Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom, què tal, com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes, un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Exactament 7 minuts per damunt del punt de les 10 del matí d'aquest dia.
Dimecres, meitat de setmana. Ja és 29 de gener de 2026. Ja estem a la recta final d'aquest primer mes de l'any. Dia assolellat, fred. A primera hora al matí feia molt fred perquè hi havia absència total de núvols. Ara el dia es va com tapant, però sense cap possibilitat. Almenys això és el que diuen les previsions.
de precipitacions com les que vam tenir ahir. Dia fred, tal com toca el mes de gener, això no és notícia, i per tant estem a expenses del que pugui passar de cara a la segona meitat de setmanes. Per això que de seguida marxem cap al centre de referència meteorològica de la comarca. Des d'allà, Joaquim Serra ens farà
En aquest cas, la previsió de cara avui, de cara a la segona meitat de setmana, des del Centre Meteomar, Consell Comarcal del Maresme. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida també saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, on ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes, el poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies
que passaven un dia com avui. Però ens estem referint, tot pujant al Dilorian, ens estem referint a les afemèrides.
A dos quarts d'onze, saludem també una entrevista que portarà a terme Joan Escofet en en Josep Lluís Xeca. Qui és en Josep Lluís Xeca? Doncs és el director general del Tecnocampus, que en guany, entre altres coses, supera un rècord d'alumnat. 4.012 alumnes inscrits al Tecnocampus de Mataró. Parlem, insisteixo, amb el seu director general, en Josep Lluís Xeca.
A les 11 ja sabeu que el parlant de tot es basa en la informació de l'actualitat. També tenim estonetes per l'entreteniment i això vol dir que el dimecres la col·laboradora més veterana, la que porta més anys al programa La Paquita Bruixa ens arriba amb els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, tot plegat amb Paquita Bruixa. A dos quarts de dotze i molts anys també.
que les companyes de la Biblioteca Ernest Lluc de Vilassar de Mar ens fan les recomanacions literàries. El torn avui és per la seva directora, la Sol Teixidor. A les 12 rebrem, com els diem nosaltres molt amablement, les broquiletes. Marta Badia i Marc Natchez. S'ha acabat el broquil, un espai en què parlem de temes...
que molesten a vegades temes, doncs aquells que són bastant incòmodes, però que també s'han de parlar. Amb la Marta i la Mar parlem de, o més que parlem, diem que s'ha acabat el bròquil. I a última hora, amb la Lara Xarau, ens anem a la biblioteca, dic. Ens anem...
A l'agrícola Vilassà, entitat centenària, que això es diu molt aviat. Des d'allà la Lara ens portarà, com sempre, i cada setmana els articles de promoció, de temporada. Què tenim amb aquests articles de proximitat? Bon producte el que tenen a l'agrícola Vilassà. L'edició d'avui, la número 2287, 2287 edicions del magazín del Matí de Vilassà Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, a les vies de so, Jordi Velasco, Xavi Puig. Ho tenim tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi.
El temps.
Ens anem cap al centre de referència meteorològica de la comarca Servei Mitie Omar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, un dimecres que s'ha llevat amb absència total de núvols pel que fa aquí a la costa central, pel que fa a Viles de Mar. Això feia que les temperatures estiguessin baixes, baixetes. Una sensació...
Baixetes eren 7-8 graus a Vilassada Marra amb una sensació de dos. Per tant, la sensació de fred era notòria. Ara hi ha presència de núvols, núvols baixos, que en qualsevol cas sembla que no han de deixar precipitació. Però volem saber-ho de la mà d'en Joaquim Serra, de cara avui, de cara a segona meitat de setmana. Joaquim Serra, en directe, molt bon dia.
Hola, bon dia. De moment, aquesta jornada dimecres es presenta força tranquil·la, tot i que amb el pas d'aleshores aquest matí tindrem un augment de la núvolositat i aquesta tarda el cel estarà força tapat, però bàsicament per núvols alts i mitjans. A primera hora de la tarda, amb el pas d'aquesta petita línia frontal poc activa, podria escapar-se algun plogim a l'extrem sud del Maresme, però comencem
4 gotes mal comptades a la resta, no esperem precipitacions. Les temperatures avui baixen una mica, han baixat les mínimes lleugerament i les màximes faran el mateix, sobretot a conseqüència dels núvols. I pel que fa al vent, aquesta matinada han tingut ben moderat de l'oest, sobretot al sud de la comarca, i al llarg del dia predominarà el vent del sud-oest. La situació marítima...
Força remenada fregant la Maragassa aquesta matinada amb onades al voltant dels dos metres i mig alçada, que ha d'anar disminuint amb el pas de les hores. Per tant, s'espera que la situació marítima en conjunt estigui dominada per la Forta Maró, això sí.
amb molta mar de fons. De cara a demà s'espera una jornada, una nova jornada de temps força tranquil, en conjunt un dijous marcat per l'estabilitat, hi haurà alguns núvols però seran poc importants i les temperatures per la seva banda doncs esperem que més o menys es mantinguin
Semblants als d'avui fins tot podríem baixar més. Les temperatures nocturnes de dia serien però lleugerament més altes. Continuarem amb vent moderat de Garbí i amb una situació marítima força remenada amb fort amaró i mar de fons a tota la costa Maresmenca. De cara demà passat, divendres, doncs canvis importants no n'esperem i tornarem a tenir una jornada marcada pel vent més aviat aponentat.
la qual cosa farà que sobretot durant les hores centres del dia les temperatures siguin suaus amb alguna màxima cap als 17 graus. Fins i tot de cara a dissabte les temperatures baixarien i diumenge es mantindran sense canvis importants a l'espera de noves precipitacions que ens podrien arribar durant la tarda del dilluns.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Estem en aquesta època. Al gener, diem que si mirem històricament, i en Jo ens ha explicat moltes vegades Joaquim Serra, és un mes que teòricament plou poc, però en qualsevol cas, aquest any s'estan portant tots els rècords. Per tant, atents a l'anèssim canvi quant a la meteorologia que podem tenir de cara als propers dies.
Joaquim, demà ho acabem de confirmar. Moltíssimes gràcies. Fins aleshores que tinguis. Molt bon dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlem de Tot. Moment d'obrir. Finestra informativa. El Parlem de Tot poc ens passa.
Moment per salvar Joan Escofet. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Ara t'estava escoltant i una de les entrevistes darreres que li fèiem a Joaquim Serra, l'home del temps de capçalera que tenim a Ràdio, ens explicava...
Justament això, que ja com a mínim aquest 2026 podem dir adeu al famós, famosíssim anticicló del mes de gener. Una situació meteorològica molt pròpia de la Mediterrània, de les nostres contrades, que es caracteritzava per poca pluja, sol i també fred.
Doncs un anticicló, doncs sembla que arran de tots aquests canvis o cicles, doncs podem dir adeu a aquest anticicló, eh? Dues coses. No vam dir res de la setmana als verbuts. Jo em vaig a ser a barba, però em vaig a ser a barba una setmana més tard. M'han dit... Que no t'afaita? Vaig dir... Setmana als verbuts em van dir la setmana passada i em vaig a afaitar directe. Bueno, però mai és tarde, no? Si la ditja és bona. Si la pitja és bona... Ditja, ditja, ditja.
La situació marítima força remenada. Segons Joaquim Serra, m'agrada aquest concepte. Com està el temps, remenat? Com la xocolata. Hem de dir que Joaquim Serra s'esforça per buscar sinònims i buscar sortir-se una mica del guió establert. M'agrada.
fugir exacte del sota cavall o rei. Sí, perquè un altre dia situació marítima força complicada, no, no, ells, situació marítima força remenada. Home, de fet, és un verb que vindria molt bé, eh? Estàs tu en una barqueta allà mig i et sents... Remenat. Com a mínim, remenat, eh? Com la xocolata, eh? Com la xocolata, els ous, els ous també hi ha ous remenats, eh? Sí, senyor, ou remenats. Els scambletex, eh?
Va, anem a parlar de conceptes de remenar. A veure, plats que remen. La maionesa. La maionesa. La salsa que ve de mou. El romesco, del qual en parlarem també aviat. El romesco, sí, també remena. Bueno, no sé si remena, però la salsa dona per remenar, eh? Sí, la salsa es combina. La llei, com està bullint allà també les remenes. En fi, moltes coses. Com hem arribat aquí? No ho sé. No ho saps. Ah, sí, per la mà remenada. Això per la mà remenada de... Per cert, la gran pregunta que s'està fent al país és... Ai, ai. On és illa, eh?
No està ingressat, pobre, encara. Això ho dius tu. Això és una mica com Iñaki Urdangarín. Ningú ha dit que ve sortit, eh? Com Iñaki Urdangarín, no? Que va estar 3 anys a la presó de Zuera. Però hi ha ni una imatge. Però de l'illa hi ha imatges? No, tampoc. Això fa alçar una mica la rumorologia que no entrarem ara. Vols dir? Jo no m'ho crec. Jo crec que aquest home està ingressat a la Vall d'Europa. Pot ser que la gent, si és una pobàlgia,
Podria sortir alguna imatge, sí, però... Hi ha altra teoria que l'estiguin apartant per no vincular-lo a la crisi de Rodalia. Què dius ara?
Hi ha altres teories. Ai, ai, ai. Les xarxes van plenes. Nosaltres, evidentment, només parlem de certeses. Quan el riu suena... Però sí que és cert que hi ha un ron-run. Un ron-run. Quan el riu suena, el mar ha remenat, com diu. Fins i tot hi ha qui dubta que segueixi a la Vall d'Hebron. Sí o no? I on te'l situen? Un tipus d'hospital privat. Ah, sí? Ja va, no m'ho crec. No.
Tenint l'oportunitat de fotografiar la gran fotografia que comentàvem ahir, de diòxid de Colboni, l'alcalde de Barcelona, en plena crisi de rodalies, llegint tranquil·lament la Bogue, doncs trobem a... Vaig ser lamentable, també. Trobem a faltar una imatge d'illa. Com a mínim que ens digui... Aquest home encara ha d'espanyolitzar molt Catalunya. És a dir, no se li ha acabat la feina.
Jo trobo que si aquest home estan dient realment que no està allà, que l'estan apartant, el mínim que volia fer és una foto i publicar-la. A veure, que no té cap necessitat, si no vol, evidentment, però per acallar rumors, dius, escolta, faig una foto allà i s'ha acabat. Amb el diari del dia. Això es feia abans. Ja té sessors. Amb els segrestos. Posaven perquè es veiés la data. Sí, senyor.
Jo tinc una anècdota molt divertida en un diari que un dia t'explicaré. No és meu, eh? Ets un munt d'anècdotes. No, no, no. Ets un pou d'anècdotes, home, que potser. Te l'explico molt ràpidament. O no, eh? Sí, sí, mira, t'ho explico molt ràpidament. Era un amic meu que treballava amb persones que tenien, doncs...
algun tipus de discapacitat, i n'hi havia un que tenia autèntica fòbia sortir al carrer, el que es deia agorofòbia, no? I tenia autèntica... És una atrocitat, no volies sortir perquè és que li suposava. I ell el treballava, el treballava, i un dia li va dir, escolta, tenien el centre en una plaça, i davant just del centre hi havia un quiosc, sí? I li va dir, mira, avui farem una prova, ho estàs fent molt bé, farem una prova, sortirem a comprar el diari aquí davant i tornarem.
I el noi va sortir acompanyat a buscar el diari, arriba i en el quiosque li diu, dona'm el diari d'avui i dona'm el de demà, també. Així s'estalviava a tornar a sortir. Pensa en feina, però clar, el diari de demà... Clar, clar, clar, clar. Dóna'm el diari d'avui i el de demà. Així vol dir sortiràs tu demà, jo no sortiré. Veina feta no té d'escolt. Exacte. La vam del president Tilla, que va ser també ministre de Sanitat durant l'època Covid. Perdona, digueu-ho tot. Considerat el pitjor
Ministre de Sanitat. Sí, sí. Objectiu. Doncs aquesta secció que tu i jo perpetrem, com es diu? Poc ens passa. Doncs la Sanitat basca ha administrat 253 vacunes caducades, la gran majoria en 11. És a dir, és el que dèiem dilluns. És a dir, no va res. O sigui, no va res. Tu vas amb els teus fills...
filles, que els hi posin la vacuna i tu dones per entès que aquesta vacuna és la correcta, que està en plena vigència... No ho poses en dubte, ni això. I poc ens passa. És a dir, com pot ser que 253 dosis de vacuna caducada de la hexavalent, aquesta famosa vacuna que es posa als nens petits, de diptèria, tetanostosferina, poliomelitis, hepatitis, etcètera, etcètera, doncs estigui caducada. I que surtin els responsables de la sanitat basca dient...
No passa res, el que han de fer és tornar-se a vacunar. És consumir preferentemente, no? És consumir preferentemente. No ho sé, és que poc ens passa. No ens podem fiar absolutament de res. Tu deies que l'únic que funcionava en aquest país era l'Agència Tributaria de la Agenda i una oient ens va dir, no és veritat, estic pendent de cobrar i encara no ho he fet. No vam matisar la part recaptatòria, això sí que funciona.
Sí, la recaptatòria no falla Aquesta no falla Què més? Doncs quin país que tenim França és el primer país d'Europa que ha decidit prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys Estan treballant intensament per tal d'evitar aquest accés Com ho faran això? Doncs ho estan treballant Ells ho volen arrencar a partir de l'1 de setembre 1 de setembre és la data que els nens i nenes francesos tornen a les escoles
i estan treballant en un protocol de seguretat perquè detecti l'edat TikTok, Snapchat, Instagram o fins i tot Facebook. De moment, segons... No ho fan servir Facebook, amb 15 anys. Segons l'Elisi, quedaria fora el WhatsApp. El WhatsApp sí que el podríem fer servir, però la resta s'hauria d'acreditar ser major de 15 anys.
Jo sempre hi ha hagut un debat obert aquí a la tertúlia jove que per mi el WhatsApp, per mi, no és una xarxa social, és un servei de missatgeria. No ho sé. En fi, molt bé, que ja m'explicaran com ho faran. Estarem atents, però estem parlant de França, que és un país que li acaben de robar
El Louvre, doncs, amb aquella contrassenya bonica que tenia el Museu Louvre, que era Louvre. Louvre, Louvre. Per cert, han sortit imatges del robatori, i és encara més escandalós del que us podeu imaginar. Podem imaginar, eh? Sí, sí, sí. A més, no vam perdre les joies pel carrer. És que això és... Això va ser molt bo, eh? Això és molt bo. Contrassenya del Louvre...
L'Ubre. I encara perquè no van posar 1, 2, 3, 4. Podria haver estat. Jo crec que va ser la segona opció dels lladres. Jo crec que va ser la primera. 1, 2, 3, 4, no. La primera... Va, L'Ubre. La següent era Mona Lisa. O Joconda.
Escolta, molt bona notícia per pares i mares, perquè la Unió Europea prohibirà els sobrets de ketchup i maionesa, saps aquells sobrets petits que posen a les taules, que no hi ha manera d'obrir-los? Ningú sap obrir-los, però allò, a l'arbre fàcil, hi ha qui va a qui ho queixala, papa, vull ketchup, més ketchup. Jo ho celebro molt, això.
És que sí. No suporto el ketchup. És una molt bona notícia. No, no, jo no suporto els sobrets. Jo dic el ketchup. Aquells petitons d'oli, vinagre... I allò ho prohibirà, eh? Sí, sí, es prohibirà dins d'una mesura d'estalvi de la Unió Europea de plàstics innecessaris. Recordem que hi ha un il·luminat que va decidir lligar els taps de les ampolles de plàstic al que seria el recipient. És el tio més insultat d'Europa. Sí.
Fins i tot Mariano Rajoy va protagonitzar una gran mostra d'habilitats a l'hora d'obrir una ampolla i trobar-se amb el tap allà. De fet, corre un vídeo fantàstic per les xarxes de 7-8 minuts de perles de Mariano Rajoy. I deu bé ser resumit, eh? Doncs ha de sortir el de l'ampolla. Sí, surt tot, tot, tot.
Mariano Rajoy seria una mica l'antítesi del corp. El corp és un dels animals més intel·ligents de la Terra. Sí, però...
Mariano no seria... Per això, per això que seria l'antítesi. Doncs un senyor dels Estats Units que s'estava avorrint ha decidit entrenar els corps del seu barri. Ah, carai. Insistim, el corp és un animal molt intel·ligent, tot el més intel·ligent que hi ha a l'alçada dels primats. Doncs ha preparat tot un estol de corps, tipus los pájaros, per atacar.
Sí, per atacar. No, no ataquen, eh? És a dir, els ha ensenyat que les gorres vermelles de Donald Trump, aquelles de May, que porta la població, doncs té un exèrcit de corps que quan veuen algun ciutadà o ciutadana amb la gorra vermella, va al corp i li arrenca. No ataca, eh? El corp no ataca, ha explicat a l'home...
Jo viuen aquests cors, em dóna el tram. Que és mitja artista, es veu que té algunes webs, alguns comptes d'Instagram, allò que seguiu els joves, doncs diu que ell no vol fer mal a ningú, que els corps, diguéssim, no són màquines de matar, sinó que els ha entrenat perquè la que vegin una gorra vermella, clar, si és una gorra vermella d'un equip de futbol americà o de bàsquet, clar,
Ah, el corp no discrimina, perquè encara no sap llegir. No sap llegir. Jo crec que l'objectiu del corp és ser qualsevol gorra vermella, eh? Molt bé. D'un intens entrenament amb cacahuets i poca feina, però mira, no deixa de ser curiós aquest exercit alat anti-Trump, eh?
Vinga, va. Doncs, si vols, pugem al De L'Orient. M'agrada, i tant. A veure, què tenim avui al De L'Orient? Que va molt finet, eh? Molt finet, va. Sí, doncs avui hagués estat l'aniversari, va morir el desembre de l'any 2020, però va néixer un gener, un 28 de gener de 1946. Carlos Cano, cantautor i poeta andalús, i ens deia allò, a part de revitalitzar la copla, ens deia allò que pot ser que cantem tot el dia, eh? Allò de pena, penita pena.
Es un desierto de arena, pena, en mi gloria en un pena, ay pena, ay pena, ay pena, penita, pena.
Carlos Cano, eh? És una cançó que jo me l'imagino en blanc i negre, eh? Home, no la veus amb color, eh? I amb Dola Flores la veig, eh, també. La setmana passada, crec... O aquesta setmana era, va tés? La setmana passada. Perquè era l'aniversari. Sí. Pena, penita, pena. Molt bé, molt bé. Què més tenim?
canviem radicalment de gènere, perquè tal dia com avui, de 1978, Van Allen, en parlàvem aquesta setmana mateix, aquest grup publicava la seva versió del clàssic dels Kings, You Really Got Me. Oh! Oh!
You really got me down You found me so I guess you got mine
Encara que no us sembli, és una gravació original d'un directe. No seria la millor qualitat de gravació, però en qualsevol cas, doncs, a bajar-li amb aquest You Really Got Me. I no deixa de ser curiós, perquè Eddie Van Allen, ho parlàvem aquesta setmana, està considerat un dels cinc guitarristes més influents del món. Van ensenyar aquesta versió als Kings, i el guitarrista de Kings, quan la va escoltar, va dir, una merda, una merda. No, no, no, no, no, no.
Què tenim, Joan? I ens plantem a l'any 1984 perquè arribava, número 1, el Relax, de Frankie Goes to Hollywood, una cançó també amb polèmica per la lletra i... Sí, senyor. Doncs va trigar molt a reproduir-la en el seu canal, eh?
Doncs aquest relax, sí senyor, relax, amb Frankie Ghost of Hollywood, que sempre m'ha agradat molt, a mi aquest nom. Frankie Ghost of Hollywood, eh? En Frankie se'm va matar de pera. I ahir parlàvem de l'Antoniet i els Imperials, eh? Sí senyor! Era l'Antoniet de Imperials, quin gran grup. La següent cançó, mítica per la nostra generació, la veritat és que es va publicar...
El dia del preaniversari de Jaume Cabot es va publicar un 7 de març de l'any 1985, però avui es gravava aquest We Are The Wall, una cançó escrita per Michael Jackson i Lionel Richie, amb veus com Tina Turner, Smokey Robinson, Bruce Springsteen, Cindy Lauper, Ray Charles, Bob Dylan, en fi...
Paul Simon, Stevie Wonder, Michael Jackson... Irrepetible. Irrepetible. I Billy Joel, eh? Sí, senyor. Irrepetible. Això mai més es torna a fer. Autèntic Dream Team musical.
També hi havia, doncs, ho has dit, en Bruce Springsteen i en Joe Cooker, també. En Joe Cooker, que fotia uns crits allà, un crit el faríem tu i jo. Ell cantava aquelles tonalitats brutals. Aquesta és una cançó que s'ha de cantar movent el cap, així, tipus Stevie Wonder. De la dreta a l'esquerra. De la dreta a l'esquerra. I a poc a poc. I després, si estàs molt posat, t'has de subjectar el casc. És veritat. T'has de subjectar el casc amb una mà i fer com que estàs... Els ulls una mica tancats. Use up for Africa.
No, ara. Ara, ara, ara.
Jordi, que té pressa, té pressa. Té ganes de plegar. Vola per Caldey L'Orient. Vola per Caldey L'Orient, ja. Doncs explicarem abans de Caldey L'Orient que l'any 2008 es va fer una recopilació de les artistes dones que més diners havíem recaptat de la història. Número 1. Una pista l'hem tingut, eh? Una pista l'hem tinguda, eh? La italoamericana Madonna.
La llista de cantants, dones... Les tres dones que més han facturat en el món de la indústria. Quin any has de fer, això? La primera Madonna. 2008, eh? Suposo que aquí haurien d'entrar noves fornades. No sé, penso... La segona... Va, una Jackson, et diria. Barbara Streisand. Va, som-hi. Barbara Streisand.
Fins demà!
Oh, oh, oh. I en molt lloc la tercera, va, la malauradament desapareguda, Whitney Houston. Celine Dion, Celine Dion. Oh, n'he certat tot, eh? Sobretot Celine Dion, perquè en els darrers temps, abans del 2008,
havia fet una gira en diferents casinos. Era artista resident en diferents casinos de Sin City, de Las Vegas. Això va fer, doncs, que la recaptació augmentés considerablement. La dona, Barbara Streisand i Celine Dion. For all those times you stood by me For all the truth that you made me see For all the joy you brought to my life
Doncs vinga, avui arriba de Céline Dion, m'encanta la gran Céline Dion. Un al migdia, 3.57 de la tarda, què tenim, Joan? Doncs mira, direm que la temporada de calçots que ja pràcticament tenim al damunt serà excel·lent, serà un calçot fantàstic, que ens ho explicarà en Dalmacio Ramon des del pagès a casa a parlar.
que el calçot vol fred o vol molta calor i que també vol una mica d'aigua en el creixement i que les pluges dels darrers mesos fan pensar en una temporada de calçots excel·lent.
Doncs anirem a cant del Màssiu Ramon, l'amic del Màssiu Ramon, a dalt, pagès a casa, on a partir de la setmana que ve farem un sorteig d'unes calçotades, aquí el parlant de tot. Què et sembla? Fotem una calçotada aquí dintre, gràcies al Màssiu. Clar que sí. Moltes gràcies. Doncs farem els calçots i alguna cosa més. I marxarem al Tecnocampus de Matró, per veure com funciona aquest centre universitari, referència a la nostra comarca, que acaba de batre el seu sostre d'alumnat. Què dius ara? Per poc, els 4.000 alumnes, són exactament...
4.012 escoltarem Josep Lluís Xeca, director general del Tecnocampus. No et moguis d'aquí, d'on estàs ara, perquè en Josep Lluís Xeca ja el tenim a l'altra banda al fil telefònic i tu mateix t'encarregaràs d'entrevistar-lo aquí al Parlen de Tot. Gràcies, Joan! Doncs ens escoltarem demà dijous. Avui primer, eh? Una 3, 5 i 7. I demà et saludo. I demà, doncs això, recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Parlant de tot amb Jaume Cabot Què pots fer perquè el teu negoci sigui més sostenible? Minimitzar i gestionar els residus Redueix al màxim la producció de residus i reutilitza sempre que sigui possible Evita plàstics d'un sol ús i minimitza els envasos Suposen el 40% de les deixalles d'un hotel Escoll els materials menys perjudicials per al medi ambient
Ofereix una font d'aigua no embotellada. Fes una recollida selectiva i neutralitza les deixalles perilloses. Junts fem Catalunya més sostenible.
Si ets un o una artista, resideixes a Catalunya i exerceixes la teva activitat professional en els àmbits d'arts plàstiques, arts visuals o els nous sectors creatius, música i experimentació sonora, disseny o il·lustració, arts escèniques, literatura, audiovisuals o cinema, o bé creació de videojocs, et volem conèixer. Per això hem creat els 100 d'artistes de Catalunya.
Una eina que ens servirà per conèixer la veritable població dels i de les artistes i creadors i creadores del territori i el nivell de representativitat de cada disciplina. Per diagnosticar la situació del sector cultural a Catalunya, detectar i avaluar les necessitats dels i de les artistes que exerceixen la seva activitat amb caràcter professional i establir noves polítiques en l'àmbit cultural.
per emprendre accions amb la voluntat de millorar les condicions laborals, fiscals, contractuals i de propietat intel·lectual dels creadors i creadores del nostre país.
I en el futur, per connectar creadors i creadores amb professionals, empreses i entitats involucrades en el món de la cultura. I com et pots registrar al cens d'artistes? Doncs per donar-te d'alta, només has d'anar al web cultura.gencat.cat i emplenar el senzill formulari d'alta als cens d'artistes amb les teves dades identificatives, de contacte i àmbit creatiu al que pertanyis.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Amb Jaume Cabot. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Aquest curs, el Tecnocampus de Mataró, ha superat la xifra dels 4.000 estudiants matriculats. Per tant, és un autèntic rècord, concretament són 4.012. Ens interessa conèixer el Tecnocampus, aquest centre universitari ubicat a Mataró, al costat de casa nostra, i que cada cop...
diguem-ho així, està creixent més i més, convertint-se en una autèntica ciutat, no només d'alumnes, de nois i noies, sinó de professors, equip directiu, i a més a més és una plataforma en la qual pengen moltíssims aspectes més.
Per tant, tenim a haver a saludar el director general del Tecnocampus, Josep Lluís Txeca, que ha estat encantat de rebre la trucada de Vilassar Ràdio, Josep Lluís. Molt bon dia. Bon dia, Joan, i gràcies per reservar aquest temps. Joan, gràcies a vosaltres. Comentàvem ara en l'entrada que 4.012 alumnes, ja d'entrada, és a dir, un autèntic rècord, això imagino que parla molt i molt bé de la bona salut que té el Tecnocampus.
Sí, així ho creiem, que hem consolidat una posició tant per les xifres com pel reconeixement que això representa, que ens fa estar satisfets amb l'èxit del projecte.
Vosaltres, deixem-ho dir així també, Josep Lluís, vau començar d'una manera més o menys, diguéssim, més petitona i en qüestió de pocs anys el Tecnocampus va com un autèntic tret. Com ha anat una miqueta aquesta història? Posem una miqueta la mirada al retrovisor, Josep Lluís, i com ha evolucionat el Tecnocampus per arribar a estar sent...
De moment, perquè crec que tenim més plans d'ampliar-se, però com ha estat aquest camí? Sí, així és. Tot i que no ha estat un camí tan curt com sembla, perquè hi ha diferents fases del projecte, la darrera més visual ha estat la que precisament ara al novembre compliem 15 anys de construcció d'un parc en el qual es va instal·lar tota una activitat,
però que emanava de tres iniciatives, dues d'elles de llarga tradició a la ciutat de Mataró i al Maresme, com eren l'Escola Politécnica i l'Escola Universitària del Maresme. Aquestes són gènesis, que una d'elles està ancorada a principis dels 80 i l'altra a principis dels 90.
És a dir, que són la materialització d'una vocació i una tradició de la llarga durada, però sí que és cert que entre 2016 i l'actualitat hem patit una consolidació, com deia abans, del projecte que ens ha fet créixer molt. A més, esteu ubicats en una zona...
perquè la gent així s'ubiqui molt a prop de l'Aia Larquera, una zona de Mataró que està creixent d'una manera absolutament exponencial, nou edificis, etcètera, etcètera. És a dir, que esteu, a més a més, en un enclau importantíssim d'aquesta, deixem-ho dir així, d'aquesta nova capital del Maresme.
No sé si nova, però sí, com dius, un nou any que s'ha anat desenvolupant i que ha passat a ser una part de Mataró bastant oblidada i allunyada, ser veritablement un punt d'activitat molt important per a la ciutat. Quines són els principals programes del Tecnocampus que oferiu?
Doncs ara la nostra oferta s'està bàsicament en quatre dominis de coneixement, en quatre departaments que van des de l'empresa i ciències socials, passant per la tecnologia, arts i cultura digital, fins a arribar a l'àmbit de la salut. I dins d'aquests, com dic, ara mateix tenim 29 programes diferents i ja a aquest curs llancem un nou programa vinculat a la intel·ligència artificial i robòtica que ens permet anar desenvolupant el projecte encara més.
Es tracta també d'anar-se adaptant al que demana la societat, entengui, i també demanen les feines. Com teniu una miqueta pensada quines serien els fonaments d'aquesta nova rama de la intel·ligència artificial? Ho tenim molt, potser no vinculat a allò que està sent tan conegut ara, com és la intel·ligència artificial generativa, que és aquella que s'ha posat
de manera quasi, jo ho dic, democràtica a l'abast de tothom, sinó aquella intel·ligència artificial més contextual, més vinculada als elements físics que ens envolten. Alguns tan sofisticats com pot ser un vehicle autònom, altres discrets com pot ser un sensor que aviat tindrà capacitats d'allò que li diem intel·ligència o de presa de decisions o d'aprenentatge en funció de diferents paràmetres. És aquí on veiem, més enllà, torno a la generativa, que ho envaeix tot,
i que encara es té per descobrir per una banda quines seran les tecnologies que lideren i per altra com s'incorporen a les nostres vides, tan individuals com professionals, el que sí està clar és que des del punt de vista de la indústria hi ha una incorporació ràpida d'aquestes tecnologies i el que volem és formar gent
una mica en la línia de l'ADN que has tingut sempre a Tecnocampus, de ser una entitat professionalitzadora, molt atenta a les demandes de la societat, de les organitzacions, de les empreses, i molt orientada a donar un talent que es demana, i això implica estar molt proper a les necessitats, tenir molta flexibilitat i generar, en aquest cas, productes de màxim nivell i qualitat, però adaptats a les necessitats de cada moment.
Quina seria la carrera més sol·licitada? Bé, depèn una mica. Avui en dia els àmbits de la salut estan tenint molt d'èxit. En el nostre cas, infermeria és un dels graus amb nota de tall que implica més demanda
d'accés, però està molt propera al que podria ser administració i direcció d'empreses, màrqueting i comunitats digitals i sobretot les enginyeries que en els darrers anys han redifat i molt, després d'una època que podríem dir a partir de 2010 de baixada de vocacions
i que a hores d'ara es veu com una professió, una carrera, un àmbit de coneixement de molt alt desplegament professional en el futur per a la gent jove. Atenent no només la vessant teòrica, que segurament és fonamental, però també la vessant pràctica des del Tecnocampus, és una de les vostres línies mestres, no?
Sí, precisament perquè som molt més que un centre d'educació superior i aquí és on jo dic que som una rara avis dins del sistema educatiu català i espanyol, en tant que en el propi parc i campus acadèmic incorporem centres de tres empreses en l'actualitat amb 800 treballadors, una mica més,
que cada dia desenvolupen activitats totalment empresarials i que ens permet d'alguna manera crear dinàmiques d'interacció entre l'àmbit empresarial i l'àmbit acadèmic que les institucions, per dir-ho col·localment, ja voldrien tenir-les. I en el nostre cas ho aglutinem tot en un mateix emplaçament.
Dèiem en la presentació, senyor Checa, que no sé si vostè se sent com un alcalde, però sí que és cert que una mica des de fora dóna la imatge que sou com una petita ciutat, com una petita comunitat en la qual ha d'haver-hi algú al capdavant en aquest cas.
No, no, jo no diria tant com a alcalde. De fet, el nostre president com a Fundació Tecnocampus és l'alcalde de Matarro. Però sí que és cert que el col·lectiu a data d'avui aglutina en molt poc espai unes mica més de 5.000 persones que desenvolupen la seva activitat allà, ja sigui acadèmica o sigui empresarial, ja sigui amb aquesta oferta que deia d'àmbit acadèmic
o a través de la generació de valor, que l'any 24 va ser declarat d'uns 300 milions d'euros d'activitat d'aquestes empreses, i si les magnituds apunten a més gran que determinades viles, però no faria tant aquest paral·lelisme en la meva persona.
Segurament, clar, estem parlant del Tecnocampus però sense els i les alumnes doncs poc en podríem parlar S'atreveix a fer una mica una diagnosi una fotografia robot dels alumnes del Tecnocampus i també si tenen punts d'assessorament sobretot estic pensant en els nois i noies que fan primer de les diferents carreres és a dir, allò de fer comunitat com ho tracteu?
Bé, també té diferents fases. Per una banda, fem moltes sessions, sobretot a nivell de maresme, en centres educatius de secundària i de formació professional, que no només l'any anterior a la potencial arribada a l'educació superior, sinó molt abans, de manera que intentem divulgar i generar vocacions davant de l'oferta que tenim i que pot ser nostra o pot ser d'altres institucions.
Després, ja un cop ens acostem més a aquestes edats d'incorporació futura, fent molta activitat,
que tradicionalment es començava al març i que cada vegada s'ha anat avançant més, que inclouen portes obertes, la presència en el saló de l'ensenyament, activitats amb fires i de captació, tant sigui de talent o de promoció d'estudis, més un canal que hem potenciat en els darrers anys molt, que és el canal digital i el que més arribada té a la gent jove i que el cuidem molt perquè és una via de divulgació, inclús de mentoratge en algun cas,
que és molt important per nosaltres. Pel que fa a l'alumnat, la gran majoria és del Maresme o de Mataró, o teniu també nois, noies que venen de punts més allunyats, i no sé si hi ha algun que destaqui per la seva procedència, diguéssim, una mica exòtica. Bé, en l'àmbit de graus, i precisament aquests dies recullem les dades de l'enquesta de nou accés d'aquest curs 25-26,
Majoritàriament és un context matador i maresme, on al mateix estem al voltant del 44,7% d'estudiants proponen d'aquest origen. Però d'un 22 i els caig, som de barceloners, també acabem rebent dels dos bellesos, principalment del belles oriental,
com a grans xifres. A partir d'aquí en graus trobem estudiants en funció del tipus de grau, des de Palma de Mallorca, Andorra, Girona i Terres de l'Ebre, però la incidència o el percentatge és molt més baix. No és així quan parlem de postgraus. Amb postgraus i màsters oficials tenim gent de tot el món. I en algun cas amb gran presència des de Xina, Colòmbia, a altres països de Latinoamèrica,
que també dona idea de la projecció que tenim en algun dels productes, sobretot de segon cicle o de màster. I casos que em deies exòtics, ara no m'atreviria a dir, però alguns hem tingut d'orígens bastant distants.
Déu-n'hi-do. I també és interessant que li preguntem a senyor Checa pel vessant social de la Fundació, programes de beques, com funciona, com ho teniu pensat des del Tecnocampus? És un punt molt important per nosaltres, perquè tot i que no som universitat pública, sí que estem escrits a la Universitat Pompeu Fabra, operem sota paràmetres molt de consciència social i d'esperit públic.
I això ens fa tenir un programa que ara mateix, a través de diferents liniars, en el pressupost d'aquest any 26, està mobilitzant uns dos milions d'euros, i que per nosaltres és molt important, perquè també reflecteix no només en l'establiment de preus que tenim, que sempre mirem d'estar en aquella comparativa en el quartil més baix, sinó que a més a més mobilitzem molts recursos per tal d'ajudar els estudiants que volen estudiar a casa nostra.
Clar, ara estava pensant mentre l'escoltava, entenc que també m'havia arribat que esteu en relacions amb la Generalitat per establir aquest marc estable d'ajudes per la impartició dels estudis universitaris. Certament és així, és una aspiració que hem tingut. Pensem que Tecnocampus deia abans que hem celebrat 15 anys
després d'una gran aposta de ciutat, d'una gran inversió per part de la ciutat que no va tenir cap suport ni l'ha tingut extern a la pròpia ciutat durant aquests 15 anys de vida. I creiem que hem assolit una posició, no només per la dimensió, sinó per això que parlàvem ara, la tipologia d'institució, que considerem hem d'estar integrats dins del sistema de reconeixement públic i sí que estem intentant...
treballar el que podria ser un instrument de relació que ens permetés aconseguir finançament també des de l'estructura de universitats públiques.
Hem parlat d'aquests primers 15 anys de l'estat actual del Tecnocampus i m'agradaria explorar una miqueta el futur. Passa, sens dubte, per expansió física i acadèmica, no? Perquè la infraestructura actual, tinc entès, que ha d'augmentar amb una xifra important de metres quadrats, Josep Lluís.
Sí, certament és així. Ara mateix ocupem uns 42.000 metres quadrats, no només del projecte inicial, sinó que després també d'un espai contigu, en el que ocupàvem inicialment, vam anar colonitzant i ocupant, i ara sí estaríem visualitzant la construcció d'una nova edificació, incorporant uns 10.300 metres quadrats, pràcticament el 25% de l'actualitat, i que ens permet fer un salt endavant amb la forma en què estaríem presentant tots aquests serveis
i sobretot donant molta importància a la formació al llarg de tota la vida, ja sigui ocupacional,
de l'Ajuntament de Mataró, de formació professional en algun cas, ja sigui integrat en centres de la comarca, o en algun cas podríem arribar inclús a plantejar algun cicle formatiu de grau superior propi. Perquè aquesta infraestructura ja s'ha començat a construir, diguéssim, maó sobre maó, està sobre plànol i aprovada, i en qualsevol cas on s'ubicaria físicament? L'ubicació seria...
ubicats ara a l'Avinguda Ernest Lluc, a l'altra banda de l'Avinguda Ernest Lluc, amb la qual cosa encara manteníem aquesta mirada de campus. I en l'estat actual està fet un avantprojecte, està dimensionat, està fet el pla funcional i estem ara dissenyant l'arquitectura financera que permetrà molt properament fer passes endavant i tenir ja un calendari molt tancat d'execució d'aquest edifici.
Ara hem parlat de l'expansió geogràfica, física, però també m'agradaria comentar, senyor Checa, l'expansió de coneixement de carreres d'ofertes. M'ha comentat la part de la intel·ligència artificial, a part d'aquesta, que entenc que a més serà molt llaminera. Quines altres àrees esteu explorant per incorporar en el currículum del Tecnocampus?
Diverses d'alguna, de recent creació, com va ser el grau de nutrició humana, que ara estem a la tercera edició i hem aconseguit omplir totes les places que teníem i que d'alguna manera va implicar el desenvolupament d'infraestructures molt orientades a aquest tipus d'activitat, tant de docència com de recerca. Però també estem visualitzant, per una banda, el desenvolupament encara més de la formació de títol oficial de màster,
En aquest sentit, recentment hem llançat un màster en Economia Social, que és un màster oficial, i d'alguna manera representa la evolució d'una càtedra creada el 2016, que ha anat guanyant un posicionament i reconeixement, ja han indicat l'acció a nivell de l'estat espanyol,
que ha ajudat i ha permès que a Ariad hi haurà una acció comunicativa en la qual es donaran els detalls de la nominació que ja es va fer pública de Mataró com a ciutat de l'economia social de l'estat espanyol.
Tota aquesta sèrie d'elements dins de Tecnocampus com instrument de ciutat i de comarca posaven en evidència una mica aquesta voluntat de continuar creixent i sobretot en l'àmbit dels postgraus oficials i un altre eix molt important, el de la internacionalització d'aquesta oferta.
l'establiment d'acords que estem fent amb universitats, i no només per fer el típic intercanvi d'Erasmus, sinó per anar més enllà amb universitats des d'Austràlia, que hem signat un acord, als Estats Units i recentment amb Vandenburg, Alemanya, i inclús estem prospectant un centre educatiu superior a Vigín, a Xina, per tenir un màster en Global Business compartit.
col·laborant també en aquesta expansió de la capital del Maresme i posant, senyor Xeca, si m'ho permet, el nom de Mataró en el mapa en els grans circuits universitaris internacionals. Això ho intentem, des de la modestia de ser petits comparats amb molts grans, però desfugint d'aquesta aparència que de vegades ser des de les metròpolis, de provincianisme de les institucions que estan fora de les grans capitals,
i donant visió que des de Mataró i des del Maresme es pot estar treballant pel món, per el món i des del món, i estalint connexions que al final són profiloses pel propi territori, pel alumnat, pel professorat, ja sigui per aquesta emissió i compartició de talent o inclús la recepció, com deia abans, amb alguns graus i màsters on rebem gent de fora.
Sé que hem començat aquesta entrevista parlant del bon, de l'excel·lent, si em permet, estat de salut pel qual passa al Tecnocampus, ja per acabar i abans d'agrair-li el seu temps. Hem parlat d'aquests primers 15 anys que a mi personalment m'han passat volant, no sé a vostè, però com es veu d'aquí 15 anys al Tecnocampus?
Sempre és complicat dir-ho, en un context canviant d'economia, en un context també canviant de piràmide d'edat, d'allò que seran les generacions que podran accedir a l'educació superior. Sí, sabem una cosa, i és que no ens podem quedar aturats, hem d'estar constantment molt propers a les necessitats. A Tecnocampus veig una organització que, més enllà de consolidar-se,
ha de treballar el futur. De fet, recentment hem estat dibuixant el que ha de ser la nostra oferta de graus a 5, 10, 15 anys vista. Això sempre és difícil. En el context que ens movem, tota decisió triga temps a manifestar-se, tant en positiu com en negatiu, però està clar que el que no farem és quedar-nos aturats i continuarem amb una dinàmica, espero, més propera amb el suport del Govern de la Generalitat,
de formar part d'un sistema que pretén complir bàsicament dues missions. Una, que jo crec que s'ha complert i s'ha demostrat, que és la sostenibilitat. De fet, aquest any hi ha 26 exercicis i 26 estem arribant a 30 milions d'euros de pressupost. I a més a més de la sostenibilitat, que és la que ens dona vida, és una missió de caràcter social, d'impacte social, on la nostra missió no és fer coses per fer-la, sinó hem de tenir un impacte, ja sigui amb alumnes o amb empreses, i amb generació de valor econòmic i llocs de treball del territori.
Abans d'acabar, ara sí, senyor Checa, director general del Tecnocampus, voldria afegir alguna cosa, alguna coseta que s'hagi quedat en el tinte i que tenia ganes de convertir amb les persones que ens escolten a Vilassar Ràdio? Potser que un factor habitual en el nostre cas és que són poc coneguts, inclús en el nostre context físic.
i jo convidaria tots els urgents a que intentin assabentar-se de les moltes coses que fem en Rampus, moltes velles obertes a tothom, i que plasmen una mica un impacte molt proper a les persones, molt proper a Vilestar i a tota la comarca, que de vegades trobo que no són prou coneguts i això no fa gaudir tot el que es podria gaudir d'una institució que jo crec...
referent i d'èxit que tenim a la comarca. I tant que sí, Josep Lluís Checa, director general del Tecnocampus, hem repassat en aquesta darrera mitja hora infinitat d'aspectes d'aquest monstre, si m'ho permet dir, del coneixement que tenim aquí a costat de casa nostra, aquí a Mataró, i el felicitàvem també per aquesta xifra de superar els 4.000 estudiants. 4.011 més una, que és la meva filla. Senyor Josep Lluís Checa, moltíssimes gràcies i molt bon dia.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
Molt bon dia. El Consell de Ministres va aprovar i una regularització extraordinària de persones migrades que ja viuen a l'Estat espanyol. Es calcula que la mesura pot tenir un impacte de mig milió de persones que rebran un permís de residència i treball per un any, en base a les dades dels estrangers que ja són a l'Estat espanyol.
Se'n pot desprendre que la majoria dels que hi poden optar seran de països de l'Amèrica del Sud, com Colòmbia, el Perú o Honduras. Molt més lluny queden les persones que venen de l'Àfrica, l'Àsia o la Unió Europea.
El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions destaca que aquesta mesura garanteix drets i dona seguretat jurídica a una realitat existent i aposta també per una migració ordenada.
Per acollir-se a la regularització, cal complir una sèrie de requisits i fer uns tràmits pel que fa als requisits. Haver residit de manera estable a Espanya un mínim de cinc mesos abans del 31 de desembre de l'any passat i es podrà acreditar en un document públic, per exemple, el padrón, de privat, un contracte de llum o una combinació de tots dos i no tenir antecedents penals.
El xerrampió resurgeix a Espanya i torna a transmetre's de manera endèmica, és a dir, amb transmissió entre la població a tot el territori. Fins ara la malaltia es considerava controlada i en procés d'eliminació a l'Estat, però l'augment de casos li ha fet perdre aquest estatus que certificava l'Organització Mundial de la Salut ara fa 10 anys. El 2024 es van confirmar 227 casos de xerrampió a l'Estat.
i la xifra va augmentar a 397 l'any passat, amb un alt percentatge de persones no vacunades, segons les dades que ha compartit el Ministeri. Per a les dades de la Generalitat a Catalunya, el 24 es van confirmar un total de 36 casos de xerrampió, 11 dels quals es consideraven importants. Fins el 21 de juliol de l'any passat, el número s'ha pràcticament duplicat,
Arribant als 61 casos confirmats en la gran majoria de les situacions donades aquest any 2025 a Catalunya, els pacients no havien estat vacunats.
El govern sueca ha presentat una proposta per reduir l'edat de responsabilitat penal per als delictes més greus dels 15 anys actuals als 13. Els partits que governen el país nordic, conservadors, cristianodemòcrates i liberals, juntament amb l'extrema dreta en qui mantenen un acord, veuen necessari aquest pas en un moment en què el país viu, diu en una situació de violència creixent. El número d'adolescents han reclutat per les bandes sueques
per cometre crims violents sense fer front a repercussions legals, està en augment. Per tant, el govern de Suècia hi vol fer front d'una vegada per totes segons dades del Consell Nacional Suec per la Prevenció del Crime. Els registres dels delictes comesos per menors de 15 anys s'han doblat en els darrers 10 anys.
El nou format de la Lliga de Campions aporta la fase regular al límit. Ara mateix només Arsenal i Bayern tenen assegurat el bitllet per a vuitens i les altres sis places es resoldran avui en una última jornada del voltatge. Per tant, avui gairebé tot per decidir. Només hi ha dos equips que tenen garantida la classificació, com dèiem, per a vuitens.
L'Arsenal com a primer i el Bayern com a segon. El Barça de Hansi Flick haurà d'intentar guanyar el Copenhague al Camp Nou i fer-ho pel major número de gols possibles. Arrenquem. Segona hora del Parlant de Tot. El 98.1 de la FM Vilasar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilasarradio.cat
Sí, circules bé i al teu ritme. Sí, descongestiones la ciutat. Sí, redueixes la contaminació. Sí, fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí, pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi, digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Liderar no és només ser els primers.
És saber on anem i no deixar ningú enrere. És renovar energies i posar en marxa el que fa massa que espera. Tenir infraestructures que ens connectin entre nosaltres i amb el món. Liderar és protegir el teixit productiu i crear llocs de treball de qualitat. Amb innovació, estabilitat i feina ben feta. Per una Catalunya més forta. Amb un futur per a tothom.
Catalunya Lidera. Un pla per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya. Informa't de les 200 mesures a gent.cat barra Catalunya Lidera. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Aquesta és l'èvia Carmeta, fa les millors croquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta, només quan m'explica les mates. I en Pau em fa mig bretant fins i tot quan estic enfadada. I jo soc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no vaig néixer aquí, però també sóc la meva família.
Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni... Aquest és el menú del nostre programa, Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volien muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. Escolta'm per internet a vilassarradio.cat Vilassarradio 98.1 FM Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Ensetem la segona hora del Parlen de Tot, 11 i 8 minuts del matí, un Parlen de Tot, que es basa en l'actualitat i la informació, però també tenim estonetes per l'entreteniment, com per exemple ara amb la col·laboradora que més anys porta al programa, la Paquita Bruixa, amb ella cada setmana, repassem els conjurs, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, de seguida i en directe a Paquita Bruixa.
Paquita Bruixa, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs?
Doncs bé, mirant aquí el temps... Mirant el vent d'on ve. Mirant el vent d'on ve, diu aquell, eh? Doncs, escolta, fantàstic, el temps ja una mica així fredor, tal com toca, ventot... És el que toca a aquesta època. Molt bé. Bueno, doncs, Paquita, anem amb matèria i, com sempre, recordem que qualsevol consulta, com avui en tenim una per la Paquita, la podeu fer a través del 93...
395. 395. 41. 41.
05. 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa, si la voleu veure sempre demanant hora a través d'aquest mateix telèfon. Dit això, Paquita, tenim una consulta. Ens ha trucat una senyora que el seu marit serà intervingut, serà operat de la cama i que vol saber com anirà l'operació. A veure, Paquita, ha llançat les cartes o ha dit un número, com sempre, de l'1 al 7. Ella ha triat el 5, l'operació del marit que està a punt de ser operat de la cama. Com anirà, Paquita? D'acord, mirem-ho.
Paquita Bruix llença les cartes i talla pel número que ha triat aquesta senyora, que ha triat el número 5. A veure... Bueno, a veure, l'operació en si va bastant bé. Veus? Però la recuperació és molt lenta. Massa lenta, jo dic. I aquesta cama no queda del tot... maco.
Està així. Bueno, escolta. No tenen que tallar-li, ni... Home! Aquí no ho veig. No, però està malament, eh, aquesta cama. Sí. Però la veritat és que no... Bueno, doncs escolta, qualsevol... Ara, de moment, no passa això. Però no acaba de fer net. Qualsevol ampliació, ja ho sabeu. 93, 3, 95, 40, 0, 5, la Paquita us acaba d'explicar. Paquita, anem a somiar!
Què et sembla si avui somiem amb cartes? Va, anem a tirar les cartes al somni. Sí. Bé, a veure, ben bé no és això. Són mensatges. Ah, carai. Sí. Reble mensatges, que són cartetes, no? Ens diu que són assuntos personals...
que no és massa maco, però tampoc no és dramàtic. En canvi, si el mensatge l'enviem nosaltres, cartes, aquí està el que tu has dit així, això sí que és lleig. Això vol dir situacions francament desagradables. Home, Paquita, avui no ho estàs arreglant gens, això, eh?
No, mira, si sapiguessis el que em va passar... Ai, ai, va, explica'm què et va passar, que t'estàs morint de ganes. No té res a veure amb els parits. No? No, però una cosa que em vaig quedar, que no m'ho creia. Bueno, em van convidar a dinar un senyor. S'està morint de ganes d'explicar-ho, eh? Un viudo, no?, que venia molt amb la seva dona, molt maca ella i molt bona persona, ja fa dos anys que es va quedar viudo, bueno.
I em va dir, anem a dinar a Can Roca, que és menys mal, que és un restaurant que tinc al costat de casa. Doncs, sí, sí, ens vam assentar, molt bé. Em va dir, agafa el que vulgui, esclar. I va agafar, treu un sobre i posa la foto de la mida d'un full de diari allà, a la cadira de la seva dona. Caram. Això no és normal.
Jo dic, mare meva, dic Josep, i nosaltres tenim que dinar amb la foto de la teva dona aquí. Diu, sí, Paquita, perquè ens farà companyia, i per quina companyia ens pots fer? Ni cap ni una. No, no, dic, mira, Josep, si no la treus, no... Jo no dino, així mateix. Diu, i què puc fer? I jo la vaig girar al revés.
Però això no m'he trobat mai a la vida i em sembla que molt poca gent li ha passat aixos, eh? Hòstia, no m'havia plantejat mai, la veritat, eh? Però és que això és una cosa que no saps què dir, mires... Bueno, va, Paquita, anem a entrar a l'arbolari de la Paquita. Ja sabeu que l'arbolari sempre complementa una recepta o qualsevol recepta sanitària. Complementa qualsevol recepta sanitària, mai la substitueix. Per tant, què fem avui i què utilitzem i per què?
Mira, com que ja dintre de poc ja començaran a venir aquests bitxets tan molestos que piquen molt en el cap, sobretot en els nens. Sí, els polls, vaja. Els polls, sí, sí. Doncs per treure-ho, en vez de posar-hi vinagre i totes aquestes coses, encara que ara a la farmàcia hi ha moltes coses que vas de pressa. Però és com això, queda molt bé.
Doncs bé, s'agafa com un litre d'aigua i s'hi tiren deu fulles grosses de llaurer. Del llaurer d'aquest que venen amb aquelles bossetes, no? A dintre es deixa bullir una estona, una estoneta, que bulleixi, pom-pom. Bueno, quan ja l'hem... Ai, m'ha entrat un gat estrany. Què vol dir que t'ha entrat un gat estrany? Que m'ha entrat un gat molt gros. Carai, segur que és un gat?
És un mascle, o sigui, amb aquest cap és un mascle, sí. Ah, bueno, jo el mascle no el diferencio pel cap, precisament, però bueno. Les dues coses, però sí, home, jo en una família no pot ser, no, no és un mascle, ara el veig bé als adornets. Molt bé. Doncs bueno, no sé què vol. Doncs...
Quan ja està bullit, ho colem i mullem el cap dels nostres nens, que els grans també ho agafen, i fan una olor molt bona. Es posa un barret d'aquells d'anar quan vas a la piscina, que t'obliguen, saps? Sí, el barret de piscina, clar. Sí, una horeta i ja està. I ja ho tens, eh?
I després, quan ho treus, si vols es van dir el cap, tu mateix, però si no, no cal. Home, sí, sempre és maco. Però hi has de passar una pinta d'aquelles per treure les llèmenes, en el cas que hi haguessin, i ja està.
Mira, és natural i tal, hi ha gent que ho fa sense que els seus fills els hi passi, perquè, mira, els meus fills no em van agafar mai, i jo tampoc, però la meva germana se n'omplia. Doncs, llavors, ho fan, de tant en tant, una vegada al mes, una vegada de dies, quan diuen al col·le que n'hi ha, doncs ho fan i ja està, i així no hi ha...
No hi ha res a fer, ja està. Ja faltem aquests bitxos. Jo tampoc n'havia agafat mai, Paquita, però et dic una cosa, és parlar de polls i començar a rescar el cap d'una manera que... Sí, sí, això és massa.
És això, eh? Anem ara mateix per fer el ritual i el proper 2 de febrer és el dia de la candalera. El dia de la candalera que és tradicionalment, es deia, ja crec que no queda ningú que queda, ja crec que no ningú fa, que s'havia de mantenir el pessebre i l'arbre, els ornaments de Nadal, fins al dia de la candalera, fins al 2 de febrer. Quan passava la quarantena de la dona que havia parit, en aquest cas, que era la verge, no?
Exacte, doncs ja sabeu què diu la dita, que si la candelera plora l'hivern és fora, si la candelera riu, el fred és viu. Si plora vol dir que plou, per tant estarem atents si plou o no el dia 2. Però hi ha l'altre que diu tant si plora com si en riu, el fred és viu.
Bé, clar, a veure, que el 2 de febrer el fred sigui viu tampoc és una cosa que sigui molt estranya. Seria estranya que el fred fos briu si estiguéssim el juliol o l'agost, però el febrer, doncs el dia de la candelera. Sí, home, sí. Doncs això és el que diu l'Edita, si teniu l'arbre i el pessebre, doncs fins al dia de la candelera. Feu-nos-ho saber, va, eh? Si queda algú que encara manté els ornaments de Nadal fins a la candelera, el 2 de febrer. Va, ritual de la candelera, Paquita.
Res, no costa res. Necessitem un paper, un llàpid, una espelma blanca i res més. Ja està, i un recipient. O sigui, agafem un tassó, el que sigui, i posem l'espelma al mig. Bé, a veure...
Si som més d'un, perquè es pot fer molta gent, i tu també ho pots fer, per exemple, per un fill, llavors necessitaries envers d'una espelma, doncs dues, un per cada comensal, diguem així. S'acén el del mig, li dones una espelma a cada un, aquesta, ells la tenen a la mà, bueno...
I quan encenem l'experma del mig. Llavors, tindrem ja escrit tres... Es poden fer moltes peticions, però no... A veure, es poden escriure més d'una petició. Heu sentit el gat? Sí que l'hem sentit, és aquest, és de veritat. Els aviants no ho sé, però jo amb els auriculars sí que he sentit. No sé si és un gat o una porta que grinyola. És el gat gran, aquest? És immens, eh? Vols dir que no és un tigre, això? Doncs quasi bé.
Igual és un tigre. Però això és visita rara o és visita del gat i prou? No ho sé, jo què sé. Jo no sé de qui és aquest gat. Però és una visita estranya d'aquelles que t'agraden a tu i a mi no? Sí, perquè recollen si hi ha alguna cosa negativa. La recollen. Mira, mira, té gana, pobrec. Té gana, té gana. Bueno, acabem la secció i després li donem el menjar, va? Sí, sí, sí, que s'esperi. Tu t'esperes que no sé qui ets. Vinga, hombre. Ui, pujarà la falda aquest gat, eh? Feu cua, feu cua. A veure, mira, doncs encenem l'espelma, pum...
I ja tenim el paper blanc, en el paper blanc podem demanar peticions, però no més de tres, ho escrivim amb un llàpid i ho dobleguem el paper només una vegada, no més. Llavors, la persona que fa el ritual, en aquest cas, diu una oració que és així, és molt curteta, molt curteta.
I és, així com crema aquest paper, així es consumeixin els obstacles que bloquegen el meu camí i pugui al fin avançar lliure fins al meu destí feliç. Ja està. Es crema, llavors és tot... Cremaran el paper en l'espelma blanca, la tiraran dintre del...
d'allò, del recipient, on estigui l'espelma dintre, i tot seguit encendrem les nostres espelmes que tenim a les mans amb la que hi ha al centre. Això s'ha de fer el dia de la candelera, no el divendres com sempre. El dia de la candelera és igual d'hora. Molt bé, molt bé. Es deixa cremar 15 minuts.
i dient l'oració es pot repetir, mal fora, fora, mal, i ja està, quan fa 15 minuts la bufarem, però no la bufeu, apagueu-la sense bufar, eh? I la guardarem, per quan hi hagi algun problema a casa, doncs la podem...
Tornar a encendre, es fa l'altra vegada la petició de les tres coses que hem escrit, recordeu que només es pot fer sobre les tres coses que hem escrit i que hem cremat, i la deixem ja consumida del tot. En canvi, la del mig, que és la central, aquesta no es pot apagar. O sigui que s'ha de...
deixar que s'acabi fins al final. Molt bé, molt bé, Paquita. Aquesta festa es deia Involc. Involc. Involc, eh? Molt bé. Doncs bueno, ja està. Doncs vinga, entrem directament, que anem una mica tard avui, amb els 12 signes del zodiac, els 12 euroscos, començant pels nostres bons amics, els àries. Paquita, com ho tenen, això, Paquita? Molt bé, molt ben. Molt de ben. Això els podria fer una mica de mal d'orelles i cosetes així, que s'ho protegeixin.
En canvi, el que és la feina, setmana d'aquelles tranquil·les, i, bueno, han tingut un bon començament, els àrees, i continuarà el que és la feina. I ara l'amor, un cap de setmana maco, molt comunicatiu i molt carinyós, si és que vol bufó. El número 1 és un número molt baix pels àrees, el número 2 i el color és el blanc. Doncs ja ho sabeu, el número 2 i el color blanc pels àrees, anem pels taures dels Torets com ho tenen, això, Paquita?
Bueno, mira que necessiten dormir una miqueta més i tranquils, així està la cosa, no és un més d'aquells dolents. Ai, una setmana d'aquella dolenta per ells, amb el descans es referen. A la feina, si han de canviar de feina, que s'ho pensin una miqueta, perquè sembla com si els canvis no els favorissin.
més aviat els hi fastidiarien la vida. I en l'amor, bé, encara que els teus vagin una mica a la seva, però els tenen en compte, així que la cosa està maca i tranquil·leta, que no s'ho compliquin.
El seu color és el salmó i el seu número és el 9. Doncs el número 9 i el color salmó pels taures. I anem pels bessons, Paquita, com ho tenen? És un signe que es cuida bastant a l'hora de menjar, eh? Són delicadets. I, bueno, els hi agrada, els hi agrada estar bé.
Doncs bé, si ho continuen fent, el seu estómac, que és un dels postos més febles i el dolor, doncs els hi pot anar arreglant i bé, tirarien una setmana bastant tranquil·leta. Ah, el que és la feina? A veure, el que és la feina? Favorable, però amb ells els hi semblarà que la cosa no va com caldria.
que va una mica lenta. Doncs sí, la veritat és que va una mica lenta, però al final és bo. Així és que ens quedem amb el final. I en l'amor, bueno, cap a ells mateixos poden callar o poden dir a la seva parella, fins aquí hem arribat, jo t'escolto tu, tu m'escoltes en a mi. I si ho fan d'aquesta manera i no tenen por, la cosa tirarà millor que s'hi callen.
el seu número és el 5 i el seu color és el vermell. Com sempre, el número 5, el color vermell pels bessons i els crancs, Paquita, que van endavant, enrere, cap on van aquesta setmana, Paquita? Estaran bé, o sigui, són una mica exagerats, de vegades, però el que és la salut, el que se'm fa mal, però, bueno, de vegades també ho hem de dir perquè els altres ho sàpiguen, que ens trobem malament, eh? No va bé, això. Doncs, serà passable, una setmana passable.
En canvi, amb el que és la feina, mira, està bastant maqueta. Hi ha sorpreses d'algun augment de diners o alguna coseta d'aquestes. Si ja tenen un sou fixa, diguem que són pensionistes, doncs bueno, a part del que hagi pujat a l'estat, encara hi ha algunes altres cosetes. Vinga. Està molt nu, això.
I en l'amor, encara que hi ha hagut un malentès amb algun amic o així, ho podrien arreglar. Però tenen d'anar amb compte. Han de saber on trepitgen. I en la parella, bé, les iniciatives que prenguin seran tranquil·les i maques. El seu número és el buit i el seu color blau cel. Número buit i color blau cel pels cranc i anem pels llau, Paquita.
Molta energia aquesta setmana. Arribaran a tot arreu i a més a més se sentiran bé. La feina. Moltes oportunitats. Així que si estan volent moure's o fer cosetes, és una setmana plena. Amb aquest canvi de signe, amb ells se'ls afavorirà molt. I en l'amor...
Hi ha molta gent que els estima, és un signe maco, és un bon signe. Doncs llavors no és un... no dona malestar, no tindran queixes de la parella ni de res del que ells viuen cada dia, així que estaran disfrutant. El seu número és l'1...
El seu número 1... I el seu color és un vermell, un vermellós. Doncs vinga, el número 1, el color vermell, pels lleó. Que tu no tens un lleó, aquí tens un tigre, que l'estem sentint, el tigre que... Oh, és on va, eh? Ja ho li ho he de posar de menjar, és el que em falta que un altre abandonat. Vinga, va, un altre menjar aquí, un altre gat. Va, anem, va, deixem els lleó, anem pels verges. Va, Quita, com ho tenen? Baixades i pujades a lo que és la salut. No faran com a girar...
no estaran massa finets poden agostir pas són coses petites però molestes perquè si se't tapa el nas molesta cosetes d'aquestes però a part d'això tot funcionarà el que és la feina si han de fer alguna alguna sortida o alguna cosa extra el gastaran molt més del que allò es pensa i clar
La feina continuarà bé, però el que és la butxaca, diguem, es ressentirà bastant. I a l'amunt, la conjuntura dels seus planetes i tot això s'ho tenen molt bé, i així és que no jutgin massa la parella, que primer ho facin amb ells mateixos, i la cosa pot anar bé. Del contrari, podrien haver-hi enganxades de dins.
El seu número és l'1, també, i el seu color és el crema. Doncs el número i el color crema, que no acostuma a sortir gaire. Pels verds i anem pels balança. Paquita, aquesta setmana, dreta, esquerra, equilibrats? Molt equilibrats. Has vist, has vist. Se sentiran bé amb la seva rutina de lo que fan de salut. Hem de dir que estaran molt bé i que no tindran ningun tipus de problemes.
Així és que la cosa està bé i funciona molt bé, el que és la salut. La feina, la feina també, sobretot els que toquen ferro i cosa freda, encara que estiguin les mans molt gelades, però hem de dir que hi haurà tranquil·litat a anar a la feina, no hi haurà sorpreses desagradables.
I en l'amor, maco. Que no dubtin de la seva parella, que primer ho observin molt abans de pensar, perquè és un signe que són molt gelosos. I, clar, a vegades s'equivoquen. I abans de parlar s'ha de meditar. El seu número és el 6 i el seu color és el verd claret. Número 6, color verd clar, pels balança. I anem pels escorpí, Paquita, com ho tenen, això?
Mira, els escorpins sembla estrany, però he dit un signe que sembla molt... Els escorpins els balança, perquè fins al número ha sortit el verd i el sis, que sempre surten els escorpins. I m'ho he tingut a mirar dues vegades, però ha estat així. Vull dir que així està. La salut també ve, sempre pateixen d'ossos, i en canvi no els hi farà massa la guitza.
La feina. La feina no hi ha res diferent. Tot estarà igual i no hi haurà cap problema ni amb encarregats ni amb res. En cas que siguin ells els jefes, diguem-ho així, els seus treballadors tampoc no tindran queixa d'ells. I en l'amor? En l'amor, si han començat una relació, hem de dir que pot continuar i que seria una setmana d'aquelles...
tranquil·la i maca. El seu número és el 4 i el seu color marrón clar. El número 4 i el color marrón clar. Número 4 i color marrón clar pels escorpis. Com ho tenen això, Paquita? Va, seguim el sagitari. Ja hem fet els escorpis.
Sí, sí, anem al Sagittari, ara. Ah, Sagittari, sí. Molt bé el que és la salut, però molt bé, saps allò que diuen? Si he començat una dieta, un règim, doncs continuarà i m'estic posant catxes, tot això. Carai. O sigui que un dels propòsits que ens fem tots, o quasi tots, doncs els podran anar fent. El que és la feina...
Bueno, tindran petits patrits obsequis, logros, diguem-ho així, i aniran pujant, sobretot els que ja són grandets, que ja passen de la cinquantena, hi ha alegries. I en l'amor, si han acabat una relació, perquè hi ha moltes acabaments, ho comença l'any, doncs els hi podrà deixar aquí, els hi sortirà un altre, o en el cas que ho hagin deixat
per uns dies, doncs, podran començar a treballar de la relació que serà amb aquesta. El seu número és el 8 i el seu color és el lila. Nombre 8 i color lila pel sagitari trio final. Capricorn, com ho tenen, Paquita? Bé, la salut... Podria haver algun tipus d'al·lèrgia. No sé, perquè deu ser de la humitat, de plogutat. Doncs...
o alguna cosa d'aquestes, que li podria donar alguna molèstia. En canvi, a la feina no n'hi haurà cap de molèstia, tot el contrari, que anirà en reglera, sobretot els que han nascut el primer decanat i que és el seu primer treball, la seva primera feina. Així que per ells, la setmana maca. I en l'amor, molta inspiració per aconseguir i conquerir, així que si s'ho proposen, podrien començar una relació molt maca i molt tranquil·la.
El seu número és el 9 i el seu color és com un lila molt, molt pàl·lid. Doncs un lilos, podem dir. El número 9 i un lilos pels capricors. Ja anem pel reis de la festa perquè ens trobem sota el regnat dels aquari. Com ho tenen, això, Paquita? Alegries, benestar, tranquil·litat, pau, almenys... Tot és maco per ells.
A més, si es volen canviar de feina, que ho aprofitin, que ho demanin, perquè estan en el seu reinat i els reis sempre aconsegueixen un 80% del que demanen. Així és que ha de demanar, comprint algun numeret, perquè també hem de mirar la feina, els diners guanyats, extres, no?
I en l'amor, en l'amor els hi faran la vida fàcil a casa, que això és el millor, no hi haurà cops de portaforts, ni res de res. Hi harà tot una bassa d'òlimp. Sí, està molt maco, eh? El seu color és el daurà, és el lila, i el daurat, i el seu...
Número és el 7. Doncs el número 7 i el color d'aurat i lila perquè són els reis de la festa. Els aquarins trobem sota el seu ragnat. I el següent seran els peixos, els meus. Paquita, com ho tenim de bé, això, aquesta setmana? Doncs s'ha de cuidar una miqueta la salut. Vegem el que es menja.
no sortir jo ja ho sé, que a mi la Sars pot anar sempre en camiseta imperi, eh? Estic esperant per anar a la platja jo avui ja. Avui has anat a la platja. No, no, estic esperant per anar, Ari. Ah, bé. On acabi el programa, estem a 32 graus, un sol, aquí un estiu. Un estiu ens està fent paquita.
Oh, mira, la fruita també, sí que d'estiu. Sí, també, també. Cireres maques. Oh, com punys, com punys. Per aixec el peu a fa mal. Bueno, doncs, així és la salut. Una mica de micareta, doncs, baixila on te poses els dits perquè te'ls podries enganxar. Això és el que diu. Petites enganxades a extremitats, però els ditets és més petitet, no?
Doncs així, el dit al peu, el petitet, oh, aquest dit, és tremendo, quasi bé tothom se l'ha trencat. O sigui, home, pensa que... Sembla que no serveixi de res fins que t'hi fas mal, eh? Sí, sí, sí. Doncs bueno, doncs això és el que s'ha de vagilar. La feina s'ha de ser una mica més materialista, o sigui, demanar una mica més, exigir, si ells creuen que ho mereixen, el que els toca, perquè és que, o sigui, no anem bé, eh?
I, bueno, amb una miqueta de sort, doncs ho podran aconseguir una pujadeta, un extra, si és que no massa malament. I en l'amor, has de confiar més en la parella, tenir pensaments d'aquells bons, no lletjos, perquè o sigui tu et compliques la vida tu mateix, i amb alegries, et cremaràs, vine. Doncs...
benestar i tranquil·litat, però us ho heu de buscar vosaltres una miqueta. Molt bé. El color... El color és el color mandarina. Mira que bé.
Sí, i el número és el 4. El número 4, amb la mandarina, que crec que no havia sortit mai, o jo com a mínim no ho recordo. Aquest any ha sortit el taronja, però el taronja i el mandarina són iguals. Com que són tan bones aquest any, els mandarina...
Va, color taronja, ja està. Doncs escolta, Paquita Bruixa, un autèntic plaer 93 3 95 41 05, si voleu fer una consulta, si voleu anar-la a visitar, sempre demanar hora prèvia a través d'aquest mateix telèfon. Paquita, tanca la porta que no t'entrin més gats.
No, no, no, perquè, bueno, si és que hi ha la gatera, ja està mig obert. Clar, i allà va entrant, no? A darrere de les meves. Vinga, doncs, Paquita! És immens, eh? Fins la setmana que ve, que ja estarem al mes de febrer. Una abraçada, gràcies, Paquita. Molta tranquil·litat, molta pau durant la setmana i moltíssima llum per tots. Igualment, Paquita. Una abraçada. Una abraçada, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, adéu.
Vilaçà Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Twitter.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.ca des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Un batec invisible que connecta el món. Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides.
La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilasaradio et porta la pròrroga.
Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mars. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Doncs vinga!
20 minuts, arribem al migdia, anem una mica a terra. Avui encedem la segona part, segona hora i mitja de la nostra edició. Com cada dimecres d'aquesta hora, un moment d'anar a la biblioteca i saludar les companyes que des d'allà ens fan, com sempre, les recomanacions literàries. Quins les fa avui? Doncs la seva directora, la Sol Teixidosa. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Solta, Xido, bon dia, bona hora! Bon dia! Doncs com estàs? Molt bé, molt bé, portant... Mira, començant l'any amb... Almenys la meva... Crec que sí, crec que... Sí, la primera vegada, eh? Aquest 2026, sí, aquest 2026, sí. I doncs... Tancant ja el mes de gener, com passa el temps, ens hem publicat el mes de gener. Sí, sí, passa molt de pressa. Porto tres obres que es van publicar recentment. Vinga, doncs som-hi. Sembla que sigui ahir, però hi ha alguna que ja té...
dos anys i llargs, vull dir que, sí, sí, bueno. Sol, hi tenen alguna relació, no? Relació protagonitzada per dones, en aquest cas. Mira, que bé, doncs vinga, va. Tres obres protagonitzades per dones. Per quina comencem?
Molt bé, mira, començarem per una que està d'actualitat, perquè n'han fet la sèrie. Es diu Miss Austen. Els que em coneixeu sabeu que m'agrada molt la novel·la clàssica, la literatura clàssica, però sobretot també anglosaxona,
i que soc molt fan de Jane Austen i de les germanes Bronte. En aquest cas, no porto una obra escrita per cap d'elles, però sí basada en elles com a protagonistes. En aquest cas, les germanes Austen, la Jane i la Cassandra. L'obra que us porto es diu això, Miss Austen. L'autora és Gil Hornby. Va ser publicat per Libros de Seda el maig del 2023
i recentment se n'ha fet una sèrie que volta per alguna de les plataformes que es diu igual, Miss Austen. No ens parla... A veure, sí, hi ha Jane Austen, que és una de les germanes més conegudes, però aquí es basa molt més en la vida de la Cassandra. Eren diversos germans i dels quals dos eren noies, la Jane i la Cassandra.
van ser, a banda de germanes, confidents tota la seva vida. I l'obra, tot i que és una obra de ficció, perquè l'autora ha après certes llicències literàries, es basa en la vida principalment d'aquestes dues germanes, però sobretot de la Cassandra, en aquest cas. Hi ha base real...
Tot i que també no sabem ben bé, hi ha alguna cosa de ficció, però sí que sabem que la Cassandra va ser promesa amb un amic de la infantesa, amb en Tom Foil,
i aquest noi va morir abans de poder-se casar i ella es va mantenir fidel a aquest amor fins a la seva mort, és a dir, no es va tornar a casar. Això és una realitat. Això surt a la novel·la
Van sortint altres coses que no sabem si són llicències o no, però sí que bona part de la novel·la es basa en fets reals. Total, que la protagonista és la Cassandra, que quan ja és gran vol anar a casa d'aquests foil per tenir en possessió unes cartes que ella sap, que va escriure la Jane...
a una de les germanes d'aquest tomb. I eren cartes on tenien una forta càrrega emocional i això. Cassandra va ser una de les grans
que va salvaguardar molt la memòria de la seva germana. Llavors, el que ella vol a la novel·la comença així, va a la casa, que és una casa que la família ha de deixar, perquè, com sabeu, a l'època...
si no hi havia hereu masculí a la casa, doncs hi havia un altre que l'heretava, però si vivien dones a la casa, doncs s'havien d'anar a un altre lloc, doncs és el que passa. I queden dues germanes, doncs ella, abans que la casa es vengui, vol anar a veure si pot agafar aquestes cartes que no eren propietat seva, però sí que havia escrit la seva germana, i sap que allà pot haver-hi detalls
de la família. Això per una banda, i per l'altra, això representa que seria la realitat, el present de la novel·la, que seria 1840, i llavors va fent flashbacks cap al passat, amb la vida, sobretot, en aquest cas, com a protagonista, la Cassandra, quan era jove, quan va conèixer aquesta família, la família Foils.
Vull dir que realment, i ara s'ha fet una sèrie que no l'he vista, però sembla ser que és força fidel a la novel·la. L'autora és força coneguda, sobretot als Estats Units. Aquí realment no havia arribat traduïda en massa cosa. Ha arribat Miss Austin, que és la primera, llavors en va fer una altra, que és God Merchant, ara no ho sabré pronunciar, però és el nom d'una de les cases,
de l'època també, una de les grans mencions, i llavors en treu un altre que ha sortit ara a l'editorial, que es diu La Fúria, si no m'equivoco perquè ara això ho faig de memòria, que surt properament, no ha sortit encara, però està allò que ja et posen properes coses que editaran.
Per tant, no són trilogies, no està concebut com a tal. Són obres independents, però sí que segueixen una mateixa estètica i una mateixa línia per recrear històries reals, novel·lades, amb certes llicències literàries, ha d'estar clar.
Això és la primera. La sèrie no és molt, molt, molt llarga, són quatre capítols, és una minissèrie. Miss Austen és la primera recomanació. Vinga, doncs la segona. Aquesta la primera. La segona, segur que és molt coneguda pel públic, perquè és un dels més venuts, d'aquests més prestats, que és la cartera.
La cartera és un llibre editat per Duomo aquest 2025. La cartera, eh? La cartera, sí. En català igual. Vull dir, aquest cas no canvia. No hi ha canvi. No, no, no. L'autora és Francesca Giannone, una autora nascuda a Itàlia, que és llicenciada en Ciències de la Comunicació i s'ha bolcat a la literatura i també a una de les seves grans passions, que és la pintura.
Aquí ens presenta una història que ha tingut molt de ressò a Itàlia, ha sigut un dels llibres revelació de l'any i aquí ha arribat traduït i també ha tingut molt bona acollida. Ens situa als anys 30 en un poble molt petit d'Itàlia, Lisanello, que és on també viu l'autora.
És un poble molt petit, del sud d'Itàlia. Fa molta comparativa entre el sud i el nord d'un país. Aquesta noia està casada amb un noi d'allà, l'Isanello, i decideixen en un moment donat de les seves vidres deixar el nord on viuen i anar a viure en aquest petit poblet. El que retrata molt bé aquesta novel·la és el salt de...
Tot i que és la mateixa època, el contrast de cultures que ella es troba, no? El nord, doncs, amb una emancipació femenina molt més forta i el sud, doncs, amb unes costums una mica més a l'antiga, no?
I llavors ella veureu que hi ha intriga familiar, allà es troba amb un germà d'ell i la seva cunyada. Però a banda d'això per què en diem la cartera? Doncs perquè un moment donat de la seva vida es presenta a un concurs per guanyar un lloc a Correus.
i esdevenia una de les carteres del poble. Aquest lloc estava reservat pels homes, tothom li va dient que això és impossible, però ella tira endavant. Està basat una mica en la història de la seva àvia, de l'àvia de l'autora.
I anireu veient la història d'aquest poble al llarg dels anys a través de la mirada d'ella, de la mirada de la cartera, que és també una persona que arriba a les cases, que arriba també a llocs molt llunyans, ha d'anar caminant...
No és un lloc accessible i fàcil. Són cases també que estan molt allunyades una de l'altra. Per tant, molta gent que viu aïllada troben en la cartera un vincle. I sobretot amb aquesta mirada més...
més actual, més moderna per l'època. Per tant, penso que pot agradar molt, fa diferents... Hi ha tres parts molt diferenciades, quan ella arriba, quan ella desenvolupa la seva tasca de cartera, i llavors quan ella ja és gran, ja anireu veient que es va fent gran,
i el seu desenllaç, no? Però és molt, molt, molt interessant, aquesta. Perfecte. Aquesta és la tercera. Segona, segona. Ai, segona, perdó. No em restis recomanacions. No ens avancem, eh? No, no, no, ja vol plegar, la Sol vol plegar. Encara en queda una, eh? Queda una, queda una, sí. Quina és, la tercera? L'altra es diu Long Island. Long Island, eh? Sí. Vinga. Català i castellà, exactament igual.
Igual que l'anglès, sona igual. No, sona igual. Editat per Lumen en 2024 en castellà i Amsterdam en català 2024 també. Aquesta és una segona part. Jo crec que la primera, perquè és una de les meves obres, aquelles que m'han encantat, i a més a més he vist la pel·lícula i també vull dir allò de dir que m'encanta tant el llibre com la pel·li, que és Brooklyn, del Compte Oivin.
Aquesta és la primera part de la novel·la. Ell va escriure aquesta obra fa uns anys i ara, el 2024, ens va presentar una segona part. Aquesta segona part, a veure, es pot llegir per separat, penso jo, he llegit les dues i es pot entendre, però realment, si vols que l'obra...
et colpeixi i et sacsegi, has d'haver llegit la primera. Perquè s'entén perfectament, però, ostres, és que si llegeixes la primera dius, ostres, com pot ser que estigui passant això ara mateix, no?, amb la segona. Per tant, et colpeja molt més. Realment ho vius amb molta més intensitat. Aquesta novel·la, Long Island, està ambientada 20 anys després de com va acabar Brooklyn.
I llavors representa que és un matrimoni que el van deixar acabat de casar i molt jove. Ell era italià que vivia a Nova York i ella era una irlandesa que, com tanta gent, per fugir de la penúria que es vivia en Primera i Segona Guerra Mundial, deixen Irlanda i van a buscar una nova vida als Estats Units.
Ell arriba a Brooklyn, en la primera novel·la hi ha aquest gran contrast, però allà coneix en Toni, que és un noi que ha nascut allà, però que és de família italiana. Ens planteja just aquí, 20 anys després, vas veient també la relació amb els fills i també amb ell com va canviant i hi ha un moment de la novel·la
en què l'Airlanda Natal, que ella es pensava que ja 20 anys després ja havia quedat enrere, doncs torna a ressurgir. Llavors ella, que no es plantejava tornar, doncs veurem a veure en quina situació es troba, si ha de tornar o no. Per tant, no puc fer grans espòilers, però es pot llegir per separat, però penso que per viure-la bé...
primer hem de llegir el primer i llavors ja llegir aquest altre. Long Island.
Doncs la primera, Miss Austen, la segona, la cartera o la tercera. L'Oga Island amb ella hem tancat aquest repàs a les recomanacions literàries de la veu i de la mà avui de la directora de la Biblioteca Municipal, La Sol Teixidor Sol. Un autèntic plaer, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres, com sempre. Comptar tenir un raconet a Vilacerradio és molt, molt, molt interessant. Per nosaltres és un plaer.
Doncs per nosaltres ho és més encara. Que vagi tot molt bé. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Sol. Una abraçada. Adéu. Adéu, una abraçada.
Seguirem. Farem una pausa i de seguida arribarem a les 12 del migdia. 7, gairebé 6 minuts, migdia. Joan Escofeta ens acostarà a l'actualitat i rebrem a les nostres broquiletes, la Marta Badia i la Marta Che per parlar d'aquells temes incòmodes, allò de s'ha acabat el broquil. A última hora...
Anirem a l'agrícola Vilassà, una entitat centenària, que aviat es diu, eh? Es diu molt aviat, això, eh? Entitat centenària, toma. I fa uns quants anys, eh?, que van celebrar el centenari. Des d'allà, la Lara Xarau, des de la botiga de l'agrícola, ens acostarà als productes de proximitat, de temporada, de promoció. El bon producte, en definitiva. El bon producte que tenen des de l'agrícola Vilassà.
Abans, però de tot plegat, farem una pausa i arribarem al migdia amb una cançó que ens agrada molt. Dedicada a aquelles persones que tinguin un amor dissimulat. Si teniu un amor dissimulat, els pets des de fa molts anys, des de les boniques terres tarragonines, des de les boniques terres tarragonines van composar aquesta cançó que es diu Dissimulat. Amb ella arribarem al punt del migdia.
Salutacions si t'acabes d'incorporar amb nosaltres i cada dia i ets de dilluns a divendres de 10 del matí a 1 al migdia. Moltíssimes gràcies per la teva confiança amb el Parlant de Tot en particular i Vilassar Ràdio en general. Et saludem cada dia des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dimecres ja estem a meitat de setmana recta final del mes.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori, així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Us truquem ara mateix? Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Et vaig conèixer una tarda gris Estava a punt de tirar en penal Per culpa teva vaig fallar Un gol cantat
Fins demà!
Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans, tan sols pel fet de poder tenir-te a prop. Era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial, però si arribaves em tallava de cop.
Ai al matí vaig tornar a trobar-te el perill que el teu serrell és igual. Sense poder-ho evitar, ens vam creuar. Tu i ets el carrer fins d'alfler de salsitges de forn. Pobre animal, no em vas conèixer ja.
Les notícies de les dotze.
Molt bon dia. El conseller de la presidència en funcions de president, Albert Dalmau, ha allargat demà l'oposició per trobar solucions al caos de Rodalies en una intervenció monogràfica que s'està celebrant ara mateix al Parlament de Catalunya sobre la situació de Rodalies. Dalmau ha tornat a demanar disculpes a la ciutadania pels perjudicis i ha assegurat que aquesta crisi ha de ser el punt d'inflexió, ha dit, per arreglar d'una vegada per totes la situació.
Dalmau ha defensat la gestió de la Generalitat i del Govern estatal davant de la fallida d'un sistema arran, diu, d'un episodi de pluges intenses. Una situació excepcional, explicat Dalmau, que ha tensionat una xarxa que ja arrossegava vulnerabilitats. Segons el conseller de la Presidència, el Govern va activar tots els recursos disponibles, posant en marxa un sistema alternatiu de transport sense precedents, diu, amb l'objectiu de garantir la mobilitat dels ciutadans.
Els darrers dies ha augmentat la pressió de l'oposició cap al govern en aquest assumpte, inclouant-hi les peticions de dimissió de la consellera Sílvia Paneque. En Salvador Illa de Baixa Mèdica, Dalmau ha defensat durant la sessió de control, de fet està defensant ara mateix.
que tota la situació ferroviària no és només culpa de l'executiu socialista i ha recordat que només fa un any i mig que governen en comparació amb les dècades de gairebé tots els grups han criticat la incontundència a la gestió del govern aquests dies. El conseller ha admès que no ha sigut una bona setmana per al país, però ha llogat les actuacions de la ministra de Transports, Òscar Puente.
Europa fa temps que ha posat el focus en la reducció de residus com una de les peces clau en la seva estratègia ambiental. En aquest sentit, el sector alimentari i l'hostaleria s'han convertit en un dels principals camps d'actuació, ja que concentren una gran part dels envasos
que acaben a les escombraries després d'un sol ús. En els darrers anys ja s'han eliminat o transformat productes com canyetes o la vaixella d'un sol ús. I ara la Unió Europea prepara una nova decisió que tornarà a canviar hàbits quotidians. Els sobres individuals de salses i condiments com el ketchup, la maionesa, el sucre o la sal deixaran de ser legals. Aquests petits envasos, també utilitzats,
Per l'oli, el vinagre o la llet són habituals tant en menjadors laborals com en comandes a domicili de menjar. Però la normativa europea ja ha fixat quan començaran a desaparèixer. L'objectiu és que de cara a l'any 30 aquests envasos monodosi ja estiguin prohibits.
A Espanya, la transició serà una mica més flexible per al sector de la restauració. La normativa estatal admet de manera provisional l'ús d'envasos fabricats amb plàstic compostable certificat, tot i que encara no són habituals al mercat. Aquesta alternativa, però, també té data límit. A partir del 30, cap mena de sobre monodosi serà autoritzat.
Acabem aquest contacte amb un apunt d'esports. El nou format de la Lliga de Campions porta la fase regular al límit. Hores d'ara només Arsenal i Bayern tenen assegurat el bitllet per a vuitens. Les altres sis places es resoldran avui. Per tant, darrere jornada vam tot per decidir. Com dèiem, només hi ha dos equips que tenen garantida la classificació per a vuitens. L'Arsenal com a primer i el Bayern com a segon.
Per darrere encara queden sis places per definir que s'han de resoldre en aquesta darrera jornada. El Barça de Hansi Flick haurà d'intentar guanyar el Copenhague al Camp Nou pel màxim número de gols possible de diferència per assegurar-se acabar entre les vuit primeres posicions. Fins aquí aquest contacte amb l'actualitat. Ens hi tornarem a posar el punt de la una amb el nostre crònica.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram
No em toquis els ous! No em toquis el calamar! No em toquis el nat!
Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara el que toca productes catalans. De qualitat.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. La campanya Negoci per Segur ajuda empreses, emprenedors i professionals de l'STIC a protegir digitalment els seus negocis a través de la sensibilització i la formació. El triangle entre empresa, clients i proveïdors s'ha de basar en la confiança. I aquesta confiança, imprescindible per a la qualitat i la continuïtat del servei, té com a fonament la ciberseguretat.
La ciberseguretat és clau per digitalitzar el teu negoci. Per un país cibersegur, ciberseguretat.cat, Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a vilassarradio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs vinga, 12 i 6 minuts i mig del migdia d'aquest dimecres, això vol dir que s'ha acabat el bròquil.
Mira, ara ella que bé s'ho passa fent gravacions. També fent gravacions amb el mòbil, tirant amb la cadira...
Tenim una bruquileta aquí i una bruquileta allà avui, perquè doncs en Renfe... Funciona, funciona d'aquella manera, eh? La Mar Natge no pot venir de Canet fins aquí, perquè el tren està tallat a Arenys i els busos van com van, eh? Marta Badia, bon dia, bona hora! Bon dia, bon dia! Com estàs? Mira, de pluriempleada, fent-me fotos, fent-te fotos... Bé, no? Està fent vídeos aquí, com si estiguéssim aquí fent un selfie, no sé...
Home, hem de fer saber a la gent que s'ha acabat el bròquil i que aquí tots hem de participar i aquí tots tenim veu. Home, i tant, i tant que sí, i tant que sí. I per altra banda, també tenim la Mar Natxa a la Seulem, eh, Marta? Mar, bon dia! Bon dia! Com estàs? Bé, mira, doncs aquí continuo, sense poder sortir. Aquí, està allà a casa, allà, fent-se fotos també, fent selfies. No, no estàs fent selfies, no? Bueno, escolta'm una cosa, de què parlem avui, Marta?
Doncs parlarem d'un tema que a partir de tot ens sonarà molt típic tòpic, és la llibertat d'expressió. Ah, sí. Però li podem donar moltes voltes a aquest tema. Sí. Mar, vols començar tu amb la primera... Espereu, espereu. Amb la introductoria. Ara començarà, ara començarà. 12 i 8 minuts del migdia. Parlem de la llibertat d'expressió. On comença la llibertat i on acaba... O on comença la teva llibertat i on acaba la meva, va.
Vinga, va, la Mar comença? La Mar comença, va. Què passa quan parlem de llibertat d'expressió, Mar? No t'he escoltat. No, que quan parlem de la llibertat d'expressió, què és el que passa, realment? Bé, nosaltres avui el que veníem a reflexionar una miqueta és, no la llibertat d'expressió, la de manual, sinó...
d'aquest tema que s'utilitza com a excusa per dir barbaritats i que passa tan ample. Això ara ja comença a ser una tendència i una cosa és poder parlar i una altra és què fem amb aquest poder.
Clar, si mirem la definició exacta de la llibertat d'expressió, la llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement i, per tant, sense censura. Aquí m'hi faltaria alguna cosa. És un dret fonamental recollit a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i reconegut per la majoria dels sistemes democràtics. A mi aquí m'hi falta alguna cosa.
Sí, i això és el que... D'alguna manera és el que estava dient abans, o sigui, avui jo crec que, clar, poden haver-hi mil matisos aquí, però realment del que volíem parlar, per exemple, un mateix comentari dit en un bar davant de quatre persones, doncs igual no té gaire impacte, però la mateixa frase he dit en un programa de màxima audiència que pot arribar a milers de persones i pot tenir conseqüències socials molt diferents, llavors una miqueta aquest...
volíem mostrar aquest debat sobre això. I que ara, doncs, clar, amb les xarxes socials... És molt fàcil poder dir qualsevol barbaritat, quedar tan gran ample, sota l'empar una miqueta és llibatat d'expressió. Llavors, doncs, bé, què us sembla?
Sí, sí, de fet el debat europeu aquest sobre la regulació dels discursos en les xarxes socials mostra precisament això, que el mateix contingut pot ser vist com a dret o com a risc segons sigui l'espai, l'abast i el poder de la difusió. Per tant, no es discuteix tant què es diu, sinó des d'on i a qui arriba.
Sí, és veritat, però que el funcionament de tot plegat ha canviat molt respecte o des que les xarxes socials estan al nostre dia a dia i a l'abast de qualsevol. Una cosa és parlar, i l'altra és fotre uns missatges a les xarxes. Jo per això em deia on comença la teva llibertat i on acaba la meva.
Perquè, clar, a mi falta una cosa aquí. Expressar idees, opinions, lliurement i, per tant, sense censura. Aquí també hauríem d'aplicar-te's articles, com, per exemple, el respecte, els valors, tot això. Clar, jo... Evidentment, si t'insulto no és llibertat d'expressió. Fins aquí, la majoria que potser tingui un parell de disafrons ho entén, no? Hi ha gent que no ho entén, però...
Però, clar, hi ha moltes maneres d'insultar, no dient tonto, sinó puc insultar de moltes maneres. I aquí és una mica el tema, eh? Exacte, no? I ara, doncs, una mica la gent ho converteix una mica com una excusa, no? Bueno, és que és la meva opinió, no? Llavors, bueno, realment has de ser responsable.
Seria com convertir-ho en una coartada, no, Mar, una mica? Sí, exacte, exacte, no? Bueno, és que és la meva opinió, bueno, sí, és la teva opinió, però aquí el que deia una mica del Jaume, no? O sigui, ens hem d'emparar sota un respecte i no tot s'hi val. Sota el meu punt de vista, no tot s'hi val.
No, està clar que no. De fet, això també obre una altra qüestió que a mi... Ara, ja m'ho estava dient una miqueta, per exemple, a Escòcia la policia està registrant incidents d'odi, i ho acumillaríem, que no són delictes. I això ha obert un debat intens. És a dir, quan una opinió legal genera danys simbòlit, què hem de fer amb ella?
En aquest cas, el que ens mostra és com el discurs pot ser defensat com a opinió mentre produeix efectes reals. Però què vol dir? Jo li preguntaria el que fa aquesta deia que és mal simbòlic. Ja, és que clar, tot el que sigui intangible i genèric ens generarà aquest problema, perquè on està la demarcació? On comenci i acaba cada concepte? I com el precept cadascú?
Jo el que tinc clar és que les opinions... Posem un exemple. Ara diré, és la meva opinió. És la teva opinió, va. Però no deixa d'haver-hi un component de responsabilitat en què, quan jo dono la meva opinió, estic deixant anar un globo sonda, moltes vegades. Clar, però anem a posar un exemple pràctic, va, de la llibertat d'expressió. Jo puc sortir amb un mitjà de comunicació, sí, i dir aquest senyor o aquesta senyora politi-política no m'agrada per això, per això, per això. Sí? Sí.
la meva opinió és que ho està fent malament. Això és llibertat d'expressió. Clar, sortir i dir o començar a insultar i a faltar el respecte com es passa a les xarxes socials, això no ho pots emparar sota la llibertat d'expressió. Per tant, aquí hi ha una diferència molt clara. Per això dic que a mi m'hi falta alguna cosa, aquesta definició. Sí,
I aquí afegiria una cosa quan tu dius la llibertat d'expressió, cada cop més s'està dirigint cap a la crítica i no sempre constructiva. La gent està més en el costat de l'oposició, per entens? Anem a veure què està fent l'altre per criticar allò que fa? Ja, però tu què penses? Què creus que podria ser la solució?
No penseu que a vegades la llibertat d'expressió està més vinculada a dir què fa malament l'altre, que no pas en expressar què voldria jo que passés? És una pregunta a l'aire, eh? Totalment. A mi ara mateix esteu parlant d'això i només em venen al cap discursos de...
Saps? L'oposició sempre és en comptes de dir, no, no, jo voldria que es fes això, o una crítica constructiva amb una proposta, no, i sempre fas fatal, ets un inútil... Fins i tot es diuen moltes mentides, després es retracten, però jo estic farta de veure que persones amb molt de pes la deixen anar, es queden tan amples i després és igual, ja es vas mentirar.
Clar, tot plegat, d'un punt de vista, és molt preocupant, perquè és que la gent s'ho creu. Sí, sí, la gent s'ho creu. I després, a mi m'agradaria fer una pregunta al Jaume, perquè el Jaume, en aquest cas, és persona directa que ho deu viure cada dia, si no cada dia, molt sovint. Tu convidaries a un mitjà com el teu una persona que té un discurs clarament extremista,
I si ho fas, amb quin propòsit ho fas? Perquè hi haurà mitjans que s'hauran criticat dient això ho fa per tenir audiència. I un altre que dirà no, és que jo el convido perquè totes les veus tenen el seu dret i el seu lloc. Però tu com vehicules aquest extremisme que potser està deixant anar globus sonda que tampoc t'agraden, ni vols que esquitxin la, podríem dir, l'ètica del teu mitjà en aquest cas.
nosaltres a les últimes eleccions bé, a totes les eleccions tenim un espai en què hem de dedicar tots els partits polítics que allà s'hi presenten hi ha un espai, evidentment uns minuts, unes entrevistes i tal, i tothom té dret a deixar el seu missatge sembla que aquest missatge no falti precisament això en el respecte
Si es falta el respecte, jo personalment ho aturaré. No ho deixaré per molt dret que tinguin a venir. Jo no soc ningú per deixar de convidar algú. Però en el moment que sí que soc el responsable, en el moment que tu vinguis aquí i comencis a repartir per tothom, doncs el meu dret o la meva obligació serà aturar-ho. Sí.
Sí, però mira, està clar, en unes eleccions has de convidar tothom, però sortim d'aquest aspecte més formal, que dius, mira, tinc la possibilitat de convidar el Vito Quílez. És una persona que és molt mediàtica, que a més és molt...
que mou a moltes persones, a favor i en contra. Llavors, tu et convidaries? No. O sigui, per mutu propi. M'estàs dient si per mutu propi convidaria aquest senyor? Bueno, no, en el teu programa. Jo, aquest senyor...
i com tothom, evidentment, si ve a Vilassà, fa una activitat a Vilassà, fa un acte a Vilassà, que crec que pot ser d'interès general, doncs tindrà el mateix acte que tothom. D'entrada, trucar a aquest senyor, que no sé ni on viu, escolta, vol sortir al meu programa? No.
Bé, és que també està el dret a escollir, no?, en aquest cas. Clar, jo no puc triar els convidats i les convidades perquè organitzen alguna cosa, perquè crec que han fet alguna cosa, en aquest cas, que crec que pot ser d'interès per la nostra audiència, o puc convidar algú que crec que per la seva feina, el que sigui, podria ser també d'interès i no cal que sigui de Vilassar, un actor, un actriu, qui sigui.
I tu creus que hi ha, que de vegades en aquests casos paguen justos per pecadors i que sí que hi ha mitjans que recullen o conviden segons quins personatges per guanyar audiència? Home, i tant! No, no, ja sí que és un eufemisme la pregunta, però en el...
En el tema de ràdio, que jo crec que és de tots els que ofereixen més l'escolta activa, perquè no estàs veient res, la paraula és molt poderosa. Igual que pot ser molt positiva, pot ser molt perversa.
Tu com valoraries des de la teva experiència, posem de l'1 al 10 per posar una mètrica, quin percentatge o quin nombre de ràdios ètiques podries tu anomenar contra les que no ho són i practiquen aquesta...
Hòstia, ens estem posant en terrenys tan pantanosos, eh? Llibertat d'expressió. Sí, sí, sí. A veure, la llibertat. Jo tinc llibertat. A mi ningú, mai ningú m'ha dit no pots convidar a tal o qual... Això és una cosa que evidentment, eh? Però que... No sé quin número, eh? No sé quin número. No, ja, ja. És una percepció teva, en tot cas. No sé quin número, però jo abogo i aposto per uns mitjans públics de qualitat i d'alguns privats, també, tots s'han de dir.
Però que algú, doncs, l'ètica la té més per bandera que els altres. És a dir, jo això ho he viscut, eh? No ho dic perquè em sembli, jo això ho he viscut. Amb desgràcies que han passat a Vila, s'ha de mar i que han vingut tots els mitjans, tu veus el tarannà d'uns i els tarannars d'un altre. I això ho he viscut jo. Això no m'ho han explicat, ho he viscut jo. Un ve a informar, l'altre ve a buscar el que ve a buscar, i tots ho sabem.
Un ve a fer una gravació per informar que hi ha hagut una desgràcia i els altres venen a fer... A guanyar audiència. Sí, a fer... I si poden fer un reel d'aquest ràpid i no sé què, encara millor perquè guanyes més audiència. Això per mi no és periodisme ni hauria de...
ni és llibertat d'expressió, eh? O sigui, la llibertat d'expressió és molt relativa quan hi ha una desgràcia davant teu. S'ha de tractar, evidentment. De quina manera? Informativament. És igual que en Renfe, ara. Tu pots anar allà i fer una connexió i dir, escolta, la situació és aquesta, aquesta, aquesta. I hi ha mitjans que van allà intentant agafar a veure si veuen algú atrapat dintre un tren. Llavors, això, a mi això em repugna, em repugna. Ja està, és així de fàcil.
Bueno, sí, és aquesta morbositat, no? Ara, el morbo, el morbo, el morbo. Jo li volia preguntar a la Mar, perquè ella que té nanos adolescents estarà molt al dia d'això, no? Ja perquè aquest tema atrau molt la llibertat d'expressió en els joves i segurament per què aquests discursos tan simples i radicals connecten tant amb els joves? Mar, tu per què ho penses que passa això?
Bueno, d'entrada, probablement perquè els nanos són radicals, necessiten aquesta controvèrsia, no? I anar en contra una miqueta de tot. M'estic parlant de joves, bastant joves, ja quan tenen una miqueta de criteri, suposo que les coses es van calmant una mica. I érem igual, nosaltres érem igual o no?
Eh? Nosaltres fèiem el mateix. Sí, mira, jo ho estava pensant abans, saps? Quan jo era jove i tal, que no tenia ni patatera del que deia, però jo deia que era anarquista. Tu eres tu!
Anarquista, deia que jo era anarquista. I no tenia ni patacera idea del que era. Sort que no et preguntaven, i què és anarquista, no? No, no, no, què va? I la meva filla l'altre dia em deia que hi havia molts nois de la seva classe que si poguessin votar votarien Vox. I jo li deia, però tu no és que és Vox? Però jo crec que alguns ho saben, eh? Les alternatives...
Ojo, que crec que alguns ho saben. Ho saben i perfectament el que és, eh? Hòstia, no ho sé. Jo crec que són els que foten soroll, que diuen barbaritats i... Una mica així. Sí que és veritat que hi ha molts discursos i no són tontos, evidentment, per molt que tinguin 16, 17 o 15 anys, no són tontos i saben el que volen dir. Però jo crec que els mou més aquesta...
no sé com dir-te, saps? Que siguin com més... més radicals en aquest sentit i això els mola. Clar, això és indiscutible i ens ha passat a tots, però aquest missatge simplificat que els creadors de continguts amb vídeos curts i missatges directes que tant es proliferen ara, que cada vegada anem a lo visual i al missatge curt, la gent no vol llegir i la volta... Al final tenen missatges com els teus problemes tenen un culpable.
I si tu fracasses, en realitat és perquè el sistema et roba. Més enllà de la veritat que hi ha al darrere, estem simplificant molt el concepte i això pot estar generant un mantra, no? Com ho veus tu? Bueno, tu i tu també, oient, i tu, Jaume, qui sigui, no? Jo és que estava pensant que abans li has preguntat una cosa a la Mar i no ha començat bé la frase, perquè quan parles de joves ha de començar en pla literal 100% og manyana.
Estàs... Jo crec, jo crec, senyores i senyors, que en Jaume Cabot té un petit trauma amb aquests... Amb aquests... 100%, eh? 100% lit a Okmañana Illa Jura. I dius, hòstia, ara no sé què m'ha dit, tio. De veritat, eh? Penso, ara què m'ha dit? I tu et fas el xulo i et penses que ho entens. Sí, sí, sí. No sé què, hòstia, es m'està dient, però sí, sí. Sí, sí. Sí, doncs això.
He errat i no m'he empatitzat amb les persones amb l'opinió d'ells, llavors doncs malament.
Déu-n'hi-do. En tot cas, recordem que a Catalunya s'estan impulsant tallers amb joves per detectar discursos d'odi i construir narratives alternatives. Això ens confirma que aquests relats que abans dèiem més de curs i de missatges directes enganxen perquè donen respostes ràpides a malestars reals.
És a dir, que especialment... És a dir, contrarresten aquest efecte. És a dir, home, mira, la realitat és que fa mal i aquests malestats reals existeixen, però jo a tu acabo amb una frase curta, te'n l'enllauno i vinga. Ja t'estic manipulant, també, no? Això per sort ha canviat molt, per això. Perquè a la nostra època, si haguessin existit aquests paràmetres, hauríem estat tots detinguts. I així de clàudic. No teníem cap mena de filtre, però amb res. No.
Sí o no? Amb res? Els insults eren els que eren i et quedes més ample que ample, eh? Sí o no? El que passa és que, bueno, per sort hem millorat i ara, per sort, quan algú diu alguna cosa així et xirria les orelles i diu, però si penses una mica, fas un exercici de pensar una miqueta dius, hòstia... No, no, no, jo... Perdona, Mar, només això ja et dono pas, eh? Estic d'acord i no estic d'acord. És a dir, estic d'acord amb què ho fèiem, per tant... Però el context i l'escenari en què vivíem no era el d'ara,
I, per tant, no tenia una repercussió mediàtica com la que té ara. No, mediàtica no, però personal sí, eh? Sí. Hi havia gent que es podia sentir molt dolguda, eh, amb el que dèiem. Hòstia... Hi havia una manca de cultura i de consciència social en molts aspectes. Home, que és que... Hòstia, ara penso... El que passa és que ningú sabia de nosaltres fins al dia que votàvem. Aquell dia començàvem a existir.
Què em deies, Marra? Em volies insultar o alguna cosa o no? No, no, no, però us volia preguntar que llavors que tu deies, no, per sort hem evolucionat, ja no es poden ni segons quina cosa, no? Posar límits a la paraula és censura? O és una forma de cuidar-nos, de cuidar la convivència? Posar què és dir, perdona? Límits a la paraula. No. O sigui, és censura? No, jo crec que no.
Jo crec que la censura és censurar un teva, d'això no se'n parla, aquí no se'n parla res. Jo crec, ara, buscar les paraules idònies no crec que sigui censura, no crec. És buscar el context, no? Perquè, d'acord amb el que diu la Mar, si tu crides foc enmig d'un teatre, perdona, no toca dir foc enmig del teatre. Home, depèn, si hi ha foc sí, però... Home, però si no n'hi ha... Ets un cabró, si no hi ha, ets un cabró, com sap.
Jo crec que és un tema també de responsabilitat, de dir on soc, què vaig a dir que puc malmetre i puc generar, no sé, amb un mitjà de comunicació. Jo penso molt en com diré les coses. Les diré, sí, però les cuidaré molt de com les digui per no ofendre sensibilitats.
No? És a dir, hem d'entrar en aquest nivell de responsabilitat. Jo també us vaig a dir una cosa, eh? Els mitjans també han evolucionat molt, tot el que es diu estar a les xarxes, tot el que es diu estar enregistrat. Abans, és el que deia un, no? Les paraules se les em porta el vent, i abans sorties per un mitjà, podies dir el que deies, i allò ja havia quedat, i ja està!
Ara no, ara tens el podcast, et fan un Twitter, et fan, no sé, i per tant has d'anar amb peus de plom moltes vegades a dir, hòstia, a veure aquest tema, com el tracto perquè ningú se senti ofès. I a més la repetició de la pel·lícula fa que es generi un mantra i cada vegada agafa més intensitat, no? I hi ha un company, sempre, el bon amic Joan Escofet, que sempre diu una frase que m'ha agradat molt, la pitjor de les censures és l'autocensura. Ah, això és veritat? Sí. Totalment d'acord amb aquí.
Sí, perquè de vegades anem tan allà, tan allà, que fots el freno a demà tan fort que dius, bueno, tampoc cal, eh? Hem de ser una mica més laxes amb tot plegat. Que passa que aquí també entra un factor educacional, no? D'aquest autocensura tu, d'acord amb creències pròpies i què no. Avui heu acabat el bròquil molt ràpid, eh? Hòstia, heu anat amb temes importants. Sí, bueno, clar, a nosaltres ens agrada esquitxar bé perquè la gent pensi i que remuem una miqueta la terra, tu. Hem de donar-li vida, aquesta terra.
Amb tot el que això vol dir, eh? Des d'un punt de vista de col·lectiu, eh? Perquè així ho tanquem d'alguna forma. Quan compartim contingut ofensiu, entre cometes, per riure, estem sent neutrals o estem prenent partit? Compartim, has dit, material? Bueno, és aquest contingut que és ofensiu, però que està allà per riure. Podem riure de tot.
Ja, però aquí està també el nivell d'entrada o no de la nostra llibertat d'expressió. És allò de comparteix un vídeo ofensiu amb un... Jo t'ho pregunto d'una altra manera. Ai, que fort! Jo t'ho pregunto d'una altra manera, i això també és un exemple molt pràctic. Un bon amic meu, fa molts anys, amb una altra ràdio, sec. Sí. Els millors acudits de secs, de riure més, me l'ha explicat ell.
Si els explico jo és una falta de respecte i si els explica ell què sé no és una falta de respecte, com funciona això?
és que, clar, ja, ja, estic d'acord, estic d'acord. El que passa és que depèn dels ulls en què es mirin les coses. I mai més ben dit. Bueno, certament. O a les orelles en què s'escolta, no? Exacte, exacte. Però, clar, és a dir, també hi ha un component del sentit de l'humor, és a dir, qui se sent sensibilitzat o no, depenent una mica de si t'arriba com a ofensa o t'arriba com a...
Com a guinyo, no? Agafa aquest contingut ofensiu i penge'l. No envies un missatge. La línia és molt fina, eh? No envies el missatge tal, no. Penge'l. Agafa una altra connotació. En el moment que et genera això, dius... Aquí no, eh? Hi ha gent que viu d'això. Hi ha un... un humorista, digue-li humorista, que és argentí, que fa humor, però...
inclús gent a la sala s'aixeca i se'n va. És a dir, per entendre'ns, aquest tipus d'humor macabre i hi ha gent que s'ho passa molt bé. Tu t'agrada l'humor macabre, Mar?
Mira, jo sé que això un... Ai, ai, ai, ai. Un humorista, que no m'agrada, no me'n recordo com es diu, perquè veig moltes vegades que fac com uns monòlegs... Que aquest havia de ser un policia. Sí, en David Dávila, no? Ah, sí, aquest, aquest. Juan, Juan. Juan Dávila, Juan Dávila. Que aquest puja gent amb discapacitats, amb... Bueno, de tot. Però és que, a més, també puja... És molt guai, perquè a vegades pujan, a lo millor, futbolistes i tal...
I així que amb tothom, i tothom riu, clar, no sé si algú marxa o no, no? A mi personalment em fa riure, sobretot també perquè a qui li fa la broma superem també amb molt humor. Perquè ja saben on van, també. A veure, clar, si jo... Òbviament, no? Clar, escolta. Però sí, no sé, jo crec que potser ens hauríem de relaxar una mica. És un amor... Quines coses, no? Molt negre, eh? Molt negre, però molt, molt, molt. Aquest és molt negre, però...
Però mira, no? Li fa gràcia a tothom, perquè a més és que ja tothom pilla, saps? Sí, sí, sí. Tu ets d'humor negre? Mar, tu ets d'humor negre?
Sí, bueno, depèn. A vegades tinc un humor molt simplon i molt tonto que tampoc estàs rient. Amb una tonteria... Mira, Marc, a mi em passa una cosa. Ara que m'acabes de fer memòria, vaig anar a veure una pel·lícula, és igual, no diré quina és, fa molts anys, eh?
No és Torrente, eh? No, no. És una... És que no me'n recordo com es diu. Aquella... És espanyola i que fan... Que canten. A l'altre llet de la cama. A l'altre llet... Sí, sí. Jo vaig anar al cine i somreia, somreia, feia gràcia. Però va haver-hi una tonteria, que ningú va arribar.
I tu vas quedar... Mira que jo sóc de riure tranquil, eh? No van obrir els ulls, els llums, per fer-me fora de miracle. De miracle no em van fotre fora. Jo sóc així també. Puc no riure amb una cosa, que tothom està rient i amb allò que ningú riu puc estar 3 hores rient. Però amb la vida, així, eh? Sí, sí. Bueno, sí, mirar-ho, eh? Sí, sí, ens faran fora, ens faran fora.
Ens faran fora. En tot cas, no sé quan ens diguis que això s'acaba, s'acaba. S'acaba ja. Per tancar-ho, moltes vegades fem això de... La llibertat d'expressió ràpidament la situem amb... Agafo el micro i dic, parlo. I expressar també estan els actes en les coses que fem o no fem. I no tot passa per agafar un micro.
Llavors això ens ajuda la Mària a mi a fer la pregunta incòmode del dia. Que no serà de les més incòmodes, però potser és més reflexiva i introspectiva aquesta vegada. Ens preocupa més que ens censurin o admetre que no tot el que pensem ha de passar per un micròfon? Que vegades parlem per parlar també. Vull dir la meva, però a la vora la teva. Com si fossis l'arquista.
Molt bona, molt bona. Això no ho tenia que haver dit. Veus? M'hauria d'haver... La roquileta anarquista. Sí, sí, pagaria per fer fotos de la... Ah, aquella que portaven els... Bueno, bueno, bueno. Tenia una carteta, saps? Amb el símbol i tot, no sé. Sí, sí, sí. Jo crec que sí que em deuria pensar. Mira, nois.
Sí, sí, tu devies pensar... Que guai, sóc anarquista. El dia que em pregunti què és, no sabré què vol dir, però sóc anarquista. Qualsevol dia arribarem al passat d'en Jaume, eh? Ja ens han acabat. Sí, ja vindrà, ja. Ja arribarà, ja. Com diu un company de la ràdio, ja llegaràs a mi edat, ja, ja llegaràs a mi edat.
Mar, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, bon dia, igualment. Adéu, adéu, adéu. Marta Badiemil, gràcies, que vagi tot molt bé. Igualment, petonets a tots. A tu també, bruquileta, t'estimo. Que vagi molt bé. Una pausa i ens anem a comprar l'agrícola. Va, Mar, que vagi bé. Adéu.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Misti, surt en 5 minuts. D'acord, agafo una poma i vaig. Us confessaré el meu secret. Per agafar energia i moure'm per la sana i sense parar, sempre menjo fruites i hortalisses. Marta, què, per què m'agrada la poma? Doncs m'agrada perquè és natural i fàcil de menjar. M'agrada perquè me la puc emportar on sigui. I m'agrada perquè és dolça, refrescant i, a més, té molts colors. Misti, dos minuts. Us deixo. Adéu. Les fruites i hortalisses t'ajuden a créixer amb energia per viure aventures cada dia.
T'has preguntat mai de què estan fets els mòbils? Perquè tens mòbil, oi? I ben segur que te l'has canviat una o moltes vegades. Saps per què és tan important que els mòbils vells es llencin on toca?
Abans que es cometi un clima ecològic, has de saber que cada any al món es venen 1.300 milions de mòbils. En els darrers 10 anys, se n'han venut 14.000 milions. La quantitat de components i materials que es poden recuperar són una mina d'hora a les nostres mans. Podem evitar una tragèdia reciclant-los correctament. Per això, més que mai, recicle'ls-los. Recicle'ls com es mereixen.
T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom? Tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent del que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. Me'n vaig a l'agrícola!
I m'encantarà que m'acompanyeu, com sempre, cada dimecres entrem a la botiga de la mà i de la veu de la Lara Xarau, que ens porta productes de proximitat, de promoció, de qualitat. El bon producte, en definitiva, el bon producte que ens porten des de l'agrícola Vilassà. Cap allà marcem amb 15 segons. Lara Xarau, bon dia, bona hora.
Bon dia a tothom, com anem? Com estàs? Doncs molt bé, aquí a punt. Doncs vinga, escolta com van anar els tres tons. Bé, va ser un tom, un i prou, però bé. Sí. Van poder celebrar. Jo vaig estar aquí a la botiga i vaig estar tot el rato quasi al telèfon, la gent ens anava trucant per veure si se celebraven o no. I realment és que va caure un bon xàfag, eh? Déu-n'hi-do, eh? Mira que hi ha dies a l'any per plogar, eh? I al final un tom. En fi, però bé, van poder sortir. Però bé,
Vas poder anar-hi, tu? Home, i tant. Vaig estar al Mercat de la Flor, vaig acompanyar... Vas per l'esmorzar, no? No, no. A l'esmorzar no. A l'esmorzar no vaig arribar. No vas arribar. No vaig arribar. Però, bueno, inclús em convidaven a pujar en un car, vaig dir, no, no, vaig fent fotos pel carrer, perquè saps què... Ara entra tu i jo, que aquí, que estem sols, que no ens escolta ningú, amb confiança. És que fotia un fred.
Feia molt de fred. És veritat, el dia estava fotut. Vaig pensar com pugi dalt d'un carro. Em costipo. Em costipo. Doncs escolta, va l'hora.
No, no, no, Rick, és que si encurtipo dalt del carro... Rick, Rick. No passa res, home. Això li dius a un pagès i diu, et fot una castanya d'anada i tornada. Això no és fred, això no és fred. Això es pluja, això es pluja. Això exacte, sí, sí. Abans tot era més. Anem-hi, com comencem avui?
Doncs mira, avui començarem parlant dels pèsols, perquè ja comencen a beure's. Llavors, que sapigueu que és una verdua llaguminosa, que té moltes vitamines. I boníssim. I van molt bé pel funcionament del sistema nerviós. Ah, sí? Ho dic així perquè jo no ho sabia, jo no ho sabia. Llavors, com m'he estat aquí avaliant, sabeu que sempre trobo coses curioses que m'agrada compartir amb vosaltres. Que bé!
Llavors es veu que ens poden ajudar a superar el nerviosisme i a mantenir un estat d'ànim més positiu. O sigui que prengueu nota. Ara encara m'agraden més els pèsols. Eh, jo... Un dia a la setmana sempre pèsols. Un dia com a mínim un dia a la setmana pèsols, eh? Són bons, eh? Són bons, però els més més frescos. Sí, sí, és que... No, a veure, s'ha de dir, eh? Des dels productes congelats més ben aconseguits, que estan molt ben aconseguits, però clar, hi ha diferència amb els frescos, home.
I sempre els tens a mà, per si d'això sí, perquè clar, si t'has d'esperar també a la temporada... Sí, però hi ha productes que congelats tenen, bueno, a lo seu, però és que els pèsols realment hem de dir que estan ben aconseguits, molt bé, molt bé. Va, doncs, què hem de saber? Doncs, res, jo us volia així de parlar de quatre curiositats sobre els pèsols, que això, doncs mira, que és considerat el caviar verd del maresme.
que a Catalunya hi ha varietats com... Bé, ara clar, hi ha moltes varietats, jo us en parlaré d'un parell... Seria el floreta i el garrofal, que són els que són molt apreciats aquí al Maresme, per la seva dolçor. Existeix també el que es diu pèsol de llàgrima, que és molt primerenca, és molt petitonet també, i és molt exclusiu pels susaguts, és molt dolç, la seva pell és molt fina, i és molt popular a l'alta cuina, realment...
Sí, hi ha pèsols per totes les butxaques, diguéssim, una mica. Després es veu també que té una història mil·lenària, que es considera que es consumeix des de fa més de 10.000 anys. Què dius ara, 10.000 anys? Abans de la terra i tu, ja. Els dinosaures es fotien grans així menjant pèsols. Què passa?
Llavors, també, que és una planta enfiladista de gran alçada, que pot arribar fins als dos metres, i llavors necessita també tutors amb canyes per ajudar-los a sostenir. Tenen moltes propietats, o sigui, és molt ric en vitamina B1, i 100 grams de pèsols frescos, a qui valdria anar a les proteïnes de menjar un ou. Si menges un ou i pèsols...
Exacte, posa un oi amb pèsols, imagina't, és com menjar-te... Eh, eh, Lara, una truita de pèsols està boníssima. Ui, això, home, amb això que... Ja sé que em faràs propostes de menú. Agafar la gana, sí. Ara aquí també una altra cosa que, bueno, que sí, com un petit truc de la compra, perquè realment que tu dius, ai, com que no et menges, com que l'has de pelar, doncs, llavors diuen que per aconseguir un quilo de pèsols
desgranats, cal comprar uns, dos o tres de pèsols amb la tabilla. Déu-n'hi-do. O sigui, que déu-n'hi-do-ret i després posar-se així a anar fent. I res, que també es poden consumir en cru. Oh, estan molt bons! Molt tendres i frescos. Sí, senyora. I tenen un gust dolcet molt agradable. Jo, a vegades, aquí a la botiga els provem per veure que...
per veure, fem com un tastet de pèsols i realment són els que són molt bons, són molt bons. El dia que et toqui fer un tastet de pèsols m'avises, per això? Clar. Jaume, vine. A temporada anem provant. Anem a tastar pèsols. Exacte. Si et deixes caure per aquí, ara mateix hi ha diferents tipus de pèsols, bueno, no us els acabeu. A veure, com els cuinem? A veure, som molt agraïts per cuinar,
combinant, bé, per tot, jo crec. Per totes les tants, els peixos, els guirats de verdures... Una manera que he trobat que m'han dit que està molt bé, que jo no he provat, és bullir-los amb una miqueta de nit, que és bo que dona un gust peculiar superbo. Jo no ho he provat. Això em queda pendent. O sigui, bullir-lo, però arrenca el bull i li fots l'anís, eh? Bullir-los.
Doncs sí, no sé, a veure si algú... Hòstia, que bé, tu. Si no, jo ho provaré, no sé, una mica de nís estrellat, o sigui... Sí, sí, sí. No la nís del mono, eh? Ah! Bé, eh, si li pots la nís del mono, li pots, eh?
Sí, home, sí. I tant, que queda bé amb un estufadet. Bé, llavors, el que tu deies, quan som d'entendre's, realment una truiteta de pèsols... I acompanyant, també, per exemple, la patata i pèsol... Clar, clar, era per... Sí, sí, a mi patata i pèsol m'encanta, amb un bon raig d'oli, una miqueta de sal, així és la manera més sana, segurament. I els pèsols a la catalana. Amb botifarra negra. Ara, ara. Amb botifarra negra també estan bons, amb botifarra negra també estan bons. Doncs mira,
Mira, la Sílvia... Jo li he fotit uns pèsols a la catalana ja mateix, però la Sílvia m'acaba d'enviar una recepta, Sílvia, a través del WhatsApp del programa, que m'acaba d'enviar, que es diu pèsols a manís. Necessitem botifarra crua...
Botifarra Crua, Can Salana, una ceba petita, 400 de pèsols, mitja tassa de cafè d'anís, oli i sal. I li fotem aquí. Jo ho provo, això, eh? Doncs veus? Que bo, que bo. Jo ho provo, això. Doncs vinga. Queda pendent. Aparquem els pèsols.
De moment, i us parlaré de les mongetes del ganxet de Palafós. Home, home, aparquem els pèsols i anem ara a fer una cosa light, els mongetes. Claro. Bueno, us volia parlar d'elles perquè realment està a punt d'arribar la nova collita, estan demanades ja, o sigui que jo crec que entre aquesta setmana i la que ve.
doncs arribarà la nova collita. I recomentar-vos que des de fa molts anys la Maria Serra, que és de Palafolls, ens porta la seva collita de Montgetes del Ganxet i tenen molt d'èxit aquí i són molt preuades pels nostres clients a la grubotiga. Doncs sí, senyora, i a més a més de proximitat, això sí que és veritat, d'aquí a Palafolls. Sí, això sí que són de Palafolls. És una mongeta amb denominació d'origen protegida,
I com a propietat, destacar que tenen una aportació vitamínica molt elevada i un elevat valor proteic. Molt bé, molt bé. Doncs comentar-vos que la conca d'Alturbera és una de les terres més òptimes pel seu cultiu, gràcies al seu clima i a l'aigua. Hòstia, doncs no ho hauria dit mai, de veritat, eh? No ho sabia. Doncs, bueno, ara també parlant una miqueta de totes aquestes coses que ens estan passant el temps, diguéssim. Sí.
Destacar que el cultiu també és molt delicat i que el canvi climàtic també pot afectar a les collites. Ara, quan vingui la Maria, quan vingui a entregar-ho, li preguntaré que què tal, com van anar les pluges aquestes. Compte, perquè la Tordera, amb la sequera, ha estat anys que si no s'ha vist ni una gota d'aigua, i l'altre dia... Ja, neva a tope.
Sí, sí, que sortís. I a més hi ha un problema afegit, que arrel de les darreres pluges, la conca de la Tordera, hi havia molt de fang, terra humida, i això provocava el fàcil desbordament del riu. Per tant, compta amb això. És que passem de l'estrat a l'altre. Passem de saqueres a aiguats, amb una rapidesa...
Ei, que tenim els pantans i les colques dels pantans i tot el 92%, eh? Hem passat d'estar a mínims, sota mínims, a tenir el 92%, que estan gairebé plens, eh? O sigui, que Déu-n'hi-do. Sí, sí, sí. Vinga, va! Tot cada vegada és més extrem. Bueno, va, seguim. Més coses. Sí, perquè avui també, perquè anem tard i avui us vull parlar de molts, no? No, ja m'agrada, eh? Ja m'agrada, que tenim temps, tenim temps. He preparat aquí un programa molt dents, veig. M'agrada, m'agrada. Volia parlar de les...
Bé, comentar-vos també que a la botiga, a part de coses boníssimes de menjar, també venem llenyes, ceps i serments. Ah, mira! Com que ara veus temps de calçotades, de barbacoes, per encendre xamanelles, doncs sapigueu que també podeu trobar, doncs això, feixos de llenya de fat i d'alzina, també tenim caixes amb llenya de ceps, que aquestes, bé, van molt
fer barbacoes, perquè és el que va molt bé per aromatitzar les brades, les graelles, per carns, peixos i verdures. Si sou amants de les barbacoes, doncs... M'agrada molt, a mi m'agrada molt. I, com o no, també recordar-vos que, com que estem també en temporada de calçotades, doncs vull trobar els serments per fets calçots, que és la branca saqueta de la vinya,
que també els dona un aroma i un sabor molt especial. Que bé, tu. I, bueno, que també per qualsevol tipus de barbacoas o pels calçots són aquests palets d'uns 45 centímetres que, bueno, estan assecades de la poda de l'any anterior i, bueno, 100% llenya seca. I això és el que consideren que va super, super bé per fer els calçots. Doncs amb això i... No, amb això...
Acabo la llenya i us vull parlar d'una última planteta que tinc aquí a la botiga, moltíssima. Que bé, eh? Sí, que també està sortint superbé, que es tracta de, es diu, és un ficus mirata bambino, que com el nom diu és petitó, té uns 14 dinàmetres. Sí.
El podré cuidar jo? El podré cuidar jo? Sí, perquè jo, com el miro, vaig mirar... A veure, el que no vol, aquesta, és que tingui llum directe. Ah, mira! O sigui, allò... Molta sol directa no, allò d'una cortinata i tot, però vol llum. Però llavors, a veure, que ara m'he saltat, m'he saltat... Ideal per la ràdio, eh? A veure, és... Ideal per la ràdio, dic, si vol llum així... Ideal per la ràdio, exacte. Bueno, aquest cicus és una versió més petita del cicus original...
I, bueno, llavors va molt bé per als llocs més petitets, això, que la llum no sigui directa. Llavors, interessantíssim, purifica l'aire. Què vol dir? Que millora la qualitat de l'aire interior i crea un espai més saludable. Carai! Què més? Segons estudis i principis del Feng Shui, la seva presència redueix l'estrès.
augmenta la calma i la sensació de connexió amb la natura. En carrego 98 ficus lirata bambino. Són munis, són petitonets. Que xulo, no? Sí, són molt munis. Representen el traçament, l'estabilitat, la bona fortuna i la prosperitat. Ideals per les llarres, les oficines i per tot arreu. Jo li posaria un ficus d'aquest.
Que bé, no? Doncs escolta, jo me'n compro un, ja et dic, un 98. Mira, jo crec que mengem pèsols i tenint aquesta planteta a qualsevol espai, calma absoluta, què et sembla? Uau, uns pèsols i el ficus lirata bambino. I veient el foc. I et diuen així, que ve algú i et diu, com es diu aquesta planteta? I dius, ficus lirata bambino. I et fots el xulo? Et fots el xulo que no pots...
Ja vés tu. Lara! Bueno, doncs jo ja ho tinc tot. No, no, no. No, no, no. Ah, no, no, si tinc aquí, no. Targeta i direcció. És veritat. Aprofito per recordar-vos que us podeu fer la nostra targeta de client, que gaudireu de tot tipus d'avantatges, de descomptes amb molts dels productes, i estareu alerta també de promocions que anem fent.
Per sol·licitar-la ens envieu un correu a info arroba agricolavilassà.com Sol·licito la targeta i ja nosaltres us enviem tota la paperassa. I la direcció? Si voleu... Bé, la direcció...
Estem al camí del que és sense número. Això és des de la Nacional, a l'alçada del Mercat de la Flor, girant cap a l'esquerra, cap amunt, a uns 400 metres. Però m'he deixat el telèfon. Sí, sí, el telèfon, falta, falta. He tancat l'ordre avui. Si us voleu fer alguna consulta o em fer algun encàrrec, us feu trucar al 937-590-888.
O us deixo també al telèfon mòbil, que si voleu ens podeu enviar un WhatsApp. 620-455-690. 620-455-690, eh? 620-455-690. 620-455-690. Correcte.
Ara sí que sí. Ara sí que sí. Ara sí que ja podem anar a dinar. Jo crec que ja podem anar a dinar. T'he traient els pèsols que jo ja vinc. Doncs, Lara, s'ha de... Doncs, disfruteu molt de la setmana. Ens veiem, ens escoltem a la propera. Sí, senyora, dimecres hi tornem. Gràcies, Lara. Que vagi molt bé. Gràcies, Lara. Adéu. Igualment, adéu.
Parlem de tot amb Jaume Cabot. Oh, si tu vinguessis a la plana de vi, que ensenyaria tots els marges de voltants mentre tu me l'estàs parlant. Avui, tots els pagesos, pa-pa-pa-pa,
A casa de les meves em faran. A les muntanyes, tots baixaran. A les muntanyes, tots tornaran. I si tu arribes a mitjanit. Què passarà si arribes a mitjanit? Ens trobaràs a mitjanit. Ens trobaràs en el bruixó.
Encara que hi resti, hi resti retentiva, és bona, és bona de debò. Anton, no ho urlaràs. Diu que ve i agrada això, no hi caig. També diu que, escolta, que un triu és termibrulat. És més autèntic que no el trobarà. A les muntanyes, tots baixarà. A les muntanyes, tots urnarà.
Bé, si t'arribes a dir-te tu. Ens trobaràs en el Bruixín. Els enyoradíssims Estrombers.
els quatre trujors que quedarà. I bones, les ludifanes, por eso ets un ritienes que de mi, que cap al lloc, al lloc del món, trobaràs millors embotis. Que cap al lloc, al lloc del món,
Enyoradíssims, Estronvers, i més Ferran Gallar, en Ferran Gallar, que ens va deixar fa ja un parell d'anys. Amb la cançó del Pagès acabem. Acabem amb la cançó del Pagès, l'edició d'avui, d'aquest dimecres, meitat de setmana recta, final d'aquest primer mis de l'any, ja. Dimecres 28 de gener de 2026.
L'edició d'avui, la número 2.287, 2.287 edicions, 2.287 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Us ho mano, un escoso de medicina que us ho mano. Sigueu tots i totes molt i molt feliços. El meu nom, Jaume Cabot, demà a les 10 en punt ens hi tornaré a posar. Ens ho expliquem tot. A través del 98.1 de la FM Almerès i a través de vilassarradio.ca per internet. Amb bones mans us deixo Joan Escofet, serveis informatius de Vilassar Ràdio...
Cançó que ens inspira fins la una, Los Secretos, en Pero Atulado. Los Secretos y Pero Atulado. Demà a les 10, dijous, ja ens ho tornem a explicar tot. Que vagi bé!
En otra vida, en otro mundo, pero a tu lado.
al son de acordes.