Quin despropòsit! Un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea.
Hola a tothom, què tal? Com estem? Bones, bones, bones. Benvinguts a un dia més. De quin despropòsit? Un dia més que no és un dia menys. Episodi 3, ara sí, de la temporada 2, Guillem. Correcte, ara sí. L'episodi anterior vaig tenir un lapsus i ningú es fa una compta, això del pitjor de tot. Sabies dir el número exacte, total, d'episodis? Així ràpid? Ara em faràs cada fatal. 19. Número 19, correcte. Uaaah! Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, no, no, la veritat, 19, la setmana que ve el número 20.
Que fort. Molt bé. Com ens aguanten aquests de Vilaster Ràdio? No ho sé. Jo crec que ens fotran fora dins de poc. Bueno, només recordar que ens podeu seguir a totes les xarxes perquè últimament us estan agradant molt els vídeos. Sobretot a TikTok la gent comenta moltíssimes coses. Estem rebent molta activitat. Ens agrada. Continueu així. Així que res, seguiu-nos les nostres xarxes i, mare, avui parlarem de moltes coses, notícies i, bueno, seccions i jocs així interessants, no? I ens posarem al dia, una mica. Una miqueta. Així que, què? Anem endavant? Som-hi. Tirem.
I retornem amb una de les meves seccions preferides, que és la tirada de notícies. Tirada de notícies. Avui, i això evidentment ja sabeu que nosaltres en aquesta temporada estem pregravant els episodis, no ens amaguem, som gent sincera i directa. L'estem gravant a dia 25 de novembre i vull començar en primer lloc felicitant el Marcel Sandoval, que avui és el seu aniversari. Ai, correcte, és veritat. Ah, se t'havia passat, eh? És veritat, és veritat. Dic, és que no m'ho penso, no m'ho penso oblidar. No pensava que ho mencionaries. Sí.
Sí, sí, per molts anys, Marcel. És un amic nostre que tenim en comú. L'estimem molt. I també, evidentment, mencionant que avui és 25N, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers les Dones. Crec que és un dia molt important per recolzar-nos les unes a les altres i també fer visible...
aquesta lluita i aquest rebuig cap a la violència, cap a les dones, que no haurien ni d'existir. I si vosaltres esteu cansats d'escoltar-ho i de com us reivindiquem, imagineu-vos el que ens sabem que estem nosaltres de viure-ho. Això també és important dir-ho.
parlant de dades, perquè sempre ens diuen, parleu de dades? Vinc amb dades! A contrastar dades. No, res, més que res, aquí tinc, diu, la violència contra les dones esdevé un greu problema de salut pública, com és ben sabut. Segons dades de la ONU, es calcula que 736 milions de dones, ho heu sentit bé,
Gairebé una de cada tres d'arreu del món ha estat víctima de violència física o sexual per part de la parella, violència sexual fora de la parella o bé de totes dues, almenys una vegada a la seva vida.
Heavy. Fort. Molt heavy. Perquè després ens diguin que som exagerades. A Espanya, durant el primer trimestre de 2025 es van registrar 47.865 denúncies i al segon trimestre es van registrar 51.897 denúncies. Un total de 99.762 denúncies només en el primer i segon trimestre. Ara anem cap al tercer. Un cop acabi l'any ho sabrem, de moment encara no ho sabem del tot. I que no totes denúncia.
I, per al que portem d'anys, 38 dones assassinades.
Aquestes són les dades. La veritat, em quedo trencada, sincerament. No, sobretot l'increment. O sigui, dius, el primer trimestre, el segon podria baixar la dada i no. I la dada va augmentant i això reflecteix una mica la situació en la que vivim. Sí, total. I sí que és cert que cada vegada és més...
No diré més fàcil, però és menys complicat denunciar-ho perquè, gràcies a Déu, és un tema que se'n comença a parlar molt i ja és com més normalitzat, no és un tema tabú, però, tot i així, denunciar no és un tramit gens fàcil i hauria de ser-ho. També, evidentment, anomena que les dones que no denuncien no són menys valentes per no fer-ho. Cadascú ho gestiona de la manera que pot i tot és lícit. Ja està. Correcte.
Res, per tancar el tema, volia aclarir algunes coses. Desmentir notícies falses, que m'encanta. Jo sempre escolto. Les acusacions de violència poden arruïnar la vida dels homes. No ho sé. Tenim el Daniel ves cantant en una església tan tranquil, com si no hagués passat res. És pare d'un fill, ho recordo. El Chris Brown l'any 2009 li va trencar la cara a la Rihanna i està omplint estadis.
El Cristiano Ronaldo va haver de pagar 340.000 euros a una dona després que l'acusés de violació l'any 2009 a Las Vegas i des de llavors no havia tornat i ara amb Trump ha tornat a trepitjar els Estats Units. Brad Pitt, l'ídol de tothom, va ser acusat per Angelina Jolie per agredir físicament als seus fills i a ella en un vol. I recorda també que els seus fills, molts d'ells, s'estan traient el cognom del seu pare, per algú serà. Correcte. I Donald Trump...
que també tela, apareix dins literalment dels documents de Jeffrey Epstein, té no sé quantes acusacions d'abús sexual i és ni més ni menys que el president dels Estats Units.
Bé, sí que és veritat que he parlat només d'homes poderosos i rics, però podríem continuar. Home, perquè són els visibles. Imagina't els que no són famosos o no tenen una imatge. Exacte. Ah, avui parlarem d'una altra, més endavant. Ah, sí, més endavant. Sí, més endavant parlarem també d'un... I ja, per trencar el tema, hi ha moltes denúncies falses, hi ha moltes dones que s'ho inventen.
A veure, carinyos, aquí porto dades també. Segons la Fiscalia d'Espanya, entre el 2009 i el 2024 només un 0,0082% de les denúncies, és a dir, menys d'un 1%, per violència de gènere, han estat falses.
I ja està. Això és tot el que he de dir al respecte. Com diries tu mateixa, digues-ho, no? Digues-ho. Digues-ho. Sí, sí, no, no, la veritat que... És bastant... Sobretot, jo crec que impacta les dades. O sigui, que el nombre no vagi cap a sota. Cap avall, no, no. No disminueix. No sé, és que a mi... A mi és el que em sembla més fort. I a part, Mar, bueno, anem a canviar una mica de secció. Sí, canviem... Canviem de tema, no? Sí, canviem de tema, perquè tenim una gran notícia, i és que què ha passat als Premis EMI?
Ah, ho has vist? Ho he vist. Oriol Pla ha fet història. 32 anys i el primer actor espanyol i català. Rebarcar-ho. Jo quan estaves escrivint dic que raro que hagi posat espanyol. No, perquè és una notícia que he tret de la Vanguardia i posava el primer actor espanyol en fer història i jo dic espanyol i català. Diguem les coses pel seu nom, sisplau.
A rebre el Premi EMI Internacional a la millor interpretació masculina pel seu paper a Jo Addicto, he de confessar que és una sèrie que tinc els meus pendents de Disney+. Jo no l'he vista. I no l'he vista encara tampoc, la vull veure, eh? I això està basada en la novel·la de Javier Giner, no? No sé si es pronuncia així, sinó, perdó. I tracta, doncs, la història d'una persona que era addicte a les drogues. I, bueno, això és una superbona notícia, no?
Això obre moltes portes a la gent que al final està estudiant interpretació i veu que sí que pots arribar a guanyar grans coses, que al final no tots són els premis individuals, però ja tens una imatge referent de dir, si aquest home ha arribat aquí, jo també.
No, realment és molt maco veure com un actor català pot arribar tan lluny com són els premis de mi. Per altra banda, li dono jo, sí? Sí, sí, sí. A Will Game no vol parlar. Bueno, no.
Us en recordeu que vam parlar fa poc de la reunió... Bé, no de la reunió, vam parlar de la relació de Trump amb el nou alcalde de Nova York. Com es deia? No, no em fes aquesta encerrona ara mateix. Tenia un nom així graciós, no?, quan ho vaig llegir. Sí, però és que ho tornaré a pronunciar malament. És el típic nom que ens hauríem de recordar i no ens en recordem.
No, és que ho tornaré a pronunciar malament i et riuràs de mi, saps? Com era? Zoran Mandani. Ah, sí, Zoran. Mandani. Zoran, Zoran. Zoran. És que vaig dir Zoran.
I què li passa a aquest home? No, això, que s'han tornat a reunir... Bé, no, s'han tornat a reunir... És que, Guillem, és que m'estàs aquí i et aval·lant. No s'han tornat a reunir, és la primera reunió que feien junts, d'acord? A la Casa Blanca. I es van reunir, i després hi ha un moment, no?, que agafen i davant de tots els periodistes, li pregunten... En el nou alcalde de Nueva York, el Zoran... El Zoran. Li pregunten... Llavors, tu segueixes creient que Donald Trump és feixista...
Davant del propi Donald Trump. I quina va ser la seva resposta? I el Trump agafa i li diu... O sigui, no deixa que contesti, agafa i li diu...
No li diu com en plan... Pots respondre, pots dir la veritat, no passa res, no m'emprenyaré, saps? I nosaltres us hem portat aquí el tai perquè ho pugueu escoltar de la seva pròpia boca. A veure...
diu, it's ok, ho pots dir, no m'importa, I don't mind. Vigila les teves esquenes el dia següent. I ell diu, yes, sí. I després l'entrevista a una televisió americana i torna a dir, sí, sí, ja vaig dir que sí i ho segueixo pensant. Però el tio davant seu agafa i diu, sí. Que heavy la premsa també, no? Allà foten una mica de merda. Molt. En directe, sabent que vas a punxar, allà vas a dir, vinga, vull la resposta. I parlant de Donald Trump i la relació amb la premsa,
Vas escoltar l'última que va deixar anar Donald Trump o no? No. Una periodista agafa i li pregunta sobre els documents de Jeffrey Epstein i agafa el Donald Trump i li diu Shut up, piggy! Que vindria a ser, calla, porqueta. Tal qual li diu això? Literal. Mira, ho he dit ja, he dit literal. És que el Jaume sempre m'està dient, no diguis literal. Hòstia, em sembla tan heavy. És molt fort. Jo ho vaig veure i vaig pensar, tu imagina't el Pedro Sánchez
dient-li a una periodista que ja té cerdita. Perquè és així. És que, clar, riem, però és que és molt fort, és molt denigrant, la veritat. I d'una falta d'educació i de respecte. Que en el Congrés entre ells s'ho diguin, bueno, ja sabem que en el Congrés és una broma. Però de periodista, que és de professional a professional, o sigui que faltes així el respecte d'aquesta manera, em sembla bastant... És una vergonya. No és que de veritat t'ho dic.
Molt heavy. Sí. I, Mar, tenim resultats, no?, de les properes eleccions catalanes. Van sortir l'altre dia els resultats del que serien les properes eleccions catalanes i ara, novembre 2025, eren 2.000 persones, crec, entrevistades, que havien estat encastades. En primer lloc, com tots sabem i seguíem pensant, el PSC es mantindria de 38 a 40 escons.
Segona força, Esquerra Republicana, aquí per sorpresa jo crec d'uns quants, podria obtenir fins a 22-23 escons i en tercera força tindríem a Junts, amb 19 i 20. Però és que per sota de Junts i molt, molt, molt... És el que més ha pujat. Sí, i molt proper a Junts hi hauria Aliança Catalana amb 19 o 20 escons. Sí, segons això passaria de moment a ser la quarta força...
Sí, i si no tercera. I fins ara, com que no teníem aquests resultats i no pensàvem que tampoc fos una força que trauria tan poder, encara no ho sabem, això recordem que són en aquestes. Un sondeig. Sí, exacte. Fins ara, ningun grup polític català s'havia dirigit a l'Aliança Catalana directament, perquè ho havien evitat i pensaven, bueno, encara no és una força això, doncs prou gran. Fins que l'altre dia...
El senyor Junqueras, d'Esquerra Republicana, agafa, surt a Salvados i deixa en aquesta joia. L'aliança catalana no té res independentista i si l'estat espanyol i els seus serveis secretos t'havien de dissenyar algun dia alguna herramienta per debilitar justament l'independentisme, aquest instrument se pareceria molt a l'aliança catalana.
¿Está diciendo usted que es una herramienta de alguien para debilitarles a ustedes o a Junts? A nosotros no, a Junts tal vez.
¿Así se juegan las partidas políticas en este país? Uy, partidas políticas... Sí, de manera... Que puede, ¿eh? Este tipo... Si fuera esto una operación, yo no digo que no, ni que sí, ni que no. Desde luego hay que tener medios para hacerla, ¿no? No, no, no. Este tipo de operaciones está al alcance de algunos. Algunos con mucho dinero y con...
Si fuera esto una operación que yo no digo que lo sea. Bàsicament està dient que per part del govern espanyol això seria una estratègia d'algú extern que està intentant atacar a la Generalitat de Catalunya, no?
Clar, i després a ell se li pregunta un altre cop sobre aquestes declaracions, i ell diu, no, jo no vaig dir això, jo vaig dir que seria una estratègia. Clar. O sigui, no que ho sigui, que si ho fos seria una estratègia perfecta, no? Per evitar encara més l'independentisme. Bé, podria arribar a tenir sentit.
realment, si t'ho pares de pensar, i sobretot recalca molt sempre Junqueras, es recalca molt que Silvio Arrels no és independentista. Bé, no ho sabem, no arribem a tant. Què més tenim, Guillem? No la portarem aquí, tampoc. No, no pas. Doncs, Mar, tenim... Bé, algú relacionat amb la música, últimament estem parlant molt de música, això m'agrada. Algun dia haurem de portar aquí algun cantant, no? Sí, hi ha hagut brega o què?
Sí, hi ha hagut brega, perquè entre dos artistes espanyols, aquí del món del rap d'Espanya, doncs s'han tirat una mica de merda, diguem això, les famoses tiraeres, que se li... Una mica només? Jo he vist... No, sí, no, clar, no. Una guerra molt evident. S'han dit de tot, però bueno, per dir-ho una mica de forma fina. Doncs sí, amb aquesta baralla entre Ajax...
i Fernando Costa. Dos rapers espanyols, un i Vicenç i l'altre crec que és de Granada. Sí, exacte. Bueno, Ajax forma juntament amb el seu germà una dupla que era Ajax i Proc. Dos rapers que ho van petar bastant aquí a Espanya. De fet, tenim col·legues que els agrada moltíssim. I l'any passat va esclatar la bomba.
Aquí tinc, i la gent no està treballant, jo crec que la gent, si fa memòria, una conta que es deia algú d'Ayuda Granada, era una associació de dones que denunciaven abusos sexuals allà Granada, de forma totalment anònima, ningú sap qui era, i llavors van denunciar que els dos germans havien abusat a més de 80 dones. Sí. Realment és tan fort. O sigui... Més de 80 dones...
O sigui, ves a saber quantes, perquè són 80 les que ho denuncien. Exacte, potser hi ha exparelles i tot, o sigui que dins hi ha parelles, no només dones aleatòries. I, en fet, elles m'ho van comunicar com som un grup de dones que ens hem unit per denunciar aquesta situació. Què va passar? Es va fer tot un rebombori al voltant d'aquests dos perquè tots els concerts que teníem previstos, bueno, no tots, perquè de fet...
Va ser aquesta associació que va fer que es cansessin els concerts, perquè les promotores volien seguir endavant. Tant el Withing Center de Madrid, Barcelona, tot això volien seguir endavant. Però, de fet, he vist alguna cosa que a l'última gira que van anunciar ja no van anunciar concerts de Madrid i Granada. Clar, a Granada, el que és la seva ciutat, ja no van anunciar gira ni a Madrid, que això és molt heavy, que dius les dues ciutats, que diguem-ne una és la teva pròpia i Madrid, que és la més gran, on tens el major públic... Sí, sí, total.
Llavors, bueno, i què ha passat ara? Doncs que l'Ajax, per la seva part, li ha llançat merda a un rapper, a Fernando Costa, dirà-li que bàsicament Fernando és el seu fill, que gràcies a ell, gràcies a Ajax i Brock, Fernando Costa té nom aquí a Espanya.
I bueno, llavors després ve la resposta. Clar, perquè ells dos eren amics. Correcte, diu que eren amics fa 14 anys i que han trencat l'amistat. I re, Fernando Costa ha fet una cançó que realment... O sigui, tu pares frase per frase. Tinc la lletra aquí al meu davant, eh?
No, no, vas frase per frase i és molt heavy. A veure, ves tirant frases perquè... Vols que comenci per al principi? Sí, sí, sí. Només us diré que avui li he explicat tot aquest xou a la meva mare i s'ha quedat flipant quan li he posat la cançó. Li dic, rap, no t'agradarà, mama, però escoltava la lletra i diu, mare de Déu, si li diu de tot. Exacte, a veure, digues alguna. Diu, te avisé cuando peleaste con tu exnovia y la hiciste llorar delante del camerino. Llorava ella cuando fuiste tú el que se fue de putas mientras ella soñaba contigo.
Això és algo suau, és lleu. Aviam, què més? Us posarem de fons una imatge també del videoclip, perquè té molta simbologia, i és que el videoclip que ha fet Fernando Costa no és ni menys que... Ah, jo no he vist el videoclip. Està fet en el seu barri, en el barri de l'Ayax, de l'Albaicín. O sigui, primer és un pla on està en una paret, gira la càmera i darrere tens l'alambre. Ostres.
I estàs en el mirador de l'Albaicín, o sigui, està en el seu propi barri i li diu, si vols resoldre els problemes, vine, jo estic aquí on estàs tu. O sigui, realment, plantant els ous, dir, vine. I llavors, també, bueno, Ayax a la seva cançó li tira una barra de la cançó de Fernando Costa que té una que és mala manera, li diu mala ramera.
El Fernando Costa. I Fernando Costa li torna a la seva cançó, la cançó aquesta de Mujeres, Mujeres... Más mujeres. Llavors li dius Mujeres, Mujeres... Ah, ho he sentit, sí, molt bé. I llavors diu que no sé què, ninguna te quiere. Sí. Llavors li torna una mica aquí, al punchline, i sincerament, doncs clar, li tira tot de yonqui, que se li veu... De manipulador. De manipulador. De drogadicta. De tot. D'abusador. Sí, sí, no, no. La cançó es diu Te aviste...
I va ser una mica com que li va recordant com, jo et deia que això no ho fessis, jo aquí també et deia, això no ho has de fer. Que vas copiar en un tècnic de so, tio. Això ja, per mi. Que li va enganxar no sé quantes enformates sexuals a la seva... No sé si a la seva exparella o anteriors exparelles, no sé si en general. I també una que és molt heavy, que li diu, de tant drogar-te, li vas passar a tots els teus col·legues la tuberculosis. Ja veus, aquesta l'he sentit. Això és molt heavy. No, no, no, no.
Si realment això t'ho ha explicat, laia exousa, de primera mà i ho llences, ja està, l'has matat. Això no és una mica difamació? No el pots denunciar? Ho diu a la cançó. Ho diu a la cançó, dius, l'únic que té falta és denunciar-me. I diu, clar, jo no soy tu hijo, perquè a totes tus nòvies l'esforçaves a avortar. Ai, per favor, no, és que... Llavors, imagina't amb el personatge que estem tractant.
I aquesta persona, que és que jo recordo, és l'ídol de moltes amigues meves. O sigui, jo recordo que tenien 14-15 anys i estaven boges per ell, i ara he tingut converses amb aquestes amigues i de veritat és que és com... Déu meu, quin horror! Realment ens encantava aquest home i mira quin monstre literal que és, no? Jo mai he sigut molt fan del rap i, bueno, algunes cançons sí que he escoltat d'ells, però realment, ara que hi ha aquest beef, m'encanta. I t'he de dir que té molta coincidència perquè normalment, sempre que ets piques,
Passa el novembre-desembre. Te'n recordes? T'han de treure àlbum o alguna cosa. No, però te'n recordes una de Rau Alejandro?
Quina era Raúl Alejandro? Raúl Alejandro va tenir un bif amb un cantant amb Jeico, Jeico Hortés. No arribo tant, eh? Ai, ara quedo molt d'incult. No, no, no, no passa res. Doncs va tirar i al Jeico li va tirar al Raú, és una graciós, però bueno, que la seva dona, que era Rosalía en aquell moment, tenia bichito y toto como Lady Gaga. Això és molt lleig. Això va ser molt heavy. O sigui, també li va tirar que apujava l'abusador de Chris Brown,
cosa que hem mencionat anteriorment llavors, bueno tot això en el món de la música interessa molt, dona moltes visites bueno, però està bé ja veurem com acaba Jo el que opino és que són dos gallitos barallant-se
No acabo d'entendre amb quin propòsit, perquè realment si tu, aquesta persona, ja no vols saber res d'ell perquè Fernando Costa diu a la cançó «Eres mi amigo» i diu en un moment que ja no, jo dic «Doncs ja està, noi, agafa, plegues, no li dius res més, no li dirigeixes la paraula». Sí, bueno, però si una persona... Aquí volen monetitzar, eh, també, que se us veu al llautó. Òbviament, la indússia interessa, però si una persona t'està punxant i tu saps tota aquesta merda d'una persona, tu no li dius res, s'està fotent amb el teu fill, o sigui...
No soc coneixedora de tota la situació real. Però ja veurem com acabarem i ho informarem. Doncs sí. I què més ha passat? Anem amb algú feliç. Com ens agraden els esports. Exacte. Anem amb algú feliç perquè hem tornat mar. Hem tornat veritat. Sí que hem tornat, sí. I de quina manera? De quina manera? Perquè hem tornat al Camp Nou Mar.
El nou Camp Nou. El nou Camp Nou. Se'm fa estrany dir el nou Camp Nou, jo crec que li seguiré dient el Camp Nou. Ja no li deia Spotify Camp Nou, o sigui, imagina't nou Camp Nou. El nou és Spotify Camp Nou. Que llarg, no? Clar, clar. Estic ensenyant així, es veurà. Sí, jo crec que... Estic ensenyant la portada del diari. Sí, sí. És igual quin diari sigui, d'acord? Dols retorn del Barça a casa. Un 4-0? 4-0. A l'Atlètic Club de Bilbao. Com em va agradar Nico Williams...
Amb la boca calladeta. Bueno, venien xulescos, venien una miqueta a dir anem a humillar el Barça, a la seva casa, al retorn, anem a veure qui mana amb l'Uanico Williams. Sí, home! Doncs 4-0, a part emprenyats, perquè la patada que li va fotre Sancet a Fermín és criminal. Tenim necessària, vermella, no? Clar, clar, no, sí, sí, és vermella, però és que...
Però l'ha d'anar a revisar el bar, perquè primer li treu groga. Aquest és el problema, que l'àrbitre està a menys de 5 metres i no li mostra la tarjeta vermella de primeres. Per mi era clara des del primer moment. Vaig al·lucinar. Jo vaig saltar al sofà, li vaig començar...
A tots aquests que diuen Piggy, eh? Com el Trump, una mica. Home, és que no fotis que aquesta entrada... No fotis que aquesta entrada no és pròpia d'un porc. Doncs bueno, doncs sí, sí. Molt bon partit al Barça en general. Realment sí. Molt contenta, molt contenta. Ha tornat Joan Garcia... Ai, el que hagi tornat Joan Garcia em té tan tranquil, eh? Sí, el fumador de Chesney... Jo, des que ha tornat Joan Garcia, soc una altra dona. Visc amb menys ansietat, perquè a mi Chesney, de veritat... És que em posava molt nerviosa, Chesney.
El fumador que descansi. No te'n podies refiar. Que descansi. Que descansi, que treballi els pulmons. Exacte. Com vulgui treballar-lo. I Rafinha, també. I Rafinha. Un pilar molt important de la temporada passada que ha tornat ara i veurem el seu rendiment. Jo crec que ve en un moment bastant important de la temporada perquè ja saps què va passar l'any passat a aquestes alçades, que tot anava molt bé i a finals de novembre i tot el desembre no sé quants partits vam perdre i no sé quants punts vam arribar a perdre però és que va ser catastròfic.
Bé, no creiem al mal temps, no? No, per això sí que realment ara que tornen tots aquests jugadors crec que és un bon moment per dir va, anem a acabar l'any de bona manera. I què, Pedri, per quant?
Pedri no sé per quant té però realment ho trobo a faltar però és que tenim jugadors per sort tenim jugadors que no estava fent aquell joc tampoc perquè estava expulsat i no el vaig trobar molt a faltar realment sí jo no però el que vull dir és que tens jugadors doncs tens Caçador, tens Fermín Gavi està a la jornada per una sort Marc Bernal que li pots donar minuts tenim plantilla però avui és 25 també avui tenim partit
És veritat, clar, és que quan surti aquest episodi i hauràs jugat el Barça contra el Chelsea, és Chelsea-Barça, oi? Chelsea-Barça, sí, sí, juguem allà, Stamford Bridge. Però hem parlat amb el Guillem, dient, per què no fem una porra? Perquè nosaltres som molt de fer porres. Sí, no, no, a mi m'encanta. De fet, tu tens el record de l'Inistazo, d'Stamford Bridge?
Sí. Sí? Sí. O sigui, el meu és molt trist, perquè me'n recordo, clar, era petit, això va ser el 2009, teníem vuit anys, jo me'n recordo que era l'època que m'anava a dormir molt d'hora, perquè era petit, tens escola el dia següent... I tu vas perdre. I me'l vaig perdre, sí, sí, jo... I el dia següent, els meus pares sempre a vegades em despertaven el dia següent i jo preguntava com ha quedat.
Clar, llavors, no podies, en plan, com entrar... Bueno, ho buscaves a internet, sí? No, no, realment no. Jo, les meves notícies eren el teletexto, la tele, i el meu pare, que m'ho deia, em va dir... Hem passat a la final. Llavors, no tinc la memòria, després sí que vaig veure els gols, però jo no ho vaig veure en directe. Llavors, també era de pago, de pagament, tot això de la Champions, però jo no vaig veure. Encara ho és.
Sí, sí, no, vull dir, però, que encara una mica més estrany pagar per futbol aquella època. Però sí, ens donava uns records, aquell estadi. Doncs sí. Tu què dius? Aviam, jo dic... Jo dic 1 a 2. Ostres, justet, eh? Arriba en bona forma el Chelsea, és que té bon equip, eh? Sí, sí. Tenim a Marguer o el Chelsea ara mateix? Crec que no.
Sí. Sí que està. Tenim Joao Fèlix al Chelsea i ja no va marxar. No, Joao Fèlix està a l'Alnacera amb Cristiano. No, està a Cucurella. Cucurella, clar. Que, bueno, va ratar una mica l'amint a l'última concentració i va dir que ja es veuria les cares. A veure, són col·legues, o sigui que al final... Però, bueno, bonica batalla...
Doncs sí. Ho veurem. I tu què dius? Jo dic 0-3. 0-3? Sí, no sé per què. Ojo, el Jaume què diu? 0-4. Diu 0-4. Ah, que m'estaves fent així per el 0-4. No te'n tenia, tio. Què diu ara? Jo 0-3. No sé per què em dóna bona sensació que farem un molt bon partit. Patirem. Els 15 primers minuts, mare, a tu et dona un infart.
Segur. Tota l'estona atacant. Sabeu el que faig, jo? A veure. No, però si tu ja ho saps. Ah, sí? Jo soc terrible mirant partits del Barça, d'acord? Perquè soc una dona molt patidora. En primer lloc, crido. Ja me'n recordo. Crido.
En segon lloc, cada vegada que ens marquen un gol m'aixeco, vaig cap a un passadís, cap a algun lloc que hi hagi bastant de tros per caminar, per jo despejar-me i no fotre un cop o no tornar-me agressiva. Sí, sí, sóc així. I l'altre dia estava a casa del Guillem i estava la seva germana a casa i jo no ho sabia. Llavors agafa... Quin partit va ser? El clàssic. El clàssic, que vam perdre. Sí.
agafa i ens marca en no sé quin gol va ser, de tots, i jo m'aixeco i començo una passadís amunt, passadís avall, com caminant superfrustrada, aquests ja estan acostumats, i llavors me n'adono, es gira una persona, se'm queda mirant i dic, ai, hola, Alba, guapa, què tal? I tiro de llarg i dic, ai, per favor, aquesta dona s'haurà quedat flipant. La meva germana dient que fa aquesta boixa fent passejos per casa. Realment sí. Tens algun ritual, tu, per veure el Barça?
No, però quan el veia amb els meus avis, amb la meva àvia, sempre era com que li deia creua els dits de les mans i dels peus. I en plan, creua els dits de les mans i dels peus. Jo faig una cosa, a vegades, que quan són partits importants i em motius realment, ho trec tot. Trec tot el repertori. Tinc la bandera, la bufanda, la samarreta... I el meu pare, quan em veu amb la samarreta...
amb la bufanda, i amb la bandera em diu, avui, perdem però a lo gran. O sigui, diu que soc un gafe, i realment, sempre que hem passat aquestes coses... Això és molt fort, però jo he arribat a veure un clàssic amb una bandera d'Espanya així de gran, a casa d'un amic meu, i l'hem guanyat, eh? Sí, sí. És molt fort, o sigui, sí, sí. He viscut aquest moment. Doncs bueno, veurem com acaba el partit, esperem que ve, perquè, ostres, la Champions és important, aquest partit, eh? La Champions sempre vols. A la taula, sí, sí.
I recordem les porres ràpidament, jo he dit 1-2, jo 0-3 i el Jaume 0-4. Aniu forts, eh? Sí, sí. Molt bé, genial. Bueno, Imar, avui anem amb una coseta també, passem al següent, i és que l'altre dia estàvem sopant, juntets al cap de setmana, no hem explicat el que hem fet al cap de setmana. És que no ens aparem ni un moment, de veritat, acabarem. No, sí, sí, pitjor que una parella. L'altre dia estàvem sopant, que per cert no m'ha explicat el nostre cap de setmana,
Com anem de temps amb tot això? Anem bé. Anem molt bé. Perfecte. Llavors... Controllant. Clar, clar. Doncs estàvem sopant aquí al Barbut, a Vilassar, i vam estar començant a parlar del típic del signal zodiac, que jo sempre dic que és una tonteria. Jo soc partidari i que això és una tonteria, però bueno, tu tens un altre punt de vista.
A veure, perquè jo també al principi era molt partidària que el signe del zodiac era com... No, no hi crec gens. Però em van començar a passar coses. I jo xequejava, mirava... Jo soc peixos, d'acord? Llavors jo em posava i posava pistis... És peixos? Sí, peixos. Pestis, jo posava pistis horòscopo negro, d'acord?
Em posava aquí dins. Llavors llegia l'horòscop d'entre setmana, l'horòscop del cap de setmana. Llegia també les qualitats dels pistis. Això és un blog d'una persona? O és una pàgina web portada per...? Això m'ho vaig trobar jo per Instagram. Ah, molt bé. I des d'aquí ho vaig començar a mirar. El jo m'estronxa de riure. No, és que... No, no, perdona, però perquè és que de veritat us ho dic. Jo era negacionista, d'acord? Dels signes del Zodiac.
Però últimament em sento molt interpretada. Jo el llegeixo i penso... Sí. Perquè això és molt psicològic. Tu vas llegint i dius... Ostres, això m'ha passat. Ostres, això també. Hola, me'n recordo que... O sigui, et mengen el cap. Fem una cosa, et llegeixo el teu horòscop. Sí, tu ho llegeixes. Ai, no puc dir horòscop. Diria que és signe del judiac, eh? Sí. Tu què ets?
Jo soc llibre balança. Ja no vas dir llibre. Llibre. T'he pillat, eh? T'he enxampat. Balança, jo poso... Ai, allà estava buscant balança. Libre horòscopo negro, d'acord? És en castellà. Dirà la cosa més general, la història, rotllo... Aquest mes t'anirà molt bé, el treball, uau, coneixeràs gent nova... Primer de tot, digue'm com t'ha anat la setmana.
De moment, el que portes la setmana, dilluns, dimarts. Com t'ha anat la setmana? Molt enfeinat, no sé. Però quines sensacions tens? A veure, se m'estan passant ràpid les setmanes, que això no sé si és bo dolent. Jo diria que és bo perquè s'apropa el Nadal, així que diguem que bé.
D'acord. Així resumidament, que no te'l vull llegir tot. Diu, vinga, llibre. El vaig atrodir. Vinga, llibre. Vinga, balança. Vinga, balança. Nova setmana i per fi comences a respirar una mica millor. A poc a poc t'estàs...
amotllant a la teva nova rutina, a noves decisions i a una nova versió de tu, tot i que ha costat arribar-hi. I ara t'estàs permetent estar més tranquil. Has passat unes setmanes intentant posar ordre en la teva ment i les teves emocions i la teva vida i sí, t'ha costat, però aquesta setmana veuràs claríssim que tot el que has fet ha estat correcte.
Justament aquesta setmana. O sigui, si porto 5 mesos malament, gràcies a aquesta setmana... Atenció amb aquesta frase. Que aquest esforç, aquesta paciència i aquestes llàgrimes han servit per a algú. Bueno, doncs veurem. Aquesta setmana arriben sorpreses, Guillem. Ostres...
Arriben ingressos o alguna oportunitat econòmica que no esperaves. Apa! No fotis, estem a final de mes, clar que cobraré. Balança. Tu sempre dones més del que reps, però aquesta vegada l'univers tu recompensarà. Sí, va, estàs tu. Porto així 24 anys i m'ho tornarà ara? Que negatiu.
Així no es pot treure. Home, això també és molt intel·ligent. No, aquesta setmana rebràs un ingrés. Collons, si estic treballant és final de mes? No, però un que no esperaves i diu que et sorprendràs. Com no em toqui la loteria. Bueno, si et sembla el proper episodi que fem en solitari, tu em lleixes el meu. Vale, vale, sí, sí. I ja està, però m'ha agradat moltíssim. Tu, quines qualitats té el teu signal zodiac?
Tu creus que jo ho sé? No ho saps? No. Jo sé que estic entre el bé i el mal. Sóc el que li poso una mica... Sóc una persona... No sé, amb peus posats a terra, rotllo que no em flipo, no... M'encanta aquesta descripció. Els peixos són molt creatius?
Són molt imaginatius també. A mi de vegades em passa que em costa... Em passen coses i dic això m'ho he imaginat, ha passat. Visc molt el meu món, eh, interior. Però a mi em van dir que no és el mateix balança de setembre que d'octubre.
Ah, clar, perquè és depenent de l'ascendent, eh? Clar, jo soc de setembre. Ah, bueno, hauries de mirar-ho a la teva carta astral, això ho hauries de consultar. Portem aquí a... Jo tinc una carta astral, em vaig assabentar l'altre dia, perquè la meva mare, quan vaig néixer, me'n va fer una, i l'altre dia la llegia, us juro, que vaig al·lucinar. O sigui, soc jo, escrita en un paper.
Portem aquí una tarotista, algun dia? Doncs mira, no ho sé. Ho tenim entre els plans, la temporada anterior. Tenim moltes propostes, Jaume, ja te les consultarem, però crec que amb alguna fliparàs. Al Jaume li agradarà molt una, ja ho sé. No, no, però quan comenci a aparèixer gent, perquè... Al Jaume li agrada molt la idea, perquè imagina't que...
Mentre nosaltres ens estan fent l'activitat, ahir també, però fent de tècnic. És que això sona una mica raro, però nosaltres, Jaume, aquesta proposta ja te l'havíem comentat, no la direm perquè no volem fer spoiler amb els nostres oients, però ja saps de què parlem, eh? Una mica apretar així. Bueno, doncs ja està, això seria... Aquestes accions, esperem com us ha agradat. La setmana que ve jo te la llegeixo. Però me la puc inventar? No. No? M'emprenyaré molt. Li dirà el xat GPT que faci una. Em llegiràs un que no és el meu, oi? Li dirà el xat GPT que em faci una, per tu. Va, home, va.
I què ens portes, Guillem? Perquè aquesta setmana estàs una mica marranet, eh? No, no, n'estic marranet. Sí, que estàs marranet, sí. Ara vénen tres coses, tres accions, no, dues accions i un joc, que van una mica de... Com se li diu això? De la mà. De la mà, no? Ah, de...
De brotejar. Ah, d'agossejar. De fer el marrano. D'agossejar. D'agossejar. Jo gustejo. Doncs mira, em vaig a preparar-ho bé perquè ara mateix els nostres espectadors ho poden veure a YouTube, que estem a una pàgina web que es diu mispicaderos.com.
Exacte. Què és aquesta pàgina web? Doncs, Mar, jo vaig veure un dia un TikTok d'una noia que parlava d'aquesta web i és que és una web on la gent, bueno, primer busca fer cruising, fer coses marranotes. Per la gent que no sàpiga què és el cruising. Ah, bueno, crec que és quedar en un punt del carrer i fer coses, no? De majors. Sí. O com diria el Feliu, fer cantonades. Exacte. A l'antiguitat.
Llavors, aquesta pàgina web és una mica això de punt de trobada. Doncs aquesta gent que vol fer una cosa d'aquestes coses. Vol fer una cosa, una cosa. Llavors, jo he dit, ostres, vaig a investigar. I la gent el que pot fer és senyalar un punt del mapa d'arreu del món i explicar la seva experiència. Ah, sí. O sigui, tu acabes de fer aquesta cosa que t'ho dic. Exacte. Tu t'has pogut donar petons.
Ah, no té... D'acord, poden fer patonets. Fer manualitats. Manualitats, art and crafts. Fer cardio. Una mica de cardio, d'acord. Cardio que pot ser running, pot ser... Clar, cardio... Sí, pujar cap a dalt. I tu, un cop has realitzat aquesta activitat... Vas a aquesta web i ho expliques.
D'acord. I deixes una ressenya? Deixes estrelles de l'1 al 5? Doncs ara t'ho explicaré, perquè aniré tallant el vídeo, perquè a vegades surten una mica de publicitat rara. Què vol dir publicitat rara? Surt publicitat pornogràfica, Guillem? Sí, sí, diguem-ne que sí. A quines webs et poses tu, Guillem? Bueno, les que he vist a TikTok. Llavors, veiem que a Vilassà tenim tres persones.
que han explicat la seva experiència. Un moment, un moment. No surt el nom d'usuari ni res. No, no, no. És totalment anònim. És anònim. Des d'aquí animem a la gent que si realitzeu les vostres activitats o les vostres coses, com diu el Guillem, per vies públiques, si feu cantonades, si voleu deixar registrar... Jo, algun dia, ho faré.
Sí, eh. Algun dia ho faré. Misteriosament, jo deixaré ella registrada. No, però perquè la gent no ho sàpiga. Llavors, a Vilassar hi ha tres persones que ho han registrat. D'acord. On creus? Es pot saber si és la mateixa?
No, crec que sí. Oh, quina llàstima. Crec que sí. Ah, que sí que és la mateixa. No, no, crec que sí que es pot saber si són la mateixa o no. Vale, tu on creus? A veure, jo he de dir que si fes cantonades els faria a la platja. Vale. O sigui... Sí, a la platja, no diré quina zona exactament. Per què la platja, Mar? Pel Palomares, dius? No, no, ell diu la zona de Mataró, Cabrera... Sí. Aquella zona, sí. És que, Jaume, no t'entenc...
A la piscina de Vilassà... Ostres, sap coses, sap informació, eh? Sap informació, el Jaume. En sèrio? Allà s'han... A prop de la Ítica? Ah, sí, a l'Ètica, sí. I hi havia un altre lloc per aquí, Vilassà? Tu m'havies dit algun cop. Hi havia el líder abans, de baix. Ah, bueno, sí, no. Allà a l'estació de Cabrera, no? On estava el Burger King, abans. Allà crec que és un punt de cruising. Bueno. Llavors, bueno. Està bé saber-ho. Nosaltres informem els nostres oients. Exacte. Doncs, Mar, no l'has encertat. No, en sèrio? Espera un moment.
pel Passeig dels Pins. No. Diguem-ne que el primer, el títol es diu «Banyos del pàrquing». I és una persona que va dir «aseos». I saps on és? No. Al barbut. Sí, home! Però què ens estàs dient, Guillem? Estic al·lucinant amb això, eh? Oh, uau! Al barbut, una persona, doncs, ha fet cosetes i va dir «3 de 5». Regular. «Zona de dogging».
Y después, aseos. Hay un poco de movimiento, pero por la noche está bien. Zona de dogging, ¿qué es? Zona de dogging. No sé, es que cree que en la web posa orientación sexual dogging o cruising. Es como que posa si es una zona cruising o de dogging, no sé. Es que no entendré, bueno, es igual, el mío no entendré.
Doncs una persona del barbut va fer coses. D'acord. No la sabia aquesta, el barbut. No, no. És que realment hi ha gent. A part, al lavabo hi ha molta cua tota l'estona. No, no. Potser per això hi ha cua, no, al lavabo del barbut? Perquè la gent va fer... No, no. Els lavabos del pàrquing.
Els lavabos del pàrquing? Saps que hi ha un pàrquing? Ah, el pàrquing. Sí, sí. El pàrquing, vale, vale, no és el barbut. No, no, no, no. El barbut, el pàrquing del barbut, no. Que havia entès, que era el barbut. No, no, no. Vale, llavors, el següent, és que me'l guardaré, perquè em sembla bastant heavy. Ja em dius el lavabo del barbut i jo dic... Em sembla bastant heavy que una persona posi això. El següent és el pàrquing del Lidl.
Tu vas de pàrquing en pàrquing? Bueno, la gent va de pàrquing en pàrquing. El pàrquing, cuando cae la noche, da igual el horario, es un sitio perfecto, cerraron el Lidl y ya no va casi nadie.
I és una zona... No, l'ha puntuat amb un 3,1. Ja està, no diu res. Regular, sí. Regular. No és zona de dogging ni de cruising. Ni de cruising. No, va fer allà el guarro i ja està. És que jo, mentre tu ja deixes la tercera, vaig a buscar la diferència entre dogging i cruising, perquè estic aquí com molt... No, aquí posa zona de dogging i locales swinger, i cruising posa... Sí, i... No, hi posa zones de cruising i spots gays. Ah... D'acord, entenc. I l'últim,
aquest és, em sembla, el més heavy que una persona ho hagi posat allà, és que no t'esperes, al Vilatjarra. Al Institut. Sisplau, ara, han sigut alguns professors? Si anem al Vilatjarra...
L'apuntació és un 3 de 5, el Vilatxara, i diu, a Seos, lloc perfecte per fer un quiqui. Ostres. Com l'ha escrit, Quiqui? Amb doble K? Amb doble K. Saps el que passa? Que conec gent que utilitza... Ui, aquesta expressió de fer un quiqui.
Clar, però, ostres, que fort. Aviam un moment. I no es pot saber res de la persona que ha penjat això. Quina llestima. Doneu la cara. Expliqueu-nos com va anar l'experiència. Això ho tallaré. I van sortir d'anuncis estrambòtics. Posa picadero i ja està. Doncs a Vilassar, aquestes són les tres zones...
D'acord, o sigui, tindrien pla Salmera, el pàrquing de sobre l'estació de Cabrera, on antigament hi havia el Lidl, i el Vilazzaro. Correcte. Clar, això que estigui anotat. Això que estigui anotat. Llavors, jo he investigat una mica. Clar, jo vinc aquí preparat. A tu t'agrada molt tot això, eh? I em sembla molt estrany, tio, perquè dic, és la típica web on el polígon de Mataró, allà nosaltres hem vist moltíssimes coses.
Però al polígon de Mataró hi ha massa trànsit, no és gens... Hi ha un lloc a Mataró, hi ha un lloc a Mataró. I aquí a Mataró, mira, tinc el pla d'en Boet, que algú ha posat, polígono industrial, 3,5, bueno, zona de dogging. És que comencem, és que diu zona de dogging, ja mira, pla, zona de dogging. Polígono industrial, perfecto para cuando sales de fiesta por las discotecas de Mataró y te entra un calentón. No li falta raó. No, una bona descripció, clara i concisa.
La gent és seria aquí, eh? Parking del Burger King. De dalt. A dalt de Cocoa, que hi ha un búrguer. Sí. Vale. 3,2, eh? Regular. Sitio muy oscuro. Cuando apagan la luz del Burger King no hay cámara en la parte de delante.
Això és dolent. No, és bo. És bo, clar. Està avisant que... Clar, clar, si no hi ha càmeres... Llavors, bueno... Això és dolent. A Mataró la gent no estarà veient. Hi ha alguns pings, com per exemple a Azota... Al Tecnocampus n'hi ha un, que aquest em va estranyar moltíssim a la meva universitat. Sí. Ets tu. 3,2, sí. Zona de... Zona de... Zona de... Zona de... Zona de... Zona de... Zona de...
Si tienes entre 18 y 35 años puedes entrar tan tranquilamente que nadie sabrás si eres estudiante o una persona ajena. Però a la teva universitat no teniu els típics lavabos on es feien marranada? Sí, però... A la meva eren els de la tercera planta. Sí, sí, no, no, totalment. Això era general, ho sabia tothom, de veritat. Jo mai he fet res, mai he fet res. A la meva universitat era la tercera planta. On vas, els lavabos de la tercera planta? Ja sabies que no vas o a plantar un pi...
Exacte. O a fer un quiqui. Correcte. Hi havia dues opcions. Llavors aquesta és una mica la web que t'he posat. Ja veurem d'aquí a uns mesos si això ha canviat. A veure si fem que la gent... A mi m'encantaria que la gent... Ara comencés a... Comencés a posar... A notar com a bojos. Les seves aventures. Perquè ja et dic jo que aquí a Vilassar...
la gent menteix. Aquí... S'ha fet molt el marrano, no? La gent ha fet moltes cantonades. La gent no tothom ho fa, una casa. Més de la que ens pensem. Exacte. Llavors, bueno... Ara arriba el fred i, clar, ja es complica la cosa, no? També et dic. Sí, sí, ara és més... Com més... Sí, has d'estar a casa. Amb una llar de foc. Doncs ja està, tanquem secció, no? Que ja ho he passat prou malament. Anem amb lo següent que ve relacionat, lo següent.
És que avui totes les accions que tenim van de la mà, ja ho hem explicat. Correcte. I és que ahir vam llençar mitjançant Instagram la pregunta, i dic la pregunta perquè la pregunta era què és el més boig que heu vist o heu fet de festa?
Què us ha passat? Us heu trobat? Sí. Sí, exacte. Vam tenir diferents respostes. Aquí tinc algunes apuntades. Anècdotes més subrealistes. A veure, explica, Mar. Què ens ha dit la gent? Una noia ens comentava que va sortir de festa a França. Clar, jo ja dic, aquí ja, primer error, anar a França. Correcte. Segon error, sortir de festa a França. L'enemic. I va veure en directe com un porter...
Li rebentava la cara a un client i es quedava inconscient. Van haver de trucar a l'ambulància...
I allà al mig de França, d'un carrer de França, quan tot això estava passant i estaven trucant a l'ambulància i vigilant a veure si el noi estava bé o no, van conèixer uns nois catalans. Ho saps? I es van fer amics dels nois catalans. I es van adonar que tenien una persona en comú. Imagina't si és petit al món. Tot això, mentre hi havia aquest noi tirat al terra... Aquest noi al terra, i vosaltres... Ho saps? Sí, coneixeu aquesta persona i tal? Que fort. Molt fort aquesta anècdota. Què més? Perquè tenim una que...
O puc dir que l'has viscuda? Sí. Ah, vale, sí, sí, digue, jo vols anonimat. N'hi ha una que estàs relacionada, que l'has viscuda? Explica-la, explica-la. A veure, jo estudiava Lleida.
I bé, ara no vull aquí que quedi com que Lleida és una ciutat perillosa ni res, però m'han passat coses estrambòtiques. Llavors, aquesta és una de les recurrents que sempre explico als meus amics perquè els hi encanta. I és que sortíem d'un pub, del Tapa, que era el nostre pub per excel·lència, no? I estàvem la Laura i jo, la meva millor amiga de la Uni, cantant Olivia Rodrigo a les dues del matí. Jo sé que no és massa ètic, però anàvem una mica entonades, no?
I un senyor ens va ensenyar una pistola. Ens va fer... I va procedir a ensenyar-nos una pistola. Tipo, o us calleu o us la trec. I llavors, la meva reacció en aquell moment era, clar, jo anava amb aquesta amiga cantant, però darrere meu hi havia tot el grup d'amics. I vaig pensar, no ho ha vist ningú. Però darrere meu sí que el Joanet ho havia vist. S'havia cagat. I va dir, tu, tu, tu, tu, tu. Llavors vaig dir, vale, no m'ho estic...
imaginant, i la meva reacció va ser, tothom a terra! I em vaig llançar darrere d'uns cotxes, i la pell en plan, què? Què està passant tal? I jo en plan, no podia dir res perquè era com, estava al costat, però era com, tio, porta una pistola que ens dispara, i em vaig llançar a terra, al Superman. Però la va mostrar? Sí. Si la saques, la uses. Però tu creus que s'ha dit això? És el que es diu, no? Jo és que m'havia tingut una pipa a les mans, però...
Si l'ensenyes... Això qui era? Qui la que deia? Qui l'ha usat? No, qui l'ha usat? És un parguela. Bueno, millor que no la fes servir, també et dic. Home, clar. Una altra així curiosa que tinc, també a Lleida. Només passen coses a Lleida, eh, casualment. Tornant de festa. Aquesta és forta. No sé què va passar. Estàvem creuant un pas de vianants i de sobte un il·luminat amb un Audi...
ens comença a cridar, no? A mi hi ha un grup d'amics. Torres! Tal! Bueno, barbaritats màximes. Jo flipant, passem d'ell i tal, i es posa entremig d'un carrer que era peatonal i deia que ens volia atropellar. Que us vull atropellar! Que us vull atropellar! I jo, clar, havia vingut justament una amiga nostra a Vilastà i jo li estava dient això no és normal, vale? Jo cada cop que surto a festa a mi això no em passa. Però Lleida què és al Bronx?
De nit, sí. Passen coses, no? Passen coses. Jo, és que no tinc anècdota així, m'encantaria explicar alguna, però és que totes són relacionades amb que, bueno, pots anar més content de lo normal o ja està, llavors tampoc... Tu no has patit mai per la teva via de festa? No, la veritat és que no. Doncs quina sort, ets afortunat. De fet, tu vas anar amb mi un cop al Barcelona Beach Festival. Sí. Te'n recordes tornant aquí al tren? Sí.
Què va passar? Unes persones ens van increpar. Ah, sí? No te'n recordes que vam sortir del tren... No me'n recordo. Vam sortir del tren i llavors nosaltres vam anar per sota, pel passadís, i ells van creuar la carretera i ens van començar a seguir i un vaí d'aquí, de l'estació, ens va salvar perquè els va començar a seguir i nosaltres vam anar corrents. Què, no me'n recordo d'això? No? Ostres, jo me'n recordo i allà sí que estava cagat, la veritat. No, no me'n recordo. No tinc aquestes anècdotes, però m'encantaria explicar alguna, algun cop.
No, jo no vull que no expliquis, perquè llavors voldrà dir que t'ha passat alguna cosa així. No, però en un confessionari explicaré anècdotes que han passat. Algun confessionari? Perquè farem algun confessionari o què? Clar, clar que sí. D'acord, d'acord. I ja estaria. Mar, anem amb el següent, ja per acabar. Jaume, a veure quan ens queda.
Així, per saber-ho. 10 minuts. Ah, perfecte. Estem perfectes, Mar. Anem molt bé. Com anem? Estem perfectes. Doncs vinga. Estupendos. Anem amb lo següent, Mar, perquè portem una tier list. T'enregots d'aquella tier list que vam fer de cerveses? On et vaig fer el repte de, sense que tu ho sapiguessis així aleatòriament, doncs, renquejar les cerveses. Però aquest cop ho farem junts.
D'acord, m'agrada. Així no quedo jo l'única en evidència, som dos. I relacionat amb el món de la nit, que tenim molt món de la nit recorregut, anem a fer un rànquing de discoteques de Catalunya. M'has posat la BOAT aquí dins? No sé si està la BOAT. No, clar que no, perquè no és una discoteca. Jo he vist una, vaig a començar... M'hauries de haver posat la BOAT, eh? Vaig a començar a gravar perquè la gent ho vegi. Llavors, la gent ara mateix està veient la taula. Llavors, n'hi ha cinc categories. Espectacular...
Descent, que està mal escrivint, mare meva. Aprovat, una mala nit pot caure i no hi he anat. D'acord. Llavors, anem a començar amb una que jo crec que aquesta, si no m'equivoco, és Apolo. La... Més o menys t'ho vaig girant, d'acord? Sí. Aquesta és d'Apolo. Sí. Apolo, jo crec que he anat un parell de cops. Jo he anat dos cops. Bastant bé. Dues vegades bé.
Massa tecno pel meu gust, les dues vegades que hi he estat. Sí? Sí, no sé. Però quan vas anar? Era un dissabte. Clar, dissabte quan tecno, no a Barna. Ah, és que dissabte és a Barna. Durs. A veure, jo t'he dit que els cops que he anat, bastant guai. El nivell de raz, o sigui, bastant bé. Ja et diria de 100. Sí. De 100, sí, molt bé. Sí, sí, d'acord, sí.
Vale, B-disco. No he anat mai. No sé el que és, això. Eh... Seria com un titus carpa, o què? Em sona molt. No sé si està... Va, Arna, no ho sé. Vilova. Vilova. Vilova ha anat molts cops, eh, jo. Ah, Lleida, no? Això està? Sí. Jo he anat un cop per un concert.
Viloba... Viloba és un bon lloc per anar a l'estiu, de fet, quan... A l'octubre diria que el tanquen. Té piscina, veritat? Té piscina, però clar. Saps què diuen a les discoteques que tenen piscina? Què? Bueno, que mai et banyis en aquestes piscines. Per què no? Què ha passat allà? No és aigua, el que hi ha. No, eh? No. I què és, doncs? Bueno, mai ho abriguis i mai obris la boca. Escolta, vi discos està a Molins de Rei, per això no hi hem estat. Ah, Molins de Rei. Bueno, Viloba com ho poses? Per sota d'apola? Jo Viloba ho posaria...
Aprovat. Aprovat? Ah, molt bé. Bling, bling. M'han parlat coses bones i coses dolentes. Jo no trepitjo, eh?
Jo diria que no hem anat. Estat no hi ha anat, o sigui, ho podem posar. Boca, això és Sant Cugat. No hi ha anat tampoc, m'han parlat bé. Potser aquesta m'agradaria. La cabra, això és Vic, no? Ah, la cabra B. És Vic? Sí. No hi he estat, eh? La cabra B, m'he emocionat. No, però la cabra és dels de Cabrorroc, llavors no hi hem estat, però aprovat. Clap. Ah, clap. El temple. Quina és la màxima?
és espectacular. Sí? Espectacular. Doncs espectacular. Coses bones que té club, jo sempre diré, el fet que puguis anar com tu vulguis, com Antoni, a gana, cada cop estan fent més festes diferents de tots els estils musicals, llavors. Sí, que és veritat. Guai. Però abans era més xulo, eh? Sí. Tu te'n recordes dels inicis, quan la cervesa era més barata? Bueno, és que tot... No hi havia inflació. Tot puja, però bueno, l'oferta aquesta que fan de... Ah, sí, la que és una correcuita, la que jo he corregut diversos cops pel mig del Mataró i era per fer running. A l'una i mitja, a l'una i mitja.
Sí, sí. Clàssic. Tu ets hater. De clàssic. Jo, per mi, és un decent. És un decent. Està bé.
Per mi és un aprovat, però fes el que vulguis. Jo el posa decent. Cocoa. No ens hem d'enganyar, Mar. Cocoa, de fet, ha sigut les nostres... Posa-ho a decent, va. Ah, sí, home! Però si ha sigut les millors èpoques que hem viscut, Mar. Però tu ara aniries a Cocoa? No, ara no, perquè bàsicament... Però és que estem puntuant d'ara, no? No, bueno, les nostres vivències anem cada cap de setmana, Mar. És espectacular.
Vinga, va, posa-ho espectacular. Per què em dius de fer-ho amb tu si fas el que et dóna la gana? Així amb tot, eh, nois? Queda constància. Això no és veritat. I a Clap l'he posat en espectacular i no opino això. Ah, no opines que Clap és espectacular? M'emprenyo. Costa breve. M'han parlat bé, però no hi he anat.
No trepitjo. O la disco, tampoc hem anat. Downtown. No trepitjo ni morta. Ni morta trepitjo jo això. Dresden. També és a Barna, no? Està entre ja el... Està a Poblenau, no? Està entre la ràdio, aquestes coses, no? És que no, és que desconec totalment.
Costa Este. Això està a la Costa Brava. Mira, no cal que els diguis totes, perquè és que no tenim ni idea. Rat. Espectacular. Rat, metat la meva preferida. Sí, molt bona. Les terrasses, m'encanta. M'encanta. A més, Rat té una cosa molt xula, que és que tu sors a Rat...
i no saps qui surt, però vas a la terrassa... Jo sovint em perdo, jo per raza... Bueno, sovint no, cada vegada que vaig em perdo a raza. Perquè té un munt de sales i les terrasses... És que no acabo de saber ben bé com connecta tot plegat. També perquè les circumstàncies són les circumstàncies, no quan ja anem. Però el bo de raza, i m'estic enrotllant un munt, és que tu surts de la terrassa...
I estàs a Barcelona i et trobes a un munt de gent d'aquí. Clar, però perquè allà està l'ambient. Els dijous, no és? Sí. I els dimecres. Jo sóc i abans els dimecres que era... Deien els dimecres de gais i jo no vaig ja, directe amb els gais. La Biblio. Perquè tot molt estava ningú. La Biblio no he anat. La Biblio. La Biblio m'han dit... Sí, m'han parlat bé. M'han parlat bé. La Mirona no he anat. Jo tampoc. M'han parlat també bé. Patxa, va. Dona-hi Patxa. Això no sé què és. No sé.
Ni idea. Malalts de festa. Això no està badaló, no? Això és mític. No, això està barna, crec. Ai, estic fatal. No he anat mai. La Masia, tampoc. Miracle. Ara, diríem que és una... És que no aniria ni en conya, però el Miracle Antic era espectacular, també. Quin? El de la Sala Petita? Sí. Buah, top. Poso espectacular. Sí, jo era espectacular. Tu recordes que vam fer la meva festa de 18 al Miracle? Sí.
Això és una cosa per explicar algun dia, eh? Munt, no hem anat. Òpium, tampoc hem anat. Autossuts. Biaut, tampoc. Pachà, tampoc. Ni crec que vagi. Massorrer, va, anem a una, que és que hem anat. Eh, sí. Quina opinió tens de Massorrer? A mi m'encanta Massorrer. A tu et va encantar, és veritat. Sí. Tenim altres amigues que no... Sí, no. Estava jo al living, el Guillem també força aïn, i les nostres dues amigues, tipus, ens en volem anar a casa. Sovint passa això, i és que no tothom té els mateixos gustos. Clar, no, no. Per mi, decent.
Sí, és molt postureo, però dins del postureo jo només vaig quan va un DJ que m'agrada. I si et vols trobar l'Andreu Junola, doncs és una ocasió perfecta. Perquè sempre complés, sempre està allà. Podeu anar al Bar Bocata o... Tito Scarpa.
Ostres, tu saps què em vaig fer el meu primer petó a Titus Carpa? Jo me'n recordo la primera imatge, els diumenges, els primers diumenges de mes, que era Titus Carpa de tardes, jo me'n recordo la primera imatge d'entrar a una discoteca així i veure el que hi havia al centre, la tarima aquella...
i tothom parrejant, i jo, clar, jo era molt innocent, també, i jo vaig veure, jo vaig dir, què és això? I, mare meva... Jo vaig anar dues vegades i vaig dir, jo aquí no torno. A veure, si és la dissabte es m'ha llamanat, hem d'anar, una mala nit pot caure. I ja està, Waka, Wolf, això ho hem llamanat, 20s... No, i tampoc hi anirem, eh? Hem recorregut, hem de fer un tour...
Sí, perquè me n'estic adonant que hi ha moltes que no hem anat. Home, però moltes són de fora. Som gent recurrent, sempre molt clàssics. Correcte. Ja està. Fins aquí. Jo que volia fer una recomanació de llibres. Fes-la, home. Fes-la.
M'estic llegint aquest llibre, Una casa on tornar. No té res a veure amb el que hem parlat, però és un llibre que està escrit per una dona, Marta Grau-Rafell, que és la persona que va escriure les de l'hoquei i altres sèries de TV3. I és molt xulo. Parla sobre el desig d'estimar ara i la impossibilitat de ser-ho. I això. No, us el recomano. Jo me'l vaig agafar a la llibreria, a la biblioteca. L'altre dia vaig anar a fullejar llibres.
I molt xulo. Us el recomano moltíssim, de veritat, us ho deia així. Molt bé, doncs amb aquesta recomanació, res, seguid-nos a les nostres xarxes socials, YouTube, Instagram i TikTok, i ens veiem la setmana que ve. No sabem amb què, però amb sorpreses 100%. Està bo que estigui. Així que, adeu, adeu.