A continuació, us oferim la retransmissió en directe de la sessió plenària d'avui dijous des de l'Ajuntament de Vilassar de Mar.
Molt bona tarda a tothom, regidors, regidores, públic, assistent, veïns i veïnes que ens escolteu per Vilassa Ràdio. Donem inici a aquesta sessió ordinària del ple municipal corresponent al mes d'octubre amb el primer punt de l'ordre del dia que és
L'aprovació de l'acte de la sessió anterior corresponent al 25 de setembre de 2025. Si cap dels presents no manifesta cap objecció, la donaríem per aprovada.
Queda aprovada l'acte de la sessió anterior. I passem al segon punt de l'ordre del dia, que és donar compte de l'informe d'intervenció d'existència d'obligacions derivades de despeses realitzades o béns i serveis rebuts sense imputació pressupostària corresponent a l'exercici 2024. Té la paraula l'interventor municipal.
Sí, bona tarda a tothom. Gràcies, senyora alcaldessa. Sí, d'acord amb l'article 31 del Real DEC 424, que és el de control intern, la intervenció de Vilassar de Mar, en aquest cas, s'ha d'elaborar un informe de caràcter permanent d'auditoria pública i de caràcter planificable. Això significa que un dels treballs que s'ha de fer anualment amb aquest informe és donar
auditar el que és el compte 413 de l'exercici 2024.
Aquest compte 4-13 significa, si divideixen dos, són la 4-13-10 i la 4-13... Perdó, 4-13 i 4-7-13-01. En el primer es registren els pagaments pendents que no s'han imputat al pressupost i en el 4-13-01 es registren les obligacions reconegudes no imputades al pressupost. O sigui, són totes les factures que el 31 de desembre no estan imputades o no estan al pressupost, siguin factures o obligacions.
Llavors van començar l'any amb un total, entre les dues comptes, de 616.214 en 0,4 euros, han hagut altes i baixes, altes per 31.742 i baixes per 332.728 en 0,56, que ha donat un saldo final de 251.784 euros, que és la relació tan extensa que s'adjunta al pressupost.
Pràcticament el 90% són d'energia elèctrica, que va haver-hi un problema a final d'any, que es van aprovar les factures per certs motius, no es van pagar. Aquestes factures ja estan actualment totes pagades, però s'ha d'anar a compte d'aquesta situació al ple d'Ajuntament.
I per altra manera també es dona compte dels conceptes no pressupostaris de la 4001, que hi ha un saldo que comença amb 5.327,58, hi ha altes per 4.400.000, baixes per la mateixa quantitat i el 31 de desembre també estan en la mateixa quantitat, o sigui, queda amb 5.327. S'ha fet una depuració i resulta que això és un problema que ve d'anys anteriors del mòdul ACCEDE, que és el mòdul de subvencions i que es tindrà que depurar aquests 5.327 euros que no han de figurar a comptabilitat.
Moltes gràcies.
Molt bona tarda a tothom. Bé, com bé diu el punt de l'ordre del dia, avui aportem l'aprovació inicial de les modificacions de les ordenances fiscals reguladores als trius municipals per a l'exercici 26. Aquestes ordenances fiscals que aportem a aprovació inicial serien l'ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre béns immobles, l'ordenança fiscal reguladora de l'impost d'activitats econòmiques
l'ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre l'oví, que és la tracció mecànica, l'ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, i l'ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de la naturalesa urbana. Així mateix, també l'ordenança... Perdó. Llavors, totes les aprovacions que portem avui són bàsicament temes normatius i inclús alguna modificació gramatical,
però sí que voldríem ressaltar dos o tres canvis que pensem que són importants en aquestes ordenances. Respecte a l'impost dels béns immobles, portem a aprovació també la modificació del recàrrec sobre els immobles d'ús residencial que es troben desocupats. La voluntat d'aquest govern és posar el màxim...
d'habitatge a l'oferta en el poble i amb caràcter permanent, d'acord amb el que permet la llei 12-2023, passant el recàrrec a ser del 100% a partir dels 3 anys, però veient-se que es puguin incrementar aquests recàrrecs en un 50% adicional en el cas d'immobles que pertanyin a titulars de dos o més immobles desocupats en el mateix terme municipal.
Pel que fa a l'impost sobre vehicles de tracció megànica, també fem una sèrie de modificacions segurs les característiques del motor i del tipus de carburant i la incidència en el medi ambient, ja que l'anterior regulació feia pràcticament impossible la seva aplicació. Per aquest motiu es modifica els grams per quilòmetre màxims d'emissions de CO2 per tal de fomentar efectivament la tinença d'aquest tipus de vehicles.
I finalment ens agradaria ressaltar l'ICIO, que és l'ordenança reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, que ampliem al 90% la bonificació d'obres que milloren l'accessibilitat a persones amb discapacitat, que fins ara estaven discriminats a aquestes graus de discapacitat i a partir d'ara és qualsevol tipus de grau de discapacitat. La resta de canvis en les ordenances, tant en què m'he referit com la general, l'ordenança 00,
l'Ordenança General de Gestió, Inspecció, Liquidació, Recaptació dels Ingressos a Dret Públics Municipals, estaríem parlant de modificacions normatives i gramaticals. Moltes gràcies.
Gràcies, regidor. Algun dels regidors no adscrits o grups municipals que em demanin la paraula? No hi ha ningú? Té la paraula el regidor Eduard Sirvent de Junts. Estimem. Bona tarda.
Bé, en les ordenances que integren aquest punt, el que hem vist bàsicament és que es queda tot com estava, tret d'algun punt en concret, com ha comentat el regidor, però no són tampoc gaire significatius. Però sí que m'agradaria, sobretot, aturar-me en una ordenança que és la de l'IBI. Primer de tot, remarcar que estem totalment d'acord en no pujar aquesta taxa, que quedi clar. Perquè vull recordar que durant els dos anys que vam governar vam patir diverses pressions, tant internes com externes, per apujar aquesta taxa.
però tal com havien promès no ho van fer. Però clar, és que Vavor ha estat aquests gairebé dos anys a l'oposició exigint-nos la mínima oportunitat que tenia que s'havia de pujar a la taxa de l'IBI, i d'altra banda, Esquerra Republicana, des de dins del govern, cada cop que es posaven temes d'Hisenda sobre la taula, el que demanaven era també que es pugés l'IBI.
I ves per on, ara que governen plegats Vavor i Esquerra, després d'exigir a Junts que pugin l'Ibi quan governaven, doncs van i no ho fan. Llavors, m'ho poden explicar? Per què el que deia Vavor, que s'havia de fer des de fora, no ho fan quan governen? Per què ara Esquerra no exigeix com feia amb Junts? Per no perjudicar resultats electorals?
Llavors, el que diuen que faran és només per guanyar vots, perquè després no ho aplicaran quan poden governar, o és per seguir escalfant la cadira? Bona tarda. Moltes gràcies pel reconeixement d'allò que es va intentar escampar en el moment que aquest govern va entrar...
a exercir el seu mandat que s'entrava per pujar a l'IBI. És veritat, veig que el que es parla en reunions de govern després es pot dir o no es pot dir, veig que estem alliberats tots d'aquest pacte intern. De la mateixa manera que es deia des d'Esquerra Republicana que una de les opcions per a les dificultats pressupostàries seria pujar a l'IBI, també reconeixia des de Junts que potser ho haguéssim hagut de fer.
perquè a aquest Ajuntament tenim dificultats pressupostàries, vostès ho saben, i per això no es va poder aprovar un pressupost en el seu moment. Penso que és d'una cara dura important agafar ara i dir que no es puja a l'IBI com nosaltres demanàvem i tothom demanava al contrari. Però cadascú actui com ha d'actuar. Gràcies.
Jo simplement volia afegir que no és certa l'afirmació que acaba de fer el senyor Sirvent. Des de Vavor mai hem reclamat la pujada a l'IBI. El que hem reclamat és que s'estudies la possibilitat de fer-ho, donades les dificultats pressupostàries que tenim nosaltres ara i que tenien vostès en el passat.
Simplement el que es demanava era que s'estudiés i que es busqués quin era el millor moment si és que s'havia de fer per fer-ho. Simplement això, aquest estudi no s'ha dut a terme, tampoc és cert que no l'hem dut a terme nosaltres ara,
perquè hem considerat que al final del mandat no era el moment apropiat per fer-ho, però no ho descartem en un futur. No ho descartem, però s'ha de fer aquest estudi. Els ingressos que té l'Ajuntament pràcticament no varien d'any a any i les despeses, els costos, sí que s'incrementen notablement d'un any per l'altre. Llavors, l'equilibri pressupostari està...
molt tensionat i s'han de buscar recursos d'allà on sigui. Un d'aquests és fer aquest estudi per si una lleugera modificació de l'IBI ens podria servir per equilibrar una mica el pressupost. Nosaltres sempre hem defensat això, que es fes aquest estudi i que es mirés si era convenient, oportú
aplicar-lo o no, simplement això.
No hi ha hagut cap al·lusió directa. Vull fer una prèvia perquè s'acaba de dir cara dura amb un regidor del nostre grup que ens sembla molt greu. Molt greu quan, a més a més, si volen mentir, menteixin, volen mentir en aquest plenari. La pròpia alcaldessa ha reconegut en una entrevista a la ràdio que creia que s'havia de pujar els impostos però que tan a prop de les eleccions no ho faria.
perquè, clar, no vol pagar un cost electoral. Ho ha dit en una entrevista. Per tant, no digui ni altres motius ni res. I el senyor d'Esquerra una mica de respecte.
Una mica de respecte i d'acoro, deixi-m'ho dir així i no digui que era dura, aquí no la té, perquè si algú té una mica de barra o bastanta barra han sigut vostès que van trencar tots els pactes de govern. O sigui, dir ara que si està dient que hem trencat el silenci o el que s'hagués pogut dir en una reunió de govern perquè vostès es manifestaven clarament i van fer moltíssima pressió per pujar els impostos a la ciutadania i nosaltres no vam voler...
Dir això, que això és com una traïció que els hi fem, després de la traïció que ens van fer vostès a nosaltres, que havien signat un pacte per quatre anys i els dos anys ens fan una moció de censura per entrar de nou a govern per la porta del darrere, senyors, em sembla a mi ja surrealista. Gràcies.
En qualsevol cas, senyora Martínez, jo entenc que vostè tingui interès a fer-me quedar malament, però a l'entrevista a la ràdio vaig dir exactament el mateix que acabo de dir ara, que s'han de buscar ingressos com sigui i que una de les...
poques possibilitats que tenen els ajuntaments d'incrementar ingressos és estudiar la possibilitat d'incrementar impostos. Això ho vaig dir a la ràdio, ho acabo de dir ara mateix aquí i ho segueixo mantenint mentre no hi hagi
una vereta màgica que de cop i volta, d'avui per demà, ens suposi una modificació del sistema de finançament dels ajuntaments, doncs ens veiem abocats a això si no volem deixar de prestar serveis, és clar. Res més.
Som a les votacions. Abstencions? Una abstenció del PP. Vots en contra? No n'hi ha cap. Vots a favor? 20 vots a favor.
Passaríem al següent punt, que és el tercer punt de l'ordre del dia, que és la modificació de l'ordinança fiscal número 11 de la taxa per la prestació del servei de gestió de residus municipals. Té la paraula la regidora de Medi Ambient.
Hola, bona tarda a tothom. Bé, portem avui amb un punt a part l'ordenança fiscal per la prestació del servei de gestió de residus municipals. Recordem que aquesta taxa va patir un canvi molt profund l'any passat, degut a una llei estatal, la llei de sols contaminats i economia circular,
que preveia dues incorporacions noves que afectaven la taxa. Una era la introducció del pagament per generació, és a dir, mesures perquè les persones que generen més residus paguin més de taxa. Això va forçar a canviar l'estructura de la taxa i introduir la part fixa i una part variable.
i per altra banda aquesta llei també preveia que la taxa cobrís el 100% del cost del servei. Al mateix temps hi ha la llei d'Hisendes Locals que obliga que una taxa no pugui cobrir més del 100% del cost del servei. Llavors hi ha una complexitat tècnica molt complicada
molt gran en trobar aquest equilibri entre calcular una taxa que efectivament cobreixi aquest cost però que no es passi d'aquest cost. Tot això requereix un estudi molt profund dels costos i els ingressos relacionats amb la recollida i tractament dels residus municipals.
Després d'aquest any s'ha vist que els costos, sobretot associats al tractament i als ingressos que obtenim d'aquelles fraccions que ens generen un retorn, fa que la variació d'aquests costos i d'aquests ingressos fa que la taxa probablement s'haurà d'anar reajustant d'any en any, degut a aquesta variació.
Després d'aquesta introducció, per aquest any hi ha alguns canvis. Aquesta taxa té una part domèstica i una part comercial, una part que agrava la generació de residus domèstica i una part que agrava la comercial. Cadascuna té el seu propi balanç de costos i d'ingressos.
Pel que fa a la domèstica, els principis canvis són que degut a aquest ajust de costos i ingressos s'apuja a dos euros la quota fixa, passa de 210 a 212, aquest canvi no arriba a un increment d'un 1% i corresponentment la part variable s'ajusta per cobrir també la part del cost que es preveu.
Dintre d'aquesta part domèstica es millora la bonificació de la pràctica de l'autocompostatge. L'any passat la pràctica de l'autocompostatge es va equiparar a obrir molts cops el contenidor d'orgànica,
però la gestió que requereix les unitats familiars que tenen una autocompostadora és una gestió important i per tant consideràvem que tenint en compte els molts beneficis a nivell ambiental que té la pràctica de l'autocompostatge i d'acord amb les directrius europees i de la pròpia Generalitat per potenciar aquesta pràctica, em semblava important poder-la bonificar més.
La bonificació que hem trobat és de bonificar un 80% el còmput de la part variable, és a dir, la penalització de resta menys l'ús de l'orgànica i l'ús de la deixalleria. Sobre aquest resultat s'aplica una bonificació d'un 80% en el cas de tenir una autocompostadora.
L'altra introducció que hem fet és que a les famílies amb infants de menys de tres anys la penalització de resta màxima que se'ls aplicarà és la corresponent al tram 3. Hi ha quatre trams, s'aplicarà com a màxim la del tram 3. D'aquesta manera no penalitzem tant la generació de resta associada a la criança
i al mateix temps donem marge per incrementar pràctiques de reducció de residus també en aquest àmbit. La intenció del Govern és millorar amb altres casuístiques aquesta menys penalització per a la generació de bolquers, perquè hi ha moltes altres casuístiques a part dels nadons que requereixen això.
hem trobat aquesta solució. Pel que fa a la taxa comercial, la taxa de patir té una pujada molt forta, molt pronunciada, des del 24 cap al 25, i s'ha fet un recàlcul amb l'ajust de costos i d'ingressos, que, com he dit, van per separat de la domèstica. S'ha reduït
la taxa dels comerços de menys de 150 metres quadrats en un 9% i la taxa dels comerços de més de 150 metres quadrats en un 23%. D'altra banda, s'ha fet efectiu el trasllat dels habitatges d'ús turístics a la part comercial de la taxa i seguint les recomanacions de l'organisme de gestió tributària se'ls ha aplicat un 25% més que la taxa fixa de la domèstica.
I, a banda d'aquests canvis principals, s'han fet alguns canvis menors en el text per tal de clarificar algunes situacions que quedaven una mica ambigües. Com he dit, aquesta taxa és molt complexa, la gestió dels residus té moltes vessants que cal tenir en compte per poder fer aquest equilibri econòmic entre els costos i els ingressos. Llavors, qualsevol modificació requereix un estudi amb molta profunditat.
De cara a l'any que ve ja hem començat a treballar ara, és a dir, ja fa dos mesos de fet que estem treballant en la taxa del 2027. Hem aprofitat un recurs del Consorci de Residus del Maresme, som l'únic ajuntament que l'hem demanat, justament per estudiar aquesta taxa.
i la idea és d'una banda poder incorporar les dades reals que començarem a tenir ara que ja fa un any del tancament dels contenidors pel que fa als usos i veure com això reajusta aquest equilibri de costos
i d'altra banda també som conscients que hi ha molt marge de millora en aquesta taxa i una part important d'aquesta millora ha d'anar a l'estructura de la taxa comercial per fer-la més justa i més ajustada a la nostra realitat comercial. Llavors amb aquesta assessoria i sobretot de la mà dels comerços, volem que sigui un procés en el qual tothom pugui participar i dir la seva des de la seva pròpia realitat,
Volem reestructurar aquesta taxa no només als costos sinó també la manera de classificar els comerços i el que ha de pagar cadascú. Molt bé, moltes gràcies regidores. Algun regidor no ha escrit grup municipal que vulgui intervenir? Té la paraula el regidor Eduard Sirvent.
Ai, perdó, no ho he vist. No, perdó, perdó. No, no, en primer lloc la regidora no ha escrit a Carla Fernández. Té la paraula.
Bona tarda. Nosaltres estem d'acord amb aquesta modificació. Sabem que és costosa, sabem el que implica. I d'aquestes casuistes que parlaves quan parlem del tema sobretot dels bolquers, el que nosaltres sí que voldríem tenir en compte i apostar una mica més perquè sigui més ambiciosa és perquè els bolquers són dels costos més elevats que té tant els usadors de la gent gran com la gent amb discapacitat. Llavors creiem que està molt bé començar per la criança, òbviament és un bon punt,
però creiem que de cara al gener haurien de ser una miqueta més ambiciosos amb el perfil de poble que tenim i que realment és una forma d'ajudar-los també d'aquesta manera. Moltes gràcies.
Gràcies, regidora. Sí, té la paraula la regidora Yolanda Las Palas del Grupo Municipal del PP. Buenas tardes, sí. Y gracias, alcaldesa. Sí, desde el Partido Popular también votaremos a favor. Se me ha adelantado la regidora no escrita. Y que sí, que tengan en cuenta, por favor, esto, el tema de los pañales de la gente mayor, que cada vez tenemos más, y los discapacitados de cara al año que viene, si puede ser. Y que está muy bien los pisos turísticos a la parte comercial. Votaremos a favor.
Moltes gràcies, regidora. Ara sí, té la paraula el regidor Eduard Sirvent. Endavant, gràcies. Gràcies. Si no, tranquils que ara seré també ràpid. No, votarem també a favor. L'única crítica, diguéssim, és que no se'ns ha citat cap comissió per parlar d'aquests temes abans de portar l'aprovació.
simplement és una gran quantitat d'informació la que s'ha donat lògicament costa d'assimilar-la i per properes vegades ens agradaria poder estar informats abans i participar-hi
Moltes gràcies. Vaig a respondre breument al tema dels bolquers. El tema dels bolquers, en realitat, nosaltres ja volíem bonificar altres perfils, però teníem una dificultat per fer la comprovació d'aquests perfils perquè volíem evitar demanar informes mèdics tant per la complicació com per l'estigma que això pot suposar.
Llavors estem estudiant com fer-ho que sigui respectuós per la gent però al mateix temps efectiu i sense sobrecarregar l'estructura municipal que tots sabem que està en una situació molt tensa.
Llavors això és el que vull estudiar de cara a l'any que ve, també comparant amb altres municipis veure què és el que fan i en aquest sentit penso que l'assessoria externa ens pot anar molt bé justament per això perquè com que treballen amb altres municipis poden tenir exemples de veure com ho fan i com ho resolen a altres llocs.
I pel que fa al tema de la informació, a la comissió d'ordenances fiscals jo no hi soc, però em consta que es va convocar una comissió d'ordenances fiscals a la qual tinc entès que no van poder venir.
i es van comentar totes les ordenances i es va demanar input. Sí que és cert que amb aquesta ordenança en particular ens hem endarrerit amb l'estudi aquest de costos, però perquè...
Al final estem fent una predicció del que ens costarà i del que ingressarem el 2026. Aquests costos, clar, és una predicció, com totes les prediccions, té un grau d'incertesa. Com ja els vaig explicar a la informativa, l'endarreriment és degut a que volíem intentar tenir el màxim de certesa i estàvem molt a prop de la Junta del Consorci de Residus en què s'aprovaven els costos dels tractaments de residus.
que era una part important per calcular el resultat final de la taxa i que podia fer variar bastant el resultat i en aquest sentit per això va venir l'enderariment. A la Comissió Informativa vaig fer una explicació molt àmplia de tots aquests costos de tractament i a més tant jo com el regidor d'Hisenda els vam obrir la porta a que fessin qualsevol consulta en qualsevol moment al llarg de la setmana sent conscients de la complexitat de la informació.
però no hem rebut cap consulta en aquest sentit. Em referia al grup de Junts que és el grup que ha portat la queixa al ple. Ho hem fet també com hem sabut, en el procés de modificació d'ordenança a un any vista amb aquesta assessoria intentarem comunicar els avenços d'una manera més àgil. Gràcies.
Moltes gràcies. Passaríem a les votacions. Abstencions? No n'hi ha cap. Vots en contra? Tampoc. Vots a favor? Quedaria aprovada per unanimitat l'ordenança de la taxa de residus. Moltes gràcies a tots.
Passarem al punt cinquè de l'ordre del dia, que és l'aprovació inicial de la modificació del reglament del Consell Escolar. Té la paraula la regidora d'Educació. Bona tarda, gràcies. Doncs sí, avui portem aprovació inicial la modificació del reglament del Consell Municipal. A veure, el Consell Municipal
de Vilassar es va constituir el 26 de juliol del 89, o sigui que fa més de 30 anys i calia, era indispensable fer aquesta modificació. Cal dir, abans de tot, que el SEM és un òrgan sectorial de participació, consulta i assessorament de la comunitat socioeducativa.
que té per finalitat millorar les polítiques i accions educatives del municipi sobre la base de l'aproximació i col·laboració entre les administracions educatives i la comunitat local i promoure la participació de la ciutadania en els processos educatius, sensibilitzant el municipi, entitats i ciutadans sobre la importància dels docents, les famílies, els alumnes i la resta d'agents educatius locals en les polítiques i serveis educatius, així com en la gestió dels centres.
El SEM té un caràcter totalment participatiu i que pretén potenciar el debat i el diàleg per arribar a decisions consensuades. És un reglament que s'ha fet i que es fa referència a la normativa i als diferents documents formals elaborats per organismes tant internacionals com estatals, autonòmics i locals. Així doncs, es considera l'instrument més adequat per aconseguir
la consecució dels principis de necessitat i eficàcia, de proporcionalitat, de seguretat jurídica i transparència i d'eficàcia. I això es pot portar a terme en aquest reglament que portem a aprovació. El 27 de maig del 2027, el decret d'alcaldia del 1994 s'aprova
la consulta pública durant el termini de 20 dies, termini mínim de conformitat amb l'article 83.2 de la llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques, prèvia de la modificació del reglament del Consell Escolar Municipal de Vilassar de Mar.
En el termini d'exposició pública no es presenta cap aportació ni al·legació. El 19 de setembre de 2024, per acord de plenari, s'aprova inicial l'expedient per a modificació del reglament regulador del Consell Escolar Municipal i la Constitució de la Comissió d'Estudi en el marc del reglament de participació ciutadana de Vilassar de Mar.
El 9 de setembre del 25 es reuneix la comissió d'estudi per redacció de l'avantprojecte del reglament regulador del Consell Escolar Municipal i consensua una proposta redactat que eleva el ple de l'Ajuntament. Per tot el que s'exposa i de conformitat amb la legislació aplicable, en exercici de la competència atribuïda al ple municipal continguda en l'article 22a,
de la llei 7.185 del 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, es proposa al ple municipal l'adopció dels següents acords.
el reglament regulador del Consell Escolar Municipal de Vilassar de Mar i, en segon lloc, exposar al públic el reglament regulador mitjançant la inserció d'anuncis al butlletí oficial de la província de Barcelona i en el tauler de l'Ajuntament de Vilassar durant el termini de 20 dies hàbils durant els quals els interessats podran formular al·legacions i presentar-hi sugeriments a aquest acord
D'aprovació inicial es considerarà definitiu si no es produeixen sugeriments i reclamacions durant el termini d'exposició al públic i es procedirà a la publicació de l'acord del text íntegre de les bases reguladores en el butlletí oficial de la província de Barcelona a efectes de la seva entrada en vigor. Si algú té alguna cosa a dir...
Moltes gràcies, Maria. Si algun regidor o regidora no ha escrit o grup municipal em demana la paraula, sí? Doncs endavant la regidora Carla Fernández.
Era evident que s'havia de fer una actualització del Consell Escolar Municipal. Els infants han canviat des de fa 30 anys, les famílies han canviat, els mestres cada vegada necessiten més formació, més suport, i tot i que no tenim competències directes, perquè evidentment això depèn d'educació, com a pobles sabeu que sempre ha defensat que hem de tenir una mirada comunitària i que tot el que sigui més estès a les escoles, estimant Vilassar, allà estarà.
A veure, només per puntualitzar, és evident que el Consell Escolar fa aquesta funció d'aglutinar tot el que és la comunitat educativa i per tant té una funció claríssima de suport a les escoles i jo diria que a Vilassar som un dels municipis que aquest suport és molt evident. Gràcies. Endavant té la paraula la regidora Laura Martínez.
Sí, només dic que votarem a favor, que és cert que hi havia un reglament del Consell Escolar de l'any 89 i que havia canviat tot, fins i tot la legislació, i que de fet no l'estàvem seguint, no l'estàvem complint.
i ja vam iniciar aquest canvi de nova redacció, encarregant l'informe a la Diputació i demés, des que estàvem nosaltres al Govern, per tant, totalment a favor d'actualitzar-nos, perquè a vegades no te n'adones, simplement no segueixes el reglament, perquè està fora de context, fora de llei i demés, però evidentment s'havia de posar les coses en ordre, que al final és...
acabar fent una mica i adaptar-nos a la realitat actual. Gràcies. Molt bé, moltes gràcies. Passaríem a les votacions. Abstencions? No n'hi ha cap. Vots en contra? Tampoc. Vots a favor? Queda aprovat per unanimitat del plenari.
A continuació, passem al punt número 6, que és l'aprovació inicial de l'ordenança reguladora de la venda no sedentària al Mercat del Dijous a Vilassada Mar. Té la paraula la regidora de promoció econòmica. Moltes gràcies.
Hola, bona tarda a tothom. Portem aquest ple a l'aprovació inicial de l'ordenança reguladora de la venda no sedentària al mercat dels dijous de Vilassadamar. L'ordenança que teníem era del 2008 i primer perquè estava superantiga i a més a més no complia cap de les últimes...
normatives aprovades per la llei del 18 barra 17 d'agost de Comerç, Serveis i Fires, ni del decret 162 del 14 de juliol de la Generalitat de Catalunya de la venda no sedentària, etc. Per tant, era absolutament necessari actualitzar aquesta ordenança, a més a més que el 31 de desembre d'aquest any ens quedàvem sense ordenança i per tant ens quedàvem sense mercat i per tant ens quedàvem també
sense les parades. El 16 de juliol del 2005, per decret d'alcaldia, s'aprova la consulta pública prèvia a l'elaboració de l'ordenança municipal. El 17 de juliol del 2025, el ple de l'Ajuntament acorda la constitució de la comissió d'estudi per a la redacció de l'avantprojecte de l'ordenança reguladora.
i el 29 de setembre del 2025 la comissió d'estudi, tal com consta a la seva acta final, presenta el projecte de l'ordenança que s'eleva al ple de l'Ajuntament per la seva aprovació. El 13 d'octubre el secretari emet l'informe de secretaria favorable a la proposta de l'ordenança. Aquesta ordenança, a més a més, regula el lloc, la ubicació on està el mercat, a més també dels horaris, de la tipologia de parades, de la quantitat
de parades finals, etc. Per tant, s'ha modernitzat i s'ha posat al dia. Per tant, el que proposem a aquest ple municipal és l'adopció dels següents acords. Primer, aprovar inicialment l'ordenança reguladora de la venda no sedentària del mercat dels dijous de Vilassar de Mar,
Segon, sotmetre a informació pública aquesta ordenança mitjançant la inserció anuncis del bolletí oficial de la província de Barcelona i el tauler de l'Ajuntament de Vilassà durant un termini de 30 dies, durant els quals els interessats podran formular reclamacions i suggeriments.
El termini d'informació pública començarà a comptar des del dia de la publicació de l'anunci al projecte oficial de la príncia de Barcelona. I tercer, disposar que si no hi ha cap reclamació o suggeriment durant el termini d'informació pública i d'audència als interessats, aquesta ordenança que s'aprova avui inicialment, si és que s'aprova,
Quedarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior i procedirà directament a la publicació de l'acord i del test íntegre de les bases reguladores al portal web de l'Ajuntament i al tauler de dictes i al boletí oficial de la província.
Moltes gràcies, regidora. Algun regidor no ha adscrit o grup municipal que em demani la paraula, endavant hi ha la paraula al regidor Manel. Manel, ara no me'n recordo el nom. Bona tarda a tothom. Des de Junts votarem a favor perquè creiem en el comerç, creiem en tot el que representa
tot el que hi ha darrere d'una parada, darrere d'un local, darrere de mil coses. Creiem que aquesta ordenança es tenia que fer, s'ha fet, s'ha complert, estàvem molt obsoleta, ja feia molts anys que corria com corria i hem arribat a temps per abans del 26 que es tenia que portar a terme. Per tant, un vot a favor. Si no hi ha cap més intervenció, passaríem a les votacions. Abstencions? No n'hi ha cap.
Vots en contra? Tampoc. Vots a favor? Doncs també queda aprovada l'ordenança per unanimitat del plenari. Bé, el setè punt de l'ordre del dia és l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits, corresponent al mes d'octubre. Com saben tots vostès, aquest és un procediment
extraordinari que permet imputar al pressupost obligacions derivades de compromisos de despesa que s'han assolit sense seguir el procediment legalment establert però que no obstant això són serveis o subministraments que s'han prestat i que s'han prestat
en condicions i que per tant cal efectuar el pagament i per tant mitjançant aquest procediment extraordinari s'incorporen al pressupost per poder-les pagar.
En aquest cas, tot ser a continuació del text, hi ha la relació de les factures que s'incorporen per a aquest procediment extraordinari. N'hi ha de diverses empreses, Ricoc Sistema Sute, que entenc que és una cosa de les impressores, que no sé exactament. Hi ha subministraments de
alimentaris de l'escola Bressol, hi ha una assessoria jurídica externa, hi ha els focs artificials de la festa major, hi ha el servei de manteniment d'ascensors, hi ha el servei d'electricitat de boquet, tot plegat per un import total de 47.025 euros.
Sí que m'agradaria afegir, com ja vaig informar a la informativa, que els serveis d'OTIS i de Bolquet ja estan en preparació a la licitació dels nous contractes. Per tant, és d'esperar que properament desapareguin d'aquesta relació. I igualment, en el cas de l'assessoria jurídica externa,
ja que aquest lloc de treball s'ha modificat la plantilla per tal d'incorporar-lo com un funcionari de carrera d'estructura incorporat a la plantilla de l'Ajuntament. I pel que fa al tema dels productes alimentaris de l'escola Bressol, tot i que està més endarrerit, és més complicat de muntar el plec de...
prescripcions tècniques també s'hi està treballant per poder-ho licitar d'acord amb la legalitat i a més a més aprofitar a introduir criteris de millora de la qualitat en el subministrament dels productes.
Si hi ha algun regidor o regidora o grup municipal que em demani la paraula, no he llegit els acords, però els acords és aprovar el reconeixement extrajudicial crèdit d'aquestes obligacions. Passaríem a les votacions. Abstencions. Una abstenció del grup municipal del PP. Vots en contra. No n'hi ha cap. Vots a favor.
Doncs la resta de regidors del plenari. Bé, a continuació, passem al punt número 8, que és la declaració de bé cultural d'interès local de l'orga de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar. Té la paraula la regidora de Cultura...
Gràcies, bona tarda. Portem a ple aquesta vegada dues propostes de bé cultural d'interès local, que és una qüestió que anem treballant amb els equips de...
de la casa perquè creiem que tot el que és patrimoni material i en algun cas estudiarem també el patrimoni material de Vilassar de Mar hem d'anar-lo protegint i sobretot també això ens permet optar a ajudes de les administracions de la Generalitat i de la Diputació i també contribuir a reconeixement del nostre patrimoni. En aquest cas es tracta de l'òrgan de la parròquia de Sant Joan
que és un òrgan de l'Organet Gaieta Estadella que va començar el 1934 i es va inaugurar curiosament el 5 de juliol del 1936. Va ser desmuntat i traslladat a la seu d'Esquerra Republicana per evitar-ne la crema.
i després es va reinstal·lar, però ja havia patit alguns problemes. És un dels escassos instruments que es conserva d'aquestes característiques del romanticisme català i actualment es fa servir a l'Església. Per tant, creiem que és un bé, com diu la denominació, un bé cultural d'interès local que hem de reconèixer. I els acords són declarar aquest bé cultural d'interès local l'orga de l'Església parroquial
de Sant Joan de Vilassar de Mar, donar comunicació del present acord al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal que es pugui procedir a la inscripció al catàleg del Patrimoni Cultural Català i notificar el present acord als interessats en indicació del règim de recursos oportú. Gràcies, regidora. Si hi ha algun regidor o regidora o grup municipal que vulgui intervenir en aquest punt...
no hi ha cap intervenció, doncs passem a les votacions. Abstencions...
No n'hi ha cap. Vots en contra? Tampoc. Vots a favor? Doncs queda aprovat el punt per unanimitat del plenari. A continuació tenim un altre punt molt similar a aquest perquè també és la declaració de bé cultural d'interès local en aquest cas de les pintures de la parròquia de Sant Joan de Vilassar de Mar. També torna a intervenir la regidora de Cultura.
Sí, es tracta de dos olis sobre tela d'Enric Montsardà, un dels pintors de finals del segle XIX destacats de Catalunya. Es tracta de les teles El baptisme de Jesús i la deguliació de Sant Joan Baptista, que de tant del 1902 i que també es declara bé cultural d'interès local amb els mateixos punts d'acord que hem citat abans.
Molt bé. Gràcies, regidora. Alguna intervenció? Passem a les votacions. Abstencions? No n'hi ha cap. Vots en contra? Tampoc. Vots a favor?
També queda aprovat el punt per unanimitat dels regidors presents. I passem al punt número 10, que és l'aprovació de l'adhesió al projecte Plaques Stolperstein en memòria d'Enric Vahils Majà. Novament té la paraula la regidora de Cultura. Endavant, Marta.
Sí, arrel d'un treball de batxillerat de l'alumna Berta González es va fer la petició d'adherir-nos a aquest projecte de les plaques Stolperstein.
que és un projecte que gestiona el Memorial Democràtic. El cas és que a Vilassar de Mar hi ha dues persones que van ser deportades a Mahousen, es tracta d'Enric Baïls, com hem dit, i de Manel Homs. En aquest cas, en el cas d'Enric Baïls, a través d'aquest treball de batxillerat i també de les dades que ha pogut comprovar l'equip tècnic de l'Ajuntament, ja hem pogut certificar
el seu lloc de naixement i d'empadronament a Vilassar de Mar i tota la seva trajectòria que certifica que efectivament va ser el camp de concentració de Matausen. Enric Bails també es dona la curiositat que va formar part de la...
de la columna de la milícia, perdó, de la milícia La Malatesta, que va sortir de Vilassar de Mar cap al front d'Aragó als inicis de la Guerra Civil, ell era de la CNT Fai, i justament demà presentem un llibre a la biblioteca municipal sobre aquesta milícia, per tant, podem tenir més informació. Les persones, hem de recordar també...
Doncs que aquest és un acte de memòria important. Les persones que van, aquests deportats a Matauzen, com és el cas d'Enric Bail, van ser soldats que van participar a la Guerra Civil, joves dels pobles del Maresme i de tot Catalunya, que van participar com a milicians i després dintre de l'exèrcit de la Guerra Civil,
que es van haver d'exiliar, que a l'exili van patir també els camps de concentració on es van internar els francesos, que després a més a més van haver de fer treballs forçats també a compte de la república francesa i que després els mateixos francesos els van entregar als alemanys perquè...
i els alemanys els van portar a Matau. Hem de recordar que el règim franquista va negar-los la nacionalitat, els va considerar apàtrides i això els va portar també a aquesta situació d'extrema vulnerabilitat en aquell context. Per tant, és també un reconeixement important que fem des del punt de vista de la memòria
no tenim en el nostre cas un emblema com un símbol de reconeixement també de tota aquesta gent que va patir la repressió i l'exili durant la dictadura franquista, però sí que hi ha aquest projecte europeu ja, que surt una proposta d'un artista alemany, però que ja és un projecte europeu i que arreu d'Europa el que fa és instal·lar...
Aquestes pedres que assenyalen indiquen el lloc on vivien les persones deportades als camps de concentració nazis i, per tant, són un objecte de memòria i de reconeixement de les víctimes que van passar per aquesta situació. Llavors, aquesta adhesió...
Implica també que es farà alguna actuació de caire educativa per explicar a les escoles de Vilassar de Mar tot el que va ser aquest moment de la Segona Guerra Mundial i la necessitat de la memòria per reconèixer els fets del passat. I ara no trobo la... perquè he agafat el...
Gràcies.
Tercer, que l'Ajuntament promogui activitats de sensibilització entre les escoles, instituts i entitats de lleure per recordar-los i educar-los en el respecte a la vida i el rebutge a qualsevol ideologia totalitària. I quart, traslladar el present acord al Memorial Democràtic, a la Federació Catalana de Municipis, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Mical de Matausen i a la Mical de Ravensburg.
Moltes gràcies, regidora. Doncs algun regidor, regidora, grup municipal que em demani la paraula, té la paraula la regidora Yolanda Les Pales del grup municipal del PP.
Gracias, alcaldesa. A ver, desde el Partido Popular de Vilas Ardemar queremos expresar nuestro profundo respeto por la memoria de Enric Bails, nacido en 1909 en Vilas Ardemar y miembro importante designado por la CNTL de las milicias de la FAI, que era el brazo armado de la CNT que llevaron a término la represión republicana en Vilas Ardemar también.
y en el maresme que hubo bastantes muertos por la represión republicana. Fue deportado a Mauthausen en 1941 y liberado en 1945 después de sufrir el horror de los campos nazis. Es un testimonio conmovedor de las víctimas del totalitarismo y nos sumamos al reconocimiento de todos aquellos que sufrieron por la libertad. No obstante, nos abstendremos en esta propuesta de adhesión al proyecto del Memorial Democrático
Pues, como siempre hemos defendido, estas iniciativas de memoria democrática suelen ser parciales y selectivas, centrándose solo en un bando de la guerra civil y olvidando los crímenes cometidos en la retaguardia republicana. En nuestra comarca del Maresme, por ejemplo, la Iglesia Católica ha reconocido y beatificado al menos seis católicos asesinados por motivos de fe, principalmente por personas ligadas a las FAI y a grupos anarquistas durante los primeros meses de la guerra en 1936.
Hablamos de figuras como Josep Sansó y Elías, Arcipreste de Mataró, los capuchinos Benigna de Canet de Mar, Josep de Calella y Rafael María de Mataró. Y más recientemente, Galleta Clausellas Baibé y Antoni Torreixax. Todos ellos mártires beatificados por la Iglesia. Insistimos, el respeto debe ser por todas las víctimas de la guerra civil, sin exclusiones ni manipulaciones políticas que dividan a la sociedad. Solo una memoria inclusiva reconciliadora puede unirnos. Por eso nos abstenemos. Gracias.
Gràcies, regidora. Té la paraula la regidora Laura Martínez de Junts Estiment Vilassà. Moltes gràcies. Començaré per contestar la senyora Les Pales. Només un comentari. Abstenir-se...
davant del reconeixement a una persona que va patir un camp de concentració com Mauthausen, no és respecte. Això no és respectar-la. Vostè pot explicar el que vulgui, però no es pot ser tevi en aquesta qüestió, per què, però, però no sé què.
perquè respecte és fer-li el reconeixement més enllà de si el promou el memorial democràtic o de si no sé què. En tot cas, la meva intervenció volia ser simplement per agrair a la Berta González
i que hagués fet aquest impuls d'aquest treball de recerca i agrair també al Centre d'Estudis Vilassarencs, que li va fer suport i van ajudar a fer això, i demanar que el propi Ajuntament, o si cal també de la mà del Centre d'Estudis Vilassarencs, investigui també respecte de Manel Homs, que casualment, tots dos eren de Vilassar, casualment o no, perquè potser van anar junts, però...
van estar exactament al mateix camp, els mateixos anys, i tots dos van acabar sent alliberats, que només un 30 i escaig per cent de les persones que van estar allà van aconseguir sortir d'allà en vida, i en aquest cas els dos de Vilassaca, que hi ha constància que hi eren, doncs tots dos en van sortir en vida, però possiblement hi anessin, o sigui, possiblement fessin tot el procés junts. Moltes gràcies també, i ja està. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Passaríem a les votacions. O vols contestar tu alguna cosa? Doncs passem a les votacions. Abstencions. Una abstenció del grup municipal del PP. Vots en contra. No n'hi ha cap. Vots a favor. Doncs la resta dels regidors presents al plenari. A continuació...
El punt 11 de l'ordre del dia és l'autorització de compatibilitat d'activitat de la tècnica d'administració general.
d'aquest Ajuntament. En data 2 de setembre de 2025, la Tècnica d'Administració General de Serveis Generals de l'Ajuntament de Vilassar de Mar ha sol·licitat poder compatibilitzar els serveis d'una segona activitat professional privada com a assessora legal en l'àmbit del dret administratiu per a empreses privades fora de l'àmbit de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Mitjançant informe jurídic de data 25 de setembre
de 2025 el secretari municipal ha informat favorablement l'autorització d'aquesta compatibilitat i per tant el que es porta a aprovació és aquesta autorització a la tècnica d'administració general dels serveis generals de l'Ajuntament a exercir aquesta segona activitat privada
sempre i quan amb unes condicions que no són res més que les que imposa la llei, que és que el resultat de l'activitat privada incloses les de caràcter professional, ja sigui per compte propi o per servei,
d'entitats o particulars que es relacionin directament amb els assumptes respecte dels quals intervé, és a dir, que no pot, la seva activitat privada no pot afectar, no pot versar sobre els assumptes en els que pugui intervenir, hagi intervingut o pugui intervenir en un futur, no pot tampoc,
pertany a consells d'administració, òrgans rectors d'empreses o entitats privades, si l'activitat d'aquestes està directament relacionada amb les que es realitza per l'Ajuntament. Quan l'activitat professional pugui requerir la coincidència en l'horari o presència física,
o quan la suma de les dues jornades laborals superi la jornada ordinària de la corporació incrementada en un 50%, aquesta també seria una condició en què no es podria realitzar o es perdria el dret a aquesta compatibilitat.
Tampoc podria exercir directament o per part de persona interposada càrrecs de tot ordre en empreses o societats concessionàries, contractistes, d'obres, serveis o subministraments o arrendatàries o administradores d'aquestes empreses. Tampoc pot tenir una participació superior al 10% del capital de les empreses o societats a què es refereix al punt anterior.
amb aquestes condicions, que si es donés alguna d'aquestes la sol·licitant perdria el dret a la compatibilitat de la segona activitat, es proposa al ple autoritzar aquesta compatibilització d'activitats.
jo abans que m'ho digui la regidora Laura Martínez i és cert que des de vavor jo vull dir que i ella ho ha de saber perfectament la mirada, la visió que tens de les coses o fins i tot allò que creus que has de reivindicar quan estàs a l'oposició és molt diferent d'allò que del plantejament que fas quan
quan estàs al govern, tot i que
tot i que jo segueixo pensant el mateix, que el personal de l'Ajuntament ha de prestar i ha d'estar centrat en els serveis que presta l'Ajuntament i que a mi aquestes segones activitats em segueixen grinyolant, no obstant això, és una petició que fa una treballadora de l'Ajuntament,
És una petició que ve avalada per l'informe favorable del secretari de l'Ajuntament i, per tant, compleix tots els requeriments. És un dret que té a demanar això i, per tant, des del govern...
crec que la postura que hem d'adoptar és de no posar pals aquestes peticions que d'altra banda ja s'han anat autoritzant diverses al llarg de diferents períodes de mandat i fins i tot crec recordar ara fa un parell de mesos ja es va autoritzar una altra.
dit això doncs qualsevol que vulgui intervenir em pot demanar la paraula regidors no adscrits, grups municipals regidora Laura Martínez té la paraula endavant com que m'ha citat no pensar intervenir però com que m'ha citat és cert que
que nosaltres en aquest cas li retraiem que vostè, quan un treballador municipal demanava la compatibilitat però estava a l'oposició, vostè li votava en contra. Els regidors, estiguem al govern o a l'oposició, hem de respectar els drets i les necessitats dels treballadors, de tots els treballadors, per igual. Per igual. Està a l'oposició...
Nosaltres acabem de votar a favor d'un munt de temes. D'un munt de temes i estem a l'oposició. Però si creiem que són bons per la ciutadania, els votem a favor. I si és un punt que afecta els treballadors i creiem que és el que necessita el treballador o que és un dret que té el treballador o pot afavorir el treballador, votem a favor. Estiguem en aquella banda o estiguem en aquesta.
El que no em sembla de rebut és dir, vostè hauria d'entendre perfectament que quan s'està algú a l'oposició es vota una cosa, però quan s'està el govern se'n vota una altra. A mi, o aquesta no és la responsabilitat que nosaltres vam assumir amb la ciutadania quan ens vam presentar a unes eleccions. Nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb el compromís de servir a la ciutadania exactament igual si anàvem a parar un costat que si anàvem a parar l'altre. És el mateix. Moltes gràcies.
De veritat, regidora senyora Martínez, és que...
Vostè parla molt bé i ho sap embolicar tot molt bé, però vostè sap perfectament que la seva actitud i el seu discurs no és el mateix quan ha estat a l'oposició que quan ha estat a govern. Ho sap perfectament. És així i jo he reconegut que personalment quina és la meva opinió i quina és la...
que continuo pensant el mateix que defensava quan estava a vavor, no obstant, ara, des d'aquesta posició com a alcaldessa, com a regidora de recursos humans, no puc votar en contra d'aquesta petició. Jo crec que s'entén perfectament i no crec que hi hagi cap contradicció en això. D'això passaríem a les votacions. Abstencions...
No n'hi ha cap. Vots en contra? Tampoc no n'hi ha cap. Vots a favor? S'aprova el punt per unanimitat dels regidors presents. I...
Passaríem a la part de control. Tenim dues mocions. En primer lloc tenim la moció presentada pels regidors no adscrits Carla Fernández Pérez i Alfons Núñez Hacca.
per la retirada, soterrament o integració del cablejat aèri a la via pública de Vilassa de Mar. Respecte del text inicial i que es va comentar a la Junta de Portaveus, s'han introduït algunes modificacions que, per tant, haurem de votar en primer lloc aquestes modificacions i després passaríem a la defensa i la votació de la moció. Té la paraula qui...
Sí, té la paraula el regidor Alfons Núñez. Moltes gràcies, alcaldessa. Bé, primer de tot fer un petit aclariment. M'agradaria que som dies Alfons Núñez, jaques, no jaques, ja està. En algun ple ja se m'havia dit, però m'agradaria que es dies jaques, ja està.
Hem fet aquest petit aclariment, res de la moció, nosaltres vam presentar la moció, que era una voluntat d'Estimem Vilassar, que així ens ho va fer arribar, la vam estar treballant, i el que volíem era posar sobre la taula la problemàtica que hi ha a Vilassar amb els cables, ja no només per estètica, sinó també per seguretat. Així ho vam estar treballant i així ho hem portat. Agraïm...
els grups que heu volgut formar part i que ens heu dit que canviéssim algunes coses per poder votar a favor. Els punts de l'acord, que n'hi havia set, que us vam passar inicialment, han canviat i ara el punt 4, 5 i 6 s'ha modificat. Primer passarem a votar aquesta modificació del punt 4, 5 i 6 i després procediré a llegir la moció i a votar-la.
Només fer l'apunt que crec que se us va passar a tothom prèviament les modificacions, per tant crec que tothom les tenia. Llavors, hauríem de llegir com quedan definitivament aquests punts.
D'acord, doncs llegeixo el punt 4, 5 i 6. El punt 4 és elaborar un pla d'ordenació, retirada i soterrament del cablejat aèri amb l'establiment d'un calendari d'execució amb l'objectiu anual verificables començant per les zones de més valor patrimonial i visual. El punt 5 quedaria condicionar les noves licències d'obra o reforma de via pública
a l'obligació de soterrar o integrar adequadament les instal·lacions, evitant la instal·lació de nous cables aèris d'acord amb la normativa vigent. I el punt 6 quedaria, un cop elaborat el pla d'ordenació establert en el punt número 4, incorporar al pressupost anual municipal una partida específica per donar compliment a les actuacions conforme al calendari previst. Així seria com quedaria el punt 4, 5 i 6.
Doncs en primer lloc hauríem de votar les modificacions. Abstencions? Set abstencions per part del grup municipal de Junts Estim... Ah, perdó, perdó. Molt bé. Vots en contra? No n'hi ha cap. Vots a favor? No.
Doncs la resta del plenari, que serien els cinc de vavor, dos d'esquerra, un del PP, els tres regidors no adscrits i cinc regidors no adscrits.
13, voig a favor. Molt bé, doncs quedaria aprovada la moció. Això són les modificacions i passaríem ara al... Jo crec que ja l'has explicat una mica, però si vols afegir alguna cosa més...
Fa falta llegir-la per això? M'anam? Fa falta llegir-la. Hauries de llegir com a mínim els acords. D'acord. Bé, doncs procediré a llegir primer l'exposició de motius i després procediré a llegir els acords.
L'exposició de motius que teníem pensat era que el paisatge urbà de Villeçà de Mar, especialment en el casc antic i en els entorns protegits del nostre patrimoni arquitectònic, pateix des de fa anys una presència excessiva i desordenada del cablejat aèri i telefònic i de les telecomunicacions i altres serveis.
Molts d'aquests cables corresponen a instal·lacions antigues, duplicades o fins i tot en desús i constitueixen uns elements de degradació visual i paisatgística. A més, afecten el valor estètic i patrimonial dels nostres carrers i edificis històrics i poden representar un risc per la seguretat en casos de vent, malestat o caigudes de suport. Diversos veïns i entitats locals han expressat reiteradament la seva preocupació per aquest problema.
que desmereix la imatge del municipi, especialment en aquelles zones d'interès cultural que haurien de ser un reflex del nostre compromís amb la conservació del patrimoni i la qualitat de l'espai públic. És hora que Vilassar de Mar faci un pas endavant per revertir aquesta situació, actuant amb determinació, planificació i exigint la corresponsabilitat de les empreses titulars de les instal·lacions, que han de mantenir-les d'acord amb la normativa i el respecte a l'entorn urbà.
Ara sí que procediré a llegir els acords, que són 7, ja he llegit el 4, el 5 i el 6, però els llegiré tots.
1. Impulsar un inventari complet del cablejat aèri existent en la via pública de Vilassar de Mar, especificant el seu estat, titularitat i grau d'afectació visual o patrimonial. 2. Prioritzar les actuacions de retirada, soterrament del cablejat aèri o integració al casc antic i en les finques indrets inclosos en els catàlegs de patrimoni arquitectònic i cultural municipal, sense excloure altres zones del municipi.
Punt 3. Requerir formalment a les empreses titulars, ja siguin de telecomunicacions o les elèctriques, la neteja, ordenació i retirada del cablejat en desús i la presentació d'un nou pla progressiu del soterrament o adequació o integració en coordinació sempre amb els serveis tècnics municipals.
El 4, que és el que he llegit, elaborar un pla d'ordenació, retirada i soterrament del cablejat aèri amb l'establiment d'un calendari d'execució amb objectius anuals verificables, començant per les zones de més valor patrimonial i visual. El punt 5, condicionar les noves licències d'obra o reforma de via pública a l'obligació de soterrar o integrar adequadament les instal·lacions, evitant la instal·lació de nous cables aèris, d'acord amb la normativa vigent. El punt 6,
Un cop elaborat el pla d'ordenació establert en el punt número 4, incorporar al pressupost anual municipal una partida específica per donar compliment a les actuacions conforme al calendari previst. I el punt 7, traslladar aquesta moció a les empreses operadores afectades, a les entitats municipalistes, l'ACMA i la FMC, i al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, sol·licitant el seu suport tècnic i econòmic.
Moltes gràcies, regidor. Algú grup municipal que vulgui intervenir té la paraula la regidora Iolanda Les Pales del grup municipal del PP. Sí, des del Partit Popular nos parece una muy buena iniciativa y votaremos a favor.
Doncs ara té la paraula el regidor Jordi Pallés de Junts Estiment Vilassar. Hola, bona tarda. A veure, compartim la diagnosi i l'objectiu final, que és posar en ordre tot el cablejat aèri i millorar tot l'espai públic, però ara bé, el que no podem amagar són que aquestes noves esmenes que s'han presentat
semblen una petada cap endavant, una manera d'ajornar i traslladar el problema cap a un futur. S'afegeixen tràmits, plans, calendaris, que sembla que això s'hagi fet per instàncies del govern i creiem que això no ens portarà enlloc perquè a part intervenen altres factors com la companyia de llum, empreses que ja no existeixen
Creiem que això fa impossible que totes aquestes mesures siguin efectives. Gràcies. El nostre vot serà abstenció. I per respondre a les intervencions té la paraula el regidor Alfons Núñez.
Agraeixo les paraules del regidor Pallès, però sí que m'hagués agradat que ens ho haguéssiu transmès abans i potser haguéssim pogut treballar aquesta moció junts. Dir que simplement agrair als que sí que heu volgut col·laborar i millorar, perquè al final aquí no va de partits ni res, simplement el que va és de millorar tant estèticament com també la seguretat del...
Per això ens estranya que Junts per Vilassar de Mar s'abstengui amb una cosa que és millorar el cablejat de Vilassar. Gràcies.
Per al·lusions podem contestar? És que si no... És que no són al·lusions, això. No, és una resposta a la intervenció del seu regidor. Deu dir que només crec que en nom del grup municipal de Babor i en nom de...
del govern municipal, agraïm la iniciativa, realment compartim la problemàtica, crec que també des de Junts Estimem Vilassà també comparteixen la problemàtica. Bé, no és cert que amb aquestes modificacions pretenguem fer una patada endavant, simplement volíem que fos una cosa ordenada i...
i hem arribat a aquest punt de consens, tirar endavant l'inventari i a partir d'aquí elaborar un pla que ja figurava en el text originari, també figurava el tema del calendari i anar programant les actuacions progressivament, tot això ja hi era, i llavors sí que vincular
l'execució progressiva d'aquestes actuacions a tenir aprovat el pla i les actuacions, el calendari i les actuacions, vincular-ho a això i anar mesurant cada any
quina aportació podem fer en el pressupost per poder fer efectives aquestes actuacions. En cap cas es pretén donar una petada endavant, sinó tot el contrari i el compromís per part d'aquest govern de treballar conjuntament aquest tema. Passaríem a les votacions. Abstencions?
7 abstencions del grup... Ai, perdó. 6 abstencions del grup municipal de Junts Estimem Vilassar de Mar. Vots en contra? No n'hi ha cap. Vots a favor? Doncs, de la resta del plenari, 13 vots a favor.
I, finalment, el punt 13 de l'ordre del dia és la moció no resolutiva de suport al Pacte Nacional per la Llengua i per l'impuls d'actuacions municipals en defensa del català, presentada pels grups municipals d'abord Esquerra Republicana BDMA Futur i els regidors no adscrits,
Té la paraula la regidora de Cultura i Política Lingüística.
Bé, doncs proposem adherir-nos al Pacte Nacional per la Llengua. El pacte implica, com explica l'exposició de motius de la moció, implica més de 200 mesures, una inversió anual de 200 milions d'euros amb l'objectiu d'incorporar 600.000 nous parlants de català en 5 anys. Efectivament, és una actuació en clau de país, que és una realitat gràcies també a la nova Conselleria de Política Lingüística
I també cal destacar en aquest sentit també els acords definits al Pla de Xoc per l'Ensenyament i l'Acreditació de Català entre Persones Adultes, que aportarà 6,8 milions per incrementar la capacitat del Consorci per la Normalització Lingüística, un milió i mig també per subvencions als municipis, entitats i sindicats, i mig milió per la creació d'una aplicació d'autoprenentatge.
Està clar que en la defensa de la nostra llengua els ajuntaments hi tenim un paper clau. Som la institució més propera per promoure l'ús del català a la vida quotidiana, entre la ciutadania.
i davant de l'evidència que l'ús del català presenta signes d'estancament i retrocés. I pel compromís que hem de tenir amb la cohesió social, la inclusió i el futur de la nostra llengua, proposem aquesta moció amb els següents acords. Expressar el suport del ple de l'Ajuntament de Vilassada i ara el Pacte Nacional per la Llengua com a instrument estratègic per protegir, incentivar i augmentar l'ús del català a tots els sectors de la societat.
Segon, reformar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència i amb els valors d'inclusió i cohesió que l'acompanyen. Tercer, impulsar un pacte local per la llengua amb els grups polítics municipals, les entitats del nostre poble i la ciutadania per tal de traslladar mesures concretes per fomentar la llengua catalana Vilassadamar.
I quart, traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a la CEM, a l'Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, amb l'incultural, a la plataforma per la llengua i als grups parlamentaris del Parlament. Moltes gràcies, regidora. Regidors, grups municipals que vulguin intervenir. Sí, té la paraula la regidora Iolanda Les Pales del grup municipal del PP. Gràcies, alcaldessa.
A ver, el Pacta Nacional por la Llengua, ¿qué es? El Pacta Nacional por la Llengua aprobado por el Gobierno de la Generalitat de Salvador Illa, presentado en el mes de mayo, ha sido firmado y avalado por un centenar de entidades, algunas de ellas muy vinculadas al mundo nacionalista como Plataforma para la Llengua y Unión Cultural.
El pacto por la llengua aprobado ahora por el PSC, bueno, el PIB va aquí con Esquerra y Sánchez va con Junts en el gobierno central, no es más que el desarrollo de los trabajos previos que había realizado el gobierno de Esquerra Republicana.
Como ocurre siempre cuando gobierna el PSC, los socialistas han asumido el discurso y los postulados de los nacionalistas en materia de lengua. Lo han hecho en otros ámbitos y ahora ha tocado la lengua. El objetivo del pacto nacional es que el catalán sea lengua común completa, plenamente oficial de lluvia y de facto en todos los ámbitos. Y que toda la población catalana la adopte y la utilice habitualmente.
El Pacta per la Llengua se enmarca en el clima de ansiedad cultural en el mundo catalanista por la caída del uso social del catalán en los últimos años, un retroceso de casi 10 puntos en 20 años, del 48,5% al 39,5% de hablantes habituales. Pero en lugar de presentar una hoja de ruta en positivo que promueva al catalán en un marco de bilingüismo cordial,
Se impulsa un intensivo plan de ingeniería social e intervención para lograr un espacio público oficial monolingüe, lesionando así derechos cívicos y lingüísticos de los ciudadanos y negando el valor de nuestro patrimonio bilingüe. Los 21 ámbitos de actuación en los que se basa el PNL quiere abarcar todos los contextos de la vida contemporánea, dado que el catalán es la lengua propia de Cataluña y el eje vertebrador multisecular de su identificación nacional.
El plan promueve, por tanto, un enfoque de la lengua en clave nacionalista. ¿Qué dice el Pacto Nacional por la Llengua? El Pacto Nacional por la Llengua aspira a que las instituciones de la Generalitat y sus representantes expresen siempre en catalán, como lengua de uso normal. Con este objetivo persigue que el personal administrativo, educativo, judicial o sanitario tenga el conocimiento suficiente. En ese sentido, se propone, por ejemplo, la modificación de la ley
del poder judicial. Pero la voluntad del pacte va más allá del sector público porque busca que el uso del catalán afecte a todos los ámbitos, por ejemplo, los centros de trabajo o el mundo empresarial, a través de las cláusulas de contratación pública. Textualmente dice que hay que sensibilizar a las empresas, a las entidades, al mundo asociativo de ocio educativo, vecinal, de gente mayor, de igualdad, de género, LGTBI,
al mundo del deporte, a las comunidades religiosas y a la cultura popular para implicaros en el fomento y uso de la lengua. En algunos ámbitos esta iniciativa tiene un carácter más abierto y propositivo, pero en otros presenta un cariz impositivo. El documento, con casi 150 páginas y 300 iniciativas, está marcado por un alto nivel de intervención política y administrativa sobre todos los ámbitos de la sociedad.
Aunque algunos puntos concretos de promoción lingüística podrían ser asumibles, el enfoque general es contrario a nuestro posicionamiento político.
¿Por qué el Partido Popular catalán es contrario al Pacte Nacional por la Lengua? El Partido Popular no puede suscribir el Pacte Nacional por la Lengua, ya que se trata de un documento que hace una lectura nacionalista de la lengua y tiene un cariz excluyente e impositivo. Desde el Partido Popular de Cataluña creemos que el PNL es un pacto que hierra las prioridades de la acción pública, 250 millones en 300 iniciativas desconectadas de las necesidades más inmediatas de los ciudadanos.
Aunque puede tener una finalidad loable, la promoción del catalán. Y algunas medidas podríamos compartirlas. En general aborda la cuestión desde una perspectiva claramente equivocada. El intervencionismo en todos los ámbitos, la desconfianza ante la libertad y los derechos lingüísticos de la ciudadanía, la falta de reconocimiento de la riqueza bilingüe de nuestra tierra y el establecimiento de barreras para la recepción del talento del resto de España y del mundo.
La política coercitiva de imposición lingüística de las últimas décadas no ha dado resultado. Al contrario, el catalán que durante muchos años fue una lengua cívica de encuentros ahora una lengua oficial y muchas veces forzada. Desgraciadamente, la instrumentalización nacionalista de la lengua y de todas las instituciones está provocando la desafección con realidades que antes eran compartidas por todos.
Desde el Partido Popular de Cataluña seguiremos defendiendo una política lingüística que promueva al catalán como patrimonio singular y propio de nuestra tierra y nuestra sociedad. Una política lingüística en positivo y desde la libertad. Que entienda también que Cataluña tiene dos lenguas propias, el catalán y el castellano, que han configurado su riqueza cultural desde hace siglos. Creemos...
que la normalización lingüística debe pasar porque nuestras dos lenguas oficiales y propias sean también de uso normal en todas las esferas públicas. Como dice nuestra ponencia política nacional, las lenguas de cada comunidad autónoma son un patrimonio cultural de todos los españoles que hay que amparar y por eso se defenderá la convivencia entre estas y la lengua oficial común.
La cordialidad entre las lenguas cooficiales y la lengua oficial común es muestra de una España capaz de convivir en torno a un proyecto compartido desde la pluralidad. Los requisitos lingüísticos no pueden limitar las libertades y los derechos fundamentales de todos.
Per això garantitzarem que les administracions dels territoris amb cooficialitat es dirigen als ciutadans en la llengua oficial o cooficial que aquests elixen. Desgraciament, aquest pacte no és un acord per protegir i promoure la riqueza
i la convivencia lingüística. Tot el contrari. El pacte nacional és un instrument polític per reforçar el relato nacionalista i mantenir la imposició del català en la escola, en la administració i en la vida pública, marginant el castellà i lesionant la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans.
El bilingüisme real y libertad es una riqueza que debemos preservar, no un obstáculo que superar. Defendemos pues un modelo de convivencia lingüística en el que nadie tenga que renunciar a su lengua para progresar. Promoción del catalán sí, exclusión y expulsión del castellano no. Por eso nos oponemos y votamos en contra de las mociones en apoyo al Pacta Nacional por la Lengua. Gracias.
Bé, puc respondre després o ara? Sí, volia comentar ara i després en tot cas... No. Endavant, regidora. Té la paraula la regidora de Junts Estimem Vilassau. Doncs gràcies. La veritat és que...
Nosaltres votarem en contra, però sentint el regidor del Partit Popular donen ganes de votar a favor, perquè sembla que aquest pacte sigui l'hòstia, però nosaltres al revés el que pensem és que aquest pacte és curt i neix coix.
És cert que el català està en clara regressió i que ara mateix només un 32,4% dels catalans o de les persones que viuen a Catalunya l'utilitzan habitualment com a llengua vehicular i el català està en una situació d'emergència lingüística per molts factors, per la globalització, per la digitalització, que és un món en el qual
al català cada vegada li costa més entrar i costa fins i tot a l'espanyol perquè en el món digital i més que vindrà amb la intel·ligència artificial qui hi entra és l'anglès i ens costa molt a tots plegats entrar-hi per la immigració si cada vegada tenim més immigració i la immigració no parla la llengua pròpia del país doncs evidentment fa que caigui els percentatges de català
i sobretot i també perquè tenim un estat i uns tribunals en contra de la llengua i ho estem veient amb les sentències que surten cada dia. Per tant, compartim que el risc és important, que hi ha una situació que creiem que és alarmant i que afecta a més a més alguns àmbits importants com són l'educació, de manera òbvia, com és el comerç, perquè molts comerços, molts bars, molts restaurants no troben fins i tot treballadors que parlin en català
i per tant no poden atendre encara que vulguin a la ciutadania en la llengua que els és pròpia. És un problema a la sanitat on va regressió perquè hem d'importar metges de fora, per cert, per altres normatives que aquest pacte tampoc no soluciona. El problema principal que estem tenint en la sanitat és que hem d'importar els metges de fora perquè reservem les places d'accés a la carrera de medicina
pot accedir tot Espanya igual i tothom ve a les nostres facultats de Catalunya. Els nostres nois i noies de batxillerat, per molt bones notes que treguin, no entren a Medicina. Què passa? Que tota aquesta gent que ha vingut de la resta d'Espanya, perquè tenim els millors hospitals, que és fantàstic per fer Medicina aquí, després se'n tornen al seu territori.
normal. Se'n tornen a casa seva a exercir. I què és el que passa aquí? Que nosaltres hem d'acabar important metges perquè no en tenim. I a la sanitat hi ha una clara regressió i constant de l'atenció en català i l'estem veient cada dia. Això no ho tracta, el Pacte Nacional per la Llengua, per exemple. Aquest és un pacte que han fet PSC, Esquerra Republicana i Comuns amb algunes entitats, però
no el signa l'AUSTEC, Principal Sindicat de l'Educació, que és greu perquè un dels principals llocs on cal actuar conjuntament i on cal estar d'acord és precisament a les escoles i necessitem que els mestres realment comparteixin el pacte, no el signa l'Assemblea Nacional de Catalunya, que és una de les entitats pilars defensora de la llengua i de l'independentisme, evidentment, però també de la llengua
No el signa la CUP, no el signa Junts, vull dir, clar, no sabem quin pacte nacional és aquest exactament. Nosaltres concretament des de Junts vam demanar que el pacte es posposés perquè estaven a punt de passar dues coses que creiem que eren importants, la sentència del Constitucional,
respecte del 25% del català a l'escola estava a punt de caure i vam dir que no era el moment de signar un pacte que s'esperessin fins que hi hagués la sentència perquè aquest pacte hauria d'incloure mesures sobre com abordem això i com donem eines a les escoles per poder abordar aquest tema correctament i que els mestres també se sentin segurs
i també pel tema de l'oficialitat del català Europa, que calia mirar a veure en quin punt estava. Aquests punts s'estaven debatent, de fet la sentència ja la tenim, i evidentment creiem que és un pacte que ha nascut absolutament coix. Nosaltres vam dir que calia i que entraríem a renegociar aquest pacte després que passessin aquestes coses, perquè si no les aborda no és un pacte en què ens sentim còmodes.
Observem també, a més a més, com és un pacte promogut pel PSC i un govern que menys té sistemàticament el català i estem veient com el president Illa no es creu que el català hagi de ser la llengua pròpia en la que es dirigeix a tothom perquè sovint, en qualsevol acte, es dirigeix a la població en castellà. Per tant, gaire creença i no ho compartim
Fa així per passar pàgina perquè Esquerra havia començat el pacte, ells l'havien d'acabar i poca cosa més, però no creiem que sigui de veritat. Aquest pacte creiem que ha buscat més el fer-se una foto que no realment voler abordar els problemes reals.
Dir tot això, pel qual votarem a la moció en contra, pel que fa a l'àmbit local, perquè al final de tota la moció hi ha un trosset petit que diu fer un pacte local del català. Evidentment que els hi estenem tot a la mà. Simplement posem de manifest que això ho posen perquè és la moció que ha enviat el govern a tots els ajuntaments i li diuen aquí en aquest paràgraf a dalt de tot posa el nom del teu municipi i digues que faràs un pacte local.
Nosaltres m'estesa per fer un pacte local, però durant el temps que porten al govern no ens han citat mai ni ens han cridat mai per parlar de política lingüística. Tot i així, m'estesa absolutament per treballar en àmbit local per la política lingüística, però per signar, adherir-nos a un pacte que ha nascut com ha nascut, no hi estarem a favor. Moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies. Sí, té la paraula la regidora de Política Lingüística. Bé, la proposta d'adhesió implica un compromís municipal envers una sèrie de mesures que desenvolupa el govern de la Generalitat de Catalunya, que són les més ambicioses dels últims anys. No recordo un govern...
de Convergència i Unió que hagués tingut aquesta ambició en els darrers anys. Sí que al principi dels mandats de Pujol es van fer coses importants en aquesta línia de promoure la llengua, però després la cosa va quedar una mica esmortaïda. I en els últims anys, malgrat que les diagnoses anaven indicant
que calia fer alguna cosa. La veritat és que es va decidir mirar cap a una altra banda i jo mateixa personalment, a més a més, em vaig ser testimoni perquè en propostes concretes se'm va dir que devien anar en un calaix i que no es volien enfrontar al Parlament a partits del bloc nacionalista espanyol com Ciudadanos o PP i que, per tant, millor evitar el conflicte, etcètera.
Aquest govern ha fet una aposta molt clara per la llengua, ha creat una regidoria de política lingüística. Crec que arreu del territori de Catalunya molts municipis és significatiu que estiguin fent aquesta aposta per crear regidories de política lingüística, regidories de llengua, governs de diferents colors.
I per tant això indica la importància de prendre mesures, sobretot també perquè com s'assenyalava i a més a més compartim aspectes de la diagnosi que han dit tant les regidores Laura Martínez com i Holanda Les Pales, el català necessita suport i recolzament.
I la diagnosi crec que, a més a més, està més ben feta que mai i és claríssimament que hi ha una necessitat d'aprenentatge del català per part de molta població nouvinguda al nostre país que ha vingut a treballar i que, evidentment, no coneix la llengua perquè no la portava de casa.
i, a més a més, implica també una tensió en la necessitat de reforç en els centres educatius. Per tot això, és molt important que des dels governs es posin mesures, però no només això, sinó que s'hi posi pressupost, com s'està fent, i que aquest pressupost arribi als municipis, com és el nostre cas, en què ja s'han incrementat els cursos de català del Consorci de Normalització Lingüística Vila-Sada Mar,
i que esperem poder treballar i, evidentment, reunir-nos amb qui sigui, amb els treballadors i també amb els grups polítics i les entitats de Vilassar. Com que és una regidoria nova, estem preparant el que és l'estructura interna de l'Ajuntament per fer-hi front i poder donar resposta i, evidentment, estarem oberts a les aportacions de tothom. Deixin dir també que
La posició de Junts en aquest sentit és estranya perquè no hi ha cap argument en el si mateix de les mesures que es proposen sobre les mesures. Jo he estat buscant i vostè l'ha escoltat i no veig que...
que hi hagi cap crítica concreta sobre les mesures que es proposen, a part del recórrer a la sentència judicial, que és una cosa que va a banda. Sabem que, malgrat que fem polítiques lingüístiques, el que intenten és que la ciutadania de Catalunya tingui accés
i recursos per a l'aprenentatge del català i per tant igualtat d'oportunitats en aquest sentit i que garantim que tots els alumnes del nostre país tinguin la competència lingüística adequada en català i castellà quan surtin de l'escola i que la metodologia per aconseguir això
està treballada des de fa anys des del Departament d'Educació i sabem que no és una escola bilingüe, sinó una escola, com diuen els experts, una escola que garanteix el bilingüisme dels alumnes, no el bilingüisme de la metodologia. Sabem que els jutges es fiquen en qüestions que estan fora del seu àmbit de decisió, perquè la llei no preveu que entren en aquest àmbit de decisió de les metodologies educatives. Sabent això, hem de caminar. I ho hem de fer plegats a...
Junts ha votat en contra Canet de Mar, ha votat en contra Vilassar de Mar, però s'ha abstengut en aquesta moció el Masnou i ha votat a favor a Dos Rius. No té un criteri clar, perquè no hi ha una argumentació de pes al darrere d'aquesta negativa a donar suport a una política lingüística que és molt més ambiciosa.
de la que havien proposat ells en els darrers anys, simplement, com en altres mesures de país, no es vol ensumar per qüestions que no tenen a veure amb aquestes mesures o per qüestions polítiques de partit. I pel que fa a la protecció del PP, moltes gràcies per explicar...
concretament les mesures que proposa el pacte i l'anàlisi que ha fet perquè ens ajuda a entendre aquesta necessitat com remarco també de fomentar l'aprenentatge del català en molts àmbits i la competència en català de molts sectors de la societat catalana
La interpretació que em fa vostè és la interpretació del 11 dies amb les seves paraules del món nacionalista espanyol que sempre ens acusa de no haver-hi una societat bilingüe quan els catalanoparlants som els bilingües absoluts d'aquest país. No hi ha cap catalanoparlant que no sàpiga també parlar castellà i que tingui una gran competència
en aquesta llengua, ni cap alumne de Catalunya que no sorti amb una elevada competència en aquesta llengua. I que jo sàpiga en aquest ple mai se li ha impedit a vostè que intervingui de manera monolingüe en castellà i mai se li ha fet cap comentari en aquest sentit. Per tant, això de que imposem la llengua
Posi'm un exemple, sisplau, perquè jo no l'he vist enlloc. En canvi, sí que estem veient que es malmeten els nostres drets lingüístics d'una forma reiterada i està canviant la doctrina judicial al respecte d'això sense que hagi canviat les lleis. És només a través d'una interpretació nacionalista espanyola que fan els jutges, en aquest cas, que hem anat veient com la doctrina respecte a la llengua
ha anat canviant i ha anat aminorant el català. L'estat espanyol no compleix la Carta Europea de les Llengües que va signar i reiteradament es fan informes en aquest sentit. Reiteradament se li demana que compleixi la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals i no ho fa. I no ho fa perquè el que té és un projecte de normalització del castellà i perquè té la pressió del món nacionalista espanyol en aquest sentit.
però jo li dic clarament, si vostè vol fer una proposta de promoció del castellà a Vilassar de Mar, fas-la, votarem i guanyarà la majoria. Com en aquest cas, fem una proposta de promoció de la nostra llengua, ens agradaria que això fos des del màxim consens i aquest màxim consens implica que totes aquelles persones que se sentin nacionalistes o se sentin independentistes o no, que creguin
que en aquest país el català ha de tenir una bona salut, es puguin sumar. Uns tiraran per una banda més militant i d'altres tiraran per la banda que necessitem fomentar l'aprenentatge del català. Però hi ha uns mínims comuns denominadors.
que crec que són bàsics i que a més a més és urgent que els impulsem. Des d'aquest Ajuntament, amb aquesta adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, el que fem és donar rang de màxima institucionalitat a aquesta política lingüística que volem impulsar, que com dic, espero que en les properes setmanes puguem anar comentant amb tots vostès, amb els grups polítics, amb les entitats del poble,
i amb tothom qui estigui interessat, perquè necessitem urgentment posar remei a la situació de la llengua. Moltes gràcies. Moltes gràcies, regidora. Passem a les votacions. Abstencions? No n'hi ha cap. Vots en contra...
sis del grup municipal Junts Estimem Pilassà i un del Partit Popular. Vots a favor? Són un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit. Vuit vots a favor. Queda, doncs, també aprovada. No? No?
Perdó, perdó. 12, 12, 12. Sí, sí, sí. M'he deixat dos. Molt bé, queda aprovada la moció. Passem al darrer punt de l'ordre del dia, que és el punt número 14, que és donar compte dels requerits d'alcaldia des del...
3471 barra 2025 de 22 de setembre al 3880 barra 2025 de 17 d'octubre i amb això donaríem per finalitzada la part de control i passaríem al torn de prems i preguntes
I en primer lloc, doncs, seria el torn dels regidors, de la regidora Carla Fernández, regidor no adscrit, Alfons Núñez. Vale, faré jo les preguntes. Teníem tres preguntes des d'Estiment Vilassar que volíem fer. La primera era quan s'inicia la poda dels arbres, ja que molts veïns ens han fet arribar les seves queixes, ja sigui perquè no poden passar per les voreres,
perquè els molesta les branques o inclús perquè inveeixen casa seva. Era preguntar per on es començaria, a quina data...
i si ens ho podíeu facilitar. Gràcies. La segona pregunta seria en relació a una marquesina que ens han demanat les famílies que porten els seus fills tant a l'escola com als tallers, que els porten a la Fundació Maresme, i la parada està ubicada en el Lluís Companys.
ens diuen aviam si poguéssim prioritzar aquella parada per poder posar la marquesina. Quan jo era regió de mobilitat ja havíem treballat en aquesta línia i de fet hi havia una marquesina que corria que estava a la brigada que no s'havia posat en lloc. No sé si aquesta marquesina encara hi és o no hi és, però si hi fos demanaria aviam si la poguéssim prioritzar per posar aquí. I la tercera pregunta...
tenim una queixa dels comerços especialment del Maxipà d'aquí de Vilassar que avui se l'ha requerit que retirés un cartell que tenien a l'exterior i volíem preguntar a la regidora de comerç si s'ha modificat alguna cosa en aquest sentit si els comerços de Vilassar de Mar ja no podran posar a l'exterior dels seus negocis les pissarres promocionant els locals gràcies
Molt bé, doncs per donar resposta al tema de la poda... Fem totes? Però serà molt pesat. Fem un per un. Sí, sí, responem primer les preguntes pel tema de la poda. Intervé la regidora de Medi Ambient.
Per agafar la poda, que ja se'n va preguntar el ple passat, el Jordi també em va preguntar pel calendari de poda, la poda, d'acord amb els criteris tècnics que indiquen que el millor moment per començar és el moment d'aturada vegetativa de l'arbre,
l'hem programat perquè comenci a mitjans de novembre. Us vaig dir que per servir la programació no ho he fet perquè encara no tenim tancada la programació, tant bon punt la tinguem tancada la començarem. La idea és que com més ens esperem a pudar els arbres, menys vitalitat tindran després per rebrotar i per tant ens estalviarem molèsties a la primavera. Aquest any, que a més a més ha coincidit amb una primavera especialment humida,
hi ha hagut un rebrot molt intens que ha generat moltes més molèsties del que hagi generat si s'hagués anat una mica més tard amb la poda. Això són els criteris tècnics que se m'han posat sobre la taula i amb els quals hem pres aquesta decisió de començar mitjans de novembre.
idealment seria inclús començar una mica més tard, però llavors ja no arribaríem a fer la totalitat dels arbres perquè Milassat té molts arbres i la poda d'hivern es fa sobre un 80% d'aquests arbres. Per tant, és una poda molt extensa en el temps i no podem anar-nos més enllà del febrer perquè llavors hi entrem altre cop en l'arrencada vegetativa dels arbres. Per tant, insisteixo, la setmana que ve espero
Haver tancat definitivament la programació i tant on la tingui tancada us la passaré perquè la feu extensa a la ciutadania que us consulti i evidentment també als serveis municipals perquè puguin informar. Pel que fa a la marquesina de Lluís Companys, responc també.
Vaig preguntar per la marquesina però no la tenien, no la sabien trobar. Està previst, amb els pressupostos participatius, un dels projectes era posar marquesines, per tant, de cara al 2026 la idea és executar aquest pressupost participatiu,
i una de les marquesines que tinc al cap, perquè a més és fàcil d'instal·lar perquè la localització no té grans impediments, a diferència d'altres llocs, ja posarem allà la marquesina. Gràcies.
El que fa a la queixa del Maxipà. No sé si la pregunta era per mi, o era per governació, o era per urbanisme, però és igual, de qualsevol manera, mirarem què ha passat, no s'ha canviat absolutament res, l'única cosa que s'ha fet en aquest sentit ha estat la reordenació de les terrasses, que això sí que s'ha repintat
amb l'arina del que estàvem pagant, i per tant aquí sí que hi ha hagut moviment, però no en els elements que hi ha al carrer. Per tant, amb el regidor de governació mirarem què és el que ha passat exactament, perquè el que dius és que li han posat una multa o no sabem...
Ha estat aquest matí, per el que se m'ha informat ha anat la policia i els han advertit i han estat conversant i no ha quedat massa clar si se'ls havia sancionat. Doncs investigarem el que ha passat. Gràcies. Molt bé. La regidora, no? Doncs sí, passaríem al grup municipal del PP.
Gracias, alcaldesa. No sé a quién toca la pregunta, pero hace un par de noches, sobre las cinco y media, a lo mejor la señora alcaldesa los vio también, bajaron jabalís, una familia de jabalís allí por el Zamora. Entonces, bueno, si la pregunta es a pasar a algún municipio, a quién le corresponde esa gobernación que pueden hacer al respecto. Gracias.
La veritat és que jo personalment no en tenia notícia. No sé si el regidor de governació probablement sí. Endavant, Àngel.
Bé, exactament d'aquesta família de Portsanglars potser no, però sí que sabem que darrerament sí que tenim presència de Portsanglars en diverses ubicacions de Vilassa de Mar fins al punt que l'altre dia va haver-hi un accident d'una moto per part d'una gent de la policia municipal a Mataró. Ah, bueno, Mataró. Em pensava que era el polígon. Doncs a Mataró. I sí que sabem que hi ha presència de Portsanglars. Gràcies.
Lògicament, el que no podem fer en aquests moments és posar policia estàtica als indrets per fer aquest control. El que sí que lògicament s'ha de fer és comunicar-ho al departament que correspongui.
De la Generalitat, a fer efecte de si tenen prevista fer algun tipus d'actuació més macro que no pas simplement nosaltres intervenir com a municipi, que és més complex el tema, considero.
Jo no tenia coneixement d'aquest assumpte, però en tot cas, si és un tema que és repetitiu i podem detectar que són alguns punts en concret els més conflictius, perquè normalment...
el que fan és que baixen a buscar menjar, pel que jo tinc entès. Llavors, potser s'ha d'adoptar, si és que és una cosa reiterada i tal, potser hem d'adoptar algun tipus de mesura de protecció dels contenidors, com ja es fa en altres llocs on pateixen sovint aquest problema. Estarem al cas i si cal mirarem d'adoptar mesures d'aquest tipus.
I havies acabat, Iolanda? Sí. Doncs per part de Junts, endavant el regidor Jordi Pellet. Bon vespre un altre cop. Res, una pregunta així una mica per aquí m'ha vingut ara mateix. Si la poda comença al mes de novembre, a mitjans de novembre, per què s'estan posant totes les llums de Nadal? Per què s'estan posant ja les llums de Nadal?
A veure, que si la poda comença a mitjans de novembre, per què s'estan posant ja les llums de Nadal si quan hagueu de podar hi haurà moltes llums posades i que les haureu de treure? És una pregunta que m'ha vingut, eh?
En principi el que havíem planificat era que es començava la poda en aquells punts on s'havien de posar les llums de Nadal i entenc que s'esperarà a posar les llums de Nadal que es faci la poda. Es va contemplar en el planning, jo ara no sé el planning de la penjada de llums de Nadal, però la idea era aquesta.
Si detecteu alguna irregularitat en aquest sentit, feu-m'ho saber, sisplau.
entenc que s'ha començat a penjar llums allà on no hi ha conflicte i estava coordinat Alguna pregunta més Jordi? Vosaltres batis, això és l'ordre que vulgueu el Manel també m'estava demanant la paraula
Res, jo volia fer un comentari que per comerços que se m'ha dit, ja sé que ho vau dir que estava ben ell, i ara fa quatre dies que no hi soc, per tant no ho he visualitzat, hi ha moltes llums que no van de nit, hi ha el canvi d'hora ara, es farà fer-vos més d'hora, i sembla, sobretot la part del casc antic, que sembla molt pobra, saps? I sembla, a part, a l'hora dels tancaments dels negocis, si pogués, a més, el patrullatge, que hi hagués més patrullatge que hi haurà. Gràcies.
Sí, vam informar els grups municipals, en aquest cas en el Jordi, en relació a les actuacions que s'estaven fent per part tant de serveis territorials com per l'empresa que porta el tema de la il·luminació. I en principi es van detectar diverses errades que són fruit de pluges molt intenses, factors climatològics, etcètera,
que van provocar una falla en determinats elements de control de la il·luminació. Durant aquests dies s'han estat fent diverses actuacions, especialment pel que fa al control dels fanals, és a dir, s'està revisant un a un perquè la falla d'un provoca la falla de la resta. S'han advertit també alguns motius, per exemple, aquí a la plaça,
de l'Ajuntament tenim una il·luminació que també sembla ser que provoca alguns talls en el casc antic i s'haurà de fer molt probablement aquest canvi.
S'han canviat els elements de control, sobretot el que són els controls de l'inici i apagada de l'enllumenat, donat que els efectes que es podrien moltes vegades modificaven aquest inici i aquest final del control. S'estan fent actuacions i sí que li puc dir que afortunadament hem anat millorant substancialment durant els últims dies o els últims 15 dies o 3 setmanes, que no vol dir això que no ens trobem amb episodis
futurs que hi hagi més a vegades, perquè és a dir, les inversions que s'han fet per part d'Andesa al nostre municipi no són les adequades, Andesa hauria d'invertir bastant més. També vaig comentar-los que el tema dels quadres que falta encara per canviar es farà en el pressupost 26, és una inversió que ja va començar amb altres governs, es va fer aquest any passat
Aquest any s'ha fet i l'any que ve també hi ha una partida d'uns 50.000 euros també destinada a aquest canvi d'equadres que també servirà per millorar tot el sistema d'enllumenat. I en principi és això. Gràcies.
Si em permeteu afegir, a banda d'aquestes incidències en el que és el nostre equipament, és a dir, les...
els fanals, els quadres... Hi ha altres tipus d'avaries que són produïdes perquè, fonamentalment, Endesa té problemes amb la seva xarxa a Vilassar de Mar que fa que pateixi...
Pujades i baixades de nivell, algunes són perceptibles i altres no, però de vegades això provoca que els quadres de comandament es desajustin. I algunes d'aquestes avaries també venen donades per aquesta qüestió. Sí que és veritat que últimament en desassembla
que és conscient que té un problema a Vilassa de Mar i està revisant molts trams de línies elèctriques. No són coses fàcils de resoldre, ni ràpides, però hi estem treballant. Per una banda, en què nosaltres podem actuar
directament i per una altra banda doncs punxant la companyia perquè actui de manera més... Només que reudir perquè ara ve unes èpoques fortes per tots els comerços i clar, si no tenim eliminació i tot plegat i ha sigut de falta que algun comerç estigui tancat i fa la sensació que hi ha de rebot, saps?
Llavors, bé, que tingueu en compte més que res. Apreteu amb ells, que s'espavulin, que són ells els cas de vindre. Ja ho sabem. Ja ho sabem. Com funciona. Sí. Sí. És a dir, les inversions que faran d'ESA són bastant àmplies. Seran el carrer Sant Elvira, el carrer Sant Artur, Maria Vidal, carretera de Cabrils, és a dir, Junllarca, etcètera, d'actuacions que en aquests moments iniciaran d'ESA a Vilassada Mar.
Bé, doncs, ara sí, endavant, regidor Sirvent. Molt bé, doncs jo un parell de qüestions. Primer, m'agradaria saber, perquè encara no estan en funcionament els nous vestidors del camo nevat ja, quan és una infraestructura que s'hauria de posar en marxa fa temps. Ens ha arribat que si no hi ha mobiliari és per culpa nostra, però recordo que el pressupost del 2025 l'han fet vostès.
I haurien de saber que el mobiliari havia de comprar-se en el moment adequat, quan els vestidors estiguessin a punt per la seva instal·lació, per evitar que es quedessin simplement en un magatzem agafant pols i deteriorant-se. I també perquè l'empresa instal·ladora executa quan ho contractes. No s'esperarà X mesos que estiguin els vestidors i estos. Així que em pregunto, per què no es va preveure aquesta partida al seu pressupost?
Una vegada més queda clar que l'esport no és una prioritat per aquest govern. I dit això, com justifiquen aquest retard en la finalització dels vestidors i que continuïn tancats a dia d'avui, amb la temporada ja començada fa setmanes? I la segona, com està l'RLT? Com la tenim?
Perquè, segons el que ens van dir el ple de juny, el calendari establert s'estava complint. Que recordo que el compromís que havia arribat al govern de Junts i que vostès van assumir era aprovar-la al setembre. Però estem a finals d'octubre i no en tenim cap informació, ni notícia, ni res de com està el procés. Estan enllestides, revisades, aprovades les fitxes? En quin punt està la negociació final amb els treballadors?
Quan s'aprovarà i es començaran a aplicar els 75.000 euros de la bossa del pressupost per aquest any? I tenen calculat quin increment del total hi haurà per l'any que ve? Qui contesta el tema dels vestidors?
Jo mateixa. No sé què dir-li, senyor Sirvent. Si no s'han obert els vestidors encara és perquè, com vostè diu, no tenim mobiliari. No es va posar en el pressupost perquè quan es va tancar el pressupost encara no sabíem que no s'havia encarregat el mobiliari en aquella obra mastodòntica i hem tingut que rascar de partides que hi havia per poder tenir el mobiliari.
i de fet crec que estarà en un parell de setmanes, una cosa així pot estar allà, però és igual. Tu volies afegir alguna cosa, Agnès, respecte d'aquest tema? És que m'ha semblat que...
No, només dic que em desconcerta una mica aquest qüestionament del nostre pressupost perquè aquí la pregunta hauria de ser com és que el projecte no contemplava el mobiliari que és fonamental per obrir l'equipament. És una cosa que em desconcerta profundament, francament. Tu fas un projecte
Per fer un equipament amb un ús concret, evidentment has de contemplar en algun lloc el mobiliari. No pot ser que facis un projecte d'aquesta magnitud, a més a més, i no contemplis en cap moment que hauràs d'amoblar-lo. Em sembla un qüestionament absurd. I com deia la Núria, quan es va tancar el pressupost, les obres estaven en marxa i els tècnics en cap moment...
ens van dir que calia aquest mobiliari perquè estaven concentrats en aquesta obra que, com deia, ha sigut un projecte mastodòntic i, a més a més, ha tingut unes complicacions derivades a nivell de fonamentació, a nivell d'execució de l'obra, problemes amb l'empresa i tal, que ha portat molts mal de caps als tècnics.
D'altra banda, també hi ha hagut un retard associat a la donada d'alta dels subministraments, en especial el del gas. Hi ha hagut problemes amb el subministrament del gas, però això és una cosa en paral·lel. Però aquí la qüestió és com fas un projecte i no preveus completar-lo per poder-lo obrir. És una cosa que em sorprèn.
Deixi'm contestar per al·lusions, però està molt mal informada, senyora Agnès, perquè mai es licita un projecte d'obra amb el mobiliari. Mai. Vaja, seria la cosa més estranya del món i és la seva responsabilitat, no carregui on no toca. Perdoneu, però no li està dient això, senyora Martínez. No li està dient que hagi d'anar en el mateix projecte. Li està dient que ho has de preveure. És qui li diu que no l'havien previst.
Perquè l'obra s'havia d'acabar tornant al 2025. Perquè no hi era el seu pressupost al mobiliari. Escolti'm una cosa. En una obra que s'acaba el 2025, com volia que tinguéssim el mobiliari el pressupost del 2024? És que és ridícul. Clar, clar. El mobiliari havia d'estar en el pressupost del 2025. Clar, i vostè va renunciar. Poden donar-hi les voltes que vulgui, em sembla ridícul tot això. Vostè va renunciar a fer el pressupost del 2025, que és evident. Sí, sí. Ah,
De la mateixa manera, les rajoles interiors no estaven al projecte, però com que jo anava fent el seguiment diari, el tècnic em va dir, escolta, d'aquí un mes tal, hauríem de començar a mirar les rajoles per ficar dins. Molt bé, les vam mirar, les vam comprar, quan tocava. I ja sabíem que el mobiliari tocaria el 2025. És planificació. Respecte a la RLT...
A veure, en primer lloc, una cosa. El compromís que va arribar aquest govern amb els treballadors, en cap cas situava l'aprovació de l'ARLT, aquest govern, el nostre, l'ARLT, al setembre, en cap cas. El compromís que vam mantenir d'aquell acord que havien signat vostè...
va ser el de mantenir els 75.000 euros en el pressupost destinat a la valoració dels llocs de treball. Aquest va ser l'únic compromís que vam assolir amb ells.
amb l'advertiment ja d'entrada des de la primera reunió que vam fer amb els delegats dels treballadors, que pensàvem que sincerament això no estaria fet abans d'acabar, és a dir, fet i executat dintre del 2025. Dit això, això és el que ha passat. Segurament podrem acabar tenint...
Les fitxes aprovades, ara s'està fent ja la darrera revisió amb els caps d'àrea, és a dir, les fitxes estan fetes, s'han sigut revisades, s'han fet observacions i canvis i modificacions que l'empresa ha incorporat i ara amb aquestes fitxes aprovades
no són definitives encara, el que està fent l'empresa és reunir-se amb els caps d'àrea per revisar una per una i acabar de tancar ja definitivament les fitxes. A totes aquestes els treballadors ja disposen també de les fitxes per tal de poder-nos fer arribar les observacions que tinguin. Això preveiem...
que sí que ho tindrem acabat entre novembre i desembre, ja tancades definitivament, i començar el procés de valoració, l'assignació de preu punt i tot aquest procediment, que és bastant lent i complex, ja de cara a l'any que ve. Això que ha dit últim, que vostè podeu tenir les fitxes a final d'any, però és que el preu punt forma part de la negociació de les fitxes. No.
No, això ve a posteriori. Això ve a posteriori. Llavors entenc, ho ha revisat Nutco, els hi ha retornat, llavors ho estan tornant a revisar vosaltres. Ara s'està reunint amb... El govern les té tancades, perquè si les heu entregat als treballadors però no les teniu tancades des del govern.
Els treballadors saben exactament quins són aquells punts que estem discutint amb l'empresa, que estem demanant aclarar... Hi ha coses que són errors, errors de bultor, errors, i hi ha altres coses que hi havia...
alguns conceptes que no acabàvem d'estar d'acord i que amb aquestes reunions que estem fent per àrees és el que volem acabar de polir doncs si no hi ha cap qüestió més passaríem a si hi ha alguna intervenció per part del públic que ens demani la paraula i li passaríem un micro
No? Doncs agraïm molt a tothom l'assistència i les aportacions i donem per tancada aquesta sessió. Moltes gràcies.
Fins aquí la retransmissió en directe de la sessió plenària d'avui dijous des de l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Recordeu que demà divendres tindreu un ampli resum de la sessió plenària, així com la valoració dels partits polítics al programa Les Veus del Ple.