Quint Despropòsit, un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Hola i benvinguts a Quint Despropòsit, un programa on t'informarem de tot allò que a vegades no es parla. Aquest és el nostre primer episodi en conjunt, on cada dia vindràs a la una i mitja trobareu un nou capítol.
Doncs sí, Guillem. I de què us parlarem? Doncs us parlarem de moltes coses, sobretot d'informació, de notícies locals i generals. Informació molt fresca i de tot arreu del món. Seccions de tota mena, com safareig, política, tecnologia... I, bueno, moltes coses més, no? Sí, també recordar que ens poden seguir a totes les nostres xarxes socials arrobaquindespropòsit.
Exacte, si encara no ho heu fet, ja esteu trigant, eh? Estan trigant. Bueno, Omar, jo crec que els oients ens han de conèixer una mica. Llavors, què et sembla si ens introduïm una mica? Em sembla perfecte. Sí? Et proposo una cosa. Digue'm. Vols que jo et presenti a tu i tu em presentis a mi? Em sembla una molt bona... Així ho fem com una mica esbojarrat. Sí, sí, sí. Em sembla una molt bona idea. Vale, va. Vinga, va. Comenc tu jo. Sí. Presentant-te tu, eh? Jo sembla que vagi a First Dates.
En sèrio? No em diguis això, per favor. Ja veuràs, ja veuràs. Va, doncs ell és el Guillem. Té 23 anys i va néixer el 25 de setembre del 2001. Premi amiga de l'any, si us plau. Sí, sí, t'ho coneixes de memòria. És un apassionat dels audiovisuals, per això està aquí amb nosaltres. De fet, va estudiar audiovisuals al Tecnocampus de Mataró. Correcte, anda.
I és un culer fins la mort. Això ho notareu, perquè jo crec que hi haurà alguns divendres que potser cabrejat, espero que no, perquè llavors significarà que haurà perdut el Barça. I no ho volem pas. I a més creiem molt en aquesta temporada. Però d'això ja ho parlarem. I es considera un friki de la música, sobretot del reggaetó ni de l'urbà. Li agrada moltíssim. Crec que el caracteritza un munt. I és DJ. I a més vull afegir una cosa, i és que demà té un bolo a tallar a les 12 de la nit. Correcte. El parc de Can Godó de tallar.
ho petarà màximament, jo estaré a primera fila cridant com una boja que ho sàpiga. Jo us espero a tots. I bueno, també ha fet de DJ al jardí de casa meva, els meus veïns estan molt contents amb ell. Ens coneixen de memòria. I per si el voleu contractar o alguna cosa, podeu contactar amb ell per xarxes i puc afegir una cosa. A veure, digues. És superbon amic el Guillem. Oh! I a més a més, jo crec que és molt graciós i ens ho passarem molt bé amb ell.
Oh, que bonic tot això que m'has dit, Mar. A veure tu, què has escrit? Com t'has introdit? A veure, ella és la Mar, té 24 anys, i com a bona apassiona del periodisme, el primer que fa cada dia és llevar-se i llegir el diari, mentre es veu un bo tematge. Això ho confirmem, ho ha fet aquest matí. M'encanta el tematge, és la meva nova obsessió. A més, ara es troba en una etapa de runner, igual que mitja Catalunya, bàsicament. Visca l'originalitat.
No, bueno, això de l'estrava veig que t'encanta. M'encanta, estic tot el dia amb l'estrava, eh, superactiva. És addictiu. Realment corro 5 quilòmetres i jo ja em penso que soc, no ho sé, Kilian Jornet. Bueno, aquí t'has passat. També és molt apassionant el futbol i molt culer, que això, pel que veig bé, d'herència del teu avi Ramon. A més, és professora d'anglès, ho dic perquè segurament acabarà farts dels seus anglicismes, que jo també estic fart una mica.
Però bueno, no passa res. I també està canviant dites. Ja no diu LOL, ara diu MFC. Què és això, Mar? Me'n faig creus. I què vol dir? El mateix que LOL. Ah, bueno, ara també està estudiant un màster que els matins està molt ocupada en comunicació política, perquè té complexa de salvadora i això li va dir la seva psicològica un dia, correcte? Això és totalment cert, no en broma. No ho he escrit perquè sí.
I ara t'has proposat un repte, molt més gran, que ja no intentes arreglar els homes. No, perquè els homes no teniu arreglo, jo ja he tirat la tovallola. Bueno, ho veurem. Ara vol arreglar Catalunya. Digues-ho. I jo crec, Marc, que també va molt bé que parlem de com ens vam conèixer una miqueta. Però tu te'n recordes del dia que ens vam conèixer? Precisament el dia no, però me'n recordo més o menys el curs i l'època. És que jo recordo entrar un dia a la classe i trobar-te i pensar, qui és aquesta persona?
Bueno, clar, jo també. Qui és aquest individu? No anàvem a la mateixa escola i vam coincidir a l'institut. Total. Però, bueno, després d'allò, vam estar quasi ja tot l'institut junts. Anècdotes, viatges... Sí, Alemanya... Sí, bueno, ja explicarem, jo crec, en pròxims programes anècdotes, perquè jo crec que els nostres amics també ens diran alguna cosa. A veure el que expliques, eh.
Sí. I què et sembla? Jo crec que comencem la primera secció del programa, que és la tirada de notícies. Què et sembla? Sí, el que farem cada programa, us ho expliquem perquè aquest és el primer i així us posem una mica en context, és que parlarem una mica de les notícies més fresques de la setmana. Parlarem d'economia, notícies de política, de tecnologia, de moda, una mica del que hagi passat aquella setmana. Exacte, alguna cosa rapidet, dinàmic, per posar-vos al dia, bàsicament.
Aquesta setmana, per exemple, Guillem, en economia ens hem assabentat que el govern ha pujat el salari mínim a Espanya a 1.184 euros mensuals, un 4,4% més des de gener.
El govern d'Espanya ha aprovat recentment aquest increment del salari mínim interprofessional a l'Avanú a 1.184 euros bruts mensuals en 14 pagues, la qual cosa equivaldria a 16.576 euros bruts anuals. Aquest augment, que suposa 50 euros més mensuals respecte a l'any anterior, té efectes retroactius des de l'1 de gener de 2025. 50 euros més, eh, el mes? Bé, ja no només ens dona per un iPhone, sinó que a part podem fer un sopar de gala, podríem dir. Tampoc ens passem, però algú ho podem fer.
Però escolta, i el meu piset amb les meves plantetes i el meu gat, per quant? Bé, això potser dins de 50 anys. Bé, pel que fa als esports. Sí, doncs tenim el Barça que haurà de guanyar el Metropolitano per passar a final de Copa del Rei. Aquest dimecres es va disputar l'anada semifinals de Copa entre Barça i Atleti. Quin patiment de partit d'inici a final, amb dos gols en contra els cinc primers minuts de partit, remuntada 4-2 del Barça i després al final torna a igualar-te el conjunt colxonero per fer el 4-4.
Marc, jo t'ha d'explicar que no vaig veure l'inici del partit. O sigui, jo vaig arribar a casa, als 5 minuts, i ja vaig veure un 0-2 en contra. I què vaig fer? Posar-me la samarreta del Barça, va donar algú de força, però després ens van empatar.
Jo vaig escoltar la meva mare cridant el minut dos i dic, no pot ser, què està passant ja? No, no, o sigui, va ser un despropòsit de partit al final molt heavy. Esperem que no ens passi el mateix que amb el Benfica Champions, perquè ja ens va passar. Ja ens va passar que ens vam confiar i vam al final fer una remuntada històrica. I què em comentes de situació de porteria del Barça?
No sé què està passant exactament, no sé per on per a Iñaki Penya... Ens el tenen amagat, per mi, que... Diuen que es van enfadar, que va haver-hi una bronca i l'Iñaki Penya li va dir les coses clares i el Hansi Flick... Bueno, mira el que va passar amb Condé, va ser, si no m'equivoco. Bueno, va arribar tard. I el va treure al cap de no sé quants minuts, eh? Que és el que hauria de fer amb Ferran Torres, per cert. Jo no puc més amb aquesta persona. No, no, no. T'he de dir que Chesny, jo confio en ell. I què ens parles de notícia a Vilassar? Què tenim?
Mira, a Vilassar hi ha una crisi de govern a l'Ajuntament. No sé si te n'has assabentat encara. Sí, sí, sí. Crec que és el tema estrella de la setmana. A veure... He escoltat diversos vilassarencs i vilassarenques parlant, de fet. I és que el passat 30 de gener Vilassar demà res va llevar amb la notícia que Esquerra Republicana i els seus tres regidors decidien sortir del govern del qual formaven part des del novembre del 2023. Crisi! Crisi! Ai, Guillem, per favor, que alarmista.
Un govern que inicialment estava format per Junts, Més Estimem Vilassar i Esquerra Republicana i BDM Futur. Bavor, que va ser la segona força en les últimes eleccions després d'aquest comunicat, va fer públic un text on va assegurar que el seu europolític es proposaria liderar un govern fort i cohesionat a Vilassar de Mar, mantenint converses amb altres partits i reunint-se amb Esquerra Republicana, BDM Futur i socialistes per explorar un futur govern tripartit.
Per altra banda, Guillem, estimem Vilassà, que formava part del govern amb Junts per Vilassà, com hem dit anteriorment, va trencar relacions també amb Junts i ara la nostra alcaldessa, Laura Martínez Portell, es queda amb només set regidors i amb un govern en minoria. Mare meva, com estem, Mar? Com estem? Com ens hem de veure, no? Tindrem tripartita Vilassà? Aquesta és la pregunta que ens estem fent tots els vilassarens i vilassarenques? Sí, sí. I espero que tinguem una resposta ben aviat.
I comenta'm una mica, perquè aquí m'has dit que tens una notícia macabra que explicar als nostres oients. A veure, digue'm. Macabra no, molt macabra. Ui. I és que, atenció, tres policies s'intoxiquen després de prendre per error, entre cometes, i a minadores que tenien droga. Per error. Que algú m'ho expliqui.
Algú sap com van acabar aquests policies? Volem detalls. Passeu-nos informació, sisplau. Clar, clar, si sabeu alguna cosa, digueu-nos-ho. No podem viure tranquils així. No, i Mar, avui crec que parlarem d'un personatge que jo crec que tothom se'n sap, d'un personatge mediàtic. O sigui, parlem del personatge, jo crec, de l'any del que portem de l'any. D'aquí comencem, Mar, avui.
Parlem d'un personatge que a mi em té molt espantada. Ui. Jo no dormo per la nit. No? O sigui, el meu rànquing de gent que em fa por, en primer lloc trobem Donald Trump. Correcte. Que és el protagonista d'aquesta setmana. En segon, Anuela, em fa una por terrible, ja ho saps, jo sempre dic que és el meu paràlisi del son. I en tercer, tu veies aquelles lluites de bulla, que bulla, que... Sí, sí, sí. El enterrador em feia una por tremenda, aquell senyor. Bueno, anem al que toca, no? Anem al tema.
I és que de Vilassar de Mar, Guillem, marxem ràpidament cap a Amèrica del Nord, on des del passat dilluns 20 de gener Donald Trump ja és oficialment president dels Estats Units per segona vegada. Qui ho diria? Sí, sí, ho heu sentit bé, per segona vegada. Jo no sé com pot estar passant això, però bé, últimament passa cada cosa al món. Hi ha molts bojos. Me'n faig creus, me'n faig creus. Ben dit.
I és que recordem que Trump ja va ser president del 2017 fins al 2021. Un mandat, Guillem, que no sé si el recordes, però va ser replet de propostes tan sonades com ara construir un mur per separar Mèxic. Quina gran idea. Què li passa a aquest home amb Mèxic? El volíem fet. Prohibir l'entrada als musulmans, retirar l'acord de París, començar una guerra comercial amb Xina i compartir fal·làcies sobre el Covid, entre d'altres coses.
Només té bones idees pel que veig. Doncs sí. Guillem, com estem molt alarmats, he pensat, i si fem un recap de tot de coses que ha fet Donald Trump des que va entrar a la presidència? Sí, sí, jo crec que ho hauríem de fer perquè hi ha moltes coses que la gent no sap. Doncs vinga, va, som-hi.
A veure, de l'estima gladi investidura vull destacar principalment una cosa. I és el barret que portava Melania Trump amb aquella visera gegant, un barret negre, que la tapava de totes les expressions facials. De funeral, podem dir. Sí, una mica de funeral. És que aquesta dona està malament. Jo la veig, li veig a la mirada. Té una mirada així... Algo li passa. De patimenta. Sí.
Bé, que en Pers portava un mític barret negre, amb una visera gegant. I això feia que li tapessin totes les seves expressions facials, per tant no podien veure si estava trista, si estava contenta, no ho podrien veure. I també evitava que el seu marit, Donald Trump, li pogués fer petons. I jo només et puc dir una cosa, i és Melania, t'entenem.
Des d'ençà, Guillem, han passat moltes coses. Com, per exemple, l'obsessió de Trump en fer-se amb Groenlàndia. Ja m'explicaràs què li passa a aquest bon home a Groenlàndia. Però, bueno, aquesta no és una obsessió recent. De fet, he de dir-te que aquesta obsessió li ve des del 2017. Correcte. I és que té moltes ganes de fer-se amb Groenlàndia, aquesta persona. Però des de Nook, la capital, ja li han dit que no, que Groenlàndia no està en venda. Així que ja se'n pot oblidar. Podem dir que està jugant al monopoli a la vida real.
Mira quina por. A mi és que el Monopoli no m'ha agradat mai. És un joc de taula massa llarg, no creus? Doncs a Lili està agradant molt. Doncs a mi no m'agrada que a Lili agradi i tampoc m'agrada el Monopoli. Aquest cop, però, la cosa ha anat a més amb propostes més extravants com ara el sugeriment d'intercanviar Groenlàndia per California...
El monopoli total. Total. I a més, un monopoli molt esbojarrat. Sí, sí, sí. No sé què pinta una amb l'altra. Res. Però, bueno, venint de Trump, no ens sorprèn res. Com sabem, Califòrnia és un estat inclinat als demòcrates, no? I per ell, ell ho veia com una solució, no?, per als incendis que van haver-hi a la costa oest de Califòrnia. No sé si el recordeu, va ser fa poc. Sí, sí.
I bueno, la cosa ja sí que se'n va anar de mare total amb la visita de Donald Trump Jr. a Nook, la capital, on va distribuir gorres amb el lema Make America Great Again, el seu famós lema. Un fet que va provocar que ara el govern de Groenlàndia, clar, es consideri prohibir les donacions polítiques estrangeres per protegir el seu procés electoral, com és normal. Òbviament. Són mals moments pel somni americà, no creus, Guillem? Encara podem dir que existeix el somni americà.
No ho sé, no sé fins a quin punt podem dir-ho. Jo crec que no. Bueno, sigui com sigui, per altra banda Trump ha estat molt clar per al que fa la seva ideologia de gènere i això és una cosa que no podem dir que ens vingui de nou perquè ja portava temps avisant-nos. Però clar, al final jo crec que quan les coses es fan reals de veritat, impacta igualment. Sí.
Bueno, i és que ha establert només dos gèneres, l'home i la dona. Com era d'esperar? Punt. No hi ha més per Trump. Deixant de banda així a totes les persones que formen part del conjunt LGTBIQ+, i indignant tant a defensors dels drets humans com també a moltes de les celebritats del país. Aquesta última setmana he vist, de fet, un vídeo de l'actriu Hunter Shaffer, no sé si saps qui és, l'actriu d'Euphoria, que interpreta Jules,
que va difondre un vídeo per xarxes explicant que ella és una dona trans i va explicar que el seu passaport, ara en comptes de posar que és una dona, ara ja posa que és un home. En fi, també han estat altres celebritats com Mariana Grande, les que han protestat mitjançant Instagram, i Lady Gaga, a qui estimem molt, i que va aprofitar els Premis Grammy per donar visibilitat i força al col·lectiu trans amb un potent discurs en el que deia, Guillem, que la gent trans no és invisible i que mereix amor.
I tot això ho va dir en els Grammys, on molta gent ho veu, fins i tot va arribar aquí a Espanya, i la veritat que molt ben dit per part de la lidicada. Total, em sembla molt bé que aprofiti el seu altaveu públic. Sí, sí. Continuant per aquesta mateixa línia, Trump, que ja va avisar-ho també en diverses ocasions durant la seva campanya electoral, ha firmat l'ordre executiva que prohibeix definitivament a les dones trans a participar en esports femenins. Ara vaig a dir el que va dir, textualment. A veure...
En uns moments firmaré una històrica ordre executiva per prohibir que els homes competeixin en esports femenins. Ja era hora. Sobretot amb aquesta veu potent que té. És que és com veu de doblatge, no creus? De doblatge dolent, cutre. Una mica.
El debat sobre la participació de les dones trans en competicions femenines ha estat un debat que sempre ha estat present sobre la taula en el tema polític i esportiu, ja que hi ha aquells que creuen que, per una banda, prohibir-los la participació és una vulneració dels drets i, per altra banda, hi ha els que pensen que aquestes persones, aquestes dones, parteixen amb avantatges en esports on la força, la velocitat i la resistència suposen un aspecte clau.
Adicionalment, també el nou govern de Trump ha decidit interrompre les ajudes dels països en desenvolupament amb medicaments contra el SIDA, un fet molt perillós. L'OMS està, de fet, molt alertada i ha expressat la seva profunda preocupació per les implicacions i ha reiterat que una sobtada i prolongada de detenció d'aquests programes no permetria una transició controlada i posaria milions de vides en perill. Home, no m'assanya sabent que amb el Covid deia que es podia curar amb la llum solar. O sigui, que aquest home té idees paranoiques.
Si te rampeis, no? Sí. L'altre dia ho pensava, aquest home es desperta i rampe-hi. Sí, de sobte penja coses i fa el que li dóna la gana.
En fi, Donald Trump té moltes persones que el recolzen, moltes figures públiques, però també té altres que no ho fan, com és el cas de Cardi B, Beyoncé o Demi Moore. També tenim a Ellen DeGeneres, la famosa presentadora del Late Night Show, no sé si la recordes, que fa poc, després de la victòria de Trump, va decidir abandonar Amèrica i ha decidit mudar-se a Anglaterra amb la seva dona. Ben fet. L'entenem, jo també ho faria, crec. Sí, sí, sí, totalment.
I com he dit abans, també hi ha celebritats, no?, que els recolzen. Que per desgràcia els recolzen, sí. Aquest és el cas de Noel AA i de Justin Quiles, corregeix-me si m'equivoco. No, no, està ben dit. Ho he dit bé, és que jo al món del reggaetons saps que no el domino massa. Està ben dit, està ben dit. Els quals, per cert, proposo des d'aquí fer un boicot conjunt. Bueno, tranquil·la que la Noel no pot repitjar ni el seu propi país. Si no el volen, ni allà. O sigui que estigues tranquil·la.
Els meus somnis tampoc els pot trepitjar, vale? Ui, això ja és una altra cosa. D'acord. Com podem veure, Trump no està sol i això, Guillem, és potser el que més por ens fa i el que més ens continua sorprenent a dia d'avui, almenys a mi. Ja que una cosa és veure un boig presentar-se a les eleccions d'uns dels països més desenvolupats del món i l'altre, molt diferent, és veure com 79,6 milions de bojos voten aquest boig perquè el representi. Sempre hi ha bojos arreu del món.
Tu ho has dit. Sigui com sigui, si una cosa està clara és que ara mateix el món està en mà de dos democrats nord-americans, ai, perdó, d'un nord-americà i d'un sud-àfricà. Correcte. I és que sí, Elon Musk és originàriament de Pretoria, per a aquells que no ho sapiguessin. Dos democrats totalment arrítmics, per cert, i amb un ego més gran que la Casa Blanca. No sé si has pogut veure el vídeo dels dos ballant. Bé, ballant, a tot se li diu ballar avui en dia. Exacte. Què en penses? Que no tenen ritme i que no es farien famosos a TikTok.
Doncs s'han fet famosos, eh? Perquè ho dominen ells. En fi, després volia comentar una cosa, i és que el fill d'Elon Musk, X, no la plataforma no, el fill, li va dir, shut up, shut up, you are not the president. Shut up, shut your mouth.
No, no, quines declaracions? És fort. Primer pensava que era un vídeo retocat a mi. No, no, no. Bueno, i parlant de bojos, que no vol dir que li estigui dient boig al nen, que potser una mica sí, però no el culpem perquè quin pare que té, pobre. Recordeu el que va passar amb la sala del Capitoli l'any 2021 després que Trump perdés les eleccions contra Biden?
Doncs bé, una de les primeres coses que Trump ha fet al retornar a la presidència ha estat la d'indultar a molts dels condemnats per la sal amb la justificació que aquests eren presos polítics, que havien estat castigats de manera injusta per un règim corrupte. Mare meva. Ai... El nostre país, pres polític és aquell que puja sobre un cotxe de la Guàrdia Civil per dissoldre una manifestació pacífica, però sort, Guillem, sort que nosaltres no vivim en un règim corrupte. Sort.
I què me'n dius de la deportació d'immigrants? Perquè és un tema seriós. Segons ha confirmat Caroline Levitt, la secretaria de premsa de la Casa Blanca, el govern de Trump ja hauria posat en marxa l'operació de deportar fins a 30.000 immigrants irregulars de la base naval de Guantànamo, Cuba.
De fet, s'espera que les properes setmanes hi arribin ja un total de 5.000 migrants, els quals s'albergarien en el camp de detenció massiva, que el president hauria ordenat construir. Guillem, aquí no he pogut posar aquesta cançó de fons per al tema de drets i tot, però si pogués escollir una cançó, escolliria Déjà-vu d'Olivia Rodrigo.
Per cert, sàpigues, Guillem, que ja no podrem dir més al Golf de Mèxic, eh? Ah, no? Estàs informat o no? No. Doncs mira, ja t'ho explico jo. Ara ens haurem de referir a aquest com a Golf d'Amèrica. Ole. Què et sembla? Doncs que fa el que vol.
Però bé, toca posar-nos sèrius un altre cop, que ja tindrem temps més endavant per riure, amb la teva secció, en penso. I és que Trump va assegurar que l'accident aèri entre un avió d'American Airlines i l'helicòpter de l'exèrcit dels Estats Units sobre el riu Potomac, a Washington, que va causar la mort de 67 persones, és culpa de les administracions anteriors d'Obama i de Biden. Com ho va argumentar? Doncs bé, dient que la seva administració...
va contractar gent amb discapacitats intel·lectuals i psiquiàtriques greus i els va posar en rols crítics, sugerint que això va poder contribuir a l'accident. Aquest home pot anar dient tot de bajanades i no té cap conseqüència.
En fi, per cert, és que això em té molt preocupada. Tu, Guillem, què creus que estava fent Elon Musk quan va aixecar el braç? Uf, no sé. Jo tinc dues teories. La primera és que crec que estava demanant un taxi perquè estava com molt cansat i deia que un pal em vull pirar d'aquí i ja. No és dolenta. La segona, que volia un got d'aigua i tenia la gola molt seca. Pot ser, pot ser.
Sigui com sigui, Elon Musk, ara ens dirigim a tu, personalment. Volem que ens diguis què volies dir amb aquest gest. I té aquest gest algun tipus de connexió amb el fet que el govern del qual formes part vulgui expulsar a tots els palestins de Gaza? És molt fort, Guillem, com la història no para de repetir-se. És un procés cíclic. Potser per això és tan important estudiar-la, no? Per això hem fet aquest programa.
Doncs sí, sobre aquest fet, Guillem, i ja acabo perquè m'estic fent superpesada, o què? Em va agradar molt l'article d'opinió de Javier Sales envers d'aquest suposat salut feixista, perquè sí, era un salut feixista i no estava d'un taxi, del propietari de X, que diu el següent. I ara em poso sèrio. Ui...
És igual si Musk va fer el salut feixista a propòsit. Ens hem de fixar en el que ha passat després. La maquinària de l'odi i la mentida exigint que no ens creiem als nostres propis ulls. Això és l'important, sobre el que hem de reflexionar, perquè és el gigantès tsunami que se'ns ve a sobre. Amb d'un altre amant al despatx oval i als broligarques posant els peus a les principals plataformes de comunicació de masses del món, com Facebook, X, TikTok, WhatsApp, YouTube, Instagram i Google, ens enfrontem al major experiment de llum de gas de la història.
Doncs sí, doncs re, un petit apunt en relació a això de les xarxes és que una imatge que va sorprendre bastant és veure les grans potències i les xarxes socials, els seus jefes, recolzant a Donald Trump el seu procés d'investidura. O sigui, no veus que està tot una mica controlat?
Totalment. Jo no sé si et recordes el cas de TikTok, per exemple, on deien que anava a desaparèixer d'Amèrica i de sobte, un dia després, gràcies a Donald Trump, doncs un altre cop TikTok estava operatiu. A mi tot això em fa una mica de por, no sé què hi penses, però ens estan controlant pas a pas. L'Elon Musk amb Twitter, el de TikTok ara a través de Trump, tot això em fa molta mala vibra. Total, ara mateix recau tot el món en les teves mans.
Doncs sí. En mans de psicòpatres estem, Guillem. És molt fort, eh? Sí, sí, totalment. Bueno, jo, Guillem, com a resposta de tot plegat, com a un resum, li dono pas al discurs, si et sembla, de Marc Giró, que va fer fa uns dies el seu late-night show envers la situació actual. Escoltem-lo. A ver, el personal ha votado a Donald Trump porque votarle es muy fácil.
Votar por cualquier otra opción es una complicación de cojones. Requiere un esfuerzo que pa qué. Porque hay que conectar la lucha de clase obrera y la justicia económica con las reivindicaciones cívicas inclusivas. O sea, conectar sindicalismo con wokeismo. Fíjate tú.
¡Qué complicación! Trump, por el contrario, al igual que todos los pelotas de derecha internacional que le están haciendo a nivel global la pelota, lo tiene todo claro, que ni que fuéramos gilipollas. Y te lo pone todo súper fácil. Mira, por ejemplo, España, una, grande y... ¡Ay, España! Perdón, no, España, perdón, no. ¿Qué digo España? Perdón. Quiero decir, América, una, grande y libre.
Las mujeres, las mujeres a la cocina o haciéndose una skin care routine de 26 pasos de modo que no tengan tiempo para nada más. Con los hombres ya veremos qué hace Donald Trump con los hombres porque yo no veo en ningún sitio qué planes tiene para ellos. Pero de momento, oye, las mujeres a la cocina. Por supuesto, para Trump los niños tienen pene, las niñas tienen vulva, los chicos con las chicas tienen que estar y una manzana y una pena no pueden dar dos manzanas. Facilísimo.
España para los españoles. ¿Qué digo? América para los americanos. Los inmigrantes, según Trump, a su puta casa, como la pobre Emily. El empobrecimiento de la clase trabajadora. ¿De quién es responsable?
De los comunistas. Mira, que también aprietan aquí. Mira, los comunistas ya están aquí. De los comunistas. No de la oligarquía global formada por mil millonarios. Aquí no pinta absolutamente nada. La culpa es de los comunistas. El orgasmo clitoriano es una patraña de las feministas. Igual que los impuestos que no sirven absolutamente para nada. Porque si tú te esfuerzas, no te pondrás enfermo y todo lo que necesites aprender lo vas a aprender en CrossFit.
Y así con todo, así con todo, todo fácil. Él y su jefe lo más se van a encargar de todo. Y tú, mientras tanto, puedes seguir comiéndote tus nuggets de pollo de granja intensiva mirando TikTok y negando la mayor, mientras con una mano inviertes en criptomonedas y con la otra grasienta de pollo crispe te rascas bien los huevos. Lo van a poner tan fácil que más pronto que tarde va a la falta, no a la falda ni que vayamos a votar. Porque ya se encargarán ellos también de eso. Tú, tranqui, bro, tú tranqui, tú a lo tuyo.
Actua lo tuyo, todo fácil, todo easy.
Doncs, Marc, avui jo et porto una secció bastant relacionada amb el nostre protagonista d'avui, ja que et porto una recapitulació de tot el que ha passat des del primer mandat de Donald Trump fins avui, el 2025. Recordem que el seu primer mandat va ser el 2017. Així com a primera dada, tu i jo estàvem el 2017 a quart de l'ESO. O sigui, bastant heavy. Teníem 16 anys. Sí. Si anem a l'any 2017, aquí a Catalunya, més precisament a Barcelona, va ocórrer el tràgic de l'atemptat el 17 d'agost a les Ramples. Jo encara tinc molt mal cos quan parlo d'això.
La veritat és que tampoc podem oblidar el referèndum. Però no vull entrar en aquest tema, Marc, perquè si no podem fer 10 programes. De l'any 2018 podem destacar la pujada del poder de Bolsonaro a Brasil. I és que la història es repeteix i es repeteix. Ara estem veient com l'exem a dreta cada cop va guanyant força aquí a Europa.
També el 2018 no tot va ser dolent. També va ser el Mundial de Rússia de futbol. Què té bo d'això? Doncs res, perquè a part va guanyar França. O sigui que tot malament. Malament, no? Fatal, si em deixes dir. Sí, però segur que no te'n recordaves que aquell mateix any també vam fer el viatge a Itàlia. Amb l'Institut. A què no te'n recordaves? Doncs no. Jo amb els anys soc molt dolenta. Però bueno, no explicarem anècdotes perquè n'hi ha amics involucrats enmig i tampoc volem que ens parlin després d'això. Tranquil, Martí, que no direm res.
El 2019 ho recordo com l'any dels aniversaris de XVIII. O sigui, jo recordo que pràcticament quasi cada setmana sortíem de festa. Quin ritme que portàvem. Ara mateix no ho suportem, tot això. L'any 2019 també es va cremar la catedral de Notre Dame i també recordar les eleccions generals del país, on no només va ser un procés, sinó dos. I dos partits van sofrir canvis molt dràstics. Per una banda, Ciudadanos, en aquest segon procés, va perdre quasi tots els seus vots, quasi fer la desaparició d'aquest partit.
I després Vox va guanyar tots aquests vots. I no podem oblidar finals de 2019, a la ciutat xinesa de Wuhan, sonava una pandèmia que no anava a arribar a Europa i arreu del món, anomenada Covid. Spoiler, va arribar. I així és com arriba el 2020. Jo crec que cap persona mai imaginaria què seria viure una pandèmia mundial. 2021, noves eleccions als Estats Units. Tots recordem la cèl·lebre, allà el capitol, de tots els aficionats de Donald Trump intentint invair-lo. Quina vergonya, però no ens ho faran oblidar.
L'any 2022 també va començar, on encara està present, la guerra entre Ucraïna i Rússia. També l'OMAS va comprar Twitter. Perdó, Twitter no, X. Ho va canviar, però tothom li diu Twitter. Ani 2023, conflicte de Gaza. Encara ho tenim, però cada cop està més a prop. I si anem al 2024, el nostre protagonista quasi l'assassinava en un dispar on només va ser afectada la seva orella. Per fer-nitzar, donant-nos compte que el temps passa molt ràpid, Marc. I tan ràpid. El següent mandat què tindrem? Fis...
El Barça haurà guanyat una Champions. La Taylor Swift deixarà d'utilitzar jets privats per contaminar. No ho sabrem. Prou de posar-nos amb la Taylor Swift, eh, sisplau. I el dels fills, espero que siguis tu. I ja està, no tinc res més a dir. Bueno... Escolta, què tal? Bé, no? Sí, jo crec que molt bé. Jo m'he passat molt bé, no sé tu. Sí. També, bueno, hem de recordar que ens haguessin a totes les nostres xarxes socials. Total. I que cada dimecres, a partir d'una i mitja, estarem en directe a Vilassar Ràdio. I on més també estem, Marc?
A la Spotify estic supercontenta. Jo també. Jo crec que ha sortit molt bon programa. Sí, jo també ho crec. Així que, bueno, més o menys la setmana que ve de què tractarem? Ho diem o no? La setmana que ve segurament fem un especial del Dia de la Dona. Correcte. Us esperem a tots la setmana que ve. Ens veiem la setmana que ve. Que vagi molt bé. Una abraçada.