. Jo porto un coixinet. Ui, ui, ui, ui. Segon ítem. Aquí encara anem bé. Dius, la música d'abans era millor que la d'ara. Aquí t'estàs fotent gran. Sí. Tercer ítem. No t'interessen els vintanyeros, vintanyeres. Ja et comencen a interessar més grandets i grandetes. Es compleixo totes. I el quart ítem és...
T'agrada Julio Iglesias? Aquest no el compliré mai. Però jo les canto, eh? És que jo ho canto tot. Podem buscar, companys, alguna cosa de Julio Iglesias? Veuràs com un hey, per exemple, eh? Ara busquem un hey, va. Doncs... Mentre busquem un hey, no vayas presumiendo por ahí, anem a agafar... Les compleixo totes jo, eh, aquestes. Per què ets sent jove? Jo perquè em sento jove...
Ha quedat la resposta aquí a l'aire, no? Ah, és que encara estem aquí. No, no, no.
Em sento jove sempre, és que el tema no és aquest. No, anaves a dir això. No, no és veritat. S'ha acabat el bròquil. Tu abans m'has preguntat si em veig jove o em sento jove. Jo em sento jove sempre perquè les ganes de fer coses no desapareixen. Però tu m'has dit, em sento jove per... Ai, no ho diré, jove. Bueno, ara em sento jove. S'ha acabat el bròquil. Ara tinc projectes nous, vull escriure un llibre nou... També és veritat que quan estàs enamorat et sents més jove que quan no ho estàs...
quan vius un moment romàntic et sents més jove. Hi ha un moment que els joves, els nostres fills i filles, o nebots i nebodes, posen cançons i dius, però si això ho ballàvem nosaltres. I et dius, oh, que xula, però si aquesta és nostra. I et mira en cara. I quan cantes la cançó dius, ah, potser sí que la sabies. Sí, sí, és veritat, eh? Sí, sí, sí. Va, què més, què més?
Nosaltres teníem la preocupació, davant d'això dels pares i mares que es comporten com a adolescents, que al final, des d'una perspectiva sistèmica, estem canviant el rol dels nostres fills. Els fem més responsables a un nivell emocional, perquè moltes vegades invertim el rol,
però es converteixen en nanos molt més insegurs al mateix temps. També és veritat. Perquè estan fent un paper que no els toca. També és veritat. Però també és veritat que jo recordo perfectament, i suposo que vosaltres ho veus el mateix, els avis amb 70 i pocs anys i els veies grans. I ara els pares no els veus grans. Ho són, perquè tenen els seus 70 i pico, però la veritat és que no els veus grans com veies tu. Potser és la perspectiva teva que t'ha canviat o ha canviat el món.
Bueno, una cosa és el que tu veus d'ells i l'altra cosa és el comportament que tinguin respecte als fills. Perquè tu pots rejuvenir, perquè la vida també tu... Fa més coses ara que abans, en general. Exacte, i això està bé. Però el que nosaltres venim... No sé si la paraula és denunciar, és a dir, ojo, vigilem ull aquí, perquè ho estem portant a uns termes que a vegades fins i tot deleguen la responsabilitat
moral o emocional que tenen amb els fills, a la parella, als avis, a la mestra o al mestre... Parlo amb la mestra... Vull dir, jo ara tinc ganes de divertir-me, vull viure a la meva segona adolescència i moltes vegades no prioritzen els fills. Heu sentit el doctor Cugat? Jo ara li dic doctor cagat, eh? Perdona que t'ho digui, perquè la cagat però totalment. Diu que no haurien de fer vacances perquè això, escolta, això...
Que no, que no haurien de fer vacances. I que a partir d'una certa edat que et jubiles ja tens una edat celebrada que no funciona. Dic, a mi hi ha algú que m'explota perquè els avis nostres no feien gaires vacances i morien joves. I els nostres pares estan fent vacances i han fet vacances i tenen una vida llarga. Per tant, el doctor Cugat, més val que es dediqui a mirar genolls perquè de cap... Mira, mira, mira, mira, mira, mira. No em diguis que no t'agrada. La vida y el buen amor
Soy un truhán, soy un señor, algo bohemio y soñador.
La Marta està cantant aquesta cançó. Jo sempre que escolto aquesta cançó em reporta el tricicle. Bueno, això estic... No, no, però tu aquí no s'ha aixecat perquè porta auricular. Sí, l'estava cantant. L'està cantant emocionada. T'agrada, Julio Iglesias. Vosaltres us heu confabulat. No, no, reconeixeu. No, no, si al revés sí. Cadira a la platja? No.
Ni coixinet? No, de moment. Em faig el coixinet amb la sorra. Ja arribaràs. Ja comença. Ja per aquí es comença. La música d'abans era millor que ara?
Marta? Sí, però objectivament, eh? I aquí em mantinc. No, no, tinc una neboda de 25 anys que em diu, tieta, la música d'abans era millor que ara. I aquí començo a dir... S'està fent gran la neboda. El tercer ítems, són més interessants els quarentons que els vintanyeros? Quan tenia 20 anys pensava que els de 30 eren més interessants que els de 20. I ara?
Això és que hi ha edat més gran i t'agrada que la Iglesia és benvinguda a l'edat adulta. No, no, no, això mai de la vida, mai de la vida. Va, hem d'anar acabant, més coses, va, més. Bueno, ens quedaria molt per dir, però com ho podíem tancar, això? No, no, encara podem dir un parell de minuts més i després tanquem, va. Bueno, és que nosaltres volíem entrar molt en aquesta part sistèmica de què passa quan els fills s'ocupen el lloc dels pares, que és el que sol passar, no?
en què convertim els nostres fills i això està generant problemes a altres nivells
Els fills, no ens enganyem, no poden ser amics, no poden ser confidents, no poden... I totes aquestes persones ho deleguen amb ells, no? Tampoc no poden ni ser ni terapeutes, ni ens poden ser uns salvavides emocionals. Llavors, doncs, s'ha d'enamorar tant amb tot això perquè agafen rols que no els hi pertoquen.
M'estic referint a pares i mares que en el fons no tenen una autoritat emocional. No es tracta que siguin pares durs, sinó que sàpigues dir...
La responsabilitat recau en mi, estic aquí per escoltar-te, treballem junts. Quan aquest diàleg s'inverteix, acaba sent el pare que diu, nen, jo he de sortir, jo surto, eh, col·lega, el fill perd, o sigui, es queda sense pare, o sense mare, realment. Passa a tenir un col·lega que no ha escollit, que l'han obligat a tenir, i a més a més amb una inseguretat afegida. I aquests són els que després no saben tenir límits i arriben d'adults amb problemes importants a nivell psicològic.
Què més? Bé, doncs podríem tancar amb la pregunta incòmode, perquè aquí... Anem a incomodar-nos. La pregunta incòmode avui és Marta Badia. T'agrada Julio Iglesias? Gent del poble o gent de la comarca us agrada Julio Iglesias tant com a mi? Què és lo que no t'agrada?
Em pregunto a mi, Marta Badia. Et diré per què no m'agrada Julio Iglesias.
Doncs perquè em recordo una època de la meva adolescència en què estava obligada a estar a casa dels pares del Montseny, quan jo volia estar amb els meus amics anant al cine o a veure concerts, i la meva mare posava aquesta cançoneta i aquella altra de Julio Iglesias, i em... Oh, però clar, però tu aquí hi ha una sugestió, clar, si no, li encantaria. Però bueno, des d'aquí molts petons, mama, que jo t'estimo molt. Em pensava que hi ha molts petons Julio, i jo dic, doncs escolta, avui, avui no hi és, què vols avui, llavors...
Va, anem a la pregunta incòmode. Va, digues-ho a tu. La pregunta incòmode. Quina part de la meva vida estic deixant en mans d'algú que encara no ha fet les paus en fer-se adult? Hòstia, a veure, a veure, repetim això, eh? La repeteixo. Quina part de la meva vida estic deixant en mans d'algú que encara no ha fet les paus en fer-se adult?
I és que això, fixa't una cosa, ja des del punt de vista de la ironia. Jo diria que és la pregunta xunga, més que incòmode. Sí, la pregunta, doncs incòmode, xunga, li hem de posar això. I és que al final dius, la pregunteta de sempre, la general que sempre s'ha fet de dir, què vols ser quan siguis gran? Aquesta és la pregunta que ens hem fet sempre. I ara seria més el dir, què vols ser quan siguis gran quan realment hagis crescut?
Realment fem una creixença física, però la fem també a un altre nivell. Parlo globalment, és a dir, després, si volem buscar la particularitat, perquè tots ens mirem a nosaltres i diem, no, jo això no ho faig, no, això tampoc. Però socialment parlant, jo veig molts pares i mares amb aquesta actitud. Jo els veig.
Marta Badia, Marc Naché, les broquiletes del Parlen de Tot. Moltíssimes gràcies. La setmana que ve tornem amb més... S'ha acabat el broquil. Sí. Us heu passat bé? Molt. Sí, records al Jullito, eh? Per tu, per tu. Ser bohemio poeta i ser golfo me va. Soy cantor de silencios que no viven en paz.
que presume de ser espanyol. D'on va?
Creus que podrem anar a sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El Canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Dirigir el teu negoci
La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura.
1.400 quilos. 11 quilos. 120 quilòmetres hora. 45 quilòmetres hora. 4 rodes. 2 rodes. 220 centímetres. 42 centímetres. Sobre l'asfalt el ciclista sempre és el més vulnerable, però en cas d'accident tots hi perdem. Distància, seguretat, precaució. A la carretera, més respecte, menys accidents. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Ahir vaig veure la Maria. I com està la seva filla? Encara és complicat, però es troba molt millor. Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral per a infants i adolescents que han estat víctimes de violència sexual, pioners al sud d'Europa. En un entorn amigable, els infants i les seves famílies són atesos per psicòlogues, pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció en un únic espai per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes. Actualment, ja hi ha 13 centres barnajús operatius arreu de Catalunya. Si has petit o coneixes algun cas de violència infantil, truca al 116-111. Heu de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una màndra tota aquesta paperassa.
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència, no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper. Més informació a dretssocials.gencat.cat Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable i el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou. Els certificats professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Els teus pares són dependents i l'administració no t'ofereix cap recurs? No reps resposta de l'administració?
El soroll del carrer no et deixa dormir i l'Ajuntament no actua? La Síndica de Greuges de Catalunya defensa els teus drets davant de l'administració. S'hi pot adreçar qualsevol persona, sigui quina sigui la seva nacionalitat i edat, i també empreses i associacions. Resol queixes i consultes d'àmbits com salut, habitatge, educació i t'hi pots adreçar via web, telèfon o presencialment.
Si et trobes en una situació de violència masclista, truca al 900 900 120 o envia un correu electrònic al 900 900 120 arroba gencat.cat. És un servei confidencial i gratuït operatiu les 24 hores del dia de l'Institut Català de les Dones. Generalitat de Catalunya. Al final no em queda sopar. Vaig al teatre amb la Mia. Una altra vegada?
Cultura Jove és una nova plataforma digital que posa a disposició dels usuaris una gran oferta cultural durant tot l'any. Si tens entre 18 i 30 anys, registra-t'hi i comença a gaudir d'entrades per tota mena d'espectacles amb avantatges importants. Música, teatre, cinema... No faltis a la teva cita amb la cultura.
Era el meu pare. Està buscant una residència per a l'àvia, però no sap per on començar. El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran és una eina que facilita el procés de selecció tant a les persones interessades com a les seves famílies. El web, que compta amb més de 1.800 referències, inclou fotografies dels espais i informació, com els serveis de cada equipament, la titularitat o el nombre de places, entre d'altres. Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadoresidències.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. 21 minuts, arribem a la una del migdia, seguim endavant i en directe, com sempre, aquesta hora per anar a l'agrícola Vila-Santitat Centenària. Això es diu molt aviat, Entitat Centenària. És moment per anar a l'agrícola Vila-Sà, abans ho fèiem els dijous, la temporada passada aquesta ho fem dimecres.
A més, una de les novetats és que aquesta setmana o aquesta temporada, millor dit, ens atén l'Aratxarau. Però un cop al mes tenim el gust no d'anar a l'agrobotiga, sinó d'anar al magatzem de l'agrícola. Saludem de seguida a Martín Borgeti. Martín Borgeti, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, Jaume. Hola, com estem, Martín?
Muy bien, aquí estamos. Pues contentísimos de que estés aquí. Avui no anem a la agrícola, avui no anem a la botiga, avui anem directamente al magatzem de la agrícola. ¿Qué nos enseñas hoy, Martín? ¿Qué hemos de aprender?
Así es, Almagatzem, justo detrás de la grobotiga. Aquí tenemos los abonos, los sustratos, los fitosanitarios, todo para el huerto y para profesionales. Para profesionales y no profesionales, ¿no? ¿También? Así es, así es. Profesionales, no profesionales, semiprofesionales, particulares, para escuelas, todo el mundo. Perfecto. Pues venga, ¿qué aprendemos de Martín?
Hoy hablaremos sobre el abonado, que esto es una cuestión que hoy en día con tantas opciones de abonos la gente se pierde, no sabe qué abono escoger para su jardín, para su huerto o para lo que sea. También hablaremos de la poda porque ya entramos en la época de poda, ahora en invierno se suelen comenzar a podar los árboles y las plantas del jardín.
Hablaremos un poco de tipos de poda, de la época y qué herramientas pueden probar aquí a la cooperativa. Y también hablaremos un poco de pulverizadores, que no hemos hablado, ¿no? Los pulverizadores, las mochilas pulverizadoras para hacer las fumigaciones de los fitosanitarios. Así que comenzaremos con el abonado.
Ahora en invierno las plantas entran en un estado invernal de reposo y normalmente los abonados son muy escasos, se hacen pocos abonados por el frío, ¿no? Las plantas entran en un estado de dormancia en donde van a pasar el invierno y recién van a agrotar en primavera. Ahora en invierno solo se abonan los céspedes con un abono especial, que es un abono de invierno-otoño, se llama,
que la única diferencia que tiene con el abonado normal es que es un poco más bajo en nitrógeno y tiene un poquito de hierro, hace un efecto antimusgo. Hay mucha gente que viene aquí en la zona que les crece el musgo, en los céspedes, y esto no es algo deseado, generalmente en zonas de sombra, debajo de algún árbol, alguna zona húmeda, y estos abonos tienen este efecto antimusgo, por un lado.
Luego también, como todo el mundo sabe, ya tenemos abonos granulados que son para los huertos. Esto ya de cara a alguna plantación, algún cultivo invernal que tengan. Ahora hay de todo tipo, mucho menos que en verano y primavera, pero hay algunos cultivos que se hacen en invierno.
Y aquí es donde está la dificultad, ¿no? Porque tenemos abonos orgánicos, granulados, solubles, hay un poco de todo. Cuando tengan la necesidad, pues aquí estamos en la cooperativa, podemos explicarles la diferencia entre todos ellos y cuál va a ser mejor dependiendo...
el tipo de cultivo que tengan. Pero rápidamente les recordaré que los abonos orgánicos no son químicos y están hechos de material generalmente de restos de poda o de origen animal, hechos con humus, con compost, estas cosas con mucha materia orgánica y ayudan a crear esta biodiversidad en el suelo
que va a liberar nutrientes, a retener agua y va a mejorar el estado general de la planta. Esto es la parte ecológica. Y luego tenemos los químicos que ya se usan a más nivel profesional o no, jardín también, que son las bolitas, estas típicas bolitas azules, blancas, marrones, hay de todos los colores.
Estos abonados normalmente se usan para arbustos en el jardín, árboles y arbustos, para céspedes también, y en el huerto solo se utilizan cuando se va a hacer el abonado de fondo, que es cuando se trabaja la tierra, para luego hacer la siembra. En ese momento se ponen estos abonos granulados.
Y luego para los profesionales ya tenemos los abunos solubles, que es un polvo, que también se puede usar en jardín, pero por el precio que tienen, normalmente lo usan la gente que tiene sistemas de riego aquí en todos los invernaderos que están aquí alrededor de Vilasab. Eso también pueden comprarlo los particulares, pero como les decía, por el precio mejor los orgánicos o los granulados.
La época de aplicación, bueno, ya la dijimos un poquito, ahora no es la mejor época, pero sí se le suele hacer un abonado con algún producto que tenga alto fósforo para hacer un poco de raíz. Y las dosis recomendadas generalmente, una medida fácil de recordar es un puñado por metro cuadrado. Si no, suelen variar entre 40 a 80 gramos por planta o por metro cuadrado.
Pues la lección es complicada, ¿eh? Es complicado eso, el abono no es tan fácil como... Sí, hay muchas opciones, muchos productos, se ha diversificado muchísimo y, bueno, se han hecho muchos estudios y hay muchísimos productos y cada uno hace su trabajo. La principal diferencia que la gente necesita entender es que no es lo mismo una planta verde...
que al abonado de una planta que tenga flor o fruto. Los requerimientos nutricionales son distintos, en donde uno requiere más nitrógeno para hacer hojas y ramas verdes, y las que hacen flor y fruto necesitan más fósforo y potasio. Esta es la principal diferencia que explicamos siempre aquí en la cooperativa cuando vienen a buscar los productos.
Pues sí, es complicado. Sí, sí, fácil no es. Aquí es más para profesionales o semiprofes. Que hay gente que tiene un huerto así urbano, que parecen profesionales, que dominan el tema. Pues sí, te sorprenderías la cantidad de cosas que saben la gente de huerto, la verdad que sí.
Pues venga, tenemos más cosas hoy a parte de abono, ¿no? Sí, pasamos a la poda. Venga, o importante eso, ¿cuándo se tiene que podar? ¿Cuándo se tiene que podar? Porque aquí todo el mundo sabe mucho que esto se tiene que podar y tal, pero hay árboles que no se pueden podar ahora. Correcto, salvo excepciones de alguna poda específica, las podas se hacen ahora en invierno, la gente siempre...
Siempre pregunta cuándo se hacen las podas, es difícil de saber, hay muchos tipos de plantas, hay plantas que no se podan y hay plantas que sí, pero normalmente la regla general es podarlas en invierno, sobre todo los árboles frutales o árboles en general y algunos arbustos y plantas que tenemos en los jardines.
Pero en principio se hacen podas de formación para árboles jóvenes normalmente, donde se busca dar estructura y forma correcta desde un comienzo. Entonces si vamos al garden y compramos algún árbol frutal y lo vamos a plantar en casa...
pues, bueno, se tiene que esperar un tiempo, pero probablemente al próximo año, no inmediatamente después de comprar la planta, pero al próximo año se le da una poda de formación, que normalmente ya la trae, porque el vivero ya le hace una poda de formación, pero bueno, claro, como va creciendo todos los años, hay que ir dándole forma. Y las plantas ornamentales también se les puede hacer una poda de formación.
Luego una poda de mantenimiento, esta es la más común porque se van muriendo ramas, se van sacando ramas hojas secas, ramas que ya no son productivas, que tapan luz, hay que hacer un poco de espacio para que entre aire, y se va controlando un poco el crecimiento y mejora un poco la apariencia, porque hay muchas ramas que son marrones y esto no es visualmente muy estético.
Esta es una de las más comunes. Luego ya el que tenga frutales ya pasamos a las podas de fructificación, que aquí el objetivo es favorecer la producción de frutos. Entonces se dejan específicamente ramas dispuestas de cada forma de la que uno quiera y bien separadas para que no queden todas juntas y que se aproveche máximo la forma posible de captar la luz.
y también se eliminan un poco de ramas viejas y estimular los brotes nuevos. Y luego está la poda de rejuvenecimiento para plantas ya envejecidas, para árboles o descuidadas. Por ahí no nos pasa que vamos a algún jardín y por si hay alguna razón está abandonado, está descuidado, también se pueden hacer estas podas de rejuvenecimiento.
en donde a las plantas más viejas se las poda para favorecer el crecimiento nuevo de la temporada. Aquí a la cooperativa podrán trobar todas las herramientas para la poda, desde pértigas de 5 metros extensibles, podrán encontrar tijeras de poda, profesionales, semiprofesionales, hasta tijeras eléctricas tenemos también. ¿Me dices? Sí. ¿Ya hemos llegado a las tijeras eléctricas?
Sí, sí, ya he llegado a tecnología aquí. Las tesoras eléctricas son muy buscadas. Hay muchos tipos y van desde los 100 euros hasta los 1.500 euros. Hay de todo tipo para profesionales. Yo creo que alguien que vaya a hacer una poda en su jardín y esto ya lo puede hacer con una tijera normal. Las de 1.500 euros dejas las tijeras en el jardín y van solas podando.
Pues sí, te sorprenderías, hasta tienen pantalla digital que te va contando los números de cortes que vas haciendo, hasta ahí ha llegado la tecnología, mira tú. Pero básicamente han salido para hacer el trabajo más rápido, para facilitarlo y para, por supuesto, para la mano, ¿no? Porque podar cansa, cansa la mano y bueno, no todos estamos en plena salud, así que la gente va buscando cosas que faciliten la faera, ¿no?
Así que las tesoras eléctricas las pueden encontrar aquí en la cooperativa también de Bilazar. ¿Qué más tenemos, Martín? Y terminando, hablaremos de los pulverizadores. También una herramienta imprescindible para el jardín.
Aquí lo que la gente tiene que entender es que normalmente se tienen dos pulverizadores. Uno para los herbicidas, por un lado, y otro para el resto de los productos que pueden ser bioestimulantes, insecticidas, fungicidas. Pero los herbicidas son muy peligrosos porque si llega a haber una mezcla, si se han olvidado de enjuagarlo, a veces ha pasado muchas veces que han pulverizado algún insecticida en algún rosal y había una traza de un herbicida y se los han cargado todos.
Esto es más común de lo que uno piensa, por eso hay una creencia popular aquí, entre los jardineros por lo menos, que todo el mundo tiene su pulverizador, su pistola fumigadora para herbicidas y el otro para el resto de los productos. Claro que sí. Si ese no es el caso, pues se tiene uno en la casa, bueno, lo único que hay que seguir son las indicaciones del enjuagado, ¿no?
tres enjuagues. Esta es la regla de los tres enjuagues. Usar el producto, terminarlo una vez que está vacío, enjuagarlo una vez, enjuagarlo otra vez, eliminar lo que ha quedado y una tercera vez. Con estos tres enjuagues se hace un lavado general. Puede que haya productos que todavía dejen alguna traza o algo. Para esto ya hay
Hay productos especiales que son limpiadores de máquinas que también se compran. Pero yo lo único que voy a decir como consejo es que además de enjuagarlo tres veces, es que si pueden tener un pulverizador aparte para los herbicidas, les ahorrará muchos dolores de cabeza en el futuro.
Pues sí, senyor, que tengas dos no quiere decir que no los limpies, pero que en cualquier caso tener dos t'ajuda a no haber-hi confusions. Martín Borgeti, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies per estar amb nosaltres des d'hoy al magatzem de l'agrícola. Només recordar on tenim l'agrícola Vilassà. D'on la trobem, Martín? Estamos del Mercado de la Flor, hacia arriba, unos 300 metros a mano izquierda. Aquí verán la agrobotiga.
y detrás de la agrobotiga está el magatzem de la cooperativa, en donde tenemos todos los productos para el campo. Martín, un abrazo fuerte, nos encontramos ya el mes que viene, ya para terminar el año, que también cada dimecres entrem a l'agrícola Vilassam, la Lara, Xarau, però un cop al mes ho fem a l'agrobotiga, i un cop al mes entrem també al magatzem, perquè en Martín Borgeti ens explica què tenen allà. Gràcies, Martín, un abrazo. De nada, un placer, hasta luego.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Protegeix els infants del fum del tabac. Evita que es fumi a l'interior de la vostra llar o al cotxe. Si ets fumador i vols deixar de fumar, trobaràs ajuda al teu centre de salut o al 061 Salut Respon. No deies que us aniria molt bé contractar algú jove per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què?
Ara mateix truco a l'empresa.
I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa. 012, la millor resposta. Encara que no funcionis, no em diguis rug. Si penses que de tu encara em podem traure suc. Tu, telèfon espatllat, no és pas un cas perdut. Si no et reciclem, ho tenim ben fotut. Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor. Entrega'ls a la botiga o al repartidor. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
I nosaltres acabem el parlant de tot d'avui.
Això és tot el que he donat de si l'edició d'avui, la número 2251, 1251 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Nosaltres acabem aquí, amb bones mans us deixo. El meu nom, Jaume Gabot, i, com sempre, amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Ream a la una amb la cançó que ens inspira.
Us ho manu, no us causo de maris, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt feliços. Raiant del sol, en Manà ens situa a la 1 i demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. Ens ho expliquem tot, com sempre, al 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat. Ens inspirem en Manà i raiant del sol.
No me has llamado, estoy desesperado. Son muchas lunas las que te lloré.
Duele tanto estar así Traendo el sol A tu casa yo fui Y no te encontré En un parque en la plaza
Música Música Música
Es más fácil llegar al sol que a tu corazón Oh, me muero por ti Viviendo sin ti Y no aguanto, me duele tanto esto
Desesperación Es más fácil llegar al sol que a tu corazón